<doc id="193209" title="(66) Maja" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="80000">
Maja s l'asteroide nm. 66 de la srie, descobert a Cambridge (EUA) el 9 d'abril del 1861 per l'astrnom nord-americ Horace P. Tuttle (1837-1923).

s un asteroide fosc i fora gran del cintur principal. El seu nom es deu a Maia, una de les pliades de la mitologia grega.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193212" title="Sapor II" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="80001">
Sapor II (a vegades anomenat el gran) va ser governant del Imperi Sassnida a partir del 309 fins el 379. Durant el seu llarg regnat, el Imperi Sassanida va viure la seva primera edat d'or des del regnat de Sapor I (241-272).  Encara no havia nascut quan el pare va morir . El govern va quedar en mans de la mare i els magnats fins a la seva majoria.

En els primers anys del seu regnat els rabs van creuar el golf Prsic des de Al-Hasa o Bahrein cap a Fars i van assolar la provncia; Sapor va dirigir una expedici i va derrotar a les tribus rabs, el Taglib, Bakr ben Wael I Abd a-Qays i va arribar fins a la Yamana, al Nedj central. Les tribus rabs foren assentades a Kirman i Ahwaz.

El 337 va trencar la pau signada entre Narss I i Diocleci el 297, i que havia durat 40 anys, i va comenar una guerra que va durar 26 anys (337-363) en dos fases, la primera del 337 al 350. En aquesta fase els perses van recuperar Armnia i van iniciar una campanya militar contra els romans que no va tenir xit, sent rebutjats davant Sindjar (344); tamb va intentar conquerir Nisibis (que va assetjar tres vegades en debades) i Amida. Al mateix temps, a ms de no progressar, va ser atacat pel nmades, entre els quals els huns quionites; la guerra contra els nmades va durar del 353 al 358 i va acabar en un tractat de pau; el rei dels quionites Grumbates va acompanyar desprs a Sapor en la guerra contra Roma.

La segona fase de la guerra  es va iniciar el 358 i aquesta vegada va ser ms favorables als perses. El 359 va conquerir Amida desprs d'un setge de 73 dies i a l'any segent va ocupar Sindjar i altres fortaleses.  El 363 l'emperador Juli l'Apstata va avanar cap a Ctesifont, per va morir en la retirada. El seu successor Jovi va fer un tractat de pau vergonyant pel que va cedir a Prsia tots els districtes ms enll del Tigris (adquirits el 298) aix com les importants fortaleses de Nisibis i Sindjar, a ms de deixar el camp lliure als perses a Armnia.

Sapor va envair llavors Armnia on va agafar presoner  al rei Arshak II d'Armnia , que havia estat fidels als romans i es va sucidar. Va intentar introduir la religi zorostrica a Armnia per es va trobar amb la resistncia de la noblesa, que va demanar suport secretament als romans, que van enviar al pas al rei Pap, fill d'Arshak II, per quan els romans van veure el perill de guerra van abandonar a Pap que fou assassinat a Tars on s'havia refugiat (374). 

Sapor va sotmetre als kushana i va dominar el territori del modern Afganistan. Va sufocar una rebelli a Susa i va destruir la ciutat I desprs la va reconstruir i la va  repoblar amb captius romans.

Va morir el 379. El va succeir el seu fill Ardashir II.

A Sapor correspon la finalitzaci de la collecci de l'Avesta; va perseguir als cristians que havien assolit el poder a l'Imperi Rom. Va fundar Nishapur al Khurasan, i altres ciutats.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193213" title="Teatre rom de Tarragona" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="80002">
El Teatre rom de Tarragona conserva tres dels elements essencials d'aquests edificis: cavea (o graderia), orchestra (hemicicle situat al peu de la graderia) i scaena (escena o espai destinat a les representacions teatrals). 

De tot el recinte es mantenen nicament les primeres cinc fileres de grades entorn de l orquestra. Tamb s possible distingir dues de les tres escales radials que articulaven la graderia. Finalment,  l escena s una plataforma elevada sobre un pdium decorat amb exedres. L escenari (proscaenium) estava tancat per una faana monumental ricament decorada (frons scaenae). Durant les diferents fases d excavaci que s hi han realitzat, s han documentat importants restes arqueolgiques, consistents en fragments de la decoraci arquitectnica (capitells, columnes, frisos, etc.) i escultrica d aquesta faana monumental. Al seu costat es va construir un gran espai monumental annex.

Les primeres construccions documentades corresponen a un conjunt de naus relacionades amb el port republic de la ciutat. L'edifici es va ampliar i utilitzar fins a finals del segle II dC, moment en qu va quedar abandonat. En el segle III dC, el sector monumental annex va ser ocupat per nous edificis que van reutilitzar molts dels materials del teatre. L existncia del teatre rom de Trraco es perd fins l'any 1884. L'any 1919 fou objecte de les primeres excavacions sistemtiques per part de Puig i Cadafalch. El solar on hi ha el teatre no est obert al pblic i presenta un estat d'abandonament lamentable.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193217" title="Cosroes II" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="80003">

Khosro II o Cosroes II (tambe anomenat Parviz, "el victorios", en Persa           ), era un emperador sassnida, fill d'Hormizd IV (579-590) i nt de Khosro I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193221" title="Necrpolis paleocristiana de Tarragona" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="80004">
La necrpolis paleocristiana de Tarragona s un conjunt funerari d poca tardoromana de mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urb i que perdura fins al segle V dC. s el cementiri paleocristi ms important de la Mediterrnia Occidental. 

El cementiri de Trraco va sorgir al voltant d una baslica martirial dedicada a Sant Fructus i als seus dos diaques. La baslica documentada constava de tres naus i capalera amb absis exterior. Posteriorment s hi afegiren algunes cambres funerries i un baptisteri. Les restes d aquesta baslica van desaparixer per deixar pas a la construcci de la Fbrica de Tabacs de Tarragona durant la primera meitat del segle XX.

La tipologia dels sepulcres s molt variada i va des d'enterraments simples amb mfora o teula (tegulae) fins als mausoleus, passant per una gran diversitat de sarcfags, alguns de procedncia nord-africana, o en tats de fusta. Una pea que cal significar s la nina d'ivori, datada del segle IV dC, que va aparixer dins d'un sarcfag amb les despulles d'una nena d'uns sis anys. Medeix 23 cm. d'alada i s articulada per les espatlles, colzes, malucs i genolls. Tot plegat permet endinsar-se en l'essncia de la societat cristiana de Trraco.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193225" title="Ducat (moneda)" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="80005">

El Ducat era la moneda de referncia a Npols, a l'arribada de Carles de Borb, al 1734. Es dividia en 10 carlins.

 Referncies .
 Real Casa de Borbn de las Dos Sicilias ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193226" title="Adolescncia" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="80006">

L'adolescncia s l'etapa de la vida de la persona que t lloc entre la infantesa i l'edat adulta. Es diferencia de la pubertat la qual s ms recent, pel fet que els canvis fsics van associats a canvis culturals i socials. Per aix, la definici d'adolescent pot variar segons l'poca o zona. Durant l'adolescncia, o al final d'aquesta, es produeix la majoria d'edat, reconeguda per la llei i les tradicions prpies de cada cultura, com festes o ritus de pas).

La transici o canvi s'efectua no solament des del punt de vista biolgic (augment de pes, talla i secrecions hormonals) sin que s'estn a esferes psquiques, socials, intellectuals i sexuals. En l'adolescncia s'inicia la preparaci de l'sser hum al final de la seva infantesa, per a ser l'adult de l'espcie.

L'adolescent busca establir la seva personalitat prpia, per aix sovint es revolta contra l'autoritat, que representa la generaci anterior. En aquest procs de definici pot variar la seva manera de vestir i de comportar-se, especialment si est influt per una subcultura particular. Sol qestionar els valors establerts i necessita experimentar coses noves, com a signe de la seva creixent llibertat. La principal influncia moral ve del grup d'iguals (fins i tot si s per rebuig).

Aquesta preparaci de cos i ment, prov no solament de si mateix, sin que es conjuga amb el seu entorn, el qual s transcendental perqu els grans canvis que la naturalesa produex en ell ho facin arribar a l'edat adulta.

Etimologia.
Aquest terme deriva del verb llat adolescere que significa crixer. 

 Descripci .
A diferncia de la pubertat, que comena a una edat determinada (als 9 anys en les nenes i 11 en els nens aproximadament) a causa de canvis hormonals, l'adolescncia pot variar molt en edat i en durada en cada individu doncs aquesta relacionada no solament amb la maduraci psiquica de l'individu sin que depn de factors psico-socials ms amplis complexos, originats principalment en el sen familiar.
L'adolescncia s un fenomen biolgic, cultural i social, per tant els seus lmits no s'associen solament a caracterstiques fsiques. El temps s'identifica amb canvis importants en el cos, juntament amb progressos en la psicologia i la carrera acadmica d'una persona. En l'inici de l'adolescncia, els nens acaben l'escola primria i s'incorporen generalment l'educaci secundria o ensenyament mitj. Moltes cultures difereixen en quin s l'edat en la qual les persones arriben a ser adultes. En molts pobles el pas de l'adolescncia a l'edat adulta va unit a cerimnies o festes.

Els canvis en l'adolescncia pertoquen a:

 Intelligncia ;
 Fora ;
 Imaginaci ;
 Sexualitat ;
 Recerca de llibertat i individualitat ;
 Perseverants en metes personals;

 Tradicions .
L'arribada a l'adolescncia s'ha celebrat sempre amb distints rituals i ritus de passada, com poden ser, per exemple, les diferents festes que, organitzades pels "quintos", es realitzen a Espanya i Hispanoamrica. Tamb per exemple, la celebraci de Jap d'aix es diu "seijin shiki" (la "vinguda de l'edat").

 L'adolescncia al judaisme .
La tradici jueva considera que els barons sn membres de la comunitat adulta a l'edat de 13 anys i de les noies als 12 anys. Aquesta transici se celebra mitjanant un ritual, cridat Bat Mitzvah per a les dones, i el Bar Mitzvah si es tracta d'un bar.

 L'adolescncia a l'Islam.
 Les relacions entre nois i noies sn un problema de la nostra societat, predominantment jove. Prefereixen casar-se ms tard i el perode entre la maduresa i el matrimoni s molt sensible. Per a resoldre aquest problema necessitem investigar en el camp de les lleis seculars, el benestar social, l'educaci i, fins i tot, la poltica. Aquest problema no pot resoldre's merament amb lleis. Hem de tenir ajuda dels nostres pensadors religiosos i socials i adaptar la millor soluci possible.  Font: Una aproximaci al President Jatami i els seus punts de vista, Ambaixada de la Repblica Islmica d'Iran, Madrid 1999.- 

 Articles relacionats.
 Educaci sexual ;
 Majoria d'edat ;
 Pubertat;

Referncies.
 Una aproximacin al Presidente Jatami y sus puntos de vista., Embajada de la Repblica Islmica de Iran. Madrid. 1999. ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193231" title="Lars von Trier" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="80007">

Lars von Trier s un director de cinema, (nascut l'any 1956) a Copenhaguen (Dinamarca).


Fou un dels creadors i principal impulsor a nivell internacional de Dogma 95, un moviment cinematogrfic que aposta per tornar a unes histries ms crebles, filmades sense efectes especials ni de so que no siguin gravats en directe i minimitzant l's de tecnologia. Per aix sovint filma amb la cmera a l'espatlla i en la seva trilogia "USA: Land of Opportunity" fins i tot ha arribat a reduir els escenaris a la mnima essncia. La seva filosofia en aquest cas s que tots els objectes superflus, s a dir, els que noms formen part del decorat i no intervenen en l'acci, han de desaparixer de l'escena.

Llargmetratges.
Forbrydelsens element  (L'element del crim, 1984, primera part de la trilogia "Europe" );
Epidemic (1987,segona part de la trilogia "Europe");
Europa / Zentropa (1991, tercera part de la trilogia "Europe");
Breaking the Waves (1996, primera part de la trilogia "Golden Heart" );
Idioterne (1998, segona part de la trilogia "Golden Heart");
Dancer in the Dark (2000, segona part de la trilogia "Golden Heart");
Dogville (2003, primera part de la trilogia "USA: Land of Opportunity");
Manderlay (2005, segona part de la trilogia "USA: Land of Opportunity");
Direktren for det hele / El cap de tot aix (2006);
Antichrist (2008) pre-producci;
Wasington (tercera part de la trilogia "USA: Land of Opportunity", ajornada indefinidament);
Filmografia en televisi.
Medea (telefilm, 1988);
Riget (TV minisries, 1994);
Riget II / El regne II (TV minisries, 1997);
D-Dag (segment: Lise) (telefilm, 2000);
Curt metratges.
Orchidgartneren / The Orchid Gardener (1977);
Menthe - La bienheureuse (1979) ;
Nocturne (1980) ;
Den sidste detalje / L'ltim detalll (981);
Befrielsesbilleder / Imatges d'un relleu (1982);
De fem benspnd (segment: "The Perfect Human: Avedre, Denmark") (2003);
Chacun son cinma (segment: "Occupations") (2007);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193232" title="Glacera Po XI" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="80008">

La Glacera Po XI (tamb anomenada Glacera Brggen) es troba a Xile i s la glacera ms gran de l'hemisferi sud -tret de les de l'Antrtida-, amb una superfcie de 1,265 km i 64 kms. de longitud. Contrriament a la tnica general degut al canvi climtic, aquesta glacera ha avanat durant els ltims 50 anys (sobretot del 1945 al 1976) ms de 10 quilmetres, afegint-hi uns 60 km de superfcie; una de les seves llenges fa aproximadament 6 kms.

El front de gel de la glacera s aproximadament de 75 metres d'alada (ms o menys 30 pisos d'un edifici convencional) i el gel, en caure, genera onades que superen els 10 metres d'alada; prou importants com per a sacsejar vaixells d'una certa envergadura.

Enllaos externs.
http://www.glaciologia.cl/pioxi.htm ;
Fotografies de la Glacera Po XI a Flickr;
Fotografies ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193234" title="La Garota d'Empord" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="80009">

La Garota d'Empord s un grup d'havaneres fundat el 1990 per Xavier Falgarona Cortada, acordionista exmembre de Els Pescadors de l'Escala (1977 - 1983) i Oreig de Mar (1985 - 1989).

Els components actuals sn Josep Garcia  (tenor), Oscar Tans (guitarra i Veu) i Xavier Falgarona (acordi i veu).

Enllaos externs.
Garonuna;
Institut Cervantes de Damasc;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193240" title="Sant Iscle i Santa Victria de Surp" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="80010">
Sant Iscle i Santa Victria de Surp s una esglsia romnica situada al poble de Surp, al municipi de Rialp (Pallars Sobir).

Histria.

Documentada per primera vegada el 1102, dins l'rbita del monestir de Gerri. Al segle XIV pertanyia al deganat de Montenartr.

Arquitectura.

Edificada a cavall dels segles XI i XII amb carreus ben treballats disposats en filades regulars, s'hi va afegir posteriorment la sagristia i les capelles laterals. Originriament constava d'una sola nau coberta amb una estructura de fusta. A llevant est capada per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada al centre i una lateral d'una esqueixada. La decoraci exterior presenta fris llombard de dobles arcuacions entre lesenes.

Al costat nord s'hi ala un campanar de torre quadrat de dos pisos delimitats per arcuacions llombardes i amb finestres molt modificades. La porta d'accs actual es va obrir en poca tardana. L'original, d'arc de mig punt s'aprecia des de l'interior.

Les pintures murals del seu interior es conserven repartides entre el Museu Dioces d'Urgell, el MNAC, i el Toledo Museum of Art a Ohio (EUA).
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193241" title="Mujada" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="80011">
La mujada s una mesura agrria d'rea d'origen rom ("modiata" en llat, equivalent a 100 per 100 peus romans), usada -especialment pels pagesos- al Barcelons, el Valls, el Maresme i el Baix Llobregat. Es dividia en 2 quarteres, o 4 quartans, o 16 mundines, o 64 picotins.

El seu valor era de 25 per 25 destres quadrats, equivalentment 45 per 45 canes quadrades, s a dir, 4.896,5 m2. Per tant, la mujada equivalia a un quadrat de 90 passes de costat. Aquesta mesura reflecteix aproximadament la quantitat de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193245" title="Parc Nacional Torres del Paine" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="80012">


El Parc Nacional Torres del Paine s un dels components del Sistema Nacional d'rees Silvestres Protegides de l'Estat de Xile. El 2006, ocupava una superfcie de 242.242 ha aproximadament. s un dels parcs ms grans del pas i un dels ms importants. s el tercer amb ms visites (107.091 el 2005), dels quals a prop del 75% correspon a turistes estrangers, especialment europeus.


El Parc Nacional s'ubica a 112 km al nord de Puerto Natales i a 312 de la ciutat de Punta Arenas. s una de les onze rees protegides existents a la Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena (junt amb uns altres quatre parcs nacionals, tres reserves nacionals i tres monuments nacionals). En conjunt, les rees silvestres protegides inclouen un 51% de la superfcie de la regi (6.728.744 ha). Limita al nord amb el Parc Nacional Los Glaciares, a Argentina.

El parc va ser creat el 13 de maig de 1959. L'UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera el 28 d'abril de 1978.

El parc presenta una gran varietat d'entorns naturals: muntanyes (entre les quals destaquen el complex del Cerro Paine, el cim principal dels quals assoleix els 3.050 msnm, les Torres del Paine i les Banyes del Paine (Cuernos del Paine), valls, rius (com el riu Paine), llacs (destacant els coneguts com Grey, Peho, Nordenskjld i Sarment), glaceres (Grey, Pingo, Tyndall i Geikie, pertanyents al Camp de Gel Patagnic Sud).

 Torres del Paine .
Les Torres del Paine sn un conjunt d'enormes monlits de granit formats per l'aflorament d'un laclit de roca gnia, que posteriorment ha estat erosionat glacial, fluvial i elicament. Sn, a ms, la principal atracci turstica del parc.

Est composta per tres torres. La Torre Central t gaireb 2.800 metres d'alada i s la ms alta de les tres. Va ser escalada per primera vegada el 1963 per Chris Bonington i Don Whillans. La Torre Nord va ser escalada per primera vegada per Guido Monzino i la Torre del Sud per Armando Aste.

 Vies d'accs .
S'accedeix en qualsevol poca de l'any per la Ruta CH-9 pavimentada, que uneix Punta Arenas i Puerto Natales i es continua per un cam asfaltat recentment, uns 100 km i desprs per un cam de reble. A l'poca hivernal s recomanable utilitzar cadenes per l'inestabilitat de les condicions climtiques. Accessible tamb per via martima i aria.

 Enllaos externs .
Guia informativa de la Patagnia;
Patagonia Expedition Race;
Pictures of Patagonia;
CONAF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193248" title="scar Alfredo Ustari" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="80013">






Oscar Alfredo Ustari (nascut a Amrica, provncia de Buenos Aires, Argentina el 3 de juliol de 1986) s un futbolista argent que juga de porter al Getafe CF. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193250" title="David Belenguer i Reverter" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="80014">


David Belenguer i Reverter (Vilassar de Mar, 17 de desembre de 1972) s un futbolista catal que juga de defensa al Getafe CF. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193252" title="Extermini de Xtiva" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="80015">
L'extermini de Xtiva s l'intent per part del rei borb Felip V d'esborrar fsicament, histricament i jurdica, la ciutat de Xtiva.

Aquesta expressi, "extermini",  va ser utilitzada pels valencians per a Xtiva abans que s'aplicara a l'intent d'eliminaci per part dels nazis de diferents grups humans com els jueus, els eslaus, els dissidents poltics, etc. Aix ho prova, per exemple, el ttol del llibre publicat per Ventura Pascual i Beltran el 1925: Datos para la histria del Exterminio de Jtiva en la guerra de Sucesin on s'apleguen els testimonis escrits en castell i catal sobre el tema. 

L'extermini de Xtiva tingu com a funci donar un cstig exemplar que atemorira a la resta de valencians i propiciara la seua submissi davant les forces borbniques durant la Guerra de Successi. Tot i que s cert que hi hagu altres incendis, com Quart de Poblet o Vila-real, el que resulta noveds no sols en la Guerra de Successi, sin en la histria d'Europa, s l'intent d'esborrament no sols fsic, sin histric, jurdic i, fins i tot metafric d'una poblaci. El motiu pel qual es tri Xtiva s doble: 
per un costat per la seua forta resistncia davant les tropes borbniques de D'Asfeld i ;
per un altre per tractar-se de la segona ciutat del Regne de Valncia i per tindre llavors un valor simblic afegit pel que representava per a tots els valencians: Castigant a Xtiva, es castigava a tots els valencians. ;

Les paraules del mateix Felip V sn illustratives:

"L'obstinada rebellia amb qu fins als termes de la desesperaci varen resistir l'entrada de les meues armes els vens de la ciutat de Xtiva, per a fer irremissible el crim de la seua perjura infidelitat desatenent la benignitat amb qu repetides vegades els vaig flanquejar el perd, vaig emprar la meua justcia a manar-la arrunar per a extingir la seua memria, com es va executar per a cstig de la seua obstinaci, i escarment dels que intentessin seguir el seu mateix error." ;

Aix, desprs del setge de Xtiva i durant i desprs l'assalt i el saqueig, no sols s'agred a la milcia, als maulets i als miquelets que la defensaven (cosa normal en una confrontaci bllica), sin tamb a poblaci civil indefensa. Arran dels informes que els seus generals Berwick i D'Asfeld li havien elevat,  Felip V signa l'ordre d'incendiar Xtiva, que fou executada el 17 de juny de 1707. Uns dies abans, els supervivents capturats havien estat trets de la ciutat per la fora i deportats a Castella, i es valor, fins i tot, la possibilitat de deportar-los a les ndies. Molts d'ells moriren durant la deportaci.

Durant l'incendi, les tropes castellanes que l'executaren, comandades pel brigadier Chaves, van posar especial cura en la destrucci d'edificis oficials de la ciutat. Aix, l'edifici gtic del consistori xativ qued completament en runes, i amb ell es cremaren tots els arxius municipals, els quals no sols ho eren de la ciutat sin de la Governaci de Xtiva ("Governaci dell lo Xquer"), amb la qual cosa es perd gran part del bagatge documental del Regne de Valncia.

Una vegada acabat l'incendi i despoblada la ciutat, Felip V dna l'ordre de crear-ne una nova i "fidelsima" (sic) que es diguera Colonia Nueva de San Felipe. Aquesta poblaci nova duria el nom del rei que la creava i no havia de tindre cap tipus de vinculaci amb l'anterior. Aix es pensava omplir-la amb poblaci nova o amb els (ex-)xativins pro-borbnics que pugueren demostrar la seua fidelitat. Per a aquesta ciutat es crearen unes noves ordenances i Macanaz encomana un disseny arquitectnic i urbanstic de nova planta. El qual, una vegada enllestit, requeria enderrocar tot el quedava de la ciutat (llevat dels edificis religiosos) per tal de poder edificar la nova. Al respecte es crearen les companyies de cavar a partir dels habitants dels pobles vens que tenien com a funci enderrocar les cases de Xtiva, per a les quals s'anim a emportar-se tot el que trobaren. 

Aix les coses, la ciutat fou cremada, enderrocada i sotmesa a la rapinya, i la seua poblaci assassinada o deportada. 

La cosa no acab aqu, per, ja que el nom de Xtiva fou substitut a tots els mapes i documents oficials pel de San Felipe. Fins i tot, fou eliminat dels mapes la denominaci Illa de Xtiva que, fins a aleshores s'havia aplicat a l'illa gran de Terra del Foc. Passant aix, no sols d'una eliminaci fsica i jurdica, sin tamb a una eliminaci metafrica, lingstica.

Val a dir que la mancana de pressupostos i la caiguda en desgrcia de Macanaz impediren l'enderrocament total i la realitzaci de la nova planta urbanstica de San Felipe. A ms, tot i que Xtiva estigu despoblada durant gran part del segle XVIII, una part de l'antiga poblaci an retornant amb el temps i, finalment, grcies sobretot a Joaquim Lloren Villanueva, la ciutat recuper el seu nom amb les Corts de Cadis.

El 2007, es van realitzar diferents actes commemoratius del 300 aniversari de l'incendi i extermini de Xtiva. Entre d'altres un gran nombre de xativins vinculats al mn de la cultura va signar el Manifest de Xtiva 1707-2007.

Vegeu tamb.

Setge de Xtiva;
Pedra dels Maulets;
Socarrats;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193259" title="Ral Padilla Lpez" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="80016">
Ral Padilla Lpez s un directiu cultural mexic. Era fill d'un dirigent del Partit Revolucionari Institucional (PRI) dels anys 60, va ser capdavanter en l'Escola de Filosofia i dirigent de la Federaci d'Estudiants de Guadalajara (FEG) de 1977 a 1979, sota la tutela d'Alvaro Ramrez Ladewig. Desprs es va convertir en cap del Departament d'Investigaci Cientfica i Superaci Acadmica i el 1989 va ser rector general de la Universitat de Guadalajara, que va deixar a Vctor Gonzlez Romero en 1995, un acadmic amb reconeixement de la comunitat que mai va poder -encara que ho va intentar- partionar-se del grup que ho va dur al llo

Entre moltes altres iniciatives, cal destacar-ne el seu paper com a fundador i president de la Feria Internacional del Libro de Guadalajara a Mxic, que l'any 2004 acoll la cultura catalana com a convidada d'honor. s autor de diversos assaigs sobre temes educatius, poltics i culturals. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Tamb ha estat diputat a la cambra de l'estat de Jalisco pel Partit de la Revoluci Democrtica (PRD).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193261" title="Concert per a piano en sol de Ravel" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="80017">

El Concert per a piano en sol major  va ser compost pel compositor francs Maurice Ravel entre 1929 i 1931. 

Histria.
El Concert per a piano en sol va ser encarregat per Serge Koussevitzky amb ocasi del 50 aniversari de l'Orquestra Simfnica de Boston (entre les altres obres encarregades per a aquesta ocasi cal esmentar el Konzertmusik per a orquestra de corda i metalls de Paul Hindemith i la Simfonia dels salms d'gor Stravinski).

Es tracta de la darrera obra important del compositor, a qui poc desprs se li va declarar la malaltia cerebral que se'l va endur l'any 1937.

Desprs de la seua reeixida gira com a pianista per Amrica, Ravel va desitjar estrenar aquesta obra com a solista. No obstant, problemes de salut li ho van impedir, portant-lo els exercicis de preparaci amb els estudis de Liszt i Chopin a un estat de fatiga. En lloc de Ravel, va ser Marguerite Long   coneguda per les seues interpretacions de msica de Faur i Debussy, i que havia sollicitat a Ravel una obra nova   qui va estrenar el concert. Ravel li va dedicar la partitura. 

L'estrena mundial va tenir lloc el 14 de gener de 1932 amb Ravel dirigint l'Orquestra Lamoureux. Les primeres interpretacions nord-americanes es van donar simultniament el 22 d'abril de 1932, tant per l'Orquestra Simfnica de Boston i l'Orquestra de Filadlfia en els seus propis auditoris de concerts.

Moviments.
L'obra t tres moviments:

Allegramente ;
Adagio assai ;
Prest;

L'obra comena sobtadament amb el so d'un fuet. En les interpretacions del concert amb un segon piano que substitueix el paper de l'orquestra, s'acostuma a colpejar la tapa del teclat del piano, creant un so semblant al del fuet. El solista al piano comena immediatament amb una srie de arpegis florits en el registre agut del seu instrument, passant desprs a desplegar melodies inspirades en el jazz, en part recordant els viatges del compositor pels Estats Units d'Amrica.

Tant el primer com l'ltim moviment evoquen l'estil jazzstic, si b conservant elements clssics. El primer moviment s una pea fluida i viva amb harmonies que recorden les futures obres d'Aaron Copland. El bell i contemplatiu segon moviment en mi major (Adagio assai) est ms en la lnia de l'estil de Ravel en les seues obres impressionistes. Les cadncies estan entre les ms difcils del repertori. La presentaci final del tema en aquest moviment inclou un extens sol de corn angls en el qual el solista al piano, interpretant unes fludes lnies de fuses, t un paper secundari. El moviment final s una pea virtuosstica i increblement rpida que empra moltes melodies balancejades i lleugeres combinades amb altres ms punyents que fan de ella un vertader repte tcnic.

 Enllaos externs.
 Classical Cat, Concert en sol - Diversos enregistraments;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193262" title="Chris Evert" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="80018">
Christine Marie Evert (Fort Lauderdale, Florida, EUA, 21 de desembre de 1954) s una extennista professional estatunidenca que va ostentar el primer lloc de la WTA durant un total de 262 setmanes. 

Durant la seva carrera, va guanyar 18 ttols individuals de Grand Slam, entre ells 7 Roland Garros, aix com 3 ttols de Grand Slam en dobles. Amb 1.309 victries i noms 146 derrotes en partits individuals, Evert ostenta el millor coeficient (0,900) de tots els jugadors professionals de la histria.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193264" title="Gennadi" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="80019">


Onomstica:

Gennadi de Marsella, autor de la segona part de la famosa obra De Viris Illustribus;

Gennadi I de Constantinoble, religis grec, patriarca de Constantinoble;

Gennadi II de Constantinoble, religis grec, patriarca de Constantinoble, conegut ateriorment com Georgius Scholarius;

Gennadi (arquebisbe) del segle XVII;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193265" title="Ricard Prez Casado" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="80020">


Ricard Prez Casado (Valncia, 1945) s un economista i poltic valenci. Estudi cincies poltiques a la Universitat de Madrid i cincies econmiques a la Universitat de Barcelona i collabor en les revistes Valencia-fruits, Gorg i Serra d'Or. El 1965 fou un dels fundadors del Partit Socialista Valenci (PSV).

El 1979 fou nomenat alcalde de Valncia pel PSPV-PSOE arran de la crisi que culmin amb l'expulsi del partit i de l'alcaldia de l'aleshores alcalde Ferran Martnez Castellano. En les eleccions municipals del 1983 i del 1987 fou reescollit en el crrec fins que va dimitir el 1988. Tamb fou president del Comit Espanyol de la Federaci Mundial de Ciutats (1979-1982) i vicepresident del Consell Europeu de Municipis i Regions (1983).

Va dedicar-se aleshores al sector privat com a vicepresident de Bancaixa i vocal de l'autoritat del port de Valncia, fins que entre l'abril i el juliol del 1996 fou nomenat administrador de la Uni Europea per a la ciutat de Mostar (Bsnia i Hercegovina), on prepar i supervis les eleccions municipals. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit diputat al Congrs per Valncia. El 2004 fou nomenat per la Generalitat de Catalunya president de la Comissi Delegada de l'Institut Europeu de la Mediterrnia. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 L'estructura econmica del Pas Valenci (1970);
 L'economia del Baix Maestrat (1971);
 Els preus del sl al Pas Valenci (1973);
 El turismo en Alicante y en la Costa Blanca (1973);
 Los ctricos en Espaa (1974);
 La crisi dels anys trenta al Pas Valenci (1974);
 Mortalitats catastrfiques. Estudi de casos locals (1974);
 Pas Valenci. Geografia i histria (1980);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193266" title="Gennadi de Marsella" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="80021">
Gennadi (Gennadius) fou un prevere de Marsella que vivia al final del segle V i s conegut com l'autor de la famosa obra De Viris Illustribus, amb un centenar de biografies d'escriptors eclesistics del 392 al 495, continuaci de l'obre de Sant Jernim amb el mateix ttol. Va morir el 496. va escriure altres obres que no s'han conservat excepte la Epistola de Fide mea, anomenada tamb Libellus de Ecclesiasticis Dogmatibus, que antigament fou atribuda a Sant Agust. De la lectura acurada de les seves obres sembla que, tot i ser considerat un campi de l'ortodxia,  tenia una tendncia cap al semipelagianisme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193268" title="Gennadi I de Constantinoble" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="80022">
Gennadi (Gennadius,           ) fou  un religis grec, prevere a l'esglsia de Constantinoble, que va esdevenir bisbe d'aquesta ciutat el 459 a la mort d'Anatoli. Fou un dels que va pressionar a l'emperador Lle I el traci per castigar a Timoteu Elude (el Gat)  que havia ocupat la seu d'Alexandria a la mort de Proteri; va aconseguir que Timoteu fou desterrat el 460. Tamb es va oposar a Pere Gnafeu (el Ple) que sota el patronatge de Zen, gendre de l'emperador i general de les provncies orientals, havia expulsat a Martiri de la seu d'Antioquia i ocupat el seu lloc. Gennadi va rebre a Martiri amb honors quan aquest es va presentar a Constantinoble i va procurar la destituci de Pere que va aconseguir el 464. Va morir el 471 i el va substituir Acaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193269" title="Antiescorbtic" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="80023">
Antiescorbtic s aquell medicament o agent que serveix per a combatre l'escorbut. La llimona i la llimona dola sn els principals antiescorbtics naturals grcies al seu alt contingut de vitamina C.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193270" title="Chogolisa" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="80024">

Chogolisa (o Bride Peak) s una muntanya situada al Karakoram, al  Pakistan. Es troba al costat de la Glacera Baltoro a la zona de Concrdia, lloc on es troben diversos dels pics ms alts del mn. El Chogolisa t diversos pics, el ms alt dels quals es troba a la vessant sud-oest (Chogolisa I), amb 7.665 metres. El segon pic fa  7.654 metres a la vessant nord-est (Chogolisa II), l'anomenat Bride Peak per Martin Conway el 1892.

El 1909, una expedici dirigida por Llus Amadeu de Savoia-Aosta, Duc dels Abruzzos arrib als 7.498 m des del camp bases situat al vessant nord, passant per un camp d'alada al Coll del Chogolisa, a 6.335 m. El mal temps li va impedir fer el cim.

Hermann Buhl i Kurt Diemberger van intentar la seva ascensi el 1957 desprs d'haver aconseguit pujar el Broad Peak. El 25 de juny abandonaren el Camp I i van acampar en un coll de l'aresta sud-oest a 6.706 m. El mal temps els va fer retrocedir i el 27 de juny, Buhl va caure per una cornisa que es desplom. El seu cos mai ha estat trobat.

El 1958, una expedici japonesa de la Universitat de Kyoto, dirigida per T. Kawabara realitz la primera ascensi del Chogolisa II. M. Fujihira i K. Hirai feren el cim.

La primera ascensi del Chogolisa I es va  aconseguir el 2 d'agost de 1975 per Fred Pressl i Gustav Ammerer, membres d'una expedici austraca dirigida per Eduard Koblmuller. A Koblmuller quasi li passa el mateix que a Buhl al caure d'una cornisa  durant l'ascens. Per sort anava ben encordat i els companys el van poder pujar. 

Referncies.
 Everest News: Chogolisa/Bride Peak;
 Llocs del nord de Pakistan detallats al Google Earth;

Enllaos externs.
Chogolisa a Peakware;
Chogolisa das Grab Hermann Buhls auf BroadPeak. at ;
Fotografies del Chogolisa de Kelly Cheng;
Expedici sud-africana holandesa al Chogolisa 2004 amb informes del viatge i informaci general;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193272" title="Antn Pont i Amens" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="80025">
Antoni Pont i Amens (nascut a Trrega) s un empresari catal, resident des dels anys seixanta a Reus. Ha estat president del grup d'empreses Olis Borges S.A, dedicat a negocis d'oli, fruits secs i explotacions agrcoles. Entre moltes altres iniciatives, ha estat director general d'Expro/Reus, fundador i president de Gresol Empresarial de la Catalunya Nova i president del primer i segon congressos internacionals sobre la dieta mediterrnia. Tamb s membre de la Reial Acadmia de Cincies Econmiques i Financeres.

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193273" title="Gennadi II de Constantinoble" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="80026">
Gennadi (Gennadius,           vers 1400-1473) fou  un religis grec, del segle XV. A la primera part de la seva vida fou conegut com Georgius Scholarius (                    ).  Lle Allaci i Mateu Carifil bisbe d'Iconium, estan d'acord en qu existien dos persones diferents que portaven el nom de Georgius Scholarius, un que va acompanyar  a l'emperador Joan VIII Paleleg al concili de Florncia (439) i que va advocar per la uni de les esglsies, i un altre, un monjo amic i deixeble de Marc, arquebisbe d'Efes, oposat a la uni. 

Segons Allaci, el primer va esdevenir patriarca de Constantinoble mentre el segon va morir probablement abans del 1453 sense adquirir cap alta dignitat eclesistica; segons Carifil el primer va morir abans del 1453 i el monjo fou patriarca. Autors ms modern consideren que no hi va haver dos personatges diferents.

El Georgius Scholarius que fou patriarca fou nadiu probablement de Constantinoble (vers 1400) i va adquirir aviat una gran fama pels seus coneixements filosfics i la seva eloqncia. Va tindre l'amistat i la confiana de Joan VIII Paleleg i els prnceps Constant (desprs emperador) i Teodor, germans de Joan II, i del gran duc Notares, gendre de Joan. Del 1438 al 1439 fou jutge en cap de palau i va acompanyar a l'emperador al concili de Florncia on va parlar a favor de la uni com volia l'emperador, encara que segurament abans no hi era favorable. A la tornada a Constantinoble de fet es va oposar a la uni. 

El 1448, mort Joan II, el va succeir el seu germ Constant XI Paleleg; el Papa va enviar al seu llegat el bisbe de Cortona, per fer confirmar la uni de Florncia al nou emperador, i Gennadi s'hi va oposar, i com que la seva posici molestava a l'emperador es va retirar a un monestir. Quan el papa va renovar els seus esforos per la uni el 1452, el clergat grec, en majoria oposat, va tenir com a cap a Gennadi, per l'emperador la va confirmar contra el parer del clergat. Gennadi v atribuir a aquesta circumstancia la conquista de Constantinoble el 1453. Al entrar els otomans a la ciutat va intentar fugir per fou aturat i retornat. 

El patriarca, favorable a la uni, havia fugit a Itlia, i el sold otom va demanar al clergat d'elegir un altre patriarca i fou elegit Gennadi, crrec que va exercir fins el 1457 o 1458 quan va renunciar (algun situen la renuncia el 1459) i es va retirar a un monestir proa de Serres. No se sap exactament quan va morir per fou al tomb del 1473.

Se li atribueixen nombroses obres (un centenar) apart de les seves cartes. Entre elles les principals sn:

Orationes  (presentades al concili de Florncia);
Apologia pro quinque Capitibus Concilii Floreentini ;
Exposici de la fe cristiana en grec, dirigit al sold, anomenada                                                   ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193275" title="Jos Manuel Duro Barroso" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="80027">


Jos Manuel Duro Barroso (Lisboa, Portugal 1956) s un poltic portugus que fou Primer Ministre de Portugal entre els anys 2002 i 2004, i que des de 2004 s President de la Comissi Europea.

Biografia.
Va nixer el 23 de mar de 1956 a la ciutat de Lisboa. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Lisboa, ms tard estudi cincies econmiques i socials a la Universitat de Ginebra (Sussa). Va ser ajudant de professor a la facultat de dret de Georgetown. Desprs torn a Lisboa i es convert en el director del Departament de Relacions Institucionals de la Universitat Lusada. 

Est casat amb Margarida Sousa Uva i t tres fills: Lus Barroso, Guilherme Barroso i Francisco Barroso.

Activitat poltica.
Inicis poltics.
Abans de la Revoluci dels clavells del 25 d'abril de 1974, essent estudiant va formar part de grups comunistes i maoistes, s'afili al Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (MRPP) (actualment Partit Comunista dels Treballadors Portuguesos / Moviment Reorganitzatiu del Partit del Proletariat (PCTP/MRPP)). Per el desembre de 1980 s'afili al Partit Popular Democrtic (PPD) (ms tard Partit Popular Democrtic - Partit Socialdemcrata (PPD-PSD)). 

Durant el govern d'Anbal Cavaco Silva (1985-1995) va ser, successivament, Subsecretari d'Estat al Ministeri de l'Interior (1985-1987), Secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors (1987-1992) i Ministre d'Assumptes Exteriors (1992-1995). El 28 d'octubre de 1995 va ser elegit diputat al Parlament. El 1999 va ser elegit President del PSD, i va passar a ser cap de l'oposici (1999-2002). 

Primer Ministre.

En les eleccions legislatives portugueses del 17 de mar de 2002, Barroso es present com a candidat a Primer Ministre pel PSD, el seu rival ms proper era el socialista Eduardo Ferro Rodrigues. El PSD obtingu 105 escons (40,20% i 2.200.765 vots), mentre que els socialistes obtingueren 96 escons (37,80% i 2.068.584 vots). Barroso arrib al poder amb una coalici amb el Centre Democrtic Social / Partit Popular (CDS/PP). 

Va ser nomenat Primer Ministre de Portugal el 6 d'abril de 2002 succeint al socialista Antnio Manuel Oliveira Guterres. La seva poltica es va veure marcada pel conservadurisme econmic i el recolzament a la Guerra de l'Iraq, oposant-se aix a la opini majoritria del seu pas. El 2003 es reun a les Aores juntament amb Tony Blair, Jos Mara Aznar Lpez i George W. Bush. L'any segent fou elegit President de la Comissi Europea, i per tant no podia continuar sent Primer Ministre de Portugal, deix com a successor al nmero dos del seu partit Pedro Santana Lopes, cosa que caus crispaci entre la coalici governamental.

Poltica europea.
Barroso fou elegit President de la Comissi Europea pel Consell Europeu l'any 2004 (413 vots a favor, 251 en contra i 44 en blanc), en substituci de Romano Prodi. Ascend al seu crrec el 23 de novembre de 2004 i est previst que el deixi el 31 d'octubre de 2009.

Vegeu tamb.
Comissi Barroso;

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Manuel Duro Barroso a la Comissi Europea;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193281" title="Ron Dennis" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="80028">


Ron Dennis va nixer l'1 de juny de 1947. Va comenar la seva carrera al mn de l'automobilisme de la m de la "Cooper Racing Car Company". Desprs va unir-se al equip Brabham Racing on a partir de 1968 exerciria de cal dels mecnics. Al cap de 3 anys Ron Dennis va fundar la seva prpia companyia, "Rondel Racing", i durant els anys 70 va estar vinculat a la F2. A partir dels anys 80 la companyia fundada per Ron Dennis va unir-se a l'equip McLaren. A partir de llavors es coneixeria a McLaren sota el nom "McLaren Racing".

Des de 1980 McLaren ha guanyat 7 ttols de constructors i ha aconseguit 9 cops el ttol de plots. L'equip McLaren va continuar creixent i actualment engloba a "McLaren Automotive", "McLaren Electronic System", "McLaren Marketing", "McLaren Applied Technologies" i "Lydden Circuit". En l'actualitat a aquest conjunt que forma l'equip McLaren se'l coneix sota el nom McLaren Formula One Team.

L'any 2007 ha estat un dels ms complicats en la seva carrera com a dirigent d'equip ja que a ms dels xocs constants entre els dos pilots de l'escuderia, Fernando Alonso i Lewis Hamilton en una situaci que recorda als enfrontaments entre Ayrton Senna i Alain Prost tamb s'ha hagut d'enfrontar a acusacions d'espionatge industrial per part de Ferrari. Finalment l'Scuderia junt amb la policia italiana i la FIA varen demostrar que un enginyer de l'escuderia italiana va passar dades confidencials del seu monoplaa a l'equip McLaren. Aquest afer ha acabat amb McLaren excls del Campionat de Constructors de l'any 2007 i una multa histrica de 100 milions de dlars.

L'any 2001 Ron va rebre la medalla d'or de la BRDC en reconeixement a la seva contribuci al mn de l'automobilisme.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193282" title="Godigisel" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="80029">
Godigisel (359-406) fou rei dels vndals asdings que vivien a Germnia a la regi del riu Oder, i va creuar el riu el 406, entrant en territori dels francs federats a Roma, on va morir el mateix 406 en una batalla contra aquestos francs. El va succeir el seu fill Gunderic, que va dirigir als vndals cap a la Gllia i Hispnia. Va deixar un altre fill, d'una concubina, el fams Genseric.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193285" title="Winry Rockbell" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="80030">
 s un personatge de l' anime i manga Fullmetal Alchemist

s amiga de la infncia dels germans Edward Elric i Alphonse Elric, t la mateixa edat que l'Ed. Viu en Rizenbul amb la seva via, des de la mort dels seus pares en la guerra d'Ishval. s una experta en implants autmates, com la Pinako, i mecnica particular de l'Edward Elric. s un fantica de les mquines en general. T un gos que es diu Den.

Tot i que es preocupa molt pels germans Elric, el quals tracta com a germans seus, ells procuren deixar-la al marge dels seus problemes pel seu propi b, cosa que l'exaspera molt. Sent alguna cosa per l'Edward, tal i com ho confessa a Riza Hawkeye en el manga.

Curiositats.
En un dels OVAs es veu com un dels descendents de l'Edward en aquest mn s una nena que s'assembla molt a la Winry de petita. Aix fa pensar que hi va trobar a alg en aquest mn que era el reflexe de la seva amiga, o que d'alguna forma els seus descendents es van emparentar amb descendents d'aquella que era reflexe de la Winry.

En un altre dels OVAs es veu quan s'omple de gelosia en veure la foto de l'Ed amb la gitana anomenada Noa. Ella li est donant un pet al front mentre l'Edward dorm, grcies a aix la Winry es llena a sobre de l'Edward a desmantelar-lo (aix sembla ja que l'ataca amb eines seves) tota gelosa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193288" title="Gunderic" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="80031">
Gunderic (379-428) fou rei dels vndals asdings fill i successor del rei Godigisel. Va continuar la obra del seu pare i va portar als vndals per la Gllia (408) i cap al sud a la vora dels Pirineus per entrar a Hispnia. El 409, desguarnides les defenses de les muntanyes pirinenques, les va creuar juntament amb els vndals silings (dirigits per Fridibald) i els alans (el seu rei fou Addac o Atax esmentat el 411). Els 414 els asdings, inicialment establerts a la zona lleonesa, ja s'havien establert a la Btica mentre els silings van quedar a la zona de les muntanyes Nervsies fins que a l'any segent es van traslladar amb els seus parents a la Btica i van reconixer a Gunderic com a rei. El 418 va morir en lluita contra els visigots el rei al Atax i llavors els alans van reconixer com a rei a Gunderic. Els vndals haurien donat el nom a Andalusia (Vandalusia). Va morir el 428 i el va succeir el seu germanastre Genseric, elegit pels nobles vndals.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193291" title="Emirat" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="80032">
Etimolgicament, un emirat (de l'rab      , imarah; en plural plural:       , imarat) s la qualitat, dignitat, ofici o competncia territorial de qualsevol emir (prncep o governador). 

Generalment, un emirat designa un territori poltic que s governat per un monarca dinstic rab conegut com a emir. Ja que la majoria dels emirats han desaparegut, s'han integrat a altres Estats moderns ms grans o han canviat el nom dels seus monarques (p. ex. a malik, "rei" o a sult), els nics veritables emirats sn Kuwait, Qatar i els que integren els Emirats rabs Units, una federaci que compren set emirats federats cadasc administrat per un emir hereditari, que en conjunt formen un collegi electoral per les eleccions del president i el primer ministre. 

Tanmateix, en la llengua rab, el terme tamb pot fer referncia a qualsevol provncia d'un pas que s administrat per un membre d'una classe governant, especialment si s un membre de la classe reial (usualment conegut com a sheikh), com s el cas de les governacions d'Arbia Saudita. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193292" title="Gentius" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="80033">
Gentius (       , o        ) fill i successor de Pleuratus II, fou rei dels labeats (una tribu d' illiris) i d'Illria, contemporani de Perseu de Macednia. Va ser rei vers 180 aC a 168 aC. La seva capital fou Scodra. 

Noms accedir al poder els dlmates es van declarar independents. Es va dedicar a la pirateria a la mar Adritica i va provocar la hostilitat romana que no va acceptar les seves excuses. No fou gaire desprs de pujar al tron que va fer matar al seu germ Pleuratus  perqu aquest es volia casar amb Etuta, filla del rei de Dardnia, que Gentius volia per ell mateix. Ms tard es va casar amb una dona de nom Etleva.

El 171 aC Roma, amb varies ambaixades, va emanar la seva aliana contra el Regne de Macednia per Gentius va demorar la resposta al menys d'una manera clara; la ciutat d'Issa va denunciar aviat que el rei preparava la guerra contra Roma i l 'aliana amb Macednia, per de moment el rei semblava neutral. El cert es que 54 vaixells del rei que estaven  estacionats a Dyrrhachium foren confiscats pel pretor Gai Lucreci sota el pretext de qu feien falta per l'assistncia als romans i aix degu enfurismar Gentius per no ho va deixar notar i encara no va reaccionar doncs Gentius probablement estava esperant veure com anava la guerra per prendre partit

Efectivament el 169 aC va capgirar la seva aliana (Perseus li va pagar 300 talents), va detenir a dos llegats romans i va destruir les ciutats d'Apollnia i Dyrrhachium, aliades de Roma. Encara que el rei Macednia no va complir els seus compromisos militars, Gentius no va deixar de complir la seva paraula i el 168 aC va reunir forces terrestres i martimes. La lluita per fou breu; el pretor Luci Anici Gal va entrar a Illria al front d'un exrcit i moltes ciutats se li van sotmetre. Gentius es va retirar cap a Scodra, que era una plaa ben fortificada, per fou derrotat en combat davant els seus mur, i es va entregar al general rom. La campanya d'Anici noms va durar trenta dies. 

Gentius va salvar la vida per fou enviat a Roma amb la seva dona Etleva i un fill, per participar al triomf de Gal, que es va celebrar el 167 aC. Desprs Gentius fou enviat presoner a Spoletum o Iguvium, on segurament va morir al cap d'un temps indeterminat.
La planta Gentiana lutea (herba gentiana)  va rebre el seu nom perqu suposadament fou el rei qui va descobrir les seves propietats curatives. Polibi el descriu con immoderat en el beure ,el que augmentava la seva natural crueltat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193293" title="Tofu Records" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="80034">
Tofu Records s una discogrfica estatunidenca especialitzada en la msica japonesa. Formant part de Sony Music Entertainment Japan, Tofu Records fou creada al 2003 amb l'objectiu de portar al mercat americ molts dels artistes amb xit al Jap.

El seu primer contracte fou amb T.M.Revolution amb el que van aconseguir un gran xit. Encara que el grup ms reeixit de Tofu Records s L'Arc en Ciel aconseguint que el grup omplis l'estadi Mariner Arena a Baltimore. 

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193294" title="Caada de Benatanduz" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="80035">


Caada de Benatanduz s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193295" title="Joana Raspall i Juanola" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="80036">
Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913) s una escriptora i bibliotecria catalana. Es llicenci en biblioteconomia i el 1932 des de la revista Claror  inici una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d'aleshores. Durant la guerra civil espanyola treball de bibliotecria, tot contribuint a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucci. Desprs de la guerra va donar classes de catal al seu domicili particular, cosa que continu fent anys ms tard amb l'assessorament d'mnium Cultural. Al Primer Congrs de Cultura Catalana form part de la ponncia El llibre de teatre infantil que ocasion la collecci de teatre Edebe catalana.

Ha collaborat habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Mart Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. s medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obra .
 Lingstica .
 Diccionari de sinnims amb Jaume Riera (1972);
 Diccionari de locucions i frases fetes, amb Joan Mart (1984);
 Diccionari d'homnims i parnims, amb Joan Mart.  (1988);
 Poesia .
 Ales i camins (1991);
 Llum i gira-sols (1994);
 Arpegis, haiks (2004);
 Petits poemes per a nois i noies (1981);
 Bon dia, poesia  (1996);
 Degotall de poemes (1997);
 Com el plomissol (1998);
 Pinzellades en vers (1998);
 Versos amics (1998);
 Escaleta al vent (2002);
 Font de versos (2003);
 Serpentines de versos (2000);
 A comps dels versos (2003);
 Concert de poesia (2004);
 Teatre .
 L'ermita de Sant Miquel, (1964). Premi Santamaria.
 El pou (1969). Premi Cavall Fort.
 L'invent (1978).
 Knsum, S.A (1984).
 El mal vent (1994).
 Contes del si s no s (1994).
 Contes increbles (1999).
 La trampa de la urbanitzaci K (2000).
 L'liga (1997).

 Enllaos externs .
Escriptors Catalans;
 Pgina de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat dedicada a Joana Raspall;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
Noms propis UOC;
La bibliotecaria blogantera;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193296" title="Gencia" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="80037">
La gens Gencia  fou una famlia patrcia romana. Tit Genuci Augur fou cnsol el 451 aC i Marc Genuci Augur el 445 aC, quan encara els plebeus no hi tenien accs. Ms tard alguna branca va esdevenir plebea be per voluntat o per matrimonis. Els cognom utilitzats foren Aventinensis, Augurinus, Cipos i Clepsina.

Personatges destacats sense cognom especial foren:
Tit Genuci, trib de la plebs el 476 aC ;
Gneu Genuci, trib de la plebs el 473 aC ;
Genuci, trib de la plebs vers 241 aC.
Luci Genuci, ambaixador rom.
Marc Genuci, trib militar el 193 aC ;
Genuci, sacerdot de la deessa Magna Mater.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193299" title="Tit Genuci" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="80038">

Tit Genuci (Titus Genucius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 476 aC i junt amb el seu collega Quint Considi va fer aprovar una llei agrria. Va acusar Tit Meneni Lanat de ser el culpable de la destrucci dels fabis al Cremera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193300" title="Miravete de la Sierra" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="80039">


Miravete de la Sierra s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193302" title="Genuci (trib)" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="80040">
Genuci (Genucius) fou un magistrat rom que fou trib de la plebs en una data indeterminada a la meitat del segle III aC. Fou insultat pels faliscs i a causa d'aix Roma va declarar la guerra a Falria. Aquesta guerra fou el 241 aC i la seva magistratura podria haver estar una mica abans probablement el 242 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193305" title="Marc Genuci" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="80041">
Marc Genuci (Marcus Genucius) fou un trib militar el 193 aC sota el cnsol Luci Corneli Merula. Es va destacar en la guerra contra el bois i va morir en una batalla contra aquest poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193306" title="Nogueras" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="80042">


Nogueras s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca del Jiloca. 


]










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193307" title="Genuci (sacerdot)" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="80043">
Genuci (Genucius) fou un sacerdot de la deessa Magna Mater. El pretor Gneu Aufidi Orestes li va deixar una herncia, per en fou privat pel cnsol Mamerc Emili Lpid Livi (77 aC), allegant que Genuci no era ni un home ni una dona, sin un eunuc que a l'poca eren considerats com un gnere neutre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193308" title="Antonina Rodrigo Garca" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="80044">
Antonina Rodrigo Garca (Albaicn, provncia de Granada, Andalusia,1935) s una escriptora andalusa, resident a Barcelona des del 1970. Ha destacat per la qualitat dels seus estudis biogrfics, caracteritzats per una fina sensibilitat, rigor metodolgic i talent narratiu, entre els quals n'hi ha de dedicats a Josep Trueta, Margarida Xirgu, Salvador Dal o Federico Garca Lorca. En la seva contribuci a la memria histrica tamb destaquen, a ms de pgines sobre dones conegudes, les dedicades a herones ms annimes com Antonina Fernndez La Caramba o Mara de Lejrraga. 

Ha rebut el Premi Internacional de Periodisme Manuel de Falla el 1975 i el Premi Internacional Acadmie Europene des Arts el 1988. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Garca Lorca en Catalua (1975) ;
 Mujeres de Espaa: (las silenciadas) (1979) amb prleg de Montserrat Roig i Fransitorra;
 Aleluyas de Mariana de Pineda. ngel Ganivet, Garcia Lorca (1983);
 Mujer y exilio, 1939 (1999);
 Una mujer libre. Amparo Poch y Gascn, mdica y anarquista (2002).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193309" title="Monteagudo del Castillo" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="80045">


Monteagudo del Castillo s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. El poble es troba a la zona ms septentrional de la comarca i fa frontera amb la Serra de Gdar i la comarca del Maestrat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193310" title="Govern de coalici" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="80046">
Un govern de coalici o un gabinet de coalici s un gabinet del poder executiu del govern parlamentari en qu representants de diversos partits en sn membres. Aquests governs es formen quan cap partit aconsegueix la majoria absoluta en el parlament, i per tant dos o ms partits han de cooperar per elegir un primer ministre o president. Un govern de coalici tamb pot formar-se en temps de crisi nacional, com ara en temps de guerra, per donar al govern un grau major de legitimitat poltica i reduir les diferncies poltiques internes; en aquests casos, tanmateix les coalicions sovint integren tots els partits en governs d'unitat nacional. Si una coalici es collapsa, es realitza una moci de censura per convocar eleccions.  

Els governs de coalici sn comuns als Estats parlamentaris amb sistemes de representaci proporcional. Els Estats presidencialistes o congressuals no formen governs de coalici ja que el president s elegit per vot directe de manera separada del Congrs o Parlament, i s ell qui nomena els membres del gabinet, amb aprovaci d'almenys una de les Cambres Legislatives. 

Quan cap partit no aconsegueix la majoria necessria en les eleccions generals, els partits poden formar gabinets de coalici amb el suport d'una majoria parlamentria, o governs de minoria, si la constituci en permet un. Si els governs opten per la coalici amb una majoria parlamentria, aquesta forma de govern tendeix a ser ms estable i de ms duraci que els governs de minoria. Els governs de coalici sn subjectes a les lluites internes entre els diversos partits que en sn membres. Els governs de minoria, per la seva banda, han d'aconseguir el suport del parlament per evitar una moci de censura. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193313" title="Ricardo Rodrigo" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="80047">
Ricardo Rodrigo s un editor catal d'origen argent. Comen treballant com a corrector a l'Editorial Bruguera per ho deix per a treballar amb Carlos Barral. Ms tard, va fundar amb Carmen Balcells Segal i Roberto Altarriba l'editorial RBA, que va revolucionar el mn dels serveis editorials i cre iniciatives com la venda de llibres als quioscs. La seva editorial es convert en un grup que va aglutinar, entre d'altres, l'Editorial La Magrana i l'edici espanyola del National Geographic.

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193315" title="Joan Roca Vinent" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="80048">


Joan Roca i Vinent (Ma, 1747   1826, Ma). Autor del cronic Diari de Mah (1776 - 1826).

Nov fill d una familia benestant de mariners mercants a la Menorca illustrada del segle XVIII, va ser Capit de la Marina Mercant. Visqu l poca de les dominacions angleses, franceses i espanyoles grcies a les quals Menorca i els seus habitants prosperaren enormement tan econmica com culturalment parlant.

Fent s del bagatge cultural que li ofereix la situaci histrica de la seva ciutat decideix de ben prest emprendre l escriptura del que ms tard ser el cronic Diari de Mah (1776 - 1826). Es tracta d un manuscrit en el qual el Capit Roca recull amb gran detall i durant 50 anys tota l activitat naviliera i mercant del port de Ma, la meteorologia de l illa mediterrnia, els esdeveniments poltics, socials i culturals, i una infinitat d ancdotes escrites del seu puny i lletra. D aquesta manera, el diari del Capit Roca es converteix en l'nica font d informaci escrita que existeix de la Menorca de les dominacions. Aquest increble testimoni escrit es conserva en el fons histric de la Biblioteca Municipal de Ma des del 1926, any en qu l Ajuntament de Ma l adquireix de la famlia Roca per una suma de 1.500 pessetes.

Contemporani de Joan Ramis i Ramis, junts van fundar la Societat Maonesa de Cultura amb seu a la casa de Ramis on cada setmana s hi reunien els disset membres per fer sessions de cultura. Els temes preferentment tractats a la Societat feien referncia a les cincies naturals i a les cincies humanes i es llegien traduccions, entre d'altres de Voltaire, Wieland i Young. El Capit Roca, grcies als seus viatges arreu d Europa, fou l encarregat d anar comprant els llibres de la magnfica biblioteca que an forjant la societat durant anys. D acord amb el Tractat d Utrecht, desprs de la Guerra de Successi, Menorca pass a dependre de la Corona Britnica fins l any 1802 en qu l illa torn en mans de la Corona Espanyola. A partir de llavors s aplic a Menorca el Decret de Nova Planta com a la resta de Pasos Catalans i per aquest motiu la Societat Maonesa de Cultura desaparegu sense ms.

 Enllaos externs .
 Enciclopdia Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193316" title="Vicente Rojo" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="80049">

Vicente Rojo (Barcelona, 1932) s un pintor i dissenyador grfic mexic d'origen catal. El 1949 va emigrar i s'establ a Mxic, on es va nacionalitzar i va estudiar dibuix i pintura a La Esmeralda i, ms tard amb A. Souto. Collabor amb M. Prieto a Novedades. 

Inicialment, la seva obra era prxima a l'expressionisme abstracte, per progressivament ha tendit a la simplificaci i a la geometritzaci dels elements formals, tot valorant la importncia del color i de les textures. Sovint pren el paisatge com a motiu. Ha rebut nombrosos guardons a Mxic i s doctor honoris causa per la Universitat Nacional Autnoma de Mxic. El 2006 fou el creador del cartell de les Festes de la Merc de Barcelona, i tamb fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

s nebot de Vicente Rojo Lluch, general de l'exrcit republic durant la Guerra Civil Espanyola.

 Enllaos externs .
 Pgina sobre Vicente Rojo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193321" title="Editorial" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="80050">

Una editorial s una empresa que produeix i distribueix llibres. s una indstria cultural que recull l'obra de l'autor, s'encarrega de corregir-la i maquetar-la, dissenya una campanya de promoci i contacta amb llibreries i mitjans per a la seva difusi massiva.

L'autor pot dirigir-se directament a l'editorial (on un equip de lectors selecciona les obres per la seva qualitat literria i les seves possibilitats comercials), inscriure's a un concurs que garanteixi la publicaci de l'original o recrrer a un agent literari, que fa d'intermediari amb l'empresa i negocia el contracte que protegir els drets d'autor. 

L'editorial, un cop ha acceptat el llibre, inicia el procs de producci, amb els professionals corresponents, que s'encarreguen des de polir l'estil a pensar una portada adequada. En ocasions l'editor suggereix canvis a l'autor per assegurar que l'obra es vengui millor.

A Espanya les editorials es concentren al voltant de Madrid i, especialment, Barcelona. Suposa un 0,7% del PIB total. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193324" title="Carmel Rosa Baserba" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="80051">
Carmel Rosa Baserba (Barcelona, 1912 - Banyuls de la Marenda, 2007) fou un activista poltic catal, tamb conegut com a Roc. La seva famlia era originria de la Jonquera i simpatitzant de Francesc Pi i Margall. Als 12 anys hagu de deixar els estudis i comenar a treballar, cosa que el va dur a descobrir el marxisme i a militar molt jovenet en el Bloc Obrer i Camperol (BOC), tot i la seva simpatia per Francesc Maci.

Militant de l'Aliana Obrera i del Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM), collabor amb el Front d'Esquerres i va fer la guerra civil espanyola des del front d'Arag, on assol el grau de capit. Exiliat a Frana amb la seva esposa Antnia Adroher i Pascual, fou internat al camp de concentraci d'Argelers i ms tard va viure a Tolosa de Llenguadoc i a Pars. Destaca tamb la seva tasca com a responsable, per a l'Amrica Llatina, de la secci d'Economia de l'agncia France Presse, on va conixer Julio Ramn Rybeiro, Mario Vargas Llosa i Ricardo Utrilla. Tamb contact amb Felipe Gonzlez, amb qui collabor en la preparaci del Congrs de Suresnes del PSOE.

El 1977 va tornar a Catalunya i milit en el Partit dels Socialistes de Catalunya. Tamb va collaborar al diari El Punt. EL 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Quan Catalunya era revolucionria (1986) ;
 La llavor dels somnis (2001);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193327" title="Ramon Saladrigues i Fernndez" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="80052">
Ramon Saladrigues i Fernndez s un impressor, editor i activista cultural catal. Des de Bellpuig, a l'Urgell, ha estat promotor de diverses edicions en catal a les terres de Ponent i a publicacions de les seves entitats culturals des dels anys ms difcils. I tamb per l'impuls efica que ha donat a la sardana, la renovaci de la msica de cobla i l'extensi de la pedagogia musical, el 2006 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193328" title="Sebasti Salvad Plandiura" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="80053">
Sebasti Salvad Plandiura (Barcelona, 1932) s un empresari catal. Es llicenci en dret i economia per la Universitat de Barcelona. Vinculat al mn del motor des de ben jove, va ser un pilot polivalent tant pel que fa al motociclisme com a l'automobilisme, particip en competicions des del 1951 i el 1957 fou el guanyador del primer Ralli de Catalunya. Des del 1985 s president del Reial Autombil Club de Catalunya (RACC), que ha contribut a transformar en una gran organitzaci de serveis. Destaca tamb internacionalment per la seva activitat tcnica i pedaggica a favor de la seguretat vial a travs de la Fundaci RACC, creada el 1994, ra per la qual fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193330" title="Andreas Schleef" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="80054">
Andreas Schleef (Knigsberg, Prssia Oriental, actualment provncia de Kaliningrad, 1943) s un empresari alemany. Estudi dret a les universitats de Friburg de Brisgvia, Munic, Gttingen i Berln, i el 1972 complet els seus estudis als EUA i al Canad. S'inici a les empreses del metall com a directiu d'Audi a Ingolstadt el 1973 i del grup Volkswagen el 1982. Ha estat president de l'empresa SEAT del 2001 al 2007. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193331" title="Robert Barti i Domingo" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="80055">
El doctor Robert Barti i Domingo (Barcelona, 1956) s un especialista en acstica ambiental i arquitectnica, doctorat per la Universitat Ramon Llull.    

Entre els seus treballs, destaquen els estudis sobre els efectes de la contaminaci acstica en humans, la constataci de la poca sensibilitzaci per part de les administracions respecte aquest tema i la proposta de noves maneres per a mesurar-la.
          
Fou director del Centre de Desenvolupament Acstic (Universitat Ramon Llull) i actualment (2007) s   
director de l rea d Acstica del LEM (Laboratorio de Ensayos Metrolgicos) i president de la Comissi d Acstica del COETTC (Collegi Oficial d'Enginyers Tcnics de Telecomunicaci de Catalunya). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193332" title="Gran Premi del Jap del 2006" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="80056">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 2006 disputat al circuit de Suzuka el 8 d'octubre del 2006. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:      Felipe Massa   1' 29. 830 ;
 Volta rpida:  Fernando Alonso  1: 32. 676  a la volta 14.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193335" title="Carme Sol Vendrell" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="80057">
Carme Sol Vendrell (Barcelona 1944) s una dibuixant i illustradora catalana. Estudi a l'Escola Massana i s'ha especialitzat en la illustraci de llibres infantils. Ha publicat uns 800 llibres infantils, entre els quals destaquen La lluna d'en Joan, L'aniversari, Raspall i Jo les volia.

Ha obtingut, entre d'altres, els premis Janus Korczak de Polnia el 1979, l'Apelles Mestres el 1983 i el Catalnia el 1984. Ha illustrat texts propis i d'escriptors catalans contemporanis com Pere Calders, Miquel Mart i Pol i Salvador Espriu. Tamb ha estat collaboradora de Cavall Fort i ha realitzat unes sries de dibuixos animats. Va contribuir a la fundaci de l'Associaci Professional d'Illustradors de Catalunya, de la que n's presidenta des del 1987. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 En Joan s molt petit (1990);
 Els nens del mar (1992);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193337" title="Sebasti Sorribas i Roig" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="80058">
Sebasti Sorribas i Roig (Barcelona, 1928 - 2007) fou un escriptor catal, especialitzat en la literatura juvenil. Es llicenci en Histria. Esdevingu fams pel seu personatge Pitus, ambientada, com d'altres dels seus llibres, al barri del Raval de Barcelona, on va nixer. La seva obra ha estat traduda a nombrosos idiomes. Destaca tamb la seva vessant de divulgaci de personatges i episodis del passat de Catalunya a travs de la collecci de llibres illustrats Visions d'histria de Catalunya. Era membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN catal. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir el 7 de desembre de 2007 a la seva ciutat natal a l'edat de setanta nou anys.

 Obres .
 Infantils .
 El zoo d'en Pitus (1966);
 Festival al barri d'en Pitus (1969);
 Viatge al pas dels lacets (1969);
 Els astronautes del "Mussol" (1972) ;
 La cinquena grcia de Collpelat (1983) ;
 En Peret de Barcelona i la Merc de Collpelat (1985);
 La vall del parads (1986) ;
 La Marina a Vilafruns (1987);

 Divulgatius . 
 Bon mat. Catal a l'escola (1969) en collaboraci amb Joan Ruiz i Calonja ;
de la serie 'Visions d'histria de Catalunya' (Barcanova).
 Els almogvers (Barcanova, 1989);
 El Corpus de sang (Barcanova, 1989);
 Francesc Maci i la Generalitat republicana (Barcanova, 1989);
 La Conquesta de Mallorca (Barcanova, 1989);
 En temps de Guifr el Pels (Barcanova, 1989);
 En temps de Ramon Berenguer IV (Barcanova, 1989);
 L'Onze de setembre (Barcanova, 1989);
 La Renaixena (Barcanova, 1989);
 Els bandolers als segles XVI i XVII (Barcanova, 1990);
 Els Remences (Barcanova, 1990);
 Fer les Amriques al segle XVIII (Barcanova, 1990);

de la Serie 'Biblioteca de la Classe' de Gra.
 El Segle XVIII a Catlunya Pere Soldevilla (Gra, 1991);
 El Naixement d'un poble Joan el Roig (Gra, 1995);

Novella per adults.
 Amb X de Xino (2007);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia a l'Enciclopdia Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193338" title="Romanent de supernova" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="80059">
 

Un romanent de supernova s l'estructura nebulosa que resulta d'una explosi gegantina d'una estrella molt massiva que es denomina supernova. El romanent de supernova est envoltat per una ona de xoc que s'expandeix, i consisteix de material expulsat de l'explosi expandint-se, i el material interestellar que escombra i xoca durant el cam.

Hi ha dues rutes possibles cap a una supernova: o b una enorme estrella es queda sense combustible, deixant de generar energia de fusi en el seu nucli, i implosiona sota la fora de la seva prpia gravetat per a formar una estrella de neutrons o un forat negre (es denominen supernoves tipus II o tipus Ib o Ic); o una estrella nana blanca pot acumular material des d'una estrella companya fins que arriba a una massa crtica i experimenta una explosi termonuclear en la seva superfcie (explosi classificada com supernova Ia).

En qualsevol cas, l'explosi resultant de la supernova expulsada molt o tot el material estellar amb velocitats de fins a un 1% de la velocitat de la llum, uns 3.000 km/s. Quan aquest material collideix amb el circumdant gas circumestellar o interestellar, forma una ona de xoc que pot escalfar el gas a altes temperatures de fins a 10 milions de K, formant un plasma.

Potser el romanent de supernova jove ms fams i millor observat s el format per la SN 1987A, una supernova en el Gran Nvol de Magallanes que va ser descoberta en el 1987. No obstant aix, l'exemple ms tpic de resta de supernova s la nebulosa del Cranc (M 1, en la constellaci de Taure). Altres coneguts restes de supernoves, ms vells, inclouen al Tycho (SN 1572), una resta anomenada en honor a Tycho Brahe, que va deixar constncia sobre la lluminositat de la seva explosi original (1572) i Kepler (SN 1604), anomenat en honor a Johannes Kepler.

Resum d'estadis.
Un romanent de supernova passa pels segents estadis en expandir-se:
 Expansi lliure del material ejectat fins que escombra el seu propi pes de mitj interestellar. Aix pot durar entre algunes desenes d'anys fins a unes centenes d'anys, depenent de la densitat dels gasos circumdants.
Escombrat fins a l'envoltant exterior de xoc del gas estellar. Aix inicia la fase de Sedov-Taylor, que es pot modelar usant solucions auto-analtiques. Les fortes ones de xoc i de gasos calents sn delineades per l'emissi de raigs X.
Refredament de la coberta exterior per a formar una prima (< 1 pc) i densa (1-100 milions d'toms per m3) capa que envolta a l'interior calent (alguns milions de K). Aquesta fase est governada per la pressi. La cobderta edxterna es pot veure clarament, a causa de la desionitzaci d'toms d'hidrogen i oxigen.
Refredament de l'interior. La densa capa continua expandint-se a causa de la seva prpia inrcia. Aquest estadi de l'evoluci es detecta principalment per l'emissi d'ones de rdio dels toms d'hidrogen neutres.
Fusi amb el mitj estellar. Quan el romanent de supernova es desaccelera i arriba a la velocitat del mitj que li envolta, al voltant d'un mili d'anys desprs, es barreja amb el turbulent mig interestellar contribuint amb el seu energia cintica.

Origen dels raigs csmics.
Els romanents de supernova sn la major font de raigs csmics. L'any 1949 Enrico Fermi va proposar un model d'acceleraci de raigs csmics basat en la interacci d'aquests amb el camp magntic del mitj interestellar. Aquest mecanisme es coneix com el "Mecanisme de Fermi de segon ordre". Un segon mecanisme d'acceleraci de partcules es produx dintre del front d'ona en la seva expansi en l'espai. Aquest mecanisme ha passat a anomenar-se "Mecanisme de Fermi de primer ordre".

Observacions del romanent de supernova SN 1006 en la freqncia de raigs x mostren una emissi de sincrot que es correspon, de manera consistent, amb la creaci de raigs csmics. No obstant aix aquest mecanisme de creaci de raigs csmics, s insuficient per a explicar l'existncia de partcules amb energies majors als 1015 eV.

Referncies.


Enllaos externs.
Romanent de supernova;
Romanent de supernova;
Plana de la NASA;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193340" title="Jordi (desambiguaci)" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="80060">


 Onomstica .

Monarques.

Sobir d'Albnia:
Jordi Castriota, conegut per Scanderberg;

Reis de Bohmia:
 Jordi de Bohemia, (rei, 1458-1471) tamb anomenat Jordi de Podebrady;

Tsars de Bulgria:
 Jordi I de Bulgria (tsar, 1280-1292);
 Jordi II de Bulgria (tsar, 1322-1323);

Reis de Gergia:
 Jordi I de Gergia (rei, 1014-1027);
 Jordi II de Gergia (rei, 1072-1089);
 Jordi III de Gergia (rei, 1156-1184);
 Jordi IV de Gergia (rei, 1213-1222);
 Jordi V de Gergia (rei, 1304-);
 Jordi VI de Gergia (rei, -1346);
 Jordi VII de Gergia (rei, 1396-1407);
 Jordi VIII de Gergia (rei);
 Jordi IX de Kartli (rei);
 Jordi X de Kartli (rei);
 Jordi XI de Kartli, Shah Nawaz (rei, 1703-1709);
 Jordi XII de Kartli i Kakhtia (rei, 1798-1801);

Reis de Kakhtia:
Giorgi I de Kakhtia (el 1446 Giorgi VIII de Gergia), virrei de Kakhtia 1442-1466, rei 1466-1476 ;
Giorgi II de Kakhtia 1511-1513 ;
Giorgi III de Kakhtia 1604-1605 ;
Giorgi IV de Kakhtia (rei Giorgi XII de Kartli 1798-1800) 1798-1800 ;

Reis d'Imertia:
Giorgi I d'Imertia el sant 1389-1396 ;
Giorgi II d'Imertia  1565-1585 ;
Giorgi III d'Imertia 1604-1639 ;
Giorgi IV Gurieli (Giorgi III de Gria) 1681-1683 ;
Giorgi V d'Imertia 1696-1698 ;
Giorgi VI Abashidze 1702-1707 ;
Giorgi VII d'Imertia 1707-1711,  segona vegada 1712, tercera vegada 1713,  quarta vegada 1714-1716 ;
Giorgi VIII Gurieli (Giorgi IV de Gria) 1720 ;
Giorgi IX d'Imertia 1741, segona vegada: 1751 ;

Mthavars d'Abkhzia:
 Jordi I   vers 872-876 ;
 Jordi II  927-957 ;

sobirans de Gria:
Giorgi Dadiani-Gurieli cap el 1422 ;
Giorgi I Gurieli 1483-1512 ;
Giorgi II Gurieli 1564-1583 , segona vegada 1587-1600 ;
Giorgi III Gurieli 1668-1684 (rei de Imertia) ;
Giorgi IV Gurieli 1711-1712, segona vegada 1714-1716 (rei de Imertia), tercera vegada 1717-1726 ;
Giorgi V Gurieli 1744-1760 ;

sobirans de Mingrlia:
Giorgi I Dadiani vers 1300-1323 ;
Giorgi II Dadiani-Gurieli 1345-1384 ;
Giorgi III Dadiani 1546-1574, segona vegada 1574-1582 ;
Giorgi IV Txikovani 1691-1715 ;

Reis de Grcia:
 Jordi I de Grcia (rei 1863-1913);
 Jordi II de Grcia (rei);

Reis de Hannover:
 Jordi V de Hannover (rei 1851-1866,  1878);

Reis d'Anglaterra:
 Jordi I d'Anglaterra (rei, 1714-1727);
 Jordi II d'Anglaterra (rei, 1727-1760);
 Jordi III d'Anglaterra (rei, 1760-1820);
 Jordi IV del Regne Unit (rei, 1820-1830);
 Jordi V del Regne Unit (rei, 1910-1936);
 Jordi VI del Regne Unit (rei, 1936-1952);

Reis de Saxnia:
 Jordi I de Saxnia (rei, 1902-1904);

Reis de Srbia i Montenegro, casa de Karadjordjevi :
 Pere II de Iugoslavia Karadjordjevi  (rei, 1923-1970);

Emperadors de Trebisonda:
Jordi Comn 1266-1280 ;

Prnceps, ducs i comtes.

 Baden:
 Jordi Federic de Baden-Durlach (marcgravi, 1577-1622,  1638);

 Brunsvic-Luneburg:
 Jordi de Brunsvic-Luneburg (duc, 1636-1641);
 Jordi Guillem de Brunsvic-Luneburg (duc, 1648-1705);

 Brandenburg:
 Jordi de Brandenburg-Ansbach, el Pio (marcgravi, 1515-1543);
 Jordi Frederic de Brandenburg (duc i coregent, 1578-1603);
 Jordi Frederic de Brandenburg-Ansbach (marcgravi, 1543-1603);
 Jordi Guillem de Brandenburg (prncep elector, 1619-1640);
 Jordi Frederic I de Brandenburg-Ansbach (marcgravi, 1692 1703);
 Jordi Guillem de Brandenburg-Bayreuth (marcgravi, 1712 1726);
 Jordi Frederic Carles de Brandenburg-Bayreuth (marcgravi, 1726 1735);

 Clarence:
 Jordi de Clarence (duc, 1449-1478);

 Dinamarca:
 Jordi de Dinamarca (duc de Cumberland, 1653-1708);

 Hannover;
 Jordi Guillem de Hannover (prncep, 1915 - 2006);

 Hessen:
 Jordi I de Hessen (langrave, 1568-1596);
 Jordi Cristi de Hessen-Homburg (langrave, 1669-1671);
 Jordi Donatus de Hessen-Darmstadt (gran duc, 1902-1937);

 Hohenzollern:
 Jordi Frederic de Hohenzollern (cap de la casa de Hohenzollern des de 1994);

 Kent:
 Jordi del Regne Unit (duc i prncep, 1902-1942);

 Liegnitz:
 Jordi Guillem I de Liegnitz-Brieg-Wohlau (duc, 1672-1675);

 Mecklemburg:
 Jordi Guillem de Mecklemburgo-Strelitz (gran duc, 1816-1860);
 Jordi Adolf Frederic V de Mecklemburgo-Strelitz (gran duc, 1904-1914);

 Meien:
 Jordi de Meien (marcgravi d'Osterland i Landsberg, -1402);

 Saxnia:
 Jordi de Saxnia, el Barbut (duc, 1500-1539);
 Jordi I de Saxnia-Meiningen (duc, 1782-1803);
 Jordi de Saxnia-Altenburg (duc, 1848-1853);

 Schaumburg-Lippe:
 Jordi Guillem de Schaumburg-Lippe (prncep, 1807-1860);

 Schwarzburg-Rudolstadt:
 Jordi Albert de Schwarzburg-Rudolstadt (prncep, 1869-1890);

 Siebenbrgen:
 Jordi I Rkczy (comte de Siebenbrgen, 1630-1648);

 Utrecht:
 Jordi d'Egmond (comte i bisbe d'Utrecht, 1534-1559);

 Wittelsbach:
 Jordi de Wittelsbach, el Ric (duc de Baviera-Landshut, 1479-1503);

 Waldburg:
 Jordi Truchse de Waldburg-Zeil (governador, 1525-1531);

 Waldeck:
 Jordi Frederic de Waldeck (prncep, 1682-1692);
 Jordi I de Waldeck-Pyrmont (prncep, 1812-1813);
 Jorge Federico Enrique de Waldeck-Pyrmont (prncep, 1813-1845);
 Jordi Vctor de Waldeck (prncep, 1845-1893);

 Zrinski:
 Jordi de Zrinski (conte i ban de Crocia, 1622-1626);

 Partiarques, Papes i bisbes .

 Jordi I de Xipre patriarca de Constantinoble, 679-686);
 Jordi II de Xipre patriarca de Constantinoble com a Gregori, 1283-1289);
 Ignasi Jordi V (patriarca d'Antioquia, 1874-1891);
 Jordi de Capadcia, patriarca d'Alexandria;
 Jordi I de Crcira, bisbe de Corf;
 Jordi II de Crcira, bisbe de Corf;
 Jordi de Laodicea, cap semiarri;
 Jordi de Nicomdia, bisbe de Nicomdia;

Presidents, primers ministres, poltics i militars.

 Jordi,  oficial bizant, administrador;
 Jordi, oficial bizant, recaptador ;
 Jordi, oficial bizant, comandant d'una divisi ;
 Jordi, oficial bizant, prefecte;
 Jordi, prncep bizant, germ de l'emperador Miguel IV ;
 Jordi, oficial bizant que portava el ttol de sebastos;
 Jordi Acropolita, logoteta i ambaixador bizant;
 Jordi Branes,  oficial militar bizant ;
 Jordi Brienni, oficial bizant, governador de fortaleses ;
 Jordi Burafe, oficial bizant, patrici i comte ;
 Jordi Cumne, oficial bizant a la cort de Joan I Paleleg;
 Jordi Cocales, cap militar de Joan I Paleleg ;
 Jordi Dros, ambaixador bizant. ;
 Jordi Eparc, vicari d'frica;
 Jordi Euforb  Catacal militar bizant;
 Jordi Manganes o Jordi Mancanes, secretari de l'emperador Alexis I Comn ;
 Jordi Maniaces, patrici i governador bizant, proclamat emperador;
 Jordi Nontong, noble bizant emperentat per matrimoni amb Teodor II Lscaris;
 Jordi Peganes, militar i governador bizant;
 Jordi Probata, ambaixador bizant ;
 Jordi Pujol i Soley (president de la Generalitat de Catalunya);
 Jordi Sir, oficial bizant enviat a reprimir una revolta al Quersons Tauric;
 Jorge Montt Alvarez (president de Xile);
 Georges Pompidou (president de la Repblica Francesa);
 George Washington (president dels EUA);
 George H. W. Bush (president dels EUA);
 George W. Bush (president dels EUA);
 David Lloyd George (primer ministre britnic);
 George Patton (general dels EUA);
 George Marshall (general dels EUA, vegeu Pla Marshall);
 Karadjordje (militar serbi);

Economia i negocis.

 Edward George (economista britnic);
 Henry George (economista dels EUA);
 George Soros (home de negocis dels EUA);
 George Westinghouse (home de negocis dels EUA);

Cincia i tecnologia.

 George Eastman (inventor dels EUA);
 George Stephenson (inventor britnic);
 George Boole (matemtic britnic);
 Georg Cantor (matemtic alemany);
 Georgius Agricola (cientfic alemany);

Filosofia, literatura i art.

 Jordi d'Alexandria, vegeu Jordi de Capadcia;
 Jordi Amirutza o Jordi Amirutzes, escrptor grec;
 Jordi Anepnim, vegeu Jordi Peripattic;
 Jordi d'Antioquia,  patriarca, escriptor de la vida de Sant Joan Crisstom.
 Jordi Arist, historiador grec ;
 Jordi Cerameu, vegeu Tefanes Cerameu ;
 Jordi Cartofilax, escriptor grec del segle XIII;
 Jordi Cedr, historiador grec;
 Jordi Curtesi, escriptor grec;
 Jordi Diereta, monjo d'Alexandria;
 Jordi Eleusis, religis i escriptor ;
 Jordi Gramtic, vegeu Jordi Querobosc ;
 Jordi de Jerusalem (o Jordi Hagiopolita), escriptor religis;
 Jordi Hamartol, monjo i escriptor del segle IX.
 Jordi Lecap, monjo i escriptor del segle XIV;
 Jordi el Monjo, escriptor bizant;
 Jordi de Mitilene, escriptor religis;
 Jordi Peripattic o Jordi Anepnim, escriptor bizant;
 Jordi de Pisdia, escriptor bizant;
 Jordi Sincelle, historiador bizant;
 Jordi Siracus, escriptor d'himnes ;
 Jordi de Trebisonda, filsof grec;
 Georg Wilhelm Friedrich Hegel (filsof alemany);
 Jorge Santayana (filsof espanyol);
 Jorge Luis Borges (escriptor argent);
 Jorge Manrique (escriptor castell);
 Jorge Guilln (escriptor espanyol);
 Jordi de Sant Jordi (escriptor valenci);
 Stefan George (escriptor alemany);
 Georg Trakl (escriptor alemany);
 George Orwell (escriptor britnic);
 George Bernard Shaw (escriptor britnic);
 George Eliot (escriptora britnica);
 Georges Simenon (escriptor belga);
 Jordi Frederic Haendel (msic alemany);
 Georg Philipp Telemann (msic alemany);
 Georges Bizet (msic francs);
 George Gershwin (msic dels EUA);
 George Harrison (msic britnic);
 Jorge Negrete (cantant mexic);
 George Clooney (actor dels EUA);
 George Lucas (director de cine dels EUA);
 George Cukor (director de cine dels EUA);

Esportistes.

 George Foreman (boxador);
 Eddie George (jugador de rugbi americ);

Personatges ficticis.

 George Weasley (de Harry Potter);
 Curious George (personatge de cmic);
 Sant Jordi;

 Sants i mrtirs .

Sant Jordi (llegendari);
Sant Jordi de Crdova;
Jordi de Capadcia, patriarca d'Alexandria (sant);

 Llocs .

 Gergia (estat independent);
 Gergia (EUA);
 Sant Jordi, Baix Maestrat;
 Sant Jordi Desvalls;
 Sant Jordi (Alfafar);
 Sant Jordi de ses Salines, entitat de poblaci del municipi de Sant Josep de sa Talaia.
 Golf de Sant Jordi;
 So Jorge (Azores);
 So Jorge (Rio Grande do Sul), Brasil;
 George (Iowa), EUA;
 George (Washington), EUA;
 George County (Mississippi), EUA;
 George West (Texas), EUA;
 Lake George (Nova York), EUA;
 Sankt Georgen (Baden-Wrttemberg), Alemanya;
 Sankt Georgen am Lngsee, (Krnten), ustria;
 San Giorgio su Legnano, (Llombardia), Itlia;
 San Giorgio di Mantova, (Llombardia), Itlia;
 Sankt Georg, (Hamburg), Alemanya;

 Monuments .

 Esglsia de San Giorgio Maggiore, Vencia, Itlia;
 Esglsia de Sankt Georg, Colnia, Alemanya;
 Catedral de Sant Jordi, Ferrara, Itlia;
 Moinasterio de Sankt Georg, Reichenau, Alemanya;
 Esglsia de Sant Jordi, Salnica, Grcia;
 Esglsia de Sant Jordi, Novogrod, Rssia;
 Esglsia de Sant Jordi, Alcoi,
 Castell de Sant Jordi (Castelo de So Jorge), Lisboa, Portugal;
 Ermita de Sant Jordi, Banyeres de Mariola;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193341" title="Marina Subirats i Martori" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="80061">
Marina Subirats i Martori (Barcelona 1943) s una sociloga catalana. Es llicenci en filosofia i lletres i estudi a Pars amb Alan Touraine i s catedrtica de sociologia a la Universitat Autnoma de Barcelona. s especialitzada en els camps de sociologia de l'educaci i sociologia de la dona, i realitz l'Enquesta Metropolitana realitzada a travs de l'Institut d'Estudis Metropolitans entre el 1986 i el 1990. Ha estat directora de l'Instituto de la Mujer del Ministerio de Asuntos Sociales (1993-1996), regidora d'Educaci de l'Ajuntament de Barcelona del 1999 al 2006, i cap del Consell de Districte de Nou Barris. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.
 
 Obres .
 Rosa y Azul. La transmisin de los gneros en la escuela mixta (1988);
 Les desigualtats socials a la Catalunya actual (1999) a Revista Catalana de Sociologia;
 El lideratge educatiu dels municipis (2002) a Perspectiva Escolar;
 Una democracia imperfecta (2003) a Cuadernos de Pedagoga;

 Enllaos externs .

Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193342" title="Antiinflamatori" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="80062">
Antiinflamatori o antiflogstic s aquell frmac que prev o combat la inflamaci. Destaquen dues classes principals d'antiinflamatoris:

 Els glucocorticoides, antiinflamatoris com la prednisolona;
 Els antiinflamatoris no esterodals.

 Plantes amb efecte antiinflamatori .
Sn moltes les plantes que tenen aquest efecte:

 L'lber;
 L'rnica;
 La camamilla recutita;
 La civada;
 El freixe de fulla gran;
 La fumria oficinal;
 El peric;
 El plantatge de fulla estreta;
 La pulmonaria officinalis;
 La regalssia;
 El salze blanc;
 La tabebuia impetiginosa;
 La viola tricolor;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193344" title="Jaume Toms i Sabat" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="80063">
Jaume Toms i Sabat s un empresari catal. s llicenciat en econmiques  i s professor de la Ctedra de Empresa Familiar de l'IESE. El 1992-1999 fou vicepresident del Cercle d'Economia. Ha estat president i fundador, en primer lloc, de societats com Segasco i Acef. Entre els importants crrecs que ha exercit, figuren el de director general de Gallina Blanca, conseller delegat d'Agrolimen, president del Consell d'Administraci de Fira de Barcelona i vocal del Consell del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA).  El 2003 fou membre del Consell Social de la Generalitat de Catalunya. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193345" title="Cosmin Marius Contra" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="80064">
Cosmin Contra (nascut a Timi oara, Romania el 15 de desembre del 1975) s un futbolista romans que juga de defensa al Getafe CF. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193346" title="Josep Vicente Rom" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="80065">
Josep Vicente Rom s un activista cultural i poltic catal. La seva activitat ha estat vinculada sobretot a Sant Feliu de Guxols des dels temps del franquisme. N'ha estat alcalde pel Partit dels Socialistes de Catalunya de la ciutat del 1980 al 1990, i del seu mandat destaquen la consolidaci del projecte del retorn de les despulles del president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, Josep Irla i Bosch, l'inici de la recuperaci de l'antic monestir benedict com a centre cultural o la conservaci de l'edifici del Salvament com a patrimoni ciutad. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193347" title="Piripolis" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="80066">

Piripolis s una ciutat i balneari de l'Uruguai, ubicat al departament de Maldonado,   92 quilmetres a l'est de Montevideo. T una poblaci de 7.579 habitants, encara que la poblaci fluctuant s molt ms gran, especialment entre els mesos de desembre i mar. Va ser la primera ciutat balneari del pas, avui sota l'ombra de Punta del Este, ms gran i popular. Rep molts visitants argentins i una quantitat creixent de turistes i inversors europeus, si b el turisme intern s molt important.

La ciutat t el seu eix entorn de la Rambla de los Argentinos, una avinguda costanera que pren el seu nom dels clients majoritaris dels hotels del fundador de la ciutat, Francisco Piria. Amb una economia centrada en el turisme, la ciutat t hotels i casinos, una vida nocturna molt activa en els mesos d'estiu, aix com parcs pblics, centres religiosos, miradors, entre altres. En temporada alta, es pot arribar a Piripolis en ferri des del port de Montevideo i el de Buenos Aires.

La Capella de San Antonio, al cim del tur homnim, un dels punts que envolten la ciutat, ofereix una vista panormica. S'hi pot arribar per carretera o per telecadira. Ofereix la possibilitat d'escalar el tercer tur ms alt del pas, el Pan de Azcar, en les proximitats de la ciutat homnima, a uns 10 km fora del balneari.

En les proximitats de Piripolis es troben formacions rocoses sobre el mar, denominades Punta Fra, Punta Colorada i Punta Negra que sn pesquers per a tot l'any. Tamb hi ha platges de sorres blanques com San Francisco i Playa Bonita que estan en una distncia molt curta del centre del balneari.

 Histria .
El fundador de Piripolis va ser Francisco Piria, que va nixer a Montevideo el 21 d'agost de 1847. De molt petit, va ser portat a Itlia per un oncle patern, monjo jesuta que es va encarregar de la seva educaci i li va donar coneixements histrico-mitolgics-filosfics, que posteriorment influirien al llarg de la seva vida.

 Fundaci de la ciutat .

El programa de Piripolis va unir mltiples aspectes que els transformen en un dels exemples d'organitzaci territorial ms interessants al pas i una fita ineludible de la seva histria urbana. Com a proposta d'organitzaci territorial privada, transcendeix la visi del mero fraccionat de terres, mitjanant la incorporaci de principis urbanstics en els que es pot rastrejar vincles importants amb les idees de l'avantguarda europea i nord-americana de l'poca.

Dos aspectes de la mateixa resulten especialment destacables. El primer, s el desenvolupament d'un programa balneari integral "a l'europea", per als sectors mitjos i alts de la societat. L'esmentat programa suposa la creaci d'una efectiva infraestructura turstica, "a priori" que realitzi els valors naturals i cre efectius elements d'atracci, s del temps lliure i desenvolupament de la sociabilitat.

El segon l'organitzaci productiva del territori abans ressenyat, que possibilitava el funcionament de l'rea com a "unitat autosuficient" (alimentaci, subministrament d'energia i aigua potable, materials de construcci, etc.) concorde al seu relatiu allament, fruit dels limitats mitjans de comunicaci de l'poca.

A poc a poc, amb els anys, els fets materials van anar confirmant la idea i consolidant l'assentament hum per fer de Piripolis una realitat.

El 17 d'agost de 1897 va finalitzar la construcci del castell (avui conegut com a Castell de Piria), obra de l'enginyer Aquiles Monzani, que seria la residncia particular de Francisco Piria.

El 1904 es va inaugurar el Gran Hotel Piripolis. Dissenyat per l'arquitecte Jones Brown va ser decorat amb la major sumptuositat coneguda en l'poca: mobles importats d'Itlia, vaixella de Limoges, cristalleria de Murano, catifes d'Esmirna, joc de taula de fil itali. All es van allotjar els primers turistes arribats a la zona.

El 1912 es van iniciar les rematades dels primers solars del balneari, realitzats pel propi Piria a Piripolis i per Bullrich a Buenos Aires, i posteriorment la venda individual amb el sistema de pagament a termini del qual havia estat precursora la indstria al Riu de la Plata.

En aquell temps ja existien atractius turstics de significatiu inters per oferir els compradors. A ms de l'hotel estaven la coneguda "trilogia" de fonts: de la Verge (imatge de Stella Maris) a la faldilla del tur del Ingls (o San Antonio); de Venus, rplica del temple grec, i del Toro a la faldilla del tur del mateix nom, tamb s'havia construt el Passeig de la Cascada a la canal de la Parada Vell, i es collocaria el templet de San Antonio a la cim del tur del Ingls (1913). Funcionaven a ms les obres del port i de la rambla que seria inaugurada el 1916.



El ferrocarril arribava fins a Pan de Azcar des de 1910 i d'all el tren de Piripolis transportava els passatgers fins a la platja.

Parallelament, l'obra social s'anava insinuant a travs d'algunes concrecions destinades a la poblaci ja installada i en particular a la joventut. Amb els diners rebuts del Ministeri de Ramaderia i Agricultura per la plantaci d'arbres, Piria va construir la primera escola pblica que el 1911 va iniciar la seva activitat com a Escola Rural Nm. 37.

Aix mateix, va destinar un predi d'11 hectrees a la faldilla del tur del Toro per a seu del Campament Internacional de Joves que des de 1911 es realitzava al balneari. El 1917 va comenar la construcci de l'esglsia, que desprs quedaria inconclusa.

El que inicialment va ser la idea de construir un annex per a l'Hotel Piripolis, es va transformar en l'obra principal de la ciutat en expansi. El 1920 es va collocar la pedra fonamental de l'Argentino Hotel que s'inauguraria 10 anys desprs. Concebut com una construcci monumental amb capacitat per a 1.200 persones i equipat amb els ms moderns elements per a l'poca l'Argentino Hotel va constituir durant dcades per si sol un atractiu turstic.

Ja en aquests anys es pot afirmar que Piripolis estava marcant rumbs en matria de turisme a l'Uruguai. A ms de l'espontani desenvolupament immobiliari (ms de 20 hotels i gran quantitat de residncies particulars), existia una veritable implementaci de serveis turstics.

Els diversos transports (autobusos, ferrocarril, vapor) asseguraven un accs regular  cap a i des de Montevideo. L'empresa Mihanovich realitzava els caps de setmana un servei directe del vapor del trajecte des de Buenos Aires a Piripolis amb escala a Montevideo.

Les dcades del 1930 i 1940 presencien un fort impuls edilici que consolida el fraccionament inicial a instncies d'una demanda sostinguda especialment argentina i nacional. Cap a finals d'aquella dcada, els corrents turstics internacionals van sofrir una important disminuci reprenent i encara superant el seu volum i ritme de creixement a partir dels anys 50.

Enllaos externs.
Informaci sobre Piripolis, Maldonado ;
Piripolis, a la pgina oficial de la Intendncia Municipal de Maldonado ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193351" title="Agrupaci Fotogrfica de Catalunya" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="80067">
Agrupaci Fotogrfica de Catalunya (AFC) s una entitat fundada el juny de 1923 sota l'impuls d'importants fotgrafs com Pla Janini, Claudi Carbonell, Pere Catal i Pic, Otto Lloyd, Agust Centelles i Oss, Antoni Campa, Salvador Lluch o Joan Porqueras. T com a finalitat el foment i la divulgaci de la fotografia en totes les seves varietats, i per aconseguir aquesta fita organitza concursos, exposicions, cursets de fotografia. 

Durant la dcada dels anys 60 va ser una de les ms importants societats en nombre de socis, amb noms tant rellevants com Xavier Miserachs i Ribalta, Francesc Catal Roca, Pere Catal i Roca, Joan Fontcuberta, Oriol Maspons i Casades, Joan Colom i Altemir, Francesc P. de Ponti, Antoni Crous, Antoni Palau, Carles Roca, Jordi Gum, Josep Closa, Rosa Szcs de Tru, Carme Garcia de Ferrando i altres. Tres d aquests socis, Pere Catal i Roca, Joan Fontcuberta i Joan Colom, han estat premis nacionals de Fotografia.

El 1978 es cre el Museu de l'Agrupaci Fotogrfica de Catalunya, i avui ms de 25.000 negatius estereoscpics de vidre de Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa, persones, costums, actes socials, etc., formen l arxiu de negatius del Museu. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu paper en la conservaci i promoci de l'art de la fotografia.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Agrupaci Fotogrfica de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193355" title="Francisco Piria" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="80068">

Francisco Piria (Montevideo, 21 d'agost de 1847 - dem, 11 de desembre de 1933) empresari uruguai que va crear el balneari conegut com Piripolis.

Fill d'emigrants genovesos, el 1890 compra 2.700 quadres de camp, extensi que anava des del tur Pan de Azcar fins al mar. Aquell mateix any havia realitzat un viatge a Europa, en conseqncia del qual va sorgir la seva inspiraci per a l'explotaci turstica de les costes uruguaianes.

Ja de tornada a l'Uruguai i als 16 anys s'enrola com a voluntari en una caserna, la seva nica ocupaci coneguda, car posteriorment ja va comenar a donar els seus primers passos com a "home de negocis" en un petit establiment que va fundar en el Mercat Vell de Montevideo, el qual va mantenir fins a l'any 1875.

Per aquells anys va comenar a dedicar-se en venda de solars en quotes a Montevideo, activitat en la qual va forjar gran part de la seva fortuna i a travs de la qual es va fer responsable de gran part de l'actual fisonomia de la ciutat, en fundar setanta barris a Montevideo i altres punts en l'interior del pas.

Parallelament amb aquestes activitats, es va dedicar al periodisme i a la literatura, sent creador del diari La tribuna popular, un diari de l'poca que es proclamava liberal i a travs del qual va deixar constncia de la seva oposici a govern i poltics de l'poca, al mateix temps que va escriure les seves memries de viatges a Europa i altres departaments de la Repblica.

L'any 1890 Piria decideix fundar el seu "Establiment Agronmic", que, desprs de visites a diferents zones del pas decideix que sigui installat als voltants del tur Pan de Azcar.

El 1889 tornvem d'un dels viatges al vell continent, quan un amic ens va dir que s'estava projectant a la costa de Maldonado entre Punta Ballena i Laguna del Diario. Aprofitant les festes de carnaval vam emprendre un viatge a Maldonado, Punta del Este i Laguna del Diario, Punta Ballena i Portezuelo. Quan visitem Punta del Este no n'hi havia all ms que el Far, unes salines abandonades. En aquell temps noms hi havia all un petit establiment on preparava peix molt ric en escabetx, Don Juan Risso. Seguim rumb fins que a l'altre dia arribem a Pan de Azcar, poques hores ms tard visitem la platja del que es diu Puerto del Ingls (avui conegut com tur San Antonio). Havem recorregut mig Europa, visitant la major part dels seus balnearis, les seves muntanyes, boscos, valls, llocs estiuencs i recreatius, vistes tantes belleses els immensos tresors i tanmateix aquell rac encantador ens va captivar. Veure aquesta localitat i apassionar-nos d'ella tot va ser un. 

s aix que amb la compra de la fracci de camp de 2.700 hectrees (des del tur Pan de Azcar fins al mar) comena llavors el seu projecte agrari en el qual es va dedicar al cultiu de tabac, ram (i en conseqncia vins i un licor denominat posteriorment cognacquina) i olives. A fora de cavalls i bous i sense ms transports que cavalls i carretes comena tamb amb l'extracci de granits (obtinguts del mateix tur Pan de Azcar), els quals tallats i processats al lloc eren comercialitzats a Montevideo i Buenos Aires.

Va enviar mostres de terra a Pars per a la seva anlisi i va importar d'Itlia i Frana ceps, castany i oliveres. Per a la cura i desenvolupament d'aquests ceps va contractar a Europa Brenno Benedetti, avi de l'escriptor Mario Benedetti. El 1896, la bodega, que encara es conserva, estava en planeja producci i provea a la ciutat que sorgia, possibilitant a ms l'exportaci de vins.

L'administraci es feia a La Central, el que s avui Quebradas del Castillo. All s'emportava la documentaci corresponent i diriament es distribua el personal de les quadrilles.

Com a destinatari final i proposta principal de tot el complex d'activitats productives apareixia Piripolis, "la ciutat balnearia de l'avenir", somni a qu Piria dedicaria els seus majors esforos.

 Referncies .



Enllaos externs.

 http://el-area-51.blogspot.com/search/label/Francisco%20Piria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193356" title="Club Bsquet Castellar" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="80069">


El Club Bsquet Castellar, s el club de bsquet de la ciutat de Castellar del Valls. Fundat el 1957, juga els seus partits al pavell Puigverd.

 Fundaci.

L'any 1957 un grup de joves del Centre Parroquial de Castellar del Valls, que formaven part d'una secci de teatre de la parrquia, varen iniciar la prctica del bsquet. Durant l'assaig d'una obra, els actors que no intervenien improvisaren una cistella i feren uns quants tirs.

De forma immediata s'hi afeg en Josep Ma. Castells que result ser un dels principals impulsors i qui contactaria amb l'Antoni Corominas per qu fos president d'aquest nou club amb la collaboraci del mossn de la parrquia. Fou el 23 de febrer de 1957 quan es va acordar la fundaci del Centre Parroquial Castellar, secci Bsquet i el 23 de juny del mateix any es va disputar el primer partit a la Pista del centre on l'equip jugaria fins la temporada 1971-72. Els primers campionats es disputaren a l'organitzaci OAR i vist el bon nivell de joc i l'acceptaci de la poblaci a comenament dels anys 60 s'ingressa a la Federaci catalana de basquetbol .

 Anys 60. 

El comenament d'aquesta dcada fou dura per l'equip. Motius econmics obligaren el CB Castellar a deixar la Federaci catalana i tornar als tornejos OAR fins que a l'any 1963 retorn definitivament a la Federaci catalana. La temporada 1964-65 es va viure el primer gran xit de l'entitat, l'ascens a la segona divisi nacional espanyola, coneguda com Trofeu Gonzalo Aguirre, i tamb es cre el primer equip mini, que seria la premonici de la vocaci del club pel treball amb la pedrera. Aquesta dcada dels seixanta s'ha de considerar com un perode d'assentament esportiu i d'arrelament social. Al 1967 es va presentar el primer equip snior femen i poc a poc la consolidaci de l'entitat va agafar un empremta important, amb partits internacionals (Frana, Itlia, Mnaco) i l'organitzaci de tornejos locals com el Airesol (1969-1978) . 

 Anys 70.
L'any 1972, el club celebr el seu XV aniversari, arribant a un acord amb l'ajuntament de la ciutat per passar a jugar a la Pista poliesportiva municipal. L'any 1974 es crea el torneig Vila de Castellar que se celebra en l'actualitat, i que ha comptat amb la participaci d'equips capdavanters com ho demostra que el guanyador del les tres primeres edicions fou la secci de bsquet del Futbol Club Barcelona.

La temporada 1974-75 es produ un altre xit esportiu per l'entitat, la consecuci del campionat d'Espanya de tercera divisi, la qual cosa va permetre que en les dues temporades segents es jugus a la segona divisi espanyola, que en aquells moments era la segona mxima categoria del bsquet a nivell espanyol. Van ser un anys d'esplendor, de grans formacions i de gran arrelament amb la poblaci, que vibrava amb les accions de jugadors com Earl Beechum o Alb Grant.

El 1976, l'equip inaugur el Pavell Joaquim Blume, una vella aspiraci de l'entitat. Per primera vegada, l'equip tenia una pista coberta. El 1978 s'institu el Memorial Parcerissa que se segueix celebrant en l'actualitat, en memria de Josep Parcerissa Batet, fill d'Antoni Parcerissa qui fou president de l'entitat.

 Anys 80.

Els anys 80 sn anys de dificultats econmiques i esportives. Tot i aix, comen al CB Castellar un projecte molt important de treball amb la pedrera, i en especial, amb el bsquet femen amb el naixement del CB Immaculada el qual amb pocs anys va poder formar un equip snior.

L'equip snior mascul  passava dificultats i desprs d'uns anys magnfics es jug a cavall entre la 2a i 1a catalana, fins que finalment, la temporada 1988-89 es va aconseguir un nou ascens a 2a nacional, fruit, sens dubte, del continuat, rigors i pacient treball de l'escola de bsquet.

 Anys 90.
La bona trajectria del CB Immaculada, que la temporada 1991-92 tenia ja un equip snior a 1a catalana, va propiciar es produs la fusi amb el fins aleshores CP Castellar. D'aquesta manera neix el club tal i com es coneix a l'actualitat, el CB Castellar. Concretament, la fusi es produa el 23 de maig de 1997. El 7 de mar de 1998, l'alcalde de Castellar del Valls, Llus Maria Corominas i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, inauguren el Pavell de Puigverd. El pavell fou una important innovaci pel poble, ja que per primera vegada hi havia un pavell on la activitat principal era el bsquet.

El maig de 1999 s'organitz la festa de l'escola de bsquet castellarenc, anomenada Memorial Joan Rocavert, que amb els anys s'ha convertit en un referent a tota Catalunya. La nova entitat es consolida i s un referent a la poblaci i en tot l'mbit del bsquet catal.

 Anys 2000.

La dcada dels 2000, l'entitat segueix la tnica que seguia fins a aquell moment, tant a nivell esportiu com administratiu . L'any 2007, coincidint amb la celebraci dels 50 anys de la fundaci, l'equip est totalment consolidat, compta amb 18 equips en competici, i amb un Snior mascul a la Copa Catalunya i el Snior femen a 1a catalana. L'entitat t ms de 250 jugadors amb els corresponents entrenadors i monitors.  

El 2007, Castellar del Valls es anomenada Ciutat del bsquet catal , sota la presidncia de l'alcadessa de Castellar, Montserrat Gatell i organitza nombrosos actes com seminaris, entre els que destacaren un conjuntament organitzat per la Federaci Catalana de Bsquet i la l'emissora de rdio Onda Cero i amb la participaci del jugador del FC Barcelona, Jordi Trias, la jugadora Betti Cebrian i l'ajudant de l'entrenador de la selecci espanyola Rafael Vecina, campi del mn al Jap l'any 2006. Tamb s'organitz un torneig social de bsquet , guanyat per un equip provinent de Ripollet, partits de 3X3 i una marat de 24 hores de tirs lliures que va comptar amb la participaci de l'alcalde de la ciutat, Ignasi Gimnez. A nivell institucional, l'entitat va fer una ofrena a la capella de la Verge de Montserrat de la mateixa vila, on es feu una missa pels difunts del bsquet catal. Als jardins del Palau Tolr, seu de l'ajuntament, hi ha un monolit que recorda l'efimride.

 Jugadors coneguts.
 Llus Maria Corominas;
 Ignasi Gimnez Renom;

 Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193359" title="Associaci Catalana de Meteorologia" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="80070">
L'Associaci Catalana de Meteorologia (ACAM) s una associaci sense afany de lucre creada la tardor de l'any 1995 amb motiu de la commemoraci del 125 aniversari del naixement i el 25 de la mort del doctor Eduard Fontser i Riba considerat el pare de la Meteorologia Catalana.

L'objectiu principal de l'ACAM, s donar suport i promoure activitats de divulgaci i aprofundiment en la meteorologia i climatologia, amb especial inters per Catalunya, l'mbit dels Pasos Catalans i, en general, la Mediterrnia.

Les activitats organitzades per l'ACAM sn obertes a tothom i a la collaboraci de totes les institucions per sempre mantenint la mxima independncia. En aquestes activitats s'intenta fer participar tots els estaments cientfics, privats i pblics relacionats amb la meteorologia a Catalunya. 

Enllaos externs.
ACAM


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193365" title="Montejurra" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="80071">

Montejurra (Jurramendi en basc) es una muntanya de 1.042 m d'alada que es troba a Navarra, prop de la localitat d'Ayegui. Est rodejada per les valls de La Solana, San Esteban de La Solana i Comtat de Lern, prop de Lizarra. Des del seu cim s'obtenen excellents vistes de la Merindad de Estella i de les serres adjacents d'Urbasa, Anda i Lquiz.

Tradicionalment es la ubicaci dels romiatges anuals del carlisme, ja que aquest lloc fou l'escenari, el 1873, d'una important batalla durant la Tercera Guerra Carlina.

Vegeu tamb.
Fets de Montejurra;

Enllaos externs.

Actes de Montejurra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193371" title="Marqus de Benavent" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="80072">
Marqus de Benavent s un ttol nobiliari concedit el 1703 per Felip V a Mart de Sabater i d'Agullana, senyor de Benavent.

Desprs de la mort del 6 marqus de Benavent (1888), el seu fill, Alexandre de Riquer i Ynglada, renunci  al ttol a favor de Llus de Sentmenat i de Sentmenat.

Fins a finals del segle XIX, eren possessions dels marquesos  de Benavent el castell de Palau-sator, amb el seu terme, els llocs de Fontclara i Sant Feliu de Boada, el castell de Malacara i la torre Bassols, entre d'altres.

Titulars. 
 Mart de Sabater i d'Agullana (?-1711): 1r marqus de Benavent;
 Anton de Sabater i de Copons (?-1744): 2n marqus de Benavent;
 Maria-Teresa de Sabater i d'Alemany (?-1750): 3a marquesa de Benavent;
 Felip-Mari de Riquer i de Sabater (1713-1794): 4t marqus de Benavent;
 Francesc de Borja de Riquer i de Ros (1768-1849): 5 marqus de Benavent;
 Mart de Riquer i de Comelles (1820-1888): 6 marqus de Benavent, 6 comte de Casa Dvalos;
 Llus de Sentmenat i de Sentmenat (?-1935): 7 marqus de Benavent;
 Flix de Sentmenat i Gell (1908-1975): 10 marqus de Castelldosrius, Gran d'Espanya, 8 marqus de Benavent, 3r marqus d'Ors, 26 bar de Santa Pau;
 Joan de Sentmenat i de Urruela (1936): 9 marqus de Benavent;

Bibliografia.
 Riquer, Mart de. Quinze generacions d'una famlia catalana. Barcelona, 1998.

Enllaos externs.
Josep Maria Mangado i Artigas (2002) "El Marqus de Benavent (1768-1849) Estudio biogrfico sobre el guitarrista que encarg a Luigi Boccherini los Quintetos con guitarra";
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193376" title="Altura (so)" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="80073">
L'altura o pitch s la freqncia fonamental percebuda d'un so. Mentre que la freqncia fonamental es determina a travs de mesures fsiques el pitch pot ser diferent a aquesta mesura degut als harmnics que es troben a d'altres freqncies diferents a la fonamental.

To pur.
En aquest cas, al tractar-se d'un to pur, el pitch o altura s similar a la freqncia fonamental. Es classifica l'altura en dos grans grups: els aguts ("alts") i els greus ("baixos"). Que un to sigui ms agut o greu depn de la seva freqncia (mesurada habitualment en Hz), s a dir del nombre de vegades que vibra l'ona sonora en un segon. A major freqncia de l'ona sonora major ser l'altura del to.

 Percepci d'altura .
Si es toca una nota A, per sobre d'un to pur de 440 Hz, en un piano pot ser percebuda per un to de 440 Hz per l'orella humana. bviament la nota que s'ha tocat t una freqncia major (i diferent a 440 Hz) per aix no es tradueix en una variaci perceptible de l'altura. De fet el llindar a partir del qual l'orella humana nota diferncies est al voltant dels 5 cents (5 centssimes d'un semit). Aquest llindar varia en funci de la situaci per s prou precs quan l'orella esta percebent ms de dos tons.

L'altura tamb depn de l'amplitud del so, especialment en els sons de baixes freqncies. 

Un exemple de percepci errnia del pitch succeix a la natura quan el so d'una font sonora arriba directament a la nostra oda o b quan el so es reflecteix en una superfcie que reflecteix el so. La sensaci que percebem s la repetici del so o eco. En un mbit ms tcnic a aquest fenomen se'l coneix com a repetici del pitch.



Referncies.

Enllaos externs.
 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193377" title="Infusi" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="80074">
La infusi s un mtode d extracci dels principis actius solubles d una planta mitjanant la seva introducci en aigua inicialment bullint, per que es deixa refredar.



Aquesta paraula designa tamb les begudes preparades per aquest mtode, com el te.

Aquest mtode s diferent de la decocci en la qual el lquid es mant bullint, i de la maceraci en la qual el lquid s fred.

Preparaci d infusions.
Es poden introduir les herbes en un recipient en aigua bullint, o vessar l aigua sobre les plantes. Es tapa el recipient i passats uns minuts es treuen les herbes i es llencen. L aigua resultant es pren com a beguda. A vegades es barreja ms d una planta. S acostuma a utilitzar noms una part determinada de la planta: la flor, la fulla, l'escora, l arrel  

Les infusions es poden beure per gust, per sovint es busquen els efectes teraputics de les plantes.

Plantes que es beuen en infusi.
lber ;
Alfbrega ;
Ans estrellat ;
Boixac de jard ;
Borratja;
Caf ;
Camamilla ;

Card mari ;
Corona de rei ;
Espgol ;
Farigola ;
Freixe ;
Fumria oficinal ;
Genciana ;
Groseller negre ;
Llimona ;
Mariallusa ;
Menta ;
Marfull ;
Mate ;
Morella roquera ;
Melissa ;
Noguer ;
Olivera ;
Opi ;
Poliol ;
Quina ;
Romer ;
Slvia ;
Taronja ;
Te ;
Tiller: L'infusi s'anomena tilla;
Viola tricolor;

Continguts relacionats.
Planta medicinal;

Enllaos externs.
Botanical-online Plantes medicinals;
Farmaceuticonline Collegi de farmacutics de Barcelona;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193388" title="Xarxa" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="80075">

En general el terme xarxa es refereix a qualsevol grup o sistema interconnectat. Existeixen diferents tipus de xarxes:
Xarxes humanes.
 Xarxa social;
 Xarxa econmica;
 Xarxa de valor;
   
Mitjans de comunicaci.
 Xarxa radiofnica, que distribueix la programaci de multiples canals interconnectats en una xarxa.
 Xarxa televisiva, que distribueix continguts televisius a travs de multiples canals interconnectats en una xarxa.


Tecnologia.
 Xarxa elctrica, xarxa de transport i distribuci de l'electricitat;
 Xarxa de telecomunicacions, una xarxa de comunicacions electrniques;
 Xarxa informtica, una xarxa de comunicacions electrniques que connecta ordinadors.
Xarxa d'rea local;

 Altres .
 Xarxa de transports, infraestructura on la gent i les mercaderies viatgen.
 Xarxa de pesca;
 Xarxa (esport);
 Xarxa (anlisi complexa);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193391" title="Punta del Este" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="80076">

Punta del Este s una ciutat i el principal balneari de l'Uruguai, ubicada al departament de Maldonado, 135 quilmetres a l'est de Montevideo, la capital del pas. En els ltims anys s'ha convertit en un dels centres turstics ms importants de Sud-amrica, sobretot per a turistes de l'Argentina, encara que tamb atreu turistes de diverses nacions llatinoamericanes (en particular, Brasil, Paraguai i Xile), Europa i Amrica del Nord.

Es troba ubicada en l'extrem sud-est del pas, sobre una petita pennsula que li dna nom i que pren com a lmit convencional sobre costa uruguaiana entre l'Oce Atlntic i el Riu de la Plata. Les seves platges es divideixen en Mansa (del costat del riu) i Brava (del costat de l'oce). El nom donat a aquestes platges es deu que la primera, al donar al Riu de la Plata i haver-hi protegida dels vents i corrents procedents de l'Oce Atlntic, presenta gaireb sempre les seves aiges bastant calmes, mentre que la platja "Brava", en ser ja ocenica, t un onatge bastant ms impetus.

Punta del Este est prcticament unida a la ciutat de Maldonado i cap a l'est s'estn mpliament, incloent La Barra i Jos Ignacio.

Compta amb 122 hotels, 80 restaurants, un aeroport internacional i un port de iots que pot acollir 500 embarcacions. Uns 8 quilmetres al sud-est de Punta del Este es troba la Illa de Lobos.

La "fundaci moderna" data de 1907, encara que la ciutat va ser fundada cap a l'any 1829 per Francisco Aguilar. Fins llavors era un petit caseriu, poca en la que la gent adinerada de Buenos Aires i Crdoba van comenar a utilitzar-la com "balneari d'estiueig proper i exclusiu" desprs d'haver quedat demod per a ells la ciutat de Mar del Plata, molt popularitzada en aquella poca, i fins i tot la petita ciutat riberenca de Piripolis.

Mitjans de transport.

Es pot accedir a Punta del Este per diferents mitjans de transport, sigui terrestre, aeri o per via martima.

Des d'algunes de les principals ciutats europees, aix com des de les ciutats ms importants d'Amrica, es pot accedir per via aria al Aeroport Internacional de Carrasco, i des d'all, per via terrestre, a Punta del Este. Tamb es pot arribar per l'Aeroport Internacional de Laguna del Sauce, a 21 quilmetres del balneari.

Diverses companyies compten amb algunes freqncies diries que uneixen Buenos Aires i Montevideo per via martima, des d'all es pot abordar un autobs amb destinaci a Punta del Este o altrament continuar el viatge per carretera.

Els visitants que accedeixin per via terrestre, ho han de fer tant amb autobs com al seu propi vehicle. Des de la Terminal Tres Cruces a Montevideo, aix com d'altres ciutats importants, com poden ser les de pasos limtrofs o les de l'interior de l'Uruguai, es disposa de lnies regulars directes i indirectes, que accedeixen a la pennsula sobretot en la temporada alta (desembre a mar).

Turisme.

La ciutat de Punta del Este, tamb anomenada "Miami del Sud", s reconeguda, entre altres coses, com a un dels ms importants i exclusius balnearis de Amrica del Sud, aix com el punt de trobada del jet set internacional. Balnearia, natural i sofisticada, en l'actualitat compta amb una Rambla, sumptuoses cases, moderns edificis de gran altura, un port amb gran infraestructura i capacitat d'amarratge, locals comercials d'importants marques, restaurants, pubs, etc.

Passeigs i excursions.
Un dels punts ms forts de la ciutat s l'Avinguda Gorlero, el principal carrer del balneari. Entorn d'aquesta avinguda va nixer la vida turstica de Punta del Este i en ella es troben galeries comercials, restaurants, cinemes, casinos, i molts atractius ms. El punt neurlgic de l'avinguda Gorlero s la Plaa Artigas, on es desenvolupa la popular fira dels artesans; als seus nombrosos estands es pot observar i adquirir artesanies en cuir, pedra, metalls, vidre i altres materials.

Casapueblo.
La construcci denominada "Casapueblo", obra del pintor i escultor uruguai Carlos Pez Vilar, s un smbol de Punta del Este, amb una singular arquitectura emergint com un dels principals atractius de la pennsula. La seva construcci va ser realitzada durant 36 anys. Es troba en realitat a la zona de Punta Ballena, que s a l'oest de Punta del Este, a pocs quilmetres de la ciutat.

Es considera universalment com una "escultura habitable". En el seu interior compta amb diverses sales en direcci al mar, on constantment es realitzen exposicions d'escultures, pintures i cermiques. El lloc tamb s fams per les postes de sol que poden observar-se des de la seva arquitectura. Tamb existeix un complex per a hostalatge.

El far.
Amb 45 metres d'alria, va ser construt el 1860 per Toms Libarena. La seva construcci prov de materials europeus. Es va crear perqu els navegants del Riu de la Plata i l'Oce Atlntic poguessin orientar-se.

Les Illes Gorriti i Lobos.
s una illa de 21 hectrees que compta amb dues platges, Puerto Jardn i Playa Honda. L'illa alberga com un port natural a totes les embarcacions que all fondegen, sent un lloc per practicar esports aqutics. Actualment es troba poblada per milers de pins a causa de les plantacions realitzades.

L'illa de Lobos, de 41 hectrees de superfcie rocosa, acull la colnia ms gran de llops marins d'Amrica del Sud, davant les platges oceniques de Punta del Este, a 12 km de la costa.

Va ser descoberta per Juan Daz de Sols el 1516. Expliquen les llegendes que alguns tripulants van desembarcar a la seva platja per proveir el seu subministrament d'aigua dola i caar 66 llops marins, els quals serien el seu nic aliment en el viatge de tornada, portant a ms les pells per ser comercialitzades al mercat de Sevilla.

La Barra de Maldonado.

En els anys 1940 La Barra era un poble de pescadors, quan els pobladors de la ciutat prxima San Carlos van comenar a construir les seves residncies d'estiueig. Ms coneguda com el "Pont Ondulat", obra realitzada pel dissenyador Leonel Viera el 1965, a la desembocadura del rierol de Maldonado. El rierol s ideal per a la prctica d'esports nutics i pesca esportiva. A ms existeixen altres paratges, com el balneari El Tesoro, la platja Montoya, platja Biquini i platja Manantiales, entre d'altres. Avui en dia aquesta zona s'ha convertit en un important centre turstic amb diversos serveis.

El Museu del Mar.
Aquest museu s part de la collecci privada d'un colleccionista que en 1961 va comenar a recollir peces marines de tot el mn. La seva construcci es va iniciar el 1993, i les seves portes es van obrir per primera vegada al pblic el 15 de gener de 1996. Des d'aquest llavors, el Museu del Mar ha vist crixer la seva superfcie original a ms del triple.

Es troba situat a la Barra de Maldonado. En ell es pot trobar una collecci de ms de 10.000 exemplars de fauna marina del lloc i del mn, diferents espcies de cargols marins,|coralls, erions, cavalls de mar, estrelles de mar, crancs, closques de tortuga, crustacis, mandbules de taur, esquelets de balenes i molt ms.

Platges de Punta del Este.

El balneari s un sector de contenci per a l'mpetu de l'onatge ocenic, el qual dna lloc a dos diferents tipus de costes: Brava i Mansa. Aix marca el que s el final del Riu de la Plata i el comenament de l'oce Atlntic. Totes les platges de la pennsula sn pbliques, en elles les aiges sn cristallines, aptes per al bany i la prctica d'esports. Tamb n'hi ha d'aiges tranquilles i altres amb grans ones, de sorres blanques i fines, o de daurades sorres gruixudes. En la gran majoria d'aquests paratges es troben petits restaurants.

Algunes de les platges principals de la pennsula sn: 

La platja Brava, que s de les platges ms conegudes i freqentades de Punta del Este. Es troba molt a prop de la pennsula i compta amb aparcament. Es caracteritza per l'escultura de La M que emergeix de la sorra, construda el 1982 per l'artista xil Mario Irrazbal. s una platja de sorres gruixudes i mar perills. Les ones que all es formen permeten la prctica del surf. Es pot trobar paradors que ofereixen serveis de gastronomia i lloguer de para-sols.

La platja de los Ingleses (o, dels Anglesos, en catal) s una petita platja que es troba ubicada al costat del port de Punta del Este. s de sorres fines i roques, s catalogada com a perillosa per a banyistes. Donada la seva ubicaci tan prxima a la pennsula, s una platja amb molta objecci del vent.

La platja de Manantiales es caracteritza per la seva gran quantitat de sorra, aiges profundes i onatge. s molt freqentada pel jet-set. En ella es practiquen esports nutics, voleibol, gimnstica aerbica i surf.



La Platja Mansa s'estn des de el Chileno fins al port de Punta del Este. s una gran badia d'aiges tranquilles i sorres gruixudes. La seva profunditat varia; s realment profunda al Chileno i cada vegada ms plana a mesura que s'apropa al port de Punta del Este. s una platja per practicar la pesca de xanguets tant a "flor" com a l'enlluernada.

Finalment, a la desembocadura del rierol Potrero, per on desguassa la Llacuna del Sauce, es troba la platja nudista de Chihuahua, freqentada per persones que practiquen el naturisme

Referncies.



Enllaos externs.

Portal de Punta del Este ;
Informaci turstica sobre Punta del Este a la pgina del Ministeri de Turisme i Esport de l'Uruguai ;
Intendncia Municipal de Maldonado ;
Information for tourists and travellers about Punta del Este;
Article sobre Punta del Este al New York Times ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193398" title="Jordi (administrador)" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="80077">
Jordi (Georgius,         ) fou un oficial bizant que Tefanes Isuric esmenta com                      , "administrador de les terres i rendes de Marina" de Justini I. Fou acusat per l'antic prefecte Eugeni de voler portar al tron a Teodor, el fill de Pere Mestre; aquesta acusaci fou confirmada pel prefecte Eteri d'Antioquia i per Geronci de Constantinoble, per quan fou jutjada no se'n van trobar proves; llavors fou castigat l'acusador Eugeni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193399" title="Jordi (recaptador)" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="80078">
Jordi (Georgius,         ) fou un oficial bizant que tenia el crrec de recaptador de les rendes de la part oriental de l'Imperi Bizant. L'emperador Maurici el va enviar com ambaixador, poc abans de la seva mort el 602, a Cosroes II de Prsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193401" title="Jordi (comandant)" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="80079">
Jordi (Georgius,         ) fou un oficial bizant que tenia el crrec de turmarc (turmarchus) o comandant d'una divisi de tropes al thema d'Armnia durant la sisena campanya d'Heracli contra els perses (626 o 627). (Theoph. Chronog. vol. i. pp. 492, 499)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193402" title="Jordi (prefecte)" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="80080">
Jordi (Georgius,         ) fou un oficial bizant que tenia el crrec de Praefectus Militarium Tabularum, en el regnat de Tefil (829-842) esmentat algunes vegades pel continuador de Tefanes Isuric. Una endevinadora rab li va profetitzar que moriria al hipdrom. (Theoph. Continuat. lib. iii. De Theophilo Michaelis Filio, 100.27; Sym. Mag. De Theophilo, 100.14.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193403" title="Jordi (prncep)" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="80081">
Jordi (Georgius,         ) fou un prncep bizant, germ de l'emperador Miquel IV el paflagoni. Abans de qu el seu germ fos emperador era un eunuc de baixa condici per desprs fou anomenat protovestiari. Quan va pujar al tron Miquel V Calafat (1041) fou desterrat a les seves terres a Paflagnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193404" title="Jordi (sebastos)" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="80082">
Jordi (Georgius,         ) fou un oficial bizant que portava el ttol de sebastos. Va viure en el regnat d'Alexis II Comn (1180-1183). La seva germana es va casar amb Andrnic que desprs fou l'emperador Andrnic I Comn. Andrnic li va proposar de matar a l'emperadriu Maria que era regent en nom d'Alexis, i encara que Jordi no va voler participar en el crim, va procurar per altres mitjans el poder pel seu cunyat. (Nicetes Coniates. Alex. Manuel. Fil. 100.17.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193406" title="Jordi Branes" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="80083">
Jordi Branes (Georgius Branas,                 ) fou un oficial militar bizant que juntament amb el seu germ Demetri Branes va participar destacadament en l'expedici que va enviar l'emperador Manel I Comn contra els hongaresos el 1165. (Cinnamus, 6.7; Ducange, Familiae Byzant, p. 215, ed. Paris.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193407" title="Jordi Brienni" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="80084">
Jordi Brienni (Georgius Bryennius,                   ) fou un oficial bizant, governador de les fortaleses de Stenimachus i Tzapaena, durant el regnat de l'emperador Andrnic II Paleleg el vell. El 1322 va recuperar la ciutat de Filippolis que havia caigut en mans dels blgars. Desprs va tenir el crrec de magnus drungarius. (Cantacuzenus, 1.36, 37; Ducange, Famil. Byzant. p. 177.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193408" title="Jordi Burafe" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="80085">
Jordi Burafe (Georgius Buraphus,                  ) fou un oficial bizant, patrici i comte del thema Obsequium (parts de Msia i de Bitnia) adjacent a la Propntida. Era a Trcia defensant la regi contra els blgars i va entrar en una conspiraci amb Teodor Miaci (Myacius) per destronar a l'emperador Filpic, el qual fou empresonat i cegat per l'oficial Ruf, enviat per Burafe junt amb uns quants soldats. Per poc desprs Jordi i els seus cmplices  van  patir la mateixa sort a mans del nou emperador Anastasi II. (Nicephor. Constantinop. De Rebus post Mauric. Gestis, p. 55, ed. Bonn.; Theophanes, Chronog. vol. 1. p. 587, 588, ed. Bonn.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193409" title="Jordi Cumne" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="80086">
Jordi Chumne (Georgius Chumnus,                  ) fou un oficial bizant (                  ) a la cort de Joan V Paleleg, quan l'emperador era menor d'edat. Va insultar en una baralla al magnus domesticus, Joan Cantacuz, i per por de la seva venjana es va unir a Apocauc (Apocaucus) i va prendre part a la guerra contra Cantacuz el 1341. Enemistat tamb amb Apocauc, aquest va ordenar el seu arrest domiciliari. (Cantacuzenus Hist. 3.2,19, 20, 54, 55.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193410" title="Jordi Cocales" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="80087">
Jordi Cocales (Georgius Cocales,                 ) fou un dels principals caps militars del bndol de Joan V Paleleg en el perode de la guerra entre aquest i Joan VI Cantacuz  (Cantacuzenus Hist. 3.93, 94.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193411" title="O'Reilly Media" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="80088">
O'Reilly Media, abans anomenada O'Reilly & Associates, s una empresa editorial dels Estats Units dedicada principalment a la publicaci de llibres relacionats amb la programaci informtica. Resulta caracterstica la utilitzaci com a distintiu d'imatges d'animals a les seues portades com un camell, un ratol o una llama. El Safari Bookshelf (Prestatgeria Safari) compta amb els textos complets de ms de 1000 llibres tcnics disponibles com mostra o per subscripci; i tamb inclou llibres d'altres editorials com Adobe Press, Alpha Books, Cisco Press, Financial Times Prentice Hall, Microsoft Press, New Riders Publishing, Peachpit Press, Prentice Hall, Prentice Hall PTR, Que i Sams Publishing. O'Reilly Media tamb publica llibres de viatge baix el ttol "Traveler's Tales" (Histries d'un caminant) i d'atenci mdica baix el ttol "Patient-Centered Guides" (Guies centrades en el pacient).

O'Reilly ha adoptat el dret d'autor 1790 Copyright Durations, que limita els drets mxims de protecci a 28 anys; molt menys que la duraci normal utilitzada per la majoria de companyies.

A ms de les publicacions, la companyia patrocina conferncies anuals i serveis en lnia per a la comunitat del programari lliure.

 Enllaos externs .
 oreilly.com ;
 Safari Bookshelf ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193412" title="Jordi Dros" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="80089">
Jordi Dros (Georgius Drosus,                ) fou un oficial bizant. Era secretari d'Aaron, el governador de Baspacrnia a la frontera armnia (Vaspurakan) i vers el 1049 fou enviat per ordre de l'emperador Constant IX Monmac  com ambaixador al sold seljcida per negociar l'alliberament del general bizant Liparites que havia estat fet presoner. (Cedr. Compend. vol. 2. p. 580, ed. Bonn.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193413" title="Jordi Euforb Catacal" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="80090">
Jordi Euforb Catacal (Georgius Euphorbenus Catacalon,         ) fou un militar bizant, comandant de la flota d'Aleix I Comn al Danubi contra els "escites", i fou un dels principals generals en la guerra dels bizantins contra els cumans. Aquestes guerres van tenir lloc poc abans del 1096  (Anna Comn. Alexius, lib. vii. x. pp. 189, 192, 273, ed. Paris; Ducange, Fam. Byz. p. 178.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193415" title="Jordi Manganes" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="80091">
Jordi Mnganes o Jordi Mancanes (Georgius Manganes o Goergius Mancanes,                   o         ) fou un dels secretaris de l'emperador Aleix I Comn quan aquest estava assetjant Constantinoble (1081) en la lluita contra el seu rival Nicfor III Botaniates. Era especialista en trobar excuses pels retards en les coses que el seu cap volia demorar. Anna Comnena va derivar del seu nom el verb               o               (trobador d'excuses)  i un substantiu,           , equivalent a pretext.
(Anna Comn. Alex. 2.8, 10. pp. 116-122, ed. Bonn.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193418" title="Jordi Maniaces" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="80092">
Jordi Maniaces (Georgius Maniaces,                  ) fou un patrici bizant, fill de Gudeli Maniaces, que fou governador del thema i ciutat de Teluch (      ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Rom III, vers el 1030. 

Desprs de la derrota de l'emperador davant els musulmans prop d'Antioquia, Maniaces va derrotar els vencedors prop de Teluch mitjanant una estratagema. Mercs a aquest triomf va obtenir el govern de la provncia de Baixa Mdia i desprs fou protospatari i governador de les ciutats de l'Eufrates.

El 1032 va conquerir la ciutat d'Edessa, en part mercs a un suborn al governador local, i all va trobar la suposada carta de Crist al rei Abgar d'Edessa, que va enviar a l'emperador. Desprs fou governador de l'Alta Mdia i de Baspracnia.

Sota Miguel IV el paflagoni (1035) fou enviat amb un exrcit al sud d'Itlia, que encara era en part bizantina, per fer la guerra als musulmans. La flota fou dirigida per Esteve, marit de la germana de l'emperador. Un dels xits de Jordi fou la conquesta de part de Siclia (1038) tot i que els musulmans de l'illa van rebre l'ajut de cinquanta mil auxiliars que van venir de Tunsia. 

El 1040 va obtenir la victria sobre els musulmans tunisians que intentaven recuperar Siclia i es diu que en va matar cinquanta mil a una sola batalla, per el comandant de la flota, Esteve, per negligncia, va permetre que el cap de l'exrcit enemic pugues escapar. Aix va provocar un enfrontament entre Esteve i Jordi, i el primer el va acusar de preparar una revolta davant de Joan, germ i ministre de l'emperador (el qual era el seu cunyat). 

Jordi fou desposset del comandament i enviat a Constantinoble com a presoner per Miguel V el va alliberar quan va pujar al tron el 1041. Els desastres dels bizantins a Itlia desprs de qu Jordi perds el comandament, van aconsellar a Zoe, que va substituir a Miquel V, a cridar-lo altre cop per dirigir les forces bizantines a Itlia (1042). 

Va recuperar la provncia que havia caigut en mans dels seus antics mercenaris francs. Per mentre Rom Escleros, la germana del qual era concubina de l'emperador Constant IX Monmac (el marit de Zoe), va procurar desposseir a Jordi del ttol de magster i va fer saquejar les seves terres a Anatlia. 

Davant d'aix Jordi es va revoltar i les tropes el van seguir; Bizanci va enviar a Pardos com a nou comandant per Jordi el va fer matar, i es va proclamar emperador, marxant cap a Bulgria per reafirmar el seu ttol. Va rebutjar les ofertes de l'emperador Constant i va derrotar a les seves tropes, per quan ja podia avanar sense obstacle cap a Constantinoble, va caure ferit de mort per una ma desconeguda (probablement inicis del 1043).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193420" title="Jordi Nontong" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="80093">
Jordi Nontong (Georgius Nontongus,                   ) fou un noble bizant. L'emperador grec Teodor II Lscaris (1255-1258) li va donar a la seva germana en matrimoni. Aquesta aliana amb la casa imperial va fer que esdevingus extremament arrogant durant la minoria de Joan IV Ducas Lscaris, el fill de Teodor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193421" title="Jordi Peganes" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="80094">
Jordi Peganes (Georgius Peganes,         ) fou un militar bizant, que fou comandant el cap del thema d'Obsequium a la Propntida. 

Va donar suport a Simbati (Symbatius) el rival de Basili I el macedoni, revolta a la que es va sumar per la gelosia que li feia Basili desprs d'assolir el rang d'august sota Miquel III el 866. Simbati i Jordi van assolar el camp proper a Constantinoble. Per les seves tropes els van abandonar i Jordi va fugir a Cotyaeium, una de les ciutats del seu govern, on aviat fou capturat per les tropes lleials a l'emperador. 

Fou fuetejat, cegat i confinat en custodia a casa seva o en exili, per quan Basili I va quedar sol al tron el va perdonar i li va tornar els seus honors (Theophan. Continuac. Chronog. lib. v. de Basilius Macedone, 100.19; Symeon Mag. de Michaele et Theodora, 100.44; Georg. Monach. de Michaele et Theodora, 100.31.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193422" title="Antologia grega" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="80095">
L'antologia grega es una collecci de 6000 poemes curts en grec que cobreix una gran varietat de temes i estils, i en la que apareixen uns 300 poetes clssic grecs; encara que la qualitat es variable inclou les millors poesies escrites en grec. La majoria dels poemes venen d'un manuscrit anomenat "antologia palatina" i foren compilats al segle X i complementats al segle XIII pel monjo Planudes.

Precedents d' antologies gregues foren les d' Alcetes ,  Menstor , i Apelles Pntic. Tamb cal considerar en aquest genere a la Garlanda de Meleagre ( i l'antologia de Filip de Tessalnica 

L'antologia de Planudes o antologia grega est arranjada en set llibres dividits en captols (excepte el 5 i el 7).

Vegeu tamb.
Llista d'autors de l'antologia grega;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193423" title="Jordi Probata" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="80096">
Jordi Probata (Georgius Probata,                  ) fou un oficial bizant que fou enviat com ambaixador per l'emperador Miquel IV el paflagoni a l'emir musulm de Siclia (1035) per ajustar un tractat de pau. El 1040, durant el mateix regnat, va dirigir un exrcit contra els serbis (Cedren. Compend. vol. 2. p. 513, 526.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193424" title="Jordi Sir" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="80097">
Jordi Sir (Georgius Syrus,                  ) fou un oficial bizant que fou enviat per l'emperador Justini II amb uns quants vaixells i uns 300 soldats, a la ciutat de Quersons o Chersonae, al Quersons Tauric, ciutat on els habitants s'havien revoltat. Jordi fou adms a la ciutat per una vegada dins fou assassinat (711); el seu lloctinent i els soldats foren fets presoners  (Theophan. Chronog. vol. 1. p. 580, ed. Bonn.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193427" title="Jordi Amirutza" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="80098">
Jordi Amirutza o Jordi Amirutzes fou un escriptor grec nascut a Trebisonda, que tenia el favor de Joan VIII Paleleg que el va consultar sobre la seva assistncia al concili de Florncia del 1439. Jordi va anar a Florncia i desprs va tornar a Trebisonda on tamb va tenir el favor de l'emperador David Comn (1458-1461) a la cort del qual va exercir probablement els crrec de logoteta i protovestiari. Pels seus coneixement fou conegut com "el filsof". 

Desprs de la conquesta de Trebisonda pels otomans, va obtenir el favor del sold Muhammad, principalment degut a la seva connexi amb un pasha turc amb el que alguna parenta (probablement una germana o una filla) estava casada; va tenir diverses converses amb el sult sobre filosofia i religi. 

Es va convertir al islam junt amb el seu fill, i la seva sobtada mort poc temps desprs fou vista pels cristians com a cstig per la seva apostasia.

Va escriure en grec l'obra que porta el nom en llat de "Ad Demetrium Nauplii Diceln de iis quae contiqerunt in Synodo Florentina" en la qual s'oposava a la uni de les esglsies llatina i grega. Se li coneixen dos obres ms: Dialogus de Fidee in Christo cum Rege Turcarum, i  Epistola ad Bessarion Cardinales.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193429" title="Jordi d'Antioquia" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="80099">
Jordi d'Antioquia fou l'escriptor de la vida de Sant Joan Crisstom. Foci esmenta l'obre per diu que no pot dir quasib res de cert sobre el seu autor. s considerat bisbe d'Antioquia i es pensa que va viure vers el comenament del segle VII que coincideix amb l'episcopat de Georgius (Jordi), patriarca d'Antioquia del 616 al 630; cap altre patriarca porta el nom de Jordi abans de Foci per lo que cal suposar que fou l'autor. L'obra ocupa unes cent pagines tipus foli, i es en gran part un relat fabuls i poc til.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193430" title="Jordi Arist" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="80100">
Jordi Arist (Georgius Aristinus) fou un historiador grec quasi desconegut. Fou esmentat com autoritat per Josep bisbe de Modon durant el concili de Florncia del 1439, en el que deixava constncia de qu la paraula "filioque" al credo niceu es va afegir poc desprs del II concili de Constantinoble el 381 i no existia abans, com esgrimia el bisbe Marc d'Efes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193432" title="Jordi de Capadcia" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="80101">

Jordi de Capadcia fou un heretge, perseguidor i bisbe usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria, per sant de l'esglsia catlica. 

Segons Ammi va nixer a Epifania a Cilcia, per en general se'l considera nascut a Capadcia. Gregori Nazianz diu que era de mala famlia (                ); el descriu com un "parsit" capa de vendre's a si mateix. 

Va obtenir un treball de subministrament de menjar a l'exrcit, per va perdre el crrec al descobrir-se alguna estafa i es va poder escapar per poc, noms amb un cstig no massa greu. 

Desprs va anar d'una ciutat a un altra, i d'una provncia a un altre fins que es va establir a Alexandria. Probablement va exercir algun ofici imperial que hauria obtingut per suborn d'algun eunuc dels que tenien influncia a la cort de Constanci II. 

Atanasi dona noticia d'aquest nomenament i l'esmenta            , peculator, per no s clar si es refereix a la seva antiga delinqncia o a algun crrec nou. No consta en cap moment que fou cristi, per com que Constanci II era arri va defensar aquestes doctrines per inters. 

Expulsat Anastasi de la seu d'Alexandria va ocupar el crrec de bisbe arria Gregori, que va encarregar algunes feines a Jordi. Gregori es va fer impopular entre els mateixos arrians per els diversos conflictes i perqu no el consideraven prou ferm en les seves creences. La persecuci dels trinitaris per ordre de l'emperador ja havia comenat, sota la direcci de Sebasti, el comandant de les tropes d'Egipte. Trenta bisbes foren deportats als oasis o altres llocs i molts van morir al seu exili o pel cam. 

L'arri Gregori fou deposat per un snode a Antioquia (356) i nomenat Jordi, considerat poc escrupols per fer prevaler les directrius imperials i accessible als guanys fcils; Constanci va enviar al comte Heracli per aconseguir el suport dels alexandrins al nomenament i ho va aconseguir amb la promesa de tolerncia per altres creences i l'emperador en una carta a Jordi li recomanava ser el bisbe de tots els alexandrins i no noms dels arrians. Per de fet la persecuci dels trinitaris no es va aturar. Atanasi que havia estat desterrat, es va escapar i va estar amagat esperant la mort de Jordi. Revoltats els trinitaris, Jordi va haver de fugir i els trinitaris van recuperar les seves seus, per oficials bizantins van anar a Egipte i van restablir als arrians expulsant als ortodoxos; Jordi, restaurat, va esdevenir ms tir, tant contra els seus enemics com per obtenir riqueses i va intentar obtenir beneficis imperials, i monopolis comercials.

Jordi  va convocar un concili arri a Selucia (359) on els mateixos arrians es va aixecar contra ell i el van declarar deposat, declaraci que no fou seguida de cap efecte; i desprs va convocar un altre concili a Constantinoble (360).

La seva caiguda es va produir per la seva persecuci dels pagans: l'emperador havia donat els terrenys d'un antic temple de Mitra o del Sol als cristians i quan es va construir un temple es van trobar restes de l'antic, esttues, elements cerimonials, i ossos humans, coses que foren exposades al pblic pels cristians com a burla. Els pagans estaven enfurismats i llavors va arribar la noticia de la mort de Constanci II (novembre del 361) i la pujada al tron de Juli l'Apstata, conegut per les seves creences paganes, i l'execuci d'Artemi, ex governador d'Egipte, i es van revoltar. 

En aquest moment Jordi estava presidint un snode a Alexandria en el que fou forat a condemnar les seves prpies opinions; els revoltats van entrar al lloc del snode i l'hagueren matat si no hagus estat protegit per les autoritats que per calmar els nims el van empresonar, per als pocs dies la multitud va assaltar la pres i el va matar i el va passejar per la ciutat damunt un camell, destruint les seves restes (desembre del 361).

Tot i que era un ignorant al menys en temes religiosos, va deixar una valuosa biblioteca que Juli va fer portar a Antioquia pel seu s personal. Els arrians van acusar a Anastasi d'haver instigat la mort de Jordi. 

Fou fet sant tant pels romans com pels grecs, perqu va morir a mans dels pagans ms que per les seves virtuts. La seva canonitzaci es va produir vers el 494 pel Papa Gelasi I, per els seus fets foren considerats apcrifs i escrits per hertics. 

Origen del mite de Sant Jordi.
Posteriorment diverses actes van deformar totalment la seva histria i el van fer un soldat del temps de Diocleci que va patir el martiri i on el seu antagonista Atanasi es presentat com un mag oposat al cristianisme i desprs convertit i martiritzat; la ciutat d'Alexandria se substitueix per l'emperadriu Alexandra, la dona de Diocleci, que tamb es va convertir i va patir martiri. La histria del drac apareix ja molt ms tard, i el drac o monstre representa al fugitiu Atanasi, i el llac sembla ser el Mareotis prop d'una ciutat anomenada Silena a Lbia, que seria Alexandria. Els grecs l'anomenen              (el victoris) i fou un dels sants escollit pels croats com a patr i desprs adoptat per diversos estats medievals. Per aquesta figura llegendria vegeu Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193434" title="Jordi Peripattic" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="80102">
Jordi Peripattic o Jordi Anepnim (tamb apareix com Gregori Anepnim) fou un escriptor grec autor segons Fabricius de dos obres: Epitome Organi Aristotelici (signat per  Gregorius Aneponymus i Compendium Philosophicte, signat per Georgius Aneponymus. Els dos llibres serien un nic treball i serien la mateixa obra que Lle Allaci descriu com Georgii Monachi Epitome Philosophiae. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193437" title="Jordi Cartofilax" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="80103">
Jordi Cartofilax (Georgius Chartophylax) fou un escriptor grec sovint designat tamb com Georgius Callipolitanus que indicaria el seu origen de Callpolis. Va viure al segle XIII i va escriure uns versos imbics referits a la histria d'Itlia. La seva obra dataria de la meitat del segle. (Bandini, Catal. Cod. Laurent Medic. vol. 1. p. 25, &c.; Allatius, Diatrib. de Geory. apud Fabr. vol. 12. p. 14.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193438" title="Toledo (Uruguai)" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="80104">

Toledo s una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones, pocs quilmetres al nord de Montevideo, la capital del pas. T llocs d'inters com el Viver Nacional, que pot ser visitat pel pblic; l'Escola Militar; el Batall 14, on es busquen cossos de desapareguts durant la dictadura militar; i l'antiga estaci de ferrocarril. 

Segons el cens de l'any 2004, Toledo t una poblaci aproximada de 45.000 habitants, la majoria dels quals viatja a la capital nacional amb freqncia per assumptes laborals, ja que la ciutat serveix de dormitori per a milers de treballadors que viuen en les proximitats de la zona metropolitana de Montevideo.

Als seus voltants podem trobar bodegues que treballen actualment, desenvolupant majoritriament vins d'alta qualitat que es ven al mercat nacional. Actualment, l'esfor i l'experincia van fent que algunes de les marques tinguin major reconeixement i intenten traspassar fronteres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193439" title="La Paz (Uruguai)" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="80105">

La Paz s una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones, a l'est de l'encreuament de la ruta nacional 5 amb el rierol Las Piedras, en el lmit amb el departament de Montevideo i 16 km al nord del centre d'aquesta ciutat. La seva poblaci s de 19.832 habitants, segons el cens de l'any 2004.

La uneixen amb Montevideo i la propera ciutat de Las Piedras diverses lnies de transport carreter, aix com una lnia frria amb servei de passatgers. Compta amb l'nic cementiri de la religi jueva existent a l'Uruguai, aix com un cementiri municipal molt important per la seva extensi.

Histria.

Va ser fundada el 1872, com una vila d'esbarjo per a les classes pudents de Montevideo, que van construir residncies pairals a la zona. Amb el temps va ser eclipsada com a lloc de descans per altres barris i va comenar a prendre preponderncia l'explotaci de les pedreres de granit. Amb l'adveniment d'aquesta indstria, la ciutat va crixer rpidament rebent immigrants europeus, els anomenats "picapedrers". Es va viure un apogeu de la indstria de les pedreres en les primeres dcades del segle XX, quan es provea de granit als paviments de llambordes en expansi de les ciutats de Montevideo i Buenos Aires.

El procs d'industrialitzaci d'aquells anys va portar a La Paz els frigorfics de carn per a l'avituallament de Montevideo i l'exportaci, aix com fbriques txtils. Va ser elevada a la categoria de ciutat el 19 de desembre de 1957 per la Llei Nm. 12.477.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193442" title="Progreso (Uruguai)" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="80106">

Progreso s una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones, sobre el traat antic de la ruta nacional 5 (que uneix Montevideo amb Rivera) i a pocs quilmetres de la populosa ciutat de Las Piedras.

Poblaci.

Progreso compte amb poc ms de 16.000 habitants, segons el cens de l'any 2007. Els ciutadans treballen majoritriament a Montevideo o Las Piedras. Una menor proporci ho fa en tasques rurals i hi ha una considerable taxa de desocupaci. Molta gent dels barris es refereix directament a Las Piedras en lloc d'arribar fins al centre de Progreso.

Histria.

Originalment, el paratge on ara es troba la localitat de Progreso, va rebre el nom de Puntas del Caneln Chico, o Puntas del Gigante.

El 15 de novembre de 1871 arriba el ferrocarril i l'estaci rep la denominaci que es faria extensiva a la poblaci: Progreso. En aquells primers temps habitaven aquestes terres un camperol, anomenat ngel Fierro, i Pepe Sagaste, un comerciant que tenia una posta. Desprs van arribar algunes famlies angleses, ocupades en el ferrocarril. A causa d'aix el cam poblat d'arbres que arribava fins a l'estaci va ser conegut com l'Avinguda de los Ingleses.

Educaci.

A Progreso hi ha quatre Institucions educatives dependents de l'Esglsia catlica: el Collegi Los Santos ngeles; el Collegi San Jos, ambds a crrec de la comunitat de les Germanes de la Sagrada Famlia de Castelletto; el Liceu Sagrada Famlia d'Urgell (vegeu, bisbat d'Urgell) i l'Escola Familiar Agrria (EFA) Los Nogales, ambds dependents de les Germanes de la Sagrada Famlia d'Urgell, les quals actualment han deixat Progreso i van encomanar l'atenci del Liceu al Opus Dei. 

A Progreso tamb es troba el Monastir Santa Mara de la Visitacin, de l'Ordre de la Visitacin de Santa Mara (Salesas). 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193444" title="Juanic" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="80107">
Juanic s un petit poble industrial ubicat 35 quilmetres al nord de Montevideo, al departament de Canelones, Uruguai.

Aquest petit centre urb representa un fcil accs a travs de la ruta 5 amb destinaci a Rivera, i la seva activitat comercial ha propiciat un creixement favorable en les ltimes dcades, sent destacada la seva vitivinicultura, la producci agrcolo-ramadera i el sector de lactis.

Actualment forma part de la zona metropolitana de Montevideo com un poble dormitori.

Va rebre el nom en honor a Francisco Juanic, qui, el 1830, trenca amb la tradici ramadera i construeix una cava que li va permetre collir vins d'alta categoria a causa de la favorable climatitzaci del predi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193445" title="Llista de batles de Dei" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="80108">
Batlles anteriors al 1979.




Batlles escollits democrticament des de la mort del dictador Francisco Franco.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193446" title="Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="80109">
L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007, Llei Orgnica 1/2007, de 28 de febrer, constitueix la norma fonamental de la comunitat autnoma de les Illes Balears. Encara que el seu text s'ha presentat mediticament com un nou Estatut, en realitat es tracta ms b de la reforma de l'anterior Estatut de 1983, amb articles invariats que mantenen la mateixa redacci.

Procs d'elaboraci.

L'Estatut Balear del 2007 (que substitueix el de 1983) es basa en la proposta d'una Comissi de Savis i d'una ponncia parlamentria. Es public al BOE l'1 de mar de 2007.

En el Parlament Balear va obtenir el suport del PP, PSIB-PSOE i UM mentre que el PSM-EN i EU-eV es varen abstendre perqu, tot i reconixer l'avan que suposava respecte a l'estatut anterior, estaven en desacord amb la no equiparaci del catal amb el castell en el nou text estatutari. L'Estatut es va aprovar al parlament, sense ser sotms a referndum popular.

Prembul.

Al llarg de la seva histria, les Illes Balears han forjat la seva identitat amb les aportacions i energies de moltes generacions, tradicions i cultures, que han convergit en aquesta terra d acollida. Aix, les Illes Balears, per la confluncia d una multiplicitat de pobles i de civilitzacions, al llarg de la seva histria, s han conformat en una societat dinmica, amb un patrimoni cultural i social, tangible i intangible, singular entre totes les cultures del Mediterrani i del mn; fonamentat, en la seva ms ntima profunditat, en uns valors universals incloents i no excloents.
Durant segles, el poble de les Illes ha mantingut constant aquesta vocaci i, a la darrera etapa del segle xx, va exercir el seu dret a l autonomia d acord amb la Constituci espanyola vigent.

Actualment, els pobles de les Illes, hereus d unes tradicions fonamentades sobre la base dels principis irrenunciables d igualtat, democrcia i convivncia pacfica i justa, continuen proclamant aquests valors, com a expressi dels valors superiors de la seva vida collectiva.
I en aquest sentit, la nacionalitat histrica que formen les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera vol retre homenatge a tots els seus fills que, al llarg de tots els temps, llunyans i propers, han treballat per mantenir la identitat del nostre poble, la qual cosa ens ha perms assolir les fites actuals, grcies a ells.

Ara, al cap d uns anys d aquesta darrera etapa autonmica, amb diferents modificacions que han perms avanar en el nostre autogovern, s hora de fer una passa ms i definir un nou marc de convivncia que ens permeti afrontar el nostre futur amb illusi.
Aix, les Illes Balears, mitjanant el seu Estatut, pretenen continuar en el seu procs collectiu d avanar cap el seu autogovern en el marc de l Estat espanyol i la Uni Europea, d acord amb el valor suprem: el sistema democrtic que s inspira en la llibertat, la justcia, la pau, la igualtat i la defensa dels drets humans, aix com la solidaritat entre tots els pobles.

D aquesta manera, l Estatut declara que:
 Les Illes Balears sn una comunitat de persones lliures i per a persones lliures, on cada persona pot viure i expressar identitats diverses, amb esperit decidit de cohesi, fonamentat en el respecte a la dignitat de totes i cadascuna de les persones.
 L aportaci de tots els habitants de les Illes ens configura com una societat integradora, on l esfor s un valor, i la capacitat innovadora i emprenedora s ha d impulsar i ha de continuar formant part del nostre tarann, de sempre.
 La llengua catalana, prpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions sn uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqncia, sn elements vertebradors de la nostra identitat.
 L Estatut empara la insularitat del territori de la comunitat autnoma com a fet diferencial i mereixedor de protecci especial.
 Per avanar cap a una societat moderna s imprescindible aprofundir, i continuar apostant-hi, en valors de cohesi social, pau i justcia, desenvolupament sostenible, protecci del territori, i la igualtat de drets, especialment la igualtat entre homes i dones. ;
Per tot aix, el Parlament de les Illes Balears, recollint el sentiment majoritari de tota la ciutadania, i en exercici del seu dret per aprofundir en el sistema autonmic, proposa, i les Corts Generals l aproven, el present text articulat de l Estatut d autonomia de les Illes Balears.

Enllaos externs.
Text de l'Estatut;
Web oficial sobre la reforma de l'Estatut;

Vegeu tamb.
 Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931;
 Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193447" title="Gran Premi del Jap del 1976" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="80110">
Resultats del Gran Premi del Jap de Frmula 1 de la temporada 1976 disputat al circuit de Fuji Speedway el 24 d'octubre del 1976. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:      Mario Andretti   1' 12. 77 ;
 Volta rpida:  Masahiro Hasemi  1: 18. 23  a la volta 13.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193449" title="EU-eV" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="80111">
Eu-eV s una coalici d'esquerres i ecologista entre EU i els Verds a les Illes Balears. Aquesta coalici evolucion fins a la formaci d'Alternativa, que amb el PSM i ERC constitu el Bloc per Mallorca, que a les eleccions de 2007 va aconseguir 4 diputats al Parlament Balear i 3 consellers al Consell de Mallorca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193450" title="Gran Premi del Jap del 1977" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="80112">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1977 disputat al circuit de Fuji Speedway el 23 d'octubre del 1977. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:      Mario Andretti   1' 12. 23 ;
 Volta rpida:  Jody Scheckter - 1:14.30   ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193454" title="Gran Premi del Jap del 1987" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="80113">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1987 disputat al circuit de Suzuka el 1 de novembre del 1987. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:      Gerhard Berger   1: 40. 042;
 Volta rpida:  Alain Prost   1: 43. 844   a la volta 35. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193466" title="Veguillas de la Sierra" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="80114">




Veguillas de la Sierra s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. 

El nucli urb est compost per mig centenar de cases situades en sis carrers i una plaa, que estan repartits en dues zones ben diferenciades, una al voltant de la plaa i l'altra en el curs del carrer del Cantn. Veguillas celebra les festes els dies 22, 23 i 24 d'agost en honor a Sant Roc, Santa Waldesca i la Santssima Trinitat. 

Demografia.


Enllaos externs.
veguillasdelasierra.tk Pgina dedicada a ste pueblo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193468" title="Union Nacional Espaola (antifranquisme)" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="80115">
La Union Nacional Espaola va ser una organitzaci creada a Tolosa de Llenguadoc amb el recolzament dels aliats el 1942 que perseguia evitar l'entrada d'Espanya en la Segona Guerra Mundial, i la reinstauraci d'un sistema republic a Espanya per substitur al Franquisme que havia guanyat la Guerra Civil Espanyola. 

La organitzaci es va crear al voltant del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i en ella s'integraven dissidents d'altres grups poltics, excloent les corrents marxistes, feixistes i independentistes. La Unin recolzava amb totes les seves forces al movimient guerriller, que mantenia encs, i va arribar a tenir el 1944 21 grups, dos de la CNT, dos d'Izquierda Republicana, un del PSOE, 10 del PCE i sis del PSUC.

Enllaos externs.
 Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes Bases para la Unin Nacional ;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193469" title="Crivilln" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="80116">


Crivilln s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca d'Andorra-Serra d'Arcs. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193470" title="Ejulve" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="80117">


Ejulve s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca d'Andorra-Serra d'Arcs. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193471" title="Estercuel" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="80118">


Estercuel s un poble envoltat d explotacions mineres, a la comarca d Andorra-Sierra de Arcos, a la provncia de Terol es troba situat a la fald de la serra de Sant Just i no lluny de la serra de los Moros, a la banda esquerra del riu Escuriza.
Amb una poblaci de 386 habitants, el poble est situat a una altitud de 829 m sobre el nivell del mar i ocupa una extensi de 55,9 km2 . La distncia per carretera amb Terol s de 120 kilmetres. Es pot accedir per les carreteres N-420 i N-211 (de Gargallo a Estercuel existeix un desviament per la TE-V 1332).

Al seu terme es troba l important monestir mercedari de l Olivar, on Tirso de Molina va ambientar la seva obra  La dama del Olivar . La realitat d Estercuel est molt vinculada a l histria minera d aquesta zona; tamb podem destacar una cooperativa d oli d oliva. Estercuel celebra les seves festes patronals en honor a Santo Toribio, el 16 d abril, les de Nuestra Seora del Olivar , el 9 de setembre i des de fa molts anys tamb el 15 d agost, amb el fet de fer-les coincidir amb les vacances de la majoria dels descendents del  poble que viuen a Barcelona i Saragossa principalment . Per el que li ha donat la fama s l   Encamisada , una cavalcada i process que obre les festes dels  Sanantones  al mes de gener.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193472" title="Gargallo" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="80119">



Gargallo s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca d'Andorra-Serra d'Arcs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193473" title="Divisi militar" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="80120">


La divisi s una unitat militar dins els exrcits de terra que sol agrupar dues o ms brigades o regiments, i normalment est comandada per un general de divisi. Pot agrupar entre 10.000 i 20.000 soldats i se li afegeix artilleria i unitats especials.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193474" title="Oliete" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="80121">


Oliete s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca d'Andorra-Serra d'Arcs.

Enllaos externs.
CAI Aragn-Oliete;
Oliete.org;
Frum d'Oliete;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193477" title="Batalla del Cap Bon" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="80122">


La Batalla del Cap Bon tingu lloc el 13 de desembre de 1941 durant la Segona Guerra Mundial, entre dos creuers lleugers italians i una flotilla de destructors al Cap Bon, a Tunsia. La prdua dels dos creuers va ser un seris problema per a la Regia Marina.

Rerefons.
El control de la Mediterrnia es disputava entre la Regia Marina italiana i la Royal Navy britnica, recolzada per vaixells de l'Imperi Britnic i d'altres nacions aliades. Aix va ser tot un problema pels subministraments de les forces alemanyes i italianes al nord d'frica i pel manteniment de Malta com a base ofensiva britnica. Sense Malta, la Gran Bretanya no hagus pogut interceptar els combois italians ni evitar el subministrament dels exrcits de l'Eix. En alguns moments, aquests subministraments eren tan importants que fins i tot els vaixells de guerra es van emprar com a transports rpids per ambds costats.

Quan Itlia declar la guerra al juny de 1940, tenia una de les majors flotes del mn, per la seva fora estava limitada a la Mediterrnia, a on els britnics podien reemplaar les prdues traslladant vaixells d'altres fronts. Aix port al comandament itali a la precauci i a una tendncia d'evitar la batalla.

A ms, els britnics tenien l'avantatge del radar i que havien desxifrat els codis navals italians.

L'acci.
La 4 Divisi Italiana de Creuers, comandada pel contraalmirall Antonio Toscano, que consistia en dos creuers lleugers de classe "Di Giussano", el Alberto di Giussano i el Alberico da Barbiano, aix com de la torpedera "Cigno", salparen de Palerm cap a Trpoli, transportant un carregament urgent de combustible d'aviaci (prop de 2.000 tones) per Lbia. El combustible era tan important que els tancs estaven fins i tot a les cobertes dels vaixells.

Mentrestant, la 4 Flotilla britnica de Destructors   4 destructors (HMS Sikh, HMS Maori, HMS Legioni els destructor holands Isaac Sweers), comandats pel Capit de navili G. H. Stokes va ser destinat a Malta.

La flota britnica va ser descoberta per un avi itali, per l'alt comandament de la Regia Marina jutj que els britnics no podrien arribar al Cap Bon abans que la 4 Divisi de Creuers hagus passat. Tanmateix, els britnics havien interceptat senyals mitjanant "Ultra", i van ordenar als destructors que interceptessin als creuers de l'Eix.

El 13 de desembre a les 03:25 es van trobar totes les forces. Arribant des de popa a la foscor i emprant el radar, el aliats van aconseguir la sorpresa, llanant torpedes i obrint foc. Tots dos creuers van ser enfonsats, lAlberico da Barbiano tot ple en flames. L'acci va ser molt rpida i els britnics van deixar al "Cigno" que rescats prop de 500 supervivents, mentre que d'altres arribaven a la costa o eren salvats per les llanxes rpides anti-submarins (MAS). Es van perdre prop de 900 homes, incloent a l'Almirall Toscano.


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193479" title="No Roads Left" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="80123">
No Roads Left s l'nic B-side del disc Minutes to Midnight i de Linkin Park. La can dura uns 3:50 minuts, i el vocalista s en Mike Shinoda. Els seus estils sn el Metal Alternatiu i algunes petites influncies de rock alternatiu.

La can va tenir diferents working titles (ttols de treball), durant la grabaci de Minutes to Midnight. Van pensar en No Roads But One i Patients.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193484" title="(67) Asia" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="80124">
Asia s l'asteroide nm. 67 de la srie. Fou descobert a Madrs per en Norman Robert Pogson (1829-91) el 17 d'abril del 1861.

s un asteroide brillant del cintur principal. El seu nom es deu a sia, una tit de la mitologia grega, per tamb al continent, ja que fou el primer asteroide descobert des d'sia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193485" title="Nebulosa del Cranc" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="80125">


La nebulosa del Cranc (tamb coneguda com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) s un romanent de supernova resultant de l'explosi d'una supernova en el 1054 (SN 1054). Situada a una distncia d'aproximadament 6.300 anys llum (1.930 pc) de la Terra, a la constellaci de Taure, la nebulosa t un dimetre de sis anys llum (1,84 pc) i la seva velocitat d'expansi s de 1.500 km/s.

El centre de la nebulosa cont un plsar, denominat PSR0531+121, que gira sobre ell mateix a trenta revolucions per segon, emetent tamb polsos de radiaci que van des dels raigs gamma a les ones de rdio. El descobriment de la nebulosa va ser la primera evidncia que indica que les explosions de supernova produeixen plsars.

La nebulosa s una font de radiaci til per a estudiar cossos celestes que l'ocultin. Durant les dcades del 1950 i el 1960, la corona solar va ser cartografiada grcies a l'observaci de les ones de rdio produdes per la nebulosa del Cranc que passaven a travs del Sol. Ms recentment, l'espessor de l'atmosfera del satllit de Saturn Tit va ser mesurada observant la manera en qu bloquejava els raigs X produts per la nebulosa.

Orgens.

La nebulosa del Cranc s el vestigi d'una supernova que va ser observada i documentada, com una estrella visible a plena llum, per astrnoms xinesos i rabs el 4 de juliol de l'any 1054; l'explosi va ser visible durant vint-i-dos mesos. A Europa va ser observada per primera vegada el 1731 per John Bevis i redescoberta independentment el 1758 per Charles Messier, que estava seguint el pas d'un cometa brillant. Amb aquest objecte astronmic, Messier va iniciar el seu catleg d'objectes no cometaris. A la dcada del 1840, William Parsons, tercer comte de Rosse, va observar la nebulosa amb el telescopi del castell de Birr, i l'anomen la nebulosa del Cranc, ats que en un dibuix que va realitzar-ne s'assemblava a un cranc.

A l'inici del segle XX, l'anlisi de les primeres fotografies de la nebulosa, realitzades al llarg dels anys, va revelar que la nebulosa s'expandia; quan es determin l'origen de l'expansi es va deduir que la nebulosa s'hauria format uns 900 anys enrere. Existeixen documents histrics que indiquen que el 1054 una nova estrella, suficientment brillant com per ser visible a la llum del dia, va ser observada per astrnoms xinesos i rabs a la mateixa regi del cel. s possible que la "nova estrella" brillant tamb fos observada pels anasazi i registrada en petroglifs. Degut a la seva gran distncia i el seu carcter efmer, aquesta "nova estrella" observada per xinesos i rabs noms podria haver estat una supernova, una enorme estrella en plena explosi que, una vegada ha esgotat la seva font d'energia mitjanant la fusi nuclear, es collapsa sobre si mateixa.

Anlisis recents d'aquests documents histrics han revelat que la supernova que va crear la nebulosa del Cranc probablement va aparixer a l'abril o principis de maig del 1054, arribant al seu mxim esclat a una magnitud aparent d'entre  7 i  4,5 al juliol, sent ms brillant que qualsevol altre objecte celeste a la nit excepte la Lluna. La supernova va ser visible a ull nu durant aproximadament dos anys desprs de la seva primera observaci. Grcies a les observacions escrites dels astrnoms orientals el 1054, la nebulosa del Cranc es va convertir en el primer objecte astronmic del qual es va poder determinar una relaci amb una explosi de supernova.

Caracterstiques fsiques.

En llum visible, la nebulosa del Cranc consisteix en una mplia massa de filaments de forma ovalada, d'aproximadament sis minuts d'arc de longitud i una amplria de quatre minuts d'arc, envoltant una regi central de color blau difs; en comparaci, la Lluna plena cobreix trenta minuts d'arc. Els filaments sn les restes de l'atmosfera de l'estrella progenitora, i estan constituts principalment d'heli i hidrogen ionitzat, juntament amb carboni, oxigen, nitrogen, ferro, ne i sofre. La temperatura dels filaments est compresa entre els 11.000 i els 18.000 K, i la seva densitat s d'unes 1.300 partcules per cm.

El 1953, Iosif Shklovsky va proposar la idea segons la qual la regi blava difusa s produda principalment per radiaci de sincrotr, que s la radiaci electromagntica generada pels electrons que viatgen en trajectries curvilnies a velocitats que arriben a la meitat de la velocitat de la llum. Tres anys ms tard, la hiptesi va ser confirmada per mitj d'observacions. En la dcada del 1960 es va descobrir que la causa de les trajectries curvilnies dels electrons s l'intens camp magntic produt per una estrella de neutrons situada al centre de la nebulosa.

La nebulosa del Cranc s'expandeix a una velocitat de 1.500 km/s, mesurada per l'efecte Doppler de l'espectre de la nebulosa. D'altra banda, les imatges preses amb diversos anys de diferncia mostren la lenta expansi angular aparent al cel. Comparant aquesta expansi angular amb la velocitat d'expansi determinada per espectroscpia (desplaament al vermell) es va poder estimar la distncia de la nebulosa respecte al Sol, obtenint una distncia d'aproximadament 6.300 anys llum, i una grandria d'uns d'onze anys llum per a la nebulosa.

Rastrejant l'origen de l'expansi consistentment, i utilitzant la seva velocitat com s'observa avui dia, s possible determinar la data de la formaci de la nebulosa, s a dir, la data de l'explosi de la supernova. Fent aquest clcul s'obt una data que correspon a diverses dcades desprs de l'any 1054. Una explicaci plausible d'aquest desfasament seria que la velocitat d'expansi no ha estat sempre uniforme, sin que s'ha accelerat desprs de l'explosi de la supernova. Aquesta acceleraci seria deguda a l'energia del plsar que alimentaria el camp magntic de la nebulosa, que s'expandeix i empeny els filaments de la nebulosa cap a l'exterior.

Els clculs de la massa total de la nebulosa permeten estimar la massa de l'estrella progenitora de la supernova. Les estimacions de la quantitat de matria continguda en els filaments de la nebulosa del Cranc varien entre una i cinc masses solars; encara que altres estimacions basades en investigacions del plsar del Cranc ofereixen valors diferents.

Estrella central.


Al centre de la nebulosa del Cranc es troben en aparena dues estrelles poc brillants, una de les quals s l'estrella responsable de l'existncia de la nebulosa. Aquesta va ser identificada el 1942, quan Rudolf Minkowski va descobrir que el seu espectre ptic era extremadament inusual i no s'assemblava al d'una estrella normal. El 1949, es va descobrir que la regi al voltant de l'estrella era una gran font d'ones de rdio i el 1963 es va descobrir que tamb ho era de raigs X, i va ser identificat com un dels objectes celestes ms brillants en raigs gamma el 1967. Desprs, el 1968, es va descobrir que l'estrella emetia la seva radiaci en polsos rpids, convertint-se en un dels primers plsars en ser identificat, i el primer en ser associat a un romanent de supernova.

Els plsars sn la font de potents radiacions electromagntiques emeses en polsos breus i constants, amb una freqncia de moltes vegades per segon. Van ser un gran misteri quan es van descobrir el 1967, i l'equip que va identificar el primer plsar va considerar la possibilitat que podia ser un senyal d'una civilitzaci avanada. Tot i aix, el descobriment d'una font de rdio polsant al centre de la nebulosa del Cranc va representar una clara evidncia que els plsars no eren senyals d'ssers extraterrestres sin que es formaven a partir d'explosions de supernoves. Actualment, se sap que sn estrelles de neutrons de rpida rotaci, els potents camps magntics de les quals concentren les seves emissions de radiaci en raigs estrets. L'eix del camp magntic no est alineat amb el de la seva rotaci i la direcci del feix escombra el cel seguint un cercle. Quan, per atzar, la direcci d'un feix creua la Terra, el pols pot ser observat. Aix, la freqncia dels polsos s una mesura de la velocitat de rotaci de l'estrella de neutrons.

El plsar del Cranc t un dimetre estimat entre 28 i 30 km, i emet polsos de radiaci cada 33 millisegons. Els polsos sn emesos en longituds d'ona dins l'espectre electromagntic, des d'ones de rdio fins a raigs X. Com tots els plsars allats, la freqncia dels polsos disminux molt lleugerament de forma regular, el que ens indica que el plsar s'est desaccelerant de manera gradual. Ocasionalment, el seu perode de rotaci mostra canvis drstics, anomenats interferncies, que es creu que sn causats per reajustaments sobtats en l'estructura interna de l'estrella de neutrons. A mesura que el plsar es desaccelera, l'energia alliberada s enorme, i provoca l'emissi de radiaci sincrotr de la nebulosa del Cranc, que t una lluminositat total 75.000 vegades major que la del Sol.

L'enorme energia emesa pel prmer crea una regi particularment dinmica en el centre de la nebulosa del Cranc. Si b la majoria dels objectes astronmics evolucionen tan lentament que els canvis sn visibles nicament en escales de temps de molts anys, les parts centrals d'aquesta nebulosa mostren canvis en escales de temps d'uns pocs dies. La part ms dinmica s la part central de la nebulosa en el punt en qu el vent equatorial del plsar colpeja dins la part ms gran de la nebulosa, formant una ona de xoc. La forma i la posici d'aquesta zona canvia rpidament, amb el vent equatorial que es comporta com una srie de remolins que s'accentuen, brillen i llavors s'atenuen a mesura que s'allunyen del plsar, a la part externa del cos principal de la nebulosa.

Estrella progenitora.

L'estrella que es va convertir en supernova i va donar origen a la nebulosa del Cranc mitjanant la seva explosi s l'anomenada estrella progenitora.

Els models terics d'explosions de supernoves suggereixen que l'estrella progenitora que cre la nebulosa del Cranc podria tenir una massa d'entre vuit i dotze masses solars. Les estrelles amb una massa inferior a vuit masses solars sn considerades massa lleugeres com per a produir explosions de supernova, i finalitzen la seva vida produint una nebulosa planetria, mentre que les que tenen ms de dotze masses solars produxen una nebulosa amb una composici qumica diferent a l'observada en el cas de la nebulosa del Cranc. Per a estimar la massa de la nebulosa es mesura la quantitat total de llum emesa, donada la temperatura i la densitat de la nebulosa, i es dedux la massa requerida per a emetre la llum observada. Les estimacions oscillen entre una i cinc masses solars, sent el valor generalment acceptat de dues o tres masses solars. S'estima que la massa de l'estrella de neutrons estaria compresa entre 1,4 i 2 masses solars.

Un dels principals problemes provocats per l'estudi de la nebulosa del Cranc s que la massa combinada de la nebulosa i el plsar s menor que la massa estimada de l'estrella progenitora; la diferncia entre aquestes dues masses s una incgnita pendent de resoluci. L'explicaci predominant considera que una proporci considerable de la massa de l'estrella progenitora va ser ejectada per un rpid vent estellar abans de l'explosi de supernova, com succeeix en nombroses estrelles massives com les de Wolf-Rayet. Tot i aix, un vent d'aquest tipus hauria creat una closca al voltant de la nebulosa. Encara que s'han portat a terme diversos intents per a observar la suposada closca usant diferents longituds d'ona, ning no ha aconseguit trobar res.

Trnsit dels cossos del Sistema Solar.


La nebulosa del Cranc es troba aproximadament a 1,5 de la eclptica el pla que cont l'rbita de la Terra al voltant del Sol. Aix significa que la Lluna   i ocasionalment, els planetes   poden transitar o ocultar la nebulosa. Encara que el Sol no transita la nebulosa, la seva corona hi passa pel davant. Aquests trnsits i ocultacions poden usar-se per a analitzar tant la nebulosa com l'objecte que passa pel davant, observant com la radiaci de la nebulosa s alterada pel cos en trnsit.

Els trnsits lunars s'han usat per a traar un mapa de les emissions de raigs X de la nebulosa. Abans del llanament de satllits dedicats a l'observaci de raigs X, com el XMM-Newton o el Chandra, els telescopis d'observaci de raigs X generalment tenien molt poca resoluci ptica. En canvi, la posici de la Lluna s coneguda amb molta precisi; aix, quan aquesta passa pel davant de la nebulosa, les variacions en la claror de la nebulosa poden usar-se per a elaborar mapes d'emissions de raigs X. Quan els raigs X van ser observats per primera vegada des de la nebulosa, es va aprofitar una ocultaci lunar per a determinar la posici exacta del seu origen.

La corona solar passa pel davant de la nebulosa del Cranc cada mes de juny. Les variacions en les ones de rdio rebudes des de la nebulosa poden usar-se per a deduir detalls sobre la densitat i estructura de la corona. Les primeres observacions van establir que la corona s'estenia a distncies ms grans del que s'havia pensat anteriorment; les observacions posteriors van descobrir que la corona presentava variacions considerables de la densitat.

Molt rarament, Saturn transita la nebulosa del Cranc. El seu darrer trnsit, l'any 2003, va ser el primer que succea des del 1296, i no es tornar a repetir fins el 2267. Els cientfics van usar l'observatori de raigs X Chandra per observar la lluna de Saturn, Tit, durant el seu trnsit pel davant de la nebulosa, i van descobrir que l'"ombra" de raigs X de Tit era major que la seva superfcie slida, a causa de l'absorci de raigs X per part de la seva atmosfera. Aquestes observacions van poder establir que la gruixor de l'atmosfera de Tit s de 880 km El trnsit del planeta Saturn no va poder ser observat, perqu  en aquell moment el telescopi Chandra estava passant pel cintur de Van Allen.

 Vegeu tamb .
Estrella de neutrons;
Plsar;

Referncies.


Enllaos externs.

 Plana de Cosmologia;
 El Cosmos, Carl Sagan ;
 APOD, la nebulosa del Cranc ;
 Imges Celestes: M1, la nebulosa del Cranc - Astroseti.org ;
 La nebulosa del Cranc a les pgines de l'INAOE ;
 Foto del Plsar de la nebulosa del Cranc - Astromia.com ;
 Nebulosa del Cranc a l'IAC ;
 Videos Projecte Celestia Es pot contemplar un vdeo del pas (simulat) a travs de la nebulosa del Cranc (vdeo nm. 19) i un altre sobre el Plsar del Cranc (vdeo nm. 21). ;
 Imatges de la nebulosa del Cranc a l'ESA/Hubble ;
 Nebulosa del Cranc - SEDS Messier ;
 Imatges de la nebulosa del Cranc de l'observatori de raigs X Chandra ;
 Pgina de l'Observatori de raigs X Chandra sobre la nebulosa ;
 Imatges de la nebulosa del Cranc del Telescopi espacial Hubble ;
 Dibuixos de Lord Rosse de M1, la nebulosa del Cranc a SEDS ;
 Astronomy Picture of the Day;
 NightSkyInfo.com - M1, la nebulosa del Cranc ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193486" title="Escorihuela" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="80126">


Escorihuela s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.


Enllaos externs.
Escorihuela. Pgina web de l'ajuntament;
Frum de Escorihuela;
Fitxa de la poblacin;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193493" title="Daniel Daz" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="80127">
Daniel Alberto 'Cata' Daz (nascut a Catamarca, Argentina el 13 de mar del 1979) s un futbolista argent que juga de defensa al Getafe CF. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193495" title="Escucha" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="80128">


Escucha s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. El clima s rigors, amb una temperatura mitjana anual de 12 i precipitacions de 500mm. Compta amb un museu sobre la mineria. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193499" title="Ikechukwu Uche" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="80129">
Ikechukwu Uche (nascut a Aba, Nigria el 5 de gener del 1984) s un futbolista nigeri que juga de davanter al Getafe CF. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193500" title="Kalu Uche" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="80130">
Kalu Uche (nascut a Aba, Nigria el 15 de novembre del 1982) s un futbolista nigeri que juga de centrecampista a la UD Almera. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193504" title="Bonestarre" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="80131">
Bonestarre s una entitat de poblaci del municipi de la Vall de Cards, situat a la comarca del Pallars Sobir.

 Emplaament geogrfic .
El poble de Bonestarre, situat dins el Vallat d'Estaon a 1.084 metres d'altitud.

 Histria .
A Bonestarre noms hi viuen 5 habitants durant tot l any (2007).

Llocs d'inters.
Esglsia del Roser;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193505" title="Batalla de Trent" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="80132">


La Batalla de Trent va ser una acci ofensiva de les forces aries i l'armada britniques contra la Regia Marina de l'Itlia feixista. La nit del 11 i 12 de novembre de 1940, un petit grup d'avions britnics van atacar la flota italiana estacionada a Trent, com a part de l'Operaci Judici. La facilitat amb la que els torpeders van poder posar fora de combat a grans naus de guerra italianes va preveure el final de la guerra naval de superfcie, iniciant el control aeri dels mars.

Antecedents.
la campanya de l'Eix al nord d'frica sempre es va veure marcada per la necessitat de fer arribar subministraments a les tropes a un territori erm. Els britnics amb seu a Egipte tamb patien problemes de subministraments, car els seus combois havien de creuar una Mediterrnia hostil, des de la seva base a Gibraltar. A l'inici de la guerra, la flota italiana era la 5 del mn, i es trobava en una posici estratgica per causar un caos a les rutes de subministraments aliades.

La doctrina naval italiana d'aquella poca considerava que a la Regia Armata no li calia realitzar incursions continuament. Com que tenia superioritat numrica a la regi, els seus almiralls creien que la seva sola existncia consistia en una amenaa als britnics, els quals haurien d'invertir recursos contra ella. Per aix, molts vaixells italians ni tan sols abandonaven els seus ports, i a inicis de novembre de 1940, 6 cuirassats, 7 creuers pesats, 2 creuers lleugers i 8 destructors es trobaven ancorats a Trent.

Els britnics, conscients de la latent amenaa enemiga, van elaborar l'Operaci Judici: un atac sorpresa sobre Trent. Per a la missi es lliuraren dos portaavions, el HMS Eagle i el HMS Illustrious a l'almirall Cunningham. Es fix com a data d'atac el 21 d'octubre, per commemorar la Batalla de Trafalgar, per avaries en ambds portaavions van portar a un aplaament. A no poder-se reparar el "Eagle" a temps, l'"Illustrious" prengu els avions del primer i salp sol cap a Trent. L'"Illustrious" anava escoltat per 2 creuers pesats, 2 creuers lleugers i 4 destructors. El portaavions comptava amb 5 esquadrons navals, per un va ser deixat a la reserva per a la protecci aria dels navilis.

Diversos bombarders de reconeixement Martin Maryland van sobrevolar Trent abans de l'operaci, enlairant-se des de Malta i confirmant la presncia de la flota britnica. Hores abans de l'atac, un bombarder Short Sunderland va ser enviat pels britnics per confirmar-ho un cop ms. Tot i que aquests vols de reconeixement van alertar als defensors italians, al no posseir radar noms van poder esperar. En aquells moments, la flota britnica s'estava reunint a Cefalnia.

L'Atac.


L'11 de novembre, a les 21:00, una onada de 12 torpeders biplans Fairey Swordfish va enlairar-se des de l'"Illustrious" cap al seu objectiu. Una hora desprs, una segona onada de 9 biplans iguals tamb va enlairar-se. Prop de les 23 hores, la primera onada, armada amb bombes i torpedes, va arribar a Trent i va dividir les seves forces per atacar a les dues badies del port ("Mar Grande" i "Mar Piccolo").

Una hora desprs va arribar la segona onada, i guiant-se per les bengales llanades durant la primera onada, van continuar castigant a la flota italiana.

Durant els atacs, el cuirassat "Littorio" va rebre 2 torpedes, mentre que els cuirassats Conte di Cavour i Caio Duilio en van rebre un cadascun. Ams, les bombes van danyar un creuer a la "Mar Piccolo". Noms dos biplans britnics van ser abatuts, sent capturats dos membres de les tripulacions.

Conseqncies.
La flota italiana va patir un greu revs, i al dia segent, els vaixells que podien navegar van ser enviats a ports ms al nord. El "Littorio" va estar fora de servei durant 4 mesos, i el "Caio Duilio" durant mig any. El "Conte di Cavour" va patir greus destrosses, i no va poder ser reparat a temps per 1943, quan Itlia canvi de bndol. El dany psicolgic als almiralls italians va ser molt sever, i no es van arriscar a fer incursions ofensives fins al 1941, quan l'Alemanya nazi va entrar als Balcans.

Tanmateix, tot i a aquesta derrota la Regia Marina no va deixar de ser temuda, i els combats posteriors a la Batalla del Cap Teulada ho confirmen. No seria fins a la Batalla del Cap Matapan en qu la Regia Marina va ser destruda.

L'xit de l'operaci Judici es pot atribuir en part a les modificacions realitzades als torpedes britnics, que els permeteren emprar-los en aiges poc profundes (inferiors a 30 metres), una cosa mai vista llavors. No s estrany, llavors, que els capitans italians creguessin que els seus vaixells estaven segurs a les aiges poc fondes de Trent.

L'almirall japons Isoroku Yamamoto va estudiar amb molta atenci la batalla de Trent, a l'igual que els seus oficials, a l'hora de planificar l'atac a Pearl Harbor al desembre de 1941

Trent, la nit del 11 al 12 de novembre de 1940, ha de ser recordada per sempre per haver demostrat d'un cop per tots que l'Armada t en l'Arma Aria de la Flota la seva arma me's devastadora.
Andrew Browne Cunningham, 1r Vescomte Cunningham d'Hyndhope



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193508" title="Ribera de Cards" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="80133">

Ribera de Cards s una vila del terme municipal de Vall de Cards, al Pallars Sobir. El 2005 tenia 172 habitants.

Va ser un municipi independent fins que el 1972 es va fusionar amb Estaon. L'antic terme incloa els pobles de Cassibrs i Surri.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193513" title="L'habitaci perduda" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="80134">

L'habitaci perduda, en angls The Lost Room s una minisrie de televisi formada per 3 episodis dobles (originriament creada amb 6 episodis i aix emesa a moltes cadenes): 

The Key and The Clock - La clau i el rellotge;
The Comb and The Box - La pinta i la caixa;
The Eye and The Prime Objet - L'ull i l'objecte primari;


Srie de fantasia protagonitzada per Peter Krause (aparegut a Six feet under, "6 peus sota terra" o  a 2 metres sota terra ) i Julianna Margulies (ER, "Urgncies"). Aquesta srie barreja efectes especials i drama amb un argument fantstic on diferents persones i grups lluiten per aconseguir uns paranormals objectes quotidians. 

En finalitzar la minisrie la trama segueix prou oberta com per facilitar una continuaci. 

Argument.


L'any 1960 existien encara centenars de motels amb milers d'habitacions al llarg de la Ruta 66 nord-americana, que recorria el cam entre Chicago i Los Angeles. Tots eren prcticament iguals, per un dia un misteris esdeveniment al "Sunshine Motel" va transformar les coses normals en extraordinries.

L'habitaci 10 del "Sunshine Motel" i molts dels seus continguts (com ara la clau, un parell de tisores, una pinta...) van obtenir aquell dia unes propietats extraordinries i inexplicables, transformant-se en objectes indestructibles. 

Durant dcades s'ha tramat una conspiraci per recuperar tots els objectes. Com sempre, cadascun dels grups i persones que els cerquen tenen diverses motivacions: uns noms volen el poder illimitat i creuen que tenint tots els objectes ho aconseguiran; d'altres volen prevenir que es torni a usar qualsevol dels objectes i els volen destruir o amagar... Per malgrat que els motius varien, les tctiques de la conspiraci sn similars, i sembla confirmar-se "la maledicci" que mentre es t un dels objectes no es tenen amics, noms gent esperant una oportunitat.

La clau.
La vida del detectiu d'homicidis Joe Miller canvia per sempre quan cau a les seves mans una misteriosa clau, el ms poders dels objectes, que li lliura un noi al que fereixen durant una persecuci. Arran d'aquest fet, i misteriosament, la seva filla Anna desapareix. En la incessant missi de rescatar la seva filla, Joe es converteix en l'objectiu de fosques figures que no s'aturaran davant res per tal de prendre-li la clau, que s l'nica esperana per trobar l'objecte adequat, per trobar la petita. 

 L'habitaci .
L habitaci perduda s la nmero 10 d'un motel, el "Sunshine", abandonat a les afores de Gallup, a Nou Mxic, al llarg de la Ruta 66. 

El 4 de maig del 1961 a un quart i cinc de les dues de la matinada (exactament a les 1:20:24) quelcom esborr l'habitaci i tot el seu contingut de la histria. Aix s'anomena a la srie "l'Esdeveniment" o "l'Incident", i aquest s el causant de les estranyes propietats tant de l habitaci com dels objectes que hi havia. 

 L'incident o l'esdeveniment .
Quan esdevingu l'"Incident" aquest hotel estava obert i tenia 10 habitacions. Tant l'habitaci com els objectes, quan sn fora d'aquesta, tenen estranys poders sobrenaturals que poden fins i tot connectar diferents dimensions. A ms, els poders dels objectes es modifiquen si dos o ms objectes estan en contacte o sn propers.  

 Els objectes .
Els objectes, fora de l'habitaci, tenen poders misteriosos i extraordinaris, per l's d'aquests se sol acompanyar d'un cost fsic, emocional o psicolgic per a qui l'empra.

Per tal de reconixer un objecte cal saber que:
 Un objecte no es pot fer malb ni sser destrut;
 Tot objecte t una habilitat especial;
 Un objecte tornat a l'habitaci torna al seu lloc original en reiniciar-se l'habitaci ;
 Els objectes dins l'habitaci perden les habilitats especials;

Els objectes sn coneguts per poques persones. Els que en tenen n'acaben depenent, es tornen paranoics i acaben perdent l'oremus.  

Els objectes tendeixen a trobar-se entre si, s molt com que les persones qui en tenen es creun pel carrer o acabin parlant sense saber que l'altre en t un.

Els objectes eviten en tot moment trobar-se amb "L'hoste".

 Objectes amb habilitats conegudes .
 Bolgraf: crema all que toca;
 Caixa del rellotge: impedeix que els objectes del voltant es facin malb;
 Clau: obre qualsevol porta amb pany i et duu a l'habitaci perduda;
 Fotografia "Polaroid": mostra imatges de l'habitaci original;
 Llima d'ungles: estaborneix qui s tocat;
 Petaca: absorbeix l'oxigen del voltant;
 Pinta: atura 10 segons el mn per a tothom tret de la persona qui la posseeix i es pentina;
 Rellotge: desf el metall;
 Tisores: poden fer girar qualsevol objecte o persona en les tres dimensions;
 Ull (de vidre): regenera tota ferida del cos hum;
 Ulleres: inhibeixen la combusti al seu voltant;
 Bitllet de bus: teletransporta a Gallup qui s tocat pel bitllet;

 Objectes amb habilitats desconegudes .
 Baralla de cartes: ;
 Bblia:
 Bot de puny (segon): ;
 Cadira:
 Cadira d'escriptori: habilitat desconeguda;
 Calaixera: encara roman per a l'habitaci 10;
 Calador:
 Camisa:
 Cendrer: Amb poders desconeguts per s'empra a l'experiment "Conroy" per fer un "estrip" a la realitat;
 Cord, de sabata, dret: habilitats desconegudes, es veu a la "Polaroid";
 Desodorant: desconegut, incls per a la llista de la Legi ;
 Detergent:
 Diari: habilitats desconegudes, incls a la llista de la Legi, i darrer propietari conegut James Stanek;
 Escriptori: habilitats desconegudes ;
 Etiqueta de la pastilla de sab:
 Fulla d'afaitar:
 Galleda de glaons: habilitats desconegudes;
 Got:
 Jaqueta:
 Lmpada de capalera, dues unitats: habilitats desconegudes, per romanen a l'habitaci;
 Lmpada d'escriptori: habilitats desconegudes;
 Lmpada de peu: habilitats desconegudes;
 Maleta: ;
 Mitj dret: habilitats desconegudes, es veu a la "Polaroid";
 Mocador de paper, marca "Kleenex": habilitats desconegudes, incls a la llista de la Legi;
 Pantalons: habilitats desconegudes, l'ocupant els duia a la "Polaroid";
 Paquet de mistos:
 Pastilla de sab, marca "Sunshine Motel": habilitats desconegudes;
 Plvores de peus, marca "Dr. Scholl's": habilitats desconegudes, formava part de la "Cava  dels Recol.lectors", fotografiat a l'inventari d'en Sood, i darrer propietari conegut Karl Kreutzfeld;
 Rdio:
 Raspall de dents:
 Sabata dreta: habilitats desconegudes, l'ocupant la duia a la "Polaroid" i formava part de la "Cava dels Recol.lectors" , darrer propietari conegut Karl Kreutzfeld;
 Tabac:
 Tallaungles:
 Telfon:
 Xiclet "Chewing": desconegut, incls per a la llista de la Legi;

 Objectes que romanen a l'habitaci nmero 10 .
Hi ha un seguit d'objectes que sn presents cada cop que es mostra l'habitaci i no sn emprats ni mostrats com a "objectes". Aquests objectes  doncs podrien tenir o no propietats especials com la resta fora de l'habitaci a l'igual que els objectes, que perden les seves propietats en entrar a l'habitaci. 
 Llit;
 Catifa;
 Lmpada de sostre;
 Penjadors;
 Cortines;
 Coixins i coixineres;
 Fulls;
 Cortina de dutxa;
 Telfon (Model de paret de marcatge rotatiu marca American Electric Model 90);
 Aigua a la pica;
 Vestidor;

 Combinaci d'objectes .
 Rellotge i ganivet: permet la telepatia a qui els dugui junts ;
 Pinta i caixa del rellotge: exorcitza fantasmes;

 Els qui cerquen els objectes .
Algunes persones i organitzacions intenten treure'n profit i d'altres noms volen desfer-se'n per sempre. 

Existeix una organitzaci que cerca els objectes per interessos propis i far qualsevol cosa per aconseguir-los. 


 Enllaos externs .
  Web oficial de la srie;
  Fitxa IMDB;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193518" title="Llessui" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="80135">


Llessui s un nucli de poblaci del terme municipal de Sort, al Pallars Sobir. Al cens del 2006 s'hi comptabilitzaven 113 habitants.

Est situat al nord de la capital municipal a 1.410 metres d'altitud. Est ubicat a la capalera del riu de Pamano, al masss del Montsent.

Era un municipi independent fins al 1970, quan comprenia tamb el poble i el monestir de Saur.
Hi ha unes antigues installacions d'esports d'hivern, ara en dess, que daten dels anys 60, i ampliades el 1986 a prop de les pistes d'Espot Esqu.

 Museu del Pallars .
El nou museu ubicat a Llessui (Pallars Sobir) ofereix una exposici d'objectes, imatges, esttues, panells explicatius i vdeos. Tot fa referncia als pastors. El museu est ambientat amb sons d'animals i tamb hi podem trobar esquelles d'animals, les marques que els feien als animals amb metall calent i tamb les marques que tenien les ovelles, particulars de cada casa. 

El museu consta de dos plantes, a la primera hi podem trobar explicacions de les diferents races, malalties, noms i caracterstiques de les ovelles. En aquesta primera planta hi podrem veure els objectes que porta un pastor. Tamb es faran tallers sobre diferents temes: creences, el procs de xollar.... El museu es troba on abans hi havia l'escola de Llessui. En aquest museu podeu, a ms a ms, trobar molta informaci sobre altres llocs del Pallars Sobir.

 Excursions .
 Canaso .
s una excursi de 20 minuts per un cam que fa fora pujada. Arribes a un mirador des d'on es veu molt b tota la vall, aix com el poble de Llessui. Aquesta excursi es pot continuar anant cap a TORENA.

 Torena .
s una excursi que t una durada de 1 h i mitja, t fortes pujades camp a travs, per quan ets a dalt la vista s espectacular.

 Sant Jaume .
Aquesta excursi no s massa llarga, pot durar entre 10 i 15 minuts ja que sn aproximadament 400 metres de recorregut. Des del mirador de Sant Jaume hi ha una vista preciosa del poble de Llessui, tamb es pot observar Port Ain i els pobles de la vall.

Aquesta excursi es pot continuar anant cap a la SERRA.

Festivitats.
La Festa Major se celebra el cap de setmana ms proper a la Merc (24 de setembre).

 Enllaos externs .
Pgina web de Llessui;
Pgina web de Lessui;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193521" title="Olp" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="80136">
Olp s un nucli de poblaci del terme municipal de Sort, al Pallars Sobir. El 2005 tenia 46 habitants. s una poblaci situada entre els 1.000 i els 1.150 metres d'altitud. 

Histria.
Les primeres notcies d'Olp sn de la fi del segle X (anys 981-985). L'any 1076, en una convinena, es fu esment del castell d'aquest lloc. L'sglsia, dedicada a la Mare de Du de la Purificaci, no s documentada fins al segle XIV, per es creu que ja existia en poca romnica. Segons el fogatjament del 1497, hi havia vint-i-dos focs a Olp, a foc per casa. El 1553 hi vivien quinze famlies i el vicari. En l'actualitat hi viuen tot l'any entre 30 i 50 persones, encara que hi ha nombroses segones residncies. 

Geografia.
Olp es divideix en tres nuclis. A l'entrada, venint de Sort o de Pujal, hi ha la pleta, formada per un conjunt de cases adossades que s'organitzen en dos carrers parallels. Al voltant de l'esglsia i de la plaa (amb la font i l'abeurador) hi ha el segon nucli. I, finalment, a la part alta se situa la Fora. Tant el segon com el tercer nucli, separats per un destacat desnivell, es lliguen per un carrer que dibuixa un eix vertical i en el qual se situen els rentadors.

Si es deixa de banda la pleta, de construcci relativament recent, Olp es pot considerar un poble doble i, per tant, segueix el model d'altres nuclis de la zona que es constitueixen en la fora i el poble. La fora podia ser noms una fortificaci, per de vegades tamb un lloc d'habitaci, en adossar-se les cases al castell.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193526" title="Estac" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="80137">
Estac, sovint mal escrit com a Estach, s un nucli de poblaci del municipi de Soriguera, al Pallars Sobir. El 2005 tenia 19 habitants.

Va ser municipi independent fins el 1972, que va ser annexat a Soriguera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193532" title="Els Colls" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="80138">
Els Colls s una urbanitzaci del terme municipal de Sant Pere de Ribes, al Garraf. Pren el nom per estar situada al paratge conegut com Els Colls, a tocar de la petita zona costanera que t el municipi, una mplia zona forestal pertanyent a Sitges, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltr.

La seva construcci va provocar un fort rebuig social a bona part de la comarca del Garraf, amb manifestacions, festes reivindicatives i banderoles penjades a molts balcons, per no es va poder aturar i finalment, a finals dels anys 90 del segle XX es comen a construir. El 2005 tenia 73 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193533" title="Reial Mallorca Plantilla 2006-2007" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="80139">
La temporada 2006-2007 va suposar un bot qualitatiu per al RCD Mallorca. L estabilitat accionarial i esportiva, amb Gregorio Manzano segut a la banqueta, va permetre una bona planificaci, i aix es va manifestar damunt el terreny de joc al llarg del Campionat. El conjunt vermellenc aconsegu la permanncia ms plcida de les darreres temporades, segellant la salvaci a manca de sis jornades per al final de Lliga. A ms, el tcnic andals va superar un nou registre, ja que els illenca varen encadenar fins a set victries consecutives a l ONO Estadi, una fita mai vista a Primera divisi pel nostre club. En la Copa del Rei, el RCD Mallorca va caure davant el Deportivo de la Corunya, desprs d eliminar l Athletic de Bilbao en una apassionant eliminatria.

La plantilla del primer equip de futbol del Reial Mallorca era formada pels segents jugadors:

 Plantilla 2006-2007 .



Els jugadors Maxi Lpez, Jons i Pereyra tenen passaport itali; Arango el t espanyol.

 Equip tcnic 2006-07 .
 Gregorio Manzano: Entrenador;
 Nando Pons: Secretari Tcnic;
 Gonzalo Hurtado: Segon entrenador;
 Dami Amer Delegat: Ajudant de Camp;
 Toni Servera: Preparador Fsic;
 Daniel Cardona: Preparador Fsic;
 Joan Mesquida: Entrenador de Porters;
 Joan Perics O'Callaghan: Cap dels Serveis Mdics;
 Vicen Mar: Fisioterapeuta;
 Antonio Gonzlez: Infermer Esportiu;
 Csar Mota : Massatgista;
 Pep Claverol: Podleg;
 Lus Martn Adiosgracias: Cap de Material;
 Jos Len: Utiller;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193536" title="Fernando Navarro Corbacho" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="80140">
Fernando Navarro Corbacho (nascut a Barcelona el 25 de juny de 1982) s un futbolista catal que juga de defensa al Sevilla FC.

 Trajectria . 
Fernando Navarro es va formar en les categories inferiors del FC Barcelona, on va ingressar als 10 anys procedent del Club de Futbol Trajana. Amb 19 anys, quan encara jugava al FC Barcelona B, el tcnic del primer equip, Charly Rexach, el va fer debutar a Primera Divisi. Va ser el 6 d'octubre del 2001, a Riazor, contra el Deportivo de la Corua. En total, aquell any es va alinear en tres partits oficials amb el primer equip. 

La temporada 2002/03 el nou tcnic, Louis Van Gaal va apostar per ell i li va donar una fitxa en el primer equip per a cobrir la baixa en el lateral esquerre de Sergi Barjun, que havia fitxat pel Atltic de Madrid. Fernando Navarro es va consolidar com a fix en l'onze titular durant la primera volta de la temporada, fins que el 15 de desembre es va lesionar greument en un partit contra el Sevilla FC.

La lesi en el genoll esquerre (trencament del lligament encreuat anterior amb trencament del menisc extern) el va mantenir allunyat dels terrenys de joc prcticament un any i va frenar en sec la seva progressi. Va tornar a l'activitat a mitjan temporada 2003/04 , sent cedit en el mercat d'hivern a un altre equip de Primera Divisi, l'Albacete Balompi, per a adquirir rodatge.

La temporada 2004/05 va tornar al FC Barcelona, on va conquistar la lliga, encara que sense entrar gaire en els plans del tcnic Frank Rijkaard. 

La temporada 2005/06 va ser cedit al RCD Mallorca, on es va afermar com titular, pel que el club balear va decidir contractar-lo al terme de la campanya.

El 18 de juny del 2008 el Sevilla FC anunci la seva contractaci per a les prximes cinc temporades.

 Selecci nacional .
L'1 de febrer del 2008 va ser convocat, encara que no arrib a debutar, per primera vegada per la selecci espanyola absoluta pel partit amists contra Frana previst per al 6 de febrer. 

Ha estat internacional amb la selecci sub-21 d'Espanya. Tamb ha jugat amb la Selecci de Catalunya.

 Palmars .

 Campionats nacionals .



Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193538" title="Mart Llaurad" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="80141">
Mart Llaurad va ser un cantautor nascut a Barcelona i que va ser membre del grup "Els Setze Jutges". 

Llaurad era estudiant de msica quan va entrar a formar part com a membre dels Setze Jutges el 1965, va ser el des "jutge". Va enregistrat noms un parell de discos EP encara que de gran inters, era autor i intrpret  amb encerts estimables en la musicaci de texts de poetes, concretament del poeta Joan Salvat-Papasseit. La seva tasca com a cantautor va ser breu, abandon la can a finals dels anys 60, desprs d alguns xits entre el pblic catal, encara que sense una dedicaci continuada.

Joan Manuel Serrat inclou en el seu disc d'homenatge a la Nova Can "Banda sonora d'un temps, d'un pas" una versi del poema de Joan Salvat-Papasseit musicat per Llaurad titulat "Venedor d amor". Ja el 1977 Serrat havia enregistrat en el seu disc "Res no s mesqu" el tema "Pantalons llargs" amb msica de Llaurad, una pesa indita fins que Serrat l'enregistr en el seu doble disc homenatge.

El 2007 va ser guardonat amb a Medalla d Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva tasca cultural realitzada als "Setze Jutges". 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193540" title="Va, pensiero" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="80142">
Va, pensiero (vola pensament) s una obra coral del tercer acte de Nabucco de Giuseppe Verdi escrita per Temistocle Solera. Es tracta d'un passatge on els esclaus jueus, davant d'un possible dest fatal, canten un salm a la seva terra natal. La pea es va convertir en un himne per als patriotes italians que es varen identificar amb el poble hebreu.

 Lletra .


 Vegeu tamb .
Va, pensiero interpretat per l'Orfe Donostiarra








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193544" title="Sergio Martnez Ballesteros" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="80143">
Sergio Martnez Ballesteros (nascut a Burjassot, L'Horta el 4 de setembre de 1975) s un futbolista valenci que juga de defensa al RCD Mallorca. 

 Trajectria . 
Sergio Ballesteros va iniciar la seva carrera en el Llevant UE de Valncia, que militava en Segona B. Desprs d'un enfrontament de Copa del Rei contra el CD Tenerife, el seu tcnic, Jupp Heynckes, va decidir fitxar-lo per al club chicharrero. D'aquesta manera, va debutar en Primera Divisi el 3 de gener de 1996. 

Amb el club tinerfeny va arribar a disputar la Copa de la UEFA, encara que al final de la temporada 1998/99 va descendir a Segona Divisi. Va jugar una temporada en la categoria de plata i desprs va regressar a Primera fitxant pel Rayo Vallecano. All va protagonitzar una de les seves millors temporades, jugant en 36 dels 38 partits de lliga, en els quals va anotar dos gols. 

L'estiu de 2001 es va incorporar a les files del Vila-real CF, els colors de les quals va defensar durant tres anys com titular indiscutible. En aquest temps va conquistar una Copa Intertoto i va arribar les semifinals de la Copa de la UEFA. 

La temporada 2004/05 va fitxar pel Real Mallorca, equip del qual s el primer capit. 

 Selecci nacional . 
Ha estat internacional amb la selecci espanyola sub-21 en 17 ocasions, sent campi de l'Eurocopa sub-21 en 1998.

 Palmars .

 Copes internacionals .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193545" title="Pedro Mario lvarez Abrante" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="80144">

Pedro Mario lvarez Abrante (nascut a Santa Cruz de Tenerife, illes Canries el 2 de febrer de 1982) s un futbolista canari que juga de defensa al Getafe CF.

Enllaos externs.
Estadstiques del jugador - transfermarkt.de ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193547" title="Tamarro" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="80145">

El tamarro s una bstia imaginria molt difosa en les llegendes i faules dels Pallars, aix com de les comarques ms properes i Andorra.

En l'actualitat la llegenda ha evolucionat en festa. En aquestes zones s habitual la broma d'explicar als visitants que el Tamarro s una  feristela que conv caar de nit i en grup. A tal fi, es reuneix el jovent del poble amb el caador (o caadors) novell que surt amb el grup de nit a caar l'esmentat tamarro sense, lgicament, haver-ne vist mai cap. Desprs d'unes quantes corredisses pels camps i boscos amb bastons, amb dues pedres que es fan picar com a reclam i amb sacs per agafar l'animal (sovint amb parades estratgiques per beure vi de la bota i per planificar l'estratgia de caa), la cacera sol acabar amb una remullada d'aigua de l'incaut quan la resta del grup confabulat el fa passar sota un arbre on l'esperen amb una galleda d'aigua. Tamb pot acabar deixant al caador novell camuflat en una segla o canal dient-li que estigui atent que vindr corrent el tamarro i ha de mirar de ficar-lo dins del sac. Pot ser que el deixin all tota la nit o que li obrin la clau de pas del canal i acabi remullat. Hi ha moltes variants de la cacera del tamarro, per totes solen acabar amb la rialla general del grup que ha passat la nit fent crrer amunt i avall a la vctima. 

Destaca la festa del Tamarro que se celebra cada any en el poble de Cellers (Castell de Mur - Pallars Juss) durant la seva festa major.

Articles relacionats.
 Home dels nassos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193551" title="Fernando Varela Ramos" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="80146">
Fernando Varela Ramos (nascut a Dos Hermanas, provncia de Sevilla el 9 de gener de 1979) s un futbolista andals que juga de defensa al RCD Mallorca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193552" title="Pierre Web" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="80147">
Pierre Achille Web Kouamo (nascut a Bafoussam el 20 de gener del 1982) s un futbolista cameruns que juga de davanter al RCD Mallorca. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193553" title="Nuptse" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="80148">


El Nuptse s una muntanya a la regi de Khumbu a l'Himlaia del Nepal. Es troba a dos quilmetres al sud-oest de l'Everest. Nuptse s el nom tibet per anomenar el "pic de l 'oest", ja que s el segment occidental del masss que forma amb el Lhotse. 

El Nuptse t una successi de pics d'est a oest:




El pic principal, Nuptse I, fou escalat per primera vegada el 16 de maig de 1961 per Dennis Davis i el xerpa Tashi, membres d'una expedici britnica. Desprs de molts anys sense ascensions, el Nuptse torn a rebre expedicions els anys 1990 i 2000, que obriren noves rutes per la cara sud, nord i oest.

Tot i que el Nuptse es veu imponent des del sud i l'oest i es troba sobre el camp base de la ruta normal per pujar l'Everest, no s considerat un pic independent, ja que el cim sols t una prominncia de 319 metres.


Enllaos externs.
 El Nuptse a Summitpost;
 El Nuptse a Peakware;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193557" title="Estany de Sant Maurici" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="80149">

L'estany de Sant Maurici s un antic llac engrandit amb una presa situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Est situat a 1.910 m d'altitud, al fons d'un circ d'origen glacial. Rep les aiges dels rius i torrents de Ratera, del Portarr i de Subenuix, mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d'Espot fins a la Noguera Pallaresa.

L'estany t uns 575 m de llarg per uns 150 d'ample, amb un volum d'aigua d'uns 2,6 Hm, grcies a una petita presa construda per augmentar la seva capacitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193560" title="Antiangins" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="80150">
Un antiangins s un frmac utilitzat per a alleujar el dolor i disminuir la freqncia i la severitat dels atacs d'angina de pit. El trinitat de glicerina, (nitroglicerina, els adrenoceptors-beta i la nifedipina sn exemples d'aquest tipus de frmacs. Quant a antianginosos naturals, cal destacar les nous.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193561" title="Ama Dablam" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="80151">

L'Ama Dablam s una muntanya situada a la part est de l 'Himlaia nepal. La muntanya consta de dos pics: el principal de 6.812 metres; i l'occidental, de 5.563 metres. Ama Dablam vol dir "Mare i collaret de perla" (es pensa en la glacera que penja com la perla).

El 1961  Edmund Hillary s l'instigador de la primera ascensi. El cim l'aconseguir una cordada internacional composta de l'americ Barry Bishop, de l'angls Michael Ward i dos neozelandesos, Wally Romanes i Michael Kennedy per la seva aresta sud-est.

El 1979 es far la primera ascensi de l'aresta nord per una expedici francesa

Enllaos.
Ama Dablam a Summipost;
Ama Dablam a Peakware;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193563" title="Vindicaci dels drets de la dona" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="80152">

L'obra de Mary Wollstonecraft Vindicaci dels drets de la dona (1792), traducci del ttol original A Vindication of the Right of Woman, s una de les primeres de la literatura i la filosofia feministes. En ella, Wollstonecraft respon als terics poltics i educacionals del segle XVIII, els quals recolzaven el fet que les dones no tinguessin accs a l'educaci.

L'escriptora argumenta que les dones haurien de tenir una educaci proporcional a la seva posici en la societat per procedir a redefinir aquesta posici. Wollstonecraft argumenta que les dones sn essencials per a l'Estat, ja que eduquen la infncia de la societat, i podrien ser "companyes" dels seus marits, enlloc de simples esposes. Enlloc de veure les dones com a propietats amb les que es pot comerciar per al matrimoni, Wollstonecraft mant que sn ssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193568" title="?Ayn" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="80153">
La  ayn (en rab  ) s la divuitena lletra de l'alfabet rab (setzena, amb un valor numric de 70, en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la  ayin fencia.

 s .

Representa el so consonntic faringeal .

En notaci matemtica moderna, t la mateixa utilitat que la  a occident.

 Escriptura .



La  ayn es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar  ayn.

Al SATTS,  ayn es transcriu com a   o  . En l'alfabet de xat rab, s'usa 3.

A la representaci Unicode,  ayn ocupa el punt U+0639 amb el nom ARABIC LETTER AIN.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xd9.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1593;

 Variants .

La ayn, , tot i formar part de l'alfabet rab bsic, es pot considerar una variant de la  ayn, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En l'alfabet jawi existeix un smbol com la  ayn amb tres punts a sobre, , per a representar la nasal velar .

En xiao'erjing el mateix smbol pot representar diferents sons segons la llengua que transcrigui.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193571" title="Josep Busquets i Quintana" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="80154">
Josep Busquets i Quintana (Fra Benet de La Garriga) (La Garriga 1711 -  Missi de Nuestro Padre San Francisco de Altagracia, La Guaiana (Veneuela) 1783) fou un missioner caputx que dedic tota la seva vida a l'evangelitzaci dels habitants indgenes de la Guaiana, on fou Prefecte de les missions caputxines espanyoles a partir del 1756.

Havia vestit l'hbit francisc, com a corista, en el convent de caputxins de Santa Eullia, a Barcelona, el dia 21 de mar de l'any 1733 i va professar en el mateix convent el 22 de mar de l'any segent.

S'embarc a finals de desembre del 1746 a Cadis amb altres set caputxins catalans. Desprs de moltes dificultats i de la mort dels seus companys, arrib a terra ferma. Fou destinat a les terres de La Guaiana espanyola a la riba de l'Orinoco (actual Veneuela), on fund la missi del Curumo i desenvolup tota la seva tasca, en mig de grans penalitats pel clima de violncia i repressi que comportava la colonitzaci de les potncies europees i la reacci dels pobles indgenes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193574" title="Associaci Catalana de la Premsa Comarcal" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="80155">
Associaci Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) s una entitat inscrita en el Registre d'Associacions  el dia 30 de juliol de 1982 i que aglutina la prctica totalitat de les empreses i entitats editores de premsa local i comarcal, d'informaci general a Catalunya, sempre i quan estigui escrita ntegrament en catal i la seva difusi sigui de pagament. S'hi apleguen peridics de difusi diria, setmanal, quinzenal, mensual, bimestral i trimestral.

 Finalitats .
Les finalitats de l'ACPC sn:
 Defensar els interesos dels associats i del conjunt de la premsa comarcal;
 Promoure iniciatives en benefici de la premsa comarcal;
 Promoure la presncia pblica i conjunta de la premsa comarcal;
 Promoure la creaci de serveis i d'infraestructures de suport a la premsa comarcal;
 Histria .
Els seus inicis es remunten a la tardor de 1980, quan diverses publicacions comarcals van veure la necessitat de crear aquesta entitat, per evidenciar la seva potncia collectiva i obtenir el reconeixement de les institucions pbliques i privades. Va celebrar el seu primer Congrs a Canyamars, del 15 al 17 de maig de 1981, amb la participaci d'un 70% dels peridics que sortien ms d'un cop a la setmana, un 43% dels setmanals, i un 35% de les mensuals, bimestrals i trimestrals. Es va acordar treballar per la confecci i aprovaci dels estatuts de la futura Associaci Catalana de la Premsa Comarcal, amb la creaci d'una comissi gestora per aconseguir el seu reconeixement legal. L'Assemblea constituent es va reunir a Vic , l'11 de desembre de 1982, i ja en va sortir la primera Junta de Govern de l'entitat, presidida per Josep Masoliver, del bisetmanari El 9 Nou, d'Osona i el Ripolls. 

Actualment hi sn socis 32 publicacions a la provncia de Tarragona, 16 a la de Girona, 22 a la de Lleida i 60 a la de Barcelona, amb una tirada mitjana de 250.000 exemplars. La seva seu s al carrer Hospital 110-112 de Barcelona. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci a la normalitzaci de la llengua catalana i a la dignificaci a Catalunya del periodisme de proximitat.

 Presidents de l'ACPC .
 1982 - 1987 Josep Masoliver (El 9 Nou);
 1987 - 1991 Josep M. Rierola (El 9 Nou) ;
 1991 - 1995 Jordi Vallmaj, (Hora Nova de Figueres);
 1995- 2000 Ricard Rafecas ( El 3 de Vuit de Vilafranca del Peneds) ;
 2000 - 2005  Antoni Garrido ( La Comarca d'Olot) ;
 2005 -                  Estanis Alcover (El Punt);
 Enllaos externs .
 Pgina de l'ACPC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193577" title="Aculi" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="80156">

Un aculi, eculi, agull o fibl, s una excrescncia vegetal, rgida, punxant i de formaci purament epidrmica. Es pot diferenciar de l'espina perqu no posseeix teixit vascular ni altres teixits interns. En sn exemple d'aculis, les tiges del roser i l'esbarzer, i tenen espines la gatosa i l'ar blanc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193578" title="Associaci de Familiars de Represaliats pel Franquisme" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="80157">
Associaci de Familiars de Represaliats pel Franquisme (AFRP) s una entitat fundada el 2003 i dedicada del reconeixement moral de les vctimes del perode franquista. T uns 500 socis, molts d'ells a la provncia de Girona. La presidenta s Ada Lorenzo Rosa i la portantveu Esther Lloren. La seu s a Figueres.

Destaquen, en aquest sentit, l'organitzaci d'actes i homenatges, l'enregistrament i filmaci de testimonis i, en general, la realitzaci d'una recerca histrica meticulosa sobre la Guerra Civil Espanyola i els anys de la dictadura. Tamb vol obtenir l'anullaci de tots els consells de guerra i la publicaci de les denncies que provocaren els afusellaments. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 1007, per, ha estat una de les associacions que s'ha oposat a la Llei de la Memria Histrica projectada pel govern espanyol de Jos Lus Rodrguez Zapatero perqu no anulla els consells de guerra franquistes.

 Referncies externes .
 L'AFRP rep amenaces de grups d'extrema dreta a Diari de Girona;
 L'AFPR s'oposa a la Llei de Memria Histrica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193579" title="Estany Gran d'Amitges" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="80158">

L'estany Gran d'Amitges s un estany al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Est situat a 2.360 m d'altitud, a uns 15 m de desnivell ms avall dels estanys l'dels Barbs i de la Munyidera, entre la cresta de Bassiero, les Agulles d'Amitges i el refugi d'Amitges. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193582" title="Ada Lorenzo Rosa" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="80159">
Ada Lorenzo Rosa (Figueres, Alt Empord, 1937) s una activista antifranquista catalana. Quan tenia 15 mesos van afusellar el seu pare, un gurdia civil republic. Va estudiar a Figueres, on el Patronato de San Pablo per a fills d'afusellats li va pagar els estudis. Poc desprs va marxar del poble i el 1957 va arribar a Pars i s'hi va quedar fins al 1999, quan torna a Catalunya amb la seva filla Esther Lloren, per tal recuperar la memoria histrica del seu pare i treballar perqu es reconegui el genocidi franquista. s la fundadora i presidenta de l'Associaci de Familiars de Represaliats pel Franquisme, entitat que va rebre el 2006 la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Hores de vetlla. Testimonis de 35 represaliats pel franquisme (2005) ;
 Dones republicanes (en preparaci);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193584" title="Esther Lloren" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="80160">
Esther Lloren (Figueres, 1962) s una activista antifranquista catalana, filla d'Ada Lorenzo Rosa. Al mes d'haver nascut a Figueres torn a Pars amb la seva mare, d'on no tornaria a Catalunya fins el 1999. s la portaveu i secretria de l'Associaci de Familiars de Represaliats pel Franquisme, associaci que ambdues fundaren el 2003. Treballa per agrupar famlies catalanes que van perdre algun dels seus membres durant els afusellaments franquistes i per aconseguir l'anullaci oficial de tots aquests consells de guerra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193586" title="Jordi I de Crcira" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="80161">
Jordi I de Crcira fou un bisbe grec de l'illa de Crcira o Corf, que tenia el favor de l'emperador Manel I Comn que li va encarregar de fortificar la ciutat de Corf. Arrabassada als normands el 1154. L'emperador Frederic Barba-roja va intentar que els bizantins abandonessin l'illa per no ho va aconseguir. El 1178 l'emperador va enviar a Jordi I al concili del Later (XI concili general) a Roma i es va entrevistar amb Frederic Barbaroja, per es va posar malalt a Brindisi o Otranto i el concili es va tancar abans de recuperar-se. Desprs encara va tornar a Corf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193587" title="Jordi II de Crcira" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="80162">
Jordi II de Crcira fou un bisbe grec de l'illa de Crcira o Corf, del segle XIII, que fou autor de diverses obres teolgiques. Oudin establ el seu episcopat a l'entorn del 1236. Lle Allaci esmenta alguns passatges de les seves obres.  (Allatius i  Cave, ll. cc.; Oudin, l. c. i vol. iii. col. 110.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193589" title="Jordi Curtesi" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="80163">
Jordi Curtesi (Georgius Curtesius,                  ) o Georgius Scholarius fou un escriptor grec autor d'alguns tractats sobre temes gramaticals. Alguns historiadors suposen que podria ser el mateix que el patriarca Gennadi II de Constantinoble, que tamb es deia Georgius Scholarius, per els temes de les seves obres suggereixen que era un personatge diferent. (Fabricus Bibl. Graec. vol. 6. p. 342.)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193590" title="Jordi I de Xipre" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="80164">
Jordi I de Xipre fou un un religis grec que fou patriarca de Constantinoble vers 678 a 683. Per un temps fou el cap de la tendncia monoteleta per ms tard, al concili de Constantinoble el 680, va renunciar a aquestes creences. Anys desprs de la seva mort fou anatemitzat pel concili iconoclasta de Constantinoble (753 o 754) dirigit per Constant Ciprnim  (Theophan. Chronog. vol. i. pp. 544, 554, 660, ed. Bonn; Allatius, Ibid. p. 14; Fabric. Bibl. Gr. vol. 11. p. 151.).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193592" title="Jordi II de Xipre" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="80165">
Jordi II de Xipre fou un religis grec que fou patriarca de Constantinoble sota el nom de Gregori II de Xipre (1283-1289).

Sota Miquel VIII Paleleg  (1261-1282) era favorable a la uni de les esglsies ortodoxa i catlica i va pressionar a l'emperador per obtenir el consentiment del patriarca Josep I Galesiotes (1267-1275) que s'oposava a la uni. 

Desprs fou protapostolari a la capital imperial en temps d'Andrnic II Paleleg i llavors ja era oposat a la uni. El 1283 l'emperador el va fer nomenar patriarca poc desprs de la mort de Josep, i en un temps especialment curt va passar de monjo a lector, desprs diaca, sacerdot i finalment patriarca l'abril del 1283. Va agafar el nom de Gregori II.

Els grups dels arsenis o arsenians van refusar tornar a l'esglsia sense determinades condicions i es va convocar un snode a Adramtium, on predominaven els josefites (anomenats aix pel patriarca Josep I Galesiotes). Jordi II va preparar un llibre en suport de les seves tesis igual que van fer els arsenites; els dos llibres havien de passar la proba del foc, i com era d'esperar quan els llibres van ser posats a les flames, es van cremar els dos; per els arsenis van considerar que aix rebutjava els seus plantejaments i es van sotmetre a l'esglsia oficial. El mateix emperador els va dirigir per prendre la comuni un dia que es va produir una forta turmenta de neu; fou Jordi o Gregori el que va donar la comuni als arsenis.

Aviat se'n van penedir els arsenis de la seva sotsmissi,  i Jordi va haver d'excomunicar als que volien tornar a separar-se, el que encara fou pitjor doncs va provocar el rpid trencament; aquesta divisi va portar disturbis agreujats per la duresa empleada, sota influencia de Gregori, contra l' antic patriarca Joan XI Beccus o Veccus (1275-1282) un advocat de la doctrina de l'esglsia llatina. 

Gregori va preparar un llibre teolgic per els seus punts de vista, que havien de ser aprovats per l'emperador i l'alt clergat, van aixecar una gran hostilitat i oposici, que finalment, pressionat de tot arreu, va haver de renunciar al patriarcat el 1289 i es va retirar a un monestir. Va morir a l'any segent (1270).

Les seves obres principals sn: 

1.                                              , Expositio Fidei adcersus Beccum (seu Vceenm). Llibre que va portar el conflicte que va acabar amb la seva renuncia.
2.         , Confessio Fidei;
3.                                                   , Responsio validissima ad Expositionis Censuram.
4.           (carta a l'emperador Andrnic)  ;
5.                          , Encomium Maris. ;
6. Proverbia;
7.                                                                , Oratio in honored Sancti Georgii Magni Martyris ac Victoris. ;
8. Sententiae ;
9. Encomium Georgii Logothetae Acropolitae;
10. Vita Georyii Cyprii. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193594" title="Jordi Diereta" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="80166">
Jordi Diereta (Georgius Diaereta,                   ) fou un monjo d'Alexandria de data incerta, que va publicar una obra anomenada                                        , en llat  Commcntarius ad Hermogenis Libros de Incentione.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193595" title="Jordi Eleusis" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="80167">
Jordi Eleusis fou un escriptor grec autor d'una obra sobre la vida del sant  Teodor de Sice o Syeium bisbe d'Anastasipolis a Galcia (Sice era probablement una ciutat de Galcia). Possiblement era deixeble del sant i testimoni directe de molts dels relats del llibre.  La seva famlia era natural d'Adigermarus o Adigermarum, un vila desconeguda probablement de Galcia i els pares no havien tingut fills en molts anys fins que, mercs a les oracions de Teodor, va tenir un fill, Jordi, l'educaci del qual fou confiada a Teodor, que el va tenir com a deixeble durant dotze anys. Va escriure Vita Sancti Theodorus  Siceotae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193596" title="Jordi Eparc" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="80168">
Jordi Eparc  (Georgius Eparchus) fou un funcionari imperial d'frica, que va tenir el crrec  de vicari o eparca d'frica. Va fer escriure una carta a un dissident anomenat Nuus d'Alexandria,  que s'havia separat de l'esglsia, escrita per Sant Mxim . Tamb es conserva una carta de Mxim dirigida a Jordi. Va viure a la meitat del segle VII i es anomenat tamb Jordi Pannfem (Georgius Panenphemus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193597" title="Jordi de Jerusalem" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="80169">
Jordi de Jersusalem o Jordi Hagipolita fou un escriptor grec, del que Lle Allaci esmenta un tractat sobre essers incorporis anomenat                                       . Allaci va traduir l'obra al llat i la va condemnar per contenir novetats i blasfmies sobre els ngels.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193599" title="Jordi Hamrtol" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="80170">
Jordi Hamrtol (Georgius Hamartolus,                   ) fou un monjo que va viure vers la meitat del segle IX autor d'un Chronicon, una histria del mon des de la creaci fins al regnat de Miguel III (842-867). Extractes de l'obra foren publicats per Lle Allaci, Petavi, Rader, Gretzer i Hody i fou esmentat per autors com Cedr, Tefanes Isuric, i altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193603" title="Jordi de Laodicea" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="80171">
Jordi de Laodicea fou un dels lders de la secta dels semiarrians durant les lluites eclesistiques del segle IV.

Va nixer en el s d'una famlia d'Alexandria on probablement va viure de jove. Fou prevere de l'esglsia d'Alexandria abans del concili de Nicea (325) i va intentar calmar la irritaci causada per la disputa entre el bisbe Alexandre i Arri. Extractes de les seves cartes a les dues parts es conserven gracies a Atanasi (De Synodis, 100.17), on indica que el Fill era obra del Pare; aquesta opini probablement fou la que va portar a la seva deposici com a prevere encara que Anastasi diu que foren altres crrecs presentats contra ell (no diu quins). Ell mateix diu que fou deposat per les seves divergncies  (                    , Apol. de Fuga sua, 100.26).

Desprs hauria estat prevere a Arethusa a Sria i aviat va succeir a Teodot al bisbat de Laodicea de Sria. Anastasi diu que s'autoproclam bisbe, crrec que segurament va obtenir amb el suport dels arrians i que probablement ja exercia abans del concili d'Antioquia el 329 o 330 en el qual Eustaci d'Antioquia fou deposat, ja que la seva signatura apareix a les actes.

Va donar suport a Eusebi d'Emesa quan fou expulsat de la seva seu i va procurar que fos restaurat. El 335 fou present al concili de Tir per no va estar al concili de Sardica el 347 (els seus enemics diuen que per por) on fou deposat i excomunicat, sentencia que desprs no es va portar a efecte.

Va admetre a la comuni al patriarca Ciril de Jerusalem que havia estat deposat el 358 pel bisbe Acaci de Cesarea de Palestina, i el 359, al front dels semiarrians que predominava en molts llocs va aconseguir la seva reposici al concili de Selucia d'Isuria. 

En aquest temps Jordi s'enfrontava als ortodoxos d'un cant i als aecians i anomeans de l'altra. Al concili d'Ancira el 358 hi va escriure una carta contra Eudoxi d'Antioquia al que va acusar de ser deixeble d'Aeci; va excomunicar al jove Apollinaris, lector a l'esglsia de Laodicea per l'amistat que tenia amb Atanasi i va prendre part al nomenament de Meleci com a bisbe d'Antioquia i va escriure un dels tres discursos lliurats a l'emperador Constanci II, essent el de Jordi el menys ortodox i el de Meleci el que ms. Mort Constanci II el novembre del 361, Jordi desapareix de la historia.

Les seves obres principals sn:

1.	Cartes a Alexandre bisbe d'Alexandria i als arrians de la ciutat;
2.	                                  , Encomium Eusebii Emiseni;
3.	Una obra contra els maniqueus, perduda;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193604" title="Albert Luque i Martos" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="80172">

Albert Luque Martos s un futbolista catal nascut a Terrassa l'11 de mar del 1978 que ocupa la posici de Davanter.

Es form a les categories inferiors del FC Barcelona, d'on pass al RCD Mallorca i posteriorment al Deportivo de La Corua. L'any 2005 fitx pel Newcastle angls i el 2007 per l'Ajax d'Amsterdam. Ha estat internacional amb la selecci catalana de futbol i amb la selecci espanyola (18 partits i 2 gols). Fou medalla d'argent als Jocs Olmpics de Sydney 2000 i particip a la Copa del Mn de Futbol 2002 i a l'Eurocopa 2004.

 Trajectria esportiva .
FC Barcelona B: 1996 1997;
RCD Mallorca B: 1997-1998;
RCD Mallorca: 1998-1999;
Mlaga CF: 1999-2000 (cedit);
RCD Mallorca: 2000-2002;
Deportivo de La Corua: 2002-2005;
Newcastle United: 2005-2007;
Ajax d'Amsterdam: 2007-2008;
Mlaga CF: 2008-;

 Selecci estatal .
El seu debut es va produir el 7 de juny de 2002 en un partit que la Espanya jug contra Paraguay a Chonju (Corea del Sud), en el Copa del Mn de Futbol 2002, disputat a Corea del Sud i Jap.

 Selecci catalana .
Va debutar amb la Selecci Catalana de Futbol el 28 de desembre de 2002 al Camp Nou contra la selecci de Xina marcant un gol. 

 Palmars .
 Medalla d'argent als Jocs Olmpics de Sydney 2000.
 Copa Intertoto de la UEFA: 2006;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193610" title="Jordi Lecap" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="80173">
Jordi Lecap (Georgius Lecapenus) fou un monjo de Tesslia que va viure a la meitat del segle XIV i va escriure sobre gramtica i retrica. La seva obra                           , De Constructione Verborum, fou impresa a Florncia el 1515.

Altres obres seves sn:

1.	Una gramtica o Lxic de paraules tiques en ordre alfabtic;
2.	Exposici sobre l'Enchiridion d' Epictetus.
3.	Tractat sobre les figures d'Homer;
4.	Una Histria;
5.	Un poema en vers imbic ;
6.	Diverses cartes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193611" title="Jordi el Monjo" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="80174">
Jordi el Monjo (Georgius Monachus) fou un monjo i escriptor grec del que es conserven diverses obres sota el seu nom. El nom podria aplicar-se a diverses persones per tots els dems son coneguts per algun nom addicional. Es conserva un Chronicon, sota aquest  nom, que alguns pensen que es tracta de  Jordi Hamrtol  o de Jordi Moschampar. Un altra obra sota aquest nom anomenada Schoeia in Divisionem Rhetoricae, podria correspondre a Jordi Gramtic; i una obra ms sota el nom de Gregori el Monjo, anomenada Epitome Philosophiae, podria correspondre a Jordi Peripattic. Una obra de nom                       , Vitae Recentium Imperatorum se signada per Jordi el Monjo i no ha estat atribuda a cap altre autor i seria com una segona part del Chronicon, basada en la Chronographia de Jordi Sincel, que va del regnat de Lle V a la mort de Rom I Lecap (813-948).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193613" title="Jordi de Mitilene" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="80175">
Jordi de Mitilene (Georgius Mytilenaeus) fou un escriptor religis grec autor d'una homilia anomenada In Salutiferam D. N. Jesu Christi Passioneem. Una obra sobre el mateix tema es atribuda a un Jordi de Metimna i alguns suposen que s el mateix autor. Tamb apareix per la mateix poca un bisbe metropolit de Mitilene de nom Jordi que probablement s el mateix personatge, i que s autor de  les obres Davidis et Symeonis Confessorun et Martyrum Officium i  Eorundem Vita ac Historia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193614" title="Supergirl" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="80176">
Supergirl s un personatge fictici de cmics DCs. s una superheroina creada per Otto Binder i Al Plastino com a part de Superman mythos cap a finals de la dcada del 1950. En els cmics han aparegut diverses versions de Supergirl, per la encarnaci ms coneguda s Kara Zor-El, la cosina de Superman. Com el seu cos, Kara prov del planeta Kript i t habilitats com la superfora i la capacitat de volar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193616" title="Jordi de Pisdia" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="80177">
Jordi de Pisdia fou un escriptor grec. El seu gentilici apareix escrit sobre diverses formes         ,        ,         ,        ,       ,          ,         , i en llat com Pisides i Pisida. 

Va nixer a Pisdia i va viure en temps de l'emperador Heracli (610-641) i del patriarca Sergi (610-639). s esmentat com a diaca i             (cartofilax o registrador) o            , (esqueuofilax, portador dels vasos sagrats) de la gran esglsia de Constantinoble. Nicfor Callist l'anomenada "refendari"  (. Va acompanyar a l'emperador Heracli a la seva primera expedici contra els perses el 622.

Les obres que es conserven d'aquest autor sn: 

1.	                                                      ,                , De Expeditione Heraclii Imperatoris contra Persas Libri tres.
2.	                , or        , Bellum Avaricum, o Avarica; o (nom sencer)                                                                                                                                                                       , De invasione facta a barbaris ac de frustrato eorum consilio, sive expositio belli quod gestum est ad moenia Constantinopoleos inter Abares et Cives.  Aquesta obra descriu l'atac dels vars a Constantinoble i com foren rebutjats (626) estant absent Heracli i amb perses ocupant Calcednia.
3.	               , Hymnus Acathistus, commemoraci de la victria sobre els vars;
4.	               ?       ?        ?                In Sanetam Jesu Christi, Dei Nostri, Resurrectionem. Poema en 129 trmetres imbics escrit vers el 627;
5.	                          , De Heraclio Imperatore, comunament anomenada          Heraclias, o                         , Heracliadis Libri Duo. Tamb es coneguda com ,                                                     Sive de Extremeo Chosroae Persarum Regis Eacidio. Escrita vers el 628;
6.	                         , Opus Sex Dierum seu Mundi Opificium. Poema de 1910 trmetres imbics ;
7.	                    , De Vanitate Vitae. Poema de 262 versos imbics  ;
8.	             Contra Severum o                                  , Contra Imperium Severum Antiochiae . Poema de 731 versos imbics;
9.	                                         , Encomium in Sanctum Anastasium Martyrem; o ms complert                                                                                                           , Vita, Institutum, et Certamen Sancti, Gloriosi, et Venerabilis Martyris Anastasii, qui in Perside Martyrium passes est.
10.	                           In Templum Deiparae Constantinopoli in Blachernis situm; poema curt en vers imbic 

Va escriure altres obres que no es conserven per sn esmentades per altres autors com Tefanes Isuric a la seva Chonographia, Suides al Lexicon, Cedr al Compendium, Nicfor Callist a la seva Historia Ecclesiastica, i Joan Tzetzes als  Commentaries.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193617" title="Jordi de Nicomdia" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="80178">
Jordi de Nicomdia (Giorgius Nicomedeius) fou un religis grec, que era cartofilax (registrador) de l'esglsia principal de Constantinoble. 

Encara que de vegades es anomenat Jordi Cartofilax, no s el mateix personatge que Jordi Cartofilax de Callpolis. Fou ms tard bisbe de Nicomdia a la darrera part del segle IX i fou amic de Foci. Algunes de les seves homilies foren publicades al Novum Auctarium  de Combefis. 

Una homilia anomenada "sobre la nativitat de la verge" atribuda a Andrees de Creta, podria ser tamb seva igual que una homilia anomenada "sobre la presentaci de Crist al temple" que s generalment atribuda a Anastasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193618" title="Jordi Sincelle" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="80179">
Jordi Sincelle (Georgius Syncellus) anomenat tamb "l'abat" i "el monjo" fou un escriptor grec que va viure a la darrera part del segle VIII i primera part del segle IX. El seu nom derivava d'haver estat sincelle (syncellus) s a dir, assistent personal, del patriarca Tarasi de Constantinoble, mort el 806. Tefanes Isuric el descriu com un home intelligent i expert en histria i cronologia

Fou l'autor d'una cronografia o crnica el ttol de la qual s                                    .                                                                                                        , (Una crnica selecta escrita per Jordi el Monjo, sincelle de Tarasi patriarca de Constantinoble, des d'Adam fins a Diocleci). L'obra hauria d'haver arribat fins el 800 per degut a la seva mort va quedar aturada a la pujada al tron de Diocleci el 284. L'obra estava basada en el Chronicon d'Eusebi de Cesarea. La Chronographia de Tefanes, que va del 285 al 813, seria una continuaci d'aquest Chronicon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193621" title="Jordi de Siracusa" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="80180">
Jordi de Siracusa o Jordi Siracus (Georgius Syracusanus) fou un autor grec de diversos himnes religiosos que figuren a la Menaea o serveis pels sants de l'esglsia grega. Era bisbe de Siracusa vers el 663 i es pensa que havia estudiat literatura grega a Constantinoble. Tamb va escriure una srie d'himnes per les festes de la Nativitat i l'Epifania conegudes com a Troparia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193623" title="Associaci per a la recuperaci de la memria histrica de Catalunya" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="80181">
Associaci per a la recuperaci de la memria histrica de Catalunya (ARMHC) s una associaci creada el 18 de desembre del 2002, per tal de recuperar la veritat sobre el franquisme i les seves conseqncies sobre la societat. El seu president s Manuel Perona Medina. Els seus objectius sn:

 El treball per a la recuperaci de la justcia, la veritat i la dignitat que cal restituir a les persones repressaliades a conseqncia de la repressi franquista a Catalunya.
 Els treballs de recerca que es desprenen de l'existncia de fosses amb restes humanes, corresponents a vctimes civils i militars dels fets de guerra i de represlies poltiques en el perode 1936-1939 i en el perode 1940 i endavant, que no han estat identificades.
 Dinamitzar un procs que involucri el conjunt de la societat catalana per a extreure d'aquesta realitat la veritable histria del perode entre 1936 i 1977.
 Posar en coneixement de la societat i de les institucions pbliques les dades que es coneguin, amb l'objectiu de recomptar, identificar, descriure les circumstncies de les represlies patides per les vctimes del franquisme, el seu vincle familiar amb supervivents i descendents, el nombre actualitzat de vctimes produdes en aquest perode i sollicitar l'acci de la justcia per a perseguir els responsables de Crims contra la Humanitat.

El 2004 va promoure que el Parlament de Catalunya aprovs unaa proposici no de llei per declarar la nullitat dels processos del franquisme i illegtims als tribunals que els varen instruir. Tamb ha signat convenis amb Universitats i altres associacions de finalitat similar per a recuperar la memria histrica. El 2006 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la seva tasca.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ARMHC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193624" title="Jordi de Trebisonda" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="80182">
Jordi de Trebisonda (Georgius Trapezuntius,                       ) fou un filsof grec. Contra el que el seu nom deixa entendre era nadiu de Creta per la seva famlia era originaria de Trapezus (Trebisonda). El cardenal Bessarion, contemporani seu, el design sovint com Georgius Cretensis. 

Va nixer el 4 d'abril de 1396 i va arribar a Itlia vers el 1428, convidat pel noble veneci Francesc Barbar, per ensenyar grec a Vencia desprs de la marxa de Franciscus Philelphus. El senat de la repblica li va donar la ciutadania. Uns anys desprs va deixar la ciutat i va intentar establir-se a algunes ciutats fins que ho va fer a Roma (vers 1435)  on fou mestre de filosofia i literatura, pagat pel govern del Papa. 

Va agafar molta fama i va rebre visitants (que el volien escoltar) de molts llocs com Itlia, Frana i Alemanya. Va assistir al concili de Florncia el 1439. Fou secretari dels papes Eugeni IV i Nicolau V. 

Durant anys fou considerat la mxima eminncia de Roma, per l'arribada d'altres erudits, i la superior reputaci de la versi de l'obra dAristtil Problemata, feta per Teodor Gaza, li van fer perdre posicions; tamb fou atacat per Laurentius Valla per censurar a Quintili, per ms tard es van reconciliar. 

Bessarion el cardenal fou per molt de temps el seu patr per va perdre el seu favor pels seus atacs a Plat. Va deixar de ser mestre vers el 1450 i desprs fou secretari de dos Papes. 

Va traduir nombroses obres del llat al grec. Va perdre el favor de Nicolau V perqu no va voler traduir alguns filsofs grecs, i va anar a Npols on Alfons el Magnnim li va donar una pensi; aviat es va reconciliar amb el Papa per mediaci de Francisus Philelphus, i va tornar a Roma el 1453.

El 1465 va visitar Creta i desprs va anar a Constantinoble. A la seva tornada, en perill de naufragar, va invocar al mrtir Andrees de Quios mort poc abans a Constantinoble a mans dels otomans i va prometre escriure la seva vida si se'n sortia; com que aix fou, dos anys desprs va escriure sobre el martiri de Andrees.

Ms endavant va patir una malaltia, problament alzheimer, i va oblidar fins el seu propi nom.

Va morir el 1485 o 1486 (amb uns 90 anys)  i va  deixar un fill de nom Andrees de Trebisonda de certa notorietat per no comparable amb el pare; tamb va deixar una filla que es va casar amb el poeta Faustus Magdalena que va morir al saqueig de Roma per Carles V el 1527. Fou enterrat a Roma a l'esglsia de la Verge Maria.

Les seves obres sn en part traduccions del grec al llat; les obres prpies sn majoritriament en llat.

Obres originals:
1.                                                                           , Epistola ad excelsissimum sacratissimumque Regem Romanorum Joannem Palaeologum.
2.                                                                        , Ad Joannem Cuboclesium de Processione Spiritus Sancti.
3.                                          ,                                            ,                                                         , De Processione Spiritus Sancti, et de Una Sancta (Catholica Ecclesia, Divinis Hominibus, qui in Creta Insula sunt, Hieromonachis et Sacerdotibus. ;
4. Rhetorica, Libri V;
5. De Octo Partibus Orationis ex Prisciano Compendium, (tamb  De Octo Partibus Orationis Compendium) ;
6. De Artificio Ciceronianae Orationis pro Q. Ligario ;
7. Commentarius in Philippica Ciceronis ;
8. Dialectica, ;
9. Comparaitiones Philosophorum Platonis et Aristotelis ;
10. De Antisciis in quorum Rationem Fata sua rejicit ;
11. Cur Astrologorum Judicia plerumque falluntur;
12. Expositio in illud "Si eum volo manere donec veniam" ;
13. In Claudii Ptolemaei Centum Sententias (o Centiloquium Commentarius) ;
14. Acta Beati Andreue Chii;
Traduccions;
15. Eusebius Pamphili de Praeparatione Evangelica a Georgio Trapezuntio traductus, ;
16. Joannes Chrysostomus super Matthaeum, ;
17. Rhetoricorum Aristotelis ad Theodecion Libri Tres. ;
18. Opus insigne Beati Patris Cyrilli Patriarchae Alexandriae in Evangelium Joannis, ;
19. Joannis Chrysostomi de Laudibus et Excellentia Sancti Pauli Homiliae quatuor per Georq. Trapezuntium e Graeco traductae;
20. Praeclarum Opus Cyrilli Alex. qui Thesaurus nuncupatur, ;
21. Almagesti Ptolemaei Libri XIII;
22. Scti Gregorii Nysseni De Vitae Perfection, sive Vita Moysis;
23. Scti Basilii Mayni adversus Apologiam Eunomii Antirrheticus, Libri V. ;
24. Historia Sanctorum Barlaam et Josaphal;

Va traduir,  per no es van publicar, algunes obres d'Aristotil (Problemata, Physica, De Anima, De Animalibus, De Generatione et Corruptione) i de Plat ( De Legibus i  Parmenides )










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193626" title="Agulles d'Amitges" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="80183">

Les Agulles d'Amitges estan situades sobre l'estany Gran d'Amitges dins del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

A 2.638 m d'altitud, forma part dels Pics de Basiero.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193627" title="Collegi professional" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="80184">
Els collegis professionals sn corporacions de dret pblic, dotades de personalitat jurdica prpia, integrades per totes les persones que exerceixen la professi de qu es tracti.
 
La finalitat dels collegis professionals s la gesti dels interessos pblics vinculats a l'exercici d'una professi determinada.
 
Aix, aquests han de:

 vetllar perqu l'actuaci dels seus collegiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relaci amb l'exercici professional de qu es tracti,
 garantir el compliment de la bona prctica i de les obligacions deontolgiques de la professi i,
 ordenar, representar i defensar la professi i els interessos professionals de les persones collegiades.
 
A Espanya, la collegiaci obligatria (a excepci de l'Administraci Pblica), la qual representa una excepci a la llibertat d associaci constitucionalment reconeguda, es justifica per l especial rellevncia i transcendncia social d aquestes professions i la seva consideraci com d inters pblic.

A Catalunya, es consideren d'inters pblic i d'especial rellevncia social o econmica les professions que es caracteritzen per l'aplicaci de coneixements i tcniques per a l'exercici de les quals cal tenir un ttol acadmic universitari, que habiliti per a l'exercici professional i especficament per a l'exercici d'actes o la realitzaci de prestacions essencials que afecten:

 La preservaci de la salut de les persones, la garantia de les condicions sanitries i la preservaci del medi.
 La seguretat de les persones.
 La garantia de la conservaci i administraci dels bns i del patrimoni.
 L'exercici dels drets i el compliment dels deures constitucionals i estatutaris.
 La tutela dels drets i dels interessos de les persones i dels grups socials davant l'Administraci de justcia i en els procediments de prevenci, negociaci i soluci de conflictes.
 El disseny i la direcci d'obres i d'infraestructures.
 El disseny de bns, mitjans i serveis destinats a l's pblic.

 Vegeu tamb .
Gremi;
Associaci;
Cambra de comer;

 Referncies .
I Centenario de la Carrera de Perito Industrial. Ed. Asociacin Nacional de Peritos Industriales. Madrid 1952;

CARREO AYARZA, Antonio J., GONZALEZ-HABA, Vicente M. Rgimen jurdico de los colegios profesionales. Editorial Tecnos S.A.. Madrid 1989.

DE LA POZA I LLEIDA, Josep Maria. Un tomb de 150 anys d histria. Corporaci d enginyers tcnics industrials de Catalunya (1850-1995). Ed. Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Catalunya. Barcelona. 1995.

Llei 7/2006, de 31 de maig, de l exercici de professions titulades i dels collegis professionals. Departament de la Presidncia. Generalitat de Catalunya. DOGC nm. 4651 de 09/06/2007 (Pg. 25424).;
Llei 10/1998, de 14 de desembre de collegis professionals de les Illes Balears;
Llei 6/1997, de 4 de desembre, de Consells i Collegis Professionals de la Comunitat Valenciana. DOGV nm. 3.138 de 09/12/1997;

Llei espanyola 2/1974, de 13 de febrer, de collegis professionals. Jefatura del Estado. BOE nm. 40 de 15/02/1974 (Pg. 3046).

MARTIN-RETORTILLO, Lorenzo i altres. Los Colegios Profesionales a la luz de la constitucin. Editorial Civitas S.A.. Madrid 1996.

 Enllaos externs .
Cercador d entitats del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya en el qual s inclou el registre de collegis professionals;
Collegi d Advocats de Lleida;
Collegi d Arquitectes de Catalunya;
Collegi d Enginyers Industrials de Catalunya;
Consell de Collegis d Enginyers Tcnics Industrials de Catalunya;
Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Lleida;
Collegi Oficial de Metges de Lleida;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193628" title="Melchor Rafael de Macanaz" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="80185">
Melchor Rafael de Macanaz (Helln, Albacete ; 1670     La Corunya; 1760), poltic espanyol del segle XVIII. Va arribar a ser fiscal del Consell de Castella en el regnat del rei Felip V.

Va intervindre enrgicament en el bndol borbnic Guerra de Successi Espanyola, perode en qu va ser Jutge de Confiscacions de Valncia. Se li va encomanar l'edificaci d'una nova ciutat que substituir a la destruda ciutat de Xtiva (vegeu Extermini de Xtiva) i que s'anomenaria Nueva Colonia de San Felipe.  Amb els plnols enllestits, es va fer pintar amb aquestos. Tot i que la ciutat de nova planta fou creada sobre les restes de Xtiva, el nou disseny urbanstic no pogu realitzar-se. Ventura Pasqual arrib a escriure: "Despus del nombre odioso de Felipe V, no hay otro ms execrable para todo buen setabense, que el de Melchor Rafael de Macanaz". Com a Jutge de Confiscacions, suscita l'odi i rebuig de tots els valencians, fins al punt que l'arquebisbe Antoni de Cardona, que havia estat declarat partidari borbnic, acab excomunicant-lo. Processat en absncia per la Inquisici espanyola, va passar en l'exili bona part de la seua vida, encara que intervenia en negociacions diplomtiques i gallejava de coneixements secrets que comprometrien a altes instncies. Ja vell se li proposa tornar discretament a Espanya, per acab tancat en el Castillo de Sant Antn de La Corunya, on va morir en poca de  Carles III. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193630" title="Gephyraei" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="80186">
Gephyraei (         ) fou una famlia o clan atenenc al que van pertnyer Harmodi i Aristgiton. Segons ells mateixos deien, eren originaris d'Ertria i Herdot els assigna ascendncia fencia i haurien seguit a Cadme a Becia havent obtingut el territori de Tanagra, del qual foren expulsats pels beocis i van anar a Atenes on van obtenir la ciutadania, establint-se a la vora del riu Cefs que separava el territori d'Atenes del territori d'Eleusis. El seu nom, segons l' Etymologicon Magnum, va derivar d'un pont en aquest riu  (      ), per aix sembla descartat ja que la paraula         s posterior. Van construir temples a Atenes especialment el de Demeter Aquea, el culte de la qual sembla que van portar de Becia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193631" title="Gereu" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="80187">
Gereu (Geraeus,        ) fou un poeta grec, natural de Cirene, autor d'un poema sobre el poeta rat o Aratos que figura a l'antologia grega. (Anth. Graec. vol. 13. p. 897.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193632" title="Gersim" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="80188">
Gersim (Gerasimus) fou un escriptor grec de data incerta autor d'una Chronographia o Chronicon, en el qual es fa esment d'una erupci del Vesuvi en el regnat de l'emperador Titus, i dona les suposades causes dels focs subterranis segons les opinions dels cristians del seu temps. s esmentat a la Eclogae Asceticae del patriarca Joan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193633" title="Espasa mameluc" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="80189">

L'espasa mameluc s una espasa curvada que t el seu origen a Prsia, des d'on va passar a la ndia, Egipte i el Nord d'frica. Durant el segle XIX va ser adoptava per diferents exrcits occidentals, com el francs, el britnic i el Cos de Marines dels Estats Units d'Amrica. L'espasa mameluc resta com a una arma de cerimonial en diferents unitats encara avui. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193634" title="Ferreruela de Huerva" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="80190">


Ferreruela de Huerva s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193636" title="Manderlay" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="80191">
Manderlay s una pellcula dramtica de l'any 2005 del director de cinema dans Lars von Trier. s la segona part de la trilogia "USA: Land of Opportunity", la primera part de la qual s Dogville. La tercera pellcula, que de moment est ajornada indefinidament, es titular Wasington.

En principi aquesta pellcula havia d'estar protagonitzada per l'actriu Nicole Kidman, com la primera part de la trilogia, per al juny de 2003 es va retirar del projecte perqu li coincidia amb la gravaci d'una altra pellcula. La va substituir Bryce Dallas Howard.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193637" title="Cambra Oficial de Comer i Indstria de Manresa" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="80192">
Cambra Oficial de Comer i Indstria de Manresa s una corporaci de dret pblic fundada el 1906  amb seu a Manresa, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya que t com a funci principal defensar els interessos generals de les empreses i proporcionar les actuacions necessries per al foment del comer i la indstria. 

 Objectius .
La Cambra est orientada a complir les segents missions:

 Vetllar per les perspectives de la demarcaci del Bages com a zona econmica amb identitat prpia buscant el desenvolupament econmic de la zona.
 Vetllar pels interessos generals de les empreses de la demarcaci i pel seu desenvolupament econmic a curt, mig i llarg termini.
 Donar serveis a les empreses segons les obligacions legals en l mbit de la promoci de les exportacions i la formaci.
 Donar serveis que donin resposta a la demanda de les empreses a travs de la informaci, assessorament i la formaci com a projectes immediats i com a projectes favorables per a les empreses.

 Composici .
Formen part de la Cambra totes les persones fsiques i jurdiques que tinguin domicili social, sucursals, agncies, factories o establiments dins de la demarcaci del Bages i exerceixen o es dediquin al comer, la indstria, o els serveis, tal com els defineix la Llei 3/1993 de les Cambres Oficials de Comer, Indstria i Navegaci d'Espanya.

 Organitzaci interna .

Els rgans de govern de la Cambra sn el Ple, el Comit Executiu i el President. Els membres dels rgans de govern de la Cambra sn escollits per sufragi universal de totes les empreses de la demarcaci cada 4 anys, i ostenten durant aquest mandat de 4 anys la representaci dels respectius sectors que els han escollit.

 Histria .
Es va constituir el 19 de mar del 1906. El seu primer president va ser Vicen Francesc Gabriel i Balaguer, i Leonci Soler i March va ser-ne president honorari. La primera seu cameral estava al nmero 24 del carrer de la Canal. Entre les gestions que va dur a terme en la seva poca inicial hi ha la implicaci en les tasques d ajuda als afectats per l'aiguat de 1907 i la collaboraci amb l Ajuntament per demanar una segona lnia de ferrocarril entre Manresa i Barcelona.

El 1911 tenia delegacions a diferents pobles del Bages com Arts, Moi o Navarcles i es va consolidar com a instituci. Durant la Segona Repblica Espanyola era fora activa, per quan va esclatar guerra civil espanyola la Cambra va ser intervinguda pel Delegat d'Economia de la Generalitat de Catalunya a la Setena Regi. Entre el 1936 i el 1939 la gesti cameral va quedar prcticament anullada i eren els grans sindicats els qui controlaven l'activitat econmica i social.

La recuperaci va arribar a finals del 1940, amb una reuni entre antics components de l entitat i industrials i empresaris de la comarca de la que en va sortir una nova junta. El 1945 se n va restaurar la faana i es va arreglar l interior, alhora que acollia institucions manresanes com Jove Cambra o la Uni de Botiguers i Comerciants. Tamb va promoure i organitzar les Fires de Mostres de 1952, 1957 i 1969. Durant els anys setanta  es van consolidar els seus serveis i es van iniciar collaboracions amb les cambres de Sabadell, Terrassa i Barcelona. Cap el 1980 va preparar l'ExpoBages de 1981, per des dels anys 1990 la seva activitat ha estat marcada per la crisi del sector txtil, la construcci d importants eixos de comunicacions com l autopista Manresa-Terrassa o l'Eix Transversal, la inauguraci del Palau Firal de Manresa o la proliferaci de polgons industrials i grans superfcies comercals a la comarca. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. El seu president era aleshores Manel Rosell i Mart.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Cambra de Manresa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193638" title="Fonfra (Terol)" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="80193">


Fonfra s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193639" title="Senyal (literatura)" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="80194">
Senyal s la pista que el trobador inseria als seus versos perqu la seva estimada pogus esbrinar la seva identitat. Servia tant per a referir-se a la dama, usualment una dona noble casada, com al poeta. El senyal era un codi entre ambds sota l'aparena d'una metfora o un element natural. Molts trobadors feien servir senyals estandaritzats, com un recurs literari ms i d'altres el feien servir com una broma privada a la cort, perqu els receptors sabien que mantenia una relaci amb aquella dona per com que era subtil no podia ser acusat d'adulteri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193640" title="Svio Bortolini Pimentel" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="80195">






Svio Bortolini Pimentel  (nascut a Vila Velha, Brasil el 9 de gener del 1974) s un futbolista brasiler que juga de migcampista al Anorthosis Famagusta FC.

Desprs de deixar el Flamengo, Svio va fitxar pel Real Madrid CF, jugant tamb amb el Girondins de Bordeus, el Real Zaragoza i la Real Sociedad.

El 20 de juny del 2007 va signar amb el Llevant UE, desprs de baixar a Segona Divisi amb la Real. Va rescindir el seu contracte el 10 de gener del 2008, degut a problemes financers de l'equip valenci, que va decidir anular els contractes dels jugadors amb major salari.

El 8 de febrer va fitxar per l'equip brasiler Desportiva Capixaba on tamb s'encarreg de gestionar la pedrera del club. . L'agost de 2008 deix el club brasiler per fitxar per l'Anorthosis Famagusta FC de Xipre.

Referncies.


Enllaos externs.
 Plana oficial del jugador. Fotografies, videos, estadstiques i trajectria esportiva;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193642" title="La Zoma" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="80196">


La Zoma s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Conques Mineres. 

Enllaos externs.
Web amb informaci sobre el municipi;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193643" title="Parc Nacional Laguna San Rafael" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="80197">


El Parc Nacional Laguna San Rafael s un parc nacional xil, ubicat a la Regi d'Aisn, ms concretament a 82 km al sud de la localitat de Puerto Chacabuco.

Aquest Parc Nacional, es caracteritza per ser el ms gran de la regi d'Aisn, amb 1.742.000 ha d'extensi, de les quals prop de 400.000 ha corresponen als gels millenaris del Camp de Gel Patagnic Nord. Tamb dins del parc es troba la Muntanya San Valentn, amb una alada d'aproximadament de 4.058 m. El gran atractiu del parc, s la llacuna de San Rafael i la glacera del mateix nom que desguassa a l'esmentada llacuna.

A la llacuna San Rafael es realitzen recorreguts pels gels amb petites embarcacions, des d'on s possible observar la caiguda de grans masses de gel des de la glacera cap a la llacuna.

El clima de la zona es caracteritza per ser molt humit, amb abundants precipitacions durant tot l'any, essent una de les zones ms plujoses del pas amb aproximadament 5000 mm de pluja anuals.

Accessos.

Es pot arribar a aquest parc via martima o via terrestre. En el primer cas, hi ha a la regi empreses de serveis turstics que ofereixen viatges a la llacuna sortint des de Puerto Montt (pel Golf de Corcovado) o des de Puerto Chacabuco. El temps de viatge des de Puerto Chacabuco sn 16 hores. Per via terrestre, es pot accedir des de la localitat de Puerto Ro Tranquilo fins a Baha Exploradores, per una carretera de reble construda el 2001. Des de Baha Exploradores es pot accedir a la llacuna San Rafael amb embarcacions, amb un temps de viatge que ronda les 2,5 hores.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193646" title="David Castedo Escudero" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="80198">

David Castedo Escudero (nascut a Palma, Illes Balears el 29 de gener de 1974) s un futbolista balear que actualment est sense equip al desvincular-se del Llevant UE.

Carrera.

Un producte de les files del RCD Mallorca, Castedo a exercit la major part de la seua carrera amb el Sevilla FC. Desprs de Javi Navarro i Jos Luis Mart, va ser capit de l'equip.

Desprs de set temporades de gran xit, David es va traslladar a l'agost de 2007 i al Llevant UE. A hores d'ara no t cap equip al no continuar amb el Llevant UE.

Palmars.
Sevilla FC:
Copa de la UEFA: 2006, 2007;
Supercopa d'Europa de futbol: 2006;
Copa del Rei: 2007;
Segona Divisi Espanyola: 2000-01;

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193647" title="Estany dels Barbs" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="80199">

L'estany dels Barbs s un estany al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Est situat a 2.373 m d'altitud, a uns 15 m de desnivell per sobre de l'estany Gran d'Amitges i al costat de l'estany de la Munyidera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193648" title="scar Pablo Cavallero Rodrguez" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="80200">






scar Pablo Cavallero Rodrguez  (nascut a Lomas de Zamora, Argentina el 13 d'abril del 1974) s un futbolista argent que juga de porter al Llevant UE. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193649" title="Estany de la Munyidera" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="80201">

L'estany de la Munyidera s un estany al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Est situat a 2.367 m d'altitud, a uns 15 m de desnivell per sobre de l'estany Gran d'Amitges i al costat de l'estany dels Barbs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193650" title="Llacuna de San Rafael" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="80202">
La llacuna San Rafael s un llac costaner localitzat a la Regi d'Aisn, Xile. T 123 km2 de superfcie, i s dins del Parc Nacional Laguna San Rafael. Al nord, la llacuna es connecta amb el canal Moraleda a travs de diversos golfs i aiguamolls. Al sud i a l'est limita amb l'istme d'Ofqui i la pennsula de Taitao. Al sud de la llacuna es troben els Camps de Gel Patagnic Nord.

La llacuna s d'origen periglacial, ja que es va formar pel retrocs de la glacera San Rafael, a la capalera dels Camps de Gel Patagnic Nord. Avui s una important destinaci turstica: diversos vaixells salpen a diari des de Puerto Chacabuco i Puerto Montt cap als voltants de la llacuna per contemplar la bellesa de l'entorn natural i veure el gel desmembrar-se de la glacera.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193652" title="Miquel Robust Colomer" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="80203">
Miquel Robust Colomer  (Vilassar de Mar, 20 de maig de 1985) s un futbolista catal que juga de defensa al Llevant UE.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193655" title="Shota Arveladze" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="80204">

Shota Arveladze (nascut a Tbilisi, Gergia el 22 de febrer del 1973) s un ex-futbolista georgi que va jugar de davanter a diversos clubs georgians, al Trabzonspor, l'AFC Ajax, el Rangers, l'AZ Alkmaar i al Llevant UE. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193656" title="Centre Catlic de Blanes" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="80205">
Centre Catlic de Blanes fou una entitat fundada a Blanes el mar de 1906  a la parrquia de Santa Maria de Blanes. Aquesta associaci pretenia encaminar tot el jovent de la poblaci a seguir els ideals del catolicisme i a fer actes culturals i recreatius per la gent del poble, per sempre seguint els ideals catlics i sovint dretans, ra per la qual va mantenir certa rivalitat amb la Casa del Poble de Blanes. Ha estat activa en la promoci i suport a associacions com la sardanista o la pessebrista entre d'altres, esdevenint bressol d'entitats i persones interessades en la msica, la poesia i la literatura en general.

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. El seu president s Joaquim Planas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193659" title="Camp de Gel Patagnic Nord" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="80206">


El Camp de Gel Patagnic Nord t una extensi d'aproximadament 4.200 km, i es troba a ,ntegrament dins de la XI Regi de la Repblica de Xile. Es refereix al ms petit de les dues parts romanents de l'antic Casquet Glacial Patagnic que cobria les muntanyes ms meridionals de la Serralada dels Andes durant l'ltim mxim glacial.T una extensi d'aproximadament 120 km de nord a sud i 50 km d'ample.

El Camp de Gel Patagnic Nord s un vestigi d'un extens casquet glacial que cobria bona part de la Patagnia fa ms d'un mili d'anys. Avui dia, amb les seves glaceres en gran part en retrocs, s encara la massa contnua ms gran de gel fora de les regions polars.

La seva pervivncia s deguda a la seva elevaci (de 1.100 a 1.500 m), terreny favorable, i un clima mar, humit i fresc. El camp de gel t 28 glaceres de sortida, les dues ms grans San Quintn i San Rafael gaireb arriben a assolir la costa cap a l'oest, cap a l'Oce Pacific. Les glaceres de sortida ms petites, com San Valentn i Nef, alimenten nombrosos rius i llacs d'origen glacial cap a l'est.

Punts geogrfics d'inters dins del Camp de Gel Patagnic Nord serien: la Muntanya San Valentn (a la zona nord del camp de gel) que assoleix els 4.058 m. i s considerat el cim ms alt de la Patagnia; el Cerro Arenales (3437 m.) a prop del marge sud; i la llacuna de San Rafael, la gelera marina ms equatorial del mn i ms gran punt d'atracci turstica de la zona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193660" title="Koku" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="80207">
El  era una unitat de volum al Jap, equivalent a deu shaku cbics. Per definici, 3.5937 koku sn equivalents a un metre cbic, o un koku s aproximadament 278,3 litres. El koku va ser originalment definit per la quantitat d'arrs histricament suficient per alimentar una persona un any (un masu era la quantitat d'arrs suficient per alimentar una persona un dia). Un koku d'arrs t un pes d'uns 150 kilograms.

El 1891, un petit koku va ser definit com aquell koku equivalent exactament a 240100/1331 litres, que s aproximadament 180.39 litres.

Durant el perode Edo de l'histria del Jap, cada han (feu) tenia una valoraci de la seva riquesa, i el koku era la unitat de mesura. El han ms petit era de 10.000 koku i el ms gran (a excepci dels dominis del shogun) era el Kaga han anomenat tamb com el domini del mili de kokus. Molts samurais, incloent-hi els hatamoto, rebien estipendis en koku, mentre alguns ho rebien en salaris. Als dominis de T hoku i Hokkaid , on l'arrs no pot ser cultivat, l'economia tamb es mesurava amb koku, per no estava ajustat any per any. D'aquesta manera, hi havien han amb una economia ms gran que els koku indicaven i els va permetre fons per desenvolupar projectes.

El koku tamb va ser utilitzat per mesurar el pes que podia transportar un vaixell quan tota la seva crrega era d'arrs. Els vaixells ms petits podien portar 50 koku (7,5 tones) i els ms grans 1.000 kokus (150 tones).

Al perode Meiji (1868-1912), les unitats japoneses com el koku van ser abolides i el sistema mtric va ser installat.

El Hyakumangoku Matsuri (Festival del Mili de Koku ) a Kanazawa celebra l'arribada de Maeda Toshiie a la ciutat el 1583, tot i que els ingressos de Maeda no van aconseguir arribar al mili de koku fins la batalla de Sekigahara el 1600.

El koku encara s'usa habitualment en l'industria de la fusta al Jap.



Vegeu tamb.
 Kokudaka;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193661" title="Collegi d'Advocats de Sabadell" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="80208">
El Collegi d'Advocats de Sabadell s una corporaci professional a la qual han de pertnyer els llicenciats en dret per a poder exercir a la ciutat de Sabadell i Cerdanyola del Valls. Fou fundat el 30 d'octubre de 1905. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci a l'objectiu general d'assolir una justcia ms propera, ms rpida i, en definitiva, ms efica al servei dels ciutadans.

 Degans del Collegi .
 Josep Cirera Sampere (1905-1912);
 Lloren Marquet Riera (1913-1924);
 Gabriel Casals Pena (1924-1956);
 Llus Molins Volt (1956 - 1957);
 Llus Casals Garca (1957-1962);
 Juan Lozano Prieto (1963-1967);
 Antoni Tarradellas Ayet (1968- 1972);
 Ramon Girbau Camps (1973-1977);
 Josep Maria Castro Milln (1978-1982);
 Josep Ricard Rovira Esteban (1983-2000);
 Manuel Hernndez Martn (2001- .......) ;

 Enllaos externs .
 Pgina del Collegi d'Advocats de Sabadell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193662" title="Real Murcia Plantilla 2006-2007" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="80209">
La temporada 2006-2007, la plantilla del primer equip de futbol del Real Murcia era formada pels segents jugadors:

Plantilla 2006-2007.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193672" title="Enrique de Lucas Martnez" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="80210">
Enrique de Lucas Martnez (nascut a L'Hospitalet de Llobregat, provncia de Barcelona el 17 d'agost del 1978) s un futbolista catal que juga de migcampista al Real Murcia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193673" title="Muntanya San Valentn" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="80211">


La Muntanya San Valentin, igualment coneguda amb el nom de Muntanya San Clemente, amb 4.058 m. s la muntanya ms alta de la Patagnia xilena  i la muntanya ms alta al sud dels 40 Sud fora de l'Antrtida.

s a la capalera del Camp de Gel Patagnic Nord, entre el llac General Carrera i la llacuna de San Rafael, a la XI Regi d'Aisn del General Carlos Ibez del Campo.

La glacera que cobreix la muntanya San Valentn s la ms alta de la regi (uns 3.900 m.), i en tenir forma de plancia, s ideal per estudiar canvis climtics (paleoclimatologia) mitjanant la perforaci dels seus gels, convertint-se en una important destinaci per a expedicions cientfiques.

La Muntanya San Valentin pot ser escalada des de Lago Leones, cap al sud-est, o des de la llacuna de San Rafael, a l'oest. L'ascensi s llarga i pot ser dificultada per les condicions meteorolgiques adverses. Els accidents mortals no sn rars.

L'alada de la muntanya est subjecta a debat. Va ser considerada a l'origen amb 3.876 m per Nordenskjold el 1921 , encara que desprs es va tornar a determinar amb 4.058 m. L'alada comunament acceptada avui dia i citada aqu va ser determinada ms tard. 

Una expedici francesa, comprenent dos gemetres, puj el San Valentin el 1993 i va calcular-li una alada de 4.080 m. utilitzant un GPS. El 2001, una expedici xilena va mesurar una alada de 4.070 m., igualment per GPS. Les dades SRTM concorden sobre una alada superior a 4.000 metres. Per els mapes de l'IGM xilens no li donen ms que 3.910 metres. Els mapes de l'IGM sn habitualment precisos i fiables, per el cim s uniformement blanc, la qual cosa ha pogut plantejar certs problemes als cartgrafs.

 Notes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193674" title="Jofre Mateu Gonzlez" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="80212">
Jofre Mateu Gonzlez, ms conegut com a Jofre (nascut a Alpicat, Segri el 24 de gener del 1980) s un futbolista catal que juga de migcampista al Real Murcia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193676" title="Institut de l'Empresa Familiar" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="80213">
Institut de l'Empresa Familiar (IEF) s una associaci sense nim de lucre d'mbit espanyol constituda el 1992 per un grup d'empresaris familiars. Tots els seus socis sn presidents, consellers delegats o membres del consell d'administraci de les empreses de les quals sn propietaris. El seu president d'honor s Leopold Rods Casta i el president Joan Roig Alfonso, president de Mercadona S.A.

s el principal interlocutor en tot el que afecta a l'empresa familiar i al seu desenvolupament, i ha arribat a agrupar 100 empreses, totes elles lders nacionals, europeus o mundials en els sectors d'indstria i serveis, i que facturen una mitjana de 825 milions d'euros. Ha estat el principal impulsor de la Xarxa nacional d'associacions territorials d'empresa familiar, que agrupa a altres 900 empreses capdavanteres en les seves respectives regions. Associacions i Institut facturen l'equivalent al 16% del PIB espanyol. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu paper positiu de transmissi a la societat de la importncia de les empreses familiars en la generaci de riquesa i treball. 

 
 Enllaos externs .
  Pgina de l'IEF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193678" title="Estany de la Cabana" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="80214">

L'estany de la Cabana s un estany al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Est situat a 2.180 m d'altitud, entre l'estany Gran d'Amitges i el de Ratera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193681" title="Fernando Baiano" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="80215">
Joo Fernando Nelo, ms conegut com a Fernando Baiano (nascut a So Paulo, Brasil el 18 de mar del 1979) s un futbolista brasiler que juga de davanter al Reial Mrcia. Durant la temporada 2008-09 juga cedit a l'Al-Jazira SC.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193682" title="Institut d'Estudis Vallencs" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="80216">
Institut d'Estudis Vallencs (IEV) s una entitat cultural no lucrativa, creada el 1960 per Ramon Barbat i Miracle, Josep M. Bigas i Canals, Csar Martinell i Brunet i Josep M. Selva i Grifell, vallencs residents a Barcelona i traslladada posteriorment a la ciutat de Valls.  Des del 1979 t tamb el reconeixement de centre d'estudis d'abast comarcal. Est adherida al CSIC a travs de la Confederacin Espaola de Centros de Estudios Locales i s membre fundador de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Objectius .
L'IEV t com a objectius bsics l estudi i divulgaci de la histria i la realitat local i comarcal a travs, no tan sols de la investigaci, sin tamb de l anlisi biogrfic i crtic de la persona i de l obra de la gent de Valls i de l'Alt Camp que ha sobresortit per les seves actuacions.

 Organitzaci .
L IEV est regit per una assemblea general formada per membres honorfics, numeraris i corporatius. Aquesta Assemblea designa la Junta Directiva de l entitat, la qual analitza el treball realitzat i defineix les lnies de futur. Per tal d afavorir un bon funcionament, existeix una Comissi Permanent que es reuneix cada setmana i que garantitza la realitzaci dels acords de la Junta Directiva. Tamb formen part de l IEV els socis collaboradors i els subscriptors de les publicacions.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IEV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193686" title="Antonio Notario Caro" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="80217">

Antonio Notario Caro, ms conegut com a Notario (nascut a Matar, Maresme el 19 de novembre de 1972) s un futbolista andals d'origen catal que juga de porter al Celta de Vigo. 

Biografia.

Es va formar com a futbolista a les categories inferiors del Granada CF, debutant amb el primer equip a la temporada 1990-91 a la Segona divisi B. A la temporada 1993-94 va ser fitxat pel Valncia CF, on va jugar al filial i va arribar a estar convocat alguns partits amb el primer equip. Va continuar jugant per diferents clubs a Segona B, tornant de nou al Granada CF on va fer unes grans actuacions, arribant a rebre noms 27 gols en 37 partits la temporada 1999-00.

Les bones temporades a Segona B van despertar l'inters del Sevilla FC que llavors jugava a la divisi de plata. A l'equip sevill va aconseguir l'ascens a Primera Divisi i va seguir sent titular durant dues temporades ms, fins que Andreu Palop va arribar a la disciplina andalusa la temporada 2003-04.

Durant tres temporades ms va restar al Sevilla FC, jugant de porter suplent, i arribant a guanyar la Copa de la UEFA a l'any 2006. A la temporada 2006-07 va deixar l'equip de Sevilla per tornar al Real Murcia CF on ja havia jugat dotze anys abans. Dues temporades desprs, haguent aconseguit un ascens a primera, i un altre descens a segona, va decidir fitxar pel Celta de Vigo on juga actualment.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193687" title="Estany de Ratera" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="80218">

L'estany de Ratera s un estany al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Est situat a 2.136 m d'altitud, entre l'estany de la Cabana i el de Sant Maurici.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193688" title="Associaci d'Actors i Directors Professionals de Catalunya" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="80219">
Associaci d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) s un organisme, de carcter professional, sindical, autogestor i autnom, fundat el 1981, que aglutina actors, directors i escengrafs que desenvolupen la seva activitat a Catalunya. El 2006 el president era Arnau Vilardeb i la vicepresidenta Vicky Pea. El 2006 va obtenir la Creu de Sant Jordi.
 Objectius .
Els objectius de l'AADPC sn: 

 Aconseguir millores professionals, culturals i de reconeixement pblic per al sector.
 Crear i revisar Convenis (teatre, cinema, audiovisual...);
 Vetllar per a la millora qualitativa de la feina dels actors, directors i escengrafs professionals de Catalunya.
 Denunciar irregularitats laborals.
 Facilitar informaci de tot el que pugui ser d'inters per als associats i per a les gestions negociadores.
 Mantenir relacions amb els organismes oficials i les forces poltiques per facilitar i vehicular les informacions adequades sobre les problemtiques i les necessitats dels membres de l'AADPC.
 Estimular les iniciatives professionals dels associats.
 Intervenir en totes aquelles accions d'inters pblic que puguin afectar a la professi;

 Organitzaci .
L'Assemblea General s el mxim rgan de govern, que escull una Junta Directiva composta pel president, vicepresident, diverses secretaries i vocalies.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'AADPC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193689" title="Llac General Carrera" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="80220">



El llac General Carrera  o Buenos Aires  s'ubica a la Patagnia i s compartit per Argentina i Xile. A Argentina s conegut com a llac Buenos Aires, mentre que a Xile es denomina llac General Carrera, essent ambds noms correctes a nivell internacional.

Aquest llac t una superfcie de 1850 km, dels quals 970 km estan en la xilena XI Regi d'Aisn del General Carlos Ibez del Campo i els restants 880 km pertanyen a la provncia argentina de Santa Cruz, el que el converteix en el llac ms gran del territori xil i el quart de l'Argentina. A ms, considerat en conjunt, s el segon d'Amrica del Sud, desprs del Titicaca.

Aquest llac d'orgen glacial, envoltat per la serralada dels Andes desguassa a l'Oce Pacfic a travs del riu Baker. Tanmateix, presenta un petit efluent al costat oriental anomenat Fnix Chico, el qual desemboca al riu Deseado i aquest a l'Oce Atlntic, encara que en l'actualitat aquest efluent s intermitent a causa de l'erosi lateral i als ensorraments de la morrena que ret el llac per l'est.

El llac t una profunditat mxima de 590 metres. El clima del seu entorn s fred i molt vents, i les seves costes generalment amb penya-segats, el que fa difcil l'establiment hum, el qual no ha impedit la formaci de diversos pobles a les vores d'aquest llac grcies a que les seves costes tenen un microclima fora benigne, com en el cas dels poblats de Puerto Ingeniero Ibez a la riba nord i Chile Chico a la riba sud, ambds en territori xil. A la costa argentina s'ubica el poble de Los Antiguos, ve de Chile Chico i el ms antic de la zona, mentre que la ciutat de Perito Moreno, s'ubica a uns quilmetres a l'interior.
Barcassa a Xile Petit, a la costa xilena del llac Buenos Aires/General Carrera




Les costes d'aquest llac van comenar a ser habitades per poblaci criolla i europea entre 1900 i 1925. El 1971 i el 1991, l'erupci del Volc Hudson va provocar estralls en aquesta zona, l'economia de la qual es basa principalment en la ramaderia ovina.

El costat argent s de relatiu fcil accs, a causa d'una antiqusima pista utilitzada pels patagons i, durant el segle XIX, per l'explorador Francisco Pascasio Moreno que va ser qui va descobrir el llac. Aquesta pista va ser convertida, als anys 1930, en part de la RN 40. D'altra banda, el costat xil ha mantingut un allament prolongat respecte la resta del pas. Durant molts anys noms va ser accessible aquesta zona utilitzant les vies per territori argent fins que l'obertura a comenaments dels anys 1990 de la Carretera Austral va permetre la seva connexi directa amb la resta de Xile, la qual cosa va produir un apogeu turstic. Aquest llac s fams per la seva "Catedral de Marbre", un illot en mig del llac compost per roques de tons blancs i voris, i per l'abundncia en peixos com truites i altres salmnids.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193690" title="Jordi Sol i Camardons" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="80221">
Jordi Sol i Camardons (Oliana, Alt Urgell, 1959) s un escriptor i sociolingista catal. Va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona, ha treballat de professor de literatura i llengua catalana a Barcelona, Igualada i Badalona i ha impartit cursos de didctica de la sociolingstica i la literatura arreu dels Pasos Catalans. Des del 2005 treballa d Assessor LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesi social) a Barcelona. 
 
Deixeble de Llus V. Aracil, va centrar-se en l'educaci sociolingstica i l anlisi el discurs sociolingstic (sociolingstica del dir). Els seus escrits s inscriuen dins el que ell anomena  ecoidiomtica  (1.ecologia del model de llengua... 2. ecologia dels usos i actituds lingstiques interpersonals, que t en compte els hbits lingstics dels parlants... 3. ecologia de les funcions socials de l idioma (poltica lingstica) i 4. ecologia dels contactes interidiomtics internacionals). En la tesi de llicenciatura va estudiar el discurs presociolingstic del pedagog Delf Dalmau i a partir d aquest moment s interess tamb pel moviment esperantista i adopt una actitud crtica en relaci a la presncia de l angls com a interllengua de la humanitat.

Comproms amb el moviment de lluita per la llengua i l independentisme catal des dels 17 anys, crea els Grups de Defensa de la Llengua, impulsa la revista  Viure en Catal  i milita en organitzacions independentistes com Esquerra Nacional, PSAN i ERC. El 18 de juliol de 1984 s detingut i empresonat preventivament durant 14 dies per ser amic de Toni Villaescusa de Terra lliure, per s deixat en llibertat sense crrecs. 

Des del 1989 s membre del Consell de Redacci de la revista pedaggica Escola Catalana, fou tamb el primer director de la revista Llengua Nacional. A comenaments dels anys noranta del XX comen a interessar-se per la literatura especulativa o de cincia-ficci i publica assaigs (Les paraules del futur) i narracions d aquesta temtica participant activament en aquest mn.

El 2001 publica -amb la collaboraci de Francesc Ruiz i Rosa Sanz- el primer Diccionari de Sociolingstica. Elabora una teoria de  les 7 tribus de la naci catalana  en qu descriu els vuit posicionaments bsics en relaci al discurs sobre el catal i les ideologies lingstiques. En diversos escrits estudia el discurs sociolingstic d autors catalans com Ramon Llull, Alexandre Gal, Carles Riba, Carles Salvador, Josep Yxart, Joaquim Casas Carb, Josep Armengou, Carles Muoz Espinalt, Joan Fuster, etc. i crtica el posicionament ideolgic de l historiador Jaume Vicens Vives.

El 2008 comissaria l'Exposici "Realitat i vitalitat de la llengua catalana" organitzada per la Federaci d'Organitzacions de la Llengua Catalana FOLC que s'inaugura el 10 de novembre a l'IEC.

Obra.
Narrativa.
 1995 Els silencis d Eslet Pags editors;
 2003 La sndrome dels estranys sons Edicions 3i4;

Assaig.
 1988 Sociolingstica per a joves Biblria;
 1991 Text i context. Lectures des de la sociolingstica;
 1991 Sobirania sociolingstica catalana La llar del llibre;
 1992 Iniciaci a la sociolingstica Barcanova;
 1995 Les paraules del futur Ed. 3i4;
 1996 Histria social i poltica de la llengua catalana Ed. 3i4;
 1998 Poliglotisme i ra Pags editors;
 2001 Diccionari de sociolingstica Enciclopdia Catalana;
 2001 El poliedre sociolingstic.Una iniciaci a la sociolingstica del conflicte Ed. 3i4;
 2004 Les set tribus de la naci catalana Edicions Documenta Balear ;
 2007 La llengua que ens va parir. Set pensadors a la recerca del catal Editorial Dux;

Enllaos externs.
 Escriptors.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193691" title="Fabin Carini" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="80222">
Hctor Fabin Carini Hernndez (nascut a Montevideo, Uruguai el 26 de desembre de 1979) s un futbolista uruguai que juga de porter al Reial Mrcia. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193693" title="Josep Gudiol Ricart" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="80223">
Josep Gudiol Ricart (Vic, 1904 - Barcelona, 1985) fou historiador de l'art i arquitecte. Nebot de mossn Josep Gudiol i Cunill, patriarca de la historiografia artstica vigatana i nima del Museu Episcopal de Vic.

Desprs d'estudiar arquitectura a Barcelona, collabor amb l'IEC. Ampli coneixements als Estats Units d'Amrica (1930-31), on tract importants hispanistes com Porter, Post o Cook. El 1936 public Els vidres catalans a la collecci "Monumenta Cataloniae" i, ja en plena guerra civil, la sntesi La pintura gtica a Catalunya.

Durant la guerra tingu una activssima tasca de salvament i recuperaci del patrimoni artstic amenaat, tasca que li va valdre, ja amb el franquisme, la retirada de seu ttol d'arquitecte i l'exili a Frana i als Estats Units, on exerc de professor a universitats i museus.

De nou a Barcelona, el 1941 fund l'Institut Amatller d'Art Hispnic, seguint la pauta de la Frick Library de Nova York que ell coneixia molt b, i dirig la nova etapa de les Galeries Laietanes, des d'on desvetll la nova generaci de pintors catalans d'avantguarda.

Com historiador cre una modllica collecci de llibres sobre l'art hispnic ("Ars Hispaniae"), en la que collaboraren els millors especialistes en cada tema i que encara ara s de consulta obligada, i les excellents guies artstiques "Aries". La seva obra personal es centr especialment en l'estructuraci de la pintura romnica i gtica espanyoles. Public monografies bsiques sobre Jaume Huguet (1948, amb Joan Ainaud de Lasarte) i Llus Borrass (1953). Ms endavant es dedic a elaborar mplies monografies sobre grans figures clssiques de la pintura hispnica: El Greco (1971), Velzquez (1973), Zurbarn (1976, amb Julin Gllego), i molt especialment Francisco de Goya (1970), de qui esdevingu expert reconegut internacionalment.

La seva darrera gran obra va ser Pintura gtica catalana (1986, amb Santiago Alcolea Blanch), llibre fonamental que recull i documenta el corpus de tota la pintura gtica catalana coneguda.

Fou membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, on sufrag diverses restauracions del fons artstic de l'entitat, i va ser premiat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Va ser la figura ms representativa de la historiografia artstica catalana de la postguerra, i des de l'Institut Amatller exerc un gran mestratge sobre les generacions posteriors.

 Fonts .
GUDIOL COROMINAS, Eullia: Josep Gudiol Ricart. Patronat d'Estudis Osonencs , 1997, 181 pgs. illustrades. ISBN 978-84-921413-4-0







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193696" title="Pilar Aymerich i Puig" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="80224">
Pilar Aymerich i Puig (Barcelona 1943) s una fotgrafa catalana. Estudi teatre a Barcelona i a Londres, on s'introdu en el camp de la fotografia. N'ampli coneixements als estudis Raphael de Pars. S'ha especialitzat en la fotografia de retrat i de reportatge. Collabora en diverses publicacions peridiques catalanes i ha realitzat algunes exposicions. A finals de l'any 2004, es va inaugurar al Museu d'Histria de Catalunya una mostra de referncia amb imatges seves: "1975-1979. Memria d'un temps", sobre la Transici espanyola a Catalunya. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Enllaos externs.
1975-1979. Memria d'un temps al Museu d'Histria de Catalunya. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193697" title="Collegi d'Enginyers Tcnics Industrials de Lleida" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="80225">


El Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Lleida (abreviat CETILL), s una corporaci professional de dret pblic, amb personalitat jurdica prpia.

Sn collegiats al mateix amb carcter obligatori els enginyers tcnics industrials, les enginyeres tcniques industrials, els perits industrials i els tcnics industrials que es dediquen a l exercici de la professi en les comarques de l Alt Urgell, l Alta Ribagora, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Juss, el Pallars Sobir, el Pla d Urgell, la Segarra, el Segri, el Solsons, l Urgell i la Vall d Aran.

Forma part del Consell de Collegis d'Enginyers Tcnics Industrials de Catalunya.

Des de l any 1999, publica bimensualment la revista Enginy, la qual es distribueix entre els seus collegiats, els centres universitaris, les delegacions de l administraci catalana i els ajuntaments de la provncia de Lleida.
Histria.
El Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Lleida, t els seus orgens en la demarcaci de Lleida de la  Asociacin Nacional de Peritos Industriales - Agrupacin Catalua-Baleares  primer i, del Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Catalunya desprs. Fou creat el novembre de 1995, amb la publicaci del Decret catal 293/1995 de segregaci dels Collegis d Enginyers Tcnics Industrials de Girona, Lleida, Manresa, Tarragona, Vilanova i la Geltr, i del Collegi de Catalunya que pass a denominar-se, a partir de la data, de Barcelona.

El collectiu de Lleida es va agrupar a partir de les tertlies d un grup d amics perits al Caf La Rosa del carrer Major de Lleida, en el perode de 1946 a 1950. En aquesta poca es va instaurar en un local de la plaa Catalunya de Lleida, fins l any 1972, en qu es va traslladar i consolidar a la rambla Francesc Maci, per finalment adquirir-ne un al carrer Bisbe Ruano, a partir del 1976. El 1991 es va traslladar a la seva actual seu del carrer Aribau de Lleida.

Els degans de la demarcaci de Lleida del Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Catalunya foren:
 Agust Mil i Pascual (1946-1955);
 Ferran Pinyol i Fuertes (1955-1964);
 Francesc Penella i Blanch (1964-1980);
 Miquel Aixal i Trilla (1980-1995);

Un cop aconseguida l escissi, els degans del Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Lleida, han estat:
Miquel Aixal i Trilla (1995-1996);
Estanislau Trepat i Rib (1996-2004);
Joan Monyarch i Callizo (2004-      );

Vegeu tamb.
Consell de Collegis d'Enginyers Tcnics Industrials de Catalunya

Referncies.
 DE LA POZA I LLEIDA, Josep Maria. Un tomb de 150 anys d histria. Corporaci d enginyers tcnics industrials de Catalunya (1850-1995). Ed. Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Catalunya. Barcelona. 1995.
 Recull Histric 1927-1991. Ed. Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Catalunya - demarcaci Lleida. Lleida 1991.
 Revista Enginy nm. 1. Ed. Collegi d Enginyers Tcnics Industrials de Lleida. Lleida. 1999.

Enllaos externs.
 Collegi d'Enginyers Tcnics Industrials de Lleida;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193699" title="Joaquim Bonal de Falgs" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="80226">
Joaquim Bonal de Falgs (Arbcies, Selva, 1933 - 1 de maig del 2005) s doctor en Farmcia. Exdirector general de Farmcia i Productes Sanitaris del Ministeri de Sanitat i Consum. Fou director del Servei de Farmcia de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i president de la Sociedad Espaola de Farmacia Hospitalaria i de l'European Society of Clinical Pharmacy, entre altres crrecs. Membre del Comit Consultiu per a l'ensenyament de Farmcia de la Uni Europea, del Comit Espanyol de Farmacovigilncia i del grup d'experts de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) en poltica de medicaments i de l'Acadmia Iberoamericana de Farmcia.

s autor de ms de 200 publicacions, principalment en el camp de la Recerca Aplicada, i fins la seva mort va escriure articles, va donar conferncies i participar en activitats cientfiques a l'Hospital de Sant Pau. El 2005 li fou concedida la creu de Sant Jordi a ttol pstum.

 Enllaos externs .
  Llegat de Joaquim Bonal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193700" title="Stanislav Lem" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="80227">

Stanislav Lem (12 de setembre de 1921 - 27 de mar de 2006). Escriptor polons de cincia ficci. Tradut a 37 llenges i amb ms de 10.000.000 d'exemplars venuts.

Stanislav Lem va nixer a Lvovo, Polnia (actualment Ucrana). El seu pare era metge i ell va estudiar medicina a la universitat de Lvovo i tamb a la universitat de Jagiellonia, a Cracvia, per va haver d'interrompre els seus estudis a causa de la invasi nazi a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Lem treball de mecnic i soldador i collabor amb la resistncia.
L'any 1946, Lem es trasllad a Cracvia i va acabar els seus estudis de medicina. Va treballar com a ajudant en el mn de l'investigaci cientfica i comen a escriure novelles durant el seu temps lliure.
Fou premiat com a membre d'honor de l'associaci Science Fiction and Fantasy Writers of America (SFWA) l'any 1973, per l'any 1976 en fou expulsat a causa d'unes declaracions molt crtiques: afirmava que la cincia ficci nord-americana era de baixa qualitat literria i estava ms preocupada per les aventures que per desenvolupar noves idees i formes literries.
La seva obra de ms xit s Solaris.

 Bibliografia .

Cz owiek z Marsa;
Szpital przemienienia;
Astronauci;
Ob ok Magellana;
Sezam;
Czas nieutracony;
Dialogi;
Dzienniki gwiazdowe;
Inwazja z Aldebarana;
 ledztwo;
Eden;
Powrt z gwiazd;
Pami tnik znaleziony w wannie;
Solaris;
Bajki robotow;
Summa Technologiae;
Niezwyci  ony;
Wysoki zamek;
Cyberiada;
G os pana;
Doskona a Pr nia;
Ze wspomnie  Ijona Tichego; Kongres futurologiczny;
Opowie ci o pilocie Pirxie;
Wielko   urojona;
Rozprawy i szkice;
Katar ;
Wizja Lokalna;
Provokationen;
Fiasko;
Pokj na Ziemi;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193703" title="Ftima Bosch i Tubert" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="80228">
Ftima Bosch i Tubert (Figueres 1957) s una doctora en farmcia catalana. Des de l'any 1998, s catedrtica de Bioqumica i Biologia Molecular a la Universitat Autnoma de Barcelona, on dirigeix el Centre de Biotecnologia Animal i Terpia Gnica. Ha publicat ms de 60 treballs de recerca i l'any 1992 va cofundar l'European Society of Gene Therapy. Tamb s membre de l'American Diabetes Association, de l'American Gene Therapy Society, de la Sociedad Espaola de Bioqumica y Biologa Molecular i de la Sociedad Espaola de Terapia Gnica, entre d'altres.

Cal destacar la seva contribuci a la recerca en el camp de la transferncia gnica, a l'estudi de la fisiopatologia de la diabetis mellitus en models d'animals transgnics i a la terpia gnica per a aquesta malaltia. El 2005 va rebre al Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193704" title="Anna Cabr i Pla" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="80229">
Anna Cabr i Pla (Barcelona 1943) s una gegrafa catalana. Estudi cincies poltiques i demografia a la Universitat de Pars el 1968, on fou deixeble d'Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat. Desprs fou professora d'anlisi demogrfica a les universitats de Montreal (1969), Chicago (1969), Sorbona (1970), Nanterre (1970-1978) i al Collegi de Mxic (1973 i 1981). 

Des del 1978 s professora de la Universitat Autnoma de Barcelona i, des del 1984, directora del Centre d'Estudis Demogrfics. Es doctor el 1989, s autora de nombrosos articles sobre demografia. La seva carrera professional ha estat molt lligada a Jordi Nadal i Oller, i ha collaborat en diverses ocasions amb Isabel Pujadas i Rbies. Actualment s'interessa pels temes de prospectiva demogrfica i geografia histrica de la poblaci de Catalunya. Ha comparegut, a ttol d'experta, en diferents comissions del Congrs dels Diputats i del Parlament de Catalunya. 

El 1994 reb la Medalla Narcs Monturiol al mrit cientfic i tecnolgic, atorgada per la Generalitat de Catalunya. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La reproducci de les generacions catalanes, 1856-1960 (1989);
 El sistema catal de reproducci (1999);

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193705" title="Germnic Csar" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="80230">


Germnic Csar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Ner Claudi Drus). Fou nebot de l'emperador Tiberi i germ de l'emperador Claudi. Pel seu pare i l'avia paterna Lvia va heretar els honors de la gens Cludia i els Drus, i per la mare, Antnia Menor (filla de Marc Antoni i neboda d'August) els de la famlia o gens Jlia.

Va nixer probablement el setembre del 15 aC (el seu fill Calgula va donar el nom de Germnic al mes de setembre). Tenia un nom per no es coneix ja que sempre fou conegut pel nom hereditari de Germnic. El 4 dC quan August va adoptar a Tiberi, Germnic ja havia destacat per les seves qualitats. August va recomanar al seu fill adoptiu d'adoptar a Germnic. Encara que fou adoptat no va perdre el nom/ttol de Germnic per el seu germ Claudi, com a nic representant del seu pare, va agafar tamb aquest nom.

Cursus honorum.
L'any 7, cinc anys abans del mnim legal, va obtenir la qestoria i el mateix any va ajudar a Tiberi en la guerra contra els pannonis i dlmates. Es va destacar en aquestes lluites i va tornar a Roma l'any 10 per anunciar la victria i va rebre insgnies triomfal (sense triomf) i el rang pretori (sense ser pretor) a ms del perms per ser cnsol abans de l'edat.

L'any 11 Var (Varus) fou derrotat i mort  a la batalla del bosc de Teutoburg, i les seves legions foren destrudes. Tiberi fou enviat immediatament a la zona i Germnic el va acompanyar com a procnsol. Van creuar el Rin i van fer diverses incursions retornant a la tardor del mateix any. 

Germnic va tornar a Roma el hivern i l'any 12 va exercir el crrec de cnsol tot i no haver estat abans ni edil ni pretor. Com a cnsol va defensar a diversos acusats a les corts de justcia, el que li va donar fora popularitat; tamb organitz uns jocs dedicats a Mart amb 200 lleons al circ, i diversos espectacles de gladiadors. El 13 va retornar Tiberi a Roma i es va celebrar el triomf sobre dlmates i pannonis que havia estat posposat, triomf en el que Germnic particip de forma destacada.

Campanyes a Germnia.
Desprs fou enviat a Germnia com a comandant de les vuit legions del Rin. Des d'aquest punt la seva histria es explicada per Tcit. El 14 va morir August i va esclatar un mot entre els soldats de Germnia i d'Illria. A Germnia el mot el van iniciar les quatre legions del Rin Inferior, la V, XXI, I, i XX, que, sota la direcci d' Aule Cecina, estaven estaciones a la frontera del pas dels ubis. Germnic que en aquell moment era a la Gllia, va tornar al campament de les legions i va restablir l'ordre. L'exrcit, que l'estimava molt pel seu carcter obert i senzill, el va obeir. Les tropes el van voler proclamar emperador per va declarar que preferia morir abans que trencar el seu jurament de fidelitat. L'exrcit de l'Alt Rin estava format per quatre legions (II, XIII, XVI i XIV) dirigides per Sili i s'havien sumat al mot; fou necessari fer algunes concessions: la llicncia als 20 anys de servei i els legionaris amb 16 anys de servei quedaven lliures de tasques militars diferents dels combats (Missio sub vexillo); el llegat d'August a les tropes fou doblat; com que les legions XXI i V demanaven el pagament immediat, Germnic ho va pagar del seu patrimoni personal.

Les legions I i XX foren estacionades aquell hivern a Ara Ubiorum (entre Bonn i Colnia) i foren visitades per dos enviats del senat; els soldats van pensar que anaven a revocar les concessions de Germnic i es van amotinar altre cop. Agripina, la dona de Germnic, va poder aturar la revolta presentant als seus braos a l'infant Calgula, el fill de Germnic i mascota de les tropes. Les altres dues legions, V i XXI, entre les que va comenar el mot inicial, romanien descontentes als seus quarters de hivern a Castra Vetera (Xanten) i Germnic va escriure a Cecina que havia de posar fi a la indisciplina i si no ho feia, aniria all amb forces per fer-ho ell mateix; una nit els principals caps dels descontents foren massacrats i la tranquillitat va tornar. Germnic va aprovar el resultat per no els mitjans.

Al mateix hivern els romans van creuar el Rin i van atacar de nit les viles dels marsis que foren sorpresos, deixant el pas buit d'enemics, matant a homes, dones i nens. Desprs va seguir contra els brcters, tubants i usipets al pas entre els marsis i el Rin. Tot aix va fer popular a Germnic entre les tropes i la opini pblica fins el punt de qu Tiberi es va alarmar. El senat va concedir el triomf a Germnic.

A la primavera del 15 Germnic va caure sobre els cats, va cremar la capital Mattium (Maden prop de  Gudensberg), va devastar el pas, va matar als seus habitants sense estalviar dones i nens i va retornar al darrera del Rin. Llavors va rebre una ambaixada del general germnic Segestes, que demanava el seu ajut; Segestes s'havia enemistat amb el seu gendre Armini el vencedor de Var, i ara era assetjat per la gent d'Armini. Germnic el va ajudar, va forar l'aixecament del setge i va fer presonera a Thusnelda, la dona d'Armini; altre cop les forces romanes van tornar a creuar el Rin. Per ordre de Tiberi va assolir el ttol dImperator que no tenia encara el significat d'emperador sin d'apoderat suprem.

Armini per alliberar a la seva dona, que estava prenyada, va buscar l'aliana dels queruscs i altres tribus. Per dividir les forces germniques, Germnic va dividir les seves: la infanteria sota Aule Cecina contra els brcters; la cavalleria sota Ped, a la regi de Frsia, i Germnic amb 4 legions va embarcar al llac Flevus (Zuiderzee) cap a l'oce i cap al riu Ems. A la vora d'aquest riu s van unir els tres grups  i el territori entre l'Ems i el Lippe fou assolat arribant fins al Saltus Teutobergiensis, que era entre les fonts dels dos rius; al romanien els cossos sense enterrar de Var i els seus homes; Germnic els van rendir honors. 

Mentre Armini tamb havia reunit les seves tropes i van estar a punt de sorprendre als romans per Germnic amb prudncia va enviar la cavalleria a comprovar la ruta i es va retirar dividint altre cop les forces: Ped amb la cavalleria per la costa; Cecina, a marxes forades, cap a Pontes Longi entre Csfeld i  Velen, i la riba del IJssel; i Germnic cap al Rin. Les legions II i XIV dirigides per Publi Vitelli van ser atacades al creuar per un lloc perills, per la major part va poder arribar al riu Unsingis (Hunse) on van trobar a la flota romana. Germnic en tot moment es va ocupar dels soldats i es va preocupar dels ferits.

L'any 16 va ordenar construir un miler de vaixells que es van concentrar al Vahalis (Waal) al punt que se separada del Rin. Va fer llavors un altre incursi i va arribar al castell dAliso al Lippe; va restaurar els altars i senyals erigits en honor de Varus i del seu propi pare Ner Claudi Drus. Desprs va tornar amb la flota i pel Zuydersee va arribar  l'oce, desembarcant a Amisia una ciutat propera a la desembocadura de l'Ems o Amisia. Va marxar llavors per aquest riu cap al Weser; per creuar l'Ems es va perdre molt de temps i la construcci del pas es va haver de fer sota el fustigament de l'enemic, per lo que finalment va decidir atacar massivament als germnics per sorpresa i va guanyar una gran victria a la plana d' Idistavicus (entre Rinteler i Hausberg). Armini es va poder escapar i tamb el seu oncle Ingiomar. Una mica desprs es va produir una segona batalla al on la retirada dels germnic fou tallada per la naturalesa del terreny i els romans van tornar a guanyar. Un monument fou erigit al lloc d'aquesta batalla amb la inscripci "L'exrcit de Tiberi Csar  havent dominat les nacions entre el Rin i l'Elba, dediquen aquest monument a Mart, Jpiter i August".

Desprs va reembarcar a l'Ems cap a l'oce i les flota fou sorpresa per una turmenta terrible i alguns vaixells es van enfonsar, i moltes naus van embarrancar. Germnic, acusat del desastre, va enviar a Sili en expedici contra els cats i ell mateix va atacar als marsis; per la informaci del cap d'aquestos, Malovendus, ve recuperar un dels estendards de Var. Desprs va seguir devastant el pas.

Germnic ja havia rebut informaci de qu Tiberi planificava allunyar-lo de Germnia i donar-li un comandament a la part oriental; volia fer una darrera campanya que hagus comportat la dominaci total de Germnia, per Tiberi el va urgir a presentar-se a Roma, i no va ser possible. Germnic havia d' anar a Roma per celebrar el triomf que li havia estat concedit. Se li va oferir un segon consolat i Germnic va demanar un any ms a Germnia per completar la seva tasca per les ordres de Tiberi de tornar eren imperatives. La seva arribada a Roma fou un clamor popular; per arreu on passava era aclamat  El 26 de maig del 17 va celebrar el triomf sobre els queruscs, cats, angrivaris i altres; els seus cinc fills adornaven el seu carro i molts destacats caps germnics eren part de la process, entre ells Thusnelda, esposa d'Armini.

Tiberi li va donar el comandament de les provncies orientals per mig d'un decret del senat, excepte Sria on fou nomenat governador Gneu Calpurni Pis, que se suposa que va rebre ordres de Tiberi de vigilar a Germnic. Pis  era poc donat a obeir i la seva dona Plancina encara menys, i aquesta fou encoratjada per l'emperadriu Lvia Drusilla per competir amb Agripina la dona de Germnic.

El 18 Germnic va iniciar el seu segon consolat a Nicpolis  a Acaia on havia arribat desprs de visitar a Drus a Dalmcia. Va visitar ccium, Atenes, Ilium, Colof i altres llocs. A Rodes es va trobar amb Pis al que va salvar d'un naufragi, per Pis no es va mostrar agrat i a Sria va competir per la popularitat amb Germnic i la seva  Plancina amb Agripina.

Germnic se'n va assabentar per ho va voler ignorar i va anar a Armnia on va collocar en el tron a Zen o Zenon del Pont (que va regnar sota el nom d'Artaxes III) l'any 18 (fou rei fins l'any 34). Capadcia fou convertida en provncia i Quint Serveu va rebre el comandament de Commagene.

El hivern del 18 al 19 el va passar a Sria sense que es produs la ruptura amb Pis. A petici del rei Artaban III de Prtia, Germnic va enviar al ex rei Vonones I de Prtia a Pompeipolis, una ciutat martima de Cilcia, cosa que no va tenir l'aprovaci de Pis i encara menys de Plancina que mostrava per l'ex rei un especial afecte.

L'any 19 Germnic va visitar Egipte desconeixent una ordre de Tiberi de qu cap rom d'alt rang podia entrar al pas sense ordre expressa de l'emperador. De Canop va remuntar el Nil i va arribar fins a Tebes; va visitar les pirmides i altres monuments; va consultar l'oracle d'Apis i va rebre la resposta d'un proper final de la seva vida.

Quan va tornar a Sria es va trobar que les seves ordres civils i militars havien estat obviades quan no desobedes directament i es va enfrontar amb Pis al que va ordenar anar a Egipte. Molt poc desprs es va posar malalt i des del primer moment la malaltia es va atribuir a un sortilegi de Pis o la seva dona. Germnic va enviar una carta a Pis renunciant a la seva amistat. Es fora dubts que fos enverinat, per l'opini pblica ho va creure. Va morir el 9 d'octubre del 19 a Epidafne, prop d'Antioquia. El seu cos fou exposat al frum d'Antioquia i Tcit admet que no tenia senyals d'enverinament; Suetoni diu que quan el cadver fou cremat el cor no es va consumir, un suposat signe d'enverinament. A Roma li foren decretats els ms gran honors pstums. La seva dona Agripina va arribar a Itlia amb les seves restes per portar-les a la tomba d'August.

Descendncia.
Va tenir nou fills dels que dos van morir infants, un (Gai Juli Csar) amb pocs anys i els altres sis van sobreviure:
Ner Csar Germnic ;
Drus Csar Germnic ;
Gai Csar Germnic conegut per Calgula, casat amb Jnia Claudilla, Lvia Orestilla, Llia Paulina i Milnia Cesnia ;
Jlia Drusilla ;
Agripina Menor, casada amb Gneu Domici Aenobarb, Gai Passi Crisp i Claudi ;
Ner ;
Jlia Drusilla casada amb Luci Cassi Long i Marc Emili Lpid ;
Jlia Livilla ;

Poesia.
Fou tamb un orador i poeta. De les seves comdies en grec no se'n conserva cap per es conserven fragment de la traducci llatina de Phaenomena d'rat on es comprova que era un poeta fora bo. Probablement tamb li correspon els poema Diosemeia o Prognostica. La seva vida va inspirar modernes tragdies com  Germanicus, d'un cavaller de la Universitat d'xford, o (amb el mateix nom) dels francesos Bursault, el jesuta Dominique de Cologne, i Pradon.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193709" title="Germ (militar)" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="80231">
Germ (Germanus) fou un militar rom oriental que fou un els comandants de l'expedici que l'emperador Teodosi II va enviar el 441 per atacar al vndals a l'frica i no va aconseguir cap resultat decisiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193714" title="Institut Amatller d'Art Hispnic" nonfiltered="234" processed="233" dbindex="80233">
L'Institut Amatller d'Art Hispnic s una instituci privada fundada a Barcelona el 1941 per Josep Gudiol Ricart, situada a la Casa Amatller, obra modernista de Josep Puig i Cadafalch. Va ser possible pel mecenatge de Teresa Amatller i Cros, filla del gran industrial xocolater i fotgraf Antoni Amatller i Costa, que no sols ced la seva casa sin que pos els recursos econmics per a engegar el projecte.

La collecci Amatller compta, a ms, amb uns 400 objectes (vidres, peces arqueolgiques de l'poca romana, pintures i escultures medievals i barroques (entre les quals, algunes de Bartolom Bermejo), mobiliari, exemplars d'indumentria litrgica, tapissos i pintures de Ramon Casas i Llus Graner, entre d'altres. 

L'Institut ha editat obres importants per a l'art catal i per a l'art hispnic en general i s punt de trobada d'historiadors de l'art especialitzats en art hispnic d'arreu del mon. Des d'all es va planejar i preparar la important collecci "Ars Hispaniae" i la participaci catalana en el Congrs Internacional d'Histria de l'Art del 1973.

Mort el seu fundador, actualment s dirigit per Santiago Alcolea Blanch, que hi ha introdut les tcniques digitals i collabora intensament amb la Generalitat de Catalunya en l'Inventari dels Bns de l'Esglsia Catlica catalana. El patronat que governa la fundaci est presidit per Montserrat Blanch, vdua de l'antyerior president Santiago Alcolea i Gil, historiador catal i creu de Sant Jordi 2006.

S'hi organitzen exposicions d'art i cursos i conferncies sobre temes artstics.

Biblioteca i fototeca.

Els recursos documentals de l'IAAH sn d'una gran riquesa. Mant amb fototeca especialitzada en art hispnic, amb prop de 350.000 d'unitats que illustren i inventarien les obres d'art (moltes de les fotografies sn de gran valor, ja que, en haver-se fet a comenament del segle XX, mostren obres d'art desaparegudes o les mostren tal com eren abans d'haver-se restaurat, mutilat, etc.). A ms dels clixs d'Amatller, hi ha els d'Adolf i Pelai Mas (fundadors de l'Arxiu Mas, especialitzat en la fotografia d'art), els de Josep Gudiol i molts altres fons que s'han anat afegint. La seva consulta s imprescindible per a l'investigador en la histria de l'art.

A ms, hi ha una biblioteca especialitzada en la mateixa temtica, amb 26.000 volums, a disposici dels estudiants i estudiosos que necessitin consultar-les.

Enllaos externs.
Lloc web de l'Institut Amatller d'Art Hispnic ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193715" title="Gaspar Espua i Berga" nonfiltered="235" processed="234" dbindex="80234">
Gaspar Espua i Berga (Olot, 1935) s un empresari turstic catal. Llicenciat en Teologia per la Universitat de Roma i en Cincies Poltiques per la de Ginebra, d'on s tamb diplomat en Estudis Europeus. 

s un directiu turstic fundador, president i director general del grup d'empreses del CETT, especialitzat en l'ensenyament, la investigaci i l'assessorament turstics. Tamb figura al capdavant de la Fundaci Gaspar Espunya-CETT. s membre del grup europeu d'experts en turisme "Groupe de Dveloppement", amb seu a Pars. Tamb pertany al Comit organitzador del SITC (Sal Internacional del Turisme de Catalunya).

Ha participat en diversos simposis i seminaris nacionals i internacionals sobre el sector. Entre altres guardons, ha rebut la Medalla d'Honor del Turisme de la Generalitat (2000) i la Medalla d'argent del Turisme atorgada pel Ministre de Tourisme francs (1991). El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Honor de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193716" title="Castellers de Rub" nonfiltered="236" processed="235" dbindex="80235">



Els Castellers de Rub sn la nica colla castellera de Rub.  

Actuacions.
Les diades ms importants per a la Colla se celebren les festes majors de Sant Pere (cap de setmana ms proper al dia 29 de juny), la Festa Major de  Sant Roc (segon cap de setmana de setembre) la Diada de la Tardor (mitjans d'octubre, coincidint amb la festa major del carrer Sant Jaume) i la Diada dels Castellers de Rub, que se celebra a finals de novembre, a part de les actuacions a les viles on s convidada.

La colla s membre de la Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rub i participa activament en activitats de la ciutat relacionades amb la cultura popular i tradicional: la Fira de Sant Galderic, la romeria dels Xatos, i la Diada Nacional de Catalunya.

Breu histria.
L'actual colla pren el nom de la colla que va existir a la ciutat durant l'any 1984, que va fer castells de 5 i un intent de 4d6 , es crea el 1996 l'actual agrupaci, que compta amb uns 90 membres i aixeca castells de sis, tot i haver arribat a descarregar castells de set (3 i 4) a finals de segle passat, mantenint-los durant unes temporades.

El 2002 la colla pateix una forta crisi que arrib seu al mxim nivell l'any 2005, per a finals de 2006 la colla rep noves incorporacions de castellers i es millora la tcnica, aconseguint descarregar els dos nics castells de sis en molts mesos a la 6a Diada dels Castellers de Rub, i mantenint-se actualment en l'execuci habitual de castells de sis. 

La millor actuaci de la temporada 2006-07 ha estat en el VI Concurs de castells Vila de Torredembarra, en el que es va descarregar un 4 de 6 amb agulla, un 4 de 6 i un 3 de 6.

Els caps de colla.
 Vctor Toms i Celebrovsky (1996-97) ;
 Miquel Gimnez (1998) ;
 Vctor Toms i Celebrovsky (1999) ;
 Ferran Sanchis (2000-05) ;
 Jordi Pascual (2006) ;
 Antonio Lopez Lopez (2007);
 Ivan Comas (2008);

Els presidents.
 Vctor Toms i Prez (1996-2000);
 Guadalupe Villaret Lopez (2000-);

Referncies.


Enllaos externs.
 Web de la colla;
 Web antiga (1990s);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193717" title="Elisabeth Gal i Camprub" nonfiltered="237" processed="236" dbindex="80236">
Elisabeth Gal i Camprub (Barcelona, 1950) s una dissenyadora, arquitecta i paisatgista catalana. La seva obra es vincula estretament a Barcelona. Dels seus inicis, destaquen obres realitzades amb Mrius Quintana i Joan Antoni Solanas, com el Parc de Joan Mir i la Biblioteca Joan Mir.
Tamb intervingu en diverses obres a Montjuc, com el monument a Llus Companys al Fossar de la Pedrera, el parc i el Sot del Migdia, la faana i nou accs al cementiri i el conjunt de nous accessos a la muntanya. Fou guardonada amb el premi FAD pel fanal Lamparaalta (1984).

Darrerament ha desenvolupat diversos projectes als Pasos Baixos, on va rebre el Premi Nacional d'Urbanisme i presideix el Foment de les Arts Decoratives (FAD). El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193720" title="Joana Maria Guasp i Ma" nonfiltered="238" processed="237" dbindex="80237">
Joana M. Guasp Ma (Llucmajor, Mallorca, 1934) s una mestra mallorquina, llicenciada en magisteri. Com a mare d'un fill que patia una malaltia mental greu, va idear una instituci per atendre les necessitats dels malalts mentals que no eren satisfetes per les entitats pbliques. El seu objectiu era que les persones amb discapacitats derivades d'una malaltia mental poguessin trobar un lloc per desenvolupar la seva autonomia personal, laboral i social. L'any 1979 va fundar l'Associaci per a la Rehabilitaci del Malalt Psquic (AREP), ra per la qual el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193721" title="Ramon Guardans i Valls" nonfiltered="239" processed="238" dbindex="80238">
Ramon Guardans i Valls (Reus, 1919 - Barcelona, 16 d'abril de 2007) va ser un advocat catal. Estava casat amb Helena Camb, filla de Francesc Camb, i pare d'Ignasi Guardans i Camb. Estudi dret un cop acabada la guerra civil espanyola i entre els seus companys hi havia Laureano Lpez Rod. El 1975 fou un dels fundadors del Club Catalnia. En la seva trajectria compten diversos serveis a Catalunya. Des de fer possible el retorn del Llegat Camb, fruit d'expolis i compres dubtoses, que avu forma part del MNAC), fins a assegurar, al llarg de 50 anys, la continutat i el creixement de la Fundaci Bernat Metge, dedicada a l'edici de clssics grecs i llatins en llengua catalana. Recentment, va impulsar la creaci de l'Institut Camb per tal de fer realitat una plataforma d'anlisi i reflexi sobre els grans temes de present i de futur de Catalunya. EL 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va ser secretari del Consell Privat del comte de Barcelona, fet pel qual va tenir certs problemes amb el rgim anterior. Va morir a Barcelona el 16 d'abril de 2007.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193722" title="Escut de Sant Ramon" nonfiltered="240" processed="239" dbindex="80239">

L'escut de Sant Ramon va ser creat el 1940, per tal de representar el nou municipi de Sant Ramon de Portell. 

A la part superior s'hi pretenia representar el municipi de Sant Ramon, amb l'etimologia popular segons la qual el nom "Ramon" provenia de mn. Es tracta, doncs, d'unes armes parlants.

A la part inferior esquerra s'hi representen les poblacions de l'antic municipi de Portell, amb la representaci d'un portal o portell i un viver, fent referncia a les localitats de Portell i Viver respectivament. Tamb s'hi representa la poblaci de Gosp, amb la representaci d'un gos sota un pi.

A la part inferior dreta s'hi representen les poblacions de l'antic municipi de la Manresana a excepci de Gosp. S'hi representa una m rasada o tallada, segons la creena popular que la paraula Manresana provenia de "m rasada", a causa de la llegenda per la qual, en la guerra entre moros i cristians, en aquest lloc a un soldat cristi li tallaren la m. El mn vol representar el poble de Mont-rs.

Aquest escut no es troba oficialitzat en el Registre d'ens locals de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193723" title="Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera" nonfiltered="241" processed="240" dbindex="80240">
Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera (Lleida 1946) s un historiador catal. Catedrtic d'histria contempornia de la Universitat de Lleida i estudis del sindicalisme catal. Fou deg de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Lleida. s president de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida. Ha collaborat amb l'equip de direcci del Grup Eiximenis de Lleida i amb l'IREL (Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida) en el tema de la relaci entre fe cristiana i cultura contempornia. El 1999 fou guardonat amb el premi d'Actuaci Cvica. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 El Congrs de Sants (1975);
 Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923 (1988);
 Sindicalistes i llibertaris: l'experincia de Camil Pin (1989);
 Carlins i liberals a Lleida (1833-1840) (1993);
 Histria de Lleida (2003);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193724" title="Castell d'Ors" nonfiltered="242" processed="241" dbindex="80241">


El Castell d'Ors es troba situat en un tur estratgic al costat del poble d'Ors, des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de Vic. La seva existncia est documentada des de l'any 914. Formava part del comtat de Barcelona..

L'any 1470, degut a la guerra civil catalana, el castell va ser destruit en gran part.

Les runes d aquest castell van ser declarades Monument Histric i artstic el 1949. 


Enllaos externs.
Informaci de la Diputaci de Barcelona;
Ressenya sobre el castell;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193725" title="Llus Marras i Meler" nonfiltered="243" processed="242" dbindex="80242">
Llus Marras i Meler s un promotor musical, cultural i artstic, nascut a Barcelona. President de l'Associaci de Cantants i Intrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC).

Ha contribut decisivament, des de la fundaci de l'ACIC el 1988, al foment de la msica cantada en llengua catalana i la recuperaci de la seva presncia en el panorama musical, artstic, cultural i comunicatiu del nostre pas. L'any 2001 va rebre de mans d'en Joan Manuel Serrat el reconeixement del sector, una pintura creada expressament per Maria del Mar Bonet. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2006 va donar suport la candidatura de Jos Montilla (PSC-PSOE) a la presidncia de la Generalitat de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193732" title="Associaci de Cantants i Intrprets Professionals en Llengua Catalana" nonfiltered="244" processed="243" dbindex="80244">
Associaci de Cantants i Intrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC) s una associaci creada l'any 1988 amb l'objectiu d'aplegar els professionals del sector artstic en llengua catalana i servir com a vehicle de foment i expansi de la msica cantada en llengua catalana. El seu president s Llus Marras i Meler.

L'ACIC reuneix la majoria dels cantants, intrprets i grups d'expressi catalana (can d'autor, pop-rock, msica tradicional, ballable, infantil, etc.), els ofereix diversitat de serveis i participa activament en la dinmica cultural catalana. Tamb esmera els seus esforos a aconseguir unes fites professionals, culturals i de reconeixement pblic per als seus associats, i reivindica especialment el dret del creador a mostrar el seu treball i el del pblic a estar-ne informat i conixer-lo.

L'abril de 1997 va posar en marxa la campanya Volem canons en catal a la rdio i la televisi! a favor de l'aplicaci d'un percentatge del 25% de msica cantada en catal a les emissores de rdio i canals de televisi de Catalunya, va reunir 86.000 signatures i va exposar-les en la compareixena davant el Parlament de Catalunya, i merc la qual aconsegu que el percentatge s'aprovs per llei el 1998.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ACIC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193733" title="Isa Trlec" nonfiltered="245" processed="244" dbindex="80245">
Isa Trlec s el pseudnim de l'escriptor valenci Joan Baptista Mengual i Llull (Benimeli, La Marina Alta, 14 de desembre 1945 - Valncia, L'Horta, 26 de juny de 1992.

Joan Baptista Mengual va fer estudis de medicina i filosofia a Valncia, especialitzant-se en psiquiatria i exercint treballs relacionats amb aquesta. 

Amb el pseudnim Isa Trlec, es presenta als Premis Octubre guanyant el Premi Andrmina de narrativa per la novella humorstica Ramona Rosbif, on recreava l'ambient de postguerra amb solucions estilstiques marcadament valencianes. L'any segent public Mari Catfols, on barrejava els experiments literaris d'avantguarda amb l's de registres colloquials valencians. Ambientades totes dues en la comarca de La Marina les novelles arreplegaven estampes del paisatge i l'estil de vida tradicional valenci i del seu ocs durant la postguerra. En elles abundaven els retrats psicolgics de dones i un punt de vista matriarcal. Aquestes dues novelles d'estil gaireb inclassificable assoliren, no obstant, un cert xit que li dna renom en l'mbit valenci a la suposada autora, i suscit diferents reedicions. A aquestes li seguiren Bel i Babel (1980), i 7x7=49 (1984), que no gaudiren del mateix xit.

El 1995, desprs la seua mort es publica pstumament Ploure a la mar, una novella experimental, protagonitzada per Pau, un professor universitari i el seu gos Txufi on, entre d'altres personatges inventats, es poden entreveure, disfressats, altres reals, com els professors de filosofia de la Universitat de Valncia, Adela Cortina i Jess Conill. Aquesta obra s la ms extensa de Joan Baptista Mengual i tamb la ms complexa en quant lxic, registres i trama i es pot considerar com la seua obra de maduresa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193734" title="Conselleria de Presidncia de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="246" processed="245" dbindex="80246">
La Conselleria de Presidncia del Consell de la Generalitat Valenciana s el departament o conselleria encarregat de la preparaci i execusi de les poltiques del Consell en matria de relacions amb altres institucions (UE, l'Estat i altres Comunitats Autnomes), relacions amb les Corts Valencianes, secretariat del Consell, administraci local i coordinaci interdepartamental.

A ms es fa crrec de serveis com el DOCV (Diari Oficial de la Comunitat Valenciana), BDLGV (Base de Dades Legislativa de la Generalitat Valenciana) i s'encarrega de les publicacions oficials de la Generalitat Valenciana (Llig. Llibreries de la Generalitat) i de la Revista Valenciana d'Estudis Autonmics.

En l'actualitat (2007), el Conseller de Presidncia s Vicente Rambla Momplet.

Tamb formen part altres institucions com:
 Premis Jaume I;
 RTVV. Radiotelevisin Valenciana;
 Alt Consell Consultiu en Investigaci i Desenvolupament;

 Llista de Consellers .


 Enllaos interns .
 Conselleries de la Generalitat Valenciana;
 Consell de la Generalitat Valenciana;

 Enllaos externs .
 Portal de Presidncia de la Generalitat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193736" title="CSICOP" nonfiltered="247" processed="246" dbindex="80247">
CSICOP s una entitat fundada per lluitar contra la pseudocincia. El seu nom ve de les inicials de Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (posteriorment batejat com CSI, Committee for Skeptical Inquiry) i t com a objectiu aplicar el mtode cientfics als fenmens paranormals en totes les seves manifestacions, per demostrar-ne la seva falsedat. Practiquen l'escepticisme, ja que addiuen que cap dels pressumptes fenmens ha resistit un experiment controlat.

A altres pasos s'han fundat entitats similars, com l'ARP espanyola (Alternativa Racional a las Pseudociencias). L'associaci ha estat criticada per considerar que l'nic coneixement vlid s el empricament demostrable. Alguns membres destacats han estat Isaac Asimov, Carl Sagan o Martin Gardner
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193740" title="Margarita Nuez Farnos" nonfiltered="248" processed="247" dbindex="80248">
Margarita Nuez Farnos (Foz-Calanda, provncia de Terol, 1940) s una dissenyadora de moda aragonesa, resident a Catalunya des dels dos anys. S'inicia  amb el sastre aragons Joaqun Prades i el 1974 comena amb les seves germanes a treballar en moda infantil. El 1974 obr el seu propi taller a Barcelona i el 1988 tallers de producci a Esplugues de Llobregat. s casada amb el pintor Carlos Mensa.

Les seves colleccions han estat presentades a Nova York, Buenos Aires, Osaka, Bordeus i Mxic. La seva moda es comercialitza a boutiques d'Estats Units, Jap, Noruega i Austrlia. El seu prestigi internacional l'ha dut a ser una de les principals representants de la nova moda espanyola. La Gran Enciclopdia de la Moda francesa li dedica dues pgines, i la de Vencia en fa tamb una llarga referncia. Molts dels seus models estan en museus de la moda.
Ha posat el nom de Barcelona i de Catalunya a dalt de tot com a smbol de bon gust i de prestigi en l'mbit del disseny de roba. s modista de la reina Sofia d'Espanya des de fa ms de 20 anys. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193742" title="Sociedad para el Avance del Pensamiento Crtico" nonfiltered="249" processed="248" dbindex="80249">
La Sociedad para el Avance del Pensamiento Crtico, abans Alternativa Racional a las Pseudociencias, s una entitat espanyola sorgida en 1986 (a imitaci de la CSICOP americana), que proposa a les persones que afirmen que han patit experincies paranormals, o que defensen alguna pseudocincia, que se sotmetin a un experiment per demostrar-ne la validesa, mitjanant el mtode cientfic.  Els seus membres es declaren escptics amb aquests fenmens, que veuen com illusions falses o intents de guanyar diners. Alguns dels collaboradors ms coneguts sn Fernando Savater, Gustavo Bueno o Victria Camps i Cervera. L'ARP publica un butllet peridic, llibres divulgatius i materials per a treballar a les escoles.

El nom original de l'associaci era Alternativa Racional a las Pseudociencias.
Les seves sigles mantenen emcara una referncia a aquest nom (ARP-SAPC).

Enlla extern: Web de l'ARP;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193745" title="Josep Prenafeta i Gavald" nonfiltered="250" processed="249" dbindex="80250">
Josep Prenafeta i Gavald (Barcelona, 1936) s un compositor de sardanes catal.

Des del 1951 viu a Lleida. Des del 1962 s professor per oposici del Conservatori Municipal de Msica de Lleida, on ha exercit durant molt temps funcions directives. Imparteix en aquest centre les assignatures de Llenguatge Musical, Acompanyament, Acstica i Esttica.

Com a compositor de msica per a cobla, les seves sardanes han estat guardonades repetidament. Ha compost tamb obres simfniques per a cobla.

Destaca la sardana coral Molt lluny d'aqu, sobre la poesia homnima de Mrius Torres, que va ser-li encarregada per la Federaci Catalana d'Entitats Corals. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193747" title="Llus Puig i Ferriol" nonfiltered="251" processed="250" dbindex="80251">
Llus Puig i Ferriol (Begur, Baix Empord 1932) s un jurista catal. Es doctor en dret el 1963, s catedrtic de dret civil a la Universitat Autnoma de Barcelona des del 1982 i magistrat del tribunal superior de la mitra d'Andorra. Fou secretari general del Segon Congrs Jurdic Catal. s acadmic de nmero de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya.

Ha estat igualment magistrat del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya el 1989, vocal de la Comissi Jurdica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Ctedra Duran i Bas de Dret Civil Catal i director del centre de Barcelona de l'Institut d'Estudis Andorrans, entre altres. El 2003 va rebre el premi Justcia de Catalunya i el 2005 la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 El heredero fiduciario (1965);
 El albaceazgo (1967);
 L'estat civil de la dona casada segons el dret civil vigent a Catalunya (1971);
 El derecho civil cataln en la jurisprudencia. Aos 1890-1904 (1974)  , ;
 Fundamentos de Derecho Civil de Catalunya (1979-1982) en collaboraci amb Encarna Roca i Trias ;
 Institucions del dret civil de Catalunya (1984);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193748" title="Dinastia Guideschi" nonfiltered="252" processed="251" dbindex="80252">
Els Guideschi, o Guidoni ( Llatins: Vitton, Francs: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen) van ser una famlia italiana d'origen franc que fou prominent al segle IX. Descendien de Guiu de Nantes, originiari d'Austrsia. 

Van ser una nissaga agressiva que continuament expandien el seu poder cap als Estats Pontificis, sempre lleials a l'Imperi enfront del Papat. Eren descendents dels carolingis per lnea femenina, i amb aquesta base van presentar en una ocasi la candidatura al tron de Frana.

El primer membre de la famlia a obtenir preminncia va ser Guiu I de Spoleto, que va ser fet duc de Spoleto per l'emperador Lotari I el 842. Va ser actiu a Lorarngia i Itlia, on es va casar amb una dona Llombarda, filla de Sico de Benevento. Els seus descendents continuarien governant Spoleto fins el 897.

Els dos membres ms famosos de la dinastia van ser Guiu III i el seu fill Lambert II, que van esdevenir reis d'Itlia i Sacres Emperadors Romans.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193752" title="Rosa Regs i Pags" nonfiltered="253" processed="252" dbindex="80253">
Rosa Regs i Pags (Barcelona, 1933) s una escriptora catalana que escriu les seues obres en castell. 


 Biografia .
Va passar la guerra civil a Frana fins que va acabar, quan ella tenia sis anys. La seva educaci va tenir lloc en un internat de religioses de Barcelona. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conixer poetes espanyols com Jos Agustn Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater. La seva formaci literria es va consolidar entre 1964 i 1970, poca en qu va treballar en la mtica editorial Seix Barral  amb Carlos Barral. El 1970 va fundar l'editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d'autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet , lvaro Pombo , Mara Zambrano, Manuel Vzquez Montalbn o Javier Maras , entre molts d'altres. 

A la mort de Franco, va llanar la primera collecci poltica anomenada Biblioteca de Divulgacin Poltica, els autors de la qual encara es trobaven majoritriament en la clandestinitat. Tamb va fundar i va dirigir una revista de pensament, Cuadernos de la Gaya Ciencia, i una d'arquitectura, Arquitecturas Bis, en la qual van collaborar professionals de la talla d'Oriol Bohigas, scar Tusquets o Rafael Moneo.

Desprs d'una llarga trajectria com a directora editorial i de publicacions, va vendre la seva editorial l'any 1983 i va comenar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides en ciutats d'arreu del mn, activitat que li deixava ms hores lliures per a la literatura. El 1987, a proposta de Carlos Tras Sagnier, que llavors dirigia la collecci Ciudades a Ediciones Destino, va escriure Ginebra, un divertit assaig sobre la severa capital calvinista del llac Lman i els seus peculiars habitants.

El 1991 va publicar Memoria de Almator, la seva primera novella, en la qual una dona extremadament protegida pel seu pare, el seu marit i el seu amant acaba agafant les regnes de la seva vida. 
El 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la novella Azul , una histria d'amor i de mar que li va obrir les portes al gran pblic. La van seguir Viaje a la luz del Cham (1995), narraci d'una estada de l'escriptora a Sria, i Luna lunera (1999), novella d'estil autobiogrfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa. 

L'any 2001, va guanyar la 50a edici del Premi Planeta amb una novella d'intriga, La Cancin de Dorotea, en qu es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. Des d'aleshores ha publicat diverses obres, entre les quals destaca Diario de una abuela de verano, que va ser portada a la televisi en una srie del mateix ttol.

Des del comenament dels anys noranta collabora regularment en diaris i revistes amb els seus articles, a ms de la seva feina com a conferenciant i activista en moviments solidaris i reivindicatius de drets humans.

A banda de la seva activitat literria, Rosa Regs tamb ha estat directora de l'Ateneu Americ de la Casa d'Amrica de Madrid  (1994 1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya (2004 2007).

 Obres en ordre cronolgic .
Ginebra (1987);
Memoria de Almator (1991);
Azul  (1994);
Canciones de amor y de batalla (1995);
Viaje a la luz del Cham (1995);
Pobre corazn (1996);
Desde el mar (1997);
Ms canciones (1998);
Sangre de mi sangre: la aventura de los hijos (1998);
Sombras, nada ms (1998);
Luna lunera (1999);
Hi havia una vegada (2001);
La cancin de Dorotea (2001);
Per un mn millor (2002);
Diario de una abuela de verano. El paso del tiempo (2004);
El valor de la protesta. El compromiso con la vida (2004);
Volcanes dormidos. Un viaje por Centroamrica (2005);
Viento armado (2005);
Memries de la Costa Brava (2006) ;
 Premis literaris .
1994 - Premi Nadal per Azul ;
1999 - Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa per Luna lunera ;
2001 - Premi Planeta per La cancin de Dorotea ;
Distincions.
- Cavaller de la Legi d'Honor de la Repblica Francesa (2005).

- Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005).

- 1 Medalla Josep Pla de l'Associaci Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme (2003). 

 Enllaos externs .
Web de Rosa Regs














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193756" title="Llot bentontic" nonfiltered="254" processed="253" dbindex="80254">
El llot bentontic s una barreja de bentonita amb aigua.

La bentonita s un tipus d'argila montmorilontica de molt alt lmit lquid. Aix implica que tot i que se li afegeixi molta aigua, la barreja no perd estabilitat o consistncia.

Els llots bentontics tenen una propietat molt important, que els fa molt tils en construcci. Quan un llot bentontic s pastat sense que es produeixi variaci d'aigua, perd resistncia, comportant-se com un fluid. En canvi, torna a adquirir aquesta resistncia un cop entra en reps. Vegeu tixotropia.

Aplicacions del llot bentontic.
La principal aplicaci de llot bentontic est vinculada a les excavacions. Quan s'est excavant una rasa, el llot bentontic evita que es produeixin despreniments en aquesta. Aix es dna en l'execuci dels murs pantalla.

A ms, en terrenys tous en els que es produirien despreniments, els llots bentontics s'introdueixen pels porus del terreny, formant el pasts o cake, que s una barreja de la sorra o grava del terreny, amb l'argila de la bentonita. Aquest cake confereix al terreny de les parets de l'excavaci una major cohesi.

Quan el llot bentontic s'empra en excavacions, sol servir per a extreure les detritus del terreny. Aix s'aconsegueix recirculant constantment. Per aix, es fa necessria una neteja del mateix, eliminant les restes de detritus que contingui al extreure'l de la rasa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193758" title="Anderson Mesa" nonfiltered="255" processed="254" dbindex="80255">


L'observatori de Lowell, estaci d'Anderson Mesa (codi 688 de IAU) va ser establert el 1959 com a observatori estelar del centre del Lowell Observatory. Actualment a Anderson Mesa hi han diversos telescopis grans que s'utilitzen per a observar programes tals com LONEOS. El lloc est situat aproximadament a 12 milles al sud-est del campus principal de Lowell al pujol de Mart a  Flagstaff, Arizona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193760" title="Noshaq" nonfiltered="256" processed="255" dbindex="80256">

El Noshaq o Nowshak, amb 7.492 m, s la muntanya ms alta d'Afganistan i la segona ms elevada de l'Hindu Kush desprs del Tirich Mir (7.690 m). El Nowshak est situat al nord-est del pas, tot seguint la lnia Durand que delimita la frontera amb el Pakistan.

El primer ascens de la muntanya es produ el 1960, realitzada per Toshiaki Sakai i Goro Iwatsuboa, membres d'una expedici japonesa. Van realitzar la seva ascensi per l'aresta sud-oest a partir de la glacera de Qadzi Deh. Actualment, la via normal segueix l'aresta oest.

El primer ascens hivernal es produ el 1973, per Tadeusz Piotrowski i Andrzej Zawada, membres d'una expedici polonesa, per la cara nord. Fou la primera ascensi hivernal d'un cim de ms de 7.000 m.

Vegeu tamb.
Hindu Kush;

Enllaos externs.
 Noshaq a Summitpost;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193765" title="Dels Anells de Poder i de la Tercera Edat" nonfiltered="257" processed="256" dbindex="80257">
Dels Anells de Poder i de la Tercera Edat s la cinquena i darrera part de El Silmarllion de J.R.R. Tolkien. s un assaig histric relativament curt (unes 20 pgines) que serveix alhora d'pileg dels fets descrits al Silmarllion i com a introducci a El Senyor dels Anells, extenent-se fins al final de la Guerra de l'Anell.

La inclusi dels esdeveniments descrits a El Senyor dels Anells de forma molt resumida a les darreres pgines serveix per lligar-los la gran pica de la primera i segona edats, a part de suggerir que si s'hagus escrit els Silmarllion amb l'estil de El Senyor dels Anells s'hauria allargat centenars de volums.

Desprs de la mort de Tolkien el 1973, Christopher Tolkien va completar i donar estructura a l'assaig amb l'ajuda de Guy Gavriel Kay. Es pot trobar informaci sobre el rerefons i el desenvolupament del text al volum La Traci d'sengard de la Histria de la Terra Mitjana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193768" title="Hard-Fi" nonfiltered="258" processed="257" dbindex="80258">

Hard-Fi sn un grup indie rock britnic procedent de Staines, Surrey, Regne Unit, un suburbi i poble dormitori 25 km al sud de Londres que ha infulenciat significantment el seu estil musical i lletres, i on es formaren com a grup en 2003. El grup est compost del vocalista Richard Archer, el baixista Kai Stephens, el guitarrista Ross Phillips i el bateria Steve Kemp. El grup va tocar el seu primer concert en 2003 en Manchester, el que Archer va descriure com "Un gran honor per a nosaltres", per probablement el concert ms important ha estat el de Brixton, quan varen agotar les entrades de les 5 nits consecutives que van tocar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193769" title="Jethro Tull" nonfiltered="259" processed="258" dbindex="80259">

Jethro Tull s un grup angls de rock que es va formar al 1967. Les seves senyes d'identitat musicals sn el personal estil vocal i la flauta solista del seu lder Ian Anderson. Als seus inicis feien Rythm&Blues amb un toc d'experimentaci, incorporant amb els anys elements del folklore musical de les illes britniques o del jazz; aix com ajudant a crear, amb l'lbum Aqualung, les bases del hard rock. Les seues influncies eclctiques, la variada instrumentaci, les seues elaborades lletres o el treball conceptual dels seus lbum els han portat a ser etiquetats sovint com a grup de rock progressiu. Prenen el nom de l'inventor homnim de diversos utensilis per a l'agricultura.

 Histria.

 1963 1967: Orgens .

La primera banda d'Ian Anderson, va comenar el 1963 a Blackpool, i es coneixia amb el nom de "The blades". Cap a 1966, es convertiren en una banda de soul blanc de set membres que es va anomenar "the John Evan Band" (i, ms tard, "the John Evan Smash" ), nom que procedia del pianista John Evans, que prescindia de la  "s" final del seu nom per fer-lo ms original. La composici d'aquest grup era Ian Anderson, Chris Riley, Barrie Barlow, Jeffrey Hammond, Jim Doolin, Martin Skyrme i John Evans.
La premsa especialitzada de l poca els va deixar molt b i en ella es ressalta l'originalitat d'una pea anomenada "Take de easy way", composada per aquell vocalista barbut que tan lluny hauria d'arribar al cap dels anys.
La banda es va desplaar cap a Londres a la recerca de ms contractes per a actuar i es van establir als voltants de Luton. Fins i tot van arribar a viatjar a Liverpool. Al cap de poc temps, per, les coses no varen fruir i la major part del grup va abandonar i van retornar cap al nord. Ian Anderson es va quedar sl amb el baixista Glenn Cornick i es varen unir al guitarrista de blues Mick Abrahams i el bateria Clive Bunker,ambds procedents del grup de Luton "McGregor's Engine". En un comenament, aquesta nova agrupaci no era capa de tocar dues vegades al mateix local, per la qual cosa anaven canviant sovint de nom per poder continuar tocant al circuit de clubs de Londres. Els diversos noms els triaven ells mateixos o els seus representants, un d'ells, afeccionat a la histria, va triar el de "Jethro Tull" en homenatge a l'inventor de la sembra de llavors per enterrament. Aquest nom es va fixar per pura casualitat, ats que era el que feien servir el primer cop que al propietari d'un club (John Gee del Marquee Club de Londres) li va agradar prou l'actuaci com per a fer-los tornar. Poc desprs van signar pel segell Ellis-Wright convertint-se en la tercera banda del que havia de convertir-se en l'imperi Chrysalis.

1968: Blues progressiu.

Es va publicar, sense gaire xit, un disc senzill, "Sunshine Day", produt per Derek Lawrence, una pea pop escrita per Abrahams. Aquest  single  s actualment una pea de colleccionista, pel fet de qu el nom de la banda apareixia errniament com a "Jethro Toe". 
L any 1968 apareix l lbum  This Was  que, a ms de msica escrita per Anderson i Abrahams inclou els temes "Cat's Squirrel", de procedncia tradicional, que posa de manifest l estil blues-rock de l Abrahams; i "Serenade to a Cuckoo", de Rahsaan Roland Kirk, on ens trobem un Ian que comena tmidament a tocar la flauta, instrument on s havia iniciat noms sis mesos abans de la gravaci del disc. El so de la banda s descrit per Ian Anderson com  alguna cosa semblat a un blues progressiu amb una mica de jazz".
Desprs d aquest lbum, Mick Abrahams va deixar el grup per tal de formar la seva prpia banda:  Blodwyn Pig .


 Discografia de Jethro Tull.

lbums d'estudi.




This Was (1968);
Stand Up (1969);
Benefit (1970);
Aqualung (1971);
Thick as a Brick (1972);
A Passion Play (1973);
War Child (1974);
Minstrel in the Gallery (1975);
Too Old to Rock 'n' Roll: Too Young to Die! (1976);
Songs from the Wood (1977);
Heavy Horses (1978);
Stormwatch (1979);
A (1980);
Under Wraps (1984);
A Classic Case(1985);
Crest of a Knave (1987);
Rock Island (1989);
Catfish Rising (1991);
Roots to Branches (1995);
J-Tull Dot Com (1999);
The Jethro Tull Christmas Album (2003);

 Enllaos externs.
  Web oficial de Jethro Tull;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193772" title="Jaime Lamo de Espinosa y Michels de Champourcin" nonfiltered="260" processed="259" dbindex="80260">

Jaime Lamo de Espinosa y Michels de Champourcin, 13 Marqus de Mirasol, Bar de Frignani i Frignestani ( Madrid, Espanya 1941 ) s un poltic, economista, enginyer i professor universitari espanyol que fou Ministre d'Agricultura entre 1978 i 1982.

Biografia.
Va nixer el 4 d'abril de 1941 a la ciutat de Madrid, fill de Emilio Lamo de Espinosa y Enrquez de Navarra, 12 Marqus de Mirasol, Bar de Frignani i Frignestani. Va estudiar enginyeria agrnoma i cincies econmiques a la Universitat de Madrid, esdevenint posteriorment catedrtic d'economia i poltica agrria a la Universitat Politcnica de Madrid aix com a l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Agrnoms de Madrid.

Activitat poltica.
L'any 1973 fou nomenat Director del Gabinet Tcnic del Ministeri d'Agricultura, passant a ser Director General d'Indstries Alimentries l'any 1974 i subsecretari del Ministeri el 1976.

Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD), en la remodelaci l'any 1978 del primer govern d'Adolfo Surez fou nomenat Ministre d'Agricultura, crrec que desenvolup fins el desembre de 1981, moment en el qual fou nomenat Ministre Adjunt al President. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs per la UCD en representaci de la provncia de Castell, sent nomenat portaveu d'aquest partit al Congrs entre 1981 i 1982. En la seva funci de Ministre d'Agricultura entre 1979 i 1981 fou president de la Conferncia Mundial de l'Organitzaci de les Nacions unides per a l'Alimentaci i l'Agricultura (FAO) i l'any 1980 president de la Conferncia de Ministres d'Agricultura de l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE).

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Jaime Lamo al Congrs dels Diputats;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193777" title="Dogville" nonfiltered="261" processed="260" dbindex="80261">
Dogville s una pellcula del director de cinema dans Lars von Trier rodada en angls i protagonitzada per l'actriu Nicole Kidman. s la primera part de la trilogia "USA: Land of Opportunity", la segona part de la qual s Manderlay i la tercera, que de moment est ajornada indefinidament, es titular Wasington.

Repartiment.
 Grace Mulligan -- Nicole Kidman;
 Ma Ginger -- Lauren Bacall;
 The Big Man -- James Caan;
 Narrator -- John Hurt;
 Tom Edison Jr. -- Paul Bettany;
 Chuck -- Stellan Skarsgrd;
 Vera -- Patricia Clarkson;
 Bill -- Jeremy Davies;
 Tom Edison Sr. -- Philip Baker Hall;
 Jack McCay -- Ben Gazzara;
 Mrs. Henson -- Blair Brown;
 Gloria -- Harriet Anderson;
 Martha -- Siobhan Fallon Hogan;
 Liz Henson -- Chloe Sevigny;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193781" title="Llista de pellcules d'anime" nonfiltered="262" processed="261" dbindex="80262">

Aquesta llista alfabtica de pellcules s'ha confeccionat en base als directors que les han
dirigides.
S'ha dividit en dues parts: directors japonesos i directors de la resta del mn. Cadascun d'ells apareix  amb
els noms coneguts, poblaci i pas d'origen, aix com l'any de naixement.
Les pellcules estan amb el nom original, i al costat del qual el nom en catal, si escau.
Cal tindre en compte que hi ha pellcules dirigides per ms d'un director i que, per tant,
les mostrem dues o ms vegades.

 
 DIRECTORS JAPONESOS .
----


 AKITAR DAICHI, Heitar Dachi (Gunma, Jap, 1956) .
----
Toire no hanako -san.
Mahu gauken! Aoi ryuno Himitsu (1997). El secret del drac blau.
 HAYAO MIYAZAKI (Tquio, Jap, 1941) .
----
Gake no ue no ponyo(2008).
Hoshi wo kaita hi (2006).
Mizugumo monmon (2006).
Yadosagashi (2006).
Hauru no ugoku shiro (2004). El castell ambulant.
Mei to koneko basu (2002).
Koro no dai-sanpo (2002).
Kujira tori (2001).
Sen to chihiro no kamikakushi (2001). El viatge de chihiro.
Mononoke-hime (1997). La princesa mononoke.
Mimi wo Sumaseba (1995). Dirigida tamb per Yoshifumi Kond.
On your mark (1995).
Kurenai no buta (1992). Porco rosso.
Majo no takkybin (1989). Nicky, l'aprenenta de bruixa.
Tonari no totoro (1988). El meu ve Totoro.
Tenk no shiro rapyuta (1986). Lputa, el castell al cel.
Kaze no tai no naushika (1984). Nausica de la vall del vent.
Mirai shnen conan tukubetsu-hen: Kyodaiki giganto no fukkatsu (1984).
Cliff hanger (1983). Cliff Hanger.
Rupan sansei:part II (1980). El castell de Cagliostro, Lupin III.
 HAYATO DATE (Jap, 1961) .
----
Naruto: Konoha no sato no dai undoukai (2004).
Naruto: Daikatsugeki! Yokihime ninpocho dattebayo! (2004). Naruto: la pel.lcula.
Gensomaden saiyuki (2001).
 HIDEAKI ANNO (Ube, Jap, 1960) .
----
Wevangeriwon shin gekij-ban (2007-2008). Tetralogia de N.G.E. Dirigida tamb per Kazuya Tsurumaki i Masayuki.
Eva: 1.0 you are (not) alone (2007). La tornada d'evangelion. Director en cap. Dirigida tamb per Masayuki i Kazuya Tsurumaki.
Kusoh no kikai-tachi no naka no hakai no hatsumei (2002).
Shiki-jitsu (2000). Shiki-jitsu.
Love & pop (1998). ;
Shin seiki evangelion gekij-ban: air/magokoro wo, kimi ni (1997). Evangelion: el final. Dirigida tamb per Kazuya Tsurumaki.
Shin seiki evangelion gekij-ban: shito shinsei (1997). Evangelion: mort i renaixement. Dirigida tamb per Kazuya Tsurumaki.
 HIROSHI NISHIKIORI (Jap) .
----
Dorami & Doraemons: Space Land's Critical Event (2001).
Azumanga Dai (2001). Azumanga Daioh. ;
The Doraemons: Doki Doki Widcat Engine (2000).
 YAMAZAKI KAZUO (Tquio, Jap, 1949) .
----
Please save my earth (1996);
Boku no chiky on mamotte (1994);
Kaze no wa amunejia (1993) El vent d'amnsia;
Five stars stories (1989);
Mezon ikkoku (1986) Maison ikkoku;
Urusei yatsura: Ryoko no kugatsu no ochakai (1986);
Urusei yatsura 4: Ramu za feb (1986);
Urusei yatsura 3: Rimenb mi rabu (1985);
Urusei yatsura (1981);
Anime oyako gekij (1981);
 HIROYUKI MORITA (Fukuoka, Jap, 1964) .
----
Neko no ongaeshi (2002). Haru al regne dels gats.
 ISAO TAKAHATA (Mie, Jap, 1935) .
----
Huokekyo tonari no yamada-kun (1999). Els meus vens, els Yamada.
Heisei tanuki gassen pompoko (1994). Pom poko.
Omohide poro poro (1991). Only yesterday.
Hotaru no haka (1988). La tomba de les cuques de llum.
Yanagama horiwari monogatari (1987). La histria dels canals dels Yanagama.
Sero hiki no gshu (1982). Ghosu en violoncellista.
Jarinko chie (1981). Jarinko chie.
Panda kopanda amefuri skasu no maki (1973).
Panda kopanda (1972) Panda kopanda.
Toiyo no oji: Horusu no daiboken (1968). Les aventures d'Horus, princep del sol.
 KATSUHIRO OTOMO (Hasama, Jap, 1954) .
----
Mushi-shi (2007). Mushishi. ;
Suchmubi (2004). Steamboy.
Taih no machi (1995).
Memorizu (1995). Memries. Dirigida tamb per Koji Morimoto i Tensai Okamura.
Akira (1988). Akira. ;
Meiky monogatari (1987). Neo Tquio. Dirigida tamb per Rintaro i Yoshiaki Kawajiri.
Robotto knibaru (1987). Robot Carnival. Dirigida tamb per Koji Morimoto, Takashi Nakamura, Yasuomi Umetsu, Hiroyuki Kitazume, Atsuko Fukushima i Hidatoshi Omori.
Jiy o warera ni (1982).
 KAZUHIRO FURUHASHI (Jap, 1960) .
----
Rurni Kenshin: Ishin shishi e no Requiem (1997). Dirigida tamb per Tsuji Hajari.
Garo densetsu (1992). Dirigida tamb per Masami Obari i Hiroshi Fukutomi.
 KAZUKI AKANE (Osaka, Jap, 1962) .
----
Esukafurne (2000). Escaflowne: La pellcula.
 KAZUTO NAKAZAWA (Tquio, Jap, 1968) .
----
Genius party. Moondrive (2002). Dirigida tamb per Nicolas de Crcy, Atsuko Fukoshima, Yoji Fujuyama, Shji Kawamori, Kji Morimoto, Shin'ya hira, Tatsuyuki Tanaka, Shinichio Watanabe, Hiro Yamagata i Masaaki yuasa.
 KAZUYA TSURUMAKI (Gosen, Jap, 1966) .
----
Wevangeriwon shin gekij-ban (2007-2008). Tetralogia de N.G.E. Dirigida tamb per Hideaki Anno i Masayaki.
wevangeriwon shin gekij-ban: jo (2007). La tornada d'Evangelion. Dirigida tamb per Hideaki Anno i Masayaki.
Top wo nerae 2! (2005). Gunbuster 2.
Shin seiki evangelion gekij-ban: air/magokoro, Kimi ni (1997). Evangelion: el final. Dirigida tamb per Hideaki Anno.
Shin seiki evangelion gekij-ban: shito shinsei (1997). Evangelion: mort i renaixement. Dirigida tamb per Hideaki Anno i Masuyaki.
 KEIZOU KUSAKAWA (Jap) .
----
Inukami! (2007). Inukami. ;
 KOCHI CHIGIRA (Jap, 1959) .
----
Bureibu stri (2006). Brave Story.
 KOJI MORIMOTO (Wakayama, Jap, 1959) .
----
Jigen Bakudan (2005). Part de genius party.
Sachiro (2005). ;
Kanojo no omoide (1995).
Tob! Kujira no peek (1991).
Robot Carnival (1987). Dirigida tamb per Atsuko Fukushima, Hidetoshi Oomori, Hiroyuki Kitakubo, Hiroyuki Kitazume, Katsuhiri Otomo, Mao Lamdo, Takashi Nakamura i Yasuomi Umetsu.
 KUNIHIKO YUYAMA (Tquio, Jap, 1952) .
----
Gekij-ban pokett monsut adobansu jenereshn: Pocket monters Diamond and Pearl,Giratina and the Sky's Bouquet (2008).
Gekij-ban pokett monsut adobansu jenereshn: Pocket monters Diamomd and Pearl,Giratina tosora no Hanataba (2007).
Gekij-ban pokett monsut adobansu jenereshn: Pokemon renj yo umino oj manaf (2006). Pokmon: Ranger i el princep del mar.
Pikachu no wampaku island (2006).
Pokmon fushigi no dungeon sutsudo pokemon kyujotai gambarus (2006).
Gekij-ban pokett monsut adobansu jenereshn:My to had no yush Rucario (2005).Pokmon: Lucario i el misteri de Mew. Dirigida tamb per Darren Dustan.
Gekij-ban pokett monsut adobansu jenereshn:Rekku no Homonsh Deokishisu (2004). Pokmon: Dest Deoxis.
Gekij-ban pokett monsut adobansu jenereshn:Nanayo no negaiboshi jirach (2004). Pokmon 6. Dirigida tamb per Eric Stuart.
Gekij-ban pokett monsut adobansu jenereshn:Odoru himitsu kichi (2003).
Gekij-ban pokett monsut. Mizu no Miyako no mamorigami: Ratiasu to Ratiasu (2002). Pokmon 5: Els herois. Dirigida tamb per Jim Malone.
Gekij-ban pokett monsut. Sereb toki wo koeta deai (2001-2002). Pokmon 4: La tornada de Metwtwo.
Gekij-ban pokett monsut: Myts! Ware wa koko ni Ari (2001). Pokmon 3: La pel.lcula.
Gekij-ban pokett monsut: Raykou Ikazuchi no densetsu (2001). La llegenda de Thunder.
Gekij-ban pokett monsyt: Kessh t no tei (2000). L'emperador de la torre de cristall.
Pikachu tantentai (2000).
Gekij-ban pokett monsut: Maborosh no pokemon, rugia bakutan (1999). Pokmon 2000. Dirigida tamb per Michael  Haigney.
Gekij-ban pokett monsut: Mytsu no Gyakush (1998). Pokmon, la primera pel.lcula. Dirigida tamb per Michael Haigney.
Slayers great (1997). Director en cap.
Slayers returns (1996). Director en cap.
Shin kimagure orenji rod: Shosite ano natsu no hajimari (1996).
Dow meita senshi Windaria (1986). Windria.
 MAHIRO MAEDA (Tottori, Jap, 1963) .
----
Gala (2005). (Part de genius party).
 MAKOTO SHINKAI, Niitsu Shinkai (Nagano, Jap, 1973) .
----
Byousoju 5 cm (2007). 5 centmetres per segon.
Kumo no Mukou, Yakusoku no Basho (2004). ;
Tooi Sekai (1996);
 MAMORU OSHII (Tquio, Jap, 1951) .
----
The sky crawlers (2008).
Kkaku kidotai: Ghost in the shell 2 (2004).
Jigoku no banken: Kerberos (2003).
Kkaku kidotai: Ghost in the shell (1995).
Kidou keisatsu Patlabor 2 (1993). Patlabor 2.
Talking head (1992).
Kidou keisatsu Patlabor Gekijouban (1989). Patlabor.
Tenshi no tamago (1985).
Urusei Yatsuma: Beautiful dreamer (1984). Lamu.
Urusei Yatsuma: Only you (1983). Lamu: noms tu.
Nils no fushigi natabi (1982).
 MASAYUKI KOJIMA (Yamanashi, Jap, 1961) .
----
Piano no Mori (2007).
Kasei ryodan danasaito 999.9 (1998).
 MORIO ASAKA (Hyogo, Jap, 1967) .
----
Cardcaptor Sakura: Fuuin sareta card (2000). Sakura, la caadora de cartes: la carta segellada.
Cardcaptor Sakura (1999). Sakura, la caadora de cartes: la pel.lcula.
 NAOYASU HANYU (Jap) .
----
Chujikuu yousai Macross: Ai, oboete imasuka, clash of the Bionoids (1984). Dirigida, tamb, per Shoji Kawamori.
 NOBORU ISHIGORU (Tquio, Jap, 1938) .
----
Ginga eiyu densetsu: waga vuko wa hoshi no taikai (1998).
Ginga eiyu densetsu: arata naru tatakai no jokyoru (1993).
Heavy (1990).
Chou jikyuu yousai macross: ai, oboete imasuka (1984).
 NORIYUKE ABE, Noriyuki Abe (Jap) .
----
Bleach: The diamonddust rebellion-M hitotsu hyrinmaru (2007).
Gkijouban bleach: memories of nobody (2006).
Ninku (1996).
Yu yu hakusho (1993). Els invasors de l'infern.
 OSAMU TEZUKA (Toionaka, Jap, 1928) .
----
Mori no densetsu (1987). La llegenda del bosc.
Galaxy investigation 2100: Border planet (1986).
Unico (1981) nico, l'unicorn.
Bandar book-Hyakumannen chikyu no tabi (1978). Fa un mili d'anys.
Kureopatora (1970). Cleopatra.
Saiyu-ki (1960). Viatge a l'oest.
 RINTARO (SHIGEYUKI HAYASHI) (Tquio, Jap, 1941) .
----
Yona yona penguin (2009).
Metoroporisu (2001). Metrpoli.
Alexander Senki (2000). Dirigida tamb per Yoshinori Kanemori.
X (1996).
Sinsaku jungle taitei (1989). Dirigida tamb per Masami Hata.
Laberinth laberinth (1986).
Ho notori ho-hen (1986). Phoenix.
Kaimui no ken (1985).
Harmagedon: Genma taisen (1983). Armagedon.
Saynara Ginga tetsud sur-nain: Andromeda shchakueki (1981). Adu galxia express 999.
Ginga tesudo 999 (1979).
Uch kaizoku Captain Harlock. Arcadia-g no nazo (1978). El capit Harlock a l'Arcdia.
 RYUTARO NAKAMURA (Jap, 1955) .
----
Kino no tabi:Byoyuki no Kuni-for you- (2007);
Gusukobudori no Denki (1994).
 SATOSHI KON (Kushino, Jap, 1963) .
----
Paprika (2006). Paprika.
Ms dairinin (2004). ;
Tokyo godfathers (2003).
Sennen Joyu (2001).
Perfect blue (1998). Perfect blue.
 SATOSHI NISHIMURA (Jap) .
----
Toraigan (2009). Trigun.
 SATOSHI TAJIRI (Tquio, Jap, 1965) .
----
Poketto monsut: rub (2002) Pokmon rob;
Poketto monsut: safai (2002) Pokmon maragda;
Pokmon gold/ silver version (2000) Pokmon 2000;
Pokmon (1998) Pokmon;
Mario & Wario (1993);
 SHINICHIRO WATANABE (Kioto, Jap, 1965) .
----
Baby blue (Part de Genius party) (2007).
Cowboy Bebop: Tengoku no tobira (2001). Cowboy Bebop: La pel.lcula.
 SHINJI ARAMAKI (Fukuoka, Jap, 1960) .
----
Ekusu Machina (Appleesed 2) (2007).
Appurushdo (Appleseed. Ex Machina) (2004).
 SHINJI TAKAMATSU (1961) .
----
Kochira katsushika-ku Kamearikouen-mae. Hashutsujo 2: Ufo shrai! (2003).
Kochira katsushika-ku Kamearikouen-mae. Hashutsujo 1 (1999).
Kidou Senshi SD Gundam no Gyakushuu (1989). Dirigida tamb per Tetsuro Amino.
 TENSAI OKAMURA (Fukushima, Jap, 1961) .
----
Saish Heiki (1995).
 TETSUYA NOMURA (Koichi, Jap, 1970) .
----
Final fantasy VII: Advent children (2005). Final fantasy VII: El rescat.
 TOMOMI MOCHIZUKI (Hokkaido, Jap, 1958) .
----
Umi ga kikeru (ocean waves) (1993). Puc escoltar la mar.
Ano hi ni Kaeritai: Kimagure orange road (1988). Kimagure orange road.
Maison Ikkoku: Kanketsuhen (1988). Maisson Ikkoku.
 TSUTOMU SHIBAYAMA (Tquio, Jap, (1941) .
----
Doraemon: Nobita and the wind (2003).Doraemon i els Dus del vent.
Doraemon: Nobita's winged heroes (2001). Doraemon al mn mgic de les aus.
Doraemon: Nobita Robot Kingdom (2002).
Doraemon: Nobita and the legend of the sun King (2000). Doraemon i l'imperi maia.
Doraemon: Nobita gets lost in space (1999).
Doraemon: Nobita's south sea adventure (1998). Doraemon i els pirates del mar del sud.
Doraemon: Nobita's adventure in clockwork city (1997). Doraemon i la fbrica de joguines.
Doraemon: Nobita's galactic express (1996). Doraemon i el tren del temps.
Doraemon: Nobita's genesis diary (1995).
Doraemon: Nobita's fantastical three musketeers (1994).
Doraemon: Nobita's Tin-plate labyrinth (1993). Doraemon i el secret del laberint.
Doraemon: Nobita and the Kingdom of Clouds (1992). Doraemon i el misteri dels nvols.
Doraemon: Nobita in Dorabian nights (1991). Doraemon i les mil i una aventures.
Doraemon: Nobita's  animal planet (1990).
Doraemon: Nobita at the birth of Japan (1989).
Doraemon: Nobita's version of Saiyuki (1988).
Doraemon: Nobita and the dragon Rider (1987).
Doraemon: Nobita and the Platoon of the Iron men (1986).
Doraemon: Nobita's little "Star Wars" (1985).
Doraemon: Nobita's great adventure in the world of magic (1984).
Doraemon: Nobita's monstrous Underwater castle (1983).
21 Emon: Uch e Irasshai! (1981).
Makoto-chan (1980).
 YOSHIYUKI TOMINO (Odawara, Jap, (1941) .
----
Turn a Gundam 2: Gekkou Chou (2002).
Turn a Gundam 1: Chikyuu Kou (1999).
Kid senshi gundam f91 (1991);
Kid senshi gandamu: Gyakush no sh (1988);
Xabungle Graffiti (1983).
Densetsu-kyojin ideon: Hatsudou-hen (1982).
Densetsu-kyoshin ideon: Sesshoku-hen (1982).
Kid senshi gandamu 3: Meguriai sorahen (1982). Gundam 3.
Kid senshi gandamu 2: Ai senshihen (1981) Gundam 2.
Kid senshi gandamu 1 (1981). Gundam 1.
 DIRECTORS DE LA RESTA DEL MN .
----
 TAE KUN AN,Tae-geun Ahn (Corea del sud) .
Hammerboy (2003).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193788" title="Nou preuats" nonfiltered="263" processed="262" dbindex="80263">
Els nou preuats (en francs: les neuf preux) sou nou figures histriques presentades com l'ideal de la cavalleria. La llista va aparixer per primer cop a principis del segle XIV per Jacques de Longuyon al seu Voeux du Paon (1312). El grup de nou es divideix en tres trades, representant els millors campions del paganisme, l'antic testament i el cristianisme. La seva selecci es va convertir rpidament en un tema com en la literatura i l'art de l'Edat Mitjana i es van fer un lloc en l'imaginari popular.


Els nou preuats eren:
De l'poca pagana:
Hctor;
Alexandre el Gran;
Juli Csar;

Del temps de l'Antic Testament:
Josu;
David;
Judes Macabeu ;

De perode cristi:
Rei Arts;
Carlemany;
Jofr de Bouillon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193789" title="Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="264" processed="263" dbindex="80264">
La Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci del Consell de la Generalitat Valenciana s el departament o conselleria encarregat dirigir, gestionar i executar l'estratgia poltica en matria econmica del Consell. La Conselleria t competncies en les rees d'economia, hisenda, foment de l'ocupaci i l'economia social, formaci professional i continua, intermediaci en el mercat de treball i la coordinaci de grans projectes. 

A ms, s'encarrega de la redacci dels pressupostos anuals de la Generalitat Valenciana.

En l'actualitat (2007), el Conseller d'Economia, Hisenda i Ocupaci s Gerardo Camps Devesa.

 Llista de Consellers d'Economia, Hisenda i Ocupaci .


 Antecedents .
Al llarg de la histria democrtica del Pas Valenci, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci ha tingut diferents denominacions, incls les competncies que actualment coordina han estat a altres conselleries.  

 Conselleria d'Economia i Hisenda .
Aquesta fou la denominci del departament des dels governs pre-autonmics fins a la V Legislatura, no incloguent la competncia en ocupaci.

 Llista de Consellers d'Economia i Hisenda .


 Conselleria d'Economia, Comer i Indstria .
En el govern pre-autonmic va existir aquest departament de forma efmera.

 Llista de Consellers d'Economia, Comer i Indstria .


 Conselleria d'Hisenda .
Tamb durant l'etapa pre-atonmica exist aquesta conselleria durant un breu periode de temps.
 Llista de Consellers d'Hisenda .


 Conselleria d'Ocupaci .
En matria d'ocupaci, han existit diferents departaments amb competncies agrupades amb diferents critris. En una primera etapa dels overns pre-autonmics, fou una conselleria amb rang propi. s a partir de 1982 quan s'agrupa amb Sanitat i Seguretat Social, siguent conseller ngel Luna Gonzlez. Agrupaci que es mantindria fins 1985 amb la disgregaci de Sanitat, ja en l'etapa autonmica. A partir de la III Legislatura, la conselleria passa a denominar-se de Treball i Afers Socials fins 1997 (IV Legislatura). En aquest moment s'agrupa amb Industria i Comer. A la V Legislatura, torna a ocupar rang de Conselleria siguent Rafael Blasco Castany el seu responsable. I a partir de 2000 s'integra a la conselleria d'Economia i Hisenda fins l'actualitat.

 Llista de Consellers de Treball .


 Enllaos interns .
 Conselleries de la Generalitat Valenciana;
 Consell de la Generalitat Valenciana;

 Enllaos externs .
 Portal de la Conselleria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193790" title="Germ (nebot de Justini)" nonfiltered="265" processed="264" dbindex="80265">
Germ (Germanus) fou un patrici bizant nebot de l'emperador Justini I. 

Desprs de l'accessi d'aquest al tron (527), encara jove, fou nomenat comandant de les tropes gregues a Trcia i quasi va aniquilar als antes, un poble eslau que havia envat aquesta provncia.

En ocasi del mot de les tropes d'frica sota  Tzotzes,  que desprs de conquerir la provncia als vndals havia estat cridat a Siclia per les tendncies al mot de l'exrcit bizant,  Germ hi fou enviat junt amb Dmnic (Domnicus o Domnichus) i Simmac, suposadament com a consellers. Va arriar a Cartago (534)  on es va trobar que dos teros de l'exrcit era lleial a Tzotzes   i la resta estaven a la vora del mot. Va tractar suaument als soldats i va aconseguir calmar a les forces que restaven lleials,  i quan Tzotzes es va acostar li va lliurar una decisiva batalla  a Scalas Veteres o                , a Numdia, que va posar fi a la revolta. Tzetzes va fugir a Mauretnia. Quan ms tard s va produir a Cartago un segon intent de mot el cap dels rebels, Mxim, fou capturat i crucificat o empalat a la vista de tothom. 

Vers el 539 (o mxim el 540) fou cridat a Constantinoble  i enviat a defensar Sria contra Cosroes I de Prsia; no tenia forces suficients i encara que va fortificar Antioquia, la ciutat fou ocupada pels perses i es va haver de retirar a Cilcia (540). Aquesta derrota el va fer caure en desgracia i no se li va confiar cap comandament per un temps.

L'emperadriu Teodora va impedir tamb que cap dels fills de Germ   pogus casar-se amb nobles bizantins destacats; el 545 Germ va haver de negociar l'enlla de la seva filla, amb Joan, nebot de Vitali el Got, tot i que la seva noblesa era un rang inferir a la de Germ; per fins i tot aquest desigual enlla fou impedit per la cort. Un altre greuge fou que a la mort de Borais, germ de Germ, va deixar hereu a aquest i al seu fill, en perjudici de la seva prpia dona i fills als que noms va deixar el mnim legal; la filla de Borais va apellar i l'emperador va fallar al seu favor. 

Germ i els seus fills Just i Justini (Just havia estat cnsol ) foren contactats per unir-se a la conspiraci d'Artabanes que desprs de la mort de Teodora planejava matar a l'emperador Justini  i al general Belisari. Per la seva lleialtat no es va alterar i va denunciar el complot. L'emperador el va considerar sospits de participar en el complot, per va poder demostrar la seva innocncia.

El 550 l'emperador el va nomenar comandant de les forces contra els gots a Itlia. Germ i va dedicar molt de temps i esfor i fins i tot va invertir bona part de la seva fortuna personal. Just i Justini van servir amb ell; tamb l'acompany la seva segona dona Matasuntha o Matasunta (          ), una princesa ostrogoda viuda del rei Vitigs i avia de Teodoric el Gran. Va reunir un gran exrcit i va obtenir l'adhesi de molts soldats que servien sota els gots que van prometre desertar arribat el moment ja que sospitaven que els gots acabarien reconeixen a Matasunta. Una horda d'eslaus que havia creuat el Danubi i volia atacar Tessalnica, es va retirar en assabentar-se de la seva presencia a la zona amb l'exrcit a punt. Per abans de creuar a Itlia es va posar malalt i va morir desprs de poc temps a Sardica a Illria. 

De la seva segona dona va deixar un fill pstum que es va dir tamb Germ

Notes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193791" title="Germ (consogre de Maurici)" nonfiltered="266" processed="265" dbindex="80266">
Germ  (Germanus, vers 650-605) fou un patrici bizant, que podria ser el fill del patrici Germ.

Va emparentar amb l'emperador Maurici quant la seva filla es va casar amb Teodosi, fill d'aquest emperador,  el 602. 

Durant la revolta que va acabar amb el regnat i la vida de Maurici, el mateix 602, Teodosi i Germ eren absents de la capital en una cacera i van rebre noticies de la revolta dirigida per Focas que els oferia la corona a qualsevol dels dos.

Van retornar rpidament i Maurici va acusar a Germ de conspirar contra ell, i Germ alarmat es va refugiar en una esglsia; l'emperador va enviar tropes per agafar-lo per la resistncia dels seus servidors li va permetre escapar. Maurici llavors va acusar a Teodosi d'ajudar al seu sogre a escapar; Germ estava a punt d'entregar-se per els descontents de la ciutat no li van permetre i en previsi de la caiguda de Maurici van maniobrar per l'obtenci de la corona. 

Mentre les forces de Focas s'acostaven a la capital i Germ i altres van anar a trobar-lo. Focas li va oferir la corona que Germ va declinar. Focas va esdevenir emperador i en previsi de qualsevol acte de Germ, el va obligar a fer-se monjo (603) i finalment el va fer matar el 605 o 606 juntament amb la seva filla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193792" title="Germ (general)" nonfiltered="267" processed="266" dbindex="80267">
Germ (Germanus) fou un dels generals de l'emperador Tiberi II. L'emperador li va manifestar la seva confiana i estima donant-li com a muller a la seva filla Carito (Charito) el 582 i el ttol de Csar. Un altra filla de Tiberi II es va casar amb Maurici que desprs fou emperador.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193794" title="Germ (governador)" nonfiltered="268" processed="267" dbindex="80268">
Germ (Germanus)  era  governador bizant d'Edessa (587) durant el regnat de l'emperador Maurici (582-602).  Les tropes que guardaven la frontera oriental es van amotinar i van obligar a fugir al seu comandant en cap Prisc, i llavors van elegir com a nou comandant a Germ.

En temps de Focas encara tenia el comandament a la mateixa zona. El general Narss es va revoltar i va prendre possessi d'Edessa i Germ va ordenar assetjar la ciutat per fou derrotat i mortalment ferit (604) quan va arribar un exrcit persa que acudia en ajut del rebel, exrcit enviat per Cosroes II de Prsia 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193796" title="Germ I de Constantinoble" nonfiltered="269" processed="268" dbindex="80269">
Germ I de Constantinoble fou fill d'un patrici bizant de nom Justini executat per ordre de Constant IV (668-685). Germ fou castrat per ordre del mateix emperador per les queixes per la mort del seu pare.

Es va dedicar a la vida religiosa i fou bisbe de Czic. El 715 fou nomenat patriarca de Constantinoble i dos anys desprs va negociar l'abdicaci de Teodosi III en favor de Lle III de Bizanci. 

Amb aquest emperador va tenir un conflicte sobre l's de les imatges en el culte. Germ va batejar a Constant, fill de Lle III, i el infant va embrutar l'aigua sagrada amb una inoportuna defecaci (de la que li va venir el seu renom de Coprnim) i el patriarca va declarar que coses diabliques esdevindrien a l'esglsia i a la religi sota aquest prncep.

Germ es va oposar a la iconoclstia que afavoria Lle que finalment el va fer deposar el 730 i el va succeir Anastasi, oposat a les imatges. 

Va morir el 740. Fou anatemitzat al concili dels iconoclastes a Constantinoble el 754 per ms tard, amb la caiguda de la tendncia iconoclasta, fou reverenciat i considerat "confessor". Considerat sant, la seva festa se celebra el 12 de maig.

Es conserven alguns dels seus llibres: 

1.                                    :           ,                                   : Sobre els concilis general, quants foren, quan van ser, i perqu foren reunits  ;
2. Epistolae. Tres cartes dirigides a diferents bisbes ;
3. Homiliae, ;
4.  Un treball esmentat per Foci, avui perdut, contra la corrupci dels escrits de Gregori Nazianz ;
5. Comentaris sobre els escrits del  Pseudo-Dions l'Areopagita.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193799" title="Germ II de Constantinoble" nonfiltered="270" processed="269" dbindex="80270">
Germ II de Constantinoble fou un religis grec, nascut a Anaplios a la Propntida. Era diaca de Santa Sofia quan Constantinoble va ser ocupada pels llatins el 1204. 

Fou desprs monjo, essent conegut per la seva pietat i coneixements, fins que fou nomenat patriarca el 1222. Encara que nominalment era patriarca de Constantinoble, de fet tenia residencia a Nicea. 

Es decant per la uni de les esglsies grega i llatina i va escriure en aquest sentit al papa Gregori IX. L'emperador Joan Ducas-Vataces era tamb favorable a la uni i davant seu es va fer una conferencia entre Germ i alguns dels dirigents eclesistics del pas que va portar a un concili (1233) a Nimfea (Nymphaea) a Bitnia, per va acabar sense resultat.

Sembla que desprs d'aix Germ va esdevenir hostil a la uni i finalment fou deposat el 1240. Fou restaurat el 1254 per va morir al cap de poc temps, abans de la proclamaci de Teodor II Lscaris com emperador el mateix 1254 segons Nicfor Gregores, per segons Jordi Acropolita va morir el 1240. L'esglsia grega el t considerat sant.

Va deixar nombrosos escrits entre els quals: 

1.	Epistolae;
2.	Orationes  i  Homiliae;
3.	 Decreta ;
4.	Idiomelum in Festum Annunciationis;
5.	Rerum Ecclesiasticarum Theoria, o  Expositio in Liturgiam ;

Altres treballs restaren sense publicar i Fabricius en va fer una relaci (Fabricius. Bibl. Gr. vol. 11. p. 162)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193800" title="Germ III de Constantinoble" nonfiltered="271" processed="270" dbindex="80271">
Germ III de Constantinoble fou bisbe d'Adrianpolis i amic de l'emperador Miguel VII Paleleg. A sollicitud d'aquest emperador fou elegit patriarca de Constantinoble per un snode el 1267. Va acceptar desprs de molts precs el crrec per, degut a la forta oposici al seu nomenament (el seu predecessor Arseni era viu), el va renunciar al cap de pocs mesos i es va retirar a un monestir. Era un home erudit, educat , suau i de moral irreprotxable. Ms tard fou ambaixador de l'emperador al XIV Concili general de Li (1277) on va donar suport a la uni de les esglsies llatina i grega.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193801" title="Sant Germ d'Auxerre" nonfiltered="272" processed="271" dbindex="80272">
Sant Germ d'Auxerre (Germanus Autissiodorensis, vers 378-448) fou un eminent sant gal. Va nixer a Auxerre vers el 378, de pares nobles, que li van donar una bona educaci. Fou governador d'Armrica i desprs comandant militar a diverses provncies. 

Va abraar la religi cristiana i fou ordenat diaca per Amator, bisbe d'Auxerre, a la mort del qual fou escollit com a successor i va governar la seu del 418 al 448 o 449. Va combatre als heretges i va fundar el monestir de Sant Cosme i Sant Dami. Va visitar dues vegades Britnia (per combatre l'heretgia dels pelagians), la primera el 429 o 430 junt amb Llop de Troyes; i la segona el 446 o 447.

Va morir a Ravenna el 31 de juliol del 448 o 449. Els armoricans es van revoltar i per obtenir el seu perd Germ va fer una peregrinaci i va obtenir aquesta gracia de l'emperador. 

Va escriure un relat sobre la mort del rei Gourtigirnus o Vortigern de Britnia. Fou enterrat a l'oratori de Sant Maurici a Auxerre, construt per ell mateix, i que amb el temps fou una esglsia i desprs una abadia (Abadia de Sant Germ, fundada per la reina Clotilde, esposa de Clodoveu). El seu cos incorrupte fou trobat anys desprs i conservat a l'esglsia en lloc preferent fins que fou destrut pels hugonots el 1567.

Bibliografia.
 F.R. Hoare, The Western Fathers (New York: Harper Torchbooks, 1965). pgs. 283-320.
 Article de la Catholic Encyclopedia;
 E.G. Bowen, The Dedications of the Celtic Saints in Wales.
 E.A Thompson, Saint Germanus of Auxerre and the End of Roman Britain (Woodbridge, 1984).
 I.N. Wood, The End of Roman Britain: Continental Evidence and Parallels, M. Lapidge & D. Dumville ed. Gildas: New Approaches (Woodbridge, Suffolk ; Dover, New Hampshire, 1984), pgs. 1   25.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193804" title="Germ de Dumio" nonfiltered="273" processed="272" dbindex="80273">
Germ de Dumio fou un bisbe probablement d'origen got d'Hispnia, que apareix a les actes del IV Concili de Toledo el 633, com a Germanus Monasteri Dumiensis Eclesiae Episcopus. Com que el seu nom era preferent a 35 altres bisbes, se'l suposa ja gran i amb antiguitat a la seu. Probablement fou el sucessor de Benjam. Va morir vers el 635.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193806" title="Germ de Luxeuil" nonfiltered="274" processed="273" dbindex="80274">
Germa de Luxeuil fou un abat delsegle VII. Va nixer a Trveris en el s d'una famlia de rang senatorial. El pare es deia Optard (Optardus). La seva custdia fou encomenada a Sant Modoald que el va instruir en tota mena de disciplines. Als 17 anys, amb perms de Modoald, es va retirar a un monestir i degut als seus mrits i coneixements fou fet successivament abat de Luxeuil i de Grandfell. Va morir mrtir el 21 de febrer del 667.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193807" title="Sant Germ de Talloires" nonfiltered="275" processed="274" dbindex="80275">
Germ de Talloires fou un monjo benedict i desprs un monjo solitari del segle XI o XII. Vivia al monestir de Talloires en territori del bisbat de Ginebra, prop d'Annecy. La seva vida fou escrita en llat el 1621. desprs de viure en un comunitat religiosa i ser prior de Tallaires, va ser monjo solitari durant uns 40 anys. Urb VIII el va fer sant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193808" title="Sant Germ de Cosinitzes" nonfiltered="276" processed="275" dbindex="80276">
Sant Germ de Cosinitzes fou un religis grec que va fundar el monestir de Cosinitzes entre Trcia i Macednia, on va viure quasi tota la seva vida dedicat a la pietat. Fou conegut pel nom del seu monestir i no a l'inrevs. Cap al final de la seva vida va peregrinar a Palestina i va retornar a Europa on va construir una capella a la Verge Maria. Fou declarat sant per l'esglsia catlica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193811" title="Sant Germ d'Esccia" nonfiltered="277" processed="276" dbindex="80277">
Germ d'Esccia fou un religis escocs del segle V, fill d'una noble famlia, que va ser guanyat per la religi per Sant Germ d'Auxerre, que el va batejar amb el seu propi nom. 

El jove va renunciar als avantatges de la seva posici i va abraar la religi. Va viatjar a Frana per estar proper a Sant Germ d'Auxerre per no el va trobar i noms es va poder entrevistar amb el arquebisbe de Colnia Sant Sever, a Trveris, que el va consagrar bisbe i el va enviar a Frsia on va fer una tasca evanglica.

Desprs va anar a Roma i va recrrer Itlia, Frana i Hispnia, predicant la religi. Va anar llavors a Esccia on va seguir predicant i desprs va anar a la que desprs fou Normandia. A Amiens fou mort per un idolatra quan estava resant al lloc on desprs hi va haver el temple de Sant Germ, origen del poble de nom Saint-Germain-sur-Bresle. 

Va morir en una data indeterminada propera al 450 i fou declarat sant per l'esglsia catlica. La seva memria es commemora el 2 de maig.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193813" title="Gual" nonfiltered="278" processed="277" dbindex="80278">
Un gual s un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perqu qu l'aigua s prou baixa i el fons prou slid.

Per a la seva importncia militar i econmic en poques als quals els ponts eren rars, la presncia d'un gual sovint va ser la rao de l'establiment de pobles i ciutats. Aix va ser el cas de Navarcles al Bages, de Salamanca o de Roma. 

A Catalunya moltes carreteres de pags encara tenen guals en lloc de ponts per a creuar les rieres de rgim pluvial, dels quals el nivell d'aigua s baix, si ms no sn seques a l'estiu. Hom hi trobar sovint un passatge amb pedres per a facilitar el cam als vianants.

Guals en la toponmia.
vadum, vado (castell) Una de les hiptesis de l'origen del nom de Sabadell s que provingus del llat vadum o badallum, en referncia al gual per travessar el riu Ripoll.
trajectumUn altre mot llat, trajectum (que va evolucionar en neerlands vers -drecht, -trecht i  tricht) es troba al nom de la ciutat de Maastricht o gual al Mosa i molts altres topnims: Barendrecht, Berendrecht, Dordrecht, Duivendrecht, Haastrecht, Moordrecht, Sliedrecht, Utrecht, Tricht, Zwijndrecht.
voorde, ford Un gual es diu voorde en neerlands, ford en angls i Furt en alemany i ens condueix doncs a llocs com Amersfoort, Bosvoorde, Dietfurt, Dievoort, Frankfurt, Oxford, Steenvoorde, Stratford, Vilvoorde i Voorde.
rito, rhyd  El mot gllic rito es troba al nom llat de Limoges Augustoritum o gual d'August, en Niort que provindria de Nova Ritum o gual nou al riu Svre i al municipi galls Rhyd-Ddu o gual negre ;
thaEs troba el mot galic tha en el nom irlands de Dubln Baile tha Cliath ( la ciutat al gual amb les tanques de canya ) i en tha an R ( gual dels reis );

Batalles aprop de guals.
 218 aC: Batalla de Trbia;
 1808: Batalla de Sant Boi;
 1812: Batalla del Berzina durant les guerres napoleniques;

Galleria.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193814" title="Conselleria d'Infraestructures i Transports de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="279" processed="278" dbindex="80279">
La Conselleria d'Infraestructures i Transports del Consell de la Generalitat Valenciana s el mxim rgan responsable en matria d'obres pbliques, transports, ports, aeroports i energia.

En l'actualitat (2007), el Conseller d'Infraestructures i Transports s Mario Flores Lanuza.

 Estructura orgnica .
 Conseller;
 Gabinet del Conseller;
 Sotssecretaria;
 Secretaria General Administrativa;
 rea d'Estudis i Documentaci;
 Secretaria Autonmica d'Infraestructures;
 Direcci General d'Obres Pbliques;
 Direcci General de Transports i Logstica;
 Direcci General de Ports, Aeroports i Costes;
 Direcci General d'Energia;

 Consellers .
 Governs preautonmics (1978-1982) S'anomena Conseller d'Obres Pbliques i Urbanisme;
 (1978-1979): Antonio Garca Miralles (PSPV-PSOE) ;
 (1979-1979): Enric Monsons Domingo (UCD) ;
 (1979-1980): Antonio Espinosa Chapinal ;
 (1980-1981): Jos Luis Sorribes Mur (PSPV-PSOE);
 (1981-1982): Luis Verd Lpez Sanz;

  Governs de Trancisi (1982-1983) S'anomena Conseller d'Obres Pbliques i Urbanisme;
 (1982-1983): Luis Verd Lpez Sanz ;

 I Legislatura dels Governs autonmics (1983-1987);
 (1983-1985): Vicente Llombart Rosa (PSPV-PSOE) S'anomena Conseller d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 (1985-1987): Rafael Blasco Castany (PSPV-PSOE) S'anomena Conseller d'Obres Pbliques i Urbanisme;

 II Legislatura (1987-1991) S'anomena Conseller d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 (1987-1989): Rafael Blasco Castany (PSPV-PSOE)  ;
 (1989-1991): Eugenio Burriel de Orueta (PSPV-PSOE);

 III Legislatura (1991-1995) S'anomena Conseller d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 (1991-1995): Eugenio Burriel de Orueta (PSPV-PSOE);

 IV Legislatura (1995-1999) S'anomena Conseller d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 (1995-1998): Luis Fernando Cartagena Travesedo (PPCV) ;
 (1998-1999): Jos Ramn Garca Antn (PPCV);

 V Legislatura (1999-2003) S'anomena Conseller d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 (1999-2003): Jos Ramn Garca Antn (PPCV) ;

 VI Legislatura (2003-2007);
 (2003-2007): Jos Ramn Garca Antn (PPCV);

 VII Legislatura (2007-actualitat);
 (2007-actualitat): Mario Flores Lanuza (PPCV);

 Enllaos interns .
 Conselleries de la Generalitat Valenciana;
 Generalitat Valenciana;

 Enllaos externs .
 Portal de la Conselleria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193815" title="Sant Germ de Pars" nonfiltered="280" processed="279" dbindex="80280">

Germ de Pars fou un sant catlic nascut a Autun el 496 i mort a Pars el 28 de maig del 576. Era fill d'Eleuteri i Eusbia. Va estudiar a Avalon i a Luzy sota custdia d'un parent sacerdot de nom Escapili (Scapilion). 

Als 34 anys fou ordenat sacerdot per Sant Agripi d'Autun i va arribar a ser abat del monestir de Sant Sinfori prop d'Autun. Donava tantes almoines que els monjos es van revoltar contra ell. El 555 era a Pars al moment en qu va morir el bisbe Eusebi i el rei Khildebert, amb el consentiment de tots, el va proclamar bisbe de la ciutat. 

Va estar present als concilis de Pars III i IV (557 i 573) i al II Concili de Tours (566). El 540 Khildebert va anar a Hispnia i va assetjar Saragossa, per el setge fou un fracs. Els habitants de Saragossa s'havien declarat sota protecci de Sant Vicen mrtir, i llavors el rei, va aprofitar aix i va simular perdonar a la ciutat, retornant a Pars on va fer construir una esglsia dedicada a Sant Vicen que es va acabar el 23 de desembre del 558. Khildebert va patir una malaltia greu per fou curat suposadament per Sant Germ per finalment va morir el mateix dia que Germ consagrava l'esglsia de Sant Vicen el 23 de desembre del 558. Aquesta esglsia fou cremada pels normands al segle IX i reconstruda el 1014, fou desprs un monestir els abats del qual van tenir poder temporal fins el 1670. El Papa Alexandre III la va consagrar el 1163.

Germ va haver d'excomunicar al nou rei Caribert, fill de Khildebert, pels seus vicis, i va treballar per la pau entre els diversos fills del rei difunt.

Va morir el 28 de maig del 576 i fou enterrat a la capella de Sant Sinfori a l'esglsia de Sant Vicen. Pip els va fer traslladar al interior de l'esglsia el 754. Aquesta esglsia es coneguda com Saint Germain des Prs.

Es conserva una carta i un tractat sobre litrgia gala. Declarat sant, la seva memria es commemora el 28 de maig.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193816" title="Guanahani" nonfiltered="281" processed="280" dbindex="80281">
Guanahani s el nom originari de l'illa en la qual va desembarcar Cristfor Colom el 12 d'octubre de 1492, quan va arribar per primera vegada a Amrica, i que va rebatejar com a San Salvador, nom amb qu encara s coneguda l'illa de les Bahames que s'identifica comunament amb l'antiga Guanahani. L'illa estava habitada pel poble lucayo, o tano. Guanahani s sens dubte una de les illes de l'arxiplag de l'Antilles, i ms precisament a les Bahames. Tanmateix la identificaci de l'illa exacta a la qual va arribar Colom s matria de debat.

La pronunciaci correcta s Guanahani, sense accent en la i final.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193817" title="Paule Gemine" nonfiltered="282" processed="281" dbindex="80282">
Paule Germine (Paulus Germinus,                ) o Paule de Msia (                  ), fou un escriptor grec que va escriure alguns comentaris sobre els discursos de Lsies. Foci li atribueix la destrucci de les millors oracions de Lsies amb l'excusa que eren espries. Paule va atribuir a Lsies                           , en llat De Dono Iphicratis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193819" title="Lombok" nonfiltered="283" processed="282" dbindex="80283">

Lombok s una illa que pertany a la provncia indonsia de les Illes Petites de la Sonda Occidentals. Es troba situada entre les illes de Bali, de la qual la separa l'Estret de Lombok i Sumbawa, separada mitjanant l'Estret d'Alas. T una extensi de 4.725 km  i una poblaci de 2.536.000 habitants (2004). Mataram n's la ciutat ms important i alhora capital de la provncia.

Histria.
Histricament, l'illa guarda relaci amb les dinasties hinds de la vena Bali. El 1674 comen l'arribada d'holandesos a la part oriental de l'illa. El 1894, aprofitant una revolta dels sasaks, els holandesos es van fer amb el control total de Lombok i l'incorporen a les ndies Orientals Holandeses.

Ecologia.
De la mateixa manera que la resta d'illes que formen les Illes de la Sonda, Lombok pertany a l'rea de la lnia de Wallace (Wallacea), de gran inters cientfic per la gran biodiversitat.

Turisme.
El turisme a Lombok no s tan massiu com a la vena Bali. En ella els turistes trobaran platges quasi desertes i paisatges de gran bellesa, com el que envolta l'estratovolc Rinjani (3.726 m), el tercer en alada d'Indonsia.

Enllaos externs.
 Histria de Lombok, amb un mapa detallat;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193820" title="Geronci" nonfiltered="284" processed="283" dbindex="80284">


Onomstica:

Geronci, militar rom esmentat com a "comes";

Geronci, general rom d'origen germnic ;

Geronci de Nicomdia, bisbe de Nicomdia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193821" title="Geronci (comes)" nonfiltered="285" processed="284" dbindex="80285">
Geronci (Gerontius) fou un oficial rom esmentat amb el ttol de comes per Ammi. Va abraar el partit de Magenci i fou fet presoner a Arle per l'emperador Constant II (353) i condemnat a ser torturat i desprs desterrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193822" title="Geronci (general)" nonfiltered="286" processed="285" dbindex="80286">
Geronci (Gerontius) fou un general rom d'origen germnic (segons alguns brit) al qual l'usurpador Constant III va nomenar com a comandant del seu exrcit des`res de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justini.

Geronci tenia una bona reputaci com a militar i fou nomenat conjuntament amb el franc Edovinc (Edovinchus). El general Sar (Sarus) al que Estilic va enviar contra Constant, el va assetjar a Viena del Delfinat per es va retirar quan es va assebantar que Geronci havia estat nomenat, i va tornar a Itlia (408).  A l'estiu del 408 a Itlia es van reunir les tropes per contraatacar, sota el comandament dels generals d'Honori, emperador a Ravenna. Per Constant no els va esperar sin que va dirigir els seus atacs cap a Hispnia, on els cosins de l'emperador Honori asseguraven la lleialtat de les provncies per l'emperador de Ravenna, per sembla que alguns nobles volien abraar el partit de Constant.

Mentre Estilic i Sar atacaven des de Itlia, Constant va cridar al seu fill Constant, que era a un monestir, i el va fer csar, i el va enviar a Hispnia amb el general Geronci. Els governants d'Hispnia es van decantar definitivament per Constant quan el partit nacionalista rom, potser instigat pel govern de Constantinoble, va acusar a Estilic de preparar el lliurament de l'Imperi al rei visigot Alaric I, i va ordir un complot; va esclatar una revolta de tropes a Ticinum (Pavia) el 13 d'agost, que va obligar a Estilic a refugiar-se en una esglsia a Ravenna, sent assassinat en el moment de sortir (desprs de la promesa de qu salvaria la vida si sortia) pel cortes Olimp, sota ordres de l'Emperador Honori (23 d'agost del 408). El general Sar va abandonar a l'emperador Honori amb el seus homes i van deixar a l'emperador de Ravenna sense cap suport militar rellevant. Aix Honori va haver de reconixer a Constant com a co-emperador (409) i cnsol.

Per l'Emperador Honori comptava amb molts suports a Hispnia, car pertanyia a la dinastia Teodosiana, fundada per l'hisp Teodosi el gran. Uns cosins de Honori, anomenats Didim i Veri, van organitzar un exrcit amb els esclaus i colons de les seves propietats (exrcit al qual havien d'alimentar a costa del seu patrimoni propi) i van ocupar els passos Pirinencs, be per impedir l'arribada de tropes de Constant o per prevenir un atac brbar. 

Constant va elevar a la dignitat d'august al seu fill Constant, nomenant Csar a un altre fill anomenat Juli. Didim i Veri van demanar ajuda a Honori, per aquest es va limitar a concedir honors terics. Constant va vncer a Didim i al seu germ Teodosiol (Didimus i Teodosiolus) amb facilitat, i altres dos germans, Veri i Lagodi (Verianus i Lagodius) es van escapar a Constantinoble. Les tropes dels caps hispans segurament tenien escassa capacitat combativa.

Constant, qui no confiava en les milcies de les provncies d'Hispnia (pel que sembla aquestes milcies no van prendre partit en la lluita contra Didim i Veri) va encarregar la custdia dels passos pirinencs a uns mercenaris brbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missi de vigilncia fora encarregada als honoriaci, el que li va costar la destituci. 

Constant va confirmar l'encrrec als honoriaci. No se sap que va ocrrer, per aquests mercenaris brbars, b fora per negligncia, per traci o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, vndals i alans cap a Hispnia, avanat ja l'any 409 (les dates ms probables sn el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hispnia, Geronci, suposadament en saber que havia estat nomenat general en cap de Constant el general Just (Justus), es va rebellar i va proclamar Emperador al seu amic el general Mxim, de qui se sap que va encunyar moneda a Barcino i que sembla que va tenir residencia a Tarraco.

Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les Gllies amb el seu pare a Arle. Mentre els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silings (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador Mxim (i a travs d'ell, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condici de federats, i els va cedir totes les provncies d'Hispnia llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constant. 

Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a les Gllies. Constant, en una jugada desesperada, va envair Itlia: un cap anomenat Allbic, volia substituir a Honori per un cap ms capacitat i Constant s'hi va aliar, per la invasi no va reeixir i Allbic va morir i Constant es va haver de retirar altre cop a la Gllia (410). All les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. Constant va quedar assetjat a Arle per Geronci. 

El 411 l'Emperador Honori va enviar a la Gllia al Magister Militum Constanci, amb un exercit. Geronci es trobava a Arle, on mantenia el setge de Constant III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori.

Les tropes de Geronci a la Tarraconense es van rebellar i planejaven matar al seu cap. Atacat Geronci per un nombre superior de soldats rebels, es va defensar fins al darrer moment i en va matar molts, per quan va considerar que no se'n podia sortir es va sucidar, desprs de matar a la seva dona (que Sozomen diu que era cristiana, mentre Geronci era probablement pag)  i al seu fidel servidor al. L'emperador Mxim es va refugiar segurament amb els aliats brbars (probablement amb els alans). L'exrcit d'Hispnia es va sotmetre al general Constanci i per tant a l'emperador Honori.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193823" title="Geronci de Nicomdia" nonfiltered="287" processed="286" dbindex="80287">
Geronci (Gerontius) fou bisbe de Nicomdia. Fou ordenat diaca a Mil sota Sant Ambrs, per desprs de dir que una nit se li havia aparegut el dimoni, el bisbe el va ordenar quedar-se a casa per purificar-se amb penitencies. 

En lloc d'obeir Geronci se'n va anar a Constantinoble on va fer amic fins i tot a la cort, amb ajut dels quals va obtenir el bisbat de Nicomdia on fou ordenat per Helladi, bisbe de Cesarea de Capadcia, que tenia inters en obtenir un alt comandament militar pel seu fill i pensava que els amics de Geronci el podien ajudar.

Ambrs quan se'n va assabentar va escriure a Nectari bisbe de Constantinoble (381-397) amb indicacions per deposar a Geronci, per Nectari no va fer res; si que ho va fer el seu successor Sant Joan Crisstom que va deposar a Geronci el 399, per com que Geronci havia estat extraordinriament beneficis pel poble, la gent va refusar reconixer al seu successor Pansofi (Pansophius) i va anar en process des de la ciutat fins a la capital, cantant himnes, demanant la restituci de Geronci; aquesta circumstancia fou aprofitada pels enemics de Crisstom per acusar-lo. 

Al snode d'Oak, Geronci fou un dels acusadors de Crisstom (403). Desprs no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193825" title="Sant Germ" nonfiltered="288" processed="287" dbindex="80288">


Onomstica:

Sant Germ d'Egipte;
Sant Germ d'Alexandria;
Sant Germ de Raurcia;
Sant Germ de Tabauda;
Sant Germ d'Aquae Regiae;
Sant Germ mrtir;
Sant Germ bisbe;
Sant Germ de Nicomdia;
Sant Germ de Roma;
Sant Germ de Tessalnica;
Sant Germ de Girona;
Sant Germ de Tars;
Sant Germa de Dyrrhachium;
Sant Germ d'frica;
Sant Germ de Besanon;
Sant Germ de Pesaro;
Sant Germ de Pars, bisbe de Pars i sant;
Sant Germ d'Auxerre;
Sant Germ de Cosinitzes;
Sant Germ d'Esccia;
Sant Germ de Talloires;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193826" title="Gerostrat" nonfiltered="289" processed="288" dbindex="80289">
Gerostrat (Gerostratus,            ) fou rei d'Arad o Arados a Fencia. Com altres prnceps de Fencia servia a la flota persa dirigida per Autofradates, quan Alexandre el Gran, desprs de la batalla d'Issos va baixar cap a Fencia. El fill de Gerostrat, Estrat (Straton) es va sotmetre a Alexandre i poc desprs Gerostrat va fer el mateix i es va posar al servei del conqueridor amb la seva flota. Altres prnceps fenicis van fer el mateix, i aquesta flota fou molt til a Alexandre pel setge de Tir (332 aC)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193827" title="Gessi" nonfiltered="290" processed="289" dbindex="80290">



Onomstica:

Gessi (metge), metge grec ;

Aule Gessi, Cap dels magistrats d'Esmirna;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193828" title="Gessi (metge)" nonfiltered="291" processed="290" dbindex="80291">
Gessi (Gessius,        :) fou un destacat metge grec anomenat per Esteve Bizant com                             . Era nadiu de Gea prop de Petra a Arbia i va viure en el regnat de Zen (474-491). 

Fou deixeble de Domne, la reputaci del qual va eclipsar. Va adquirir riqueses i honors i sembla que era prou ambicis.  Com a filsof, condici que ell volia ostentar, la seva fama fou reduda. 

No consta que hagus deixar escrita cap obra per un petit treball de medicina sota el nom de Cassius Iatrosophista, li fou atribut  per algunes persones sense que s'hagi pogut acreditar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193829" title="Aule Gessi" nonfiltered="292" processed="291" dbindex="80292">
Aule Gessi (Aulus Gessius, el nom Aulus noms s el ms probable)  fou un magistrat d'Esmirna, conegut noms per les monedes. Fou el cap dels magistrats de la ciutat vers el final del regnat de Claudi i el comenament del regnat de Ner. Les monedes porten a un costat les cares de Claudi i Agripina Menor (dona de Claudi i mare de Ner) i a l'altra costat Nemesis amb la inscripci "A.                   . Aquesta moneda segurament fou emesa per commemorar el matrimoni de Claudi i Agripina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193830" title="Geta" nonfiltered="293" processed="292" dbindex="80293">


Etnologia:

Poble geta o poble dels getes, poble traci antic;

Onomstica:
Geta (cognom);

Hosidi Geta, escriptor rom de tragdies ;

Hosidi Geta, cavaller rom ;

Gneu Hosidi Geta, magistrat rom ;

Gai Licini Geta, cnsol el 116 aC;

Lusi Geta, prefecte del pretori sota l'emperador Claudi;

Publi Septimi Geta, emperador rom;

Publi Septimi Geta, germ de Septimi Sever;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193831" title="Hosidi Geta (escriptor)" nonfiltered="294" processed="293" dbindex="80294">
Hosidi Geta (Hosidius Geta) fou un escriptor de tragdies que va escriure la famosa tragdia Medea en 462 versos amb dilegs en hexmetres dactlics, les porcions corals en dimetres anapstics i el conjunt del principi al final s un cent Virgili. Noms s conegut per un passatge de Tertulli: "Vides hodie ex Virgilio fabulam in totum aliam componi, materia secundum versus, versibus secundum materiam concinnatis. Denique Hosidius Geta Medeam tragoediam ex Virgilio plenissime exsuxit". Encara que aquestes paraules no justifiquen que Tertulli i Geta fossin contemporanis sembla molt probable. Hosidi Geta era probablement el mateix que Gneu Hosidi Geta que va servir a l'emperador Claudi a Mauritnia i Britnia i s esmentat per Di Cassi. Per una inscripci se sap que fou cnsol sufecte l'any 49.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193832" title="Gai Licini Geta" nonfiltered="295" processed="294" dbindex="80295">
Gai Licini Geta (Caius Licinus Geta) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 116 aC. Fou expulsat del senat rom pels censors el 115 aC juntament amb 31 senadors ms. Ms tard va recuperar el seu rang de senador al segent cens. Ell mateix fou tamb censor a l'any 108 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193833" title="Lusi Geta" nonfiltered="296" processed="295" dbindex="80296">
Lusi Geta (Lusius Geta) fou prefecte del pretori sota l'emperador Claudi, l'any 48. Durant la detenci de l'emperadriu Valria Messallina fou substitut pel llibert Narcs i desprs destitut formalment el 52 per indicaci d'Agripina Menor que pensava que era lleial a Messalina i addicte al seu fill Britnic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193834" title="Publi Septimi Geta" nonfiltered="297" processed="296" dbindex="80297">


Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Jlia Domna. Va nixer a Mil el 27 de maig del 189, tres anys abans de la pujada del seu pare al tron. El nom l'hauria agafat del seu avi patern o d'un oncle patern (un germ de Septimi Sever que portava el mateix nom: Publi Septimi Geta).

De jove Geta va acompanyar al seu pare a la guerra contra els parts. El 198 Caracalla, el fill gran, fou declarat august (Geta tenia 19 anys) i les tropes van aclamar a Geta com a Csar, crrec que poc desprs va confirmar l'emperador i el senat. 

Apareix anomenat com a csar, pontfex i princeps juventutis a medalles o monedes datades entre el 205 i la seva mort el 212. El 205 fou cnsol per primera vegada i el 208 ho fou per segona vegada; en aquest segon consolat va anar a Britnia; el 209 va rebre el poder tribunici i el ttol d'august equiparat amb el seu germ. 

El 211 Septimi Sever va morir a York i els seus dos fills Caracalla i Geta van tornar a Roma i des de llavors la rivalitat no va parar de crixer; l'odi va derivar en violncia. Caracalla hauria fet diversos intents de matar a Geta, per aquest va prendre tota mena de precaucions. 

Al cap d'uns mesos Caracalla va fingir un desig de reconciliaci i va aconseguir que Geta baixs la gurdia i retires part de la seva escorta. La mare Jlia els va convidar als dos a la seva cambra per intentar la reconciliaci per Caracalla ja havia posat al lloc uns centurions que quan Geta va entrar el van matar. Jlia, que no en sabia res, va intentar intilment protegir amb el seu cos al seu fill petit; desprs fou obligada a aprovar el fet si es volia escapar a la mateixa sort. La mort es va produir probablement el febrer del 212 quan Geta tenia 23 anys. 

Caracalla va ordenar la destrucci de totes les seves esttues i que foren eliminades totes les inscripcions en honor seu, i la supressi de les monedes amb la seva cara; tot i aix s'han conservat moltes monedes i medalles. A les primeres monedes apareix esmentat com Lucius i Publius per a partir del 205 noms apareix la forma Publius.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193835" title="Publi Septimi Geta (germ de Septimi Sever)" nonfiltered="298" processed="297" dbindex="80298">
Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou germ de l'emperador Septimi Sever. Va exercir les magistratures de qestor, pretor de Creta, pretor de Cirene i cnsol el 203 juntament amb Plauci (Plautianus). Es creu que tenia algunes esperances de ser preferit com hereu als seus nebots i potser per aix va revelar a Septimi Sever els plans de Plauci, que desprs d'aquest temps va comenar a perdre la seva influncia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193836" title="Santiago Vzquez (Uruguai)" nonfiltered="299" processed="298" dbindex="80299">
Santiago Vzquez s un petit poble d'uns 3.000 habitants (2006) ubicat uns 10 quilmetres a l'oest de la ciutat de Montevideo, Uruguai, a la desembocadura del riu Santa Luca. T la particularitat de ser l'nic centre poblat del departament que no est unit a la ciutat de Montevideo, encara que a la prctica, s'ho considera parteix de la seva zona metropolitana.

Es destaquen al petit poble el pont giratori de ferro de fabricaci anglesa i el passeig a la vora del riu. En les seves proximitats es troba el centre penitenciari homnim.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193837" title="Gild" nonfiltered="300" processed="299" dbindex="80300">
Gild (llat: Gildo, de vegades Gildon) fou un cap berber fill de Nubel; aquest darrer tenia molta influncia entre els provincials de Mauritnia i al morir va deixar nombrosos fills legtims o illegtims entre els quals Firm (Firmus), Zamma o Zammac, Gild (Gildo), Mascezel o Mascizel o Mascezil (Zsim l'anomena            ), Dius, Salmaces, i  Mazuca, i una filla Cria (Cyria),  que sn els anomenats per Ammi Marcell. 

Zamma era amic del comte d'frica, Rom, per fou mort per Firm i el comes Rom va iniciar una persecuci ferotge que hauria estat la causa de la revolta de Firm (vers 372 a 375). Cria hauria donat suport a la revolta igual que tots els germans menys Gild, que va cooperar amb el comte Teodosi, el pare del futur Teodosi I el Gran. Mazuca fou ferit de mort i capturat durant la lluita i Firm va acabar sucidant-se. 

Gild va fer importants serveis a Teodosi i aix li va permetre desprs obtenir l'important crrec de Comes Africae i de Magister utriusque militiae per Africam. La provncia hauria estat governada per Gild durant 12 anys segons Claudi (vers 386 a 398). 

Vers el 387 la provncia va caure en mans del rebel Mxim i no se sap que va fer llavors Gild per cal suposar que va restar lleial si va continuar en el govern. El Codex Theodosianus demostra que exercia el crrec el 393.

A la guerra de Teodosi contra Arbogastes i Eugeni (394) va tenir una posici ambigua ja que encara que segurament era lleial a Teodosi, per no li va enviar ni diners, ni vaixells ni soldats i Claudi diu que Teodosi es va enfadar per aix i que noms la mort li va impedir fer-li la guerra.

El 397 l'eunuc Eutropi el va instigar a canviar la seva lleialtat de l'imperi occidental a l'oriental i Arcadi el va acceptar com a subjecte per Estilic, guardi d'Honori no estava tant ben disposat i va fer declarar a Gild com enemic pel senat que li va declarar la guerra. 

En aquest mateix temps, Mascezel, germ de Gild, les relacions del qual amb el governador no sn clares, be perqu desaprovava el canvi de lleialtat, be perqu romania enemic i la seva vida corria perill, va fugir a Itlia deixant a frica dos fills que servien a l'exrcit i als que Gild va fer matar. Estilic va considerar que Mascezel seria un bon cap contra Gild, i li va donar el comandament d'uns 5000 soldats enviat contra Gildo el 398: Mascezel era cristi i es va fer acompanyar de diversos monjos i tota l'expedici va ser plena d'exercicis religiosos; va desembarcar a frica entre Thebeste i Metridera (a l'frica prpia) on es va trobar amb Gild, que va reunir un exrcit que suposadament tenia setanta mil homes, en part romans que el seguien en la seva revolta i en part gent de les tribus africanes reclutades darrerament. Mascezel havia tingut un somni en el que Sant Ambrs, bisbe de Mil mort poc abans, se li apareixia i li assegurava la victria, i es va enfrontar als enemics amb seguretat i els va derrotar. Gild va poder escapar cap a la costa i va agafar un vaixell per els vents contraris el van portar a Tabraca (Tabarka) on fou capturat i empresonat; es va penjar a la seva pres als pocs dies (398).

Gild era pag per la seva dona era cristiana com tamb una filla de nom Salvina que vers el 390 es va casar amb Nebridi, nebot de Flacilla la dona de l'emperador Teodosi I el Gran i van tenir dos fills. La germana de Gild, Cria, tamb fou cristiana i va dedicar la seva vida a la virginitat perpetua.

Quan Mascezel va tornar a Itlia per donar comptes de la victria, i va anar a Mil on era Estilic, va caure (per accident o per que el van empnyer) a un riu i es va ofegar. Orosi diu que la seva mort fou un cstig div pel seu orgull desprs de la victria, per oblidar-se dels monjos que havia portat a l'expedici i per haver agafat a persones que s'havien refugiat en una esglsia. Aquestes acusacions suggereixen que la seves suposades mostres de cristianisme eren interessades i potser corresponien a la necessitat d'encoratjar a les tropes prpies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193838" title="Gill" nonfiltered="301" processed="300" dbindex="80301">


Onomstica:

Quint Fulvi Gill, militar i magistrat rom ;
Gneu Fulvi Gill, magistrat roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193839" title="Quint Fulvi Gill" nonfiltered="302" processed="301" dbindex="80302">
Quint Fulvi Gill (Quintus Fulvius Gillo) fou un militar i magistrat rom que fou llegat de Publi Corneli Escipi Afric a frica. El seu cap el va enviar a Cartago el 203 aC. El 200 aC fou pretor i va obtenir Siclia com a provncia (Tit Livi xxx. 21, xxxi. 4, 6.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193840" title="Gneu Fulvi Gill" nonfiltered="303" processed="302" dbindex="80303">

Gneu Fulvi Gill (Cnaeus Fulvius Gillo) fou un magistrat roma probablement fill de Quint Fulvi Gill (Quintus Fulvius Gillo). Fou pretor el 167 aC i va tenir com a provncia la Hispnia Citerior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193841" title="Lactanci" nonfiltered="304" processed="303" dbindex="80304">
Luci Cecili (o Celi) Firmi Lactanci (Firmium c.245- Trveris c.325) fou un escriptor llat i apologista cristi nascut al nord d'frica, deixeble del mestre afric de retrica Arnobi de Sicca. Fou nascut probablement a Firmium a la meitat el segle III.
 
Biografia.
Va ensenyar retrica a diverses ciutats orientals de l'Imperi Rom, incloent Constantinoble. Fou nomenat professor de retrica a Nicomdia per Diocleci. Un cop convertit al cristianisme, el primer edicte de Diocleci contra els cristians (febrer del 303) va provocar el seu acomiadament. Segons Jeroni d'Estrid, va viure en la pobresa subsistint com a escriptor fins que Constant I el Gran el va reivindicar, convertint-lo en tutor de llat del seu fill Crisp. Podria haver acompanyat aquest ltim a Trveris l'any 317, quan fou designat Csar. Crisp fou executat a Istria el 326, per s'ignora si Lactanci va crrer la mateixa sort.

Obra.

Tan sols es conserven les seves obres cristianes. D'entre aquestes, les principals sn: De opificio Dei (303-304) (Sobre l'obra de Du), on pretn demostrar l'existncia de la providncia divina, prenent com a base la forma del cos hum; De ira Dei (Sobre la ira de Du), on sost, en contra de l'opini d'alguns filsofs, que la ira s un component necessari del carcter de Du, que ha de repartir un cstig just contra els malfactors; i les Institutiones divinae (Institucions divines). Aquesta ltima s una obra de gran envergadura, defensa de la doctrina cristiana com un sistema harmonis i lgic.

La seva aportaci s'emmarca en l' apologtica del cristianisme, prvia a la patrstica prpiament dita. La seva postura en el debat apologtic sobre si la religi havia d'acceptar o no la filosofia fou clara: com Tertulli, fou partidari de rebutjar la filosofia, en tractar-se d'un "cam desencertat per trobar la Veritat". No es pot entendre per la Ra el que s'ha de creure mitjanant la Fe.

Lactanci fou criticat pels cristians per les seves creences poc ortodoxes. Va escriure en una retrica ciceroniana (se'l va anomenar el Cicer cristi), en un to ms persuasiu que polmic, procurant justicar la fe per la ra abans que per l'autoritat. Una excepci a aquest estil es troba en el De mortibus persecutorum (Sobre les morts dels perseguidors) escrita en la Gllia el 318, poc desprs del triomf del cristianisme. Es tracta d'una esborronadora descripci dels successius destins dels emperadors que perseguiren els cristians, especialment a l'poca de Lactanci.

Altres obres: 

Divinarum Institutionum Libri VII.
Un  Eptom de les institucions ;

Com a poeta va escriure suposadament: 

1. De Phoenice;
2. Symposium;
3. De Pascha ad Felicem Episcopum;
4. De Passione Domini;

Jernim diu que fou autor de un  Symposium, d'una pea anomenada  Grammaticus, d'un itinerari en hexmetres  De Africa usque Nicomediam, i dos llibres, Ad Asclepiadem, i De Providentia summi Dei i quatre llibres de cartes, avui perdudes-

Bibliografia.
 
 

Ennllaos externs.
Lactanci a l'Enciclopdia Catlica.;
Lactanci, biografies i textos;
La Polmica de Arnobio y Lactancio en torno a la Ira Dei. Enrique Otn Sobrino. Universidad Complutense;
Lactanci: enllaos a textos i fonts.;
Obres de Lactanci.;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193842" title="Gil" nonfiltered="305" processed="304" dbindex="80305">


GIL, sigles del Grupo Independiente Liberal, un partit poltic espanyol fundat per Jess Gil y Gil;
Gil Pupilla, personatge de cmic;
Gil de Trent, tarent que va demanar rescat per uns nobles perses capturats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193843" title="Gil de Trent" nonfiltered="306" processed="305" dbindex="80306">
Gil de Trent (Gillus o Gillos) fou un tarent que va demanar rescat pels nobles perses enviats per Darios I de Prsia en missi d'exploraci amb el metge grec Demcedes, metge de l cort grega que havia caigut presoner i desprs havia aconseguit fama i el favor del rei i la reina. 

Al arribar a Trent el rei Aristfiles, els va fer presoners i Demcedes va aprofitar el moment per escapar cap a la seva ciutat natal de Crotona on va romandre. Els perses van exigir la seva entrega per no els hi fou concedida.

La resta dels perses que havien arribar a la costa de Iapgia i havien estat fets presoners van acabar en mans de Gil. Darios li va oferir a Gil la recompensa que volgus a canvi de la seva llibertat i Gil va demanar ser restitut a la seva ciutat de Trent de la que havia estat desterrat, i va suggerir fer aix amb la mediaci de la gent de Cnidos, ciutat amb forts llaos amb Trent. El intent de posar fi al seu desterrament no va reeixir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193846" title="Joaqun Surez (Uruguai)" nonfiltered="307" processed="306" dbindex="80307">

Joaqun Surez s un poble de l'Uruguai, ubicat al departament de Canelones,  a la setzena Secci Judicial, en el lmit amb el departament de Montevideo. Rep el seu nom de l'expresident de la Repblica i prcer de la independncia, conjuntament amb Jos Gervasio Artigas, el General Joaqun Surez, que va governar el pas des de 1843 fins a l'any 1852.

Va ser fundat pel rematador de terres Francisco Piria el 15 d'octubre de 1882, al paratge Cuchilla Alta, entre Toledo i Pando.

Era creuat per la via frria d'un extrem a l'altre (Ferrocarril uruguai de l'Est) i envoltat per la colnia Garibaldi, construda per Piria i la seva empresa "La Industrial".
Al costat de l'estaci es va reservar un lloc per a la plaa, la comissaria, l'esglsia i l'escola.

El 2 d'octubre de 1929 va ser declarat poble, i el fraccionament de terrenys cap a la ruta 8 va determinar l'origen de certes viles.
Les principals fonts de treball, a ms dels serveis pblics, sn granges de fruiters, fbrica d'enllatades, i pedreres de granit, encara que la majoria dels habitants treballa a Montevideo.

Compta amb un centre d'ensenyament secundari i all es troba citada la Colnia Educacional Roberto Berro, centre educatiu de l'INAME (Institut Nacional del Menor).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193851" title="Barros Blancos" nonfiltered="308" processed="307" dbindex="80308">

Barros Blancos, tamb coneguda com Capitn Juan Antonio Artigas, s una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones.

Aquesta localitat es caracteritza per ser una llarga franja poblada entre els lmits de Montevideo i la ciutat de Pando. Est ubicada sobre la ruta nacional 8, entre els quilmetres 22 i 29. Integra la vint-i-dosena Secci Judicial del departament de Canelones.

Histria.

El nom original d'aquesta localitat s'origina pel color de les seves terres pantanoses i blanquinoses. El 1963 Barros Blancos (en catal, "Fangs Blancs") va ser elevat a la categoria de poble.

El 25 de juny de 1976 va ser designat amb el nom de Capitn Juan Antonio Artigas, en homenatge a l'avi del prcer Jos Gervasio Artigas.

Va ser declarada ciutat, amb el nom de Juan Antonio Artigas el 13 de desembre de 1994, per la Llei Nm. 16.670.

El 12 de juliol de 2006 es presenta un projecte parlamentari perqu la ciutat torni a adquirir el nom oficial de "Barros Blancos". En l'articulat del projecte es reafirma la seva condici de ciutat i en l'exposici de motius es declara que l'rea d'influncia de la ciutat t una poblaci gran als 50.000 habitants, amb el que entraria a les ciutats amb major poblaci de l'Uruguai.

La zona va tenir, des de mitjan el segle XX, una explosi demogrfica molt alta. Al comenament a causa de la presncia d'alguns establiments industrials (cuirs, pintures, etc.) que van originar fonts de treball, moltes famlies van comprar i van confeccionar els seus modestos habitatges a la zona, es van installar escoles pbliques i un institut. En retreure's l'activitat dels establiments industrials els pobladors es van veure en la necessitat de viatjar a la ciutat de Pando o de Montevideo a la recerca de llocs de treball.

Malgrat l'esfor de diverses associacions i de diferents grups de vens, aquesta ciutat manca d'una identitat definida, a causa de la seva falta cohesi geogrfica i social. Oblidada pels anteriors governs departamentals i nacionals, no compta amb l'estructura ciutadana tpica i s un reflex de la moderna explosi demogrfica i de la falta de planificaci urbana.

Una casa de Cultura i diverses institucions socials i esportives sn els llocs de recreaci de la poblaci. Actualment es realitzen diversos projectes socials amb els joves de la zona. Entre ells la casa Jove i un cibercaf comunitari.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193853" title="Hugo Gunckel Ler" nonfiltered="309" processed="308" dbindex="80309">


Hugo Gunckel Ler (Valdivia, 10 d'agost del 1901   Santiago de Xile, 17 de juliol del 1997) va ser un farmacutic, naturalista i botnic xil expert en Cyperaceae.

 Biografia .
Des prs d'estudiar en el Collegi alemany i en el "Liceo de Hombres" de la seva ciutat natal, el 1921 entr a la universitat de Concepcin, on es titul de farmacutic. En aquest centre treball d'ajudant de botnica del professor Alcibades Santa Cruz, cosa que, juntament amb les excursions que feia amb els seus pares, li port un inters per la flora, les seves propietats i condicions de vida que no l'abandonarien ja mai ms.

Un cop titulat exerc en una farmcia a Talca. Tamb va fer farmacutic cap de la IV Zona de Ferrocarrils fins que aquesta plaa fou suprimida. Emigr a Corral per a parar-hi una farmcia, i la naturalesa quasi verge del pas, amb boscos, falgueres, herbes l'incitaren a convertir-se en colleccionista de plantes. En aquesta ciutat, a ms, feu d'alcalde i hi fund la "Tercera Compaa de Bomberos" i hi exerc A l'any 1940 es trasllada a Temuco, on es fa crrec de la direcci del Museo Araucano (actualment Museo Regional de la Araucana). A l'any 1946 es nomenat president de l'Escola d'Enginyers Forestals, la primera d'aquest tipus a Xile, feina que compagina amb l'estudi i la publicaci d'articles cientfics en el diari Austral, en altres diaris de la regi i en revistes cientfiques. Va ser membre fundador de l'Acadmia de Cincies Naturals, que presid durant dotze anys, i en la revista de la qual public al llarg de dues dcades. Amb Hans Niemeyer publica la "Revista Universitaria - Universidad Catlica" o "Anales de la Academia de Ciencias Naturales".

L'1 de maig del 1950 es trasllada a Santiago per fer-se crrec de la ctedra de botnica de la facultat de Farmcia de la universitat, que dirigia el professor Juan Ibez. Les obligacions d'aquest darrer a la UNESCO l'obliguen a absentar-se freqentment, i aix propicia que Hugo Gunckel el reemplaci a Santiago; la seva tasca passa a ser la formaci de l'Herbari de l'Escola de Qumica i Farmcia. En parallel, i fins a la jubilaci el 1968, Grubel ensenya a l'"Instituto Pedaggico", actualment la "Universidad Metropolitana de Ciencias de la Educacin". s elegit membre honorari de la "Sociedad Chilena de Historia y Geografa" i membre la "Academia Chilena de la Lengua" (1983-1997) .

 Abreviatura .
Internacionalment s'empra l'abreviatura Gunckel per a indicar-lo com a autoritat en la descripci i classificaci cientfica d'una espcie vegetal.

 Obres .
(Selecci)

 Llibres .
 Bibliografa moliniana Santiago de Chile: Fondo Andrs Bello, 1980;
 Desarrollo histrico de la profesin farmacutica en Santiago de Chile durante el perodo hispnico-colonial: (1541-1810) Santiago: Colegio de Qumico-Farmacuticos de Chile, 1983;
 Flora vascular de Chile: Tifaceas Santiago: Universitaria, 1959 (2 edicions);
 Helechos de Chile Santiago de Chile: Universidad de Chile, 1984;
 El idioma mapuche en la nomenclatura botnica chilena Santiago, 1966 (2 edicions);
 La medicina entre los antiguos araucanos Santiago, 1933;
 Nombres indgenas de plantas chilenas Santiago de Chile: Facultad de Qumica y Farmacia, Universidad de Chile, 1960 (2a. ed.) ;
 Carlos Munizaga Aguirre, Hugo Gunckel Ler Notas etnobotnicas del pueblo atacameo de Socaire Santiago de Chile, 1968 on line;
 Plantas chilenas descritas como nuevas por Juan Ignacio Molina y sus concordancias con la nomenclatura botnica actual Santiago: Museo Nacional de Historia Natural, 1972 ;
 El Profesor Doctor Alcibades Santa Cruz Temuco, 1944;

 Articles .
 Las lentibulariaceas de la flora valdiviana, a Revista universitaria 8-28 (1943): p. 41-52;
 Las Ciperceas chilenas descritas por Rodulfo Amando Philippi, a Boletn de la Sociedad de Biologa de Concepcin 18 (1944): 77-97;
 Algunas Ciperceas coleccionadas en la Regin del Volcn Llaima, a Revista Universitaria (Santiago de Chile) 30 (1945): 5-23;
 Acerca de las ciperceas en la obra del abate don Juan Ignacio Molina, a  Revista Universitaria 33 (1948): 9-12;
 Breves anotaciones sobre el botnico Willibald Lechler y un comentario sobre algunas ciperceas lechlerianas, a Revista Universitaria 33 (1948): 13-26;
 La floracin de la quila y el colige en la Araucana, a Ciencia e Investigacin 4 (1948): 91-95;
 Tres canciones infantiles mapuches de la regin de Boroa (Prov. de Cautn), a Revista universitaria 34-14 (1949): 117-124;
 Traducci i notes de l'article de Rodolfo Armando Philippi Excursin botnica a la Araucana efectuada en 1889, publicat a Farmacia Chilena 26-9 (1952): 387-396, 26-10: 435-451. L'edici original: R.A. Philippi Botanische Excursion in das Araukanerland Ber. Vereins Naturk. Cassel 41 (1896): 1-31 ;
 Plantas chilenas estudiadas por Linneo, a Revista Universitaria 38 (1953): 67-76;
 Las ciperceas de los alrededores de Quintero (Provincia Valparaso-Chile), a Revista Chilena de Historia Natural 54 (1955): 129-151;
 Humboldt y algunas de sus relaciones con Chile, a Revista universitaria 46 (1961): 3-15;
 Fitonimia atacamea, especialmente cunza, a Anales de la Academia Chilena de Ciencias Naturales 52 (1967): 1 81;
 Nombres vernaculares de plantas endmicas de Juan Fernndez, a Revista universitaria 31 (1968), 3-26;
 Vocablos populares tcnicos relacionados con la industria del alerce, a Noticiario Mensual del Museo Nacional de Historia Natural (1979): 274-275 ;
 Plantas mgicas mapuche, a Terra Ameriga 41 (1980): 73-75;
 Significado de nombres genricos de algunas plantas de la flora chilena, a Academia 4 (1982): 157-180 (Chloris chilensis vol. 9, nm. 2);

 Enllaos .



Referncies.
 C. Marticorena Bibliografa botnica taxonmica de Chile, article publicat a Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. # 41 (1992),  Missouri Botanical Press;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193856" title="Marqus de Castelldosrius" nonfiltered="310" processed="309" dbindex="80310">
Marqus de Castelldosrius s un ttol nobiliari concedit el 1690 per Carles II a Manuel d'Oms i de Santa Pau. El 1701 Felip V li afeg la Grandesa d'Espanya.

Titulars. 
 Manuel d'Oms i de Santa Pau (1651-1710): 1r marqus de Castelldosrius, Gran d'Espanya;
 Carles de Sentmenat i de Puiggener (1771-1802): 6 marqus de Castelldosrius, Gran d'Espanya, senyor de Vallgornera, Pollestres i Vilarnau;
 Carles de Sentmenat i de Riquer (1794-1856): 7 marqus de Castelldosrius, Gran d'Espanya, 23 bar de Santa Pau;
 Ramon de Sentmenat i de Saenz-Ramrez (1842-1873): 8 marqus de Castelldosrius, Gran d'Espanya, 24 bar de Santa Pau;
 Carles de Sentmenat i de Sentmenat: 9. marqus de Castelldosrius, Gran d Espanya, 2n marqus d Ors i 25 bar de Santa Pau;
 Flix de Sentmenat i Gell (1908-1975): 10 marqus de Castelldosrius, Gran d'Espanya, 8 marqus de Benavent, 3r marqus d'Ors, 26 bar de Santa Pau;
 Carles de Sentmenat i de Urruela: 11 marqus de Castelldosrius,  Gran d'Espanya, 27 bar de Santa Pau;
 Santiago de Sentmenat i de Urruela: 12 marqus de Castelldosrius,  Gran d'Espanya, marqus d'Ors, 28 bar de Santa Pau;

Enllaos externs.
Josep Maria Mangado i Artigas "El Marqus de Benavent (1768-1849) Estudio biogrfico sobre el guitarrista que encarg a Luigi Boccherini los Quintetos con guitarra";
BOE;
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;
Fons dels marquesos de Castelldosrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193858" title="Gran Premi del Jap del 1988" nonfiltered="311" processed="310" dbindex="80311">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1988 disputat al circuit de Suzuka el 30 d'octubre del 1988. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:      Ayrton Senna   1: 41. 853;
 Volta rpida:  Ayrton Senna   1: 46. 325  a la volta 33. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193868" title="Primer Imperi Francs" nonfiltered="312" processed="311" dbindex="80312">


El Primer Imperi Francs, conegut comunament com a Imperi Francs, Imperi Napolenic o simplement l'Imperi, cobreix el perode de la dominaci de Frana sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napole I de Frana.

Oficialment, el terme es refereix al perode comprs entre 1804 i 1814, des del final del Consolat fins a la Restauraci de la monarquia borbnica, encara que posteriorment va viure un epleg conegut com el perode dels Cent Dies, de l'1 de mar de 1815 a l'abdicaci final de Napole, el 22 de juny de 1815. Evidentment, es tracta d'un perode de la histria de Frana molt marcat per diferents guerres (veure: Guerres Napoleniques)

 Antecedents i segona coalici .

A Frana l'antic rgim havia estat enderrocat per les revolucionries idees republicanes que amenaaven d'expandir-se arreu d'Europa, aix va provocar una immediata reacci dels altres estats formant la primera coalici integrada per l'Imperi Austrac, Prssia, l'Imperi britnic, l'Imperi Espanyol i el Piemont (Itlia). La coalici va ser derrotada grcies a que els francesos van fer purgues massives de tots els qu estaven en contra de la Repblica (Robespierre), una gran mobilitzaci general, van reformar l'exercit i van adoptar innovadores tctiques militars. Cal destacar Napole com un general de gran qualitat malgrat que va necessitar bastant temps i un esfor hum i econmic notable per part de la poblaci francesa per poder vncer a la coalici.

Per l'any 1798 es va tornar a formar una poderosa coalici formada per l'Imperi rus, el britnic, l'Imperi Otom, Portugal, Npols i els Estats Pontificis, la qual va ser ms efectiva que la primera i el govern corrupte de Frana regit pel Directori executiu juntament amb d'altres factors com ara que l'exrcit rus estava dirigit per l'efica comandant Aleksandr Suvrov, que els dos millors comandants de Frana no estiguessin disponibles (Napole estava a la campanya egpcia per amenaar la ndia Britnica i el ministre Lazare Carnot ja no era al crrec) i la rpida revitalitzaci dels aliats van contribuir a la derrota Francesa

Al 1799 Napole torn a Frana deixant el comandament de la campanya egpcia al seu segon en el comandament, el general Kleber, i aboleix el directori l'any 1799 amb el cop d'estat de Brumari. La situaci era desesperada ja que tan sols es disposava de 300.000 soldats lluitant contra la coalici, per les coses comenaren a millorar, a la mort de Caterina II, quan els russos es comenaren a retirar. Llavors Napole va derrotar els austracs primer a la batalla de Marengo i desprs a la de Hohenlinden. Frana, tot i les brillants victries militars no pogu envair Anglaterra i fou derrotada a la batalla del Nil i a la de Trafalgar. En teoria el Tractat d'Amiens (1802) pos fi als conflictes entre ambduess potncies, per ni l'Imperi britnic ni el Frana en restaren satisfets i aquest tractat fou incomplert diverses durant noms una any. Finalment, l'any 1804 Napole declar l'Imperi el 2 de maig de 1804 i el 2 de desembre era coronat a Pars.

 La tercera i quarta coalici: domini francs a Europa .


Napole volia conquerir Anglaterra, per per aix necessitava tenir la superioritat naval. Per aconseguir-la va idear un pla per amenaar les ndies occidentals i el Carib i aix distreure els anglesos. A ms a ms va unir la seva flota amb l'espanyola, la qual seria comandada per l'almirall Pierre-Charles de Villeneuve. La flota franco-espanyola, per pat una desastrosa derrota a Trafalgar (1805), amb la qual qued consolidat el domini britnic dels mars i Napole pospos els seus plans d'invasi del Regne Unit.

L'abril de 1805, el Regne Unit i Rssia van firmar un tractat per expulsar als francesos d'Holanda i de Sussa. ustria s'hi un desprs de l'annexi de Gnova per part dels francesos i de la proclamaci de Napole com a rei d'Itlia. Els francesos van vncer successivament als austracs a la batalla d'Ulm i a la d'Austerlitz, on Napole, en circumstncies adverses va fulminar a un poders exrcit dirigit per l'emperador del Sacre Imperi Romano-Germnic Francesc II i pel tsar Alexandre I de Rssia. Amb aquesta derrota ustria perd Vencia en favor de Napole.

Desprs d'aix produ un cert estancament general degut a que tot i que les tropes franceses havien venut nombroses vegades als russos, la totalitat del seu exrcit encara no havia entrat en guerra i Napole no es refiava encara de les seves possibilitats en una guerra oberta.

 La Quarta Coalici (1806-1807) de Prssia, Saxnia i Rssia contra Frana es va formar noms uns mesos desprs del collapse de la coalici precedent. El juliol de 1806, l'Emperador de Frana havia creat la Confederaci del Rin, ignorant els petits estats alemanys de la vall del Rin i de l'interior d'Alemanya.

 L'agost, el rei de Prssia Frederic Guillem III de Prssia va prendre la decisi d'anar a la guerra independentment de les altres grans potncies, tot i qu hauria estat ms lgic que s'hagus unit a ustria i Rssia, amb la qual cosa hauria pogut contenir Napole i previngut el desastre de la Tercera Coalici a la Batalla d'Austerlitz.

 El setembre, Napole llen totes les forces franceses sobre el Rin. Eren al voltant de 160.000 homes, xifra que va augmentar a mesura que la campanya es desenvolupava, contra Prssia, i es van moure amb tal velocitat que virtualment van aniquilar a l'exrcit prussi d'uns 250.000 homes (25.000 baixes, 150.000 presoners, 4.000 peces d'artilleria i 100.000 mosquets capturats i emmagatzemats a Berln). L'exrcit prussi va ser definitivament venut per Napole a la Batalla de Jena, i pel mariscal Davout a la Batalla d'Auerstdt (14 d'octubre de 1806). Aquesta ltima batalla va enfrontar a un simple cos de l'exrcit francs que va derrotar el gruix de l'exrcit Prussi. A Jena, Napole nicament va lluitar contra un destacament.

 La segent etapa de la guerra va portar a l'expulsi de tropes russes de Polnia i la creaci del nou Gran Ducat de Varsvia. Napole llavors va prendre rumb cap al nord per enfrontar-se a les restes de l'exrcit rus i intentar capturar la nova capital prussiana de Knigsberg. Un moviment tctic durant la Batalla d'Eylau, entre el 7 i el 8 de febrer, va forar els russos a una posterior rendici. Napole va arrossegar a l'exrcit rus a la Batalla de Friedland, el 14 de juny. Desprs d'aquesta derrota, Alexandre es va veure forat a firmar la pau amb Napole a Tilsit, el 7 de juliol de 1807.

 Al Congrs d'Erfurt (1808), Napole i el Tsar Alexandre I van acordar que Rssia havia de forar Sucia a unir-se al Bloqueig Continental, la qual cosa va conduir a la Guerra Finlandesa i a la divisi de Sucia pel golf de Btnia. La part oriental va ser annexionada per Rssia en favor del Gran Ducat de Finlndia.

 La guerra de la independncia i la cinquena coalici .

 L'alament popular contra la invasi francesa el 2 de maig de 1808 va donar lloc a la Guerra de la Independncia Espanyola, que va culminar l'any 1814 amb l'expulsi del tron de Josep I Bonaparte i la restauraci de la monarquia borbnica a la figura de Ferran VII.

 La Cinquena Coalici (1809) del Regne Unit i ustria contra Frana es va formar mentre el Regne Unit s'enfrontava amb Frana en la Guerra de la Independncia Espanyola

 De nou, el Regne Unit s'havia quedat sol i l'activitat militar britnica s'havia vist reduda a una successi de petites victries a les colnies franceses i altres victries navals a Copenhaguen (2 de setembre de 1807). A terra, noms es va intentar la desastrosa Expedici Walcheren (1809). La lluita es va centrar llavors en la guerra econmica - Bloqueig Continental contra bloqueig naval. Ambds costats van entrar en combat tractant de reforar els seus bloqueigs; els anglesos van combatre els Estats Units en la Guerra de 1812, i els francesos es van enfrontar en la Guerra d'Independncia a Espanya (1808-1814). El conflicte a la Pennsula Ibrica va comenar quan Portugal va continuar comerciant amb Anglaterra malgrat les restriccions franceses.  Quan tropes espanyoles van vncer els francesos en la batalla de Bailn, demostrant que una part important del poble espanyol no volia mantenir la seva aliana amb Frana, les tropes franceses van ocupar gradualment el seu territori fins a entrar a Madrid, la qual cosa va propiciar la intervenci anglesa

 ustria, prviament aliada de Frana, va aprofitar l'oportunitat d'intentar recuperar el seu antic Imperi Alemany que havia existit abans de la batalla d'Austerlitz. Inicialment van tenir xit contra les febles forces del mariscal Davout. Napole havia deixat a Davout amb noms 170.000 soldats per defensar la frontera Occidental de Frana. Aquesta mateixa tasca s'havia dut a terme en els anys 1790 per 800.000 soldats, i llavors havien de defensar un front molt menor.

Napole va recuperar Madrid, i va derrotar espanyols i anglesos, expulsant l'exrcit angls de la pennsula. L'atac d'ustria va agafar desprevingut Napole, que estava embolicat en operacions contra el Regne Unit. Aix va fer que abandons la Pennsula Ibrica i no torns mai ms a all. En la seva absncia, i en absncia dels seus millors oficials (Davout va romandre a l'est durant la guerra), la situaci va canviar, especialment quan gran part de la pennsula espanyola es va revelar contra Napole i va iniciar una ferotge guerra de guerrilles victoriosa que en poc temps derrotaria Napole amb l'ajuda anglesa.

 Els austracs es van introduir al Gran Ducat de Varsvia, per van ser venuts en la batalla de Radzyn, el 19 d'abril de 1809. L'exrcit polons va recuperar el territori conegut com a Galcia Occidental desprs dels seus primers xits.

Napole va assumir el comandament de l'est i va encoratjar l'exrcit per contraatacar a ustria.  Una srie de batalles relativament menors van assegurar la massiva batalla d'Aspern-Essling, la primera derrota tctica de Napole. L'error del comandant austrac, l'Arxiduc Carles, en voler prosseguir rere la seva petita victria, va permetre a Napole preparar un intent d'assetjar Viena, cosa que va fer a primers de juliol. Va vncer els Austracs en la batalla de Wagram, entre el 5 i el 6 de juliol. Durant aquesta batalla el mariscal Bernadotte va ser desposset del seu ttol i va ser ridiculitzat per Napole davant altres oficials de l'Estat Major. A Bernadotte li oferiren llavors la corona de Prncep de Sucia, que accept, traint aix a Napole. Posteriorment, Bernadotte participaria activament en les guerres contra el seu antic emperador.

La guerra de la Cinquena Coalici va acabar amb el Tractat de Schnbrunn, el 14 d'octubre de 1809

 El 1810, l'Imperi Francs va assolir la seva mxima extensi. Napole es va casar amb Marie-Louise, una arxiduquessa austraca, a fi d'assegurar una aliana estable amb ustria i proporcionar a l'Emperador un hereu, una cosa que la seva primera esposa, Josefina, no havia pogut donar-li. A ms de l'Imperi Francs, Napole controlava la Confederaci Sussa, La Confederaci del Rin, el Gran Ducat de Varsvia i el Regne d'Itlia. Els territoris aliats incloen: el Regne d'Espanya (Josep Bonaparte), el regne de Westfalia (Jernim Bonaparte), el regne de Npols (Joachim Murat, germ adoptiu), el principat de Lucca i Piombino (Flix Bacciocchi, germ adoptiu), i els seus antics enemics, Prssia i ustria

 La sisena coalicio:Rssia i el final del Imperi .

 Setena coalici: Els cent dies i la batalla de Waterloo .

 L'economia de l'Imperi .

 En l'mbit econmic, Frana s'enfrontava, a ms d'una despesa humana considerable, a una despesa econmica per les contnues campanyes d'expansi. La producci de l'Imperi se centrava en gran part en l'esfor de la producci armamentstica. D'altra banda, el bloqueig Continental imposat per Napole al comer amb els anglesos va resultar potser ms costs per a Frana que per a Anglaterra, i va disparar el contraban, que escapava al control de la hisenda pblica, i que a la fi, acabava introduint els productes britnics al continent a travs de tercers pasos.

 El bloqueig continental .

 El Bloqueig Continental va ser un dels vrtexs en la poltica exterior de Napole en el seu intent d'asfixiar l'economia britnica, per li van fallar els recursos necessaris per fer front a la Marina Reial Anglesa. Els seus plans per a aix es van frustrar definitivament amb la Batalla de Trafalgar, el 1805. Napole va suplir aquest fracs fent la guerra comercial a Anglaterra. Com a resultat de la Revoluci Industrial, Anglaterra era una potncia emergent a Europa en manufactura i fabricaci, i era per aix vulnerable a un embargament comercial.

 El Bloqueig Continental era justament aix: un embargament. El novembre de 1806, desprs d'haver conquerit o aconseguit avantatjoses aliances amb totes les majors potncies de l'Europa Continental, Napole va publicar el Decret de Berln, prohibint als seus aliats i a la resta de nacions conquerides comerciar amb el Regne Unit. El 1807, va tractar d'enfortir aquest bloqueig en un esfor de destruir el comer angls com a preludi a una invasi publicant el Decret de Mil.

 En darrer terme, l'embargament va ser un fracs, encara que al preu d'un considerable sofriment per al poble britnic. L'exclusivitat napolenica sobre els ports no podia aturar el contraban angls, i els mercaders britnics van buscar de forma agressiva altres mercats. Anglaterra, per mitj de les "Ordres en Consell" (Orders in Council) de 1807, va prohibir als seus socis comercials el comer amb Frana. El Congrs dels Estats Units va decretar l'Acta d'Embargament de 1807, per la qual els ports americans quedaven tancats al comer angls, i aquests fets el van conduir a la guerra amb Anglaterra el 1812.

Portugal va ser l'nic pas europeu que va refusar obertament unir-se al Bloqueig Continental. Desprs del Tractat de juliol de 1807, Napole va tractar de capturar la flota portuguesa i a la casa de Braganza, aix com ocupar els ports portuguesos i expulsar els anglesos del territori portugus, per va fracassar. El Rei Joan VI de Portugal va portar la seva flota al Brasil (en aquells temps era una possessi portuguesa) escortada per la Royal Navy. La poblaci portuguesa bullia en revoltes contra els invasors francesos, i l'exrcit britnic de Wellington va intervenir, donant inici a la Guerra Peninsular el 1808.

 De fet, el Bloqueig Continental va causar ms danys collaterals a les nacions del 'Gran Imperi' del que va fer a la Gran Bretanya. Rssia, en particular, no podia suportar ms l'embargament, i el 1812 va reobrir el comer amb Anglaterra. Napole llavors va preparar la Grande Arme, una fora de ms de mig mili d'homes de totes parts d'Europa, i va envair Rssia.

 L'imperi de les armes .

 En general, el Primer Imperi Francs va ser un govern mantingut per la fora de les armes en contra de la resta de les potncies europees que el tenallaven. Malgrat dominar prcticament tot Europa, i estendre el seu domini militar fins a Moscou, el seu final pel simple esgotament del pas sembla ara obvi. Essencialment, va ser aquesta desmesurada expansi en introduir-se a Rssia la que finalment va cobrar a Napole el preu de perdre el seu Imperi. La llarga i sagnant retirada de milers de quilmetres, perseguit pels exrcits russos, el dur hivern rus, i una srie de derrotes a Leipzig i la campanya dels Sis Dies, on, malgrat obtenir victries, ho feia a l'elevat cost de perdre gradualment al seu exrcit, va precipitar la caiguda de l'imperi.

 Els aliats, finalment, van entrar a Pars i mitjanant el Tractat de Fontainebleau, van acabar amb el domini napolenic sobre Europa, exiliant l'Emperador a l'Illa d'Elba.

 L'anomenat Imperi dels Cent Dies, no pot ser considerat de cap manera com la reinstauraci imperial a Frana, ja que va ser rpidament neutralitzat per totes les potncies aliades en un perode de temps relativament curt, decidides aquestes a no haver d'enfrontar-se mai ms amb l'imperialisme francs. Ms aviat es tendeix a considerar com una crisi provocada pel carisma de Napole i la seva capacitat d'arrossegar amb ell al poble, que no simpatitzava en absolut amb la imposici de la restauraci monrquica dels Borbons. Napole III intent de recrear el carisma de Napole sota el Segon Imperi Francs (1852-1870).

 Cronologia del Primer Imperi Francs .

1803;
18 de maig;
 Anglaterra declara la guerra a Frana.
 Una fragata anglesa canoneja i captura un vaixell francs a prop de la Bretanya.
19 d'octubre;
Es firma un tractat que obliga Espanya a finanar les campanyes de Napole.
1804;
28 de maig;
 Napole Bonaparte s coronat Emperador de Frana a la Catedral de Notre Dame de Pars.
5 d'agost;
 Anglaterra captura quatre vaixells espanyols procedents d'Amrica a fi de pressionar Espanya que deixi de finanar a Napole o b es decanti per un bndol i declari la guerra. Aquesta presa s la culminaci d'una campanya de fustigaci contra el comer espanyol.
14 de desembre;
 Espanya declara la guerra a Anglaterra;
1805;
Abril de 1805;
 Anglaterra i Rssia firmen la Tercera Coalici contra Frana, a la qual s'unir posteriorment ustria.
25 de setembre;
 Comena la Batalla d'Ulm.
21 d'octubre;
Batalla de Trafalgar. La flota anglesa intercepta i ven a la flota combinada franco-espanyola a prop de Cadis.
2 de desembre;
 Batalla d'Austerlitz. Napole destrossa els exrcits austracs i acaba amb la Tercera Coalici.
26 de desembre;
Tractat de Pressburg. Vencia passa a control itali, i el Tirol a control de Baviera.
1806;
1 d'abril;
Josep Bonaparte s nomenat Rei de Npols.
20 de juny;
Llus Bonaparte s nomenat rei d'Holanda.
12 de juliol;
Es crea formalment la Confederaci del Rin a Pars, deslligant a nombrosos principats alemanys del Sacre Imperi Rom Germnic.
6 d'agost;
El Sacre Imperi Romano-Germnic queda dissolt per l'Emperador Francesc II d'ustria.
24 d'agost;
Tractat de pau entre Frana i Rssia.
14 d'octubre;
Batalla de Jena. Napole derrota a l'exrcit prussi. Batalla d'Auerstdt. El mariscal Davout derrota l'exrcit prussi.
9 d'octubre;
Prssia declara la guerra a Frana. S'inicien les guerres de la Quarta Coalici.
27 d'octubre;
Napole entra a Berln, desprs d'una campanya fulgurant.
1 de novembre;
Es decreta el Bloqueig Continental contra Anglaterra. S'inicia la Guerra Comercial;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193869" title="Fuentes Claras" nonfiltered="313" processed="312" dbindex="80313">


Fuentes Claras s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193870" title="Santa Cruz de Nogueras" nonfiltered="314" processed="313" dbindex="80314">


Santa Cruz de Nogueras s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193879" title="Esa-Pekka Salonen" nonfiltered="315" processed="314" dbindex="80315">

Esa-Pekka Salonen (Hlsinki, 30 de juny de 1958), s un destacat director d'orquestra i compositor finlands. Des de 1992 s el director principal i director musical de l'Orquestra Filharmnica de Los ngeles, orquestra amb qu va fer el seu debut nord-americ l'any 1984.

 Biografia .
Salonen va estudiar trompa, direcci i composici musical en l'Acadmia Sibelius d'Hlsinki. Amb el seu company d'estudis, el compositor Magnus Lindberg, va fundar el grup de promoci de la msica contempornia Korvat auki i el conjunt experimental Toimii ("Obrir les odes" i "Funciona" en fins). Desprs va estudiar amb els compositors Franco Donatoni, Niccol Castiglioni i Einojuhani Rautavaara.

La seua primera experincia al camp de la direcci orquestral va arribar l'any 1979 amb l'Orquestra Simfnica de la Rdio Finlandesa, si b per aquella poca Salonen es considerava a si mateix ms aviat un compositor. No obstant aix, l'any 1983, es va fer crrec de la interpretaci de la Simfonia nm. 3 de Mahler amb l'Orquestra Philarmonia a Londres, funci per a la que va ser requerit amb poca antelaci, i aquest fet va llanar la seua carrera com a director. Posteriorment va esdevenir director invitat principal de la Philharmonia, entre 1985 i 1994.

Director principal de l'Orquestra Simfnica de la Rdio Sueca des de 1985 i director musical de l'Orquestra Filharmnica de Los ngeles des de 1991, Salonen s reconegut per la seua dedicaci a interpretar i enregistrar msica contempornia. El seu enregistrament, el primer que s'ha fet, de la Simfonia nm. 3 de Witold Lutoslawski va guanyar el Gramophone Award de 1985 al Millor Enregistrament Contemporani.

Entre les composicions de Salonen cal esmentar ...auf den ersten blick und ohne zu wissen... (1980, un concert per a saxfon amb ttol tret de El procs de Franz Kafka), Floof per a soprano i conjunt instrumental (1982, sobre textos de Stanislaw Lem) i l'obra orquestral L.A. Variations (1996). A fi de dedicar ms temps a la composici, Salonen es va prendre un any sabtic de la direcci en 2000, temps durant el qual va escriure una obra per a trompa sola (Concert tude, obra per al concurs de Lieksa Brass Week), Dichotomie per a piano, Mania per a la violoncellista Anssi Karttunen i sinfonietta, i Gambit, una pea orquestral que va ser un regal d'aniversari per al seu collega i amic Magnus Lindberg.

L'any 2001, Salonen va compondre Foreign Bodys, la seua obra ms ambiciosa en termes d'orquestraci, que inclou msica del moviment inicial de Dichotomie. Una altra obra orquestral, Insomnia, va seguir l'any 2002, i una altra, Wing On Wing, el 2004. Wing On Wing inclou parts per a dues sopranos i exemples distorsionats de la veu de l'arquitecte Frank Gehry i tamb la d'un peix.

Com queda pals en les seues interpretacions d'obres avantguardistes com ara el Concert Motocicleta de Jan Sandstrm, Esa-Pekka Salonen representa un allunyament de les aproximacions ideolgiques i dogmtiques a la composici i veu la creaci musical com profundament psquica. En les notes del llibre del CD de Deutsche Grammophon Wing On Wing, se'l cita manifestrant:  L'expressi musical s expressi corporal, no hi ha expressi cerebral abstracta al meu parer. Tot surt del cos.  Un tema recurrent en la seua msica s la fusi o relaci entre all mecnic i all orgnic.

 Fites en la seua carrera .
1981 - Acaba la seua primera obra a gran escala, ...auf den ersten Blick und ohne zu wissen....
1983 - Co-funda l'Orquestra de Cambra Avanti! A Finlndia amb Jukka-Pekka Saraste.
1985 - s nomenat director principal de l'Orquestra Simfnica de la Rdio Sueca.
1992 - s nomenat director musical de l'Orquestra Filharmnica dels ngeles.
1995-6 - Director Artstic del Festival d'Hlsinki.
1997 - Estrena de LA Variations a Los Angeles.

 Obres clau .
 1982 - Floof, per a grup de cambra.
 1996 - LA Variations, per a orquestra.
 1999 - Five Images after Sappho, per a soprano i grup de cambra.
 2000 - Dichotomie, per a piano.
 2000 - Mania, per a violoncel, orquestra o acoble.
 2004 - Wing on Wing, per a dos sopranos i orquestra.

 Enregistraments seleccionatss .
 Concert per a saxfon contralt; Floof; Meeting; Mim II; Yta I; Yta II; Yta IIb; Yta III  -  Pekka Savijoki; Anu Komsi; Kari Krikku; Jukka Tiensuu; Jorma Valjakka; Mikael Helasvuo; Tuija Hakkila; Anssi Karttunen; Orquestra Simfnica de la Rdio Finesa; Orquestra de Cambra Avanti!; Esa-Pekka Salonen  -  Finlandia 0927 43815 2;
 Five Images After Sappho; Gambit; Giro; LA Variations; Mania  -  Dawn Upshaw; Anssi Karttunen; Orquestra Filharmnica de Los ngeles; London Sinfonietta; Esa-Pekka Salonen  -  Sony SK89158;
 Foreign Bodys; Insomnia; Wing on Wing  -  Anu Komsi; Piia Komsi; Orquestra Simfnica de la Rdio Finesa; Esa-Pekka Salonen  -  Deutsche Grammophon 477 5375;

Enllaos externs.
 Plana oficial d'Esa-Pekka Salonen a Sony Music;
 Pgina d'homenatge a Esa-Pekka Salonen a Chester Music;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193884" title="Universitat de Varsvia" nonfiltered="316" processed="315" dbindex="80316">
 
La Universitat de Varsvia (Polons Uniwersytet Warszawski) s la universitat ms gran i prestigiosa de Polnia. 

Histria. 
1816-1831. 
La Universitat Real de Varsvia s fundada en 1816, quan les particions de Polnia estaven separades en Varsvia, a partir del centre acadmic ms antic i influent de Krakw. L'Escola de Dret i l'Escola de Medicina es van establir per primera vegada en el Ducat de Varsvia. En 1816 Alejandro I va permetre a les autoritats poloneses crear una universitat, composta de cinc facultats: Dret i Administraci, Medicina, Filosofia, Teologia i Arts i Humanitats. Aviat la universitat va crixer i el nombre d'estudiant va arribar els 800 i el de professors va arribar a 50. 

No obstant aix, desprs que els estudiants i professors prenguessin part en el Aixecament de Novembre de 1830, la universitat va ser tancada pels russos. 

Vegi's tamb. 
Escola d'Histria de Varsvia ;

Enllaos externs. 

Pgina oficial ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193887" title="Telepatia" nonfiltered="317" processed="316" dbindex="80317">
La telepatia s la capacitat de comunicar informaci directament entre dues ments, sense ajuda del llenguatge ni de cap dispositiu extern. s un fenomen paranormal considerat pseudocincia per la majoria d'estudiosos, ja que no ha pogut ser demostrada aplicant el mtode cientfic.

Caracterstiques.
Els seus partidaris proclamen que un cervell entrenat s capa de projectar l'energia necessria per a les connexions neuronals cap a l'exterior, de manera que una altra ment pugui copsar-la i captar la informaci que cont. s un dels camps principals d'estudi de la parapsicologia, que segons les escoles substueix les ones elctriques pel magnetisme o concepte ms espirituals (com la comuni de les nimes).

La telepatia pot ser instantnia, retardada (quan hi ha un temps entre l'emissi del missatge i la recepci) o precognitiva, quan serveix per avanar esdeveniments futurs. En aquest cas est molt lligada a tcniques d'endevinaci.

Histria.
La telepatia va comenar a ser estudiada a finals del segle XIX, dins l'auge de l'espiritisme i altres moviments similars. Les referncies anteriors sn vagues i no es refereixen estrictament a la telepatia, sin ms aviat a l'empatia situacional.

El 1927 es van crear les cartes Zener. Eren cinc cartes amb dibuixos: un cercle, una creu grega, les onades del mar, un quadrat i una estrella de cinc puntes. El subjecte amb suposats poders mentals havia de concentrar-se, escollir una, visualitzar-la i transmetre la imatge a una altra persona, alla fsicament del lloc on es duia a terme l'experiment. Els resultats van mostrar un percentatge d'encerts atribubles a l'atzar.

Als anys 60 es creia que les ones teleptiques eren similars a les del somni i per aix els parapsiclegs induen les persones a un estat de somnolncia (mitjanant la hipnosi i altres procediments) que les feia ms receptives a la informaci emesa per un subjece entrenat. Aquest darrer enviava paraules o imatges lliures concentrant-se en evocar-les dins la seva ment. Els resultats, per, no van ser concloents.

Cincia ficci.
La telepatia est molt present en les histries de cincia-ficci, que dibuixen un futur on les persones es comuniquen noms amb el pensament, sigui perqu han desenvolupat al mxim el potencial del cervell o sigui perqu tenen implantats microxips que connecten unes persones amb les altres. Altres vegades una mutaci causa aquesta telepatia, que pot ser prpia tamb d'extraterrestres.

Aix, la telepatia apareix a la Fundaci, als captols d'Star Trek, la saga flmica Alien o la srie Herois, entre altres.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193889" title="Llus Mas i Pons" nonfiltered="318" processed="317" dbindex="80318">


Llus Mas i Pons (Manresa, 23 de juliol de 1903 - 20 de desembre de 1975) fou advocat, mestre, poeta i escriptor. 

 Biografia .
Fill d'un comerciant, en Llus Mas i Sunyer i de Rosa Pons i Serra. Tingu dos germans, Rossend i Ignasi. 

En acabar el batxillerat, a l'edat de 16 anys, es pos a treballar d'escrivent a la Casa Sanfeliu de Manresa. Desprs de passar per la notaria Gual i el despatx del procurador Tresserra, als divuit anys va ingressar a l'Ajuntament de Manresa com a administratiu inter. Als dinou anys va emancipar-se de casa i als vint-i-quatre va guanyar, per oposici, la plaa com a cap de la secci administrativa de Foment. A partir de l'abril de 1934 va passar a ocupar-se interinament de la secretaria municipal, crrec que obtingu en propietat el 24 de febrer del 1936, en el concurs obert per a la provisi de la Secretaria Municipal, de l Ajuntament de Manresa.

Compagin sempre la feina i l'estudi. Assolit el batxillerat, estudi per mestre i advocat, i posteriorment es llicenci en Administraci pblica. Per que fa a l'activitat laboral, complement la tasca funcionarial amb l'exercici de l'advocacia.

El 1919 un jurat presidit per Josep Maria Folch i Torres el proclam vencedor dels Jocs Florals infantils del Centre de Dependents de Manresa, a la millor composici, i a l'any 1927 posa lletra a La sardana de Manresa, amb partitura musical del mestre Nicanor Prez. Dos anys ms tard, al 1929, public el poema El cam de Sant Pau a la Gaceta de Industria y Comercio. Curiosament tots els escrits i els anuncis aplegats en aquest nmero de la revista, dedicat a l'Exposici Internacional de Barcelona de l'any 1929, eren en castell, a excepci del poema que ell escrigu. 

A l'any 1932 s'incorpor al Collegi d'Advocats de Manresa i altern la seva activitat de funcionari amb les tasques de lletrat en exercici. Al mateix any estren, al Teatre Conservatori de Manresa, l'obra lrica El pastor del Cad, escrita en catal i amb msica de Felip Vilar. La pea va tenir un gran xit i va rebre una crtica excellent. La seva activitat literria es plasmava en poesia, en lletres de sardanes, en obres de teatre, en canons per a la Societat Coral  La Uni Manresana . 

Acabada la guerra civil, se li obr un expedient de depuraci personal, fruit del qual la Comissi Gestora Provisional de l'Ajuntament de Manresa acord suspendre'l del crrec i sou. Mai se li reconegueren els seus drets com a funcionari municipal, ni tan sols en el moment de la seva jubilaci.

Fou empresonat a causa dels papers de Salamanca , s a dir, de la documentaci confiscada a Catalunya per part de les autoritats franquistes i traslladada a aquesta ciutat castellana: 5 mesos entre els anys 1939 i 1940. D'altra banda, el setembre de 1942 fou condemnat a una pena de dotze anys i un dia de reclusi temporal que fou commutada per la de sis anys i un dia de pres major. Va acceptar els crrecs que li imputava el fiscal per tal d'aconseguir la commutaci de la pena i evitar, d'aquesta manera, un nou ingrs a pres. Tanmateix, la sentncia establia que fos posat immediatament a pres atenuada en el seu domicili. Fins al mar de 1952 no li fou concedida la llibertat definitiva.

El 1947 va aconseguir que el Collegi d'Advocats de Barcelona n'accepts la incorporaci i tot seguit reprengu l'ofici d'advocat, desprs d'haver estat ms d'una dcada inhabilitat pel Tribunal Especial para la Represin de la Masonera y el Comunismo. Sempre fou partidari de les solucions amistoses; no li agradava pledejar perqu s, i noms recorria al litigi desprs d'exhaurir qualsevol intent d'entesa. Honest i cordial, dispos de molts i molt bons amics dins la professi i tamb entre el personal del jutjat. I tract sense cap ombra de ressentiment, amb la mateixa bonhomia i respecta, aquells que en plena repressi li havien girat l'esquena. Sempre deia que no s'hi perd res de ser ben educat.

A comenament dels anys setanta contragu una arteriosclerosi cerebral, amb cefalees i vertgens que en limitaren progressivament la capacitat laboral. L'any 1972, malalt i abatut per la mort de l'esposa, abandon definitivament la professi. Va morir d'infart el 20 de desembre de 1975.

 Obres .
Fou un poeta preco, com preco fou la seva estima per la ciutat, la llengua i el pas: aix, el 30 d'agost de 1919 va proclamar-se guanyador del premi Leonci Soler i March amb la composici Cant d'amor, malauradament perduda. De l'activitat literria d'aquells anys noms n'han pervingut uns quantes poesies i algunes lletres de sardanes, publicades en revistes diverses. Quant al teatre, l'nica pea coneguda s El pastor del Cad, un drama musical escrit conjuntament amb el mestre Felip Vilar. L'obra fou estrenada el 25 de novembre de 1932 al Teatre Conservatori de Manresa i obtingu un ress notable en la premsa de l'poca. El mateix any l'editorial Euterpe de Barcelona s'interess per la publicaci del llibret, del qual editaren un miler de cpies.

En l'informa que la Jefatura Superior de Policia de Barcelona estengu sobre ell es diu textualment: "Desde hace muchos aos era conocido como catalanista separatista, habiendo escrito algunas obras en cataln que aun que no eran de carcter francamente poltico, demostraban el matiz separatista, entre ellas uan titulada: Comena de nou la vella vida". Aquesta obra, que mai no fou estrenada ni se'n t cap altra constncia, degu desaparixer en el transcurs d'algun dels nombrosos escorcolls de les autoritats franquistes. Tenim notcia de l'existncia d'altres textos dramtics i potics igualment desapareguts. Grcies a una carta de l'"Agrupacin de Maestros, Directores y Concertadores" adreada a ell, sabem que pel maig de 1933 es trobava treballant en la redacci de La masovera de l'estany. D'aquells mateixos anys sn Els fills, drama en tres actes, Can d'estels, obra lrica en dos actes, i Fulls del passat, recull antolgic de la seva poesia. No consta que s'hagi conservat cap d'aquestes obres. Feliment, es conserva una cpia mecanografiada del drama en tres actes i en vers, Amor silent, i de l'obreta infantil El garrell.

El 27 de novembre de 1947, la companyia Vila-Dav represent al Teatre Victria de Barcelona, amb l'actriu Maria Vila com a protagonista i sota la direcci del Pius Dav, la comdia dramtica en tres actes L'via Anna. 

El 3 de juny de 1951, la Companyia Almendros-Ferrer estren Retorn a la llar, un drama en vers, al Teatre Conservatori. L'acci transcorre a Manresa, l'any 1970, i els papers protagonistes sn interpretats per Maria Matilde Almendros i Domingo Ferrer.

El 6 d'abril de 1958 fou estrenada als Carlins (aleshores Crculo Familiar Recreativo) la comdia Un poca pena, escrita conjuntament amb el dramaturg manres, Mart Camprub.

Sn molts els textos teatrals que, complets o malauradament incomplets, es conserven dels anys quaranta en. Alguns foren publicats i estrenats, altres resten indits. Uns quants ttols on es combinen el drama, la comdia i el sainet sn: La declaraci, Comdia d'aficionats, La colnia, Els primers freds, L'emboscat, La bescantada, La Rosa del Parallel, La joventut no torna, Munda i Tino fan les paus, Vals el que tens, El garrell, El fill millor, Pellcula d'un emboscat i Decepci, la seva darrera obra.

A ms de teatre, escrigu nombroses poesies, canons (Dansa d'estrelles, A mi tant se me'n dna, amb msiques del seu germ Ignasi), sardanes (La sarda de cal Passasserres, El tmid enamorat, La sardana del cec, La ben casada i Els pins i la sardana, guanyadora dels 5ns Jocs Florals celebrats el 30 d'agost de 1923) i himnes d'entitats ( La Uni Manresana i Agrupaci de Boletaires "El Rovell").

 Enllaos externs .
 Llus Mas i Pons memria d'un emboscat  ;
 La repblica a Manresa  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193895" title="Carpa" nonfiltered="319" processed="318" dbindex="80319">

La carpa comuna o europea (Cyprinus carpio) s un peix d'aigua dola, emparentada amb la carpa daurada, amb la qual fins i tot pot tenir descendncia hbrida. Ha estat introduda en tots els continents excepte a l'Antrtida. 

Existeixen varietats xantocrmiques desenvolupades a Xina com ornamentals, anomenades   , l  y, i desprs difoses al Jap com . Els koi sn originaris de Xina, per foren donats a conixer al mn occidental a travs del Jap.

A diverses partes d'Europa la carpa com s molt  popular en la pesca i existeixen esquers especfics per la seva captura. A la Repblica Txeca, Eslovquia, Polnia i Crocia la carpa s un plat tradicional del dia de Nadal.

 Hbitat i distribuci .
s nativa de cossos d'aiges estancades o lentes de les regions temperades d'Europa i sia. Es tracta d'un animal molt resistent, capa de viure en aiges salabroses amb una temperatura d'entre 2 i 25 C. En molt llocs on ha estat introduda es considera una amenaa per l'ecosistema degut a la seva predilecci pel substracte vegetal dels fons marins poc profunds, que serveixen d'aliment a nombroses espcies animals.

La seva alimentaci consisteix principalment de plantes aqutiques tot i que tambi poden menjar artrpodes, zooplncton o incls peixos morts si es presenta la ocasi. 

 Descripci .


La carpa com pot arribar a mesurar 1,2 m de llarg i fins a 40 Kg de pes, tot i que normalment la mida quan sn adults s de 60-90 cm, i el seu pes ronda els 9 Kg. s omnvora, i resistent a una gran varietat de condicions climtiques. S'ha donat casos d'especmens que han arribat a viure 65 anys. Els exemplars salvatges sn ms petits i aplatats que els domstics.

Presenta una espina dorsal serrada caracterstica i les seves  escama sn llargues i fines. Els mascles tenen l'aleta ventral ms llarga que les femelles. El color i la mida s molt variable, especialment en els exemplars domstics. S'ha descrit tres subespcies en base als patrons que segueixen les escames:

C. carpio communis (carpa escamosa): Les escames sn concntriques regulars.
C. carpio specularis (carpa mirall): Les escames formen una filera a ambds costats. La resta del cos est nu.
C. carpio coiaceus (carpa de cuir): Poques o cap escama a l'esquena i pell molt fina.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193898" title="Queratoconjuntivitis seca" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="80320">
La queratoconjuntivitis seca, sndrome de l'ull sec o, simplement, ull sec s una malaltia del sistema visual en qu la pellcula lacrimal no conserva la seva estabilitat.

Causes.
Normalment no hi ha una sola causa per a l'ull sec, sn multitud de factors els que propicien aquesta malaltia. I per altra banda, s molt freqent el que podem anomenar ull sec subclnic, s a dir, criteris de sequedat en l'exploraci (per exemple, una llgrima que es trenca en 5 segons) per el pacient no t smptomes. En aquests casos l'estabilitat lacrimal est  al lmit , i un noms factor desencadena tot el procs. Fets tan banals com estar unes hores prop d'un aire condicionat, comenar a usar llentilles, o qualsevol altra cosa habitual pot precipitar uns smptomes de sequedat. La culpa no s noms les llentilles o l'aire condicionat, sin que se sumen tots els altres factors que existeixen encara que abans no donaven smptomes.

Factors externs.
No depenen de l'ull, per cada vegada sn ms, donat el nostre estil de vida: vent, aire condicionat, calefacci. Aquests elements augmenten l'evaporaci de la llgrima. La contaminaci de l'aire tamb influeix, igual que la sequedat de l'ambient. Tamb podem considerar factors externs a l'ull l's de llentilles o de coliris. Tamb existeixen alguns medicaments que sn capaos de disminuir la producci de llgrima.

Factors interns.
Poden ser de diversos tipus:

Alteraci del parpelleig. Si no es parpelleja b, l'ull s'asseca. Quan s'est concentrat en alguna cosa (lectura, ordinador), inconscientment parpellegem menys. Existeixen malalties que dificulten el parpelleig; com s el cas dels pacients en coma, que poden quedar amb els ulls oberts. Al fil d'aix, hi ha persones que quan dormen no tanquen del tot les parpelles, i un petit buit s suficient perqu se'ls assequi aquesta zona exposada i desprs pel dia tinguin moltes molsties. Altre exemple de malaltia que afecta al parpelleig s la parlisi facial, on mitja cara queda sense moviment. Les parpelles tamb es paralitzen, i no poden tancar-se (aquest tipus d'ull sec s'anomena lagoftalmos).

Alteraci del component aqus de la llgrima. La llgrima es constitux d'aigua en la seva gran majoria, pel que la major part de les glndules s'encarreguen de secretar aigua. Per tant, qualsevol patologia que afecti a les glndules en general, produir primerament un problema en el component aqus. De forma natural les glndules del nostre organisme sofrixen una deterioraci amb els anys. A partir de certa edat, s molt habitual trobar-nos quadres de faringitis crnica (per sequedat de la gola), ull sec, i sequedat d'altres mucoses (vaginal, nasal, etc). Aquests teixits que han d'estar humitejats sofrixen una irritaci crnica perqu la capa d'humitat s pitjor que abans. L'ull s un ms dels rgans afectats per aquest envelliment. Hi ha factors hormonals que modifiquen aquesta deterioraci natural; per exemple, en dones desprs de la menopausa es produeix molta ms sequedat. Per tant, l'alteraci del component aqus est sempre present en els ulls secs de les persones majors. Per altra banda, hi ha malalties que directament produxen un dficit del llgrima acusat (l'exemple ms paradigmtic s la sndrome de Sjgren).

Alteraci del component lipdic: s una causa molt normal, la ms freqent en el cas de persones joves. En aquest cas no mancada quantitat de llgrima, per la que hi ha s inestable, es trenca i s'evapora de seguida perqu el component gras no fa la seva funci. Gaireb sempre, la causa s la blefaritis, una inflamaci crnica de la vora de les parpelles, que condiciona que a aquest nivell es produeixi una secreci grassa alterada. s molt freqent trobar aquesta blefaritis, i trobar les dades clniques d'ull sec, encara que el subjecte no tingui smptomes. Aquesta persona, ara sense smptomes per amb una llgrima inestable, podr patir smptomes d'ull sec de seguida (llentilles, ordinador, aire condicionat, etc.).

Alteraci del component mucins: la deficincia allada de la part proteica s infreqent, i es donen en casos de malalties severes i relativament rares de l'ull (conjuntivitis cicatricials, tracoma, cremades oculars, sndrome de Steven-Johnson).

Disminuci del reflex de producci de llgrima: Pot ocrrer que les glndules com a tal estiguin sanes, per no rebin l'ordre de produir suficient llgrima. Aix ocorre generalment quan el cervell  no s'assabenta  que l'ull s'est quedant sec. Els nervis de la crnia s'encarreguen d'avisar quan falta llgrima, per a produir ms. Si per qualsevol causa aquests nervis no funcionen, es produeix ull sec. La causa ms freqent s l'anomenada anestsia corneal: persones que es poden a arribar a tocar la crnia sense sentir gaireb molstia (en qualsevol persona normal, qualsevol frec de la crnia s molt molest i tanquem l'ull immediatament). Les causes d'aquesta anestsia corneal poden ser un herpes ocular o l's de llentilles.

Smptomes.
Hi ha un gran ventall de smptomes que poden aparixer. Alguns es presenten noms en els casos ms severs. En els casos lleus, els smptomes solen ser espordics i poc molests, i quan ms intens s el quadre, els smptomes sn ms nombrosos i molests.

Els smptomes sn ms recorrent sn sensaci de sequedat, pesadesa de les parpelles, cossor, envermelliment d'ulls, sensaci de cos estrany (que tenim arena o una pestanya dintre de l'ull), dificultat per a parpellejar, cansament ocular. En un quadre ms sever, es pot afegir visi borrosa i molsties ms intenses en forma de burxades. Quan hi ha complicacions (com una lcera), pot haver dolor intens i altres smptomes derivats.

Excepte en els casos infreqents en qu noms estigui afectat un ull (com en una parlisi facial), la simptomatologia s bilateral. Pot ser asimtrica i que el pacient es queixi d'un ull, per el normal s tenir smptomes en els dos. Tamb s tpic que els smptomes varin al llarg del dia. Normalment el pacient amb ull sec s'aixeca ja amb smptomes, t dificultat per a parpellejar, pel fet que a la nit produm menys llgrimes i l'ull sec empitjora fins que les glndules comencen a secretar. Posteriorment hi ha una millorana, per la sensaci de sequedat va empitjorant al llarg del dia, i s'arriba al final de la jornada amb bastants smptomes. L'exposici a pols, fum i ambients carregats empitjora la sequedat, i el mateix passa amb el vent i l'aire condicionat o la calefacci. Poden augmentar els smptomes al sortir al carrer. L'activitat laboral tamb sol empitjorar els smptomes, normalment perqu l'esfor visual (lectura, ordinador, etc) disminueix la freqncia de parpelleig. Els treballs que suposen l'exposici a productes qumics voltils que irriten els ulls, tamb afecten l'ull sec. Finalment, la falta de somni i el cansament en general tamb exacerba el quadre. La polluci i la sequedat de l'ambient afecten molt, i per contra els dies plujosos milloren els smptomes.

 Signes .
En contraposici als smptomes, els signes s'evidencien en l'exploraci. Sn objectius i sempre es pot contar amb ells encara que el pacient no relati qu li ocorre. 

 Temps de ruptura lacrimal .
s el signe ms important per a l'ull sec. Ha d'haver una inestabilitat de la pellcula lacrimal, s a dir, que entre parpelleig i parpelleig, la llgrima d'un pacient amb ull sec es trenca prematurament, no aconsegueix mantenir-se com una capa homognia. El normal s que la llgrima aguant ntegra 15 segons o ms, establim un lmit per a l'ull sec entorn de 10 segons. Quan la llgrima aguanta menys de 5 segons, l'ull sec s ms important. Hi ha llgrimes que no aguanten ni un segon.

Per fer el test s'observa la llgrima a travs de la lmpada de fenedura. Com la llgrima s transparent, s'utilitza un colorant innocu en la superfcie ocular: la fluorescena. Immediatament es reparteix per la llgrima. Aquest colorant s'utilitza normalment per a diagnosticar defectes en l'epiteli de la crnia, per tamb serveix pel diagnstic de l'ull sec. La fluorescena s ataronjada, per amb una llum blava cobalt (que l'apliquem des de la font de llum del llum d'esquerda) es veu com un groc verds fluorescent. Aquesta fluorescena est continguda en la pellcula lacrimal, pel que es veu repartida de forma homognia sobre la crnia, amb un aspecte blavenc (per la llum) groguenc. Un cop la fluorescena est a l'ull, es demana al pacient que no parpellegi i es conten els segons des de l'ltim parpelleig fins que es veu que la llgrima es trenca. En trencar-se, es formen zones sense fluorescena, fosques, sobre la crnia.

Queratitis puntejada.
La queratopatia puntejada s un defecte de l'epiteli de la crnia, que es veu, com el seu nom indica, com un puntejat difs. L'epiteli corneal (capa de cllules que tapissa l'exterior de la crnia) necessita humitat. La sequedat s tan perjudicial per a aquest epiteli que acaben morint les cllules. Quan una cllula o un grup petit de cllules mor i es desprn, queda com un petit forat en l'epiteli. En principi, no s gaire greu: no deixa cicatriu i es regenera relativament rpid. I encara que tericament aquest forat s una porta d'entrada per a les infeccions, s rar que es produeixin (tret que hagi contacte amb un cos estrany). La queratitis punctata la veiem tamb amb fluorescena. El colorant es fixa en les zones on no hi ha epiteli, pel que veiem com uns puntets groguencs brillants que destaquen sobre el groc suau de la pellcula lacrimal. 

Reacci conjuntival.
La conjuntiva tamb queda afectada per l'ull sec. Sofreix la sequedat de la seva superfcie (encara que menys que la crnia). Per altra banda, una afectaci de la crnia com s la queratitis punctata produeix secundriament un envermelliment de l'ull. Ens podem trobar amb 

Hipermia conjuntival: sol ser un envermelliment moderat, menys intens que en el cas de les conjuntivitis infeccioses. ;
Reacci papillar lleu: formaci en la conjuntiva d'unes estructures anomenades  papilles . Encara que s caracterstic de l'allrgia, no s exclusiu d'ella, i per exemple en l'ull sec tamb ens la podem trobar. En els casos d'allrgies no molt intenses (on no hi ha molta picor), els smptomes i els signes sn semblats amb l'ull sec, amb el que diferenciar-les s fora difcil.

 Test de Schirmer .
s el test clssic per a diagnosticar l'ull sec, i est tamb en el protocol diagnstic de diverses malalties que cursen amb ull sec. No obstant aix, s'utilitza poc en la clnica habitual. Amb l'avaluaci del temps de ruptura lacrimal i la presncia d'alteracions corneals s suficient, i s'estalvien les molsties de realitzar aquest test. Noms en casos d'ulls secs severs t la seva utilitat.

Consisteix en collocar un paper assecant sobre la superfcie de l'ull. s una tira de paper que se situa uns pocs millmetres entre el globus ocular i la parpella inferior. Es deixa passar un temps, i la tira de paper es va xopant de la llgrima. Desprs s'amiden els millmetres fins a on s'ha humitejat el paper.

Tractament.
El tractament sol ser poc satisfactori fins que el pacient es fa a la idea de la seva malaltia. Prcticament no hi ha tractaments curatius, l'ull sec s una malaltia crnica (excepte casos molt concrets com l'ull sec secundari a la cirurgia lser de la crnia).

 Llgrimes artificials . 
En la gran majoria dels casos, s l'nic tractament, i sens dubte s el ms important. No es tracten les causes de l'ull sec (que seria l'ideal), es tracta el mecanisme de la malaltia. Per la causa que sigui, la llgrima s insuficient o de dolenta qualitat, o b no es reposa suficientment amb el parpelleig. Amb el tractament, la llgrima natural se segueix produint igual, per la barregem amb una llgrima creada artificialment, que s bsicament aigua amb un o ms principis actius.  

Referncies.
 Contingut extret d'Ocularis.es, pgina amb llicncia Creative Commons.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193901" title="Dalmau de Mur i de Cervell" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="80321">
Dalmau de Mur i de Cervell (Cervera, ? - Saragossa, 1456) fou un eclesistic catal que ostent els crrecs de bisbe de Girona (1415-1418), posteriorment fou nomenat Arquebisbe de Tarragona (1419-1431) i finalment Arquebisbe de Saragossa (1431-1456).

Dalmau de Mur fou un gran mecenes de l'art religis del segle XV i va intentar embellir amb obres gtiques les esglsies on va servir.

El 1426 va contractar Pere Joan per a vestir amb alabastre l'altar major de la Catedral de Tarragona, i posteriorment tamb el contract per a la Baslica del Pilar de Saragossa.

Est enterrat a la Baslica del Pilar de Saragossa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193903" title="Khumbu" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="80322">

Khumbu s una de les tres subregions habitades per xerpes a l'Himlaia. Les altres dues sn Solu i Pharak. Khumbu es troba al nord-est del Nepal i inclou la ciutat de Namche Bazaar, aix com els pobles de Thami, Khumjung, Pangboche i Kunde. El fams monestir budista de Tengboche es troba, tamb, al Khumbu.

La regi de Khumbu t una gran disparitat d'alades, des dels 3.300 metres fins els 8.844 metres, l'altura de l'Everest. La regi inclou el Parc Nacional de Sagarmatha del que forma part la meitat sud de l'Everest. Al Khumbu trobem el cam d'aproximaci habitual al camp base de l'Everest per tal de pujar-lo per la Via del Coll Sud.

 Enllaos externs .
Portal web de la Associaci Kirat Rai;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193904" title="Antoni Agust i Albanell" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="80323">

Antonio Agustn i Albanell, Agustinus (Saragossa, 1516-1586) va ser un historiador, advocat i eclesistic; nomenat Nunci (1554-1556), Bisbe d'Alife (1556-1561), Bisbe de Lleida (1561-1576) i finalment Arquebisbe de Tarragona (1576-1586). Va ser el pioner en la recerca histrica dels cnons de la llei.

Va estudiar dret i literatura clssica a Alcal de Henares, Salamanca, Pdua i Bolnia, on fou deixeble d'Andreas Alciat.

El 1544 fou nomenat auditor de la Sacra Rota Romana del Vatic i deu anys ms tard, es convert en el Nunci del Papa Marcel II, qui poc desprs l'intitul Bisbe d'Alife. El 1561 particip al Concili de Trento ja com a Bisbe de Lleida, crrec que ocup fins que el 1576 fou ascendit a Arquebisbe de Tarragona.

Principals Obres.
Avui dia s considerat el pioner dels historiadors de lleis i fou un personatge decidiu a l'hora de considerar el segle XVI com el primer en qu els historiadors deixaren de banda les creences i intentaren buscar fonts anitgues.

Les seves principals obres sn:
Emendationum et opinionum;
Antiquae Collectionis Decretalium (1576) ;
De Emendatione Gratiani dialogorum libri duo (1587);
Epitome iuris pontificii veteris (1587/1611), compendi de lleis anteriors a Innocenci III ;
De quibusdam veteris canonum ecclesiasticorum collectoribus iudicium ac censura (1611, publicat desprs de la mort d'Agustinus);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193905" title="Manuel Arce Ochotorena" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="80324">
Manuel Arce Ochotorena (Orobia, Navarra, 1879 - Tarragona, 1948) fou Bisbe de Zamora (1929-1938), Bisbe d'Oviedo (1938-1944), Arquebisbe de Tarragona (1944-1948) i nomenat Cardenal el 1946.

Va estudiar als seminaris de Pamplona, Saragossa i Roma. Ordenat sacerdot el 1904, va entrar de professor al seminari de Pamplona, on fou successivament Vicari Capitular, Vicari General de Pamplona i Protonotari Apostlic.

El 1928 el Papa Pius XI el nomen bisbe de Zamora on visqu tot el perode de la Segona Repblica fins que en plena Guerra Civil Espanyola, fou consagrat bisbe d'Oviedo.

El nou rgim que ocup el poder desprs del perode bllic encapalat pel General Franco autoritz el seu nomenament com a arquebisbe de Tarragona el 1944 i el Papa Pius XII el va intitular Cardenal dels Sants Vital, Valria, Gervasi i Protasi l'any 1946.

Va morir a l'edat de 69 anys i fou enterrat a la catedral de Tarragona

Referncies.
Josep Maria Grau i Pujol, Francesc Badia i Batalla; Diccionari Biogfic Histric de Montblanc, Montblanc, 2008.
Arce Ochotorena a l'Arquebisbat de Tarragona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193908" title="Homebrew" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="80325">
Es denominen  Homebrew a les aplicacions informtiques realitzades per aficionats de plataformes de videojocs propietaris. En altres paraules, plataformes de videojocs que no sn tpicament programables per usuaris o que fan servir sistemes d'emmagatzament propietaris. 

El terme "homebrew" t relaci amb el Homebrew Computer Club.

Vegeu tamb.
Homebrew Computer Club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193909" title="Explorer 1" nonfiltered="326" processed="325" dbindex="80326">


L'Explorer 1, oficialment Satellite 1958 Alpha,  va ser el primer satllit artificial posat en rbita terrestre pels Estats Units. Va ser llanat a les 10:48pm EST del 31 de gener  (03:48 de l'1 de febrer en GMT), de 1958 des de Cap Canyaveral a bord d'un coet Juno, en resposta al llanament de l'Sputnik per part de la Uni Sovitica quasi quatre mesos abans, comenant aix la carrera espacial.

La instrumentaci de l'Explorer 1 havia estat dissenyada per un equip de cientfics dirigits per James Van Allen, i el satllit va permetre descobrir els cinturons de radiaci que envolten la Terra i porten el seu nom: Cinturons de Van Allen.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193910" title="Diumenge Sagnant (1972)" nonfiltered="327" processed="326" dbindex="80327">


Diumenge Sagnant (Bloody Sunday en angls) s el terme comunament usat per referir-se als fets succets al barri de Bogside de la ciutat de Derry, Irlanda del Nord el dia 30 de gener de 1972.

Aquell dia 15.000 persones es manifestaven contra una llei que permetia al govern britnic empresonar a sospitosos de pertnyer a l'IRA sense cap judici previ. La manifestaci, convocada per l'Associaci pels Drets Civils d'Irlanda del Nord, es portava a terme de forma pacfica fins que un grup allat de persones comenaren a llenar pedres contra una barricada de soldats. Aquests respongueren primer amb gas, bales de goma i aigua a pressi, i posteriorment amb bales reals, amb la qual cosa els carrers es convertiren en un caos. 

Les xifres oficials parlen de:

 14 morts, 6 d'ells menors d'edat.
 26 persones amb ferides de bala, 5 d'elles disparades per l'esquena.
 Ms de 30 ferits en total, alguns d'ells atropellats per cotxes de l'exrcit.

Vries fonts independents, entre ells alguns periodistes que cobrien la notcia, varen certificar que cap dels ferits anava armat.

El primer batall de paracaigudistes, responsable de l'acci, va ser sotms a investigaci per part del govern britnic, per les responsabilitats no han estat encara esclarides amb certesa.

El grup irlands U2 va escriure una can sobre els fets, anomenada Sunday, Bloody Sunday, un gran xit de vendes internacional, que va servir per cridar l'atenci a la comunitat internacional sobre la situaci a Irlanda del Nord.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193911" title="Benjamn de Arriba y Castro" nonfiltered="328" processed="327" dbindex="80328">
Benjamn de Arriba y Castro (Santa Maria de Peamayor, Galcia, 1886 - Barcelona, 1973) fou Bisbe de Mondoedo (1935-1944), Bisbe d'Oviedo (1944-1949), Arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i Cardenal.

Els seus pare es deien Antonio i Pilar. Va ingressar als seminaris de Madrid, Roma i Toledo. Ordenat sacedot el 1912 va exercir de professor a Madrid fins el 1921, quan va entrar a formar part del cos eclesitic de la Catedral de Madrid i fou nomenat Vicari General el 1932.

El 1935 fou nomenat Bisbe de Mondoedo pel Papa Pius XI, desprs fou Bisbe d'Oviedo i finalment Arquebisbe de Tarragona el 1949. En aquestes dues ltimes destinacions va succeir en el crrec a Manuel Arce Ochotorena, el seu mentor i prxim al rgim franquista.

El 1953 fou proclamat Cardenal pel Papa Pius XII. Va participar als Cnclaves del Collegi Cardenalici que van escollir el Papa Joan XXIII i el Papa Pau VI, i va participar al Concili Vatic II de 1962 a 1965.

Ja vell, va dimitir de l'Arquebisbat de Tarragona el 1970. Va morir a Barcelona a l'edat de 86 anys i est enterrat a Tarragona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193912" title="Mora (desambiguaci)" nonfiltered="329" processed="328" dbindex="80329">


Antropologia: ;
Mora, terme que designa, sovint de manera ofensiva, la persona de sexe femen originria del Magrib, al nord d'frica. ;
Fonologia: ;
Mora, unitat de so que determina el pes sillbic. ;
Geografia: ;
Mora de Rubielos, municipi de l'Arag, capital de la comarca de Gdar-Javalambre, coneguda tradicionalment en catal com a Mra de Rubiols.
Cabra de Mora, municipi de l'Arag, tamb a la comarca de Gdar-Javalambre. ;
Mora (Sucia);
Mora (Portugal);
Mora (Costa Rica);
Mora (Pelopons);
Onomstica: ;
Fabiola de Mora y Aragn, reina dels belgues des de l'any 1960.
Francisco Mora Mndez, poltic i sindicalista espanyol.
Juan Luis Mora, porter de futbol espanyol.
Vctor Mora, escriptor, traductor i guionista de cmics catal. ;

Vegeu tamb.
 Mra;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193914" title="Diumenge Sagnant" nonfiltered="330" processed="329" dbindex="80330">


En ordre cronolgic.

 Diumenge Sagnant (1887) a Londres;
 Diumenge Sagnant (1905) a Sant Petersburg, Rssia;
 Diumenge Sagnant (1920) a Dubln, durant la Guerra de la Independncia d'Irlanda;
 Diumenge Sagnant (1939) a Bydgoszcz, Polnia;
 Diumenge Sagnant (1972) a Derry, Irlanda del Nord;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193915" title="Younes El Aynaoui" nonfiltered="331" processed="330" dbindex="80331">
Younes El Aynaoui (Rabat, Marroc, 12 de setembre de 1971) s un jugador professional de tennis.

Ttols (18).
Individuals (18).




Finalista en individuals (17).
1993: Casablanca (perd contra Guillermo Prez Roldn);
1993: Montauban (perd contra Christian Ruud);
1995: Pilzen (perd contra David Rikl);
1995: Merano (perd contra Mikael Tillstrom);
1996: Doha (perd contra Petr Korda);
1996: Jakarta (perd contra Sjeng Schalken);
1996: Amsterdam (perd contra Francisco Clavet) ;
1998: Ginebra (perd contra Juan Albert Viloca) ;
1998:  Santiago (perd contra Francisco Clavet);
1998: Guadalajara (perd contra Markus Hipfl);
2000: Bogot (perd contra Mariano Puerta) ;
2001: Braunschweig (perd contra Andrea Gaudenzi) ;
2001: Amsterdam (perd contra lex Corretja);
2001: Li (perd contra Ivan Ljubicic);
2002: Dubai (perd contra Fabrice Santoro) ;
2002: Bastad (perd contra Carles Moy) ;
2003: Casablanca (perd contra Julien Boutter);

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


 Enllaos externs .
 Perfil de l'ATP ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193922" title="Andr Previn" nonfiltered="332" processed="331" dbindex="80332">
Andr Previn (nom de naixement: Andreas Ludwig Priwin; Berln, 6 d'abril de 1929). s un pianista, director d'orquestra i compositor estatunidenc d'origen alemany.

Biografia.
Andr Previn va nixer en una famlia jueva de Berln. Va emigrar amb la seua famlia als Estats Units l'any 1938 fugint del rgim nazi. L'any 1943 va aconseguir la nacionalitat nord-americana i es va establir a Los Angeles. El 1948 va comenar la seua carrera arranjant i component msica per a pellcules de Hollywood. Durant molts anys va treballar en el departament musical de la Metro Goldwyn Mayer, dirigit per Arthur Freed.

A finals de la dcada del 1950, va enregistrar discos com a pianista de jazz que van aparixer sobretot en la discogrfica Contemporary Records. Va collaborar amb Shelly Manne i Benny Carter. El seu lbum amb Manne, amb canons de My Fair Lady (1956) va tenir un xit enorme. 

El 1967, Previn va ser nomenat director de l'Orquestra Simfnica de Houston i l'any segent de l'Orquestra Simfnica de Londres, amb la qual va enregistrar nombrosos i prestigiosos discos. Altres orquestres amb qu va collaborar estretament van ser l'Orquestra Simfnica de Pittsburgh, la Royal Philharmonic Orchestra de Londres i l'Orquestra Filharmnica de Los ngeles. Des de 2002 s director musical de l'Orquestra Filharmnica d'Oslo.

Desprs de la seua carrera a Hollywood, es va concentrar en la composici. La seua primera pera va ser A streetcar named desire (Un tramvia anomenat desig), amb llibret de Philip Littell basat en l'obra de teatre homnima de Tennessee Williams i estrenada en l'pera de San Francisco l'any 1998, amb Rene Fleming en el paper de Blanche Dubois. Entre la resta de les seues obres destaca un Concert per a violoncel dedicat a Yo-Yo Ma, un Concert per a piano dedicat a Vladimir Ashkenazy, un concert per a guitarra, cicles de canons dedicats a grans intrprets com Janet Baker, Kathleen Battle, Barbara Bonney, Anthony Dean Griffey 

Previn ja havia estat casat quatre vegades (amb Dory Previn, Mia Farrow, Betty Bennett i Heather Sneddon) abans de contraure matrimoni amb la famosa violinista alemanya Anne-Sophie Mutter, per a la que va dedicar un concert per a viol amb el seu nom (Anne-Sophie, mar del 2002). La parella es va separar l'any 2006.

Premis de l'Acadmia de Cine.
Previn ha tingut nombroses nominacions als premis de l'Acadmia de Cinema nord-americana i ha aconseguit l'oscar en quatre ocasions:
Gigi (Vincente Minnelli, 1958);
Porgy & Bess (Otto Preminger, 1959);
Irma la Douce (Billy Wilder, 1963);
My Fair Lady (George Cukor, 1964);

Altres distincions.
2005: premi Glenn Gould en reconeixement al conjunt de la seua carrera musical.
1998: Kennedy Center Honors per la seua contribuci a la msica clssica i a l'pera en els Estats Units.
1996: cavaller honorari de l'Ordre de l'Imperi Britnic, concedit per la reina Isabel II.

Msica de pellcules.
Previn ha intervingut en ms de cinquanta bandes sonores. Entre altres, les segents:
 Paint Your Wagon (1969);
 Inside Daisy Clover (1965);
 Four Horsemen of the Apocalypse (1961);
 Bells Are Ringing (1960);
 Elmer Gantry (1960);
 Silk Stockings (1957) ;
 It's Always Fair Weather (1955) ;
 Bad Day at Black Rock (1954);
 Kiss Me, Kate (1953);
 Three Little Words (1950);

Nota.


Enllaos externs.
 Plana oficial d'Andr Previn  ;
 Entrevista per a la BBC l'any 1972 (fitxer .ram) ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193928" title="Vahina Giocante" nonfiltered="333" processed="332" dbindex="80333">
Vahina Giocante s una actriu francesa de cinema d'origen cors per part de pare i andalusa per part de mare, nascuda el 30 de juny de 1981  Orleans, (Loiret) en una clnica que permetia el part dins l aigua.

Desprs de viure a Crsega fins els 10 anys i desprs a Ais de Provena (estudi al Lyce Paul-Czanne), va ser descoberta en una platja de Marsella per la directora d un csting; ella tenia llavors, 14 anys. Aconsegu el seu primer paper per Marie baie des anges, pel qual va ser premiada.

De 1996 a 1998, va ser ballarina de l'pera de Marsella. Durant aquest perode, treball al costat de Sandrine Bonnaire e d'Emmanuelle Bart en la pellcula Voleur de vie.

Se la troba sovint en papers d extrema sensualitat, com per exemple amb el personatge de Lila a Lila dit a que descriu els primers sobressalts ertics adolescent. Desprs del rodatge de Blueberry, decideix fer una pausa i viatjar a l'Amrica llatina i frica. Desprs d un temps, retorna per consagrar la seva carrera en diversos projectes.

s la companya del dissenyador francs Ora-to.

Tamb ha participat en clips musicals: el de la can "Comme elle se donne" de Jrme Attal al costat de Marie Denarnaud realitzat per Frdric Tadde, i el de Demon "Happy Therapy" realitzat per la seva parella Ora-to i Arno Bani.

 Filmografia .
 1995 : Marie Baie des Anges (primer paper);
 1998 : Voleur de vie;
 1999 : Le Libertin;
 1999 : Pas de scandale;
 2000 : Les Fantmes de Louba;
 2001 : Vivante de Sandrine Ray;
 2001 : L'Algrie des chimres;
 2001 : Bella Ciao ;
 2004 : Le cadeau d'Elena;
 2004 : Riviera;
 2004 : Blueberry, l'exprience secrte de Jan Kounen;
 2005 : Lila dit a, de Ziad Doueri;
 2005 : Nuit noire 17 octobre 1961;
 2005 : La Vierge et la drogue;
 2006 : Un lever de rideau;
 2006 : U : voix de U;
 2007 : 99 francs : Sophie;

Enllaos externs.
 Imatge i breu informaci sobre Vahina Giocante en francs;
 Web no oficial en francs sobre Vahina Giocante;
 Clip de "Happy Therapy" de Demon;
 Clip de "Comme elle se donne" Jrme Attal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193930" title="Sant Lloren d'Isavarre" nonfiltered="334" processed="333" dbindex="80334">

Sant Lloren d'Isavarre s una esglsia romnica al poble d'Isavarre que forma part del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir).

Histria.

Documentada l'any 1064 en un conveni entre Ramon V i Artau I, pel qual la vila passava al comtat de Pallars Sobir, vinculada al monestir de Santa Maria de Gerri, domini que es va acabar el 1368.

Arquitectura.

D'una sola nau coberta amb volta de can, ampliada amb capelles i un campanar de torre. La nau est capada a llevant per un absis semicircular precedit d'un ampli arc presbiteral, ambds aixoplugats per una sola coberta amb un rfec decorat a base de permdols esculpits.

L'element ms notable de l'edifici s la portalada, que recorda a les de les esglsies de Sant Joan d'Isil, Sant Lliser d'Als d'Isil i Sant Mart de Born, realitzades segurament pel mateix escultor. Consta de tres arquivoltes extradossades per un guardapols ornat amb un escatat i amb rosetes dins de cercles. La segona i tercera arquivolta tamb estan ornades amb rosetes combinades amb peces cilndriques. Les arquivoltes se sustenten sobre columnes llises que acaben en capitells esculpits amb rostres humans i amb dos ocells enfrontats.

L'esglsia era decorada amb pintures murals romniques repartides en l'actualitat entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), el Museu Dioces d'Urgell (la Seu d'Urgell) i el Toledo Museum of Art (Ohio, Estats Units).   




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193936" title="Ricardo Lpez Felipe" nonfiltered="335" processed="334" dbindex="80335">
Ricardo Lpez Felipe, ms conegut com a Ricardo (nascut a Madrid el 30 de desembre del 1971) s un futbolista madrileny que juga de porter al CA Osasuna. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193938" title="Ragga" nonfiltered="336" processed="335" dbindex="80336">
El ragga s un tipus de msica creada per la fusi del conegut reggae d'origen jamaic i del rap, un altre estil de msica provinent de tribus de raa negra revolucionries.

El ragga, a ms a ms, s practicat per molts grups de msica nacionals com d'altres internacionals, com s el fet dels jamaicans.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193941" title="Caada Vellida" nonfiltered="337" processed="336" dbindex="80337">


Caada Vellida s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193945" title="Cascante del Ro" nonfiltered="338" processed="337" dbindex="80338">


Cascante del Ro s un municipi d'Arag que es va poblar el 1198 i va pertnyer a les senyories de Ruz de Castelblanque i Fernndez d'Herdia). Actualment pertany a la provncia de Terol i en concret a la comarca de la Comunitat de Terol, est situada al Sistema Ibric al costat del riu Camaerna, afluent del Guadalaviar, que a partir de Terol s'anomena Tria. S'hi pot aribar a travs de la carretera nacional que uneix Terol i Conca, desviant-se a Villel o tamb per Villaspesa i Cubla.

Hi ha restes d'un poblat ibric a la zona de Cabezo de la Ermita i un assentament rom tamb a Cabezo de la Ermita. 
 

Festes.
La patrona del municipi s Santa Quiteria el 22 de maig; el patr Sant Nicolau de Bari el 6 de desembre y la Festa Major s a l'agost en honor a la Santssima Trinitat. L'esglsia de San Nicols s gticorenaixentista del segle XVI, amb un volads de rajol i amb una torre d'estil mudjar. La documentaci de l'esglsia es troba a l'Arxiu Histric-Nacional de Madrid, en la secci clero.  

El clima s agradable a l'estiu, per fred a l'hivern, amb una humitat escassa. La temperatura mitjana s d'11 C. 

Enllaos externs.
Web amb informaci de serveis i imatges;
Fitxa de la poblacin;
Pgina personal dedicada a la vila;
Paseig virtual per la vila;
Frum de Cascante del Ro;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193947" title="Enrique Corrales Martn" nonfiltered="339" processed="338" dbindex="80339">
Enrique Corrales Martn (Sevilla, Andalusia l'1 de mar del 1982) s un futbolista andals que juga de defensa al RCD Mallorca. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193948" title="Miguel Flao Bezunartea" nonfiltered="340" processed="339" dbindex="80340">
Miguel Flao Bezunartea (nascut a Pamplona, Navarra el 19 d'agost del 1984) s un futbolista navarrs que juga de defensa al CA Osasuna. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193949" title="Corbaln" nonfiltered="341" processed="340" dbindex="80341">




Corbaln s un municipi d'Arag a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. 

Enllaos externs.
 Pgina amb informaci del municipi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193950" title="Javier Flao Bezunartea" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="80342">
Javier Flao Bezunartea (nascut a Pamplona, Navarra el 19 d'agost del 1984) s un futbolista navarrs que juga de defensa al Club Atltico Osasuna.

Va formar-se futbolsticament a les categories inferiors del CA Osasuna amb el seu germ bess Miguel Flao. Va debutar a Primera divisi el 28 d'agost del 2005 davant el Vila-real CF. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193951" title="Cedrillas" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="80343">


Cedrillas s un municipi d'Arag a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. 

Monuments.
 Esglsia del Salvador;
 Ermita de Santa Quiteria;
 Ermita de Loreto;
 Restes d'un castell medieval;

 Enllaos externs .
 Cedrillas Teruel;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193952" title="Hctor Font Romero" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="80344">
Hctor Font Romero (nascut a Vila-real, provncia de Castell el 15 de juny de 1984) s un futbolista valenci que juga de migcampista al CA Osasuna. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193954" title="Juan Francisco Torres Beln" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="80345">

Juan Francisco Torres Beln, ms conegut com a Juanfran (nascut a Crevillent, provncia d'Alacant el 9 de gener de 1985) s un futbolista valenci que juga de migcampista al CA Osasuna. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193955" title="Vivel del Ro Martn" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="80346">


Vivel del Ro Martn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193958" title="Somerset (desambiguaci)" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="80347">

Geografia:
Somerset (Tasmnia);
Llac Somerset a Queensland;
Somerset (Queensland);
Illa de Somerset (Bermudes);
Illa de Somerset (Canad);
Somerset (Kentucky);
Somerset (Maryland);
Somerset (Massachusetts);
Somerset (Nova Jersey);
Somerset (Nova York);
Somerset (Ohio);
Somerset (Texas);
Somerset (Vermont);
Somerset (Virgnia);
Comtat de Somerset (Anglaterra);
Comtat de Somerset (Maine);
Comtat de Somerset (Maryland);
Comtat de Somerset (Nova Jersey);
Comtat de Somerset (Pensilvnia);
Onomstica:
William Somerset Maugham;
Fitzroy Somerset;
James Somersett;
Televisi:
Somerset (srie), un spinoff de Another World;
11 Somerset , un show canadenc de cincia ficci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193960" title="Maria Rovira i Duran" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="80348">
Maria Rovira i Duran (la Fortesa, Piera (Anoia) 1952 s una sindicalista agrria catalana, dirigent de la Uni de Pagesos. s responsable de Poltica Territorial de la Comissi Permanent Nacional de la Uni de Pagesos i coordinadora territorial de les comarques de Barcelona.

Interiorista de professi, va triar l'opci de ser pagesa en adonar-se que l'explotaci d'arbres fruiters dels seus pares no tenia continutat. Actualment s cap d'explotaci de fruita dola i oliveres a la Fortesa. La seva trajectria s un exemple de lluita per tal que es reconegui l'aportaci social i econmica de les dones i les pageses en el conjunt del desenvolupament rural. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193961" title="Christopher Ryan" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="80349">
Christopher Ryan s un actor angls que va estudiar a l'acadmia East 15 Acting School de Londres. Va fer el paper de Mike TheCoolPerson, en la srie de televisi Els Joves. Era l'nic memebre del csting que no era conegut en els cercles de la comdia i va substituir Peter Richardson per a aquest paper per a qui havia estat pensat el paper.  

Desprs Ryan va fer de Dave Hedgehog a la srie Bottom i tamb en Absolytely Fabulous. Tamb va treballar en dues sitcoms: a Only Fools And Horses i la seva spin-off The Green Green Grass, en un parell d'episodis Twin a One Foot in the Grave. Tamb va aparixer a Mr Bean torna a l'escola i en episodis de My Family.

El 1986, va aparixer a la srie Doctor Who com l'alien Lord Kiv.

 Enllaos externs .
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193962" title="Carlos Alberto Vela Garrido" nonfiltered="350" processed="349" dbindex="80350">
Carlos Alberto Vela Garrido (nascut a Cancn, Mxic l'1 de mar del 1989) s un futbolista mexic que juga de migcampista al CA Osasuna. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193963" title="Maria Salvo Iborra" nonfiltered="351" processed="350" dbindex="80351">
Maria Salvo Iborra (Sabadell 1920) s una activista antifranquista catalana. En esclatar la guerra civil espanyola era militant de la UGT, i el 1938 fou nomenada Secretria de Propaganda del Comit de Barcelona de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, i com a tal particip en la defensa de la Segona Repblica Espanyola. Exiliada i empresonada als  camps de Le Poulinguen i Moisdon-la-Rivire a Frana, d'on en va sortir per ser lliurada a la Gurdia Civil.

Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la pres de les Corts, on fou torturada i condemnada a 30 anys de pres, dels quals en pass 16 a les presons de Ventas i Segvia. De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, per torn clandestinament a Barcelona, on milit activament al PSUC i tamb al moviment feminista. Un cop recuperada la democrcia, fou presidenta de l'Associaci Catalana d'Expresos Poltics i fundadora el 1997 de l'Associaci Les Dones del 36. La seva biografia s reflectida al volum El dao y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2005 la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Relat de la seva estada a la pres;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193964" title="Josep Mompou i Dencausse" nonfiltered="352" processed="351" dbindex="80352">
Josep Mompou Dencausse (Barcelona, 1888 - Vic, 1968) va ser un pintor catal.

Expos individualment per primera vegada el 1908 a les Galeries Dalmau de Barcelona. Aleshores, per es dedicava a un tipus de dibuix satric de caire decadentista, que tamb practic a la revista "Papitu".

Dedicat als negocis familiars -una important foneria de campanes-, per tamb a operacions comercials internacionals, viatj per tota Europa i afavor el desenvolupament de la carrera musical del seu germ petit Frederic. A partir de 1917 intensific la seva obra artstica.

Pertanyent a la generaci catalana del 1917, que super conscientment el Noucentisme, esdevingu un pintor molt sinttic, refinat i d'un color arrelat a l'esttica fauve, vinculada a l'afrancesament dels seus orgens familiars i del seu estil. Va fer nombroses exposicions individuals i collectives, i en el decenni dels vint i dels trenta mantingu un taller a Pars, ciutat on va exposar repetidament, presentat, entre altres per Waldemar George, mentre a Barcelona era representat per la Sala Pars. L'estat francs li adquir obra i el Toledo Museum of Art (Ohio), tamb, ja que particip en diverses exposicions als Estats Units.

De la seva obra destaquen paisatges de la Costa Brava, de Mallorca, de Pars o de Normandia, interiors, natures mortes i figures. Per les seves dimensions i el seu carcter emblemtic cal remarcar el seu gran oli Dancing (1929, Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa).

Aficionat a la fotografia, bona part dels seus negatius, en plaques de vidre, es conserven a la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya.

Una greu malaltia pulmonar interromp la seva carrera el 1934, que no pogu reemprendre del tot fins els primers anys quaranta, desprs de passar la Guerra Civil en un sanatori sus. A la postguerra, tanmateix, retrob la seva lnia i d'aleshores daten alguns dels seus olis ms destacats.

Illustr tamb alguns llibres de biblifil i conre el gravat calcogrfic. Va ser d'altra banda el primer renovador del taps catal a la postguerra.

 Fonts .
 Francesc Fontbona Josep Mompou. Biografia i catleg de la seva obra Pintura. Gravat. Taps Barcelona: Editorial Mediterrnia, 2000;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193966" title="Anna Sanmart i Sala" nonfiltered="353" processed="352" dbindex="80353">
Anna Sanmart i Sala (Barcelona ,1945) s una metgessa catalana, especialista en diabetis a l'Hospital Trias i Pujol de Badalona. Als anys 80, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, la seva activitat investigadora es va dirigir cap a la diagnosi d'aquesta malaltia. La seva tesi doctoral va ser fruit d'aquest treball de posta a punt d'una tcnica i, posteriorment, la seva aplicaci clnica. Ms endavant, a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, la seva tasca es va dirigir cap a l'estudi de transtorns metablics lligats a la diabetis, a ms d'altres recerques sobre l'hormona del creixement i en el camp de la patologia tirodal. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2007 s la cap de Servei d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193970" title="ngels Santos Torroella" nonfiltered="354" processed="353" dbindex="80354">
ngels Santos Torroella (Portbou, Alt Empord, 1912) s una pintora catalana. 

Considerada una revelaci, es feren ress de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guilln, Ramn Gmez de la Serna, M. Abril, Juan Ramn Jimnez, Federico Garca Lorca,  Guillem Daz-Plaja, Joan Teixidor, J. Nubiola i d'altres.

El 1931 present una exposici individual a Pars, i el 1932 particip en la collectiva d'Artistas Ibricos a Copenhaguen i Pars. El 1933 fou convidada a l'exposici del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figur al pavell espanyol de la Biennal de Vencia. Expos a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra. La seva obra, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment del paisatge i els interiors. La seva pintura ms destacada s Un mn, oli de gran format que representa un extrany planeta surrealista (Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa) 

Germana del poeta i crtic d'art Rafael Santos Torroella, es cas amb el tamb pintor Emili Grau i Sala, i s fill seu el pintor Juli Grau i Santos. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193975" title="Maurici Serrahima" nonfiltered="355" processed="354" dbindex="80355">

Maurici Serrahima i Bofill (1902-1979), poltic i escriptor.
Maurici Serrahima i Pal (1834-1904), jurisconsult i advocat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193980" title="Boc de Biterna" nonfiltered="356" processed="355" dbindex="80356">
Boc de Biterna s una entitat d Esplugues de Llobregat que fa espectacles pirotcnics itinerants. Els anomenen espectacles-correfoc, perqu sn espectacles itinerants i interactius amb els espectadors que acostumen a contenir un correfoc. Aquest fet s el que els uneix a la tradici dels balls de diables, per tamb hi ha una intencionalitat de transmetre un missatge a l espectador, generalment transms d'una manera crua, realista i propera. Habitualment, fan els espectacles-correfoc a Esplugues de Llobregat durant les Festes de Primavera o la Festa Major i en molt poques ocasions han repetit un espectacle-correfoc.


Histria de Boc de Biterna.
Boc de Biterna neix el 17 de gener de 1997 a partir de la iniciativa d un grup de joves de l'Agrupament Escolta i Guies Sant Jordi de formar un grup d espectacles de foc estable a Esplugues. En la formaci del grup tamb hi van participar antics components d'Unicornis, que va ser el primer referent del grup.

El nom.
Boc de Biterna s el nom qu es coneixia el boc que s apareixia als sbats o akelarres com a representaci del dimoni, segons creences medievals. Biterna s la cova o altre lloc on se celebraven aquestes reunions.

Precedents histrics.
Es coneixen tres entitats d'Esplugues que van fer espectacles pirotcnics abans de l'aparici de Boc de Biterna: Unicornis, Aligots i La Terra.

Unicornis va ser l'entitat encarregada de fer el correfoc de la Festa Major d'Esplugues fins a la seva dissoluci. Tot i aix, alguns dels membres van continuar fent el correfoc amb el suport de la Colla de Geganters d'Esplugues i  el seu el seu drac, la Fallera.

El precedent immediat a la creaci de Boc de Biterna va ser una collaboraci dels futurs fundadors en la Festa Major de 1996 amb el correfoc organitzat pels Geganters i la Fallera.

L acta fundacional es fa el 17 de gener de 1997 i el primer correfoc per les Festes de Primavera d'Esplugues de Llobregat el dia 26 d'abril d aquell mateix any.

Fets importants.
Desprs de no poder realitzar l'espectacle-correfoc de les Festes Major de 1999 a causa de la pluja, les diferencies d'opini sobre el futur del grup, sobretot respecte als diferents nivells d'implicaci personal i al tracte amb l'Ajuntament, van fer que el nombre de membres de l'entitat es redussin a menys de la meitat. En aquell moment, parallelament a Boc de Biterna, es crea el Projecte Zoo amb la intenci de dur a terme l'espectacle-correfoc que no s'havia pogut realitzar. Aquest projecte es va abandonar ms endavant.
Aparici de la Colla de diables infantils Boiets Esquitxafocs (2001);
Aparici del Ball de diables d'Esplugues de Llobregat (2003);
Aparici de la Colla de diables infantils Toc de Foc (2003);
Entrar a formar part de la Federaci de diables i dimonis de Catalunya (2005);
Formar, junt amb dotze entitats ms, la Coordinadora d'Entitats de Cultura Popular d'Esplugues (2006);
L'espectacle-correfoc dins les Festes de Primavera de 2008, que segueix el gui del captol de la srie de dibuixos animats Els Simpson Marge contra el monorail i que t un clar tarann reivindicatiu i de crtica social, no rep la subvenci municipal amb l'argument que no s'adiu a les bases de subvenci recentment aprovades, segons les quals les activitats subvencionades des de la conselleria de cultura han de tenir un inters i uns objectius estrictament culturals o tradicionals.
Canvi de local. Es passa de la sala cedida per l'entitat Gla des de 1998 en els bucs musicals sota el camp de futbol del Salt del Pi a la Nau del carrer Nou, 14. Espai que comparteixen amb la resta d'entitats de la Coordinadora (2008);


Espectacles-correfoc.
Brbars i Joglars (Festa Major 12-9-1997);
Esclatar (Festes de Primavera 24-4-1999);
Els colors (Fira Esplugues 23-5-1999);
Des-mercat (Festes de Primavera 8-4-2000);
Qui riu ltim riu millor (Festa de Primavera 12-5-2001);
Animalades (Festa Major 21-9-2001);
Boc de Biterna 5 aniversari (Festes de Primavera 4-5-2002);
Els 3 porquets (Festa Major 21-9-2002);
Frankenstein (Festes de Primavera 17-5-2003);
FOC (Festa Major 20-9-2003);
Reset (Festes de Primavera 15-5-2004);
Violncia domstica (Festa Major 15-9-2004);
Reactiva (Festes de Primavera 21-5-2005);
Esclatar REMAKE (Correllengua 8-10-2005);
Haikzenhw (Festes de Primavera 27-5-2006);
Corre t foc (Festes de Primavera 19-5-2007);
Correfoc 10 aniversari (Festa Major 21-9-2007);
Monorail (Festes de Primavera 24-5-2008);
Correfoc-Cercatasques (Festa Major 21-9-2008);

Altres actuacions destacables.
Primer correfoc (Festes de Primavera 26-4-1997);
Preg de Carnestoltes (24-2-2001);
Nit de Sant Joan al Poble Espanyol (23-6-2002);
Cremada de l esglsa en el seu 900 aniversari (11-5-2002);
Representaci de FOC a Macael (3-10-2003);
Aniversari 3 tombs d Esplugues (13-5-2006);

Referncies.


Enllaos externs.
Facebook de Boc de Biterna;
 Membre de la Federaci de Diables i Dimonis de Catalunya;
 Ball de Diables d'Esplugues de Llobregat;
 Colla de diables infantils Boiets Esquitxafocs;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193981" title="Antoni Serra i Ramoneda" nonfiltered="357" processed="356" dbindex="80357">
Antoni Serra i Ramoneda (Barcelona, Barcelons 1933) s un economista catal, procedent d'una famlia d'empresaris txtils. Doctor en econmiques per la Universitat Complutense de Madrid (1960) i catedrtic d economia de l empresa a la Universitat Autnoma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors i rector. Sota el seu rectorat, es van redactar els primers estatuts universitaris de la democrcia, es va comenar a aplicar la Llei de Reforma Universitria i es van dur a terme diverses actuacions que van potenciar la recerca. Des del 1987 tamb s membre de l'Institut d'Estudis Catalans

Fou conseller de l antiga Caixa de Pensions abans de la seva fusi amb la Caixa de Barcelona (1977-84) i president de Caixa de Catalunya (1984-2005). s president de l'Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, del Tribunal d'Arbitratge Tcnic de Catalunya i del frum d'opini Tribuna Barcelona. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Sistema econmico y empresa (1986);
 Formas de empresa (1988);
 L'empresa: Fonaments econmics (1989);
 La empresa: Anlisis econmico (1993);
 Mercados, contratos y empresa (2001);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193982" title="Codi Civil" nonfiltered="358" processed="357" dbindex="80358">
 Codi civil s un conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de Dret privat, s a dir, un cos legal que t per objecte regular les relacions civils de les persones fsiques i jurdiques, privades o pbliques, en aquest ltim cas sempre que actun com a particulars, s a dir, desprovedes dimperium.

El Codi civil s la normativa de capalera en matria de Dret Civil, on s'estudien sobretot, obligacions i contractes, i drets reals.

El Codi civil (abreujat Cc)s una cpia del Code Napoleon francs, i data de l'any 1889. 

T ms de 2000 articles, la majoria dels quals es troben desfasats degut a la seva antiguitat (al Codi sovint es troba la frase: "amb la diligncia d'un bon pare de famlia" per fer referncia a la bona fe que sempre ha de regir en el Dret).

El Codi civil mai ha estat revisat, i com a mesura, alguns articles s'han derogat ja que no tenen sentit.

Aquest Codi s legislaci estatal, i com a tal, supletori en aquelles Comunitats Autnomes que gaudeixin de normativa prpia. Un clar exemple n's Catalunya, on existeix un Codi civil catal al qual la poblaci ha de dirigir-se quan t un problema de caire civil. En cas de qu la soluci a aquest problema no es trobi recollida al Codi catal, actuar el Codi civil. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193984" title="Joan Sol i Cortassa" nonfiltered="359" processed="358" dbindex="80359">
Joan Sol i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell 1940) s un lingista catal. El 1965 es llicenci en filologia clssica a la Universitat de Barcelona  i el 1970 es doctor en filologia catalana. El 1977 obtingu el ttol de master en lingstica a la universitat de Reading (Anglaterra). 

Ha estat professor a diversos centres docents des del 1965 (com la Universitat Autnoma de Barcelona) i des del 1984 s catedrtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona. s membre de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat nombrosos articles i estudis, preferentment sobre temes de sintaxi i d'histria de la llengua catalana. Des del 1999 s membre de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi
 
 Obres .
 Estudis de sintaxi catalana (1972-1973);
 A l'entorn de la llengua (1977);
 Del catal incorrecte al catal correcte (1977);
 "Ser" i "estar" en el catal d'avui (1981);
 Sintaxi generativa catalana (1986), en collaboraci amb S.Bonet,
 Qestions controvertides de sintaxi catalana (1987);
 L'obra de Pompeu Fabra (1987) ;
 Bibliografia lingstica catalana del segle XIX (1989), en collaboraci amb Pere Marcet;
 Lingstica i Normativa (1990);
 La llengua, una convenci dialctica (1993);
 Sintaxi normativa: estat de la qesti (1994);
 Histria de la lingstica catalana, 1775-1900 (1998), en collaboraci amb Pere Marcet;
 Gramtica del catal contemporani (2002) amb  Maria-Rosa Lloret, Joan Mascar i Manuel Prez-Saldanya;
 
Enllaos externs.
Web de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana sobre Joan Sol;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193989" title="Bar de Santa Pau" nonfiltered="360" processed="359" dbindex="80360">
Bar de Santa Pau s un ttol nobiliari que ostentaren des de temps immemorial els senyors de Santa Pau i que fou ratificat el 1916 com a ttol del Regne per Alfons XIII.

Titulars. 
 Manuel d'Oms i de Santa Pau (1651-1710): 1r marqus de Castelldosrius;
 Carles de Sentmenat i de Puiggener (1771-1802): 6 marqus de Castelldosrius, senyor de Vallgornera, Pollestres i Vilarnau;
 Carles de Sentmenat i de Riquer (1794-1856): 7 marqus de Castelldosrius, Gran d'Espanya, 23 bar de Santa Pau;
 Ramon de Sentmenat i de Saenz-Ramrez (1842-1873): 8 marqus de Castelldosrius, Gran d'Espanya, 24 bar de Santa Pau;
 Carles de Sentmenat i de Sentmenat (?-1935): 9. marqus de Castelldosrius, Gran d Espanya, 2n marqus d Ors i 25 bar de Santa Pau;
 Flix de Sentmenat i Gell (1908-1975): 10 marqus de Castelldosrius, Gran d'Espanya, 8 marqus de Benavent, 3r marqus d'Ors, 26 bar de Santa Pau;
 Carles de Sentmenat i de Urruela: marqus de Castelldosrius,  Gran d'Espanya, 27 bar de Santa Pau;
 Santiago de Sentmenat i de Urruela: marqus de Castelldosrius,  Gran d'Espanya, 28 bar de Santa Pau;

Enllaos externs.
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;
 Ramon Rovira "Els propietaris de la fbrica de paper "La Gelidense" (2005);
 BOE;
 Barones de Santa Pau;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193994" title="Puig Roig (desambiguaci)" nonfiltered="361" processed="360" dbindex="80361">


 Puig Roig, puig de l'illa de Mallorca al municipi d'Andratx.
 Puig Roig, puig de 1003 metres d'alria de l'illa de Mallorca al municipi d'Escorca.
 Puig-roig, cim del municipi del Montmell al Baix Peneds.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193995" title="Josep Subirats i Piana" nonfiltered="362" processed="361" dbindex="80362">
Josep Subirats i Piana (Tortosa 1920) s un poltic, intendent mercantil i censor jurat de comptes catal. Doctor en cincies econmiques. L'any 1934 entr com a redactor en el diari republic "El Pueblo", de Tortosa, fundat per Marcell Domingo, del qual va arribar a ser director entre 1937 i 1938. Desprs de la guerra civil espanyola fou empresonat a cadena perptua. Un cop alliberat el 1946 pass a dirigir el peridic clandest "Ara", de Barcelona, i el Centre d'Estudis Politcnic (1955-75). A mitjans dels anys quaranta ingress a Esquerra Republicana de Catalunya, per el 1976 s'afili al Partit dels Socialistes de Catalunya. Ha estat professor de Poltica Fiscal de l'Empresa en la Universitat Autnoma de Barcelona.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la coalici Entesa dels Catalans, i a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament senador pel PSC-PSOE. Entre altres crrecs poltics fou vicepresident de la comissi de pressuposts del Senat i membre de la comissi dels vint que redact a Sau el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de la comissi dels vint-i-u que particip en la redacci definitiva de l'Estatut. L'any 1982 fou elegit conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i el 1986 esdevingu magistrat del Tribunal de Comptes de la Comunitat Europea.  El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Actitudes de los empresarios ante la evolucin del sistema tributario (1957-1975). La era de la evaluacin global (1990);
 Any i mig de senador (1979);
 La transici des del Senat (1991);
 Pilatos 1939-1941. Prisin de Tarragona (1999);
 Marcell Domingo, per ell mateix (1995);
 Tortosa, front de guerra (1996);
 La Uni Europea pas a pas (1998);
 Entre vivncies (2003) ;
 Quatre alcaldes republicans de Tortosa (2005);
  Les Oblates, 1939-1941. Pres de dones de Tarragona (2007);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193997" title="Glicia" nonfiltered="363" processed="362" dbindex="80363">



Marc Claudi Glcia, llegat rom;
Lex Glicia, suposada llei establerta per Marc Claudi Glcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193998" title="Marc Claudi Glcia" nonfiltered="364" processed="363" dbindex="80364">
Marc Claudi Glcia (Marcus Claudius Glicia o Glycias) fou un llibert de Publi Claudi Pulcre I. Desprs de la derrota de Claudi Pulcre a Drepana (249 aC) aquest fou cridat pel senat per respondre de la seva conducta i fou convidat a nomenar un dictador, crrec pel que va nomenar a Glcia. Per el nomenament fou cancellat abans incls de qu pogus nomenar el seu magister equitum. Tot i aix va comparixer als Ludi Maximi com si fos dictador realment. Desprs fou llegat a Crsega del cnsol Gai Licini Var (236 aC) on va fer un tractat amb els illencs sense autoritzaci del cnsol ni del senat i com que el tractat no fou acceptat per Roma, fou lliurat als illencs com a responsable; els cors no el van voler castigar i el van retornar als romans que el van condemnar a mort i fou executat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193999" title="Publi Servili Globule" nonfiltered="365" processed="364" dbindex="80365">
Publi Servili Globule (Publius Servilius Globulus) fou trib de la plebs el 67 aC. Va tenir un conflicte amb el seu collega Gai Corneli. Desprs fou procnsol d'sia del 65 aC al 64 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194001" title="Glus" nonfiltered="366" processed="365" dbindex="80366">
Glus (     ) fou un egipci fill de Tamos de Memfis, l'almirall de Cir el Jove. Aquest prncep el va enviar per posar del seu costat a les tropes de mercenaris grecs.  Desprs de la batalla de Cunaxa fou un dels que va anunciar als grecs la mort de Cir. Seguia amb els grecs quan aquestos en la seva retirada van creuar el pont sobre el Tigris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194003" title="Miquel Glycas" nonfiltered="367" processed="366" dbindex="80367">
Miquel Glycas (               ) fou un historiador bizant, nascut a Constantinoble o a Siclia (per aix es anomenat de vegades Miquel Scul o Miquel de Siclia). La seva poca es indeterminada i mentre alguns pensen que va viure al segle XV i es comunicava amb el darrer emperador per cartes; i altres, allegant que aquestes cartes sn apcrifes, pensen que va viure al segle XII. El que s segur s que fou posterior al 1118 ja que els seus annals arriben fins a aquesta data. Probablement era eclesistic i tenia molts coneixements; el seu estil era clar i concs i s considerat un dels millors historiadors bizantins. La seva obra principal son els Annals (              ) dividits en quatre parts (creaci del mon,  fins el temps de Crist,  fins al regnat de Constant I el Gran, i fins a la mort de l'emperador Aleix I Comn). Tamb va deixar nombroses cartes, moltes sobre temes teolgics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194007" title="Gliceri" nonfiltered="368" processed="367" dbindex="80368">
Gliceri (Glycerius) fou emperador rom (473-474). 

Era comes domesticorum i Tefanes Isuric diu que era considerat un home de bona reputaci (                 ). A la mort d'Olibri i del patrici Ricimer, fou convidat per Gundobald de Borgonya a assolir l'imperi i fou proclamat a Ravenna el mar del 473.

Del seu regnat es coneix poca cosa: va perdonar diversos individuals que havien insultat a la mare de l'emperador,  a petici del bisbe Epifani (de Ticinum o de Pavia). Quan el got Widemir va envair Itlia, Gliceri li va enviar presents i el va convidar a sortir d'Itlia i anar a la Gllia per unir el seu exrcit amb el dels visigots que ja estaven assentats en aquesta regi (segons esmenta Jornandes). 

No consta que fos mai reconegut per l'emperador oriental Lle I de Bizanci el traci que a finals del 473 o comenaments del 474 va fer proclamar emperador a Ravenna a Juli Nepot, el qual va marxar contra Gliceri que era a Roma. Gliceri fou fet presoner a Portus, el port de Roma a la boca del Tber, i el va obligar a esdevenir monjo.

Va ser al cap de poc temps bisbe de Salona a Dalmcia. Expulsat Nepos d'Itlia pel patrici Orestes, va fugir a Salona (on era Gliceri) on va conservar el ttol fins que fou assassinat pels seus propis seguidors Viatr i Odiva (o Ovida); aquest darrer fou derrotat a l'any segent per Odoacre (481).

Tot seguit apareix un Gliceri com a bisbe de Mil i s'ha suggerit (Gibbon) que aquest fou el seu premi per participar a la mort de Nepos, per no s clar ni molt menys que el bisbe de Mil i l'ex-emperador i bisbe de Salona siguin la mateixa persona.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194008" title="Glycas" nonfiltered="369" processed="368" dbindex="80369">


Onomstica:

Joan Glycas o Joan Glycis, patriarca de Constantinoble del 1316 al 1320.
Miguel Glycas, historiador bizanti;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194012" title="Joan Glycas" nonfiltered="370" processed="369" dbindex="80370">
Joan Glycas o Joan Glycis (Joannes Glycas o Glycis,                        ) fou patriarca de Constantinoble del 1316 al 1320. Era un erudit amb grans coneixements i brillant oratria. Fou mestre de Nicfor Gregoras, el historiador, que parla de Joan amb elogi. El 1320 va renunciar al crrec i es va retirar al convent de Cynotissa, on va viure amb una petita quantitat de diner que s'havia reservat, fora de la seva propietat immobiliria.

Va escriure un relat d'una ambaixada que va fer a Roma ordenada per l'emperador. Altres obres sn una gramtica grega titulada                         , una petita obra de nom                               justificant la seva renuncia al patriarcat, i                                       , una admonici a l'emperador Miguel Paleleg.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194015" title="Glic" nonfiltered="371" processed="370" dbindex="80371">


Onomstica:

Glic, poeta lric grec ;

Glic, escultor atenenc ;

Glic, metge roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194016" title="Glic (poeta)" nonfiltered="372" processed="371" dbindex="80372">
Glic (Glycon,       ) fou un poeta lric grec del qual els metres glicnics prenen el nom. Noms es conserven tres lnies que sn esmentades per Hefesti com a exemple de metre glicnic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194017" title="Glic (escultor)" nonfiltered="373" processed="372" dbindex="80373">
Glic (Glycon,       ) fou un escultor atenenc conegut per la seva esttua de marbre colossal d'Hrcules coneguda com Hrcules Farnesi trobada als banys de Caracalla i portada desprs al museu de Npols. Va patir algunes restauracions; les cames que mancaven i havien estat substitudes, foren trobades ms tard i collocades el 1787. El nom de l'artista est esculpit a la pedra  en tres lnees:         -          -       . L'esttua est inspirada en el Hrcules de Lisip.

Va viure al final del segle I aC o comenaments del segle I,  en temps dels primers emperadors. D'aquest autor es conserva un altre treball, una base al museu Biscari de Catania, amb la inscripci: "                        .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194018" title="Esther Tusquets Guilln" nonfiltered="374" processed="373" dbindex="80374">
Esther Tusquets Guilln (Barcelona, Barcelons, 1936) s una escriptora i editora catalana en castell. Estudi Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i va donar classes de literatura i histria a l'Academia Carrillo fins que, a principis dels anys 60, s'endinsa en el mn editorial. Dirig durant quaranta anys Editorial Lumen, un dels segells de prestigi del mn del llibre a Catalunya, actualment enquadrat dins el grup Random House Mondadori. s germana de l'arquitecte scar Tusquets Guilln i cunyada de Beatriz de Moura. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
 Obres .
 El mismo mar de todos los veranos (1978);
 El amor es un juego solitario (1979) ;
 Varada tras el ltimo naufragio (1979);
 Siete miradas en un mismo paisaje (1981);
 Para no volver (1985);
 La nia luntica y otros cuentos (1996);
  Con la miel en los labios (1997) ;
 Correspondencia privada (2001);
 Confesiones de una editora poco mentirosa (2005);
 Habamos ganado la guerra (2007);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194019" title="Gneu" nonfiltered="375" processed="374" dbindex="80375">
Gneu (Gnaeus o Cneius, ), fou un gravador de pedres precioses  contemporani de  Dioscrides, del temps d'August. S'han trobat diverses joies marcades amb el seu nom que es conserven al Museu de Florncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194020" title="Gnesip" nonfiltered="376" processed="375" dbindex="80376">
Gnesip (Gnesippus,          ) fill de Clemac, fou un poeta lric, que va escriure versos ertic o llicenciosos que foren atacats per Quinides, Crat d'Atenes i Epolis. Alguns fragments esmentats per Ateneu de Naucratis semblen ms aviat tragdies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194022" title="Marc Antoni Gnif" nonfiltered="377" processed="376" dbindex="80377">
Marc Antoni Gnif (Marcus Antonius Gnipho) fou un retric rom que va viure al segle I aC. Vas nixer el 114 aC a la Gllia i va estudiar a Alexandria. Era un home de molt de talent i gran memria. Diverses personalitats van anar a les seves lectures entre ells Cicer quan era pretor. Va morir quan tenia 50 anys i va deixar escrites diverses obres, per Cateu Capit diu que noms De Latino Sermone, en dos llibres, era seva, i les dems eren dels seus deixebles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194023" title="Mercedes Vilanova Ribas" nonfiltered="378" processed="377" dbindex="80378">
Mercedes Vilanova Ribas (Barcelona 1936) s una historiadora catalana. Estudi a la Universitat de Barcelona, de la qual actualment s catedrtica d'histria contempornia. Ha estat fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat de Boston i investigadora de l'Institut d'Histoire du Temps Prsent, de Pars. Fou fundadora i directora de la revista Historia, Antropologa y Fuentes Orales, i des del 1996 s presidenta de l'Associaci Internacional d'Histria Oral. Les seves recerques s'han centrat en els estudis electorals i en la creaci de fonts orals. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Atlas electoral de Catalunya durant la Segona Repblica (1986);
 Atlas de la evolucin del analfabetismo en Espaa de 1887 a 1981 (1992) ;
 Les majories. invisibles: explotaci fabril, revoluci i repressi : 26 entrevistes (1995);
 Voces sin letras: analfabetos en Baltimore (2005);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194024" title="Gnosdic" nonfiltered="379" processed="378" dbindex="80379">
Gnosdic (Gnosidicus,           ) fou el catorz descendent d'Esculapi, fill de Nebros, germ de Crisos i pare d'Hipcrates I, Podalirios II i Eneu. Va viure al segle VI aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194025" title="Gbries" nonfiltered="380" processed="379" dbindex="80380">
Gbries (Gobryas) fou un noble persa, un dels set conspiradors contra Smerdis. Quan aquest fou atacat pels conspiradors i va fugir de la seva cambra, fou perseguit per Darios I de Prsia i Gbries. A les fosques Darios anava a matar a Smerdis per va dubtar per no fer mal a Gbries que no sabia on era; aquest se'n va donar compte i li va dir que els mats als dos. Darios va deixar anar la seva espasa per casualment noms va matar a Smerdis. Darios es va casar amb una filla seva i Gbries es va casar amb una germana de Darios, amb la que va tenir a Mardoni.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194026" title="Gngil" nonfiltered="381" processed="380" dbindex="80381">


Onomstica:

Gngil d'Ertria, militar grec ;

Gngil de Corint, militar grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194027" title="Gngil d'Ertria" nonfiltered="382" processed="381" dbindex="80382">
Gngil (Gongylus,         ) fou un militar grec nascut a Ertria. A travs de Gngil el rei Pausnies va entrar en contacte amb Xerxes I de Prsia (477 aC). Pausnies li va donar el govern de Bizanci. Va deixar escapar als presoners perses que estaven a la ciutat i va fugir amb ells i es va presentar a Xerxes al que va oferir la possessi d'Esparta i Grcia a canvi del matrimoni amb una filla del rei. Xenofont va trobar a la seva vdua Helles que vivia a Prgam (399 aC). Amb l'ajut d'aquesta dama els grecs van atacar el castell d'Asidates, un noble persa de la zona. Gngil va deixar dos fills: Gorgi (Gorgion) i Gngil (Gongylus); aquest segon va ajudar a Xenofont acompanyat de Procle un descendent del rei Demarat. Aquestos fills apareixen desprs en possessi de Gambrium, Palaegambrium, Myrina i Grynium, que havien estat donades al seu pare per Xerxes com a premi per la seva traci, per desprs les van entregar a Tibr i a les forces espartanes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194028" title="Gngil de Corint" nonfiltered="383" processed="382" dbindex="80383">
Gngil (Gongylus,         ) fou un militar corinti, que el 414 aC va anar amb un vaixell per ajudar a Siracusa. Va deixar Lucada desprs de Gilip per va arribar primer a Siracusa perqu va fer un recorregut ms directe. La seva arribada va aturar les discussions sobre la rendici ja que va informar de la vinguda de Gilip. Gngil va morir a la primera batalla d'Epipoles desprs de l'arribada de Gilip.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194029" title="Gordi" nonfiltered="384" processed="383" dbindex="80384">



Nom de tres emperadors romans:

Gordi I, 238;
Gordi II, 238;
Gordi III, 238-244;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194030" title="Associaci de pares de minusvlids del Baix Camp" nonfiltered="385" processed="384" dbindex="80385">
Associaci de pares de minusvlids del Baix Camp s una entitat sense afany de lucre declarada d utilitat pblica, que des dels seus inicis, ha tingut com a objectiu principal donar atenci a les persones adultes amb discapacitat psquica de la comarca del Baix Camp i a les seves famlies. Aix inclou la integraci i normalitzaci dels discapacitats, que passa per oferir una ocupaci laboral, un temps lliure amb sentit i una estabilitat digna pel que fa al seu lloc de residncia. 

L'associaci s'ha format al voltant d'un taller ocupacional per a discapacitats creat el 1983 i que amb els anys s'ha anat ampliant a dues llars-residncies i d'altres serveis. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.


 Enllaos externs .
 Pgina del Taller Baix;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194032" title="Centre Excursionista de Lleida" nonfiltered="386" processed="385" dbindex="80386">
Centre Excursionista de Lleida s una entitat esportiva i cultural fundada a Lleida el 1906 per promoure el coneixement i la prctica de les activitats de muntanya en totes les seves modalitats, com tamb per a l'estudi i divulgaci dels aspectes culturals que hi tenen relaci. Ha dut a terme una extensa tasca d'investigaci folklrica i public la revista Aresta. Edit les actes i les deliberacions del Primer Congrs Excursionista de Catalunya celebrat el 1911. Disposa d'una important biblioteca. 

A partir del 1958 ha potenciat les seccions d'arqueologia, esqu, escalada i cinema. s adherida a la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina del Centre Excursionista de Lleida;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194035" title="Saint-Nazaire" nonfiltered="387" processed="386" dbindex="80387">

s el nom francs de Sant Nazari, i el topnim de diversos llocs:
Saint-Nazaire, municipi del Quebec.
Saint-Nazaire, municipi del Loira Atlntic.
Saint-Nazaire, municipi del Gard.
Nom francs de Sant Nazari, municipi del Rossell.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194036" title="Diada de les Illes Balears" nonfiltered="388" processed="387" dbindex="80388">
La Diada de les Illes Balears (oficialment, Dia de les Illes Balears) se celebra cada any l'1 de mar, en commemoraci de la data en qu entr en vigor l'Estatut d'Autonomia de 1983, que s tamb la mateixa que la del nou Estatut de 2007.

Histria.

La Llei 9/1984, de 30 d'octubre, va declarar l'1 de mar com a "Dia de les Illes Balears", amb carcter de festa oficial en tota la comunitat autnoma, per laborable; i sense perjudici que cada illa pogus tenir la seva prpia diada per acord del seu consell insular respectiu.

L'1 de mar es consider per primera vegada com a dia no laborable en 1999 (Resoluci de la Conselleria de Treball i Formaci de 20 de novembre de 1998). Actualment, L'article 6.3 de l'Estatut de autonomia de 2007 consagra l'1 de mar com a diada de les Illes Balears.

Enllaos externs.

 Recopilaci dels actes celebrats des de 2000.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194037" title="PEN catal" nonfiltered="389" processed="388" dbindex="80389">
PEN catal o Centre Catal del PEN Club s la secci catalana del PEN Club International. Fou constitut a Barcelona el 1922 per Josep Maria Lpez-Pic i Carles Riba, des del comenament manifest un gran dinamisme i entusiasme i particip en bona part dels congressos anuals. Presidit per Pompeu Fabra, organitz el XIII Congrs Internacional, que tingu lloc a Barcelona el 1935 sota la presidncia internacional de Herbert George Wells. 

Malgrat el triomf del franquisme, va mantenir una presncia activa en el Congrs del 1937 a Pars i en les dues trobades del 1938 a Praga i Londres, on va establir la seva seu. Durant els anys de la dictadura serv d'aglutinador als escriptors i activistes de l'interior i l'exili per tal de donar a conixer a l'exterior la situaci catalana a travs de la literatura. Hi collaboraren els exiliats de Londres i de l'Anglo-Catalan Society, com Josep Maria Batista i Roca, que n'era secretari, i Avell Arts-Gener, "Tsner". Des del 1973 va obrir delegacions al Pas Valenci i a les Illes Balears, i va incorporar escriptors de les noves generacions, com Josep Maria Benet i Jornet, Guillem-Jordi Graells, Maria Antnia Oliver i Montserrat Roig i Fransitorra.

El 1978 s'organitz a Barcelona una Conferncia Internacional del PEN, presidida per Mario Vargas Llosa, en la qual s'inaugur la relaci PEN-UNESCO i fou creat el Comit de Programa i Traduccions. Una fita important va ser el 57 Congrs Mundial del PEN, la setmana de Sant Jordi del 1992 a Barcelona. El 1996 organitz la Conferncia Mundial sobre els Drets Lingstics, en la qual s aprov la Declaraci Universal dels Drets Lingstics. Durant els darrers anys n han estat secretaris Carles Torner, Sam Abrahams i Carme Arenas. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Presidents del PEN catal .
 Carles Riba;
 Pompeu Fabra;
 Josep Carner;
 Josep Vicen Foix;
 Joan Oliver;
 Maria Aurlia Capmany;
 Jordi Sarsanedas ;
 Dolors Oller;

 Enllaos externs .
 Pgina del PEN catal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194038" title="Nit transfigurada" nonfiltered="390" processed="389" dbindex="80390">

Nit transfigurada, Op. 4 (en alemany: "Verklrte Nacht", 1899), s un sextet per a corda en un moviment, considerat com la primera obra important d'Arnold Schnberg.  Va ser inspirat pel poema homnim de Richard Dehmel -- junt al fet que Schnberg va conixer Mathilde von Zemlinsky, germana del seu professor Alexander von Zemlinsky, que ms tard esdevindria a seua muller.  Schnberg va compondre aquest complexssim i apassionat sextet de corda en menys de tres setmanes desprs de conixer Mathilde. L'estrena de Verklrte Nacht, l'any 1902, va resultar controvertida, potser pel seu atrevit cromatisme i als seus flirtejos amb l'atonalitat. Les referncies sexuals, massa explcites per a l'poca, del poema de Dehmel tamb van poder influir-hi. 

Anlisi.
En el punyent poema de Dehmel una parella d'amants passegen pel bosc sota la llum de la lluna. La dona li confessa un secret al seu amant: espera un fill d'un altre home; per encara que aquest home ja no significa res per a ella, se sent avergonyida i turmentada per un sentiment de culpabilitat. Desprs de reflexionar, l'home li diu que l'accepta, i que l'estima tant que acceptar el fill com si fos propi. Per mitj de l'amor, l'home es transfigura emocionalment i es capa de desfer-se dels prejudicis socials. Els amants culminen amb l'xtasi d'un bes d'amor.  Els sentiments que desplega el poema de Dehmel es reflecteixen en l'obra de Schnberg al llarg de cinc seccions, comenant per la tristesa de la confessi de la dona i incloent un interludi neutral en el qual l'home reflexiona sobre la confessi, i un finale, la radiant acceptaci per part de l'home i el perd de la seua amant: O sieh, wie klar das Weltall schimmert! Es ist ein Glanz um Alles her (mira amb quanta intensitat brilla l'univers! Hi ha un resplendor pertot arreu).

Schnberg, capdavanter del moviment cap a l'atonalitat a les primeries del Segle XX i creador del dodecafonisme, s potser ms conegut per la impenetrabilitat de les seues obres posteriors.  Aix, l'estil ms conservador de Verklrte Nacht (Opus 4, una obra realment primerenca) pot desconcertar els oients. L'estil de la pea est connectat amb el post-romanticisme i l'expressionisme alemanys.  Schnberg, es mostra influt per la msica de Johannes Brahms i Richard Wagner.  Aix s evident, per exemple, en l's del cromatisme (derivat de Tristany i Isolda de Wagner) i en la desconnexi de les frases en el lmits dels compasos (una influncia de Brahms). La musicalitat es mant durant tota l'obra, amb mnimes incursions en l'atonalisme. s remarcable l'absncia, en la major part de l'obra, d'un vertader centre tonal, tot i que es tracta d'una composici clarament tonal que utilitza els acords tradicionals construts en terceres.

Les cinc parts es corresponen amb l'estructura del poema de Dehmel, en les quals els temes musicals actuen com a metfora de la narraci. D'aquesta manera, la pea esdev un dels primers exemples de msica programtica composta per a conjunt de cambra.

La partitura original requereix dos violins, dues violes i dos violoncels.  L'any 1917, Schnberg va arranjar-la per a orquestra de corda, arranjament que va revisar l'any 1943.  Existeix tamb una versi per a trio amb piano, deguda a Eduard Steuermann.  La versi per a orquestra de corda ha esdevingut la ms interpretada i enregistrada. L'obra tamb s'ha utilitzat per a diversos ballets.

Obres relacionades.
Erwin Schulhoff, Sextet per a dos violins, dues violes i dos violoncels, 1923;
Antony Tudor, Pillar of Fire, 1942 (ballet);
Milton Babbitt Transfigured Notes, 1986 (orquestra de corda);
Gary Lucas, Verklarte Kristallnacht, 1988 (rock/pop alternatiu);
John Zorn, Kristallnacht, 1993 (rock/pop alternatiu);
Raffaella Giordano, Transfigured Night, 1998 (dansa contempornia);
Bjrk, "Hidden Place" de l'lbum Vespertine, 2001 (electrnica);
Tero Saarinen, Transfigured Night, 2002 (ballet);

 Referncies .
Beaumont, Antony. 2000. Zemlinsky. Ithaca, NY: Cornell University Press; Londres: Faber.  ISBN 978-0801438035  ISBN 057116983X;
Grout, Donald J., and Claude V. Palisca. 1988. A History of Western Music, 4th ed. Nova York: W.W. Norton & Company.
Randel, Don Michael, ed. 1986. The New Harvard Dictionary of Music. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press.
;
;
;

Enllaos externs.
Expressionisme musical ;
Plana sobre Richard Dehmel ;
De l'Arnold Schnberg center:
Therese Muxeneder: Notes de programa ;
Facsmil del manuscrit;
Text del poema de Richard Dehmel;
Enregistraments recomanats a ClassicalNotes.net;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194040" title="Ututo" nonfiltered="391" processed="390" dbindex="80391">

Ututo s una distribuci de GNU/Linux. El nom fa referncia a una lagartilla o Geco dons aix es conegut en el nord de Argentina. La fundaci del programari lliure, FSF reconeix al projecte Ututo uns dels millors per demostra el poder del Software Lliure i s la distribuci utilitzada actualment per Richard Stallman. 

La seva primera versi, gravada massivament per primera vegada a l'octubre de l'any 2000 en Argentina per Diego Saravia de la Universitat Nacional de Salta, era molt simple d'utilitzar i funcionava des del CDROM sense necessitat d'installaci, aquesta forma de distribuir un sistema operatiu, se li coneix en angls com "live CD/DVD o simplement live". Alguns programadors els anomenen, "viu". 

Ututo va ser una de les primeres distribucions "lives" o "CD viu" GNU/Linux del planeta. En l'any 2002 es crea Ututo-R que oferix la possibilitat d'operar com un router de xarxes. Aquesta versi va ser creada per Marcos Zapata i va ser installada, entre altres llocs, en les escoles del govern de la ciutat de Buenos Aires. En l'any 2004 neix el projecte UTUTO-i que s el derivat ms important de Ututo. Que desprs es convertir en el Projecte UTUTO com gestor de projectes basats en programari lliure i la distribuci rebria el nom de UTUTO XS.

 Enllaos externs .
 https://www.ututo.org/www/ ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194042" title="Grup gata" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="80393">
Grup gata s una associaci creada el 1995 que neix de la necessitat d'agrupar a Catalunya les dones afectades de cncer de mama i tamb els seus familiars. T com a finalitat que les dones es puguin ajudar mtuament per tal de superar els problemes, que van ms enll del camp estrictament mdic, per aconseguir una plena integraci en la vida quotidiana. A ms, la component del Grup gata Nria Nogueras va ser la precursora d'una campanya per legalitzar l's teraputic del cnnabis, campanya que va continuar el grup desprs de la seva mort per cncer de mama. Editen la revista gata. El 2004 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
   Pgina del Grup gata;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194043" title="Ciudad Real Madrid" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="80394">

La Ciudad Real Madrid (Ciutat Real Madrid) s el conjunt de noves installacions esportives del Real Madrid Club de Ftbol que s'estan construint a les afores de Madrid a prop de l'aeroport de Barajas, dins del Parque de Valdebebas.

Tindr una superfcie de 1.200.000 metres quadrats, on s'inclouen deu camps de futbol. Set d'aquests sn per a les categories inferiors, dos de gespa natural i els altres d'artificial. Cada un t la seva graderia prpia. El primer equip gaudeix de tres camps d'entrenament, a la part alta de la ciutat. La gespa natural s la mateixa de l'estadi Santiago Bernabu, i prov dels Pasos Baixos. Tamb s'hi ha construit un estadi de futbol, l'Alfredo Di Stfano, on juga el Real Madrid Castilla. Hi ha una estaci metereolgica que controla els sistemes de regadiu, que sempre empraran aigua reutilitzada.

Al costat dels camps d'entrenament de la primera plantilla, s'ubica un centre mdic, on treballen els serveis mdics del club. Hi ha una sala de fisioterapia i una d'hidroterpia.

Hi han construides 1.125 places d'aparcament i un circuit de footing 6,4 quilmetres.

La primera fase es va inaugurar al setembre del 2005, amb els camps d'entrenament i de futbol base, i l'edifici central de la ciutat.

El 9 de maig del 2006 es va inaugurar l'estadi Alfredo Di Stfano, amb capacitat actual de sis mil aficionats. A l'ltima fase es preveu la capacitat de 27.000 espectadors.

Actualment, s'hi entrenen totes les categories de futbol de l'entitat madridista i hi juga el futbol base, els juvenils, el Real Madrid C i el Real Madrid Castilla. El primer equip juga a l'estadi Santiago Bernabu.

Referncies.


Enllaos externs.

 Ciudad Real Madrid a la plana oficial del club ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194044" title="Gordi I" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="80395">


Gordi I, de nom complert Marc Antoni Gordi, i com emperador Marc Antoni Gordi Afric (Marcus Antonius Gordianus Africanus) fou un magistrat rom fill suposadament del senador Meti Marulle  (Metius Merullus) i d'lpia Gordiana, filla d'Anni Sever. Gordi deia descendir per part de pare dels Gracs i per la mare de Traj. Els historiadors moderns consideren el nom del pare fals i donen certa credibilitat al de la mare. El cognom Gordi suggereix un origen a Frgia i l'obtenci de la ciutadania sota Marc Antoni a la segona meitat del segle I aC.

La Historia Augusta diu que es va casar amb Fbia Orestilla la besnta d'Anton Pius. Els historiadors no ho creuen i pensen que la seva dona fou neta de l'orador Herodes tic. Amb la seva dona va tenir al menys dos fills, Gordi II i Antnia Gordiana (que fou la mare de Gordi III). Abans del 238 la seva dona ja era morta.

Feia al menys tres generacions que tenien rang consular, i ell mateix va exercir dues vegades el consolat. Les seves terres a provncies eren les de ms extensi de tots els ciutadans privats romans; Gordi tenia a ms una vila suburbana de gran luxe a la via Praenestina i una casa a Roma que havia estat de Pompeu Magne i de Marc Antoni. 

De jove va escriure una tragdia pica en trenta llibres com homenatge a les muses, anomenada Antoninus. 

Com a magistrat va ser edil (quan va fer jocs una vegada al mes), qestor, pretor i dos vegades cnsol. Els seus consolats foren el 213 (amb Caracalla com a collega) i una mica desprs amb Alexandre Sever, i desprs va rebre el proconsolat d'frica. Com a cap militar va dirigir la Legio IIII Scythica (quan estava fixada a Sria). Fou tamb governador de Britnia el 216 (vers 216-218).

Era molt popular perqu gastava molts diners en el poble, per les seves costums privades eren frugals. Va dedicar part de la seva vida a l'estudi de Plat, Aristtil, Cicer i Virgili. 

La considerada tirania de Maxim el Traci i del seu procurador a frica va fer revoltar als terratinents d'aquesta provncia vers el mar del 238. La revolta va comenar a Thysdrus (El Djem) quans uns joves nobles es van negar a pagar una multa que els hauria arrunat; el recaptador fou assassinat i els seus soldats morts o posats en fuita, per els nobles i els seus esclaus i fidels.

Els rebels van anar a la casa de Gordi, que tenia uns 80 anys, i el van obligar a acceptar el nomenament com a emperador o morir. Gordi va veure que la multitud li donava suport i que no tenia altre opci. En els dies segents les altres ciutats d'frica i Bizacena van donar el suport a l'elecci. Gordi fou portat a Cartago en process triomfal i fou saludat amb el ttol d'Afric. Per ra de la seva edat Gordi va exigir associar al tron al seu fill Gordi II.

Va enviar cartes a Roma anunciant el seu nomenament i va amnistiar a tots els que el tir Maxim havia desterrat o exiliat; tamb va prometre una recompensa als soldats, no ms petita que la dels seus predecessors. El senat i el poble de Roma van rebre l'elecci amb alegria, i el senat es va unir a la revolta i el va confirmar com emperador, i Maxim fou declarat enemic pblic i les seves esttues enderrocades. Els districtes italians van rebre comissionats que van ser encarregats d'aixecar exrcits, i  es van enviar tamb delegats a les provncies. 

Per, mentre, el procurador de Numdia, Capelli (Capellianus) antic enemic de Gordi, va refusar reconixer al nou emperador. Capelli tenia el comandament de l'nica legi de l'frica i a ms va reunir un exrcit amb veterans i nmides ben entrenats, amb el que es va dirigir cap a Cartago. Gordi no tenia forces per oposar. s va reunir un gran exrcit amb esclaus, lliberts i altres persones, quasi be cap amb entrenament militar. La batalla de Cartago, prop d'aquesta ciutat,  fou guanyada fcilment per Capelli, i Gordi II va morir i altres nobles van fugir.

Gordi I al tenir noticies de la mort del seu fill es va sucidar desprs de un ms i una o dues setmanes de la seva proclamaci (abril del 238).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194046" title="Collegi Pblic Sant Jaume" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="80396">
CP El Castell o Collegi Pblic San Jaume s una escola pblica ubicada al carrer Enric Valor d'Almoines (la Safor, Pas Valenci) dedicada especialment a l'impuls de l'ensenyament en catal al Pas Valenci en les etapes d'educaci primria i secundria des del 1980. A ms de la qesti lingstica, durant aquest quart de segle sempre ha tingut presents, com a eixos d'innovaci educativa, la renovaci pedaggica i la participaci democrtica de tots els sectors implicats en l'mbit de l'educaci. Per aquest motiu el 2005 li fou concedida la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194047" title="Rachel Anne Griffiths" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="80397">
Rachel Griffiths, nascuda a Melbourne  (Victoria, Austrlia) el 5 de juny de 1968), s una actriu australiana de cinema i televisi. Griffiths es va fer coneguda grcies a Les noces de Muriel (Muriel's Wedding (1994)) i a la srie de televisi de 2001 Six Feet Under per la qual va guanyar un Globus d'Or pel seu paper de Brenda. Actualment viu a cavall entre els EEUU i Austrlia, pasos on treballa com actriu. Actualment, treballa en la srie Brothers & Sisters retransmesa a Espanya per la cadena Quatro com a Cinco hermanos.

 Vida privada .

Griffiths va contreure matrimoni amb l'artista australi Andrew Taylor el 31 de desembre de 2002 a Melbourne (la cerimnia va ser oficialitzada pel germ de la seva mare, un sacerdot jesuta). Tenen dos fills, Banjo Patrick, nascut el 22 de novembre de 2003 en Melbourne, i Adelaide Rose, nascuda el 23 de juny de 2005 a Los Angeles, Califrnia, pel que fa a la seva filla t doble nacionalitat, nord-americana/australiana. El seu segon embars va ser introdut com part de la trama per a l'ltima termpordad de Six Feet Under.

 Filmografia seleccionada .
Ned Kelly (2003);
The Rookie (2002);
Six Feet Under (2001) (serie de TV);
Blow (2001);
Me Myself I (1999);
Among Giants (1998);
Hilary and Jackie (1998);
Divorcing Jack (1998);
My Best Friend's Wedding (1997);
Among Giants (1996);
Children of the Revolution (1996);
Jude (1996) ;
Muriel's Wedding (1994);

 Premis .

 scars .



 Globus d Or .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194049" title="Consell de Collegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="80398">
Consell de Collegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya s una corporaci de dret pblic, amb personalitat jurdica prpia i capacitat plena, que constitueix l'rgan superior, representatiu i executiu de la totalitat dels collegis dels procuradors dels tribunals existents a Catalunya, s a dir, els de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Matar, Reus, Tarragona, Terrassa i Tortosa. Ostenta la presidncia l'Excma. Sra. Anna Moleres, degana de Barcelona. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
 Funcions .
Les seves funcions en relaci amb la professi de procurador sn:
 Coordinar els collegis i representar la professi.
 Recollir i elaborar les normes deontolgiques comunes.
 Aprovar els seus estatuts.
 Conixer els conflictes que sorgeixen entre collegis.
 Resoldre els recursos sobre els quals tingui competncia.
 Exercir les funcions disciplinries que li corresponguin.
 Aprovar el seu propi pressupost.
 Fixar la participaci equitativa dels collegis en les despeses.
 Informar sobre totes les normes que el Govern de la Generalitat prepari relatives a la professi.
 Prestar collaboraci als collegis en la interpretaci de les normes professionals de carcter general, tot acomodant-ne el contingut a les situacions concretes.
 Intervenir segons el que preveuen les normes legals en els casos d'agrupaci, segregaci i dissoluci de collegis catalans.
 Vetllar pel compliment de le normes professionals contingudes en l'Estatut general dels procuradors dels tribunals d'Espanya.
 Fomentar, crear i organitzar institucions, serveis i activitats que tinguin per objectiu la promoci cultural, l'assistncia social i sanitria, la cooperaci i el mutualisme, i tot el que sigui necessari, tot establint acords i convenis, si cal, amb l'Administraci o les entitats que correspongui.
 Relacionar-se amb els altres organismes professionals de l'Estat i de les comunitats autnomes, per a tot el que sigui d'inters per als collegis de Catalunya i, en general, per a la professi de procurador dels tribunals.

 Enllaos externs .
 Pgina del Consell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194051" title="Capelli" nonfiltered="399" processed="397" dbindex="80399">
Capelli (Capellianus) fou governador de Numdia nomenat per l'emperador Maxim el Traci.

Sembla que era d'una famlia senatorial de Cirta, i va ser edil, questor i pretor; Maxim el va nomenar legatus (llegat) a Numdia amb el comandament de la Legio III Augusta. La enemistat amb la famlia de Gordi es esmentada repetidament encara que les causes no sn clares. 

A la vena provncia d'frica hi havia fora descontentament entre els gran terratinents i va esclatar una revolta a Thysdrus (El Djem) que va proclamar emperador al vell procnsol Gordi I (mar del 238). Gordi I va associat al seu fill Gordi II al tron. 

Capelli, segurament ms per rivalitat amb Gordi que per lleialtat a Maxim, va reunir als soldats d le legi i altres soldats veterans, i forces nmides entrenades pel combat i va marxar contra el nou emperador. Fou Gordi II qui va fer front a Capelli amb les milcies locals mal preparades. Gordi II fou derrotat i mort prop de Cartago l'abril del 238. Gordi I en saber la mort del seu fill es va sucidar. 

Mort Maxim el mateix abril a Aquileia, al 239 l' emperador Gordi III va dissoldre la Legio III Augusta. No se sap que fou de Capelli per cal pensar que ja havia estat destitut i probablement va fugir i va morir foscament o fou executat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194052" title="Marc Antoni Gordi" nonfiltered="400" processed="398" dbindex="80400">


Marc Antoni Gordi fou el nom complert fins el 238 de l'emperador Gordi I;
Marc Antoni Gordi fou el nom complert fins el 238 de l'emperador Gordi II;
Marc Antoni Gordi fou el nom complert de l'emperador Gordi III;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194055" title="Pardus" nonfiltered="401" processed="399" dbindex="80401">
Pardus es una distribuci GNU/Linux inspirada en Gentoo.

Va ser desenvolupada, pel consell de recerca, cientfica i sociolgica pel govern de Turquia, a ms, van declarar obertament, "  que es una molt bona opci de forma totalment gratuta, que es totalment capa de reemplaa a altres sistemes operatius com Windows o Mac.

Possex, una gran gama de programari lliure envers de altres distribucions, tals com el mudur una software per accelerar els programes d'installaci, PiSi un sistema de gesti de paquets acompanyat per una plataforma grfica facil de fer servir, i el  TASMA  que es capa de personalitzar el KDE.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194057" title="Alec Guinness" nonfiltered="402" processed="400" dbindex="80402">
Sir Alec Guinness (n. 2 d'abril de 1914 - m. 5 d'agost de 2000) va ser un important actor britnic de cinema, teatre i televisi. Va nixer en el districte de Marylebone, Londres, Regne Unit.

 Biografia .

Mentre treballava en el mn de la publicitat, Guinness va estudiar en la Fay Compton Studio d'Art Dramtic, debutant el 1934 en el teatre. En 1936 va interpretar obres clssiques en el prestigis teatre de Londres Old Vic. El 1941 es va incorporar a l'Armada Reial com a mariner, i va ser comissionat a l'any segent. 

Al marge d'un petit paper d'extra, la seva carrera cinematogrfica va comenar desprs de la Segona Guerra Mundial amb la seva interpretaci a Great Expectations, pellcula de 1946. Nombroses pellcules, en la seva majoria comdies, van demostrar la seva habilitat per a fer interpretacions totalment diferents en cada paper. A la pellcula  Kind Hearts and Coronets fins i tot va interpretar vuit papers diferents, incls el d'una dona.

El 1954, durant la filmaci de la pellcula El Pare Brown, ell i la seva esposa es van convertir al catolicisme rom mantenint la fe fins a la seva mort. El seu fill, Matthew es va convertir un temps desprs. 

El 1957 Guinness va guanyar un Oscar al millor actor i un Globus d'Or per la seva interpretaci a El pont sobre el riu Kwai (The Bridge on the River Kwai). Tamb va rebre el 1980 un premi honorfic de l'Acadmia per la seva contribuci a l'art del cinema. Per altra banda, va ser nominat als Oscar com a millor actor principal per The Lavender Hill Mob el 1951, i com actor secundari per La Guerra de les Galxies el 1977 i Little Dorrit el 1988. Curiosament, i malgrat el molt que va detestar el seu paper de Obi-Wan Kenobi a La Guerra de les Galxies, l'1% dels ingressos de taquilla que encara obt de la saga a causa del contracte original, li proporciona avui dia ms diners als seus hereus que la resta dels drets de totes les seves pellcules juntes. 

La seva versatilitat com actor i la profunditat que dna a cada personatge l'han transformat en un dels millors actors del segle XX. Pels seus mrits com actor, la cort britnica el va investir Cavaller el 1959, fet que el va convertir en Sir Alec Guinness. A l'agost del 2000 Guinness va morir als 86 anys d'edat.

 Filmografia .


Evensong (1934);
Great Expectations (1946);
Oliver Twist (1948);
Kind Hearts and Coronets (1949);
A Run for Your Money (1949);
Last Holiday (1950);
The Mudlark (1950);
The Lavender Hill Mob (1951);
The Man in the White Suit (1951);
The Card (1952);
The Square Mile (1953) (narrador);
Malta Story (1953);
The Captain's Paradise (1953);
Father Brown (1954);
The Stratford Adventure (1954) (narrador);
Rowlandson's England (1955) (narrador);
To Paris with Love (1955);
The Prisoner (1955);
The Ladykillers (1955);
The Swan (1956);
El pont sobre el riu Kwai (1957);
Barnacle Bill, presentada als EEUU com All at Sea (1957);
The Horse's Mouth (1958);
Our Man in Havana (1959);
The Scapegoat (1959);
Tunes of Glory (1960);
A Majority of One (1962);
HMS Defiant (1962);
Lawrence d'Arbia (1962);

The Fall of the Roman Empire (1964);
Pasternak (1965) ;
Situation Hopeless... But Not Serious (1965);
Doctor Givago (1965);
Hotel Paradiso (1966);
The Quiller Memorandum (1966);
The Comedians in Africa (1967) ;
The Comedians (1967);
Cromwell (1970);
Scrooge (1970);
Brother Sun, Sister Moon (1972);
 (1973);
Un cadver a les postres (1976);
Star Wars Episode IV: A New Hope (1977);
The Star Wars Holiday Special (1978) ;
Tinker, Tailor, Soldier, Spy (1979) (TV);
Star Wars Episode V: The Empire Strikes Back (1980);
Raise the Titanic (1980);
Little Lord Fauntleroy (1980) (TV);
Smiley's People (1982) (TV);
Lovesick (1983);
Star Wars Episode VI: Return of the Jedi (1983);
A Passage to India (1984);
Monsignor Quixote (1985) (TV);
Little Dorrit (1988);
A Handful of Dust (1988);
Kafka (1991);
A Foreign Field (1993);
Mute Witness (1994);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194059" title="Gordi II" nonfiltered="403" processed="401" dbindex="80403">


Gordi II, de nom complert Marc Antoni Gordi (Marcus Antonius Gordianus), fou el fill gran de Gordi I i de la seva esposa (Fbia Orestilla segons la Historia Augusta). 

Va nixer el 192. La histria oficial romana diu que fou qestor sota Elagbal i pretor sota Alexandre Sever i cnsol (sufecte) desprs en data no determinada,  i en el proconsolat del seu pare a frica fou nomenat el seu llegat (vers 237)

Al ser nomenat el pare emperador, com que tenia 80 anys, el va associar al tron com august. Va morir en una batalla prop de Cartago contra Capelli l'abril del 238. 

Era menys estricte que el pare en costums i moralitat i va deixar uns seixanta fills de diverses dones. Va heretar una biblioteca de seixanta mil llibres procedents de Ser Sammonic.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194062" title="Campionat d'Europa de futbol australi" nonfiltered="404" processed="402" dbindex="80404">
El Campionat d'Europa de futbol australi s la competici organitzada per l'Aussie Rules Europe en qu s'enfronten les diverses seleccions nacionals europees. Tamb es coneix com a EU Cup.



Vegeu tamb.
Futbol australi;
Selecci Catalana de Futbol Australi;

Enllaos externs.
EU Cup 2005;
EU Cup 2007 i 2008;
Aussie Rules Europe;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194063" title="Nstor Garca Canclini" nonfiltered="405" processed="403" dbindex="80405">
Nstor Garca-Canclini (Argentina, 1939 - ) s un antropleg argent contemporani. Ha tractat el tema de la postmodernitat i la cultura, prenent en compte una perspectiva llatinoamericana. 

Garca-Canclini va nixer en Argentina en 1939. Va estudiar lletres i es va doctorar el 1975 per la Universitat Nacional de La Plata i, tres anys desprs, amb una beca atorgada pel CONICET, es va doctorar per la Universitat de Pars. Va exercir la docncia a la Universitat de La Plata (1966-1975) i a la Universitat de Buenos Aires (1974-1975). Des de 1990 s professor i investigador de la Universitat Autnoma Metropolitana, Unitat Iztapalapa, on dirigeix el Programa d'Estudis sobre Cultura. 

Nestor Garca ha estat professor visitant de diverses universitats, entre elles les de Npols, Austin, Stanford, Barcelona, Buenos Aires i So Paulo. 

Canclini ha estat un dels principals antroplegs que ha tractat la postmodernitat i la cultura des de la perspectiva llatinoamericana. Un dels principals termes que ha encunyat s el de "hibridesa". Es tracta d'un concepte propi de qualsevol mbit, per sobretot del cultural, donant pas al que avui entenem per gneres hbrids, que sn llocs d'intersecci entre el visual i el literari, el cult i el popular. Les "cultures hbrides", com les denomina, han estat  generades per les noves tecnologies comunicacinals, pel reordenament del pblic i el privat en l'espai urb, i per la desterritorialitzaci dels processos simblics . Un exemple d'aix sn els grups musicals contemporanis que barregen o juxtaposen corrents globals com el pop amb ritmes autctons o tradicionals.

Bibliografia.
Entre els seus llibres, traduts a diverses llengues, destaquen: 
Arte popular y sociedad en Amrica Latina, Grijalbo, Mxico, 1977;
La produccin simblica. Teora y mtodo en sociologa del arte, Siglo XXI, Mxico, 1979;
Las culturas populares en el capitalismo, Nueva Imagen, Mxico, 1982;
De qu estamos hablando cuando hablamos de lo popular?, CLAEH, Montevideo, 1986;
Cultura transnacional y culturas populares (ed. con R. Roncagliolo), Ipal, Lima, 1988;
Culturas hbridas. Estrategias para entrar y salir de la modernidad, Grijalbo, Mxico, 1990;
Cultura y Comunicacin: entre lo global y lo local, Ediciones de Periodismo y Comunicacin. ;
Las industrias culturales en la integracin latinoamericana;
La globalizacin imaginada, Paids, Barcelona, 1999;
Latinoamericanos buscando lugar en este siglo, Paids, Buenos Aires, 2002;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194065" title="Georg von Kchler" nonfiltered="406" processed="404" dbindex="80406">



Georg von Kchler (30 de maig de 1881 - 25 de maig de 1968). Mariscal de camp alemany durant la II Guerra Mundial. 

Desprs de passar per l'escola de cadets, va ingressar a l'exrcit el 1890 a l'arma d'artilleria i va participar amb el grau de Tinent en la Primera Guerra Mundial. Va ascendir a Major el 1923 ingressant a l'Escola d'Artilleria de Jteborg. Va ascendir a Coronel en 1931 i a Major General el 1934. Es va unir al moviment nazi el 1938 i, al costat de Himmler va participar en les operacions militars que van permetre l'ocupaci del port litu de Memel. 

Al comandament del III Exrcit durant la Segona Guerra Mundial va participar des dels seus inicis a l invasi de Polnia al costat del IV Exrcit de Gnther von Kluge, prenent la ciutat de Danzig. 

Durant l'ofensiva occidental va dirigir l'ocupaci dels Pasos Baixos fins a Blgica, inclosos Rotterdam, L' Haia i el port belga d'Anvers. Va participar igualment en l'accions contra els britnics en Dunkerque. 

Desprs del final de la guerra en el front occidental amb la capitulaci de Frana, es va traslladar al capdavant oriental dintre de l'Operaci Barbarroja per a envair la Uni Sovitica, participant en els atacs sobre Leningrad. Va reemplaar a Wilhelm Ritter von Leeb el 1942, desprs de ser ascendit a Mariscal de Camp el 30 de juny, com Comandant del Grup d'Exrcits Nord. Va participar, enre altres, en la Batalla de Kursk i va romandre fins que va ser reemplaat pel mariscal Model a causa de la seva retirada "precipitada i desordenada" segons Hitler del front. 

Acabada la guerra, va ser capturat per l'exrcit nord-americ i jutjat per crims de guerra en els Judicis de Nuremberg, ssent condemnat a 20 anys de pres. Va ser alliberat el 1953.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194066" title="Knopperdisk" nonfiltered="407" processed="405" dbindex="80407">
Knopperdisk s una distribuci de Linux especialment dissenyada per a memries USB i disquets. Est desenvolupada als Pasos Baixos, i destaca per ser un sistema mnim, ja que noms fa servir una  lnia de comandos encara que per a la versi per a memries USB cont ms paquets de programari installats. 

A pesar de la semblana de nom amb Knoppix, es basa en Gentoo Linux. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194067" title="Pedra dels Maulets" nonfiltered="408" processed="406" dbindex="80408">
La Pedra dels Maulets s el nom popular amb que s coneix el Monument als Maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successi i que es troba situada a la Plaa de Sant Francesc de la capital de La Costera.

La Pedra dels Maulets s l'nic monument de Xtiva i possiblement de tot el Pas Valenci dedicat als maulets. Consistix en una gran pedra de marbre de buixcarr de les canteres de Barxeta, amb una cara polida sobre la qual hi ha una inscripci que diu: "Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada el 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978". 

La Pedra va ser installada en la Plaa de Sant Francesc a instncies del primer ajuntament democrtic de Xtiva. A la seua inauguraci acud Josep Llus Albinyana, president del Consell Preautonmic del Pas Valenci i les autoritats locals, encapalades per Manuel Casesnoves, primer alcalde democrtic.

Durant la seua breu existncia, ha patit diferents agressions, sobretot en forma de pintades. El 2003 per, la placa on es llegia la inscripci hagu de ser tallada de nou ja que l'anterior qued reduda a trossos irrecomponibles. 

Tot i aix, amb el temps, el fet que siga un dels pocs monuments dedicats als maulets, l'ha convertit en un smbol per molts xativins i per a nacionalistes de tot arreu dels Pasos Catalans. Aix en els darrers temps s'organitzen tots els anys en la Pedra dels Maulets diferents actes coincidint amb el 25 d'abril i el 17 de juny dates en qu es commemora la batalla d'Almansa i l'incendi de Xtiva. Entre d'altres s habitual la Commemoraci del 25 d'abril a Xtiva, un acte organitzat pels grups poltics locals amb la participaci de diferents entitats cviques de la ciutat   i la manifestaci del grup independentista juvenil Maulets. El 2007, l'Assemblea de Maulets de La Costera, convoca el 16 de juny una marxa nocturna a les muralles de Xtiva que partia de la Pedra dels Maulets  i l'associaci Amics de La Costera organitz una process cvica per al 17 de juny amb motiu del 300 aniversari de l'incendi de la Ciutat de Xtiva i va dipositar una corona de flors al monument.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194069" title="Harold Sakuishi" nonfiltered="409" processed="407" dbindex="80409">
, nascut el 16 de mar de 1969, s un autor de manga. El seu nom real complet s . Els seus gustos van des del beisbol (s fan dels Chunichi Dragons), les arts marcials fins la msica (s un gran fan dels Red Hot Chili Peppers). Cadascuna de les seves aficions ha sigut clau en les seves sries ms populars (el beisbol a Stopper Busujima, la lluita a Bakaichi, i la msica a BECK). En les seves obres acostumen a aparixer antics personatges d'altres obres seves, com un periodista de BECK que era un personatge de Stopper Busujima. 


Bibliografia.
 Gorillaman (1985);
 Bakaichi (1995);
 Stopper Busujima (1996);
 BECK (1999);

Premis.
 7 Premi CHIBA TETSUYA al millor autor novell - SOUWAIKAN (1987);
 14 Premi Kodansha al millor manga, categoria general - Gorillaman (1990);
 26 Premi Kodansha al millor manga, categoria shonen - BECK (2002);

Enllaos externs.
Perfil a AnimeNewsNetwork;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194071" title="Gordi III" nonfiltered="410" processed="408" dbindex="80410">


Gordi III, de nom complert Marc Antoni Gordi  o Marc Antoni Gordi Pius (Marcus Antonius Gordianus)  fou emperador des de maig del  a febrer del 244. Va nixer el 20 de gener del 225 i va morir el 11 de febrer del 244 amb 19 anys.

Durant molt de temps se'l supos fillastre de Gordi I (fill de la seva dona) o fill de Gordi II. Actualment els historiadors estan d'acord en qu fou fill d'Antnia Gordiana, la filla de Gordi I i germana petita de Gordi II.

Quan a la mort de Gordi I i Gordi II (abril del 238) el senat va haver de continuar la revolta contra Maxim el Traci, proclam co-emperadors Balb i Pupi per, per raons de legitimitat dinstica i de pressi popular, aviat afeg un csar associat: el jove de 13 anys Gordi III. Tres emperadors governaven doncs les legions que derrotaren Maxim a Aquileia.

Immediatament, per, Balb i Pupi foren assassinats a mans de la Gurdia Pretoriana (maig de l'any 238), i Gordi III fou proclamat nic august amb el suport de les tropes (entre maig i agost del 238 segons les fonts). En aquell moment tenia uns 13 anys.

El 239 va dissoldre la Legio III Augusta i va nomenar prefecte pretori a Timerit (Timeritus). En aquest any fou probablement cnsol. Durant el consolat de Venustus i Sabinus (240) es va produir una revolta a frica dirigida per Sabini, que fou reprimida. Fou cnsol per segona vegada el 241, any en qu la confederaci dels francs va atacar per la zona de Magncia  mentre, simultniament, es produren atacs gots a Msia i Trcia, amb la destrucci de Nicpolis i el setge (rebutjat) de Marcianpolis. En aquest mateix any Gordi III es va casar amb Sabnia Tranquillina, filla de Misiteu (Misitheus), un notable distingit per la seva saviesa, eloqncia i virtut, que fou nomenat prefecte del pretori i conseller (fou quasi emperador) i que va posar fi a la influncia dels eunucs de palau.

El 242 Gordi va anar en persona a la frontera persa, on els sassnides havien atacat Osroene (darrera possessi romana a Mesopotmia), i va passar per Msia on va derrotar algunes tribus brbares de la frontera. Va arribar a Sria i va derrotar a Sapor de Prsia en una srie d'enfrontaments, i de manera especial a la batalla de Resaena, obligant-lo a evacuar Mesopotmia. Gordi va entrar a Carres i Nisibe; tamb va ocupar una part d'Armnia. Els sassnides van contraatacar i van avanar cap a l'Eufrates. Els fets que van seguir no sn clars: Misiteu va morir, segons alguns historiadors d'una malaltia o segons altres en la lluita, degut a la traci del seu lloctinent Filip l'rab.

Filip fou nomenat prefecte del pretori ocupant el lloc de Misiteu i des de llavors tot va comenar a anar malament, ja que sembla que Filip boicotejava d'amagat l'emperador Gordi per a desacreditar-lo davant els soldats (243). 

Finalment, el febrer del 244 es va produir un mot. Els revoltats prengueren Gordi i el declararen deposat. Hom suposa que poc desprs el van matar (11 de febrer del 244), encara que les causes de la seva mort sn desconegudes. Filip, que suposadament va instigar l'assassinat, fou proclamat nou emperador. Comunic al senat que Gordi havia mort de manera natural, i va demanar que li fssin decretats honors divins, anunciant tamb que els soldats l'havien proclamat a ell com a successor (el senat va reconixer com era habitual l'elecci dels soldats). Segons alguns historiadors, el decret d'honors divins a Gordi  no fou fet a petici de Filip, sin que a causa de l'estima popular als Gordians, el senat va voler evitar aldarulls.

Gordi fou enterrat prop de Castrum Circesium o Cercusium, a Mesopotmia. Ammi Marcell anomena el lloc amb el nom de Zaithu (l'Olivera).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194072" title="Nuclear Blast" nonfiltered="411" processed="409" dbindex="80411">
Nuclear Blast, segell discogrfic independent i distribudor per correu amb seu a Alemanya, Estats Units i Brasil. Va Ser fundat el 1987 per Markus Staiger a Alemanya. Inicialment distribuint msica hardcore punk, va comenar a publicar lbums de bandes de Death Metal, Grindcore, Black Metal i Power Metal, aix com lbums de tribut. Nuclear Blast s mpliament respectada per ser el major segell en l'escena del Death Metall meldic, juntament amb Century Media. L'oficina central es troba en Donzdorf, Gppingen. Nuclear Blast America distribueix els seus enregistraments a travs de Century Media com part d'una collaboraci estratgica entre els dos segells independents dedicats a la msica Metal. 

Msica.
Inicialment, Nuclear Blast es va concentrar en enregistraments de Hardcore, amb bandes com Agnostic Front o Attitude. Cap a 1990 es va desplaar cap al metal, i actualment compta amb dotzenes de grups i artistes, tals com Dimmu Borgir, Therion, Blind Guardian o Hipocrisy. Tamb ha llanat una srie d'lbums recopilatoris dits "Death Is Just the Beginning". La banda sonora de la pellcula "Alone in the Dark" (2005) va contar amb msica del segell Nuclear Blast. 

Historia.
La discogrfica va ser fundada el 1987 desprs d'un viatge del seu creador Markus Staiger per Estats Units. Originalment va ser cridada senzillament "Blast", ja que aquest era el nom de la seva banda favorita, encara que poc desprs va passar a denominar-se Nuclear Blast. El primer llanament del segell va ser una recopilaci en vinil dita Senseless Death, que reunia bandes nord-americanes de Hardcore com Attitude, Sacred Denial, Impulsive Manslaughter i altres. La primera edici de 1000 cpies, es va esgotar en un any. 

Nuclear Blast va comenar a signar amb bandes de grindocre quan Staiger va descobrir a la banda Righteous Pigs, de Las Vegas. A aquest descobriment van seguir llanaments de Atrocity, Mster i Incubus. Aquest gir cap al grindocore va aconseguir per a la discogrfica l'atenci mundial. 

A principis dels noranta, el Black Metall es va fer popular en l'escena underground europea, i Nuclear Blast va signar amb moltes bandes, algunes de les quals, com Dimmu Borgir i Dissection continuen encara amb la discogrfica.

A la fi dels noranta, Nuclear Blast es va expandir cap al Power Metal, promocionant bandes com Hammerfall o Helloween. Cap a l'any 2000, el segell va comenar a treballar amb bandes finlandeses com Sonata Arctica o Stratovarius i els alemanys Blind Guardian expandint el seu estil a diferents estils de metall.

 Enllaos Externs .
Pgina oficial de Nuclear Blast;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194075" title="Sant Germ d'Egipte" nonfiltered="412" processed="410" dbindex="80412">
Sant Germ d'Egipte fou un mrtir egipci que va partir el martiri junt amb altres vint-i-nou homes i nou dones cristians, en una data desconeguda del segle III. El seu record es commemora el 9 de febrer. El manuscrit trevirenc s l'nic que diu que el martiri fou a Alexandria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194077" title="Manuel Acosta Ojeda" nonfiltered="413" processed="411" dbindex="80413">
Manuel Acosta Ojeda (Lima, 16 de mar de 1930), cantautor peru de msica criolla, s destacat com un dels millors compositors d'aquest pas. 

 Biografia . 
Fill d'Alejandro Acosta Flores i de Mara Luisa Ojeda. Es va educar a la ciutat de Lima, seguint els seus estudis primaris en el Centre Escolar N 446 en Miraflores el 1937, i en el Collegi Salesi de Brea entre el 1938 i el 1942; els seus estudis secundaris entre 1943 i 1947 al Collegi Jos Mara Eguren de Barranco. Va comenar a compondre i interpretar msica criolla des de molt jove. Va integrar diversos grups criolls, com el Trio Surquillo de 1948 a 1950, i el duo Los Dones des de 1951 a 1954, destacant en festivals i emissions radiofniques; trobant la fama en guanyar mplia popularitat dues composicions seves interpretades pel trio Los Chamas el 1955, els vals: En un Atardecer i Madre. s autor de nombroses canons populars, s el cas de: Cario, Ya se Muere la Tarde, Si t me Quisieras i Puedes Irte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194078" title="Sant Germ d'Alexandria" nonfiltered="414" processed="412" dbindex="80414">
Sant Germ d'Alexandria o Sant Germ d'Alexandria (Germanus o Germinus) fou un mrtir egipci que va patir martiri juntament amb altres deu cristians probablement al segle III. El manuscrit trevirenc diu que els fets es van produir a Alexandria, i coincideix amb els altres apgrafs jeronimians. La seva festa s el 12 de febrer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194080" title="Israel Meir Kirzner" nonfiltered="415" processed="413" dbindex="80415">

Israel Meir Kirzner (Yisroel Mayer Kirzner), nascut el 13 de febrer de 1930, s un dels economistes ms reconeguts de la Escola Austraca. 

Biografia. 
Kirzner s fill d'un fams rab i talmudista. Va nixer en Londres, Anglaterra, i va emigrar a Estats Units via Sud-frica. 

Educaci. 
Va rebre el seu ttol llicenciat summa cum laude en el Brooklyn College en 1954, i va cursar un mster i un doctorat en la Universitat de Nova York en 1957 sent alumne de Ludwig von Mises. 

Economia. 
Els treballs ms notables de Kirzner els vam trobar en el camp de l'economia del coneixement i la iniciativa empresarial i l'tica dels mercats. s professor emrit en economia en la Universitat de Nova York, i s una autoritat acadmica quant al pensament i la metodologia de Ludwig von Mises. 

Autor. 
Algunes de les seves obres ms importants sobre economia sn les segents: 

"Entrepreneurial Discovery and The Competitive Market Process: An Austrian Approach," Journal of Economic Literature. (Mar 1997) 
The Meaning of Market Process. (Routledge 1992) 
Discovery, Capitalism and Distributive Justice. (Basil Blackwell 1989) 
Competition and Entrepreneurship, (Chicago 1973), ISBN 0226437760. 

Expert en Judaisme ortodox. 
Kirzner s aix mateix un ordenat rab haredi i especialista en el Talmud, i exerceix de rab en la congregaci que anteriorment encapalava el seu pare en Brooklyn, Nova York. s un dels ms famosos deixebles del rab Isaac Hutner, l'ltim director de la Yeshiva Rabbi Chaim Berlin, on va estudiar durant molts anys durant els mateixos anys en els quals va obtenir la seva experincia acadmica. Kirzner s una autoritat en els escrits de Hutner i s un dels pocs editors oficials de totes les obres que Hutner escriu. 


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194082" title="Sant Germ de Raurcia" nonfiltered="416" processed="414" dbindex="80416">
Sant Germ de Raurcia fou un abat de la regi del bisbat de Basilea, coneguda a l'alta edat mitjana com Raurcia per ser la terra de l'antic poble gal dels rauracs. Fou abat de Grandis-Vallis a la confluncia entre el Birsa i el Rin, prop de Basilea. El monestir fou fundat per sant Waldebert i el comte Gundoni (Gundonius) germ de santa Salaberga; iniciat pel monjo Fridoald, deixeble de sant Columb, al cap de poc Waldebert va nomenar primer abat a Germ. El va governar durant anys fins que el comte Ctic (Cathico) tercer successor de Gundoni, va devastar les terres de la Gran Vall de les que es volia apoderar; un dels soldats del comte va matar a Germ amb una llana, juntament amb el prepsit Romuald que l'acompanyava. La seva festa es el 21 de febrer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194083" title="Sant Germ de Tabauda" nonfiltered="417" processed="415" dbindex="80417">
Sant Germ de Tabauda fou un sant d'frica, un dels que va morir per la persecuci d'Huneric a la segona meitat del segle V. Era bisbe de la ciutat de Tabauda i va morir per ordre del rei vndal. L'esmenten Maurlic i Galesini de Natalibus i altres. La seva festa s el 23 de mar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194084" title="Sant Germ d'Aquae Regiae" nonfiltered="418" processed="416" dbindex="80418">

Sant Germ d'Aquae Regiae fou un sant d'frica, un dels que va morir per la persecuci d'Huneric a la segona meitat del segle V. Era bisbe de la ciutat d'Aquae Regiae i va morir per ordre del rei vndal. L'esmenten Maurlic i Galesini de Natalibus i altres. La seva festa s el 23 de mar. Cal no confondre aquest sant amb un altre bisbe, mrtir i sant del mateix nom per de la ciutat de Tabauda, ja que els dos es celebren el mateix dia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194085" title="Sant Germ mrtir" nonfiltered="419" processed="417" dbindex="80419">
Sant Germ fou un mrtir cristi esmentat pels apgrafs jeronimians i altres com el de la reina de Sucia, l'Atrebatense, el Tornacense i algun altre. Va morir en lloc i data desconegudes junt amb altres deu mrtirs dels quals noms s conegut el nom de sis. El seu dies natalis o la seva festa se celebra el 27 d'abril.

Un altre Sant Germ mrtir apareix esmentat com a patint el martiri en lloc i data desconeguts junt amb cinc homes i una dona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194086" title="Sant Germ bisbe" nonfiltered="420" processed="418" dbindex="80420">


Sant Germ bisbe fou un mrtir i sant cristi d'Alexandria a Egipte, esmentat en diversos manuscrits com a bisbe, per al cdex Epternacense s esmentat noms com a prevere. Henschen pensa que probablement no fou bisbe i que s l'Epternacense el que t la ra. La seva festa s el 29 d'abril.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194087" title="Sant Germ de Nicomdia" nonfiltered="421" processed="419" dbindex="80421">
Sant Germ de Nicomdia fou un mrtir i sant cristi, originari d'aquesta ciutat de Bitnia. Va patir el martiri a Nicomdia en data desconeguda, juntament amb set homes i una dona. La seva festa s el 29 d'abril.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194088" title="Ofensiva de Prssia Oriental" nonfiltered="422" processed="420" dbindex="80422">


La Ofensiva de Prssia Oriental va ser una ofensiva de l'Exrcit Roig en la seva lluita contra la Wehrmacht al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. Es va estendre des del 13 de gener fins al 25 d'abril de 1945. La Batalla de Knigsberg va ser part de l'ofensiva. L'ofensiva acab amb una victria total per a l'Exrcit Roig i la rendici dels defensors alemanys del Grup d'Exrcits Centre.

 La primera ofensiva.
S'ha de remarcar que el que comunament es coneix com l'Ofensiva de la Prssia Oriental de fet va ser la Segona Ofensiva de la Prssia Oriental. La primera, tamb coneguda com a l'Operaci Goldap-Gumbinnen tingu lloc entre el 16 i el 30 d'octubre de 1944, i va ser conduda pel 3r Front de Bielorssia sota les ordres del General Ivan Txerniakhovski. Les forces sovitiques van patir greus prdues, per uns guanys territorials mnims, i l'ofensiva va ser posposada fins a l'arribada de reforos.

La segona ofensiva.
En un inici l'operaci va ser conduda pel 3r Front de Bielorssia del general Txerniakhovski, que va morir en acci durant l'operaci. Va ser succet al comandament pel General Vasilevsky. Entre el 13 de gener i el 10 de febrer de 1945 el 2n Front de Bielorssia del Mariscal Rokossovsky tamb va participar de l'ofensiva, abans de ser desviat per conduir l'Ofensiva de la Pomernia Oriental, juntament amb el 1r Front de Bielorssia, en direcci oest. Ambds fronts sumaven prop de 1,6 milions d'homes, i van tenir unes baixes de prop de 580.000 (morts, ferits i desapareguts) durant l'operaci. Del 1 de mar al 4 d'abril, el 1r Front de Bielorssia contribu amb 360.000 homes i pat 52.000 baixes a l'Operaci de la Prssia Oriental.

Un motiu per les grans prdues va ser l'existncia de fortificacions a les ciutats i a les fronteres, usades de nou per la Wehrmacht.

Vegeu tamb.
 Ofensiva del Vstula-Oder;
 Caldera de Heiligenbeil;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194089" title="Sant Germ de Roma" nonfiltered="423" processed="421" dbindex="80423">
Sant Germ s un dels mrtirs esmentat al martiriolgic jeronimi entre els cent trenta que foren executats en un sol dia. Diu que una part eren de Roma i l'altra part de Tessalnica, per no aclareix d'on era Germ. La seva festa s el dia 1 de juny.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194091" title="Yad Vashem" nonfiltered="424" processed="422" dbindex="80424">


El Memorial Yad Vashem, conegut popularment com a Museu de l'Holocaust de Jerusalem (en hebreu:           , monument i nom; apcope del seu nom complet, Yad Vashem, l'Ens per al Record dels Mrtirs i Herois de l'Holocaust), s la instituci oficial israeliana constituda en memria de les vctimes de l'Holocaust, acte perpetrat pels nazis contra els jueus durant la Segona Guerra Mundial. 

El setembre de 2007 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia. 

Orgens.
El seu nom prov de les paraules del profeta Isaes, en les quals "una estela que porti inscrit el seu nom" en hebreu s " yad va-shem":
Manar que li erigeixin dins els murs del meu temple una estela que porti inscrit el seu nom. Aix ser per a ell millor que tenir fills i filles. Ser etern el seu nom, res no el podr esborrar.

La instituci fou creada per una llei de la Knset (Parlament d'Israel) l'any 1953 en l'anomenada "Llei del memorial" i t la seva seu al sud-oest de la ciutat de Jerusalem, concretament a Har Hazikaron. 

Finalitat.
A ms de perpetuar la memria de les vctimes de la Shoah (Holocaust) t la missi de rememorar l'heroisme i la resistncia dels jueus, dels combatents de les rebelions en els guetos aix com de les accions realitzades pels Hasidei Ummot Ha-Olam, els anomenats Justos entre les Nacions, amb la intenci d'eliminar l'odi, el racisme i la intolerncia de les generacions futures.

Edifici.
El memorial consta de diversos edificis: una cmera de la memria, un museu histric, una galeria d'art, els arxius, la Vall de les Comunitats destrudes, la sala dels noms, el memorial dels nens i un centre educatiu. 

Edificat entre 1953 i 1955, l'edifici actual del museu data de l'any 2005 i s obra de Moshe Safdie. L'arxiu cont ms de 62 millions de documents, 267.500 fotografies i milers de cintes de vdeo, aix com ms de 100.000 ttols en la seva biblioteca. 

Vegeu tamb.
Justos entre les Nacions;

Referncies.


Enllaos externs.
  Pgina Oficial de Yad Vashem;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2007;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194092" title="Sant Germ de Girona" nonfiltered="425" processed="423" dbindex="80425">
Sant Germ fou un mrtir giron que va morir en la mateixa persecuci en qu va morir tamb el seu patr sant Narcs. Aquesta persecuci es va produir en temps de Diocleci a finals del segle III. El 778 les seves relquies foren traslladades per Carlemany des de l'esglsia de Santa Maria a la catedral. Els seus fets el pare Papebroch els qualifica d'apcrifs. La seva festa s el 8 de juny.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194094" title="Sant Germ de Tars" nonfiltered="426" processed="424" dbindex="80426">
Sant Germ fou un cristi de Tars a Cilcia (encara que de vegades apareix com un sant de Capadcia) que va patir martiri en poca indeterminada, juntament amb altres vuit homes cristians. La seva festa s el 3 de juliol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194096" title="Sant Germ de Dyrrhachium" nonfiltered="427" processed="425" dbindex="80427">
Sant Germ fou un cristi, probablement de Roma o d'alguna part d'Itlia, que va fugir de la persecuci cap a Macednia junt amb altres sis cristians. All va presenciar el martiri d'Asti (Astius) i amb aquesta visi es van declarar cristians i foren condemnats pel praeses Agrcola a ser deportats lligats a una nau; a l'arribar a la mar Adritica, prop de la ciutat de Dyrrhachium, els van tirar a la mar. La seva festa s el dia 7 de juliol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194097" title="Plataforma en Defensa de l'Ebre" nonfiltered="428" processed="426" dbindex="80428">
Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s una plataforma social creada en l'assemblea celebrada al Teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa el 15 de setembre de 2000 per a la implantaci d'una nova cultura de l'aigua, contrria a la poltica de transvasaments projectada pel Govern espanyol del Partit Popular el qual comptava amb el suport de la Generalitat de Catalunya governada per Convergncia i Uni. Pel que fa al riu Ebre la plataforma ha denunciat les conseqncies que nous transvasaments suposarien per al parc natural del delta de l'Ebre. Durant la seva trajectria, la Plataforma ha rebutjat i demanat la paralitzaci del transvasament de 1050 hectmetres cbics, contemplat a la Llei 10 
de 5 de juliol de 2001 (BOE nmero 161 de 6/07/2001) del Pla Hidrolgic Nacional mitjanant la qual s'haurien derivat aiges cap al nord (Barcelona-Tarragona) i cap al sud del riu Ebre (Castell, Valncia, Alacant, regi de Mrcia i Almeria). Aquesta llei fou modificada per la llei 11/2005 de 22 de juny (BOE nmero 149 de 23/06/2005) en la qual s'exposen les deficincies ambientals i econmiques del projecte.


Dintre de la PDE s'agrupen tot d'entitats i entre elles cal destacar la Coordinadora Antitransvasament entitat pionera en la denncia dels perjudicis ambientals, socials i econmics que ha comportat, per a les Terres de l'Ebre, el minitransvasament de l'Ebre cap a Tarragona i en l'oposici als intents de macrotransvasament projectats pel que fou ministre Josep Borrell (PSOE). 

El 2005 la PDE va rebre la Creu de Sant Jordi, ostentant tamb la medalla d'or de la ciutat de Tortosa (mar de 2007).

En l'actualitat la PDE denuncia el reobrament del canal Xerta-riu Snia com una infraestructura sobredimensionada per al reg darrera de la qual s'amagaria un transvasament cap a la provncia de Castell aix com la construcci de diversos pous a la localitat de Vinallop (Tortosa) per al Consorci d'Aiges de Tarragona arran de les obres, encara no iniciades, de descontaminaci del pant de Flix.

 Bibliografia disponible i referncies .


 Con el agua al cuello. 55 respuestas al Plan Hidrolgico Nacional. Josep Maria Franquet. Littera Books SL, 2001. ISBN 84-931725-5-3.
 El Plan Hidrolgico Nacional a debate. Pedro Arrojo Agudo (coord.); Fundacin Nueva Cultura del Agua, 2001. ISBN 84-88949-44-8.
 La lluita per l'Ebre. El moviment social contra el Pla hidrolgic nacional. Diversos autors; Editorial Mediterrnia, 2002. ISBN 84-8334-417-3.
 El saqueo del agua en Espaa. Un "paseo militar" por Espaa y Portugal. Josep C. Vergs; Ediciones la Tempestad SL, 2002. ISBN 84-7948-047-5.
 El Plan Hidrolgico Nacional. Una cita frustrada con la historia. Pedro Arrojo Agudo; RBA Libros SA, 2003. ISBN 84-7901-997-2.
 Avaluaci crtica del Pla Hidrolgic Nacional i proposta per a una gesti sostenible de l'aigua del Baix Ebre. Narcs Prats i Carles Ibaez; Institut d'Estudis Catalans-Secci de Cincies Biolgiques; Barcelona 2003. ISBN 84-7283-693-2.
 La ciudadana se moviliza. Los movimientos sociales en Espaa. Josep Pont Vidal; Flor del Viento Ediciones; Barcelona 2004. ISBN 84-89644-91-8.

 Enllaos externs .
 Pgina de la PDE;
 Fundaci Nova Cultura de l'Aigua;
 Xarxa andalusa Nova Cultura de l'Aigua;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194099" title="Casquet Glacial Patagnic" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="80429">
El Casquet Glacial Patagnic va ser un casquet de gel allargat i estret que va cobrir tot el sud de Xile fins aproximadament l'actual Puerto Montt durant l'ltim mxim glacial. Alguns mapes connecten el Casquet Glacial Patagnic amb els camps de gels de l'Altipl and mitjanant tot de glaceres que travessarien els Andes.

El casquet glacial es va estendre ms enll de les crestes dels Andes cap a l'Argentina, per a causa de la sequedat del clima no va arribar ms enll dels llacs actuals Yagagtoo, Musters , i Colhue Huapi. A la seva punta mxima (fa entre 18.000-17.500 anys), el Casquet Glacial Patagnic va cobrir prop de 480.000 km amb un volum de gel estimat de ms de 500.000 km , del qual noms resta a l'actualitat al voltant del 4 % d'aquella extensi primignia, dividida avui dia en dues porcions separades conegudes com  el Camp de Gel Patagnic Nord i el Camp de Gel Patagnic Sud. La reducci del volum del gel va contribuir a la pujada global del nivell del mar amb prop de 1.2 metres. No obstant aix, durant el primer perode glacial al principi del gel Plistoc va estendre's fins a la costa actual d'Argentina. Es coneix que amb cada successiva glaciaci el gel ha parat cada cop ms lluny cap a l'oest, amb l'aridesa com a factor principal de frenada de les glaceres: es creu que els gradients diferencials de precipitaci entre l'est i l'oest durant els perodes glacials eren fins i tot ms contrastats que els extremadament contrastats de la Patagnia actual.

A diferncia del Casquet Glacial Laurentide o dels casquet de gel del nord d'Europa, el Casquet Glacial Patagnic no va causar extincions o prdua importants de biodiversitat. Aix va ser degut a que la flora restant al nord del gel va quedar allada pel desert d'Atacama i va poder especialitzar-se fcilment  als diversos microclimes que es formaren. De fet, la major part de la flora antrtica original sobreviu avui a la terra ocupada pel casquet glacial. Malgrat aix, hi ha indicis de qu durant l'ltim desgla (fa 17.500 anys), la rpida fusi de la majoria de la part nord del Casquet Glacial Patagnic va donar lloc al dramtic abocament de grans quantitats d'aigua dola a l'oce adjacent, disminuint la seva salinitat, alterant la seva circulaci i donant com a resultat canvis ecolgics significatius tant locals com llunyans








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194102" title="Institut Qumic de Sarri" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="80430">
Institut Qumic de Sarri (IQS) s un centre d'ensenyament universitari fundat l'any 1905 pel jesuta Eduard Vitria, tot i que no va iniciar les seves activitats fins el 1916. Fou reconegut el 1965 per l'Estat com a escola superior d'enginyeria qumica, i inscrit el 1984 com a fundaci privada d'ensenyament tcnic superior IQS.

Ofereix les llicenciatures de Qumica i Enginyeria Qumica. s regit per un consell directiu (Junta de Patrons) en nom de la Companyia de Jess. El 1991 cre una facultat d'Economia, i pass a formar part de la Universitat Ramon Llull. S'autofinana en la seva totalitat, i una part dels recursos prov dels serveis tcnics que ofereix a les empreses, especialment en l'mbit mediambiental. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
    Pgina de l'IQS;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194105" title="Jazz Terrassa" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="80431">
Jazz Terrassa s un grup de promotors del jazz l'origen del qual es remunta a l'any 1953 amb el naixement del Hot Club de Terrassa. Posteriorment, el 1959 s'esdevingu la fundaci del Club de Jazz de Joventuts Musicals, ms tard integrat dins la prestigiosa entitat terrassenca Amics de les Arts i Joventuts Musicals, de la qual Jazz Terrassa constitueix el club de jazz. 

El 1959 van crear la Jazz Cava com a local destinat a l'audici de msica de jazz a Terrassa. Hi actuaren destacats jazzmen internacionals com Tete Montoliu, Lou Bennet, Ramon Farrau, Josep M. Farrs, Pere Ferr, Adri Font, Art Farmer, Ben Webster, Johnny Griffin o Clide Hampton.

La seva activitat ms intensa s la promoci de concerts jazzstics, tant dels que componen la temporada anual com els programats dins el Festival de Jazz Terrassa, que l'any 2008 ha arribat a la 27a edici. L'any 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de Jazz Terrassa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194106" title="Matthiola fruticulosa" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="80432">
 

La Matthiola fruticulosa s una herba perenne que creix en llocs secs i rocallosos de la conca mediterrnia, excepte a Crsega i Sardenya. 

s una planta perenne, herbcia, subllenyosa en la base, amb tiges d'entre 10 i 60 cm d'altura coberts de densa pilositat blanca. Les fullas sn alternes, oblongues a lineals, de color verd grisenc. Floreix entre principis de primavera i mitjans de l'estiu, formant inflorescncies de flors grogues a porpra, pedicellades, amb quatre ptals amatents en creu de fins a 3 cm i spals de fins a 15 mm. El fruit s una sliqua  cilndrica. 

Referncies. 
 ;

 Enllaos externs . 
 Matthiola in Flower Library  ;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194107" title="Funci parany" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="80433">
Una funci parany s una funci matemtica el clcul directe de la qual s senzill, per en la qual el clcul de la funci inversa s molt complex; s a dir, involucra un elevat nombre d'operacions, per exemple, exponencial. Sn especialment utilitzades en criptografia.

A ttol d'exemple, es pot considerar el producte de nombres primers:

(p, q) &*rarr; m = p . q ;

L'operaci anterior s molt rpida, per l'operaci inversa, s a dir, donat m trobar p i q, s, en general, de complexitat exponencial en la longitud de m. Per exemple, si m t 100 xifres, el nombre mitj d'operacions requerides per a factorizar m seria 1050 operacions, de forma que un ordinador que faci 1 mili d'operacions per segon trigaria ms de 1036 anys. En aquest cas, m seria utilitzat com a clau pblica, mentre que els nombres primers (p,q) serien la clau privada. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194108" title="Llotja de Cereals de Barcelona" nonfiltered="434" processed="432" dbindex="80434">
Llotja de Cereals de Barcelona s una instituci secular que t el seu origen en el segle XIV amb la construcci de la Casa Llotja de Mar per dipsit i transacci de cereals. Actua sota la tutela del Departament d'Indstria, Comer i Turisme de la Generalitat de Catalunya i els auspicis de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Els Estatuts i Reglament varen ser aprovats per resoluci de la Secretaria General del Departament de Comer, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya en data 5 de novembre de 1987 i s reconeguda pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca com a mercat de productes agraris de Catalunya el 7 d'abril de 1999, segons s'estableix en el Decret 259/1998, de 22 de setembre, sobre regulaci de les llotges i dels mercats en origen de productes agraris.

Compta amb ms de 400 adherits , que es divideixen en comerciants, industrials i agents comercials que, de manera regular i professional, es dediquen al trfic de cereals, llegums, pinsos, fruits secs, farines, conserves, productes de sanitat animal i per a l'alimentaci humana i agropecuria i d'altres productes comercialitzats o cotitzats usualment o que ms endavant puguin cotitzar-se al Mercat de Cereals de la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Les persones concurrents a la  Llotja provenen tant de Catalunya com del Pas Valenci, Arag, Madrid, les Balears i el Sud de Frana. s la 1a Llotja d'Espanya i la 2a d'Europa pel qu fa a volum de transaccions. 

 Organitzaci .
La Llotja est regida per una Junta Rectora formada per 12 membres elegits per sufragi universal dels adherits per parts iguals entre comerciants, industrials i agents comercials, i 3 membres designats per la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona. El 2007 el president s Aureli Casabona i Bel.

 Enllaos externs .
  Pgina de la Llotja ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194111" title="Ahmad Ismail Ali" nonfiltered="435" processed="433" dbindex="80435">
Ahmad Ismail Ali (14 d'octubre de 1917 - 26 de desembre de 1974). Militar egipci. Comandant en Cap de l'exrcit i Ministre de la Guerra al declarar-se el enfrontament del Yom Kippur amb Israel el 1973. 

Graduat de l'acadmia militar de El Caire el 1938, va servir per als aliats durant la Segona Guerra Mundial. Va ser comandant durant la Guerra de la Independncia d'Israel el 1948 a crrec d'una brigada. Entrenat al Regne Unit i ms tard a la Uni Sovitica, va participar en la Guerra de Suez el 1956 i en la la dels Sis Dies el 1967.

Nomenat Cap del Estat Major en 1969, va ser cessat al poc temps pel president, Gamal Abdel Nasser, arran de les incursions aries israelianes sobre territori egipci que no havien estat repellides. Tanmateix, mort Nasser, Anwar el-Sadat el va nomenar Cap del Servei d'Intelligncia el 1970. L'octubre de 1972 va acompanyar el primer ministre Aziz Sidqi en una visita a Moscou, destacant poc desprs per sufocar un cop d'estat. Poc temps desprs va ser nomenat Ministre de Guerra en substituci de Muhammad Sadeq que s'havia manifestat contrari a la influncia sovitica a Egipte. 

La seva faceta ms coneguda va ser la preparaci de l'atac per sorpresa a Israel, planificat al costat de Sria, en la coneguda com a Guerra del Yom Kippur que, finalment, es va saldar amb un fracs de l'exrcit egipci. No obstant aix, la seva estratgia per a creuar el Canal de Suez va oferir, quant a tctica, resultats positius. 

 Enllaos externs .
Ficha personal en Africa Data Base.
A Critical Review of 1973 Arab-Israeli War;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194112" title="Dones Juristes" nonfiltered="436" processed="434" dbindex="80436">
Dones Juristes s una associaci jurdica constituda a Barcelona el 1989. Els seus objectius sn seguir la legislaci i jurisprudncia que afecti les dones; treballar per aconseguir la igualtat de drets i obligacions entre les dones i els homes en tots els camps de la societat; promoure la collaboraci entre totes les dones juristes per tal d'aconseguir una societat ms fraternal i solidria i prestar assistncia i serveis jurdics a les dones. La seva presidenat s Lourdes Argudo Alsina.

L Associaci forma part de la Fdration Internationale des Femmes des Carrires Juridiques (FIFCJ), que compta amb associades a 79 pasos del mn. Tamb forma part de la Federaci Catalana d'Organitzacions no Governamentals pels Drets Humans; de l Observatori sobre l acompliment de la Declaraci Universal dels Drets Humans en els Drets Econmics, Socials i Culturals; i de la Federaci d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR). Tamb s membre del Consell Assessor de Barcelona per a la Carta Europea de Drets Humans a les Ciutats, de la Comissi Permanent del Consell de la Dona de l Ajuntament de Barcelona i del Consell Nacional de Dones de Catalunya.

D'altra banda, conjuntament amb Tamaia Associaci de dones contra la violncia familiar (Creu de Sant Jordi 2004), va constituir Un Espai pels Drets de les Dones, en el qual membres de Dones Juristes presten assistncia jurdica gratuta. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina de Dones Juristes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194113" title="Adriano Garca-Lomas" nonfiltered="437" processed="435" dbindex="80437">
Adriano Garca-Lomas (Arenas de Igua, Cantbria, 1891   1972) fou un enginyer de mines i etnleg espanyol.

Va nixer a Arenas de Igua, en una masia de pedra del segle XIX, convertida en fonda. Va dedicar gran part de la seva vida a l'estudi de la tradici i costums dels habitants de Cantbria. Amb les dades recopilades al llarg dels anys va escriure valuosos llibres ben documentats que serveixen de consulta als erudits per a qualsevol tema relacionat amb el llenguatge, costums i etnologia cntabres. Els ms destacats sn: 
El lenguaje popular de la Cantabria montaesa.
Mitologa y supersticiones de Cantabria.
Los pasiegos.
Del solar y la raza, en collaboraci amb l'escriptor Jess Cancio (1885-1961). ;

Va estudiar i va donar a conixer l'argot dels mestres picapedrers de Trasmiera anomenat pantoja. 

 Enllaos externs . 
 http://www.loslomas.com/entrada.htm;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194114" title="Ona de xoc" nonfiltered="438" processed="436" dbindex="80438">
En mecnica de fluids una ona de xoc s una ona de pressi forta que produx diferncies de pressi extremes a travs d'explosions o altres fenmens. L'ona de pressi es mou com un front d'ones pel medi.

 Aparici i propietats fonamentals d'ones de xoc .

En medis compressibles (com ara els gasos) es propaguen pertorbacions com a ones de pressi, com per exemple variacions de pressi, causades per alguna pertorbaci que es desplaa pel medi. Aquestes ones es mouen pel medi a la velocitat del so; si la pertorbaci que les provoca es mou lentament respecte a la velocitat del so, l'ona de pressi es pot distribuir pel medi de manera que compensa la pertorbaci i aix es comporta igual que un medi incompressible.

Per si la pertorbaci que causa les ones de pressi es mou ms rpid que la velocitat del so en el medi, la matria del medi en les proximitats de l'origen de la pertorbaci no pot reaccionar suficientement rpid per a evitar la pertorbaci. Les diferents magnituds (densitat, pressi, temperatura, velocitat, etc.) no canvien gaireb ms que per adaptar-se momentniament a la pertorbaci. Aix, es produxen ones de pertorbaci estretes amb una pressi creixent, anomenades ones de xoc, que poden causar un augment brusc de la temperatura del material. Finalment, les ones de xoc decreixen en intensitat fins a convertir-se en ones de pressi normals quan el medi absorbeix la seva energia.

Una definici problemtica.
Un xoc segons l's corrent, s una transici brutal, no progressiva, sense intermedi. Es pot definir aquesta idea de forma matemtica, formalment rigorosa, amb la noci de continutat. Per definici dins un espai continu s'hi poden trobar sempre punts intermedis. Un xoc pels matemtic, s doncs una transici discontinua.

L'existncia de xocs sembla incompatible amb un principi de Leibniz: la natura no fa pas salts. Les observacions corrents semblen contradir aquest principi. La transici espacial a la interfcie entre un lquid i el seu vapor sembla ser bastant brutal. O b hi ha un lquid o b hi ha  per un vapor, i es passa brutalment d'un a l'altre. La veritat no es pas simple. Es pot modelitzar la interfcie lquid-vapor mitjanant una transici contnua on la concentraci de les molcules (o la possibilitat de la seva presncia) passa contnuament del seu valor dins el lquid al del vapor. Ms generalment, per tot model discontinu, es pot trobar un model continu que li s molt semblant (tant semblant com es vol). La distinci entre continutat i discontinutat no t per tant sentit des del punt de vista de la fsica experimental. Es pot triar el models que es volen. Aix depn sols del que es vol fer. Per des del punt de vista matemtic, el principi de Leibniz s bastant just: tot all que existeix pot ser descrit per funcions.

Una ona en el sentit fsic s un camp. La superfcie agitada (sense esquitxades ni rompre  les ones) d'un llac en es un exemple bastant intutiu. L'alada de l'aigua pot variar en l'espai (la superfcie del llac) i en el temps. El moviment de la superfcie es descriu matemticament per una funci h de tres variables x, y i t. h(x, y, t) s l'alada de l'aigua en un punt (x, y) a l'instant t.

Una ona de xoc s un camp on hi ha una transici espacial discontinua en moviment.

Una teoria simple de la formaci d'ones de xoc.
Un descobriment matemtic de Simon-Denis Poisson sobre una de les equacions en derivades parcials ms simples ha condut al desenvolupament d'una teoria matemtica de les ones de xoc. Les equacions en derivades parcials sn les principals equacions que permeten estudiar la dinmica de les ones, s a dir, les lleis del moviment de les ones.

En el cas estudiat per Poisson, es pot descriure el moviment d'una manera intutiva: cada punt de l'onda sembla desplaar-se a una velocitat caracterstica: si se segueix l'ona partint d'aquest punt, l'estat de l'ona (l'alada de l'aigua, ...) no canvia pas. La noci de velocitat caracterstica se generalitza a casos ms complicats (espais en dues o tres dimensions) per els quals l'explicaci aqu a baix no s menys vlida. En el cas del so, la velocitat caracterstica del so (el so s una ona de pressi en un gas, els lquids i els slids). De forma general, la velocitat caracterstica es la velocitat de propagaci de petites pertorbacions. 

En el cas estudiat per Poisson, es pot preveure simplement l'evoluci de la forma d'una ona. s una ona en moviment en una direcci i suposam que la velocitat caracterstica varia amb l'altura de l'ona. Si la velocitat a la part ms alta s ms gran que a la base, el cim passa a la base, la cara davant de l'ona esdev ms i ms abrupte. Si la velocitat de la cima s al contrari ms petita al cim que a la base, s la cara de darrera de l'ona que esdev cada vegada ms abrupte. En els dos casos, una de les cares de l'ona esdev vertical al cap d'un temps finit. Tot passa com si totes les parts de l'ona es concentressin en un mateix punt. Hi ha una classe d'implosi de l'ona sobre ella mateixa. Es pot pensar tamb en una compressi. s per aix que les ones de xoc s'anomenen compressives.

De les ones de xoc es diu que sn compressives. La velocitat caracterstica de la part darrera del xoc s ms gran que la velocitat del xoc, que s per ella mateixa ms gran que la velocitat caracterstica  del davant del xoc. Aquestes dues inigualtats sn les condicions de Peter Lax. Es verifiquen sempre per les ones de xoc acstiques. Durant molt de temps es va creure que sempre es verificaven, per diferents motius.
No es coneixia un contraexemple. ;
Sn una conseqncia del carcter comprensiu de la formaci d'una ona de xoc.
Un motiu intutiu: si la velocitat caracterstica a darrera del xoc fos ms petita que la velocitat del xoc, petites pertorbacions podrien desfer-se i restar endarrere, el xoc perdria aix tota la seva energia. Seria el mateix si la velocitat caracterstica a davant del xoc fos ms gran que la velocitat del xoc. ;

Es defineix un xoc compressiu com a una ona de xoc que obeeix les condicions de Lax.

Hi ha ones de xoc, que es poden estudiar experimentalment, i que no obeeixen pas les condicions de Lax. S'anomenen xocs no compressius.

Noci usual d'ona de xoc.
Tot moviment imposat d'una manera qualsevol a un gas es pot interpretar considerant una successi de petites pertorbacions que se propaguen amb la rapidesa del so. Si la seva intensitat s suficient, aquestes ones impressionen la nostra oda. 

En determinades condicions poden ser confinades en una zona a l'exterior de la qual res es audible. Aquest fenomen, anomenat ona de xoc, es troba en nombrosos problemes de dinmica de gasos, particularment en aerodinmica supersnica. En diferents branques de la fsica s'observen fenmens similars.

Un mbil crea ones de xoc si la seva velocitat esdev superior a la velocitat del so (vegeu imatge a dalt). Es podria dir que un xoc es produeix quan el mbil troba partcules gasoses que no han estat previngudes de la seva arribada.

Histria.

l'any 1808 Poisson troba una soluci amb discontinutat de les equacions d'Euler que satisf la conservaci de la massa i de la quantitat de moviment. Bernhard Riemann, en la seva tesi de 1860 no pogu dir si es tractava d'una soluci realista o d'una simple curiositat matemtica.

s Ernst Mach qui resol elegantment el problema publicant el 1876 una fotografia d'una ona de xoc produda per una bala de fusell i tenint en compte que el parmetre pertinent s la velocitat del mbil a la rapidesa del so (el nmero Mach).

William John Macquorn Rankine (1870) i Pierre-Henri Hugoniot (1887) establiren independentment les equacions d'ona de xoc basades en la conservaci de la massa, de la quantitat de moviment i de l'energia. No donen cap indicaci sobre el sentit del xoc i el problema fou resolt per Ludwig Prandtl l'any 1908.  L'aparici d'una ona de xoc est lligada a l'augment de l'entropia degut a la compressi que fa passar de supersnica a subsnica. La transformaci inversa de subsnica a supersnica es fa a travs d'un fenomen isentrpic.

Descripci.

El con de Mach relacionat amb el nmero de Mach s una imatge simplificada per pertinent d'una ona de xoc real. Si un mbil infinitament petit se desplaa a una velocitat inferior a la velocitat del so, les pertorbacions que crea s'allunyen del cos en totes les direccions. Quan passa Mach 1, les pertorbacions s'alineen en un con amb el mbil al cim. D'aquesta manera s'introdueix una discontinutat, que es pot qualificar d'ona de xoc, entre l'interior del con pertorbat a l'exterior. Es tracta noms d'una ona de xoc infinitesimal: l'exterior i l'interior tenen components molt poc diferents.

Amb un mbil de dimensions finites apareix una vertadera ona de xoc. Es pot considerar que el con de Mach associat abans a un punt es descompon en lnies de Mach. En el cas de un mbil de tossa no negligible, cada punt t el seu propi sistema de lnies de Mach. Aquests sistemes diferents es combinen per donar l'ona, o les ones, de xoc que, superposant els efectes dels diferents punts sobre el cos, tenen ara una intensitat finita. Per indicacions sobre els fenmens ms complexes que es produeixen a la vora d'una ala d'avi, vegeu: Supersnic i Transsnic.

L'ona de xoc s doncs el lloc de modificacions brutals de la component de la velocitat normal al xoc, de la pressi i de la temperatura. Per altre banda, una ona de xoc s un ser fsic que no pot tenir un espessor nul. Dins aquest espai es produeixen fenmens particularment brutals que donen origen a ones  sniques  observades a tota velocitat supersnica. Aquesta espessor s abastament petita per ser negligida en les aplicacions concretes, la qual cosa permet assimilar l'ona de xoc a una superfcie matemtica.

El fenomen de l'ona de xoc s universal dins la natura. Deixant apart el cas del pas d'un avi supersnic, el nostre planeta est envoltat d'una ona de xoc a la interfcie del vent solar i la magnetosfera terrestre. De manera ms general els xocs estan presents en els medis astrofsics. Per exemple, la connexi entre el vent solar i el medi interestellar local est marcat pel xoc heliosfric que les sondes Voyager I i Pioneer 10 acaben de travessar. De l'explosi de les supernovae als esclat de raigs gamma hi ha tot un ventall d'objectes que produeixen una part de la seva emissi per la dissipaci d'energia cintica per ones de xoc.

Fenmens semblants.
Les consideracions precedents han estat llargament desenvolupades pels objectes que es mouen dins l'aire (avions, bales de fusell, ...). Es poden aplicar tamb amb algunes modificacions a altres fenmens gasosos (xoc unidimensional dins l'aire d'un tub pressionat per un pist, explosi, ...).

L'efecte Txerenkov s una ona de xoc concernent a les ones lumniques: degut a que una partcula nuclear assimilable a un punt es desplaa ms aviat que la llum dins un medi transparent, on la llum va a menys velocitat que la velocitat en el buit, c, es produeix un fenomen anleg a un con de Mach, en el que la llum fa el paper del so. Aquest fenomen es dona noms en els medis en qu la llum va a meny velocitat que en el buit, doncs no es coneixen partcules que viatgin a ms velocitat que la llum.

Un vaixell, i altres elements que es desplacen dins l'aigua per la seva prpia propulsi, produeixen un solc que tanca totes les pertorbacions precedents. Aquest fenomen es caracteritza per que l'angle que delimita la zona pertorbada s de 39 independentment de la rapidesa del vaixell..

Ones de xoc esttiques.
Es sol dir que els lmits de la magnetosfera de la Terra sn ones de xoc. En aquesta frontera les partcules del vent solar sn frenades de forma abrupte. Degut a que la velocitat mitjana d'aquestes partcules s relativament gran en comparaci amb la del so en aquest medi es produeixen ones de xoc.
En ~ 50-100 UA el vent solar es frena en el medi interestellar. En el lmit de la heliopausa es pot produir una ona de xoc.
En els propulsors dels coets poden es poden produir ones de xoc si estan mal dissenyats. Aquestes ones poden causar la destrucci del coet, es per aix que les ones de xoc aqu han de ser esmortedes.

Vegeu.
Nmero Mach;
Efecte Txerenkov;

Referncies.


Enllaos externs.
Plana sobre les ones de soc;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194123" title="Luis Gmir Casares" nonfiltered="439" processed="437" dbindex="80439">

Luis Gmir Casares ( Madrid, Espanya 1942 ) s un poltic i professor universitari espanyol que fou ministre en els darrers governs de la UCD.

Biografia.
Va nixer el 8 de maig de 1942 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, ampliant posteriorment els seus estudis a la Universitat d'Oxford, on es diplom en comer exterior i desenvolupament econmic. Tcnic comercial i economista de l'Estat, ha estat catedrtic de poltica econmica a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat poltica.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD) en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia d'Alacant, esc que repet en les eleccions de 1979. En la formaci del govern d'Adolfo Surez fou nomenat Secretari General Tcnic del Ministeri d'Agricultura, passant a exercir posteriorment la presidncia del Banc Hipotecari i la Secretaria General de la Seguretat Social.

En una remodelaci del seu govern, Adolfo Surez el nomen el maig de 1980 Ministre de Comer i Turisme, crrec al qual afeg el desembre de 1981 el Ministeri de Transport i Comunicacions, crrecs en els quals fou ratificat a l'ascens de Leopoldo Calvo-Sotelo a la presidncia del govern.

Desprs de la dissoluci del seu partit entr a formar part del Partit Popular (PP), del qual en fou coordinador d'economia i membre de l'Executiva Nacional des de 1991. En les eleccions generals de 1993 fou escollit novament diputat, en aquesta ocasi per la provncia de Mrcia, esc que repet en les 1996, 2000 i 2004, en aquesta ltima ocasi per la provncia de Madrid.

L'any 2006 abandon el seu esc per esdevenir conseller del Consell de Seguretat Nuclear.

Enllaos externs.
  Informaci de Luis Gmir al Congrs dels Diputats;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194126" title="Jos Llad Fernndez-Urrutia" nonfiltered="440" processed="438" dbindex="80440">

Jos Llad Fernndez-Urrutia ( Madrid, Espanya 1934 ) s un poltic i economista espanyol que fou Ministre de Transport i Comunicacions entre 1977 i 1978, en el primer govern d'Adolfo Surez.

Biografia.
Va nixer el 29 de mar de 1934 a la ciutat de Madrid, on va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Madrid, en la qual tamb es va doctor.

Activitat poltica.
L'any 1963 inici la seva activitat poltica collaborant amb el Comissionat dels Plans de Desenvolupament impulsats pel franquisme. Posteriorment, entre 1968 i 1974, fou Director General d'Indstries Qumiques.

En la formaci del seu primer govern Adolfo Surez el nomen Ministre de Transports i Comunicacions, crrec que desenvolup fins el febrer de 1978. Posteriorment fou nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units d'Amrica.

L'any 1986 fou nomenat President del Patronat del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, i actualment s membre de la Fundaci Prncep d'Astries.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194130" title="Voer" nonfiltered="441" processed="439" dbindex="80441">


El Voer  s un rierol que neix a Sint-Pieters-Voeren, un nucli del muncipi Voeren de la provncia de Limburg a Blgica i que es desemboca al Mosa a Eijsden als Pasos Baixos. Els seus afluents principals sn el Veurs, el Noorbeek i el Beek.

Als marges del riu es van construir molts molins per al treball del coure i del llaut, ara en desuetud.

 Hi ha un afluent del Dijle  que es diu Voer tamb.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194133" title="Colonsay" nonfiltered="442" processed="440" dbindex="80442">
 
Colonsay (en galic escocs Colbhasa) s una illa localitzada a l'arxiplag de les Hbrides Interiors, a Esccia. L'illa es troba situada al nord d'Islay i al sud de l'illa de Mull. Colonsay ocupa una superfcie de 16 km i alberga una poblaci de 108 persones. La localitat principal de Colonsay s Scalasaig (Sgalasaig), a la costa est, d'on surten ferris a Oban i, entre abril i octubre, a Kennacraig.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194134" title="Vicente Rambla Momplet" nonfiltered="443" processed="441" dbindex="80443">



Vicente Rambla Momplet (Castell de la Plana, 1963) s un poltic valenci que ha ostentat distints crrecs, tant al Consell de la Generalitat Valenciana, com als rgans de govern del seu partit poltic: el Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valncia, ingresa al Cos Superior d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat el 1990 aconseguint el crrec de Cap d'Unitat d'Inspectors a la Delegaci de Barcelona, funci que exerceix fins 1995. L'any 1997 s noment Delegat Especial de la Agncia Tributria al Pas Valenci fins 1999. 

Comena la seua carrera poltica com a Director General de Rgim Econmic de la Conselleria de Sanidad, amb el Conseller Joaqun Farns Gaucha, de 1995 a 1997. Durant la V Legislatura (1999-2003) de l'etapa autonmica, Vicente Rambla s Conseller d'Economia i Hisenda, siguent President de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana. 

Durant la VI Legislatura (2003-2007) es fa crrec de distintes Conselleries siguent Francesc Camps el Cap del Consell de la Generalitat Valenciana. Del 2003 al 2006 dirigeix la Conselleria de Sanitat, a continuaci encapala la Conselleria de Relacions Institucionals i  Comunicaci i s Portaveu del Consell de la  Generalitat fins 2007. 

Actualment (VII Legislatura, 2007) s Conseller de Presidncia i Vecepresident del Consell de la Generalitat, amb Francesc camps de President.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194135" title="Sant Germ d'frica" nonfiltered="444" processed="442" dbindex="80444">

Sant Germ d'frica fou un mrtir i sant cristi que va partir martiri (un martiri limitat que no comport la mort) en temps del rei vndal Huneric al segle V. Era company de Sant Donaci. L'esmenta sant Vctor Vitense a la seva histria de la persecuci sota els vndals. La seva festa s el 6 de setembre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194136" title="Sant Germ de Besanon" nonfiltered="445" processed="443" dbindex="80445">
Sant Germ fou bisbe de la ciutat de Vesontio (l'actual Besanon), el dotz que va ocupar la seu, que va morir el 407 a l'antic lloc de Grandifonte proper a la ciutat. Mirac (Miracus) diu que va lluitar contra l'heretgia, principalment contra els arrians; fou assassinat per un arri quan estava resant. A la dcima pedra millenria de Besanon, al lloc conegut com la Palma, va fundar un monestir femen les monges del qual desprs van seguir la regla de Sant Benet fins que vers el 600 fou destrut pels vars. La seva festa s el 11 d'octubre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194137" title="Namche Bazaar" nonfiltered="446" processed="444" dbindex="80446">

Namche Bazaar (            tamb Nemche Bazaar o Namche Bazar) s una ciutat de la regi de Khumbu, al Nepal. Namche Bazar es troba a 3.440 metres d'altitud. La ciutat ha crescut pels vessants de la muntanya.

Namche Bazaar s la porta d'entrada a l'Himlaia i tot excursionista a la regi de Khumbu la visita en el seu cam cap a d'altres punts de la regi. Els visitants solen passar una nit a la ciutat de cara a facilitar l'aclimataci a l'alada. La ciutat t moltes botigues i albergs on es pot trobar tot el necessari pels excursionistes o expedicions, per amb uns preus ms cars que a Katmand.

A la part alta de la ciutat hi ha les oficines del Parc Nacional de Sagarmatha, aix com els barracons de l'Exrcit Nepals.

A l'oest de Namche trobem el  Kongde Ri, amb 6.187 metres i a l'est el Thamserku, de 6.623 metres.

En un tur situat sobre Namche Bazaar hi ha el petit aeroport de Shyangboche, situat a 3.750 m. La seva pista no permet l'aterratge d'avions, per si la d'helicpters. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194138" title="Sant Germ de Pesaro" nonfiltered="447" processed="445" dbindex="80447">
Sant Germ de Pesaro fou un sant i mrtir cristi, que era diaca de l'esglsia de Pesaro a Itlia. Segons Ferrarius era company i germanastre (els dos tenien la mateixa mare per diferent pare) de Sant Decenci. Va morir a comenaments del segle IV. La seva festa s el 28 d'octubre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194139" title="Sant Decenci" nonfiltered="448" processed="446" dbindex="80448">
Sant Decenci fou un sant i mrtir cristi. Era bisbe de la ciutat de Pesaro, i va predicar els cristianisme amb el seu company o germanastre (germans noms de mare) Sant Germ de Pesaro. Va morir en una persecuci el 311. Fou enterrat en un esglsia de la ciutat que desprs va rebre el seu nom i que pertany a un monestir proper a Pesaro. Les seves restes i les de Sant Germ foren trobades juntes al segle XVII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194140" title="Conselleria d'Educaci de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="449" processed="447" dbindex="80449">
La Consellera d'Educaci del Consell de la Generalitat Valenciana s un departament o conselleria que s'encarrega del disseny i execuci de les poltiques relacionades amb l'educaci, universitats, cincia i poltica lingstica.

Les competncies d'aquesta Conselleria han estat integrades o relacionades en distints Governs de la Generalitat Valenciana amb la Conselleria de Cultura 

En l'actualitat (2007), el Conseller d'Educaci s Alejandro Font de Mora Turn.

 Estructura orgnica .
 Conseller;
 Secretaria Autonmica d'Educaci;
 Direcci General d'Ordenaci i Centres Docents;
 Direcci General de Personal;
 Direcci General d'Avaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional;
 Secretaria Autonmica d'Universitat i Cincia;
 Direcci General d'Universitat i Estudis Superiors;
 Direcci General de Poltica Cientfica;
 Sotssecretaria;
 Direcci General de Rgim Econmic;
 Direcci General d'Innovaci Tecnolgica Educativa;

 Consellers .
 Governs preautonmics (1978-1982) ;
 (1978-1979): Jos Luis Barcel Rodrguez S'anomena Conseller d'Educaci i Cincia;
 (1979-1981): Jos Peris Soler S'anomena Conseller d'Educaci i Cultura;
 (1981-1982): Amparo Cabanes Pecourt ;

  Governs de Trancisi (1982-1983);
 (1982-1982): Amparo Cabanes Pecourt;
 (1982-1983): Cipri Ciscar i Casaban (PSPV-PSOE) S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia;

 I Legislatura dels Governs autonmics (1983-1987) S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia;
 (1983-1987): Cipri Ciscar i Casaban (PSPV-PSOE);

 II Legislatura (1987-1991) S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia;
 (1987-1989): Cipri Ciscar i Casaban (PSPV-PSOE);
 (1989-1991): Antoni Escarr Esteve (PSPV-PSOE);

 III Legislatura (1991-1995) ;
 (1991-1993): Andreu Lpez Blasco (PSPV-PSOE) S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia ;
 (1993-1995): Joan Romero Gonzlez (PSPV-PSOE) S'anomena Conseller d'Educaci i Cincia ;

 IV Legislatura (1995-1999) S'anomena  Conseller/a de Cultura, Educaci i Cincia ;
 (1995-1996): Fernando Villalonga Campos (PPCV);
 (1996-1997): Marcela Mir Prez (PPCV);
 (1997-1999): Francisco Enrique Camps Ortiz (PPCV);
 (1999-1999): Manuel Tarancn Fandos (PPCV);

 V Legislatura (1999-2003);
 (1999-2000): Manuel Tarancn Fandos (PPCV)  S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia ;
 (2000-2003): Manuel Tarancn Fandos (PPCV) S'anomena Conseller de Cultura i Educaci ;

 VI Legislatura (2003-2007) S'anomena Conseller de Cultura, Educaci i Esport;
 (2003-2004): Esteban Gonzlez Pons (PPCV);
 (2004-2007): Alejandro Font de Mora Turn (PPCV) ;

 VII Legislatura (2007-actualitat);
 (2007-actualitat): Alejandro Font de Mora Turn (PPCV);

 Enllaos interns .
 Llei d's i Ensenyament del Valenci;
 Conselleries de la Generalitat Valenciana;
 Generalitat Valenciana;

 Enllaos externs .
 Portal de la Conselleria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194142" title="Dijle" nonfiltered="450" processed="448" dbindex="80450">



El Dijle (en Val Thle, en francs Dyle) s un afluent del Rupel que neix a Houtain-le-Val, un muncipi de la provncia de Brabant Val a Blgica. En confluir amb el Zenne i el Nete forma el Rupel, un afluent de l'Escalda. 

Els principals ciutats regades pel riu sn Ottignies-Louvain-la-Neuve, Wavre, Lovaina i Mechelen.

Des del 1752 existeix un canal navegable, el Leuvense vaart, parallel al riu des de Lovaina fins al Rupel. Les aiges desviades per a omplir el canal i alimentar les seves rescloses han fet que el riu sembla ms petit que el seu afluent el Dmer.
 Afluents .
El Dmer, ;
El Voer;
El Thyle;
El Train;
El Nethen;
El Laan;
L IJse.
----






 Hi ha un afluent del Mosa que es diu Voer tamb.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194146" title="Jacinto Quincoces" nonfiltered="451" processed="449" dbindex="80451">
Jacinto Quincoces Lpez (Barakaldo, Pas Basc, 17 de juliol del 1905 - Valncia, 10 de maig de 1997) va ser un jugador i entrenador internacional de futbol, a ms de president de la Federaci de Pilota Valenciana.

 Carrera esportiva .
Jacinto Quincoces va comenar la seva carrera com a futbolista al Deportivo Alavs, on va jugar fins al 1931. A l'equip basc va formar una gran defensa amb el que seria el seu company tamb al Real Madrid, Ciriaco. Van aconseguir el ttol de Segona Divisi el 1930, aconseguint pujar a Primera Divisi. L'aleshores delegat del Real Madrid, Santiago Bernabu, va fitxar els dos jugadors per a formar una de les millors defenses del futbol espanyol, juntament amb el porter Ricard Zamora. Junts van guanyar dues lligues i dues copes d'Espanya. Desprs de la Guerra Civil, va continuar al conjunt blanc, fins a la seva retirada el 1942.

Va jugar 25 partits amb la Selecci espanyola, debutant quan jugava al Deportivo Alavs, el 30 de maig de 1928 durant els Jocs Olmpics d'Amsterdam. Va jugar a la Copa del Mn d'Itlia del 1934, on va ser elegit el millor defensa del torneig.

Palmars.

Com a jugador.



 Tamb va ser designat millor defensa de la Copa del Mn d'Itlia de 1934 amb la Selecci Espanyola.

Com a entrenador.



 Com a president de la FPV .
Al seu Pas Basc natiu, Quincoces va ser un destacat jugador de pala (pilota basca), motiu pel qual, un cop acabada la seua carrera esportiva, fou escollit per les autoritats centrals com a President de la Federaci de Pilota Valenciana amb el malents que el joc de pilota a m valenci i basc serien el mateix. Malgrat que ell mateix va reconixer que ocupava el crrec a contracor, la seua gesti a finals dels anys 60 i comenaments dels 70 va comptar amb grans encerts com el de crear campionats de juvenils, obligatoris per als trinquets que participaren en tornejos professionals, aix fou com comenaren pilotaris com Genovs I i el Xatet de Carlet.

 Enllaos externs .

Biografia a la plana oficial del Real Madrid  ;
Biografia del jugador ;
Partits jugats a Primera Divisi ;
Trajectria del jugador amb la Selecci nacional ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194147" title="Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="452" processed="450" dbindex="80452">
La Conselleria de Cultura i Esport del Consell de la Generalitat Valenciana s un departament o conselleria amb competncies en matria de poltica lingstica, patrimoni cultural valenci, promoci cultural i esports.

Aquesta Conselleria, o les competncies d'aquesta, han estat integrades o relacionades en distints Governs de la Generalitat Valenciana amb la Conselleria d'Educaci.

En l'actualitat (2007), la Consellera de Cultura i Esport s Trinidad Mara Mir Mira.

 Estructura orgnica .
 Consellera;
 Secretaria Autonmica de Cultura;
 Direcci General de Patrimoni Cultural Valenci;
 Direcci General del Llibre, Arxius i Biblioteques;
 Secretaria Autonmica d'Esport;
 Direcci General de l'Esport;
 Sotssecretaria;

 Consellers .
 Governs preautonmics (1978-1982) ;
 (1978-1979): Jos Bevi Pastor S'anomena Conseller de Cultura;
 (1979-1981): Jos Peris Soler S'anomena Conseller d'Educaci i Cultura;
 (1981-1982): Cipri Ciscar i Casaban (PSPV-PSOE) S'anomena Conseller de Cultura ;

  Governs de Transici (1982-1983) ;
 (1982-1982): Cipri Ciscar i Casaban (PSPV-PSOE) S'anomena Conseller de Cultura;
 (1982-1983): Cipri Ciscar i Casaban (PSPV-PSOE) S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia;

 I Legislatura dels Governs autonmics (1983-1987) S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia;
 (1983-1987): Cipri Ciscar i Casaban (PSPV-PSOE);

 II Legislatura (1987-1991) S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia;
 (1987-1989): Cipri Ciscar i Casaban (PSPV-PSOE);
 (1989-1991): Antoni Escarr Esteve (PSPV-PSOE);

 III Legislatura (1991-1995) ;
 (1991-1993): Andreu Lpez Blasco (PSPV-PSOE) S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia ;
 (1993-1995): Pilar Pedraza Martnez (PSPV-PSOE) S'anomena Consellera de Cultura ;

 IV Legislatura (1995-1999) S'anomena  Conseller/a de Cultura, Educaci i Cincia ;
 (1995-1996): Fernando Villalonga Campos (PPCV);
 (1996-1997): Marcela Mir Prez (PPCV);
 (1997-1999): Francisco Enrique Camps Ortiz (PPCV);
 (1999-1999): Manuel Tarancn Fandos (PPCV);

 V Legislatura (1999-2003);
 (1999-2000): Manuel Tarancn Fandos (PPCV)  S'anomena  Conseller de Cultura, Educaci i Cincia ;
 (2000-2003): Manuel Tarancn Fandos (PPCV) S'anomena Conseller de Cultura i Educaci ;

 VI Legislatura (2003-2007) S'anomena Conseller de Cultura, Educaci i Esport;
 (2003-2004): Esteban Gonzlez Pons (PPCV);
 (2004-2007): Alejandro Font de Mora Turn (PPCV) ;

 VII Legislatura (2007-actualitat);
 (2007-actualitat): Trinidad Mara Mir Mira (PPCV);

 Enllaos interns .
 Conselleries de la Generalitat Valenciana;
 Generalitat Valenciana;

 Enllaos externs .
 Portal de la Conselleria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194148" title="S. S. Van Dine" nonfiltered="453" processed="451" dbindex="80453">
S. S. Van Dine s el pseudonim sota el qual va escriure les seves novelles l'escriptor nord-americ Willard Huntington Wright (1888-1939).

Va nixer a Charloteville (Virginia) i va estudiar al Pomona College i desprs a Harvard i al estranger. Fou critic d'art, novelista i periodista. Redactor literari de Los Angeles Times (1907) i desprs director de Smart Set, crtic d'art del Frum, director literari del New York Evening Mail, director musical i artstic del San Francisco Bulletin i critic d'art del Hearst's International Magazine. El 1925, mentre estava recuperant-se d'una malaltia, va escrure The Benson Murder Case, que fou la primera d'una seria de dotze novelles policiaques molt populars en qu fins al darrer moment no es descobria a l'assassi, que sempre era el que menys ho semblava, i que era descobert no per la policia o el fiscal sin per un aficionat de nom Philo Vance, un educat culte i ric personatge de l'alta societat novaiorquesa expert en resoldre aquestos misteris, amb un secretari de nom S. S. Van Dine, la personalitat del qual adopt Wright per narrar les histries. Les sis primeres foren considerades molt bones mentre les sis darreres van perdre progressivament la qualitat. La darrera era encara un projecta per polir i la seva mort en va impedir l'acabament.

 Obres policaques .
Ttols originals:
The Benson Murder Case (1926);
The Canary Murder Case (1927);
The Greene Murder Case (1928);
The Bishop Murder Case (1928);
The Scarab Murder Case (1929);
The Kennel Murder Case (1933);
The Dragon Murder Case (1934);
The Casino Murder Case (1934);
The Garden Murder Case (1935);
The Kidnap Murder Case (1936);
The Grace Allen Murder Case (1938);
The Winter Murder Case (1939);

 Altres obres .

Europa after 8:15 (1913), junt amb H. L. Mencken i G. J, Nathan;
Modern Painting (1915);
The Man of Promise (novella, 1916);
Misinforming a Nation (1917);
The future of Painting (1923);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194149" title="Gerardo Camps Devesa" nonfiltered="454" processed="452" dbindex="80454">



Gerardo Camps Devesa (1963) s un poltic valenci del Partit Popular llicenciat en Dret per la Universitat de Valncia. Ha estat diputat al Congrs dels Diputats per la provncia de Valncia en la V, VI i VII legislatura de l'etapa democrtica.

Al Govern d'Espanya, ostent el crrec de Secretari d'Estat de la Seguretat Social des de 2000 fins 2003, siguent Ministre de Treball i Assumptes Socials Juan Carlos Aparicio Prez en una primera etapa, i desprs l'ex-President de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana.

Al Consell de la Generalitat Valenciana, ha dirigit des de la seua entrada al mateix (2003) fins a l'actualitat (2007) la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci, sota la presidencia de Francesc Camps.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194150" title="Fejr" nonfiltered="455" processed="453" dbindex="80455">



Fejr s el nom d'una provncia (megye) hongaresa situada al centre del pas. La provncia se sita a la vora occidental del Danubi, aprop del llac Balaton. Fa frontera amb les provncies de Veszprm, Komrom-Esztergom, Pest, Bcs-Kiskun, Tolna i Somogy. Fjer t una poblaci de 426.541 habitants , la seva capital s Szkesfehrvr.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194151" title="Gyr-Moson-Sopron" nonfiltered="456" processed="454" dbindex="80456">

Gy r-Moson-Sopron s una provncia (megye) situada al nordest d'Hongria, en la frontera amb Eslovquia i ustria. Limita amb les provncies de Komrom-Esztergom, Veszprm i Vas. La seva capital s la ciutat de Gy r.

Nuclis principals.
(ordenadas per poblaci segons el cens de 2001)

 Mosonmagyarvr (30,424);
 Csorna (10,848);
 Kapuvr (10,684);
 Jnossomorja (5998);
 Tt (4113);
 Pannonhalma (4098);
 Fert d (3403);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194158" title="buda" nonfiltered="457" processed="455" dbindex="80457">

buda (en catal: Vella Buda) s una ciutat histrica d'Hongria. Actualment forma part del districte III de Budapest.

El seu centre s F  tr (Plaa Major). Molt aprop hi ha una petita plaa amb unes esculptures de dones amb paraiges, les quals avui sn la imatge ms coneguda de la ciutat. Est conectada amb la resta de la capital pel tren urb, HV.

 Histria .

S'han trobat asentaments que daten de la edat de Pedra. Els antics romans hi van construir la ciutat d'Aquincum, que va ser la capital de la provncia de Pannnia. Al temps de l'arribada dels magiars, anomenada Honfoglals, va servir com a seu d'alguns dels cabdills principals i els posteriors reis. Desprs de la invasi dels mongols de 1241, el rei Bla IV va construir una nova capital al sud d'buda, Buda. L'17 de novembre de 1873 es va unir a les ciutats de Buda i Pest tot formant la nova capital, Budapest.

Enllaos externs.
 Web oficial d'buda;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194159" title="jpest" nonfiltered="458" processed="456" dbindex="80458">
jpest s una antiga ciutat hongaresa i actualment el districte IV (en hongarsIV. kerlet)  de Budapest. Es troba a la vora oriental del Danubi. El nom jpest significa Nou Pest, ja que la ciutat es va formar als afores de la ciutat de Pest el 1840. jpest va ser poble fins l'any 1907 quan va rebre el ttol de ciutat. El 1950, per, va ser absorvida per Budapest passant a ser-ne el districte IV.

Un dels millors equips d'Hongria, l'jpest FC porta el nom del districte, el lloc on va neixer i on juga des de la seva fundaci el 1885

Ciutats agermanades.

   Marzahn-Hellersdorf, Berln, Alemanya ;
   Chalcis, Grcia ;
   Tyres, Sucia;

Enllaos externs.
 Web oficial del districte;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194176" title="Csepel" nonfiltered="459" processed="457" dbindex="80459">
Csepel s el districte XXI de Budapest, el ms meridional, que est situat al nord de l'Illa de Csepel.

Csepel s fcilment accesible des del centre de Budapest mitjanant el HV, el tren urb. Tamb hi ha ponts que conecten el districte amb la zona sud de Pest, com ara amb els districtes de Ferencvros i Pesterzsbet; a ms a ms hi ha una lnia de ferry que uneix Csepel i Soroksr.

Csepel esdevingu oficialment part de Budapest el 1950. Antigament era una zona obrera amb multitud de fbriques, per actualment la fisonomia del barri ha canviat fora i ha zones residencials amb parcs i jardins i centres comercials.

 Enllaos externs .

Web oficial del Districte XXI;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194177" title="Budafok" nonfiltered="460" processed="458" dbindex="80460">

Budafok fou un poble hongars conegut primer com Promontor, del llat Promontorium indicant terreny elevat, per desprs, a partir del 1886, va canviar el seu nom per Budafok. El 1950 va deixar de ser un municipi independent i va ser annexat a Budapest juntament amb Nagyttny i Budattny formant el districte XXII de Budapest (oficialment anomenat Budafok-Ttny) dins del cant de Buda. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194179" title="Gran Premi del Jap del 1989" nonfiltered="461" processed="459" dbindex="80461">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1989 disputat al circuit de Suzuka el 22 d'octubre del 1989. 



 Resultats .




 Altres .

 Pole:      Ayrton Senna   1: 38. 041;
 Volta rpida:  Alain Prost   1: 43. 506  a la volta 43. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194183" title="Ofensiva de la Pomernia Oriental" nonfiltered="462" processed="460" dbindex="80462">


LOfensiva de la Pomernia Oriental va ser una ofensiva de l'Exrcit Roig en la seva lluita contra la Wehrmacht al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. S'estengu entre el 10 de febrer al 4 d'abril de 1945. Dissenyada per flanquejar l'avan principal sovitic cap a Berln, empeny als alemanys de la regi de Pomernia i continu l'Ofensiva de Prssia Oriental.

El 2n Front de Bielorssia sota el comandament de Konstantin Rokossovsky avanava cap al nord-oest del riu Vstula cap a la regi de Pomernia i la ciutat porturia de Gda sk (Danzig), amb l'objectiu primari de protegir el flanc dret del 1r Front de Bielorssia, que es dirigia cap a Berln. De manera similar, l'Ofensiva de Silsia del 1r Front Ucrans al sud estava dissenyat per protegir el flanc esquerra del 1r Front. La necessitat d'assegurar els flancs van retardar l'avan final dels sovitics cap a Berln, originalment previst pel febrer, fins a l'abril. A mitjans d'abril, l'Ofensiva de la Pomernia Oriental, portada a terme per elements dels 1r i 2n Fronts de Bielorssia, havia aconseguit els seus objectius, arribant a l'important ciutat porturia de Szczecin (Stettin).

La decisi de Stalin de retardar l'avan final cap a Berln de febrer a abril ha estat objecte de controvrsia entre tant els generals sovitics com entre els historiadors militars, doncs per un costat s'argumenta que els sovitics haguessin tingut l'oportunitat de capturar Berln molt ms de pressa i amb moltes menys baixes al febrer, mentre que a l'altre costat opinen que el perill de deixar grans formacions alemanyes als flancs podria haver resultat en un contraatac alemany d'xit i prolongar ms encara la guerra. Tamb cal dir que la intenci de Stalin era poltica, i el retard li permet ocupar parts significatives d'ustria (Ofensiva de Viena).

 Batalles .
 Batalla de Ko obrzeg, 4-14 de Mar;

 Vegeu tamb .
 Operaci Annbal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194184" title="Fred Uhlman" nonfiltered="463" processed="461" dbindex="80463">

Fred Uhlman (Stuttgart,1901 - Londres, 1985) fou un escriptor i pintor d'origen jueu.

Va realitzar els seus estudis i va exercir la seva professi d'advocat a Alemanya fins que va haver d'abandonar el pas de por de la persecuci del rgim Nazi, creuant la frontera amb Frana en 1933. Arriba A Paris on la seva titulaci com advocat no li s d'utilitat i es dedica a la pintura per a sobreviure. Ms tard fins i tot es dedicaria a diversos negocis de indole variada. Va ser un prestigis pintor encara que va arribar la fama com escriptor. En 1936 passa un breu perode de temps a Espanya on coneix a Diana, la qual ser la seva dona, una anglesa de vacances. Aquest mateix any es trasllada a Anglaterra sense saber angls, on a pesar de la seva condici permanent d'estranger s'enamora del camp angls, pel record de la seva terra natal. Funda la Lliga  Lliure per a la cultura , per a ajudar als artistes i cientfics exiliats d'Alemanya que va intentar atreure a personatges tals com Einstein. A causa del seu origen alemany s recls en un camp de presoners durant 6 mesos per ser sospits d'espionatge. La seva obra ms aclamada va ser la novella Retrobo en 1960, prologada per Arthur Koestler, la qual es va convertir en un best-seller, escrita en un moment de la seva vida en el qual ell mateix reconeixia haver fracassat com pintor. La segona part d'aquesta novella es va dir L'nima valenta.

Una de les novelles ms conegudes d'aquest autor s L'amic retrobat, publicada el 1971.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194191" title="Celadas" nonfiltered="464" processed="462" dbindex="80464">


Celadas s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Est situat al peu de la Serra Palomera, en una petita depressi. En el nucli urb cal destacar l'esglsia gticorenaixentista de San Domingo de Silos i l'ajuntament. Als afores hi ha l'ermita barroca de Santa Quiteria. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194192" title="Cubla" nonfiltered="465" processed="463" dbindex="80465">


Cubla s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i equadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Est situat al peu de la Serra de Javalambre














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194193" title="El Cuervo" nonfiltered="466" processed="464" dbindex="80466">


El Cuervo s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194194" title="Cuevas Labradas" nonfiltered="467" processed="465" dbindex="80467">


Cuevas Labradas s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194195" title="Caizar del Olivar" nonfiltered="468" processed="466" dbindex="80468">


Caizar del Olivar s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Conques Mineres. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194196" title="Coral Cantiga" nonfiltered="469" processed="467" dbindex="80469">


La Coral Cantiga dels Llusos de Grcia va nixer l'any 1961.

Va ser fundada per Leo Mass i, des dels inicis, la seva prolfica activitat artstica va ser complementada per l'impuls que don a la fundaci del cor infantil El Virolet (1966) i del cor juvenil Coral Sinera (1968), cobrint d'aquesta manera la prctica del cant coral a totes les edats i amb la intenci de donar-hi continutat. Ms recentment, aquesta oferta s'ha ampliat amb les corals Vent del Nord i La Fuga. La Coral Cantiga ha estat dirigida successivament pel mateix Leo Mass, Oriol Ponsa, Edmon Colomer i -actualment- Josep Prats.

Les manifestacions artstiques de la Coral Cantiga, que va obtenir el primer premi en el Concurs de Masses Corals de Sagunt (1969), han estat destacades i freqents arreu del pas i a la resta d'Europa. 


La Coral Cantiga ha collaborat sovint amb prestigioses orquestres (Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Hertfordshire Chamber Orchestra, English Chamber Orchestra, Bournemouth Sinfonietta, Orquestra Simfnica del Valls, Orquestra de Cambra de l'Empord, Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, Orquestra Barroca Catalana...), ha realitzat nombrosos enregistraments per a rdio i televisi i ha ofert concerts a les primeres sales i en importants festivals i temporades a Catalunya (Festival de Msica de Barcelona, Serenates al Barri Gtic, Festival Grec, Setmana de Msica Religiosa, Festival de Msica Antiga, Mostra Catalana de Msica Contempornia, Temporada de la Fundaci "la Caixa", Euroconcert, Ibercmera, Cor, Cobla i Dansa al Palau de la Msica Catalana...) i en altres ciutats de l'Estat espanyol (Santander, Vitria, Valladolid, Segvia, Mlaga, Auditorio Nacional de Msica de Madrid, Palau de la Msica de Valncia, Festival de Msica Sacra de Cuenca, etc.). Cal remarcar tamb la seva participaci en diferents festivals internacionals (Flandes, Loughborough, Autun i diversos festivals Europa Cantat, entre els quals el de Barcelona, l'any 2003).

La Coral Cantiga ha estat dirigida per directors de reconegut prestigi; entre altres, Pierre Cao, Laszlo Heltay, Oriol Martorell, Salvador Mas, Antoni Ros Marb, Johan Duijck, Fernando Eldoro, Marcos Leite, Trevor Pinnock, Nstor Andrenacci i Salvador Brotons.

El seu repertori inclou obres de totes les poques i estils. Entre les seves produccions cal destacar els espectacles poeticomusicals, que combinen msica coral i instrumental, teatre, poesia i fins i tot dansa, en un format sempre original i sorprenent.

La Coral Cantiga s membre de la Federaci Catalana d'Entitats Corals, de la Federaci Europea de Joves Corals-Europa Cantat i de la International Federation for Choral Music.

Enllaos externs.
Coral Cantiga ;
Coral Sinera ;
Federaci Catalana d'Entitats Corals ;
International Federation for Choral Music ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194199" title="Vi de gel" nonfiltered="470" processed="468" dbindex="80470">
El vi de gel s una tcnica per fer vi que consisteix en deixar sobremadurar el ram al cep per aconseguir una ms alta concentraci de sucre i alhora no es recull fins que hi ha la primera gelada, que el que fa s congelar el lquid, expandir-lo i trencar la pallofa del ram i que d'aquesta manera perdi aigua i encara guanyi ms sucre. 

s una tcnica que es fa en zones fredes on es cultiva vinya, sobretot Alemanya i Frana i es fa amb varietats com el gewrztraminer i el riesling. A Catalunya s'ha assajat amb xit en zones de la DO Peneds. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194206" title="Denotaci" nonfiltered="471" processed="469" dbindex="80471">
La denotaci s el significat objectiu d'un mot o expressi, aquell que la majoria de parlants d'una llengua li atorguen per convenci i que es recull en obres normatives com els diccionaris. El contingut denotatiu no s fixe, ja que varia al llarg del temps segons l'evoluci natural de l'idioma, per no est tan subjecte al canvi com la connotaci o sentit subjectiu. 

En semntica s'intenta estudiar la denotaci a partir de trets mnims de sentit, de camps semntics que relacionen paraules similars o a partir de la interacci de la paraula amb la resta d'elements de la frase on est inserida. La lingstica cognitiva rebutja l'existncia de la denotaci pura, tot i que admet el conjut de trets com a definidors del significat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194208" title="Visiedo" nonfiltered="472" processed="470" dbindex="80472">


Visiedo s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194209" title="Celestina" nonfiltered="473" processed="471" dbindex="80473">


 Celestina (mineral);
 La Celestina, obra literria de Fernando de Rojas;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194210" title="Villastar" nonfiltered="474" processed="472" dbindex="80474">


Villastar s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrada a la comarca de la Comunitat de Terol. Est situat a 8 km de Terol al peu de la carretera que porta a Conca. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194212" title="Richard Dehmel" nonfiltered="475" processed="473" dbindex="80475">

Richard Fedor Leopold Dehmel (Wendisch-Hermsdorf, Brandenburg,  18 de novembre de 1863 - Blankenese, actualment part d'Hamburg, 8 de febrer de 1920) va ser un poeta i escriptor alemany.

 Vida .
Dehmel, fill d'un tcnic forestal, va concloure els estudis primaris l'any 1882 a Berln, i posteriorment va estudiar cincies naturals, economia i filosofia a la universitat. Va finalitzar els estudis universitaris l'any 1887, a Leipzig i va comenar a treballar per un minso salari a una mutualitat.

L'any 1889, es va casar amb Paula Oppenheimer. Va intensificar la seua producci literria, i va ser co-fundador de la revista PAN (1894). En comenar a guanyar diners com a escriptor, va abandonar el treball asalariat. El seu recull de poesia Weib und Welt (Dona i mn) va provocar un escndol, tot i que havia estat publicat amb algunes parts eliminades per la censura.

L'any 1899 es va divorciar de Paula i va viatjar per Europa amb Ida Auerbach, amb la qual es va casar l'any 1901. La parella es va installar a Hamburg aquest mateix any. A l'inici de la Primera Guerra Mundial, Dehmel es va presentar voluntari i hi va servir fins l'any 1916, en qu va ser ferit. Va ser un entusiasta de les tropes del seu pas durant tota la guerra.

Va morir l'any 1920 a causa de les seqeles de les ferides de guerra.

 Obra .
Dehmel est considerat un dels ms importants poetes alemanys de preguerra. Els seus poemes han estat musicats per compositors de la categoria de Richard Strauss, Max Reger, Arnold Schnberg, Anton Webern i Kurt Weill, o b han inspirat llur msica. El tema principal de la seua obra potica s "l'amor i el sexe", que va usar com a fora capa de trencar els prejudicis de les classes mitjanes.

 Obres .
 Erlsungen, poemes 1891;
 Aber die Liebe, poemes 1893;
 Weib und Welt, poemes 1896;
 Zwei Menschen. Roman in Romanzen, 1903;
 Die Verwandlungen der Venus, poemes 1907;
 Michel Michael, comdia 1911;
 Schne wilde Welt, poemes 1913;
 Die Menschenfreunde, Drama 1917;
 Mein Leben, autobiografia 1922 (pstuma);

Enllaos externs.
 Plana sobre Dehmel ;
 Richard Dehmel a Project Gutenberg ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194216" title="Club Deportiu Blanes" nonfiltered="476" processed="474" dbindex="80476">


El Club Deportiu Blanes s el club de futbol ms representatiu del municipi de Blanes.

 Histria .
El CD Blanes va ser fundat per estiuejants barcelonins, arrelats a Blanes, la primavera de l'any 1913. Entre els directius existien simpatitzants tant del Bara com de l'Espanyol, fet que va donar peu a una votaci per decidir quins havien de ser els colors de la vestimenta i on resultaren guanyadors els colors blanc i blau de l'Espanyol.

La primera alineaci del club va ser la formada per:
Porter: Cels Bassols;
Defenses: Josep Roger, Rossend Toses;
Mitjos: Salvador Ros, Panxo Vieta, Sol;
Davanters: Roch, Perpiny, B. Jalp, Matas "Tol", Esteveta Gibernau "Calafat" ;

L'etapa ms brillant del club fou entre els anys 1985 i 1994, amb nou temporades consecutives a Tercera Divisi, destacant un quart lloc l'any 1989.

 Palmars .
 1 cop campi de la Copa Catalunya (1989-90) ;

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 11 vegades a Tercera Divisi, 3 a Primera Catalana i 6 a Territorial Preferent.

1971/1972: Regional Preferent 14;
1972/1973: Regional Preferent 18;
1983/1984: Regional Preferent 6;
1984/1985: Regional Preferent, grup 1 1r;
1985/1986: Tercera Divisi, grup 5 12;
1986/1987: Tercera Divisi, grup 5 12;
1987/1988: Tercera Divisi, grup 5 7;
1988/1989: Tercera Divisi, grup 5 4t;
1989/1990: Tercera Divisi, grup 5 7;
1990/1991: Tercera Divisi, grup 5 7;
1991/1992: Tercera Divisi, grup 5 6;
1992/1993: Tercera Divisi, grup 5 18;
1993/1994: Tercera Divisi, grup 5 20;
1994/1995: Primera Catalana 16;
1995/1996: Primera Catalana 20;
1996/1997: Regional Preferent, grup 1 16;
1997/1998: Primera Regional, grup 1 2n;
1998/1999: Primera Regional, grup 1 3r;
1999/2000: Primera Regional, grup 1 3r;
2000/2001: Primera Regional, grup 1 2n;
2001/2002: Primera Regional, grup 1 4t;
2002/2003: Primera Regional, grup 1 2n;
2003/2004: Primera Regional, grup 1 1r;
2004/2005: Regional Preferent, grup 1 1r;
2005/2006: Primera Catalana 1r;
2006/2007: Tercera Divisi, grup 5 15;
2007/2008: Tercera Divisi, grup 5;

Enllaos externs.
Web oficial del club ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194218" title="Wayne Ferreira" nonfiltered="477" processed="475" dbindex="80477">
Wayne Ferreira es un ex-jugador professional de tennis sudafric. Es retir del tennis oficialment el 2004.

Ttols (26; 15+11).
Individuals (15).




Finalista en individuals (8).
1992: Memphis (perd contra MaliVai Washington).
1992: Stuttgart Outdoor (perd contra Andrei Medvedev).
1993: Indian Wells TMS (perd contra Jim Courier).
1993: London/Queen's Club (perd contra Michael Stich).
1994: Rotterdam (perd contra Michael Stich).
1994: Manchester (perd contra Patrick Rafter).
1996: Washington (perd contra Michael Chang). ;
1999: Tquio (perd contra Nicolas Kiefer).

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (11).




Finalista en dobles (13).
1992: Johannesburg.
1992: Roma TMS.
1992: Jocs Olmpicos de Barcelona 1992.
1993: Roma TMS.
1993: Anvers.
1994: Roma TMS.
1994: Cincinnati TMS.
1995: Li.
1998: Washington.
1999: Londres.
1999: Montreal TMS.
1999: Li.
2000: Roma TMS.

 Enllaos externs .
 Perfil de l'ATP ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194219" title="Torneig de Li" nonfiltered="478" processed="476" dbindex="80478">
El torneig de Li, conegut amb el nom de  Grand Prix de Tennis de Lyon, s una competici tennstica que es disputa anualment a Li, Frana, i forma part del calendari de l'ATP. Es disputa des del 1987 al Palais des Sports de Gerland, sobre moqueta.

Palmars.


Enllaos externs.
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194221" title="Bandera de Belgrad" nonfiltered="479" processed="477" dbindex="80479">
La bandera de Belgrad s l'escut de Belgrad sense blas, ocupant tota la superfcies de la bandera que t la forma quadrada.

 Veure ms .
Escut de Belgrad;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194222" title="Agrupament Escolta Llusos de Grcia" nonfiltered="480" processed="478" dbindex="80480">


L'Agrupament Escolta Llusos de Grcia s un agrupament escolta del barri de Grcia de Barcelona, fundat el 1957. L'agrupament est dins dels Llusos de Grcia i forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, organitza jocs, tallers, excursions i campaments. A part de les activitats que es fan tots els dissabtes, anualment tamb programa sis excursions de cap de setmana, tres dies de campaments per Nadal, quatre per Setmana Santa i entre set i quinze dies a l estiu. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

A travs d aquestes activitats, l entitat escolta promou entre els seus membres l inters per tot all que succeeix al seu voltant; el desenvolupament d una conscincia crtica i l habitud de la collaboraci, la participaci i el joc democrtic; el creixement com a persones solidries i compromeses amb la pau, la justcia i la igualtat; la convivncia i el respecte envers la diferncia cultural des de la defensa de la llengua, la cultura i la histria prpies; el coneixement de la natura i el foment del consum responsable, i el treball de la dimensi interior de cadasc per desenvolupar els valors de la prpia espiritualitat i respectar la dels altres.

Els nens s agrupen per edats, en cinc unitats: castors/lldries (6 i 7 anys), llops/daines (8, 9, 10), rngers/noies guia (11, 12, 13), pioners/caravelles (14, 15, 16) i truk (17 i 18 anys). Cada unitat est sota la responsabilitat d un equip de caps que fan la seva tasca de manera voluntria. L entitat compta amb noranta escoltes i una trentena de caps.

 Enllaos externs.
 Pgina web;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194223" title="Minyons Escoltes i Guies de Catalunya" nonfiltered="481" processed="479" dbindex="80481">

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) s una entitat d educaci en el lleure sense nim de lucre que ofereix als nens, nenes i joves l aventura de crixer i aprendre mitjanant el mtode escolta i guia. Aquest mtode educatiu pretn que cada noi i cada noia esdevingui protagonista del seu propi creixement i de les accions que treballa en equip, amb la finalitat que es formin com a persones solidries i compromeses amb la societat que els envolta.

MEG t l objectiu d aconseguir que aquest collectiu sigui capa de participar activament i crticament a la societat on viu i, per tant, pugui assumir les responsabilitats necessries per ajudar a construir una societat ms justa, solidria i sostenible en tots els punts de vista. Aix mateix, seguint la proposta pedaggica i metodolgica de l escoltisme i el guiatge, a MEG es treballa per a l educaci integral de la persona a partir de l experincia viscuda i de la transmissi de valors com el respecte, la tolerncia, el dileg, la interculturalitat, la sostenibilitat, treballant per tal de  deixar aquest mn una mica millor del que l'hem trobat .



 Histria .
L any 1945, impulsades per Mn. Antoni Batlle naixien de manera clandestina, d'una banda, Minyons Escoltes i, de l altra, Guies Sant Jordi. Entre 1948 i 1953, els agrupaments havien passat de 12 a 36. Per l'opressi del rgim franquista feia tmer per la seguretat dels infants, dels caps i dels responsables, i la situaci va arribar a ser tan crtica, que l'any 1954 el Consell de la Instituci va acordar suspendre les activitats. Tot i aquesta resoluci, alguns agrupaments van continuar reunint-se.

L'any 1956 el bisbe de Barcelona va crear la Delegaci Diocesana d'Escoltisme, que va permetre que alguns agrupaments s'emparessin en la legalitat. Poc desprs, els bisbes de Vic i de Girona tamb van crear les seves delegacions. La uni de totes elles va constituir el moviment Minyons Escoltes.

El 1959 es crea a Montserrat l'Associaci Catalana d'Escoltisme, com a federaci de les tres entitats resultants del trencament de la ICE: Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya i Delegaci Diocesana d'Escoltisme (ms endavant anomenada Minyons Escoltes). Aquesta estructura federativa preservava la unitat de l'escoltisme catal i, al mateix temps, permetia l'actuaci autnoma de tres diferents versions d'escoltisme.
Dins del guiatge tamb van sorgir discrepncies quan els agrupaments catlics, que eren la majoria, van aconseguir que se'ls reconegus el dret d'associaci dins la Germanor de Noies Guies. Aquest fet va generar tensions que van culminar amb la separaci definitiva dels agrupaments catlics, que van crear Guies Sant Jordi amb una estructura federativa similar a la que tenien els escoltes.

Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van evolucionar de manera parallela com a espai de formaci democrtica i de renovaci pedaggica i es van convertir en una escola de democrcia i civisme. El treball conjunt entre ambdues associacions va portar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D'aquesta manera, es va crear Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), que introdua definitivament el concepte de coeducaci, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies.

Des d'aleshores, el Moviment ha continuat contribuint en l'educaci de moltes generacions i actualment s'ha convertit en una entitat dinmica, capa de mobilitzar 13.000 infants i joves, que ha sabut adaptar-se al llarg del temps a la realitat juvenil i a la societat catalana, apropant la proposta al jovent i aprofundint constantment en el mtode de treball que s propi de l'escoltisme i el guiatge per fer-ne una eina til a les necessitats dels nostres dies.

 Proposta Educativa .
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es proposa educar els nois i les noies de Catalunya de cara al seu desenvolupament com a ciutadans compromesos. Adrecen la proposta educativa a tots els infants, adolescents, joves i adults, ja que tota persona t moltes coses a aprendre, un cam per recrrer cap a la transcendncia i un pas per entendre, estimar i transformar.

La nostra proposta educativa es fonamenta en tres opcions bsiques que representen tres angles d actuaci concrets en el terreny del servei a la societat. Aquestes tres opcions es concreten en una proposta de valors explcits a la llei escolta i guia.

Al mateix temps, la proposta educativa no seria completa sense la definici d'una metodologia que defineix el nostre estil de fer, parlem de l'educaci per a l'acci i de la Pedagogia del Projecte. A ms a ms, hem concretat els trets qualitatius que configuren el nostre mtode, sn els anomenats dinamismes.

La organitzaci dels agrupament es fa en cinc unitats. El conjunt de totes les unitats d'un mateix interval d'edat dels diferents agrupaments del Moviment es coneix amb el nom de branca i cadascuna d'elles t un nom concret.

Cada branca  treballa independentment en els seus projectes, encara que es basen tots en una mateixa proposta metodolgica que guia l'acci educativa. Cada grup s autnom i presenta iniciatives de grup, mitjanant l'anomenada Pedagogia del Projecte.

El mtode escolta i guia est pensat per treballar progressivament amb infants i joves des dels 6 fins als 19 anys. En cadascuna d aquestes etapes, l'infant creix i es forma fins acabar el procs educatiu.

 Agrupaments .
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya t actualment ms de 10.000 infants i joves i uns 2.500 caps distribuits en 140 agrupaments. Per poder dur a terme una bona gesti, MEG est distribuida en demarcacions que engloben una o varies comarques del principat de Catalunya. En total t 8 demarcacions que dinamitzen les decisions i la gesti de l'entitat d'educaci en el lleure infantil i juvenil ms gran de tot Catalunya

 Baix Llobregat / Garraf / Alt Peneds .
Demarcaci del Baix Llobregat-Garraf-Alt Peneds;
 AEiG Anton Vil;
 AEiG Conxita Busquets;
 AEiG Garb;
 AEiG Gratallops;
 AEiG Joan I;
 AEiG Joan XXIII;
 AEiG La Formiga;
 AEiG Martin Luther King;
 AEiG Nostra Dona de la Salut;
 AEiG Nostra Senyora Vinyet;
 AEiG Pere II i Santa Maria de Foix;
 AEiG Roc d'Or;
 AEiG Sant Bernat de Claravall;
 AEiG Sant Joan;
 AEiG Sant Jordi (Esplugues);
 AEiG Sant Ramon Nonat;
 AEiG Sant Sadurn;

 Barcelons .
 Demarcaci del Barcelons;

 Barcelons sots I .
 Barcelons sots I;
 AEiG Bona-nova / Joan Bosco;
 AEiG Damian de Veuster;
 AEiG Joan Maragall;
 AEiG Llusos de Grcia;
 AEiG Mare de Du de Montserrat;
 AEiG Montnegre / Josep Carner;
 AEiG Pere Quart;
 AEiG Sant Ignasi;
 AEiG Santa Maria / Santa Agns;

 Barcelons sots II .
 Barcelons sots II;
 AEiG Charles de Focauld;
 AEiG Flor de Neu;
 AEiG Gregal;
 AEiG Jungfrau;
 AEiG Pare Bertran;
 AEiG Pau Casals;
 AEiG Perot Guinarda;
 AEiG Salvador Espriu;
 AEiG Pius X;
 AEiG Santa Eullia;

 Barcelons sots III.nord .
 Barcelons sots III.nord;
 AEiG Baden Powell;
 AEiG Jaume Ortiz;
 AEiG La Salle Barceloneta;
 AEiG Mossn Puig i Moliner;
 AEiG Montserrat - Xavier;
 AEiG Sant Adri;
 AEiG Sant Antoni Abat;

 Barcelons sots IV .
 Barcelons sots IV;
 AEiG Anselm Albareda;
 AEiG taca;
 AEiG K-2 (Godwin Austen);
 AEiG L'Alguer;
 AEiG Mare de Du de Nria;
 AEiG Pau Clars;
 AEiG Rudyard Kipling;
 AEiG Sant Ferran;

 Girona .
 Demarcaci de Girona;
 AEiG Flos i calcat;
 AEiG Fontcoberta;
 AEiG Indika;
 AEiG Joan Pons;
 AEiG La Claca;
 AEiG Les Gavarres;
 AEiG Montnegre;
 AEiG Montpalau;
 AEiG Nostra Dona del Tura;
 AEiG Palamos;
 AEiG Pare Claret (Girona);
 AEiG Pinya de Rosa;
 AEiG Puig d'Afrou;
 AEiG Roca Guillera;
 AEiG Sant Cugat;
 AEiG Sant Miquel;
 AEiG Sant Narcs;
 AEiG Sant Nicolau;
 AEiG Sant Pere;
 AEiG Santa Maria de Vista Alegre;
 AEiG Xiprers al Vent;

 Lleida / Solsona / Urgell .
 Demarcaci Lleida / Solsona / Urgell;
 AEiG Agramunt;
 AEiG Bella Iesso;
 AEiG Cal Met;
 AEiG Coll de les Savines;
 AEiG Ivarsenc;
 AEiG Lo Manaix;
 AEiG Lo Merlet;
 AEiG Mare de Du del Pilar;
 AEiG Marinada;
 AEiG Mascan;
 AEiG Mestre Gell - Roger de Llria;
 AEiG Pintor Viladrich;
 AEiG Pobla de Segur;
 AEiG Ramon Folch;
 AEiG Terra Plana;

 Manresa .
 Demarcaci de Manresa;
 AEiG Alexandre de Riquer;
 AEiG Ali-Bei;
 AEiG Amadeu Oller;
 AEiG Antoni Gaud;
 AEiG Caldrius;
 AEiG Cardenal Lluch;
 AEiG Cavall Bernat;
 AEiG Guillem de Balsareny;
 AEiG Hug Folc;
 AEiG Jaume Caresmar - Maria Antnia Salv;
 AEiG Joan Ros;
 AEiG JOsep Masclans;
 AEiG La Bastorre;
 AEiG La Salut;
 AEiG Lacetnia;
 AEiG Pare Claret (Solsona);
 AEiG Sebasti Montraveta;
 AEiG Santa Maria Queralt - Geralda Portella;
 AEiG Vall de Lord;

 Tarragona .
 Demarcaci de Tarragona;
 AEiG Alverna;
 AEiG Ben Enll;
 AEiG Bisbe Borrs;
 AEiG Fent Cam;
 AEiG G.E.L.S.T.O.;
 AEiG Gent de Mar;
 AEiG L'Estornell;
 AEiG Mare de Du de la Merc;
 AEiG Mare de Du Montsant - Verge de Cim;
 AEiG Mare de Du de la Misericrdia;
 AEiG Verge de la Candela;
 AEiG Xaloc;

 Valls / Maresme .
 Demarcaci Valls / Maresme;
 AEiG Abat Escarr;
 AEiG Antoni Comas;
 AEiG Arrels (Maresme);
 AEiG Berenguer el Gran;
 AEiG Jaume Oliveras;
 AEiG L'Erol;
 AEiG Maspons i Anglasell;
 AEiG Roger de Flor;
 AEiG Sant Esteve;
 AEiG Sant Jaume;
 AEiG Set;
 AEiG Torrent de les Bruixes;
 Grup Escolta Bellaterra;

 Vic .
 Demarcaci de Vic;
 AEiG Arrels (Manlleu);
 AEiG Comte Jofre Verge de Rocaprevera (Torell);
 AEiG Guillem de Montrodon (Vic);
 AEiG Mestral (Sant Pere de Torell);
 AEiG Rocaguinarda (Taradell);
 AEiG Tsunami (Vic);

 Enllaos .
 Web oficial de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG);
 Servei de campaments i terrenys d'acampada de MEG;
 La Fundaci Josep Sans de MEG;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194225" title="Ilia Slntseva" nonfiltered="482" processed="480" dbindex="80482">
Julia Solntseva fou una directora de cinema sovitica nascuda a Ucrana el 7 d'agost de 1901 i morta l'any 1989. Juntament amb el seu marit, Alexander Dovjenko, va fer ms d'una desena de pellcules; primer com a actriu, sobretot al comenament, per exemple a les pellcules Terra (     , 1930) o Aelita (      , 1924), i ms endavant com a productora i directora.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194226" title="Castel de Cabra" nonfiltered="483" processed="481" dbindex="80483">


Castel de Cabra s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrada a la comarca de les Conques Mineres.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194227" title="Cortes de Aragn" nonfiltered="484" processed="482" dbindex="80484">


Cortes de Aragn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i equadrada a la comarca de les Conques Mineres. Est situat a la part nord del Sistema Ibric i on ja comena la depressi de l'Ebre, en concret entre el canvi d'aigues del riu Martn i del riu Aguas. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194228" title="Rupel" nonfiltered="485" processed="483" dbindex="80485">



El Rupel  s un riu de Blgica que no t font com que neix al confluent del Dijle, del Zenne i del Nete a Rumst. Es desemboca a l'Escalda a Rupelmonde. El riu segueix la marea que condueix a grans variacions de nivell, dues vegades al dia.

Les municipis regats pel riu sn Rumst, Niel, Boom i Rupelmonde.

El riu fa part de la xarxa de les vies navegables de Blgica per avui noms l'utilitzen les embarcacions que volen atenyer Mechelen o Lovaina pel Canal Leuven-Dijle que comena al Zennegat. Parallelament amb el Rupel hi ha durant 7 km el Canal Brusselles-Escalda utilitzat pel trfic cap a Brusselles i el canal Brusselles-Charleroi.

Les terres argiloses dels marges del riu van atreure moltes fbriques de maons i de teules. Des de l'edat mitjana fins al mig del segle XX era una regi fora industrialitzada. Moltes van tancar i deixar un paisatge lunar per a les excavacions d'argila. Si no estan omplertes amb deixalles, la vegetaci les envaeix a poc a poc i crea paisatges interessants per a la flora i la fauna.



----
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194229" title="Mara Reyes Sobrino" nonfiltered="486" processed="484" dbindex="80486">
Mara Reyes Sobrino va nixer aViladecans, provncia de Barcelona el 6 de gener de 1967. Es una atleta catalana especialitzada a la prova de marxa atltica. Ara ja esta retirada.

 Historial nacional .
24 vegades internacional amb Espanya.
Campiona d Espanya Junior al 1984 i 1985.
Campiona d Espanya de 5 km marxa en pista al 1987-88 i 1989.
Campiona d Espanya de 10 km marxa en ruta al 1985-88-89 i 1990.
Campiona d Espanya de 10 km marxa en pista en 1991.
Campiona d Espanya de marxa en pista coberta al 1984-86 i 1989.

 Historial Internacional .
Campiona del Jocs Iberoamericans de 10 km. marxa en Manaos 90.
3 als Jocs Iberoamericans de 10 km. marxa en Mxic 88.
Campiona d Europa Junior als 5 km. marxa en Cottbus 85.
Campiona d Europa Indoor als 3 km marxa en Budapest 88.
3 als Campionats d Europa Indoor als 3 km marxa en La Haya 89.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194230" title="Nantigs" nonfiltered="487" processed="485" dbindex="80487">

Nantigs (899-914) fou bisbe d'Urgell. Sembla ser que fou un bisbe molt actiu per la gran quantitat de documentaci sobre consagracions d'esglsies efectuades per ell:

 Sant Vicen de Corbera (899);
 Santa Maria d'Olvan (899);
 Santa Maria de la Quar (899);
 Sant Salvador de Mata (899);
 Sant Mart de Biure (899);
 Sant Juli de Canalda (900);
 Sant Fructus de Guils de Cant (901);
 Sant Vctor de Drria (903);
 Sant Andreu de Sags (903);
 Santa Maria d'Iquil (903);
 Sant Jaume de Frontany (905);
 Sant Mart d'Avi (907);
 Sant Mart de Puig-reig (907);
 Sant Pau de Casserres (907);
 Santa Eugnia de la Torre de Campmajor (912);
 Sant Pere de Graudescales (912);
 Santa Eugnia de Sallagosa (913);
 Sant Jaume d'Estoll (913);

Articles relacionats.
 Bisbat d'Urgell;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194231" title="Salvador Moreno Manzano" nonfiltered="488" processed="486" dbindex="80488">
Salvador Moreno Manzano (Orizaba 1916 - Ciutat de Mxic 1999) fou un compositor, historiador de l'art i pintor mexic molt vinculat a Catalunya.

Deixeble de Carlos Chvez, vingu a Barcelona atret per la fama de gran pedagog del compositor Cristfor Taltabull, de qui va ser tamb deixeble destacat.

La seva pera Severino (1961), va significar el debut del tenor Plcido Domingo al Teatre del Liceu de Barcelona (1966). Com a msic sn molt conegudes les seves canons asteques, que la soprano Victria dels ngels programava molt sovint als seus recitals.

Va fer tamb una gran tasca estudiant artistes catalans que treballaren a Mxic, com els romntics El pintor Pelegrn Clav (1966) i El escultor Manuel Vilar (1969), aix com del pintor pompier collaborador de Porfirio Daz Antonio Fabrs (1977), llibres publicats per la Universidad Autnoma de Mxic, de la que ell era investigador especial.

Membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona, al seu discurs d'ingrs catalog la collecci d'escultura d'aquesta entitat (1983).

Com a pintor destaquen les seves subtils aiguades de natures mortes, molt infludes per l'obra del seu amic Ramon Gaya.

 Fonts .
Josep Maria Montaner, Talaia d'Amrica, Columna, Barcelona 1993.
Josep M. Mestres Quadreny, Tot recordant amics, Arola Editors, Tarragona 2007.

Referncies.

Biografia a puertorealgen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194233" title="Montfalc d'Agramunt" nonfiltered="489" processed="487" dbindex="80489">
Montfalc d'Agramunt s una entitat de poblaci del municipi d'Oss de Si a la comarca de l'Urgell. Al 2006 tenia 36 habitants.

Situat a l'oest del terme, configurat al voltant de les runes de l'antic castell de Montfalc. A l'interior de l'esglsia parroquial de Sant Miquel hi ha una imatge antiga de la Mare de Du de Montmagastrell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194235" title="Allegro" nonfiltered="490" processed="488" dbindex="80490">
El terme musical Allegro, escrit en itali, significa rpid o animat. S'utilitza com indicaci del tempo d'una obra. Normalment va seguit d'altre terme en itali que dna ms precisi sobre com deu ser el carcter d'una obra i la velocitat de la interpretaci, com Allegro molto, que significa molt rpid, Allegro ma non troppo, rpid per no massa, o Allegro assai, bastant de pressa, entre d'altres. 

Alguns msics impressionistes, com Claude Debussy o Maurice Ravel, en lloc d'usar aquest terme en itali, usaven el seu equivalent francs, Vit. De la mateixa manera, compositors com Beethoven o Gustav Mahler usaven el seu equivalent alemany, Rasch, i altres, com Benjamin Britten, el seu equivalent en angls, Quickly. Aquest ltim terme se segueix utilitzant encara per a indicar aquest tempo en la msica de jazz. 

En ocasions s'utilitza tamb el terme Allegretto, que indica un tempo una mica ms lent. Per a concretar ms quin s la velocitat en concret d'una obra, ja que simplement el terme en itali pot ser poc clarificador, se solen usar els valors metronmics, les unitats dels quals sn les negres per minut. Aquestes velocitats han anat variant segons les poques, per en l'actualitat el Allegro equival a 120 negres per minut, podent arribar fins a 160, encara que ha arribat a estar a 116 negres per minut. 

Sol ser de la mateixa manera un dels moviments en les simfonies, sonates o concerts, normalment el primer o l'ltim.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194237" title="Lumbini" nonfiltered="491" processed="489" dbindex="80491">
 
Lumbini (nom modern Rummindei) s un poble situat en el territori de Nepal, en la regi de Terai, a poca distncia de la frontera amb la ndia. Est considerat com el lloc de naixena de Siddharta Gautama en l'ndia antiga; segons la tradici, la seva mare el va parir en el cam de Kapilavastu, la capital del clan familiar. 

El 1896, uns arquelegs, guiats per les anotacions de viatge del pelegr xins Faxian, van descobrir un gran pilar de pedra de 6 m d'alt erigit per Ashoka el 249 aC per a commemorar el naixement de Buda. El pilar t una inscripci que diu que l'emperador havia vingut en visita oficial el vint any del seu regnat, i va eximir al poble del pagament d'impostos. No obstant aix, no s'ha trobat en les proximitats cap rastre de Kapilavastu. Desprs de descobriments recents, sembla que la localitzaci de Kapilavastu en la zona de Lumbini no s correcta, i se suggereix el lloc de Piprawa a Uttar Pradesh (ndia). El lloc es va classificar com Patrimoni de la Humanitat el 1997.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194242" title="Santa Maria de Verd" nonfiltered="492" processed="490" dbindex="80492">


Santa Maria de Verd s una esglsia romnica dins del municipi de Verd, a la comarca de l'Urgell.

D'estil gtic en la seva major part i modificada el segle XVII, compta amb una gran portalada romnica de l'escola lleidatana. Amb set arquivoltes ornades amb diferents temes geomtrics, bac, tres capitells i un fris historiat.

L'altar de la Purssima Concepci s d'estil barroc i va ser realitzat l'any 1623, per Agust Pujol. Hi apareix representada la Verge sobre el llinatge de David en forma d'arbre genealgic. El tronc d'aquest arbre neix del cos de David que apareix dormit. S'hi conserva tamb una imatge de la Mare de Du del Roser del segle XVI.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194246" title="Sant Pere d'Abrera" nonfiltered="493" processed="491" dbindex="80493">
Sant Pere d'Abrera s una esglsia romnica dins del municipi d'Abrera, a la comarca del Baix Llobregat.

Restaurada, d'una nau capada per un absis trilobat amb arcuacions i finestres. Campanar de planta quadrada damunt la nau, de tres pisos, els dos superiors amb finestres geminades i capitells trapezials sobre columnes. A llevant s'hi obre la porta amb arquivoltes, amb decoraci geomtrica i floral, amb dos capitells amb ocells i flors.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194248" title="Marc Garca Cot" nonfiltered="494" processed="492" dbindex="80494">
Marc Garca Cot va nixer a Barcelona l'any 1980. s actor. La seva aparici ms coneguda es troba a la serie de TV3 (Televisi de Catalunya) Ventdelpl, on interpreta en Manel Estelrich.

Durant l'any 2007 ha interpretat l'obra de teatre Tres vint-i-set (3,27), dirigida per Carles Mallol, al Versus Teatre de Barcelona; i tamb l'obra "Trnsits", dirigida per Magda Puyo, juntament amb actors com Manel Barcel, a la Sala Beckett.

L'any 2008 va treballar l'obra de William Shakespeare El rey Lear, sota la direcci de Gerardo Vera i produda pel Centro Dramtico Nacional (CDN), representada al maig al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Cinema.
Todo me pasa a m (2001);

Teatre.
Seguretat (2008);
Rey Lear (2008);
Trnsits (2007);
Tres vint-i-set (2007);
Flechas del ngel del olvido (2004);
Els Fussells De La Senyora Carr (2004);

Televisi.
Ventdelpl (2005-2008);

 Enllaos .
 Perfil IMDb;
 Plana de la srie Ventdelpl amb la fotografia i la descripci del personatge Manel Estelrich;
 Entrevista a La Voz de Castelldefels;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194251" title="Miguel Ramn Izquierdo" nonfiltered="495" processed="493" dbindex="80495">
Miguel Ramn Izquierdo (Valncia, 1919 - 2007) va ser un jurista i poltic valenci, alcalde de Valncia durant el franquisme i un dels fundadors d'Uni Valenciana.

Advocat de professi, la seua famlia es dedicava a la metallrgia, i Ramn Izquierdo va ser president del Sindicato Provincial del Metal de Valencia entre 1963 i 1966, va impulsar el 1968 la creaci de lAgrupacin de Exportadores Metalrgicos de la Regin de Valncia de la que sigu president fins al 1972 i va ser president del Collegi d'Advocats de Valncia entre el 1973 i el 1974. Grcies a la seua amistat amb Fernando Herrero Tejedor, Secretario General del Movimiento, va ser nomenat alcalde de Valncia el setembre de 1973, i, es mantingu en el crrec amb l'ajut dels seus regidors fins al 1979, tot i el rebuig social que provoc. 

En 1976, en veure la imminent caiguda del franquisme, fund Uni Regional Valenciana, formaci que donaria origen uns anys desprs a Unin Valenciana, partit amb el que  fou diputat al Congrs dins de la  Coalici Popular el 1982 i per UV a les eleccions generals espanyoles de 1986.

Entre el 1982 i el 1984 es va convertir en el secretari general d'Uni Valenciana des d'on defens l'anticatalanisme, el secessionisme lingstic, i la resta de tesis caracterstiques del que es coneix popularment com blaverisme. El 1984 es convert en el president d'Uni Valenciana i, finalment, el 1989, es retir de la poltica.

Enllaos externs.

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Muere/ultimo/alcalde/franquista/Valencia/Miguel/Ramon/Izquierdo/elpepuespval/20070918elpval_6/Tes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194256" title="Facultat de Medicina (UAB)" nonfiltered="496" processed="494" dbindex="80496">

La Facultat de Medicina de la Universitat Autnoma de Barcelona va ser inaugurada el 27 de juliol de 1968, un mes desprs de la creaci de la UAB per decret llei.

La Facultat de Medicina t convenis amb quatre hospitals pblics de Catalunya per impartir docncia a la llicenciatura de Medicina. Les quatre unitats docents hospitalries, on l alumne realitza dos teros dels seus estudis, sn parts de la Facultat, i garanteixen la qualitat de la docncia i l ensenyament teric i prctic dels estudis propis per exercir de metge.

La primera seu de la Facultat de Medicina va ser, el curs 1968-1969, a l Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. L'any acadmic 1970-1971 van comenar les classes de primer i segon curs al campus de Bellaterra, a les aules de la Facultat de Cincies. El 1973-1974, el Deganat i la Secretaria de la Facultat es van installar, definitivament, a Bellaterra, ja en un edifici propi de la Facultat.

El curs 1971-1972, l Hospital de la Vall d'Hebron va rebre alumnes de quart curs per primera vegada, i el 1973-1974 es va incorporar a la docncia l Hospital del Mar, que va rebre alumnes des de tercer curs. Durant el curs 1983-1984, l Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona va comenar a impartir docncia.

Pel que fa a la progressi del cens de matrcula, l any 1968 s hi van matricular 93 alumnes, mentre que el curs passat els matriculats van ser 1900 aproximadament.

Departaments.
Departament de Bioqumica i de Biologia Molecular ;
Departament de Biologia Cellular, de Fisiologia i d'Immunologia ;
Departament de Cincies Morfolgiques ;
Departament de Cirurgia ;
Departament de Farmacologia, de Teraputica i de Toxicologia ;
Departament de Gentica i de Microbiologia ;
Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal ;
Departament de Medicina ;
Departament de Pediatria, d'Obstetrcia i Ginecologia i de Medicina Preventiva ;
Departament de Filosofia ;

Imatges.


Enllaos externs.
Pgina web de la Facultat de Medicina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194257" title="Sant Esteve d'Abella de la Conca" nonfiltered="497" processed="495" dbindex="80497">

Sant Esteve d'Abella de la Conca s una esglsia romnica dins del municipi d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Juss. Ha estat des d'antic i fins ben recentment l'esglsia parroquial del poble (formalment encara ho s, per per a comoditat dels vens del municipi, el culte habitual ha estat traslladat a la nova esglsia del Pla, Santa gueda, a prop de l'edifici de les antigues escoles, que avui dia fa de Casa de la Vila).

s un edifici de planta basilical, amb tres naus i tres absis, tot i que la nau septentrional queda reduda a la mnima expressi: s senzillament una capelleta davant de l'absis, que va ser modernament habilitat com a sagristia. La resta de la nau, que queda quasi tota ella per sota del nivell del carrer adjacent, en algun moment va ser anullada, potser per la humitat i amenaa de runa que devia presentar.


La separaci entre la capalera i les naus s molt senzill, i el lloc que en altres temples ocupa el presbiteri, aqu es veu redut a un arc, que hom sol anomenar arc presbiteral. En el cas de la nau central, en lloc d'un hi ha dos arcs presbiterals consecutius. Les voltes de can de les naus estan reforades al llarg per tres arcs torals, que arrenquen de pilars semicirculars superposats als arcs quadrangulars, d'on arrenquen els arcs formers, de poca alada, que separen les naus. Aix provoca una de les diverses originalitats d'aquesta esglsia: els arcs entre la nau principal i les laterals prenen una forma de creu. Si el temple fos del segle XII, ja no es consideraria tan original, ats que aquesta forma de creu amb pilastres arrodonides s bastant freqent, per sobretot en esglsies de ms volum que aquesta.

La porta primitiva, del segle XI, s on solien ser les portes dels temples d'aquella poca, per les reformes del segle subsegent, que consistiren sobretot en l'erecci del campanar i l'obertura de la porta a la faana de ponent rellegaren la primera porta, molt petita, a un paper secundari. La nova porta ja tenia una amplada ms notable, i era reforada per una arquivolta en degradaci.

Diverses finestrones de doble esqueixada s'obren en els murs meridionals i occidental, aix com en el centre dels absis. Les cobertes de les naus sn a diferents nivell, ja que la nau central s sensiblement ms alta que les laterals.


La regularitat de les filades de carreus del conjunt del temple i la presncia d'elements decoratius en la mateixa construcci, com arcuacions cegues -anomenades sovint llombardes- als absis, nau i campanar, la disposici de les pedres per formar l'arc superior de les finestres, la presncia al campanar de finestres geminades i triforades, o uns frisos formant triangles entre els pisos del campanar i sota el rfec del capdamunt, confereixen a l'esglsia una presncia i fins i tot una pretensiositat superiors al lloc on es drea el temple. Possiblement hom hi podria veure la m dels senyors d'Abella, preocupats per bastir un temple que fos adequat al nivell que ells pretenien per als seus dominis.

Destaca en el conjunt la torre-campanar de dos pisos, que fa visible, ms per la seva ubicaci que per la mateixa alada que t, l'esglsia de Sant Esteve des de prcticament qualsevol lloc del sector pla del terme, i la capalera triabsidal. A ms, el conjunt de capalera i campanar s la primera visi, impactant, que rep el visitant en pujar pel carrer del poble que mena a l'esglsia. I si s de nit, illuminada, encara ms.

Conservava un retaule gtic de Pere Serra de petites proporcions pintat aproximadament el 1375.

Aquest retaule s fams per diversos motius:
 Va ser mostrat a l'Exposici Internacional de 1929 a Barcelona. ;
 Durant la guerra civil es va haver d'amagar a l'hospital de Santa Maria de Lleida per evitar que fos destrut.
 Va ser robat el 1972 i es va convertir en un emblema que representava la situaci de l'art religis a Catalunya a les acaballes del segle XX.
Actualment es troba al Museu Dioces d'Urgell.

Tamb servava un altre retaule, el de la Pietat, del taller del mestre Pere Garcia de Benavarri, datat a darreries del segle XV. Actualment aquest retaule s al Museu de la Conca Dell. A ms, s'hi han trobat fragments de pintures murals romniques, entre els quals destaca el cap d'una figura que podria ser la d'un sant o fins i tot la d'un pantocrator. Podria tractar-se dels primers esbossos per a una figura que mai no es va arribar a dur a terme. El 2008 s'est acabant la restauraci d'aquests frescos, i s'ha anunciat que, quan estigui acabada la restauraci de tot el temple de Sant Esteve, el retaule de la Pietat acompanyar els frescos restaurats en les visites que es podran fer a l'esglsia.

Aquesta esglsia substitu, ja a darreries del segle XI, l'anterior, que era dalt el castell. Se'n t documentaci des del 1100: Guillem Guitart i la seva muller donen aquesta esglsia i la de Sant Vicen de Bixols a Santa Maria de Solsona (que en aquell moment no era encara la seu d'un bisbat propi, sin un temple monacal depenent del bisbat d'Urgell). En aquest mateix document s'esmenta una altra esglsia a Abella de la Conca: la de Santa Maria, que es reserven per al seu s i domini els signataris del document. D'aquesta darrera esglsia a penes en queda res.

A partir del 1100 sn ja freqents els esments d'aquesta esglsia en la documentaci medieval.

 Referncies .


 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert, CARABASA I VILLANUEVA, Llusa i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Esteve d'Abella de la Conca", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 CONDAL, Teresa i PRADAS, Marga. "Sant Esteve d'Abella de la Conca", a El Pallars Sobir, el Pallars Juss, la Vall d'Aran. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000 (Catalunya romnica. Guies, VIII). ISBN 84-412-0247-8 ;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Abella de la Conca", a El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194259" title="Santa Cauberola d'Abella de la Conca" nonfiltered="498" processed="496" dbindex="80498">

Santa Cauberola s una esglsia romnica dins del municipi d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Juss. Sovint s anomenada, errniament, Santa Maria de Calberola, Callberola o Cauberola.

En runes, capella d'una nau, estreta en relaci a la llargada. El mur nord, arredossat a la roca, es mant fins a l'arrancada de la volta. El mur sud t una alada de 1,5 m aproximadament. Resten unes filades de pedres de l'absis.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert. "Santa Cauberola d'Abella de la Conca", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194263" title="La Cabana" nonfiltered="499" processed="497" dbindex="80499">
 s una entitat de poblaci del municipi d'Alcover, Alt Camp. L'any 2005 tenia 69 habitants.

Es troba al nord-est del nucli urb d'Alcover, molt a prop de Serradalt. L'ajuntament d'Alcover i altres fonts la consideren una urbanitzaci.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194265" title="Mas Gassol" nonfiltered="500" processed="498" dbindex="80500">
, Mas de Gassol o Mas de Gasol s una entitat de poblaci del municipi d'Alcover, Alt Camp. L'any 2005 tenia 13 habitants.

Es troba al nord del nucli urb d'Alcover, i s'hi accedeix des de la carretera C-14. L'ajuntament d'Alcover i altres fonts la consideren una urbanitzaci.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194266" title="La Plana (Alcover)" nonfiltered="501" processed="499" dbindex="80501">
La Plana s una entitat de poblaci del municipi d'Alcover, Alt Camp. L'any 2005 tenia 14 habitants.

Est situada a l'extrem nord-est del municipi, entre la C-14 i el Francol, i molt a prop de Picamoixons, d'aqu el nom de "La Plana-Picamoixons" de l'estaci de RENFE que es troba a poc ms d'un quilmetre de La Plana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194268" title="Serradalt" nonfiltered="502" processed="500" dbindex="80502">
Serradalt, El Serradalt o El Serradal s una entitat de poblaci del municipi d'Alcover, Alt Camp. L'any 2005 tenia 145 habitants.

Est situada al nord-oest del casc urb, molt a prop de La Cabana. La part nord de la urbanitzaci est situada sobre un cingle sobre el Francol; s'hi accedeix des de la carretera TV-7421, prop del Pont de Goi sobre el riu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194269" title="Cam dels Muntanyants" nonfiltered="503" processed="501" dbindex="80503">
, Cam dels Muntanyans, Cam dels Muntanyencs o Els Muntanyans, depenent de la font consultada, s una entitat de poblaci del municipi d'Alcover, Alt Camp. L'any 2005 tenia 33 habitants.

Es troba al nord-est del nucli urb d'Alcover, prop de La Borquera i de Serradalt. L'ajuntament d'Alcover i altres fonts la consideren una urbanitzaci.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194275" title="Residencial del Remei" nonfiltered="504" processed="502" dbindex="80504">
Residencial del Remei s una entitat de poblaci del municipi d'Alcover, Alt Camp. L'any 2005 tenia 98 habitants.

Est situada al nord-oest del casc urb, a tocar de la Serra de Prades.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194281" title="Les Hortasses" nonfiltered="505" processed="503" dbindex="80505">
 s una entitat de poblaci del municipi de La Riba, Alt Camp. L'any 2005 tenia 22 habitants.

Es troba a l'oest del nucli urb de La Riba, a la carretera TV-7044 (La Riba - Farena).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194283" title="Calendari armeni" nonfiltered="506" processed="504" dbindex="80506">
El calendari armeni va ser introdut a Armnia pels perses durant el segle IV aC, per t ms similituds amb el calendari egipci. L'any constava de 360 dies ms 5 intercalats. No t any de trasps, pel que perden un dia cada 4 anys. 
El primer dia de l'any armeni s l'11 d'agost, i es denomina Nurus. El calendari armeni coincideix amb el calendari juli cada 1461 anys armenis (1460 anys julians). A aquest perode se li anomena la  Gran Era Armnia. A ms d'aquesta Gran Era existeixen eres menors de 532 anys: l'era d'Alexandria, l'era d'Joan Dicono i l'era d'Azares Yulja (aquesta ltima s l'actual). 

La Gran Era Armnia comena amb el concili de Tiben, en el qual es va produir el cisma de l'Esglsia grega. Va comenar el 9 de juliol de 552 (any de trasps). 

Mesos armenis.
Els mesos armenis actuals tenen els segents noms: 
Chams;
Atam ;
Chepaz;
Naja;
Gamar;
Natar;
Zira;
Tane;
Hamira;
Aram;
Ovtam;
Nirham;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194284" title="Calendari persa" nonfiltered="507" processed="505" dbindex="80507">
El calendari persa o calendari irani s un calendari solar on l'any comena el 21 de mar. El mar del 2002 va comenar l'any 1381 del calendari persa. Aquest calendari va ser adoptat el 1925 i es considera ms precs que el calendari gregori ats que en el calendari gregori hi ha un error d'un dia cada 3320 anys, mentre que en el calendari persa el mateix error apareixeria cada 3.8 milions d'anys. El calendari persa t sis mesos amb 31 dies, els cinc mesos segents amb 30 dies i l'ltim amb 29 o 30 dies segons sigui de trasps o no. 

L'any comena en novruz que coincideix amb el 21 de mar del Calendari gregori. L' 1 de gener de 2000 del calendari gregori s el 11 de Dej de 1378 del calendari persa. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194286" title="Fernando Elboj Broto" nonfiltered="508" processed="506" dbindex="80508">
Fernando Elboj Broto (Osca, 14 de juliol de 1946) s un poltic aragons, alcalde de la ciutat d'Osca des de l'any 1999.

Professor de secundria, va ser escollit com a senador per Osca a les llistes del PSOE al 1982 i al 1986.

 Enllaos externs .
Fitxa de Fernando Elboj Broto al Senat ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194287" title="Calendari rnic" nonfiltered="509" processed="507" dbindex="80509">

Els calendaris rnics (o bastons rnics) van ser presumptament una invenci medieval sueca. Eren escrits en pergamins o tallats en bculs de fusta, os o banya. El calendari rnic s un calendari perpetu basat en el cicle metnic. 

Cadascun dels 19 anys del cicle es representa amb un nom auri o una de les 16 runes del Futhark ms tres runes addicionals especials: Arlaug (nom auri 17), Tvimadur (nom auri 18) i Belgthor (nom auri 19). 

Els dies de l'any es presenten en una llarga lnia usant 52 repeticions de les primeres set runes del Futhark per representar 52 setmanes de 7 dies cadascuna. En una segona lnia, una de les 19 runes representa cada any del cicle i marca la data, indicant que la lluna nova cau en aquesta data d'aquest any. Per exemple, en el divuit any del cicle, les llunes noves caurien en les dates marcades amb Tvimadur, el smbol per a l'any 18. 

Solsticis, equinoccis i celebracions (i eventualment festes Cristianes) amb lnies i smbols addicionals. L'almanac conegut ms antic, el bast Nykping, ha estat datat del segle XIII, per diversos centenars de calendaris de fusta estan localitzats entre els segles XVI i XVII. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194290" title="Unidad Aragonesa" nonfiltered="510" processed="508" dbindex="80510">
Unidad Aragonesa -UA- s un partit poltic aragons format a partir d'una escissi del Partido Aragons al 1994. 

Actualment el seu president s Jos Guerrero Ceba. El partit t la seva seu a Saragossa.

 Ideologia . 
La ideologia del partit s conservadora amb vocaci regionalista. En les comarques orientals aragoneses protegeix les tesis lingstiques de la Federaci d'Associacions Culturals de l'Arag Oriental (FACAO).

Vegeu tamb.
Partido Aragons;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194293" title="Nmero d'identificaci fiscal" nonfiltered="511" processed="509" dbindex="80511">
El Nmero d'identificaci fiscal (NIF) s el sistema de identificaci tributria utilitzada a l'Estat Espanyol per a les persones fsiques (amb document nacional d'identitat (DNI) o nmero d'identificaci d'estranger (NIE) assignats pel Ministeri de l'Interior) i les persones jurdiques. L'antecedent del NIF s el CIF, utilitzat en persones jurdiques . El Reial decret 338/1990, de 9 de mar regula la composici i la forma d'utilitzaci del NIF, fins a l'entrada en vigor al gener de 2008 del Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol. 

 Clcul de la lletra a partir del nmero d'identitat .

Noms hi ha 23 lletres possibles: 
 A B C D E F G H J K L M N P Q R S T V W X Y Z 
Per fer el clcul noms cal dividir el nmero de DNI (document d'identitat) per 23 tot prescindint dels decimals. 
El nmero resultant cal multiplicar-lo per 23 i restar-lo del DNI.
El nmero resultat ser entre O i 23 i ara noms cal aplicar la segent taula per triar la lletra:
1R 2W 3A 4G 5M 6Y 7F 8P 9D 10X 11B 12N 13J 14Z 15S 16Q 17V 18H 19L 20C 21K 22E 23T 0T 

A la xarxa hi ha multitud de pgines i petits programes que fan aquest clcul automticament:
Programa de javascript per calcular la lletra a partir del DNI;
Un altre programa calculador de la lletra a patir del DNI;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194297" title="(68) Leto" nonfiltered="512" processed="510" dbindex="80512">
Leto s l'asteroide nm. 68 de la srie. Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900) a Dusseldorf el 29 d'abril de 1861.

s un asteroide gran del cintur principal. El seu tipus espectral s de la classe S. 
El nom es deu a Leto, la mare de l'Apollo i l'Artemis de la mitologia grega.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194302" title="Cultura de Vin?a" nonfiltered="513" processed="511" dbindex="80513">


La cultura de Vin a (Vintxa) va ser la cultura primerenca d'Europa (entre el 6 i 7 mileni AC), i es trobava al llarg del Danubi a Srbia, Romania, Bulgaria i Macednia, tot i que es poden trobar les empremtes d'aquesta cultura en per tot els Balcans, les parts d'Europa Central i l'sia menor.

 Descobriment .
La cultura de Vin a va rebre aquest nom del poble de Vin a, que es troba a la riba del Danubi, a 14 km de Belgrad (al 1145. kilmetre nutic, on hi ha un dels ms grans i ms importants assentaments del neoltic a Europa de l'Est, descobert l'any 1908 per l'equip d'arqueolgic de Miloje M. Vasi , el primer arqueleg a Srbia.

Grcies als esforos de Vasi , es va excavar la part central i al mateix temps la part ms important del Vin a prehistric entre els anys 1908 i 1934. La tasca de Vasi  es va interrompre varies vegades per les guerres i els problemes econmics, per tamb el va ajudar l'Institut Arqueolgic de Rssia Imperial, aixi com pel patr britnic, Sir Charles Hyde, Vasi  va excavar una collecci enorme d'objectes d'art prehistric que avui dia es troben en museus i universitats de tot el mn. Molts homes cultes van visitar l'excavaci d'aquella poca: Veselin  ajkanovi , Charles Hyde, J. L. Myres, W. A. Hurtley, Bogdan Popovi  i Gordon Childe.

Per aquell temps, tant els arquelegs iuguslaus com els romans creien que la cultura de Vin a va sorgir al voltant de l'any 2700 aC. Per la dataci amb radiocarboni va determinar la data de l'aparici d'aquesta cultura abans de l'any 4000 aC.

Al sis milleni aC, la cultura de Vin a s'estenia per l'rea dels Balcans centrals, limitant amb els Carpats al nord, amb Bsnia a l'oest, a la plana de Sofia a l'est i a la vall de Skopje al sud.

Literatura .

Gimbutas, Marija A. (ed.) "Neolithic Macedonia as reflected by excavation at Anza, southeast Iugoslvia." Los Angeles: Institute of Archaeology, University of California, 1976. OCLC# 3073058

Enllaos externs.
Vinca culture pottery;
culture.fr: The Vinca Culture;
Vinca, Centre of the Neolithic culture of the Danubian region;
The Vinca Alphabet, as a Windows TTF font;
The Neolithic Settlement of the Balkans;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194304" title="Joaquim Arenas i Sampera" nonfiltered="514" processed="512" dbindex="80514">
Joaquim Arenas i Sampera (Matar,1938), s mestre i pedagog . Va ser coordinador general i director de l equip pedaggic de la Delegaci d Ensenyament Catal ( DEC) d'mnium Cultural, els anys setanta. Incorporat com a tcnic al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,(1978) en va ser nomenat cap del Servei d'Ensenyament del Catal(SEDEC) ( 1983 - 2003). 

Ha viscut, a primera fila, l expansi i la progressiva entrada de les classes de catal i en catal a l escola, des de la DEC d'mnium Cultural, aix com l oficialitzaci d aquest ensenyament a travs de la poltica educativa de la Generalitat. Des del SEDEC, ha estat propulsor del model d Escola Catalana en Llengua i Continguts i del Programa d Immersi Lingstica i ha tutelat el canvi de llengua vehicular a l educaci catalana. Ha promogut, dirigit i ell mateix s autor de nombroses obres sobre llengua i escola.

Va ser  rector de la Universitat Catalana d'Estiu el 1995. Ha assessorat els governs de Bolvia (1991) i Guatemala (2000), en qualitat d expert, en la incorporaci de les llenges indgenes al sistema escolar.  s membre de la Societat Catalana de Pedagogia, de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'IEC , de l Institut de la Llengua Bretona i de la Mesa pola Normalizacin Lingustica de Galicia. 

El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva sostinguda tasca com impulsor de la llengua a l escola i la catalanitzaci del nostre sistema educatiu des del mn cultural i cvic. La seva vinculaci a la de normalitzaci  lingstica dels Pasos Catalans ha estat reconeguda amb el guard Pentecosta -1991, del Pas Valenci, amb la medalla de l Acadmie de Montpeller,  2004 i el premi 6 de Novembre de Normalitzaci Lingstica, de la Franja de Ponent, 2005. Tamb s president d  Amics de la Ciutat de Barcelona i d Enlla- Germanor amb l'Alguer. Va ser fundador del Centre d'Estudis Colombins, 1990, on s estudia la possible catalanitat de Cristfor Colom.


Articles a revistes.

 La llengua i l ensenyament Secundari. Butllet, nm. 63. Collegi oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya. Barcelona, 1988.

 Una ciudad como pretexto. Revista Catalnia Cultura, nm. 15, Barcelona, 1989.

 Deu anys, una escola que anem fent nostra. En collaboraci amb Margarida Muset. Revista Serra d Or, nm. 350. Barcelona 1989.

 La catalanitzaci del sistema educatiu. Butllet de la Societat Catalana de Pedagogia. 1998.

 Interculturalitat o la pedagogia de la immigraci. Revista Catalana de Pedagogia, Barcelona, 2002.

 Llengua i Cultura a l Alguer des d una perspectiva concreta. Revista Llengua i Dret, nm. 33. Barcelona, 2003.

 La integraci lingstica, escolar i social, dels alumnes de nacionalitat estrangera. Revista Escola Catalana, nm. 339. Barcelona, 2003;

 Catal a l Alguer. Revista Llengua Nacional, nm. 43,  Barcelona, 2003.

 Un projecte hipottic per a uns pedagogs hipottics? Revista Escola Catalana, nm. 399.Barcelona 2003.

 El catal a l Alguer. Estudis Romnics, nm. 27, 2004.

 Vint anys de Tallers de Llengua i Literatura Catalana. Revista Catalana de Pedagogia, Barcelona 2004.

 El Programa d Immersi Lingstica (PIL), projecte genu i acci compartida. Revista Escola Catalana, nm. 441. Barcelona, 2007.

 Una llengua per viure, una escola per a la vida. Revista del Collegi oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya, nm. 128. Barcelona 2007.

 La immersi lingstica, fruit d un llarg procs. Revista del CIEMEN. Europa de les Nacions. Nm. 65. Barcelona, 2007.

Collaboracions collectives.

 Concepte i aplicaci de l escola catalana. Seminari "Lenguas y Educacin". Universitat de Barcelona. 1979.

 Por una accin lingstica al servicio de los intereses nacionales. Seminari "Lenguas y Educacin". Universitat de Barcelona, 1980;

 La situacin de la enseanza del cataln y en cataln. Seminari "Lenguas y Educacin". Universitat de Barcelona, 1984.

 Bilingisme i Educaci a Catalunya. En collaboraci amb Margarida Muset. Seminari "Lenguas y Educacin". Universitat de Barcelona. 1986;

 Lengua y escuela ms all del aprendizaje. Seminari "Lenguas y Educacin". Universitat de Barcelona, 1987.

 La lengua en la escuela, propuesta de tratamiento funcional. Seminari "Lenguas y Educacin". Universitat de Barcelona. 1989.

 Lengua sociedad y escuela en la Europa del 2000. Actas del XI Congreso de Estudios Vascos. Donostia, 1991.

 La llengua l ensenyament primari, realitat i perspectives de futur. Actes del Segon Simposi sobre l ensenyament del catal a no catalanoparlants. Eumo. Vic, 1992.

 El modelo cataln de aprendizaje primario. Revista Catalnia Cultura, nm. 37, Barcelona, 1994.

 Catalan Immersion Program, Assessment and recent results. Actes del II Congrs de Programes d Immersi. University Vaassa. Finlndia, 1994.

 La immersi lingstica factor educatiu de cohesi social. Actes del I Congrs d Immersi Lingstica .Els programes d immersi una perspectiva europea. Universitat de Barcelona, 1997.

 L idioma aprs, malgrat tot. Cultura catalana i franquisme. Societat civil i resistncia cultural a Catalunya. Fundaci Jaume I. Barcelona, 2002.

 Un aperu de la recuperation de la langue catalane pour l Enseignement et la formation du professorat. Actes del congrs de Voces Diversae : Lesser-Used Language Education in Europe. University de Belfast. Belfast, 2006.


 Obres .
 Primer Quadern de Lectura i Exercicis. En collaboraci amb M. Llusa Corominas. Edicions El Mall. Sant Boi del Llobregat, 1975. ;

 Treballem la geografia de Catalunya. Edicions del Mall. Sant Boi del Llobregat, 1976.

 La tcnica audiovisual i l ensenyament de la llengua catalana. Edicions del Mall. Sant Boi del Llobregat, 1979.

 Del catal a l escola a l escola catalana. En collaboraci amb Ernest Sabater. Edicions La Magrana. Barcelona, 1982.

 Andana. Segon Quadern de Lectura i Exercicis. En collaboraci amb Margarida Muset. Grup Promotor. Barcelona, 1983.

 Endavant. Tercer quadern de Lectura i Exercicis. En collaboraci amb Montserrat Vila i Alrich. Grup Promotor, 1984.

 La immersi lingstica. Escrits de divulgaci. La Llar del Llibre. Barcelona, 1986.

 Escola catalana, el nom no fa la cosa. La Llar del Llibre. Barcelona, 1987.

 Catalunya, escola i llengua. La Llar del Llibre, 1987.

 La llengua a l ensenyament primari dels Pasos Catalans. La Llar del Llibre. Barcelona, 1988.

 La catalanitat de l ensenyament, un repte de la Reforma Educativa. La Llar del Llibre. Barcelona, 1989.

 Absncia i recuperaci de la llengua catalana a l ensenyament a Catalunya. La Llar del Llibre. Barcelona, 1989.

 Llengua i educaci a la Catalunya d avui. La Llar del llibre. Barcelona, 1990.

 Assaigs contemporanis. La Llar del Llibre. Barcelona, 1991.

 A la recerca d una histria amagada. Colom, Catalunya i la Descoberta. La Llar del Llibre. Barcelona, 1992.

Scuola E Lingue: Modelli Scolastici Plurilingui in Europa. Schule Und Sprachen Mehrsprachige Schulmodelle in Europa. Institut Pedagogich Ladin. Bozen, 1995. ;

 L Aran, l alternativa occitana. Editorial Claret, S. A. Barcelona, 2000.

 Les noves migracions : societat escola i llengua. Editorial Claret, S.A., Barcelona, 2000.

 Ua escla enta un poble. Conselh Generau d'Aran, Vielha, 2001.
 
 Colom de Portugal estant. A portrait of Columbus in Portugal. Editorial Claret S.A. Barcelona, 2002.
 
 Nivell llindar : de la cristiandat a la cristiania. Editorial Claret S.A. Barcelona, 2002.
 
La immersi lingstica. Una obra de govern, un projecte compartit. En collaboraci amb Margarida Muset. Centre d'Estudis Jordi Pujol. Barcelona, 2007.

Qestions d'ahir, qestions d'avui. Editorial Mediterrnia. Barcelona, 2008.

La immersi lingstica. A Catalunya, un projecte compartit. Eumo Editorial. Vic, 2008.


 Enllaos externs .
 Entrevista publicada l'any 2004 a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
 Entrevista publicada l'any 1991 a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194306" title="Josep Maria Bach i Voltas" nonfiltered="515" processed="513" dbindex="80515">
Josep Maria Bach i Voltas s un enginyer industrial catal. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu paper rellevant en la indstria qumica a Catalunya, desenvolupat a travs d'una dilatada trajectria a la multinacional BASF. Actual vicepresident de la patronal FEIQUE des del 1999 i de la fira Expoqumia, s president mundial del programa de desenvolupament sostenible del Consell Internacional de Confederacions de la Indstria Qumica, i tamb presideix el Frum Cvic del Camp de Tarragona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194307" title="David Bagu i Soler" nonfiltered="516" processed="514" dbindex="80516">
David Bagu i Soler (Barcelona, 1964) s un fabricant d'instruments d'arc (luthier) catal. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al prestigi internacional que ha assolit en la fabricaci d'instruments d'arc. De retorn al nostre pas desprs de molts anys d'estudi a la ciutat italiana de Cremona -un dels centres europeus de la lutheria-, la seva tasca pionera i el seu acurat ofici han situat Catalunya com un referent en aquest camp. Ha collaborat sovint amb el Museu de la Msica de Barcelona i ha publicat amb altres Els nostres luthiers. Escultors del so (1996). El 2007 ha estat un dels promotors del Gremi d'Artesans Musicals de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194309" title="Gran Prncep" nonfiltered="517" processed="515" dbindex="80517">
El ttol de Gran Prncep (llat: Magnus Princeps; ruso:             ; srbi:Veliki upan; txec:Velkokne, polons:Wielki ksi   ; alemany:Grofrst, finlands:Suuriruhtinas, dans:Storfyrste, suec:Storfurste, litu:Didysis kunigaiktis, hungars:Nagyfejedelem;) s un ttol que est just per sota de l'emperador o tsar, per s ms alt que prncep.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194311" title="Jana Balacciu Matei" nonfiltered="518" processed="516" dbindex="80518">
Jana Balacciu Matei (Gogosari, Romania, 1947) s una traductora i filloga romanesa. Es doctor en en filologia romnica i ha treballat per a l'Institut de Lingstica de Bucarest fins el 2005. Ms tard fou contractada per l'editorial Meronia de Bucarest com a traductora i editora de la collecci Biblioteca de Cultura Catalana, que ja consta de 26 volums. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com a traductora i divulgadora de la literatura catalana al seu pas, organitzant jornades de cultura catalana a Bucarest els anys 2001, 2002 i 2004.

 Traduccions .
 Piata diamantului (La Plaa del Diamant,1995) de Merc Rodoreda;
 Oglinda sparta (Mirall trencat, 2000) de Merc Rodoreda;
 Laura n ora ul sfin ilor (Laura a la ciutat dels sants, 2001) de Miquel Llor;
 Umbra eunucului (L'ombra de l'eunuc, 2002) de Jaume Cabr;
 Mine n zori la trei (Dem a les tres de la matinada, 2003) de Pere Calders;

 Enllaos externs .
 Pgina del PEN catal sobre Jana Matei;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194316" title="Singidunum" nonfiltered="519" processed="517" dbindex="80519">
Singidunum va ser una ciutat romana que va estar habitada, primer pels escordiscs al segle III aC, i desprs la van fortificar i romanitzar els antics romans. Avui dia s coneguda com Belgrad (Beograd], la capital de la Repblica de Srbia, i s una de les ciutats ms antigues a Europa. Segons la llegenda (i verificat per la histria) s'hi han aixecat les cendres 38 vegades.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Belgrad: Histria antiga;
 Pgina oficial de Belgrad: Imperi Bizant;
 Mns antics: Singidunum;
 Fortalesa de Belgrad: Histria;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194318" title="Cuevas de Almudn" nonfiltered="520" processed="518" dbindex="80520">


Cuevas de Almudn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194319" title="Srmia" nonfiltered="521" processed="519" dbindex="80521">
Srmia (serbi:Srem; croat: Srijem) s la regi frtil de la Plana pannica a Europa, situada entre dos rius, el Danubi i el Sava. Est dividida entre Srbia i Crocia - la part oriental pertany a Srbia i la part occidental pertany a Crocia.

La major part de Srmia es troba als districtes d'Srem i de Ba ka del Sud a la provncia autnoma srbia de Vojvodina. Una petita part al voltant del Novi Beograd, Zemun i Sur in formen part de Srbia Central. La part ms occidental est ubicada a l'est de Crocia, al Comtat de Vukovar-Srijem.

Vegeu tamb: Sirmium


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194322" title="Nadala Batiste i Llorens" nonfiltered="522" processed="520" dbindex="80522">
Nadala Batiste i Llorens (nascuda el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, aqu ve el nom de Nadala, de 1925) s una actriu catalana. Comen com a membre de l'Agrupaci Dramtica de Barcelona i continu en diferents grups de teatre independent. Des de l'any 1982 particip habitualment en els muntatges del Centre Dramtic de la Generalitat de Catalunya, i represent obres de reconeguts autors catalans i internacionals amb els directors i companyies ms prestigiosos. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. s coneguda pel gran pblic degut al seu paper televisiu a la srie Ventdelpl, on fa de Conxita.

 Filmografia .
 Cinema .
 El certificado (1970);
 L'Obscura histria de la cosina Montse (1978);
 La plaa del diamant (1982);
 Lisstrata (2002);
 L'Auberge espagnole (2002);
 Televisi .
 Secrets de famlia (1995);
 Ventdelpl (2005-2007);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194323" title="Pcnic paneuropeu" nonfiltered="523" processed="521" dbindex="80523">
El Pcnic paneuropeu fou un esdeveniment succet a la frontera entre ustria i Hongria el 19 d'agost de 1989, prop de Sopron (Hongria).

L'esdeveniment volia ser una demostraci de pacifisme. Ambds pasos accediren a obrir un pas a la tanca de filferro de la frontera, entre Sankt Margarethen im Burgenland (ustria) i Sopronk hida (Steinambrckl), del costat hongars de la frontera. Al mateix lloc, el 27 de juny de 1989, el llavors ministre d'assumptes exteriors d'ustria, Alois Mock, i el seu homleg hongars Gyula Horn, varen obrir la tanca de la frontera, en un moviment que subratlla la decisi d'Hongria de desmantellar les seves installacions de vigilncia al llarg de la frontera, un procs comenat el 2 de maig. Els lders del moment eren Otto von Hansburg i el cap hongars, Imre Pozsgay. La persona encarregada de tallar el filferro va ser la secretria general de la Uni Paneuropea Internacional Walburga Habsburg Douglas. El forat havia de romandre obert simblicament durant tres hores.

Ms de 600 ciutadans de la Repblica Democrtica Alemanya aprofitaren l'avinentesa per passar el Tel d'acer cap a l'oest, cap a l'Europa capitalista. Se n'havien assabentat grcies als organitzadors de la fita. En aquells moments la policia fronterera hongaresa tenia encara ordre de disparar a qualsevol que travessara la frontera de manera illegal. Tanmateix, en aquella ocasi actu amb prudncia i no tirotej els que fugien.

El nombre real de persones que pass la frontera el primer dia va ser noms d'alguns centenars. Els dies segents la frontera estigu vigilada amb ms zel a causa de les ordres del govern hongars; per tant, un nombre menor de persones aconsegu evadir-se'n en aquells dies. Hongria va obrir les seves fronteres als ciutadans de l'Alemanya de l'Est l'11 de setembre de 1989.

Amb el pas del temps el Picnic paneuropeu es veu com un esdeveniment significatiu en l'arribada del final de la Repblica Democrtica d'Alemanya, la desaparici de la Guerra Freda, la caiguda del Tel d'acer i la reunificaci de les dues Alemanyes.

Anualment se celebra un Picnic commemoratiu cada 19 d'agost, al mateix lloc on es va obrir la frontera. Obres d'artistes hongaresos es troben exposades al lloc on es va tallar el filat; en mostren una porta entreoberta. El 1996, es va construir una esttua de 10 metres a Fertrkos, a prop de Sopron, creada per Gabriela von Habsburg, en la que es veu un tros de filferro d'ar. Vista de lluny, la seva forma recorda la d'una creu.

 Enllaos externs .
Pcnic paneuropeu, el final de la divisi europea ;
Informaci sobre el Pcnic paneuropeu ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194324" title="Antoni Bays de Luna" nonfiltered="524" processed="522" dbindex="80524">
Antoni Bays de Luna (Vic, Osona, 1936) s un metge cardileg catal. Estudi cardiologia a l'Escola de Cardiologia de la Universitat de Barcelona, i a l'Institute of Cardiology and Hammersmith Hospital de Londres. Ha estat professor des del 1971 i des del 1990 catedrtic de Cardiologia a la Universitat Autnoma de Barcelona, president de la Federaci Mundial de Cardiologia i fundador del Dia Mundial del Cor, i actualment dirigeix l'Institut Catal de Cardiologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
  Biografia d'Antoni Bays;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194326" title="Marina Bru i Purn" nonfiltered="525" processed="523" dbindex="80525">
Marina Bru i Purn (Lle, 1928) s una periodista d'origen lleons, resident a Catalunya des del 1961. Ha estat directora de les revistes Materiales i Noche y Da, aix com cap de premsa de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (1989-1991) i tinent d'alcalde de relacions institucionals (1991-1995), directora de Rdio Sant Boi i vicepresidenta del Consell Assessor de RTVE a Catalunya. Ha collaborat al Diari de Barcelona i a l'Associaci de Dones Periodistes de Catalunya. s presidenta de l'Associaci per a les Nacions Unides i vicepresidenta del Consell Catal del Moviment Europeu, ha contribut sostingudament a l'extensi de les llibertats i a la consolidaci del progrs collectiu. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194330" title="Sirius Black" nonfiltered="526" processed="524" dbindex="80526">


Sirius Orion Black s un personatge de la srie de llibres de Harry Potter de l'escriptora britnica J. K. Rowling.

 Biografia .



En Sirius Black s un mag de sang pura. s fill dels mags Orion i Walburga Black.

Va tenir un germ petit, en Regulus Black, que va sucumbir a la pressi de la seva famlia i va acabar unint-se al grup dels cavallers de la Mort que eren seguidors de Voldemort. Tamb s cos de la Bellatrix Lestrange, la Narcisa Malfoy i l'Andrmeda Tonks sent aquesta ltima la seva cosina preferida, ja que compartien la mateixa opini sobre la igualtat entre els sang pura i impura. A ms, en Sirius est emparentat amb la Nimfadora Tonks(la seva neboda segona) i amb en Draco Malfoy(el seu nebot segon) i s padr d'en Harry James Potter.

Va nixer el 1960 i va ser assassinat per la seva cosina Bellatrix Lestrange el 1996, durant la Batalla de la Conselleria, a l'assabentar-se que en Harry corria perill.

Va ser esmentat per primera vegada a Harry Potter i la pedra filosofal. El personatge es revela com clau en la vida d'en Harry en el tercer llibre de la saga, Harry Potter i el pres d'Azkaban.

En les novelles se'l descriu com un home blanc, extremadament bonic, alt, amb un llarg cabell negre blavs i ulls grisos. No obstant aix, desprs del seu injust tancament a Azkaban, en Sirius apareix notablement demacrat i prematurament envellit. s un bruixot molt dotat, tant fsica com intellectualment, i de gran talent. T un carcter fort, infantil i rebel.

Durant la seva infncia i joventut a l'escola Hogwarts, en Sirius va tenir amistat amb els seus companys d'habitaci de la residncia de Gryffindor: el que seria el seu millor amic, en James Potter, l'home llop Remus Llopin i el trador, Ben Babbaw. D'aquesta amistat va sorgir, l'estimat i odiat a parts iguals, van formar un grupet, fams per fer de les seves a Hogwarts i per amargar l'existncia de ms d'un slytherin, com en Severus Snape (que mai oblidaria l'"intent d'assassinat" d'en Sirius en el seu tercer any, quan aquest va intentar de forma imprudent que un transformat Remus ataqus a l'Snape, o la seva humiliaci pblica a cinqu, per part d'en James Potter grcies a l'encanteri no verbal Levicorpus, que va deixar ms d'una intimitat d'en Severus a l'aire).

D'aquesta forta amistat entre en Sirius i en James, sorgeix l'oportunitat d'exercir de padr d'en Harry, i li ofereix una visi nica del seu passat, especialment dels seus pares James i Lily Potter, assassinats pel malvat Lord Voldemort quan en Harry noms tenia un any i mig.

D'orgens aristocrtics, els primers problemes amb la seva fosca famlia van aparixer quan, a l'edat d'11 anys, en Sirius Black va ser triat per a la residncia de Gryffindor. Des de nen en Sirius va ser educat segons les idees radicals de la seva famlia sobre la importncia de la puresa de la sang, i la necessitat de "netejar" el mn mgic de sang de fang, muggles i traidors de la sang; no obstant aix, en Sirius es va rebellar contra la seva famlia i es va negar a seguir aquesta fosca ideologia, declarant-se partidari de la igualtat entre sangs i, per tant, antipartidari d'en Voldemort.

Rebel per naturalesa, incapa de continuar suportant les crtiques i els atacs de la seva prpia famlia, en Sirius es va escapar de casa a l'edat de 16 anys. Amb la inestimable ajuda econmica del seu oncle, l'Alphard Black, i molt especialment del seu millor amic, en James Potter, que li va proporcionar una casa fins que va complir la majoria d'edat. Arran d'aquesta ruptura, la seva mare Walburga Black el va esborrar de l'arbre genealgic de la famlia; igual que prviament havia fet amb la seva cosina Andrmeda Black.

Una de les caracterstiques ms notables d'en Sirius s la seva capacitat de convertir-se en un gran gos negre, ja que en Sirius s un animag (per aquest motiu el nom del personatge s el mateix que el gos de la constellaci d'Orion, Srius). Ell i els seus companys van assolir iniciar la seva vida d'animags amb la finalitat d'acompanyar a en Remus Llopin en el moment que sofria les seves transformacions d'home llop i cuidant-lo que no ataqus a ning. Se sap que en aquestes ocasions Llopin i els seus amics s'amanaveb a Ca l'Alfred.

Desprs que en Babbaw dirigs les sospites sobre la traci dels Potter, i en Dumbledore confirms que ell era el guardasecrets dels Potter, en Barty Crouch va enviar a en Sirius a Azkaban sense un juici. Empresonat durant dotze anys, va sobreviure transformant-se en un gos que els demntors no podien veure. Va escapar-se desprs de reconixer a en Cuapelada en una fotografia de diari. La recompensa per capturar-lo era de 10.000 galions. Grcies a aquest poder, en Sirius aconsegueix ser el primer a evadir les custdies de la pres d'Azkaban, els demntors, l'any 1993, i aix poder tornar a Hogwarts per a ajudar al seu fillol Harry Potter.

En Sirius Black mor a les mans de la seva cosina Bellatrix, durant la batalla al final a Harry Potter i l'orde del Fnix. La seva cosina li llana un encanteri llanant-lo a l'arc que separa els vius dels morts; aix ocorre a la sala cridada de les Profecies, on qui entra dins d'aquest arc no torna a sortir, aquesta sala es troba en una part de la Conselleria d'Afers Mgics, anomenada Departament de Misteris.

A Harry Potter i les relquies de la Mort, realitza una aparici, gaireb al final del llibre, quan en Harry utilitza la Pedra de la Resurrecci. D'ella surten en James i la Lily Potter, en Sirius Black i en Remus Llopin i li parlen a en Harry de la mort, car aquest ha d'enfrontar-se a en Voldemort en la Batalla Final de Hogwarts.
No fa ms aparicions al llarg del llibre.

En el cinema, en Sirius Black apareix s interpretat per l'actor britnic Gary Oldman.



----

 El que Rowling ha dit sobre en Sirius .
En Sirius era introbable, aix com els llocs es fan immarcables, en Sirius era introbable.
En Sirius mai es va casar perqu va estar massa ocupat sent rebel.
Ell volia a en James com un germ, i va transmetre aquest sentiment cap a en Harry.
Ell odiava a l'Snape, i aquest sentiment era mutu entre els dos.
Era molt bo explicant filosofia personal, encara que no sempre estava a l'altura del que deia.
No tractava b als elfs domstics, cosa que va aprendre de la seva mare, a diferncia d'en Harry, que al final va valorar molt el coratge d'en Kreacher i l'afecte que en Dobby tenia cap a ell.

 Trivia .

Al febrer de 2006, es va donar a conixer l'arbre genealgic de la seva famlia: Arbre Genealgic dels Black (castell);

El seu pare era, dins les possibilitats, Orion Black, i la seva mare, Walburga Black. Eren cosins.

Pel que sembla, segons ha confirmat l'Helena Bonham Carter (la Bellatrix Lestrange a HP5), ella va plorar quan va llegir la mort d'en Sirius Black al cinqu llibre. Diu que per a ella ser un repte haver de matar al personatge a la pellcula. En Gary Oldman treballa amb ella a la cinquena pellcula la qual s'estren en cinemes el 13 de juliol del 2007.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194332" title="Josefina Castellv i Piulachs" nonfiltered="527" processed="525" dbindex="80527">
Josefina Castellv i Piulachs (Barcelona, 1935) s una oceangrafa catalana, especialista en microbiologia marina.  Es doctor  en cincies biolgiques per la Universitat de Barcelona el 1969. Des del 1960 treballa a l'Institut de Cincies del Mar del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques, del qual n'ha estat directora el 1994-1995. A partir del 1984 particip, d'una manera rellevant, en l'organitzaci de la recerca a l'Antrtida, i collabor en la installaci de la Base Antrtica Espanyola Joan Carles I a l'illa Livingston, de la que en fou cap del 1989 al 1993, i que va permetre que Espanya entrs com a membre del Tractat Antrtic (1988). El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;



]
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194333" title="Jordi Clos Llombart" nonfiltered="528" processed="526" dbindex="80528">
Jordi Clos Llombart (Barcelona, 1950) s un empresari i mecenes catal. President de la cadena hotelera Derby Hotels, ha destacat en el camp del mecenatge cultural i, singularment, de l'egiptologia, dins la qual la Fundaci Arqueolgica Clos i el Museu Egipci de Barcelona sn referents rellevants. I tamb ha fet una tasca important en el sector hoteler i en la promoci turstica de Barcelona. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194338" title="Henry Ettinghausen" nonfiltered="529" processed="527" dbindex="80529">
Henry Ettinghausen s un catalanfil i catedrtic d'estudis hispnics britnic. Professor emrit d'Estudis Hispnics de la Universitat de Southampton. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva vinculaci als estudis de llengua i literatura catalanes al Regne Unit -que el van dur a presidir l'Anglo-Catalan Society- i com a autor de treballs sobre el Segle d'Or espanyol. I tamb, singularment, pel valus suport que presta al expoli dels famosos "papers de Salamanca" com a membre de la Comissi de la Dignitat.

 Obres .
 Francisco de Quevedo and the. neostoic movement (1972);
 Noticias del siglo XVII : relaciones espaolas de sucesos naturales y sobrenaturales (1995);
 Notcies del segle XVII: La premsa a Barcelona entre 1612 i 1628 (2000);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194348" title="Jos ngel Ezcurra Carrillo" nonfiltered="530" processed="528" dbindex="80530">
Jos ngel Ezcurra Carrillo (Oriola, Baix Segura, 1921) s un periodista i editor valenci. Era fill del president de l'Asociacin de la Prensa. Fou editor durant el franquisme i la transici de publicacions com Objetivo, Nuestro Cine, Primer Acto (1956, amb Jos Monlen Benncer), Hermano Lobo (1976), Tiempo de Historia (1975 amb Eduardo Haro Tecglen) i, singularment, Triunfo (1946- 1982), excell en el reconeixement del fet nacional catal i la difusi, en el conjunt de l'Estat, de les expressions avanades de la nostra cultura. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2007 va donar els seus arxius a la Biblioteca Pblica d'Oriola.

 Enllaos externs .
  Cessi dels papers d'Ezcurra a la biblioteca d'Oriola;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194349" title="Diari de Mah" nonfiltered="531" processed="529" dbindex="80531">


Es tracte d un cronic manuscrit dels segles XVIII i XIX titulat Diari de Mah (1776 - 1826) escrit pel Capit Joan Roca Vinent (Ma, 1750   1826, Ma).

En aquest cronic el Capit Roca recull amb gran detall i durant 50 anys tota l activitat naviliera i mercant del port de Ma, la meteorologa de l illa mediterrnia, els esdeveniments poltics, socials i culturals, i una infinitat d ancdotes escrites del seu puny i lletra. D aquesta manera, el diari del Capit Roca es converteix en la nica font d informaci escrita que existeix de la Menorca de les dominacions estrangeres.

Aquest increble testimoni escrit es conserva en el fons histric de la Biblioteca Municipal de Ma des de l any 1926, any en qu l Ajuntament de Ma l adquireix de la famlia Roca per una suma de 1.500 pessetes.

 Enllaos externs .
 Enciclopdia Catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194350" title="Josep Maria Figueras i Anmella" nonfiltered="532" processed="530" dbindex="80532">
Josep Maria Figueras i Anmella s un metge traumatleg catal. Com a referent, amb projecci internacional, en l'mbit de la medicina de l'esport, i tamb per la seva llarga dedicaci a l'esqu i als esports de muntanya i per les activitats que hi ha promogut, incloent-hi l'escoltisme. Destaquen les seves intervencions en diferents Jocs Olmpics i Campionats del Mn d'Esports d'Hivern com a metge de l'equip espanyol d'esqu. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194353" title="Xavier Folch i Recasens" nonfiltered="533" processed="531" dbindex="80533">
Xavier Folch i Recasens s un editor catal. De reconeguda trajectria en el mn de l'edici a Catalunya, des del seu treball a Ariel i Crtica fins a editorial Empries, editorial integrada al Grup 62, del qual s director literari.  El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. Tamb s membre del Consell Assessor de la Junta Directiva del Futbol Club Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194357" title="Grgides" nonfiltered="534" processed="532" dbindex="80534">
Grgides (Gorgidas,         ) fou un noble teb, company d'Epaminondes. Desprs de la recuperaci de Cadmea ocupada per una guarnici espartana (379 aC) i de la mort d'rquies i Leontiades de Tebes, Epaminondes i Grgides es van unir a Pelpides i el van introduir a l'assemblea tebana, demanant al poble a lluitar per la llibertat. El 378 aC Grgides i Pelpides foren beotarques i van projectar pactar amb a Esfdries, el governador espart que Cleombrot I d'Esparta havia deixat a Tspies, per aconseguir que l'espart envas tica portant a l'enfrontament entre Atenes i Esparta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194359" title="Eduardo Foncillas Casaus" nonfiltered="535" processed="533" dbindex="80535">
Eduardo Foncillas Casaus (Saragossa, 1937) s un diplomtic i directiu aragons. Llicenciat en Dret, Econmiques i Cincies Poltiques i militant del PSOE d'Arag. Fou ambaixador d'Espanya a Alemanya del 1983 al 1991. Particip activament a les converses per a l'ingrs d'Espanya en la Uni Europea i la OTAN, i seu impuls a les negociacions que van fer possible la incorporaci de l'empresa Seat al grup Volkswagen. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi i del 2004 al 2006 fou president del Consell d'Administraci de la Corporaci Aragonesa de Radio i Televisi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194360" title="Gorgi" nonfiltered="536" processed="534" dbindex="80536">
Gorgi (Gorgion,        ) fou segons Xenofont fill de Gngil d'Ertria i d'Helles. Gngil d'Ertria havia rebut un districte a Msia com a pagament del rei persa per la seva traci. Per les dates sembla ms probable que fos no un fill sn un net, i governava encara el mateix districte, junt amb el seu germ, anomenat tamb Gngil, quan hi va passar Timbr d'Esparta el 399 aC (quan va anar a sia en ajut dels jnics contra Tisafernes). El districte estava format per quatre ciutats: Gambrium, Palaegambrium, Myrina, i  Grynium (grec: Gambrion, Palegambrion, Myrina i Grinion), i els dos germans les van rendir al general espart.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194361" title="Gorgo" nonfiltered="537" processed="535" dbindex="80537">
Gorgo (     ) fou una poetessa lrica contempornia i rival de Safo a la que fins i tot va atacar als seus poemes. Safo va tenir conflictives relacions amb altres poetesses del seu temps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194363" title="Gorg" nonfiltered="538" processed="536" dbindex="80538">
Gorg (Gorgon,       ) fou un historiador grec autor de l'obra               ?          , i una  Scholia sobre  Pindar.  s esmentat per Ateneu de Naucratis (Athenaeus 15. p. 696-697).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194364" title="Grgopes" nonfiltered="539" processed="537" dbindex="80539">
Grgopes (Gorgopas,         ) fou un militar espart. Fou segon almirall a les ordres successivament  d'Hieax i d'Antlcides el 388 aC.

Quan Hieax va anar a  per fer la guerra en aquesta zona, va deixar a Grgopes amb 12 vaixells a Egina, per combatre als atenencs que, sota el comandament de Pmfil, tenien una fortalesa a l'illa. Pmfil i els seus homes van ser finalment evacuats per un esquadr de vaixells atenencs enviats pel seu govern per rescatar-los.

Grgopes i els aliats eginetes van atacar llavors la costa tica i es van enfrontar a Eunom d'Atenes (Eunomus).  En aquest moment Antlcides va substituir a Hieax en el comandament i Gorgopes va rebre l'ordre d'escoltar a l'almirall espart en el seu viatge a la cort persa, fins a Efes, des de on va retornar a Egina.

En la tornada va xocar amb un esquadr de Eunom i es va apoderar de tres trirrems no lluny de la costa de Zoster a tica. Mentre Cbries havia desembarcat a Egina en el seu cam cap a Xipre en ajut d'Evgores I de Salamina, i quan Grgopes va arribar va caure en una emboscada dels atenencs i va morir en combat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194366" title="Gorge" nonfiltered="540" processed="538" dbindex="80540">


Onomstica:

Gorge de Messnia  fill de l'heroi messeni Aristmenes.

Gorge de Salamina, rei de Salamina de Xipre.

Gorge de Messene, destacat esportista i desprs home d'estat messeni.

 Gorge (filla d'Eneu).

 Gorge (filla de Megareu).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194369" title="Gorge de Messnia" nonfiltered="541" processed="539" dbindex="80541">
Gorge (Gorgus, Gorgos       ) fou fill de l'heroi messeni Aristmenes que fou proms a la  jove amb l'ajut de la qual es va escapar quan fou capturat per un cos de mercenaris cretencs al servei d'Esparta.

Pausnies diu que va combatre valerosament al costat del seu pare, i desprs en la lluita final, quan Eira havia estat sorpresa pels espartans. Aristmenes havia rebutjat poc abans el comandament dels messenis i havia nomenat a Gorge i a Manticle (Manticlus)  com a lders per dirigir l'emigraci dels messenis cap a un altra pas. Gorge proposava conquerir Zacynthus i Manticle proposava establir-se a Sardenya. Finalment el lloc escollit fou Rhegium a la punta sud d'Itlia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194371" title="Marc Juni Grac" nonfiltered="542" processed="540" dbindex="80542">
Marc Juni Grac (Marcus Junius Gracchanus) fou un escriptor rom. Va agafar el seu nom en honor a la seva amistat amb els Gracs especialment amb Gai Grac. Va escriure l'obra De Potestatibus, que explicava la constituci romana i les magistratures en temps dels reis. s esmentat per Censor, Macrobi, Plini i Marc Terenci Varr. El seu llibre s esmentat tamb per Ulpi i per Joannes Lydus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194374" title="Gracs" nonfiltered="543" processed="541" dbindex="80543">

Els Gracs s el nom amb el que son coneguts dos  germans que van tenir un paper destacat en la histria de les reformes de la Repblica Romana al segle II aC.

Vegeu:
Tiberi Semproni Grac;
Gai Semproni Grac;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194377" title="Farinera del Sindicat Agrcola de Cervera" nonfiltered="544" processed="542" dbindex="80544">

La Farinera del Sindicat Agrcola de Cervera s un edifici modernista projectat per l'arquitecte Csar Martinell a Cervera entre l'any 1920 i 1922.

Situada als afores de la poblaci, al peu de la via del tren, va ser construda per encrrec de l'antic Sindicat Agrcola de Cervera. El conjunt de La Farinera no est format noms per la fbrica, prpiament dita, sin que va comportar tamb la construcci d'un local social, magatzems auxiliars de cereals, una panificadora i la urbanitzaci de dos carrers.

L'edifici principal est format per tres cossos o volums en forma d'U i que s'adapta a la forma irregular de la parcella organitzant un pati de forma trapezodal. El cos nord o magatzem de blat est format per una planta soterrnia i dotze sitges. A l'est s'hi va afegir un volum de dues plantes i a ponent un altre volum amb el gran cos de l'escala coronat amb la torre de l'aigua coberta per una cpula que s el smbol de la fbrica. Aquesta torre, coneguda amb el nom de Torre del Treball, forma part de la trilogia de les torres de Cervera i estableix un dileg amb la Torre de la Fe o campanar de l'esglsia i la Torre de la Cincia o torres de la Universitat.

Pel que fa a les faanes de l'edifici principal, destaca l's dels arcs parablics per definir a l'exterior la posici dels espais ocupats per les sitges i l's constant de la composici en tres nivells de les faanes, fent servir diferents materials i textures, tal com ja havia utilitzat Martinell en els cellers cooperatius.

En l'edifici de La Farinera de Cervera i en les construccions agrries d'aquest perode destaquen, a ms dels valors arquitectnics, el fet que representen la manifestaci arquitectnica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya des de les acaballes del segle XIX, un moviment que es va estendre per la Conca de Barber, el Priorat, l'Alt Camp, el Baix Camp i la Segarra, i que socialment va quedar interromput per la guerra civil, deixant, no obstant, una notable implantaci cultural i arquitectnica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194378" title="Jordi Font i Rodon" nonfiltered="545" processed="543" dbindex="80545">
Jordi Font i Rodon (Tarragona 1924) s un psiquiatre catal. Membre de la Companyia de Jess, el 1949 es llicenci en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on s'especialtiz en oftalmologia i psiquiatria, el 1956 en filosofia i el 1962 en teologia a Frankfurt am Main.

Del 1964 al 1982 fou professor a l'Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i del 1965 al 1987 director del departament de psiquiatria i salut mental de l'Hospital Sant Pere Claver. Tamb fou cofundador de la Fundaci Vidal i Barraquer el 1964.  s autor de la definici de salut mental recollida en la ponncia Funci social de la medicina, en el X Congrs de Metges i Bilegs de Llengua Catalana de 1976. Entn la recerca com una eina per alleugerir el sofriment hum des d'una dedicaci constant.

El 1989 va rebre el premi Jordi Gol a la Trajectria professional i humana, concedit per l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears, i el 2004 la Medalla Narcs Monturiol per al progrs cientfic i tecnolgic, aix com la Creu de Sant Jordi el 2003. 

 Obres .
 Mente humana y experiencia religiosa (1991);
 Religi, psicopatologia i salut mental (1999);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194379" title="Alejandro Font de Mora Turn" nonfiltered="546" processed="544" dbindex="80546">

Alejandro Font de Mora Turn (Vila-real, 1949), s un poltic valenci que ha ostentat distints crrecs al Consell de la Generalitat Valenciana.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Valncia, Doctor Cum laude per la Universitat Complutense de Madrid, professor en excedncia de Patologia General de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat de La Laguna, i professor de Medicina Legal i Toxicologia de la Universitat de Valncia. s Director de l'Institut Anatmic Forense de Valncia.

La seua activitat poltica, al si del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, destaca per ser diputat autonmic a les Corts Valencianes a les IV i V Legislatura, aquesta darrera fent-se crrec de la funci de President-portaveu del Grup Parlamentari Popular. s a partir de l'arribada de Francesc Camps a la presidncia de la Generalitat Valenciana (2003), quan Alejandro Font de Mora entra al Consell. En un primer moment com a Conseller de Presidncia i Portaveu, desprs (2004) com a Conseller de Cultura, Educaci i Esport. A l'actual legislatura (2007-?) dirigeix la Conselleria d'Educaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194381" title="Associaci Catalana d'Expresos Poltics" nonfiltered="547" processed="545" dbindex="80547">
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (ACEP) s una entitat fundada a Barcelona el 18 de febrer de 1975 per Joan Coromines, Agust de Semir,   Joan Antoni Cuadrado i Diago i Antonio Campos, amb signatures de suport de Jordi Carbonell, Manuel Vzquez Montalbn, Jordi Conill, Miquel Nez Gonzlez, Joaquim Boix, Catalina Jurez, Maria Assumpta Cabr, Francisco Garcia Nieto i Adoni Gonzlez, seguits de 1.800 signatures ms avalant la petici de legalitzaci de la societat. Fou legalitzada finalment el 27 de febrer de 1976 i en fou nomenat president Joan Colomines i Puig i secretari Agust de Semir  Rovira. En la gestora hi figuraren tamb Narciso Julian Sanz, Antonio Campos Crespo, Joan Antoni Cuadrado i Diago, Jordi Carbonell, Manuel Vzquez Montalbn, Jordi Conill, Miquel Nez Gonzlez, Joaquim Boix, Catalina Jurez, M. Assumpta Cabr, Francisco Garcia Nieto i Adonio Gonzlez.

L'associaci treballa per la recuperaci de la memria histrica collectiva referida a totes aquelles persones que van lluitar contra el franquisme pel restabliment de la democrcia.  Una comissi seva ha treballat durant molts anys per aconseguir una revisi en la concessi de les indemnitzacions atorgades el 1990, per les limitacions que es van establir. El seu president s Enric Pubill, i el president d'honor s Llus Companys. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ACEP;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194384" title="Grac" nonfiltered="548" processed="546" dbindex="80548">
Els Grac (Gracchus) foren una notable famlia romana de la gens Semprnia que va donar alguns personatges destacables:
Tiberi Semproni Grac I, cnsol el 238 aC ;
Tiberi Semproni Grac II, cnsol l'any 215 aC i el 213 aC;
Tiberi Semproni Grac, ugur el 203 aC ;
Publi Semproni Grac, trib de la plebs el 189 aC ;
Tiberi Semproni Grac III, cnsol l'any 177 aC i el 163 aC ;
Tit Veteri Grac Semproni, ugur el 174 aC ;
Tiberi Semproni Grac, militar rom;
Tiberi Semproni Grac, trib de la plebs el 134 aC;
Gai Semproni Grac, trib de la plebs el 124-123 aC i 123-122 aC;
Semproni Grac, amant de Jlia (filla d'August).

Un esclau fugitiu amb el nom de Semproni Grac es feu passar per un fill de Tiberi Grac, per no pertanyia a la famlia. Vegeu Luci Equici





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194388" title="Tiberi Semproni Grac (desambiguaci)" nonfiltered="549" processed="547" dbindex="80549">



Tiberi Semproni Grac I, cnsol el 238 aC ;

Tiberi Semproni Grac II, cnsol l'any 215 aC i el 213 aC;

Tiberi Semproni Grac, ugur el 203 aC ;

Tiberi Semproni Grac, militar rom;

Tiberi Semproni Grac III, cnsol l'any 177 aC i el 163 aC ;

Tiberi Semproni Grac, trib de la plebs el 134 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194390" title="Semproni Grac" nonfiltered="550" processed="548" dbindex="80550">


Onomstica:

Semproni Grac, amant de Jlia filla d'August;

Semproni Grac (de nom real Luci Equici), esclau fugitiu que amb aquest nom es va fer passar per fill de Tiberi Semproni Grac.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194391" title="Tiberi Semproni Grac I" nonfiltered="551" processed="549" dbindex="80551">
Tiberi Semproni Grac (Tiberius Sempronius TIB. F. C. N. Gracchus), fou un magistrat rom. Fou cnsol el 238 aC juntament amb Publi Valeri Falt, amb el qual va portar la guerra a Sardenya i Crsega poc desprs de la revolta dels mercenaris cartaginesos. Encara que va derrotar els enemics no va fer bot i noms va fer presoners un nombre d'illencs sense cap valor.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194392" title="Tiberi Semproni Grac II" nonfiltered="552" processed="550" dbindex="80552">
Tiberi Semproni Grac (Tiberius Sempronius TIB. F. C. N. Gracchus) fou un magistrat rom. Fou edil curul el 216 aC i desprs de la batalla de Cannes fou nomenat magister equitum del dictador Marc Juni Pera, que va aixecar un nou exrcit contra Annbal. Van establir el campament prop de Casilinum i poc desprs el dictador va haver de tornar a Roma i Grac va quedar amb el comandament de les tropes, per seguint les ordres del seu cap es va abstenir de lliurar cap combat tot i que va tenir oportunitats i que Casilinum estava assetjada pels cartaginesos i els habitants patien gana; va enviar provisions a la ciutat que va fer baixar pel riu durant tres nits, per a la quarta nit foren descoberts pels cartaginesos que van impedir nous lliuraments; la gana va augmentar aviat a Casilinum, i els habitants menjaven pells, rates i herbes, fins que finalment es van haver de rendir i van poder sortir pagant un rescat per cada home; 570 persones (mes de la meitat dels assetjats) havien mort ja de fam; la guarnici era en majoria de gent de Praeneste i el seu cap era Marc Anici. Ms tard una esttua recordant la seva gesta fou aixecada a la ciutat de Praeneste. 

Poc desprs Grac es va reunir amb Pera a Roma i per la seva obedincia fou recomanat pel consolat que va exercir l'any 215 aC junt amb Luci Postumi Alb. Va fer un bon consolat; amb el comandament dels volones romans i aliats va creuar el riu Vulturnus i va establir el campament prop de Liternum on va entrenar i disciplinar a les tropes; es va assabentar que els campanis havien de tenir una assemblea a Hamae i es va dirigir a Cumes on va acampar i des de all va llenar un inesperat atac contra l'assemblea; 2000 campanis van morir incloent el seu comandant Mari Alfi; desprs va retornar a Cumes i va acampar no lluny d'Annbal que era a Tifata; Annbal no va tardar a assetjar Cumae (Cumes) i Grac, que va acudir en ajut dels aliats, va quedar assetjat pel general cartagins a la ciutat. 

Va fer una victoriosa sortida i va agafar per sorpresa als assetjants entre els que fa ver nombroses baixes, retirant-se tot seguit sense problemes al darrera dels murs; Annbal va intentar una batalla decisiva per Grac va romandre protegit al darrera dels murs sense arriscar. Finalment Annbal va aixecar el setge i va tornar a Tifata i Grac va sortir de Cumes i va anar a Lucria a la Pulla.

El 214 aC li fou prorrogat el comandament i va rebre ordres de fer operacions a la Pulla, per el dictador  Quint Fabi Mxim Berrugs el va enviar a Benevent; al mateix temps va arribar all Hann amb un fort exrcit procedent del Bruttium, per ja la ciutat estava ocupada per Grac; Hann va establir el seu camp al riu Cator i va assolar el territori; Grac va sortir de la ciutat i va establir els seus quarters prop dels de Hann.

L'exrcit de Grac estava format principalment de volones que esperaven la llibertat a canvi del servei, i Grac els va anunciar la seva llibertat abans de la batalla i aix va apujar la moral dels combatents per no els va disposar a lluitar; tot i aix Grac va complir la seva promesa al dia segent i els va preparar pel combat; Hann va acceptar la lluita que va durar unes quantes hores i finalment les prdues cartagineses eren tan grans que Hann es va haver de retirar; alguns volones que s'havien comportat amb covardia durant la batalla foren perdonats generosament per Grac.

Va tornar llavors a la ciutat de Benevent on fou rebut amb entusiasme i ms tard va fer una dedicatria al temple de Libertas a l'Avent construt pel seu pare. 

A finals d'any fou elegit cnsol pel 213 aC, tot i no estar present a l'elecci, juntament amb Quint Fabi Mxim Berrugs. En el seu consolat va portar la guerra a Lucnia, va lliurar alguns combats menors i va ocupar algunes fortaleses de segon ordre; per no deixar el comandament va aconsellar nomenar un dictador per dirigir els comicis i per la seva prpia recomanaci fou elegit Gai Claudi Cent. 

El 212 aC va rebre ordres d'abandonar Lucnia i es va dirigir a Benevent. Un ugur li va anunciar una catstrofe i poc desprs fou entregat per un luc, Flavi, al general cartagins Mag el Samnita, que li va preparar un parany al que el trador el va portar. Grac va morir en combat contra els homes de Mag a Campi Veteres a Lucnia. Annbal va rebre el seu cos i li va donar sepultura amb honor.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194393" title="Volones" nonfiltered="553" processed="551" dbindex="80553">
Volones era la denominaci alternativa donada pels romans als voluntarii, es a dir als que lluitaven a l'exrcit sense obligaci de fer-ho. Rebien aquest nom quan es tractava d'esclaus que en temps de necessitat eren allistats i voluntarii quan es tractava d'homes lliures. El primers van sorgir a la Segona Guerra Pnica quan desprs de la batalla de Cannes (216 aC) no es va poder completar un nou exercit i vuit mil esclaus es van oferir per cobrir els llocs i foren acceptats, rebent armament a crrec de l'erari pblic; com  que es distingiren van rebre la llibertat i la ciutadania (per aix no era obligatori, encara que si freqent).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194394" title="Marc Anici" nonfiltered="554" processed="552" dbindex="80554">
Marc Anici fou un militar rom. Manava la guarnici d'uns 1000 homes de Casilinum en majoria praenestins (originaris de Praeneste), que desprs de la batalla de Cannes (216 aC) va quedar assetjada pels cartaginesos. La ciutat va comenar a patir els efectes de la fam, i els romans, dirigits pel llavors magister equitum Tiberi Semproni Grac II, van enviar provisions deixant-les circular a la nit pel riu que, ms avall, travessava la ciutat; aix ho van fer durant tres nits per a la quarta foren descoberts pels cartaginesos que van impedir nous lliuraments; la gana va augmentar aviat a Casilinum, i els habitants menjaven pells, rates i herbes, fins que finalment es van haver de rendir i van poder sortir pagant un rescat per cada home; 570 persones (mes de la meitat dels assetjats) havien mort ja de fam. Ms tard una esttua recordant la seva gesta fou aixecada a la ciutat de Praeneste.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194397" title="Tiberi Semproni Grac (sacerdot)" nonfiltered="555" processed="553" dbindex="80555">
Tiberi Semproni Grac (Tiberius Sempronius  Gracchus), fou un sacerdot  rom probablement fill del cnsol Tiberi Semproni Grac II (Tiberius Sempronius  TIB. F. C. N. Gracchus). Fou elegit ugur el 203 aC quan encara era molt jove i era poc freqent per un jove arribar a un collegi sacerdotal. Va morir encara com ugur el 174 aC durant una plaga.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194399" title="Tiberi Semproni Grac (militar)" nonfiltered="556" processed="554" dbindex="80556">
Tiberi Semproni Grac (Tiberius Sempronius Gracchus), fou un militar rom, que va dirigir als aliats de Roma, en el govern del cnsol Marcel (196 aC) i fou una de les ms notables persones que va morir en batalla contra els gals bois. L'esmenta Tit Livi (Livius  33.36.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194400" title="Publi Semproni Grac" nonfiltered="557" processed="555" dbindex="80557">
Publi Semproni Grac (Publius  Sempronius Gracchus), fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 189 aC i juntament amb el seu collega Gai Semproni Rutil va llenar acusaci contra Marc Acili Glabri I, el vencedor d'Antoc III el gran, acusant-lo d'haver-se apropiat d'una part dels diners i bot obtinguts a la guerra (a la batalla de les Termpiles). Marc Porci Cat no va donar suport a Glabri, que havia estat el seu superior, i es va mostrar favorable a l'acusaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194402" title="Tiberi Semproni Grac III" nonfiltered="558" processed="556" dbindex="80558">
Tiberi Semproni Grac (Tiberius Sempronius  P. F. TIB. N. Gracchus), fou un magistrat rom, i el pare dels Gracs. Va nixer vers el 210 aC.  La data de la seva mort es desconeix.

El 190 aC va acompanyar al cnsol Luci Corneli Escipi a Grcia i es va destacar en el camp de batalla entre tots els joves romans. Escipi el va enviar des de Amfissa a Pella per sondejar a Filip V de Macednia de la seva disposici envers els romans i obtenir lliure pas pel Regne de Macednia en la guerra contra Antoc III el gran.

El 187 aC fou trib de la plebs i encara que hostil a Publi Corneli Escipi Afric el vell el va defensar contra els atacs d'altres tribuns; aix li fou agrat amb la ma de Cornlia, la filla petita d'Escipi amb la que segons Plutarc no es va casar fins desprs de la mort del seu pare. Cap a final d'any, quan Marc Fulvi Noblior I va demanar els honors del triomf, Grac li va donar suport contra la opini d'altres tribuns. 

El 183 aC fou un dels triumvirs que va conduir la colnia romana de Saturnia. Desprs fou edil curul, crrec en el que va gastar molts diners en les jocs pblics.

El 181 aC fou pretor i va rebre Hispnia Citerior com a provncia, on va succeir a Quint Fulvi Flac; a Hispnia va fer un inesperat atac a Munda, ciutat que va sotmetre i va rebre hostatges en garantia, establint all una guarnici; va ocupar tamb algunes fortaleses dels celtibers el pas dels quals va assolar i es va acostar a Certima, una de les principals fortaleses, els defensors de la qual es van rendir quan es va acostar, pagant un rescat i entregant igualment hostatges; desprs va avanar cap a Alce, on tenien el campament els celtibers; desprs de diversos combats va fer retirar als celtibers i va ocupar el campament, per no la ciutat; suposadament nou mil enemics van morir en les lluites; Grac es va dedicar a assolar el pas i en poc temps es van sotmetre 103 ciutats celtiberes, i va fer un enorme bot; la ciutat d'Alce encara resistia i fou assetjada, fins que es va rendir. Els defensors foren tractats amb justcia; un cap celtiber, Thurrus, fins i tot va ingressar a l'exrcit rom. La ciutat de Ergvica va obrir les portes a Grac. Els celtibers acostumaven a revoltar-se desprs de sotmetre's quan els soldats se n'anaven per desprs de la campanya de Grac es va establir una pau duradora. 

Grac va romandre un any ms a Hispnia; va aixecar el setge de Carabis que havia estat atacada per celtibers no sotmesos, i va derrotar els revoltats prop de Complega. Les seves mesures poltiques tamb foren beneficioses pel domini rom de la provncia. La ciutat d'Ilurcis va ser reanomenada Graccurris o Gracchuris.

El 178 aC va tornar a Roma i va celebrar un esplndid triomf i fou elegit cnsol per l'any 177 aC junt amb Gai Claudi Pulcre I. Va obtenir Sardenya com a provncia i va fer la guerra contra els sards revoltats als que va derrotar; va restar l'hivern als quarters i a la primavera segent va fer noves operacions fins aconseguir la submissi dels rebels que van entregar hostatges. Va tornar a Roma el 176 aC i va demanar el triomf, per no li fou concedit ms que un agrament i se li va ordenar restar a Sardenya com a procnsol un any ms. Al final del 175 aC va tornar a Roma i finalment va obtenir el triomf i va vendre pblicament a nombrosos captius que va portar de l'illa i es venien per tan poc que van donar origen al proverbi Sardi venales. Va dedicar una tauleta al temple de Mater Matuta en record de la submissi de Sardenya.

El 169 aC fou censor amb Gai Claudi Pulcre. La seva censura fou severa i diverses persones foren eliminades del senat i bastants equites van perdre els seus cavalls. Els tribuns van acusar els dos censors per ambds foren absolts. Grac va actuar amb magnanimitat amb el seu collega que era fora impopular (mentre ell era molt popular) i va lligar la seva sort a la de Pulcre. Va comprar la casa de Publi Corneli Escipi Afric i algunes d'adjacents i va construir una baslica coneguda desprs com Baslica Semprnia; l'acte principal de la seva censura fou la inclusi dels lliberts en alguna de les tribus urbanes.

El 164 aC fou enviat com ambaixador a sia per inspeccionar la situaci dels aliats romans; en aquest viatge es va dirigir als rodis en grec en un discurs que encara es conservava anys desprs. 

El 163 aC fou cnsol per segona vegada; en aquest consolat va tenir una actuaci ms poltica amb diverses ambaixades encarregades pel senat i alguns actes de mediaci entre prnceps aliats.

Va deixar del seu enlla amb Cornlia Escipiona Menor, a dotze fills, dels que nou van morir infants o molt joves. Els que van sobreviure foren els famosos germans Gracs, Tiberi Semproni Grac, i Gai Semproni Grac, i una filla, de nom Cornlia Semprnia que es va casar amb Publi Corneli Escipi Emili Afric el Jove














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194406" title="Ergvica" nonfiltered="559" processed="557" dbindex="80559">
Ergvica (llat Ergavica, esmentada per Claudi Ptolemeu com Ergaouia) fou una antiga ciutat dels celtibers a la actual provncia de Conca. Segons Ptolemeu estaria situada al nord-oest de Segia i Alabona i el seu nom tindria relaci amb el riu Arga. Podria correspondra a la moderna Arguedas, o be Berbinzana a la vora del riu Arga. Va passar a domini rom en temps de Tiberi Semproni Grac (181 aC) i ms tard va obtenir el dret llat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194409" title="Semproni Grac (amant de Jlia)" nonfiltered="560" processed="558" dbindex="80560">
Semproni Grac fou l'amant de Jlia, la filla d'August, relaci que es va iniciar quan era l'esposa d'Agripa. La va continuar desprs quan es va casar amb Tiberi. Quan Jlia fou tencada perpetuament per August, Semproni Grac fou desterrat a l'illa de Cercina (Qerqenna) on va viure fins que Tiberi va pujar al poder. Una vegada Tiberi fou emperador el va fer matar rpidament (14 dC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194410" title="Abbeville" nonfiltered="561" processed="559" dbindex="80561">

Abbeville s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 24.567 habitants.

Geografia.

Abbeville, situat a la ribera del riu Somme a 45 km ms avall d'Amiens, es troba igualment a 10 km a vol d'ocell de la badia de Somme i del Canal de la Mnega. Just a mig cam entre Rouen i Lilla, s la capital histrica del comtat de Ponthieu i de la Picardia martima.

Histria.

Dna nom a una de les cultures prehistriques del paleoltic inferior, l'abbevilli, una collecci de la qual es conserva al museu Boucher-de-Perthes.

Llocs d'inters.

El costat pintoresc del centre-ciutat, amb els carrers vorejats de cases antigues irradiant cap a Saint-Vulfran, no s ms que un fantasma des de la Segona Guerra Mundial. Han estat tanmateix preservats desprs d'algunes restauracions:

 La collegiata Saint-Vulfran, construda el 1488, obra mestra de l'art gtic que dna renom a la ciutat.
 El belfort, un dels ms antics de Frana, construt el 1209.
 El castell de Bagatelle, construt el 1752 per A. Van Robais.
 L'esglsia Saint-Spulcre, que possex les vidrieres realitzades per Alfred Manessier.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194411" title="Agen" nonfiltered="562" processed="560" dbindex="80562">

Agen (pronunciat  en occit;  en francs) s un municipi francs, situat al departament d'Olt i Garona i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 30.170 habitants.

Geografia.

Situat sobre les ribes de la Garona a l'esquerra, i del canal de la Garona, entre Tolosa de Llenguadoc i Bordeus.

Travessada per la RN 113 i per l'autopista A62.

Histria.

El 849, Agen fou saquejada pel cap vking Hasting. Va esdevenir una plaa important a l'edat mitjana, situada a la frontera entre els regnes de Frana i d'Anglaterra. Va allotjar, entre altres personatges illustres, les reines Margarida de Valois, anomenada la reina Margot.

Llocs d'inters.

Catedral de Saint-Caprais.
Museu de les belles arts d'Agen.
Esglsia Nostra Senyora dels Jacobins.
 Esglsia Nostra Senyora de la Vila;
Esglsia dels Franciscans;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194412" title="Alfortville" nonfiltered="563" processed="561" dbindex="80563">

Alfortville s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 36.232 habitants.

Geografia.

La ciutat s vorejada a l'oest pel Sena, al nord pel Marne, a l'est per la via frria Pars-Li, i al sud per l'autopista A86.

Les ciutats limtrofes sn Vitry-sur-Seine, Ivry-sur-Seine, Charenton-le-Pont, Maisons-Alfort, Crteil i Choisy-le-Roi.

Histria.

El municipi va ser creat l'1 d'abril de 1885 separant-se de Maisons-Alfort. La lnia de ferrocarril Pars-Li marcava la frontera entre els dos nous municipis.

Llocs d'inters.

L'esglsia de Notre-Dame cont dos grans orgues construts per Aristide Cavaill-Coll.
El complex turstic Chinagora, construt el 1992 a la confluncia del Sena i del Marne. S'hi troba un hotel, restaurants i una galeria comercial.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194413" title="Angers" nonfiltered="564" processed="562" dbindex="80564">

Angers s un municipi francs, situat al departament de Maine i Loira i a la regi del Pas del Loira. L'any 2005 tenia 152.700 habitants.

Geografia.
Angers s l'antiga capital de l'Anjou. L'aglomeraci angevina s'estn sobre l'indret de la vall del Loira, classificat en el patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La ciutat s situada a la riba del riu Maine, a alguns quilmetres del Loira. Tamb est a la vora del llac artificial de Maine.

Histria.

Antic centre poltic dels andecaus, fou anomenada Iuliomagus en temps dels romans. El 563 Khilderic I la prengu als saxons  per annexionar-la al regne franc. Al segle IX era la principal residncia dels comtes d'Anjou . Al segle XII fou una possessi anglesa sota els Plantagenet. El 1204 va retornar a Frana i s'expand a partir del primitiu nucli vora el castell. Grcies a l'increment del trfic fluvial, es desenvolup industrialment durant els segles XVII i XVIII. Al juny del 1793, unes 2.000 persones van morir afusellades desprs de la presa per part dels contrarevolucionaris de la Vende.

Llocs d'inters.

Castell del rei Renat, molt ben conservat, de forma pentagonal amb disset torres de 40 a 60 m d'alria, allotja un museu de tapissos.
La catedral de Saint-Maurice, gtica dels segles XII-XIII, de nau nica, coberta amb voltes bombades sobre ogives encreuades, t vitralls de la segona meitat del segle XII i ha estat molt restaurada.
El Museu David d'Angers conserva, entre d'altres exemplars notables de l'escola francesa, una completssima collecci d'obres d'aquest escultor romntic, nadiu de la ciutat.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194414" title="Anglet" nonfiltered="565" processed="563" dbindex="80565">

Anglet (nom occit) o Angelu (nom basc) (en francs Anglet) s un municipi francs de la comarca de Lapurdi, Pas Basc, situat al departament de Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 35.263 habitants.

Geografia.

Situat entre Baiona i Birritz. El terme s un 10% recobert de boscos de pins, sobretot les zones de Pignada, del Llatzeret i de Chiberta
La costa sorrenca que comena 200 km al nord, a la punta de Grave, al final de l'estuari de la Gironda, s'acaba a Angelu, i hi s subratllada amb nombrosos dics que tallen la riba.

Llenges.
Anglet forma part, amb Baiona, Birritz i la zona dei Baix Ador, d'una zona de llengua occitana (del dialecte gasc), tot i l'aportaci d'una populaci d'origen rural i de llengua basca. La llengua dominant s el francs.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194415" title="Antbol" nonfiltered="566" processed="564" dbindex="80566">

Antbol (nom catal i occit) (en francs Antibes) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 72.300 habitants.

Situada a la Costa Blava, prop del cap d'Antbol, s un centre d'exportaci (flors, taronges, olives) i seu d'una escola d'horticultura. Actualment, el seu principal recurs el constitueix el turisme i la indstria hotelera. L'antic castell de Grimaldi del segle XVI, amb una torre del segle XIV, s la seu d'un museu en el qual sobresurten pintures, dibuixos i cermiques de Picasso.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194416" title="Antony" nonfiltered="567" processed="565" dbindex="80567">

Antony s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi d'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 59.600 habitants.

Municipi de l'rea suburbana de Pars, a 11 km del centre i al sud del parc de Sceaux, que exerceix una funci essencialment residencial, si b t tamb algunes indstries: construccions metlliques, qumica, de productes farmacutics i de fabricaci de mobles.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194417" title="Argenteuil" nonfiltered="568" processed="566" dbindex="80568">

Argenteuil s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 101.600 habitants.

Situada vora el Sena, a les rodalies de Pars, es va desenvolupar a partir d'un primitiu nucli que nasqu al voltant d'un monestir creat al segle VII. Actualment s un nucli tant agrcola com industrial, amb una gran activitat metallrgica, qumica i de fabricaci de mobles.

Manet i Monet la prengueren sovint com a tema d'alguns de llurs quadres impressionistes ms coneguts a la dcada del 1870.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194419" title="Antifngic" nonfiltered="569" processed="567" dbindex="80569">
Un antifngic o antimictic s un medicament que serveix per evitar el desenvolupament dels fongs, els destrueix o detura el seu creixement i reproducci. L'acci antifngica pot donar-se grcies a les propietats hidrofbiques de la substncia o b per la capacitat de matar els fongs. Els termes "antifngic" i "antimictic" s'empren en qestions de salut humana, mentre que la paraula "fungicida" sol utilitzar-se en infeccions produdes per fongs en animals i plantes.

Els antifngics serveixen per a tractar infeccions causades per fongs com el peu d'atleta, la tinya o la candidiasis o infeccions sistmicas greus com la meningitis criptoccica.

Llista d'antimictics.
Els antimictics actuen explotant les diferncies que hi ha entre les cllules dels mamfers i dels fongs per tal de destruir el fong sense posar en perill l'afectat. A diferncia dels bacteris, els fongs i els humans sn eucariotes, de manera que les seves cllules sn similars a nivell molecular. s per aquest motiu que resulta difcil trobar un antimictic que ataqui una part del fong que no existeixi tamb en el organisme infectat i per tant, sovint tenen efectes secundaris i s'ha de promoure un s racional d'aquestes substncies.

Hi ha diferents tipus d'antimictics.
   
Antimictics polinics.
Un poli es una molcula circular que t una regi hidrofbica i una regi hidroflica s a dir amftera. Els antimictics polinics es combinen amb els esterols de la paret cellular del fong, principalment l'ergosterol. Aix canvia la temperatura de transici de la membrana cellular situant la membrana en un medi menys fluid i ms cristall. Com a conseqncia, el contingut de la cllula vessa (normalment el contingut hidroflic) i la cllula mor. Les cllules animals contenen colesterol en comptes d'ergoesterol i no sn tan sensibles. A mida que es redueix la cadena hidrofbica del poli, augmenta la seva capacitat d'uni a l'esterol i d'aquesta manera, la progressiva reducci de la cadena hidrofbica pot fer que s'uneixi al colesterol, fent-la txica per als animals.

Sn antimictics polinics:

 la natamicina, s'uneix b a l'ergosterol;
 la rimocidina;
 la nistatina;
 l'amfotericina B;


Derivats de l'imidazol i triazol.

Aquest grup d'antimictics inhibeixen l'enzim citocrom P450 14-alfa-demetilasa. Aquest enzim converteix el lanosterol en ergosterol i s necessri per a la sntesi de la paret cellular dels fongs. Aquestes substncies tamb bloquegen la sntesi d'esteroides en l'home.

Derivats de l'imidazol:

 clotrimazol;
 miconazol;
 econazol;
 ketoconazol;
 bifonazol;
 oxiconazol;
 fenticonazol;
 sertaconazol;
 flutrimazol;
 butoconazol;
 fenticonazol;
 isoconazol;
 sulconazol;
 tioconazol;

Derivats de triazol:
Sn ms nous i menys txics, per tant ms eficaos:

 fluconazol;
 itraconazol;
 isavuconazol;
 ravuconazol;
 posaconazol;
 voriconazol;
 terconazol;

Alilamines.
Les alilamines inhibeixen l'esqual epoxidasa, un altre enzim necessria per a la sntesi de l'ergosterol. Formen part d'aquest grup els segents frmacs:

 la terbinafina;
 la amorolfina;
 la naftifina;
 i la butenafina;

Equinocandines.
Les equinocandines sn antimictics que inhibeixen la sntesi del gluc en la paret cellular, probablement grcies a l'enzim 1,3--D-glucano sintasa:

 anidulafungina;
 caspofungina;
 micafungina;



 Plantes antifngiques .
Tenen efecte antifngic les segents plantes medicinals:

 L'rnica;
 L'eucaliptus;
 La tabebuia impetiginosa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194420" title="Joan Colomines i Puig" nonfiltered="570" processed="568" dbindex="80570">
Joan Colomines i Puig (Barcelona 1922) s un escriptor i poltic catal. Ha escrit poesia catalana de contingut patritic i reivindicatiu, publicada molta d'ella a la revista Poemes, creada el 1963. Milit al Front Nacional de Catalunya, el 1969 fou membre actiu de la Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya fou detingut sovint. El 1973 va fundar el Partit Popular de Catalunya, per marx un temps al Partit dels Socialistes de Catalunya. El 1977, per, ingress a Convergncia Democrtica de Catalunya, amb la que fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions autonmiques de 1980, 1984 i 1988; tamb fou president de la Comissi de Cultura del  govern catal. Ha estat secretari de la comissi lexicogrfica de la Societat Catalana de Biologia i del PEN catal. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Poesia .
 Cap a un nou, real i necessari moviment potic (1963) ;
 A tres veus (1962);
 Dos llibres (1964);
 La vida a cada pas (1968);
 Poemes clam (1969);
 Entre la multitud (1971);
 Crnica (1975) ;
 Anna com Formentera (1979);
 Teatre .
 Perdona, Franz (1965);
 La sentncia (1965) ;
 Teatre, 1964-74 (1974);
 Assaig, medicina i poltica .
 La poesia, un combat per Catalunya (1979) ;
 Els grups sanguinis (1972) ;
 El diagnstic biolgic (1972);
 Des de Catalunya, un Socialisme per a tothom (1975);
 Aportacions a la lluita nacionalista catalana (1978);
 La llengua nacional de Catalunya (1992);
 El comproms de viure. Apunts de memria (1999);
 L'altra cara de Barcelona (1999);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194421" title="Supercopa polonesa de futbol" nonfiltered="571" processed="569" dbindex="80571">
La supercopa polonesa de futbol s una competici de futbol de Polnia que enfronta anualment els campions de la lliga i la copa poloneses.

Historial.
En negreta l'equip campi.

1 No es disput ja que la federaci no pogu decidir l'equip campi del 1993. 
2 Classificats com a finalistes de la copa, en haver guanyat el Legia el doblet. 
3 No es disput per problemes financers.
4 Belchatow entr com a segon de la lliga.

 Enllaos externs .
 RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194422" title="Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya" nonfiltered="572" processed="570" dbindex="80572">
Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya (CCFPC) fou una agrupaci poltica creada en la clandestinitat que fa pblica la seva declaraci programtica el desembre de 1969. Les negociacions per constituir la Comissi Coordinadora s'inicien a l'any 1967 a partir de la proposta feta per Front Nacional de Catalunya en el seu document La unitat a travs de l'acci que formula un plantejament estratgic de la necessitat d'incloure al comunistes en les instncies unitries catalanes. El 3 de juliol de 1968 aprova la seva Declaraci poltica que donar a conixer el desembre de 1969. Aquesta instncia unitria agrupa a Esquerra Republicana de Catalunya - ERC, Front Nacional de Catalunya - FNC, Moviment Socialista de Catalunya - MSC, que el 1974 es transforma en Convergncia Socialista de Catalunya - CSC, Uni Democrtica de Catalunya - UDC i el Partit Socialista Unificat de Catalunya - PSUC. L'any 1974 s'incorporen el Partit Carl de Catalunya - PCC i Partit Popular de Catalunya - PPC. Les seves reivindicacions fonamentals es resumeixen en els seus 7 punts programtics: 
1. Llibertats democrtiques; 2. Amnistia general; 3. Llibertat Sindical; 4.- Dret de vaga; 5.- Adopci de mesures immediates per tal de millorar la situaci de les masses treballadores i per resoldre els problemes ms urgents que el pas t plantejats en els aspectes socials i econmics; 6. Restabliment de l'Estatut autonmic de Catalunya de l'any 1932 i 7. Convocatria d'unes Corts Constituents elegides per sufragi universal. El 1975 la Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya - CCFPC es dissolt i els seus partits s'integren al Consell de Forces Poltiques de Catalunya - CFPC. Entre les seves iniciatives poltiques hi ha la constituci de l'Assemblea de Catalunya  el 7 de novembre de 1971, el Primer Festival Popular de Poesia Catalana celebrat el 25 d'abril de 1970, la Setmana de Reivindicaci Nacional celebrada del 11 al 18 de setembre de 1970, entre altres propostes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194426" title="Joaquim Barraquer Moner" nonfiltered="573" processed="571" dbindex="80573">

Doctor Joaquim Barraquer i Moner, segon fill d Ignasi Barraquer Barraquer, va nixer a Barcelona el 26 de gener de 1927. Seguint la trajectria dels seus antecessors, desprs de cursar el batxillerat va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona (1945-1951), i es va doctorar a Madrid l any 1955. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi

Es va forjar molt aviat al costat del seu pare, a qui acompanyava al seu taller mecnic, on realitzava treballs manuals o de precisi per tal d adquirir la destresa indispensable per convertir-se en cirurgi. La seva vocaci per l oftalmologia va aparixer rpidament quan als onze anys ja seguia el treball del seu pare i als tretze ja ajudava al seu pare a operar cataractes.

Catedrtic en cirurgia ocular de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), director de l Institut Universitari Barraquer i de l Escola Professional d Oftalmologia (afiliats a la UAB), director executiu de l Institut Barraquer, director-fundador del Banc d Ulls per a Tractaments de la Ceguesa, i cirurgi-director del Centre d Oftalmologia Barraquer, on ha format un equip d oftalmlegs entre els quals es troben, fruit dels seu matrimoni amb Mariana Compte Andrade, els seus fills Elena i Rafael, i l esposa d aquest ltim, Marinka Kargachin.

Ostenta nombroses distincions i reconeixements internacionals que el fan un del millors oftalmlegs de l'actualitat. Entre les seves aportacions a la cincia trobem el descobriment l any 1957 de l acci de l alfaquimiotripsina sobre la znula humana, fet que va donar lloc a la tcnica de la zonulolisi enzimtica, procediment quirrgic que va facilitar considerablement l extracci intracapsular o total de la cataracta. 

Enllaos externs.
 Institut Barraquer d'Oftalmologia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194427" title="Copa de la Lliga polonesa de futbol" nonfiltered="574" processed="572" dbindex="80574">
La Copa de la Lliga polonesa de futbol s una competici futbolstica de Polnia.

Historial.
En negreta l'equip campi. En cursiva els anys de les edicions no oficials.


 Enllaos externs .
 RSSSF;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194428" title="Manuel Riu i Riu" nonfiltered="575" processed="573" dbindex="80575">
Manuel Riu i Riu (Manresa, Bages 1929) s un historiador medievalista catal. El 1966 fou catedrtic d'histria medieval a la Universitat de Granada i el 1969 a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en la histria monstica catalana i de l'Andalusia oriental, sn importants les seves hiptesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, les fonts de l'estadstica demogrfica medieval o l'estudi de la producci llanera i ramadera. Tamb s'ha dedicat a l'arqueologia medieval. De reconegut prestigi, ha dirigit la publicaci bibliogrfica ndice Histrico Espaol, i codirigit les revistes Quaderns d'Estudis Medievals i Acta historica et archaelogica Mediaevalia" i collabora en la Catalunya Carolngia. s membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l'Acadmia d'histria de Madrid. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Lecciones de historia medieval (1986);
 L'arqueologia medieval a Catalunya (1989) ;
 Ferran Soldevila (1894-1971), Historiador de Catalunya (1994);
 Historia de las religiones (2000);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194429" title="Maria Rbies i Garrof" nonfiltered="576" processed="574" dbindex="80576">
Maria Rbies i Garrof (Camarasa, Noguera 1932 - Lleida 1993) fou una mestra i poltica catalana. Estudi el batxillerat a Lleida i ms tard es gradu a la Universitat de Barcelona. Fou professora d'institut a la Seu d'Urgell (l'actual IES Joan Brudieu) el curs escolar 1962-1963, on exerc el crrec de Cap d'Estudis, i professora de l'Escola Normal de Mestres de Barcelona el 1970. El 1973 fou catedrtica de Matemtiques a la Escola Universitria de Lleida. Amb Jaume Miret fou un dels puntals en la renovaci pedaggica a les comarques de ponent. Considerada una pionera en l'ensenyament de la matemtica moderna, collabor a les escoles d'estiu i fund el Consell Catal d'Ensenyament. Fou membre d'mnium Cultural, Creu Roja, Rosa Sensat i de la Fundaci Autur Martorell.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou senadora per la provncia de Lleida amb la llista Entesa dels Catalans. A les eleccions generals espanyoles de 1979 va obtenir un esc de diputada a Corts Generals per la provncia de Lleida per Convergncia Democrtica de Catalunya. Quan aquest partit form la coalici CiU, fou novament diputada a les eleccions generals espanyoles de 1982, i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 va obtenir un esc al Parlament de Catalunya. A les eleccions municipals de 1984 fou elegida regidora a l'ajuntament de Lleida. Fou presidenta del Consell Escolar de Catalunya del 1985 al 1989.

 Obres .
 Fem matemtica (1974-1980), una srie de llibres per a estudiants d'EGB;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194430" title="Antonio Fontn Prez" nonfiltered="577" processed="575" dbindex="80577">

Antonio Fontn Prez ( Sevilla, Andalusia 1923 ) s un periodista, poltic i professor universitari espanyol que fou el primer President del Senat desprs del rgim franquista.

 Biografia .
Va nixer el 15 d'octubre de 1923 a la ciutat de Sevilla. Va iniciar els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Sevilla, finalitzant aquests estudis a la Universitat de Madrid l'any 1944. Desprs de rebre el doctorat l'any 1948 en aquesta universitat va iniciar els estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, finalitzant-los l'any 1954.

Interessat en la docncia fou catedrtic de filologia llatina a la Universitat de Granada (1950-1953), Universitat de Navarra (1956-1967 ), Universitat Autnoma de Madrid (1972-1975) i Universitat Complutense de Madrid (1975-1988).

s membre supernumerari de l'Opus Dei.

 Activitat periodstica .
Fundador de la revista "La Actualidad Espaola", en fou el seu director entre 1952 i 1956. Entre 1967 i 1971 fou redactor del "Diario Madrid", diari que fou susps quatre mesos pel rgim franquista per la seva orientaci liberal, demcrata i contrari a la regla autoritria franquista, i que port a Fontn a ser processat en 19 ocasions i multat 10 vegades. 

Ferm defensor de la llibertat d'expressi, fou membre del Comit Internacional del International Press Institute (IPI) amb seu a Zuric (Sussa), en fou president del Comit Nacional Espanyol. Posteriorment fou vicepresident de la cadena d'emisoras SER i president de l'agncia de publicitat CID.

Des de l'any 1990 s president de la "Nueva Revista de Poltica, Cultura y Arte", revista que ell mateix fund.

 Activitat poltica .
Desprs d'intervindre en la fundaci del Partit Demcrata d'Espanya al costat de Joaqun Garrigues Walker, va ser membre del Consell Privat del comte de Barcelona Joan de Borb fins l'any 1969, i posteriorment particip en la comissi de professors que va dirigir els estudis del prncep Joan Carles de Borb.

Amb la fusi del Partit Democrta d'Espanya dins la Uni del Centre Democrtic (UCD) fou escollit senador al Senat en representaci de la provncia de Sevilla en les eleccions generals de 1977, collaborant i assessorant en la redacci de la Constituci Espanyola de 1978 sobre els temes de la llibertat d'expressi i els drets fonamentals, i esdevenint President del Senat, crrec que ocup fins al final de la legislatura. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Madrid i fou nomenat Ministre d'Administraci Territorial per Adolfo Surez, sent el primer en ocupar aquest ministeri de nova creaci. Fou rellevat del seu crrec en la primera remodelaci del govern al maig de 1980.

 Enllaos externs .
  Informaci d'Antonio Fortn al Senat espanyol;
  Informaci d'Antonio Fortn al Congrs dels Diputats;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194432" title="Jaume Sobrequs i Callic" nonfiltered="578" processed="576" dbindex="80578">
Jaume Sobrequs i Callic (Girona, 1943) s un historiador i poltic catal, fill de Santiago Sobrequs i Vidal. El 1965 es llicenci en histria a la Universitat de Barcelona, on ha estat professor d'histria medieval des del 1966. Ms tard ha passat a la Universitat Autnoma de Barcelona, on s catedrtic d'histria de Catalunya. Des del 1969 ha estat conservador de l'Institut Municipal d'Histria de Barcelona, i director i desprs coordinador del pla de museus de l'ajuntament de Barcelona (1981-1987). 

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de Girona per l'Entesa dels Catalans, coalici amb la que va repetir a les eleccions generals espanyoles de 1979. El 1982 ingress al Partit dels Socialistes de Catalunya, amb el qual fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 i de 1992. Del 1993 al 2000 fou membre de la junta directiva i del Futbol Club Barcelona. s membre de la junta directiva de l'Institut Catal de Cooperaci Iberoamericana. El 2000 fou nomenat director del Museu d'Histria de Catalunya en substituci de Josep Maria Sol i Sabat.

 Obres .
 La Revoluci de Setembre i la premsa humorstica catalana (1965);
 La guerra civil catalana del segle XV (amb el seu pare, 1973);
 El rei Jaume I i la Renaixena als Pasos Catalans (1981);
 Catalunya (1981),  amb L. M. de Puig;
 El pacticisme a Catalunya (1982);
 L'Estatut de Catalunya 1979 (1982);
 Els catalans en els orgens histrics de Califrnia (1991);
 Histria del F.C. Barcelona (1994);
 Cartes creuades (1998, amb Jaume Camps);
 Antoni Rovira i Virgili. Histria i pensament (2000, Premi Carles Rahola);
 Itinerari de guerra i de postguerra d un soldat republic d un exrcit venut: epistolari de Santiago Sobrequs i Vidal des del front de l est i des del camp de concentraci de Santander, 1938-1939 (2000);
 La fi del silenci: la recuperaci de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002) ;
 1941: un opositor catal durant el franquisme (2004);
 Manual d autonomia: textos per a la reforma de l Estatut de Catalunya (2003, amb Merc Morales);
 Una inmensa prisin. Los campos de concentracin y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo (2003, amb Carme Molinero i Margarida Sala);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194435" title="Enric II del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="580" processed="577" dbindex="80580">

Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant (i canonintzat per l'Esglsia Catlica), va ser el cinqu i darrer emperador del Sacre Imperi Rom de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronaci a Roma el 1014 fins la seva mort una dcada ms tard. Va ser coronat rei d'Alemanya el 1002 i rei d'Itlia el 1004.

Era fill del duc Enric II de Baviera. Com que el seu pare s'havia rebellat contra els dos emperadors anteriors, va passar part de la seva juventut a l'exili. Va succer el seu pare com a duc de Baviera el 995 com Enric IV.

Biografia.
Enric es trobava de cam a Roma per ajudar al seu cos, l'emperador Ot III, per combatre els rebels romans quan el gener de 1002 reb notcies de la seva mort. Coneixedor de qu l'oposici a la seva successi era forta, Enric es va afanyar a apoderar-se de les insgnies reials. Els candidats rivals al tron, com Ezzo de Lotarngia, Eckard I de Meissen, o Herman II de Subia, van disputar la successi d'Enric, per amb l'ajuda de l'Arquebisbe de Magncia Willigis va poder assegurar l'elecci reial i ser coronat el 7 de juny del 1002 a Magncia, tot i que encara passaria un any fins que no fos plenament reconegut.

Enric es va passar els anys segents consolidant el seu poder poltic dins les fronteres alemanyes. Va dirigir una reeixida campanya contra Boleslau I de Polnia i desprs va entrar al Regne d'Itlia per enfrontar-se amb Arduin d'Ivrea, que havia estat escollit Rei d'Itlia per una facci oposada. Amb l'arribada de l'exrcit germnic els vassalls d'Arduin van fugir en desbandada i Enric va ser coronat rex italiae a Pavia el 15 de maig de 1004 per l'Arquebisbe de Mil, Arnulf II.

Desprs de reprimir durament una revolta dels ciutadans de Pavia, Enric va quedar-se a la ciutat fins al 25 de maig quan, considerant que Itlia estava assegurada, va decidir tornar a Alemanya. Des d'all va iniciar una nova campanya contra Boleslau en la que es va aliar amb els lituans pagans contra els polonesos critsians. La campanya va culminar amb uns compromisos de pau en els que es permetia a Boleslau conservar Luscia i Meissen, per havia de cedir Bohmia.

A Itlia, Arduin es va tornar a revoltar, per abans que Enric hi arribs va dimitir i es feu monjo. Enric es va dirigir directe a Roma, on el Papa Benet VIII el va coronar emperador del Sacre Imperi el 14 de febrer de 1014. Va nomenar oficials germnics per administrar Itlia i va tornar a Alemanya el maig.

Enric va morir el 13 de juliol de 1024 i fou enterrat a la Catedral de Bamberg. Ell i la seva esposa Cunigunda de Luxemburg no havien tingut fills. L'Esglsia el va canonitzar el 1146, i a a Cunigunda el 1200. s el patr de la ciutat sussa de Basilea.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194440" title="Josep Antoni Baixeras i Sastre" nonfiltered="581" processed="578" dbindex="80581">
Josep Antoni Baixeras Sastre (Tarragona, 1927- 2008) era un poltic i escriptor catal. Pertanyia a una famlia de petits burgesos simpatitzants de la Lliga de Catalunya, i va tenir una educaci acurada. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i treball a la Junta del Port de Tarragona. Public alguns poemes i narracions a Destino. Tamb fou membre de la junta de govern del Collegi d'Advocats de Tarragona.

Amb l'ajut de Joan Triad va encapalar el grup que va instaurar l'mnium Cultural a Tarragona , del que en el primer president, i la seva inclinaci cap als plantejaments nacionalistes el van dur a formar part de l'Assemblea de Catalunya i de  la llista Entesa dels Catalans a les eleccions generals espanyoles de 1977, amb les que fou escollit senador per la provncia de Tarragona. Abandon el crrec quan les primeres eleccions municipals democrtiques de 1979, i fou escollit regidor de l'ajuntament de Tarragona com a independent a les llistes del PSUC.

El 1994 va publicar El Mas dels Casaments, tres peces curtes de teatre, amb un prleg/crnica de les trobades que s hi feien.  El 2003 va publicar l obra de teatre Narcs als llimbs que porta com a subttol pera parlada, en un prleg, tres actes i diversos intermedis. Ha tradut de l alemany al catal La fira de Plundersweilern de Goethe, (Arola 1999), i El dia ms foll de Peter Turrini. L any 2004  va ser investit doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Mor el 10 d'agost de 2008 a Tarragona. 

 Obres .
 Perqu s (1957);
 Perqu no (1959);
 Calipso (1960);
 L'anell al dit (1964);
 Carnet tarragon (1983);
 El mas dels casaments (1994);
 Les mares (1995);
 La fira de Plundersweilern, traducci de Goethe, (1999);
 Fulls de calendari (2003);
 Narcs als limbs (2003);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194443" title="Roger Puigb i Verdaguer" nonfiltered="582" processed="579" dbindex="80582">
Roger Puigb i Verdaguer nascut a Vic el 20 de mar del 1978 s un atleta adaptat en cadira de rodes.

Lesionat medullar D5-D6, a conseqncia d un accident en bicicleta a l estiu de 1992, es va iniciar en la prctica de l atletisme en cadira de rodes a l any 1.993. Per la seva lesi, paraplegia sense funci de tronc, est classificat com T53. La seva primera participaci en una competici oficial va ser el 28 de novembre d aquell any, en la 70 Cursa Jean Bouin, Campionat d'Espanya de Cross en cadira de rodes.

D aleshores en participa en una trentena de proves a l any, tant de pista com de fons en carretera.

 Competicions disputades .

Ha participat en els Jocs Paralmpics d Atenes del 2004 i de Beijing 2.008, Campionats Mundials de Birmingham 1.998, Bollns (Indoor) 2.006 i Assen 2.006, Campionats Europeus de Nottwil 2001, Assen 2.003 i Espoo 2005, Jocs del Mediterrani 2.001 a Tunsia i 2005 a Almeria .
Plusmarquista Estatal absolut de 200 m, 800 m i 1.500 m i Mitja Marat, i de totes les distncies en la seva  categoria (T53).

 Palmars .

Diploma Paralmpic (5 Classificat) en els 800 m a Atenes 2004 http://www.paralympic.org/release/Main_Sections_Menu/Sports/Results/paralympics_results.html?sport=athletics&competition=2004PG&gender=m&discipline=&event=800+m&eclass=T53.
Diploma Paralmpic (5 Classificat) en els 800 m a Beijing 2.008 http://results.beijing2008.cn/WRMP/ENG/INF/AT/C73G/ATM853101.pdf.
Campi del Mon Indoor de 800 m i Subcampi de 3.000 a Bollns (Sucia) 2006.
Subcampi d Europa de 800 m i 3r classificat en 400 m (Assen 2003).
Campi d Europa de 400 m, Subcampi de 800 m i Marat a Espoo 2005.
Subcampi d Europa de Mitja Marat (Lisboa 2.001);
Recordman d Europa de 800 m (Beijing 2.008);
10 cops Campi d Espanya de Cross en Cadira de Rodes Cursa Jean Bouin (Barcelona 1998, 1999, 2000, 2002, 2003,  2.004, 2.005, 2.006, 2.007 i 2.008);
1er classificat a la prova de 800 m i 3er a les de 400 m i 5.000 m, als Campionats Open de Jap, Osaka 2.007.
2 cops Campi d Espanya de Mitja Marat (Alfaro 1998 i 2000) i Subcampi el 1999.
6 Cops Campi de Catalunya de Mitja Marat (Sitges, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 i 2004) i 2 vegades 2on classificat (1997 i 2000).
7 cops Guanyador Milla Internacional de Almorad. (1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002 i 2003);
Guanyador 1500 m Meeting Internacional IAAF Notturna de Milano 2003.
2 cops Guanyador 1500 m Meeting Internacional IAAF Ciutat de Barcelona 1999 i 2000.
Guanyador 1500 m Meeting Internacional IAAF Encontre Catalunya Anglaterra Iugoslvia (Barcelona 2003);
5 Cops Guanyador Marat de Barcelona (1998, 1999, 2001, 2003 i 2004) i 2 Cops 2on classificat 2000 i 2002);
9 Cops Guanyador de la Maratn de Sevilla (1998, 2000, 2001, 2002, 2003 2004, 2005, 2006 i 2007) i 2on classificat el 1999.
Guanyador de la Marat de Schenkon (Sussa) 2.008 i 4rt classificat el 2006.
Guanyador 1a Meia Maratona del Algarve, 2005.
Guanyador  Meia Maratona  Portugal 2.007.
3r classificat en la Marat de Berln 2000 i 2006.
3er classificat a la Marat d Oita (Jap) 2007 i 4rt el 2005.
4rt classificat a la Marat de Pars (Frana) 2.006 i 2.008 i 5 classificat el 2.007.
4rt classificat a la New York City Marathon (USA) 1.996 i 5 classificat el 2.008.
5 classificat a la Marat de Boston (USA) 2.006.
3r classificat a la cursa Oz Day 10 km a Sydney (Austrlia) 2.007.
2on classificat a la Mitja Marat d Oita (Jap) 2002 i 3r classificat el 2003.
5 classificat a la NG Georgia Half Marathon d'Atlanta (USA) 2.008. ;
4 Cops Guanyador Milla Urbana de Cuenca (1999, 2000, 2001 i 2003) i 2on classificat el 1998.
3 cops Guanyador de la Behobia-Donostia el 2.004, 2005 i 2006 i 3 Cops 2on classificat (1999 i 2003 i 2007).
2 cops Guanyador Cursa en Cadira de Rodes La Vall d'Uix 2003 i 2004.
Guanyador de la 1 Carrera Liberty Seguros de Madrid (2008).
3 cops Guanyador Milla Urbana Memorial Natalia Marco Sant Vicent del Raspeig 2003, 2006 i 2.007.
5 cops guanyador de la Media Maratn Adaptada Internacional de Bilbao, 2.004, 2.005, 2.006, 2.007 i 2.008.
8 cops guanyador de la Mitja Marat de Gav-Castelldefels-Gav, 1999, 2000, 2001, 2003, 2004, 2005, 2006 i 2007.
9 Cops Guanyador de la Mitja Granollers Les Franqueses La Garriga Granollers (1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006) i 3 vegades 2on classificat (1995, 1996 i 1997).
Guanyador de les 5 edicions de la Marat Plana de Vic.
Guanyador de les 9 edicions de la Mitja Marat ciutat de Vic, etc. Etc.

Enllaos externs.

 Roger Puigb . CAT;
 Marat de Pars;
 EsportCatal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194444" title="Rossend Audet Puncernau" nonfiltered="583" processed="580" dbindex="80583">
Rossend Audet Puncernau (Ponts, Noguera 1923-Guissona 1989) fou un metge i poltic catal. Estudia el batxillerat per lliure en l'Acadmia Durn de Barcelona i la carrera de Medicina en la Universitat de Barcelona. Doctor en Medicina i Diplomat en Medicina del Treball.  Exerc lliurement la medicina a Gissona. Fou membre de l'Assemblea de Catalunya des de 1970, dins del grup dels no aliniats i pertany a la seva Comissi Permanent. Tamb fou president de l'Associaci de vens de Gissona des de 1976. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de Lleida en la coalici Entesa dels Catalans, crrec que abandon el 1978. Ms tard fou membre del Comit Executiu d'Esquerra Republicana de Catalunya i del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194445" title="Reble" nonfiltered="584" processed="581" dbindex="80584">

Un reble es diu del conjunt de fragments de pedra de petita mida utilitzada habitualment com a rebliment de forats en parets de pedres grosses i irregulars o b com a superfcie de crrega als paviments de les carreteres, sobretot a l'mbit rural.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194446" title="Armentires" nonfiltered="585" processed="582" dbindex="80585">

Armentires s un municipi francs, situat al departament de Nord (departament) i a la regi de Nord-Pas-de-Calais vora el riu Lys o Leie. L'any 1999 tenia 25.273 habitants.

Pertanyia a l'antic comtat de Flandes, fins a la seva annexi a Frana el 1668. s fams des de l'edat mitjana per l'artesania del lli, indstria que encara perdura, juntament amb la txtil cotonera, la del jute, la construcci de maquinria, la caldereria i la indstria cervesera.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194447" title="Manuel Nez Prez" nonfiltered="586" processed="583" dbindex="80586">

Manuel Nez Prez ( Benavides de Orbigo, Castella i Lle 1933 ) s un poltic i advocat espanyol que fou Ministre de Sanitat i Seguretat Social entre 1981 i 1982.

Biografia.
Va nixer el 28 d'octubre de 1933 a la poblaci de Benavides de Orbigo, situada a la provncia de Lle. Va estudiar dret a la Universitat de Lle, exercint posteriorment la carrera d'advocat.

Activitat poltica.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD) fou escollit diputat al Congrs en les eleccions generals de 1977 en representaci de la provncia de Lle, esc que repet en les eleccions generals de 1979. El desembre de 1981 fou nomenat Ministre de Sanitat i Seguretat Social per Leopoldo Calvo-Sotelo, mantenint el crrec fins al final de la legislatura.

A la dissoluci de la UCD pass a ser membre d'Aliana Popular (AP), sent escollit diputat per Lle en les eleccions generals de 1982, repetint aquest crrec l'any 1986, i partirt d'aquell moment sota les sigles del Partit Popular (PP) en les eleccions de 1989, 1993, 1996 i 2000. El novembre de 2001 abandon el Congrs per esdevenir membre del Tribunal de Comptes a petici del PP.

Enllaos externs.
  Informaci de Manuel Nez al Congrs dels Diputats;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194448" title="Asnires-sur-Seine" nonfiltered="587" processed="584" dbindex="80587">

Asnires-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 83.300 habitants.

s un centre industrial de l'rea suburbana de Pars, sobre la riba esquerra del Sena, que t una histria comuna amb la ciutat de Gennevilliers. Desproveda de relleu, fora dels antics llits pantanosos del Sena, que han estat assecats i parcialment han estat terraplenats al final del segle XIX, diversos barris de la ciutat sn susceptibles de ser inundables en el marc de les crescudes del Sena.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194449" title="Athis-Mons" nonfiltered="588" processed="585" dbindex="80588">

Athis-Mons s un municipi francs, situat al departament d'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 29.427 habitants.

Athis-Mons es va formar el 1817 ajuntant dos pobles, Athis (al llarg del Sena) i Mons (a l'altipl adjacent). L'rea ms baixa del municipi s'anomena comunament Athis-Val.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194450" title="Aubanha" nonfiltered="589" processed="586" dbindex="80589">

Aubanha (nom occit) (en francs Aubagne) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 42.900 habitants.

Personatges Famosos.
 Alain Bernard nedador, guanyor de tres medalles olimpiques.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194451" title="Aubervilliers" nonfiltered="590" processed="587" dbindex="80590">

Aubervilliers s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 71.600 habitants.

s un centre industrial situat a l'aglomeraci suburbana de Pars travessat pel canal Saint-Denis.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194452" title="Aulnay-sous-Bois" nonfiltered="591" processed="588" dbindex="80591">

Aulnay-sous-Bois s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 80.700 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194453" title="Bagneux" nonfiltered="592" processed="589" dbindex="80592">

Bagneux s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 39.700 habitants.

s un centre residencial al sud de Pars que compta tamb amb un sector industrial, principalment de l'alumini, maquinria i fabricaci de motors. L'esglsia de Saint-Hermeland, remodelada, s originriament del segle XIII.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194454" title="Bagnolet" nonfiltered="593" processed="590" dbindex="80593">

Bagnolet s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 32.511 habitants.

Situat a l'est de Pars, s un centre de marcat carcter industrial.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194455" title="Beaune" nonfiltered="594" processed="591" dbindex="80594">

Beaune s un municipi francs, situat al departament de Costa d'Or i a la regi de Borgonya. L'any 1999 tenia 22.916 habitants.

s el centre d'una rea productora de vi. La ciutat, de forma circular, s envoltada d'antigues muralles. Sobresurt l'hospici del segle XV que cont el polptic del Judici universal de Rogier van der Weyden, que pint aproximadament l'any 1445, i l'esglsia de Notre-Dame del segle XII, una dels millors edificis romnics de la Borgonya.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194456" title="Beauvais" nonfiltered="595" processed="592" dbindex="80595">

Beauvais s un municipi francs, capital del departament de l'Oise i a la regi de la Picardia. L'any 2005 tenia 54.100 habitants.

A la vora del Thrain, s un nucli industrial molt important per la confecci de tapissos, sobretot des que el 1664 Colbert hi fund la important Manufacture de Tapisseries de Beauvais.

La catedral nova de Sant Pere, gtica, malgrat sser incompleta, s una de les ms importants de Frana.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194457" title="Bgles" nonfiltered="596" processed="593" dbindex="80596">

Bgles s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 22.475 habitants.

Situat sobre la riba esquerra de la Garona al sud dels afores de Bordeus.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194458" title="Belfort (ciutat)" nonfiltered="597" processed="594" dbindex="80597">


Belfort s un municipi francs, capital del departament de Territori de Belfort i a la regi del Franc Comtat. L'any 1999 tenia 52.521 habitants.

Situat vora el riu Savourense, s un nucli industrial i un nus de comunicacions.

El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d'un tur, al mateix lloc on fou construt a l'edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que el 1648 passaria a Frana. Belfort s clebre pels tres setges que hagu de suportar el 1814, el 1815 i finalment el 1870, durant la guerra francoprussiana. Acabada la guerra i pel tractat de Frankfurt, Belfort i els seus voltants va ser l'nica part d'Alscia que rest francesa.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194459" title="Brageirac" nonfiltered="598" processed="595" dbindex="80598">

Brageirac (en francs Bergerac) s un municipi situat al departament de Dordonya, a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 26.053 habitants.

Ciutat del Perigord, vora el riu Dordonya, s un mercat agrcola, seu d'un institut d'experimentaci del tabac i un nucli industrial. Dins del seu terme hi ha la central hidroelctrica de Teulhras.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194460" title="Bthune" nonfiltered="599" processed="596" dbindex="80599">

Bthune s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord-Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 27.808 habitants.

Situat a l'Artois, al sud-oest de Lilla, a la confluncia del riu Lawe i el canal d'Aire. El seu paisatge urb est dominat per torres del segle XIV. Grcies a la seva situaci en una conca carbonfera, la mineria del carb i les indstries auxiliars en sn la principal activitat. Tamb fabrica rellotges, calat i cermica, i t indstria alimentria i confecci.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194461" title="Bezons" nonfiltered="600" processed="597" dbindex="80600">

Bezons s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 26.263 habitants.

Situada al nord-oest de Pars, s una ciutat industrial i residencial amb indstria mecnica, qumica i alimentria.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194462" title="Umm al-Qaiwain (ciutat)" nonfiltered="601" processed="598" dbindex="80601">
La ciutat de Umm al-Qaiwan o Umm al-Quwain,  s la capital de l'emirat del mateix nom als Emirats rabs Units.

s troba a una pennsula formada per un khor o entrant d'aigua que la separa de terra ferma excepte pel sud. El khor t diverses illes. Modernes installacions s'han construt als darrers anys a la part oriental del khor (incloent les dependencies de la municipalitat) mentre a la pennsula occidental (que t 5 km de llarga i un km d'ample) la ciutat vella s'ha eixamplat amb nous barris cap al sud. La carretera principal que uneix els emirats passa una mica allunyada de la ciutat per evitar el khor. En aquesta zona de la carretera, a uns 3 km, hi ha el parc aqutic de Dreamland. La seva poblaci es de prop de 45.000 habitants. La zona martima amb els seus manglars i llacs s objecte d'una intensa urbanitzaci; la zona principal es diu Umm al-Quwain Marina i tamb destaca White Bay. L'alcalde la ciutat es el xeic Abdulla Bin Ahmed Al-Mualla, germ de l'emir.

La ciutat inicialment era a la vora del khor en una illeta  anomenada Al Yafra i desprs es va traslladar a la illa El Sannaa  i es va dir Malaah; desprs es va traslladar al seu emplaament modern avanat el segle XVIII a l'entorn d'un fort construit pel xeic Rashid ibn Majid, i fou elegida pel xeic com la seva capital. Aquesta ciutat fou coneguda llavors com Umm El Khoreen perqu tenia dues illes, la de Umm Al Cren  i l'anomenada illa Blanca (Djazira al-Bayda)  per desprs va rebre el nom d'Umm El Jwain o Umm El Qouatain perqu tenia dos golfs dins la ciutat. El seu nom actual t la grafia anglesa.

Llocs destacats de les rodalies son l'illa Dur amb el seu lloc arqueolgic amb la resta d'una ciutat de ms de dos mil anys i impressionants tombes, i el santuari d'ocells de la illa Al Siniyyah (90 km2, a un km de la ciutat). Altres illes del khor son Djazira al-Ghallah i Djazira al-Keabe, i les ms petites de Al Sow, Al Qaram, Al Humaidi, Al Chewria i  Al Harmala. El khor es ple de manglars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194463" title="Blois" nonfiltered="602" processed="599" dbindex="80602">

Blois s un municipi francs, situat al departament de Loir i Cher i a la regi del Centre. L'any 2005 tenia 48.600 habitants.

Situada vora el riu Loira, s un nucli industrial i turstic de la ruta dels castells del Loira. Entre els seus monuments destaca el castell, l'esglsia gtica de Saint-Louis, el pont sobre el Loira, diversos hotels renaixentistes i la baslica de Notre-Dame de la Trinit, construcci moderna (1949) de formig, obra de Paul Rouvire. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194465" title="Bois-Colombes" nonfiltered="603" processed="600" dbindex="80603">

Bois-Colombes s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 27.300 habitants.

Situada al nord-oest de Pars, s una rea industrial i residencial, desenvolupada com a estaci suburbana en la lnia Pars-Argenteuil.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194466" title="Bondy" nonfiltered="604" processed="601" dbindex="80604">

Bondy s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 54.700 habitants.

Situada al nord-est de Pars, sobre el canal Ourcq, hi destaca la indstria de l'autombil.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194467" title="Boulogne-Billancourt" nonfiltered="605" processed="602" dbindex="80605">

Boulogne-Billancourt s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 108.800 habitants.

Abans conegut com Boulogne-Sur-Seine, s una ciutat al sud-oest de Pars, limitada al sud i a l'oest per un meandre del Sena, a l'est pel 16 districte de Pars, i al nord pel bosc de Boulogne (que forma part de Pars).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194468" title="Bourg-en-Bresse" nonfiltered="606" processed="603" dbindex="80606">

Bourg-en-Bresse s un municipi francs, situat al departament d'Ain i a la regi de Roine-Alps. L'any 2005 tenia 40.666 habitants.

La ciutat es troba a 70 km al nord-est de Li, a 30 km a l'est de Mcon i a 50 km de Lons-le-Saunier, aix com a 120 km a l'oest de Ginebra. s situat a l'oest del Jura, del qual el Revermont n's l'ltim masss, per la ciutat s installada sobre la planura de Bresse. El Reyssouze travessa la ciutat abans de desaiguar dins de la Sane.

Una mica apartat del centre (al sud-est) es troba el monestir de Brou.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194470" title="Brtigny-sur-Orge" nonfiltered="607" processed="604" dbindex="80607">

Brtigny-sur-Orge s un municipi francs, situat al departament d'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 21.650 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194471" title="Briva la Galharda" nonfiltered="608" processed="605" dbindex="80608">

Briva la Galharda o Briva (en occit) (en francs Brive-la-Gaillarde) s un municipi francs, situat al departament de Corresa i a la regi del Llemos. L'any 2005 tenia 49.600 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194472" title="Bron" nonfiltered="609" processed="606" dbindex="80609">

Bron s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 2004 tenia 39.000 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194473" title="Bruay-la-Buissire" nonfiltered="610" processed="607" dbindex="80610">

Bruay-la-Buissire s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord-Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 23.998 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194474" title="Falaj al-Mualla" nonfiltered="611" processed="608" dbindex="80611">
Falaj al-Mualla s la segona ciutat de l'emirat de Umm al-Qaiwain als Emirats rabs Units. Es un oasis que ocupa la vall de Al-Batha,  format per diversos llogarets quasi be units, amb una poblaci estimada d' uns 10.000 habitants.

Fou fundada per Abdullah ibn Rashid al-Mualla a comenaments del segle XIX, i va construir a la zona torres defensives per protegir la vila sobretot dels atacs del nord (dels Qasimi de Ras al-Khaimah), i per la protecci de l'aigua que era abundant a la zona a diferencia de la resta de l'emirat, amb petits estanys i rierols.

L'oasi s'estn de les fonts de Falaj o Falaaj fins Al-Shareaa, lloc on el aigua brulla des de la terra sempre amb el mateix caudal. L'aigua permet l'explotaci agrcola. La ciutat esta comunicada amb una carretera amb la capital de l'emirat, carretera que recorre la vall; al final de la vall en direcci a Umm al-Qaiwan, hi ha el circuit de camells de Al-Labsa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194475" title="Dender" nonfiltered="612" processed="609" dbindex="80612">



El Dender  (val Tinre, 
francs Dendre) s un riu de Blgica que neix a Ath al confluent del Dender oriental i del Dender occidental o petit.  Es desemboca a l'Escalda a Dendermonde. 

El riu canalitzat fins a Ath fa part de la xarxa de les vies navegables de Blgica i accepta embarcacions de 300 tones. Un sistema de rescloses el proteix contra la influncia de la marea. El canal Blaton-Ath connecta el riu amb el canal Nimy-Blaton-Pronnes i aix amb les ciutats de Tournai i Mons.

Les municipis ms importants regats pel riu sn Ath,  Geraardsbergen, Ninove, Aalst i Dendermonde.

Tot i sser navegable el trfic commercial va minvar. Sobretot a l'estiu el trfic turstic es desenvolupa. Fins als anys 70 del segle XX les aiges del Dendre eren fora contaminades. L'ocs de l'indstria pesant tradicional i les mesures ecolgiques van remeiar aquesta situaci. Avui s'estudien les possibilitats de tornar a utilitzar-lo per a la navegaci comercial amb l'objectiu de descongestionar les carreteres. 

Afluents.
El Mark, el Molenbeek, l Alfene (tamb anomenat Bellebeek) i el Ter Erpenbeek.

----




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194476" title="Pnic de 1873" nonfiltered="613" processed="610" dbindex="80613">


El Pnic de 1873 va consistir en una dura depressi econmica d'abast global als Estats Units d'Amrica que perdur fins l'any 1877. Es desencaden per la fallida de l'entitat bancria de Filadlfia Jay Cooke and Company el 18 de setembre de 1873, conjuntament amb la caiguda, el 9 de maig de 1873, de la Borsa de Viena. Va ser una de les moltes crisis econmiques que es van produir al segle XIX i comenament del segle XX.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194481" title="Tunb" nonfiltered="614" processed="611" dbindex="80614">

Gran Tunb i Petita Tunb (Persa:                     , Tonb-e Bozorg i Tonb-e Kuchak; rab:                       , Tunb al-kubra i  Tunb al-sughra) tamb esmentades com Gran Tumb i Petita Tumb errniament ja que el nom deriva del persa Tonb (lloc alt), sn dues petites illes del golf Prsic properes a l'estret d'Ormuz, separades entre elles de 12 km i a 20 km al sud de l'illa iraniana de Qeshm. Nominalment part de l'emirat de Ras al-Khaimah estan ocupades per Iran que les considera part de la provncia de Hormozgan. El xeic de Ras al-Khaimah no va voler ingressar als Emirats rabs Units el 1971 fins que se li va garantir que el nou estat reclamaria les illes, i finalment, quan ho va aconseguir, va ingressar a l federaci el febrer del 1972.
 
Gran Tunb t una superfcie de 10,3 km2. No se sap si hi ha poblaci rab resident i deportada, per si que s'hi ha establert una base de la marina iraniana. L'illa Petit Tunb est deshabitada.

 Histria .

Les illes foren possessi al menys des de el 1330  dels sultans d'Ormuz, fins al 1507, i van continuar desprs en el mateix sultanat per sota sobirania portuguesa fins el 1622. 

Van ser considerades desprs possessi persa com totes les illes del golf fins que els britnics el 1800 van declarar que com que els perses no exercien sobirania sobre les illes noms les de la part nord els hi corresponien. A un mapa del 1804 apareixen com a possessi dels Banu Hule, tribu de la qual els Qasimi eren el principal clan, probablement d'origen persa i que vers el 1720 havien emigrat de la cost persa cap a la costa enfront i s'havien establert a Sharjah i Djulfar. 

Entre 1745 i 1759 el xeic Qasimi de Sharjah es va establir tanmateix a la costa persa i la va dominar fins el 1767, en que en fou expulsat, per hi va tornar el 1780,  va recuperar els dominis i va establir la seva sobirania sobre l'illa i port de Langeh.

L'abril del 1783 els britnics assenyalaven les illes com a dependncia persa per en els mapes del perode 1786-1835 s'assenyala com a dependncia de Langeh.

El 1835 un vaixell britnic fou atacat pels Banu Yas prop de la Gran Tunb i es va fixar una lnea entre ls illes d'Abu Musa i  de Sirri que no podia ser creuada pels vaixells dels xeics. Aquestes dues illes van esdevenir seus de pirates i la lnea fou modificada el 1836 per incloure tamb les dos illes passant la lnea d'Abu Musa a la de Sair Abu Noair quedant per tant les Tunb fora de la lnea i per tant fora de l'abast dels vaixells dels Qawasimi  (plural de Qasimi) i  dels Banu Yas.

La treva parcial de 1835 va esdevenir perpetua el 1853 (Perpetual Truce). Els britnics van donar llargues a resoldre la possessi de les illes que reclamaven els Qawasimi. Fins el 1886 les illes van aparixer als mapes com a part de Langeh, on regnava una branca dels qawasimi, que no prenia part en pirateries i estretament vinculada a Sharjah. 

El 1887 el govern persa va modificar la administraci, i els ports de Bushire, Langeh i Bandar Abbas amb els seus districtes i illes van formar una nova unitat separada de la provncia de Fars que es va dir Ports del Golf Prsic, el govern de la qual fou confiat a un membre de la dinastia i el govern de la branca dels Qawasimi a Langeh fou dissolt  (setembre 1887).

El 1888 els britnics van reclamar la sobirania de Sirri i les Tunb, per en les converses van haver de reconixer l'illa de Sirri als perses ja que aix ho tenien acceptat per un mapa ems per ells mateixos. 

Per desprs la poltica va canviar i la por de que Prsia actues sota influencia russa va aconsellar als britnics a prendre possessi d'algunes illes. Aquesta poltica fou adoptada el 1901. El 1902 es va plantejar ocupar Qeshm. Els iranians van evacuar les Tunb i Abu Musa el 14 de juny de 1904 per es van reservar la sobirania; al cap de tres dies el xeic de Sharjah va hissar la seva bandera a Abu Musa tot i que els britnics havien acordat amb els perses que cap bandera onejaria a les illes fins a determinar la sobirania. El 7 de juny de 1921 el xeix de Ras al-Khaimah fou reconegut com a sobir separat i tot seguit va hissar la seva bandera sobre les Tunb que fins aquell dia es consideraven part de Sharjah. Ras al-Khaimah va posseir les illes fins a la ocupaci iraniana el 30 de novembre de 1971.

A partir de 1932 els britnics van insistir que Sirri, Abu Musa i les Tubs eren administrades pels Qawasimi de Langeh com a vasals dels Qawasimi de Sharjah o de Djulfar i que per tant les illes eren d'aquestos emirats (Ras al-Khaimah era la capital que havia substitut a Djulfar).

El 29 de novembre de 1971 els iranians van ocupar Abu Musa d'acord amb el xeic, amb un acord de domini compartit. El 30 de novembre foren ocupades les illes Tunb, i els policies de l'emirat estacionats all van resistir i van matar a 4 soldats iranians. Segons informacions iranianes les illes eren deshabitades i segons l'emirat la poblaci de les illes (unes dotzenes o uns centenars segons les fonts) fou deportada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194482" title="Qasimi" nonfiltered="615" processed="612" dbindex="80615">
Qasimi s el nom del clan reial dels emirats de Sharjah i Ras al-Khaimah, i ho fou tamb dels emirats de Diba, Kalba i Langa o Langeh. El plural del nom es Qawasimi. Dedicats a les pirateries al final del segle XVIII i comenaments del XIX, foren coneguts com els pirates Kawasim. De 1820 a 1853 el territori que avui dia sn els Emirats rabs Units fou conegut com Costa dels Pirates per les seves activitats, nom que de fet van continuar desprs tot i que el seu nom ms corrent era Trucial Oman (Oman de la treva).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194487" title="Djulfar" nonfiltered="616" processed="613" dbindex="80616">
Djulfar fou l'antiga capital de l'emirat de Ras al-Khaimah, situada uns 20 km al nord de la ciutat de Ras al-Khaymah. Constitu un excellent port per es va obstruir vers el segle XVIII. Avui forma un suburbi de Ras al-Khaimah amb importants industries farmaceutiques. La seva poblaci es de tres mil habitants. Es troba al costat de Al-Rams.

 Histria .

El 637 Utman ben al-As va sortir de Djulfar amb una flota cap a Prsia en les primeres incursions rabs a aquest pas. El port, que era el millor de la costa sud-est del golf Prsic, fou utilitzat per omeies i abbssides, especialment com a lloc de desembarcament de tropes per combatre als ibadites d'Oman. Al segle X Al-Mukaddasi incloa Djulfar com una de les kasabas d'Oman, al mateix nivell que Mascat, Suhar i Nizwa.

La ciutat de Djulfar va desplaar el seu centre vers el segle XIII cap a la zona anomenada Al-Mataf i Al-Nudud, s a dir al nord de la ciutat moderna de Ras al-Khaimah. Llavors el port depenia dels soldans d'Ormuz (dels que usava a moneda) es dedicava a la pesca de perles i al comer amb Xina i India; s'han trobat nombroses restes de porcellanes que testimonien aquest comer.

Quan Ormuz va passar a sobirania portuguesa el 1507, Djulfar i la seva regi van seguir el mateix cam; els portuguesos van establir una guarnici a Djulfar i en van conservar la possessi fins el 1633 quan en foren expulsats per l'iman d'Oman, Nasir ben Murshid al-Yaariba. Llavors la ciutat va comenar a declinar.

El 1637 la regi fou ocupada per Nadir Shah de Prsia, que va conquerir Oman i va installar guarnicions a Djulfar i a Al-Khatt. El perses foren expulsats el 1744 i va romandre en poder dels imans d'Oman fins a finals del segle quan el xeic dels Qasimi de la tribu hawala o banu Hale, tribu que poblava tant la costa actual dels emirats com la part persa, i que era feudatari de l'iman, se'n va erigir en sobir virtualment independent.

A finals del segle XVIII fou substituda com a residncia per Ras al-Khaimah, segurament a causa de la progressiva obstrucci dels canals que portaven al port. En els segens anys va esdevenir una petita vila dedicada a la pesca d'ostres perleres, fins que es va recuperar desprs de la independncia el 1971.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194488" title="Hawala" nonfiltered="617" processed="614" dbindex="80617">
Els hawala (plural de Hala a Banu Hala o Banu Hale) fou una tribu d'origen incert rab o persa que vivia a les dos costes del golf Prsic a la part de l'estret d'Ormuz. Segons els perses eren originaris del Fars i van emigar al segle XVIII a l'altra bande del golf; per la seva banda als Emirats rabs Units es diu que eren una tribu rab independent o depenent de l'iman d'Oman, que va establir el seu domini sobre la costa persa. El clan dirigent eren els Qasimi (plural Qawasimi) fundadors de les modernes dinasties de Sharjah i Ras al-Khaimah. Curiosament el nom hawala vol dir "traidor" en rab.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194490" title="Sham" nonfiltered="618" processed="615" dbindex="80618">
Sham o Ash Sham s una ciutat de l'emirat de Ras al-Khaimah als Emirats rabs Units a uns 35 Km al nord de la capital. s una de les principals ciutats del pas amb uns 5000 habitants. Situada a l'estreta franja que puja per la costa de la pennsula de Musandan, s la principal ciutat abans d'entrar a territori d'Oman, desprs de la conurbaci de Djulfar i Al-Rams que constitueixen un suburbi de Ras al-Khaimah. T un port modern i nclou la vila d'Al-Fay a la part oriental que l'enllaca amb Qabas, Qir, Qafah i altres petites viles a l'interior; s al peu del Rumayli de 565 metres i esta creuada pel Wadi (riu) Ash Sham. La punta o cap del mateix nom s a uns 3,5 km al nord per la costa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194492" title="Federaci d'Emirats rabs" nonfiltered="619" processed="616" dbindex="80619">

La Federaci d'Emirats rabs fou un projecte federal que havien de formar nou estats protegits pels britnics al golf Prsic.

El gener del 1968 el govern britnic va anunciar que deixaria la regi a finals de 1971. Un mes desprs (18 de febrer) els xeics de Dubai i Abu Dhabi van anunciar que federarien els seus dos territoris, per coordinar la poltica exterior i la defensa i cooperar en altres mbits. El 27 de febrer es va celebrar a Dubai una conferncia amb els set xeics del Trucial Oman i els de Qatar i Bahrein, i es va prendre una decisi en el sentit d'anar a una federaci dels nou xeicats que entraria en vigor el 30 de mar de 1968 amb el nom de Federaci d'Emirats rabs (Ittihad al-Imarat al-Arabiyya).

Aquesta federaci noms va existir sobre el paper i en els dos segents anys es va avanar molt poc. Les comissions no tenien prou facultats i eren lentes. Es va discutir sobre moneda comuna, educaci unificada, comunicacions federals, serveis mdics i socials integrats, i altres. Les discrdies que durant segles havien enfrontat als xeics no eren fcils de solucionar tot d'una, i els litigis territorials, les rivalitats dinstiques i les dissensions tribals jugaven contra la federaci; no es va trobar un acord sobre el lloc de la capital federal, la duraci del mandat del president i en general pel repartiment del poder i la representativitat de l'assemblea consultiva prevista. Bahrein i Qatar volien tenir un vot cadascun, i un tamb cadascun Abu Dhabi i Dubai, i els altres cinc noms tindrien un vot entre tots, i exigien que les decisions del consell es preguessin per unanimitat (Abu Dhabi volia la majoria). Quant a escons Bahrain demanava en proporci a la poblaci (la poblaci de Bahrein era el doble que la dels altres vuit estats) i la resta volia una representaci igual per tots els estats. La por d'una hegemonia de Bahrein va fer fracassar finalment la federaci.

Altres problemes exteriors eren la reclamaci d'Iran sobre Bahrein, i la d'Arbia Saudita sobre part d'Abu Dhabi i especialment sobre l'oasi de Buraimi. El maig de 1970 el conflicte entre Bahrein i Iran es va resoldre sobre la base del nomenament d'un representant de l'ONU per garantir els desitjos de la poblaci de les illes, i es va comprovar que la poblaci de Bahrein volia al 99 % un estat sobir separat, i Iran va acceptar els fets. Bahrain ara ja no necessitava a la Federaci per defensar-se de la reclamaci iraniana.

En canvi al mateix temps, Arbia Saudita reforava la seva reclamaci de Buraimi i tota la zona sud i oriental d'Abu Dhabi, mentre Iran manifestava la seva reclamaci sobre les illes Abu Musa i Tunb de Sharjah i Ras al-Khaimah. Com que Bahrain ara no es volia barrejar amb conflictes amb Iran i l'emir considerava que Bahrain no quedava representat a la federaci segons el seu pes demogrfic, industrial i educatiu, i tampoc volia conflictes amb Arbia Saudita, a partir del maig-juny del 1970 es va comenar a separar del projecte. Iniciat aquest procs, i per rivalitats dinstiques, Qatar va seguir a Bahrein. Aix la federaci de nou passaria a vuit i tot seguit a set membres. El juny de 1970 la victria dels conservadors a la Gran Bretanya no va suposar cap canvi ja que el partit triomfant va confirmar la poltica de sortida de la regi el 1971. La federaci va existir teoricament fins el 18 de juliol de 1971 quan es va formar la nova Federaci d'Emirats Units amb sis dels emirats del Trucial Oman. Bahrein va proclamar la independncia el 14 d'agost de 1971 i Qatar el 1 de setembre de 1971. Ras al-Khaimah va esdevenir independent el 2 de desembre de 1971 per es va unir a la federaci el 10 de febrer de 1972.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194494" title="Canal Albert" nonfiltered="620" processed="617" dbindex="80620">


 El Canal Albert (neerlands Albertkanaal) s un canal de Blgica que connecta el Mosa i el port interior de Lieja amb l'escalda i el port martim d'Anvers. T una llargada de 129,5 km. 
Histria.
El canal va construir-se del 1930 al 1939 i inaugurar-se el 30 de juliol de 1939. La situaci poltica inestable a la vetlla de la Segona Guerra Mundial va diferir-ne la posada en servei una primera vegada a l'inici del  1940. Aleshores gaireb totes les rescloses i ponts es van dinamitar per a dificultar - en va - el pas a l'exrcit alemany. 

El canal es va reobrir el 1946. Inicialment era concebut per a embarcacions fins a 2000 tones. Aviat va atnyer la seva capacitat mxima i un gran projecte de modernitzaci i d'eixamplament va realitzar-se als anys 1960-1970. Al 1940, calien set dies per a navegar de Lieja a Anvers, avui noms 18 hores. Moltes indstries noves van establir-se als marges del canal que sdevingu una llarga per estreta zona industrial. 
Geografia.
Ara la capacitat s de 9000 tones per un vaixell i un conjunt de quatre barcasses empeses (Classe VIb), excepte per al tram ms estret de Wijnegem fins al port d'Anvers que noms accepta un conjunt de dues barcasses (Classe Vb).

En acabar el canal Rin-Danubi al 1962, el port d'Anvers rest connectat amb el Mar Negre.

Tret de la navegaci, el canal t un paper important per al provement d'aigua potable de l'aglomeraci d'Anvers.

Enllaos.
El canal es connecta amb el Netekanaal, el canal Dessel-Turnhout-Schoten, el canal Bocholt-Herentals i canal Briegden-Neerharen a Flandes i canal de Lanaye, canal Haccourt-Vis i el canal de Monsin a Valnia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194497" title="Eytan Fox" nonfiltered="621" processed="618" dbindex="80621">
Eytan Fox (         ) (Nova York, 1964) s director de cinema israeli.

Va nixer a Nova York, amb dos anys per, va anar a viure amb la seva famlia a Israel. El seu pare, Seymor (Shlomo) Fox, era rab i la seva mare, Sarah Kaminker-Fox, tcnica d'urbanisme a Jerusalem. Eytan va crixer a Jerusalem, va passar per l'exrcit i va estudiar a l'Escola de Cinema i Televisi de la Universitat de Tel Aviv. En l'actualitat s'est a Vallbone(Frana).

Amb la seva primera pelcula "After" (1990), centrada en la identitat sexual a l'exrcit, "carrega contra" el mite del mascle dels soldats israelians. 

"Iossi i Jagger"  (2002, amb Yehuda Levi i Ochad Knoller) i "Caminar damunt les aiges" (2004, amb Lior Ashkenazi) li suposen un gran xit de pblic i de crtica que es reconeix als festivals de cinema internacionals.

Filmografia.

1990, After (Time Off), (    ) curtmetratge;
1994, La Canc de la Sirena, (           );
1997, Gotta have heart, (          );
2002, Iossi i Jagger, (       '   ) ;
2004, Caminar damunt les aiges, (            );
2006, La bombolla, (     );















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194498" title="Gran Premi del Jap del 1990" nonfiltered="622" processed="619" dbindex="80622">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1990 disputat al circuit de Suzuka el 21 d'octubre del 1990. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:      Ayrton Senna   1: 36. 996;
 Volta rpida:  Riccardo Patrese   1: 44. 233  a la volta 40. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194505" title="Norman Foster" nonfiltered="623" processed="620" dbindex="80623">

 
 

 
Norman Foster, Bar Foster de Thames Bank OM (Manchester, 1 de juny de 1935) s un arquitecte britnic. Va estudiar arquitectura en la universitat de Manchester i va obtenir desprs una beca per a prosseguir els seus estudis a la Universitat de Yale. s un dels arquitectes contemporanis amb major renom i reconeixement internacional.

De retorn a Anglaterra, Foster va treballar durant un temps amb l'arquitecte Richard Buckminster Fuller i va fundar el 1965 l'estudi d'arquitectes Team 4, juntament amb la seva primera dona Wendy, Richard Rogers i l'esposa d'aquest, Sue. Dos anys ms tard el nom de l'estudi va ser canviat i va quedar en Foster And Partners. Els projectes inicials de Foster es caracteritzen per un estil "high-tech" molt pronunciat, influt tamb pels criteris del seu soci Rogers. Ms endavant les lnies dels seus edificis se suavitzen i desapareix en bona parteix aquest carcter tcnic dut a l'extrem. En tot cas, els projectes de Foster i els seus socis duen un marcat segell industrial, en el sentit que empren en els edificis elements que es repeteixen multitud de vegades, pel que sn fabricats en llocs allunyats de l'obra. 

El 2007, Norman Foster ha dissenyat el seu primer celler, Portia, per al grup vincola espanyol Faustino en la localitat burgalesa de Gumiel de Izn. Tamb s l'encarregat de la futura remodelaci de l'estadi del Futbol Club Barcelona.

Actualment, l'estudi de Foster i els seus associats t oficines a Londres, Berln i Singapur, amb una plantilla de 500 persones. 

Premis i reconeixements. 

Foster va rebre el ttol de Sir el 1990 i se li va conferir l'Ordre de Mrit el 1997. El 1999, La reina Isabel II li va atorgar el ttol nobiliari vitalici de Bar Foster de Thames Bank.

Tamb ha rebut diversos premis importants d'arquitectura, com la medalla d'or de l'institut americ d'arquitectura i, el 1999, el prestigis premi Pritzker.

Obres representatives. 
 
Redisseny del Reichstag, Berln.
Torre del Commerzbank, Frankfurt del Main.
Pavell esportiu de Hchst, (Frankfurt del Main).
Biblioteca de la Universitat Lliure de Berln, Berlin.
Ampliaci de l'Aeroport Internacional de Pequn. ;
Seu principal de la Hong Kong and Shanghai Banking Co, Hong Kong.
Aeroport Internacional de Hong Kong .
rea d'Oci i Cultura de la Ciutat del Motor d'Arag, Alcanys, Terol.
Celler Portia, Gumiel de Izn, Burgos. ;
Torre de Collserola, Serra de Collserola, Barcelona.
Metro de Bilbao, Bilbao.
Pont de les arts, Valncia.
Palau de Congressos, Valncia.
Torre Caja Madrid, Madrid.
Viaducte de Millau, Millau, Frana.
Centre de les Arts Visuals Sainsbury, Universitat de East Anglia, Norwich.
Central de distribuci de Renault, Swindon;
Aeroport de Stansted.
Cobriment del pati interior del Museu Britnic, Londres.
Pont del Millenni (Millennium Bridge), Londres.
New Wembley, Londres.
Torre Swiss Re, seu principal de la Swiss Re, Londres.
Ajuntament de l'rea metropolitana, Londres.
Ampliaci de l'estadi Camp Nou del Futbol Club Barcelona, Barcelona (en projecte).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194507" title="Benedetto Croce" nonfiltered="624" processed="621" dbindex="80624">
Benedetto Croce (Pescasseroli, 25 de febrer de 1866   20 de novembre de 1952), escriptor, filsof i poltic itali. Va escriure sobre molts temes  filosofia, histria, esttica  i va exercir una gran influncia en altres figures del pensament itali, com per exemple Antonio Gramsci.

Biografia.
Va nixer el 25 de febrer de 1866 en Pescasseroli, a la regi italiana dels Abruos, en el si d'una famlia benestant. Tot i que la seua educaci va ser estrictament catlica, a partir dels 18 es va convertir en ateu, no tornant a professar cap religi durant la resta de la seua vida. L'any 1883, mentre estava de vacances amb la seua famlia a la localitat de Casamicciola, a l'illa d'Ischia, un terratrmol va destruir la casa on s'allotjaven. Sa mare, son pare i la seua nica germana van morir, mentre que ell va quedar enterrat sota les runes, salvant-se per poc.

Desprs d'aquest accident va heretar tota la fortuna familiar, la qual cosa li va permetre viure amb cmodament la resta de la seua vida i dedicar tot el seu temps a la filosofia.

A mesura que augmentava la seua fama, va ser encoratjat a dedicar-se a la poltica, sent nomenat senador l'any 1910. Va criticar obertament la participaci italiana en la Primera Guerra Mundial per considerar-la una guerra sucida, la qual cosa, si b en un principi li va fer molt impopular, va fer que la seua reputaci s'afirmara desprs del final de la guerra, esdevenint des d'aleshores una figura poltica molt respectada.

Del 1920 al 1921 va ocupar el crrec de ministre per a la Instrucci Pblica, en el cinqu i ltim govern de Giovanni Giolitti. Desprs de l'assassinat del poltic socialista Giacomo Matteotti el 1924, va trencar amb el moviment feixista. Quan l'any 1925 Giovanni Gentile va publicar el seu Manifest dels Intellectuals Feixistes, Benedetto Croce public el Manifest dels intellectuals antifeixistes, en el que denncia la violncia i la falta de llibertat del rgim, allunyant-se posteriorment de la vida poltica, a la que no tornar fins desprs del final de la Segona Guerra Mundial, quan davant la confusi poltica en qu cau el pas, va intentar mediar entre els diversos partits antifeixistes.

D'aquesta manera va ser ministre sense cartera de diversos governs fins que l'any 1943 va ser nomenat secretari del Partit Liberal, partit que va abandonar l'any 1946. Aquest mateix any fund a Npols l'Institut Itali per als Estudis Histrics, destinant per a la seua seu un apartament de la seua propietat. Durant tota la seua vida poltica fins a la seua mort l'any 1952 va ser un dels personatges pblics ms respectats a Itlia.

Pensament.
La Filosofia de l'Esperit.
Croce aprofundeix tant en el marxisme com en l'idealisme hegeli: segons aquest ltim, la realitat es dna com a esperit que contnuament es determina i, en cert sentit, es realitza. L'esperit es configura llavors com la fora que anima la realitat, que s'autoorganitza dinmicament convertint-se en Histria segons un procs racional.

De Hegel i d'altres idealistes alemanys com Fichte, Croce empra el carcter racionalista i dialctic: el coneixement es produiria a travs de processos de mediaci entre all particular i all universal, entre all concret i all abstracte, i a partir d'ac crea un sistema propi que va anomenar la Filosofia de l'Esperit. Croce va ser un ardent idealista, i negava una altra realitat a banda dels conceptes purs, que eren per a ell d'una banda les Idees de Plat, per per una altra tamb les categories de Kant. va arribar a la conclusi que si tota la realitat podia enquadrar-se en una idea, tota la realitat podia reduir-se a conceptes lgics. Gran part de la seua obra va tractar, per aix, de la lgica.

Croce rebutjava totes les religions, perqu considerava que aquestes presentaven una inacceptable falta de lgica, rebuig que va ampliar aix mateix a la metafsica, la qual considerava una simple justificaci de les idees religioses.

Esttica.
L'esttica es configura en primer lloc com a activitat terica basada en els sentits, en les representacions i les intucions que tenim de la realitat. L'objecte fonamental de l'esttica  que s tamb la cincia de l'expressi  s el llenguatge.

L'art no s per tant una producci exclusivament sensible, sin una reflexi conceptual que si b no s un mer fet social (a la manera dels positivistes), posseeix un estatut particular i especfic: l'art s l'expressi d'una intuci lrica que commou emotivament a l'intellecte, perqu vincula sentiment i sentit.

Lgica.
L'activitat terica no s'uneix noms a la intuci (a l'mbit esttic) sin que participa de l'element racional, apuntant a l'esfera d'all universal. La meta d'aquesta activitat s l'elaboraci del concepte pur, universal i concret.

El concepte pur explica la veritat universal, mentre que els conceptes cientfics no sn sin pseudoconceptes, instruments prctics construts fictciament. La lgica de Croce s tamb histrica, en la mesura que ha d'analitzar la gnesi i desenvolupament histric del seu objecte d'estudi.

La Filosofia de la Prctica.
Croce dna molta importncia a la voluntat individual, que no s sin l'economia, tenint un fort sentit de la realitat i de les pulsions que regulen la vida humana. Com la construcci de la realitat s racional, no t per qu coincidir amb la dels altres, naixent llavors les disciplines socials que organitzen la vida dels individus.

El dret, nascut d'aquesta manera, s en un cert sentit amoral, perqu els seus objectius no coincideixen amb els de la moral. Igualment autnoma s l'esfera poltica, que s entesa com a lloc de trobada/desencontre entre interessos diferents, essencialment conflictiva perqu el conflicte s el que caracteritza la vida.

Croce critica la idea d'Estat de Hegel, considerant que l'Estat no t cap valor filosfic ni moral, sent simplement un agregat d'individus que organitzen les seues relacions jurdiques i poltiques.

Concep, aix, l'tica com a expressi de la voluntat universal, prpia de l'esperit; no hi ha una tica natural o una tica formal, i per tant no hi ha continguts eterns propis de l'tica, que es defineix simplement com l'actuaci de l'esperit, que manifesta de forma racional actes i comportaments particulars. Tot aix succeeix sempre tenint com a horitz la millora contnua del ser hum.

L'Historicisme.
La teoria de Croce s fortament historicista; la histria t tamb un horitz gnoseolgic concret, perqu en primer lloc s coneixement, i coneixement contemporani, per la qual cosa la histria no s el passat, sin que s viva en quant el seu estudi est motivat per un inters que sorgeix en el present.

La historiografia s, en segona instncia, til per a comprendre la racionalitat ms profunda del procs de l'esperit, no sent un coneixement abstracte, sin de fets i experincies ben precises. El coneixement histric ens illumina sobre la gnesi dels fets.

Croce critica als illuministes, i en general a qualsevol que vulga individualitzar els absoluts que regulen la histria i la transcendeixen: la realitat s histria, en la seua totalitat, i la histria s la vida mateixa, que es desenvolupa autnomament seguint els seus propis ritmes i les seues prpies raons. s un cam progressiu que no ha de constituir una certesa sobre la qual desanimar-se: aquesta conscincia ha de ser confirmada per un inters constant dels homes, i els seus resultats no sn previsibles ni mai no han de presuposar-se.

La Histria es converteix llavors en a histria de la llibertat, del mode en qu el ser hum evoluciona i realitza la seua existncia. La llibertat es tradueix en el pla poltic en el liberalisme: una espcie de religi de la llibertat que s imprescindible en el progrs historicopoltic.

Obra.
L'obra de Croce pot ser dividida en tres perodes: el dels estudis histrics i literaris en el que realitza un acostament al marxisme, el perode de maduresa en qu escriu les seues obres filosfiques sistemtiques i un ltim perode d'aprofundiment teric i revisi de la Filosofia de l'Esperit en clau historicista.

Materialisme histric i economia marxista (1900).
L'esttica com a cincia de l'expressi i lingstica general (1902).
La lgica com a cincia del concepte pur (1909).
Breviari d'esttica (1912).
Assaig sobre Hegel (1912);
Teoria i histria de la historiografia (1917).
El Conte dels Contes (1925);
Manifest dels intellectuals antifeixistes (1 de maig de 1925).
ltims assajos (1935).
La poesia (1936).
La Histria com a pensament i acci (1938).
El carcter de la filosofia moderna (1941).
Filosofia i Historiografia (1949).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194509" title="Os Pinos" nonfiltered="625" processed="622" dbindex="80625">
L'himne gallec (Os Pinos) s el smbol acstic ms solemne de Galcia com a comunitat poltica. El text sn les dues primeres parts del poema Queixumes dos pinos de Eduardo Pondal, i la msica est composta per Pascual Veiga.

Es va estrenar a L'Havana en 1907 i, com la Bandera de Galcia, s fruit de l'emigraci. Des de 1907 fins a 1923, l'himne gallec va ser cantat per regionalistes i agraristes en els seus actes i a poc a poc va anar sent acceptat. Quan es va prohibir l's durant la dictadura de Primo de Rivera, les societats gallegues de Amrica van intensificar el seu inters per la seva interpretaci pblica. Amb la Segona Repblica va adquirir reconeixement oficial.

Es va evitar durant el franquisme i fins i tot durant l'etapa de aperturisme noms es cantava, com a molt, en actes culturals i com una can ms dintre del folklore gallec. Des de 1960 comena a interpretar-se de manera ms explcita, encara que dissimulant els seus aspectes ideolgics. En concret, es cantava noms la primera part.

En 1975, mentre tenien lloc uns actes folklrics en la festa de l'Apstol, la gent va comenar a aixecar-se per a cantar-lo. A l'any segent es va instaurar aquest costum de manera definitiva en la Plaza da Quintana, ratificat tamb per les autoritats assistents. Els centralistas l'assumirien, finalment, en la campanya electoral de 1977.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194521" title="Troleibs" nonfiltered="626" processed="623" dbindex="80626">



El troleibs, tamb conegut com trolley o trlei, s un autobs elctric alimentat per dos cables superiors des d'on pren l'energia elctrica, mitjanant dues astes. El troleibs no fa s de vies especials o guies a la calada, la qual cosa el fa un sistema ms flexible. Compta amb pneumtics de cautx en comptes de rodes d'acer en guies com els tramvies.

Al Pas Valenci funciona el TVR (transport de via reservada) a la ciutat de Castell de la Plana amb el TVRCas i existeixen projectes d'implantaci del troleibs a altres ciutats com Benidorm.

 Histria .

La histria del troleibs comena el 29 d'abril de 1882, quan Ernst Werner von Siemens fa caminar el seu Elektromote en un suburbi de Berln, que va funcionar fins al 13 de juny de 1882. La primera lnia experimental, desenvolupada per Lombard Grin es va posar en marxa per a l'Exposici Universal de Pars de 1900. Max Schiemann fa un salt decisiu quan el 10 de juliol de 1901 implanta la primera lnia de troleibusos per a transport pblic a Bielathal (a prop de Dresden) a Alemanya.

El desenvolupament del troleibs data de la primera dcada del segle XX, quan va semblar ser un punt mig natural entre els vehicles elctrics (tramvia) i els autobusos a gasolina. Els sistemes de troleibs poden evitar obstacles a la via que un tramvia no ho pot fer, el que augmenta la seguretat i no requereix l'alta inversi d'una lnia de tramvia. Tamb presenta una capacitat de transport intermdia entre els mnibus i els tramvies (menys capacitat que un tramvia, ms que un mnibus) per hora i per direcci. El troleibs es va desenvolupar mpliament als pasos de l'Europa Oriental o de l'URSS on es van implantar a gaireb totes les ciutats amb ms de 200.000 hab.

Alguns sistemes de transport pblic, comenant per la Brooklyn-Manhattan Transit Corporation (BMT) de Nova York van enunciar el concepte dall-four. Aix s l's d'autobusos, troleibusos, tramvies i metros com un sistema integrat i complementari entre els sistemes ms lleugers i els ms pesat. En especial els autobusos i troleibusos es van considerar un sistema per a recorreguts curts que completava altres sistemes de ms llarg recorregut, i ms rpids, com el metro, tren lleuger o tren urb.

 Avantatges .

Els troleibusos sn de particular importncia per a ciutats escarpades o muntanyoses on l'electricitat s ms efectiva que el disel al moment de pujar turons; a ms, tenen millor adherncia que els tramvies.

Els troleibusos, igual que tots els vehicles elctrics, solen veure's com un mitj de transport ms respectus amb l'ambient que els autobusos que usen hidrocarburs. La utilitzaci d'energia produda en centrals elctriques t avantatges sobre els motors d'explosi: s ms eficient, pot usar major varietat de combustibles i s ms convenient per al control de la contaminaci.

Un altre avantatge que rares vegades est present en altres vehicles s que poden generar energia elctrica a partir de l'energia cintica quan frenen o van en baixada en un procs anomenat regeneraci de frenada.

S'ha suggerit que els troleibusos es tornaran obsolets en una economia d'hidrogen. Tanmateix, la transmissi directa d'electricitat, com la utilitzada al troleibs, s molt ms eficient que la producci, el transport, l'emmagatzemament i l'aprofitament energtic de l'hidrogen en celles de combustible.

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194524" title="Biologia de sistemes" nonfiltered="627" processed="624" dbindex="80627">
La biologia de sistemes s una branca de les cincies naturals que es centra en l'estudi sistemtic de les interaccions complexes en els sistemes biolgics.

A diferncia dels mtodes clssics d'estudi usats en la biologia tradicional, la biologia de sistemes empra fonamentalment la modelitzaci. Aquestes tcniques sorgeixen fonamentalment de l's de models matemtics que descriuen el comportament del sistema en estudi. Els models permeten predir el comportament del procs com un sistema dinmic, generalment tractat com una xarxa complexa, i comparar-lo amb les observacions experimentals.

Per la seva prpia naturalesa, la biologia de sistemes s inherentment una rea interdisciplinria. Solen trobar-se, a ms de bilegs i bioqumics, professionals i especialistes en matemtiques, fsica, enginyeria de control i teoria de sistemes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194526" title="Nnius" nonfiltered="628" processed="625" dbindex="80628">

El nnius s un mecanisme que permet augmentar la precisi a l'hora de mesurar distncies o altres magnituds. Fa servir una escala secundria per indicar en aquesta escala, amb ms aproximaci, quan la mesura es troba entre dues marques de l'escala principal.

En la seva forma actual va ser inventat pel matemtic francs Pierre Vernier (1580-1637).



 s .

Quan es mesura una llargada el punt zero punt de l'escala indicadora s la mesura real, tanmateix s probable que es trobi entre dos punts de l'escala. La mesura de l'escala indicadora que correspon al parell de graduacions ms ben alineades de d'indicador secundari, dna el valor del dgit de precisi addicional.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194529" title="Skorenovac" nonfiltered="629" processed="626" dbindex="80629">

Skorenovac (srbi:           , Skorenovac, hongars: Szkelykeve, alemany: s un poble ubicat al municipi de Kovin, al districte de Srbia, Banat del Sud, a la provncia autnoma de Vojvodina.

 Geografa .
Les ciutats ms properes sn Kovin (6km), Smederev (17km), Pan evo (30km) i  Belgrad (46km). Les coordenades sn N 44 45'42.9", i E 20 54' 20.72".

Histria.
Histria general.


Durant els anys 1869 i 1886 entre els rius Banatski Brestovac i Danubi hi havia un llogaret anomenat Gyurgyova-Rdayfalva ( ur evo). Al 1869, la poblaci de Gyurgyova comptava amb 396 habitants. Desprs del a primera arribada dels colons, que inclua les famlies hongareses (Palc) de Banatsko Novo Selo, (hongars: jfalu), Jermenovci (hongars: rmnyhza), Sndorfalva, el comtat de Szeged i Banatski Duanovac (hongars: Sz l sudvarnok, alemany: Rogendorf), al 1883, van venir a Skorenovac els primers Skely - unes 645 famlies o al voltant de 2000 persones. 

Ms tard, al 1886, la poblaci va ser traslladada on avui es troben els pobles de Skorenovac i Ivanovo, perqu el Danubi va inundar i aix va destruir completament tota la propietat i terra frtil del poble, a part de qu les vides dels seus habitants estaven en perill permanent.



El poble d'Skorenovac (que en aquell temps es deia Skkelykeve), va ser fundat l'any 1886, durant el regnat de Francesc Josep I. El seu territori era a Torontl Vrmegye, un comtat del Regne d'Hongria. L'any 1912, pertanyia al comtat de Temes Vrmegye. L'any 1888 el poble comptava amb 506 cases i al 1910 amb 685 cases.

Molts dels colons van ser hongaresos Szkely que van venir des de Bukovina i unes quantes famlies alemanes que van venir de Plandite i Plo ice. Entre els primers tamb hi havia famlies blgares de Dude tii Vechi (hongars: beseny , alemany: Altbeschenowa, blgar de Banat: Str Binov)

 Noms histrics del poble i de la regi .

Noms histricos de la regi:
 Zkorenovetz Terra (1412) ;
 Zkorenocz Puszta;
 Villa Regalis (1428)  ;

Noms histrics del poble:
 Nagygyrgyfalva (1883-1886);
 Szkelykeve (1886-1922);
 Skorenovac (desde 1922);
 Skorenowatz (usat pels alemanys en diferentes perodes);

 Economia, religi i educaci - dates importants .
1885 - Arriba el primer mestre permanent, Jnos Mischel, al poble de Gyurgyova, i desprs al 1886, a Skorenovac. ;
1886 - El primer jutge d'Skorenovac va ser goston Kollr (1886-1890).;
1889 - Es va acabar el primer edifici escolar. Els mestres van ser: Johan Steiner (Director y mestre), Jnos Mischel (mestre), Ottilia Mller (mestra), i Etelka Somogyi (mestra). A l'any escolar de 1905/06, l'escola comptava amb 561 alumnes. L'escola elemental, per aquell temps, tenia 6 graus. Els membres del comit escolar al 1930, van ser: Imre Lszl , Mihly Fehr, Francz Wintergerst, Bna Boszilkov, Jzsef Medgyessy i Andrs Varga .
1892 - El 18 de desembre es va inaugurar l'eglsia catlica. El primer mossn va ser Ferenc Deleme (1892-1898);
1894 - El 25 de novembre es va fundar l'Associaci d'agricultors acreditors. El seu president va ser Ferenc Deleme, i l'associaci comptava amb 71 membres.
1895 - El 6 d'octubre, es va fundar la primera bibliotca, que comptava amb 50 membres. El president va ser  Ferenc Deleme, i el bibliotecari Jnos Hajagos.
1898 - Dr. Jzsef Klein, el metge amb el lloc de feina fix, en Kovin, va acceptar atendre de forma permanent als habitants d'Skorenovac.
1899 - Es va establir la primera brigada de bombers. El seu president va ser Johan Kirchgsner i el cap de bombers va ser Johan Mischel. La brigada comptava amb 60 membres.
1900 - Es va establir el primer metge permanent a Skorenovac, el Doctor Edt Urbanek.
1906 - Es va fundar l'associa de caadors que comptava amb 14 membres. Els fundadors van ser Gyula Szabatka i Dezs Try.
1912 - Katalin Rger va inaugurar el primer mol amb motor. Va funcionar fins els anys 70, quan el van tancar.
1913 - El 27 d'abril, es va fundar l'Associaci de consumidors "Hangya". El seu president va ser Aladr Wikel, i l'associaci comptava amb 128 membres. La botiga tamb es va inaugurar el mateix any.
1924 - La Creu Roja va iniciar la seva lavor humnaitria, per es van establir oficialment a la organizacin a Skorenovac l'any 1931. La organitzaci tenia 57 membres, i el president va ser Omre Lszl.
1925 - Es va fundar la societat cultural (hongars: Kultrszvetsg, alemany: Kulturbund). A partir del 1948, obt el nom de KUD "Petfi Sndor".
1932 - Es va fundar l'associaci d'artensans amb Andrs Bircsak, el sabater, com a president.
1932 -  El 14 de gener, es va fundar el club de futbol "Kk Duna" (en hongares vol dir "Danubi blau"). El president va ser Milivoj  urkin i el vicepresident el Dr. Imre Lzsl. Els jugadors van ser: Antal Fazekas , Jnos Szirk, Stanko Erdeljan, Jzsef Borss, Jnos Brasny, Jzsef Boszilkov, Pubi Hubert, Istvn Kiss, Imre Galac, Tams Jung, Dezs Kova evi , Istvn Urbn, Imre Komromi, Jnos Miglci, Mile Peri ,  uro Stanisavljevi  y Slavko Ivkov.

 Poblaci i els grups tnics amb ms nombre .
Taula 1.




Taula 2.




 Grfic .

                                               




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194546" title="Wes Montgomery" nonfiltered="630" processed="627" dbindex="80630">


John Leslie "Wes" Montgomery (6 March 1923 - 15 June 1968) s un guitarrista nord-americ de jazz i l'avi de l'actor Anthony Montgomery

Discografia selecta.


 Fingerpickin' (1958);
 Far Wes (1958);
 The Wes Montgomery Trio (1959);
 The Incredible Jazz Guitar of Wes Montgomery (1960);
 Cannonball Adderley and the Poll-Winners (1960);
 Movin' Along (1960);
 The Montgomery Brothers (1960);
 The Montgomery Brothers in Canada (1961);
 So Much Guitar! (1961);
 Groove Yard (1961);
 Bags Meets Wes! (with Milt Jackson) (1961);
 Full House (1962);
   (1963);
 Boss Guitar (1963);
 Guitar On The Go (1963);
 The Alternative Wes Montgomery  (1963);
 Portrait of Wes (1963);
 Movin' Wes  (1964);
 Bumpin'  (1965);
 Smokin' at the Half Note (1965);
 Goin' Out of My Head  (1965);
 Tequila  (1966);
 California Dreaming  (1966);
 Jimmy & Wes: The Dynamic Duo   (1966);
 Further Adventures of Jimmy and Wes  (1966);
 A Day in the Life  (1967);
 Down Here on the Ground  (1968);
 Road Song  (1968);
 Willow Weep for Me (1968);



Enllaos externs (en angls) .
 Wes Montgomery Unedited;
 Wes Montgomery transcriptions;
 Wes Montgomery discography;
 Biography at the All Music Guide;
 Wes Montgomery guitar tabs;
 Wes Montgomery Park (Indianapolis);
 Biografia del seu net Anthony Montgomery -  ;
 Wes Montgomery tribute;
 The Work of Claus Ogerman ;
 Find-A-Grave profile for Wes Montgomery;

Discografiques.
 http://www.jazzdisco.org/wes/dis/c/;
 http://www.edfila.com/wes/;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194547" title="Batalla del Berzina" nonfiltered="631" processed="628" dbindex="80631">

La Batalla del Berzina va tenir lloc durant les guerres napoleniques del 26 al 29 de novembre 1812 al riu Berzina, actualment a Bielorssia, entre l'exrcit francs de Napole i els exrcits russos de Kutusov,  Wittgenstein i Tchitchagov.

La batalla es va esdevenir en ple hivern rus  a prop del poble Studienka, on les tropes franceses van aprofitar un gual per a construir dos ponts temporanis sobre el Berzina. El dia 26, l'exrcit francs comena a travessar el riu, per l'operaci progressa massa poc a poc. El general francs Jean-Baptiste Ebl va exhortar les tropes a accelerar el pas del riu en anunciar que els ponts seran incendiats el 29 al mat per a bloquejar el pas a les tropes russes. Al moment d'incendiar-los, milers de persones, moltes malaltes i afeblides, van romandre abandonades del costat 'rus'.  

Tot i que els francesos van considerar la batalla com un xit militar, el cost hum, estimat en ms de 30.000 baixes va ser enorme: un ter va caure sota les armes russes i la resta va morir de fam i de fred. En francs, el mot brzina va esdevenir un sinnim de fracs total amb massa desgast.

La batalla del Berzina a les arts.
La batalla va inspirar moltes obres d'art, com les pintures de January Sudocholski, les novelles Guerra i pau de Tolstoi i Adieu! de Balzac, el Lied Beresinalied del compositor Friedrich Wilke amb lletra del poeta Ludwig Giseke, l'Obertura 1812 del compositor Piotr Ilitx Txaikovski 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194550" title="Universitat de Manchester" nonfiltered="632" processed="629" dbindex="80632">
 
La Universitat de Manchester s una gran universitat de la ciutat de Manchester, Anglaterra. L'actual Universitat de Manchester es va conformar l'any 2004 amb la Universitat Victoria de Manchester (comunament coneguda com Universitat de Manchester, abans de la fusi), i la University of Manchester Institute of Science and Technology.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194554" title="Biobutanol" nonfiltered="633" processed="630" dbindex="80633">
El butanol s, a diferncia del bioetanol, un combustible no corrosiu, que pot ser distribut a travs de les canalitzacions actualment existents (oleoductes) i utilitzat directament en els cotxes de gasolina sense necessitat de modificar-los. 

La matria base s la mateixa que la de l'etanol - cultius energtics com la remolatxa, la canya de sucre, el gra del blat de moro, la melca, el blat i la tapioca aix com productes intermediaris de l'agricultura com la palla i la panotxa de blat de moro. 

Enllaos externs. 
 BP DuPont Biofuels;
 BP i Dupont Biobutanol;
 Dupont, BP s'uneixen per a produir biocombustibles.
 Full de Dades de Biobutanol (PDF);
Pgina de Environmental Energy Inc: butanol.com;
Green Car Congress;
butanol vista 3D i fitxer  pdb;
 La fermentaci Acetona-butanol revisada.
 El Ministeri d'Agricultura impulsar el la producci agroenergtica i els biocombustibles;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194555" title="Llista dels Primers ministres de Finlndia" nonfiltered="634" processed="631" dbindex="80634">




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194556" title="Didgeridoo" nonfiltered="635" processed="632" dbindex="80635">
El didgeridoo s un instrument musical, tradicional dels aborgens autralians.



El didgeridoo consistix en un tub de fusta d'un metre de llargaria, normalment de eucaliptus, que els trmits han buidat i que pot ser aprofitat per bufar-hi dins. El didgeridoo sol estar decorat amb els smbols tradicionals de la pintura aborigen autraliana. Com a intrument tracional que s, no havia tingut una afinaci estndar fins recentment, no obstant, les afinacions ms tradicionals s'aproximaven al do o al re, encara que hi havia didgeridoo afinats entre el la i el fa. El didgeridoo s'utilitza com a instrument solista, per en realitat no pot fer melodies ja que no s un tub foradat i sols t una nica obertura d'eixida del so. Per tant s ms valorat pel so envolvent que produix.

Enllaos externs.

  iDIDJ Australia: Australian Didgeridoo Cultural Hub;
  Dreamtime, the site of the World Famous Didjeridu Mailing List;
  The physics of the didj;
  It's as Irish as - er - didgeridoo;
  DidgeWorld;
  Didge Circular Breathing;
  Extensive articles Tutorials and Interviews;
  Didgeridoo Acoustics des de Music Acoustics.
  Playing the Didgeridoo - A Foundation diagrames, mp3 i altres.
  Manikay.Com Banc de dades amb gravacions tradicionals de didgeridoo.
   Guia del didgeridoo.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194563" title="Wambez" nonfiltered="636" processed="633" dbindex="80636">

Wambez s un municipi francs, situat al departament de l'Oise, dins la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 123 habitants.

Situaci.

Wambez es troba al oest del departament de l'Oise.

Administraci.

L'alcalde de la ciutat s Jacques Lassalle (2007-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

Vegeu tamb.

Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.

Wambez al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Wambez;
Wambez a WikiMapia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194565" title="Charmes (Aisne)" nonfiltered="637" processed="634" dbindex="80637">

Charmes s un municipi francs, situat al departament de l'Aisne, dins la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 1.749 habitants.

 Situaci .

Charmes es troba al centre-oest del departament de l'Aisne.

 Administraci .

L'alcalde de la ciutat s Bruno Cocu (2001-2008).

 Histria .

 Demografia .



 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .

Llistat de municipis de l'Aisne;

 Enllaos externs .

Charmes al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Charmes;
Charmes a WikiMapia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194567" title="Yevgeny Kafelnikov" nonfiltered="638" processed="635" dbindex="80638">

Yevgeny Aleksandrovich Kafelnikov (en rus:                                  ) (Sochi, Rssia, 18 de febrer de 1974) s un exjugador professional de tennis. 





Torneigs de Grand Slam.
 Campi individuals (2) .


 Finalista en individuals (1) .


Campi en dobles (4).


Finalista en dobles (1).


Ttols (53: 26+27).
Individuals (26).




Finalista en individuals (20).
1994: Hamburg (perd contra Andrei Medvedev);
1995: Nia (perd contra Marc Rosset);
1996: Rotterdam (perd contra Goran Ivanisevic);
1996: Sant Petersburg (perd contra Magnus Gustafsson);
1996: Halle (perd contra Nicklas Kulti);
1996: Stuttgart (perd contra Thomas Muster);
1996: Pars (perd contra Thomas Enqvist);
1996: Moscou (perd contra Goran Ivanisevic);
1997: Tennis Masters Cup (perd contra Pete Sampras) ;
1997: Marsella (perd contra Thomas Enqvist) ;
1998: Taixkent (perd contra Tim Henman);
1998: Stuttgart (perd contra Richard Krajicek);
1999: Mont-real (perd contra Thomas Johansson);
1999: Washington DC (perd contra Andre Agassi);
2000: Obert d'Austrlia (perd contra Andre Agassi);
2000: Londres (perd contra Marc Rosset);
2000: Estocolm (perd contra Thomas Johansson);
2001: Taixkent (perd contra Marat Safin);
2001: Pars (perd contra Sebastien Grosjean);
2003: Mil (perd contra Martin Verkerk);

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


A = No va participar al torneig.

 Enllaos externs .

 Perfil de l'ATP ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194572" title="Couvron-et-Aumencourt" nonfiltered="639" processed="636" dbindex="80639">

Couvron-et-Aumencourt s un municipi francs, situat al departament de l'Aisne, dins la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 1.015 habitants.

 Situaci .

Couvron-et-Aumencourt es troba al centre del departament de l'Aisne.

 Administraci .

L'alcalde del municipi s Edmond Sebestyen (2001-2008).

 Histria .

 Demografia .



 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .

Llista de municipis de l'Aisne;

 Enllaos externs .

Couvron-et-Aumencourt al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Couvron-et-Aumencourt;
Couvron-et-Aumencourt a WikiMapia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194574" title="Shaman king" nonfiltered="640" processed="637" dbindex="80640">
Shaman King s un manganime shonen, dibuixat per Hiroyuki Takey. 
La serie anime consta de 64 capitols, i el manga de 32 tonkobn (ms de 200 captols).

 Argument .
Shaman King va d'un noi, en Yoh Asakura, que s shaman; pot fusionar la seva nima amb la dels esperits per acoplar les seves habilitats i aconseguir unes caracterstiques impressionants.
T un somni (b, de fet el t la seva promesa, l'Anna Kyoyama): vol ser el Shaman King. 
Cada 500 anys es fa un torneig entre shamans, el Shaman Tournament o la Shaman Fight, per decidir qui ser el Shaman King. En aquesta lluita hi participen shamans de totes les cultures i llocs del mn diferents. El que arribi a ser Shaman King tindr el privilegi de fusionar el seu esperit amb el del Spirit King (Rei dels Esperits)
Al llarg de l'histria es troba amb diversos amics i enemics.

 Personatjes Principals .
Yoh Asakura: s el protagonista de la srie. Destaca pel seu carcter extrovertit i despreocupat; sempre sembla que estigui als nvols. Es preocupa molt pels seus amics i no els deixa mai de banda. Encara que no ho sembli, s un shaman molt poders.

Anna Kyoyama: s la promesa d'en Yoh, per acord dels seus pares. s una itako molt poderosa, per ella no va voler aquest poder des de bon principi. El seu poder comprenia el fet de sentir el pensament de les persones, i aix la va portar a descobrir que els seus pares li tenien por pels seus poders. Es va anar tancant ms i ms, fins que en Yoh la va rescatar, derrotant el seu Oversoul, un ogre (aix noms passa al manga). s una noia molt manaire i sempre fa fer totes les feines de casa als altres, ja que s molt vaga. S'encarrega personalment dels entrenaments d'en Yoh, especialment durs. Tot i aix, s una noia carinyosa (molt en el fons) i s'estima molt el seu proms.

Len Tao: Shaman provinent de China. s molt altiu i orgulls. Depn de quins doblatjes se'l coneix com a Ren Tao.

Horo Horo Usui: Aquest noi s un ainu, raa orgullosa del nord del Jap. Estima molt la natura i la vol protegir. Tamb s'estima molt el seu esperit, en Kororo, i tamb vol protejir la seva espcie. Per aix, el seu somni s construir un enorme camp de plantes per tot el mn. s una persona que sempre est fent broma, i acta abans de pensar. s una mica pervertit, per res comparat amb en Ryu. Sempre s'est picant amb en Len, tot i que en el fons sn molt bons amics i es preocupen l'un per l'altre. (Amistat que queda demostrada quan en Len s assassinat; a en Horo Horo se'l veu ms afectat que als altres) El seu nom real s Horokeu Usui (llop de les neus en dialecte ainu)

Lyzerg Diethel: Shaman provinent d'Anglaterra. Est decidit a acabar amb en Hao de totes totes. 

Chocolove Mattel: Shaman provinent de Nova York. Es creu el rei del riure, i sempre rep pals dels altres, a qui no els hi fan gens de grcia les seves bromes.

Bkuto no Ryu: El seu nom en catal seria "Ryu, el de l'espasa de fusta". Rep aquest nom perqu sempre va amb la seva espasa de fusta, que es amb qui fa l'Oversoul.

Manta Oyamada: No s ben b un shaman, per tamb pot veure esperits. s el millor amic d'en Yoh. En el doblatje angls se'l coneix com Morthy Oyamada

Hao Asakura: s l'antagonista de la srie. El "verdader" Hao va viure fa 1000 anys, durant una gran guerra. Tenia el poder de llegir la ment de les persones i, malgrat n'ajudava moltes, descobria que moltes d'elles no li estaven agrat. Va comenar a cobar un sentiment d'odi cap aquestes persones, i va acabar odiant els humans. Volia esdevenir el Shaman King per acabar amb l'humanitat, per el van matar. 500 anys desprs, i grcies a la seva habilitat per poder reencarnar-se, va tornar a provar de convertir-se en el Shaman King. Tampoc ho va aconseguir, per va poder robar l'Esperit del Foc, un esperit realment poders. En la seva vida actual, al moment de reencarnar-se alguna cosa va anar malament i el seu esperit es va dividir en dues parts: la primera, amb menys poder per un cor pur, va ser en Yoh; la segona, amb gran part del poder i, evidentment, tota la maldat, va esdevenir en Hao. En el doblatje angls se'l coneix com a Zeke Asakura 

 Esperits Principals .
Amidamaru: Esperit d'en Yoh

Bason: Esperit d'en Len

Kororo: Esperit d'en Horo Horo

Morphine: Esperit d'en Lyzerg

Mic: Esperit d'en Chocolove

Tokageroh: Esperit d'en Ryu



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194575" title="Oleoducte" nonfiltered="641" processed="638" dbindex="80641">
 

Oleoducte s la canonada i installacions connexes utilitzada per al transport de petroli, els seus derivats i biobutanol, a grans distncies. L'excepci s el gas natural, tamb derivat del petroli, les canonades pel transport del qual, es denominen gasoductes, per estar en estat gass a temperatura ambient. 

Van ser pioners en el transport per mitj d'oleoductes les companyies de Vladmir Shjov i Branobel, a la fi del segle XIX. 

Construcci. 
Els oleoductes sn la manera ms econmica de transportar grans quantitats de petroli per terra. Comparats amb el ferrocarril, tenen un cost menor per unitat i tamb major capacitat. 
A pesar que es poden construir oleoductes sota el mar, el procs s altament costs tant tecnolgica com econmicament; en conseqncia, la major part del transport martim es fa per mitj de bucs petroliers. 

Els oleoductes es fan de tubs d'acer o plstic amb un dimetre intern d'entre 30 i 120 centmetres. On sigui possible, es construeixen sobre la superfcie. Tanmateix, en rees que ms desenvolupades, urbanes o amb flora sensible, s'enterren a una profunditat tpica de 1 metre. 

Operaci. 
El petroli es mant en moviment per mitj d'un sistema d'estacions de bombament construdes al llarg de l'oleoducte i normalment flueix a una velocitat d'entre 1 i 6 m/s. En ocasions s'utilitza l'oleoducte per a transportar dos productes diferents o ms, sense fer cap separaci fsica entre els productes. Aix crea una interfase resultat de la barreja dels productes. Aquesta iinterfase ha de retirar-se en les estacions de recepci dels productes per a evitar contaminar-los. 

El petroli cru cont quantitats variables de cera o parafina la qual es pot acumular dintre de la canonada. Per a netejar-la, poden enviar-se indicadors d'inspecci d'oleoductes, tamb conegut com a  pel seu nom en angls, mecnics al llarg de la canonada peridicament. 

Accidents. 
Els oleoductes transporten material inflamable i voltil, pel que sn font de preocupacions de seguretat 
 17 d'Octubre de 1998 - a Jesse en el delta del riu Nger a Nigria, un oleoducte va fer explosi matant a unes 1200 persones, algunes de les quals estaven recollint gasolina. Aquest s el pitjor de diversos accidents similars en aquest pas. ;
 4 de Juliol de 2002 - La ruptura de l'oleoducte de Enbridge va alliberar petroli cru prop de Cohasset, Minnesota. ;
 12 de Maig de 2006 - un oleoducte va tenir ruptures a prop dels Llacs a Nigria. Un mxim de 200 persones podien haver mort en aquell accident.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194581" title="Petrolier" nonfiltered="642" processed="639" dbindex="80642">
Un petrolier s un vaixell dissenyat per al transport de cru o productes derivats del petroli. Actualment gaireb tots els petroliers en construcci sn del tipus de doble casc en detriment dels ms antics dissenys d'un sol casc (monocasc) degut al fet que sn menys sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en accidents de collisi amb altres bucs o embarrancament.

AbQaiq.jpg|thumb|300px|El superpetrolier AbQaiq pot transportar fins a 2 milions de barrils de cru a bord.]

A partir d'aquest tipus de vaixells, va sorgir el superpetrolier, de major capacitat de crrega i destinat al transport de cru des de l'Orient Mitj al voltant de la Banya d'frica. El superpetrolier Knock Nevis s l'embarcaci ms gran del mn. 

A ms del transport per oleoducte, els petroliers sn l'nic mitj per transportar grans quantitats de cru, a pesar que alguns han provocat considerables desastres ecolgics en enfonsar-se prop de la costa, provocant l'abocament de la seva crrega al mar. Els desastres ms famosos han estat els causats pels petroliers: Torrey Canyon, Exxon Valdez, Amoco Cadiz, Erika, Prestige... 

Nomenclatura. 

Els petroliers es classifiquen segons la seva capacitat de crrega en: 

 VLCC (de l'angls Very Large Crude Carrier), amb una capacitat de ms de 200.000 tones ;
 ULCC (de l'angls Ultra Large Crude Carrier), amb una capacitat de ms de 300.000 tones ;
 Suezmax, que indica navilis que poden transitar pel Canal de Suez, amb una capacitat d'entre 125.000 i 200.000 tones ;
 Aframax, derivada de la American Freight Rate Association, amb una capacitat d'entre 80.000 i 125.000 tones ;
 Panamax, que indica navilis que poden transitar pel Canal de Panam, amb una capacitat d'entre 50.000 i 79.000 tones. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194584" title="Amoco Cadiz" nonfiltered="643" processed="640" dbindex="80643">

L'Amoco Cadiz era un petrolier construt en 1974 amb bandera de Libria de 234.000 tones pertanyent a la companyia nord-americana Amoco Transport, filial de la Standard Oil, que va provocar una catstrofe ecolgica davant de les costes de la Bretanya pel seu accident del 16 de mar de 1978. La marea negra va ser un precedent, per la seva magnitud, a les provocades anys ms tard pels vaixells Exxon Valdez, a Alaska, Erika, de nou el 1999 a la Bretanya, o al desastre del Prestige a Espanya. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194588" title="Erika" nonfiltered="644" processed="641" dbindex="80644">
L'Erika era un petrolier de bandera maltesa (bandera de convenincia) construt el 1975 i propietat de Total-Fina-Elf. El desembre de 1999, en plena travessa entre Dunkerque i Livorno, provoc una catstrofe ecolgica en forma de marea negra sobre les costes de la Bretanya, amb un abocament al mar de 37.000 tones de petroli.

 Vegeu tamb .
 Amoco Cadiz;
 Exxon Valdez;
 Prestige;

 Enllaos externs .
 Web del govern francs sobre el desastre de l'Erika. ;
 judici de l'Erika, Paris 2007;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194589" title="Josep Maur i Serra" nonfiltered="645" processed="642" dbindex="80645">
 Josep Maur i Serra  (La Garriga, 1912- 1967), fou notari i historiador local. Home de profundes conviccions religioses, va ser declarat fill predilecte de la Garriga el 2007.

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a Barcelona. Com a home d'esglsia, de ben jove va formar part de la Federaci de Joves Cristians. Va comenar a escriure notcies i articles sobre la histria de la Garriga a la revista que ell mateix va fundar l any 1933, El Congost, i a la Hoja de Accin Catlica, ms tard anomenada Full Parroquial. 

De ms gran, treballant com a notari a Blanes i a Lloret de Mar, aprofitava els caps de setmana a la Garriga per escriure i encarregar els articles de les revistes, per comenar a redactar els tres volums de la Histria de la Garriga (1949, 1951 i 1953) i per aconseguir diners per restaurar l'antiga esglsia parroquial de la Doma i el seu retaule gtic. All va recuperar El Cant del Plany de Sant Esteve, glossa cantada del segle XIII.

Una fundaci, la Fundaci Maur, recull el seu llegat a la que va ser la seva casa, situada al carrer Cardedeu de la Garriga. Entre d'altres coses, s'hi poden veure documents i material histric de la Garriga, colleccions d'art  especialment religis  i el cor del cadiram de la catedral de Girona, que Maur va recuperar els anys 50.

Bibliografia.
Josep Maur i Serra. Histria del santuari de la Mare de Du de Puiggracis, ISBN 84-300-6944-5.
Josep Maur i Serra. Histria de La Garriga, ISBN 84-300-3184-7;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194594" title="Eu (Sena Martim)" nonfiltered="646" processed="643" dbindex="80646">

Eu s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim, dins la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 8.081 habitants.

Situaci.

Eu es troba al nord-est del departament de Sena Martim. s situat als marges del Bresle dins el Petit Caux.

Administraci.

L'alcalde de la ciutat s Franois Gouet (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.


Ciutats agermanades.

Eu mant una relaci d'agermanament amb les segents ciutats:
 Haan,  (Alemanya) (1967);
 Zouk Mikael,  (Lban) (2003);

Vegeu tamb.

Llista de municipis del Sena Martim;

Enllaos externs.

Eu al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Eu;
Eu a WikiMapia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194600" title="Illa Adelaida" nonfiltered="647" processed="644" dbindex="80647">


L'Illa Adelaida o Illa Belgrano s una illa de l'Antrtida, que es troba a l'Oce Glacial Antrtic, a l'oest de la Pennsula Antrtica, just al davant de la Pennsula Arrowsmith, una mica al sud de cercle polar antrtic i al nord de la Badia Margarida. L'illa fa uns 120 km de llarg, per 32 d'ample, per un total de 4.463 km2 i 369 km de lnia de costa. Est gaireb sempre coberta de gel permanent. La seva alada mxima s de 2.317 m. 

L'illa queda dins el sector reclamat per l'Argentina (Antrtida Argentina), Xile (Territori Xil Antrtic) i el Regne Unit (Territori Antrtic Britnic), tot i que aquestes reclamacions es troben suspeses (per no abandonades) pels estatuts del Tractat Antrtic. 

Va ser descoberta el 1832 per una expedici britnica encapalada per John Biscoe. El primer reconeixement de l'illa el va fer l'expedici antrtica francesa de 1908-1910 liderada per Jean Charcot.

L'origen del nom de l'illa s dubts. Segons el British Antarctic Survey, Charcot havia anomenat l'illa terra d'Adlie per la gran quantitat de pingins d'Adlia (Pygoscelis adeliae) que vivien sobre les seves costes. Tanmateix, en el moment de l'expedici britnica a la Terra de Graham (1934-1937), s anomenada illa Adelaida. Se suposa que el primer descobridor, John Biscoe, l'havia anomenat aix en honor de la reina Adelaida d'Anglaterra. 

A les costes de l'illa s'hi troben les bases Rothera del Regne Unit, i les bases xilenes de Guesalaga i Carvajal.

.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194602" title="Arxiplag Palmer" nonfiltered="648" processed="645" dbindex="80648">
L'Arxiplag Palmer es troba a l'Antrtida, molt propera a la costa nord-oest de la Pennsula Antrtica (Costa Danco i Costa Davis o Palmer), de la que est separada per l'Estret Gerlache i el Canal Orleans. Es troba a uns 45 km de les Illes Shetland del Sud, que es troben ms cap al nord-est.

El nom li fou donat per Adrien de Gerlache, cap de l'expedici antrtica belga de 1897-1899, en homenatge al foquer (caador de foques i llops marins) i explorador nord-americ de principis del segle XIX, Capit Nathaniel Palmer, que va navegar per la zona el 1820.

L'Argentina inclou les illes dins el Departament Antrtida Argentina que forma part de la provncia de Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud. Per a  Xile formen part del Territori Xil Antrtic i pel Regne Unit del Territori Antrtic Britnic, per aquestes reclamacions es troben suspeses pel Tratat Antrtic. 

L'arxiplag est format per illes de tipus continental, muntanyoses, que es troben quasi totalment cobertes de gel perpetus. 

Les principals illes que  formen l'arxiplag sn, de sud-oest a nord-est:

Illa Doumer;
Illa Anvers  ;
Illa Brabant ;
Illa Lieja;
Illa Hoseason;
Illa Trinitat ;
Illa Torre;

Enllaos externs.
 Mapa de l'arxiplag;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194606" title="Exxon Valdez" nonfiltered="649" processed="646" dbindex="80649">

El 24 de mar de 1989 el petrolier Exxon Valdez, amb una crrega de 1,48 milions de barrils de cru, va vessar a la badia de Prince William Sound, Alaska, 37.000 tones d'hidrocarbur. 
Alaska va viure la pitjor tragdia ecolgica de la seva histria en encallar el petrolier i abocar milions de litres de cru sobre ms de 2.000 quilmetres de costa. 
Per a la neteja de la marea negra es van utilitzar aspiradors, mnegues d'aigua calenta a pressi i es va intentar traslladar el cru que encara contenia l'Exxon Valdez a altres petroliers. 
Els danys a la fauna que es van produir en aquesta zona encara se segueixen estudiant. 

L'abocament va conduir a l'aprovaci d'una nova legislaci mediambiental als Estats Units d'Amrica (Oil Pollution Act 1990). 


 Descripci dels fets .
El 24 de mar de 1989, poc desprs mitjanit, el buc petrolier Exxon Valdez va entrar al mar tancat de Prince William al Golf d'Alaska embarrancat en els esculls i vessant ms d'11 milions de galons de petroli. El vessament era el ms gran de la histria dels EUA i va provar les capacitats de les organitzacions locals, nacionals i industrials de preparaci i resposta a un desastre de tal magnitud. Molts factors van complicar els esforos de neteja que seguiren el vessament. La grandria del vessament i la seva posici remota, accessibles solament en helicpter i vaixell, fu els esforos del govern i de la indstria, difcils. 

El vessament va plantejar amenaces a la cadena trfica delicada que mant la indstria de la pesca professional a la badia de Prince William. Tamb pos en perill a deu milions d'ocells i aus aqutiques migratries, centenars de lldrigues de mar, dotzenes d'altres espcies de la riba , tals com marsopes i lleons marins, i diverses varietats de balenes. 

Ja que l'incident va ocrrer en aiges navegables obertes, el coordinador de l'En-Escena del guardacostes dels EUA tenia autoritat per a totes les activitats relacionades amb l'esfor de neteja. La seva primera acci era tancar immediatament el port de Valdez a tot el trfic. Un investigador dels guardacostes, juntament amb un representant del departament d'Alaska de la conservaci ambiental, va visitar l'escena de l'incident per a determinar el dany. Al migdia del divendres 25 de mar, per teleconferncia es va reunir l'equip regional de resposta d'Alaska, i van activar l'equip nacional de resposta rpida. 

Alyeska, l'associaci que representa set companyies petrolieres que treballaven a Valdez, incloent Exxon, va assumir la responsabilitat de la neteja, d'acord amb la planificaci d'urgncia de l'rea. Alyeska va obrir un centre de comunicacions d'emergncia a Valdez i poc desprs del vessament les operacions se centraren a Anchorage, Alaska. 

Els guardacostes va ampliar rpidament la seva presncia a la zona i el personal d'altres agncies federals tamb va arribar per a ajudar. Els especialistes de l'EPA en l's de les tecnologies experimentals de la bioremeiaci van assistir a la neteja del vessament i l'administraci ocenica i atmosfrica nacional va estar implicada en el provement dels parts meteorolgics per a prncep Guillermo Sound, permetent que l'equip de neteja adapts els seus mtodes a les condicions atmosfriques canviants. Els especialistes de l'institut de marina de Hubbs a San Diego, Califrnia i el centre d'investigaci internacional de l'ocell de Berkeley, Califrnia, van establir un centre per a netejar i rehabilitar les aus aqutiques afectades. 

Es provaren tres mtodes en l'esfor de netejar damunt del vessament: 
  Crema del cru 
  Neteja mecnica 
  Dispersors qumics 

Al principi es prova la crema controlada de part del vessament allunyant-lo de la taca principal i del vaixell. El foc no va posar en perill el el vessament principal ni l'Exxon Valdez a causa de la distncia que els separava.
Poc desprs del vessament, s'inici la neteja mecnica. Els equips necessaris van arribar fins al cap de 24 hores desprs del vessament. Es perd a ms, molt de temps amb les reparacions de la maquinria danyada. La transferncia del cru dels recipients d'emmagatzematge temporal a envasos permanents era tamb difcil a causa del pes i el gruix de cru. El mal temps continuat retard els esforos de recuperaci. 
A ms, s'assaj amb l's dispersors, prctica que fou polmica. Alyeska disposava de menys de 4.000 galons de dispersor disponible en la seva terminal al Valdez, i cap equip o avi per al seu s. Una companyia privada va aplicar dispersors el 24 de mar, amb un helicpter i una galleda del dispersora. Donat que no hi havia prou onatge per a barrejar el dispersor amb el cru a l'aigua, els representants del guardacostes al lloc, van concloure que els dispersors no funcionaven. 

Els esforos per preservar rees sensibles van ser comenats d'hora en la neteja. Els ambients sensibles van ser identificats, van ser definits segons el grau de neteja i desprs van ser alineats per la seva prioritat de neteja. Les localitzacions pupping del segell i els el punts de cria de peixos se'ls don la importncia ms alta, i es van aprovar tcniques especials de neteja per a aquestes rees. Tot i la identificaci d'rees sensibles i l'inici rpid de la neteja del litoral, el rescat de la fauna va ser lent. Els recursos adequats per a aquesta tasca no van arribar a l'escena de l'accident prou rpidament. A travs del contacte directe amb el cru o a causa d'una prdua de recursos d'aliment, molts ocells i mamfers van morir. 

En les conseqncies de l'incident de l'Exxon Valdez, van arribar al congrs en l'acta de la contaminaci per petroli de 1990, grcies a la qual, avui, els cascos dels tancs proporcionen una millor protecci contra vessaments resultat d'un accident similar, i les comunicacions entre els capitans del vaixell i els centres del trfic del vaixell han millorat per a fer per a una navegaci ms segura.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194608" title="Despotat de Srbia" nonfiltered="650" processed="647" dbindex="80650">
El Despotat de Srbia (serbi: Srpska despotovina o escrit en cirllic:                   ) va ser un dels ltims estats serbis que van caure sota el poder de l'Imperi Otom. Tot i que l'any 1389, l'any de la Batalla del Kosovo, es considera com la fi de l'estat de l'edat mitjana srbia, el despotat, el successor de l'Imperi Serbi i l'estat de knez Lazar, va sobreviure durant 70 anys ms, experimentant un renaixement cultural i poltic a la primer mitat del segle XV, abans de ser conquerit pels turcs l'any 1459. De totes maneres, encara va continuar existint dins de l'Imperi Austro-hongars fins a mitjans del segle XVI. 

 Referncies .

 Mala Prosvetina Enciklopedija, Third edition (1985); Prosveta; ISBN 86-07-00001-2;
 Duan Spasi , Aleksandar Palavestra, Duan Mr enovi : Rodoslovne tablice i grbovi srpskih dinastija i vlastele, Second edition (1991); Bata; ISBN 86-7685-007-0;
 Vladimir  orovi : Ilustrovana istorija Srba, Vol. III (2006); Politika NM & Narodna Knjiga; ISBN 86-331-2525-0 (NK);
 Dennis P. Hupchick: The Balkans: From Constantinople to Communism; Palgrave Macmillan; ISBN 1-4039-6417-3;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194613" title="Illa Dundee" nonfiltered="651" processed="648" dbindex="80651">


L'Illa Dundee s una illa de l'Antrtida, situada a l'est de l'extrem nord-oriental de la Pennsula Antrtica i al sud de l'Illa Joinville.

Va ser descoberta i batejada pel capit Thomas Robertson, el 8 de gener de 1893, en honor al port de Dundee, Esccia, d'on part amb el seu vaixell junt a tres baleners ms.

Des d'aquesta illa el multimilionari americ Lincoln Ellsworth, acompanyat del pilot Herbert Hollick-Kenyon, s'enlair el 23 de novembre de 1935 per fer la primera travessia de l'Antrtida en avi.

L'Argentina inclou les illes dins el Departament Antrtida Argentina que forma part de la provncia de Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud. Per a  Xile formen part del Territori Xil Antrtic i pel Regne Unit del Territori Antrtic Britnic, per aquestes reclamacions es troben suspeses pel Tractat Antrtic. 

A l'illa hi trobem la base antrtica argentina Petrel.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194614" title="Principat de Srbia" nonfiltered="652" processed="649" dbindex="80652">
El Principat de Srbia (en serbi: 'Kneevina Srbija, en cirllic:                 ) va ser un estat que va existir entre els anys 1815 i 1882. Va ser fundat desprs de la Primera Resurrecci Srbia, i va existir fins l'any 1882 quan es va proclamar el Regne de Srbia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194616" title="Maisnires" nonfiltered="653" processed="650" dbindex="80653">

Maisnires s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 505 habitants.

Situaci.

Maisnires, situat a la ribera del riu Vimeuse, es troba a l'oest del departament del Somme.

Administraci.

L'alcalde del municipi s Bernard Thiebault (2001-2008).

Histria.

Demografia.




Llocs d'inters.

Vegeu tamb.

Llista de comunes del Somme;

Enllaos externs.

Maisnires al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Maisnires;
Maisnires a WikiMapia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194619" title="Grdios" nonfiltered="654" processed="651" dbindex="80654">


Gordi o Grdios (, ) s el nom de :

 cinc reis de Frgia:
 Grdios I, rei de Frgia i pare del fams rei Mides I, vers el segle IX aC;
 Grdios II, rei de Frgia (final del segle IX aC o principi sdel segle VIII aC);
 Grdios III, rei de Frgia vers la meitat del segle VIII aC ;
 Grdios IV, rei de Frgia vers 695 aC-670 aC ;
 Grdios V, rei de Frgia vers 570 aC-546 aC ;

 del regent de Capadcia:
 Gordi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194621" title="Grdios I" nonfiltered="655" processed="652" dbindex="80655">
Grdios I o Gordi (llat Gordius) (       ) fou rei de Frgia i pare del conegut rei Mides I. La seva fama deriva del anomenat nus gordi.

Segons la tradici, era un pobre pags destinat a ocupar el tron segons un prodigi que s'havia produt i l'havia afectat: un dia mentre llaurava un guila es va posar a l'arada i va romandre all fins a la nit; Gordios va consultar aquest prodigi als endevinadors de Telmissos i a la ciutat va trobar una dona coneguda per les seves dots proftiques que li va aconsellar fer sacrificis a Zeus. Gordi es  va casar amb aquesta dona i van tenir un fill de nom Mides.

Uns anys desprs es van produir disturbis al pas i un oracle va dir que havien de buscar un rei que posaria fi als conflictes, i va descriure al rei. Mentre el poble deliberava van arribar Gordios, la seva dona i el fill, i la gent els va identificar com el rei indicat per l'oracle. No es clar si el rei fou Mides com diu Arri o Gordios com diu Just. 

El nou rei va fundar la ciutat de Grdion, i va dedicar el jou on s'havia posat l'guila a Zeus a l'acrpoli de la capital, i un oracle va declarar que qui fos capa de desfer el nus al que estava lligat el jou regnaria sobre tot sia. Com s sabut Alexandre el Gran va desfer el nus d'un cop d'espasa i va complir la profecia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194623" title="Lliga ACB 2006/07" nonfiltered="656" processed="653" dbindex="80656">
La lliga ACB 2006-2007 va comenar el 30 de setembre del 2006. El Tau Cermica va acabar en el primer lloc al final de la fase regular. Els llocs de descens els van ocupar el Etosa Alacant i el Bruesa Gipuzkoa. Els playoff pel ttol van comenar el 17 de maig del 2007. 

Fase Regular.




Playoff 2007.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194624" title="Illa Pere I" nonfiltered="657" processed="654" dbindex="80657">


L'illa Pere I (en noruec bokml Peter 1.s y) s una illa d'origen volcnic situada al mar de Bellingshausen,  uns 450 kilmetres a l'oest del sector continental de l'Antrtida Occidental. Fou descoberta el 21 de gener de 1821 per Fabian Gottlieb von Bellingshausen. Des de 1929 s un territori antrtic reclamat per Noruega, tot i que els seus drets sobre la mateixa no han estat ratificats i estan suspesos en aplicaci del Tractat Antrtic de 1961.

Geografia.
L'illa principal t una superfcie de 156 km, tot i que si li sumem els illots i  esculls propers arriba als 243 km. La seva alada mxima es troba al pic Lars Christensen, amb 1.755 msnm, un volc extingit. La superfcie de l'illa es troba majoritriament coberta per geleres. Tret d'un breu perode a l'estiu les seves costes estan envoltades per una banquisa que en dificulta l'accs. 

Clima.
Les temperatures mitjanes del mes ms clid, gener, volten el 1C; durant el mes ms fred, juliol, se situen al voltant dels 23C sota zero. De la mateixa manera que en d'altres zones de l'Antrtida, s'ha registrat un lent, per progressiu augment de les temperatures fruit de l'escalfament global.

Flora i fauna.
La superfcie gelada no permet el desenvolupament de cap mena de vegetaci que no siguin les molses i liquens adaptats a l'exigent clima polar. Hi trobem unes poques colnies de pingins a l'illa, i una abundant poblaci de foques. 

Histria.
L'illa fou identificada per primera vegada el 1821 per l'expedici russa dirigida per Fabian von Bellingshausen, el qual l'anomen Pere I en homenatge al tsar Pere el Gran. Amb tot, von Bellingshausen no va poder desembarcar-hi per culpa del gel que l'envoltava. No ser fins el 2 de febrer de 1929 quan una expedici noruega dirigida per Ola Olstad prengui possessi de l'illa, construint una barraca de fusta a la costa en la que el capit Nils Larsen hi grav la inscripci A Norvegia. El parlamento noruec ratific la reclamaci el 1931.

El 1955 s'hi install una base meteorolgica i de transmissions, que actualment opera de forma automtica. Mai hi ha hagut residents permanents a l'illa. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194625" title="Grgies" nonfiltered="658" processed="655" dbindex="80658">


Onomstica:

Grgies de Macednia, un dels oficials d'Alexandre el Gran ;

Grgies d'Atenes,  orador grec del segle I aC ;

Grgies de Leontins, filsof grec del segle V aC ;

Grgies, metge rom ;

Grgies, cirurgi grec ;

Grgies d'Esparta, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194627" title="Grgies de Macednia" nonfiltered="659" processed="656" dbindex="80659">
Grgies (Gorgias,        ) fou un dels oficials d'Alexandre el Gran que va acompanyar a Amintes fill d'Andrmenes quan aquest, que havia estat enviat al Regne de Macednia per aixecar ms tropes el 332 aC, el va reclutar. 

Alexandre el va deixar a Bactra per acabar la submissi del rebels bactrians i impedir qualsevol futura revolta, mente el rei va anar a Sogdiana (328 aC) per combatre la revolta en aquesta satrapia.

Desprs va acompanyar a Alexandre a l'ndia i junt amb Meleagre i tal va dirigir als mercenaris en el pas del riu Hidaspes contra el rei Poros el 326 aC. 

Just esmenta un Grgies que junt amb altres veterans fou enviat a casa sota el comandament de Crter; si s la mateixa persona llavors es diferent del Grgies que va servir amb umenes de Crdia en la seva batalla contra Crter i Neoptlem a Capadcia el 321 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194628" title="Grgies d'Atenes" nonfiltered="660" processed="657" dbindex="80660">
Grgies d'Atenes (Gorgias,        ) fou un orador del temps de Cicer del qual fou mestre de declamaci a Atenes. De jove port una vida molt dissoluta i va corrompre a alguns dels seus deixebles. Va escriure diverses obres:

1. Declamacions:                     i                 , ;
2.                             (atribuda);
3.                          , en 4 llibres, conservat en llat amb el nom De Figuris Sententiarum et Elecutionis, en dos llibres;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194631" title="Lliga ACB 2007/08" nonfiltered="661" processed="658" dbindex="80661">
La lliga ACB 2007-2008 comen el 6 d'octubre del 2007. El Real Madrid defensa el ttol com a vigent campi. 

 Fase Regular .
Annex: Plantilles ACB 2007-2008




 Estadstiques .




 Play-offs .
 Quarts de final .




















 Semifinals .










 Final .





 Play-offs .




 Premis .
 Fase Regular .
Millor jugador 
  Marc Gasol (Akasvayu Girona);

Jugador revelaci 
  Mirza Teletovic (Tau Cermica);

Millor entrenador 
  Joan Plaza (Reial Madrid);

Cinc Ideal ACB 2007-08 
  Marcelinho Huertas (Iurbentia Bilbao Basket);
  Ricky Rubio (DKV Joventut);
  Rudy Fernndez (DKV Joventut);
  Marc Gasol (Akasvayu Girona);
  Felipe Reyes (Reial Madrid);

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Playoff de l'ACB 2008;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194633" title="Torrey Canyon" nonfiltered="662" processed="659" dbindex="80662">
El Torrey Canyon va ser el primer dels grans superpetroliers, capa de transportar una crrega de 120.000 tones de petroli i amb una mida de gaireb 300 m de eslora. El Torrey Canyoni es va enfonsar al sud de la costa d'Anglaterra el 1967, provocant un desastre ambiental molt important. 

Va Ser construt als Estats Units el 1959, amb una capacitat original de 60.000tm, per augmentada a 120.000tm ms tard al Jap. En el moment de l'accident era propietat de Barracuda Tanker Corporation, una subsidiria de la Union Oil Company de Califrnia, sota control de British Petroleum.  

El seu ltim viatge va partir de Mena AL-Ahmadi, Kuwait, el 19 de febrer de 1967 amb una crrega completa de petroli, i va arribar les Illes Canries el 14 de mar. Des d'all, va continuar la seva ruta cap a Milford Haven. 

El 18 de mar de 1967, per culpa d'un error de navegaci, el Torrey Canyon va encallar prop de les Illes Sorlingas, provocant un dels majors desastres ambientals en les costes d'Anglaterra i Frana. 

Aquest va ser el primer gran abocament de cru, pel qual no havia cap planificaci a seguir. Es van escometre diversos intents de reflotar el vaixell sense xit i un membre de l'equip de salvaci va morir. Els intents d'utilitzar productes qumics per a contenir el petroli van tenir tamb poc xit, a causa de la seva fragilitat en alta mar. 
En un esfor per incendiar el petroli del buc i reduir el cru abocament, el vaixell va ser bombardejat amb napalm i altres explosius. 

Al voltant de 180 km de costes angleses i 80 km de costes franceses van ser contaminades, i van morir unes 15.000 aus marines aproximadament, al costat d'una enorme quantitat d'organismes marins en els 380 km en qu es va dispersar la taca de petroli. Major encara va ser el dany causat per l's de detergents per a intentar controlar la taca. Ms de 10.000 tm de substncies qumiques van ser utilitzades sobre el petroli per a emulsionar-lo i recollir-lo. 

Aquest desastre va conduir a una profunda reestructuraci de les normes internacionals de navegaci, sobretot referent a la responsabilitat civil de les companyies i a la prevenci de desastres ambientals del mateix tipus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194635" title="Grgies (metge)" nonfiltered="663" processed="660" dbindex="80663">
Grgies (Gorgias,        ) fou un metge rom segurament d'origen grec, que va exercir a Roma. Fou amic i contemporani de Gal i va viure al segle II. Gal li va dedicar el seu llibre De Causis Procatarcticis. (Gal, De Locis Affect. 5.8. vol. 8. p. 362).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194636" title="Grgies (cirurgi)" nonfiltered="664" processed="661" dbindex="80664">
Grgies (Gorgias,        ) fou un cirurgi grec d'Alexandria a Egipte, esmentat amb elogi per Celsus (Celsus, De Med. VII. Praef. 14, pp. 137, 151), del qual probablement fou contemporani al segle III aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194637" title="Grgies d'Esparta" nonfiltered="665" processed="662" dbindex="80665">
Grgies (Gorgias,        ) fou un escultor espart que va viure al temps de la vuitena olimpada (432 aC). s esmentat per Plini a la seva Historia Natural amb el nom de Gorgias Lacon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194639" title="Agost (Els Pets)" nonfiltered="666" processed="663" dbindex="80666">

Agost s el vuit disc d'estudi d'Els Pets. Fou enregistrat el setembre del 2003 als estudis Mac Lan (Avinyonet de Puigvents, l'Empord, Catalunya) per Jordi Mora i Brad Jones; mesclat l'octubre del 2003 als estudis Alex The Great (Nashville, Tennessee, EUA); i masteritzat als estudis Nautilus (Mil, Itlia) per Antonio Baglio. Els arranjaments estan escrits (a part d'Els Pets) per J. Picazos, M. Grasas, J.P. chaves i Brad Jones.

Llista de canons.
Canons compostes per Llus Gavald ('La colla', 'El meu ve de sota' i 'Retirada' coescrites amb Joan Reig).
"Soroll"    2:57;
"Agost"    4:29;
"Pau"    3:40;
"Per qu no vns?"    5:16;
"La colla"    4:04;
"Feli"    2:34;
"El meu ve de sota"    3:04;
"Bocins de tu"    4:08;
"Descafeinat"    3:46;
"Fcil"    2:44;
"Retirada"    2:42;
"Calafell"    4:14;

Personal.
Banda.
 Llus Gavald   veu i guitarra;
 Joan Reig   bateria i veu;
 Falin Cceres   baix;
 Jordi Picazos - guitarres, mandolina, baix;
 Marc Grasas - guitarres, veus;
 Joan Pau Chaves - piano, teclats, baix, veus;

Equip tcnic.
 Brad Jones   productor;
 Jordi Mora - enregistrament;
 Antonio Baglio - masteritzaci;
 Albert i Jordi Romero - disseny grfic;
 Carles Fargas - fotografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194642" title="Albert Rocas Comas" nonfiltered="667" processed="664" dbindex="80667">
Albert Rocas Comas (Palafrugell, 16 de juny de 1982) s un jugador d'handbol del FC Barcelona. 

Quan era petit jugava al Club d'handbol Garb, el club de la localitat de Palafrugell.

Juga com a extrem dret i destaca per la seva velocitat, la diversitat en el llanament i la fiabilitat des del punt de penal, entre altres qualitats. Aquestes l'han convertit en un dels millors extrems drets del mn.

La temporada 2007-2008 ha fitxat pel FC Barcelona, procedent del Portland San Antonio de Pamplona, on va arribar la temporada 2003-04. Anteriorment, jugava amb el BM Valladolid, que el va fer debutar a la lliga ASOBAL la temporada 2000-01, a l'edat de 18 anys, procedent de les categories inferiors del BM Granollers.

Palmars.





BM Valladolid.
 1 Copa ASOBAL: 2002-2003;

Portland Sant Antonio.
 1 Lliga ASOBAL: 2004-2005;
 1 Recopa d'Europa: 2003-2004;
 1 Supercopa ASOBAL: 2005-2006 ;

Amb la selecci espanyola.
 Campi del mn (Tunisia 2005);
 Medalla de plata a l'Europeu de Sussa (2006);
 Medalla de bronze en els Jocs Olmpics de Beijing 2008;

Enllaos externs.
 Web del F.C. Barcelona;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194647" title="Bobigny" nonfiltered="668" processed="665" dbindex="80668">

Bobigny s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi d'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 43.800 habitants.

Situat vora el canal de l'Ourcq, s un nucli industrial i administratiu de l'aglomeraci de Pars.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194648" title="Knock Nevis" nonfiltered="669" processed="666" dbindex="80669">

El Knock Nevis s un superpetrolier noruec, tamb conegut com a Seawise Giant, Happy Giant i Jahre Viking, construt entre 1979 i 1981. Tot i que el moment de la seva construcci el petrolier Pierre Guillaumat el superava en mida, desprs d'engrandir-lo esdevingu el vaixell ms gran del mn, amb 458 metres d' eslora i 69 metres d'amplria, i l'estructura mbil tamb ms gran dem mn. Va ser danyat per les Forces Aries de l'Iraq el 1986, durant la Guerra entre Iran i Iraq, i reflotat el 1991. Actualment s emprat com a estaci d'emmagatzematge flotant, de manera que el vaixell operatiu ms gran del moment s el portacontenedors Emma Mrsk.

El vaixell. 
El Knock Nevis t una tara de 564.763 tones i un pes total de 647.955 tones amb una crrega de 650 000 m  (4,1 milions de barrils) de petroli. Amb crrega mxima, el casc s'enfonsa 24,6 metres per sota del nivell del mar, el que fa impossible la seva navegaci pel Canal de la Mnega, aix com pels canals artificials de Suez i Panam.
El vaixell navega sota la bandera de Singapur, i t una tripulaci de 40 persones.


Histria. 
Va Ser fabricat a les drassanes d' Oppama (Jap), propietat de la Sumitomo Corporation, per a un propietari grec que va entrar en fallida quan el vaixell va estar finalitzat. Abans de la seva terminaci, el vaixell va ser comprat per Tung Chao Yung, un magnat de Hong Kong que va incrementar les seves dimensions, augmentant la capacitat de crrega i convertint-lo en el vaixell ms gran construt. Va ser botat dos anys ms tard amb el nom de Seawise Giant. 


La seva ruta inicial enllaava l'Orient Mitj amb els Estats Units, per des de 1986 va ser utilitzat com magatzem flotant i transport per Iran durant la seva guerra contra Iraq. El maig de 1988, el vaixell va ser atacat i severament danyat per avions iraquians a l' Estret de Ormuz. A finals de 1989, en acabar-se la guerra, el buc va ser comprat la companyia noruega KS-Company, controlada per Norman International. El vaixell va ser reparat a les drassanes Keppel de Singapur i va ser rebatejat com a Happy Giant, si b el 1991, abans que les reparacions estiguessin acabades, la companyia va passar a les mans de Jorgen Jahre, i el navili va ser botat amb el nom de Jahre Viking. A la fi de 1990, KS-Company va ser adquirida per la First Olsen Tankers. 

El mar de 2004, el vaixell va ser enviat a la drassana Dubai Drydocks per a ser reformat com a magatzem flotant, sent novament rebatejat, aquesta vegada com a Knock Nevis. 

Enllaos externs.
 Fotos com a Knock Nevis;
 Fotos com a Jahre Viking;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194654" title="Tit Veteri Grac Semproni" nonfiltered="670" processed="667" dbindex="80671">
Tit Veteri Grac Semproni (Titus Veterius Gracchus Semprinianus) fou ugur el 174 aC moment en el que va substituir en aquestes funcions a Tiberi Semproni Grac que havia mort en el crrec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194655" title="Nete" nonfiltered="671" processed="668" dbindex="80672">



El Nete  (en francs Nthe) s un afluent del Rupel. El Grote Nete (= Nete major) te una llargada de 44,2 km i neix a la provncia de Limburg (Blgica) a Hechtel-Eksel, el Kleine Nete (= Nete minor) te una llargada de 17,8km i neix a la provincia d'Anvers al municipi Retie, tamb anomenat el poble dels set Netes per que 7 rierols amb el mateix nom (el Nete blanc, negre, de les monjes ) nom s'hi barregen. 

Els dos rius conflueixen a la ciutat de Lier.

14,3km des de Lier fins a l'aiguabarreig amb el Rupel a Rumst fan part de la xarxa de les vies navegables de Blgica. Un canal 15,1km, el Netekanaal, connecta el Nete a Lier amb el canal Albert.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194656" title="Juli Grec" nonfiltered="672" processed="669" dbindex="80673">
Juli Grec (Julius Graecinus) fou un magistrat roma de molt bona reputaci que fou condemnat a mort per Calgula aparentment sense cap motiu. Fou cnsol sufecte l'any 16 segons apareix als Fasti.

Va escriure algunes obres sobre botnica i agricultura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194657" title="Grec (mitologia)" nonfiltered="673" processed="670" dbindex="80674">
Grec (Graecus,        ) fou el fill de Tessalos (Thessalus) i s el personatge mtic del que els grecs deriven el seu nom         (Graeci, grecs).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194658" title="Grnia" nonfiltered="674" processed="671" dbindex="80675">
Grnia fou una famlia romana plebea. Sota la repblica alguns dels seus membres van arribar a rang senatorial, i sota l'imperi van tenir els ms alts crrecs militars a provncies, per mai van arribar al consolat. 

La famlia sembla que es va establir a Puteoli i durant la repblica no feien servir cap cognom excepte, en el temps de Juli Csar, el de Flac (Flaccus); per sota el imperi van usar els cognoms Lici, Marcel, Marci, Ser i Silv (Licianus, Marcellus, Marcianus, Serenus i Silvanus).

Personatges notables foren:
Juli Grani, retric rom. ;
Quint Grani, venedor rom. ;
Gneu Grani, poltic rom de rang senatorial. ;
Quint Grani, poltic rom de rang senatorial. ;
Gai Grani, poeta dramtic rom. ;
Grani, decuri rom. ;
Publi Grani, mercader rom. ;
Aule Grani, cavaller rom ;
Quint Grani, acusador de Calpurni Pis. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194659" title="Grani" nonfiltered="675" processed="672" dbindex="80676">


Onomstica:

Juli Grani, retric rom ;

Quint Grani, venedor rom ;

Gneu Grani, poltic rom de rang senatorial ;

Quint Grani, poltic rom de rang senatorial ;
 
Gai Grani, poeta dramtic rom ;

Grani, decuri rom ;

Publi Grani, mercader rom ;

Aule Grani, cavaller rom ;

Quint Grani, acusador de Calpurni Pis;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194660" title="Quint Grani" nonfiltered="676" processed="673" dbindex="80677">


Onomstica:

Quint Grani, venedor rom ;

Quint Grani, poltic rom de rang senatorial ;
 
Quint Grani, acusador de Calpurni Pis;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194661" title="Juli Grani" nonfiltered="677" processed="674" dbindex="80678">
Juli Grani (Julius Granius) fou un retric rom que va viure en temps de l'emperador Alexandre Sever, del qual fou mestre de retrica. Va escriure alguna obra sobre declamacions per no s'han conservat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194662" title="Gneu Grani" nonfiltered="678" processed="675" dbindex="80679">
Gneu Grani (Cnaeus Granius) fou un rom de rang senatorial el 87 aC. Eren dos germans, Gneu i Quint Grani i un d'ells era fill adoptiu de Gai Mari per no se sap quin dels dos. Ambds foren proscrits per Sulla aquell mateix any juntament amb Mari. En la fugida d'aquest fou acompanyat pel seu fill adoptiu, que es va separar del pare a la rodalia de Minturnae, i va arribar a l'illa Aenaria, a la costa de Campnia i ms tard es va reunir amb el pare a frica. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194666" title="Llus Prenafeta i Garrusta" nonfiltered="679" processed="676" dbindex="80680">
Llus Prenafeta (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 1939) va ser un empresari i poltic catal.

Biografia.
Nascut a Ivars d'Urgell (el Pla d'Urgell, Catalunya) el 17 de mar de 1939, tot i que visqu la seva infantesa i joventut al barri de Sants de Barcelona. Desprs de passar per l'Institut del Teatre treball de comercial. De l'any 1980 al 1990 fou secretari general de la Presidncia. Desprs de deixar la poltica ha retornat a l'empresa privada i ha impulsat la Fundaci Catalunya Oberta.

Activitat empresarial.
De l'any 1969 al 1980 fou representant de maquinria txtil a l'Amrica del Sud. Primer per la casa Aletti (de Varese, Itlia) i desprs per la Rizzi (de Mdena, Itlia). Desprs del parntesi de l'activitat poltica ha participat en diverses iniciatives empresarials en mbits tan diversos com la pelleteria o l'energia. Actualment s assessor de companyies elctriques i immobiliries.

Activitat poltica.
A finals dels anys setanta entr a militar a CDC i collabor en les campanyes per les eleccions generals i municipals. S'involucr amb el partit fins a ser elegit president de districte, entrant aix al Consell Nacional de la formaci.
Jordi Pujol li propos de collaborar de cara a la campanya de les primeres eleccions autonmiques (any 1980). Una de les idees de Prenafeta fou visitar el Casals Catalans de Mxic i Veneuela. Des d'aquell moment la projecci exterior fou una de les seves tasques (tamb un cop a la Generalitat).
Un cop guanyades les eleccions de 1980, Jordi Pujol nomen Prenafeta Secretari de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya. Aquest crrec l'exerciria fins l'u de juny de 1990.
Ocupant aquest crrec, Prenafeta treball en diversos aspectes de la poltica del govern catal com la projecci exterior (viatges oficials al Vatic, Washington i Israel entre molts d'altres) o la gestaci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi.
Un cop havent deixat el crrec de Secretari de la Presidncia no ha tornat a exercir cap ms crrec rellevant ni en l'administraci ni en partits poltics, treballant exclusivament en l'empresa privada.
L'any 2001 crea la Fundaci Catalunya Oberta (FCO), de la qual n's vicepresident. Aquest think tank "s una entitat independent emmarcada en la ideologia liberal" i "t com a objectius analitzar, defensar i promoure els valors de la societat oberta, la llibertat, la democrcia i l'economia de mercat" segons es defineix a la seva pgina web. Entre altres activitats, la FCO publica un butllet setmanal i atorga anualment el seu Premi de Periodisme.

Enllaos externs.
 Perfil biogrfic de Llus Prenafeta a la Fundaci Catalunya Oberta;
 Article de Joan Foguet;
 L'ombra del poder;
 Web de la Fundaci Catalunya Oberta;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194667" title="Ischia" nonfiltered="680" processed="677" dbindex="80681">
Ischia s una illa d'Itlia que tanca pel nord-oest la badia de Npols. La seva altura mxima s de 769 metres i la capital s la vila d'Ischia, al nord-est de l'illa. Est separada de l'illa de Procida (a l'est d'Ischia) pel canal de Procida. En poca clssica el seu nom fou Aenaria.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194668" title="Gai Grani" nonfiltered="681" processed="678" dbindex="80682">
Gai Grani (Caius Granius) fou un poeta dramtic rom d'poca i fets desconeguts, Noni l'esmenta expressament com autor d'una tragdia titulada Peliades, i no se li coneix cap altra obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194669" title="Abercastell" nonfiltered="682" processed="679" dbindex="80683">



Abercastell (en angls, Abercastle) s un poble del comtat de Sir Benfro, en el sud-oest de Galles.

Abercastell s la suma de dos mots gallesos, Aber -estuari- i Castell -mateix significat que en catal-. Situat al fons d'una petita rada, al davant mateix d'una illa, l'Ynys Castell (no confondre amb l'illa del mateix nom a l'estret de Menai), el poble t un pub i unes quantes cases. Est situat en una zona majoritriament galloparlant.


A poca distncia hi ha el cromlech neoltic de Careg Samson , en la finca Longhouse. A partir de l'poca Tudor, Abercastell fou un port per l'exportaci de pedra calcria i carb, com encara ho testimonien restes dels magatzems i d'un forn de cal. El 1876, la poblaci fou el punt d'arribada a Europa d'Alfred "Centennial" Johnson, el primer home que creu l'Atlntic en solitari.

Una carretera uneix la poblaci amb Trefin a l'oest, i Trefelyn i Mathri al sud-est. A efectes censals depn de Llanrhian, i la ciutat propera ms important s Abergwaun. El seu codi postal s el SA62 i el prefix telefnic el 1348.

 Enllaos .
 Fotografia;
 Abercastell: activitats d'aire lliure ;
 Horari autobusos ;
 El cromlech de Careg Samson ;
 Descripcions del cromlech ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194670" title="Grani (decuri)" nonfiltered="683" processed="680" dbindex="80684">
Grani (Granius) fou un decuri de Puteoli el 78 aC. Des del 83 aC s'havia establert una taxa per als italians destinada a la restauraci del Capitoli (cremat durant la guerra civil entre Gai Mari i Sulla) i el 78 aC Grani, esperant la imminent mort de Sulla, es va quedar amb la recaptaci. Luci Corneli Sulla, que tenia molt d'inters en veure el seu nom inscrit a la dedicatria del Capitoli, el va cridar a casa seva, i all el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194671" title="Publi Grani" nonfiltered="684" processed="681" dbindex="80685">
Publi Grani (Publius Granius) fou un mercader rom nascut i que vivia a Puteoli, que va participar activament en el comer amb la illa de Siclia, i que fou afectat per les confiscacions del govern de Verres, contra el que va deposar el seu testimoni en el judici de l'any 70 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194672" title="Aule Grani" nonfiltered="685" processed="682" dbindex="80686">
Aule Grani (Aulus Granius) fou un cavaller rom nascut a Puteoli, i que vivia a Roma, que va participar a la guerra civil al costat de Juli Csar i el 48 aC fou capturat i executat pels pompeians a Dyrrhachium. Juli Csar l'esmenta en la seva obra sobre la guerra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194675" title="Quint Grani (venedor)" nonfiltered="686" processed="683" dbindex="80687">
Quint Grani (Quintus Granius) fou un venedor rom al servei dels recaptadors que cobraven una part del import de les vendes. Es va fer fams pel seu humor custic. Fou esmentat repetidament pel satirista Gai Lucili i el seu nom va esdevenir proverbial per designar a una persona amb enginy.

S'expliquen nombroses ancdotes sobre respostes enginyoses que va fer al llarg de la seva vida, respostes generalment donades a personatges notables.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194676" title="Quint Grani (acusador)" nonfiltered="687" processed="684" dbindex="80688">
Quint Grani (Quintus Granius) fou un ciutad rom que va acusar a Calpurni Pis de tenir ver a casa seva i de tenir intencions hostils contra l'emperador Tiberi, i d'entrar al senat amb armes. Finalment va fer un arranjament amb l'acusat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194677" title="Grapte" nonfiltered="688" processed="685" dbindex="80689">


Onomstica:

Teodor Grapte, escriptor eclesistic i sant del segle IX  ;

Tefanes Grapte, escriptor eclesistic i sant del segle IX;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194678" title="Alfred "Centennial" Johnson" nonfiltered="689" processed="686" dbindex="80690">
Alfred Johnson (Dinamarca, 4 de desembre del 1846   Gloucester Massachusetts (EUA), 1927) va ser un pescador estatudinenc. El 1876 fou la primera persona que creu l'Atlntic en solitari.


 Biografia .
Alfred Johnson, un pescador estatunidenc d'origen dans (originalment el seu cognom hauria estat Johannsen o Jensen), va voler commemorar el centenari de la independncia dels Estats Units sent el primer home que creus l'Atlntic navegant en solitari. El 15 de juny de 1876 es va embarcar a Gloucester, el seu poble, en una "doris", una barca de 6,6 metres que batej Centennial per a la ocasi. Entre el 22 i el 25 s'atur a Barrington (Nova Esccia (EUA)) per ajustar el last de la barca. Desprs de 58 dies afrontant tempestats, taurons i la prdua del menjar, el 12 d'agost arrib a Abercastell (Galles). All descans dos dies i reemprengu la travessia fins arribar a Liverpool (Anglaterra) el 21 d'agost. Aquesta feta el feu guanyar l'apellatiu de "Centennial" i el port al llibre Guinness dels rcords  .

De tornada a Gloucester, fou patr d'un pesquer fins a la mort.

 Bibliografia .
 Rob Morris Alfred "Centennial" Johnson: The Story of the First Solo Atlantic Crosing from West to East in 1876 Haverfordwest: Y Crofft, 2004. ISBN 0-9547351-0-2;

 Enllaos .
 Plana web monogrfica ;
 Descripci del viatge, per Greg Cook ;
 Resum biogrfic ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194679" title="Teodor Grapte" nonfiltered="690" processed="687" dbindex="80691">

Teodor Grapte (Theodorus Graptus,        ) fou un escriptor eclesistic que fou declarat sant. La seva festa s el 27 de desembre.

Era fill de pares cristians nadius de Jerusalem. Teodor tenia un germ ms petit de nom Tefanes. Es va educar al monestir de Sant Saba prop de Jerusalem i fou ordenat pel bisbe de Si s a dir pel patriarca de Jerusalem. 

Fou enviat pel patriarca junt amb el seu germ per discutir amb l'emperador Lle V de Bizanci (un fervent iconoclasta que va regnar del 813 al 820); els seus arguments van impressionar a l'emperador per no el van fer canviar i foren expulsats de la capital.

A la mort de Lle l'emperador Miquel II (820-829) li va permetre retornar per no va tardar en ser expulsat altre cop. Tefil va regnar del 829 al 842 i el va tractar encara pitjor;  sembla que fou empresonat i un vers imbic fou gravat a la seva cara, de lo qual li va venir el sobrenom de Grapti (       ); va viure desprs exiliat a Apamea de Bitnia. Per mitj d'un pescador es va poder comunicar amb Metodi el patriarca de Constantinoble. Va morir a l'exili.

Obres seves foren:
 Una carta a Joan bisbe de Czic ;
                                                           , La vida de Nicfor, patriarca de Constantinoble;
                                        , De inculpata Christianorum fide;
Oratio in Dormientibus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194681" title="Tefanes Grapte" nonfiltered="691" processed="688" dbindex="80692">
Tefanes Grapte (Theophanes Graptus,        ) fou un escriptor eclesistic que fou declarat sant. La seva festa s el 27 de desembre.

Era fill de pares cristians nadius de Jerusalem. Tefanes tenia un germ ms gran de nom Teodor Grapte. No hi ha noticies sobre la seva educaci i ordinaci. Fou enviat pel patriarca junt amb el seu germ per discutir amb l'emperador Lle V de Bizanci (un fervent iconoclasta que va regnar del 813 al 820); els seus arguments van impressionar a l'emperador per no el van fer canviar i els dos germans foren expulsats de la capital.  

A la mort de Lle l'emperador Miquel II li va permetre retornar, per no va tardar en ser expulsat altra cop. Tefil va regnar del 829 al 842 i el va tractar encara pitjor;  sembla que fou empresonat junt amb son germ, i un vers imbic fou gravat a la seva cara, de lo que li va venir el sobrenom de Grapti (       ); va viure desprs exiliat a Apamea de Bitnia. Per mitj d'un pescador es va poder comunicar amb Metodi el patriarca de Constantinoble.

Mort el seu germ en data incerta vers el 840, el va sobreviure i va veure el final de la iconoclstia quan va pujar al la regncia Teodora, la vdua de Tefil, en nom del seu fill Miquel III, i va ser nomenat bisbe de Nicea. Va morir un temps desprs en data sense concretar.

Les seves obres foren:
  Un      , Canon, o himne pel seu germ Teodor, que fou incls en el llibre de l'esglsia grega la Menaea per ser utilitzat el 27 de desembre ;
 Canon Epinicius sive Victorialis;
 Canon Paracleticus ad B. Deipatram ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194683" title="Grata" nonfiltered="692" processed="689" dbindex="80693">
Grata fou filla de l'emperador Valentini I i de la seva segona dona Justina amb la que s'hauria casat segons Tefanes Isuric el 368.

Grata va romandre soltera tota la seva vida. Juntament amb la seva germana Justa va romandre a Mil mentre el cos del seu germ Valentini II estava a la ciutat sense enterrat (392). Si ja eren a Mil o hi van anar des de Viena del Delfinat no s'ha pogut determinar  (Scrates. II E. 4.31; Sant Ambrs. de Obitu Valentiniani,  40, &c., Epist. 53.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194688" title="Justa Grata Honria" nonfiltered="693" processed="690" dbindex="80694">
Justa Grata Honria fou filla de Constanci III emperador de l'oest i de Galla Placdia. Va nixer vers finals del 417 o comenaments del 418.  El febrer del 421 Honori va associar al tron a Constanci i Placdia va rebre el ttol d'augusta. Mort Constanci III al cap de pocs mesos, Placdia va quedar en posici rellevant primer amb cooperaci amb Honori, per desprs acabaren enemistats.

L'enfrontament de Placdia i Honori va acabar el 423 amb l'expulsi de palau de Placdia i els seus fills (Placdia fou acusada de demanar ajut estranger, probablement els visigots, contra el seu germ) i es va retirar  a la part oriental de l'imperi amb la seva filla Justa Grata i el fill Valentini III. 

A la mort d'Honori (424) i la usurpaci de Joan, que tenia el suport del magister militum Cast, Teodosi va decidir restaurar en el poder a Valentini. Els generals Aspar i Ardaburi van envair Itlia o noms a la zona de Ravenna es reconeixia a Joan. De cam, a Tessalnica, Valentini fou proclamat Csar i Heli, cap de la cort oriental, regent. Aspar va ocupar Aquileia i all va anar a parar Placdia i els seus fills el vaixells dels quals probablement havia estat portats a la costa de Dalmcia per una turmenta. Ocupada Ravenna Joan fou executat i Cast exiliat (setembre del 424).

El 23 d'octubre del 424 Valentini fou coronat emperador. Probablement fou llavors o poc desprs quan Justa Grata fou creada augusta. Per les monedes sembla que aquest nomenament fou fet entre octubre del 424 i meitat del 426 com a molt tard.

Segons Marcell va escriure a tila el 434. S'ha suposat que li van imposar  restriccions al matrimoni, i en revenja va escriure al rei dels huns tila demanant que la salvs d'aquesta situaci i  es cass amb ella. tila en el primer contacte no li va fer cas i llavors ella va mantenir (o ja mantenia) relacions sexuals amb l'administrador i cortes Eugeni, del que va quedar prenyada. Al descobrir-se (434) fou enviada a Constantinoble i segons Valesi el cortes Eugeni fou executat encara que no hi ha cap ms testimoni en aquest sentit. El text de Marcell fa necessria una segona crida a tila per compaginar els fets:

El 450 desprs de la mort de Teodosi fou retornada a Occident amb el seu germ Valentini III. Sembla que llavors tila va fer valdre la carta de Justa Grata Honria i va reclamar aquesta com esposa i una part de l'Imperi al que Valentini va contestar que Justa ja tenia marit i que les dones no tenien part en la successi de l'imperi . El moment en qu Justa es va casar amb l'obscur  senador Flavi Bas Hercul (cnsol el 450) no s conegut per se sospita que fou just retornar a Occident, i que Justa hauria escrit llavors una segona vegada a tila per demanar que la salvs d'aquest matrimoni no desitges i per reiterar l'oferiment de la seva ma. tila va envair la Gllia on fou derrotat per Estilic, i desprs Itlia on es va haver de retirar per una epidmia de pesta. 

Modernament es tendeix a pensar que els fets del 434 no van passar i que Marcell va cometre un error. Vers el 448 Justa Gala Honria, ja amb ms de 30 anys i soltera per raons desconegudes, hauria intentat agafar el poder i per aix s'hauria aparellat amb el influent cortesa Eugeni. L'afer fou descobert quan ella va quedar prenyada i probablement Eugeni fou executat (vers 449 o principis del 450) i es va concertar el matrimoni de la princesa amb un obscur senador de  nom Flavi Bas Hercul. Llavors Justa Gala va demanar ajut al ms poders rei d'Occident, el rei dels huns, al que va oferir la seva ma i la meitat de l'imperi com a consort i al que va enviar un anell com a prova (vers la primavera del 450).  Valentini III va imposar el matrimoni de Justa Gala mentre tila fou derrotat a la Gllia, i quan va envair Itlia l'any segent ho hauria fet com a campi de la princesa. Per tant tot l'afer de la carta del 434 i de l'embars d'aquell any (quant tenia 16 anys) caldria descartar-lo i traslladar tots els fets a una data propera al 450.

De la sort final de Justa Grata Honria no se'n sap res, per sembla que no fou executada per la intercessi de la seva mare i fou enviada a l'exili fins a la seva mort en data desconeguda. La darrera vegada que es esmentada s el 452.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194694" title="Joan Jonas" nonfiltered="694" processed="691" dbindex="80695">
Joan Jonas (1936 a Nova York), s una artista estatunidenca pionera en els camps del videoart i la performance. El seu punt de vista i les seves obres primerenques van servir de base durant els anys 60 i 70 per a diversos videoartistes. Durant el 2005 va ser professora del Massachusetts Institute of Technology

Obra.
Va comenar la seva carrera a Nova York com a escultora. El 1968 va trespassar les barreres de la esculptura aproximant-se a noves formes d'expressi com el vdeo, barrejat amb altres suports. 

En els seus treballs primerencs, tals com Wind (1968), Jonas va filmar a persones que caminven contra el vent. En la seva obra Songdelay (1973), filmat amb un teleobjectiu i lens de tipus gran angular (que produeixen els extrems d'oposici aprofundits de camp) va representar els recorreguts de Jonas al Jap, on ella va veure obres de Noh. 

Entre 1972 i 1976 la protagonista de les seves obres va ser ella mateixa, qui s'enregistrava realitzant diverses accions dins del seu estudi, tot interpretant a Organic Honey, el seu alter-ego ertic. 

El 1976 amb The Juniper Tree, va arribar a una estructura narrativa de fonts literries diverses, tals com contes de fades, mitologia, poesia, i canons populars, formalitzant un mtode altament complex, no lineal, de presentaci. Fent servir un sistema de teatre colorit i un so enregistrat, The Juniper Tree va reexplicar un conte dels germans Grimm. 

En la seva installaci  performance comissionada per la Documenta 11, Lines in the Sand (2002), va investigar qestions sobre el jo i l'ego bassant-se en el poema pic  Helen in Egypt , de Hilda Doolittle, que torna a treballar sobre el mite d'Helena de Troia. 

Obres rellevants.
 Organic Honey s Visual Telepathy (1972).
 The Juniper Tree (1976).
 Volcano Saga (1985).
 Revolted by the Thought of Known Places  (1992).
 Woman in the Well (1996/2000).
 My New Theater series (1997-1999).
 Lines in the Sand (2002).
 The Shape, The Scent, The Feel of Things (2004).

Exposicions rellevants, premis i reconeixements.

 1994- Retrospectiva al Stedelijk Museum d'Amsterdam.
 2003- Rosamund Felsen Gallery, Los Angeles.
 2003- Pat Hearn Gallery, Nova York.
 2007- MACBA, Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194710" title="Lagueruela" nonfiltered="695" processed="692" dbindex="80696">


Lagueruela s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194711" title="Alan Parkinson" nonfiltered="696" processed="693" dbindex="80697">
Alan Parkinson, nascut el 29 de juliol 1949 a Darlington (Regne Unit), s un fotgraf i un investigador en arts plstiques angls que viu a Gex (Frana) i que t un taller a Nottingham.
Histria.
Desprs de les seves estudis a la Trent University a Nottingham va ensenyar l'art de la fotografia i del film de 1981 a 1985.  

A l'inici dels anys 1980 va comenar a experimentar amb escultures pneumtiques. S'inspira de formes de l'arquitectura gtica i islmica i de les concepcions orgniques de l'arquitectura de Frei Otto i d'Antoni Gaud i Cornet. 
----

Dins de les estructures, anomenades luminaris, Alan Parkinson juga amb la transparncia de la llum natural a traves dels teixits de diversos colors i opacs. L'espectador es troba a una atmosfera de palau de conte de fades o de palau oriental en colors primaris i formes arrodonides come si hom es trobs caminant dins d'un intest gegant al qual el pas dels visitants crea una moviment de batec.

La vida til d'un luminari s d'uns 200 dies d'exposici. s per essncia un art efmer que ning pot posseir sin als seus records.

Un luminari respon a una necessitat humana, un espai a mig cam entre una catedral i una matriu. (Jatin Kronz, escultor txec)

Alan Parkinson va crear una societat Architects of Air que ocupa un taller a una antiga fbrica de txtil a Nottingham. Durant l'hivern, s'hi assemblen les noves estructures.


Obra.

Eggopolis (1990): la primera estructura pneumtica a la qual el pblic podia entrar. Es va concebre com un teatre temporani per a una obra teatral amb persones disminudes.
Meggopolis (1995): una segona estructura major, inaugurada a Calgary (Canad) que va fer una gira als Estats Units i Canad.
Luminarium III (1996): un encrrec del South Bank Centre a Londres;
Luminarium IV (1997-98 ): un segon encrrec del South Bank Centre que va girar a Austrlia, Europa i els Estats Units.
Archipelago (1999) a Estocolm;
Wunderbare Welten (1999) a Hanover;
Arcazaar (2001) a l'exposici  Deu segles d'arquitectura a Praga;
Ixilum (2003): torna a crear obres concebudes especialment per a persones disminudes ;
Amozozo (2004): esculptura inspirada per l'obra de Frei Otto i les formes de les bombolles de sab.
L'snub icosidodecahedron (2005);
Levity II (2005): inaugurada a Baile tha Cliath;

Enllaos externs.
Web de l'artista



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194713" title="Casadeta de Monturi" nonfiltered="697" processed="694" dbindex="80698">

s un petit poema d'unes quinze lnies escrit pel prestigis poeta i escriptor catal Josep Carner en un viatge a bord del vaixell "Reina Victoria Eugenia" que es dirigia cap a Buenos Aires prenent com a font d'inspiraci una joveneta monturera de vint-i-vuit anys que conegu en aquesta mateixa nau.

Aina Maria Oliver Sastre era el nom de la joveneta mallorquina que viatj amb la companyia d'en Josep Carner cap a Amrica, lloc on es trobava el seu estimat Joan Mateu Martorell, de Monturi tamb, que hagu d'exercir la seva professi de metge a l'Argentina. Aquest se n'hi an devers el 1913 una vegada ja s'havia comproms en matrimoni amb n'Aina. 

Una vegada fermaren la relaci, es casaren per poders a Monturi el 29 de maig de 1915. Al cap de poc temps n'Aina emprenia un llarg viatge cap a l'Argentina per retrobar-se amb el seu marit. Ser en aquest viatge en vaixell on la joveneta conegu en Carner convertint-se en la musa d'un petit poema que el propi autor pos per ttol: Casadeta de Monturi.

La protagonista d'aquesta petita obra tingu dos fills amb en Joan a l'Argentina: na Margalida i en Joan i comanaren en Gabriel que nasqu l'any 1919 a Monturi. De fet, tornaren a Mallorca desprs que el seu esps agafs una malaltia incurable a Amrica. Pocs anys desprs, al 1924 mor deixant enrere una meravellosa dona que fou centre d'atenci d'en Carner i tres fills jovenets.



Fonts.

La informaci no ha estat treta d'internet. La informaci ha estat treta del llibre Monturers que han deixat petjada
, una edici a cura d'Onofre Arbona Miralles que va ser editat el 2001 amb la collaboraci de la revista Bona Pau.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194714" title="Lanzuela" nonfiltered="698" processed="695" dbindex="80699">


Lanzuela s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194715" title="Loscos" nonfiltered="699" processed="696" dbindex="80700">


Loscos s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194717" title="Doble casc" nonfiltered="700" processed="697" dbindex="80701">
Es denominen bucs de doble casc els vaixels que possexen una barrera de separaci doble al llarg de tota l'eslora de crrega entre els tancs de crrega (p.i. tancs de cru) i el mar, a diferncia dels dissenys ms antics d'un sol casc (monocasc). 

Actualment totes les grans empreses petrolieres, en consonncia amb la legislaci internacional, estan tendint a l's de petroliers de doble casc. Aquests sn menys sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en accidents de collisi amb altres bucs o per embarrancament. 

Respecte a la resistncia global de disseny, els parmetres dels bucs de doble casc sn similars als dels bucs monocasc, amb la diferncia de posseir major nombre de tancs de llast, la qual cosa pot provocar majors problemes de corrosi amb l'edat. 

 Vegi's tamb . 
 Petrolier ;
 Vaixell ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194718" title="Odn" nonfiltered="701" processed="698" dbindex="80702">


Odn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194719" title="Monocasc" nonfiltered="702" processed="699" dbindex="80703">
Es denominen monocasc els bucs que no possexen una doble barrera de separaci al llarg de tota l'eslora de crrega entre els tancs de crrega (p.i. tancs de cru) i el mar, a diferncia dels ms moderns dissenys de doble casc. 

L's de petroliers monocasc t actualment una data lmit d'utilitzaci (principalment en la UE) degut al fet que sn ms sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en accidents de collisi amb altres bucs o per embarrancament.

Respecte a la resistncia global de disseny els parmetres sn similars als dels bucs de doble casc. 

En la navegaci d'esbarjo es diuen monocascs a les embarcacions d'un sol casc i una sola quilla, a diferncia dels multicasc, com els catamarans i trimarans. 

Vegi's tamb.
 Petrolier;
 Vaixell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194724" title="Graci (desambiguaci)" nonfiltered="703" processed="700" dbindex="80704">



Onomstica:

Graci, emperador rom;
Graci Funari, Militar i governador rom, pare dels emperadors Valentini I i Valent.
Graci, fill de Teodosi I el Gran. ;
Graci, usurpador del tron imperial rom.
Graci, monjo considerat el pare del Dret cannic (segles XII i XIII).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194726" title="Graci Funari" nonfiltered="704" processed="701" dbindex="80705">
Graci Funari (Gratianus Funarius)  fou el pare dels emperador Valentini I i Valent. Vas nixer vers el 290 a Cibalis a Pannnia en una obscura famlia. El seu renom de Funari (home de la corda) el tenia perqu sempre portava unes cordes per vendre i una vegada va resistir amb xit el intent de cinc soldats de robar-li el material. 

Llavors es va allistar a l'exrcit on es va destacar aviar per la seva valentia i fora, i va ascendir a protector (protector domesticus a  Salona el  305), trib militar (tribunus a Illyricum el  321)  i finalment comes, i segons Ammi Marcell magister militum a frica , crrec que va perdre per una acusaci de mala administraci, per ms tard va obtenir el mateix crrec a Britnia de la que va sortir amb bon reputaci i va tornar a la seva vila natal per acabar els seus dies privadament. 

L'emperador Constanci II li va confiscar totes les propietats per haver donat hospitalitat a Magnenci (probablement vers el temps de la batalla de Mursa el 351). Pel que sembla fou molt popular entre els soldats i per aix el seu fill valentini fou proclamat emperador quan el pare ja era mort. En temps del seu fill Valent li fou erigida una esttua a Constantinoble (364).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194727" title="Les millors obres de la literatura catalana" nonfiltered="705" processed="702" dbindex="80706">
Les millors obres de la literatura catalana s una collecci de literatura catalana, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas. Constava en un principi de cent volums i inclou tota la literatura catalana, des dels clssics medievals (com Ausis March, Jaume Roig o Joanot Martorell) fins als grans autors del segle XX (Salvador Espriu, Narcs Oller o Josep Pla). Fou iniciada a finals dels anys setanta, i els volums s'han anat reeditant fins a l'actualitat (alguns sota el segell d'Edicions 62). A finals de la dcada de 1990 es va decidir ampliar amb nous volums, per no van tenir ni massa xit, ni forem massa promocionats i tamb progressivament els ttols de la collecci no s'han reeditat en aquesta, sin en altres d'Edicions 62 cosa que li ha fet perdre unitat.
El primer volum fou Elogi de la paraula i altres assaigs de Joan Maragall (editat el 1978) i l'ltim Tirant lo Blanc de Joanot Martorell l'any 1983.
Popularment es coneix la collecci amb les sigles abreujades 'MOLC'.

Llistat de les obres.

 Elogi de la paraula i altres assaigs de Joan Maragall. A cura de F. Vallverd.
 Antologia potica de Salvador Espriu. A cura de J. M. Castellet.
 Espill o Llibre de les dones de Jaume Roig. A cura de M. Gust, prleg de J. Bergs.
 Jo! Memries d'un metge filsof de Prudenci Bertrana.
 La Nacionalitat Catalana d'Enric Prat de la Riba.
 L'Atlntida de Jacint Verdaguer.
 Contes de Narcs Oller. A cura d'Alan Yates.
 Curial e Gelfa (annim). A cura de M. Gust, prleg de G. E. Santone.
 Crniques de la veritat oculta de Pere Calders.
 Clssics i moderns de Carles Riba. A cura de Joaquim Molas.
 Poesies escollides de Josep Carner. A cura de Joan Ferrat.
 La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pags, prleg de Jordi Castellanos.
 Sainets del segle XIX. A cura de Xavier Fbregas.
 Poesia d'Ausis March. A cura de Joan Ferrat.
 Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor.
 Teatre de Josep Maria de Sagarra.
 L'hereu Noradell de Carles Bosch de la Trinxeria, prleg de Jordi Castellanos.
 Tots els contes de Merc Rodoreda.
 Crnica, volum I de Ramon Muntaner. A cura de Marina Gust, prleg de Joan Fuster.
 Crnica, volum II.
 Les dones i els dies de Gabriel Ferrater.
 Lo Catalanisme de Valent Almirall.
 Antologia general de la poesia catalana. A cura de J. M. Castellet i Joaquim Molas.
 Jacob i altres narracions de Joaquim Ruyra.
 L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiol.
 Teatre d'ngel Guimer.
 Solitud de Vctor Catal.
 La llengua catalana i la seva normalitzaci de Pompeu Fabra. A cura de Francesc Vallverd.
 Vals de Francesc Trabal.
 La famlia dels Garrigas de Josep Pin i Soler.
 Antologia potica de J. V. Foix. A cura de Pere Gimferrer.
 Orgens del coneixement: la fam de Ramon Turr i Darder.
 Contraban i altres narracions de Josep Pla. A cura de J. M. Castellet.
 La ben plantada / Gualba, la de mil veus d'Eugeni d'Ors.
 Les formes de la vida catalana de Josep Ferrater Mora.
 Llibre de meravelles de Ramon Llull. A cura de Marina Gust.
 Teatre de Joan Puig i Ferreter.
 Totes les bsties de crrega de Manuel de Pedrolo.
 Lo primer amor i altres narracions d'Emili Vilanova. A cura de Manuel Jorba.
 La punyalada de Mari Vayreda.
 Lo somni de Bernat Metge. A cura de Marta Jord, prleg de Giuseppe Tavani.
 Entorn de la literatura catalana de la Restauraci de Josep Yxart i de Moragas.
 Bearn o la sala de les nines de Lloren Villalonga.
 Escrits sobre art de Joaquim Torres-Garcia. A cura de Francesc Fontbona.
 Terres de l'Ebre de Sebasti Juan Arb.
 Teatre, amb obres de Carles Soldevila i Mills-Raurell.
 Romancer catal, text establert per Manuel Mil i Fontanals. A cura de J. A. Paloma.
 La febre d'or, I. La pujada de Narcs Oller.
 La febre d'or, II. L'estimbada de Narcs Oller.
 Tragdia de Caldesa i altres proses de Joan Ros de Corella. A cura de Marina Gust, prleg de Francisco Rico.
 Adriadna al laberint grotesc de Salvador Espriu.
 Canig de Jacint Verdaguer.
 Indagacions i propostes de Joan Fuster.
 Julita de Mart Gens i Aguilar.
 Cap al tard / Poemes bblics de Joan Alcover.
 Teatre de Frederic Soler.
 L'hostal de la Bolla / Flors del silenci de Miquel dels Sants Oliver.
 Memries, I. Cendra i nimes. La matinada de Josep M. de Sagarra.
 Memries, II. Entre Ariel i Caliban. Les frtils aventures. Dos anys a Madrid de Josep M. de Sagarra.
 Contes de Prudenci Bertrana.
 Antologia potica de Guerau de Liost. A cura d'Enric Bou.
 Les bonhomies i altres proses de Josep Carner.
 Mort de dama de Lloren Villalonga.
 Teatre de Santiago Rusiol.
 Joan Endal de Josep Maria Folch i Torres.
 La tradici catalana de Josep Torras i Bages.
 Diari 1918 de J. V. Foix.
 Tots els camins duen a Roma. Memries, I de Gaziel.
 Tots els camins duen a Roma. Memries, II de Gaziel.
 Teatre, amb obres de Josep Carner, Salvador Espriu i Joan Brossa.
 Antologia potica de Joan Maragall. A cura d'Arthur Terry.
 El geni del pas i altres assaigs de Josep Pla. A cura de Josep M. Castellet.
 Novelles amoroses i morals, a cura d'Arseni Pacheco i A. Bover i Font.
 Glossari d'Eugeni d'Ors. A cura de Josep Murgades.
 Poesia, amb obres de Joan Salvat-Papasseit, Bartomeu Rossell-Prcel i Mrius Torres.
 Crnica de Bernat Desclot. A cura de Miquel Coll i Alentorn.
 Teatre modernista, antologia amb En Joan de l's, Justcia! i La barca dels afligits d'Apelles Mestres, Les garses d'Ignasi Iglsias Pujadas, Misteri de dolor d'Adri Gual i Els zin-cals i El casament d'en Tarregada de Juli Vallmitjana. A cura de Xavier Fbregas.
 Camins de Frana I de Joan Puig i Ferrater.
 Camins de Frana II de Joan Puig i Ferrater.
 Nacionalisme i federalisme d'Antoni Rovira i Virgili.
 Antologia potica de Carles Riba. A cura d'Enric Sull.
 Llibre d'Evast e Blanquerna de Ramon Llull. A cura de Maria Josepa Gallofr, prleg de Lola Badia.
 Drames rurals / Caires vius de Vctor Catal.
 Valentina de Carles Soldevila.
 Narrativa de Raimon Casellas.
 Crnica o llibre dels Feits de Jaume I. A cura de Ferran Soldevila.
 Horacianes i altres poemes de Miquel Costa i Llobera.
 Incrta glria, I de Joan Sales.
 Incrta glria, II, seguida dEl vent de la nit, de Joan Sales.
 Teatre barroc i neoclssic, amb Amor, Firmesa i Porfia de Francesc Fontanella i Lucrcia i Rosaura o el ms constant amor de Joan Ramis i Ramis. A cura de Maria Merc Mir i Jordi Carbonell, prleg de Giuseppe Grilli.
 Obra lrica, amb obres de Gilabert de Prixita, Andreu Febrer, M. de Gualbes i Jordi de Sant Jordi. A cura de Mart de Riquer.
 Mirall trencat de Merc Rodoreda.
 Antologia de contes catalans, I, per Joaquim Molas.
 Antologia de contes catalans, II, per Joaquim Molas.
 Teatre medieval i del Renaixement, a cura de Josep Massot i Muntaner.
 Blandn de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV, a cura d'Arseni Pacheco.
 Poemes escollits de Pere Quart. A cura de Joan-Llus Marfany.
 Lo Cresti (selecci) de Francesc Eiximenis. A cura d'Albert Hauf.
 Tirant lo Blanc, I de Joanot Martorell. A cura de Mart de Riquer.
 Tirant lo Blanc, II de Joanot Martorell. A cura de Mart de Riquer.
 Ronda naval sota la boira de Pere Calders.
 Dietari (1979-1980) de Pere Gimferrer.
 Contes 1947-1969 de Jordi Sarsanedas.
 Antologia potica de Joan Vinyoli.
 Paraules d'Opton el vell d'Avell Arts Gener.
 Teatre, amb Ball robat de Joan Oliver, Homes i no de Manuel de Pedrolo, Desig de Josep Maria Benet i Jornet i Plany en la mort d'Enric Ribera de Rodolf Sirera Tur.
 Un lloc entre els morts de Maria Aurlia Capmany.
 Dietari dispers (1918-1984) de Mari Manent.
 Poemes escollits (antologia) de Joan Brossa. A cura de Glria Bordons.
 Mster Evasi de Blai Bonet.
 Notcia de Catalunya de Jaume Vicens Vives.
 Poesia, amb Cant i paraules de Clementina Arderiu, El Senyal de Toms Garcs i Cantilena de Josep Sebasti Pons.
 Crnica de Pere III el Cerimonis. A cura d'Anna Cortadellas, prleg de Jocelyn Nigel Hillgarth.
 El temps de les cireres de Montserrat Roig.
 Vita Christi de sor Isabel de Villena.
Llibre de cavalleries de Joan Perucho. ISBN 978-84-297-4075-2;
Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel. ISBN 978-84-297-4098-1;
Viatge a Alemanya i altres nacions d'Antoni M. Alcover. ISBN 978-84-297-4109-4;
Breviari cvic de Joan Fuster. ISBN 978-84-297-4121-6;
Tots tres surten per l'Ozama de Vicen Riera Llorca. ISBN 978-84-297-4130-8;
Combat de nit de Josep M. Espins. ISBN 978-84-297-4151-3;
Estudis literaris de Jordi Rubi i Balaguer. ISBN 978-84-297-4162-9;
L'experincia de l'art d'Antoni Tpies. ISBN 978-84-297-4175-9;
Deu poetes d'ara (antologia), diversos autors. ISBN 978-84-297-4194-0;
Vuit narradors actuals (antologia), diversos autors. ISBN 978-84-297-4218-3;

Vegeu tamb.
Les millors obres de la literatura universal;
Les millors obres de la literatura universal / Segle XX;
Edicions 62;

 Enllaos externs .
Catleg d'Edicions 62;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194730" title="Cibales" nonfiltered="706" processed="703" dbindex="80707">
Cibales (Cibalae) o Cibalis fou una antiga ciutat romana de la Pannnia Inferior a la vora del riu Bacuntius, entre Ulpianum i Mursa.  Portava el ttol de Colonia Aurelia Cibalae (o  Colonia Aurelia Cibalis). Es famosa per ser el lloc de naixement de Graci Funari i els seus fills Valentini I i Valent. Constant I el Gran va derrotar prop de Cibales a Licini I. Es la moderna Vinkovci o Vinkouckze a Crocia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194732" title="Edicions 62" nonfiltered="707" processed="704" dbindex="80708">
])]]
Edicions 62 s una editorial catalana creada el 1961 a Barcelona.

Histria.
Eullia Duran fund l'editorial el 1961 i fou dirigida inicialment per Max Cahner i Ramon Bastardas. El 1968 inici la publicaci de la Gran Enciclopdia Catalana, obra que traspass a un altre grup editorial l'any segent. D'aquesta crisi en result una nova direcci i un canvi en l'accionariat. Ha publicat ms de 4.000 ttols. El primer llibre que public fou Nosaltres els valencians de Joan Fuster. Edicions 62 pertany actualment al Grup 62, un conglomerat amb diversos negocis del mn cultural.

Les colleccions.
Publica algunes de les colleccions ms importants de l'edici en catal:

 El Balanc. Collecci de narrativa amb ms de 550 ttols publicats. Entre els autors hi trobem tots els grans novellistes catalans contemporanis (Cabr, Janer, de Pedrolo, Perucho, Porcel, Puig, Riera, Rodoreda, Roig, Sarsanedas, Villalonga o Villatoro) per sobretot presenta una reputada selecci d'autors extrangers contemporanis (Auster, Bellow, Bll, Durrell, Faulkner, Greene, Grass, Handke, Highsmith, le Carr, Navkov, Pavese, Roth, Salinger, Sciascia o Soljenitsin).
 La cua de palla. Collecci de novella negra fundada per Manuel de Pedrolo editada amb un caracterstic color groc. El 2006 es reprengu desprs d'uns anys d'imps (de l'any 1970 al 1981 tamb se n'interromperen les edicions). Cont una exhaustiva representaci de tots els clssics del gnere (com le Carr, Hammett, Highsmith, de Pedrolo o Simenon). A partir del 1985 la direcci pass a Xavier Coma, que especialitz la collecci en autors nord-americans. La segona etapa portava l'etiqueta de Seleccions de la cua de palla i l'etapa encetada l'any 2006 la de Nova cua de palla. ;
 El Cangur (Collecci universal de butxaca). Aquesta collecci fou creada poc desprs de la fundaci del grup i ha publicat, al llarg de ms de quaranta anys, les grans novelles contempornies (catalanes o no). El primer volum fou el de les Narracions de Salvador Espriu i des de llavors ha publicat molts dels grans noms de la narrativa contempornia estrangera: Bll, Fromm, Gorki, Pavese, Saroyan, Simenon o Soljenitsin. Prcticament tots els clssics catalans contemporanis hi estan representats: Espriu, Fuster, Pedrolo, Porcel, Rodoreda, Roig, Ruyra o Villalonga.
 Textos filosfics. Actualment es troba interrompuda, si b s la collecci de filosofia ms important en catal. Els directors foren Josep M. Calsamiglia, Pere Llus i Josep Ramoneda. Segons els directors de la collecci, aquesta "pretn oferir, per primera vegada: una autntica biblioteca en catal de textos bsics de la filosofia de tots els temps i de totes les tendncies; en una traducci fiable, amb voluntat de contribuir a la normalitzaci del llenguatge filosfic catal; conjuminant l'edici d'obres cabdals amb la d'altres de menors per significatives i , eventualment, d'antologies; pensant no solament en els especialistes, sin tamb en un pblic relativament ampli, especialment universitari". Cont ms de cent-cinquanta ttols, i prcticament tots els autors clssics de la filosofia de tots els temps: Plat, Aristtil, Sant Agust, Descartes, Pascal, Spinoza, Kant o Nietzsche entre molts d'altres. La collecci estava patrocinada per la Fundaci Jaume Bofill.
 Collecci a l'abast. Actualment interrompuda, s'inici en crear-se l'editorial i edit sobretot obres d'assaig. Fou dirigida per Max Cahner, segons el qual "l'intent d'aquesta collecci s de proporcionar a un pblic ms ample que el dels especialistes, una visi essencial de les realitats i dels problemes del nostre mn". Public alguns dels assaigs ms influents de la Catalunya dels seixanta i setanta, com Nosaltres, els Valencians de Joan Fuster (primer llibre del segell) i Els altres catalans de Francesc Candel; aix com assaigs que han assolit el nivell de clssics com Les dues cultures i la revoluci cientfica de C. P. Snow.
 Clssics del pensament modern. Collecci d'assaig dirigida per J. M. Castellet, Salvador Giner i J. F. Yvars, que s'edit durant els anys vuitanta i noranta per iniciativa conjunts d'Edicions 62 i de la Diputaci de Barcelona. Present textos de filosofia, cincia, histria, dret i sociologia. Cont alguns dels grans clssics de l'assaig modern: Beccaria, Darwin, Freud, Marx, Montesquieu, Kelsen, Popper o Schumpeter.
 Cara i creu. Collecci editada a finals dels vuitanta i principis dels noranta dedicada sobretot a la literatura catalana contempornia: Bartra, Benguerel, Brossa, Calders, Carner, Comadira, Ferrater, Fuster, Gimferrer, Margarit, de Pedrolo, Perucho, Porcel, Puig, Roig o Sagarra. Cont tamb obres clssiques del teatre (Brecht, squil o Maiakovski).
Histria de l'art catal. Publicada des del 1983, fou una aposta per una nova generaci d'historiadors de l'art (Francesc Miralles, Francesc Fontbona de Vallescar, Joan-Ramon Triad, Joaquim Garriga, Antoni Jos i Pitarch i Nria de Dalmases, als quals caldria afegir dos collaboradors destacats: Mari Carbonell i Rosa Maria Subirana i Rebull), tres dels quals un quart de segle desprs sn membres de l'IEC. Esdevingu la gran sntesi detallada d'aquesta matria i encara avui, desprs de diverses reimpressions, n's la principal obra de referncia.
Les millors obres de la literatura catalana.
Les millors obres de la literatura universal.
Les millors obres de la literatura universal / Segle XX.

Enllaos externs.
 Lloc web del grup editorial;
 Informaci sobre la collecci La cua de palla;
 Apartat sobre l'editorial a l'espai Lletra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194733" title="Emma Mrsk" nonfiltered="708" processed="705" dbindex="80709">


L Emma Mrsk s un vaixell contenidor propietat de A.P. Moller-Maersk Group. Quan va ser fabricat l Emma Mrsk era el portacontenidors ms gran mai construt (ara superat pel petrolier Knock Nevis), i fins el 2007 el vaixell ms llarg en s. Oficialment, l Emma Mrsk s capa de carregar al voltant d  11 000 TEU (de l angls: twenty-foot equivalent units, mesura de capacitat dels contenidors) segons els clculs de la companyia Mrsk, que ve a ser al voltant de 1400 contenidors ms que cap altre vaixell s capa de transportar.
 
 Histria .
El buc va ser construt a les drassanes de Lind Yard a Dinamarca. El juny de 2006, durant la seva construcci, feines de soldadura causaren un foc dins la seva superestructura. 


Se l batej en una cerimnia el 12 d agost de 2006. El nom d Emma Mrsk, es deu a Mrsk Mc-Kinney Mller la darrera dona de Mrsk Mc-Kinney Mller, mora el 2005. Es fu a la mar per primer cop el 8 de september de 2006 a les 02:00 hores de d Aarhus. Aquest viatge inaugural el dugu als ports de Gteborg, Bremerhaven, Rotterdam, Algesires, al Canal de Suez i arrib a Singapur l 1 d octubre de 2006 a les 20:05 hores. El dia segent part cap a Yantian, Kobe, Nagoya, i Yokohama. El viatge de tornada inclogu les escales a Yantian, Hong Kong, Tanjung Pelepas, el cana de Canal de Suez, Felixstowe, Rotterdam, Bremerhaven, Gteborg fins a rhus on arrib l 11 de novembre.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194735" title="Graci (fill de Teodosi I)" nonfiltered="709" processed="706" dbindex="80710">
Graci (Gratianus) fou un fill de Teodosi I el Gran, nascut de la seva segona dona Galla. Va morir abans que el seu pare. s esmentat per Sant Ambrs (Ambrs. Epistol. 17, De Obitu Theodos. 40.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194736" title="Conca hidrogrfica" nonfiltered="710" processed="707" dbindex="80711">
En geografia, una conca s una zona ms o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que envolten. De vegades, es forma com a resultat de l'acci erosiva d'un riu i els seus afluents. Altres vegades, pot ser la conseqncia de l'enfonsament d'una falla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194737" title="Graci (usurpador)" nonfiltered="711" processed="708" dbindex="80712">
Graci (Gratianus) fou un usurpador del tron imperial rom el 407.

L'exrcit va assassinar a Marc que s'havia revoltat a Britnia, i Graci fou proclamat al seu lloc com a emperador pretendent. Era nadiu de Britnia, brit de naixement i membre de l'aristocrcia urbana i segurament per aix fou aclamat pels soldats. Segurament era un militar o al menys un alt crrec de l'administraci.

Va governar quatre mesos quan els brbars atacaven Gllia i es temia que els invasors passessin a Britnia. L'exrcit volia creuar el Canal de la Mnega per anar a combatre als brbars per Graci ho va impedir. Molestos els oficials van assassinar a Gracia i van proclamar a Constant (III).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194738" title="Gratdia (esposa de M. Tulli Cicer)" nonfiltered="712" processed="709" dbindex="80713">
Gratdia fou germana de Marc Gratidi (Marcus Gratidius) d'Arpinium. Es va casar amb Marc Tulli Cicer I  l'avi de l'orador (Cicer, de Leg. 3.16.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194739" title="Marc Mari Gratidi" nonfiltered="713" processed="710" dbindex="80714">
Marc Mari Gratidi (Marcus Marius Gratidianus) fou fill de Marc Gratidi. Fou adoptat per un Mari probablement un germ de Gai Mari. Fou un orador molt popular i per aix fou dos vegades elegit pretor i en una d'elles va proposar un edicte sobre emissi de moneda (edictum de re nummaria) amb normes que el poble afavoria. Durant les proscripcions de Sulla fou assassinat per Catilina i el seu cap passejat pels carrers.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194741" title="Gratidi" nonfiltered="714" processed="711" dbindex="80715">
Gratidi (Gratidius) fou el nom d'una famlia romana d'Arpinium de la qual alguns dels seus membres van arribar a una certa notorietat al segle I aC.

Els ms destacats foren: 
Marc Gratidi, magistrat rom ;
Marc Mari Gratidi, pretor rom ;
Marc Gratidi, llegat rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194742" title="Marc Gratidi" nonfiltered="715" processed="712" dbindex="80716">


Onomstica:

Marc Gratidi, magistrat rom ;

Marc Gratidi, llegat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194743" title="Marc Gratidi (magistrat)" nonfiltered="716" processed="713" dbindex="80717">
Marc Gratidi (Marcus Gratidius) d'Arpinium fou un magistrat rom que va proposar la lex tabellaria a la que es va oposar Marc Tulli Cicer I, l'avi de l'orador que estava casat amb Gratdia la germana de Marc Gratidi. Les qestions sobre la llei foren resoltes pel cnsol Marc Emili Escaure a favor de Cicer. Marc Gratidi era un bon orador i expert en literatura grega; fou amic de Antoni l'orador i el va acompanyar al seu govern de Cilcia (102 aC). El 103 aC va acusar a Gai Flavi Fmbria de exacci a la provncia (que Fmbria va governar el 104 aC ja que fou cnsol el 105 aC.  Va morir a Cilcia el 102 aC  en la lluita contra els pirates.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194744" title="Marc Gratidi (llegat)" nonfiltered="717" processed="714" dbindex="80718">
Marc Gratidi (Marcus Gratidius)  fou llegat de Quint Tulli Cicer en el seu govern de la provncia d'sia. Era probablement net de Marc Gratidi d'Arpinium. Es possible que  fou el mateix personatge de nom M. Gratidi indicat com a trib de la plebs el 57 aC, per el nom Gratidius podria ser una lectura errnia per Fabricius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194745" title="Grat" nonfiltered="718" processed="715" dbindex="80719">
Grat (Gratus) fou un soldat de la gurdia pretoriana de Calgula que fou el que va trobar a Claudi amagat a palau desprs de l'assassinat de l'emperador i el va portar als soldats presentant-lo com un Germnic, l'hereu mes adequat de l'imperi el tron del qual havia quedat vacant (Suetoni, Cl. 10; Di Cassi. lx. ].)

Vegeu tambe: Valeri Grat, procurador de Judea;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194746" title="Enrique Snchez de Len Prez" nonfiltered="719" processed="716" dbindex="80720">

Enrique Snchez de Len Prez ( Badajoz, Extremadura 1934 ) s un poltic espanyol que fou Ministre de Sanitat i Seguretat Social en el primer govern d'Adolfo Surez.

Biografia.
Va nixer el 9 de juny de 1934 a la ciutat extremenya de Badajoz. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, especialitzant-se en dret sindical. L'any 1960 va ingressar al Cos d'Inspectors Tcnics del Ministeri de Treball, crrec que va ocupar fins el 1971 sent delegat del Ministeri a Ourense, Mlaga i Guipscoa.

Activitat poltica.
L'any 1971 pass a formar part del Congrs de Diputats com a procurador general de l'Estat. En el primer govern de la monarquia fou nomenat Director General d'Ordenaci de la Seguretat Social, sent nomenat posteriorment Director General de Poltica Interior per Rodolfo Martn Villa.

Membre d'Acci Regional Extremea (AREX), integrada dins la Uni del Centre Democrtic (UCD), fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Badajoz en les eleccions generals de 1977, sent reescollit en les eleccions de 1979. En la formaci del seu govern Adolfo Surez el nomen Ministre de Sanitat i Seguretat Social, crrec que exerc fins al final de la Legislatura Constituent, i en el qual modernitz i cre l'Institut Nacional de Salut (INSALUD).

Desprs de la dissoluci de la UCD s'incorpor l'any 1984 al Centre Democrtic i Social (CDS), partit fundat per Adolfo Surez.

Enllaos externs.
  Informaci d'Enrique Snchez de Len al Congrs dels Diputats;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194748" title="Valeri Grat" nonfiltered="720" processed="717" dbindex="80721">
Valeri Grat (Valerius Gratus) fou procurador de Judea del 15 fins vers el 27, predecessor de Pon Pilat.

El seu govern es va destacar pels freqents canvis en el crrec de gran sacerdot dels jueus: va deposar Anns i el va substituir per Ismael ben Fabi (15-16), desprs va nomenar Eleazar ben Ananus (16-17), desprs Sim ben Camit (17-18) i finalment Josep Caifs (gendre d'Anns, 18-36). 

Va eliminar dues importants bandes de lladres que operaven al pas i va matar de prpia ma el capit d'una d'elles, Sim, un antic esclau d'Herodes el Gran. Tamb va ajudar el cnsol Quintili Var a dominar una revolta dels jueus.

Del 19 al 20 va governar tamb Sria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194750" title="Josep Ball i Armengol" nonfiltered="721" processed="718" dbindex="80722">
Josep Ball i Armengol (Agramunt, Urgell 1920-2003)  fou un poltic i enginyer catal. Estudia a l'Escola Pia de Barcelona i es llicencia com a enginyer tcnic agrcola a l'Escola Superior d'Agricultura de la Barcelona en 1950, on s'especialitz en explotacions agropecuries. Fou secretari (1968) i desprs president (1972-1976) del Collegi d'Enginyers Tcnics i Perits Agrcoles de Lleida, membre del Patronat Politcnic de l'Escola d'Agricultura i vocal del Patronat Universitari de Lleida. Fou tcnic en valoracions d'ENHER i vocal de DEPANA (Defensa del Patrimoni Natural). 

Des del punt de vista poltic i cultural, fou membre de la Societat Catalana de Prehistria i Arqueologia, d'mnium Cultural i de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudis de Catalunya. Va promocionar l'Escola Garba-Espiga de Lleida. Ha publicat diversos treballs sobre la zona arqueolgica d'Agramunt. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de Lleida per l'Entesa dels Catalans. Posteriorment, com a membre del PSC-PSOE repet com a senador a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982, on va participar a les comissions de caire agrari o per a les inundacions al Pas Valenci. Deix el crrec el 1986.

 Obres .
 Tmulos funerarios de la comarca de Agramunt (1968);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194751" title="Gregenti" nonfiltered="722" processed="719" dbindex="80723">
Gregenti (Gregentius,           ), fou arquebisbe de Tephar (     , la Sapphar,        de Ptolemeu i la Saphar,       d'Arri), capital dels homerites (himiarites) una naci del Iemen.

Al llibre de l'esglsia grega,  Menaea,  es anomenat            , i descrit com a nadiu de Mil, fill d'Agapi i de Teodota, per a un altra obra eslava apareix com a fill d'Agapi i Theotecna, i casat amb una dona de Lopliana a la frontera entre Avria (probablement Hongria) i sia (probablement Ucraina)

Va anar a Alexandria on va fer vida d'anacoreta fins que el patriarca Asteri el va enviar al pas dels homerites, al Iemen, que havia estat dominat pel rei Elesbaan d'Etipia (Axum) i havia posat fi a les persecucions contra els cristians que havia fet el rei jueu Dunaan. 

Al temps de la missi de Gregenti el sobir del pas era Abramius, installat al tron per Elesbaan, i al que ms tard el va succeir (el 552, desprs de 30 anys de regnat) Serdidus; sobre ambds Gregenti va exercir fora influncia. Gregenti va morir un temps desprs.

Les dates s'han d'ajustar i Abramius s el rei Abraha, que va regnar des de vers el 533 al 570 (abans va ser el governador militar axumita) i el va succeir Yaksum (570-577). La conquista axumita de Iemen la va fer Ella Azbeha II (519-536). Dunaan seria el rei himirita Masruq Dhu-Nuwas (tamb anomenat Yusuf Ashar, vers 517-525).

Va deixar escrit un llibre titulat:                       ?                                                                    ,              , S. Patris nostri Gregentii Tephrensis Archiepiscopi Disputatio cum Herbano Judaeo. Gregenti hauria promulgat un codi en nom del rei Abraha, titular                                                            , que es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194753" title="Gregori" nonfiltered="723" processed="720" dbindex="80724">
Gregori fou el suposat compilador del codi Gregori o Cdex Gregori. De la seva personalitat res es coneix i tanmateix el nom es dubts i deriva del ttol de Corpus Gregoriani, que apareix en alguns manuscrits de les restes del codi, i al  Consultatio veteris Icti. 

Al codi Teodosi apareix aquesta passatge: " Ex his omnibus Juris Consultoribus, ex Gregoriano, Hermogeniano, Gaio, Papiniano et Paulo, quae necessaria causis praesentitum temporum videbantur, elegimus". 

Alguns historiadors l'identifiquen amb Gregori al que Diocleci va dirigir un rescripte el 290, i amb el Gregori que fou prefecte del pretori amb Constant I el Gran el 336 i 337 (ambds probablement la mateixa persona). El cdex Gregori s'hauria compilat a no molt llunyana al 295, per sempre posterior a aquest any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194756" title="Salvador Sunyer i Aymerich" nonfiltered="724" processed="721" dbindex="80725">
Salvador Sunyer i Aymerich (Salt, Girons, 1924) s un escriptor i poltic catal. Va estudiar el batxillerat elemental per deix l'escola als 14 anys per a comenar a treballar com a auxiliar de farmcia. El 1964 va fer per correu el curs de professor de catal, que organitzava l'Institut d'Estudis Catalans, obtenint els ttols elemental i mig. Des d'aleshores s'ha dedicat a l'ensenyament del catal per tota la provncia de Girona, des de la Universitat a collegis privats. Treballa en la Cambra de Comer i Indstria de Girona. Va donar diverses conferncies i publicat nombrosos articles sobre el catal i problemtica de l'ensenyament. s fundador i secretari del premi Prudenci Beltrana.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de Girona amb l'Entesa dels Catalans, per va deixar el crrec el 2 de gener de 1979. Fou diputat al Parlament de Catalunya pel PSC-PSOE a les eleccions de 1980. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194760" title="Enric VII del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="725" processed="722" dbindex="80726">


Enric VII (en alemany: Heinrich; en itali: Arrigo), (1275-1313) de la Casa de Luxemburg va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermnic a partir de 1312.

Biografia.

Va ser fill del comte Enric VI de Luxemburg i Beatriu d'Avesnes. Va heretar el comtat de Luxemburg el 1288 a la mort del seu pare. El 15 d'agost de 1309 va anunciar la seva intenci de dirigir-se a Roma per ser coronat emperador, ttol que havia estat vacant des de la mort de Frederic II el 1250.

El seu fill Joan de Luxemburg va ser escollit rei de Bohmia el 1310. 

Com a emperador tenia la intenci de restituir la glria de l'antic Sacre Imperi, i de fet va aconseguir recuperar el poder imperial en parts del nord d'Itlia, lluitant contra la ciutat rebel de Florncia. Tamb es va enfrontar amb el rei Robert de Npols i amb el Papa Climent V. Quan es dirigia a fer una campanya de cstig contra Robert per la seva deslleialtat (tcnicament era vassall d'Enric), va morir prop de Siena, el 24 d'agost de 1313.

Desprs de la mort d'Enric, dos rivals, Llus de Baviera de la casa Wittelsbach i Frederic el Bell de la casa d'Habsburg, van reclamar la corona. La disputa va culminar el 28 de setembre de 1322 a la Batalla de Mhldorf, en la que Llus result vencedor.

Famlia.
Avantpassats.


Descendncia.
Va casar-se a Tervuren el 9 de juliol de 1292 amb Margarida de Brabant, filla del duc Joan I de Bravant, amb la que fou pare de:
Joan de Luxemburg (10 d'agost de 1296 - 26 d'agost de 1346).
Maria (1304 - 26 de mar de 1324), casada a Pars el 21 de setembre de 1322 amb el rei Carles IV de Frana.
Beatriu (1305-11 de novembre de 1319), cadada el 1318 amb el rei Carles I d'Hongria.

Taula successria.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194761" title="Eveli Torent i Marsans" nonfiltered="726" processed="723" dbindex="80727">
Eveli Torent i Marsans (Badalona, 5 d'abril de 1876 - Barcelona, 4 d'octubre de 1940) fou un pintor i dibuixant modernista catal.

Deixeble de Ramon Mart Alsina a l'escola de Llotja de Barcelona, de jove estigu vinculat a Mallorca. El 1897 ja particip en l'exposici inaugural de Els Quatre Gats, d'on va ser assidu i hi expos individualment el 1899. L'any segent expos tamb individualment a la Sala Pars, i desprs marx a Pars, on expos a la galeria de Berthe Weill (1904), i particip repetidament als Salons dels Independants i d'Automne. Sovint va pintar temes de la Bretanya, que coneixia segurament grcies al seu amic l'escriptor Laurent Tailhade. 

Tingu una mplia activitat de dibuixant de premsa a revistes com Luz, El Gato Negro, Quatre Gats, L'Atlntida, L'Esquella de la Torratxa, de Barcelona, i Gent Nova de Badalona. Tamb collabor a revistes de Madrid (Arte Joven, Blanco y Negro), i de Pars, com La Raison o L'Assiette au Beurre. All illustr tamb llibres (1913) de Le Sage, de Scarron i altres autors.

Des 1910 pass temporades a Buenos Aires, i b que expos alguns cops a Barcelona i a Badalona, vivia a Pars.

Pablo Picasso, amic seu, li va fer tres retrats, i Anglada-Camarasa un altre, tocant la guitarra.

Posteriorment va tenir una etapa brillant de retratista de prestigi. La seva militncia a la maoneria fou la causa del seu empresonament a la Pres Model de Barcelona en guanyar el franquisme.

 Fonts .

Jordi ALBALADEJO i Blanco: Eveli Torent i Marsans, un artista recuperat, a "Carrer dels Arbres" (Badalona) 18 (2007), pgs. 59-70.
Francesc FONTBONA i Llusa SALA: Eveli Torent. Un artista a Els Quatre Gats, al catleg de l'exposici 4 Gats, de Casas a Picasso, Museu Dioces de Barcelona-Museu d'Art Modern de Tarragona, 2005, pgs. 47-63.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194765" title="Josep Pella i Forgas" nonfiltered="727" processed="724" dbindex="80728">


Josep Pella i Forgas (Begur, Baix Empord, 1852 - Barcelona, 1918) fou un historiador, jurista i poltic catal. 

Fou un dels precursors del catalanisme, en participar en la fundaci de la Jove Catalunya el 1869. El 1882 form part del sector ms conservador del Centre Catal i l'11 de gener de 1885 particip en el mting a la Llotja de Cereals de Barcelona per a protestar contra el tractat de comer amb la Gran Bretanya que s'estava negociant i particip en la comissi que lliur el Memorial de Greuges al rei el 10 de mar de 1885. Es decant cada cop ms cap als sectors ms conservadors del catalanisme; fou redactor de La Espaa Regional, el 1899 s'integr al Centre Nacional Catal i, finalment, a la Lliga Regionalista. 

Fou elegit diputat independent per la provncia de Girona el 1896; el 1901 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i el 1905 intent ser escollit candidat a diputat per Barcelona, per no aconsegu prou vots entre els candidats de la Lliga. Aleshores, intent manipular les actes electorals per tal de sortir elegit i per aix fou expulsat de la Lliga. 

Va escriure nombrosos articles a la Revista Jurdica de Catalunya i llibres jurdics i d'histria. Fou president de l'Ateneu Barcelons i de la Societat Econmica d'Amics del Pas de Barcelona.

 Obres .

 Les Corts Catalanes (1876), amb Josep Coroleu ;
 Un catal ilustre: D. J. de Margarit i de Biure (1879);
 Periodisme: estudis histrics del de Catalunya (1883) ;
 Historia del Ampurdn: estudio de la civilizacin en las comarcas del noreste de Catalunya (1883);
 Las patentes de invencin y los derechos del inventor (1892);
 Tractat de les relacions i les servituds entre les finques (1901);
 Llibertats y antich govern de Catalunya (1905);
  La crisi del catalanisme (1906).   ;
  Cdigo Civil de Catalua, 4 vols. (1916-1919);

 Bibliografia .
Giovanni C. Cattini, "La histria jurdica catalana als inicis de la Restauraci: les aportacions de Josep Coroleu i Josep Pella i Forgas", L'Aven, 299 (febrer de 2005). ;
Giovanni C. Cattini, "Una histria local i la seva projecci a les terres de parla catalana i al context internacional: la Historia del Ampurdn de Josep Pella i Forgas", L'Aven, 299 (febrer de 2005). ;
Llus Costa i Fernndez, Josep Pella i Forgas i el catalanisme, Barcelona, Dalmau (Episodis de la Histria, 314), 1997.
Jaume Guillament, "Josep Pella i Forgas, primer historiador del periodisme catal", L'Aven, 68 (1984), 24.
Ferran Valls i Taberner, "Josep Pella i Forgas", Anuari l'IEC MCMXV-XX (1923), 911-913 (necrologia).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194766" title="Rafael Gay de Montell" nonfiltered="728" processed="725" dbindex="80729">
Rafael Gay de Montell (Vic, Osona 1882 - Barcelona 1969) fou un advocat i jurista catal, especialitzat en dret mercantil. Fou membre de les joventuts de Lliga Catalana i de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i ocup diversos crrecs en la junta del Collegi d'Advocats de Barcelona. Va escriure articles a la Revista Jurdica de Catalunya sobre rgim d'aiges, assegurances martimes, legislaci bancria, societats annimes i de responsabilitat limitada i legislaci aeronutica.

 Obres .
 Prontuario de la jurisprudencia mercantil (1924);
 La vida financera de les societats mercantils (1928);
 Tratado de la legislacin comercial espaola (1930);
 Cdigo de Comercio espaol comentado (1936);
 Autarquia (1940);
 Valoracin hispnica del Mediterrneo (1952).  ;
 Girona 1900 (1966), novella en catal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194767" title="Raimon Duran i Ventosa" nonfiltered="729" processed="726" dbindex="80730">
Raimon Duran i Ventosa (Barcelona 1858 - 1933) fou un advocat i jurista catal, fill de Manuel Duran i Bas. Collabor amb el seu pare en la seva actuaci professional i de defensa del dret catal, especialment en la redacci de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Catalua (1883). Fou membre de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i public articles a la Revista Jurdica de Catalunya. 
 Obres .
 La hipoteca martima (1888);
 L'ivresse devant le droit pnal (1890) ;
 La famlia catalana (1895);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194771" title="Guillem Maria de Broc i de Montagut" nonfiltered="730" processed="727" dbindex="80731">
Guillem Maria de Broc i de Montagut (Reus, 1850 - Riudecanyes, 1918) fou un jurista i historiador del dret catal , fill de Salvador Maria de Broc i de Bofarull.

Va estudiar a Reus i a Ciutat de Mallorca i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1869. Fou professor de la universitat i, durant dos anys, jutge municipal a Barcelona. Fou secretari del Primer Congrs Catal de Jurisconsults de 1881. Bon coneixedor de la histria del dret civil catal, va estudiar el Llibre del Consolat de Mar fou membre de la Comissi oficial encarregada de codificar el dret civil de Catalunya el 1915. 

Fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona el 1886 i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans el 1907. Tamb fou  president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya del 1899 al 1901 i collabor sovint a la Revista Jurdica de Catalunya. Aix mateix, fou deg del Collegi d'Advocats de Barcelona del 1911 al 1915.

T un carrer dedicat a Reus.

 Obres .
 Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil (1875);
 Instituciones de derecho civil cataln vigente, comentadas con la doctrina del tribunal supremo y precedidas de una introduccin histrica (1880) amb  Joan Amell i Llopis;
 Autores catalanes que antes del siglo XVIII se ocuparon del derecho penal y del procedimiento criminal (1901);
 Estudi i ensenyana del dret a Catalunya abans del segle XVIII (1909);
 Juristes i jurisconsults catalans del segle XIV fins al XVII (1909);
 Taula de les estampacions de les Constitucions de Catalunya (1910);
 Els Usatges de Barcelona (Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1914);
 Historia del derecho de Catalua, especialmente del civil y exposicin de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relacin con el Cdigo Civil de Espaa y la jurisprudencia (1918);

A la seva ciutat natal va fer un excellent estudi d una necrpolis romana trobada a les rodalies (1904).

 Vegeu tamb .
 Histria del Dret catal;

Enllaos externs.
Guillem Maria de Broc i de Montagut a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194774" title="Gran Premi d'Espanya del 2008" nonfiltered="731" processed="728" dbindex="80732">
La cursa del Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 s la quarta de la temporada 2008 i s'ha disputat el 27 d'abril del 2008 al Circuit de Catalunya (Montmel) . 


 Qualificacions del dissabte .




 Cursa .



 Notes .

 Pole: Kimi Rikknen   1'21.813;

 Volta rpida: Kimi Rikknen 1:21.670 a la volta 46.

 El pilot Nick Heidfeld va ser sancionat amb un stop and go -s a dir, entrar al pit lane, aturar-se 10 segons i sortir-ne-. El motiu fou entrar a carregar combustible amb el safety car a la pista. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194775" title="Joan Ventosa i Roig" nonfiltered="732" processed="729" dbindex="80733">
Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltr, 11 de desembre de 1883 - Mxic, 30 de juliol de 1961), fou pedagog i poltic catal.

Fill d'una famlia benestant de Vilanova de caire liberal, va viure l'ambient de la Vilanova de l'poca de l'"Havana Xica", amb una intensa vida cultural, la qual cosa va influir en l'educaci i les seves inquietuds intellectuals. 

Va rebre una educaci religiosa abans de iniciar estudis de farmcia a la Universitat de Barcelona. Durant la seva estada a Barcelona s'inscrigu al Centre Escolar Catalanista a on coneix a ngel Guimer, Pere Aldavert, el mestre Enric Morera, Domnec Mart i Juli, i Pompeu Gener, entre d'altres. Ampli els seus estudis a Pars i els orient vers l'agricultura, on obtingu el ttol de perit agrcola el 1907, en l'Escola Provincial d'Agricultura de Barcelona.

Es cas amb Pepita Pinilla i Campoamor, filla de l'advocat republic Jess Pinilla, un dels fundadors del Partit Republic Catal. Tingueren quatre fills.

Retorn a Vilanova i collabor en el setmanari republic federal La Democracia, que s'havia creat l'abril de 1907 i del qual fou de seguida el director. Public nombrosos articles a La Humanitat, L'Opini, La Publicitat, La Renaixena, etc. 

Fou president de la Federaci de Cooperatives de Catalunya (1922-1934) i de la Federaci Nacional de Cooperatives d'Espanya (1929-1934). Tamb fou membre del Comit Central de l'Aliana Cooperativista Internacional (1924-1944). Collabor en la redacci de la Llei de cooperatives de la Segona Repblica i en la Llei de bases de la cooperaci catalana (1934). El 1909 s'afili al Partit Republic Federal de Vilanova, i dos anys ms tard en fou el president. El desembre de 1909 va ser regidor de Vilanova i l'any 1916, el primer alcalde per sufragi popular de la seva ciutat.
 
Com a alcalde s'adher a l'Assemblea de Parlamentaris, el 1917, de la mateixa manera com havia donat suport amb entusiasme a la creaci de la Mancomunitat de Catalunya. Amb el suport del Partit Republic Federal i de la Uni de Rabassaires, es present a les eleccions legislatives de 1923, que no pogu guanyar enfront de Josep Bertran i Musitu de la Lliga Regionalista.

La seva prolfica activitat el port a fundar l'any 1912 el Montepiu i Caixa d'Invalidesa Vilanovina, a ser president de Parcs i Arbrats de Vilanova i de la cooperativa La Regeneradora; fou director del Laboratori Municipal d'Higiene; vice-president de la Biblioteca-Museu Vctor Balaguer.

Amb la dictadura de Primo de Rivera va estar susps del seu crrec com a director del Laboratori Municipal, al negar-se a entrar a la Unin Patritica. 
Desprs de les eleccions municipals espanyoles de 1931, Ventosa proclam la Repblica catalana des del balc de la Casa de la Vila. Fou elegit diputat a les Corts Espanyoles per la demarcaci provincial de Barcelona amb el segon major nombre de vots desprs de Llus Companys. A les corts, el 1932 defens la qesti rabassaire, i form part de la comissi de traspassos de competncies fruit de l estatut de Nria. De l'octubre de 1933 al gener de 1934 form part del govern del president Maci com a conseller d'Economia i Agricultura.
Arran dels Fets del sis d'octubre de 1934, s exili a Pars primer, i a Brusselles ms tard, d on torn a Catalunya. El 26 d'abril de 1936, fou elegit compromissari per a les eleccions a la presidncia de la Repblica espanyola. Entre el 1937 i el 1939 form part del Consell d'Economia de Catalunya, i fou secretari de la Junta General de Cooperacin, a proposta de Negrn. 

Exiliat a Mxic a partir del novembre de 1941, desprs d'una segona estncia a Pars, treball com a qumic i cre una fbrica d'hiperclrit de cal. Un temps ms tard treballar al mon de l'educaci i el cooperativisme. El 1948 ingress a la Departament d'Educaci Cooperativa, i degut a la seva tasca, el 1956 fou encarregat per la UNESCO d'estudi sobre les cooperatives escolars al mn. Alhora, form part de la junta directiva d'ERC a l'exili fins el 1950.

 Obres .
 Las cooperativas obreras (1918);
 Importancia y estado de la cooperacin en el mundo (1947);
 Las cooperativas y el Estado (1949);
 Temas cooperatistas de actualidad (1950);
 Elementos de cooperacin escolar (1955);
 La cooperacin escolar, estudi elaborat per a la UNESCO (1957) ;
 El moviment cooperatiu a Catalunya (1961) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194777" title="Escalivada" nonfiltered="733" processed="730" dbindex="80734">

L escalivada s un plat tradicional de la cuina catalana amb pebrots, albergnies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades. Tanmateix a diverses comarques valencianes com la Marina i l'Alcoi s'en diu espencat. A Mallorca existeix amb el nom tremp. L'escalivada es menja sola, com entrems, de vegades acompanyada d'embotits. Tamb pot acompanyar un plat principal de carn, o amanir una coca.

Recepta.
Per a fer-la, s'ha d'escalivar els ingredients segons llur qualitats: amb ms foc per als pebrots que per a les albergnies. Avui, s de costum d'embolicar les patates i les cebes amb paper de plata. Quan tots els vegetals sn a punt, es pelen i es posen en un plat gran, assaonats amb sal, pebre i oli. 

Els ingredients escalivats sn posats en un plat gran, assaonats amb sal, pebre i oli. L'escalivada es menja sola, com a entrems, i de vegades acompanyada d'embotits. Tamb pot acompanyar un plat principal de carn.

Un nom regalat.
Escalivada s un mot catal que va passar al castell amb una ortografia lleugerament diferent: escalibada (vegeu: Llista de mots castellans d'origen catal).

Vegeu tamb.
Coca de verdures;
Esgarrat;
Samfaina;

Referncies.
Corpus de la cuina catalana, Barcelona, Columna Edicions, 2006


Enllaoc externs.
Recepta per a escalivada;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194778" title="Zona metropolitana de Montevideo" nonfiltered="734" processed="731" dbindex="80735">

La zona metropolitana de Montevideo inclou totes aquelles aglomeracions urbanes que es troben prximes a Montevideo, capital de l'Uruguai, al que pertanyen tant el departament de Montevideo com els departaments de Canelones i San Jos. La seva superfcie aproximada s de 2.000 km (525 km de Montevideo, i 1.500 km entre els territoris meridionals dels departaments limtrofs).

Majoritriament sn pobles o petites ciutats que viuen o depenen econmicament de la major ciutat del pas. En aquest sentit, Montevideo juga un paper important en l'economia nacional per, d'alguna manera, funciona de motor a la zona meridional per ser un port comercial o per constituir un destacat sector cultural i industrial.

D'una forma ms ambigua es parla de la zona metropolitana com la continuaci de la ciutat de Montevideo emmarcada a nombrosos emplaaments que es troben prxims l'un de l'altre, destacant-se la Ciudad de la Costa cap a l'est, i pobles com Toledo, Progreso o Juanic, entre altres, amb rumb al nord. Ciutats com Pando, Barros Blancos, La Paz o Las Piedras, situades en el marge septentrional de la zona i pertanyents al departament de Canelones, tamb formen part d'aquesta perifria urbana.

Des de mitjan la dcada de 1990, tota l'rea en el seu conjunt comparteix el mateix prefix telefnic (02), que abans noms corresponia a la capital del pas. Aix va permetre que qualsevol trucada realitzada entre nombres telefnics de l'rea metropolitana tingus el cost d'una trucada local. Fins llavors, regien entre aquestes localitats les tarifes per trucades interdepartamentals.

D'altra banda, l'rea rural de Montevideo, que suposa al voltant d'un 60% de la superfcie total del departament homnim, tamb forma part del sector metropolit. Molts dels seus habitants treballen a la capital i resideixen en predis rurals o ciutats de Canelones.

Se sol incloure a bona part del departament de San Jos, a causa que limita amb Montevideo per l'oest i actua com a residncia de cents de persones que treballen al districte capital.

Finalment, la poblaci total de la zona metropolitana s d'uns 300.000 habitants, la qual cosa afegit als 1.383.000 de la ciutat de Montevideo, arribaria a una xifra estimativa de 1.700.000 habitants.

 Vegeu tamb .
rea metropolitana;
Montevideo ;
Departament de Montevideo ;
Departament de Canelones;
Departament de San Jos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194780" title="Gran Premi del Jap del 1991" nonfiltered="735" processed="732" dbindex="80736">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1991 disputat al circuit de Suzuka el 20 d'octubre del 1991. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:      Gerhard Berger   1: 34. 700;
 Volta rpida:  Ayrton Senna   1: 41. 532   a la volta 39. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194789" title="Ouro Preto" nonfiltered="736" processed="733" dbindex="80737">



Ouro Preto ("Or Negre") s un municipi brasiler de l'estat de Minas Gerais, fams per l a seva magnfica arquitectura del perode colonial. La seva poblaci estimada el 2004 era de 68.208 habitants, estant a una altitud de 1.179 m.

Va ser la primera ciutat brasilera a ser declarada per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat, l'any de 1980.



Economia.

Malgrat que actualment l'economia d'Ouro Preto depen molt del turisme, hi ha tamb importants indstries metalrgiques i de mineria a la ciutat, tals com l'Alcan - Alumnio do Brasil (la ms important fbrica d'alumini del pas), la Companhia Vale do Rio Doce, i altres. Les principals activitats econmiques sn el turisme, la indstria de transformaci i les reserves minerals del seu subsl, tals com ferro, bauxita, mangans, talc i marbre.

Els minerals ms importants sn: l'or, la hematita, la dolomita, la turmalina, la pirita, la moscovita, el topazi i el topazi imperial, aquesta ltima noms es troba a Ouro Preto.

Turisme.

Malgrat tenir la major part dels atractius turstics en la seva arquitectura i la seva importncia histrica, el municipi posseeix tamb un ric i variat ecosistema al seu entorn, amb una enorme rea de bosc natiu grcies a la protecci del sistema brasiler de parcs nacionals; el ms recent d'aquests se situa a prop del districte de San Bartolom.


Ouro Preto tamb destaca per la seva activitat cultural. Tots els anys se celebra el Festival d'Hivern de Ouro Preto i Mariana - Frum das Artes (Forum de les Arts, al juliol) i el Frum das Letras ("Forum de les Lletres", al novembre). A ms d'aquests dos grans esdeveniments, compta amb una rica activitat cultural al llarg de tot l'any. El casc histric de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194791" title="Santuari de Cura" nonfiltered="737" processed="734" dbindex="80738">

El santuari de Cura s el conjunt religis situat al cim del puig de Randa i que segons la tradici ocupa el lloc on es retir i reb la illuminaci Ramon Llull. A ms existeix el culte a la figura de la Verge de Cura.

Histria.

La tradici afirma que l'origen del santuari s l'altar mari que Ramon Llull feu construir al 1275 que don primera forma al santuari de la Mare de Du de Randa (desprs anomenat de Cura). Sembla que a una cella adjunta el doctor illuminat fund el que desprs seria l'Escola de Randa.

La primera referncia segura de l'existncia d'ermitans per aquestes contrades la trobem quan el bisbe Llus de Prades al 1394 relata l'existncia d'homes retirats en aquest lloc d'en algunes dcades. D'aquests moments s'han datat ms d'una vintena de coves. 

El santuari prengu importncia a partir del segle XVI anomenant-se ja de Cura. La decadncia arrib al segle XIX i no fou restaurat fins les actuacions del bisbe Campins i l'arribada dels franciscans al 1913 (s'hi install el noviciat provincial dels terciaris regulars).

Al 1955 la imatge fou coronada pontificalment.

Enllaos externs.
Web del santuari de Cura;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194792" title="Comunitat Econmica Africana" nonfiltered="738" processed="735" dbindex="80739">
La Comunitat Econmica Africana s una organitzaci depenent de la Uni Africana que busca el desenvolupament econmic del continent a travs de l'establiment de zones de lliure comer i de tractats d'ajuda mtua. S'estructura en blocs regionals, encara que la majoria de pasos participen en ms d'un bloc, ja que les fronteres africanes estan molt marcades per l'imperialisme i no s fcil establir lmits entre regions culturals i fronteres estatals.

Fases proposades.
S'ha establert un pla en 6 fases per assolir la uni econmica, que han d'anar completant els blocs regionals membres amb tractats parcials (tractat d'Abuja).

La primera fase comportava la creaci dels blocs regionals en 1999. Es van crear, per la UMA no s'ha integrat en el progrs global de l'organitzaci.

La segona fase incloa recomanacions per enfortir els lligams entre els pasos de cada bloc, a partir de tractats bilaterals. Aquesta fase, que acaba el 2007, ha d'encetar les zones de lliure comer, en trmit segons la zona.

El 2019 el lliure comera ha d'estar implementat en tot el continent, per donar pas a la fase 5, la creaci d'un mercat nic amb totes les seves conseqncies, incloent la divisa nica, proposada per al 2028. Aleshores podria comenar a idear-se la uni poltica.

Blocs regionals.
Comunitat d'estats del Sahel.
s una organitzaci creada en 1998 que consta de 25 de membres que envolten el Shara (llistats per ordre d'incorporaci): Burkina Faso, Txad, Lbia, Mali, Nger, Sudan, Repblica Centreafricana, Eritrea, Djibouti, Gmbia, Senegal, Egipte, Marroc, Nigria, Somlia, Tunsia, Benin, Togo, Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Libria, Ghana, Sierra Leona, Comores i Guinea.

El seu objectiu primordial s crear una zona de lliure comer entre els seus integrants, per encara est lluny de l'assoliment. Com a bloc regional, ha assolit el rang d'observador a les assemblees de l'ONU. El conflicte de Darfur centra les preocupacions dels seus lders.

Mercat com de l'frica oriental i austral (COMESA).
s un dels blocs ms potents del continent. Format en 1994, ha assolit una rea de lliure comer parcial (hi estan integrats alguns dels membres fundadors) que va ampliant-se progressivament. Inclou 20 pasos amb 340 milions d'habitants en total: Angola, Burundi, Comores, Repblica Democrtica del Congo, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etipia, Kenya, Lbia, Madagascar, Malawi, Maurici, Rwanda, les Seychelles, Sudan, Swazilndia, Uganda, Zambia i Zimbabwe.

La COMESA vol integrar tots els seus membres en l'rea de lliure comer i avanar cap a una moneda comuna el 2018 (si b alguns estats s'hi oposen).

Comunitat de l'frica de l'Est.
Aquest bloc s el de ms tradici histrica, ja que va ser fundat el 1967. A causa de les pugnes internes pel poder, es va dissoldre el 1977 i es va tornar a rellanar l'any 2000. Est format per cinc membres: Kenya, Tanznia, Uganda, Burundi i Rwanda. 

El bloc est en vies d'assolir una rea de lliure comer. Es va plantejar una divisa comuna, anomenada el xling est-afric i una uni poltica, la Federaci de l'frica de l'Est, que hauria de nixer el 2010. Els pasos integrants volen establir tractats de cooperaci per al foment del turisme, basat en la riquesa natural i paisatgstica. 

Comunitat econmica de l'frica central (CEEAC).
Es va fundar el 1985 per va romandre inactiva durant anys per les guerres de la regi dels Grans Llacs. El 1999 es va rellanar a instncies de la Comunitat Econmica Africana. Alguns pasos van fundar la CEMAC, un subgrup per a la integraci econmica. La Uni Europea aboga per la fusi de la CEMAC amb la comunitat original i ha signat convenis de collaboraci en matries d'exportacions i forces de pau.

La CEEAC t tres llenges de treball: el francs, l'espanyol i el portugus. La seva seu es troba a Libreville, al Gabon. Els seus objectius sn crear una economia autosuficient a partir de la creaci d'un fons per al desenvolupament,  establir un rea de lliure comer i arribar a la divisa comuna.

Els pasos membres de la CEEAC i la CEMAC sn Camerun, Repblica Centreafricana, Txad, Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial i Gabon. Noms part de la primera estan: Burundi, Rwanda, So Tom i Prncipe i Angola.

Comunitat Econmica dels Estats de l'frica Occidental (ECOWAS). 
La Comunitat Econmica dels Estats de l'frica Occidental va fundar-se el 1975 i est dividida en dos subrgups,la UEMOA i el WAMZ. El primer est avanant cap a la lliure circulaci de mercaderies i persones mentre que el segon se centra en planificar la uni monetria dels Estats de la zona

L'Autoritat Intergovernamental per al desenvolupament.
s una organitzaci formada per Djibouti, Etipia, Kenya, Somlia, Sudan i Uganda el 1986 (els pasos de l'anomenada "banya d'frica"). Va sorgir per fer front a la fam i els desastres naturals de finals del segle XX, que van devastar la regi. Aix els Estats s'unien en les seves demandes a l'exterior, especialment d'ajuda humanitria i control de recursos.

L'organitzaci va perdre fora des de l'inici del segle XXI per diverses raons: Kenya i Uganda han centrat els seus eforos en la Comunitat de l'frica de l'Est, Somlia porta ms de 15 anys sense govern operatiu, Sudan t greus conflictes interns i hi ha discussi sobre la pertinena de regions fronteres entre  Etipia i Eritrea, amb amenaa de guerra.

Comunitat per al desenvolupament de l'frica Austral.
s una organitzaci que busca la cooperaci econmica i poltica de la meitat sud del continent. Fundada als anys 60, s'ha anat ampliant fins a constar de 15 membres:  Angola , Botswana, Lesotho , Malawi, Mozambic, Swazilndia, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe, Nambia, Sud-frica, Maurici, RD Congo,  Madagascar i les illes Seychelles.

S'han stablert diversos protocols d'ajuda mtua en educaci, sanitat i poltica exterior i s'avana cap al'establiment d'un mercat nic amb una sola divisa. El principal problema per avanar s la recana dels Estats a cedir poder legislatiu a l'organitzaci. 

Uni del Magrib rab (UMA).
La Uni del Magrib rab no participa plenament de la Comunitat Econmica Africana per l'oposici del Marroc i funciona com a entitat semi-independent.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194793" title="Bronquitis" nonfiltered="739" processed="736" dbindex="80740">
La bronquitis s una inflamaci dels bronquis (vies respiratries de grandria mitjana) en els pulmons. La bronquitis aguda s generalment causada per virus o bacteris i pot durar diversos dies o setmanes. La bronquitis crnica no s necessriament causada per una infecci i s normalment part d'una sndrome anomenada malaltia pulmonar obstructiva crnica; es diagnostica clnicament com una tos persistent que produeixi esput (flegma), durant almenys tres mesos en dos anys consecutius. Tant la bronquitis aguda com la crnica poden derivar en asma o pulmonia.

La bronquitis aguda es caracteritza per tos, producci d'esput (flegma) i smptomes relacionats amb l'obstrucci de les vies respiratries a causa de la seva inflamaci i de la flegma, tals com falta d'al i sibilncies. Est causada per una infecci vrica, com ara un catarro, o una infecci bacteriana. Tamb pot provenir d'haver respirat gasos irritants, com ara els del fum del tabac o de l'aire contaminat. El principal smptoma s la tos persistent.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194801" title="Gambas" nonfiltered="740" processed="737" dbindex="80741">

Gambas s un llenguatge de programaci lliure derivat de BASIC similar a Visual Basic de Microsoft per a sistemes Unix. Utilitza les llibreries Qt. Es distribueix amb llicncia GNU GPL. Est inspirat tamb pel Java.

Permet crear formularis, botons de comandes, quadres de text o enllaar bases de dades com ara MySQL, PostgreSQL o SQLite.

Enllaos externs.
Pgina del projecte;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194802" title="Vol dels ocells" nonfiltered="741" processed="738" dbindex="80742">
El vol s el principal mitj de locomoci que empren la majoria dels ocells. Els ajuda a l'hora d'alimentar-se, procrear i evitar depredadors.


 Evoluci i propsit del vol dels ocells .

Malgrat que l'origen del vol dels ocells no est totalment clar, molts paleontlegs estan d'acord en qu els ocells evolucionaren a partir de dinosaures terpodes. Sembla probable que evolucionaren d'espcies que vivien en el sl i que el vol el desenvoluparen una vegada aconseguiren les primeres plomes. s possible en aquest cas que el vol en els ocells evolucionara com a resultat dels beneficis a l'hora de perseguir preses voladores (com insectes) i en segon lloc esdevenint til per a evitar depredadors.

El vol s energticament ms demandant en els pardals ms grans, s per aix que les espcies ms grans volen sense batre les ales la major part del temps, b planant o b bellugant-se (enlairament vertical aprofitant els corrents d'aire). Hi ha, a ms, moltes adaptacions fisiolgiques per fer el vol ms eficient.

Les aus empren el vol per obtenir preses durant el vol, per aconseguir aliments i per a migrar depenent de l'estaci de l'any. La importncia per a evitar depredadors (i l'extrema demanda energtica) pot observar-se en la freqncia amb la que els ocells perden la seua capacitat de vol quan apleguen a illes allades sense depredadors terrestres. Altres espcies usen el vol per gallejar en la temporada d'aparellament i per a fer niu en llocs de difcil accs.

 Mecanisme bsic del vol dels ocells .

El fonament del vol dels ocells s semblant al de les ales de les aeronaus. Grcies al perfil alar, el corrent d'aire a l'ala produeix la fora de sustentaci, per ser la pressi a sota de l'ala major que a sobre.

Quan planen, s'exerceix una forca a la vegada vertical i cap endavant de les seues ales. A s possible perqu la fora de sustentaci es genera en els angles rectes respecte al corrent d'aire, que durant el vol s lleugerament baix de l'ala. La fora de sustentaci t, per tant, un component de propulsi horitzontal. El pes sempre actua cap avall i no pot proporcionar propulsi, per amb la component horitzontal, un ocell plana en compte de descendir com un paracaigudes.

Quan un ocell bat les ales, al contrari que durant el planeig, les ales continuen desenvolupant una fora de sustentaci com abans, per alhora creen una fora d'espenta, que contraresta el pes i l'arrossegament. Les ales sn batudes en dos temps: el moviment cap avall, que proporciona la major part de l'impuls, i el moviment cap a dalt, qu (depenent de les ales de l'ocell) proporciona certa fora d'elevaci. En cada batuda cap amunt, l'ala es dobla lleugerament cap a dins per a reduir la resistncia al moviment d'ascensi. Les aus canvien l'angle d'atac durant l'alada i el descens de les seues ales, ssent en el primer cas redut i augmentat en el segon.

Hi ha tres forces principals que s'oposen al vol aeri de l'ocell: l'arrossegament friccional (causat per la fricci de l'aire i la superfcie del cos), l'arrossegament parsit (degut a l'rea frontal de l'ocell) i arrossegament indut per l'elevaci (causat pels vrtex en la punta de l'ala).

 Enllaos externs .
Com volen els ocells? - Article qu explica el funcionament fsic. Inclou prctica i video.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194803" title="Catal Mazar" nonfiltered="742" processed="739" dbindex="80743">
Catal Mazar fou el regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazar a Perpiny l'any 1657.

 Histria.

L'any 1657 el cardenal Mazar va fundar el regiment Catal Mazar format per dos batallons i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany. Pass el 1657 a Perpiny, i el 1658 fou dut als Flandes, on particip en el setge de Gravelines i posat en guarnici a Oudenaarde, retornant posteriorment a Perpiny.



Desprs de la mort del cardenal Mazar, l'any 1661, fou redut a 12 companyies i reb el nom de Reial Catal (Royal-Catalan), i el 1667 fou batejat amb el nom de Reial Rosell. La seva`existncia dur fins que fou abolit per la revoluci francesa. Aleshores, fou reconstitut a Barcelona pels monrquics francesos que s'hi havien refugiat, com a cooperaci a l'esfor bllic catal de la Guerra Gran, contra l'exrcit revolucionari francs. Per, l'antipatia antifrancesa suscitada per algunes derrotes, i la notcia que els soldats rosellonesos havien expressat idees revolucionries, fu que un avalot popular assalts llur caserna, a Barcelona el 29 de juny de 1794, i en mats ms d'un centenar. La resta fou empresonada i el regiment fou dissolt.

 Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194811" title="Belfort (desambiguaci)" nonfiltered="743" processed="740" dbindex="80744">

Geografia.
Belfort (ciutat) : ciutat a l'est de Frana;
Territori de Belfort: un departament de Frana;
Belfort: un nucli de la ciutat de Maastricht;

Arquitectura.
Belfort (talaia): una torre cvica medieval tpica dels comtats de Flandes i Hainaut;

Literatura.
Dietse Warande en Belfort: una revista literria de llengua neerlandesa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194815" title="Guillem Caador (Bisbe Barcelona)" nonfiltered="744" processed="741" dbindex="80745">
Guillem Caador (Vic, 1510-Barcelona, 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.

 Biografia.

Fill de Joan Caador i canonista com el seu oncle, el bisbe de l'Alguer. Guillem ocup diversos crrecs civils i fou elegit diputat de la Generalitat de Catalunya l'any 1563, crrec que no exerc per la seva assistncia al Concili de Trent. La seva postura en aquest concili, on tingu com a teleg Joan Llus Vileta, fou d'equilibri entre el rigorisme castell i el curialisme. Retornat a la dicesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor (1559), procur l'aplicaci del concili: renov la prctica sinodal, decret l'erecci del seminari, reactiv la reforma dels religiosos i public el nou ordinari i el breviari. S'enfront amb el poder reial, tot i sser canceller de Catalunya, en defensa de la jurisdicci eclesistica malmesa per Felip II.
El 22 de juliol de 1563 es triat per al crrec de President de la Generalitat de Catalunya, per no ho pot ocupar al trobar-se al Concili de Trento, on intervingu activament, i fou substituit per Onofre Gomis.

Notes.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194819" title="Guillem Caador" nonfiltered="745" processed="742" dbindex="80746">

 Guillem Caador (Bisbe Barcelona): Bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.
 Guillem Caador (Bisbe Alguer): Bisbe de l'Alguer 1525-1527.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194820" title="Llista de municipis de l'Aisne" nonfiltered="746" processed="743" dbindex="80747">

Aquesta llista mostra les 816 comunes (communes), o municipis, del departament de l'Aisne ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.

(CASQ) Communaut d'agglomration de Saint-Quentin, creada el 2000.
(CAS) Communaut d'agglomration du Soissonnais, creada el 2000.




Enllaos externs.

 Gentilicis dels habitants de l Aisne;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194822" title="Jaume Caador" nonfiltered="747" processed="744" dbindex="80748">

Jaume Caador (Vic 1484 - Barcelona, 4 de gener de 1561) fou bisbe de Barcelona (1546-1561) i el 58 President de la Generalitat de Catalunya (1545-1548) .

 Biografia.
Germ de Guillem Caador, bisbe d'Alguer, segu la carrera eclesistica i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona. A la seva poca a Tarragona, ocup l'ardiaconat de Sant Fructus amb el domini annex d'Eivissa. A Barcelona entr en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador (1522), els quals defensaren la seva candidatura al bisbat de Barcelona enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa. 

Bisbe de Barcelona des de 1546, un cop nomenat president de la Generalitat, fins a 1561, i va ser consagrat al monestir de Sant Toms de Riudeperes. Es preocup per la reforma de la dicesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicaci popular; compt amb l'ajut dels jesutes, la fundaci dels quals afavor, fundant el collegi de la companyia a l'antic convent de monges de Montalegre. Restaur el palau episcopal. Des del 1559 tingu com a auxiliar el seu nebot, Guillem, qui el succe en el crrec.

Va publicar el Breviarium Barcenonense nunc denuo conflectum el 1560. 

Durant el seu mandat a la Generalitat es fan reformes al Palau: enrajolat amb marbre de Carrara, s'alinen tots els teulats i s'acaba la llotja de llevant del pati dels Tarongers.
 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194825" title="Guillem Caador (Bisbe Alguer)" nonfiltered="748" processed="745" dbindex="80749">
Guillem Caador (Vic 1477 - Roma,Itlia 1527) fou Bisbe de l'Alguer entre 1525 i 1527.

 Biografia.

Eclesistic i canonista, estudi a Roma (1502) i a Viena. Capell de Juli II, aquest l'envi el 1511 com a legat apostlic prop de Ferran II de Catalunya-Arag i dels reis de Navarra i Portugal per la celebraci del concili Later V. Des del 1511 fou auditor de la Rota,l 1513 renunci en favor del seu germ, Jaume Caador, la canongia de Vic. i el 1525 fou nomenat bisbe de l'Alguer, dicesi que no reg personalment.

Obres.

Recoll les seves decisions a Rota en tres volums

Decisiones aureae;
Curiae Romanae concernentes;
Decisiones ac intelligente ad regulas cancelleriae diligenter collectae;

Aquestes obres tingueren una gran repercussi en la producci jurdica posterior. El seu criteri, basat en el seu coneixament de la doctrina i en el fet de donar valor determinant a l'equitat i a la ra natural, s'impos sovint al dels altres auditors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194827" title="Impost sobre el valor afegit" nonfiltered="749" processed="746" dbindex="80750">
Impost sobre el valor afegit (o IVA) s un impost indirecte imposat sobre el consum que recau sobre el consumidor final. T el propsit de gravar el valor afegit o incorporat per cada empresa o professional en el procs de producci i venda. s un impost general (s'exigeix igualment sobre totes les fases del procs productiu), neutral (independentment del procs de producci i venda l'impost representa un percentatge uniforme del preu: no s'acumula en les successives etapes de producci) i de gran capacitat recaptatria (representa una bona part dels ingressos en impostos). 

Referncies.
Gua del IVA, A. Pedrs Abell, Biblioteca de economa espaola, 2 (Ediciones Orbis)










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194830" title="Bordura" nonfiltered="750" processed="747" dbindex="80751">
 
La bordura, en herldica, s una pea honorable en forma de cinta que voreja el camper. T una amplria d'una sisena part de l'escut.  

En el blasonament s l'ltim element que se cita. Molt sovint s carregada de figures i tamb pot aplicar-se a una de les particions de l'escut; si s'aplica a tot un escut dividit en particions, aleshores s'anomena bordura de l'escut.

La bordura pot conformar diverses peces compostes, com ara la bordura-banda (formada per la bordura i una banda), la bordura-barra (formada per la bordura i una barra), la bordura-creu (formada per la bordura i una creu), la bordura-sautor (formada per la bordura i un sautor) i la bordura-xebr (formada per la bordura i un xebr).

Tipus de bordures.
 Acanalada, quan presenta petits semicercles units, amb les puntes cap endins del camper.
 Besantada, quan est carregada de besants.
 Cantonada, quan t els quatre angles d'un esmalt diferent del seu.
 Componada, constituda per una sola fila de punts o requadres (anomenats compons en francs) que alternen els metalls i els colors en una sola tira. Normalment se n'indica el nombre i poden ser regulars o no, cas en qu tamb cal indicar-ho.
 Dentada, quan presenta dents d'angles aguts. ;
 Denticulada, formada per dents d'angles aguts separats i tocant la vora de l'escut, generalment amb els esmalts alternats i diferents de l'esmalt del camper.
 De peces, bordura componada en qu un dels esmalts s el mateix que el del camper, i per aix noms es dibuixen les superfcies que ocupa l'altre esmalt, que acostuma a ser el mateix de la figura o moble principal. De les peces resultants, sempre n'hi ha una a cada un dels cantons de l'escut, formant angle recte.
 Escacada, bordura componada en qu hi ha dues o ms files de punts o requadres, tamb amb els esmalts alternats d'una fila a l'altra.
 Merletada, quan presenta merlets.
 Quarterada, quan est dividida en quatre parts. Es pot quarterar en forma de creu o de sautor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194831" title="Jaume Caador i Claret" nonfiltered="751" processed="748" dbindex="80752">
Jaume Caador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76 President de la Generalitat (1590-1593)

 Biografia.

Fill de Francesc Caador i nebot de Guillem Caador i de Jaume Caador. Canonge de Vic, Tortosa i Barcelona. Fou nomenat vicari general de Barcelona pel seu oncle, el bisbe d'Alguer, que ell ajud en la reforma, especialment, en la dels religiosos. A Girona hagu d'enfrontar-se amb el captol, al qual s'opos.

La seva estada al front de la Diputaci va estar caracteritzat per les fortes tensions poltiques amb la corona. Seguia actiu el nou sistema de presa de decisions a travs de les Juntes de Braos i les divuitenes. En comenar el trienni es formen fins a 28 juntes en qu hi participen fins a 562 membres dels estaments i que generaren entre 1590 i 1592, un total de 14 noves divuitenes sobre temes com: la defensa costanera, les detencions illegals dels oficials reials, sobre la salutaci protocolria dels genovesos a la ciutat de Barcelona o la persecuci de lladres i bandolers.

A finals de 1590, les tensions s'incrementen degut a unes detencions illegals practicades per oficials reials. La incomprensi del Consell d'Arag a les queixes sistemtiques de la Diputaci no eren sin la inoperncia endmica de l'aplicaci de la Constituci de l'Observana. S'orden al nou virrei, en Pere Llus Galceran de Borja i de Castre-Pins que detingus al diputat militar, Joan Granollacs i Pons, per l'intent de detenci al carrer el 24 de maig de 1590 va ser un fracs. La Generalitat es tanca al Palau i, de facto, es produeix una parlisi poltica que ser aprofitada per la monarquia per a preparar la divisi interna dels diputats. Fou la figura de Jaume Caador qui primer es va desmarcar de les posicions ms dures, en part atemorit per les notcies que arribaven de Saragossa sobre la represi reial arrel de les alteracions d'Arag i que varen acabar amb la decapitaci fulminant del justcia Joan V de Lanuza. En un clima d'incertesa, es deman la constituci d'una divuitena per a l'expulsi del lladres de Catalunya. Hom va veure en aquesta proposta una forma encoberta de crear un exrcit popular que s'oposs a les forces reials. Finalment, Granollacs es trob sol al retirar-li el suport la resta de diputats i odors.

Granollacs acab fugint i, temporalment, minven les tensions institucionals. El 22 de febrer de 1593 es comunica la suspensi dels tres captols de redre aprovats a les Corts de Monts (1585) i que configuraven el funcionament de les Juntes de Braos i les divuitenes. Tamb s'aplic un control sobre els insaculats per a evitar que opts cap partidari del revoltat Granollacs.

Desprs d'acabar el seu mandat al front de la Generalitat, Jaume Caador va estar vinculat al Tribunal del Breu encarregat dels delictes comesos pels eclesistics, des d'on va haver de jutjat als religiosos alats a favor de Granollacs.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194841" title="Palmira Jaquetti i Isant" nonfiltered="752" processed="749" dbindex="80753">
Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona 1895 - els Monjos, Alt Peneds 1963) fou poetessa i compositora catalana.

 Biografia.

Llicenciada en lletres, detingu una ctedra de literatura francesa en un institut d'ensenyament mitj, i don classes de msica. La seva poesia - L'estel dins la llar (1938)- escrita en plena Guerra Civil Espanyola reflecteix una acusada sensibilitat, que tendeix cap a l'estilitzaci musical. Es cas el 1927 amb el pintor belge Enric d'Aoust per el matrimoni es va rompre amb l'inici de la malaltia de Palmira. Public tamb opuscles de canons harmonitzades per ella. Entre 1925 i 1940 realitz missions de recollida de canons populars per l'Obra del Canoner Popular de Catalunya.

Enllaos externs.
 Fitxers MIDI de canons recollides a la Vall d'Aran, Andorra i Urgell per Palmira Jaquetti i Maria Carb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194847" title="The Economist" nonfiltered="753" processed="750" dbindex="80754">
The Economist s un setmanari angls d'informaci econmica i poltica.

Fou publicat per primera vegada el setembre del 1843 i ha seguit ininterropmudament fins als nostres dies. El setmanari t una gran reputaci en els mbits de la poltica internacional, l'economia i els negocis, i s una de les publicacions internacionals ms influents.

Seccions.
 The world this week: Presenta en dues pgines les notcies ms importants de la setmana en format breu.
 Leaders: s la secci dels editorials.
 Letters: Publica les cartes al director.
 Briefing: Analitza en profunditat algun tema clau de l'actualitat.
 Regions: Presenta les notcies ms importants de cada continent: Europa, Regne Unit, Prxim Orient i frica, EUA, Les Amriques i sia.
 International: Analitza afers que tenen una natrualesa global.
 Business: Presenta les notcies sobre negocis i cincies empresarials.
 Finance and economics: Presenta les notcies sobre finances i cincies econmiques.
 Science and technology: Recull les novetats ms destacades en cincia i tecnologia.
 Books and arts: Inclou ressenyes sobre novetats literries i artstiques.
 Obituary: Necrolgica sobre algun personatge traspassat durant la setmana.
 Economic and financial indicators: Presenta un seguiment de les dades clau per seguir l'evoluci de les principals economies mundials, aix com previsions i ndexs borsaris.
 Technology Quarterly: Reps trimestral als avenos destacats en l'mbit tecnolgic.

Enllaos.
Lloc web del setmanari;
ndex Big Mac;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194848" title="Aixecament camperol de 1932 (El Salvador)" nonfiltered="754" processed="751" dbindex="80755">



El aixecament camperol de 1932 a El Salvador va ser una barreja entre protesta i insurrecci dels camperols que va acabar en etnocidi per l'exercit salvadorenc.

 Vegeu tamb . 

Histria d'El Salvador;
Feliciano Ama;
Maximiliano Hernndez Martnez;
Farabundo Mart;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194850" title="?ayn" nonfiltered="755" processed="752" dbindex="80756">
La  ayn (en rab  ) s la dinovena lletra de l'alfabet rab (vint-i-setena o vint-i-vuitena, amb un valor numric de 1000, en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la  ayin fencia.

 s .

Representa el so consonntic velar fricatiu .

 Escriptura .



La  ayn es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar  ayn.

Al SATTS,  ayn es transcriu com a G, GH o  . En l'alfabet de xat rab, s'usa GH o 3'.

A la representaci Unicode,  ayn ocupa el punt U+063A amb el nom ARABIC LETTER GHAIN.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xda.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1594;

 Variants .

Tot i formar part de l'alfabet rab bsic, es pot considerar una variant de la ayn, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En l'alfabet jawi existeix un smbol com la  ayn amb tres punts a sobre, , per a representar la nasal velar .

En xiao'erjing el mateix smbol, usat noms en manlleus de l'rab, pot representar diferents sons segons la llengua que transcrigui.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194853" title="Saint-man" nonfiltered="756" processed="753" dbindex="80757">

Saint-man s un municipi francs, situat al departament de l'Eure i Loir, dins la regi del Centre. L'any 1999 tenia 143 habitants.

Situaci.

Saint-man es troba al centre-oest del departament de l'Eure i Loir.

Administraci.

L'alcalde del municipi s Cline Robinet (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

Vegeu tamb.

Llista de municipis de l'Eure i Loir;

Enllaos externs.

Saint-man al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Saint-man;
Saint-man a WikiMapia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194854" title="Pinchas Zukerman" nonfiltered="757" processed="754" dbindex="80758">
Pinkhas Zukerman en hebreu             (Tel Aviv, 16 de juliol de 1948) s un violinista i director d'orquestra israeli.

 Biografia.

Nascut a Tel Aviv, Zukerman ampli els seus estudis a la Juilliard School amb I. Galiaman. L'any 1969 debut amb la Orquestra Filharmnica de Nova York i inici una carrera internacional com a concertista amb la qual ha aconseguit grans xits. Ha dirigit conjunts de cambra i, darrerament, grans orquestres. Zukerman ha gravat prop de 100 obres i ha estat nominat 21 vegades per als premis Grammy, dels quals n'ha obtingut dos. L'abril de 1998 va ser nomenat director musical de lOrquestra del Centre Nacional de les Arts a Canad. Ha collaborat amb l'Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Est casat amb la violoncelista Amanda Forsyt

 Premis.
 Grammy a la millor interpretaci de Cambra: Itzhak Perlman i Pinchas Zukerman per l'enregistrament "Msica per a dos violins de Moszkowski (Suite per a dos violins), Shostakovich (Duets) i Prokfiev (Sonata per a dos violins)".
 Premi Rei Salom.
 Medalla de les arts de 1983 entregada pel president dels EUA Ronald Reagan.
 Premi Isaac Stern per l'excellncia artstica.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194864" title="Klemens Wenzel Lothar von Metternich" nonfiltered="758" processed="755" dbindex="80759">

Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813, prncep) de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblena, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Knigswart, i des de 1818 duc de Portella fou un poltic d'ustria. Va tenir un paper molt important al Congrs de Viena desprs de les guerres napoleniques.

Canceller d'Austria des de 1809, va ser l'impulsador del sistema que duia el seu nom, pel qual  es volia garantir l'equilibri i l'ordre absolutista a Europa.

Aquest sistema es basava en una srie d'aliances entre potncies, de les ms destacades va ser la Santa Aliana






Va tenir un paper important al Congres de Viena




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194867" title="Universitat d'Uppsala" nonfiltered="759" processed="756" dbindex="80760">
 
La Universitat d'Uppsala (Uppsala universitet en suec) s una universitat pblica a Uppsala, Sucia. s la universitat ms antiga d'Escandinvia, va ser fundada el 1477 per iniciativa de l'arquebisbe d'Uppsala Jakob Ulfsson i del regent suec Sten Sture, amb una butlla del Papa Sixt IV. 

Desprs d'un turbulent perode que va seguir la reforma, amb perodes de virtual extinci, la universitat va prendre nous aires amb el ressorgiment de Sucia com a potncia i com a estat luter des del final del segle XVI i va obtenir una relativa estabilitat financera grcies a la gran donaci del Rei Gustau Adolf II al segle XVII. La universitat t nou facultats distribudes sobre tres grans rees. Actualment rep prop de 40.000 estudiants a nivell de pregrau o en programes de formaci professional i prop de 2.400 estudiants de doctorat. T 3.800 professors de un total de 6.000 empleats. Dedica el 60% del seu pressupost als seus programes doctorals i a la investigaci. Pertany al Grup Combra d'universitats europees.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194869" title="Pavel Kohout" nonfiltered="760" processed="757" dbindex="80761">



Pavel Kohout s un escriptor txec nascut a Praga el 20 de juliol del 1928.

Biografia.
Escriptor vinculat al partit comunista txecoslovac, en fou expulsat el 1968 i la seva obra fou prohibida. Desprs de ser un dels protagonistes de la Primavera de Praga fou tamb estret collaborador de Vclav Havel i el 1977 Kohout particip en la redacci de la Carta 77 (manifest a favor dels drets humans). El 1978 s'exili a ustria, i l'any segent li fou retirada la nacionalitat txecoslovaca. L'obra de teatre ms reeixida de Kohout ha sigut Pobre assass, basada en El pensament (Leonid Andriev, 1902) i estrenada a lEthel Barrymore Theatre de Broadway el 1976  i al Colony Stage de Los Angeles el 1977 .

Obra.
Pavel Kohout s'inici en la poesia, tot i que aviat fou reconegut per les seves obres de teatre. D'entre la seva obra teatral destaquen: Josef vejk (1963), Agost, agost, agost (August, August, August, 1967), Pobre assass (Uboh vrah, 1972), Quin amor! (Takov lska, 1957), L'atestat (Atest, 1979), Viena (Vde , 1979), Pat, o el joc dels jocs: l'exili (Pat aneb Hra krl , exil, 1978) o Ecce Constantia (1988). 
La narrativa ha sigut el centre de la seva producci des de finals dels setanta, tornant al teatre a la dcada dels vuitanta. D'entre les seves novelles destaquen Diari d'un contrarevolucionari (Z denku kontrarevolucion e, 1968), El llibre blanc d'Adam Jur ek (Bl kniha o kauze Adam Jur ek, profesor t locviku a kreslen na Pedagogick kole v K., kontra Sir Isaac Newton, profesor fyziky na univerzit  v Cambridge   podle dobovch materil  rekonstruoval a nejzajmav jmi dokumenty doplnil P. K., 1970) Nevo (Sn m, 1992) i L'hora estellar dels assassins (Hv zdn hodina vrah , 1995)

Enllaos externs.
Ima Sanchs entrevista Pavel Kohout

Llibres de "Kohout, Pavel" a la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci de Barcelona

Llibres de "Kohout, Pavel" al Catleg Collectiu de les Universitat de Catalaunya
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194872" title="Vaunoise (Orne)" nonfiltered="761" processed="758" dbindex="80762">

Vaunoise s un municipi francs, situat al departament de l'Orne, dins la regi de la Baixa Normandia. L'any 1999 tenia 105 habitants.

Situaci.

Vaunoise es troba al sud-est del departament de l'Orne.

Administraci.

L'alcalde del municipi s Jean-Franois de Caffarelli (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

Vegeu tamb.

Llista de municipis de l'Orne;

Enllaos externs.

Vaunoise al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Vaunoise;
Vaunoise a WikiMapia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194875" title="Nrsil" nonfiltered="762" processed="759" dbindex="80763">

En el context de la ficci literria de J.R.R. Tolkien, Nrsil s l'espasa llegendria que empuny el rei Elndil dels Dnedain, que va ser trencada a la fi del setge de Brad-dr, i va ser utilitzada per Isldur per tallar el dit de Suron que sostenia l'anell nic. A partir d'aleshores seia coneguda com l'Espasa-que-fou-trencada.

Segles ms tard seria reforjada pels elfs de Rivendell i rebatejada amb el nom d'Andril. ragorn, l'hereu d'Elndil, l'empunyaria durant la Guerra de l'Anell.

L'espasa t un paper destacat a El Senyor dels Anells, i apareix tamb a El Silmarllion i als Contes Inacabats.

Histria.
L'espasa fou forjada durant la Primera Edat pel nan Telchar de Ngrod, un fams ferrer que tamb havia estat l'autor del ganivet ngrist (amb que Beren va arrancar un Silmaril de la corona de Mrgoth), i del Casc de Hdor (que ms tard duria Turin Turmbar)

Es desconeix per qui Telchar va forjar Nrsil, aix com la seva histria inicial, per s probable que com d'altres artefactes famosos que va construir Telchar Nrsil fos entregada a algun prnceps dels ldar.

El primer cop que tornem a tenir coneixement de Nrsil s a la fi de la Segona Edat quan el darrer Senyor de l'Andni Amndil l'entrega al seu fill Elndil tot enviant-lo a la Terra Mitjana.

La manera com Nrsil arrib a ser una heretat dels Senyors de l'Andni no s coneguda. Una teoria sost que pertanyia a la lnia d'lros (b a travs Erndil com a hereu de Turgon de Gondolin, b a travs de Dior com a hereu de Thngol de Driath), i que l'espasa s'hauria transms fins a Silmarin, que tot i no accedir al tron per ser una dona va heretar l'espasa que seria transmesa als seus descendents: els Senyors d'Andni. Una altra tesis seria que Nrsil hauria estat un dels regals que el Silmarllion narra que els ldar feren als "amics dels elfs" de Nmenor.

En qualsevol cas, Elndil empuny Nrsil a la Guerra de la Darrera Aliana. Durant al setge de Brad-dr Suron va matar Elndil i Guil-galad, i Nrsil es trenc als peus de Suron. El fill i hereu d'Elndil Isldur va utilitzar l'empunyadura per tallar el dit de Suron i endur-se l'anell nic.

Isldur va conservar els fragments i se'ls va endur amb ell. Poc desprs Isldur moriria a la tragdia dels camps llirials, i els fragments de Nrsil serien recuperats per htar, el seu escuder. htar els va portar a Rivendell, on residia el fill ms petit d'Isldur Valndil.

Els fragments de Nrsil es van convertir en heretat dels Reis d'rnor, i amb la desintegraci del regne del nord acabaren pertanyent als muntaners del nord.

A les envistes de la Guerra de l'Anell, el 3019 T.A., va ser reforjada a Rivendell i entregada al capitost dels muntaners ragorn, que la va rebatejar amb el nom d'Andril (Flama de l'Oestat). Sovint ragorn mostraria l'espasa per demostrar el seu llinatge, com quan Bromir es dirig al Nord per acomplir el somni proftic del seu germ Framir.

Etimologia.

Nrsil est composta per les partcules quenya "nar" i "thil", que signifiquen "foc" i "llum blanca" respectivament, com apareixen a "Anor" (Sol, com a Minas Anor) i "Ithil" (Lluna, com a Minas Ithil).

Desprs de ser reforgada, ragorn la batejaria amb el nom d'nduril, que significa Flama de l'Oestat en sindarin.

Descripci.

L'espasa reforjada s descrita a La Germandat de l'Anell, el primer dels volums del Senyor dels Anells:

L'Espasa d'Elndil fou forjada de nou per ferrers lfics, i a la seva fulla hi havia gravada una composici de set estels disposats entre una lluna creixent i un sol radiant, i sobre d'elles hi havien moltes runes escrites; doncs ragorn fill d'rathorn es dirigia a la guerra cap a les fronteres de Mrdor. Molt brillant era l'espasa quan havia estat refeta un altre cop; la llum del sol hi brillava rojenca, i la llum de la lluna hi brillava fredament, i la seva fulla era dura i fina. I ragorn li don un nom nou i l'anomen Andril, Flama de l'Oestat.

En diversos passatges dels escrits de Tolkien, incloent-hi l'anterior, s'implica que Nrsil/Andril brillava, com ho feien Fibl o Glmdring. En una carta privada Tolkien confirma que Andril resplendia amb "llum lfica". A el Silmarllion:

...l'espasa d'Elndil atemoria a orcs i homes, doncs brillava amb la llum del sol i la lluna, i duia el nom de Nrsil. ... Aix Nrsil arrib a mans de Valndil, l'hereu d'Isldur, a mladris; per la fulla estava trencada i la llum extingida, i no es fa forjar de nou.

Adaptacions.

A l'adaptaci cinematogrfica del Senyor dels Anells dirigida per Peter Jackson, Nrsil no es trenca en dues peces sin en molts bocins. Els fragments haurien estat conservats a Rivendell com una relquia, i no serien reforjats fins a l'etapa final de la Guerra de l'Anell quan Arwen conven al seu pare lrond de fer-la reforjar per ferrers lfics i portar-la a ragorn. Al llibre, l'espasa trencada la conservava ragorn (l'ensenya als hbbits a la taverna del Cavallet Presumit) i la fa forjar abans de qu la Germandat comeni el seu cam, duent-la amb ell en totes les batalles posteriors.

La primera pellcula de la trilogia inclou una escena inventada que no apareix als llibres en el que Bormir contempla els fragments de Nrsil, que li cauen a terra. Bromir els desprecia considerant-los una "vella relquia", i ragorn la tornar a deixar al seu lloc.

A les Dues Torres, ragorn s descrit lluitant amb nduril i un escut de l'armeria de Thoden a la batalla de Vilacorn. Aquesta i d'altres indicacions suggereixen de qu nduril s una espasa d'una sola m i no una espasa de dos mans com la que apareix a les pellcules.

A l'inscripci en Tengwar de l'empunyadura hi ha escrit "Narsil essenya, macil meletya, telchar carnron navrotess," que significa "Nrsil s el meu nom, una espasa poderosa, Telchar em va fer a Ngrod.". Desprs de qu Nrsil fos reforjada, s'hi va afegir la inscripci "Anar Nny Andril i n Narsil i macil Elendilo. Lercuvanten i mli Mordro. Isil", que vol dir: "Sol. Jo sc Andril que un cop fou Nrsil, espasa d'Elndil. Els esclaus de Mrdor fugiran de mi. Lluna." Tot i que Tolkien va detallar que hi havien runes gravades a la fulla, les dues inscripcions son invencions dels autors de la pellcula.


Concepte i creaci.

Christopher Tolkien suggereix que Nrsil va ser introduda durant la creaci del Senyor dels Anells de forma ms aviat espontnia: "s possible que l'Espasa que fou Trencada de fet sorgs del poema 'No s or tot all que llu' en la seva forma ms inicial (..) els versos referents a que l'espasa trencada es pot refer i el "sense corona" pot ser ser rei serien tan sols metfores de la idea general no tot s el que sembla". Posteriorment, referncies a l'Espasa van ser introdudes durant reescriptures de "Sota l'ensenya del Cavallet Presumit" i "El Consell de N'lrond". 

Originalment noms es referia a l'arma com "l'Espasa d'Elndil" o "l'Espasa trencada"; ms tard s'incorpora el nom Branding (de l'angls antic brand=espasa) per a l'espasa reforjada. Desprs de la introducci del nom Nrsil, el nom de l'espasa reforjada es fix en Andril.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194878" title="Gasoducte" nonfiltered="763" processed="760" dbindex="80764">
 

Un gasoducte s una conducci que serveix per a transportar gasos combustibles a gran escala. s molt important la seva funci en l'activitat econmica actual. 
 
Construcci. 
Consisteix en una conducci de canonades d'acer, per les quals el gas circula a altes pressions, des del lloc d'origen. On sigui possible, es construxen sobre la superfcie. No obstant aix, en rees que siguin ms desenvolupades, urbanes o amb flora sensible, s'enterren a una profunditat tpica d 1 metre. 
Si la distncia s llarga, hi ha d'haver estacions de bombament a intervals. L inici del gasoducte pot ser un jaciment o un port de mar on arriben bucs (pel gas natural, s anomenen metaners) que transporten el gas liquat (a molt alta pressi). 
Per a creuar un riu en el traat d'un gasoducte s'utilitzen principalment dues tcniques, la perforaci horitzontal i la perforaci dirigida, amb elles s'aconsegueix que tant la flora com la fauna del riu i de la ribera no es vegin afectades. L'estesa per mar es fa des de vaixells especialment dissenyats, els quals van dipositant en el ja mar la canonada a partir d'una bobina. 

Per a dur el gas fins a les llars i comeros, cal disposar petites sortides d'alimentaci fins a les xarxes de canonades dintre d'aquestes edificacions. 

Regulacions estatals als Estats Units i Canad requereixen que els gasoductes enterrats estiguin protegits de la corrosi. Sovint, el mtode ms econmic s recobrir el gasoducte amb protecci catdica (per exemple alumini). 

Circulaci del gas. 
La pressi a la qual circula en gas pel gasoducte s normalment de 72 bar en les xarxes bsiques de transport i 16 bar en les xarxes de distribuci. 
El canvi de pressions es fa de forma anloga a les xarxes elctriques (alta tensi/baixa tensi), en aquest cas s'utilitzen estacions de regulaci i mesura, per mitj d'uns reguladors de pressi de membrana es regula la pressi de sortida que es necessiti. 

 Servitud . 
A Espanya, als llocs per on passa un gasoducte, s'estableixen les segents limitacions a la propietat: 

 Prohibici d efecturar treballs de llaurat o similars a una profunditat superior a 50 centmetres, aix com plantar arbres o arbustos a una distncia inferior a 2 metres, a contar des de l  eix de la canonada. ;

 Prohibici de realitzar qualsevol tipus d'obres, construcci, edificaci o efectuar acte algun que pogus danyar o pertorbar el bon funcionament de les installacions a una distncia inferior a 10 metres de l'eix del traat, a un costat i a l'altre del mateix. Aquesta distncia podr reduir-se sempre que se solliciti expressament i es compleixin les condicions que a casa cas fixi l'rgan competent de l  Administraci. ;

 Lliure accs del personal i equips necessaris per a poder mantenir, reparar o renovar les installacions amb pagament, si escau, dels danys que s'ocasionin. ;

 Possibilitat d'installar fites de senyalitzaci o delimitaci i els tubs de ventilaci, aix com de realitzar les obres superficials o subterrnies que siguin necessries per a l'execuci o funcionament de les installacions. ;

Accidents. 
Els gasoductes transporten material inflamable i voltil, pel que sn font de preocupacions de seguretat 

 4 de Juny de 1989 - espurnes de dos trens que anaven passant van detonar gas natural liquat d'un gasoducte amb fuites a prop d  Ufa, Rssia. Es van comptabilitzar un mxim de 645 persones mortes. ;

 19 d'Agost de 2000 - la ruptura d'un gasoducte de gas natural que va esclatar en flames prop de Carlsbad, Nou Mxic va matar a 12 membres de la mateixa famlia. La causa va ser la severa corrosi interna del gasoducte. ;

 30 de Juliol de 2004 - un gasoducte principal va explotar en Ghislenghien, Blgica (trenta quilmetres al sud-oest de Brusselles), matant almenys 23 persones i deixant 122 ferits, alguns amb ferides crtiques.(CNN) (Expatica);

 22 de novembre de 2006 - el pes del fang solidificat provinent de l'erupci accidental d'un volc de fang, a l'illa de Java, enfonsa un gasoducte, provocant una explosi que mata 13 treballadors de les tasques de contenci del fang.


 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
uk :                         

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194898" title="Stefan Nemanja" nonfiltered="764" processed="761" dbindex="80765">


Stefan Nemanja (Antic eslau eclesistic:               ; serbi:              , pronunciaci: st fa n 'n ma a; catalanitzat: Esteban Nemanya), va nixer al voltant de l'any 1113, i va morir el 13 de febrer de l'any 1199). Va ser el governador medieval serbi, gran upan de Raka, i el fundador de la dinastia Nemanji  i de l'estat serbi ms poders. Es considera, juntament amb el seu fill, Rastko Nemanji  (Sant Sava) el pare de l'Esglsia Ortodoxa Srbia. Al llarg de la seva vida, va patrocinar moltes esglsies i monestirs, i els ltims anys de la seva vida els va passar en un d'ells, al monestir serbi Hilandar al Mont Athos, on tamb va ser enterrat l'any 1199. L'any 1200 l'Esglsia Ortodoxa Srbia el va canonitzar i li va donar el nom de Sant Sim o en serbi, Sveti Simeon. Les seves restes van ser traslladades al monestir d'Studenica l'any 1208, on s'hi va quedar fins avui.

 Origen .
Stefan Nemanja va ser el quart i l'ltim fill de Zavida, un noble serbi que va estar emparentat amb les dinasties serbies que per aquell temps governaven Raka (casa Vukanovi  per part de pare), i el Zeta (casa Vojisavljevi  per part de mare). Sobre la vida de Zavida no hi ha gaires dades, per partint de la biograia d'Stefan Nemanja (escrita pel seu fill, Esteban El Primercoronat), es veu que estava en conflicte amb els seus parents pel poder a Raka, i per aix es va refugiar al regne de Zeta.

A part de Nemanja, Zavida va tenir tres fills ms:
Tihomir, que governava Raka com el gran upan entre els anys 1163 i 1166  1168. No se sap exactament el dia del neixament, per va morir l'any 1169.
Stracimir, que gobernava la zona del riu Zapadna Morava (1163 (1166) 1168, 1169-?). Tampoc se sap quan va nixer, per se sap que va morir desprs del 25 de desembre del 1189.);
Miroslav, gobernava Zahumlje (1163-(1166) 1168, 1169-?). Tampoc tenim la data de neixament, per va morir el 1196.  el 1199..);

Nemanja es va casar amb Ana, que desprs dels vots va rebre el nom de Anastazia. Con ella tuvo cinco hijos:
Vukan, el rei de Zeta (1199-1208) i gran upan de Raka (1202-1204), no se sap quan va nixer per va viure fins l'any 1208);
Stefan, gran upan de Raka (1196-1217) i Rei de Raka (1217-1228), tampoco se sap quan va nixer per va viure fins l'any 1228);
Rastko, el primer Arquebisbe serbi (1219-1233), que va nixer l'any 1169 i va morir l'any 1236. Desprs es va convertir en sant San Sava.
Jefimija, casada amb Manuel Angelos Dukas (1230-1237), governador de Tesalnica;
una filla amb nom desconegut, casada amb Tich, boiar de Skopje que desprs va ser la mare del zar blgar, Constantino Tih de Bulgaria.

 Joventut .
Avui dia es considera que Nemanja va nixer l'any 1113 a Ribnica a prop de la ciutat de Podgorica, per aquesta afirmaci no es pot recolzar en les fonts d'aquells temps. Com que a Ribnica noms existien les esglsies catliques, Stefan Nemanja va ser batejat segons "els costums llatins", Quan la seva famlia va tornar a Raka, el van tornar a batejar segons els "costums grecs" a l'Esglsia Episcola de Sant Pere i Pau a Ras, la capital de Raka. 
Quan encara era a Zeta, Nemanja es va casar amb la noble Ana, entre els anys 1130 i 1135.
Es creu que Zavida va tornar amb els seus fills a Raka grcies a la iinvitaci del gran upan Uro II (1146-1162) i que en aquesta ocasi, se li van tornar les terres. Els historiadors interpreten aquest gest d'Uro com un intent d'assegurar la retaguardia del seu futur atac a l'Imperi Bizant, que es va efectuar l'any 1149. .

 Govern .
 Nemanja com a upan .
Gran upan de Raka, Uro II, va ser el vassall de l'emperador bizant, Manel I Comneno. Uro es va aixecar varies vegades contra el poder bizant i intentava independitzar-se amb l'ajuda del Regne d'Hongria (que per aquells temps estava en guerra amb l'Imperi Bizant sobre el predomini a Srem), pero sense xit. Al voltant de l'any 1161, Uro II va ser enderrocat i en lloc seu va venir Desa, que tamb es va aixecar contra Manel I, per tampoc va tenir sort, i l'any 1162. Manel I el va vner i el va portar a Constantinopla. En aquesta ocasi, va donar alguns territoris a Nemanja i als seus dos germans, Miroslav i Stracimir. D'aquesta manera, Stefan Nemanja es va convertir en upan d'Ibar, Toplica, Rasina i Reke. Desprs, Manel I li va tornar a Desa el lloc de gran upan de Raka, per aquest va tornar a aixecar-se contra el domini biznat l'any 1168. Manel I el va tornar a vncer i enderrocar, aquesta vegada definitivament. Desprs va dividir les terres de Raka entre Nemanja i els seus germans, i a Tihomir,el ms gran dels germans, el va proclamar el gran upan.

L'any 1162, quan l'emperador Manel I es preparava per la batalla amb els hongaresos, li va atorgar l'honor a Nemanja de governar la regi Dubo ica (avui Leskovac). Poc desprs d'aquest esdeveniment, Nemanja va comenar a edificar el monestir de Sant Nicolau a Kurumlija, i el Monestir de la Verge a la desembocadura dels rius Kosanica i Toplica. A la biografia de Nemanja, es diu que les obres en aquests dos monestirs van ser la causa del descontent dels seus germnas que li van treure en cara que feia coses sense consultar i sense el seu perms. De totes maneres, el ms probable es que els germans de Nemanja no els agrades l'inclinaci que aquest tenia am bl'Imperi Bizant, un comportament ali als upans de Raka que portven ms de mig segle intentant lliurar-se de la seva influncia i el seu domini. A ms, pensaven que Nemanja intentava obtenir el ttol de gran upan amb l'ajuda dels bizantins i l'esglsia, i que per aix va comenar a edificar aquests monestirs.

D'altra banda, Nemanja s que va intentar fer-se amb el ttol de gran upan amb l'ajuda d'una part de la noblesa de Raka, acusant Tihomir i els seus germans de portar una poltica bizantoflica, completament contraria a al poltica de Raka fins aleshores. En una reuni que es va convocar amb aquest motiu, Nemanja va ser capturat amb els seus partidaris i els van tancar en una cova quan estava a prop de convertir-se en el gran upan de Raka.

 Primer regne d'Stefan Nemanja .
Els germans de Nemanja van obtenir ajuda militar de l'emperador bizant, Manel I Comn, per l'any 1169, van patir la derrota de les tropes alemanes de Nemanja a Pant, a prop del castell Zve ani .

La majoria dels bizantins es van ofegar al riu Sitnica. Tihomir va tenir el mateix dest, mentre que Stracimir i Miroslav van ser capturats pels soldats de Nemanja, que els va perdonar la vida i tot el mal que havien fet, i els va tornar les seves terres per governar, i ell es va convertir en el governador indiscutible de Raka. Just desprs de la batalla de Pantin, Nemanja va atacar knez de Zeta - va afegir a Raka gran part dels territoris de Montenegro acutal aix com la regi del riu Neretva.

 Segon regne d'Stefan Nemanja .

 Referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194905" title="Comer de relquies" nonfiltered="765" processed="762" dbindex="80766">
El comer de reliques o restes, suposades autntiques dels sants va sser una prctica de l'esglsia Catlica Romana que es va desenvolupar des del segle IV. Durant ms de deu segles, va formar un recurs econmic important de la instituci. Al segle XVI, el protestantisme va comenar a criticar aquesta prctica. El dret cannic es va reformar i l'Esglsia catlica va prohibir la venda de relquies

Del principi fins al segle IV.
Durant tot el perode en qu l'esglsia va ser considerada com a religi illicita (principis s. IV) la relquia va ser considerada tan sols com un record (llat: memoria passionis) de la mort d'un mrtir. En l'poca de Constant, aquest concepte va anar evolucionant fins al punt que el possedor d'una d'elles la considerava com un autntic talism que atreia grcia divina i allunyava les fatalitats (malgrat Sant Agust, ja en els seus sermons, hagus afirmat que si els cossos dels sants tenen capacitat de realitzar prodigis s degut a que el seu poder deriva de la voluntat divina).

Comercialitzaci i les primeres lleis.
Tanmateix s'origin un comer tal que l'emperador de torn Constanci II va legislar en sentit restrictiu en prohibir la violaci de sepultures. Malgrat tot, sembla ser que Juli l'Apstata el 363, ho referm amb una constitutio. Sembla, per, que el vertader motiu de la constitutio no fou el gran comer de relquies que existia sin el fet que als pagans els repugnava la prctica i costums dels cristians, tan contrria a la ancestral tradici romana (sembla que en poca immediatament posterior els bisbes es feien passejar en la sella gestatria amb les relquies penjant del coll).

Els inicis seriosos de l'activitat legislativa restrictiva, per, no els veiem fins a Teodosi el qual prohibeix tant la violaci de les tombes, com el transport dels cossos d'un lloc a un altre, com el comer fet amb relquies. Cal que els mrtirs siguin venerats en el lloc on foren enterrats i es dna perms per tal que s'hi erigeixin monuments (martyria).

El fet de poder-se construir martyria evidenci l'autntic benefici per a la economia d'una ciutat que posses una d'aquestes construccions les quals, normalment, eren sufragades per privats amb poder econmic.

La multiplicaci.
Ja al segle V es va veure que les relquies es multipliquen d'una manera tan forassenyada que no hi es troba cap esglsia que no es consagri amb la seva corresponent relquia. Aquest fet, doncs, desemboc en mltiples inuentiones de cossos martirials.

Els monestirs es varen convertir en vertaders i quasi exclusius centres de veneraci de relquies cosa que desenvolup un creixent negoci que beneficiava els santuaris amb cossos sencers de sants importants.

Ingressos econmics de les esglsies.
Cal distingir, aleshores, els tipus d'ingressos econmics dels que gaudiran les esglsies: els regulars (instituts per l'esglsia i que constituen per se una font inesgotable i peridica de recursos) i els irregulars (les entrades no constants de diner i l'ampli repertori d'enginyosos mtodes ideats pels clergues per tal d'incitar la generositat dels fidels els quals es fonamentaven en la possibilitat del cstig div).

Regulars.
Pelegrinatge a la tomba de sants famosos: llocs com Roma, Rvena, Tours, Vzali o Mrida eren visitats constantment per fidels ja que en ells s'hi localitzaven esglsies i monestirs on reposaven els cossos d'alguns sants ms importants. Allotjament, alimentaci, vestits, records, etc. Eren els pilars dels ingressos i dels que en sortien beneficiats no tan sols els clergues sin tamb la gent del poble que possea negocis. s ms, al segle VIII, ciutats que ja eren centres de pelegrinatge, rebran privilegis especials per aquest fet. La nica crtica: la de Sant Agust.
Commemoracions anuals del mrtir: El natalis martyrum (dia de la mort del mrtir), les comunitats celebraven les seves commemoracions tot oferint oblacions i sacrificis. Desprs d'haver-se aconseguit el reconeixement oficial de l'esglsia i d'haver-se produt la transmutaci al concepte de relquia, aquestes festivitats serien el moment escollit pels fidels per a realitzar donatius importantssims. L'esglsia dels segles IV-V es va presentar essencialment com la ecclesia martyrum davant els seus fidels.
Els testaments: Constant, l'any 321, va publicar la llei que permetia que l'esglsia es pogus instituir com a hereva dels testaments. Segons Eusebi de Cesarea, aquest emperador incls permet que la bona uacantia dels mrtirs i confessors caiguts durant els anys de persecuci aix com els bens desterrats per causa de la fe cristiana tamb poguessin ser reclamats per l'Esglsia de la ciutat a la que els seus amos pertanyien. Ms endavant, Zen, legitimar l'actuaci del bisbe que demans donacions pies per a mrtirs, profetes, apstols o ngels. Aix pel que fa a orient. Poc se sap del que passa a occident a nivell jurdic, per si podem saber que aquesta prctica era habitual.Justini I promulg tamb dues lleis (530 i 545) en les que deixava ben pals que es podia instituir a Jess de Natzaret com a hereu.

Irregulars.
Enterrament al costat d'un sant: aquests emplaaments varen comenar a ser objecte d'autntiques subhastes.
Les translacions de mrtirs: es donava en el cas en qu els cossos de certs mrtirs haguessin estat enterrats en llocs que no els corresponia ja que no eren la seva seu. Eren sufragats per privats i, a vegades, pel mateix estat. La ciutat que possea la totalitat de les restes d'un sant considerava que aquest la protegia en exclusiva. Per aquest fet, la possessi d'una tomba venerada, es convert en quelcom urgent i apreciat per a les ciutats. Al mateix temps, aquestes devocions contriburen al desenvolupament d'un patriotisme local.
La venda de relquies: la seva venda es va convertir en un negoci tan lucratiu que va indignar a moralistes com Agust, el qual no tan sols ho denunci, sin que tamb ho condemn aradament. Cal creure que en aquesta activitat hi contriburen tan laics com clergues. Des de finals del segle IV la demanda de relquies degu superar clarament la oferta pel qual fet naixerien dos tipus ms de relquies: les reals no corporals (elements utilitzats o tocats pel sant) i les ex contactu (les pertinences dels fidels que es posaven en contacte fsic amb la tomba o les restes d'un sant). Aquesta necessitat va animar a la invenci de relquies (Gervasi i Potasi, Esteve, Just i Pastor, Ferreol, etc.). Tota comunitat desitjava tenir el seu mrtir i els beneficis que aix comportava. Malgrat tot aconseguir sants nous no era tant fcil i per tant, una altra opci, era reanimar cultes ja existents mitjanant algun prodigi.

Es feia necessria una certa autenticaci de les relquies a travs del bisbe cosa que comport l'intent d'algunes esglsies de comprar el beneplcit d'aquest. D'altres vegades no calia subornar el bisbe sin que aquest era temptat pels interessants beneficis que aquesta autentificatio podia aportar a la comunitat, com per exemple, la construcci d'una baslica martirial que els interessats en aquest reconeixement oficial proposessin construir.

Referncia.
Carles Buenacasa, La instrumentalizacin econmica del culto a las reliquias: una importante fuente de ingresos para las iglesias tardoantiguas occidentales (SS. IV-VIII).Actas del III encuentro internacional Hispania", 1998;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194907" title="Confraria de Sant Anastasi" nonfiltered="766" processed="763" dbindex="80767">
La confraria de Sant Anastasi s la confraria que dirigeix la celebraci de la festa major de Badalona, pel que fa a l apartat religis. La Confraria de Sant Anastasi es va fundar el 24 d'abril 1671. 

El desenvolupament d aquesta fundaci est mpliament reflectit en l opuscle de Josep Maria Cuys i Tolosa Apuntes monogrficos sobre San Anastasio mrtir co-patrn de nuestra ciudad. El qual, encara a mitjans del segle XX, no defalleix en la idea de l existncia real del sant. Tan sols cal recordar que bastant abans de la guerra civil (i en poca posterior a l obra de Gaiet Soler, desmentidor de la llegenda del sant), hi ha qui en trob els suposats ossos.

En aquest opuscle, publicat a Badalona el 1941, hi trobem tot un captol dedicat a la fundaci de la confraria instituda el 24 d abril de 1671 dins l esglsia parroquial de Beata Maria Bitulona. 

Les 17 ordinacions d aquesta entitat apareixen reflectides en aquest opuscle on tamb s explicita que primerament s hagu de demanar perms a l Illustrssim i Reverendssim senyor Ildefonso Sotomayor Arzobispo Obispo de Barcelona per tal que les aprovs, cosa que no realitz ell sin el canonge de la seu de Barcelona, el Doctor Juan Bautista Vila, en el seu nom, el 30 d abril del mateix any tot especificant que el dia del sant seria el nou de maig.

El 6 de maig 1672, el Papa Climent X n aprov les indulgncies les quals tamb surten reflectides en l opuscle: cinc de plenries (els que s hi apuntin el primer dia, els membres moribunds que invoquin el nom de Jess, etc) i una de parcial que tan sols rebaixa la penitncia. Per altra banda es nomena l altar del sant com a altar privilegiat tot atorgant als membres de la confraria una indulgncia que rebaixa la penitncia en el purgatori en un total de set anys. El nou de maig ser considerat dia de precepte i estar prohibit treballar.

L any 2001 inici una gran recuperaci de les tradicions d poca moderna, tals com: l ofici solemne, la  passada del sant , el ball de l liga, el ball de la bandera de Sant Anastasi (blanca amb una creu vermella que la creua d angle a angle) i l edici de goigs, els quals sn interpretats per l Orfe Badaloni en la clausura del dia del Sant en l esglsia de Santa Maria de Badalona. Aix mateix foren restaurats tan l altar dedicat a Sant Anastasi com les tres imatges que se ns conserven i que surten en la  passada  del sant.

Vegeu tamb.
Sant Anastasi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194909" title="(69) Hesperia" nonfiltered="767" processed="764" dbindex="80768">
Hesperia s l'asteroide nm. 69 de la srie. Fou descobert a Mil el 26 d'abril del 1861 por l'astrnom itali Giovanni Virginio Schiaparelli (1835-1910), aquest fou l'nic asteroide que va descobrir.

s un asteroide gran de la classe M del cintur principal. El seu nom es deu a les nimfes Hesprides de la mitologia grega.

Identificacions addicionals: 1932 CM1, 1945 NB.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194911" title="Colnia Jorba" nonfiltered="768" processed="765" dbindex="80769">

La colnia Jorba fou una colnia industrial construda l'any 1892 per l empresari manres Pere Jorba i Gass als peus de la riera de Calders, dins del terme de Calders (Bages).

Disposa de tres naus industrials, resclosa, canal i turbina. L'edifici principal d'habitatges s format per un cos allargat de 4 plantes. Havia disposat de serveis com forn de pa, botiga, escola, caf, barberia, carnisseria, escola, etc.

Actualment hi viuen unes 50 persones i l'edifici est ocupat per petites empreses.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194913" title="Josep Lladonosa i Gir" nonfiltered="769" processed="766" dbindex="80770">
Josep Lladonosa i Gir s un cuiner catal i reconegut xef. Ha fet una gran tasca de recerca sobre la cultura del menjar a Catalunya, documentada des de l'edat mitjana (com en el Llibre de Sent Sov), i ha escrit nombrosos llibres de cuina de divulgaci. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 El llibre del guisats i les picades (1995);
 La cuina catalana ms antiga (1998);
 El gran llibre de la fruita dola (2002);
 La cuina ecolgica (2004);
 La cuina tradicional catalana a l'abast (2005);
 Cent plats amb fruita (2006);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194917" title="Tregur de Dalt" nonfiltered="770" processed="767" dbindex="80771">

Tregur de Dalt s un nucli de poblaci del municipi ripolls de Vilallonga de Ter.

Situat a 1.425 m d'alada, el 1996 tenia 30 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194918" title="Pere Llorens i Lorente" nonfiltered="771" processed="768" dbindex="80772">
Pere Llorens i Lorente s un empresari del sector del comer. Durant els anys setanta fou regidor a l'Ajuntament de Barcelona i fou un dels impulsors de la uni dels botiguers catalans. President de la Confederaci de Comer de Catalunya i de la Confederaci Espanyola de Comer, ha impulsat un gran nombre d'iniciatives dins el sector i tamb ha treballat activament a favor de l'extensi, en el seu si, de l's del catal. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. Tamb s membre del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona com a representant del Consell de Gremis de Comer, Serveis i Turisme de Barcelona.

 Referncies .
 Daniel Arasa i Fav Pere Llorens. Testimoni d'un segle de Barcelona i lder del comer catal Viena Edicions, 2004;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194923" title="Sala Pars" nonfiltered="772" processed="769" dbindex="80773">


La Sala Pars s la galeria d'art amb ms histria de Barcelona. Iniciada per Joan Baptista Pars el 1840 com a botiga d'articles per a les Belles Arts, an convertint-se en sala d'exposicions, i el 1877 ja fou inaugurada formalment com a tal. En els anys inicials va ser el gran aparador artstic de la Barcelona de la "febre d'or", on regnava la pintura dels Modest Urgell, Rom Ribera, Francesc i Josep Masriera, etc. 

A comenaments dels anys noranta esdevingu la base d'operacions dels grans pintors modernistes, com Santiago Rusiol i Ramon Casas. Un decenni desprs serv igualment de plataforma als millors pintors postmodernistes: Isidre Nonell, Joaquim Mir, Mari Pidelaserra i Brias. Tanmateix el seu propietari, J.B. Pars mantenia una posici absolutament eclctica, el que a la llarga ocasion una notable decadncia de la seva galeria, depassada per la competncia d'altres sales barcelonines amb idees ms clares, com el Faian Catal, les Galeries Laietanes o les Galeries Dalmau.

El 1925, en ser adquirida per la famlia Maragall la sala es redre totalment, i fou escenari d'exposicions dels principals artistes de les noves generacions, com Josep Mompou, Alfred Sisquella, Manolo Hugu, Josep de Togores, incls Salvador Dal. Es dedic tamb a les subhastes i al comer de pintura antiga, essent provedora de grans museus.

A la postguerra mantingu la tnica anterior i esdevingu l'exponent d'una pintura sbria, de tradici postimpressionista, al marge de l'experimentalisme de les avantguardes, amb noms com Pere Pruna, Joan Serra, Rafael Durancamps, i altres ms joves, hereus del fauvisme, com Ignasi Mund. Ms endavant noms nous amb personalitat prpia, sempre per dins el figurativisme, s'hi destacaren extraordinriament, com Josep Roca-Sastre, Francesc Tod o Sim Busom.

Aquells noms han donat pas a altres, alhora que, a travs de la sala Trama -situada al mateix carrer Petritxol on s la casa mare-, l'empresa s'ha obert a l'avantguarda.

Parallelament actua tamb a Madrid, a travs de la Galeria El Cisne.

 Fonts . 
Joan A. MARAGALL, Histria de la Sala Pars, Selecta, Barcelona 1975.
Gran Enciclopdia Catalana.

Enllaos externs.
 Web de la sala Pars;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194924" title="Ojos Negros" nonfiltered="773" processed="770" dbindex="80774">




Ojos Negros s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. 
T una rea de 90,71 km amb una poblaci de 510 habitants (INE 2007) i una densitat de 5,85 hab/km. Tamb t un mol de vent restaurat sobre l'any 2000.

 Origen del nom .
El topnim d'Ojos Negros es creu que prov de les taques fosques produdes per la calcinaci de les escries en grans clots en el procs de forja.

 Activitat minera, passat i present .
Durant la primera meitat del segle XX va viure una important activitat minera, ara les mines de ferro estan tancades actualment.


Els jaciments de ferro de la localitat i de les localitats properes de Villar del Salz, Setiles i Tordesilos han estat des d'antic la font de riquesa ms important a la zona, fins i tot abans de l'Edat Mitjana, en poques celtibriques, romana i musulmana, ja es realitzaven processos metallrgics en la zona: extracci, transformaci i forja. 

Les mines de ferro van explotar-se a cel obert ats que el mineral aflorava a la superfcie. Va ser considerada la major explotaci de mineral de ferro a cel obert d'Espanya. A la fi del segle XIX es va concedir l'explotaci dels jaciments de ferro a un parell d'empresaris bascos que van fundar la Compaa Minera de Sierra Menera S.A. el 3 de setembre de 1900. Per transportar el mineral al Port de Sagunt van crear una via frria des d'Ojos Negros fins a Sagunt, que ha estat reconvertida en la Via Verda d'Ojos Negros, per a l's de ciclistes, vianants i persones a cavall.

 Demografia .



Enllaos externs.
La pgina web d'Ojos Negros 

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194925" title="Pozuel del Campo" nonfiltered="774" processed="771" dbindex="80775">


Pozuel del Campo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. L'element arquitectnic ms important s l'esglsia de Sant Miquel construda el 1723 i que compta amb interessants retaules gtics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194927" title="Rubielos de la Crida" nonfiltered="775" processed="772" dbindex="80776">


Rubielos de la Crida s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194928" title="Singra" nonfiltered="776" processed="773" dbindex="80777">


Singra s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194931" title="Pere Llus i Font" nonfiltered="777" processed="774" dbindex="80778">
Pere Llus i Font (Pujalt, Pallars Sobir 1934) s un filsof catal. Es llicenci en filosofia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i s professor a la Universitat Autnoma de Barcelona i vicepresident del Patronat de la Fundaci Joan Maragall, on  codirigeix la collecci Textos Filosfics. Ha estat membre del Collegi de Filosofia, s membre de la secci de Filosofia i Cincies Socials de l'Institut d'Estudis Catalans i presideix l'Associaci Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia. Ha tradut al catal el Discurs del mtode de Ren Descartes i s'ha encarregat de l'edici catalana, amb introduccions i notes, d'obres de Michel de Montaigne,  Baruch Spinoza i Immanuel Kant. Ha desenvolupat, entre d'altres, el tema de la inculturaci del cristianisme. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 L'estatut de la filosofia de la religi (1991);
 Introducci a la lectura de Pascal (1996);
 Les idees i els dies. Un segle de filosofia i cincies socials als Pasos Catalans (2002);
 Histria del pensament cristi. Quaranta figures (2002);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194932" title="Tornos" nonfiltered="778" processed="775" dbindex="80779">


Tornos s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. 



]









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194933" title="Formiche Alto" nonfiltered="779" processed="776" dbindex="80780">


Formiche Alto s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre. Est situat a la serra Camarena, al costat del riu Millars i compta amb restes ibriques. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194935" title="Ramon Miquel i Ballart" nonfiltered="780" processed="777" dbindex="80781">
Ramon Miquel i Ballart s un empresari del sector de l'alimentaci. Fundador i president del grup d'empreses familiars Miquel Alimentaci Grup, una de les principals empreses de venda a l'engrs d'alimentaci. A partir de la seva implantaci a les comarques gironines, aquest grup s lder en el sector de la distribuci i compta amb diverses cadenes de supermercats i amb marques prpies, i d'en del 1999 es va expandir per la resta d'Espanya. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina del Grup Miquel;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194937" title="Taurag?" nonfiltered="781" processed="778" dbindex="80782">
Taurag  coneguda per diversos noms estrangers, s una ciutat industrial de Litunia, i la capital del comtat de Taurag . El 2005, tenia una poblaci de 28.504 habitants. Taurag  s'estn a la riba del riu J ra, prop de la frontera amb la regi russa de Kaliningrad, i no gaire lluny de la costa del mar Bltic.

Taurag  va rebre la consideraci de ciutat del 1932 (encara que algunes fonts apunten que va ser el 1924) i el seu escut (una corneta de caa de plata sobre un camp vermell) el 1997. Entre els edificis ms destacables de la ciutat hi ha el palau neogtic de Radziwi  , el castell (que actualment acull una escola i el museu regional de Santaka) i diverses esglsies: una de luterana (construda el 1843), una d'ortodoxa (1853) i una de catlica (1904).

De la ciutat tamb destaca una fbrica de manufactura de cermica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194938" title="Pedro Nueno Iniesta" nonfiltered="782" processed="779" dbindex="80783">
Pedro Nueno Iniesta s un enginyer industrial. Es llicenci en arquitectura tcnica el 1966, en enginyeria industrial el 1968 a la Universitat de Barcelona, i Doctor of Business Administration. Graduate School of Business Administration a la Universitat de Harvard el 1973. Professor titular de la Ctedra Fundacin Bertrn de Iniciativa Empresarial de l'IESE des del 1987, el seu impuls a les empreses innovadores es desenvolupa tamb des de la presidncia de Finaves, societat vinculada a aquella instituci. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IESE amb el seu currculum;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194945" title="Joan Palau Francs" nonfiltered="783" processed="780" dbindex="80784">
Joan Palau Francs (Ripoll, 10 de novembre del 1929) s un directiu del mn de l'esport i dels serveis socials catal. Ha jugat un paper destacat paper com a impulsor de la prctica esportiva per als discapacitats a Catalunya. Participant en quatre edicions dels Jocs Paralmpics, va fundar i presidir la Federaci Catalana d'Esports per a Minusvlids Fsics, i  presideix la federaci estatal en aquest mbit. Tamb s vocal de la Fundaci Integraci. El 2003 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194950" title="Merc Pla i Cid" nonfiltered="784" processed="781" dbindex="80785">
Merc Pla i Cid s una directiva de serveis socials catalana. Per la seva tan notria tasca personal, professional i cvica a favor de les persones amb discapacitaci psquica de les terres de l'Ebre. El seu treball de tants anys s'ha caracteritzat per l'abnegaci, la serietat i el sentit de la responsabilitat a travs de la Fundaci Merc Pla d'Alcanar, fundada el 1999, ra per la qual fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2003.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Fundaci Merc Pla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194951" title="Flos Sanctorum" nonfiltered="785" processed="782" dbindex="80786">
El Flos Sanctorum s una collecci de texts medievals on es descriu la vida dels sants. Es tracta de reculls de llegendes pietoses o histries de sants, extretes sovint de la llegenda uria de De la Voragine (segle XIII). A vegades eren actualitzacions i ampliacions de versions precedents d'altres Flos Sanctorum, ja que n'hi hagueren diverses edicions, a les que s'hi afegien vides d'altres sants (tal com s anunciava en el propi ttol del llibre). 

Moltes vegades esdevenen autntiques elucubracions, tal com diu De Courcelles:Les sensibilits, les gots, les croyances modlent toute histoire de saint et les indices s'en dclent au dtour d'une phrase, d'un dialogue, suffisant  confrer  l'ensemble d'un texte une porte originale.

En l'poca medieval aquests llibres prengueren una gran importncia ja que foren objecte de lectura i relectura, de recomanaci, de manipulaci, de circulaci, d'apropiaci, de desig... Els recomanava amb molt d'mfasi el propi Ramon Llull a Blanquerna, o Felip de Malla en un serm del 1408 on insisteix que cal que el Flos Santorum sigui una lectura familiar que s'ha de llegir el dissabte a la nit i a les festes dels sants, tot recomanant que tamb se la faci llegir als nens. 

Els Flos Sanctorum es van considerar com manuscrits rars i apreciats i objecte de lectura. Fins i tot Mart l'Hum en va demanar un a Ramon Alamany quan es retir a descansar.
Diu, a ms, De Courcelles: ... tablissent bien que les Flos Sanctorum constituent vritablement pour les chrtiens de la fin du Moyen Age en Catalogne un fondement de leur dvotion aux saints, un vritable sol de leur croyance.

Hi hagueren, doncs, successives edicions al llarg de la histria (ms de cinc) les quals eren totes conseqncia d'una sola edici catalana titulada Legenda Sanctorum. A aquest fet tamb s'ha d'afegir la influncia de les vides de sants en llengua castellana que arribaren al principat a partir de mitjans del segle XVII i sobretot al XVIII.

A partir d'aqu s'obre un joc al qual no hi haur una evident primera lectura sin una successi de relectures obertes a la interpretaci que donaran un text nou i plural amb diversitat d'interpretacions. Relectures que portaran els passatges de les vides de l'un o l'altre sant al joc dramtic i a la conversi textual.

Tanmateix Pere Ribadeneyra explica en el prleg sobre la vida del seu mestre Ignasi de Loyola: No he querido poner otras cosas que se podran decir con poco fundamento  sin autor grave y de peso, por parecerme, que aunque cualquiera mentira es fea  indigna de hombre cristiano, pero mucho ms la que se compusiese o forjase relatando vidas de Santos. Como si Dios tuviese necesidad de ellla  no fuese cosa ajena de la piedad cristiana queren honrar y glorificar al Seor, que suma y eterna verdad, con cuentos y milagros fingidos.

Per tant s de suposar que aquesta prctica ja era mal vista per la jerarquia eclesistica del moment. Per malgrat tot, s evident que hi ha moltssims intents per part d'innombrables estudiosos, de fer passar la invenci per realitat, d'intentar fer creure coses que no tenen fonament. Coses que fins i tot ells es poden arribar a creure i que es fonamenten en contradiccions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194952" title="Encarna Roca i Trias" nonfiltered="786" processed="783" dbindex="80787">
Encarna Roca i Trias (Barcelona 1944) s una advocada i jurista catalana. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, des del 1979 hi s catedrtica de dret civil i actualment dirigeix la ctedra de dret civil catal Duran i Bas. Fou la primera dona elegida membre de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya el  1980 i des del 1983 s membre de la Comissi Jurdica Assessora de laGeneralitat de Catalunya. 

La seva tasca investigadora s'ha dirigit principalment a l'estudi del dret civil catal i el dret civil constitucional. Des del 1995, s membre numerria de l'Institut d'Estudis Catalans i el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Natura i contingut de la llegtima en el dret civil catal (1976);
 El dret civil catal en la jurisprudncia (1977);
 Fundamentos de Derecho Civil de Catalua (en 4 volums, 1979-82), amb Llus Puig i Ferriol;
 Institucions de dret civil de Catalunya (1984) amb Llus Puig i Ferriol ;
 Familia y cambio social (1999);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194958" title="Amadeu Hurtado i Mir" nonfiltered="787" processed="784" dbindex="80788">
Amadeu Hurtado i Mir (Vilanova i la Geltr 1875 - Barcelona 1950) fou un advocat i poltic catal. Es guany un gran prestigi com a advocat quan fou un dels defensors de Pere Coromines i Montanya en el procs de Montjuc. Ideolgicament era federalista i republic, i amb aquest sentit el 1906 figur en la comissi directiva de la Solidaritat Catalana, amb la que fou elegit diputat per Terrassa el 1907. El 1910 es retir de la poltica quan es va dissoldre la Solidaritat, per va collaborar als diaris El Poble Catal i La Publicitat (aleshores La Publicidad), en el qual va fomentar el seu procs de catalanitzaci i traducci de nom.  Des d'El Liberal i El Heraldo de Madrid va fer campanya a favor dels aliats durant la Primera Guerra Mundial.  Fou deg del Collegi d'Advocats de Barcelona el 1922, per dimit el 1924 com a protesta per les intromisions de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1929 fund el setmanari Mirador. 

El 1930 form part de la comissi que va redactar l'apndix del dret catal del codi civil espanyol, i redact el prembul de l'avantprojecte. El 1931 fou conseller adjunt del govern provisional de la Generalitat de Catalunya i va mantenir molt bones relacions tant amb Francesc Maci com amb Niceto Alcal-Zamora. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat a Corts espanyoles per ERC. Particip de manera destacada en els debats per a l'aprovaci de la Constituci Espanyola de 1931 (on defens la separaci entre esglsia i estat), per a l'Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Nria) i a favor de la Llei de Contractes de Conreu. Tanmateix, el 1933 abandon ERC per a entrar a Acci Catalana Republicana.

El 1934 fou elegit president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i de l'Ateneu Barcelons, i se'l considera principal promotor del Primer Congrs Jurdic Catal de maig del 1936. Tot i que no particip en els fets del sis d'octubre de 1934, va defensar l'alcalde de Barcelona i els regidors de l'ajuntament, empresonats per ordre del govern espanyol. En acabar la guerra civil espanyola s'establ a Perpiny. El 1949 va tornar a Catalunya i mor poc desprs. Fou pare de l'escriptor Od Hurtado i Mart.

 Obres .
 La intervenci de l'estat en el nostre rgim d'autonomia (discurs, 1933);
 El pensament jurdic catal (1935)  ;
 Quaranta anys d'advocat: Histria del meu temps (1956-1969) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194963" title="Montserrat de Salvador Deop" nonfiltered="788" processed="785" dbindex="80789">
Montserrat de Salvador Deop, nascuda a Tarragona el 21 de novembre de 1927, s una actriu catalana. Filla d'exiliats, ha desenvolupat la seva carrera en part a Frana, a l'Argentina -on particip en espectacles dirigits per Margarida Xirgu- i a Colmbia. Torn a Catalunya l'any 1976 i ha participat en diversos programes de Televisi de Catalunya com Aix no s tot!, L'hora de Mari Pau Huguet i Els Matins a TV3 i en sries com Sc com soc (1990), Poblenou, Nissaga de Poder. Ha participat en nombrosos films en catal i en castell, com La ciutat cremada (1976) d'Antoni Ribas, La muerte de Mikel (1984) d'Imanol Uribe, Daniya, jard de l'harem (1988) de Carles Mira, Si te dicen que ca (1989) de Vicente Aranda, La febre d'or (1993) o La Moos (1997) de Mireia Ros. 

Darrerament s reconeguda pel gran pblic per fer els papers de mare del doctor Vilches a la srie Hospital Central a Telecinco i per fer de Lurdes a El cor de la ciutat. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2004 reb un guard als Premis Butaca.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IMDB sobre Montserrat de Salvador;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194966" title="Jordi Sans i Sabrafen" nonfiltered="789" processed="786" dbindex="80790">
Jordi Sans i Sabrafen (Barcelona, 1933 - 2004) fou un metge catal. Doctor en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, on va ser professor. Fou pioner del tractament de les leucmies a Espanya i va crear el primer servei d'hematologia i oncologia mdica de l'Estat a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona el 1973. Cap de la Unitat d Hematologia i Oncologia de l'Hospital del Sagrat Cor, fou vicepresident de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears i membre de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya, on impuls l's de la llengua catalana en l'mbit mdic. Fou president de la Societat Catalana d'Hematologia i form part del Comit Organitzador del I Congrs Nacional d'Oncologia Mdica. Fou membre de la Comissi de Medicina i Especialitats Relacionades del Consell Catal de Cincies de la Salut, de la Societat Espanyola d Hematologia i Hemoterpia, de la Societat Espanyola de Medicina Interna i de la Societat d'Oncologia. El 1994 ingress a l'Institut d'Estudis Catalans. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

 Obres .
 Manual de quimioterapia antineoplsica i d hematologa clnica (1976);
 On som i on anem al cap de mig segle de tractament qumic de les malalties neoplstiques (2000);
  L'evoluci de l's del catal en medicina a Catalunya durant el segle XX. El llarg cam d una bella i expressiva histria (2002);

 Enllaos externs .
 Necrolgica del Dr. Jordi Sans a l'IEC;
 Fitxa de Jordi Sans a l'IEC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194967" title="Narcs Sayrach i Fatj dels Xiprers" nonfiltered="790" processed="787" dbindex="80791">
Narcs Sayrach i Fatj dels Xiprers s un historiador, promotor cultural i activista cvic catal. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva sostinguda aportaci al redreament de Catalunya des del punt de vista social, cultural i lingstic, amb especial atenci als sectors ms desafavorits. I tamb, singularment, per la destacada tasca de difusi de la figura de Sant Jordi a travs de diverses publicacions i d'iniciatives com l'associaci Amics de Sant Jordi, de la qual s president.

 Obres .
 El Patr Sant Jordi: histria, llegenda, art  (1996);
 Petita histria de Sant Jordi amb Pilarn Bays (1997);
 Quan tot estava per fer (2006);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194968" title="Llista d'universitats de Finlndia" nonfiltered="791" processed="788" dbindex="80792">
Universitats.


Universitats politcniques.



Escoles superiors de cincies econmiques i empresarials.



Acadmies universitries.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194977" title="Gregori" nonfiltered="792" processed="789" dbindex="80793">


Orde de Sant Gregori, orde pontifcia;

Geografia:

Ilha Gregorio, Brasil (Alagoas);

Hagiologia:

Sant Gag o Sant Gregori;
Gregori d'Agrigent ;
Gregori d'Aretes;
Gregori de Burtscheid;
Gregori d'Einsiedeln;
Gregori d'Illiberis o Gregori de la Btica;
Gregori de Langres;
Gregori Nazianz;
Gregori de Nissa o Gregori Niss;
Gregori d'stia;
Gregori Sinaita o Gregori del Sina;
Gregori Taumaturg;
Gregori de Tours;
Gregori d'Utrecht;
Gregori l'Illuminat;
Gregori I el Gran, Papa;
Gregori II, Papa;
Gregori III, Papa;
Gregori VII, Papa;
Gregori X, Papa;

Papes:
Gregori I el Gran, Papa;
Gregori II, Papa;
Gregori III, Papa;
Gregori IV, Papa;
Gregori V, Papa;
Gregori VI, Papa;
Gregori VII, Papa;
Gregori VIII, Papa;
Gregori VIII (antipapa), antipapa;
Gregori IX, Papa;
Gregori XI, Papa;
Gregori XII, Papa;
Gregori XIII, Papa;
Gregori XIV, Papa;
Gregori XV, Papa;
Gregori XVI, Papa;

Reis i sobirans:

Gregori d'Esccia o Grig d'Esccia;
Gregori, usurpador del tron imperial bizant ;
Gregori, patrici governador de la provncia bizantina d'frica i desprs governant independent.


Patriarques i bisbes

Gregori de Capadcia tamb conegut com Gregori d'Alexandria, patriarca d'Alexandria;
Gregori d'Antioquia, pariarca d'Antioquia;
Gregori de Constantinoble;
Gregori l'Illuminat, o Gregori I d'Armnia;
Grigor II Vkayasser, Patriarca d'Armnia 1065-1069, 1072-1076 (pretendent 1076-1090) i 1090-1105 ;
Grigor III Pahlavouni, Patriarca d'Armnia  1113-1166 ;
Grigor IV Tegha, Patriarca d'Armnia  1173-1193 ;
Grigor V Karavege, Patriarca d'Armnia 1193-1194 ;
Grigor VI Apirat, Patriarca d'Armnia  1194-1203 ;
Grigor VII de Anazarbe, Patriarca d'Armnia  1293-1307 ;
Grigor VIII Khantzoghat, Patriarca d'Armnia  1411-1416 ;
Grigor IX Moussabeguian, Patriarca d'Armnia  1439-1441 ;

Altres personatges:

Gregori de Limosano, monjo de Monte Casino del segle XII;
Gregori, prefecte d'Itlia, ;
Gregori, prefecte de l'annona ;
Gregori, prefecte de la Gllia ;
Gregori de Cesarea, religis bizant prevere a Cesarea de Capadcia,
Gegori Cerameu ;
Gregori Coniades, escriptor bizant ;
Gregori el Monjo, asceta bizant ;
Gregori de Mitilene, escriptor eclesistic bizant;
Gregori Patz, escriptor bizant ;
Gregori de Siracusa o Gregori de Siclia o Gregori Asbestes, bisbe de Siracusa  ;
Gregori Nazianz el vell, bisbe de Nazianzus a Capadcia (329-374) i pare de Gregori Nazianz.
Gregori,  cirurgi i veterinari grec;

Vegeu tamb.
Sant Gregori (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194978" title="Sant Gregori (desambiguaci)" nonfiltered="793" processed="790" dbindex="80794">

Onomstica: Gregori, nom de Sant Gag o Sant Gregori;
Geografia: Sant Gregori, municipi de la comarca del Girons;
Biografia:
Gregori d'Agrigent;
Gregori d'Aretes;
Gregori de Burtscheid;
Gregori d'Einsiedeln;
Gregori d'Illiberis o Gregori de la Btica;
Gregori de Langres;
Gregori Nazianz;
Gregori de Nissa o Gregori Niss;
Gregori d'stia;
Gregori Sinaita o Gregori del Sina;
Gregori Taumaturg;
Gregori de Tours;
Gregori d'Utrecht;
Gregori l'Illuminat;
Gregori I Magne, Papa;
Gregori II, Papa;
Gregori III, Papa;
Gregori VII, Papa;
Gregori X, Papa;

Vegeu tamb.
Gregori;
Saint-Grgoire;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194980" title="Gregori d'Agrigent" nonfiltered="794" processed="791" dbindex="80795">
Gregori d'Agrigent o Gregori Agrigent fou un dels ms eminents eclesistics del segle VI nascut prop d'Agrigent el 524, fill de Carit i de Teodota, que el van destinar a la carrera eclesistica. 

Durant la seva educaci va visitar Cartago i desprs Jerusalem on segons Sime Metafrastes fou ordenat diaca pel patriarca Macari II (cosa impossible ja que Macari no fou patriarca fins el 563, crrec que va exercir 11 anys).

Va estudiar quatre anys a Jerusalem i desprs va anar a Antioquia i a Constantinoble i finalment a Roma on fou nomenat bisbe de la seu vacant d'Agrigent. Dos dels candidats eliminats van subornar a una prostituta que va acusar a Gregori de fornicaci; el bisbe va marxar llavors a Constantinoble on fou rebut per l'emperador Justini I i fou absolt de l'acusaci, tornant llavors a Agrigent on va morir el 23 de novembre del 564.

La seva vida fou escrita en grec per Lleonci prevere i abat de Sant Saba, i per Sime Metafastes. Les seves obres foren: 

1. Orationes de Fidei dogmatibus ad Antiochenos.
2. Orationes tum ad docendum tum ad laudandum editae Constantinopoli.
3. Conciones ad Populum de Dogmatibus ;
4. Commentarius in Ecclesiasten;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194982" title="Camp de la rata" nonfiltered="795" processed="792" dbindex="80796">




El Camp de la rata (en gallec: Campo da rata) s una extensi de terreny situat a la ciutat de La Corunya (Galcia), molt aprop de la Torre d'Hrcules i les proximitats del barri de Durmideiras.

Durant el cop d'Estat franquista a La Corunya el 20 de juliol de 1936; el governador civil Francisco Prez Carballo, juntament amb un grup de gurdies civils i d'assalt va resistir dos dies a l'edifici del Govern Civil. Posteriorment, els revoltats utilitzaren l'indret com a camp d'afusellaments de centenars de republicans, sindicalistes i simpatitzants d'esquerres, generalment "trets" de la pres de La Corunya i "passejats". La major part dels assassinats ho van ser durant l'estiu de 1936, per fins a dates tan tardanes com mar de 1937, ja com a judicis formalment "legals" duts a terme per les autoritats franquistes, es van continuar produint afusellaments dels condemnats a mort per "adhesi a la rebelli". 

L'any 2001 s'hi va inaugurar un monument, similar als grans meglits prehistrics, en homenatge a les vctimes de la repressi franquista, dissenyat per Isaac Daz Pardo. El monument compost per blocs de granit, en els que hi ha taques de pintura vermella simbolitzant la sang dels afusellats, t una inscripci que diu: 

Inmolados nestes campos fronte ao mar tenebroso por amar causas xustas.Immolats en aquests camps en front del mar tenebrs per estimar causes justes.

Presentes na lembranza do povo e do seu concello da Corua.Presents en el record del poble i del seu ajuntament de La Corunya.

Tamb hi figuren dos poemes, un de Federico Garca Lorca i un altre d'Uxo Carr Alvarellos.

Al Camp de la Rata hi ha, a ms a ms, un conjunt de menhirs realitzats per l'escultor gallec Manolo Paz, inaugurat el 2003, denominat "Menhirs per la Pau". Cada un dels dotze menhirs t oberta una finestra en el centre.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194983" title="Escriptura de constituci d'una empresa" nonfiltered="796" processed="793" dbindex="80797">
L'escriptura de constituci d'una empresa s un document que recull les relacions jurdiques internes de l'empresa. En l'escriptura hi figuren les principals dades necessries d'una empresa, les normes i estatuts del tipus de societat creada i tot tipus de dades que es necessiten per a tenir en regla la documentaci de l'empresa. A travs de l'escriptura de la constituci es pot extreure tota la informaci necessria sobre les dades de la societat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194984" title="Gregori d'Illiberis" nonfiltered="797" processed="794" dbindex="80798">
Gregori de la Btica o Gregori d'Illiberis, fou un escriptor eclesistic del segle IV. Fou bisbe d'Illiberis (Elvira, prop de Granada, a l'antiga provncia Btica). Fou amic de Lucfer de Caralis (o Lucfer de Caller) i enemic declarat dels arrians. Mort Lucfer va esdevenir el cap de la seva tendncia a Hispnia. Teodosi I el Gran va dictar un edicte dirigit al prefecte d'Hispnia Cinegi (Cynegius) ordenant-li defensar a Gregori contra els arrians.

Va escriure diversos tractats entre els quals De Fide  que cal no confondre amb De Fide contra Arianos que fou obra realment de Faust. 

Vivia encara el 392 pero ja era molt vell. Considerat sant la seva festa se celebra el 24 d'abril.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194988" title="Atorgament d'escriptura pblica" nonfiltered="798" processed="795" dbindex="80799">
Atorgament d'escriptura pblica s l'acte en qu els socis o propietari d'una empresa o societat signen l'escriptura de constituci de l'empresa a travs i davant del notari. I per tant estan obligats a complir i a fer complir aquesta escriptura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194989" title="Edward Creasy" nonfiltered="799" processed="796" dbindex="80800">
Edward Creasy (1812-1878) s un escriptor angls i professor universitari d'histria. La seva obra ms coneguda s Quinze batalles decisives, on resumeix els enfrontaments militars que ms han influt al mn.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194991" title="Gregori Nazianz" nonfiltered="800" processed="797" dbindex="80801">

Gregori Nazianz (Gregorius Nazianzenus), sant de l'esglsia catlica, de renom         , pel seu coratge i fervor en la defensa de la doctrina de Nicea, fou un dels ms importants religiosos de l'esglsia grega. 

Va nixer a Arianzus prop de Nazianzus (Capadcia), per va agafar el nom de Nazianz en honor al seu pare. El seu naixement se situa vers el 329. Era fill de Gregori Nazianz el vell i de Nonna, ell bisbe i ella una devota. Un somni el va fer decidir per una vida d'ascetisme i celibat.

Desprs de la seva educaci va anar a Palestina on va estudiar eloqncia, i desprs a Alexandria per acabar a Atenes. Per anar a aquesta ciutat va agafar un vaixell i pel cam va patir una gran turmenta que el va espantar molt ja que encara no havia estat batejat. Va arribar a Atenes sobre el 350 i all va estudiar llenguatge, poesia, retrica, filosofia, matemtiques, fsica i msica. A Atenes va agafar amistat amb Basili (conegut desprs com Basili de Cesarea) que va deixar la ciutat el 355 mentre Gregori va romandre all com a mestre de retrica, per el 356 va tornar a casa i fou batejat. 

En endavant noms es va dedicar a la vida asctica i contemplativa, fins que vers el 361 fou cridat pel seu pare i llavors fou nomenat prevere, i encara que de moment va refusar exercir finalment va tornar a casa i va donar el primer serm el 362. 

Mentre Juli l'Apstata, al que havia conegut a Atenes, va succeir a Constanci II i Gregori aviat s'hi va enfrontar. El seu germ Cesari (Sant Cesari) es va retirar de la cort del nou emperador. La mort de Juli (363) fou celebrada per Gregori en dos discursos contra l'emperador (                   , Orat. III  i IV.), per no foren llegits.

El 364 el seu amic Basili fou deposat pel seu bisbe Eusebi i enviat al Pont i Gregori el va acompanyar i va aconseguir la reconciliaci amb Eusebi el 365. desprs va estar uns anys a Nazianzus, on els seus pares eren ja vells i estaven malalts i on el seu germ Cesari va morir vers el 368 o 369. El pare i la seva germana Gorgnia van morir el 374. Per tots ells va fer panegrics.

Basili fou nomenat bisbe de Cesarea el 370 i va nomenar a Gregori el seu prevere per Gregori va refusar l'oferiment. Una mica desprs Basili, com a metropolita de Capadcia, va crear un bisbat a la pobre ciutat de Sasima i va nomenar bisbe a Gregori (372) probablement amb la intenci de tenir un suport contra ntim bisbe de Tiana, enemic de Basili i que d'altra banda considerava Sasima com a part de la seva seu. Gregori no va voler acceptar el nomenament.

Va exercir de bisbe auxiliar a Nazianzus fins a la mort del pare (374) amb uns 100 anys d'edat i Gregori va fer l'oraci fnebre en presencia de la mare Nonna i de Basili; aquest va aconseguir que continues al front del bisbat de Nazianzus. Com que la seu no era coberta, el 375 la va deixar i va anar a Selucia d'Isuria on va romandre quatre anys en vida asctica. 

El 379 fou cridat pels bisbes de Constantinoble per iniciar la defensa de l'ortodxia contra els arrians, els novacians, apollinaris i altres i per mitja de discursos i llibres va combatre amb xit aquestes tendncies.

Mxim, amb el que es va enfrontar, va arribar a patriarca de  el 380 per en fou expulsat pel poble. Gregori va romandre a la capital, excepte un breu perode 'exercicis espirituals, i el novembre del 380 va arribar Teodosi I el Gran i va rebre a Gregori mostrant un especial favor i li va prometre el seu suport; Teodosi va fer entregar als arrians totes les seves esglsies a la ciutat als catlics i amb suport de la gurdia imperial Gregori va entrar a la gran esglsia de Constantinoble al costat de Teodosi. Durant l'ofici el sol va illuminar l'esglsia i aix fou considerat una senyal i tots els bisbes van demanar a l'emperador de fer a Gregori bisbe de la ciutat. Gregori va haver d'acceptar.


Al comenament del 381 Teodosi va convocar un concili ecumnic que va confirmar a Gregori en el crrec i a ms fou president del consell de bisbes per la mort sobtada de Meleci. Els seus enemics van comenar la ofensiva i el van acusar de exercir el bisbat de Constantinoble desprs de haver estat ja bisbe de Nazianzus, i Gregori, poc conflictiu, va renunciar i  va tornar a Capadcia i a Nazianzus, on el bisbat romania vacant, va exercir un temps ms fins el 383 en  que el seu cos Eulali el va substituir.

Llavors es va retirar a les seves terres a Arianzus on es va dedicar a la meditaci. Va morir el 389 o 390.

Va deixar diversos escrits:
 Discursos i Sermons;
 Cartes ;
 Poemes;
 El seu testament;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194993" title="Gregori de Nissa" nonfiltered="801" processed="798" dbindex="80802">

Gregori Niss o Gregori de Nissa fou bisbe de Nyssa a Capadcia, sant i pare de l'esglsia grega. 

Era el germ petit de Basili el Gran i va nixer a Cesarea de Capadcia vers el 331. Va tenir una bona educaci i fou amic de Gregori Nazianz amb el que no va compartir els punts de vista.

Fou mestre de retrica i desprs va esdevenir sacerdot ordenat pel seu germ i nomenat bisbe de Nissa o Nyssa a Capadcia vers el 372. Fou perseguit pels arrians i van aconseguir el seu desterrament el 375, per fou cridat per l'emperador Graci, a la mort de Valent (378). 

El 379 va estar present al snode d'Antioquia, i desprs va visitar a la seva germana Macrina al Pont, per anar ms tard a Arbia a inspeccionar les esglsies de la zona per encrrec del snode d'Antioquia. 

Va tornar el 380 o 381 visitant pel cam Jerusalem. El 381 va assistir al concili ecumnic de Constantinoble i va presentar el seu llibre contra Eunomi l'arri; per la seva influencia la doctrina catlica sobre l'Esperit Sant es va incorporar al Credo niceu. Va fer l'oraci funerari del president del consell de bisbes Meleci. 

Tamb fou present al segon concili ecumnic de Constantinoble el 394, i probablement va morir no gaire temps desprs. 

Era casat amb Teosbia, per desprs va adoptar les tesis de Pau de Tars que comenaven a prevaldre a l'esglsia sobre el celibat del clergat. Fou un retric eminent encara que de vegades extravagant. La seva teologia tenia influencies d'Orgens.

La seva obra la formen:
 Tractats de teologia especialment contra les heretgies;
 Tractats dels deures dels cristians;
 Sermons i discursos;
 Cartes;
 Biografies;




























 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194995" title="Nissa" nonfiltered="802" processed="799" dbindex="80803">


Onomstica:

Nisa o Nissa I, reina de Bitnia;
Nisa o Nissa II (Nysa o Nyssa, ), reina de Bitnia  esposa de Nicomedes III. ;
Nisa o Nissa (Nysa o Nyssa, ), princesa de Bitnia, filla de Nicomedes III. Juli Csar va defensar la seva causa en agrament per l'amistat del seu pare.
Nisa o Nisa o Nissa, germana de Mitridates VI Eupator.
Nisa o Nisa o Nissa, filla de Mitridates VI Eupator.

Geografia:

Nisa o Nissa, antiga ciutat de Cria;
Nissa (Nesaea), capital del districte de Nesaea;
Nisa o Nyssa (Capadcia);
Nissa (Siclia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194996" title="Quinze batalles decisives" nonfiltered="803" processed="800" dbindex="80804">
Quinze batalles decisives s una obra d'Edward Creasy publicada en 1851. En ella l'autor resumeix els enfrontaments militars que al seu parer han influt ms en la histria universal. L'obra va tenir una gran repercussi, provocant rpliques i imitacions. Se la va criticar per ser molt anglocntrica i per presentar els combats sota un nic prisma: el de xoc de civilitzacions entre els europeus i els asitics o semites.

Les batalles que esmenta sn:
Batalla de Marat (490 aC);
Batalla de Siracusa (413 aC);
Gaugamela (331 aC);
Batalla del Metaure (207 aC);
Batalla del bosc de Teutoburg (9);
Batalla dels Camps Catalunics (451);
Batalla de Tours (732);
Batalla d'Stamford Bridge (1066);
Setge d'Orleans (1429);
Derrota de l'Armada Invencible (1588);
Batalla de Blenheim (1704);
Batalla de Pultowa (1709);
Batalla de Saratoga (1777);
Batalla de Valmy (1792);
Batalla de Waterloo (1815);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194997" title="Gregori Taumaturg" nonfiltered="804" processed="801" dbindex="80805">

Gregori Taumaturg (Gregorius Thaumaturgus) o Sant Teodor, fou un sant cristi, que va rebre el seu nom pels miracles que es diu que feia. 

Va nixer a Neocesarea a Capadcia de pares pagans. Va estudiar principalment llei romana a Alexandria, Atenes, Beirut i Cesarea de Palestina on fou deixeble d'Orgens (vers 224).

Desprs de cinc anys d'estudiar amb Orgens, que li va ensenyar lgica, fsica, matemtiques, tica, filosofia i cristianisme, va tornar a la seva ciutat natal per fou cridat per Orgens per esdevenir sacerdot; de monet no va acceptar i es va retirar al bosc per el va seguir Fedimus bisbe d'Amsia que el volia fer bisbe de Neocesarea i encara que per un temps el va poder evitar, finalment Fedimus el va ordenar en absncia i el va forar a acceptar. La ciutat noms tenia 17 cristians per a la seva mort noms restaven 17 persones que no ho eren tot i les persecucions de Deci (vers 250) i la invasi dels brbars el 260. 

Al concili d'Antioquia el 265 es va interessar per l'heretgia de Pau de Samosata. Va morir al tom del 270.

Les seves obres foren:
 Panegyricus ad Origenes ;
 Metaphrasis in Ecclesiasten;
 Expositio Fidei;
 Epistola canonica, de iis, qui in Barbarorum Incursione idolothyta comederant;
 Cartes;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="194999" title="Breogn" nonfiltered="805" processed="802" dbindex="80806">

Breogn s el nom d'un mtic rei celta de Galcia, segons les tradicions irlandeses recollides en una compilaci del segle XI anomenada Leabhar Gabhala renn ("Llibre de les conquestes d'Irlanda"), que explica les diverses invasions que va patir l'illa.

Segons aquesta llegenda, el rei Breogn va fer construir a la ciutat de Brigantia, situada a la Pennsula Ibrica, una torre de suficient alada per a que els seus fills, Ith i Bile, poguessin veure des del punt ms elevat la verdor de tota la costa. La visi d'aquesta llunyana terra els port cap al nord fins a Irlanda, on Ith fou assassinat. Com a venjana, els fills de Mil, nt de Breogn i nebot d'Ith, van navegar des de Brigantia fins a Irlanda per a conquerir-la. 
 
Els monjos irlandesos del segle XI que van dur a terme la compilaci van relacionar Brigantia de Breogn amb la ciutat gallega de Brigantium, l'actual La Corunya. En el segle XIX, el mite fou difs per historiadors romntics gallecs, que arribaren fins i tot a identificar la torre de Breogn amb la torre d'Hrcules de La Corunya (en la qual s'hi ha erigit al costat una esttua de Breogn). De la mateixa manera, Breogn s representat como el pare mitolgic del poble gallec (a vegades, Galcia s descrita poticament como la "llar" o "naci de Breogn", com s en el cas de l'himne gallec (Os Pinos), basat en el poema homnim d'Eduardo Pondal).

Enllaos externs.
Breogn, Hrcules, la Torre i els Milesis ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195000" title="Gregori (usurpador)" nonfiltered="806" processed="803" dbindex="80807">
Gregori (Gregorius) fou un usurpador del tron imperial bizant en temps de Lle III de Bizanci.

Assabentat del setge de Constantinoble pels musulamns poc desprs de la pujada al tron de Lle, s va revoltar a Siclia el general Sergi, comandant de les forces gregues a l'illa i va nomenar a Gregori que havia estat un dels seus servidors o soldats, com emperador; Gregori va agafar el nom de Tiberi (718). Segons Tefanes Isuric i Cedr, el nom original de Tiberi no era Gregori sin Basili, fill de Gregori Onomagulos, un nadiu de Constantinoble; per Zonares l'anomena Gregori. 

Quan Lle III se'n va assabentar ja havia aconseguit rebutjar als musulmans, i va enviar a Siclia al general Pau o Paule, que exercia el crrec de cartulari, per sufocar la revolta. Pau va desembarcar a Siracusa, va anunciar que Constantinoble s'havia alliberat del setge, i portava documents oficials de la cort que li donaven el comandament; les tropes revoltades van tornar a la obedincia i van agafar a Gregori/Tiberi i als principals crrecs nomenats per aquest i per Sergi, que foren entregats a Pau. 

Sergi va poder fugir al terres dels llombards, probablement al ducat de Benevent. Pau va fer executar a Gregori i va enviar el seu cap a l'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195002" title="Gregori (patrici)" nonfiltered="807" processed="804" dbindex="80808">
Gregori (Gregorius) fou patrici de la provncia bizantina d'frica, esmentat per Tefanes Isuric. Era governador quan es va produir la primera invasi dels musulmans. Gregori es va recolzar amb els berbers i es va revoltar declarant-se independent (646) de Constant II. Va establir la seva capital a Safetula (Sbeitla). El 647 els musulmans van atacar la provncia i el van derrotar.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195003" title="Gregori de Capadcia" nonfiltered="808" processed="805" dbindex="80809">
Gregori de Capadcia (tamb conegut com Gregori d'Alexandria), fou patriarca arri d'Alexandria nomenat pel concili d'Antioquia, dominat pels arrians, el 341, en lloc d'Atanasi que n'havia estat deposat i havia pogut fugir. La seu fou oferta prviament a Eusebi d'Emesa que la va rebutjar.

Era suposadament nascut a Capadcia, i probablement s la persona d'aquest nom esmentada per Gregori Nazianz que diu que fou rebut amb amabilitat per Atanasi i desprs el va trair i el va acusar de matar a Arseni.

Fou establert per la fora militar com a patriarca. Segons Atanasi fou un violent perseguidor dels catlics o trinitaris, donant suport als tribunals que els condemnaven, per els trinitaris eren tamb fora violents i queda constncia de qu van cremar l'esglsia de Dionisi a Alexandria.

Encara dominava la seu el 347 quan es va fer el concili de Sardica que el va declarar deposat i el va qualificar de "no cristi". Segons Atanasi hauria mort abans del 349 (quan Atanasi va retornar del seu segon exili) i hauria governat el bisbat durant uns 8 anys. En canvi Scrates i Sozomen diuen que va romandre en el crrec fins una data entre el 354 i el 356, quan fou deposat pels mateixos arrians, que el consideraven massa feble i causant de les desgracies com el incendi de l'esglsia de Dions, i llavors fou nomenat Jordi de Capadcia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195005" title="Gregori d'Antioquia" nonfiltered="809" processed="806" dbindex="80810">
Gregori d'Antioquia fou un religis grec; era monjo a una dels convents de Constantinoble  o un convent conegut com convents dels bizantins (que Valesi situa a Sria) i es va fer conegut pel seu ascetisme i fou nomenat abat del convent.

L'emperador el va nomenar desprs abat del convent del Mont Sina. Aquest convent fou atacat pels beduins per va aconseguir la seva retirada i relacions pacifiques entre els beduins i els monjos. 

Deposat el patriarca Anastasi d'Antioquia vers el 570 o 571 va ocupar el seu lloc i en aquest crrec es va destacar per la seva caritat als pobres i les seves relacions amb el poder secular, amb l'enfrontament entre l'emperador bizant i el rei persa Cosroes I (572).

Un amic ntim seu, Anatoli fou suposadament sorprs amb practiques de mgia i sacrificis a les detats paganes i altres crims similars, i el poble va acusar a Gregori de compartir la culpabilitat. L'emperador va cridar a Anatoli, que fou torturat per no va acusar a Gregori de cap crim, i finalment fou executat i el seu cos empalat o crucificat. Gregori va ser considerat net de culpa.

Poc desprs Gregori es va enfrontar amb Asteri, comes de les provncies orientals, i el poble va prendre partit contra el seu bisbe; Asterius va ser substitut per el seu successor Joan va romandre enfrontat amb Gregori i va iniciar una enquesta en la que Gregori fou declarat sospits d'incest amb la seva prpia germana, una dona casada, i de ser el causant de disturbis a Antioquia; pel segon crrec va apellar al comes com a jutge per pel primer va apellar a l'emperador i a un consell eclesistic. Per aix va anar a Constantinoble portant a Evagri d'Epifania, un amic seu (el historiador eclesistic) com a advocat (vers 589). Gregori fou absolt encara que no fcilment i va tornar a Antioquia. 

Els soldats de la frontera es van amotinar i van fer fugir al seu general Prisc i es van negar a reconixer al seu successor Filpic enviat per l'emperador. Gregori va actuar com a mediador i va aconseguir aturar el mot i fer tornar als soldats a la obedincia i al reconeixement de Filpic.

El 590 o 591 Cosroes es va haver de refugiar a l'Imperi Bizant i Gregori el va anar a trobar.

Va morir de gota el 593 o 594. Probablement una mica abans de morir va renunciar a la seu en favor de Anastasi d'Antioquia (conegut tamb com Anastasi del Sina) al que havia substitut vers el 571. 

Durant el seu patriarcat es va oposar als acfals o deixebles de Sever d'Antioquia, que eren nombrosos al desert siri, als que va expulsar o obligar a renunciar a les seves creences.

Va escriure:

1.	                          , Oratio ad Exercitum;
2.	                         Oratio in Mulieres Unguentiferas ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195006" title="Gregori (prefecte d'Itlia)" nonfiltered="810" processed="807" dbindex="80811">
Gregori (Gregorius) fou prefecte del pretori, probablement a Itlia, incloent tamb frica, vers el final del regnat de Constant I el Gran (336-337). El heresiarca Donat d'frica el va insultar en una carta en qu l'anomena "desgracia dels prefectes" i insults similars; Gregori va tenir pacincia  (Optatus, De Schismate Donatist, 3.3. ed. Dupin; Cod. Theodos. 11. tit. 1. s. 3; 3. tit. 1. s. 2; Gothofredus Prosopog. Cod. Theodos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195007" title="Gregori (prefecte de l'annona)" nonfiltered="811" processed="808" dbindex="80812">
Gregori (Gregorius) fou prefecte de l'annona sota Graci (377). Gothofredus l'identifica amb el Gregori al que Symmac va escriure diverses lletres i que va exercir el crrec de qestor. (Cod. Theod. 14. tit. 3. s. 15; Gothofredus Prosopog. Cod. Theodos.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195008" title="Gregori (prefecte de la Gllia)" nonfiltered="812" processed="809" dbindex="80813">
Gregori (Gregorius) fou prefecte de la Gllia sota Grcia (383) governant les provncies o vicaries  de Gllia, Hispnia i Britnia que corresponien a Graci.  Quan Itaci es va veure obligat a fugir a Hispnia per la persecuci dels priscillianistes, aquest va demanar ajut a Gregori que va fer detenir als priscillianistes i desprs va enviar un informe, del qual l'emperador i els seus ministres no van fer cas, pressionats pels priscillianistes. Es possible que fos el mateix prefecte que Gregori el de l'annona. El pseudo Flavi Dexter l'identifica amb poc fundament amb Gregori de la Btica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195009" title="Gregori de Cesarea" nonfiltered="813" processed="810" dbindex="80814">
Gregori de Cesarea fou un religis bizant prevere a Cesarea de Capadcia, probablement del segle VI o posterior, que va escriure tres obres principals:

 Vita Sancti Gregorii Nazianzeni;
 Scholia in Orationes XVI. Nazianzeni ;
 In Patres Nicaenos. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195010" title="Gregori Coniades" nonfiltered="814" processed="811" dbindex="80815">
Gregori Coniades (Gregorius Choniades) fou un escriptor bizant del perode de l'emperador Aleix I Comn (1081-1118). Es conserven a Viena setze cartes de Gregori dirigides a l'emperador bizant, al patriarca o a altres nobles de Constantinoble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195011" title="Gregori el Monjo" nonfiltered="815" processed="812" dbindex="80816">
Gregori el Monjo (Gregorius Monachus) fou un asceta bizant que va viure a la seva granja de Trcia sense entrar en religi per portant una vida asctica. 

Va tenir primer un director espiritual i desprs va ser amic de Sant Basili el jove, l'asceta, que va viure durant el regnat de Lle VI de Bizanci el filsof (886-911) i que se suposa que va morir vers el 952, sobre el qual va escriure unes memries, una extensa (perduda ) i una resumida on es troben algunes noticies interessants sobre la vida de l'Imperi, junt amb moltes narracions sobre suposats miracles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195012" title="Gregori de Mitilene" nonfiltered="816" processed="813" dbindex="80817">
Gregori de Mitilene (Gregorius) fou un escriptor eclesistic bizant, d'poca desconeguda, que va escriure una homilia, In Jesu Passionem, publicada per Gretser (en versi llatina) a la seva collecci De Cruce. (Fabricius. Bibl. Gr. vol. 10. p. 245.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195013" title="Gregori Patz" nonfiltered="817" processed="814" dbindex="80818">
Gregori Patz (Gregorius Patzo) fou un escriptor bizant que va escriure unes Novellae sobre els darrers emperadors bizantins. Va exercir el crrec de logoteta dromo o logoteta cruus, i era considerat un dels juristes mes eminents de l' Imperi Bizant, noms inferior a Harmenpulos. Va viure en poca desconeguda posterior al 1118 per probablement al segle XII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195014" title="The Other Final" nonfiltered="818" processed="815" dbindex="80819">
The Other Final (L'altra final) s el nom d'un documental dirigit pel neerlands Johan Kramer al 2003. El film tracta de les vivncies sorgides abans, durant i desprs d'un partit de futbol poc habitual. Aquest es va disputar a l'estadi Changlimithang de Thimphu el 30 de juny del 2002, entre les seleccions nacionals de Bhutan i Montserrat (les pitjors situades al rnquing FIFA). 

Trama i rerefons.

La idea de la pellcula va sorgir desprs de qu la selecci nacional dels Pasos Baixos, un equip que normalment es classifica i fa bon paper als grans esdeveniments, falls en el seu intent d'arribar a la Copa del Mn de Futbol 2002. Kramer, el director del film, com no podia donar suport a l'equip del seu pas durant el campionat, va optar per organitzar un partit oficial entre les dues pitjors seleccions del mn i fer-ne un documental. Les seleccions situades en aquell moment abaix de tot del rnquing, no podien ser ms oposades entre elles, el Bhutan, un petit pas trobat sobre el masss muntanys de l'Himlaia i Montserrat, una petita illa del Carib. 

Aquesta iniciativa va ser acollida amb un gran entusiasme i va agafar molta importncia per ambds pasos. Tot i no ser jugadors professionals ni coneguts, tant els jugadors de Montserrat i els del Bhutan van ser tractats amb grans honors,  amb sorprenents mostres d'estima i notable admiraci per part dels habitants locals. El partit es va jugar davant de 25.000 espectadors, a la tribuna d'honor hi havia el prncep de Bhutan Dasho Jigyel Ugyen Wangchuk i tot el Govern al complet del pas.

El dia del partit, la selecci de Montserrat va acusar el notable canvi climtic (es va jugar vora els 2250 metres d'alada) i amb alguns problemes d'intoxicaci alimentaria per part d'alguns dels seus components. Els caribenys van defensar b, per el Bhutan va mostrar una notable superioritat. El partit, arbitrat per l'angls Steve Bennett, va finalitzar amb el resultat de 4-0 per la selecci de l'Himlaia.

Al final del partit, es va premiar al les dues seleccions amb un trofeu molt especial: una copa dividida en dos, amb la qual cada selecci es va quedar amb una meitat del trofeu.

La notcia del partit va tenir ress arreu del mn, ja que "L'altra final" es va disputar el mateix dia en qu es jugava la final entre les dues millors seleccions de la Copa del Mn de Futbol 2002, Brasil i Alemanya.

Premis.
El documental ha rebut dos premis:
 Millor documental al Festival de Cinema d'Aviny (2003);
 Menci especial al Premi Documental del Festival Internacional de Cinema de les Bermudes (2003);

Enllaos externs.
 The Other Final - Plana oficial ;
 The Other Final a imdb ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195015" title="Medalla de la defensa de Sebastpol" nonfiltered="819" processed="816" dbindex="80820">

La  Medalla de la defensa de Sebastpol  (Rus:                              ) s una medalla de la Guerra Defensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 22 de desembre de 1942 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exrcit Roig, Marina Roja, Tropes del Ministeri de l'Interior (MVD) i Civils que van participar que van participar en la defensa de Sebastpol del 5 de novembre de 1941 al 4 de juliol de 1942.

Sebastpol va rebre el ttol de  Ciutat heroica  (les altres sn Odessa, Leningrad, Moscou, Stalingrad, Kev, la Fortalesa de Brest, Kertx, Novorossisk, Minsk, Tula, Mrmansk i Smolensk)

Va ser atorgada unes 50.000 vegades

 Disseny .
s una medalla de coure amb dos busts al mig, un mariner en primer pla i un soldat al darrera. Al voltant hi ha  la inscripci                         . A sota hi ha un ncora i a la punta superior una estrella. Al revers apareix la inscripci                            (Per la nostra terra Nativa Sovitica) a sota de la fal i el martell.

Es suspn sobre un gal pentagonal verd amb una franja de 2 mm blava al mig.

 Vegeu tamb .
 Medalla de la defensa del Caucas;
 Medalla de la defensa de Kev;
 Medalla de la defensa de Leningrad;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la defensa d'Odessa ;
 Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195017" title="Gregori de Siracusa" nonfiltered="820" processed="817" dbindex="80821">
Gegori de Siracusa o Gregori de Siclia o Gregori Asbestes fou un religis grec nomenat bisbe de Siracusa vers el 845. Una mica desprs va anar a Constantinoble (vers 847) i es va oposar a Ignaci escollit patriarca. Llavors fou privat de la seva seu per Ignaci en un concili celebrat el 854, acusat de relacions amoroses; el papa Benet III va confirmar la deposici. 

Quan Ignaci fou deposat i el va substituir Foci (858), aquest es va fer consagrar per Gregori, ja que encara que privat del bisbat no ho havia estat de la seva condici d'eclesistic.

El 863 el concili de Roma va anatemitzar a Foci i Gregori. Foci el va nomenar bisbe de Nicea de Bitnia el 878, i va morir all no gaire temps desprs.

Lle Allaci esmenta a un "Gregorius archiepiscopus Siciliae" com autor de"Oratio longa in S. Methodium"; s probablement el mateix personatge. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195020" title="Gregori Nazianz el vell" nonfiltered="821" processed="818" dbindex="80822">
Gregori Nazianz el vell (Gregorius Nazianzenus) fou bisbe de Nazianzus a Capadcia durant 45 anys (329-374) i pare del fams Gregori Nazianz. 

Era una persona d'alt rang i va exercir diverses magistratures a Nazianzus. Inicialment fou hipsistari, una secta que deriva el seu nom del seu reconeixement d'un nic deu suprem (       ), i que sembla ser que era una barreja de judaisme i paganisme entre d'altres elements.

Per influencia de la seva dona Nona es va convertir al cristianisme compaginat amb un somni que va tenir i amb les predicacions d'alguns bisbes que van passar per Nazianzus quan anaven al concili de Nicea (325).

Fou batejat i al poc temps nomenat bisbe de la ciutat. Ja era bisbe quan va nixer el seu fams fill. Va combatre l'arrianisme. 

El 360 va signar la confessi d'Ariminium, un comproms amb els arrians, el que va aixecar molta oposici entre els monjos de Nazianzus i va haver de fer una nova confessi de fe ortodoxa (363). El 370 va exercir influencia per elevar a Basili al bisbat de Cesarea.

Va morir el 374.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195022" title="Gregori (veterinari)" nonfiltered="822" processed="819" dbindex="80823">
Gregori (Gregorius,          ),) fou un cirurgi i veterinari grec probablement del segle IV o V que va escriure algunes obres sobre veterinria que es conserven a la collecci de llibres d'aquest tema publicat en llat per Joan Ruellius el 1530 i en grec per Sim Grineu el 1537



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195023" title="Gregori de Limosano" nonfiltered="823" processed="820" dbindex="80824">
Gregori de Limosano fou un destacat monjo de Monte Casino on era vers el 1120, i desprs bisbe de Limosano (llat Limuessanus). Pere Diaca diu que va escriure un poeme molt bo sobre la destrucci de Monte Casino. La seva obra manuscrita es conserva a la biblioteca de Maro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195031" title="Estret de Torres" nonfiltered="824" processed="821" dbindex="80825">

L'estret de Torres (en angls Torres Strait) separa Austrlia i Papua Nova Guinea. T uns 150 km d'amplada. Al sud hi ha el cap York, el punt ms septentrional de l'estat australi de Queensland. Al nord hi ha la provncia Occidental de Papua Nova Guinea. 

L'estret uneix el mar del Corall (a l'est) amb el mar d'Arafura (a l'oest). s molt poc profund, i el laberint d'esculls i illes el fa molt difcil de navegar. A l'estret hi trobem les illes de l'estret de Torres, habitades pels illencs de l'estret de Torres, un poble melanesi relacionat amb els paps.

Histria.
El primer a travessar l'estret fou el mariner espanyol Lus Vez de Torres, lloctinent a l'expedici de Pedro Fernndez de Quirs que part del Per cap al Pacfic Sud el 1605. Desprs que el vaixell de Quirs torns a Mxic, Torres va continuar el viatge cap a Manila, passant per les Moluques. Va navegar seguint la costa sud de Nova Guinea i probablement arrib a veure l'extrem nord d'Austrlia. 

El 1769, el gegraf escocs Alexander Dalrymple va trobar la relaci del viatge de Torres a Manila i va donar batejar aquest estret amb el seu nom.

El 1770, James Cook va annexar la totalitat de la part oriental d'Austrlia a la Corona britnica. Va passar a travs de l'estret desprs d'haver navegat al llarg de les costes australianes. La London Missionary Society va arribar a Erub (illa Darnley) el 1871. Les illes de l'estret de Torres van ser annexionades el 1879 per Queensland i, ms tard, van convertir-se en part de la colnia britnica de Queensland, tot i que algunes d'elles es troben just a la costa de Nova Guinea. El 1901 van ser incorporades a la nova Federaci australiana.

L'estret de Torres s mencionat al llibre Vint mil lleges de viatge submar de Jules Verne, com un estret perills on el submar Nautilus queda encallat temporalment.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195032" title="Shangril" nonfiltered="825" processed="822" dbindex="80826">

Shangril s un antic balneari del departament de Canelones, Uruguai, ubicat entre Parque Carrasco i San Jos de Carrasco, que integra la Ciudad de la Costa des de 1994.

Mostra un rpid creixement demogrfic que accentua el seu perfil residencial com extensi de la zona metropolitana de Montevideo. Va ser creat el 1946 sobre 57 hectrees, propietat de la Societat Annima Hipotecria d'Adquisicions, Negocis, Inversions i Locacions, fraccionades, per l'agrimensor Horacio Uslenghi. Entre 1985 i 1996 la seva poblaci va augmentar un 70%.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195035" title="Parque Carrasco" nonfiltered="826" processed="823" dbindex="80827">
Parque Carrasco s un antic balneari i actual suburbi de la capital prxim a Carrasco (del qual s extensi), que ara integra la Ciudad de la Costa i s'ubica entre l'avinguda Giannattasio i la costa del Riu de la Plata, al sud del parc Roosevelt. s una rea en rpida expansi demogrfica com "ciutat dormitori" en el marc de la zona metropolitana de Montevideo. Integra la Ciudad de la Costa des de la seva creaci per llei el 1994. 

En el perode intercensal 1985-1996 la seva poblaci va crixer 50% i va continuar augmentant des de llavors. s una zona residencial per a classes mitja i mitja alta, i la seva arquitectura sol ser mplia. Es troba sota jurisdicci del departament de Canelones.

Fins a la dcada de 1970, que va comenar a formalitzar-se el rpid creixement poblacional, va ser un balneari tradicional i plcid. Situat al sud del parc Franklin Delano Roosevelt, en el seu entorn funciona l'hotel i centre de conferncies Hostal del Lago.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195038" title="Estret de Kertx" nonfiltered="827" processed="824" dbindex="80828">

L'estret de Kertx (en rus                  , Krtxenski proliv; en ucrans                   , Krtxenska protoka; en ttar de Crimea Keri bo az ) connecta el mar Negre amb el mar d'Azov, separant les pennsules de Crimea (Ucrana) a l'oest, de la de Taman (Rssia) a l'est. T una amplada d'entre 4,5 i 15 km i 18 metres de profunditat. El port ms important de la seva riba s la ciutat de Kertx.

A l'antiguitat fou conegut com el Bsfor Cimmeri. El 1790 va tenir lloc en aquest estret una batalla entre les armades russa i otomana, que se sald amb la victria de la primera. 

Durant la Segona Guerra Mundial hi tingu lloc una important batalla.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195042" title="Lliga peruana de futbol" nonfiltered="828" processed="825" dbindex="80829">
La Lliga Peruana de Futbol o Copa Cable Mgico per motius de patrocini, tamb anomenada Campeonato Descentralizado o Campeonato Nacional per que es juga a tot el pas, s la mxima competici peruana de futbol.

Actualment es disputa en dos torneigs, el Campionat d'Obertura es juga de febrer a juliol i el de Clausura, d'agost a desembre. Els campions s'enfronten en una final a partits d'anada i tornada per a definir al campi nacional. Perden la categoria els dos equips que, sumant els punts assolits en ambds campionats, obtenen la menor puntuaci acumulada.

 Histria .
La lliga peruana de futbol va ser creada el 27 de febrer de 1912. En un inici noms comptava amb equips de la ciutat de Lima. Fins el 1921 aquesta lliga va organitzar el anomenat Campionat Peru. Discrepncies respecte a l'organitzaci van causar que de 1922 a 1925 no es dugus endavant el torneig. La creaci de la Federaci Peruana de Futbol va calmar els problemes i des de 1926 aquesta organitz els torneigs oficials, amb la participaci ja d'equips del Callao. dhuc en aquesta poca els torneigs eren de nivell amateur.

El 1951 s'inicia, al Per l'era del futbol professional. Durant tot aquest temps, al Per existien diverses lligues diferents ja que l'organitzada per la Federaci noms incloa a equips de la capital i del primer port del pas (Lima i Callao). Els equips de l'interior jugaven la seva prpia lliga totalment desvinculada d'aquesta. L'any 1966 la Federaci organitza el primer torneig nacional i convida a participar en la lliga als equips ms destacats de l'interior del pas. S'inicia aix el Campionat Descentralitzat, nom que perdura fins a avui dia.

El 1984 es va reorganitzar el campionat dividint el territori peru en regions (Nord, Sud, Orient, Centre) elevant-se el nombre d'equips professionals a ms de 60 en tot el pas. A l'inici de la temporada, cada regi jugava el seu campionat regional. Parallelament es jugava el Campionat Metropolit nicament entre els equips de Lima i El Callao. Finalment els millors equips de cada Regional i el Metropolit jugaven en modalitat "tots contra tots" el Campionat Nacional d'on sortia el campi.

El 1992 es va eliminar el sistema anterior i es va jugar un nic Campionat Descentralitzat en el qual van participar nicament 16 equips. En el primer any es van convidar als vuit equips de Lima i Callao que havien ocupat els primers llocs en el Metropolit de 1991 (Alianza Lima, Universitario de Deportes, Sporting Cristal, Sport Boys Association, Defensor Lima, Deportivo Municipal, San Agustn i Hijos de Yurimaguas) i els equips que van ocupar els primers llocs en cadascun dels Campionats Regionals del 1991 (Nord: Alianza Atltico de Sullana, UTC de Cajamarca i Carlos A. Mannucci de Trujillo, Orient: CNI, Centre: Len de Hunuco i Unin Minas de Cerro de Pasco, Sud: Cienciano del Cusco i FBC Melgar d'Arequipa).

A partir de 1997 en van comenar a disputar els Tornejos d'Apertura i Clausura amb un playoff final per definir el campionat nacional. Per als campions d'aquests torneigs per separat podeu veure l'article Torneigs d'Apertura i Clausura peruans.

 Historial .
Campionat Peru


1912 Lima Cricket FBC;
1913 Jorge Chvez;
1914 Lima Cricket FBC;

1915 Sport Jos Galvez;
1916 Sport Jos Galvez;
1917 Sport Juan Bielovucic;

1918 Sport Alianza;
1919 Sport Alianza;

1920 Sport Inca;
1921 Sport Progreso;


Campionat de la Federaci Peruana


1926 Sport Progreso;
1927 Alianza Lima;
1928 Alianza Lima;
1929 Federacin Universitaria;
1930 Atltico Chalaco;
1931 Alianza Lima;
1932 Alianza Lima;
1933 Alianza Lima;
1934 Universitario de Deportes;
1935 Sport Boys;

1936 no es disput;
1937 Sport Boys;
1938 Deportivo Municipal;
1939 Universitario de Deportes;
1940 Deportivo Municipal;
1941 Universitario de Deportes;
1942 Sport Boys;
1943 Deportivo Municipal;
1944 Mariscal Sucre FBC;
1945 Universitario de Deportes;

1946 Universitario de Deportes;
1947 Atltico Chalaco;
1948 Alianza Lima;
1949 Universitario de Deportes;
1950 Deportivo Municipal;
1951 Sport Boys;
1952 Alianza Lima;
1953 Mariscal Sucre FBC;
1954 Alianza Lima;
1955 Alianza Lima;

1956 Sporting Cristal Backus;
1957 Centro Iqueo;
1958 Sport Boys;
1959 Universitario de Deportes;
1960 Universitario de Deportes;
1961 Sporting Cristal;
1962 Alianza Lima;
1963 Alianza Lima;
1964 Universitario de Deportes;
1965 Alianza Lima;


Campionat Descentralitzat


1966 Universitario de Deportes;
1967 Universitario de Deportes;
1968 Sporting Cristal;
1969 Universitario de Deportes;
1970 Sporting Cristal;
1971 Universitario de Deportes;
1972 Sporting Cristal;
1973 Atltico Defensor Lima;
1974 Universitario de Deportes;
1975 Alianza Lima;
1976 Unin Huaral;

1977 Alianza Lima;
1978 Alianza Lima;
1979 Sporting Cristal;
1980 Sporting Cristal;
1981 FBC Melgar;
1982 Universitario de Deportes;
1983 Sporting Cristal;
1984 Sport Boys;
1985 Universitario de Deportes;
1986 Deportivo San Agustn;
1987 Universitario de Deportes;

1988 Sporting Cristal;
1989 Unin Huaral;
1990 Universitario de Deportes;
1991 Sporting Cristal;
1992 Universitario de Deportes;
1993 Universitario de Deportes;
1994 Sporting Cristal;
1995 Sporting Cristal;
1996 Sporting Cristal;
1997 Alianza Lima;
1998 Universitario de Deportes;

1999 Universitario de Deportes;
2000 Universitario de Deportes;
2001 Alianza Lima;
2002 Sporting Cristal;
2003 Alianza Lima;
2004 Alianza Lima;
2005 Sporting Cristal;
2006 Alianza Lima;
2007 Univ. San Martn de Porres;


 Segona categoria .
La segona categoria del Per consta de dos campionats parallels que sn:
La Segona Divisi.
La Copa Per.
Els campions d'ambds torneigs ascendeixen a la primera divisi.

Enllaos externs.
 Web del Futbol Peru;
 Web d'histria i estadstica del futbol peru;
 RSSSF;
 Notcies del futbol peru;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195043" title="Jaume Vila Mulet" nonfiltered="829" processed="826" dbindex="80830">

Jaume Vila Mulet nasqu a Palma el 27 d'agost de 1963. Des del 16 de juny de 2007  i fins l'any 2009  s el batle de Valldemossa, com a conseqncia de l'acord de govern signat entre La Valldemossa que Volem, el Grup Independent de Valldemossa, i Uni Mallorquina de Valldemossa.

Activitat poltica.


L'any 1999, Jaume Vila es present a les eleccions municipals dins les llistes de l'agrupaci d'electors La Valldemossa que Volem, que va obtenir dos regidors: Elsa Fernndez Pachecho i Ferran Mercant. El desembre de 2001, Mercant va renunciar al crrec, i d'aquesta manera Jaume Vila es va convertir en nou regidor de l'Ajuntament. 

En les eleccions de 2003 fou ja cap de llista de la mateixa candidatura, que va tornar a repetir el mateixos resultats que quatre anys abans. Per raons personals de compatibilitat amb les tasques de regidor, va haver de renunciar-hi a mitjan legislatura, i fou substitut per Antoni Colom.

Novament, per, va ser el candidat de La Valldemossa que Volem en les eleccions municipals de 2007, en les quals aquesta agrupaci va aconseguir tres actes de regidor. El Partit Popular n'obten quatre, i una tant el Grup Independent de Valldemossa (GIV) com Uni Mallorquina. Encara que tot apuntava a qu, com en les legislatures anteriors, es repetiria un govern del Partit Popular, que des de 2003 havia governat en minoria amb el suport puntual del Grup Independent de Valldemossa, les reticncies d'aquesta darrera formaci a pactar amb els populars obriren la porta a un possible canvi en la batlia.

Desprs d'intenses negociacions entre els tres grups, a la nit del divendres 15 de juny  poques hores abans del plenari de constituci de l'Ajuntament  es va assolir un pacte de govern entre La Valldemossa que Volem, el Grup Independent de Valldemossa i Uni Mallorquina, d'acord amb el qual Jaume Vila ostentaria la batlia durant els dos primers anys, i Xisco Mulet (UM) i Nadal Torres (GIV) l'exercirien els dos restants. D'aquesta forma, el consistori de Valldemossa escollia un nou batle desprs d'haver estat presidit durant vint-i-nou anys per Joan Muntaner Marroig.

Amb independncia d'aix, Jaume Vila t tamb com a regidor la responsabilitat de les rees d'hisenda, personal i manteniment.

Enllaos externs.
La Valldemossa que Volem;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195051" title="Belfort (talaia)" nonfiltered="830" processed="827" dbindex="80831">


Un belfort (en neerlands) o beffroi (en francs) s una torre cvica o campanar, tpica dels comtats Flandes i d'Hainaut. Els belforts eren el smbol de les llibertats dels ciutadans quan el tercer estament va comenar a emancipar-se del poder feudal.

Funci.
Un belfort combinava quatre funcions: la de talaia, la de campanar, la de tresor i la d'arxiu. La combinaci d'aquestes quatre funcions i la de smbol de llibertat envers el poders feudal i eclsiastic, diferencia un belfort o beffroi d'un campanar. La denominaci italiana torre civica s'apropa del concepte. Les campanes i el carill servien per a ritmar la vida: obertura i tancament de les portes de la ciutat, comenament i fi del treball, alarma de foc o de guerra  s la rao perqu cada ciutat noms en tenia un a costat de nombrosos campanars. Els primers belforts eren construccions de fusta, dels quals no en romanen cap.
Arquitectura.
s un element de l'arquitectura gtica medieval als comtats de Flandes i Hainaut. Pot ser un edifici independent com el de Tournai o en un conjunt amb l'ajuntament com a Comines o amb un mercat cobert com el de Bruges o Ieper. 

Al 1999 els belforts de Blgica i els sis campanars assimilats es van llistar Patrimoni de la Humanitat. Al 2005 la llista va eixamplar-se amb els belforts de Frana i de Gembloux.


Etimologia: beffroi, belfort, Belfried, belfry.
El mot prov del vell francs berfrei que prov del mot allemany Bergfried que cont els arrels bergen (protegir) i frieden (pau), s a dir, una torre per a protegir la pau o talaia el que va anar evolucionant vers belfry en angls o belfort en neerlands. En Alemany, el mot d'origen es va canviar en Belfried per belfort i  Bergfried per a la talaia central d'un castell fortificat.

Belforts.
Comtat de Flandes.
Aalst (be), 
Armentires (fr),
Bailleul (fr),
Bergues (fr),
Brugge (be), 
Comines (fr), 
Courtrai (be), 
Dendermonde (be), 
Diksmuide (be), 
Douai (fr), 
Dunkerque (fr), 
Eeklo (be), 
Gant (be), 
Gravelines (fr), 
Ieper (be), 
Lilla (fr), 
Loos (fr), 
Lo (be), 
Menen (be), 
Nieuwpoort (be), 
Oudenaarde (be), 
Roeselare (be),  
Sluis (nl), 
Tielt (be), 
Veurne (be),

Comtat d'Hainaut.
Binche, Mons, Tournai, 

Comtat de Namur.
Charleroi (be) (actualment a la provncia de Hainaut), 
Namur (be), 
Gembloux (be),

Artois.
Aire-sur-la-Lys (fr), 
Arrs (fr),
Bthune (fr),
Hesdin (fr), 

Picardia.
Abbeville (fr),
Amiens (fr), 
Boulogne-sur-Mer (fr), 
Calais (fr),
Doullens (fr),
Lucheux (fr),
Rue (fr), 
Saint-Riquier (fr), 

Principat de Lieja.
Thuin (be)

Altres belforts.
Cambrai (fr), 
Herentals (be), 
Mechelen (be), 
Sint-Truiden (be),  


Campanars llistats.
Als belforts llistats patrimoni de la Humanitat van afegir-se sis campanars d'esglsies de Blgica, que tenien la mateixa funci social de ritmar la vida. En estar integrats a un edifici religis, no tenen pas la funci de smbol de les llibertats del tercer estament envers els poders eclesistic i feudal. Per aix, aquests campanars no sn belforts al sentit propi del mot. 
el campanar de la catedral d'Anvers;
el campanar de l'esglsia Sant Pere a Lovaina;
el campanar de la catedral de Mechelen;
el campanar de l'esglsia Sant Germ de Tienen;
el campanar de la baslica de la Senyora de Tongeren,
els campanars de l'esglsia Sant Leonard de Zoutleeuw;

Galeria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195053" title="Espai Vital" nonfiltered="831" processed="828" dbindex="80832">


Espai Vital s un programa de rdio dedicat a les persones amb problemes de mobilitat i malalties crniques. Sovint no ens adonem de l'esfor fsic i psquic que han de superar dia a dia.

L'espai vital, tot i ser l'altaveu d'aquestes persones, serveix per seguir de ben aprop les novetats farmacolgiques, tractaments i les ltimes notcies en el camp de la sanitat.

El programa de rdio parla a ms de solidaritat, de planes web adaptades, de cuina adaptada, d'associacions i les seves activitats i permet escoltar les queixes i suggeriments.

Espai Vital s actualment un programa de rdio mancomunat per les emissores de rdio municipal de Ripollet, Cerdanyola, Montcada, Barbera i Santa Perptua de Mogoda. El programa est realitzat per un nombre importat de periodistes i collaboradors entre els quals ells Maritxell Aimerich, Gemma Moncho, Jordi Jorba, Ma Jos Ruiz, Teresa Diviu, Alfredo A. Cano, Javier Roldan, Manolo Ibarro, Mnica Gonzlez, Xavier Poza, David Rua, Pilar Abian, Lluis Maldonado, Laura Grau, Llus Ricard, i molts ms professionals coordinats per Xavier Cases.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195060" title="Grille" nonfiltered="833" processed="829" dbindex="80834">
Grille (Gryllus,        ) fou el fill gran de Xenofont.

Quan va esclatar la guerra entre Elis i Arcdia el 365 aC per la possessi de Triflia va abandonar la seva residencia a Scillus (Skillos) i amb el seu germ Diodor fou enviat pel seu pare a Lepreon i ms tard a  Corint. Els dos germans van servir desprs a la cavalleria atenenca a la batalla de Mantinea el 362 aC. Grille va morir combatent en aquesta batalla. Segons els relats d'atenencs i tebans fou el que vi aplicar a Epaminondes el cop mortal. Els mantineans atriburen la mort de Epaminondes a Maqueri (Machaerion) per reverenciaven la memria de Grille.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195062" title="Sylvia Bataille" nonfiltered="834" processed="830" dbindex="80835">
Sylvie Makls coneguda artsticament com Sylvia Bataille (en ocasions escrit Silvia Bataille o Sylvie Bataille). (Pars; 1 de novembre de 1908 - dem; 23 de desembre de 1993), actriu teatral i cinematogrfica francesa.

Encara que va ser una destacada actriu, en moltes ocasions s'ha fet ms coneguda per haver estat esposa de Georges Bataille i desprs la segona esposa de Lacan. 
De l'extensa carrera cinematogrfica de Sylvia Makls (que usava el cognom del seu primer marit quan figurava en les interpretacions), es destaca el seu paper protagnista en el clebre film Une partie de campagne (Una sortida al camp) (1936), dirigida per Jean Renoir. 

Sylvie Makls va tenir amb Lacan dos fills: Judith Lacan (una de les principals continuadores de l'obra del seu pare) i Laurence Lacan.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195064" title="Gulussa" nonfiltered="835" processed="831" dbindex="80836">
Gulussa o Gulusa (         o          ) fou un prncep nmida, el fill segon de Masinissa I i germ de Micipsa i Manastabal.

El seu pare el va enviar a Roma el 172 aC per oposar-se a les queixes de l'ambaixador cartagins contra el rei nmida. Tot i aix el senat rom va afavorir l versi cartaginesa. El 171 aC va tornar a Roma per oferir al senat l'ajut de Masinissa en la guerra contra el Regne de Macednia i va acusar als cartaginesos de preparar una flota que aparentment era per ajudar als romans per en realitat era per ajudar al rei Perseu de Macednia.

Ms tard fou ambaixador a Cartago per demanar el retorn dels exiliats causats per afavorir al rei de Numdia. 

A la mort de Masinissa vers el 149 aC  Escipi va repartir el regne entre els seus fills i a Gulussa, esmentat com un gran general per Appi, li va donar la prerrogativa de fer la guerra i la pau. El mateix any va esclatar la guerra entre Roma i Cartago i Gulussa es va unir als romans i sembla que la seva ajuda fou considerable. El 148 aC era present al setge de Cartago i va fer de mediador sense xit entre sdrubal Barca i Escipi.

Tant Gulussa com Manastabal van morir de malaltia (probablement una epidemia) el 145 aC i tot el poder reial a Numdia va passar al seu germ Micipsa. Va deixar un fill de nom Massiva.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195066" title="Gundamund" nonfiltered="836" processed="832" dbindex="80837">
Gundamund (             ) fill de Genz, i net de Genseric, fou rei dels vndals d'frica.

Va succeir al seu oncle Huneric el 484 i va regnar fins el 496. Durant el seu regnat els catlics africans van patir persecucions. (Procopi Bell. Vand. 1.8.).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195068" title="Gutta" nonfiltered="837" processed="833" dbindex="80838">


Onomstica:;
 Gutta, comandant dels aliats italians-;
 Tiberi Gutta, senador rom-;
 Gutta, magistrat rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195069" title="Gutta (comandant)" nonfiltered="838" processed="834" dbindex="80839">
Gutta fou un notable de Cpua que fou un dels comandants dels aliats italians que va anar al rescat de Gai Mari el Jove en la guerra civil contra Sulla l'any 83 aC. Schweighaser pensa que podria ser el mateix personatge que Alb que va morir amb Teles (Telesinus) una mica desprs, i per tant el seu nom complert seria Alb Gutta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195070" title="Tiberi Gutta" nonfiltered="839" processed="835" dbindex="80840">
Tiberi Gutta (Tiberius Gutta) fou un senador rom, que fou un dels jutges en el judici contra Estaci Albi Oppinic, al qual els censors van condemnar en les investigacions que van seguir en el judicium Junianum. (Cicer, Clu. 26, 36-Z1, 45-Z1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195071" title="Gutta (magistrat)" nonfiltered="840" processed="836" dbindex="80841">
Gutta fou un magistrat rom. Fou aspirant al consolat el 53 aC juntament a Tit Anni Mil, i tenia el suport de Gneu Pompeu i els optimats. No va ser elegit. No apareix a la llista d'opositors de Mil que dona Asconi (in Milonian. p. 31).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195072" title="Gies" nonfiltered="841" processed="837" dbindex="80842">

Gies (Gyas) fou el nom de dos personatges mtics esmentats per Virgili: un d'ells fou un troi i company d'Enees; i l'altre fou un llat que fou mort per Enees (Aeneas. 1.222, 5.118, 12.460, i Aeneas. 10.318.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195073" title="Gigea" nonfiltered="842" processed="838" dbindex="80843">
Gigea (Gygaeam,       ), filla del rei Amintes I de Macednia i germana del rei Alexandre I de Macednia. El seu germ (rei 498 aC-454 aC) va concedir la seva ma al general persa Bubares a canvi de ser informat de les intencions de la cort persa en resposta a l'assassinat dels enviats perses (assassinats per ordre d'Alexandre). Bubares i Gigea van tenir un fill de nom Amintes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195074" title="Giges" nonfiltered="843" processed="839" dbindex="80844">
Giges fou rei de Ldia de la dinastia dels Mermnades, que va accedir al tron desprs de destronar a Candaules. Segons Herdot hauria regnat 38 anys (vers 716 aC a 678 aC). El va succeir Ardis I.

La llegenda diu que el poder de Giges no estava consolidat fins que l' oracle de Delfos va parlar en favor seu. En agrament Giges va enviar a l'oracle generosos regals. Va fer algunes guerres contres les ciutats d'sia Menor com Milet, Esmirna, Colof i Magnsia. La seva riquesa va esdevenir proverbial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195075" title="Glip" nonfiltered="844" processed="840" dbindex="80845">
Glip (Gylippus,         ), fill de Clendrides, fou un militar espart.

Va acompanyar al seu pare a l'exili el 445 aC (va ser a Thuris) i desprs es va distingir a diverses guerres. 

Al divuit any de la guerra del Pelopons els espartans van seguir el consell d'Alcibades i van nominar a Glip com a cap de l'expedici en ajut de Siracusa. Amb dos galeres de Asine i dos ms de Corint (dirigides per Piten) va embarcar cap a Lucada on va rebre informaci que el setge de Siracusa ja s'havia completat i d'acord am Piten va decidir no seguir endavant i esperar ms reforos.

Van anar a Trent (d'on fou expulsat) i a Thuris de la que va assolir la ciutadania que ja havia guanyat el seu pare i on va intentar obtenir ajut. 

Finalment estava a  quan va rebre noticies de que el setge de Siracusa  no s'havia pogut completar encara, i va avanar cap a Siclia desembarcant a Himera. Des de aqu va iniciar les operacions per salvar Siracusa i va obtenir un xit notable amb la captura del fort de Labdalum i la matana de la seva guarnici i ms tard amb la primera gran victria siracusana que va netejar d'atenencs Epipolae (414 aC). Desprs va sortir de l'illa iva anar a buscar reforos per va tornar el 413 aC i va assaltar els fortins de Plemyrium que eren els dipsits d'armament atenencs i va seguir les seves victorioses operacions militars i es pot dir que fou part essencial en la derrota dels atenencs (413 aC). Per les operacions militars detallades vegeu: Setge de Siracusa.

Ms tard, quan Atenes fou ocupada pels espartans, fou comissionat per Lisandre per portar a Esparta el tresor atenenc i es va quedar amb 30 talents (una quantitat molt important) per fou descobert i condemnat a l'exili i desprs condemnat a mort en absncia. Ateneu diu que va morir de fam per no indica si a l'exili o en virtut de la sentencia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195078" title="Gilis" nonfiltered="845" processed="841" dbindex="80846">
Gilis o Gilis o Gil (Gylis o Gyllis o Gylus,      ,       ,      ) fou un militar espart que fou polemarc sota Agesilau a la batalla de Coronea el 394 aC. Agesilau, que havia estat ferit, li va ordenar al dia segent de la batalla de preparar l'exrcit en ordre de combat amb corones de victria als seus caps, per els tebans van reconixer la seva derrota i van demanar la retirada en pau emportant-se els morts.

Desprs Agesilau va anar a Delfos per una dedicatria al temple, i va encarregar a Gilis la invasi del territori de Lcrida Opncia, on els espartans van fer molt de bot per quan tornaven una nit al seu campament van caure en una emboscada dels locris i molts van morir; entre els que van morir hi havia Gilis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195079" title="Fujairah (ciutat)" nonfiltered="846" processed="842" dbindex="80847">
Fujairah s la capital de l'emirat de Fujairah als Emirats rabs Units. 

La ciutat s relativament petita amb uns 30000 habitants. Es troba a uns 3 km de la costa i te a la part sud el wadi Ham i al sud-oest l'Aeroport Internacional de Fujairah a noms uns centenars de metros de la ciutat. Nombroses torres i un fort construt el 1670 a uns 2 km de la ciutat constitueixen atractius del seu patrimoni histric; el fort fou reformat el 2000.

La ciutat disposa de tots el serveis finanats pel pressupost federal, incloent escoles, hospitals, mesquites i el port situat a la costa al est de la ciutat a Al-Ghurfah (el port de Sur, a la desembocadura del Wadi Ham, s un port pesquer). Tamb a la vora de la ciutat hi ha el parc Ain Madhab, una zona verda recreativa que s la ms popular de l'emirat. Sakamkam, ciutat situada al nord-est de la ciutat i avui quasi unida a Fujairah, s ciutat separada per amb certa importncia (uns deu mil habitants)

A 8 km al sud-oest es troba la vila d'Al-Heil amb un dels castells ms coneguts de l'emirat i antic palau del xeic. Un altre castell, datat del 1735,  es troba a Al Bithnah a 13 km a l'oest en el cam que seguint el Wadi Ham porta a les muntanyes Al-Hadjar que pertanyen a Ras al-Khaimah. 

A uns 20 km al sud-oest hi ha l'estaci termal d'Ain Al-Ghamour, a les muntanyes entre Kalba i Hadjar, amb fonts d'aigua calenta que arriben als 60 graus i adequada per curar la artritis, el reuma i altres. 

La municipalitat fou establerta per decret del xeic de l'abril de 1969.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195080" title="Aeroport Internacional de Fujairah" nonfiltered="847" processed="843" dbindex="80848">
L'Aeroport Internacional de Fujairah s l'aeroport principal a la part oriental dels Emirats rabs Units, a l'emirat de Fujairah. 

Es va obrir el 1987 fianat amb fons federals, i permet el desenvolupament comercial i turstic de l'emirat de Fujairah. Es troba a la capital de l'emirat, a menys d'1 km al sud-oest, a 152 metres sobre el nivell del mar, del que esta a menys de 4 km. 

El seu codi IATA es FJR i el seu codi AFTN s OMFJ. Disposa nicament d'una pista i t capacitat per contenir 15 aparells encara que nom un pot aterrar o enlairar-se al mateix temps. T una terminal de passatgers i una de carrega i funciona les 24 hores.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195081" title="Diba" nonfiltered="848" processed="844" dbindex="80849">
Diba s una ciutat de la costa a la part nord de l'emirat de Fujairah als Emirats rabs Units. Es troba situat a la cota nord-est dels Emirats, propera a la frontera d'Oman al Ras Musandan, de la qual la separa una zona coneguda per Diba i Diba-al-Hisn que pertany en part a Sharjah (la resta de Diba, Hisn Diba, Diba al-Hisn, Wasit,  Gharat Zutur, Zumbrayr, Al-Kubus i Al-Rul, pertany a Fujairah). El Ghaliyat Biar marca la frontera entre la zona de Sharjah i Diba al Bayah, a l'altra costat de la frontera, en territori d'Oman.

El port de Dub i el d'Al-Kubus  (al cap o Ras Akamiyah) sn les  principals installacions sota control de Fujairah. El Wadi Kasarah, Ghaliyat al Hisn i Ghaliyat Dalwayn corren al sud de la ciutat i el Wadi Dalam marca la part oriental de la zona poblada per de fet la comarca de Diba continua fins el Ras Suwayfah i el Ras Diba a l'est. 

La ciutat i tota la comarca t nombrosos castells i fortaleses. 

Diba ja era un centre comercial important visitat pels fenicis fa uns tres mil anys.

*Per l'enclavament de Sharjah vegeu Emirat de Diba



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195082" title="Al-Bidya" nonfiltered="849" processed="845" dbindex="80850">
Al-Bidya s una ciutat d'uns 5000 habitants a l'emirat de Fujairah als Emirats rabs Units. La seva importncia deriva del fet de qu s'han trobat restes de poblament del primer millenni abans de Crist i probablement va estar habitat abans. Es a uns 38 km al nord de Fujairah i a uns 25 al sud de Diba. Disposa de la principal mesquita de l'emirat, la mesquita de Al Bidya, construda fa uns 400 anys, que t al costat el castell de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195083" title="Kate Nash" nonfiltered="850" processed="846" dbindex="80851">


Kate Marie Nash (nascuda l'1 d'abril de 1987) s una cantautora anglesa de Harrow, Londres.
 
Biografia.


Nash, filla de pare angls i mare irlandesa, nascuda a Dubln, ja des de molt jove s'interessaria per la msica i el pop.

Abans de la msica, prov amb l'actuaci arribant a realitzar una audici a la Bristol Old Vic Theatre School. Dies desprs que aquesta instituci la rebutjara, literalment va caure per les escales arribant a trencar-se un peu. Durant la seva recuperaci, no podia moure-se i aprofit el temps per a acabar velles canons i compondre'n altres noves.

Desprs d'actuar en alguns bars locals, va comenar a pujar la seva msica a la seva pgina web personal a internet, usant aquest mitja per a donar-se a conixer, igual que han fet altres artistes com Arctic Monkeys o Lily Allen. Aquesta ltima ha catalogat a Nash com the next big thing, (el prxim gran talent). Finalment, desprs d'editar un parell de senzills, el seu tema Foundations de l'lbum Made of Bricks arrib a la primera posici de les llistes britniques.

Carrera Musical.
Nash va comenar molt influenciada per Regina Spektor, i tenint una llarga llista d'influncies presents a la seva pgina de MySpace, com per exemple, London, msica punk, Bored Teenagers i John Cooper Clarke".

Discografia.

lbums.


Senzills.



Altres obres.
 Nicest Thing (Original Version) ;
 Mariella (Original Version) ;
 Stitching Leggings (Original Version) ;
 We Get On (Original Version)  ;
 Merry Happy (Original Version) ;
 Like Maybe (Demo Version)  ;
 Biscuit Factory (Kate with Dockers MC);
 Birds (Original Version);
 Look What You Done (Lethal Bizzle ft. Kate Nash);
 Me & My Microphone (Kano ft. Kate Nash);

Referncies.



Enllaos externs.
Fans site;
Official Kate Nash website;
;
Kate Nash at Geffen Records;
Kate Nash french website;
Video: Kate Nash performs So Much Older acoustic;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195084" title="Mossn Borr" nonfiltered="851" processed="847" dbindex="80852">

Malnom d'Antoni Tallander. Buf i servent de la cort del rei Alfons IV de Catalunya i Arag. Va arribar a tindre gran prestigi, tant per la seva qualitat gramatical com pel seu sarcasme fent mofa de la vanitat i l'orgull. La seva fama fou molt important a la seva poca, aix que un cop mort les seves despulles foren enterrades a la Catedral de Barcelona, dins d'un sepulcre de bronze a l'entrada a la capella de Santa Llcia.

A partir de la publicaci d'un text el 31 de desembre de 1792 al Diari de Barcelona en qu apareixia mencionat el dit Mossn Borr, la seva fama va canviar, passant a representar la imatge de la gola i dels excessos amb l'alcohol. El text en qesti s una carta reial en la qual el buf va rebre el privilegi de poder beure sempre totes aquelles begudes alcohliques que desitgs. De totes formes aquesta carta no s conserva i l'origen d'aquest rumor s de molt dubtosa procedncia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195085" title="Gran Premi del Jap del 2004" nonfiltered="852" processed="848" dbindex="80853">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 2004 disputat al circuit de Suzuka el 10 d'octubre del 2004. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:      Michael Schumacher   1: 33. 542 ;
 Volta rpida:  Rubens Barrichello   1: 32. 730;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195099" title="Club Alianza Lima" nonfiltered="853" processed="849" dbindex="80854">


L'Alianza Lima s un club peru de futbol de la ciutat de Lima.

 Histria .
s un dels clubs ms populars del Per . Va ser fundat el 15 de febrer de 1901 amb el nom d'Sport Alianza, per treballadors d'unes quadres de cavalls. El primer uniforme va ser verd i blanc. Posteriorment s'adopt l'actual blau fosc i blanc a ratlles verticals.

 Palmars .
Lliga peruana de futbol (19): 1928, 1931, 1932, 1933, 1948, 1952, 1954, 1955, 1962, 1963, 1965, 1975, 1977, 1978, 1997, 2001, 2003, 2004, 2006.
Segona divisi peruana de futbol (1): 1939;
 Torneig Apertura: 1997, 2001, 2004, 2006.
 Torneig Clausura: 1997, 1999.
 Copa el Grfico: 1999, 2003.

Jugadors destacats.


  Alejandro Villanueva;
  Alfredo Tomassini ;
  Vctor Zegarra;
  Tefilo Cubillas;
  Csar Cueto;
  Waldir Senz;
  Pedro Pablo "Perico" Len;
  Guillermo Rivero;
  Carlos Gmez Snchez;
  Alberto Montellanos;
  Ernesto Arakaki;
  Domingo Garca Heredia;
  Miguel Rostaing La Torre;
  Juan Eugenio Rostaing La Torre;

  Adelfo Magallanes Campos;
  Juan Valdivieso;
  Jos Velsquez;
  Hugo Sotil;
  Jaime Duarte;
  Guillermo Delgado;
  Vctor Bentez;
  Juan Joya;
  Tedulo Legario;
  Cornelio Heredia;
  Oscar Gmez Snchez;
  Claudio Pizarro;
  Jefferson Farfn;
  Juan Jayo;

  Jos Soto;
  Gustavo Barros Schelotto;
  Jacinto Espinoza;
  Luis Fernando Saritama;
  Pedro Monzn;
  Palinha;
  Malher Tressor Moreno;
  Victor Hugo Marulanda;
  Galileo Perkovich;
  Carlos Enrique;
  Marquinho;
  Martin Liguera;


 Colors .
Els colors del club sn el blau mar i el blanc a franges verticals amb pantalons i mitjons blau mar. L'uniforme reserva va variant per habitualment s'usa el blau mar o el blanc.

Segons la histria, Eduardo Pedreschi deman a les seves germanes la confecci d'un uniforme pel club, i donat el seu origen itali deman que fos basat en la bandera italiana, combinant d'aquesta manera el verd amb el blanc.

Durant el ms d'octubre, com a homenatge al Crist de Pachacamilla, Seor de los Milagros, sant patr del club, els colors sn canviats adoptant-ne el morat i blanc, color associat a la imatge del sant i a la seva process. El seu principal impulsor fou Jos Achong Carrin, conegut com Chino Pepe "

Evoluci de l'uniforme.





 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195106" title="Foot Ball Club Melgar" nonfiltered="854" processed="850" dbindex="80855">

El FBC Melgar s un club peru de futbol de la ciutat d'Arequipa.

Va ser fundat el 25 de mar de 1915. El club utilitza dos estadis l'Estadi Mariano Melgar (20.000 espectadors) i l'Estadi de la UNSA creat el 1990 i amb capacitat per a 40.217 espectadors.

Palmars.
Lliga peruana de futbol (1): 1981;

Enllaos externs.
 Web de seguidors oficial;
 Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195110" title="OMX Helsinki 25" nonfiltered="855" processed="851" dbindex="80856">
L'OMX Helsinki 25 (OMXH25) s el principal ndex burstil de la borsa d'Hlsinki a Finlndia. 

Components.

Actualment (1 d'agost del 2007), les 25 empreses que componen l'ndex sn les segents: 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195111" title="Dolmen de Sant Aman" nonfiltered="856" processed="852" dbindex="80857">
El dolmen de Sant Aman s un sepulcre de fossa neoltic del model de cista recoberta per lloses, situat al terme de Calders, a la comarca del Bages.

El sepulcre estava format per quatre lloses conformant un espai interior de 1'70 m de llarg per 0'55 m d'ample i 0'80 m d'alria. S'hi van trobar tres fragments de cermica llisa, sense decoraci, un fragment de crani, una mandbula inferior i diverses dents d'adult.

El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.

Bibliografia.

 BATISTA, Ricardo: Calders, a Notas de arqueologa de Catalua y Baleares, Ampurias, nm. 24, 1962.
 DAURA, A; GALOBART, J, PIERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31.
 MUOZ, Ana M: La cultura neoltica catalana de los "sepulcros de fosa", Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195112" title="Estret de Cook" nonfiltered="857" processed="853" dbindex="80858">


L'estret de Cook (en angls Cook Strait, en maori Raukawa Moana) es troba entre l'illa del Nord i l'illa del Sud de Nova Zelanda, i connecta el mar de Tasmnia, a l'oest, amb l'oce Pacfic, a l'est. Es troba orientat de nord-oest a sud-oest i t una amplada mnima de 23 km. A la seva riba nord hi ha Wellington, la capital de Nova Zelanda. T una profunditat mitjana de 128 metres. 

Rep el nom en honor al mariner angls James Cook, el primer europeu que va passar per la zona. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195115" title="Estret de Dinamarca" nonfiltered="858" processed="854" dbindex="80859">


L'estret de Dinamarca (en dans Danmarksstrdet), anomenat estret de Grenlndia en islands (Grnlandssund), s un estret entre Grenlndia, al nord-oest, i Islndia, al sud-est. L'illa noruega de Jan Mayen es troba al nord-est de l'estret. 

Connecta l'oce rtic amb l'oce Atlntic. T 480 km de llargada i 290 d'amplada. A travs de l'estret hi circula el corrent mar de Grenlndia oriental, que trasporta els icebergs rtics cap al sud, fins a l'Atlntic.

El 24 de maig de 1941, durant la Segona Guerra Mundial, hi tingu lloc la batalla de l'estret de Dinamarca, on es van enfrontar vaixells britnics i alemanys. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195117" title="Privilegi de Jaume I a Xtiva" nonfiltered="859" processed="855" dbindex="80860">
El Privilegi de Jaume I a Xtiva s un privilegi atorgat a Xtiva desprs de la conquesta per Jaume I el 17 d'agost de 1250. 

Segons Agust Ventura, aquest document constituix l'estatut de la nova ciutat cristiana. Mitjanant aquest document Jaume I va establir la Governaci de Xtiva o Governaci dell de Xquer, el terme particular i general de Xtiva. A ms a ms, el text establia i regulava tamb el repartiment de les cases entre catalans i aragonesos, el mercat de Xtiva, el Justcia, la formaci de milcies,i els impostos o exempcions (per exemple, Xtiva estava de pagar peatge al Pont d'Alzira). 

Referncies.

Agust Ventura i Conejero, La Fira de Xtiva, incls a Adolf Garca, La Fira de Xtiva, Edicions Tivoli, Xtiva, 2007. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195123" title="Agust Ventura i Conejero" nonfiltered="860" processed="856" dbindex="80861">
Agust Ventura i Conejero (Xtiva, La Costera, 1943) s un historiador valenci, i, a ms, s el cronista oficial de la Ciutat de Xtiva.

Llicenciat en Filologia Clssica, Agust Ventura s catedrtic de llat d'institut i des de finals dels 60 ha escrit nombrosos articles i llibres, sobretot al voltant de Xtiva, i ha rebut diferents premis. s membre de l'associaci de Xtiva "Germans Villanueva" i pare del cantant Feliu Ventura. 

Bibliografia selecta.

Morfologia y Sintaxis Latina (1968);
Vida i obra de Joaquin Lloren Villanueva, diputat a les Corts de Cadis (1968) ;
Jtiva romana (1972);
L'esglsia de Sant Feliu de Xtiva (1979);
El Castell de Xtiva (1998);

Premis.

 Premi El Cam de Periodisme dels Premis Octubre 1977;
 Premi Set i Mig 1977;
 Premi Carles Sarthou d'assaig, dels Premis Literaris Ciutat de Xtiva, 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195128" title="Les millors obres de la literatura universal" nonfiltered="861" processed="857" dbindex="80862">
Les millors obres de la literatura universal s una collecci de literatura estrangera, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas, amb l'assessorament de Josep M. Castellet i Pere Gimferrer. s una autntica biblioteca universal i inclou, en cinquanta volums, molts dels grans clssics (sobretot moderns) de la poesia, la novella i el teatre europeus; o com diu l'epgraf de la collecci: "recull les obres mestres dels ms grans escriptors des de l'edat mitjana fins a 1900, ofertes en acurades traduccions catalanes". S'edit durant els anys vuitanta, i alguns volums s'han anat reeditant fins a l'actualitat dins d'altres colleccions d'Edicions 62.
El primer volum fou Novelles i contes de Aleksandr Puixkin i l'ltim la Divina Comdia de Dante Alighieri. Popularment es coneix la collecci amb les sigles abreujades 'MOLU'.  Als anys noranta es cre la collecci Les Millors Obres de la Literatura Universal / Segle XX, que s hereva de la MOLU, per en literatura contempornia. 
Les obres.
Les seves obres contenen el bo i millor de tots els gneres literaris. En novella hi podem trobar Dickens, Ggol, Manzoni, Melville, Stendhal, Tolstoi o Zola, entre molts d'altres. La dramatrgia hi est molt ben represantada, amb peces d'Aretino, Ibsen, Racine, Maquiavel, Molire, von Schiller, Shakespeare o Strindberg. En poesia hi trobem diferents antologies (Poesia alemanya, Poesia anglesa i nord-americana, Poesia francesa, Poesia galaico-portuguesa, Poesia russa o Poesia trobadoresca) i grans peces potiques (com lOrland furis i la Divina comdia).

Destaca el gran nombre d'autors en llengua anglesa i en llengua francesa (12 autors de cadascuna), seguides per la llengua italiana (8 autors, si b 4 d'ells: Maquiavel, Aretino, Ruzante i Bruno s'agrupen sota el ttol Teatre itali del Renaixement), alemanya (7 autors) i russa (6 autors). El llat, l'hongars, el noruec i el suec hi sn representats amb un autor cadascun.
Val a dir tamb que ms de la meitat dels ttols publicats (concretament 27) corresponen a obres escrites durant el segle XIX.

Les traduccions.
Una de les caracterstiques d'aquesta biblioteca sn les notables traduccions que ofereix. En efecte, cont traduccions dels millors experts catalans, per tamb de grans escriptors. Aix inclou la versi de Josep M. de Sagarra de la Divina Comdia o la de Pere Gimferrer de La cartoixa de Parma.

Llista de les obres.

 Novelles i contes de Alexandr S. Puixkin, traducci de Rudolf S. Slaby.
 Comdies burlesques de Molire, traducci de Josep Carner.
 Els promesos d'Alessandro Manzoni, traducci de Maria Antnia Salv i Ripoll, revisada per Francesc Vallverd.
 Novelles i narracions romntiques, amb obres de Novalis i de Heinrich von Kleist, traduccions de Joan Maragall, Ernest Martnez i Manuel Carbonell.
 Els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift, traducci de J. Ferran i Mayoral.
 Nostra Senyora de Pars de Victor Hugo, traducci de R. Folch i Capdevila.
 Niuada de gentilhomes d'Ivan Turgenev, traducci d'Olga Savarin i Enric Palau.
 La cartoixa de Parma de Stendhal, traducci de Pere Gimferrer.
 Nana d'mile Zola, traducci de Miquel Mart i Pol.
 Elogi de la follia d'Erasme de Rotterdam, traducci de Jaume Medina.
 Moll Flanders de Daniel Defoe, traducci de Miquel Desclot.
 Contes filosfics de Voltaire, traduccions de Carles Soldevila, C. A. Jordana i Pere Gimferrer.
 Les illusions perdudes d'Honor de Balzac, traducci de Jaume Fuster.
 Poesia trobadoresca. A cura Lola Badia, versions d'Alfred Badia i Gabarr.
 Teatre de William Shakespeare, traducci de Mag Morera, revisada per Josep Vallverd.
 L'estepa i altres narracions d'Anton Txkhov, traduccions d'Andreu Nin, Maria Antnia Oliver i Ricard Sanvicente.
 Temps difcils de Charles Dickens, traducci de Ramon Folch i Camarasa.
 L'idiota de Fidor M. Dostoievski, traducci de Josep M. Gell.
 El talism de Walter Scott, traducci de Carles Capdevila.
 L'educaci sentimental de Gustave Flaubert, traducci de Miquel Mart i Pol i Pere Gimferrer.
 Orland Furis de Ludovico Ariosto, traducci de Bonaventura Vallespinosa (en dos volums).
 Jude l'obscur de Thomas Hardy, traducci de Quim Monz.
 Teatre de Friedrich von Schiller, traducci d'Artur Quintana, Joana Valls i Jaume Creus.
 Silas Marner de George Eliot, traducci de Josep Carner.
 Quadres de viatges de Heinrich Heine, traducci de Joan Fontcuberta.
 Guerra i pau de Lev Tolstoi, traducci de Carles Capdevila (en dos volums);
 Aix parl Zaratustra de Friedrich Wilhelm Nietzsche , traducci de Manuel Carbonell.
 Poesia Russa (antologia), a cura d'Elena Vidal i Miquel Desclot.
 Tragdies de Jean Racine, traduccions de Joaquim Ruyra i Miquel Mart i Pol.
 Moby Dick de Herman Melville, traducci de Maria Antnia Oliver.
 Les nimes mortes de Nikolai V. Gogol, traducci de Josep M. Gell.
 Poesia alemanya (antologia), a cura de Feliu Formosa.
 Tom Jones de Henry Fielding, traducci de Joaquim Mallafr i Gavald (en dos volums).
 Assaigs de Michel de Montaigne, traducci d'Antoni-Lluc Ferrer.
 Decamer de Giovanni Boccaccio, traducci de Francesc Vallverd (en dos volums).
 Poesia galaico-portuguesa (antologia), a cura de Josep M. Llompart.
 Memries (selecci) del duc de Saint-Simon, traducci de Joan Casas. ;
 La fira de les vanitats de William Thackeray, traducci de Jordi Arbons (en dos volums).
 Teatre, amb obres de Georg Bchner i Imre Madch, traduccions de Carme Serrallonga, Balzs Dri i Jordi Parramon.
 Poesia italiana (antologia), a cura de Narcs Comadira.
 Anys d'aprenentatge de Wilheim Meister de Johann Wolfgang von Goethe, traducci de Josep Morgades.
 Les confessions de Jean-Jacques Rousseau, traducci de Jaume Fuster i Joan Casas.
 La princesa Casamassima de Henry James, traducci de Marta Pera i Cucurell.
 Poesia francesa (antologia), a cura d'Alain Verjat.
 Teatre del Renaixement, amb obres de Maquiavel, P. Aretino, Ruzante i Giordano Bruno, traduccions de Montserrat Puig, Francesc Vallverd, i Jaume Fuster.
 Gargantua i Pantagruel de Franois Rabelais, traducci de Miquel ngel Snchez Frriz.
 Teatre, amb obres de H. Ibsen i A. Strindberg, traduccions de Jem Cabanes.
 Poesia anglesa i nord-americana (antologia), a cura de Francesc Parcerisas.
 La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne, traducci d'Antoni Rovira i Virgili.
 Divina Comdia de Dante Alighieri, traducci de Josep M. de Sagarra.

Vegeu tamb.
Les millors obres de la literatura catalana;
Les millors obres de la literatura universal / Segle XX;
Edicions 62;

 Enllaos externs .
Catleg d'Edicions 62;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195135" title="Cimera Ci-Uara" nonfiltered="862" processed="858" dbindex="80863">


La Cimera Ci-Uara  s una cimera que es porta a dalt del cap en les danses rituals de carcter agrcola de la cultura bamana.

Les cimeres representen a un antlop i poden ser femenines o masculines (en eixe cas es distingixen per una forma fllica en la part inferior). A ms a ms, la cimera femenina sol portar una menut antlop al damunt. Existixen variacions al respecte, la ms coneguda de les quals seria l'antlop amb banyes que s'estenen horitzontalment en lloc de verticalment. 

Les cimeres estan fetes de fusta i tenen uns 30 o 40 cm de llargria i poden arribar a vora 1 m d'alada.

Les cimeres es colloquen a dalt del cap i el portador es cobrix amb un aparats vestit de palla que el tapa completament i li conferix un aspecte molt colpidor. Amb aquesta indumentria, el portador realitza una dansa ritual que en la cultura bamana est vinculada a l'xit de la collita.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195140" title="Torneig de Houston" nonfiltered="863" processed="859" dbindex="80864">
El torneig de Houston, conegut tamb amb el nom de U.S. Men's Clay Court Championships, s una competici tennstica que es disputa anualment a Houston, Texas. s l'ltim dels torneigs dels Estats Units que formen part del circuit de l'ATP que es juga sobre terra batuda.

Histria del torneig.
El torneig s'ha disputat en diferents ciutats al llarg dels anys:
Indianapolis (1969-87);
Charleston, South Carolina (1988-89);
Kiawah Island, South Carolina (1990);
Charlotte (1991-93);
Birmingham, Alabama (1994);
Pinehurst (1995-96);
Orlando (1997-2000);
Houston al Westside Tennis Club (2001-2007);
Houston al River Oaks Country Club (2008-);

Individuals masculins.


Enllaos externs.
ATPtennis.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195143" title="Llengua bamana" nonfiltered="864" processed="860" dbindex="80865">
La llengua bamana o bamanakan (kan s llengua en bamana) o bambara (segons la denominaci colonial), bamanaia o baumana s una llengua africana del grup mand que parlen uns deu milions de persones a Mali, Burkina Faso, Senegal, Mauritnia, Gmbia i la Costa d'Ivori. Emparentada molt estretament amb el malinke i el dioula, en el mn universitari es considera que totes tres sn variants de la mateixa llengua. 

El bamana fa el paper de llengua franca en l'rea d'influncia de la cultura bamana. La parlen entre 2.700.000 i 3.200.000 parlants per als quals s la primera llengua, i, aproximadament uns 6 o 7 milions ms de parlants que tot i que no s la seua primera llengua la dominen i la usen. Malgrat eixe nombre considerable de parlants, la llengua Bamana no va comenar a escriure's fins la dcada dels 30 del passat segle. Es tracta per tant d una llengua fonamentalment oral i que no ha estat sotmesa als avantatges i desavantatges d una fixaci escrita. Actualment, desprs de la presncia colonial, est fortament influenciada pel francs i cont molts gallicismes.

Es consideren dialctes del bamana entre d'altres el Diangirte, el Kalongo, el Massasi, el Niamassa, el somono i el toro.

Bibliografia.
Jean-Paul Colleyn i altres Bamana: The art of d'existence in Mali, Museum for African Art,  Nova York, 2001 (Hi ha tamb edicions en francs i alemany).

Enllaos externs.
http://www.ikuska.com/Africa/Etnologia/Pueblos/Bamana/index.htm























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195147" title="El Burs" nonfiltered="865" processed="861" dbindex="80866">

El Burs, tamb conegut com la Colnia Burs, s una antiga colnia industrial fundada al darrer quart del segle XIX dins del terme municipal de Castellbell i el Vilar (Bages), a l'esquerra del riu Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borrs, cap del municipi. Situada sota el tur del Vilar, s a l'altra banda de riu del castell de Castellbell. 

Est comunicat amb el Borrs per la carretera local BP-1121, amb Rellinars per la B-122 i amb Marganell per la BV-1123, a l'altra banda del Llobregat. Travessen el riu el Pont Vell de Castellbell, del segle XV, i el Pont Nou, de 1884, per on passa la carretera BV-1123, que connecta amb la C-55 entre Sant Vicen de Castellet i Monistrol de Montserrat. A l'altra banda del riu hi ha tamb l'estaci de Castellbell i el Vilar de la lnia R5 (Llobregat-Anoia) dels Ferrocarrils de la Generalitat. 

Amb 352 habitants censats el 2006, era el tercer nucli ms poblat del municipi. Juntament amb el Borrs i la Bauma, celebra la festa major el 15 d'agost. 

Compta amb la histrica coral Capella de Msica Burs, fundada el 1915 com a Orfe la Formiga i que el 1939 va canviar el seu nom per l'actual.

Al Burs hi ha el dispensari del municipi, una esglsia i un parell de polgons industrials, un dels quals al baix Vilar, tocant al Borrs.

Histria.

Els germans Burs foren uns empresaris manresans que es dedicaven a la cinteria de cot i de seda i que entraren en la indstria del filat i del teixit de cot. El 1862 Francesc Burs i Arderiu tenia una fbrica que aprofitava la fora hidrulica del Cardener a Sant Joan de Vilatorrada. El 1872, el seu germ Esteve va installar aquesta fbrica a Castellbell i el Vilar. Al mateix any va veure la necessitat d'engrandir-la i compr al marqus de Castellbell els terrenys per a la construcci d'una nova fbrica i comen les obres per a la resclosa i el canal. Com que es tractava d'una zona despoblada va haver de construir habitatges per als obrers, i fou l'inici de la Colnia Burs. Al voltant de l'any 1875, els dos germans integraren les seves indstries i crearen l'empresa Burs Germans.

L'any 1890, desprs de la mort d'Esteve, la societat es dissolgu i qued el negoci a mans de Francesc. El 1895, junt amb dues germanes i el seu nebot Francesc Burs i Borrs -fill d'Esteve-, es cre la ra social Burs i Salvad, que constru una nova fbrica de filats i teixits de cot a la conca del Ter, prop d'Angls (la Selva), i que es convert a finals de segle en la ms important del grup. L'any 1905 es dissolgu de nou la societat i Francesc Burs i Borrs en rest com a nic titular fins a la seva mort, el 1907. Va ser aquest darrer qui va installar a Barcelona la seva residncia i les oficines a la Casa Burs que es va fer construir a la Dreta de l'Eixample. La nova empresa s'anomen Vdua i Fills de Francesc Burs, que es dissolgu el 1920, i Francesc Burs i Regordosa en prengu el relleu. L'any 1940 es constitu la societat annima Industrias Burs SA, fins que l'any 1971 un aiguat destru l'edifici i la feina de 800 treballadors. La fbrica Burs, que fabricava entre d'altres els coneguts llenols El Burrito Blanco, va fer suspensi de pagaments el 1992 i va tancar les portes definitivament el 2002.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195149" title="Griot" nonfiltered="866" processed="862" dbindex="80867">
El Griot, en la cultura bamana i en altres cultures africanes properes, s un msic ambulant, que a la manera del bluesman va de poblat en poblat narrant histries. Aquesta tradici ha estat heretada per msics moderns de Mali com Habib Koit o per Soriba Kouyat en Senegal.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195159" title="El Borrs" nonfiltered="867" processed="863" dbindex="80868">
El Borrs s una antiga colnia industrial fundada al darrer quart del segle XIX dins del terme de Castellbell i el Vilar (Bages), a l'esquerra del riu Llobregat, que funciona administrativament com a cap del municipi. s situada a 188 m d'altitud, sota el tur del Vilar, a 1 km aigua avall del Burs i al nord-oest de la Bauma. 

Est comunicat amb el Burs i amb la Bauma per la carretera local BP-1121, amb el Vilar per la BV-1273 i amb Rellinars per la B-122. Al raval de l'Estaci hi ha l'estaci de RENFE Castellbell i el Vilar   Monistrol de Montserrat de la lnia Barcelona-Lleida. 

Amb 1.751 habitants censats el 2006, era, amb diferncia, el nucli ms poblat del municipi. Juntament amb el Burs i la Bauma, celebra la festa major el 15 d'agost. 

El Borrs allotja la major part dels serveis i comeros del terme municipal. Hi ha l'ajuntament, la biblioteca Maria Malla, l'emissora municipal Rdio Club 7, el Casino, el casal d'avis, les escoles, un dispensari de la Creu Roja, el camp d'esports, el poliesportiu, la piscina i un parell de polgons industrials, un dels quals al baix Vilar, tocant al Burs.

L'esglsia, dedicada a Sant Antoni Maria Claret, data de 1961 i va substituir Santa Maria del Vilar com a seu de la parrquia.

Histria.
La colnia Borrs va sorgir entorn de la fbrica de filats i teixits de cot que hi va aixecar entre el 1872 i el 1875 el manres Ignasi Borrs i Pons, fill de l'industrial Oleguer Borrs i Castelltort, que havia iniciat les activitats industrials el 1835; els Borrs tenien fbriques a Manresa i a Sant Joan de Vilatorrada. Desprs de diverses vicissituds, el 1972, aprofitant el pla de reconversi del sector txtil, la fbrica Borrs va tancar les portes definitivament.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195161" title="Club Sportivo Cienciano" nonfiltered="868" processed="864" dbindex="80869">

El Cienciano del Cusco s un club peru de futbol de la ciutat de Cusco.

Histria.
Va ser fundat l'any 1901 com a equip del Colegio Nacional Ciencias del Cusco. Primer particip a lligues regionals i l'any 1972 comen a participar a la primera divisi peruana de futbol.

L'estadi del club, anomenat Garcilaso de la Vega en honor de l'escriptor peru Inca Garcilaso de la Vega, va ser inaugurat el 1950 amb una capacitat per a 30.000 espectadors, que l'any 2004 va ser augmentada fins a 42.000.

Palmars.
Copa Sud-americana (1): 2003;
Recopa Sud-americana (1): 2004;
 finalista de la Lliga peruana de futbol (3): 2001, 2005, 2006;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195164" title="Brunoy" nonfiltered="869" processed="865" dbindex="80870">

Brunoy s un municipi francs, situat al departament d'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 25.400 habitants.

 s situat al sud-est de Pars, a aproximadament 22 km de la capital, i a 17 km d'vry, la seva prefectura. Porta de la regi natural de Brie, s travessat pel riu Yerres, afluent del Sena, en el lloc en qu la seva vall forma uns meandres marcats, i bordejat en la seva part sud pel bosc de Snart.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195165" title="Cachan" nonfiltered="870" processed="866" dbindex="80871">

Cachan s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 24.838 habitants.

Situat al sud de Pars, a 2 km de les portes d'Orlans i d'Itlia i 5 km del centre de la
capital, s el centre estatal de l'ensenyament tcnic. El municipi s'estn sobre tota l'amplada de la vall del Bivre, d'un vessant a l'altre. Al cim del vessant est, el parc panormic ofereix una vista quasi-exhaustiva del municipi aix com una bonica vista sobre el sud-oest de Pars i la Torre Eiffel.

 El municipi de Cachan noms existeix des del 1923. Abans era un barri ms aviat burgs i rural del municipi industrial d'Arcueil.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195166" title="Canha de Mar" nonfiltered="871" processed="867" dbindex="80872">

Canha de Mar o Canha (nom occit) (en francs Cagnes-sur-Mer) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 47.200 habitants.

Se situa a la Costa Blava, i s'emplaa a l'oest de la desembocadura del riu Var. S'estn al llarg de prop de 4 km de platja i s'envolta de turons, un dels quals s el del castell que culmina a 90 m d'altitud. Dos rius la travessen: el Cagne i el Malvan.

s una zona turstica que tamb t indstria cermica i floricultura.

Llocs d'inters.

El castell d'poca feudal (segles XIII-XIV) allotja la Casa-Museu d'Auguste Renoir.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195167" title="Caluire-et-Cuire" nonfiltered="872" processed="868" dbindex="80873">

Caluire-et-Cuire s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 41.248 habitants.

Situat a l'rea suburbana de Li, a la riba esquerra del riu Saona, s un nucli de predomini industrial.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195168" title="Cambrai" nonfiltered="873" processed="869" dbindex="80874">

Cambrai s un municipi francs, situat al departament del Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 33.716 habitants.

Municipi del Cambrsis, vora el riu Escalda, o hi tenen llarga tradici les indstries txtils i alimentries. Nucli comercial, posseeix un actiu port fluvial.

Histria.

Cambrai va ser molt castigat per les dues guerres mundials, per conserva la catedral del segle XVIII i refeta al XIX, l'esglsia de Saint-Gry, del segle XVIII, l'antiga porta del palau episcopal (1623) i un notable beffroi, del segle XV. En poca romana s'anomenava Cameracum. Fou un bisbat des del segle VI i arquebisbat des del 1559. Els bisbes foren senyors, des del segle X, del comtat de Cambrai, erigit al segle XVI en ducat. Form part dels Pasos Baixos sota dominaci espanyola per per la pau de Nimega (1678) pass definitivament a Frana. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels alemanys, que en feren un dels punts forts de la lnia Hindenburg.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195169" title="Comarca d'Olot" nonfiltered="874" processed="870" dbindex="80875">










La Comarca d'Olot s una subcomarca o comarca natural de la Garrotxa, que agrupa tots els municipis que no formen part de l'Alta Garrotxa, s a dir, equivaldria a la "Baixa Garrotxa".

 Municipis .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195173" title="Carpentrs" nonfiltered="875" processed="871" dbindex="80876">

Carpentrs (en francs Carpentras) s un municipi francs, situat al departament de Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 26.090 habitants.

Vora l'Ausoni, s un mercat agrcola fruiter i un petit nucli industrial. Fou la capital del comtat de Venaicin del 1229 al 1791, i seu d'un bisbat des del segle III fins al 1789.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195174" title="Cavalhon" nonfiltered="876" processed="872" dbindex="80877">

Cavalhon (nom occit) (en francs Cavaillon) s un municipi francs, situat al departament de Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 24.563 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195175" title="Torralba de los Sisones" nonfiltered="877" processed="873" dbindex="80878">


Torralba de los Sisones s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195176" title="Torrecilla del Rebollar" nonfiltered="878" processed="874" dbindex="80879">


Torrecilla del Rebollar s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195177" title="Cenon" nonfiltered="879" processed="875" dbindex="80880">

Cenon s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 21.283 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195178" title="Torrijo del Campo" nonfiltered="880" processed="876" dbindex="80881">


Torrijo del Campo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195179" title="Cergy" nonfiltered="881" processed="877" dbindex="80882">

Cergy s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 54.781 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195180" title="Chalon-sur-Sane" nonfiltered="882" processed="878" dbindex="80883">

Chalon-sur-Sane s un municipi francs, situat al departament de Saona i Loira i a la regi de la Borgonya. L'any 2007 tenia 52.260 habitants.

Situat a la Bresse, a la vora del riu Saona, s un municipi de predomini industrial, t indstria alimentria, txtil, siderrgica, mecnica i qumica. Compta amb un mercat de vins i un port fluvial important. 

Histria.

Saquejada pels vndals i per tila l'any 451. Va ser la capital del regne de Borgonya a partir del segle VI, i fou ocupada pels rabs l'any 732. Al segle IX va esdevenir la capital del comtat de Chalon, el qual fou cedit pel comte Joan I al duc de Borgonya l'any 1267.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195181" title="Villafranca del Campo" nonfiltered="883" processed="879" dbindex="80884">


Villafranca del Campo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195182" title="Champigny-sur-Marne" nonfiltered="884" processed="880" dbindex="80885">

Champigny-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 74.237 habitants.

Situat a la vora del riu Marne, s una localitat residencial.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195183" title="Champs-sur-Marne" nonfiltered="885" processed="881" dbindex="80886">

Champs-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 24.553 habitants.

 El municipi disposa aproximadament d'un 50% de la seva superfcie en espais "verds i blaus" (bosc i aigua). El castell actual, reconstrut als segles XVII i XVIII, va ser la residncia de Madame de Pompadour.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195184" title="Charenton-le-Pont" nonfiltered="886" processed="882" dbindex="80887">

Charenton-le-Pont s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 26.582 habitants.

Situat al sud-est de Pars, s un centre residencial i industrial.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195185" title="Villahermosa del Campo" nonfiltered="887" processed="883" dbindex="80888">


Villahermosa del Campo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195187" title="Villar del Salz" nonfiltered="888" processed="884" dbindex="80889">


Villar del Salz s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195189" title="Fortanet" nonfiltered="889" processed="885" dbindex="80890">


Fortanete s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat (Arag). Al nord limita amb Pitarc i Caada de Benatanduz, a l'est amb Cantavella, al sud amb Mosquerola i Valdelinares i a l'oest amb Villarroya de los Pinares.


 Situaci .

Fortanete es una vila de la provncia de Terol al peu de la serra de Caada, junt a la rambla de Mal Burgo, en la conca del riu Guadalope. Fortanete s'encontra a uns km de port Pelat, en la zona nord de la Serra de Gdar, l'abric de la serra Front. Fortanete est considerat com la joia oculta del Maestrat, a 80 km de Terol i 265 de Saragossa. El conjunt d'aquestes cases s'ala a 1353 m sobre el nivell del mar, encara que en el terme municipal es poden trobar pics ms elevats com el de Tarrascn, 1.995 m i el Pairn de la Capellana.

 Histria .
La localitat fou antigament una plaa forta resguardada per dos suntuosos castells. El primer de manufactura rab, del que encara queden restes sobre un cerro del casc urb; i el segon construit per ordre del Cid Campeador, sobre el montcul dels Mercadals. El seu nom estriba en fort que significa fortalesa, i anete que es la deformaci del pic dels Pirineus, Aneto, i significa altura mxima. Tamb perteneixents al seu terme s'encontren dos poblats ibers, Villasejo i Ontejas. S'ha arribat a la conclusi de qu l'antiga poblaci s'instal en la Font Major, a uns quilmetres de l'actual casc urb, i en el mateix lloc s'han encontrat restes de cermica. Existeixen a ms, altres fonts de excelents aiges com la del Mosquit, la Canaleta i el Tosco. Repartides pel seu casc urb s'encontren alguns edificis de construcci noble: la dels marquesos de Villasegura (on s'instala acutalment el cuartel de la Guardia Civil); el dels marquesos de Medinaceli; la casa tamb coneguda com la del marqus situada en el carrer Benn; la mansi dels Llorca i la casa que servia de pres durant les guerres carlines. L'edifici destinat a la casa consistorial es troba decorat amb interesants artesonats. La seva esglsia parroquial es enorme i la seva construcci data a mitjans del segle XVI, encara que s'acab de completar a finals del XVII. En la seva obra participaren tots el vens. L'edifici poseeix tres naus, amb el cor sobre l'bside i els dos plpits. Entre les seves riqueses artstiques s'encontra un cli gtic de orfebreria de plata. La celebraci de la missa en honor al patr de la localitat, Sant Cristfol, es realitza en l'ermita de Sant Loreto. Darrere de la ceremnia, es porta a cap la benedicci de les tortes , que desprs son repartides pels membres del santoral, aquestes ltimes atavades amb davantals blancs orlat de puntetes. El repartiment t la particularitat de fer-se montades qual amazones a caballs, engalonats amb vistosos aparells i ramatges. Tamb es beneixen els vehicles dels vens. Resten dues ermites, la de Santa Brbara, situada en l'entrada del poble, i la de Sant Joan, actualemt en ruines. En el seu terme es trob una arracada d'or, perteneixent segurament a la primera Edat de Ferro. Es considerat com una troballa nica a l'Arag.

 Administraci .



 Demografia .


 Festes .
 Patr: Sant Cristfol ;

 Patrona: Nostra Senyora del Rosari;

 Altres festes: Sant Lamberto i Santa Brbara;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195191" title="Charleville-Mzires" nonfiltered="890" processed="886" dbindex="80891">

Charleville-Mzires s un municipi francs, situat al departament de les les Ardenes i a la regi de Xampanya-Ardenes. L'any 1999 tenia 55.490 habitants.

Aquest municipi fou creat el 1966 per l'annexi de les ciutats   limtrofs de Charleville, tion i Mzires, a ms dels nuclis de Montcy, Saint-Pierre i Mohon. Hi predomina la indstria metallrgica i s un actiu centre de serveis.

Mzires conserva restes de les antigues fortificacions.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195192" title="S, ministre" nonfiltered="891" processed="887" dbindex="80892">


S, ministre i S, primer ministre s una srie d'humor anglesa produda per la BBC als anys vuitanta ambientada en un gabinet ministerial.

Personatges principals.
Jim Hacker (interpretat per Paul Eddington) s el ministre d'Afers Administratius (ministeri fictici) de la Corona Britnica. Com a poltic vol endegar diverses reformes per topa amb un gran obstacle: el funcionariat.

Sir Humphrey (Nigel Hawthorne) s secretari permanent del ministeri, i representa la imatge del funcionari immobilista que vol manipular el ministre per tal de no canviar substancialment l'estat de les coses.

Bernard Woolley (Derek Fowlds) s el secretari personal del ministre, i navega entre dues aiges: la lleialtat al ministre i la collaboraci amb el funcionariat (encarnat per Sir Humphrey).

Episodis de S, ministre.
Srie 1:
 Govern obert.
 La visita oficial.
 La campanya d'economia.
 El pare peda.
 Est escrit.
 El dret a la informaci.
 Crrecs per als amics.

Srie 2:
 La societat compassiva.
 Fer els honors.
 Objectiu dels terroristes.
 La cucanya.
 Qui del llop parla.
 Qesti de lleialtat.
 La qualitat de vida.

Srie 3:
 Igualtat d'oportunitats.
 El repte.
 El secret de sir Humphrey.
 La dimensi moral.
 El llit de claus.
 La mala conscincia.
 L'estafa de la classe mitjana.

Captol especial de Nadal:
 El partit en joc.

Episodis de S, primer ministre.

Srie 1:

 El gran projecte.
 El missatge del primer ministre.
 Una cortina de fum.
 La clau.
 Tots som socis.
 Una victria en pro de la democrcia.
 Gambit de bisbe.
 Un dels nostres.

Srie 2:

 Home a l'aigua.
 Secrets oficials.
 Incident diplomtic.
 Conflicte d'interessos.
 Poder del poble.
 El mecenes de les arts.
 El servei d'educaci nacional.
 Martingales.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195193" title="Fras de Albarracn" nonfiltered="892" processed="888" dbindex="80893">


Fras de Albarracn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. El poble est al mig dels Monts Universals.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195194" title="Chartres" nonfiltered="893" processed="889" dbindex="80894">


Chartres s un municipi francs, capital del departament d'Eure i Loir i a la regi del Centre. L'any 1999 tenia 40.361 habitants.

Situat vora el riu Eure, s un mercat agrcola i nucli industrial. s sobretot conegut per la seva catedral gtica.


Histria.
L'antiga colnia de Chartres va ser incendiada pels normands en l'any 858 desprs de Crist. Va passar a pertnyer a la Corona francesa en 1286. En 1594 Enric IV va ser coronat rei de Frana en Chartres.


Demografia.
Poblaci (1999), 40.361 habitants.




Economia.
Chartres s un centre agrcola i fabril en el qual es produeix principalment maquinria, material electrnic, fertilitzants i articles de cuir. Chartres est formada per una ciutat alta i altra baixa unides per carrers empinats.

Patrimoni.
El punt ms elevat de la ciutat est coronat per la catedral de Chartres (segles XII i XIII), joia del gtic francs, famosa per la bellesa de la seua chapitel meridional, les seues escultures, les seues magnfiques vidrieres del segle XIII i el seu fons renaixentista; declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1979.

Llocs d'inters.
 Catedral de Chartres, segle XIII;
 Esglsia de Saint-Andr, segle XII, romnica ;
 Esglsia de Saint-Pierre, segles XII-XIII;
 Esglsia de Saint-Aignan, segles XVI-XVII;



Galeria d'imatges.


 Referncies .
 


Enllaos externs.
 Lloc oficial de Chartres ;
 Web oficial de turisme   ;
 Web sobre les exacavacions arqueolgiques ;
 Visitant Chartres ;
 "Minosh Photography";






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195195" title="Tour de Frana de 1907" nonfiltered="894" processed="890" dbindex="80895">


El Tour de Frana de 1907 va ser el primer tour amb un corredor luxemburgus entre els deu millors. El guanyador de l'edici anterior, Ren Pottier, no va defensar el ttol ja que s'havia sucidat poc abans d'iniciar-se la cursa.

 La classificaci general es torna a fer per punts i no per temps.

Durant aquest Tour t lloc la primera etapa amb sortida i arribada fora de Frana. Metz des de 1871 formava part d'Alemanya. 

mile Georget va estar molt a prop de guanyar la cursa per el 26 de juliol va ser sancionat amb 50 punts per haver canviat de bicicleta durant l'etapa entre Tolosa i Baiona, cosa que va fer que Lucien Petit-Breton aconsegus el liderat i guanys la cursa. Curiosament, Petit-Breton, va participar a la cursa en la categoria de poinonne, reservada a ciclistes que no corrien sota l'emblema de cap equip i sense assistncia mecnica. Petit-Breton va guanyar dues etapes. Aquesta edici, a diferncia de les anteriors, es va caracteritzar pel Fair Play entre els diferents ciclistes.

Resultats.


Classificaci final.


Etapes.


Enllaos.
1907 Resultats del Tour de Frana ;
Histria del Tour de Frana ;
Ruta de la V edici del Tour de Frana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195196" title="Gea de Albarracn" nonfiltered="895" processed="891" dbindex="80896">


Gea de Albarracn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195197" title="Fuenferrada" nonfiltered="896" processed="892" dbindex="80897">


Fuenferrada s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195212" title="Beck (desambiguaci)" nonfiltered="897" processed="893" dbindex="80898">
 

 Antroponmia;
 Beck Hansen: (1970) Cantant i compositor estatunidenc.
 Adam Beck: (1857 - 1925) Poltic i hidroelectricista canadenc.
 Batrix Beck: (1914 - 2008) Escriptora belga en llengua francesa. ;
 Jeff Beck: (1944) Msic angls, guitarrista dels The Yardbirds.
 Kurt Beck: (1949) Poltic socialdemcrata alemany, president de l'SPD.

 Altres:
 El manga .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195234" title="Radiaci Txerenkov" nonfiltered="898" processed="894" dbindex="80899">

L' efecte Txerenkov (a vegades escrit:  erenkov) o radiaci de Txerenkov s un fenomen similar a una ona de xoc, i produeix un llamp de llum que t lloc quan una partcula carregada se desplaa dins un medi amb una velocitat superior a la velocitat de la llum dins el medi (que sempre s inferior a la velocitat de la llum al buit).

Aquest efecte s el que provoca la lluminositat blava de l'aigua que envolta el nucli d'un reactor nuclear.

Si tenim un medi material transparent d'ndex de refracci n. La rapidesa de la llum dins aquest medi val c1=c/n. (per definici de l'ndex de refracci). Una partcula carregada se desplaa dins el medi material considerat amb una velocitatv superior a c1. Aix noms es possible per partcules molt lleugeres i molt energtiques.

La partcula carregada interacciona al llarg de la seva trajectria amb el medi que travessa. Pertorba temporalment la polaritzaci dels orbitals electrnics dels toms que troba en el seu cam, cosa que provoca una emissi radioactiva. Aix, cada tom trobat per la partcula esdev successivament emissor d'una radiaci quan passa la partcula. Aquesta emissi es desplaa a una velocitat v. L'ona emesa es propaga a una velocitat c1 inferior a v. La interferncia de cada una d'aquestes ones emeses per cada tom pertorbat s doncs constructiva. Apareix un front d'ona coherent sota la forma d'un con de llum. La freqncia d'aquesta ona constructiva correspon generalment, per l'efecte Txerenkov dins l'aigua, a la del blau o l'ultraviolat.

L'analogia entre l'efecte Txerenkov i una ona de xoc s fcil de fer. Un avi que es desplaa ms rpid que el so dins l'aire crea una ona de xoc sobre la que totes les ones sonores es retroben. La correspondncia amb l'efecte Txerenkov es fa en reemplaar l'avi assimilat a un punt per una partcula carregada, i el so per la llum. 

Histria.
L'efecte Txerenkov s un exemple d'observaci d'un fenomen fsic simple i de la producci d'aplicacions remarcables. Fou conegut degut als treballs de Marie Curie de 1910 que l'aigua en contacte amb un font radioactiu produa llum. Fins a 1926, l'explicaci admesa era deguda a la fluorescncia dels soluts. Per entre 1926 i 1929 Lucien Mallet analitzant ms profundament la qesti remarc que l'espectre llumins produt era continu, mentre que la fluorescncia dona un espectre discret.

En una altra direcci, entre 1934 i 1937, Pvel Txerenkov prov que la radiaci produda s independent de la composici del lquid, la qual cosa estava en desacord amb la teoria de la fluorescncia. Les recerques de Txerenkov establiren les propietats generals de la radiaci. Per hi faltava una descripci matemtica. s en aquest punt en qu intervenen dos collegues i collaboradors del premi Nobel de 1958 Ili Frank i gor Tamm: donen una explicaci matemtica rigorosa i simple. L'efecte Txerenkov es produeix per l'acci dels raigs gamma deguts a la radioativitat sobre els electrons del medi, per efecte Compton. Mitjanant aquest darrer efecte, els raigs gamma comuniquen la seva energia als electrons, i l'energia cintica dels electrons desencadena la radiaci de Txerenkov.

La radiaci de Txerenkov juga un paper capital dins la fsica contempornia. Interv en la detecci de partcules (Observatori de Neutrins de Sudbury, Antartic Muon and Neutrino Detector Array, Super Kamiokande) o tamb en els acceleradors de partcules. Aquest mtode s particularment simple i necessita molt poca informaci per poder deduir la massa i la rapidesa d'una partcula. s per aix que es pot trobar a totes les installacions de fsica subatmica i en els dispositius d'observaci, astronmica o subatmica, de neutrins. En els prxims anys els dispositius basats en la radiaci de Txerenkov poden ser vitals per nous sistemes d'observaci astronmica de neutrins originats a objectes molt llunyans del nostre sistema solar, degut a la capacitat de penetraci d'aquestes partcules i a la seva baixa interacci amb altres partcules.

L'efecte Txerenkov a l'espai.
Els astronautes de les missions Apollo percebien fosfens en les seves missions. Es va descobrir que aquestes molsties visuals lluminoses eren degudes a l'efecte Txerenkov de partcules de vent solar a l'interior del lquid ocular dels astronautes.

En el seu llibre, "Sonate au clair de terre", el cosmonauta francs Jean-Loup Chrtien indica que aquests fosfens es produeixen a la terra, a un ritme d'un o dos per any per una persona corrent, mentre que a l'estaci MIR, Chrtien n'observava alguns cada dia.

Vegeu.
Ona de xoc;
Nmero Mach;

Enllaos externs .
Telescopi de Txerenkov;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195236" title="Ix" nonfiltered="899" processed="895" dbindex="80900">

Alta Cerdanya:
 Un poble (en francs Hix) del municipi de la Guingueta d'Ix: Ix (Alta Cerdanya).
 L'esglsia romnica de Sant Mart d'Ix, situada en aquest poble.
Nombres;
 En xifres romanes, el nombre nou o el segle IX.
Lletres;
 Una variant per anomenar la lletra ics (x).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195240" title="Habr" nonfiltered="900" processed="896" dbindex="80901">
Habr (Habron) fou un pintor rom que va pintar tres obres principals:  Amistat (Amicitia), Concrdia (Concordi), i Semblana dels Deus. (Plini, Hist. Nat. 35.11. s. 40.35.), El seu fill Nessus tamb fou un pintor de cert renom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195241" title="Gai Fabi Adri" nonfiltered="901" processed="897" dbindex="80902">
Gai Fabi Adri (Caius Fabius Hadrianus) fou llegat, pretor o propretor a la provncia d'frica vers 87 aC a 84 aC. El seu govern fou opressiu pels comerciants i colons romans i tica es va revoltar i el van matar al seu propi pretori. El govern rom no va prendre cap mesura per aquestos fet. 

Es creu que Adri va afavorir als esclaus per, amb el seu ajut, fer-se independent, aprofitant la guerra civil entre Cinna i Sulla. Orosi l'esmenta com a Gai Flavi Adri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195245" title="Adri (prefecte)" nonfiltered="902" processed="898" dbindex="80903">
Adri (Hadrianus o Adrianus) fou un magistrat rom probablement nadiu d'Egipte, que exercia com a magister officiorum en el regnat d'Honori, vers 397 a 399, segons apareix al Codi Teodosi. Es creu que fou tamb prefecte del pretori d'Itlia del 400 al 405 i desprs una segona vegada del 413 al 416.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195246" title="Hagioteodorita" nonfiltered="903" processed="899" dbindex="80904">
Hagioteodorita (Hagiotheodorita) fou un escriptor bizant comentarista de la Baslica. Probablement els extractes de la seva obra corresponen al regnat de Constant VII Porfirognit i estan basats en els texts primitius sense les adicions dels segles X, XI i XII. Fabricius identifica a Hagiteodorita amb Nicolau Hagioteodorita arquebisbe d'Atenes que va viure sota Manel I Comn i el patriarca Lluc de Constantinoble, mentre Zacaries l'identifica amb Miguel Hagioteodorita que el 1166 fou logoteta dromi sota Manel I Comn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195247" title="Hagn" nonfiltered="904" processed="900" dbindex="80905">
Hagn (Hagnon,      , o ?     ),  fill de Ncies, fou un militar atenenc.
Un Hagn va dirigir forces atenenques junt amb Tucdides i Formi, que, a la guerra de Samos el 440 aC, van anar en ajut de Pricles amb 40 vaixells. Aquest Hagn fou molt probablement el mateix personatge d'aquest article.

Hagn va fundar Amfpolis a l'Estrim, desprs d'un primer intent fet 29 anys abans que va acabar amb una derrota a Drabescos. Hagn va aconseguir expulsar als edonis i establir una colnia segura a la que va donar el nom d'Amfpolis coneguda tamb com Nou Camis. La fundaci es va fer a l'arcontat d'Eutmenes el 437 aC. La ciutat es va revoltar i va expulsar als colons atenencs, i desprs de la victria de Brsides sobre Cle la independncia va quedar assegurada (422 aC) i els honors de fundador foren reconeguts a Brsides.

El 430 aC Hagn, al segon any de la guerra del Pelopons, fou un dels generals de l'estat major i va substituir (junt amb Cleopomp) a Pricles en el comandament de les forces navals que havien atacat les costes del Pelopons. La flota fou afectada per una plaga de la que van morir prop de la meitat dels seus 4000 homes i va haver de tornar a Atenes. Desprs va acompanyar a Odrises en l'anomenada "gran invasi".

Vers el 413 aC, desprs de les noticies de la derrota a Siracusa, un Hagn identificat com pare de Termenes, segurament aquet mateix personatge, fou nomenat pels ancians com           per dirigir una espcie de consell executiu. Lsies l'acusa d'haver prems la revoluci oligrquica que va portar al govern del Quatre-cents


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195250" title="Halcioneu" nonfiltered="905" processed="901" dbindex="80906">
Halcioneu (Halcyoneus, Alkuones           ) fou un prncep del Regne de Macednia, fill d' Antgon II Gnates.

Ja tenia edat de combatre el 272 aC quan va acompanyar al seu pare al Pelopons per oposar-se a Pirros d'Epir. Quan aquest va atacar Argos, Antgon va enviar al seu fill amb un cos de soldats  per defensar la ciutat; una ferotge batalla es va lliurar als carrers d'Argos; en mig del combat Halcioneu va rebre informaci de la mort de Pirros, i el prncep va anar all on era el rei epirota i li va tallar el cap, que va portar triomfant al seu pare, per Antgon li va recriminar aquesta barbaritat i el va expulsar de la seva presencia. 

Quan una mica desprs Halcioneu va capturar a Helenos, fill de Pirros, el va tractar adequadament i el va portar a presencia d'Antgon. 

Eli informa de qu el prncep va morir en una batalla en vida del seu pare, per no diu ni quina batalla ni cap ms circumstancia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195255" title="Amlcar (480 aC)" nonfiltered="906" processed="902" dbindex="80907">
Amlcar fou comandant cartagins de l'expedici a Siclia el 480 aC. Herdot l'anomena fill d'Hann i d'una dona de Siracusa i li dona el ttol de "rei" (        ) ttol que els grecs donaven als dos magistrats en cap de Cartago si be el nom ms correcte se sufets o jutges.

Just diu que va servir amb distinci a Sardenya i frica per el fa fill de Mag. Deguts a aquests mrits va arribar a la ms alta dignitat de la Repblica i li fou encomanada la direcci de l'expedici a Siclia, la ms gran mai intentada pels cartaginesos.  Herdot i Diodor de Siclia parlen d'un exrcit de tres-cents mil homes.

Durant el viatge a l'illa va perdre alguns vaixells per les turmentes per va arribar a Panormos i d'aquesta ciutat va passar a Himera que va assetjar. Himera estava defensada per Ter d'Agrigent que es va protegir darrera les muralles sense presentar combat. Gel I de Gela i Siracusa, que era el sogre de Ter, no va tardar en acudir en ajut del seu gendre i es va enfrontar amb els cartaginesos, que tot i la seva superioritat numrica foren derrotats totalment; els que no van morir a la batalla i van poder escapar foren fets presoners pels homes de Gel.

De la sort d'Amlcar hi ha diversos relats, per tots sn d'acord que va morir; segons Diodor i Poli va morir al comenament de la batalla per un cos de cavallers que Gel havia introdut a les lnees enemigues amb una estratagema; Herdot diu que el seu cos no va ser trobat i va crrer el rumor que s'havia sucidat en veure la batalla perduda, tirant-se al foc en el qual s'havien fet els sacrificis propiciatoris. Herdot tamb diu que li foren rendits honors a Cartago i altres ciutats cosa poc compaginable amb el que diu Diodor, que explica que el seu fill Gisc fou desterrat de Cartago per la derrota del pare. Just diu que va deixar tres fills: Himilc, Hann, i Gisc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195256" title="Amlcar (406 aC)" nonfiltered="907" processed="903" dbindex="80908">
Amlcar fou germ d' Gisc. Va viure a finals del segle V aC. s esmentat per Poli (Polyaenus. 5.11) que diu que s va distingir notablement en les guerres lliurades a frica, per que fou finalment acusat d'aspirar a la tirania i executat. Aquestes informacions han estat posades en dubte pels historiadors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195257" title="Batalla de Knigsberg" nonfiltered="908" processed="904" dbindex="80909">


La Batalla de Knigsberg va ser la darrera batalla de l'Ofensiva de Prssia Oriental. Durant 4 dies de violenta lluita urbana, les forces sovitiques van conquerir la ciutat de Knigsberg (avui Kaliningrad, Rssia).

L'inici: L'Ofensiva de la Prssia Oriental.
Article principal: Ofensiva de Prssia Oriental

L'Ofensiva de la Prssia Oriental va ser planejada per la Stavka sovitica per preveure atacs als flancs dels exrcits que es dirigien cap a Berln. De fet, a la Prssia Oriental hi havia moltes tropes que es podrien haver emprat en aix. Davant de la situaci, Stalin orden al Mariscal Konstantin Rokossovsky que anihils les tropes all estacionades.

El 13 de gener de 1945, prop de 1.500.000 homes, amb el suport de milers de tancs i d'avions es van endinsar a la Prssia Oriental, que havia estat transformada en una immensa xarxa de fortificacions, lnies defensives i camps de mines. A l'inici, l'ofensiva gaireb va resultar un fracs: l'Exrcit Roig noms avan 1,5 kilmetres el primer dia, a travs de 3 lnies defensives. En 5 dies, amb unes greus prdues, les tropes sovitiques noms havien avanat 20 km, per encara eren incapaces de trencar les lnies alemanyes.

Tanmateix, desprs de superar rpidament les dificultats inicials, l'avan sovitic progress rpidament, i pel 24 de gener ja havia arribat a les voreres de la llac del Vstula (una part del Mar Bltic), tallant la lnia directa per terra de subministrament a la Prssia Oriental, i obligant-los a alimentar a les forces envoltades per mar. Aquestes forces, ara denominades Grup d'Exrcit Nord, estaven comprimides pels diversos atacs sovitics a una bossa al voltant de Knigsberg i la pennsula de Samland adjacent.

A finals de gener de 1945, el 3r Front de Bielorssia havia tancat l'anell sobre Knigsberg per terra, castigant la carretera de la pennsula de Samland cap al port de Pillau, i atrapant el 3r Exrcit Panzer Alemany i prop de 200.000 civils a la ciutat. Les provisions pels civils eren tan magres, que aquests s'enfrontaven a 3 alternatives, cadascuna ms arriscada:

 romandre a la ciutat i patir fam: les racions durant el setge eren de 180 grams de pa al dia;
 creuar les lnies del front i marxar a merc dels Sovitics;
 creuar el gel del Frisches Haff fins a Pillau, amb l'esperana de trobar un lloc en un vaixell d'evacuaci.

Centenars van provar de creuar la lnia del front, per prop de 2.000 dones i nens al dia provaven de creuar el gel a peu fins a Pillau. Al tornar d'una visita a Berln, el Gauleiter de Knigsberg, Erich Koch, escoll romandre en la relativa seguretat de Pillau per organitzar l'evacuaci abans de tornar a Knigsberg. El primer transport d'evacuaci, amb 1.800 civils i 1.200 ferits va arribar segur el 29 de gener.

Durant el mes de febrer, hi havia una lluita desesperada mentre que els alemanys provaven de mantenir la feble connexi entre Knigsberg i Samland. Una vegada, les tropes sovitiques van tenir xit al tallar la connexi i allar la citat completament. Tanmateix, el 19 de febrer, el 3r Exrcit Panzer i el Quart Exrcit, atacant des de Pillau, van aconseguir obrir el corredor de Knigsberg a Pillau: encapalat per un tanc T-34 sovitic capturat, aquest atac va ser portat a terme per la 1 Divisi d'Infanteria des de Knigsberg, intentant enllaar amb el XXVIII Cos del General Hans Gollnick, amb les que mantindria parts de la pennsula de Samland, incloent en vital port de Pillau. Capturant la ciutat de Metgethen, la unitat obr el cam per la 5 Divisi Panzer per unir-se amb les forces de Gollnick prop de la ciutat de Gross Heydekrug al dia segent. Aquesta acci solidific la defensa alemanya de la regi fins a l'abril, reobrint la ruta terrestre de Knigsberg fins a Pillau, mitjanant la qual els subministraments podien portar-se per vaixell i els ferits i refugiats podien ser evaquats. Aquesta batalla d'un mes llarg de vegades s anomenat el Primer Setge de Knigsberg.

Al mar, la situaci s'havia estabilitzat: la lnia principal del front s'havia mogut centenars de kilometres cap a l'oest, i capturar la ciutat es transform en una prioritat molt menor pels sovitics. Amb aix, la guarnici estava intacta i no mostrava signes de rendici. Per tant, el comandament sovitic decid capturar la ciutat.

Preparant l'assalt.
Assaltar Knigsbert no seria una tasca senzilla. Dins de la ciutat hi havia 5 divisions complertes, amb un total de 130.000 homes, juntament amb unes posicions defensives impressionants. Els alemanys encara posseen una estreta connexi terrestre amb la bossa adjacent de la pennsula de Samland. La captura de la ciutat requeria que aquest enlla havia de ser tallat, tot i a la seva defensa desesperada. Les tropes alemanyes de la pennsula, l'anomenat "Grup Samland", haurien de fer contraatacs per preveure que aix succes.

Knigsberg era, d'acord a les paraules de Winston Churchill, una fortalesa modernitzada molt defensada. Tres anells concntrics de fortificacions envoltaven la ciutat: l'anell exterior comptava amb 12 forts fora de la ciutat, l'anell del mig  estava als afores de la citat, i el tercer a l'interior de la ciutat, una simple fortalesa amb defenses anti-tanc, barricades i camps de mines, juntament amb diversos forts. 

Per tal d'encarar-se a una posici defensiva d'aquesta magnitud, el comandament sovitic planej llanar un bombardeig pesat d'aviaci i artilleria, amb densitats de 250 canons per kilmetre en algunes zones. Les tropes alemanyes, subjectes a la propaganda que els deia que la seva resistncia era absurda, que la lnia del front estava molt lluny darrera d'ells, que estaven atrapats i que el millor que podien fer era rendir-se. La propaganda no va donar resultat.

Desprs de 4 dies de bombardeig artiller preparatori, l'assalt comen el 6 d'abril de 1945. L'assalt estava planejat per ser estellar. Les tropes atacarien des de diversos punts al voltant del permetre i es trobarien al centre de la ciutat, dividint les restes dels defensors en grups allats, incapaos de donar-se suport mtuament. Hi havia 2 fronts principals: el nord (format pels Exrcits 39 i 43, que incloa la 208 Divisi de Fusellers) i el sud (format per 11 Exrcit de la Gurdia). El 50 Exrcit estava estacionat al nord-est, per noms tingu un paper limitat a l'operaci.

L'Assalt.


Dia 1: 6 d'abril de 1945.
A la part sud del front, l'atac s'inici a l'albada amb un intens bombardeig d'artilleria de 3 hores, seguit per la primera onada atacant. Les divisions de fusellers sovitiques van anar rpidament per la primera lnia defensiva, donat que els seus defensors havien estat llargament eliminats i la resta estaven desmoralitzats pels dies de bombardeig intens. Al vespre, els regiments capdavanters arribaven a la segona lnia defensiva, a on la seva progressi va ser aturada per una oposici ms dura, forant als comandants sovitics a emprar les seves forces de reserva. Tres hores desprs, la segona lnia defensiva ja havia estat superada en diversos llocs.

La lluita va ser especialment dura prop del fort 8. Construt a finals del segle XIX i modernitzat, tenia murs gruixuts, una considerable potncia de foc i estava envoltat d'una profunda rasa, fent gaireb impossible l'assalt frontal. Tot i al dur foc artiller, els defensors van detenir tots els intents d'aproximaci als murs. Noms al crepuscle les forces sovitiques van arribar a la rasa i comenaren a usar explosius per intentar obrir els murs.

L'atac principal del nord comen al mateix temps. Al vespre, la primera lnia defensiva havia caigut i la segona estava trencada en diversos punts. Tanmateix, al vespre, el progrs va alentir-se molt, especialment al flanc dret, mentre que les forces alemanyes estacionades als afores occidentals de la ciutat (l'anomenat Grup Samland) intent diversos atacs pel flanc.

El fort 5, que afirmava ser la millor fortificaci de tot Knigsberg, present una dura resistncia. Davant de la situaci, els comandants sovitics decidiren envoltar-la i deixar-la al darrera, deixant temps a les tropes de reraguarda per preparar un nou assalt.

Al crepuscle, la batalla s'atur en ambds costats per consolidar les seves lnies, reagrupar les seves forces i portar reserves al front. Aquest primer dia havia tingut resultats barrejats, car el progrs sovitic no havia estat tan bo com s'esperava. Tanmateix, les defenses de la ciutat i la moral dels defensors estava seriosament danyada, i les tropes, incloent als oficials, van comenar a rendir-se poc a poc.

Durant aquest primer dia d'assalt, el mal temps feu que les tropes sovitiques no poguessin fer servir el bombardeig de precisi que haurien volgut. Addicionalment, si b estava fortificat, el terreny conquerit per les tropes sovitiques durant aquest dia no estava densament poblat com ho estaria el centre de la ciutat, reduint els problemes relacionats amb la guerra urbana.

Dia 2: 7 d'abril de 1945.


Durant la nit les tropes alemanyes intentaren diversos contraatacs, emprant les seves ltimes reserves. Tot i als amargs enfrontaments i a les greus prdues per ambds costats, els contraatacs van ser estrils. La pitjor part va ser al Grup Samland, on es va intentar fins a una dotzena de contraatacs.

Les millors condicions meteorolgiques permeteren a l'Exrcit Roig treure'n profit del bombardeig de precisi a plena llum del dia. Centenars de bombarders dels Exrcits Aeris 1r, 3r i 15, juntament amb l'aviaci de la Flota del Bltic, bombardejaren els suburbis i els caps de pont del Grup Samland.

Mentrestant, el fort 8 encara era una poderosa bossa de resistncia. Desprs de diversos atacs infructuosos, es prepar un pla ms enginys. Usant bombes de fum per amagar els llanaflames que afeblerien les posicions defensives, centenars d'homes travessarien la rasa per entrar a la fortalesa, on comenaria un atac cos a cos. Un cop les defenses exteriors s'haguessin debilitat, comenaria un assalt frontal massiu. Finalment, l'assalt tingu xit i els supervivents de la guarnici es rendiren.

Durant el dia, el 11 Exrcit de Gurdies prov d'arribar al riu Pregel, eliminant tota la resistncia al costat sud. Tanmateix, el seu avan es vei alentit a la zona central de la ciutat, on cadascun dels edificis havia de ser conquerit individualment. La lluita es torn particularment cruel a l'estaci de ferrocarrils principal i les seves andanes, on gaireb cadascun dels vagons es va convertir en un punt de foc, i les tropes sovitiques van haver d'usar blindatges i suport artiller per avanar, amb grans prdues. Noms al vespre el territori ja estava neutralitzat, permetent als atacants apropar-se al tercer anell defensiu, que protegia l'entrada al centre mateix de la ciutat.

Al nord, el fort 5 demostr ser una formidable bossa de resistncia. Els sapadors sovitics finalment aconseguiren posar explosius a la base dels murs, trencant-los i permetent un assalt directe. A l'igual que l'assalt sobre el fort 8, comen un dur combat cos a cos al fort, que dur tota la nit i finalitz noms al mat quan les darreres tropes es rendiren.

Al final del dia, veien que la resistncia era intil, el General Otto Lasch es comunic per rdio amb el quarter general de Hitler i deman perms per rendir-se. La resposta de Hitler va ser "lluitar fins al darrer soldat"

Dia 3: 8 d'abril de 1945.

Durant la nit, el 11 Exrcit de Gurdies travess el Pregel i tot i el foc enemic a l'albada ja s'havia establert un cap de pont a la riba oposada. Seguint el seu avan cap al nord, enllaaren amb les tropes del nord, completaren l'encerclament de la ciutat i allaren el grup Samland de la ciutat.

Al vespre, el Mariscal Aleksandr Vasilevsky deman un cop ms la rendici als defensors. L'oferta va ser rebutjada i les forces alemanyes provaren de trencar el setge, atacant tant des del centre de la ciutat com del pont de Samland. Els darrers aconseguiren avanar alguns kilmetres abans de ser aturats. Si b es prepar un nou atac, la manca de defenses aries va permetre al bombarders sovitics Ilyushin Il-2 destruir moltes tropes. Durant tota la campanya, l'aviaci sovitica generalment demostr ser molt efectiva.

Al final del dia, ja era clar que qualsevol intent del grup de Samland per trencar el cercle seria intil. Tanmateix, la victria encara estava lluny, car gaireb 40.000 homes esperaven al centre de la ciutat.

Dia 4: 9 d'abril de 1945.


Durant el darrer dia de la batalla, els assetjats defensors alemanys estaven superats, i la coordinaci defensiva queia. Havent estat oviament derrotats, i veient que tota resistncia era intil, Otto Lasch decid per la seva prpia iniciativa enviar emissaris per negociar la rendici. A les 18:00, els emissaris arribaren a les lnies sovitiques, i s'envi una delegaci al bnker de Lasch. Poc abans de la mitjanit, s'acord la rendici.

Desprs de la batalla.


Gaireb un 80 per cent de la ciutat estava destrut, primer per la RAF a l'agost de 1944, i desprs pel bombardeig sovitic a l'abril del 1945. Gaireb tots els residents alemanys que romanien a la ciutat, uns 200.000 (d'una poblaci de pre-guerra de 316.000) van ser expulsats de la ciutat. Molta gent mor de fam durant les darreres etapes de la ciutat i per la carestia que prossegu. Durant aquest temps, el saqueig massiu s'establ per tota Prssia Oriental. Se sap que l'Exrcit Roig viol gaireb totes les dones alemanyes que els caigueren a les mans.  

Desprs de la guerra, prosseguint la transferncia de Prssia Oriental a Rssia, Knigsberg va ser rebatejada Kaliningrad, i poblada predominantment per russos, bielorussos, ucranesos, i gent provinent d'altres regions de la Uni Sovitica.

Veure tamb.
 Ofensiva de Prssia Oriental;
 Evacuaci de Prssia Oriental;
 Medalla per la Conquesta de Knigsberg;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195258" title="Orland Furis" nonfiltered="909" processed="905" dbindex="80910">

Orland Furis s un poema pic del Cinquecento itali escrit per Ludovico Ariosto el 1516. El poema narra les gestes d'alguns cavallers de Carlemany (segles VIII i IX) que muntaven hipogrifs. Va ser la primera novella escrita mitjanant el nou invent de Johannes Gutenberg, la impremta.

 Caracterstiques .
Orland Furis s una continuaci d'Orland enamorat de Matteo Maria Boiardo, tot i que es presenta d'un estil diferent, ja que no conserva els conceptes humanistes de la cavalleria errant. Cal destacar la quantitat d'allegories i metfores que cont, sn per demostrar la falsedat dels sentits i el judici de les persones. 

 Argument .
Segons el poema, l'hipogrif procedeix d'unes muntanyes anomenades Rifeus:  molt ms enll d'aquells mars glaats , assegura al poema.
Bramanda, la bella neboda de Carlemany, busca Roger, el seu enamorat. Llavors, descobreix que ell s presoner d'un malvat fetiller que munta una estranya criatura voladora. Al final, Bramanda ven el fetiller i tots dos marxen muntats en aquella criatura, que s un hipogrif. En un altre episodi del poema, el cavaller Astulf puja a l'hipogrif, i aquest el porta fins al parads; un cop all, li dna la llibertat i se n'acomiada.

Traducci al catal.
Orland Furis de Ludovico Ariosto, traducci de Bonaventura Vallespinosa (en dos volums), MOLU, 21






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195259" title="Amlcar (339 aC)" nonfiltered="910" processed="906" dbindex="80911">
Amlcar fou un dels comandants del gran exrcit cartagins que fou derrotat per Timole en el pas del riu Cremissos el 339 aC. La sort dels generals que van participar en aquesta acci no s coneguda per per les paraules que utilitza Plutarc per descriure els fets, sembla que va morir i fou nomenat comandant Gisc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195262" title="Amlcar Rod" nonfiltered="911" processed="907" dbindex="80912">
Amlcar Rod (Hamilcar Rhodanus) fou un ambaixador cartagins.

Fou enviat a la cort d'Alexandre el Gran el 332 aC desprs de la caiguda de Tir, segurament per excusar-se amb el rei macedoni per haver enviat ajut a Tir, o be per tantejar la disposici d'Alexandre envers Cartago.

El 324 aC tornava a ser ambaixador a la cort d'Alexandre. Just el presenta com un home amb poca capacitat que va revelar al rei macedoni els projectes cartaginesos; segons Just quan vers el 323 aC va tornar a Cartago, fou executat per traci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195264" title="Amlcar (317 aC)" nonfiltered="912" processed="908" dbindex="80914">
Amlcar fou un militar cartagins que governava les possessions cartagineses a Siclia quan va pujar al poder Agtocles de Siracusa. 

El 319 aC Agtocles fou condemnat al exili i va pujar al poder Sosstrates. La sort va canviar alguns cops i finalment Agtocles es va fer amb els serveis d un exercit mercenari de siracusans i cartaginesos que va reunir a Morgntia, amb els quals va fer la guerra a Siracusa (317 aC). 

Amlcar va donar primer suport a Sosstrates per finalment es va aliar amb Agtocles, i amb la seva ajuda el tir va recuperar Siracusa o es va fer restablir com estrategos. 

Desprs Amlcar va fer de mediador entre Agtocles d'una part,  i Agrigent, Gela i Messene que havien iniciat la guerra contra Siracusa. 

Just diu que el suport donat a Agtocles no va agradar a Cartago, que el va substituir en el comandament, per va morir de mort natural vers el 312 aC abans de l'arribada del seu substitut Amlcar fill de Gisc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195265" title="Amlcar (311 aC)" nonfiltered="913" processed="909" dbindex="80915">
Amlcar fill de Gisc fou un militar cartagins nomenat vers el 312 aC com a substitut d' Amlcar en el govern de la Siclia cartaginesa. 

Quan fou nomenat ja era un dels ms eminents generals de la repblica per es desconeixen les seves campanyes anteriors.  Diodor de Siclia el qualifica de rei es a dir sufet.

El 311 aC va arribar a l'illa amb una flota i un exrcit; pel cam va perdre sis vaixells per les turmentes per ho va poder compensar amb reclutaments fets a la prpia illa. Amlcar va derrotar a Agtocles de Siracusa a la batalla d'Acragas (Agrigent, juny del 311 aC) i a la d'Himera (el mateix 311 aC) i Agtocles fou assetjat a Siracusa mentre els cartaginesos ocuparen Gela i Camarina i altres ciutats se'ls van sotmetre voluntriament.

En aquestes condicions Agtocles va tenir la intuci extraordinria de portar la guerra al frica, al cor dels dominis cartaginesos; Antnder va quedar encarregar de defensar Siracusa i el tir va sortir cap a frica. Mentre Amlcar havia bloquejat Siracusa (sense establir un setge en forma) i estava assegurant el poder cartagins a l'illa. Va rebre noticies de Cartago de qu la flota de Agtocles havia estat destruda i va intentar intimar als siracusans a la rendici sense xit; tamb es va frustrar un atacar sorpresa a les muralles i finalment va abandonar el bloqueig (309 aC). 

Per una profecia va intentar un atac sorpresa de nit a la ciutat per les seves forces foren rebutjades i es van retirar en desordre, i ell mateix, en la confusi, fou capturat pels siracusans i fou executat; el seu cap fou enviat a Agtocles a l'frica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195266" title="Msica prehistrica" nonfiltered="914" processed="910" dbindex="80916">
La msica prehistrica s aquella que va tenir lloc abans de l'arribada de l'escriptura dels pobles semtics i cal no confondre-la amb la msica tradicional de les cultures orals o els ritmes populars que han sobreviscut al pas del temps.

Orgens de la msica.
Hi ha dues teories per explicar l'origen de la msica. La primera, sostinguda per filsofs con Rousseau, afirma que s contempornia del llenguatge, perqu les persones poden modular la veu en diferents tons, expressar ritme a base dels accents o atorgar diferent entonaci a la frase segons l'emoci que intentin transmetre. La segona afirma que la msica va sorgir quan els homes van intentar imitar els sons de la natura, en especial el cant dels ocells, els crits d'alerta d'altres animals o el soroll dels elements. Aquesta imitaci podia tenir fins rituals, caadors, amorosos (com defens Darwin) o servir per adornar els relats dels fets. Les dues teories poden ser complementries, perqu apunten a l's de la veu com a primer instrument.

Moltes cultures tenen mites per explicar el naixement de la msica. Aix, els grecs explicaven la histria d'Hermes, que cre una arpa amb la closca d'una tortuga i la regal als humans. El du germnic Heimdall feia sonar una banya en el crepuscule, mentre que els xinesos conten com l'emperador Haong-Ti va ordenar als seus sbdits que imitessin la natura.

El paleoltic.
Els primers instruments van ser els de percussi, fets a base de pedres, pals i ossos d'animals. s probable que s'usessin les eines que podien fer sorolls rtmics com a instruments, per aix les evidncies arqueolgiques d'aquesta poca mostren un seguit d'estris de funci indefinida, ja que el seu vessant prctic fa impossible afirmar amb rotunditat que siguin instruments musicals.

Al paleoltic superior apareixen els primers instruments de vent, com flautes primitives o xiulets. Alguns arquelegs afirmen que la primera flauta data de fa 43000 anys (jaciment de  Divje Babe) per no s'ha pogut determinar amb seguretat; els seus detractors afirmen que s una eina foradada per depredadors. Les bramaderes, que continuen en s en les comunitats australianes, semblen haver estat molt esteses a l'Europa prehistrica. Es tracta de trossos de fusta amb un orifici pel qual es passava un pal o una corda i es feien girar rpidament per produir un so amb la vibraci de l'aire.

Neoltic.
Al neoltic es generalitzen els instruments i apareixen els de corda, fets a imitaci de l'arc de caa. Per aquesta poca van sorgir les primeres escales musicals, en adonar-se els msics que les cordes de diferent mida produen sons diferents. Les flautes es van perfeccionar i diversificar.

Durant aquest perode, a ms, apareixen les primeres pintures i talles que representen persones tocant instruments, ballant o cantant, sigui amb funci recreativa o ritual.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195267" title="Amlcar (262 aC)" nonfiltered="915" processed="911" dbindex="80917">
Amlcar fou un general cartagins de la Primera Guerra Pnica. Encara que no se saben detalls familiars s clar que no es el mateix personatge que Amlcar Barca.

El tercer any de la guerra (262 aC) fou nomenat comandant en cap dels cartaginesos en substituci d'Hann que no havia pogut evitar la caiguda d'Agrigent. Les seves primera operacions foren victorioses i encara que la flota fou derrotada a Mylae per Duli (Dulius) el 260 aC, Amlcar va mantenir la superioritat dels seus a terra.

Assabentat de qu els romans havien acampat a Therma, allunyats del campament dels legionaris, va atacar sobtadament i va matar 4000 romans; llavors va travessar l'illa i va arribar fins Enna i fins Camarina, ciutats que va ocupar sense lluita ja que els habitants es van entregar; tamb va fortificar Drepanum que va esdevenir una de les principals fortaleses cartagineses a la part final de la guerra.

El 257 aC va dirigir la flota a la costa nord de Siclia i va lliurar un combat naval amb el cnsol Atili, en una batalla que segons Polibi no va tenir guanyador clar (el cnsol rom no obstant va obtenir per aquesta batalla els honors del triomf a Roma).

El 256 aC unit a Hann en el comandament de la gran flota cartaginesa, li fou encarregat d'impedir el pas dels romans cap a frica com pretenien els cnsols Marc Atili Rgul i Luci Manli Vuls Llong. Les dos flotes es van trobar a Ecnom (Ecnomus) a la costa sud de Siclia; ambdues eren similars, 350 trirrems els cartaginesos i 330 vaixells ms els transports els romans. Encara que Amlcar, que manava l'ala esquerra, va obtenir una lleu avantatge, el conjunt de la batalla fou una gran victria pels romans; 30 vaixells cartaginesos foren enfonsats o destruts i 64 capturats; Amlcar es va poder retirar amb la resta de la flota cap a Heraclea Minoa i molt poc desprs  va rebre ordres de tornar a Cartago amenaada pels romans que havien aconseguit desembarcar. 

A la tornada a Cartago se li va donar el comandament de l'exrcit compartit amb Asdrubal i Bostar, amb el qual s'havien d'enfrontar a Rgul. Els errors dels generals va portar a la derrota cartaginesa d'Adis.

Polibi no diu quina fou la sort dels generals desprs de la batalla per sembla que van conservar el comandament. Orosi parla d'un Amlcar, probablement el mateix, que molt poc desprs de la batalla d'Adis fou enviat a combatre als revoltats nmides; Florus per la seva part diu que els generals cartaginesos van morir o van ser fets presoners per lo que l'Amlcar esmentat per Orosi podria ser un personatge diferent.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195270" title="Centre Catlic de Sants" nonfiltered="916" processed="912" dbindex="80918">
Centre Catlic de Sants s una entitat cvica fundada a Sants (Barcelona) el 25 de juliol de 1878 pel rector de la parrquia de Santa Maria de Sants, mossn Francesc de Paula Cruselles, i un grup format pels senyors Mujal, Codorniu, Guardiola, Guarro, Nubiola, Corrales, Subir i d'altres. Provisionalment s'install la seu social a un local del carrer Alcolea, fins que el 27 de juny de 1880 es va fer la inauguraci a l'actual local. Per a aquell acte, mossn Jacint Verdaguer compos la poesia La Puresa, que fou llegida per un soci. El 5 de gener de 1890 s'aprovaren el reglament i els estatuts. Publicaren el portaveu Fullet (1922-1934).

El 1928 fundaren al Centre la Biblioteca Popular de Sants, i el 1931 acolliren al grup Saba Nova, de la Federaci de Joves Cristians de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola la seu social fou cremada, i no es va poder inaugurar un nou local fins el 1955. Van fomentar les activitats de cant coral i pessebrisme. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la significaci de la seva presncia, durant tot aquest temps, a l'antiga vila i avui barri barcelon, des d'una marcada vocaci popular i un gran esperit de servei. Actualment t seccions de cant coral, tennis taula i teatre.

 Enllaos externs .
 Pgina del Centre Catlic de Sants;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195272" title="Francesc de Paula Cruselles i Terrades" nonfiltered="917" processed="913" dbindex="80919">
Francesc de Paula Cruselles i Terrades (Granollers, Valls Oriental 1831 - Abadia de Montserrat 1910) fou un escriptor i sacerdot catal. Fou ordenat a Barcelona,i durant molts anys fou rector de la parrquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona, on el 1878 va promoure la fundaci del Centre Catlic de Sants. El 1893 deix la parrquia per a ingressar a l'orde benedict a Montserrat, on hi va viure fins a la seva mort. 

 Obres .
 Ejercicios para las principales festividades del ao (1896) ;
 Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195273" title="Torre Bassols" nonfiltered="918" processed="914" dbindex="80920">
La torre Bassols s un edifici fortificat d'origen medieval de l'Anoia, al terme municipal de Castellfollit de Riubregs. En el transcurs dels segles s'afegiren una eixida, una masoveria i una capella consagrada a la Mare de Du de Montserrat. s coneguda popularment com a Cal Marqus.

Histria.
A l'edat mitjana la torre Bassols fou el centre d'una quadra posseda per un llinatge de cognom Bassols. Ms tard passaria als Sabater i als marquesos de Benavent. Hi residiren els militars carlins Borja de Riquer i Gallegos i Mart de Riquer i de Comelles i l'escriptor i artista modernista Alexandre de Riquer i Ynglada. 

Bibliografia.
 Riquer, Mart de. Quinze generacions d'una famlia catalana, Barcelona, 1998;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195274" title="Frzer" nonfiltered="919" processed="915" dbindex="80921">
En Frzer (     Furiiza, Freeza en angls) s un dels antagonistes ms destacats de la srie de manga i anime Bola de Drac. En Frzer s membre d'una raa desconeguda que es pot transformar en formes amb menor poder (que sn les que usen habitualment per mantenir el seu poder ocult i controlar la seva fora exagerada). Una altra de les seves caracterstiques s que poden viure flotant en l'espai exterior, sense necessitat de respirar. El seu nom prov d'una deformaci de l'angls freezer (      furiizaa, congelador), que tindria relaci amb el nom del seu fred pare, del seu germ, i suposadament del seu fill.
 
Curiosament, mentre que els seus homes viatgen volant, ell prefereix fer-ho en una mquina, encara que tamb t l'habilitat de fer-ho. En Frzer s un guerrer que juntament amb el seu pare i el seu germ, volen conquerir l univers sencer. Per aquest motiu, amb la seva impressionant fora i poder, han reunit uns devastadors exrcits per conquerir-la. No els importa matar i torturar la gent de l univers per poder aconseguir els seus malvats anhels de conquesta. En Frzer es un malvat overlord intergalctic o s podria interpretar con un sper vil de ficci. Per molts, es considerat com el primer gran enemic de Son Goku, seguit d'en Cllula i el Monstre Bu.

 Biografia . 

En Frzer era fill d'en Rei Cold, un dels governants ms poderosos de tot l'univers. Per aquest fet d'sser el seu fill, ja era desde el seu naixement en un dels ssers ms poderosos d'aquest. Rpidament, juntament amb el seu pare i el seu germ, Cooler (aquest personatge no existeix a la versi oficial de la histria, el manga), es va establir com a tir de l'univers. Cert dia va establir contacte amb la raa Guerrers de l'Espai. Donada l'afici d'aquests ssers a la lluita, Frzer va decidir comprar-los els planetes que conquerissin, i els va mantenir al seu servei un temps. Tanmateix, el seu major temor era que fos certa la Llegenda del Super Guerrer de l'Espai, aix que per seguretat va decidir destruir el Planeta Vegeta, encara que es van salvar els Guerrers Raditz, Nappa, el Prncep Vegeta i en Son Goku. Existeixen dues versions de com va succeir aix:

 Frzer es va enfrontar prviament al Rei Vegeta, al que va vncer sense cap dificultat, i posteriorment va destruir al planeta. Aix es veu durant records, exclusivament en l'anime.

 Frzer va manar aniquilar primer tots els Guerrers de l'Espai que havien sortit en missions a l'exterior excepte en Raditz, Vegeta i Nappa, a qui va mentir per controlar-los. Ms tard va destruir al planeta, i a la resta de Guerrers, amb una Bola Mortal. Paragus, Turles, Broly i Son Goku van sobreviure grcies a que no se svia res de la seva ubicaci (tot i que Turles, Paragus i Broly no existeixen al manga, nica histria oficial).

El cert s que va fer creure als supervivents que el seu planeta havia estat destrut per un enorme meteorit; curiosament, alguns dus com Kai Sama van arribar a creure's aquesta versi. Dodoria, un dels guardaespatlles de Frzer juntament amb Sarbon, li revela aix a Vegeta quan ell estava a punt de matar-lo, i li suplic pietat. A Vegeta va semblar no importar-lo res i el destrueix  a Dodoria, per en realitat all va despertar el seu gran odi envers Frzer, sabent que l'havien usat tot aquell temps a la seva voluntat.

 El cam a la immortalitat . 

Desprs de la derrota de Raditz a la Terra contra Cor Petit Jr i Son Goku, tant Frzer com Vegeta van escoltar pel rastrejador que era certa la llegenda de les Boles de Drac, aix que van decidir viatjar a Namek, cada un pel seu compte, per demanar-li al Drac Sagrat la immortalitat. Frzer va arribar a reunir totes les boles de drac, per no va aconseguir invocar el Drac ja que calia demanar-li el desig a Porunga en l'idioma de Namek. En una distracci, Vegeta li va robar les Boles de Drac i es va aliar amb Gohan, Kriln i Dende per tal de fer-se immortal per vncer Frzer. Frzer els va descobrir i va manar desprs d'ells a les Forces Especials Giny.

Frzer va descobrir a Gohan, Kriln i Vegeta quan demanaven els desigs; Vegeta lluit contra ell, no va poder vncer-lo quan Frzer va fer la seva primera destransformaci, que tenia 1.000.000 de poder de baralla. Cor Petit arriba a ajudar-los desprs de fusionar-se amb Nil, primer la baralla sembla parella, per desprs Frzer revela tot el seu poder, deixant al Namek bastant tocat. Llavors es el torn de Cor Petit Jr de treure tota la seva fora, per en Frzer no li dona temps a fer-ho i es destransforma un altre cop. L'energia que ara tenia en Frzer era molt superior a la de la seva tercera transformaci. Frzer no dura gaire en la seva segona transformaci, desprs d'aix revela la seva forma veritable i tot el seu poder.

El seu aspecte real tenia un aspecte inncu, infantil, per que desprs, fent veure el seu poder, molt ms seriosa i molt ms poderosa que les altres. Mentrestant, Vegeta ple d'ambici per convertir-se en el llegendari Super Guerrer de l'Espai, li demana a Kriln que intenti matar-lo, perqu els Guerrers tenen l'habilitat d'augmentar el seu poder quan es recuperen d'una situaci propera a la mort, sempre que no arribin al lmit de l'estat base. Kriln ho fa amb molta dificultat, ja que no volia que Vegeta es fs ms fort, per ho acaba fent. Vegeta, curat per Dende, decideix enfrontar-se a Frzer. Estava segur de qu ell era el llegendari Super Guerrer, per no arriba ni a fer-li mal a Frzer amb la seva forma final, tot i que aquest noms jugava amb Vegeta i feia servir una petita part de la fora que realment tenia.

A la fi arriba Goku, Frzer utilitza el Raig de la Mort davant d'un Vegeta molt malferit, provocant-li la mort. Vegeta, abans de morir, li revela a Goku que Frzer va ser el veritable culpable de la destrucci del planeta Vegeta, i, per tant, del seu pare, Bardock, i tots els Guerrers. Goku decideix lluitar amb totes les seves forces, fins i tot multiplicant el seu poder per 20, per no aconsegueix igualar el poder d'en Frzer, que com a molt arriba a utilitzar el 50% de fora. En un intent desesperat, Goku es decideix a fer la Genkidama amb tota l'energia del Planeta Namek i dels planetes vens. Aquesta Genkidama va semblar acabar amb Frzer, per Frzer la va poder resistir tot i que en va sortir molt mal parat. Primer va voler atacar a Goku amb el seu Raig de la Mort, per en Cor Petit s'interposa a costa de quedar molt malferit. Desprs mata a Kriln, la seva mort aconsegueix que Goku desencadeni tota la seva ira i es converteixi en l'etapa tan anhelada per Vegeta, el Super Guerrer. A partir d'all, Frzer al 50% de fora (i que a sobre estava molt mal ferit) no va tenir cap oportunitat contra la fora i la rabia  d'en Goku i desesperat davant aquest gran poder (i sabent que no podia aguantar el seu 100% de fora gaire temps), va decidir destruir al planeta Namek usant la Bola Mortal.

Namek estava a punt d'esclatar. Frzer tenia el temps a favor i tot i estar malferit aguntava la batlla contra en Goku, per fer servir tota la fora el desgastava massa. Quan va arribar al lmit de la fora, va utilitzar dos Tsuibi Kienzan, per cau al terra en mig de la baralla i un dels dos Tsuibi Kienzan el parteix per la meitat tot i que Goku li crida per advertir-lo del perill. Queda tallat ja sense poder lluitar, en anar-se'n Goku li dna una mica d'energia perqu pugui escapar de l'explosi de Namek, per Frzer la malgasta atacant a Goku qui li torna l'atac, derrotant-lo. Aix en Frzer, seria derrotat per primera vegada a la seva vida.

Desprs d'un any, el seu pare, en Rei Cold, el reconstrueix en forma de cyborg, tot i que el seu poder va augmentar drsticament des de el seu viatge a Namek. Viatjaren a la Terra per venjar-se d'en Goku. Quan arriba a la Terra, t una gran sorpresa. Goku no era l'nic Super Guerrer. Trunks, fill de Vegeta i Bulma, va venir del futur i va destruir sense cap problema Frzer, el seu pare i el seu exrcit. Trunks el destrueix utilitzant una espasa amb la qual el parteix en dos meitats. 

Un Frzer ja mort veu el combat final entre Son Goku i Bu. S'ho veu al costat del seu pare, en Rei Cold, el malvat Cell, el cientfic Dr. Gero i altres dolents a l'Infern observant amb una bola de vidre l'ltim enfrontament entre aquests, desitjant-li sort al malvat Bu (aquesta part s noms del farciment de l'anime, i suposa una flagrant contradicci amb el manga, on es deixa clar que els que van a l'infern perden el cos i se'ls purifica l'nima). Torna aparixer breument durant la Saga de Super Androide 17, a l'Infern al costat de Cell enfrontant-se a Son Goku, per no va suposar gran problema, sent derrotat molt fcilment (aquesta part correspn a DB:GT i no t res a veure amb l'histria oficial).

 Transformacions .

Frzer t una habilitat cridada Henshin Nryoku (    ) que li permet canviar el seu cos entre 4 formes:

 Quarta forma ( 1   Dai ichi Keitai): baixa estatura, porta una espcie de cuirassa i casc orgnic amb 2 banyes que amb prou feines usa. Amb aquesta forma es desplaa a la seva metxa chair (cadira robtica) i sol usar un pitet d'armadura utilitzada per seu exrcit espacial igual com els Saiyajin. s la forma habitual d'en Frzer, per no la seva forma real.

 Tercera forma ( 2   Dai ni Keitai): alt, es distingeix a simple vista una gran hipertrfia muscular en la seva fisonomia, tenint ambdues banyes de major ample i llarg en posici recta sobre el seu cap. s molt semblant a la forma amb que arriba a la terra el Rei Cold.

 Segona forma ( 3   Dai san Keitai): el seu cos s'encorba i el seu cap es torna allargat a l'altura posterior del crani, molt semblant a les antigues escultures de faraons egipcis, eliminant les seves banyes. Aquesta forma no va ser emprada per gaire temps.

 Forma original ( 4   Dai yon Keitai): s la forma real d'en frzer. El seu cos s de color blanc, presentant zones de color morat com s el cas de l'abdomen, les espatlles i un sector superior del cap. Aquesta s la forma habitual d'en Coola (personatge no oficial). En la seva forma final, t la particularitat de poder incrementar la seva massa muscular exageradament en el moment que utilitzi mes del 70% del seu poder mxim. Usant del seu poder, la fora, la velocitat i la resistncia augmenta a nivells altssims, per consumeix molta energia el que fa que el poder disminua mentre aquest estava en aquest estat, aquest defecte va ser el que el porta a ser derrotat per Goku.

 Mecha Freeza: No es una nova forma. Simplement, desprs de ser derrotat per Goku a Namek, Frzer va ser reconstrut, per mitj de la tecnologia bio-mecnica de l'imperi de la seva famlia per tot i aix guanya fora.

 Pellcules . 
El moment en qu decideix destruir els Gerrers de l'espai es veu a la pellcula El Ultimo Combate. Li ho esmenta a les pellcules La Super Batalla, Els Millors Rivals i Estrella El Duel. T una breu intervenci en l'OVA El Plan Para Destruir A Els Saiyajins al costat del seu germ Coona i altres dolents com Turles i Slug, per no va suposar gran problema, sent derrotat fcilment. Tamb apareix a la pellcula Fusion dirigint un exrcit format per Paragus, Bojack i altres vells enemics de Goku.

 Enllaos externs . 

 Transformacions d'en Frzer ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195277" title="Sime Selga i Ubach" nonfiltered="920" processed="916" dbindex="80922">
Sime Selga i Ubach (Manresa, 1914) s un metge catal, especialitzat en pediatria. Estudi medicina a la Universitat de Barcelona (1931-1936) i comen a exercir la medicina al front d'Arag durant la guerra civil espanyola. En acabar el conflicte s'especialitz com a pediatra a l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i treball com a metge rural a Sant Feliu Sasserra i a l'hospital de Sant Joan de Du de Manresa. Es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i a les de 1984 per Convergncia i Uni, i en fou escollit diputat.

El 1994 es va fundar a iniciativa seva a Manresa l'Arxiu Histric de les Cincies de la Salut "Sime Selga i Ubach", creada a partir de la recollida complementria de revistes, bibliografia paramdica, de les obres no mdiques escrites per metges, i orles, diplomes i fotografies dels professionals. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu prestigi professional i a la forta vocaci de servei que s'ha reflectit no solament en el camp de la medicina, sin tamb en molts altres mbits de la vida social, cultural i poltica. 

 Obres .
 "El metge Cots", Ramon Cots i Escrigas (1857-1933), estudis de la Medicina emprica (1986);

 Enllaos externs .
 Entrevista al dr. Sime Selga;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195280" title="Bicameralitat" nonfiltered="921" processed="917" dbindex="80923">
 
La Bicameralitat s la prctica de tenir dos cmeres legislatives. En aquest sentit, un parlament bicameral s un parlament o congrs que posseeix dos cmeres: una Cambra baixa, generalment denominada "Cambra de Diputats" o "Congrs de Diputats", i una Cambra alta, habitualment anomenada Senat. 

Origens. 
Encara que els orgens de la bicameralitat poden remuntar-se fins a l'poca de l'Antiga Grcia i l'Imperi Rom, els parlaments bicamerals prpiament dits van aparixer a Europa durant l'edat mitjana, quan es va associar amb la representaci dels diferents estats d'un regne. 

Els fundadors dels Estats Units d'Amrica van rebutjar qualsevol noci de representaci separada per a una aristocrcia social, per van acceptar la creaci d'una bicameralitat on a la Cambra alta cada estat es troba igualment representat i a la Cambra baixa la representaci de cada estat era proporcional a la poblaci. 

Des d'aquell moment els estats federals han optat per la bicameralitat sobretot quan es necessita, en funci de les diferncies regionals, que cada regi o territori del pas es trobi suficientment representada. No obstant aix, l'antiga justificaci per a l'existncia d'una Cambra baixa es va mantenir en la idea d'una nova oportunitat per a una segona opini sobre els temes legislatius. 

Les relacions entre les dues cmeres varien. En alguns casos tenen iguals poders mentre que en unes altres una cambra s clarament superior. En els sistemes federals i presidencialistes es presenta majorment la igualtat de les cmeres. La supremacia d'una cambra es presenta en els sistemes de govern parlamentarista. 

Les diferents formes de bicameralitat. 
Federalisme. 
Alguns pasos com Austrlia, Argentina, Mxic, els Estats Units d'Amrica, ndia, Brasil i Alemanya, enllacen els seus sistemes bicamerals amb la seva estructura poltica federal. 

Aix, als Estats Units, Austrlia, Brasil i Mxic cada estat t un determinat nombre d'escons en la Cambra alta sense importar la poblaci que aqueix estat t. Aix es va fer per a assegurar que els estats ms petits no siguin superats pels ms populosos. En la Cambra baixa els escons es reparteixen basats nicament en la poblaci de cada estat. 

Bicameralitat aristocrtica. 
En alguns pasos la bicameralitat implica la juxtaposici d'elements democrtics i aristocrtics. L'exemple ms conegut s al Regne Unit, on la Cambra dels Lords representa un vestigi del sistema aristocrtic que alguna vegada va predominar en la poltica britnica mentre que la Cambra dels Comuns es troba composta per parlamentaris electes. 

Altres casos. 
Molts sistemes bicamerals no estan connectats ni amb el federalisme ni amb l'aristocrcia. En els pasos d'Amrica del Sud, el Jap, Frana, les Filipines o Irlanda domina el sistema bicameral, tot i ser estats unitaris. En pasos com aquests, la Cambra alta existeix nicament amb el propsit de fiscalitzar i, excepcionalment, vetar les decisions de la Cambra baixa. En general sn polticament iguals, exceptuant en l'elaboraci del pressupost nacional. El poder executiu ha de manar el projecte de pressupostos a la Cambra baixa i aquesta el discuteix i aprova en el seu primer trmit enviant-lo a la Cambra alta per a la seva revisi i posterior aprovaci. 

Vegeu tamb.
Unicameralitat;
Cambra alta;
Cambra baixa;
Corts Generals d'Espanya;
Congrs de Diputats;
Senat espanyol;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195283" title="Unicameralitat" nonfiltered="922" processed="918" dbindex="80924">
 
La Unicameralitat s la prctica de tenir un parlament o congrs compost d'una sola cambra parlamentria que desenvolupa el poder legislatiu. Usualment els pasos amb assemblees unicamerals sn petits i homogenis i consideren una Cambra alta com a innecessria. 

Els unicameralistes assenyalen que una cambra alta no t sentit en una democrcia sin que simplement es dedica a duplicar la participaci existent a la Cambra baixa. Argumenten, aix mateix, que les funcions d'una Cambra alta, com les de revisar un projecte de llei aprovat, poden ser dutes endavant per part de comissions parlamentries. 

En moltes situacions aquests Estats han tingut una segona cambra, abolida posteriorment, com s el cas de Nova Zelanda (abolida el 1951) o Dinamarca (abolida el 1953). Aix es pot deure al fet que la segona cambra obstrua el pas de la legislaci o per que es va provar que no tenia cap efecte efecte beneficis pel govern. 

Ocasionalment el terme unicameral s utilitzat en els pasos que van optar per un sistema bicameral, per a designar a una iniciativa, una votaci o un esdeveniment, que es produeix nicament en una de les cambres que componen el poder legislatiu. 

Vegeu tamb.
Bicameralitat;
Cambra alta;
Cambra baixa;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195287" title="Bagrades" nonfiltered="923" processed="919" dbindex="80925">
Bagrades (Bagradas) s el nom clssic del modern riu Medjerda a Tunsia.

Dona nom a tres importants batalles:

la primera anomenada batalla de les planes del Bagrades el 255 aC entre Marc Atili Rgul al front dels romans i Xantip pels cartaginesos, amb victria cartaginesa.
La segona el 239 aC entre el cartagins Amlcar Barca i els mercenaris rebels i els seus aliats nmides, amb victoria d'Amlcar;
La tercera el 24 d'agost del 49 aC entre Gai Curi, general de Juli Csar, i Atti Var el general pompei i el seu aliat el rei Juba I de Numdia, amb victoria dels pompeians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195289" title="Amlcar (219 aC)" nonfiltered="924" processed="920" dbindex="80926">
Amlcar fill de Gisc fou un militar cartagins que el 219 aC era governador de l'illa de Malta. El 218 aC va rendir l'illa amb la seva guarnici de dos mil homes, al cnsol rom Tiberi Semproni Llong I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195290" title="Amlcar (215 aC)" nonfiltered="925" processed="921" dbindex="80927">
Amlcar fill de Bomilcar (que probablement era el sufet Bomilcar) fou un general cartagins que operava a Hispnia el 215 aC juntament amb Asdrbal i Mag Barca els dos fills d'Amlcar Barca. Els tres militars estaven assetjant la ciutat d'Iliturgis quan Escipi va anar a la zona en ajut dels assetjats i tot i que el seu exercit era inferior, va derrotar totalment als cartaginesos i els va obligar a aixecar el setge. Polibi esmenta un Amlcar que fou comandant de la flota d'Asdrbal el 217 aC i que podria ser el mateix personatge, per no es gaire segur ja que el comandant de la flota d'Asdrbal aquell any 217 aC es anomenat Himilc per Tit Livi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195291" title="Sebasti Serrano Farrera" nonfiltered="926" processed="922" dbindex="80928">

Sebasti Serrano Farrera (Bellvs, Pla d'Urgell 1944) s un lingista catal. Estudi matemtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, i s'hi doctor amb una tesi sobre lingstica matemtica. Actualment  hi s catedrtic de lingstica general i de teoria de la comunicaci. El 1969 hi impart els primers cursos de semntica general i de lingstica matemtica de tot l'estat espanyol. Ha publicat molts estudis sobre semitica, lingstica general, potica, filosofia, teoria de la cincia i, sobretot, teoria de la comunicaci, i ha desenvolupat una reflexi lcida i original sobre les potencialitats de la comunicaci no verbal i la seva influncia en les relacions humanes. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment dna classes de Teoria de la comunicaci i Lingstica.

 Obres .
 Assaigs .
 Elementos de lingstica matemtica (1975);
 Lgica, lingstica y matemticas (1977);
 Literatura i teoria del coneixement (1978);
 Lingstica i qesti nacional (1979, premi Joan Fuster d'assaig 1978) ;
 Signes, llengua i cultura (1980, premi Xarxa d'assaig 1979);
 Comunicaci, Societat i Llenguatge (1993);
 Comunicaci, llenguatge i societat (1993);
 Cap a una lgica de la seducci (1996) ;
 Comprendre la comunicaci. El llibre del sexe, la poesia i l'empresa (1999);
 Comprendre la comunicaci (2000);
 El regal de la comunicaci (2003) ;
 L'instint de la seducci (2004);
 Novelles .
 La paradoxa (1985) ;
 Elogi de la passi pura (1990, premi Ramon Llull);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195293" title="Amlcar (210 aC)" nonfiltered="927" processed="923" dbindex="80929">
Amlcar fou un almirall cartagins que dirig la flota d'observaci que els cartaginesos van enviar a la Segona Guerra Pnica per vigilar els moviments romans a Siclia. Es probablement el mateix almirall Amlcar que el 210 aC va assolar les costes de Sardenya amb una flota de 40 vaixells; ms tard apareix a Cartago, dirigint el comandament naval, quan el teatre de la guerra es va traslladar a frica. Desprs de la derrota d'Asdrbal i Sifax per Escipi el 203 aC, Amlcar va atacar inesperadament a la flota romana que havia atracat a tica, i que esperava que seria sorpresa; per Escipi ja havia establert vigilncia i les dues forces es van enfrontar i Amlcar noms va poder capturar sis vaixells; en un segon atac encara va obtenir pitjor resultat. Ja no torna a ser esmentat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195294" title="Amlcar (205 aC)" nonfiltered="928" processed="924" dbindex="80930">
Amlcar fou un oficial cartagins de l'exrcit d'Annbal durant la Segona Guerra Pnica. El 215 aC fou enviat amb Hann al Bruttium on va aconseguir sotmetre la ciutat de Locris de la que fou nomenat governador, crrec en el que segons els romans fou cruel i culpable d'extorsi. Va conservar el govern fins el 205 aC quan la ciutadella fou sorpresa per Quint Plemini. Amlcar es va retirar a un altre fot de Locris i Annbal va avanar en ajut seu, per la inesperada arribada d'Escipi va obligar a Annbal a renunciar a acostar-se a Locris. Amlcar llavors va fugir del fort de nit amb els seus homes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195295" title="Amlcar (200 aC)" nonfiltered="929" processed="925" dbindex="80931">
Amlcar fou un general cartagins, que desprs de la derrota d'Asdrbal al Metaure (207 aC) va romandre a la Gllia Cisalpina (segons alguns relats es va quedar all per ordre de Mag quan aquest va sortir d'Itlia. 

El 200 aC els romans estaven  lliurant la guerra de Macednia i Amlcar va poder instigar una revolta entre els nsubres, bois i cenomans i algunes tribus lgurs. Amb un atac per sorpresa va ocupar la colnia de Placentia que va saquejar i cremar; desprs va assetjar Cremona que va resistir fins l'arribada del pretor Luci Furi que venia amb un exrcit des de Ariminium. 

A la batalla que es va lliurar prop de Cremona els gals foren derrotats i el mateix Amlcar va morir segons alguns relats i segons altres va poder fugir i va continuar la lluita fins que fou fet presoner el 197 aC en la gran batalla al riu Mincius en la que els nsubres foren derrotats pel cnsol Marc Corneli Cetege I; Tit Livi diu que va participar a la celebraci del triomf d'aquest cnsol. 

Com que els seus actes no tenien el suport legal del govern de Cartago, a petici de Roma els cartaginesos el van condemnar en absncia a desterrament i confiscaci de la seva propietat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195296" title="Amlcar el Samnita" nonfiltered="930" processed="926" dbindex="80932">
Amlcar el Samnita fou un poltic cartagins. L'origen del seu renom no s conegut. Fou un dels lders del partit democrtic a Cartago durant les dissensions que van dividir al pas desprs de la Segona Guerra Pnica, i un dels que va instigar a Cartal d'atacar les tropes de Masinissa I. 

El 151 aC els demcrates van expulsar de la ciutat a tots els que sospitaven que eren favorables al rei nmida, i aquest va enviar als seus fills Gulussa i Micipsa per demanar la restauraci dels exiliats, per no van tenir xit i ni tan sols foren admesos a la ciutat; quan es retiraven foren atacats pels cartaginesos i la comitiva de Gulussa fou massacrada en la seva major part encara que el mateix Gulussa es va poder escapar per poc. 

Aquest ultratge va portar a la guerra amb Masinissa I i de retruc a la tercera guerra pnica. Poc desprs la pressi romana va obligar a prendre mesures desesperades al nou govern cartagins que per acontentar a Roma va desterrar a Asdrbal, Cartal i probablement Amlcar, caps del partit de la guerra, sense aconseguir pas per aix res positiu dels romans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195297" title="Amlcar (149 aC)" nonfiltered="931" processed="927" dbindex="80933">
Amlcar fou un ambaixador cartagins que fou enviat a Roma al comenar la tercera guerra pnica el 149 aC; va rebre plens poders per actuar com fos necessari per aturar el perill que la guerra suposava per Cartago. Quan va arribar el decret de guerra del senat ja havia estat promulgat i va decidir que no podia fer res ms que sotmetre's; va oferir la submissi incondicional de Cartago a Roma, i el senat rom va exigir 300 hostatges com a proba de sinceritat; Amlcar va tornar a Cartago amb la petici, que mai es va fer efectiva.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195298" title="Hampsicora" nonfiltered="932" processed="928" dbindex="80934">
Hampsicora fou un cap sard que desprs de la batalla de Cannes (216 aC) va entrar en negociacions secretes amb Annbal al que va convidar a enviar una fora a l'illa. Annbal va enviar a sdrubal el Calb amb una flota i un exrcit.

Abans d'arribar, mentre Hampsicora era a l'interior de l'illa reclutant forces per una revolta, el seu fill Hiostus es va deixar portar a un enfrontament amb els romans dirigits pel pretor Tit Manli en el qual fou derrotat i les seves forces dispersades.

L'arribada d'sdrubal va canviar la situaci i el cap cartagins i Hampsicora van reunir les seves forces i van avanar cap a Caralis (Cller) la capital provincial on Manli els va presentar batalla. Manli va obtenir una victria completa i Hostius va morir; Hampiscora es va poder escapar per en assabentar-se de la mort del seu fill es va sucidar (estiu del 215 aC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195299" title="Rom Sol i Clot" nonfiltered="933" processed="929" dbindex="80935">
Rom Sol i Clot s un advocat i estudis catal. s autor de diverses monografies de caire histric i de divulgaci local que ha publicat, en estreta collaboraci amb la seva esposa, Carme Torres i Graell. La seva nodrida biblioteca i l'arxiu especialitzat en publicacions peridiques i documentaci diversa dels segles XIX i XX sempre han estat oberts, des de Lleida, a la consulta pblica, de manera desinteressada i amb una gran voluntat de servei, ra per la qual li fou atorgada el 2003 la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Lleida i el fet nacional catal (1878-1911) (1978);
 Quatre poltics lleidatans (1987);
 Lleida en el temps de la Mancomunitat de Catalunya: (1913-1924) (1989);
 El pont de Lleida: una histria en imatges (1993);
 La mare Esperana Gonzlez i la dona marginada (1995);
 Els Camps Elisis de Lleida, 1864-1938 (1996);
 Crnica histrica de la parrquia de la Mare de Du del Pilar de Lleida (1973-2003) (2003);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195300" title="Henri de Massue" nonfiltered="934" processed="930" dbindex="80936">


Henri de Massue, Marques de Ruvigny, desprs el Comte de Galway (el 9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francs i diplomtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successi Espanyola.

Massue va nixer a Pars. Era fill del 1er Marques de Ruvigny, un diplomtic francs distingit, i un parent de Rachel, l'esposa o la dona de Lord Guillem Russell. Com a soldat va servir al exrcit francs baix les ordres de Turenne, que pens extremadament en ell. Probablement degut a les seues unions angleses fou seleccionat al 1678 per Llus XIV de Frana per a realitzar les negociacions secretes per a un contacte amb Carles II, una missi difcil que execut amb gran habilitat. Succe al seu pare com general dels Hugonots, i va rebutjar l'oferta de Llus, a la revocaci de l'Edicte de Nantes, a retenir-lo en aquella ocupaci. En 1690, havent entrat a l'exili junt als Hugonots, pas a incorporar-se al servici de Guillem III d'Anglaterra com a un general principal, perdent amb aix els seus estats francesos.

Guerra dels Nou Anys.
Al juliol de 1691 s disting a la batalla de Aughrim, i al 1692 pass a la seua volta a ser comandant principal a Irlanda. En novembre d'aquell any fou nomenat Vescomte Galway i Bar Portarlington, i va rebre una subvenci gran d'estats perduts a Irlanda. En 1693 lluit a la batalla de Neerwinden i va ser ferit. A 1694, amb rang de tinent-general, l'enviaren per comandar una fora anglesa a assistir al Duc de Berza de Savoia contra els francesos, i al mateix temps alleujar la pressi sota Vaudois. El 1695, amb Berza de Savoia canviada de jaqueta, la pennsula italiana fou neutralitzada, i la fora de Galway fou retirada als Pasos Baixos. A partir de 1697 fins a 1701, un perode crtic de la historia irlandesa, el Comte de Galway controlava els assumptes irlandesos com Lord Justicia d'Irlanda. 

Guerra de Successi Espanyola.
Desprs de que passs alguns anys en el retir, fou designat el 1704 per a dirigir les forces aliades a Regne de Portugal, un post que va sostenir amb honor i xit fins a la Batalla d'Almansa al 1707, a la que com Comte de Galway, no obstant de la cura i habilitat per la seua prpia part, fou derrotat amb decisi per el Duc de Berwick. El seu ajudant de camp era Hctor Francois Chataigner de Cramah, fill de Jacques de Belrieu, Bar de Virazel.

Galway reun un exrcit fresc a males penes, i, encara malalt, va tornat a nombrar a la seua ordre pel govern de casa. Desprs de participar en una campanya ms, i distingir-se a si mateix per la seua valentia personal en acci, s retir de la vida activa. 

El seu ltim servici fou donat a 1715, quan li enviaren com a un dels Lords de Justcia a Irlanda durant la insurrecci Jacobita. Quan la major part de la seva propietat a Irlanda havia sigut restaurada als seus antics propietaris, i tots els seus estats francesos havien sigut molt abans perduts, el parlament li vot pensions que ascendien a 1.500 lliures per any. El Marques de Ruvigny mor fadr. La noblesa irlandesa va morir amb ell, per no el marquesat francs.

Referncies.
 Este article incorpora la traducci adaptada de l'Enciclopedia Britannica onzena Edici, una publicaci ara a l'esfera del domini pblic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195301" title="Joan Antoni Solans Huguet" nonfiltered="935" processed="931" dbindex="80937">
Joan Antoni Solans Huguet (Barcelona 1941) s un arquitecte catal. Es llicenci a la Universitat de Barcelona el 1965. Dedicat essencialment a l'urbanisme, fou director dels treballs del Pla general metropolit de Barcelona, i entre 1977-80 fou delegat de Serveis d'Urbanisme a l'ajuntament de Barcelona. Entre 1980 i 1997 fou director general d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i vicepresident de l'Institut Catal del Sl.  Les seves aportacions teriques i la seva experincia docent han influt les noves generacions d'urbanistes. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi i des del 2005 s membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Joan Antoni Solans Huguet de l'IEC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195304" title="Ko Tazawa" nonfiltered="936" processed="932" dbindex="80938">
Ko Tazawa (Yokohama, Jap, 1953) s un catalanfil i traductor japons. Es va doctorar en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. s Catedrtic del Departament d'Estudis Interculturals de la Universitat Hosei, Tquio. Durant l any 2006-2007 treballa com a investigador visitant a la Dublin City University a Dubln, Irlanda. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2003.

Ha tradut al japons Cam de sirga (1990), Pell freda i una antologia de contes amb textos de Quim Monz, Montserrat Roig, Joan Perucho, Sergi Pmies, Manuel de Pedrolo i altres. El 2007 s'ha publicat la versi completa de Tirant lo blanc en japons per l'editorial Iwanami i amb el suport de l'Institut Ramon Llull.

 Obres (selecci) .
             (Introducci a la Gramtica Catalana), Daigakushorin (    ), (1991);
 50 preguntes i respostes sobre Catalunya (            ), Shinchosha (   ), (1992) ;
 Catalunya i un japons, La Campana, (1993) ;
 Breu Histria de Catalunya (2000);
 Cartes a Yu i Kei, La Campana, (1995);
 En Yu i en Kei tornen al Jap, La Galera, (2005);
 La cuina japonesa a catalunya, Columna Edicions, (2000);
              (Diccionari Japons - Catal), Daigakushorin (    ), (2007);
           (Diccionari Catal - Japons), Daigakushorin (    ), (2002);

 Traduccions (selecci) .
            (Tirant Lo Blanc), Joanot Martorell, Iwanamishoten (    ), (2007);
              (Histria i Cultura de Catalunya), M. C. Zimmermann, M.-C. Zimmermann, Hakusuisha (   ), (2006);
      (La Pell Freda), Albert Sanchez Pinyol, Chuokoron-Shinsha (      ), (2005);
      (Cam de Sirga), Jess Moncada, Gendaikikakushitu (     ), (1999);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195306" title="Masafi" nonfiltered="937" processed="933" dbindex="80939">
Masafi (Aigua clara) s una ciutat de Fujairah als Emirats rabs Units, al peu de les muntanyes Hadjar que destaca com a nus de comunicacions ja que s el lloc on la carretera que ve de les ciutats de la costa s desvia al sud-est cap a (ciutat)|Fujairah i al nord-est cap a Diba. T nombroses fonts que permeten els cultius. 

Els divendres s'hi celebra un mercat de productes vegetals i fruites, plantes, catifes, caramels, moresc, joguines i cermiques i encara que les fruites son importades molts vegetals i altres productes sn de producci local i la cermica est basada en els models locals. 

El districte fou disputat entre Ras al-Khaimah i Fujairah i finalment dos teros van quedar pel darrer emirat. Darrerament es va produir un incident quan es va construir un edifici que va rebassar els lmits territorials cap a l'altra emirat i el govern federal va haver de fer-se crrec de la construcci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195308" title="Quidfa" nonfiltered="938" processed="934" dbindex="80940">
Quidfa s una vila de l'emirat de Fujairah als Emirats rabs Units, a 18 km al nord de Fujairah, a la costa del golf d'Oman. En aquest lloc es va trobar una tomba comunitria de l'edat de ferro (vers 500 aC) que fou excavada entre 1986 i 1987 i es van trobar armes de bronze, pots i cermiques, joies, caixes i tasses que es poden veure al Museu de la ciutat de Fujairah.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195310" title="Nria Tortras i Planas" nonfiltered="939" processed="935" dbindex="80941">
Nria Tortras i Planas (Barcelona 1926) s una escultora catalana. Estudi a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Joan Rebull. Expos individualment des del 1968 i participa regularment en certmens i exposicions collectives. La seva obra s amarada de sentiment mediterrani, amb clares reminiscncies dels clssics grecs i egipcis. Ha obtingut el premi Ciutat de Barcelona el 1974. 

Ha fet a Barcelona els monuments a les Colles de Sant Medir (1969), a Walt Disney (1969), a Charlot (1972) i a la Mtua Escolar Blanquerna (1998), i, a Palma de Mallorca, el de Walt Disney (1969). Tamb ha fet imatgeria religiosa al frontis de l'abadia de Montserrat i al Temple Expiatori de la Sagrada Famlia. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195311" title="Bithna" nonfiltered="940" processed="936" dbindex="80942">
Bithna s una ciutat de Fujairah als Emirats rabs Units, a pocs km de la capital, a la plana situada al sud-oest, a la riba sud del wadi Ham , abans d'arribar a les muntanyes Hadjar. S'hi va trobar una tomba megaltica del segon millenni aC, perode de Wadi Suq, desprs reutilitzada en el primer millenni aC. Tamb hi ha un gran castell o fort islmic que dominava un estratgic pas al Wadi Ham, una de les principals rutes entre l'est i l'oest de les muntanyes Hadjar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195317" title="Jaume Vallcorba i Plana" nonfiltered="941" processed="937" dbindex="80943">
Jaume Vallcorba Plana (Tarragona, 1949) s filleg i editor. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Autnoma de Barcelona, i es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Josep Maria Junoy. Ha estat professor de literatura de la Universitat de Bordeus, l Estudi General de Lleida (germen de l'actual Universitat de Lleida), la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Va deixar l ensenyament universitari el 2004. s acadmic numerari de la Reial Acadmia de Doctors de Catalunya. Estudis de l esttica i la literatura medievals i de l avantguarda. Va fundar l editorial Quaderns Crema el 1979 i Acantilado el 1999. Dirigeix totes dues editorials des de la seva fundaci. Ha rebut diversos premis i condecoracions: la Medalla d Or del FAD (2001), el Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial concedit pel Ministerio de Cultura (2002), la Medalla d Or al mrit cultural de l Ajuntament de Barcelona (2004) i el Gran Orde al Mrit Cultural concedit per la Repblica de Polnia (2005). Ha publicat numerosos estudis sobre esttica i literatura. S ha ocupat, per encrrec directe del poeta, de l edici de l obra potica de J.V. Foix. Tamb ha publicat l'edici crtica de la poesia de Josep Maria Junoy.

s fill de Jaume Vallcorba i Rocosa.

 Obres escollides.
 Assaig .
 J. M. Junoy, Obra potica, (1984);
 Pintors i poetes cubistes i futuristes: una teoria de la primera avantguarda, (1986);
 J. V. Foix, edici de la seva poesia, (1983-1997);
 Las  vanguardias  europeas: cubismo, futurismo y nunismo, (1995);
 Lectura de la Chanson de Roland. Presentaci de Mart de Riquer, 1986);
 Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la histria d una esttica, (1995);
 J. V. Foix, investigador en poesia, (2002);
 lbum Manolo Hugu (en collaboraci amb Artur Ramon), (2005);
 Son nou de flors els rams li renc, (2005);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195320" title="Otto Lasch" nonfiltered="942" processed="938" dbindex="80944">
Otto Lasch (25 de juny de 1893   29 d'abril de 1971) va ser un oficial alemany d'alt rang durant la Segona Guerra Mundial.

Nascut a Ple, actual Pszczyna, llavors Prssia i avui Polnia. Al 1919 es cas amb Lisette Wrobel. Arrib a General al 1942, i el 28 de gener de 1945 va ser designat comandant de la ciutat de Knigsberg, a la Prssia Oriental. Aquesta plaa era un important basti defensiu medieval, i va ser la primera capital alemanya conquerida per l'Exrcit Roig durant la guerra. Per preparar-se per l'atac, es cre un cintur defensiu de 53 kilometres al voltant de la ciutat, lliurant-se ferotges combats entre gener i abril de 1945, desprs del setge i la batalla per la ciutat per l'Exrcit Roig

Allat de la resta de les tropes alemanyes, Lasch deman autoritzaci per rendir-se el 7 d'abril, petici denegada per Hitler. Tot i aix, Lasch acab rendint-se als sovitics el 9. Quan Hitler se n'assabent, orden la seva execuci immediata, que no es pogu portar a terme perqu Lasch estava captiu en mans sovitiques. No obstant aix, la seva famlia va ser arrestada per les autoritats nazis.

El General Otto Lasch va ser alliberat a l'octubre de 1955 i mor a Bonn al 1971

 Promocions .
 Cadet (Fhnrich) (22 de Mar de 1914);
 Tinent de 2 (Leutnant) (07 d'Agost de 1914);
 Tinent (Oberleutnant) (22 de Mar de 1918);
 Tinent de Policia (Polizei-Oberleutnant) (01 de gener de 1920);
 Capit de Policia (Polizei-Hauptmann) (01 d'Abril de 1921);
 Major de Policia (Polizei-Major) (06 de Novembre de 1933);
 Major (Major) (15 d'Octubre de 1935);
 Tinent Coronel (Oberstleutnant) (01 de gener de 1937);
 Coronel (Oberst) (01 Desembre de 1939);
 Major General (Generalmajor) (01 d'Agost de 1942);
 Tinent General (Generalleutnant) (01 d'Abril de 1943);
 General d'Infanteria (General der Infanterie) (09 de Novembre de 1943);
 
 Carrera.
 Entra a l'Exrcit (27 de mar de 1913);
 Fahnenjunker al 2n Jger-Battalion (27 de mar de 1913   2 d'agost de 1914);
 Cap de Companyia al 2n Jger-Battalion (2 d'agost de 1914   Novembre de 1914);
 Ferit, a l'hospital (novembre 1914-1945);
 Adjunt al 2n Jger-Battalion (1915);
 Observador al 52 Batall de Vol (1915-1920);
 Transferit a la Policia (1 de gener de 1920);
 Amb la Policia a Kyck (1920   1924);
 Amb l'Administraci de Policia a Magdeburg (1924-1927);
 A l'escola de policia de Sensburg (1927-1934);
 Oficial en Cap d'Intelligncia de Breslau;
 Transferit a l'Exrcit (15 d'octubre de 1935);
 Amb l'Estat Major del 45 Regiment d'Infanteria (15 d'octubre de 1935   1 d'octubre de 1936);
 Comandant del III Batall del 3r Regiment d'Infanteria (1 d'octubre de 1936   26 d'octubre de 1939);
 Comandant del 43 Regiment d'Infanteria (26 d'octubre de 1939   12 de setembre de 1942);
 A la Reserva (12 de setembre de 1942   27 de setembre de 1942);
 Comandant de la 217 Divisi d'Infanteria (27 de setembre de 1942   octubre de 1943);
 Comandant de la 349 Divisi d'Infanteria (20 de Novembre de 1943   1 de setembre de 1944);
 Comandant del LXIV Cos d'Exrcits (1 de setembre de 1944   1 de Novembre de 1944);
 Comandant General del I Reempla de Cos d'Exrcit i Comandant al 1r Districte Militar (novembre 1944   9 d'abril de 1945);
 Comandant de la Fortalesa de Knigsberg (28 de gener de 1945   9 d'abril de 1945);
 Captiu dels Sovitics (9 d'abril de 1945   8 d'octubre de 1955);
 Llicenciat de l'Exrcit (8 d'octubre de 1955);

 Condecoracions.
 Creu  de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure ;
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe;
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe;
 Creu d'Honor dels Combatents de 1914-18;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42;
 Creu dels 25 anys de Servei a la Wehrmacht;
 Medalla dels 12 anys de Servei a la Wehrmacht;
 Butllet de la Wehrmacht: 01.07.1941; 02.07.1942; 12.04.1945;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195321" title="Creu de Cavaller de la Creu de Ferro" nonfiltered="943" processed="939" dbindex="80945">
 

La Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (Alemany: Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes, o sovint simplement Ritterkreuz era una condecoraci de l'Alemanya Nazi i reconeixia l'extrema valentia al camp de batalla o el lideratge militar extraordinari durant el perode del Tercer Reich.

Prerequisits.
Per optat a la Creu de Cavaller, un soldat havia de posseir la Creu de Ferro 1939 de 1 Classe, si b va haver algun cas en que es van concedir les dues de manera conjunta.

Els comandants d'unitat tamb la podien rebre per una conducta exemplar amb la seva unitat de manera individual. Els comandants de submarins la podien rebre desprs d'enfonsar 100.000 tones, i els pilots de la Luftwaffe la podien rebre desprs d'obtenir 20 punts (1 punt per abatre un avi d'un nic motor, 2 punts per abatre avions de 2 motors, i 3 per avions de 4 motors; tots els punts es doblaven si era de nit).

Va ser atorgada entre 1939 a 1945, i els requisits van anar augmentant a mida que la guerra avanava.

 Graus .
La Creu de Cavaller estava dividida en cinc graus, excloent la Gran Creu de la Creu de Ferro:

 Creu de Cavaller (Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes).

La Creu de Cavaller de la Creu de Ferro est basada en la promulgaci del Verordnung ber die Erneuerung des Eisernen Kreuzes (Reglament de la Renovaci de la Creu de Ferro) de l'1 de setembre de 1939:

Regulaci de la Renovaci de la Creu de Ferro 
Article 1

La Creu de Ferro s'atorgar en els segents graus i ordre:
 Creu de Ferro de 2 Classe (Eiserne Kreuz 2. Klasse);
 Creu de Ferro de 1 Classe (Eiserne Kreuz 1. Klasse);
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes);
 Gran Creu de la Creu de Ferro (Grokreuz des Eisernen Kreuzes);

Article 2

La Creu de Ferro s'atorga exclusivament per valentia davant l'enemic i pels mrits excellents al comandar tropes. La concessi d'una classe superior ha de ser precedida per la concessi de totes les classes precedents.

Article 3

Em reservo a mi mateix la potestat d'atorgar la Gran Creu de la Creu de Ferro per les accions superiors que influeixin decisivament en el curs de la guerra

Article 4

La 2 Classe i la 1 Classe tenen la mateixa mida i forma que les versions anteriors, amb l'excepci de que a l'anvers hi figura l'esvstica i la data 1939

La 2 classe es llueix en una cinta negre-blanc-vermell al forat del bot, la 1 classe sense cinta sobre el costat esquerra del pit.

La Creu de Cavaller t una mida major que la Creu de Ferro de 1 classe i es llueix al voltant del coll, amb una cinta negre-blanc-vermell.

La Gran Creu mesura aproximadament el doble de la mida de la Creu de Ferro de 1 classe, t la vora daurada (enlloc de platejada) classe i es llueix al voltant del coll, amb una cinta negre-blanc-vermell.

Article 5

En cas de que el receptor ja tingui una o les dues classes de la Creu de Ferro de la Guerra Mundial, llavors, enlloc d'una segona creu se li atorgar una barra de la Creu de Ferro de 1918 lluint l'emblema nacional i la data 1939; en cas de la 2 classe, la barra es llueix sobre el gal, en cas de la 1 classe sobre la Creu.

Article 6

El receptor rep un certificat de la concessi. 

Article 7

La Creu de Ferro ha de ser retinguda com heretat pels hereus del receptor desprs del seu trasps.

Article 8
El processament de les concessions sn atorgades pel Comandament Suprem de les Forces Armades, d'acord amb el Ministre d'Estat i el Cap de la Cancelleria Presidencial.

Berln, 1 de setembre de 1939

Der FhrerAdolf Hitler
Cap del Comandament Suprem de les Forces ArmadesWilhelm Keitel

Ministre de l'InteriorDr. Wilhelm Frick

Ministre d'Estat i Cap de la Cancelleria del Fhrer i Canceller del Reich  Otto Meiner

Creu de Cavaller amb Fulles de Roure (mit Eichenlaub).


Basat en la promulgaci del Reichsgesetzblatt I S. 849 del 3 de juny de 1940, on es modificaven els articles 1 i 4:

Article 1
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure;

Article 4

Les Fulles de Roure de la Creu de Ferro estan formades per 3 fulles de roure platejades afegides a la cinta.

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases (mit Eichenlaub und Schwertern).


Basat en la promulgaci del Reichsgesetzblatt I S. 613del 28 de setembre de 1941, on es tornaven a augmentar els articles 1 i 4:

Article 1
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases;
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants;

Article 4

Les Fulles de Roure i Espases consisteixen en dues espases creuades sota les 3 fulles de roure  En cas de Fulles de Roure i Espases i Diamants les 3 fulles de roure i els punys de les espases estan enjoiats amb Diamants.

 Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, Espases i Diamants (mit Eichenlaub, Schwertern und Brillianten).


Tamb basat en la promulgaci del Reichsgesetzblatt I S. 613del 28 de setembre de 1941

 Guanyadors de la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure, Espases i Diamants .
Pilots.
Coronel (Oberst) Werner Mlders (15 de juliol de 1941);
Major General (Generalleutnant) Adolf Galland (28 de febrer de 1942);
Coronel (Oberst) Gordon Gollob (3 d'agost de 1942);
Capitn (Hauptmann) Hans-Joachim Marseille (3 de setembre de 1942);
Coronel (Oberst) Hermann Graf (16 de setembre de 1942);
Major Walter Nowotny (19 d'octubre de 1943);
Coronel (Oberst) Helmut Lent (7 de juliol de 1944);
Major Erich Hartmann (8 d'agost de 1944);
Major Heinz-Wolfgang Schnaufer (14 d'octubre de 1944);
Coronel (Oberst) Hans-Ulrich Rudel (Diamants: 29 de mar de 1944, Fulles de Roure Daurades: 1 de gener de 1945);

Capitans de submar .
Capit (Kapitn zur See) Wolfgang Lth (11 d'agost de 1943);
Comandant (Fregattenkapitn) Albrecht Brandi (21 de novembre de 1944);

Mariscals.
Erwin Rommel (11 de mar de 1943);
Albert Kesselring (9 de juliol de 1944);
Walter Model (17 d'agost de  1944);
Ferdinand Schrner (1 de gener de 1945);

Generals i Oficials d'Estat Major.
 Generalmajor Adelbert Schulz (9 de gener de 1944);
 SS-Obergruppenfhrer Herbert Otto Gille (9 de setembre de 1944);
 General der Fallschirmtruppe Hermann-Bernhard Ramcke (9 de setembre de 1944);
 Generalleutnant Theodor Tolsdorff (18 de mar de 1945);
 Generalleutnant Dr. Karl Mauss, DDS (5 d'abril de 1945);
 General der Panzertruppe Dietrich von Saucken (8 de maig de 1945);
 General der Panzertruppe Hermann Balck (3 d'agost de 1944);
 General der Panzertruppe Hasso von Manteuffel (18 de febrer de 1945);
 Generalleutnant) Hyazinth Graf Strachwitz (15 d'abril de 1944);
 SS-Oberstgruppenfhrer Josef "Sepp" Dietrich (6 d'agost de 1944);
 Generaloberst Hans-Valentin Hube (20 d'abril de 1944);

 Creu de Cavaller amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants (mit Goldenem Eichenlaub, Schwertern und Brillianten).



Basat en la promulgaci del Reichsgesetzblatt 1945 I S. 11 del 29 de desembre de 1944, on es tornaven a augmentar els articles 1, 2 i 4:

Article 1
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants;

Article 2

La Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants noms es podr atorgar 12 vegades, per honorar davant del poble alemany els combatents de ms xit, que hagin rebut tots els graus de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

Article 4

En el cas de les Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants, les 3 fulles de roure i les espases estaran fetes d'or, i igualment enjoiades amb diamants.

Receptors.

En total, s'atorgaren 7.318 Creus de Cavaller, per noms 882 van rebre les Fulles de Roure (a ms de 8 no alemanys), i 159 reberen les Fulles de Roure i les Espases (a ms d'un receptor honorfic, l'Almirall japons Isoroku Yamamoto). Noms 27 homes reberen els Diamants (3 mariscals de camp, 10 generals, 3 coronels, 9 asos de l'aviaci i 2 capitans de submar) i Hans-Ulrich Rudel va ser l'nic receptor de la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants.

Entre els oficials que participaren al complot per assassinar a Hitler del 20 de juliol de 1944 havien 13 receptors de la Creu de Cavaller. 711 receptors de la Creu de Cavaller desprs serviren al Bundeswehr, amb 114 d'ells arribant al rang de general. 

Distribuci per servei .




 Llei sobre Ttols, Ordes i Signes Honorfics .

La Llei alemanya sobre Ttols, Ordes i Signes Honorfics (alemany: Gesetz ber Titel, Orden und Ehrenzeichen) regula l0s de la Creu de Cavaller en l'Alemanya posterior a la Segona Guerra Mundial. El motiu s que la llei alemanya prohibeix l'exhibici de l'esvstica, per la qual cosa el 26 de juliol de 1957 el govern de la Repblica Federal d'Alemanya autoritz reemplaar l'esvstica central per un manat de fulles de roure, similar al que lluen les creus de ferro de 1813, 1870 i 1914, que podia ser lluda pels receptors de la Creu de Ferro de la Segona Guerra Mundial.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195322" title="Barcelona (revista)" nonfiltered="944" processed="940" dbindex="80946">
Barcelona s una revista quinzenal argentina en format de diari de carcter pardic. Emula els punts baixos de la premsa argentina mitjanant notcies falses que han arribat a provocar queixes i amenaces per part de la gent a causa del seu estil cru, irnic, cid i ple d'humor negre.

Aquest fou el cas del nmero 88, publicat el 4 d'agost de 2006, en qu apareixia a la primera plana la foto de Condoleeza Rice amb Ehud Olmert i un titular de mida exagerada dient: "TOLERANCIA: Una negra y un judo deciden el destino de la humanidad" (en catal: "TOLERNCIA: Una negra i un jueu decideixen el dest de la humanitat"). Aquest nmero va provocar que ms de mil persones, jueus argentins i israelians, enviessin cartes de protesta a la redacci de la revista. En un altre nmero posterior, el titular deia "ABORTO, Cada vez ms monglicas se dejaran violar amparndose en la ley blanda" ("AVORTAMENT, Cada cop ms mongliques es deixarien violar emparant-se en la llei tova") per ironitzar sobre les postures anti-avortament en un cas d'una discapacitada mental que havia estat violada i havia quedat embarassada a conseqncia de l'abs.

Barcelona es va inspirar en la revista francesa Charlie Hebdo d'estil humorstic semblant, i se l'ha comparat tamb amb la revista nord-americana The Onion, encara que els redactors no coneixien l'existncia d'aquesta ltima abans del llanament de Barcelona, el primer nmero de la qual va sortir als carrers el 15 d'abril de 2004.

La idea havia estat plantejada l'any 2002, poca d'una forta crisi econmica a Argentina d'on la gent emigrava cap a pasos com Itlia o Espanya, especialment a la ciutat de Barcelona. Precisament el ttol de la revista s una pardia de l'eslgan del diari Clarn "Un toque de atencin para la solucin argentina de los problemas argentinos" ("Un toc d'atenci per a la soluci argentina dels problemes argentins"), ja que en el cas de la revista s "Barcelona: Una solucin europea a los problemas de los argentinos" ("Barcelona: una soluci europea als problemes dels argentins"). Degut a problemes econmics no van poder llanar el diari fins al cap d'uns quants anys desprs de forma independent a 2,90 pesos, exceptuant un perode entre setembre de 2003 i maig de 2004 en el que apareixia de forma gratuta com a suplement de la Revista TXT. Actualment el seu preu s de 3,40 pesos i t una difusi de 9.000 exemplars a la ciutat de Buenos Aires, i 6000 per a l'interior del pas.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la revista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195325" title="Adelbert von Chamisso" nonfiltered="945" processed="941" dbindex="80947">
Adelbert von Chamisso, nascut Louis Charles Adlade de Chamissot (Castell de Boncourt, Xampanya, 30 de gener de 1781 - Berln, 21 d'agost de 1838) va ser un poeta i botnic alemany d'origen francs.

Va emigrar amb els seus pares fugint de la Revoluci Francesa, intallant-se a Berln. L'any 1796, el jove Chamisso va esdevenir patge de la reina. El 1798 va entrar com abanderat en un regiment d'infanteria prussi.

Tot i que la seua famlia havia estat autoritzada a tornar a Frana, Chamisso va estimar-se ms romandre a Alemanya per continuar-hi la seua carrera militar. Encara que havia rebut una feble educaci, va consagrar el seu temps de lleure a estudiar. Amb Karl August Varnhagen von Ense (1785-1858), va fundar l'any 1803 el Berliner Musenalmanach, publicaci en la qual va donar a conixer els seus primers poemes. Per l'empresa aviat va fer fallida i va haver de ser interrompuda a causa de la guerra de 1806. Tot i ax, l'experincia havia servit per a fer-se conegut entre els cercles literaris.

L'any 1801 va assolir el grau de lloctinent i, el 1805 va traslladar-se a Hameln amb el seu regiment. Va ser testimoni de la capitulaci de l'exrcit prussi l'any segent. Alliberat sota paraula, va viatjar a Frana. Com els seus pares havien mort, va tornar a Berln a la tardor de 1807. Va abandonar l'exrcit a principis de l'any segent. Sense casa ni treball, desillusionat i descoratjat, va viure a Berln fins l'any 1810, quan, grcies a la intervenci d'un vell amic de la famlia, va tornar a Frana desprs de la pau de Tilsitt, i va obtenir treball com a professor de l'institut de La Roche sur Yon (aleshores anomenada Napolon-Vende).

Va freqentar el cercle de Madame de Stal i va seguir-la al seu exili a Coppet, Sussa. Ac es va consagrar a la botnica, romanent-hi dos anys. L'any 1812 va tornar a Berln, on va continuar les seues recerques cientfiques. Durant l'estiu de l'agitat any de 1813, va escriure la novella Peter Schlemihl, la seua obra ms clebre, en la qual narra la histria d'un home que ha perdut la seua ombra i que recorre el mn per a retrobar-la. La novella va ser traduda rpidament a diverses llenges. Chamisso la va escriure per divertir-se i entretenir els fills del seu amic Ferdinand Hitzig (1807-1875).

L'any 1815 es va embarcar com a botnic en el vaixell rus Rurik, comandat per Otto von Kotzebue (1787-1846), fill de l'escriptor August von Kotzebue (1761-1819). El Rurik va iniciar un viatge cientfic al voltant del mn, i Chamisso en va redactar la memria, publicant el seu diari del viatge l'any 1821 amb el ttol Tagebuch.

Al seu retorn, l'any 1818, va obtenir treball com a conservador del jard botnic de Berln i va ingressar com a membre de l'Acadmica de Cincies de la ciutat. Va casar-se l'any 1820.

Chamisso va retrobar-se amb la poesia als 48 anys. El 1829, en collaboraci amb Gustav Schwab (1792-1850), i posteriorment, a partir de 1832 amb Franz von Gaudy (1800-1840), va ressuscitar el Deutsche Musenalmanach, on publicaria els seus nous poemes.  Les seues Obres, la major part en alemany, tracten el gneres ms diversos : botnica, lingstica, novella, poesia; havent gaudit de gran xit a Alemanya. En la seua poesia regna un sentiment de tristesa que sembla nixer de l'allunyament de la seua terra nadiua.

L'obra cientfica de Chamisso s menys important. Cal destacar princiopalment Bemerkungen und Ansichten, que va aparixer incompleta a l Entdeckungsreise d'O. von Kotzebue (Weimar, 1821) i desprs en versi integral a Gesammelte Werke de Chamisso (1836). bersicht der nutzbarsten und schdlichsten Gewchse in Norddeutschland (1829) s una obra de bona reputaci per la qualitat del tractament. La seua obra ms important en aquest captol de la seua producci, en collaboraci amb Diederich Franz Leonhard von Schlechtendal (1794-1866), s la descripci dels principals arbres de Mxic (1830-1831). En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Cham.

Sens dubte s la seua obra potica la que ha fet clebre a l'autor. El seu cicle de poemes Frauenliebe und -leben (L'amor i la vida d'una dona) (1830), musicat per Robert Schumann (opus 42), s particularment celebrat. Cal assenyalar tamb Schloss Boncourt i Salas y Gomez. Quan hom considera la seua obra, cal recodar que l'allemany no era la seua llengua materna.

Els temes que tria sn, el ms sovint, ombrvols. Fins i tot en les obres ms alegres i lleugeres, la tristesa i la stira estan sempre presents. Li agrada traar els sentiments humans, com l'amor o la venjana. Die Lwenbraut pot ser un exemple per illustrar la seua fora i la seua particular precisi en l'escriptura.

La primera edici completa de les obres de Chamisso va ser editada per Julius Eduard Hitzig (1780-1849) (6 volums, 1836). La seua biografia tamb va ser escrita per J.E. Hitzig, "Leben und Briefe von Adelbert von Chamisso (1881).

El premi Adelbert von Chamisso, concedit per la fundaci Robert Bosch, recompensa cada any escriptors en alemanys per als quals l'alemany no s la seua llengua materna. Des de la seua creaci l'any 1985 ha estat concedit a 45 autors de 20 pasos diferents. El premi s lliurat per l'Acadmia Bavaresa de Belles Arts.

Vegeu tamb.

 El taro gegant dels pantans que porta el seu nom (Cyrtosperma chamissonis).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195330" title="AEiG Pare Bertran" nonfiltered="946" processed="942" dbindex="80948">

L'Agrupament Escolta i Guia Pare Bertran s un agrupament escolta de Barcelona que treballa per l'educaci dels infants en el lleure. Va ser fundat el 1965 amb el nom d'Agrupament Escolta Pare Bertran. T la seu al carrer Sant Sebasti, 55. Pertanyen a l'associaci Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que els dna un marc  pedaggic fonamentat en la Llei i la Promesa Escolta que caracteritza el desenvolupament de les activitats i defineix els objectius que pretenen assolir en l'educaci dels nois i noies.

Est obert a tots els nens i nenes, a partir de 6 anys, sense distinci de classe social, econmica, religiosa o ideolgica. s una entitat apoltica, i sense nim de lucre. Al cau hi ha un relleu generacional continu, on els nens/es d'avui seran els caps de dem.

Histria.
l'Agrupament va ser fundat el 1965 a l'ex-vila de Sant Andreu de Palomar, ara Barcelona, i desenvolupava activitat pels quatre nens que hi havia a l'escola, instituci amb la qual es relacionava a travs de la Comunitat Cristiana. Primerament estava associada a la Delegaci Diocesana de l'Escoltisme.
L'any 1968 es produeix una escissi que donar lloc a l'Agrupament Escolta Pau Casals.
Desprs d'intentar una fusi amb l'Agrupament Guia Jungfrau que no dna fruits, l'any 1974 inicien l'activitat les primeres noies a l'agrupament.

L'agrupament completa totes les seves lnies l'any 1977.

L'any 1983 es produeix una segona escissi que dna lloc a l'Agrupament Escolta i Guia Gregal. Es produr posteriorment una tercera escissi que donar lloc a l'Agrupament Escolta i Guia Flor de Neu. Posteriorment es canviar el nom a l'actual, AEiG Pare Bertran.

Enllaos externs.
web de l'AEiG Pare Bertran


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195333" title="Trepanaci" nonfiltered="947" processed="943" dbindex="80949">
 

La trepanaci s una prctica mdica que consisteix a foradar el crani. Antigament es realitzava amb l'objectiu d'eliminar malalties considerades d'origen cerebral, mentre que en l'actualitat, s'empra com accs quirrgic en algunes operacions de neurocirurgia, com s el cas de tumors cerebrals o per a tractar l'hematoma epidural o l'subdural quan cursen amb hipertensi intracranial. 

La trepanaci ha estat portada a terme tant per raons mdiques com mstiques, i de la seva prctica existeixen indicis des de l'era neoltica, doncs s'han descobert cranis trepanats d'aquesta poca. Es creu, per pintures oposades en coves, que l'home neoltic creia que aquest tipus de cirurgia podia guarir atacs d'epilpsia, migranyes i desordres mentals. En l'antiga Grcia, Hipcrates va explicar el procediment per a realitzar una trepanaci. Aix tamb es va practicar en la Cultura Paracas, on al finalitzar l'operaci, es collocava una lmina d'or, perqu es tanqus la ferida.

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195335" title="Petita enciclopdia catalana" nonfiltered="948" processed="944" dbindex="80950">
La Petita enciclopdia catalana s un llibre escrit per Francesc Orteu, Biel Perell i Gabriel Salvad. Consisteix en un recull de definicions humorstiques en format de diccionari, i que juguen amb la paronmia i els dobles significats. Est editat per Quaderns Crema (collecci Mnima minor, 77).

Comena amb la definici de zoolitari i acaba amb la dacaronar.

Enllaos externs.
Plana del llibre al web de l'editorial


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195337" title="Bolvar (Uruguai)" nonfiltered="949" processed="945" dbindex="80951">
Bolvar s un poble de l'Uruguai, ubicat al departament de Canelones, 75 quilmetres al nord de Montevideo, sobre la ruta nacional 7. 

Es troba a una altitud aproximada de 54 metres sobre el nivell del mar i rep el seu nom en honor a un dels mxims prcers de l'emancipaci americana, el General Simn Bolvar, considerat, aix mateix, figura nacional a nombrosos pasos sud-americans, entre ells, Bolvia i Veneuela.

Ubicaci geogrfica: ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195338" title="Bufeta urinria" nonfiltered="950" processed="946" dbindex="80952">
La bufeta urinria s un rgan buit mscul-membrans que forma part del tracte urinari i que rep l'orina dels urters i l'expulsada a travs de la uretra a l'exterior del cos durant la micci.

 Origen embriolgic . 
La bufeta urinria est present en tots els mamfers. Procedeix de la part inferior del pedicle de l'allantoide, obliterant-se progressivament la part superior d'aquest pedicle per a formar l'rac.

 Situaci . 
La bufeta urinria est situada en l'excavaci de la pelvis. Per davant est fixada al pubis, per darrere limita amb el recte, amb la part superior de la prstata i les vescules seminals en l'home, i amb la vagina en la dona. Per dalt est recoberta pel peritoneu parietal que la separa de la cavitat abdominal, i per baix limita amb la prstata en l'home i amb la musculatura perineal en la dona.

 Forma . 
La bufeta urinria quan est plena t una forma esfrica, i quan est buida s'assembla a un tetraedre amb: 
 Vrtex anterosuperior en el qual es fixa l'rac. ;
 Vrtex anteroinferior que correspon a l'orifici uretral. ;
 Vrtex superoexterns en els quals desemboquen els urters. La capacitat fisiolgica de la bufeta urinria o fins que apareix el desig de orinar oscilla entre els 300 i 350 centmetres cbics. I pot augmentar de 2 a 3 litres en cas de retenci aguda d'orina. Aquesta capacitat es redueix en casos de cistitis fins als 50 centmetres cbics.

L'interior de la bufeta es visualitza realitzant una cistoscpia, que observa la mucosa vesical, els meats ureterals i el coll vesical (la uni amb la uretra). Aquests tres punts delimiten el trgon vesical, que s una porci fixa i no distensible de l'rgan. 

La paret de la bufeta est formada per tres capes: 
 Capa serosa: El peritoneu parietal recobreix la bufeta s la seva cara superior i part posterior i laterals quan est plena. ;
 Capa muscular: Est formada per mscul llis amb tres capes: ;
 Capa externa o superficial: Formada per fibres musculars longitudinals. ;
 Capa mitja: Formada per fibres musculars circulars. ;
 Capa interna o profunda: Formada tamb per fibres longitudinals. Les tres capes de la muscular formen el mscul detrusor que quan es contreu expulsada l'orina i t com antagonistes els esfnters de la uretra. ;
 Capa mucosa: Est formada per epiteli de transici urinari que s un epiteli estratificat de fins a vuit capes de cellules, impermeable, en contacte amb l'orina, i per la lmina prpia que s de teixit conjuntiu.

 Regions de l'interior de la bufeta . 
 Trgon vesical: Els urters entren en la bufeta diagonalment a travs de la paret dorsolateral, en un rea cridada trgon, que t forma triangular i ocupa l'rea corresponent a la paret posteroinferior de la bufeta. La uretra defineix el punt inferior del triangle que dibuixa el trgon. ;
 pex vesical:El lligament mig umbilical connecta amb l'pex de la bufeta. ;
 Cpula vesical: s la part superior i ms mplia de la bufeta, que augmenta considerablement de volum, com una esfera, quan est plena d'orina. ;
 Coll vesical: Est connectat amb l'os del pubis a travs del lligament pubovesical en les dones, i pel lligament puboprosttic en homes.  ;

 Irrigaci i innervaci. 
 Artries: Provenen de l'artria ilaca interna directament o de les seves branques com l'artria umbilical en la part superior, l'artria genitovesical en la seva part mitja o de l'artria pbica en la seva part inferior. ;
 Venes: Drenen en un plexe vens plvic que recobreix l'espai prevesical en la seva cara posteroinferior i que acaba en la vena hipogstrica. ;
 Sistema limftic: La limfa de la bufeta drena en els ganglis perivesicals, d'aqu als ilacs externs i als hipogstrics, que es reuneixen en els ganglis del promontori. ;
 Nervis: La innervaci de la bufeta procedeix de: ;
 Plexe lumboartic o hipogstric: Que cont fibres nervioses del sistema nervis simptic. ;
 Plexe presacre: Que cont fibres nervioses del sistema nervis parasimptic.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195342" title="Balneario Argentino" nonfiltered="951" processed="947" dbindex="80953">
El Balneario Argentino (en catal, "Balneari Argent"), est ubicat al departament de Canelones, Uruguai. s el segon balneari des de l'est sobre la costa del Riu de la Plata. Es troba, aix mateix, a 75 quilmetres a l'est de Montevideo, la capital del pas.

Majorment despoblat, cobra vida en la temporada d'estiu quan arriben turistes principalment de l'Uruguai, i alguns argentins i brasilers.

Geografia.

El balneari compta amb platges de sorres blanques no molt fines, que estan vorejades per aiges temperades. En els dies normals d'estiu, l'aigua pot veure's de color verd transparent, mentre que els dies no tan amens o de tempestes, l'aigua adquireix un color marr molt caracterstic del Riu de la Plata. La sorra de la platja est separada de la resta del balneari per terraplens d'argila, que van des dels pocs centmetres a ms de cinc metres. Sobre la platja hi ha diverses zones rocoses on es practica la pesca esportiva.

La forestaci est formada per pins, eucaliptus i accies nascuts naturalment, encara que aquests no sn originaris de Sud-amrica. La fauna est formada per diverses espcies d'aus: hornero (au autctona), dormilec; rosegadors com rates de camp, mostela i llebre, serp, parejera. A la tardor es poden trobar diverses classes de fongs.

Turisme.

L'economia del balneari es basa en l'allotjament, la pesca artesanal, la construcci i el comer. A l'estiu poden veure's alguns altres comerciants de fruites i verdures o d'entreteniments. Moltes cases particulars es lloguen en gener i febrer, que sn els mesos de temporada alta.

T dos carrers de balastro que no superen 1 km de llarg cada una i que l'uneixen amb el balneari de Santa Ana a l'oest i amb la ruta Interbalnearia al nord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195348" title="Huwaylat" nonfiltered="952" processed="948" dbindex="80954">
Huwaylat s el districte sud de l'emirat de Ras al-Khaimah i vila principal en funcions de capital del districte. El districte sud cobreix la zona de les muntanyes Hadjar i t forma rectangular amb un petit sortint al nord-est. Els seus lmits venen molt delimitats per les muntanyes Hadjar.

El lmit nord limita: al nord-oest amb territori de Sharjah; i a la zona nord-central i nord-est amb Fujairah. En aquesta zona nord-est l'emirat es perllonga una mica ms al nord perqu el districte de Musafi i la zona propera s de sobirania compartida amb Fujairah

A la frontera est s troba: al nord una petita zona integrant de la dependncia de Khor Fakkan (de Sharjah), desprs al centre una extensa zona de l'emirat de Fujairah (el seu districte sud on s la capital) i ms al sud un altre zona de Sharjah administrativament inclosa a la dependncia de Kalba formada per les viles de Minazif i Rafaq quedant separades de la zona costera amb Kalba i Khor Kalba per una zona central de Fujairah o de domini compartit, on Wahala est compartida amb Oman i Al-Ain al Ghumur amb Fujairah.

A la frontera oest limita integrament amb Sharjah.

I al sud t els dos petits enclavaments de muntanya de Hajarain (de Dubai) i Masfud (d'Ajman) que queden al centre i a l'oest i est te una part de frontera amb Oman.

Aquesta zona t diverses viles amb poblacions que (excepte per Huwaylah) en cap cas arriben als 1000 habitants. Son pobles de muntanya, en part poblats per beduins tradicionals amb poblacions normalment de entre 50 i 200 habitants. Les poblacions sn: Musafi Ras al-Khaimah i Daftah al nord-est; Maghribiyah al nord-oest; al centre hi ha Rima, Fay, Athabat i Minha; al centre-oest hi ha Al-Khari, Marhamid, Shawkah, Shariyah i Darah; al sud-oest hi ha les viles de Daynah, Shabakah i Saaba; al sud hi ha les viles de Qur, Suhayba, Munai, Saih as-Saqlah i Huwaylah; i al sud-est Harrah, Fayadah, Fashra, Rafaq i Shabiyat Nashlah. Les poblacions tenen tendncia a concentrar-se a les rodalies dels rierols.

Com a zona muntanyosa cal esmentar els  principals cims o grups: al nord-est el Djabal Siji (664 metres)  que pertany en majoria a Fujairah (Ras al-Khaimah fa una cunya entre Siji i Musafi per abraar una part del districte de Musafi); a la part central el Djabal Samah (fronterer amb Fujairah, de 954 metres), Djabal Mazari (707 metres),  Djabal al-Hasan (628 metres), Djabal Silhu Bilhu (607 metres), Djabal Saad (644 metres) i el Djaba Khanah (847 metres); al sud-oest el Djabal Halah (638 metres) i Djabal Sharab (664 metres); al sud-est del Djabal Khitab (el ms alt amb 1029 metres), Djabal Tawah (635 metres); i al sud el Djabal Bu Faraj (909 metres).

Els rius principals sn el Wadi Tawiyah, que passa a tocar de Huwaylat, el Wadi Milah i el Wadi Hubayb al sud-oest,; el Wadi Tawah al sud-est que marca la frontera amb una zona de Sharjah que entra uns km al districte seguint els cursos dels rius Wadi Laili i Wadi Munai; el Wadi Shawkah a l'oest que marca la frontera amb Sharjah; el Wadi Wikah que passa per Maghribiyah; a l'est el Wadi Baqarah i el Wadi Mamdu amb el Wadi Sifuni el curs del qual correspon a Fujairah encara que penetra cap al districte de Huwaylat; i el Wadi Siji, a la frontera del nord amb Fujairah (i de sobirania d'aquest emirat).

Les comunicacions son molt redudes i noms hi ha una carretera en tot el districte, la que va de Hatta a Khor Kalba passant per Huwaylat. El nus de carreteres de Musafi es troba en territori de Fujairah.

L'economia es principalment agrcola i artesana; el turisme es gaireb inexistent; actualment els serveis bsics son coberts pel pressupost federal.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195349" title="Aguas Corrientes" nonfiltered="953" processed="949" dbindex="80955">

Aguas Corrientes s un poble de l'Uruguai, ubicat al departament de Canelones, 13 quilmetres des de la capital departamental, 7 quilmetres des de Santa Luca i 56 quilmetres al nord de Montevideo.

El seu nom deriva de la installaci de plantes de bombatge, filtrat i purificaci de les aiges del riu Santa Luca, als marges del qual va sorgir aquest centre poblat. 

Histria.

El riu Santa Luca va ser elegit pel govern nacional com a font provedora d'aigua potable per la ciutat de Montevideo entre els anys 1867 i 1871. La primera planta va ser creada amb capitals anglesos i desprs va passar a les mans de l'estat el 1949.

El 1923 va ser declarat Pueblo de Aguas Corrientes i el 1971 va ser elevat a la categoria de vila. La zona s principalment agrcola encara que molt bona part de la seva poblaci est vinculada laboralment a l'Usina d'OSE, la major planta d'aigua potable del pas i qui proveeix d'aigua potable als departaments de Montevideo i Canelones.

Els marges del riu Santa Luca originen un escenari turstic de platges, adequat per a cmping i esports nutics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195351" title="Jaume Vallcorba" nonfiltered="954" processed="950" dbindex="80956">


 Jaume Vallcorba i Plana;
 Jaume Vallcorba i Rocosa, pare de l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195352" title="Jaume Vallcorba i Rocosa" nonfiltered="955" processed="951" dbindex="80957">
Jaume Vallcorba i Rocosa s un enginyer i professor de catal, pare de Jaume Vallcorba i Plana i premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya del 2003 pel seu impuls constant a l'ensenyament i l's, tamb en l'mbit de l'Administraci, de la nostra llengua. Aquesta tasca, exercida si cal amb dificultats des dels anys 60, es tradu en nombroses iniciatives vinculades a mnium Cultural i a la seva Delegaci d'Ensenyament de Catal, a la histrica Junta Assessora per als Estudis de Catal o al popular "Bloc Maragall", entre d'altres publicacions.

Obra.
 Punts essencials de catal en llions breus (Editorial M. Arimany, 1978);
 Els verbs "sser" i "estar" en catal (Curial Edicions Catalanes, 1978);
 Els verbs "esser" i "estar" en catal (Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, 1978) ;

Referncies.


Bibliografia.
 Albert Manent i Segimn: Jaume Vallcorba i Rocosa, cincia i passi per la llengua. Revista de Catalunya, ISSN 0213-5876, N. 186, 2003 , pags. 64-73;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195353" title="Port de Saqr" nonfiltered="956" processed="952" dbindex="80958">
El Port de Saqr s el port principal dels Emirats rabs Units i de l'emirat de Ras al-Khaimah, on est situat.

Porta aquest nom en honor a l'emir de Ras al-Khaimah xeic Saqr ibn Muhammad al-Qasimi i fou obert el 1977.  Es troba al Khor Kuwair, modern complex industrial. 

El port fou ampliat a partir del 2006 i l'ampliaci es va inaugurar el 19 de maig del 2007 amb nous molls (ara sn 11), un edifici de duanes  i un dipsit de containers amb un total de 795 metres. El port ha tingut un creixement del 107 % en els darrers quatre anys amb un 30% per any. 

El seu director general (Port Saqr Authority) s el capit Ibrahim Ahmed Al Tunaiji.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195355" title="Aeroport Internacional de Ras al-Khaimah" nonfiltered="957" processed="953" dbindex="80959">
L' Aeroport Internacional de Ras al-Khaimah s un aeroport amb categoria d'internacional dels Emirats rabs Units a l'emirat de Ras al-Khaimah. s l'aeroport ms al nord del pas. Fou obert el 1976 i es troba a uns 18 km al sud-sud-est de Ras al-Khaimah (ciutat) al costat del llogaret de Digdaga. 

T una sola pista amb 3,8 km de llargada, dos terminals de passatgers, una de carrega, sis punts de control d'equipatges, i diversos serveis com correus, restaurant, dutty free, agencies de viatges, etc  Est mal comunicat amb la ciutat ja que nicament s'hi pot arribar amb taxi no existint cap tipus de transport alternatiu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195358" title="Hadjar" nonfiltered="958" processed="954" dbindex="80960">
Les muntanyes d'Hadjar o Hajar (Djabal Hadjar o Jebel Hajar, rab:         , que vol dir Muntanyes de Pedra) s una cadena muntanyosa del nord-est d'Oman i est dels Emirats rabs Units, que separa les terres ms planes de la costa del golf d'Oman del altipl desrtic central. s troba a entre 50 i 100 km cap a l'interior des de la costa del golf d'Oman.

Les muntanyes van entre el nord als Emirats, seguint la costa i fins al extrem nord-est d'Oman; les muntanyes de ms al nord als emirats i a la pennsula de Musandan formen part de la cadena separada de Rus al Djabal. 

Les muntanyes del nord (Hajar al Gharbi) a la zona entre els emirats i Oman, continuen cap al sud-est, sempre seguint la costa; la part central es el Djabal Akhdar, la part de major altura i mes agresta d'Oman, i on hi ha el cim ms alt d'Oman. El Djabal Akhdar i la ms petita serralada de Djabal Nakhl, estan vorejats al sud per la vall baixa de Samail (que porta al nord-est a Mascat). A l'est de la vall de Samail hi ha les muntanyes Hadjar orientals (Hadjar Ash Sharqi) que segueixen a l'est, ja molt properes a la costa, fins a la ciutat de Sur.

La terra costera entre les muntanyes i el golf es anomenada Al Batinah (el davant), i la terra de les muntanyes Adh Dhahirah (l'esquena).

Vegeu una descripci de les muntanyes Hadjar situades al districte sud de Ras al-Khaimah a l'article Huwaylat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195360" title="Anarcopacifisme" nonfiltered="959" processed="955" dbindex="80961">

L'anarquisme pacifista o anarcopacifisme s un moviment anarquista que rebutja qualsevol forma de violncia, tant la provinent de l' Estat com la qual prov de les lluites entre forces socials, promovent el pacifisme i la no violncia.

Histricament l'anarquisme s'ha ents com una lluita social que justificava qualsevol mitj, incloent la violncia, per a eliminar qualsevol tipus de jerarquia social. De fet s de vegades difcil separar en molts mbits i discursos els termes anarquista i terrorista, a causa de la identificaci entre ambds conceptes derivada dels fets esdevinguts a principis del segle XX, en els quals alguns individus anarquistes van provocar atemptats magnicides (vegi's propaganda pel fet).

No obstant aix, en l'ideal anarquista l'nic principi clar s el que no ha d'existir jerarquia alguna, de manera que cap sser hum pugui exercir relacions de dominaci sobre uns altres. En aquest context, i amb la finalitat de separar aquest principi o objectiu, dels mitjans per a aconseguir-lo, l'anarquista pacifista proposa el rebuig total a la violncia sense renunciar a la desaparici efectiva d'alguns dels poders: aquells que no entren en contradicci amb el principi enunciat.

Aix, l'anarquisme pacifista consenteix l'existncia de certes lleis, de jutges (com funcionaris coneixedors de la llei que faciliten la seva aplicaci), del concepte de delicte o d'economia autogestiva. No obstant aix discrepa en quant a qui ha de fer aquestes lleis, doncs des de l'ideal anarquista i de l'acci directa, es considera que no ha d'haver persones o entitats que monopolitzin o controlin aquest poder. s a dir, l'anarcopacifista creu que no ha d'haver poltics, parlaments o governs, sin que les lleis han d'emanar del poble segons un esquema de "una persona un vot".

Els mitjans que proposa l'anarquisme pacifista modern es basen en la consulta constant a la societat, la participaci plena de tots els individus que ho desitgin en qualsevol presa de decisions poltiques que els afectin, l'eliminaci de representants o intermediaris entre el poble i el poder legislatiu, i la recuperaci del sentit correcte de la paraula "poltica" en el seu significat etimolgic de "participaci ciutadana".

L'auge de les modernes xarxes de comunicaci ha rescatat a principis del segle XXI l'ideal anarquista de l'ostracisme al que va ser sotms per la seva identificaci amb el terrorisme magnicida, i li ha donat una nova dimensi en la qual anarqua s sinnim d'igualtat i llibertat, en lloc de ser identificada automticament amb la violncia.


 Vegeu tamb .
No violncia activa;
Pacifisme;
Acci directa;
Antimilitarisme;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195363" title="Comtat d'Hainaut" nonfiltered="960" processed="956" dbindex="80962">

El comtat d'Hainaut s un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermnic, a les marques del regne de Frana. Les ciutats principals n'eren Mons, Valenciennes i Cambrai.

 Histria .
Abans la conquista romana era el territori dels Nervis. El seu nom prov del riu Haine. Desprs del tractat de Verdun (843), el territori escau a Lotari I, l'Escalda era la frontera occidental del seu feu. Poc desprs, Carles el Calb i Llus el Germnic en van compartir el territori.

EL Tractat de Meerssen (870) attribueix l'Hainaut  Carles el Calb. El 1051, el comtat passa al comtat de Flandes i s'uneixen el 1191. L'any 1280, a la mort de Margarida II de Flandes l'Hainaut va passar a la casa d'Avesnes que en una uni personal regnava tamb el comtats de Zelanda i d'Holanda i al 1345 a la casa de Baviera. El 1428, Jacoba de Baviera, tamb anomenada Jacoba d'Hainaut reconeix Felip III de Borgonya el bo com el seu hereu. Felip III va integrar el comtat a les Disset Provncies o els Pasos Baixos borguinyons. El 1549 el comtat es va integrar als Pasos Baixos espanyols. 

Al 1659 i 1678, Frana annexiona al part meridional del comtat. El 1713, el tractat d'Utrecht atribueix el territori septentrional als Pasos Baixos austracs. El 1795, l'exrcit francs va ocupar i annexionar tot el reste del territori del comtat. Com que l'administraci francesa volia trencar les fronteres feudals de l'antic rgim, va crear un departament de Jemappes, en integrar el Tournsis, l'Hainaut septentrional, parts del Brabant, del Namur i del principat de Lieja. L'any 1815, el congrs de Viena atribueix el departament al Regne Unit dels Pasos Baixos. 

Guillem I va canviar el nom del departament de Jemappe en provncia d'Hainaut. Tot i tenir el mateix nom, el territori de la provncia des d'aleshores noms correspon molt parcialment a l'antic comtat. La ciutat ms important de la provncia contempornia, Charleroi, histricament feia part del comtat de Namur.

Desprs de la revoluci belga del 1830 i el tractat de Londres (1839) la part septentrional pass al regne de Blgica, que mant les noms de les subdivisions administraves neerlandeses. 

 Escuts .


Subdivisi administrativa del comtat.
feu d'Enghien;
feu de Lessines ;
feu de Le Rulx;
castelania d'Ath amb Leuze-en-Hainaut, Belil i Pruwelz;
castelania de Bouchain i Lalaing);
castelania de Braine-le-Comte amb Braine-le-Chteau, Steenkerke;
prebostat de Bavay;
prebostat de Beaumont;
 prebostat de Binche amb Grand-Reng, Merbes-le-Chteau, Carnires, Fontaine-l'vque, Mariemont;
 prebostat de Chimay;
 prebostat de Maubeuge amb Malplaquet i Wattignies;
 prebostat de Mons amb Chivres, Hautrage, Jemappes, Saint-Ghislain, Boussu, Soignies, Saint-Denis (Mons), Quivrain i Halle);
 prebostat de Le Quesnoy amb Solesmes, Berlaimont, Maroilles);
 prebostat de Valenciennes amb Cond-sur-l'Escaut, Famars, Denain, Neuville-sur-Escaut);
el territori d'Avesnes;
el territori de Landrecies;


 Enllaos externs.
 Henri Pirenne,  La place du Hainaut dans l'histoire de Belgique , a Annales du Congrs archologique et historique de Mons, Mons, Union des Imprimeries, 1929 ;
 El comtat d'Hainaut;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195368" title="Atlntida (Uruguai)" nonfiltered="961" processed="957" dbindex="80963">

Atlntida s el principal balneari del departament de Canelones, a la Repblica Oriental de l'Uruguai. Es troba sobre les costes del Riu de la Plata, 45 quilmetres a l'est de Montevideo, la capital del pas, i a 30 quilmetres de l'Aeroport Internacional de Carrasco. S'accedeix molt fcilment des de la capital o des de l'Aeroport a travs de la Ruta Interbalneria. 

Va ser fundada el 1911, accelerant el seu desenvolupament a partir de 1939, quan Natalio Michelizzi decideix comprar totes les terres no fraccionades ni urbanitzades i inverteix en el desenvolupament de la zona.
Amb el desenvolupament de la zona metropolitana de Montevideo, Atlntida s'ha convertit en una ciutat amb una quantitat de pobladors estables molt ms gran que fa unes dcades, el que s'evidencia en el creixement de l'oferta de serveis, tant pblics com privats, com per exemple, s seu d'instituts d'ensenyament terciari (Formaci Docent).

 Turisme .


Alguns dels principals atractius sn l'esglsia construda per Eladio Dieste, anomenada Parrquia del Cristo Obrero, de vistosa arquitectura.
"L'guila", enigmtica construcci en pedra que va donar motiu a diverses llegendes populars, va ser construda per Natalio Michellizzi, que la va anomenar originalment "La Quimera". Michelizzi va ser un acabalat home de negocis itali, resident a Buenos Aires. Visitant freqent del balneari d'Atlntida va comprar gran quantitat de terres al lloc i va fundar un dels primers hotels de la zona, al qual va anomenar "El Planeta", l'edifici del qual encara es conserva.

En una de seus recorregudes per la zona, va decidir construir una capella a la vora mateixa d'un penya-segat. Aquesta mai no es va dur a terme per, en canvi, va sorgir de la seva imaginaci la construcci de La Quimera, amb materials de la zona i en forma totalment artesanal, sense plnols, enginyers ni arquitectes. Per algun temps, La Quimera va ser lloc de reuni de Michellizzi amb els seus amics, o refugi per a llargues hores de lectura en solitari. Michellizzi va morir aviat i l'edifici i els seus jardins van comenar en un etapa de rpid deteriorament. A partir d'all tot s llegenda. 

Es destaca en l'arquitectura de la ciutat, per la seva altura, una torre d'antenes de telecomunicacions de l'empresa estatal ANTEL, encara que en si mateix no representa un atractiu turstic.

 Platges d'Atlntida .

Les platges d'Atlntida sn freqentades per famlies de classe mitjana principalment. Es caracteritzen per estar vorejats de pins.

 Enllaos externs .
Museu Neruda, Atlntida ;
Pesca martima a les platges d'Atlntida i la Costa de Oro, a l'Uruguai ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195370" title="Gran Premi del Jap del 1992" nonfiltered="962" processed="958" dbindex="80964">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1992 disputat al circuit de Suzuka el 25 d'octubre del 1992. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:      Nigel Mansell   1: 37. 360;
 Volta rpida:  Nigel Mansell   1: 40. 646   a la volta 44. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195372" title="Gran Premi del Jap del 1993" nonfiltered="963" processed="959" dbindex="80965">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1993 disputat al circuit de Suzuka el 24 d'octubre del 1993. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:      Alain Prost   1: 37. 154;
 Volta rpida:  Alain Prost   1: 41. 176   a la volta 53. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195374" title="Gran Premi del Jap del 1994" nonfiltered="964" processed="960" dbindex="80966">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1994 disputat al circuit de Suzuka el 6 de novembre del 1994. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:      Michael Schumacher   1: 37. 209;
 Volta rpida:  Damon Hill   1' 56. 597    a la volta 24. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195376" title="Miquel Delgado" nonfiltered="965" processed="961" dbindex="80967">

Miquel Delgado va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1476 i 1479, nomenat el 22 de juliol de 1476.

Nascut probablement a prop de Santo Domingo de la Calzada. Format en teologia, va ser un intellectual i home de confiana d'Alfons el Magnnim qui el design amabaixador davant dels papes Nicolau V i Calixt III. Fou confessor i marmessor del rei fins la seva mort en 1458.

Va ser nomenat abat de Poblet el 20 d'octubre de 1458 i assist al jurament de nou rei Joan II a Barcelona el 22 de novembre de 1458, amb qui mantindr una estreta relaci i de qui va obtenir importants privilegis.

L'actuaci de Miquel Delgado a la guerra civil catalana, des de la posici d'abat, va ser canviant. Tot i la relaci amb el rei, Delgado va estar del costat de la Generalitat quan el 2 de desembre de 1460 es detingut Carles de Viana i form part de la comissi per demanar el seu alliberament que es va adrear al rei en 1461. Desprs de diverses negociacions, aconsegueix l'alliberament el 25 de febrer de 1461.

Havent fracassat en el seu intent de mediar per a evitar la guerra, el 30 de juny de 1462 abandon el monestir de Poblet, la comunitat del qual era fidel a la Generalitat, per posar-se del costat del rei Joan II. Finalment, al 1464 la comunitat del monestir es reconcilia amb l'abat i es posa al costat de rei fins al final de la guerra. 

Al front de la Generalitat, uns anys desprs d'acabada la guerra, es va caracteritzar per una bona gesti econmica.

Va morir abans d'acabar el seu trienni com President el 15 de desembre de 1478.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195379" title="Monica Sweetheart" nonfiltered="966" processed="962" dbindex="80968">

Monika Listopadov, millor coneguda com Monica Sweetheart, va nixer el 23 de juny de 1981 a Beroun, Repblica Txeca. Monica es una model ertica i actriu porno Txeca.

Biografa.


Filmografa.

2006

 Teenage Jizz Junkies Vol. 4 (DIC);
 I Love Monica (NOV) ;
 Meet The Fuckers Vol. 5 (NOV);
 Anal Aristocrats Vol. 2 (NOV);
 Ass Takers Vol. 3;
 Anal Angels Vol. 2;
 Spunk'd Vol. 5;
 Gag On This Vol. 11;
 Anal Xcavators;
 Ass Fucked 5;
 Ass Takers 3;
 Belladonna: Fetish Fanatic 3;
 Bring Your A Game 2;
 Chasing The Big Ones-Favorite Size Queens: The Final Episode;
 Cum Hungry Leave Full;
 Destination Dirtpipe 1;
 Girls Home Alone 28;
 Grudge;
 Hand Jobs 18;
 Instant Lesbian;
 Lick Her Ass Off My Dick;
 Liquid Ass-sets 2;
 Lord Of Asses 7;
 Meet The Fuckers 5;
 O The Power of Submission;
 Private Tropical 21: Aphrodisiac;
 Private Tropical 22: Tropical Twins;
 Pussy Party 14;
 Pussy Playhouse 12;
 Ronnie James POV Pussy;
 Roughed Up;
 Switch;
 Taboo Fantasy Fetish;
 Virgin Patrol 2;
 The Widow;
2005
 50 To 1 1;
 About Face 2;
 Anal Hazard 2;
 Anal Madness;
 Ass Factor 4;
 Beautiful / Nasty 3;
 Bitch;
 Cum On In 2;
 Cumfixation 1;
 Drive Thru 3;
 Enchulame el chocho 5;
 Enchantress;
 Fem Sonata;
 Finger Licking Good 2;
 Head Master 1;
 Larry's Angels;
 Latex Housewives;
 A que no te las tragas completas 2;
 Lick It Up 1;
 Monica Sweetheart Is Damaged;
 Nasty Dreams;
 Natacha;
 Pleasure;
 Private Penthouse Greatest Moments 1;
 Private Story Of Monica Sweetheart;
 Professianals 9;
 Pure Anal 1;
 Pussy POV 1;
 Scenario;
 Squirt For Me POV 1;
 Suck Fuck Swallow 2;
 Throat Sluts 1;
 Tic Tac Toe's 1;
 Why don t u piss in my ass 2;
 Triple Hexxx;
 Up'r Class 2;
2004
 1 Night In Paris;
 A2M 4;
 Alien Love Fantasy;
 Anal Addicts 15;
 Apprentass 1;
 Art Of Anal 3;
 Ass Angels 3;
 Assed Out 1;
 Baby Doll Cheerleaders;
 Barely Legal 50;
 Barely Legal All Stars 1;
 Best Of Cum Drippers;
 Boz: When Big Just Ain't Enough;
 Broken English;
 Catch Me If You Can;
 Catwoman Goes Naked;
 Cheeks 14;
 Club Inferno;
 Cumstains 5;
 Deep Throat This 20;
 Double Stuffed 4;
 Droppin' Loads 2;
 Droppin' Loads 4;
 Easy Prey;
 Erotic Stories: Lovers And Cheaters 1;
 Eye Of The Beholder;
 Filthy Things 2;
 Gentlemen Prefer Anal;
 Gina Lynn Reinvented;
 Groupie Love;
 Her First Anal Sex 1;
 Hot Auto Bodies;
 Hustler Centerfolds 2;
 I Want a Big Black Dick In My Little White Hole;
 Intensitivity 2;
 Internal Cumbustion 4;
 Interracial Cum Junkies 2;
 Interracial Sex Shooter 6;
 Iron Head 2;
 Lady Lust 1;
 Lick 'em And Stick 'em;
 Mad Skillz;
 Monica Mayhem Restrained;
 Myne Tease 1;
 Nuttin' Hunnies 1;
 Peter North's POV 1;
 Im Stand on your pussy making me shit ;
 Porn Star Station 1;
 Private: Best Of The Best, 1997-2002;
 Pussy Party 4;
 Semen Shots 2;
 Share The Load 2;
 Show Stopper;
 Slexy 2;
 Sluts In The Sun;
 Stick It In My Face 3;
 Strip Tease Then Fuck 5;
 Take That Deep Throat This;
 Totally Fucked;
 Voracious 1;
 When Big Just Ain't Enough;
 White Chicks Gettin' Black Balled 2;
 All stars have a little and nasty ass but a big mouth;
 Wrestle With The Devil;
 Young Girls In Dark Territory 2;
2003
 616 DF ;
 All At Once;
 All Star Ass Blast;
 Anal Angels;
 Anal Thrills 1;
 Anal Trainer 1;
 Ass Cleavage 1;
 Ass Stretchers 1;
 Bella Loves Jenna;
;
 Bigg Z And The Beauties 5;
 Blonde Eye For The Black Guy 1;
 Blow Me Sandwich 1;
 Cheeks and Thong's Up In Stroke;
 Crack Attack;
 Crazy Bullets;
 Cum Dumpsters 4;
 Cum Swapping Sluts 6;
 Cumstains 1;
 Cumstains 2;
 Fatale;
 Girls On Girls 1;
 Grand Theft Anal 2;
 Hardcore Interracial Sexxx 1;
 Heavy Metal 4;
 Hi-teen Club 2;
 Hot Bods And Tail Pipe 29;
 Jack's Playground 3;
 Just Anal Sex;
 Katsumi's Affair;
 Lex On Blondes;
 Love Stories;
 Mandingo 5;
 Monica Sweetheart aka Filthy Whore;
 Performing Ass;
 Please Cum Inside Me 14;
 POV Up Close And Personal;
 Private Reality 20: Forbidden Games;
 Pussy Foot'n 4;
 Pussyman's Ass Busters 6;
 Pussyman's International Butt Babes 6;
 Pussyman's International Butt Babes 7;
 Scent Of Desire;
 Surf Fuckers;
 Ten Little Piggies 1;
 Three For All 1;
 Train My White Ass 4;
 Two In The Seat 3;
 Une nuit au bordel;
 Voyeur 26;
 Wet Dreams Cum True 1;
 What Girls Like;
 Assault That Ass 1;
 Assficianado 1;
2002
 Barefoot Confidential 17;
 Barely Legal 23;
 Black Cravings 9;
 Buttfaced 3;
 Chasin' Pink 6;
 Color Sex;
 Cum Drippers 2;
 Cum Dumpsters 1;
 Deep Throat This 2;
 Diabolic 2 On 1 12;
 Dirty Newcummers 10;
 Down The Hatch 7;
 Eager Beavers 4;
 Eye Of The Beholder;
 Filthy Little Whores 5;
 Gutter Mouths 24;
 Hot Bods And Tail Pipe 22;
 Hot Showers 4;
 Julian's Seductions 1;
 Lex The Impaler 2;
 Monica Sweetheart Exposed;
 My Ass 14;
 My Favorite Whore 4;
 Nineteen Video Magazine 47;
 Pornological 6;
 Rectal Rooter 2;
 Sindee The Campus Slut;
 Slumber Party 18;
 Sodomania: Slop Shots 11;
 Squirting Illustrated 5;
 Stripped;
 Swap Meat;
 Swapmeat;
 Sweet Cheeks 1;
 Tits And Ass 1;
 Who Wants To Fuck A Millionaire;
2001
 Anal Addicts 3;
 Anal Angels 2: In High Heels;
 Anal Toppers;
 Asses Galore 16;
 Balls Deep 3;
 Behind The Scenes 10;
 Bring 'um Young 4;
 Evolution;
 Exposed;
 Filthy Little Whores 1;
 Four Finger Club 18;
 Grrl Power 6;
 House Sitter;
 Immortal;
 Innocence;
 Macdaddy;
 Misty Rain's Worldwide Sex 5: Party In Prague;
 Misty Rain's Worldwide Sex 6: Slammin' In Slovakia;
 My Anal Adventures;
 My Plaything: Monica Sweetheart;
 Nasty Nymphos 30;
 Naughty College School Girls 12;
 New Girls In Town 2;
 North Pole 22;
 Oral Adventures Of Craven Moorehead 7;
 Perverted POV 3;
 Pickup Babes 2;
 Pickup Lines 61;
 Puritan Magazine 29;
 Pussyman's International Butt Babes 4;
 Pussyman's International Butt Babes 5;
 Rocco Ravishes Prague 4;
 Rocco: Animal Trainer 6;
 Rocco's Reverse Gang Bang 1;
 Role Model 1;
 Sexcess;
 There's Something About Jack 15;
 Twelve Strokes to Midnight;
 Un-natural Sex 4;
 Up And Cummers 91;
 Up And Cummers 97;
 Up Your Ass 18;
 Visions Of X 3;
 Whore's Life 1: Dollhouse;
2000
 Ass Lovers 3;
 Assman 12;
 ATM: Ass To Mouth 2;
 Buttman's Anal Show 2;
 Call Girl;
 Euro Angels 21: Budalicious;
 Euro Angels 24: Anal-rama;
 Euro Angels Hardball 9: Screw University Of Advanced Anal Studie;
 Face Dance Obsession;
 Little White Chicks... Big Black Monster Dicks 7;
 Matador 5: Sex Trip;
 Pirate Deluxe 11: Academy;
 Pirate Deluxe 8: The Club;
 Private Performance 151: Teasers And Pleasers 5;
 Service Animals 1;
1999
 Blowjob Fantasies 10;


 Enllaos externs .
 Web Oficial;
 Monica en IAFD;
 Monica en AFDB;




'Text en cursiva'












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195382" title="Pere Joan Llobera" nonfiltered="967" processed="963" dbindex="80969">

Pere Joan Llobera, monjo sagrist de Sant Joan de les Abadesses, fou escollit president de la Generalitat de Catalunya el 15 de desembre de 1478; crrec que ostent entre els anys 1478 i 1479, en substituci de Miquel Delgado que havia mort abans d'acabar el seu mandat. 

Fou substituit per Berenguer de Sos.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195386" title="Berenguer de Sos" nonfiltered="968" processed="964" dbindex="80970">

Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482, nomenat el 22 de juliol de 1479.

La famlia Sos apareix referenciada com a comerciants i poltics des de comenament del segle XV. Quan ja era canonge deg de la seu de Barcelona, s elegit arquebisbe de Ssser el 19 de gener de 1481. 

Va assistir a diverses Corts Generals: Barcelona (1454), Lleida (1460), Perpiny (1473) i Barcelona (1480), i va estar del costat reial durant la guerra civil catalana. La seva bona relaci amb els Trastmara va comenar amb Joan II i ho fou tamb amb Ferran II qui el nomen membre del seu consell el 4 de juny de 1477.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195389" title="Hinojosa de Jarque" nonfiltered="969" processed="965" dbindex="80971">


Hinojosa del Jarque s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Conques Mineres. 






]









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195390" title="La Hoz de la Vieja" nonfiltered="970" processed="966" dbindex="80972">


La Hoz de la Vieja s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Conques Mineres. 

El seu nom prov del fet que est en una gorja, la foz, i de la vieja s una deformaci de rubiella, que passa a viella i desprs a vieja i que vol dir que la zona hi ha terres de color vermell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195392" title="Huesa del Comn" nonfiltered="971" processed="967" dbindex="80973">


Huesa del Comn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Conques Mineres. Situat a la serra de Oriche, la part nord del Sistema Ibric i ja prop de la depressi de l'Ebre s travessat pel riu Aguasvivas, que forma un engorjat al poble. 

Fou una plaa forta i seu del com de Huesa, desprs va passar a la comunitat de Daroca. Conserva restes d'un castell d'origen musulm i tamb compta amb un pont romnic sobre el riu Aguasvivas.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195393" title="Jarque de la Val" nonfiltered="972" processed="968" dbindex="80974">


Jarque de la Val s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Conques Mineres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195394" title="Faint" nonfiltered="973" processed="969" dbindex="80975">
Faint s la setena can del disc Meteora de Linkin Park. Va ser dels pocs videoclips que no han estat dirigits pel Joe Hand. Va ser l'ltim videoclip de Meteora, llanat l'any 2003. Els seus estils sn el Nu Metal i el Rapcore.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195401" title="Estat sobir d'Antioquia" nonfiltered="974" processed="970" dbindex="80976">
L'Estat sobir d'Antioquia fou un estat independent, que rpidament es va integrar a la  Confederaci de les Provncies Unides. El va formar l'antiga provncia espanyola d'Antioquia. Ms tard fou un estat federal dins de Nova Granada (Colmbia).

La capital fou la ciutat d'Antioquia (1810-1814), i desprs Ro Negro (o Ronegro) 

 

 Histria .

 Fundaci de l'estat .

Antioquia fou part de l' audincia de Santa Fe de Bogot (creada el 1549) que el 1564 va esdevenir Audincia i Presidncia depenent del virregnat de Nova Castella. Dins d'aquesta Audincia-Prsidncia es va integrar dins la governaci de Popayn, i el 1576 fou convertida en governaci separada. El 1717 va formar part del nou virregnat de Nova Granada, suprimit el 1723 (tornant a formar Audincia del virregnat de Nova Castella o Per) i restaurat el 1739, formant Antioquia una de les provncies.

El 1810 el virregnat de Nova Granada estava format per les segents provncies: Veragua, Panam, Antioquia, Cartagena, Casanare, Mariquita, Pamplona, Citar, Popayn, Santa Fe, Tunja, Santa Marta, Ro Hacha, El Socorro i Neiva. A banda de Santa Fe, en altres 15 llocs de la Nova Granada es van establir Juntes Supremes de govern al esclatar el crit revolucionari. Entre aquestes juntes hi havia la d'Antioquia presidida per Francisco de Ayala, i cal esmentar tamb la de Cali (Joaqun de Caizedo y Cuero), la de Cartagena (Jos Mara Garca de Toledo), la de Mompox (Jos Mara Salazar i Jos Mara Gutirrez de Caviedes), la de Neiva (Jos Domingo Falla), la de Pamplona (Domingo Toms de Burgos), la de Popayn (Miguel Tacn, substitut rpidament per Joaqun de Caizedo y Cuero), la de Santa Marta (Vctor de Salcedo), la de El Socorro (Jos Lorenzo Plata), la de Sogamoso (Domingo Jos Bentez), la de Tunja (Juan Agustn de la Rocha), la de Nvita (Miguel Antonio Moreno), la de Mariquita (Francisco de Mesa y Armero), la de Girn (Eloy Valenzuela) i la de Citar (Jos Mara Valencia). D'aquestes juntes la de Santa Marta tenia majoria espanyolista; la de Popayn inicialment era favorable a Espanya per desprs es va imposat la tendncia independentista que havia triomfat a Cali; a Girn, Eloy Valenzuela, encara que crioll, era realista. Veragua, Panam i Ro Hacha van romandre sota domini espanyol. 

La Junta d'Antioquia es va installar el 30 d'agost de 1810 amb representants d'Antioquia, Ro Negro, Medelln i Marinilla; la Junta va afavorir un govern federal, lleial a Ferran VII.

Juan Elias Lpez Tagle fou l'nima de la junta i el governador Francisco de Ayala el president (1 de setembre de 1810), per al defensar posicions reialistes, va renunciar el 17 de febrer de 1811 i se'n va anar a Panam. El 27 de juny de 1811 es va promulgar la primera Constituci, que roman l'arxiu histric d'Antioquia (fons de governaci, srie independncia, volum 818, nmero 12864 folis 97 al 106), que convertia virtualment el pas en estat sobir, per deixava la porta oberta a un futur reconeixement de Ferran VII.

El 22 d'agost de 1811 l'estat es va aliar a Cundinamarca. L'1 d'octubre de 1811 es va decantar cap a l'establiment d'una Federaci, entrant com a president el dia 11 Jos Antonio Gmez Londoo. El 17 o 27 de novembre de 1811 es va crear el govern federal de les Provncies Unides de Nova Granada al que es va afiliar Antioquia el 29 de desembre de 1811. Les provncies de Citar i Nvita es van unir en una sola provncia anomenada El Choco, i van comenar a negociar la seva uni a Antioquia. 

Formaven les Provncies Unides els estats segents:

Antioquia.
Cartagena;
Cundinamarca;
El Socorro;
Mariquita;
Mompox;
Neiva;
Pamplona;
Popayn;
Tunja;
Casanare;
Citar;
Nvita;

Tots aquests estats eren antigues provncies, menys Mompox, que va sorgir como a reacci al predomini de Cartagena, i a la que les autoritats d'aquesta provncia no van poder controlar.

La nova Constituci de l'estat es va proclamar a Ronegro el 21 de mar de 1812. Les Provncies Unides van formar un govern el 4 d'octubre de 1812, al que l'estat d'Antioquia va transferir poders el 10 de novembre de 1812 per es va reservar la sobirania de govern intern i la facultat de legislar. El 31 de juliol de 1813 l' espanyol Samano reconquer Popayn i davant aquesta amenaa, Antioquia va proclamar l'absoluta separaci de Espanya el 11 d'agost de 1813; l'acta formal fou signada el 24 d'agost de 1813.

Casi tots els estats van acabar entregant-se a un dictador, entre ells, a Antioquia, el mompos Juan del Corral (30 de juliol de 1813) dirigent de les milcies de l'estat.

 Final de l'estat sobir .

Jos Mara Valencia, president de Citar, va anunciar que no podia acabar les converses per la uni de El Choco a Antioquia degut als pactes que existien amb la provncia de Nvita per va oferir seguir els contactes. Corral fou reelegit el 5 de novembre de 1813 i va traslladar la seva seu d'Antioquia a Ro Negro, amb l'oposici de l'antiga capital i de Medelln que tamb volia ser seu del govern.

El 7 de febrer de 1814 Antioquia va jurar fidelitat al Congrs de les Provncies Unides. Les negociacions amb Citar van acabar sense xit el 16 de febrer de 1814. El 8 de mar de 1814 fou votada una nova constituci. Del Corral va morir a Ro Negro el 7 d'abril de 1814 i va assolir la presidncia interina el prevere Jos Miguel de la Calle. El 20 d'abril de 1814 fou decretada la llibertat dels esclaus com havia demanat Del Corral. El 8 de maig de 1814 el brigadier Dionisio Snchez de Tejada fou nomenat president.

La Constituci de 10 de juliol de 1815 establ que l'estat era part de les Provncies Unides. El 18 de febrer de 1816 l'espanyol Snchez Lima derrot als antioquens i va entrar a la ciutat d'Antioquia.  El 22 de mar de 1816 els espanyols van vncer a Ceja Alta de Cancan (avui Yolombo) i van ocupar Medelln. El 28 de mar de 1816 Snchez de Tejada sort de l'estat d'Antioquia vers Popayn (i ser capturat i executat). El 5 d'abril de 1816 el general Francisco Warleta va assumir el govern provincial en nom d'Espanya

Aquest perode s conegut a l'histria de Colmbia com el de la Repblica Boba.

 Governants .

Francisco de Ayala Gudio Medina y Caldern, president de la Junta Suprema, 1 de setembre de 1810 a 17 de febrer de 1811;
Juan Elas Lpez Tagle y Madariaga, president inter del 17 de febrer de 1811 a 27 de juliol, i president provisional de l'estat del 27 al 29 de juliol de 1811 ;
Jos Mara Montoya Duque, president de l'estat del 29 de juliol de 1811 a l'octubre de 1811;
Jos Antonio Gmez Londoo, president de l'estat de l'octubre de 1811 a l'octubre de 1812;
Jos Miguel de Restrepo y Puerta,  president de l'estat de l'octubre de 1812 al 30 de juliol de 1813;
Juan Bautista Antonio Mara del Corral y Alonso Carriazo, president i dictador de l'estat del 30 de juliol de 1813 al 7 d'abril de 1814 ;
Jos Miguel de la Calle Vlez, president inter del 15 d'abril de 1814 al maig de 1814 ;
Dionisio Snchez de Tejada y Nieto, president de l'estat del maig al juliol de 1814;

 L'estat al segle XIX .








El 1819 va formar part de la Repblica de Nova Granada i el 1831 de l'estat de Nova Granada dins la Gran Colmbia, que va existir fins el 1843. Va ser restablert com estat sobir dins la Confederaci Granadina formada el maig del 1856 amb vuit estats sobirans: Antioqua, Bolvar, Boyac, Cauca, Cundinamarca, Istmo (Panama), Magdalena i Santander. 

L'estat sobir d'Antioquia es va crear el 11 de juny de 1856. Nova Granada es va dividir amb una estructura federalista que va portar aviat a guerres civils: l'estat del Cauca (general Toms Cipriano Mosquera) contra el govern federal; Mosquera va triomfar el 1860 i va assolir la presidncia i el 1861 es van establir els Estats Units de Nova Granada (Congrs de Bogot el 18 de juliol de 1861), amb la constitici de Ronegro que va accentuar la sobirania dels estats Antioquia, com d'altres estats, havia de modificar lleugerament l'escut i bandera al canviar l'inscripci a "Estados Unidos de Nueva Granada", pero el 20 de setembre de 1861 el nom oficial fou canviat a Estats Units de Colmbia, i es possible que el petit canvi de juliol a setembre de 1861 no tingus mai reflexe real a les banderes en s a l'poca. 

El rgim federal es va acabar desprs d'una guerra civil el 1886. La constituci unitria va entrar en vigncia el mateix 1886.

Smbols .

El segell de l'Estat fou adoptat pel Suprem poder legislatiu el 2 de setembre de 1811 i fou utilitzat per segellar la independncia el 11 d'agost de 1813. Aquest segell era circular amb una inscripci a la part exterior vorejada per un segon cercle, que deia: "Repvblyca del estado lybre yndependyente de Antyoqvya" o  "Fe pvblyca del estado lybre yndependyente de Antyoqvya" (lectura incerta). El cercle interior es dividia en dos parts: dos teros de l'altura estaven dividits en quatre parts (un corb en un arbre, part de l'escut de l' Antioquia colonial; torre, part de l'escut de Medelln; lle, part de l' escut de Rinegro; i mans creuades, part de l' escut de Marinilla); el ter inferior tenia unes branques creuades i al damunt les lletres RZCBYC, que corresponen a Remedios, Zaragoza, Cceres, San Bartolom, Yolombo, i Cancn.

L'escut nacional fou establert el 23 d'agost de 1812. Fins el 1912 no es va reconstruir l'oblidat escut adoptat per l'estat sobir cent anys abans. L'escut apareix descrit aix: "una matrona vestida i adornada a l'estil indi, asseguda en un plataner i una palmera, i inclinada al peu d'un tur d'or, amb un riu cabals als seus peus, portant encasquetat en una actitud airosa la gorra de la llibertat". La reconstrucci es mostra a la sala del consell municipal de Santa Fe de Antioquia.

No s'ha trobat cap document que faci referncia a una bandera o escarapella de l'estat, i es pot suposar la utilitzaci de la bandera federal sorgida a Cartagena. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195404" title="Nucli magntic" nonfiltered="975" processed="971" dbindex="80977">
El nucli magntic s un component fonamental de ginys elctrics com electroimants, transformadors, inductors o de qualsevol mquina elctrica, al voltant del qual hi ha un enrotllament de fil conductor. La seva funci s la d'incrementar la fora i els efectes del camp magntic que produeix el corrent elctric. Les propietats del giny que cont el nucli magntic dependran dels segents factors:

 la geometria del nucli magntic;
 el nombre de ranures del circuit magntic;
 les propietats del material del nucli (especialment permeabilitat i histresi).
 la temperatura a la que treballa el nucli;
 la possible laminaci del nucli per reduir els corrents parsits o de Focault.

 Estructures habituals utilitzades com a nuclis magntics .

 Barra recta cilndrica .

Habitualment de ferrita o un material similar, s'utilitza als aparells de rdio com a sintonitzador i inductor. La barreta se situa al centre de la bobina i petits ajustaments de la seva posici varien la inductncia donant una manera precisa d'ajustar-la. Sovint la barreta presenta forma de cargol per facilitar l'ajustament amb un tornavs. Als circuits de rdio s'acostuma a fixar la posici amb cera o rena un cop s'ha ajustat.

La presncia d'un nucli amb alta permeabilitat incrementa la inductncia per el camp encara s'estendr per l'aire als extrems de la barra. El recorregut a travs de l'aire assegura que l'inductor continu essent linear. En aquest tipus d'inductor es presenten interferncies electromagntiques que en determinades situacions poden ser un problema.

Nucli en forma de "I".

s un nucli idntic a la barra per en forma prismtica, no s'acostuma a utilitzar sol sin en combinaci amb d'altres nuclis.

Nucli en forma de "C" o "U".

Els nuclis en forma de "C" o "U" sn la soluci ms simple per formar un circuit magntic tancat si s'utilitzen en combinaci de nuclis en forma d'"I" o d'altres en forma de "C" o "U".



Nucli en forma d'"E".

Els nuclis en forma d'E sn les solucions ms simtriques per tal de formar circuits magntics tancats. Habitualment el circuit elctric envolta la barra central de la E, que t un rea doble que la de les altres dues individualment.



Nucli de lmines en forma d'"E" i d'"I".

Aquest tipus de nucli es forma amb lmines de ferro tallades en forma de "E" i "I" que sn apilades per formar un paquet i amb les "I"s a la part oberta de les "E"s per tal de formar una estructura en tres dimensions; l'enrotllament es pot fer qualsevol de les tres columnes, per s'acostuma a fer a la del centre. aquest tipus de nucli s molt utilitzat en transformadors, autotransformadors i inductors.



 Parella de nuclis en E.

S'utilitza amb nuclis de ferro, s similar a la utilitzaci combinada de nuclis en E i I, s'utilitza un parell de nuclis en forma d'E enfrontats de manera que es pot fer un enrotllament llarg i produir un inductor o un transformador llarg. Si s necessari que hi hagi una ranura, la barra central de les E s'escurcen i es fa la ranura al mig del bobinat per tal de minimitzar els camps magntics laterals i redut les interferncies electromagntiques.



Nucli en forma de copa o pot.

Habitualment sn de ferrita o un material similar i s'utilitzen en inductors i transformadors. La forma s rodona amb un buit interior que gaireb envolta l'enrotllament. Habitualment aquest tipus de nucli es fa amb dues meitats que encaixen. Aquest disseny de nucli fa d'escut contra les radiacions i reduint les interferncies electromagntiques.



Nucli torodal.

Aquest disseny es basa en un toroide. L'enrotllament es fa passant pel forat del centre del toroide, l'ideal s que ocupi tota la circumferncia. Aquesta geometria converteix el camp magntic en un bucle nic i mant la major part del camp tancat dins del material del nucli. Aix possibilita fer transformadors amb una alta eficincia energtica i una baixa radiaci que sn molt populars en els amplificadors d'alta fidelitat on sn desitjables prestacions com potncia, petit volum i poques interferncies electromagntiques. Tanmateix s ms difcil de fer l'enrotllament del circuit elctric al seu voltant que en el cas dels nuclis que tenen parts separables (com els formats per dos elements en forma d'E), en conseqncia, la producci automatitzada requereix una maquinria molt especfica.



Nucli pla.

Un nucli pla consisteix en dues peces planes de material magntic, una per sobre i l'altra per sota de l'enrotllament. habitualment s'utilitza amb un enrotllament pla que s part del circuit imprs. Aquest disseny s ideal per a la producci en massa i permet transformadors de gran potncia i poc volum que poden ser construts a baix preu. No s tan ideal com el nucli torodal o en forma de pot per el seu preu de producci s molt ms petit.



Prdues del nucli.

A un transformador o un inductor, una part de la potncia que idealment passaria a travs del giny es perd en el nucli convertida en calor. Hi ha diverses raons per a aquestes prdues:

Prdues per histresi.

Com ms gran sigui el cicle d'histresi del material, major ser la prdua per cada cicle. Les prdues per histresi augmenten en augmentar la freqncia en tant que hi ha ms cicles per unitat de temps.

Prdues per corrents parsits.

La inducci de corrents parsits o de Focault al nucli origina prdues. Si s'augmenta la resistncia del material del nucli es minimitzen les prdues, la laminaci s una tcnica per reduir-les.

Moviment de dominis magntics.

Com que el camp magntic canvia, alguns dominis magntics augmenten mentre d'altres disminueixen, es podria dir que les separacions entre els dominis es mouen i aquest moviment absorbeix energia.

Materials utilitzats als nuclis magntics.

Acer al silici laminat.

El ferro s un material adequat per a fer nuclis magntics, ats que pot suportar alts nivells de camp magntic (ms de 2,16 tesles a temperatura ambient ). Tanmateix, com que s un bon conductor, no pot ser utilitzat en forma nativa: a causa del camp magntic apareixerien intensos corrents parsits que es traduirien en grans prdues en forma de calor. Per evitar aquests problemes s'utilitzen dues tcniques de manera conjunta, la laminaci i l'aliatge del ferro amb silici. (Vegeu tamb acer al silici.)

Laminaci.

Els nuclis magntics laminats es fan amb lmines de ferro primes i allades. Aquesta tcnica permet que el nucli magntic sigui equivalent a molts circuits magntics individuals, de manera que cadasc rep noms una petita part del flux magntic (ats que la seva secci s una fracci de la secci total del nucli). A ms, aquests circuits tenen una resistncia elctrica que s ms gran que si el nucli no fos laminat, tamb a causa de la seva secci ms reduda. A partir d'aix es pot deduir que com ms primes siguin les lmines ms petits seran els corrents parsits.

Aliatge amb silici.

Una petita adici de silici al ferro (al voltant d'un 3%) comporta un enorme augment, ms de tres vegades, de la resistivitat. Un increment addicional afecta negativament les propietats mecniques de l'acer.

Hi ha tipus d'acer al silici: el de gra orientat (GO) i el de gra no orientat (GNO); el primer (GO), s el ms indicat per als nuclis magntics ats que s anisotrpic i ofereix millors propietats magntiques en una determinada direcci que el de tipus GNO. Com que als inductors i transformadors el camp magntic s esttic als nuclis (en comparaci als motors elctrics), s possible utilitzar acer GO en l'orientaci adequada.

Ferrocarbonil.

El nuclis fets de pols de ferrocarbonil, un ferro de gran puresa, presenten una gran estabilitat dels parmetres en un ampli interval de nivells de temperatura i flux magntic, amb un factor Q excellent per freqncies entre 50 kHz i 200 MHz. La pols de ferrocarbonil s composada essencialment per micropartcules esfriques de ferro envoltades d'una pellcula allant. Aix s equivalent a un circuit magntic laminat a escala microscpica (vegeu ms amunt el nucli d'acer al silici laminat), i en conseqncia s'obt una reducci del corrents parsits encara ms gran.

Aquest tipus de nucli magntic s molt utilitzat als inductors de banda ampla.

Pols de ferro.

Els nuclis fets de pols de ferro redut per hidrogen tenen una permeabilitat ms gran per un factor Q ms petit. S'utilitzen especialment als filtres per interferncies electromagntiques i en bobines d'inductncia de baixa freqncia, sobre tot en fonts d'alimentaci commutades

Ferrita.

La ferrita s'utilitza en aplicacions d'alta freqncia, s un material que pot ser manipulat en un ampli ventall de parmetres.
Vegeu tamb .

 Inductor;
 Transformador;
 Ferrita;

Referncies.



Enllaos externs.
 Toroid Winding Calculator - Calculadora en lnia d'enrotllaments per a bobines torodals de ferrita i pols de ferro.
 Pgina sobre els circuits magntics a les mquines elctriques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195410" title="Batalla de Valls" nonfiltered="976" processed="972" dbindex="80978">





La batalla de Valls, tamb coneguda com la batalla del pont del Goi es va lluitar el 25 de febrer de 1809, durant la Guerra del Francs entre les forces del mariscal francs Laurent Gouvion Saint-Cyr i les forces espanyoles del general sus Teodoro Reding, la batalla va acabar amb victria francesa, i el comandant de l'exrcit espanyol va ser ferit de gravetat durant una crrega de cavalleria, morint uns dies desprs.

Antecedents.
Desprs de la derrota a la Batalla de Molins de Rei, el general Teodoro Reding, comandant de l'exrcit de la dreta, es va dedicar a entrenar militarment als seus soldats, fugint del combat, estant amb 10.000 homes a Tarragona, i amb la resta dels seus 25.000 homes, comanats per Juan Bautista de Castro en la franja que va de Tarragona a Olesa, i va voler atacar ajudat amb el sometent, a l'exrcit de Saint-Cyr, que es trobava al Peneds amb 18.000 homes cobrint Barcelona.

Saint-Cyr va endivinar l'estratgia de Reding i va dirigir-se a Igualada, on les tropes de Castro van fugir en direcci a Cervera, i Santes Creus. Un cop trencada la lnia espanyola, Reding va dirigir-se a Montblanc i encabat va decidir tornar a Tarragona, que es veia en perill per la divisi de Joseph Souham que ja ocupaba Valls, aix que van travessant el Francol el dia 24.

Ordre de batalla.
Els espanyols, que van ensopegar amb les avanades de la divisi de Joseph Souham, van retirar-se de nou a a la riba dreta del Francol, formant en lnia de batalla defensiva, i Saint-Cyr va demanar a la divisi italiana del general Domenico Pino, que es trobava uns quilmetres ms endavant, que s'hi reuns mentre guanyava temps entretenint als espanyols amb tiroteigs.

La Batalla.
A les tres de la tarda, l'exrcit francs ja estava reunit, i mitja hora desprs es va disposar l'exrcit en tres columnes, dues de la divisin Pino i una de Souham, creuant sota el foc de l'artilleria i fuselleria espanyola. Les crregues de la cavalleria francesa que va travessar pel pont del goi, van fer fugir als espanyols en direcci a Tarragona. Teodoro Reding va rebre cinc ferides de gravetat i va morir a Tarragona unes setmanes desprs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195412" title="Basshunter" nonfiltered="977" processed="973" dbindex="80979">

Basshunter s el nom artstic del msic i DJ suec Jonas Altberg, nascut el 22 de desembre de 1984 a Halmstad, Sucia.

Basshunter classifica la seva prpia msica com eurodance per tamb s classificada per altres persones com hard dance. Altberg explica que realitza la msica al seu ordinador utilitzant el programa Fruityloops. L'any 1999 va comenar a fer la seva prpia msica. El seu primer i poc conegut lbum The Bassmachine el va llanar el 2004 a la seva prpia pgina web.

Altberg va ser diagnosticat amb el sndrome de Tourette. Explica que li va costar molt superar-ho essent conscient de la seva condici. s un gran jugador de DOTA i pertany al clan .
El seu ultim lbum es LOL <(^^,)>.

Discografia.
The Bassmachine:
 "The Bassmachine"   2:26;
 "The Big Show"   5:39;
 "The True Sound"   5:26;
 "Train Station"   5:50;
 "Contact By Bass"   3:10;
 "Syndrome de Abstenencia"   6:37;
 "The Warpzone"   5:18;
 "Bass Worker"   6:17;
 "Transformation Bass"   5:05;
 "Festfolk"   4:34;

LOL <(^^,)>:
lbum original (1 de setembre de 2006)
 "Vi sitter i Ventrilo och spelar DotA" Edit - 3:21 (We sit in Ventrilo and play DotA);
 "Boten Anna" Edit - 3:28 (Anna, the bot);
 "Strand Tylsand" - 3:17 (Tylsand beach);
 "Sverige" - 2:58 (Sweden);
 "Hall dr" - 2:38 (Hello there);
 "Mellan oss tv" - 3:57 (Between both of us);
 "Var r jag" - 4:00 (Where am I);
 "Utan stjrnorna" - 3:50 (Without the stars);
 "Festfolk" Remix - 4:00 (Party people);
 "Vifta med hnderna" Remix (by Patrik och Lillen) - 3:10 (Wave your hands);
 "Professional Party People" - 3:09;
 "I'm Your Basscreator" - 5:24;
 "Boten Anna"  - 3:20 (Anna, the bot);
 "Vi sitter i Ventrilo och spelar DotA" Version - 7:45 (We sit in Ventrilo and play DotA);

Edici internacional (22 de desembre de 2006)
 Dota Remix;
 Boten Anna Remix;
 I'm Your Bass Creator;
 Russia Privjet;
 Professional Party People;
 GPS;
 Hello There;
 We Are The Waccos;
 The Beat;
 Without Stars;
 Patrik And The Small Guy - Throw Your Hands Up Remix;
 Serand Tylsand;
 Batween The Two Of Us;
 Bonus Trak - Boten Anna ;
 Bonus Trak - Dota Remix;
 Bonus trak - Jingle Bells ;

Enllaos externs.
Pgina oficial de Basshunter.
Pgina oficial de Basshunter a MySpace.
Vdeos, fotos i notcies relacionades amb BassHunter;
Vi sitter i ventrilo och spelar Dota Videoclip del tema amb subttol en espanyol.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195417" title="Les Roquetes del Garraf" nonfiltered="978" processed="974" dbindex="80980">
Les Roquetes del Garraf s una denominaci sense cap rang d'oficialitat, que utilitzen algunes associacions per designar Les Roquetes, una entitat de poblaci del municipi de Sant Pere de Ribes (el Garraf), tot i qu per la seva situaci geogrfica es troba ms proper al municipi de Vilanova i la Geltr.  El 2006 tenia censats 11.091 habitants .

 Geografia .
Situat a sis quilmetres a l'est del nucli antic de Ribes, Les Roquetes limita al nord amb la carretera C-31, de Sitges a Vilanova. Connecta amb el mar a travs de la nova urbanitzaci d'Els Colls. Cap a l'est limita amb l'antic llogaret de la Vilanoveta i les urbanitzacions de Mas d'en Serra i Els Cards. A l'oest limita amb el terme municipal de Vilanova i la Geltr, amb les urbanitzacions de la Masia Nova, Solicrup, Sant Cristfol i els polgons industrials Roquetes. 

 Histria .
Les Roquetes eren les terres de conreu del llogaret de La Vilanoveta i d'altres masies, com el Mas d'en Serra, Solicrup, Les Orenetes. L'agricultura hi va deixar de ser rendible a mitjans del segle XX, i poc a poc, s'abandonaren els conreus a la vegada que s'inicia la segona industrialitzaci a la comarca, especialment a Vilanova i la Geltr. 

A la dcada dels anys cinquanta es produeix a Espanya una fase de desenvolupament econmic que, amb els "Planes de Desarrollo" dels anys seixanta trencaren l'allament del pas. En aquest moment, les fbriques i indstries ja existents a la comarca, en els sectors del txtil i el metall principalment, i d'altres de productes qumics com la Pirelli, augmenten el nombre de treballadors i a la vegada es creen noves indstries. El boom del turisme afavoreix altres sectors: la construcci augmenta les contractes d'obres i aix incrementa la necessitat de treballadors en aquest ram. A l'hostaleria tamb cal personal per cobrir les necessitats de la temporada d'estiu.

Tot plegat dna lloc a un considerable creixement de la poblaci a la comarca del Garraf; l'oferta de nous habitatges no augmenta proporcionalment als immigrants que arriben. Pels voltants de 1955, la Masia Nova i Solicrup, en terres que ja no eren rendibles per a l'explotaci agrcola, es parcellen i es venen a preus fora assequibles als treballadors vinguts d'altres llocs. Aquests es construeixen ells mateixos les cases, en unes condicions deficients, sense els principals serveis d'aigua, llum i clavegueram. 

Cap el 1964 la situaci era d'urbanitzaci incontrolada i amb augment constant de la construcci de noves vivendes com a horts familiars que es convertien en l'habitatge definitiu. Per legalitzar la situaci s'inicia l'elaboraci d'un Pla Parcial. El 1968, una vegada aplicat el Pla Parcial i legalitzada la qesti urbanstica, amb el conseqent traat dels carrers i places, els promotors comenaren a construir blocs de pisos ms petits i ms grans, cases unifamiliars i la resta de tipus d'habitatge que composa la imatge urbana actual. 

Al mateix temps s'installaven comeros i serveis de tot tipus: caixes d'estalvis, bancs, bars i restaurants, botigues, esglsia, farmcies, escoles, ambulatori, dentistes, perruqueries, oficina de correus, tallers d'arquitectura, immobiliries, forns de pa, autoescoles, tallers mecnics i altres. 

Durant l'ltim quinquenni, s'han desenvolupat noves infraestructures com la zona de vianants, el nou edifici institucional i estan en marxa diversos plans urbanstics a zones de l'Eixample.

 Comunicacions .
El poble esta situat al bell mig de la franja costanera de la comarca, entre els municipis de  Sitges i Vilanova i la Geltr. 

Les comunicacions des de Les Roquetes sn rpides per autopista amb Barcelona i Tarragona amb accs a la C-32 a 3 km, i, a 14 Km, amb l'AP-7 a travs de Vilafranca del Peneds. La comarcal C-31 amb comunicaci amb Barcelona i Tarragona es troba a la mateixa sortida de la poblaci. 

Els transports pblics connecten amb totes les poblacions dels voltants, ja sigui per autobs amb parades dintre de la poblaci i amb destinaci a Barcelona, Aeroport del Prat, Vilanova i la Geltr, l'Hospital de Sant Camil, Ribes, Sitges; ja sigui per ferrocarril a travs de les estacions properes de Vilanova i la Geltr i Sitges. 

Les distncies als nuclis urbans vens i altres, des de Les Roquetes del Garraf sn les segents,
Vilanova i la Geltr 2 km, Sant Pere de Ribes 6 km, Sitges 8 km, Cubelles 7km, Canyelles 8km, Olivella 12 km, Vilafranca del Peneds 16 km, Aeroport del Prat 35 km, Barcelona 43 km i Tarragona 47 km.

Celebra la Festa Major d'Hivern per Santa Eullia i la Festa Major d'Estiu per Sant Joan.

 Enllaos  .
 Web del nucli;
 Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf;
 Web de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes;
 Informaci i notcies sobre el municipi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195419" title="Goyescas (pera)" nonfiltered="979" processed="975" dbindex="80981">


Goyescas s una pera nacionalista en un acte i tres escenes amb msica d'Enric Granados i llibret de Fernando Periquet y Zuaznabar.  Va ser creada emprant la msica de l'bra homnima per a piano de Granados (Goyescas).

Histria.
La font d'inspiraci, tant del conjunt d'escenes de l'obra per piano com de la subsegent pera sn les pintures de  Francisco Goya, subtitulades Los majos Enamorados ("Els galants enamorats"). La suite per a piano Goyescas havia estat estrenada al Palau de la Msica Catalana de Barcelona l'11 de mar de 1911.  L'pera es va basar en els temes de la suite, que van ser orquestrats i adaptats per al cant, afegint una mnima quantitat de msica original. El llibret va haver de ser escrit per a encaixar el text en les melodies preexistents, al contrari del que s habitual.

L'estrena estava prevista per a l'pera de Pars, per va haver de ser cancellada a causa de la Primera Guerra Mundial. En el seu lloc, va ser estrenada al Metropolitan Opera de Nova York, el 28 de gener de 1916, sota la direcci de Gaetano Ravagnoli.  Va rebre una clida acollida per part del pblic. L'xit va fer que el compositor fos rebut pel president Woodrow Wilson, per a donar un recital de piano a la Casa Blanca. Acceptant aquesta invitaci, Granados va haver de posposar el seu retorn a Europa. Ell i la seua muller van morir en el naufragi provocat pel torpedinament del vaixell en qu viatjaven, el Sussex, atacat per un vaixell de guerra alemany. El pla de viatge original hauria evitat la tragdia.

L' Intermezzo de l'pera s molt popular com a pea de concert i ha estat arranjat per a diversos instruments.

Sinopsi.

Lloc: Madrid;
Temps: al voltant de 1800;
Escena 1.
L'pera comena amb una reuni de majos i majas gaudint d'una festa en un paratge de les rodalies de Madrid. Alguns d'ells estan enlairant un pelele (home de drap) amb un llenol, un entreteniment popular. Pepa, l'actual amant de Paquiro, arriba conduint la seua calesa, i poc despres arriba la gran dama, Rosario, en el seu palanqu per a veure's amb el seu proms, Fernando, el capit de la Gurdia Reial. Paquiro provoca la gelosia de Fernando en invitar Rosario a un baile de candil al qual ella, va assistir una vegada en el passat. Fernando accepta la invitaci, per afirma que Rosario hi assistir amb ell. Pepa, enrabiada, jura venjar-se de Rosario.
Escena 2.
Fernando porta Rosario al ball. El capteniment arrogant de Fernando i les seues paraules de menyspreu, ofenen als majos i a les majas. Pepa insulta Fernando, acusant-lo de bogeria, i en l'excitaci Rosario s'esvaneix. Fernando i Paquiro es repten a un duel.
Escena 3.
Rosario espera a Fernando en el seu jard, quan aquest arriba hi ha una escebna d'amor apassionat entre els amants. Per Fernando ha d'anar-se'n; li espera el duel amb Paquiro. En el duel, Fernando s ferit mortalment, i mor entre els braos de Rosario.

Bibliografia.
The Oxford Dictionary of Opera, by John Warrack and Ewan West (1992),  782 pages,  ISBN 0-19-869164-5;
 Argument extret de 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195423" title="Defense of the Ancients" nonfiltered="980" processed="976" dbindex="80982">
Defense of the Ancients (o b DotA) s un mod del joc Warcraft III: The Frozen Throne (per Blizzard Entertainment). DotA pot ser jugat en mode multijugador, en battle.net, servidors privats, o en xarxes d'rees locals (LAN). El Mapa original ha derivat en diverses versions incloent la ms coneguda DotA Allstars.

 Histria .
El mapa original de DotA va ser creat per un jugador anomenat Carlos Ramrez Cabrera lies Kalox en un moment d'avorriment. Hi ha un element a l'actual DotA Allstars que es refereix a aquest jugador. Ha abandonat la programaci de DotA el qual ha derivat en moltes variants incloent la ms coneguda DotA Allstars, posteriorment es va tenir l'aportaci de Kenyi Tanaka (lies Hunter-killer) en l'edici del mapa; a l'actualitat un jugador conegut com a IceFrog contnua l'edici del mateix, a ms s'encarrega -amb el suport de Kalox- del maneig dels principals frums d'estratgies per a DotA.

Objectiu del joc.

L'Objectiu Principal del mapa, s destruir la base oponent (sn dues bases, una The Sentinel i una altra The Scourge). Cada jugador t dret a un heroi, que pot ser triat o a l'atzar. Actualment existeixen 89 diferents tipus d'herois, cada heroi compta amb 3 tipus conjurs activables o automtics (skills) i un ultimate, que s el conjur ms poders (ulti). A mesura que avana el joc, l'heroi va perfeccionat els seus conjurs i fent-se ms fort. Tot heroi parteix des del nivell 1, per a mesura que va lluitant, va augmentant el seu nivell. El mxim nivell a assolir s 25.

Per aconseguir la victria s'ha de destruir l'estructura principal enemiga (el tron de gel o l'arbre del mn)i per aconseguir-ho cal obrir-se pas a travs de les torres i herois enemics (si n'hi ha). En la ltima part caldr destruir dues torres juntes i desprs atacar l'estructura principal.

Per aconseguir una major quantitat de fora permet comprar objectes que augmenten les nostres habilitats, en alguns casos els objectes necessiten d'altres per poder aconseguir-se.

Per comprar un objecte cal una certa quantitat d'or que s'aconsegueix de 4 maneres:

 Destruint torres.
 Assassinant creeps.
 Assassinant herois.
 Esperant (cada certa quantitat de temps guanyes una petita quantitat d'or).

Si el teu heroi s ferit i necessita recuperaci pots gaudir-lo en el pou de la teva base(generalment es troba en una cantonada).

Si el teu heroi s assassinat reviur noms passat un temps o pots comprar la seva resurrecci immediata en una de les tavernes, el preu de la resurrecion dependr del nivell en el qual es trobi el teu heroi en el moment de morir, com ms nivell, ms diners costa la resurrecci.

Glossari.
1) Qu s un AoE ?
AoE ve de "Area of Effect". DotA est basat en les regles fsiques del Warcraft III, que t les seves prpies mesures; en el cas de Zeus, el Static Field t un AoE de 800. Aix vol dir que el poder afecta totes les unitats que estiguin a 800n de distncia de Zeus.

2) Qu s un "hero nuke"?
Un nuke s un poder que fa un dany alt. Un "hero nuker" seria aquell que tingui ms d'un poder que faci mal; com el Tinker, per exemple.

3) Qu significa "Orb effect"?
La resposta simple s un efecte afegit i nic. Com s el cas de la reducci d'armadura o l'alentiment. La resposta correcta s aquesta: s'anomena "Orb effect" perqu originalment en Warcraft III existien efectes que noms es podien aconseguir amb l'ajut d'tems que Blizzard va decidir anomenar. El que han fet els creadors de dotA s modificar els efectes; no obstant aix, s impossible modificar la base i els efectes de dos "Orb Effects" no poden actuar al mateix temps, perqu a Warcraft III no es podria.

4) Qu s un "Spoof check"?
Atenci, aix noms s'aplica als servidors originals: el creador normalment demana que li whispegin (li envin un missatge privat). Aix s un "Spoof check".

5) Qu s channeling?
De l'angls "to channel"; consisteix en les mgies que requereixen que l'usuari es mantingui quiet mentre les fa (les casteja, de l'angls to cast). Si l'usuari es mou o s interromput (bash, hex, etc) la mgia i els efectes de la mgia s'interrumpiran (Freezing Field de Rilayl, per exemple)

6) AoS, qu s un AoS?
Aos ve de "Aeon of Strife"; un tipus de mapa personalitzat que va nixer a Starcraft. Consisteix a triar un heroi i comandar un exrcit (que normalment s controlat per l'ordinador, succeeix aix en el cas de DotA) amb la finalitat de destruir al teu enemic que tamb t un heroi. DotA s el Aos ms popular de tot Warcraft III.

7) Qu sn les runes?
Runes sn tot el que un heroi pot recollir i utilitzar-les a l'instant. Existeixen 5 tipus de runes actualment aquestes sn : haste, incrementa el moviment speed del teu heroi al mxim (522); double damage, com diu el seu nom duplica el teu dany, per noms el teu dany base; ilusion , crea una ilusi identica al teu heroi que rep ms dany i li fa menys dany; invisible, torna el teu heroi invisible per a una gang o un atac sorpresa o per fugir i regeneration que augmenta la regeneraci de vida i man de l'heroi. Les runes es poden conservar per dos minuts en el teu inventari si tens una ampolla.

8) Qu s un Gank?
Un Gank s un atac sopresa en el sector neutral del mapa, si es troben criatures que no pertanyen a cap equip i sn utilitzades per aquells herois que no posseeixen prou nivell o items per fer-li front al contrincant. El gank s utilitzat per evitar que l'oponent adquireixi molt nivell, i or assassinant neutrals.

9) Qu s Top, Mid i Bot?
Traduts, en el seu ordre Dalt, Mitj i a sota, sn anomenats aix els lanes (costats) a dotA, normalment sn utilitzats en el xat per a "ganks", quan se'n va un heroi ("miss") o en "push" (pressionar un costat), aquests termes sn utilitzats normalment en els servidors de partides de DotA com ara els de blizzard o ombuserver, ja que generalitza als jugadors sense tenir en compte l'idioma.

Enllaos externs.
DotA-Allstars.com - Lloc web oficial de DotA Allstars;
DotA Allstars Portal and Strategy Guide - Lloc web d'estratgies de DotA Allstars;
GetDotA.com - Lloc web oficial per descarregar les ltimes versions de DotA Allstars;
GetDotA.com/AI - El lloc web oficial per descarregar la ltima versi AI de DotA Allstars;
CAL DotA - Lliga internacional de DotA;
E4zone.com - Comunitat en espanyol de Warcraft III i DotA AllStars;
CGESports.com - Comunitat en angls de tornejos i esdeveniments Warcraft III i DotA AllStars;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195427" title="Cursa de muntanya" nonfiltered="981" processed="977" dbindex="80983">
Una cursa de muntanya s una competici esportiva en la que es recorre un traat per la muntanya, normalment per sobre dels 2000 metres d'altitud, i en la que s'han de superar desnivells importants.  

Les competicions internacionals estan regulades per la Federaci d'Esports d'Altitud, de la qual forma part la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya entre d'altres.

Competicions internacionals.
Sky runner world series.
Aquesta competici d'mbit mundial consta d'entre sis i vuit curses en un mnim de cinc pasos diferents. Es disputa des de l'any 2003 i a partir de l'any 2005 va incloure la competici per equips. 



Campionat d'Europa.
El campionat d'Europa es disputa de manera individual en una sola cursa des de l'any 2007.



Vegeu tamb.
Selecci catalana de curses de muntanya;

Enllaos externs.
Sky Runner World Series;
FEEC - Curses de muntanya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195428" title="Selecci catalana de curses de muntanya" nonfiltered="982" processed="978" dbindex="80984">
La selecci catalana de curses de muntanya s l'equip d'esportistes catalans que competeixen internacionalment en els campionats de curses de muntanya de manera oficial sota la jurisdicci de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).


Sky Runner World Series.
La selecci catalana de curses de muntanya s la gran dominadora de la competici desprs de guanyar els campionats dels anys 2005, 2006 i 2007.

Els anys 2003 i 2004 la competici va ser nicament individual i no va ser fins el 2005 que es va instaurar la competici per equips.



A nivell individual mascul destaquen: 
Agust Roc, campi del mn els anys 2004 i 2005, sotscampi l'any 2006 i quart el 2007.;
Kilian Jornet, Campi del mn l'any 2007.;
Joan Colomer, quart els anys 2003 i 2004.;
Jessed Hernandez, cinqu l'any 2007 i nov l'any 2006.;
Tfol Castanyer, tercer l'any 2007. Esportista mallorqu que competeix amb la selecci catalana.;


En la competici femenina destaquen:
Anna Serra, campiona del mn l'any 2004, i sotscampiona el 2003.;
Teresa Forn, campiona del mn l'any 2003 i quarta el 2004.;
Ester Hernndez, tercera en els anys 2004, 2005 i 2006.;
Roser Espaol, cinquena l'any 2005. ;
Mnica Ardid, setena l'any 2006.;
 

Campionat d'Europa.
El campionat d'Europa es disputa de manera individual en una sola cursa.
L'any 2007 es va correr a Valmalenco-Valposchiavo, essent Kilian Jornet el millor catal, assolint la sisena posici. 

Campionat del Mn d Esports d'Altitud - Sky Games .
Els esportistes de la selecci catalana tamb van competir en algunes de les modalitats del Campionat del Mn d'Esports d'Altitud que es van celebrar el 2006 a Vallnord (Andorra), en els quals la delegaci catalana va encapalar el medaller amb 4 medalles d'or, dues d'argent i dues de bronze.  

Enllaos externs.
FEEC - Curses de muntanya;
Sky Runner World Series;
Campionat d'Europa 2007;
Medaller dels Sky Games 2006;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195430" title="Elionor d'Anglaterra (desambiguaci)" nonfiltered="983" processed="979" dbindex="80985">

 Elionor d'Anglaterra (1162 1214), princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

 Elionor d'Anglaterra i de Castella (1264 1297), princesa d'Anglaterra i reina consort d'Arag (1285-1291).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195434" title="Adobe ColdFusion" nonfiltered="984" processed="980" dbindex="80986">
ColdFusion s un servidor d'aplicacions i entorn de desenvolupament de programari usat pel desenvolupament d'aplicacions informtiques en general i llocs webs dinmics en particular. ColdFusion s similar a ASP.NET, JSP o PHP.

La caracterstica principal del ColdFusion s el seu llenguatge de script associat, el ColdFusion Markup Language (CFML), que t una sintaxi semblant a la de l'HTML.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195437" title="Torneigs d'Apertura i Clausura peruans" nonfiltered="985" processed="981" dbindex="80987">
Els Torneigs d'Apertura i Clausura peruans sn el nom que reben des de l'any 1997, a la lliga peruana de futbol, els dos campionats en qu es divideix aquesta competici.

L'Apertura es disputa entre febrer i juny i el campi es classifica per la Copa Libertadores. El clausura es disputa de juliol a desembre i el campi tamb es classifica per la Copa Libertadores.

Els campions d'Apertura i Clausura s'enfronten a final d'any en una final per decidir el campi nacional (vegeu Lliga peruana de futbol), sempre i quan hagin quedat entre els sis primers a l'altre competici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195440" title="ASP.NET" nonfiltered="986" processed="982" dbindex="80988">
ASP.NET s un entorn d'aplicaci web distribut per Microsoft i que els programadors poden usar per construir llocs web dinmics, aplicacions Web i serveis Web XML. s part de la plataforma .NET de Microsoft i s la tecnologia successora de la de les Active Server Pages (ASP).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195443" title="Plantilles Champions League 2007-2008" nonfiltered="987" processed="983" dbindex="80989">
Plantilles dels equips participants a la Champions League 2007-2008.

 Arsenal .































Entrenador: Arsne Wenger

 Barcelona .


























Entrenador: Frank Rijkaard

 Benfica .






























Entrenador: Jos Antonio Camacho

 Be ikta  .
































Entrenador: Ertu rul Sa lam

 Celtic Glasgow .































Entrenador: Gordon Strachan

 Chelsea .










 

















Entrenador: Henk Ten Cate

 CSKA Moscou .































Entrenador: Valeri Gazziev

 Dinamo Kyiv .
































Entrenador: Yozhef Sabo

 Fenerbahe .






























Entrenador: Zico

 Glasgow Rangers .


























Entrenador: Walter Smith

 Inter Mil .






























Entrenador: Roberto Mancini

 Lazio .





























Entrenador: Delio Rossi

 Liverpool .




































Entrenador: Rafael Bentez

 Manchester United .


































Entrenador: Alex Ferguson

 Milan .
































Entrenador: Carlo Ancelotti

 Olympiacos .































Entrenador: Takis Lemonis

 Olimpic Li .






























Entrenador: Alain Perrin

 Olimpic Marsella .

 








 
 
 







 




 







Entrenador: Eric Geret

 Porto .



























Entrenador: Jesualdo Ferreira

 PSV Eindhoven .






























Entrenador: Jan Wouters

 Reial Madrid .




























Entrenador: Bernd Schuster

 Roma .






























Entrenador: Luciano Spalletti

 Rosenborg .





























Entrenador: Trond Henriksen

 Schalke 04 .



























 


Entrenador: Mirko Slomka

 Sevilla .





























Entrenador: Manuel Jimnez

 Shakhtar Donestk .










   





















Entrenador: Mircea Lucescu

 Slavia Praga .






























Entrenador: Karel Jarolm

 Sporting Lisboa .




























Entrenador: Paulo Bento

 Steaua Bucarest .




























Entrenador: Massimo Pedrazzini

 Stuttgart .



































Entrenador: Armin Veh

 Valncia .




























Entrenador: Ronald Koeman

 Werder Bremen .





























Entrenador: Thomas Schaaf



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195444" title="Bec" nonfiltered="988" processed="984" dbindex="80990">


El bec s una estructura anatmica externa crnia dels ocells que, a ms de per menjar, la utitzen per endrear-se, manipular objectes, matar a preses, cercar menjar, fer la cort i alimentar a les cries. Tamb pot referir-se al rostre ms o menys allargat o de natura crnia d'altres animals, com el de les tortugues, el d'alguns insectes (per exemple curculinids), el dels cefalpodes, el d'algunes balenes o el de l'ornitorinc.


 Anatomia .

Els becs poden variar significativament de mida d'una espcie a una altra. El bec es composa pel maxillar superior i el maxillar inferior. La mandbula s normalment ssia i buida per dins per facilitar el vol. La superfcie externa del bec est coberta d'una beina crnia de queratina anomenada ranfoteca. Entre la crnia exterior i l's hi ha una capa vascular que cont vasos sanguinis i terminacions nervioses. La ranfoteca inclou tanmateix el bony que es pot observar en alguns cignes, com el cigne mut.

El bec t dos orificis anomenats narines que connecten amb el buit interior del pic i d'ah amb el sistema respiratori. Les nares estan normalment sobre el bec, encara que en algunes aus estan sobre una part carnosa en la base del bec anomenada cere (del llat cera). Els falcons, lloros, parsits (Stercorarius) i cotorres, entre d'altres, presenten ceres. Les cotorres son dimrfiques ja que les ceres dels mascles esdevenen blau clar quan sn adults i les de les femelles brunes.

Alguns pardals empren teixit mort en la punta del bec per a les tasques ms dures, com ara trencar nous o matar preses. En altres, com els necs, la punta del bec cont nervis per a localitzar objectes al palp. El bec es desgasta amb l's, per aix creix contnuament al llarg de tota la vida de l'au.

A diferncia de les mandbules amb dents, el bec no s'usa per mastegar. L'au engoleix el menjar sencer, qu es trenca en la morella.

Hi ha alguns pardals amb becs inusuals com el colibr, el tucan o el becplaner.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195447" title="Pere Ysern i Ali" nonfiltered="989" processed="985" dbindex="80991">
Pere Ysern i Ali (Barcelona 1875-1946) fou un pintor catal.

Format a l'Acadmia Borrell. Ampli estudis a Roma, i durant aquesta estada els seus companys li enviaren la inslita revista manuscrita Il Tiberio (1896-98), avui conservada a la Biblioteca de Catalunya. An a Pars entre 1899 i 1901, amb els seus amics el pintor Mari Pidelaserra i Brias i l'escultor Emili Fontbona, que havien format part, com ell, del grup dEl Rovell de l'Ou. All descobr l'Impressionisme. D'aquella poca queden extraordinris paisatges urbans de Pars, alguns dels quals sn al MNAC. Al seu retorn expos individualment a la Sala Pars de Barcelona. Aviat torn a Pars, on resid la major part de la seva vida, a part de peridiques estades estivals Pollena, on tamb pint els paisatges mallorquins i es trobava amb el seu amic Hermen Anglada Camarasa. A Frana esdevingueren molt populars els seus temes de ball, clssic i tamb git. 
 Referncies .


Georges TURPIN, Pierre Ysern y Ali peintre de danseuses, Pars 1924.
Rafael MANZANO, Pere Ysern, Edicions Catalanes, Barcelona 1990.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195448" title="Gradeta" nonfiltered="990" processed="986" dbindex="80992">

Una gradeta s un instrument de laboratori que t per finalitat mantenir-hi  els tubs d'assaig o d'hemlisi drets .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195451" title="Proconsul africanus" nonfiltered="991" processed="987" dbindex="80993">

Proconsul africanus va ser la primera espcie del Mioc descoberta d'entre els primats i per tant tamb la primera del gnere Proconsul.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195452" title="Alfons Quint" nonfiltered="992" processed="988" dbindex="80994">
Alfons Quint (Figueres, 1943) s un periodista catal que collabora amb els diaris Avui i Diari de Girona. Advocat i oficial de la marina mercant, Quint fou delegat del diari El Pas a Catalunya, on redact una srie d'articles molt durs contra Jordi Pujol pel cas Banca Catalana. Tot i aix, l'administraci Pujol el design director de TV3, i Quint s'ocup de la creaci del llavors anomenat Tercer Canal. Desprs de deixar la direcci de TV3, Quint collabor en el projecte dEl Observador, diari impulsat per Llus Prenafeta, i el qual dirig fins pocs mesos desprs de la sortida del primer exemplar. Des de llavors Quint ha sigut columnista del diari Avui (fins el 2005 en la columna diria L'encenall i el setmanal Planetrium; actualment hi escriu dues columnes setmanals). Tamb s columnista del Diari de Girona i participa com a tertuli en programes com Amics, coneguts i saludats de 8TV.

Enllaos externs.
El Pas, diari de Madrid, a Catalunya al web de Contrastant, esmenta l'afer d'Alfons Quint i els articles de Banca Catalana



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195456" title="Miniaplicaci" nonfiltered="993" processed="989" dbindex="80995">
Una miniaplicaci (applet en angls) s un component de programari que corre sobre el context d'un altre programa, com ara un navegador web. Les miniaplicacions acostumen a desenvolupar una funci molt concreta que no pot ser usada de forma independent, i d'aqu ve el prefix "mini-", ja que es tracta d'una aplicaci reduda. El terme fou introdut a l'AppleScript l'any 1993. Una miniaplicaci es distingeix d'una subrutina per diferents funcionalitats. Primera, noms es pot executar a la plataforma del client, al contrari que les miniaplicacions de servidor (angls servlet). Aix, una miniaplicaci aporta funcionalitats o rendiment ms enll dels del seu contenidor (el navegador). Tamb, en contrast amb una subrutina, certes capacitats estan restringides pel contenidor. Una miniaplicaci est escrita en un llenguatge que s diferent del d'scripting o de l'HTML que l'invoquen. La miniaplicaci est escrita en un llenguatge compilat, mentre que el llenguatge d'scripting del contenidor s interpretat, d'on prov el millor rendiment o funcionalitat de la miniaplicaci. A diferncia d'una subrutina, un component web complet pot ser implementat com a miniaplicaci.

La paraula "miniaplicaci" podria ser usada alternativament per descriure una aplicaci petita independent, com ara les que s'incorporen a un sistema operatiu, com per exemple una calculadora o un editor de text.   

Atributs.
A diferncia d'un programa, una miniaplicaci no pot crrer de manera independent, sin que acostuma a oferir funcionalitats de visualitzaci o grfics, i sovint interactua amb l'usuari hum. Tanmateix, acostuma a funcionar sense estat i t privilegis de seguretat restringits. Ha de crrer sobre un contenidor, que es distribueix amb un programa que n'admet l's, amb un connector (angls plugin) o una varietat d'aplicacions addicionals, com ara dispositius mbils que admeten el model de programaci de la miniaplicaci.

Exemples de miniaplicacions sn les miniaplicacions Java i els SWF. Un altre exemple s el Windows Media Player que s'utilitza per incrustar fitxers de vdeo als navegadors compatibles amb el seu connector. Alguns connectors tamb permeten visualitzar diferents models 3D en un navegador web a travs d'una miniaplicaci que permet veure el model renderitzat i amb zoom. Molts jocs per navegador estan basats en miniaplicacions, encara que la majoria acaben evolucionant cap a aplicacions plenament funcionals i que requereixen una installaci.

Vegeu tamb.
 Miniaplicaci de Java;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195458" title="Nyanzapitec" nonfiltered="994" processed="990" dbindex="80996">

Els nyanzapitecins (Nyanzapithecinae) foren una subfamlia de primats ja extingida. Noms s'hi ha incls quatre gneres fssils:  Nyanzapithecus,  Mabokopithecus,  Rangwapithecus i  Turkanapithecus. El grup va ser establert per Harrison el 2002.

Bibilografia.
Harrison, T., 2002: Late Oligocene to middle Miocene catarrhines from Afro-Arabia. 331-338. in Hartwig, W. C., (eds.) 2002: The Primate Fossil Record. Cambridge University Press, Cambridge, England, 2002, xiv-530;

Enllaos externs.
Mikko's Phylogeny Archive;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195462" title="Miniaplicaci de Java" nonfiltered="995" processed="991" dbindex="80997">
Una miniaplicaci de Java (angls Java applet) s una miniaplicaci distribuda en la forma de Java bytecode. Les miniaplicacions de Java poden crrer sobre un navegador web usant una Mquina Virtual Java (JVM), o en un AppletViewer de Sun, una eina independent per testar applets. Les miniaplicacions de Java foren introdudes en la primera versi del llenguatge Java el 1995; acostumen a estar escrits en Java per tamb poden ser escrits en altres llenguatges que compilen a bytecode de Java, com, per exemple, el Jython.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195464" title="Segona divisi peruana de futbol" nonfiltered="996" processed="992" dbindex="80998">
La Segona divisi peruana de futbol s una competici professional peruana de futbol. s el segon nivell de la pirmide futbolstica peruana i serveix de promoci a la primera divisi.

Va ser creada l'any 1936, inicialment formada noms per equips de la Regi de Lima. Des de l'any 1988 el campionat s professional.

 Historial .


1936 Telmo Carbajo;
1937-38 No es disput;
1939 Alianza Lima;
1940 Telmo Carbajo;
1941-44 No es disput;
1945 Santiago Barranca;
1946 Ciclista Lima;
1947 Jorge Chvez;
1948 Centro Iqueo;
1949 Ciclista Lima i Jorge Chvez;
1950 Unin Callao;
1951 Asociation Chorrillos;
1952 Unin Callao;
1953 Carlos Concha;
1954 Unin Callao;
1955 Carlos Concha;
1956 Porvenir Miraflores;

1957 Mariscal Castilla;
1958 Unin Amrica;
1959 Mariscal Sucre FBC;
1960 Carlos Concha;
1961 KDT Nacional;
1962 Mariscal Sucre FBC;
1963 Carlos Concha;
1964 Defensor Arica;
1965 Mariscal Sucre FBC;
1966 Porvenir Miraflores;
1967 KDT Nacional;
1968 Deportivo Municipal;
1969 Deportivo Sima;
1970 Atltico Deportivo Olmpico (ADO);
1971 Deportivo Sima;
1972 Atltico Chalaco;
1973 Unin Huaral;

1974 No es disput;
1975 Compaa Peruana de Telfonos;
1976-79 No es disput;
1980 Gonzales Prada;
1981 Juventud La Palma;
1982 Gonzales Prada;
1983 Barcelona;
1984 Deportivo San Agustin;
1985 Guardia Republicana;
1986 Internazionale ;
1987 Guardia Republicana i CD AELU;
1988 Defensor Lima;
1989 Sport Boys;
1990 Hijos de Yurimaguas;
1991 Enrique Lau Chun;
1992 Unin Huaral;

1993 Ciclista Lima;
1994 Unin Huaral;
1995 Guarda Republicana;
1996 Alcides Vigo ;
1997 Club Lawn Tennis;
1998 Hijos de Yurimaguas;
1999 Amrica Cochahuayco;
2000 Deportivo Aviacin;
2001 Alcides Vigo ;
2002 Unin Huaral;
2003 Sport Coopsol;
2004 Olimpico Aurora;
2005 Olimpico Aurora;
2006 Deportivo Municipal;


 Enllaos externs .
Federaci Peruana  de Futbol;
RSSSF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195465" title="Ruby on Rails" nonfiltered="997" processed="993" dbindex="80999">
Ruby on Rails s un framework lliure d'aplicaci Web que es proposa augmentar la rapidesa i facilitat amb qu es poden crearen els llocs web dirigits a les bases de dades. Tamb ofereix un entorn d'esquelets de codi (scaffold). Sovint abreujat amb Rails, o RoR, Ruby on Rails s un projecte de codi obert escrit en el llenguatge de programaci Ruby i les aplicacions que fan servir aquest entorn estan desenvolupades usant el patr  Model Vista Controlador.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195467" title="Club Nataci Granollers" nonfiltered="998" processed="994" dbindex="81000">
El Club Nataci Granollers s un dels clubs ms importants de Granollers, ha participat en diverses ocasions en finals estatals de nataci,nataci sincronitzada i waterpolo.

El Club actualment t uns 32.450 socis, i ha tingut uns 45.200 registres des de la inaguraci.
No noms s un club de nataci, tamb s un gimns, on es pot fer Fitness, Cardi Wave, B-pump, SpinniCng i moltes altres coses.

Te 2 piscies de 25 metres cobertes amb grades, 1 piscina de 16,5 metres coberta amb grades, 1 piscina de 50 metres exterior i 1 piscina de 25 metres exterior. A l'exterior hi ha una nova pista de Pdel. Tamb t grans sales de gimns. El Club edita una revista trimestral. 

 Actual President i passades Eleccions .
L'actual president s Josep Maria Mas, que ha revalidat el 2007 la presidncia del Club Nataci Granollers per quatre anys ms, desprs que la seva candidatura guanys les eleccions a President i Junta Directiva que es va celebrar el dijous 5 de juliol. La candidatura de Josep Maria Mas va tenir el suport de 475 vots. El candidat Miquel ngel Gulln, que es presentava per segona vegada en unes eleccions del CNG, va rebre 105 vots. Hi va aver 5 vots en blanc i 2 nuls. Un total de 587 socis van exercir el seu dret de vot durant tota la jornada (de 9 del mat a 9 del vespre), d'un cens electoral de 6.750 socis. 

 El Projecte .
 Remodelaci dels vestidors dels socis.
 Construcci de nous vestidors per a grups i esportistes.
 Nova zona d'aiges;
 Cobertura retrctil de la piscina de 50 metres exterior.
 Servei de ludoteca.
 Piscina per a nadons.
 Limitaci de l'accs dels usuaris de la piscina d'estiu als serveis i zones exclusives dels socis.


 Histria .
El club va ser fundat l'any 1967 i el 2007 celebrar el 40 aniversari.
Un cop l'any es fa La Diada del Soci amb moltes activitats especials.

 Enllaos externs .
 Club Nataci Granollers;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195469" title="Copa Per" nonfiltered="999" processed="995" dbindex="81001">
La Copa Per s una competici futbolstica peruana. Malgrat el nom no es tracta d'una competici totalment per eliminatries com les competicions de copa europees. Tampoc s una competici oberta a tots els clubs, sin que ve a ser un torneig classificador que atorga places per a participar a la Primera Divisi (el campi) i a la Segona Divisi (el sotscampi). En certa manera es pot considerar la Copa Per com una segona divisi del futbol peru.

 Regions .

La competici t diverses fases, les primeres de les quals es disputen per zones regionals. Aquestes regions sn:

Regi I: Formada per clubs d'Amazones, Tumbes, Piura i Lambayeque.
Regi II: Formada per clubs d'Ancash, Cajamarca, San Martn i La Libertad.
Regi III:  Formada per clubs de Loreto i Ucayali.
Regi IV: Formada per clubs de Lima i Callao;
Regi V: Formada per clubs d'Ica, Huancavelica i Ayacucho;
Regi VI: Formada per clubs de  Hunuco, Pasco i Junn.
Regi VII: Formada per clubs d'Arequipa, Moquegua i Tacna.
Regi VIII: Formada per clubs de Cusco, Madre de Dios, Puno i Apurmac.

 Historial .


 Enllaos externs .
Federaci Peruana  de Futbol;
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195472" title="Esc" nonfiltered="1000" processed="996" dbindex="81002">

Un esc (tamb se'n pot dir escon) s el seient dels parlamentaris en les diferents cambres de representaci legislativa de cada pas. Avui en dia aquest nom es fa extensiu a la seva acta de diputat.

En funci de cada pas i tipus de cambra (cambra alta o cambra baixa) el nmero varia, sent el seu nombre proporcional a la seva problaci o fix per territoris.

Actualment el Parlament de Catalunya compta amb 135 escons.

Altres exemples.
Argentina: Cambra de Diputats, 257 escons; Senat 72.
Bolvia: Cambra de Diputats, 130; Senat 27.
Espanya: Congrs de Diputats, 350; Senat, 259.
Estats Units d'Amrica: Cambra dels Representants, 435; Senat, 100.
Frana: Assemblea Nacional, 577; Senat, 331.
Itlia: Cambra de Diputats, 630; Senat, 315.
Regne Unit: Cambra dels Comuns, 646; Cambra dels Lords, 753.
Romania: Cambra dels Diputats, 332; Senat, 137.
Parlament Europeu: 753.

Vegeu tamb.
Parlament;
Cambra alta;
Cambra baixa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195478" title="Annbal (desambiguaci)" nonfiltered="1001" processed="997" dbindex="81003">


Annbal (Hannibal,        ) s un nom corrent cartagins que significa "El favor de Baal" fent referncia a la detat fencia Baal. El van portar nombrosos personatges dels que cal destacar:

Annbal (segle V aC), militar cartagins;
Annbal (409 aC), magistrat en cap o sufet de Cartago vers el 410 aC ;
Annbal (270 aC), general cartagins a Messana;
Annbal (262 aC), general cartagins a Agrigent i almirall a Mylae i Sardenya;
Annbal (250 aC), oficial cartagins a Lilibea ;
Annbal (249 aC), general cartagins a Drepanum;
Annbal el Rodi, general cartagins a Lilibea (250 aC);
Annbal (240 aC), general cartagins a la guerra dels mercenaris (240-237 aC).
Annbal Monmac, militar cartagins;
Annbal, gran general cartagins de la segona guerra pnica.
Annbal (215 aC), militar cartagins al servei del gran Annbal;
Annbal (segle II aC), poltic cartagins;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195479" title="Annbal (segle V aC)" nonfiltered="1002" processed="998" dbindex="81004">


Annbal fill d'Asdrbal i net de Mag, esmentat per Just que diu que Annbal i els seus germans Asdrbal i Saf van fer la guerra contra els nmides africans i mauritans i van contribuir decisivament a l'establiment del poder de Cartago en aquestes regions. Els anys en qu va viure no sn indicats per fou en el segle V aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195480" title="Annbal (409 aC)" nonfiltered="1003" processed="999" dbindex="81005">


Annbal fill de Gisc i net d'Amlcar fou un magistrat en cap o sufet de Cartago vers el 410 aC quan Segesta, desprs de la derrota dels atenencs a Siracusa (413 aC) van demanar l'ajut cartagins contra Selinunt.

Annbal fou encarregat de dirigir l'expedici de socors i va reunir un exrcit de mercenaris d'Hispnia i frica desembarcant a Lilibea el 409 aC d'uns cent mil homes, que va atacar Selinunt que fou ocupada desprs d'un setge de noms nou dies; la ciutat fou saquejada excepte alguns temples, i desprs destruda. 

Tot seguit Annbal va posar setge a Himera on estava Diocles de Siracusa al front d'un cos siracus, que fou derrotat en un combat parcial amb motes baixes, i davant el perill per la mateixa Siracusa, Diocles i els seus homes es van retirar amb bona part dels habitants d'Himera; els que van quedar no van poder defensar la ciutat que al dia segent fou ocupada per Annbal que la va saquejar i desprs la va destruir totalment; uns tres mil presoners foren executats. Desprs va retornar triomfant a Cartago.

El 406 aC Cartago va decidir enviar un altra expedici a Siclia i li va encarregar el comandament que va refusar per finalment va accedir per amb la condici de portar al seu cos Himilc com associat. Va reunir altre cop un gran exrcit de mercenaris i va sortir amb 50 trirrems, seguit d'Himilc amb el gros de l'exrcit. Van desembarcar a Siclia i van atacar Agrigent, per es va declarar una epidmia de pesta i el mateix Annbal va morir (406 aC).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195481" title="Annbal (270 aC)" nonfiltered="1004" processed="1000" dbindex="81006">


Annbal, probablement pare d'Hann, fou un general cartagins que dirigia la flota de Cartago amb la que estava ancorat a Lipara a les illes Lipari. Hier II de Siracusa desprs de derrotar els mamertins estava a punt d'assetjar la capital d'aquestos, Messana; els cartaginesos eren en aquesta poca enemics dels mamertins i aliats de Hier II, per Annbal va considerar que el governant siracus agafava massa poder i li va aconsellar de concedir termes de pau honorables als mamertins, mentre una guarnici cartaginesa s'establia a Messana (vers 270 aC). Diodor de Siclia esmenta un Annbal que va donar suport a Hier i que desprs li va aconsellar no signar un tractat de pau amb Roma el 263 aC, segurament el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195482" title="Annbal (262 aC)" nonfiltered="1005" processed="1001" dbindex="81007">


Annbal fill de Gisco fou un general cartagins que dirigia les forces pniques a Agrigent, quan aquesta ciutat fou assetjada pels romans a la Primera Guerra Pnica (262 aC). 

Annbal no es va arriscar a un enfrontament i es va defensar darrera les muralles. Els cnsols romans Luci Pstum Megel i Quint Mamili Vitul van establir dos camps separats i van bloquejar la ciutat que aviat va patir els efectes de la manca de subministraments; Annbal esperava els socors d'Hann que estava avanant cap a Heraclea en el seu ajut, per Hann no va poder seguir endavant  i encara que es va arriscar a una batalla, fou derrotat. Annbal va fer una sortida contra els romans que tampoc no va reeixir i va decidir evacuar la ciutat, cosa que va poder fer de nit forant les lnees enemigues i fent una bona retirada fins a Panormos. Agrigent fou saquejada i cremada pels romans.

Llavors Annbal va dirigir la seva atenci a la guerra en el mar i amb una flota de seixanta vaixells va assolar les costes del sud d'Itlia (262 aC i 261 aC). El 261 aC al saber que els cnsol Gneu Corneli Escipi Asina marxava a la zona amb una flota de setanta vaixells, va enviar al seu lloctinent Boodes amb 20 galeres per fer-li front a Lipara. Bodes amb una estratagema va aconseguir  fer presoner a Escipi i a tota la seva flota. 

Desprs d'aquest xit Annbal va decidir atacar les costes d'Itlia i va marxar amb 50 vaixells per es va topar amb la flota romana principal i va perdre la major part de les seves naus, podent retornar amb dificultat a Siclia amb la resta on es va reunir amb ms vaixells cartaginesos i es va preparar per enfrontar-se a Gai Duili, que amb la flota romana l'estava perseguint.

Les dos flotes es van trobar a Miles (llat Mylae); Annbal confiat amb la superiorat de la flota cartaginesa i la major experincia naval dels seus, pensava que obtindria una victria fcil, per els romans van lluitar amb molta fora i per una srie de circumstancies van obtenir la victria; no menys de 50 vaixells cartaginesos foren enfonsats o capturats; Annbal va haver d'abandonar el seu propi vaixell (una nau de set lnees de rems que abans pertany a Pirros d'Epir) i escapar-se amb un bot. 

Ms tard va tornar a Cartago on per una estratagema va aconseguir evitar el cstig que els cartaginesos aplicaven als seus generals derrotats, per fou privat temporalment del comandament.

El 259 aC fou enviat altre cop amb una flota per defensar Sardenya que era atacada pels romans dirigits per Luci Corneli Escipi. No fou afortunat i va perdre la major part dels seus vaixells; les seves tropes es van amotinar i el van fer presoner i tot seguit el van matar. La mort no es clar si es va produir el mateix 259 aC o a l'any segent (258 aC) durant el consolat de Sulpici Patrcul.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195483" title="Annbal (250 aC)" nonfiltered="1006" processed="1002" dbindex="81008">


Annbal fill d' Annbal fou un dels oficials cartaginesos a Lilibea durant el setge d'aquesta ciutat pels romans (250 aC). El general Himilc li va encarregar de tractar amb els mercenaris gals revoltats i va aconseguir que aquestos tornessin a la obedincia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195484" title="Annbal (249 aC)" nonfiltered="1007" processed="1003" dbindex="81009">
Annbal fill d' Amlcar fou un general cartagins. 

Fou escollit com a distingit oficial naval i amic de l'almirall Adherbal, per dirigir la flota destinada a aixecar el setge de Lilibea el 250 aC que estava bloquejada pels romans per terra i mar. Va sortir de Cartago amb cinquanta vaixells i va arribar a les illes Eguses on es va aturar a l'espera de vents favorables i desprs va aconseguir arribar a Lilibea abans de qu els romans poguessin reunir els seus vaixells per oposar-se. Aix va poder desembarcar deu mil homes i abundants provisions.

Desprs va eludir per segon cop a la flota romana i va sortir cap a Drepanum on es va trobar amb Adherbal. Aquest l'any segent (249 aC) va derrotar a Publi Claudi per no consta que Annbal particips en aquesta batalla encara que s molt probable. El mateix any amb una flota de 50 vaixells va atacar els magatzems romans a Panormos i es va apoderar de les provisions que va portar a Lilibea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195485" title="Annbal el Rodi" nonfiltered="1008" processed="1004" dbindex="81010">


Annbal el Rodi fou un general cartagins que es va destacar el 250 aC en el setge de Lilibea; va destacar en diversos combats i va aconseguir sortir amb un sol vaixell per comunica amb Cartago, eludint la vigilncia romana; finalment va caure presoner dels romans i la seva galera fou utilitzada pels romans per construir una srie de galeres iguals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195486" title="Annbal (240 aC)" nonfiltered="1009" processed="1005" dbindex="81011">


Annbal fou un general cartagins que va tenir un paper en la guerra dels mercenaris (240 aC-237 aC). Quan les disputes entre els dos general en cap, Amlcar Barca i Hann van obligar a deixar el comandament al primer, Annbal fou designat com a collega de Amlcar, encara que sembla que en posici subordinada per evitar noves dissensions.

De fet Annbal no va actuar separadament d'Amlcar del que sembla que seguia les ordres. Per quan els dos generals van assetjar Tunis Amlcar va agafar el comandament d'un costat de la ciutat i Annbal de l'altra; una sobtada sortida del assetjat cap mercenari Mat va sorprendre a Annbal, i les seves tropes foren massacrades i Annbal fou fet presoner. 

El dia segent fou crucificat a la mateixa creu on Amlcar Barca havia fet matat una mica abans al cap mercenari Espendi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195487" title="Annbal Monmac" nonfiltered="1010" processed="1006" dbindex="81012">
Annbal Monmac fou un militar cartagins, oficial a l'exrcit d'Annbal. Polibi el descriu com un home ferotge i sanguinari i l'autor de moltes crueltats atribudes a Amlcar Barca. Entre les ancdotes que s'expliquen hi ha la de qu va recomanar a Annbal que ensenys a les seves forces a viure de la carn humana, cosa que es esgrimida pels autors romans per desacreditar al pare del gran Annbal, i que no pot ser comprovada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195488" title="Annbal (215 aC)" nonfiltered="1011" processed="1007" dbindex="81013">


Annbal fou un militar cartagins al servei del gran Annbal. Aquest el va enviar, junt amb Hipcrates i Epcides, a Siracusa, per intentar obtenir l'aliana del rei Jernim. Annbal es va limitar a portar als altres dos a Siclia per no va tenir part en les converses poltiques i va tornar a Cartago.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195494" title="Sogo Bo" nonfiltered="1012" processed="1008" dbindex="81014">
El Sogo Bo s un teatre de titelles caracterstic de l'tnia bozo i de la cultura bamana.

Molt vinculat amb els griots, aquest teatre est protagonitzat per animals i titelles antropomorfes est dirigit als xiquets. La representaci sol comenar amb una dansa acompanyada per msica dels animals. La msica s predominantment rtmica, per tamb pot anar acompanyada de cants. A aquesta dansa la que seguix la representaci de les titelles. 

Darrera d una tela es colloca el grup de actors que sostenen les titelles. Aquestes sn bsicament un pal de fusta, un extrem del qual est acabat en forma de cap hum que ha estat policromat i que s accionat per uns pals ms fins als quals sovint van units els braos. A ms, sovint la titella s installada sobre una vara o pal ms llarg que servix per portar-lo 

Cas que siga femen, sovint se li afegixen pits. El monyo s freqentment tamb un afegit, tant en el cas de les titelles masculines com les femenines. La resta del cos no es modela perqu el pal va cobert amb un vestit que acaba de dissenyar la personalitat de la titella. Els personatges caracteritzats sn un reflex de l poca. Aix algunes sn representacions de dus tradicionals, per tamb hi ha representacions de Bob Marley o de personatges poltics actuals.
Pel que fa al cas dels animals, aquestos sn simples mscares-cimera a l'estil de les cimeres cimeres Ci-Uara bamana que cobertes per teles o palla sn portades per un dansaire que balla amb un o diversos acompanyants humans. 

Enllaos externs.

http://www.euronet.nl/users/edotter/mali/mali.html  En aquesta pgina podeu escoltar la msica que acompanya a les danses Sogo Bo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195495" title="Annbal (segle II aC)" nonfiltered="1013" processed="1009" dbindex="81015">


Annbal anomenat    , fou un poltic cartagins que va pertnyer al partit favorable al rei Masinissa I de Numdia en els conflictes interns que va patir Cartago desprs del final de la Segona Guerra Pnica. Va ser desterrat com altres poltics del seu bndol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195497" title="Universitat de Turku" nonfiltered="1014" processed="1010" dbindex="81016">


La Universitat de  Turku (Fins Turun yliopisto, suec bo universitet), situada a Turku, s la segona universitat ms gran de Finlndia per nombre d'alumnes, t aproximadament 18.000 alumnes, dels quals 5.000 sn estudiants de doctorat. Va ser fundada l'any 1920. La universitat s membre del Grup Combra. A ms de Turku, la universitat tamb t facultats a Rauma, Pori i Salo. 

Histria.
La Real Acadmia de Turku.
La primera universitat fundada a Turku va ser la Reial Acadmia de Turku, l'any 1640, la qual va ser traslladada a la nova capital, Hlsinki, desprs del Gran incendi de Turku l'any 1827.

Tres clebres finlandesos van comenar el seus estudis a Turku l'any 1822. Van ser Johan Vilhelm Snellman, Elias Lnnrot, i Johan Ludvig Runeberg qui t una estatua a la universitat. 
La Universitat de Turku.


L'actual Universitat de Turku es va fundar l'any 1920. Els intelectuals finlandesos volian una universitat que fos totalment finlandesa, la primera a Finlndia.  

A partir de la dcada de 1960 la universitat va comenar a expandir-se rapidament, un procs que continua actualment.

La universitat es va convertir en una instituci pblica l'any 1974.

Des de l'any 1995 s membre del Grup Combra.

Organitzaci.



La universitat est dividida en sis facultats. 
Facultat d'Humanitats;
Departament d'Histria;
Departament d'Investigaci Cultural;
Departament d'Art, Literatura i Msica;
Departament de Fins i Lingstica General;
Departament d'Angls;
Departament de Llenges Clssiques i Romniques;
Departament de Suec, Alemany i Rus;
Centre de Traducci i Interpretaci;
Departament de Producci Cultural i Estudis del Paisatge;
Estudis de les Regions del Mar Bltic;
Facultat de Matemtiques i Cincies Naturals;
Departament de Bioqumica i Qumica Nutricional;
Departament de Biologia;
Departament de Qumica;
Departament de Geografia;
Departament de Geologia;
Departament de Tecnologia de la Informaci;
Departament de Matemtiques;
Departament de Fsica;
Facultat de Medicina;
Institut de Biomedicina;
Institut de Microbiologia i Patologia;
Institut de Medicina Clnica;
Institut d'odontologia;
Department d'infermeria;
BioCity;
Centre de Biomaterials de Turku ;
Centre de Biotecnologia;
Centre de Recerca per Medicina Cardiovascular Aplicada i Preventiva;
Terbio - Biocincies de la Salut ;
Facultat de Dret;
Facultat de Cincies Socials;
Filosofia;
Unitat de Recerca per la Sociologia de l'Educaci;
Histria Contempornia;
Psicologia;
Poltica Social;
Sociologia;
Economia;
Estadstica;
Cincies Poltiques;
Institucions i Mecanismes Socials;
Centre per Estudis de l'sia Oriental;
Facultat de Cincies de l'Educaci;
Departament d'Educaci;
Departament de Pedagogia per Professors (Turku);
Departament de Pedagogia per Professors (Rauma);
Escola per la Formaci de Professors (Turku);
Escola per la Formaci de Professors (Rauma);
Unit de Tecnologia Educativa;

La universitat tamb t varies unitats especials les quals no estan afiliades a cap facultat:
La Biblioteca principal;
Centre de Llenges;
Centre per la Recerca de l'Entorn;
Centre per l'Extensi d'Estudis;
Centre d'Estudis Martims;
Frum d'Aliments Funcionals;
Observatori de Tuorla;
Centre de Biotecnologia de Turku;
Centre PET de Turku;
Centre d'Informtica de Turku;

Alumnes clebres.

 Liisa Hyssl - Ministra de Salut i Serveis Socials;
 Mauno Koivisto - President de Finlndia;
 Paula Lehtomki - Ministra de Comer Internacional i Desenvolupament;
 Jarmo Viinanen - Secretari General de l'Oficina Presidencial ;
 Heli Laaksonen - Popular poeta finlands;

Vegeu tamb.
Llista d'universitats de Finlndia;

Enllaos externs.

 Universitat de Turku;
 Centre d'Informtica de Turku (TUCS);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195500" title="Multinacional" nonfiltered="1015" processed="1011" dbindex="81017">
Una multinacional s una gran empresa que opera en diversos pasos. T una nica imatge de marca i abarateix costos per la deslocalitzaci de la seva producci, de manera que els productes es creen en zones amb m d'obra barata o abundncia d'energia i es venen en altres mercats. La gran majoria funcionen sota la forma de societat annima i tenen la seu en un pas fortament industrialitzat. Sn fruit de la globalitzaci de l'economia, que rebaixa o suprimeix els aranzels i es basa en un bon sistema de transport




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195511" title="La Cuba" nonfiltered="1016" processed="1012" dbindex="81018">


La Cuba s un municipi de la provncia de Terol, es troba a la comarca del Maestrat aragons.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195515" title="Pitarc" nonfiltered="1017" processed="1013" dbindex="81019">


Pitarc (Pitarque en castell i nom oficial) s un municipi de la provncia de Terol, es troba a la comarca del Maestrat aragons. Codi postal = 44559











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195520" title="Villarroya de los Pinares" nonfiltered="1018" processed="1014" dbindex="81020">

Villarroya de los Pinares s un municipi de la provncia de Terol, es troba a la comarca del Maestrat aragons. El seu codi postal s 44144.

Situaci.
Est situat en la comarca aragonesa del Maestrazgo, en la part septentrional de la sierra de Gdar, a la riba del riu Guadalope, a 1.337 metres d'alada i a una distncia de 51 km de la capital provincial, Terol per la carretera A-226.


 Demografia .
Com nombrosos altres municipis de la Provncia de Terol, i la provncia globalment, Villarroya de los Pinares t una baixa densitat de poblaci (al voltant de 3 hab/km). Fa dcades que el municipi experimenta un gradual despoblament del seu territorio, en parallel a l'envelliment dels seus habitants, com ha passat en nombrosos altres llocs de vocaci principalment agrcola i ramadera, situats en les planes i serres de l'interior d'Espanya.



Economia.
Tradicionalment, ha viscut de l'agricultura i la ramaderia. Recentement, el turisme rural ha esdevingut una ra ms per a visitar el municipi. En la rodalia es troben les pistes d'esqu de la Sierra de Gdar. L'abundant caa i pesca en sn atractius addicionals.

 Edificis notables .

El poble de Villarroya de los Pinares fou declarat Conjunto Histrico-Artstico en 1982. A les darreries del segle XVI i principis del XVII es bastiren diversos edificis nobles, coronats amb escuts antics i inscripcions. 

 L'esglsia gtica de la localitat, construda en 1459 i dedicada a la Mare de Du de l'Assumpci, t un notable bsis poligonal i una galera porticada. Ha experimentat diverses reparacions des de llavors. El cardenal de la Pea, que sempre va acollir el sommi de trasformarla en catedral, jau sepultat a dins.


 En un extrem de la localitat es troben els vestigis del castell en runes que va pertnyer a Jaume I d'Arag.

 L'ermita bastida en honor al patr del lloc, Sant Ben, es situa a la vora de la localitat. ;

 Festes .

Se celebren dues festes patronals, una, el 16 de juny en honor de Sant Ben i l'altra, el 25 de juliol en honor de Sant Jaume.

 Personatges illustres .
El Cardenal Francisco de la Pea, fill illustre de la vila, va viure a una casa d'inters arquitectnic, dins del casc urb de Villarroya de los Pinares.

El general Narciso Alegre, general amb Cabrera, tamb fou ve de Villarroya de los Pinares.

 Administraci municipal i eleccions .

L'alcalde de Villarroya de los Pinares s en Vicente Manuel Carot Gil, del PP. La resta del consell municipal, format pels electes en les comicis municipals de 2007, est integrat per les sigents persones:

 Juan Ramn Lpez Ario(Partido Popular);
 Amadeo Bueso(Partido Popular);
 Juan Ramn Blasco(Partido Popular);
 Arturo Martn (Partido Aragons);

En les eleccions al Congrs dels Diputats, de mar 2004, els resultats en el municipi foren els sigents:

 PP: 71 vots (53,8%);
 PSOE: 40 vots (30,3%);
 PAR: 14 vots (10,6%);
 CHA: 4 vots (3,0%);
 IR: 2 vots (1,52%);
 CDS: 1 vot (0,76%);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195523" title="Villarquemado" nonfiltered="1019" processed="1015" dbindex="81021">


Villarquemado s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195524" title="Llista de jugadors de la Primera Divisi de futbol espanyola 2007-2008" nonfiltered="1020" processed="1016" dbindex="81022">
 Almeria .























	


Entrenador: Unai Emery

 Athletic Bilbao .




























Entrenador: Joaqun Caparrs

 Atltico Madrid .


























Entrenador: Javier Aguirre

 Barcelona .



























Entrenador: Pep Guardiola

 Betis .






















 






Entrenador: Hctor Cper (J.1-J.14), Francisco Chaparro (J.15-act.)

 Deportivo .
































Entrenador: Miguel ngel Lotina

 Espanyol .
 




























Entrenador: Ernesto Valverde

 Getafe .



























Entrenador: Michael Laudrup

 Llevant .
























Entrenador: Abel Resino (J.1-J.7), Gianni De Biasi (J.8-J.32), Jos ngel Moreno (J.33-act.)

 Mallorca .



























Entrenador: Gregorio Manzano

 Mrcia .


























Entrenador: Lucas Alcaraz (J.1-J.26), Javier Clemente (J.27-act.)

 Osasuna .



























Entrenador: Cuco Ziganda

 Racing Santander .




































Entrenador: Marcelino Garca Toral

 Reial Madrid .




























Entrenador: Bernd Schuster

 Recreativo Huelva .














 














Entrenador: Vctor Muoz (J.1-J.22) - Manolo Zambrano (J.23-act.)

 Sevilla .





























Entrenador: Juande Ramos (J.1-J.8), Manolo Jimnez (J.9-act.)

 Valncia .




























Entrenador: Quique Snchez Flores (J.1-J.9), scar Fernndez (J.10-J.11), Ronald Koeman (J.12-J.33), Voro (J.34-act.)

 Valladolid .






























Entrenador: Jose Luis Mendilibar

 Vila-real .


























Entrenador: Manuel Pellegrini

 Zaragoza .


























Entrenador: Vctor Fernndez (J.1-J.19), Ander Garitano (J.20), Javier Irureta (J.21-J.26), Manolo Villanova (J.27-)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195526" title="Campionats regionals peruans de futbol" nonfiltered="1021" processed="1017" dbindex="81023">
Els Campionats regionals peruans de futbol van ser unes competicions peruanes de futbol que es disputaren al Per des de 1984 fins 1991, en qu fou reemplaat pel Campionat Descentralitzat de 16 equips.

Fins el 1989 es disputaven en quatre regions (Nord, Sud, Centre i Metropolit). Aquest any es cre una cinquena regi, Orient, que agrup els equips de les regions dels departaments de l'Amaznia.

El sistema de competici era complex i es dividia en diverses parts. Primer es disputaven els campionats regionals. Els millors de cada regional es classificaven per disputar unes eliminatries on el primer classificat obtenia plaa per la Copa Libertadores de l'any segent.

La segona part els mateixos equips disputaven un torneig molt semblant a l'actual Campionat Descentralitzat on el campi tamb es classificava per la Copa Libertadores. A partir del 1989 es disputaren uns nous campionats regionals per decidir els equips classificats.

Els dos campions s'enfrontaven en una final per decidir el campi peru (vegeu els campions a Lliga peruana de futbol).

 Campionats regionals .


 Campions del Torneig Regional .
 1986: Deportivo San Agustn;
 1987: Universitario;
 1988: Universitario;
 1989-1: Sporting Cristal;
 1990-1: Universitario;
 1991-1: Sporting Cristal;

 Campions del Torneig Descentralizat .
 1986: Alianza Lima;
 1987: Alianza Lima;
 1988: Sporting Cristal;
 1989-2: Unin Huaral;
 1990-2: Sport Boys;
 1991-2: Sporting Cristal i Universitario;

 Enllaos externs .
RSSSF;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195532" title="Irene Vzquez Mier" nonfiltered="1022" processed="1018" dbindex="81024">
Irene Vzquez Mier (1924) s una psicloga i promotora de la formaci de directius, d'origen asturi. En reconeixement a una molt destacada trajectria dins la qual, singularment a partir de la fundaci de l'Escola d'Alta Direcci i Administraci (EADA) l'any 1957, la seva tasca ha marcat un estil en el desenvolupament de la formaci dels directius d'empresa, en la inserci de la dona en el mn d'avui i en el progrs econmic i social. Per tot aix el 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195533" title="Carinyena (Arag)" nonfiltered="1023" processed="1019" dbindex="81025">


Cariena s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Saragossa i que s el cap de la comarca del Camp de Carinyena. El seu nom prov del fet que Plini, procurador de la Hispnia romana, va anomenar CARAE a una vila, el sufix INIANA s propi de moltes finques rstiques romanes. El conjunt, CARAEINIANA vol dir alqueria i l'evoluci donar Carinena. 

A part de ser cap de comarca tamb s el centre de la DO Cariena, que produeix interessants vins. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195537" title="Club Alianza Atltico de Sullana" nonfiltered="1024" processed="1020" dbindex="81026">


L'Alianza Atltico s un club peru de futbol de la ciutat de Sullana, a la regi de Piura. El club va ser fundat el 18 de gener de 1928. L'any 1988 va ascendir a la primera divisi de la Lliga peruana de futbol.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195543" title="Ramon Sibiuda" nonfiltered="1025" processed="1021" dbindex="81027">
Ramon Sibiuda (Catalunya, ? - Tolosa, 1436), fou un filsof catal. 

Biografia. 

Tot i que no es tnen dades concretes sobre la seva naixena i origen, actualment no es dubta de la seva catalanitat. Aquesta resulta del seu cognom, malgrat que se'n registren catorze variants (Sabunde, Sabiende, Sabond, Sabonde, Sebon, Sebeyde ...) i, especialment, dels pocs rastres que el catal literari del seu temps ha deixat en la seva nica obra coneguda.

Fou mestre en arts, medicina i teologia, i es llicenci en dret cannic.

Podria haver estat bisbe o abat, ja que en els documents se'l tracta de Reverendus in Christo pater, el que s propi d'aquests.

Exerc com a professor d'arts i teologia a l'Estudi General de Tolosa, del que en podria haver estat rector entre el 1429 i el 1435.

Se'n coneix una nica obra, Scientia libri creaturarum siue libri naturae et scientia de homine, que comen a escriure el 1434 i acab el febrer de 1436, dos mesos abans de morir. L'obra fou llegida per Pico della Mirandola, Pascal en va extreure alguna de les seves idees i Montaigne, a ms de tradur-la al francs, va fer-ne una apologia (Apologie de Raimond Sebond) que constitueix un dels seus Essais (Assaigs) ms extensos, i que don immortalitat i fama a Sibiuda. L'obra havia ja estat profusament editada, i tamb traduda, abans de l'edici de la traducci francesa de Montaigne. Aix, s'edit per primer cop el 1484, s a dir, uns cinquanta anys desprs de la seva redacci, i a partir d'aqu tingu una difusi extraordinria. Abans de l'edici de Michel de Montaigne se n'haven fet, pel cap baix, deu edicions llatines, una traducci francesa (el 1519) i una de neerlandesa,. Se'n feren, tamb, adaptacions, una d'elles, la Viola animae (1499) del cartoix flamenc Pere Dorland, i una altra, posteriorment, lOculus fidei (1661), de Jan Ams Comenius.

 Pensament .

Si b Sibiuda mostra una clara influncia lullista, en la seva obra s'aparta de l'Art de Ramon Llull, que intenta fondre els coneixements d'ndole natural i sobrenatural, i retorna a la tradici agustiniana. Aix, dins d'aquesta darrera lnia de pensament, les seves fonts i influncies provenen d'Anselm de Canterbury, Bernat de Claravall, Bonaventura, Hug i Ricard de Sant Victor. La seva originalitat rau en el seu antropocentrisme. Tot i ser discutible si era, prpiament, un humanista (el seu llat no massa acurat l'aparta formalment de l'arquetip de l'humanista itali), la seva obra dna resposta a les inquietuts dels humanistes del seu temps, establint un pont de dileg entre l'especulaci medieval i les noves tendncies espirituals centrades en el desig de l'home de conixer-se a si mateix.

Obres.

Scientia libri creaturarum siue libri naturae et scientia de homine;

Traducci al catal.

Jaume de Puig i Oliver, membre de l'IEC, que s qui ha investigat ms a fons aquest filsof catal del segle XV, tamb ha traduit la seva obra al catal. 

Aquesta ha estat publicada en dos volums:

 El llibre de les criatures, captols 1-222 del Liber creaturarum, Edicions 62, 1992, ISBN 9788429735765;
 Llibre de l'home caigut i redimit, captols 222 a 230 del Liber creaturarum, Edicions Proa, 1995, ISBN 9788482561219;

Referncies i notes.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Jaume de Puig i Oliver, article Sibiuda, Ramon, a la Gran Enciclopdia Catalana, volum 13, Barcelona 1979.
Pere Llus i Font, Edici i prleg de lApologia de Ramon Sibiuda de Michel de Montaigne, Ed. Laia, Barcelona 1982.
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.
Michel de Montaigne, Assaigs, Llibre segon, (traducci al catal de Vicent Alonso), Ed. Proa, Barcelona 2007. ISBN 9788484379713 .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195546" title="Lateralitat" nonfiltered="1026" processed="1022" dbindex="81028">

La lateralitat s la preferncia que mostren la majoria dels ssers humans d una banda del seu propi cos. Un exeple en seria el fet de ser dret o esquerr . Tamb pot ser aplicat als animals i a les plantes.

En psicologia, la lateralitat s tamb la capacitat de les persones d'ubicar-se en l'espai identificant i diferenciant el costat dret del costat esquerre.

Lateralitat humana.
La majoria dels ssers humans sn destres. Tamb la majoria mostren un predomini del costat dret. s a dir, que si es veuen obligats a triar prefereixen emprar l ull, o el peu o l oda dreta. La causa (o causes) de la lateralitat no es comprenen del tot, per es pensa que cada hemisferi cerebral controla el costat contrari del cos, i l hemisferi esquerre resulta ser el predominant. Aix s aix en un 90-92 % dels ssers humans perqu l hemisferi cerebral esquerre s l encarregat del llenguatge. 

En totes les comunitats humanes els individus sn majoritriament destres. Aquesta tendncia pot tenir un origen biolgic tant com sser resultat d un refor cultural. El predomini del costat dret com un contingut cultural pot contrastar-se desprs d una succinta anlisi dels idiomes. En castell la paraula  sinistra  (del llat sinistra, a l esquerra) a ms de significar "m esquerra", s'empra tamb amb significats pejoratius i negatius (doncs descriu all que s avieso, malintencionat o infeli, o b tot aquell dany que pogus ser indemnitzat per una companyia d assegurances). En francs la paraula gauche significa tamb maldestre o indiscret. En angls la paraula left (esquerra) procedeix de l anglosax lyft, que significa intil o feble. Cal dir tamb que la paraula aristocrcia procedeix del grec clssic aristera (esquerra). Aquesta predisposici pejorativa cap a tot all esquerr no es redueix a la cultura europea: els carcters de l escriptura xinesa estan dissenyats per a destres, i no s ha trobat cap comunitat humana en la qual hagi una predominana del costat esquerre.


Lateralitat forada.
Quan una persona s forada a usar la m contrria a la qual usa de manera natural es parla de lateralitat forada (en el cas dels no destres,  esquerrans contrariats ). Un estudi realitzat pel departament de Neurologia de la Universitat de Klee (North Staffordshire Royal Infirmary) indica que la lateralitat forada explicaria els reduts percentatges d esquerrans en la poblaci de major edat en el moment de realitzar-se aquesta investigaci. La majoria dels destres dibuixa cercles en sentit levogir (o sentit antihorari), i no dextrogir (o sentit horari) el que avalaria la tesi de la dominncia de l hemisferi esquerre del cervell.


Ambidextres i Lateralitat creuada.
Es denomina ambidextre (o ambidestre) a aquella persona que escriu amb ambdues mans o que utilitza ambds costats del cos amb la mateixa habilitat. La ambidextra s, no obstant aix, molt rara. Fins i tot aquells que sn ambidextres mostren un propensi a utilitzar un costat del cos ms que l altre. En tot cas, la dominncia d un costat del cos no s constant en cada persona: un individu pot escriure amb l esquerr, per menjar o practicar un esport amb la dreta (el que es diu lateralitat creuada). Pot succeir, fins i tot, que la lateralitat creuada obeeixi a un entrenament o al disseny de l eina que s empr. Referent a aix, les estadstiques indiquen el segent: 
 Predomini de la m dreta: 88.2%;
 Predomini del peu dret: 81.0%;
 Predomini de l ull dret: 71.1%;
 Predomini de l oda dreta: 59.1%;
 M i peu del mateix costat: el 84% ;
 Ull i oda del mateix costat: 61.8%;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195547" title="Escola d'Alta Direcci i Administraci" nonfiltered="1027" processed="1023" dbindex="81029">
Escola d'Alta Direcci i Administraci (EADA) s un centre de desenvolupament directiu independent amb seu a Barcelona fundat el 1957 per Irene Vzquez Mier per tal de formar els futurs directius de les empreses. D'antuvi funcion com a un gabinet assessor en direcci i gesti d'empreses, per des del 1960 es van fer els primers cursos de formaci permanent especialitzada en el camp de la gesti i administraci d'empreses. El 1967 es va transformar en una societat annima i des del 1984 s una fundaci. 

 Enllaos externs .
  Pgina d'EADA;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195549" title="DO Cariena" nonfiltered="1028" processed="1024" dbindex="81030">
La DO Cariena est situada a la provncia de Saragossa, al voltant de Carinyena, la ciutat que dna nom a tota la comarca.  

El clima s de tipus continental, amb hiverns freds i estius calorosos. El terreny s pobre, amb molta roca, el que fa que sigui ideal per al conreu de la vinya. 

El vi que s'elabora en aquesta regi sn molt coneguts i han estat presents en la majoria de taules, a ms, la poblaci ha donat nom a una varietat de ram, la carinyena o mazuelo. Amb tot, aquests vins no han gaudit de massa bona reputaci fins fa poc, que s'ha modernitzat la producci i elaboraci. El resultat sn uns vins corpulents i clids, bsicament negres, per b que tamb s'elaboren blancs i vins licorosos. 

El 1935 fou quan s'atorg la categoria de Denominaci d'origen que es va tonar a homologar el 1989. Hi ha 17908 ha de vinya que produeixen un total de 300 mil hl de vi.

Varietats de ram autoritzades.

Ram negre.
 Carinyena;
 Garnatxa;
 Ull de llebre;
 Sams;
 Juan Ibaez;
 Monastrell;
 Cabernet sauvignon;
 Merlot;
 Sir;

Ram blanc.
 Macabeu;
 Garnatxa;
 Moscatell rom;
 Parellada;
 Chardonnay;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la DO Cariena;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195550" title="Sport Boys Association" nonfiltered="1029" processed="1025" dbindex="81031">


L'Sport Boys s un club peru de futbol de la ciutat de Callao.

Histria.

El 28 de juliol de 1927. L'uniforme original del club fou a ratlles verticals vermelles i grogues. Posteriorment adopt el color rosat.

Jugadors destacats.
 Oswaldo Ramrez;

Palmars.
Lliga peruana de futbol (6): 1935, 1937, 1942, 1951, 1958, 1984;
Segona divisi peruana de futbol (1): 1989;

Enllaos externs.
 Web de seguidors;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195552" title="Alfa Aquarii" nonfiltered="1030" processed="1026" dbindex="81032">


Alfa Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquari. Es coneguda tamb amb el nom tradicional Sadalmelik, que deriva d'una expressi rab           sacd al-malik/mulk que significa  la Sort del Rei/Reialesa , i tamb com a Rucbah, que comparteix amb Delta Cassiopeiae. s noms una de dues estrelles amb noms antics que estan en un marge d'un grau de l'equador celeste. L'origen del nom rab s'ha perdut completament per la histria.

Sadalmelik t una magnitud aparent de +2,95 m. T un dimetre 80 vegades la del Sol, i la seva lluminositat s 6.000 vegades ms gran, donant-li la classe espectral G2Ib. s un membre de una classe rara d'estrelles conegut com a supergegant groga.

Sadalmelik est a uns 760 anys-llum de la Terra.

Localitzaci.

La localitzaci de l'estrella en el cel es mostra en el mapa segent de la constellaci d'Aquari:

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195556" title="Fiscal" nonfiltered="1031" processed="1027" dbindex="81033">


 Dret: Funcionari que representa i defensa judicialment els interessos de l'estat i de la cosa pblica. Vegeu Fiscal (dret);
Fiscalitat: Relatiu al fisc. ;
Vegeu Auditoria fiscal.
Vegeu Dficit fiscal.
Vegeu Desequilibri fiscal.
Vegeu Federalisme fiscal.
Vegeu Nmero d'identificaci fiscal.
Vegeu Parads fiscal.
Vegeu Pressi fiscal.
Geografia: Localitat de la provncia d'Osca. Vegeu Fiscal (Arag).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195558" title="Colegio Nacional de Iquitos" nonfiltered="1032" processed="1028" dbindex="81034">

El Colegio Nacional de Iquitos (CNI) s un club peru de futbol de la ciutat d'Iquitos.

 Jugadors destacats .
 Ramn Quiroga;
 Ottorino Sartor;

 Enllaos externs .
Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195563" title="Club Sporting Cristal" nonfiltered="1033" processed="1029" dbindex="81035">


L'Sporting Cristal s un club peru de futbol de la ciutat de Lima, al districte de Rmac.

 Histria .
El club va ser fundat el 13 de desembre de 1955 quan l'empresa de cerveses Backus & Johnston compr un antic club de la ciutat anomenat Sporting Tabaco. El primer nom del club fou Sporting Cristal Backus.

Palmars.
Lliga peruana de futbol (15): 1956, 1961, 1968, 1970, 1972, 1979, 1980, 1983, 1988, 1991, 1994, 1995, 1996, 2002, 2005;

Jugadors destacats.
  Alberto Gallardo;
  Julio Csar Uribe;
  Nolberto Solano;
  Jorge Soto;
  Roberto Palacios;
  Miguel Rebosio;
  Flavio Maestri;
  Jose Del Castillo;
  Mario "Velita" Aquije;
  Jlio Andrade "Julinho"  ;
  Estanislao Struway ;
  Pedro Garay ;
  Julio Cesar Balerio;
   Luis Alberto Bonnet;
  Fernando Gastn Crdoba;
  Percy Olivares;
  Pablo Zegarra;
  Andrs Augusto Mendoza;
   Ramon Quiroga;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web d'aficionats;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195566" title="Faust (Gounod)" nonfiltered="1034" processed="1030" dbindex="81036">


Faust s unan pera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carr, basat en la llegenda homnima i en l'obra de Goethe. Va ser estrenada al Thtre Lyrique de Pars el 19 de mar de 1859. s la tercera pera ms representada al Liceu amb 297 representacions.

 Histria . 
L'obra de Goethe va exercir ben aviat una vertadera fascinaci sobre  Gounod :  Jo havia llegit "Faust" l'any 1838  - escriu a la seua autobiografia -    a l'edat de vint anys, i quan l'any 1839 vaig anar a Roma en rebre el gran premi de composici musical, com a pensionari de l'Acadmia de Frana, vaig dur amb mi el Faust de Goethe, que no se separava de mi . Afirma que les primeres inspiracions musicals sobre l'obra li van aplegar en els seus passejos nocturns per l'illa de Capri i per les rodalies de Npols. L'any 1852, un peridic afirmava que el jove compositor treballava en una pera sobre "Faust". No obstant aix, el projecte no va adquirir vertadera entitat fins l'any 1855, quan Gounod va conixer fortutament el llibretista Jules Barbier i sota la influncia de Lon Carvalho, director del Thtre Lyrique.

Va ser Jules Barbier el vertader autor del llibret. La contribuci de Michel Carr, autor d'una pea teatral titulada Faust et Marguerite i representada al thtre du Gymnase, es va limitar a l'ria del Rei de Thul i a la ronda del vedell d'or. De tota manera, l'obra va patir nombrosos retocs al llarg dels assajos, que alhora van estar farcits de peripcies. La partitura inicial era molt ms llarga, i Gounod va haver d'acceptar suprimir certs passatges, principalment la detacable escena de l'Harz, que allargava excessivament l'pera; i el duo entre Marguerite i Valentin a l'inici de l'acte II, en el qual Marguerite dna al seu germ la medalla de la qual ell se separa malauradament en l'acte IV. Per contra, el cor de soldats,  Gloire immortelle de nos aeux... , va ser afegit a l'acte IV a sollicitud de Carvalho i d'Ingres : compost inicialment per a un Ivan el Terrible, va ocupar el lloc d'una romana en la qual Valentin lloava la bellesa de la seua germana.

L'pera va ser estrenada el 19 de mar de 1859 al Thtre Lyrique. Incloa dilegs parlats que posteriorment, amb ocasi de la primera representaci a Estrasburg, l'abril de 1860, van ser substituts per recitatius. Ms tard, Gounod va inserir a l'acte II l'ria de Valentin,  Avant de quitter ces lieux... , amb ocasi de la representaci al Her Majesty's Theatre l'any 1863 i, el 1869, el ballet de la nit de Walpurgis, per altra banda molt reeixit.

A Pars, Faust va gaudir de 314 funcions en els diferents escenaris del Thtre-Lyrique fins a l'abril de 1869, desprs 166 vegades des del 1869 al 1875 a l'pera (Sales Le Peletier i Ventadour). L'obra va conixer una llarga carrera internacional i va gaudir d'una immensa popularitat: ha estat representada ms de 2.400 vegades a l'pera Garnier i va ser l'obra amb qu es va estrenar el Metropolitan Opera de Nova York. Si b la seua popularitat ha declinat, continua sent representada de manera habitual en els teatres d'pera d'arreu del mn.

Sinopsi.

La histria te lloc al Segle XVI a Alemanya. L'pera comena amb una breu introducci orquestral que descriu, amb una gran fora evocadora, les aspiracions contradictries que esquincen el personatge principal, el doctor Faust: el vrtigen metafsic i la set de coneixement i les pulsions humanes, evocades pel tema, fcil i lleugerament vulgar de l'ria  Avant de quitter ces lieux...  que Valentin cantar en el segon acte.

Acte 1: El gabinet de de Faust.
Molt breu, el primer acte posseeix una densitat musical comparable a la del prleg. Al capvespre de la seua vida, el doctor Faust es lamenta de la inanitat de tot coneixement i vol sucidar-se bevent un ver. Per, dues vegades, les veus de les noies i dels treballadors que passen sota les finestres aturen el seu propsit. Revoltant-se contra la cincia i la fe, Faust invoca el diable, que apareix sota la forma d'un dimoni subaltern, anomenat Mefistfil (Mphistophls o Mphisto).

El savi i el diable entaulen un dileg. Faust, desprs d'haver refusat l'oferta de la glria, la riquesa i el poder, reclama, sobre una msica i un text d'una vulgaritat intensa i calculada, la joventut:  je veux la jeunesse ! A moi les plaisirs, les jeunes matresses !  moi leurs caresses !  moi leurs dsirs !  (vull la joventut! les joves amants! les seues carcies! els seus desitjos!). El tracte que cerca Mphisto es obtenir l'nima de Faust a canvi de concedir-li el seu desig: una modulaci sinistra, aterridora, acompanya el simple mot de  L-bas...  (All!) i produeix un intens efecte dramtic; Faust dubta, per Mphisto, amb un sol gest, fa aparixer la imatge de Marguerite filant en la seua filosa i aleshores Faust s'hi decideix en una mena d'xtasi :  A toi,  toi, fantme adorable et charmant !  (A tu, a tu, fantasma adorable i encisador!).

Acte 2: La kermesse.
El segon acte permetr que es troben Faust i Marguerite. Un cor de soldats, d'estudiants i de camperols canta alegrement una can festiva,  Vin ou Bire  (Vi o cervesa). Valentin, a punt d'anar a la guerra, confia la cura de la seua germana Marguerite als seus dos amics, Wagner i Sibel. Canta una invocaci, afegida anys desprs de l'estrena de l'pera sobre text d'O. Pradre,  Avant de quitter ces lieux...  (abans de deixar aquests indrets). Aquesta ria, bastant convencional, s molt popular i posa a prova la veu del barton. Valentin s, en l'pera, l'encarnaci del conformisme burgs. No s estrany, doncs, que la seua part gaudisca de la msica menys original i ms senzilla.

Mphistophls fa la seua aparici i canta la clebre tonada  Le veau d'or est toujours debout  (el vedell d'or est sempre erigit). Molt corprenedora, aquesta ria produeix sempre un gran efecte. El ritme endiablat de la msica, aix com les paraules, produeixen d'una manera bastant convincent un calfred satnic en aquesta atmosfera de festa. Aix introdut el personatge, Mphisto es lliura a diversos trucs de mgia cada vegada ms anodins. Desprs d'haver-se burlat de Marguerite, Valentin intenta ferir-lo amb la seua espasa, per aquesta es trenca. Aleshores Valentin i els seus companys fan retrocedir el dimoni amb l'empunyadura en forma de creu de llurs espases (cor:  De l'enfer qui vient mousser nos armes... ) (De l'infern qui ve a afeblir nostres armes), escena en si un poc ridcula, ms encara ats que a l'acte 4 es podr veure a Mphistophls campar sense problema en una esglsia. 

Seguidament, Mphistophls, Faust i els camperols es deixen arrosegar pel clebre vals  Ainsi que la brise lgre  (Com la brisa lleugera). Apareix Marguerite a qui Faust ofereix el seu bra, que Marguerite refusa.

L'acte conclou amb la repetici del clebre vals que deixa a l'espectador transportat i, alhora, inquiet per la continuaci de la histria.

Acte 3: El jard de Marguerite.

El tercer acte s el punt culminant de la partitura. Una superba introducci orquestral desemboca en els cuplets de Sibel, espurnejants i lleugers com el personatge, que deixa un ram de flors per a Marguerite ( Faites-lui mes aveux  Parleu-li per mi). Mphisto es burla d'ell i va a buscar  un trsor plus merveilleux, plus riche encor que tous ceux qu'elle voit en rve !  (un tresor ms meravells, ms ric encara que tots els que ella imagina) deixant sol a Faust per a cantar l'admirable i famosssima cavatina  Salut, demeure chaste et pure  (Salut, casal cast i pur), culminant en un temible do sobreagut, que en cap cas, de fet, est justificat en la partitura i que hi s noms per a permetre lluir al tenor, almenys si s capa d'emetre aquesta nota amb facilitat. Segueix un rpid dileg amb Mphisto, qui torna amb un petit cofre ple de joies i que exclama:  Si le bouquet l'emporte sur l'crin, je consens  perdre mon pouvoir !  (si el ram de flors li agrada ms que el cofret, consentisc a perdre el meu poder). Aquesta rplica revela la complexitat del personatge de Marguerite, dividida, com en el cas de Faust, entre la puresa i la coqueteria.

Apareix finalment Marguerite que, fins aleshores, no s'ha deixat veure pels espectadors ms que furtivament al segon acte. S'asseu davant de la seua filosa i canta la clebre i bella balada  Il tait un roi de Thul  (hi havia un rei a Thul) en la qual la msica evoca el moviment circular de la filosa i el misteri de les llegendes nrdiques. Llavors, Marguerite troba el ram de flors de Sibel, i desprs les joies. En un primer moment dubta, per desprs s'adorna amb elles. La clebre ria dita  ria de les joies  ( Ah! je ris de me voir si belle en ce miroir  Ah! ric de veure'm tan bella en aquest mirall), popularitzada com a arquetip de la gran ria d'pera pels cmics de Tintin, s naturalment una pea d'efectes, i fins i tot de grans efectes, s a dir, de vegades efectes fcils (el triangle per evocar la brillantor dels diamants quan Marguerite obre el cofret...). Recarregada de refilades, no obstant expressa superbament l'exaltaci creixent de l'herona, la qual s'encomana de coqueteria en un vertader deliri.

Apareix Marthe, la vena de Marguerite, paper secundari per que per tradici se sol atribuir a grans artistes, com les tres dames de La flauta mgica. Marthe coven Marguerite de conservar les joies. Arriben Faust i Mphisto, qui flirteja amb Marthe. En una escena de gran habilitat, s'encreua la intriga de Mphisto i Marthe amb la de Faust i Marguerite. Tothom surt deixant sol en escena a Mphisto, qui canta la seua invocaci a la nit (  nuit, tends sur eux ton ombre...  Oh nit, estn sobre ells la teua ombra), altra ria molt clebre, que aprofita amb habilitat els recursos de la veu de baix. Es tracta d'una pea inquietant, l'nic passatge de l'pera en qu Mphisto sembla vertaderament diablic. Ell mateix obre l'escena segent, de la seducci de Marguerite, que marca amb una emprempta mgica: d'aquesta manera, Marguerite potser no s simplement frvola i pecadora, perqu est sota la influncia d'un sortilegi; tamb aix s'introdueix el dubte sobre la naturalesa real del personatge, el que li confereix la seua profunditat i la seua complexitat; malhauradament no sempre ben expressada per les intrprets del paper.

El duo de Faust i Marguerite s un dels ms bells fragments de la partitura. Els primers compasos donen la impressi que els dos enamorats, que s'havien allunyat, tornen a escena i que a mesura que s'acosten reprenen progressivament el fil de llur conversa: musicalment, es tracta d'una contrucci deguda a un domini artstic consumat. Marguerite permet a Faust d'abraar-la ( Laisse-moi, laisse-moi, contempler ton visage  Deixa'm, deixa'm, contemplar el teu rostre), per poc desprs li demana que se'n vaja.  Desprs canta des de la seua finestra per a demanar a Faust que torne, el que ell fa.

Acte 4: L'habitaci de Marguerite, l'esglsia, el carrer.
L'acte 4 comena en l'habitaci de Marguerite desprs que haja donat a llum a un fill de Faust. Ella canta l'ria  Il ne revient pas  (No hi torna), ria magnfica, extremadament dramtica, malhauradament tallada ben sovint.

Turmentada, decideix anar a l'esglsia a resar, per s interrompuda primer per Mphistophls i desprs per un cor de dimonis. Aconsegueix acabar la seua pregria, per s'esvaneix en ser maleda per Mphistophls. L'escena, en la qual interv l'orgue, s corprenedora.

Canvi d'escena. Al carrer, Valentin i els soldats tornen de la guerra. Canten un cor marcial molt popular,  Gloire immortelle de nos aeux  (Glria immortal dels nostres avantpassats). Valentin entra a la casa de la seua germana. Arriben Faust i Mphistophls. Aquest darrer canta una serenata irnica ( Vous qui faites l'endormie  Vs que us feieu la indolent). Valentin torna i intenta esbrinar qui s el pare del fill de Marguerite. Faust i Valentin es baten en duel.  Abans de comenar la lluita, Valentin comet la imprudncia de separar-se de la medalla que li ha donat Marguerite, el que el deixa sense protecci front als sortilegis de Mphisto. Faust el mata sense dificultat.

Acte 5: Les muntanyes de l'Harz, la vall del Brocken, la pres.
L'acte 5 comena en les muntanyes de l'Harz, durant la Nit de Walpurgis.  Mphistophls i Faust es veuen envoltats de bruixes ( Un, deux et trois  Un, dos i tres). Faust s transportat a una caverna on assisteix a un banquet de les reines i cortesanes de l'Antiguitat. Faust t una visi de Marguerite i demana veure-la. 

Mphistophls ajuda Faust a penetrar en la pres on Marguerite ha estat tancada per haver donat mort al seu fill. Llavors canten plegats un duo d'amor ( Oui, c'est toi je t'aime  S, ets tu a qui estime). Quan Marguerite s'assabenta que Faust havia fet un pacte amb el diable, demana la protecci divina. Faust prega, mentre l'nima de Marguerite s'eleva vers el parads i s acollida per un cor d'ngels ( Christ est ressuscit  Crist ha ressuscitat).

Grans ries.

 Invocaci de Valentin :  Avant de quitter ces lieux... ;
 Ronda del vedell d'or (Mphisto) :  Le veau d'or est toujours debout  (Acte 2);
 Vals :  Ainsi que la brise lgre...  (Acte 2);
 ria del rei de Thul (Marguerite) :  Il tait un roi de Thul...  (Acte 3);
 ria de les joies (Marguerite) :  Ah ! je ris de me voir si belle...  (Acte 3);
 Cavatina (Faust) :  Salut ! Demeure chaste et pure...  (Acte 3);
 Invocaci a la nit (Mphisto) :   nuit ! tends sur eux ton ombre...  (Acte 3);
 Cor de soldats :  Gloire immortelle de nos aeux... ;

Notes.


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Partitura a el-atril.com;
 Llibret a Kareol  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195571" title="Bear River" nonfiltered="1035" processed="1031" dbindex="81037">
Bear River s un petit poble canadenc situat al naixement del riu Bear. El mateix riu s la frontera entre els comtats d'Annapolis i Digby, a Nova Esccia amb el qual mig poble est en un comtat i l'altre mig a l'altre. 

Bear River t una histria de consstrucci de vaixells a finals del segle XIX i s conegut popularment com la Sussa de Nova Esccia degut als turons que rodegen el poble.

Aquest poble s tamb conegut per ser una zona vitcola i per la seva prspera comunitat artstica, la ms gran per cpita de Nova Esccia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195572" title="Camp de concentraci de Mauthausen" nonfiltered="1036" processed="1032" dbindex="81038">


El camp d' extermini de Mauthausen fou el que engol la majoria dels deportats dels Pasos Catalans. Probablement fou el primer camp de concentraci dels nazis que funcion com a camp d extermini des del comenament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.
 
Abans de la Segona Guerra Mundial, a Mauthausen, la font de subsistncia eren les pedreres que proveen les llambordes per a empedrar els carrers d ustria. Aquest fet va fer decidir a Adolf Hitler de construir-hi un gran camp de concentraci, el ms important d ustria. 

En aquest camp es concentraren i s exterminaren militants poltics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de conscincia, detingudes femenines, persones d altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, ...), gitanos i, sobretot, jueus. Els republicans, amb el triangle blau dels aptrides, hagueren de presenciar el sistemtic extermini dels gitanos i dels jueus. Tanmateix, les condicions higiniques i de treball de Mauthausen i dels Kommandos annexes eren suficients per morir. Desprs de passar molts republicans per la pedrera de Mauthausen, amb el pas del temps anaren assolint llocs de treball on el tracte era una mica ms suau. La majoria, per, ja havien mort. Els que s'acostumaren a l'arbitrarietat del camp, a l'atzar, els qui saberen sostenir la moral fos com fos, amb el mnim esfor a l'hora de treballar, aquest sortiren del camp. 


 El camp de Mauthausen .

El camp de Mauthausen era voltat per un mur enorme, mai enllestit del tot, que tenia els elements comuns a aquests camps: un cop passada la porta d entrada hi havia un gran espai despullat, era la plaa de crida, que acabava en rengleres de  barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l altra. La resta d edificacions sn tamb comunes a la resta de camps: les cuines, les dutxes, els edificis administratius, etctera. 

s difcil conixer el nombre exacte de deportats morts a Mauthausen i als 60 comandos annexos disseminats pertot el territori austrac, tanmateix s estima que ms de 118.000 persones van ser exterminades en aquest camp. Els deportats eren afusellats, gasejats a les cambres i en vehicles especialment condicionats  per, sobretot, exterminats mitjanant el treball esgotador; essent les pesades pedres que havien de pujar per l escala dels 186 esglaons, sota els cops dels SS i dels kapos, el smbol d un treball feixuc i mortal.  

Els deportats treballaven ms de dotze hores diries. Tots els presoners eren llevats a les 4 per al recompte del mat que es realitzava a la plaa de crida. Tots havien d'anar a la crida: els vius i els morts, els malalts i els moribunds. Els deportats s'aixecaven a les quatre de la matinada a l'estiu i a les cinc a l'hivern. La formaci era a les sis i una hora ms tard a l'hivern. A l'estiu, l'hora de comenar a treballar era a dos quarts de set del mat i a l'hivern a dos quarts de vuit. A les nou del mat, se ls distribua pa, margarina i un caf. Desprs els presoners marxaven a treballar desfilant en columna. Una orquestra acompanyava les sortides i les tornades dels treballadors. Els deportats descansaven mitja hora per dinar al migdia a les dotze en punt. En acabat treballaven fins a tres quarts de cinc a l'estiu i a dos quarts de set a l'hivern. Els dies de boira es reduen les hores de treball per por a les evasions. La crida del vespre durava a voltes tres hores o ms. Finalment venia la distribuci de sopa i de pa desprs d'una breu incursi als lavabos. El pa era negre, ple de serradures i florit. Els diumenges i festius no es treballava, a excepci feta de les indstries d'armament que tot sovint treballven els diumenges a la tarda. En conjunt, treballaven unes seixanta hores a la pedrera i al voltant de setanta als altres Kommandos. 

A Mauthausen, noms els qui tenien oficis manuals o administratius posseen opcions de sobreviure, ja que se ls enviava a les fbriques o a les oficines on podien protegir de la fred i gaudien d'unes condicions de treball millors.

Resistncia al camp de Mauthausen.

D'entre les diferents accions realitzades pels catalans i altres republicans de diferents punts de l'Estat Espanyol presos a Mauthausen, destaca la que protagonitzaren els catalans Francesc Boix i Antoni Garcia, entre d'altres. Aquests eren els fotgrafs oficials del camp i realitzaren fotos de molts presoners i oficials per ordre dels SS. Aprofitant-se'n, per, de la cmera Leica que tenien a la seua disposici en feren, clandestinament, moltes altres. Totes aquestes foren amagades i tretes del camp per Francesc Boix i altres presos i amagades en una casa d'una vena de Mauthausen anomenada Anna Pointner. En ser alliberat el camp, Boix va recuperar les fotogrfies que,desprs, serviren com a proves en els Judicis de Nuremberg i en el Judicis de Dachau per incriminar a alts oficials nazis.

 Ciutadans dels Pasos Catalans morts al camp de Mauthausen .



Segons Montserrat Roig , els ciutadans dels Pasos Catalans que moriren a Mauthausen i als seus Kommandos annexes, voreja la xifra de dos mil catalans. Els llistat realitzat per Montserrat Roig permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d'arreu dels Pasos Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

El comportament dels ciutadans dels Pasos Catalans, nascuts o immigrats en aquestes terres, que patiren la deportaci als camps nazis desprs de la desfeta de la Segona Repblica Espanyola, no fou diferent que la resta de deportats de la resta de l'Estat espanyol. Sabem que els republicans espanyols que anaren a raure a Mauhausen fou de set mil cent vuitanta-nou. Gaireb cinc mil no en sortiren vius.

D'entre els catalanas coneguts, a banda dels mencionats Francesc Boix i Antoni Garcia, altre que hi va estar pres, va ser l'escriptor Joaquim Amat Piniella, que, posteriorment, va escriure la nove la K.L.Reich, inspirada justament en aquesta experincia.

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Holocaust;
 Segona Guerra Mundial;
 Nazisme;
 Camp d'extermini de Gusen;
 Castell de Hartheim;

 Enllaos externs .

  Llistat de Valencians assassinats a Mauthausen, Gusen i altres del Frum per la Memria del Pas Valenci.
 Fotos del camp de Mauthausen i Kommandos annexes;
 Emplaament del sistema Mauthausen-Gusen (angls);
 Amicale de Mauthausen;
 Museu i memorial del camp de Mauthausen;
 United States Holocaust Memorial Museum;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195573" title="Universitario de Deportes" nonfiltered="1037" processed="1033" dbindex="81039">

L'Universitario de Deportes s un club peru de futbol de la ciutat de Lima.

Histria.

Sovint conegut com Universitario o La U, s un dels equips amb ms xits del pas. Va ser fundat el 1924 com a Federacin Universitaria per estudiants de la Universitat Nacional de San Marcos. L'any 1931 adopt el nom d'Universitario de Deportes.


Estadis.


El primer estadi de l'Universitario va ser l'Estadi Teodoro Lolo Fernndez, amb capacitat per a 15.000 espectadors, i que porta el nom de Teodoro Fernndez un dels ms grans jugadors de la histria del club. L'Estadi Monumental U va ser constut als anys 90 i inaugurat el 2000. s l'estadi ms gran del Per amb capacitat per a 80.093 espectadors.


 Estadstiques .
 Temporades a 1a: 80 (1928 - 2008). ;
 Temporades a 2a: 0.
 Millor posici a la lliga: 1r.
 Posici histrica: 1r.

Palmars.
Primera divisi de la lliga peruana (24):
 1929, 1934, 1939, 1941, 1945, 1946, 1949,  1959, 1960, 1964, 1966, 1967, 1969, 1971, 1974, 1982, 1985, 1987, 1990, 1992, 1993, 1998, 1999, 2000;
Apertura (5): 1998, 1999, 2000, 2002, 2008.
Clausura (1): 2000.
Copa Libertadores de Amrica:;
 Subcampi 1972;

Jugadors.
Plantilla 2008










 (Capit)





















Jugadors destacats.


  canvi de nacionalitat

Entrenadors destacats.


 Referncies .


Enllaos externs.
 Web oficial ;
 Himne del club;
 Web de seguidors ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195578" title="Marian Burgs i Serra" nonfiltered="1038" processed="1034" dbindex="81040">
Marian Burgus i Serra (1851 - 1932) va nixer a Sabadell, fill d'un terrissaire de qui ell va aprendre tamb l'ofici.

Fou artista, pensador, escriptor i un gran coneixedor de la ciutat de Sabadell (hi fund l'Acadmia de Belles Arts). 

Guany diversos premis en certmens literaris i artstics, i impuls la recuperaci de la cermica catalana.

Ens deix el llibre Sabadell del meu record -un llibre de memries-, el qual descriu els costums, la vida diria, els carrers i les tradicions de la ciutat de Sabadell del seu temps.

Va sser tamb un home preocupat pels problemes dels sabadellencs, principalment d'aquells pertanyents a la classe obrera, als quals procur ajudar en les seues lluites per millorar llurs condicions. Aix, va dirigir el peridic Los Desheredados, adreat a aquesta finalitat.

Abans de morir, l'any 1932, el seu taller de terrissaire va esdevindre l'Escola Municipal de Cermica.

Referncies.


 Castells, Andreu: Sabadell: Informe de l'Oposici. Ed. Riutort, vol. II, plana 8. Sabadell, 1975-1983.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195584" title="Cunedda" nonfiltered="1039" processed="1035" dbindex="81041">
Cunedda ap Edern (386 aprox.  460 aprox.; probablement regn del 440 al 450) (En llat: Cunetacius, en angls: Kenneth), tamb conegut com a Cunedda Wledig ("l'Emperador"), fou un important lder galls de l'edat fosca i el fundador de la casa reial de Gwynedd.  

El nom de Cunedda es deriva del britnic counodagos i significa bon senyor. La seva genealogia es remunta fins a Padarn Beisrudd, nom que, tradut literalment, significa Patern de la toga escarlata. Una interpretaci tradicional identifica a Padarn com a un oficial rom de rang considerablement elevat que fou posat al comendament de les tropes votadini a la regi de Clackmannanshire, a Esccia, l'any 380 o potser abans per l'emperador Magne Mxim.  Una altra versi assegura que segurament fou un cap tribal fronterer a qui se li conced un rang militar rom, prctica ben comuna arreu de les fronteres imperials en aquella poca. Amb tota probabilitat, el comendament a Esccia de Padarn fou assumit pel seu fill, Edern (en llat: Aeturnus), desprs de la seva mort i, desprs de la mort d'Edern, el comendament pass a mans de Cunedda, fill d'Edern.      

Cunnedda i els seus avantpassats lideraren als votadini contra les incursions pictes i irlandeses al sud del mur d'Adri. Anys desprs d'aquestes lluites, les tropes de votadini sota el comandament de Cunedda s'installaren al nord de Galles per tal de defensar aquesta regi de les incursions irlandeses. Cunedda s'install al territori dels ordvics, el qual desprs esdevindria el centre del regne de Gwynedd. Hi ha dues explicacions possibles per explicar aquesta manera d'actuar per part de Cunedda: o b actuava sota les ordres de Magne (o dels successors de Magne) o b actuava sota les ordres de Vortigern, el gran rei dels britons en la immediata era post-romana. L'escala de dates suggerida per P.C. Bartrum va de l'any 370, data que afavoreix la hiptiesi de Magne, al 440, data que afavoreix la hiptesi de Vortigern.  

La hiptesi que afirma que Cunnedda actuava sota les ordres de Roma ha sigut qestionada moltes vegades pels historiadors. David Dumville descarta la idea de transplantar foederati d'Esccia a Galles d'aquesta manera, especialment si es t en compte que el domini rom era incapa de demostrar aquest grau de control per part del poder central sobre Britnia al segle V. Ja que Magne Mxim mor l'any 388 i Constant III marx de Britnia amb les ltimes legions romanes de les illes britniques l'any 407, s poc probable que Roma tingus influncia directa sobre les accions militars dels votadini de gaireb una generaci desprs, ja que no havien tingut contacte amb l'urbs ni a travs de Magne ni a travs de qualsevol altre emissari durant un perode significatiu.  

Magne Mxim (o els seus successors) pogueren tenir el control de les fronteres britniques per mitj dels caps locals en un principi; per amb l'evacuaci de la fortalesa de Chester (de la qual Mike Ashley afirma que, anys desprs, fou el centre d'operacions de Cunedda en un principi) l'any 370, segurament no li quedaren gaires altres opcions que abandonar el territori. Ja que les troballes arqueolgiques demostren l'assentament d'irlandesos a la pennsula de Ll n i que a final del segle IV hi van haver rtzies que arriberen fins a l'alada de Wroxeter, es fa difcil d'imaginar que les forces tan romanes com britniques hagussin presentat una defensa efectiva a Galles.   

Historiadors com Sheppard Frere afirmen que segurament va ser Vortigern qui, adoptant elements de l'estat rom, despla els votadini cap al sud de la mateixa manera que convid als colons saxons a protegir altres punts de l'illa. Segons aquesta versi, Vortigern hauria ordenat a Cunedda i als seus subordinats votadini desplaar-se cap a Galles com a resposta a les incursions irlandeses anteriorment esmentades com a molt tard l'442, any en qu els antics aliats saxons de Vortigern es rebellaren contra el seu govern.   

El suposat besnt de Cunedda, Maelgwn Gwynned, fou contemporani de Gildas i, segons les Annales Cambriae, mor l'any 547. La fiabilitat de les primeres genealogies galleses no fou contestada de tota manera, i moltes de les reclamacions sobre el nombre i la identitat dels hereus de Cunedda no veieren la llum fins a final segle X. No obstant aix, si prenem aquesta informaci com a vlida, comptant enrere a partir d'aquesta data trobem que tot sembla afirmar la interpretaci de mitjan segle V. 

Se saben ben poques coses sobre la personalitat de Cunedda. Segurament s recordat per la seva fora, el seu coratge i el seu talent comandant les assetjades forces romano-britniques, s'assegur un matrimoni polticament profits amb Gwawl, filla de Coel Hen, el governador romano-britnic d'Eboracum (actual York) i es diu que tingu nou fills. Es creu que Ceredigion i Merioneth (en galls: Meirionnydd) foren anomenades a partir dels noms dels seus fills Ceredig i Meirion.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195588" title="Khor Fakkan" nonfiltered="1040" processed="1036" dbindex="81042">
Khor Fakkan (rab:        ) s un territori depenent de l'emirat de Sharjah als Emirats rabs Units. Est situat a la costa del golf d'Oman, a la part oposada al territori principal de Sharjah, del que est separat pel districte de Huwaylat (que pertany a l'emirat de Ras al-Khaimah) i per l'enclavament de Madhah, zona de beduins que reconeixen com a sobir al sult d'Oman.

El districte de Khor Fakkan est format per la ciutat costera del mateix nom; les de Rafah, Muwaify, Hiyawa i Lulayah (al nord de la capital, la darrera al extrem nord-est del territori); Shumayliyah i Naqbiyin (al sud de la capital); Al Rusaysah (a l'oest) al peu del Djabal Siha (754 metres) que fa frontera amb l'enclavament de Madhah. A l'oest arriba fins a la vila de Shis i el Wadi Shis i el Djabal Daftah (934 metres i a l'est de Masafi) que fan frontera amb Madhah i amb Fujairah. A la costa, el Djabal Ras marca el seu lmit sud, i a l'oest d'aquesta muntanya, la del Djabal Djaradiyah fa frontera amb Fujairah i Madhah. L'embasament de Rifaisa fou construt a la zona interior de muntanya. La zona costera s un lloc turstic per la practica del submarinisme.

La capital s troba entre el Wadi Shi (al nord) i el khor (un entrant d'aigua) de Fakkan a la costa, al peu del Djabal Khwar Fakkan (387 metres). A la vora de la costa hi ha la Djazirat al Khwar (illa del khor). Khor Fakkan est unida de fet actualment  a les quatre ciutats al nord i a les dues al sud (sud-sud-oest allunyant-se de la costa). 

El port d'aigua fonda ha estat construt modernament i s un dels ms actius de la costa dels Emirats al golf d'Oman, destinat als containers;  la seva capacitat s'ha augmentat a 4 milions de tones l'any el 2007. A un turo proper hi ha una mesquita al costat d'un castell portugus en runes. Un altre castell portugus en runes es troba a la part oposada de la ciutat. Tamb hi ha algunes torres musulmanes amb el model tpic de la zona.

 Histria .

Les excavacions a la zona han identificat unes 34 tombes excavades a la roca del segon millenni aC amb algunes restes d'objectes que es troben al Museu Arqueolgic de Sharjah. Totes les tombes son properes a la costa.

A comenaments del segle XVI (desprs del 1507) s'hi van establir els portuguesos. Desprs del 1622 els portuguesos foren expulsats de la costa persa per a Khor Fakkan hi van romandre fins el 1623 que va passar al xeic Muhammad Suhari, aliat persa. Els portuguesos la van recuperar i Ruy Freire va crear una duana.  El 1633 va quedar sota l'autoritat de l' iman d'Oman, Nasir ben Murshid al-Yaariba. 

El vaixell holands Meerkat que va ser a la zona al segle XVII descriu la ciutat amb el nom de Gorfacan, situada a una petita badia i amb dues-centes cases. El fort portugus consta ja en runes el 1666 i el vaixell holands el descriu com a triangular i situat a la part nord, amb un altre fort situat als turons del sud, ambds en runes; s'esmenta l'explotaci dels dtils de palmera i algunes vegetals (melons), mirra i arbres com la figuera, i es destaca la presencia aigua clara utilitzada per regar.
 
El 1737 la regi fou ocupada per Nadir Shah de Prsia, que va conquerir Oman i va installar guarnicions a alguns punts com Djulfar i a Al-Khatt. El perses foren expulsats el 1744 i va romandre en poder dels imans d'Oman; vers el 1765 estava en poder d'una tribu emigrada del Iemen que probablement reconeixia com a sobir al xeic Qasimi, per el 1775 els Qawasimi van establir la seva sobirania efectiva sobre la costa incloent Khor Fakkan, Fujairah i Kalba. Independitzada Fujairah el 1903, Khor Fakkan va romandre en poder dels Qawasimi de Sharjah que en aquell temps tamb governaven Ras al-Khaimah. A la partici del 1921 va quedar en poder de Sharjah.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195591" title="Venera-D" nonfiltered="1041" processed="1037" dbindex="81043">
La sonda Venera-D (      - ) s un projecte espacial rus d'exploraci de Venus, que ser llanada cap a 2016. La sonda Venera-D s'inspira en la missi nord-americana Magellan, per usar un sistema de radar de major potncia. La Venera-D pretn tamb localitzar llocs per a prxims aterratges sobre la superfcie del planeta. El projecte va ser aprovat el 22 d'octubre de 2005, pel decret No. 635, a desenvolupar entre 2006 i 2015. 

La Venera-D s el primer projecte espacial rus relacionat amb Venus. La Venera-D pretn servir de model experimental d'una nova generaci de sondes russes destinades a la investigaci de Venus, que culminaran amb mduls de descens i aterratge capaos de suportar les adverses condicions de l'atmosfera de Venus. Est previst que la Venera-D sigui llanada a bord d'un coet Prot, per tamb s possible que s'empri un coet Angara, encara en fase de desenvolupament i molt ms potent. 

Enllaos externs.

Informaci al IKI sobre la Venera-D .
Web de la ESA sobre la Venera-D .
Models tridimensionals de la sonda;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195594" title="Pere Vicens i Rahola" nonfiltered="1042" processed="1038" dbindex="81044">
Pere Vicens i Rahola s un editor catal. Es llicenci en cincies econmiques per la Universitat de Barcelona. El 1961 fund l'Editorial Vicens Vives, inicialment una editorial de caire familiar i que finalment ha assolit un lloc important en l'edici de llibres de text. s president de la Uni Internacional d'Editors i membre del Consell de Publicacions de la UNESCO. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2004 fou nomenat cnsol espanyol a Uzbekistan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195595" title="Pralay" nonfiltered="1043" processed="1039" dbindex="81045">
Pralay o Proloy, en la mitologia hind significa el dia en el que la Terra ser destruida per la fria de la natura. El significat literal de Pralay s "destrucci" (traducci del snscrit). 


De Markandeya Purana: 
 Al final de la nit, quan l'inundant Pralay va retrocedir  i el Senyor va despertar del seu somni prolongat, va comenar a treballar en la Creaci altra vegada. Va ser encara ms impressionant per Markandeya veure la inundant aigua retrocedir i la nova creaci succeint. Va comenar a pregar al Senyor amb les mans plegades. Satisfet per les oracions, el Senyor va dir que sempre havia protegit als seus devots, fins i tot durant les crisis ms severes. Markandeya llavors va preguntar sobre l'aparena dels autntics devots del Senyor. Tamb va expressar la seva curiositat per saber les raons del seu naixement. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195607" title="Dadna" nonfiltered="1044" processed="1040" dbindex="81046">
Dadnah o  Dadna o Dhadnah s el nom de la regi nord de l'emirat de Fujairah als Emirats rabs Units, que porta de la ciutat del mateix nom on s'han celebrat diverses reunions del gabinet federal. La ciutat no s molt important; s un poble pescador amb poc ms de 1000 habitants. L'embasament de Wadi Zikt s troba a uns 8 km a l'oest i s un dels ms grans de Fujairah.

La regi limita al nord amb la regi de Diba (formada per tres parts, una de Fujairah que es la situada ms al sud; una de Sharjah, al nord-oest de l'anterior; i una d'Oman, al nord de l'anterior i a la pennsula de Musandan) que en la part pertanyent a Sharjah fa frontera amb Oman; a l'oest amb Ras al-Khaimah (la part nord de l'emirat), amb Sharjah i amb l'enclavament de Manama (Ajman); i al sud amb el districte d'Huwaylat (part sud de l'emirat de Ras al-Khaimah) i Khor Fakkan (que pertany a Sharjah). A la zona on s'uneixen les fronteres d'Oman (al Ras Musandan), Ras al-Khaimah i Fujairah, es troba el Djabal Yibir de 1525 metros, el punt ms alt dels emirats.

La ciutat, situada a l'oest del cap de Dadnah (Ras DadnahI) i de la punta Suwayfat Ash Sir, t al nord Rul Dadnah, a l'oest Ziqt; a l'est el golf d'Oman; i al sud Adgat i Sharm (ms al sud hi ha Badiyah que s la darrera ciutat abans d'entrar en territori depenent de Sharjah al districte de Khor Fakkan). A la part sud, pel centre arriba fins a Masafi, i al sud-oest fins a Siji. El lmit nord de la ciutat ve marcat pel wadi Dadnah.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195614" title="Amics de l'pera del Teatre Principal" nonfiltered="1045" processed="1041" dbindex="81047">
AOTP o Amics de l'pera del Teatre Principal s una associaci creada per difondre i fomentar l'pera a l'illa de Mallorca.

Va nixer al voltant de les temporades lriques del Teatre Principal de Palma i cerca la major interacci amb la Fundaci que regeix el Teatre, i est oberta a participar i collaborar en totes les iniciatives operstiques que se desenvolupin en el seu mbit geogrfic. 

L'associaci pretn promoure la participaci ciutadana en el marc operstic i aspira a ser un referent cultural en aquesta matria. L'Associaci, centrada en tasques de divulgaci i estmul, pretn dur a terme tamb un pla de sensibilitzaci per apropar els joves al mn de l'pera com a mitj de pervivncia del gnere i aspira a reforar la imatge exterior de Mallorca com a destinaci d'un turisme cultural amb el suport de patrocinadors pblics i privats. 
 
 Objectius .
L'Associaci t com a objecte promoure el coneixement i la difusi de l'pera. Per tal d'aconseguir-ho desenvolupa les segents activitats: 
 
Procurar l'expansi i divulgaci de l'art lric, promovent la celebraci de recitals i representacions d'aquest gnere. ;
Promoure la formaci i afecci musicals, particularment pel que fa a l'art lric. ;
Promoure qualsevol tipus d'activitat relacionada amb l'pera i que contribueixi conixer-la, divulgar-la i estimar-la. ;
Promoure aquesta afecci en l'mbit educatiu. ;
Potenciar la formaci i promoci de cantants joves i en particular dels cantants locals. ;
Promoure la cooperaci amb les institucions locals, insulars i autonmiques i fins i tot amb les estatals, i en particular amb el Conservatori i l'Orquestra Simfnica de les Illes Balears.
Promoure un clima de cooperaci entre les diferents associacions existents amb finalitats semblants a les d'aquesta. ;
Organitzar, en collaboraci d'agncies especialitzades, viatges per als socis a manifestacions culturals i musicals de rellevncia ;
 
 Enllaos externs .
http://www.operamallorca.org



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195616" title="Flix Vilarrbias i Busquets" nonfiltered="1046" processed="1042" dbindex="81048">
Flix Vilarrbias i Busquets (1812-1884) va nixer a Sabadell en el si d'una famlia de fabricants.

Estudi la carrera de Dret a la Universitat de Cervera i posteriorment es dedic a la professi d'advocat i de periodista.

s autor de molts articles de revista i de diferents llibres sobre lleis. Intervingu tamb en la poltica i arrib a sser batlle de Sabadell i diputat de la provncia de Barcelona. Ocupant aquests crrecs es va dedicar a millorar les comunicacions de Sabadell i aconsegu els diners necessaris per a obrir la carretera de Sabadell a Sentmenat i construir el pont de la Salut que s'inauguraren l'any 1864.

Tingu, tamb, una intervenci decidida en la fundaci de l'Hospital i la Casa de Beneficncia per a malalts i desvalguts, i en la constituci de la Societat de Mina d'Aiges per fer arribar noves conduccions a Sabadell.

En honor seu, el carrer sabadellenc que avui mena cap a la Carretera de Sentmenat duu el seu nom.


Referncies.


 Rios i Masanell, Joan: Personalitats Sabadellenques que donen nom als carrers de la Ciutat, Jove Cambra de Sabadell. Sabadell, 1982. Planes 28-29. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195618" title="Jaume Vilalta i Gonzlez" nonfiltered="1047" processed="1043" dbindex="81049">
Jaume Vilalta i Gonzlez (Reus, Baix Camp 1928 - Barcelona, Barcelons 2005) fou un advocat catal. Havia estat director general de diverses empreses, i amb Josep Espar i Tic, Ramon Fuster i Rabs, Jordi Maluquer i Bonet, Enric Cirici, Josep Maria Puig i Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impuls una campanya de subscripci popular per a publicar un diari en catal, que aparegu el 23 d'abril de 1976, el diari Avui. 

Vilalta fou nomenat gerent del nou diari i assum la presidncia d'empresa editora, Premsa Catalana S.A. Tamb fou membre de Convergncia Democrtica de Catalunya, i fou el primer cap de Promoci de la Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, cap de gabinet de Joan Granados i Duran a la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi i conseller de 1994 a 2002. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195623" title="Carles Viver i Pi-Sunyer" nonfiltered="1048" processed="1044" dbindex="81050">
Carles Viver i Pi-Sunyer (Terrassa, Valls Occidental 1949) s un advocat i jurista catal. Es doctor en dret a la Universitat de Barcelona el 1977, on hi ha estat catedrtic de dret constitucional el 1987-1990, i des d'aleshores ho s de la Universitat Pompeu Fabra. 

Entre el 1992 i el 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya, del qual en fou vicepresident del 1998 al 2001. El 2004 fou nomenat director de l'Institut d'Estudis Autonmics, des d'on assessor tcnicament en els treballs de redacci de la proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. s especialista en temes de dret autonmic i de dret constitucional. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi i el premi Justcia de Catalunya.

 Obres .
 El personal poltico de Franco: (1936-1945) (1978);
 El procediment legislatiu en l'ordenament jurdic catal  a Revista Jurdica de Catalunya (1981);
 La Constituci (1984);
 Materias Competenciales y Tribunal Constitucional (1989);
 Las autonomas polticas (1994);
 El auto de planteamiento de la cuestin de inconstitucionalidad (1999);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195625" title="Manuel Ribot i Serra" nonfiltered="1049" processed="1045" dbindex="81051">
Manuel Ribot i Serra (Sabadell, 1859   1925) va ser un bibliotecari, arxiver i historiador molt vinculat a la vida cultural de la seva poca.

Fill d'un botiguer del carrer de la Salut, va estudiar als escolapis i posteriorment es dedic a escriure i a prendre part en diferents concursos literaris (s l'autor de l'obra La Puntaire).

Va tindre un gran inters per conixer la histria de la ciutat de Sabadell, i arrib a escriure un llibre sobre la histria d'aquesta ciutat. s per aquest motiu que l'Ajuntament de Sabadell el nomen arxiver municipal per a que pogus organitzar tots els seus documents que feien referncia a la histria sabadellenca.

Ocup aquest crrec durant quaranta anys i al mateix temps dirig la Revista de Sabadell i comen la tasca d'organitzaci de la biblioteca de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (inaugurada l'any 1928, tres anys desprs de la seua mort).

Obra dramtica.
 La base quinta (1884);
 Lo vectigal de la carn: quadro dramtich-histrich en un acte y en vers, obra estrenada a l'Ateneu Sabadellenc el 15 de juliol de 1888.
 Assumptos municipals, sarsuela (1881);

Referncies.


 Rios i Masanell, Joan: Personalitats sabadellenques que donen nom als carrers de la ciutat, Jove Cambra de Sabadell. Sabadell, 1982.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195633" title="Associaci Comarcal Urgell d'Ajuda al Minusvlid" nonfiltered="1050" processed="1046" dbindex="81052">
Associaci Comarcal d'Urgell d Ajuda al Minusvlid (ACUDAM) s una associaci fundada el 1975, quan un grup de persones sensibles a la realitat i a les necessitats dels discapacitats psquics van decidir constituir una associaci privada, sense nim de lucre i d abast comarcal, que apost pel treball com a mitj de participaci social i normalitzador en la vida d'aquestes persones. Ha signat convenis per a la normalitzaci lingstica i amb empreses per a les quals treballa en sectors com l agrcola, ferreteria decoraci, etc. Disposa de la seva prpia pgina web i pertany a la Federaci Catalana de Persones amb Retard Mental. La presidenta s Teresa Santesmases, i el gerent, Josep Ramon Pijoan.

El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la tasca que desenvolupa en el camp de l'atenci, la formaci i la integraci laboral i social dels discapacitats psquics. La seva actuaci, que abasta totes les poblacions de la comarca del Pla d'Urgell i algunes de l'Urgell i de les Garrigues, constitueix un exemple de servei i l'expressi solidria dels millors valors humans.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ACUDAM;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195636" title="Josep Renom i Costa" nonfiltered="1051" processed="1047" dbindex="81053">
Josep Renom i Costa va nixer a Sabadell l'any 1879 al carrer de la Salut, fill d'un mestre d'obres.

Va realitzar els primers estudis als escolapis de Sabadell i desprs curs la carrera d'arquitectura a Barcelona.

A partir del 1910, i durant vint-i-un anys, fins que va morir ocup el crrec d'arquitecte municipal de Sabadell.

En aquests  anys project grans obres per a Sabadell, i que encara es conserven com, per exemple, el Mercat Central, la urbanitzaci dels Jardinets a la plaa del Doctor Robert i el projecte de la Torre de l'Aigua juntament amb l'enginyer Izard.

L'any 1928 va realitzar un projecte per a l'eixamplament del que havia d'sser el Sabadell del futur, en el qual es pretenia convertir el bosc de Can Feu en un gran parc pblic i els terrenys de Ca n'Oriac en una zona residencial. Malauradament, la darrera guerra civil va impedir la seua materialitzaci.

Durant molt de temps va compaginar les seues tasques d'arquitecte i urbanista amb les de professor de l'Escola Industrial de Sabadell.


Referncies.


 Rios i Masanell, Joan: Personalitats Sabadellenques que donen nom als carrers de la Ciutat, Jove Cambra de Sabadell. Sabadell, 1982. Plana 44.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195640" title="Arrossejat" nonfiltered="1052" processed="1048" dbindex="81054">


L'Arrosejat, (Arrs sejat, Arrs seixat), s un plat tpic de pescadors, d'origen humilssim, que preparaven aquests mateixos a la mar per aprofitar el peix que no es venia, i que es pot degustar a moltes poblacions costaneres del Mediterrani sobretot de les Terres de l'Ebre i Castell, alguns exemples sn l'Ametlla de Mar, Amposta, Sant Carles de la Rpita, Calafell, Vinars, etc..

Al Pas Valenci, l'Arrs a banda i la Fideu sn dos plats que empren el peix no venut al mercat, igual que l'arrossejat. Per altra banda, l'Arrs al forn s tamb conegut com a rossejat i no s'ha de confondre, ja que aquest darrer porta botifarra i no peix.

Festes.
A l'Ametlla de Mar se celebra cada estiu "La diada de l'arrossejat", que s l'acte ms popular i multitudinari dels que es fan a l'Ametlla durant tot l'estiu pel que fa a les jornades que es dediquen a la cuina tradicional.

Recepta.
Arrossejat de caldo de sardina

Ingredients
400 g. arrs (si pot ser, de la varietat  bomba )20 sardines de bona mida i ben fresques;
4 patates mitjanes;
1 ceba;
2 grans d all;
julivert;
1 tomquet petit i madur;
1 cullerada de postres de pebre vermell dol;
8 cullerades soperes d oli d oliva;
2 l. d aigua;
sal;
 

Elaboraci:

Primer de tot ens posarem a fer el sofregit per a preparar el brou que utilitzarem per a coure l arrs.

En una cassola gran, posem 4 cullerades d oli d oliva i sofregim la ceba trinxada i els alls tallats petits, a foc lent. Quan hagin enrossit lleument, hi afegim el tomquet tallat en 4 trossos i ho deixem que sofregeixi be fins que l aigua del tomquet s hagi evaporat. Trinxem una bona branqueta de julivert i la posem a dintre el sofregit, juntament amb les patates que haurem pelat i trencat en trossos. Es va remenant el sofregit, a fi i efecte que les patates no se ns enganxin en el fons de l olla i, quan estiguin un xic rosses hi afegim el pebre vermell dol i molt rpidament per a que no se ns cremi el pebre, hi aboquem l aigua i ho deixem a foc fort fins que es posi a bullir; ho salem al nostre gust i quan arrenqui el bull, deixem que coguin les patates uns 10 minuts i tot seguit hi posem les sardines, prviament netes d escata (treure el cap i les entranyes s opcional, recordem que s una recepta autnticament marinera) Deixem que arrenqui de nou el bull i ho deixem coure durant un parell de minuts. Colem el brou resultant i, en un lloc on es mantingui la escalfor, reservem les sardines i les patates, perqu, amb l acompanyament d una maionesa o un all i oli, ens far de primer plat; si, primer menjarem el peix i desprs l arrs.

Posem al foc, en una cassola plana, les 4 cullerades d oli que ens han restat i l arrs i, sense deixar de remenar en cap moment, l anem enrossint. Quan tingui un color ben daurat, hi aboquem el brou suficient per cobrir l arrs i mantenim la resta del brou ben calent per anar afegint-ne, si fa falta; ha de coure uns 20 minuts i el resultat ha de ser un arrs sec (sense gens de brou). 

El sabor del plat i el resultat a taula pot ser diferent si substitum les sardines per altres tipus de peix com: rap, escrpora, palangre... o, si a ms a ms hi posem crustacis com: crancs, galeres, gambes, escamarlans...  

Enllaos externs.

Web de l'ajuntament de l'Ametlla de Mar ;
Web de l'ajuntament de Calafell ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195642" title="Associaci Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa" nonfiltered="1053" processed="1049" dbindex="81055">
Associaci Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa va ser creada el 1979 amb l'objectiu de rememorar l'antic ofici de raier, molt popular fins al segle XIX a la Pobla de Segur i zones de muntanya, que consistia en el transport de la fusta pel riu.

El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al treball que desenvolupa per a la recuperaci de la memria del tradicional ofici dels raiers, l'estudi i la difusi de tot el que l'envolta s'expressen a travs d'un seguit d'iniciatives, com la Diada dels Raiers -que s'organitza a partir del 1979 i en la que hi participa sempre que pot l'ex ministre i militant del PSOE Josep Borrell-, el Museu dels Raiers del Pont de Claverol (Pallars Juss), l'impuls d'una associaci internacional i de trobades d'aquest mbit o l'edici de materials. 

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Associaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195644" title="Consell de Collegis d'Advocats de Catalunya" nonfiltered="1054" processed="1050" dbindex="81056">
Consell de Collegis d'Advocats de Catalunya (CICAC) s una corporaci de dret pblic amb plena capacitat i personalitat jurdica prpia, constituda el 1983. s el superior rgan representatiu i executiu dels 14 collegis catalans d'advocats. El Consell est integrat pels degans dels collegis d'advocats de Catalunya i per un conseller secretari, designat pels degans. La seva presidenta s Slvia Gimenez-Salinas Colomer

El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci al prestigi de la nostra advocacia i als importants serveis que aquesta professi i els collegis que la vertebren presten a la societat catalana. I tamb per la tasca que du a terme de normalitzaci de l's del catal en l'mbit jurdic. Al mateix any tamb li fou atorgat el premi Justcia de Catalunya. Tamb forma part de l'Observatori de la Llengua Catalana.

 Funcions .
Els serveis i les funcions del Consell sn, entre d'altres:
 Coordinar els collegis que l'integren i representar l'advocacia catalana, sens perjudici de les competncies prpies de cada Collegi.
 Recollir i elaborar les normes deontolgiques comunes de l'exercici de l'advocacia.
 Resoldre els recursos que s'interposin contra els acords dels collegis.
 Exercir les funcions disciplinries en relaci amb els membres del propi Consell i de les juntes de govern dels collegis d'advocats catalans i resoldre els recursos que s'interposin contra els acords dels collegis en matria disciplinria.
 Establir els requisits per obtenir l'habilitaci per exercir l'advocacia en l'mbit territorial d'un altre Collegi catal diferent al que estigui incorporat l'interessat.
 Impedir  l'intrusisme i la clandestinitat en l'exercici professional, sens perjudici de la iniciativa i competncia de cada Collegi.
 Impedir i perseguir la competncia illcita i vetllar per la plena efectivitat de les disposicions que regulen les incompatibilitats en l'exercici de l'advocacia.
 Formar i mantenir el cens dels advocats incorporats als collegis d'advocats de Catalunya.
 Vetllar pel prestigi de la professi d'advocat;

 Membres .
 Collegi d'Advocats de Barcelona;
 Collegi d'Advocats de Sabadell;
 Collegi d'Advocats de Manresa;
 Collegi d'Advocats de Tarragona;
 Collegi d'Advocats de Girona;
 Collegi d'Advocats de Lleida;
 Collegi d'Advocats de Figueres;
 Collegi d'Advocats de Vic;
 Collegi d'Advocats de Sant Feliu de Llobregat;
 Collegi d'Advocats de Matar;
 Collegi d'Advocats de Granollers;
 Collegi d'Advocats de Terrassa;
 Collegi d'Advocats de Reus;
 Collegi d'Advocats de Tortosa;

 Enllaos externs .
 Pgina del CICAC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195645" title="Agns Armengol i Altay" nonfiltered="1055" processed="1051" dbindex="81057">
Agns Armengol i Altay (1852 - 1932) va nixer a Sabadell i era filla d'una famlia de fabricants.

Va aprendre les primeres lletres al collegi de les Escolpies de Sabadell i, desprs, continu els estudis a Barcelona i a Frana. En aquests indrets es comenaren a manifestar les seues dots d'escriptora, i public posteriorment, alguns poemes en diverses revistes de Sabadell i Barcelona, i diferents escrits en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Amb aquest esperit, va escriure el poema Cant de la Senyera per a l'Orfe de Sabadell, el poema Rosari Antic (recull de la vida, els costums i les tradicions de Catalunya) i contribu a ressuscitar les danses de Castellterol.

Va dedicar tamb gran part de la seua vida a obres benfiques i de caritat en ajut dels avis i desemparats.

Mor a l'edat de 82 anys i el seu enterrament va constituir a Sabadell una manifestaci de dol popular.


Referncies.


 Rios i Masanell, Joan: Personalitats sabadellenques que donen nom als carrers de la ciutat, Jove Cambra de Sabadell. Sabadell, 1982, planes 50-51.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195646" title="Texel (grfics)" nonfiltered="1056" processed="1052" dbindex="81058">
Un texel, o texture element (tamb texture pixel) s la unitat fonamental d'espai de textura, feta servir en grfics d'ordinador. Les textures sn representades per arrays de texels, d'igual forma que les imatges (en angls pictures) sn representades per arrays de pixels.

En la texturitzaci d'una superfcie 3D, un procs anomenat texture mapping posa els texels als pixels apropiats en la imatge resultant. En ordinadors moderns, aquesta operaci s portada a terme a la targeta grfica.

Quan es demana que un texel no estigui a una posici entera, s'aplica el texture filtering (filtratge de textures).


Clamping i wrapping.

Quan es demana que un texel estigui fora d'una textura, es fa servir una combinaci de dues tcniques. El clamping (o abraament) limita el texel a la mida de la textura, movent-lo al ms proper si es ms gran que la mida de la textura. El wrapping (embolcallament) fa que el texel torni a la textura augmentant-lo a la mida de la textura. El wrapping causa la repetici d'una textura; el clamping causa que estigui noms en noms un punt.


Vegeu tamb.
Voxel;

Referencies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195648" title="Vector (programaci)" nonfiltered="1057" processed="1053" dbindex="81059">
En informtica un vector s una estructura de dades consistent en un grup d'elements que son accedits per indexaci. En la majoria de llenguatges de programaci cada element t el mateix tipus de dades i el vector ocupa una rea contigua de memria. La majoria dels llenguatges de programaci tenen un tipus de dades vector ja definit.

Alguns llenguatges de programaci suporten programaci de vectors (per exemple APL o les versions ms noves de Fortran) que generalitza operacions i funcions per a funcionar transparentment en vectors tal i como ho fan amb escalars, en comptes d'haver d'iterar sobre els membres del vector.

Als vectors multi-dimensionals s'accedeix fent servir ms d'un ndex: un per a cada dimensi.

Els vectors poden ser classificats com a vectors de mida fixa (a vegades anomenats vectors esttics) la mida dels quals no pot ser canviat un cop s'han emmagatzemat, i vectors dinmics, que poden ser redimensionats.

Propietats.
Els vectors de mida fixa permeten l'accs aleatori amb cost constant. Sn estructures de dades compactes, amb un overhead de memria constant. I, en CPUs que suporten caches, la iteraci seqencial sobre un vector t una bona localitat de espacial ja que els elements ocupen posicions de memria continues. Tot i aix, quan un vector s accedit aleatriament, per exemple al consultar una taula de hash, la localitat espacial es pot perdre.

Aplicacions.
A causa de les seves caracterstiques de rendiment, els vectors sn utilitzats per a implementar altres estructures de dades, com ara heaps, taules de hash, dicues, cues, piles, cadenes i Vlists.

Alguns algorisme emmagatzemen un nombre variable d'elements en una part d'un vector de mida fixa, que s equivalent a fer servir un vector dinmic amb capacitat fixa.

Els vectors associatus ofereixen un mecanisme per a aconseguir funcionalitats com les dels vectors sense haver de fer servir grans overheads d'emmagatzemament quan els valors de l'index estan escampats.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195649" title="Campos pel canvi" nonfiltered="1058" processed="1054" dbindex="81060">
Campos pel canvi s una coalici electoral de Campos, a Mallorca.

Formaci.
La formen el Partit Socialista de Mallorca (PSM), el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i Entesa per Mallorca (ExM).

Lders.
Els seus lders sn Joan Juan Pons -del PSM- i Mateu Burguera -del PSOE-.

Eleccions 2007.
Campos pel Canvi es va presentar a les eleccions locals de Campos de maig de 2007. Obtengu 1133 vots (el 23'28% dels vots vlidament emesos) i, en conseqncia, tres escons.

La coalici va arribar a un pacte de govern amb Uni Mallorquina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195650" title="Foment de la Sardana de Banyoles" nonfiltered="1059" processed="1055" dbindex="81061">
Foment de la Sardana de Banyoles s una entitat sardanista fundada el 1930 a Banyoles (Pla de l'Estany) per a promoure el ball de la sardana. Desprs de la guerra civil espanyola fou dissolta i no es va reorganitzar fins el 1978.

Ha promogut iniciatives com la participaci a la Festa de Sant Martiri, el tradicional Aplec de la Sardana, els premis Banyoles-Ceret, el programa desenvolupat entre els anys 1989 i 1992 en el marc de l'Olimpada Cultural, la gegantina rotllana sardanista encerclant l'estany de Banyoles (1998) i la creaci de l'Escola de Cobla. Per tot aix el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195653" title="Fundaci Llus Carulla" nonfiltered="1060" processed="1056" dbindex="81062">
La Fundaci Llus Carulla s una fundaci creada el 1973 per iniciativa de Llus Carulla i Canals i Maria Font de Carulla amb el nom originari de Fundaci Jaume I, que treballa per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, amb la voluntat d'enfortir el sentit de pertinena. Aquesta tasca s'expressa a partir de diverses lnies d'actuaci com l'Editorial Barcino, el Museu de la Vida Rural, l'edici peridica d'una Nadala miscellnia i l'atorgament anual de diversos guardons a persones i entitats amb una tasca rellevant dins el mn cultural i social catal. Aquests premis sn:
 
 Premi d'Honor Llus Carulla (abans, Premi d'Honor Jaume I) a persones i entitats, per llur acci reconeguda arreu dels pasos de llengua catalana.
 Premis d'Actuaci Cvica, per a reconixer i distingir aquells que han actuat al servei de la identitat catalana;
 Premis Baldiri Reixac a l'estmul i al reconeixement de l'escola catalana;
 Premi Francesc Candel destinats a reconixer i difondre les bones prctiques en l mbit de la integraci dels ciutadans catalans d origen immigrant. ;
 Premis d'Educaci en el lleure per a promoure projectes, reconixer i difondre experincies de carcter educatiu dins l'mbit de l'educaci social i del lleure.

Per tot aix el 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el guard dels Premis Octubre. La Fundaci Llus Carulla va adoptar el nom del seu impulsor arran del centenari del seu naixement l'any 2004.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Fundaci Llus Carulla;
 Pgina del Museu de la Vida Rural;
 Pgina de l'Editorial Barcino;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195656" title="Madhah" nonfiltered="1061" processed="1057" dbindex="81063">

Madhah o Wadi Madhah s un enclavament d'Oman en el territori de Khor Fakkan, dependncia de Sharjah, als Emirats rabs Units. La vila principal de Mahdah s troba al sud-est i alguns edificis pertanyen a Sharjah; la vila omanita s dins l'enclavament i s un petit llogaret amb forta presencia de smbols d'Oman i una estaci de policia. El territori s'estn pels dos costats del Wadi Madhah.

L'enclavament imita a l'oest i sud-oest amb el wadi Shis i la vila de Shis (de Sharjah);  al sud-oest amb les petites viles de Hajar, Saad i Nahwah que corresponen a Sharjah i amb el Wadi Half; al sud-est quatre llogarets corresponen a Sharjah: Saruj, Ghunah, Al-Ariyah i Sahanah, totes a la rodalia de Madhah; al nord-est t la ciutat de Khor Fakkan;  al nord el Djabal Quidfa (509 metres), el Wadi Shi,  el llogaret d'Ar Rufaysah (amb un interessant castell en runes) i el Djabal Siha (754 metres); al nord-oest els lmits semblen una mica confosos, i el wadi Bada s assenyalat als mapes com territori de Sharjah.

Madhah estava poblat per una comunitat d'unes dotzenes de beduins ibadites que repetidament es negaren a reconixer als xeics Qawasimi i manifestaven la seva lleialtat al iman d'Oman. Desprs de l'abolici de l'imanat el sult d'Oman es va considerar el seu hereu i fou reconegut com a sobir el 1969 d'acord amb els britnics. Els emirats rabs Units van acceptar la sobirania omanita al accedir a la independncia el 2 de desembre de  1971. Administrativament l'enclavament fou integrat a la governaci de Musandan. A la vila de Madhah, que s just a la frontera del territori, van sorgir noves edificacions de ciutadans de Sharjah envers el seu territori i per aix la vila s pot considerar dividida en dues parts encara que noms l'omanita es rellevant; cap impediment obstaculitza la circulaci. Sembla que la frontera ha estat delimitada per el mapes no s'han publicat. La major part del territori est format per les terres de cultiu i pastura dels beduins, a ambds costats del riu del mateix nom que sovint dona tamb nom a l'enclavament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195658" title="Eduard Mrquez" nonfiltered="1062" processed="1058" dbindex="81064">
Eduard Mrquez (Barcelona, 1960) s un escriptor autor de La decisi de Brandes, obra que ha merescut el Premi de la Crtica de narrativa catalana en l'edici de 2007. La novella narra el dilema d'un pintor davant les amenaces nazis, enmig d'histries familiars i de salts en el temps. Tamb s autor de reculls de poemes i de llibres infantils. El seu estil destaca per la barreja de lirisme i elements quotidians.

 Enllaos externs .

 Pgina dedicada a Eduard Mrquez, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195671" title="Medicus Mundi Catalunya" nonfiltered="1063" processed="1059" dbindex="81065">
Medicus Mundi Catalunya s una ONG, filial catalana de Medicus Mundi, des de Catalunya, collabora activament en la tasca global en l'mbit de la cooperaci sanitria. Els seus objectius abasten el desenvolupament dels pasos del Tercer Mn i tamb l'atenci als collectius ms marginats d'Occident. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi  per l'eficcia de la seva activitat i pel sentit de solidaritat que expressa i de promoci dels valors humans i socials.

 Enllaos externs .
   Pgina de Medicus Mundi Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195701" title="Taller de Msics" nonfiltered="1065" processed="1060" dbindex="81067">
Taller de Msics s una escola de msica amb seu a Barcelona que disposa de segell discogrfic, taller de producci i club de jazz, i que ensenya la msica amb una pedagogia d'acord amb els nous temps, capa d'estimular i facilitar el procs creatiu i interpretatiu. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi pel destacat impuls que ha donat al desenvolupament del jazz i la msica moderna a Catalunya, especialment en el camp de l'ensenyament, per tamb pel que fa a direcci i producci, a la programaci musical i a la promoci d'un segell discogrfic propi. El director s Llus Cabrera.

 Enllaos externs .
    Pgina del Taller de Msics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195704" title="Delta Aquarii" nonfiltered="1066" processed="1061" dbindex="81068">

Delta Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s la tercera estrella en esclat de la constellaci d'Aquari. Tamb t el nom tradicional de Skat o Scheat, que pot tamb pot fer referncia a Beta Pegasi.

Es creu que Delta Aquarii es creu que s una estella membre de la corrent del Grup de Desplaament d'Ursa Major.

Generalment es considera que el nom tradicional es deriva del mot rab as-saq, que significa  cama  o  canya ; sigui com sigui,s'ha argumentat que deriva realment de la forma rab i'at, que significa  desig .

Localitzaci.

La localitzaci en el cel es mostra en el planisferi segent de la constellaci d'Aquari:



Enllaos externs.
APOD;

Referncies.
  Allen, Star Names: Their Lore and Meaning. Dover Publications, New York, 1963. ISBN 0-486-21079-0;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195706" title="Joan Abell i Prat" nonfiltered="1067" processed="1062" dbindex="81069">
Joan Abell i Prat (Mollet del Valls, 1922 - Barcelona, 2008) era un pintor i gravador catal. 

Nascut el 26 de desembre de 1922 a la localitat catalana de Mollet del Valls, estudi a  l'Acadmia Baixas i fou deixeble de Carles Pellicer i de Pere Pruna, destacant com a paisatgista. El seu estil era de base postimpressionista, amb tendncia cap a l'expressionisme, sempre amb un colorisme esclatant aplicat amb pinzellades violentes. 
Tamb era un gran colleccionista d'art, i el 1999 s'inaugur, a Mollet del Valls, el Museu Municipal Joan Abell, basat en la seva collecci. Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauraci i un centre d'estudis artstics. Aquell mateix any va rebre la Creu de Sant Jordi. Era president del Reial Cercle Artstic de Barcelona.

Abell va morir el dijous 25 de desembre de 2008 a Barcelona a l'edat de 85 anys (concretament li falt un dia pel seu vuitanta sis aniversari). 
La capella ardent s'install el dia segent a la tarda al Tanatori de les Corts i el funeral es feu el dissabte 27 a les dotze del migdia a l'esglsia parroquial de Sant Vicen, a Mollet del Valls. El Museu Abell, situat al poble d'on era originari, obr els dos dies desprs de la seva mort per a posar a disposici de la ciutadania un llibre de condols durant tota la setmana vinent. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia a l'Enciclopdia Catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195707" title="Shotta" nonfiltered="1068" processed="1063" dbindex="81070">



Ignacio Gonzlez Rodrguez, ms conegut amb el nom de Shotta, es un MC sevill, nascut el 25 de juliol de 1984. s germ de Tote King.

 Biografia .

 Discografa .
Amb ToteKing & Shotta .



En solitari.



 Colaboracions .
 Tote King "Big King XXL" (2001);
 Keyo "Di quien mueve" (2001);
 Triple XXX "Sobran palabras" (2002);
 Jesuly "Pa tu pescue" (2003);
 Flowklorikos "Zerdos y diamantes" (2003);
 Jefe de la M "Entra el dragn" (2003);
 Legendario "Tinta eskizofrenika" (2003);
 Keyo "Fuego abierto" (2003);
 Tote King "Musica para enfermos" (2004);
 Accin Snchez "Terror en la ciudad vol.1" (2004);
 Triple XXX "Primera clase" (2004);
 Accin Snchez "Creador series vol.1" (2004);
 Jesuly "Escorpin" (2004);
 Solo los solo "Todo el mundo lo sabe" (2005);
 El Tralla "Las calles hablan" (2006);
 Dj Lazer "Depresiones" (2006);
 Dekoh  "Mi teora" (2006)  ;
 Gordo Master "Mi puerta (2006);
 Quiroga "Historias de Q" (2006);
 SFDK "Original Rap University" (2006);
 Puto Largo "Inspiracin" (2007);
 El nio "En blanco y negro" (2007);
 Reserved for Dogs "Reserved for Dogs Vol. 2" (2007);
 Chacho Brodas "Los impresentables" (2007);

 Referencies .




 Enllaos externs .
Pgina de Shotta en MySpace;

 Vegeu tamb .
 Hip Hop;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195708" title="Xavier Arum i Dou" nonfiltered="1069" processed="1064" dbindex="81071">
Xavier Arum i Dou s un advocat catal. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la intensa trajectria que ha desplegat en l mbit cvic, vinculada, sobretot, a la ciutat de Vic. La seva sostinguda aportaci a nombroses institucions i entitats s ha basat, fonamentalment, en una tasca constant d assessorament jurdic, efectuada sempre des d un gran sentit de la catalanitat i una clara actitud de servei.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195710" title="Miquel Boix i Carreras" nonfiltered="1070" processed="1065" dbindex="81072">
Miquel Boix i Carreras (Banyoles, Pla de l'Estany 1923) s un qumic i especialista en la indstria del plstic catal. Llicenciat en qumiques per la Universitat de Barcelona (1940-1945) i diplomat en direcci d empreses internacionals a Saint Louis, Estats Units (1966). En una primera etapa professional (1946-1957) va treballar en el sector de la pell i el paper, com a tcnic de recerca i desenvolupament i com a director tcnic en el grup familiar Durall-Mallol, de Corr d'Avall.

Ha destacat com a tcnic de recerca i desenvolupament i ha dut a terme una valuosa tasca pedaggica, que l'ha dut, entre d'altres iniciatives, a ser un dels fundadors i tamb director de l'Escola Municipal de Treball de Granollers, ciutat d'on ha estat regidor de Foment i Medi Econmic del 1992 al 1996 per Uni Democrtica de Catalunya, partit en el que milita des del 1980. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195711" title="Toledo Museum of Art" nonfiltered="1071" processed="1066" dbindex="81073">

El Toledo Museum of Art s un museu dels Estats Units situat a la ciutat de Toledo, a l'estat d'Ohio. Cont obres catalanes, com les pintures murals romniques de Sant Lloren d'Isavarre i de Sant Iscle i Santa Victria de Surp (Pallars Sobir) i hi va haver olis d'Hermen Anglada Camarasa (el fams La gata rosa, c. 1911) i de Josep Mompou (Tossa, la platja, 1932), que varen ser venuts a comenaments del segle XXI.Tamb disposa de quadres de Goya, Canaletto, Thomas Cole i El Greco.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195712" title="Manuel Cabero i Vernedas" nonfiltered="1072" processed="1067" dbindex="81074">
Manuel Cabero i Vernedas (Barcelona, 1926) s un director coral catal. Estudi a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona. 
El 1951 fund el Cor Madrigal, que dirig fins al 1991, per mitj del qual ha fet conixer moltes obres catalanes contempornies i de la polifonia histrica internacional, abordant en repetides ocasions grans produccions del repertori simfnico-coral. 

Com a pedagog de la direcci coral cal remarcar els seus cursos, intensius i continuats, AUDICOR (Aula de Direcci Coral) a l Institut Joan Llongueres de Barcelona. Tanmateix, els cursos de direcci que ha impartit han estat nombrosos: 
Astries, Cantbria, Cadis, Galcia, Euskadi, Las Palmas de Gran Canaria, Lleida, Palma de Mallorca,    Com sn, tamb, nombroses les formacions corals amb les que ha collaborat com director invitat.

De 1993 fins a 2005 ha estat mestre de capella de la Capella de Msica de la Baslica de Santa Maria del Pi de Barcelona, instituci musical histrica que contribu a recuperar.
Actualment dirigeix el Cor Magister Arte del Centre Cristi dels Universitaris de Barcelona, transformaci de la Coral Universitria de Cincies de l'Educaci de la Universitat de Barcelona.

En el germen, el desenvolupament i la vivncia de tots els seus projectes cal remarcar la ntima collaboraci de la seva difunta esposa, Montserrat Pueyo i Bertran, cantant, mestra de cant i logopeda.
El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195715" title="Kase-O" nonfiltered="1073" processed="1068" dbindex="81075">


Kase.O es el nom artstic de Javier Ibarra Ramos. Mc aragons natural del barri de La Jota de Saragossa, nascut a l'any 1980.

Biografa.
Comena la seua carrera com a Mc als 11 anys, grabant maquetes a la seua propia casa, ms concretament segons algunes fonts al bany. A l'any 1993, amb 13 anys, va grabar la seua primera maqueta anomenada Rompecabezas, amb temes de 1992 i 1993. Dos anys ms tard va treure la seua segona maqueta, "Dos rombos", amb canons de 1994 i 1995. Pese a la seua joventut, causa un gran impacte a l'escena espanyola per tindre un gran talent lric, per les seues lletres de contingut violent aix com pel seu us de una gran cura de la mtrica a la rima usant no poques paraules malsonants i cultismes (demostrant amb aix un gran domini del lenguatge i/o del lxic), per a la vegada evidenciant un imperant missatge de crtica social.

Es destaca pels seus jocs de paraules, ironies i sarcasmes. No obstant l'arrogancia mostrada a algunes de les seues lletres (que en ocasions el mateix acusa, autocriticant-se) el seu estil es un dels de ms importants i reconeguts dins del mon del hip-hop.

Forma part del grup Violadores del Verso, on desarrolla la mallor part de la seua carrera artstica.

Des de qu comena la seua carrera artstica ha realizat multitud de colaboracions, als que ha fet us de altres seudonims alternatius al seu nom artstic Kase-O, . Aix, per exemple, va fer us de Verstil, el seu quart seudonim, colaborant al disc "Supervillanos de alquiler" de Hablando en plata, Javat en el disc "Block massacre" de Dogma Crew i al LP de R de Rumba, i Jab Jones a la maqueta "Ahuizote" de (Pablo , 2005). A ms en diverses de les seues lletres s'autodenomina com: "Ningn tipo de orden" o "KAOS" fent referencia a ell com el seu quint seudonim.

 Colaboracions .
 Claan "Claan" (1994);
 Bufank "Bufank" (1994);
 Dj. Potas "Posse" (1994);
 Gangsta squad "...Es tan solo un aviso" (1994);
 El puto Sark "Estado de locura" (1995);
 Zaragoza Zul "Backstage" (1996);
 Alboraya (Albert Pla con Kase.O) - Veintegenarios en Alburquerque (BMG Music Spain/1997);
 Kool Dj X (presenta... VV.AA.) "E 17 representativos" (1997) ;
 La del rollo (Yinfn con Kase.O) - La taberna del picoteo (Zaragoza Zul/1998) ;
 Frutas y Verduras "Cancion tristona" (1998);
 SFDK "Siempre fuertes" (1999);
 Jota Mayscula "Hombre negro soltero busca" (2000);
 La Mala Rodrguez "Lujo Ibrico" (2000);
 La puta opep "Chanelance" (2000);
 Mos tos "Ms los" (2001);
 Recopilatorio "Suddak Promo 2002" (2002);
 El Puto "Un rayo de soul" (2002);
 Dogma Crew "Block massacre" (2003);
 Hablando en plata "Supervillanos de alquiler" (2003);
 Jota Mayscula "Una vida Xtra" (2004);
 R de Rumba "R de Rumba" (2004);
 Eykeyeyrey "Mousse de veneno" (2004);
 Falsalarma "Alquimia" (2005);
 Erick B. "Larga vida al rey" (2005);
 Bagdad Rap "Banda sonora original" (2005);
 Kid Nacho "Contacto con el plstico" (2005);
 El Sr. Rojo "Estado mental: Madrid ciudad" (2005);
 Pablo "Ahuizote" (2005);
 Pablo "Holstico" (2006);
 Jota Mayscula "Camalen" (2006);

Enllaos externs.

 Pgina web oficial de Violadores del Verso ;
 Pgina a MySpace;

 Vegeu tamb .
 Violadores del Verso;
 Hip Hop;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195716" title="Msica del Renaixement" nonfiltered="1074" processed="1069" dbindex="81076">


La msica renaixentista s la msica europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament. Definir l'inici de l'era amb precisi s difcil, donada la manca de grans canvis existent en el pensament musical del segle XV. A ms, el procs pel qual la msica va adquirir les seves caracterstiques renaixentistes va ser gradual i els musiclegs han situat els seus inicis, com a ms prest cap el 1300, i com a ms tard, al voltant del 1470. 

Est acceptat que el redescobriment i desenvolupament per part dels humanistes italians de l'esttica de l'art grec  i rom de l'antiguitat va contribuir a renovar la msica de l'poca a un nivell conceptual, per els dubtes sorgeixen en intentar esbrinar la influncia directa sobre la teoria, la composici i la interpretaci musical, i per tant roman en el terreny de la suposici.

 Estil i tendncies .

A l'edat mitjana, els intervals de tercera havien estat considerats com a dissonncies. Una de les caracterstiques ms pronunciades de la msica renaixentista va ser la dependncia, progressivament ms important, de l'interval de tercera com a consonncia. Durant el segle XIV la polifonia, usada ja des del segle XII, va evolucionar cap a una forma bastant ms elaborada i amb un major nombre de veus o part independents. 

A principis del segle XV la tendncia va ser anar cap a la simplificaci i la suavitzaci de les veus. Aix va ser possible a causa del gran augment del rang vocal en la msica en comparaci al que tenien a l'edat mitjana; un rang ms estret obligava a un encreuament ms freqent de les veus i a un major contrast entre elles.

Les caracterstiques modals de la msica del Renaixement van comenar a ser una font de conflictes cap al final del perode, conflictes provocats especialment per l's creixent dels moviments amb intervals de quinta. Aix no representava un problema quan es realitzava dins el marc de la tonalitat i aquesta qesti seria un dels aspectes que impulsarien la consolidaci de la tonalitat.

 Formes  .

Durant el Renaixement les formes litrgiques ms importants, en continutat amb l'poca anterior, van ser les misses i els motets. A mesura que els compositors de msica sacra van comenar a adoptar les formes seculars, com per exemple el madrigal, aix va repercutir en el desenvolupament d'aquestes formes, especialment cap al final del perode en qu les ms utilitzades varen ser, a ms de la missa i el motet, el madrigal espiritual i el laude.

La msica secular o profana va tenir cada cop ms difusi, amb una mplia varietat de formes. Analitzant aquest increment i fent la comparaci amb el que hi havia a l'poca medieval, aquesta explosi s'explica fonamentalment per la difusi aconseguida amb l'aparici de la impremta. s probable que una gran part de msica popular medieval de finals del perode s'hagi perdut a causa de la falta de documentaci. La msica secular del Renaixement inclou cants per a una o diverses veus, i formes com la frottola, can i madrigal.

La llista de formes seculars s llarga i inclou la caccia, la chanson en les seves diferents formes (rond, virolai, bergerette, balada, msica mesurada), la canzonetta, el villancet, la villanella, la villota, i la can per a llat. Tamb existien formes de motet mixtes, com el motet-can i el motet secular.

La msica instrumental inclou la dels consorts de flauta dola o viola i altres instruments, aix com danses per a diversos conjunts. Les formes ms comunes van ser la toccata, el preludi, el ricercare, la canzona i la intavolatura o intabulierung.

Els conjunts instrumentals de danses podien tocar formes ballables com la bassedanza, la pavana, la galliarda, l'alemanda o la couranta.

Cap al final del perode, apareixen els primers precursors dramtics de l'pera com la monodia, la comdia madrigal i l'intermedi.

 Teoria i notaci  .

La notaci de Renaixement queda distorsionada quan se l'intenta traduir amb el detall de la notaci actual perqu es delimiten detalls d'una manera massa estricte i es traeix l'amplitud amb que calia interpretar la msica d'aquella poca

Les composicions del Renaixement estaven escrites nicament en particelles; les partitures generals eren molt rares. Les barres de comps no s'usaven i les figures rtmiques eren generalment ms llargues que les usades actualment; la unitat de pulsaci era la semibreu o rodona. 

Com ja succea durant lars nova cada breu (quadrada) podia equivaler a dues o tres semibreus relaci que es podria considerar com un equivalent al "comps" modern, tot i que es referia a un valor de nota i no a un comps. Aix, igual que en la notaci actual, una negra pot equivaler a dues corxeres o a tres, que s'escriurien com un treset.
En la mateixa lnia de raonament, es poden tenir dos o tres valors ms curts als de la segent figura, la mnima (blanca) per cada semibreu. 

Aquestes diferents permutacions es denominaven:
 "Tempus perfecte o imperfecte" en el cas de la relaci breu-semibreu, ;
 "Prolaci perfecta o imperfecta" en el cas de la relaci semibreu-mnima. ;
A ms a ms, existien totes les combinacions possibles entre un valor i l'altre. 

La relaci 3/1 es va considerar la "perfecta" i la 2/1, "imperfecta". Per a les figures allades existien regles que reduen a la meitat o doblaven el valor quan estaven precedides o seguides de determinades figures, realitzant una acci que "imperfeccionava" o "alterava" respectivament. 

Les figures amb el cap negre (com les actuals negres) eren menys habituals. Aquest desenvolupament del mensuralisme s el resultat de la popularitzaci de l's del paper, en detriment del pergam, ms feble i que no permetia l'esquinat de la ploma per omplir les notes. L'escriptura musical d'poques precedents, s'havien escrit en pergam i en color negre. L's d'altres colors, i ms tard, pintar tota la nota de negre (ennegrir) van ser recursos per indicar imperfeccions o alteracions, i d'altres canvis de temps i de ritme.

Les notes accidentals no sempre s'especificaven, com poden trobar en notacions actuals que indiquen les digitacions (tablatura). Probablement els msics del Renaixement serien molt bons coneixedors del contrapunt i posseen la informaci necessria per llegir i interpretar la partitura. (Vegeu: Musica ficta). 

Un cantant interpretaria la seva part o seva amb frmules cadencials que sorgirien del seu pensament, i quan cantaven amb altres msics evitarien, per exemple, les octaves i les quintes paralleles o canviarien la seva cadncia en funci del que fessin els altres companys .

s a travs de les tablatures contempornies que existeixen per a diversos instruments de corda (guitarra) que obtenim molta informaci sobre quines notes accidentals deurien realitzar els intrprets d'aquella poca.

Per a ms informaci sobre terics de la msica, vegeu Johannes Tinctoris, Franchino Gaffurius, Nicola Vicentino, Toms de Santa Mara, Gioseffo Zarlino, Vincenzo Galilei i Pietro Cerone.

 Perode primerenc (1400-1467) .

L'escola borgonyona de compositors, amb Guillaume Dufay al davant, mostra caracterstiques musicals prpies de finals del perode medieval i del Renaixement primerenc (vegeu Msica medieval). 

Aquest grup de msics van adoptar gradualment els complexos mecanismes de composici de les darreries de l'poca anterior, com sn la isortmia i la sncopaci, donant com a resultat un estil ms net i que flua ms. La seva msica va perdre complexitat i guany en vitalitat rtmica, mentre que donar una "empenta a les cadncies" es va convertir en una caracterstica prominent cap a mitjans del segle XV.

 Perode central (1467-1534)  .

Cap a finals del segle XV, la msica sagrada polifnica, segons el que podem trobar exemplificat en les misses de Ockeghem i de Obrecht, s'havia tornat mes elaborada i complexa, d'una manera similar a la minuciositat que mostrava la pintura de l'poca. Ockeghem, particularment, era un entusiasta del cnon, tant el contrapuntstic com el prolacionat. Fins i tot va compondre una missa en la qual totes les parts derivaven cannicament a partir d'una melodia.

A comenaments del segle XVI, retorn la tendncia a la simplificaci, com pot observar-se d'alguna manera en l'obra de Josquin des Prez i els seus contemporanis de l'escola francoflamenca, i ms endavant en la producci de Giovanni Pierluigi da Palestrina. Palestrina va voler reaccionar davant les dures restriccions promogudes pel Concili de Trento, que sancionaven la polifonia excessivament complexa ja que consideraven que dificultava la comprensi del text litrgic, i va demostrar com una polifonia homognia no intercedia en la claretat del text.

Tamb a principis del segle XVI l'escola francoflamenca apost per allunyar-se dels complexos sistemes cannics i mensurals de la generaci d'Ockeghem, i tendia cap a la imitaci dins d'una textura que augmentava fins a cinc i sis el nombre de veus. Tamb van comenar, fins i tot abans que arribessin les reformes de Trento, a introduir passatges homofnics, subratllant les parts del text o els punts d'articulaci ms importants. 

Palestrina, d'altra banda, va conrear un estil amb un contrapunt lliure i flut, amb una textura densa i rica en la qual les dissonncies eren seguides per consonncies sobre una base gaireb de pulsaci-per-pulsaci. Pel que fa al tactus, aquest consistia generalment en dues semibreus per cada breu, i les tres semibreus per breu noms s'usaven per als efectes especials i les seccions culminants. Aquest era un plantejament prcticament invers al de la tcnica que havia dominat durant el segle anterior.

 Principals compositors .


 Referncies .


 Bibliografia .
 Atlas, Allan W: Renaissance Music. Nova York. W.W. Norton, 1998.
 Brown, Howard M.: Music in the Renaissance. Englewood Cliffs. Prentice Hall, 1976.
 Fenlon, Iain: The Renaissance. Englewood Cliffs. Prentice Hall, 1989.
 Gleason, Harold; Becker, Warren: Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I). Bloomington. Frangipani Press, 1986.  ISBN 0-89917-034-X;
 Judd, Cristle Collins (ed.): Tonal Structures of Early Music. Nova York: Garland Publishing, 1998. ISBN 0-8153-2388-3. ;
 Reese, Gustav: Music in the Renaissance. Nova York: W.W. Norton, 1954.  ISBN 0-393-09530-4;
 Strunk, Oliver: Source Readings in Music History. Nova York: W.W. Norton, 1950.

 Enllaos externs .
 Orpheon Foundation, Vienna, Austria;
 Guia dels instruments medievals i renaixentistes. Descripci, fotos i sons ;
 Pantagruel. Un grup de msica del Renaixement ;
 The Waits Website: Web sobre temes relacionats amb la msica renaixentista ;
 Stella Fortuna: Medieval Minstrels (1370)'. Fotos i enregistraments sonors. ;
 Msica medieval espanyola ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195717" title="Tour de Frana de 1990" nonfiltered="1075" processed="1070" dbindex="81077">


L'inici del Tour de Frana de 1990 estigu marcat per la preparaci que els principals favorits. Greg Lemond, guanyador de l'edici de 1989 no va participar a cap de les altres dues grans rondes per etapes, mentre que Pedro Delgado renunciava a la Vuelta a Espanya en contra de la premsa espanyola i prepar el Tour al Giro d'Itlia.

Aquesta edici del Tour, retornava al sistema tradicional, amb una contrarellotge l'ltim dissabte de cursa, i amb el passeig triomfal pels camps elisis de Pars. 

El comenament del Tour fou semblant a l'edici de 1988, amb Steve Bauer lder fins a la primera etapa dels Alps. Concretament, l'etapa que acabava a l'Alpe d'Huez tenia un recorregut molt semblant a la de l'any 1988, quan Delgado s'enfund el maillot groc. L'equip Banesto plantej l'etapa de la mateixa manera que l'any 1988. Primer fou l'aleshores gregari de Delgado, Miguel Indurain, qui s'escap. Desprs un atac de Delgado, tan sols pot ser seguit per Lemond i Bugno qui enllacen amb Indurain. El treball del corredor de Villava, deixava a Delgado, Lemond i Bugno amb un avantatge considerable just abans d'ascendir a l'Alpe d'Huez, mentre que ell mateixa pagava l'esfor i perdia casi dotze minuts. Durant la pujada, Delgado fa un desgast terrible sense rebre ajuda del corredor estatunidenc ni de l'itali, que acab pagant al final perdent segons amb els seus companys d'escapada.

L'endem, per, una escapada fa lder a un jove corredor itali, Claudio Chiapucci, amb un avantatge considerable. Chiapucci arriba amb aquesta avantatge fins als Pirineus, on perd temps respecte Lemond. Mentrestant, Delgado cau malalt per culpa d'una gastroenteritis i no pot seguir el ritme de Lemond als Pirineus quedant descartat pel triomf final. A l'etapa reina, les ordres d'equip de Banesto alliberen Indurain de la feina de gregari aconseguint una victria Luz Ardiden que feia presagiar el que passaria en les cinc edicions segents.

Chiapucci arriba a la contrarellotge final amb poc de temps davant de Lemond, qui aconsegueix el maillot groc en una etapa que guanya Erik Breukink qui relega a Delgado a la 4a posici. Per primera vegada en les tres darreres edicions, el ciclista segovi no pujaria al podi.

Dos ciclistes catalans participaren en aquesta edici:

 El donostiarra per d'origen catal Peio Ruiz Cabestany que acabaria en la dotzena posici a 13' 39" de Greg Lemond.
 L'osonenc Melcior Mauri que acabaria 78 a 1h 33' 40" del guanyador.

Etapes.


 Classificacions .
















Equips participants.



-----





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195719" title="Juan Payo Coello" nonfiltered="1076" processed="1071" dbindex="81078">

Juan Payo Coello, President de la Generalitat de Catalunya en el perode 1488-1491, fou directament escollit per Ferran II desprs d'haver susps el procediment electiu de diputats, el 22 de juliol de 1488).

Nascut a Zamora, va ser militar abans d'entrar al Monestir de Poblet. En 1469, l'abat Miquel Delgado li encarreg tasques de defensa del monestir. Tamb va collabor amb Delgado quan aquest va fer d'almoiner del rei Ferran II. Va ser nomenat abat de Poblet el 14 d'abril de 1480. Va tenir molt inters en els aspectes organitzatius de la comunitat. Va confeccionar uns estatut de reforma del monestir i per a evitar l'excs de privilegis de la figura de l'abat; va crear un llibre registre dels monjos que hi ingressaven i una crnica del monestir, perduda al segle XVIII.

La bona relaci amb el rei Ferran II, fa que aquest l'anomens diputat eclesistic de forma directa en 1488. El desgavell econmic i la corrupci de molts dels responsables de la Diputaci del General als darrers anys, van subministrar al rei un motiu excellent per fer un conjunt de mesures entre les que s'inclou el nomenament directe saltant-se les constitucions, costums i drets de Catalunya. Alguns historiadors sostenen que va ser la seva voluntat castellanitzadora la ra que el port a fer aquesta acci. Amb tot va ser ben rebut per part del govern municipal de Barcelona, ja que tenia un conflicte amb la Generalitat per l'impagament dels interessos dels diners avanats per particulars per al sosteniment de la guerra i que ara havia d'afrontar el consistori municipal que havia fet de mitjancer. Les pressions que una part de les institucions feia al rei per a que intervingus, es concretaren en un conjunt de reunions entre 1487 i 1488 a Saragossa de les quals sortiren messures com la reforma de la Generalitat, la implantaci del Sant Ofici a Catalunya i el nomenament directe dels diputats. En aquestes reunions participaren, entre altres, Enric II, comte d'Empries i, en aquell moment lloctinent de Catalunya; Joan Ramon Folc II, comte de Prades; l'arquebisbe de Tarragona; Jaume Destorrent, advocat del General i ciutad de Barcelona; Francesc Malet i Gaspar Vilana, canceller i advocat del fiscal, respectivament, a qui els encarreg la confecci de la llista de diputats i odors que s'haven de nomenar.

El nou govern va patir tensions internes per discrepncies entre els diputats. Payo Coello fa diverses propostes per millorar la instituci, amb poc exit. Acab defensant el sistema electiu, per Ferran II no li fa cas i en 1491 torn a nomenar directament, fins que a les Corts de Barcelona (1493) s'aprov el sistema d'insaculaci.

Juan Payo Coello va morir a Poblet el 10 de novembre de 1498.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195726" title="Nyanzapitec" nonfiltered="1077" processed="1072" dbindex="81079">

Els nyanzapitecs (Nyanzapithecus) foren un gnere de primats ja extingit. Noms s'hi ha incls tres espcies fssils: Nyanzapithecus vancouveringorum, Nyanzapithecus pickfordi i Nyanzapithecus harrison.

Bibilografia.
Harrison, T., 2002: Late Oligocene to middle Miocene catarrhines from Afro-Arabia. 331-338. in Hartwig, W. C., (eds.) 2002: The Primate Fossil Record. Cambridge University Press, Cambridge, England, 2002, xiv-530;

Enllaos externs.
Mikko's Phylogeny Archive;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195734" title="Maxillar inferior" nonfiltered="1078" processed="1073" dbindex="81080">
El maxillar inferior (o mandbula) s un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simtric, en forma de ferradura. Est situat en la part inferior i anterior de la cara, constituint per si solament la mandbula. L'estomatleg (o odontleg) s l'especialista encarregat d'estudiar la seva anatomia, estructura i processos patolgics. 

Presenta un cos horitzontal i dues branques ascendents verticals, situades a banda i banda del cos. s l'os ms dens i prominent de la cara.

 Cos .
Presenta una vora superior o alveolar (margo alveolar), amb orificis per on neixen les arrels dentries. En la seva part mitja presenta la smfisi mentoniana, lnia d'uni de les dues hemimandbules o hemiarcades, que s'ossifica en el primer o segon any de vida. Al llarg d'aquesta lnia hi ha diverses crestes d'ossificaci que constituxen la protuberncia mentoniana. A l'altura del segon premolar de cada costat es troben els orificis mentonians, punt d'entrada de vasos i nervis. En la seva cara externa presenta un solc denominat lnia oblqua externa. En la cara interna o lingual del cos es troben unes rugositats denominades apfisis geni, que sn el punt d'inserci de diversos msculs de l'orofaringe (mscul geniogls, mscul genihiodal...), i altre solc denominat lnia obliqua interna o milohiodal (punt d'inserci del mscul milohiodal, o sl de la boca).

 Branques .
Parteixen de les extremitats posteriors del cos cap a la zona superior, formant un angle d'uns 15, denominat angle mandibular o gonion. Cada branca, en la seva part superior, presenta dos processos, un anterior denominat apfisi coronoide, que serveix d'inserci per al mscul temporal. El cndil es troba recobert per fibrocartlag i s'articula amb la fossa mandibular (o cavitat glenodal) de l'os temporal, formant l'articulaci temporomandibular, situada per davant del canal auditiu extern.

 Vegeu tamb .
Maxillar superior;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195738" title="Oreneta cuablanca" nonfiltered="1079" processed="1074" dbindex="81081">


L'oreneta cuablanca o cabot (Delichon urbica) s una oreneta petita de color negre amb brillantors blavoses, i la panxa i la gola blanques. El que es veu primer es el carp blanc, que s el carcter ms til per distingir-la d'altres espcies. La cua s ms curta i menys forcada que la de l'oreneta vulgar la qual t, la gola roja i no pas blanca. L oreneta cua blanca cria a l'interior dels pobles.                                             

Les orenetes o orenetes comunes sn uns ocells gregaris, s a dir, que tenen una inclinaci a formar grans grups. Aix, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'poca de les migracions, volen moltes orenetes juntes, arribant a formar grups de milers d'exemplars. Fan nius de fang arrodonits i ms oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els rfecs, en porxos o sota els balcons. Per aix se la troba ms sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, per ha anat esdevenint ms rara a les ciutats grans, entre d'altres raons perqu els hi s difcil trobar-hi fang per fer el niu. 

Un hbitat es conjunt de condicions ambientals en qu es desenvolupa la vida d'un sser viu.

Els nius d oreneta cuablanca fa els nius de fangs poc oberts, el contrari que els de les orenetes comunes. 
                        
L oreneta cuablanca s un ocell migratori com tots els altres i emigra cap a l frica perqu no hi fa tant de fred.

 Orenetes autctones dels Pasos Catalans.
Oreneta comuna: (Hirundo rustica);
Oreneta cua-rogenca: (Hirundo daurica);
Oreneta cuablanca: (Delichon urbica);
Oreneta de ribera: (Riparia riparia);
Roquerol: (Ptyonoprogne rupestris)  ;

 Enllaos externs .
Projecte Orenetes. Projecte de cens de la nidificaci de l'oreneta cuablanca a Catalunya;
Fitxa de l'espcie al SIOC (Servidor d'Informaci Ornitolgica de Catalunya);
Bibliografia.
 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 130. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195739" title="(70) Panopaea" nonfiltered="1080" processed="1075" dbindex="81082">
Panopaea s l'asteroide nm. 70 de la srie. Fou descobert el 5 de maig del 1861 a Pars per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66), i fou el seu 44 asteroide que va descobrir.

s un asteroide gran del cintur principal. El seu nom es deu a Panope, la nimfa de la mitologia grega.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195741" title="Uretra" nonfiltered="1081" processed="1076" dbindex="81083">
La uretra s el conducte pel qual discorre l'orina des de la bufeta urinria fins a l'exterior del cos durant la micci. La funci de la uretra s excretora en ambds sexes i tamb compleix una funci reproductiva en l'home al permetre el pas del semen des de les vescules seminals que aboquen a la prstata fins l'exterior.

 Anatomia. 
La uretra s ms curta en la dona que en l'home. 
 En la dona la uretra t una longitud entre 2,5 i 4 centmetres i desemboca en la vulva entre el cltoris i l'introit vaginal. Aquesta curta longitud de la uretra femenina explica la major susceptibilitat d'infeccions urinries en les dones. ;
 En l'home la uretra t una longitud d'uns 20 centmetres i s'obre a l'exterior en el meat uretral del gland. En aquest llarg recorregut, la uretra masculina t diferents porcions que sn: ;
 Uretra prosttica: Discorre a travs de la glndula prosttica, on aboquen els conductes deferents. ;
 Uretra membranosa: s una curta porci d'un o dos centmetres a travs de la musculatura del sl de la pelvis que cont el esfnter uretral extern, un mscul esqueltic que controla voluntriament la micci. La uretra membranosa s la porci ms estreta de la uretra. ;
 Uretra esponjosa: Es diu aix perqu es troba en l'interior del cos esponjs del penis, una beina erctil que recorre tota la cara ventral del penis. T una longitud d'uns 15-16 centmetres.

 Histologia . 
L'epiteli que recobreix l'interior de la uretra s un epiteli transicional quan s'inicia de la bufeta urinria. Desprs es transforma en un epiteli estratificat columnar i prop del meato urinari es transforma en epiteli estratificat escams. Existeixen petites glndulas productores de moc que protegeixen la uretra de la corrosiva orina. 

 Malalties associades . 
 Hipospdia;
 Uretritis ;
 Estenosi uretral;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195742" title="Corts de Barcelona (1480)" nonfiltered="1082" processed="1077" dbindex="81084">
Les Corts de Barcelona de 1480-1481 son convocades per Ferran II, sent Berenguer de Sos el President de la Generalitat de Catalunya.

En aquestes corts, les primeres de Ferran II, es resolen molts temes que restaven pendents desprs de la guerra civil catalana: la funci de la Generalitat, el rgim pactista i la devoluci de bens. Aquest dos darrers punts es concretaren en el reconeixement d'una derrota compartida per tots dos bandols, amb mes orientaci a cercar la reconstrucci del pas que a la represi dels venuts. S'acord dispossar d'un crdit de 100.000 lliures per a que el rei pogus indemnitzar i retornar els bens apressats als seus anteriors propietaris.

Pel que fa a les funcions que hagus de tenir la Generalitat es decideix crear una comissi, de la que form part Berenguer de Sos, formada per quinze diputats per cada bra. 

La comissi es reun el 27 de febrer de 1481 al Casa de la Diputaci. Amb tot, no ser possible la reorganitzaci de les institucions catalanes degut als conflictes que el rei Ferran t amb els turcs a Npols i Siclia.

En aquestes Corts s'aprov el captol Poc valdra, anomenat posteriorment Constituci de l'Observana, en el que es recull l'obligaci del rei de complir i respectar les Constitucions de Catalunya. El captol encarregava a la Diputaci del General que vetlls pel compliment d'aquesta norma, tant per part del rei com dels seus oficials, i l'autoritzava a revocar qualsevol ordre anticonstitucional. Est considerat una pea clau del pactisme catal. Va estar vigent fins el 1716, anullat pel decret de Nova Planta.

 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195743" title="Galet" nonfiltered="1083" processed="1078" dbindex="81085">

Un galet s una mena de pasta alimentria caracteritzada per la seva forma de cargol. s com un colze de canonada amb un dels brocs estretat i lleugerament tancat. Pot tenir o no lnies de relleu al llarg del tub. Es caracteritzen per inflar-se fora en el procs de cocci.

Es vnen de diferents mides, sent molt coneguts dels de l'escudella de Nadal pel fet de ser considerablement grossos. En aquest s tradicional, sovint es farceixen de pilota.

s probable que els seu origen fossin trocets de macarrons d'un centmetre de llarg que es tallaven per fer ms fcil agafar-los amb la cullera a l'hora de fer sopa. El seu origen podria ser catal o provenir del pipe rigate itali, per la versi grossa de Nadal s considerada catalana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195744" title="Eric-Emmanuel Schmitt" nonfiltered="1084" processed="1079" dbindex="81086">
Eric-Emmanuel Schmitt (Sainte-Foy-ls-Lyon, Frana, 28 de mar de 1960) s un filsof, escriptor i dramaturg francs. Les seves obres s'han tradut i interpretat a ms de 30 pasos a tot el mn.

 Va estudiar al Lyce du Parc a Li i era acceptat a l'cole Normale Suprieure de Pars (1980-1985), on rebia un doctorat en filosofia, escollint com a tesi "Diderot i la metafsica". Es passava llavors tres anys ensenyant a Cherbourg-Octeville i a la universitat de Chambry.

De descendncia alsaciana, va crixer sota la influncia atea dels seus pares, per Schmitt finalment es professava cristi, desprs d'anys de ser un agnstic.

Inicialment es donava a conixer com a escriptor per a l'escenari. El seu primer treball, La nuit de Valognes, es representava un cert nombre de vegades entre 1991 i 1992, tant a Frana com a l'estranger. El primer xit arribava amb la seva segona obra, Le Visiteur, que va guanyar el premi Molire com a millor autor i millor espectacle el 1993. Va ser estrenada al Teatre Poliorama l'u de febrer de 1996, en una producci del Centre Dramtic de la Generalitat de Catalunya.

Els anys segents van estar farcits d'xits teatrals com Golden Joe (1995), Variations nigmatiques (1996), El llibert (1997 i estrenada a Catalunya el 2007), Milarepa (1997), Frdrick ou Le Boulevard du Crime (1998), Htel des deux mondes (1999) i Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran (1999).

Schmitt cobreix una gran varietat de temes en les seves obres. Golden Joe fa una crtica de les actituds cniques dels implicats en les altes finances. A Variations nigmatiques, l'autor dna veu a dos homes molt diferents, que parlen de les seves prpies filosofies de vida i que estimen a la mateixa dona. El llibert s un drama histric sobre la vida del filsof Denis Diderot i del qual es faria una versi cinematogrfica l'any 2000.

Adicionalment a les seves obres de teatre, Schmitt ha escrit un cert nombre de novelles reeixides com La Secte des gostes (1994), Oscar et la dame rose (1999), L'vangile selon Pilate (2000), La Part de l'Autre (2001), Lorsque j'tais une uvre d'art (2002), L'enfant de No"(2004), Ma vie avec Mozart (2005).

Les religions del mn juguen un paper important en l'escriptura de Schmitt. A Le Cycle de l'Invisible, Schmitt intenta una harmonitzaci de religions i cultures. Milarepa s el primer exemple d'aquesta srie i descriu el budisme tibet. La segona incursi la fa a Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran dedicada al sufisme, una branca de l'Islam, i que tamb fa referncia al judaisme. La Oscar et la dame rose concerneix al cristianisme. L'enfant de No, una comparaci de judaisme i cristianisme, acaba la srie.

De Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran es va fer una versi cinematogrfica l'any 2003, dirigida per Franois Dupeyron i amb Omar Sharif al principal paper.

Obres tradudes al catal.
 La nit de Valognes. 1996;
El visitant. Barcelona : Llibres de l Index, 1996;
L'scar i la Peggy Blue. Barcelona : Crulla, 2005;
El llibert. Barcelona : Llibres de l Index, 2007;
 Variacions enigmtiques. 2007;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'autor;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195745" title="Medalla de la defensa del Caucas" nonfiltered="1085" processed="1080" dbindex="81087">


La Medalla per la Defensa del Caucas (Rus:                                        - Transliterat: Za oboronu Kavkaza) s una medalla de la Guerra Defensiva de la Gran Guerra Patritica, creada l'1 de maig de 1944 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l Exrcit Sovitic, Marina, Tropes del Ministeri d Interior (MVD) i Civils que van participar en la defensa del Caucas (es requerien 3 mesos de servei al Caucas entre el perode comprs de Juliol de 1942 a l Octubre de 1943, per fer front a l'Operaci Edelweiss)

Va ser atorgada sobre unes 870.000 vegades

Disseny.
s una medalla de coure amb uns tancs que avancen entre els camps petrolfers, davant de les muntanyes, sobre les quals apareixen tres avions i la inscripci "                  " (Per la Defensa del Caucas). Est envoltada per una filigrana. A la punta superior hi ha una estrella de 5 puntes, i a la inferior una cinta amb la llegenda CCCP i la fal i el martell. Al revers apareix la inscripci                            (Per la nostra terra Nativa Sovitica) a sota de la fal i el martell.

Es suspn sobre un gal pentagonal verd clar. Al mig hi ha una franja groga de 3 mm, envoltada per unes lnies vermelles molt primes. A continuaci hi ha una franja blanca de 3 mm, amb una franja blau fosc tamb molt prima. A les puntes hi ha una franja blau fosc de 3 mm.

Vegeu tamb.

 Medalla de la defensa de Kev ;
 Medalla de la defensa de Leningrad ;
 Medalla de la defensa de Moscou ;
 Medalla de la defensa d'Odessa ;
 Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica ;
 Medalla de la defensa de Sebastpol ;
 Medalla de la defensa de Stalingrad ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195747" title="Atlntida (desambiguaci)" nonfiltered="1086" processed="1081" dbindex="81088">


Mitologia:
L'Atlntida, la llegendria illa perduda;
En la mitologia grega, les Atlntides eren les set filles d'Atles i Hsperis, raptades per Busiris i rescatades per Heracles;
Mitjans de comunicaci:
Atlntida Cinematogrfica, antiga companyia brasilera de produccions de pellcules;
Rede Atlntida, xarxa d'emissores de rdio brasilera;
Rdio Atlntida, emissora de rdio brasilera;

Msica:
Planeta Atlntida, festival de msica realitzat anualment a Atlntida (RS) des de 1996 i a Florianpolis (SC) des de 1997;

Literatura:
L'Atlntida, s el ttol d'un poema de Jacint Verdaguer;
Atlntida s el ttol d'una cantata escnica en un prleg i tres parts amb msica de Manuel de Falla basada en el poema de Jacint Verdaguer;

Geografia:
Atlntida, un departament al nord d'Hondures, de 4.251 km  i 255.000 habitants, la capital del qual s La Ceiba; ;
Atlntida, un balneari de l'Uruguai, ubicat al departament de Canelones;
Atlntida, localitat argentina del partit de Mar Chiquita, provncia de Buenos Aires;
Atlntida Sul, balneari del municipi brasiler d'Osrio ;
Atlntida, balneari del municipi brasiler de Xangri-l; ;
Praia Sul Atlntida - balneari del municipi brasiler d'Arroio do Sal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195748" title="Crim d'Alcsser" nonfiltered="1087" processed="1082" dbindex="81089">
Es coneix amb el nom de Crim d'Alcsser o Cas Alcsser el crim ocorregut la nit del divendres 13 de novembre de 1992 a la localitat valenciana d'Alcsser, Valncia. Tres adolescents de 14 i 15 anys, Mriam, Toi i Desir, de la localitat valenciana d'Alcsser, que es dirigien a una discoteca de la vena localitat de Picassent, van ser segrestades, violades, torturades i finalment assassinades. Els fets van ocrrer en una muntanya prxima al pant de Tous.

La recerca de les adolescents, que es va prolongar durant ms de dos mesos, va tenir una forta repercussi en els mitjans de comunicaci estatals i locals, que van comenar a anomenar-les "les xiquetes d'Alcsser". La troballa dels cadvers i el coneixement posterior de les vexacions a qu havien sigut sotmeses van provocar una profunda commoci en la societat valenciana. Dos apicultors van trobar els cadvers en una fossa d'un paratge conegut com La Romana, prxim a Tous. Es van trobar els cossos el 27 de gener del 1993.

Al lloc dels fets es va trobar un document amb el nom d'un dels presumptes assassins, Antonio Angls Martins, la qual cosa va fer que la Policia anara a sa casa on, per, no va poder trobar-lo, ja que va fugir. S que van detenir, per, un cmplice seu, Miquel Ricart, que va acabar confessant.

Les investigacions policials van apuntar que el triple crim va ser coms per dos delinqents comuns: Antonio Angls i Miquel Ricart. El primer, considerat el presumpte autor material dels fets, va fugir en el mateix moment en qu les forces de seguretat van procedir a la seua localitzaci. Encara que la recerca va ser incessant, Antonio Angls encara es troba en parador desconegut. D'altra banda, Miquel Ricart va ser detingut, jutjat i condemnat a cent cinquanta anys de pres en un ju que no ha estat exempt de polmica. Durant aquest ju es va especular tamb amb altres possibilitats com que les xiquetes podien haver sigut mates de grups organitzats o per a realitzar una "snuff movie", la qual cosa per a alguns resulte creble, per no s'ha pogut demostrar res d'aix.  

La darrera pista d'Angls es perd en un vaixell en qu suposadament havia embarcat cap a Lisboa, del que diuen es va llanar quan era prop de les costes d'Irlanda. Des de llavors ning no va saber res d'ell.

Va ser molt criticat un programa de la periodista Nieves Herrero en el poble la mateixa nit que van trobar els cadvers , en el qual va aprofitar el dolor recent dels familiars de les vctimes per a traure-ho per televisi.





 Bibliografia .

 OLEAQUE, Joan M.: Des de la tenebra: un descens al cas Alcsser: Empries. Barcelona, 2004;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195749" title="Coronel Bolognesi Ftbol Club" nonfiltered="1088" processed="1083" dbindex="81090">


El Coronel Bolognesi s un club peru de futbol de la ciutat de Tacna. Va ser fundat el 18 d'octubre de 1929 i el seu nom prov de Francisco Bolognesi.

Jugadors destacats.
 Federico Martorell;
 Jos Andr Bilibio;
 Germn Carty;
 Juan Cominges;
 Johan Fano;
 Miguel Mostto;
 David Soria Yoshinari;

Palmars.
Torneo Clausura: 2007;
Copa Per: 1976, 2001;

Enllaos externs.
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195754" title="Escuderia Gironella" nonfiltered="1089" processed="1084" dbindex="81091">
L'Escuderia Gironella s una entitat esportiva berguedana dedicada al mn del motor creada a Gironella el 1970. Organitza el ralli Critrium del Bergued des del 1972.

Histria.
L'any 1969, amb l'ajuda del Biela Club Manresa, els fundadors de l'escuderia organitzaren el 1r Trofeu Alt Llobregat, competici que tindria llarga histria i seria coneguda com la Pujada Gironella-Casserres. L'escuderia es fund formalment el dia quatre de maig del 1970 a la vila de Gironella (Bergued, Catalunya) i en fou el primer president Llus Bertran. A partir de la fundaci diversos corredors participaren en proves esportives amb l'Escuderia Gironella, com els rallis Osona, Ras Bajas, 2000 Viratges o el Barcelona-Andorra. Tamb s'establiren collaboracions (que serien recproques) amb les principals escuderies de Catalunya i amb el RACC.

Des de l'any 1992 publica la revista Tot motor, dirigida als seus socis.

Actualment noms organitza proves automobilstiques (el Critrium i el Ralli Clssics).

Competicions.
L'Escuderia ha creat moltes proves esportives, en solitari o collaborant amb altres entitats:
 1969: Pujada Gironella-Casserres (ininterrompuda fins el 1993).
 1971: Trial d'hivern de Gironella. Ms tard es diria Trial de Gironella i finalment Trials socials del Bergued.
 1972: Sis hores de resistncia tot terreny, prova d'enduro. Ms tard es diria Tot terreny de Gironella i Enduro de Gironella.
 1972: Critrium del Bergued (ininterromput fins a l'actualitat).
 1975: Tres hores de resistncia tot de Puig-reig, prova d'enduro.
 1976: Tres hores de resistncia tot terreny de Vilada, prova d'enduro.
 1984: Ralli social - Concentraci turstica.
 1984: Ralli Alt Llobregat per equips (motociclisme, prova de regularitat).
 1987: Ralli de terra (Campionat d'Espanya 1987).
 1989: Campionat d'Europa d'Enduro a Gironella.
 1990: Concentraci turstica d'alta muntanya, prova d'autombils 4x4.
 1990: Trobada de motos antigues de Gironella;
 1991: Sortida nocturna del Bergued 4x4.
 1995: Ralli Clssics Vila de Gironella.

El Critrium.
El Critrium del Bergued s un ralli d'asfalt disputat a l'entorn de la vila de Gironella des del 1972. s la prova ms emblemtica de l'Escuderia Gironella i sempre ha destacat dins del Campionat de Catalunya de rallis d'asfalt. El traat de la prova transcorre dins les comarques del Bergued i el Lluans, tot i que espordicament ha arribat al Solsons.

Trams clssics del Critrium.
 Gironella - Casserres. Recorregut entre aquestes dues poblacions berguedanes, sempre disputat de pujada (sentit Casserres). Alguns anys el tram ha acabat a Puig-Reig;
 La Gurdia. Tram de la carretera Puig-Reig - Prats de Lluans que passa per davant de Santa Maria de la Gurdia;
 Prats - Olost. Recorregut entre aquestes dues poblacions del Lluans, algunes vegades disputat en sentit contrari;
 Costa dels Gats. tram de la carretera de Santa Eullia de Puig-oriol a Sant Boi de Lluans;
 El Gall. Tram Berga - Cercs;

 Enllaos .
Lloc web de l'Escuderia Gironella





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195755" title="Club Centro Deportivo Municipal" nonfiltered="1090" processed="1085" dbindex="81092">


El Club Centro Deportivo Municipal s un club peru de futbol de la ciutat de Lima.

 Histria .
El club va ser fundat per iniciativa de la municipalitat de Lima. Aix es cre el Crculo Deportivo Municipal que el 1934 es fusion amb un altre club ja federat esdevenint Centro Deportivo Municipal. Finalment, fou oficialment fundat el 27 de juliol de 1935. Ascend per primer cop a primera divisi el 1936 i guany el seu primer ttol el 1938.

Des de 1993, el Municipal juga els seus partits a l'Estadi Municipal de Chorrillos, popularment conegut com La Cancha de los Muertos amb capacitat per a 15.000 espectadors. Anteriorment jugava partits a l'Estadi Nacional i a l'estadi Lolo Fernndez.

 Plantilla 2007-2008 .






























 Palmars .
Lliga peruana de futbol (4): 1938, 1940, 1943, 1950;

 Enllaos externs .
 Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195764" title="Operaci Edelweiss" nonfiltered="1091" processed="1086" dbindex="81093">
 
L'Operaci "Edelweiss" (en alemany: Edelwei) va ser un pla alemany per obtenir el control sobre el Caucas i capturar els camps petrolfers de Baku durant la Segona Guerra Mundial. L'operaci va ser autoritzada per Hitler el 23 de juliol de 1942. Les forces principals incloen el Grup d'Exrcits "A" (Wilhelm List), el 1r Exrcit Blindat (Ewald von Kleist), el 4t Exrcit Blindat (Coronel General Hermann Hoth), el 17 Exrcit (Coronel General Richard Ruoff) i el 3r Exrcit Romans (General Petre Dumitrescu). El Grup d'Exrcits A estava cobert pel Grup d'Exrcits B del mariscal Fedor von Bock al flanc esquerra i per la 4 Flota Aria (1.000 aeronaus). Les forces terrestres, incloent a 15.000 treballadors de la indstria petrolera, feia un total de 167.000 homes, 4.540 canons i 1.130 tancs en total.

 Preparatius .
Diverses empreses petrolferes com "Petroli Alemany del Caucas", "Ost-l" i "Karpaten-l" s'havien establert a Alemanya. Havien guanyat drets per explotar els camps petrolfers del Caucas per 99 anys. Per aquests propsits es lliuraren grans quantitats de canonades per oleoductes, que ms tard provarien ser tils pels treballadors petrolfers sovitics. Es cre una inspecci especial "A", encapalada pel Tinent General Nidenfuhr. Per evitar la destrucci de les installacions petrolferes es prohib fermament a la Luftwaffe els bombardeigs sobre els mateixos, i s'arrib aformar un regiment de la Waffen-SS i de cossacs per evitar que Nikolai Baibakov i Semi Budionni destrussin les seves prpies installacions. El cap de l'Abwehr desenvolup l'operaci "Shamil", que assumia desembarcament a Grozny, Malgobek i Maikop per prendre-les per sorpresa.

L'Operaci.



Desprs de neutralitzar el contraatac sovitic en direcci de Izyum-Barvenkovsk el Grup d'Exrcit Alemany "Sud-B" s'endins al Caucas. Quan Rostov del Don, de nom en clau "Les Portes del Caucas" caigu el 23 de juliol de 1942, les unitats blindades d'Ewald von Kleist es mogueren a travs del Cauxas. Hubert Lanz, comandant de la divisi "Edelweiss", decid avanar pels gorgs del riu Kuban creuant el Pas de Marukhskiy i el de Khotyu-tau per arribar a les fonts del riu Baksan i als Passos de Donguz-Orun i de Becho. Les unitats de la 4 Divisi de Muntanya s'apropaven a Sukhumi, arribant a noms 30km. Per tal d'atacar des de la regi de Kuban, es form un destacament de vanguardia format per 150 homes i comandat pel Coronel General Grott per tal de capturar els passos que portaven al Elbrus i per cobrir el flanc. El destacament aconsegu arribar al Pas de Khotyu-tau, que no estava defensat pels sovitics, i Khotyu-tau guanya un nom nou: "El Pas del General Konrad".

Tot i que els tancs de von Kleist estaven travessant les estepes del Caucas sense trobar cap resistncia important, en tot moment van estar curts de combustible, depenent dels subministraments aeris i fins i tot de les caravanes de camells per mantenir l'ofensiva en marxa. El 9 d'agost es conqueriren els camps de Maikop, tot i que els dipsits de combustible havien estat destruts. Des de Maikop, tropes alemanyes de muntanya ascendiren al Mont Elbrus, el cim ms alt del Caucas, posant-hi la bandera nazi al cim el 21 d'agost

En aquest punt, l'extensi de les lnies de subministrament ja es feia sentir, donat que els tancs que protegien Maykop van comenar a tenir problemes per a defensar la seva posici i era impossible avanar fins a Grozny per anar desprs fins a Baku. Aix va ser en part perqu els avions que els portaven subministraments de manera precria van ser enviats a ajudar al VI Exrcit atrapat a la batalla de Stalingrad.

Des del 24 d'agost es comen a combatre seriosament a Mozdokk, al nord-oest de Grozny. El 15 d'octubre, von Kleist deman a Hitler que li envis ms tancs, doncs tot i que ja havien avanat diversos kilmetres pels turons de Txetxnia, les baixes alemanyes havien estat molt dures. Hitler es neg, doncs no podia treure cap unitat cuirassada del front de Stalingrad, on cada dia que passava la situaci era ms crtica. Al dia segent, von Kleist orden a les seves tropes que es repleguessin al darrera del riu Terek i que assumissin una posici defensiva: d'aquesta manera el front de Grozny s'establ durant un parell de mesos a menys de 48km de la capital txetxena.

El 18 de novembre s'inici una ofensiva sovitica sobre les allades unitats alemanyes al Caucas, que per mitjans de desembre hagueren de retirar-se. Hitler no intent aturar l'avan sovitic, doncs tota la seva atenci estava fixada sobre Stalingrad, per la qual cosa tots els territoris que s'havien guanyat al Caucas durant els mesos anteriors es perderen rpidament. Aix, els objectius de les operacions Blau i Edelweiss no es van complir, i el petroli sovitic segu alimentant a la maquinria de l'Exrcit Roig.

 Dates Claus .
Conquestes alemanyes. 
3 d'agost de 1942 - La Wehrmacht conquereix Stvropol;
10 d'agost de 1942 - La Wehrmacht conquereix Maykop;
12 d'agost de 1942 - La Wehrmacht conquereix Krasnodar;
25 d'agost de 1942 - La Wehrmacht conquereix Mozdok;
11 de setembre de 1942 - La Wehrmacht conquereix Novorossiysk;

Contraofensives sovitiques.
3 de gener de 1943 - L'Exrcit Roig allibera Mozdok;
21 de gener de 1943 - L'Exrcit Roig allibera Stvropol;
23 de gener de 1943 - L'Exrcit Roig allibera Armavir;
29 de gener de 1943 - L'Exrcit Roig allibera Maykop;
5 de febrer de 1943 - L'Exrcit Roig desembarca a Novorossiysk;
12 de febrer de 1943 - L'Exrcit Roig allibera Krasnodar;
9 de setembre de 1943 - La lnia Blau alemanya es trenca;
16 de setembre de 1943 - L'Exrcit Roig allibera Novorossiysk;
9 d'octubre de 1943 - L'Exrcit Roig allibera el Caucas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195766" title="Isomorfisme de grafs" nonfiltered="1092" processed="1087" dbindex="81094">
En teoria de grafs, un isomorfisme de graf s una funci f bijectiva entre els vrtex de dos grafs G i H.
;
amb la propietat de qu qualsevol dos vrtex u i v de G son adjacents si i noms si f(u) i f(v) sn adjacents en H.

Si es pot construir un isomorfisme entre dos grafs, llavors diem que aquests dos grafs sn isomrfics. La determinaci de si dos grafs sn isomrfics o no s coneguda com el problema d'isomorfisme de grafs. El problema d'isomorfisme de grafs es manifesta en diverses aplicacions prctiques. Tant en investigaci qumica com en disseny de circuits s important la construcci de bases de dades de grafs; en aquest cas, volem saber si el nou graf que estem introduint s el mateix que un que ja existeix, per a estalviar emmagatzemament i detectar correspondncies entre dades.

A ms de la seva importncia per a aquestes aplicacions, el problema d'isomorfisme de grafs s una curiositat en teoria de la complexitat computacional ja que s un dels pocs problemes llistats per  com a pertanyents a NP, per no conegut per ser en temps polinmic ni NP-complet, encara que l'isomorfisme per moltes classes especials de graphs pot ser resolt en temps polinmic i en la prctica l'isomorfisme de grafs pot ser sovint resolt eficientment. 

Una generalitzaci, el el problema d'isomorfisme de subgrafs s una generalitzaci NP-completa.

Exemple.
Els dos grafs que es mostren a continuaci son isomorfs, tot i que semblen dibuixos molt diferents, degut a l'existncia de la bijecci descrita a la columna dreta.



Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195767" title="Cam hamiltoni" nonfiltered="1093" processed="1088" dbindex="81095">


En el camp matemtic de la teoria de grafs, un cicle hamiltoni s un cam en un graf no dirigit que passa per cada vrtex exactament un cop. Un cicle hamiltoni (o circut hamiltoni) s un cicle en un graf no dirigit  que visita cada vrtex exactament un cop i retorna al vrtex de sortida. La determinaci de si existeixen aquests camins i cicles als grafs s el el problema del cam hamiltoni, que s un problema NP-complet.

Els camins i cicles hamiltonians tenen aquest nom per William Rowan Hamilton, que va inventar el joc icsic, ara tamb conegut com el puzzle de Hamilton, que tracta sobre trobar un cicle hamiltoni en el graf que formen les arestes del dodecedre. Hamilton va resoldre aquest problema fent servir el clcul icsic, una estructura algebraica basada en arrels d'unitat amb moltes similituds amb els quaternions (tamb inventats per Hamilton). Desafortunadament, aquesta soluci no s generalitzable a grafs arbitraris.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195769" title="CSD Carlos A. Mannucci" nonfiltered="1094" processed="1089" dbindex="81096">

El Club Social y Deportivo Carlos A. Mannucci s un club peru de futbol de la ciutat de Trujillo.

Histria.
Va ser fundat el 16 de novembre de 1959. El nom del club prov de l'ajut que van rebre els seus fundadors dels descendents de Carlos Alberto Mannucci Finochetti, mort tres anys abans. Comen a competir en els esports del voleibol i el basquetbol. Posteriorment compr la plaa al Club Mariscal Ramn Castilla inicia la seva participaci en el mn del futbol.

Palmars.
 Campi Regional de la zona nord (3): 1985, 1987, 1991-1;
 Copa Per (2): 1968, 1969;
 Campi Regional de la Copa Per (3): 1968, 1969, 1973;
 Campi Departamental de La Libertad (5): 1967, 1973, 1982, 1996, 2000;
 Campi Distrital de Trujillo (9): 1967, 1973, 1982, 1996, 1998, 2000, 2002, 2006, 2007;

Enllaos externs.
 Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195771" title="Club Atltico Torino de Talara" nonfiltered="1095" processed="1090" dbindex="81097">

L'Atltico Torino s un club peru de futbol de la ciutat de Talara. Fou fundat el 20 de mar de 1957.

Palmars.
 Copa Per (5): 1970, 1975, 1977, 1982, 1994;
 Campi Regional de la zona nord: 1984;

Enllaos externs.
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195773" title="Universidad Tcnica de Cajamarca" nonfiltered="1096" processed="1091" dbindex="81098">

La Universidad Tcnica de Cajamarca (UTC) s un club peru de futbol de la ciutat de Cajamarca. 

Histria.
Va ser fundat el 14 de juliol de 1964 pel Dr. Luis Ibrico Mass, catedrtic de la Universidad Tcnica de Cajamarca actualment Universidad Nacional de Cajamarca (UNC).

Palmars.
 Copa Per (1): 1981;
 Campi Regional de la zona nord: 1986;

Enllaos externs.
Web no oficial UTC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195774" title="Jos Glvez FBC" nonfiltered="1097" processed="1092" dbindex="81099">

El Jos Glvez FBC s un club peru de futbol de la ciutat de Chimbote, a la regi d'Ancash.

Histria.
Fou fundat el 27 d'octubre de 1951 amb el nom de Manuel Rivera, nom d'un dels millors esportistes de la ciutat de Chimbote. L'11 de novembre de 1963 la Federaci Peruana de Futbol crea una norma per la qual les institucions no podien portar noms de persones vives i el club decideix canviar el nom pel de Jos Glvez FBC.

Palmars.
 Copa Per (2): 1996, 2005;

Enllaos externs.
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195776" title="Club Atltico Chalaco" nonfiltered="1098" processed="1093" dbindex="81100">

El Club Atltico Chalaco s un club peru de futbol de la ciutat de Callao.

 Histria .
El club va ser fundat el 9 de juny de 1899 a la ciutat porturia del Callao. El seu estadi, Telmo Carbajo, porta el nom d'un dels millors jugadors del club. Fou el principal club de la ciutat del Callao fins que fou eclipsat pel seu rival ciutad, l'Sport Boys.

 Palmars .
 Lliga peruana de futbol (2): 1930, 1947;
 Segona divisi peruana de futbol (1): 1972;

 Enllaos externs .
 Centenari del Club Atletico Chalaco;
 Club Atletico Chalaco a GFDB.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195778" title="Ciclista Lima Association" nonfiltered="1099" processed="1094" dbindex="81101">

El Club Ciclista Lima Association s un club peru de futbol de la ciutat de Lima. 

Histria.
Fou fundat el 22 de desembre de 1896. s el club en actiu ms antic del futbol peru, el segon desprs del Lima Cricket and Football Club, destac principalment a l'poca de l'amateurisme. El seu primer nom fou Unin Ciclista Peruana, dedicat inicialment al ciclisme i al beisbol. L'any 1917 es fusion amb l'Association Ftbol Club (fundat el 1897) iniciant-se en la prctica del futbol.

L'any 1993 es fusion amb el club Defensor Kiwi, participant a la segona divisi amb el nom de Defensor Kiwi Ciclista Lima.

Palmars.
 Segona divisi peruana de futbol (3): 1946, 1949, 1993;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195780" title="Zwalm" nonfiltered="1100" processed="1095" dbindex="81102">




L'Zwalm  s un riu que neix a Brakel, un muncipi de la provncia de Flandes Oriental a Blgica i es desemboca al l'Escalda a Nederzwalm.


L'Zwalm va donar el seu nom al municipi ms important que rega i que es diu Zwalm. El Municipi d'Zwalm es va crear al 1977 de la fusi de 12 nuclis Beerlegem, Dikkele, Hundelgem, Meilegem, Munkzwalm, Nederzwalm-Hermelgem, Paulatem, Roborst, Rozebeke, Sint-Blasius-Boekel, Sint-Denijs-Boekel i Sint-Maria-Latem.  

El riu no s navegable.
Hi ha un afluent del Mosa, l'Swalm i un municipi neerlands Swalmen que tenen gaireb el mateix nom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195783" title="Gran Premi del Jap del 1995" nonfiltered="1101" processed="1096" dbindex="81103">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1995 disputat al circuit de Suzuka el 29 d'octubre del 1995. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:      Michael Schumacher   1: 38. 023;
 Volta rpida:  Michael Schumacher 1' 42. 976    a la volta 33. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195791" title="Xavier Graset i Forast" nonfiltered="1102" processed="1097" dbindex="81104">
Xavier Graset i Forast (Vila-seca, 1963) s un periodista catal.

Coautor, amb Andreu Faro, dels llibres editats per Cossetnia Bon Vent (2007), Aznarografia (2004), Tanta tinta t'unta (2003) i Tanta tinta tonta (2002), i, amb els membres del seu programa, El mn s'acaba. Com superar el 2000 (Columna, 1999).

Format en origen a la premsa comarcal, no ha deixat de publicar a la revista del seu poble El Pont de Fusta. Ha collaborat tamb en setmanaris com El Temps, i en diaris com El Peridico, La Vanguardia o Metro. Tamb ha treballat a TV3, en diversos programes d'entreteniment de la productora El Terrat; ha presentat el magazine Artria 33, el concurs 12 punts i ha collaborat a Aquest any cent.

Des del 1987 treballa a Catalunya Rdio, on ha sigut delegat a Madrid, ha fet diversos programes, i actualment dirigeix i realitza la tertlia d'actualitat L'oracle.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195792" title="Maicas" nonfiltered="1103" processed="1098" dbindex="81105">


Maicas s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195797" title="Enclusa (os)" nonfiltered="1104" processed="1099" dbindex="81106">


L'enclusa s un os que pertany a la cadena de petits ossos de l'orella mitjana, localitzat a la caixa del timp. La seva forma recorda a una enclusa de ferrer. Connecta amb el martell mitjanant l'articulaci incudomalear i amb l'estrep mitjanant l'articulaci incudoestapedia.

Noms els mamfers en tenen, tot i que deriva -filogenticament parlant- d'un os que tenien antics rptils.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195798" title="Martn del Ro" nonfiltered="1105" processed="1100" dbindex="81107">


Martn del Ro s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. 

Enllaos externs.
 Parc cultural del Riu Martn;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195801" title="Mezquita de Jarque" nonfiltered="1106" processed="1101" dbindex="81108">


Mezquita de Jarque s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195804" title="Obn" nonfiltered="1107" processed="1102" dbindex="81109">


Obn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195807" title="Martell (os)" nonfiltered="1108" processed="1103" dbindex="81110">

El martell s un dels tres ossos de l'orella mitjana. Presenta un cap, un coll, un manubri i dues apfisis, una lateral i una altra anterior. Est connectat amb la membrana timpnica i transmet les vibracions sonores a l'enclusa, mitjanant l'articulaci incudomalear. Aquest darrer es comunica alhora amb l'estrep.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195808" title="Villanueva del Rebollar de la Sierra" nonfiltered="1109" processed="1104" dbindex="81111">

Villanueva del Rebollar de la Sierra s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. Antigament havia format part de la comunitat de Daroca i de la sesma del riu Martn. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195809" title="Jabaloyas" nonfiltered="1110" processed="1105" dbindex="81112">


Jabaloyas s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195810" title="Palomar de Arroyos" nonfiltered="1111" processed="1106" dbindex="81113">


Palomar de Arroyos s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195811" title="Plou" nonfiltered="1112" processed="1107" dbindex="81114">


Plou s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195813" title="Myrmica lampra" nonfiltered="1113" processed="1108" dbindex="81115">

Myrmica lampra s una espcie de formiga que es troba al Quebec, classificada el 1968 per Andre Francoeur. L'espcie s "inquilina", el que vol dir que viu a costa d'altres espcies del gnere Myrmica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195814" title="Myrmica ademonia" nonfiltered="1114" processed="1109" dbindex="81116">

Myrmica ademonia s una espcie de formiga descrita per Barry Bolton el 1995. S'ha vist que s la mateixa espcie que Kup havia classificat com a Myrmica aspersa el 1990. 

Es localitza a Rssia.

Bibliografia.
Bolton, B. 1995b.  A new general catalogue of the ants of the world. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 504 pp. 277:Replacement name for Myrmica aspersa;
Kupyanskaya, A. N. 1990a.  Ants of the Far Eastern USSR. Vladivostok: Akademiya Nauk SSSR, 258 pp. 105: Junior primary homonym: worker, queen, male described;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195815" title="Ball de gitanes" nonfiltered="1115" processed="1110" dbindex="81117">
El ball de gitanes s una dansa que es remunta al segle XVII . El ball s fa al voltant d'un pal d'on surten unes vetes (o cintes) que subjecta per l'altra punta cadascn dels balladors o gitanos i al ballar es van formant trenes i/o cordons. 

En general es considera que un ball amb parlaments per el Ball de les gitanes de Vilafranca del Peneds es considera un ball parlat perqu el text no s tan sols un suport de la dansa i la importncia que adquireix la posada en escena i el tractament que rep la part recitativa ha fet que a Vilafranca es consideri les Gitanes un ball parlat amb la mateixa consideraci que es t amb els Diables o el Ball d en Serrallonga.

La dansa t el seu origen en les ballades dels gitanos quan celebraven casaments, i fins a la seva incorporaci al patrimoni popular catal va incorporar msiques i personatges.

A Valncia s conegut com a "Ball de les magranes". Degut a l'esperit recuperador s possible que encara es balli avui a molts ms pobles.

Pobles i Ciutats.
El ball de gitanes s pot trobar a diferents localitats de Catalunya i de Valncia:

 Rub, on el ball de gitanes ha esdevingut tota una tradici de la ciutat, recuperada per l'Esbart dansaire de Rub, i per festa major centenars de persones la ballen al carrer;
 Sant Celoni;
 Tarragona;
 El Vendrell;
 Vilafranca del Peneds;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Ball de gitanes de Sant Celoni;
 Ball de les Gitanes de Vilafranca del Peneds;
 Ball d'en Serrallonga;
 Ball de diables;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195818" title="Myrmica kotokui" nonfiltered="1116" processed="1111" dbindex="81118">

Myrmica kotokui s una espcie de formiga del gnere Myrmica, prpia del Jap. 

Es considera que aquesta espcie est estretament emparentada amb l'europea Myrmica ruginodis i s possible que no sigui una espcie diferenciada. El 1989, Onoyama va suggerir que es podria tractar d'una subespcie de M. ruginodis.

 Referncies .

;
;
;


Enllaos externs.
Myrmica kotokui en la Japanese Ant Color Image Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195825" title="Samsnia" nonfiltered="1117" processed="1112" dbindex="81119">
La samsnia era prpiament una guimbarda, per feta de canya o de bamb, amb un cordill ben prim i empegat, lligat per cada extrem a un tros de vmet disposat en forma d'arc i de manera que vibrs fora. En un punt de l'arc es fixava una canyeta curta ben prima. Amb el buf vibrava la corda empegada, la qual produa el so, que era aix mateix dol i molt feble.

Els pastors del Lluans mentre acompanyaven els ramats en la transhumncia feien sonar samsnies, que podien sser de ferro, mentre que d'altres tocaven el flabiol, l'instrument musical pastoral per excellncia. Per la ruralia eren molts els qui sabien tocar la samsnia, igual que la bandrria i la guitarra per les comarques meridionals ja que, antigament, entre els presents destinats als nois mai no hi solia mancar una samsnia o un flabiol.

Encara avui en les prctiques mgiques d'alguns pobles caadors de l'frica negra, hi interv la samsnia, el so de la qual evita els esperits malevolents i, en conseqncia, atreu la cacera, per efecte de la seua msica.

Aquest instrument musical ha persistit a sia: al Vietnam se'l coneix amb el nom de dn-moi i s emprat per la gent jove, especialment, en les declaracions amoroses. Tamb hi ha el chang paquistans, que nicament toquen les dones i els infants. Aquestes samsnies asitiques sn de bamb o provedes d'una llengeta de canya.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195829" title="Quadern de les idees, les arts i les lletres" nonfiltered="1118" processed="1113" dbindex="81120">
Quadern de les idees, les arts i les lletres s una revista bimestral feta a Sabadell i, fonamentalment, per sabadellencs. Es publica els mesos de febrer, abril, juny, octubre i desembre. Pertany a la Fundaci Ars.
 Histria .
Va ser fundada l any 1978 per Joan Cusc i Aymam. Fins el desembre de 1997 va ser una revista local, dedicada fonamentalment a les activitats culturals sabadellenques, editada i dirigida pel seu fundador. L any 1998 passa a ser editada per Manuel Costa Fernndez i evoluciona cap a una publicaci d idees, arts i lletres, oberta a tots els temes, sense limitaci geogrfica dels autors, per escrita principalment per sabadellencs.

Joan Cusc la dirigeix des del nmero 1  (1978) fins al 112 (1997).

Des del nmero 113 (1997) fins al 118 (1998) s codirigida per Ana Fernndez lvarez i David Serrano Blanquer.

Des del nmero 119 (1999) la dirigeix David Serrano.

El seu ISSN s el 1695-9396.

 Continguts .
 Articles generals sobre idees, arts i lletres sense limitaci geogrfica o cultural, firmats per sabadellencs o per persones vinculades a Sabadell.
 Articles especfics sobre Sabadell i el Valls, d'inters exclusivament local o comarcal.
 Treball de recerca sobre la recuperaci de la memria histrica produts pel CILEC (Centre d'Investigaci de la Literatura Europea Concentracionria).;
Aquests continguts s'articulen en diverses seccions: 

 Carta del director;
 Idees;
 Societat ;

 Lletres ;
 Creaci ;
 Arts plstiques ;

 Msica;
 Teatre;
 Cinema;
 
 Semblana;
 Sabadellencs;
 Dilluns  ;

 Humor;
 CILEC;


 Alguns collaboradors (des de 1998) .

 Antoni Angle;
 Nati Ayala;
 Jordi Aznar;
 Josep-Ramon Bach;
 Josepa Blanch;
 Blanca Busquets;
 Pilar Bonet  ;
 Max Cahner;
 Ricard Calvo ;
 Manel Camps;
 Montserrat Carn;
 Marta Carnic Soria;
 Pere Cornellas;
 Juan Luis Cebrin;

 Antoni Claps;
 Llus Claps.
 Pol Costa;
 Manuel Costa Fernndez;
 Francesc Cutchet;
 Antoni Dalmases i Pardo;
 Jordi Domnech;
 Oriol Farrs Juste;
 Ana Fernndez lvarez ;
 Forges;
 Feliu Formosa;
 Mart Gasull;
 Josep Gerona;
 Eduardo Haro Tecglen;

 Enric Larreula;
 Rossend Lozano;
 Javier Marias;
 Lydia Orobitg;
 Xavier Oriach;
 Joan Pinyol. ;
 Josep Ramoneda;
 Ignasi Riera;
 Josep M. Ripoll;
 Jordi Roca;
 Frederic Roda;
 Joaquim Sala-Sanahuja;
 Rogelio Saunders;
 Jorge Semprn;

 David Serrano Blanquer  ;
 Jordi Serrano Blanquer;
 Maite Soler;
 Llus Subirana;
 Josep Torrella Pineda;
 Mila Torres ;
 Anna Tortajada;
 Alvar Valls;
 Francesc Ventura;
 Feliu Viaplana;
 Oriol Vilapuig;
 Joan Vilacasas;
 Vicen Villatoro;
 Ricard Ustrell Abanc;


Essent la revista un servei de la Fundaci Ars a la societat, cap dels col.laboradors s remunerat.

 Els premis Quadern .
Atorgats des de l'any 1989 fins al 1997 estan relacionats en la pgina Fundaci Ars

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195832" title="Guillaume de Machaut" nonfiltered="1119" processed="1114" dbindex="81121">

Guillaume de Machaut (c. 1300-1377), de vegades escrit Machault, va ser el ms clebre escriptor i compositor francs del segle XIV. La influncia que va exercir en la producci artstica europea posterior va durar, almenys, un segle. Va fixar les regles de les formes potiques medievals (virolai, rond, balada).

Va compondre la Missa de Notre-Dame a quatre veus, que s la primera missa polifnica que es coneix escrita per un compositor, s una sntesi de l'ars nova i l'ars antiqua.

 Biografia .

Machaut va nixer probablement a la regi de Reims. El seu nom deriva del lloc de naixement, que probablement seria el poble de Machault, a uns 40 quilmetres al nord-est de Reims, a Les Ardenes) i all va ser educat.

Del 1323 al 1346 fou secretari del rei de Bohmia, Joan I de Luxemburg, i all va descobrir l'amor per la falconeria, la cavalleria i les aventures. En aquesta poca es va fer sacerdot. Va acompanyar Joan I en els seus viatges per Europa, i en particular a Praga, principalment en campanyes militars. Va ser nomenat canonge de Verdun el 1330, d'Arras el 1332 i de Reims el 1333. Cap al 1340, Machaut vivia a Reims, havent renunciat als seus crrecs cannics a petici del papa Benet XII.

El 1346, Joan I va morir a la batalla de Crcy, i Machaut, que era clebre i estava molt sollicitat, va entrar al servei de diversos nobles: Bonna de Luxemburg, filla del seu antic senyor, Carles II de Navarra, Joan de Berry, i Carles, duc de Normandia, que el 1364 es convertiria en el rei Carles V de Frana.

Machaut va sobreviure a la pesta negra que va devastar Europa, i va viure els seus ltims anys a Reims, copiant els seus manuscrits i component. El seu poema Le Veoir Dit (cap a 1364) s, segons certs autors, autobiogrfic, i en ell relata una histria d'amor tardana amb una jove de 19 anys, Pronne d'Armentires, encara que s una qesti que posen en dubte altres especialistes.

Quan va morir el 1377, el poeta Eustache Deschamps va escriure una lamentaci (complainte) a la glria del mestre de totes les melodies, text que va ser posat en msica per Franciscus Andrieu.

 Obra potica .

L'obra potica de Machaut comprn prop de 400 poemes, del qual hi ha 235 balades, 76 ronds, 39 virolais, 24 lais, 10 lamentacions i 7 cants reials, i va contribuir de manera considerable a la codificaci i el perfeccionament d'aquestes anomenades "formes fixes". 

Una gran part de la seva producci lrica est incorporada en els seus poemes narratius, o dits, com per exemple Le Remde de Fortune i Le Veoir Dit; molts d'aquests poemes no van ser posats en msica. Machaut va  afirmar clarament que per a ell, l'escriptura del poema precedia sempre la composici de la msica, i tenia una major importncia. 

Tret dels seus motets en llat, de carcter religis, i alguns poemes evocant els horrors de la guerra i la captivitat, l'essncia de la poesia lrica de Machaut t com a tema principal l'amor cortes, i expressa la submissi a una dama, aix com les alegries i les penes del poeta. En termes tcnics, Machaut era un mestre dels esquemes rtmics elaborats, i en aquest sentit va ser un precursor dels grans retrics del segle XV.

L'obra narrativa de Machaut s dominada pel dit, un tipus de poema que, com el seu nom ho indica, no estava destinat a ser cantat. Eren poemes narratius en primera persona i gaireb tots, excepte un, estan escrits en cobles d'octosllabs de rimes planes, com la novella de la mateixa poca. Seguien moltes de les convencions a l'estil de Le Roman de la Rose, com el recurs del somni allegric, els personatges allegrics, el punt de vista del narrador, o l'amant que intenta tornar amb la seva dama o satisfer-la. Machaut s igualment l'autor d'una crnica potica de proeses guerreres, Prise d'Alexandrie, i de poemes de consol i de filosofia moral.

Al final de la seva vida, Machaut va escriure un tractat potic sobre el seu ofici, el seu Prologue (Prleg).

La poesia de Machaut ha influenciat directament nombrosos escriptors, entre els que cal destacar Eustache Deschamps, Jean Froissart, Christine de Pisan, Renat I de Npols i Geoffrey Chaucer.

 Principals obres lriques .

 Jugement dou Roy de Behaingne (Jugement du Roi de Bohme, finals dels anys 1330). T 2.079 versos. ;
El narrador sent una conversa entre una dama, de la qual l'amant ha mort, i un cavaller trat per la seva dama; per tal de determinar quin dels dos s el ms desgraciat, el narrador demanar l'opini del rei de Bohmia, que consulta allegories, i el cavaller desgraciat s declarat vencedor.
 Le Remde de Fortune (cap al 1341). T uns 4.300 versos, i hi ha inclosos 8 poemes lrics, del quals a 7 els va posar msica. ;
El narrador es interrogat per la seva dama sobre si el poema que ha trobat s de ell; ell se'n va i en un jard es troba amb l'Esperana el consola i li explica com pot convertir-se en un bon amant; finalment torna amb la seva dama.
 Dit dou Lyon (Dit du Lion, acabat el 3 d'abril de 1342). ;
El narrador arriba a una illa mgica on un lle el guia cap a una bella dama; un vell cavaller s'apropa al narrador i li revela la significaci del que veu, desprs li dna consells per ser un amant millor.
 Dit de l'Alrion, o Dit des Quatre Oiseaux (abans de 1349). s un conte d'amor simblic. ;
El narrador cria quatre ocells diferents, per cadascun d'ells fuig; un dia, el primer ocell, el seu favorit, torna amb ell.
 Jugement dou Roy de Navarre (cap a 1349). s la continuaci del Jugement dou Roy de Behaingne i t 4.212 versos. ;
Una dama retreu al narrador que hagi atorgat el premi al cavaller; el rei de Navarra s consultat i condemna el poeta.
 Confort d'Ami (1357). Dedicada a Carles II de Navarra, que estava presoner a Frana. ;
Aquest escrit de consol potic dna exemples (exemplum) per animar l'nima a partir de relats bblics i de textos clssics.
 Dit de la Fonteinne amoureuse, o Livre de Morphe (escrit per a Jean de Berry, cap a 1360). T 2.848 versos.
El narrador troba un amant desesperat que s'ha de separar de la seva dama; els dos homes arriben davant una font mgica on s'adormen, i en el somni la dama ve a consolar el seu amant.
 Le Veoir Dit, Le Voir Dit o "El dit de la veritat" (cap a 1364). Obra cabdal de Machaut, amb uns 10.000 versos i que per alguns s autobiogrfic.
Conta la tristesa de dos amants que s'han de separar; la dama, anomenada Toute-Belle, i l'amant, sobre els que s'escampen falsos rumors s'escrieun cartes en prosa i poemes lrics per compartir la desgrcia, textos que sn integrats dins del relat.
 Dit de la Fleur de Lis et de la Marguerite (cap a 1369). T 416 versos.
Relat amors en honor del matrimoni de Felip II de Borgonya, que t un escut d'armes amb flors de Lis, amb Margarida de Flandes.
 Prise d'Alexandrie (cap a 1370). T uns 9.000 versos.
Relat potic de les proeses de Pierre de Lusignan, rei de Xipre, escrit desprs de la mort d'aquest a petici de Carles V de Frana.
 Prologue. Concebut com un prefaci a l'edici de les seves obres reunides, que redacta cap al 1371.
Aquesta allegoria descriu els principis de Machaut en matria de poesia, msica i retrica; lloa les seves dues fonts d'inspiraci, la Naturalesa i l'Amor; la Natura li ha donat tres nens: el Sentit, que mant el seu esperit informat, la Retrica, que li ensenya l'art de construir, i la Msica, que porta alegria arreu on va. L'Amor li ha donat tres nens ms: el Pensament Dol, el Plaer i l'Esperana, que sn els temes sobre els quals treballaran els dons de la Natura (vegeu illustraci a l'inici de l'article).
 
D'altres obres narratives sn:
 Dit de la Marguerite (cap a 1364);
 Dit dou Cerf Blanc  (cap a 1364);
 Dit de la Rose (desprs de 1364);
 Dit dou Cheval (cap a 1370);
 Dit dou Vergier;
 Dit de la Harpe;



 Obra musical .


La seva obra musical, variada i rica, est influenciada pels dubtes davant els canvis de la societat en la qual viu. Va contribuir d'una manera important al desenvolupament de la msica polifnica basant-se en formes com el rond i la balada. 

La seva Missa de Notre-Dame en cinc parts s la primera missa polifnica d'autor que es coneix. Malgrat els diferents moviments, apareixen uns elements musicals comuns que donen unitat a l'obra. 

Els seus motets isortmics a 3 o 4 veus illustren principalment les innovacions rtmiques de l'Ars Nova, que va ser possible grcies a l'evoluci de la notaci musical.

 Principals composicions musicals .
 Vegeu la Llista de composicions de Machaut;
L'obra musical de Machautr comprn:
 15 dits;
 1 prleg;
 1 crnica;
 235 balades, de les quals 42 tenen msica;
 76 ronds, de les quals 22 tenen msica;
 39 virolais, de les quals 33 tenen msica;
 24 lais,  de les quals 19 tenen msica;
 10 lamentacions, de les quals 1 t msica;
 7 cants reials, dels quals 1 t msica;
 23 motets;
 1 missa ordinria;
 1 hoquetus instrumental;

 Bibliografia .

 Bibliografia completa d'obres lriques amb els textos originals  ;
 Bibliografia completa d'obres narratives (Arlima: Archives de littrature du Moyen ge)  ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195834" title="Plor" nonfiltered="1120" processed="1115" dbindex="81122">
El plor (del grec         = "porta de gurdia") s la regi de l'estmac que connecta amb el duod. Est dividit en dues parts:

L'antre pilric, que connecta amb el cos de l'estmac.
El canal pilric, que connecta amb el duod.

L'esfnter pilric s un anell de mscul llis situat al final del canal pilric que permet el pas de l'estmac al duod.

Malalties associades.
Estenosi pilrica;
Cncer d'estmac: quan els tumors bloquegen parcialment el canal pilric, s'implanta quirrgicament un tub que connecta l'estmac al duod, anomenat stent pilric.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195836" title="Batalla de Lucocisterna" nonfiltered="1121" processed="1116" dbindex="81124">
 


La batalla de Lucocisterma (1324) va sser entre la Corona d'Arag i la Repblica de Pisa.

Antecedents.
El 1295 el Papa Bonifaci VIII proclam la Pau d'Anagni per tancar la Guerra de Siclia, en la que Jaume el Just cedia el Regne de Siclia als Estats Pontificis i rebia del papa 12.000 lliures torneses i probablement la promesa d'infeudaci de Crsega i Sardenya; pel Tractat de Cefal es pactava el matrimoni de Jaume amb Blanca de Npols, filla de Carles II d'Anjou, i eren tornats a aquest els tres fills que havia hagut de deixar com a ostatges a Catalunya en canvi de la seva llibertat el 1323

La batalla.
Per a la conquesta de Sardenya, l'Infant Alfons, provinent de Siclia va desembarcar prop de Cller, i la flota pisana comandada per Manfredi della Gherardesca amb 52 naus, tot i trobar l'estol enemic, no s'hi va enfrontar perqu els catalans ja eren en terra per tenir temps de desembarcar.

El 29 de febrer de 1324 tingu lloc el combat entre les tropes pisanes i les catalanes, que disposaven d'armes de foc i artilleria. 

Conseqncies.
La victria catalana fou decisiva per al domini de Sardenya.

Referncies.


Enllaos externs.
  Contus Antigus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195837" title="Thomas Cranmer" nonfiltered="1122" processed="1117" dbindex="81125">

Thomas Cranmer ,nascut el 2 de juliol de 1489 a Aslacton, Nottinghamshire i mort a Oxford el 21 de mar de 1556, va ser un representant destacat de la reforma anglicana. 

El 1533 va ser nomenat arquebisbe de Canterburyi per tant primat de l'esglesia anglicana, per part del rei d'Anglaterra Enric VIII.

Va declarar nul el matrimoni del rei amb Caterina d'Arag i vlid el contregut amb Anna Bolena

Cranmer encapal la facci ms decididament protestant del cisma anglic. Ellabor els "Quaranta-dos articles de la fe" de l'any 1553 on es combinaven formulacions luteranes i zwinglianes junt amb elements encara catlics.

Maria Tudor, restauradora del catolicisme, va nomenar el cardenal Reginald Pole Arquebisbe de Canterbury i va ordenar cremar Thomas Cranmer amb 273 heretges ms.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195839" title="John Bates" nonfiltered="1123" processed="1118" dbindex="81126">
John Bates s un guitarrista i cantant canadenc. Va ser conjuntament amb Jeff Waters el fundador del grup de thrash metal Annihilator a l'any 1984. Bates va escriure les lletres de moltes de les primeres canons del grup (com per exemple Alison Hell o I am in Command). Tot i aix, Bates noms va ser el cantant del grup en la primera demo, Welcome To Your Death. Jeff Waters va declarar que sense Bates segurament Annihilator no existiria. 

Ms endavant Bates tornaria a collaborar amb Annihilator composant conjuntament algunes de les canons dels lbums King of the Kill, Refresh the Demon, Remains i Criteria for a Black Widow.

Actualment John Bates s el guitarrista i cantant del grup Big John Bates.

Enllaos externs.
Pgina web oficial de Big John Bates ;
Pgina web oficial d'Annihilator ;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195865" title="Baix-barton" nonfiltered="1124" processed="1119" dbindex="81127">

El baix-barton es la veu masculina intermdia entre la del barton i la del baix. Aquest terme va aparixer al segle XIX per descriure el tipus de veu necessria per poder cantar tres papers escrits per Richard Wagner: l'Holands de L'Holands Errant, Wotan de L'Anell del Nibelung i Hans Sachs de Els mestres cantaires de Nuremberg.

El baix-barton ha de ser capa de cantar de forma cmoda en el rang central de barton, per alhora tenir un greu poders.

Papers tpics de baix-barton.
 L'Holands de L'Holands Errant (Richard Wagner);
 Wotan L'Anell del Nibelung (Richard Wagner);
 Hans Sachs de Els mestres cantaires de Nuremberg (Richard Wagner);
 Amfortas de Parsifal (Richard Wagner);
 Jochanaan de Salome (Richard Strauss);
 Bors de Bors Godunov (Modest Mssorgski);

Baix-bartons famosos.
 Theo Adam;
 Simon Estes;
 Hans Hotter;
 George London;
 James Morris;
 Thomas Quasthoff;
 Friedrich Schorr;
 Jos van Dam;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195868" title="Derivada de la funci inversa" nonfiltered="1125" processed="1120" dbindex="81128">
En matemtiques, la inversa d una funci  s una funci que, d alguna manera,  desf  l efecte de  (vegeu funci inversa per a una definici formal detallada). La inversa de  s escriu . Les afirmacions y=f(x) i x=f -1(y) sn equivalents.

Les seves dues derivades, suposant que existeixin, sn cada una  inversa, de l altre tal com sugereix la notaci de Leibniz; s a dir:

;

Aix s una conseqncia directa de la regla de la cadena, com que

;

I la derivada de  respecte de  s 1.

Escrivint explcitament la dependncia de y respecte de x i del punt al qual es calcula la derivada i emprant la notaci de Lagrange. La formula de la derivada de la funci inversa esdev 

;

Geomtricament, les grfiques d una funci i de la seva funci derivada sn reflexions, a la lnia y=x. Aquesta operaci de reflexi transforma el  gradient de qualsevol lnia en el seu recproc.

Suposant que f t inversa en un etorn de un punt x i que la seva derivada en aquest punt s diferent de zero, es pot asegurar que la seva inversa s derivable al punt y=f(x) i que t una derivada donada per la frmula anterior.

Exemple.

  (per a valors positius de ) t com a inversa .

 

;

Al punt x=0, hi ha un problema: la grfica de la funci arrel quadrada esdev vertical, corresponent-li una tangent horitzontal a la funci  .

Propietats Addicionals.

 Integrant aquesta relaci s obt;

;

Aix noms es til si la integral existeix. En particular cal que  sigui diferent de zero al llarg del rang d integraci. ;

D aqu es desprs que les funcions que tinguin derivada contnua tenen inversa a l entorn de qualsevol punt on la derivada sigui diferent de zero. Aix pot no ser veritat si la derivada no s contnua.

Aplicacions.
Aquesta expressi t aplicaci en determinar la derivada de funcions de les que es coneix la derivada de la seva inversa.

 Derivada de la funci logaritme natural .

Com que la funci logaritme natural s la inversa de la funci exponencial es t

;

;

 Derivada de les inverses de les funcions trigonomtriques .
 Derivada del arcsinus .

;

;

Com que , substituint queda

 ;

 ;

 Derivada del arccosinus .

 ;

 ;

Tenint en compte que 

 ;

 ;


 Derivada del arctangent .
 ;

Com que  resulta

 ;

Pero com que  substituint


;


 ;

Vegeu tamb.


clcul;
funci inversa;
regla de la cadena;
teorema de la funci inversa;
teorema de la funci implcita;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195869" title="Hans Hotter" nonfiltered="1126" processed="1121" dbindex="81129">
Hans Hotter (19 de gener de 1909 - 6 de desembre de 2003) va ser un baix-barton alemany, considerat un dels millors cantants del segle XX per les seves intervencions en el repertori wagneri i en el lied.

Hotter va desenvolupar els inicis de la seva carrera principalment a Alemanya i ustria, fins que el 1947 va debutar al Covent Garden. A partir d'aquell moment va cantar als principals teatres d'pera del mn, tot i que va tenir una relaci difcil amb el Metropolitan Opera de Nova York.

El 1952 va debutar al Festival de Bayreuth, d'on es va convertir en un dels seus pilars. Hi va cantar freqentment Wotan, Gurnemanz i Amfortas, i de forma ms espordica l'Holands, Kurwenal, Marke, Hans Sachs, Pogner, Gunther i Titurel.

Hotter va ser tamb un reconegut cantant de lied, especialista en obres com el Winterreise de Franz Schubert.

A partir dels anys seixanta va comenar una carrera com a director d'escena, escenificant L'Anell del Nibelung al Covent Garden i substituint Wieland Wagner a Bayreuth desprs de la seva mort. Es va retirar oficialment el 1972, tot i que va seguir cantant papers com el Shigolch de Lulu (Alban Berg) fins la dcada dels noranta.


 Bibliografia .

Hans Hotter & Donald Arthur, 2001. Hans Hotter: Memoirs. Northeastern University Press












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195876" title="Cacaolat" nonfiltered="1127" processed="1122" dbindex="81130">

Cacaolat s un batut de llet i cacau que es ven ja preparat fabricat per la marca Letona.

Patentat per Joan Viader el desembre de 1931, va ser el primer batut de cacau fabricat industrialment a tot el mn. 

La idea del producte va nixer a partir del tast d'una beguda artesanal que en Joan Viader i el seu pare Marc Viader varen fer a Hongria. Marc Viader era el propietari de la granja Viader  de Cardedeu i gerent de la fbrica Letona. 

L'invent va ser perfecte per tal d'aprofitar la llet desnatada, coneguda com a xerigot, i que, en aquella poca, era un producte de rebuig, afegint-hi cacau i sucre. La producci es va aturar entre 1936 i 1950, degut a la falta d'abastiment de cacau de qualitat a la postguerra.

Els formats de venda s'han anat diversificant i es comercialitzen en  packs de 3 tetra bricks de 200 ml, packs de 6 unitats d'ampolles de plstic de 200 ml, ampolles de plstic d'1 litre i de vidre retornable de 200 ml. Aquest ltim envs s el que es patrocina com a l'emblemtic del producte.

Durant molt anys, l'eslogan de la marca a l'estiu s "A l'estiu cacaolat fred" i a l'hivern "A l'hivern, cacaolat calent", convidant al consumidor a prendre-s'ho de qualsevol de les dues formes.

Actualment es ven tamb amb aquesta marca batuts amb gust de vainilla i maduixa, per aquests noms en ampolles de plstic d'un litre i 200 millilitres. En canvi, tenen una conservaci de 6 mesos front la de 4 mesos del batut de cacau.

La mascota de la beguda durant quasi tota la seva histria ha estat Pepi, un nen que porta una ampolla de grans dimensions. El seu grafisme ha canviat molt al llarg de la histria, fins arribar a la versi minimalista actual.

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial de Cacaolat;
Letona;
web de la famlia Viader;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195880" title="Cola Cao" nonfiltered="1128" processed="1123" dbindex="81131">

Cola Cao s una marca de xocolata en pols de la companyia Nutrexpa, nascuda l'any 1946.

En els anys 1950 arriba a la fama en tot el pas grcies a la seva popular can Can del Negret, en la qual s'anunciava en rdio com esmorzar i berenar ideal. La can del negret, tamb anomenada Can del Cola Cao va ser composta per Fernando Aroca i no per Aureli Jordi Dotras, com moltes fonts afirmen.

L'any 1962, amb l'arribada de la televisi a Espanya, comencen els seus primers comercials, que adapten la sintonia radiofnica a uns dibuixos animats.

Deu anys desprs, l'any 1972, Cola Cao passa a ser un aliment olmpic al convertir-se en patrocinador dels jocs olmpics de Munic.

Als anys vuitanta es produeix Cola Cao VIT una versi instantnia i enriquida amb les vitamines del Cola Cao clssic. Va deixar de produir-se a finals dels anys vuitanta.

L'any 1989 s l'any en qu Cola Cao arriba a la Xina (    Gao-le-Gao); i l'any 1992 torna a ser un aliment olmpic en els jocs olmpics de Barcelona.

A mitjan dels noranta, amb l'eslgan el mateix sabor de Cola Cao amb la meitat de calories es llana una versi de Cola Cao sense sucre i amb edulcorants anomenada Cola Cao Baix en Calories, que a mitjan de la present dcada va canviar i se li va dir Cola Cao Light.

A la fi dels noranta, principis del segle XXI, reapareix una versi instantnia de Cola Cao, aquesta vegada anomenada Cola Cao Turbo. Amb el seu llanament, el Cola Cao clssic es va renombrar a Cola Cao Original. Tamb existeixen varietats com el Cola Cao complet (amb fibres i cereals) i Cola Cao fibra (amb un alt contingut en fibra).

A ms, conta amb una lnia de batuts de xocolata coneguda com a Cola Cao energy.

Cola Cao t presncia internacional tamb a Portugal i Xile, on est present en les varietats Cola Cao Original, Cola Cao *Energy, Cola Cao Baix en Calories i els cereals Pillows de Cola Cao.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195881" title="Nocilla" nonfiltered="1129" processed="1124" dbindex="81132">
Nocilla s una marca comercial de crema de cacau i avellana adquirida en els anys 1990 per la companyia Grupo Nutrexpa, propietria de Cola Cao. Anteriorment havia estat una marca pertanyent al grup alimentari Starlux. 

Els seus ingredients bsics llet, cacau, avellana i sucre. Noms es ven a Espanya, Xile, Portugal i la Xina (en aquest pas sota la mateixa marca que el Cola Cao). En la resta del mn la quota de mercat per aquest producte la t la marca Nutella de la casa Ferrero, que arran de la competncia de Nocilla no ha aconseguit penetrar b a Espanya.

N'hi ha dues varietats, de xocolata blanca i negra, i es pot comprar en un pot de noms negra, noms blanca o que tingui les dues a meitats. 

Durant molt de temps, un reclam de la marca per vendre's, ha estat que els seus recipients eren gots de vidre, de models que han anat canviant al llarg dels anys.

Actualment tamb es ven com la forma Nocilla Sticks que sn petites dosis individuals de Nocilla amb bastonets de pa per sucar-hi i la Nocilla Triple Avellana que com el nom indica cont ms d'aquest ingredient.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195882" title="Universitat bo Akademi" nonfiltered="1130" processed="1125" dbindex="81133">


La Universitat bo Akademi s una universitat de llengua sueca situada a la ciutat de Turku, Finlndia (Turku s'anomena bo en suec).

La universitat va ser fundada l'any 1918, i s la universitat ms antiga de les tres que hi ha a la ciutat, les altres dues sn la Universitat de Turku i l'Escola Superior de Cincies Econmiques i Empresarials de Turku. La universitat no tan sols t activitat a Turku, tamb en t en altres ciutats com Vaasa, Jakobstad, Hlsinki i land.

La Universitat va ser una instituci privada fins l'any 1981.

La Universitat bo Akademi no s'ha de confondre amb la Reial Acadmia d'bo, la qual va ser fundada l'any 1640, per traslladada a Hlsinki desprs de l'incendi de Turku de l'any 1827, avui en dia es coneix amb el nom d'Universitat d'Hlsinki.  

La Universitat t una poltica mitjanant la qual aquells alumnes d'origen nrdic que no siguin de parla sueca tindran que participar en un test de llengua sueca, de forma que es pugui saber la seva capacitat alhora d'estudiar en suec. Encara que, els estudiants que no siguin de pasos nrdics podran elegir entre un test de llengua sueca o anglesa.

Organitzaci.

La universitat est organitzada en set facultats:
 Arts;
 Matemtiques i Cincies Naturals;
 Cincies Econmiques i Socials;
 Tecnologia;
 Teologia;
 Educaci (situada principalment a Vaasa, amb una instituci a Jakobstad);
 Cincies Socials  (situada a Vaasa);

A ms, existeixen altres unitats i programes conjunts amb altres universitats, com:
 MediaCity (situat a Vaasa);
 Centre de Llenges;
 Centre d'Educaci Continuada;
 Institut de Drets Humans;
 Centre PET de Turku (portat conjuntament per la Universitat de Turku, la Universitat bo Akademi i l'Hospital Universitari de Turku);
 Centre d'Informtica de Turku (TUCS) (en cooperaci amb la Universitat de Turku, entre altres);
 Centre de Biotecnologia de Turku (en cooperaci amb la Universitat de Turku, entre altres);


Vegeu tamb.
Llista d'universitats de Finlndia;

Enllaos externs.
Universitat bo Akademi ;
Universitat bo Akademi a Vaasa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195885" title="Pat" nonfiltered="1131" processed="1126" dbindex="81134">
El pat s una pasta crnia d'origen francs que sol prendre's acompanyat de pa en el qual s'unta.

En el seu origen estava fet de fetge d'nec, per actualment es fa d'altres animals com porc o tonyina i adobant-ho amb molts aliments diferents, com olis, formatges i herbes aromtiques.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195887" title="Gallina Blanca" nonfiltered="1132" processed="1127" dbindex="81135">
Gallina Blanca s una multinacional del sector alimentari d'origen catal que t com a productes estrella l'Avecrem i la famlia de pastes El Pavo.

Fou fundada l'any 1937 per Llus Carulla a Barcelona.

En un principi es va anomenar Gallina d'Or i tenia un nic producte, molt revolucionari per l'poca: les pastilles de brou concentrat Avecrem, fets amb carn d'Argentina, llegums i verdures.

Al 1979 l'empresa es va obrir al mercat exterior, en ms de 70 pasos dels quatre continents. 

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Pgina que ser en catal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195888" title="Cultura bamana" nonfiltered="1133" processed="1128" dbindex="81136">
La cultura bamana o bambara s una cultura africana compartida per uns 10 milions de persones a Mali, Burkina Faso, Senegal, Mauritnia, Gmbia i la Costa d'Ivori.

tnia o cultura.
Tot i que no existix una tnia bamana, l'utilitat de la classificaci racial per als europeus del segle XIX a efectes de dominaci (i de la justificaci moral d aquesta), va comportar la prctica invenci d una tnia bamana pels agents colonials francesos. Anomenaren a aquesta suposada tnia bambara, tot i que 10 milions de parlants de la llengua bamana era massa gent per constituir una simple tnia.En realitat, els darrers estudis ens diuen que quan parlem de  Bamana  o  Bambara , no estem fent referncia a una tnia, s a dir, a un grup hum amb trets distintius,  sin a un conjunt d elles que compartixen sobretot una llengua. Per com sol passar en tota cultura, la llengua juga un paper reeixit com aglutinador, de manera que, per extensi, tant des d una perspectiva emic com etic (s a dir, des del punt de vista del nadiu com des del punt de vista de l observador) es considera per bamana tota manifestaci que es produx dins de l'mbit de parla de la llengua.

Ubicaci.
 Bamana  o  Bambara  s, doncs, el nom d una llengua i tamb d una cultura que es troba a l Oest de l frica dins del territori conegut com el Sahel i al voltant del riu Niger i que es repartix dins dels diferents estats africans que els europeus crearen atenent als seus interessos: Mali, Burkina Faso, Senegal, Mauritnia, Gmbia i la Costa d'Ivori. Dels quals, s Mali el que acull una major presncia bamana. De fet, all la llengua bamana s la llengua autctona ms parlada.

Bamana, bambara i altres denominacions.
Les denominacions ms conegudes que s'utilitzen sovint sn bamana i bambara les quals es poden considerar sinnimes. A ms a ms, existixen d' altres com Bamanaia, bamanakan o baumana. Sens dubte, a es deu al carcter no fixat de la llengua Bamana. Tot i aix, es poden fer alguns aclaracions. Bamana era la denominaci tradicional que es donaven els membres d aquesta cultura, mentre que cal tenir en compte que Bambara s una forma francesa de l poca colonial que prov de  la deformaci del primer nom que els informadors peul, rabs o berebers transmeteren als europeus. La supremacia francesa i occidental en la zona, ha fet tamb que, no obstant, aquesta denominaci sia hui la ms coneguda. 
A banda d'aquestes bamanakan tamb s'utilitza sovint per t el significat especfic de referir-se a la llengua, ja que kan en bamana s llengua. No obstant,el desconeixement occidental provoca confusions.

Finalment, s important distingir entre Bamana i Bamanaia. Exactament Bamanaia significa el fet de ser bamana, s a dir, el fet no sols d estar adscrit, sin de sentir-se adscrit a la cultura bamana, la qual cosa comportaria parlar la llengua i compartir una determinada visi del mn i una srie de maneres rituals d interactuar amb ell. 

Histria.
Entre els pobles islamitzats d frica, el terme bamana, feia referncia a una massa guerrers pagans que habitava en la zona del Niger. Desprs de la caiguda de l Imperi de Mali de qual els europeus tenien notcies fins al Renaixement, en la zona se succeiren diferents dominis poltics, fins que cap al segle XVII, s establiren els Regnes Sgou i Karta. Els bamana i la seua cultura es troben vinculats directament a aquestos regnes els quals es caracteritzaven per una cultura basada en una religi politeista. Els regnes Sgou i Karta s oposaren frriament a l avan de l Islam fins a principis del segle XIX, en que foren sotmesos. Poc de temps desprs, per, comen la colonitzaci europea. s sens dubte per aquest motiu que l Islam no aconsegu imposar-se a tota la poblaci com en altres zones on la seua presncia fou ms duradora. 

Situaci actual de la cultura bamana.
Els bamana han tingut, ms aviat, una existncia ahistrica i no tenen una conscincia clara de la seua histria com a poble. A aix contribuix en gran mesura que la seua cosmovisi del mn se sustenta en el que Lyotard va anomenar metarrelats: relats que establixen un ordre cclic i repetitiu del temps i que donen sentit a un grup hum. A ms de tot aix, cal tindre present que la llengua bamana s fonamentalment oral i no va comenar a escriure's fins els anys 30 del segle XX.
Tenint en compte tot aix i el contacte amb altres manifestacions culturals i les diferents influncies histriques, especialment l Islam, el resultat s un conglomerat prou obert i canviant de manifestacions culturals que, aix s, tenen un aire de famlia, en el qual es mostra, no obstant, la vitalitat d aquesta cultura que ha sobreviscut a l Islam i al cstig de l ocupaci colonial dels segles XIX i XX. 
Tot plegat actualment estarem parlant d'uns 2 milions de persones que no sols parlen i realitzen prctiques bamana, sin que sn bamanaies.

Economia.

La cultura bamana s fonamentalment agrcola. Viuen sobretot del mill, per tamb de la melca, la iuca i xufa. Tamb sn tamb ramaders, excellents artesans i recolectors de mel.
Aix molts dels rituals tradicionals de la cultura bamana estan vinculats a l agricultura: sn cultes que cerquen la fertilitat del camp, com les danses de les famoses cimeres Ci-Uara.
El canvi climtic i la desertitzaci, per, ha provocat l assecament de llacs i altres zones humides. El resultat s la desaparici d un mitj de vida, per tamb de la cultura bamana tradicional que anava aparellada.

Organitzaci social.	
 
No hi ha divisi del treball en base al gnere. A pesar d aix les dones juguen un paper
destacat i sn temudes ja que se les considera dipositries de forces mgiques. Precisament pel mateix motiu, s organitzen els homes en les anomenades societats bamana. Tot i aix, la famlia s molt important, per no s entesa a la manera occidental. Els membres d una famlia s organitzen al voltant de llinatges (familia extensa) en la Gwa o casa, en la que poden arribar a habitar 60 persones. El matrimoni s molt important, per cal tindre present que la poligmia s freqent i cada dona pot arribar a tindre uns 8 fills.
Com ja s'ha dit, cultura bamana ha estat tradicionalment oral, de manera que l alfabetitzaci s sustentada sols per les escoles islmiques que se centren, bviament en l'rab i no la llengua bamana, per a la qual, no es va idear un alfabet fins els anys 30 del passat segle.

Religi. 

El 73 % de la poblaci sn musulmans i 27 % practica la religi tradicional bamana. Cal tindre en compte, per, que no sn separacions estanc, a pesar de la rivalitat histrica entre totes dues. El cas s que l Islam no ha pogut desterrar els cultes politeistes dels bamana i no ha tingut ms remei que conviure amb ells.
La religi tradicional bamana s  politeista, per, malgrat a, es pot destacar entre tots els deus a  Faro. Aquest s la tercera divinitat que apareix en les narracions mitolgiques sobre la creaci entre els bamana. Faro s el du de l aigua i s, alhora el doble de totes les coses. s tracta d una divinitat que aglutina els oposats (de fet s mascle i femella) i que est al principi de totes les coses.
Altres divinitats articulen al voltant seu la societat bamana, mitjanant el que s anomena les societats del Jow que sn societat d iniciaci en les creences i ritus bamana  com, per exemple,  els Komo, Kono, Kor, Ci-Uara, etc.

Vegeu tamb.
Sogo Bo;

Bibliografia.

Jean-Paul Colleyn (ed.), Bamana, un art et un savoir-vivre au Mali, Museum Rietberg, Zurich, 2002.
Ivan Bargna, Arte africano, ed. Libsa, Madrid, 1999.
Laude, Jean, Las artes del frica negra, Barcelona, Labor, 1968. ;
Leiris, M. y Delanje, J., frica negra: La creacin plstica, Madrid, Aguilar, 1967;
AA.DD. frica, La figura imaginada, Catleg d exposici, Fundaci  La Caixa , Barcelona, 2004. ;

Enllaos externs.

'http://www.arteetnicoafricano.com/etniasafricanas/etnia-bambara.aspx;
http://detoursdesmondes.typepad.com/dtours_des_mondes/bamana/index.html;
http://princetonol.com/groups/iad/lessons/middle/afrilink.htm;
http://www.ikuska.com/Africa/Etnologia/Pueblos/Bamana/index.htm;
http://www.metmuseum.org/toah/hd/bama_1/hd_bama_1.htm;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195890" title="Pastas Gallo" nonfiltered="1134" processed="1129" dbindex="81137">
Pastas Gallo s una multinacional del sector alimentari d'origen catal.

Actualment fabrica una gran gran gamma de tipus de pasta, tan seca com fresca, i de salses per acompanyar-les.

Va ser la primera empresa de l'estat espanyol en dedicar-se a produir industrialment pasta dura de blat.

Enllaos externs.
Pastas Gallo;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195893" title="Franz Biebl" nonfiltered="1135" processed="1130" dbindex="81138">
Franz Xaver Biebl (1 de setembre de 1906 -   2 d'octubre del 2001), va ser un compositor alemany de msica clssica. La major part de les seues obres sn composicions corals.

Va nixer a Pursruck, Alemanya, en 1906. Va estudiar composici en la Musikhochschule de Munic. Entre 1932 i 1939 va dirigir el cor de l'esglsia catlica de Santa Maria en Mnchen-Thalkirchen. En 1939 comez el seu treball com a professor ajudant de msica coral en el Mozarteum, l'acadmia de msica a Salzburg, en la que va ensenyar teoria de la veu i de la msica.

Va servir a l'exrcit en 1943. Va ser presoner de guerra entre 1944 i 1946. Desprs de la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Frstenfeldbruck (Alemanya), on va dirigir un cor de la ciutat.

L'obra ms coneguda de Franz Biebl s l'Ave Maria, escrit en 1964.
 Enllaos externs .
 L'Ave Maria de Biebl, interpretat per l'Ars Polifnica de Santander. (YouTube);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195894" title="Chteauroux" nonfiltered="1136" processed="1131" dbindex="81139">

Chteauroux s un municipi francs, situat al departament de l'Indre i a la regi de Centre. L'any 1999 tenia 49.632 habitants.

Capital de l'Indre i dins la regi histrica del Berry, vora el riu Indre, s un mercat agrcola, nucli industrial i centre administratiu i comercial.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195895" title="Chtellerault" nonfiltered="1137" processed="1132" dbindex="81140">

Chtellerault s un municipi francs, situat al departament de la Viena i a la regi de Poitou-Charentes. L'any 1999 tenia 34.126 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195896" title="Chtenay-Malabry" nonfiltered="1138" processed="1133" dbindex="81141">

Chtenay-Malabry s un municipi francs, situat al departament d'Alts del Sena i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 30.621 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195897" title="Chtillon" nonfiltered="1139" processed="1134" dbindex="81142">

Chtillon s un municipi francs, situat al departament d'Alts del Sena i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 28.622 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195898" title="Chatou" nonfiltered="1140" processed="1135" dbindex="81143">

Chatou s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 28.889 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195899" title="Bamana" nonfiltered="1141" processed="1136" dbindex="81144">


 Llengua bamana, llengua africana del grup mand que parlen uns deu milions de persones.
 Cultura bamana, cultura de la gent que usa la llengua bamana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195900" title="Casa Tarradellas" nonfiltered="1142" processed="1137" dbindex="81145">

Casa Tarradellas s una empresa catalana del sector alimentari amb seu a Gurb, a la comarca d'Osona.

El seu producte inicial amb el que l'empresa va comenar a crixer va ser l'espetec. Actualment, tamb ven altres embotits ja tallats i envasats, pizzes (i masses de pizza per preparar-les), pats, i bikinis.

Enllaos externs.
Casa Tarradellas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195901" title="Chelles" nonfiltered="1143" processed="1138" dbindex="81146">

Chelles s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 47.800 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195902" title="Cherbourg-Octeville" nonfiltered="1144" processed="1139" dbindex="81147">

Cherbourg-Octeville s un municipi francs, situat al departament de Manche i a la regi de Baixa Normandia. L'any 2006 tenia 44.108 habitants.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195903" title="Choisy-le-Roi" nonfiltered="1145" processed="1140" dbindex="81148">

Choisy-le-Roi s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 34.336 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195904" title="Cholet" nonfiltered="1146" processed="1141" dbindex="81149">

Cholet s un municipi francs, situat al departament de Maine i Loira i a la regi de Pas del Loira. L'any 2005 tenia 56.320 habitants.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195905" title="Clamart" nonfiltered="1147" processed="1142" dbindex="81150">

Clamart s un municipi francs, situat al departament d'Alts del Sena i a la regi d'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 49.400 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195906" title="Clichy" nonfiltered="1148" processed="1143" dbindex="81151">

Clichy s un municipi francs, situat al departament d'Alts del Sena i a la regi d'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 57.000 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195907" title="Clichy-sous-Bois" nonfiltered="1149" processed="1144" dbindex="81152">

Clichy-sous-Bois s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 28.288 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195908" title="Colmar" nonfiltered="1150" processed="1145" dbindex="81153">

Colmar (alscia Colmer) s un municipi francs, capital del departament de l'Alt Rin a la regi d'Alscia. L'any 2006 tenia 67.163 habitants. Limita al nord amb Houssen, al nord-oest amb Ingersheim i Turckheim, al nord-est amb Jebsheim, a l'oest amb Wintzenheim, a l'est amb Horbourg-Wihr, al sud-oest amb Wettolsheim i al sud amb Sainte-Croix-en-Plaine. Forma part de la Comunitat d'Aglomeraci de Colmar.
 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
 Ernst Stadler, poeta expressionista en alemany.
 Jacques Preiss, activista profrancs.
 Jean-Jacques Waltz, dit Hansi, illustrador i dibuixant;
 Frdric Auguste Bartholdi, escultor;
 Jean-Franois Reubell, president de l'Assemblea Nacional el 1791.
 Martin Schongauer, pintor;

 Vegeu tamb .
 Llista d'alcaldes de Colmar;

 Galeria d'imatges .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195909" title="Rigo-rago" nonfiltered="1151" processed="1146" dbindex="81154">
El rigo-rago s un instrument de percussi fregada, de nom onomatopeic, fet amb dues fustes gruixudes rectangulars, que tenen un bon nombre de scs en una cara de cada fusta, scs que es freguen els uns amb els altres per tal de produir un so insistent i indefinit.

Cada fusta porta un agafador de pell o de roba per poder-lo sostenir amb les mans. N'hi ha que duen clavades fora dels agafadors unes llaunetes circulars, semblants a les sonalles de la pandereta o el caicai. 

Aquest instrument formava part de l'acompanyament de les colles de caramelles. Era tocat ms per sentiment que per coneixement, la qual cosa donava com a resultat uns conjunts orquestrals un xic discordants per a orelles massa refinades, per que, en el fons, no deixaven de tindre una harmonia rstica i elemental.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195910" title="Colombes" nonfiltered="1152" processed="1147" dbindex="81155">

Colombes s un municipi francs, situat al departament d'Alts del Sena i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 83.100 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195912" title="Colomirs" nonfiltered="1153" processed="1148" dbindex="81156">

Colomirs (en francs Colomiers) s un municipi francs, situat al departament d'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus. L'any 2006 tenia 35.127 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195913" title="Combs-la-Ville" nonfiltered="1154" processed="1149" dbindex="81157">

Combs-la-Ville s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 21.091 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195914" title="Compigne" nonfiltered="1155" processed="1150" dbindex="81158">

Compigne s un municipi francs, situat al departament de l'Oise i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 41.254 habitants.

Vegeu tamb Castell de Compigne.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195915" title="Conflans-Sainte-Honorine" nonfiltered="1156" processed="1151" dbindex="81159">

Conflans-Sainte-Honorine s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 33.327 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195916" title="Coudekerque-Branche" nonfiltered="1157" processed="1152" dbindex="81160">

Coudekerque-Branche s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 24.152 habitants.

La bandera de la ciutat s un eriss negre en drap verd.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195918" title="Crteil" nonfiltered="1158" processed="1153" dbindex="81161">

Crteil s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 88.400 habitants.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195919" title="Croix" nonfiltered="1159" processed="1154" dbindex="81162">

Croix s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais, a prop de Lilla i Roubaix. L'any 1999 tenia 20.640 habitants. Est dividit en dues meitats pel parc Barbieux. Compta amb metro i tramvia. s la vila natal de Thodore Lefebvre, conegut historiador i membre de la Resistncia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195920" title="Dammarie-ls-Lys" nonfiltered="1160" processed="1155" dbindex="81163">

Dammarie-ls-Lys s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 20.659 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195921" title="Dcines-Charpieu" nonfiltered="1161" processed="1156" dbindex="81164">

Dcines-Charpieu s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 24.193 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195922" title="Ato" nonfiltered="1162" processed="1157" dbindex="81165">
Ato s una empresa catalana dedicada a l'explotaci lctica. Actualment s una filial de CAPSA, que tamb posseeix marques com Central Lechera Asturiana i Larsa.

Els nics productes que ven sn llet, nata, mantega i beixamel.

La seva producci s a Vidreres.

Enllaos externs.
Ato;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195923" title="Denain" nonfiltered="1163" processed="1158" dbindex="81166">

Denain s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 20.360 habitants.

Histria.
Denain pertanyia a la famlia Ostrevent durant l'Edat Mitjana i d'aquesta poca (segle X) daten els primers documents que mencionen a la poblaci. Hugues II canvi el patronmic, i pass a dir-se Huges II de Deanin per reflectir aquest domini sobre la regi, ttol que conservarien els seus descendents.

A Denain s va dur a terme la batalla homnima dins la guerra de Successi espanyola. Desprs d'aquest enfrontament, amb victria francesa desprs de diverses derrotes seguides, es va negociar una pau parcial. El lder francs era Marchal Villars, que va matar 18000 soldats austracs amb noms 5000 baixes franceses.

Cultura.
La ciutat va veure nixer Jules Mousseron, poeta picard i pare de Cafourgnette, un heroi fictici que ha estat adaptat als dibuixos animats.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195924" title="Deuil-la-Barre" nonfiltered="1164" processed="1159" dbindex="81167">

Deuil-la-Barre s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 20.160 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195925" title="Dieppe" nonfiltered="1165" processed="1160" dbindex="81168">

Dieppe s un municipi francs, situat al departament de la Sena Martim i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 34.653 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195926" title="Douai" nonfiltered="1166" processed="1161" dbindex="81169">

Douai s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 42.796 habitants. Est connectat amb Paris amb un tren d'alta velocitat. Hi passa el riu Scarpa.

Histria.
Douai era un poble fortificat rom, el seu nom llat Duacum fa referncia al seu carcter doble (dos petits nuclis urbans units). Durant l'Edat Mitjana va passar a mans dels comtes de Flandre, per en constants disputes amb el rei francs per les seves propietats.

Va esdevenir un lloc catlic de lluita contra la Reforma protestant desprs de la visita del rei espanyol Felip II, el qual hi fund una universitat. Aquesta universitat s'encarregava de traduir la Bblia a l'angls per dialogar amb els protestants. Com a curiositat, una d'aquestes bblies va ser usada per John Fitzgerald Kennedy en jurar el seu crrec com a president dels Estats Units.

Desprs de la Revoluci Francesa, quan va ser un centre d'artilleria destacat, Douai va ser temporalment capital del departament del Nord, abans del seu trasllat a Lilla. Amb els avenos produts per la revoluci industrial, la ciutat va enriquir-se i va esdevenir el segon por fluvial de la zona, amb un important flux comcercial basat en el carb.

Cultura.
El belfort (talaia) de Douai, amb les seves 62 campanes, forma part del conjunt de torres militars i campanars declarats patrimoni mundial per la UNESCO. s una obra del segle XIV amb merlets adornats amb ferro que va ser lloada, entre altres, per Victor Hugo. Est coronat per un lle sobre les voltes gtiques. La UNESCO tamb ha distingit els gegants de la ciutat, anomenats Gayant, de gran tradici popular.

La ciutat cont altres edificions d'art gtic d'inters, com la collegiata de Saint Pierre o l'esglsia de Saint Jacques- Igualment destaquen les construccions civils neoclssiques del palau de justcia o el teatre municipal. 

El museu de la Chartreuse, un edifici renaixentista, cont les obres de pintors i escultors locals al llarg dels segles i permet recrrer un panorama artstic des de la fundaci del municipi.

El conservatori de Douai va sser el segon de Frana en aconseguir homologar els seus ttols, desprs del de Paris. Per ell van passar alguns dels msics de ms renom del segle XIX.

Personatges illustres.
 Nicolas Trigault, missioner jesuta a la Xina, nascut el 1577;
 Paul Demeny, editor d'Arthur Rimbaud, el qual pass llargues temporades a la localitat;

Agermanaments.
Douai t pacte d'agermanament amb les segents ciutats:
 Harrow (Anglaterra);
 Recklinghausen (Alemanya);
 Kenosha (EUA);
 Ddougou (Burkina Faso);
 Pu awy (Polnia);
 Seraing (Blgica);

Enllaos externs.
Pgina oficial





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195927" title="Draguinhan" nonfiltered="1167" processed="1162" dbindex="81170">

Draguinhan (nom occit) (en francs Draguignan) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 35.500 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195928" title="Drancy" nonfiltered="1168" processed="1163" dbindex="81171">

Drancy s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi d'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 64.500 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195929" title="Draveil" nonfiltered="1169" processed="1164" dbindex="81172">

Draveil s un municipi francs, situat al departament d'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 28.384 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195930" title="Dreux" nonfiltered="1170" processed="1165" dbindex="81173">

Dreux s un municipi francs, situat al departament d'Eure i Loir i a la regi del Centre. L'any 1999 tenia 31.849 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195931" title="Eaubonne" nonfiltered="1171" processed="1166" dbindex="81174">

Eaubonne s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 22.882 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195933" title="chirolles" nonfiltered="1172" processed="1167" dbindex="81175">

chirolles s un municipi francs, situat al departament de la Isra i a la regi de Roine-Alps. L'any 2005 tenia 35.300 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195935" title="lancourt" nonfiltered="1173" processed="1168" dbindex="81176">

lancourt s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 27.643 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195936" title="pernay" nonfiltered="1174" processed="1169" dbindex="81177">

pernay s un municipi francs, situat al departament de Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes. L'any 2004 tenia 26.000 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195937" title="pinal" nonfiltered="1175" processed="1170" dbindex="81178">

pinal s un municipi francs, situat al departament de Vosges i a la regi de Lorena. L'any 1999 tenia 35.794 habitants.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195939" title="pinay-sur-Seine" nonfiltered="1176" processed="1171" dbindex="81179">

pinay-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 46.409 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195940" title="Ermont" nonfiltered="1177" processed="1172" dbindex="81180">

Ermont s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 27.474 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195941" title="tampes" nonfiltered="1178" processed="1173" dbindex="81181">

tampes s un municipi francs, situat al departament d'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 26.604 habitants.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195942" title="vreux" nonfiltered="1179" processed="1174" dbindex="81182">

vreux s un municipi francs, situat al departament d'Eure i a la regi d'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 51.198 habitants.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195943" title="vry" nonfiltered="1180" processed="1175" dbindex="81183">

vry s un municipi francs, situat al departament d'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 49.437 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195944" title="Fcamp" nonfiltered="1181" processed="1176" dbindex="81184">

Fcamp s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 21.027 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195945" title="Fleury-les-Aubrais" nonfiltered="1182" processed="1177" dbindex="81185">

Fleury-les-Aubrais s un municipi francs, situat al departament de Loiret i a la regi de Centre. L'any 1999 tenia 20.690 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195946" title="Fontaine" nonfiltered="1183" processed="1178" dbindex="81186">

Fontaine s un municipi francs, situat al departament de la Isra i a la regi de Roine-Alps. L'any 2006 tenia 23.300 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195947" title="Mozarteum" nonfiltered="1184" processed="1179" dbindex="81187">
La denominaci Mozarteum es referix indistintament a una instituci d'ensenyana musical, a una orquestra, a una fundaci i a una sala de concerts, relacionades entre si, estant totes localitzades en la ciutat austraca de Salzburg, en memria del ms fams dels seus ciutadans, Wolfgang Amadeus Mozart.

 L'escola superior de msica .
La instituci del Mozarteum nascuda en 1841 a Salzburg, ustria com a escola de msica, s des de 1970 una escola superior de msica, de nom Universitt Mozarteum Salzburg, (Universitat de la Msica i les Arts Dramtiques Mozarteum Salzburg). Anteriorment, des de 1931 va tindre la denominaci de "Zentralinstitutes fr Mozartforschung" i des de 1953 es va anomenar "Neues Mozart Ausgabe".

 L'orquestra .
Aix mateix, tamb s'anomena aix a la Mozarteum Orchester Salzburg, el primer precedent de la qual va ser precisament la Dommusikverein und Mozarteum (Associaci Musical de la catedral i Mozarteum) que va ser fundada en 1841, per iniciativa de Constanze Weber, la viuda de Mozart, amb el propsit declarat d'impulsar el  refinament del gust musical relacionat amb la msica sacra, aix com amb els concerts . Al llarg del segle XIX els concerts de l'orquestra, oficialment denominada Orquestra Mozarteum des de 1908, van anar convertint-se en el que sn avui, un dels ms importants referents de la intensa vida musical salzburguesa. Des de la tardor de 2004, Ivor Bolton s el seu director titular.

 La fundaci .
La Internationale Stiftung Mozarteum (Fundaci Internacional Mozarteum), associada a la Universitat del mateix nom, mant la biblioteca sobre Mozart (la Bibliotheca Mozartiana), el lloc de naixement de Mozart i altres punts d'inters relacionats amb la vida de Mozart a Salzburg.

La Fundaci promou cada any el Mozart Woche Festival (Festival Setmanal de Mozart) en el que s'interpreten obres del compositor, coincidint amb la proximitat de l'aniversari del naixement de Mozart, el 27 de gener. Est reconegut com un dels esdeveniments musicals del panorama de concerts anual europeu. A ms a ms, la Fundaci promou al voltant de vint activitats musicals ms al llarg de l'any.

 La sala de concerts .
La sala de concerts Mozarteum s una petita sala que mant la Fundaci i que va ser construda entre 1910 i 1914 per l'arquitecte de Munic Richard Berndl. s una de les sales en qu es desenvolupa el Festival de Salzburg.

 Enllaos d'inters .
 Mozarteum Orchestra of Salzburg;
 Interrnationale Stiftung Mozarteum;
 Fundaci Internacional Mozarteum;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195948" title="Fontenay-aux-Roses" nonfiltered="1185" processed="1180" dbindex="81188">

Fontenay-aux-Roses s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 23.457 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195949" title="Fontenay-sous-Bois" nonfiltered="1186" processed="1181" dbindex="81189">

Fontenay-sous-Bois s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 50.921 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195951" title="Franconville" nonfiltered="1187" processed="1182" dbindex="81190">

Franconville s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi d'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 33.400 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195952" title="Fresnes" nonfiltered="1188" processed="1183" dbindex="81191">

Fresnes s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 25.213 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195953" title="Gagny" nonfiltered="1189" processed="1184" dbindex="81192">

Gagny s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 36.715 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195954" title="Hann" nonfiltered="1190" processed="1185" dbindex="81193">


Onomstica:

Hann (      ) fou un dels noms ms comuns de Cartago, ms fins i tot que Amlcar i Annbal. Els personatges principals que van portar el nom sn els segents, si b alguns podrien ser el mateix personatge o una mateixa biografia correspondre a dos de diferents:

Hann (480 aC), militar cartagins ;
Hann (406 aC), fill de l'anterior ;
Hann (350 aC), militar i home d'estat cartagins ;
Hann (344 aC), militar cartagins ;
Hann (310 aC), comandant cartagins contra Agtocles de Siracusa;
Hann (307 aC), general cartagins ;
Hann (264 aC), comandant cartagins de la guarnici de Messana ;
Hann el Vell, general cartagins de la Primera Guerra Pnica;
Hann (255 aC), general cartagins ;
Hann (ambaixador 255 aC), ambaixador cartagins;
Hann (259 aC), governador cartagins a Sardenya ;
Hann (241 aC), comandant de la flota cartaginesa ;
Hann el Gran, lder del partit aristocrtic de Cartago ;
Hann (239 aC), militar cartagins a Sardenya ;
Hann (235 aC), ambaixador de Cartago a Roma ;
Hann (218 aC), oficial cartagins a Hispnia ;
Hann (215 aC), un dels mes distingits oficials d'Annbal, el gran general en la seva expedici a Itlia.
Hann (noble 215 aC), noble cartagins ;
Hann (210 aC), general cartagins a Siclia;
Hann (212 aC), oficial cartagins d'Annbal ;
Hann (208 aC), general cartagins a Hispnia;
Hann (206 aC), oficial cartagins al servei de Mag a Hispnia.
Hann (204 aC), jove noble cartagins ;
Hann (203 aC), oficial cartagins ;
Hann (119 aC), ambaixador cartagins;
Hann el Blanc, oficial cartagins de la tercera guerra pnica;
Hann, oficial cartagins ;
Hann el Navegant, navegant cartagins ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195955" title="Hann (480 aC)" nonfiltered="1191" processed="1186" dbindex="81194">
Hann fou el pare d'Amlcar. Fou un militar cartagins i personatge notable de Cartago que va ostentar alts crrecs al govern, que s esmentat per Herdot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195956" title="Hann (406 aC)" nonfiltered="1192" processed="1187" dbindex="81195">
Hann fou el fill d'Amlcar, segons Just. Probablement fou el pare d'Himilc que va conquerir Agrigent el 406 aC. Diodor de Siclia diu que Himilc era de la mateixa famlia que Annbal fill de Gisc i com que aquest Annbal era net d'Amlcar es pot suposar que Hann era el seu oncle. Alguns suposen que fou el navegant autor del Periplus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195958" title="Llet Nostra" nonfiltered="1193" processed="1188" dbindex="81196">
Llet Nostra s una empresa dedicada a l'explotaci lctica que t la seva seu a Vic (Osona).

La seva fundaci es va dur a terme el 2003 per l'acord entre diverses cooperatives ramaderes que representen el 28% dels ramaders catalans, amb la fi d'evitar els intermediaris que s'enduien la major part dels beneficis obtinguts.

Els nics productes que comercialitza actualment sn llet (sencera, desnatada i semidesnatada) i batut de xocolata.

Cooperatives.
La formen sis cooperatives catalanes:
 Cooperativa Lletera del Cad, SCCL (La Seu d'Urgell - Alt Urgell);
 Lletera de Campllong, SCCL (Campllong - Girons);
 Grup Lleter de Banyoles, SCCL (Banyoles - Pla de l'Estany);
 Ramaders del Baix Empord, SCCL (Ultramort - Baix Empord);
 Lletera de Mollerussa i Comarca, SCCL (Mollerussa - Pla d'Urgell);
 Agropecuria de Vallfogona del Ripolls, SCCL (Vallfogona del Ripolls - Ripolls);

Enllaos externs.
Llet Nostra;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195959" title="Hann (350 aC)" nonfiltered="1194" processed="1189" dbindex="81197">
Hann fou un militar i home d'estat cartagins que fou comandant a Siclia, segons esmenta Just, que diu que va participar amb les guerres contra Dions el Vell. Troge Pompeu l'anomena Hann Magne. Just el qualifica de princeps carthaginiensium i diu que possea una gran riquesa personal fins el punt que era ms ric que l'estat i que per aix aspirava a la sobirania absoluta.

Just diu que va provar d'enverinar als senadors en una festa matrimonial, sense xit i desprs va intentar una revolta d'esclaus per altra cop va fracassar i va fugir a l'interior del pas on va reunir un exrcit de 20000 mercenaris i va demanar l'ajut dels nmides; per fou capturar pels cartaginesos que el van crucificar junt amb el seu fill i diversos companys. Aquest fets noms son relatats per Just i per Orosi (que copia al primer) per sn alludits tamb incidentalment per Aristtil, i s'haurien de situar entre el 356 aC i el 346 aC. Un Hann esmentat per Poli com a comandant d'una flota a Siclia contra Dions, segurament seria el mateix personage. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195960" title="Conserva" nonfiltered="1195" processed="1190" dbindex="81198">

La conserva alimentria s el resultat del proces de manipulaci dels aliments de manera que siga possible preservar-los l'objectiu final de la conserva s mantindre els aliments preservats de l'acci de microorganismes capaos de modificar les condicions sanitries i de gust dels aliments. El perode de temps que es mantindrien els aliments en conserva s molt superior al que tindrien si la conserva no els continguera.

Inicis de la conservaci dels aliments.
Abans de les conserves eren coneguts altres mtodes per a mantindre les propietats dels aliments com conservar-los a llocs secs i foscos, cobrir-los amb substncies protectores com sucre per a mantindre fruites i vegetals, vinagre per a llegums i fruits, greix, oli, argilla, mel, gelatina, etc; i eren coneguts els proccessos per a fer fumats i sala.

L any 1795, un pastisser francs, Nicolas Appert (1749-1841), va descobrir que l'aplicaci de l'escalfor (al bany Maria), al menjar dins d'envasos de vidre tancats, preservava el menjar de la descomposici.

El nebot d'Appert, Raymond Chevallier Appert, va continuar els treballs del seu oncle i va inventar, l'any 1851, l'autoclau, un recipient de parets resistents apte per a suportar pressions internes elevades, que permet d'aconseguir temperatures de l'aigua continguda superiors a 100C sense que hi hagi ebullici.



Segle XIX .
Al segle XIX Napole es trobaba a la campanya de Rssia quan una fam delm les tropes napoleniques degut a la dificultat d'abastar les provisions a zones tan llunyanes, aix va fer que Napole oferira una recompensa de 12.000 francs a aquell qui trobs  un mtode per a mantenir els aliments llarg temps i en bon estat . Nicolas Appert un investigador francs al que es va donar el ttol de  Benefactor de l'Humanitat   trob en 1803 un mtode per a conservar aliments per calor en recipients tancats hermticament, obtenint amb aix la recompensa oferta. 
Ms tard es descobr que el vapor era ms efica que l'aigua bullent per a l'esterilitzaci. 
A 1810, com a alternativa als envasos de vidre, Josep Casado patenta l'envs de llaut que dota a les conserves de millor resistncia i les prevenia de l'efecte de la llum que deteriora el contingut vitamnic. 

Durant el perode que coneixem com a Edat Contempornia, es van operar canvis importants en els hbits alimentaris i en la Tecnologia de l'Alimentaci. 
Un dels aspectes revolucionaris que ha contribut a enormes canvis en la forma de vida de les nostres societats, grcies a l'avantatge que va suposar, s la conservaci dels aliments.

A partir del segle XIX, la conservaci passa del procediment empric al cientfic.

El vidre presenta un inconvenient, la seva fragilitat. Molt aviat, doncs, es van cercar altres envasos com les llaunes soldades, primer al Pas Basc pel peix i desprs a la Gran Bretanya per la fruita en almvar.

El primer que va patentar el procs d'envasat en recipients de vidre, llaut, estany, cermica o altres materials, va ser l'angls Peter Durand, que l'any 1810, utilitzant el mtode d'Appert, va comenar a posar menjar en diferents envasos al buit.

El sector de la navegaci va ser el que ms rpidament es va beneficiar d'aquest nou invent, ja que fins aleshores un dels grans problemes de les tripulacions dels vaixells en viatges llargs era precisament la conservaci del menjar.

Va ser Louis Pasteur, cientfic francs, el que amb les seves investigacions va descobrir que el menjar tractat amb diferents processos d'escalfor s esterilitza, o sigui, es mata o s'inactiva els microorganismes presents al menjar i que el farien malb.

Una mica ms endavant en el temps, als Estats Units, i a travs de la "National Canners Association , es va iniciar l'autntica poca de la conserva a escala industrial i amb els ms alts ndex de seguretat.

Als Estats Units, les primeres indstries conserveres de peix, de carn i de fruita van aconseguir un desenvolupament que transformarien l'economia mundial.

Malgrat tot, encara es va trigar fora temps en arribar a obtenir una esterilitzaci totalment efica.

L any 1853, un americ, Winslow, va obtenir una esterilitzaci perfecte a elevada temperatura.

El gran auge de la indstria conservera va derivar de les dues Guerres Mundials, per la necessitat d'enviar aliments a les tropes, que ocupessin un mnim espai i oferissin, alhora, totes les garanties d'higiene i seguretat, i les propietats alimentries necessries.

Tamb es va descobrir que determinades vitamines quedaven alterades en els processos d'escalfament, si no existia una absncia total d'oxigen.

D aix es va derivar la creaci de mquines molt complexes en les que prcticament tot el procs d'esterilitzaci, es realitza en absncia d'oxigen.

El descobriment d'Appert en la conservaci dels aliments, va produt un canvi radical en els hbits alimentaris, en la indstria, en l'economia, en la societat i signific una de les revolucions  tecnolgiques.

Segle XX.
s durant les Guerres Mundials quan es dona a la indstria de conserves el seu gran apogeu degut a la necesitat d'alimentar als exrcits. Durant aquell segle els cientfics descobrixen que la calor altera les vitamines a no ser que existisca una carncia total d'oxigen.

Actualitat.
Actualment s'usa l'esterilitzaci en absncia d'oxigen. Un dels millors avenos s l'us de Pouches Retortables, o bosses de materials plstics flexibles d'alta barrera, que permitixen esterilitzar els aliments a autoclaus i obtindre aix majors beneficis en sabor, preservacio de textura i elements nutritius, menors temps de cocci, facilitat de transportar i obrir, beneficis ambientals, vida d'anaquel comparable a las llaunes, per a s en forn de microones, etc.

La conserva a Espanya.
El primer que sab veure en aquest nou invent la rendibilitat fou Josep Colin, el qual en 1820 fund una fbrica a Nantes i es dedica a produir i envasar sardines en llauna i ms tard conservades en oli, arribant a tindre una producci de ms de 10.000 pots al dia, d'aqu el dit que diu, fins a molt entrat el segle XX, d'envasats a l'estil de Nantes. La fbrica de Nantes fou convertida en museu per la casa Amieux, per fou destruda en 1943 durant un bombardeig aeri de la Segona Guerra Mundial.

La notcia de la conserva arriba a Espanya a l'any 1840 amb el naufragi front a Finisterre d'un veler francs, en menys d'un any es crea la primera fbrica conservera de peix . Vuit anys ms tard apareixer a La Rioja la primera instalaci de conserves vegetals. Hui en dia Espanya s un dels primers productors mundials de conserves i els productes gaudixen de reconeixement internacional.

Les formes tradicionals de conserva a la cuina sn:
 Sala: Mitjanant dessecat amb sal, un dels exemples ms clars s el bacall salat i el pernil curat.
 Ora - Es a dir mitjanant inmersi en greixos animals.
 Encurtits: Com les olives;

Conserves a l'Amrica llatina.
La pionera en la fabricaci de conserves a Amrica llatina estigu ubicada a Valparaso (Xile) en 1872, la seva producci no era constant, ja que noms funcionaba als curts perodes de temporada marisquera, pero continua fins a l'actualitat portada pels seus hereus de l'empresa, ampliant la producci a aquestos moments en la fabricaci d'envasos.

Ancdotes.
Fins als nostres dies les conserves seguixen siguent l'aliment de campanya de les tropes, els estadounidenques l'anomenen baby war, tal volta producte de la Guerra de Secessi on la llet condensada era el producte estrela. 

Les llaunes de conserva es van fer tant populars que existeix una tradici verbal als Estats Units que diu que  la ferramenta ms utilitzada s l'obrellaunes . 

Tamb hi ha que destacar que durant la guerra d'Afganistan i la guerra d'Iraq les tropes espanyoles solien intercanviar les seues conserves per altres objectes amb els soldats americans degut a que aquestos apreciaven l'alta qualitat de les conserves de les tropes espanyoles desplegades a aquells pasos. 
Per s el primer productor de conserves a l'hemisferi sur. 

 Articles relacionats.

 Conservaci del peix;
 Fermentaci;
 Louis Pasteur;
 Melmelada;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195961" title="Cataclinc" nonfiltered="1196" processed="1191" dbindex="81199">
El cataclinc, de nom onomatopeic, s un instrument musical de percusi que t un so indeterminat i consisteix en un cilindret de fusta amb dos talls laterals i un mnec, que se sacseja amb la m i produeix el so per la percussi de dues boletes del cap d'uns ferrets, fixat cadascun en un costat de l'estri. Se'n porta un a cada m per fer ms soroll, ja que emet un so molt fi i suau.

L'utilitzen les colles de caramelles per acompanyar llurs canons i corrandes en el recorregut festiu. 

El folklore europeu ha conservat uns instruments molt semblants al cataclinc catal, com ara la triccaballacca napolitana, constituda per tres martellets en ventall en una base immbil, sobre la qual percudeixen en sacsejar-los.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195962" title="Hann (344 aC)" nonfiltered="1197" processed="1192" dbindex="81200">
Hann fou un militar cartagins que fou enviat a Siclia el 344 aC amb una flota segons informa Diodor de Siclia. Les operacions d'aquesta campanya Plutarc diu que estaven sota comandament de Mag, per en un passatge esmenta un Hann que manava un esquadr encarregat d'interceptar a les naus cornties.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195964" title="Hann (310 aC)" nonfiltered="1198" processed="1193" dbindex="81201">
Hann fou un comandant cartagins nomenat per fer front a Agtocles de Siracusa el 310 aC. Segons la tradici tenia un feu hereditari conjuntament amb Bomilcar el seu company en el comandament, el que pressuposa que ambds haurien de ser parents. A una batalla contra Agtocles va dirigir el batall sagrat, un cos escollit d'infanteria de nadius cartaginesos, mentre Bomilcar agafava el comandament de l'ala dreta; durant una part de la batalla fou victoris per finalment els soldats d'Agtocles van resistir i Hann es va haver de retirar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195966" title="Hann (307 aC)" nonfiltered="1199" processed="1194" dbindex="81202">
Hann fou un general cartagins uns dels tres nomenats per lluitar contra Arcgat o Arcgatos, el fill d'Agtocles de Siracusa, quan el pare va tornar a Siclia. Hann va derrotar el general siracus Escri en una batalla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195967" title="Einion Yrth ap Cunedda" nonfiltered="1200" processed="1195" dbindex="81203">
Einion ap Cunedda (420 aprox.-500 aprox.; probablement regn a partir de l'any 470) (en llat: Engenius; en angls: Enoch), altrament conegut com a Einion Yrth (l'Impetus) fou un dels reis de Gwynedd. Fou un dels nou fills de Cunedda i es creu que viatj cap al nord de l'acutal Galles l'any 450 per tal d'expulsar-ne els invasors irlandesos. Desprs de la mort del seu pare, Einion heret el nou regne de Gwynedd. Amb l'ajuda del seu germ Ceredig, governador de Ceredigion i el seu nebot Meirion, governador de Merioneth, Einion constru el seu regne basant-se en els xits del seu pare i en establir el govern de la seva famlia a la regi. Els seu successors van ser dos dels seus fills, Cadwallon Lawhir i Owain Ddantgwyn. 

Segons la dels historiadors David Sims i Mick Baker, Einion Yrth s, de fet, el personatge artric Uther Pendragon o, com es diu en galls, Yrthr Pen Draig.

Enllaos externs.
  La teoria de David Sims i Mick Baker ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195978" title="Hann (264 aC)" nonfiltered="1201" processed="1196" dbindex="81204">
Hann fou el comandant cartagins de la guarnici de Messana al comenament de la Primera Guerra Pnica (264 aC). En aquest moment els mamertins divergien entre l'aliana amb Roma o l'aliana amb Cartago, i els partidaris d'aquesta darrera van aconseguir introduir a Hann a la ciutat i el cartagins es va fer fort a la ciutadella.

Els romans per, per mitja de Gai Claudi, van anunciar als mamertins partidaris de Roma que enviaven una fora en el seu ajut i van demanar que mentre s'intents expulsar als cartaginesos. Claudi va abandonar Rhegium amb uns quants vaixells i va intentar creuar a Siclia per els cartaginesos vigilaven i no va poder i encara va perdre alguns vaixells a mans d'Hann que no obstant els va deixar marxar amb un missatge amists que no fou corresps.

Claudi va poder eludir la seva vigilncia i desembarcar a Messana on va tenir una conferencia amb els mamertins; Hann fou convidat a la conferencia i all mateix fou tradorament agafat pels romans i els seus aliats; per ser alliberat va haver d'accedir a evacuar la guarnici de la ciutadella.

Quant va tornar a Cartago aquesta concessi li va costar la condemna a mort i fou crucificat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195979" title="Constanze Mozart" nonfiltered="1202" processed="1197" dbindex="81205">
Constanze Mozart (nascuda com Constanze Weber) (Zell im Wiesenthal, Alemanya, 1762 -   Salzburg, 1842), cosina del compositor Carl Maria Von Weber, i esposa de Wolfgang Amadeus Mozart.

Mozart i Constanze Weber es van conixer en 1777 a Mannheim. No obstant, en aquell moment, Mozart no estava interessat en ella, sin en la germana major, Aloysa. En un posterior trobada amb la famlia Weber a Viena en 1781, Mozart es va assabentar de la boda d'Aloysa, i va ser llavors quan va iniciar relaci amb Constanze. Ambds es van casar el 4 d'agost de 1782. En nou anys van tindre 6 fills:
 Raimund Leopold Mozart (1783);
 Karl Thomas Mozart (1784);
 Johann Leopold Mozart (1786);
 Theresia Mozart (1787);
 Anna Mozart (1789);
 Franz Xaver Wolfgang Mozart (1791).

Noms dos dels fills, Karl Thomas i Franz Xaver Wolfgang, van sobreviure a la infncia. A causa dels seus molts embarassos en tan poc de temps, Constanze es trobava habitualment dbil i al llit.

Desprs de la mort de Mozart en 1791, Constanze va tindre dificultats econmiques per a poder mantenir els seus dos fills. Per a poder sobreviure, va vendre les obres del seu marit en 1800.

En 1809, es va casar amb Georg Nikolaus Von Nissen, un diplomtic i escriptor dans. Entre 1810 i 1820 van viure a Copenhaguen, viatjant posteriorment per Europa, especialment Itlia i Alemanya. En 1824 es van assentar a Salzburg. Junts van treballar en una biografia de Mozart, publicada en 1828, dos anys desprs de la mort del segon marit de Constanze.

En 2006, la versi digital del diari alemany Der Spiegel va anunciar l'aparici d'un daguerrotip a Baviera amb la imatge de Constanze, de 78 anys.

 Enllaos d'inters .
Noticia de la aparici d'un daguerrotip amb la imatge de Constanze ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195980" title="Letona" nonfiltered="1203" processed="1198" dbindex="81206">
Letona s una empresa catalana del sector alimentari.

El seus productes sn lctics i s'abasteixen majoritriament de llet produda als Pirineus.

Productes.
Llet Letona;
Batut de xocolata Cacaolat;
Orxata i sucs La Levantina;
Llet condensada, nata, iogurts i mantega Clesa;
Beixamel Chef;
Formatges;
Geletes Grisb;

La lnia Clesa, est participada tamb pel grup Dhul.

Enllaos externs.
Letona;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195981" title="Copa Catalunya de waterpolo masculina" nonfiltered="1204" processed="1199" dbindex="81207">
La Copa Catalunya de waterpolo masculina s una competici organitzada per la Federaci Catalana de Nataci des de la temporada 2006-2007 que substitueix el Campionat de Catalunya. Es disputa a inici de temporada amb el format d'eliminatries entre els millors equips catalans. 

A ms d'aquesta competici, la federaci catalana tamb organitza la Lliga catalana. 

 Historial .
 2006-07: Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2007-08: Club Nataci Atltic Barceloneta;
 2008-09: Club Nataci Atltic Barceloneta;


 Edicions disputades .
 I Copa Catalunya 2006-07 .





 II Copa Catalunya 2007-08 .





 III Copa Catalunya 2008-09 .





Enllaos externs.
Resultats de la Copa Catalunya 2007 Federaci Catalana de Nataci;
Edici 2008: Presentaci  Quarts de final  Semifinals  Final;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195982" title="Camp de concentraci de Dachau" nonfiltered="1205" processed="1200" dbindex="81208">

El Camp de concentraci de Dachau va sser construt a la poblaci de Dachau, a pocs quilmetres de Munic, a Baviera (Bayern). Va ser el primer camp de concentraci nazi, en el qual es van assatjar els mtodes de reclusi i extermini que desprs s'estendrien a tota la xarxa de camps.

La seva obertura es va realitzar el 22 de mar de 1933. La seua clausura, el 17 d'abril de 1945. Durant els dotze anys de funcionament, per les seues insta lacions van ser reclosos centenars de milers de deportats jueus, gitanos, polacs, russos, italians i de moltes altres nacionalitats. Van passar-hi ms de 200.000 persones, de les quals es calcula que van morir-ne ms de 43.000.  Segons Montserrat Roig, al seu llibre Els catalans als camps nazis, al moment de l'alliberament del camp hi havia 260 republicans vius, sense comptar-hi els Kommandos i en van morir 120. Un dels presoners coneguts que hi va estar va ser Martin Niemller. 

 Cronologia.

1933.Inauguraci. Pocs mesos desprs d'arribar els nazis al poder va obrir-se per albergar primerament presos poltics contraris al rgim. Himmler, el 21 de mar de 1933, feia passar una circular a tots els caps de policia on anunciava l'obertura del camp "a favor de la pacificaci nacional i segons el desig de la poblaci". Primer va servir per a "custdia preventiva". Ms endavant serien una poderosa societat para lela. Theodor Eicke, el primer cap de Dachau, redact un reglament intern que comenava equiparant la tolerncia amb la feblesa. Lentament les mesures preses a Dachau foren seguides per la resta dels camps. En aquest camp es formaren els primers SS.

1935. Comencen a recloure's altres tipus de prisioners, a ms dels poltics, com Testimonis de Jehov, homosexuals i emigrants.

1936. Ampliaci del camp, amb capacitat per a 6.000 deportats.

1938. Reclusi d'oponents poltics dels territoris annexionats, i ms de 11.000 jueus alemanys i austriacs

1939. Deportaci de milers de gitanos (Sinti i Roma).

1940. Ms de 13.000 prisioners sn deportats de Polnia, entre ells alguns capellans i religiosos catlics.

1941. Comenament de l'execuci en massa de ms de 4.000 prisioners sovitics.

1942. Ms de 2.500 prisioners son assasinats amb gas verins al castell de Hartheim, prop de Linz.

1943. Construcci de mes de 150 subcamps, on els presoners fan treballs forats per a la indstria blica.

1944. 10.000 presoners jueus son assassinats als subcamps. Es desencadena una epidmia de tifus.

1945. Alliberament del camp per les tropes dels E.U.A.

Comandaments.
 SS-Standartenfhrer Hilmar Wckerle (03.22.1933 - 06.26.1933);
 SS-Gruppenfhrer Theodor Eicke (06.26.1933 - 04.07.1934);
 SS-Oberfhrer Alexander Reiner (04.07.1934 - 10.22.1934);
 SS-Brigadefhrer Berthold Maack (10.22.1934 - 01.12.1934)    ;
 SS-Oberfhrer Heinrich Deubel (01.12.1934 - 03.31.1936)   ;
 SS-Oberfhrer Hans Loritz (03.31.1936 - 01.07.1939)   ;
 SS-Hauptsturmfhrer Alex Piorkowski (01.07.1939 - 01.02.1942)   ;
 SS-Obersturmbannfhrer Martin Wei (01.03.1942 - 09.30.1943)   ;
 SS-Hauptsturmfhrer Wilhelm Weiter (09.30.1943 - 04.26.1945)   ;
 SS-Obersturmbannfhrer Martin Wei (04.26.1945 - 04.28.1945)   ;
 SS-Untersturmfhrer Johannes Otto (04.28.1945 - 04.28.1945)   ;
 SS-Sturmscharfhrer Heinrich Wicker (04.28.1945 - 04.29.1945);

 Alliberament del camp .
El camp va ser alliberat per tropes nord-americanes el 17 d'abril de 1945. 

Va ser reconstrut parcialment l'any 1965, per la voluntat d'antics presoners.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, 1977.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195984" title="Caicai" nonfiltered="1206" processed="1201" dbindex="81209">
El caicai s un instrument de metall percudit, de so indeterminat, consistent en unes sonalles de llauna, generalment circulars, semblants a les de la pandereta, muntades en un bastiment de fusta que acaba en un mnec, per on se sost. En agitar-lo, les peces metlliques entrexoquen, cosa que produeix un so molt agut.

Pot considerar-se una variant dels sonalls que els ms menuts agiten insistentment per entretenir-se, i tamb dels sistres, emprats a l'poca romana, que ja havien conegut abans els mesopotamis, els egipcis, els cretencs i els etruscs i que avui encara sobreviu en les litrgies abisnia i copta, aix com en certs rituals de l'frica negra.

El caicai s un instrument tpic de les colles de caramelles de Barcelona, que per la Pasqua Florida, desprs del toc d'alleluia, sortien a celebrar la festivitat fent cantades de casa en casa.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195985" title="Senyoria de Mechelen" nonfiltered="1207" processed="1202" dbindex="81210">

Fins al 1795, la Senyoria de Mechelen era un petit estat independent compost de la ciutat de Mechelen i uns pobles vens. Al 910 va ser afegit al principat de Lieja per de fet era governat per a la casa de Berthout contra la voluntat dels prnceps-bisbes. Vries vegades, el ducat de Brabant va intentar d'annexionar el territori menut, per sense xit definitu. El 1333, el prncep Adolf II de la Marck va cedir el feu al comtat de Flandes. Nogensmenys, el feu mai no va integrar-se totalment a Flandes. s la ra perqu la senyoria tenia un representant als estats generals i estava considerada com una de les Disset Provncies. Tot i sser un estat, sovint va ser governat en uni personal amb altres provncies. Aquesta uni va acquerir un carcter permanent el 1549 quan la pragmtica sanci va declarar les Disset Provncies indivisibles.

Carles I de Borgonya hi establ el seu del tribunal suprem, anomenat parlament de Mechelen el 1473. Margarida d'ustria; que preferia una justcia centralitzada, va abolir-lo el 1477. El 1504, Felip I de Castella va tornar a instaurar-lo. Sota la pressi del rei de Frana al qual no li agradava la competncia amb el Parlament de Pars, canvi el nom en Gran Consell de Mechelen. 

En establir-hi la seva residncia, la gobernadora Margarida d'ustria en va fer per un temps la capital de les Disset Provncies. El 1559, Felip II de Castella va establir-hi i la seu de l'arquebisbat de Mechelen. Aquesta subdivisi va romandre fins al 1961 quan es va dividir en l'Arquebisbat de Mechelen-Brusselles i un nou Bisbat d'Anvers.

Els estats de la senyoria eren un del partits que el 1790 van fundar els efmers Estats Units blgics. El 1795, Frana va envair i annexionar el territori que ser des d'aleshores una part del Departament dels dos Netes.

Desprs del Congrs de Viena i el Tractat de Pars (1815), la senyoria es va integrar al Regne Unit dels Pasos Baixos i el 1830 al regne de Blgica. 

 Geografia .
 la ciutat Mechelen intra muros;
 els nuclis extra muros Nekkerspoel i Nieuwland;
 els pobles Hever, Muizen, Hombeek, Leest en Heffen ;
 l'enclavat Heist-op-den-Berg i Gestel ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195986" title="Hann el Vell" nonfiltered="1208" processed="1203" dbindex="81211">
Hann fill d'Annbal, fou un general cartagins enviat a Siclia amb una fora important al iniciar-se la Primera Guerra Pnica. 

Hann va fer aliana amb Hier II de Siracusa i junts van comenar a assetjar Messana (264 aC). Hier va atacar pel sud i Hann pel nord, mentre la seva flota restava al cap Peloros o Pelorus. El cnsol Appi Claudi va burlar la seva vigilncia i va poder desembarcar a Messana amb 20000 homes que primer van atacar i derrotar a Hier i desprs es van girar contra els cartaginesos; el primer atac fou rebutjat per en el segon atac es van haver de retirar cap a l'oest.

Segurament s aquest general el que s anomenat per Diodor de Siclia com Hann el Vell (           ) quan torna a ser esmentat el 262 aC (si be llgicament aix no s segur). En aquest moment el general Annbal estava bloquejat a Agrigent ja feia cinc mesos i li mancaven provisions. Hann va rebre ordre de fer aixecar el setge i va reunir a Lilibea un exercit de 50000 homes i 6000 cavall, amb 60 elefants, amb els que va avanar cap a Heraclea i va arribar fins a Erbessos, on els romans tenien els seus magatzems, de la que es va apoderar amb tots els subministraments deixant als romans en situaci difcil.

Per quan va intentar seguir avanant, encara que inicialment la seva cavalleria nmida va tenir algun xit, fou derrotat en una gran batalla i va haver d'abandonar Agrigent a la seva sort (262 aC). Degut a aquesta derrota fou cridat a Cartago i condemnat a una multa de 6000 peces d'or; fou substitut en el comandament per Amlcar.

Sis anys desprs el 256 aC torna a aparixer associat en el comandament de la flota cartaginesa amb Amlcar a la gran batalla d'Ecnomus; se suposa que desprs de la batalla, Amlcar, que era el general superior, el va enviar a negociar amb els romans, per no va aconseguir res, i va retornar amb els vaixells que s'havien salvat cap a Cartago.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195987" title="Hann (255 aC)" nonfiltered="1209" processed="1204" dbindex="81212">
Hann fou un general cartagins que dirigia un exrcit que fou derrotat pels romans a Clupea el 255 aC pels romans (cnsols Emili Paulle i Fulvi Nobilior). El segon general que dirigia les operacions pel bndol cartagins tamb es deia Hann. Es possible que un dels dos fos Hann el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195988" title="Hann (ambaixador 255 aC)" nonfiltered="1210" processed="1205" dbindex="81213">
Hann fill d'Amlcar fou un dels tres ambaixadors enviats pels cartaginesos al cnsol rom Rgul per demanar la pau desprs de la derrota cartaginesa a Adis o Adys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195989" title="Hann (259 aC)" nonfiltered="1211" processed="1206" dbindex="81214">
Hann fou un governador cartagins que s esmentat per Zonares i Orosi com a governador de Sardenya durant la Primera Guerra Pnica. Orosi diu que va succeir a Annbal fill de Gisco, per que fou derrotat i mort per Luci Escipi probablement el 259 aC. Valeri Mxim repeteix la mateixa historia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195990" title="Hann (241 aC)" nonfiltered="1212" processed="1207" dbindex="81215">
Hann fou comandant de la flota cartaginesa que fou derrotada per Lutaci Catul a les illes Egates el 241 aC. Segons Zonares, l'almirall va aconseguir fugir desprs de la derrota i es va dirigir directament a Cartago on fou condemnat a mort i fou crucificat per ordre del senat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195991" title="La Fageda" nonfiltered="1213" processed="1208" dbindex="81216">
La Fageda societat cooperativa s una empresa catalana del sector alimentari creada el 1993, que t la seva seu a la Fageda d'en Jord, en el centre del parc natural de la zona volcnica de la Garotxa. 

Es dedica principalment a l'elaboraci de iogurts.

Ha rebut premis per la seva tasca en la integraci de discapacitats mentals com a obrers de la fbrica.

T l'etiquetatge en catal i afegit uns versos de la La Fageda d'en Jord de Joan Maragall en els envoltoris.

Productes.
Iogurts (naturals, amb fruites, desnatats, amb bfidus);
Flam;
Crema catalana;
Crema de xocolata;
Iogurt per beure;

Enllaos externs.
La Fageda;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195992" title="Hann el Gran" nonfiltered="1214" processed="1209" dbindex="81217">
Hann el Gran  (     ) segons diu Appi, anomenat aix pel que sembla pels seus xits a frica. 

Fou durant anys lder del partit aristocrtic de Cartago i per tant adversari poltic d'Amlcar Barca i els seus parents. s esmentat la primera vegada com a comandant a la Primera Guerra Pnica quan encara er molt jove i consta que va prendre part a la conquesta d'una ciutat anomenada Hecatompylus, suposadament molt rica per de situaci desconeguda. Durant aquesta campanya es va destacar i va adquirir un gran prestigi. Fou encara millor vist pel govern pel malament que va tractar als africans i pel rigor amb el que recaptava les taxes amb que els africans eren carregats.

Al retorn dels mercenaris de Siclia el 240 aC s van reunir a Sicca i fou Hann que els va informar de qu no cobrarien una part dels salaris que se'ls devien. Aix fou molt mal acollit i Hann va intentar negociar sense xit i finalment va retornar a Cartago. Els mercenaris dirigits per Espendi i Mat es van revoltar (vegeu guerra dels mercenaris) i Hann fou nomenat comandant de l'exrcit; aquesta campanya era ms complexa i no tenia prou experincia per portar-la; encara que primer va derrotar els rebels sota els murs d'tica, desprs el seu camp fou sorprs pels mercenaris i van seguir diverses probes de manca de capacitat que van obligar al senat a recrrer a Amlcar Barca, per sense privar a Hann del seu comandament sin en associaci; els dos generals no es van poder avenir i quan el govern va haver de decidir quin dels dos seria nic general va deixar l'elecci als soldats que van triar a Amlcar. Al lloc d'Hann fou nomenat Annbal per subordinat a Amlcar. Quan Annbal va morir en el setge de Tunis, el govern va imposar una reconciliaci entre Amlcar i Hann i poc desprs, junts, van derrotar a l'exrcit rebel en una batalla decisiva. La conquesta d'tica per Amlcar i la de Hippo per Hann va completar la campanya (237 aC).

Segon Appi, Hann i Amlcar van fer desprs una campanya contra els nmides. Fou cridat a Cartago per respondre d'uns crrecs aixecats contra ell pel partit popular. 

Desprs ja no va participar a les campanyes militars i s va dedicar a la poltica i es va enfrontar amb Amlcar Barca i la seva famlia que per mig del partit popular havien assolit el poder. Durant trenta anys es va oposar a totes les mesures dels Barca, des del desembarcament a Hispnia, a la guerra amb Roma a Itlia, i fou partidari de la pau amb els romans. Sembla que fou qui va defensar als ambaixadors romans de la fria del poble el 202 aC (un any abans de la batalla de Zama el 201 aC); amb la derrota cartaginesa fou un dels ambaixadors enviats a demanar la pau a Escipi.

Desprs de la guerra fou dirigent del partit rom mentre l'oposici era partidria del rei Masinissa I de Numdia.

Es desconeix la data de la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195994" title="Hann (239 aC)" nonfiltered="1215" processed="1210" dbindex="81218">
Hann fou un militar cartagins enviat a Sardenya el 239 aC per sotmetre als mercenaris que, seguint l'exemple dels mercenaris a frica, s'havien revoltat i havien matat al general Bostar. Al arribar a l'illa les seves tropes en part mercenaris es van declarar a favor dels rebels i fou fet presoner i crucificat immediatament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195995" title="Hann (235 aC)" nonfiltered="1216" processed="1211" dbindex="81219">
Hann fou un dels deu ambaixadors enviats per Cartago a Roma el 235 aC per intentar evitar la guerra que els romans volien  declarar aprofitant la revolta del mercenaris a Sardenya. Va aconseguir el seu propsit pels seus discurs francs i enrgics i va obtenir la renovaci de la pau en termes equitatius. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195996" title="Hann (218 aC)" nonfiltered="1217" processed="1212" dbindex="81220">
Hann fou un oficial cartagins enviar a Hispnia que el 218 aC va quedar a aquest territori (quan Annbal va creuar els Pirineus) amb el comandament de deu mil soldats i mil cavallers, per controlar la provncia entre l'Ebre i els Pirineus. Quan Gneu Corneli Escipi va arribar a Empries amb un exrcit rom, moltes tribus i ciutats es van declarar al seu favor, i Hann va decidir atacar al rom, per fou derrotat i el seu exrcit destrut i ell mateix fou fet presoner.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="195998" title="Ricardo Baroja" nonfiltered="1218" processed="1213" dbindex="81221">

Ricardo Baroja Nessi (Minas de Rio Tinto, Huelva, 12 de gener de 1871 - Vera de Bidasoa,Navarra, 19 de desembre de 1953), pintor, gravador i escriptor espanyol, germ del novellista Po Baroja.

 Biografia .

Un any ms gran que el seu germ Pio, va nixer a Rio Tinto per casualitat a causa de la professi itinerant del pare, que era enginyer de mines, i de seguida va anar tota la famlia a Sant Sebasti. Als huit anys d'edat (1879) van ser a Madrid; dos anys desprs est a Pamplona i en 1886 a Bilbao.  Als quinze anys ingressa en l'Escola Politcnica d'Enginyeria de Madrid, per l'aparici de smptomes de tuberculosi, malaltia que ja havia matat el seu germ Daro, va alarmar els seus pares i els va fer desistir que el seu fill seguira una carrera tan dura; en refer-se ms avant, i guiat pel seu amor a l'art, va estudiar entre 1888 i 1891 en l'Escola de Diplomtica per opositar al Cos d'Arxius i Biblioteques. Ams, assistix a una acadmia de pintura on rep classes d'Eugenio Viv. Tamb freqenta els cercles artstics de Mlaga i Valncia, i li sedux la pintura dels vells Francisco Domingo Marqus i Ignasi Pinazo i Camarlench sobretot, en contraposici amb l'estil del llavors puixant Joaquim Sorolla. s a Valncia on coneix el pintor Julio Peris Brell, amb qui entaula una llarga amistat. Illustra mentrestant els primers llibres del seu germ. Desprs de participar en oposicions, al 1897 s destinat a l'Arxiu de Cceres, per renuncia o demana freqents excedncies, i ocasionalment treballa a la biblioteca de Bilbao durant curts perodes, en 1900 en els arxius de la Delegaci d'Hisenda de Terol i en 1901 en la biblioteca provincial de Segvia, per a abandonar all definitivament esta discontnua carrera funcionarial en 1902, perqu el que sempre havia desitjat era treballar en un museu i l'nica cosa que havia aconseguit era noms catalogar lligalls, cosa que no plaia el seu temperament viatger i inquiet per naturalesa.

Collabora com a illustrador en "Alma espaola", "Arte Joven" i "Electra", de vegades amb el pseudnim "Juan Gualberto Nessi", i freqenta les tertlies del Caf Levante, amb Valle-incln, i les d'El Lion d'Or, Pombo i El Gato Negro, fets dels que en deixa testimoni en el seu fams llibre Gent e del 98. Va fer, a ms, viatges per Espanya amb el seu germ Pio i alguns amics comuns, en especial un a Sria del que en resta record grfic. Ambds germans sn redactors dEl Globo i en estes tasques els envien al Marroc una temporada. Ricardo no descuida la seua vocaci artstica i porta treballs seus a l'Exposici d'Art Modern de Bilbao (1900 i segents), i exposa tamb a Sant Sebasti i Madrid. Entre 1900 i 1906 es dedica amb preferncia a la tcnica de l'aiguafort i des de llavors concorre a les Exposicions Nacionals de Belles Arts dels anys 1901, 1906, 1910, 1912, 1920, 1924, 1926, 1930 i 1936. Va obtindre la Segona medalla en la de 1906 i la Primera en 1908. Cultiva preferentment el retrat i les escenes de la vida popular, en un to entre de Goya i romntic. Inventa, d'altra banda, diversos artefactes. En 1903 funda amb la collaboraci de Pablo Ruiz Picasso i Francisco de Asss Soler el grup de Arte Joven i el 1905 fa el seu primer viatge a Pars. En 1908 va visitar Sevilla i en 1909 Toledo. En 1910 cofund la Societat de Gravadors Espanyols, desprs redenominada Los 24, grup que va editar tres nmeros de la revista d'esta tcnica La Estampa abans que passara a publicar-la el Crculo de Bellas Artes. Afeccionat al teatre (fins i tot va treballar com a actor en la pellcula El sexto sentido), en 1915 estrena El Cometa amb la Companyia de Mara Guerrero; en 1917 publica la seua primera novella, Aventurea del submarino alemn U... i comena a assessorar el seu cunyat l'editor Rafael Caro Raggio en la collecci "Biblioteca de Arte" que comena a publicar. En 1920 publica Fernanda; en 1925 da una sonada conferncia en el "Crculo de Bellas Artes" on, sense donar noms, ataca la crtica d'art del moment, en concret a Juan de le Encina i Jos Francs, conferncia que va tindre molta repercussi i que va ser impresa; des de llavors la crtica li tindr trria; en 1926 publica El Pedigre.

En 1919 es casa a la vora de la cinquantena amb la seva fidel collaboradora i tamb pintora Carmen Monn, de famlia nord-americana d'origen francs, a qui havia conegut en casa del pintor Zubiaurre i amb la qual participava activament en els grups de teatre d'aficionats El mirlo blanco i El cntaro roto, este ltim dissolt per la dictadura, la qual cosa va originar les seues protestes. En 1928 s nomenat professor de l'Escola Nacional d'Arts Grfiques i torna a dedicar-se intensament al gravat, que tenia abandonat des de 1912. Freqenta les tertlies de la Cacharrera, la del Caf la Granja del Henar, on est Valle Incln, i la del Caf Varela, on estan Antonio Machado i el seu germ Manuel. En l'adveniment de la Repblica s'enemista amb el seu abans amic Manuel Azaa, director de l'Ateneu i en eixe mateix any de 1931 perd l'ull dret en un accident d'autombil a Navalcarnero, que fa que hagi de deixar la pintura i el gravat i consagrar-se a la literatura. Va guanyar el premi nacional de literatura en 1935 per la seua obra La Nao capitana i eixe mateix any comena a escriure en el Diario de Madrid els articles sobre tertlies madrilenyes que constituiran el seu llibre Gente del 98 (1952).

A poc a poc torna a pintar, per ja no ho fa del natural. En l'esclatar la Guerra Civil, un bombardeig destrux la casa madrilenya del matrimoni, perdent-se en eixa destrucci prou de l'obra literria de Ricardo escrita fins llavors, i ell i la seua dona Carmen romanen en el caseriu d'Itzea en Vera de Bidasoa enmig de grans estretors econmiques, durant tota la guerra, pintant noms durant els estius i escrivint tamb en Ricardo: La tribu del balcn y el coleccionis de relmpagos (1940); Bienandanzas y fortunas, Pasan y se van (1941) i El Dorado (1942), illustrat per ell. A partir de 1940 exposa novament en Sant Sebasti, Bilbao i Madrid. Home inquiet i polifactic, incls compon msica. En 1949 exposa dues vegades en Sant Sebasti, al gener aiguaforts i a l'agost olis, i funda en esta ciutat junt amb Martiarena l'Associaci Artstica de Guipscoa. Tots els seus quadros es venen, per exemple en l'exposici de 1952 en Sant Sebasti, quan ja s octogenari i est quasi cec. Dos anys desprs mor de cncer en la llengua provocat per la seua desmesurada afici al tabac, que fumava en pipa, en el caseriu de Vera de Bidasoa, el dia 19 de desembre. En 1959 la seua viuda Carmen Monn va organitzar una exposici-homenatge de totes les seues obres disponibles, per va morir abans de poder-la veure, encara que es va aconseguir realitzar. Al contrari que el seu taciturn i agre germ, va ser home de carcter alegre i polifactic. La seua obra com a gravador s important i se'l considera el successor de Goya. Ha deixat ms de cent trenta gravats, uns mil olis i dues dotzenes de llibres entre assajos i novelles, aix com gran obra dispersa d'articulista en distintes revistes i peridics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196000" title="Ravensbrck" nonfiltered="1219" processed="1214" dbindex="81222">

Ravensbrck era un camp de concentraci nazi exclusivament per a dones situat prop Frstenberg, a la regi alemanya de Mecklenburg. Ubicat a uns 90 km de Berln, el camp quedava amagat en una zona pantanosa per ben comunicat amb la capital. Aquestes caracterstiques el feien ideal pels dos objectius principals d'aquests camp de concentraci: explotaci i aniquilament. 

Va entrar en funcionament el 15 de maig de 1939 i durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial va ser ampliat tres vegades. A Ravensbrck, els nazis van registrar cent trenta-dues mil dones i nens i vint mil homes. Algunes de les presoneres ho foren dels Pasos Catalans, entre elles Neus Catal que va ser deportada a aquest camp el febrer del 1944 fins el seu alliberament per l'exrcit Roig, el maig del 1945. Hi van morir ms de noranta-dos mil persones. 

La porta del camp s obria directament sobre la plaa del camp (Lagerplatz), que s estenia per una llarga avinguda. Hi havia un gran edifici per a les dutxes i les cuines, els despatxos del cap de la seguretat del camp i dels vigilants, els calabossos i la xemeneia del forn crematori. El 1945 hi construren les cambres de gasos.

 Condicions de vida .
Les presoneres recloses en aquest camp i els kommandos treballaven en la producci d'armament per les empreses alemanyes Siemens i Industriehof. Les condicions de vida eren molt dures:

Moltes de les recluses arribaven al camp embarassades i els metges les feien avortar quan ja estaven de vuit mesos. En altres casos, el metges mataven els nadons immediatament desprs del part davant de les mares per a estudiar-ne les reaccions psicolgiques. Entre el 1943 i el 1945 van nixer a Ravensbrck vuit-cents seixanta-tres nens. Quasi tots van morir.. 

Les deportades feien jornades de treball de catorze hores al dia, sense temps per a reposar desprs de les menjades. El 1942 comenaren les primeres "seleccions" per a l exterminaci. Les dones malaltes, les jueves i les gitanes amb els seus fills eren gasejades a Bernburg, a prop de Dessau. El doctor Gebhardt, de la Universitat de Berln, hi far els seus experiments. La Neus Catal recordava una francesa que es va sucidar desprs que li havien inoculat semen de ximpanz .

Malgrat les condicions adverses, les presoneres se les van empescar per a perjudicar la producci d'armament tot fent sabotatges. Per exemple, van descobrir la vulnerabilitat de la plvora, i hi llenaven mosques o hi escopien, perqu adulterant-la es tornava inservible. I si no, trencaven les premses o en retardaven el ritme mullant-les amb acetona.

 Galeria d'imatges .
Les fosses comunes, els forns crematoris o els passadissos dels afusellats formen part de les imatges dels camps com a Ravensbrck. Tanmateix hi ha una altra realitat. Montserrat Roig esmentava al llibre de referncia Els catalans als camps nazis la imatge de postal i de balneari que tenien les insta lacions dels SS que es poden copsar a les fotografies adjuntes:  

Al voltant del camp hi havia les cases confortables dels SS, els seus jardins, els entorns del llac, els boscos, la sorra..., tot plegat podia sser un esplndid paisatge per a decorar un balneari. 



Bibliografia.
 Armengou, Montse; i Belis, Ricard. Ravensbrck, l'infern de les dones, TV3 i Angle Editorial, Barcelona, 2007. ISBN 978-84-96521-75-9. Segons Neus Catal, supervivent de Ravensbrck, aquest llibre "ser una eina de gran valor per complir el jurament que ens frem, en el moment de l alliberament dels camps de la mort, totes les deportades i deportats: que mentre visqussim, explicarem tot el que havem vist i sofert.";
 Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona, Edicions 62, (original de 1977), edici de 2001, ISBN 84-297-4969-1. El llibre de referncia sobre el pas dels catalans pels camps de concentraci alemanys.
 Bassa, David; Rib, Jordi. Memria de l'infern.  Barcelona, Edicions 62, 2002. Entrevistes a ciutadans de casa nostra que van ser presoners als camps del Tercer Reich.

Referncies.


 Enllaos .
Amical Ravensbrck






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196002" title="Universitat de Ginebra" nonfiltered="1220" processed="1215" dbindex="81223">

La Universitat de Ginebra (Universit de Genve) s una universitat a Ginebra, Sussa. Va ser fundada per Joan Calvino el 1559. Inicialment va ser un seminari teolgic, on tamb es va ensenyar Dret. L'ensenyament va seguir sent marcadament teolgic durant el segle XVII, on es van comenar a agregar altres disciplines, mentre es convertia en un centre per a Illustraci erudita.

El 1873 van caure les seves associacions religioses, amb la qual cosa, va adquirir el carcter secular. Avui ocupa un paper capdavanter en molts camps -la seva localitzaci a Ginebra li dna una ubicaci privilegiada per als estudis en assumptes diplomtics i internacionals-. Aix mateix s considerada una de les universitats d'avantguarda en la investigaci a Europa, realitzant notables descobriments en les cincies de la Terra i gentica, entre altres camps. s membre de la Combra Group i la LERU.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196003" title="Hann (215 aC)" nonfiltered="1221" processed="1216" dbindex="81224">
Hann fill de Bomilcar fou un dels mes distingits oficials d'Annbal, el gran general, en la seva expedici a Itlia. 

Segons Appi era nebot d'Annbal, cosa que per l'edat i pel que diu Polibi resulta bastant dubts sin impossible. En tot cas fou un militar i personatge d'alt rang i fil d'un dels sufets de Cartago segons Polibi. 

s esmentat per primer cop al pas del Roine quan Annbal li va encarregar creuar el riu ms amunt d'eon havia de fer el pas el creuament; Hann ho va fer i va baixar pel riu a l'altra riba i va atacar als gals de la zona (que obstaculitzaven a Annbal) per l'esquena, els va derrotar, i aix la resta de l'exrcit va poder creuar sense oposici. 

Torna a aparixer a la batalla de Cannes el 216 aC en qu dirigia l'ala dreta dels cartaginesos; desprs de la victria Annbal el va enviar a Lucnia en ajut dels lucans revoltats; aqu es va enfrontar l'any segent (215 aC) amb les forces romanes sota Tiberi Semproni Llong I que el van derrotat a Grumentum i es va haver de retirar al Bruttium.

Abans de l'estiu se li va unir Bomilcar amb els reforos enviats des de Cartago, que va establir amb seguretat a la rodalia de  Nola. Annbal va intentar conquerir Nola sense xit i finalment es va retirar als seus quarters de hivern a la Pulla i va deixar  a Hann al Bruttium per assolir el govern  amb les forces que tenia ja d'abans. Els brucis es van declarar per Cartago per en canvi les ciutats gregues eren favorables a Roma i noms Locris els va seguir. 

Hann va ocupar Crotona i a la primavera del 214 aC va avanar cap a Campnia en suport d'Annbal amb 18000 homes principalment brucis i lucans i quan era prop de Benevent es va trobar amb el pretor Tiberi Grac i desprs d'un obstinat combat fou derrotat i errniament es va retirar al Bruttium, cosa estrategicament inadequada.

El 213 aC es va enfrontar amb una fora irregular reclutada pel rom Luci Pomponi, a la que va derrotar i dispersar. El 212 aC Annbal li va ordenar avanar amb provisions cap a Cpua que els romans intentaven assetjar; Hann tot i el delicat estat de la situaci, va acomplir la tasca  i va arribar amb el seu exrcit fins a Benevent per la negligncia dels capuans, que no van facilitar el transport, va retardar l'arribada del subministraments i els romans van aprofitar la situaci per aprofitar-se de part dels materials i fins i tot van atacar el campament d'Hann que fou saquejat. Hann va poder escapar amb les restes del seu exrcit cap al Bruttium, on poc desprs va compensar la seva derrota amb la conquesta de Thuris.

Durant un temps no torna a aparixer ales crniques. El 207 aC apareix un Hann com a comandant de Metapontum, per potser  s un personatge diferent. El 203 aC un Hann fou nomenat com a successor de Asdrbal Gisc com a comandant d'frica; aquest Hann es anomenat per Appi fill de Bomilcar i cal pensar que es tracta del mateix personatge, per no se sap quan va retornar.

Fou el comandant cartagins en la darrera fase de la guerra; va planejar encendre el campament d'Escipi en combinaci amb Asdrbal, legalment un fora de la llei, per el projecte fou descobert i no es va poder portar a terme; un atac al campament d'Escipi proper a tica fou rebutjat; desprs sembla que va romandre sense activitat esperant el retorn d'Annbal d'Itlia; quan va arribar el gran general fou substitut en el comandament i substitut per Annbal. Ja no torna a ser esmentat






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196004" title="Hann (210 aC)" nonfiltered="1222" processed="1217" dbindex="81225">
Hann fou un general enviat per Cartago a Siclia per fer la guerra el 211 aC. Va establir els seus quarters a Agrigent on va estar associat a Epcides de Siracusa i Mutines; la gelosia pels xits del darrer no va ser favorable i en una absncia de Mutines, Hann va lliurar batalla al cnsol Marcel  per la cavalleria nmida va refusar combatre en absncia del seu cap i conseqentment Hann fou derrotat amb fortes prdues. 

Marcel no va assetjar Agrigent i aix Hann va romandre amo de la ciutat mentre Mutines amb la seva cavalleria s'assegurava el domini del tot el territori ve. Hann per gelosia va destituir a Mutines del comandament i llavors aquest cap es va aliar amb els romans (general Levinus) al que va entregar a traci la ciutat d'Agrigent. Hann i Epcides es van poder escapar per mar cap a Cartago, i aix la guerra a Siclia es va poder donar per acabada el 210 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196005" title="Hann (noble 215 aC)" nonfiltered="1223" processed="1218" dbindex="81226">
Hann fou un noble cartagins que segons Tit Livi fou l'instigador de la revolta del cap sard Hampiscora durant la Segona Guerra Pnica. Fou fet presoner juntament amb el general cartagins Asdrbal en la decisiva batalla que va posar fi a la guerra a la illa de Sardenya el 215 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196006" title="Hann (212 aC)" nonfiltered="1224" processed="1219" dbindex="81227">
Hann fou un oficial cartagins enviat per Annbal el 212 aC amb una fora de mil cavallers i mil infants a la defensa de Cpua quan era atacada pels romans. Segons Tit Livi el general Bostar estava associat amb ell en el comandament. Va fer diverses sortides victorioses per no va poder impedir que el setge rom queds complert i aviat la gana va aparixer i la gent de la ciutat va manifestar el seu descontentament. Els cartaginesos van demanar ajut a Annbal i aquest que era a Lucnia va avanar en aquesta direcci ajudat pels cartaginesos de Cpua que van fer alguna sortida, per en conjunt no es va poder fer res; com que l'atac d'Annbal a Roma tampoc va reeixir, la caiguda de la ciutat va esdevenir inevitable; els campanis de la ciutat van planejar rendir-se als roman entregant la guarnici cartaginesa (211 aC) i aix ho van fer. Hann i Bostar foren entregats als romans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196007" title="Hann (208 aC)" nonfiltered="1225" processed="1220" dbindex="81228">
Hann fou un general cartagins que el 208 aC fou enviat en substituci d'Asdrbal, el fill d'Amlcar Barca, a Hispnia, quan aquest va marxar a Itlia creuant els Pirineus. Hann va unir les seves forces a les de Mag contra els celtibers; els dos exercits cartaginesos estaven acampats prop un de l'altre quan foren atacats per Sil, lloctinent d'Escipi, i foren derrotats. Hann fou fet presoner i enviat a Roma on probablement fou executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196009" title="Hann (206 aC)" nonfiltered="1226" processed="1221" dbindex="81229">
Hann fou un oficial cartagins al servei de Mag a Hispnia. Derrotat Asdrbal Gisco el 206 aC, el general Mag es va refugiar a Gades i va enviar a Hann per reclutar mercenaris entre les tribus d'Hispnia; Hann va poder reclutar un fora important per abans d'organitzar-se fou atacat i derrotat per Luci Marci. Hann va poder fugir del camp de batalla amb un petit cos de tropes per els mateixos mercenaris el van entregar al general rom una mica desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196011" title="Hann (204 aC)" nonfiltered="1227" processed="1222" dbindex="81230">
Hann fou un jove noble cartagins que fou enviat el 204 aC amb 500 cavallers per vigilar a Escipi que acabava de desembarcar a frica. Es va apropar al campament rom i fou descobert i atacat per la cavalleria romana, i el seu destacament fou derrotat i aniquilat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196012" title="Hann (203 aC)" nonfiltered="1228" processed="1223" dbindex="81231">
Hann fou un oficial cartagins que fou suposadament derrotat i mort pels romans amb el seu miler d'homes, vers el 203 aC quan fou conduit per consell de Masinissa I prop de les tropes romanes. Tit Livi diu que els autors no estan d'acord sobre aquests fets i que no hi van haver dos generals Hann derrotats en pocs mesos de diferencia (vegeu Hann (204 aC))  sin noms un, que a ms hauria estat fet presoner i no mort. Appi i Zonares segueixen aquesta versi i afegeixen que fou alliberat poc desprs a canvi de la llibertat de la mare de Masinissa. Zonares afegeix que fou fill d'Asdrbal Gisc, per Tit Livi diu que fou fill d'un tal Amlcar no identificat (en tot cas no Amlcar Barca).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196013" title="Jordi Cervs i Navarro" nonfiltered="1229" processed="1224" dbindex="81232">
Jordi Cervs i Navarro (Barcelona 1930) s un metge catal. Es llicenci en medicina a les Universitats de Barcelona i Saragossa, i el 1952 marx a Berln, on ocup el crrec de director de l'institut de neuropatologia clnica de la universitat de Steglitz i ha estat catedrtic d'anatomia patolgica de la Universitat Lliure de Berln, desprs d'haver-ne estat deg durant sis anys. Autor de valuosos treballs sobre la patologia del sistema nervis central i, especialment, sobre aspectes de la microcirculaci cerebral i la involuci senil, destaca tamb la seva etapa com a primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya. Tamb ha estat doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid, Saragossa, Barcelona, Tokushima (Jap), Saransk (Rssia) i Hannover (Alemanya). El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Neuropathology and Neuropharmacology;
 Pathology of Cerebrospinal Microcirculation ;
 Cerebral Microcirculation and Metabolism;
 Estudio al microscopio electrnico del ganglio raqudeo normal y despus de la ciaticotoma ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196014" title="Hann (119 aC)" nonfiltered="1230" processed="1225" dbindex="81233">
Hann, de renom Gillas o Tigillas  (      , o         ), fou un ambaixador de Cartago envia al cnsol Censor poc abans dels comenament de la tercera guerra pnica el 119 aC. Appi diu que era el membre ms destacat de l'ambaixada. El seu nom ha estat corromput a       ,         i       .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196015" title="Hann el Blanc" nonfiltered="1231" processed="1226" dbindex="81234">
Hann el Blanc fou un oficial cartagins que va estar sota comandament de Himilc Famacas durant la tercera guerra pnica; quan el general es va passar als romans va impedir que part de l'exrcit segus el seu exemple.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196016" title="Hann (oficial)" nonfiltered="1232" processed="1227" dbindex="81235">
Hann fou un cartagins d'poca incerta que s fams per l'ancdota que explica Eli que diu que va ensenyar a uns quans ocells a dir "Hann es un deu", i desprs els va deixar anar, per els ocells van oblidar la lli tant bon punt van estar en llibertat. Podria correspondre a un Hann esmentat per Plini i per Plutarc com un oficial enviat a l'exili en represlia pel seu xit en domesticar un lle.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196018" title="University College de Londres" nonfiltered="1233" processed="1228" dbindex="81236">
 
L'Escola Universitria de Londres (en angls University College of London), tamb coneguda com UCL s una de les escoles (colleges) que conformen la Universitat de Londres. s membre del Grup Russell i la tercera instituci d'educaci superior ms antiga d'Anglaterra. La major part de l'escola es troba a Bloomsbury, al centre de Londres, a Gower Street. Les estacions ms properes de Metro sn: Euston, Euston Square i Warren Street.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196022" title="Hann el Navegant" nonfiltered="1234" processed="1229" dbindex="81237">

Hann el Navegant (     ) fou un navegant cartagins sota el nom del qual queda constncia d'un Periplus (         ) conegut per Periple d'Hann, un breu relat d'un viatge a una part d'frica.

L'obra fou originalment escrita en llengua pnica per fou traduda al grec. L'original pnic s'ha perdut. L'autor de l'obra es desconegut. Hann i altres navegants no poden ser fixats en cap poca especial.

Plini diu que Hann va iniciar el viatge quan Cartago era "en la condici ms florida (Punicis rebus florentissimis, Carthaginis potentia florente)" i com que es anomenat dux o imperator per Solinus, cal considerar que fou sufet. 

A l'obra Hann diu que fou enviat al viatge pes seus conciutadans per arribar fins als pilars d'Hrcules i trobar les ciutat libiofencies, i que el va iniciar amb 50 petits vaixells i un cos d'homes i dones fins a 30000 amb les provisions necessries; al seu retorn va dedicar la narraci inscrita en tauletes al temple de Cronos (Plini diu al temple de Juno). 

El Periplos grec se suposament una versi de les tauletes pniques. Aquesta vaguetat fa que l'expedici es puguii situar entre el segle VI aC i el segle II aC. Molts autors consideren a Hann del segle VI aC (vers 570 aC) i altres el consideren el pare d'Amlcar poca en qu els cartaginesos van fer viatges semblants; el nombre de trenta mil colons no s possible; tamb molts dels llocs esmentat al relat sn impossibles de localitzar i en part sn fabulosos; tot i aix sembla probable que un viatge a la costa africana fos iniciat pels fenicis en alguna poca sense poder determinar on van arribar, tot i que s'especula que fins a l'illa de Bioko (l'antiga Fernando Poo) i Camerun.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196023" title="Norma editorial" nonfiltered="1235" processed="1230" dbindex="81238">
Norma editorial s una empresa catalana del sector de la publicaci fundada a Barcelona el 1977.

Est sobretot dedicada al cmic del que n'arriba a publicar uns 300 ttols a l'any amb unes tirades totals de 2 milions d'exemplars. Fan tan cmic europeu, com americ i manga.

Disposen d'una cadena de botigues de distribuci directa al pblic on evenen les seves prpies obres i d'altres editorials, anomenada Norma cmics. disposen aix mateix, de la botiga Norma Games dedicada als videojocs. Tamb han fet una incursi en l'animaci en collaboraci amb Cromosoma S.A. en la srie de Tom.

Enllaos externs.
Norma editorial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196025" title="Universitat de Lund" nonfiltered="1236" processed="1231" dbindex="81239">
Universitat de Lund, o Lunds universitet en suec, s una universitat fundada el 1666 a Lund, Sucia. La universitat t ms de 45.700 persones estudiant en 50 diferents programes i en ms de 80 cursos. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196027" title="Marta Corachan i Cuys" nonfiltered="1237" processed="1232" dbindex="81240">
Marta Corachan i Cuys  (Barcelona, 1936) s una diplomada en infermeria, diettica i gesti comercial hospitalria catalana. Es va titular en infermeria a la Universitat de Barcelona el 1978. Va ser consellera delegada de la Clnica Corachan de Barcelona. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva trajectria en el mn sanitari i assistencial i, singularment, com a presidenta de la Creu Roja a Catalunya del 1995 al 2003, organitzaci que, des d un comproms solidari, aporta a la societat una positiva confiana i un suport constant en situacions de risc.

 Enllaos externs .
  Entrevista a Marta Corachan;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196028" title="Camp d'extermini de Gusen" nonfiltered="1238" processed="1233" dbindex="81241">
El Camp d'extermini de Gusen formava part del complex nazi de Mauthausen, a Austria. En aquests s'hi trobaven la majoria dels republicans valencians aix com d'altres republicans dels Pasos Catalans.

El camp va ser construt pels mateixos presoners entre el 1939 i el 1940, any en qu entr en funcionament. Els primers deportats foren opositors alemanys i austracs, als quals seguiren intellectuals polonesos i deportats sovitics (tots dos tipus considerats eslaus i per tant candidats a l'extermini). Tamb a partir de 1941 comenaren a arribar al camp grans quantitats de valencians i altres catalans junt amb republicans d'altres punts de l'Estat Espanyol i membres de la resistncia francesa. 

En total, 37.000 persones va ser deportades a Gusen que tenia els seus propis forns crematoris, independents dels de Mauthausen. El 1944, a ms,  Gusen fou reforat per dos camps ms, Gusen II (St Georgen) i  Gusen III (Lungitz). Els tres camps van ser lliberats el 5 maig 1945.


Enllaos externs.
  Llistat de Valencians assassinats a Mauthausen, Gusen i altres del Frum per la Memria del Pas Valenci.
 http://www.gusen.org ;
 Situation de'l systme concentrationaire Mauthausen-Gusen (Google Maps);

Vegeu tamb.

 Tres de Pego;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196030" title="Dacs" nonfiltered="1239" processed="1234" dbindex="81242">

Dacs (nom gasc) (en francs Dax) s un municipi francs, situat al departament de Landes i a la regi d'Aquitnia . Capital del Districte de Dax el 1999 tenia 19.515 habitants.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196033" title="Constant Harmenpulos" nonfiltered="1240" processed="1235" dbindex="81243">
Constant Harmenpulos (Constantinus Harmenopulus) fou un funcionari i jurista bizant, que fou nomofilax i jutge de Tessalnica.

Va escriure sobre el Prochiron suposadament escrit vers 1143 o pocs anys desprs, en temps de Manel I Comn (1143-1180) i va escriure un tractat sobre heretgies entre elles la dels bogomilites als que descriu com una secta iniciada abans del seu temps () i realment aquesta heretgia es va originar en temps d'Aleix I Comn (1081-1118), per sens dubte Constant fou molt posterior. Filotei que fou patriarca de Constantinoble el 1362 es dirigeix a Harmenpulos com un contemporani. Diverses opinions el situen en realitat a la meitat del segle XIV i pel que es coneix de la seva biografia correspon al segle XIV.

Va nixer a Constantinoble el 1320 i el seu pare era curopalat i la seva mare (Muzalona) era cosina de l'emperador  Joan VI Cantacuz (1347-1354). Va estudiar amb el monjo Filastri (Philatrius) i als 16 anys es va iniciar en literatura llatina amb Aspasi, un monjo de Calbria amb el que va conixer les lectures de Lle desprs arquebisbe de Mitilene (potser Lle Magent, comentador d'Aristtil).

Als 20 anys es va iniciar en la jurisprudncia sota el mestre Sim Attaliata, suposat besnt de Miquel Attaliata autor del compendi de legislaci. Va dominar aquesta camp i als 28 anys va obtenir suposadament el ttol d' antecessor, donat pels emperadors als que havien estudiat i practicat lleis.

Als 30 anys fou nomenat jutge de la cort superior (judex dromi) i aviat cridat per ser membre del consell de l'emperador Joan VI Cantacuz, consell en que va ocupar la plaa d'honor tot i la seva joventut. El 1354 destronat l'emperador va romandre en el crrec sota Joan V Paleleg (1341-1391). Al morir el seu pare el va succeir com a curopalat i va rebre tamb el ttol de sebastos i aviat fou nomenat prefecte de Tessalnica i monofilax. Carregat d'honors i riqueses (la seva dona Brinnia fou una dama de gran fortuna) es va dedicar a l'estudi de la interpretaci de la llei.

Cap als 40 anys va dirigir la seva atenci sobre les complexitats de la llei cannica i en aquest apartat va adquirir una gran reputaci i va esdevenir el ms fams canonista fins llavors. 

Va morir a Constantinoble vers el 1380 i segons alguns relats la data exacta fou el 1 de mar de 1383.

Les seves obres principals sn:
1.	, seu Promptuarium Juris Civilis, seu Manuale Legum, dictum Hexabitblbes, basat en el vell Prochiron de Basileu Constant i Lle;
2. Epitome Divinorum et Sacrorum Canonum, compilaci basada en la segona part del Nomocanon de Foci;
3. , seu De Opinionibus Haereticorum qui singulis Temporibus exertiterunt. ;
4.  Tomus contra Gregorium Palamam;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196034" title="Duod" nonfiltered="1241" processed="1236" dbindex="81244">
En anatomia del sistema digestiu, el duod s un tub articulat buit que connecta l'estmac amb el jej. s la primera part, i ms curta, de l'intest prim i s on t lloc la majoria del procs de digesti qumica. Comena al bulb duodenal i acaba al lligament de Treitz. El nom duod prov del llat duodenum digitorum, que vol dir dotze polzades.

Funci.
El duod s en gran part responsable de la interrupci de l'aliment a l'intest prim. Les glndules de Brunner, que secreten mucus, es troben al duod. La paret del duod es composa d'una capa molt prima de cllules que formen la muscularis mucosae. l duod s un rgan quasi enterament retroperitoneal i el seu pH s d'aproximadament sis.

Seccions.
El duod es divideix en quatre seccions per a tal de facilitar la seva descripci. Les primeres tres en conjunt tenen forma de C.

Primera part.
La primera secci (superior) del duod comena a continuaci del plor. D'aqu passa lateralment, superior i posteriorment, durant 5 cm, antes de corbar-se inferiorment en la flexura duodenal inferior. Aquesta primera part s retroperitoneal.

Segona part.
La segona part (descendent) del duod comena en la flexura duodenal superior. Passa inferiorment a la vrtebra lumbar tercera (L3), abans de fer un gir medial en la flexura duodenal inferior (final de la part descendent).

El conducte pancretic i el conducte biliar com entren en el duod descendent, coneguts conjuntament com el conducte hepatopancretic (o conducte pancretic), a travs de la papilla duodenal principal. Aquesta part del duod tamb conte la papilla duodenal menor, l'entrada del conducte pancretic accessori. 

Tercera part.
La tercera part (inferior o horitzontal) del duod comena en la flexura duodenal inferior i passa transversalment cap a l'esquerra, creuant la vena cava inferior, l'aorta i la columna vertebral.

Quarta part.
La quarta part (ascendent) passa superiorment i anteriorment o per la dreta de l'aorta fins que arriba al cos del pncrees. Llavors, es corba anteriorment i acaba en la flexura duodenojejunal on connecta amb el jej. La flexura duodenojejunal es troba rodejada per peritoneu que cont fibres musculars: el lligament de Treitz. 

Imatges addicionals.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196035" title="Antoni Deig i Clotet" nonfiltered="1242" processed="1237" dbindex="81245">
Antoni Deig i Clotet (Navs, Bages, 11 de mar de  1926 - Manresa, Bages, 12 d'agost de 2003) fou un eclesistic, bisbe i poeta catal. Estudi a Solsona i es llicenci en dret cannic a la Universitat de Salamanca. 

Fou ordenat sacerdot el 16 d'abril de 1949. Fou nomenat secretari particular de Josep Pont i Gol quan aquest fou preconitzat bisbe de Sogorb-Castell el 1951, i ho continu sent quan acced a l'Arquebisbat de Tarragona el 1970. 

Antoni Deig fou ordenat bisbe de Menorca el 5 de novembre de 1977. A l'illa dugu a terme una tasca pastoral caracteritzada per la importncia que atorgava al mestratge catequtic. 

El 7 de mar de 1990 fou traslladat al bisbat de Solsona, on fou un dels principals impulsors de la campanya iniciada el 1991 per a la creaci d'una Conferncia Episcopal Catalana, proposta que fou debatuda en el Concili Provincial Tarraconense del 1995. Va dimitir per raons d'edat el 28 de juliol de 2001. 

Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2002.

 Obres .
 D'unes i altres (1976);
 La paraula i el ritme (1980) ;
 O Menorca! (1982). ;
 Glosses quaresmals (1994) ;
 El nacionalisme, s pecat? (1996) ;
 Qu pensa Antoni Deig? (1996);
 Creients i no creients. Francesc Romeu conversa amb Antoni Deig i Jordi Coca (2002), ;
 Regla Pastoral de Gregori el Gran (traducci, 1991);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196036" title="Salcedillo" nonfiltered="1243" processed="1238" dbindex="81246">


Salcedillo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196037" title="Harmodi" nonfiltered="1244" processed="1239" dbindex="81247">
Harmodi (Harmodius,         ) fou un atenenc de la famlia de Gephyraei, que fou un dels assassins d'Hiparc, germ el tir Hpies el 514 aC

Harmodi i Aristogit estaven enamorats. Hiparc estava enamorat d'Harmodi i els va voler separar i com que no ha va aconseguir va decidir fer una ofensa publica; la germana d'Harmodi havia de participar en una cerimnia sagrada i Hiparc li va impedir la participaci per manca d'honor; mentre Aristogit estava desesperat per les insinuacions d'Hiparc a Harmodi i ho va parlar amb el seu nuvi i ambds van decidir de matar a Hiparc i al seu germ Hpies.

Els relats de la conspiraci sn diferents segons els autors. Segons Plat un ex nuvi d' Harmodi es va enamorar d'Hiparc amb el que va acabar aparellat i aix va despertar la gelosia d'Harmodi. Aquest i Aristogit van comunicar el seu pla a molt poca gent per evitar ser descoberts; es va triar com a dia per actuar el de la process de la Panatenea en qu els ciutadans armats anaven del Cerameic al temple d'Atena Plies, que era l'nic dia en qu es podia anar armat sense despertar sospites. 

El moment de l'acci alguns dels conspiradors foren vistos parlar amb Hpies, i Harmodi i Aristogit van pensar que havien estat trats i van fugir i van anar a trobar a Hiparc a la ciutat prop del Leocorium i el van matar. Harmodi va ser mort pels gurdies per Aristogit va poder escapar encara que aviat fou agafat.

Hpies fou enderrocat noms quatre anys desprs. Els descendents dels dos assassins i mrtirs van gaudir de privilegis excepcionals incloent la immunitat (que ni tan sols els hi fou privada per la llei de Leptines d'Atenes el 355 aC), i la seva gesta objecte de cants populars. Pausnies esmenta la seva tomba. Antenor va fer les seves esttues en bronze (509 aC) noms un any desprs de l'expulsi del tir que foren renovades el 477 aC per l'escultor Crties.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196039" title="Segura de los Baos" nonfiltered="1245" processed="1240" dbindex="81248">


Segura de los Baos s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196040" title="Diotima" nonfiltered="1246" processed="1241" dbindex="81249">
Diotima de Mantinea s un carcter que apareix en l'obra de Plat. Ats que l'nica font que en consta s l'escrit de Plat, no podem estar segurs de si fou un personatge real o b una creaci literria. No obstant aix, s'ha d'observar que gaireb tots els personatges que apareixen en els dilegs de Plat eren persones reals que vivien a l'antiga Atenes.

En el Simposi de Plat, Scrates diu que Diotima era una sacerdotessa que li havia ensenyat "la filosofia de l'amor". Scrates tamb afirma que ella va convncer els dus perqu posposaren la pestilncia que va assolar Atenes durant deu anys.

La major part dels estudiosos del segle XX pensaven que Plat havia basat Diotima en Aspasia, la donzella de Pricles, de tant impressionat que estava per la seua intelligncia. Encara que no n'hi han indicis clars, altres estudiosos afirmen que era una figura histrica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196041" title="Torre de las Arcas" nonfiltered="1247" processed="1242" dbindex="81250">


Torre de las Arcas s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres.

Enllaos externs.
 Pgina web amb informaci del municipi;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196043" title="Aristogit" nonfiltered="1248" processed="1243" dbindex="81251">
Aristogit (Aristogeiton,             ), fou un atenenc de la famlia de Gephyraei, que fou un dels assassins d'Hiparc, germ el tir Hpies el 514 aC.

Aristogit i Harmodi estaven enamorats. Hiparc estava enamorat d'Harmodi i els va voler separar i com que no ha va aconseguir va decidir fer una ofensa publica; la germana d'Harmodi havia de participar en una cerimnia sagrada i Hiparc li va impedir la participaci per manca d'honor; mentre Aristogit estava desesperat per les insinuacions d'Hiparc a Harmodi i ho va parlar amb el seu nuvi i ambds van decidir de matar a Hiparc i al seu germ Hpies.

Els relats de la conspiraci sn diferents segons els autors. Segons Plat un ex nuvi d' Harmodi es va enamorar d'Hiparc amb el que va acabar aparellat i aix va despertar la gelosia d'Harmodi. 

Aquest i Aristogit que van comunicar el seu pla a molt poca gent per evitar ser descoberts; es va triar com a dia per actuar el de la process de la Panatenea en qu els ciutadans armats anaven del Cerameic al temple d'Atena Plies, que era l'nic dia en qu es podia anar armat sense despertar sospites. 

El moment de l'acci alguns dels conspiradors foren vistos parlar amb Hpies, i Harmodi i Aristogit van pensar que havien estat trats i van fugir i van anar a trobar a Hiparc  a la ciutat prop del Leocorium i el van matar. 

Harmodi va ser mort pels gurdies per Aristogit va poder escapar encara que aviat fou agafat i torturat i sota tortura va revelar el nom dels seus cmplices per en lloc de donar els noms verdaders va donar els dels amics del tir que foren tots injustament executats; quan se li va preguntar si quedava alg ms va dir que ja havia aconseguit matar a tots els que odiava menys al mateix tir. Segons un relat que fa Herdot va dir que volia revelar una cosa concreta al mateix Hpies i quan el va tenir prop li va mossegar l'orella i li va arrencar, per aquest relat sembla exagerat. 

Hpies fou enderrocat noms quatre anys desprs. Els descendents dels dos assassins i mrtirs van gaudir de privilegis excepcionals incloent la immunitat (que ni tan sols els hi fou privada per la llei de Leptines d'Atenes el 355 aC), i la seva gesta objecte de cants populars. Pausnies esmenta la seva tomba. Antenor va fer les seves esttues en bronze (509 aC) noms un any desprs de l'expulsi del tir que foren renovades el 477 aC per l'escultor Crties.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196047" title="Blesa" nonfiltered="1249" processed="1244" dbindex="81252">


Blesa s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. El poble fou conquerit el 1137 als musulmans i el 1430 el rei Alfons el Magnnim obligava ocupar el castell de Blesa i que retorns a la corona. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196048" title="Ricciotto Canudo" nonfiltered="1250" processed="1245" dbindex="81253">
Ricciotto Canudo (1879-1923), crtic de cinema pertanyent al futurisme itali. El 1911 va publicar el seu manifest "El Naixement del Set Art". s considerat el primer teric del cinema, al que considerava com "arts plstiques en moviment". El terme "set art" va ser usat per ell per vegada primera. Va viure la major part de la seva vida a Frana. Una collecci dels seus assajos, amb el ttol L'usine aux images, va aparixer a Pars el 1927.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196051" title="Proveta" nonfiltered="1251" processed="1246" dbindex="81254">




La proveta s un instrument volumtric, que permet mesurar volums superiors i ms rpidament que les pipetes, encara que amb menor precisi.

Est format per un tub generalment transparent d'uns centmetres de dimetre, i t una graduaci (una srie de marques gravades) des de 0 millilitres (fins al mxim de la proveta) indicant diferents volums. En la part inferior est tancat i t una base que serveix de suport, mentre que la superior est oberta (permet introduir el lquid a mesurar) i sol tenir un bec|pic (permet abocar|vessar el lquid mesurat). Generalment mesuren volums de 25 o 50 millilitres, per existeixen provetes de diferents mides; fins i tot algunes que poden mesurar un volum fins i tot de 250 millilitres

Pot estar constitut de vidre (el ms com) o de plstic. En aquest ltim cas pot ser menys precs; per t certs avantatges, per exemple, s ms difcil trencar-la, i no s atacada per l'cid fluorhdric.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196052" title="Harmonia (filla de Gel II)" nonfiltered="1252" processed="1247" dbindex="81255">
Harmonia (       ) fou filla de Gel II i neta de Hier II de Siracusa. Es va casar amb un siracus de nom Temist (Themistos) que desprs de la mort de Jernim de Siracusa (215 aC) fou escollit com un dels capitans generals de l'estat per fou rpidament enderrocat per la revoluci i va morir en les lluites. Un decret va condemnar a mort a tots els membres de la famlia de Hier, i Harmonia fou immediatament executada junt amb Demarata i Heraclea, filles de Hier.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196053" title="Villar del Cobo" nonfiltered="1253" processed="1248" dbindex="81256">


Villar del Cobo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196056" title="Harmonia (filla d'Ares)" nonfiltered="1254" processed="1249" dbindex="81257">
Harmonia        ) s un personatge mitolgic, filla d'Ares i Afrodita segons uns i de Zeus i Electra (la filla d'Atles) segons altres. Quan Atenea va assignar a Cadme el govern de Tebes, Zeus li va donar a Harmonia com a dona i tots els deus de l'Olimp estigueren presents al matrimoni.

Illiri fou fill seu i de Cadme.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196057" title="Walery Jaworski" nonfiltered="1255" processed="1250" dbindex="81258">
Walery Jaworski (20 de mar, 1849   17 de juliol, 1924), fou uns dels pioners de la gastroenterologia a Polnia.

En 1899 descrigu un bacteri que vivia en l'estmac hum que anomen "Vibrio rugula". Va especular que era responsable de les lceres estomacals, cncer d'estmac i aqulia. Fou un dels primers observador de l'Helicobacter pylori. Va publicar totes aquestes troballes en 1899 en un llibre titulat "Podr cznik chorb  o  dka" ("Manual de les malalties gstriques") per noms estava disponible en polons i pass desapercebut.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196062" title="Aspasia" nonfiltered="1256" processed="1251" dbindex="81259">
Aspasia (ca. 470 aC - ca. 400 aC, Grec:        ) fou una dona milesiana qu fou famosa per la seua relaci amb el cap d'estat ateniense Pricles. Es sap molt poc sobre els detalls de la seua vida. Pass la major part de la seua vida adulta en Atenes, i pot haver influenciat Pricles i altres poltics de la ciutat. Apareix en els escrits de Plat, Aristfanes, Xenofont i altres autors de l'poca.

Els escritors antics tamb documentaren que Aspasia tenia un burdel i ella mateixa era prostituta, encara que quasi tots els estudiosos moderns descarten esta afirmaci basant-se en qu els acusadors eren poetes cmics qu volien difamar Pricles. Alguns investigadors questionen la tradici histrica que ella foun una hetaera, o cortesana, i sugerixen que pot haver estat casada amb Pricles. Aspasia tenia un fill de Pricles, Pricles el Jove, qui desprs esdevindria general en l'exrcit ateniense i que fou executat desprs de la Batalla d'Arginuses. Es creu que quan Pricles va morir, ella pass a ser la cortesana de Lisicles un altre dirigent ateni.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196063" title="Joan de Peralta" nonfiltered="1257" processed="1252" dbindex="81260">

Joan de Peralta, President de la Generalitat de Catalunya en el perode 1491-1494, fou directament nomenat per Ferran II, representat en en aquest acte pel lloctinent de Catalunya, l'infant Enric II d'Empries. Els diputats de l'anterior trienni ja haven estat assignats directament, desprs que el rei Ferran suspengus el procediment electiu de diputats, el 22 de juliol de 1488).

Fill d'una famlia de la noblesa catalana, va ocupar diversos crrecs religiosos, fins que va ser nomenat abat del monestir de Montserrat en 1483, crrec que exerc fins el 1493, en qu fou nomenat bisbe de Vic.

Pertanyia a una famlia noble, senyors de Castellet del Peneds.

Durant el seu mandat al front de la Generalitat, es va produir la conquesta de Granada i l'ordre reial de l'expulsi dels jueus. Aquest fet va implicar a la Diputaci del General que va dispossar vaixells a la platja de Barcelona per deportar a uns 10.000 jueus provinents d'Arag, Valncia i Catalunya. 

El 7 de desembre de 1492, el rei Ferran II va patir un atemptat a Barcelona per part del remena Joan de Canyamars que va ser detingut i escuarterat pblicament.

Pel que fa al sistema d'elecci de diputats, el rei volia recuperar la credibilitat de les institucions i no volia fer assignacions directes com als darrers dos triennis, per la qual cosa, introdueix un nou sistema d'insaculaci que s'aprov a les corts de Barcelona (1493), a les quals assist Joan de Peralta.

Va continuar amb el crrec de bisbe de Vic fins a la seva mort en 1505.

Obra.

Missale secundum morem et consuetudinem Vicensis dioecesis (1496);
Man imprimir el Missal de Vic i volia imprimir tamb el Breviari.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196065" title="Harpalos" nonfiltered="1258" processed="1253" dbindex="81261">


Onomstica:

Harpalos o Harpal, noble macedoni, tresorer d' Alexandre el Gran;
Harpalos o Harpal, cap dels ambaixadors de Perseu de Macednia ;

Harpalos o Harpal, astrnom grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196069" title="Harpalos (tresorer)" nonfiltered="1259" processed="1254" dbindex="81262">
Harpalos o Harpal ( Harpalus,        ) fou un noble macedoni, fill de Macates (Machatas) de la famlia reial de Elimiotis i nebot del rei Filip II de Macednia que estava casat amb Fila, germana de Macates.  Tot i aquest enlla matrimonial la casa reial de Elimiotis era generalment contraria a la casa reial de Macednia i Filip II va annexionar el regne i va abolir la monarquia. 

Harpal apareix residint a la cort del rei de Macednia i li fou confiada alguna missi d'importncia per en general no sembla que fou un dels ms propers del rei, i a aquesta circumstancia s'atribueix la proximitat d'Harpal amb Alexandre i la seva participaci en les intrigues per l'enlla del prncep amb la filla de Pixdar de Cria, cosa que va molestar a Filip, que el va desterrar com a tots els que van participar a l'afer. 

Aquesta aparent desgracia temporal el va afavorir a la mort de Filip. Alexandre el va cridar i el va promoure a importants crrecs. Harpal va ser nomenat aviat superintendent del tresor i va acompanyar al rei a sia. 

Probablement es va apoderar de diners del tresor i per por de ser descobert i castigat, poc desprs de la batalla d'Issos va fugir a Grcia i es va establir a Megara. Alexandre li va escriure i li va demanar de tornar prometent oblidar el pasat. Harpal es va reunir amb el rei a Tir quan Alexandre tornava d'Egipte (331 aC) i va obtenir el perd i fou restablert en la seva antiga posici. 

Quant Alexandre, desprs de conquerir Mdia, va iniciar la seva expedici cap a orient en persecuci de Darios III de Prsia, Harpal es va quedar a Ecbatana amb sis mil soldats macedonis com encarregat del tresor reial. De la ciutat d'Ecbatana es va traslladar a Babilnia, i va governar la satrapia sense perdre l'administraci del tresor.

Durant l'absncia d'Alexandre que era a l'ndia es va comportar amb els ms extravagant luxe i va gastar una part del tresor que li havia estat confiat al mateix temps que perdia el suport del poble pels seus excessos i l'extorsi que practicava. Les dones natives eren obligades a servir als seus plaers i els dels seus amics, per a ms va fer venir d'Atenes a una famosa prostituta de nom Pitionice a la que va rebre amb els ms sorprenents honors, i quan va morir li va erigir dos costosos monuments, un a Babilnia i un a Atenes (aquest darrer s esmentat per Pausnies com un dels ms esplndids de Grcia). A Pitionice la va substituir Glicera, a la que els habitants de la satrapia havien de retre honors del tipus dels reservats generalment a les reines. Tot aix va provocar les queixes dels oficials i funcionaris macedonis i entre ells el historiador Teopomp de Quios que va escriure una carta a Alexandre exposant els seves queixes. 

Harpal esperava que Alexandre no tornaria de la seva expedici per quan es va assabentar que el rei estava tornant cap a Susa i que estava castigant amb inusual rigor a tots els oficials que eren culpables d'excessos, va decidir fugir amb el tresor que estava format per uns 5000 talents. Amb un cos de mercenaris de 6000 homes va seguir per la costa d'sia i va arribar a tica; ja havia enviat a Atenes un gran present de gra a canvi del qual va rebre la ciutadania atenenca i sembla que fou rebut amistosament a la ciutat per no se li van voler donar terres, i llavors va sortir cap a Tenaros on va deixar als mercenaris i va tornar a Atenes on de nou fou adms a la ciutat; va utilitzar el tresor reial a la seva convenincia, subornant als que li podien fer costat i aconseguint el suport del poble contra Alexandre i el seu regent a Macednia, Antpater; entre els que es diu que va subornar estaven Demades, Cricles d'Atenes (gendre de Foci) i fins i tot el mateix Demstenes, si be aix no pot ser comprovat i no passa d'una sospita. 

Antpater va exigir la seva entrega. Els atenencs el van posar sota custodia a l'espera de qu Antpater envis a buscar-lo. Per Harpal es va poder escapar de la pres i es va reunir amb els seus mercenria a Tenaros des de on va transportar als soldats i el que li quedava del tresor cap a Creta.

Noms arribar a l'illa fou assassinat segons uns per Timbr, un dels seus oficials, i segon altres per un macedoni de nom Pausnies. 

Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196071" title="Harpalos (ambaixador)" nonfiltered="1260" processed="1255" dbindex="81263">
Harpalos o Harpal ( Harpalus,        ) fou el cap dels ambaixadors enviats per Perseu de Macednia a Roma el 172 aC per contestar a les queixes del rei umenes II de Prgam. Harpal va ofendre als romans pel to vehement empleat en els seus discursos, el que encara va contribuir a exasperar ms l'hostilitat romana contra Perseu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196073" title="Harpalos (astrnom)" nonfiltered="1261" processed="1256" dbindex="81264">
Harpalos o Harpal ( Harpalus,        ) fou un astrnom grec esmentat per Censor i Fest Avi que diuen que fou l'introductor de l' octateris, o una alteraci de la manera d'intercalaci practicat al calendari de Cleostrat; tamb es considerat l'introductor del heccaedecatesis, o cicle de 16 anys.  No consta que aquestes invencions foren adoptades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196074" title="Harpocres" nonfiltered="1262" processed="1257" dbindex="81265">
Harpocres (Harpocras,         ) fou metge assistent de Plini el jove, que va viure al segle II. Inicialment fou un esclau que desprs va rebre la manumissi i finalment a petici expressa de Plini fou presentat a l'emperador Traj amb la llibertat de les ciutats de Roma i Alexandria. Un metge del mateix nom esmentat per Andromac, va viure uns cents anys desprs tot i que de vegades han estat confosos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196075" title="Harpocrati" nonfiltered="1263" processed="1258" dbindex="81266">


Onomstica:

Harpocrati d'Argos, filsof platnic grec ;

Harpocrati de Mendes, escriptor grec ;

Eli Harpocrati, retric grec ;

Gai Harpocrati, retoric grec;

Gai Eli Harpocrati, retric grec;

Valeri Harpocrati, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196076" title="Harpocrati d'Argos" nonfiltered="1264" processed="1259" dbindex="81267">
Harpocrati d'Argos (Harpocration,            ) fou un filsof platnic grec nascut a Argos que fou amic de Juli Csar; va escriure un comentari sobre Plat en 24 llibres i un lxic sobre el mateix Plat en dos llibres, que s'esmenten a Suides. Tamb s esmentat per Ateneu de Naucratis juntament amb Crisip de Soli i Estobeu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196077" title="Harpocrati de Mendes" nonfiltered="1265" processed="1260" dbindex="81268">
Harpocrati de Mendes (Harpocration,            ) fou un escriptor grec esmentat per Ateneu de Naucratis que va escriure un llibre sobre cuina (sobre coques) anomenat                ). Un escriptor del mateix nom s esmentat com el mestre de Dius, per es desconeix si s la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196079" title="Eli Harpocrati" nonfiltered="1266" processed="1261" dbindex="81269">
Eli Harpocrati (Aelius Harpocration) fou un escriptor i retric grec que segons s'esmenta a Suides va escriure una gran varietat d'obres de retrica i filosofia com  i altres, de les que cap s'ha conservat. Encara que en un altre lloc s'esmenta a Gai Harpocrati (Caius Harpocration) com autor de les mateixes obres sembla que es tractaria d'un error i que Eli i Gai eren la mateixa persona, potser en realitat Gai Eli Harpocrati.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196084" title="Rafael Foguet Ambrs" nonfiltered="1267" processed="1262" dbindex="81270">
Rafael Foguet Ambrs s un qumic catal. Es llicenci en qumica per la Universitat de Barcelona el 1957. Ha estat conseller delegat i vicepresident del Grup Ferrer Internacional, durant 31 anys. Posseeix un important nombre de patents a Espanya i a l'estranger. s president de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona i d'Expoqumia (Sal Internacional de la Qumica, de Fira de Barcelona), i tamb vicepresident de la Sociedad Espa ola de Qumica Industrial y de Ingeniera Qumica. Ha presidit el ConsellAssessor de la Fundaci Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona, l associaci  empresarial Farmaindustria. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196086" title="Valeri Harpocrati" nonfiltered="1268" processed="1263" dbindex="81271">
Valeri Harpocrati (Valerius Harpocration) fou un escriptor grec autor d'un diccionari sobre els treballs de deu oradors tics que es titul , que encara s conserva. Inclou explicacions sobre termes jurdics i poltics i sobre les persones esmentades als discursos dels deu oradors. Al Suides se l'esmenta com un retric d'Alexandria i se li atribueix tamb l'obra , que s'ha perdut. La seva poca s desconeguda i alguns pensen que podria ser lHarpocration que fou mestre de grec de l'emperador Luci Ver i per tant que va viure al segle II, per altres el fan contemporani d'Ateneu de Naucratis; un Harpocration esmentat per Libani com un bon poeta, va viure a la meitat del segle IV, per no es pot dir si es el mateix personatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196089" title="rpies" nonfiltered="1269" processed="1264" dbindex="81272">
rpies (Harpyae,        ), que vol dir "les que roben rpid" sn uns personatges mitolgics que apareixen a l'obra d'Homer l'Odissea com a personificaci de vents de tempesta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196094" title="Senyoria d'Utrecht" nonfiltered="1270" processed="1265" dbindex="81273">

Fins al 1795, la Senyoria d'Utrecht era el nom del territori que el prncep-bisbe d'Utrecht, Enric II de Baviera, don a  Carles V l'any 1528.

Histria.


El territori del principat d'Utrecht era compost de dues parts: l'Sticht, que corresponia mes o menys a l'actual provncia d'Utrecht i l'Oversticht (l'sticht de l'altre costat l'aigua), amb les senyories de Groningen i d'Overijssel. Era una de les Disset Provncies i una de les fondadores de la Repblica de les Set Provncies Unides.

El territori del principat d'Utrecht, un feu del Sacre Imperi Romanogermnic, al qual el prncep-bisbe tenia els poders terrenals del 1024 al 1528, era molt ms petit que l'arquebisbat d'Utrecht que cobria l'Sticht, l'Oversticht, Zelanda, Holanda i Gueldre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196096" title="Panrico" nonfiltered="1271" processed="1266" dbindex="81274">
Panrico s una empresa catalana del sector de l'alimentaci.

Entre els seus productes estrella s'hi troben els Donuts, Donettes i Bollycao. Tamb fan una ampla gamma de pa de motlle.

Enllaos externs.
Web de Panrico;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196097" title="Histria d'sia" nonfiltered="1272" processed="1267" dbindex="81275">
La histria d'sia agrupa les histries de diversos pobles, que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades: el Prxim Orient, sia del sud, sia oriental i les estepes centrals.

El Prxim Orient.
A les terres tocant al Mar Mediterrani es van desenvolupar les primeres civilitzacions de la histria, com la de Mesopotmia. Tamb van ser l'origen de les grans religions monoteistes, centrades a l'rea de Palestina. L'Imperi persa i la civilitzaci hellenstica van ocupar ms endavant la zona, aportant la seva cultura. 

Tots ells van ser absorbits per l'Imperi Rom cap el segle I aC, passant a ser provncies llatinitzades. LImperi es divid en dues meitats i l'oriental va passar a ser coneguda com Imperi Bizant, per l'auge la capital (Bizanci). 

L'arribada de l'Islam a la Pennsula Arbica va canviar per complet el mapa poltic de la regi, que va passar a dependre dels califes.Es pot considerar l'edat d'or de la regi, amb un renaixement cultural i urb. Els turcs, tamb de religi musulmana, van acabar expulsant les dinasties rabs, especialment els turcs otomans. Durant tota l'Edat Mitjana els cristians van lluitar contra aquests (sobretot en les croades) per recuperar el domini sobre el que consideraven Terra Santa. L'Imperi Otom, per, va sobreviure fins al segle XIX, quan va esquarterar-se per la pressi de les potncies europees.

Van sorgir aleshores la majoria dels Estats del segle XX, mantenint l'hegemonia musulmana. Desprs de la Segona Guerra Mundial, amb el naixement de l'Estat d'Israel, la regi va patir un seguit de guerres, recolzades per Occident (que buscava dominar un rea rica en recursos naturals). La inestabilitat ha estat una constant des de meitats del segle XX.

sia del Sud.
El subcontinent indi va ser la seu d'una de les primeres civilitzacions humanes, contempornia a la sumria: la vall de l'Indus. Aquest poble ha dominat sempre la regi en les successives evolucions que ha patit, detallades a l'article Histria de l'ndia.

La resta de pasos han barrejat la influncia ndia amb les cultures de l'sia Oriental, que es reflecteix en la convivncia entre l'hinduisme i el budisme. Amb l'expansi musulmana, alguns pasos es van convertir a l'Islam i van adoptar alguns trets de la cultura rab.

sia Oriental.
La Xina va ser una altra de les civilitzacions primerenques i ha mantingut l'hegemonia a la regi. En la seva expansi, va estendre la seva cultura a les estepes (sobretot a travs de la Ruta de la Seda), als pasos del sud i el Jap. Aquest darrer constitueix un altre dels pols de poder de la zona, sobretot a partir del segle XX per l'auge tecnolgic i econmic que va experimentar.

Les estepes i sia central.
Els pobles indoeuropeus poblaven les estepes des de la prehistria i amb les seves migracions cap al sud i l'oest van configurar la majoria de civilitzacions europees. El clima rid i l'orografia del terreny van marcar els moviments d'aquests pobles, propiciant l'allament de les comunitats, que d'aquesta manera van desenvolupar cultures prpies.

Posteriorment les estepes van ser colonitzades per l'Imperi mongol i per tropes perses i xineses. Les diferents valls serien les precursores dels pasos de l'sia Central. 

A partir del segle XIX entra en joc una nova potncia:l'imperi rus. Aquest va extendre's per gran part del continent. Amb la creaci de la Uni Sovitica, els pasos van passar a ser repbliques depenents de Moscou i amb un rgim comunista (el comunisme va arribar fins i tot a les civilitzacions ms orientals, com la xinesa i la coreana). Amb la caiguda de l'URSS, els antics pobles van esdevenir Estats independents, amb gran barreja tnica i religiosa

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196098" title="Casa de la contrataci" nonfiltered="1273" processed="1268" dbindex="81276">
La Casa de la contrataci de les ndies va ser un organisme creat el 1503 per la corona de Castella per organitzar l'explotaci dels descobriments d'Amrica.

Era l'organisme rector del comer entre la metrpoli i els Regnes d'ndies.

Primer va tenir la seu a Sevilla i posteriorment a Cadis.

Comptava amb atribucions fiscals i judicials, essent tamb un centre impulsor dels estudis cientfics relacionats amb la carrera d'Indies 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196101" title="Miquel Forrellad Sol" nonfiltered="1274" processed="1269" dbindex="81277">
Miquel Forrellad Sol (mort a Barcelona el 2006) fou un advocat i directiu financer catal, germ d'Antoni Forrellad i Sol. Fou bibliotecari del Collegi d'Advocats de Sabadell del 1957 al 1967. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al conjunt de la seva tasca professional i cvica, que ha influt en el progrs de la ciutat de Sabadell i el seu paper destacat a Catalunya. Des del seu crrec com a director general de la Caixa d'Estalvis de Sabadell va impulsar valuoses iniciatives de caire social, econmic i cultural, a ms de contribuir a la normalitzaci del catal durant el franquisme.

 Obres .

 De Sant Sebasti i del camp.Sabadell. 1955. Fundaci Bosch i Cardellach.  ;
 Disputacions sobre matries incertes en el mn de l'estalvi. Sabadell. 1978. Fundaci Bosch i Cardellach.
 El draper Guillem Borriana, clavari de la vila de Sabadell.Sabadell.1983. Fundaci Bosch i Cardellach.
 Cristfol Calvet d'Estrella, encara. Sabadell.1984-1986. Fundaci Bosch i Cardellach.
 La publicaci dels "Anales de la villa de Sabadell" de Bosch i Cardellach. Amb la col.laboraci de Joan Alsina Giralt. Sabadell. 1993. Fundaci Bosch i Cardellach.
 Un agent del Papa Benet XIII: el sabadellenc Margarit Esmenard executat a Aviny l'any 1411 . Sabadell. 1995. Fundaci Bosch i Cardellach.  ;
 Manual de Francesc Ajac, notari de Sabadell, 1400-1402. (1998);

                                                                                                




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196104" title="Cirurgia plstica i reparadora" nonfiltered="1275" processed="1270" dbindex="81278">

La cirurgia plstica i reparadora s l'especialitat de la medicina que mitjanant la cirurgia busca reconstruir les deformitats i corregir les deficincies funcionals mitjanant la transformaci del cos hum. La paraula "plstica" s originria del grec "plastikos" que significa modelar o transformar. 

La finalitat s que el pacient que ha nascut amb un defecte congnit o ha sofert un accident que li ha fet perdre la funci arribi a la normalitat tant en el seu aspecte com en la funci del seu cos. Tamb permet brindar la millorana esttica al remodelar cossos per a fer-los ms bells. 

La cirurgia plstica s'ha dividit des d'un punt de vista prctic en dos camps d'acci: 
Cirurgia reconstructiva o reparadora, que inclou a la microcirurgia, est enfocada a dissimular i reconstruir els efectes destructius d'un accident o trauma. La cirurgia reconstructiva fa s de tcniques d'osteosntesi, trasllat de teixits mitjanant penjalls i trasplantaments autlegs de parts del cos sanes a les afectades. ;
Cirurgia esttica (o cosmtica) s realitzada amb la finalitat de canviar aquelles parts del cos que no sn satisfactries per a la pacient. En molts casos, no obstant aix, hi ha raons mdiques (per exemple, mamoplstia de reducci quan hi ha problemes ortopdics en la columna vertebral, o la blefaroplstia en casos greus de blefarochalasis que fins i tot impedeixen la vista). ;

Aquesta divisi ha estat marcada per la societat, i els serveis de salut pblica i privats (companyies d'assegurances) doncs els serveis de salut solament cobriran les despeses de Cirurgia Plstica que estiguin relacionats a malalties congnites, adquirides i als accidents. Per no cobriran les despeses de cirurgia plstica associats a la millorana esttica de la persona.

Histria. 
La histria documentada de la cirurgia plstica es remunta a la ndia almenys a l'any 500 aC quan Sushruta publica el Sushruta Shamita, fou el precursor del penjall frontal per a reconstruir el nas; que avui coneixem com penjall indi i continua en s. Degut al fet que el nas era considerada com un rgan de reputaci i respecte, per la qual cosa era freqent amputar el nas o les orelles per a castigar als criminals i als habitants de pobles venuts en una guerra, fins i tot es va arribar a pagar recompensa per cada nas o orella portada. Altres metges que es van destacar en procediments de Reconstrucci van ser: 
Gasparo Tagliacozzi (1546 - 7 de novembre, 1599). Gasparo va publicar "De curtorem chirurgia per insitionem", en 1597 on descriu el seu penjall en el qual s'usa pell del bra per a reconstruir el nas, i tamb va escriure Nosaltres restaurem, reparem i tornem a fer aquestes parts del cos que la naturalesa va donar per que l'infortuni ha llevat, no tant com per a delectar la vista. Per, si prou com per a elevar l'esperit i ajudar a la ment de l'afligit. Tot i aix, fou condemnat per interferir amb la creaci de Du i el seu cos va ser exhumat i sepultat en sl no consagrat. ;
Graefe va ser el primer a usar el terme plstica en el seu lliure "Rhinoplastik" publicat a Berln en 1818 ;
Zeis public el llibre "Handbuch der plastischen Chirurgie" en 1838 fet que va popularitzar el terme.

Cirurgia reconstructiva. 
Va ser la Primera Guerra Mundial el moment en el qual s'impulsa la cirurgia plstica tal com la coneixem avui dia, car l'enorme nombre de soldats vctimes de la guerra amb ferides per projectils que van desfigurar els seus rostres i els seus cossos va forar la formaci de centres especialitzats en reconstrucci de ferits tant a Europa com als Estats Units, on aquesta especialitat no estava reconeguda. En aquests centres sorgeixen grans cirurgians plstics com Morestin, Sir H. Gillies, i V.H. Kazanjian creadors de l'instrumental i tcniques de reconstrucci que encara avui dia s'utilizten i porten els seus noms. Posteriorment durant la Segona Guerra Mundial el camp de la cirurgia plstica incrementa i deixa d'estar ms o menys confinada a la reconstrucci maxillofacial. 

El dermtom fou inventat per Padget en 1939 en collaboraci amb Hood un enginyer mecnic, encara que la idea d'aparells que prenguessin empelts de pell d'un espessor constant ja havia estat desenvolupada per Finochieto, un cirurgi argent que invent un ganivet calibrat en 1920.

En els perodes de pau entre aquestes guerres i el posterior a la Segona Guerra Mundial hi hagu un gran desenvolupament de la cirurgia plstica esttica. 

La cirurgia plstica s considerada pel dr. Joseph G. McCarthy (principal autor de Plastic Surgery llibre de text de l'especialitat ) com  Una disciplina quirrgica resoledora de problemes . La cirurgia plstica estn les seves activitats quirrgiques no solament a la pell i els seus annexos, tamb als teixits adjacents en rees del cos com la cara i la m, el coll i la paret abdominal, les extremitats i l'aparell genitourinari, les mames i el cuir cabellut, a ms s'estn en procediments que impliquen la cirurgia vascular i microvascular, cirurgia de nervis perifrics, trasplantament de msculs i tendons i fins i tot artroplsties i osteosntesi solapant-se aix amb la cirurgia ortopdica. 

Camps d'influncia de la cirurgia reconstructiva:
 Fractures complicades de l'esquelet craneofacial. ;
 Malformacions congnites de l'esquelet craneofacial i de la cara (cirurgia de llavi i paladar enfonsat).
 Reconstrucci de la pell i estructures nervioses de la cara. ;
 Cirurgia oncoplstica: reconstrucci desprs de cirurgia de extirpaci tumoral. Especialment en la mama i cap i coll. ;
 lceres per pressi. ;
 lceres varicoses. ;
 Cremades per foc directe, escaldadura, electricitat, qumiques, per congelament. ;
 Reconstrucci de teixits tous associats a fractures prvia o durant la cirurgia ortopdica. ;
 Cirurgia de la m: reconstrucci postraumtica, reimplantaments, correcci de defectes congnits i per malalties degeneratives com l'artritis reumatoide. ;

Cirurgia esttica. 

La diferncia entre la cirurgia esttica i la cirurgia reconstructiva o reparadora s de vegades imperceptible, car com ja s'ha esmentat molts procediments de la cirurgia esttica vnen a resoldre una patologia que afecta la funci. I, a ms, tots els procediments de cirurgia esttica estan fonamentats en uns altres amb fins reconstructius que es van desenvolupar durant les guerres, de fet podrem dir que la cirurgia esttica s un altre cas de tcniques desenvolupades durant les guerres aplicades al mn civil. 

La cirurgia plstica t un gran desenvolupament en pasos llatinoamericans entre els quals es destaquen Colmbia, Mxic, Brasil, Veneuela, Xile i Argentina, que tenen entre les seves files grans cirurgians plstics que han fet importants aports a la cirurgia plstica mundial. 

En els desitjos dels pacients per sotmetre's a un procediment esttic s freqent que s'ensopeguin amb xarlatans o mdics que si b han fet altres especialitats emmalalteixen de l'enfocament indispensable per a practicar la cirurgia plstica pel que provocaran en les pacients ms aviat danys i desillusi cap a la prctica de la cirurgia esttica. De fet els procediments que ells realitzen moltes vegades disten de ser correctes, i si a aix agreguem les ja de per si mateix inherents complicacions possibles en aquestes cirurgies els resultats poden ser realment desastrosos. Per aix s indispensable que els pacients busquin cirurgians plstics adequadament qualificats.

Procediments quirrgics.
Alguns dels procediments propis de la cirurgia esttica sn:
 Abdominoplstia: remodelaci i reafirmaci de l'abdomen. ;
 Dermolipectomia circular o "body lifting": remodelaci del contorn del tronc. ;
 Blefaroplastia: cirurgia de rejoveniment de parpelles, resecci de pell i borses de greix. ;
 Implants de bust o mamoplstia d'augment: cirurgia en la qual mitjanant implants de soluci salina o gel de silicona s'augmenta la grandria del pit. ;
 Mamoplstia reductiva ;
 Peeling: dermoabrasi, laserterpia que busca mitjanant cremades controlades de la pell el seu rejoveniment. ;
 Mastopxia: la seva finalitat s reafirmar el pit. ;
 Rinoplstia: t la finalitat de millorar estticament el nas ;
 Otoplstia: correcci dels defectes de les orelles. ;
 Ritidectoma (Restiramient facial): la seva meta s rejovenir la cara en la seva totalitat. ;
 Lipoescultura o liposucci: la meta s modelar el greix del cos de l'o la pacient. ;
 Mentoplstia: Cirurgia d'augment de ment. ;
 Injecci de materials de farciment.

Enllaos externs.
Societat Catalana de Cirurgia Plstica, Reparadora i Esttica;
Sociedad Espaola de Ciruga Plstica, Reparadora y Esttica ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196107" title="Joan Fosas i Carreras" nonfiltered="1276" processed="1271" dbindex="81279">
Joan Fosas i Carreras s un ballar i coregraf catal, nascut a Rub. Ha estat un referent, durant molts anys, del mn de la dansa tradicional catalana, en el qual ha triomfat a partir de les condicions que el distingiren des de ben jove. La seva fora i la seva expressivitat han captivat pblics de ben diverses generacions, i el seu impuls ha afavorit la conservaci de moltes antigues danses que, d altra manera, s haurien perdut. Per aquest motiu el 2002 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196108" title="Bisbat d'Utrecht" nonfiltered="1277" processed="1272" dbindex="81280">

El Bisbat d'Utrecht s un bisbat catlic que va crear-se el 703 i que depenia de l'arquebisbat de Colnia. El territori comprenia gaireb tot els Pasos Baixos del nord (excepte Zeeland, i parts de Groningen, Frsia i Gueldre oriental).

Del 1024 al 1528, el bisbe d'Utrecht tenia tenia tamb poders terrenals a una part del bisbat (vegeu: senyoria d'Utrecht). Aquest principat bisbal era un feu del Sacre Imperi Romanogermnic.

El 1559, Felip II de Castella va reorganitzar la subdivisi eclesistica del territori i va crear l'arquebisbat d'Utrecht junt amb cinc bisbats nous: Deventer, Haarlem, Leeuwarden, Groningen i Middelburg. 

El 1580, quan els protestants prohibiren el catolicisme, l'arquesbisbat va abolir-se de fet, tot i que Felip II va intentar dues vegades d'anomenar un arquebisbe nou.

La constituci dels Pasos Baixos de 1848 va garantir la llibertat de religi i l'establiment de bisbats catlics. El 1853 un nou arquebisbat catlic es va crear.
Bisbes d'Utrecht.
Joan d'Arkel, 1342-1364. Al 1364 va esdevenir prncep-bisbe de Lieja;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196110" title="Llus Gass i Carbonell" nonfiltered="1278" processed="1273" dbindex="81281">
Llus Gass i Carbonell (Barcelona 1916) s un escriptor catal.  Estudi msica, piano i viol sota la direcci de Francesc Baldell i desprs al Conservatori del Liceu amb els mestres Moner i Gurin. Fou funcionari de la Diputaci de Barcelona i un dels fundadors del grup Estudi el 1939, que editava la revista Estimats Amics (1941-1942). La seva poesia fou influda per Carles Riba i Josep Maria Lpez-Pic. Fou Mestre en Gai Saber el 1977, el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu impuls a la normalitzaci de la llengua i al redreament de la nostra cultura en els anys de la resistncia al franquisme.

 Obres .
 Poesia .
 Artifici (1946);
 Imatges solitries (1947);
 Poema de l'amic (1950);
 Atzurs rebels (1951);
 Arbre (1955);
 Llegenda i veritat (1956);
 Canons en l'aire (1966);
 Ciutat oberta (1978) ;
 Lli de temps (1982, premi Ciutat de Barcelona 1975).
 Teatre . 
 La difcil veritat (1950) ;
 Parntesi primaveral (1951), ;
 Nausica (1951) del llibret de l'pera d'Agust Coh Grau  ;
 Assaig .
 Apunts per a un assaig d'introspectiva potica (1966);

 Enllaos externs .
 Llus Gass rep el Premi Gaud el 2004;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196116" title="Randy Rampage" nonfiltered="1279" processed="1274" dbindex="81282">
Randy Rampage s un baixista i cantant canadenc. Va ser el cofundador i baixista del grup de hardcore D.O.A.. Rampage va deixar el grup a principis de la dcada dels 80. A finals de la mateixa dcada es va convertir en el cantant del grup de thrash metal Annihilator. Amb Annihilator va gravar el primer disc, el conegut Alice in Hell (1989). Durant la posterior gira de presentaci del disc, Rampage va abandonar el grup.

A l'any 1999 va retornar a Annihilator i va ser el cantant en el disc Criteria for a Black Widow. Rampage tamb va ser el cantant d'Annihilator durant les gires que el grup canadenc va realitzar a l'any 2000. Tot i aix, Rampage va ser expulsat pel guitarrista i fundador del grup, Jeff Waters , abans que la gira acabs. Els motius de l'expulsi de Rampage d'Annihilator van ser deguts als problemes que tenia amb l'alcohol i les drogues.

Des de l'any 2005, Rampage s el cantant del grup Stress Factor 9 juntament amb el que tamb havia sigut bateria d'Annihilator, Ray Hartmann.

Enllaos externs.
Pgina web oficial d'Annihilator ;
Pgina web oficial de Stress Factor 9 ;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196117" title="David Raksin" nonfiltered="1280" processed="1275" dbindex="81283">
David Raksin (Philadelphia, 4 d'agost de 1912 - 9 d'agost de 2004) va ser un compositor estatunidenc. Amb ms de 100 composicions per a cinema i ms de 300 per a televisi s conegut com l'avi de les bandes sonores. Una de les seves primeres composicions va ser per Charles Chaplin en la composici de Temps moderns (1936). Tamb ser recordat pel seu tema sobre la pellcula de 1944 Laura. Johnny Mercer va posar la lletra a aquest tema.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196119" title="Anento" nonfiltered="1281" processed="1276" dbindex="81284">


Anento s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Daroca, ciutat de la qual dista 20 km.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196122" title="Josep Maria Lpez-Pic" nonfiltered="1282" processed="1277" dbindex="81285">
Josep Maria Lopez-Pic (Barcelona 1886 - 1959) fou un poeta i editor catal. Es llicenci en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputaci de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econmica d'Amics del Pas. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fund, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i les Publicacions de La Revista. El 1933 ingress a l'Institut d'Estudis Catalans. Un dels seus poemes serv a Jos Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metfora. Reb influncia d'Ausis March i dels simbolistes francesos, i els seus temes preferits eren el Du personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la ptria sense abrandaments i l'tica ideal de l'home. Desprs de la guerra civil espanyola es deix influir per Paul Claudel i la seva poesia fou ms apologtica i teolgica. Quan a la prosa, era molt influda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris
 Obres .
 Poesia .
Intermezzo galant (1910) ;
 Turment-frument (1910) ;
 Poemes del port (1911);
 Amor, senyor (1912) ;
 Epigramata (1915) ;
 L'ofrena (1915);
 Cants i allegories (1917);
 El meu pare i jo (1920);
 Popularitat (1922);
 La nova ofrena (1922);
 Elegia (1925) ;
 Invocaci secular (1926),  ;
 Epitalami (1931)   ;
 Variacions lriques (1935) ;
 Epifania (1936)  ;
 Via Crucis (1947);
 Maria Assumpta (1947);
 Job (1948);
 Oda a Roma (1950);
 El mirall de Du (1951) ;
 Prosa .
 Moralitats i pretextos (1917);
 L'home del qual es parla (1922);
 Lleures del pensament (1935);
 Enllaos externs .
 Biografia de Lpez-Pic;
 Biografia de Lpez-Pic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196124" title="Jon Brion" nonfiltered="1283" processed="1278" dbindex="81286">
 
Jon Brion s un msic nord-americ. Ha treballat com intrpret, compositor, cantautor i productor.

Bandes Sonores rellevants.
 Sidney (1996);
 Magnlia (1999);
 Punch-Drunk Love (2002);
 Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2003);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196126" title="Bernard Herrmann" nonfiltered="1284" processed="1279" dbindex="81287">
Bernard Herrmann (Nova York, 29 de juny de 1911 - Hollywood, 24 de desembre de 1975), va ser un compositor nord-americ de msica de cinema. El seu debut el va fer grcies a Orson Welles amb Ciutad Kane i la seva collaboraci ms coneguda i contnua va ser amb Alfred Hitchcock. Va ser nominat a l'Oscar en 5 ocasions, guanyant-lo nicament per L'home que va vendre la seva nima (1941).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196127" title="Aguarn" nonfiltered="1285" processed="1280" dbindex="81288">


Aguarn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar del Camp de Carinyena. Entre els elements a destacar hi ha l'esglsia parroqual de Sant Miquel Arcngel, obra barroca del segle XVIII que compta amb retaules ms antics i un orgue. Tamb s'ha de destacar l'ajuntament amb un porxo de tres arcs de mig punt i tamb del segle XVIII.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196128" title="Petrus Dorlandus" nonfiltered="1286" processed="1281" dbindex="81289">
Petrus Dorlandus (o tamb Dorlandus van Diest, Petrus Dorlant, Petrus van Doorland) (Waalhoven bij Velp (Guelre (avui Pasos Baixos), 1454   Diest (ducat de Brabant, avui Blgica), 25 d'agost del 1507) fou un cartoix braban.

Biografia.

Va ser vicari de la Cartoixa de Diest. 

Se l'identifica amb l'escriptor Peter van Diest (en forma llatinitzada Petrus Diesthemius), a qui s'atribueix l'obra teatral neerlandesa moralitzant de finals del segle XV titulada Elckerlijc, que assol un gran xit, i en la qual es basa l'obra teatral anglesa Everyman, havent estat traduida i adaptada a altres llenges. No obstant tal identificaci no est exempta de dubtes.

Obra.

Petrus Dorlandus va escriure Corona Cartusiana una histria de l'orde de la Cartoixa fins al 1468 i una Histria de Santa Anna (1501).

Tamb s autor del Viola animae, un compendi del Liber creaturarum del filsof catal Ramon Sibiuda.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196129" title="Nria Gispert i Feliu" nonfiltered="1287" processed="1282" dbindex="81290">

Nria Gispert i Feliu (Barcelona, 1936) s una mestra i dirigent del mn associatiu catalana. Diplomada en magisteri, va participar en la formaci de l'Associaci de Vens del Barri de Sant Andreu de Palomar el 1970, ha estat regidora de l'Ajuntament de Barcelona pel PSC del 1979 al 1995, directora de Critas Diocesana de Barcelona del 1998 al 2004 i presidenta de Critas Espanyola de 2002 al 2004. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi pel conjunt d una trajectria que ha contribut al progrs i al benestar dels ciutadans des d una acreditada sensibilitat social i vocaci de servei als interessos collectius.  

 Enllaos externs .
 Biografia de Nria Gispert;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196131" title="Chris Burden" nonfiltered="1288" processed="1283" dbindex="81291">
Chris Burden (Boston, 1946), s un artista nord-americ conegut per les seves performances. Est casat amb l'artista multimdia Nancy Rubins.

Biografia. 
Va estudiar arts visuals, fsica i arquitectura a la Universitat de Pomona (Universitat de Califrnia), a Irvine, de 1969 a 1971. Per a la seva tsis de 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polmica entre el personal docent. 

El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Califrnia (Los ngeles), una posici de la qual va dimitir el 2005 a causa de una controvrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat  que recreava una de Jeffrey BurdenKastner. La performance utilitzava pretendidament una pistola carregada, per les autoritats no van ser capaces de provar aix. 

Anys 70.
La reputaci de Burden com artista va comenar a crixer a principis dels anys 70 desprs que fes una srie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressi artstica va ser central. La seva obra ms coneguda d'aquesta poca va ser potser Shoot (Tir)  realitzada el 1971 al F Space de Santa Ana (Califrnia)  quuan una ajudant li va disparar en el seu bra esquerre a una distncia d'uns cinc metres. Altres performances dels anys 70 van ser Five Day Locker Piece (1971), Deadman (1972), B.C. Mexico (1973), Fire Roll (1973), TV Hijack (1978) i Honest Labor (1979), obres en les quals Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer.

A partir de 1975 va fer poques performances i va comenar un perode en el qual va crear installacions i objectes que s'oposen a la cincia i la poltica. El 1975 va crear el B-Car, un vehicle lleuger completament operatiu que ell va descriure com capa de  viatjar a 100 milles per hora i recrrer 100 milles per gal . Altres treballs d'aquest perode van ser: DIECIMILA (1977), un facsmil d'un bitllet de 10.000 lires, "The Speed of Light Machine" (1983) (La mquina de la velocitat de la llum), que va reconstruir un experiment cientfic amb que  veure  la velocitat de la llum; i la installaci C.B.T.V. (1977), una reconstrucci de la primera televisi. 


El 2005, va llanar un iot no tripulat, d'auto-navegaci, que va atracar a Newcastle el 28 de juliol desprs de 330 milles desprs d'un viatge de 5 dies des de Shetland. El projecte va costar 150.000 lliures i va ser finanat amb una beca significativa del Consell de les Arts Britnic (Arts Council of Great Britain), sent dissenyat i construt amb l'ajuda del Departament d'Enginyeria Naval de la Universitat de Southampton. La nau s controlada per una computadora de bord i un sistema GPS; no obstant aix, en cas d'urgncia la nau podia ser socorreguda per un vaixell acompanyant d'ajuda. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196132" title="Joan Herrero i Manich" nonfiltered="1289" processed="1284" dbindex="81292">
Joan Herrero i Manich s un sacerdot de l'ordre dels escolapis. Ha estat molts anys director dels Escolapis de Matar. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi pel conjunt d'una tasca pedaggica que, des de la ciutat de Matar, va anar sempre unida al foment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes quan aix era particularment difcil. La seva trajectria ha influt en la represa de la catalanitat a la capital del Maresme i el seu entorn a partir de la transmissi dels valors humans i cristians.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196133" title="Kalba" nonfiltered="1290" processed="1285" dbindex="81293">


Emirat de Kalba, emirat independent del 1903 al 1952, sota protectorat britnic del 1936 al 1952 (protectorat de facto 1903-1936);
Enclavament de Kalba, territori depenent de l'emirat d Sharjah a la vora del golf d'Oman;
Ciutat de Kalba, capital de l'emirat i de l'enclavament de Kalba;
Sur Kalba, zona portuaria de Kalba;
Tarif Kalba, barri occidental de Kalba;
Sabkhat Kalba, antiga llacuna salada al sud de Kalba;
Khor Kalba, ciutat al sud de Kalba i al nord de la zona de manglars del khor de Kalba;
Khor de Kalba, darrera zona de manglars d'Arbia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196134" title="Model de llenguatge" nonfiltered="1291" processed="1286" dbindex="81294">
En processament de llenguatge natural (PLN), anomenem model de llenguatge al model probabilstic P(e) que assigna a cada possible frase "e" la probabilitat de qu pertanya a una determinada llengua. Per exemple, si tenim un model de llenguatge del catal, ens donaria la probabilitat de qu la frase "Sn les dues de la matinada" siga una frase del catal.

Aquestos models poden ser tils en diverses tasques del PLN, com el reconeixement de la parla, la desambiguaci lxica, traducci automtica estadstica, etc.

 Com fer un model de llenguatge .
 Una primera aproximaci .

Una forma senzilla, intutiva, que ens permeta generar un model del llenguatge seria utilitzar un gran corpus de frases de la llengua que volem modelar. En aquest corpus estarien totes les frases que qualsevol persona haja dit mai en eixa llengua.

Suposem que tenim una base de dades de mil milions de frases que s'han dit, i que la frase "Com va?" apareix 76.413 vegades en la base de dades. Llavors podrem dir que P("Com va?") = 76.412 / 1.000.000.000 = 0,000076413. A ens permetria, en un primer moment, distingir si una frase pertany o no a una llengua, o distingir a quina llengua pertany (comparant les probabilitats donades pel model de llenguatge), etc.

Per aquesta aproximaci presenta un problema evident. Moltes frases que serien totalment vlides en una llengua tindrien una probabilitat P(e) de zero, perqu no s'han vist mai. I a no seria correcte.

Agafem com a exemple la frase "M'agrada cuinar com a dinar serps blaves que no siguen verinoses.". s molt probable que mai ning no haja dit aquesta frase. Vol dir aix que no s una frase correcta en catal? Segons el model que hem definit prviament, s exactament aix el que significaria: al obtenir una probabilitat de 0, no la contemplarem com a una frase correcta en catal.

Les persones fem alguna cosa ms que recordar si hem sentit mai o no una determinada frase per determinar si forma part o no d'una llengua. Semble que som capaos de dividir una frase en parts ms menudes i, si els components semblen correctes i a ms s'uneixen d'una manera raonable, llavors diem que la frase s correcta o pertany a eixa llengua.


 Models basats en n-grames .

Article principal: N-grama.

La forma ms fcil de dividir cadenes de paraules s considerar subcadenes. Una subcadena de n paraules s'anomena n-grama. Concretament, utilitzem unigrama per a n=1, bigrama per a n=3, trigrama en el cas de n=3, etc.

Si una cadena t molts n-grames raonables, possiblement siga una cadena vlida. No necessriament, per s possible que siga vlida.

Si definim xy com la cadena formada per x seguida de y, podem dir

,


s a dir, que la probabilitat de qu y vinga darrere de x depn de la quantitat de vegades que hem vist la cadena xy i de la quantitat de vegades que hem vist la subcadena x. Igual que passava amb l'aproximaci intutiva, aquest model tamb pot proporcionar probabilitats zero. Per aquestes es resolen amb tcniques de suavitzat.

Aquest mtode tamb s'anomena Model de Markov (no-ocult).


 Models basats en Models ocults de Markov .

Article principal: Model ocult de Markov.

En aquest cas, el mtode probabilstic que ens proporciona el model de llenguatge s el Model ocult de Markov. En aquest cas, a diferncia del que passava amb els n-grames, no disposem d'informaci de en quin estat ens trobem en cada moment. Abans sabem, donat un estat, quines eren les probabilitats de transici als altres estats. I en tot cas, sabem en quin estat ens trobvem. Ara, per contra, aquestos valors no sn pblics, i noms disposem dels observables que emet el model per saber les probabilitats.

S'utilitza molt en desambiguaci lxica.

 Vegeu tamb .

 Processament del llenguatge natural;
 Model ocult de Markov;
 n-grames;
 Desambiguaci lxica;

 Referncies . 

A Statistical MT Tutorial Workbook, de Kevin Knight






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196136" title="Teresa Losada Campo" nonfiltered="1292" processed="1287" dbindex="81295">
Teresa Losada Campo (Lugo, Galcia, 1943) s una religiosa i filloga gallega. Es doctor en filologia semtica, es va fer religiosa franciscana Missionera de Maria. EL 1974 va fundar Bayt Al-Thaqafa (Casa de la Cultura), una associaci amb seu a Barcelona i a Sant Vicen dels Horts, que t com a objectiu ajudar els immigrants rabs residents a Catalunya a aconseguir la inserci social, sense que perdin les seves arrels, i alhora organitza activitats per a l'alfabetitzaci en catal i en castell, cursos de promoci de la dona i de formaci professional, activitats de suport a la llengua i a la cultura rabs dels infants, etc. El 2000 fou nomenada consultora del Consell Pontifici per al Dileg Interreligis per a les relacions amb els musulmans i el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Islam, inmigracin e insercin en Europa (1990);
 Es fundamentalista el islam en Espaa? (2001);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196137" title="Corts de Barcelona (1493)" nonfiltered="1293" processed="1288" dbindex="81296">
Les Corts de Barcelona de 1493 sn convocades per Ferran II, sent Joan de Peralta el President de la Generalitat de Catalunya. Es celebraren al monestir de Santa Anna de Barcelona.

En aquestes Corts es decideix fer les eleccions a diputats i odors pel sistema d'insaculaci i no per assignaci directa com havia estat els darrers dos triennis.
Cada estament de la instituci constitua una delegaci per a determinar el nom de les persones que proposava per ocupar els crrecs. Aquests noms, s'introduien en unes bosses de les quals s'extreien, a l'atzar, els noms dels nominats. Aquest sistema afavoria la proposici de noms de determinats oficis o famlies, a ms de no garantir que l'elegit fos el ms capacitat per al crrec. Ferran II propos aquesta frmula ja que podia influir a travs de les Corts en els noms a incloure i evitava el dret de vet constitucional que existia en el sistema anterior.

Es redacten unes noves constitucions catalanes que es publiquen el 14 de febrer de 1494.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196138" title="Matthew Barney" nonfiltered="1294" processed="1289" dbindex="81297">

Matthew Barney (25 de mar de 1967 a San Francisco, Califrnia), s un videoartista. 

Biografia.
Si b va nixer a San Francisco, a partir els sis anys va viure a Boise (Idaho) on ms tard els seus pares se separarien. Barney va romandre al costat del seu pare a Idaho on jugava al futbol americ en l'equip de la preparatria i visitava a la seva mare que vivia a Nova York, ciutat en la qual es va interessar per l'art i els museus. Les belles arts i l'esport el van dur a interessar-se en la escultura i la realitzaci de vdeos. 

Va assistir a la Universitat de Yale on primer va estudiar medicina, per ms tard, va obtenir la seva llicenciatura en Belles Arts el 1989 i el 1991 es va graduar de la Universitat; ms tard es va mudar a Nova York on viu actualment. Actualment s parella de la cantant islandesa Bjrk, amb la qual ha collaborat en el seu ltim projecte multimdia. 

Obra.
Des de les primeres etapes del seu treball, Barney ha explorat la transcendncia de les limitacions fsiques en l'art multimedia que comprn pellcules, installacions de vdeos, escultura, fotografia i dibuix. En les seves primeres exhibicions, Barney va presentar installacions esculturals molt elaborades que incloen vdeos d'ell mateix interactuat amb diversos objectes i ocupant proeses fsiques. 

El seu treball est influenciat per l'art barroc i les installacions de vdeos inclouen imatges que es contraposen en significat i que, amb interiors carregats de decorats complexos, motocicletes i actuacions en viu, esglaien a l'espectador. En els seus treballs tamb reflecteix el seu inters per l'anatomia representant ssers inexistents. 

Cremaster.
A partir de 1992, Barney va comenar a introduir criatures fantstiques en el seu treball, el que seria una premonici sobre la temtica de pellcules narratives posteriors. El 1994 Barney va comenar a treballar en el seu cicle pic Cremaster, un projecte flmic dividit en cinc parts sense ordre especificat, el qual s acompanyat d'escultures, fotografies i dibuixos interrelacionats.
Un treball anterior a Cremaster va ser el vdeo Field Dressing el 1989, on ja havia bolcat el que ms tard desenvoluparia en el seu treball actual. 

El ttol del seu treball fa referncia al cremster, s a dir, el mscul que sost als testicles i fa que aquests es moguin a cap amunt i baix d'acord als canvis de temperatura, l'estimulaci externa o la por. Com productor i creador de Cremaster, Barney tamb va participar activament en l'acompliment de personatges tan variats com enigmtics: un mag, Harry Houdini i un reconegut assass: Gary Gilmore, entre d'altres.

En els films que integren a Cremaster, Barney mostra l'enfrontament de l'home amb la seva sexualitat i per a aix fa s de metfores i analogies fantstiques. El conjunt de films estan integrats per una barreja d'autobiografia, histria, mitologia i un univers molt ntim on les imatges i els smbols estan interconnectats entre s. 

L'ambient creat s complex i bell. L'ordre d'exhibici dels films no segueix un ordre, aix doncs, Cremaster 4 exhibit el 1994, Cremaster 1 el 1995-96, Cremaster 5 el 1997, Cremaster 2 el 1999, i Cremaster 3 el 2002. Matthew Barney va guanyar amb Cremaster el prestigis premi Europa 2000 de la 45ena Biennal de Vencia de 1993. 

Crtiques.
El treball de Matthew Barney ha generat fortes controvrsies: d'una banda, qui aclamen el seu treball es basen en la riquesa i crrega de les exposicions com aix tamb en el seu complicat enteniment i significat de les obres. Qui ho critiquen, argumenten que amb les sries Cremaster, el que intenta s impressionar. 

The Cremaster Cycle, va ser una exhibici organitzada pel Guggenheim Museum, va ser premiada al Ludwig Museum, Colnia, Alemanya el juny de 2002. En octubre del mateix any va ser presentada en el Muse d'Art Moderne de la Ville de Paris, i desprs va ser presentada a Nova York.
El 4 d'octubre del mateix any, es va convertir en pare quan la seva parella, la cantant islandesa Bjrk va donar a llum a una nena anomenada sadra.


Treballs artstics.

1988 - Scab Action;
1989 - Field Dressing;
1994 - Cremaster 4;
1995/96 - Cremaster 1;
1997 - Cremaster 5;
1999 - Cremaster 2;
2002 - Cremaster 3;
2005 - Drawing Restraint 9;

Exhibicions (sol).

Scab Action, exhibici de vdeo per la ciutat de Nova York, Rainforest Alliance, Open Center, 1988;
Field Dressing, Payne Whitney Athletic Complex, Yale University, New Haven, Estats Units, 1989;
Matthew Barney: New Work, San Francisco Museum of Modern Art, San Francisco, EE.UU., 1991;
Barbara Gladstone Gallery, Los Angeles, Estats Units, 1991;
Portraits from Cremaster 4, Regan Projects, Los Angeles, Estats Units, 1994;
Pace Car for the Hubris Pill, Kunsthalle Berna, Sussa, 1996;
Pace Car for the Hubris Pill, Muse d'art Contemporain, Bordeus, Frana, 1995;
Pace Car for the Hubris Pill, Museum Boymans-van Beuningen, Rotterdam, Pasos Baixos, 1995;
Fondation Cartier, Pars, 1995;
Tate Gallery, Londres, 1995;
Barbara Gladstone Gallery, Nova York, 1995;
Transexualis and Repressia, Cremaster 1 i Cremaster 4, San Francisco MOMA, San Francisco, Estats Units, 1996;
Cremaster 1, Kunsthalle Wien, Viena, ustria, 1997;
Cremaster 5, Barbara Gladstone Gallery, Nova York, 1997;
Portikus, Cremaster 5, Frankfurt, Alemanya, 1997;
Cremaster 1, ffentliche Kunstsammlung Basel, Kunstmuseum, Basilea, Sussa, 1998;
Cremaster 5, Regen Projects, Los Angeles, Estats Units, 1998;
Cremaster 5, Fundaci La Caixa, Barcelona, Espanya, 1998;
March with the anal sadistic warrior, KunstKanaal, Amsterdam, Pasos Baixos, 1998;
Cremaster 2: The Drones' Exposition, Walker Art Center, Minneapolis, USA, 1999;
Cremaster 2, Artangel/Metro Cinema, Londres, 2000;
Cremaster 2, San Francisco Museum of Art, San Francisco, EE.UU., 2000;
Matthew Barney, Cremaster 2', Centre Georges Pompidou, Pars, 2000;
Cremaster 3, Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, EE.UU., 2002 i 2003.

Exhibicions (grupals). 
Video Library, Andrea Rosen Gallery, Nova York, 1990 ;
Drawings, Althea Viafore Gallery, Nova York, 1990 ;
Althea Viafora Gallery, Nova York, 1990 ;
Viral Infection: The Body and its Discontent, Hallwells Contemporary Arts Center, Buffalo, EUA, 1990 ;
ACT-UP Benefit Art Sali, Paula Cooper Gallery, Nova York, 1991 ;
Regen Projects, Los Angeles, EUA, 1991 ;
Barbara Galdstone Gallery, Nova York, 1991 ;
Spielhlle, O-Bahn Station, Frankfurt am Main, Alemanya, 1992 ;
Matthew Barney, Sam Revelis and Nancy Rubins, SteinGaldstone Gallery, Nova York, 1992 ;
'Post Human, Deichtorhallen, Hamburg, Alemanya, 1992 ;
Post Human, Dete Foundation, Atenes, Grcia, 1992 ;
Post Human, Castello digues Rivoli, Tor, Itlia, 1992 ;
Post Human, FAE Muse d'Art Contemporain, Pully/Lausanne, Sussa, 1992 ;
Prils et Colres, capc Muse Bordeus, Bordeus, Frana, 1992 ;
Documenta 9, Kassel, Alemanya, 1992 ;
Works on Paper, Paula Cooper Gallery, Nova York, 1993 ;
Action/Performance and the Photograph, Turner-Krull Galleries, Los Angeles, EUA, 1993 ;
Don't Ask, Don't Tell, Don't Pursue, Fairfield University, Fairfield, EUA, 1993 ;
Biennial Exhibition, Whitney Museum of American Art, Nova York, 1993 ;
Aperto 93, 45th Venice Biennale, Vencia, Itlia, 1993 ;
Exhibition to Benefit the Mapplethorpe Labatory for AIDS Research, Barbara Gladstone Gallery, Nova York, 1993 ;
Barbara Gladstone Gallery, Nova York, 1993 ;
Drawing on Sculpture, Cohen Gallery, Nova York, 1994 ;
The Ossuary, Luhring Augustine, Nova York, 1994 ;
Sammlung Volkmann, Berln, Alemanya, 1994 ;
Acting Out - The Bodi in Video: Then and Now, Royal College of Art, Londres, 1994 ;
Of the Human Condition: Hope and Despair at the End of the Century, Spiral Gallery, Tquio, 1994 ;
Hors Limitis, Centri Georges Pompidou, Pars, 1994 ;
Altered States. American Art in the 90s, Forum For Contemporary Art, St Louis, EUA, 1995 ;
The Masculine Masquerade, MIT List Visual Center, Cambridge, EUA, 1995 ;
ARS 95, Museum of Contemporary Art, Hlsinki, Finlndia, 1995 ;
Biennial Exhibition, Whitney Museum of American Art, Nova York, 1995 ;
Ripple Across the Water 95, WATARI-UM Museum of Tquio, 1995 ;
DASAMERICAS II, Museu d'Art de Sao Paulo, Brasil, 1995 ;
Drawing on Chance, Selections from the Collection, The Museum of Modern Art, Nova York, 1995 ;
Art at Home, Ideal Standard Life, The Spiral Garden, Tquio, 1996 ;
Faustrecht der Freiheit, Neues Museum Weserberg, Bremen, Alemanya, 1996 ;
Passions Privees, Musee d'Art Moderne, Pars, 1996 ;
Picasso: a Contemporary Dialog, Galerie Thaddeaus Ropac, Salzburg, ustria, 1996 ;
Defining the Nineties: Consensus-making in Nova York, Miami i Los Angeles, Museum of Contemporary Art, Miami, EUA, 1996 ;
Hybrids, De Appel, Amsterdam, Pasos Baixos, 1996 ;
Foreign Bodi, Museum fur Gegenwartskunst, Basilea, Sussa, 1996 ;
Matthew Barney, Tony Oursler and Jeff Wall, Sammlung Goetz, Munic, Alemanya, 1996 ;
Cremaster 1 screening, Tenth Biennale of Sydney, Austrlia, 1996 ;
Hugo Boss Prize Exhibition, Guggenheim Museum - SoHo Branch, Nova York, 1996 ;
Biennal de Li, Li, Frana, 1997 ;
Boig-Motion, Cinema acadmia Dorsoduro, Vencia, Itlia, 1997 ;
Sous le manteau, Gallery Thaddaeus Ropac, Pars, 1997 ;
Rrose is a Rrose is a Rrose, Gender Performance in Photography, Andy Warhol Museum, Pittsburgh, EUA, 1997 ;
Rrose is a Rrose is a Rrose, Gender Performance in Photography, Solomon R Guggenheim Museum, Nova York, 1997 ;
'De-Genderism, Setagaya Art Museum, Tquio, 1997 ;
Extensions - aspects of the figuri, The Joseloff Gallery, Hartford Art School, EUA, 1998 ;
Global Vision, New Art from the 90s - with new acquisition from the Dakis Joannou Collection, Deste Foundation, Atenes, Grcia, 1998 ;
+Zone, Palazzo Re Rebaudengo, Guarene d'Alba, Itlia, 1998 ;
Emotion - Young British and American art from the Goetz collection, Deichtorhallen, Hamburg, Alemanya, 1998 ;
Die Rache der Veronika, Fotosammlung Lambert, Deichtorhallen, Hamburg, Alemanya, 1998 ;
Scratches on the surface of things, Museum Boymans van Beuningen, Rotterdam, Pasos Baixos, 1998 ;
Wounds Between Democracy and redemption in Contemporary Art, Moderna Museet Stockholm, Sucia, 1998 ;
The Promise of Photography: selected works from the DGBank Collection', PS1, Nova York, 1999;
Regarding Beauty, Hirshhorn Museum and Sculpture Garden, Washington DC, EUA, 1999 ;
Voil - Le mode dans la tte, Muse d'Art Moderne de la Ville de Paris, Pars, 1999-2000;
Seeing Time: From the Kramlich Collection, San Francisco Museum of Modern Art, San Francisco, EUA, 2000 ;
Image Stream, Wexner Center for the Performing Arts, Columbus, Ohio, EUA, 2003-2004;

Enllaos externs.
Entrevista d' art21 amb Matthew Barney;
Cremaster.net;
El cicle Cremaster en la revista Tren de sombras;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196139" title="Flexibilitat" nonfiltered="1295" processed="1290" dbindex="81298">


La flexibilitat s la capacitat que posseeix un objecte o sistema d'adaptar-se a una nova situaci. Tamb es designa flexibilitat com la qualitat del que s flexible, i aquesta com la capacitat o disposici que t qualsevol cosa de deformar-se sense trencar-se.

El terme t aplicaci en diversos mbits lingstics.

Materials.

En elasticitat i resistncia de materials, la quantitat de deformaci o desplaament que t un objecte per unitat de fora o tensi que se li aplica. Aquest concepte serveix tant si l'objecte ha sigut flexionat, estirat, o comprimit a causa de qualsevol tipus de fora externa. En materials i estructures la flexibilitat seria el concepte invers al de rigidesa.

Teoria de sistemes.
A la teoria de sistemes i a diversos camps cientfics i tecnolgics (biologia, ecologia, psicologia, economia, organitzaci de la producci, etc.) la flexibilitat d'un sistema es determina per la seva capacitat d'adaptaci a un nou ambient o a unes noves condicions.

Fisiologia.

Dins del mn de l'esport o la fisiologia, s'entn per flexibilitat la qualitat que t l'esportista i/o els msculs d'estirar-se a fi d'adaptar-se a un nou valor d'amplitud de moviments.

A la fisiologia dels vertebrats, inclosos els humans, la mesura de la distancia quantitativa entre la posici flexionada i la posici expandida d'un mscul (o un grup de muscles) es denomina flexibilitat.

De forma general tamb es pot definir com la capacitat que tenen els msculs d'adaptar-se mitjanant el seu allargament a diferents graus de moviment articular. Pel que podem entendre com a millora de la flexibilitat al augment del grau de moviment articular ja sigui de manera forada (mitjanant una fora externa per aconseguir un major grau d'amplitud) o de manera natural (mitjanant les forces internes de la persona).

La majoria dels esportistes exerciten molt la qualitat de flexibilitat, per la necessitat d'un millor nivell fsic.

S'anomena contorsionisme a l'art de desenvolupar una gran flexibilitat, superior a l'habitual.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196140" title="Emirat de Kalba" nonfiltered="1296" processed="1291" dbindex="81299">

Kalba fou un dels emirats del Trucial Oman o Costa dels Pirates, que reb el nom de la capital. Actualment s una dependncia de l'emirat se Sharjah a la part sud-est dels Emirats a la frontera amb Oman.

L'antic emirat tenia les fronteres imprecises per bsicament ocupava una franja d'uns 15 km entre Oman i Fujairah, que al sud s'estenia cap a l'interior abraant diverses viles de la muntanya mentre la zona central (entre la costa i les viles de muntanya)  pertanyia difusament al xeic de Fujairah encara que  la manca d'habitants no la feia important.

Aquesta zona va quedar en poder de la dinastia Qasimi el 1775. Els Qawasimi hi van nomenar un xeic delegat no ms tard del 1871. El 1903, desprs que Ras al-Khaimah va passar a Sharjah i el xeic de Fujairah es va independitzar, l'hakim o delegat igualment s va proclamar independent i fou reconegut pels britnics el 8 de desembre de 1936 quan va signar els tractats existentes, especialments els Exclusive Agreements (Acords Exclusius) de 1892. Finalment el 1952 va reconixer la sobirania del xeic de Sharjah. Els anys seixanta Sharjah i Fujeirah (a tocar de la qual estan els enclavaments de Sharjah) van planejar una federaci que mai es ca concretar.

Els emirs de Kalba foren:

Xeic Majid ben Sultan al-Qasimi 1871-1900 (Hakim);
Xeic Hamad ben Majid al-Qasimi 1900-1903 (Hakim);
Xeic Said ben Hamad al-Qasimi   1903-30 d'abril de 1937       ;
Xeic Hamad ben Said al-Qasimi  30 d'abril de 1937-1951   ;
Xeic Saqr ben Sultan al-Qasimi 1951-1952 ;

La bandera de Kalba fou la mateixa bandera utilitzada pels Qawasimi arreu: vermella amb les quatre vores blanques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196141" title="Bayt Al-Thaqafa" nonfiltered="1297" processed="1292" dbindex="81300">
Bayt Al-Thaqafa (rab Casa de Cultura) s una associaci creada el 1974 per Teresa Losada Campo amb l'objectiu de facilitar la integraci cultural i social dels immigrants rabs i musulmans que viuen a Catalunya, aix com difondre la seva diversitat cultural i donar a conixer la realitat dels pasos rabs i l'Islam. T dues seus a Barcelona i a Sant Vicen dels Horts.

 Activitats .
Organitza activitats per a l'alfabetitzaci en catal i en castell, cursos de promoci de la dona i de formaci professional, activitats de suport a la llengua i a la cultura rabs dels infants, activitats esportives i ldiques, i xerrades i jornades. Tamb disposa d'un servei d'assessoria jurdica per als immigrants i d'una biblioteca amb obres sobre el mn rab, la immigraci i l'islam. 

 Enllaos externs .
  Pgina de Nayt al-Thafaqa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196142" title="Pasos Baixos del sud" nonfiltered="1298" processed="1293" dbindex="81301">
Pasos Baixos del Sud (o meridionals) s una denominaci que s'utilitza de vegades en un contex geogrfic per designar als la part meridional de les Disset Provncies, els Pasos Baixos espanyols, els Pasos Baixos austracs o Blgica en contrast amb els Pasos Baixos del nord. 

En un context lingstic, el terme Pasos Baixos del Sud (en neerlands Zuid-Nederland) s'utilitza per a designar la regi flamenca o la part de parla neerlandesa de Blgica quan es tracta de mots i expressions que sn differents als estats a ambds costats de la frontera belgo-neerlandesa, independentment de les fronteres dels grups dialectals que no coincideixen amb les fronteres poltiques.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196146" title="Enclavament de Kalba" nonfiltered="1299" processed="1294" dbindex="81302">
Kalba s un enclavament o dependncia de l'emirat de Sharjah a la part sud-est dels Emirats rabs Units a la frontera amb Oman, que rep el nom de la seva capital, la ciutat de Kalba

El modern enclavament de Kalba esta format per una franja costera de 15 km de nord a sud i d'una amplada de entre 4 i 5 km; a l'arribar a la frontera d'Oman el territori segueix el lmit d'aquesta frontera en direcci  cap a l'interior en una llargada (d'est a oest) d'uns 15 km i una amplada de 2 o 3 km fins als darrers 2 km que torna a seguir les muntanyes de sud a nord en una distancia d'uns 12 km i una amplada de entre 3 i 8 km. La franja territorial del sud s'inicia al final del khor de Kalba i va en direcci a l'oest, per fer un gir de 160 graus a l'altura de Al-Ain al Ghumur, ciutat a uns 2 o 3 km de la frontera que pertany en la seva major part a Fujairah excepte unes quantes cases que son en territori de Sharjah; llavors segueix en direcci sud fins al wadi al-Hulw, on hi ha la vida de Wahala, que al costat nord del riu t algunes cases que pertanyen a Sharjah junt amb el llogaret de Samah i a l'altra costat hi ha la vila que s un lloc fronterer omanita. La frontera arriba a l'oest fins al Wadi Umm al-Ghat que ja pertany a Ras al-Khaimah (districte de Huwaylat) i el territori de l'enclavament de Kalba puja llavors cap al nord eixamplant-se progressivament; es troba llavors la vila de Mihazif, a l'oest de la qual s territori de Ras al-Khaimah que queda separada d'aquest emirat pel Wadi Mutheiq (a l'altra costat del qual hi ha la vila de Fayadah); tot seguit s troba el llogaret de Dababihah. Ms al nord les viles existents son a l'altra costat (oest)  del riu i pertanyen a Ras al-Khaimah com Harrah i altres menors, per ms amunt (ms al nord) es troben tros llogarets ms que pertanyen a Sharjah a la vora del Wadi Hulw, afluent del Wadi Mutheiq, que sn de sud a nord: Falaj, Maskunah, Zarub, al peu del Djabal Quitab de 1029 metres (a l'est del qual s territori de Fujairah), i ms al nord encara Mazdiyah la darrera poblaci de Sharjah, al peu del Djbal Hayl de 979 metres,  ms enll del qual al nord i est, s territori de Fujairah.

Aquesta zona va quedar en poder de la dinastia Qasimi vers el 1775. Els Qawasimi hi van nomenar un hakim o xeic delegat no ms tard del 1871. El 1903, desprs que Ras al-Khaimah va passar a Sharjah i el xeic de Fujairah es va independitzar, l'hakim o delegat igualment s va proclamar independent i fou reconegut pels britnics el 8 de desembre de 1936 com xeic de l'emirat de Kalba. Finalment el 1952 el xeic va reconixer la sobirania del xeic de Sharjah.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196147" title="Tractat de Fontainebleau (1807)" nonfiltered="1300" processed="1295" dbindex="81303">
El Tractat de Fontainebleau fou un acord signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francs.

Antecedents.
Manuel Godoy va ser l escollit per Carles IV d'Espanya a l hora de triar primer ministre, i els dos estats van tenir a partir de la revoluci francesa unes relacions hostils, fins al punt de declarar-se la guerra. El 1795, acabada la guerra, s'aliaren per protegir l imperi colonial dels atacs de Gran Bretanya. Dotze anys ms tard, Napole I, ja amb l'Imperi Francs als seus peus, comunic al govern espanyol que volia envair Portugal, aliat de Gran Bretanya, i que havia de passar per les terres espanyoles. 

A la monarquia espanyola, mentrestant havia sorgit un personatge amb deliri de poder, el futur Ferran VII, que volia robar la plaa del seu pare. Amb el mot d'Aranjuez, en el que l'aristocrcia es decant cap a la seva banda, Ferran tragu del crrec el seu pare el mar de 1808. 

El tractat.
En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitania nord, que compensaria als deposats reis del Regne d'Etrria, l'Algarve (incloent l'Alentejo), que governaria Manuel Godoy, i la resta com el Regne de Portugal, que serviria de mondea de canvi per la devoluci de Gibraltar, com a resposta a la negativa portuguesa a participar en el Bloqueig Continental en contra del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, i que desembocaria en les invasions de Portugal i espanya pels exrcits napolenics, que van provocar la Guerra del Francs.

Conseqncies.
Les tropes franceses penetraren a la Pennsula pel seu istme. Napole va aprofitar la reial, i canvi de plans: decid envair no noms Portugal, sin la resta de la pennsula i posar-hi com a governador un membre de la seva famlia. Aix, per comenar, va segrestar la famlia reial a Baiona, i els va fer abdicar a tots. Mentrestant, va comenar l ocupaci a Espanya, i a Madrid, el 2 de maig d aquell any, es rebellaren i feren front a Napole. Ell no perdia el temps i declar sobir espanyol el seu germ Josep I Bonaparte. Durant sis anys, el poble local lluit aferrissadament contra els invasors en l anomenada Guerra del Francs. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196148" title="Flix Mart Ambel" nonfiltered="1301" processed="1296" dbindex="81304">

Flix Mart Ambel (Barcelona, 1938) s un filsof i professor catal. Va estudiar enginyeria i es va llicenciar en filosofia el 1965. Des del temps de la lluita antifranquista s ha distingit per la seva defensa de la identitat catalana, ha practicat l'escoltisme i a la vegada ha promogut iniciatives internacionals a favor de les llenges, les cultures i els drets dels pobles.

La seva trajectria professional s inicia com a professor de Filosofia i director del curs preuniversitari de l'Institut Catlic d'Estudis Socials de Barcelona
(1968-1970), on ms tard assumeix el crrec de director del Laboratori de Sociologia i tamb la direcci de la Fundaci Jaume Bofill. El 1974 particip en la fundaci del PSC-Reagrupament i el 1975 s elegit a Roma president del Moviment Internacional d'Intellectuals Catlics Pax Romana, crrec del qual va ser reelegit el 1979 a Mxic per quatre anys ms. El 1984 funda el Centre UNESCO de Catalunya, que va dirigir fins al 2002, i del qual ara s president honorari. Durant aquella etapa va ser tamb membre del consell de la World Futures Studies Federation i president del comit de direcci de l'Informe de la Unesco sobre les llenges del mn. Ha organitzat diversos congressos de sociolingstica.

El 2004 va ser coresponsable, a Barcelona, del Parlament de les Religions del Mn. L'any 2005 va ser director del Centre Interreligis de Barcelona, una oficina de l'Ajuntament de Barcelona que t com a missi vetllar per la llibertat religiosa i el respecte mutu entre les diferents religions o expressions de conscincia. Tamb s president d honor de l'institut Linguapax, organitzaci que treballa per vincular l educaci per la pau i l aprenentatge de les llenges.

L'any 1995 va rebre la medalla Unesco dels Drets Humans, el guard CIEMEN i el 2002 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. s membre del Patronat de la Fundaci per una Cultura de la Pau, creada per Federico Mayor l'any 2000, i del Patronat de la Fundaci Ubuntu, una xarxa internacional de la societat civil. El 2006 ha publicat el llibre Diplomtic sense estat: memries, una autobiografia en qu relata les seves notables activitats a favor de la pau i el dileg entre les cultures. s president de L'Opini Catalana. 

El 2003 va donar la seva biblioteca a la Universitat Pompeu Fabra i el 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Medalles d'Honor 2006 amb biografia de Flix Mart Ambel;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196151" title="Ciutat de Kalba" nonfiltered="1302" processed="1297" dbindex="81305">
Kalba s una ciutat dels Emirats rabs Units capital de la dependencia o enclavament de Kalba, a la costa del golf d'Oman, al sud-est dels Emirats. 

La ciutat avui dia s un lloc residencial que encara conserva una part del seu passat de port pesquer; s'estn des de uns 4 km al sud de kla ciutat de Fujairah fins al khor de Kalba en una distancia de uns 10 km al llarg de la costa (per amb una profunditat reduda sempre respectant la frontera amb Fujairah); est regada pel Wadi Shaarah i esta formada per diverses zones com: al nord el barri de Sur Kalba (regada pel Wasi Sur i on s el port); al sud, Hayat; i a l'oest Tarif Kalba; modernament la ciutat ha crescut en direcci al sud cap el wadi Hamad i la petita sabkhat de Kalba (avui desapareguda) per enllaar uns 3 o 4 km al sud amb la ciutat de Khor Kalba avui de fet un suburbi de  la mateixa conurbaci.  

La frontera occidental la delimiten el Wadi Yifan i les muntanyes Djabal al-Qusiy i Djabal Hafarah, a l'oest de les quals ja est territori de Fujairah. A tocar de Khor Kalba, a la vora de la mar, hi ha el llogaret de Ziab i a l'oest d'aquesta ciutat el de Daramikah a un km a l'oest del qual la vila de Hafarah ja pertany a Fujairah. Seguint al sud s troben els manglars del khor de Kalba que s'inicien al Wadi Rum; l'extrem sud dels manglars (uns 500 metres) ja s en territori d'Oman i hi ha el lloc fronterer omanita de Khatmat Malahah.  A l'oest del Khor es troba la vila de Ghayl, a l'oest de la qual ja s territori de Fujairah.

L'edifici principal de la vila s l'antiga residencia o palau del xeic Said ben Hamad al-Qasimi a la vora de la mar, restaurada recentment, i el fort (avui Museu) anomenat Hisn Kalba, construt fa entre 150 i 200 anys, i molt proper al palau, on s'han iniciat estudis arqueolgics. T tamb diversos establiments moderns com el hospital, escoles, policia i edificis administratius i comercials, incloent un Hotel (l'hotel Marina) el principal de la ciutat.

Kalba fou possessi portuguesa del 1507 al 1623, i desprs va pertanyer als imans d'Oman. El 1737 fou ocupada pels perses pero fou evacuada el 1743. Va romandre en mans nominalment dels imans i de fet en mans de tribus rabs, fins que fou ocupada pels Qawasimi vers el 1775 que l'han conservat fins a l'actualitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196157" title="Pipilotti Rist" nonfiltered="1303" processed="1298" dbindex="81306">
Elisabeth Charlotte Rist, ms coneguda com Pipilotti Rist (1962 a Grabs, Sankt Gallen, Sussa) s una reconeguda videoartista. Actualment viu i treballa entre Zuric i Los Angeles. Els seus treballs duren generalment un parell de minuts, alterant colors, velocitat i so. Els seus treballs generalment tracten fets relacionats amb el gnere, sexualitat i el cos hum. En contrast amb molts altres artistes conceptuals, els seus colorits i musicals treballs transmeten una sensaci de felicitat i senzillesa. Van ser al principi considerats com obres de crtica feminista. Avui dia els seus treballs es troben en les mes importants colleccions d'art de tot el mn. 

 Biografia . 
Des de la seva infncia sempre ha estat anomenada Pipilotti. El nom fa referncia a la novella d' Astrid Lindgren. Rist va estudiar a l'Institut d'Arts Aplicades de Viena, fins a 1986. Posteriorment va estudiar vdeo a l'Escola de Disseny (Schule fr Gestaltung) a Basilea, Sussa. El 1997 el seu treball va ser presentat en la Biennal de Vencia, on va ser premiat amb el Premi 2000. 

Entre 1994 i 1998 va ser membre de la banda i grup per a performances Les Reines Prochaines. El 2002 va ser convidada pel professor Paul McCarthy para impartir classes a  la Universitat de Los Angeles (UCLA). Pipilotti Rist viu actualment amb el seu company Balz Roth, amb el qual t un fill, Himalaya. 

Obra. 
Durant els seus estudis, va comenar a realitzar pellcules en Super 8. A I'm not the Girl Who Misses Much (1986) Rist mostra com balla davant la cmera amb un vestit negre amb el pit descobert i llavis vermells. Les imatges sn monocromtiques i difuses. Canta "I'm not the girl who misses much"; la seva versi de la tornada de la can Happiness Is a Warm Gun de John Lennon. Al final, la imatge es torna blava i a poc a poc difusa. El so es det. 

Rist va cobrar fama grcies a Pickelporno (1992), un treball sobre el cos femen, i l'excitaci sexual. La cmera, amb un objectiu ull de peix es mou prxima als cossos d'una parella. Les imatges estan carregades de colors intensos, per a percebre-les d'una manera estranya, senual i ambigua per l'espectador. 

Ever is Over All (1997) mostra amb alentiment a una jove que aixafa una flor tropical en els cristalls de cotxes aparcats. Una policia s'acosta i la saluda. El clip ha estat comprat pel MOMA de Nova York. Els setze videoclips d' Open My Glade van ser reproduts cada hora en una pantalla a Times Square a Nova York, una iniciativa del programa Messages to the Public, que existeix des de 1980.

 Pellcules Super 8 i Videoinstalacions. 
 1984 - St. Marxer Friedhof (Cementiri de San Marx) - 4 minuts ;
 1986 - Das Gute (El Bo) - 9 minuts. ;
 1986 - I'm Not The Girl Who Misses Much - 7:45 minuts.  ;
 1987 - Sexy Sad I - 4:36 minuts;
 1988 - (Entlastungen) Pipilottis Fehler - 11:10 minuts ;
 1988 - Japsen. Amb Muda Mathis - 12 minuts ;
 1989 - Die Tempodrosslerin saust. Amb Muda Mathis - 14 minuts ;
 1990 - You Called Em Jacky - 4 minuts ;
 1992 - Pickelporno - 12 minuts ;
 1992 - Als der Bruder meiner Mutter geboren wurde, duftete es nach wilden Birnenblten vor dem braungebrannten Sims - 4 minuts;
 1993 - Blutclip - 2:50 minuts;
 1994 - Selbstlos im Lavabad ;
 1995 - I'm a Victim Of This Song - 5 minuts ;
 1996 - Sip My Ocean - 8 minuts ;
 1997 - Ever Is Over All ;
 1998 - Remake of the Weekend ;
 1999 - Regenfrau ;
 1999 - Extremities ;
 1999 - Vorstadthirn ;
 2000 - Open My Glade - 1 Min. ;
 2000 - Himalaya's Sister's Living Room ;
 2000 - Closet Circuit ;
 2001 - The Belly Button Like a Village Square ;
 2001 - Fliederstrudel (Fnf Uhr) ;
 2001 - Related Legs ;
 2004 - Herbstzeitlose ;
 2005 - Homo sapiens sapiens ;

 Premis . 
 1988   Premi del Feminale, Colnia ;
 1991   Beca de Swiss Federal Arts ;
 1994   Manor-Prize, Sankt Gallen ;
 1994   Premi a Videoart de la Corporaci de bancs Sussos Swiss Bank Corporation ;
 1995   Beca del Servei d'Intercanvi acadmic Alemany (DAAD) ;
 1997   Premi 2000 de la Biennal de Vencia ;
 1998   Nominaci al premi Hugo Boss ;
 1999   Wolfgang-Hahn-Preis ;
 2001   Premi d'art Ciutat de Zurich ;
 2004   Premi 01 i professor honorfic de la Universitat de les Arts, Berlin ;


Bibliografia.
Publicacions.

 1998 - Himalaya, Pipilotti Rist 50 kg, incl. CD we can't. Oktagon Verlag: Cologne. ISBN 3-89611-072-1;
 1998 - Remake of the Weekend. incl.. CD. Oktagon: Cologne. ISBN 3-89611-046-2;
 2001 - Pipilotti Rist. Con contribuciones de Peggy Phelan, Hans Ulrich Obrist, Elisabeth Bronfen. Phaidon: London. ISBN 0-7148-3965-5;
 2001 - Apricots Along The Street. Scalo: Zurich/Berlin/New York, ISBN 3-908247-50-0;
 2004 - Jestem swoja wlasna obca swinia (Ich bin mein eigenes fremdes Schwein/I am my own foreign pig). amb Birgit Kempker. Centre for Contemporary Art/Centrum Sztuki Wsp czesnej: Warsaw. ISBN 83-88277-13-8;

Sobre Pipilotti Rist.

 Elizabeth Janus: "Pipilotti Rist, video artist", Art Forum, Summer 1996 (English);
 Parkett 48, 1996;
 DU, June 1997;
 Francis McKee: Pipilotti Rist: Show a Leg. Tramway: New York 2002. ISBN 1-899551-26-3;
 Andre Seleanu: "Pipilotti Rist at the Outer Frontiers of Video", Artfocus 69, 2000;
 nne Sll: Arbeit am Krper. Videos und Videoinstallationen von Pipilotti Rist. Schreiber: Munich 2004. ISBN 3-88960-069-7;
 nne Sll: "Der Traum vom Fliegen   Dienstleistung und Geschlecht in Pipilotti Rists 'Pamela'" (PDF);

Enllaos Externs.
 pipilottirist.net - Web Oficial;
 Artkrush.com review de Wishing for Syncronicity de P. Rist al Museu d' Arte Contemporneo de Houston, 1/2007;
 Compilaci de 14 vdeos a Ubuweb;

Altres Vdeos.

 Werke auf pipilottirist.net;
 Objekt: Der TV-Lster (1993);
 telemaquetime.free.fr: Zahlreiche Standfotos;
 newmedia-art.org - Diverse Werke (Real Video, QuickTime);
 Fhrung durch die Ausstellung des MoMA (QuickTime);
 Pipilotti Rist in der Sammlung Goetz, ZKM (QuickTime);

Entrevistes.

 Entrevista a kfunigraz.ac.at (Alemn);
 Entrevista a Jungle World, 15. April 1998  ;
 Entrevista a Afterimages 11/2000 ;
 Entrevista a Art Journal, Winter 2000;
 Entrevista en Die Weltwoche 5/2004 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196159" title="Khor de Kalba" nonfiltered="1304" processed="1299" dbindex="81307">
El khor de Kalba s troba al sud de la ciutat de Khor Kalba, avui dia un suburbi de la ciutat de Kalba,  als Emirats rabs Units, i es caracteritza per ser el principal lloc de manglars d'Arbia. Tamb inclou un centre per la recuperaci d'animals ferits o malalts. Un khor s un entrant d'aigua cap a terra, molt freqent als Emirats.

Al sud de Khor Kalba s troben els manglars, que s'inicien al Wadi Rum; l'extrem sud dels manglars (uns 500 metres) ja s en territori d'Oman i hi ha el lloc fronterer omanita de Khatmat Malahah.  A l'oest del Khor es troba la vila de Ghayl, a l'oest de la qual es territori de Fujairah.

Tota la zona ha estat declarada Zona de protecci de la natura per la seva riquesa ecolgica per la decisi de fer un parc nacional manifestada el 1996 pel xeic Sultan bin Mohammed al Qasimi mai s'ha portat a efecte, i la zona ha patit serioses destruccions per la manca de sensibilitat de la poblaci que caa els ocells o destrueix els seus nius, i que pesca sense consideraci al tipus d'espcie. 

Els manglars antigament existien en diverses parts de la costa d'Arbia i formaven fins i tot boscos de l'espcie (Avicennia marina) avui desapareguts; les seves restes es troben al Khor de Kalba. El khor t uns 7  km de llarg  i esta format per manglars als dos costar d'una corrent central. 

L'espcie ms important es el Halcyon chloris kalbaensis dels que existeixen unes 55 parelles, i que noms existeix en aquesta zona; un altre espcie molt especifica s lHippolais calligata per aquest ocell es pot trobar tamb en alguns punts de la costa de la Bathinah a Oman. Les plantes ms especifiques sn la Caralluma (que podria haver desaparegut ja que no s'ha constatar cap exemplar des de els anys 70 quan fou fotografiada pel departament de botnica de la universitat dels Emirats) i la Limeum obovatum (constada per darrera vegada el 1984). La primera no existeix en altre lloc i la segona es pot trobar noms molt rarament en altres llocs de l'emirat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196161" title="Franc Vicen" nonfiltered="1305" processed="1300" dbindex="81308">

Franc Vicen, President de la Generalitat de Catalunya en el perode 1494-1497, fou nomenat el 31 de juliol de 1494).

El 22 de juliol, dia tradicional de l'elecci de diputats, havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagrist de Girona, que mor de pesta sis dies mes tard sense haver jurat el crrec. En substituci seva va ser noment Franc Vicen a Matar, on s'havia traslladat la Generalitat per la pesta que afectava a Barcelona.

Franc Vicen havia estat nomenat canonge de Tarragona per l'arquebisbe Pero Ximnez de Urrea i de Bardaix, entrant en conflicte amb els interessos d'Esteve de Garret i que va obligar a demanar el suport del rei Ferran II davant del papa. 

Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Matar, en el perode d'eleccions i posteriorment a Vic fins el 9 de febrer de 1495.

En el seu mandat es nota la influncia de l'intervencionisme reial que es acompanyat per una voluntat forta de millorar les finances. Tamb sn destacables els conflictes amb els francesos al Rossell, tot i que noms feia dos anys que s'havia signat el tractat de Barcelona, mitjanant el qual Frana retornava el Rossell i la Cerdanya. L'ocupaci de Npols per part dels francesos, aconsellava, si ms no, protegir la frontera del nord.

A les Corts de Tortosa (1495) s'acord disposar d'un donatiu de 129.000 lliures per a contractar soldats i genets durant els propers tres anys per atendre els conflictes amb els francesos que a finals de 1496 ocuparien Salses i atacaren Torroella de Montgr.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196163" title="Gap" nonfiltered="1306" processed="1301" dbindex="81309">

Gap (nom occit i francs) s un municipi francs, situat al departament d'Alts Alps i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 38.200 habitants.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196164" title="Garges-ls-Gonesse" nonfiltered="1307" processed="1302" dbindex="81310">

Garges-ls-Gonesse s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi d'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 39.400 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196165" title="Gennevilliers" nonfiltered="1308" processed="1303" dbindex="81311">

Gennevilliers s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 42.900 habitants.
Es troba a 9,1 km de la ciutat de Pars, essent part de la seva zona metropolitana.

 Histria .
El 9 d'abril de 1929, una cinquena part del territori de Gennevilliers va segregar-se per formar la nova comuna de Villeneuve-la-Garenne.

 Economia .
La ciutat compta amb el port fluvial del Sena ms important de la conurbaci parisenca.

 Transport .
Gennevilliers est connectada amb Pars per l'estaci de metro Gabriel Pri   Asnires   Gennevilliers de la lnia 13 de Paris Mtro. Aquesta parada est situada a la comuna de Asnires-sur-Seine, a tocar de la frontera entre ambdues localitats.

A Gennevilliers tamb hi fan parada els ferrocarrils de les rodalies de Pars, RER, a les estacions de RER line C: Les Grsillons i Gennevilliers.

 Miscellnia .
L'actriu Isabelle Adjani va nixer a Gennevilliers.

Gennevilliers est agermanada amb la ciutat de Birkenhead situada en la Pennsula Wirral de Merseyside, Regne Unit.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196166" title="Gif-sur-Yvette" nonfiltered="1309" processed="1304" dbindex="81312">

Gif-sur-Yvette s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 21.364 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196167" title="Gonesse" nonfiltered="1310" processed="1305" dbindex="81313">

Gonesse s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 24.721 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196168" title="Goussainville" nonfiltered="1311" processed="1306" dbindex="81314">

Goussainville s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 30.500 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196169" title="Gradignan" nonfiltered="1312" processed="1307" dbindex="81315">

Gradignan s un municipi francs, situat al departament de la Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 22.193 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196170" title="Doug Aitken" nonfiltered="1313" processed="1308" dbindex="81316">
Doug Aitken, (1968 a Redondo Beach, Califrnia) s un videoartista estatunidenc. Va estudiar a Marymount College, a Palos Verdes (Califrnia). La seva obra ha sigut exhibida en els museus ms importants.


Obres Rellevants.
2007- Beautiful and damned;
2007- Sleepwalkers;
2004- The moment;
2004- skyliner;
2002- you exist/you think;
2002- interiors;
2002- new skin;
2002- on ;
2001- thaw;
2001- new machines/new ocean floor ;
2001- new ocean cycle;
2001- 1 second expansion;
2001- windows;
2001- hysteria (breaths);
2000- blow debris;
2000- i am in you;
1999- electric earth;
1999- into the sun;
1998- eraser;
1998- these restless minds;
1998- me amour;
1998- hysteria;
1997- diamond sea;
1997- cathouse;
1997- moving;
1996- bad animal;
1996- rise;
1996- anchorage;
1995- monsoon;
1994- fury eyes;
1994- autumn;
1994- dawn;
1993- superstar (development 3);
1993- i'd die for you;
1992- inflection;

Premis i reconeixements.
 1999- Premi de la 48ena Biennal de Vencia;

Enllaos externs.
Web oficial




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196171" title="Grande-Synthe" nonfiltered="1314" processed="1309" dbindex="81317">

Grande-Synthe s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais, a 6 km de Dunkerque. L'any 1999 tenia 23.247 habitants. El seu clima s ocenic temperat, ja que est tocant al mar. Est agermanada amb Suwa ki, a Polnia.

Histria.
Grande-Synthe va nixer de la uni de diferents llogarrets martims al segle VIII. Els monjos benedictins van aconseguir construir un sistema de canals per aprofitar millor l'aigua, de manera que els camperols van tenir noves terres de conreu i van anar poblant la vila. El 1280 va construir-se, per ordre del comte Jean, un dic que va ajudar al desenvolupament de l'economia, encara rural. La pugna per la regi de les grans potncies europees va provocar onades de guerres, conflictes i epidmies que van llastar el creixement de la ciutat.

Les dues Guerres Mundials van utilitzar Dunkeque com a teatre d'operacions i Grande-Synthe se'n va ressentir, amb bombardejos i incursions militars. La destrucci de la poblaci va ser tan gran que el general De Gaulle li va concedir una creu de guerra i ajudes per a la reconstrucci. La ciutat va esdevenir desprs una potncia industrial grcies al seu port, amb un rpid creixement demogrfic. Desprs de la crisi del petroli de 9173, es va veure obligada a diversificar la seva activitat econmica.

Cultura.
Gran part dels monuments histrics, com les esglsies i l'ajuntament, van ser destruts durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, per aix gaireb no es conserven restes del passat medieval i renaixentista de la ciutat. Una campana i diverses inscripcions proven que va ser una estaci de pas del pelegrintage a Santiago de Compostella. Destaquen, en canvi, els seus rosers, guanyadors de diversos concursos nacionals.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196172" title="Grassa" nonfiltered="1315" processed="1310" dbindex="81318">

Grassa (nom occit) (en francs Grasse) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 48.200 habitants.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196173" title="Grigny" nonfiltered="1316" processed="1311" dbindex="81319">

Grigny s un municipi francs, situat al departament d'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 25.900 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196174" title="Guyancourt" nonfiltered="1317" processed="1312" dbindex="81320">

Guyancourt s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2006 tenia 28.600 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196175" title="Haguenau" nonfiltered="1318" processed="1313" dbindex="81321">

Haguenau (alsaci Hwenau) s un municipi francs, situat al departament de Baix Rin i a la regi d'Alscia. L'any 1999 tenia 32.242 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
Llista dels alcaldes de Haguenau des de 1870 :
 Xavier Nessel (1870-1902);
 Seyller (1902-1908);
 Zilliox (1908-1914);
 Louis Muller (1914-1919);
 Georges Weiss (1919-1934);
 Dsir Brumbt (1935-1959);
 Ernest Strasser (1959-1960);
 Frdric North (1961-1971);
 Andr Traband (1971-1989);
 Alphonse Heinrich (1989-1993);
 Pierre Strasser (1993-2008);
 Claude Sturni (2008-);

 Personatges illlustres .
 Marius Schneider, musicleg;
 Sbastien Loeb, campi de rallis;
 Marcel Loeffler, acordionista de jazz ;
 Stphane Besle, futbolista.
 Michel Walter, poltic autonomista;







 Enllaos externs .

 Web municipal de Haguenau.
 Web de la Regi de Haguenau.
 Centre de recursos de msiques actuals del Nord del Bas Rhin.
 Haguenau al web de l'Institut gographique national.
 Diverses informacions, Haguenau.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196177" title="Hazebrouck" nonfiltered="1319" processed="1314" dbindex="81322">

Hazebrouck (neerlands Hazebroek) s un municipi francs, situat al Westhoek (Flandes francs)del departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. Est comunicat amb Lille i Paris per tren d'alta velocitat. L'any 1999 tenia 21.396 habitants.

Histria.
Hazebrouck pertanyia al comtat de Flandes durant l'alta Edat Mitjana. Les primeres mencions a la vila apareixen al segle X, tot i que la llegenda local situa l'origen de la ciutat en temps de Dagobert I, dos segles abans, quan Sant Elogi va venir a evangelitzar la regi. 

Al segle XVI la ciutat fou cremada en diverses ocasions, en el marc de les guerres entre espanyols i francesos pels Pasos Baixos espanyols. La pesta mat gran part de la poblaci, que va emigrar massivament. El 1678, fou definitavament annexada a Frana i comen de l'ocs de la llengua neerlandesa, avui noms parlada per a la gent gran.

Nous incendis van arrassar les cases, fetes amb sostres de palla, durant la Revoluci Francesa. Encara al 1917, els bombardejos alemanys van destruir part dels edificis reconstruts. El 1941 va ser novament bombardejada, aquest cop per l'aviaci anglesa. Fins al 1995 no va poder acabar-se la restauraci de l'esglsia gtica i de moltes de les cases particulars.

Cultura.
Com altres ciutats venes, Hazebrouck t diversos gegants, famosos per participar en la Quarta Croada, segons la tradici. Surten en process per Quaresma. 

Destaquen els monuments neoclssics que van sobreviure a les guerres mundials, com el museu dels agustins o l'ajuntament, ideat per Napole.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196178" title="Hnin-Beaumont" nonfiltered="1320" processed="1315" dbindex="81323">

Hnin-Beaumont s un municipi francs, situat al departament del Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 25.178 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196179" title="Agrupaci Musical Senienca" nonfiltered="1321" processed="1316" dbindex="81324">
Agrupaci Musical Senienca s una agrupaci musical fundada a la Snia el 1904 per iniciativa del mestre Joan Baptista Estelleri Esteller (1881-1935) de Sant Jordi del Maestrat. Aviat en formar una banda i una escola de msica. Va mantenir una intensa activitat musical interrompuda per la guerra civil espanyola. El 1944 Sim Arasa i Torrens va reprendre les activitats de l'Agrupaci i la va dirigir fins el 1984. L'agrupaci particip en concursos de bandes de msica d'arreu dels Pasos Catalans i d'Espanya, i el 1998 guany el segon premi de la Tercera Secci del Certamen Internacional de Bandes de Valncia. 

El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi  per la projecci que ha contribut a donar  tamb amb el concurs de l escola de msica  a la vila de la Snia i a la comarca del Montsi en el seu conjunt.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Agrupaci Musical Senienca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196180" title="Herblay" nonfiltered="1322" processed="1317" dbindex="81325">

Herblay s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 25.400 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196181" title="Hrouville-Saint-Clair" nonfiltered="1323" processed="1318" dbindex="81326">

Hrouville-Saint-Clair s un municipi francs, situat al departament de Calvados i a la regi de Baixa Normandia. L'any 1999 tenia 24.374 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196182" title="Houilles" nonfiltered="1324" processed="1319" dbindex="81327">

Houilles s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 30.163 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196183" title="Ieras" nonfiltered="1325" processed="1320" dbindex="81328">

Ieras (nom occit) (en francs Hyres) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 52.500 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196184" title="Illkirch-Graffenstaden" nonfiltered="1326" processed="1321" dbindex="81329">

Illkirch-Graffenstaden (alsaci llkrich-Grffestde) s un municipi francs, situat al departament de Baix Rin i a la regi d'Alscia. L'any 2006 tenia 25.183 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


Fotografies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196186" title="Istre" nonfiltered="1327" processed="1322" dbindex="81330">



Istre (nom occit) (en francs Istres) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 38.993 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196187" title="Ivry-sur-Seine" nonfiltered="1328" processed="1323" dbindex="81331">

Ivry-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 56.400 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196188" title="Jou-ls-Tours" nonfiltered="1329" processed="1324" dbindex="81332">

Jou-ls-Tours s un municipi francs, situat al departament d'Indre i Loira i a la regi de Centre. L'any 1999 tenia 36.517 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196193" title="Associaci Catalana de Municipis i Comarques" nonfiltered="1330" processed="1325" dbindex="81333">
Associaci Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) s una entitat municipalista, constituda a Vic el 3 d'octubre de 1981. per a la defensa dels interessos dels municipis i del ciutadans de Catalunya i va adoptar el comproms fundacional de cooperar en la seva reconstrucci nacional. En aquesta assemblea es van crear comissions sectorials de treball sobre l'ensenyament, els serveis socials, la sanitat i la cultura. En fou nomenat president Ramon Monta, alcalde de Vic i el Comit Executiu va nomenar Jacint Mateu secretari general.  Es publica El Butllet revista al servei de la poltica local. Des del 1985 la seu s al carrer Valncia de Barcelona. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Organitzaci .
L'Assemblea est formada pels representants dels ens locals associats i s el mxim rgan de l'ACM. Es reuneix en sessi ordinria, almenys una vegada cada quatre anys, tot i que pot reunir-se amb carcter extraordinari quan ho acordi el Consell Nacional per iniciativa prpia o a petici dels dos teros dels ens locals associats. Correspon a l'Assemblea, entre d'altres tasques, l'elecci del Consell Nacional i del President, aix com l'aprovaci del pla d'actuaci general de l'Associaci. Dins de l'Assemblea, cada ens associat disposa d'un vot, independentment de les seves condicions demogrfiques o pressupostries.  

 Presidents .
 1981 - 1983 Ramon Monta, alcalde de Vic;
 1983 - 1984 Arcadi Calzada, alcalde d'Olot;
 1984 - 1987 Josep Azuara, alcalde del Masnou;
 1987 - 1995 Juli Sanclimens, alcalde de Manresa;
 1995 - 1996 Pere Macias, alcalde d'Olot;
 1996 - 1999 Josep Grau i Seris, alcalde de Mollerussa;
 1999 - 2001 Pilar Blasco, alcaldessa de Santa Cristina d'Aro;
 2001 - 2007 Joan Maria Roig i Grau, alcalde d'Amposta;
 2007 - Actualitat Salvador Esteve i Figueras, alcalde de Martorell;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ACMC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196194" title="J. Tobias Anderson" nonfiltered="1331" processed="1326" dbindex="81334">
 J. Tobias Anderson (1971 a Gotenburg, Sucia) s un videoartista suec, que experimenta amb foudn footage i animaci. s conegut per les sevespellcules curtes  879  (1998),  My name is Grant  (1999), "879 Colour" (2002) i "Prairie Stop, Highway 41" (2004) totes referides a obres d'Alfred Hitchcock.

Obres rellevants.
 Whereto I Go (2005);
 Chase (2005);
 Prairie Stop, Highway 41 (2004);
 Bodega Bay School (2004);
 State of Fear (2004);
 Sliced Classics (2003);
 Everybody Wants to Be Grant (2002);
 879 Colour (2002);
 Active Passive Passage Conversation (2000);
 My Name Is Grant (1999);
 879 (1998);
 He Dies at the End (1997);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196195" title="La Celle-Saint-Cloud" nonfiltered="1332" processed="1327" dbindex="81335">

La Celle-Saint-Cloud s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 21.600 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196196" title="La Ciutat" nonfiltered="1333" processed="1328" dbindex="81336">

La Ciutat (nom occit, en francs La Ciotat) s un municipi francs, situat al departament de Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 31.923 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196197" title="La Courneuve" nonfiltered="1334" processed="1329" dbindex="81337">

La Courneuve s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 35.310 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196198" title="La Garda" nonfiltered="1335" processed="1330" dbindex="81338">

La Garda (nom occit) (en francs La Garde) s un municipi francs, situat en l'aglomeraci de Tol, al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 25.329 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196199" title="La Garenne-Colombes" nonfiltered="1336" processed="1331" dbindex="81339">

La Garenne-Colombes s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 24.067 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196200" title="La Madeleine" nonfiltered="1337" processed="1332" dbindex="81340">


La Madeleine s un municipi francs, situat al departament del Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 22.399 habitants.

Histria.
Com altres municipis del Nord, La Madeleine pertanyia al comtat de Flandre a l'Edat Mitjana i es va veure sacsejada per les guerres entre flamencs, espanyols i francesos. Les lluites de religi que van dividir Europa en dues meitats van arribar tamb a la regi. Amb el pas definitiu a Frana (i per tant al catolicisme) al segle XVII va comenar un perode de desenvolupament, basat sobretot en el comer amb la propera Lille.

A comenaments de la Revoluci Francesa comptava noms amb 600 habitants, desprs d'un llarg perode d'epidmies. La indstria s'hi va installar lentament al segle XIX, sense desbancar el predomini del sector primari. La famlia Rothschild fa passar per la vila la via frria que comunica Lilla amb Calais i que fa crixer tota la regi. Aix, el 1850 s'arriba a les 2000 persones residents i cinquanta anys ms tard ja frega les 12000.

La ciutat va ser ocupada durant la Primera Guerra Mundial i gran part dels seus edificis i monuments, destruts. Igualment, durant la Segona Guerra Mundial, la localitat va passar a control alemany. Des dels anys 60 viu un augment de poblaci i un seguit de transformacions urbanstiques per acollir els nouvinguts.

Enllaos externs.
Pgina de l'ajuntament













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196202" title="La Roche-sur-Yon" nonfiltered="1338" processed="1333" dbindex="81341">

La Roche-sur-Yon s un municipi francs, situat al departament de Vende i a la regi del Pas del Loira. L'any 2004 tenia 50.800 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196203" title="La Sanha" nonfiltered="1339" processed="1334" dbindex="81342">

La Sanha o La Sanha de Mar (nom occit) (en francs La Seyne-sur-Mer) s un municipi francs, en l'aglomeraci de Tol, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 60.188 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196204" title="La Tsta de Bug" nonfiltered="1340" processed="1335" dbindex="81343">

La Tsta de Bug (nom occit:  o ) (en francs La Teste-de-Buch ) s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 22.970 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196205" title="Lambersart" nonfiltered="1341" processed="1336" dbindex="81344">

Lambersart s un municipi francs, situat al departament del Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 28.131 habitants.

La ciutat est a prop del riu Dele i del Bois de la Citadelle. Aquest entorn paisatgstic l'ha convertit en una ciutat eminentment residencial. Per aix les cases, fetes amb maons i d'estil art dco, tenen sovint l'arquitectura prpia d'un balneari. Destaca, en aquest sentit, l'Avenue de l'Hippodrome, un carrer que conserva els edificis del segle passat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196206" title="Laon" nonfiltered="1342" processed="1337" dbindex="81345">

Laon s un municipi francs, situat al departament d'Aisne i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 26.265 habitants.

Fills predilectes de Laon.
Hug de Pierrepont, prncep-bisbe de Lieja de 1200 a 1229.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196207" title="Laval (Frana)" nonfiltered="1343" processed="1338" dbindex="81346">

Laval s un municipi francs, situat al departament de Mayenne i a la regi del Pas del Loira. L'any 2003 tenia 57.947 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196208" title="Le Blanc-Mesnil" nonfiltered="1344" processed="1339" dbindex="81347">

Le Blanc-Mesnil s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 51.500 habitants.


Histria. 
Economia.
Demografia.
Clima.
Transport.
Art i cultura.
Parcs i jardins. 
Agermanaments.
Imatges addicionals. 
Enllaos externs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196209" title="Le Bouscat" nonfiltered="1345" processed="1340" dbindex="81348">

Le Bouscat s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 22.455 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196210" title="Lo Canet" nonfiltered="1346" processed="1341" dbindex="81349">

Lo Canet (nom occit) (en francs Le Cannet) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 43.200 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196211" title="Le Chesnay" nonfiltered="1347" processed="1342" dbindex="81350">

Le Chesnay s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 28.530 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196212" title="Le Creusot" nonfiltered="1348" processed="1343" dbindex="81351">

Le Creusot s un municipi francs, situat al departament de Saona i Loira i a la regi de la Borgonya. L'any 2003 tenia 26.283 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196213" title="Le Grand-Quevilly" nonfiltered="1349" processed="1344" dbindex="81352">

Le Grand-Quevilly s un municipi francs, situat al departament de Sena Martim i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 26.679 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196214" title="Le Kremlin-Bictre" nonfiltered="1350" processed="1345" dbindex="81353">

Le Kremlin-Bictre s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 23.724 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196216" title="Le Me-sur-Seine" nonfiltered="1351" processed="1346" dbindex="81354">

Le Me-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 21.217 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196217" title="Le Perreux-sur-Marne" nonfiltered="1352" processed="1347" dbindex="81355">

Le Perreux-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 30.080 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196218" title="Le Petit-Quevilly" nonfiltered="1353" processed="1348" dbindex="81356">

Le Petit-Quevilly s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 22.332 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196219" title="Le Plessis-Robinson" nonfiltered="1354" processed="1349" dbindex="81357">

Le Plessis-Robinson s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 21.618 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196220" title="Lens" nonfiltered="1355" processed="1350" dbindex="81358">

Lens s un municipi francs, situat al departament del Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 36.206 habitants.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196221" title="Les Lilas" nonfiltered="1356" processed="1351" dbindex="81359">

Les Lilas s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 20.226 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196222" title="Les Mureaux" nonfiltered="1357" processed="1352" dbindex="81360">

Les Mureaux s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 31.379 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196223" title="Les Ulis" nonfiltered="1358" processed="1353" dbindex="81361">

Les Ulis s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 25.785 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196224" title="Levallois-Perret" nonfiltered="1359" processed="1354" dbindex="81362">

Levallois-Perret s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 62.500 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196225" title="L'Ha-les-Roses" nonfiltered="1360" processed="1355" dbindex="81363">

L'Ha-les-Roses s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 29.660 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196226" title="Liborna" nonfiltered="1361" processed="1356" dbindex="81364">

Liborna (nom occit) (en francs Libourne) s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 2007 tenia 23.000 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196227" title="Livin" nonfiltered="1362" processed="1357" dbindex="81365">

Livin s un municipi francs, situat al departament del Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 33.427 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196228" title="Lisieux" nonfiltered="1363" processed="1358" dbindex="81366">

Lisieux s un municipi francs, capital del districte de Lisieux, situat al departament de Calvados i a la regi de la Baixa Normandia. L'any 1999 tenia 23.166 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196229" title="Sadie Benning" nonfiltered="1364" processed="1359" dbindex="81367">
Sadie Benning s una videoartista i msica estatunidenca. 

Biografia.
Va realitzar el seu primer vdeo durant els anys 90, mentre vivia a Milwaukee, Wisconsin, amb una cmera Fischer-Price Pixelvision.
La majoria de les seves obres tracten de les seves experincies intentant trobar feina i analitzen la la seva identitat com a lesbiana. El seu treball va ser incls dues vegades a la biennal del Whitney de Nova York. 

Anys desprs va formar el grup de rock Le Tigre, juntament amb Kathleen Hanna i Johanna Fateman. El seu pare s el cineasta experimental James Benning.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196230" title="Livry-Gargan" nonfiltered="1365" processed="1360" dbindex="81368">

Livry-Gargan s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 37.288 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196231" title="Loos" nonfiltered="1366" processed="1361" dbindex="81369">

Loos s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 20.869 habitants. El seu escut s vermell amb tres mitges llunes grogues, disposades en forma de triangle.

Destaca el campanar de l'ajuntament, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. s obra de l'arquitecte Louis Marie Cordonnier. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196234" title="Lormont" nonfiltered="1367" processed="1362" dbindex="81370">

Lormont s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 21.343 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196235" title="Lunl" nonfiltered="1368" processed="1363" dbindex="81371">

Lunl (en francs Lunel) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2007 tenia 24.525 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196236" title="Lunville" nonfiltered="1369" processed="1364" dbindex="81372">

Lunville s un municipi francs, situat al departament de Meurthe i Mosella i a la regi de Lorena. L'any 1999 tenia 20.200 habitants.

En aquest municipi es va signar el Tractat de Lunville
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196237" title="Maisons-Alfort" nonfiltered="1370" processed="1365" dbindex="81373">

Maisons-Alfort s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 54.600 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196238" title="Maisons-Laffitte" nonfiltered="1371" processed="1366" dbindex="81374">

Maisons-Laffitte s un municipi francs, situat al departament de Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 21.856 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196239" title="Malakoff" nonfiltered="1372" processed="1367" dbindex="81375">

Malakoff s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 29.402 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196240" title="Mantes-la-Jolie" nonfiltered="1373" processed="1368" dbindex="81376">

Mantes-la-Jolie s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 43.672 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196241" title="Marcq-en-Baroeul" nonfiltered="1374" processed="1369" dbindex="81377">

Marcq-en-Baroeul s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 37.679 habitants. 

Histria.
El seu nom ve "marca", amb el sentit de frontera, perqu era un lloc mitjanament deshabitat entre pobles diversos. A l'poca romana va passar a ser una petita ciutadella fortificada, conquerida posteriorment pels pobles germnics. A l'Edat Mitjana va passar a dependre dels carolingis. 

Va romandre relativament al marge de les guerres flamenques i de la Revoluci Francesa. Desprs de la Segona Guerra Mundial va experimentar un gran augment de poblaci grcies a la indstria. L'economia local, per, es basa en el sector serveis (ms d'un 80%)

Agermanaments.
Ealing (Anglaterre);
Gladbeck (Alemanya);
Poggibonsi (Itlia);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196242" title="Marinhana" nonfiltered="1375" processed="1370" dbindex="81378">

Marinhana (nom occit) (en francs Marignane) s un municipi francs, situat al departament de Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 34.006 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196243" title="Massy" nonfiltered="1376" processed="1371" dbindex="81379">

Massy s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 37.712 habitants.
El novellista Joan-Daniel Bezsonoff descriu llargament la ciutat a Les dones de paper.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196244" title="Maubeuge" nonfiltered="1377" processed="1372" dbindex="81380">

Maubeuge s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 33.546 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196245" title="Meaux" nonfiltered="1378" processed="1373" dbindex="81381">

Meaux s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 49.800 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196246" title="Melun" nonfiltered="1379" processed="1374" dbindex="81382">

Melun s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 37.500 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196247" title="Meudon" nonfiltered="1380" processed="1375" dbindex="81383">

Meudon s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 43.663 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196248" title="Meyzieu" nonfiltered="1381" processed="1376" dbindex="81384">

Meyzieu s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 28.385 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196249" title="Mirams" nonfiltered="1382" processed="1377" dbindex="81385">

Mirams (en francs Miramas) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 22.526 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196250" title="Mons-en-Baroeul" nonfiltered="1383" processed="1378" dbindex="81386">

Mons-en-Baroeul (o Mons-en-Barul) s un municipi francs, situat al departament del Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 23.017 habitants. Els primers documents que la mencionen daten del segle XVI, tot i que hi ha evidncies de poblaments anteriors. Destaca el fort de Mons, amb la seva torre de finals del segle XIX















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196251" title="Montbliard" nonfiltered="1384" processed="1379" dbindex="81387">

Montbliard s un municipi francs, situat al departament de Doubs i a la regi del Franc Comtat. L'any 1999 tenia 27.570 habitants, 120.000 si es compta tota l'aglomeraci urbana.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196252" title="Montceau-les-Mines" nonfiltered="1385" processed="1380" dbindex="81388">

Montceau-les-Mines s un municipi francs, situat al departament de Saona i Loira i a la regi de la Borgonya. L'any 1999 tenia 20.634 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196253" title="Montfermeil" nonfiltered="1386" processed="1381" dbindex="81389">

Montfermeil s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 24.102 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196254" title="Montgeron" nonfiltered="1387" processed="1382" dbindex="81390">

Montgeron s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 22.157 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196255" title="Montigny-le-Bretonneux" nonfiltered="1388" processed="1383" dbindex="81391">

Montigny-le-Bretonneux s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2003 tenia 35.824 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196256" title="Montigny-ls-Metz" nonfiltered="1389" processed="1384" dbindex="81392">

Montigny-ls-Metz s un municipi francs, situat al departament de Mosella i a la regi de Lorena. L'any 1999 tenia 23.437 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196257" title="Montmorency" nonfiltered="1390" processed="1385" dbindex="81393">

Montmorency s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 20.576 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196258" title="Montreuil" nonfiltered="1391" processed="1386" dbindex="81394">

Montreuil s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 99.900 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196259" title="Montrouge" nonfiltered="1392" processed="1387" dbindex="81395">

Montrouge s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 42.002 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196260" title="Mont-Saint-Aignan" nonfiltered="1393" processed="1388" dbindex="81396">

Mont-Saint-Aignan s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 21.265 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196261" title="Mlhausen" nonfiltered="1394" processed="1389" dbindex="81397">

Mlhausen (oficialment en francs Mulhouse, alsaci Milhsa) s un municipi francs, situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia. L'any 1999 el municipi tenia 112.002 habitants, i l'aglomeraci urbana 234.445. Limita al nord-oest amb Pfastatt i Lutterbach, al nord amb Kingersheim i Wittenheim, al nord-est amb Illzach, a l'oest amb Morschwiller-le-Bas i Hochstatt, a l'est amb Sausheim, al sud-oest amb Brunstatt, Didenheim, Zillisheim, al sud amb Riedisheim, Zimmersheim i Eschentzwiller i al sud-est amb Rixheim i Habsheim.

El nom, d'origen alemany (en dialecte alsaci s Mihlhsa), vol dir cases del mol. L'aeroport de Mlhausen-Blatzheim s alhora l'aeroport de la vena ciutat sussa de Basilea. Va ser annexat per Frana el 1798.

 Barris .

Nouveau Bassin - Nordfeld (9.108 h);
Bourtzwiller (13.424 h) ;
Brustlein  (4.371 h) ;
Centre historique (7.279 h);
Cit - Briand (8.923 h);
Coteaux (9.644 h);
Daguerre (5.483 h);
Doller (4.897 h);
Dornach (5.684 h);
Drouot - Barbangre (5.013 h);
La Fonderie   (3.338 h);
Franklin - Fridolin (6.557 h);
Haut-Poirier (Illberg)  (5.123 h);
Rebberg (8.357 h);
Vauban - Neppert (8.905 h);
Wolf - Wagner (4.027 h);
 Demografia .


 Administraci .
 Llista d'alcaldes de Mulhouse;
 Personatges illustres .
 Jean Keppi, poltic autonomista.
 Karl Brandt (1904-1948) : SS, i metge personal de Hitler.
 Johann Heinrich Lambert (1728-1777) cientfic.
 Antoine Waechter (1949), poltic ecologista.
 William Wyler, director de cinema;

 Enllaos externs .

 Web de Mulhouse;
 Web oficial de l'Oficina de turisme de Mulhouse;
 Portal i Anuari Internet de Mulhouse;
 AlsaceTV.Net L'actualitat de Mulhouse i la seva regi en vdeo, gratutament a Internet;

 Galeria d'imatges .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196262" title="Nanterre" nonfiltered="1395" processed="1390" dbindex="81398">

Nanterre s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 86.700 habitants.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196263" title="Neuilly-sur-Marne" nonfiltered="1396" processed="1391" dbindex="81399">

Neuilly-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 32.754 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196264" title="Niort" nonfiltered="1397" processed="1392" dbindex="81400">

Niort s un municipi francs, situat al departament de Deux-Svres i a la regi de Poitou-Charentes. L'any 2006 tenia 59.346 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196265" title="Nogent-sur-Marne" nonfiltered="1398" processed="1393" dbindex="81401">

Nogent-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 30.200 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196266" title="Noisy-le-Grand" nonfiltered="1399" processed="1394" dbindex="81402">

Noisy-le-Grand s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2003 tenia 60.235 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196267" title="Noisy-le-Sec" nonfiltered="1400" processed="1395" dbindex="81403">

Noisy-le-Sec s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 37.312 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196268" title="Orly" nonfiltered="1401" processed="1396" dbindex="81404">

Orly s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 20.470 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196269" title="Orvault" nonfiltered="1402" processed="1397" dbindex="81405">

Orvault s un municipi francs, situat al departament del Loira Atlntic i a la regi del Pas del Loira. L'any 1999 tenia 23.554 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196270" title="Oullins" nonfiltered="1403" processed="1398" dbindex="81406">

Oullins s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 25.183 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196271" title="Oyonnax" nonfiltered="1404" processed="1399" dbindex="81407">

Oyonnax s un municipi francs, situat al departament d'Ain i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 24.636 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196272" title="Ozoir-la-Ferrire" nonfiltered="1405" processed="1400" dbindex="81408">

Ozoir-la-Ferrire s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2006 tenia 22.000 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196273" title="Palaiseau" nonfiltered="1406" processed="1401" dbindex="81409">

Palaiseau s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 28.965 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196274" title="Pantin" nonfiltered="1407" processed="1402" dbindex="81410">

Pantin s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2005 tenia 53.000 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196275" title="Miquel Mascort i Riera" nonfiltered="1408" processed="1403" dbindex="81411">
Miquel Mascort i Riera s un advocat i promotor cultural catal. Ha estat jutge de districte a Girona. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi per la intensa activitat que ha dut a terme, des de la ciutat de Girona, en defensa de la llengua catalana, en l mbit de l esport com a president del Girona Futbol Club i en organismes de caire benfic. I tamb, i singularment, com a promotor artstic al capdavant de la Galeria d Art El Claustre, que contribueix a dinamitzar la vida gironina amb les seves mostres, activitats i publicacions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196276" title="Perigs" nonfiltered="1409" processed="1404" dbindex="81412">

Perigs (en occit Peireguers  o Periguers ; en francs Prigueux ) s un municipi francs, situat al departament de Dordonya i a la regi d'Aquitnia. L'any 2004 tenia 39.960 habitants.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196277" title="Le Val d'Andorre" nonfiltered="1410" processed="1405" dbindex="81413">

Le Val d'Andorre (La Vall d'Andorra) s una pera cmica en tres actes de Fromental Halvy, amb llibret de Saint-Georges.

Histria.
L'pera va ser estrenada l'11 de novembre de 1848 a l'Opra-Comique de Pars. Tot i que avui ha estat totalment oblidada, va constituir un dels ms grans xits de Halvy, gaudint de 165 representacions i capgirant l'aleshores precria situaci econmica del teatre. El crtic de la parisenca Gazette et rvue musicale va escriure  Aquest s el ms brillant xit absolut que hom recorda a l'Opra-Comique . Va ser traduda a l'alemany i representada l'any 1849 a Leipzig, on va rebre lloances d'Ignaz Moscheles -  Msica de genu carcter dramtic, amb una melodia ms fluda que en les altres obres de l'autor. El subjecte est treballat amb intelligncia i s molt expressiva  . L'any 1850 va ser estrenada a Londres, amb crtiques mediocres, per amb l'assistncia de la reina Victria. Per a l'ocasi, la companyia de cantants francesos va haver d'afanyar-se a aprendre el God Save the Queen..

A Madrid es va estrenar l'any 1852, amb gran xit, la sarsuela El Valle de Andorra, amb msica de Joaqun Gaztambide i llibret de Luis de Olona, basat en el llibret de Saint-George.

Sinopsi.

L'pera transcorre a Andorra, on Stphan intenta fugir a l'allistament en l'exrcit francs. Stphan s estimat alhora per la jove Rose de Mai; l'ama de Rose, la viuda Thrse; i la rica Georgette. Quan ell s condemnat per deserci, Rose el rescata amb uns finers furtats a Thrse, i declarant que els diners pertanyen a Georgette. En un tpicament improbable final sorpresa (inspirat en una escena de Les noces de Fgaro), Rose resulta ser una germana de Thrse perduda des de feia molt de temps, Georgette deixa el pas lliure, i Rose de Mai i Stphan sn lliures per contraure matrimoni.

Bibliografia.
Ruth Jordan, Fromental Halvy, his Life and Music, London (1994). ISBN 187108251X;
Charlotte Moscheles, Life of Moscheles, London (1872).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196278" title="Peac" nonfiltered="1411" processed="1406" dbindex="81414">

Peac (nom occit) (en francs Pessac) s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 2004 tenia 57.000 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196279" title="Pierrefitte-sur-Seine" nonfiltered="1412" processed="1407" dbindex="81415">

Pierrefitte-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 25.789 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196280" title="Plaisir" nonfiltered="1413" processed="1408" dbindex="81416">

Plaisir s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 31.045 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196281" title="Poissy" nonfiltered="1414" processed="1409" dbindex="81417">

Poissy s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 35.841 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196282" title="Pontault-Combault" nonfiltered="1415" processed="1410" dbindex="81418">

Pontault-Combault s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2006 tenia 43.241 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196283" title="Pontoise" nonfiltered="1416" processed="1411" dbindex="81419">

Pontoise s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 27.494 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196284" title="Puteaux" nonfiltered="1417" processed="1412" dbindex="81420">

Puteaux s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 40.780 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196285" title="Dseta Aquarii" nonfiltered="1418" processed="1413" dbindex="81421">


Zeta Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella binria, l'estrella central a  la Gerra d'Aigua , asterisme de la constellaci d'Aquari. Est aproximadament a 103 anys-llum de la Terra.

El component ms brillant ,   Aquarii, s una groga-blanca del tipus F, s una nana de la seqncia principal amb una magnitud aparent de +4,42. La seva companya,   Aquarii, s una groga-blanca subgegant del tipus F amb una magnitud aparent de +4,59. El fet de al seu esclat sigui tan parell fa que es puguin mesurar i resoldre molt fcilment. El sistema binari t una magnitud combinada de +3,65. Les dues estrelles estan separades 1,67 segons d'arc i tenen un perode orbital de 760 anys.

Christian Mayer, director del Mannheim Observatory, est considerat com el primer astrnom que va observar que Dseta Aquarii era doble. Ho va fer el 1777. Alguns anys ms tard William Herschel tamb descobr aquesta dualitat.

Dseta Aquarii ha estat observada noms durant la meitat d'una de les seves rbites; per tant, la forma d'aquesta rbita, i per tant, el perode orbital, resten indeterminats. D'acord amb els darrers clculs orbitals de Martin Gaskell fets el 1968, el perode orbital seria de 856 anys. (Aquesta informaci fou catalogada per Norton l'any 2000).

La distncia ms gran en l'rbita ellptica de dos components, que pareix ser en el sentit de les manetes del rellotge, s aproximadament quatre vegades ms gran que la seva distncia ms prxima, que s aproximadament con la distncia del Sol a Plut.

Les estrelles tenen actualment una efemride de uns 2,5 . Extrapolant es pot calcular que al final del segle XXIII, les estrelles estaran separades 6,4 . El moviment per any s molt lent, de totes maneres.

Les dues components foren etiquetades simplement com a estrella A i estrella B, i tenen una massa de 1,1 masses solars i 0,9 masses solars, respectivament. Malgrat la similitud en massa, aquestes estrelles sn unes set vegades ms lluminoses que el nostre sol, la qual cosa significa que sn ms evolucionades. La interpretaci espectroscpia d'ambdues estrelles les classifica com a subgegants. Aix suposa la predicci de qu l'hidrogen dels seus nuclis s'ha exhaurit i que estan esdevenint gegants vermelles. 

S'ha postulat que hi ha un tercer component orbitant l'estrella B amb un perode de 25,5 anys. Per es possible que sigui una interpretaci pel cim dels residuals, tal com ha estat el cas d'altres tercers components percebuts en altres sistemes binaris. Aquests terciaris tenen una lluminositat massa baixa per ser vists directament. El terciari que s'ha especulat existeix al sistema Dseta Aquarii t, segons diuen, una massa de 0,28 masses solars i s probablement una nana vermella o blanca. Est localitzada a 9 unitats astronmiques de l'estrella B, la mateixa distncia de Saturn al nostre Sol. 

Referncies.
1.	  Martin Gaskell. Double Stars to Follow, Part IV: Zeta Aquarii and Mu Cygni. Prairie Astronomy Club Home Page. 

2. 	Richard Jaworski.  This Months Double Stars  


Enllaos externs.
Imatge de l'asterisme: "la Gerra d'Aigua;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196286" title="Rambouillet" nonfiltered="1419" processed="1414" dbindex="81422">

Rambouillet s un municipi francs, situat al departament de Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 24.758 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196287" title="Rez" nonfiltered="1420" processed="1415" dbindex="81423">

Rez s un municipi francs, situat al departament del Loira Atlntic i a la regi del Pas del Loira. L'any 2005 tenia 37.200 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196288" title="Rillieux-la-Pape" nonfiltered="1421" processed="1416" dbindex="81424">

Rillieux-la-Pape s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 28.367 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196289" title="Ris-Orangis" nonfiltered="1422" processed="1417" dbindex="81425">

Ris-Orangis s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 24.612 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196291" title="Roanne" nonfiltered="1423" processed="1418" dbindex="81426">

Roanne s un municipi francs, situat al departament de Loira i a la regi de Roine-Alps. L'any 2005 tenia 36.100 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196293" title="Romainville" nonfiltered="1424" processed="1419" dbindex="81427">

Romainville s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 23.779 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196294" title="Rumans d'Isra" nonfiltered="1425" processed="1420" dbindex="81428">

Rumans d'Isra (nom occit) (en occit antic: Romans; en francs: Romans-sur-Isre) s un municipi occit (i francs), situat al departament de Droma i a la regi de Roine-Alps, en front del riu Isra i de la ciutat del Borg dau Peatge. L'any 1999 tenia 32.667 habitants.

Notes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196295" title="Rosny-sous-Bois" nonfiltered="1426" processed="1421" dbindex="81429">

Rosny-sous-Bois s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2006 tenia 39.105 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196296" title="Roubaix" nonfiltered="1427" processed="1422" dbindex="81430">

Roubaix s un municipi francs, situat al departament del Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 96.984 habitants. L'etimologia del nom no est clara, pot venir del llat Robacum  o del germnic Rosbach.

Les primeres referncies a la vila daten del segle IX, quan era un petit llogarret. El creixement del segle XV al XX es deu sobretot a la importncia del txtil i posteriorment de la indstria derivada.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196297" title="Rueil-Malmaison" nonfiltered="1428" processed="1423" dbindex="81431">

Rueil-Malmaison s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 76.400 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196298" title="Saint-Chamond" nonfiltered="1429" processed="1424" dbindex="81432">

Saint-Chamond s un municipi francs, situat al departament de Loira i a la regi de Roine-Alps. L'any 2005 tenia 35.500 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196299" title="Saint-Cloud" nonfiltered="1430" processed="1425" dbindex="81433">

Saint-Cloud s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 28.395 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196301" title="Sainte-Foy-ls-Lyon" nonfiltered="1431" processed="1426" dbindex="81434">

Sainte-Foy-ls-Lyon s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 21.193 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196302" title="Sainte-Genevive-des-Bois" nonfiltered="1432" processed="1427" dbindex="81435">

Sainte-Genevive-des-Bois s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 32.125 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196303" title="Saintes" nonfiltered="1433" processed="1428" dbindex="81436">

Saintes s un municipi francs, situat al departament de Charente Martim i a la regi de Poitou-Charentes. L'any 1999 tenia 25.595 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196304" title="Saint-tienne-du-Rouvray" nonfiltered="1434" processed="1429" dbindex="81437">

Saint-tienne-du-Rouvray s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 29.092 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196305" title="Saint-Germain-en-Laye" nonfiltered="1435" processed="1430" dbindex="81438">

Saint-Germain-en-Laye s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 38.423 habitants.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196306" title="Saint-Herblain" nonfiltered="1436" processed="1431" dbindex="81439">

Saint-Herblain s un municipi francs, situat al departament del Loira Atlntic i a la regi del Pas del Loira. L'any 1999 tenia 43.726 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196307" title="Sant Lauren de Var" nonfiltered="1437" processed="1432" dbindex="81440">

Sant Lauren de Var (nom occit) (en francs Saint-Laurent-du-Var) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 27.141 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196309" title="Saint-L" nonfiltered="1438" processed="1433" dbindex="81441">

Saint-L s un municipi francs, situat al departament de Manche i a la regi de la Baixa Normandia. L'any 1999 tenia 20.090 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196310" title="Saint-Martin-d'Hres" nonfiltered="1439" processed="1434" dbindex="81442">

Saint-Martin-d'Hres s un municipi francs, situat al departament de la Isra i a la regi de Roine-Alps. L'any 2005 tenia 35.500 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196311" title="Jordi Miarnau i Bans" nonfiltered="1440" processed="1435" dbindex="81443">
Jordi Miarnau i Bans s un empresari i promotor social i cultural cultural, originari de Reus. Ha estat president del grup COMSA, dedicat a la construcci d'infraestructures ferroviries. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al conjunt d una valuosa trajectria professional i cvica desenvolupada en els mbits de l empresa, la promoci cultural, l impuls a la formaci i el suport a un seguit d iniciatives de carcter social i solidari.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196312" title="Saint-Maur-des-Fosss" nonfiltered="1441" processed="1436" dbindex="81444">

Saint-Maur-des-Fosss s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 74.592 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196313" title="Saint-Mdard-en-Jalles" nonfiltered="1442" processed="1437" dbindex="81445">

Saint-Mdard-en-Jalles s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 25.566 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196314" title="Saint-Nazaire (Loira Atlntic)" nonfiltered="1443" processed="1438" dbindex="81446">

Saint-Nazaire s un municipi francs, situat al departament del Loira Atlntic i a la regi del Pas del Loira. L'any 2004 tenia 67.800 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196315" title="Saint-Ouen" nonfiltered="1444" processed="1439" dbindex="81447">

Saint-Ouen s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 39.722 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196316" title="Saint-Pol-sur-Mer" nonfiltered="1445" processed="1440" dbindex="81448">

Saint-Pol-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament del Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 23.337 habitants.

El municipi va ser creat el 1877, separant-se del de Petite-Synthe, una vila absorbida com a barri per Dunkerque. En 2003 es va convocar un referndum per decidir la possible fusi amb Dunkerque per el resultat va ser negatiu (amb una forta abstenci). Destaca el campanar local, amb un autmata entre els quatre ms grans del mn. Igualment cal destacar l'esglsia neogtica de Saint Benot.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196317" title="Saint-Priest" nonfiltered="1446" processed="1441" dbindex="81449">

Saint-Priest s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 40.974 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196318" title="Saint-Quentin" nonfiltered="1447" processed="1442" dbindex="81450">

Saint-Quentin (en flamenc, Sint-Kwintens, en catal, Sant Quint) s un municipi francs, situat al departament d'Aisne i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 59.066 habitants.   s una localitat i comuna francesa, situada al departament d'Aisne, a la regi de la Picardia. s la capital de la comarca d'Haute-Picardie, al centre de la regi natural del Vermandois, a les ribes del riu Somme. El gentilici dels seus habitants s el de Saint-Quentinois.

 Geografia i mitjans de comunicaci .
Sant Quint est situada a la ribera del riu Somme, poc desprs del seu naixement a Fonsomme. 

La ciutat disposa d'una situaci geogrfica interessant: a l'encreuament de camins entre Pars, Amiens, Reims, Lille i Bruselles, entre les RN29 i RN 44.

A tal posici, hi ha la presncia de dues autopistes: l'A26 (que uneix Arras, Lille i Calais amb Reims) i l'A29 que lliga Saint-Quentin amb Amiens i Rouen. Aix mateix, tamb s centre d'una xarxa ferroviria entre Paris-Nord-Aymeries. A prop de Sant Quint tamb hi ha l'estaci de TGV de l'Haute-Picardia, situada a Ablaincour-Pressoir. Tamb hi ha tren de Sant Quint a Amiens.

El canal de Saint-Quentin travessa la ciutat. fou dels ms importants de Frana, ja que en els 1960/70 un els rius Escaut, Somme i l'Oise. 

La ciutat est dotada d'un sistema de bus urb (6 lnies) que uneix el centre de la ciutat amb els barris perifrics. 

 Economia .
  Metalrgica, lligada a la manutanci, a l'agroalimentria (sucre) i a la construcci de motocicletes i de barques a motor (MBK/Yamaha);
  Qumica; ;
  Agroalimentria;
  Txtil;

A Sant Quint hi ha ubicada la Cambra de comer i indstria de l'Aisne.

 Demografia .
  1931: 49.448 habitants.
  1954: 53.866 habitants.
  1975: 67.243 habitants.
  1990: 60.644 habitants.
  1999: 59.066 habitants.
  2005: 57.100 habitants.

fonts= Cassini et INSEE

 Histria .
El seu origen est en l'assentament rom de Augusta Viromanduorum, lloc en el que hi hagu el suplici de l'evangelitzador cristi amb el qu ms tard fou bautitzada la ciutat. 

La seva posici estratgica, en la ruta que enllaa Pars amb Lille i Bruselles, fou escenari al 1557 de la batalla de Sant Quint, en la qual tropes al servei de Felip II d'Espanya posaren setge a la plaa defensada per l'almrall Gaspar de Coligny i d'altres ocupacions militars al 1814 i 1815, per les forces de la coalici contra Napole I, durant la Guerra francoprussiana i a la Primera Guerra Mundial, en la que la ciutat fou prcticament destruida.

 Administraci .
La ciutat de Sant Quint est dividida en tres cantons: El Cant de Sant Quint Centre (20.189 habitants); el Cant de Sant Quint Nord, que inclou una part de la ciutat i altres comunes petites (25.830 habitants); i el Cant de Sant Quint Sud, que tamb inclou pobles com Gauchy, harly i Homblires (27.887 habitants).

Alcalde actual: Pierre Andr, de la UMP, que tamb s Senador de l'Aisne i President de la comunitat de l'aglomeraci urbana de Sant Quint. Fou elegit al 1995 i reelegit pel mandat de 2008-2014.

 Monuments i llocs d'inters.
Sant Quint est classificada com ciutat d'art i histria. L'Art dco est fortament representat a la ciutat. Hi ha moltes faanes reconstruides desprs de la Primera Guerra Mundial que sn classificades com patrimoni. 

La ciutat disposa de 3 flors otordades pel Consell de les Villes et Villages Fleuris de Frana al Concours des villes et villages fleuris.

 Monuments .
  La Baslica de Saint Quint. Edifici gtic d'inicis del S. XIII, tot i que l'essencial es va construr al S. XV.
  L'Htel de Ville, d'estil gtic, constrt al 1509.
  El Teatre Municipal Jean-Vilar, construt al 1844, segons els plans de Monsenyor Guy, arquitecte de Caen. De tipus itali. Decoracions i escultures molt interessants. ;
  Les Bguinages;
  El Palau Fervaques, construt entre 1897 i 1911 a l'emplaament de l'antiga abadia de Ferbaques.
  La Porta dels artillers;
  L'Estaci de Ferrocarril, d'estil d'Art dco, de l'arquitecte Gustave Umbdenstock.
  El monument de la commemoraci de la defensa heroica de San-Quentin pels seus habitants, a la Batalla de Sant Quint contra l'exrcit del rei Felip II d'Espanya. ;

 Museus .
  Museu de les papallones. Disposa de ms de 600 000 espcimens.
  Museu Antoine-Lcuyer, consagrat al pintor d'aquarelles del S. XVIII, Maurice Quentin de La Tour. Altres obres dels S. XVIII, XIX i XX.
  La Socit acadmique, que posseeix uninteresant museu arqueolgic;

 Localitats agermanades .
 Kaiserslautern, Alemanya;
 San Lorenzo del Escorial, Espanya;
 Rotherham, Regne Unit;
 Sant Quint (Nova-Brunswick), Canad;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de la comuna de Saint-Quentin. ;
 Lloc web de turisme de Saint-Quentin. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196319" title="Sant Rafu" nonfiltered="1448" processed="1443" dbindex="81451">

Sant Rafu (nom occit) (en francs Saint-Raphal) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 32.200 habitants. Fou la localitat on es va exiliar i va morir el president de la Generalitat Josep Irla i Bosch.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196320" title="Saint-Sbastien-sur-Loire" nonfiltered="1449" processed="1444" dbindex="81452">

Saint-Sbastien-sur-Loire s un municipi francs, situat al departament del Loira Atlntic i a la regi del Pas del Loira. L'any 1999 tenia 25.223 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196321" title="Selon de Provena" nonfiltered="1450" processed="1445" dbindex="81453">

Selon de Provena (nom occit) (en francs Salon-de-Provence) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 37.079 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196322" title="Sannois" nonfiltered="1451" processed="1446" dbindex="81454">

Sannois s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 25.349 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196323" title="Sarcelles" nonfiltered="1452" processed="1447" dbindex="81455">

Sarcelles s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 57.871 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196324" title="Sartrouville" nonfiltered="1453" processed="1448" dbindex="81456">

Sartrouville s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 50.219 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196325" title="Saumur" nonfiltered="1454" processed="1449" dbindex="81457">

Saumur s un municipi francs, situat al departament de Maine i Loira i a la regi del Pas del Loira. L'any 1999 tenia 29.857 habitants.

Enllaos externs.
Communaut de Communes;
Oficia de Turisme;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196327" title="Savigny-le-Temple" nonfiltered="1455" processed="1450" dbindex="81458">

Savigny-le-Temple s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2006 tenia 26.935 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196328" title="Savigny-sur-Orge" nonfiltered="1456" processed="1451" dbindex="81459">

Savigny-sur-Orge s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 36.612 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196329" title="Schiltigheim" nonfiltered="1457" processed="1452" dbindex="81460">

Schiltigheim (alsaci Schlige) s un municipi francs, situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. L'any 1999 tenia 30.841 habitants.
 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196330" title="Sedan" nonfiltered="1458" processed="1453" dbindex="81461">

Sedan s un municipi francs, situat al departament de les Ardenes i a la regi de Xampanya-Ardenes. L'any 1999 tenia 20.548 habitants.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196331" title="Sens" nonfiltered="1459" processed="1454" dbindex="81462">

Sens s un municipi francs, situat al departament d'Yonne i a la regi de la Borgonya. L'any 1999 tenia 26.904 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196332" title="Sevran" nonfiltered="1460" processed="1455" dbindex="81463">

Sevran s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 47.063 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196333" title="Svres" nonfiltered="1461" processed="1456" dbindex="81464">

Svres s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 22.700 habitants.

Hi ha la Manufacture nationale de Svres (originalment reial i no nacional), que s una fbrica d'objectes de porcellana pertanyent a l'estat i fundada a mitjans del segle XVIII.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196334" title="Sieis Forns lei Plaias" nonfiltered="1462" processed="1457" dbindex="81465">

Sieis Forns lei Plaias (nom occit, o s "Sis Forns" i "les Platges") (en francs Six-Fours-les-Plages) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 32.742 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196335" title="Soissons" nonfiltered="1463" processed="1458" dbindex="81466">

Soissons s un municipi francs, situat al departament d'Aisne i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 29.453 habitants.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196336" title="Sotteville-ls-Rouen" nonfiltered="1464" processed="1459" dbindex="81467">

Sotteville-ls-Rouen s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 29.553 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196337" title="Stains" nonfiltered="1465" processed="1460" dbindex="81468">

Stains s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 32.839 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196338" title="Sucy-en-Brie" nonfiltered="1466" processed="1461" dbindex="81469">

Sucy-en-Brie s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 24.812 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196339" title="Suresnes" nonfiltered="1467" processed="1462" dbindex="81470">

Suresnes s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 39.706 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196340" title="Talena" nonfiltered="1468" processed="1463" dbindex="81471">

Talena (nom occit) (en francs Talence) s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 2004 tenia 40.700 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196341" title="Taverny" nonfiltered="1469" processed="1464" dbindex="81472">

Taverny s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 26.092 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196342" title="Thiais" nonfiltered="1470" processed="1465" dbindex="81473">

Thiais s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 28.232 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196343" title="Thionville" nonfiltered="1471" processed="1466" dbindex="81474">

Thionville (alemany Diedenhofen,luxemburgus Diedennuewen) s un municipi francs, situat al departament del Mosella i a la regi de Lorena. L'any 2005 tenia 41.600 habitants.

Thionville 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196344" title="Torcy" nonfiltered="1472" processed="1467" dbindex="81475">

Torcy s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 21.595 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196345" title="Tourcoing" nonfiltered="1473" processed="1468" dbindex="81476">

Tourcoing s un municipi francs, situat al departament del Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 2005 tenia 92.000 habitants. Est situat en una plana i compta amb diversos torrents que l'abasteixen d'aigua. Est previst reobrir el seu canal a la navegaci en 2008

Histria.
La primera menci de Tourcoing s la d'una donaci del 1080. Des del comenament es distingeix per la qualitat del seu txtil, que obt un reconeixement reial en 1360. Com altres poblacions de la zona, es veu immersa en les guerres de religi que provoca la Reforma protestant i que desemboquen en conflictes territorials.

Des del 1668 pertany definitivament a Frana. Amb la Revoluci industrial augmenta la seva influncia, sempre basada en el txtil. L'alcalde Gustave Dron endega una srie de reformes socials per fer front a les exigncies del segle XIX. Al segle XX, la ciutat s ocupada pels alemanys en les dues Guerres Mundials i pateix una forta crisi econmica, encara no superada

Cultura.
Com a monuments, destaquen l'esglsia neogtica de Saint Christophe, ampliada des del segle XV al XIX; l'ajuntament; el campanar i l'hospici, de regust neoclssic.

s el lloc de naixement de Marcel Lefebvre, missioner reformista

Agermanaments.
Tourcoing ha signat pactes d'agermanament amb les segents localitats:
Berlin (Alemanya) ;
Biella (Itlia) ;
Bottrop (Alemanya) ;
Guimares (Portugal) ;
Jastrz bie Zdrj (Polnia) ;
Mouscron (Blgica) ;
Mhlhausen (Alemanya) ;
Rochdale (Gran Bretanya) ;
Biskra (Algria) ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196346" title="Tournefeuille" nonfiltered="1474" processed="1469" dbindex="81477">

Tournefeuille s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 22.758 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196347" title="Pilar Mora i Rosell" nonfiltered="1475" processed="1470" dbindex="81478">
Pilar Mora i Rosell (Barcelona, 1923) s una promotora dels drets de la dona. s presidenta de la Associaci Ciudadana pels Drets de les Dones i membre de l'Institut Catal de la Dona. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva intensa i valuosa activitat  que ha aconseguit destacats suports  en pro de la millora de la situaci de les vdues i en l afany que aquest collectiu  un dels ms desafavorits de la nostra societat  rebi un tractament econmic ms just per part dels poders pblics. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196348" title="Trappes" nonfiltered="1476" processed="1471" dbindex="81479">

Trappes s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 28.812 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196349" title="Tremblay-en-France" nonfiltered="1477" processed="1472" dbindex="81480">

Tremblay-en-France s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 33.885 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196350" title="Valenciennes" nonfiltered="1478" processed="1473" dbindex="81481">

Valenciennes s un municipi francs, situat al departament del Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 2006 tenia 43.198 habitants. Est envoltat per dos rius:  l'Escaut i la Rhnelle.

Histria.
S'han trobat restes que proven que la ciutat est habitada des del neoltic, per el seu disseny principal data de l'Edat Mitjana. La primera menci escrita a la vila s del 693. Va passar a domini germnic, com altres poblacions de la considerada marca o frontera imperial. La pesta que va sobrevenir en 1008 no va afectar la ciutat, segons tradici local per un cordill que va estendre la Verge Maria. Des de llavors, els habitants de Valenciennes surten en process un cop l'any per agrair el miracle. La ciutat en aquella poca depenia de diversos comtes de la dinastia d'Hainaut.

En el marc de les lluites religioses entre protestants i catlics, Valenciennes va ser refugi per als perseguits, salvant alguns luterans de morir cremats per la pressi popular, tot i passar a domini espanyol i tenir el catolicisme com a religi oficial. Fins al 1678 no passa definitivament a mans franceses.

A la Revoluci Industrial Valenciennes creix de manera espectacular, ja que rep poblaci atreta per les mines de carb i les fbriques de lli. Igualment famosa s la seva porcellana, que exporta a tot el pas. 

La vila pateix l'ocupaci militar durant la Revoluci Francesa i les dues Guerres Mundials, fet que suposa la destrucci de part dels seus monuments histrics i diversos bombardejos que incendien les cases del centre.

La darrera meitat del segle XX es caracteritza per la reconstrucci i el pes creixent de la seva universitat, que dinamitza la vida cultural de la poblaci i atreu estudiants d'altres ciutats. Econmicament, s un centre de producci d'autombils important i una vila amb molts equipaments de telecomunicacions.

Cultura.
El culte a la Verge Maria ha deixat nombroses esglsies que suposen un atractiu turstic. L'ajuntament i el museu de belles arts, edificis del segle XIX, aix com les cases senyorials espanyoles renaixentistes completen l'oferta. En 1850 va rebre el apellatiu d'"Atenes del Nord" per l'mplia oferta cultural, centrada en la msica i les exposicions.

s el lloc de naixement de Jean Froissart (un cronista medieval), el pintor Antoine Watteau o Philippa d'Hainaut (qui esdevindria reina d'Anglaterra al segle XIV), entre altres.

Agermanaments.
 Agrigent (Siclia) ;
 Dren (Alemanya) ;
 Gliwice (Polnia) ;
 Medway (Gran Bretanya) ;
 Moscou (Rssia) ;
 Nacka (Sucia) ;
 Obuda (Hongria) ;
 Brioude (Frana) ;
 Yichang (Xina) ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196351" title="Vandoeuvre-ls-Nancy" nonfiltered="1479" processed="1474" dbindex="81482">

Vandoeuvre-ls-Nancy (o Vanduvre-ls-Nancy) s un municipi francs, situat al departament de Meurthe i Mosella i a la regi de Lorena. L'any 1999 tenia 34.420 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196352" title="Vanves" nonfiltered="1480" processed="1475" dbindex="81483">

Vanves s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 25.414 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196353" title="Vaulx-en-Velin" nonfiltered="1481" processed="1476" dbindex="81484">

Vaulx-en-Velin s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 2004 tenia 40.300 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196354" title="Vlizy-Villacoublay" nonfiltered="1482" processed="1477" dbindex="81485">

Vlizy-Villacoublay s un municipi francs, situat al departament d'Yvelines i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 20.342 habitants.

s el municipi on va nixer el compositor de sardanes Frederic Guisset, interpret de flabiol a la cobla Millenria.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196355" title="Vnissieux" nonfiltered="1483" processed="1478" dbindex="81486">

Vnissieux s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 2004 tenia 57.600 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196357" title="Vernon (Eure)" nonfiltered="1484" processed="1479" dbindex="81487">

Vernon s un municipi francs, situat al departament de l'Eure i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 24.056 habitants.

Situaci.

Vernon, situat a la ribera del riu Sena, es troba al est del departament de l'Eure.

Administraci.

L'alcalde del municipi s Jean-Luc Miraux (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

 Collegiata de Notre-Dame.
 Castell de les Tourelles.
 Museu Alphonse Georges Poulain.



Ciutats agermanades.

Vernon mant una relaci d'agermanament amb les segents ciutats:
 York,  (Anglaterra) ;
 Bad Homburg vor der Hhe,  (Alemanya) ;
 Massa,  (Itlia) ;

Vegeu tamb.

 Llista de municipis de l'Eure;
 Claude Monet;

Enllaos externs.

Vernon al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Vernon;
Vernon a WikiMapia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196358" title="Vertou" nonfiltered="1485" processed="1480" dbindex="81488">

Vertou s un municipi francs, situat al departament del Loira Atlntic i a la regi del Pas del Loira. L'any 1999 tenia 20.268 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196359" title="Vierzon" nonfiltered="1486" processed="1481" dbindex="81489">

Vierzon s un municipi francs, situat al departament de Cher i a la regi del Centre. L'any 1999 tenia 29.719 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196360" title="Josep Palau i Francs" nonfiltered="1487" processed="1482" dbindex="81490">
Josep Palau i Francs s un enginyer i empresari catal. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi per l impuls tan rellevant que ha donat, des de la seva fundaci el 1951 de l'empresa Soler & Palau SA, de Ripoll. Aquesta firma, lder mundial en el sector dels aparells de ventilaci, t un reconegut prestigi a ms de seixanta pasos i contribueix, doncs, a la projecci de la indstria catalana i a l increment del seu potencial exportador. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196361" title="Vigneux-sur-Seine" nonfiltered="1488" processed="1483" dbindex="81491">

Vigneux-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 25.652 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196362" title="Villefranche-sur-Sane" nonfiltered="1489" processed="1484" dbindex="81492">

Villefranche-sur-Sane s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 38.863 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196363" title="Villejuif" nonfiltered="1490" processed="1485" dbindex="81493">

Villejuif s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 47.384 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196364" title="Villemomble" nonfiltered="1491" processed="1486" dbindex="81494">

Villemomble s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 27.230 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196365" title="Villenave-d'Ornon" nonfiltered="1492" processed="1487" dbindex="81495">

Villenave-d'Ornon s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 27.500 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196367" title="Villeneuve-la-Garenne" nonfiltered="1493" processed="1488" dbindex="81496">

Villeneuve-la-Garenne s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 22.349 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196368" title="Villeneuve-Saint-Georges" nonfiltered="1494" processed="1489" dbindex="81497">

Villeneuve-Saint-Georges s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2003 tenia 30.687 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196369" title="Vilanuva d'lt" nonfiltered="1495" processed="1490" dbindex="81498">

Vilanuva d'lt (nom occit) (en francs Villeneuve-sur-Lot) s un municipi francs, situat al departament d'Olt i Garona i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 24.734 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196370" title="Villeparisis" nonfiltered="1496" processed="1491" dbindex="81499">

Villeparisis s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 21.296 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196371" title="Villepinte" nonfiltered="1497" processed="1492" dbindex="81500">

Villepinte s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi d'Illa de Frana. L'any 2002 tenia 33.902 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196372" title="Villeurbanne" nonfiltered="1498" processed="1493" dbindex="81501">

Villeurbanne s un municipi francs, situat al departament del Roine i a la regi de Roine-Alps. s la segona ciutat ms important de la connurbaci de Li. L'any 2005 tenia 134.500 habitants.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196374" title="Villiers-le-Bel" nonfiltered="1499" processed="1494" dbindex="81502">

Villiers-le-Bel s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 26.330 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196375" title="Villiers-sur-Marne" nonfiltered="1500" processed="1495" dbindex="81503">

Villiers-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 26.632 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196376" title="Vincennes" nonfiltered="1501" processed="1496" dbindex="81504">

Vincennes s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 46.600 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196377" title="Viry-Chtillon" nonfiltered="1502" processed="1497" dbindex="81505">

Viry-Chtillon s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 30.257 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196378" title="Vitrla" nonfiltered="1503" processed="1498" dbindex="81506">

Vitrla (nom occit) (en francs Vitrolles) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2000 tenia 37.650 habitants.

Llista d'alcaldes de Vitrla.

1800-1808 : Paul Gueidon  ;
1808-1812 : Pierre Joseph Gabriel Bertrand ;
1813-1817 : Louis Barrigue de Monvalon ;
1817-1823 : Jacques Pierre Hilarion Audibert  ;
1824-1830 : Louis Martin;
1830-1831 : Honor-tienne Emery ;
1831-1837 : Hyppolite Baret;
1837-1842 : Andr Guilhen ;
1842-1844 : Joseph Constant dit Constant le riche;
1844-1846 : Barthlemy Bontoux ;
1847-1848 : Jean-tienne Bonsignour ;
1848-1848 : Casimir Berard ;
1848-1850 : Jean-Joseph Audibert;
1850-1850 : Louis Faren ;
1850-1863 : Honor Lataud;
1863-1865 : Jean-Pierre Christophe;
1865-1867 : Jules Aimard;
1867-1870 : Jean Antoine Audibert;
1870-1874 : Franois Hilaire Touche;
1874-1878 : Lucien Sauvat ;
1878-1892 : Franois Hilaire Touche ;
1892-1908 : Vital Rouard;
1908-1912 : Pierre Gustave Constant;
1912-1925 : Cyprien Touche;
1925-1944 : Jules Guibaud;
1944-1954 : Henri Loubet;
1954-1966 : Victor Martin ;
1966-1977 : Henri Bremond;
1977-1983 : Pierre Scelles ;
1983-1997 : Jean-Jacques Anglade ;
1997-2002 : Catherine Mgret  ;
2002-2... : Guy Obino;

Enllaos externs.
  Pgina oficial;
  Vitrolles en fotos;
  Descobreix Vitrolles;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196379" title="Abu Musa" nonfiltered="1504" processed="1499" dbindex="81507">

Abu Musa s una illa sota administraci d'Iran al golf Prsic que forma junt amb cinc illes ms i algunes roques la subprovncia d'Abu Musa, a la provncia d'Hormozgan. El seu nom original probablement seria Sir Bu Musa per avui dia es dia noms Abu Musa. Al segle XVII apareix als mapes europeus com Maloro, per desprs ja se l'esmenta com Bumose o Bomosa. 

Geografia.
La capital s Abu Musa, a la part sud-oest de l'illa. L'illa t una poblaci de 480 habitants, quasi b tots a la capital, i una superfcie de 12 km. El punt ms alt s el puig Halva de 110 metres, al nord-est de l'illa. De les sis illes del grup s la segona ms gran. La pluviometria s minsa, d'uns 100 mm per any, i la seva altura mitjana s de 46 metres sobre el nivell del mar. L'economia s bsicament la pesca. s un dest turstic nicament per iranians, per les seves platges i viles tradicionals i les seves fonts medicinals. Les carreteres recorren tota l'illa i fins i tot disposa d'un aeroport. tamb hi ha un far. Al nord-oest de l'illa es concentra la indstria de la pesca. La vila d'Abu Musa disposa dels serveis bsics essencials.

Histria.
Encara que els perses la consideren possessi ancestral, el cert s que va romandre durant segles deshabitada i visitada noms per pescadors. Fou possessi, al menys, des del 1330 dels soldans d'Ormuz, fins al 1507, i van continuar desprs en el mateix soldanat per sota sobirania portuguesa fins el 1622.

Va ser considerada desprs possessi persa com totes les illes del golf fins que els britnics, el 1800, van declarar que com que els perses no exercien sobirania sobre les illes noms les de la part nord els hi corresponia. 

Entre 1745 i 1759 el xeic Qasimi de Sharjah es va establir a la costa persa i la va dominar fins el 1767, en qu en fou expulsat, per hi va tornar el 1780 per recuperar els dominis i establir la seva sobirania sobre l'illa i port de Langeh. L'abril del 1783 els britnics assenyalaven l'illa com a dependncia persa per en els mapes del perode 1786-1835 s'assenyala com a dependncia de Langeh.

El 1835 un vaixell britnic fou atacat pels Banu Yas prop de la Gran Tunb i es va fixar una lnea entre les illes d'Abu Musa i de Sirri que no podia ser creuada pels vaixells dels xeics. Aquestes dues illes van esdevenir seus de pirates i la lnea fou modificada el 1836, passant la lnea d'Abu Musa a la de Sir Abu Nuair.

La treva parcial de 1835 va esdevenir perpetua el 1853 (Perpetual Truce). Els britnics van donar llargues a resoldre la possessi de les diverses illes que reclamaven els qawasimi. Fins el 1886 les illes van aparixer als mapes com a part de Langeh, on regnava una branca dels qawasimi, branca que no prenia part en pirateries i estretament vinculada a Sharjah.

El 1887 el govern persa va modificar la administraci, i els ports de Bushire, Langeh i Bandar Abbas amb els seus districtes i illes van formar una nova unitat separada de la provncia de Fars que es va dir Ports del Golf Prsic, el govern de la qual fou confiat a un membre de la dinastia i el govern de la branca dels qawasimi a Langeh fou dissolt (setembre 1887). La bandera persa fou issada a Sirri i els britnics ho van tolerar.

Els britnics, per por a qu Prsia exercs sobirania sobre les diverses illes en benefici de Rssia, van pensar en prendre possessi d'algunes d'aquestes illes. Aquesta poltica fou adoptada el 1901. El 1902 es va plantejar ocupar Qeshm. L'abril de 1903, sota consell britnic, Sharjah va posar la seva bandera a l'illa que fou eliminada pels perses el mar del 1904.  Els iranians, sota pressi britnica, van evacuar les Tunb i Abu Musa el 14 de juny de 1904 per es van reservar la sobirania; al cap de tres dies el xeic de Sharjah va hissar la seva bandera a Abu Musa tot i que els britnics havien acordat amb els perses que cap bandera onejaria a l'illa fins a determinar la sobirania. 

A partir de 1932 els britnics van insistir que Sirri, Abu Musa i les Tunbs eren administrades pels Qawasimi de Langeh com a vassals dels Qawasimi de Sharjah o de Djulfar (Ras al-Khaimah) i que per tant les illes eren d'aquestos emirats. 

El 29 de novembre de 1971 els iranians van ocupar Abu Musa d'acord amb el xeic de Sharjah, amb un acord de domini compartit. Els recursos del pou de petroli a la mar conegut per Mubarak, situat al sud-est de l'illa, fou compartit en un 45% per Sharjah, un 45% per Iran i un 10% per Umm al-Qaiwain.

L'abril de 1992 Iran va expulsar alguns treballadors estrangers que segons les autoritats no estaven coberts per l'acord de 1971. Van circular rumors de qu la guarnici a l'illa havia augmentat i que s'havia tancat una escola rab per sembla que no eren reals. En tot cas els Emirats rabs Units van considerar que s'havia alterat el status de l'illa i que s'anava cap a l'annexi. Des del 1994 Iran ignora de fet la sobirania compartida per mant el repartiment dels royaltys del pou de Mubarak. Des llavors els Emirats rabs Units han denunciat la situaci a l'ONU sense que s'hagi arribat a cap acord. El 1996 els iranians van obrir l'aeroport (mar).

 Bibliografia .
J. C. Wilkinson,  A Sketch of the Historical Geography of the Trucial Oman Down to the Beginning of the Sixteenth Century,  The Geographical Journal 130 (1964)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196380" title="Vitry-sur-Seine" nonfiltered="1505" processed="1500" dbindex="81508">

Vitry-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 2004 tenia 81.500 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196381" title="Wattrelos" nonfiltered="1506" processed="1501" dbindex="81509">

Wattrelos s un municipi francs, situat al departament del Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 42.753 habitants.

Histria.
La ciutat existeix des de l'Edat Mitjana, ja se la menciona en documents de l'any 846, tot i que recents excavacions han trobes restes dels gals. Vivia de l'agricultura, impulsada pels diversos abats de Saint-Bavon. Posteriorment va passar a domini dels comtes de Flandes. 

Amb l'arribada de la Revoluci Industrial, l'economia va passar a dependre del txtil, sobretot del treball a domicili dels obrers. El moviment per reivindicar millores en les condicions de vida i salaris dels treballadors va iniciar-se el 1880 i va protagonitzar diverses vagues amb xit desigual. Els lders sindicals van anar involucrant-se progressivament en la vida pblica, arribant a l'alcaldia per potenciar reformes de caire social. El fet d'estar tocant a Blgica provoc que durant anys fos una vila de pas obligat per als contrabandistes de tabac

Cultura. 
Destaca la festa major, el dia dels Berlouffes, de gran participaci ciutadana, aix com el carnaval, importat d'Alemanya. Com a monuments, l'esglsia de Sainte-Thrse-de-l'Enfant-Jsus s un dels principals atractius turstics, aix com el paisatge boscs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196382" title="Yerres" nonfiltered="1507" processed="1502" dbindex="81510">

Yerres s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 27.455 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196383" title="Frei Otto" nonfiltered="1508" processed="1503" dbindex="81511">


Frei Paul Otto (* 31 de maig 1925 Siegmar, Chemnitz, Saxnia) s un arquitecte, professor i engenyer alemany. El consideren com un dels arquitectes ms importants del segle XX. Junts amb Vladimir Shujov, Buckminster Fuller i Frank Gehry  forma la davantera de l'arquitectura de formes orgniques. 

Obres representatives.
 1955 - Exposici de Jardines Federales BUGA;
 1963 - Esglsia de Sant Luca a Bremen;
 1967 - Pavell alemany a la Exposici universal de Montreal ;
 1971 - Bonhoeffer-Gemeindezentrum a Bremen ensems amb Carsten Schrck;
 1972 - Estadi Olmpic de Munic;
 1974 - Centre de conferncies a La Meca Ensems amb Rolf Gutbrod;
 1975 - Multihall a Mannheim;
 1980 - Gabial para ocells de ms de 5000 m2 al zoo de Hellabrunn ;
 1985 - Tuwaiq Palace a Al-Riyad, Arbia Saudita;
 1988 - Pavell de producci per a la fbrica de mobles Wilkhahn ;
 2000 - Projecte com amb Shigeru Ban per al pavell japons de la Expo 2000 de Hannover;
 2000 - Participa al projecte Stuttgart 21;
 2000 - Pavell de Leonberg;
 2004 - Proposici d'un refugi a la Schlossplatz de Stuttgart;

Enllaos externs.
 Web de Frei Otto;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196384" title="Ateneu Hortenc" nonfiltered="1509" processed="1504" dbindex="81512">
Ateneu Hortenc s una entitat cvica de dilatada trajectria, estretament vinculada a l antiga poblaci i avui barri barcelon d Horta. El 1998 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi per la tan positiva contribuci al seu progrs des de la consolidaci del seu teixit associatiu. En aquesta tasca, desenvolupada a partir de diverses activitats, hi destaca tamb l afany d un millor coneixement del pas mitjanant l organitzaci de visites d inters histric i cultural per diversos punts del nostre territori. El seu president s Enric Ferrer Mir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196385" title="Radioestsia" nonfiltered="1510" processed="1505" dbindex="81513">
La radioestsia s una activitat pseudocientfica que es basa en la creena de qu existeixen energies o elements sobrenaturals que poden ser detectats per mitj d'un pndul, una forqueta o estal i d'altres artefactes senzills mantinguts en suspensi inestable.
Els experiments controlats no han conduit mai a la verificaci ni a la falsaci dels efectes proclamats.
Els escptics tendeixen a explicar la confiana que alguns manifesten en la eficcia de la tcnica amb raons psicolgiques, i els moviments dels instruments amb l'efecte ideomotor.

Radioestsia significa "sensibilitat a les radiacions", ja que es manifesta la resposta de l'objecte buscat en el pndul o accessori. La radioestsia es tamb un mtode pseudocientfic de diagnstic emprat en algunes medicines alternatives.

La utilitat pretesa de la radioestsia s molt variada. Amb ella s'intenta diagnosticar malalties, obtenir mesures exactes, trobar aigua, objectes perduts, persones, etc.

Notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196388" title="Bandera de Mart" nonfiltered="1511" processed="1506" dbindex="81514">


La bandera de Mart s una senyera tricolor emprada per a representar al planeta Mart. No sent oficial en cap sentit legal, ha estat aprovada per la Mars Society i The Planetary Society, i fins i tot ha viatjat a l'espai. Duta a rbita carregada pel transbordador espacial Discovery per l'astronauta John Mace Grunsfeld en la missi espacial STS-103, aquesta bandera representa la "futura histria" de Mart. La barra vermella, situada la ms propera al masteler, simbolitza Mart tal com s ara. El verd i el blau simbolitzen etapes en la possible terraformaci de Mart. La popular trilogia marciana de Kim Stanley Robinson: Mart Roig, Mart Verda, i Mart Blava, va sser la base per a la concepci de la bandera. La bandera de Mart oneja sobre la Flashline Mars Arctic Research Station (FMARS) en la Illa Devon, Canad. 

Vegeu tamb.
Mart;

Enllaos externs.
CNN article: Official 'Mars flag' unfurls in space ;
The First Salute: Martian Flag Flies in Space ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196390" title="Torras" nonfiltered="1512" processed="1507" dbindex="81515">


Torras s una empresa catalana dedicada als productes de xocolata. Va ser creada el 1890.

Actualment t dues lnies de productes, la de la xocolata amb sucre i la de sense.

Enllaos externs.
Torras;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196392" title="Roca Sanitario" nonfiltered="1513" processed="1508" dbindex="81516">
Roca Sanitario, de marca comercial Roca, s una multinacional d'origen catal dedicada al mobiliari de les cambres de bany. Va ser fundada el 1917 i actualment t ms de 40 fbriques arreu del mn.

Est sobretot especialitzada i t gran lideratge en els mobles de cermica del bany.

Enllaos externs.
Roca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196394" title="Dani" nonfiltered="1514" processed="1509" dbindex="81517">


Dani s una multinacional catalana dedicada a les espcies i conserves.



Enllaos externs.
Dani;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196396" title="Club Bsquet Olesa" nonfiltered="1515" processed="1510" dbindex="81518">

El Club Bsquet Olesa s un club catal de basquetbol de la ciutat d'Olesa de Montserrat.

Histria.
El basquetbol es comen a practicar a Olesa de Montserrat l'any 1929 mitjanant el Casal Catequstic. Desprs de la Guerra Civil, el Frente de Juventudes intenta crear un equip estable que noms va durar fins la temporada 1941-42. Finalment, l'any 1943 neix el Club de Bsquet Olesa que s'inscriu al Campionat de Catalunya de tercera categoria.

La temporada 1965-66 el club rep el suport d'un patrocinador per primer cop: Olesa-Nerva. El 1967 l'equip femen juga per primer cop en competici oficial. La temporada 1983-84 els equips femenins passen a formar part del C.B. Olesa. El 1985 inaugur el seu pavell esportiu.

L'equip mascul va aconseguir la temporada 1999-00 l'ascens a la Lliga EBA. L'equip femen assol l'ascens a la Lliga Femenina 2 la temporada 2002-03, desprs de quedar campi de 1a Divisi. L'any 2007, desprs de quedar tercer a la Lliga Femenina 2, el CB Olesa femen obtingu la plaa del desaparegut UB Bara a la Lliga Femenina 1 amb el nom de CB Olesa - Espanyol, grcies al patrocini del RCD Espanyol.

L'Escola de Bsquet del C.B. Olesa va ser inscrita oficialment a la Federaci Catalana de Bsquet l'any 1983.

 Palmars .
 1 Lliga Catalana femenina 2: 2004/05;
 1 Lliga Catalana E.B.A.: 2007/08;
 1 Lliga Catalana femenina 1: 2008;

Enllaos externs.
Web oficial del club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196401" title="Llista de composicions de Machaut" nonfiltered="1516" processed="1511" dbindex="81519">
Llista de composicions de Guillaume de Machaut, l'escriptor i compositor ms clebre de la Frana del segle XIV, i un dels ms importants de l'Europa medieval. La llista est ordenada per formes musicals i, per descomptat, no segueix ordre cronolgic. 

 Balades .
B1 - S'Amours ne fait par sa grace adoucir;
B2 - Helas ! tant ay doleur et peinne;
B3 - On ne porroit penser ne souhaidier;
B4 - Biaut qui toutes autres pere;
B5 - Riches d'amour et mendians d'amie;
B6 - Dous amis, oy mon complaint;
B7 - J'am miex languir en ma dure dolour;
B8 - De desconfort, de martyre amoureus;
B9 - Dame, ne regardez pas;
B10 - Ne penez pa, dame, que je recroie;
B11 - N'en fait n'en dit n'en pense;
B12 - Pour ce que tous me chans fais;
B13 - Esperance qui m'assere;
B14 - Je ne cuit pas qu'oncques  creature;
B15 - Se je me pleing, je n'en puis mais;
B16 - Dame, comment qu'amez de vous ne soie;
B17 - Sans cuer m'en vois / Amis, dolens / Dame, par vous;
B18 - De petit po, de niant volent;
B19 - Amours me fait desirer;
B20 - Je suis aussi com cils qui est ravis;
B21 - Se quanque amours puet donner  amy;
B22 - Il m'est avis qu'il n'est dons de Nature;
B23 - De Fortune me doi pleindre et loer;
B24 - Tres douce dame que j'aour;
B25 - Honte, paour, doubtance de meffaire;
B26 - Donnez, signeurs, donnez  toutes mains;
B27 - Une vipere en cuer ma dame meint;
B28 - Je puis trop bien ma dame comparer;
B29 - De triste cuer / Quant vrais amans / Certes, je di;
B30 - Pas de tor en this pas;
B31 - De toutes flours n'avoit et de tous fruis;
B32 - Plourez, dames, plourez vostre servant;
B33 - Ne qu'on porroit les estoiles nombrer;
B34 - Quant Theseus / Ne quier veoir;
B35 - Gais et jolis, lis, chantans et joieus;
B36 - Se pour ce muir qu'Amours ay bien servi;
B37 - Dame, se vous m'estes lointeinne;
B38 - Phyton, le mervilleus serpent;
B39 - Mes esperis se combat  Nature;
B40 - Ma chiere dame,  vous mon cuer envoy;
B41 - En amer a douce vie;
B42 - Dame, de qui toute ma joie vient;

 Rond .
R1 - Dous viaire gracieus;
R2 - Helas ! pour quoy se demente et complaint;
R3 - Merci vous pri, ma douce dame chiere;
R4 - Sans cuer, dolens de vous departiray;
R5 - Quant j'ay l'espart;
R6 - Cinc, un, trese, huit, neuf d'amour fine;
R7 - Se vous n'estes pour mon guerredon ne;
R8 - Vos dous regars, douce dame, m'a mort;
R9 - Tant doucement me sens emprisonns;
R10 - Rose, liz, printemps, verdure;
R11 - Comment puet on miex ses maus dire;
R12 - Ce qui soustient moy, m'onneur et ma vie;
R13 - Dame, se vous n'avez aparce;
R14 - Ma fin est mon commencement;
R15 - Certes, mon oueil richement visa bel;
R17 - Dix et sept, cinq, trese, quatorse et quinse;
R18 - Puis qu'en oubli sui de vous, dous amis;
R19 - Quant ma dame les maus d'amer m'aprent;
R20 - Douce dame, tant com vivray;
R21 - Quant je ne voy ma dame n'oy;
R22 - Dame, mon cuer en vous remaint;

 Virolais .
V1 - H ! dame de vaillance;
V2 - Loyaut vueil tous jours maintenir;
V3 - Aymi ! dame de valour;
V4 - Douce dame jolie;
V5 - Comment qu' moy lonteinne;
V6 - Se ma dame m'a guerpi;
V7 - Puis que ma dolour agre;
V8 - Dou mal qui m'a longuement;
V9 - Dame je vueil endurer;
V10 - De bont, de valour;
V11 - H ! dame de valour;
V12 - Dame,  qui;
V13 - Quant je sui mis au retour;
V14 - J'aim sans penser laidure;
V15 - Se mesdisans en acort;
V16 - C'est force, faire le vueil;
V17 - Dame, vostre dous viaire;
V18 - Helas ! et comment aroie;
V19 - Diex, Biaut, Douceur, Nature;
V20 - Se d'amer me repentoie;
V21 - Je vivroie liement;
V22 - Foy porter;
V23 - Tres bonne et bele, me oueil;
V24 - En mon cuer ha un descort;
V25 - Tuit mi penser;
V26 - Mors sui, se je ne vous voy;
V27 - Liement me deport;
V28 - Plus dure qu'un dyamant;
V29 - Dame, mon cuer emportez;
V30 - Se je souspir parfondement;
V31 - Moult sui de bonne heure ne;
V32 - De tout sui si conforte;
V33 - Dame, a vous sans retollir;

 Lais .
L1 - Loyaut, que point ne delay;
L2 - J'ain la flour;
L3 - Pour ce qu'on puist miex retraire;
L4 - Nuls ne doit avoir merveille;
L5 - Par trois raisons me vueil deffendre;
L6 - Amours doucement me tente;
L7 - Amis, t'amour me contreint (Le Lay des Dames);
L8 - Un mortel la vueil commencier (Le Lay Mortel);
L9 - Ne say comment commencier (Le Lay de l'Ymage);
L10 - Contre ce dous mois de may (Le Lay de Nostre Dame);
L11 - ;
L12 - S'onques dolereusement (Le Lay de Confort);
L13 - ;
L14 - Malgr Fortune et son tour (Le Lay de Plour I);
L15 - Pour vivre joliment (Le Lay de la Rose);
L16 - Qui bien aimme  tart oublie (Le Lay de Plour II);
L17 - Pour ce que plus proprement (Un Lay de Consolation);
L18 - En demantant;
L19 - Qui n'aroit autre deport (Le Lay du Remede de Fortune);

 Complainte .
Tels rit au main qui au soir pleure;

 Cant reial .
Joie, plaisance, et douce norriture;

 Motets .
M1 - Quant em moy / Amour et biaut parfaite / Amara;
M2 - Tous corps qui de bien / De souspirant / Suspiro;
M3 - H ! Mors, com tu / Fine Amour / Quare;
M4 - De Bon Espoir / Puis qu'en la douce / Speravi;
M5 - Aucune gent / Qui plus aimme / Fiat;
M6 - S'il estoit nuls / S'amours tous / Et gaudebit;
M7 - J'ai tant mon cuer / Lasse ! je sui / Ego;
M8 - Qui es promesses de Fortune / Ha ! Fortune / Et non est;
M9 - Fons totius superbie / O livoris / Fera;
M10 - Hareu ! hareu ! / Helas ! o sera / Obediens;
M11 - Dame, je sui cils / Fins cuers dous;
M12 - Helas ! pour quoy virent / Corde mesto / Libera;
M13 - Tant doucement / Eins que ma dame / Ruina;
M14 - Maugr mon cuer / De ma dolour / Quia;
M15 - Amours qui a le pouoir / Faus Samblant / Vidi;
M16 - Lasse ! comment / Se j'aim / Pour quoy me bat;
M17 - Quant vraie amour / O series summe / Super;
M18 - Bone pastor Guillerme / Bone pastor;
M19 - Martyrum gemma latria / Diligenter / A Christo;
M20 - Trop plus est bele / Biaut pare / Je ne sui;
M21 - Christe, qui lux / Veni, creator / Tribulatio;
M22 - Tu qui gregem / Plange regni / Apprehende;
M23 - Felix virgo / Inviolata genitrix / Ad te;

 Missa .
Missa de Notre-Dame;
Kyrie;
Gloria;
Credo;
Sanctus;
Agnus Dei;
Ite missa est;

 Msica instrumental .
Hoquetus David;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196402" title="Tractat de Barcelona" nonfiltered="1517" processed="1512" dbindex="81520">
El Tractat de Barcelona s un acord de "pau per territoris" signat a Barcelona el 19 de gener de 1493 entre el rei d'Arag Ferran II i el rei de Frana Carles VIII per restituir territoris ocupats per Llus XI durant la guerra civil catalana.

La guerra civil entre Joan II i la Generalitat de Catalunya havia acabat el 1472, si b part del territori de la Catalunya-nord va quedar en mans franceses.

El tractat preveia la restituci del Rossell i la Cerdanya per part de Carles VIII de Frana a canvi de la neutralitat de Ferran II en els plans del sobir francs sobre el regne de Npols. 

Per a Ferran representava una presencia en l'esfera internacional que li venia molt b. El 13 de setembre de 1493, Ferran i Isabel entraren a Perpiny acollits amb entusiasme per la poblaci.

En realitat, cap dels dos pensa complir amb el tractat, ja que el 1495, Ferran s'opos a l'entrada de Carles VIII a Npols amb la formaci de la Lliga Santa. El 1500, ja amb Llus XII, el regne de Npols es divid i el 1504, fou conquerit per al rei d'Arag grcies a les accions de Gonzalo Fernndez de Crdoba y de Herrera, el Gran Capit.

Pel que fa a la part francesa del pacte, els comtats esdevingueren un camp de batalla gaireb permanent entre exrcits francesos i catalans. El 1496, els francesos prengueren i saquejaren Salses. L'any segent, Ferran II va fer edificar un nou castell, la millor fortalesa de l'poca, i va fer reforar les muralles i els castells de Perpiny i de Cotlliure. Quan, el 1502, els francesos llancen una nova ofensiva, aquesta fracassa totalment: prova de l'eficcia de les obres realitzades.

Ferran es pos al costat dels adversaris del rei de Frana en els afers d'Itlia (primer de Npols i, ms endavant de Llombardia) i aleshores s'inici una lluita constant entre la casa reial de Frana i els sobirans hispnics, que havia de prosseguir al llarg dels segles XVI i XVII. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196404" title="Pedro de Mendoza" nonfiltered="1518" processed="1513" dbindex="81521">

Pedro de Mendoza (Pere de Mendoa, segons algunes fonts), President de la Generalitat de Catalunya en el perode 1497-1500, fou nomenat el 23 de setembre de 1497) i jur el crrec el 10 d'octubre.

El 22 de juliol, dia tradicional de l'elecci de diputats, havia estat elegit Diomedes de Vilaragut i Pardo de la Casta, castell d'Amposta i cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, per desprs de dos mesos de la seva elecci no s'havia presentat a jurar el crrec i, segon les normes del nou mtode d'insaculaci calia triar un altre que estigus present al territori.

Va ser abat del Monestir de Santes Creus entre el 14 de setembre de 1479 i el 20 d'abril de 1519, quasi 40 anys. Va impulsar el redreament del monestir que al llarg del segle XV quasi s'havia arruinat per la guerra civil catalana i les crisis per les plagues i la pesta.
Va estar vinculat a Ferran II des que aquest era petit, quan Joana Enrquez el va tenir al seu servei.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196405" title="Emirat de Diba" nonfiltered="1519" processed="1514" dbindex="81522">
L'emirat de Diba fou un estat que va existir sense reconeixement oficial del 1932 al 1951 al nord-est del que avui sn els Emirats rabs Units. 

L'antic emirat s actualment un enclavament de Sharjah entre Oman al nord (governaci de Musandan), Fujairah a l'oest i al sud, amb el golf d'Oman a l'est. La capital es troba a una part de la ciutat de Diba i rodalies. L'enclavament t un petit accs a la costa i s'allarga al llarg de  la frontera omanita d'est a oest en una estreta franja d'uns 3 o 4 km fins abans del Wadi Wamm i el Djabal Wamm, que ja pertanyen a Fujairah. La zona de Diba al-Hisn (Tur de Diba) es troba a uns 2 km de distancia de la costa i de la frontera omanita, i la part nord del tur pertany a Sharjah igual que l'oasi de Diba. La part de Diba coneguda com Diba Bayah es troba a l'altre costat de la frontera en territori d'Oman, i la resta de la ciutat i ciutats satllits pertanyen a Fujairah.

La dinastia qasimi va exercir sobirania sobre els territoris del xeic de Fujairah i tota la costa del golf d'Oman a partir del 1775. La progressiva prdua d'influncia per les imposicions britniques i la separaci de les branques de Langeh, Sharjah i Ras al-Khaimah van afavorir la independncia de Fujairah, el major poder a la zona; a Diba, Khor Fakkan i Kalba el xeic de Sharjah havia establert vers el 1871 delegats (hakim). Desprs del 1903 l'hakim de Diba va esdevenir prcticament independent de facto; el 1903 el xeic va associar al govern al seu germ que el 1914 va esdevenir xeic de Sharjah; mentre aquest fou xeic a Sharjah les relacions foren bones per va morir el 1924 i la successi va passar a una altra branca, poc desprs que ja el 1921 un altra branca s'hagus independitzat a Ras al-Khaimah; el 1932 l'hakim Rashid va intentar fer-se independent de jure i va canviar la bandera vermella de vora blanca per la bandera totalment vermella usada ja a Fujairah per sobretot al sultanat de Mascat del qual l'hakim esperava suport. Durant uns anys fou virtualment independent per els britnics no el van reconixer i finalment el 1952 el seu fill i successor va haver de reconixer la sobirania del xeic de Sharjah. L'emirat era ms extens que l'enclavament de Diba que s el que va restar pels acords fronterers que es van fer uns anys desprs.

Els hakims i xeics foren:

Xeic Ahmad ben Sultan al-Qasimi: 1871-1883              ;
Xeic Rashid ben Ahmad al-Qasimi: 1883-desembre de 1937 ;
Xeic Khalid ben Ahmad al-Qasimi: 1903 - 12 de novembre de 1924 (associat, xeic de Sharjah 1914-1924);
Sheikh Ahmad ben Rashid al-Qasimi: desembre de 1937-1952;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196410" title="Graf complet" nonfiltered="1520" processed="1515" dbindex="81523">
En el camp matemtic de la teoria de grafs, un graf complet s un graf simple on una aresta conecta tots els parells de vrtex. El graf complet amb  vrtex t  v+ertex i  arestes, i es donat amb . s un graf regular de grau . Tots els grafs complets sn els seus propis cicles. Estan mximament conectats de forma que l'nic tall de vrtex que desconecta el graf s tot el conjunt de vrtex.

Un graf complet amb n-nodes representa les arestes d'un n-simplex. Geomtricament  est relacionat amb un triangle,  amb un tetredre,  un pentacoron, etc.

El teorema de Kuratowski diu que un graf planar no pot contenir  (o el graf bipartit complet ) com un menor). Com que  inclou , no hi ha grafs  amb  que siguin planars.

Una propietat important dels grafs complets s el nombre quadrtic de connexions. Aix vol dir que el nombre d'arestes s una funci quadrtica del nombre de nodes. Per tant, un graf complet pot ser el pitjor cas per grans sistemes conectats com xarxes socials i xarxes d'ordinadors.

Els grafs complets amb  vrtex, per a  entre 1 i 8, es mostren a continuaci amb el nombre de connexions:



Enllaos externs.



 Counting Paths and Cycles in Complete Graphs. Results are available Mehdi Hassani, Cycles in graphs and derangements, Math. Gaz. 88(March 2004) pp. 123-126 (reprint) or here;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196412" title="Le Mans" nonfiltered="1521" processed="1516" dbindex="81524">

Le Mans s un municipi francs, situat al departament de Sarthe i a la regi de Pas del Loira. L'any 1999 tenia 144.500 habitants.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196413" title="Issy-les-Moulineaux" nonfiltered="1522" processed="1517" dbindex="81525">

Issy-les-Moulineaux s un municipi francs, situat al departament d'Alts del Sena i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 52.647 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196420" title="Govern de les Illes Balears 1983-1987" nonfiltered="1523" processed="1518" dbindex="81526">
El Govern de les Illes Balears (aleshores Govern Balear) de la primera legislatura (1983-1987) fou un govern format per la coalici entre Aliana Popular, el Partit Demcrata Popular i la Uni Liberal que guany les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, tot i que no assol la majoria absoluta de la cambra  28 dels 54 membres de la cambra  i hagu de cercar un acord amb Uni Mallorquina per donar-li estabilitat parlamentria, per la qual cosa li ced la presidncia del parlament i del Consell Insular de Mallorca.

Estigu en funcions quatre anys d'en dia 10 de juny de 1983.

Composici.



Tamb foren consellers, per sense cartera, Antoni Mar Calbet, Enric Fajarns Ribas i Josep Alls Serra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196424" title="Publi Sulpici Quir" nonfiltered="1524" processed="1519" dbindex="81527">


Publi Sulpici Quir (del grec  - Kyrenios o Cyrenius) (Lanuvium 45 aC - Roma 21 dC). Tcit diu que fou d'origen obscur i encara que hom es pensa que podria ser fill del censor del mateix nom i cnsol el 36 aC, Tcit diu que fou nadiu de Lanuvium i no tenia connexi amb la gens Sulpcia.

El 15 aC August el nomen procnsol de la provncia de Creta i Cirenaica. s presumible que amb anterioritat d'aquest important crrec, Publi Sulpici Quir hauria exercit altres magistratures; no era possible ascendir al crrec de procnsol a menys que no s'hagus servit a l'imperi com a cnsol o com a pretor, pel que eren necessaris, generalment, altres requisits.

El crrec de procnsol a la provncia Cirenaica serv per demostrar-ne la seva qualitat militar contra els garamants, una tribu del desert del Shara libi que habitava al sud de Cirene. 

Fou cnsol el 12 aC amb Marc Valeri Messalla. Va arribar al consolat mercs a les seves habilitats i mrits militars. Fou enviat desprs a Cilcia on va sotmetre als homonadenses, un ferotge poble del Taure i va rebre per la seva victria els honors del triomf. August el nomen procnsol de l'sia en un perode comprs entre el 10 i el 3 aC.

El 3 aC fou nomenat governador rom de Sria, una de les provncies ms importants de l'imperi i comandant de les quatre legions presents a la zona (III Gallica, VI Ferrata, X Fretensis, XII Fulminata), crrec que va ocupar uns dos anys. L'any 1 aC o poc desprs, August el va nomenar conseller del seu nt Gai Csar que llavors era a Armnia; en el seu cam a Orient va passar per Rodes on va visitar a Tiberi que hi vivia exiliat. 

August design a Tiberi com el seu successor i quasi immediatament, vers el 5 dC, nomen Quir governador per segona vegada de Sria. 

 El cens de Judea .
Desprs de la destituci d'Arquelau, fill d'Herodes el Gran, Quir arrib a Sria, enviat per Csar August per fer el cens dels bens i poder recaptar impostos. Amb ell va ser enviat Coponi, per governar als jueus. Com que Judea havia estat annexionada a Sria, Quir la va incloure en el cens.

La Bblia (Lluc 2:1) esmenta el cens de Quir com a referent del naixement de Jess:

Per aquells dies, sort un edicte del Csar August que fessin el cens a tot el mn. Aquest cens fou fet quan Quir era governador de la Sria.
  
El cens tingu lloc 37 anys desprs de qu Octavi derrots a Antoni en la batalla naval de ccium, el 2 de setembre (Flavi Josep), que correspondria a l'any 6 de la nostra era.

Segons Flavi Josep (Ant. XVIII 1), aquest cens provoc una revolta zelota, dirigida per Sadoc i Judes el Galileu, natural de Gamala. El mateix Quir sufoc la revolta.

Data de naixement de Jess.
Segons Armand Puig i Trrech en el seu llibre "Jess un perfil biogrfic" la data correcte del naixement de Jess va ser el any 6/7 aC. en temps d'Herodes el Gran (vegeu Mateu 2,1 i Lluc 1,5). Armand Puig entn que Jess nasqu en el cens anterior del fet per Quir.

Per altres autors ms crtics com Robert Ambelain i ha una contradicci clara entre Mateu 2,1 i Lluc 2,1.

 Famlia .
Estava casat amb Emilia Lpida de la que es va divorciar vers l'any 1. Vint anys desprs la va acusar de pretendre haver tingut un fill amb ell i altres crims, per la seva acusaci fou vista com una revenja personal. Tiberi per donava suport al judici ja que si Quir no tenia fills deixaria a l'emperador com hereu. 

Va morir el 21 i fou honorat amb un funeral pblic.

Enllaos.
http://www.livius.org/su-sz/sulpicius/quirinius.html;
 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196432" title="Java (llenguatge de programaci)" nonfiltered="1525" processed="1520" dbindex="81528">


El llenguatge de programaci Java fou dissenyat per James Gosling i els seus companys a Sun Microsystems, a l'any 1990, a partir del C++. Des del seu naixement fou pensat com un llenguatge orientat a objectes, s a dir, que segueix la filosofia de programar mduls senzills, per tal de crear aplicacions avanades quan tots treballen junts.

Entre 13 de novembre de 2006 i el maig del 2007 Sun alliber parts de Java com a programari lliure i de codi obert, usant la llicncia GPL.

Aquest s un llenguatge interpretat i, per tant, pot semblar lent en comparaci amb altres llenguatges, per ofereix un ndex de reutilitzaci del codi molt elevat i s possible de trobar moltes llibreries lliures de Java. s un llenguatge flexible i potent per la facilitat amb qu es programa i els resultats que ofereix. Un dels trets que el caracteritza i que fa que sigui una eina molt valorada a l'hora de desenvolupar aplicacions distribudes, s el fet que sigui un llenguatge multi-plataforma.

Sun Microsystems disposa de tres implementacions diferents de Java:
J2SE per a aplicacions d'escriptori;
J2EE per a aplicacions distribudes;
J2ME per a plataformes amb recursos ms reduts com ara mbils o PDAs.

Per a cada una de les tres implementacions s possible descarregar el JRE (entorn d'execuci java) per a executar aplicacions o el SDK (Eines per al desenvolupament d'aplicacions) per a programar aplicacions en Java, aquests inclouen tamb el JRE necessari.

Un programa desenvolupat en Java no necessita tornar a ser compilat per a poder executar-se en qualsevol de les plataformes que disposi d'una versi installada de JRE prou actualitzada per al programa.

Caracterstiques de Java.

Senzill: Java s'ha creat per a ser un llenguatge senzill i amb una elegant sintaxis.Noms consta de tres tipus de dades primitives i ha eliminat els punters i l'herncia multiple

Orientat a objectes: Java segueix els paradigmes de la programaci orientada a objectes, ja que la programaci amb Java es centra en la manipulaci, creaci i construcci d'objectes

Distribut:Java permet la construcci d'aplicacions distribuides per mitj d'una col-lecci especifica de clases .

Interpretat: Es necessita un interpret per executar els programes de Java, aix els fa ms lents per ms flexibles

Robust: Java s un llenguatge robust i fiable, s'ha escrit pensant en poder verificar errors i est molt tipificat. 

Segur: Java t escasos problemes de seguretat, caracteristica molt important en les aplicacions distribuides per internet.

Arquitectura neutral: Java s independent de la plataforma final on s'executar el programa.

Portable: Java s un llenguatge d'alt nivell i independent de la plataforma, aix el fa portable.

Alt rendiment: Els compiladors Java han anat millorant les seves prestacions.Els nous compiladors
coneguts com JIT permeten un rendiment molt semblant als llenguatges convencionals compilats.

Concurrent: Java permet l'execuci de multiples fils d'execuci o varies tasques simultaniament.

Dinmic: En temps d'execuci, l'entorn Java es pot estendre mitjanant enllaos a clases que poden estar localitzades en servidors remots o en una xarxa.

Caracteristiques remarcables del llenguatge JAVA.

Tipus de dades simples no orientats a objectes;
Absencia de punters;
Classes i objectes.
Herncia;
Clases abstractes;
Interfaces;
Programaci genrica;
Encapsulaci i polimorfisme;
InterFaces grfiques d'usuari;
Gesti d'events;
Programaci concurrent;
Excepcions;

Aplicacions i Applets.

Els programes de Java es divideixen principalment en dues categories.

Aplicacions: son programes autnoms independents( standalone );
Applets: els applets Java son programes incrustats (embedded) en una pagina HTML i s'executen  en l'entorn d'un navegador Web.

Limitacions de seguretat dels Applets. 

Els applets no poden llegir ni escriure al sistema d'arxius de la computadora on s'executen. ;

Els applets noms es poden conectar amb la computadora on estan enmagatzemats.

Els applets no poden executar programes de la computadora on resideix el navegador.

Eines de desenvolupament JAVA2.

El JDK ve amb un conjunt d'eines que tot seguit les enumerem.

Compilador Java javac;
Maquina Virtual  java;
Eina per a visualitzar applets appletViever;
Depurador elemental jdb;
Eina de documentaci javadoc;

Pasos per crear un programa en Java.


Crear un arxiu amb el codi del programa amb extensi .java.
   
ex. elmeuprograma.java

Compilar el programa per crear l'arxiu executable (arxiu de bytecodes ) que tindr l'extensi .class.

 ex. javac elmeuprograma.java

Si es produeixen errors corregir-los.

Executar el programa amb l'interpret de bytecodes (JVM).

  ex. java elmeuprograma

Si el programa no funciona utilitzar el depurador per executar el programa pas a pas. ;

Com desenvolupar aplicacions.Entorns (IDE).

De cara al desenvolupador el Java ens aporta propietats molt interessants, la ms destacable de les quals s que es multi-plataforma, o sigui que el podem fer servir des de Windows, Linux, o des del nostre mbil per exemple.
Existeixen principalment dos entorns de desenvolupament gratuts(  IDE (Editor Integrat de Desenvolupament)) l'un es diu Eclipse, t un nivell altament professional, i ofereix una llicncia d'EPL, del tipus de programari lliure.L'Altre s'anomena Netbeans tamb gratuit i amb llicncia SPL,el podreu descarregar a la direcci http://www.netbeans.org/.

 Altres projectes i eines relacionades .
Proves unitries: JUnit.
Projectes Jakarta:
Tomcat: servidor de servlets.
Apache: servidor de pgines web.
Escriptura de logs: Log4j;
 Mapatge del domini orientat a objectes al domini relacional: Hibernate.
 Messura de rendiment: JMeter.

 Programa d'exemple .

Aquest programa escriu "Hola mn" al dispositiu de sortida per defecte (habitualment la consola),


 Enllaos externs .
 Java a Sun Microsystems;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196435" title="X10 (llenguatge de programaci)" nonfiltered="1526" processed="1521" dbindex="81529">
X10 s un llenguatge de programaci desenvolupat per IBM al Centre d'investigaci Thomas J. Watson com a part del programa Sistemes de Computaci d'Alta Productivitat del DARPA. Els seus autors principals sn Kemal Ebcioglu, Vijay Saraswat i Vivek Sarkar. 

X10 est dissenyat especficament per a programaci parallela. s un "subconjunt exts" de Java, que s'assembla fora a ell en molts la majoria d'aspectes, pero que inclou suport adicional per a vectors i concurrncia. X10 fa servir un model d'espai d'adreces global particionat. Suporta tant la programaci orientada a objectes com la no orientada a objectes.

X10 fa servir el conecte de relaci de pare i fill per a les tasques per a prevenir l'estancament que es dna quan dos o ms processos esperen la finalitzaci de l'altre per a poder completar-se. Una tasca pot generar una o ms tasques filles, que al seu temps poden tenir fills propis. Els fills no poden esperar a que un pare finalitzi, per un pare pot esperar a un fill fent servir la comanda "finish". 

Referencies.


Enllaos externs.
 X10 home page;
 Vivek Sarkar's X10 slides;
 HPCS program;
 GPLed X10 prototype;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196438" title="Hamriyah" nonfiltered="1528" processed="1522" dbindex="81531">
Hamriyah s un port dels Emirats rabs Units, situat a uns 20 km al nord de Sharjah, a uns 3 km al nord ' i uns 6 km al sud d'Umm al-Qaiwan. Antic port pesquer dedicat a la pesca de les ostres perleres, amb un petit khor, l'actual ciutat s a uns 4 km al nord-est del port i en conjunt t uns 20.000 habitants. La zona porturia entre l'extrem oriental de l'emirat d'Ajman i uns tres o quatre km cap el nord-est en una amplada de 3 km  (12 km quadrats) s l'anomenada Hamriyah Free Zone creada per un decret de l'emir del 12 de novembre de 1995 i que ha canviat la fisonomia de la comarca i ha portat a un extraordinari desenvolupament industrial; aquesta zona s la e major creixement industrial del golf; el port d'aigua fonda de 14 metres est dotat d'uns canals que permeten els pas dels vaixells cap a terra ferma amb una profunditat de 7 metres. La zona est ben comunicada amb el port de Sharjah (Port Khalid), els ports del golf d'Oman, i amb L'Aeroport Internacional de Sharjah.

El 1875 el xeic de Sharjah va nomenar un hakim o delegat per la zona, crrec que va recaure en el xeic Sayf Abd al-Rahman al-Shamsi. El 1921 quan Ras al-Khaimah es va fer independent un revoluci dirigida pel prncep hereu va enderrocar al xeic amb la intenci suposada d'establir un emirat independent; amb l'ajut de forces de guardies de Sharjah el xeic enderrocat fou reposat, per quan els policies van sortir els revolucionaris van tornar a agafar el control; fou necessari l'enviament d'una companyia de soldats que va romandre permanentment a la zona i va portar a supressi de la delegaci tot i que la famlia al-Shamsi va conservar la seva influencia. 

Governants: 

Xeic Sayf ben Abd al-Rahman 1875-1904               ;
Xeic Abd al-Rahman ben Sayf  1904 desembre de 1921           ;
Xeic Humayd ben Abd al-Rahman  desembre de 1921-19 de Febrer de 1922    ;
Xeic Abd al-Rahman ben Sayf  20 de Febrer de 1922-1922 (restablert);
Xeic Humayd ben Abd al-Rahman  1922 (segona vegada);
Xeic Abd al-Rahman ben Sayf 1922 (restabliment nominal);

La bandera de la Hamriyah Free Zone s blanca amb el logotip al centre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196441" title="Aeroport Internacional de Sharjah" nonfiltered="1529" processed="1523" dbindex="81532">
L'Aeroport Internacional de Sharjah s l'aeroport amb categoria Internacional de l'emirat de Sharjah als Emirats rabs Units. Es troba situat al sud-est d' Ajman i nord-est de Sharjah a l'antic poblet de Umm Fanin, amb accs per la carretera que porta a Dhaid. La Terminal de l'aeroport s a 10 km del centre de la ciutat i a noms 15 km de la frontera de Dubai, i fa frontera amb l'emirat d'Ajman. El primer aeroport (aerdrom) de Sharjah es va construir el 1932 per la Imperial Airways, filial de la British Airways; la que llavors fou la pista s ara una carretera. T un trfic de 1800 aparells mensuals amb cent mil passatgers. nicament t una pista. Degut al comer amb els ports de la costa del golf d'Oman s l'aeroport amb el trfic pesat ms gran del mon.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196442" title="Sharjah (ciutat)" nonfiltered="1530" processed="1524" dbindex="81533">
Sharjah es la capital de l'emirat de Sharjah als Emirats rabs Units amb una poblaci de ms de 500.000 habitants (5/6 parts dels habitants de l'emirat) dels que noms el 20% son nacionals. Forma una ciutat continua amb Ajman al nord i Dubai al sud, i aquest conjunt noms est separat tres o quatre km de la zona franca d'Hamriyah al nord d'Ajman i a 6 km al sud d'Umm al-Qaiwan. 

Disposa de diversos museus, el ms interessant el Museu Arqueolgic de Sharjah on s'exposen les troballes principalment de la zona del golf d'Oman. El Museu de Histria Natural i Parc del Desert est dedicat a la flora i fauna del pas i fou obert el 1997. El Museu de la Cincia, dedicat als avanos cientfics, fou obert el 1996 el mateix any que es va obrir el Museu Islmic; el Museu del Patrimoni est format per diversos museus:  Souq Al Arsah,  Bait Al Naboodah, Al Midfaa House i Al Hisn Sharjah tots dedicats a objectes tradicionals de la gent del pas. Al-Hisn Sharjah fou la residencia habituals dels xeics de Sharjah i fou construt a comenaments del segle XIX. Hisn Kalba, residencia que fou del xeic de Kalba tamb s un museu integrat en aquest grup per a la ciutat de Kalba.

A la ciutat hi ha hospitals, escoles, la Universitat de Sharjah (fundada el 1997), parcs pblics, centres comercials, i edificis administratius; disposa tamb de diverses mesquites totes de nova construcci. L'Expo Centre de Sharjah celebra una fira anyal sobre llibres. La policia (creada el 1967 sota el nom de Seguretat General i Fora de policia) fou transferida en part al govern federal el 1971 per el 1995 i 1996 la secci local va quedar regulada especficament i t la seva seu a la ciutat.

El port tamb s important i porta el nom de Port Khalid.

Al nord-est de la ciutat, a la vora de la frontera amb l'emirat d'Ajman, hi ha l' Aeroport Internacional de Sharjah.

La municipalitat fou fundada el 1927, i s una de les mes velles dels Emirats i de la regi dels golf. A seva bandera es blanca amb el simbol vers al centre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196443" title="Port Khalid" nonfiltered="1531" processed="1525" dbindex="81534">
Port Khalid s el port principal a la costa del golf Prsic de l'emirat de Sharjah als Emirats rabs Units, ben comunicat amb l'Aeroport internacional de Sharjah, i a la part costera de la ciutat, a la zona oest. Es un port d'aigua fonda que pot ser usat per vaixells de diversos tonatges. Disposa de bona  capacitat de emmagatzemen (100 tones i 9300 metres quadrats). Les operacions es poden fer rpidament i hi ha exempci de pagaments per impostos. La terminal te un moll de 586 metres amb una profunditat mnima de 11,5 metres. La seva superfcie es de 150.000 metres quadrats; funciona 24 hores al dia els 365 dies l'any. Esta gestionat per la Gulftainer Co Ltd.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196451" title="Dhaid" nonfiltered="1532" processed="1526" dbindex="81535">
Dhaid  (o Dhayd) s un oasi de l'emirat de Sharjah als Emirats rabs Units,  amb una bona producci de vegetals i fruites incloent les famoses maduixes de Al-Dhaid cultivades a la propera granja de Mirak, que creixen al hivern per proveir els mercats europeus i orient mitj (exporta 70 tones l'any).

La poblaci est situada al nord-est l'est del pas (exclosos els enclavaments exteriors) a la carretera en direcci a Masafi ciutat que es troba a 37 km.  A 10 km a l'est de Dhaid una carretera secundaria en direcci nord porta a Manama, un oasi depenent de l'emirat d'Ajman. La ciutat t una poblaci de pocs milers d'habitants i est formada per diversos nuclis: Al-Suwaiah, Al-Bustan i Al-Hasan; Al-Sharayah a l'est; i Al-Tayebah al sud. A uns 5 km al nord hi ha Falaj al-Mualla, ciutat ms petita, que pertany a Umm al-Qaiwain, i que com l'oasi de Dhaid disposa de les fonts o falaj que van permetre la seva vida agrcola antigament (actualment s'ha construit una estaci desaladora que porta l'aigua del mar).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196454" title="Desambiguaci lxica" nonfiltered="1533" processed="1527" dbindex="81536">
La desambiguaci lxica, anomenada en angls Part-of-speech tagging, consisteix en obtindre la categoria gramatical de cadascuna de les paraules que formen un text, eliminant l'ambigitat que puguen tindre determinades paraules (al poder pertnyer a ms d'una categoria gramatical). A l'hora d'assignar una categoria gramatical a una paraula podem fer-ho bansant-nos nicament en eixa paraula, o utilitzant informaci del context (depenent del mtode, emprarem la informaci de les paraules venes o de tota la frase, pargraf o text).

 Introducci .
En diverses tasques del processament del llenguatge natural, com per exemple la traducci automtica, aquesta desambiguaci s necessria perqu moltes paraules poden estar, a priori, en diverses categories gramaticals. Com a exemple, casa pot ser un substantiu (habitatge) o tamb la primera o tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb casar. Per tant, substantiu o verb.

s per aix que no s suficient amb tindre una correspondncia entre les paraules i la seva categoria gramatical, ja que per resoldre les ambigitats lxiques categorials que es presenten en un text es necessita l'estudi del context d'eixes paraules. 

 Mtodes de desambiguaci lxica .
Com en la majoria d'ocasions en el PLN, existeixen dues aproximacions per resoldre el problema de l'ambigitat categorial lxica: una basada en regles i una altra basada en corpus (anotats o no), que utilitzen sistemes d'aprenentatge automtic.

 Basats en corpus .
Aquest tipus de mtodes necessiten dades per aprendre i generar aix un model. S'utilitzen diversos algorismes per aconseguir-ho, per el ms utilitzat s el Model ocult de Markov (MOM, o HMM per les seves sigles en angls - Hidden Markov Model).

 Models ocults de Markov .
Per entrenar el model, es necessiten corpus marcats amb les categories de cadascuna de les paraules.

Aquesta tcnica ens permet obtenir la seqncia d'etiquetats lxics ms probables a partir d'una frase d'entrada. Els HMM tenen la propietat de qu la transici a partir d'un estat noms depn d'eixe estat: el passat o la histria no interv per a res. Tot i aix, existeixen modificacions a l'algorisme que permeten tindre en compte una determinada longitud de la histria (dos, tres o fins i tot ms paraules).

 Model de finestra lliscant .
Existeixen altres aproximacions, que no necessiten de corpus anotat prviament, com el model de finestra lliscant

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Model de llenguatge;
 Model ocult de Markov;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196455" title="Brugia malayi" nonfiltered="1534" processed="1528" dbindex="81537">
Brugia malayi s un cuc filarial nematode que causa filariosi en humans. Fou identificat per Liechtenstein i Brug li pos el nom en 1927, diferenciant-lo de l'espcie Wuchereria bancrofti, anomenat inicialment Filaria malayi. En 1958 el gnere Brugia fou proposat per Buckley, i el canvi produ l'espcie Brugia malayi.

B. malayi es troba a les regions tropicals d'sia. Sn transmesos a l'home per mosquits, especialment Mansonia, Anopheles i Aedes.

Cicle vital.

El tpic vector de B. malayi sn els mosquits de les espcies del gnere Manasonia i Aedes. Durant una picada, un mosquit infectat introdueix larves en la pell d'un hoste hum, que penetren a l'interior a travs de la ferida causada per la picadura. Les larves es converteixen en adults que habitualment resideixen en els vasos i nduls limftics. Els cucs adults se semblen als de Wuchereria bancrofti, per sn ms petits. Els cucs femelles amiden entre 43 i 55 mm de longitud per 130 a 170 m d'amplada, i els mascles amiden entre 13 i 23 mm de longitud per 70 a 80  m d'amplada. Els adults sintetitzen microfilries amb un embolcall que es produeixen amb periodicitat nocturna. Les microfilries migren a les estructures limftiques i entren al torrent sanguini arribant fins a la sang perifrica. Els mosquits ingereixen les microfilries durant la picada. Desprs de la ingesti, les microfilries perden el seu embolcall i migren fins els msculs torcics, podent infectar altres humans quan els mosquits realitzen la picadura.

Recentment es va descobrir que B. malayi cont un bacteri endosimbitic, Wolbachia, en tots els seus sus estadis de vida. La seqncia genmica d'aquest bacteri es determin als Estats Units, indicant tamb que Wolbachia pot ser destruda en tractar l'hoste hum amb doxiciclina. Els nematodes sense el bacteri sn infrtils i gaudeixen d'una incrementada motiliatat.

Caracterstiques. 
Les microfilries amiden 270 per 8 m, tenen una beina que recobreix el seu cos i una cua amb una constricci terminal, nuclis allargats per absents en la porci ceflica. La beina que cobreix l'organisme s'acoloreix quan el preparat microscpic es tenyeix, a diferncia de Wuchereria bancrofti, que no ret el colorant. 

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196458" title="Llista dels parcs nacionals de Finlndia" nonfiltered="1535" processed="1529" dbindex="81538">
Aquests sn els 35 parcs nacionals de Finlndia. Tots ells estan manejats per la Metshallitus amb la excepci del Parc Nacional de Koli el qual est manejat per l'Institut d'Investigaci Forestal de Finlndia. Els parcs nacionals cobreixen una rea total de 8,150 km. Un total d'1.4 milions de persones van visitar els parcs l'any 2005 .


Llista de parcs nacionals.


Enllaos externs.
Parcs nacionals de Finlndia ;
Ministeri d'afers exteriors de Finlndia ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196463" title="Gran Enciclopdia Catalana" nonfiltered="1536" processed="1530" dbindex="81539">
La Gran Enciclopdia Catalana  (GEC) comen a sortir, per fascicles, el 1968, editada per Edicions 62. L'nima de l'obra fou Max Cahner i el primer director Jordi Carbonell i de Ballester. Desprs de moltes dificultats, que significaren que a partir del segon volum l'obra ja ports un peu editorial propi, Enciclopdia Catalana S.A., al darrera del qual hi havia la figura de Jordi Pujol i Soley, el nou director va ser Joan Carreras i Mart.

Recull alfabticament tota mena d'entrades histriques, geogrfiques, culturals, etc. de tot el mn, vistes, quan s'escau, amb ptica catalana, i molt especialment noticies semblants de l'mbit catal, on l'obra es mostra molt exhaustiva i sovint amb informacions de primera m. Tamb cont un ampli diccionari de lxic com que fou revisat en la primera edici de l'obra per Ramon Aramon i Serra.

A part de l'equip fix de redactors la GEC compt amb un amplssim conjunt de collaboradors, entre els que hi havia la majoria dels especialistes ms destacats en cada tema, que intervingueren en la confecci de la GEC amb un manifest afany de servei a la comunitat.

Posteriorment n'han sortit diverses edicions i volums d'apndix, i n'hi ha una edici digital. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi

La Gran Enciclopdia Catalana acab essent una obra de gran venda i al seu entorn aparegu tot un conjunt d'altres edicions histriques, geogrfiques, lxiques, etc. que han format un grup editor en catal de gran solvncia.

Enllaos externs.
 L'Enciclopdia (accs lliure);
 L'Enciclopdia en lnia (cal subscripci);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196469" title="Gran Premi del Jap del 1996" nonfiltered="1537" processed="1531" dbindex="81540">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1996 disputat al circuit de Suzuka el 13 d'octubre del 1996. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:      Jacques Villeneuve  1' 39. 909;
 Volta rpida:  Jacques Villeneuve  1' 44. 043     ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196471" title="Gran Premi del Jap del 1997" nonfiltered="1538" processed="1532" dbindex="81541">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1997 disputat al circuit de Suzuka el 12 d'octubre del 1997. 



 Resultats .








 Altres .

 Pole:  Jacques Villeneuve ;
 Volta rpida:  Heinz-Harald Frentzen   1m  38. 942      ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196475" title="Gran Premi del Jap del 1998" nonfiltered="1539" processed="1533" dbindex="81542">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1998 disputat al circuit de Suzuka el 1 de novembre del 1998. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Michael Schumacher   1m  36. 293;
 Volta rpida:  Michael Schumacher   1m  40. 190       ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196495" title="Processament de llenguatge natural" nonfiltered="1540" processed="1534" dbindex="81543">
El Processament del llenguatge natural (PLN o NLP del seu nom en angls, Natural Language Processing) s la disciplina informtica que s'encarrega de tractar computacionalment les llenges naturals, o llenguatges humans.

El PLN va nixer a finals de la dcada dels 40, per els intents de fer traducci automtica entre angls i rus (per part els Estats Units, degut a la Guerra Freda) no van tindre xit ja que s'utilitzaven models lingstics molt simples, i la potncia dels ordinadors era molt escassa. Durant les dcades dels seixanta i setanta, amb objectius ms humils, s'aconseguiren importants avenos en la implementaci d'interfcies d'accs a dades en llenguatge natural. Ja a partir dels anys vuitanta, grcies a la potncia en augment dels ordinadors, aix com en l'adopci de teories lingstiques ms complexes, s'estan aconseguint resultats importants en diverses rees, com pot ser la traducci automtica.

Principals aplicacions del PLN.

Les principals aplicacions o rees de treball del PLN en l'actualitat sn les segents:

 Recuperaci de la informaci;
 Extracci de la informaci;
 Cerca de respostes;
 Traducci automtica;
 Generaci de resums;
 Reconeixement de la parla;

Tasques del PLN.

Generalment, el PLN tracta les segents tasques per tal d'aconseguir els seus objectius:

 Anlisi lxica;
 Categories gramaticals i sentits de les paraules;
 Anlisi morfolgica;
 Gnere, nombre, persona, sufixos, prefixos, etc.
 Anlisi sintctica;
 Ordre de les paraules, funcions de les paraules dins les oracions, connexi entre oracions, etc.
 Interpretaci semntica;
 Forma lgica, independent del context i de l'idioma.

Aquestes sn les tasques genriques que aborda el PLN, encara que la majoria de les aplicacions llistades anteriorment se centren en algunes d'elles i no les tracten totes amb profunditat.

L'ambigitat, el problema del PLN.

Els llenguatges humans sn tots ambigus. Aquesta ambigitat, que els humans sabem tractar i resoldre de forma inconscient la majoria de vegades, es presenta de distintes maneres.

 A nivell lxic, ja que una paraula pot tenir distints significats. Trobem dins d'aquesta ambigitat la lxica pura, que es dona en casos de polismia (una paraula amb ms d'un significat) i, segons alguns autors, l'ambigitat lxica categorial (homonmies - paraules distintes que s'escriuen igual).
 A nivell referencial, la resoluci d'anfores, que implica determinar a quina entitat de les que s'han anomenat prviament en el discurs es referncia mitjanant pronoms, oracions subordinades, etc. Alguns autors consideren aquest tipus d'ambigitat una ambigitat lxica, mentre que altres la consideren una classe d'ambigitat diferenciada, a un nivell superior.
 A nivell estructural, quan una mateixa frase pot tindre dos arbres d'anlisi sintctica diferents. Alguns autors inclouen en aquesta classe (o almenys com a ambigitat mixta lxica-estructural) les homonmies.
 A nivell pragmtic, ja que moltes vegades una frase no vol dir all que sembla estar dient. Metfores, ironies, etc. afecten la interpretaci del discurs.

Per poder treballar amb llenguatges naturals, el PLN ha de resoldre totes aquestes ambigitats, recorrent moltes vegades a una representaci interna que elimini aquesta ambigitat.
Vegeu tamb.
Anlisi sintctic superficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196496" title="Molinos (Terol)" nonfiltered="1541" processed="1535" dbindex="81544">


Molinos s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat aragons. A prop del poble hi ha unes interessants coves crstiques. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196497" title="Fuentes Calientes" nonfiltered="1542" processed="1536" dbindex="81545">


Fuentes Calientes s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196498" title="Galve" nonfiltered="1543" processed="1537" dbindex="81546">


Galve s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. s un poble on hi ha jaciments paleontolgics, amb un museu, i una ruta al costat del riu Alfambra amb reproduccions de dinosaures. 

 Enllaos externs .
 Parc Paleontolgic de Galve;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196499" title="Libros" nonfiltered="1544" processed="1538" dbindex="81547">


Libros s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196500" title="Pancrudo" nonfiltered="1545" processed="1539" dbindex="81548">


Pancrudo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Havia format part de la comunitat de Daroca i la sesma de Barrachina, tot i que ara forma part de la comarca de Terol. Est al costat del riu Pancrudo, amb el qual comparteix nom, a la serra de Lidn que forma part del Sistema Ibric.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196501" title="Peralejos" nonfiltered="1546" processed="1540" dbindex="81549">


Peralejos s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196502" title="El Pobo" nonfiltered="1547" processed="1541" dbindex="81550">


El Pobo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196503" title="El Vallecillo" nonfiltered="1548" processed="1542" dbindex="81551">


El Vallecillo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196504" title="Setge de Leningrad" nonfiltered="1549" processed="1543" dbindex="81552">


El Setge de Leningrad, tamb conegut com El Bloqueig de Leningrad (Rus:                    (transliteraci) blokada Leningrada) va ser el setge alemany sobre la ciutat de Leningrad (avui Sant Petersburg) durant la Segona Guerra Mundial, i va ser el setge d'una ciutat ms llarg de la histria. El pla alemany tenia el nom clau de Operation Nordlicht (Operaci Llum del Nord), i el Mariscal Wilhelm Ritter von Leeb buscava conquerir rpidament la ciutat, per els sovitics construren una intricada defensa al voltant de la ciutat, camuflant edificacions histriques amb xarxes que impedien determinar el seu perfil, i van arribar a omplir tot el subsol d'explosius per volar la ciutat si aquesta finalment era conquerida, incloent als enemics i a la poblaci civil.

Per Hitler, davant la perspectiva d'haver de mantenir a una poblaci enemiga de ms de 3.000.000 d'habitants, orden que s'assetges i que es deixs morir a la poblaci de fam i fred. El setge s'estengu gaireb 900 dies, entre el 8 de setembre de 1941 fins el 27 de gener de 1944, i la poblaci russa va ser sotmesa a la ms increble lluita per a la supervivncia, on l'esgotament dels aliments port a part de la poblaci al canibalisme. Famlies senceres van morir de fam i fred a les seves llars, els orgullosos habitants d'aquest centre cultural van acabar amb els coloms, gats i rates de la ciutat, i aquesta va estar a punt de morir de no ser del corredor que s'establ a travs del llac congelat Ladoga, per on arribava un magre ajut als assetjats. Els morts van superar els 2.200.000 fins a l'alliberament de la ciutat.

 Fortificacions i ofensiva alemanya .


El 27 de juny de 1941, l'administraci del Consell de Diputats de Leningrad decid mobilitzar centenars de civils per la construcci de fortificacions. Es construren moltes defenses. Una de les fortificacions anava des del riu Luga a Chudovo, Gatchina, Uritsk, Pulkovoi llavors pel riu Neva. L'altre passava a travs de Peterhof a Gatchina, Pulkovo, Kolpino i a Koltushy. Durant la dcada dels 30 s'havia construt una altra lnia defensiva contra els finesos (KaUR) als suburbis del nord de la ciutat, i ara es tornaria a emprar. En total, havien 190 km de blocats de fusta, 700 km de trinxeres anti-tanc, 5.000 emplaaments de terra i fusta i 25.000 km de trinxeres obertes construts pels civils. Fins i tot els canons del creuer "Aurora" van ser muntats sobre els turons de Pulkovskiye al sud de Leningrad. Els bombardeigs alemanys van matar milers de civils a Leningrad. Amb tot, qual les tropes sovitiques del Front Nord-Oest van ser derrotades a les Repbliques Sovitiques Bltiques a finals de juny, la Wehrmacht va forar la marxa cap a Ostrov i Pskov. El 10 de juliol, ambdues ciutats van ser conquerides i els alemanys arribaren a Kunda i a Kingisepp, des d'on van dirigir-se cap a Leningrad des de Narva, i des del sud-est i tamb cap al nord i sud del Llac Ilmen per tal d'allar Leningrad des de l'est i unir-se als finesos a la ribera est del Llac Ladoga. La darrera connexi ferroviria de Leningrad va ser anullada el 30 d'agost, quan els alemanys van arribar al Riu Neva. El setge de Leningrad comen formalment el 4 de setembre. El 8, la darrera connexi terrestre de l'assetjada ciutat va tancar-se quan els alemanys arribaren al Llac Ladoga a Orekhovets. Els bombardeigs del 8 de setembre causaren 178 incendis. A inicis d'octubre, els alemanys van refusar assaltar la ciutat, i la directiva de Hitler del 7 d'octubre, signada per Alfred Jodl, recordava que no acceptessin la capitulaci.

Tot i que Espanya no entr oficialment a la guerra, aport tropes voluntries a Alemanya a l'anomenada Divisi Blava, amb l'objectiu de lluitar contra el comunisme. Durant el setge de la ciutat, aquesta divisi form part del XVI Exrcit alemany, provocant greus prdues als sovitics. Entre octubre de 1941 i agost de 1942 van servir als afores de Novgorod, i desprs serviren al sudest del crcol, fins a octubre de 1943

 Ofensiva finesa a Carlia .

A l'agost, els finesos reconqueriren l'Istme de Carlia, amenaant Leningrad des de l'oest, i avanant per Carlia a l'est del Llac Ladoga, amenaant Leningrad pel nord. En qualsevol cas, les forces fineses s'aturaren a les fronteres de 1939. L'Alt Comandament fins rebutj les demandes alemanyes que realitzessin atacs aeris contra Leningrad i que no avancessin cap al sud del riu Svir a l'ocupada Carlia Oriental. Al sud, els alemanys capturaren Tikhvin el 8 de novembre i avanaren al nord, connectant amb els finesos al riu Svir. Un contraatac sovitic for als alemanys a retirar-se de Tikhvin el 9 de desembre pel riu Volkhov.



El 4 de setembre, Jodl prov de persuadir a Mannerheim perqu prossegus l'ofensiva finesa, per Mannerheim refus. Desprs de la guerra, l'ex-president fins Ryti digu: "El 24 d'agost de 1941 vaig visitar el quarter general del mariscal Mannerheim. Els alemanys ens animaven a creuar l'antiga frontera i a continuar l'ofensiva cap a Leningrad. Vaig dir que la captura de Leningrad no era el nostre objectiu i que no prendrem part en all. Mannerheim i el ministre de la guerra Walden estaven d'acord amb mi i van rebutjar els oferiments dels alemanys. El resultat va ser una situaci paradoxal: els alemanys no eren capaos d'apropar-se a Leningrad des del nord...". Ms tard es comprov que no hi havia hagut un bombardeig sistemtic o setge des del territori fins.

Pel seu costat, els sovitics no en sabien res del que havien parlat Ryti i Mannerheim amb els alemanys, i ning no sabia del cert si les seves paraules eren per sempre o noms fins que la victria alemanya estigus a les mans. En qualsevol cas, la mera amenaa d'un atac fins complicava la defensa sovitica de Leningrad. Per exemple, en un punt el Comandant de Front Markian Popov no podia enviar certes reserves contra els alemanys perqu eren necessries per reforar la defensa de l'istme de Carlia per part del 23 exrcit. Mannerheim orden el 31 d'agost aturar l'atac quan s'hagus arribat a la frontera de 1939, a la vora del Golf de Finlndia i del Llac Ladoga. Quan els finesos van comenar a arribar a aquell punt durant els primers dies de setembre, Popov advert que els finesos afluixaven la pressi rpidament i el 5 de setembre envi dues divisions al front alemany. Posteriorment, a l'estiu de 1942, un Destacament Naval K especial va ser format sota el comandament operatiu fins. El seu propsit era patrullar les aiges del llac Ladoga, tot i que dificultaria la ruta dels subministraments de Leningrad al Ladoga sud amb l'assistncia de forces navals alemanyes i italianes.

 Subministraments .
Menjar.

El 2 de setembre, las racions es van veure redudes: els treballadors manuals tenien 600 grams de pa al dia; els empleats de l'estat, 400 grams, i els nens i la gent depenent, 300 grams al dia.

Desprs de qu el bombardeig massiu de la ciutat comencs el 8 de setembre de 1941, gaireb tots els magatzems de menjar van ser destruts, per la qual cosa munts de reserves de menjar com gra, sucre i farina van desaparixer en bombardeigs i incendis. Els incendis van continuar per tota la ciutat, car els nazis va bombardejar la ciutat sense descans durant mesos, usant tota mena de bombes incendiries i bombarders pesats durant 1941 i 1942.

Als primers dies desprs de qu el setge comencs, la gent deix d'anar als restaurants, que feien servir un 12% dels greixos i un 10% de la carn consumida a la ciutat. Ben aviat, els restaurants van tancar, s'inici el racionament de menjar com a nica forma de salvar vides, i els diners van ser obsolets.

El 12 de setembre de 1941 es calcul que les provisions tant pels soldats com pels civils durarien com segueix:



El mateix dia tingu lloc una nova reducci de menjar: els treballadors rebrien 500 grams de pa; els empleats i els nens, 300 grams; i els depenents, 250 grams. Les racions de carn tamb es veieren redudes, per les de sucre i greixos augmentaren. L'Exrcit i la Flota del Bltic portaren racions d'emergncia, per no van ser suficients, i es van allargar durant setmanes. La flotilla del llac Ladoga no estava equipada per a la guerra, i gaireb va ser totalment destruda per l'aviaci alemanya. Moltes barcasses amb gra van ser enfonsades al Llac Ladoga noms al setembre de 1941. Una part significativa d'aquest gra va poder ser rescatat per submarinistes. Aquest gra va poder ser portat de nit a la ciutat i usat per coure pa. Quan la ciutat es qued sense reserves de farina de malta, altres substituts, tal com la cellulosa i el cot es van emprar. Tamb s'utilitz l'avena dels cavalls, mentre que aquest menjaven serradures.

Quan es trobaren 2.000 tones de budells de xai al moll, es va fer gelatina amb ells. Quan la carn s'acab, es va reemplaar per aquesta gelatina i pells de xai, que molts supervivents recordarien fins al final dels seus dies.

Durant el primer any del setge, la ciutat pat 5 reduccions de menjar: dues al setembre de 1941, una a l'octubre de 1941 i dues al novembre de 1941. La darrera reducci deix el consum diari a 250 grams pels obrers i 125 grams als civils. Els informes de canibalisme van comenar a aparixer a l'hivern de 1941-42, desprs de qu tots els ocells, rates i mascotes fossin menjats pels supervivents. El racionament s'alivi quan molts jardins es convertiren en horts oberts a la ciutat al 1943.

Electricitat i energia.

Donada la manca de subministrament d'energia, moltes fbriques van tancar i, al novembre, tot el transport pblic va tancat (a la primavera de 1942, algunes lnies de tramvia van reactivar-se, per els autobusos i els trolebusos van restar inoperatius fins al final de la guerra). L's de l'electricitat va ser prohibida a tot arreu, excepte al Quarter General de l'Estat Major General, Smolny, els comits de districtes, les bases de defensa aria i en algunes altres institucions. Al final de setembre, els subministraments de carb i petroli es van acabar: l'nica opci per crear energia eren els arbres. El 8 d'octubre, el comit executiu de Leningrad i el comit executiu regional decidiren comenar a tallar fusta al districte de Pargolovo i tamb al districte de Vsevolzhskiy al nord de la ciutat; pel 24 d'octubre, noms un 1% del pla de tallar fusta s'havia portat a terme.

 Prdues .


Prop de 1.300.000 persones van aconseguir fugir de la ciutat assetjada de Leningrad entre setembre de 1941 i novembre de 1943. altres 1,2 milions van morir a la ciutat. Noms van quedar 700.000 persones d'una poblaci de 3 milions abans de la batalla. Entre tots els que van deixar la ciutat hi havia soldats, treballadors, dones i nens. Dels 700.000 supervivents, 300.000 eren soldats que van venir de tots els racons del pas per ajudar a l'assetjada ciutat de Leningrad.

86 indstries estratgiques van ser evacuades de la ciutat. Moltes indstries, mquines, equipament elctric, eines i instrumental van ser traslladat pels treballadors. Algunes indstries de defensa, com la LMZ, les dressanes de l'almirallat i la Planta Kirov, entre d'altres indstries, van seguir a la ciutat i van seguir produint armament i munici pels defensors. 

Els nazis van aconseguir tallar gaireb tots els subministraments a Leningrad, per aix gaireb tot el menjar desaparegu, les indstries txtils van tancar, i moltes escoles i molts serveis pblics esdevingueren obsolets, causant un xode massiu de dones i nens. Centenars d'edificis, escoles pbliques, hospitals i indstries van ser destruts pels bombardeigs nazis i els atacs aeris.

Els museus i palaus dels suburbis van ser destruts i saquejats pels nazis, mentre que el personal dels museus intentava de protegir algunes peces. Noms parts de les colleccions d'art dels famosos palaus dels Tsars de les rodalies de la ciutat van ser evacuats a temps, mentre que part de les colleccions eren emmagatzemades als soterranis de l'Hermitage fins al final de la guerra.

La Ruta de la Vida.


El 8 de setembre, els alemanys havien envoltat la ciutat, bloquejant totes les rutes de subministraments a Leningrad i els seus afores excepte un petit corredor a travs del Llac Ladoga. Incapaos de completar la missi tot i el seu avantatge, i encarant una defensa ferotge de la ciutat organitzada pel mariscal Zhukov, els exrcits alemanys van allargar el setge de la ciutat durant 872 dies. Al caos del primer hivern, no hi havia cap pla d'evacuaci preparat ni executat per a la ciutat i la ciutat i els seus suburbis van quedar totalment allats i afamats fins el 20 de novembre de 1941, quan s'establ una carretera sobre el gel del llac Ladoga. La matana a la ciutat pels bombardeigs i la fam (especialment al primer hivern) va ser exagerada. Un dels ajudants de Nikolai I. Vavilov mor de fam envoltat de llavors comestibles perqu el banc de llavors (amb ms de 20.000 exemplars) estigus disponible per a les generacions futures. Aquesta carretera al gel, anomenada la Ruta de la Vida (en rus:            )] noms es podia usar a l'hivern, i durant la resta de l'any s'empraven vaixells. Amb tot, port menjar i permet que els civils poguessin marxar, i permet que la ciutat pogus resistir.

 La contraofensiva sovitica .



El setge continu fins al gener de 1944. L'encerclament es trenc com a resultat de l'Operaci Guspira, una ofensiva dels Fronts de Leningrad i de Volkhov. Aquesta ofensiva comen el mat del 12 de gener de 1943. Desprs de combats ferotges, les unitats de l'Exrcit Roig aconseguiren superar les poderoses fortificacions al sud del Llac Ladoga i, el 18 de gener, els fronts de Leningrad i Volkhov es van trobar, obrint un corredor per terra fins a la ciutat assetjada. Al gener de 1944, una ofensiva sovitica expuls als alemanys dels suburbis del sud de la ciutat, finalitzant el setge. Finalment, a l'estiu de 1944, els finesos van ser expulsats fins a l'altra riba de la Badia de Vyborg i el riu Vuoksi.

 Desprs de la batalla .
Leningrad.
El nombre total de prdues humanes durant els 29 mesos de setge s'estima en un mili i mig, comptant tant les vctimes civils com les militars. Els arxius sovitics de l'poca de Stalin estan incomplerts, car el nombre de vctimes durant el setge no s segur, donat que milers de persones sense registrar que vivien a la ciutat abans de la guerra van morir sense que queds cap registre. Prop d'1.300.000 persones van aconseguir escapar mitjanant les evacuacions, principalment a peu. Al final del setge, Leningrad era una "ciutat fantasma", amb centenars d'edificacions en runes i abandonades, i una poblaci que havia passat de 3 milions a 700.000. Desprs de la guerra, el govern sovitic xifr en 670.000 morts registrades entre 1941 i gener de 1944, majoritriament de fam i de resultes dels bombardeigs. Alguns estudis independents donen un nombre molt ms elevat de morts, amb unes xifres entre 700.000 i 1,5 milions, sent les ms estimades amb prop d'1.100.000. La major part de les vctimes estan enterrades al Cementiri de Piskarevskoye.

Les prdues econmiques i humanes van causar danys incalculables als llocs histrics i centres culturals de la ciutat, sent part dels danys encara avui visibles, i alguns s'han preservat per commemorar a tots aquells que van donar les seves vides per salvar la ciutat.

Leningrad va rebre el ttol de Ciutat heroica al 1945.

Influncia cultural.


El setge per si mateix impression el subconscient dels habitants de Leningrad almenys durant una generaci desprs de la guerra. Leningrad sempre s'havia enorgullit de ser un centre cultural, i l'elecci de cremar una llibreria (o un moble de 200 anys) o congelar-se de fred era present. Les condicions de la ciutat eren excessives, i la fam estava sempre present entre els assetjats. Per un altre costat, la ciutat resist un setge de gaireb 3 anys, i la ciutat est orgullosa d'aquest fet: "Troia caigu, Roma caigu, Leningrad no caigu".

El Setge de Leningrad va ser commemorat a la dcada dels 50 per l'Anell Verd de Glria, un cercle d'arbres i memorials per la histrica lnia del front. Encara es poden veure els advertiments als ciutadans de per quin costat de la carretera havien de caminar per evitar els obusos alemanys. 

El Setge en msica.
Dmitri Xostakvitx escrigu la Setena Simfonia, part de la qual va ser escrita sota les condicions del setge, per la Simfonia de Leningrad. D'acord a Solomon Volkov, el testimoni del qual s discutit, Shostakovich digu "no s sobre Leningrad sota setge, s sobre el Leningrad que Stalin destru i que Hitler remat";
 El cantant americ Billy Joel escrigu una can titulada "Leningrad" que fa referncia al fams setge. La can va sobre un jove rus, Viktor, que ha perdut al pare al setge.
 The Decemberists van escriure una can titulada "When the War Came" sobre l'heroisme dels cientfics civils durant la guerra. La lletra deia: "Li ho vam prometre a Vavilov /No trairem la solanacea/Els acres d'astercies /A les mossegades de la fam";
 L'lbum "The Diarist'" del grup itali Dark Lunacy s sobre el setge.

El Setge en literatura.
 A The Madonnas of Leningrad, l'escriptora americana Debra Dean narra la histria de l'equip del Museu de l'Hermitage que salv la collecci d'art durant el Setge.
 L'escriptora americana Elise Blackwell public "Hunger" al 2003, una popular dramatitzaci histrica del setge.
 L'autora britnica "Helen Dunmore" escrigu "The Siege", on narra (en clau fictcia) els fets claus del setge i com afect a aquells directament involucrats en la resitncia.
 Al 1981, Daniil Granin i Ales Adamovich publicaren The Blockade Book, basat en centenars d'entrevistes i diaris de la gent que va viure el setge. El llibre va ser molt censurat a la Uni Sovitica perqu el seu retrat del patiment hum contrastava amb la imatge "oficial" d'heroisme.
 L'autor arab-israeli tamb mencion Emil Habibi el setge en la seva histria curta , part de la seva collecci The Love in my Heart".

El Setge en el cinema .
 El director Andrey Tarkovskyva incloure mltiples escenes i referncies al setge en la seva pellcula semi-autobiogrfica El mirall.
 Tot just abans de morir al 1989, Sergio Leone treballava en una pellcula sobre el setge, basat en el llibre de Harrison Salisbury "The 900 Days". Leone va morir d'un infart tot just una setmana abans que entrs en producci.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196505" title="Jaume Destorrent i Casa-saja" nonfiltered="1550" processed="1544" dbindex="81553">
Jaume Destorrent i Casa-saja (?, ~1430 - 1499 , Conseller en Cap de Barcelona en 1478, 1484 i 1490. 

Mitjanant el seu matrimoni amb Violant Bertran i Malla, hereva de la baronia de Gelida, va ser senyor de Gelida des de 1485.

Ciutad de Barcelona i poltic. Va ser doctor en dret per Lleida. Desprs de l'execuci del seu germ, Pere (1462) va haver de fugir a Barcelona.

Particip a les Corts de Barcelona (1480) i posteriorment fou advocat de la Generalitat el 1482. 
Quan al 1484 torn a ser conseller en cap de Barcelona, va enfrontar-se contra els camperols. Advocat municipal entre 1485 i 1490, era el cap del partit favorable a la intervenci del rei Ferran II en el municipi i que governava Barcelona durant el perode de reformes i canvis poltics i econmics. 

Durant la crisi poltica a la Generalitat de Catalunya de finals del segle XV, des de la seva posici d'advocat del General, va participar en la confecci de l'informe acusador que conven a Ferran II de suspendre el sistema d'eleccions a diputats. De resultes d'aquests canvis, va ser novament conseller en cap per nominaci reial (1490-91) i, posteriorment, regent de la cancelleria (1491). Redact el privilegi de 1493, pel qual governaria la ciutat fins a l'establiment de l'insaculaci (elecci per sorteig a partir de llistes pactades) (1499). 

Deix una fortuna considerable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196511" title="Afro" nonfiltered="1551" processed="1545" dbindex="81554">
L'afro s la moneda oficial proposada per a la zona afro que implica als estats africans de l'Algria, Angola, Benn, Botswana, Burkina Faso, Burundi, Camerun, Cap Verd, Repblica Centreafricana, el Txad, les Comoros, la Repblica Democrtica del Congo, la Repblica del Congo, la Costa d'Ivori, Djibouti, Egipte, Guinea Equatorial, Eritrea, Etipia, Gabon, Gmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Kenya, Lesotho, Libria, Lbia, Madagascar, Malawi, Mali, Mauritnia, Maurici, Moambic, Nambia, el Nger, Nigria, Rwanda, el Shara Occidental, So Tom i Prncipe, el Senegal, Seychelles, Sierra Leone, Somlia, Sud-frica, el Sudan, Swazilndia, Tanznia, Togo, Tunsia, Uganda, Zmbia, i Zimbabwe.

El calendari establert per Abuja Treaty estipula que l'afro haur d'estar institucionalitzat pel Banc Central Afric pel 2028.

s evident que la terminologia i els principis bsics s'emmirallen en els de l'euro, la zona euro i el Banc Central Europeu.

Referncies.
The Afro, a prototype currency for all Africa. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196517" title="2028" nonfiltered="1552" processed="1546" dbindex="81555">

 Esdeveniments previstos .
Data prevista per a l'establiment de l'afro.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196520" title="2025" nonfiltered="1553" processed="1547" dbindex="81556">

 Esdeveniments previstos .
Segons el Banc Mundial, la ndia passar a ser la tercera potncia econmica mundial.
Data esperada per a la finalitzaci de la Sagrada Famlia.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196522" title="Identitat, Tradici, Sobirania" nonfiltered="1554" processed="1548" dbindex="81557">
Identitat, Tradici, Sobirania va ser un partit poltic europeu d'extrema dreta amb vint diputats al Parlament Europeu, fundat el gener de 2007 i dissolt el 15 de novembre de 2007 del mateix any.

El president d'aquest grup fou Bruno Gollnisch, i alguns dels eurodiputats del grup eren Jean-Marie Le Pen, Alessandra Mussolini i Marine Le Pen.

El grup parlamentari va ser dissolt al perdre la quota mnima de 20 diputats que exigeix el Parlament Europeu. Aix es va deure a la sortida dels 5 eurodiputatts romanesos del Partit de la Gran Romania, a causa d'un impasse amb l'eurodiputada Alessandra Mussolini que en unes declaracions desprs de l'assassinat d'una dona italiana per uns romanesos va afirmar que els romanesos eren criminals.

A continuaci, diversos dels restants partits membres del grup van formar l'aliana Euronat, que, no obstant aix, no compleix els requisits mnims per a ser reconegut com un partit poltic europeu o per a formar un grup parlamentari al Parlament Europeu.

 Membres .


Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196525" title="Pont de la Margineda" nonfiltered="1555" processed="1549" dbindex="81558">

El Pont de la Margineda s un pont romnic situat a l'antic cam ral que condueix de Sant Juli de Lria a Andorra la Vella a prop del llogaret de La Margineda.

s un dels ponts medievals ms grans dels que es conserven al Principat d'Andorra i antigament 
s'utilitza per salvar el pas de les aiges del riu Valira. Com el Sant Antoni de la Grella, t un nic arc d'albardilla sobre un arc de mig punt rebaixat amb molta potncia i nou metres i mig d'amplada de l'arc total.

Al costat del pont es troba una escultura, obra de l'autor valenci Vicen Alfaro, commemorativa del Primer Congrs de Llengua i Literatura Catalana.

Per a arribar-hi, cal prendre la carretera internacional direcci Andorra la Vella i un cop travessat el riu just a la rotonda de la Margineda hi ha un ampli aparcament apte per a una dotzena de vehicles.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196528" title="Martina Hingis" nonfiltered="1556" processed="1550" dbindex="81559">

Martina Hingis (Kosice, Eslovquia, 30 de setembre de 1980) s una jugadora professional de tennis de nacionalitat sussa. Anomenada aixina per la gran esportista Martina Navratilova, histrica tenista professional.

Ha sigut en diverses ocasions n1 del mn al ranking (la WTA) de la classificaci mundial femenina de tenistes professionals. Havent sigut la guanyadora ms jove a la histria del prestigis Campionat de Wimbledon (Wimbledon Championships) en 1996 , a l'edat de 15 anys, com a parella d'Helena Sukov a l'event de dobles femenins.

Ttols (81; 43+38).
Individuals (43).


Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (38).



 Enllaos externs .


 Perfil de la WTA ;
 Pgina no oficial de Martina Hingis;
 Martina Hingis - toile du tennis ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196533" title="Aeroport de Bilbao" nonfiltered="1557" processed="1551" dbindex="81560">
L' Aeroporto de Bilbao s a 5 quilmetres de la ciutat de Bilbao. L'antiga terminal i gran part dels serveis aeroportuaris es troben al municipi de Sondika, per la nova terminal, dissenyada per Santiago Calatrava s al de Lujua.

 Arquitectura .
L'aeroport actual va ser concebut per l'arquitecte valenci Santiago Calatrava. Des de l'exterior el disseny s'assembla a una au que comena a volar, de la qual cosa prov el nom popular de La Paloma.

La terminal compta amb un total de 6 "fingers".

 Infraestructures .

 2 pistes d'aterratge;
Pista 12-30: 2.600 m de longitud;
Pista 10-28: 2.200 m de longitud;
 10 plataformes per a aeronaus;
 1 terminal de passatgers (La Paloma);
 1 terminal de crrega (l'antiga terminal);
 2 aparcaments;
 1 general: 3000 places;
 1 exprs (< 30 minuts): 37 places;

 Codis internacionals .
 Codi IATA: BIO;
 Codi OACI: LEBB;

 Aeroclub .
Actualment l'Aeroport de Bilbao s la seu del Real Aeroclub de Bizkaia.

 Enllaos externs .
Web oficial de l'aeroport;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196537" title="Funci inversa" nonfiltered="1558" processed="1552" dbindex="81561">

En matemtiques, si   s una funci de A a B llavors la funci inversa de  , anomenada com a   1, s una funci en la direcci contraria, de B a A, amb la propietat de qu la seva ( composici) amb la funci original retorna cada element a si mateix. No totes les funcions tenen inversa; de les que en tenen se n diu invertibles.

Per exemple, sia   la funci que transforma la temperatura en graus Celsius a graus Fahrenheit:
;
Llavors la seva inversa transforma els graus Fahrenheit a graus Celsius:
;

O, suposant que   s la funci que assigna a cada nen d una famlia de tres, l any del seu naixement.  La funci inversa hauria de dir quin dels nens ha nascut un any donat. Ara b, si la famlia te bessons (o trigmins) llavors no se n pot distingir un de sol a partir d un any si resulta que en aquell any en nasqueren ms d un. Tanmateix, si es dona un any en qu no va nixer cap nen tampoc es pot assignat cap nen a aquell any. Ara b si cada nen va nixer en un any diferent i es restringeix el conjunt dels anys a noms els anys en qu algun nen va nixer, llavors es t una funci invertible. Per exemple,


Definici i notaci.

Sia   una funci, el domini de la qual s el conjunt X, i el recorregut de la qual s el conjunt Y.  Llavors la  inversa de   s la funci   1 amb domini Y i recorregut X, definida per la segent regla:
;
Per que aquesta regla defineixi una funci, cal que a cada element y   Y li correspongui exactament un element x   X.  Si una funci   compleix aquesta propietat es diu que s una funci injectiva.

Exemples.
1. Sia   la segent funci amb domini :

;

Llavors la funci inversa de   t de domini :

 ;

2. La inversa de la funci =  (x) = x + 8 s la funci   1(y) = y   8.

3. La funci  (x) = x2 no s invertible, perqu no s injectiva.  Per exemple,  (3) i  ( 3) sn tots dos iguals a 9, aix el valor de   1(9) no queda unvocament determinat.

Inverses i codominis.
En matemtiques, la notaci
;
significa que "  s una funci que fa correspondre elements del conjunt Y a elements del conjunt X".  Normalment al conjunt X se li diu domini de  , i al conjunt y Y se n hi diu el codomini.  El codomini cont el recorregut de   com un subconjunt, i s considerat part de la definici de  .

Quand es fan servir codominis, a la inversa d una funci  : X   Y se li imposa de tenir de domini Y i de codomini X.  Per a que la inversa estigui definida a tot Y, cada element de Y ha de pertnyer al recorregut de la funci  .  De les funcions que tenen aquesta propietat es diu que sn suprajectives.  Aix doncs una funci amb un codomini s invertible si i noms si s injectiva i suprajectiva al mateix temps.  D aquestes funcions se n diu  bijectives, i tenen la propietat de qu a tot element y   Y li correspon exactament un (un i noms un) element x   X.

Inverses i la composici.
Si   s una funci invertible amb domini X i recorregut Y, llavors


Aquestes dues afirmacions sn equivalents a la definici de la inversa.  Fent servir la composici de funcions es poden reescriure de la segent manera:



on idX i idY sn les funcions identitat dels conjunts X i Y.  

Si es pensa en la composici com en una mena de multiplicaci de funcions, aquestes identitats diuen que la inversa d una funci s anloga a la inversa de la multiplicaci.  Aix explica l origen de la notaci   1.

 Nota sobre la notaci .

La notaci de les inverses, de vegades pot provocar confusi, especialment quant es tracta amb funcions trigonomtriques. 

A la expressi  -1(x), el  " 1" no s un exponent. Una notaci similar es fa servir a dinmica de sistemes per a les funcions iteratives. Per exemple,  2 denota dues iteracions de la funci  ; si  : x   x + 1, llavors  2(x) = (x + 1) + 1, o x + 2. 

En clcul,  (n) denota la derivada ensima d una funci  .

En trigonometria, per motius histrics, sin2(x) normalment significa el quadrat del sinus(x). Per exemple, les expressions

;

Representen la mateixa cosa, la primera s una abreviaci convencional de la segona.  Ara b, les expressions

;

sn diferents.  La primera indica la inversa de la funci sinus (de fet una inversa parcial, vegeu ms avall).  Per a evitar la confusi les inverses de les funcions trigonomtriques normalment s indiquen amb el prefix  "arc". Per exemple de la inversa del sinus se n diu l arcsinus:

;

La funci (sin x) 1 s la inversa respecte de la multiplicaci del sinus, i se n diu la cosecant.  Normalment s escriu csc x:
;

Propietats.

Simetria.
Hi ha simetria entre una funci i la seva inversa.  Especficament, si la inversa de   s   1, llavors la inversa de   1 s la funci   original.  Aix es pot expressar mitjanant la frmula segent:

;

Inversa d una composici.

La inversa d una composici de funcions b donada per la frmula
;
Fixeu-vos que l ordre de   i g ha estat invertit per a desfer la aplicaci de g seguida per la aplicaci de  , cal que primer desfem la aplicaci de   i desprs desfem la aplicaci de g.

Per exemple, sia  (x) = x + 5, i sia g(x) = 3x.  Llavors la composici   o g s la funci que primer multiplica per tres i llavors suma cinc:
;
Per a invertir aquest procs, primer cal restar cinc, i llavors dividir entre tres:
;
Aquesta s la composici 
(g 1 o   1) (y).

Auto inverses.
Si X s un conjunt, llavors la funci identitat de X s la seva prpia inversa:

;

De forma ms general, una funci  : X   X s igual a la seva propia inversa si i noms si la composici   o   s igual a idx.  D aquesta funci se n diu involuci.

Inverses a clcul.
El clcul de funcions d uns sola variable es centra principalment en funcions que relacionen els nombres reals amb els nombres reals.  Aquestes funcions sovint sn definides emprant frmules, tal com:
;
Una funci f del conjunt dels reals en el conjunt dels reals t inversa si s bijectiva, es a dir si la seva grfica passa el test de la lnia horitzontal.

La taula segent presenta diverses funcions clssiques i les seves corresponents inverses:


Formula de la inversa.
Una frmula per a   1 es pot trobar a base de resoldre l equaci  y =  (x) allant la variable x.  Per exemple, si   s la funci

;

Llavors cal resoldre l equaci  y = (2x + 8)3 allant x:



Aix, la funci inversa   1 ve donada per la frmula

;

De vegades la funci inversa no pot ser expressada per una frmula.  Per exemple, si   s la funci

;

Llavors   s bijectiva, i per tant t una funci inversa   1.  No hi ha una formula senzilla per a aquesta inversa, donat que l equaci  y = x + sin x no pot ser resolta algebraicament allant x.

Grfica de la funci inversa.

Si   i   1 sn inverses, llavors la grfica de la funci

;

Es la mateixa que la grfica de la equaci

;

Aquesta equaci s idntica a l equaci y =  (x) que defineix la grfica de  , excepte per que els papers de x i de y han estat intercanviats.  Aix dons la grfica de   1 es pot obtenir a partir de la grfica de   a base d intercanviar les posicions dels eixos x e y.  Aix s equivalent a la reflexi de la grfica per la lnia
y = x.

Inverses i derivades.
Una funci contnua   s bijectiva (i per tant invertible) si i noms si al mateix temps s una funci montona (creixent o decreixent) i no t mxims o mnims locals.  Per exemple, la funci

;

Es invertible perqu la seva derivada   (x) = 3x2 + 1 s sempre positiva.

Si la funci   es derivable, llavors la inversa   1 ser derivable sempre i quant    (x)   0.  La derivada de la inversa ve donada per:
;
Si s estableix que x =   1(y), llavors la formula de dalt es pot escriure com a
;
Aquest resultat surt a partir de la regla de la cadena (vegeu l article sobre derivada de la funci inversa).

Generalitzacions.
Inverses parcials.

Fins i tot si una funci no s bijectiva, pot ser que sigui possible de definir una inversa parcial de   a base de restringir el domini.  Per exemple, la funci

;

No s bijectiva, donat que x2 = ( x)2.  Ara b, la funci esdev bijectiva si es restringeix al domini x   0, en aquest cas

;

(si en comptes d aix es restringeix el domini a x   0, llavors la inversa s la arrel quadrada negativa de x.)  De forma alternativa, no hi ha necessitat de restrigir el domini si s accepta que la inversa sigui una funci multivaluada:

;


De vegades d aquesta inversa multivaluada se n diu inversa completa de  , i dels bocins (tals com  i ) se n diu branques.  De la branca ms important de una funci multivaluada (per exemple la arrel quadrada positiva) se n diu la branca principal, i del seu valor al punt y se n diu el valor principal de   1(y).

Per a les funcions contnues sobre la lnea real cal una branca entre cada parell de extrems locals.  Per exemple, la inversa de una funci cbica amb un mxim i un mnim locals t tres branques (vegeu la figura de la dreta).


Aquestes consideracions sn particularment importants a l hora de definir les inverses de les funcions trigonomtriques.  Per exemple, la funci sinus no s bijectiva, donat que

;

Per a cada nombre real x (i de forma ms genral sin(x + 2) = sin(x) per a cada enter ).  Ara b el sinus s bijectiva a l interval  /2, i de la corresponent inversa parcial se n diu l arcsinus.  Aquesta es considera la branca principal del la inversa del sinus, aix dons el valor principal de la inversa del sinus est sempre entre  /2 and /2.  La taula segent descriu la branca principal de cada una de les inverses de les funcions trigonomtriques:


Inverses per l'esquerra i per la dreta.
Si  : X   Y, una inversa per la esquerra de   (o retracci de  ) s una funci g: Y   X tal que

;

Es a dir, la funci g satisf la regla

;

Aix dons, g ha de coincidir amb la inversa de   per al rang de  , per pot prendre qualsevol valor per a elements de Y que no pertanyin al rang.  Una funci   t inversa per l esquerra si i noms si s injectiva.

Una inversa per la dreta de   (o secci de  ) s una funci h: Y   X tal que

;

Es a dir, la funci h satisf la regla

;

Per tant, h(y) pot ser qualsevol dels elements de x als quals els correspon y en aplicar  .  Una funci   t inversa per la dreta si i noms si s suprajectiva (tingueu en compte que per a construir una d aquestes inverses en el cas general requereix de l axioma d elecci).

Antiimatges.
Si  : X   Y s una funci (no necessariament invertible), la antiimatge (o imatge inversa) de un element y   Y s el conjunt de tots els elements de X que tenen imatge a y:

;

La antiimatge de y es pot entendre com a  la imatge de y sota la inversa completa (multivaluada) de la funci f.

De forma similar, si S s qualsevol subconjunt de Y, la antiimatge de S s el conjunt se tots els elements de X que tenen imatge a S:

;

A la antiimatge de un element concret y   Y de vegades se n diu la fibra de y.  Quant Y s el conjunt dels nombres reals, s com de referir-se a   1(y) com a un  conjunt de nivell o corba de nivell '.

vegeu tamb.
 Logaritme;
 Teorema de la funci inversa;
 derivada de la funci inversa;
 element invers;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196545" title="Santuari de la Mare de Du de Canlic" nonfiltered="1559" processed="1553" dbindex="81562">


El Santuari de Canlic s un santuari mari de la parrquia de Sant Juli de Lria on es venera la Mare de Du de Canlic. L'etimologia de la paraula Canlic (o Canolich), d origen romnic (canonhic) t com a significat  pareu aqu . 

Actualment no es conserva cap estructura de l'antiga esglsia romnica que degu existir en aquest lloc, tal i com ho testimonia la pervivncia d'una talla policromada de la Mare de Du. Segons la tradici, aquesta figura fou trobada el 1223 per un pastor de Bixessarri grcies a un colom blanc que el portava amb insistncia cap a una petita balma, on ara s'aixeca el santuari de Canlic. Aquesta imatge mariana s una talla policromada romnica, molt expressiva.

El santuari actualment s un edifici de factura moderna que es va restaurar entre els anys 1973 i 1979. Exteriorment consta d'una nau rectangular i campanar d'espadanya. A l interior presenta una volta de can i un gran arc triomfa amb un retaule barroc dedicat a Santa Maria. Al voltant de l esglsia hi ha taules i barbacoes i a l altra costat de la carretera un restaurant i hotel. 

La Mare de Du de Canlic s la patrona de la parrquia de Sant Juli de Lria i es conserva a l esglsia parroquial de Sant Juli de Lira. Els seus habitants pugen en gran nombre al santuari el darrer diumenge de maig quan se celebra l'aplec per a venerar la imatge. Aquesta Mare de Du va ser coronada pel vatic l any 1999. L any abans, es va cellebrar el 775 aniversari de la trobada de la verge (1223  1998).

Per arribar-hi, un cop passat Bixessarri, la carretera es bifurca, i vers el S s enfila per unes impressionants giragonses fins arribar al santuari de Canlic, situat a 1 528 m d'altitud, als vessants de llevant de la Serra Plana. 

Davant el pont romnic d'Aixovall hi ha un petit oratori, a l'esquerra de la Valira, amb una imatge d aquesta Mare de Du i des d'on, antigament, els vianants que transitaven a peu dirigien la mirada per albirar el santuari de Canlic, que justament s visible en una clariana del bosc noms des d'aquest oratori.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196553" title="Joan Duch i Arqus" nonfiltered="1560" processed="1554" dbindex="81563">

Joan Duch i Arqus fou un poeta noucentista nascut a Juneda (Les Garrigues) el dia 27 de novembre de 1899. Al parvulari, destac per la rapidesa en l'aprenentatge del llenguatge i per la seva aplicaci i conducta exemplars. I mentre cursava el cicle superior ja s'observaven les excellents qualitats del futur escriptor.

L'estiu de 1916 collabor al setmanari junedenc La Pubilla, on emprava el pseudnim "Le chante claire". L'any segent public una srie d'articles i narracions a la premsa lleidatana, amb un llenguatge rigors i mesurat que definiren l'estil planer i arcatzant de tota la seva producci dhuc la potica posterior.

La seva primera crnica periodstica fou, doncs, del mes de maig de 1917 i el seu primer poema, de l'octubre del mateix any. Al cap d'un any just public la primera narraci breu.

El 1920 se li declar la tuberculosi i, gaireb parallelament, ell accentu el seu inters per la lectura. L'escriptura, per, la deix relegada fins a l'any 1926 en qu cre les primeres composicions potiques de la segona poca, fu traducci i continu amb la narrativa breu i les crniques d'mbit cultural.
 
Va morir el 19 de gener de 1929 i al juny de 1931 sort a la venda la seva obra pstuma, el poemari Les hores gerdes.

Actualment, un premi potic organitzat per l'Ajuntament de la vila de Juneda duu el seu nom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196557" title="Metshallitus" nonfiltered="1561" processed="1555" dbindex="81564">
Metshallitus (Catal: Administraci Forestal; Suec: Forststyrelsen) s una empresa pb ica de Finlndia. Les tasques de Metshallitus sn controlar la majoria d'rees protegides de Finlndia i proveir de fusta a la indstria forestal de l'estat. Metshallitus dna treball aproximadament a 3.000 persones i administra uns 120.000 km de superfcie terrestre i martima, propietat de l'estat.

 Enllaos externs .
 Metshallitus ;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196558" title="Quaranta-sis" nonfiltered="1562" processed="1556" dbindex="81565">

El quaranta-sis s un nombre natural que segueix al quaranta-cinc i precedeix el quaranta-set. Segons el sistema de numeraci emprat s'escriu 46, XLVI o    . s un nombre parell.

Ocurrncies del quaranta-sis:
 s el nombre de cromosomes de l'sser hum;
 el nombre habitual de dorsal de Valentino Rossi;
 el prefix telefnic de Sucia;
 els anys 46, 46 aC i 1946;
 al Jap s'usa per saludar (igual que 10 pot usar-se com adu en catal);
 s el nombre atmic del Palladi;
 el nombre de llibres de la Bblia catlica (comptant com a llibre el de les Lamentacions);
 el departament francs de Lot;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196562" title="Quaranta-set" nonfiltered="1563" processed="1557" dbindex="81566">

El quaranta-set s un nombre imparell que segueix al quaranta-sis i precedeix el quaranta-vuit. s un nombre primer que s'escriu XLVII en xifres romanes, 47 en rabs i     en xineses.

Ocurrncies del 47:
 s el nombre atmic de la plata;
 Fruit d'una broma d'un professor de matemtiques del Pomona College (Califrnia), que va intentar introduir els seus estudiants a les demostracions matemtiques intentant provar que tots els nombres acabaven essent 47, va passar a ser una xifra famosa localment. Un dels alumnes de l'escola seria guionista en la srie Star Trek, en la qual apareix el nombre a cada episodi. Altres sries han usat des de llavors el nombre com a homenatge (com Alias);
 Hi ha 47 cordes en un arpa;
 Els anys 47, 47 aC i 1947;
 El prefix telefnic de Noruega;
 El nombre de miracles fets per Jess;
 La tradici explica que Pancho Villa mor assassinat per 47 bales;
 El Grup 47 era un grup d'escriptors alemanys posteriors a la Segona Guerra Mundial, que va influir en autors com Gnter Grass, entre d'altres;
 Representa la mort en determinades tradicions de la Cbala;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196564" title="Quaranta-vuit" nonfiltered="1564" processed="1558" dbindex="81567">

El quaranta-vuit s un nombre parell que segueix al quaranta-set i precedeix al quaranta-nou. Segons el sistema de numeraci s'escriu 48, XLVIII o    . s un nombre abundant perqu la suma dels seus factors s major que ell mateix.

Ocurrncies del 48:
Dos dies sn 48 hores;
El nombre atmic del cadmi;
El nombre de constellacions ptolemaiques;
Buda va estar 48 dies sota un arbre per assolir la illuminaci;
s com es coneix a l'obra de JS Bach El clavec ben temperat;
Els anys 48, 48 aC i 1948;
El prefix telefnic de Polnia;
L'Estat d'Arizona s el 48;
La quantitat de cromosomes dels micos;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196568" title="Quaranta-nou" nonfiltered="1565" processed="1559" dbindex="81568">

El quaranta-nou (49, XLIX o     segons el sistema de numeraci emprat) s un nombre imparell que segueix al quaranta-vuit i precedeix al cinquanta. s un nombre natural, quadrat del nombre set.

Ocurrncies del 49:
s el nombre atmic de l'Indi;
els anys 49, 49 aC i 1949;
el prefix telefnic d'Alemanya;
La subhasta del Lot 49 s una coneguda novella de Thomas Pynchon;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196569" title="Institut Catal de les Dones" nonfiltered="1566" processed="1560" dbindex="81569">
Institut Catal de les Dones (ICD) s un organisme dependent del govern de la Generalitat de Catalunya encarregat d'impulsar les poltiques d'igualtat entre homes i dones. Fou creat el 1989 i s adscrit al Departament d'Acci Social i Ciutadania. T una seu central a Barcelona i quatre oficines informatives a Lleida, Tortosa, Girona i Tarragona.

 Competncies .
Des del 2006 se li ha atorgat com a competncies:
 elaborar i proposar les directrius sobre poltiques de dones;
 dissenyar, coordinar, impulsar i fer el seguiment del Pla d'Acci i Desenvolupament de les Poltiques de Dones;
 dissenyar, executar i avaluar els programes d'actuaci del Departament en matria de poltiques de dones;
 coordinar i avaluar l'execuci dels acords fruit de les relacions entre aquest Institut Catal de les Dones, entitats i organismes catalans, de l'Estat espanyol i organismes d'igualtat d'altres comunitats autnomes en rgim bilateral o multilateral en els diferents programes d'igualtat d'oportunitats;
 coordinar, fer el seguiment i supervisar els programes i les actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya en l'mbit de les poltiques de dones.
 Funcions .
T com a tasques recopilar informaci i documentaci sobre la situaci de la dona a Catalunya, elaborar informes sobre aquesta qesti, fomentar la prestaci de serveis especfics per a dones, potenciar la participaci social de les dones i incentivar l'associacionisme femen mitjanant ajuts i cooperant amb el Consell Nacional de Dones de Catalunya per la defensa dels seus interessos, a ms de vetllar pel compliment dels convenis i acords internacionals que afecten la seva situaci. 

 Presidentes .
 1999 - 2002  Margarida lvarez i lvarez;
 2002 - 2003 Joana Ortega i Alemany;
 2003 - ara  Marta Selva i Masoliver;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ICD;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196573" title="Consell Nacional de Dones de Catalunya" nonfiltered="1567" processed="1561" dbindex="81570">
Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) s l'rgan participatiu i consultiu de l'Institut Catal de les Dones que reuneix les diferents entitats, associacions, grups i consells de dones del territori catal per a aquelles qestions vinculades al Pla d'actuaci del Govern de la Generalitat de Catalunya en matria de poltiques de dones en els mbits poltic, econmic, social i cultural.

Els seus camps d'actuaci sn aquells que tenen relaci directa o indirecta amb el reconeixement del paper social i la qualitat de vida de les dones. Aix doncs, l'acci del CNDC vol ser integral i assumir aspectes relacionats amb tots aquest mbits.

 Funcionament .
Per al desenvolupament de les seves competncies, preveu la creaci de grups de treball com a eines d'aprofundiment en temes especfics sobre les poltiques de dones. s funci genrica d'aquests la d'auxiliar el Plenari (format per 309 associacions) i la Comissi Permanent en el compliment de les seves funcions i la realitzaci d'estudis, dictmens, plans o propostes d'actuaci especfics en relaci amb les poltiques de dones.

 Enllaos externs .
  Pgina del CNDC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196575" title="Sant Esteve d'Andorra la Vella" nonfiltered="1568" processed="1562" dbindex="81571">


L'esglsia parroquial de Sant Esteve d Andorra la Vella est al vell mig del nucli antic de la capital d'Andorra. Originriament romnica, ha estat modificada i ampliada en diferents ocasions, les darreres i ms importants el segle XX. De l'obra original es conserva l'absis semicircular romnic (segle XIII), el ms gran d'Andorra, i l'arrencada dels murs de la nau. A la part exterior, l absis presenta una decoraci feta amb un fris de dents de serra i amb arcuacions i bandes llombardes. El campanar, de planta quadrada, s una esvelta torre de tres pisos, sense decoraci. Altres elements arquitectnics a destacar sn el pis superior del campanar i l'antiga porta dels peus del temple (actual entrada lateral) que van ser reconstrudes l any 1940 segons projectes de l'arquitecte catal Josep Puig i Cadafalch.

A l'interior es poden admirar diferents retaules barrocs, alguns d'ells de molt bona qualitat, com el de Sant Joan Baptista o el de Santa Llcia. Sn tamb remarcables la biga policromada romnica, que degu suportar un baldaqu, l'anomenat Quadre de les nimes, obra de Joan Casanovas, i diferents peces d'orfebreria.

Anteriorment hi havia tamb unes interessants pintures murals romniques al fresc de temtica, apocalptica, i avui disperses, com les d'una absidiola lateral que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. Aquestes pintures es deuen a la m del Mestre d'Andorra, que les va realitzar la segona meitat del segle XII.

 Ms informaci .
Sant Esteve d'Andorra la Vella a la pgina web d'ArtMedieval





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196576" title="Josep Maria Puig Doria" nonfiltered="1569" processed="1563" dbindex="81572">
Josep Maria Puig Doria (mort el 2006) fou un joier catal. Estudi arquitectura i disseny a l'Escola Massana de Barcelona. El 1953 va decidir estudiar joieria i va obrir un taller al carrer Provena de Barcelona, que el 1964 es trasllad a l'avinguda Diagonal. El 1969 va crear la primera lnia de plata en joieria arreu d'Espanya, tot impulsant aquesta producci, que li va valdre el 1976  l'International Diamond's Award, el primer joier espanyol que l'ha obtingut. Tamb va obtenir el Tahitian Pearl Trophi el 2001 i el 2006. El 1991 fou nomenat membre del Comit d'Honor de l'Associaci Prestige de L'Europe. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de Puig Doria, joiers (cal Explorer 6.0 per veure-la);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196579" title="Josep Maria Pujol Artigas" nonfiltered="1570" processed="1564" dbindex="81573">
Josep Maria Pujol Artigas s un empresari catal que ha dedicat tota la seva vida professional al sector de la components per a automoci. Ha estat alumne de l'Institut d'Estudis Superiors d'Empresa (IESE). El 1949 va fundar Pujol y Tarrag, un petit taller mecnic que fabricava cables de recanvi per al mercat d'automoci, i que ha derivat en Ficosa Internacional, de la que es president. Des de desembre de 1995 presideix tamb l'Associaci Espanyola de Fabricants d'Equips i Components d'Automoci (Sernauto) i ha obtingut diversos guardons com empresari, entre ells Directiu 1995. Empresari de l'any 1996 i Dirigent de l'any 1996. El 2000 va rebre la 'Medalla de Oro al Mrito en el Trabajo' del Govern Espanyol. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196580" title="Hatta" nonfiltered="1571" processed="1565" dbindex="81574">



Geografia:

Hatta (viles), nom donat al conjunt de les viles de Hajarain, Hayl i Qimah, als Emirats rabs Units;
Djabal Hatta, muntanya del sud-est dels Emirats rabs Units, fronterera amb Oman, de 1250 metres.
Wadi Hatta, rierol de certa importncia al sud-est dels Emirats rabs Units, proper a la fronterera amb Oman;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196581" title="Institut d'Estudis Superiors d'Empresa" nonfiltered="1572" processed="1566" dbindex="81575">
Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (IESE) s un centre d'estudis fundat el 1958 a iniciativa dels professors Antonio Valero, Rafael Termes, Fernando Pereira, Joan Faus i Carles Cavall Pins, que es dedica a l'educaci i el perfeccionament d'empresaris i directius, com a escola postgrau de la Universitat de Navarra. Els aspectes doctrinals i espirituals de la seva activitat formativa sn confiats a l'Opus Dei. El mateix 1958 pos en marxa el programa avanat de direcci i el 1959 el de desenvolupament d'executius i el de formaci contnua. El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi

El 1964 inici el seu programa mster en Economia i Direcci d'Empreses (MBA), reconegut internacionalment. El 1974 obr un campus a Madrid, on el 1981 comen a impartir el MBA executiu. Des de la seva fundaci, ms de 15.000 consellers delegats, alts directius i presidents de les principals companyies establertes a Espanya han assistit als seus programes formatius, considerats entre els millors dels que es fan a les escoles de negocis del mn. Una de les caracterstiques del seu sistema educatiu s l'ensenyament pel mtode del cas, similar al que utilitza l'americana Harvard Business School. Actualment al voltant d'uns 27.000 d'antics alumnes de l'IESE treballen a 80 pasos de tot el mn. El 2007 l'IESE anunci que obriria una seu a Nova York. 

L'actual director general de l'IESE s Jordi Canals.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IESE;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196582" title="Hajarain" nonfiltered="1573" processed="1567" dbindex="81576">
Hajarain (tamb Hadjarain) s un enclavament de Dubai situat a l'extrem sud de la part oriental del Emirats rabs Units. La zona noms t tres poblacions, agrupades en una zona d'una 5 km2. Al nord s troba la vila d'Hajarain, a un km al sud-oest la vila d'Hayl, i a uns tres km al sud-est la vila de Qimah (que rep el seu nom del Djabal Qimah o del wadi Qimah). Les tres viles quasi be unides sn anomenades tamb Hatta pel Djabal Hatta i aquest s tanmateix el nom d'un poble tpic construt artificialment com a representaci dels pobles de les muntanyes Hajar o Hadjar, per la zona de la vila tpica d'Hatta (oberta el febrer del 2001) s noms una petita part del conjunt. 

El nom d'Hajarain vol dir "font de la pedra". Edificis emblemtics sn la fortalesa, una torre i la mesquita de Sharia. El Wadi Lishan passa per la vila i a l'oest del rierol s troba l'enclavament de Masfut que pertany a Ajman; al nord-est d'Hajarain el llogaret de Sufayri pertany tamb a Ajman, i al nord-oest s troben la vila de Masfut i les cases de Al Wara, que igualment corresponen a Ajman.

L'enclavament est delimitat per accidents naturals: al nord els rius Wadi Laim i Wadi Abu Suh i la muntanya de Djabal Ruwayshid a la frontera entre Huwaylat (de Ras al-Khaimah)  al nord, i Oman a l'est. La frontera oriental segueix la lnea que marquen el esmentat Djabal Ruwayshid  (322 metres), el Djabal Qimah (609 metres) i Djabal Nibah (522 metres) ; la zona sud es una lnea entre el Djabal Nibah i el Djabal Hatta (1250 metres), aquest darrer amb l'enclavament al nord-est, i el de Masfut al nord-oest, i territori d'Oman al sud. La frontera oriental segueix una lnea de sud a nord  per les muntanyes a l'oest del Wadi Lishan, i al nord d'Hajarain es desvia a la dreta per incloure Sufayri . L'enclavament s agrcola a la part nord, i al sud de les tres viles, s a dir el centre i sud del territori, es totalment muntanys, destacant la muntanya d' Abu Samasimah (411 metres).

El territori est creuat per una carretera principal que ve de Dubai i de la costa del golf Prsic , passa al costat de Masfut i Hajarain i arriba fins a Shinas a Oman des de on puja seguint la costa cap a Khor Kalba i Kalba. Degut a la riquesa petrolera de Dubai els serveis estan assegurats per l'estat; l'activitat econmica s el cultiu de vegetals i fruites i el turisme al lloc d'Hatta.

La zona, de sobirania difosa entre el iman d'Oman i el xeic de Sharjah, va passar a Dubai a la segona meitat del segle XIX; el xeic Maktum ben Hashr al-Maktum hi va construir la fortalesa el 1896, com a residncia del governador. El 1914, durant la successi a Sharjah la sobirania s va consolidar i  fou reconeguda pels britnics el 1940 essent confirmada en els arbitratges i acords de 1956-1957 i delimitaci del 1959.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196585" title="Jaume Rots Querol" nonfiltered="1574" processed="1568" dbindex="81577">
Jaume Rots Querol (Balaguer, 1921 - Barcelona, 29 de gener del 2008) va ser un metge catal. Fill d'un botiguer, en acabar la guerra civil espanyola estudi medicina a la Universitat de Barcelona, on fou alumne intern de patologia mdica d'Agust Pedro i Pons. Desprs s'especialitz en reumatologia a Pars fins el 1948. Va ser reconegut internacionalment per la descripci d una nova malaltia, la hiperostosi anquilosant vertebral, tamb coneguda com a malaltia de Forestier-Rots, el 1950.

El 1956 va llegir a la Universitat de Barcelona la tesi doctoral, que portava per ttol Contribucin al estudio de las manifestaciones osteoarticulares de la brucelosis, dirigida per Agust Pedro i Pons, i que es va publicar com a llibre el 1959. El 1957 fou nomenat cap del Dispensari de Reumatologia de la Clnica de Patologia General, fins que el 1968 fou nomenat director de l'Escola de Reumatologia de la Facultat de Medicina. Va sser president de la Sociedad Espaola de Reumatologa i fundador i director de la Revista Espaola de Reumatologa. Tamb va ser membre honorari de la American Rheumatism Association des del 1980 i el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2000 va crear la Biblioteca Jaime Rots Querol.

Va morir a Barcelona el 29 de gener del 2008.

 Obres .
 Retalls (ed. de la Magrana, 2009, ISBN 9788498674194);
 Tratamiento actual de los reumatismos, para el mdico prctico  ;
 Estudios sobre el sndrome psicgeno del aparato locomotor;
 La gota (amb J. Muoz Gmez);
 Semiologa de los reumatismos (amb E. Lience i D. Roig Escofet);
 Tratamiento de la artritis reumatoidea: saberes y prctica (amb R. Sanmart i Sala) ;
 Reumatologa clnica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196587" title="Teresa Rovira i Comes" nonfiltered="1575" processed="1569" dbindex="81578">
Teresa Rovira i Comes s una bibliotecria catalana, filla d'Antoni Rovira i Virgili. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva ben remarcable tasca en l mbit del llibre infantil i juvenil, singularment en llengua catalana, al qual ha dedicat un seguit de treballs on sn especialment notoris el sentit de la feina ben feta i la voluntat de servei a Catalunya. 

 Enllaos externs .
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196590" title="Francesc Sanuy Gistau" nonfiltered="1576" processed="1570" dbindex="81579">
Francesc Sanuy Gistau (Barcelona, 1936) s un advocat, poltic i comentarista d opini catal. Ha estat membre de la junta directiva del Cercle d'Economia el 1972-1975. Fou elegit diputat per la provncia de Barcelona per Convergncia i Uni a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984. Ha estat directiu de la Fira de Barcelona i de la Fira de Madrid, aix com conseller de Comer, Consum i Turisme del Govern de Catalunya i delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196591" title="Francesc Torras Armengol" nonfiltered="1577" processed="1571" dbindex="81580">
Francesc Torras Armengol (Terrassa 1832 - Madrid 1878) fou un pintor, escultor i gravador catal.

Biografia.
Format en el mn acadmic, ampli estudis al Pars de l'poca de Delacroix, i a Madrid, on inici una carrera notable d'artista i docent.

Desprs d'uns inicis com escultor, en els que destaca el relleu de la Conquesta de Mallorca per Jaume I, conservat a la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, practic una pintura d'histria i religiosa elegant, en la tradici romntica. Les seves millors obres ingressaren al Museo del Prado, que les t dipositades als museus de Vilanova i la Geltr (Martiri de Sant Servand i Sant Germ), Girona i Olot. Fou tamb un retratista sobri, especialment de la burgesia terrassenca, que sabia copsar la personalitat dels seus personatges.

Fou un dels primers artistes a l'estat espanyol que practic el gravat calcogrfic amb intenci no documental sin creativa, a la srie El grabador al aguafuerte (Madrid 1874-76).

Obra seva es conserva tamb al MNAC -on hi ha la major part dels seus dibuixos-, el Museu de Terrassa, el Museu d'Art de Sabadell, o al Museo de Farmacia de Madrid. Hi ha diverses matrius calcogrfiques seves a la Calcografa Nacional de Madrid, i una  bona collecci d'estampes a la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya.

 Fonts .
Francesc Fontbona, Francesc Torras Armengol 1832-1876, Caixa de Terrassa-Lunwerg, Barcelona 2005.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196598" title="Tsufurujin" nonfiltered="1578" processed="1572" dbindex="81581">
En l'anime de Bola de Drac, els tsufurujin sn una raa extraterrestre d'aspecte humanoide que vivia al Planeta Vegeta juntament amb els guerrers de l'espai.  Ms baixets i molt ms intelligents i nombrosos que aquests, vivien en grans ciutats dotades d'avanada tecnologia, mentre que els guerrers de l'espai vivien en coves.

Algunes versions diuen que l'espurna que va comenar la guerra entre ambdues races va ser que dos guerrers de l'espai es varen internar en ciutats tsufurujins, d'altres diuen que els tsufurujins trataven als guerrers de l'espai com a esclaus i que aquests es varen rebellar. El cas s que es va deslliurar la guerra, en la qu el factor ms determinant va ser que aquests ssers es varen haver d'enfrontar al superguerrer de l'espai, encara que en coincidir en aquells dies la lluna plena, els guerrers de l'espai ja tenien la batalla prcticament guanyada grcies a la transformaci en gorilla.

Es coneixen dos personatges d'aquesta raa que hagin aconseguit sobreviure: el Doctor Mu i el Doctor Raichi. Un altre ssers que tamb es considera d'aquesta raa s en Baby que va ser creat pel Doctor Mu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196599" title="Jaume Pla i Pallej" nonfiltered="1579" processed="1573" dbindex="81582">
Jaume Pla i Pallej (Rub, 1914 - Barcelona, 1995) fou un gravador, pintor, biblifil i escriptor catal.

Iniciat abans de la Guerra Civil espanyola, fu ja aleshores algunes exposicions. Va fer la guerra amb el bndol repblic i va viure exili i camps de concentraci a la Catalunya Nord. En tornar mig clandestinament inici la seva gran poca, en la que esdevingu el gran apstol del gravat modern a Catalunya. Cre, amb Vctor M. d'Ymbert, les Edicions de la Rosa Vera on obr les portes a molts artistes per a illustrar mitjanant el gravat llibres i reculls acuradament editats. Ell mateix va tenir all, i en altres editorials, una forta activitat de gravador en totes les tcniques, per especialment calcogrfic. Collabor amb Pablo Picasso i dirig les edicions de biblioflia impulsades per Camilo Jos Cela. Fou prcticament l'nic gravador catal del seu temps capa de manejar el bur, i ho feia sense la rigidesa d'aquesta tcnica tan acadmica. Destaquen d'ell sobretot els paisatges, tant de Catalunya, com d'Espanya, d'Itlia o de Frana, que li era molt familiar d'en que una filla seva s'hi cas i s'hi establ. 

Tamb port les seves reivindicatives edicions a Madrid, on aconsegu, amb la complicitat de Juana Mord, que diversos noms destacats de l'art espanyol de la postguerra fessin les seves primeres armes en el gravat.

Escriptor agut, de llenguatge ric i esmolat, no sols public algun llibre clssic sobre l'art de gravar (Tcnicas del grabado calcogrfico 1956), sin molts articles a la "Revista de Catalunya" i volums de records: Famosos i oblidats (1989), Memria escrita (1991), i De l'art i l'artista. Dietari 1982-1992, amb el que va guanyar el Premi Sant Joan de narrativa.
 
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i va ser membre honorari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. La seva obra s ben representada en el Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC i en la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya.

 Fonts .
Francesc Xavier PUIG ROVIRA, Jaume Pla












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196602" title="Botet" nonfiltered="1580" processed="1574" dbindex="81583">
El botet s un petit instrument dels anomenats de reclam, de buf mecnic, molt ms rudimentari que els reclams de xeremia eivissenc i elaborat artesanalment per la gent del camp. S'utilitza per atreure les guatlles que sobrevolen les messes fins un parany prviament preparat.

Es tracta d'un petit os de conill o de colom, a l'extrem del qual hi ha una bossa llarga i prima, com els didals que empren els segadors per no tallar-se amb la fal. En prmer el botet d'una manera especial, aquest produeix un so que imita el cant de la guatlla mascle. Aleshores les femelles, tan bon punt el senten, creient que les criden, deixen el niu, construt arran de terra, entre les espigues, per encaminar-se, atretes pel fals crit, cap al filet de xarxa, de forma quadrangular, d'on prov el so del botet i en el qual s'enreden.



Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196606" title="Brunzidor" nonfiltered="1581" processed="1575" dbindex="81584">
El brunzidor s un instrument musical, fregat pel vent, que era sovint emprat a les poblacions costaneres catalanes.

Consistia en una vareta planera o llengeta de canya o fusta, ms o menys rectangular, lligada al cap d'un cordill i es feia giravoltar amb rapidesa, cosa que produa un brunzit intens i agut.

La gent de muntanya en feia d'escora vegetal, com ms prima millor, i a ciutat hom en feia de cartr.

s l'estri ms arcaic del vast utillatge emprat pels humans i el que t l'origen ms antic. Els pobles primitius se'n servien per comunicar-se amb els esperits o divinitats. Era una creena molt estesa entre els pobles agrcoles que la rapidesa del seu so afavoria el creixement i l'abundncia dels conreus per un efecte mgic.

A Catalunya, la mainada, sobretot els nois, corria per la vora de l'aigua fent rodar el brunzidor. La persistncia de l's per Carnestoltes, per part de la xicalla costanera, pot evocar antigues cerimnies en qu era emprat aquest ftil a fi de contactar amb les divinitats que habitaven al fons del mar.

Tamb es feia servir el 24 de desembre per anunciar als reis el neixement de Jesucrist.

La seva classificaci sistemtica s com a instrument aerfon.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196609" title="Crcol" nonfiltered="1582" processed="1576" dbindex="81585">
El crcol s un instrument idifon, com la pandereta, per sense pell i amb ms sonalles, que van fixades a l'interior del crcol per un cordill en forma de creu.

Est desprovet de caixa de ressonncia, s poc sonor i es toca de diverses maneres: es pot colpejar el crcol amb la m i aleshores les sonalles entrexoquen, cosa que produeix el so, o pot agitar-se l'instrument sense colpejar-lo contra la cama o el bra.

s un instrument que permet acompanyar les danses: els mateixos ballarins el fan sonar al ritme de les passes, per aix apareix tamb en els balls populars d'una gran quantitat de pasos de l'Europa mediterrnia. A Catalunya, es fa servir en les colles de caramelles, que surten a fer les cantades pel carrer i no necessiten instruments gaire complicats.

Per Nadal i Carnestoltes es fa servir tamb el crcol com un acompanyant rtmic de les cantades i ballades populars.


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196612" title="Salvador Saumoy i Pellicer" nonfiltered="1583" processed="1577" dbindex="81586">

Salvador Saumoy i Pellicer (Sabadell, Valls Occidental, 1935) s un directiu sardanista, originari del barri de Can Feu. El 1958 entr a formar part de la junta de Sabadell Sardanista, de la que en ser president el 1967. El 1974 va impulsar l'Escola Experimental de Msica de Cobla i Banda de Sabadell, i fou principal artfex de la fundaci de la Cobla Jovenvola de Sabadell el 1976, de la que encara avui dia n's representant, amb una tasca destacable com a impulsor de joves instrumentistes de cobla. Tamb s soci del Centre d'Esports Sabadell. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196613" title="Picacanya" nonfiltered="1584" processed="1578" dbindex="81587">

El picacanya s un instrument idifon compost per una canya d'uns dos pams de longitud, a qu es fa un tall de dalt a baix, fins a peu mateix de l'osca, practicada amb anterioritat.

Per fer-lo sonar s'agafa amb una m l'extrem inferior, que fa de mnec i es va picant a l'altre per l'esquena de l'osca, o b es fa sonar colpejant damunt del palmell de la m.

Potser senzill o amb doble tall i osca, un a cada extrem de la canya aconseguint dos sons diferents.

Generalment s'empra per acompanyar canons nadalenques, a les caramelles i tamb al Carnestoltes.

B podria ser que originriament tingus a veure amb prctiques mgiques per fer ploure, ja que els bruixots de diferents pobles africans tracten de provocar la pluja amb el so de canyes esberlades, que, segons creuen, atreuen els nvols.

Durant el mes de maig era costum molt arrelat que els fadrins fessin albades a les noies, que desprs les cantaven a peu de finestra. Quan el galant enamorat no tenia gaire bona veu, un altre feia el seu paper, per de manera que es comprengus a crrec de qui anava la cantada. L'acompanyament d'aquestes albades es feia amb guitarra, guitarr o bandrria, per tamb s'empraven instruments ms senzills com el picacanya. 

En certs indrets, tamb es feia servir per espantar ocells.

s tipic de la Romeria del Rocio, on s'anomena canya rociera

Enllaos externs.
Construcci del picacanya

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196614" title="Alfamn" nonfiltered="1585" processed="1579" dbindex="81588">


Alfamn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Carinyena. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196616" title="Blangy-sur-Bresle" nonfiltered="1586" processed="1580" dbindex="81589">

Blangy-sur-Bresle s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim, dins la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 3.405 habitants.

Situaci.

Blangy-sur-Bresle es troba al nord-est del departament de Sena Martim. s situat als marges del Bresle.

Administraci.

L'alcalde de la ciutat s Claude Vialaret (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

Ciutats agermanades.

Blangy-sur-Bresle mant una relaci d'agermanament amb la segent ciutat:
 Apgam,  (Togo) (1985);

Vegeu tamb.

Llista de municipis del Sena Martim;

Enllaos externs.

Blangy-sur-Bresle al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Blangy-sur-Bresle;
Blangy-sur-Bresle a WikiMapia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196617" title="Longares" nonfiltered="1587" processed="1581" dbindex="81590">


Longares s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Carinyena. Est al costat de l'autovia A-23 i ha tingut moltes relacions amb Saragossa de qui ha pres l'escut gaireb igual, noms hi figura la divisa argentada al voltant "FIEL VILLA DE LONGARES", ttol que li va atorgar Felip V en reconeixement a la seva fidelitat durant la Guerra de Successi











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196620" title="Cadwallon Lawhir ap Einion" nonfiltered="1588" processed="1582" dbindex="81591">
Cadwallon ap Einion (460 aprox.- 534 aprox.; probablement regn a partir de l'any 500), altrament conegut com a Cadwallon Lawhir (el Mans Llargues) i Cadwallon I, fou un dels reis de Gwynedd. 





 
]]

Segons la tradici, Cadwallon regn durant, o poc desprs, de la batalla de Mons Badonicus i la victria del rei Arts sobre els saxons (depenent de la data en qu tingu lloc la batalla, ja que es creu que tingu lloc entre el 490 i el 515). Tot i que s poc probable que Cadwallon hi estigus present, segurament es benefici del perode de relativa pau i prosperitat que hi hagu a tota la Gran Bretanya desprs de la batalla. La fita militar ms important de Cadwallon fou l'expulsi definitiva dels colons irlandesos de Ynys Mon (Anglesey) i l'annexi d'aquesta illa al regne de Gwynedd, la qual esdevindria el centre poltic i cultural del regne.

El malnom de Cadwallon, Lawhir, fa referncia a una de les seves caracterstiques fsiques: pel que sembla, tenia uns braos molt llargs. Iolo Goch assegura que Cadwallon podia "agafar una pedra del terra per matar un corb sense doblegar l'esquena, ja que el seu bra era tan alt com ell."  

Segons Gildas, el fill de Cadwallon, Maelgwn, assassin el seu oncle per tal d'ascendir al tron, la qual cosa ens fa pensar que una altra persona estava designada per heretar el regne desprs de la mort de Cadwallon en comptes de Maelgwn. No hi ha proves concloents que demostrin qui podria ser aquest "rei perdut" (si, evidentment, es pren la informaci donada per Gildas com a fiable), per molts historiadors creuen que Owain Ddantgwyn fou l'hereu desafortunat. 

Vegeu tamb.
Bodysgallen Hall;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196621" title="Sant Jaume de la Granja d'Escarp" nonfiltered="1589" processed="1583" dbindex="81592">
L'esglsia de Sant Jaume de la Granja d'Escarp s un edifici religis situat a la plaa de la Creu del municipi de la Granja d'Escarp, comarca del Segri.

s un edifici de la fi del segle XVIII d'estil neoclssic, on hi destaca la faana, el campanar adossat de planta quadrada amb una torre vuitavada i l'altar major.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196623" title="Viol de bufa" nonfiltered="1590" processed="1584" dbindex="81593">
El viol de bufa s un instrument molt rudimentari i primitiu, fet amb una bufeta de porc lligada al cap d'un bast -o d'una canya- damunt del qual passaven d'un a tres cordills que hom fregava amb un altre bast ben nus, com si es volgus tocar el contrabaix.

A Ripoll i en altres llocs riberencs del Ter, tradicionalment, hom havia emprat el viol de bufa, que sortia per Carnestoltes i que produa una remor greu i sorda, molt semblant a la de la simbomba marina.

El viol de bufa, aix com altres senzills instruments marins sn les restes i els testimonis de cerimnies pesqueres que havien tingut lloc, antigament, als |pobles costaners. 

Aquest instrument ha estat considerat, aix no obstant, aspre i sense gaire encs, amb un repertori limitat en l'acompanyament de balls camperols i de canonetes populars.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196625" title="Maties Corv" nonfiltered="1591" processed="1585" dbindex="81594">

Maties Corv I dit el Just en hongars (Igazsgos) (romans: Matei Corvin ou Matei de Hunedoara, llat: Matthias Corvinus, hongars: Hunyadi Mtys, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis ms importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins el 6 d'abril de 1490.

Nat a Klausenburg (en hongars Koloszvr), Transsilvnia (actual Cluj-Napoca, Romania), segon fill de Joan Corv (romans: Ioan Corvin dit Iancu de Hunedoara, hongars: Jnos Hunyadi), voivode i governador d'Hongria entre 1446 i 1452 i dirigent d'alguns territoris romanesos de Transsilvnia des de 1438, el qual dirig diverses campanyes militars amb cert xit contra l'Imperi Otom a Hongria; i de Erzbet Szilgyi, una aristcrata hongaresa. L'eptet Corv (en llat: Corvinus), adoptat per Maties, trova el seu origen a l'escut de la famlia, on hi apareix un corb (corvus en llat). Hi ha diverses llegendes sobre aquest fet: segons els annals de Silsia, un dia un corb rob l'anell que el rei Maties s'havia tret. Maties per, l'atrap al vol, el mat i recuper l'anell. Llavors hauria pres el corb com el smbol del seu escut en memria d'aquest esdeveniment. Altres llegendes diuen que l'escut deriva d'una propietat de la famlia, el "roquissar del corb". Una altra llegenda diu que quan Maties era a la pres a Praga sa mare li hauria enviat un missatge per un corb. A ms, aix podia relacionar-se amb l'estirp romana dels Corvinus, com el cnsol Marcus Valerius Messalla Corvinus.

Maties tenia quinze anys quan fou coronat rei d'Hongria. Rpidament es fu envoltar de la cultura renaixentista grcies a l'itali Bonfini, regent d'Hongria fins a la seva majoria d'edat. Maties va ser educat en itali i la seva fascinaci per la cultura port una expansi cultural a Hongria. Buda, Esztergom, Szkesfehrvr i Visegrd sn algunes de les ciutats que es beneficien de la transici de l'edat mitjana al Renaixement promoguda per Maties.

Rei molt culte (parlava hongars, romans, llat, croata i ms tard l'alemany, l'itali, el txec, l'eslovac i altres llenges eslaves), fou un gran mecenes de les arts, invitant a artistes italians com tamb d'altres artistes d'Europa. La biblioteca Corviniana va ser la collecci ms gran de crniques i de treballs filosfics del segle XV.

El seu regne s considerat com un dels captols ms gloriosos de l'histria hongaresa, sobretot per les campanyes militars que dugueren Hongria a la seva mxima extensi (des del sud-est d'Alemanya fins la Dalmcia per l'oest; de Polnia fins a Bulgria per l'est). Maties annex a Hongria Morvia, Silsia, Luscia (aquestes entre 1468 i 1490) i la Baixa ustria (Entre 1477 i 1491).

En l'actualitat encara s recordat com un guardi de la justcia i persona de gran intelligncia apareixent en nombroses canons i histries del folklore hongars i romans.

]]




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196627" title="Muel" nonfiltered="1592" processed="1586" dbindex="81595">


Muel s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Carinyena. Compta amb 6 nuclis: Muel, La Estacin, Gran Torrubia, Virgen de la Fuente, Montesol i Parquemuel.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196628" title="Dolors Sistac Sanvicn" nonfiltered="1593" processed="1587" dbindex="81596">
Dolors Sistac Sanvicn (Lleida, Segri 1922) s una escriptora catalana. Llicenciada en filosofia i lletres i pedagogia a la Universitat de Barcelona. Ha estat professora de francs a l'ensenyament primari i professora a la Universitat de Lleida, alhora que collaboradora al diari La Maana. Ha escrit narracions, articles periodstics i estudis literaris. El 2002 se li conced la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca pedaggica, iniciada en l mbit de l'ensenyament primari, i tamb per les seves recerques de diversos aspectes literaris i culturals de les terres de Ponent.
 Obres .
 Tres poetes simbolistes: Josep Estadella, Jaume Agelet i Mrius Torres (1986);
 Passes de vellut (1994)   ;
 La vella dorment i altres histries (1994);
 La vall de les runes i les roses (1995);
 Lriques de silenci: la can de dona a Safo, Rene Vivien i Maria-Merc Maral (2001) ;
 La mirada encantada (2005);
 Foc d'encenalls (2007);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196636" title="Toni Strubell i Trueta" nonfiltered="1594" processed="1588" dbindex="81597">
Toni Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 1952) s un filleg catal, fill de Michael B. Strubell i Amlia Trueta, filla de Josep Trueta i Raspall, i germ de Miquel Strubell i Trueta. Estudi llenges modernes a la Universitat d'Oxford i en 1978 s'establ a  Olot (la Garrotxa), on va collaborar amb Rdio Olot en el programa Notcies dels Pasos Catalans, que tingu gran audincia tant a la Garrotxa com a Osona. En 1981 marx a  Euskadi i fu classes de filologia anglesa a la Universitat de Deusto fins a 2001.

Ha fet i organitzat cursos a la Universitat Catalana d'Estiu i sobre traducci a l'Escola Oficial d'Idiomes. Ha collaborat als peridics El Punt, Avui, La Vanguardia, El Peridico de Catalunya, S'Arenal, El Temps, Egin, Presncia i tamb amb la BBC. Ha participat en l'Escola d'Hivern de CDC en 1997, particip en els debats del Congrs d'ERC a Manresa i ha tradut nombrosos llibres.

Actualment s coordinador de la Comissi de la Dignitat, iniciativa per recuperar els documents catalans espoliats per Franco i dipositats a l'arxiu de Salamanca. s tamb coordinador de l'Associaci Llus Companys Batzordea que organitz les Topaketak - Trobades catalano-basques de Donostia (gener/maig del 2003). En 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Sunyol, l'altre President afusellat (1996) amb Carles Llorens i Josep Maria Sol i Sabat;
 El cansament del catalanisme (1997);
 Josep Roca i Ferreras i l'origen del catalanisme d'esquerres (2000) amb Flix Cucurull i Tey;
 Un catal entre bascos (2005);

 Enllaos externs .
 Biografia de Toni Strubell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196649" title="Sagen Ijizuka" nonfiltered="1595" processed="1589" dbindex="81598">

Sagen Ijizuka (en japons:     , Ishizuka Sagen) (4 de febrer del 1850 - 17 d'octubre del 1909) va ser un metge japons creador d un sistema teraputic basat nicament en l alimentaci, que ms endavant seria la base de la macrobitica.

 Dades biogrfiques .
Va nixer en el si d una modesta famlia de metges tradicionals i, com que n era l hereu, va seguir la tradici posant-se a estudiar la medicina al seu torn. Per manca de mitjans, per, va acabar fent-ho de manera autodidacta, tot treballant en tant que professor d idiomes; als 16 anys ja havia aprs el  neerlands, que era la llengua indispensable per a estudiar la medicina occidental (ms endavant va igualment dominar correctament l alemany, el francs i l angls). Fins als 23 anys tamb va estudiar, sempre de manera autodidacta, l anatomia, la botnica, la qumica, la fsica i l astronomia.

Als 24 anys es va enrolar a l Exrcit Imperial Japons en tant que aprenent de metge. Als 31 va rebre el grau de "farmacutic militar" i ms tard el de "metge militar". Va restar a l exrcit durant 22  anys, retirant-se amb el grau elevat de "farmacutic militar en cap". Aquesta experincia li va ser molt til, ja que va estar confrontat a la prctica amb tota mena de patologies i ferides (va participar a la Guerra Civil de Satsuma del 1877 i a la Guerra Sinojaponesa del 1894).  

Durant el seu exercici professional va anar quedant decebut pel sistema mdic occidental i, mica en mica, es va anar convencent de qu la medicina tradicional (que es basava sovint en receptar un simple canvi de rgim alimentari) era ms efica. Ell mateix patia des de la infncia d'czema i de nefritis crnica que la medicina convencional mai no va aconseguir guarir. Aix va anar desenvolupant i verificant la seva teoria, segons la qual, el secret de la salut i de la guarici consistia en reforar l organisme des de l interior a partir d un rgim equilibrat. Aquest rgim era, d'altra banda, gaireb l equivalent al de l alimentaci japonesa tradicional (una manera de menjar que s havia anat deixant de banda amb l obertura del Jap a l Occident, vers la dcada del 1870).

Quan va tornar a la societat civil va posar-se a practicar tot utilitzant exclusivament el seu mtode. Amb el recolzament de personalitats importants (membres de la famlia imperial japonesa, cnsols, i d altres relacions adquirides grcies a la seva alta graduaci militar) va aconseguir rpidament un xit molt important. Les demandes de consulta eren tantes que es van haver de limitar a 100 per dia. I la seva popularitat va arribar a ser tal, que el correu li arribava amb adreces incompletes com "Pel Doctor Anti-doctor, Tquio", "Doctor Verdures, Tquio" o "Doctor daikon, Tquio" (ja que receptava molt sovint aquest tipus de rave).

L any 1907 es va crear l associaci "Shokuyo" (  : "Alimentaci de la Salut") amb l objectiu de difondre i perpetuar el seu mtode.

 El sistema teraputic d Ijizuka .
La teoria d Ijizuka es basa en els segents principis:

La salut humana i la longevitat depenen de l equilibri en l organisme entre el sodi i el potassi. All on les teories de la nutrici occidentals insistien sobre la importncia de les protenes i dels hidrats de carboni, Ijizuka mantingu que els minerals eren crucials, especialment el sodi i el potassi, ja llur interrelaci determina la capacitat de l organisme a absorbir i utilitzar els altres nutrients; el bon funcionament de tot el cos depn de llur bon equilibri.

L alimentaci s el factor essencial que determina aquest equilibri. Els altres factors, com l entorn geogrfic o climtic, l activitat fsica o l estrs psquic tenen un paper secundari. Viure a la muntanya o vora el mar, en un indret sec o humit, sser sedentari o tenir una forta activitat fsica produeix un cert efecte, per all que s introdueix al sistema digestiu s el que determina bsicament la relaci entre el sodi i el potassi en l organisme.

La salut i la malaltia depenen de l alimentaci abans que res. La base d un funcionament fsic adequat s assoleix grcies a la ingesti quotidiana d aliments correctament equilibrats a nivell de les sals minerals; al contrari, tota malaltia apareix a causa d un desequilibri entre el sodi i el potassi causat per una alimentaci inadequada. Segons Ijizuka, tant les malalties crniques com agudes (infeccioses o virals) es deuen a una mala alimentaci: els microbis o els virus no poden atacar un organisme en el que la relaci entre el sodi i el potassi estigui ben equilibrada, encara que la persona hi entri en contacte.

Ijizuka va recollir els seus estudis en una obra anomenada Teoria qumica de la nutrici sobre la salut i la longevitat, que es va publicar l any 1897 al Jap i que no s ha tradut mai en cap idioma occidental. 

 Fonts .
Ronald E. Kotzsch, doctor en filosofia (Harvard, 1981), intervenci ressenyada a Macrobiotics Yesterday and Today, Japan Publications, Nova York, 1985.
 Clim Yoshimi: Une Vie de Rve et de Posie, biografia de Georges Ohsawa, revista Ignoramus, C.I.M.O., Pars, 1997-1998 (n 36 a 40).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196658" title="Manuel Tobella i Marcet" nonfiltered="1596" processed="1590" dbindex="81599">
Manuel Tobella i Marcet s un promotor cultural i cvic catal. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al sostingut impuls que ha dut a terme, des de Terrassa, per la creaci de la Fundaci Arxiu Tobella el 1978, per a la recuperaci de la memria histrica egarenca, i a la que ha aportat ms de 39.000 fotografies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196659" title="Rochefort" nonfiltered="1597" processed="1591" dbindex="81600">

Rochefort s un municipi francs, situat al departament de Charente Martim i a la regi de Poitou-Charentes. L'any 2006 tenia 27.544 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196661" title="Saint-Dizier" nonfiltered="1598" processed="1592" dbindex="81601">

Saint-Dizier s un municipi francs, situat al departament d'Alt Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes. L'any 1999 tenia 30.900 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196664" title="Francesc Vendrell i Vendrell" nonfiltered="1599" processed="1593" dbindex="81602">

Francesc Vendrell i Vendrell (Barcelona, Barcelons 1940) s un diplomtic catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, continu estudiant al King's College de Londres i es gradu en histria moderna a la Universitat de Cambridge.  Ha estat director de l'Acadmia de Dret Internacional de l'Haia el 1979. 

El 1968 ingress al cos diplomtic de l'ONU, on fou nomenat cap dels serveis de documentaci del secretariat general per a Europa i Amrica del 1987a 1992. Entre altres crrecs dins l'alt organisme, ha estat representant personal del secretari general de les Nacions Unides en els processos de pau d'El Salvador i Nicaragua (1989-1991), Guatemala (1990-1992) i Timor Oriental (1999). Ha participat en missions diplomtiques al Caucas (1992) i a Hait (1993), i fou director de la divisi d'afers poltics per a l'sia Oriental i el Pacfic (1993-1997) i de la divisi combinada sia-Pacfic (1998-1999). 

El 1999 fou nomenat responsable de l oficina d assistncia al secretari general de l'ONU per als afers poltics d sia, el Pacfic, Amrica i Europa. Del 2000 al 2002 encapal la missi especial de l'ONU a l'Afganistan (UNSMA), i aquest darrer any hi fou nomenat representant de la Uni Europea.  El 2002 reb la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
  Ressenya sobre Francesc Vendrell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196670" title="Mart Vergs Trias" nonfiltered="1600" processed="1594" dbindex="81603">
Mart Vergs Trias s un enginyer industrial catal. Ha estat professor de la Universitat Politcnica de Catalunya. Durant molt temps el responsable del manteniment i constant millora del rellotge de la Catedral de Barcelona.  s membre de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona. El 1996 va rebre la Medalla Narcs Monturiol per les seves aportacions.

El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi pel paper que ha tingut en la formaci de les primeres generacions de professionals de la informtica a Catalunya i per l impuls que ha donat a aquest mbit en mitjans universitaris i des de l Administraci en el camp de l'ensenyament. Tamb destaca, al respecte, la seva tasca pionera pel que fa a la implantaci de nous instruments que han contribut a la normalitzaci del catal en el sector informtic. El 2006 va rebre el Premi Nacional d'Informtica Garca Santesmases.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196672" title="Josep Llus Vilaseca i Guasch" nonfiltered="1601" processed="1595" dbindex="81604">
Josep Llus Vilaseca i Guasch (Barcelona, 1930) s un advocat catal. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya per CiU arran de les eleccions autonmiques de 1995, secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, directiu del F. C. Barcelona durant la presidncia d'Agust Montal Costa i membre de la Comissi Jurdica i de Disciplina de la UEFA. Tamb s Jurat dels Premis de la Fundaci Prncep d'Astries. El  2002 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2007 va rebre l'ordre del Mrit de la UEFA.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196673" title="Llista de municipis del Sena Martim" nonfiltered="1602" processed="1596" dbindex="81605">
Aquesta llista mostra les 745 comunes (communes) del departament francs del Sena Martim ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.


(CAD) Communaut d'agglomration de la Rgion Dieppoise, creada el 2003.
(CAE) Communaut d'agglomration Elbeuf-Boucle de Seine, creada el 2000.
(CAH) Communaut d'agglomration Havraise, creada el 2001.
(CAR) Communaut d'agglomration Rouennaise, creada el 2000.




Enllaos externs.
 Gentilicis dels habitants del Sena Martim;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196674" title="Mango (moda)" nonfiltered="1603" processed="1597" dbindex="81606">

Mango s una multinacional catalana de prestigi internacional dedicada al disseny, la fabricaci i la comercialitzaci de peces de vestir i complements per la dona i l'home d'arreu del mn. Per la primavera d'enguany (2008) presentar la primera collecci de roba per home.
L'empresa va tancar el 2005 amb una facturaci de 1.144 milions d'euros, dels quals el 70% correspon a vendes fora de la Pennsula Ibrica.

Actualment compta amb ms de 1.000 botigues a 84 pasos, repartides pels cinc continents. La seva expansi continua amb l'entrada en pasos com els Estats Units, Mxic, la Xina, Itlia o Austrlia. Les ltimes obertures al voltant del mn han tingut lloc en ciutats com Londres, Viena, Pars o Los Angeles.

Aix mateix, disposa d'una botiga online, Mangoshop.com, a travs de la qual comercialitza tota la seva gamma de productes dins de la Uni Europea, tamb a Noruega, Sussa o Andorra (entre altres pasos no comunitaris). L'esmentada botiga online es va inaugurar el Setembre de 2000 i des de llavors el seu creixement ha estat notable arribant a rebre una mitjana de 4.500 comandes al mes. Dins del mn online, l'expansi de Mango s'ha centrat en l'obertura d'una botiga per al mercat nord-americ, Mngshop.com, i un outlet pel mercat europeu, Mangooutlet.com.

La central ocupa una superfcie de 150.000 m i la seu acull una estructura prpia que comprn les rees de disseny, control de producci i distribuci als punts de venda, arquitectura i interiorisme de les botigues, imatge i publicitat, aix com administraci i logstica.

Mango compte amb ms de 6.000 empleats, 1.800 dels quals treballen a la seu de Palau-solit i Plegamans (Barcelona). El 82% de la seva plantilla sn dones.

La seva logstica es basa en un sistema propi que ha anat desenvolupant progressivament des de l'obertura de la seva primera botiga el 1984, adquirint i adaptant les ltimes tecnologies a les seves installacions. Actualment, s la segona empresa exportadora del sector txtil espanyol.

 Enllaos externs .

Mango.com;
Mangoshop.com;
Mangooutlet.com;
Noticies Mango;
Quemepongobymango.com;
Mangofashionawards.com;
www.company.mango.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196676" title="Antoni Vives Fierro" nonfiltered="1604" processed="1598" dbindex="81607">
Antoni Vives Fierro (Barcelona, 1940) s un pintor catal. Estudi a Llotja i es form al Cercle Artstic de Sant Lluc, on fou alumne de Josep Maria Garrut i Rom i de l'escultor Toms Bel i Sabats. El 1961 s'establ a Pars i el 1962 va exposar per primer cop a Cartagena. Des del 1970 viu principalment a Londres, que ha pres com a tema de molts dels seus quadres i on realitz exposicions el 1971 i el 1973. Des del 1980 torn a centrar la seva obra en Barcelona, i des de mitjans de 1990 a l'Havana. 

Ha exposat a Londres, Ginebra, Dsseldorf, Pars, Montevideo, Atenes, Nova York, l'Havana, Bayreuth, Barcelona, Madrid  i en altres indrets de Catalunya. s un pintor polivalent, utilitza diferents tcniques en les seves pintures, tot i que els darrers anys s'ha decantat per l'oli amb collage. T un estil figuratiu amb un postimpressionisme de temes urbans o suburbials, que l'han donat ms a conixer, tot i que una part de la seva obra s paisaitgstica. 

Ha realitzat tamb una important obra grfica, en la qual destaca la producci de cartells de carcter comercial i commemoratiu. El seu treball ha estat reconegut amb diferents guardons, com la medalla d'or i el premi Girona de pintura (1979), els premis Ricard Canals de pintura (1980) i Clau de Barcelona (1998). El 1997 va rebre el premi de la Generalitat de Catalunya pel disseny de la Joia de la Sardana i el 2002 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 2003 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig per El nacionalisme que ve.

 Enllaos externs .
 Exposici de Vives Fierro a El Quatre;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196677" title="Cercle Catal de Madrid" nonfiltered="1605" processed="1599" dbindex="81608">
Cercle Catal de Madrid s una entitat fundada el 1952 a Madrid per tal que els catalans residents a Madrid poguessin mantenir costums i tradicions prpies i per tal que els no catalans residents a Madrid poguessin aprendre catal i costums catalans. Gaudeix d'una Biblioteca, un Auditori, una Agrupaci Sardanista, un Esbart Dansaire i un Restaurant. 

El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu paper de representaci del nostre pas a la capital de l Estat, on du a terme una tasca ben positiva que contribueix a eixamplar els ponts del dileg entre cultures. Les seves nombroses activitats afavoreixen, notriament, el millor coneixement a Madrid de la llengua catalana i de la cultura que s hi expressa. 

 Enllaos externs .
  Pgina del Cercle Catal de Madrid;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196678" title="Josep Maria Pujol" nonfiltered="1606" processed="1600" dbindex="81609">

Josep Maria Pujol i Artigas, empresari catal.
Josep Maria Pujol i Sanmartn, professor de tipografia catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196680" title="Springfield (moda)" nonfiltered="1607" processed="1601" dbindex="81610">

Springfield s una cadena de botigues de moda espanyola pertanyent al grup Cortefiel fundada el 1988. Actualment hi ha 187 botigues a Espanya, que contrasten amb les 270 del seu principal rival, Zara. La seva publicitat insisteix que la idea bsica de la cadena s aconseguir la millor relaci qualitat-preu sense deixar de banda l'estil i el disseny.

Encara que l'origen de la cadena s Espanya, hi ha 356 botigues repartides a Portugal, Frana, Blgica, Luxemburg, Alemanya, ustria, Hongria i Polnia. Aix mateix, operen a travs de franqucies en pasos com Eslovnia, Ucrana, Rssia, Malta, Mxic, el Canad, Xile, Srbia, Grcia, Jordnia, les Filipines, Israel, el Lban, Singapur o la Xina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196688" title="Puntada baixa" nonfiltered="1608" processed="1602" dbindex="81611">
La puntada baixa, coneguda sobre la denominaci anglesa: low kick, s una tcnica de cama utilitzada en certs boxes pieds-poings (boxa birmana, kick boxing i muai thai) i certs arts marcials que consta de dur un colp de tbia o una puntada en la part inferior de l'adversari (cuixa o cama). Segons la regulaci esportiva, la puntada baixa es pot fer en la part exterior o interior de la part baixa d'adversari. 

En combat de contacte ple (tamb cridat KO system), es permet de fragilitzar l'estabilitat d'un adversari, per a guanyar l'avantatge en un moment donat. 

En matria de copejar en les cames, diferents puntadas co-existeixen: circular (roundhouse kick), semicircular (semi-circular kick), "balancadas": puntada amb cama recta (stick kick), puntada crecienda (crescent kick), puntada descendent (axe kick) , directes de tipus penetrant: puntada frontal (front kick) o puntada lateral (side kick), puntada de ganxo (hook kick), puntada descendent (hammer kick), etc. 

En kick boxing americ o japons, aquest tipus de puntada pot ser noms circular o semicircular segons el reglament. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196692" title="Bilingisme passiu" nonfiltered="1609" processed="1603" dbindex="81612">
El bilingisme passiu es dna quan una persona entn dues llenges per noms usa una d'elles per comunicar-se. Sol ser fruit d'una situaci de diglssia, on la llengua dominant s'utilitza per expressar-se de forma habitual i la segona llengua es comprn quan es llegeix o se sent per no s'incorpora al bagatge del parlant, que no ho considera necessari. Tamb es dna en casos d'habitants de frontera o de llenges genticament emparentades, que permeten comprendre el discurs de l'interlocutor per no sempre usar activament aquell idioma (fenomen que es dna ms en la llengua escrita). Per ltim, pot aparixer en cas dels immigrants que estan en un estadi inicial d'aprenentatge de l'idioma d'acollida i llavors entenen la seva llengua materna i la del pas on resideixen per sols usen el propi idioma per comunicar-se per seguretat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196702" title="Llus Mas" nonfiltered="1610" processed="1604" dbindex="81613">

Llus Mas i Pons (1903-1975), advocat, mestre, poeta i escriptor.
Llus Mas i Oss (1908-1984), esportista i poltic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196713" title="Almendralejo" nonfiltered="1611" processed="1605" dbindex="81614">


Almendralejo s una ciutat de la Provncia de Badajoz, Extremadura, Espanya. T una poblaci de 31.072 habitants (2007), i una superfcie de 164 km2.
s la capital de la comarca de la Tierra de Barros i coneguda internacionalment com la Ciutat de la Cordialitat i Ciutat Internacional del Vi. Tamb s seu del consell regulador de la denominaci d'origen Ribera del Guadiana, que inclou un ample territori, sent la nica denominaci d'origen d'Extremadura. Tamb s coneguda com Ciutat del Romanticisme per ser el lloc de naixement de dos principals poetes d'aquest moviment literari, Jos de Espronceda i Carolina Coronado.

Festes populars.

 Fiestas de la Piedad (13-17 d'agost);

 Las Candelas (1 i 2 de febrer);


Enllaos externs.
Junta de Extremadura;
Diputaci de Badajoz;
Ajuntament d'Almendralejo;
CB Almendralejo;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196721" title="Teoria cellular" nonfiltered="1612" processed="1606" dbindex="81615">
La teoria cellular s una branca fonamental de la biologia que explica la constituci de la matria viva a fora de cllules i el paper que aquestes juguen en la constituci de la vida. 

Robert Hooke havia observat ja en el segle XVII que el suro i altres matries vegetals apareixen constitudes de cllules (literalment, celles). Dos cientfics alemanys, Theodor Schwann, histleg i fisileg, i Jakob Schleiden, botnic, se n'adonaren de certa comunitat fonamental en l'estructura microscpica d'animals i plantes, en particular la presncia de nuclis, que el botnic britnic Robert Brown havia descrit recentment (1827). Van publicar junts l'obra Investigacions microscpiques sobre la concordana de l'estructura i el creixement de les plantes i els animals (Mikroskopische Untersuchungen ber die bereinstimmung in der Struktur und dem Wachstum der Tiere und Pflanzen, Berln, 1839). Van assentar el primer principi de la teoria cellular histrica: tot en els ssers vius est format per cllules o productes secretats per les cllules. 

Un altre alemany, el metge Rudolf Virchow, interessat en l'especificitat cellular de la patologia (noms algunes classes de cllules semblen implicades en cada malaltia) va explicar el que hem de considerar el segon principi: 

Tota cllula s'ha originat a partir d'altra cllula, per divisi d'aquesta. Ara estem en condicions d'afegir que la divisi s per bipartici, perqu a pesar de certes aparences, la divisi s sempre, en el fons, binria. El principi ho va popularitzar Virchow en la forma d'un aforisme creat per Franois-Vincent Raspail, omnis cellula et cellula. Virchow va acabar amb les especulacions que feien descendir la cllula d'un hipottic blastema. El seu postulat, que implica la continutat de les estirps cellulars, est en l'origen de l'observaci per August Weismann de l'existncia d'una lnia germinal, a travs de la qual s'estableix en animals (incls l'home) la continutat entre pares i fills i, per tant, del concepte modern d'herncia biolgica. 

La teoria cellular va ser debatuda al llarg del segle XIX, per va ser Louis Pasteur el qual, amb els seus experiments sobre la multiplicaci dels microorganismes unicellulars va descartar que aquests s'originessin per generaci espontnia i va donar lloc a l'acceptaci rotunda i definitiva de la teoria cellular. 

Es pot resumir el concepte modern de teoria cellular en els segents principis: 

 Tot en els ssers vius est format per cllules o pels seus productes de secreci. La cllula s la unitat anatmica de la matria viva, i una cllula pot ser suficient per a constituir un organisme. ;
 Totes les cllules procedeixen de cllules preexistents, per divisi d'aquestes (Omnis cellula et cellula). ;
 Les funcions vitals dels organismes ocorren dintre de les cllules, o en el seu entorn immediat, controlades per substncies que elles secreten. Cada cllula s un sistema obert, que intercanvia matria i energia amb el seu mitj. En una cllula caben totes les funcions vitals, de manera que basta una cllula per a tenir un sser viu (que ser un sser viu unicellular). Aix doncs, la cllula s la unitat fisiolgica de la vida. ;
 Cada cllula cont tota la informaci hereditria necessria per al control del seu propi cicle i del desenvolupament i el funcionament d'un organisme de la seva espcie, aix com per a la transmissi d'aquesta informaci a la segent generaci cellulars. Aix que la cllula tamb s la unitat gentica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196723" title="Rafael Maria Liern i Cerach" nonfiltered="1613" processed="1607" dbindex="81616">
Rafael Maria Liern i Cerach (Valncia, 11 d'abril de 1832 - Madrid, 13 de novembre de 1897) va ser un escriptor valenci que va destacar per la seua obra teatral, i ms concretament per la producci de sainets. 

Vida i obra.
Va nixer al si d'una famlia benestant. Va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Valncia i a la Universitat Central. Desprs de treballar com a funcionari i en una companyia de ferrocarril va decidir dedicar-se completament a la literatura, activitat per a la que va mostrar una gran capacitat, arribant a escriure ms de 300 obres de teatre, dedicant-se tamb al periodisme i la poesia satrica. Va ser director del setmanari El Saltamart, editat intermitentment a Valncia entre 1861 i 1882. En el teatre va debutar l'any 1858 amb l'obra De femater a lacayo, estrenada al Teatre Principal de Valncia. 

L'any 1868 va traslladar-se a Madrid, on va treballar com actor i on va ser director del Teatro Real i director artstic del Teatro de la Zarzuela, del Teatre Apolo i del Teatre Novedades.

Va conrear el teatre en castell i en catal, utilitzant la primera de les llenges per a les obres ms ambicioses i de ms envergadura. Les obres seues en catal sn totes en un acte. La seua primera obra en castell va ser Una conversin en diez minutos. Posteriorment triomfaria amb altres obres tant a Valncia com a Madrid. Tamb va deixar alguns llibrets de sarsuela.

Se l'ha considerat la primera figura de certa importncia en la producci teatral valenciana en catal, tot i que mai no va aliniar-se amb els corrents literaris de l'poca; ni amb els renaixentistes conservadors encapalats per Teodor Llorente ni amb els progressistes encapalats per Constant Llombart.

Obres.
Llista no exhaustiva
 Adam i Eva en Burjassot ;
 L'Agelo Patillagroga;
 Aiguar-se la festa ;
 L'alcalde Gbia;
 Una alumna de Baco;
 Amors entre flors i freses ;
 Arrs amb gegants i nanos ;
 Un Berenaret en el Grau;
 Els bous del senyor Raimundo;
 Una broma de sab;
 Carracuca! ;
 Catxupn en Catarroja ;
 La comedianta Rufina;
 Conversi dels jodios ;
 La cotorra d'Alaqus;
 De femater a lacai ;
 Un doctor de sec;
 Dos Adams contra una serp ;
 Dues pitxones del Tria ;
 El que fuig de Du... ;
 Les eleccions d'un poblet;
 En les festes d'un carrer ;
 Les figures de cera;
 La flor del cam del Grau;
 El Messies de Patraix;
 La Mona de Pasqua;
 Nuvoladeta d'estiu ;
 La ocasi la pinten calba;
 Una paella;
 Parents de Jaume el cabut ;
 El Pollastre don Tadeo;
 Un rato en l'hort del Santssim;
 Una Rosa i dos abelles;
 La salsa d'Aniceta;
 Secret de la Sria;
 Sessi d'Honor;
 Tamberlik en Russafa ;
 Telmaco en l'Albufera ;
 La toma de Tetuan;
 Volantins en Xirivella ;
 Xavaloies ;

Referncies.


Bibliografia.
 Liern y Cerach, Rafael Mara, article de lEnciclopedia de la Comunidad Valenciana Valncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-56-3 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196729" title="Microscpia" nonfiltered="1614" processed="1608" dbindex="81617">
La microscpia s la tcnica de produir imatges visibles d'estructures o detalls massa petits per a ser percebuts a primera vista. En la microscpia s'evidencia els grans aportis que la fsica ha fet a la biologia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196730" title="Universitat de Tampere" nonfiltered="1615" processed="1609" dbindex="81618">


La Universitat de Tampere s una universitat situada a Tampere, Finlndia. T aproximadament uns 15.400  alumnes i 2.100 empleats. Va ser fundada l'any 1925 a Hlsinki per ser una escola cvica, encara que a partir de l'any 1930 era ms coneguda com una escola de cincies socials. L'any 1960 la instituci es va traslladar a Tampere, i l'any 1966 va ser nombrada oficialment Universitat de Tampere.

La universitat est actualment dividida en sis facultats:

 Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials;
 Facultat d'Educaci;
 Facultat d'Humanitats;
 Facultat de Cincies de la Informaci;
 Facultat de Medicina;
 Facultat de Cincies Socials;

 Enllaos externs .
Universitat de Tampere  Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196733" title="Hegesistrat" nonfiltered="1616" processed="1610" dbindex="81619">


Onomstica:

Hegesistrat de Sigeum, fill de Pisstrat i tir e Sigeon (Sigeum);

Hegesistrat d'Elis, herald d'Elis al servei de Prsia;

Hegesistrat de Samos, militar de Samos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196734" title="Acci Escolta" nonfiltered="1617" processed="1611" dbindex="81620">

Acci Escolta de Catalunya s una federaci d'agrupaments escoltes de Catalunya. Es defineix com una escola de ciutadans actius, democrtica, oberta progressista i catalana. Actualment s format per 16 agrupaments.

Forma part del Moviment Laic i Progressista i s membre de la Federacin de Asociaciones Scouts de Espaa (ASDE) i de la Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge.

Vegeu tamb.
 Scouts Valencians;

Enllaos externs.
Web d'Acci Escolta









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196735" title="Hegesistrat de Sigeum" nonfiltered="1618" processed="1612" dbindex="81621">
Hegesistrat de Sigeum (Hegesistratus, ) fill de Pisstrat i d'una dona argiva, fou collocat com a tir de Sigeum (Msia) pel seu pare i va mantenir el poder a la ciutat contra els atacs de Mitilene.

Quan Hpies fou expulsat d'Atenes el 510 aC es va refugiar a Sigeum amb el seu germ (Herdot. 5.94; Tucdides. 6.59).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196736" title="Cercle Catlic de Grcia" nonfiltered="1619" processed="1613" dbindex="81622">
Cercle Catlic de Grcia s una associaci social i cultural del barri de Grcia (Barcelona) fundada el 1903. D'entre les seves diverses iniciatives de caire cultural, destaca la difusi de les tradicions locals com a eines de cohesi social i progrs collectiu. Duen a terme activitats de lleure com teatre, cant coral, esports, dansa, excursions (a travs de l'Agrupament Escolta Montnegre/Josep Carner) i organitzen festes de tota mena durant l'any, Castanyada, Cap d'any, Carnestoltes, Revetlles, balls socials, etc. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi La seva presidenta s Rosa Mart.

 Enllaos externs .
 Pgina del Cercle Catlic de Grcia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196737" title="Hegesistrat d'Elis" nonfiltered="1620" processed="1614" dbindex="81623">
Hegesistrat d'Elis  (Hegesistratus, ) fou un herald d'Elis que fou fet presoner pels espartans, i tancat en un magatzem lligat pel peu per que mors; per es va poder escapar tallant-se el peu i va fugir a Tegea, que estava en guerra amb Esparta. Assabentat el general persa Mardoni dels fets, el va posar sota la seva protecci i fou herald dels perses a la batalla de Platees el 479 aC. Capturat ms tard pels espartans a Zacynthus, fou executat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196738" title="Hegesistrat de Samos" nonfiltered="1621" processed="1615" dbindex="81624">
Hegesistrat de Samos (Hegesistratus, ) fou un militar de Samos que fou enviat per estar al servei del rei espart Leotquides, a la flota organitzada a Delos per anar en ajut dels jonis revoltats contra Prsia. Va participar a la batalla de Mycale el 479 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196739" title="Paniza" nonfiltered="1622" processed="1616" dbindex="81625">


Paniza s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Carinyena.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196741" title="Hegetor" nonfiltered="1623" processed="1617" dbindex="81626">
Hegetor  ) fou un cirurgi que probablement vivia a Alexandria a finals del segle II aC o principis del segle I aC. Gal l'esmenta com a contemporani d'altres metges d'Alexandria de la mateixa poca. Fou deixeble d'Herfil de Calcednia. Va escriure , De Causis, que no s conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196742" title="Villanueva de Huerva" nonfiltered="1624" processed="1618" dbindex="81627">


Villanueva de Huerva s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Carinyena.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196743" title="Gai Hei" nonfiltered="1625" processed="1619" dbindex="81628">
Gai Hei (Caius Heius) fou un ciutad notable de Messana, de la principal famlia de la ciutat i cap de la delegaci enviada  per la ciutat al judici de Verres, per donar testimoni al favor de l'acusat. Com que Hei havia estat perjudicat per Verres que li havia confiscat diverses obres d'art (incloent el fams Eros de Praxteles i el Hracles de bronze de Mir)  quan fou interrogat per Cicer va desmentir al pretor i va declarar en contra seva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196746" title="Helena (desambiguaci)" nonfiltered="1626" processed="1620" dbindex="81629">


Geografia:
Helena (Montana), ciutat del nord-oest dels Estats Units;

Mitologia: 
Helena de Troia, personatge mitolgic;

Onomstica (dones destacades amb el nom d'Helena):
Helena Flvia Juliana, mare de Constant I el Gran. ;
Helena Flvia Jlia, filla de Constant I el Gran i esposa de l'emperador Juli l'Apstata;
Helena, pintora grega;
Helena Garcia Melero, presentadora de televisi;
Helena Paparizou, cantant grega nascuda a Sucia;
Helena de Constantinoble o Flavia Iulia Helena, Santa Helena;
Helena d'Adiabene, Reina d'Adiabene al nord de Mesopotmia durant el segle I;
Helena del Regne Unit, filla de la reina Victria;
Helena Victria de Schleswig-Holstein, filla de l'anterior;
Helena Bonham Carter, actriu anglesa;
Helena Christensen, supermodel;
Helena Laine, esportista finlandesa de llanament de javelina;
Helena Norberg-Hodge, fundadora i directora de l'International Society for Ecology and Culture;
Helena Rasiowa, matemtica polonesa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196750" title="La Locomotora Negra" nonfiltered="1627" processed="1621" dbindex="81630">
La Locomotora Negra s un grup de jazz catal amateur format a Barcelona el 1971. Inicialment era un quintet compost pels germans Ricard Gili, Carles Gili i Toni Gili, i Llus Trepat i Cristfol Trepat. Posteriorment la formaci s'ampli fins a formar una orquestra d'onze membres i actualment en sn 16. 

L'estil de la Locomotora Negra s'orienta cap al jazz negre en els seus vessants ms populars. Pren com a model les orquestres ms famoses de l'poca swing, com les de Fletcher Henderson, Duke Ellington i Count Basie. Ha participat als festivals internacionals de Barcelona (1974 i 1981), el Vendrell (1975), Sitges (1976), Sant Sebasti (1977), en el qual assol el primer premi del concurs de conjunts amateurs en la modalitat de jazz tradicional, i Vitria (1979) entre d'altres. Tamb ha actuat al festival internacional de Middelheim, a la ciutat d'Anvers, i al festival del Hot Club de Frana a Montauban (1983, 1985 i 1991).

Ha acompanyat msics de talla internacional com Bill Coleman, Benny Waters i Gene Mighty Flea Conners. El 2002 van rebre la Creu de Sant Jordi.

 Membres del grup .
 Trompetes;
 Ricard Gili (lder);
 Ferran Cail;
 Miquel Donat;
 Isidre Delgado;
 Trombons;
 Marc Trepat;
 Vctor Gonzlez;
 Oscar Font;
 Saxos;
 Llus Trepat (Saxo Alt, Clarinet, Clarinet Baix);
 Albert Gassull (Saxo Alt);
 Toms Gonzlez (Saxo Tenor);
 Toni Gili (Saxo Tenor, Saxo Soprano);
 ngel Molas (Saxo Barton, Saxo Alt, Clarinet);
 Secci rtmica;
 Tfol Trepat (Piano);
 Carles Gili (Bateria);
 Jordi Casanovas (Contrabaix);
 Albert Roman (Guitarra);

 Discografia .
 La Locomotora Negra 1 (1982);
  Hey, Mr Landlord! (1983);
 Ellington Train (1985);
 Jazzin' and Dancin (1988);
 Round Christmas (1992);
 25 anys (1996);
 Memorial Duke Ellington (2001);
 Swing als 30 (2001)   ;

 Enllaos externs .
 Pgina de La Locomotora Negra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196754" title="Helena Flvia Jlia" nonfiltered="1628" processed="1622" dbindex="81632">
Helena Flvia Jlia fou la filla de Constant I el Gran i de la seva segona dona Flvia Maximiana Fausta. El seu germ Constanci II la va donar en matrimoni al cos Juli que fou desprs l'emperador Juli l'Apstata, quan aquest fou nomenat csar el 355.

Va tenir un fill que va morir immediatament desprs de nixer. Va morir el 360. La seva suposada esterilitat i la mort del fill fou atribuda a l'emperadriu Eusbia, la seva cunyada.

Es conserven medalles o monedes per no s seguir si pertanyen aquesta emperadriu o a Helena Flvia Juliana la mare de Constant I el Gran, o fins i tot a Helena, la dona de Crisp (germ de Claudi II i avi de Constanci Clor. Les inscripcions diuen: 1. FL. JUL. HELENAE. AUG.; 2. FLAVIA or FL. HELENA. AUGUSTA; 3. HELENA. N. F. (Nobilis Femina); 4. HELENA FL. MAX. (Helena Flavia Maxima).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196755" title="Helena (pintora)" nonfiltered="1629" processed="1623" dbindex="81633">
Helena  ) filla de Tim d'Egipte, va ser una pintora grega que va representar la batalla d'Issos en temps en qu va passar (333 aC). En temps de Vespasi la pintura fou collocada al temple de la Pau a l'Antiga Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196757" title="Jordi San" nonfiltered="1630" processed="1624" dbindex="81634">

Jordi San (? - 1525). Fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocup el crrec fins el 1512.

Era fill d'Arnau San, castl al regne de Npols amb Alfons el Magnnim i de Maria de Mendoza.

Persona culta, s reconegut pels seus coneixements de cosmografia i astronomia que el varen fer participar en el grup d'experts, dirigit per Jaume Ferrer de Blanes, que havia de fixar la ubicaci de la lnia martima divisoria entre les demarcacions oceniques d'Espanya i Portugal fixades al Tractat de Tordesillas. Tamb es coneix que havia finanat la impressi de llibres.

Durant el seu mandat preocup especialment el creixement del bandolerisme i la devallada de l'activitat comercial, en part provocada per la retirada de mesures proteccionistes a l'exportaci textil a Npols, afavorint altres productors, com els francesos.

Es celebraren les Corts de Monts (1510) i les de 1512, a on es tractaren principalment aspectes referits a les finances, el control del frau i la difcil situaci de la draperia a Catalunya que s'estava desplaant a d'altres indrets de Frana i Gascunya amb el consegent impacte en la poblaci que migrava i, especialment, en els ingressos de la Generalitat.

Jordi San mor a comenaments de 1525, possiblement a Barcelona, i va demanar ser enterrat al monestir dels frares de Santa Caterina.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196759" title="Hel" nonfiltered="1631" processed="1625" dbindex="81635">



Onomstica:

Hel o Helenos, prncep d'Epir, fill de Pirros;
Hel, llibert d'Octavi August i governador de Sardenya;
Hel, veterinari rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196760" title="Helenos" nonfiltered="1632" processed="1626" dbindex="81636">
Hel o Helenos (Helenus, Elenos) fou un prncep epirota fill del rei Pirros, i de la reina Lanassa (filla d'Agtocles de Siracusa).

Encara molt jove va acompanyar al seu pare a l'expedici a Itlia el 280 aC. Es diu que Pirros volia establir al seu fill com a rei de Siclia ja que com a net d'Agtocles podia allegar drets, per l'adversa fortuna militar va fer impossible aquest projecte. Pirros va haver de sortir de Siclia i desprs d'Itlia i el seu fill es va quedar a Trent amb Mil el comandant de la guarnici de la ciutat, la darrera sota control de Pirros a la pennsula. 

Aviat fou cridat a Epir per les expectatives que s'obriren sobre el tron del Regne de Macednia. El 272 aC Helenos va acompanyar al seu pare a l'expedici al Pelopons i desprs del fatal atac a Argos on va morir Pirros, va ser fet presoner per Halcioneu, fill d'Antgon II Gnates, que poc abans havia tingut una actuaci salvatge amb el cos de Pirros, i ara va actuar mesuradament, seguint les ordres del pare i va retornar a Helenos a Epir  amb les restes del rei mort. No torna a aparixer a la histria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196761" title="Hel (llibert)" nonfiltered="1633" processed="1627" dbindex="81637">
Hel (Helenus) fou un llibert d'Octavi August que va gaudir del favor de l'emperador. El 40 aC fou fet presoner a Sardenya per Menes, lloctinent de Sext Pompeu, per fou alliberat incondicionalment  per intentar un acord amb August. Octavi li va encarregar la missi de sotmetre Sardenya, que segons Appi  va acomplir una mica desprs per Di Cassi diu que el comandant de l'illa quan fou reconquerida era Marc Luri (Marcus Lurius).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196762" title="Centre Marista d'Escoltes" nonfiltered="1634" processed="1628" dbindex="81638">

Centre Marista d'Escoltes (CMS) s una federaci d'agrupaments escoltes de Catalunya no reconeguda internacionalment ni per la WAGGGS ni per la WOSM. s formada per 9 agrupaments:

Agrupament Escolta Albada;
Agrupament Escolta Arrels;
Agrupament Escolta Champagnat;
Agrupament Escolta Garb;
Agrupament Escolta la Soca;
Agrupament Escolta Montserrat;
Agrupament Escolta Torxa d'Igualada;
Grup Escolta Champagnat;
Grup Escolta Xaloc;

Enllaos externs.
 Web de Centre Marista d'Escoltes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196763" title="Hel (veterinari)" nonfiltered="1635" processed="1629" dbindex="81639">
Hel (Helenus)  fou un veterinari rom que va viure vers el segle IV o V i va deixar diversos escrits sobre la seva feina, escrits que foren publicats a la collecci d'escriptors de veterinria publicada en llat per Joannes Ruellius a Pars el 1503 i en grec per Simon Grynaeus a Basilea el 1537.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196764" title="Helic (desambiguaci)" nonfiltered="1636" processed="1630" dbindex="81640">


 Helic: un instrument musical de vent metall;

Onomstica:

Helic de Czic, filsof grec;
Helic de Salamina, artista xipriota del teixit;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196765" title="Helic de Czic" nonfiltered="1637" processed="1631" dbindex="81641">
Helic (Helicon, ) fou un filsof grec nascut a Czic que fou amic i deixeble de Plat. Va viure un temps a la cort de Dions el Jove de Siracusa que el va premiar per haver endevinat la data d'un eclipsi de sol. Va escriure l'obra  i el tractat , esmentats a Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196766" title="Rdio Olot" nonfiltered="1638" processed="1632" dbindex="81642">
Rdio Olot s una emissora de rdio fundada el 8 de setembre de 1951 a Olot i actualment vinculada a Ona Catalana. Quan va complir els 25 anys, el 8 de setembre de 1976, va fer tota la seva programaci en catal, la primera emissora catalana que emitia ntegrament en catal arreu dels Pasos Catalans desprs del franquisme, agafant el relleu de Rdio Associaci de Catalunya i abans que Rdio 4 i Catalunya Rdio. Des d'ella es va impulsar la creaci d'Olot Televisi, la Televisi de la Garrotxa. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de Rdio Olot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196767" title="Corts de Monts (1510)" nonfiltered="1639" processed="1633" dbindex="81643">
Les Corts de Monts de 1510 son convocades per Ferran II amb la finalitat de finanar les campanyes africanes i es celebraren entre maig i setembre de 1510.

Entre 1505 i 1510 a les campanyes africanes de la corona s'havia conquerit Mers-el Kebir, Or, Bugia i Trpoli. El rei demanava suport econmic per a continuar i mantenir els territoris apresats.

Les corts li concediren 220.000 lliures  amb la contrapartida de tenir lliure comer al nord d'frica.

Altres temes d'importncia poltica tractats varen ser:
S'encarreg un cens dels focs valencians.
Ferran II, el 31 d'agost del 1510, exped un privilegi en el qual declarava que, ats que havia donat entrada als militars en el govern de la ciutat de Barcelona, d'igual forma reconeixia als seus ciutadans honrats llurs antics privilegis militars i havien de formar part a les Corts, on entraven i votaven pel bra reial.
Es garantia que els moros valencians no serien foragitats ni obligats a fer-se cristians, en contra de l'edicte de 1502 que posava els moros en la disjuntiva de batejar-se o d'sser expulsats. A Arag, i sobretot al Pas Valenci, l'economia agrria descansava sobre la m d'obra musulmana. La noblesa territorial en treia el millor profit, ja que la majoria dels moros li eren vassalls.

Es conced al Consell de Cent la facultat de cuidar de la salut pblica en casos d'epidemia dotant als consellers de poders extraordinris, fins i tot davant del virrei, diputats i altres autoritats, en aquestes circumstncies.

Es tractaren tamb temes d'orde intern com els criteris de documentaci i arxiu indicant que: "Tots els documents expedits per les Corts, van sagellats i firmats per els presidents dels tres Brassos. Els processos  actas generals se guardaran en l'Arxiu de la Corona d'Arag; els del Bras Eclessiastich en l'Arquebisbat de Tarragona, els del Militar en el de la Diputaci General de Catalunya, i els del Popular en el del Consell de Cent de Barcelona, ab el ben ents de que els escrivans no sern pagats ab renumeraci alguna fins  que hagin posats els dits Processos en els seus llochs corresponents.". Tamb es determin les responsabilitats dels funcionaris pblic i algutzils si cometien abusos de poder, castigant-los a una multa i la inhabilitaci del crrec.





 Notes .


 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196768" title="Helic de Salamina" nonfiltered="1640" processed="1634" dbindex="81644">
Helic (Helicon, ) fou un artista xipriota del teixit, nascut a Salamina (Xipre) fill d'Aceses de Salamina.

Plutarc l'esmenta amb el renom de , i va realitzar diverses obres juntament amb el seu pare, consistents en robes especials, destacant la capa que els rodis van donar a Alexandre el Gran el 333 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196769" title="Heliconi" nonfiltered="1641" processed="1635" dbindex="81645">
Heliconi (Heliconius, ) fou un historiador grecorom que va viure al segle IV i va morir no abans del 395 ja que la seva obra, una crnica des de Adam a Teodosi I el Gran,  va arribar fins aquest any. L'obra de Heliconi est dividit en deu llibres i l'esmenta Suides i la va publicar Fabricius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196770" title="Heli" nonfiltered="1642" processed="1636" dbindex="81646">
Heli (Helion, ), fou un funcionari rom oriental que va exercir com a magister officiorum, del  414 al 417, i del  424 al 427, sota Teodosi II. Olimpidor de Tebes el qualifica de patrici. El 422 apareix com a negociador d'un tractat de pau amb Prsia. Fou encarregat per Teodosi d'investir com a csar a Valentini III a Tessalnica, que desprs del seu exili, estava a punt de tornar a Itlia (424), i desprs el va investir com august ja a Roma el 425. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196773" title="Heliocles I de Bactriana" nonfiltered="1643" processed="1637" dbindex="81647">
Heliocles I () fou rei de Bactriana conegut nicament per les seves monedes que son bilingues en grec per un costat i en ari per l'altre. Va regnar vers 145 aC a 130 aC. Fou el darrer rei i derrotat per l'oest i per l'est i les invasions nmades pel nord van acabar amb el regne que fou ocupat pels Yuezhi. Alguns historiadors pensen que va governar al menys un temps associat a Eucrtides I de Bactriana que potser era el seu pare; pels mateixos anys apareixen tamb Eucrtides II de Bactriana i Ster de Bactriana. Just explica que Eucrtides I de Bactriana fou mort al camp de batalla (vers 145 aC) junt amb el seu fill associat al tron, que podria ser Eucrtides II o Heliocles I, per ms probablement el primer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196774" title="Federaci de Colles de Sant Medir" nonfiltered="1644" processed="1638" dbindex="81648">
Federaci de Colles de Sant Medir s una entitat cvica que agrupa les diferents colles de Sant Medir, que desfilen pels carrers de Grcia cada 3 de mar. Actualment est presidida per Isabel Sanagustn. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Histria .
Sembla que la primera pelegrinaci de Sant Medir es va fer el 1830 per iniciativa del forner Josep Vidal i Grans, fundador tamb de la primera colla. L'any 1926 es forma la primera Federaci de Colles, desapareixent i tornant-se a constitur l'any 1951 per tal d'unir totes les Colles i impulsar de nou la festa, molt minvada a causa de la guerra civil espanyola. El 2001 arribaren a 30 colles associades, dels districtes de Grcia, Sarri i Sants-Montjuc. 

 Composici .
Les colles a les que agrupa sn:
 L'Antiga de Sant Medir, fundada l'any 1861. El president s Francesc Blanch i Moya. El local: Ateneu Catlic de Sant Gervasi. Atenes, 27 ;
 Agrupaci Bonanova, fundada l'any 1887. President: Sr. Josep Martnez i Gavald. El local: Bar Restaurant Sant Gervasi. Sant Gervasi de Cassoles, 56 ;
 La Uni Gracienca, fundada l'any 1901. Presldent.- Sr. Carles Llop i Gil. Local: Bar Los Amigos. Martinez de la Rosa, 42 ;
 La Perla de Sant Gervasi, fundada l'any 1912. President.- Sr. Joan Iserte Local: Bar "Can Benet". Pl. Ma i Flaqu 5 ;
 La Llibertat Gracienca, fundada l'any 1917. President: Sr: Joan Duaso i Barcel. Local: Bar "Josmik". Mil i Fontanals, 29 ;
 La Garcnia, fundada l'any 1927. President: Sr. Ricard Pinet i Saldaa. Local: Bar Restaurant "El Caliu". Torrent de l'Olla, 38-40 ;
 Victria, fundada l'any 1947. President: Sr: Joan Puig i Bombard. Local: Bar Restaurant "Cal Abuelo". Providncia, 44 ;
 La Moderna de Grcia, fundada l'any 1948. Presidenta. Sra Sandra Gallofr i Martnez. Local: Bar Restaurant "Can Pags". Fraternitat, 1 ;
 Colla Monumental, fundada l'any 1948. President: Sr: Joan Alfonso i Gargallo. Local: El Rac de Grcia, Berga 14;
 La Parrquia de Sant Medir, fundada l'any 1949. Presidenta: Sra. Eva Ma Fernndez i Llagostera. Local: Parrquia de Sant Medir. Constituci, 17 ;
 Penya Regalssia, fundada l'any 1955. President: Sr: Joan Buscall i Grau.Local: Ajuntament de Sant Cugat del Valls. Pl. de Barcelona, 17 ;
 Els Pilons, fundada l'any 1960. President: Sr: Xavier Mndez i Fernndez. Local: Botiga Pintor. Travessera de Grcia, 292 ;
 Timbaler del Bruc, fundada l'any 1964. Presidenta: Sra. Dolors Ceclia i Gmez. Local: Bar "La Carpa ". Bruniquer 14 ;
 Els Amics, fundada l'any 1969. President: Sr. Jordi Cabestany i Mercader. Local: Centre Moral i Instructiu de Grcia. Ros d'Olano, 9 ;
 Els Tibats, fundada l'any 1922 i 1970. Presidenta: Sra. Maria Victria Quinz i Aldaz. Local: Restaurant "Can Xurrades". Gran de Grcia, 57 ;
 La Camlia, fundada l'any 1973. President: Sr. Jess Lpez i Gayarre. Local: Bar "Roure". Llus Antnez , 7 ;
 La Nova de Sarri, fundada l'any 1928 i 1974. President: Sr: Lino Zago. Local: Restaurant Antiga Casa Rafael. Major de Sarri, 77 ;
 L'Amistat de Grcia, fundada l'any 1975. President: Sr. Jordi Melgarejo i Fbrega. Local: Cercle Catlic de Grcia. Sta Magdalena 12 ;
 Els Patufets, fundada l'any 1980. President: Sr: Pere Lpez i Borrero. Local: Bar "L'Amistat". Ramon i Cajal, 58 ;
 La Pessigolla, fundada l'any 1981. President: Sr: Ricard Fresnedo i Martn. Local: Bar "Can Tosca". Torrent de l'Olla, 77 ;
 Cal Ros, fundada l'any 1983. President: Sr. Marcel Torruella i Rue. Local: Bar "Cal Ros". Verdi, 82 ;
 Dola, fundada l'any 1985. Presidenta: Sr: Rosa Parra. Local: Bar "La Clotxa". Torrent de l'Olla, 121 ;
 La Nova de Grcia, fundada l'any 1987. Presidenta: Sr. Nuria Sanagustn i Aijon. Local: Caf Reunin, Plaa Llibertat ;
 Jovenvola, fundada l'any 1987. Presidenta: Sra. Ma Dolors Monrs i Salo. Local: Associaci de Vens de les Tres Torres. Rafael Batlle, 16 ;
 Torrent de l'Olla, fundada l'any 1990. President: Sr: Guillem Fuster i Regidor. Local: Emblematic Caf. Torrent de les Flors, 71 ;
 La Providncia, fundada l'any 1990. President: Joan Ddac Gimnez i Nieto. Local: Providncia, 14 ;
 El Drac Ensucrat, fundada l'any 1993. Presidenta: Sra. Dnia Pullina i Aijn. Local: Bar Vall. pa Rovira i Trias, 2 ;
 La Colla del Cau, fundada l'any 1998. President: Sr: Eduard Ampolla i Noi. Local: Mercat de l'Abaceria, Travessera de Grcia ;
 La Tradicional de Grcia, fundada l'any 1999. President: Sr: Josep Antoni Torralba i Amarilla. Local: Sant Lluis , 7 baixos ;
 Les Tres Branques, fundada l'any 2000. President: Sr: Josep Maria Coll i Tua. Local: Restaurant Sporting. Maspons, 16;

 Enllaos externs .
 Article de la Graciapdia sobre les Colles de Sant Medir;
 Pgina de la Federaci de Colles de Sant Medir;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196775" title="Histria d'Almenara" nonfiltered="1645" processed="1639" dbindex="81649">
Almenara, municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa, t una rica histria. Els primers assentaments humans pareixen remuntar-se, almenys, a l'poca romana, segons hi testimonien les restes i runes, abans devastades que estudiades, que es troben als pujols vens, cas del Punt del Cid. Als estanys costaners han aparegut indicis que fan pensar en l'existncia d'un embarcador, relacionable amb la plaa romana de Sagunt.

s molt probable que la primitiva poblaci d'Almenara fora fundada pels grecs de Zante, fundadors de Sagunt, o pels cartaginesos en la seua primera vinguda a la Pennsula Ibrica; doncs apareixen notcies que l'any 242 a.C. existia un temple dedicat a Venus, en la contornada d'esta poblaci. Segons tots els indicis, pareix ser que la primitiva poblaci d'Almenara es va formar al voltant de tal temple i immediata als insalubres terrenys pantanosos, ja que alguns historiadors alludeixen a l'existncia d'un port situat en la falda del "Mont dels Estanys", remuntant la seua existncia a l'poca de cartaginesos i romans. Donades les circumstncies que concorren en l'actual emplaament de la poblaci, s molt probable que la primitiva poblaci fugira d'aquells llocs malsans i es traslladara al seu actual emplaament, lloc ms segur i resguardat, permetent-los al mateix temps atendre els interessos creats en les proximitats. D'esta manera arribem a la conclusi, no exempta de lgica, que l'origen de l'actual poblaci no s de tan remota antiguitat, com el poblat que sens dubte va existir a l'ombra del Temple de Venus. Pareix ms segur, no obstant, que els primitius pobladors d'este territori pertanyien a la raa ibera, a la tribu dels bastetans i al pas dels heretans.

El topnim Almenara, d'origen rab, s sinnim de atalaia (lloc elevat) o d'Almenara, veus allusives als focus d'avs que a mode de moderns fars atalaiaven la costa. Un altre possible significat que se li atribueix a Almenara s el que prov de la seua forma composta almena, torre o fortalesa, i ara, temple o altar. Els romans, en el seu antic emplaament junt amb el Temple de Venus, la van anomenar Afrodicio.

Els moriscos que poblaren la vila capitularen davant el setge de Jaume I el 1238, qui repobl el lloc amb cristians.
" I quan estvem en el Puig, ens va arribar missatge d'Almenara, de l'alfaqu i d'un altre sarra que era molt poders, que si ells podien parlar amb nos, ells ens rendirien Almenara ". Este pargraf correspon a la "Crnica" de Jaume I, i s el comenament del que relata respecte a la presa de la poblaci que als peus dels ltims contraforts de la serra d'Espad es troba enclavada la poblaci d'Almenara.

El rei explica els detalls de la rendici en la quaresma de 1238, relatant l'arribada de la reina, Na Violant d'Hongria, de Borriana, a la que va esperar en la costa del peu del castell, "i nos i ella entrrem alegrement dins del castell, i amb gran alegria menjrem".

La possessi d'Almenara va portar com a conseqncia la rendici d'altres castells importants.

Almenara va pertnyer en principi, desprs de la conquista cristiana al patrimoni reial, per al gener de 1292 Jaume II la va vendre, junt amb els llocs de La Llosa, Quart i Xilxes, pel preu de 220.000 sous jaqueses, per escriptura davant de Francisco Reart, a Francisco de Prixita, descendent del noble sicili que va vindre disfressat de francisc per a oferir al rei Pere I de Valncia la corona de Siclia, a la que se li considerava amb dret per haver casat amb Constanza, filla de Manfred, regent d'aquell pas. Es va crear, perqu, en 1292 la Baronia d'Almenara, en un temps en qu la poblaci es componia de 400 cases, disposant d'un terme de tres lleges de llarg per una i mitja d'ample.

Al primer bar li va succeir el seu fill Olfo, a qui al febrer de 1349 Pere IV el Cerimonis li va concedir el mer i mixt imperi d'Almenara i Llutxent per 17.000 sous, quantitat que el mencionat monarca devia al noble.

Per disposici testamentria del IV bar, Olfo de Prixita i Centelles, en 1422 es va fundar l'Hospital del Crucifix de Crist per a alberg de pobres vianants amb "sis llits i u dels llits amb curtets per a persones d'honor".

Sent el VII bar d'Almenara Juan de Prixita i Centelles - defensor decidit del papa Benedict XIII, a qui va traure d'Aviny, portant-li a Penscola -, Alfons el Magnnim, de qui era camarlenc i consiliari, li va concedir en 1447, el ttol de comte, creant-se per tant el Comtat d'Almenara.

Fins a la supressi dels senyorius, era esta vila la capitalitat del Comtat d'Almenara, del que l'any 1500 formaven part, Quart, Quartell, Benavites, Xilxes, La Llosa i tamb pertanyien al mateix Comte, Llutxent, Palma de Gandia i Benisan.

En aquella poca, el senyor comte era amo i senyor de tot, fins a l'extrem de tindre que decidir ell els crrecs rectors de la poblaci, els quals requeien necessriament en persones del seu grat. " Els jurats que cessaven proposaven els seus successors. La terna era presentada per una Comissi al Sr. Comte d'Almenara, resident a Valncia, el dia 21 de desembre de cada any. I era portadora d'un regal per a l'amo i senyor temporal de la vila consistent en deu parelles de gallets i sis focs d'alls o en un cuixot de cansalada i vuit pollastres ".

En 1521, molt prop d'esta vila va tindre lloc la batalla d'Almenara que va significar la segona derrota sofrida pels agermanats i que va suposar la prdua del control de les comarques castellonenques. Els agermanats, dirigits per Jaume Ros, es van enfrontar a les tropes del virrei, sent el duc de Sogorb qui manava l'exrcit, contribuint el comte d'Almenara, Gaspar de Prixita i Vives Boil, a la derrota. Les forces reials es van replegar desprs a Almenara, convertida en plaa d'armes de l'exrcit i base per a les operacions sobre la Plana i Onda.

En 1552 va ser construda "La Cort", el que anys ms tard es va anomenar Ajuntament. En el mateix segle - 1587 - la comtessa viuda de Gaspar de Prixita i d'Arag, IV comte d'Almenara, va fundar en la vila un convent de dominics. Fins a l'exclaustraci del segle XIX (1835) el convent va tindre vida prpia i ser destrut l'any 1839. L'actual Guarderia Infantil Laboral est edificada sobre l'espai que en el seu moment va ocupar el convent.

Per a casar-se Felip III amb Margarita d'ustria va vindre en 1599 a Valncia, on s'havia disposat celebrar la cerimnia matrimonial, i al propi temps va jurar els Furs del Regne i es va aclamar rei. Amb tal ocasi van passar els nous esposos per Almenara, en el mes d'abril, rebent-los el comte Josep de Prixita i Borja, acompanyat de nombrosos cavallers.
En l'actualitat el Comte d'Almenara, En Vicent d'Orbe i Pinies, viu a Sant Sebasti.

El plnol de la vila repeteix el traat en quadrcula, com a diverses poblacions de la Plana, fundades o repoblades pel rei Conqueridor (Castell, Vila-real, Nules,  ). El primer recinte en tauler el conformaven dos eixos transversals, tallats en quadrcula per quatre carrers longitudinals. Fins a les darreries del XVIII la vila romangu murallada per un doble recinte. El primer llen es constru a comenament del XVI i estava adossat als corrals de les cases. El segon, que deixava 3,25 m amb l'anterior, s'inici el 1543 i els angles estaven flanquejats per quatre torres, a ms de dues ms en els centres dels murs nord i sud.

A comenament del XVI Almenara tenia 118 cases. La poblaci visqu alts i baixos en els segles segents per a iniciar l'arrancada en la segona meitat dels segle XIX. Cap a 1820 la vila ja tenia dos ravals extramurs que foren els inductors del creixement posterior. En les primeres dcades del present segle encara es conservava el llen exterior de la muralla, per la poblaci s'eixamplava en direcci E-NE pel raval de la Vall i cap al S, cercant el lmit de la carretera de Castell a Valncia.

La desaparici de les muralles, (s'ha recuperat un llen i una de les torres) empent el creixement cap a les cotes ms elevades del puig del castell, deixant l'horta lliure per al conreu, tal i com esdev en tants altres pobles del litoral.

La pressi demogrfica ms elevada s'ha operat durant la dcada dels setanta i particularment de 1970 a 1975, lustre en qu es va passar de 4.091 habitants a 5.022, xifra en qu sembla haver-se estancat fins el moment actual. La vila amplia els horitzons traspassant l'obstacle de la vella carretera, seguint l'eix del cam de la Mar que al seu torn porta a l'estaci del ferrocarril. s la nova zona de vivendes i magatzems de taronges. Tamb s'ha completat el creixement cap a l'O en la vessant de la muntanya i s'ha dibuixat un plnol que s'obri en ventall cap al SO. Les lnies futures de creixement estan orientades cap al S-SE i guanyen terreny als conreus, mentre que s ms modest el creixement cap al castell. El desviament de la carretera N-340 ha facilitat el creixement cap al Sud, per per l'est ha quedat tancat per la barrera que representen la N-340, la lnia frria de Barcelona i l'Autopista A-7.

 Comtat d'Almenara .

Els Prixites han sigut Virreis, Almiralls, Generals, Governadors, Canonges, Capitans, Poetes, Majordoms Reials, Ambaixadors, Consellers Reials i Camarlencs de la Corona d'Arag. El municipi d'Almenara ha estat lligat a aquest llinatge noble valenci originari del regne de Npols:

Francesc de Prixita (mort al 1327/28), I Senyor d'Almenara. El rei Jaume II d'Arag, el 10 de gener de 1292, li ven la senyoria d'Almenara, per 220.000 sous jaqueses.
Olfo de Prixita, II Senyor d'Almenara. El rei Pere IV, el 7 de febrer de 1349, per 17.000 sous li va concedir el mixt imperi d'Almenara.
Nicolau de Prixita (Nicolau Carrs), III Senyor d'Almenara. Un dels seus fills va ser el poeta Gilabert de Prixita.
Olfo de Prixita i de Centelles (mort al 1425), IV Bar d'Almenara. En el seu testament de 28 d'abril de 1422, man fer l'Hospital d'Almenara.
Joan de Prixita i de Centelles (mort al 1449), V Senyor i I Comte d'Almenara. El rei Alfons V en 1447 li concedeix el ttol de Compte sobre la Vila i l'Estat d'Almenara.
Nicolau de Prixita i de Calataiud, VI Senyor i II Comte d'Almenara.
Joan Francesc de Prixita i de Centelles, VII Bar i III Comte d'Almenara.
Gaspar de Prixita i de Vives Boil (mort al 1533), IV Comte d'Almenara.
Ferran de Prixita i de Mil (mort al 1574), V Comte d'Almenara.
Gaspar de Prixita i d'Arag (mort al 1577), VI Comte d'Almenara. La comtessa, ja viuda, va fundar el Convent de Dominics el 28 de maig de 1587 i va faltar el 19 d'octubre de 1609.
ngela de Prixita i de la Cerd, VII Comtessa d'Almenara.
Llusa de Prixita i de la Cerd, VIII Comtessa d'Almenara.
Josep de Prixita i Borja (mort al 1635), IX Comte d'Almenara.
Llus de Prixita i Ferrer (Ferrer i Prixita) (mort al 1662), X Comte d'Almenara.
Josep Gaspar de Prixita i Ferrer (mort al 1663), XI Comte d'Almenara.
Maria Antnia Ferrer de Prixita (morta al 1693), XII Comtessa d'Almenara.
Llus Ferrer Arag d'Apiano, XIII Comte d'Almenara.
Josep Antoni Ferrer de Prixita i Castellv (mort al 1726), XIV Comte d'Almenara.
Agns Ferrer de Prixita i Ferrer, XV Comtessa d'Almenara.
Vicent Pasqual Zapata de Calataiud i Ferrer de Prixita i Borja, XVI Comte d'Almenara.
Vicent Pasqual Vzquez de Coronado i Ferrer de Prixita, Ronquillo i Ferrer, Briceo, Zapata de Calataiud (mort al 1772), XVII Comte d'Almenara.
Joaquim Esteban Ferrer de Prixita i de Pins, XVIII Comte d'Almenara.
Francesc Ferrer Cresp de Vallduara, XIX Comte d'Almenara.
Pere Pasqual Vives de Canyams i Snchez-Muoz, XX Comte d'Almenara.
Ignasi d'Orbe i Vives de Canyams, XXI Comte d'Almenara.
Vicent d'Orbe i Pinies, XXII i actual comte d'Almenara (viu a Sant Sebasti);

Vegeu tamb.
 Castell d'Almenara;
 Batalla d'Almenara;
 Almenara;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196776" title="Heliodor" nonfiltered="1646" processed="1640" dbindex="81650">


 Onomstica:;
 Heliodor, regent de Demetri el jove ;
 Heliodor de Constantinoble, prefectus urbi ;
 Heliodor d'Atenes, poeta grec ;
 Heliodor , poeta grec ;
 Heliodor, poeta grec ;
 Heliodor, escriptor  grec ;
 Heliodor, escriptor  grec ;
 Heliodor, retric grec ;
 Heliodor, filsof  estoic grec ;
 Heliodor, prefecte d'Egipte;
 Heliodor, sofista rab ;
 Heliodor, historiador  grec ;
 Heliodor d'Emesa escriptor  grec ;
 Heliodor de Larissa , escriptor grec ;
 Heliodor, escultor grec ;
 Heliodor, cirurgi  grec;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196777" title="Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge" nonfiltered="1647" processed="1641" dbindex="81651">
La Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) s una federaci  que agrupa tots els agrupaments escoltes de Catalunya. Hi sn associats Acci Escolta, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Histria.
La FCEG es constitueix el 30 de juny de 1977 a partir de la fusi de d'Associaci Catalana d'Escoltisme (ACDE) i Guiatge Catal (GC), tot i que no ser fins l'any 1983. Inicialment aplegava Escoltes Catalans, Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) i Noies i Nois Escoltes (NINE).

L'octubre de l'any 2000 es pacta l'associaci directa de la FCEG amb l'escoltisme mundial, sense estar integrada dins de Federaci d'Escoltisme a Espanya. Com a part del pacte, Acci Escolta passa a formar part de FCEG, de manera que aquesta passa a agrupar tots els agrupaments del territori catal.

Enllaos externs.
Web de Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196778" title="Heliodor (regent)" nonfiltered="1648" processed="1642" dbindex="81652">
Heliodor (Heliodoros, ) fou el tresorer de Seleuc IV Filoptor (187 aC-175 aC) que va assassinar al rei intentant governar com a regent de Demetri el jove (Demetri I Soter) que estava com hostatge a Roma. Un germ de Demetri, Antoc IV Epifanes va obtenir l'ajut del rei umenes II de Prgam que li va donar un exrcit amb el que el 174 aC va assolir el poder. La historia d'un cstig miraculs explicada al llibre dels macabeus s probablement una llegenda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196782" title="Heliodor de Constantinoble" nonfiltered="1649" processed="1643" dbindex="81653">
Heliodor  (Heliodoros, ) fou prefectus urbi de Constantinoble el 432. s probablement el funcionari elogiat pel rei got Teodoric el Gran en una carta que es conserva. Un funcionari amb aquest nom que tenia el crrec de comes sacrarum largitionum l'any 468 seria el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196783" title="Heliodor d'Atenes" nonfiltered="1650" processed="1644" dbindex="81654">
Heliodor d'Atenes (Heliodoros, ) fou un poeta grec escriptor de tragdies, que va escriure un poema titulat , del qual Gal esmenta alguns versos que tracten de verins  (De Antidot. 2.7, vol. 14. p. 145).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196784" title="Heliodor (poeta)" nonfiltered="1651" processed="1645" dbindex="81655">
Heliodor  (Heliodoros, ) fou un poeta grec autor d'un poema conegut amb el ttol de  Protesilaus, el qual s esmentat per Esteve Bizant que diu que el poema era escrit en vers hexmetre  i reprodueix un dels versos (s v. ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196785" title="Heliodor (poeta segle I)" nonfiltered="1652" processed="1646" dbindex="81656">
Heliodor  (Heliodoros, ) fou un poeta grec autor d'un poema conegut amb el ttol , sis versos del qual foren preservats per Estobeu (Floril. tit. 100, 100.6). Va viure desprs de Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196786" title="Heliodor (escriptor segle I aC)" nonfiltered="1653" processed="1647" dbindex="81657">
Heliodor  (Heliodoros, ) fou un escriptor grec autor d'una obra conegut amb el ttol  esmentada per Hefesti, Ruf i d'altres. Tamb va escriure  . Fou el pare de l'escriptor Ireneu d'Alexandria i el mestre d'aquest quan era Minuci Pacat. Va viure poc abans del regnat d'August.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196787" title="Sndic de Greuges de les Illes Balears" nonfiltered="1654" processed="1648" dbindex="81658">
El Sndic de Greuges s l'alt comissionat del Parlament de les Illes Balears que t per missi la protecci i defensa dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques dels ciutadans, aix com el control ordinari de l'Administraci de la comunitat autnoma. Supervisa tamb l'actuaci de les entitats locals de l'arxiplag en tot all referent a les matries que siguin competncia de la comunitat autnoma. Les seves funcions, per tant, es corresponen amb les del Defensor del poble, per en l'mbit de les Illes Balears.

Regulaci.

El Sndic de Greuges ja estava recollit en l'article 27 de l'Estatut d'Autonomia de 1983, si b no amb aquesta denominaci, ja que es parlava en canvi d'una "instituci semblant a la prevista per l'article 54 de la Constituci". D'aqu va passar a estar regulat per la Llei 1/1993, de 10 de mar, del Sndic de Greuges.

La reforma de l'Estatut de 1999 va modificar l'article 27 convertint-lo en el 29, i va emprar ja la denominaci de Sindicatura de Greuges. 

La Comissi d'Experts encarregada d'elaborar la proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2007 va suggerir canviar tal denominaci per la de Defensor de les Franqueses, en un intent de recuperar la tradici autctona d'aquesta figura, per aix no va prosperar en la tramitaci parlamentria. Per aix, aquesta instituci es recull ara en l'article 51 de l'Estatut d'Autonomia de 2007, amb el mateix nom de Sindicatura de Greuges. 

Estatut personal.

El crrec de Sndic del Territori s incompatible amb
 Qualsevol mandat representatiu.
 L'afiliaci a partits poltics, sindicats de treballadors, associacions empresarials o entitats que en depenguin.
 Qualsevol crrec poltic o funci administrativa.
 Qualsevol activitat professional, mercantil o laboral.
 L'exercici de les carreres judicial, fiscal i militar, o pertnyer al Tribunal Constitucional.

Nomenament.

Pot ser elegit Sndic de Greuges tota persona major d'edat que tengui la condici poltica de ciutad de les Illes Balears. Obert el procs electoral, la corresponent comissi del Parlament elevar a la Mesa, en el termini mxim d'un mes, el candidat o candidats al crrec, i aquesta proposar al Ple del Parlament el nom d'un nic candidat, que haur de ser elegit per majoria de tres cinquenes parts. Si aquesta majoria no s'aconsegus, s'hauria d'iniciar el mateix procediment una altra vegada. El mandat del Sndic de Greuges s de cinc anys.

Vicissituds poltiques.

Tot i que la disposici final primera de la Llei 1/1993 manava que en el termini d'un any des de la seva entrada en vigor el Parlament inicis els trmits per nomenar el primer Sndic de Greuges, el cert s que fins a dia d'avui ( de  de ) encara no ha estat possible designar ning per ocupar aquest crrec. Malgrat els successius intents en diverses legislatures per arribar a un consens que permets la posada en marxa d'aquesta figura, les circumstncies poltiques de cada moment ho han impedit una i altra vegada, cosa que suposa una de les ms greus mancances del sistema poltic de les Illes Balears.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196788" title="Heliodor (escriptor)" nonfiltered="1655" processed="1649" dbindex="81659">
Heliodor  (Heliodoros, ) fou  un escriptor  grec autor d'uns comentaris sobre Homer, obra que s esmentada per Eustaci d'Epifania i altres experts en Homer, i tamb per Apolloni d'Afrodsies i Hesiqui de Milet. Les seves dates sn desconegudes i alguns pensen que seria el mateix que l'Heliodor pare d'Ireneu d'Alexandria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196791" title="Heliodor (retric)" nonfiltered="1656" processed="1650" dbindex="81660">
Heliodor  (Heliodoros, ) fou  un retric grec que vivia a Roma en temps d'August, al que Horaci fa esment com a company en el seu viatge a Brundusium i diu que era un dels retrics grecs ms intelligents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196792" title="Heliodor (filsof)" nonfiltered="1657" processed="1651" dbindex="81661">
Heliodor  (Heliodoros, ) fou un filsof estoic grec que durant el regnat de Ner va esdevenir un dels famosos delatores. Entre les seves vctimes estava el seu propi deixeble Licini Silani. Va rebre els atacs de Juvenal (Sat. i. vv. 33, 35.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196794" title="Heliodor (prefecte)" nonfiltered="1658" processed="1652" dbindex="81662">
Heliodor (Heliodoros, ) fou  un retric grec i secretari privat de l'emperador Adri. 

Fou contemporani i rival de Dions de Milet que es diu que li va dir: "l'emperador li podr donar diners i honors, per no el pot convertir en un orador". Probablement s la mateixa persona que Heliodor de Sria que com a recompensa per les seves habilitats retriques fou nomenat per l'emperador prefecte d'Egipte, i pare de Avidi Cassi, usurpador del tron imperial rom durant el regnat de Marc Antoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196796" title="Heliodor (sofista)" nonfiltered="1659" processed="1653" dbindex="81663">
Heliodor (Heliodoros, ) fou un sofista rab que va viure en temps de l'emperador Caracalla  del que es va guanyar el favor d'una manera peculiar, i desprs de la mort d'aquest emperador fou prefecte d'una illa que no s'esmenta (Vit. Sophist. 22.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196797" title="Coordinadora Rural de Catalunya" nonfiltered="1660" processed="1654" dbindex="81664">
La Coordinadora Rural de Catalunya (CRUC) s una organitzaci que treballa pel desenvolupament del mn rural i juvenil del territori catal. Actualment t tres lnies d'acci obertes: una de representaci dels joves del mn rural, una de suport a programes, projectes i inicatives, i una tercera de foment de l'associacionisme.

Enllaos externs.
Web del CRUC




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196798" title="Heliodor (historiador)" nonfiltered="1661" processed="1655" dbindex="81665">
Heliodor (Heliodoros, ) fou  un historiador grec d'Atenes de renom  , que va escriure una descripci dels treballs artstics a l'acrpoli d'Atenes que s esmentada sota diverses ttols:  , i de Atheninsium Anathematis, que fou una de les fonts de Plini pels treballs artstics grecs. 

Va viure en temps d' Antoc IV Epifanes (174 aC a 163 aC). Plutarc diu que tamb va escriure 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196799" title="Gza Alfldy" nonfiltered="1662" processed="1656" dbindex="81666">
Gza Alfldy (Budapest, 1935) s un historiador i hispanista hongars. Es llicenci en la Universitat de Budapest el 1959, ha estat professor de la Universitat de Heidelberg i secretari de l Acadmia de Cincies de Heidelberg. Doctor honoris causa per les universitats de Budapest,Pcs, Li i la Universitat Autnoma de Barcelona.

Se'l considera com al personatge ms destacat en el terreny de l'epigrafia clssica llatina i un dels principals especialistes en el camp de la histria social de Roma. Destaquen els seus estudis sobre la societat romana i l exrcit rom. s membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1996.  El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres . 
 Epigraphische Studien, Rheinland-Verlag, 1968;
 Die Hilfstruppen der rmischen Provinz Germania inferior, 1968;
 Sir Ronald Syme, 'Die rmische Revolution' und die deutsche Althistorie, 1983;
 Rmische Sozialgeschichte, Steiner, Stuttgart 1984 (Wissenschaftliche Paperbacks. Sozial- und Wirtschaftsgeschichte. Band 8);
 Antike Sklaverei. Widersprche, Sonderformen, Grundstrukturen, 1988;
 Der Obelisk auf dem Petersplatz in Rom. Ein historisches Monument der Antike. Heidelberg 1990;
 Ungarn 1956, 1998;
 Die rmische Gesellschaft. Ausgewhlte Beitrge, Steiner, Stuttgart 1998;
 Die Krise des Rmischen Reiches, Steiner, Stuttgart 1998 Universittsverlag, 1998;
 Inschriftliche Denkmler als Medien der Selbstdarstellung in der rmischen Welt (mit Silvio Panciera), Steiner, Stuttgart 2001;
 Enllaos externs .
  Pgina de la Universitat de Heidelberg sobre Alfldy;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196802" title="Heliodor d'Emesa" nonfiltered="1663" processed="1657" dbindex="81667">
Heliodor  (Heliodoros, ) fou  un escriptor  grec nadiu d'Emesa a Sria segons diu al final de la seva novella principal: . Probablement era d'una famlia sacerdotal dedicada al culte d'Hlios o del Sol. Va viure al segle IV, en temps de Teodosi I el Gran.

Va escriure de jove i ja gran fou nomenat bisbe de Tricca a Tesslia on va establir que un bisbe, desprs de ser ordenat, s'havia de separar de la seva dona o havia de ser deposat. La seva obra es va dir Aethiopica, en deu llibres, i s un relat dels amors dels joves etops Tegenes i Cariclea. L'obra es tamb esmentada com  i fou molt popular i ha estat traduda a totes les llenges.

Un poema de 269 versos sobre l'obra, atributs igualment a Heliodor porta per ttol  per probablement no fou obra seva.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196803" title="Heliodor de Larissa" nonfiltered="1664" processed="1658" dbindex="81668">
Heliodor de Larissa  (Heliodoros, ) fou  un escriptor grec autor d'una obra sobre ptica anomenada  que podria ser noms una part d'una obra ms extensa titulada 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196804" title="Heliodor (escultor)" nonfiltered="1665" processed="1659" dbindex="81669">
Heliodor (Heliodoros, ) fou  un escultor grec autor d'esttues en bronze i marbre, esmentat per Plini com un artista que va fer "athletas et armatos et venatores sacrificantesque". Va fer un grup escultric en marbre representant a Pan i Olimp que era a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196805" title="Heliodor (cirurgi)" nonfiltered="1666" processed="1660" dbindex="81670">
Heliodor  (Heliodoros, ) fou  un cirurgi  grec probablement contemporani de Juvenal (segle I aC) que va escriure una obra sobre cirurgi esmentada per Asclepades Farmaci  (Gal, De Compos. Medic. sec. Gen. 6.14, vol. 13. p. 849), i Paule Egineta (De Re Med. 4.49), de la que es conserven alguns fragments preservats per Oribasi i Nicetes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196810" title="Heli (desambiguaci)" nonfiltered="1667" processed="1661" dbindex="81671">



Heli, gas;

Onomstica:

Heli o Hlios detat oriental equivalent al sol;

Heli, llibert de l'emperador Claudi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196813" title="Hlios" nonfiltered="1668" processed="1662" dbindex="81672">
Heli o Hlios (Helios,  ), fou, en la mitologia grega, una detat oriental equivalent al sol, o deu del sol. Homer el descriu com fill d'Hiperi i Teia i com a germ de Selene i Eos (Homer, Od. 12.176, 322-Z1,; Hesode. Th. 371, &c.).

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196814" title="Heli (llibert)" nonfiltered="1669" processed="1663" dbindex="81673">
Heli (Helios, ),  fou un llibert de l'emperador Claudi i administrador imperial de les rendes de la provncia d'sia. Durant l'excursi de Ner a Grcia (67-68) fou prefecte de Roma i Itlia i va actuar com el mateix tir al que representava. Va fer matar a Sulpici Camer i el seu fill perqu havien heretat el cognom Ptic que Ner volia per ell mateix per haver cantat als jocs pitis. Es va enfrontar amb l'ordre dels equites o cavallers; els seus edictes de multes, desterraments i mort foren emesos sense cap referncia a l'emperador. A la caiguda de Ner fou empresonat per ordre de Galba i conduit encadenat pel carrer, junt amb l' enverinador Locusta, Patrobi i altres criminals, i finalment tots executats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196816" title="Helixos" nonfiltered="1670" processed="1664" dbindex="81674">
Hlix o Helixos (Helixus, ) fou un militar nascut a Megara. Amb un esquadr espart va arribar a Bizanci desprs de ser sorprs per una turmenta i va posar la ciutat dins la Lliga del Pelopons (411 aC). Va romandre a Bizanci amb el contingent de Megara i el 408 aC encara apareix en el comandament junt amb Ceratados de Becia, quan la ciutat era assetjada pels atenencs i Clearc havia sortit per buscar reforos; molts bizantins foren morts per deixar prou menjar pels soldats, per la poblaci va trobar la manera de deixar entrar als atenencs i Helix i Ceratados foren fets presoners.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196820" title="Cossetnia Edicions" nonfiltered="1671" processed="1665" dbindex="81675">
Cossetnia Edicions s una editorial amb seu a Valls (Alt Camp), que es va fundar l'any 1996.

Malgrat que l'editorial t un carcter generalista, destaquen en el seu catleg colleccions com Azimut (guies d'excursions), El Cullerot (llibres de cuina), Memria del segle XX (llibres d'histria), L'Aixecador (llibres de temtica castellera), La Creu de Terme (monografies locals), Notes de color (narrativa), Prisma (assaig), entre altres.. L'any 2008 ha iniciat la Biblioteca Narcs Oller on es publicar tota l'obra d'aquest autor i la collecci Biblioteca de Tots Colors, dedicada a clssics catalans.
L'editorial compta amb un catleg de prop de 600 ttols.

lguns dels autors que han publicat llibres amb Cossetnia sn: Remei Ribas (L'via Remei), Mariona Quadrada, Rafael Vallbona, Pere Tpias, Francesc Murgadas, Jaume Fbrega, Eliana Thibaut  i Comelade, Joaquim Roglan, Jaume Grau, Josep Bargall, Josep M. Figueres, Teresa Pmies, Artur Blad, Margarida Aritzeta, Jordi Cervera, Llus Gavald, Joan Reig, Carles Qulez, Mart Gironell, Josep-Llus Carod-Rovira, Xavier Graset, Ramon Alcoberro, Klaus-Jrgen Nagel, Jordi Juli, Celdoni Fonoll o Jaume Mestres, entre altres.

Enllaos externs.
Pgina web de l'editorial;
Bloc de l'editorial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196824" title="Helladi" nonfiltered="1672" processed="1666" dbindex="81676">


Onomstica:

Helladi d'Alexandria, escriptor grec ;

Helladi Bizant,  escriptor egipci ;

Helladi de Cesarea, bisbe de Cesarea de Capadcia;

Helladi de Tars, bisbe de Tars;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196827" title="Helladi d'Alexandria" nonfiltered="1673" processed="1667" dbindex="81677">
Helladi d'Alexandria (Helladius, ) fou un escriptor grec del temps de Teodosi II. Foci esmenta la seva obra . A Suides s'esmenten les seves obres:  en general de poesia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196832" title="Helladi Bizant" nonfiltered="1674" processed="1668" dbindex="81678">
Helladi Bizant (Helladius, ) fou un escriptor egipci que va viure al comenament del segle IV. s esmentat com Helladi Bizant tot i ser egipci. Va compondre quatre llibres sota el ttol  que sn esmentats per Foci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196833" title="Helladi de Cesarea" nonfiltered="1675" processed="1669" dbindex="81679">
Helladi de Cesarea (Helladius, ) fou bisbe de Cesarea de Capadcia, successor de Basili el Gran el 378. Va estar present als dos concilis generals de Constantinoble el 381 i 394. 

Va escriure una biografia de Basili el Gran esmentada per Joan Damasc, posada en dubte pels historiadors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196834" title="Helladi de Tars" nonfiltered="1676" processed="1670" dbindex="81680">
Helladi de Tars (Helladius, ) fou bisbe de Tars.

Era un monjo que es va distingir pel seu suport al patriarca Nestori que el va fer bisbe vers el 431. Ms tard va tornar a l'ortodxia i va haver de signar l'anatema contra Nestori. Va deixar escrites algunes cartes de les que sis es conserven.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196838" title="Hellnic" nonfiltered="1677" processed="1671" dbindex="81681">


Onomstica:

Hellnic de Mitilene, el ms gran loggraf grec;

Hellnic, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196839" title="Hellnic de Mitilene" nonfiltered="1678" processed="1672" dbindex="81682">
Hellnic (Hellanicus ) fou un loggraf grec fill d'Andrmedes o Aristmenes (segons Suides, fill de  Seammon), natural de Mitilene a Lesbos, que s el loggraf grec ms important.

Segons Suides va viure amb Herdot a la cort d' Amintes I de Macednia (547 aC-498 aC)  i vivia encara en temps del rei Perdicas II de Macednia (454 aC-aC) que va pujar al tron el 454 aC (o 461 aC segons altres cronologies). Per com que tamb a Suides es diu que fou contemporani de Sfocles i Eurpides, una de les dues coses ha de ser errnia. 

Lluci diu que va morir als 85 anys. Pmfil diu que al comenament de la guerra del Pelopons, vers el 431 aC, tenia 65 anys (per tant hauria nascut el 496 aC i mort el 411 aC. Encara que per una referncia sembla ser viu el 406 aC al moment de la batalla de les Arginuses, el cert es que Tucdides ja l'esmenta com a mort el 404 aC. El bigraf annim d'Eurpides diu que va nixer el dia de la batalla de Salamina (481 aC) i que va rebre el nom per la victria dels hellens sobre els brbars, per aix sembla massa fabuls. A Suides es diu que va morir a Perperene, a la costa d'sia Menor oposada a Lesbos. 

Va escriure unes 30 obres per algunes s'han considerat espries. Els ttols principals sn:

Obres espries:
 ;
Obres que li corresponen:
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196840" title="Hellnic (escriptor)" nonfiltered="1679" processed="1673" dbindex="81683">
Hellnic (Hellanicus ) fou un escriptor grec, deixeble d'Agtocles i contemporani del crtic Aristarc. Va escriure sobre els poemes homrics i pot ser considerat un crtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196841" title="George London" nonfiltered="1680" processed="1674" dbindex="81684">
George London (30 de maig de 1920 - 24 de mar de 1985) fou un baix-barton d'origen canadenc, considerat un dels millors en la seva especialitat.

London va nixer a Montreal, tot i que als quinze anys la seva famlia es va traslladar a Los Angeles, on va rebre la seva primera educaci musical. Desprs de realitzar un gran nombre de concerts amb el Bel Canto Trio, del qual formava part el tenor Mario Lanza, va ser contractat per l'pera de Viena el 1949. El seu debut com a Amonasro (Ada) va ser molt exits, i aviat va obtenir contractes a Edimburg i al Metropolitan Opera de Nova York.

El 1951 va participar en la reobertura del Festival de Bayreuth, interpretant el paper d'Amfortas a Parsifal (de Richard Wagner), el seu personatge ms emblemtic i que va repetir, amb pauses, fins el 1963. Al Festival tamb hi va cantar el protagonista de L'holands errant.

Fora del repertori wagneri, London va triomfar en peres com Don Giovanni, Les noces de Fgaro, Faust (Mefistfil), Els contes de Hoffmann (els quatre malvats) i Tosca (Scarpia). Tamb va ser el primer americ en cantar el rol titular de Bors Godunov (de Modest Mssorgski) al Teatre Bolxoi de Moscou.

El 1961 se li va diagnosticar una parlisi en una corda vocal, fet que li va precipitar la retirada noms quatre anys desprs. El 1971 va establir la George London Foundation for Singers, que dna premis a joves cantants, i de 1975 a 1980 va ser director general de l'pera de Washington DC.

 Bibliografia .

Nora London, 2005. George London: Of Gods and Demons. Baskerville Publishers

Enllaos externs.
George London Foundation for Singers;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196847" title="Casa de l'Ardiaca" nonfiltered="1681" processed="1675" dbindex="81685">


La Casa de l'Ardiaca es troba al mig del Barri Gtic de Barcelona a tocar de la catedral de Santa Eullia.

L'estructura, globalment, s de carcter gtic flamger, encara que els detalls esculturals continguin motius del renaixement itali.

T la seva entrada pel carrer de Santa Llcia nm. 1. Al llarg dels anys ha sofert diverses remodelacions i ara es troba integrada amb la "casa del Deg", un palau renaixentista que dna al Pla de la Catedral.

Originria del segle XII, va ser reformada per Llus Despl i d'Oms (1444-1524), ardaca major de Barcelona i president de la Generalitat, a l'estil dels palaus contemporanis (1510).



El pati no es va poder construir al centre de l'edifici, seguint els cnons de l'poca, perqu no hi havia prou espai en estar tocant la muralla romana, i es va situar a l'entrada. D'aquesta reforma destaca la porta de la planta noble. 

L'any 1870 va ser comprada en subhasta per Jordi Altimira. Aquest, juntament amb Josep Garriga va ser l'artfex de la gran remodelaci de l'edifici en unir-lo a la vena Casa del Deg. Aix va suposar l'alteraci i el trasllat de nombrosos elements originals. El pati es va convertir en claustre en aquestes reformes.

Posteriorment, el 1895, passa a ser la seu del Collegi d'Advocats de Barcelona que el 1902 encarregar a Llus Domnech i Montaner la decoraci de l'edifici. La bstia modernista de la faana s de Domnech i Montaner.

Finalment el 1920 passa a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, i des de 1921 s la seu de l'Arxiu Municipal d'Histria.
L'adequaci de l'edifici per a aquesta funci la va dirigir Josep Goday a partir del plantejament de Duran i Sanpere, i Santiago Marco es va encarregar de la decoraci.

Va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional el 27 de desembre de 1924.

La muralla romana s visible des de l'interior de l'edifici, a la planta baixa.

Al pati hi ha una gran palmera i la font que el dia de Corpus es guarneix amb l'ou com balla.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196856" title="Club Nataci Lleida" nonfiltered="1682" processed="1676" dbindex="81686">
El Club Nataci Lleida  es va fundar el 7 de novembre de 1967 a lleida, essent el primer president Josep Trepat Padr. El seu origen rau en la voluntat d'uns quants nedadors, que volien que la gent conegues el domini i lo bona que s la nataci per a la salut.Els que ho demanaven solien ser: exnedadors, pares de nedadors i altres afeccionats i simpatitzants d'aquest esport, que reunits als voltants de les piscines del Camp d'Esports van decidir donar suport a la nataci creant un club esportiu.

El club a partir de la seva fundaci ha anat creixent a mesura que anaven augmentant el nombre de socis a l'any 1980, essent president Salvador Prez Ribes, es van comprar els terrenys de la partida de Gualda, seu actual del club. Des de llavors el nombre de seccions del club ha anat creixent creant-se la secci de tennis i d'esquaix ambdues federades.

Actualment les installacions esportives consten de tres piscines (una de 50 m de longitud, l'altra de 25*16 i una tercera infantil), 12 pistes de tennis (9 de tipus dur i 3 de terra batuda), dos pistes de pdel, dues pistes d'esquaix i dues sales de gimns.

A part de les installacions esportives el club tamb disposa de la seu social.

 Enlla Extern .
 Web del Club Nataci Lleida;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196860" title="Prisci de Cesarea" nonfiltered="1683" processed="1677" dbindex="81687">


Prisci de Cesarea (fl. segle VI), conegut de com com a Prisci, fou un gramtic llat.

Biografia.
Va escriure les Institutiones grammaticae,  que constitu una obra mpliament usada per a l'estudi del llat a les escoles a l'Edat mitjana i que forn la matria primera per a l'mbit de la gramtica especulativa de l'Escola modista. 

Els detalls de la vida de Prisci sn desconeguts. D'ascendncia grega, nasqu i s'educ a  Cesarea (actualment Cherchell, Algria), la capital de la provincia romana de Mauretania Caesariensis, i d'acord amb Cassiodor, va ensenyar llat a Constantinoble.

Entre les obres menors de Prisci hi ha un panegric a l'emperador rom Anastasi I  (491 518), que ajuda a ubicar-lo en el temps. A ms, els manuscrits de les seves Institutiones grammaticae contnen una referncia a que foren copiades el 526 o 527 per Flavius Theodorus, un escrivent del secretarial imperial. 

Obres.
L'obra ms famosa de Prisci, les Institutiones grammaticae, s una exposici sistemtica de la gramtica llatina. La dedicatria a Juli probablement fa referncia al cnsul i patrici Juli l'Apstata.  Aquesta gramtica est dividida en divuit llibres, els primers setze dels quals tracten principalment dels sons, la formaci de les paraules i les inflexions; els dos darrers, que suposen entre una quarta part i una tercera part de la total obra, tracten de la sintaxi. 

La gramtica de Prisci es basa en obres prvies de Eli Herodi i Apolloni Dscol. Els exemples que inclou per a illustrar les normes han servit per a preservar nombrosos fragments d'autors llatins que d'altra forma s'haurien perdut, incloent-hi Ennius, Pacuvius, Accius, Lucilius, Cat i Marc Terenci Varr. Per els autors ms citats sn  Virgili i, al costat seu, Terenci, Cicer, Plaute; desprs Luc, Horaci, Juvenal, Sallusti, Estaci, Ovidi, Livi i Persi.

Entre les obres menors de Prisci s'hi inclouen: 

 Tres tractats dedicats a Simancus (el sogre de Anicius Manlius Severinus Boetius): sobre pesos i mesures; sobre la mtrica de Terenci; i el Praeexercitamina, una traducci al llat dels exercicis retrics grecs d'Hermgenes de Tars.
 De nomine, pronomine, et verbo ("Sobre el nom, el pronom i el verb"), un resum de part de les seves Institutiones per a l'ensenyament de gramtica a les escoles.
 Partitiones xii. versuum Aeneidos principalium: un altre manual escolar, usant preguntes i respostes per a disseccionar les primeres dotze lnies de l'Eneida. N'examina la mtrica, cada vers i cada paraula.
 El poema a Anastasi abans esmentat, en 312 hexmetres amb una breu introducci imbica.
 Una traducci en vers, en 1087 hexmetres, del Periegesis de Dions Periegeta, un reps geogrfic del mn. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196864" title="Prisci" nonfiltered="1684" processed="1678" dbindex="81688">


Onomstica:

Prisci de Cesarea, gran gramtic llat;
Teodor Prisci, metge grec;
Prisci (filsof);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196867" title="Floruit" nonfiltered="1685" processed="1679" dbindex="81689">
Floruit (sovint abreujat fl. o flor.) s un mot llat que es refereix a un perode de temps durant el qual una persona, una escola o un moviment estava en una etapa floreixent. 

s la tercera persona, singular, del pretrit perfet del verb llat florere   'florir'. S'usa mpliament en els escrits d'histria, genealogia o enciclopdies. Quan es refereix a persones, se'n fa s quan la data de naixement o defunci sn desconegudes, per es tenen altres evidncies relatives a quan va viure. Si, per exemple, es compta amb escriptures atorgades per en Pere Pau el 1204, 1207 i 1229, i una partida de matrimoni del 1197, s'escriuria "Pere Pau (fl. 1197 1229)".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196870" title="Concili de Nicea I" nonfiltered="1686" processed="1680" dbindex="81690">


El primer Concili ecumnic es va celebrar l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'sia Menor, convocat per l'emperador Constant.

L'objectiu de Constant era mantenir unit l'Imperi rom, en greu risc de divisi, unificant les diverses faccions cristianes, que en aquell moment estaven enfrontades per creences divergents sobra la naturalesa de Crist. 

 Agenda i procediment .
L'agenda del snode fou:
La qesti de l'Arrianisme. ;
La celebraci de la Pasqua.
El Cisma Meleti.
El Pare i el Fill a propsit o en persona (?).
El baptisme dels heretges.
Lstatus dels perseguits sota Licini I.

El concili fou formalment constitut el 20 de maig, a l'estructura central del palau imperial, amb discussions preliminars sobre la qesti arriana. En aquestes discussions,algunes figures claus foren Arri amb uns quants partidaris. "Alguns dels 22 bisbes al consell, dirigit per Eusebi de Nicomdia, venien com seguidors dArrius. Per quan alguns dels passatges ms espantosos de les seves escriptures es llegiren, es vegueren gaireb universalment com a blasfems. " bisbes Theognis de Nicea i Maris de Calcednia eren entre els seguidors inicials d'Arrius. 

Eusebi de Cesarea anomenava perqu li imports el credo baptismal de la seva prpia dicesi a Caesarea Palaestina, com a forma de reconciliaci. La majoria dels bisbes acceptaren. Durant una temps, els erudits creien que el credo de Nicea original es basava en aquesta declaraci d'Eusebi. Avui, la majoria dels erudits pensen que aquest credo s'obtingu del credo baptismal de Jerusalem, com Hans Lietzmann propos. Una altra possibilitat s el Credo de l'Apstol. 

 En qualsevol cas, mentre el consell continuava, els bisbes ortodoxos guanyaven aprovaci de cadascuna de les seves propostes. Desprs d'un mes sencer de sessions, el consell promulg el 19 de juny l'original credo de Nicea. Aquesta professi de f fou adoptada per tots els bisbes excepte dos de Libia estretament relacionats amb Arri des del principi. Aquesta professi de f fou adoptada per tots els bisbes "excepte dos de Lbia estretament relacionats amb Arri des del principi." No es guarda cap document amb les signatures i els noms dels bisbes simplement estan absents del credo de Nicea.

Corrents Cristolgiques.
Existien tres corrents cristolgiques dins el cristianisme del segle IV:

Arrianisme.
El primer era l'arrianisme, defensada pel prevere Arri d'Alexandria i Eusebi de Nicomdia, que sostenia que el Fill, que s'havia encarnat en Jess de Natzaret, era el primognit de Du i per tant tenia un origen temporal i per tant no era etern com el Pare.

Ortodxia i Catalolicisme.
El segon corrent, oposat a l'anterior, era defensat per Alexandre, bisbe d'Alexandria i el seu diaca Sant Atanasi d'Alexandria i sostenia que el Fill de Du era igual que el Pare i per tant eren ontolgicament iguals, ja que Pare i Fill eren la mateixa substncia(         ). 

Semiarrianisme.
Posteriorment es va desenvolupar una tercera posici, intermdia entre les dues anteriors, coneguda com a semiarrianisme, postura defensada per Eusebi de Cesarea. Afirmava que el Fill no tenia inici temporal, per s'havia de reconixer al Pare com al primer en existir. Per tant el Fill era una substncia semblant al Pare (          ), per no igual.

Decisions i conseqncies.
 
Al Concili de Nicea I hi van assistir ms de tres-cents bisbes, presidits per Hosi de Crdova, en nom de l'Emperador i els sacerdots romans Victor i Vicens en representaci del Papa. La majoria de pares conciliars condemnaren, tant la doctrina arriana com el semi-arrianisme, oposant-se aix al terme cosubstancial proposat per Atanasi, ja que contradeia les seves creences. 

L'Emperador Constant va entendre pocs detalls de les discussions teolgiques, per notant que el grup d'Atanasi no cediria i que seria complicat mantenir l'ordre a l'Imperi, va decidir, aconsellat pel bisbe Hosi, proclamar la cosubstancialitat de Jess amb Du, frmula bsica del Credo Nic, resumit en la frase: Engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare.

Constant declar que els que no acceptessin aquest credo serien desterrats, aix ocorregu amb Arri i Eusebi per negar-se a acceptar-lo. Arri va ser ex-comunicat en negar-se a acceptar la decisi, juntament amb dos bisbes ms. Tots els seus textos van ser cremats. No obstant, Constant fou batejat finalment per Eusebi de Nicomdia que havia mantingut les dignitats eclesistiques. Posteriorment s'abol la condemna civil a la doctrina arriana i Arri va ser perdonat, morint sobtadament poc abans de que fs restituit.

Una de les decisions del Concili de Nicea I van ser la determinaci de les normes pel clcul de la festa de la Pasqua, que s'acatarien fins a la reforma del calendari per Gregori XIII el 1582.

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196876" title="Concili Vatic I" nonfiltered="1687" processed="1681" dbindex="81691">
Primer Concili celebrat a la ciutat del Vatic, tamb anomenat Concili Ecumnic del Vatica I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el galicanisme. En aquest Concili es va aprovar el dogma de la infalibilitat Papal. Va tenir quatre sesions.

Primera Sessi: celebrada el 8 de desembre de 1869 amb el decret d'obertura del concili. 
Segona Sessi: celebrada el 6 de gener de 1870 con la Professi de F. 
Tercera Sessi: celebrada el 24 d'abril de 1870 concluent amb l'aprovaci dela Constituci Dogmtica Dei Filius, sobre la Fe Catlica.
Cuarta Sessi: celebrada el 18 de juliol de 1870 concluint amb l'aprovaci de la Constituci Dogmtica Pastor Aeternus sobre l'Esglsia de Crist que declara el dogma de la infalibilitat papal.
El concili es va haver de suspendre el 20 d'octubre del 1870 quan es va consumar en plebiscit la uni a Itlia dels Estats Pontifcis.

En un principi, no va semblar necessari convocar un concili per tractar els assumptes pendents des del concili de Trento, aix que quan Pius IX va convocar el Concili hi va haver una reacci de sorpresa. La situaci del concili va ser diferent de la dels anteriors, ja que no hi va predominar l'esperit reformista de l'ltim concili.

Des del seu inici es sabia que el tema principal seria la infalibilitat papal, de manera que la nova doctrina reforaria la figura del Papa. 
Al comenament el programa era molt extens. Era necessari parlar de l'Esglsia i tamb de la relaci entre la f i la ra, ja que els avenos cientfics com l'evolucionisme posaven en dubte les teories cristianes ms tradicionals. Un altra tema a tractar eren les missions catliques. 
Tots aquests temes estaven preparats, per el concili es va veure amenaat per la Guerra Franco-Prussiana i pel fet que Roma estava rodejada pels exrcits italians que estaven unificant Itlia. Aquesta situaci va obligar als bisbes a tornar a les seves seus.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196877" title="Canal Nord TV" nonfiltered="1688" processed="1682" dbindex="81692">
Canal Nord TV s un canal de televisi que emet a l'Empord, la Garrotxa, el Girons, el Pla de l'Estany, el Rossell i la Selva. El canal emet el 90% de la programaci en catal, i el 10% restant en francs.

Els informatius del canal s'emeten en els horaris segents:
 De dilluns a divendres en catal a les 13:00 h i a les 19:30 h.
 Dissabtes a diumenges en francs a les 13:30 h i a les 20:30 h.

Durant el mes d'agost s'emeten tots els dies a les 13:00 h (en francs) i a les 20:00 h (en catal).

 Freqncies .

 Freqncies analgiques.
 Canal 21 UHF: Figueres.
 Canal 29 UHF: Rossell.
 Canal 41 UHF: Empord, Garrotxa, Girons, Pla de l'Estany i la Selva.

Freqncies digitals.
 Canal 25 UHF: Baix Empord.
 Canal 26 UHF: Alt Empord.

Enllaos externs.
 Canal Nord TV;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196880" title="Hellen" nonfiltered="1689" processed="1683" dbindex="81693">
Hellen (Hellen,      ) fou una detat mitolgica grega, fill segons algunes fonts de Deucali i Pirra, segons d'altres de Zeus i Doripe i encara segons unes altres de Prometeu i Climene i germ de Deucali.

Es cas amb la nimfa Orseis i fou pare de Doros, ol i Xutos.

Se'l considera avantpassat com de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hellens.

Referncies.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 108.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196881" title="Helpidi" nonfiltered="1690" processed="1684" dbindex="81694">


Onomstica:

Helpidi, governador rom.
Elpidi poeta cristi del segle V i metge del rei got Teodoric el Gran.
Elpidi (governador), rebel de Siclia el 781.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196882" title="Helpidi (prefecte)" nonfiltered="1691" processed="1685" dbindex="81695">
Helpidi (Helpidius o Elpidius) fou un governador rom. El seu nom apareix al Codi de Justini i diu que fou prefecte de pretori sota Constant I el Gran (el 321). El mateix any va rebre una carta de l'emperador datada a Caralis a Sardenya. El 323 l'emperador va escriure una edicte o norma a Sirmium i li va enviar, i altre cop el 324 amb regulacions sobre el port de Roma. Es suposa que fou praeses de Sardenya i que actuava com a viceprefecte del prefecte d'Itlia vers 320 a 324. Un Helpidi que apareix com a consular a Pannnia el 352 i un Helpidi prefecte del pretori d'Orient el 359 i 360 (successor d'Hermgenes) podrien ser la mateixa persona. Aquest Helpidi prefecte d'Orient consta com un ric personatge que havia  visitat (acompanyat de la seva dona Aristeneta i tres fills) a Sant Antoni al seu refugi al desert egipci vers el 328, i que no va repetir la visita el 356 perqu Sant Antoni ja havia mort. Nicfor Callist diu que al final de la seva li foren confiscats els bens i fou empresonat i va morir a la pres. Baroni esmenta un Sant Helpidi de rang senatorial que va patir martiri sota Juli l'Apstata el 362 i es possible que fos la mateixa persona que el prefecte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196883" title="Hlvia" nonfiltered="1692" processed="1686" dbindex="81696">


Onomstica:

Hlvia esposa de Marc Anneu Sneca ;
Gens Hlvia, famlia romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196884" title="Hlvia (mare de Sneca)" nonfiltered="1693" processed="1687" dbindex="81697">
Hlvia  fou la dona de Marc Anneu Sneca el retric de Crdova i mare dels seus tres fills, Marc Anneu Novat, Luci Anneu Sneca (el filsof) i Marc Anneu Mela. Segurament va nixer a la Btica i va anar a Roma amb el seu marit entre l'any 3 i l'any 5.  La seva vida l'explica Sneca en una carta de condol a la seva mare, en el seu exili a Crsega (vers el 47); explica que la mare d'Hlvia havia mort al donar a llum i fou criada per una madrastra; que va perdre al seu marit i al seu oncle ms estimat en el termini d'un mes; i que tenia (al menys) una germana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196885" title="Gens Hlvia" nonfiltered="1694" processed="1688" dbindex="81698">
La gens Hlvia fou una famlia romana plebea esmentada als Fasti quan parla de l'ovaci concedida a Marc Helvi Blasi el 195 aC. Va sortir de l'obscuritat quan Publi Helvi Pertinax fou emperador (193). Durant la repblica va usar els cognoms Blasi, Cinna i Mncia. Entre els que no van usar cap cognom especial cal esmentar:

Gai Helvi (trib), militar rom;
Gai Helvi (pretor), magistrat rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196886" title="Helvi" nonfiltered="1695" processed="1689" dbindex="81699">


Onomstica:

Gai Helvi (trib), militar rom;
Gai Helvi (pretor), magistrat  rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196887" title="Gai Helvi (trib)" nonfiltered="1696" processed="1690" dbindex="81700">
Gai Helvi (Caius Helvius) fou un militar rom, que fou trib militar a una legi i va morir el 204 aC en una batalla lliurada contra els gals i els cartaginesos (que actuaven en com) a la rodalia de Mil o Mediolanum (Tit Livi, 30.18.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196890" title="Gai Helvi (pretor)" nonfiltered="1697" processed="1691" dbindex="81701">
Gai Helvi (Caius Helvius) fou un magistrat  rom, que fou edil de la plebs amb Marc Porci Cat el vell (199 aC) i a l'any segent pretor, sense cap provncia assignada regularment per va acompanyar al cnsol Sext Eli Pet a la Gllia Cisalpina i va rebre d'aquest el comandament d'un dels exrcits consulars. Desprs va servir a Galcia com a llegat de Gneu Manli Vols, cnsol el 189 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196891" title="Helvdia" nonfiltered="1698" processed="1692" dbindex="81702">
Helvdia fou una famlia romana  que apareix a la historia al segle I dC sota Ner i els Flavis. Foren considerats grans patriotes. Sembla que la famlia fou originalment sabllica per la connexi de Publi Helvidi Ruf amb Larinum, una ciutat dels frentans. Van portar els cognoms o renoms Prisc i Ruf. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196892" title="Helvidi" nonfiltered="1699" processed="1693" dbindex="81703">
Helvidi (Helvidius) fou fill de Helvidi Prisc el jove amb la seva primera dona; tenia el rang consular per el seu nom no apareix als Fasti. Va viure retirat i sense entrar en poltica, i va escriure un interludi o exodium titulat Paris et Oenone que els informadors de Domici van considerar que alludia a l'emperador i al seu divorci i fou acusat i condemnat a pres, fins que finalment fou executat. El seu amic Plini el jove el va venjar, desprs de la mort de Domici, portant a judici al senador Publicius Certus, que havia encapalat als que el van condemnar. Helvidi estava casat amb Antea, filla de Publi Anteu, executat per ordre de Ner el 57, amb la que va tenir un fill i dos filles que van morir a la infantesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196893" title="Concili de Nicea" nonfiltered="1700" processed="1694" dbindex="81704">


Concili de Nicea I, primer concili general o ecumnic el 325;
Concili de Nicea II, set concili general o ecumnic el 787;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196894" title="Gran Premi del Jap del 1999" nonfiltered="1701" processed="1695" dbindex="81705">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 1999 disputat al circuit de Suzuka el 31 d'octubre del 1999. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Michael Schumacher   1m  37. 470;
 Volta rpida:  Mika Hkkinen   1m  41. 319  a la volta 31.    ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196898" title="Regne de Portugal" nonfiltered="1702" processed="1696" dbindex="81706">



El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la Pennsula Ibrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convert en la Primera Repblica de Portugal mitjanant la revoluci del 5 d'octubre de 1910.

Orgens.

L'any 868 es constitu el Primer Comtat de Portugal, el qual romangu fins el 1071 amb la capital a la ciutat de Porto sota la dinastia de Vmara Peres, com un feu del Regne d'Astries. Posteriorment, l'any 1093 la dinastia Borgonya aconsegu fer-se amb el poder del Segon Comtat de Portugal, en aquest perode sota influncia del Regne de Castella. El 1139 el comte Alfons I aconsegu proclamar-se rei de Portugal i independitzar-se de Castella, la qual reconegu el 1143.

El 1179 el papa Alexandre III, a travs de la butlla Manifestus Probatum, reconegu Portugal com a pas independent i com a vassall de l'Esglsia Catlica.

Dinastia Borgonya.
L'ascens al poder d'Alfons I de Portugal el 1128 i la seva coronaci com a rei el 1139 comport l'inici de la Reconquesta dels territoris ocupats pels musulmans, ocupant Santarm el 1148, Lisboa el 1147, Alccer do Sal el 1158 i vora el 1165. San I aconsegu ocupar el 1189 la ciutat de Silves, capital de l'Algarve, i entaul una guerra amb Alfons IX de Lle que finalitz amb una tregua i amb la repoblaci de grans zones de l'interior del pas. 

Alfons II de Portugal continu les disputes amb el Regne de Lle per s'un l'any 1212 amb els Regnes de Navarra i Castella, la Corona d'Arag i diverses ordes militars per guanyar la Batalla de Las Navas de Tolosa. Les disputes internes amb els seus germans i amb el propi Alfons IX de Lle comport la seva excomunicaci per part del papa Honori III, mantenint-se el pas en interdicte fins a la mort del rei el 1223.

San II aconsegu firmar la pau amb Lle i derrot els musulmans a l'Alentejo, i el seu germ Alfons III firm la pau amb la Corona de Castella grcies al seu matrimoni amb Beatriu de Castella i va aconseguir mantenir l'Algarve sota poder portugus.


El regnat de Dions I fou fou un perode de pau ininterromput. La seva legitimitat va ser disputada pel seu germ Alfons, i va tenir lloc una breu guerra civil. Les hostilitats entre Portugal i la Corona de Castella van finalitzar el 1297 a travs d'un tractat d'aliana, assegurat a travs del matrimoni entre la seva filla Constana de Portugal i Ferran IV de Castella, alhora que el fill de Dions i futur Alfons IV es cas amb Beatriu de Castella. Una nova guerra civil, per, entre rei i hereu, aconseguint la finalitzaci de les disputes el 1293 grcies a la mediaci de Elisabet de Portugal.

Pere I aconsegu reforar el poder central del govern, eliminant la jurisdicci de l'aristocrcia i el clergat. El fill d'aquest, Ferran I, fou un rei dbil per summament ambicis. Aix, l'any 1369 reclam el tron de la Corona de Castella a la mort de Pere I de Castella com a descedent legtim per part materna de San IV de Castella. Els seus contendents, Pere el Cerimonis, Carles II de Navarra i Joan de Gant, el qual estava casat amb Constana de Castella, nica filla de Pere I. Finalment per, l'escollit per ocupar el tron castell fou Enric de Trastmara, germ bastard de Pere I i que fou confirmat pel papa Gregori XI. Al morir Ferran I sense fills mascles la seva filla Beatriu de Portugal fou nomenada hereva del pas i reina de jure, per el seu anterior casament amb Joan I de Castella provoc una inserrucci interna de la noblesa, que vei perillar la independncia del seu pais, en favor de Joan d'Avs, germ bastard de Ferran I.

Dinastia Avs.


L'ascens de Joan d'Avs a la corona del Regne de Portugal comport l'entronitzaci de la dinastia Avs. En prendre possessi del regne hagu de fer front a la invasi de Joan I de Castella, que invoc el dret legtim de la seva esposa Beatriu de Portugal, el qual derrot en la Batalla d'Aljubarrota el 1385. Durant el seu regnat s'inici l'expansi portuguesa grcies a la conquesta de Ceuta el 1415 i de les expedicions de notables mariners com Enric el Navegant, Vasco da Gama o Pedro lvares Cabral la dominaci portuguesa es feu efectiva sobre territoris com Brasil, Angola, Moambic, diverses ciutats de l'ndia, Macau o Timor.

Alfons V centr la seva atenci expansiva al nord d'frica i en les expedicions d'exploraci de l'Oce Atlntic. El 1475 va intentar interfererir en la poltica castella desprs de la mort d'Enric IV de Castella i les aspirancions de la germana d'aquesta Isabel I i de Joana la Beltraneja, neboda del rei portugus. Aquell any es cas amb Joana i es proclam rei de Castella i Lle, per finalment fou derrotat a la batalla de Toro el 1476 pel seu cos Ferran II d'Arag, esps d'Isabel I.

Durant el regnat de Joan II de Portugal se sign el Tractat de Tordesillas l'any 1494, que volgu delimitar les zones de conquesta del Nou Mn. Aix mateix establ llaos matrimonials amb els Reis Catlics, casant al seu fill i hereu Alfons de Portugal amb Isabel d'Arag, cosa que provocaria que la possible mort de l'infant Joan d'Arag permets a Alfons de Portugal reclamar els drets dinstics de Castella i Arag i unir aquests territoris a Portugal. Els Reis Catlics intentaren anullar el matrimoni per fou en va, tot i que la mort prematura d'Alfons el 1491 els salv la partida. La mort de Joan II de Portugal sense fill mascle comport que fos succet pel seu cos i cunyat Manuel de Viseu, el qual s'havia amb Isabel d'Arag a l'enviudar aquesta. El naixement de Miquel da Paz, que fou nomenat en nixer prncep d'Astries, fou vist pels Reis Catlics com l'intent de poder unificar les tres corones sota una mateix rgim, per la mort d'aquest el 1500 trunc les aspiracions d'unificaci. En segones npcies es cas amb una altra filla dels Reis Catlics, Maria d'Arag, amb la qual tingu els futurs hereus de la corona de Portugal. 

Joan III de Portugal regn com un rei fervorosament catlic, introduint al pas la Companyia de Jess (1534) i la Inquisici (1536). Continu amb la poltica expansionista portuguesa, per aqueta sofr els atacs dels pirates i dels francesosa l'Oce Atlntic i l'Imperi Otom a l'ndia, arribant per les embaixades portugueses fins a llocs tant remots com la Xina o el Jap. La mort del seus diversos prnceps hereus, i especialment de Joan de Portugal, comport que fos succet pel seu nt Sebasti I, fill de l'anterior. Sebasti I fou un rei molt dbil i frgil, i el seu ascens a la corona amb tant sols 3 anys d'edat comport la regncia inicialment de la seva mare Caterina d'Habsburg i posteriorment del seu oncle Enric el Cardenal. 


Uni amb els Habsburgs espanyols.
La mort sense descedncia d'Enric I de Portugal a la batalla d'Alcazarquivir l'any 1580 provoc un buit de poder a la corona portuguesa, un fet que aprofit Felip II de Castella per reclamar els seus drets dinstics com a fill d'Isabel de Portugal i nt de Manel I de Portugal. L'enviament de les tropes espanyoles al territori portugus liderades pel duc d'Alba feu desistir el pretendent Antoni I d'ocupar el tron. La uni de l'Imperi Portugus i l'Imperi Espanyol comport la creaci d'un dels imperis ms grans del planetes, denominat en temps de Felip II de Castella "L'Imperi en el qual no es ponia el sol". 

Aquesta uni continu sota els regnats de Felip III de Castella (Felip II de Portugal) i Felip IV (Felip III de Portugal), el qual hagu de fer front a la revolta del duc Joan II de Bragana aprofitant la Guerra dels Segadors iniciada a Catalunya l'any 1640. Joan de Bragana, amb l'ajuda del Cardenal Richelieu, aconsegu fer-se amb el tron portugus amb el nom de Joan IV de Portugal grcies a la seves victries en les batalles d'Elvas i Villaviciosa, i que finalment fou ratificada amb la signatura del Tractat de Lisboa de 1668.

Dinastia Bragana.

Amb l'ascens al tron portugs de Joan IV de Portugal el 1640 la Dinastia Bragana es feu amb el poder i aconsegu la independncia definitiva de la corona espanyola, grcies a la impossibilitat de l'exrcit espanyol de plantar cara a tots els fronts oberts: Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Segadors i les diverses revoltes a Portugal, Siclia i Npols. 

El nou rei establ una aliana amb el Regne d'Anglaterra, acordant el casament de la seva filla Caterina de Bragana amb Carles II d'Anglaterra. Amb la realitzaci d'aquest pacte Portugal va cedir les possessions de Tnger i Bombai a Anglaterra, alhora que va aconseguir recuperar, grcies a l'ajuda anglesa, els territoris de Luanda, So Tom i Prncipe i Brasil, que en aquells moments havien estat ocupats per les Provncies Unides. La prdua de Malacca i Ceilan davant els holandesos comport que l'or, el sucre i els diamants del Brasil es convertisin en la principal font d'ingresos del pas.

El 1667 Pere II es feu amb el poder com a regent, desvancant el seu germ Alfons VI de les cotes mximes de poder, i accedint finalment el 1683 a la corona. Joan V s'integr dins de la Gran Aliana i desprs del Terratrmol de Lisboa de 1755 el rei Josep I modernitz el pas grcies a l'obra poltica de Sebastio de Carvalho, marqus de Pombal i impuls l'absolutisme al pas. L'intent d'assassinat del rei va ser aprofitat pel marqus de Pombal per iniciar una campanya de cstig contra les famlies reticents a les seves propostes de canvi i contra la Companyia de Jess, que fou finalment expulsada de Portugal amb l'aquiescncia del Vatic. 

El 1779, a la mort de Josep I, acced al tron la seva filla Maria I, que regn juntament amb el seu marit Pere III. La destituci del marqus de Pombal fou ben vista entre la poblaci, per l'imperi an deicaiguent poc a poc tot i entrar a formar part del Bloqueig Continental al costat d'Anglaterra per fer front a Napole Bonaparte. Aix, durant les Guerres Napoleniques, el declivi continu i l'ocupaci de la Pennsula Ibrica per part de Napole provoc la fugida de la famlia reial a la ciutat de Rio de Janeiro el 1808, i la posterior prdua del Brasil el 1822.

Crisi del segle XIX.


La negativa de Portugal de trencar els seus vincles de relaci amb el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda provoc la invasi del pas per part de les tropes de Napole Bonaparte, les quals van ocupar Lisboa l'1 de desembre de 1807. L'ajuda britnica aconsegu retorn la independncia en la Guerra del Francs, sent expulsades les ltimes tropes franceses el 1812. La fugida de la famlia reial durant la guerra a Rio de Janeiro va provocar que aquesta ciutat brasilera esdevingus la capital del regne entre 1808 i 1821. 

Les inserruccions de les ciutats de Porto i Lisboa el 1820 provoc el retorn de Joan VI a Europa, retant per el seu prncep hereu a Brasil, sent el primer rei en acceptar una constituci. El 7 de desembre de 1822 Pere I de Brasil, fill de Joan VI, proclam la independncia de Brasil, i lider posteriorment una revolta contra el seu pare per fer-se amb el poder a Portugal. El 1826, a la mort del seu pare, reclam els seus drets dinstics de la corona de Portugal, per fou obligat a renunciar-hi al cap de set dies en favor de la seva filla Maria II. Amb la condici que aquesta es cass, quan tingus l'edat correcte, amb Miquel de Bragana (enlla per que no es dugu a terme). El descontentament entre la poblaci feu que el 1828 Miquel de Bragana es fes amb el poder amb el nom de Miquel I, durant el seu regnat tant sols 7 anys, per retorn posteriorment a Maria II.

Dinastia Bragana-Wettin.

El casament l'any 1836 de Maria II amb Ferran de Saxnia-Coburg Gotha provoc l'entronitzaci de la dinastia Bragana-Wettin al tron de Portugal. Nomenat rei el 1837, a la mort de la seva esposa continu amb el poder i com a regent del seu fill Pere V de Portugal.

Desprs d'una crisi poltica entre 1868 i 1872, que coincid amb el Sexenni Democrtic ocorregut a Espanya, el sistema poltic va recuperar la seva estabilitat, i va iniciar la rotaci dels principals partits poltics: el Partit Regenerador (conservador) i el Partit Progressista. 

L'any 1908 el rei Carles I i el seu prncep hereu Llus Felip de Bragana foren assassinats a la ciutat de Lisboa, esdevenint rei Manuel II. Aquest va acusar al Primer Ministre de Portugal Joo Ferreira Franco Pinto Castelo-Branco, el qual havia governat de forma dictatorial durant els ltims anys, com a responsable de l'assassinat, per la qual cosa fou destitut pel nou rei. La Revoluci de 1910 comport la proclamaci de la Repblica de Portugal i l'exili del rei al Regne Unit.

Vegeu tamb.
Llista de reis de Portugal;
Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve;
Portugal;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196899" title="Rillo" nonfiltered="1703" processed="1697" dbindex="81707">



Rillo s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Compta amb l'agregat de Son del Puerto.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196900" title="Riodeva" nonfiltered="1704" processed="1698" dbindex="81708">



Riodeva s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Compta amb una superfcie de 3434 ha.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196901" title="Tormn" nonfiltered="1705" processed="1699" dbindex="81709">



Tormn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196902" title="Torrelacrcel" nonfiltered="1706" processed="1700" dbindex="81710">



Torrelacrcel s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. El poble est al costat del riu Jiloca i compta amb una casa que havia estat d'un virrei del Per que va nixer al poble.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196904" title="Torremocha de Jiloca" nonfiltered="1707" processed="1701" dbindex="81711">



Torremocha de Jiloca s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Est a la riba de del riu Jiloca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196905" title="Tramacastiel" nonfiltered="1708" processed="1702" dbindex="81712">



Tramacastiel s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Compta amb un agregat que s'anomena Mas de la Cabrera.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196906" title="Valacloche" nonfiltered="1709" processed="1703" dbindex="81713">



Valacloche s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.


]










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196916" title="Aeroport Internacional de Pequn" nonfiltered="1710" processed="1704" dbindex="81714">
L'Aeroport Internacional de Pequn (         Pinyin: B ij ng Sh ud   J ch ng) s un aeroport de Pequn, a la Repblica Popular Xinesa, situat a 20 km al norest de Pequn. L'aeroport s la base central d'Air China. 

Aerolnies.
 Aeroflot Russian Airlines (Mosc);
 Air Canada ;
 Air China ;
 Air France ;
 Air Koryo ;
 Air Macau ;
 Alitalia ;
 All Nippon Airways ;
 Asiana Airlines ;
 Austrian Airlines;
 Belavia Airlines;
 British Airways ;
 China Eastern Airlines;
 China Great Wall Corporation;
 China National Aviation Company;
 China Northern Airlines;
 China Northwest Airlines;
 China Southwest Airlines;
 China Yunnan Airlines;
 Continental Airlines ;
 Delta Air Lines ;
 Dragonair ;
 El Al ;
 Ethiopian Airlines;
 Finnair (Helsinki);
 Hainan Airlines;
 China Xinhua Airlines;
 Iran Air;
 Japan Airlines ;
 Jat Airways;
 Kazakhstan Airlines;
 Kirkstan Airlines;
 Korean Air ;
 KLM ;
 Lufthansa ;
 Malaysia Airlines ;
 MALEV Hungarian;
 MIAT Mongolian;
 Northwest Airlines ;
 Pakistan International Airlines;
 Scandinavian Airlines System ;
 Shandong Airlines;
 Shanghai Airlines ;
 Shanxi Airlines;
 Shaanxi Airlines;
 Shenzhen Airlines;
 Siberia Airlines;
 Sichuan Airlines;
 Singapore Airlines ;
 Swiss International Air Lines ;
 Thai Airways International;
 Turkish Airlines ;
 Ukraine International;
 United Airlines ;
 Uzbekistan Airways;
 Wuhan Airlines;
 Xiamen Airlines;
 Zhongyuan Airlines;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196917" title="Fonts de Rubiols" nonfiltered="1711" processed="1705" dbindex="81715">


Fonts de Rubiols (Fuentes de Rubielos en castell i oficial) s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196918" title="La Pobla de Valverde" nonfiltered="1712" processed="1706" dbindex="81716">


La Pobla de Valverde (La Puebla de Valverde en castell i oficial) s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196920" title="Sarrin" nonfiltered="1713" processed="1707" dbindex="81717">


Sarrin s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre. Es troba a la Carretera Nacional 234 a 36 km de la capital, Terol. Limita amb les poblacions de: la Pobla de Valverde, Valbona, Mra de Rubiols, Albentosa i Manzanera.

 Histria .
Ocupa una situaci estratgica que li va permetre ser baluard defensiu de la comarca de l'Alt Millars en l'Edat Mitjana. En aquesta poca, fou Sarrin cap de Sexma de la Comunitat de Terol i en l'esglsia parroquial, se celebraren freqents assemblees anuals.

A principis del segle XIII, desprs de la reconquesta, s'edificaren en la poblaci dues esglsies: una a la Verge de Mediavulla i una altra al Santssim Crist, en la que radic l'antiqussima cofradia d'aquest nom. Sarrin fou un dels destins preferits de Jaume I, consta que el 30 de mar de 1254 el rei es trobava al municipi.

Actualment es conserva el Portal de Terol, per sols un tram de la muralla.
L'any 1364, Sarrin va ser arrasada per Pere el Cruel. Dependent de la comunitat de Terol, volgu sacsar-se el jou de la capital, es proclam independent i al forca el 1447. El 1522, Joan de Lanuza desbarat el pla i els caps foren apresonats i executats.

L'any 1336, Pere IV li va concedir el ttol de Vila..

 Demografia .


 Administraci .


Monuments.
Esglsia parroquial de Sant Pere del segle XVIII d'estil barroc. ;
Ermita romnica de la Sang de Crist del segle XII.
Palau del carrer Terol del segle XVI.
Palau de Ventivilla, edifici gtic del segle XV. ;
 
Festes.
3 de maig: Romeria de la Santa Creu.
Juny, cap de setmana ms prxim al dia 24: Sant Joan.
15 d'agost: l'Assumpci de la Verge. ;
Tercer cap de setmana de setembre: Verge de la Mediavilla i Sant Roc.
Octubre: Verge del Pilar.

Enllaos externs.
Pgina Web de Sarrin;
Sarrion en teruel.org (servicis i imatges);
Descripci amb foto i mapa;
Fitxa de la poblaci;
Informaci sobre el poble de Sarrin i la seva comarca;
Foro de Sarrin;
Fira monogrfica de la Trufa de Sarrin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196921" title="Azuara" nonfiltered="1714" processed="1708" dbindex="81718">


Azuara s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Belchite. s travessat pel riu Cmaras, per s un riu que baixa bastant sec i la majoria de terres de la poblaci sn de sec. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196922" title="Torre Caja Madrid" nonfiltered="1715" processed="1709" dbindex="81719">


La Torre Caja Madrid, anteriorment coneguda com Torre Repsol, s l'edifici ms alt de Madrid i tamb de l'estat espanyol, amb un total de 250 metres d'altura, igual que la Torre de Cristall, propietat de Mtua Madrilea. Estar construt en el districte madrileny de Fuencarral-El Pardo a finals del 2008. 

El gratacel pertany al complex financer d'edificis Cuatro Torres Business Area, on hi haur altres tres gratacels. Les primeres grues de la construcci van ser erigides el 8 d'octubre de 2004. La Torre Caja Madrid tindr un total de 45 plantes, i la ms baixa d'elles tindr una altura de 13,85 metres. L'estructura d'acer de l'edifici pesa 11.000 tones, la faana estar coberta fonamentalment per vidre i la planta tindr una forma rectangular. L'arquitecte principal s Norman Foster, en collaboraci amb altres socis. 

Algunes empreses que collaboren en la construcci sn Repsol-YPF, Dragados, FCC i Alatec. Una vegada iniciada la fase de construcci, Repsol va decidir canviar la ubicaci de la seva futura seu pel que va posar en el mercat aquest gran espai per a oficines. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196923" title="Lcera" nonfiltered="1716" processed="1710" dbindex="81720">


Lcera s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Belchite. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196927" title="Paul Theroux" nonfiltered="1717" processed="1711" dbindex="81721">
Paul Edward Theroux (Medford, Massachusetts, 10 d'abril de 1941) s un escriptor estatunidenc de llibres de viatges i nvelles. La seua obra ms coneguda s The Great Railway Bazaar (1975), un diari d'un viatge fet en tren, partint des de Gran Bretanya i travessant Europa occidental i oriental, Orient Mitj, el sud d'sia, el sud-est d'sia i l'est d'sia fins a arribar al Jap, ms el retorn al punt d'inici travessant Rssia. Tot i ser ms conegut pels seus llibres de viatges, Theroux tamb ha publicat nombroses obres de narrativa, que han donat lloc a diverses adaptaciones cinematogrfiques. L'any 1981 rebre el James Tait Black Memorial Prize per la seua novella The Mosquito Coast.  

Biografia.
Va nixer a Medford, Massachusetts, fill d'una famlia catlica, de pare francocanadenc i de mare italiana. El seu cognom francs prov de la regi dels departaments francesos de Sarthe i Yonne. s un cognom bastant corrent en els pasos de llengua francesa i la seua ortografia correcta francesa s Throux. Desprs de finalitzar l'educaci universitria a la Universitat de Massachusetts Amherst, va enrolar-se en els Cossos de Pau i va exercir de professor a Malawi des de l'any 1963 al 1965. Mentre vivia a Malawi, va ajudar a un oponent poltic de Hastings Banda a fugir a Uganda, el que va provocar la seua expulsi del pas i dels Cossos de Pau. Aleshores va traslladar-se a Uganda com a professor de la Universitat de Makererey.  Durant la seua estada a la Universitat de Makerere, va comenar la seua amistat amb V.S. Naipaul, llavors professor visitant, que s'estendria durant trenta anys. Durant la seua estada a Uganda, un avalot durant una manifestaci va estar a punt de tombar el cotxe que conduia la seua muller, llavors prenyada. L'incident va fer que Theroux decidira deixar frica. Va traslladar-se a Singapur. Desprs de dos anys com a professor de la Universitat de Singapur, va traslladar-se a Anglaterra, primer a Dorset, i desprs cap al sud de Londres amb la seua muller i els seus dos fills petits.

Actualment, Theroux viu a Hawai i.  Est casat amb Sheila Donnelly (des del 18 de novembre de 1995). Va estar casat amb Anne Castle des de l'any 1967 fins l'any 1993. T dos fills de la seua primera esposa   Marcel Theroux i Louis Theroux   ambds escriptors i presentadors de televisi. Va manifestar que la seua (primera) muller va decidir posar noms francesos als fills intencionadament. En els seus llibres, Theroux sovint alludeix a la seua capacitat de parlar francs i itali.

Obra literria.
La seua primera novella, Waldo, va ser publicada durant la seua estada a Uganda i va obtenir un xit moderat.  En els anys immediatament posteriors va continuar publicant novelles, incloent-hi Fong and the Indians i Jungle Lovers. Al seu retorn a Malawi molts anys desprs, va assabentar-se que aquesta darrera novella, ambientada en aquell pas, encara estava censurada.

Abans d'installar-se a Londres, l'any 1972, va fer un viatge pic per tren, des de Gran Bretanya al Jap, anada i tornada.  La narraci d'aquest viatge va ser publicada sota el ttol The Great Railway Bazaar, el seu major xit com a escriptor de llibres de viatges, que ha esdevingut un clssic del gnere.   Des d'aleshores ha escrit altres llibres de viatges, incloent-hi un viatge en tren des de Boston a Argentina (The Old Patagonian Express), un viatge a peu per Anglaterra (el poc reeixit The Kingdom By The Sea), una visita a China (Riding the Iron Rooster), i un viatge des d'El Caire a Ciutat del Cap (Dark Star Safari).  Com a escriptor de viatges s detacable en les seues riques descripciones de persones i llocs, amerades d'un ironia que de vegades s'ha confs amb una planera misantropia. Altra obra no de ficci destacable s Sir Vidia's Shadow, una narraci de la seua amistat personal i professional amb el premi Nobel V. S. Naipaul que va acabar abruptament desprs de trenta anys.

Controvrsia.
Theroux ha desconcertat ocasionalment els seus lectors incloent referncies a si mateix, a la seua famlia i amics en algunes de les seues obres de ficci.  A. Burgess, Slightly Foxed: Fact and Fiction, una narraci publicada originalment al magazine de The New Yorker (7 d'agost de 1995), descriu un sopar a la casa de l'autor amb l'escriptor Anthony Burgess i un vulgar advocat que empipa a l'autor demanant-li que li presente al gran escriptor.  Burgess  arriba borratxo i es burla cruelment de l'advocat, qui es presenta a si mateix com  un admirador . La muller de l'autor, com la llavors muller de Theroux, s'anomena Anne, i barroerament es nega a ajudar amb el sopar. El magazine va publicar posteriorment una carta d'Anne Theroux en la qual negava que Burgess haguera estat mai invitat a casa seua i expressant la seua admiraci per ell, perqu ella mateixa havia tingut l'ocasi d'estrevistar-lo per a la BBC:  Em vaig quedar estupefacta en llegir en el vostre nmero del 7 d'agost la narraci... de Paul Theroux, en la qual un personatge amb el meu mateix nom deia i feia coses que jo mai no he dit ni he fet.  Quan la narraci va ser incorporada a la novella de Theroux, My Other Life (1996), el personatge de l'esposa va ser rebatejat amb el nom d'Alison, i les referncies al seu treball en la BCC van ser elidides.

El custic, en ocasions, retrat que Theroux fa del premi Nobel V.S. Naipaul en el llibre Sir Vidia's Shadow (1998) s molt millor que l'anterior i efusiu llibre dedicat a Naipaul l'any 1972: V.S. Naipaul, an Introduction to His Work.

El 15 de desembre de 2005 el New York Times va publicar un article d'opini de Theroux anomenat The Rock Star's Burden en el qual qualificaba Bono, Brad Pitt i Angelina Jolie de "mitomanacs, persones que desitgen convncer el mn de llur importncia." Theroux, que va viure a frica com a voluntari dels Cossos de Pau i com a professor universitari, afegeix que "la impressi que frica est condemnada i que noms pot ser salvada a travs de l'ajuda externa - per no esmentar els personatges famosos i els concerts benfics - s un concepte destructiu i erroni."  Bono va respondre als seus crtics al Times Online, el 19 de febrer de 2006 qualificant-los de "malastrucs excntrics que es limiten a contemplar el joc des de la grada. Molts d'ells no sabrien qu fer si estigueren al camp. Constitueixen la facci de l'eterna oposici, aix que mai no hauran de suportar la responsabilitat de les decisions perqu saben que no serien capaos de posar-les en prctica." 

Adaptacions cinematogrfiques.

La novella Saint Jack, de 1973, sobre un afable proxeneta americ operant a Singapur durant la Guerra del Vietnam, va ser filmada per director Peter Bogdanovich (1979). La seua novella Doctor Slaughter va donar lloc a la pellcula, Half Moon Street (1986).  The Mosquito Coast tamb va inspirar la pellcula del mateix nom (1986). Chinese Box (1997), pellcula sobre la cessi britnica de Hong Kong a la Repblica Popular de la Xina est basada parcialment en la novella de Theroux Kowloon Tong (1997).

Novelles.



Viatges i altres obres.
V.S. Naipaul, an Introduction to His Work (1972);
The Great Railway Bazaar  (1975);
The Old Patagonian Express  (1979);
The Kingdom By The Sea  (1983);
Sailing Through China (1984);
Sunrise With Seamonsters  (1985);
The Imperial Way (1985);
Riding The Iron Rooster  (1988);
To The Ends Of The Earth (1990);
The Happy Isles Of Oceania  (1992);
The Pillars Of Hercules  (1995);
Sir Vidia's Shadow  (1998);
Fresh Air Fiend (2000);
Nurse Wolf And Dr. Sacks (2001);
Dark Star Safari  (2002);

Altres escrits.
;
(Review of Naipaul's "Half a Life");
;

Notes i referncies.

 "Notable Former Volunteers / Arts and Literature". Peace Corps official site. Accessed 5 January 2007.

Enllaos externs.
 Paul Theroux Discussion Group ;
 Plana dels admiradors de Paul Theroux ;
 Houghton Mifflin (publisher) - Plana oficial de Paul Theroux ;
 Biogradia de Paul Theroux a la plana dels Cossos de Pau ;
 Burgess as Fictional Character in Theroux and Byatt, John J. Stinson (Universit d'Angers, 2000) ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196928" title="Torneig de Rotterdam" nonfiltered="1718" processed="1712" dbindex="81722">
El torneig de Rotterdam, conegut oficialment amb el nom de ABN AMRO World Tennis Tournament, s una competici tennstica que es disputa a Rotterdam, Pasos Baixoxs.

La final de 1984 entre Jimmy Connors i Ivan Lendl es va interrompre a causa d'una amenaa de bomba i el partit no es va acabar. Tots dos jugadors van ser declarats finalistes.

Palmars.
Individuals.


Enllaos externs.
Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196929" title="Espoli fiscal valenci" nonfiltered="1719" processed="1713" dbindex="81723">
Teoria econmica sobre el finanament del Pas Valenci, que tamb implica el finanament d'altres territoris dels Pasos Catalans, com ara Catalunya i Balears. Aquesta teoria fou desenvolupada entre altres pel professor Celest Gimeno i Broch, professor del Departament d Economia de la Universitat Jaume I de Castell i Secretari de Poltica Econmica d Esquerra Republicana del Pas Valenci. Aquest dficit tamb s batejat pel professor Celest Gimeno com a "espoli fiscal", per motiu de la seua gravetat extrema. C. Gimeno s tamb autor del llibre en el que es resumeix aquesta tesi: L'espoli fiscal del Pas Valenci, editat per l'editorial Llibres de L'ndex. 

Introducci.
Segons el professor Celest Gimeno, a diferncia de l'Estat espanyol, la UE t ja resolt el problema: publica anualment les balances fiscals entre els Estats de la Uni Europea i ho fa segons el criteri del "flux monetari". Aix doncs, l organitzaci supraestatal a la que pertany l'Estat espanyol i amb la qual convergeix no sols aplica ja el principi de "transparncia s democrcia" sin que, a ms, t resolt el criteri que cal aplicar.

El professor Celest Gimeno afirma que des de determinades posicions ideolgiques i poltiques s est utilitzant el fals debat de les metodologies de clcul amb la clara finalitat de no entrar en el moll de l s. Efectivament, hi ha diverses metodologies, per el debat es pot centrar bsicament en dues metodologies o criteris de clcul: 

 1-.El criteri del benefici . ;
 2-.El criteri dels fluxos (el qual utilitza la UE).;

Criteris de recompte de les despeses.
El primer d aquests criteris calcula les despeses de l estat en cadasc dels territoris en funci de qui s el beneficiari de la despesa. Per exemple: segons aquesta metodologia els cinturons de circumvallaci de Madrid M-40, com que tamb serveixen perqu nosaltres puguem anar des de Castell a La Corunya sense entrar en Madrid no sn comptabilitzats com a inversions de l Estat a la Comunitat de Madrid sin que es centrifuguen de manera proporcional a la resta de les comunitats autnomes i nacionalitats histriques. Aix implica que la inversi del cintur de Valncia, com que tamb serveix per a Mrcia, Andalusia o Catalunya, no hauria pas d imputar-se com a despesa de l estat al Pas Valenci sin centrifugar-se a la resta de beneficiaris. A l estat espanyol es fa el primer (es centrifuguen determinades inversions estatals a Madrid) per no el segon. Aix, estadsticament, Madrid apareix com a receptora de menys inversions de les que realment s receptora.

L'efecte seu.
A, juntament amb el fet que en termes econmics es denomina "efecte seu" fa que Madrid aparega com una mena de campiona de la solidaritat.
Per, que s l "efecte seu"? Per exemple, Madrid, en ser la seu fiscal de la major part de les gran corporacions industrials, financeres, etc. apareix com a la major contribuent a les arques estatals, sense tenir en compte que la major part de la producci i dels beneficis d aquestes grans corporacions no es fan en territori madrileny, sin al llarg de tot el territori estatal. No s cert doncs que Madrid s la primera contribuent. Altres estats, entre ells els USA, introdueixen correctius a l hora de calcular les balances per tal d'eliminar l efecte seu. Si aix es fera a l estat espanyol, en referncia al  correctiu , i utilitzant les metodologies que fan servir els pasos ms avanats en aquest assumpte, veurem com Madrid passaria d ingressar a la Hisenda Pblica ms de la meitat dels impostos de societats a tenir una participaci ms d acord amb el percentatge de la seua participaci en el PIB estatal (17-18%).

El sistema europeu i el sistema espanyol.
Per aquest motiu, la Uni Europea, en canvi, va decidir utilitzar la metodologia o criteri dels fluxos monetaris que recull de manera ms real les despeses i la inversi pblica sobre el territori. Si en aquest moment s aplica el criteri a l estat espanyol la Comunitat de Madrid passaria de ser la  campiona de la solidaritat  a tenir dficit zero. s l'nica que estaria en aquesta situaci. Galcia, Astries, Andalusia i Extremadura serien les mximes beneficiaries i Balears, Catalunya, Navarra i Pas Valncia les mximes contribuents. (Veure Castells i altres (2000); Las balanzas fiscales de las CCAA. Ariel. pg 270).

Conclusions.
Finalment, seria interessant esmentar una ancdota que explica el professor Castells i que es refereix a que quan s estava discutint a la U.E. el criteri que seria convenient aplicar pel clcul de les balances, el representant belga volia que s'utilitzs el criteri del benefici (afavoreix la capitalitat de Brusselles); aquesta proposta va ser contestada amb molta rotunditat pel representant grec dient que Grcia estava disposada a renunciar als fons estructurals de convergncia si es transferien a Atenes tan sols deu mil euro-funcionaris.

Perqu a ms a ms no cal dir que tamb es centrifuguen els salaris dels 400.000 funcionaris estatals de Madrid, que si b s cert que, diguem-ne, treballen per a tots, tamb s cert que formen part de la demanda agregada de Madrid, ja que es gasten als hipermercats , als cinemes, als bars i restaurants, etc. de la capital.

El diputat i tamb a hores d'ara portaveu del grup poltic d'Esquerra Republicana del Pas Valenci, Agust Cerd, ha demanat reiterativament en el Congrs espanyol dels diputats la publicaci de les balances fiscals. Aquesta demanda ha estat exigida pel grup d'Esquerra Republicana de Catalunya durant anys i tamb als governs del Partit Popular. El govern espanyol, emper, continua sense publicar aquestes balances, posant com a pretexte la complexitat d'aquesta operaci. Aix no obstant, curiosament, la Uni Europea, evidentment de ms recent creaci que l'Estat espanyol, s les publica anualment de manera clara.

Vegeu tamb.
Balances fiscals;
Celest Gimeno;

Enllaos externs .
Editorial Llibres de l'ndex. ;

Bloc del president d'ERPV , Agust Cerd.

Conferncia del portaveu d'ERPV a Castell, Celest Gimeno.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196934" title="Tres (desambiguaci)" nonfiltered="1720" processed="1714" dbindex="81724">


 Tres, nmero natural entre dos i quatre.
 Tres cub, instrument musical cub, derivat de la guitarra.
 any 3;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196940" title="Tres cub" nonfiltered="1721" processed="1715" dbindex="81725">
El tres s un instrument musical molt usat en Cuba, derivat de la guitarra que consta de tres cordes dobles. Com que s ms petit que la guitarra i t cordes dobles, fa un so ms agut i ms intens. Per aquest motiu s'utilitza com a instrument solista sobretot en el son cub, deixant la guitarra en el paper d'acompanyant.


Enllaos externs.
 El tres en Cuba i Puerto Rico;
 El tres cubano ;
 http://www.cuatro-pr.org/Home/Espan/Instrumusica/Instrumentos/Otrosinstrum/eltres.htm ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196947" title="Daroca" nonfiltered="1722" processed="1716" dbindex="81726">




Daroca s una ciutat i municipi d'Arag, situat a la provncia de Saragossa i que s el cap de la comarca del Camp de Daroca. S'hi pot arribar a travs de: 

 Carretera nacional N-234 (Sagunt - Burgos);
 Carretera nacional N-330 (Alacant a Frana per Arag);
 Autovia Mudjar (A-23 (Autovia Somport - Sagunt);

Situaci y descripci.
Est situada al sur del territori provincial, a la conca de Calataiud, a la vall del riu Jiloca. 

La ciutat s un conjunt fortificat amb muralles construdes entre els segles XIII i XVI i que es conserven gaireb en tot el recinte. Les dues entrades principals de la ciutat tenen les respectives portes defensives, la Porta Baixa, arreglada al segle XVI, amb dues torres quadrades, i la Porta alta, refeta al segle XVII. Compta amb altres portes com la de Valncia o la mudjar de San Martn de la Parra. A Daroca hi havia tres castells, el Major, el del Call i el de San Cristbla o Torre del Andador. 

El Palau dels Luna, del segle XV, s un dels edificis civils ms destacats, juntament amb el call i els edificis renaixentistes i barrocs d'edat moderna. D'edificis religiosos cal destacar la Colegiata de Santa Maria, l'esglsia de Sant Miquel, l'esglsia de Sant Joan Bautista i Santo Domingo de Silos. 

Extensi y poblaci.
El terme municipal ocupa 52,24 km i compta amb 2.274 habitants. s cap de partit judicial i capital de comarca.

Demografia.


Economia.
s una ciutat que potencia el turisme i la cultura. T una mica d'indstria, com la factoria de Pastes Alimentcies Romero. Amb tot, el traat allunyat de l'Autovia Mudjar l'ha deixat una mica allunyada de les grans vies de comunicaci.

Histria.

Origen;
Segons alguns autors, el primitiu problat amb celtbers s'anomenava Darek, va ser anomenat pels romans Agiria i el van fortificar per protegir la via Laminium, que comunicava Saragossa i Valncia. 

rabs;

Els rabs li van donar el nom de Calat-Darwaca (862), i en van ser els amos durant 400 anys fins que Alfons el Bataller la va conquerir el 1120 i el 1141 li va atorgar un primitiu fur que no s'ha conservat.    

Reconquesta;
En el segle XII, Ramon Berenguer IV li va concedir Furs i Privilegis que la van convertir en la capital de la Comunitat de Daroca, de gran influncia social i militar durant l'edat mitjana.
 
Tenia vot a les corts i fou seu d'aquestes en diveres ocasions: 1196 (Pere el Catlic), 1222-1243 (Jaume I), 1311 (Jaume II d'Arag), 1338 (Pere IV d'Arag), quan es va arreglar la pau amb Castella. 

Davant les muralles Pere I de Castella el 1357 va veure frustrat el seu intent d'invadir Arag i se li va atorgar el ttol de Puerta Frrea de Aragn. Posteriorment fou assetjada i com que va resistir el setge fou nomenada ciutat el 26 d'abril de 1366.

La vida de la ciutat es trobava regida per un consell, amb un justcia al capdavant, jutge, jurats, mostaraf, escrives, majordoms i altres oficials de menys importncia. La permanncia en els oficis municipals era anual i eren elegits pel consell. El justcia l'elegia el rei d'una terna proposada pel consell, i el jutge i els jurats eren nomenats directament, tots ells, el dia 1 de gener. 

En el pla econmic, l'agricultura i la ramaderia foren la principal ocupaci dels seus habitants. A Daroca hi havia coexistncia de cristians, jueus i musulmans, que tenien els mateixos furs, per no la mateixa organitzaci social i tributria. 

Visites reials;
Daroca era un punt on els reis hi feien escala: els Reis Catlics, Carles I, Felip II i Felip III passaven pel cam ral de Castella a Catalunya. Felip V i l'Arxiduc Carles tamb passaren per Daroca. 

Segle XVIII;
Desprs de la mort de Carles II, Daroca es va posar al bndol de l'arxiduc el 1706 i quan va caure fou saquejada. Tamb fou el final de l'autonomia municipal, va desaparixer el justcia que fou substitut per un corregidor reial. 

Segle XIX;
Durant la Guerra de la Independncia les tropes de Napole van entrar a Daroca el juny de 1808 i van destruir el convent dels predicadors. La ciutat va ser alliberada el 1813. En el seu cam cap a Madrid, Ferran VII va conixer a Daroca el contingut de la Constituci de Cadis.

Durant les Guerres Carlines fou una plaa que interessava als carlins, que la van ocupar el 1834, 1837 i 1872. Amb tot les ocupacions foren efmeres ja que la ciutat fou lleial a la monarquia constitucional. 

A partir de la meitat del segle XIX la situaci va millorar amb la revoluci agrcola. 

Segle XX;
A comenaments del segle es va inagurar la lnia de ferrocarril entre Terol i Calataiud, cosa que va provocar un gran desenvolupament comercial. Amb tot, la ciutat no es va saber desenvolupar i va caure en una decadncia comercial i industrial.

Actualment s'intenta reactivar el comer, el turisme, mentre l'agricultura va passant a un segon terme perqu no hi ha relleu generacional.

Llocs d'inters.
Muralles medievales (4 km);
Castell Major ;
Portes de la muralles (Puerta Baja, Puerta Alta, Portal de Valencia i Arrabal).
Esglsia de San Miguel.
Esglsia de San Juan.
Esglsia de Santo Domingo.
Baslica de Santa Mara de los Sagrados Corporales (Excolegiata).
Fuente de los veinte caos.
Passeig de la Constituci.

 Esdeveniments.
Festival de Msica Antiga (agost).
Fira Medieval (ltim cap de setmana de juliol);
Corpus Christi.

Enllaos externs.
Daroca dades bsiques;
Comarques de Daroca i Calamocha;
Daroca rutes;
Daroca;
Fitxa de la poblaci;
Pgina semioficial;
Recinte fortificat de Daroca;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196953" title="Llista d'estadis de futbol europeus amb ms aforament" nonfiltered="1723" processed="1717" dbindex="81727">
Llista dels 20 estadis de futbol d'Europa amb major capacitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196956" title="Gloriosa ensenya de l'Oriol" nonfiltered="1724" processed="1718" dbindex="81728">
La Gloriosa ensenya d'Oriol , Bandera de la Ciutat d'Oriola o Pend d'Oriola s una de les ensenyes o banderes de major antiguitat d'Espanya, fins i tot ms antiga que lensenya de Valncia, i compta amb privilegis histrics de no inclinar-se davant de ning, excepte davant de Du i el Rei; est considerada un dels smbols de major tradici de Espanya. 

Historia.
La Gloriosa Ensenya de l'Oriol s tota una empremta de la importncia histrica que la ciutat d'Oriola va tindre en segles anteriors, quan era la segona ciutat del regne de Valncia i capital d'una vasta demarcaci territorial que comprenia les actuals provncies de Mrcia i Alacant. 

 La Reconquesta .
Amb un interval de cinc anys es produx la reconquista de Valncia (1238) i d'Oriola (1243). Valncia s conquistada per Jaume I d'Arag, mentre que Oriola s annexada a Castella per mitj del Tractat d'Alcaraz, per l'infant Alfons, fill de Ferran III de Castella, conservant la majoria musulmana la seua autonomia i cultura prpies davall protectorat castell.

La primera intervenci de Valncia a Oriola es produx amb motiu de la revolta mudjar d'entre el 1264 i 1265, i s llavors quan es produx l'autntica conquista. Trencat el pacte d'Alcazar interv Jaume I per a recuperar este territori i ajudar aix el seu gendre, el ja rei Alfons X el Savi. Amb este motiu roman a Oriola el rei Jaume durant el Nadal de 1264, on installa el seu quarter general, fins que sotmesa la zona es retira als seus dominis.

Amb la conquista de Jaume II d'Arag, en 1296, s quan Oriola adquirix el seu autntic valor de lloc de frontera entre el Regne de Valncia i el de Mrcia. Des de 1296 a 1304 el Regne de Mrcia forma part de la Corona d'Arag. Amb la sentncia arbitral de Torrella de 1304, esta incorporaci passatgera per a Mrcia, es convertix en definitiva per a Oriola.

Jaume II crea una Procuraci General d'Enll Xixona que en 1366 seria transformada, per Pere IV, en Governaci General, independent de la ja existent per al Regne de Valncia. D'esta forma, la ciutat adquiria la capitalitat poltico-administrativa d'un ampli territori que arribava fins al riu Xixona.

Durant tota l'poca medieval els majors desitjos d'Oriola se centren a aconseguir la independncia eclesistica de la dicesi de Cartagena, el que influx que Alfons V el Magnnim li done el rang de ciutat en 1437, si b no aconseguiria el bisbat propi fins a 1564 grcies a la intervenci de l'oriol Ferran de Lloaces i Peres, arquebisbe de Tarragona i posteriorment de Valncia, que presidia el bra eclesistic en les Cort de Monts.

Desprs de l'anteriorment mencionada brevssima etapa castellana, Oriola s'integra per complet en el Regne de Valncia, adquirint tots els seus usos, costums, llengua, escut i la resta de signes diferenciadors enfront del regne rival de Mrcia.

 Tradici histrica .

En 1400 Oriola comena a celebrar dues festes que de forma especial es commemoren en la ciutat: El Corpus i la Reconquista. En ambdues s'aprecien caracterstiques mimtiques de la capital valenciana, com els gegants i nans, la tarasca, focs i morterets, danses i l'especial protagonisme de l'estendard de la ciutat.

Centrant-nos en la festa de la Reconquista, el 17 de juliol, tenim constncia que des de 1400 es trau la senyera, ensenya, pend o estendard -perqu amb totes estes denominacions es coneix- que era portada en un principi pel justcia criminal i, en quedar abolit este crrec per la supressi dels furs, s'encomana al sndic.

Des de l'origen de la festa es realitza un preg o crida anunciant la celebraci, i grcies a un informe realitzat en 1577 sabem quins actes es realitzaven: "Lluminries en el castell, campanars de les esglsies i en la Sala de la dita ciutat, i que en el dita castell es disparen alguns tirs d'artilleria la vespra de la festa al mig dia, al mateix temps que s'alar l'Estendard de la ciutat, i el dia de la festa al mateix temps que la process isca i torne a l'Esglsia de Santa Justa, i el mateix dia en la vesprada al mateix temps que es portar l'Estendard, i que en els els dits campanars i Sala, la vespra de la festa a la nit es tiren coets, sonant les campanes i els ministrils en els campanars de la catedral, i les trompetes en la Sala amb els lligava'ls de coure".

Hi ha constncia documental de qu en 1609 se compra cinta per a baixar i pujar el pend pel balc, igual que es fa amb la senyera en l'ajuntament de Valncia, evitant d'esta forma la seua inclinaci.

Tamb a semblana de la Senyera, que t com a cimera el "Rat Penat", l'ensenya oriolana ens consta que est rematada almenys des de 1602 per un oriol de plata daurada. I des de 1605 tenim notcies de l'existncia de cordons de seda amb flocs (borles) per a ser portats per representants municipals.

En definitiva podem concloure que hi ha essencials mimetismes entre les celebracions cviques de la Reconquista realitzades per les ciutats de Valncia i Oriola, que sn lgica conseqncia d'un multisecular passat com.

Enllaos externs.

"Asociacin de amigos de Orihuela" - L'ensenya del Oriol en peligre




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196962" title="La Perrire (Orne)" nonfiltered="1725" processed="1719" dbindex="81729">

La Perrire s un municipi francs, situat al departament de l'Orne, dins la regi de la Baixa Normandia. L'any 1999 tenia 291 habitants.

Situaci.

La Perrire es troba al sud-est del departament de l'Orne.

Administraci.

L'alcalde del municipi s Denise Esnault (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

Vegeu tamb.

Llista de municipis de l'Orne;

Enllaos externs.

La Perrire al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a La Perrire;
La Perrire a WikiMapia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196967" title="Timeu de Tauromenion" nonfiltered="1726" processed="1720" dbindex="81730">
Timeu de Tauromenion fou un historiador grec. Va nixer a Tauromenion a Siclia.
Fou expulsat de Siclia per Agtocles i es va exiliar a Atenes, on va estudiar retrica amb un deixeble d'Iscrates d'Atenes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196971" title="Robert Kagan" nonfiltered="1727" processed="1721" dbindex="81731">


Robert Kagan (Atenes, 26 de setembre de 1958). Catedrtic i comentarista poltic neoconservador nord-americ. Es va graduar a la Universitat de Yale l'any 1980. Master per la Kennedy School of Government a la Universitat de Harvard i doctorat (PhD) per l'American University a Washington, DC. Cofundador del Projecte per al Nou Segle nord-americ (PNAC), fou un dels signants de la PNAC Carta adreada al President dels Estats Units Bill Clinton el 26 de gener de 1998. Membre del Comit de Relacions Exteriors nord-americ. El seu germ Frederick i el seu pare Donald tamb sn influents neoconservadors nord-americans, afiliats al PNAC.

Kagan va treballar al Department d'Estat d'Afers Inter-Americans (State Department Bureau of Inter-American Affairs) (1985-1988) i redact discursos per al secretari d'estat George P. Shultz (1984-1985). Anteriorment, havia estat assessor de poltica exterior del diputat de Nova York a la Cambra de Representants i futur candidat republic a la vicepresidncia del pas Jack Kemp (1983). Kagan s associat snior del Carnegie Endowment for International Peace.

Ha escrit per aThe New Republic, Policy Review, el Washington Post (mensualment), i el Weekly Standard. Actualment viu a Brusselles amb la seva famlia. Est casat amb Victoria Nuland, actual ambaixadora nord-americana a l'OTAN i t dos fills, Elena i David.

La bibliografia de Robert Kagan inclou:

Dangerous Nation: America's Place in the World from its Earliest Days to the Dawn of the Twentieth Century.

Of Paradise and Power: America and Europe in the New World Order. 

Enllaos externs.
Profile on the Carnegie Endowment for International Peace site (en angls);

Robert Kagan discusses, Of Paradise and Power, at the Carnegie Council (en angls);
"I Am Not a Straussian" by Robert Kagan (en angls);
"Robert Kagan Follows Father but Forges Own Path", Andrew Mangino, Yale Daily News (en angls);
Robert Kagan profile on conservative site "Right Web" (en angls);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196979" title="Club Esportiu Uni Astorga" nonfiltered="1728" processed="1722" dbindex="81732">
L'Uni Astorga va nixer entre la fusi de dos equips reusencs: el Juroca FC i l'Escola Eduard i Toda. 
El camp d'aquest equip s al Districte V de Reus.

Seccions.

 Equip prebenjam;
 Equip benjam;
 Equip alev a primera divisi;
 Equip infantil a segona divisi;
 Equip cadet a primera divisi;
 Equip juvenil a primera divisi;
 Amateur a 2a regional catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196980" title="La Rochelle" nonfiltered="1729" processed="1723" dbindex="81733">

La Rochelle s un municipi francs, situat al departament del Charente Martim i a la regi de la Poitou-Charentes. L'any 1999 tenia 76.584 habitants.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196982" title="Le Tampon" nonfiltered="1730" processed="1724" dbindex="81734">

Le Tampon s un municipi francs, situat a l'illa de la Reuni. L'any 2004 tenia una poblaci estimada de 20.090 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196984" title="Saint-Denis (illa de la Reuni)" nonfiltered="1731" processed="1725" dbindex="81735">

Saint-Denis s la capital de l'illa de la Reuni. L'any 2005 tenia una poblaci estimada de 133.700 habitants.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196985" title="Peralba" nonfiltered="1732" processed="1726" dbindex="81736">

Peralba s un poble del municipi de Vilanova de Mei, a la Noguera. De la seva esglsia parroquial, dedicada a Santa Magdalena, depn la de Rbies (en el municipi de Camarasa). El 1970 tenia 43 habitants.

Form part de l'antic Priorat de Mei.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196986" title="La Juive" nonfiltered="1733" processed="1727" dbindex="81737">

La Juive (La jueva) s una pera en cinc actes de Fromental Halvy sobre un llibret original d'Eugne Scribe. 

Histria.
La Juive va ser una de les peres ms populars i admirades del Segle XIX. El llibret va ser escrit per Eugne Scribe, un dels autors dramtics ms prolfics de l'poca, dins dels parmetres esttics que aleshores triomfaven a l'Opra de Paris, on l'pera va ser estrenada: una obra en cinc actes farcida d'episodis espectaculars  (ac el Concili de Constana, de 1414), requerint una posada en escena fastuosa, i un argument dramtic subratllat per punyents esdeveniments histrics. A ms, calia fer possible la intervenci del cor, del ballet, i d'efectes escnics que aprofitaren les possibilitats tcniques de l'pera de Pars.

Mitjanant la histria d'un amor impossible entre un home cristi i una dona jueva, l'obra pot ser considerada un cant a la tolerncia religiosa, en la mateixa lnia que Les Huguenots, de Giacomo Meyerbeer, estrenada l'any anterior. En l'poca de l'estrena, la Monarquia de juliol havia liberalitzat les prctiques religioses a Frana. Tant Meyerbeer com Halvy eren jueus, i els arguments relacionats amb la tolerncia religiosa van ser habituals en les seues obres. Les crtiques de les primeres representacions mostren com els periodistes van reaccionar front al liberalisme i l'aparent anticlericalisme del text de Scribe, ms aviat que especficament en contra del tema "jueu".  

 Representacions .
Va ser estrenada a l'pera de Pars el 23 de febrer de 1835, amb una luxosa producci de 150.000 francs de pressupost. Les interpretacions de Falcon en el personatge protagonista i de Nourrit com Elazar van ser particularment lloades. Nourrit va exercir una influncia significativa en l'pera: el paper d'Elazar, originalment concebut per a un baix, va ser reescrit per a ell, i tot sembla indicar que l'original final de l'Acte IV, amb una ria en lloc del tradicional nmero de conjunt, va ser idea seua. Tamb podria haver suggerit el text de l'esmentada ria: Rachel, quand du seigneur. La producci va ser remarcable pel seu luxe, incloent-hi la participaci d'un orgue sobre l'escenari en l'Acte I, l'enorme nombre d'extres i uns decorats sense precedents. Richard Wagner, qui admirava La Juive, potser va 'copiar' l'efecte de l'orque per a l'Acte I de Els mestres cantaires de Nuremberg, i el martelleig d'Elazar en el seu treball d'orfebreria amb el de Hans Sach apedaant calcer.

La Juive va gaudir d'un xit internacional comparable al de les Grand Opras de Meyerbeer. Va ser l'obra que es va fer servir per a la inauguraci del Palais Garnier de Pars, l'any 1875.  Es va programar regularment fins la dcada del 1930. Representacions ms modernes han tingut lloc a l'pera de l'Estat de Viena (1999), el Metropolitan Opera de Nova York (2003), el Teatro La Fenice de Vencia (2005) i l'pera de Pars (2007).

Entre les opinions favorables envers La Juive cal destacar la de Gustav Mahler i, com s'ha indicat ads, la de Richard Wagner. Sota el rgim nazi, a Alemanya, va ser prohibida la seua representaci, a l'igual que totes les obres de compositors jueus. Hans Pfitzner, tot i el seu intens nacionalisme, va lamentar la prohibici, qualificant-la d'acte de vandalisme, ats que considerava La Juive una de les peres ms genunes de la seua poca i una fita en la histria del drama musical.

Sinopsi.

Antecedents.
Quan era jove, el jueu Elazar va viure a Itlia, prop de Roma, on va haver de presenciar la condemna i execuci dels seus fills, acusats d'heretgia pel comte Brogni. Ell mateix va ser desterrat i forat a fugir a Sussa. 

Durant el seu viatge, Elazar va trobar un nad a punt de morir, abandonat dins d'una casa que havia patit un incendi i que va resultar ser la casa del comte. Uns bandits havien calat foc a la casa i havien intentat assassinar a tota la famlia del comte, sense saber que el comte es trobava a Roma en aquells moments.

Elazar va endur-se l'infant, una noia, i la va criar com a filla seua, donant-li el nom de Rachel.  En tornar, Brogni va descobrir les runes de sa casa i els cossos dels membres de la seua famlia i, subsegentment va prendre els hbits, arribant posteriorment a cardenal. 

A l'inici de l'pera, Rachel (ara una dona jove) viu amb son "pare" a la ciutat de Constana. Corre l'any 1414; l'exrcit de l'Emperador Segimon ha venut als hussites, en batalles en les que ha destacat el Prncep Lopold. El Concili de Constana, convocat per Joan XXIII de Pisa pretn resoldre diversos problemes de l'Esglsia. Joan XXIII hi est representat pel Cardenal Brogni, que en realitat va ser un personatge histric, tot i que la seua part en l'pera s absolutament fictcia.

Acte I.
Una plaa de la ciutat de Constana, l'any 1414

Elazar s un orfebre. La multitud el condemna per treballar en un dia dedicat a una festivitat de l'Esglsia. Finalment se salva del linxament per l'arribada de Brogni, qui en el procs reconeix en Elazar el seu antic adversari.  

Arriba Lopold, qui es fa passar per un jove artista jueu sota el nom de Samuel. Rachel est enamorada d'ell i no sap res de la seua vertadera identitat. Les lleis locals reflecteixen els prejudicis contra els jueus: si un jueu i un cristi tenen relacions sexuals el cristi s excomunicat i el jueu executat. Per tant, Lopold s'est arriscant molt amb aquest afer amors, especialment perqu s un home casat, sent la seua muller la Princesa Eudoxie.

La gentada torna per a atacar a Elazar, per 'Samuel' ordena secretament a les seues tropes que controlen i apaivaguen la situaci. L'acte conclou amb una gran i triomfant process.

Acte II.
A la casa d'Elazar

Rachel ha invitat Lopold a la celebraci de la Pasqua a la casa d'Elazar.  Ell hi s present quan Elazar i els altres jueus canten les seues oracions de Pasqua. Rachel es posa nerviosa quan s'adona que Lopold refusa menjar la porci de pa sense llevat que li ha donat. Ell li revela que s cristi, sense confessar-li la seua vertadera identitat. Rachel est horroritzada i li recorda a Lopold  les terribles conseqncies d'aquesta mena de relaci.  

Arriba Eudoxie - davant la qual Lopold s'amaga - per a encarregar a Elazar una valuosa joia per a regalar al seu marit. 

Quan Eudoxie se'n va, Lopold promet a Rachel que se l'endur amb ell.  Ella intenta resistir-s'hi, mostrant-se preocupada per abandonar a son pare, per quan ella est a punt de sucumbir a les proposicions de Lpold, sn sorpresos per Elazar, qui malex Lopold abans que aquest fugisca.

Acte III.
Jardins del palau

Elazar i Rachel apleguen al palau per a lliurar la joia. Ac, s'adonen que el suposat 'Samuel' s en realitat Lopold; marit de la princesa Eudoxie. Rachel declara el seu amor per ell davant de tots, i immediatament ella, Elazar i Lopold sn arrestats i empresonats, sota les instruccions de Brogni.

Acte IV.
Interior gtic

Eudoxie demana poder veure Rachel a la pres, i la persuadeix de desdir-se de les seues declaracions. Rachel hi accepta; Brogni accepta commutar la sentncia de Lopold i perdonar Rachel i Elazar si es converteixen al cristianisme. Elazar, primer respon que s'estimaria ms morir, per desprs fa plans de venjana. Recorda al cardenal l'incendi de la casa que aquest posse prop de Roma fa molts anys, i li diu que la seua filla petita no hi va morir. Li diu que va ser salvada per un jueu i que noms ell sap qui s.  Si mor, el seu secret morir amb ell. Brogni li suplica que li revele el parador de la seua filla, per en va. Elazar celebra l'acte de venjana que suposar la seua mort, per sobtadament recorda que aix el far cmplice de la mort de Rachel.  L'nica manera de salvar-la s admetre que es tracta de la filla del cardenal, i que no s jueva de naixement, sin cristiana. L'acte conclou amb l'ria ms clebre de l'pera: l'ria d'Elazar Rachel, quand du Seigneur. En aquest moment, quan est gaireb disposat a consentir, escolta la gentada demanant la seua mort a crits, i decideix que mai no tornar Rachel als cristians.

Acte V.
Un gran llen suportat per columnes gtiques

Elazar i Rachel seran introduts en unes olles amb aigua bullint. Rachel est aterrida. Elazar li explica que pot salvar-se si es converteix al cristianisme. Ella hi refusa i puja al patbul abans que ell.  Mentre la gent canta diverses pregries, Brogni pregunta a Elazar si la seua filla est encara viva. Elazar li contesta que s i aleshores Brogni li pregunta on pot trobar-la. Elazar senyala el calder, dient "Hi s aqu!"  Desprs ell mateix puja al patbul per a morir, mentre el cardenal cau agenollat. L'pera conclou amb un cor de monjos, soltats i ciutadans cantant "Ja est fet i ens hem venjat dels jueus!"

Enregistraments.
Philharmonia Orchestra, dirigida per Antonio de Almeida - amb Josep Carreras com Elazar. 1989. Philips CD 420 190-2.

El fragment ms clebre de l'pera, Rachel! Quand du seigneur, ha estat enregistrat per nombrosos tenors, incloent-hi Enrico Caruso.

Referncies.


Bibliografia.
Juive, La, Hugh Macdonald, a 'The New Grove Dictionary of Opera', ed. Stanley Sadie (Londres, 1992) ISBN 0-333-73432-7

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196987" title="Saint-Paul" nonfiltered="1734" processed="1728" dbindex="81738">

Saint-Paul s un municipi francs, situat a l'illa de la Reuni. L'any 2006 tenia una poblaci estimada de 102.507 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196990" title="Saint-Pierre (illa de la Reuni)" nonfiltered="1735" processed="1729" dbindex="81739">

Saint-Pierre s un municipi francs, situat a l'illa de la Reuni. L'any 1999 tenia una poblaci de 69.009 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196993" title="Joan Bellmunt i Figueras" nonfiltered="1736" processed="1730" dbindex="81740">
Joan Bellmunt i Figueras (Puiggrs, les Garrigues 1950) s un etngraf catal. Durant 23 anys ha explorat les comarques lleidetanes, ha entrevistat 6.318 persones dels 861 pobles que ha visitat. Com a resultat, els 32 llibres de la srie Fets, costums i llegendes sobre les manifestacions religioses, culturals, gastronmiques i festives dels pobles. Ha estat declarat Garriguenc de 1989, Lleidat exemplar, 1992, Premi Federico Capdevila i el Premi d'Actuaci Cvica Catalana el 1992. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys (1992);
 Calendari tradicional de les Comarques de Lleida (2002);
 500 histries i llegendes de les terres de Lleida (2004);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196994" title="An Oriant" nonfiltered="1737" processed="1731" dbindex="81741">

An Oriant (en francs Lorient) s un municipi francs, situat al departament d'Ar Mor-Bihan i a la regi de Bretanya. L'any 1999 tenia 59.189  habitants.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196997" title="Ry (Sena Martim)" nonfiltered="1738" processed="1732" dbindex="81742">

Ry s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim, dins la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 605 habitants.

Situaci.

Ry es troba al sud del departament de Sena Martim. s situat als marges del Crevon.

Administraci.

L'alcalde del municipi s Jean-Pierre Auzou (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

 L'esglsia Saint-Sulpice.

Vegeu tamb.

 Llista de municipis del Sena Martim;
 Gustave Flaubert (Ry s Yonville-l'Abbaye de Madame Bovary). ;

Enllaos externs.

Ry al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Ry;
Ry a WikiMapia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="196999" title="Sant Joan Fumat" nonfiltered="1739" processed="1733" dbindex="81743">
 Sant Joan Fumat s una entitat municipal descentralitzada de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197000" title="Mrignac" nonfiltered="1740" processed="1734" dbindex="81744">

Mrignac s un municipi francs, situat al departament de la Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 61.992 habitants. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197001" title="Thomas N. Bisson" nonfiltered="1741" processed="1735" dbindex="81745">
Thomas Nol Bisson (ciutat de Nova York 1931) s un historiador estatunidenc. Ha estat professor d'histria medieval al Swarthmore College, a l'Amherst College, a Brown University, a la universitat de Berkeley  i universitat de Harvard. Des del 1975 s membre de l'American Philosophical Society i de la Mediaeval Academy of America. Ha collaborat a les ms prestigioses revistes d'histria estatunidenques, com American Historical Review, Bancroftiana, English Historical Review i Speculum. Ha collaborat en la Histria de Catalunya editada per Philippe Wolff i Joaquim Nadal i Farreras el 1982. El 1987 ingress a l'Institut d Estudis Catalans i el 1991 fou distingit com a doctor honoris causa per la Universitat Autnoma de Barcelona. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Assemblies and representation in Languedoc in the thirteenth century (Princeton University Press, 1964);
 Conservation of coinage. Monetary exploitation and its restraint in France (c.a.d. 1000 - c. 1225) (Oxford University Press, 1979) ;
 Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings: 1151-1213 (University of California Press, 1984);
 "The Medieval Crown of Aragon: A Short History" (Oxford University Press, 1986);
 Tormented voices. Power, Crisis and Humanity in Rural Catalonia 1140-1200 (Harvard University Press, 1998);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197002" title="Soriba Kouyat" nonfiltered="1742" processed="1736" dbindex="81746">
Soriba Kouyat (Dakar,Senegal, 1963) s un interpret de Kora, instrument amb el qual ha interpretat jazz, blues, jazz, funky, reggae, msica clssica o oriental.

Kouyat forma part d'una familia de griots (son pare ja era griot). Kouyat recull aquesta tradici dels que est present dins de la familia cultural i lingstica mand. El griots eren msics i narradors d'histries ambulants, per aix Kouyat s'ha dedicat a arreplegar les histries tradicionals presents de forma oral en les tnies com els peul, els malinke o els bamana. De fet, tot i que del centre de la cultura bamana, que es troba sobretot a Mali, els ha dedicat un dels seus discos  Bamana (2001). No obstant aix, com ja s'ha indicat, Kouyat s un msic modern que inclou en els seus discos les influncies d'altres msiques com el jazz, el blues o altres d'arreu del mn.


Discografia.

Djigui, Sowarex, 1997.
  	
Kanakassi, Act Music, 1999.
	
Bamana, Act Music, 2001.
	
Live In Montreux, Act Music, 2003.

Enllaos externs.

http://www.recall30.com/soriprodFR.htm  Pgina on es poden escoltar els temes de Soriba Kouyat.
http://perso.orange.fr/laurent.berte/Html/soribadisco.htm  i Pgina on s'expliquen algunes de les histries narrades per Souriba Kouyat;
http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Soriba_Kouyat%C3%A9&action=edit Pgina on es poden veure entrevistes i actuacions de l'artista (cal tindre installat el programa apropiat).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197003" title="Lo Mont" nonfiltered="1743" processed="1737" dbindex="81747">

Lo Mont o Lo Mont de Marsan (nom occit) (en francs Mont-de-Marsan, sense article definit) s un municipi francs, situat al departament de les Landes i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 29.489 habitants.  




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197004" title="Joan Borrs i Basora" nonfiltered="1744" processed="1738" dbindex="81748">
Joan Borrs i Basora  (Barcelona, el 10 de novembre de 1940) s un actor de teatre, de cinema i de doblatge catal. Debut en el teatre el 1957 amb la Companyia de Joan Capri. Ha participat en nombrosos films i sries de televisi de TV3, com Secrets de famlia (1995). El 1995 va guanyar el Premi de Textos Teatrals de l'Associaci d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) amb Prleg  i el 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 Filmografia .
 La ciutat cremada (1976);
 L'orgia (1978);
 Salut i fora al canut (1979) ;
 La quinta del porro (1982);
 Pa d'ngel (1984);
 La febre d'or (1993);
 El embrujo de Shanghai (2002);

 Enllaos externs .
 Fitxa de Joan Borrs a l'IMDB;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197005" title="(71) Niobe" nonfiltered="1745" processed="1739" dbindex="81749">
Niobe s l'asteroide nm. 71 de la srie. Fou descobert per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900) a Dusseldorf el 13 d'agost del 1861.

s un asteroide fora gran del cintur principal. El seu nom es deu a Nobe, l'esposa del Rei de Tebes de la mitologia grega.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197007" title="Sndic" nonfiltered="1746" processed="1740" dbindex="81750">

Histria: representant de les ciutats i les viles reials a les corts.
Sndic personer, procurador dels interessos dels vens.
Sndic For a Mallorca. ;
Dret Mercantil:
Persona que administra els bns d'un tercer en cas de fallida. Vegeu sndic (dret);
Pas Valenci: ;
Cadascun dels membres del Tribunal de les Aiges de Valncia.
Poltica i govern:
Sndic: denominaci de l'alcalde de l'Alguer.
Sndic: portaveu d'un grup parlamentari a les Corts Valencianes.
Sndic d'Aran: el cap de l'administraci prpia de la Vall d'Aran.
 Sndic de Comptes: cadascun dels membres de la Sindicatura de Comptes.
Sndic General: el cap de la Sindicatura, l'rgan rector del Consell General de les Valls d'Andorra.
Sndic de Greuges: la instituci que vetlla pels drets dels administrats en algunes comunitats autnomes i ajuntaments. Vegeu:
 Sndic de Greuges de Catalunya.
 Sndic de Greuges de les Illes Balears.
 Sndic de Greuges del Pas Valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197010" title="Hjar" nonfiltered="1747" processed="1741" dbindex="81751">


Hxar (Hjar en castell i nom oficial) s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca del Baix Martn, de la qual s el cap. Est tamb a noms 72 km de Saragossa i sobre el riu Martn. L'element ms destacat d'aquesta poblaci, juntament amb tota la comarca, s la Ruta del Tambor y del Bombo que cada any per Setmana Santa omple els carrers del soroll dels timbals durant 48 hores seguides. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197012" title="Saint-tienne" nonfiltered="1748" processed="1742" dbindex="81752">

Saint-tienne s un municipi francs, situat al departament del Loira i a la regi Roine-Alps. L'any 2005 tenia 175.700 habitants. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197013" title="Marta Casals Istomin" nonfiltered="1749" processed="1743" dbindex="81753">

Marta Casals Istomin, nascuda Marta Montaez Martnez (Humacao, Puerto Rico, 1937) s una msica porto-riquenya. Pertanyia a una famlia de msics afeccionats i el 1952  va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York, on va conixer Pau Casals, amb qui marx a Frana i es cas el 1957. El mateix any ambds fundaren el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico i el 1959 el Conservatori de Puerto Rico.

A la mort de Pau Casals el 1973 se'n va fer crrec. El 1975 es va casar amb Eugene Istomin, de qui es va quedar vdua el 2003. El 1979 dimit com a presidenta dels Festival Casals per a ser directora artstica del John F. Kennedy Center for the Performing Arts a Washington DC fins al 1990. Del 1990 al 1997 es va fer crrec dels Encontres Musicals d'Evian, a Frana, i desprs ha estat presidenta de l'Escola de Msica de Manhattan. Tamb s presidenta de la Fundaci Pau Casals. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Parla amb prou fludesa catal, castell, francs i angls, ra per la qual, entre altres crrecs, ha estat membre de la primera delegaci cultural a la Repblica Popular de la Xina (1980), membre del Consultiu dels EUA Consultiu sobre Cultura per a UNESCO a Ciutat de Mxic i Pars (1980), i delegada al Frum d'Arts Mundial a Ginebra, Sussa (1989, 1990)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197014" title="Urrea de Gan" nonfiltered="1750" processed="1744" dbindex="81754">


Urrea de Gan s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca del Baix Martn. Com molts dels altres pobles de la comarca forma part de la Ruta del Tambor y del Bombo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197015" title="Saint-Michel-sur-Orge" nonfiltered="1751" processed="1745" dbindex="81755">


Saint-Michel-sur-Orge s un municipi francs, situat al departament de l'Essonne i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 20.375 habitants.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197016" title="La Puebla de Hjar" nonfiltered="1752" processed="1746" dbindex="81756">


La Puebla d'Hxar (La Puebla de Hjar en castell i nom oficial) s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca del Baix Martn. Com la resta de pobles de la comarca durant la setmana santa estan 48 hores tocant els timbals i forma part de la Ruta del Tambor y del Bombo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197025" title="Manuel Cusachs i Xivill" nonfiltered="1753" processed="1747" dbindex="81757">
Manuel Cusachs i Xivill (Matar, Maresme 1933) s un escultor catal. Estudi dibuix i pintura per es decant per l'escultura. El 1962 va fer la primera exposici individual. Impuls el cicle d'exposicions Volta a Catalunya d'un escultor (1976-8193). Ha fet nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres: Josep Pla (1976), Josep Vallverd (1977), Salvador Espriu (1979), Josep Maria Flotats (1980), Joan Fuster (1983) i Miquel Mart i Pol (1995). 

Altres obres seves sn la Nova verge de Meritxell, de Canillo (1980), les escultures que illustren poemes dEl caminant i el mur, de Salvador Espriu (1979-1989), i Dotze senyes de Catalunya (1983), amb texts de Joan Fuster. Tamb s autor els retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d'Urgell, dissenyat per Llus Racionero (1987), les peces monumentals Matar (1991),L'abat Oliba (1993, a Montserrat), el Monument a l'11 de setembre de 1714 a Granollers (1995) i el conjunt L'interludi dels bibelots (1993). Ha exposat a Boston (1987), Estrasburg (1988) i Roma (1988), i el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Exposici virtual de M. Cusachs;

 La pgina web d'en Manuel Cusachs;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197026" title="Josep Maria Forn i Costa" nonfiltered="1754" processed="1748" dbindex="81758">
Josep Maria Forn i Costa (Barcelona 1928) s un director de cinema catal. D'antuvi intent dedicar-se a la liteartura, per des del 1950 es pass al cinema.  Comen amb el curtmetratge Gaud (1954) i va fer algunes pellcules comercials. Va obtenir un cert ress amb La piel quemada (1966), on aborda el problema de la immigraci a Catalunya malgrat la forta censura d'aleshores. El 1975 fund i presid l'Institut de Cinema Catal des d'on impuls la producci de curtmetratges i noticiaris. Del 1987 al 1991 fou director general de cinematografia del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. L'any 1994 fou elegit president del Collegi de Directors de Cinema de Catalunya. EL 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Filmografia .
 Pena de muerte (1962) ;
 La barca sin pescador (1964);
 La piel quemada (1966);
 La respuesta (1969);
 Companys: procs a Catalunya (1979);
 Ho sap el ministre? (1990);
 Subjudice (1998);
 El coronel Maci (2006);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197036" title="Edmund Barton" nonfiltered="1755" processed="1749" dbindex="81759">

Sir Edmund Barton, (Glebe, Sydney, 1849 - Medlow Bath, Nova Galles del Sud, 1920), jutge i poltic australi, que va arribar a ser el primer Primer ministre d'Austrlia i el fundador de la Cort Suprema d'Austrlia.

Com a primera persona que assum el crrec de primer ministre d'Austrlia, Barton es va convertir en una icona nacional, i s recordat per la seva declaraci que: "Per primera vegada, nosaltres tenim una naci per continent, i un continent per naci." 

La seva mxima contribuci a la histria d'Austrlia va ser la seva gesti del moviment federalista australi durant la dcada del 1890. Elegit a les eleccions federals de 1901, Barton va dimitir de la seva posici de Primer Ministre Australi el 1903 per a convertir-se en jutge de la Cort Suprema d'Austrlia.

 Primers passos .

Barton va nixer a Glebe, un suburbi de Sydney, el  18 de gener de 1849. Era el nov fill de William Barton, un agent de borsa, i Mary Louise Barton. Va ser educat al Fort Street High School i a la Sydney Grammar School, on va obtenir ptims resultats acadmics, va ser Capit de l'Escola i on va conixer el seu amic per tota la vida i ms tard company Jutge de la Cort Suprema d'Austrlia, Richard O'Connor. Es va graduar a la Universitat de Sydney amb els mxims honors i va obtenir la Medalla de la Universitat en estudis clssics, on tamb va demostrar una considerable habilitat en el joc del cricket. Barton va esdevenir advocat amb dret a actuar a les corts superiors de justcia el 1871. En un viatge com a jugador de cricket a Newcastle el 1870, va conixer Jane Mason Ross, amb qui es va casar el 1877.

El 1879, Barton va arbitrar un partit de cricket a l'Estadi de Cricket de Sydney entre Nova Galles del Sud i un equip angls en gira, capitanejat per Lord Harris. Desprs d'una decisi controvertida de l'rbitre, company de Barton, els espectadors van saltar al camp, fet que va esdevenir el primer desordre internacional de cricket. Barton va ajudar a calmar la situaci, i va obtenir una remarcable publicitat pels seus esforos, que segons alguns el va ajudar polticament.

 Poltica estatal .

El 1876, Barton es va presentar per formar part de l'Assemblea Legislativa en la votaci de graduats de la Universitat de Sydney, per va perdre davant William Charles Windeyer per 49 vots  a 43 vots. Va ser novament venut en la votaci per la mateixa plaa el 1877, per finalment va guanyar les eleccions de l'agost de 1879. Quan va ser abolit el crrec el 1880, es va convertir en el representat de Wellington, entre el novembre de 1880 i el 1882, i del districte de l'Est de Sydney, entre novembre de 1882 al gener de 1887. Per aquesta poca Barton considerava quasi innecessari explicitar el seu suport per al lliure comer  El 1882, es va convertir en President de l'Assemblea i, el 1884, va ser President Electe de la "University of Sydney Union". El 1887, Barton va ser designat a la Cambra legislativa de Nova Galles del Sud a proposta de Sir Henry Parkes.

El gener de 1889, va acceptar ser designat Procurador General al govern de George Dibbs sota el Partit Proteccionista, tot i el seu antic suport al lliure comer. Aquest govern tant sols va durar fins al mar, quan Parkes va formar un altre govern. 

 Campanya per a la Federaci .

 Convenci Nacional Australsia de 1891 .
Barton va ser un dels primers partidaris de la federaci, que va esdevenir un tema poltic seris desprs del discurs de Henry Parkes a l'escola d'Arts de Tenterfield (Nova Galles del Sud) demanant la federaci de les sis colnies australianes, i va ser delegat de la Convenci Nacional d'Australsia de mar de 1891. En la convenci va deixar clar el seu suport al principi que "el comer i intercanvis  seran absolutament lliures" en una Austrlia federal. Tamb va defensar que no noms la cmera baixa fos representativa, sin que tamb ho fos la cmera alta i que les apellacions al Privy Council haurien de ser abolides. Tamb va participar en la redacci d'un esbs per una constituci, que era molt similar a la Constituci Australiana aprovada l'any 1900.

Nogensmenys, els proteccionistes eren partidaris poc convenuts de la federaci i el juny de 1891, Barton va dimitir de la Cambra Legislativa, es va presentar a les eleccions d'East Sydney i anunci que "mentre Protecci signifiqus un Govern d'enemics de la Federaci, no obtindrien d'ell ni un sol vot". Va guanyar les eleccions i posteriorment va votar amb Parkes, per refus ocupar un lloc en el seu govern de minoria. Desprs que el Partit Laborista retirs el seu suport i el govern es dissolgus l'octubre de 1891, Parkes el va convncer de liderar el moviment federal a Nova Galles del Sud.

 Procurador general per segona vegada .

Dibbs form un govern protectionista i Barton va accedir a ser Procurador General amb el dret a continuar amb la prctica privada com a advocat. La seva acceptaci estava basada en el fet que Dibbs va accedir a donar suport a les resolucions federals durant la propera sessi parlamentria. El seu intent d'esbossar les resolucions federals va ser retardat per un perode en que, estant de premier en funcions a Nova Galles del Sud, va haver d'afrontar la vaga minera de Broken Hill de 1892, i dur a terme una complexa proposta de reforma electoral. El 22 de novembre de 1892 va portar les resolucions federals a la Cambra per no va aconseguir que fossin tractades en comit. Mentrestant, va iniciar una campanya per difondre el suport a la federaci entre la poblaci amb trobades a Corowa i Albury el desembre de 1892. Tot i que finalment va aconseguir que les resolucions federals fossin considerades en comit l'octubre de 1893, no li va ser possible incloure-les entre els temes a debatre a la Cambra. El desembre del mateix any, ell i Richard O'Connor, Ministre de Justcia, van ser criticats per haver accedit a exercir com a advocats privats contra el govern en el cas Proudfoot contra els Comissionats del Ferrocarril. Tot i que Barton va rebutjar el cas, va perdre una moci en defensa del dret dels ministres a actuar d'acord amb el seu ofici d'advocats en plets contra el govern, i immediatament va dimitir del seu lloc com a Procurador General.

El juliol de 1894, Barton es va presentar a la reelecci per Randwick, ja que el districte electoral d'East Sydney havia estat abolit, i va perdre. No es va presentar a les eleccions de 1895, per haver de mantenir la seua famlia en un perode en qu els parlamentaris no rebien un sou. Tanmateix, va continuar fent campanya per a la federaci i durant el perode comprs entre gener de 1893 i febrer de 1897, Barton va intervenir en uns 300 mtings a Nova Galles del Sud, incloent-hi el suburbi de Sydney d'Ashfield on va declarar que "per primera vegada en la histria, tenim una naci per continent i un continent per naci". El mar de 1897 ja se'l considerava com "el lder reconegut del moviment federal a tota Austrlia".

 Convenci Federal Australsia i referndums .
El 1897 Barton va ser el ms votat dels delegats procedents de Nova Galles del Sud elegits per formar part de la Conferncia Constitucional que prepar una constituci per la federaci proposada. Tot i que Sir Samuel Griffith va escriure la major part del text de la Constituci, Barton va ser el lder poltic que la va sostenir durant la Conferncia.

El maig de 1897, per recomanaci de Reid, Barton va ser proposat per segona vegada al Consell Legislatiu per encarregar-se del projecte de federaci a la Cambra Alta. Aix va que John Henry Want, Procurador General de Reid, tingus llibertat d'oposar-se al projecte. El setembre de 1897 la conferncia es va reunir a Sydney per prendre en consideraci 286 allegacions proposades per les colnies i va finalitzar el projecte de constituci el mar de 1898, quan Barton torn a Nova Galles del Sud per liderar la campanya a favor del s en el referndum de juny. Tot i que va tenir un suport majoritari, noms va aconseguir 71.595 vots d'un mnim de 80.000 vots necessaris per a ser aprovada.

El juliol de 1898 Barton va dimitir de la Cambra Alta per presentar-se a les eleccions a l'Assemblea Legislativa, enfrontant-se a Reid, per va perdre per ben poc. El setembre del mateix any, va ser elegit pel districte electoral de Hastings i Macleay i immediatament va esdevenir lder de l'oposici, formada d'una barreja de proteccionistes a favor i en contra de la federaci. El gener de 1899 Reid va obtenir concessions importants dels altres estats i es va unir a Barton per fer campanya per tot l'estat a favor del segon referndum el juny de 1899. La constituci va ser aprovada per 107.420 vots a favor i 82.741 en contra.

L'agost de 1899 Barton va deixar el lloc de lder de l'oposici en constatar-se que el Partit Laborista Australi podia ser indut a tombar el govern de Reid, ja que Barton era rebutjat pels laboristes, i va ser substitut per William Lyne; va refusar una oferta per tornar a prendre el lloc de Procurador General. El febrer de 1900 va dimitir del Parlament per tal de poder viatjar a Londres amb Alfred Deakin i Charles Kingston per explicar el projecte de federaci al Govern Britnic. Aquest s'oposava de ple a l'abolici de les apellacions al Privy Council com s'havia incorporat en el projecte de constituci tanmateix Barton va acordar que els litigis constitucionals entre la Commonwealth i un o ms dels estats per qestions competencials serien resolts en ltima instncia pel Tribunal Suprem, per que per altres qestions es podria apellar al Privy Council.

 El primer Primer Ministre .

Eren poques les persones que dubtaven que Barton, com a lder dels federalistes en el ms antic dels estats, meresqus ser el primer Primer Ministre de la nova federaci. Per el nou governador general d'Austrlia, Lord Hopetoun, va invitar a formar govern a William Lyne, el Primer Ministre de Nova Galles del Sud, en comptes d'ell. Com que el Parlament federal encara no s'havia format, la tpica convenci de nomenar el lder del partit amb major nombre de representants no es podia aplicar. Per com que Lyne s'havia oposat a la federaci era rebutjat pels federalistes ms importants, com Deakin. Desprs de tenses negociacions Barton va ser elegit Primer Ministre.

La tasca principal del govern de Barton va ser l'organitzaci de les primeres eleccions federals, que van tenir lloc el mar de 1901. El seu govern estava format per ell mateix com a primer ministre i ministre d'exterior, George Turner com a tresorer, Alfred Deakin com a procurador general, John Forrest com a ministre de defensa, William Lyne com a ministre de l'interior, Charles Kingston com a ministre de comer i aduanes i James Drake com a director de correus, Richard O'Connor com a vice-president del consell executiu i Elliott Lewis com a ministre sense cartera. Barton va ser elegit al nou parlament pel districte electoral de Hunter sense oposici i el seu Partit Proteccionista va guanyar prou escons per formar govern amb el suport del Partit Laborista. Tots els seus ministres van ser elegits pel nou parlament, a excepci d'Elliott Lewis, que no es va presentar a les eleccions i va ser substitut per Philip Fysh.

La primera llei del govern de Barton va ser la Llei de Restricci de la Immigraci, que va suposar la transposici en forma de llei de la poltica per una Austrlia blanca. El Partit Laborista va exigir la redacci de lleis per limitar la immigraci des d'sia per donar suport al govern, tot i que de fet Barton havia proms la introducci d'aquesta poltica per una Austrlia blanca durant la campanya electoral. Barton va dir que "Mai s'havia  prets aplicar la doctrina de la igualtat entre els homes a la igualtat entre anglesos i xinesos". Una reforma notable  va ser la introducci del sufragi femen a les eleccions federals de 1902.

Durant gran part de l'any 1902 Barton va ser a Anglaterra per la coronaci del rei Eduard VII. Aquest viatge tamb es va aprofitar per negociar la substituci dels acords navals entre les colnies australianes i el Regne Unit  pels quals Austrlia contribua econmicament a la Royal Navy (Marina Reial) a canvi de protecci d'amenaces externes per mar , per un acord entre la Commonwealth i el Regne Unit. Aquest acord no va agradar a Deakin, que el va interrompre el 1908, i es preocup d'expandir la prpia flota australiana. 

Barton era un conservador moderat, i a alguns liberals importants del seu partit no els agradava la seva actitud relaxada envers la vida poltica. Com a home gros, atractiu i jovial li agradaven els llargs sopars i el bon vi i se li va donar el sobrenom "Toby Tosspot" pel setmanari The Bulletin. El setembre de 1903, Barton va deixar el Parlament per esdevenir un dels fundadors de Cort Suprema d'Austrlia. Va ser succet per Deakin com a primer ministre el 24 de setembre del mateix any.

 Carrera Judicial .

Al tribunal, Barton era considerat com a un jutge bo i "escrupolosament imparcial" i va prendre la mateixa posici de conservadorisme moderat que ja havia pres durant la seva carrera poltica. Juntament amb els seus companys i collegues de professi, Griffith i O'Connor, intentaven conservar l'autonomia dels Estats i desenvolupaven una doctrina d'immunitat que impedia als Estats gravar als oficials de la Commonwealth, i tamb impedia a la Mancomunitat arbitrar conflictes laborals en els ferrocarrils dels Estats. Tamb interpretaven de manera restrictiva els poders del Govern Federal en el comer i la indstria . A partir de 1906 Barton cada vegada topava ms amb Isaac Isaacs i H. B. Higgins, els dos liberals avanats assignats a la Cort per Deakin.

 Mort i descendncia .

Barton va morir el 7 de gener de 1920 a l'Hotel Majestic Hidro de Medlow Bath, una petita localitat de Nova Galles del Sud per un problema de cor. Amb la seva dona van tenir sis fills: 
 Edmund Alfred (29 de maig 1879 - 13 de novembre 1949), un nou jutge del Sud de Galles.
 Wilfrid Alexander (1880 ), primer premi NSW Rhodes Scholar de la Universitat d'Oxford (1904).
 Jean Alice (1882 ), casada amb Sir David Maughan (1873 1955) el 1909;
 Arnold Hubert (3 de gener 1884  );
 Oswald (8 de gener 1888   6 de febrer 1956), doctorat en medicina;
 Leila Stephanie (1892 );

 Ttols honorfics .

Barton va refusar el ttol de cavaller el 1887, 1891 i 1899, per va accedir a ser nomenat  cavaller de l'Ordre de Sant Miquel i Sant Jordi ((Order of St Michael and St George)) el 1902. Va rebre el ttol de Doctor Honoris Causa en lleis per la Universitat de Cambridge el 1900.. Pertanyia al Consell de la Reina (Queen's Counsel), collectiu d'advocats de la Commonwealth nomenats per la Reina d'Anglaterra.

 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197041" title="Santa Maria d'Igualada" nonfiltered="1756" processed="1750" dbindex="81760">
L'esglsia de Santa Maria d'Igualada s el temple principal de la capital de l'Anoia.

 Orgens i histria .
L'esglsia de Santa Maria, coneguda tamb com l'Esglsia Gran, s el conjunt historico-artstic ms important de la capital anoienca. Els primers pobladors d'Igualada es van establir, al voltant de l'any mil, a l'rea on hi ha l'actual baslica, on es trobava la crulla de camins que unien Barcelona amb Arag i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella. Tot i que els orgens de l'esglsia de Santa Maria es remunten al segle XI, l'actual edifici data bsicament del segle XVII. Convertida en mercat durant la guerra civil espanyola, l'esglsia de Santa Maria va ser restaurada desprs del conflicte, sota la direcci de l'arquitecte Csar Martinell. El 1949 Santa Maria va obtenir de Pius XII el ttol de baslica menor. Els anys vuitanta se'n va portar a terme la darrera reforma, que va ser inaugurada el 1990. Els elements que configuren l'esglsia sn el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influncies esttiques.

 L'edifici .
 Cos central .
La planta de Santa Maria s d'una sola nau. T una estructura prpia del Renaixement catal, que es caracteritza per l'austeritat formal. N's una mostra el tractament esttic de la faana, en qu noms destaca la rosassa, com tamb les parets dels costats, on la uniformitat tan sols queda trencada pels finestrals i pels contraforts, que sn rematats per mitj d'unes grgoles -de formes animals i humanes- que donen a l'exterior. La coberta de la nau ha estat resolta per mitj d'una frmula tpica del gtic: la volta de creueria. Els arcs del sostre formen un esquelet de nervis, que conflueixen en diferents elements esfrics, les claus, on hi ha esculpides diverses figures de sants. Els arcs de la volta descansen sobre pilastres d'esttica italianitzant, rematades per una galeria d'arcades -anomenada trifori- i una cornisa. Un absis de planta quadrangular tanca l'extrem de la nau. Aquest espai, on hi ha situat l'altar major, s cobert per una volta en forma d'estrella, en qu les claus representen la Mare de Du, al centre, i els evangelistes, als costats

 Capelles laterals .
Per ambds costats, la nau de Santa Maria s flanquejada per dotze capelles. Malgrat l'esttica barroca, la decoraci d'algunes d'aquestes capelles s relativament recent, ja que van ser fetes desprs de la guerra civil per mitj de les aportacions de gremis locals. En sn un exemple els altars de sant Antoni Abat (patr dels traginers), sant Isidre (patr del pagesos), sant Antoni de Pdua (patr dels blanquers), sant Cristfol(patr dels automobilistes) i sant Antoni Maria Claret (patr dels teixidors). Sota el campanar, cobert per un arc ogival, hi ha l'altar de la Mare de Du dels Dolors; s considerada la part ms antiga de l'esglsia i correspondria a un eixamplament de l'antiga capella romnica, realitzat al segle XIV.

 Capella del Sant Crist .
Un dels elements diferencials de Santa Maria s la capella del Sant Crist. L'edificaci, d'estil barroc, data del comenament del segle XVIII i ocupa un annex del costat esquerre de la nau, a la vora del campanar. Es tracta d'un edifici de planta de creu llatina. La cpula semiesfrica que el cobreix s sostinguda per quatre parells de pilastres. L'interior s decorat per una pintura de Francesc Tremulles que representa la Santssima Trinitat i Maria. A les petxines que hi ha sota la cpula, aquesta decoraci s completada per les figures dels evangelistes, pintats per Miquel Llacuna. Pel que fa a l'exterior, la cpula s recoberta amb un cimbori octogonal. A l'absis hi ha el retaule amb la imatge del Sant Crist d'Igualada, que s una reproducci d'una talla gtica del segle XIV, que va desaparixer per la guerra civil. Dos murals pintats per Camps Dalmases evoquen el prodigi de la suor de sang del Sant Crist d'Igualada, que segons la tradici es remunta al 1590.

 Retaule de l'altar major .
s, juntament amb la capella del Sant Crist, l'element ms representatiu de Santan Maria. Tot i que se'n va iniciar la construcci en comenar el segle XVIII, l'obra no va quedar enllestida fins al final de la centria, a causa de la guerra de sucessi. Aquest retard va fer que l'esttica barroca del projecte inicial fos compensada per un cert classicisme en l'execuci final. El retaule s obra de Jacint Moret i Josep Sunyer. Per la guerra civil va ser desmuntat i parcialment destrut. Acabat el conflicte, va ser reconstrut sota la direcci de Csar Martinell. L'ltima restauraci de Santa Maria, als anys vuitanta, ha tingut com a resultat una nova intervenci sobre el retaule. Considerat la primera gran obra de l'art catal realitzada desprs de la guerra de successi, el retaule de Santa Maria consta de tres nivells clarament diferenciats. Al centre, s presidit per la figura de la Immaculada Concepci que, portada per uns ngels, s situada dins una forncula. Pels costats, la marededu s flanquejada per les figures dels seus pares, sant Joaquim i santa Anna, sota les quals hi ha uns medallons que representen dos passatges de la vida de la Verge: les noces i la presentaci. La imatge de la Verge s coronada per un colom que representa l'Esperit Sant, damunt el qual hi ha un medall amb el Pare Etern. Al segon pis del retaule destaquen les imatges de sant Faust i sant Roc, vinculats al devocionari tradicional d'Igualada. Ambdues figures sn flanquejades per quatre ngels msics, propis de la imatgeria barroca. Entre ells, el que toca la guitarra s considerat un exemplar gaireb nic en la iconografia religiosa de l'poca. Al pis superior, el retaule s culminat per la figura de sant Bartomeu, patr d'Igualada, el Sol i les portes de Jerusalem. Simblicament, tot aquest conjunt s sostingut a la part inferior per quatre atlants de marbre, que representen les diferents estacions de l'any. A les parets laterals hi ha dos plafons escultrics, coronats per l'escut de la ciutat, que representen l'epifania i l'adoraci dels pastors.

 Orgue .
s emplaat al cor de l'esglsia, sota la rosassa de la faana. Va ser construt a mitjan segle XVIII per Antoni Bosc. Per la guerra civil va ser traslladar al convent de les Escolpies, convertit en sala de concerts. El 1980 va ser restaurat sota la direcci del mestre orguener Gerhaard Grenzing. Se'l considera un dels ms notables ce Catalunya, motiu pel qual cada any la baslica de Santa Maria acull un festival internacional d'orgue.

 Campanar .
Correspon a l'etapa gtica de Santa Maria i va ser construt al segle XVI. D'esttica austera, t com a elements decoratius els finestrals del cos superior i unes petites finestres coronelles. s de secci quadrangular i cobert a quatre vessants. T set campanes, sis de les quals, construdes a Alemanya, hi han estat installades recentment.

 Altres elements .
Entre els atlants que sostenen el retaule de l'altar major hi ha les dues entrades de les sagristies, damunt de cada una de les quals figura l'escut de la ciutat. Entrant a m dreta, a la primera capella lateral hi ha un quadre allegric de Segimon Rib, que representa la suor de sang del Sant Crist d'Igualada. El baptisteri, d'esttica modernista, s obra d'Ignasi Colomer i es troba a l'esquerra de l'entrada. La cripta, situada sota el presbiteri, va ser construda desprs de la guerra civil, a partir d'un projecte de Csar Martinell. A la faana de l'esglsia hi ha dues plaques que commemoren la participaci del sometent igualad a la batalla del Bruc.
La barreja d'elements que integren Santa Maria s fruit de les diverses etapes constructives que s'hi han succet i tamb s conseqncia dels avatars histrics. Per tot plegat, visitar la baslica s com fer un recorregut per la histria d'Igualada i per la histria de l'art.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197042" title="Comissi Insular d'Urbanisme" nonfiltered="1757" processed="1751" dbindex="81761">
Les comissions insulars d'urbanisme sn els rgans collegiats mitjanant els quals els consells insulars exerceixen gran part (no totes) de les seves competncies en matria d'urbanisme, en especial les referides a l'aprovaci definitiva dels planejaments urbanstics municipals. En els darrers temps, han servit tamb com a rgans decisoris en qestions d'ordenaci del territori o fins i tot de patrimoni histric.

Histria.

Precedents.

Durant la vigncia de la Llei del sl de 1976, existia a cada provncia espanyola una Comissi Provincial d'Urbanisme, depenent del Ministeri d'Obres Pbliques, encarregada de les funcions que recollien els articles de la dita norma.

Un cop constitut el Consell General Interinsular, el Reial decret 2245/1979, de 7 de setembre li atribu les competncies sobre urbanisme, entre d'altres, i va disposar que la Comissi Provincial passava a dependre d'aquest. El Reial decret 1267/1980, de 6 de juny, va reestructurar la comissi fent que pugus funcionar en ple o en seccions insulars, que serien per tant les antecessores de les actuals comissions insulars. Una vegada aprovat l'Estatut d'Autonomia, la Conselleria d'Obres Pbliques del Govern, per Decret 51/1983, de 21 de juliol, va modificar-ne la composici i funcionament, fent que la Comissi Provincial d'Urbanisme esdevingus un organisme de la comunitat autnoma.

Creaci i primers temps.

La Llei 9/1990, de 27 de juny, d'atribuci de competncies als consells insulars en matria d'urbanisme i habitabilitat, va disposar en el seu article segon que les competncies de la comunitat autnoma ostentades per la Comissi Provincial d'Urbanisme serien exercides des del moment de la transferncia per la corresponent comissi insular d'urbanisme de cada illa, i que cada consell insular podia determinar-ne lliurement la composici  i organitzaci. Tot aix sense perjudici de certes funcions de control que es reservava el Govern de les Illes Balears, com ara la d'anomenar dos representants seus en cada comissi insular.

Durant els primers temps, les comissions insulars tenien una composici monocolor (amb membres d'un nic partit poltic) i els seus acords no eren impugnables davant cap altre rgan del respectiu consell insular. Aix don peu a diversos recursos contenciosos administratius, com el resolt per la sentncia del TSJIB de 30 de novembre de 1991, que denegaren l'obligatorietat d'una composici plural, per en canvi reconeixeren la possibilitat de recursos d'alada davant el ple del consell. A partir de 1995, els diferents consells insulars adaptaren els respectius reglaments de les comissions per permetre tant els recursos com tamb la presncia de representants de tots els grups poltics.

Amb la promulgaci de la Llei 6/1994, de 13 de desembre, de transferncia als consells insulars de les competncies sobre patrimoni histric, es crearen tamb les comissions insulars de patrimoni histric, les funcions de les quals es regularien en la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni histric de les Illes Balears.

Desprs de la Llei 8/2000.

La Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars, va fixar un nou marc organitzatiu per a aquestes corporacions, de manera que l'existncia de les comissions insulars d'urbanisme va esdevenir una mera possibilitat en lloc d'una imposici legal. Aix, aquesta norma va derogar l'article 2 de la Llei 9/1990, que regulava les comissions, si b preveia que continuassin exercint les seves funcions fins que els reglaments orgnics de cada consell insular s'hi adaptassin. A la prctica aix supos que el Consell de Menorca suprims aquesta figura, mentre que a Mallorca i Eivissa-Formentera es refongus dins les anomenades comissions insulars d'ordenaci del territori, urbanisme i patrimoni histric.

Composici.

En el cas de Mallorca i Eivissa, la composici de la comissi insular d'ordenaci del territori, urbanisme i patrimoni histric s gaireb idntica:
 Un president, que s el del consell insular o el conseller titular del departament corresponent.
 Un representant de cada grup poltic.
 Dos membres de la corporaci nomenats pel Ple.
 Dos representants del consell insular designats per la presidncia entre persones d'acreditada competncia i experincia personal en urbanisme.
 En el cas d'Eivissa, un representant dels municipis, designat per la presidncia del consell.

A ms, amb veu per sense vot, tamb en formen part un secretari (que ser el del consell, o persona en qui delegui), i, noms a Mallorca, els directors de les ponncies tcniques, un assessor jurdic i  el tcnic ponent de cada assumpte.

Com a rgans consultius i tcnics encarregats d'elaborar les propostes d'acord de la comissi, hi ha una Ponncia Tcnica d'ordenaci del territori i una altra de patrimoni histric, integrades per tcnics del consell i representants d'entitats i collegis professionals. A Menorca, aquests rgans s'anomenen Comissi Tcnica Assessora d'Urbanisme i Ordenaci del Territori, i Comissi Tcnica Assessora de Patrimoni Histric, respectivament.

Competncies.

Pel que fa a les comissions insulars de Mallorca i d'Eivissa, totes dues exerceixen amb carcter general les competncies assumides pels consells insulars en matria d'urbanisme, patrimoni histric i ordenaci del territori; sempre, per, que no estiguin atribudes a un altre rgan pel respectiu reglament orgnic o pels decrets presidencials d'organitzaci. En aquest sentit, sn moltes les funcions que s'han conferit als consellers executius per aquestes vies, com ara les de disciplina urbanstica, autoritzacions dins zona de litoral, l'emissi de l'informe previ del consell insular per a habitatges dins sl rstic, etctera. Fins i tot alguna d'elles ha acabat atribuda a un organisme autnom, com en el cas de la disciplina urbanstica, que a Mallorca correspon a l'Agncia de protecci de la legalitat urbanstica i territorial, creada el 2008.

Aix no obstant, les comissions insulars continuen ostentant les funcions d'aprovaci definitiva dels planejaments urbanstics municipals i de concessi d'interessos generals.

Bibliografia.
BLASCO ESTEVE, Avell. "La nueva organizacin de los Consells Insulars". Dins BLASCO ESTEVE, Avell (ed.). Los Consejos Insulares. Valncia: Tirant lo Blanch, 2005. ISBN: 8484560066;
MAS RIGO, Jeroni M. La naturalesa jurdica de les Comissions Insulars d'Urbanisme. Evoluci Jurisprudencial. 2005.;
MUNAR FULLANA, Jaume. "Las competencias de los Consells Insulars en materia de ordenacin del territorio, urbanismo y habitabilidad". Dins BLASCO ESTEVE, Avell (ed.), op. cit.

Vegeu tamb.
Consell insular;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197055" title="Mr. Ho" nonfiltered="1758" processed="1752" dbindex="81762">



Mr. Ho s un manga curt fet per Akira Toriyama, mentre feia Bola de Drac, que t com a protagonista un personatge similar a en Iamxa. La histria s semblant a la nissaga de l'Excrcit de la Cinta Vermella de Bola de Drac.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197056" title="Christopher Wolstenholme" nonfiltered="1759" processed="1753" dbindex="81763">


Christopher Tony Wolstenholme, nascut el 2 de desembre de 1978, s el baixista de la banda anglesa, Muse. Tamb s l'encarregat dels cors en moltes de les canons de la banda i molt ocasionalment toca en viu la guitarra i el teclat, en canons com Unintended i Blackout respectivament, encara que, segons ell, amb aquest ltim no se sent cmode, ja que no s el seu "instrument natural". 

 Biografia . 

Wolstenholme va nixer en Rotherham, en el comtat angls de Yorkshire abans de mudar-se a Teignmouth, Devon en 1989. Mentre estava all, tocava la bateria per a una banda, amb Matthew Bellamy i Dominic Howard tocant junts en una altra. Desprs de dos anys de baixistes poc exitosos en la banda d'aquests ltims, Wolstenholme va abandonar la bateria i se'ls va unir com a baix per a crear The Rocket Baby Dolls, embri de la futurament reanomenada Muse. Encara que ell mai havia tocat el baix abans en aquell temps, Wolstenholme s ara considerat un baixista d'alt nivell en la indstria musical, havent guanyat i sent nominat en mltiples enquestes on-line i fins i tot sent afalagat per l'ex-Beatle Sir Paul McCartney, desprs de l'extraordinria actuaci de la banda en el show de tancament de l'edici 2004 del Festival de Glastonbury. Actualment resideix en Teignmouth amb la seva dona Kelly i els seus tres fills. 

 Enllaos externs . 
 Chris Wolstenholme en MuseWiki ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197058" title="Diputaci Permanent (Espanya)" nonfiltered="1760" processed="1754" dbindex="81764">
La Diputaci Permanent s l'rgan constitut en cadascuna de les cambres poltiques de les Corts Generals. Aix mateix s la que exerceix el poder legislatiu en el moment en el qual qualsevol d'aquestes dues cambres tinguin tancats el seus perodes de sessions. 

A Espanya aquest rgan apareix recollit en l'article 78 de la Constituci Espanyola, i est formada almenys per 21 diputats. 

A la Diputaci Permanent li correspon la segent funci: 
 Sollicitar la reuni de les cambres en sessi extraordinria. ;
 Assumir les facultats que corresponguin a les cambres en matria de Decrets Lleis i d'estats d'alarma, excepci i de setge, en cas que aquelles haguessin estat dissoltes o expirat el seu mandat. ;
 Vetllar pels poders de les cambres quan aquestes no estiguin reunides. ;

Expirat el mandat, o en cessament per dissoluci, la Diputaci Permanent seguir exercint les seves funcions fins a la constituci de les noves Corts Generals, i un cop reunida la nova cambra respectiva explicar dels assumptes tractats i de les seves decisions. 

Vegeu tamb.
Corts Generals;
Senat Espanyol;
Congrs de Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197060" title="Dominic Howard" nonfiltered="1761" processed="1755" dbindex="81765">


Dominic James Howard, va nixer el 7 de desembre de 1977 a Stockport, Anglaterra. s el baterista i percussionista de la banda britnica Muse. 

 Biografia . 

Howard va nixer en Stockport, no gaire lluny de Manchester. El 1986, es va mudar amb la seva famlia a Teignmouth, un petit poble de la costa del comtat de Devon. 

Va comenar a tocar la bateria als 11 anys, quan va quedar impressionat per una banda de jazz que va tocar en la seva escola. Tamb toca una mica la guitarra i tamb una mica el teclat de la seva germana major a l'edat de 5 anys. Tamb grcies a ella, que assistia a l'escola d'art, va comenar a tenir els seus primers contactes amb el mn artstic, tot i que no tenia res a veure amb el seu futur treball. Com ell va dir en una entrevista: "Quan era noi, la msica era una cosa que escoltava a la televisi". 

La primera banda de Howard es va anomenar "...Carnage Mayhem and this is a Michael Jackson song". Ms tard coneix a Matthew Bellamy a l'escola, i en abandonar el lloc de guitarrista en la banda del primer, Bellamy entra en el seu lloc. Desprs de dos anys, (i amb la banda rebatejada com "Gothic Plague") noms Howard i Bellamy queden fixos en la banda, fins que se'ls uneix com a la baixa un bateria d'una banda anomenada "Fixed Penalty", Chris Wolstenholme. Junts formen The Rocket Baby Dolls, nom que desprs canviarien pel de Muse.

El 27 de juny de 2004, Muse es trobava en una de les seves actuacions ms extraordinries, com l'acte de tancament del prestigis Festival de Glastonbury, concert que Bellamy va qualificar com "el millor de les seves vides". Bill Howard, pare de Dominic, un dels grans admiradors de la banda, va anar a veure'ls i poc desprs de la finalitzaci del xou, va morir d'un atac cardac. Aquest fet gaireb va dur a la banda a la seva separaci, per el continu suport de la seva famlia i els seus collegues envers Dom, van fer que aquest es recupers i Muse continus el seu gira.

 Curiositats . 

 Howard s esquerr, per aix situa el seu equip de manera que els plats hi-hat quedin a la seva dreta i el tom tom de terra a la seva esquerra. ;
 Howard s reconegut per les seves actuacions en viu, ja que en tots els seus shows disposa d'un micrfon propi exclusivament per a saludar al pblic, ja que no possex una bona veu. Es diu l'ancdota que durant l'enregistrament de Absolution, mentre els tres membres assajaven els cors per a la can "Blackout", els tcnics notaven que alg desafinava, pel que ms tard Howard va ser relegat d'aquesta tasca. Fins a la data, l'nica cosa que ha cantat en la banda, ha estat el cor de la tornada del cover de Frankie Valli "Can't Take My Eyes Of You", en les escasses interpretacions en directe d'aquesta can.

Enllaos externs. 
 Dominic Howard on MuseWiki  ;
 A fansite dedicated to Dominic Howard ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197062" title="Govern de les Illes Balears 1987-1991" nonfiltered="1762" processed="1756" dbindex="81766">
El Govern de les Illes Balears (aleshores Govern Balear) de la segona legislatura (1987-1991) fou un govern format per la coalici entre Aliana Popular i el Partit Liberal, que guany les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1987, i Uni Mallorquina. Aquest darrer partit don suport a Gabriel Caellas com a cap de l'executiu, a canvi que el lder d'UM, Jeroni Albert fos el president del parlament.

Estigu en funcions des del 23 de juliol de 1987 fins el 6 de juliol de 1991.

Composici.



Tamb fou conseller, per sense cartera, Mari Matutes Riera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197076" title="sdrubal" nonfiltered="1763" processed="1757" dbindex="81767">


Onomstica: fou un nom corrent cartagins probablement escrit correctament com Asdrbhal (Hasdrubal (segle V aC), ), referit al deu fenici Baal. El van portar diversos personatges rellevants de Cartago:
sdrubal (fill de Mag), general cartagins ;
sdrubal (general 339 ac) fou un general cartagins derrotat per Timole a Siclia ;
sdrubal (fill d'Hann), general cartagins ;
sdrubal (gendre d'Amlcar), general i home d'estat cartagins;
sdrubal Barca, general cartagins fill d'Amlcar Barca i germ d'Annbal el gran general. ;
sdrubal (senador), senador cartagins ;
sdrubal (general d'Annbal) fou un general d'alt rang de l'exrcit d'Annbal.
sdrubal el Calb fou comandant de l'expedici cartaginesa a Sardenya a la segona guerra pnica;
sdrubal (fill de Gisc), general cartagins a Hispnia durant la segona guerra pnica. ;
sdrubal (general 203 aC), general i almirall cartagins ;
sdrubal el Cabrit, un dels lders cartaginesos del partit favorable a la pau amb Roma;
sdrubal (general III guerra pnica) fou un general cartagins de la tercera guerra pnica.
sdrubal (nt de Masinissa), general cartagins nt de Masinissa ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197077" title="sdrubal (fill de Mag)" nonfiltered="1764" processed="1758" dbindex="81768">
sdrubal fou un general cartagins fill de Mag. El seu pare, ell mateix i el seu germ Amlcar haurien fundat el poder militar de Cartago segons Just. Segons aquest escriptor va exercir onze vegades la direcci de l'estat (sufet) i va obtenir quatre vegades l'equivalent als honors del triomf (la instituci dels honors del triomf fou purament romana i no s esmentat com a cosa prpia de Cartago ms que per Just). 

Totes les seves guerres es van lliurar a territori afric contra els nmides, excepte una a Sardenya que sembla que fou desgraciada i en la que sdrubal va morir. Va deixar tres fills: Annbal, sdrubal i Saf que van continuar la carrera del pare, junt amb els seus cosins germans, els tres fills d'Amlcar, que van exercir el poder a Cartago, per no s'indica cap acci concreta ni de govern ni militar.  

La seva cronologia no es esmentada per Just per hauria estat al segle V aC




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197078" title="sdrubal (general 339 aC)" nonfiltered="1765" processed="1759" dbindex="81769">
sdrubal fou un general cartagins que fou un dels que va dirigir el gran exrcit enviat per Cartago a Siclia que fou derrotat per Timole al riu Crimissos el 339 aC. Plutarc tamb l'esmenta per no fa cap menci de la seva vida anterior ni la seva sort posterior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197079" title="sdrubal (fill d'Hann)" nonfiltered="1766" processed="1760" dbindex="81770">
sdrubal fou un general cartagins de la Primera Guerra Pnica que Polibi diu que fou fill d'Hann. Fou nomenat per fer front al cnsol rom Rgul el 256 aC i va portar la guerra molt malament, fins que el comandament fou transferit a Xntip d'Esparta encara que sdrubal sembla que va continuar en el comandament, i fou enviat a Siclia amb un fort exrcit i 140 elefants; durant uns dos anys va dominar el camp degut a la superioritat que li donaven els elefants per no va fer cap acci important. El 250 aC finalment es va decidir a atacar al cnsol Luci Cecili Metel a la vora de Panormos, per el rom el va rebutjar i el va derrotar. sdrubal va perdre tots els elefants que foren capturats pels romans, el que va donar a aquestos una indiscutida superioritat a terra. sdrubal va fugir a Lilibea i desprs va tornar a Cartago on fou condemnat a mort i executat.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197083" title="Klaus-Jrgen Nagel" nonfiltered="1767" processed="1761" dbindex="81771">
Klaus-Jrgen Nagel s professor agregat de Cincia Poltica a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves lnies d'investigaci sn la teoria poltica (nacionalisme, federalisme) i la poltica comparada (partits i moviments nacionalistes, integraci europea). Tamb ha dedicat el seu treball de recerca a la histria de Catalunya (moviment nacional, moviment obrer, histria del sector vitcola). Va estudiar cincies socials i histria a les universitats de Mnster i de Bielefeld. Va obtenir el Staatsexamen el 1981 (en Histria i en Cincies Socials) i posteriorment, el doctorat en Filosofia el 1989. Anteriorment a la seva incorporaci a la Universitat Pompeu Fabra, el professor Nagel havia exercit a la Universitat de Bielefeld (Departament d'Histria) i a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main (Departament de Cincies Socials). 

Publicacions recents ms rellevants.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197085" title="sdrubal Barca" nonfiltered="1768" processed="1762" dbindex="81772">
sdrubal Barca fou fill d'Amlcar Barca i germ d'Annbal el gran general. Era present a la batalla en qu el seu pare morir a Hispnia vers el 229 aC, i es va poder escapar junt amb Annbal cap a Akra Leuke o Acra Leuce.

Quan el seu germ va marxar a Itlia li va deixar el govern d'Hispnia (218 aC) amb 13000 soldats i 2500 cavallers principalment nmides, nombre que va incrementar pel reclutament entre els ibers i altres tribu; va donar suport a Hann que havia rebut el comandament de la regi entre l'Ebre i els Pirineus en contra d'Escipi per va arribar massa tard i quan va arribar Hann ja havia estat derrotat. 

El 217 aC va avanar des de Cartago Nova on havia passat el hivern altre cop cap al nord de l'Ebre per la prdua de la flota, destruda pels romans, li va impedir els moviments i no va arribar a creuar el riu. A l'estiu Escipi va rebre reforos dirigits pel seu germ i va passar a la ofensiva creuant l'Ebre cap al sud; el general Bostar, enviat contra ells, no va gosar enfrontar-si i no s va lliurar cap batalla important, per les morts de molts hostatges en mans de Bostar, va fer un efecte molt negatiu entre les tribus aliades.

El 216 aC mentre Annbal obtenia la gran victria de Cannes, a Hispnia la guerra restava embarrancada. sdrubal lliurava petites operacions contra romans o tribus iberes. Desprs de Cannes va rebre ordres de marxar a Itlia per donar suport a Annbal i Himilc fou enviat a Hispnia amb un exrcit. Per quan sdrubal va intentar creuar l'Ebre fou derrotat pels Escipions i les tribus iberes van desertar en massa.
 
El seu germ Mag va haver de venir en el seu ajut des de Cartago amb 12000 homes i 15000 cavallers (i 20 elefant) destinats a ajudar a Annbal a Itlia. La guerra a Hispnia va seguir per s molt difcil determinar com van ser les operacions per les exageracions dels escriptors romans i la manca de fonts pniques.

El 215 aC Mag i sdrubal van assetjar Illiturgis i Escipi va anar en ajut de la ciutat, i els va derrotar i va conquerir el campament cartagins. Una mica desprs els dos germans apareixen assetjant Indibilis, on altre cop foren derrotats. 

El 215 aC va arribar a Hispnia el general sdrubal fill de Gisc amb un fort exrcit per res important consta com a realitzat; els relats romans parlen de dues victries d'Escipi per amb magres resultats. 

Tit Livi no esmenta res sobre les campanyes del 213 aC, quan segons Appi, sdrubal va anar a l'frica per fer front a una revolta dels nmides als que va sotmetre i va retornar desprs a Hispnia. 

El 211 aC els cartaginesos van obtenir per fi un triomf: els Escipions van dividir les seves forces per fer front a dos exercits cartaginesos un dirigit per sdrubal Barca i un per sdrubal fill de Gisc i per Mag Barca.  Uns 20000 mercenaris celtibers de Gneu Corneli Escipi van desertar i van passar a camp d'sdrubal que va obtenir la victria. Publi Corneli Escipi va morir en un enfrontament amb la cavalleria nmida d'sdrubal fill de Gisc; les forces dels dos generals cartaginesos es van reunir amb les d'sdrubal i van rodejar a Gneu Escipi; el camp rom fou ocupat i el mateix general mort en la lluita junt amb la major part de les seves tropes. Les que van quedar, sota Luci Marci, es van retirar al darrera de l'Ebre i van poder impedir l'avan dels cartaginesos cap a Itlia

El 209 aC va arribar a Hispnia Publi Corneli Escipi Afric Major fill del Publi Escipi caigut el 211 aC i s va dedicar a establir amistat amb tribus iberes  i en un cop auda es va apoderar amb un atac per terra i mar de Cartago Nova. La Citerior va quedar rpidament en mans dels romans. sdrubal va haver de lliurar una batalla de resultat incert a Baecula, i desprs va seguir al nord i es dirig cap a Itlia per reunir-se amb Annbal. 

Es suposa que va creuar els Pirineus per la part occidental (ja que la oriental estava protegida per Escipi) i desprs de passar per territoris de tribus de gals (s'esmenten fins i tots els arverns) on va reclutar molta gent, va arribar als Alps. Va passar un any en aquestes operacions i la primavera del 207 aC va creuar els Alps i va baixar cap a Itlia, per va cometre l'error d'aturar-se per assetjar Placentia quan els romans no tenien cap exercit que se li pogus oposar, i va perdre molt de temps en sotmetre aquesta colnia. Desprs va seguir a Ariminium i va acordar amb Annbal que es trobarien a mbria, per els missatges van caure en mans dels romans i el cnsol Gai Ner es va reunir amb el seu collega a Sena Gallica (Senigallia) en front de l'exrcit d'sdrubal. Aquest va rebutjar un combat decisiu i es va retirar a Ariminium on fou perseguit i obligar a combatre a la vora del riu Metaure. En aquesta batalla sdrubal va desplegar les millors habilitats de comandament per les seves forces eren inferiors i els auxiliars gals no sabien lluitar; els millors eren els hispans i els lgurs que van causar moltes prdues al romans per finalment van perdre la batalla. sdrubal va morir amb les armes a la ma. El cnsol Ner va anar rpidament al campament d'Annbal a la Pulla i va comunicar la victria tirant el cap d'sdrubal a la vora del camp.

Per ms detall de les operacions a Hispnia vegeu: Conquesta romana d'Hispnia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197086" title="President del Senat espanyol" nonfiltered="1769" processed="1763" dbindex="81773">
El President del Senat espanyol s escollit en sessi constitutiva del Senat espanyol amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres. Segons la Constituci Espanyola de 1978 s el quart crrec en importncia d'Espanya.

Llista de Presidents del Senat (des de la democrcia).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197090" title="Vicent Pellicer i Olls" nonfiltered="1770" processed="1764" dbindex="81774">
Vicent Pellicer i Olls (Valdealgorfa, Baix Arag, 1956) s un escriptor.

s professor de catal per a adults i viu a Jess (el Baix Ebre) des dels 9 anys.

s un escriptor que es declara addicte a la natura: a les serralades, als boscos i a les fonts; a les salvatgines, a la pluja i al somriure dels esquirols. Esta gran passi queda ben palesa en els seus llibres, i en la seua veu quan recita versos. El 1988 guany el primer accssit del Premi Enric Bayerri de contes (Jess), publicat el 1991 a Obra literria, Jess-Catalnia (1984-1989). Els anys 1995 i 1996 fou el guanyador de sengles edicions anuals del Premi Ramon Salvad i Montoriol (Barcelona) de contes de natura. s autor de poemes editats en tres reculls d Els Trobadors de l Ebre (anys 1996, 1997 i 1998), del conte Morret pelut de rabosa (1997), de Les fonts del Port (Cossetnia, 1999), de Contalles del Port (Cossetnia, 2000), d A peu pel masss del Port (Cossetnia, 2000), d Endevineu els ocells (Cossetnia, 2002), de Caminades pel masss del Port (Cossetnia, 2002), de Paisatges de l Ebre: el Delta i el Port (Cossetnia, 2004), d El masss del Port: de font en font (Cossetnia, 2005), de la Guia de les Terres de l'Ebre (Cossetnia, 2007), dEl masss del Port: el plaer de l'aventura (Cossetnia, 2007) i, en collaboraci amb Pere Gonzlez, del CD interactiu Les fonts del Port: 50 recorreguts d aigua (2000).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197093" title="sdrubal (senador)" nonfiltered="1771" processed="1765" dbindex="81775">
sdrubal fou un senador cartagins que segons Zonares va ser clau per que el senat rebutgs les peticions dels romans en l'afer de Sagunt i la declaraci de guerra a Roma quan una ambaixada romana va arribar a Cartago desprs de la conquista de Sagunt el 219 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197094" title="sdrubal (general d'Annbal)" nonfiltered="1772" processed="1766" dbindex="81776">
sdrubal fou un general d'alt rang de l'exrcit d'Annbal. La primera missi en qu apareix es el transport d'armes sobre el riu Po i desprs en preparar l'estratagema amb la que Annbal va eludir la vigilncia de Fabi i va sortir de Campnia pels passos dels Apenins. En aquesta poca va dirigir tots els afers militars (); desprs apareix amb el comandament del camp cartagins de Geronium i a l'enfrontament amb Minuci; a la batalla de Cannes va dirigir l'ala esquerra (216 aC). Desprs d'aquesta batalla no torna a aparixer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197095" title="Histria del Camerun" nonfiltered="1773" processed="1767" dbindex="81777">
El 1472, l'expedicionari portugus Fernando Poo navega fins a la costa de l'actual Camerun i remunta aiges amunt pel riu Wouri. Els portuguesos bategen aquest riu com Riu dos Camar s (literalment, riu de les gambetes). En l'actualitat, el nom Camar s s el nom amb el qu es coneix a aquest pas en idioma portugus. El nom va ser corromput pels comerciants d'altres pasos europeus (principalment dels Pasos Baixos, Frana i Anglaterra) i va passar a les formes "Cameroon" o "Cameroun", d'on va passar al catal com a Camerun.

El 1884, Alemanya va comenar a establir factories i va implantar el rgim colonial en aquest territori, per desprs de la Primera Guerra Mundial va ser dividit en dos mandats, un corresponent a Frana (el de major extensi) i altre a la Gran Bretanya. El Camerun francs va accedir a l'autonomia interna el 1959 i l'any segent va proclamar la seva total independncia com a Repblica. El 1961, el sud del Camerun britnic va decidir unir-se a la Repblica del Camerun, mentre que el nord va preferir adherir-se a Nigria.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197096" title="sdrubal el Calb" nonfiltered="1774" processed="1768" dbindex="81778">
sdrubal el Calb fou comandant de l'expedici cartaginesa a Sardenya a la Segona Guerra Pnica (215 aC) desprs de la revolta d'Hampiscora. sdrubal fou enviat amb un exercit important igual que el que s'havia enviat a Hispnia sota Mag, per una turmenta va portar les seves naus cap a les illes Balears on va haver de restar un temps i mentre els afers a Sardenya van anar desfavorablement. Quan va desembarcar a l'illa es va unir a les forces d'Hampiscora i es van dirigir a Caralis, la capital, on el pretor Tit Manli els hi va fer front i els va derrotar. sdrubal fou fet presoner i portat a Roma on va ser part del triomf de Manli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197097" title="sdrubal (fill de Gisc)" nonfiltered="1775" processed="1769" dbindex="81779">
sdrubal fill de Gisc fou un general cartagins a Hispnia durant la Segona Guerra Pnica.

Es esmentat quan va ser enviat a la provncia amb un fort exrcit el 214 aC i va cooperar amb sdrubal Barca i Mag Barca fills d'Amlcar Barca. Els tres generals van tenir algunes disputes segons deixen entreveure els escriptors romans. 

Desprs de la sortida d'Hispnia d'sdrubal Barca cap a Itlia, sdrubal fill de Gisc va ser encarregat de defensar Lusitnia i les provncies occidentals evitant la batalla amb els romans; durant el 208 aC no va tenir activitat militar i el 207 aC apareix a Gades on se li va reunir Mag amb les restes del seu exrcit que havia estat derrotat per Marc  Sil. Com que Escipi va seguir a Mag, i volia forar a sdrubal  a lliurar batalla, sdrubal va eludir el combat i es va posar darrera les muralles sense emprendre cap acci. 

El 206 aC va rebre reforos de Cartago i el seu exrcit va augmentar a 70000 homes i 4500 cavallers amb els que ja es podien enfrontar amb seguretat als romans. La batalla es va produir al lloc que Plini anomena Elinga i Tit Livi anomena Silpia, al districte miner de la Btica, per foren derrotats i amb la resta de l'exrcit es van refugiar al darrera les muralles de Gades.

Vegeu: Conquesta romana d'Hispnia

sdrubal va considerar perduda Hispnia i va iniciar converses amb els caps africans, quan ja Escipi havia iniciat contactes amb Sifax rei dels masesils; va anar a al cort del rei nmida on hauria arribat al mateix temps que Escipi i durant uns dies va conversar amb el general rom i amb el rei, al que va aconseguir fer sortir de l'aliana amb Roma mercs a la seva germana Sofonisba, que es va casar amb el sibir nmida; per llavors el rei dels massilis, Masinissa I, al que Sofonisba havia estat promesa, es va aliar als romans, si be sdrubal preferia l'aliana de Sifax al que considerava ms poders; Sifax va envair territori de Masinissa i el va expulsar del seus dominis.

El 204 aC Escipi va desembarcar a frica i Cartago va enviar al general sdrubal fill de Gisco amb un exercit de trenta mil homes i tres mil cavallers als que es va unir Sifax amb 50000 nmides i deu mil cavallers. Amb aquestes forces al davant, Escipi va haver d'aixecar el setge d'tica  i establir-se en una posici protegida a un promontori a la costa; sdrubal i Sifax van formar dos camps separats i van bloquejar al rom el hivern del 204 al 203 aC. Sifax no obstant va entrar en converses amb Escipi, que mentre havia planejat el incendi dels dos campament enemics, cosa que va poder portar a terme amb l'ajut de Masinissa. Incendiats sobtadament els dos campaments al mateix temps, el romans es van llenar sobre ambds i van matar milers d'enemics quan fugien en la foscor i la confusi; sembla que es vaproduir una gran matan de milers d'homes. sdrubal i Sifax es van escapar, van reorganitzar les forces i es van enfrontar en una batalla decisiva a Escipi i foren derrotats. 

Sifax va fugir al seu regne i sdrubal va tornar a Cartago (203 aC). Ja no torna a ser esmentat ni per Polibi ni per Tit Livi per Appi diu que en realitat no va tornar a Cartago on probablement hauria estat condemnat a mort i va reunir una fora de mercenaris i nmides  i es va dedicar a la guerra pel seu propi compte i el govern cartagins el va condemnar a mort; sdrubal hauria continuat cooperant amb el nou comandant cartagins Hann fill d'Amlcar i quan Annbal va tornar i va agafar el comandament, la seva sentencia de mort fou revocada i les seves tropes unides formalment a les del gran general, per dins la ciutat tenia la hostilitat de la poblaci i un dia en uns disturbis fou atacat pel poble, i va fugir fins a la tomba de la seva famlia on es va sucidar prenent un ver; el seu cap fou tallat i passejat en triomf per les turbes pels carrers de la ciutat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197098" title="sdrubal (general 203 aC)" nonfiltered="1776" processed="1770" dbindex="81780">
sdrubal fou un general cartagins esmentat per Tit Livi i Appi com a comandant d'una flota cartaginesa a frica el 203 aC. Va atacar a un esquadr rom sota Gneu Octavi que, amb una flota de transport, va arribar a la costa cartaginesa; va atacar desprs un nau quinquerrem romana en la viatjaven els ambaixadors enviats per Escipi quan retornaven al seu camp, cosa contraria a la llei de les nacions; els ambaixadors van poder arribar a terra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197099" title="sdrubal el Cabrit" nonfiltered="1777" processed="1771" dbindex="81781">
sdrubal el Cabrit fou un dels lders cartaginesos del partit favorable a la pau amb Roma, cap al final de la Segona Guerra Pnica. Juntament amb Hann el Gran va protegir als ambaixadors romans enviats per Escipi de la fria del poble cartagins i els va facilitar la sortida del pas protegits per dos trirrems cartagineses. Fou oposat permanentment als Brquides (la famlia dels Barca i el partit democrtic). Desprs de la batalla de Zama el 202 aC fou un dels ambaixadors enviats a demanar la pau a Escipi i desprs fou enviat a Roma per fixar els termes del tractat final de pau. Encara a la tornada a Cartago apareix per un temps com a membre del partit contrari als Brquides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197100" title="Brquides" nonfiltered="1778" processed="1772" dbindex="81782">
Brquides (tamb apareixen com a Barquins o Barcins) s el nom amb que sn coneguts la famlia dels Barca de Cartago i els que els van donar suport a la seva poltica, democrtica a l'interior i imperialista a l'exterior. Els brquides ms destacats sn:

Amlcar Barca;
Annbal Barca;
sdrubal Barca;
Mag Barca;
sdrubal (gendre d'Amlcar);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197101" title="sdrubal (general III guerra pnica)" nonfiltered="1779" processed="1773" dbindex="81783">
sdrubal fou un general cartagins de la tercera guerra pnica. Ja s esmentat a la guerra contra Masinissa I que va precedir a la guerra contra Roma (150 aC). 

Appi l'esmenta amb el crrec de boetarca () crrec de naturalesa desconeguda. Desprs de qu els dos fills de Masinissa, Gulussa i Micipsa, enviats com ambaixadors, foren insultats i atacats a Cartago, va esclatar la guerra i va participar al setge d'Oroscopa, on fou enviat amb 25000 homes i 400 cavallers i 6000 cavallers nmides  que van desertar al camp de Masinissa; va intentar fer aixecar el setge i va lliurar batalla al rei nmida per desprs de tot el dia de combat no hi va haver cap guanyador i van comenar converses que van fracassar.

Masinissa progressivament va poder collocar a sdrubal en una posici en qu no podia rebre subministraments i finalment va haver de capitular per manca d'aliments, i per l'acord va poder sortir amb seguretat deixant armes i bagatges; quan ja es retiraven foren tradorament atacats pels nmides, violant el tractat i l'exrcit cartagins fou destrut. 

sdrubal i uns quants ms es van poder escapar cap a Cartago. El senat, per salvar la cara davant Roma, el va condemnar al desterrament junt amb tots els que havien estat a favor de la guerra contra Masinissa. Es va refugiar en territori nmida i va reunir un exrcit de vit mil homes; mentre el senat cartagins va veure que fes les concessions que fes, no podia evitar els propsits romans per destruir Cartago, i quan es van iniciar els preparatius per l'enfrontament final van cridar a sdrubal i li van donar el comandament (149 aC) junt amb un altre sdrubal (nt de Masinissa) que tindria el comandament de la ciutat. El seu exrcit li assegurava el domini en camp obert i l'arribada de subministraments a la ciutat, mentre els romans havien de rebre les seves provisions per mar. La cavalleria d'sdrubal va fustigar als romans per impedir un setge formal i tots els moviments romans. El cnsol Manli va decidir fer una expedici contra la ciutat interior de Neferis on eren els quarters d'sdrubal, i fou rebutjat amb fortes prdues i es va haver de retirar; un segon atac de Manli tamb va acabar en fracs. sdrubal llavors va exigir el comandament nic i es va desfer d'sdrubal, el net de Masinissa.

Quan va arribar Escipi (147 aC) sdrubal va avanar a la vora de les muralles de la ciutat i va establir el seu camp proper al del general rom, per no va saber impedir que una nit els romans ataquessin per sorpresa el barri de Megara; en revenja sdrubal va matar a tots els presoners romans, desprs de mutilar-los de la manera ms horrible, i els va exposar a les muralles a la vista dels soldats romans.

Aix no fou beneficis pels cartaginesos, ja que molts ho van considerar horrible (i el senat va emetre les seves queixes) i els romans es veieren obligats a lluitar a mort; per ja tenia la direcci a l'interior i exercia un poder sense contrapartida; molts senadors que se li oposaven foren executats i es va comportar com un rei o un tir amb el poder absolut.

Quan Escipi va completar el setge i la gana va aparixer a la ciutat, sdrubal va reservar els subministraments, que de mica en mica arribaven, pels seus soldats i els seus lleials. Per mitj de Gulussa va obrir converses amb Escipi, per aquest noms li va garantir seguretat per ell i la seva famlia i alguns amics, i sdrubal va refusar rendir la ciutat en benefici propi tot i que ja no hi havia esperances. 

El 146 aC va haver d'evacuar el port i altres barris i concentrar la defensa a la ciutadella de Birsa o Byrsa en la que Escipi va concentrar els atacs; els romans van avanar metre a metre, demolint les cases que anaven trobant una per una; els habitants, afamats, s'entregaven a Escipi i foren rebuts com a presoners; noms alguns desertors romans i els principals caps cartaginesos van resistir fins al final al tempre d'Escolapi; sdrubal finalment va fugir amb la seva dona i fill i es va entregar a Escipi que li va perdonar la vida; la seva dona i fill es diu que no el van seguir i es van tirar a les flames del temple. 

sdrubal fou portat presoner a Roma on va participar en el triomf del general rom i desprs fou enviat presoner a una ciutat de provncia on va romandre fins a la seva mort en data desconeguda.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197102" title="sdrubal (nt de Masinissa)" nonfiltered="1780" processed="1774" dbindex="81784">
sdrubal fou el nt de Masinissa I per part de mare per cartagins per pare i naixement. El 149 aC fou nomenat comandant de la ciutat quan es va iniciar l'atac rom i va adoptar enrgiques mesures de resistncia. El 148 aC sdrubal desprs de dos triomfs a Neferis, va demanar la direcci militar suprema i sdrubal fou acusat d'afavorir als enemics per la mediaci del seu cunyat Gulussa; incapa de dir res davant d'una acusaci tan inesperada, fou atacat en un tumult i la seva sort final es incerta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197103" title="Hateri (poltic)" nonfiltered="1781" processed="1775" dbindex="81785">
Hateri fou un poltic rom que fou proscrit per August, Marc Antoni i Lpid el 43 aC desprs de ser trat per un dels seus esclaus (que va rebre la llibertat com a premi). Les seves terres li foren confiscades. Ms tard els seus fills les van voler recuperar i foren insultats per l'ex esclau trador; aquesta insolncia va despertar la simpatia del poble, i els triumvirs van retornar al trador a la seva condici d'esclau i el van donar a la famlia del seu antic amo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197104" title="Frederic-Pau Verri i Faget" nonfiltered="1782" processed="1776" dbindex="81786">
Frederic-Pau Verri i Faget (Girona 1920) s un historiador de l'art, arqueleg i editor catal. Estudi a l'Escola Massana de Barcelona i histria a la Universitat de Barcelona, essent deixeble d'Agust Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans. El 1946 fou nomenat arxiver a l'Institut Municipal d'Histria i fou  un dels fundadors de la revista Ariel. Es cas amb una germana del seu collega Joan Ainaud de Lasarte.

El 1953 fou processat per activitats socialistes i fou expulsat del treball fins el 1963. El 1970-1972 i el 1980-1985 fou director del Museu d'Histria de Barcelona. Com a arqueleg ha dirigit l'excavaci del primitiu baptisteri cristi i ha participat en la renovaci del subsl arqueolgic, la recuperaci de l'espai sota les voltes del Tinell, i tamb redact el projecte d'ampliaci i reforma general del museu el 1982. 

s especialista en pintura gtica catalana,  i en aquest camp ha publicat articles a Anales y Boletn de los Museos de Arte de Barcelona i a Serra d'Or (sobre Ferrer Bassa, 1965). Ha publicat obres de divulgaci , monografies i guies. Tamb el 1950 va fer anotacions a la Crnica del regnat de Joan I. Tamb ha dut a terme tasques d'edici, i en aquest terreny va publicar les Elegies de Bierville, de Carles Riba el 1943 i La pell de brau, de Salvador Espriu el 1960, i prepar el volum Versions de poesia catalana (1962), en deu idiomes, amb Albert Manent, Joaquim Molas i Joan Triad. Des del 1985 ha publicat  Parva Archaeologica, i el 2001 ha rebut la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La iglesia de los Santos Justo y Pastor(1942);
 Catlogo monumental de Barcelona (1947) amb Joan Ainaud de Lasarte i Josep Gudiol Ricart;
 El pintor Pidelaserra, ensayo de biografa crtica (1947);
 Mil joyas del arte espaol (1948, amb Alexandre Cirici i Pellicer);
 Mallorca (1948);
 Montserrat (1950);
 Barcelona antigua (1952) ;
 Pedralbes y sus pinturas (1951);
 La vida del artista medieval (1953) ;
 L'art catal (1955-1961);
 Enllaos externs .
 Pgina de la RA.C.BA sobre Verri;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197105" title="Quint Hateri" nonfiltered="1783" processed="1777" dbindex="81787">
Quint Hateri (Llat: Quintus Haterius) fou un senador i retric roma del temps d'August i Tiberi. Se sap que fou cnsol sufecte per es desconeix en quin any. Al pujar al poder Tiberi va compareixer al senat i fingia que no volia acceptar i Hateri li va preguntar "per quan de temps deixars la comunitat sense cap?", pregunta ofensiva per Tiberi perqu l'obligava a declarar les seves intencions. Hateri va anar a palau a demanar perd i en una srie d'incidents va estar punt de morir i el va salvar l'emperadriu Lvia Drusilla (any 14).

El 16 apareix defensant una llei sumpturia per restringir l's de or i plata i altres guarniments i l'any 22 proposant que el decret senatorial que donava la potestat tribuncia a Drus fill de l'emperador fos gravat en lletres d'or a la porta de la cria.
 
La seva principal reputaci deriva de la seva condici de mestre d'oratria. Es elogiat per Sneca l'orador i el seu fill Sneca el filsof, i Tcit ho confirma. Es coneixen diversos detalls dels seus discursos considerats excellents. 

Va morir l'any 26 als 89 anys d'edat. Els seus fills el van premorir i entre ells estava Dcim Hateri Agripa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197106" title="Quint Hateri Anton" nonfiltered="1784" processed="1778" dbindex="81788">
Quint Hateri Anton (Quintus Haterius Antoninus) probablement fill de Dcim Hateri Agripa, fou cnsol l'any 53. Va dilapidar els bens familiars i als darrers anys va viure d'una pensi assignada per Ner. Sneca diu que es dedicava a aconseguir llegats d'altres romans.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197108" title="Hateri Ruf" nonfiltered="1785" processed="1779" dbindex="81789">
Hateri Ruf (Haterius Rufus) fou un cavaller rom que va morir al teatre de Siracusa a mans d'un gladiador. Segons va dir aquell mat, la nit abans havia somiat que era mort justament per un reciari (Valeri Mxim).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197114" title="Eullia Vintr Castells" nonfiltered="1786" processed="1780" dbindex="81790">
Eullia Vintr Castells (Barcelona 1945) s una poltica i filloga catalana. Es llicenci en filologia clssica a la Universitat de Barcelona, on fou professora de filologia grega del 1967 al 1974. Fou vicedegana del Collegi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears  del 1971 al 1977, i el 1974 ingress al PSUC. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou diputada a Corts. El 1983 fou nomenada regidora d'ensenyament a l'ajuntament de Barcelona, i a les eleccions autonmiques de 1984 fou diputada al Parlament de Catalunya. 

El 1984 fou nomenada catedrtica de filologia grega, desprs de les eleccions municipals del 1987 pass a ser tercera tinent d'alcalde i responsable de cultura i joventut, crrec que deix pel de responsable de benestar social. Fou candidata d'ICV a les eleccions municipals del maig del 1995, arran de les quals es convert en segona tinent d'alcalde fins a les eleccions de 1999, quan decid no presentar-se. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197116" title="Hecatompos" nonfiltered="1787" processed="1781" dbindex="81791">
Hecatompos o Hecatomnos (Hecatomnus,) fou un dinasta de Cria (vers 395 aC-377 aC)  fill de Hisldom (Hyssaldomus), governant local de Milassa, que fou nomenat strapa pel rei Artaxerxes III de Prsia amb el comandament de les forces navals que probablement per mediaci de Evgores I de Salamina de Xipre havien de donar suport als atenencs, i que va participar amb Farnabazos II a la batalla de Cnidos (394 aC). 

Evgores ja havia demanat l'ajut persa en un conflicte amb un dels petits regnes de Xipre i amb l'ajut d'aquesta flota va estendre en poc temps el seu domini sobre diversos petits regnes vens. Teopomp diu que Prsia va decidir finalment enderrocar a Evgores, per no es va trobar en disposici de fer-ho fins desprs de la pau d'Antlcides el 387 aC, ja que la flota d'Evgores s'havia reforat molt i fins i tot va arribar a saquejar la costa de Fencia i va ajudar als cilicis en una revolta contra Prsia i segons Iscrates d'Atenes i Diodor de Siclia es va apoderar fins i tot de Tir. Sembla que Hecatompos no va facilitar la feina als perses i fins i tot va donar suport secretament a Evgores I amb diners per contractar mercenaris. 

Com que aix no es va saber i el 485 aC es va fer la pau amb el rei de Salamina, Hecatomnos va romandre en possessi de la satrapia com un virtual sobir independent fins que va morir vers el 377 aC (Iscrates diu que era viu el 380 aC).

Va deixar tres fills: Mausol, Idreos o Idreu i Pixdar, tots els quals el van succeir posteriorment, el primer Mausol (377 aC-353 aC). Tamb va deixar dues filles, Artemsia II i Ada que segons la costum asitica es van casar amb els seus germans Mausol i Idreu. 

Hecatomnos era nadiu de Mylasa i va fer aquesta ciutat la seu  del seu govern. Va emetre monedes amb la figura del Zeus Labrandenos d'un fams temple de Mylasa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197117" title="Cecilio Valverde Mazuelas" nonfiltered="1788" processed="1782" dbindex="81792">

Cecilio Valverde Mazuelas ( Crdova, Andalusia 1927 - d. 2001 ) fou un poltic i advocat espanyol que fou President del Senat entre 1979 i 1982 sota el govern de la UCD.

Biografia.
Va nixer el 27 de juny de 1927 a la ciutat de Crdova. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, on es va llicenciar el 1948. Posteriorment treball d'advocat en diferents bufets a Crdova, Sevilla, Granada i Madrid.

Mor l'11 de juny de 2001 a la seva residncia de Crdova.

Activitat poltica.
L'any 1976 particip en la fundaci del Partit Socialista Liberal Andals (PSLA), que posteriorment s'integr dins la Uni del Centre Democrtic (UCD). 

En les eleccions generals de 1977 fou escollit senador al Senat en representaci de la provncia de Crdova, sent membre de diverses comissions. Desprs de ser reescollit senador en les eleccions generals de 1979 fou nomenat el mar d'aquell any President del Senat, crrec que ocup fins al final de la I Legislatura, moment en el qual abandon la poltica activa.

Enllaos externs.
  Informaci de Cecilio Valverde al Senat espanyol;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197119" title="Hecat" nonfiltered="1789" processed="1783" dbindex="81793">
Hecat (Hecaton ) fou un filsof estoic grec nascut a Rodes. Va ser deixeble de Paneti i va estar connectat estretament als filsofs estoics del seu temps. Va escriure nombrosos i extensos llibres, per no s'han conservat.

Les seves obres sn:
De Officiis (traducci llatina del nom);
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197121" title="Hdila" nonfiltered="1790" processed="1784" dbindex="81794">
Hdila (Hedyle, ) fou una poetessa grega imbica, filla de Mosquines d'Atenes i mare d'Hdil. Va escriure un poema titulat , del qual una part s esmentat per Ateneu de Naucratis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197122" title="Hdil" nonfiltered="1791" processed="1785" dbindex="81795">
Hdil (Hedylus, ) fou un poeta epigramtic grec nascut a Samos, fill de Melicert i d'Hdila. Es va sucidar per l'amor d'un tal Glauc. Els seus epigrames estan inclosos a la Garlanda de Meleagre i onze d'ells apareixen a l'antologia grega encara que la seva autenticitat es dubtosa. Els poemes tracten del vi i de l'esport. Fou contemporani i rival de Callmac. Va viure en el regnat de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC) i es pot classificar dins de l'escola de poetes alexandrins.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197123" title="Hegloc" nonfiltered="1792" processed="1786" dbindex="81796">


Onomstica:
Hegloc d'Atenes, comandant atenenc ;

Hegloc de Macednia, oficial d'Alexandre el Gran;

Hegloc (militar), comandant de les tropes de Ptolemeu VIII Evergetes II.

Hegloc, actor trgic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197124" title="Hegloc d'Atenes" nonfiltered="1793" processed="1787" dbindex="81797">
Hegloc (Hegelochus, ) fou un comandant atenenc que va dirigir les forces atenenques que van protegir el camps dels mantineans contra la cavalleria tebana i tesslia quan Epaminondes va atacar Mantinea el 362 aC. Encara que Xenofont parla del fet sense donar el seu nom, si que el dona Diodor de Siclia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197125" title="Hegloc de Macednia" nonfiltered="1794" processed="1788" dbindex="81798">
Hegloc (Hegelochus, ) fou un oficial d'Alexandre el Gran, fill d'Hipostrat. A la batalla de Grnic el 334 aC va dirigir un cos de cavalleria enviat a vigilar els moviments dels perses. El 333 aC fou nomenat comandant de la flota  a l'Hellespont juntament amb Amftor i se li va encarregar expulsar als perses de les illes gregues de la mar egea cosa que va aconseguir fcilment amb el suport dels habitants grecs de les illes i que va donar per acabada el 331 aC, i ho va comunica a Alexandre quan aquesta era a Alexandria, durant la fundaci d'aquesta ciutat. El mateix any va dirigir les tropes a cavall a la batalla d'Arbela. El 330 aC Filotes, implicat en la conspiraci de Parmeni, sota tortura, va dir que Hegloc que havia mor en combat, havia estat un dels instigadors del complot contra Alexandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197126" title="Enric Marco i Batlle" nonfiltered="1795" processed="1789" dbindex="81799">


Enric Marco i Batlle (Barcelona 1921- )

Un prets testimoni que va resultar ser un impostor. 
Enric Marco va ser objecte en 2005 d'una gran atenci meditica a causa d'una impostura. Durant anys s'havia fet passar per un deportat al camp nazi de Flossenbrg (Baviera). A principis de 2005 havia pres la paraula al Congrs dels Diputats en el curs d'una commemoraci de l'Holocaust i els crims contra la humanitat, amb un discurs de tinys emotius i dramtics. A ms estava prevista la seva participaci destacada en les commemoracions de l'alliberament del Camp de concentraci de Mauthausen-Gusen (ustria) en el mes de maig d'aquell any. A l'abril de 2005 un informe de l'historiador Benito Bermejo establia que els relats de Marc eren extremadament inconsistents i demostrava que Marco havia estat a l'Alemanya Nazi com a treballador voluntari (d'acord amb el tractat Franco-Hitler d'agost de 1941) i no deportat pel seu combat en la Resistncia antinazi a Frana (com ell havia prets). 

Efectivament, Marco apareixia en un document als Arxius del Ministeri espanyol d'Afers exteriors com un treballador de la indstria de guerra de l'Alemanya nazi, contractat per l'empresa Deutsche Werke Werft de Kiel. Marco havia fet un gran nombre de xerrades, principalment en centres d'ensenyament, sobre la seva pretesa vivncia com a supervivent dels camps nazis. Va aparixer en un bon nombre de programes de televisi presentant un prets testimoniatge sobre la seva participaci en la Guerra Civil espanyola, a l'exili republic, la resistncia antinazi, la II Guerra Mundial i els camps de concentraci nazis. Va representar a les vctimes espanyoles d'aquells camps en nombroses commemoracions. A ms de com a testimoni, es definia com a historiador i s cert que havia cursat estudis d'histria en la Universitat Autnoma de Barcelona. La impostura es va saber quan, tot just 48 hores abans de les commemoracions de Mauthausen (8 de maig de 2005), Marco, que havia arribat a viatjar a ustria per a participar-hi, es va veure obligat a renunciar  i va tornar a Espanya per (aix es va dir llavors) sentir-se indisposat. Poc desprs va reconixer obertament en una roda de premsa que els relats de la seva suposada deportaci no eren certs. Tamb es va veure forat a dimitir de la presidncia (assumida per ell tres anys abans) de l'Associaci Amical de Mauthausen i altres camps, amb seu a Barcelona. Enmig de la indignaci que es va aixecar es va contemplar la possibilitat de retirar-li la Creu de Sant Jordi; Marco la va retornar i el Govern Catal "va acceptar la devoluci". 

L'agitador. 
El moment en qu Enric Marco i Batlle es va vincular a l'entorn dels supervivents dels camps nazis s fora tard (cap a 1999-2000), per la seva activitat pblica havia comenat molt abans. En els anys 70 es feia dir Enrique Marcos. Sota aauest nom va militar en determinat moment en la CNT (Confederaci Nacional del Treball) i va arribar a ser Secretari General de la Federaci catalana el 1976-1977 i Secretari General de la Confederaci des d'abril de 1978 fins al V Congrs al desembre de 1979. Alineat amb els qui van impugnar el Congrs, Marco fou expulsat de la CNT l'abril de 1980. El 1984 Juan Gmez Casas, reflexionant sobre el perode que Marco havia ocupat aquests crrecs, recordava que poc o res es coneixia amb certesa sobre el seu passat. Desprs de 2005, desprs d'haver reconegut la falsedat dels seus relats com a deportat, Marco segueix afirmant haver estat un activista del moviment llibertari contra Franco i haver roms en la clandestinitat des que va tornar a Espanya fins al final del franquisme. Avui, el seu prets passat de militant antifranquista est dhuc ms en qesti. Enric Marco i Batlle no ha de ser confs amb el valenci Enric Marco Nadal, que tamb havia estat Secretari General de la CNT, per en els anys 40. Enric Marco desprs de la seva etapa de crrecs de responsabilitat en la CNT va passar a desenvolupar una activitat intensa en el moviment associatiu dels pares d'alumnes. En 1998 era vicepresident de la FAPAC (Federaci d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya) a Barcelona.

Referncies.
  Exilio y Deportacion Una collecci d'articles i documents sobre el Cas Enric Marco;
  Diari 20 Minutos, 11 de maig de 2005;
  Revista Fusion-Suplemento Catalunya Una entrevista amb Enric Marco en 1998 com  dirigent del moviment associatiu de pares d'alumnes. Aleshores es presentava com a llluitador per les llibertats i es definia com a historiador;
   p'Diari Oficial de la Generalitat Text del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya pel que es retira la Creu de Sant Jordi a Enric Marco;
 GOMEZ CASAS, Juan, El relanzamiento de la C.N.T., 1975-1979: (con un eplogo hasta la primavera de 1984), Mstoles, CNT-AIT, 1984, ISBN 84-398-2555-2;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197127" title="Attic Records (Canad)" nonfiltered="1796" processed="1790" dbindex="81800">
Attic Records va ser una discogrfica independent canadenca fundada a l'any 1974 per Alexander Mair i Tom Williams.

Attic Records va deixar d'existir com una companyia independent l'any 1999, quan va ser ajuntada amb TMP (The Music Publisher) i Oasis Entertainment Distribution per formar Song Corporation.

Artistes.
Lee Aaron;
Annihilator;
The Bop Cats;
Creed;
Downchild Blues Band;
Shirley Eikhard;
Fludd;
The Frantics;
BB Gabor;
Patsy Gallant;
Goddo;
Hagood Hardy;
Haywire;
The Irish Rovers;
The Knuckleheads;
The Lincolns;
Maestro Fresh Wes;
Bob & Doug McKenzie;
The Nylons;
Rush;
Teenage Head;
Triumph;
Weird Al Yankovic;
Jesse Winchester;
Bob & Doug McKenzie;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197128" title="Hegloc (actor)" nonfiltered="1797" processed="1791" dbindex="81801">
Hegloc (Hegelochus, ) fou un actor trgic atenenc, que s va fer fams per la manera de pronunciar la frase d' Eurpides  i va ser ridiculitzar per , Estrattis, Sannin i Aristfanes. (Eur. Orest. 269). Sembla que per una fallada a la veu no vas poder pronunciar correctament i va alterar .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197129" title="Hegem" nonfiltered="1798" processed="1792" dbindex="81802">


Onomstica:

Hegem de Tassos, poeta cmic grec;

Hegem d'Atenes, orador atenenc ;

Hegem, poeta pic grec;

Hegem, poeta epigramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197130" title="Tour de Frana de 1908" nonfiltered="1799" processed="1793" dbindex="81803">


El Tour de Frana de 1908 va ser una repetici de l'edici anterior, amb Lucien Petit-Breton guanyant 5 de les 14 etapes i la classificaci general demostrant que la victria de 1907 no fou una sorpresa.  La classificaci general es torna a fer per punts i no per temps.

Com en anys anteriors, el domini francs fou absolut. De totes maneres, per primera vegada dos ciclistes italians i un de luxemburgus acaben entre els deu primers classificats. 

 Si b els corredors independents formen encara la majoria del pilot, els equips organitzats lliuren d'ara en endavant una lluita molt dura. L'equip Peugeot colloca quatre dels seus corredors als quatre primers llocs de la classificaci general. 

Classificaci final.


Etapes.


Enllaos externs.
1908 Histria del Tour de Frana ;
1908. Histria del Tour de Frana ;
1908 Tour de France Jersey progression ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197131" title="Hegem de Tassos" nonfiltered="1800" processed="1794" dbindex="81804">
Hegem  ) fou un poeta cmic de Tassos de la vella comdia atenenca. Fou de fet clebre per les seves pardies de les qu segons Aristtil fou l'inventor. El seu renom fou , i va viure en temps de la guerra del Pelopons (final del segle V aC i comenament del segle IV aC). Fou contemporani de Crat d'Atenes quan aquest ja era vell, i d'Alcibades. La seva pardia ms coneguda s la Gigantomachia que s'estava representant a  quan va arribar la notcia del desastre de Siracusa. De Hegem s'esmenta la comdia , un fragment de la qual fou conservada per Ateneu de Naucratis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197132" title="Hegem d'Atenes" nonfiltered="1801" processed="1795" dbindex="81805">
Hegem  ) fou un orador atenenc del temps de Demstenes i un dels que foren subornats pel rei Filip II de Macednia per sonar suport al Regne de Macednia. Fou acusat per Aristogit i finalment va compartir la sort de Foci. Segons Siri va assolir un bon nivell d'oratria sense haver estudiat retrica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197133" title="Greererpeton buckemorani" nonfiltered="1802" processed="1796" dbindex="81806">

Greererpeton buckemorani s una espcie extingida de temnospndil del perode Carbonfer. Mesurava uns 1'50 m de longitud.

Greererpeton fou una criatura molt allargada adaptada a la nataci. El seu cos tenia 40 vrtebres, ms del doble de la mitja, i un crani aplanat d'uns 18 cm de longitud. Les potes eren curtes i principalment les utilitzava per a dirigr-se mentre era la cua qui l'impulsava. Presentava unes orelles pobrement desenvolupades.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197134" title="Valent Miserachs Grau" nonfiltered="1803" processed="1797" dbindex="81807">
Valent Miserachs Grau (Sant Mart Sesgueioles, Anoia 1943) s un prevere, organista, director de cor i compositor catal. El 1954 el trobem estudiant al seminari de Vic, el 1960 al de Bilbao i el 1963 a la Universitat Gregoriana de Roma. Fou ordenat sacerdot el 1966,  i el 1967 ingress a l'Institut Pontifici de Msica Sacra de Roma, on es llicenci en cant gregori (1969) i es diplom en Composici Sacra (1977). El 1976 es diplom en orgue al Conservatori de Bari. 

Del 1975 al 1980 fou organista i compositor de la Venerable Capella Jlia de Sant Pere del Vatic, i des del 1973 s director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major, catedrtic de composici del Conservatori de Matera del 1977 al 1982, i  professor de l'Escola de Msica T.L. de Victoria (1975-1994). s tamb catedrtic de composici i direcci polifnica al Pontifici Institut de Msica Sacra, del qual el 1995 fou nomenat president director. Des del seu crrec ha maldat per difondre la realitat catalana i occitana. Ha prologat la versi italiana d' El problema catal del bisbe Ramon Masnou i Boixeda i el 1994 fund Els Amics del Carlads a Catalunya. Per tot aix el 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi. Posseeix tamb la Encomienda de Alfonso X el Sabio (Espanya, 1999), s Officier de l Ordre des Arts et des Lettres (Frana, 2000). s acadmic pontifici (2002) i de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi (2007). s canonge de la baslica de Santa Maria la Major (1991) i Protonotari Apostlic (1996). 

 Obres .
Ha compost un miler d obres, entre misses i peces de litrgia per a cor i orgue i amb orquestra, oratoris, peces de concert, de cambra i per a piano, cants litrgics, i tamb peces de msica popular catalana com cantates, goigs, caramelles, i msica per a cobla. 
 
 Isaia (1976), oratori;
 Stephanus (1978), oratori;
 Beata Virgo Maria (1982), oratori;
 Nadal (1987), Poema simfnico-coral, per a l acompanyament del pessebre vivent de Prats de Rei (Anoia).;
 Suite manresana per a orgue, i amb versi orquestral (1990-91);
 Esclat bergued, per a cor i piano, i amb versi orquestral (1992);
 Cants per a la litrgia (1998) amb Josep Ruaix i Vinyet;
 Els Pastorets (1986/2000), per a cor i cobla, amb versi per a piano a quatre mans;
 Mil anys (2002), oratori;
 Pucciniana (2008), per a orquestra, sobre temes de Puccini (150 aniversari del naixement);
 Pau i Fructus (2008), oratori;

Prosa catalana:

 El meu Mestre (1972/2003);
 Amb Catalunya al cor (2004;

En diverses llenges, sobre temtica musical:

 Excitabo auroram I (2006);
 Excitabo auroram II (2007);

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197135" title="Hegem (poeta pic)" nonfiltered="1804" processed="1798" dbindex="81808">
Hegem  ) fou un poeta pic que va celebrar en diversos versos les victries dels tebans sota la direcci d'Epaminondes a la campanya de Leuctres. s esmentat per Esteve Bizant ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197136" title="Jos Federico de Carvajal Prez" nonfiltered="1805" processed="1799" dbindex="81809">

Jos Federico de Carvajal Prez ( Mlaga, Andalusia 1930 ) s un poltic i advocat espanyol que fou President del Senat entre 1982 i 1989 sota el govern del PSOE.

Biografia.
Va nixer el 14 de mar de 1930 a la ciutat de Mlaga. Installat a Madrid, va estudiar dret a la Universitat de Madrid, on es va llicenciar el 1956.

Membre de l'Associaci Internacional d'Advocats destac per la seva defensa de la democrcia i la llibertat, defenent diversos casos de consell de guerra davant el Tribunal d'Ordre Pblic (TOP).

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1954, fou president de la Federaci de Treballadors de Dret de la UGT.

En les eleccions generals de 1977 fou escollit senador al Senat per la provncia d'vila, esdevenint Secretari 3r de la Mesa del Senat i membre de la Comissi de la Constituci. En les eleccions generals de 1982 fou reescollit senador, en aquesta ocasi per la provncia de Madrid, i fou nomenat President del Senat, crrec que ocup durant dues legislatures al ser reescollit senador en les eleccions de eleccions generals de 1986

En les eleccions generals de 1989 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Madrid, d'on form part de la Comissi Constitucional i de Justcia i Interior. Abandon la poltica activa al final de la IV Legislatura.

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Federico de Carvajal al Senat espanyol;
  Informaci de Jos Federico de Carvajal al Congrs dels Diputats;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197138" title="Hegem (poeta epigramtic)" nonfiltered="1806" processed="1800" dbindex="81810">
Hegem  ) fou un poeta epigramtic grec del qual un epigrama es conserva a l'antologia grega, per del que no se sap res de la seva vida o poca (Anth. Graec. vol. xiii. pp. 649, 900.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197140" title="Antoni Prez i Sim" nonfiltered="1807" processed="1801" dbindex="81811">
Antoni Prez i Sim (Barcelona 1920 - 2005) fou un msic catal. Fou deixeble de Llus Millet, estudi piano amb Toms Bux, orgue amb Joan Su i harmonia i composici amb Jaume Pahissa i Joaquim Zamacois a l'Escola Municipal de Msica. El seu pare, Antoni Prez i Moya, li enseny direcci de cor. El 1940 fou nomenat sotsdirector de l'Orfe de Sants, el 1941 el nomenaren organista de la baslica de la Merc i, a la mort del seu pare el 1964, el substitu com a mestre de capella. De 1945 a 1996 director de l'Orfe Gracienc, amb el qual va fer un gran nombre de concerts.  Tamb es dedic a l'ensenyament musical per a  cecs per mitj del sistema Braille. El 2001 reb la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
Pgina dedicada a Antoni Prez i Sim a la Fundaci Orfe Gracienc;
Necrolgica a notcies.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197141" title="Maria Malibran" nonfiltered="1808" processed="1802" dbindex="81812">

Mara-Felicit Garca, anomenada la Malibran, (Pars, 24 de mar de 1808 - Manchester, 23 de setembre de 1836) fou una cantant d'pera francesa, d'origen familiar andals, que gaud d'una fama i renom inaudits en la seva poca. 

Biografia.

Filla de Manuel Garcia, clebre tenor de l'poca, Mara-Felicit era germana de  Pauline Viardot. El seu pare li impos un ensenyament severssim, tant pel seu ritme com per la seva exigncia, i la project cap a l'escena des de l'edat de sis anys. 

El 1825, son pare l'enrola en una gira per Amrica durant la qual ella fuig del jou patern grcies al casament que li proposa un francs anomenat Eugne Malibran. Aquest casament de convenincia fou anullat alguns anys desprs a fi de permetre-li de casar-se amb el seu estimat, el violinista i compositor belga Charles-Auguste de Briot, del que tingu un fill el 1833. Aquest darrer, Charles Wilfrid de Briot, esdevingu un pianista virtus. 

La veu de "la Malibran", que hom qualificaria avui de mezzosoprano, la propuls de dret fins al cim de la celebritat. Amb una tessitura excepcionalment extensa, es prestava a un virtuosisme molt en voga a la seva poca. Per fou per la seva sensibilitat que ella encarn perfectament la jove escola romntica amb un repertori que comprn Rossini i Beethoven, per tamb Bellini i Donizetti, i fins i tot Mozart. El seu estil li proporcion slids adversaris, per tamb el suport de Liszt i de Chopin.

Embarassada de pocs mesos, sofr una caiguda d'un cavall durant l'estiu de 1836, tot i que intent encara de complir amb el seu pblic sobre l'escena. El setembre mor esgotada a Manchester, com a conseqncia d'aquell accident. Briot fu repatriar el seu cos a Brusselles i li va fer construir un mausoleu imponent al cementeri de Laeken. 

Discografia.

Maria, disc recopilatori de les obres amb qu es consagr Maria Malibran, gravat per la mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli. Intrprets: Cecilia Bartoli i l'Orquestra La Scintilla, dirigida per Adam Fischer. Decca, 2007.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197142" title="Johan van Beethoven" nonfiltered="1809" processed="1803" dbindex="81813">
Johan van Beethoven (Mechelen (Pasos Baixos austracs), 14 de novembre 1740   Bonn (Alemanya), 18 de desembre 1792) era una cantant i pianista a la capella del prncep-arquebisbe Clemens i pare de Ludwig van Beethoven.

Johan era el fill nic que va sobreviure dels nou fills que Lodewijk van Beethoven i Maria Joseph Poll van tenir. 

El 1767 va casar-se amb Magdalena Keverich (Ehrenbreitstein, 19 de desembre 1746   Bonn, 17 de juliol 1787). Tenien huit fills, dels quals noms tres van sobreviure. Ludwig n'era el segon. Desprs de la mort de Magdalena, el 17 de juliol 1787 va decaure en un estat d'alcoholisme profund. Dos anys ms tard, van imposar-li una curatela. Va morir el 1792.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197144" title="Cavalier" nonfiltered="1810" processed="1804" dbindex="81814">
Cavalier s una ciutat de l Estat del Dakota del Nord dels Estats Units d'Amrica. Forma part del comtat de Pembina i s la ciutat ms gran del comtat. Segons el cens del 2000, t una poblaci de 1.537 habitants.  La ciutat va ser fundada el 1877.

Enllaos externs.
Ajuntament de Cavalier;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197146" title="Pando (Uruguai)" nonfiltered="1811" processed="1805" dbindex="81815">

Pando s una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones, sobre la ruta nacional 8. Representa un important centre comercial i industrial a la zona est del departament. T una poblaci de 24.004 habitants, per la seva rea d'influncia assoleix els 70.000 habitants.

 Histria .

El seu procs fundacional comena el 1780, i s declarada ciutat el 5 d'agost. Cap al segle XVIII, a vores del denominat per aquells llavors "Rierol de Las Carretas", es va establir un ciutad espanyol procedent de Buenos Aires, de nom Antonio de Pando y Patio, per desenvolupar la indstria del cuir que consistia a pescar bestiar bov, extraient i salant els cuirs per enviar-los a la ciutat d'on provenia. Es desplaaven en barques pel curs del rierol cap al mar, on els esperaven per embarcar la mercaderia.

Quan Bruno Mauricio de Zabala ordena el repartiment de terres que realitzava Pedro Milln, se li adjudica en aquesta zona, un terreny a Bernardo Gaytn, que va ser un dels primers pobladors de Pando.

Al lloc destinat al futur poble ja estava construda una capella on veneraven una verge de fusta de la Immaculada Concepci. Teresa Gaytn de Menezes i Francisco Menezes, van obtenir de l'Ajuntament l'autoritzaci corresponent i s'estableix el dia 30 de mar de 1788 com a data de fundaci.

El primer poblador va ser Domingo Recoba, qui va construir una casa de sostre de palla i parets de pedra a 100 metres de la capella. Aquest terreny va ser atorgat directament per Francisco Menezes, i els segents als altres pobladors, al capell Estanislao de la Mata i l'evangelista Miguel Rodrguez.

La primitiva capella mancava de campana, per la qual cosa tenia dues pedres que, en xocar una contra l'altra, emetien bastant so. Es recorda la visita del Bisbe de Buenos Aires, Benito Lu y Riega, quan ja el fervor de l'emancipaci entrava entre els pobladors.

L'estada el maig de 1806 del General Jos Gervasio Artigas en la gurdia de Pando, creada a mitjan 1700 a fi de protegir la costa del Riu de la Plata i a les propietats que en aquells temps eren assolades per malfactors que cometien tota classe d'actes criminals, li va portar a acampar a la zona dels Tres Ombes, que avui forma part del centre de la ciutat.

Entre 1825 i 1830, durant el perode en el qual la llavors Provncia Cisplatina, que es trobava sota domini portugus, s'independitza i es proclama com l'actual Repblica Oriental de l'Uruguai, les gestes es van manifestar amb reunions i diversions prpies de l'poca.

En les primeres dcades el progrs va ser lent, per desprs de l'arribo de tres-cents immigrants de diverses nacionalitats cap a l'any 1850, comena una nova etapa de creixement.

El 20 de maig de 1855 es colloca la pedra fonamental de l'actual Temple Parroquial, a la inauguraci del qual el 1869 assisteix el llavors president Lorenzo Batlle i la seva esposa Amalia Ordez.

L'1 de gener de 1870 es beneeixen les dues campanes i apadrinen aquesta cerimnia el representant del Rei d'Itlia, Juan Bautista Raffo i Filomena Savoldi de Ricaldoni. La campana ms petita, va ser donada pel rector Cosme Damin de Olascoaga, i, la gran, per la colnia italiana.

Amb la installaci del ferrocarril, obra de l'enginyer Luis Andreoni, comena una etapa industrial: "Albino Olmos e Ingeniero Andreoni" amb molins de farina; Julio Meillet i Miguel Carrio amb una destilleria d'alcohol; Pedro Elizalde amb un petit forn i una fbrica d'ampolles, i el jove George Triay, d'origen anglosax, amb una manufactura de tabacs.

Per aquest lloc va ser el passatge de la diligncia cap a Minas i Maldonado i viceversa a Montevideo, la posta del qual va ser a l'hotel de Lorenzo Garibaldi, establert en una de les places. Contigu a aquest local es trobava el teatre Unin y Progreso, iniciador de la tasca cultural i que va tenir com pioners a l'esmentat senyor, conjuntament amb el doctor Juan Aquiles Faye, Nicasio Iturria, Pedro Laferrere, i Carlos M. Furriol, entre d'altres.

Respecte a l'ensenyament, l'escola municipal estava funcionant en l'poca de reforma escolar de Jos Pedro Varela. Desprs es creen els collegis catlics i, a ms, hi havia mestres particulars que feien classes perqu els immigrants preferien instruir els seus fills en el seu propi idioma.

El 1919, es colloca asfalt als primers carrers, per obra de Pedro Stelardo. Un any ms tard, el 1920, s'encn la primera lmpada elctrica amb una bateria que generava el corrent a utilitzar.

En la dcada de 1920 a 1930, es crea la Plaa d'Esports, l'hospital, i diverses oficines pbliques, com la sucursal del Banco de la Repblica. Hi havia comeros importants i un banc particular creat amb els estalvis de diversos vens, anomenat Caja Popular de Pando (en catal, "Caixa Popular de Pando").

Va ser bressol i inspiraci de poetes, metges humanitaris, intellectuals, i artesans de diversa ndole. Aix mateix, va ser elegit lloc de vacances per personalitats com el General Mximo Santos, expresident de la Repblica, pels metges Manuel Quintela, Domingo Pittamiglio, Rodolfo Mezzera, Julio C. Bastos; i empresaris com Mateo Zerboni, l'enginyer Juan P. Fabini, i els escultors Juan S. Aniello i Jos Belloni. Aquest ltim, en examinar antigues carretes d'eixos de fusta en una tradicional fusteria del lloc, va aconseguir l'esbs de la seva immortal obra, la que desprs porta el motlle a Gnova per plasmar en el bronze.

 Enllaos externs .
Portal oficial de Pando ;
Rdio FM 89.3 Del Molino de Pando ;
Intendncia Municipal de Canelones ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197147" title="Jebel Ali" nonfiltered="1812" processed="1806" dbindex="81816">


Jebel Ali, o Djubayl (       ) tamb Port de Jebel Ali o Mina Jebel Ali s un port de l'emirat de Dubai als Emirats rabs Units. Es troba a 35 km al sud-oest de Dubai i fou construt a partir de 1976 amb un poblet annex construt el 1977 utilitzat inicialment com a residencia dels treballadors que estaven construint el port. La construcci es va acabar el 1979. La vila s encara reduda per el port s el ms gran port artificial que s'ha construt i el ms gran de l'Orient mitj, amb una intensa activitat comercial i industrial.

El port es el nov mundial en trfic de contenidors. T 67 molls; el port exterior te 2,3 km de llarg i 600 metres d'ample amb una fondria de 14 metres; el port interior te 3,7 km de llarg i 425 metres d'ample I una fundaria de 11,5 metres. Es una de les tres obres de l'home que es poden veure des de l'espai (les altres, la Gran Muralla i la resclosa Hoover)
El port concedeix facilitats per l'atracament dels vaixells de guerra americans.

El 1985 s va establir la Zona Franca de Jebel Ali base del desenvolupament de l'emirat. S'hi est construt tamb un gran aeroport internacional.

El 1991 fou unit fuuncionalment al Port Rashid per formar la Dubai Ports Authority que administra els dos ports.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197148" title="Zona Franca de Jebel Ali" nonfiltered="1813" processed="1807" dbindex="81817">
La Zona Franca de Jebel Ali s una zona econmica de Dubai, als Emirats rabs Units, que es va fundar el 1985 a una part del port de Jebel Ali i va esdevenir el principal centre de desenvolupament de l'emirat amb milers d'empreses establertes i una intensa activitat industrial i comercial iniciada per les indstries del gas, de l'alumini i del ciment, avui generalitzades a totes les branques de l'economia. Les taxes sn molt baixes i els capitals es poden repatriar sense restriccions; tamb hi ha llibertat total per a la contractaci de personal estranger.

Est dirigida per la JAFZA (Jebel Ali Free Zone Authority). Inicialment estava formada per 70.000 metres de magatzems i 850.000 m d'rees cobertes, tot i que avui ja ocupa ms del triple de superfcie. Tres anys han passat fins que una gran zona de desert s'ha convertit en una rea dinmica de 100.000 m. La JAFZA fou establerta per decret el maig de 1980. D'aleshores en dels 100.000 m inicials s'ha arribat als 30.000.000 de m actuals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197150" title="Illes de la Palmera" nonfiltered="1814" processed="1808" dbindex="81818">


Les illes de la Palmera (Palm Islands) son tres illes artificials a la ciutat de Dubai als Emirats rabs Units que tenen el nom de Jumeirah, Jebel Ali i Deira (Dayra). Quan estiguin acabades les illes ocuparan un volum de vuitanta milions de metres cbics. La seva construcci suposa un afegit de 520 km de platges a Dubai. 

Les illes tenen forma cadascuna d'una palmera amb un cercle que la rodeja com a escullera, i estan destinades a contenir villes, apartaments, restaurants, parcs temtics, centres comercials, hotels i en general tot el necessari per desenvolupar el turisme de luxe.

De moment noms est construda l'illa Jumeirah oberta el 2006, i que s la ms petita amb uns 27,5 km2 (5 x 5,5 km), on ara s'estan construint els serveis com els hotels, i estar totalment operativa el 2008.

La segona illa, Jebel Ali,  tindr una superfcie de 52,5 km2 (7 x 7,5 km) i es va comenar a construir el 2002 i probablement estar totalment operativa el 2010. Vist des de l'aire es podr llegir un poema de 84 lletres format per 404 cases sobre l'aigua. Encara que la zona d'arena ja est prcticament acabada els edificis resten a construir i no comenar a estar parcialment operativa fins el 2008.

La illa de Deira ser la ms gran (14 per 5,5 km) superant a grans capitals com Pars, per de moment encara s'est a la fase inicial de les obres i no estar llesta abans de 2015.

La construcci de tot el projecte correspon a Al Nakheel Properties (Nakheel Corp).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197152" title="Burj al-Arab" nonfiltered="1815" processed="1809" dbindex="81819">


El Burj al-Arab (en rab Torre dels rabs) s un hotel de la ciutat de Dubai a l'emirat de Dubai, als  (Emirats rabs Units) que per aquesta funci d'hotel s actualment (2007) l'edifici ms alt del mon. 

Est situat al mar en una illa artificial a 280 metres de la costa i connectada a terra per carretera. Fou construt entre 1994 i 1999, i obert l'1 de desembre de 1999. La seva forma recorda un vaixell i l'ombra no tapa la platja. 

L'hotel disposa d'heliport i es considerat de 7 estrelles perqu per les seves caracterstiques va ms enll dels dems hotels del mon. L'habitaci ms petita t 169 metres quadrats i la ms gran 780 metres quadrats. El preu de la suite reial es de 28000 dlars la nit.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197153" title="Port Rashid" nonfiltered="1816" processed="1810" dbindex="81820">


Port Rashid s el port de la ciutat de Dubai a l'emirat de Dubai als Emirats rabs Units. Disposa de 103 embarcadors amb 1450 metresde moll, el que el fa el port amb ms gran capacitat del Golf Prsic tot i que el de Jebel Ali s ms gran per amb menys capacitat.  T a ms una capacitat per emmagatzemar vint mil containers. 

El port dona facilitats a la marina americana i els soldats americans i desembarquen sovint i fan visites a les zones comercials i a les platges. 

T una entrada de 190 metres i una profunditat de 13 metres; a l'interior la profunditat mnima es 11,5 metres; disposa tamb d'un final de canonada de petroli; hi ha una terminal per creuers oberta el 2001.

Va rebre el seu nom del xeic Rashid ben Saeed Al-Maktoum i fou obert el 1972 amb noms dos molls i cent mil metres de superfcie. Actualment la seva superficie es de 615.000 metres quadrats. 

El 1991 fou unit al port de Jebel Ali per formar la Dubai Ports Authority que administra els dos ports.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197154" title="Miquu Grosclaude" nonfiltered="1817" processed="1811" dbindex="81821">
Miquu Grosclaude (Departament del Jura 1927-Pau 21 de maig de 2002) va ser professor de filosofia i, sobretot, lingista occit dedicat a l'estudi i divulgaci de la llengua occitana de la Gascunya. Va ser un personatge fonamental per l'occitanisme del Bearn. Va aprendre d'una manera autodidacta la varietat bearnesa i va publicar obres fonamentals per l'ensenyament i aprenentatge del gasc. El seu fill, David Grosclaude, s el periodista fundador de La Setmana i l'actual president de l'Institut d'Estudis Occitans.

Bibliografia.
 Lo procs de l'aulhr : seguit de ; Lo rei e lo cur ; Lo diable e l'ussir ; L'arrastth, 1976. ;
 Lo gascon lu e plan, 1977.
 La Republica de Pira-Lada, 1977. ;
 Une leon sur les troubadours, 1981.
 La termira sauvatja, 1983.
 La langue barnaise et son histoire imprim : tudes sur l'volution de l'occitan du Barn depuis le XIIIe sicle, suivi de quatre analyses de textes des XVIIe et XVIIIe s, 1986. ;
 Barn, 1987.
 Dictionnaire toponymique des communes du Barn, 1991. ;
 Une leon sur les troubadours, 1997.  ;
 Rpertoire des conjugaisons occitanes de Gascogne, 1999. ;
 70 cls pour la formation de l'occitan de Gascogne, 2000.
 Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrnes, 2000.

Obres publicades pstumament
 Dictionnaire tymologique des noms de famille gascons ; seguit de Noms de baptme donns au Moyen Age en Barn et en Bigorre, 2003.
 Amb Gilabrt Nario e Patric Guilhemjoan: Dictionnaire franais-occitan (gascon) A-K, 2003.
 Amb Gilabrt Nario e Patric Guilhemjoan: Dictionnaire franais-occitan (gascon) L-Z, 2005. ;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197155" title="Aeroport Internacional de Dubai" nonfiltered="1818" processed="1812" dbindex="81822">


L'Aeroport Internacional de Dubai est situat al sud-est de la ciutat de Dubai a l'emirat de Dubai, Emirats rabs Units, a la part oriental del khor o entrant d'aigua a l'est (sud-est) del barri de Deira. Actualment s un dels primers deu aeroports del mon. 

Fou creat el 1959 com aerdrom a 4 km del centre de la ciutat, amb una pista de 1800 metres; es va obrir el 30 de setembre de 1960 i podia rebre DC3. La pista es va ampliar el 1965 i es van construir alguns edificis administratius que es van inaugurar el 15 de maig de 1965. Noves ampliacions es van fer el 1968 que es van completar el 1970. L'edifici de la terminal es va iniciar el 15 d'abril de 1969.

El 1970 es va reconstruir totalment la pista que junt amb altres millores es van acabar el desembre de 1971 per les festes de la independncia. La terminal en construcci fou inaugurada per l'emir el 15 de maig de 1971.  El 18 de mar de 1971 es va crear el departament d'Aviaci Civil de Dubai. Una nova ampliaci es va fer el 1976 que es va acabar el 1977 i altres construccions i millores es van afegir el 1978-1979. El 23 de desembre de 1980 va assolir la categoria de Internacional.

La pista va necessitar reparacions el 1981 que es van fer en 50 dies. El 1984 es va obrir una segona pista inaugurada l'abril a 360 metres al nord de la que ja existia i parallela a aquesta. Altres obres, com un aparcament, es van fer entre 1981 i 1982.

Va ser ampliat el 1997 i fou inaugurat reformat l'abril del 2000. Actualment acull a 107 lnies aries i t vols a 160 destinacions. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197156" title="Plantilla 2006-2007 del Real Madrid Club de Ftbol" nonfiltered="1819" processed="1813" dbindex="81823">
Els futbolistes que formaven la plantilla del Real Madrid Club de Ftbol durant la temporada 2006/2007 eren els segents:




































Entrenador:  Fabio Capello;
Segon entrenador:  Italo Galbati;
Ajudant tcnic:  Jos Antonio Grande;
Preparador fsic:  Massimo Neri;
Entrenador de porters:  Franco Tancredi ;
Director de les categories inferiors:  Mchel;
Sots-director de les categories inferiors:  Abraham Garca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197157" title="Pando" nonfiltered="1820" processed="1814" dbindex="81824">

Arquitectura:
Pando, parrquia del consell d'Oviedo, al Principat d'Astries.

Geografia:
Pando, un dels nou departaments de Bolvia.
Pando, ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones.
 Pando, localitat del municipi de Santiurde de Toranzo, Cantbria, Espanya.
 Pando, localitat del municipi de Ruiloba, Cantbria, Espanya.

Tecnologia:
 Pando, programa de P2P.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197158" title="Plantilla 2005-2006 del Real Madrid Club de Ftbol" nonfiltered="1821" processed="1815" dbindex="81825">
Els futbolistes que formaven la plantilla del Real Madrid Club de Ftbol durant la temporada 2005/2006 eren els segents:





































Entrenadors: ;
 Wanderlei Luxemburgo (Jornades 1-14);
 Lpez Caro (Jornades 15-38);
Segon entrenador: Marco Texeira;
Preparador fsic: Antonio Mello;
Entrenador de porters: Pedro Luis Jaro;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197160" title="Plantilla 2004-2005 del Real Madrid Club de Ftbol" nonfiltered="1822" processed="1816" dbindex="81826">
Els futbolistes que formaven la plantilla del Real Madrid Club de Ftbol durant la temporada 2004/2005 eren els segents:





























Entrenadors: ;
 Jos Antonio Camacho (Jornades 1-3);
 Mariano Garca Remn (Jornades 3-17);
 Wanderlei Luxemburgo (Jornades 18-38);
Segon entrenador:
 Jos Carceln;
 Marco Teixeira;
Preparador fsic: ;
 Fernando Gaspar;
 Antonio Mello;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197161" title="Bruno Mauricio de Zabala" nonfiltered="1823" processed="1817" dbindex="81827">
Bruno Mauricio de Zabala (1682-1736), va ser un militar i administrador colonial espanyol. Va nixer al raval de Zabala (llavors, prxim a la vila de Durango, avui integrat al centre urb), a la provncia de Biscaia, que integra la comunitat autnoma del Pas Basc.
 
La seva casa natal es conserva en l'actualitat i sobre un dels seus murs poden apreciar-se dues plaques commemoratives de la seva tasca fundacional alln dels mars. 


Va ser nomenat capit general del Riu de la Plata (1717), on va reprimir la pirateria i es va enfrontar als portuguesos, que es volien apropiar-se de la ribera de la Plata; contra aquests va aixecar un fort (1726), que donaria origen a Montevideo, la futura capital de l'Uruguai. El 1725 i 1735 es va enfrontar al moviment comunero del Paraguai.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197162" title="Gran Premi del Jap del 2000" nonfiltered="1824" processed="1818" dbindex="81828">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 2000 disputat al circuit de Suzuka el 8 d'octubre del 2000. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Michael Schumacher ;
 Volta rpida:  Mika Hkkinen   1: 39. 189       ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197164" title="Gran Premi del Jap del 2001" nonfiltered="1825" processed="1819" dbindex="81829">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 2001 disputat al circuit de Suzuka el 14 d'octubre del 2001. 



 Resultats .








 Altres .

 Pole:  Michael Schumacher ;
 Volta rpida: Ralf Schumacher  1m  36. 944       ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197166" title="Johannes Tinctoris" nonfiltered="1826" processed="1820" dbindex="81830">
Johannes Tinctoris (c. 1435-1511) va ser un compositor flamenc i un teric de la msica del Renaixement. Els seus escrits van influenciar a compositors i d'altres terics de la msica renaixentistes. Com la majoria dels intellectuals de l'poca, Tinctoris s'interess per tots els mbits del coneixement i va ser clergue, poeta, matemtic, i home de lleis; alguna font documental el descriu fins i tot com un pintor consumat.

 Biografia .

De la seva vida s que se sap de ben cert s que va estudiar a Orleans on va ser mestre de cor; tamb hauria estat mestre del cor de nens a a Chartres. Com el 1460 va ser contractat durant quatre mesos a la catedral de Cambrai, es creu que va estudiar amb Guillaume Dufay, que va viure els darrers anys de la seva vida en aquesta ciutat. Tot i que aquesta afirmaci pot ser difcilment verificada, s molt probable que Tinctoris conegus al representant ms antic de l'escola borgonyesa. 

Tinctoris va passar una gran part de la seva vida a Itlia. Va marxar cap a Npols el 1472 on va ser cantor i capell del rei Ferran I. Desprs d'una estada de dos anys a Lieja, s'install novament a Npols, fins l'any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII de Frana per contractar cantors per a la cort napolitana.

 Obra .

Tinctoris va escriure nombroses obres sobre msica. Tot i que els seus escrits no destaquen per la seva originalitat ja que s'inspira en terics anteriors com Boeci, Isidor de Sevilla i d'altres, recull informaci molt detallada de les tcniques i dels procediments utilitzats pels compositors de l'poca. 

Va escriure el primer diccionari dels termes musicals, el Terminorum musicae deffinitorium, una obra sobre les caracterstiques de modes de msica, un tractat sobre les proporcions i un llibre consagrat al contrapunt, obra particularment til en aquest perode de canvis de l'estil de Dufay al de Josquin Desprez, en el que es desenvoluparen els contrapunts interns i noves harmonies.

 Obres destacades .

 Terminorum musicae deffinitorium o Diffinitorum musices. La primera enciclopdia musical impresa.
 Exposito manus and Proportionale musices. Una exposici sobre la notaci rtmica i sobre l'altura.
 Lber de natura i proprietate tonorum. Una presentaci detallada del sistema modal.
 Liber de art contrapuncti. La seva gran obra en relaci als intervals, la consonncia i la dissonncia.
 De inventione et usu musice. Va consagrar un ampli estudi a l'origen i a l'evoluci de la msica, les seves arrels i ramificacions teolgiques i metafsiques, i detalls sobre la prctica instrumental i vocal de l'poca.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Heinrich Hschen. "Johannes Tinctoris," a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Gustave Reese. Music in the Renaissance.  Nova York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4. ;
 Johannes Tinctoris. Liber de arte contrapuncti, tr. Oliver Strunk, a Source Readings in Music History.  Nova York, W.W. Norton & Co., 1950. ;

 Enllaos externs .
 Bibliografia sobre J. Tinctoris ;

 Text de les obres .

Text en llat.


 Vegeu tamb .
 Msica renaixentista;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197167" title="Roger Tartera i Salvatierra" nonfiltered="1827" processed="1821" dbindex="81831">
Roger Tartera i Salvatierra, Barcelona (1972) s escriptor i guionista.  

Llicenciat en Histria Contempornia, mster de gui per la UAB.  
  
Collaboracions habituals en mitjans de comunicaci, i en revistes cientfiques i culturals.
 
T contes publicats a Go!, Cam del Mig i Revista de Badalona, collabora a El Punt (1999-2000) i fa crtica literria a l' Avui (2004).
Autor de muntatges teatrals entre els anys 1999-2004, becari a El Terrat.    

 Premis Literaris .
 Mostra Literria del Maresme de prosa, 1996: Sabana ;
 Ciutat de Badalona - Pasos Catalans Solstici d'Estiu, 2002: Quan es fa clar ;
 Salvador Espriu de narrativa de Calafell, 2003: La ciutat seca ;
 Ribera d'Ebre, 2006: Collage ;
 
 Obres .
 Quan es fa clar. Barcelona: Columna, 2002  ;
 La ciutat seca. Valls: Cossetnia, 2004  ;
 Collage. Valls: Cossetnia, 2007;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197169" title="Franchino Gaffurius" nonfiltered="1828" processed="1822" dbindex="81832">

Franchino Gaffurius (o Gaffurio) (14 de gener de 1451 -25 de juny de 1522) va ser un teric de la msica i compositor itali del Renaixement. Va ser contemporani i amic de Josquin Desprez i Leonardo da Vinci. Va ser un dels msics ms famosos a la Itlia de finals del segle XV i principis del XVI.

 Biografia .

Va nixer a Lodi el 14 de gener de 1451 en el si d'una famlia aristocrtica. De jove va entrar en un monestir benedict, on va rebre formaci musical i ms tard es va fer sacerdot. Va viure a Mantua i Verona abans d'installar-se a Mil com a mestre de capella de la catedral, el gener de 1484.

Durant la dcada anterior els Sforza, a travs del compositor Gaspar van Weerbeke que va fer una gran tasca de selecci dels msics, havien convertit el cor de la seva capella de Mil en un dels conjunts musicals ms grans i distingits de Europa. Hi van anar cantants i compositors de l'escola francoflamenca com Alexander Agricola, Loyset Compre i Johannes Martini. La majoria dels membres del cor de la catedral de Mil eren italians, i va existir una significativa  influncia entre aquest cor i el de la capella dels Sforza. Gaffurius va romandre en el seu crrec catedralici durant la resta de la seva vida, i s all on va conixer i va fer amistat amb Desprez i Leonardo.

 Obra .
 Tractats de teoria .

Gaffurius era un home illustrat, amb una forta inclinaci humanista. A ms de tenir un profund coneixement de la prctica musical contempornia, va conixer compositors de tot Europa, ja que va tenir la sort de viure i treballar en un dels centres d'activitat dels nous holandesos de l'escola francoflamenca. Els seus llibres tenien un propsit pedaggic, i arriben a proporcionar als joves compositors de l'poca totes les tcniques necessries per aprendre el seu art.

Els principals tractats dels seus anys milanesos sn tres:
 Theorica musicae (1492);
 Practica musicae (1496), que s el ms ampli, i tracta temes tan diversos com l'antiga notaci grega, el cant pla, el mesurament, el contrapunt i el tempo.
 De harmonia musicorum instrumentorum opus (1518).

Un dels seus comentaris ms famosos s que el tactus, el tempo d'una rodona, s igual al pols d'un home que respira tranquillament, aproximadament uns 72 batecs per minut.

 Composicions .

Gaffurius va escriure misses, motets, himnes i composicions sobre el Magnificat, principalment durant els seus anys milanesos. Alguns dels motets es van escriure per a cerimnies del ducat; moltes de les misses mostren la influncia de Josquin, i totes tenen una fluida polifonia flamenca, encara que amb un afegit de lleugeresa i melodia italianes. La seva msica es va recopilar en quatre cdexs sota la seva prpia direcci.

 Bibliografia .

 Articles: "Franchinus Gaffurius," "Leonardo da Vinci" a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Articles: Patrick Macey, "Josquin des Prez"; Bonnie Blackburn, "Franchinus Gaffurius". A Grove Music Online, ed. L. Macy (accs el 8 d'octubre de 2006), (accs per subscripci);
 Gustave Reese. Music in the Renaissance.  Nova York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;

 Vegeu tamb .
 Msica renaixentista;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197170" title="Bernat Guerau de Requesens" nonfiltered="1829" processed="1823" dbindex="81833">
Bernat Guerau de Requesens  (? , segle XV   1517), gran prior de Catalunya de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (1501-1517), comanador de Granyena (1477-1503) i de Vallfogona (1488-1501).

Era fill de Galceran de Requesens i de Santa Coloma, lloctinent de Catalunya i bar de Molins de Rei, i d'Elisabet Joan i Dessoller, senyora de Martorell.

Va ser nomenat com a President de la Generalitat de Catalunya per a substituir a Joan d'Arag que habia renunciat per incompatibilitat. Quan el 11 de juny de 1514 li es comunicat l'elecci, Bernat es troba indisposat al castell de Gardeny i demana un ajornament. El 17 de juliol de 1514 renunci definitivament al jurament, ja que havia enpitjorat el seu estat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197176" title="Fort Pius" nonfiltered="1830" processed="1824" dbindex="81834">
El Fort Pius o Fort Pienc s un antic fort militar construt pel primer rei borb, Felip V, dins del pla d'installacions militars que va manar aixecar amb l'objectiu de mantenir sotmesa la ciutat que s'havia rebelat en la guerra de successi. Aquestes edificacions fortificades incloen la Ciutadella de Barcelona i un fort avanat (Fort Pius o Fort Pienc), situat al voltant de l'indret on avui s'aixeca l'antiga estaci del Nord.

El 1868, quan les fortificacions militars de Barcelona van passar a l'Administraci local la poblaci va exigir l'enderrocament de la ciutadella tamb es va enderrocar el Fort Pius, aprofitant les pedres per bastir l'esglsia de Sant Mart del Clot.

Actualment en el mateix lloc existeix l'IES Fort Pius.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197182" title="Kataluna Esperantisto" nonfiltered="1831" processed="1825" dbindex="81835">
Kataluna Esperantisto va ser l'organ oficial primer de la Federaci Esperantista Catalana i actualment ho s de l'Associaci Catalana d'Esperanto. s una revista fundada el 1910, bilinge, en catal i esperanto de 20 pgines, publicada trimestralment en format A4. Els continguts en esperanto sn els d'un butllet associatiu, mentre que la part en catal  -que ocupa la meitat de la revista - tracten sobre llenges i drets lingstics.

Histria.

La histria de Kataluna Esperantisto est molt lligada a les vicissituds del moviment esperantista catal.

El seu nom prov de la histrica publicaci La Esperantisto que fou la primera revista en la llengua internacional esperanto. Aparegu per primera vegada al setembre del 1889 a Nrnberg. A causa de la censura russa, per tamb per problemes financers generals, deix de publicar-se el 1895. Lingvo Internacia, de Sucia,  ocup el lloc.   

Primer perode (1910-1917).
Tot just desprs de la fundaci de la Federaci Esperantista Catalana el gener de 1910, va publicar-se Kataluna Esperantisto el mes d'abril. El primer redactor va ser Domnec Sard i Sim, per, a la seva mort el juny de 1911, Frederic Pujul i Valls en va assumir la redacci, fins que la seva participaci a la Primera Guerra Mundial va fer que Josep Grau i Casas n'agafs la redacci.

Precisament, la guerra va causar una profunda crisi en el moviment esperantista, la qual cosa va provocar la desaparici de la revista desprs de 71 nmeros.

Segon perode (1921-1923).
Entre 1918 i 1920 va editar-se el Bulteno de la Kataluna Esperanto-Federacio (Butllet de la Federaci Esperantista Catalana), sota la direcci de Mari Sol i Montserrat, com a intent de reiniciar el moviment esperantista. Per a partir de 1921, alguns mesos desprs de l'assemblea de la Federaci, es va encetar el segon perode de Kataluna Esperantisto amb Jaume Grau Casas com a redactor. La revista va ser gaireb sempre mensual fins al final de 1923, per els problemes poltics i econmics lligats a la dictadura de Primo de Rivera van causar la segona desaparici de la revista. En aquest perode es van editar 36 nmeros, alguns d'ells dobles.

Durant tres mesos de 1925, la Federaci Esperantista Catalana va publicar L esperantista catal (Kataluna esperantisto, rgan de la Federaci Catalana d Esperantistes), el primer nmero del qual va ser exclusivament en catal per mostrar "als ulls dels catalans els progressos de l'esperanto".

Tercer perode (1924-1928).
El juny de 1924 reneix Kataluna Esperantisto per a un tercer perode que durar fins al 1928. En total es van editar 48 nmeros, alguns dels quals dobles i altres amb suplements grfics. El ritme de publicaci va ser irregular. El consell de redacci el formaven Jaume Grau i Casas, Sebasti Alberich i Jofr (1926) i Mari Sol i Montserrat (1927), sempre amb la participaci de Delf Dalmau i Gener.

Durant tota la dictadura de Primo de Rivera la Federaci Esperantista Catalana i alguns dels seus dirigents van patir l'assetjament de les autoritats i d'alguns militars esperantistes espanyols. El juny de 1928, la Federaci va rebre l'ordre del Governador Militar de Barcelona, general Milans del Bosch, de deixar d'anomenar-se "catalana" i d'integrar-se en l'Associaci Esperantista Espanyola. Dos mesos desprs va aparixer l'ltim nmero de la revista, ja que al mes de setembre el congrs de Vinars va rebutjar les exigncies i va decidir suspendre el funcionament de l'associaci.

Tot i aix, alguns membres van avenir-se a plegar-se a les exigncies de la dictadura i van fundar una Associaci Esperantista Catalano-Balear, que va continuar la publicaci de Kataluna Esperantisto durant nou nmeros. En ells per primer cop es va emprar el castell a la revista.

Quart perode (1930-1936).
El juliol 1930, quan la dictadura de Primo de Rivera havia donat pas a la "dictatova" del general  Berenguer, es va reactivar la Federaci Esperantista Catalana, que va reiniciar la publicaci de Kataluna Esperantisto. La revista va aparixer amb el nmero 172 amb una explicaci de quins nmeros considerava com a rgans legtims de la Federaci:

 Kataluna Esperantisto (primer perode): nmeros 1-71 (1910-1917);
 Bulteno de KEF: numeroj 1-13 (1918-1920);
 Kataluna Esperantisto (segon perode): nmeros 1-36 (1921-1923);
 L esperantista catal: nmeros 1-3 (1924);
 Kataluna Esperantisto (tercer perode): nmeros 1-48 (1924-1928);

D'aquesta manera declarava illegtims els nmeros editats per la Federaci Esperantista Catalano-Balear.

El redactor del nou perode va ser Jaume Grau Casas i la revista va adoptar un format de butllet  de l'associaci i del Jocs Florals Internacionals. Es publicava bimestralment amb pauses curtes degudes a problemes econmics.

El desembre de 1936 la Federaci Esperantista Catalana anunciar una "aturada provisional" per l'esclat de la guerra civil espanyola. La victria feixista va allargar la pausa durant 46 anys.

Cinqu perode (1982-).
La fundaci de l'Associaci Catalana d'Esperanto el 1982 com a continuadora de la Federaci va permetre la represa de Kataluna Esperantisto el mateix any, continuant la numeraci d'abans de la guerra.

Redactors:
 Joan Ramon Guin i Roset (1982-1986);
 Hctor Als i Font (1987-1988);
 Llibert Puig i Gandia (1988-1990);
 Hctor Als i Font (1991-1996);
 Llibert Puig i Gandia (1996-2002);
 Hctor Als i Font (2003-2007);
 Llus Batlle i Rossell (2008-);

Enllaos externs.
Pgina principal de l'edici en lnia de Kataluna Esperantisto;
Articles sobre la histria de Kataluna Esperantisto (en esperanto i catal);

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197183" title="Llibreria Tres i Quatre" nonfiltered="1832" processed="1826" dbindex="81836">
 La Llibreria Tres i Quatre s una llibreria valenciana coneguda per haver estat un smbol de la resistncia de la cultura valenciana, i catalana en general, al Pas Valenci.

La llibreria va ser fundada el 1968 per Eliseu Climent i ha estat molt vinculada a l'editorial Tres i Quatre. Situada inicialment en el n7 del cntric carrer Prez Bayer de Valncia, es va convertir en punt de reuni clandestina de moviments socials i sindicats durant la darrera etapa de la dictadura de Franco.

Per ella passaren tamb intellectuals i artistes com Joan Fuster, Vicent Andrs Estells, Josep Renau, Equipo Realidad o Andreu Alfaro entre d'altres, aix com tamb d'intellectuals d'expressi castellana com el poeta Francisco Brines. Fou Alfaro qui feu el primer disseny per a l'editorial. Desprs de 15 anys, la llibreria passa a ser dirigida per Rosa Raga i es trallad al n 11 del mateix carrer, fins que el dia 30 de novembre de 2006 va tancar per traslladar-se al Octubre Centre de Cultura Contempornia, on es troba actualment.

Atemptats i Agressions.
Durant tots aquestos anys, la llibreria ha estat vctima de diferents atemptats i agressions, d'entre les que destaquen:

6 de mar de 1971: Es trencaren les vitrines de l'aparador de la llibreria i es va abocar tinta a l'interior.
8 de maig de 1973: Explosiona una crrega de plstic adherida a l'aparador que provoca un incendi. Un mili de pessetes en prdues.
Octubre de 1973: Llenament de dos cctels moltov.
5 de novembre de 1976: Nou atemptat. Per a aquest i els anteriors vegeu. ;
20 de gener de 2006: Assalt d'uns encaputxats que agredixen a treballadors i clients i llacen esprai a Gustau Muoz que s'hi trobava all. Els agressors, a ms, van proferir crits espanyolistes i anticatalanistes. ;

A banda de tot aix, durant l'poca a Prez Bayer, les pintades espanyolistes i anticatalanistes en les parets i la persiana metllica de la llibreria van ser constants. A ms a ms, la llibreria havia de ser protegida per la Policia Nacional quan tenien lloc manifestacions blaveres o d'ultradreta.

Vegeu tamb.
 Quart Creixent (llibreria);

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197186" title="Aldea del Obispo" nonfiltered="1833" processed="1827" dbindex="81837">

Aldea del Obispo s un municipi de la provncia de Salamanca, a la Comunitat Autnoma de Castella i Lle, Espanya. s fronterer amb Portugal i est a una distancia de 125 quilmetres de la capital provincial, Salamanca. Limita al Nord i Est amb Villar de Ciervo, a l'Est amb Villar de la Yegua i Villar de Argan, al Sud amb La Alameda de Gardn i a l'Oest amb Almeida.

A l'any 2003 comptava amb una poblaci de 377 habitants, dels quals 199 sn homes i 178 dones, en una superfcie de 41,92 km. T una altitud de 692 m sobre el nivell del mar. Als seus voltants hi ha el Real Fuerte de la Concepcin que va formar part juntament amb Mirbriga (Ciudad Rodrigo), San Felices de Gallegos i Almeida d'un conjunt de places militars entre la frontera d'Espanya i Portugal.

Demografia.



 Festes .

 20 de gener.
 15 de maig.

 Vegeu tamb .
Llista de municipis de Salamanca;

 Enlaos externs .
Diputacin de Salamanca: ndice de municipios ;
Enlla a Wikisalamanca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197188" title="Neufchtel-en-Bray" nonfiltered="1834" processed="1828" dbindex="81838">

Neufchtel-en-Bray s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim, dins la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 5.103 habitants.

Situaci.

Neufchtel-en-Bray es troba al centre-est del departament de Sena Martim. s situat als marges del Bthune dins el Pays de Bray.

Administraci.

Neufchtel-en-Bray fou capital de districte fins l'any 1926.
L'alcalde de la ciutat s Maurice Mouquet (PS) (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

 Esglsia de Notre-Dame.
 Museu Mathon-Durand.

Ciutats agermanades.

Neufchtel-en-Bray mant una relaci d'agermanament amb la segent ciutat:
 Whitchurch (Shropshire),  (Anglaterra) (1975);

Vegeu tamb.

 David Douillet, judoca, campi olmpic, del Mn i d'Europa.
 Llista de municipis del Sena Martim;

Enllaos externs.

Neufchtel-en-Bray al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Neufchtel-en-Bray;
Neufchtel-en-Bray a WikiMapia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197197" title="Ramon Muntaner (cronista)" nonfiltered="1835" processed="1829" dbindex="81839">
Ramon Muntaner (Peralada, 1265 - Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, poltic i cronista catal, ciutad de Valncia i ciutad de Mallorca.

Origens familiars.
Era fill de Joan Muntaner i d'una dama de l'aristocrcia militar catalana pertanyent al llinatge Sesfbregues. 

Matrimoni i descendents.
Es 1311 sort de Gerba i an a Valncia per casar-se amb Valenona Castell, pubilla de l'alqueria de Xilvella. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Mart Muntaner;
 Macari Muntaner;
 Caterina Muntaner;

Biografia.
Joventut.
L'any 1271, quan tan sols comptava 6 anys, presenci la reuni celebrada al feu del seu pare a Peralada entre el rei Jaume I d'Arag i el rei Alfons X de Castella, qui anava acompanyat de la seva muller Violant d'Arag, filla de Jaume I. El 1276, a l'edat d'11 anys, form part del seguici de Roger de Llria que acompany l'infant Pere d'Arag a Frana. A finals del 1281, a l'edat 16 anys, es trobava a Montpeller, potser al servei del rei Jaume II de Mallorca.

Croada contra la Corona d'Arag.

Desprs del 1285, havent complert els 20 anys, ja no torn a Peralada; el feu del seu pare i tota Peralada fou cremada quan els almogvers evacuaren la vila el juny del 1285 durant la Croada contra la Corona d'Arag. 

Guerra de Siclia.

Durant la Guerra de Siclia i a partir de l'abril del 1286, a l'edat de 21 anys, sembla que form part de l'estol de Roger de Llria, anant i tornant de Valncia amb el bot capturat a les posicions enemigues. 

Conquesta de Menorca.

El 1287 va participar en la Conquesta de Menorca, on el devien acollir els seus cosins Joan, Pere i Jaume Muntaner, fills d'un oncle seu que havia participat en la colonitzaci de l'illa desprs Conquesta de Mallorca en temps de Jaume I d'Arag. El 13 d'abril de 1298 es documenta la seva estada a Valncia i a partir del 1298 esdevingu ciutad de Mallorca.

Setge de Messina.

El 1300 particip en el setge de Messina, on s'encarreg de la defensa d'un sector de Messina. En aquest perode fou procurador general de Roger de Flor a Siclia i la seva presncia a l'illa est documentada fins el final de la Guerra de Siclia amb la signatura de la Pau de Caltabellotta, l'agost del 1302. 
 
Companyia Catalana d'Orient.

Arran de la seva coneixena amb Roger de Flor, accept la seva proposta de formar part de la Companyia Catalana d'Orient i n'esdevingu Mestre Racional, partint cap a Constantinoble l'agost del 1303, quan comptava 38 anys. Es distingu en el Setge de Gallpoli. El 1307 es mostr partidari del cabdillatge de l'infant Ferran de Mallorca, per les desavinences amb Bernat de Rocafort l'inclinaren a abandonar la Companyia amb els partidaris de l'infant Ferran. An amb aquest a Tassos, Halmyros, Scopelos i el Negroponte, on fou fet presoner pels venecians. Els venecians l'alliberaren i el retornaren a la Companyia, on fou rebut amb grans demostracions d'afecte. Retorn al Negrepont i visit l'infant Ferran de Mallorca que encara restava personer a Tebes. Seguidament es dirig a la cort del rei Frederic II de Siclia, resseguint la costa de Grcia fins a Corf, i travessant el golf de Trent per arribar a Messina, des d'on segu fins a Castronuovo. Desprs de la reuni amb Frederic an a Calbria i finalment a Catalunya. 

Comanador de l'illa de Gerba i els Qurquens.
A mintjans del 1309, a l'edat de 44 anys, el rei Frederic II de Siclia li encoman la comanda del govern de les illes de Gerba i els Qurquens, govern que exerc fins el 1315. Tant sols sort de l'illa el 1311 per desposar-se a Valncia amb la seva muller, Valenona Castell, amb qui retorn a Gerba.

El rescat del fill de l'Infant Ferran de Mallorca.
El 1315 se li encoman la missi de portar el futur rei Jaume III de Mallorca, fill de l'infant Ferran de Mallorca (que mor a la Batalla de Manolada l'any segent) i d'Isabel de Sabran (morta a l'edat de 15 anys durant el part), des de Catnia fins a Perpiny, per tal d'entregar-lo al seus avis, el rei Jaume II de Mallorca i Esclaramonda de Foix.

A Valncia.
S'establ a Valncia on fu de procurador de Bernat de Sarri fins el 1320. El 1322 escriv el seu Serm, en vers provenal, amb la finalitat d'sser cantat amb la tonada de la can de gesta francesa Gui de Nanteuil; en el Serm donava consells per a la preparaci de la conquesta de Sardenya. El 1324 particip en l'organitzaci de la part valenciana de la conquesta.  

La Crnica.


El 15 de maig del 1325, a la seva alqueria de Xirivella, inici la redacci de la seva Crnica, que finalitz tres anys desprs. Va escriure la seva Crnica, que comprn des de la concepci de Jaume I el Conqueridor (1207) fins la coronaci d'Alfons IV d'Arag (1328). Muntaner va escriure la Crnica en poc ms de tres anys. Est escrita en primera persona, utilitzant un estil senzill, sense massa retrica. Grcies a la seva condici de soldat, Muntaner va presenciar alguns dels fets que relata, una cosa inusual en altres cronistes. Carregada de dades histriques, la Crnica de Ramon Muntaner s'ha convertit en un element imprescindible per a analitzar aquest perode de la historia de la Corona d'Arag.

Jurat de la Ciutat de Valncia.
Durant aquest perode de temps es dedic al comer de draperia i fou escollit jurat de la ciutat de Valncia, assistint com a tal a les festes per la coronaci d'Alfons el Benigne el 1328 a Saragossa. El 12 de juny de 1329, a Valncia estant, fu testament

A Mallorca.
Desprs del 1329 an a Mallorca, on el seu fill gran fou nomenat escuder del rei Jaume III de Mallorca aix com el seu segon fill entr al servei del rei. El 1330 particip en les Corts del Regne de Mallorca i particip en la preparaci de la Guerra contra Granada. El 1331 fou reelegit jurat i amb la seva muller i la seva filla es traslladaren a Mallorca el 1332, on el rei Jaume III de Mallorca el nomen camarlenc i batlle d'Eivissa. Mor en exercici d'aquest ltim crrec.

Enterrament.
Fou enterrat a l'Esglsia del Convent dels Domincs d'Eivissa, per b que les eves despulles foren traslladades a Valncia.

 Referncies i notes .


Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Ramon Muntaner;

Enllaos.
 Crnica de Ramon Muntaner;
 Companyia Catalana d'Orient;











 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197200" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="1836" processed="1830" dbindex="81840">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 25 de juliol i el 9 d'agost de 1992 a la ciutat de Barcelona (Catalunya).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Enllaos externs.
Medaller olmpic oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197202" title="Absolution" nonfiltered="1837" processed="1831" dbindex="81841">

Absolution s el tercer lbum de la banda anglesa Muse. Va ser llanat el 29 de setembre del 2003 al Regne Unit. Va ser el primer disc de la banda en editar-se a Llatinoamrica, sota el segell discogrfic Warner Bros. Una edici especial incloa un DVD de 35 minuts que incloa entrevistes i escenes de l'enregistrament, en les quals es pot observar els poc ortodoxos mtodes que es van usar per a la producci, com quan el bateria Dominic Howard submergit en una piscina fins a la cintura mentre colpeja dos tambors, o el cop de llaunes contra el terra per a simular una marxa. Van ser llanades com singles les canons Stockholm Syndrome, Time Is Running Out, Hysteria, Sing For Absolution, Apocalypse Please i Butterflies and Hurricanes. Stockholm Syndrome i Apocalypse Please estan disponibles noms a travs de descrrega online des del lloc oficial de la banda. 

 Llista de Canons . 
 Intro ;
 Apocalypse Please ;
 Time Is Running Out ;
 Sing For Absolution ;
 Stockholm Syndrome ;
 Falling Away With You ;
 Interlude ;
 Hysteria ;
 Blackout ;
 Butterflies and Hurricanes ;
 The Small Print ;
 Endlessly ;
 Thoughts Of A Dying Atheist ;
 Ruled By Secrecy ;

Les pistes 1 i 7 sn instrumentals i en algunes edicions, es va arribar a ometre la presncia de la pista 7 en la part del darrere de la caixa del CD, figurant com que Hysteria era la setena pista i el disc contava amb un total de 13 canons. 

L'edici japonesa incloa una can addicional al final, titulada "Fury". Aquesta can va ser inclosa desprs per a la seva distribuci en la resta del mn com b-side del single Sing For Absolution. 

 Versi Instrumental . 
Una versi instrumental de la totalitat de l'lbum est disponible per a descarregar gratutament des de diversos llocs de fans. 

 Enllaos externs . 
 Lloc Oficial de la banda (descrrega de singles) ;
 Muse Download (descrrega versi instrumental);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197208" title="Tres i Quatre" nonfiltered="1838" processed="1832" dbindex="81842">


Editorial Tres i Quatre, editorial valenciana, amb collecions de literatura adreades a pblics de totes les edats.
Llibreria Tres i Quatre, llibreria valenciana coneguda per haver estat un smbol de la resistncia de la cultura valenciana, i catalana en general, al Pas Valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197213" title="Gustau Muoz" nonfiltered="1839" processed="1833" dbindex="81843">


Gustavo Adolfo Muoz i Bustillo, militant independentista i socialista assassinat per la policia espanyola 1978.
Gustau Muoz i Veiga, traductor i assagista valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197216" title="Toms de Santa Mara" nonfiltered="1840" processed="1834" dbindex="81844">
Toms de Santa Mara (Madrid, c. 1510 - Ribadavia, 1570), va ser un organista i teric de la msica espanyol. Va ser all on presumiblement va conixer el msic espanyol Antonio de Cabezn. 

 Biografia .

Es coneixen pocs detalls de la seva vida. No s sap amb exactitud la data de naixement, per s que va nixer a Madrid. Els tres fets que es coneixen sn: 
 Entr a l'ordre dels frares dominics el 1536.
 A mitjans del segle XVI se'l contractava d'organista a diversos llocs, entre els quals cal citar el convent de benedictins de San Pablo de Valladolid.
 Public la seva obra essencial, Arte de taer fantasa, a Valladolid el 1565.
Va morir a Rivadabia (Orense) l'any 1570.

 Obra .

Toms de Santa Mara s conegut per la seva obra terica titulada Arte de taer fantasa, i tracta la tcnica per a tocar el teclat de la seva poca, tot i que tamb fa referncia a la vihuela. Aquesta obra consta de dos llibres i t el valor de ser la primera vegada en la histria de la msica que, de forma sistemtica, es crea un sistema de digitaci, sent una obra fonamental per conixer la prctica musical del segle XVI i els diferents usos d'ornamentaci.

El propsit principal de l'obra s ensenyar com improvisar en un estil fugat, i inclou detalls sobre els fonaments de la msica, els vuit modes eclesistics, l'ornamentaci, tacte, articulaci, digitaci, i contrapunt, incloent-hi una categoritzaci d'acords de quatre notes, de manera bastant similar al que Pietro Aron havia escrit unes quantes dcades abans a Itlia, que s l'obra que pot haver utilitzat com a font. 

La classificaci d'acords s especialment significativa ja que va ser el perode en histria de msica en el que els compositors comenaven a pensar en termes de progressi harmnica com a mecanisme generatiu en lloc d'encreuar lnies meldiques independents. El llibre de Santa Mara tamb dna indicacions per a crear musica seguint la tcnica de Josquin Desprez, del qual considerava que era el mestre de l'estil.

Els escrits de Toms de Santa Mara van ser un referent tant a Espanya com a la resta d'Europa, com pot deduir-se de la quantitat de terics de la msica del Barroc, com per exemple Dmaso Artufel i Pietro Cerone, que el plagiaren.

Referncies.

 Almonte Howell, "Toms de Santa Mara":  The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1561591742;

 Enllaos externs .

 

 Vegeu tamb .
 Msica renaixentista;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197217" title="L'Espill" nonfiltered="1841" processed="1835" dbindex="81845">


 Espill de Jaume Roig, obra misgina del metge i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant de 1460.
 L'Espill (revista), revista dedicada a l'assaig, la filosofia i les cincies humanes i les cincies socials.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197227" title="Maians" nonfiltered="1842" processed="1836" dbindex="81846">
Maians s una entitat de poblaci del municipi de Castellfollit del Boix a la comarca del Bages. Al 2006 tenia 68 habitants.

Situat al lmit amb l'Anoia, al peu del coll Gossem, fou un antic hostal al cam d'Igualada a Manresa. Resten runes de la primitiva esglsia romnica de Sant Andreu sobre la qual s'hi constru l'esglsia parroquial a la fi del segle XVIII. El castell de Maians, documentat el 967, fou des de la seva fundaci una possessi del monestir de Sant Benet de Bages.

Dins del nucli de Maians hi ha la petita escola CEIP de Maians.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197234" title="Llista de municipis de l'Orne" nonfiltered="1843" processed="1837" dbindex="81847">
Aquesta llista mostra les 505 comunes (communes) del departament del Orne ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.


(CUA) Communaut urbaine d'Alenon, creada el 1996.
(CAF) Communaut d'agglomration du Pays de Flers, creada el 2000.



Enllaos externs.

 Gentilicis dels habitants del Orne;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197236" title="Comissi Internacional d'Estratigrafia" nonfiltered="1844" processed="1838" dbindex="81848">
La Comissi Internacional d'Estratigrafia (International Commission on Stratigeaphy, ICS) s el cos cientfic ms gran dins de la Uni Internacional de Cincies Geolgiques (IUGS). s tamb l'nica organitzaci que s'ocupa de l'estratigrafia a escala global. Un dels seus objectius principals s l'establiment d'una escala estratigrfica estndard i aplicable globalment, cosa que procura aconseguir a travs de les contribucions coordinades d'una xarxa de subcomissions i grups de treball amb un mandat especfic.

L'ICS i els seus experts estratgrafs promouen i coordinen la cooperaci internacional a llarg termini. El seu sis objectius cientfics estatutaris sn:

 l'establiment i publicaci d'una escala de temps geolgica estndard i global i la preparaci i publicaci de mapes de correlaci globals, amb notes explicatives,
 la compilaci i manteniment d'un centre de base de dades estratigrfica per a la globalitat de les cincies de la terra,
 la unificaci de la nomenclatura cronostratigrfica regional amb la organitzaci  i documentaci d'unitats estratigrfiques en una base de dades global,
 la promoci d'educaci en mtodes estratigrfics, i la disseminaci de coneixement estratigrfic,
 l'avaluaci de mtodes estratigrfics nous i la seva integraci a una estratigrafia multidisciplinria, i;
 la definici de principis de classificaci estratigrfica, terminologia i procediment i la seva publicaci en guies i glossaris.

La Comissi Internacional d'Estratigrafia (ICS) t aproximadament 400 membres titulars, amb ms de 2000 estratgrafs que participen en les seves moltes activitats a escala mundial. 

Enllaos externs.
International Commission on Stratigraphy;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197242" title="Esglsia de la Nativitat de Durro" nonfiltered="1845" processed="1839" dbindex="81849">

L'esglsia de la Nativitat de la Mare de Du de Durro (Vall de Bo, Alta Ribagora) s un monument romnic que va ser declarat monument histrico-artstic l'any 1980. s el temple principal de la poblaci.

 Histria .
L'edifici s'integra al conjunt d'obres prpies dels constructors que bastiren les esglsies de la vall de Bo. En aquest cas, ateses les caracterstiques generals del temple, es tractaria d'una esglsia bastida en una data lleugerament ms tardana que la resta, que podria coincidir amb la segona meitat del segle XII, amb una clara influncia de l'obra de Santa Maria d'Ala (Sopeira), que tamb s palesa a l'esglsia de Santa Maria de Cll. L'esglsia de Durro fou profundament reformada amb la construcci de la volta en una volta indeterminada, probablement al segle XIII, i la substituci de la capalera original -formada per un absis semicircular del qual resten alguns vestigis- pel transsepte que envaeix el porxo que, com a Erill la Vall, s'havia afegit el cos de l'esglsia. Aquests porxos presenten unes caracterstiques constructives que l'emparenten amb l'obra de Sant Rom de Cass, Sant Climent d'Iran o la propera capella de Sant Quirc de Durro, hi ha d'sser datat, com a molt aviat, a la segona meitat del segle XII. En tot cas sembla raonable suposar que l'edificaci del porxo fou contempornia de la construcci de la volta de la nau i sempre anterior a la substituci de l'absis primitiu pel transsepte.

Modernament, el temple fou restaurat el 1983 pel servei de Patrimoni Arquitectnic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcci de l'arquitecte Carles Solsona.

 L'edifici .

s un temple de notables proporcions, compost per una nica nau, llarga i estreta, que havia estat capada, vers llevant, per un absis semicircular avui desarticulat i substitut per un cos d'edifici de pla trapezial que fa les funcions de sagristia. La nau es coberta amb una volta de can de mig punt, de perfil lleugerament apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals, que recolzen sobre uns ressaltats encastats els murs perimetrals. A l'angle nord-est es drea un campanar de torre modificat posteriorment que no segueix la proporci esvelta dels campanars de la vall. L'estructura de l'esglsia es complica amb la incorporaci d'un porxo, construt ms tard, sostingut amb arcades ests al llarg del mur meridional, on a l'extrem de llevant es lliurar al bra sud d'un transsepte que ocupa l'mbit de l'ltim arc del porxo. La base del campanar forma el bra nord del transsepte, on ha desaparegut l'absis, del qual queda l'arc d'obertura al mur de llevant del campanar. Tot el conjunt, llevat del campanar que t una coberta piramidal, s abrigat amb una teulada de doble pendent, recoberta amb llicorelles que abraa tamb el porxo.

El temples s illuminat prcticament per un sol vitrall situat a la capella lateral sud, ats que la nau noms t un finestral central obert al mur de ponent, de doble esqueixada i arc de mig punt. La porta s'obre al mur sud, dins el porxo i s feta amb un arc de mig punt, ressaltat per dures arquivoltes que arrenquen de sengles columnes laterals. Al mur nord, prop de l'angle nord-est, hi ha una altre porta, llia, sense decoraci.

 El campanar .
El campanar, erigit a l'inici del mur nord, prop de la capalera, s constitut per una torre de planta quadrada, originada a partir d'una socolada llia sobre la qual se sobreposen cinc pisos tot i que el darrer, que acaba amb una coberta piramidal de pissarra, a estat escapat per la meitat. La separaci entre els pisos, seguint els esquemes decoratius de les esglsies de la vall de Bo, s determinada per arcuacions cegues desenrotllades sota frisos de dents de serra. Dissortadament aquest campanar va sofrir, a ms de l'escapament, un seguit de transformacions que van comportar l'aparedament del finestrals del primer pis i del segon ( avui oberts, desprs de la restauraci de qu ha estat objecte) i la substituci dels finestrals romnics geminats per uns altres d'ogivals al tercer pis i al quart. Aix mateix, l'accs primitiu, que comunicava amb la nau, fou obturat per un mur, on s'obr un porta.

 Decoraci .
La nuesa dels paraments de la nau, accentuada per la uniformitat de l'aparell, noms s trencada per uns ressalts angulars i per una cornisa estesa al llarg dels murs laterals, parcialment decorada amb un escacat, que s sostinguda per arcuacions cegues sobre mnsules. L'aparell, fet amb carreuons de mides mitjanes molt ben treballats, segueix l'habitual disposici de filades horitzontals en aquest cas perfectament ordenades. La sagristia, pel que sembla, fou bastida, si ms no en part, amb els carreus de l'absis prviament enderrocat, entre els quals n'hi ha uns que destaquen perqu tenen elements esculpits, especialment un arquet amb un carpet perfectament definit.

Coronant el mur de ponent resten uns brancals d'una probable espadanya, avui desballestada.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva la talla de fusta de la Verge (nm. d'inventari 15.895) que formava part del conjunt del Davallament. De la figura del Crist noms es conserva una fotografia, la imatge es va cremar l'any 1936. Ambds imatges es relacionen estilsticament i iconogrfica amb el conjunt del Davallament d'Erill la Vall i es daten el darrer quart de segle XII.

Durant el perode gtic es va afegir un espai format dos capelles amb voltes d'ogiva, una decorada amb l'altar del Roser (s.XVII) i l'altra amb el del Sant Crist (s.XVIII). Al mur sud es conserva una arcada a sota la que hi ha l'altar de Sant Antoni (s.XVIII). A la capella amb coberta de cpula hi trobem l'altar de Sant Joan (s.XVIII). L'altar major (s.XIX) s presidit per les imatges de la Mare de Du, Sant Josep i Sant Joaquim. Al cor es conserva un banc fet de diferents peces, dos dels plafons mostren treball de calats medievals que es relacionen amb el banc de Sant Climent de Tall.

 La portada d'accs .

La portada d'accs a l'esglsia de Durro que com ja s'ha esmentat, s oberta sota un porxo, presenta una decoraci escultrica fora senzilla per correcta. Per sobre del dos arc en gradaci amb arquivoltes sostingudes per columnes amb capitells, hi ha un arc que deriva del guardapols, tot i que la seva funci s nicament ornamental; una sanefa escacada cobreix tota la superfcie. El mateix motiu ocupa tota la lnia inferior de la cornisa d'aquesta mateixa faana, sota l'embigat que cobreix el porxo.

Per sobre de l'arc derivat del guardapols, just sobre la lnia a la clau de l'arc de la porta, hi ha un crism treballat en baix relleu fora interessant. La imatge del crism, monograma de Crist, s formada per carcters X i P, que sn les dues primeres lletres gregues del nom de Crist; i les lletres A (alfa) i w (omega), com a principi i fi de totes les coses que representen la figura de Crist. Els quatre carcters en combinaci sn inscrits per un cercle. Aquest, s alhora, inscrit per un quadrat. Els espais lliures del qual sn ocupats per quatre figures. Dos ocells afrontats ocupen els carcanyols superiors, tot recordant compositivament el tema iconogrfic d'origen paleocristi dels paons bevent de la font de la vida. Els carcanyols inferiors sn ocupats per dos animals, un bou i potser un lle, que podrien simbolitzar dos dels quatre evangelistes. La resta dels espais lliures (franges verticals del quadrat entre els animals superiors i els inferiors) es ornada per elements florals o vegetals que es tornen a repetir en els capitells de la portada.


Aquests capitells, quatre en total, presenten una decoraci fora senzilla i malmesa per les restes de guix que amaguen els detalls del relleu. Els dos extern sn decorats de fulles fora estilitzades que recorden simplement l's de fulles d'acant en la decoraci del capitell clssic. Un d'ells, el del brancal de ponent, es coronat per un cimaci ornat per una sanefa escacada. Els dos capitells interns presenten bsicament figures d'animals contraposades que ajunten els angles. Recorden, tot i el mal estat en qu es conserven, les composicions ms clssiques del romnic rossellons a base de figures lleonines contraposades i en actituds diverses. El capitell de la banda de ponent presenta a la cara externa un quadrpede que recorda la figura d'un ase, mentre que a la cara interna presenta un rostre hum al centre -ocupant el lloc del dau central, fet que tamb s usual en tota l'estructura de tradici rossellonesa- i les restes del que potser era un altre quadrpede; la parella d'animals, doncs, es presentaria afrontada i alant una pota davantera cap a l'angle. El capitell de la banda de llevant, en canvi, sembla presentar una parella de lleons, oposats i girant el cap vers l'angle tot flanquejant un vegetal derivant de l'acant que ocupa l'angle.

La part alta del tambor d'aquests dos capitells figurats, que es confon amb el que pot ser el cimaci, es decorada mitjanant una sanefa de fulles entrellaades semblants a la del crism, i en el cas del capitell deponent recolzada sobre una mena de motllura trenada. El collar del dos capitells amb decoraci vegetal s llis, mentre que els dos figurats s torat.

Les combinacions ornamentals, com tamb el repertori vegetal o floral emprat en tota la decoraci descrita, juntament amb la utilitzaci d'un repertori de imatges clssic en el romnic que ha perdut el sentit de la seva simbologia i composici, fan pensar que ens trobem davant un conjunt fora tard, corresponen probablement a mitjan del segle XIII.

Cal dir, que si b en conjunt la portada de Durro s fora semblant a la de Cll, en aquesta s superior pel que fa a l'escultura tant en factura com en repertori iconogrfic i ornamental.

 Restauraci de 1983 .
L'any 1983 es va restaurar i sobreaixecar la teulada, l'any 1994 es va restaurar el campanar. L'any 2000 es van iniciar les tasques de restauraci de les esglsia i dels seus bns mobles, amb finalitzaci a finals de l'any 2002. L'esglsia de la Nativitat de la Mare de Du de Durro va ser declarada B Cultural d'Inters Nacional l'any 1991 i forma part del conjunt romnic catal de la Vall de Bo declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de 2000.

 Enllaos .
 Descripci del temple;
 Llarga descripci, illustrada amb fotografies ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197249" title="Sant Quirc de Durro" nonfiltered="1846" processed="1840" dbindex="81850">


Sant Quirc de Durro s una ermita romnica situada a Durro, a la Vall de Bo (Alta Ribagora).

Es tracta d'una esglsia molt senzilla arquitectnicament, amb una nica nau i un absis semicircular, que s'inicia amb un arc presbiterial. Tota la nau, que compta amb una banqueta adossada al mur, t coberta de volta de can, que acaba en un presbiteri que est lleugerament ms enlairat que la nau.

La illuminaci de l'edifici s molt limitada, noms una espitllera en el centre de l'absis, un ull de bou a la capalera i desprs una altra obertura en la faana que dna a ponent. El portal d'entrada s un arc de mig punt amb dovelles treballades de forma tosca que s'obre al centre del mur de migjorn.

L'aparell de la construcci s format per blocs de pedra de mides mitjanes; a la base n'hi ha, per, de grans proporcions. Tots han estat ben escantonats i disposats de manera regular en filades horitzontals.


Sembla que l'esglsia, originalment del segle XII, va patir reformes en la coberta de la nau, que apareix sobresaltada, de la qual formava part el campanar amb la seva espadanya de dos ulls. Arquitectnicament l'esglsia t parallels amb les parrquies de Sant Climent d'Iran o Sant Mart de Llesp.

En el seu interior es va trobar un frontal d'altar que representa els martiris de Sant Quirc, el nen, i de Santa Julita, la mare, identificats per les inscripcions incorporades. Avui en dia, aquesta pea adquirida per la Junta de Museus en 1923 es pot admirar en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC, inv. 15.809).


 Enllaos externs.

 Breu descripci;
 Descripci, plnol i fotografies ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197258" title="Uni Internacional de Cincies Geolgiques" nonfiltered="1847" processed="1841" dbindex="81851">
La Uni Internacional de Cincies Geolgiques (International Union of Geological Sciences, IUGS) s una organitzaci internacional no governamental dedicada a la cooperaci internacional en el camp de la geologia.

L'organitzaci.
La IUGS va ser fundada el 1961 i s membre del Consell Internacional per a la Cincia (International Council for Science ICSU). Acutalment hi ha representats gelegs de 117 estats a travs d'organitzacions nacionals i regionals. 

La IUGS promou i encoratja l'estudi de problemes geolggics, especialment els de rellevncia mundial, i dona suport i facilita la cooperaci internacional i interdisciplinria en les cincies de la terra. 

El secretariat de la Uni actualment es troba al Servei geolgic de Noruega (NGU) a Trondheim, Noruega.

Enllaos externs.
 International Union of Geological Sciences ;
 International Council for Science ;
 International Year of Planet Earth  Iniciativa de la IUGS per promoure un Any internacional del planeta terra.
 Episodes  Revista trimestral elaborada per la IUGS.
 International Geoscience Programme ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197259" title="Cladstica" nonfiltered="1848" processed="1842" dbindex="81852">


La cladstica (del grec       , klados = branca) o sistemtica filogentica s una branca de la biologia que defineix les relacions filogentiques entre els organismes basant-se en similituds derivades, s a dir caracterstiques evolutives noves compartides per un grup d'organismes no presents en d'altres. Per exemple, la presncia de columna vertebral i ossos s una novetat evolutiva exclusiva dels vertebrats, i aix els defineix com a grup.

s la ms important de les sistemtiques filogentiques, que estudien les relacions evolutives entre els organismes. La cladstica s un mtode d'anlisi rigorosa que utilitza les "propietats derivades compartides" (sinapomorfies: veure a baix) dels organismes que s'estan estudiant. L'anlisi cladstic forma la base de la majoria dels sistemes moderns de classificaci biolgica, que busquen agrupar als organismes per les seves relacions evolutives. En contrast, la fentica agrupa els organismes basant-se en la seva similitud global, mentre que els enfocaments ms tradicionals tendeixen a basar-se en carcters clau. Willi Hennig (1913-1976) s considerat com el fundador de la cladstica.

 Cladogrames .

Com a resultat final de l'anlisi cladstic s'obtenen diagrames de relaci en arbre anomenats "cladogrames", per mostrar les diferents hiptesis sobre les relacions. Una anlisi cladstic pot basar-se en tanta informaci com l'investigador seleccioni. La investigaci sistemtica moderna sol basar-se en una gran varietat d'informaci, incloent seqncies d'ADN (dades moleculars), dades bioqumiques i dades morfolgiques.

En un cladograma tots els organismes es colloquen als extrems de les branques, i cada node interior s idealment binari (amb dues branques). Els dos taxons de cada bifurcaci es diuen taxons germans o grups germans. Cada subarbre, independentment del nombre d'elements que contingui, es diu clade. Tots els organismes d'un grup natural estan continguts en un clade que comparteix un avantpassat com (un que no comparteixin amb cap altre organisme del diagrama). Cada clade es defineix partint d'una srie de caracterstiques que apareixen en els seus membres, per no en les altres formes de les quals ha divergit. Aquestes caracterstiques identificadoras del clade es diuen sinapomorfies (carcters derivats compartits). Per exemple, les ales anteriors endurides (litres) sn una sinapomorfia dels colepters, mentre que la vernaci circinada, o desenrotllar els brots nous, s una sinapomorfia de les falgueres.

Definicions.
 Apomorfia i plesiomorfia: un estat d'un carcter que sigui present en els dos grups externs (els parents ms propers del grup que no sn part del propi grup) i en els avantpassats es diu plesiomorfia (que significa "forma propera", tamb anomenat estat ancestral). Un estat d'un carcter que noms es dna en els ltims descendents es diu apomorfia (que significa "forma separada", tamb anomenat estat derivat) per a aquest grup. S'utilitzen els adjectius plesiomrfic i apomrfic en lloc de "primitiu" i "avanat" per evitar realitzar judicis de valor sobre l'evoluci dels estats dels carcters, ja que ambds poden ser avantatjosos en diferents circumstncies.
 Sinapomorfia i simplesiomorfia: Una sinapomorfia s una apomorfia compartida per un grup monofiltic; una simplesiomorfia s una plesiomorfia compartida per un grup monofiltic.
 Es defineixen diversos termes ms per descriure els cladogrames i les posicions dels elements dins d'ells. Una espcie o clade s basal d'un altre clade si t ms carcters plesiomrfics que l'altre clade. Normalment un grup basal s molt pobre en espcies comparat amb un grup ms derivat. No es requereix que hi hagi un grup basal. Per exemple, si es consideren les aus i els mamfers junts, cap no s basal de l'altre: ambds tenen molts carcters derivats.
 Un clade o espcie situat dins d'un altre clade es pot descriure com niat dins de l'altre clade.

 Mtodes cladstics .
Una anlisi cladstica s'aplica a un cert conjunt d'informacions. Per organitzar aquesta informaci es fa una distinci entre carcters i estat del carcter. Si considerem el color de les plomes, aquest pot ser blau en una espcie per vermell en una altra. Per tant, les "plomes vermelles" i les "plomes blaves" sn dos estats de carcter del carcter "color de les plomes".

Antigament l'investigador decidia quins estats de carcter eren presents abans de l'ltim avantpassat com del grup d'espcies (plesiomorfies) i quins eren presents en l'ltim avantpassat com (sinapomorfies). Normalment, aix es fa considerant un o ms grups externs (organismes que no es consideren part del grup en qesti, per que estan relacionats amb el grup). En caracteritzar les divisions cladstiques, noms les sinapomorfias sn d'utilitat.

Desprs es dibuixaven i avaluaven diversos cladogrames possibles. Els clades havien de tenir tantes sinapomorfias com fos possible. L'esperana s que un nombre bastant gran de veritables sinapomorfies ser suficient per superar a qualsevol nombre de simplesiomorfias involuntries (homoplsies), causades per evoluci convergent (s a dir, carcters que s'assemblen entre ells per les condicions ambientals o la funcionalitat, no per haver estat heretats d'un avantpassat com). Un exemple conegut d'homoplsia per evoluci convergent sn les ales. Encara que les ales de les aus i els insectes poden assemblar-se superficialment i desenvolupen la mateixa funci, ambdues van evolucionar independentment. Si es puntus com "POSITIU" accidentalment a una au i un insecte per al carcter "presncia d'ales", s'introduiria una homoplasia en el conjunt de dades, la qual cosa podria produir resultats erronis.

Quan sorgeixen possibilitats equivalents, se sol elegir una d'elles basant-se en el principi de parsimnia: la disposici ms compacta sol ser la millor hiptesi sobre les relacions (una variaci de la navalla d'Occam). Un altre enfocament, particularment til en l'evoluci molecular, s el de mxima versemblana, que selecciona el cladograma ptim que tingui la major versemblana, basant-se en un model de canvis de probabilitat especfica.

Sens dubte, ja no es fa aix: els prejudicis de l'investigador sn alguna cosa a evitar. Avui en dia gran part de l'anlisi es realitza per programari: a part del programari per calcular els propis arbres, hi ha programari estadstic sofisticat per proporcionar una base ms objectiva.

La cladstica ha tardat un temps a establir-se, i encara hi ha gran debat sobre com aplicar les idees de Hennig al mn real. Existeix inquietud sobre el fet que la utilitzaci de conjunts de dades molt diferents (per exemple, caracterstiques estructurals contra caracterstiques gentiques) pot produir arbres molt diferents. Tanmateix, en gran part, la cladstica ha demostrat la seva utilitat per resoldre filognies i s'ha guanyat un ampli suport.

En haver-se simplificat la seqenciaci de l'ADN, les filognies es construeixen cada vegada ms amb l'ajuda de les dades moleculars. La sistemtica computacional permet l's d'aquests grans conjunts de dades per construir filognies objectives. Aix es poden filtrar algunes sinapomorfies veritables de l'evoluci parallela amb major precisi. Un mtode poders per reconstruir filognies s l's de marcadors retrotranspos genmics, que sn virtualment lliures d'ambigitat d'acord amb el coneixement actual (encara que aix s una suposici basada en estadstiques i pot no ser cert en algun cas especfic, encara que s improbable). Idealment s'haurien de combinar les filognies morfolgiques, moleculars i possiblement d'altres (comportamentals, etc.): cap dels mtodes no s "superior", per tots tenen diferents fonts d'error intrnseques. Per exemple, la veritable convergncia de carcters s molt ms comuna en morfologia que en les seqncies moleculars, per les veritables reversions de carcters solen ocrrer noms en aquestes ltimes. La dataci basada en informaci molecular s normalment ms precisa que la dataci de fssils, per ms carregada d'errors (veure rellotge molecular). Combinant i comparant es poden eliminar molts errors.

Classificaci cladstica.

Basat en nodes: l'avantpassat com ms recent d'A i B i tots els seus descendents.
Basat en tiges: tots els descendents de l'avantpassat ms vell com d'A i B que no s avantpassat de Z.
Basat en apomorfies: l'avantpassat com ms recent d'A i B que posseeix una certa apomorfia (carcter derivat), i tots els seus descendents.]]

Una tendncia recent en la biologia des dels anys 60, denominada o taxonomia cladstica requereix que els txons siguin clades. En altres paraules, els cladistes argumenten que el sistema de classificaci s'ha de reformar per eliminar tot el que no siguin clades. En contrast, altres taxonnoms insisteixen en qu els grups reflecteixin les filognies i facin s freqent de les tcniques cladstiques, per que es permetin tamb txons parafiltics.

Un grup monofiltic s un clade que comprn a una forma ancestral i tots els seus descendents, formant aix un (i noms un) grup evolutiu. Un grup parafiltic s similar, per exclou alguns dels descendents que han sofert canvis significatius. Per exemple, la classe tradicional Reptilia exclou les aus, encara que aquestes van evolucionar a partir d'un rptil ancestral. Igualment, els invertebrats tradicionals sn parafilticos perqu s'exclouen els vertebrats, encara que els ltims van evolucionar a partir d'un invertebrat.

Un grup amb membres de lnies evolutives separades es diu polifiltic. Per exemple, un grup reconegut antigament, els paquiderms, va resultar ser polifiltic perqu els elefants i els rinoceronts van sorgir separadament d'animals no paquiderms. Tan la taxonomia cladstica com la evolutiva consideren que els grups polifiltics sn errors en la classificaci que ocorren perqu es va malinterpretar la convergncia o alguna altra homoplsia com una homologia.

Seguint Hennig, els cladistes argumenten que la paraflia s igual d'errnia que la poliflia. La idea s que els grups monofiltics poden definir-se objectivament, en termes d'avantpassats comuns o de la presncia de sinapomorfies. En canvi, els grups parafiltics i polifiltics es defineixen partint de carcters clau, i la decisi de quins carcters sn d'importncia taxonmica s inherentment subjectiva. Molts argumenten que condueixen a un pensament "gradstic", pel qual els graus "baixos" avancen cap a graus "avanats", i que al seu torn poden conduir a una teleologia. En els estudis evolutius se sol evitar la teleologia perqu implica un pla que no pot demostrar-se empricament.

Anant ms enll, alguns cladistes argumenten que els rangs dels grups d'espcies sn massa subjectius perqu representin cap informaci til, i per tant argumenten que s'haurien d'abandonar. Per aquesta ra, s'han allunyat de la taxonomia linneana cap a una simple jerarquia de clades.

Altres de cladistes argumenten que tots els txons sn inherentment subjectius, encara que reflecteixin relacions evolutives, ja que els ssers vius formen un arbre essencialment continu. Tota lnia divisria s artificial i crea una secci monofiltica per dalt i una secci parafiltica per sota. Els txons parafiltics sn necessaris per classificar seccions antigues de l'arbre. Tamb argumenten que els txons parafilticos proporcionen informaci sobre canvis significatius en la morfologia dels organismes, en l'ecologia o en la histria de la vida; resumint, que tant els txons com els clades sn nocions valuoses per diferents, amb propsits diferents. Molts usen el terme monoflia en el seu sentit antic, en el qual inclou la parafilia, i usen el terme alternatiu holoflia per descriure els clades (monoflia en el sentit d'Hennig).

Actualment est en desenvolupament un codi formal per a la nomenclatura filogentica, el PhyloCode, per al seu s en la taxonomia cladstica. Es pretn que l'utilitzin tant els que volen abandonar la taxonomia linneana com els que volen usar txons i clades alhora.

Aplicacions.
La cladstica no assumeix cap teoria de l'evoluci particular, noms el coneixement original de la descendncia amb modificaci. Per aix, els mtodes cladstics es poden aplicar, i aix s'ha fet recentment, a sistemes no biolgics, com determinar les famlies de llenguatges en la lingstica histrica i filiar manuscrits a la crtica textual.

Vegeu tamb.
 Taxonomia per veure com s'agrupen els clades en taxons i les regles de nomenclatura.
 Classificaci cientfica;
 Sistemtica evolutiva;
 Fentica;
 Anlisi filogentica;



Referncies.

 de Queiroz, K. & Gauthier, J.A., 1992. Phylogenetic taxonomy. Annual Review of Ecology and Systematics, 23: 449 480.
 de Luna, E., Guerrero, J. A. & Chew-Taracena, T., 2005. Sistemtica Biolgica: avances y direcciones en la teora y los mtodos de la reconstruccin filogentica. Hidrobiolgica, 15(3): 351-370.
Goloboff, P. A., 1998. Principios bsicos de cladstica. Sociedad Argentina de Botnica, Buenos Aires.
 Hamdi, H., Nishio, H., Zielinski, R. & Dugaiczyk, A., 1999. Origin and phylogenetic distribution of Alu DNA repeats: irreversible events in the evolution of primates. Journal of Molecular Biology, 289: 861 871.
Hennig, W., 1960. Elementos de una sistemtica filogentica. EUDEBA, Buenos Aires.
 Kitching, I. J., Forey, P. L., Humphries, C. J. & Williams, D. M., 1998. Cladistics, 2nd edn. Oxford University Press, Oxford.
 Patterson, C., 1982. Morphological characters and homology. In: Joysey, K. A. & Friday, A. E. (eds.): Problems in Phylogenetic Reconstruction. Academic Press, London.
 Shedlock, A. M., Okada, N., 2000. SINE insertions: Powerful tools for molecular systematics. Bioessays, 22: 148 160.
 Swofford, D. L., Olsen, G. J., Waddell, P. J. & Hillis, D. M., 1996. Phylogenetic inference. In: Hillis, D. M., Moritz, C. & Mable, B. K. (eds.): Molecular Systematics. Sunderland, MA: Sinauer Associates.
 Wiley, E. O., 1981. Phylogenetics: The Theory and Practice of Phylogenetic Systematics. Wiley Interscience. New York.


Enllaos externs.
 La Societat Willi Hennig;
 Tree of Life Web Project;
 Filogenetica.org: Plataforma de divulgaci de la comunidad filogentica;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197263" title="Gausac" nonfiltered="1849" processed="1843" dbindex="81853">


Gausac s una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran. El 2005 tenia una poblaci de 566 habitants. Va ser municipi independent fins al 1970, i el seu terme comprenia el poble de Casau o la caseria de Sant Pr

L'esglsia parroquial, dedicada a Sant Mart, s d'estil gtic, amb un curis campanar vuitavat. El temple t diversos elements de gran inters, com una talla del Crist i el retaule major, gtic.


 Enllaos externs.
Imatge estereostpica del 1917, obra de Josep Salvany i Blanch;
Fotografia del Crist esculpit a la paret de l'esglsia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197265" title="Antonio de Cabezn" nonfiltered="1850" processed="1844" dbindex="81854">
Antonio de Cabezn (Castrillo de Matajudos (Burgos), 1510 - Madrid, 26 de mar de 1566) va ser un organista i compositor espanyol del Renaixement.


 Biografia .

Va quedar cec de nen, probablement als vuit anys. Va tenir sempre una gran vocaci musical i per aix es va traslladar a Palncia on es trob amb Garca de Baeza, organista de la catedral, amb qui va continuar els seus estudis. Va arribar a ser msic de cambra de Carles V i, anys ms tard, a partir de 1543 ho va ser de Felip II. Tamb va ser organista de la capella d'Isabel de Portugal.

Va realitzar diversos viatges per Europa, sempre amb la Cort, fet que va aprofitar per conixer els grans msics de les diferents escoles europees. El compositor francs Josquin Desprez el va influir bastant pel que fa a l'estil polifnic i Cabezn, a la vegada, va influir en Desprez amb la seva habilitat per les variacions.

Va morir el 26 de mar de 1566 a Madrid. Al seu poble natal, Castrillo de Matajudos, t dedicada una placa a la plaa Major i la casa on va nixer es conserva i es pot visitar.

 Obra .

La seva obra s important per la seva originalitat i per la profunditat de llenguatge, d'estil contrapuntstic molt ric i amb melodies sotmeses a nombroses variacions.

Es va dedicar sobretot a la msica per a teclat. Va treballar i va desenvolupar noves formes com:
 les glosses de romanos, unes adaptacions per a teclat d'obres polifniques d'altres compositors;
 les diferncies, que eren variacions sobre canons i danses franceses i espanyoles;
 els tientos, motets instrumentals basats en la imitaci. ;
Tamb va compondre algunes peces litrgiques.

 Edicions .

Dotze anys desprs de la seva mort, el seu fill Hernando de Cabezn va publicar la seva obra. Va portar el ttol dObras de msica para tecla, arpa y vihuela (instrument de corda) d'Antonio de Cabezn (1578). Anteriorment, Luis Venegas de Henestrosa havia publicat a Alcal de Henares el Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela (1557) que incloa 40 peces de Cabezn. 

L'any 1966 es va publicar a Barcelona una nova edici a crrec d'Higini Angls que encara no estava completa i anys ms tard la musicloga Mara Asuncin Ester Salas va publicar un altre volum amb les obres que faltaven.

 Enllaos externs .
 ;
;

 Vegeu tamb .
 Msica renaixentista;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197266" title="Origin of Symmetry" nonfiltered="1851" processed="1845" dbindex="81855">
Origin of Symmetry s el segon lbum del grup de rock britnic Muse, llanat l'estiu de 2001 per Mushroom Records en el Regne Unit. Els seus singles van ser Plug in Baby, New Born, Bliss i Hyper Music/Feeling Good. Maverick, que va llanar Showbiz a Estats Units, va demanar que els falsos vocals fossin eliminats, doncs creien que obstaculitzava la seva possibilitat de ser posada en rdio. Muse es va negar a aquest canvi per comprometre la seva integritat artstica (o arrunar la can). Per aquesta ra, el disc no va ser llanat als Estats Units fins a 2005. 

"Feeling Good" s un cover de la can de Anthony Newley i Leslie Bricusse. Nestl va intentar usar aquest tema en un anunci, per no va demanar el perms a la banda abans de fer-lo. Van ser forats a retirar-lo i a pagar a la banda 500.000 lliures esterlines en concepte de danys (que van ser donats a Oxfam), no obstant aix, Nestl va reemplaar la versi de Muse per altra semblant. 

En el disc apareixen noves experimentacions de so, com l'augment de peces en la bateria i l's d'un rga d'esglsia per al tema "Megalomania". La lnia de baix s'utilitzava com conductora, mentre que la guitarra sovint noms proporcionava una capa de distorsi, creant un efecte de so ms carregat. 

 Llista de canons . 

New Born - 6:01 ;
Bliss - 4:12 ;
Space Dementia - 6:20 ;
Hyper Music - 3:20 ;
Plug In Baby - 3:40 ;
Citizen Erased - 7:19 ;
Micro Cuts - 3:38 ;
Screenager - 4:20 ;
Darkshines - 4:47 ;
Feeling Good - 3:19 ;
Megalomania - 4:38.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la banda;
 Pgina espanyola;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197274" title="Llacs Jovet" nonfiltered="1852" processed="1846" dbindex="81856">
 
Els Llacs Jovet sn uns llacs glacials que es troben al Masss del Mont Blanc, a la part sud-est, al terme municipal de Les Contamines-Montjoie, Alta Savoia. Estan situats a 2174 m, el ms gran est en una posici ms baixa i el petit est una mica ms enlairat. Es troben a unes 3 h de cam des de Ntre-Dame-de-la-Gorge i molt propers al Col du Bonhome, que permet el pas entre Frana i Itlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197277" title="Ntre-Dame-de-la-Gorge" nonfiltered="1853" processed="1847" dbindex="81857">
 

Ntre-Dame-de-la-Gorge s una esglsia situada al terme de Les Contamines-Montjoie, a l'Alta Savoia, en ple masss del Mont Blanc. Es tracta d'un temple construt al segle XVI, amb nombroses pintures i un retaule molt interessant que va ser desmuntat durant la Revoluci Francesa per tal de salvar-lo i desprs tornat a muntar. s un centre de peregrinaci mariana prou important i tamb un punt de partida important per comenar moltes rutes alpines. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197286" title="Juan Jos Laborda Martn" nonfiltered="1854" processed="1848" dbindex="81858">

Juan Jos Laborda Martn ( Bilbao, Pas Basc 1947 ) s un poltic i professor universitari basc, que fou President del Senat entre 1989 i 1996.

Biografia.
Va nixer el 4 d'octubre de 1947 a la ciutat de Bilbao. Va estudiar histria a la Universitat de Valladolid, on es va llicenciar el 1969. Posteriorment es va llicenciar en periodisme a la Universitat de Navarra. Interessat en la docncia ha estat professor d'histria moderna a la Universitat de Burgos i d'histria contempornia a la Universitat de Valladolid.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1975, tamb ha militat a la UGT. En les eleccions generals de 1977 fou escollit senador al Senat en representaci de la provncia de Burgos, esc que ha repetit en totes les legislatures entre 1977 i 2004. Entre 1989 i 1996, durant dues legislatures consecutives, fou escollit President del Senat.

Membre del Consell d'Europa entre 1979, moment en el qual Espanya en pass a formar part, i 1982, l'any 1987 fou escolit procurador a les Corts de Castella i Lle, exercint aquest crrec fins el 1991.

Enllaos externs.
  Informaci de Juan Jos Laborda al Senat espanyol;
  Informaci de Juan Jos Laborda a www.elpais.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197291" title="Gui (cinema)" nonfiltered="1855" processed="1849" dbindex="81859">
El gui cinematogrfic s aquell que descriu all que es mostrar i escoltar en una obra cinematogrfica. Involucra divisi per escenes, accions dels personatges o esdeveniments, dileg entre personatges, aix com breus descripcions de l'entorn on esdevindran les accions i, quan s prudent, l'mfasi que usaran els actors. 

Un gui ha de transmetre la informaci suficient perqu el lector visualitzi la pellcula: com transcorre el dileg, com actuen els personatges i amb quins objectes interactuen, sense especificar encara els detalls de la producci. Una vegada finalitzat es passa al gui tcnic, que descriur amb detall com la cmera captar tota aquesta informaci. 

Es fa servir principalment per a mostrar a productors potencials, actors, patrocinadors i membres de l'equip creatiu els personatges i sentiment general d'una pellcula. 

 Format .
El gui literari t requeriments de format, que van des de la tipografia a utilitzar fins als marges i distincions com els canvis d'escena, si l'acci succeeix en interiors, exteriors, de dia o de nit. Tamb es separa clarament el dileg dels personatges de la resta de l'acci. Tericament, si es segueixen les normes d'escriptura, es suposa que una pgina de gui correspon a un minut de pellcula. Aix s de gran utilitat per a saber la durada aproximada que tindr un projecte.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197292" title="Manuela Trasobares i Haro" nonfiltered="1856" processed="1850" dbindex="81860">
Manuela Trasobares Haro (Figueres, L'Alt Empord, Catalunya, 28 d'agost del 1962) s una artista i poltica transsexual catalana. Desprs de dedicar-se a l'pera, l'escultura i la pintura, l'any 2007 es va presentar a les eleccions municipals del poble on resideix, Geldo (l'Alt Palncia), on es va convertir en la primera edil transsexual de l'Estat espanyol.

Als 17 anys es va sotmetre en Londres a una operaci de reassignaci de sexe i des d'aquell moment va comenar la seva lluita per la igualtat.

 Formaci acadmica i trajectria professional .

Manuela Trasobares va cursar els seus estudis acadmics a la Universitat de Sofia, Bulgria. En aquest pas va iniciar la seva carrera artstica com a mezzosoprano en pera, actuant en algunes de les principals ciutats del bloc comunista com la ja esmentada Sofia o Bratislava (Eslovquia).

Des de finals dels 1980 fins al 1996, es va presentar a diversos concursos internacionals de cant a Frana, Itlia i Espanya, essent eliminada en molts casos a causa de la seua condici personal i malgrat la seua slida formaci.

L'any 1997 va protagonitzar una apassionada defensa de la llibertad individual al programa "Parle vost, calle vost", de la televisi pblica valenciana Canal 9, al qual havia estat convidada per l'exdirector del setmanari El Temps, Josep Ramon Lluch, aleshores director i presentador del programa. 

Una vegada afincada a la ciutat de Valncia, es va formar com a artista fallera i va plantar falles de carcter reivindicatiu, amb una gran implicaci poltica (especialment amb misatges adreats a Jos Mara Aznar i a Rita Barber). Amb l'excusa de la seua perillositat social i la denominaci de les seues creacions com a obres d'art, que no de falles, per part del Gremi d'Artistes Fallers de Valncia, va ser expulsada d'aquest. Actualment pertany al Gremi de Artistes i Artesans Fallers de Borriana. 

El 2007 es va impedir l'exposici de dues de les seues escultures, de temtica religiosa, a l'Espai D Art Contemporani de Castell, aparentment a causa a pressions a la Generalitat Valenciana per part del collectiu denominat "Comunin Tradicionalista Carlista del Reino de Valencia". Manuela va denunciar aquest grup per injries i ofenses al seu honor personal i professional. El procs continua obert als jutjats de Castell.

 Activitats socials, culturals i poltiques a Castell .

A partir de l'any 2004 va iniciar a la comarca de L'Alt Palncia (Pas Valenci), aix com a tota la provncia de Castell, un conjunt d'activitats artstiques, socials, culturals i benfiques. Mostra d'aix sn una srie de concerts benfics als Auditoris de Sogorb i Castell, organitzats per a grups de gent gran. Va actuar tamb a la inauguraci del Centre de Gent Gran de Borriana. L'any 2006 protagonitzar a Sogorb un espectacle-homenatge a Carmen Sevilla. Durant el curs escolar 2005-2006 va dirigir un taller-escola per a joves vctimes de la marginaci durant el qual va ensenyar l'ofici d'artista faller, arribant a plantar la primera gran falla de la histria de Sogorb, amb motiu de la declaraci de l'Entrada de Bous com a festa internacional. A la mateixa ciutat dirigeix tamb el cor del Collegi Pintor Camarn i els tallers de manualitats del CEAM.

 Poltica .

Totes aquestes activitats culturals i socials li van valdre el suport d'una part de la poblaci del petit municipi de Geldo, on va ser convidad a presentar-se a les eleccions municipals del 2007, representant el partit Acci Republicana Democrtica Espanyola (ARDE). Va obtenir el suport d'un 15% dels habitants del dit municipi i va aconsiguir una regidoria. Es va convirtir aix en la primera edil transsexual electa a l'Estat espanyol. A Granada, una atra transsexual, Kim Prez, va intentar en aquestes mateixes eleccions municipals arribar a l'Ajuntament, per la seua posici a la llista d'Esquerra Unida (17a) no li ho va permetre.

El programa electoral de Manuela incloa mesures i inversions per a promocionar el turisme cultural i rural de la localitat amb la implicaci de l'Ajuntament com a agent econmic, per aprofitant les subvencions oficials. Desprs de dues rondes de negociacions, el cap del grup socialista es va negar a incloure cap de les propostes republicanes, per la qual cosa l'edil d'ARDE va decidir de votar-se ella mateixa, mentre que el PSPV-PSOE (PSPV-PSOE) va votar a favor del candidat socialista i el Partit Popular (PP) va votar en blanc.

A finals del 2007 va mostrar el seu suport a la plataforma Valencians per TV3 i Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV) en la seua lluita per paralitzar el tancament dels repetidors de TV3 al territori del Pas Valenci i va participar en diverses concentracions de protesta.
 
El 2008 es va presentar a les eleccions generals espanyoles representant a Izquierda Republicana, dins de la coalici Esquerra Unida i Republicana, com a nmero 2 per Castell.

 Vegeu tamb .
Transsexualitat;
LGBT;
Izquierda Republicana;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'artista;
Blog personal de Manuela;
Vida i obra de Manuela Trasobares, per Juan Emilio Sanchis;
Canal de Manuela Trasobares a Youtube;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197293" title="Black Holes and Revelations" nonfiltered="1857" processed="1851" dbindex="81861">

Black Holes And Revelations s el nom de la nova producci del conjunt britnic Muse que va sortir el 3 de juliol de 2006. El nou lbum del grup de Matthew Bellamy ha sigut criticat per alguns fans per tenir un estil una mica diferent, i es que a diferncia d'aquest en els anteriors treballs noms composava Matthew i en aquest tots tres.

Aquest, el seu quart treball d'estudi, segueix la lnia estilstica del seu anterior disc, Absolution, amb un estil musical menys agressiu i molt ms fosc, a ms de contar amb lletres ms ideolgiques que en les seves dues primers treballs. En aquest nou disc tenen cert so urb, com posa de manifest la can "Supermassive Black Hole", no obstant aix, Bellamy assegura que sempre li va agradar aquest estil i que ja tenia pensat desenvolupar-lo abans d'haver-los escoltat. 

 Llista de Canons . 

Take A Bow, 4:39;
Starlight, 4:00;
Supermassive Black Hole, 3:29;
Map Of The Problematique, 4:19;
A Soldier's Poem, 2:01;
Invincible, 4:54;
Assassin, 3:31;
Exo Politics, 3:53 ;
City of Delusion, 4:48;
Hoodoo, 3:52;
Knights of Cydonia, 6:03;
Bonus Track: Glorious, 4:38

 Singles .

Starlight;
Supermassive Black Hole (UK);
Knights of Cydonia (USA);
Invincible;
Map of the problematique;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197294" title="Scarborough" nonfiltered="1858" processed="1852" dbindex="81862">
 
Scarborough s una localitat situada en la costa del Mar del Nord al comtat de North Yorkshire, Yorkshire, Anglaterra, amb 50.135 habitants. La part del poble moderna se situa de 30 a 70 metres sobre el nivell del mar, mentre que la part antiga del poble est al costat del port i est protegida per un rocs cap. s la ciutat amb ms turisme de la zona de Yorkshire, un dels seus majors atractius turstics s el castell de Scarborough.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197298" title="20th Century Fox" nonfiltered="1859" processed="1853" dbindex="81863">
 
Twentieth (20th) Century Fox s el nom abreujat de la Corporaci Flmica Twentieth Century Fox, un dels principals estudis de cinema, situat en l'rea de Century City a Los ngeles, Estats Units, just a l'oest de Beverly Hills. Aquest estudi s una subsidiria de News Corporation, el conglomerat meditic controlat per Rupert Murdoch.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197300" title="Juan Ignacio Barrero Valverde" nonfiltered="1860" processed="1854" dbindex="81864">

Juan Ignacio Barrero Valverde (Mrida, Extremadura 1943) s un poltic, advocat i professor universitari espanyol que fou President del Senat entre 1996 i 1999.

Biografia.
Va nixer el 29 de juny de 1943 a la ciutat extremenya de Mrida. Va estudiar dret i posteriorment va esdevenir Graduat Social, exercint com a advocat i professor de dret constitucional a la UNED.

Activitat poltica.
Membre d'Aliana Popular, fou candidat a l'ajuntament de Mrida pel seu partit per perd les eleccions davant el seu rival del PSOE. L'any 1983 fou escollit diputat provincial a l'Assemblea d'Extremadura, crrec que ostent fins el 1991, moment en el qual es convert en president del Partit Popular (PP) d'Extremadura. 

En les eleccions generals de 1989 fou escollit senador al Senat en representaci de la provncia de Badajoz, esc que repet en les eleccions de 1993. Candidat a la presidncia d'Extremadura l'any 1995, aconsegu arravassar-li la majoria absoluta al socialista Juan Carlos Rodrguez Ibarra. 

Novament escollit senador en les eleccions generals de 1996, desprs de la victria de Jos Mara Aznar en les eleccions fou nomenat el mar d'aquell any President del Senat, crrec que ocup fins el gener de 1999, any en el qual concorre de nou a la presidncia de la Junta d'Extremadura, sent derrotat novament pel PSOE. 

En les eleccions generals de 2000 fou escollit diputat al Congrs per Badajoz, renunciant al seu esc l'octubre del mateix any.

Enllaos externs.
  Informaci de Juan Ignacio Barrero al Senat espanyol;
  Informaci de Juan Ignacio Barrero al Congrs dels Diputats;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197302" title="La Torreta (la Roca del Valls)" nonfiltered="1861" processed="1855" dbindex="81865">
La Torreta s un dels barris  en qu es divideix el municipi de la Roca del Valls. Tenia 2570 habitants el 2005. El barri est enganxat a Granollers, municipi que el passat ha fet alguns intents per absorbir-lo.

 Entitats  i institucions.
 Associaci d'Amics del Pessebre Vivent de la Torreta;
 Casal d'Avis La Torreta;
 C.A.P. La Torreta;
 Centre Cvic La Torreta;
 C.E.I.P. La Torreta;
 Club Futbol La Torreta;

 Enllaos externs.
 Plana de l'ajuntament de la Roca del Valls;
 CEIP La Torreta;
 Pessebre Vivent;


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197305" title="Century City" nonfiltered="1862" processed="1856" dbindex="81866">
 
El Districte de Century City s un centre Financer, comercial i residencial de 712,000m al costat oest de la ciutat de Los Angeles, Califrnia, Estats Units. Est vorejat pels districtes de Westwood al costat oest, Rancho Park al sud-oest, Cheviot Hills i Beverlywood en el sud-est, i Beverly Hills al costat nord. 

El Districte s un lloc important de companyies de llicenciats, i diversos executius en la indstria de l'entreteniment tenen les seves oficines aqu. 

Els Gratacels de Century City van ser uns dels primers gratacels construts a Los Angeles desprs de les noves regulacions en els anys 60, per a edificis que puguin resistir tremolors. 

Les Torres ms reconegudes de Century City sn: 

Fox Plaza, Centre d'operacions de 20th Century Fox, Companyia de producci de pellcules. s ms reconeguda com la Nakatomi Plaza en la pellcula Jungla de cristall, Die Hard en angls. ;
Torre MGM, Centre de negocis de la companyia histrica d'Hollywood Metro-Goldwyn-Mayer. ;
Centre AIG SunAmerica ;
Century Plaza Hotel ;
Torres bessones del Century Plaza;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197306" title="Knights of Cydonia" nonfiltered="1863" processed="1857" dbindex="81867">


Knights of Cydonia s un can de la banda de rock anglesa Muse i s el tema de tancament del seu lbum Black Holes and Revelations. L'edici per a les emissores de rdio va ser emesa per primera vegada el 12 de juny de 2006. La can va ser llanada com el tercer single de Black Holes and Revelations en el Regne Unit el 27 de novembre de 2006, entrant directament al n 10 de la llista britnica de senzills. 

La primera interpretaci en directe de "Knights of Cydonia" va tenir lloc en un esdeveniment de la BBC Radio 1, el One Big Weekend, amb seu a Dundee, Esccia el 13 de maig de 2006. Les actuacions en directe de "Knights of Cydonia" inclouen un falsetto ms alt i clar que en la versi d'estudi. En les ltimes actuacions en viu s'ha incls una part addicional de guitarra al final de la can, aix com un final de guitarra provinent del tema "Space Dementia". 

Msica i significat. 

La can inclou els registres ms alts i ms baixos del cantant Matt Bellamy complementats amb tocs de sintetitzador i parts de trompeta en les actuacions. El so de guitarra de la can est inspirat en el n 1 de l'any 1962 "Telstar", del grup "The Tornados", que el seu guitarrista, George Bellamy, s pare de Matt. La can est composta per diverses parts produdes i arreglades de manera diferents, com per exemple, el comenament, inspirat per la msica de la Commodore C64. 

El nom de "Cydonia" fa alusi a la regi de Mart on algunes persones creuen que hi ha hagut vida, a ms de ser la part on estan les famoses "Cares de Mart". La portada del disc Black Holes and Revelations, creada per Storm Thorgerson, est ambientada en la superfcie marciana, i inclou quatre homes asseguts al voltant d'una taula amb quatre cavalls en miniatura enfront de cadascun d'ells. Segons la prpia banda, "aquests homes representen els "Quatre Genets de l'Apocalipsi", cadascun d'ells vestits amb un vestit que representa el dolor de la humanitat". 

Videoclip. 

El video de "Knights of Cydonia" va ser rodat en cinc dies: tres en Rumana, un altre a Londres i el cinqu en Red Rock, Califrnia. Aquest va veure la llum l'11 de juliol de 2006. Va ser rodat amb una ambientaci dels antics spaghetti western amb tocs futuristes, i amb principi i crdits inclosos. AL final del vdeo es pot veure en nombres romans MCMLXXXI (1981). 

El vdeo va ser dirigit per Joseph Kahn, i protagonitzat pels actors britnics Russ Bain com el vaquer protagonista, Richard Brake com el seu antagonista (Sheriff Baron Klaus Rottingham), i Cassandra Bell en el paper de la princesa Shane Kuriyami).

 Enllaos externs .
Videoclip;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197316" title="Dave Mustaine" nonfiltered="1864" processed="1858" dbindex="81868">

David Scott Mustaine (nascut el  13 de setembre de 1961 a La Mesa,  Califrnia, Estats Units d'Amrica) s el guitarrista, cantant i fundador del grup de speed/thrash metal Megadeth.

Mustaine va ser el primer guitarrista de Metallica per va ser expulsat a l'abril del 1983 pels problemes que tenia amb l'alcohol. Enfadat per la seva expulsi, va crear el seu propi grup, Megadeth. Mustaine s considerat com un dels pioners en el desenvolupament del thrash metal i lspeed metal.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197317" title="Francisco Javier Rojo Garca" nonfiltered="1865" processed="1859" dbindex="81869">


Francisco Javier Rojo Garca (Pamplona, 1949) s un poltic navarrs que actualment ocupa la Presidncia del Senat.

Biografia.
Va nixer el 2 de mar de 1949 a la ciutat de Pamplona. De ben petit s'install a Vitria, des d'on ha desenvolupat la seva tasca professional com a litgraf i poltic. 

Activitat poltica.
Membre de la UGT des de 1976, l'any segent ingress al Partit Socialista d'Euskadi (PSE), esdevenint posteriorment Secretari General de l'Agrupaci Socialista de Vitria, ciutat de la qual en fou regidor al seu ajuntament entre els perodes 1983-1984 i 1991-1996. Aix mateix fou diputat foral d'laba entre els perodes 1979-1983 i 1987-1991, i procurador de les Juntes Generals d'laba entre 1983--1987 i 2003-2004. 

En les eleccions generals de 1982 fou escollit diputat al Congrs per la circumscripci d'laba, esc que repetiria en les eleccions de 1986 i 1989.

En les eleccions generals de 1993 fou escollit senador al Senat per laba, sent reescollit en les eleccions de 1996, 2000, 2004 i 2008. Des de la victria del PSOE a les eleccions de 2004 ostenta el crrec de President del Senat. Pel segon mandat, fou l'nic candidat a la Presidncia i result escollit per majoria absoluta en obtenir 134 dels 253 vots emesos. La resta foren 117 vots en blanc i 2 de nuls al registrar-se el vot pel poltic del PSOE Joan Lerma, que no es presentava a l'elecci.   

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Javier Rojo al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Javier Rojo al Senat espanyol;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197323" title="Riu Deseado" nonfiltered="1866" processed="1860" dbindex="81870">
El riu Deseado s un riu que transcorre per la provncia de Santa Cruz, Argentina.

El riu neix de la fusi de glaceres de la regi del llac Buenos Aires al nord-oest de la provncia, a la zona andina. Transcorre durant 615 kms. abans d'arribar a la costa atlntica, amb una direcci general sud-est. Durant el seu curs, les seves aiges son utilitzades mpliament per a la irrigaci. Entre els seus tributaris estan el riu Pinturas i el riu Fnix Chico, emissari intermitent del gran llac Buenos Aires.

El riu Deseado desapareix a vegades sota les terres rides de la Patagnia, per reaparixer ms lluny, abans d'arribar a Puerto Deseado sobre la costa. El seu estuari forma un port natural d'aiges profundes de gran importncia biolgica declarat Reserva Natural Provincial.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197324" title="Estrella subgegant" nonfiltered="1867" processed="1861" dbindex="81871">


Una estrella subgegant de la classe d'estrelles que sn ms brillants que el que s normal en el cas de les estrelles nanes de la seqncia principal de la mateixa classe espectral, per no tant brillants com les estrelles gegants. Es creu que aquestes estrelles estan cessant o han cessat ja de fusionar el seu hidrogen. En estrelles d'aproximadament una massa solar, aix causa que el nucli es contregui, la qual cosa augmenta la temperatura en el centre de l'estrella per produir una fusi de l'hidrogen en una escora  envoltant el nucli. Aix propicia que l'estrella esdevengui una vertadera gegant. Al principi de la fase subgegant (com en una estrella com Procyon A) el dimetre i l'esclat han augmentat, per l'estrella encara no s'ha refredat ni ha canviat de color. Ms tard les subgegants que estan a punt de convertir-se amb gegants tenen un dimetre ms gran i ms baixa temperatura que les estrelles de massa similar de la seqncia principal. En conjunt la lluminositat canvia poc durant la fase subgegant, un fet prominent en els diagrames de Hertzsprung-Russell dels cmuls globulars  A la classificaci espectral, segons la classificaci espectral de Yerkes, la seva classe de lluminositat s IV.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197325" title="Hemite" nonfiltered="1868" processed="1862" dbindex="81872">
Hemite (Hemitheon,        ) fou un escriptor de poemes sibarita (de Sbaris a la Magna Grcia) que va escriure una obra potica obscena. s esmentat per Lluci i probablement va viure poc abans d'Ovidi. El poema es titulava Sybaritis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197326" title="Henioca" nonfiltered="1869" processed="1863" dbindex="81873">
Henioca (Henioche,       ) fou filla de Cre de Tebes, i tenia una esttua dedicada a l'entrada del temple de l'Apollo Ismeni a Tebes,  juntament amb l'esttua de la seva germana Pirra (Pyrrha). Hesode esmenta tamb a la dona de Cre, de nom Eurdice. De la causa de la seva celebritat no s diu res.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197327" title="Henioc" nonfiltered="1870" processed="1864" dbindex="81874">
Henioc (Heniochus, ) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana les obres del qual sn esmentades per Suides:
;

Ateneu de Naucratis va preservar alguns fragments.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197329" title="Enric I de Flandes" nonfiltered="1871" processed="1865" dbindex="81875">
Enric I de Flandes (Henricus,        ) fou emperador llat de Constantinoble (1206-1216) segon fill de Baldu (Baldu VIII de Flandes i Hainaut). Va nixer el 1176 i va succeir al seu germ gran Baldu I de Flandes en el tron el 1206.

Desprs de la conquesta de la capital bizantina (1204) se li van assignar territoris a sia que encara restaven en mans de Teodor I Lscaris proclamat emperador a sia Menor. Va derrotar a Lscaris en una batalla sagnant a Adramytium a Msia el 1205 i va conquerir Bitnia, per la campanya contra els blgars el va obligar a tornar a Constantinoble amb vint mil mercenaris armenis amb els que va anar cap a Adrianpolis. 

Abans d'arribar es va assabentar que el seu germ Baldu havia lliurat batalla contra el rei blgar Kaloyan (Calo Joannes) i havia estat derrotat i l'emperador havia desaparegut (15 d'abril del 1205). Va arribar just a temps d'impedir la completa destrucci de l'exrcit imperial.

Al no saber-se res de Baldu, Enric fou proclamar regent i va retornar a Constantinoble seguit per les forces del rei blgar que va incendiar Filippolis i va assolar Trcia, i va rebre el suport dels grecs, hostils als llatins.

Les crueltats dels blgars van mostrar als grecs que aquestos eren un amos pitjors que els llatins i Adrianpolis, que primer havia tancat les portes a Enric, ara el va cridar i el va rebre amb aclamacions (1206). En aquest moment ja se sabia que Baldu havia caigut presoner del rei blgar i va morir per aquest temps de melancolia. Els barons van aclamar a Enric com a emperadors i fou coronat el 20 d'agost de 1206 quasi al mateix temps que Lscaris es coronava a Nicea.

Com era lgic els blgars i el grecs d'sia es van aliar. Enric va rebre el suport del marqus Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalnica, al  formar-se una aliana matrimonial, car Enric es va casar amb Agnes, germana de Bonifaci; per Agnes va morir al cap de poc temps. 

El 1207 va morir el rei blgar i Enric es va casar amb la seva filla i es va aliar amb Boril (Froriles) el successor de Kaloyan (Calo Joannes). Tamb va poder acordar una treva amb Teodor I Lscaris que estava pressionat per David Comn despota de Sinope i el seu germ Aleix Comn, treva que el 1214 es va trencar quan Teodor es va aliar a Aleix Comn i va envair Bitnia, va sorprendre a les tropes d'Enric a la zona i la van conquerir.

Enric va creuar el Bsfor amb un exrcit escollit i va assetjar Pemanene que finalment, desprs de llarga resistncia, es va rendir. Enric va fer matar als tres principals oficials encarregats de la defensa de la ciutat, Dermocit, Andrnic Paleleg (cunyat de  Teodor Lscaris) i un tercer personatge el nom del qual no s'esmenta per que era germ de Teodor Lscaris i ha estat identificat amb Constant Lscaris). Finalment es va ajustar la pau per la que Enric va haver de reconixer a Lscaris els territoris a l'est d'una lnea entre Sardes i Nicea, i a ms a ms tota la Bitnia conquerida pels grecs.

El 1215 el Papa Innocenci III va convocar el IV Concili del Later i les esglsies romana i grega de l'Imperi Llat es van unificar i van reconixer a Enric com emperador; el Papa va declarar Constantinoble la segona seu del cristianisme desprs de Roma. 

El 1216 Enric va iniciar preparatius per la guerra contra el seu antic aliat, el dspota d'Epir i Etlia, Teodor, per va morir sobtadament abans de comenar les hostilitats. Com que no va deixar fills mascles el va succeir  Pere II de Courtenay.

A favor d'Enric cal dir que no va discriminar als seus sbdits grecs i en general fou apreciat per aquestos.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197332" title="Hefesti" nonfiltered="1872" processed="1866" dbindex="81876">


Onomstica:

Hefesti de Pella, amic i amant d' Alexandre el Gran;

Hefesti, escriptor grec ;

Hefesti, editor de llibres grec;

Hefesti,  escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197333" title="Hefesti de Pella" nonfiltered="1873" processed="1867" dbindex="81877">
Hefesti (Hephaestion,          ),  fill d'Amintor de Pella, fou un macedoni de Pella amic i amant d'Alexandre el Gran. Sembla que de petits van crixer junts i tenien la mateixa edat per desprs, durant anys Hefesti no apareix a la vida d'Alexandre ni als estudis amb Aristtil ni durant els problemes entre Alexandre i el seu pare Filip II de Macednia.

Hefesti s esmentat per primer cop durant la visita d'Alexandre a la tomba d'Aquilles a Troia, quan Hefesti va rendir el mateixos honors que el rei a la tomba de Patrocle. Alexandre li va donar tots els honors que va posseir per sembla que era conscient de qu no podia agafar comandament militars delicats ja que no estava prou capacitat. Alexandre segons Plutarc i altres autors el considerava el seu amic privat, mentre considerava a Crter l'amic del rei.

Curti diu que el 332 aC Alexandre li va donar el comandament de la flota a la costa de Fencia, per en un moment on els combats ja s'havien acabat. El 331 aC Hefesti va combatre amb distinci a Arbela on fou ferit i Diodor de Siclia diu que era el cap de la gurdia del rei (hi havia set caps de la gurdia i era un d'aquestos set). Desprs de la mort de Filotes (330 aC) se li va donar el comandament de la meitat de la cavalleria escollida o gurdia de cavall, i l'altra meitat es va donar a Clit, per desprs de mort Clit, Hefesti va quedar com nic comandant.
 
Durant les campanyes de Bactriana i Sogdiana va rebre comandaments ms compromesos i fou encarregat de fundar noves ciutats i colnies. Quan Alexandre va arribar a l'ndia li va ordenar avanar junt amb Perdicas d'Orstia i el rei indi Taxiles, cap al sud a la vall de Cofen (mentre el rei s'aturava a sotmetre a les tribus del nord). A l'Indus va conquerir una fortalesa desprs d'un setge de 30 dies. Desprs de passar el riu Acesines i derrotar el rei Poros, li fou encarregat de combatre a un altre rei indi, tasca que va complir amb nota; desprs fou enviat a la riba oposada del riu i Crter va dirigir l'exrcit a l'altra costat del riu. Quan ms tard les tropes es van dirigir a Gedrsia se li va confiar el comandament del principal cos d'exrcit, sol o junt amb Crter.

A l'arribada a Susa va rebre d'Alexandre corones d'or en recompensa, i li fou donada en matrimoni Dripetis, la filla de Darios III de Prsia i germana d'Esttira, dona d'Alexandre. De Susa va acompanyar a Alexandre a Ecbatana on fou atacat per unes febres, i en set dies va morir. El dol d'Alexandre fou extravagant i apassionat: es va decretar un dol general a tot l'imperi i una pira funerria monumental li fou erigida a Babilnia on fou portat des de Ecbatana, i se li van retre els honors d'heroi. El rei va refusar nomenar un successor en el comandament militar de l'exrcit i va donar el seu nom del difunt a la divisi de cavalleria on havia estat quiliarca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197335" title="Hefesti (escriptor)" nonfiltered="1874" processed="1868" dbindex="81878">
Hefesti (Hephaestion, ), fou un escriptor grec mestre de llengua grega de l'emperador Ver i que va viure a la meitat del segle II. A Suides s'esmenta un Hefesti com un gramtic alexandr i se suposa que parla d'aquest personatge. Va escriure obres gramaticals i destaca:  (segurament idntica a)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197336" title="Hefesti (editor)" nonfiltered="1875" processed="1869" dbindex="81879">
Hefesti (Hephaestion,          ),  fou un grec que publicava llibres d'altres persones sota el seu propi nom. Les obres que consten sota nom seu i que probablement no sn seves son , i un altre de ttol incert que segurament fou obra d'Adrantos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197337" title="Riu Pinturas" nonfiltered="1876" processed="1870" dbindex="81880">


El riu Pinturas s un riu de l'Argentina de la provncia de Santa Cruz a la Patagnia. s l'afluent ms important del riu Deseado.

Nascut als Andes, al si del petit masss de Monte Zeballos (2.743 m. d'alada), situat al sud del llac Buenos Aires, transcorre al comenament cap a l'est amb el nom de riu Ecker durant una centena de kilmetres. Desprs tomba bruscament cap al nord en direcci al riu Deseado, travessant un engorjat espectacular de 150 kms. de llarg, anomenat Vall del Riu Pinturas on es troba la coneguda Cova de les Mans (Cueva de las Manos), la vall i la cova van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197338" title="Hefesti (escultor)" nonfiltered="1877" processed="1871" dbindex="81881">
Hefesti (Hephaestion, ), fou un escultor grec fill de Mir, per del que no se sap si era fill del gran escultor Mir o d'una persona del mateix nom. Va realitzar diverses obres escultriques i el seu nom es conserva en una inscripci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197340" title="Heraclea de Siracusa" nonfiltered="1878" processed="1872" dbindex="81882">
Heraclea fou filla del rei Hier II de Siracusa casada amb un noble siracus de nom Zoippos. Encara que el seu marit no era ambicis i no va prendre part en les activitat dels seus cunyats Andrandor (Andrandoros)  i Temist (Temistos), desprs de la mort de Jernim I de Siracusa, fou inclosa en la sentencia de mort de tots els parents d'Hier II, dictada per instigaci de Spater, i fou executada amb les seves dues germanes. 

Es diu que l'assemblea popular va revocar la sentencia dictada contra ella per quan ja era massa tard (Tit Livi, 24.26).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197342" title="Herclides" nonfiltered="1879" processed="1873" dbindex="81883">


Onomstica:

Herclides de Milasa, comandant grec;

Herclides, militar siracus ;

Herclides, comandant siracus ;

Herclides de Siracusa, general i governant siracus ;

Herclides, general siracus ;

Herclides fill del tir siracus Agtocles;

Herclides de Leontins, tir de Leontins.

Herclides de Macednia, militar macedoni;

Herclides d'Atenes, militar grec ;

Herclides de Tarent, conseller del rei Filip V de Macednia;

Herclides de Grton, general macedoni ;

Herclides de Bizanci, ambaixador selucida ;

Herclides (ministre), ambaixador selucida;

Herclides de Maronea, grec mercenri a Trcia;

Herclides d'Enos, assass del rei Cotis ;

Herclides  de Cumes, historiador grec ;

Herclides d'Oxirinc, historiador grec ;

Herclides de Magnsia, historiador grec ;

Herclides d'Alexandria, escriptor grec ;

Herclides de Liea, retric grec ;

Herclides de Sinope, poeta  grec ;

Herclides d'Heraclea, filsof grec;

Herclides d'Efes, escultor grec ;

Herclides, pintor macedoni ;

Herclides Escolapi, metge grec;

Herclides de Trent, metge grec ;

Herclides, metge grec;

Herclides d'Eritrea, metge grec de Eritrea;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197343" title="Heraclides" nonfiltered="1880" processed="1874" dbindex="81884">
Heraclides (Heracleidae, ) fou el patronmic d'Hracles donat a tots els fills i descendents d'Hracles; en sentit ms restringit es aplicat a tots els descendents de l'heroi que amb els doris van envair i conquerir el Pelopons.

Aletes en fou un.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197344" title="Herclides de Milasa" nonfiltered="1881" processed="1875" dbindex="81885">
Herclides (Heracleides, ) fou un ciutad de Milasa a Cria que dirigia als grecs de Cria en la seva resistncia afortunada contra els perses desprs de la revolta d'Aristgores de Milet (498 aC). Els perses, dirigits pels generals,  Daurises, Amorges, i Sisimaces, van caure en una emboscada i foren derrotats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197345" title="Herclides (militar)" nonfiltered="1882" processed="1876" dbindex="81886">
Herclides (Heracleides, ) fou un general siracus nomenat comandant desprs de la primera derrota dels siracusans davant d'Atenes el 415 aC, associat a Hermcrates de Siracusa i Sic (Sicanos), investits amb plens poders. Hermcrates era considerat el responsable de la derrota per la seva manca de control sobre les tropes. Tots tres foren deposat a l'estiu del mateix any per no haver aconseguit frenar els progressos dels atenencs. Dels treus nous generals nomenats un es torn a dir Herclides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197348" title="Herclides (comandant)" nonfiltered="1883" processed="1877" dbindex="81887">
Herclides (Heracleides, ) fou un comandant siracus fill d'Aristgenes, que fou un dels almiralls de l'esquadr siracus que  va cooperar amb els espartans. Es va unir a Tisafernes a Efes just a temps per participar a la derrota dels atenencs dirigits per Trsil el 409 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197350" title="Herclides de Siracusa" nonfiltered="1884" processed="1878" dbindex="81888">
Herclides (Heracleides, ) fou un comandant siracus que va dirigir a les forces mercenries de Dions el Jove. Fou desterrat de Siracusa, segons sembla pel relat de , per haver conspirat amb  Di de Siracusa i altres per l'enderrocament del tir i segurament va fugir de la ciutat juntament amb Di i Megacles o poc desprs. Es va reunir amb altres exiliats al Pelopons i va preparar l'enderrocament del tir. 

Quan Di va sortir cap a Siracusa, Herclides va restar al Pelopons per reunir ms tropes; Plutarc diu que va retardar la sortida per enemistat contra Di, per el cert es que ms tard se li va unir a Siracusa amb vaixells i soldats; fou rebut amb aclamacions pels ciutadans que el van proclamar comandant en cap de les forces navals, el que va molestar a Di que havia estat investit amb el poder suprem, per quan el poble va revocar el nomenament, llavors Di el va nomenar pel mateix crrec per des de la seva prpia autoritat.

En aquest moment Dions restava assetjat a l'illa Ortgia i depenia dels subministraments per mar. Flist es va acostar a l'illa amb 60 trirrems i Herclides li va sortir al pas amb una fora similar, i va derrotar a Flist desprs d'un obstinat combat. Flist fou fet presoner i executat i Dions no va tardar a evacuar l'illa deixant a Apollcrates al crrec de la ciutadella (356 aC).

Herclides i altres 25 general foren nomenats comandants i Di va haver de deixar el poder suprem i es va retirar amb els seus mercenaris cap a ; per les dissensions entre tants generals i l'arribada a Ortgia de Hipsi amb reforos, va aconsellar als siracusans de tornar a cridar a Di. Herclides havia estat ferit per fou un dels que va demanar la tornada de Di i quan aquest va arribar es va posar al seu servei, i Di fou  confirmat en el crrec de general autcrata i va nomenar a Herclides com a almirall suprem. 

Segons Plutarc , historiador enemic d'Herclides, aquest va fugir amb la flota a Messana i va entrar en negociacions amb Dions, per finalment es va tornar a sotmetre a Di, que li va perdonar la vida i el va restaurar en el seu favor. 

Quan Apollcrates va sortir d'Ortgia (354 aC) Di va quedar com a  poder absolut de Siracusa i llavors va destituir a Herclides acusat de conspirar altre cop, i una banda d'homes armats el va anar a buscar a casa seva i el va matar. La indignaci dels siracusans fou tan gran que Di li va haver de decretar un esplndid funeral.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197351" title="Herclides (general)" nonfiltered="1885" processed="1879" dbindex="81889">
Herclides (Heracleides, ) fou un general siracus que poc desprs de pujar al poder Agtocles de Siracusa el 317 aC va obtenir la direcci dels afers de la ciutat juntament amb Sosistrat.  Diodor de Siclia diu que va assolir el crrec per la traci i el crim per no dona cap detall ja que se suposa s'havien donat al llibre anterior que s'ha perdut. Junt amb Sosistrat va dirigir l'expedici a Crotona i Rhegium en la que va participar el mateix Agtocles. El seu paper en la pujada al poder de Sosistrat es desconegut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197352" title="Herclides (fill d'Agtocles)" nonfiltered="1886" processed="1880" dbindex="81890">
Herclides (Heracleides, ) fou fill del tir siracus Agtocles; va acompanyar al seu pare en l'expedici a frica, i va tornar a l'illa de Siclia amb el seu pare quan aquest de fet va fugir i va deixar el comandament al seu altre fill Arcgat. Aquest assabentat de la fugida del seu pare ho va comunicar als soldats que van poder detenir a Agtocles i Herclides; per finalment van deixar anar al tir, que immediatament va fugir. El soldats, van matar a Arcagat i Herclides el 307 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197353" title="Herclides de Leontins" nonfiltered="1887" processed="1881" dbindex="81891">
Herclides (Heracleides, ) fou tir de Leontins. Exercia el govern quan va desembarcar Pirros a l'illa el 278 aC i fou un dels primera que va oferir la seva submissi al rei d'Epir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197354" title="Herclides d'Atenes" nonfiltered="1888" processed="1882" dbindex="81892">
Herclides (Heracleides, ) fou un militar grec que fou nomenat per Demetri Poliorcetes comandant de la guarnici que va deixar a Atenes el 290 aC. Els atenencs van intentar controlar la fortalesa (que podria ser el Museum o el Pireu)  amb negociacions secretes amb el cap dels mercenaris caris, Hirocles de Cria, per aquest va comunicar l'intent al seu cap Herclides ; llavors es va deixar entrar els atenencs a la fortalesa i quan van ser dins, foren rodejats i morts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197355" title="Herclides de Trent (conseller)" nonfiltered="1889" processed="1883" dbindex="81893">
Herclides de Trent (Heracleides, ) fou el principal dels consellers del rei Filip V de Macednia, nascut a Trent. 

Es diu que era arquitecte i que en aquest ofici havia restaurat la muralla de la seva ciutat natal en aquest temps en mans d'Annbal, i fou acusat de voler entregat la ciutat als romans, i va haver de fugir al camp rom on fou sospits d'estar en contacte amb Annbal, i finalment va fugir al Regne de Macednia on la seva habilitat el va portar a ser conseller del rei.

Va fer veure que havia estat desterrat pel rei macedoni i va anar a Rodes on quan va tenir la confiana dels rodis va incendiar el seu arsenal i part de la flota. 

Se l'acusa de ser qui va aconsellar al rei de fer matar a cinc dels membres del seu consell d'estat. 

En general es va fer molt impopular fins al punt que Filip, al final, va haver de destituir a Herclides i el va empresonar (199 aC). La seva sort final es desconeguda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197357" title="Herclides de Grton" nonfiltered="1890" processed="1884" dbindex="81894">

Herclides de Grton (Heracleides, ) fou un general macedoni nadiu de Grton (Gyrton, a Tesslia)  que va dirigir la cavalleria tesslia del rei Filip V de Macednia a la batalla de Cinoscfals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197358" title="Herclides de Bizanci" nonfiltered="1891" processed="1885" dbindex="81895">
Herclides de Bizanci (Heracleides, ) fou un ambaixador del rei selucida Antoc III el gran enviat als dos Escipions desprs de qu aquest van creuar l'Hellespont el 190 aC. Va oferir als romans la cessi de Lmpsac, Esmirna i algunes altres ciutats de Jnia i Elia i el pagament de les despeses de guerra, per aquesta oferta fou rebutjada pels romans. 

Va intentar una negociaci privada amb Escipi Afric per no va reeixir i va retornar al seu pas per informar del fracs de la negociaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197359" title="Joan Leita i Graell" nonfiltered="1892" processed="1886" dbindex="81896">
Joan Leita i Graell (Barcelona, 1936) s un filsof, teleg i traductor catal. 

Va fer el batxillerat a Virtlia i la universitat de filosofia i teologia entre Barcelona i Innsbruck (Tirol). El 1955 s'ordena jesuta. El 1969, arran del primer llibre, premiat amb el Carles Card d'investigaci religiosa del mateix any, fou amenaat dels amos jesutes. El 1971, arran del segon, expulsat per fora de l'orde, en acabat que li exigissin(sic) que ho fes per voluntat seva i s'hi negus.

Telegs que cita sovint: Ernst Ksemann, Rudolf Bultmann, Ernst Lohmeyer.

Bibliografia: el fonament irreligis de l'esglsia (Nova Terra. Col. L'home Nou, 27. 1969); l'antievangeli (Prtic. Col. Llibres de Butxaca Ep, 33. 1971); el sentit evanglic del divorci (Prtic. Col. Llibres de Butxaca Ep, 64. 1973); el sexe fantstic (Selecta. Col. Biblioteca Selecta, 469. 1973); anlisi destructiva de la religi (Edicions 62. Col. Llibres a l'abast, 128. 1976); estudi de l'evangeli hertic I (Autoedici. 1982), estudi de l'evangeli hertic II (indit); el budisme (Barcanova. Biblioteca Cultural. 1991); estudi de l'evangeli hertic OC (Autoedici. 1992); autpsia del nou catecisme catlic (indit); el frau de du - lectura del llibram (indit).

Traduccions de psicologia i filosofia, en general per Laia o Edicions 62, editorials successives de la colleci Textos Filosfics: la interpretaci del somnis (Empries. Col. Biblioteca Universal. dos volums), de Freud; la genealogia de la moral, i el gai saber, totes dues de Nietzsche; dileg del banquet, dileg de Fedre, i Parmnides, totes tres de Plat; retrica - potica, i psicologia, totes dues d'Aristtil; manual d'tica, i Enriquidi, totes dues d'Epictet; Reflexions, de Marc Aureli; fonamentaci de la metafsica dels costums, de Kant; fenomenologia de l'esperit (dos volums), de Hegel; teoria pura del dret (Edicions 62 - Diputaci de Barcelona. Clssics del pensament modern, 41. dos vomums) de Kelsen; trets fonamentals de l'poca contempornia, de Fichte; sobre la qudruple arrel del principi de ra suficient, de Schonpenhauer; sociologia: investigacions sobre les formes de la socialitzaci, de Simmel. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197361" title="Herclides (ministre)" nonfiltered="1893" processed="1887" dbindex="81897">
Herclides (Heracleides, ) fou un home d'estat selucida.

Fou un dels tres ambaixadors del rei selucida Antoc IV Epfanes (174 aC-164 aC) enviats a Roma per donar suport a la seva reclamaci de Celesria contra Ptolemeu VI Filomtor (180 aC-145 aC) i defensar la seva guerra contra aquest el 169 aC. 

Van fer una segona ambaixada quan es va interrompre la victoriosa cursa de Antoc per la missi del rom Popilli que va imposar l'abandonament del setge d'Alexandria.

Probablement fou el mateix Herclides favorit d'Antoc Epifanes que fou nomenat per aquest superintendent de finances del regne; desprs de la mort d'Antoc  (164 aC) i l'establiment de Demetri I Soter (161 aC-150 aC) fou enviat a l'exili per aquest rei. 

En revenja va donar suport a la impostura d' Alexandre I Balas (154 aC-147 aC) que allegava ser fill d'Antoc Epifanes, i al que va acompanyar a Roma junt amb Laodice (germana d'Antoc) on amb la distribuci de diners i la seva influencia adquirirda per les seves maneres populistes, va aconseguir obtenir el suport del senat rom, que el va permetre reclutar una fora de mercenaris per envair Sria i va desembarcar amb Alexandre Balas a Efes. Ms tard deixa de ser esmentat i se suposa que va morir o el van matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197362" title="Herclides de Maronea" nonfiltered="1894" processed="1888" dbindex="81898">
Herclides de Maronea (Heracleides, ) fou un grec mercenri al servei del rei Seutes dels odrisis de Trcia (Probablement Seutes II), que vivia a la capital dels odrisis en temps de Xenofont el 400 aC. Herclides fou encarregat de negociar el bot obtingut per grecs i tracis en com per es va quedar una part considerable del preu de la venda; quan les tropes es van queixar i Xenofont va exigir un repartiment just, va insinuar que havia de repartir amb Xenofont i aix va provocar problemes amb els grecs mercenaris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197363" title="Herclides d'Enos" nonfiltered="1895" processed="1889" dbindex="81899">
Herclides d'Enos (Heracleides, ) fou un grec nadiu d'Enos a Trcia que juntament amb el seu germ Pit va assassinar al rei Cotis I vers el 359 aC; els atenencs els van recompensar amb la ciutadania i corones d'or. Sembla que havien actuat no obstant per motius personals. Segons Plutarc havien estat deixebles de Plat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197364" title="Herclides de Cumes" nonfiltered="1896" processed="1890" dbindex="81900">
Herclides  de Cumes (Heracleides, ) fou un historiador grec autor d'una historia de Prsia una part de la qual porta el ttol de  i sembla que parla de la manera de viure dels reis de Prsia. Digenes Laerci diu que l'obra tenia cinc llibres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197365" title="Moviments grupals" nonfiltered="1897" processed="1891" dbindex="81901">

Els moviments grupals sn conductes collectives coordinades en el regne animal. Ramats de bestiar, bandades d'ocells, bancs de peixos, eixams d'abelles... sn exemples clarificadors. El moviment s executat de manera instintiva per un sentiment que comparteix tot el grup. Tot el grup est tranquil, tot el grup est espantat. El qu sent un individu d'un grup ho sent alhora tot el grup.

L'espcie humana conserva aquest instint molt mins tant sols en grups molt reduts. El ball espontani s l'expressi ms genuina de moviment grupal en els humans per les desfilades militars sn noms moviments robotitzats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197368" title="Ichthyostega" nonfiltered="1898" processed="1892" dbindex="81902">

Ichthyostega ("teulada de peix" en grec) fou un dels primers gneres de tetrpodes que visqu al perode Devoni superior, fa entre 367 i 362,5 milions d'anys. Ichthyostega tenia cames per segurament no utilitzava les seves potes segurament per a caminar, per s per a obrir-se pas a travs dels pantans devnics. Sovint es parla dIchthyostega com a "amfibi" per no n'era un membre autntic. Els primers amfibis autntics van aparixer al perode Carbonfer.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197370" title="Joan Rods Teixidor" nonfiltered="1899" processed="1893" dbindex="81903">
Joan Rods Teixidor (Barcelona, 1938) s un metge catal, catedrtic de Patologia Digestiva, cap de Servei i director d'Investigaci de l'Hospital Clnic de Barcelona i director de l'Institut d Investigacions Biomdiques August Pi i Sunyer. Es doctor en medicina a la Universitat de Barcelona el 1967. En l'any 1973 va obtenir la Prefectura del Servei de Hepatologia de l'Hospital Clnic i en 1985 va ser nomenat Catedrtic de Medicina de la Universitat de Barcelona. 

En 1968 participa activament en la creaci de l'Associaci Espanyola per a l'Estudi del Fetge, de la qual en fou president el 1986-1989. Durant els anys 1976 a 1979, va ser nomenat membre del Comit de la European Association for the Study of the Liver, de la qual va ser president en els perodes 1990-1991 i 1992-94. Tamb ha estat president de la International Association for the Study of the Liver. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci a l'estudi de les malalties del fetge. El 2006 va rebre el Premi Nacional d'Investigaci.

 Enllaos externs .
  Biografia del dr. Rods a Larebotica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197377" title="Joaquim Ramis i Coris" nonfiltered="1900" processed="1894" dbindex="81904">
Joaquim Ramis i Coris (Barcelona 1928) s un metge catal. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i s'especialitz en pediatria. Ha estudiat els problemes psicosocials de la pediatria, qestions d'ordenaci sanitria i de formaci professional del pediatre, i tamb aspectes de lexicografia cientfica en catal, de les quals n'ha estat un gran divulgador.

Ha estat cofundador del Centre d'Estudis Hospitalaris el 1965, de l'Agrupaci Democrtica de Metges el 1966 i del Centre d'Anlisi i Programaci Sanitries el 1983, aix com de les revistes Delta. Quaderns d'Orientaci Familiar i Cavall Fort el 1961 i la collecci Monografies Mdiques. s membre de les juntes directives de la Societat Catalana de Pediatria, de la Societat Catalana de Biologia i de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 El vostre fill. Puericultura per als pares (1966);
 La pediatria en el suburbi (1967);
 Reflexions cientfiques sobre l'"Humanae vitae" (1968) ;
 Vocabulari mdic (1974);
 Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya (1993);
 Enllaos externs .
 Pgina d'Educlia sobre el dr. Ramis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197379" title="Bra (Bola de Drac)" nonfiltered="1901" processed="1895" dbindex="81905">
Bra s la filla d'en Vegeta i Bulma, s una noia amb els cabells blaus. No apareix molt sovint a la srie, per en un dels captols de Bola de Drac GT, posseda ajuda a en Baby amb els altres personatges per donar-li la energia. T els cabells blaus com sa mare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197382" title="Manuel Ribas i Piera" nonfiltered="1902" processed="1896" dbindex="81906">
Manuel Ribas i Piera (Barcelona 1925) s un arquitecte catal, fill de Josep Maria Ribas i Casas. Es llicenci en arquitectura i dret a la Universitat de Barcelona. Influt inicialment pels seus professors (Eusebi Bona, Adolf Florensa, Josep Francesc Rfols, J. Margarit) i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Alberto Sartoris i Bruno Benedetto Zevi. A partir del 1952 form part del Grup R. 

La seva obra com a arquitecte es complement amb la seva tasca com a urbanista, que s'inici en uns cursos d'estiu a Brusselles amb Gaston Bardet. En el terreny pblic ha participat en el Pla Provincial de Barcelona (1959-1963) i en l'esquema director de l'rea metropolitana (1963-68); en el terreny privat, amb la planificaci dels plans generals d'ordenaci urbana de Palma de Mallorca (1968-1970) i de Mrcia (1973-1976).  Des del 1956 s professor de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politcnica de Catalunya, on fou catedrtic d'urbanisme del 1965 al 1990. Des del 1978 tamb s membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha escrit els llibres Jardins de Catalunya (1991) i N. M. Rubi i Tudur i el planejament territorial. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi

  Obres .
 Laboratoris J. Uriach i Cia (1964-1974);
 Casa Carner, a la Cerdanya.
 Casa Cendrs, a Sant Feliu;
 Edifici d'habitatges del passeig de Sant Joan (1975);
 Boca nord del tnel de la Rovira;
 Nova rambla del Carmel ;
 Ronda de Dalt de Barcelona;
 Nou campus de la Vall d'Hebron (Universitat de Barcelona);
 Parc Vallparads de Terrassa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197384" title="Francesc Tod Garcia" nonfiltered="1903" processed="1897" dbindex="81907">
Francesc Tod Garcia (Tortosa, Baix Ebre 1922) s un pintor catal. Estudi a l'escola de la Llotja el 1942 i el 1946 expos per primer cop a la Sala Vinon de Barcelona. Particip als Salons d'Octubre i el 1952 guany el premi de gravat Rosa Vera i el 1954 l'especial de dibuix del Tercer Sal del Jazz. Aconsegu una beca el 1954 i viatj per Frana, Blgica, Pasos Baixos i Gran Bretanya, alhora que participava als Salons de Maig de Barcelona. Ha exposat individualment sovint a Madrid, Pars (1962), Palma de Mallorca (1962), Bilbao (1966), Valncia (1967) i Illinois (1967).

El 1969 esdevingu professor de pintura a la Universidad de los Andes de Bogot,i tamb expos a Cali i a Ciutat de Mxic. Ha fet les escenografies dUna voce in off, de Xavier Montsalvatge (1962) i del Bestiari, de Joan Oliver (1972). Ha realitzat gravats, monotips, dibuixos i pintures. Desprs d'un postimpressionisme convencional esquematitz la figuraci fins a arribar a la pintura de mquines complexes i pulcres, tot sintonitzant amb els defensors de l'art social. En aquest gnere va fer els murals barcelonins de la Mtua Metallrgica el 1959. Ms tard ha evolucionat cap a unes representacions clares, planes i precises de caire intimista i nostlgic, que ell anomena genricament La Catalunya tronadeta. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197387" title="Manuel de Seabra" nonfiltered="1904" processed="1898" dbindex="81908">
Manuel de Seabra (Lisboa 1932) s un escriptor, periodista i traductor portugus. S'ha especialitzat en la traducci al portugus d'obres significatives de la literatura catalana, cosa que n'ha facilitat el coneixement a Portugal. Ha tradut llibres de Flix Cucurull i Tey, Pere Calders, Salvador Espriu i Vctor Mora Pujadas, i ha publicat antologies de contistes i poetes catalans (Os Melhores contos catales, 1950). 

Va viure a Londres, on va fer de locutor de la BBC. Viu intermitentment a Barcelona des del 1954, i a Lisboa, on ha estat corresponsal de l'Avui. Tamb ha escrit obre de ficci i traduccions de l'obra potica de Mao Zedong i de Vladmir Maiakovski, novelles de Mikhal Bulgkov i Jorge Amado. El 1999 fou elegit president de l'Associaci Collegial d'Escriptors de Catalunya i s membre del PEN catal. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 En portugus .
 Eu e o diabo (1950);
 Cntico necessrio (1954);
 Terra de ningum (1959);
 O retrato esboado (1960);
 O fogo sagrado (1961);
 Os sobreviventes (1965);
 85 poemas realistas (1974);
 Os rios sem nome (1982) ;
 A literatura indo-portuguesa (1971), amb Vimala Devi;
 Os exrcitos de Paluzie (1982);
 Conheces Blaise Cendrars (1984);
 Promessa s escuras (1994);
 O dia em que Jesus traiu Judas (1996);
 A reforma dos cavalos (1998);
 Bar-Mitzvah (2001);
 Odiai-vos uns aos outros (2003);

 En catal .
 Els exrcits de Paluzie (1982);
 Coneixes Blaise Cendrars? (1984);
 Paisatge amb figures (1986);
 Fer senyors a la Plaa Roja (1986);
 El dia que Jess va trair Judes (1995);
 Odieu-vos els uns als altres (2004);
 Diccionari portugus-catal (1985), amb Vimala Devi;
 Diccionari catal-portugus (1989), amb Vimala Devi;

 En esperanto .
 Antologio de portugalaj rakontoj (redactor) (1959);
 La armeoj de Paluzie (1996);
 Promeso en obskuro (1997);
 La tago kiam Jesuo perfidis Judason (2001);
  u vi konas Blaise Cendrars? (2007);

 Enllaos externs .
 Manuel de Seabra al Qui es qui;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197388" title="Orfe Manres" nonfiltered="1905" processed="1899" dbindex="81909">
L'Orfe Manres s una entitat cultural fundada a Manresa el 1901 arran d'un concert de l'Orfe Catal l'1 de setembre d'aquell any, que va causar molt impacte entre els membres de les entitats locals, sota l'impuls d'Estanislau Casas i Sanmart i Leonci Soler i March.

La seva dedicaci s eminentment coral i actualment consta d'un cor amateur de 45 membres de prestigi. Endems d'actuar arreu de Catalunya, l'Orfe ha actuat a diverses ciutats espanyoles i a Frana, ustria, Txquia, Eslovquia, Gran Bretanya, Pasos Baixos, Sussa, Itlia i Iugoslvia. Ha interpretat obres com: el Davide penitente, el Requiem i la Missa de la Coronaci de Wolfgang Amadeus Mozart; el Glria d'Antonio Vivaldi; el Magnificat de Johann Sebastian Bach; el Messies de Georg Friedrich Hndel i altres.  Ha actuat al Palau de la Msica Catalana, a la sala Smetana de Praga, a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, al Sal Sant Jordi del Palau de la Generalitat i el 1995 represent arreu de Catalunya la Can de la terra, obra de Rafael Subirachs, amb lletra de Jacint Verdaguer.

El 1989 va rebre el primer premi per a cors mixtes de l'Orquestra Simfnica de Praga, i el 1997 en va obtenir el segon lloc al festival de Ejea de los Caballeros. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectria. El 2003 va celebrar el seu centenari amb la representaci del Retaule de la llum del manres Manel Camp.

 Enllaos externs .
 Histria de l'Orfe Manres;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197389" title="Lac deth Cth deth Hro" nonfiltered="1906" processed="1900" dbindex="81910">
El lac deth Cth deth Hro (nom en arans) s un llac de muntanya situat sobre la frontera entre el municipi arans de Vielha e Mijaran i el ribagor de Benasc. En la seva part aragonesa est situat al Parc Natural de Pocets-Maladeta, tocant a la valleta de l'Escaleta. 

Entre el Mall de l'Artiga (2710) i la Pena Nera, les seues aiges baixen a la vall d'Aran pel barranc dera Ribra i s'uneixen amb la Garona, pel que forma part de la conca hidrogrfica d'aquest riu.

Referncies.


Enllaos externs.
 Fitxa i foto;
 Mapa de situaci del lac (Exrcit espanyol) al web de Flickr.com.
 Mapa de situaci del lac l'Editorial Alpina al web de Flickr.com. Aquest mapa situa el lmit entre Catalunya i Arag ms al nord que els mapes oficials, deixant tot el llac al costat aragons.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197391" title="Herclides d'Oxirinc" nonfiltered="1907" processed="1901" dbindex="81911">
Herclides d'Oxirinc (Heracleides, )  fou un historiador grec fill de Srapion, nadiu d'Oxirinc a Egipte segons diu a Suides i d'Alexandria segons Digenes Laerci. Va viure en temps de Ptolemeu IV Filoptor (222-205 aC) i va escriure una gran obra titulada  en trenta set llibres; un altre sota el ttol  en sis llibres podria ser la mateix que Digenes Laerci esmenta amb el nom de  . Va escriure tamb  i va rebre el renom de  . Suides li atribueix algunes obres filosfiques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197393" title="Herclides de Magnsia" nonfiltered="1908" processed="1902" dbindex="81912">
Herclides de Magnsia  (Heracleides, ) fou un historiador grec nadiu de Magnsia a l'sia Menor, que va escriure una obra sobre la vida de Mitridates VI Eupator que s'ha perdut i que esmenta Digenes Laerci. Va viure probablement al segle I aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197394" title="Herclides d'Alexandria" nonfiltered="1909" processed="1903" dbindex="81913">
Herclides d'Alexandria (Heracleides, ) fou un escriptor grec nascut a Alexandria probablement el mateix que Ammoni esmenta com a contemporani. Tamb s esmentat per Eustaci d'Epifania. Se li atribueix l'obra titulada  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197396" title="Herclides de Liea" nonfiltered="1910" processed="1904" dbindex="81914">
Herclides de Liea (Heracleides, ) fou un retric grec nascut a Liea (Lyeia) que va viure al segle II. Fou deixeble d'Herodes tic i va ensenyar retrica a Esmirna amb gran xit. Va escriure  i el va mostrar al seu rival Claudi Ptolemeu que li va retornar amb una nota que deia "aqu podrs llegir els teus propis elogis". Va morir als vuitanta anys. Havia publicat una edici revisada dels discursos de Nicetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197397" title="Societat Catalana de Pediatria" nonfiltered="1911" processed="1905" dbindex="81915">
Societat Catalana de Pediatria s una entitat de carcter cientfic i cultural en l'mbit de les Cincies de la Salut aplicades a la infncia i adolescncia, amb personalitat jurdica prpia, est adherida a l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i de Balears, associada a la Asociacin Espaola de Pediatra i vinculada a la Fundaci Catalana de Pediatria. Fou fundada el 1926 per iniciativa d'August Brossa, Salvador Goday, Joan Casasayas i Manuel Salvat.

 Organitzaci interna .
Es regeix pels seus estatuts i els rgans de gesti (Assemblea General de Socis i Junta Directiva). Compta amb Grups de Treball i edita diverses publicacions, com el butllet Pediatria Catalana. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Presidents .
 Manuel Salvat i Espasa (1926-1928);
 Joan Crdoba Rodrguez (1929-1931);
 Pere Calafell i Gibert (1955-1960);
 Josep Maria Sala i Ginebreda (1961-1963);
 Oriol Casassas i Sim (1974-1976);

 Enllaos externs .
 Pgina de la Societat Catalana de Pediatria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197398" title="Herclides de Sinope" nonfiltered="1912" processed="1906" dbindex="81916">
Herclides de Sinope (Heracleides, ) fou un poeta grec del qual consta un epigrama a l'antologia grega. s possible que altres epigrames li corresponguin tanmateix, per apareixen genricament sota nom d'Herclides sense indicar la ciutat d'origen. Fou fora fams i Digenes Laerci l'esmenta junt amb altres 13 persones del mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197399" title="Herclides Pntic" nonfiltered="1913" processed="1907" dbindex="81917">
Herclides Pntic (grec: ), (387 aC - 312 aC), tamb anomenat Heracleides, Herclides d'Heraclea o Herclides de Ponto, fou un filsof grec, fill d'Eutifr o Eufr, i nascut a Heraclea Pntica -actualment Karadeniz Ere li, Turquia-. Herclides s especialment conegut pel fet d'haver defensat que el moviment aparent de l'esfera dels estels fixos era produt pel moviment de rotaci diari de la Terra.

Suides el fa descendent de Damis, un dels colonitzadors originals d'Heraclea procedent de Tebes. Era fora ric i va emigrar a Atenes, on fou deixeble de Plat -mentre aquest va estar absent a Siclia va deixar la seva escola sota la direcci d'Herclides-. Va estudiar tamb el sistema pitagric i el d'Aristtil. Sembla que era luxuris i va rebre primer el renom de , que van modificar a . Digenes Laerci dna un llarga llista dels seus escrits que tractaven sobre filosofia, matemtiques, msica, historia, poltica, gramtica i poesia, per prcticament tots s'han perdut excepte  segurament un extracte de l'obra   esmentada per Laerci.

Durant molt de temps, es cregu que Herclides defens un model geo-heliocntric de l'univers, on Mercuri i Venus giren al voltant del Sol, mentre que el Sol i els altres planetes giren al voltant de la Terra. Tanmateix, actualment es considera que aquesta teoria pot ser falsa. De totes maneres, s notable la similitud d'aquesta teoria amb la de Tycho Brahe, normalment considerat figura de transici entre el sistema aristotlico-ptolemaic i el copernic. En el sistema de Brahe, el Sol i la Lluna giren al voltant de la Terra, mentre que la resta de cossos celests giren al voltant del Sol. 

Fonts i referncies.



Enllaos externs.
  Herclides al MacTutor History of Mathematics Archive;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197400" title="Herclides d'Efes" nonfiltered="1914" processed="1908" dbindex="81918">
Herclides d'Efes (Heracleides, ) fou un escultor grec natural d'Efes. Podria ser fill d'Agsies el fams escultor tot i que no es pot assegurar. El seu nom consta com a restaurador de l'esttua d'Ares actualment al Museu Reial de Pars. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197401" title="Herclides (pintor)" nonfiltered="1915" processed="1909" dbindex="81919">
Herclides (Heracleides, ) fou un pintor macedoni que inicialment fou pintor de vaixells, per desprs perfeccionar la tcnica i va arribar a ser un pintor distingit. Va viure a la meitat del segle II aC. El 168 aC va deixar el Regne de Macednia i es va establir a Atenes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197402" title="Herclides Escolapi" nonfiltered="1916" processed="1910" dbindex="81920">
Herclides (Heracleides, ) fou un metge grec de la illa Kos. Era el setz descendent d'Escolapi, fill d'Hipcrates I, del segle V aC. Es va casar amb Feniareta, o amb la filla d'ella Praxitea, de la qual va tenir dos fills Sosandre i Hipcrates II (el fams metge Hipcrates).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197403" title="Herclides de Trent (metge)" nonfiltered="1917" processed="1911" dbindex="81921">
Herclides de Trent  (Heracleides, ) fou un metge grec deixeble de Mnties que va viure al segle III aC o segle II aC una mica ms tard que Apolloni Empric i Glucies, i que va escriure alguns llibres sobre medicina esmentats per Gal que l'elogia i diu que per la seva propi experincia era encertat en all que deia. Va escriure tamb un comentari sobre Hipcrates. s esmentat tamb per Celi Aureli i altres.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197404" title="Herclides (metge)" nonfiltered="1918" processed="1912" dbindex="81922">
Herclides (Heracleides, ) fou un metge grec, esmentat per Digenes Laerci que diu que fou un dels deixebles de Hicesi (Hicesius) el cap de l'escola Erasistratea d'Esmirna, que va viure probablement al segle I aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197405" title="Herclides d'Eritrea" nonfiltered="1919" processed="1913" dbindex="81923">
Herclides d'Eritrea (Heracleides, ) fou un metge grec de Eritrea de Jnia o Eritres  (Erythrae) a la Jnia, deixeble de Criserm, un antic deixeble d'Apolloni Herofileu, i contemporani d'Estrab, al segle I aC. Gal l'esmenta com el ms distingit deixeble de Criserm i esmenta la seva obra   De Herophili Secta,  en set llibres,. Va escriure tamb un comentari sobre el sis llibre d'Hipcrates De Morbis Vulgaribus, per no s'han conservat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197406" title="Herclides de Trent" nonfiltered="1920" processed="1914" dbindex="81924">


Onomstica:

Herclides de Tarent, conseller del rei Filip V de Macednia;

Herclides de Trent, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197407" title="Herclides de Macednia" nonfiltered="1921" processed="1915" dbindex="81925">
Herclides (Heracleides, ) fou un militar macedoni, fill d'Antoc, que fou oficial de cavalleria al servei  d'Alexandre el Gran. Va participar a la primera campanya del rei contra els triballs (triballi) i ms tard a la decisiva batalla d'Arbela.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197409" title="Las Piedras (Uruguai)" nonfiltered="1922" processed="1916" dbindex="81926">

Las Piedras (en catal, "Les Pedres") s una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones, prop a la ciutat de Montevideo, la capital del pas. s el centre urb ms poblat del departament, amb una poblaci aproximada de 70.000 habitants, segons el cens de l'any 2005.

Histria.

L'Associaci Histrica de Las Piedras considera que el procs de fundaci de l'actual Las Piedras va comenar el 8 de mar de 1744, quan Luis de Sosa Mascareas rep com a donaci un terreny d'una llegua quadrada. El primer nom de l'actual ciutat va ser San Isidro Labrador de Las Piedras i a partir de 1925 se la reconeix com ciutat. El seu nom t origen en haver estat una antiga zona d'explotaci de pedra. 

A la ciutat s'erigeix un obelisc que commemora una de les victries ms importants de l'exrcit de Jos Gervasio Artigas sobre les tropes espanyoles. El 18 de maig de 1811 l'exrcit oriental va derrotar a les tropes espanyoles al comandament de Gervasio Antonio Posadas en la denominada Batalla de Las Piedras.

Actualitat.

A causa de la proximitat amb la capital nacional, Montevideo (noms a 20 quilmetres), Las Piedras s el que es diu una ciutat "dormitori". Molts pedrenses estudien o treballen a la capital per viuen a Las Piedras. Ms enll d'aix, Las Piedras s una ciutat amb vida prpia. T una estreta relaci amb la vitivinicultura, la granja i l'hpica. Tamb compta amb la presncia de diverses firmes comercials de la capital que estableixen sucursals en el centre. Aquestes se sumen a importants empreses industrials i centres de serveis raguts tamb a la zona.

Divisi administrativa.
Las Piedras pertany a la quarta secci del departament de Canelones i a causa de la seva gran extensi, t zones poblades i zones semirurals. Alguns dels seus barris sn:

Barri Centro;
Barri Obelisco;
Pueblo Nuevo;
Villa Foresti;
San Isidro;
Barri Herten;
Pilarica;
Barri Lenzi;
Razetti;
Santa Rita;
Zones semirurals de Caneln Chico i El Colorado.

Enllaos externs.
Article sobre l'obelisc commemoratiu de la batalla de Las Piedras ;
Situaci meteorolgica a Las Piedras, Uruguai ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197410" title="Imperi Kushan" nonfiltered="1923" processed="1917" dbindex="81927">

L'Imperi Kushan fou un estat que, al seu nadir, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengu des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, Pakistan i la vall del Ganges al nord de la ndia. L'imperi va ser creat per la tribu Kushan de la confederaci Yuezhi, un poble indoeuropeu de la conca Tarim, Xina, possiblement relacionats amb els Tocaris. Tingueren contactes diplomtics amb l'Imperi Rom, l'Imperi Persa i la Xina; durant uns segles van ser el centre d'intercanvi entre l'Orient i l'Occident.
 Orgens .
Les fonts xineses descriuen el Guishuang, s a dir, els Kushans, com una de les cinc tribus aristocrtiques de la Yeh-chi, tamb anomenades Yeh-chi, una confederaci de pobles indoeuropeus. El Yeh-chi s considerat en general com la llengua indoeuropea ms oriental de la zona rida de l sia Central. Durant els temps moderns, Xinjiang i Gansu, possiblement parlaven diverses versions de la llengua Tocharian, fins que foren expulsats a l oest pels  Xiongnu en els anys  176   160 aC. Les cinc tribus que constitueixen el Yeh-chi sn conegudes en la histria de la Xina com Xi m, Guishuang, Shuangmi, Xidun i D m.
El Yeh-chi arribar fins els regnes hellnics Grecobactrians en el territori de la Bactriana, al voltant del 135 aC. Els desplaats de les dinasties gregues, s establiran en el sud   est de la regi del Hindu Kush i de la conca del Indo (actualment el Pakistan), territoris que ocupen la part occidental del Regne Indo-Grec.

 Els primers Kushans .
S'han trobat traces de la presncia dels Kushan a l'rea de Bactriana i Sogdiana. Per les fonts arqueolgiques se sap que estan a Takht-I-Sangin, Surkh Kotal (un temple monumental), i al palau de Khalchayan. Les diverses escultures i frisos surten representant l'equitaci dels arquers a cavall, i homes amb cranis significativament deformats artificialment, com el prncep Kushan de Khalchayan (una prctica feta a l sia central nmada).

A les runes d antigues ciutats hellenstiques com Ai-Khanum, se sap que els Kushans van construir fortaleses. El primer governant documentat, i el primer en proclamar-se com un governant Kushan va ser Heraios. S'anomena un "Tir" a les seves monedes, i tamb exhibia cranis deformats. Podria haver estat un aliat dels grecs, i va compartir el mateix estil d'encunyaci. Heraios podria haver estat el pare del primer emperador Kushan Kujula Kadphises.
 Un Imperi Multi-cultural .

Ser en el segle segent quan els Guishuang adquiriran una gran importncia sobre les altres tribus de Yeh-chi, agrupades en una confederaci sota el comandant yabgu, Kujula Kadphises. El nom de Guishuang fou acceptat a l oest i modificat en el Kushan per designar la confederaci, malgrat que els xinesos continuaran anomenant-la Yeh-chi.

Els Kushans poc a poc aniran prenen el control de la zona de les tribus escites, i s aniran expandint per la regi sud, tradicionalment coneguda com Gandhara, on establiran dues capitals, avui en dia situades a prop de Kabul i Peshawar. Antigament aquestes eren conegudes com a Kapisa i Pushklavati respectivament.

Els Kushans adoptaran elements de la cultura hellenstica de la Bactriana. Adoptaran l alfabet grec (desenvolupant la lletra  sh", com el Kushan), i aviat comenaran a encunyar moneda copiant el model grec. En les seves monedes apareixeran llegendes en llengua grega combinades amb les llegendes Pali (amb el gui  Kharoshthi), fins els primers anys de regnat de Kanishka. Desprs d aquesta data, s utilitzaran les llegendes Kushan  (amb un gui adaptat al grec) combinades amb llegendes en grec (amb escriptura grega) i llegendes amb Pali (amb gui Kharoshthi).

Es creu que els Kushans foren zoroastrians i ms tard budistes. Tot i aix, des dels temps de Wima Takto, molts Kushans comenaran a adoptar alguns aspectes de la cultura d'ndia, juntament amb altres grups nmades que havien ocupat l ndia , principalment el clan de Gujjars. Igual que els  macedonis i els egipcis que van  adoptar alguns aspectes de la forta cultura grega dels regnes hellenstics.

El primer Gran Kushan, l emperador Wima Kadphises, podria haver abraat el Shaivisme segons ens mostren  les monedes encunyades durant aquest perode. Els segents emperadors Kushan estaran representats per una gran varietat de religions, incloent-hi el zoroastrisme, el budisme, i possiblement el Shaivisme. 

L imperi dels Kushans estar vinculat al comer martim de l Oce ndic juntament  amb el comer de la Ruta de la Seda a travs de la civilitzaci de la vall de l Indus. Durant l apogeu de la dinastia, els Kushans vagament supervisaven el territori que s estenia a travs de la Mar d'Aral l actual Uzbekistan, Afganistan, Pakistan i el nord de l ndia. 

La unitat i la pau d aquesta gran extensi territorial, ajudaran a establir un comer de llarga distncia, que portar cap a Roma la seda de la Xina, tot creant xarxes comercials en els centres urbans.

 Expansi territorial .
Una evidncia arqueolgica directe d'un regne Kushan de llarga duraci estigui bsicament disponible en una rea ample des de Surkh Kotal, Begram, la capital d'estiu del Kushans, Peshawar, Taxila i Mathura, la capital d'hivern del Kushans. Unes altres rees del regne inclouen probablement Khwarezm (troballes arqueolgiques russes) Kausambi (excavacions de l'universitat de Allahabad), Sanchi i Sarnath (inscripcions amb noms i dates dels reis Kushan), Malwa i Maharashtra, Orissa (imitaci de monedes Kushan).

L ltima descoberta la inscripci Rabatak tendeix a confirmar el gran domini de l Imperi Kushan al cor de l'ndia. Les lnies 4 a 7 de la inscripci descriuen les ciutats que estaven sota el regnat de Kanishka, entre el qual sis noms sn identificables: Ujjain, Kundina, Saketa, Kausambi, Pataliputra, i Champa (encara que el text no est clar si Champa era una possessi de Kanishka o noms de ms enll).

Cap al nord, en el segon segle CE, el Kushans sota Kanishka van fer diverses incursions Tarim Basin, pel que sembla la terra original dels seus avantpassats els Yeh-chi, on tenien diversos contactes amb els xinesos. Tant les troballes arqueolgiques com les evidncies literries suggereixen que hi havien regnes Kushan, a Kashgar, Yarkand i Khotan.

A finals del segle tercer CE, les monedes decorades d'Huvishka estaven dedicades a Bodh Gaya juntament amb uns altres oferiments d'or sota el "Tron d'Illuminaci" del Buda, suggerint l influncia Kushan directa en l'rea durant aquell perode.

 El pante de dus Kushan .
El pante religis Kushan s extremadament variat, com mostren les seves monedes i els seuss segells, en els quals apareixen ms de 30 dus diferents, pertanyent al pante hellenstic, l'irani, i en menor mesura el mn indi. Divinitats gregues, es representen a les primeres monedes en grec. Durant el regnat de Kanishka, la llengua de l'encunyaci de monedes canvia a Bactriana (encara que romania en escriptura grega per a tots els reis). Desprs d'Huvishka, noms dues divinitats apareixen a les monedes: Ardoxsho i Oesho. 

La representaci d'entitats del sincretisme de la mitologia grega i hellenstica sn:
      (Helios),         (Hephaistos),        (Selene),        (Anemos). A ms, les monedes d'Huvishka tamb descriuen dos demi-deus: erakilo Heracles, i sarapo Sarapis.

Les entitats ndies representades en encunyaci inclouen:
       (boddo, Buda) ;
               (metrago boddo, bodhisattava Maitreya) ;
 M     o(maaseno, Mahasena) ;
      o ko   o(skando komaro, Skanda Kumara);
              (shakamano boddho, Shakyamuni Buddha);

Les entitats irnies descrites en encunyaci inclouen:
        (ardoxsho, Ashi Vanghuhi);
 A?    ?o(ashaeixsho, Asha Vahishta);
     (athsho, Atar);
       (pharro, Khwarenah);
         (lrooaspa, Drvaspa);
           (manaobago, Vohu Manah);
    (mao, Mah);
      ,      ,      ,       (mithro i variants, Mithra);
          (mozdooano, Mazda *vana "Mazda el victoris"?);
     ,       ,         (variacions de nana panAsiatic, nny Sogdian, en un context Zoroastri Aredvi Sura Anahita);
     (oado Vata);
 O x o (oaxsho, "Oxus");
 Oo o o   (ooromozdo, Ahura Mazda);
         (orlagno, Verethragna);
      (tiero, Tir);

Addicionalment,
     (oesho), molt de temps es va considerar que representava Xiva, per ltimament s identifica ms amb Avestan Vayu confs amb Xiva.

 Dues monedes de coure d'Huvishka tenen una llegenda de "Ganesa", per en comptes de descriure la figura theriomrfica tpica de Ganesha, tenen una figura d'un arquer agafant un arc llarg amb marques cap a dins i una fletxa. Aix s una descripci tpica de Rudra, per en termes d'aquestes dues monedes se suposa que generalment representa Xiva.

 Contactes amb Roma .
Unes quantes fonts romanes descriuen la visita d'ambaixadors dels reis de Bactriana i ndia durant el segle segon, probablement referint-se al Kushans.

Historia Augusta, parlant de l Emperador Hadrian (117-138) diu:
"Reges Bactrianorum legatos ad eum, amicitiae petendae causa, supplices miserunt"

"Els reis de la Bactriana li enviaven ambaixadors de suplicants, per buscar la seva amistat."

Tamb al 138, segons Aurelius Victor (Epitome, XV, 4), i Api (Praef., 7), Antoninus Pius, successor de Hadrian, va rebre algun indi, bactri (Kushan) i ambaixadors d Hyrcanian.

Les Crniques Histriques xineses de l'Hou Hanshu tamb descriuen l intercanvi de bns entre l ndia nord-occidental i l'Imperi rom: "A l'oest (Tiazhu, ndia nord-occidental) comunica amb Da Qin (l'Imperi Rom). Coses precioses des de Da Qin es poden trobar all, aix com fines robes de cot, catifes de llana excellents, perfums de totes les classes, pans de sucre, pebre, gingebre, i sal negra."

La capital d'estiu Kushan a Begram ha produt una quantitat considerable de bns importats de l'Imperi Rom, en diversos tipus particulars de cristalleria.

 Decadncia .
Al segle tercer l'imperi Kushan es va comenar a fragmentar. Al voltant del 225 Vasudeva va morir i l'imperi Kushan es va dividir en la meitat occidental i oriental. Al voltant del 224-240, el sassnides va envar Bactriana i l ndia del nord, on es van conixer com els indo-sassnides.

Al voltant del 270, els Kushans van perdre els seus territoris a la plana del Ganges, on l'Imperi Gupta es va establir al voltant del 320 i els sassnides durant el regnat de Shapur II, sobretot l'rea que comprn l'Afganistan.

Durant la meitat del segle quart un vassall dels Kushan, anomenat Kidara, va aconseguir el poder i va enderrocar la vella dinastia Kushan. Va crear un regne conegut com el regne Kidarite, encara que probablement es va considerar un Kushan, com indica l'estil Kushan de les seves monedes. El regne Kidarite sembla que va ser bastant prsper, encara que en una escala ms petita que els seus predecessors Kushan.

Aquestes reminiscncies de l'imperi Kushan es destruiran al final del segle cinqu amb les invasions dels Huns, i ms tard amb l'expansi de l'Islam.

 Reis Kushan .
 Heraios (c. 1 - 30), primer governant de Kushan, generalment el perode regnant Kushan ms discutit;
 Kujula Kadphises (c. 30 - c. 80);
 Vima Takto (c. 80 - c. 105) lies Soter Megas o "Gran Salvador.";
 Vima Kadphises (c. 105 - c. 127) el primer gran emperador Kushan;
 Kanishka I(127 - c. 147);
 Vsishka (c. 151 - c. 155);
 Huvishka (c. 155 - c. 187);
 Vasudeva I (c. 191 - a com a mnim 230), l'ltim dels grans emperadors Kushan;
 Kanishka II (c. 226 - 240);
 Vashishka (c. 240 - 250);
 Kanishka III (c. 255 - 275);
 Vasudeva II (c. 290 - 310);
 Vasudeva III al qual es diu que s fill del rei de III,a Vasudeva, incertesa sobre aquest aspecte.
 Vasudeva IV al qual es diu que  possiblement sigui Vasudeva III, regnant a Kandahar, incertesa com en l anterior cas;
 Vasudeva de Kabul al qual diu que possiblement sigui Vasudeva IV, regnant a Kabul, incertesa tamb sobre el seu cas.
 Chhu (c. 310? - 325?);
 Shaka I (c. 325 - 345);
 Kipunada (c. 350 - 375);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197411" title="Las Piedras" nonfiltered="1924" processed="1918" dbindex="81928">


 Las Piedras, poble de l'estat de Morelos, Mxic.
 Las Piedras, ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones. ;
 Las Piedras, ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament d'Artigas.
 Las Piedras, poble de la Pennsula de Paraguan, a l'estat Falcn, Veneuela.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197412" title="Caneln Chico" nonfiltered="1925" processed="1919" dbindex="81929">
Caneln Chico s un paratge del sud del departament de Canelones (Uruguai), ubicat al nord-est de Progreso, prxim a l'encreuament de les rutes 32 i 67, en una de les rees agrcoles ms intensives del pas.

Vegeu tamb.
Agricultura de plantaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197413" title="Cerrillos (Uruguai)" nonfiltered="1926" processed="1920" dbindex="81930">
Cerrillos s una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones, sobre el quilmetre 40 de la ruta 36, a l'intersecci amb la ruta 46.

El 1607 la zona va ser recorreguda per Hernandarias qui, en carta a Felip III de Castella, va esmentar la "gran abundncia i fertilitat d'aquesta terra". El 1723, Pedro Gronardo es va establir per criar bestiar. Una comissi presidida per Mximo Tajes, expresident de la Repblica, va formalitzar el poble el 1896. Cap a l'any 1958 es va denominar vila i, el 1971, ciutat. En el proper Camp Militar es va crear entre 1915 i 1916 el primer camp d'aviaci militar, denominat Los Cerrillos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197414" title="Cerrillos" nonfiltered="1927" processed="1921" dbindex="81931">


 Cerrillos: com (o comuna) de l'rea metropolitana de Santiago, Xile.
 Cerrillos: localitat de la provncia de Salta, a l'Argentina.
 Cerrillos: departament de la provncia de Salta, a l'Argentina.
Cerrillos: localitat del departament de Canelones, a l'Uruguai.
Los Cerrillos: localitat de l'estat de Nou Mxic, Estats Units.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197415" title="Gran Premi del Jap del 2002" nonfiltered="1928" processed="1922" dbindex="81932">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 2002 disputat al circuit de Suzuka el 13 d'octubre del 2002. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Michael Schumacher ;
 Volta rpida: Michael Schumacher  1m  36. 125       ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197417" title="Gran Premi del Jap del 2003" nonfiltered="1929" processed="1923" dbindex="81933">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 2003 disputat al circuit de Suzuka el 12 d'octubre del 2003. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Rubens Barrichello ;
 Volta rpida: Ralf Schumacher  1: 33. 408         ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197420" title="Ter de Miquelets de Girona" nonfiltered="1930" processed="1924" dbindex="81934">

El Ter de Miquelets de Girona fou una unitat de miquelets llevada a Girona per combatre a la Guerra del Francs (1808 - 1814).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197422" title="Castell de Montjuc (Girona)" nonfiltered="1931" processed="1925" dbindex="81935">
El castell de Montjuc fou un basti construt a Girona, a la muntanya de Montjuc per ordre de Felip IV al 1653, per assegurar la seguretat dels accessos al Pla de Girona des del nord, conjuntament amb quatre torres de defensa: Sant Joan, Sant Daniel, Sant Narcs i Sant Llus. 

La planta general del castell era quadrada, amb un recinte construt per quatre baluards, enllaats amb murs de 150 metres de longitud mitjana.

Va ser de gran utilitat a l'anomenada Guerra del Francs, fins que finalment va ser abandonat l'11 de juny de 1811, essent inutilitzat el 1814, al final de la guerra, per ordre del mariscal Louis-Gabriel Suchet, desprs d'haver construt el 1812 la torre Suchet. Al 1843, un bombardeig del general Prim la va destruir





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197435" title="Rosari" nonfiltered="1932" processed="1926" dbindex="81936">
Un rosari s un collaret amb comptes que serveix per comptar el nombre d'oracions d'una pregria tradicional catlica destinada a lloar la vida de Jess i la seva mare. Aquesta pregria t funcions similars a la dels mantres orientals, per les seves repeticions de paraules sagrades, que posen el creient en contacte amb la divinitat. Algunes denominacions protestants minoritries han adoptat el rosari com a oraci.

Les primeres mencions al rosari daten de l'any 800, va ser popularitzat per Sant Domnec i va declarar-se oficial desprs de la batalla de Lepant (on suposadament va intercedir la Verge desprs d'una pregria). Es va fer universal a partir de la recomanaci de resar-lo per part del Papa Pius V, el qual li va dedicar la festa del 7 d'octubre. El seu nom alludeix a la rosa, ja que cada cop que se li resa a Maria es com si se li ofers una flor.



Ordre de les oracions.
Es comena persignant-se i es reciten els misteris del dia. S'enuncia el misteri a partir del passatge de l'evangeli que el narra, es medita, es resa un parenostre i deu Ave Maries i es canta un glria, desprs es passa al segon misteri i aix fins acabar la pregria, que acaba amb una oraci final i una estona de silenci. Hi ha, per, diferents tradicions que permeten un canvi de l'ordre en les oracions.

Els misteris sn els segents:

De goig.
Es preguen en dilluns i dissabte i recullen els moments de felicitat de la vida de la Verge Maria
L'Anunciaci;
La Visitaci;
El naixement de Jess;
La presentaci de Jess al temple;
El retrobament desprs d'haver-lo perdut;

Lluminosos.
Es preguen el dijous, van ser aprovats oficialment el 2002 i recullen moments felios per als cristians
El baptisme de Jess;
Les bodes de Cana;
L'anunci del Regne de Du;
La transfiguraci de Jess;
l'Eucaristia;

Dolorosos.
Es preguen el dimarts i el divendres i representen el patiment per la mort de Jess, narrada a la Passi
La nit a l'hort de Getseman;
La flagellaci;
La corona d'espines;
Jess carregant la creu;
La crucifixi;

Gloriosos.
Es preguen en dimecres i diumenge i simbolitzen la divinitat de Jess
La resurrecci;
L'ascensi de Jess al cel;
Pentecosta;
L'assumpci de la Verge;
La coronaci de Maria com a reina del Cel;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197437" title="Prince of Persia" nonfiltered="1933" processed="1927" dbindex="81937">

Prince of Persia s un joc d'aventures del gnere de les plataformes.

El personatge es desplaa per diversos escenaris o nivells saltant, corrent i esquivant paranys. Tamb ha d'enfrontar-se a diferents enemics que s'interposen en el seu cam mitjanant cops de la seva espasa. El personatge mostrava uns moviments absolutament fluts, lluny dels tradicionals "sprites" que animaven un personatge mitjanant unes poques postures predefinides que se succeen a major o menor velocitat. Els controls tamb resultaven excepcionals.

El personatge podia crrer, saltar, caminar de puntetes, despenjar-se per cornises, etc. Aquest concepte d'animaci fluida i realista va comenar a ser imitada en altres jocs, com Another World, donant origen a un nou estndard en la indstria del videojoc. Avui dia, les tcniques d'animaci han evolucionat, grcies sobretot a la tecnologia de captura de moviments. Ning s'hauria preocupat d'aix de no ser pel nou llist interposat per Prince of Persia. Possible inspiraci.

La major inspiraci que es veu en el joc s la histria de les Mil i Una Nits, que segons es diu contades per la princesa Scheherezada.

L'pera Turandot de Puccini comena mostrant al Prncep de Persia sent condut al bloc de les execucions. Un passatge en el captol 10 del Llibre de Daniel, en la Bblia, parla sobre el arcngel Miguel ajudant en una batalla contra una persona coneguda com el prncep de Persia. Jocs de la saga Prince of Persia El sult es troba lluny del seu regne dirigint una guerra. s el moment oport perqu el malvat visir Cervan (El qual recorda a Jaffar, el visir de la pellcula disney Aladin) tracti si es fes amb el poder. Per a assolir-lo ret a la princesa. Aquesta t una hora per a decidir si es casa amb el, o mor. El protagonista s un aventurer, veritable amor de la princesa. T una hora per a escapar de la pres i alliberar a la princesa. El joc t una perspectiva en dues dimensions. L'acci es desenvolupa des d'una vista lateral. No existeix desplaament de pantalla (scrolling). El protagonista ha de sortejar els paranys de cada "pantalla" per a passar a la segent. No s possible salvar la partida, per existeixen punts de control. Quan el personatge mor, simplement retorna a un punt preestablert. No obstant aix, el temps que s'hagi consumit en l'intent fallit no es recupera. El joc acaba si transcorre una hora de temps real de joc sense que s'hagi alliberat a la princesa. El protagonista comena sense armes i amb uns pocs punts de vida. Al llarg del joc podr equipar-se amb una espasa i obtenir millores de vida. Entre els paranys que ha de sortejar es conten fulles, punxes i precipicis. A ms ha d'enfrontar-se a diferents tipus d'enemics, incls el propi Cervan.

Plataformes: Originalment llanat para Apple II en 1989. En 1990 va ser portat a Amiga, Atari ST i IBM PC. En 1992 va arribar a les consoles Sega Mster System, Mega CD, NES, i Game Boy. Apple Macintosh i SNES van gaudir d'una edici millorada, de la qual parlarem ms endavant. En 1993 es va llanar l'edici para Sega Genesis (Megadrive). Seguida de l'edici para Game Boy Color en 1999. En els anys 2000s van aparixer edicions per a telfon mbil. Tamb va existir una versi per a SAM coup, grcies a l'esfor individual de Chris White. Domark, el distribudor del joc en el Regne Unit va estar d'acord amb distribuir aquesta edici, ja que no suposava costos per a ells. En la versi millorada para Super Nintendo i Macintosh es va incrementar el nombre de nivells de 12 a 20, i el temps lmit per a rescatar a la princesa era de 2 hores. A ms, el joc va millorar visualment i els nivells gaudien de msica. Nota: En certa escena del  videojoc (sota qualsevol plataforma, ja sigui PS2, GameCube o Xbox) s possible alliberar, en forma de bonus, el joc original de Mechner para Apple.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197444" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="1934" processed="1928" dbindex="81938">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1988 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 17 de setembre i el 2 d'octubre de 1988 a la ciutat de Sel (Corea del Sud).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Enllaos externs.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Sel 1988;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197450" title="Jim Courier" nonfiltered="1935" processed="1929" dbindex="81939">
Jim Courier (Sanford, Florida, 17 d'agost de 1970 ) fou un tennista professional que arrib al nmero 1 mundial el 1992. Al llarg de la seva carrera va guanyar quatre ttols de Grand Slam: dos Roland Garros i dos Open d'Austrlia. 

Torneigs de Grand Slam.
 Campi individuals (4) .

 Finalista en individuals (3) .


Ttols (29).
Individuals (23).




Finalista en individuals (13).
 1991: US Open, Frankfurt Masters;
 1992: Brusselles, San Francisco, Indianpolis, Frankfurt Masters;
 1993: Hong Kong, Roland Garros, Wimbledon;
 1994: Nia, Li;
 1995: Toulouse;
 1999: Memphis;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197455" title="Campionat del Mn de Clubs de futbol 2007" nonfiltered="1936" processed="1930" dbindex="81940">
El Campionat del Mn de Clubs de la FIFA 2007 s una competici de futbol que es celebrar al Jap entre els dies 7 i 16 de desembre de 2007.

Els equips de futbol que resulten campions a cadascuna de les sis confederacions de la FIFA juguen un torneig amb eliminatries a partit nic. En aquesta edici s'hi afegeix el campi de la Lliga japonesa de futbol. Hi ha una eliminatria prvia que enfrontara el campi japons i el campi de la Confederaci de Futbol d'Oceania. Els partits de quarts de final enfronten els equips de la Confederaci Asitica de Futbol (AFC), la Confederaci Africana de Futbol (CAF), la CONCACAF i el guanyador de l'eliminatria prvia. Els campions dels tornejos de la UEFA i la Confederaci Sudamericana de Futbol (CONMEBOL) passen directament a les semifinals. Els perdedors dels quarts de final es juguen el cinqu lloc, mentre que els perdedors de les semifinals es juguen el tercer lloc.

 Equips classificats .
Els segents equips es van classificar per al torneig durant el 2007:


* Com que no poden competir dos equips del mateix pais, els Sepahan FC competiran com a equip del pais organitzador i disputaran l'eliminatria prvia contra els Waitakere United, mentre que els Urawa Red Diamonds passen directament a jugar els quarts de final.

 Resultats .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197457" title="Supercopa d'Europa de futbol 2007" nonfiltered="1937" processed="1931" dbindex="81941">
La Supercopa d'Europa 2007 s una competici de futbol que es va disputar entre el AC Milan i el Sevilla FC el 31 d'agost de 2007 a l'Estadi Louis II de Mnaco. El Sevilla defenia el ttol cosa que noms podia dir el Milan. Per la seva banda, s la setena participaci del Milan en aquesta competici.

La mort del jugador del Sevilla Antonio Puerta va provocar que es dons la possibilitat de cancelar el partit, per el jugadors van jugar-lo duen tots ells samarretes amb el nom "PUERTA" a l'esquena, sota el nmero.

El Milan va guanyar el partit per 3-1, amb gols de Filippo Inzaghi, Marek Jankulovski i del Millor jugador de la UEFA de l'any, Kak. Els tres gols del Milan es van produir a la segona meitat desprs que Renato poses al Sevilla amb avantatge al minut 14. Aquesta s la cinquena vegada que el Milan guanya la Supercopa d'Europa.

Detalls del partit.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197468" title="Miquel Carreras i Costajuss" nonfiltered="1938" processed="1932" dbindex="81942">
Miquel Carreras i Costajuss (1905-1938?) va ser un escriptor, historiador, filsof i filleg sabadellenc. Doctorat en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Va exercir d arxiver i va collaborar en diferents mitjans com ara La Ciutat i el Diari de Sabadell. Va publicar Elements d'histria de Sabadell (1932), Conceptes i dites de Mart Rialp (1938) i, amb el pseudnim de Miquel Costa, Lnies d'histria ciutadana (1930). s considerat el cronista de la ciutat de Sabadell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197475" title="Callcrates (arquitecte)" nonfiltered="1939" processed="1933" dbindex="81943">
Callcrates (Kallikrates) fou un arquitecte grec d'Atenes del segle V aC. Juntament amb Fidias i Ictinos, va concebre i dirigir la construcci del Parten. Tamb s el dissenyador del Temple d Atenea Nik, aix com de la secci de les muralles que defensa la ciutat. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197477" title="Cova de les Mans" nonfiltered="1940" processed="1934" dbindex="81944">



La Cova de les Mans (en espanyol, Cueva de las Manos) s un lloc arqueolgic i de pintures rupestres que es troba en el profund engorjat del Riu Pinturas,a l'oest de la provncia de Santa Cruz, Argentina.
El seu inters rau en la bellesa de les pintures rupestres, aix com en la seva gran antiguitat, datat fins al moment en 7.350 anys A.C. les inscripcions ms antigues.

Es tracta d'una de les expressions artstiques ms antigues dels pobles sud-americans i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

La Cova de les Mans pertany a una srie de llocs arqueolgics americans (Montaa Verde (Xile), Pedra Furada (Brasil), i Piedra Museo (Argentina), entre altres que estan qestionant la tradicional teoria del poblament tard d'Amrica, per sostenir una teoria del poblament primerenc (pre-Clovis).

Un altre remot assentament proper va ser ubicat a Los Toldos, tamb a la provncia de Santa Cruz amb restes que daten de 10.500 anys A.C.

 Caracterstiques .

La cova principal ha estat esculpida per l'erosi als elevats murs de contenci que acompanyen a la vall del riu Pinturas al nord-oest de la provncia de Santa Cruz; aquesta cova t diversos rfecs, i presenta en el seu interior pintures rupestres realitzades durant un extens perode que va des dels 13.000 a 9.000 anys BP (abans del Present).
En aquestes pintures s'observen figures que reprodueixen elements relacionats amb la vida quotidiana d'antics pobles caadors- recollectors. De totes elles, les ms clebres i antigues sn les siluetes en negatiu de les mans (se n'han comptat 829), en certs casos superposades. Tals siluetes van ser realitzades per antics mtodes d'aerografia (el material cromtic s'aplicava en forma d'aerosol bufat a travs dels buits medullars de petits ossos d'animals), el significat de les representacions s actualment hipottic, encara que gaireb sens dubte formaria part d'un ritual amb elevat component mgic (se suposa un intent d'"uni mstica" entre els participants i les forces tellriques. L'altra hiptesi -menys ferma- s la que suggereix la intenci de "perpetutat" de qui van deixar l'empremta de les seves mans), tamb hi ha impressions en positiu de les mans (s a dir aconseguides mitjanant el recolzar la palma de les mans amb pintura en les parets).

Tanmateix, es poden observar siluetes d'animals (principalment guanacs i choiques) principals components de la dieta dels antics pobles. s freqent que es mostrin escenes de la cacera collectiva d'aquests animals.

Quant a la representaci de la figura humana, aquesta tamb es troba, encara que en menor freqncia i amb formes lineals.
Sn ms comuns els motius geomtrics (principalment espirals) que estarien representant simblicament a les avui ignotes detats.
La gamma de colors dominants s la que implica el vermell, ocre, groc, verd, blanc i negre. Se'ls confeccionava amb fruits, plantes i roques mltes. Tamb per "mgia contagiosa" -segons la classificaci de Fraser- s'usava la sang dels animals caats.

Els temes responen a tres perodes diferents; el ms antic -i menys abstracte- s ric en escenes de cacera; en el perode intermedi sobresurten les mans que es troben acompanyades secundriament per la representaci d'animals allats; en l'ltim perode la temtica preponderant s la de motius geomtrics amb significat misteris.

Aquestes obres d'art van ser descobertes per a la cultura "occidental" el 1876 per l'explorador argent Francisco Pascasio Moreno.

Enllaos externs.
Cueva de las manos en la Ruta 40 Assaig


    





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197486" title="Supercopa d'Europa de futbol 2006" nonfiltered="1941" processed="1935" dbindex="81945">
La Supercopa d'Europa 2006 es va disputar el 25 d'agost de 2006 i enfrontava el FC Barcelona i el Sevilla FC. El Sevilla es va imposar per 3-0.

Detalls del partit.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197489" title="Riu Atbara" nonfiltered="1942" processed="1936" dbindex="81946">
Atbara s un riu de Sudan.

Neix al nord-est d'Etipia no lluny de Gondar  amb el nom de Takazze, i corre cap el nord durant uns 800 kms, entrant al Sudan per Kallabat, fins a desaiguar al Nil a 320 km al nord de Khartum. Al temps sec forma una serie de llacs i no corre per a les pluges porta aigua en quantitat considerable.

Els seus afluents principals sn el Salam i el Setit.

s lAtsaboras clssic. La ciutat d'Atbara s propera a la seva desembocadura.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197495" title="Escola Tcnica Professional del Clot" nonfiltered="1943" processed="1937" dbindex="81947">
Escola Tcnica Professional del Clot s una instituci educativa fundada l'any 1900 al barri del Clot (Barcelona), promoguda pels Jesutes de Catalunya. Ofereix ensenyament primari i secundari obligatori, batxillerat i formaci professional.  Vol fomentar els valors cristians en un clima de respecte, seriositat acadmica i participaci, per mitj dels seus recursos humans i materials. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Mestres de l'ETP Clot .
 Ignasi Riera i Gassiot;
 Enric Puig i Jofra;
 Josep Maria Elias i Xivill;
 Josep Jan i Periu;
 Enllaos externs .
 Pgina de l'ET del Clot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197496" title="Test de la lnia horitzontal" nonfiltered="1944" processed="1938" dbindex="81948">
En matemtiques, el test de la lnia horitzontal s una prova que serveix per a determinar si una funci s injectiva, suprajectiva o bijectiva.

Si es t la representaci grfica d una funci f : X   Y  , i un lnia horitzontal de X x Y : .

Si la funci s injectiva, llavors es pot visualitzar com una funci tal que la seva grfica no s mai intersecada per cap lnia horitzontal ms d un cop.
Si f is suprajectiva qualsevol lnia horitzontal ha d intersecar la seva grfica com a mnim en un punt;
Si f s bijectiva qualsevol lnia horitzontal intersecar la seva grfica exactament en un punt.
Una funci f t inversa f-1 si i noms si s injectiva;



Aquesta prova tamb es fa servir per a saber en quins cassos la inversa d una funci s o no s de fet tamb una funci. Aix s degut a les propietats de reflexi de la inversa de la funci respecte de la lnia y=x. Aquesta prova es aplicable en aquest cas perqu, de fet, la grfica de la funci inversa s equivalent a un gir de 90 graus en el sentit de les agulles del rellotge seguit d un canvi de signe. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197497" title="Als" nonfiltered="1945" processed="1939" dbindex="81949">

Als (en occit i en francs Als) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2004 tenia 41.054 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197498" title="Alaug" nonfiltered="1946" processed="1940" dbindex="81950">

Alaug  (nom occit) (en francs Allauch ) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 18.907 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197499" title="Ate" nonfiltered="1947" processed="1941" dbindex="81951">

Ate o At (nom occit) (en francs Apt) s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 11.229 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197505" title="Auruou" nonfiltered="1948" processed="1942" dbindex="81952">

Auruou  (nom occit) (en francs Auriol) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 11.057 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197506" title="Banhus de Cser" nonfiltered="1949" processed="1943" dbindex="81953">

Banhus de Cser (nom occit) (en francs Bagnols-sur-Cze) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 18.103 habitants.

Notes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197507" title="Balhargues" nonfiltered="1950" processed="1944" dbindex="81954">

Balhargues (en occit Balhargues, en francs Baillargues) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 6.026 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197508" title="Balaruc-les-Bains" nonfiltered="1951" processed="1945" dbindex="81955">

Balaruc-les-Bains s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.688 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197509" title="Bandu" nonfiltered="1952" processed="1946" dbindex="81956">

Bandu (en francs Bandol) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.914 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197510" title="Bellcaire (Gard)" nonfiltered="1953" processed="1947" dbindex="81957">

Bellcaire (en occit Bucaire, en francs Beaucaire) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 13.748 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197511" title="Busoleu" nonfiltered="1954" processed="1948" dbindex="81958">

Busoleu  (nom occit) (en francs Beausoleil l j) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 12.775 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197512" title="Bdarrides" nonfiltered="1955" processed="1949" dbindex="81959">

Bdarrides s un municipi francs, situat al departament de Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.110 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197513" title="Brra" nonfiltered="1956" processed="1950" dbindex="81960">

Brra o Brra de l'Estanh (nom occit) (en francs Berre-l'tang) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 13.415 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197514" title="Bit" nonfiltered="1957" processed="1951" dbindex="81961">

Bit (nom occit) (en francs Biot) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.395 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197515" title="Bolena" nonfiltered="1958" processed="1952" dbindex="81962">

Bolena (nom occit, en francs Bollne) s un municipi francs, situat al departament de Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 13.835 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197516" title="Brma dei Mimsas" nonfiltered="1959" processed="1953" dbindex="81963">


Brma dei Mimsas (nom occit, en francs Bormes-les-Mimosas) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.324 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197517" title="Boc Bl r" nonfiltered="1960" processed="1954" dbindex="81964">

Boc Bl r (nom occit) (en francs Bouc-Bel-Air) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 12.297 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197518" title="Bouillargues" nonfiltered="1961" processed="1955" dbindex="81965">

Bouillargues s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 5.354 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197519" title="Brinhla" nonfiltered="1962" processed="1956" dbindex="81966">


Brinhla (nom occit, en francs Brignoles) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 15.643 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197520" title="Cabris" nonfiltered="1963" processed="1957" dbindex="81967">
Cabris (nom occit; en francs Cabris) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.890 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197521" title="Carns de Provena" nonfiltered="1964" processed="1958" dbindex="81968">
Carns de Provena (nom occit; en francs Carnoux-en-Provence) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.042 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197522" title="Jordi Alum i Masvidal" nonfiltered="1965" processed="1959" dbindex="81969">
Jordi Alum i Masvidal (Barcelona 1924) s un pintor catal, fill de Josep Alum i Sans. Durant la guerra civil espanyola estudi al taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment estudi als tallers dels Salesians de Sarri i ampli la seva formaci amb viatges a Itlia, Pasos Baixos, Frana, Estats Units, etc. Les seves primeres obres sn de carcter predominantment religis i d'esttica medievalitzant. 

A la dcada dels seixanta adopt el figurativisme que el caracteritza i aprofund en la temtica esportiva. s autor de diverses suites olmpiques, com la dels Jocs Olmpics d'estiu 1968 a Mxic, i la decoraci pictrica del sal presidencial del Comit Olmpic Internacional, a Lausana el 1988, per encrrec de Joan Antoni Samaranch. Tamb va fer la decoraci mural de l'Arxiu de Comptes, al Palau de la Generalitat el 1975 i la de les oficines del Banc Atlntic a Nova York (1983). S'ha acreditat internacionalment com un dels mxims coneixedors de la tcnica del retaule i n'ha estat professor a l'Escola de Llotja del 1953al 1989. Ha obtingut nombrosos premis, com els de la Biennal de l'Esport en les Belles Arts (1967), el Ciutat de Barcelona (1978) i l'Ynglada Guillot (1980). El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Exposici de Jordi Alum;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197523" title="Carqueirana" nonfiltered="1966" processed="1960" dbindex="81970">
Carqueirana (nom occit) (en francs Carqueiranne) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 8.436 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197524" title="Carrs" nonfiltered="1967" processed="1961" dbindex="81971">
Carrs (nom occit) (en francs Carros) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 10.710 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197525" title="Carri lo Roet" nonfiltered="1968" processed="1962" dbindex="81972">
Carri lo Roet (nom occit; en francs Carry-le-Rouet) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.009 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197526" title="Casss (Provena)" nonfiltered="1969" processed="1963" dbindex="81973">
Casss (nom occit; en francs Cassis) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 8.001 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197527" title="Castlnu de Les" nonfiltered="1970" processed="1964" dbindex="81974">
Castlnu de Les / Castelnau-le-Lez s un municipi occit, a l'Estat francs. Est situat al departament de l'Erau, a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 14.594 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197528" title="Castries (Erau)" nonfiltered="1971" processed="1965" dbindex="81975">

Castries (en occit Cstias) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.146 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197529" title="Cavalaira de Mar" nonfiltered="1972" processed="1966" dbindex="81976">
Cavalaira de Mar (nom occit) (en francs Cavalaire-sur-Mer) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.237 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197530" title="Castunu dau Martegue" nonfiltered="1973" processed="1967" dbindex="81977">
Castunu dau Martegue (nom occit; en francs Chteauneuf-les-Martigues) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 11.375 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197531" title="Casturainard" nonfiltered="1974" processed="1968" dbindex="81978">
Casturainard (en francs Chteaurenard) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 14 200 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197532" title="Clarmont d'Erau" nonfiltered="1975" processed="1969" dbindex="81979">

Clarmont d'Erau (nom occit, en francs Clermont-l'Hrault) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 6.532 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197533" title="Cogolin" nonfiltered="1976" processed="1970" dbindex="81980">
Cogolin (nom occit i francs) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 9.181 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197534" title="Cntes" nonfiltered="1977" processed="1971" dbindex="81981">

Cntes (nom occit) (en francs Contes) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.551 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197535" title="Coursan" nonfiltered="1978" processed="1972" dbindex="81982">
Coursan s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.241 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197536" title="Courthzon" nonfiltered="1979" processed="1973" dbindex="81983">
Courthzon s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.364 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197537" title="Cuers" nonfiltered="1980" processed="1974" dbindex="81984">
Cuers (nom occit i francs) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 8.174 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197538" title="Aguilha" nonfiltered="1981" processed="1975" dbindex="81985">
Aguilha  (nom occit; en francs guilles ) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.127 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197539" title="Entraigues-sur-la-Sorgue" nonfiltered="1982" processed="1976" dbindex="81986">
Entraigues-sur-la-Sorgue s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.612 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197541" title="Eyguires" nonfiltered="1983" processed="1977" dbindex="81987">
Eyguires s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.392 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197542" title="Fabrgues" nonfiltered="1984" processed="1978" dbindex="81988">
Fabrgues s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 6.192 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197545" title="Frontinhan" nonfiltered="1985" processed="1979" dbindex="81989">
Frontinhan (en francs Frontignan) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2006 tenia 22.144 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197546" title="Fuvu" nonfiltered="1986" processed="1980" dbindex="81990">
Fuvu (nom occit; en francs Fuveau) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.509 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197547" title="Gardana" nonfiltered="1987" processed="1981" dbindex="81991">
Gardana (en francs Gardanne)s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 19.344 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197549" title="Gma" nonfiltered="1988" processed="1982" dbindex="81992">
Gma (nom occit; en francs Gmenos) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.481 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197550" title="Ginhac de la Nerta" nonfiltered="1989" processed="1983" dbindex="81993">
Ginhac de la Nerta (nom occit; en francs Gignac-la-Nerthe) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 9.193 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197551" title="Grabels" nonfiltered="1990" processed="1984" dbindex="81994">
Grabels s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 5.906 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197552" title="Juvignac" nonfiltered="1991" processed="1985" dbindex="81995">
Juvignac s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.592 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197553" title="La Colle-sur-Loup" nonfiltered="1992" processed="1986" dbindex="81996">
La Colle-sur-Loup s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.697 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197554" title="La Crau d'Ieras" nonfiltered="1993" processed="1987" dbindex="81997">
La Crau d'Ieras (nom occit) (en francs La Crau) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 14.509 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197555" title="La Fare-les-Oliviers" nonfiltered="1994" processed="1988" dbindex="81998">
La Fare-les-Oliviers s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.334 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197556" title="La Farleta" nonfiltered="1995" processed="1989" dbindex="81999">
La Farleta (nom occit, antigament La Ferleda) (en francs La Farlde) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.877 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197558" title="La Gaude" nonfiltered="1996" processed="1990" dbindex="82000">
La Gaude s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.170 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197559" title="La Grand Comba" nonfiltered="1997" processed="1991" dbindex="82001">

La Grand Comba (en francs La Grand-Combe) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.800 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197560" title="La Mota Granda" nonfiltered="1998" processed="1992" dbindex="82002">
La Grande-Motte (en occit La Mota Granda) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 8.202 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197561" title="La Lnda dei Mauras" nonfiltered="1999" processed="1993" dbindex="82003">

La Lnda dei Mauras (nom occit) (en francs La Londe-les-Maures) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 8.749 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197562" title="La Penne-sur-Huveaune" nonfiltered="2000" processed="1994" dbindex="82004">

La Penne-sur-Huveaune s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.005 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197563" title="La Trinitat" nonfiltered="2001" processed="1995" dbindex="82005">


La Trinitat (nom occit, antigament La Trinitat Victor) (en francs La Trinit) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 10.046 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197564" title="Gil de Fontanet" nonfiltered="2002" processed="1996" dbindex="82006">
Gil de Fontanet, Ivorra (La Segarra). Vidrier catal del segle XV. 

L'any 1483 est citat com mestre vidrier i se sap que va treballar a l'esglsia de Santa Maria del Mar a Barcelona, al monestir de Pedralbes i al monestir de Valldonzella. 

Per a la catedral de Barcelona, a la capella del baptisteri va realitzar l'any 1495, un vitrall, sobre dibuixos de Bartolom Bermejo, la coneguda vidriera gtica Noli me tangere.

Es va dedicar tamb a la restauraci de vitralls, com les de Cervera o les de la catedral de Girona al 1523. 

La seva famlia va continuar amb l'art dels vitralls amb el seu fill Jaume Fontanet, realitzador de nombroses obres a Catalunya. 

Bibliografia. 
Xavier Barral i Altet (2000), Vitralls Medievals de Catalunya, Barcelona, Lunwerg Editors. ISBN 84-7782-626-9




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197565" title="La Valeta" nonfiltered="2003" processed="1997" dbindex="82007">

La Valeta (nom occit) (en francs La Valette-du-Var) s un municipi francs, en l'aglomeraci de Tol, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 21.739 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197566" title="Lambesc" nonfiltered="2004" processed="1998" dbindex="82008">

Lambesc s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2004 tenia 7.934 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197567" title="Lanon-Provence" nonfiltered="2005" processed="1999" dbindex="82009">

Lanon-Provence s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.688 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197569" title="Latas" nonfiltered="2006" processed="2000" dbindex="82010">

Latas (en occit: Latas, en francs Lattes) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 13.768 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197570" title="Laudun-l'Ardoise" nonfiltered="2007" processed="2001" dbindex="82011">

Laudun (en occit Laudun, en francs Laudun-l'Ardoise) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.127 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197571" title="Lo Baucet (Var)" nonfiltered="2008" processed="2002" dbindex="82012">

Lo Baucet (nom occit, o s "el Petit Bal") (en francs Le Beausset) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.800 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197572" title="Le Crs" nonfiltered="2009" processed="2003" dbindex="82013">

Le Crs s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 6.800 habitants. Es la ciutat del que fou fams vexilloleg Lucien Philippe.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197573" title="Lo Grau dau Ri" nonfiltered="2010" processed="2004" dbindex="82014">

Lo Grau dau Ri (en occit, Le Grau-du-Roi en francs i oficialment) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 6.770 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197574" title="Lo Lavandor" nonfiltered="2011" processed="2005" dbindex="82015">


Lo Lavandor (nom occit, en francs Le Lavandou) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.449 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197575" title="Lo Luc" nonfiltered="2012" processed="2006" dbindex="82016">

Lo Luc (nom occit) (en francs Le Luc) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 8.534 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197576" title="Lo Muei" nonfiltered="2013" processed="2007" dbindex="82017">

Lo Muei (nom occit) (en francs Le Muy) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.826 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197577" title="Le Pontet" nonfiltered="2014" processed="2008" dbindex="82018">

Le Pontet s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 15.594 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197578" title="Lo Pradet" nonfiltered="2015" processed="2009" dbindex="82019">

Lo Pradet (nom occit) (en francs Le Pradet) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 10.975 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197579" title="Le Thor" nonfiltered="2016" processed="2010" dbindex="82020">

Le Thor s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.619 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197580" title="Les Angles (Gard)" nonfiltered="2017" processed="2011" dbindex="82021">

Les Angles s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 7.578 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197581" title="Leis Arcs" nonfiltered="2018" processed="2012" dbindex="82022">

Leis Arcs (nom occit) (en francs: Les Arcs, Les Arcs-sur-Argens) sn un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 Leis Arcs tenien 5.334 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197582" title="Lei Penas de Mirabu" nonfiltered="2019" processed="2013" dbindex="82023">

Lei Penas de Mirabu (nom occit; en francs Les Pennes-Mirabeau) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 19.043 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197584" title="L'Illa de Srga" nonfiltered="2020" processed="2014" dbindex="82024">

L'Illa de Srga o L'Illa de Venissa (noms en occit) (en francs oficial L'Isle-sur-la-Sorgue i en francs usual L'Isle-sur-Sorgue sy  (la) s  g) s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2003 tenia 21.000 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197585" title="Lrgas" nonfiltered="2021" processed="2015" dbindex="82025">

Lrgas (nom occit) (en francs Lorgues) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 8.534 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197586" title="Mandaluec la Napola" nonfiltered="2022" processed="2016" dbindex="82026">

Mandaluec la Napola (nom occit) (en francs Mandelieu-la-Napoule) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 17.870 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197587" title="Manduel" nonfiltered="2023" processed="2017" dbindex="82027">

Manduel s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.748 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197588" title="Mansca" nonfiltered="2024" processed="2018" dbindex="82028">


Mansca (nom occit, antigament Manoasca; en francs Manosque) s un municipi francs, situat al departament dels Alps de l'Alta Provena i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 20.309 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197589" title="Marguerittes" nonfiltered="2025" processed="2019" dbindex="82029">

Marguerittes s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 8.692 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197590" title="Marselhan" nonfiltered="2026" processed="2020" dbindex="82030">


Marseillan (en occit: Marselhan) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2006 tenia 7.734 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197591" title="Marsillargues" nonfiltered="2027" processed="2021" dbindex="82031">

Marsillargues s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 4.386 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197592" title="Marujols" nonfiltered="2028" processed="2022" dbindex="82032">


Marujols (en francs Marvejols) s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.501 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197593" title="Menton" nonfiltered="2029" processed="2023" dbindex="82033">

Menton (pronunciat en occit  i localment ; en francs ) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 28.812 habitants.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197594" title="Mesa (Llenguadoc)" nonfiltered="2030" processed="2024" dbindex="82034">

Mesa (nom occit, en francs Mze) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 7.630 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197595" title="Monteux" nonfiltered="2031" processed="2025" dbindex="82035">

Monteux s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 9.564 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197596" title="Morires-ls-Avignon" nonfiltered="2032" processed="2026" dbindex="82036">

Morires-ls-Avignon s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.535 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197597" title="Moans-Sarts" nonfiltered="2033" processed="2027" dbindex="82037">

Moans-Sarts (nom occit) (en francs Mouans-Sartoux) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 10.267 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197598" title="Mogins" nonfiltered="2034" processed="2028" dbindex="82038">

Mogins (nom occit) (en francs Mougins) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 16.051 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197600" title="Oliulas" nonfiltered="2035" processed="2029" dbindex="82039">

Oliulas (nom occit) (en francs Ollioules) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 12.336 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197601" title="Palavs" nonfiltered="2036" processed="2030" dbindex="82040">

Palavas-les-Flots (en occit Palavs) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.421 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197602" title="Pgomas" nonfiltered="2037" processed="2031" dbindex="82041">
Pgomas s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.794 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197603" title="Plissanne" nonfiltered="2038" processed="2032" dbindex="82042">

Plissanne s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 9.268 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197604" title="Pernes-les-Fontaines" nonfiltered="2039" processed="2033" dbindex="82043">

Pernes-les-Fontaines s un municipi francs, situat al departament de Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 10.170 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197606" title="Prols" nonfiltered="2040" processed="2034" dbindex="82044">

Prols s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 8.566 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197607" title="Jaume Casajoana i Roca" nonfiltered="2041" processed="2035" dbindex="82045">
Jaume Casajoana i Roca (Sant Fruits de Bages, 1930 -Barcelona, 2001) fou un advocat i poltic catal. Ha estat professor de Dret Poltic de la Universitat de Barcelona i director adjunt de la Gran Enciclopdia Catalana.

El 1950 va entrar a formar part de l'organitzaci Cristians Catalans (CC), dirigida per Jordi Pujol era secretari. Del 1956 al 1959 fou membre del secretariat internacional de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) a Brusselles. Actiu militant antifranquista, particip en l'Afer Galinsoga i en el llanament de octavetes sobre la platea del Gran Teatre del Liceu, al final d'un acte de l'pera Fidelio. Fou detingut el 19 de maig de 1960 arran dels Fets del Palau. Ms tard va participar en el CIRP (Centre d'Informaci, Recerca i Promoci) i el 1974 va participar en l'acte fundacional de Convergncia Democrtica de Catalunya, de la qual fou membre del seu primer comit executiu. 

De 1982 a 1984 fou encarregat per l'aleshores president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol de posar en marxa l'ens pblic Televisi de Catalunya. Posteriorment, es va dedicar a l'advocacia. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Jaume Casajoana a la pgina de CDC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197608" title="Perts" nonfiltered="2042" processed="2036" dbindex="82046">



Perts (en occit Perts, en francs Pertuis) s un municipi francs, situat al departament de Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 18.611 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197609" title="Peymeinade" nonfiltered="2043" processed="2037" dbindex="82047">

Peymeinade s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.120 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197611" title="Pesens" nonfiltered="2044" processed="2038" dbindex="82048">

Pesens (nom occit, en francs Pzenas) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 7.443 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197614" title="Pinhan" nonfiltered="2045" processed="2039" dbindex="82049">


Pignan (en occit: Pinhan) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.665 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197615" title="Lo Plan de Cucas" nonfiltered="2046" processed="2040" dbindex="82050">


Lo Plan de Cucas (nom occit; en francs Plan-de-Cuques) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 10.503 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197616" title="Pont-Saint-Esprit" nonfiltered="2047" processed="2041" dbindex="82051">


Pont-Saint-Esprit s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 9.661 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197617" title="Lo Prt de Boc" nonfiltered="2048" processed="2042" dbindex="82052">


Lo Prt de Boc (nom occit; en francs Port-de-Bouc) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 16.686 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197619" title="Prt Sant Los" nonfiltered="2049" processed="2043" dbindex="82053">


Prt Sant Los (en francs Port-Saint-Louis-du-Rhne) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 8.121 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197620" title="Lo Puget d'Argen" nonfiltered="2050" processed="2044" dbindex="82054">


Lo Puget d'Argen (nom occit, o s "el Petit Puig") (en francs Puget-sur-Argens) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.368 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197621" title="Rochefort-du-Gard" nonfiltered="2051" processed="2045" dbindex="82055">


Rochefort-du-Gard s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 6.667 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197622" title="Ronhac" nonfiltered="2052" processed="2046" dbindex="82056">


Ronhac (en francs Rognac) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 11.631 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197623" title="Rcabruna Caup Martin" nonfiltered="2053" processed="2047" dbindex="82057">


Rcabruna Caup Martin (nom occit) (en francs Roquebrune-Cap-Martin) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 11.692 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197624" title="Rcabruna d'Argen" nonfiltered="2054" processed="2048" dbindex="82058">


Rcabruna d'Argen (nom occit) (en francs Roquebrune-sur-Argens) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 11.540 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197625" title="Roquefort-les-Pins" nonfiltered="2055" processed="2049" dbindex="82059">


Roquefort-les-Pins s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.239 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197626" title="Roquevaire" nonfiltered="2056" processed="2050" dbindex="82060">


Roquevaire s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.853 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197627" title="Sanch Ams" nonfiltered="2057" processed="2051" dbindex="82061">

Sanch Ams (nom occit; en francs Saint-Chamas) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.595 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197628" title="Saint-Christol-ls-Als" nonfiltered="2058" processed="2052" dbindex="82062">

Saint-Christol-ls-Als s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2006 tenia 6.002 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197629" title="Sant Ceri de Mar" nonfiltered="2059" processed="2053" dbindex="82063">

Sant Ceri de Mar (nom occit) (en francs Saint-Cyr-sur-Mer) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 9.012 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197632" title="Maria Dolors Coll i Vendrell" nonfiltered="2060" processed="2054" dbindex="82064">
Maria Dolors Coll i Vendrell (Barcelona, 1923-2006) fou una msica catalana, pionera del carill a Catalunya i principal impulsora de la installaci del carill del Palau de la Generalitat el 1976. Va estudiar piano amb Frank Marshall i el carill a Malines (Flandes) amb Piet van den Broek de 1964 a 1970. Ha participat en diferents esdeveniments carillonstics internacionals per tal de promocionar l'instrument. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 50 Canons catalanes (1984) ;
 Danses catalanes (1987);

 Enllaos externs .
 In memoriam Maria Dolors Coll i Vendrell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197634" title="Marie Claire Zimmermann" nonfiltered="2061" processed="2055" dbindex="82065">
Marie Claire Zimmermann (Brest, Bretanya, 1937) s una filloga francesa. Estudi filologia hispnica a la Sorbona, on hi fou professora del 1963 al 1970. Estudi l'obra d'Ausis March i actualment s una de les especialistes en literatura del segle XIV. Tamb ha estudiat l'obra de Pere Gimferrer i Salvador Espriu. El 1991 ocup la primera ctedra de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de Pars-Sorbona, i el 1992 fou designada directora del Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona. Des del 1997 s membre de l'Institut d'Estudis Catalans i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Ausis March o l'emergncia del jo (1998);

 Enllaos externs .
  Fitxa de M-C. Zimmermann a l'IEC;
  Fitxa de Marie Claire Zimmermann al Portal del Hispanismo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197636" title="Eurolliga 2007-2008" nonfiltered="2062" processed="2056" dbindex="82066">
La Eurolliga s una competici de bsquet internacional entre clubs d'Europa. La temporada 2007-2008 s'iniciar amb 24 equips. L'edici d'aquesta temporada comen el 22 d'octubre a Hala Olivia a Gda sk, Polnia amb el partit entre el Prokom Trefl Sopot i el CSKA Moscou. La Final Four 2008 comenar el 2 i finalitzar el 4 de maig i tindr lloc al Palacio de los Deportes de la Comunidad de Madrid a Madrid a Espanya.

Fase regular.
A la primara fase els equips competidors s'han repartit en tres grups, cadascun d'ells amb 8 equips. Cada equip jugar contra els equips del seu grup un partit d'anada i un de tornada, jugant aix 14 partits. Els top 5 de cada grup i el millor sis avanaran a la segent ronda.

Grup A.


Resultats;



Grup B.


Resultats;



Grup C.


Resultats;



TOP 16.
Grup D.


Resultats;



Grup E.


Resultats;



Grup F.


Resultats;



Grup G.


Resultats;



Quarts de final.


----



----



----




Final Four.
Semifinals.

----


Final.


Quadre resum.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197638" title="Buiro" nonfiltered="2063" processed="2057" dbindex="82067">
El buiro s un instrument musical que estava fet amb una carbassa vinera -d'ac que hom el conegui tamb amb el nom de carbassola-, ms o menys en forma de pera, amb uns quants scs o talls a la part superior, damunt dels quals hom fregava una vareta de ferro, per tal d'obtenir el so. A fi de no apagar l'instrument amb les mans, perqu no se'n mitigus o se'n perds el so, el sonador el sostenia amb un dit, que collocava en un forat, fet expressament, per evitar d'aquesta manera haver d'abraar l'instrument.

Aquest instrument era molt emprat per les colles caramellaires del Maresme a la darreria del segle XIX, les quals eren provedes per un camperol de Badalona, molt destre en la tasca d'inclinar carbasses. En feia de tota mena, amb formes d'animals o de vaixell, enflocades i guarnides de cintes de colors, que resultaven molt pintoresques i feien molt bonic de veure.



Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197640" title="Curt Wittlin" nonfiltered="2064" processed="2058" dbindex="82068">
Curt Wittlin (Reinach, Argvia 1941) s un filleg sus. Estudi filologia romnica a Basilea amb Germ Colon, i ms tard a Pars, Florncia i Barcelona. Es doctor el 1965 amb una tesi sobre la traducci catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons. Fou nomenat catedrtic de filologia romnica i lingstica histrica de la universitat de Saskatchewan, a Saskatoon (Canad). 

S'ha especialitzat en l'edici de traduccions medievals a Europa de texts de Cicer, Sant Agust, Joan de Galles i altres.  Ha treballat tamb sobre Ramon Llull i sobre la histria de les biblioteques medievals catalanes.  El 1997 ingress a l'Institut d'Estudis Catalans i del 1990 al 1993 fou president de la Societat Catalana de Nord-Amrica. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Lo llibre de les dones d'Eiximenis (1980) amb F. Naccarato;
 Repertori d'expressions multinominals i de grups de sinnims en traduccions catalanes antigues (premi Nicolau d'Olwer, 1989) ;
 La geometria secreta del taps de Girona a Revista de Girona, 1991;
 De la traducci literal a la creaci literria (premi Serra d'Or 1996);
 Entorn de les edicions de textos medievals a Estudis Romnics, 2004;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197641" title="Sergi Escobar i Roure" nonfiltered="2065" processed="2059" dbindex="82069">






Sergi Escobar i Roure (Lleida, 22 de setembre de 1974) s un ciclista catal, que destaca a les disciplines de pista sobretot a les especialitzat de persecuci individual i per equips. El seu equip actual s el Grupo Nicolas Mateos.

 Palmars .

 Jocs Olmpics .
 2004 Dues medalles de Bronze als Jocs Olmpics d'Atenes en Persecuci individual i per equips.

 Campionats del Mn .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197645" title="Armand de Fluvi i Escorsa" nonfiltered="2066" processed="2060" dbindex="82070">
Armand de Fluvi i Escorsa (Barcelona 1931) s un genealogista i heraldista catal, fill d'Armand de Fluvi i Vendrell. El 1959 es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i el 1960 ingress al Collegi d'Advocats de Barcelona,  per desprs de fer un curs de Paleografia i Diplomtica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, es dedic a la genealogia i l'herldica. s membre destacat de l'Institut Internacional de Genealogia i Herldica i de l'Instituto Salazar y Castro del CSIC.  

s especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Pasos Catalans. El 1984 va obtenir el primer premi d'Arenberg de genealogia (1984) i des del 1985 s membre de l'Acadmie Internationale d'Hraldique . Fou fundador i president (1983-2007) de la Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria. Tamb s membre de l'Institut d'Estudis Gironins (1967) i soci numerari de l'Institut d'Estudis Empordanesos (1967-93), assessor de l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1983).

El 1953 form part del grup monrquic Joventut Espanyola d'Acci (JEA), el 1957 fou empresonat pel seu activisme poltic, particip en la caputxinada i fins el 1969 form part del secretariat poltic de Joan de Borb, comte de Barcelona. Per es decant per l'independentisme catal i la defensa dels drets dels homosexuals. El 1976 ingressa a Convergncia Socialista de Catalunya (CSC), que abandon el 1979 per a fundar Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E), i el 1985 la seva escisi Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN). Del 1981 al 1993 fou membre i activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci Catalanes. 

El 1970 va fundar el Movimiento Espaol de Liberacin Homosexual (MELH), el 1974 don un curs d'antropologia sexual a la Universitat Catalana d'Estiu, fou fundador i primer secretari general del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, i s president de l'Institut Lambda. El 1996 va cedir tot el seu fons bibliogrfic i documental a la Generalitat de Catalunya, alhora que s'oposava al canvi de smbols herldics aprovats per l'ajuntament de Barcelona, i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Pacte de Joia (1974);
 Diccionari general d'herldica (1982);
 Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya (1989);
 Els quatre pals, l'escut dels comtes de Barcelona (1994);
 A la recerca dels avantpassats (1995);
 El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-75) (2003) ;
 Repertori de grandeses, ttols i corporacions nobiliries de Catalunya II (2004);

 Enllaos externs .
 Pgina personal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197647" title="Griegos" nonfiltered="2067" processed="2061" dbindex="82071">


Griegos s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197657" title="Sant Joan de Vedats" nonfiltered="2068" processed="2062" dbindex="82072">

Sant Joan de Vedats (en occit Sant Joan de Vedats, en francs Saint-Jean-de-Vdas) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 8.056 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197658" title="Sant Mandrier de Mar" nonfiltered="2069" processed="2063" dbindex="82073">

Sant Mandrier de Mar (nom occit) (en francs Saint-Mandrier-sur-Mer) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 6.674 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197659" title="Saint-Martin-de-Crau" nonfiltered="2070" processed="2064" dbindex="82074">

Saint-Martin-de-Crau s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 11.023 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197660" title="Sant Maissemin de la Santa Bauma" nonfiltered="2071" processed="2065" dbindex="82075">


Sant Maissemin de la Santa Bauma (nom occit, en francs Saint-Maximin-la-Sainte-Baume) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 12.402 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197661" title="Saint-Mitre-les-Remparts" nonfiltered="2072" processed="2066" dbindex="82076">

Saint-Mitre-les-Remparts s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.458 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197662" title="Sant Romieg de Provena" nonfiltered="2073" processed="2067" dbindex="82077">

Sant Romieg de Provena (en francs Saint-Rmy-de-Provence) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2007 tenia 10 251 habitants.

Entre altres elements, el lloc s conegut per les restes romanes de Glanum i el monestir de Saint Paul de Mausole.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197663" title="Sant Trops" nonfiltered="2074" processed="2068" dbindex="82078">


Sant Tropetz (en la norma clssica de l'occit; millor que Sant Trops, Sant Tropet, Sant Troupez; en francs Saint-Tropez) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 5.635 habitants.


Notes.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197664" title="Saint-Victoret" nonfiltered="2075" processed="2069" dbindex="82079">

Saint-Victoret s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.810 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197666" title="Sarrians" nonfiltered="2076" processed="2070" dbindex="82080">

Sarrians s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.459 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197667" title="Sausset-les-Pins" nonfiltered="2077" processed="2071" dbindex="82081">

Sausset-les-Pins s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.233 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197668" title="Snas" nonfiltered="2078" processed="2072" dbindex="82082">

Snas s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.618 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197669" title="Seteme" nonfiltered="2079" processed="2073" dbindex="82083">

Seteme o Seteme dei Valons (nom occit) (en francs Septmes-les-Vallons) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 10.202 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197670" title="Monterde de Albarracn" nonfiltered="2080" processed="2074" dbindex="82084">


Monterde de Albarracn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197671" title="Serinhan" nonfiltered="2081" processed="2075" dbindex="82085">

Serinhan (en francs Srignan) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2006 tenia 6.522 habitants.

El 1286 fou atacat per les tropes de Roger de Llria, que hi van desembarcar com a represlia a la invasi francesa durant la Croada contra la Corona d'Arag.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197672" title="Simiana-Caulnga" nonfiltered="2082" processed="2076" dbindex="82086">

Simiana-Caulnga (nom occit; en francs Simiane-Collongue) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 5.272 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197673" title="Sisteron" nonfiltered="2083" processed="2077" dbindex="82087">

Sisteron (nom occit i francs) s un municipi francs, situat al departament dels Alps de l'Alta Provena i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.964 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197674" title="Soliers Pnt" nonfiltered="2084" processed="2078" dbindex="82088">

Soliers Pnt (nom occit) (en francs Sollis-Pont) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 10.820 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197675" title="Sorgues" nonfiltered="2085" processed="2079" dbindex="82089">

Sorgues s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 17.539 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197676" title="Trbes" nonfiltered="2086" processed="2080" dbindex="82090">

Trbes s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.495 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197677" title="Tretz" nonfiltered="2087" processed="2081" dbindex="82091">

Tretz (nom occit; en francs Trets) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2006 tenia 10.709 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197678" title="Vaison" nonfiltered="2088" processed="2082" dbindex="82092">

Vaison (nom occit) (en francs Vaison-la-Romaine) s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2004 tenia 6.147 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197679" title="Vaubona" nonfiltered="2089" processed="2083" dbindex="82093">

Vaubona (nom occit) (en francs Valbonne) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 10.746 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197680" title="Valuria" nonfiltered="2090" processed="2084" dbindex="82094">

Valuria (nom occit, pronunciat law j , va law i) (en francs Vallauris) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 25.773 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197681" title="Vauris" nonfiltered="2091" processed="2085" dbindex="82095">

Vauris (nom occit) (en francs Valras) s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 9.425 habitants.

Vauris s al centre d'un enclavament del departament de Valclusa en el departament de Droma, anomenat "Enclavament de Vauris" o "Enclavament dels Papes" (perqu va sser tamb una possessi dels papes).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197682" title="Vauvert" nonfiltered="2092" processed="2086" dbindex="82096">

Vauvert s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 10.600 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197683" title="Vedne" nonfiltered="2093" processed="2087" dbindex="82097">

Vedne s un municipi francs, situat al departament de la Valclusa i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 8.673 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197684" title="Velaurs" nonfiltered="2094" processed="2088" dbindex="82098">


Velaurs  (nom occit; en francs Velaux) s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.603 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197685" title="Vena" nonfiltered="2095" processed="2089" dbindex="82099">


Vena (nom occit, en francs Vence) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 16.982 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197686" title="Vendargues" nonfiltered="2096" processed="2090" dbindex="82100">

Vendargues s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 5.228 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197687" title="Venelles" nonfiltered="2097" processed="2091" dbindex="82101">

Venelles s un municipi francs, situat al departament de les Boques del Roine i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 7.537 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197688" title="Vidauban" nonfiltered="2098" processed="2092" dbindex="82102">

Vidauban (nom occit i francs) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 2005 tenia 9.311 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197689" title="Vilafranca de Mar" nonfiltered="2099" processed="2093" dbindex="82103">

Vilafranca de Mar (nom occit) (en francs Villefranche-sur-Mer) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 6.833 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197690" title="Villeneuve-ls-Maguelone" nonfiltered="2100" processed="2094" dbindex="82104">

Villeneuve-ls-Maguelone s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 8.161 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197691" title="Vilanva Lobet" nonfiltered="2101" processed="2095" dbindex="82105">

Vilanva Lobet (nom occit) (en francs Villeneuve-Loubet) s un municipi francs, situat al departament dels Alps Martims i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 12.935 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197693" title="Agust Contijoch i Mestres" nonfiltered="2102" processed="2096" dbindex="82106">
Agust Contijoch i Mestres (Barcelona, 1928 - 2002) fou un empresari i poltic catal. Es llicenci en qumiques per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador dels Laboratoris Miret i de Venda d'Especialitats Qumiques (VEDOSA), empreses dedicades a elaborar additius especialitzats per a la indstria qumica. Ha estat deg del Collegi de Qumics de Catalunya i president de l'Associaci de Fabricants i Comercialitzadors d'Additius Alimentaris (AFCA). 

L'any 1977 impuls la fusi de les organitzacions de petits empresaris Pimec i Sefes en la patronal Pimec-Sefes, de la que n'ha estat president des del 1988 fins a la seva mort. Tamb va promoure la unificaci de les pimes europees en la UEAPME. Tamb fou membre fundador de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), president honorfic de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana i membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra. Per tota aix el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197694" title="Pimec" nonfiltered="2103" processed="2097" dbindex="82107">
Pimec (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya) s una organitzaci patronal de la petita i mitjana empresa catalana, formada per la uni de diverses organitzacions patronals a finals dels anys setanta. El 1997, a instncia d'Agust Contijoch i Mestres es va unir a l'organitzaci Sefes (Societat d'Estudis Financers, Econmics i Socials), creada el 1976 i vinculada a Foment del Treball Nacional, amb el nom de Pimec-Sefes i estengu el seu mbit d'actuaci a tot Catalunya. Va nixer amb la vocaci de defensar i representar els interessos de les petites i mitjanes empreses i tenir presncia en tots els frums de consulta i debat, tant de l'Administraci autonmica com de l'Estat i de l'europea (a travs d'UEAPME-Uni Europea de l'Artesanat i de la Petita i Mitjana Empresa).

L'any 2000, Pimec-Sefes representava unes 40.000 empreses i prop d'un centenar d'organitzacions empresarials, que ocupaven uns 340.000 treballadors. 

Va adoptar definitivament aquest nom a partir del 2003, desprs de l'intent fallit de fusi amb FEPIME, que depn de Foment del Treball Nacional i va integrar l'antiga Sefes. 

T seus territorials a tot Catalunya: Barcelona (seu central), Catalunya Central (Manresa), Tarragona, Lleida i Girona. Totes les seus territorials tenen rgans de govern propis. A ms, t delegacions al Baix Llobregat i al Valls Oriental. El 2006 el seu president era Josep Gonzlez Sala.

 Enllaos externs .
 Pgina de Pimec;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197699" title="Sefes" nonfiltered="2104" processed="2098" dbindex="82109">
Sefes (Societat d'Estudis Financers, Econmics i Socials) fou una organitzaci patronal creada el 1976 amb estructura jurdica de societat annima, i se circumscrivia al Baix Llobregat. El 1987 va modificar els estatuts per a esdevenir una organitzaci patronal vinculada a Foment del Treball Nacional, de la qual s'acab deslligant per a estendre el seu mbit d'actuaci a tot Catalunya. El 1997 va unir-se amb Pimec per a formar Pimec-Sefes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197701" title="Sistemtica evolutiva" nonfiltered="2105" processed="2099" dbindex="82110">
La sitemtica evolutiva o evolucionista s una escola de classificaci que t com a finalitat determinar no sols la genealogia, sin tamb l'evoluci dels diferents llinatges que componen un txon.

 Histria .
Fins als anys 40 del segle XX, la sistemtica va romandre aliena als nous marcs terics apareguts en la biologia. Sens dubte, s'havia intentat, des de Darwin i Haeckel, aplicar la teoria de l'evoluci a la sistemtica, per amb poc xit. La major part dels treballs sistemtics es limitaven a la mera descripci; es descrivia les espcies, es proporcionaven els mitjans per reconixer-les i se situaven en la jerarquia linneana.

En la dcada dels 40, es va produir una revoluci conceptual a la sistemtica; els sistemtics van comenar a interessar-se, no sols per la descripci, sin per l'esclariment de la histria i l'evoluci dels ssers vius. Fruit d'aquestes noves inquietuds van sorgir tres grans escoles sistemtiques: sistemtica evolutiva, sistemtica fentica (o taxonomia numrica) i sistemtica filogentica (o cladstica).

 La Nova Sistemtica o Sistemtica Evolutiva .
La Sistemtica Evolutiva va ser fundada principalment per J. Huxley, E. Mayr i G. G. Simpson i va plantejar per primera vegada d'una manera formal la manera de reconstruir filognies i de representar-les en forma de classificacions.

El punt de partida d'aquesta escola s un volum collectiu editat per J. S. Huxley el 1940 titulat The New Systematics. La idea de base era que les espcies, que eren l'objecte principal dels sistemtics anteriors, estan formades de poblacions i que l'estudi detallat de les esmentades poblacions i de les seves variacions seria particularment frtil per discernir els processos evolutius. La Nova Sistemtica (com es va denominar al principi aquesta escola) instava, doncs, a centrar la investigaci sobre les poblacions ms que sobre les espcies.

Per a E. Mayr, ornitleg que va desenvolupar les idees d'Huxley, era bsic que la Nova Sistemtica prengus en consideraci les dades proporcionades per disciplines que llavors estaven en ple desenvolupament, com la citologia, la gentica, l'ecologia, la fisiologia o l'etologia, la qual cosa serviria per contrastar els resultats obtinguts per la morfologia, i a prestar una mxima atenci als processos per comptes de a les estructures.

Una altra important contribuci al nou plantejament de la sistemtica va ser la del paleontleg G. G. Simpson. Segons aquest autor:
 La sistemtica t com a unitat bsica la poblaci.
 La variaci s un element essencial de la naturalesa i de la definici de les poblacions.
 Les poblacions sn sistemes dinmics que evolucionen.
 L'espcie sols pot definir-se en termes de dinmica, d'evoluci, de gentica, de relacions dins i entre les poblacions i no en termes d'estructures morfolgiques fixes.

 Mtodes de la Sistemtica Evolutiva .
La sistemtica evolutiva es fonamenta en la genealogia i en la similitud. Atorga una importncia cabdal al grau d'adaptaci per establir les classificacions. El grau d'adaptaci s una unitat anagentica, s a dir, un estat de progrs, de perfecci evolutiva.

Per avaluar aquest nivell d'adaptaci, la sistemtica evolutiva utilitza quatre criteris principals:
 Discontinutat morfolgica. Si dos txons sn molt diferents, es classifiquen en grups diferents.
 Nnxol adaptatiu. Una zona adaptativa excepcional justifica un rang jerrquic ms elevat en la classificaci.
 Riquesa d'espcies. Un grup que contingui moltes espcies tindr un rang ms elevat que un pobre en espcies.
 Monoflia mnima. Els grups han de descendir d'un mateix avantpassat, per no contenir forosament tots els descendents del mateix.

Els arbres evolutius obtinguts aplicant aquests criteris reben el nom de filogrames.


Segons Mayr, donats dos grups germans, un pot estar biolgicament molt proper a l'espcie ancestral (com els cocodrils, al cladograma adjunt), mentre que l'altre pot haver adquirit un nou nnxol adaptatiu i haver evolucionat cap a un nou tipus (les aus al cladograma). En aquestes condicions, si els seus carcters biolgics s'han fet molt diferents, aquests grups tindran un rang diferent en la jerarquia linneana. Per a avaluar el grau de diferncia entre grups germans, els evolucionistes es fonamenten en el nombre d'autapomorfies, s a dir, de novetats evolutives exclusives que determinen el txon ms evolucionat. Aix, les relacions entre les aus i els rptils actuals sn les mostrades al cladograma segent. Segons la sistemtica evolutiva, donat que les aus han acumulat nombroses autapomorfies, han ocupat un nnxol adaptatiu totalment diferent del dels rptils actuals i possexen moltes ms espcies que ells, s justificat separar-les en un txon propi; el txon rptils s monofiltic segons la sistemtica evolutiva (monoflia mnima), per parafiltic segons la cladstica, ja que no inclou tots els descendents de l'avantpassat com entre aus i rptils.

La sistemtica evolutiva i la cladstica van lliurar durant gaireb vint anys a una controvrsia en la qual el dogmatisme i la mala fe no van estar sempre absents. No obstant aix, desprs d'alguns anys, un gran consens es va establir entre els partidaris de la sistemtica evolutiva per acceptar el principi fonamental de la sistemtica cladstica: que els grups d'organismes no poden establir-se ms que sobre la base de carcters comuns i exclusius, les sinapomorfies, que pot pensar-se que van ser heretats d'un avantpassat com.

Articles relacionats.
Biologia sistemtica;
Fentica;
Cladstica;
Taxonomia;
Classificaci cientfica;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197702" title="Campanillers" nonfiltered="2106" processed="2100" dbindex="82111">
Els campanillers s un instrument de percussi, fet de metall, generalment, de bronze, que t la forma d'un vas rod, d'amplria creixent cap a la boca. Va susps cap per avall i sona quan les parets sn percudides per un batall a l'interior o per un mantell o maa a l'exterior.

Com a instrument popular s'apleguen diverses campanetes en una mena de campeneter o campaniller, consistent en un bast llarg, a la punta del qual es disposava un crcol en posici horitzontal tot guarnit de cintes i llaades de papers de coloraines. Del crcol en penjaven un bon nombre de picarols i campanetes, alternats, de sons diferents i que, en bellugar el bast amb un cert ritme, produen una sonoritat polifnica, que tenia tanta importncia com el piano en els conjunts musicals. 

El feien servir les colles de caramelles de l'Alt Maresme, que portaven una mena d'orquestra, formada per instruments que sap tocar gaireb tothom i, a ms, un campaniller, perqu donava to i categoria a les colles i que no faltava mai en les de ms anomenada.

A la Cerdanya, les persones porugues empraven un campaniller, a tall de sonall, per fer-se passar la por quan transitaven de nit per llocs despoblats. Estava fet d'un grapat de campanetes, aplegades totes en un munt i que penjaven d'un cordill ample en forma de crcol, per on s'agafava i s'agitava. S'empraven pelles i ossos de porc per fer-lo.



Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197705" title="Foment del Treball Nacional" nonfiltered="2107" processed="2101" dbindex="82112">

Foment del Treball Nacional s la principal organitzaci patronal catalana,  fundada el 1889 per la fusi de l'Institut del Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producci Espanyola.  Responia a una mentalitat capitalista i regionalista enfrontada al govern central. S'opos sistemticament a qualsevol tractat de comer o qualsevol aranzel de signe lliurecanvista, i defensava el proteccionisme. 

Va intervenir en les discussions sobre els principals problemes de poltica econmica, per des del 1914 la seva participaci minv quan esdevingu refugi de la burgesia ms conservadora i reaccionria. El seu rgan principal fou la revista El Trabajo Nacional, que surt des del 1892.

Desprs de la guerra civil espanyola se li va permetre d'existir, per subordinat a l'organitzaci sindical franquista (Sindicat Vertical).  Desprs del franquisme es va integrar en la Confederacin Espaola de Organizaciones Empresariales (CEOE) i, presidit per Alfred Molinas i Bellido, va recuperar un considerable protagonisme social i poltic. T una biblioteca i un arxiu d'un incalculable valor documental des del punt de vista histric i econmic. Des del 1995 el president s Joan Rosell i Lastortras.

 Membres destacats del Foment .
 Pau Sed;
 Andreu de Sard;
 F. Jos Orellana;
 Ramon Roman;
 Albert Rusiol i Prats;
 Joan Sallars i Pla;
 Guillem Graell;
 Frederic Rahola i Trmols;
 Llus Ferrer-Vidal i Soler ;
 Pere Gual i Villalb;

 Enllaos externs .
    Pgina del Foment del Treball Nacional  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197706" title="Moscardn" nonfiltered="2108" processed="2102" dbindex="82113">


Moscardn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197708" title="Joan Corominas i Vila" nonfiltered="2109" processed="2103" dbindex="82114">
Joan Corominas i Vila (Sabadell, 1925) s un empresari catal, president del Banc Sabadell des del 1973. De famlia d'industrials del txtil, el seu besavi ja havia estat president del Banc de Sabadell. Estudi dret a la Universitat de Barcelona. Tamb ha estat president de la Cambra de Comer i Indstria de Sabadell i de la Caixa de Sabadell. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197709" title="Escunhau" nonfiltered="2110" processed="2104" dbindex="82115">


Escunhau s un poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Escunhau est situat a la riba esquerra de la Garona, a 1.049 m. d'alada. Fins al 1970 fou municipi independent, i el seu terme comprenia, a ms, els pobles de Casarilh i Betren i el despoblat de Castell. A uns 9 quilmetres del poble, travessant el bosc d'Escunhau, es troba l'estany d'Escunhau. Juntament amb el poble ve de Casarilh forma l'entitat municipal descentralitzada d'Escunhau e Casarilh.

En destaca l'esglsia romnica de Sant Pere, originriament del segle XII, amb una portalada de gran qualitat, i una pica baptismal i una d'aigua beneita romniques. Altres edificis d'Escunhau es remunten a l'edat mitjana, com C de Perejoan, de 1393.

El 2006 tenia 115 habitants. La Festa Major se celebra el 29 de juny, per Sant Pere.

Fins a la fixaci normativa de l'arans, era habitual escriure-ho Escunyau en catal.

 Enllaos .
 Plnol d'Escunhau a la plana de l'ajuntament de Vielha i Mijaran;
 Descripci de fotografies de Sant Pere ;
 Crism de l'esglsia de Sant Pere ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197715" title="Llus Duran i Barrionuevo" nonfiltered="2111" processed="2105" dbindex="82116">
Llus Duran i Barrionuevo (1922) s un metge radileg. El 1946 es va establir a Sabadell, i desprs d'una visita a l'institut Karolinskya de Sucia fou un dels pioners de la radiologia a Catalunya. El 1948 va fundar el Centre de Radiologia Diagnstica Dr. Duran, S.L. amb Jaume Llordes Brutau. Forma part del Patronat del Museu de la Medicina de Catalunya i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197718" title="Manuel Esqu i Montseny" nonfiltered="2112" processed="2106" dbindex="82117">
Manuel Esqu i Montseny s un sacerdot clareti catal. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva dedicaci espiritual, que l'ha dut a crear l'Obra Cultural Mariana i la Fundaci Pare Esqu, que hi s vinculada, per tal de difondre els valors de l'humanisme cristi a travs de la pastoral. 
 Obres .
 Obres Completes;
 Maria en les rutes de l'evangeli (1983);
 Sou la llum del mn (1985);
 El joglar de la Senyora (1985);
 Un gran senyal al cel (1987);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197721" title="Miquel Esquirol i Clavero" nonfiltered="2113" processed="2107" dbindex="82118">
Miquel Esquirol i Clavero (Barcelona, 1929) s un poltic catal. Estudi peritatge mercantil. El 1974 fou un dels fundadors de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC). Es present a les llistes del Pacte Democrtic per Catalunya a les eleccions generals espanyoles de 1977 i a les de CiU en les eleccions generals espanyoles de 1982, per en cap de les dues en fou escollit. Ha treballat com a cap de servei en el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. 

Tamb ha estat president de la Quinta de Salut l'Aliana i vicepresident de la Federaci de Mutualitats de Catalunya, a ms de vocal de la Junta Directiva del FC Barcelona, secretari general de la Uni de Botiguers de Catalunya i conseller de Premsa Catalana S.A. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment s tresorer d'mnium Cultural.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Miquel Esquirol al web de CDC;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197723" title="Joan Gaspart Bonet" nonfiltered="2114" processed="2108" dbindex="82119">
Joan Gaspart Bonet s un empresari turstic catal, pare de Joan Gaspart i Solves. El 1930 va fundar l'empresa Husa Hoteles, que es va expandir arreu d'Espanya. Va impulsar la hosteleria de qualitat a Catalunya, potenciant l'oferta a la Costa Brava, la Costa Daurada i el Pirineu. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir el 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197727" title="Arrels (grup de dansa)" nonfiltered="2115" processed="2109" dbindex="82120">
Arrels s un grup de danses populars creat a Alacant l'any 1987 amb la finalitat de conservar les danses tradicionals del Pas Valenci, aix com de recuperar aquelles que de no haver sigut mantingudes s'haurien perdut. El grup mant el vestuari tradicional del Pas Valenci dels segles XVIII i XIX. El grup de danses permet que les noves generacions s'acosten al que va ser la seva histria. 

La majoria dels valls van ser creats per la cultura popular, i amb el temps van ser adaptats tamb per les classes mes altes de la societat valenciana d'aquestos segles. Per tant a travs de les seues danses, el grup mant viva la cultura Valenciana.

Actualment el grup fa les seues classes a persones de totes les edats a l'empara de l'Associaci de Vens del Barri Tmbola d'Alacant.

 Enllaos externs .
 Pgina del Grup de danses Arrels d'Alacant;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197734" title="IES Celest Bellera" nonfiltered="2116" processed="2110" dbindex="82121">
L'IES Celest Bellera s un institut de Granollers on es pot fer els estudis d'ESO i de Batxillerat.

Tamb l'IES Celest Bellera t l'Associaci Esportiva Escolar Celest Bellera on es pot fer Bsquet, Futbol Sala, Handbol, Bdminton, Voleibol i altres activitats.

 Fundaci .
L'institut porta el nom del professor Celest Bellera. Era professor de l'escola publica de Palou.

El nostre centre va comenar a funcionar l'octubre de 1974, com a escola de Primria, amb el nom de Celest Bellera.

El curs 1992-93 es convert en institut i va ser el primer centre granoller a fer l'Ensenyament Secundari Obligatori.

En el curs 1998-99 s'hi implant el Batxillerat Artstic. 

 Enlla .
IES Celest Bellera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197741" title="John Joseph Lydon" nonfiltered="2117" processed="2111" dbindex="82122">
John Lydon (31 de gener de 1956 a Holloway, Londres, Anglaterra), tamb conegut com Johnny Rotten s un msic punk angls conegut principalment per haver estat el vocalista del llegendari grup Sex Pistols, pioners de la primera ona del punk. Desprs de la dissoluci de la seva primera banda va formar Public Image Limited. La seva imatge provocadora i sarcstica van influenciar a una nova i rebel joventut a finals dels anys 70.

Biografia. 
John Lydon va nixer a Holloway, Londres. Durant la seva infncia va viure amb els seus pares, catlics procedents d'Irlanda, i amb els seus tres germans. Amb set anys va contreure meningitis, perdent la memria desprs d'un llarg coma. Actualment est casat amb Nora Forster, mare d'Ari Up, vocalista de la banda punk d'influncia reggae The Slits.

Sex Pistols. 

Lydon solia merodejar per la botiga de Malcolm McLaren, SEX, per l'any 1975. Quan Malcolm va regressar de Nova York, on havia representat als New York Dolls durant una gira, va idear la formaci d'un grup amb un estil similar, per barrejat amb la imatge de Richard Hell. La banda ja tenia a tres dels seus components, Steve Jones, Glenn Matlock i Paul Cook, per a quan McLaren es va fixar en Lydon, que per aquest llavors li va cridar l'atenci pel seu pl tenyit de verd i la seva samarreta de Pink Floyd amb les paraules "I hate" ("jo odio") escrites amb retolador damunt, per al lloc de vocalista. 

El 1977 la banda va publicar la famosa can "God Save the Queen" durant les noces de plata de la reina Isabel II. La can va ser un xit per va causar tanta polmica que Lydon va ser fins i tot agredit fsicament. Passat un temps, la banda va decidir canviar al seu baixista Glen Matlock, per la qual cosa Lydon va proposar a un conegut seu com substitut, John Simon Ritchie-Beverly, que desprs seria conegut com Sid Vicious. Al principi la inclusi de Vicious va ser un gran xit per l'addicci a l'herona del baixista i la seva conflictiva relaci amb Nancy Spungen va provocar frecs entre ambds. El 1978 durant la primera gira de Sex Pistols pels Estats Units, la banda es va desintegrar desprs d'un accidentat show a San Francisco. Les ltimes paraules de John van ser "Ever get the feeling you've been cheated?" ("Mai van tenir la sensaci d'haver estat enganyats?"). Ms tard, l'autor del fanzine Punk Legs McNeil citaria en el seu llibre Please Kill Em l'haver-se trobat amb John al CBGB pocs dies desprs d'aquest ltim recital i haver-li vist una remera que es va vendre durant el tour en la qual deia "Jo vaig sobreviure al tour dels Sex Pistols", i sota li havia escrit en marcador "Per la banda no".

 La seva vida desprs de Sex Pistols . 
Desprs de la separaci dels Pistols, Lydon es va dedicar al grup Public Image Limited, que va formar amb el ex guitarrista de The Clash Keith Levene. El 1996 els Sex Pistols es van reunir novament ja sense Sid Vicious, mort el 1979, per a una gira mundial que desprs van repetir en 2002 i 2004.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197743" title="El rai de la Medusa" nonfiltered="2118" processed="2112" dbindex="82123">

El rai de la Medusa (ttol original en francs: Le radeau de la Mduse) s un quadre del pintor francs Thodore Gricault, pintat el 1819. El tema del quadre fa referncia al naufragi d'un vaixell francs, La Medusa, a les costes africanes, en el qual la immensa majoria dels viatgers va morir. Aquesta pintura es pot veure en l'actualitat al Museu del Louvre de Pars.

 El naufragi de La Medusa .



La Medusa era una fragata que formava part d'una divisi de quatre naus enviada de Frana a Senegal per conduir-hi un grup de funcionaris colonials. La incapacitat i imprudncia del seu capit, un vell oficial reialista que havia tornat a l'exrcit amb la Restauraci i ignorava els avanos martims de l'poca napolenica, feren que el vaixell acabara separant-se dels altres del seu grup i topant amb un escull el 2 de juliol de 1816. La situaci, agreujada per una tempesta, es feu insostenible i es va decidir l'evacuaci mitjanant un rai construt amb peces de fusta, remolcat per unes xalupes. Es don la circumstncia que els oficials -membres de la noblesa- es reservaren les xalupes, ms segures, i deixaren el rai per a la tripulaci i els elements menys privilegiats del passatge. Quan les cordes que unien el rai a les xalupes es van trencar, aquestes es van allunyar i abandonaren el rai, que va quedar a la deriva durant tretze dies, en el quals es produren ofegaments, motins i episodis de canibalisme. Finalment, el rai va ser rescatat el dia 17 d'aquell mes, amb quinze ocupants dels vora 150 que hi havien embarcat. El quadre de Gricault reproduir aquest moment en qu els supervivent albiren en l'horitz el vaixell que ve a salvar-los.

Aquest fets van causar una forta commoci a Frana i una onada d'indignaci contra l'armada, l'aristocrcia i el rgim monrquic del Borbons, sobretot desprs que dos dels supervivents, el cirurgi Henri Savigny i l'enginyer naval i gegraf Alxandre Corrard publicaren un fullet on explicaven la seua experincia a bord del rai titulat Naufrage de la Frgate la Mduse.

 Procs de creaci .


Desprs de la seua estada a Itlia, Gricault torn a Frana amb desitjos de fer una obra important on reflectir el seu aprenentatge itali. La seua idea era trobar un tema contemporani i monumental alhora. Desprs d'algunes vacillacions, la notcia del naufragi de la Medusa va ser capa d'excitar la seua imaginaci de manera que es decidira per aquest assumpte. Gricault, d'idees progressistes, va llegir l'obreta de Corrard i Savigny i va voler conixer-los perqu li comunicaren personalment l'experincia del naufragi amb la intenci de conixer de primera m els patiments i l'angoixa pels quals van passar. El tema dels nufrags a la deriva no era desconegut, com mostren algunes obres del segle XVIII com ara les de Claude-Joseph Vernet o Philip James de Loutherbourg.

Per tal de pintar aquest quadre, Gricault va dedicar molt de temps a documentar-se sobre els fets de la Medusa. A banda d'entrevistar-se amb alguns dels supervivents, va realitzar estudis i esborranys de diferents parts del cos hum abans d'emprendre l'execuci de l'obra. Tamb va estudiar cadvers per tal d'atnyer el mxim realisme anatmic i va visitar manicomis per tal de fer esbossos de les cares de dements . El taller on treballava el pintor, a la rue du Faubourg-du-Roule, era prop de l'hospital Beaujon, la qual cosa li facilitava l'accs als cossos morts. Tamb es despla fins a la costa per prendre apunts de la llum i la forma dels nvols i fu construir un rai al propi fuster de la Medusa per tal d'observar el seu moviment sobre les ones.

Gricault va experimentar certes vacillacions a l'hora de triar l'escena exacta que representaria al seu llen. Els inicis del treball van ser lents i difcils. Es conserven un parell d'aquarelles sobre el naufragi de La Medusa que recreen episodis diferents del que finalment va escollir: un mot a bord del rai i una escena de canibalisme. Finalment es decid pel moment en qu els supervivents albiren la nau que ve a salvar-los, la qual cosa li permetia combinar el dramatisme i la crtica poltica amb un missatge esperanador sobre les possibilitats humanes . 

En una primera versi del tema, un dibuix a ploma, hom pot observar que la disposici dels elements s la contrria a la definitiva (de l'angle inferior dret al superior esquerre per comptes de l'inferior esquerre al superior dret com quedar finalment). Potser el pintor volia donar-li al seu quadre una lectura natural, d'esquerra a dreta, que destacara l'element central (l'home que ala un drap per cridar l'atenci del vaixell salvador) 

 Caracterstiques de l'obra .


Segons la crtica, a El rai de la Medusa s fa pals el moment de crulla entre el neoclassicisme i el romanticisme que Gricault representa. Molts dels elements de l'obra sn continuadors de l'escola neoclssica el mxim representant de la qual a Frana fou Jacques-Louis David: les grans dimensions del quadre, la representaci d'un instant de gran patetisme, la qualitat escultrica del cossos, etc. Com assenyala el crtic d'art Fritz Novotny, "tot -la idea i la realitzaci- est perfectament en l'esperit de David i tamb deu molt a l'pica extensi que Gros en va fer". Tanmateix, segons aquest mateix crtic, aquests elements estan treballats amb un tractament que qualifica de barroc: l'acumulaci de figures, la confusi dels cadvers, els homes exhaustos o atacats per la bogeria, el clarobscur propi de Caravaggio i, sobretot, la lnia de fora diagonal que mena envers l'angle superior dret. Aquests elements que trenquen amb l'equilibri neoclssic serien els que situarien l'obra en el cam cap al ple romanticisme francs.

A banda dels elements provinents de l'escola neoclssica francesa, hi s tamb perceptible la influncia dels grans mestres antics que Gricalt ms admirava: la de Miquel ngel -del qual el francs estimava particularment el Judici Final- en el tractament dels cossos, les postures i els grups de personatges; la de Caravaggio, en els cadvers i el tractament de la llum. En canvi, l'emprenta de Rubens, el pintor ms admirat per Gricault al principi de la seua carrera, s minsa: podem trobar-la noms en el to vivament clid dels esbossos.

El quadre t una estructura marcadament piramidal, que mena l'atenci de l'espectador envers la figura de l'home que sacseja el drap per atraure l'atenci de lArgus, el vaixell que ve a cercar-los. Tanmateix, no es tracta d'un triangle simtric -com hauria sigut habitual en una obra neoclssica- sin que la lnia de fora principal s la que va de l'angle inferior esquerre al superior dret, lnia aconseguida mitjanant els braos dels personatges que s'aixequen assenyalant la salvaci. L'altre eix que marca l'estructura de la pintura s la disposici en dos plans: un primer pla on trobem els cadvers, el pare que sost el cos mort del seu fill i l'home que s al seu costat; i un segon pla on hi ha el grup que ha albirat el vaixell, que es troba d'esquena a l'espectador.

Curiositats.
L'escena d'aquest quadre apareix copiada (o caricaturitzada) en una vinyeta del cmic Astrix legionari, de Ren Goscinny i Albert Uderzo, amb els pirates en el paper de nufrags, i la diferncia que en comptes de fer senyals al vaixell que els ha de rescatar acomiaden el seu vaixell que s'enfonsa.

Aix mateix, el quadre va ser versionat per a illustrar la portada de l'elap Rum, Sodomy & The Lash del grup angloirlands The Pogues.

 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197744" title="Poti" nonfiltered="2119" processed="2113" dbindex="82124">


 Poti (Gergia). Ciutat de Gergia.
 Nom o sobrenom normalment derivat del nom de Patricia en forma afectuosa. ;
 Poti-poti que vol dir "aldarull, ovaciono", s una expressi catalana.
 POTI. Acrnim de Pastoral Obrera de Toda la Iglsia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197745" title="Showbiz" nonfiltered="2120" processed="2114" dbindex="82125">
Showbiz s el primer lbum de la banda anglesa Muse. Va ser llanat en el Regne Unit sota la productora Taste Media el 28 de setembre de 1999. s considerat el disc ms "cru" de la banda, al posseir un so simple, sense tantes modificacions o experimentacions que caracteritzen als discos segents. 

Les canons Uno, Cave, Muscle Museum, Sunburn i Unintended van ser llanades, en aquest ordre, com singles, gravant-se per a totes un video musical, excepte per a "Cave". Totes les lletres van ser escrites per Matthew Bellamy. La msica va ser escrita per Matthew Bellamy, Christopher Wolstenholme i Dominic Howard. 

 Llistat de canons .

 Sunburn - 3:54;
 Muscle Museum - 4:23;
 Fillip - 4:01;
 Falling Down - 4:34;
 Cave - 4:46;
 Showbiz - 5:16;
 Unintended - 3:57;
 Uno - 3:38;
 Sober - 4:04;
 Escape - 3:31;
 Overdue - 2:26;
 Hate This & I'll Love You - 5:09;

Existeix una versi japonesa amb una can extra, Spiral Static (4:44) desprs de Sober. Aquesta can apareix desprs com b-side en el single Plug in Baby de Origin of Symmetry.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197749" title="New York Dolls" nonfiltered="2121" processed="2115" dbindex="82126">

The  New York Dolls s un grup de msica rock format a Nova York el 1971. Van aconseguir poc xit durant la seva vida, per els New York Dolls van exemplificar el que vindria poc desprs en l'era de punk rock i fins i tot ms tard; les influncies del seu estil transvestit i exagerat es noten en l'aparena de molts grups de rock. El seu estil musical descurat, per altament energtic va marcar la pauta per a moltes bandes de rock and roll posteriors.

Discografia.
New York Dolls, 1973;
Too Much Too Soon, 1974;
Lipstick Killers, 2000;
Return of the New York Dolls: Live From Royal Festival Hall, 2004;
One Day It Will Please Us to Remember Even This, 2006;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197753" title="Uno (can)" nonfiltered="2122" processed="2116" dbindex="82127">


Uno s un senzill del disc debut de la banda anglesa Muse, Showbiz. Va ser el primer senzill de la banda, encara que anteriorment ja havien llanat dos EP. Va ser llanat al Regne Unit el 14 de juny de 1999, en els formats de CD i en vinil de 7". La can va ser gravada i barrejada en els Estudis Sawmill, Cornualla i en els Estudis RAK, de Londres. Tot i que el senzill va estar poc temps a les rdios, va arribar al lloc 73 en la taula de senzills britnica. 

La can tamb apareix tocada en viu en el DVD Hullabaloo Soundtrack. 

Videos. 

Es van filmar tres videos per a aquesta can. El primer va ser gravat a Tower Bridge, junta amb enregistraments d'actuacions en viu. La banda va descriure aquest video com vergonys, desastrs i terrible. 

La segona versi mostra a la banda tocant en una habitaci d'hotel. Una dona ronda pels passadissos intentant trobar-los. 

La tercera versi es compon completament d'actuacions en viu.

Llista de canons.

CD.
"Uno" - 3:38;
"Jimmy Kane" - 2:59;
"Forced In" - 4:17;

Vinil 7".
"Uno (Alternative Version)";
"Agitated" - 2:19;

Edici francesa.
"Uno" - 3:38;
"Jimmy Kane" - 2:59;
"Forced In" - 4:17;

Edici alemanya.
"Uno (edici per a radio)";
"Pink Ego Box" - 3:32;
"Do We Need This?" - 3:24;
"Muscle Museum (Video)";

Enllaos externs.
Musewiki - Uno Senzill;
Video de Uno;
Video de Uno #2;
Video de Uno #3;
Lletres de Uno;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197755" title="Hegesandre" nonfiltered="2123" processed="2117" dbindex="82128">
Hegesandre (Hegesander, ) fou un escriptor grec natural de Delfos. Va escriure dos llibres:

Comentaris,  en sis llibres, de discursos;
 sobre esttues;

La seva poca es desconeix, per es posterior a Antgon II Gnates al que esmenta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197756" title="Hegesndrides" nonfiltered="2124" processed="2118" dbindex="82129">
Hegesndrides o Agesndrides (Agesandridas o Hegesandridas, ) fill d'un Hegesandre (a Agesandre) que probablement fou membre de l'ambaixada espartana enviada a Atenes abans de la guerra del Pelopons.

Hegesndrides amb 21 anys fou nomenat comandant d'una flota de vaixelles destinada a promoure la revolta a Eubea (411 aC). Desprs d'un incident estrany al Pireu va arribar a Oropos a Eubea, i va derrotar els soldats atenencs i d'Ertria dirigits per l'atenenc Timcares prop d'Ertria; els atenencs van perdre 22 vaixells i tot Eubea menys Oreos es va revoltar. 

Desprs se'n va anar a reforar la flota de Mndar a l'Hellespont; els vaixells d'Eubea que va enviar a Mndar van desaparixer tots menys un en una turmenta al Mont Athos, per Hegesndrides va poder arribar amb altres vaixells; a l'Hellespont va derrotar ms tard a un esquadr atenenc dirigit per Timcares.

El 408 aC s esmentat com a comandant espart de la costa de Trcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197757" title="Hegesrat" nonfiltered="2125" processed="2119" dbindex="82130">
Hegesrat (Hegesaratus) fou un noble de Larissa a Tesslia descendent d'una illustre famlia, que fou cap del partit pompei a Larissa, crrec que tenia l'any 48 aC. Fou amic de Cicer que l'havia afavorit en el seu consolat del 63 aC. Cicer va recomanar a Hegesrat al procnsol d'Acaia Servi Sulpici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197758" title="Hegesianax" nonfiltered="2126" processed="2120" dbindex="82131">


Onomstica:

Hegesianax, ambaixador selucida;
Hegesianax d'Alexandria, historiador grec;
Hegesianax, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197759" title="Hegesianax (ambaixador)" nonfiltered="2127" processed="2121" dbindex="82132">
Hegesianax () fou un poltic selucida.

Fou un dels ambaixadors selucides l'any 196 aC enviats als deu comissionats romans que havien de fixar el futur de Grcia desprs de la derrota de Filip V de Macednia pel cnsol Flamin. 

El 193 aC fou ambaixador especial selucida a Roma i el senat va exigir d' Antoc III el gran la retirada de totes les ciutats d'Europa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197760" title="Hegesianax d'Alexandria" nonfiltered="2128" processed="2122" dbindex="82133">
Hegesianax () fou un historiador grec d'Alexandria, que segons Ateneu de Naucratis fou el verdader autor de l'obra Troica, publicada sota el nom de Cefal o Cefali. Plutarc esmenta tamb al historiador Hegesianax del que diu havia escrit diversos llibres entre ells un anomenat Lybica, per no s segur que siguin el mateix.  Ateneu diu que fou contemporani d' Antoc III el Gran.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197761" title="Hegesianax (poeta)" nonfiltered="2129" processed="2123" dbindex="82134">
Hegesianax () fou un poeta grec esmentat per Plutarc i del que Ateneu de Naucratis ha preservat alguns versos de fora mrit en els quals descriu la lluna. La seva poca i pas no estan determinats si be alguns pensen que seria el mateix personatge que el historiador Hegesianax d'Alexandria. Esteve Bizant esmenta un Hegesianax de Troade com un escriptor que havia escrit un tractat sobre Demcrit i altres expressions potiques, que podria ser aquest personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197763" title="Hegsies" nonfiltered="2130" processed="2124" dbindex="82135">


Onomstica:

Hegsies de Magnsia, retric i historiador grec ;

Hegsies de Salamina, poeta grec ;

Hegsies de Cirene, filsof grec ;

Hegsies, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197764" title="Hegsies de Magnsia" nonfiltered="2131" processed="2125" dbindex="82136">
Hegsies de Magnsia (Hegesias, ), fou un retric i historiador grec de Magnsia. Va viure a la segona meitat del segle IV aC i comenament del segle III aC. Alguns fragments son donats per Dions i Foci. Les seves obres histriques tractaven sobre Alexandre el Gran.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197765" title="Hegsies de Salamina" nonfiltered="2132" processed="2126" dbindex="82137">
Hegsies de Salamina (Hegesias, ), fou un poeta grec nascut a Salamina al que s'atribueix el poema de Xipre, que d'altra banda es tamb atribut a Estas (Stasinus) (Athenaeus 15. p. 682.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197766" title="Campus de Terrassa" nonfiltered="2133" processed="2127" dbindex="82138">
El campus de Terrassa de la UPC s una secci de la UPC que cont els segents centres:

ETSEIAT:Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica  de Terrassa 
 
EUETIT:Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Industrial de Terrassa 
 
EUOOT:Escola Universitria d'ptica i Optometra de Terrassa 
 
CITM:Centre de la Imatge i la tecnologia multimedia
 
EUNCET:Escola Universitria de Negocis de la Caixa d'Estalvis de Terrassa

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197767" title="Hegsies de Cirene" nonfiltered="2134" processed="2128" dbindex="82139">
Hegsies de Cirene (Hegesias, ), fou un filsof grec nascut a Cirene, que segons Digenes Laerci fou deixeble de Parbates. Fou un antic alumne tamb d'Anniceris. Considerava plaer els objectes que desitjava l'home. Cicer diu que va escriure un llibre titulat  on un home que havia decidit sucidar-se s'acomiadava dels seus amics dient que la mort s ms desitjable que la vida i descrivint les misries humanes. Probablement fou contemporani d'Epicur per la seva poca de fet s desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197768" title="Hegsies (escultor)" nonfiltered="2135" processed="2129" dbindex="82140">
Hegsies (Hegesias, ) fou un escultor grec esmentat sempre juntament o amb relaci amb Hgies. Lluci l'esmenta amb connexi amb Crit i Nesiotes com a pertanyent a l'antiga escola d'art . Quintili parla d'Hegsies i de Call i descriu el seu estil com aspre i semblant a l'estil etrusc. Fou artista de gran celebritat al seu temps i va viure en un perode immediatament anterior a Fdies. Fou probablement atenenc. Alguns historiadores pensen que s el mateix personatge que Hgies l'escultor i que la diferencia del nom es perqu un es amb la variant grega jnica (Hegsies) i l'altra tica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197769" title="Hgies" nonfiltered="2136" processed="2130" dbindex="82141">
Hgies (Hegias ) fou un escultor grec esmentat sempre juntament o amb relaci a Hegsies. Pausnies l'esmenta con Hgies d'Atenes, contemporani d'Onates d'Egina i d'Agelades d'Argos. Fou artista de gran celebritat al seu temps i va viure en un perode immediatament anterior a Fdies. Alguns historiadores pensen que s el mateix personatge que Hegsies l'escultor i que la diferencia del nom es perqu un es amb la variant grega jnica (Hegsies) i l'altra tica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197770" title="Hegesi" nonfiltered="2137" processed="2131" dbindex="82142">


Onomstica:

Hegesi, escriptor grec;
Heges de Prgam, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197774" title="Heges (escriptor)" nonfiltered="2138" processed="2132" dbindex="82143">
Heges (Hegesinus ), fou un escriptor grec de data incerta autor d'un poema sobre l'tica anomenat  de carcter llegendari. Pausnies va preservar alguns versos del poema i diu que l'autor va morir abans del seu temps i que els versos els havia agafat d'una obra de Callip de Corint.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197776" title="Hegsip" nonfiltered="2139" processed="2133" dbindex="82144">


Onomstica:

Hegsip, orador atenenc ;

Hegsip, poeta cmic grec;

Hegsip de Meciberna, historiador i topgraf grec ;

Hegsip, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197777" title="Hegsip (orador)" nonfiltered="2140" processed="2134" dbindex="82145">
Hegsip (Hegesippus,  fou un orador  atenenc del temps de Demstenes; va rebre el renom de  que li va atribuir squines, per se'n desconeix la causa. Va ser membre del mateix partit que Demstenes, i va defensar l'aliana fcida i la guerra contra Filip II de Macednia. Fou membre de l'ambaixada atenenca a Macednia. Va collaborar amb Demstenes per incitar als peloponesis a la guerra contra Filip.  Va defensar a Timarc d'Atenes quan fou acusat per squines, i va acusar a Callip. Podria ser l'autor de dos discursos atributs a Demstenes (sobre l'Halons i sobre el tractat amb Alexandre).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197778" title="Hegsip d'Atenes" nonfiltered="2141" processed="2135" dbindex="82146">
Hegsip (Hegesippus,  fou un poeta cmic de la nova comdia que va florir vers el 300 aC. Ateneu de Naucratis esmenta dues de les seves comdies . Suides el confon amb l'orador Hegsip.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197779" title="Hegsip de Meciberna" nonfiltered="2142" processed="2136" dbindex="82147">
Hegsip de Meciberna (Hegesippus,  fou un historiador i topgraf grec de Meciberna (Mecyberna), que va escriure un relat sobre la pennsula de Pallene. s esmentat per Dions, Esteve Bizant i altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197780" title="Hegsip (poeta)" nonfiltered="2143" processed="2137" dbindex="82148">
Hegsip (Hegesippus, ) fou un poeta grec autor de vuit epigrames que figuren a l'antologia grega, on apareix amb simplicitat d'estil el que indicaria que era d'una poca molt antiga (Anth. Graec. vol. 1. p. 187, vol. 13. p. 901.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197781" title="Hegespila" nonfiltered="2144" processed="2138" dbindex="82149">
Hegespila (Hegesipyla,  fou filla d'Oloros, rei de Trcia i esposa de Milcades. Va tenir un fill de nom Oloros en honor al seu avi que probablement fou d'un segon matrimoni de Hegespila desprs de la mort de Milcades. Aquest segon Oloros fou el pare de Tucdides el historiador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197782" title="Herclit de Cime" nonfiltered="2145" processed="2139" dbindex="82150">
Herclit (Heracleitus ) o potser Herclides,  fou un militar etoli nascut a Cyme, que fou nomenat per Arsinoe II, la dona  de Lismac de Trcia, com a governador d'Heraclea quan aquesta ciutat li fou donada pel seu marit. Va governar despticament i el seu mal govern va afectar a la prosperitat de la ciutat. Quan va morir Lismac la ciutat es va revoltar (281 aC) i s'hi van sumar els mercenaris que dirigia Herclit, que el van arrestar i van restaurar la llibertat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197783" title="Herclit d'Halicarns" nonfiltered="2146" processed="2140" dbindex="82151">

Herclit d'Halicarns  (Heracleitus ) fou un poeta elegac grec natural d'Halicarns, contemporani i amic de Callmac, que va escriure al menys un epigrama que fou conservat per Digenes Laerci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197784" title="Herclit (filsof peripattic)" nonfiltered="2147" processed="2141" dbindex="82152">

Herclit (Heracleitus ) fou un filsof peripattic grec, esmentat per Plutarc (ad v. Colot. p. 1115), que fou l'autor d'una obra que va portar el ttol de Zoroaster.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197785" title="Herclit de Tir" nonfiltered="2148" processed="2142" dbindex="82153">

Herclit de Tir  (Heracleitus ) fou un filsof acadmic grec nascut a Tir a Fencia. Fou deixeble de Clitmac i de Fil i com a filsof va tenir una bona reputaci. No s'ha de confondre amb el filsof peripattic del mateix nom (Herclit).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197786" title="Herclit (escriptor)" nonfiltered="2149" processed="2143" dbindex="82154">

Herclit (Heracleitus )  fou un escriptor grec autor de l'obra  publicada en la seva traducci llatina, i alguns altres llibres similars publicats per Lle Allaci el 1641. L'editor sospitava que Herclit fou un error per Herclides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197788" title="Herclit (poeta)" nonfiltered="2150" processed="2144" dbindex="82155">

Herclit (Heracleitus ) fou un poeta cmic grec que va escriure la comdia  esmentada per Ateneu de Naucratis. s possible que es digus en realitat Hercleides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197789" title="Heracledor" nonfiltered="2151" processed="2145" dbindex="82156">
Heracledor (Heracleodorus, ) fou un filsof grec deixeble de Plat; desprs d'un temps d'estudiar amb aquest, va esdevenir negligent. Desprs fou mestre de Demstenes. L'esmenta Plat a la seva obra Gorgias.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197790" title="Heracle" nonfiltered="2152" processed="2146" dbindex="82157">


Onomstica:

Flavi Heracle, comandant rom;
Heracle d'Egipte, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197791" title="Flavi Heracle" nonfiltered="2153" processed="2147" dbindex="82158">
Flavi Heracle (Flavius Heracleo) fou comandant de les tropes romanes a Mesopotmia durant el regnat d'Alexandre Sever. Va morir a mans de les seves prpies tropes. L'esmenta Di Cassi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197792" title="Heracle d'Egipte" nonfiltered="2154" processed="2148" dbindex="82159">
Heracle (Heracleon, ) fou un escriptor grec nascut en algun lloc d'Egipte, que s esmentat a Suides i tamb per Esteve Bizant, Harpocrat i Eustaci d'Epifania. Les seves obres no es conserven.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197793" title="Heracionas" nonfiltered="2155" processed="2149" dbindex="82160">

Heracleones o Heracionas (Heracleonas,            ) fou un emperador bizant. 

Era el segon fill de Heracli i va ser proclamat juntament amb el seu germanastre Constant III  a partir de la mort del pare el mar del 641. Mort el seu germ, del que es va sospitar havia estat enverinat per la seva segona dona Martina, va quedar com emperador nic el juny del mateix any. Els drets dels fills de Constant foren ignorats per l'ambiciosa mare d'Heracleones, Martina, que volia governar en nom d'aquest que era menor d'edat. 

El setembre del 641 una revolta popular contra Martina dirigida per Valent, comandant de les tropes a sia, va enderrocar a la regent a la que es va tallar la llengua. A Heracleones se li va tallar el nas. Ambds foren confinats a un convent on van restar fins que van morir en data desconeguda (potser fins i tot el mateix any a causa de la mutilaci).  Fou la primera vegada que aquesta  practica brbara de la mutilaci es va aplicar contra un emperador.

Al tron el va succeir el seu nebot Constant II, fill de Constant III.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197796" title="Hracles de Macednia" nonfiltered="2156" processed="2150" dbindex="82161">
Hracles o Hrcules () fou fill d'Alexandre el Gran i de Barsine (filla del strapa persa Artabazos II i viuda de Memn de Rodes).

Encara que illegtim els seus drets foren posats damunt la taula a la mort d'Alexandre el 323 aC. El jove prncep estava llavors a Prgam amb la seva mare, i la seva candidatura fou mal rebuda, per va romandre en aquesta ciutat, i aparentment els altres rivals al tron el van oblidar fins el 310 aC (tindria uns 17 anys) quan Poliperc el va treure de l'oblit uns mesos desprs de l'assassinat d' Alexandre IV de Macednia, el fill de Roxana, i d'aquesta mateixa, per Cassandre, el que el va deixar com nic representant viu de la sang d'Alexandre. 

Pel fet de ser el darrer membre de la dinastia va tenir una gran simpatia i Poliperc va poder reunir un exrcit de vint mil homes i mil cavallers amb el que va avanar cap a Macednia; Cassandre els hi va sortir al pas a Trampyae al districte de Stymphea, per per por de qu els seus soldats no es passessin a Hrcules, es va retirar i va entrar en negociacions amb Poliperc al que va aconseguir convncer per fer matar a Hrcules. 

Aquest fou convidat a un banquet i quan la festa es va acabar fou assassinat (309 aC).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197798" title="Visitaci" nonfiltered="2157" processed="2151" dbindex="82162">
La Visitaci s la visita de Maria, mare de Jess a la seva cosina Isabel, embarassada de Joan Baptista. La histria es narra a l'Evangeli de Lluc 1:39-56. En veure la cosina, Isabel anuncia que ella tamb tindr un fill, que ser el Salvador, en una profecia que la convert en santa. L'oraci Magnificat resumeix aquest anunci i s'usa com a invocaci habitual per a la Verge. La Visitaci s un dels misteris que es recorden en el rosari


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197799" title="Vctor Grfols i Lucas" nonfiltered="2158" processed="2152" dbindex="82163">
Vctor Grfols i Lucas s un qumic i farmacutic catal. Es llicenci en Cincies Qumiques i Farmcia a la Universitat de Barcelona, i es va passar al capdavant de l'empresa Grifols, fundada l'any 1940, com a director tcnic fins l'any 1987. En l'rea de l'hematologia va promoure la invenci i patent de diversos aparells i procediments. Des de 1987 fins el 2001 va presidir el holding Grifols, i la Fundaci Vctor Grfols i Lucas, creada el 1998 per a promoure la biotica. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197801" title="Lli d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp" nonfiltered="2159" processed="2153" dbindex="82164">

La lli d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp s un quadre del pintor neerlands Rembrandt, pintat al 1632. Es tracta d'una pintura a l'oli sobre tela, que fa 169,5 centmetres d'alada i 216,5 cm d'amplada. Actualment es troba al Mauritshuis de La Haia(Pasos Baixos).

Va ser el primer retrat de grup pintat per Rembrandt, que tenia llavors 26 anys. El va encarregar el gremi de cirurgians, dels quals el doctor Nicolaes Tulp, fams metge d'Amsterdam, era un representant eminent. Un quadre de caracterstiques similars havia estat pintat per Keyser al 1619.

Al 1828, es va decidir la venta pblica d'aquest quadre a favor de la caixa de les vdues dels cirurgians. El rei Guillem I va impedir aquesta venta, ordenant comprar aquesta obra mestra pel seu gabinet reial de pintures. 

El quadre mostra una lli d'anatomia amb un grup de cirurgians impartida pel doctor Nicolaes Tulp. Aquest apareix representat explicant la musculatura del bra a professionals de la medicina.

El cadver que hi apareix s el del criminal Aris Kindt (Adriaan Adriaanszoon), de 41 anys, penjat a la forca aquell mateix dia per un robatori. Alguns dels espectadors sn patrons que pagaven comissions per ser inclosos a la pintura.  

L'esdeveniment pot datar-se el 16 de gener de 1632: la cofradia de cirurgians d'Amsterdam, de la qual Tulp era l'anatomista oficial, permetia tan sols una dissecci pblica a l'any, a l'hivern, per tal que el cos es conservs millor; i aquest havia de ser d'un criminal executat. Per aix, les classes d'anatomia amb dissecci van ser al segle XVII actes poc freqents i espectaculars, fins el punt de convertir-se en esdeveniments socials. Tenien lloc en sales de conferencies que eren en realitat teatres; en aquest cas era el Waag, un teatre d'anatomia. Podien assistir a la lli estudiants, collegues i el pblic en general, a canvi del pagament de l'entrada. Els espectadors estan vestits de manera adequada a una ocasi social tan solemne. Es creu que, a excepci de les figures del fons i l'esquerra, aquestes persones van ser afegides a la pintura ms tard. 

A ms a ms del Nicolaes Tulp, estan representats els cirurgians Jacob Blok, Hartman Hartmanszoon, Adraen Slabran, Jacob de Witt, Mathijs Kalkoen, Jacob Koolvelt i Frans Van Loenen. Els seus noms apareixen a la llista que un d'ells t a la m.

Falta una persona, el preparador, la tasca del qual era preparar el cos per la lli: en el segle XVII un cientfic important com el doctor Tulp no s'involucrava en la tasca menor de la dissecci, sin que aquesta es deixava a altres. s per aquesta ra que la pintura no mostra instruments amb els que tallar. En lloc d'aix es veu en la cantonada inferior dreta un enorme llibre de text obert, sobre anatomia, possiblement el de 1543 De Humani Corporis Fabrica (Fbrica del cos hum) d'Andrs Vesalio.

Especialistes moderns han comentat l'exactitud dels msculs i els tendons pintats por un Rembrandt de 26 anys. No se sap d'on va treure aquest coneixement, tot i que es creu que s possible que copiara els detalls d'un llibre d'anatomia. 

El cadver est estirat a l'estil de Crist mort, amb pallidesa cadavrica. La seva cara queda parcialment a l'ombra, suggerint la umbra mortis (ombra de la mort), una tcnica que Rembrandt utilitzaria amb freqncia.

Aquesta obra est firmada i datada en la cantonada superior dreta: REMBRANDT. F:1632. s el primer quadre conegut en el que Rembrandt signava amb el seu cognom en lloc de amb les nicials RHL (Rembrandt Harmenszoon de Leiden), i aix s un signe de la seva creixent confiana artstica.

Al 2006, al diari neerlands de medicina (Nederlands Tijdschrift voor Geneeskunde), apareix un article en el qual la lli d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp va ser objecte d'una veritable dissecci: La disposici anatmica tal i com es presenta sobre el quadre no sembla ser exacta.

s cert en tot cas que, si tota lli d'anatomia comena sistemticament per una evisceraci, aquesta de Rembrandt es concentra en el moviment dels dits i l'anatomia de la m oculta un profund misteri.

El quadre presenta a tot all del que es tractava en aquella poca en el mn del coneixement i els sabers: el moviment. Moviment de l'nima (Descartes estava exiliat a Holanda), moviment dels planetes (Galileu estava en en plet a Itlia), i tamb el moviment del cos.

El quadre apareix caricaturitzat a l'lbum "L'endev de la srie Astrix el gal.
Referncies.
Bauer, H.,  El Barroc als Pasos Baixos  en Els mestres de la pintura occidental, Taschen, 2005, pg. 312, ISBN 3-8228-4744-5;
D'Adda, R., Rembrandt, 2006, Skira, Miln.
FFA IJpma i cols., The anatomy lesson of Dr. Nicolaes Tulp by Rembrandt (1632): a comparison of the painting with a dissected left forearm of a Dutch male cadaver. J Hand Surg , 2006; 31: 882-891;
Heller, J., Picture This, 1988, Scribner Paperback Fiction, ISBN 0-684-86819-9;
 The Anatomy Lesson of Nicolaes Tulp a la base de dades Literature, Arts & Medicine;
 Rembrandt's Anatomy Lesson of Professor Nicolaes Tulp per A.C. Masquelet;

Enllaos externs.
Mauritshuis   Pgina web oficial del museu;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197802" title="Jordi Herralde Grau" nonfiltered="2160" processed="2154" dbindex="82165">
Jordi Herralde Grau s un escriptor i editor catal, germ del director de cinema Gonal Herralde. Casat amb la llibretera i traductora Eullia Lali Gubern. Editor, s fundador i director d'Editorial Anagrama, els primers ttols del qual van aparixer el 1969. Ha rebut diversos guardons per la seva activitat editorial: entre ells el 1994, el Premi Nacional a la Millor Tasca Editorial Cultural, atorgat a Espanya per primera vegada, i el Premi Targa d'Argento La Stampa Tuttolibri de 1999, atorgat per la Associazione Biblioteca Europea en collaboraci amb aquest diari. 

El 2000 va rebre el Premi Clarn, atorgat pels llibreters d'Oviedo, i tamb la Creu de Sant Jordi per la prestigiosa singladura que ha portat a terme al capdavant de l'Editorial Anagrama, renovant la nostra sensibilitat a travs de la instroduccin a Espanya dels principals autors europeus i americans contemporanis, en curadssimes traduccions. Aquesta aportaci de primer ordre a la modernitat, reconeguda tamb en l'mbit europeu, comprn tamb la difusi en castell dels autors catalans ms emblemtics. El 2002 va ser distingit amb el Reconeixement al Mrit Editorial de la Fira del Llibre de Guadalajara, i el 2003, a Itlia,amb el Premio Nazionale per la Traduzione del Ministero per i Beni Culturali.  

El 2005 va rebre la distinci d'Oficial d'Honor de la Excelentsima Ordre de l'Imperi Britnic i el Premio Grinzane Editoria. En 2006 va ser nomenat, en Frana, Commandeur de l'Ordre des Arts et des Lettres. Com a autor, Jordi Herralde ha publicat cinc llibres relacionats amb la seva trajectria editorial.

 Bibliografia .

 Las portadas de ngel Jov (Barcelona, Anagrama, 1999). 130 pginas, ISBN 84-339-0784-0. En collaboraci amb Alexandre Cirici i Pellicer, Antoni Llena Font et al.
 Opiniones mohicanas (Mxic, Aldus, 2000; edici ampliada, Barcelona, El Acantilado, 2001). 360 pgines, ISBN 84-95359-46-4.
 Flashes sobre escritores y otros textos editoriales (Mxic, Ediciones del Ermitao, 2003).
 El observatorio editorial (Buenos Aires, Editorial Adriana Hidalgo, 2004).
 Para Roberto Bolao (Barcelona, El Acantilado, 2005). 96 pgines, ISBN 84-96489-20-5. Publicado simultneamente por Adriana Hidalgo (Argentina), Alfadil (Veneuela), Catalonia (Xile), Estruendomudo(Per), Sexto Piso (Mxic) i Villegas Editores (Colmbia).
 Por orden alfabtico. Escritores, editores, amigos (Barcelona, Anagrama, 2006). 360 pgines, ISBN 84-339-0787-5.

 Enllaos externs .
 Editorial Anagrama;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197803" title="Esglsia Catlica Palmariana" nonfiltered="2161" processed="2155" dbindex="82166">


L' Esglsia Catlica Palmariana (oficialment Iglesia Cristiana Palmariana de los Carmelitas de la Santa Faz) s una organitzaci religiosa sevillana que es va escindir de l' Esglsia Catlica Romana i s liderada pel seu propi papa, Pere II.

Histria.
Orden de los Carmelitas de la Santa Faz (Orde dels Carmelites de la santa Fa).
L'Esglsia Palmariana es va establir com a grup al 1975 per Clemente Domnguez i Gmez, que es dedicava a Sevilla a fer assegurances i declar haver vist la Mare de Du aprop d'un poblet  anomenat Palmar de Troya i va difundir que la Mare de Du li havia donat instruccions per a alliberar l'Esglsia Catlica de les seues heregies i del comunisme. Abans que Clemente comencs la seua carrera com a endev, les vidents a El Palmar de Troya havien estat en primer lloc unes xiquetes.

Canonitzats.
Sant Francisco Franco.
Sant Luis Carrero Blanco.
Sant Jos Antonio Primo de Rivera, mrtir.
Sant Cardenal Cisneros.
Sant Calvo Sotelo, mrtir, .
Sant Monsenyor Josep Maria Escriv de Balaguer.
Sant Don Pelayo.

Excomunicats.
Rei Juan Carlos I;
Joan Pau II.
Esglsia Catlica;
Tots els sacerdots obrers;
Tots els espectadors que han vist el film Jesucrist Superstar;

Papes de l'Esglsia Palmariana .

Clemente Domnguez i Gmez (Gregorio XVII) - Nomenat segons la seua versi, per Du mateix, fou el lder de l'Esglsia Catlica Palmariana des d'agost de 1978 fins el mar de 2005, quan va morir.
Manuel Alonso i Corral (Pere II) - Autoproclamat i exerceix des de 2005.

Cinema.
La histria es va dur al cinema per Javier Palmero en el film Manuel y Clemente (1985)

Escissions de l'Esglsia Palmariana.
Al llarg de la seua histria s'han produt nombrosos abandonaments i escissions, una de les primeres va ser l"Orden de la Cruz Blanca"(Orde de la Creu Blanca), liderada per Flix Arana, que en els anys 80 es va separar de l'organitzaci palmariana i va estructurar la seua prpia esglsia.

Existeix tamb un grup format per bisbes de l'Esglsia Catlica Palmariana independents del grup del Palmar de Troya, ubicats a Archidona. Aquest grup rebutja Pere II i el consideren antipapa, ja que foren excomunicats i expulsats per causa d'uns suposats robatoris en la congregaci.

Enllaos externs.
Iglesia Cristiana Palmariana;
Pgina de bisbes independents del Palmar de Troya a Archidona ;
Clemente Domnguez, el 'Papa' de El Palmar de Troya;
El Palmar de Troya;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197804" title="Miguel Herrero y Rodrguez de Min" nonfiltered="2162" processed="2156" dbindex="82167">
Miguel Herrero y Rodrguez de Min (Madrid, 18 de juny de 1940) s un poltic i jurista espanyol, que va ser un dels set Pares de l'actual Constituci espanyola. 

Va estudiar dret a Madrid, on, segons diu a les Memorias de esto, va passar per "ms estudis que estudiant". Desprs de llicenciar-se el 1961, es va doctorar en 1965 amb una tesi sobre el Dret Constitucional sorgit desprs de la descolonitzaci. Va completar la seva formaci a Oxford, a Pars i a Lovaina, on es va llicenciar en Filosofia el 1968. Lletrat del Consell d'Estat des de 1966, molt aviat va comenar a collaborar en la premsa  Ya, Informaciones-, difonent les seves idees sobre el que hauria de ser la transici democrtica a la mort de Francisco Franco. 

Secretari General Tcnic del Ministeri de Justcia, va collaborar de manera molt activa en la primera amnistia (1976), en la Llei per a la Reforma Poltica i en la primera normativa electoral de la democrcia. Va participar en l'elaboraci de la Constituci de 1978 i va ocupar el crrec de portantveu en el Congrs dels diputats, tant del partit del Govern (UCD) com de l'oposici (AP). Va ser diputat d'UCD de 1977 a 1981, i d'AP i del PP el 1982, 1986 i 1989. En 1987 va optar a la Presidncia d'Aliana Popular, per va ser derrotat per Antonio Hernndez Mancha. 

La seva dilatada carrera professional inclou els llocs de conseller del Banc Exterior d'Espanya, vicepresident de la Comissi Jurdica, de l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa (1979-1982) i vicepresident de la Comissi Poltica de l'Assemblea de l'Atlntic Nord, rgan del que va formar part de 1983 a 1993. A ms, ha estat membre de la Comissi Trilateral. s Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya i Premi Sabino Arana de l'any 1998 i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

En l'actualitat mant certa presncia en la vida pblica. Assidu collaborador de la Universitat Internacional Menndez Pelayo, s membre de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques des del 9 d'abril de 1991. Estudis del dret constitucional i les relacions internacionals, ha publicat nombrosos treballs, collabora assduament en premsa i rdio, i exerceix tamb com advocat i consultor. Des de fa anys participa una vegada a la setmana en la Tertlia de savis al costat de Santiago Carrillo i Pere Portabella en el programa La Ventana de la Cadena SER. Actualment s membre del Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra.

Obres.
 El principio monrquico (1971) ;
 Idea de los derechos histricos (1991);
 Memorias de esto (1993);
 Derechos histricos y Constitucin (1998);
 20 aos despus. La constitucin cara al siglo XXI (1998);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197805" title="Llei Escolta" nonfiltered="2163" processed="2157" dbindex="82168">
La Llei Escolta i Guia s la base, el punt de partida de l'escoltisme i el guiatge de tot el mn. Originalment la llei va ser formulada per Baden Powell en el seu llibre Scouting for Boys l'any 1908. Cada entitat i associaci escolta i guia les ha adaptat a les seves necessitat i al seu projecte educatiu, tot i que totes tenen moltes semblances.

 La Llei Escolta i Guia Original .
 L honor d un escolta es digne de confiana. Si un escolta diu  Pel meu honor que aix s aix  significa que s aix, tal com si hagus fet la promesa ms solemne. De la mateixa manera, si un cap li diu a un escolta  Confio pel teu honor en qu fars aix , l escolta est obligat a obeir aquella ordre el millor que pugui i a no permetre que cap obstacle s hi interposi. Si un escolta falts al seu honor dient una mentida o no acomplint una ordre amb exactitud, quan ho havia proms pel seu honor, haur de deixar l escoltisme i tornar la seva insgnia i mai ms tornar-la a portar. La mentida l ha perdut.
 Un escolta s lleial al Rei, i als seus caps, i al seu pas, i a l empresari que li ha donat feina. Els ser fidel a les dures i a les madures, davant dels seus enemics, o davant les persones que parlin malament d ells.
 El deure d un escolta s ser til i ajudar als altres. Haur d acomplir el seu deure per damunt de qualsevol altra cosa, encara que hagi de sacrificar el seu plaer, la seva comoditat o la seva seguretat. Quan troba difcil triar entre dues coses quina ha de fer, es demanar a si mateix:  Quin s el meu deure? , s a dir,  Qu s el millor per als altres? , i triar aquesta. Haur d estar sempre a punt per salvar una vida, o per ajudar gent ferida. I haur de fer una bona acci en favor d alg cada dia.
 L escolta s amic de tothom, i germ de qualsevol altre escolta, sense importar la classe social a la qual pertany l altre. Aix, si un escolta es troba amb un altre escolta, encara que no el conegui, parlar amb ell, i l ajudar en tot el que pugui, ja sigui amb les obligacions que est acomplint en aquell moment, o donant-li menjar, o en tot el que necessiti, fins on sigui possible. Un escolta mai ha de ser un  snob ; un  snob  s aquell que mira amb aires de superioritat a un pobre; o tamb un pobre que mira amb ressentiment a un ric. Un escolta accepta els altres tal com sn, i treu el millor d ells. En Kim, el noi explorador scout , fou anomenat pels indis  Petit amic de tot el mn , i aquest s el ttol que tot escolta hauria de guanyar per si mateix.
 L escolta s corts: s a dir, s ben educat amb tot el mn, per especialment amb les dones, els nens, la gent gran, i els invlids, coixos, mancs, etc. I mai haur de rebre recompensa per haver donat ajuda o haver estat corts.
 L escolta s amic dels animals. Els haur de preservar tant com sigui possible de qualsevol patiment, i no n haur de matar cap sense necessitat, encara que noms sigui una mosca, perqu sn criatures de Du.
 L escolta obeeix les ordres del seu cap de patrulla o del seu cap d unitat sense replicar. Fins i tot si rep una ordre que no li agrada ha de fer com els soldats i els mariners, complir-la perqu s el seu deure; i desprs d haver-ho fet pot anar i presentar tots els arguments en contra: per ell ha d obeir l ordre a la primera. D aix se n diu disciplina.
 Un escolta somriu i canta davant les dificultats. Quan rep una ordre ha d obeir-la amb alegria i promptitud, no pas amb desgana. Els escoltes mai es queixen de les penalitats, ni ploriquegen entre ells, ni maldiuen o remuguen.Quan acabes de perdre el tren o alg t ha aixafat el peu on et fa mal  aix no vol dir que als escoltes els faci mal el peu  o en qualsevol altra circumstncia, esfora t a somriure, xiula una tonada, i de seguida et sentirs millor. Un escolta mant sempre el somriure i xiula. S anima a si mateix i anima als altres, especialment en situacions de perill, perqu ell s mant sempre sota control. El cstig per maleir o fer servir paraulotes ser, per cada ofensa, una gerra d aigua freda que els altres escoltes li tiraran al ofensor per dins la mniga de la camisa. Aquest s el cstig inventat pel vell explorador britnic, el capit John Smith, tres-cents anys enrere.
 L escolta s estalviador, s a dir, que estalvia tot el diner que pot i el posa al banc, per tenir amb qu mantenir-se quan es troba sense feina, i aix no haver de ser una crrega per als altres; o per donar diners a d altres que ho necessiten.
 L escolta s net de pensament, paraula i acci, s a dir, menysprea la joventut ximple que parla malament, i no es permet caure en la temptaci de parlar, pensar o fer res que sigui brut. Un escolta s pur, net de pensament, i mascul.
Sir Robert Baden Powell of Gilwell (Fundador de l'escoltisme i el guiatge)

 Segons els Minyons de Muntanya (1927) .
Podeu confiar sempre en l honor del Miny de Muntanya.
 El Miny de Muntanya s lleial envers Du i la Ptria, els seus pares i caps, superiors i inferiors.
 El Miny de Muntanya s til i servicial, i cada dia ha de fer una bona obra.
 El Miny de Muntanya s amic de tothom i germ dels altres Minyons.
 El Miny de Muntanya s ben educat i cavallers;
 El Miny de Muntanya estima les bestioles.
 El Miny de Muntanya s disciplinat i obeeix les ordres dels seus superiors promptament i sense replicar.
 El Miny de Muntanya est sempre de bon humor, i somriu i xiula quan es troba en alguna dificultat.
 El Miny de Muntanya s estalviador i previsor per a evitar les dificultats i tamb treballador, constant i decidit per a vncer-les.
 El Miny de Muntanya s pur de pensament, paraula i obra.
Josep Maria Batista i Roca (Fundador de l'escoltisme i el guiatge Catal)

 Segons Minyons Escoltes i Guies de Catalunya .
 Ens esforcem a merixer confiana i fem confiana a tothom.
 Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres.
 Aprenem a ser tils i a fer servei.
 Som germans de tothom i treballem per la pau.
 Som fidels al nostre pas i ens sentim ciutadans del mn.
 Defensem la natura i protegim la vida.
 Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots.
 Som decidits i afrontem les dificultats sense por.
 Estimem el treball i volem fer b les coses.
 Aprenem a estimar i a jugar net.

 Segons Escoltes Catalans .
 L escolta valora l esfor.
 L escolta respecta i t cura de la seva persona, tant fsicament com mental.
 L escolta fa del respecte mutu una norma de vida personal i collectiva.
 L escolta s sincer i s conseqent en el seu pensament.
 L escolta s honest.
 L escolta s responsable.
 L escolta s solidari amb totes les persones que lluiten per la llibertat i la justcia.
 L escolta est comproms a millorar la societat i participa activament en la vida collectiva.
 L escolta adopta un estil de vida no consumista i auster, i s alegre i optimista.
 L escolta se sent part integrant de la natura i la defensa de qualsevol agressi. L estima, la coneix i la respecta.
 L escolta estima el seu pas, el coneix i defensa la seva identitat nacional, tot respectant la dels altres.
 L escolta s fidel al seu comproms.

 Segons Acci Escolta de Catalunya .
 L escolta s esfora per merixer la confiana i fa confiana a tothom.
 L escolta s coherent amb els seus principis i compromisos i respecta els dels altres;
 L escolta s til i altruista;
 L escolta s amic de tothom i treballa per la pau;
 L escolta estima el seu pas o entorn i se sent ciutad del mn;
 L escolta protegeix i estima la natura;
 L escolta viu i treballa en equip;
 L escolta s decidit i afronta els seus reptes;
 L escolta s auster i gaudeix del treball;
 L escolta s sincer i juga net;

 Segons Centre Marista d'Escoltes .
 L escolta vol, per damunt de tot, ser digne de confiana.
 L escolta s lleial.
 L escolta ajuda els/les altres sense esperar recompensa.
 L escolta s germ/na de totes les persones.
 L escolta s acollidor/a i lluita contra la injustcia.
 L escolta veu l obra de Du en la natura i la protegeix.
 L escolta sap obeir, est sempre a punt i no fa res a mitges.
 L escolta t domini de si mateix/a i somriu davant les dificultats.
 L escolta s treballador/a i auster/a.
 L escolta ha d estar lliure de malcia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197806" title="Barra obliqua" nonfiltered="2164" processed="2158" dbindex="82169">


La barra obliqua s un signe de puntuaci que es representa com una barra diagonal (/). Pot tenir diferents usos:
 en l'Antiguitat equivalia a una coma;
 pot usar-se com un guionet per separar paraules (no recomanat per la normativa);
 indica disjuntiva, com en i/o o en cambrer/a (alternana de gnere en aquest darrer cas);
 apareix en determinades abreviatures, com C/, que indica carrer, per exemple;
 indica divisi o fracci en una lnia horitzontal; aix 2/3 s "dos teros";
 a Internet separa arxius o subpgines, com es pot veure a la barra d'adreces de la Viquipdia;
 envia missatges al sistema en els xats;
 separa els dies i els mesos en el format de data anglosax ;
 indica transcripci en fonologia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197807" title="Josep Maria Jarque i Jutglar" nonfiltered="2165" processed="2159" dbindex="82170">
Josep Maria Jarque i Jutglar (Barcelona, 1935) s pedagog terapeuta. Treball com mestre a l'Escoles Laietania(1953-1956)Escola "Costa i Llobera" i Collegi St. Gregori (1956-57) Escola Jardineres Educadores del CICF i el Collegi Internat "La Molina" (1957-58) L'any 1958 funda els Tallers Educatius "Emmaus" el primer centre de formaci ocupacional per nois amb discapacitats psiquiques, a Catalunya. El 1962 va assumir la direcci del Centre de Pedagogia Teraputica de Terrassa. El 1973 fou nomenat Cap de l'Oficina Tcnica del Servei de Recuperaci i Rehabilitaci de Minusvlids. Cap del Servei d'Educaci Especial del Departament d'Ensenyament (1980-1987) Ha estat assessor del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya fins el 1999. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca a favor dels minusvlids i l'any 2001 la Medalla de la Ciutat de Terrassa.

 Enllaos .
 Mirar pg.196, nota 323: Resum biogrfic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197808" title="Nria Llimona i Raymat" nonfiltered="2166" processed="2160" dbindex="82171">
Nria Llimona Raimat (Barcelona 1917) s una pintora catalana, filla de Joan Llimona i Bruguera i de Maria Raymat, i neboda de Josep Llimona. Va ser la penltima de deu germans i, amb la seva germana Merc, va heretar la vocaci artstica del pare. Des dels dotze anys ja volia convertir-se en una gran pintora, en contra del desig de la seva mare, que volia un futur ms adient per a una noia de l'alta burgesia catalana. 

Durant els anys trenta estudi a l'Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona, que va tancar durant els anys de la guerra civil espanyola pel perill de ser bombardejada per la seva proximitat al mar. Desprs de la guerra va reprendre els estudis i va obtenir el ttol oficial que li permet fer classes durant quinze anys en aquesta mateixa escola, situada llavors al final de la Via Laietana.

s una reconeguda paisatgista que ha fugit de les avantguardes i que s'ha especialitzat a pintar el paisatge urb de Barcelona. Ha conreat la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naf constructiu i postimpressionista. Fou presidenta del 9 i 10 Sal Femen de l'Art Actual. Ha exposat individualment, per primer cop a la galeria Sira, a la Sala Nonell i a la Sala Pars, i en diferents collectius, i ha obtingut diversos premis. 

T obra exposada als museus d'art modern de Barcelona i Madrid. Tamb ha escrit Las brujas (1995) i El crit del silenci (1996), un recull de dibuixos en blanc i negre fets entre el 1974 i el 1995 que constitueixen una crtica social i que van acompanyats de textos d'escriptors com Josep Maria Ainaud de Lasarte, Carme Alcalde, Federico Garca Lorca o el poltic Manuel Azaa.

El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 la Medalla d'Honor de Barcelona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197809" title="Logograma" nonfiltered="2167" processed="2161" dbindex="82172">
Un logograma s un nic grafema que cont una paraula. Pot ser un jeroglfic, un nombre que es llegeixi com un mot (com el deu, que es llegeix "adu" en llenguatge SMS), un signe especfic (com el &) o un ideograma. Els logogrames acostumen a ser intradubles, ja que la lectura exacta en un idioma no sempre t sentit o correspondncia amb el significat d'una altra llengua.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197810" title="Ball de Diables de Ribes" nonfiltered="2168" processed="2162" dbindex="82173">
El Ball de Diables de Ribes s una manifestaci folklrica de Sant Pere de Ribes que, per les seves arrels, forma part de les colles anomenades histriques, tan presents al territori penedesenc. No solament el ball de diables forma part del seguici festiu de les festes majors sin que el costum de pronunciar versos  amb una cantarella s un indici clar de la seva tradici. 

Histria.

La primera referncia escrita del Ball de Diables de Ribes es troba per la festa major de Sant Pau de 1913 quan van representar el ball de versos dels diables, per hi ha indicis que ja van fer actuacions al llarg del segle XIX. D'altra banda, en els textos d'altres balls de versos del municipi representats entre els segles XVIII i XX hi ha la presncia intermitent del diable satric que, integrat en la resta de personatges del ball, introdua els elements de stira social. El text que emprava l antic Ball de Diables de Ribes tenia, de fet un carcter satric i feia referncia a Sant Pere de Ribes. Hi intervenia un ngel, Llucifer, sant Miquel, una diablessa i deu diables que representaven una petita trama argumental.

El ball de diables, com altres balls de versos, van entrar en decadncia als anys 20, coincidint amb un ms gran arrelament de les danses coreogrfiques sense paraules.

La presncia a Ribes del Ball de Diables de Vilanova per la festa major de Sant Pere (29 de juny) de 1949 va engrescar un grup de joves que van decidir recuperar el Ball de Diables de Ribes per Sant Pere de 1951. Des d aquell any i fins a l'actualitat els diables han estat presents a totes les festes majors de Ribes reflectint la vida del poble en els seus versos satrics.

A partir de 1994 el Ball de Diables de Ribes es dinamitza amb l entrada de gent nova. Fruit d aquest nou esperit per Sant Pere de 1995 s estrenen vestits nous i es recupera la diablessa. Per Sant Pau (25 de gener) de 1996 es recupera el ball de versos de 1913 i per Sant Pau de 1999 es posa en escena un ball de versos escrit pel ribet Jaume Gmez el 1976. En ell hi participen un ngel, Llucifer, la diablessa i set diables, representant els set pecats capitals.

Els versos i la seva cantarella.

Una de les caracterstiques idiosincrsiques del Ball de Diables de Ribes s la cantarella utilitzada en la recitaci dels versos, diferent a la utilitzada en altres pobles que en conserven com Sant Quint de Mediona. La cantarella de Ribes, que segons els testimonis es correspon a la cantarella del pregoner, consisteix a usar un to ms agut i donar ms durada a la darrera sllaba tnica dels versos femenins i un to greu i ms durada a la darrera sllaba tnica dels versos masculins. La majoria de versos de diables, tot i que hi ha excepcions, sn heptalsillbics i s utilitzen tcniques satriques com l exageraci i la pardia. Els versos solen contenir, aix mateix, una quota de llenguatge escatolgic.

El carcter incisiu i agut dels actuals versos de diables s fruit, sens dubte, de la inventiva dels ribetans, per posa les arrels en la grcia i agudesa de l acte sagramental d inicis de segle, sensible en les paraules de la diablessa a Llucifer:

A prop teu sempre estar

unida com a mestressa

i tu em dars llions agradables

que jo sc la diablessa

Indumentria.

Pel que fa a la indumentria, el Ball de Diables de Ribes utilitza la roba d arpillera de color natural, tamb usada a Sitges i Vilafranca del Peneds, per no a Vilanova i la Geltr o Sant Quint de Mediona. El vestit t dues peces: uns pantalons i una cassaca amb caputxa que, actualment, s una capa. Noms utilitza una indumentria diferent el diable gros, Llucifer, que porta barret de copa i la diablesa que porta faldilles. Els vestits, avui dia, porten pintures que representen la vinya i el vi, mentre Llucifer i la diablessa porten els smbols dels dos patrons del poble: el sabre de Sant Pau i les claus de Sant Pere. El disseny usat actualment s de l artista ribet Manel Font Mil.

Els accessoris utilitzats sn les maces dels diables, el ceptrot de Llucifer i diablesa (smbol d autoritat sobre els altres diables) i els timbals. El Ball de Diables de Ribes s acompanyat per un nombrs grup de timbalers que acompanyen amb el seu toc de timbals l encesa dels coets. Els coets ms emprats sn les carretilles, tot i que avui dia hi ha major diversitat de productes pirotcnics.

Sortides.

Les principals sortides del Ball de Diables de Ribes tenen lloc durant les festes majors de Sant Pere de Ribes: Sant Pau (25 de gener) i Sant Pere (29 de juny). 

En els darrers anys les principals sortides fora de Ribes han estat a Vilanova i la Geltr, la Riera de Gai, la Garriga, Molins de Rei, Malgrat de Mar, Andorra la Vella, Canyelles, Puigmolt i Tarragona, ente d'altres localitats.

Referncies.

 Coll Pascual, X.; Coll Mil, P.; Bartra Torrens, C.; Miret Mestre, X. El ball de diables de Ribes. Programa de la Festa Major de Sant Pere. Ajuntament de Sant Pere de Ribes, 1995;

 Vallverd i Alborn, R. Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Peneds i el Camp de Tarragona. l Arbo, 2006, p.80-101;

 Colla Gran. Ball de bastons a Ribes. Festa, passi i tradici. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial, 2003.

Enllaos externs.
Web del Ball de Diables de Ribes;
Web de les festes majors de Sant Pere de Ribes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197811" title="Llus Llongueras Batlle" nonfiltered="2169" processed="2163" dbindex="82174">
Llus Llongueras Batlle (Esparreguera, Baix Llobregat 1936) s un perruquer catal. Comen com a ajudant de perruqueria als 14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artstics de la seva professi i l'ha internacionalitzat. Ha escrit llibres professionals i collabor amb Salvador Dal en la realitzaci d'una gegantina perruca per al Teatre-Museu Dal de Figueres, que hi s exposada. T oberts establiments a algunes ciutats d'arreu del mn i gaudeix de fama internacional. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de Llus Llongueras;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197815" title="Francisco Pascasio Moreno" nonfiltered="2170" processed="2164" dbindex="82175">


Francisco Pascasio Moreno (31 maig de 1852 - 22 novembre 1919) fou un naturalista i explorador argent habitualment conegut sota la denominaci de Perito Moreno (l'expert -prit- Moreno). Va nixer i morir a Buenos Aires.

Biografia .

Estimulat per la lectura de relats de viatges, s'interessa per la paleontologia i l'arqueologia. El 1871 descobreix fssils a la llacuna de Vitel.

El 1872, Moreno funda la Sociedad Cientfica Argentina i intenta una srie d'expedicions, en territoris encara inexplorats, que l'han fet clebre.
El 1872-73 explora el territori del Riu Negro i, el 1875-1876 arriba al llac Nahuel Huapi als Andes del sud, desprs arribar al llac que batej com a llac Argentino.
Continu les seves exploracions de la Patagnia i descobreix el llac San Martin el 14 de febrer de 1877. Explora igualment nombrosos rius  de la Patagnia ; el 4 de mar del mateix any, descobreix el Cerro Chaltn, que designa com a Muntanya Fitz Roy en homenatge al comandant del HMS Beagle.

En el moment del seu cinqu viatge, el 1880, s capturat pels indis Tehuelche i condemnat a mort. Aconsegueix escapar-se l'11 de mar, el dia abans de la seva execuci. El 1882-1883, explora els Andes al sud de Bolvia, i el 1884-1885 part per a noves exploracions al sud del Riu Negro i a Patagnia.

Durant els seus viatges, intenta realitzar un dels seus grans desigs : relacionar-se amb les nacions indgenes de Patagnia, i estudiar els seus orgens i el seu passat. Treballa aix nous horitzons a l'antropologia sud-americana i incita alguns homes de cincia europeus (com el francs Paul Broca) a prendre els pobles indgenes d'Amrica del Sud com a assumpte d'estudi. Terriblement impressionat per les condicions de vida d'aquestes poblacions, Moreno intenta llavors humanitzar les relacions entre els argentins i aquests indgenes exigint que el govern els atribueixi terres i escoles, i protestant contra els mtodes utilitzats fins llavors per civilitzar-los.

El 1879 Moreno fa donaci a la provncia de Buenos Aires de la seva collecci personal de descobriments arqueolgics, antropolgics i paleontolgics. Aquestes quasi 15.000 mostres de peces ssies i d'objectes manufacturats permeteren la creaci del Museu Antropolgic i Etnogrfic de Buenos Aires, del qual s designat director. Quan el museu s annexat a la Universitat Nacional de La Plata, renuncia al seu crrec per protestar contra la seva prdua d'autonomia.

Frontera amb Xile.



Francisco Pascasio Moreno s igualment clebre pel seu paper en la defensa dels interessos argentins en el moment de la determinaci de la frontera entre Xile i Argentina.

El tractat de 1881 establia la frontera segons la lnia de repartiment de les aiges ; tamb la seva delimitaci efectiva era bastant arbitrria. En tant que expert argent per a aquest conflicte, en pocs mesos Moreno precisa el traats de la frontera i presenta una sntesi dels seus estudis geogrfics. El 1896 viatj cap a Londres per reclamar l'arbitratge de la reina Victria.

Homenatge de la naci.

Per a les seves contribucions a la cincia, Moreno s nomenat Doctor Honoris Causa  per la Universitat de Crdoba el 1887. Fou tamb cap de la comissi d'exploraci argentina, i fou membre de nombroses societats cientfiques europees.

El 1902, reb de mans de la Reina Victria la Medalla del Rei George IV, aix com 22 lleges quadrades de territoris a la Patagonie, com a homenatge de la naci argentina vers ell. El 1903, fa donaci d'una part d'aquests territoris per crear el parc nacional Nahuel Huapi, primer parc nacional d'Argentina.

Les seves restes van ser dipositades a l'illa Centinela, sobre el llac Nahuel Huapi, el 1944.

Una glacera i una localitat porten el seu nom, totes dues situades a la Patagnia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197818" title="Sant Nari" nonfiltered="2171" processed="2165" dbindex="82176">


Sant Nari (nom oficial, en francs, Sanary-sur-Mer) s un municipi francs, situat al departament del Var i a la regi de Provena   Alps   Costa Blava. L'any 1999 tenia 17.021 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197819" title="Mauritshuis" nonfiltered="2172" processed="2166" dbindex="82177">


La Galeria Reial de Pintures Mauritshuis (literalment Casa de Maurici) s un museu a La Haia, als Pasos Baixos. 

L'edifici.
L edifici va ser construt al 1640 pel comte Joan Maurici de Nassau (en holands, Johan Maurits, 1604   1679), que era llavors governador del Brasil holands, efmera possessi holandesa a Pernambuc. Els arquitectes de l edifici van ser Jacob Van Campen i Pieter Post.

Convertit en museu al 1822, es troba situat sobre el Hofvijver, proper del parlament dels Pasos Baixos, el Binnenhof.

El Mauritshuis va ser un museu estatal fins que va ser privatitzat al 1995. La fundaci creada aleshores es va fer crrec tant de l edifici com de la collecci, que es va entregar en un prstec a llarg termini. Aquest edifici, que s propietat de l estat, est alquilat pel museu.  

El Mauritshuis s un dels museus ms prominents dels Pasos Baixos, i pretn mantenir la seva alta qualitat. El museu collabora regularment amb museus destacats d'altres pasos. 

La collecci.
Actualment el museu cont una gran collecci d art, centrant-se especialment en pintura del segle XVII (el segle d or neerlands), amb obres d autors holandesos famosos, com:
Rembrandt van Rijn: Andrmeda (h. 1629), Lli d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632);
Johannes Vermeer: Diana i les nimfes (h. 1655), Vista de Delft (h. 1660), La jove de la perla (h. 1665).
Jan Steen;
Paulus Potter: El brau;
Frans Hals ;

Tamb hi ha obres del pintor alemany Hans Holbein el Joven i del flamenc Rubens (El pecat original, h. 1617).

Els quadres es presenten en petites sales intimistes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197821" title="Heracli" nonfiltered="2173" processed="2167" dbindex="82178">


Onomstica:

Heracli, emperador rom usurpador 412-413;

Heracli de Calcednia, escriptor i bisbe de Calcednia;

Heracli d'Alexandria, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197822" title="Heracli (usurpador)" nonfiltered="2174" processed="2168" dbindex="82179">
Heracli (Heraclianus,   fou un usurpador del tron imperial rom.

Fou oficial de l'emperador Honori. Apareix el 408 com la persona que va matar de prpia ma a Estilic i va rebre en recompensa el crrec de comes d'frica. Zsim diu que va succeir a Batanari (que estava casat amb la germana d'Estilic), el qual fou executat per ordre d'Honori aquell any 408, per en aquest any apareix a frica un comes Joannes que fou mort en una revolta popular, i probablement Heracli fou successor d'aquest i no de Batanari. Orosi diu que Heracli no fou enviat a frica fins el 409 quan va assolir la corona Prisc tal. 

Heracli fou lleial a Heracli contra Prisc tal i el va ajudar tamb contra el visigot Alaric I, assegurant les principals posicions a frica i confiscat naus per impedir abastir de gra a Roma, provocant la fam a la ciutat. Prisc va enviar com a governador a Constant, per sense tropes, contant suposadament amb la submissi voluntria d'Heracli o la revolta dels provincials, per cap d'aquestes coses es va produir. Prisc va enviar diners a Constant per assolir els seus objectius per la major part d'aquest diners van caure en mans d'Heracli que els va enviar a Honori a Ravenna. Alaric va proposar enviar a frica al seu general Drumes, per Prisc no ho va consentir, i fou una de les causes que van portar a l'enderrocament de Prisc pels visigots. Heracli disposava d'una fora molt petita (ja que Alaric noms pensava enviar 500 soldats) per sembla que tenia la fidelitat dels provincials degut a que havia ordenat tolerncia amb els donatistes i havia convenut a Honori de decretar la tolerncia. Per quan el perill va haver passat Heracli va revocar l'edicte anterior.

Aquest serveis el van fer mereixedor al consolat. Fou cnsol designatus (probablement com a collega de Luci o Luci) el 412 per exercir el 413, per mai va arribar a exercir ja que per causes poc clares el mateix 412 es va revoltar i es va proclamar emperador; la seva primera mesura fou paralitzar els lliuraments de gra a Roma i en segon lloc confiscar tots els vaixells per portar forces a Itlia. Un edicte d'Honori datat el juliol del 412 dicta pena de mort contra Heracli i els seus seguidors. Alguns historiadors pensen que es tracte d'un error i que la revolta no fou el juliol del 412 sin del 413. 

Fou el 413 quan va envair Itlia. Va desembarcar amb l'exrcit que havia reclutat i es va dirigir cap a Roma. Heracli va enviar contra ell al comes Mar. Poc segur de les seves tropes Heracli es va retirar i va tornar a Cartago on immediatament fou assassinat. Segons Idaci la realitat es que va tenir un enfrontament a Utriculum (o Ocriculum) a mbria, a mig cam entre Roma i Ravenna, i fou derrotat, i milers dels seus homes van morir, i que va morir a Cartago a mans d'executors enviats per Honori. La versi ms probable s que hi va haver una batalla i que les seves forces el van abandonar al desertar el comandant Sab, gendre d'Heracli, que va fugir a Constantinoble (ms tard fou retornat i condemnat a desterrament). Honori va declarar anullat el consolat d'Heracli i va decretar l'abolici del seu nom i la seva memria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197825" title="Heracli de Calcednia" nonfiltered="2175" processed="2169" dbindex="82180">
Heracli (Heraclianus,  ) fou escriptor i bisbe de Calcednia, en data incerta.

Va escriure en contra dels maniqueus una obra en vint llibres titulada  que esmenta Foci, destinada a refutar el anomenat evangeli dels maniqueus i les obres de dos dels caps de la secta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197826" title="Heracli d'Alexandria" nonfiltered="2176" processed="2170" dbindex="82181">
Heracli (Heraclianus,   fou un metge grec natural d'Alexandria a Egipte, que fou el mestre d'anatomia del gran metge Gal (Galenus, Comment. in Hippocr. "De Nat. Hom." 2.6, vol. 15. p. 136.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197828" title="Heracli (desambiguaci)" nonfiltered="2177" processed="2171" dbindex="82182">


Onomstica:

Heracli, emperador bizant;
Heracli de Siracusa, noble siracus;
Heracli, filsof cnic grec;

Vegeu tamb.
Herclit (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197830" title="Heracli de Siracusa" nonfiltered="2178" processed="2172" dbindex="82183">
Heracli (Heraclius ) fill d'Hier. Fou un noble siracus, un dels ms opulents de la ciutat abans del govern de Siclia per Verres (73 a 71 aC) que desprs de les exaccions del pretor rom va esdevenir un dels ms pobres de l'illa. Altres membres de la seva famlia foren tamb severament perjudicats per Verres. Altres Heracli a l'illa van patir la rapacitat de Verres, un tamb de Siracusa,  un de Segesta (que fou executat), un dAmestratus i un de Centuripini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197831" title="Heracli (filsof)" nonfiltered="2179" processed="2173" dbindex="82184">
Heracli (Heraclius ) fou un filsof cnic grec contra el qual l'emperador Juli l'Apstata va compondre una arenga. Suides l'esmenta com Herclit (Juli, Orat. VII; Suides, s. v. )





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197833" title="Crism" nonfiltered="2180" processed="2174" dbindex="82185">

El Crism (del llat Christi Monogramma) significa monograma de Crist.

Esta format per les dues letres X (khi) i Ro (ro) superposades (  unicode U+2627). s una abreviaci del terme grec         (que en llat don Christus,  i;  Crist) que significa  l'ungit . Fins a la edat mitjana, la inscripci    ISTUS , on es barregen lletres greges i llatines, era usual. Tamb es poden veure, representant a Crist, les inicials XP, XPI, XP , XPC i XPS

Tamb es considera Crismo el format per les lletres greges I (iota) et   (khi) superposades recordant les inicials de                (Jesucrist).

De vegades, el pal vertical de la  P  o de la  I , est creuat per un pal horitzontal ( P  o  I ), a fi de recordar el patbul de la Creu on Jess va esser crucificat. Aix, el anagrama, pot passar de tenir tres pals (XI) a quatre (XI). 

El Crismo es representa sovint acompanyat per les lletres     i    , penjades a la  X  o del pal horitzontal, una a cada costat, recordant la frase de l'Apocalipsi:  Jo soc l'Alfa i l'Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi  (Ap 22,13).

Tamb sovint trobarem el Crism inscrit dins de una corona de llorer (o un simple cercle) com a smbol de victria de Crist sobre la mort. Aix se sol trobar en els sarcfags paleocristians. 

En el transcurs del tems, aquesta corona es simplificar en una simple circumferncia circumscrita al anagrama, formant una roda de sis o vuit radis, amb tota una carrega simblica que aix porta.

En les esglsies romniques, el Crism de sol situar en els timpans de les portes de entrada principal, ja que al representar a Crist, recorda que:  Jo soc la porta. Si alg entra a travs Meu, se salvar  (Jn 10,9).

En el romnic, el Crism porta de tot: la  P  (rho), la  X  (khi), sovin el "-" (pal horizontal, el patibul de la Creu),  l' A  (alfa) i l'    (Omega) i comena a afegir-se la  S de XPS, tot inscrit dintre d'un cercle.

En aquesta poca, donat que la iconografia es considera docent (la bblia dels pobres), i es impossible explicar el seu significat sense parlar del alfabet grec, es dissenya al timp de la catedral de Jaca (situada al mig del cam de Sant Jaume) amb una nova definici escrita al voltant que diu:

HAC IN SCVLPTVRA LECTOR SI GNOSCERE CVRA:
 
P PATER A GENITVS DUPLEX EST SPS ALMUS:
 
HII TRES IVRE QVIDEM DOMINVS SVNT VNVS ETP IDEM

Hac in scvlptvra lector sic noscere cvra:

P(e) Pater A Genitvs dvplex es Sp(iritv)s almvs:

Hi tres ivre qvidem dominvs svnt vnvs et idem.

"En aquesta escultura, lector, has d'interpretar el segent:

Pe (significa) el Pare; A l'Engendrat (de) doble (natura), S l'Esprit que alimenta.

Aquests tres son en veridat, per dret propi, un nic i mateix Senyor."

Segons aix, la  P  significa el Pare, la  AX   el Fill (Xristus) i  S  l'Espirit Sant.

Pel fet de que la  S  s'enrosca com una serp al voltant del pal de la  P , s'ha interpretat tamb com la victria de Crist (XP) sobre el mal (S, la Serp).

Tambe, al dintre dels espais interradials que forman  el crism, es poden dibuixar flors, con en el de Jaca, recordant el Paradis Celestial.

Mes tard, a finals del romnic, aquest espais es vuiden i s'omplen vitralls, transformant-se aix en un Roset o Rosassa.

Altres monogrames son: 

   , IH ,   S, JHC i JHS que provenen del nom de       ,       , Iesus, Jesus, que se interpretat de diverserses maneres segons els idiomes : (llat) Iesus Hominum Salvator (Jess Salvador d'Homes), In Hoc Signo (Amb aquest signe (el Crismo), (vencers)) i (alemany) "Jesus, Heiland, Seligmacher" i (Angles) "I Have Suffered" o "In His Service".

IC XC, que provenen del nom grec  IHCOYC XPICTOC  (Jess Crist) i se sol posar de dos en dos, a cada costat de la Imatge.

      o       o el dibuix d'un peix, que es el seu significat en grec, que son les inicials de la frase grega:

               ,          ,         que significa Jess Crist, fill de Deu, Salvador.

La Creu o la lletra grega   (Tau) recordant que Jess mori en una creu.

El Bon Pastor  per que no deixa perdra cap de les seves ovelles (Jn 10, 11-18).

L'Anyell de Deu (en llati  Agnus Dei ) perque treu el pecat del mon, (Jn 1,29).

 Vegeu tamb .
 Lbarum;

 Enllaos externs .
 Catleg de Crismons (Cas);
 L'enigma dels timpans amb Crism (Fra);
 Crismo mes antic conegut (Segle I, Ossera 21 de  Dominus Flevit );
 Catleg de timpans amb Crismons (Cas);
 Catleg de timpans amb Crismons i adornos (Cas);
 Catleg de timpans amb Crismons i angels (Cas);
 Catleg de timpans amb Crismons i feras (Cas);
 Exemple de Crism convertit en Roset (Esglsia de Sto. Domingo de Soria);
 Exemple de Crism representat en un moneda (Doble Centenionalis de Magnenci);
 Crism dins la inscripci grega a la tomba dels quatre mrtirs Zoticos, Attalos, Kamasis i Filippos (principis del segle IV);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197834" title="La ronda de nit" nonfiltered="2181" processed="2175" dbindex="82186">
La ronda de nit o La ronda nocturna (en holands: De Nachtwacht) s una de les obres mestres ms famoses del pintor holands Rembrandt pintada entre el 1640 i el 1642. Aquesta s una de les joies de l'exposici permanent del Rijksmuseum d'Amsterdam, pinacoteca especialitzada en art holands.

 Ttol .
Tot i que el ttol de l'obra com a La ronda de nit est histricament consolidat, el seu nom original va ser La companyia militar del capit Frans Banning Cocq i el tinent Willen van Ruytenburg. Aquest, que segurament fos el seu ttol original, va ser descobert grcies a la inscripci trobada en un esborrany preparatori:
Esborrany de la pintura en la qual el jove Heer van Purmerlandt , com a capit, ordena al seu lloctinent,  Heer van Vlaerderdingen , que es posi en marxa la companyia cvica.  

El quadre va ser anomenat al segle XIX Patrouille de Nuit  per la crtica francesa i Night Watch  per Sir Joshua Reynolds, d'aqu el nom pel qual se'l coneix popularment. L'origen d aquest ttol sorgeix d'una equivocaci d'interpretaci degut a que, en aquella poca, el quadre estava tan deteriorat i enfosquit per l'oxidaci del verns i la brutcia acumulada, que les seves figures eren quasi indistingibles, i semblava una escena nocturna. Desprs de la seva restauraci al 1947, on es va eliminar aquell verns enfosquit, es va descobrir que el ttol no s'ajustava a la realitat, ja que l'acci no es desenvolupava de nit sin de dia, a l'interior d un portal en penombra al qual arriba un potent raig de llum que illumina intensament els personatges que intervenen en la composici.

 Notes .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197836" title="Herac" nonfiltered="2182" processed="2176" dbindex="82187">
Herac (Heracon, ) fou un oficial militar grec al servei d'Alexandre el Gran, que juntament amb Cleandre i Sitalces va rebre el comandament de la Mdia on van substituir com a governador (strapa)  a Parmeni que havia estat executat per ordre d'Alexandre (330 aC). Com altres governadors van permetre nombrosos excessos durant l'absncia del rei. Entre d'altres fets fou el culpable del saqueig del temple de Susa. Quant Alexandre va tornar, el va acusar d'aix i el va fer executar (325 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197837" title="Hergores" nonfiltered="2183" processed="2177" dbindex="82188">
Hergores (Heragoras  fou un historiador grec de data incerta que va escriure una obra anomenada  que s esmentada per Eudcia i Apolloni Rodi (aquest darrer l'esmenta com Hesgores).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197839" title="Heres" nonfiltered="2184" processed="2178" dbindex="82189">
Heres (Heras, ) fou un metge de Capadcia que va viure desprs d'Herclides de Trent (Gal, De Compos. Medicam. sec. Gen. 5.6, vol. 13. p. 812), i abans d'Andrmac (Gal, De Compos. Medicam. sec. Loc. 6.9, vol. 12. p. 989), probablement al segle I aC. va escriure alguns treballs de farmcia que sn esmentat per Gal del que noms resten uns fragments. Fou esmentat per altres escriptors antics i probablement es l'Heres del que parla Marc Valeri Marcial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197840" title="Herculi" nonfiltered="2185" processed="2179" dbindex="82190">
Herculi (Herculius ) fou prefecte del pretori d'Illria del 408 al 412. Se suposa que es la persona a la que va escriure diverses cartes Sant Joan Crisstom entre el 404 i el 407  (Chrysostom, Opera, vol. 3. p. 859, ed. Paris, 1834, &c.; Cod. Theod. 11. tit. 17.4; tit. 22.5; 12. tit. 1.172; 15. tit. 1.49.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197841" title="Herdoni" nonfiltered="2186" processed="2180" dbindex="82191">


Onomstica:

Appi Herdoni, revolucionari rom d'origen sab;

Turne Herdoni, notable d'Arcia enemic de Tarquini el Superb;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197842" title="Appi Herdoni" nonfiltered="2187" processed="2181" dbindex="82192">
Appi Herdoni (Appius Herdonius) fou un capitost sab del 460 aC durant els disturbis que van precedir a la llei Tarentlia a Roma; amb una banda d'esclaus i delinqents es va apoderar del Capitoli. Es suposa que estava instigat per una part del patit patrici i especialment per la famlia dels Fabis, un dels membres de la qual, Ceso Fabi havia estat desterrat darrerament per violncia als comicis.  Amb 4000 homes va poder creuar el Tber i entrar a Roma sense ser vist i va passar per diversos llocs (alguns realment no vigilats) fins arribar al Capitoli, cosa que es considera molt difcil sense complicitats internes. Herdoni va proclamar la llibertat dels esclaus que se li unissin, l'abolici de les deutes i la defensa de la plebs, per molt pocs se li va unir i en tot cas cap home lliure. La seva petici de cridar als exiliats fou ignorada. Al cap de quatre dies els soldats romans van recuperar el Capitoli i Herdoni i la major part dels seus seguidors van morir desprs d'una desesperada resistncia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197843" title="Turne Herdoni" nonfiltered="2188" processed="2182" dbindex="82193">
Turne Herdoni fou un ciutad d'Arcia contrari a l'arrogncia de Tarquini el Superb, que va advertir al seus conciutadans de no fer tractes amb el rei rom. Tarquini el va acusar de planejar la seva mort i va llogar esclaus i subornar tradors per introduir a casa d'Herdoni armament amb el que va poder ser acusat. L'assemblea dels llatins el va condemnar a mort. (Tit Livi 1.50). Un altre versi el fa ciutad de Corioli i explica la histria amb petites diferencies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197844" title="Educaci integral" nonfiltered="2189" processed="2183" dbindex="82194">

L'educaci integral s el desenvolupament de tots els estat de la persona, en el desenvolupament global de l'sser hum i dna importncia a l'aprendre a ser. s l'aplicaci de les actituds vers habilitats i coneixements.  
 Fsic;
 Psquic;
 Intellectual;
 Emocional;
 Habilitats;
 Espiritual;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197846" title="Hernnia" nonfiltered="2190" processed="2184" dbindex="82195">

Herenna fou una gens romana d'origen samnita que inicialment s'havien establert a Campnia i finalment van esdevenir una gens plebea a Roma. Eren una famlia important d'Itlia i eren els patrons dels Maris (Marii, la famlia de Gai Mari). Un Herenni fou senador a Nola a la Campnia i s esmentat per Tit Livi (23.43);  Marc Herenni fou decuri a Pompeia vers el 63 aC (l'esmenta Plini); apareixen monedes amb el cognom Siculus i consta algun Herenni a Leptis Magna a Tripolitana com a comerciant, activitat a la que es va dedicar al menys una branca de la famlia especialment a Siclia i frica, comprant i exportant la silphium o ferula Tingitana.

Apareixen esmentat per primer cop als Fasti el 93 aC i fou sota l'imperi quan van exercir els principals crrecs  provincials i militars de l'poca. La dona de l'emperador |Deci, Hernnia Etruscilla pertany a aquesta famlia. Sota la repblica van usar els cognoms Balb (Balbus), Bas (Bassus), Cerpini (Cerpinius), Ponti (Pontius) i Scul (Siculus). Els cognoms sota l'imperi foren ms nombrosos. 

Com a totes les famlies d'origen sabllic el nom patern s'unia al de la mare o la dona, i aix per exemple el fill de Cerr i de Mina Paculla fou Mini Cerr, i per matrimoni amb Hernnia esdevingu Herenni Cerr. El fil de l'emperador Deci i Hernnia es va dir Herenni Etrusc Messi Deci

Els principals personatges foren: 
Gai Herenni, triumvir a Placentia;
Herenni Bas, senador de Nola a Campnia. ;
Herenni Cerr, dirigent de la Bacanlia ;
Marc Octavi Herenni, comerciant rom ;
Gai erenni, patr de la famlia dels Maris ;
Marc Herenni, cnsol el 93 aC;
Gai Herenni, magistrat rom;
Tit Herenni, banquer de Leptis Magna ;
Gai Herenni, escriptor rom ;
Marc Herenni, decuri de Pompeia ;
Gai Herenni, magistrat rom;
Marc Herenni Picent, cnsol sufecte el 34 aC. ;
Herenni Capit, governador rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197847" title="Herenni" nonfiltered="2191" processed="2185" dbindex="82196">

 Onomstica:;
Fil Herenni Bibli, escriptor grecorrom del segle II.
Gai Herenni, escriptor rom ;
Gai Herenni, patr de la famlia dels Maris. ;
Gai Herenni, magistrat rom;
Gai Herenni, triumvir a Placentia.
Gai Herenni (trib 80 aC), magistrat rom;
Herenni Bas, senador de Nola a Campnia. ;
Herenni Capit, governador rom.
Herenni Cerr, dirigent de la Bacanlia ;
Herenni Gal (actor), actor del sud d'Hispnia.
Herenni Gal (llegat), general rom llegat de la primera legi a l'exrcit rom del Rin.
Herenni Modest, jurista rom.
Herenni Ponci, antic rom de la segona guerra samnita.
Herenni Seneci, escriptor i magistrat rom nadiu de la Btica ;
Marc Herenni, cnsol el 93 aC;
Marc Herenni, decuri de Pompeia ;
Marc Herenni Picent, cnsol sufecte el 34 aC. ;
Marc Octavi Herenni, comerciant rom.
Publi Herenni Dexip, orador grec del segle III.
Tit Herenni, banquer de Leptis Magna ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197848" title="Gai Herenni" nonfiltered="2192" processed="2186" dbindex="82197">


Onomstica:

Gai Herenni, triumvir a Placentia;

Gai erenni, patr de la famlia dels Maris ;

Gai Herenni, magistrat rom;

Gai Herenni, escriptor rom ;

Gai Herenni, magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197849" title="Marc Herenni" nonfiltered="2193" processed="2187" dbindex="82198">


Onomstica:

Marc Octavi Herenni, comerciant rom ;

Marc Herenni (cnsol), cnsol el 93 aC;
 
Marc Herenni (decuri), decuri de Pompeia ;

Marc Herenni  Picent, cnsol sufecte el 34 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197850" title="Gai Herenni (triumvir)" nonfiltered="2194" processed="2188" dbindex="82199">
Gai Herenni (Caius Herennius) fou un dels tres comissionats o triumvirs romans designats per repartir les terres a la colnia llatina de Placentia el 218 aC. Els gals bois es van revoltar i Herenni i els altres dos triumvirs, amb els colons, es van refugiar a Mutina. Polibi diu que Herenni va caure en mans dels rebels.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197851" title="Herenni Bas" nonfiltered="2195" processed="2189" dbindex="82200">
Herenni Bas (Herennius Bassus) fou un dels principals ciutadans de Nola a Campnia. Nola era governada pels sabllics, per era una ciutat grega i tractava d'imitar a Cumes i Nepolis. Vivia a l'poca de la Segona Guerra Pnica i preferia una aliana romana a una cartaginesa, i fou el portaveu de la ciutat el 215 aC quan en nom de Nola, va rebutjar la proposta d'Hann de passar al bndol cartagins.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197852" title="Herenni Cerr" nonfiltered="2196" processed="2190" dbindex="82201">
Herenni Cerr (Herennius Cerrinus) fou fill de Paculla Mnia una dona campaniana que vivia a Roma. Paculla era sacerdotessa i Herenni un dels caps hierofants de la Bacanlia a la ciutat (186 aC). Segurament Herenni va agafar aquest cognom per matrimoni amb una Hernnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197853" title="Marc Octavi Herenni" nonfiltered="2197" processed="2191" dbindex="82202">
Marc Octavi Herenni (Marcus Octavius Herennius) fou un comerciant rom que dedicava a Hrcules una dcima part dels seus guanys. En un viatge fou atacat pels pirates per se'ls va enfrontar i els va rebutjar salvant la vida i el vaixell. Desprs d'un somni Herenni va anar a Roma i va construir una capella a Hrcules, propera a la porta Trigmina al peu de l'Avent, que es va dir Herculi Victori en record de la seva victria sobre els pirates. Molts historiadors pensen que la histria s ms aviat una llegenda del temple.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197854" title="Gai Herenni (patr)" nonfiltered="2198" processed="2192" dbindex="82203">
Gai Herenni (Caius Herennius) fou un notable rom i patr de la famlia dels Maris (Marii, la famlia de Gai Mari). Tenien les seves terres patrimonials probablement a Arpinium. Quan el 115 aC Gai Mari fou acusat de suborn als comicis, Herenni fou cridat com a testimoni per va refusar testificar en contra del seu client.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197855" title="Marc Herenni (cnsol)" nonfiltered="2199" processed="2193" dbindex="82204">
Marc Herenni (Marcus Herennius) fou un magistrat rom, cnsol el 93 aC. Era plebeu i no molt bon orador, per va guanyar les eleccions contra el noble i eloqent rom Luci Marci Filip. Plini diu que el seu consolat es va caracteritzar per la gran quantitat de silphium cirenaica (ferula tingitana) que hi havia a Roma; el seu cost era d'un denari de plata i la seva presncia era deguda als contactes mercantils d'Herenni a l'frica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197856" title="Gai Herenni (trib 80 aC)" nonfiltered="2200" processed="2194" dbindex="82205">
Gai Herenni (Caius Herennius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 80 aC i es va oposar a la rogatio de Sulla per cridar a Pompeu d'frica. A la mort de Sulla s va unir a Sertori a Hispnia (76 aC) i va servir com a llegat fins el 72 aC; en aquest any apareix un llegat de nom Herenni que fou derrotat i mort per Pompeu prop de Valentia. El 69 aC apareix un senador de nom Gai Herenni que fou acusat de exacci per probablement s una persona diferent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197857" title="Tit Herenni" nonfiltered="2201" processed="2195" dbindex="82206">
Tit Herenni (Titus Herennius) fou un banquer rom de Leptis Magna a l'frica, que fou condemnat i executat per Verres quan aquest era pretor de Siclia (73 a 71 aC). La seva condemna fou injusta i un centenar de ciutadans romans de Siracusa a Siclia van testimoniar intilment la seva innocncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197858" title="Gai Herenni (escriptor)" nonfiltered="2202" processed="2196" dbindex="82207">
Gai Herenni (Caius Herennius) fou un escriptor rom que va escriure un tractat de retrica sota el nom de Rhetoricorum ad C. Herennium Libri IV. Aquesta obra anava dirigida o a Tit Herenni el banquer o a Marc Herenni el decuri de Pompeia. L'esmenta Cicer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197859" title="Marc Herenni (decuri)" nonfiltered="2203" processed="2197" dbindex="82208">
Marc Herenni (Marcus Herennius) fou decuri de Pompeia vers el 63 aC. Els decurions eren l'equivalent dels modern regidors i no seria fams si no fos pel fet excepcional de qu va morir per causa d'un llamp que li va caure al damunt en un dia de cel amb molts pocs nvols. Aquest fet fou considerat un prodigi i incls a la llei dels ugurs. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197860" title="Gai Herenni (trib 59 aC)" nonfiltered="2204" processed="2198" dbindex="82209">
Gai Herenni (Caius Herennius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 59 aC quan va seguir estrictament les indicacions de Publi Clodi, i el va ajudar en el intent de ser adoptat per una famlia plebea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197861" title="Marc Herenni Picent" nonfiltered="2205" processed="2199" dbindex="82210">
Marc Herenni Picent (Marcus Herennius M. F. Picens) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte que va exercir els dos darrers mesos del 34 aC. La utilitzaci del cognom Picens s dubtosa i en cas de ser correcta indicaria un origen del Pic, districte sabllic on s'hauria establert una branca del la gens Hernnia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197862" title="Herenni Capit" nonfiltered="2206" processed="2200" dbindex="82211">
Herenni Capit fou un governador rom, procurador de Iamnia a la costa de Palestina. Va gosar a arrestar a Herodes Agripa I per una deute al tresor imperial, i va informar del seu desfalc i de la subsegent fugida a l'emperador Tiberi vers l'any 35 o 36.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197863" title="Hril" nonfiltered="2207" processed="2201" dbindex="82212">
Hril (Herillus, ) fou un filsof estoic rom nascut a Cartago, deixeble de Zen de Cittium. Les seves doctrines diferien (i s'oposaven)  de les del seu mestre. Per ell el deu suprem era el coneixement ). Aquest concepte fou atacat fins i tot per Cicer i sobretot per Cleantes. Va escriure: 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197864" title="Muhammad bin Rashid Al Maktum" nonfiltered="2208" processed="2202" dbindex="82213">

El xeic Mohammed ben Rashid Al-Maktum (rab (                    ) (1949- ) s emir de Dubai des del 2006  i vicepresident i primer ministre dels Emirats rabs Units. La seva fortuna personal s'estima en catorze bilions de dlars.

Era el tercer dels quatre fills del xeic Rashid ben Saeed Al-Maktum. Va estudiar privadament i el 1955 va comenar l'educaci a l'Escola Al-Ahmedia, als 10 anys a l'escola Al-Shaab, i als 12 anys a la Dubai Secondary School. L'agost de 1966 va assistir al seu primer acte oficial amb el seu cos el xeic Muhammad ben Khalifa Al-Maktum a Anglaterra. 

El 1979 es va casar amb xeica Hind bint Maktoum bin Juma Al-Maktoum; el 10 d'abril del 2004 s va casar amb Haya bint Al-Hussein, filla del rei Hussein I de Jordnia i germanastre del rei Abdallah II de Jordnia, que va esdevenir la seva segona dona o dona secundaria. Ha tingut 16 fills, 7 fills i 9 filles.

Fou nomenat prncep hereu el 3 de gener de 1995 pel seu germ gran xeic Maktoum ben Rashid Al-Maktum. Encara que va dirigir el pas en les absncies del seu germ no va accedir al crrec oficialment fins a la mort del seu germ el 4 de gener del 2006. Com s habitual el president dels Emirats rabs Units Khalifa ben Zayed Al-Nahayan el va nomenar immediatament primer ministre i vicepresident federal (5 de gener de 2006).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197865" title="Rashid II bin Saeed Al Maktum" nonfiltered="2209" processed="2203" dbindex="82214">

El xeic  Rashid ben Saeed Al-Maktum (1912   7 d'octubre de 1990) (rab:                       )  fou emir de Dubai (1958-1990), i primer ministre i vicepresident dels Emirats rabs Units del 1979 al 1990. Fou pare de quatre fills:

1.	Maktum III bin Rashid Al Maktum (1943-2006), emir 1997-2006 ;
2.	Hamdan bin Rashid Al Maktum (nascut 1945), ministre de Finances ;
3.	Muhammad bin Rashid Al Maktum (nascut 1949), emir des de 2006;
4.	Ahmed bin Rashid Al Maktum (nascut 1950) ;

Fou el gran impulsor de la modernitzaci de Dubai. A la seva mort el va succeir com emir el seu fill gran Maktum que l'havia precedit com a primer ministre dels emirats i que tamb el va succeir en aquest crrec.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197866" title="Maktum III bin Rashid Al Maktum" nonfiltered="2210" processed="2204" dbindex="82215">

El xeic Maktum bin Rashid Al Maktum (1943   4 de gener de 2006) (rab:                             )  fou emir de Dubai i primer ministre i vicepresident dels Emirats rabs Units.

Orgens familiars.
Fill de Rashid II bin Saeed Al Maktum, va nixer a Al Shindagha, a la mateixa ciutat de DubaiDubai; el 9 de desembre de 1971 fou promogut a primer ministre dels Emirats rabs Units, fins que el 25 d'abril de 1979 va deixar el lloc al seu pare. 

A la mort del seu pare el va succeir com a emir de Dubai i primer ministre i vicepresident dels emirats (7 d'octubre de 1990) crrec que va ostentar  fins a la seva mort si be havia delegat algunes funciones en el seu germ i prncep hereu Muhammad bin Rashid Al Maktum exercia quasi totes les funcions. Fou tamb president inter dels Emirats el 2 i 3 de novembre de 2004 al morir el xeic Zayed bin Sultan Al Nahayan, fins a la proclamaci formal de Khalifa bin Zayed Al Nahayan el dia 4 de novembre de 2004.

Va morir a Austrlia, al hotel Palazzo Versace a la Gold Coast de Queensland, Austrlia, d'un atac de cor.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197870" title="Frankie Fredericks" nonfiltered="2211" processed="2205" dbindex="82216">














Frankie Fredericks (Windhoek, 2 d'octubre de 1967) s un ex-atleta namibi, el primer i fins ara nic medallista olmpic del seu pas.

El 1987 se li va atorgar una beca a la Universitat Brigham Young dels Estats Units. El 1991, desprs que Nambia s'independitzs de Sud-frica, Fredericks va poder participar en competicions internacionals. Als Campionats Mundials de Tquio, Fredericks va guanyar la medalla de plata als 200 m, acabant per darrere de Michael Johnson, i va quedar cinqu als 100 m.

El 1992, als Jocs Olmpics de Barcelona, Fredericks es convert en el primer medallista olmpic namibi quan acab segon als 100 m i els 200 m. El 1993, a Stuttgart, es convert en el primer Campi Mundial del seu pas, al guanyar els 200 m. Als Jocs de la Commonwealth de 1994, va guanyar els 200 m i el bronze dels 100 m.

Als Jocs Olmpics de 1996, a Atlanta, Fredericks era un dels favorits a les curses de 100 i 200 metres llisos i finalment acab segon en ambdues proves. Als 100 m, fou superat per Donovan Bailey, que establ un nou rcord mundial, i als 200 m fou superat per Michael Johnson, que tamb va establir un nou rcord mundial.

Als Jocs de la Commonwealth de 1998, a Kuala Lumpur, Malisia, va tornar a quedar segon als 100 m, aquest cop superat per Ato Boldon de Trinitat i Tobago.

Les lesions van obligar-lo a retirar-se del Campionats Mundials de 1999 i 2001 i els Jocs Olmpics del 2000 a Sydney. 

A la final dels 200 m dels Jocs Olmpics d'Atenes 2004 va acabar quart. A finals d'aquella temporada, Fredericks va anunciar la seva retirada de la vida esportiva professional

Al llarg de la seva carrera ha corregut els 100 m per sota dels 10 segons en 27 ocasions.

 Millors marques personals .

 100 m: 9.86 s (1996);
 200 m: 19.68 s (1996);
 200 m (indoor): 19.92 (rcord mundial);
 400 m: 46"28 (1989);

 Enllaos externs .
Perfil de l'IAAF per a Frank Fredericks;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197871" title="Occitanisme" nonfiltered="2212" processed="2206" dbindex="82217">
L'occitanisme, en sentit ample, s el conjunt de tots els moviments que fan la promoci de la llengua occitana i que defensen els interessos d'Occitnia, de la seva poblaci i de la seva cultura. L'occitanisme pot agrupar accions i moviments molt diversos, de tipus lingstic, cultural, socioeconmic o poltic.

Definici.
Definici ampla.
Segons aquest sentit ample, occitanisme s sinnim de renaixentisme occit i coincideix doncs amb el moviment histric de la Segona Renaixena Occitana, entre el 1800 i avui (la Primera Renaixena Occitana s el moviment literari barroc de la fi del segle XVI i de l'inici del segle XVII). 

Aix l'occitanisme aplega sensibilitats diverses. Especialment, en el problema prou controversiat de la manera d'escriure l'occit, el concepte d'occitanisme reuneix els diferents corrents que utilitzen grafies variades (grafia clssica sobretot, per tamb grafia mistralenca, grafia bonaudiana, grafia de l'Escla dau P...). 

Aquesta definici ampla s utilitzada:
 Per diferents especialistes que han fet una anlisi cientfica de la qesti, com ara el lingista Georg Kremnitz. ;
 Per una partida important del renaixentisme occit, en particular en les Valls Occitanes.
 En els moviments culturals occitans principals. s sovint el cas en l'Institut d'Estudis Occitans. Tamb s el cas del Felibritge que utilitza els termes "occit" i "Occitnia" en el seu pensament tradicional, especialment en els seus estatuts del 1911, el que s ben b una forma d'occitanisme.
 Per certs moviments poltics (sobretot el PNO i Iniciativa per Occitnia).
Definici restrictiva.
Existeix una definici ms restrictiva del terme. Occitanisme s utilitzat de vegades per a designar el corrent del renaixentisme occit que utilitza la grafia clssica per a notar l'occit, per oposici a altres corrents que utilitzen ells grafies diferents per a notar l'occit (grafia mistralenca, grafia bonaudiana, grafia de l'Escla dau P...). 

Aquesta definici restrictiva tamb l'utilitzen els partidaris del secessionisme lingstic: en restrnyer l'"occitanisme" a la grafia clssica, i en pretendre que la "llenga occitana" no existiria, intenten d'excluir la grafia clssica de l's de certs dialectes occitans i doncs, intenten d'allunyar aquests dialectes del funcionament unitari de la llengua.

Vegeu tamb.
 Manifestaci per l'occit;

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197872" title="Al-Shindaga" nonfiltered="2213" processed="2207" dbindex="82218">
Al Shindagha (       ) s un barri de la ciutat de Dubai, el ms tradicional ja que fou aqu on va residir l'emir entre 1912 i 1958. El seu palauet s actualment un museu que es pot visitar. Es troba entre Port Rashid (a l'oest) i Bur Dubai al sud). El tnel d'Al-Shindaga, una gran obra d'enginyeria, connecta Bur Dubai amb el barri de Deira ( a l'est de Dubai) a travs d'Al-Shindagam, i creua per sota el khor de Dubai; disposa de quatre carrils, dos en cada sentit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197880" title="NPD" nonfiltered="2214" processed="2208" dbindex="82219">


L' NPD (Nationaldemokratische Partei Deutschlands), o Partit Nacional Democrtic d'Alemanya, s un partit poltic alemany d'orientaci d'extrema dreta, considerat quasi nazi.

Resultats Electoral. 


Histria.

Fou fundat el 28 de novembre de 1964 com fusi d'antics partits nacionals, socialistes i feixistes alemanys que foren illegalitzats, Sozialistische Reichspartei, o que electoralment quedaren fora del Bundestag (antic Reichstag) com el Deutsche Partei.


Entre 1966 i 1972 va tenir representaci parlamentria en set Landtag (Parlamento regional):
Baviera (15), Baden-Wrttemberg (12), Baixa Saxnia (10), Bremen (8), Hessen (8), Rennia-Palatinat (4) i Schleswig-Holstein (4). Desprs d'aix l'NPD comen a perdre tota representaci parlamentria regional. A escala federal, mai tingu cap diputat.
Als anys setanta, es va crear un altre partit d'extrema dreta, la DVU (Deutsche Volksunion, Uni del Poble Alemany). La dcada dels vuitanta estigu marcada pl retrocs del nacionalisme a nivell mundial. A Alemanya nasqu en aquell perode el Partit dels Republicans (Republikaner o "els REPs"), que va aconseguir entrar al Parlament Europeu, per no al Bundestag, caiguent a les eleccions posteriors a la reunificaci.

Amb la integraci de l'ex RDA al 1990, la nova Repblica Federal incorpor un gran nombre de persones descontentes tant amb el comunisme, representat pel PDS (Partit del Socialisme Democrtic), i el liberalisme representat per la CDU (Uni Demcrata Cristiana), sortint d'aquesta ltima diversos militants cap al REP y posteriorment cap l'NPD.
s la dcada dels noranta la que marc el repunt interior de l'NPD, a crrec del qual va quedar Udo Voigt, un ex-militar federal de tendncia moderada dintre del NPD i del nacionalisme alemany en general. Aquest ha aconseguit acords amb altres lders del sector, com Franz Schnhuber, el fundador del REPs, avui mort, i sobre tot amb Gerhard Frey, el dirigent de la DVU. Si b no es proced a la fusi dels tres partits, NPD i DVU varen establir llistes ellectorals de com acord. En l'actualitat, si a un Land l'NPD presenta candidats, el DVU no ho fa, i viceversa. Aquesta nova poltica d'amistat (en el anomenat Volksfront o Front Popular) ha portat al NPD a obtenir representaci al parlament Sax al 2004 (ms del 9% de l'electorat, superant incls al Partit Socialdemcrata) i a Mecklemburg-Pomernia amb ms del 7%, al 2006.

Un intent del ministre del interior, Otto Schily, de prohibir l'NPD al 2003 no va aconseguir tenir xit al descobrir-se, durant el transcurs del procs de illegalitzaci, que al menys un ter dels dirigents nacionals del partit eren agents infiltrats del Ministeri del Interior alemany, en el que supos un cert escndol poltic que invalid les possibilitats de illegalitzaci, ja que es descobr que eren precisament aquests lders els que fomentaven alguns actes violents que podrien sser imputable a l'NPD.

Un problema constant del NPD s la falta de finanament. Desprs de aconseguir representaci parlamentria, el partit esperava solucionar aquest problema a travs de la finanament pblica de partits. No obstant aix, desprs de qu es coneixessin reiterades falsificacions en els informes financers del partit dels ltims anys, la Administraci Parlamentria alemanya li exig la devoluci de tota la finanament pblica a partir de 1997, en total uns 870.000 . A conseqncia d'aix, l'NPD ha tingut que acomiadar a deu dels dotze collaboradors de la seva oficina federal i es va tenir que hipotecar gran part de la seva propietat immobiliria.

Estructura i Orientaci.

Es pot caracteritzar l'NPD com organitzaci radical amb tendncia nacionalsocialista; molts dels funcionaris del partit mantenen relacions directes amb grups neonazis radicals i militants. El portaveu del partit s Udo Voigt des del 1996, altres funcionaris importants sn el portaveu del partit al parlament del estat de Saxnia, Holger Apfel i Peter Marx, que s portaveu del partit a Rennia-Palatinat i la persona ms important que formula la estratgia poltica i econmica per als partits als parlaments, de 2004 fins al 2006 a Saxnia i desprs a Mecklemburg-AntPomernia.

Tradicionalment, l'NPD es caracteritz per la radicalitat del seu discurs ideolgic i per la falta d'organitzaci quan estava representat a un parlament regional. En els ltims anys, no obstant, s'ha observat la tendncia de l'NPD a tractar de crear certa estabilitat al seu treball parlamentari a Saxnia i a Mecklemburg-AntPomernia, pretenent semblar una alternativa electoral seriosa que es preocupa dels problemes de les "persones del carrer" per obrir-se al major nombre de votants possibles. Tot i aix, el programa poltic i la ideologia de la majoria dels militants del partit segueixen sent d'extrema dreta. Tots els dems partits alemanys amb representaci parlamentria a escala federal (socialdemcrates, democratacristians, socialcristians, verds, lliberals i neocomunistes) o regional exclouen qualsevol pacte o cooperaci amb l'NPD.

En l'actualitat, l'NPD t al voltant de 7.000 militants.

Joventut.

La joventut del partit s la JN (Junge Nationaldemokraten/Joventut Nacionaldemcrata), la qual compta amb prop de 400 membres a nivell federal. El seu president federal s Stefan Rochow i la seva "central" es troba a Saxnia.

Enllaos externs.

http://www.npd.de          Web oficial del partit (en alemany).
http://www.jn-buvo.de      Joventut Nacionaldemcrata (en alemany).

Principis Poltics del Partit (Castell).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197885" title="Bur Dubai" nonfiltered="2215" processed="2209" dbindex="82220">
Bur Dubai (rab:       )  s un barri de la ciutat de Dubai (Emirats rabs Units) situat al sud de la ciutat, a l'oest del khor. Esta enllaat amb el barri de Deira pel tnel Al-Shindaga. El nom vol dir "Desert de Dubai" perqu fou una zona de desert entre el khor i Jumeirah.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197887" title="Khor" nonfiltered="2216" processed="2210" dbindex="82221">
Un khor s un entrant d'aigua que forma com un riu o un conjunt de pasos martims cap a l'interior, que s produeix molt freqentment a les costes dels Emirats rabs Units. Algunes ciutats agafen el nom del khor (Khor Fakkan, Khor Kalba) mentre en d'altres el khor porta el nom de la ciutat com Ajman o Dubai.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197889" title="Deira" nonfiltered="2217" processed="2211" dbindex="82222">
Deira (rab:     ) s un barri de la ciutat de Dubai (Emirats rabs Units) a la vora del golf Prsic i a l'est del khor de Dubai. Antigament una ciutat independent va ser absorbida per Dubai i va esdevenir als anys setanta el centre de la ciutat per als noranta va perdre importncia pel creixement Dubai cap a l'oest. El Port Saeed s el seu port a la zona del khor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197891" title="Jumeirah" nonfiltered="2218" processed="2212" dbindex="82223">


Jumeirah s un barri de la costa residencial de la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units. Antigament fou una vila diferent de Dubai, poblada per pescadors, pescadors de perles i comerciants. A partir dels anys seixanta s'hi van comenar a establir occidentals que treballaven a l'emirat. A Jumeirah s troba el fams Burj al-Arab, l'hotel ms luxs del mon. La mesquita de Jumeirah gaudeix tamb de gran fama. El complex de Jumeirah City amb centres comercials, torres, dos hotels de gran luxe i algunes rees residencials s'ha obert als darrers anys; actualment s'est poblant l'illa Jumeirah una de les tres illes de la Palmera.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197892" title="Garhoud" nonfiltered="2219" processed="2213" dbindex="82224">
Garhoud o Al-Garhoud s un barri residencial de Dubai format per villes, a prop de l'Aeroport Internacional de Dubai. Est coberta d'una gran varietat d'arbres. Entre els seus atractius hi ha un gran centre comercial. 

El Pont d'Al-Garhoud (           ) s un dels quatre que creuen el khor; a ms est creuat pel tnel d'Al-Shindaga i el trnsit, fins a 900 vehicles en una hora, sovint es collapsa. Els altres ponts sn: el Al-Maktoum, el Business Bay, i el Pont Flotant. El pont t tres carrils en cada sentit. Actualment s'est construint un nou pont amb 13 carrils.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197894" title="Karama" nonfiltered="2220" processed="2214" dbindex="82225">
Karama o Al-Karama (rab        ) que vol dir "Dignitat" s un barri residencial de Dubai, Emirats rabs Units, a l'oest del khor de Dubai. Inclou el Zabeel Park (de temtica tecnolgica). Prcticament tots els residents son estrangers. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197896" title="Business Bay" nonfiltered="2221" processed="2215" dbindex="82226">
Business Bay s un barri de la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, encara en construcci. El projecte pretn establir un centre de negocis mltiples a la zona que es troba al costat del khor de Dubai en una part que s'ha assecat; inclou 230 edificis comercials i residencials els darrers dels quals s'han d'acabar el 2010.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197897" title="Dubai Marina" nonfiltered="2222" processed="2216" dbindex="82227">
Dubai Marina s un barri de Dubai, Emirats rabs Units, al cor de la zona coneguda com a Nou Dubai entre Jebel Ali i Dubai Internet City, Dubai Media City i la Universitat Americana. Est formada per 200 edificis de luxe de gran altura, entre els quals les Dubai Marina Towers, la  Torch Dubai Marina, la Infinity Tower, la  Princess Tower, la Number One Dubai Marina, la  Marina Terrace, la torre La Reve i la  Horizon Tower, amb una superfcie de 4.9 milions de m; ser la marina ms gran del mon que fins ara era la Marina del Rey al comtat de Los Angeles, California.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197901" title="Club Atltico Progreso" nonfiltered="2223" processed="2217" dbindex="82228">

El Club Atltico Progreso s un club de futbol uruguai, de la ciutat de Montevideo. Va ser fundat el 1917 i juga a la Primera divisi uruguaiana.

 Histria .

Format al barri de La Teja, va adquirir els seus colors de la Bandera de Catalunya, a causa de la identificaci d'aquesta regi amb l'anarquisme. Una altra versi, igualment acceptada, explica que la similitud amb la bandera catalana es deu a l'arribada d'immigrants d'aquesta comunitat autnoma, moments previs a la fundaci de l'equip.

Prviament es va usar el vermell i negre, color oficial de l'anarquisme, i la primera samarreta era blanca i negra per la seva afiliaci anarquista. El seu mxim xit esportiu va ser la conquesta del Campionat uruguai de futbol de Primera Divisi, el 1989. El seu president era l'actual president uruguai, Tabar Vzquez. Va participar dues vegades en la Copa Libertadores de Amrica, en els anys 1987 (eliminat a la Primera Fase) i 1990 (eliminat a la Segona Fase).

 Evoluci de l'uniforme .

Uniforme titular: Samarreta a franges verticals vermelles i grogues, pantalons i mitjons negres.
Uniforme alternatiu: Samarreta vermella, pantal negre, mitjons vermells.



 Jugadors destacats .


 Estadi .

Juga com a local al Parque Abraham Paladino, fundat el 24 de setembre de 1957, amb una capacitat de 8.000 persones.

 Palmars .

 Torneigs nacionals .
 Primera divisi uruguaiana (1): 1989;
 Segona divisi uruguaiana (3): 1945, 1979, 2006;
 Divisional Intermdia de Futbol de l'Uruguai (6): 1938, 1939, 1956, 1963,1975, 1978;
 Torneig Competncia (1): 1985;

 Torneigs internacionals .
Una victria a la Copa Los Dos Regresos, amb resultat de 2 a 1 sobre Nueva Chicago (jugat a Mataderos).

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197918" title="GvSIG" nonfiltered="2224" processed="2218" dbindex="82229">



gvSIG s un programa de Sistema d'informaci geogrfica (SIG) amb precisi cartogrfica. Permet accedir a informaci vectorial i raster aix com a servidors de mapes que acomplisquen amb les espeficicacions de OGC, la qual cosa fa de gvSIG una de les principals caracterstiques respecte a altres SIG. De fet, t una important implementaci de serveis OGC: WMS (Web Map Service), WFS (Web Feature Service), WCS (Web Coverage Service), i el Servei de Catleg i el Servei de Nomencltor.

s desenvolupat en llenguatge de programaci Java, funciona amb els sistemes operatius Microsoft Windows, Linux i Mac OS X, i fa servir llibreries estndard de GIS reconegudes com Geotools o Java Topology Suite (JTS). Es distribueix sota llicncia GNU GPL.

Entre els formats grfics de fitxer ms utilitzats, compta amb accs a formats vectorials SHP, DXF, entre d'altres, i formats d'imatge com MrSID, GeoTIFF o ECW.

Es tracta d'un projecte de desenvolupament informtic cofinanat per la Conselleria d'Infraestructures i Transports de la Generalitat Valenciana i la Uni Europea mitjanant el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i desenvolupat conjuntament per l'empresa IVER.

 Extensions .

Actualment hi existeixen mduls creats per l'equip desenvolupador o per tercers que hi afegeixen ms funcionalitats al sistema:

Client ArcIMS. Hi afegeix serveis ArcIMS b d'imatge b de geometries.
Pilot Raster. Hi afegeix nous formats d'imatge, aplicaci de paletes de color a un MDT, histograma, escurament de capes raster i nous filtres de visualitzaci.
Gesti de CRSs. Permet utilitzar diferents bases de dades de Sistemes de Referncia de Coordenades (CRS), transformacions de 3 i 7 parmetres, aix com basades en graella i una precisi mxima en el manejament de canvis de projeccions cartogrfiques. A partir de la versi 1.1 passa aformar part del programa.
geoBD. Accs a bases de dades geoespacials, de manera que s'hi afegeix el connector d'Oracle Locator. A partir de la versi 1.1 passa a formar part del nucli del programa.
Sextante. Modelat i anlisi de la informaci mitjanant imatges raster.
Pilot de xarxes. Clcul de rutes i generaci de Topologia de xarxa.
OSM. Permet visualitzar i editar cartografia lliure del Projecte OpenStreetMap.

 Enllaos externs .

Web de gvSIG;
Web del mdul d'extensions SEXTANTE per a gvSIG;
Extensi no oficial d'anlisi de xarxes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197920" title="Sogecable" nonfiltered="2225" processed="2219" dbindex="82230">

Sogecable s un grup capdavanter de la televisi de pagament a Castella, fundat el 1989. Ha estat el pioner en la introducci de sistemes interactius i principalment de la Televisi Digital a Espanya. Adquireix i gestiona drets audiovisuals, tamb produeix i distribueix canals i gestiona els seus abonats. Una altra de les seves activitats ms importants s la producci, distribuci i exhibici cinematogrfica.

La productora de Sogecable s Sogecine. s una de les principals distribudores i productores al territori espanyol.

Les installacions de Sogecable es troben a Tres Cantos, produint diriament 23 canals de televisi, incloent les nou versions de Canal+ i uns altres 14 canals que estan especialitzats en l'emissi de diverses matries en exclusiva, com esports, cinema, documentals, infantil, msica. Aquests s'emeten i sn distributs a travs de Digital+, cable i ADSL. El 2005, el grup llana un nou canal de televisi en obert i amb carcter generalista i gratut; el cinqu a Espanya. El seu nom s Quatro i ocupa la freqncia que va deixar Canal+ quan va passar a formar part nicament de l'emissi de Digital+ el 7 de novembre de 2005. El 2006 Prisa va llanar una Oferta Publica d'Adquisici sobre un 20% de les accions de Sogecable per a augmentar la seva participaci fins a gaireb un 50%. D'aquesta forma, Prisa controla de fet Sogecable. 

 Vegeu tamb . 
 PRISA ;
 Jess de Polanco ;
 Digital+ ;
 Cuatro;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197925" title="Oficina per a l'Harmonitzaci del Mercat Interior" nonfiltered="2226" processed="2220" dbindex="82231">


L'Oficina per a l'Harmonitzaci del Mercat Interior, o OHMI, (en castell: OAMI o Oficina de Armonizacion del Mercado Interior; alemany: HABM o Harmonisierungsamt fr den Binnenmarkt; francs: OHMI o Office de l'Harmonisation dans le March Intrieur; itali: UAMI or Ufficio per l'Armonizzazione nel Mercato Interno) s una registre de marques i dissenys industrials per al mercat interior de la Uni Europea (UE). La seu es troba a la ciutat d'Alacant des de l'any 1994, el president s Wubbo de Boer, i en l'any 2005 comptava amb prop de 700 funcionaris de diferents nacionalitats de la UE.

 Objectius .

L'objectiu de l'OHMI s promoure i gestionar les marques registrades i els dissenys en la Uni Europea. S'encarrega dels procediments de |registre dels ttols de Propietat intellectual de la indstria europea, i garanteix l'accs pblic d'aquestos registres. Tamb es comparteix amb els sistemes judicials dels Estats Membres de la Uni Europea per als judicis en casos de requeriments d'invalidaci de ttols registrats.

L'Oficina s una entitat pblica que gaideix d'independncia legal, administrativa i econmica. Va ser creada sota el dret comunitari europeu, i s un rgan de la Uni Europea amb la seua prpia personalitat jurdica. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea s responsable de supervisar la legalitat de les decisions de l'Oficina, i aquesta de presentar informes pressupostaris.

 Simposi de jutges europeus a l'OHMI .

Cada dos anys l'OHMI organitza el Simposi de Jutges Europeus sobre marques registrades i afers de disseny, amb la finalitat de promoure l'harmonitzaci en l'aplicaci de la normativa europea sobre marques registrades i dissenys industrials, en tots els mbits jurisdiccionals i, en particular, els tribunals. Hi existeixen tribunals estatals de la UE que mantenen disputes de jurisdicci en la violaci o validesa de les marques i dissenys registrades a nivell europeu. El primer Simposi va cellebrarse a Luxemburg en 1999, i des de 2001 s'organitza a Alacant. Jutges provinents dels Estats Membres, com aix dels membres candidats, hi assisteixen amb representants dels Tribunals de Justcia dels seus pasos.

 Vegeu tamb .

 Oficina Europea de Patents (OEP);
 Organitzaci Mundial de la Propietat Intelectual (OMPI);

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial;
 European Communities Trade Mark Association (ECTA);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197930" title="Lo Baucet" nonfiltered="2227" processed="2221" dbindex="82232">

 Lo Baucet (Valclusa), municipi del departament de Valclusa (Occitnia, Frana).
 Lo Baucet (Var), municipi del departament del Var (Occitnia, Frana).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197938" title="Filioque" nonfiltered="2228" processed="2222" dbindex="82233">
Filioque s un mot utilitzat per a denominar una diferncia substancial entre  les doctrines de l' Esglsia Catlica Romana i les Esglsies Ortodoxes orientals i que traduda del llat vol dir "i del fill".

Es fa servir aquesta expressi perqu en general l' Esglsia catlica romana, en la seua proclamaci de fe o Credo de Nicea de l'any 381 dC. (el primer s de l'any 325 dC), en la part que diu: "Crec en l'Esperit Sant, que s Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare", afegeixen sempre "i del Fill" (Filioque), que no estava en aquest credo original acceptat per l'esglsia universal abans del cisma de l'any 1031 dC entre l' Esglsia Catlica Romana o occidental i l' Esglsia Ortodoxa  o oriental, ja que les esglsies ortodoxes, a diferncia de l' Esglsia Catlica Romana creuen que l' Esperit Sant, d'acord amb el Credo de Nicea de l'any 381 sols procedeix de Du Pare, per no de Du Fill, en el context de la frmula telogica trinitria de gran part de les esglsies cristianes.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197951" title="Josep Rossell i Ramonet" nonfiltered="2229" processed="2223" dbindex="82234">
Josep Rossell i Ramonet (Organy, 3 de novembre de 1928 - Cerdanyola del Valls, 29 d'agost de 2007) religis catal, mossn de l'esglsia de Sant Mart de Cerdanyola del Valls durant ms de 25 anys. Declarat fill adoptiu de la vila el 1995.

Va estudiar al Seminari de la Seu d'Urgell durant 13 anys. El 12 de juny de 1953 reb l'Orde del Sotsdiaconat i el 20 de juny de l'any segent fou ordenat sacerdot. Fou destinat com a vicari a La Pobla de Segur el 1954, i a Guissona el 1956. El 1961 fou nomenat ecnom de Llavors, i l'any 1966 d'Isona.

El 1968 va ser traspassat al Bisbat de Barcelona en el qual l'any 1970 fou nomenat ecnom de la parrquia de Sant Mart de Cerdanyola del Valls. Va suposar una autntica revoluci social la seva arribada, ja que va coincidir amb els ltims anys del franquisme i l'etapa de la transici, i va saber adaptar-se a tots els canvis socials de l'poca i donar suport a tothom que s'acostava a demanar ajuda. Va ser rector de la parrquia durant 36 anys, fins la seva jubilaci cannica l'any 2006.

L'any 1995 va ser anomenat fill adoptiu de Cerdanyola. Va morir el 29 d'agost de 2007 a l'edat de 78 anys.

Enllaos externs.
Cerdanyola.info





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197953" title="Prnaos" nonfiltered="2230" processed="2224" dbindex="82235">
 
El prnaos (del grec antic        ), literalment 'l'espai situat davant del temple', designa el vestbul o l'entrada d'un temple grec o rom. Acostuma a disposar de la mateixa amplria que el naos, que perllonga el temple en el mateix eix. Les seves parets laterals poden ser de murs o de suports allats (pilars, columnes). La seva obertura pot prendre tota l'amplitud del edifici o noms una part (porta). Est molt sovint constitut per una columnata, que pot ser in antis o prstila, de dues a vuit columnes.

Vegeu tamb. 
 Temple grec;
Exemples en l'arquitectura grega i romana: 
 la Maison Carre de Nimes ;
 el Pante de Roma;
 el Parten d'Atenes;

 Bibliografia . 
 Ren Ginouvs, Dictionnaire mthodique de l'architecture grecque et romaine, tom III: Espaces architecturaux, btiments et ensembles. Collection de l'cole Franaise de Rome, 84, EFR-EFA, 1998, p. 39. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197958" title="Pau Roig i Cisa" nonfiltered="2231" processed="2225" dbindex="82236">
Pau Roig i Cisa (Premi de Mar 1879 - Barcelona 1955) era un pintor i gravador catal.
Molt jove guany un concurs de portades de la revista "L'Esquella de la Torratxa" (1898) i va fer tres murals a l'oli modernistes, de gran qualitat, amb temes musicals, per a la botiga de msica barcelonina "Cassad & Moreu" (1900, ara al Departament de Cultura de la Generalitat). Poc desprs marx a Pars, on tamb collabor a premsa i illustr llibres, com La femme et le pantin de Pierre Louys (1903), els originals del qual, a l'oli, sn a la Biblioteca de Catalunya. All, entre altres coses, va fer una srie de litografies en color de temes de circ, sota la influncia de Toulouse-Lautrec (1906-07, una collecci completa de les quals tamb s a la Biblioteca de Catalunya). B que va ser un pintor considerable, destac encara ms pels seus gravats calcogrfics, molt personals, que acusen el mestratge de l'obra de Rembrandt, sobre temes francesos i desprs del Maresme, on acabaria retornant. 


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197960" title="Jeroboam" nonfiltered="2232" processed="2226" dbindex="82237">
Segons la Bblia, Jeroboam (en hebreu,         -    Yerav am ben Nevat) fou un oficial de l'exrcit del Rei Salom d'Israel qui es va sublevar i fou coronat com el primer rei del Regne del Nord d'Israel, un dels dos regnes en qu es divid el Regne d'Israel de Sal, David i Salom. Va regnar vint-i-dos anys.

Jeroboam i Salom.
Jeroboam pertanyia a la tribu d'Efram. Vivia a Sered i els pares es deien Nebat i Seru.

Va entrar al servei del Rei Salom a Jerusalem i, amb el temps, va arribar a convertir-se en el capats i cap de la casa. Un dia es top amb Ahi qui li va profetitzar que ell esdevindria rei de deu tribus d'Israel a la mort del Rei Salom.

En assabentar-se'n el monarca, va intentar matar Jeroboam per aquest va fugir a Egipte, on fou acollit pel fara Xixac (identificat amb Shoshenq I, fara de la Dinastia XXII que va regnar del 943 aC fins el 922 aC).

Jeroboam, rei del Regne d'Israel.
Quan el Rei Salom va finir, deu de les dotze tribus d'Israel va rebellar-se contra el nou rei Roboam. Aleshores van demanar a Jeroboam que torns del seu exili a Egipte i el van coronar Rei del Nou Regne d'Israel de les 10 tribus.

La primera decisi que prengu com a nou rei fou la de declarar Siquem la capital del seu regne i fortificar-la, en previsi de possibles atacs.

Succe que la gent d'Israel continuava anat al Temple de Jerusalem a honorar el seu du. Per aix, Jeroboam va construir dos vedells d'or i va situar-los un a Betel i l'altre a Dan, per evitar que els seus sbdits haguessin de sortir del regne per fer les seves prctiques religioses. La construcci d'aquestes imatges va fer que sorgissin diversos profetes que va predir grans mals per al rei i la seva descendncia.

La Casa de Jeroboam.
Jeroboam es casa i tingu diversos fills:
Abi, mort jove;
Nadab, rei del Regne d'Israel;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197971" title="Ramon Bag i Agull" nonfiltered="2233" processed="2227" dbindex="82238">
Ramn Bag i Agull s un empresari i promotor turstic catal. s el cap del Grup Serhs, desenvolupador del turisme a la Mediterrnia. Endems, el 1979 fou membre de la diputaci provincial de Barcelona per Convergncia i Uni, on fou responsable de l'rea de turisme, director general de turisme de la  Generalitat de Catalunya del 1980 al 1984 i alcalde de Calella del 1979 al 1991. Tamb s president del Sal Internacional del Turisme de Catalunya a Fira de Barcelona. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197973" title="Aurora (creuer)" nonfiltered="2234" processed="2228" dbindex="82239">
L' Aurora (rus:        ; transliterat: Avrora) s un creuer rus, actualment un vaixell museu ancorat a Sant Petersburg. Esdevingu un smbol de la Revoluci Comunista a Rssia

Guerra Russo-Japonesa.


L'Aurora era un dels 3 creuers de classe "Pallada", construts a Sant Petersburg per servir a l'Extrem Orient (al Pacfic). Tots els vaixells d'aquesta classe que van servir durant la Guerra Russo-Japonesa vam ser enfonsats pels japonesos a Port Arthur al 1904; el tercer vaixell d'aquesta classe, el Saigon, va ser internat a Saigon desprs de la Batalla del Mar Groc

L'"Aurora" formava part del 2n Esquadr del Pacfic, format majoritriament per la Flota del Bltic russa, que va ser enviada des del mar Bltic fins al Pacfic sota el comandament del Vice-almirall Rozhestvenski. Durant el trajecte cap a orient, pat danys lleus de foc amic a l'incident del Banc Dogger.

El 27 i 28 de maig de 1905, l'"Aurora" prengu part a la Batalla de Tsushima, amb la resta de l'esquadr rus. L'"Aurora" aconsegu evitar ser destrut, a diferncia de la majoria dels vaixells sovitics, i juntament amb 2 altres creuers ms es dirig cap al port neutral de Manila, a on va ser internat.

Al 1906, l'"Aurora" torn al Bltic i esdevingu un vaixell d'entrenament per cadets. Entre 1906 i 1912 el vaixell visit diversos pasos estrangers.

Revoluci d'Octubre.

Durant la Primera Guerra Mundial el vaixell oper al Bltic. Al 1915 se li canvi l'armament a 14 canons de 152mm (6 polsades). A finals de 1916, el vaixell es trasllad a Sant Petersburg (llavors Petrograd) per a reparacions majors. La ciutat anava plena del ferment revolucionari i part de la tripulaci s'un a la Revoluci de Febrer de 1917. S'establ un comit revolucionari al vaixell (Aleksandr Belyshev va ser escollit com a capit), i la major part de la tripulaci s'un als Bolxevics, que preparaven la revoluci comunista.

El 25 d'octubre de 1917, el rebuig de complir un ordre conforme l'"Aurora" s'havia de fer a la mar feu esclatar la Revoluci d'Octubre. A les 21:45, el tret d'una salva del can de la superestructura inici l'assalt al Palau d'Hivern, que havia de ser el darrer episodi de la Revoluci d'Octubre. La tripulaci del vaixell prengu part en l'atac.

Gran Guerra Patritica.


Al 1922, l'"Aurora" torn al servei com a vaixell d'entrenament. Durant la Segona Guerra Mundial se li retiraren els canons i va ser usats per la defensa terrestre de Leningrad. El vaixell va ser portat a Oranienbaum, on va ser repetidament bombardejat. El 30 de setembre de 1941 va ser danyat i enfonsat al port.

Desprs d'extensives reparacions entre 1945 i 1947, l'"Aurora" va ser ancorat de manera permanent al Neva a Leningrad, com a monument a la Gran Revoluci Socialista d'Octubre i al 1957 es transform en un vaixell-museu. Entre 1984 i 1987 el vaixell va ser reconstrut, incloent el casc sota l'aigua i nous mstils. Des de 1956 i fins avui, ms de 28 milions de persones l'han visitat.

El 2 de novembre de 1927 , l'"Aurora" reb l'Orde de la Bandera Roja pels seus mrits revolucionaris, i el 22 de febrer de 1968, l'Orde de la Revoluci d'Octubre (condecoraci a on apareix el creuer)

Referncies.

 The History of the Russian Navy - Defeat at Port Arthur;
HNSA Web Page: Cruiser Aurora;

Vegeu tamb.
Cuirassat Potemkin;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197974" title="Ferrets" nonfiltered="2235" processed="2229" dbindex="82240">
Els ferrets s un instrument de metall percudit, de so indeterminat, consistent en una vareta d'acer doblegada en forma de triangle obert en un dels seus angles.

El so s produt pel cop d'una baqueta d'acer sobre algun dels costats del triangle. De fet, s una modificaci del sistre dels antics mesopotmics i egipcis, que consisteix en un marc de metall, doblegat en forma de ferradura, un mnec i diverses varetes corbades als extrems. Es fa sonar agitant el mnec amb la m, aleshores les varetes percudeixen els costats del marc sobre el qual es desplacen.

Hom pot dir que es coneix a Occident des de l'edat mitjana. Dins del folklore catal, els ferrets provenen del costum molt generalitzat que tenien els cecs pidolaires i captaires, pels voltants de Nadal, de formar colles i voltar pels carrers cantant nadales, amb l'acompanyament d'aquest instrument, entre d'altres. Aquestes peculiars colles eren mixtes: el cor, que solia ser molt nombrs, estava format, exclusivament, per cegues. Tamb sembla que eren les dones les que tenien ms intervenci en les canons cantades dins de l'esglsia. 

Sol ser, a ms, un instrument propi del Carnestoltes i de les caramelles.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197977" title="Carles Cavall Pins" nonfiltered="2236" processed="2230" dbindex="82241">
Carles Cavall Pins (Barcelona, 1933) s un directiu del sector de l'ensenyament. Ha estat director general de l'IESE, de la qual en fou un dels fundadors el 1958 amb  Rafael Termes, Fernando Pereira, Joan Faus i Antonio Valero. Des del seu crrec ha potenciat iniciatives com la China-Europe International Business School, ha creat escoles de direcci a Nigria i Amrica del Sud, ha organitzat programes de formaci de directius d'empreses multinacionals a Barcelona i ha desenvolupat programes eductius amb universitats d'alt nivell. Tamb forma part de la junta directiva del Crculo Ecuestre, del Reial Club de Tennis Barcelona, de l'Agrupacin Espaola de Fomento Europeo i de Faes-Institut Catalunya Futur El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197979" title="Saltiri" nonfiltered="2237" processed="2231" dbindex="82242">


El saltiri s un cordfon de la famlia de les ctares sense trasts. Es fa sonar pinant les seves cordes amb un plectre o b percudint-les amb martells. En alguns casos les cordes es pincen directament amb els dits .

Les seves cordes, inicialment de tripa i desprs fetes de metall, sn fixades per clavilles sobre una caixa de ressonncia plana, com la ctara de la qual s en realitat una de les formes sobre taula. El seu marc s triangular o trapezodal, amb nombroses variacions de forma com el morro de porc (un mena de trapezi en el que els costats petits s'encorben cap a l'interior). 

Els nom de l'instrument prov del grec. L'etimologia es refereix a la seva utilitzaci per acompanyar el cant dels salms. Una versi ms gran, el seu avantpassat, dita Qann a l'Orient Mitj (del grec Kanon, que ha donat cnon a Europa), continua essent utilitzada a les orquestres.
s possible tocar-lo pinant hbilment les cordes amb els dits o amb un plectre (de ploma d'oca), o b fregant-los amb un arquet. s igualment possible colpejar les cordes amb la fusta de l'arquet o amb petits martells, el que s potser a l'origen del saltiri. L'instrument toca recolzat sobre els genolls o aixecat contra el pit.

Tot i que en catal no es distingeix l'instrument pinat i el percudit, en alguns idiomes el saltiri percudit rep un nom diferent, com ara tympanon, cimbalom o dulcimer.

Aquest instrument aparegu a Europa a l'edat mitjana i fou representat amb freqncia, en illustracions o escultures a partir del s.XII. 

Probablement, l'origen es troba al sud-est asitic, ja que est representat en una escultura javanesa del segle XIV, poca en qu, segurament, arriba tamb a l'frica negra, on encara avui podem veure'l en les seues mltiples formes primitives. s l'exemple ms clar d'instrument que, sense experimentar gaires transformacions, s'ha adaptat a les ms diverses cultures.

Sembla que a Catalunya hi havia un instrument semblant, anomenat tamb guitarra de fusta fet d'unes lmines de fusta muntades en sentit horitzontal damunt de dos bastonets, de tal manera que semblava una escala, i duia un cordill lligat per penjar-lo al coll. Es feia sonar colpejant-lo amb una maceta, a l'extrem de la qual hi havia una boleta. Era un instrument molt caracterstic de les colles de caramelles del Pla de Barcelona i del Llobregat.


Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197981" title="Francesc Gurri Serra" nonfiltered="2238" processed="2232" dbindex="82243">
Francesc Gurri Serra s un gegraf i publicista catal. Ha estat president de la Secci de geografia i Cincies Naturals del Centre Excursionista de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). Tamb s membre de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La gua de Catalua: rutas tursticas (1989);
 Parcs naturals de Catalunya (1997);
 Catalunya de poble en poble (1998);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197984" title="Mirna Lacambra Domnech" nonfiltered="2239" processed="2233" dbindex="82244">
Mirna Lacambra Domnech s una soprano i promotora musical catalana. Ha intepretat pera a nombrosos escenaris d'Europa i Amrica. Ha fundat el 1982 l'Associaci d'Amics de l'pera de Sabadell, que organitza el prestigis Cicle d'pera a Catalunya i la Temporada d'pera a Sabadell. Tamb ha patrocinat l'Orquestra Simfnica del Valls i el Concurs Engenio Marco per a Joves Cantants, que ha refundat en l'Escola d'pera Sabadellenca. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197985" title="Toms Mallol i Deulofeu" nonfiltered="2240" processed="2234" dbindex="82245">
Toms Mallol i Deulofeu (Sant Pere Pescador 1923), s un cineasta catal, promotor i pedagog de la cultura de la imatge. Estudi enginyeria tcnica a l'Escola Industrial de Barcelona. Posteriorment munt un estudi i -desprs- una agncia de publicitat. Tot seguit entr a treballar de fotgraf; el 1964 cre 'Toms Mallol-Fotografia. Arts Grfiques. Publicitat.' La seva dria pel cinema li sorg al final de la dcada del 1920. Al principi dels anys 30 constru un aparell de projectors i an desenvolupant una destressa pel mn de la imatge que el men cap al colleccionisme d'aparells audiovisuals i a la realitzaci de films amateurs, a partir de 1956. Acab rodant una trentena de curts, entre documentals i fantasies amb trets experimentals i arguments senzills. Particip en la creaci del Grup de Cine Amateur de l'Agrupaci Fotogrfica de Catalunya el 1954. Membre tamb de la Secci de Cinema Amateur del CEC. El 1968 va ser un dels fundadors de la Uni de Cineastes Amateurs de Barcelona. Al final de la dcada del 1960 cre en el seu domicili la Collecci de Cinema Toms Mallol, que pass a ser a Girona el Museu del Cinema-Collecci Toms Mallol. Medalla especial de la UNICA el 1989, soci d'honor de la Societat Catalana de Comunicaci (IEC) des del 1995 i de Cinema Rescat des del 1997. Membre d'honor des del 1998 de l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques d'Espanya; prisma d'honor 1998 de l'Associaci Espanyola d'Autors de Fotografia Cinematogrfica (AEC), i premi contribuci a la imatge dins els premis Carles Duran 20000 que atorguen pel Collegi de Directors de Cinema de Catalunya, l'Associaci Catalana de Productors Cinematogrfics i Audiovisuals i l'AEC, i el 2001 va rebre el Creu de Sant Jordi. s autor de Las inventiva catalana en la joguina cinematogrfica (1993) i Patrimoni cinematogrfic (1997). 

Obres.
L'Empord (1957);
Dilogo con el taxmetr (1959);
Sintesis de primavera (1963);
Tres guitarras (1965);
Dos moscas (1966);
Arbres (1966);
Daguerre i jo (1969);
Mar calma (1971);
Poca cosa sabem... (1972);
Negre i vermell (1973);
Quan sc perdut en l'ombra (1977);

Referncies.
VALLS, Carles. Diccionari de l'alt Empord. Figueres: Art-3, 1984 386 p. ISBN 84-85874-17-10;
ROMAGUERA, Joaquim. Diccionari del Cinema a Catalunya. Enciclopdia Catalana, 2005. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197986" title="Llus Mars i Abad" nonfiltered="2241" processed="2235" dbindex="82246">
Llus Mars i Abad (1917 - 2008) fou un empresari i directiu del mn de l'esport, dedicat al sector immobiliari amb l'empresa La Llave de Oro. Alhora, va estar vinculat al mn de la vela i va presidir el Club Nutic el Masnou. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197988" title="Pere Ros i Salart" nonfiltered="2242" processed="2236" dbindex="82247">
Pere Ros i Salart s un patr de pesca i directiu del sector pesquer catal. Ha estat un dels impulsors i promotors de la pesca a Catalunya com a president de la Federaci Nacional Catalana de Cofraries de Pescadors. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197989" title="Associaci de Components del Regiment Pirinenc nm. 1 de Catalunya" nonfiltered="2243" processed="2237" dbindex="82248">
Associaci de Components del Regiment Pirinenc nm. 1 de Catalunya s una entitat que aplega els antics membres d'aquest regiment, l'nica unitat militar creada per la Generalitat de Catalunya el novembre de 1936 com a unitat alpina per a protegir la frontera pirinenca amb dependncia directa de la Generalitat. i constituda per joves procedents de diferents organitzacions cviques del catalanisme (Estat Catal, FNEC, Bloc Escolar Nacionalista, CADCI). 

Aquesta unitat havia d operar a la muntanya amb condicions excepcionals i per aix era formada per excursionistes, muntanyencs, escaladors i esquiadors, i estudiants universitaris.  Van destacar al Pirineu, defensant Bellver de Cerdanya de l'assalt d'incontrolats de la FAI, i durant els fets de maig del 1937, durant els quals van custodiar el Palau de la Generalitat. 

Desprs dels fets de maig del 1937 el govern de la Segona Repblica Espanyola el va transformar en Exercit de l'Est i fou enviat al front d'Arag, on destacaren a Bielsa i Pedres d'Aul

EL 1986 l'exrcit espanyol va reconixer els oficials i suboficials. Varen demanar tamb el reconeixement de la Generalitat com l'nica unitat militar d obedincia estrictament catalana des de 1714. Aix van crear l'associaci per tal d'aconseguir el reconeixement poltic., per noms ERC els va fer un homenatge en forma de dinar multitudinari a l'antic Mercat del Born el 14 d'abril de 1991, el mateix any tamb reberen un homenatge a Bielsa de la Diputaci de la provncia d'Osca com a membres de la 43na Divisi. Des de 1997 el Ministeri de Defensa els convida regularment a les trobades de militars veterans. 

El 2001 els va arribar el reconeixement en rebre la Creu de Sant Jordi.

 Bibliografia .
 El Regiment Pirinenc Nm. 1 de Catalunya Jaume de Ramon. Rafael Dalmau Editor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197990" title="Entesa per Mallorca" nonfiltered="2244" processed="2238" dbindex="82249">
Entesa per Mallorca (Entesa, ExM) s un partit poltic mallorqu d'ideologia nacionalista i progressista de Mallorca.

Entesa es fund el mes d'octubre del 2006 amb el nom d'Entesa per Mallorca. Els seus estatuts estableixen que s una organitzaci poltica que assumeix les fonts fonamentals del mallorquinisme poltic i de la socialdemocrcia europea moderna. Els membres fundadors foren Ramon Quetglas, Felip Esteva, Maria Eugnia Pou i Miquel Gual. El 21 d'octubre de 2006 se celebr el seu primer congrs en el qual fou elegit President Gabriel Huguet i Ballester, Secretari General Jaume Sans i Secretari d'Organitzaci Francesc Garcies. Tamb formaren part del partit en aquell primer congrs Mateu Cresp, ex-batle de Santa Eugnia i Monserrat Santandreu, ex-batle d'Art. A l'octubre del 2007 celebraren a Inca el seu segon congrs, reelegint Gabriel Huguet i Ballester, Jaume Sans i Francesc Garces com a mxims dirigents.

 Projecte poltic .

Entesa per Mallorca s un partit que va nixer arran d'una escissi del PSM. En l'escissi no hi va ser estranya la tensi interna dins el partit que ja havia nomenat com a cap de llista Mateu Cresp. La decisi de formar el Bloc per Mallorca eliminava la possibilitat que aquest lideratge es fes efectiu. El grup derrotat en el Congrs del PSM va argumentar que la creaci del Bloc implicava la desvirtuaci del projecte nacionalista que fins aleshores representava el PSM. Per aquest motiu, Entesa t entre els seus objectius l'unificaci del nacionalisme progressista, dividit en tres formacions: PSM, Esquerra Republicana de Catalunya i ells mateixos. 

Com a objectiu programtic, Entesa aspira a assolir el ple reconeixement poltic del  pas com a naci europea i el progrs de la seva gent.

 Eleccions .

El 2007 va ser la primera vegada que Entesa es present a unes eleccions, tot i que noms es present a nivell municipal. Entesa aconsegu uns quants regidors a travs de pactes preelectorals, formant part del govern en alguns ajuntaments. En alguns municipis, Entesa es present a travs de partits independents federats a Entesa.

L'any 2008 Entesa ha aconseguit un dels xits programtics, com s formar la candidatura electoral Unitat per les Illes, coalici formada per  |PSM, Uni Mallorquina, Esquerra Republicana de Catalunya, Entesa, els verds de Menorca i diversos partits independents de l'illa, de cara a les eleccions legislatives espanyoles del 9 de mar. Pwer l'experincia, liderada per Pere Sampol, ha acabat en un sonor fracs.

El secretari general d'Entesa, Jaume Sans va ser candidat al Senat i el president d'Entesa per Palma, Pon Vaquer fou el nmero vuit de la candidatura. Aquesta coalici tenia com a objectiu trencar amb el bipartidisme PP-PSOE i aconseguir per primera vegada una veu nacionalista al Congrs dels diputats. La candidatura estava encapalada per Pere Sampol. L'intent va tenir un ansulsiada electoral evident davant la manca d'inters dels partits integrants d'Unitat.

Enllaos externs.
www.entesapermallorca.org



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="197994" title="Naos" nonfiltered="2245" processed="2239" dbindex="82250">

El naos s la sala ms important dels temples de l'Antic Egipte i de la Grcia Antiga. 
 Antic Egipte .
Tot bon fara comenava la seva construcci divina pel naos, desprs acabava la resta del monument, el que tenia lgica perqu en aquesta sala reposava la divinitat. 

Cada temple albergava un naos, estana de l'element div que contenia una estatueta amb la imatge del du o de la deessa. Un nic home podia entrar en contacte amb el du, el fara. 

 Grcia Antiga .
En els temples grecs i romans la naos tamb es pot anomenar cella o santuari. Aquesta contenia l'esttua del du, a la qual el prof no accedia normalment; qui tenia cura del temple era el sacerdot. La cella podia estar constituda d'una, dues o tres plantes. Era un espai reduit i sense finestres; es pensa que la illuminaci era amb llnties d'oli.

 Bibliografia . 
 Ren Ginouvs, Dictionnaire mthodique de l'architecture grecque et romaine, t. III : Espace architecturaux, btiments et ensembles, Collection de l'cole franaise de Rome 84, EFR - EFA, 1998. ;

 Vegeu tamb .
 Pronaos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198001" title="Jos Antonio de Chaves Osorio" nonfiltered="2246" processed="2240" dbindex="82251">
Jos Antonio de Chaves Osorio era un militar borbnic que va lluitar sota el comandament de Berwick i D'Asfeld a la Batalla d'Almansa i en la posterior conquesta del Regne de Valncia, sent l'executor material de l'incendi de Xtiva el 1707 per ordre de Felip d'Anjou.

Chaves, esmentat als documents de l'poca com a "brigadier Chaves", era qui comandava les tropes "espanyoles" (com li dien els valencians) de la columna de D'Asfeld, una de les dues en qu es va dividir l'exrcit borbnic desprs de la batalla d'Almansa. 

Chaves i les seues tropes, majoritariament castellanes (tot i que hi havia soldats d'altres punts de la pennsula), van ser una de les dues columnes que participaren, junt amb una altra de francesa, en el setge de Xtiva, l'assalt i el posterior saqueig de la ciutat que va dirigir el mateix D'Asfeld el 1707. 

Una vegada es va prendre la decisi de cremar Xtiva, van ser Chaves i els seus soldats els encarregats d'executar l'ordre.
Pel seus serveis, Chaves va ser nomenat corregidor d'Alcoi i ascendit al grau de coronel. Ms tard, entre el 1718 i el 1719, va ser Capit General de Canries i el 1721 el nomenaren Tinent Coronel.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198006" title="Mini (autombil)" nonfiltered="2247" processed="2241" dbindex="82252">
 
Mini s el nom amb que es coneix un petit autombil produt per la British Motor Company i les seves empreses successores des de l'any 1959 fins el 2000. Aquest autombil, el ms popular dels fabricats a Gran Bretanya, va ser posteriorment reemplaat el nou MINI, llanat l'any 2001 . L'original est considerat com una icona dels anys 60, i la seva distribuci estalviadora d'espai amb tracci davantera va influir sobre una generaci de fabricants d'autombils. En l'enquesta internacional per a determinar l'autombil del segle ms influent en tot el mn, el Mini va quedar segon, noms darrere del Ford T. 

Aquest revolucionari autombil va ser dissenyat en BMC per Sir Alec Issigonis. Va Ser fabricat al Regne Unit a les fbriques de Longbridge i Cowley, Oxford, i ms tard tamb a Austrlia, Blgica, Xile, Itlia, Iugoslvia, Portugal, Sud-frica, Espanya, Uruguai i Veneuela. El Mini original va tenir tres actualitzacions importants: el Mk II, el Clubman i el Mk III. El "Mini Cooper" i "Mini Cooper S" van ser versions esportives que van tenir xit com vehicles de ralli, guanyant el Ralli de Munti Carlo tres vegades. Va comenar a vendre's com a Austin Seven i Morris Mini Minor, a ms de variants sedan com a Wolseley Hornet i Riley Elf. 

El Mini es va fabricar en diverses carrosseries: cup de dos i quatre portes, familiar, una furgoneta, pickup i el "Moke", una variant tot-terreny. La seva carrosseria va ser construda amb metall i amb fibra de vidre. El Mini va ser produt amb motors gasolina de 850, 1000 i 1100 cc de cilindrada, a ms del Austin Mini Cooper de 1275 cc de cilindrada i doble carburador. Els Mini, com els Austin MG 1300 Mark II, estaven equipats amb suspensi hidrulica Moulton, que li donava suavitat al crrer. El seu tauler analgic estava encastat en panell de fusta de caoba. El seu centre de gravetat summament baix el feia ideal per a prendre corbes a elevada velocitat. A ms, la seva reduda grandria permetia estacionar fcilment.

 Disseny i desenvolupament . 
Dissenyat com projecte ADO15 (Austin Drawing Office project number 15, "Projecte nombre 15 de l'Oficina de Disseny de Austin"), el Mini va sorgir de l'escassesa de combustible. El 1956, com a conseqncia de la Crisi de Suez, que va reduir el subministrament de petroli, el Regne Unit va sofrir la reintroducci del raonament de la gasolina. Les vendes de grans vehicles van caure, i va haver un gran increment en el mercat dels autombils utilitaris, que eren en la seva majoria d'origen alemany. Leonard Lord, mandatari de BMC, va ordenar fer alguna cosa rpidament. Va exposar certs requisits bsics de disseny: el cotxe hauria de cabre en una caixa que amids 10  4  4 peus (3,0  1,2  1,2 m); l'habitacle dels passatgers hauria d'ocupar sis (1,8 m) dels 10 peus (3,0 m) de longitud; el motor, per raons de cost, hauria de ser un model preexistent. Issigonis, que havia treballat per a l'empresa d'autombils Alvis, i que tenia experincia en el disseny d'autombils de petita grandria, en 1955 havia estat contractat per BMC, pel que era la persona ideal per a la tasca. L'equip que va dissenyar el Mini era petit: a ms de Issigonis, estaven Jack Daniels (que havia treballat amb ell prviament en el projecte del Morris Minor), Chris Kingham (que havia treballat amb ell en Alvis), dos estudiants d'enginyeria i quatre delineants. Junts, a l'octubre de 1957 havien dissenyat i construt el prototip original, que va ser apellat com 'la caixa taronja' pel seu color. El ADO15 emprava un motor BMC Srie A de quatre cilindres refrigerat per aigua, per s'apartava de la tradici al muntar-se transversalment, amb caixa del canvi de quatre velocitats lubricada amb l'oli de motor situada en el crter, i per emprar tracci davantera. Gaireb tots els autombils de tracci davantera desenvolupats des de llavors usen una configuraci similar. El radiador es va muntar en la part esquerra del cotxe, de manera que el ventilador muntat amb el motor pogus mantenir-se, per amb sentit invers, de manera que bufs aire cap a l'rea de baixa pressi natural situat sota l'aleta davantera. Aquesta distribuci estalviava una mica de grandria de motor, per tenia el desavantatge de proporcionar-li al radiador aire que ja s'havia escalfat al passar pel compartiment del motor.

El sistema de suspensi, dissenyat per l'amic de Issigonis Alex Moulton en Moulton Developments Limited, emprava cons de goma compactes en lloc dels molls habituals. Aix comportava un comportament sec i rebotante, per la seva rigidesa, juntament amb la posici de les rodes en els cantons del vehicle, li van donar al Mini el seu fams maneig similar al d'un Kart. Inicialment s'havia planejat emprar un sistema de fluids interconnectats, similar a aquell en el qual Issigonis i Moulton havien treballat a mitjan els anys 1950 en Alvis, per el curt perode de temps de desenvolupament del cotxe va fer que no estigus desenvolupat a temps per al llanament del Mini. Aquest sistema inicialment planejat per al Mini va ser posteriorment desenvolupat per a convertir-se en el sistema hidroelstic i va ser emprat per primera vegada en el Austin 1100 (llanat en 1962). El Mini estava equipat amb rodes de 10 polzades, pel que van haver de desenvolupar-se nous pneumtics, obtenint Dunlop en contracte inicial. El Mini es va dissenyar amb finestretes correderes en les portes, permetent l'existncia de butxaques d'emmagatzematge en el lloc on hauria d'haver estat el mecanisme de la finestreta. Es diu que Issigonis va calcular la grandria dels buits resultants perqu fossin capaos d'emmagatzemar una ampolla de la seva ginebra favorita. La tapa del maleter va ser dissenyada amb les frontisses cap avall de manera que el cotxe pogus circular amb ella oberta per a incrementar l'espai per a l'equipatge. En les primeres versions, la matrcula tenia frontisses, de manera que caigus per a romandre visible mentre la tapa del maleter estava oberta. Per a estalviar costos laborals, el cotxe es va dissenyar de manera que les unions de soldadura sn visibles des de la part externa del cotxe, cap a la part baixa del pilar A i entre el cos i el sl de la carrosseria. Per a simplificar la construcci, el cotxe tenia frontisses externes en les portes i en el maleter.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198008" title="Castanyoles marines" nonfiltered="2248" processed="2242" dbindex="82253">
Les castanyoles marines s una variant marinera de les castanyoles de fusta i sn fetes amb dues petxines que percudeixen l'una contra l'altra. Per tant, sn ms senzilles de muntar i ms properes als antics crtals romans. 

S'utilitzen en el ball de les nyacres, de Sant Pere Pescador i de Castell d'Empries, per acompanyar la melodia de la dansa, interpretada al so de la guitarra. Aquesta dansa solia ballar-se al voltant d'una barca de les posades al secador. Escollien la ms grossa i semblava com si els ballarins li dediquessin llur dansa. Les petxines emprades, a tall de castanyoles, les foradaven per l'encuny i les aparellaven passant-hi un braol. Aquest ball era ben diferent de la resta de balls comuns i populars, celebrat dins del context del Carnestoltes i, potser, tenia l'origen en algun antic ritu a l'entorn de la pesca en barca.
 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198010" title="Baix" nonfiltered="2249" processed="2243" dbindex="82254">
Segons la Bblia, Baix (en hebreu,        -     Basha ben Achiyah) va ser el tercer rei del Regne d'Israel.

Baix era fill d'Ahi, de la tribu d'Issacar. Durant el setge israelita a la ciutat filistea de Guibeton, va assassinar el rei Nadab i es va autoproclamar Rei del Regne d'Israel.

Va signar un tractat de no-agressi amb Assria per desprs fou trat i es vei atacat pels assiris al nord i pels jueus al sud.

Desprs de vint-i-quatre anys de regnat, va morir i fou succet pel seu fill El.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198012" title="Mini (BMW)" nonfiltered="2250" processed="2244" dbindex="82255">
 El Mini s un autombil del segment B produt pel fabricant alemany BMW des de l'any 2001. El seu disseny retro est inspirat en el Mini original, que va ser llanat al mercat el 1959. El Mini no es ven sota la marca BMW, sin de manera independent, i es fabrica a Oxford, Anglaterra. El prototip va ser presentat al pblic en el Sal de l'Autombil de Pars de 2000. El Mini va ser reestilitzat al novembre de 2006, el que a ms de canvis esttics va significar un recanvi de tots els motors i millores en la seguretat passiva. Mentre que la lnia prvia va rebre 25 punts i quatre estrelles en la prova de protecci a adults en xocs de EuroNCAP, la gamma nova va ser atorgada amb 33 punts i cinc estrelles, actualment el segon turisme ms curt a rebre aquestes ltimes desprs del Fiat Nuova 500.

 Carrosseries .
El Mini es va comenar a fabricar amb carrosseries hatchback de tres portes i descapotable de dues portes. A diferncia del Mini original, el hatchback actual t un a porta del darrere tradicional, que s'obre cap amunt i inclou a la lluneta del darrere. Una variant familiar va ser vista com prototip en els salons de Frankfurt ("Mini Concept Frankfurt") i Tquio ("Mini Concept Tquio") de 2006 i Detroit de 2007 ("Mini Concept Detroit"), i desprs va ser presentada oficialment en el sal de Frankfurt de 2007 amb el nomeni "Clubman" i posada a la venda aquest any. T una porta lateral del costat esquerre i dos en el costat dret (tant en les unitats amb volant a l'esquerra com a la dreta, i la porta del darrere s de dues fulles d'obertura cap als costats, com en una furgoneta.

 Mecnica .
Igual que el Mini original, aquest t motor davanter transversal de quatre cilindres i tracci davantera. Segons la motoritzaci i l'any, existeix amb caixes del canvi manual de cinc o sis relacions i automtica de sis marxes. Inicialment, les motoritzacions eren un gasolina de 1.6 litres de cilindrada i quatre vlvules per cilindre en variants atmosfrica de 90 CV de potncia mxima ("One") i 115 CV ("Cooper") i amb compressor i 163 CV, desprs 170 CV ("Cooper S"). A Portugal i Grcia, el "One" tenia una cilindrada reduda a 1.4 litres i una potncia mxima de 75 CV, per a rebre beneficis fiscals. El disel ("One D") era un 1.4 litres amb injecci directa common-rail d'origen Toyota, inicialment amb turbocompressor de geometria fixa i 75 CV i desprs de geometria variable i 88 CV. Desprs de la reestilitzaci, tots els motors van ser reemplaats. Els gasolina van ser desenvolupats en conjunt per BMW i el Grup PSA, i tenen quatre vlvules per cilindre i distribuci variable. El "One" incorpora un motor de 1.4 litres de cilindrada d'injecci indirecta i 95 CV, i els "Cooper" i "Cooper S" possexen un 1.6 litres, el primer amb injecci indirecta i 120 CV, i el segon amb injecci directa, turbocompressor i 175 CV. El Disel ("Cooper D") s d'origen PSA i t 1.6 litres de cilindrada, turbocompressor de geometria variable, injecci directa common-rail, intercooler, quatre vlvules per cilindre i 109 CV de potncia mxima.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198014" title="El" nonfiltered="2251" processed="2245" dbindex="82256">
Segons la Bblia, El (en hebreu,       -     Elah ben Basha) va ser el quart rei del Regne d'Israel.

El era el fill de Baix, un issacarita que havia destronat l'anterior rei Nadab. En morir el seu pare fou proclamat rei del Regne d'Israel.

El seu regnat comen molt debilitat i el segon any de mandat, durant una de les orgies que organitzava al seu palau fou assassinat pel seu segon Zimr.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198023" title="Zimr" nonfiltered="2252" processed="2246" dbindex="82257">
Segons la Bblia, Zimr (en hebreu,      Zimri) va ser el cinqu rei del Regne d'Israel.

Zimr era un oficial del rei El al que va assassinar durant una borratxera al palau reial a Tirs. L'endem es va autocoronar rei del Regne d'Israel.

Al cap de set dies, la notcia arrib al campament de l'exrcit israelita que estava assetjant la ciutat filistea de Guibeton. Tots els soldats van repudiar Zimr i van aclamar com a nou rei el cap de l'exrcit, Omr.

El nou rei Omr i tot l'exrcit va abandonar el setge filisteu i van atacar el palau reial a Tirs. Quan Zimr vei que la ciutat havia estat presa, es va retirar a la ciutadella del palau i va calar-hi foc, amb ell a dins, i va morir.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198027" title="Temple grec" nonfiltered="2253" processed="2247" dbindex="82258">

Un temple grec s l'estana d un Du a la terra; dins d ell a la naos se situava la imatge divina. El temple grec no est dissenyat per a l'adoraci en grup sin com a dedicatria a una detat, el que explica que l'escultura que contenia estava sempre en un lloc difcil de veure: es construen per a complaure al du, no a la gent.

 L'edifici .
El temple grec s l'obra arquitectnica per excellncia de l'Antiga Grcia i forma part d'un espai sagrat. El temple s'estructura segons dos parmetres: la relaci amb el paisatge i l'organitzaci interna.
 El paisatge .
La geografia determina la relaci de l'home amb la natura. Els grecs van atribuir propietats humanes al paisatge i varen atribuir a la presncia divina aquesta sensaci. Els temples dedicats a dus com Demter o Hera s'ubiquen en llocs on domina la naturalesa, on l'home modificava la naturalesa s'erigien temples a Apollo, es consagraven a Zeus els temples on els paisatges conferien harmonia i a Atenea es dedicaven els temples on la polis hi era contigua.
 
El temple es construa en un espai sagrat anomenat temenos i aquest s'ordena segons la topografia del paisatge natural.

 Organitzaci interna .
Com antecedent al temple grec cal esmentar el mgaron micnic, encara que els materials constructius van evolucionant fins esdevenir molt diferenciats; es passa de les parets de tova i les columnes de fusta a l's de la pedra. Difereix del seu equivalent rom en qu la columnata forma un peristil al voltant de tota l'estructura i no noms un porxo davant, i tamb en qu el grec no s'eleva respecte al nivell del sl sobre un alt podi, disposant noms d'unes escalinates a cada extrem. Els pilars hi resulten cabdals perqu subjecten el pesat sostre de pedra. A mesura que els grecs es van fer ms adeptes als edificis monumentals, els estils arquitectnics regionals van quallar en el que avui coneixem com ordres clssics: dric, jnic i corinti. 

El temple s'erigeix com una escultura exempta dins del temenos , per disposa d'una cara que s la frontal i ens condueix al pronaos. La planta s simtrica i l'edifici mostra un carcter profundament ortogonal.

Planta;

Envoltades pel peristil, destaquem les segents estances:
 Pronaos;
 Naos o cella;
 diton;
 Opistdomos;


Alat;
En una visi en alat podem destacar quatre franges que es mantenen en els tres ordres clssics:
 Coberta;
 Entaulament;
 Columnata o pteron;
 Plataforma;



 Tipus de temples . 

Els temples grecs es classifiquen en funci de la disposici de les columnes en una visi en planta, per tamb segons el nombre de columnes en l'alat frontal (faana).
 Planta .
 In antis: aquest temple est format pel pronaos que usualment disposa de dues columnes i el naos.
 Prstil: aquest temple est format pel pronaos que disposa de quatre columnes i el naos.
 Amfiprstil: s el temple menys com, disposa de columnes en la part anterior com en la posterior del temple.
 Perpter: Est envoltat de columnes i s  el ms com dels temples grecs. Fou norma comuna en la Grcia clssica que el nombre de columnes dels laterals fs el doble ms una, de les columnes dels costats de menys llargria.
 Dpter: Est envoltat de columnes en doble filera.
 Tholos o monpters: sn temples circulars, disposen d'una coberta cnica i sota la naos cicular. El conjunt est envoltat per un nombre de columnes variable  ;
 Hipetre: s d'influncia egpcia, la naos queda al descobert.

 Alat .
 Dstil si disposa de dues columnes;
 Trstil si disposa de tres columnes;
 Tetrstil si disposa de quatre columnes;
 Hexstil si disposa de sis columnes;
 Octstil si disposa de vuit columnes;
 Decstil si disposa de deu columnes;
 Dodecstil si disposa de dotze columnes;

 Temples significatius .
 Hellenisme arcaic (750-480 aC) .
 El Temple d'Apollo a Termos, a prop de Figlia (c. 620 aC).
 Temple d'Heron a Olmpia (c. 600 aC);
 Temple d'rtemis, a Corf (c. 580 aC);
 Del grup de Paestum, s'inclou el Temple d'Hera (c. 550 aC) i el primer Temple d'Atenea (Basilica, c. 500 aC) ;
 Temple d'Heron a Samos (c. 540 aC);
 El Temple d'Afaia, posteriorment dedicat a Atenea a Egina (c. 495 aC); ;

 Grcia clssica (480-323 aC).
Destaquen dos perodes constructius diferenciats dins de la Grcia Clssica:
Perode I (c. 480-450 aC);
Un cop finalitzades les Guerres Mdiques es produeix una eclosi cultural i constructiva.

El Parten, dedicat a Atenea, deessa de la saviesa, s el temple grec ms conegut. Les seves festes se celebraven en ell i al seu al voltant cada any. El Parten va influir fortament sobre l'arquitectura romana. Desprs que els romans conquistessin Grcia, molts turistes del pas vencedor van anar a veure els temples grecs, i el Parten aviat es va convertir en una de les destinacions turstiques ms populars de Grcia. El Parten s un tpic temple grec octstil (faana amb vuit columnes). La majoria dels temples grecs clssics eren hexstils (faana amb sis columnes). 

Altres temples destacats:
 Del grup de Paestum, s'inclou el Temple d'Apollo (c. 450 aC), i el segon Temple d'Hera (460-440 aC); ;
 El Temple E a Selinunte (465-450 aC), dedicat a Hera; ;
 El Temple de Zeus a Olmpia (c. 470-456 aC), actualment en runes; ;
 El Temple de Zeus a la Vall dels Temples, Agrigent (c. 460 aC);

Perode II (c. 450-404 aC);
La Guerra del Pelopons suposa el final de la centralitat cultural d Atenes i la fi de la democrcia. Es tendeix a un major decorativisme, es genera l'ordre corinti.
 El Temple F o l'anomenat santuari a Agrigent (c. 430 aC), un dels temples clssics grecs millor conservats, mantenint gaireb tot el peristil i l'entaulament; ;
 El temple inacabat de Segesta (c. 430 aC); ;
 ElTemple d'Hefesteion sota l'Acrpoli d'Atenes, conegut molt temps com Temple de Teseu (449-444 aC), el temple grec millor conservat des de l'antiguitat; ;
 El Temple de Posid al cap Sunium (c. 449 aC); ;
 El Temple d'Apollo Epicuri a Bassae, a prop de Figlia (c. 450-425 aC).

 Hellenisme (323-148 aC) .
 El Temple d'Apollo a Ddima, a prop de Milet (c. 315-300 aC).

Bibliografia.

Xavier Barral i Altet, Histria Universal de l'art, Vol II, Editorial Planeta, Barcelona, 1988, ISBN 84-320-6700-4;
NORBERG-SCHULZ, Christian, Arquitectura occidental, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1999, ISBN 84-252-1805-5;

 Vegeu tamb . 
 Arquitectura de l'antiga Grcia ;
 Temple rom;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198028" title="Cermica cardial" nonfiltered="2254" processed="2248" dbindex="82259">

La cermica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinus seguit de petxines de escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia) perqu la seva forma general recorda a la d'un cor. Encara que es van utilitzar diverses espcies, aquestes, han estat determinades casi sempre com Cerastoderma echinatum, o algun altre membre de la famlia dels Cardiidae). Sabent que els Cardiidae no eren els nics motius decoratius d'aquest tipus de cermica (doncs inclou impressions de dits, o digitacions i ungulacions, impressions amb un punx, cordons, etc.) a vegades es prefereix l's de la denominaci de cermica impresa. 

La cermica cardial es caracterstica d'un dels primers estadis del neoltic de la Conca Mediterrnia, durant els millenis sis i cinqu abans de Crist, incloent les zones costeres de l'rea dels Balcans fins a les costes del Principat i del Pas Valenci. Encara que la seva influncia arriba fins a les costes atlntiques europees. 

 Origen .

s dificil determinar l'origen de la cermica cardial. Els exemples ms antics procedeixen de Sria i el Lban, en el set milleni, on existia una antiga tradici de cermica impresa amb petxines de molluscs (cultura de Biblos). A Europa hi ha antecedents de la cultura denominada cultura pre-Sesklo de la zona de Teslia (Grcia), on semblen trobar-se els ms antics exemplars d'impressionants cardials del sis milleni. Tanmateix, si exceptuem la prpia cermica, aquesta cultura t la manca de altres aspectes neoltics, ja que les restes ens parlen de caadors, recollectors i pescadors, habitants de coves, amb una panplia tpicament mesoltica, probablement culturitzats per altres pobles ms avanats, els quals coneixerien l'agricultura i la ramaderia. 

En aquell mateix milleni, sense abandonar la seva tradici econmica (caa, recollecci, pesca) sembla que s'hagi produt la transici, incorporant-se les noves caracterstiques plenament neoltiques com el cultiu de cereals, la ramaderia de ovicprides i un augment de la presncia de la cermica impresa que s'enriqueix amb nous motius decoratius.

 Difusi .

S'ha inferit que la difusi de la cermica cardial sol es possible grcies a les grans capacitats de navegaci dels seus pobles, ja que entre les restes bromatolgiques apareixen espcies prpies de mar endins; i que a travs de la navegaci es van expandir per una gran part del Mediterrani. Per no hi ha proves slides, tant sols al sud d'Itlia, i s ms segur pensar que la difusi cardial fos a causa d'una onada de novetat tcniques que va arrelar a la poblaci autctona epipaleoltica abans que a una migraci demogrfica generalitzada. 

El cas s que creuen el mar Adritica colonitzant Pulla (Molfetta s l'nic lloc on sembla haver existit una autntica immigraci de gent dels balcans) i Siclia al sud d'Itlia, installant les seves zones d'habitatge casi sempre en coves (encara que hi ha alguns poblats fortificats amb fosses i estacades). Gradualment, la colonitzaci arribar al centre d'Itlia (Laci, Toscana, Ligria) i les illes, com Crsega i Sardenya, apareixent les primeres passes al sud de Frana

Al voltant del cinqu milleni aC la cultura ja s'havia assentat a les costes mediterrnies dels Pasos Catalans i Frana. Amb algunes excepcions, ja que entre mig quedaven nombroses comarques de pobles probablement autctons que van resistir ms temps l'aculturaci. En direcci a l'interior, la cermica cardial va penetr pel Roine i per l'Ebre, arribant fins a l'Atlntic, al menys a la pennsula Ibrica. Tanmateix, les costes andaluses va perseguir alienes a aquest fenomen.


Diversos tipus de decoraci Cardial.



 No va existir una cultura cardial .

El que queda d'ells no s molt espectacular ja que es tracta, sens dubte, d'un poble neoltic bastant primitiu, excepte per les seves suposades capacitats nutiques. Es difcil parlar d'una cultura cardial ben definida, a causa d'innumerables variants regionals, i s millor referir-se, simplement, amb un horitz amb cermiques cardials o, millor, amb cermiques impreses, generalitzant. En el sud-est d'Itlia s'agrupa la denominaci de cultura de Molfetta (que, a ms sembla ms antiga); a Siclia s'utilitza l'expressi cultura de Stentinello. El nord d'Itlia i el sud de Frana formarien una collectivitat on els seus mxims jaciments sn Arene Candide (Itlia). Chteauneuf-ls-Martigues i Roucadour (Frana). El litoral dels pasos catalans tenen el seu jaciment estrella a la Cova de l'Or, per tamb La Sarsa (Pas Valenci), on es parla de la cultura Montserratiense. Les influencies cardials arriben fins a Portugal, on hi trobem manifestacions capsienses, del nord d'frica, tamb inclouen aquestes cermiques impreses.

Actualment es qestiona si aquesta sobreestimada influncia en la difusi del neoltic, en front a altres cultures locals ms important (i on els avanos arqueolgics estan demostrant de ms antiguitat), per s innegable que van deixar grans trets distintius. La cermica cardial occidental sol tenir un fons rondejat i siluetes ovoides, a vegades amb coll. La decoraci, ja descrita, presenta impressions al fang fresc de petxines, dits, ungles i punxons amb motius amb forma de bandes  i triangles. S'associen a una indstria ltica amb abundants micrlits geomtrics (evidenciant la importncia de la caa), perforadors i esptules d'os. Tamb hi ha ornaments com braalets de pedra, comptes de collarets i penjolls de petxines. Els molins barquiformes o de vaiv aix com importants apartaments alimenticis marins (peix i marisc).

A finals del cinqu milleni la cultura va degenerar en front altres pobles ms creixents, per van quedar grupuscles genricament anomenats Epicardials, sobretot al nord d'Itlia (cultura dels Vasos de Boca Quadrada: Chiozza) i els Balcans adritics (Hvar, Lisicici i Butmir).

Tamb se sospita que les seves arrels tenen gran importncia alhora d'explicar l'origen dels pobles Ibers i Lgurs.

 Referncies .
 
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198030" title="Mscape" nonfiltered="2255" processed="2249" dbindex="82260">

mscape s un mitj mbil de platforma de jocs que est sent desenvolupat per Hewlett Packard.

Descripci.
mscape, o MediaScapes est basat en l'investigaci d'augmentar la realitat, el qual treballa amb la combinaci del mn real i dades generades per ordinador.  S'intenta que els jugadors juguin en plataformes basades en el mn real, similar al GPS i cmeres de vdeo.

Refrencies.


;


Enllaos externs.
 The mscape project.;
 Create-a-scape;
 Entrada a mename;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198031" title="Omr" nonfiltered="2256" processed="2250" dbindex="82261">
Segons la Bblia, Omr (en hebreu,      Omriyy h) va ser el sis rei del Regne d'Israel.

Omr era el cap de l'exrcit del rei El que estava assetjant la ciutat filistea de Guibeton. Un bon dia va arribar la notcia que el rei havia estat assassinat i que un oficial, anomenat Zimr, havia usurpat el tron. Immediatament, Omr fou proclamat nou rei del Regne d'Israel per aclamaci popular. 

Aleshores, l'exrcit assalt el palau reial a Tirs. En veure's envoltat, Zimr va calar foc a la ciutadella del palau amb ell a dins.

Desprs d'aquests fets, el poble es va dividir en dos bndols; 
la meitat donava suport a Omr, cap de l'exrcit israelita;
l'altra meitat va donar suport a Tibn, un home de l'alta societat.
Desprs d'un temps de conspiracions i lluites, Tibn fou assassinat 
i Omr va quedar com a rei nic i indiscutible.
 
Va regnar sis anys des de Tirs per volgu canviar la seva capital per desvincular-se dels anteriors reis Zimr, El i Baix. Aleshores va ordenar la construcci d'una nova ciutat que va anomenar Samaria, des d'on va ordenar corruptament sis anys ms.

En morir fou succet pel seu fill Acab.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198036" title="Banca tica" nonfiltered="2257" processed="2251" dbindex="82262">
La banca tica est formada per aquelles entitats bancries que apliquen els principis de les finances tiques, s a dir aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econmica amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals. 

La banca tica parteix del principi que els seus usuaris (persones i entitats estalviadores) tenen dret a saber on i en qu s'inverteixen els seus diners, comprometent-se com a entitat a no finanar activitats que es consideren reprovables, i optant per destinar els seus recursos noms en projectes amb contingut social, ambiental i a facilitar l'accs al crdit a persones i grups que generalment n'estan exclosos.

No es tracta doncs exclusivament d'administrar els diners de forma responsable des d'un punt de vista financer, sin tamb fer-ho de forma social i mediambientalment responsable.

Tot i que ni el Fons Monetari Internacional ni la majoria de bancs centrals han regulat encara una definici per als bancs i entitats que apliquen els principis de les finances tiques, hi ha cinc principis que constitueixen la base d'aquestes: 

 Principi d'tica Aplicada: l'tica com un procs de reflexi continua en l'aplicaci dels criteris d'inversi i concessi de crdits.
 
 Principi de Coherncia: els diners es fan servir d'acord amb uns determinats valors.

 Principi de Participaci: Les decisions es prenen de manera democrtica. No es tracta tan sols que els socis votin, sin que han de poder participar en la definici de les poltiques bsiques de l'entitat.
 
 Principi de Transparncia: Informaci pblica i regular de les activitats que s'emprenen i de les seves conseqncies. ;

 Principi d'Implicaci: Les entitats de finanament tic han d'anar ms enll dels criteris negatius i han de definir la seva poltica d'inversi seguint criteris positius per tal de transformar la societat.
 
Un banc tic doncs s simplement un banc que aplica en la seva activitat els criteris tics recollits en el punt anterior. Tanmateix, s un banc, per tant ha de ser capa d'assegurar el retorn dels seus fons als dipositants i ha de poder garantir la seva prpia continutat. 

Per tant, un banc tic t per objectius funcionar en base a criteris tics i obtenir beneficis.

La banca tica aplica doncs uns criteris de selecci abans d escollir els seus projectes: d una banda aplica criteris negatius, s a dir, evita invertir o realitzar determinades operacions com sn, per exemple, la producci i venda d armament, la producci d energia nuclear, l especulaci financera, la utilitzaci de paradisos fiscals o les deslocalitzacions amb prctiques d explotaci laboral; i d altra banda, aplica criteris positius, i per tant, prioritza les seves inversions en determinats sectors com el suport a projectes mediambientals, activitats de comer just, i micro-crdits a persones amb escassos recursos.

La banca tica pretn convncer la poblaci que incorporar l tica a les decisions diries d estalvi, d inversi o de moviments bancaris d ingressos i pagaments pot tenir un gran efecte transformador.

Vegeu tamb.

Inversi socialment responsable;
Responsabilitat social corporativa;

Enllaos externs.

 Finanament tic i Solidari, associaci de segon nivell per promoure les finances tiques a Catalunya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198038" title="Mini (desambiguaci)" nonfiltered="2258" processed="2252" dbindex="82263">


 Mini: Un mineral de plom.
 Mini (BMW): Model de cotxe de BMW.
 Mini (autombil): Model de cotxe de la British Motor Company;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198040" title="Noguera de Albarracn" nonfiltered="2259" processed="2253" dbindex="82264">


 

 

Noguera de Albarracn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198043" title="Pozondn" nonfiltered="2260" processed="2254" dbindex="82265">


Pozondn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. La temperatura mitjana anual s de 9,4 C i una precipitaci de 600 mm. 


]









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198046" title="Rdenas" nonfiltered="2261" processed="2255" dbindex="82266">


Rdenas s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198047" title="Hermgores" nonfiltered="2262" processed="2256" dbindex="82267">


Onomstica:

Hermgores de Temnos, retric grec ;

Hermgores Cari, retric grec ;

Hermgores d'Amfpolis filsof estoic grec;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198048" title="Hermgores de Temnos" nonfiltered="2263" processed="2257" dbindex="82268">
Hermgores de Temnos (Hermagoras, ) fou un destacat retric grec del temps de Gneu Pompeu i Cicer. Pertanyia a l'escola rdia, i fou fams tant com orador com a  mestre de retrica. Fou autor de diversos llibres perduts, per esmentats a Suides:  . Pompeu al seu retorn d'sia va discutir amb un retric de nom Hermgores a l'illa de Rodes, i probablement era aquest, per alguns historiadores pensen que va poder ser Hermgores Cari.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198049" title="Royuela" nonfiltered="2264" processed="2258" dbindex="82269">

Royuela s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198050" title="Hermgores Cari" nonfiltered="2265" processed="2259" dbindex="82270">
Hermgores Cari (Hermagoras Carion, ) fou un destacat retric grec del temps d'August, conegut tamb com Hermgores el Jove. Fou deixeble de Teodor de Gadara. Va ensenyar retrica a Roma juntament amb Cecili. Suides el confon amb Hermgores de Temnos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198052" title="Hermgores d'Amfpolis" nonfiltered="2266" processed="2260" dbindex="82271">
Hermgores d'Amfpolis (Hermagoras, ) fou un filsof estoic grec, deixeble de Perseu, l'esclau i desprs llibert de Zen. s esmentat nicament pel Suides que dona els ttols d'alguns dels seus escrits, que s'han perdut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198053" title="Rubiales" nonfiltered="2267" processed="2261" dbindex="82272">


Rubiales s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198054" title="Saldn" nonfiltered="2268" processed="2262" dbindex="82273">


Saldn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198055" title="Hermafrodit" nonfiltered="2269" processed="2263" dbindex="82274">
Hermafrodit (Hermaphroditus,             ) nom composat d'Hermes i Afrodita i sinnim de  fou un personatge mitolgic. Inicialment un home amb fallus, smbol de la fertilitat, per que desprs fou modificat a la mitologia per esdevenir un sser de doble sexe amb el cap, pit i cos de femella i les parts sexuals d'home. Ovidi el fa fill d'Hermes i Afrodita  i nt d'Atles.

Segons algunes tradicions, la seva conversi en un sser andrgen es va produir arran de la fusi amb la nimfa Salmacis quan ella va intentar violar-lo.

Hermafrodit s un personatge de la mitologia grega. Era fill d'Afrodita i d'Hermes, en honor dels quals va rebre el seu nom, una barreja dels dels seus pares. Per Afrodita, en sentir-se culpable d'adulteri, es va 
separar del seu fill i el va deixar a la muntanya Ida, (a Frigia), a cura de les nimfes de la muntanya, per qui va ser criat.

Amb el pas del temps, el nen es va convertir en un jove de gran bellesa. Un bon dia, Hermafrodit va decidir sortir a recrrer les terres gregues. Anant de cam a Caria, a Halicarnas, l'excs de calor d'aquell dia assolellat el va fer aproximar-se a un llac per refrescar-se, al qual es va llanar a nedar nu. La niade Salmacis -o Salmcide-, esperit d'aquell llac, en notar la seva presncia i observar el seu cos nu, va sentir una atracci immediata cap a ell i no va tardar a despullar-se i apropar-se-li per tractar de conquerir-lo, per el jove es va resistir.

Tot i aix, la nimfa, poc desprs, des de la font propera a la qual Hermafrodit s'havia apropat, Salmacis es va abraar a ell fortament, el va arrossegar al fons, i, mentre forcejava amb ell, va suplicar als dus que no separessin els seus cossos, dient: " Te debats en va, home cruel! Dus! Feu que res no pugui separar-lo mai de mi ni separar-me d'ell". Els dus, atenent la seva splica, li van concedir el seu desig i ambds cossos es van fusionar per sempre en un sol ser, de doble sexe.

Hermafrodit va suplicar als seus pares, els dus, que tot jove que es banys en aquell llac corregus la seva mateixa sort. D'aquesta forma, el llac arrabassaria la virilitat a tot aquell que es banys en ell, tal com aix s'ho van concedir els dus.

Aquest mite ha donat origen a l's de l'expressi Hermafrodit, per descriure les persones intersexuals. 




 Referncies 

 Ovidio, Metamorfosi IV, 288;

Enllaos externs 

 Commons

 Collabora a Commons. Wikimedia Commons allotja multimdia;
contingut sobre Hermafrodito.

Obtingut de "http://es.wikipedia.org/wiki/Hermafrodito" Categories:
Personatges de la mitologia grega | Intersexualitat
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198056" title="Hermpies" nonfiltered="2270" processed="2264" dbindex="82275">
Hermpies (Hermapias,  ) fou un escriptor grec esmentat diverses vegades per antics autors, com un destacat comentarista de l'obra d'Homer i els seus poemes. De la seva poca i origen no es coneix res.

Referncies.
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198057" title="Terriente" nonfiltered="2271" processed="2265" dbindex="82276">


Terriente s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198059" title="Hermarc" nonfiltered="2272" processed="2266" dbindex="82277">
Hermarc (Hermarchus ), tamb escrit (per incorrectament) Hermac (Hermachus) fou un filsof grec, fill d'Agermarc, un home pobre de Mitilene. Va estudiar retrica i desprs va esdevenir deixeble d'Epicur que el va nomenar com a successor al front de la seva escola vers el 270 aC. Va morir a edat avanada a la casa de Lsies deixant una reputaci de gran filsof. Cicer va conservar algunes cartes d'Epicuri dirigides a Hermarc. Va escriure diverses obres esmentades per Digenes Laerci: , totes les quals s'han perdut, per que eren de naturalesa polmica contra la filosofia de Plat, Aristtil i Empdocles.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198060" title="Toril y Masegoso" nonfiltered="2273" processed="2267" dbindex="82278">


Toril y Masegoso s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198061" title="Torres de Albarracn" nonfiltered="2274" processed="2268" dbindex="82279">


Royuela s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198063" title="(72) Feronia" nonfiltered="2275" processed="2269" dbindex="82280">
Feronia s l'asteroide nm. 72 de la srie, descobert el 29 de maig del 1861 a Clinton (EUA) per en Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-1890).

s un asteroide fora gran i fosc del cintur principal. El seu nom es deu a Feronia, la deessa de la fertilitat de la mitologia romana. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198064" title="Tramacastilla" nonfiltered="2276" processed="2270" dbindex="82281">


Royuela s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. El nom indica la situaci de frontera del poble entre Arag i Castella. Compta amb un conjunt arquitectnic declarat d'inters artstic per part de la UNESCO.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198066" title="Valdecuenca" nonfiltered="2277" processed="2271" dbindex="82283">


Valdecuenca s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198068" title="Orihuela del Tremedal" nonfiltered="2278" processed="2272" dbindex="82284">

Orihuela del Tremedal s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. Est situat a la capalera del riu Gallo, afluent del Tajo, molt a prop del lmit provincial amb Guadalajara. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198070" title="Hermas" nonfiltered="2279" processed="2273" dbindex="82285">
Hermes  (Hermas ), deixeble de l'apstol Pau i un dels pares apostlics. Es suposa que es l'Hermas esmentat per Sant Pau a l'epstola als romans.

Al comenament del segle II l'obra Hermae Pastor () va circular per Roma i va adquirir gran reputaci; noms es conserva en traducci llatina i de l'original grec resten alguns fragments. En aquest llibre el seu autor instrua als lectors en els deures dels cristians, el penediment, les relacions amb l'esglsia, festes, pregaries, constncia en el martiri i similars. Presenta aquests consells com a revelacions divines que li foren presentades pel seu ngel guardi que anomena pastor angelicus, del que deriva el seu nom. El llibre est dividit en tres parts: Visiones, Mandata i Similitudines.

Molts autors el consideren un impostor i que l'estimaci de la que va gaudir fou deguda a la suposici de ser un deixeble de Sant Pau.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198080" title="Herrera de los Navarros" nonfiltered="2280" processed="2274" dbindex="82286">

Herrera de los Navarros s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Camp de Daroca. Est situat al costat del riu Herrera i al poble destaca l'esglsia de Sant Joan Baptista, amb una torre d'estil mudjar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198089" title="Ainzn" nonfiltered="2281" processed="2275" dbindex="82287">


Ainzn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Borja. Fou conquerida per Alfons el Bataller el 1121 i a principis del segle XV va passar a la corona per ser propietat de la reina Maria de Luna, esposa de Mart l'Hum. Va passar a mans del noble Ruy Diaz de Mendoza que la va vendre al Monestir de Veruela, de qui fou propietat fins al 1835.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198090" title="Alhama de Aragn" nonfiltered="2282" processed="2276" dbindex="82288">


Alhama de Aragn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar del Comunitat de Calataiud. Es un important lloc de pas ja que per aqui hi passa l'autovia A-2 i el ferrocarril de Saragossa a Madrid.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198093" title="Fa" nonfiltered="2283" processed="2277" dbindex="82289">


Geografia:
Fa s una comuna de l'Aude, Frana;
Faaa s una comuna de la Polinsia Francesa;
Lingstica;
F  s una lletra de l'alfabet rab;
fa s el codi ISO 639-1 de la llengua persa;
Msica; Fa s una nota musical;
Fsica; fA s l'abreviatura del femtoampere;
Altres; FA s el codi IATA de la companyia Safair;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198096" title="F?" nonfiltered="2284" processed="2278" dbindex="82290">


La f  (en rab  ) s la vintena lletra de l'alfabet rab (dissetena, amb un valor numric de 80, en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la p  fencia.

 s .

Representa el so consonntic velar fricatiu .

 Escriptura .



La f  es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar f .

Al SATTS,  ayn es transcriu com a F. En l'alfabet de xat rab tamb s'usa PH.

A la representaci Unicode, f  ocupa el punt U+0641 amb el nom ARABIC LETTER FEH.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xe1.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1601;

 Variants .

Tot i l'aparent semblana, la q f i la f  no sn variants l'una de l'altra.

Al Magrib la f  pot trobar-se escrita "", amb el punt a sota, per a distingir-se de la q f, que s'escriuria amb un sol punt, com la f  a altres llocs.

En l'alfabet jawi existeix un smbol com la f  amb tres punts a sobre, , per a representar el so . El soran usa aquest smbol per a . Aquest smbol tamb es troba amb el mateix s a Egipte i Sria.


 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198100" title="Collegi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya" nonfiltered="2285" processed="2279" dbindex="82291">
Collegi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya s una corporaci de dret pblic creada a Catalunya el 1995, amb personalitat jurdica prpia i capacitat plena. Agrupa tots els professionals que tenen el ttol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats prpies d'aquesta professi, com s l'auditoria. T el seu origen en el Collegi de Comptadors Jurats de Catalunya, fundat el 1931.

T un gran pes especfic en el conjunt d'Espanya, degut al fet que la majoria de les firmjes de despatxos d'auditoria ms importants es troben a Catalunya, degut al dens teixit industrial catal. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina del Collegi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198103" title="Hermeric I" nonfiltered="2286" processed="2280" dbindex="82292">
Hermeric I (Hermericus) fou rei dels sueus. Era Hermeric el que dirigia els sueus quan van entrar a Hispnia el 409 i va regnar fins a una poca indeterminada a l'entorn del 410.  Existeix una forta confusi entre Hermeric I, Hermingar i Hermeric II, pel que molts autors allarguen algunes dcades la seva vida i el seu regnat, fins el 441, i el fan pare de Reckila, segent rei sueu i associat al tron des del 438.

Sota el seu regnat, en la seva versi llarga, els sueus, que eren uns 30.000, desprs d'haver saquejat diferents parts de la pennsula durant un parell d'anys, van establir-se a la Gallaecia (provncia romana que incloa l'actual Galcia i zones adjacents) mitjanant un foedus o tractat de federaci amb l'emperador Honori el 411 i situant la seva capital a Braga. Les dcades segents van ser pacfiques i d'integraci amb la poblaci autctona, fins que el 429 va emprendre diferents campanyes de saqueig per la Btica i la Lusitnia i, posteriorment, la Tarraconense.

La historiografia gallega ha destacat la figura d'Hermeric com a primer rei del primer estat unificat que es va formar a l'rea de Galcia.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198104" title="Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona" nonfiltered="2287" processed="2281" dbindex="82293">
Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona s una instituci fundada el 1900 i que des del 1905 s collegi oficial, amb plena capacitat jurdica i constitueix l'rgan de representativitat del collectiu, reconegut per la Llei de Collegis Professionals de Catalunya, aix com per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Est encarregat de vetllar per la bona praxis i l'exercici de la professi veterinria d'acord amb la norma deontolgica, d'acord amb l'tica professional. El Collegi tamb pot determinar els casos d'intrusisme. El Collegi i el seu rgan directiu es compromet a tractar als collegiats amb la mxima lleialtat i correcci. El 2001 v a rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198105" title="Hermingar" nonfiltered="2288" processed="2282" dbindex="82294">
Hermingar (o Hermengari) fou rei dels sueus probablement successor d' Hermeric I desprs del 410.

Derrotat i mort Geronci, i desprs de la fugida de Mxim, l'exrcit d'Hispnia es va sotmetre a al general rom Constanci i per tant a l'Emperador Honori (411). Les tropes van ser enviades poc desprs (413) a frica, segurament per sufocar la rebelli iniciada aquell any pel governador Heracli, i ms tard van passar a Itlia. Per tant des del 413 la Tarraconense no va tenir forces regulars romanes per lo que es dedueix que Honori va ratificar (formal o tcitament) el pacte concertat entre Mxim i els alans, vndals i sueus, reconeixent a aquests la possessi de quatre provncies com federats, car d'altra forma no s'haguera pogut deixar desguarnida la Tarraconense sense que fos ocupada (i no ho va ser durant els dos anys que romangu sense tropes).

Per segurament Honori i Constanci no renunciaven a expulsar-los quan la situaci millors.
El 415 Honori va reconixer al rei visigot Walia la condici de Magister Militum a Hispnia i li va encarregar combatre als sueus, vndals i alans, probablement en els termes que ja havia planificat anteriorment Atalf i que Honori no havia acceptat. Des del 416 al 418 Walia va combatre contra els brbars que ocupaven quatre de les cinc provncies d'Hispnia. 

Expulsats de la Btica el vndals silings del rei Fridibald (que el 417 va ser capturat i lliurat a Honori), i els alans del rei era Atax, vers el 417 o 418, aquestos dos grups s van fusionar als vndals asdings (cap al 418) que dominaven el nord de la provncia de Gallcia, mentre que els sueus van conservar el sud de la provncia i de la regi d'Astries (pertanyent a la Tarraconense). Les forces visigodes van tornar en el seu major part al Sud de la Gllia, on es van establir com a federats amb capital a Tolosa.

El 419 va morir Walia i els vndals (asdings, silings i alans) van emigrar des els seus assentaments cap al sud i es van apoderar de la Lusitnia i segurament de la Cartaginense, almenys parcialment ( 418?  419?), mentre els sueus s'estenien a les zones que aquells deixaven buides a Galcia i Astries. 

Desprs d'un atac vndal als sueus a les muntanyes Nervsies (420?), probablement corresponents a les muntanyes al nord del Duero, que va ser rebutjat (amb una matana de sueus a Bracara per part dels vndals), potser van haver d'abandonar posicions en les dues provncies (Lusitnia i Cartaginense) i es van desplaar a la Btica, que ocuparien amb rapidesa (cap al 421) mentre que els sueus probablement van poder agafar el control de part de Lusitnia, a la resta de la qual segurament els vndals es van mantenir. Gunderic o Gonderic, el rei vndal, va morir el 427 o 428 i el seu germ i successor Genseric , va decidir passar a frica. Els vndals van travessar l'estret (429) cap a frica, encara que van conservar els seus dominis hispans (La Btica completament i les provncies de Lusitnia i Cartaginesa parcialment). Aprofitant la sortida dels vndals, el rei dels sueus Hermingar, va avanar cap al sud i van ocupar la Lusitnia (430), per Genseric va tornar corre-cuita i inesperadament i va derrotar el rei sueu a Mrida, morint Hermingar (o Hermengari) ofegat al Guadiana. El nou rei sueu fou Hermeric II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198108" title="La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris" nonfiltered="2289" processed="2283" dbindex="82295">
La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris s una entitat creada el 1977 amb seu a Barcelona que agrupa 100 associacions de 37 poblacions de Catalunya i que s'ocupa de promoure el lleure infantil i juvenil, principalment als barris considerats ms deficitaris en integraci social i cultural.

El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al gran impuls que ha desenvolupat en la dinamitzaci de la cultura popular i tradicional catalana, aix com l's del catal en espectacles de qualitat i cicles de tallers de manera estable per a formar tant infants com monitors.

Enllaos externs .
 Pgina de xarxanet.org sobre La Roda d'Espectacles;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198109" title="Hermeric II" nonfiltered="2290" processed="2284" dbindex="82296">
Hermeric II fou rei dels sueus successor d'Hermingar mort el 430 ofegat al Guadiana.

El domini sueu no era ben acollit pels propietaris gallec-romans. El nou rei va trencar el pacte que el seu antecessor havia fet amb els propietaris gallec-romans i va assolar les seves viles i finques, per no va poder conquerir les fortaleses i finalment va alliberar als captius i va renovar el pacte, que aviat es va tornar a trencar. Els propietaris van enviar una ambaixada al Magister Militum Aeci el 431, demanant la seva ajuda contra ells, ambaixada que va estar presidida per l'historiador Hidaci.

Hermeric es va trobar afavorit pel fet de qu el vndal Genseric, tot i haver combatut a Hermingar per retenir Lusitnia, fou absorbit per la poltica africana, i el 432 es va retirar d'Hispnia (abandonant la Btica i Lusitnia i tots els territoris que dominaven a la Cartaginense) i sembla que els romans van poder restablir el seu domini sobre la totalitat de la provncia Cartaginesa, i sobre la Lusitnia i la Btica, i fins i tot els habitants romans de Gallcia van concebre esperances de deslliurar-se del domini sueu. 

Hermeric, va organitzar diverses expedicions desprs del 432, probablement en la seva majoria cap a Lusitnia, que potser va aconseguir ocupar parcialment.

El 433 Hidaci va retornar de la seva ambaixada acompanyat del comte Censor i es va fer un acord de pau amb Hermeric que no fou ratificat per Valentini III. Censor fou enviat un altre cop a Hermeric el 437 i finalment el 438 es va signar una nova pau.

Hermeric, que sembla que estava malalt, va abdicar el 438 (probablement va morir el 441) i el va succeir el seu fill Requila. Isidor de Sevilla diu que va regnar 14 anys el que ens portaria al 424, per Hermingar fou rei fins al 430 amb un molt petit marge d'error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198110" title="Ramon d'Escales" nonfiltered="2291" processed="2285" dbindex="82297">

Ramon d'Escales (? -   1398, Barcelona) fou bisbe de Barcelona i Elna. 

Abat del monestir de Santa Maria de Vilabertran, va ser triat bisbe d'Elna durant els anys 1377 i 1380, ocupant el bisbat de Lleida els anys 1380 i 1386 i finalment va ser proclamat bisbe de Barcelona l'any 1386, crrec que va ocupar fins a la seva mort ocorreguda l'any 1398. 

Va ser conseller del rei Pere el Cerimonis, donant suport al papa Climent VII (antipapa), durant el Cisma d'Occident. 

Durant el seu bisbat a Barcelona va protegir als jueus a les revoltes de l'any 1391. Va ser un gran continuador de les obres de la catedral i les seves restes reposen a un mausoleu realitzat per l'escultor Antoni Canet al 1408, dins la Catedral de Barcelona.

Bibliografia. 
 Volum 7 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5435-0 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198113" title="Hrmies" nonfiltered="2292" processed="2286" dbindex="82298">


Onomstica:

Hrmies d'Atarneu, tir de les ciutats d'Atarneus i Assos a Msia;

Hrmies de Cria, ministre selucida;

Hrmies de Cria, poeta imbic grec ;

Hrmies de Metimna, historiador grec;

Hrmies, escriptor grec cristi del segle II;

Hrmies, eclesistic i heretge;

Hrmies Sozsem  vegeu  Sozsem;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198115" title="Hrmies d'Atarneu" nonfiltered="2293" processed="2287" dbindex="82299">
Hrmies d'Atarneu  (Hermeias o Hermias,  fou tir de les ciutats dAtarneus i Assos a Msia, clebre per ser amic i patr d'Aristtil. Es diu que era un eunuc i de jove fou esclau i va ascendir a una posici de confiana amb el tir de les ciutats Ebule (Eubulos), antic banquer i desprs  governant. Eubule es va mantenir fins a la seva mort sense desafiar als perses  i llavors el va succeir sense oposici Hrmies. Va invitar a Aristtil i Xencrates de Calcednia a la seva cort vers el 347 aC el que permet fixar el seu govern vers la meitat del segle IV aC.  Desprs del 345 aC va obtenir la promesa de no ser molestat en el seu domini, per part del general Mentor de Rodes, al servei de Prsia, per quan es van entrevistar, Mentor el va fer presoner i el va enviar a la cort d' Artaxerxes III de Prsia on fou executat.

Aristtil es va casar a la mort d'Hrmies amb Pties, la neboda o filla adoptiva del difunt, i va fer erigir a aquest una esttua a Delfos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198116" title="Instituci Cultural del CIC" nonfiltered="2294" processed="2288" dbindex="82300">
Instituci Cultural del CIC s una entitat al servei de la societat catalana en els mbits de la cultura i de l'educaci. Va ser fundada a Barcelona el 1950, per la pedagoga Maria Rosa Farr i Escofet amb el nom de Centre d'Influncia Catlica Femenina (CICF), amb l'objectiu d'introduir la dona en els corrents culturals i religiosos d'aquells anys i engegar projectes relacionats amb la seva promoci cultural i religiosa. Durant la dictadura, el CICF va realitzar una tasca de conservaci i difusi de la cultura catalana tot formant part d'un ampli moviment de resistncia cultural, i es va mantenir com a entitat exclusivament femenina fins el 1970. Aleshores va canviar el nom pel de Centre d'Influncia Catlica (CIC)

Ha organitzat actes d'espiritualitat, conferncies i cursets adreats a un pblic variat, amb el propsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de carcter avanat i d'arrelament a Catalunya. Actualment, el president del patronat s Joaquim Triad i Vila-Abadal. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Instituci Cultural del CIC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198117" title="Hrmies de Cria" nonfiltered="2295" processed="2289" dbindex="82301">
Hrmies de Cria (Hermeias o Hermias,  fou un funcionari d'origen cari que va arribar a favorit de Seleuc III Ceraune (o Soter) (225 aC-223 aC)  i se li va encarregar portar els afers poltics de Sria mentre el rei va anar en expedici al Taure, expedici en el curs de la qual va morir (223 aC).

Aix va deixar a Hrmies amb tot el poder ja que l'hereu i successor, Antoc III el Gran, era llavors menor d'edat (15 anys). La revolta dels strapes Mol i Alexandre a la Mdia segurament hauria requerit la presncia del jove rei, per Hrmies el va convncer d'enviar als generals Xen i Teodot, mentre Hrmies i el rei avanarien per Celesria; pero les tropes reials foren derrotades pels ptolemeus a aquesta regi i a Mdia els dos general foren tamb derrotats i Mol es va fer amo de diverses provncies de la regi del Tigris. 

Hrmies es va seguir oposant a que el rei marxs contra els strapes rebels pero aquesta vegada Antoc no li va fer cas i a la primavera segent el rei va agafar el comandament i va anar a la Mdia. Hrmies es va poder desfer del seu rival Epgenes amb un fals crrec de conspiraci, per la seva manca de capacitat militar va quedar en evidencia quan Antoc va seguir els consells de Zeuxis en contra dels d'Hrmies, i va derrotar els strapes rebels recuperant les provncies que s'havien perdut. 

Poc temps desprs Antoc va tenir un fill de la seva dona Laodice i l'ambicis ministre va pensar en desfer-se d'Antoc per governar en nom d'aquest infant; per el complot fou descobert per una revelaci al rei, i aquest, que esperava tamb la oportunitat per desfer-se del seu ministre, va aprofitar per fer-lo matar per enverinament pel seu metge Apollofanes de Selucia i altres amics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198118" title="Hrmies de Cria" nonfiltered="2296" processed="2290" dbindex="82302">
Hrmies de Cria (Hermeias o Hermias,  fou un poeta imbic grec nadiu de Cria a Xipre. Fou contemporani d'Alexandre el Gran. Solsament alguns fragments de la seva producci s'han conservat mercs a Ateneu de Naucratis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198119" title="Manaslu" nonfiltered="2297" processed="2291" dbindex="82303">



Manaslu (       , tamb conegut com a Kutang) s la vuitena muntanya ms alta del mn, situada a la serralada de l'Himlaia, al Nepal. El nom Manasl procedeix de la paraula Manasa, que en snscrit vol dir Muntanya de l'Esperit. s una de les catorze muntanyes amb ms de vuit mil metres d'alada.

El Manaslu era el Pic XXX del Servei Cartogrfic de la ndia, i al comenament havia estat anomenat Kutang I perqu era el cim ms alt del districte de Kutang.

La primera ascensi al Manaslu la realitzaren, el 9 de maig de 1956, Toshio Imanishi i Gyalzen Norbu formant part d'una expedici japonesa.

Primera ascensi.

El 1950 una petita expedici britnica liderada per Bill Tillman exploren la muntanya per primera vegada. Veuen poques possibilitats d'xit i abandonen la temptativa.

El 1952 seran els japonesos els que exploraran la muntanya i identifiquen una ruta factible per la glacera del Manaslu. Aquesta ruta s la que intentaran un any ms tard, per han d'abandonar a 7.750 m.

El 1954 tornen a la muntanya, per la gent del voltant els rep violentament perqu els acusava d'haver enfurismat el du que vivia a la muntanya, cosa que havia provocat mal temps, allaus i altres malvestats.

L'11 de mar de 1956 una nova expedici japonesa marxa de Katmand cap el Manaslu. La dirigia Yuko Maki. Van seguir la mateixa ruta de 1953, per muntaren menys camps d'alada. El 9 de maig Toshio Imanishi i Gyalzen Norbu sortiren de bon mat del camp VI (7.800 m), aconseguint fer el cim a dos quarts d'una del migdia. El dia 11 de maig dos membres ms de l'expedici repetiren cim.

Altres ascensions.

 Fins el 1971 no es tornar a intentar el cim principal del Manaslu. Ser una expedici japonesa la que aconseguir, el 5 de maig, una nova via per la cara nord-oest.

 El 1972 una expedici coreana pat un dels pitjors accidents a l'Himlaia, quant una allau sepult a 15 dels seus membres.

 El 1974 Mieko Mori, Naoko Nakaseko i Masako Uchida aconsegueixen fer la primera ascensi femenina. Aquesta expedici estava composta en la seva totalitat per dones.

 El 1981 una expedici francesa fa la primera ascensi post-monsnica.

 1984. Primera ascensi hivernal, el 12 de gener pels polonesos Maciej Berbeka i Ryszard Gajewsky.

 1999. Primera ascensi catalana per Josep Noguera i Antonio Montalban per la via normal.

Enllaos externs.

Panorames del cim generats per ordinador Nord Sud ;
El Manaslu a Peakware;
Trekking al voltant del Manaslu;
Fotografies del Manaslu;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198120" title="Signe d'exclamaci" nonfiltered="2298" processed="2292" dbindex="82304">

El signe d'exclamaci (tamb anomenat d'admiraci) s un signe de puntuaci que es representa !. En algunes llenges, com el castell, pot ser doble i aix tenen un signe d'obertura  i un de tancament !. Un estudi ha indicat que les dones usen ms aquest signe que els homes. El seu origen sembla ser el de la paraula llatina interjectio. De les dues darreres lletres, io, es va formar el smbol, que va acabar esdevenint una ratlla sobre un puntet.

Usos del signe:
 per marcar emoci en una frase ;
 per indicar que s'est parlant en un to alt (en Internet l'equivalent sn les majscules);
 per cridar l'atenci del lector sobre una oraci (en aquest sentit s molt usat per la publicitat);
 pot donar mfasi a una frase en imperatiu;
 indica un click postalveolar en transcripci fontica;
 en un senyal o rtol indica advertiment sobre un perill potencial;
 representa el factorial en matemtiques;
 en alguns llenguatges de programaci equival a una negaci;
 en els primers cmics s'usava com a punt en les bafarades dels personatges;
 indica un bon moviment en escacs;

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198121" title="Hrmies de Metimna" nonfiltered="2299" processed="2293" dbindex="82305">
Hrmies de Metimna (Hermeias o Hermias,  fou un historiador gec nadiu de Metimna, que va escriure sobre Siclia. Un llibre seu, part d'una histria, s esmentat per Ateneu de Naucratis, i per Diodor Scul se sap que va escriure una historia de l'illa fins al 376 aC i que el treball complert es composava de 12 llibres. Esteve Bizant parla de la Periegesis d'Hrmies i Ateneu tamb n'esmenta un llibre (probablement del grup dels set) anomenat .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198122" title="Hrmies (escriptor)" nonfiltered="2300" processed="2294" dbindex="82306">
Hrmies (Hermeias o Hermias,  fou un escriptor grec cristi del segle II. No es coneixen detalls de la seva biografia, per consta la seva obra  en el qual ridiculitza als filsofs grecs i adverteix als seus amics i parents contra els errors dels filsofs pagans, amb els que mostra les seves discrepncies sobre la natura, el mon, Du, la seva naturalesa i relaci amb el mon, l'anima humana, i mostra un cert talent i enginy; la seva obra s important per la histria de l'antiga filosofia i fou publicada en 19 captols.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198123" title="Hrmies (heretge)" nonfiltered="2301" processed="2295" dbindex="82307">
Hrmies (Hermeias o Hermias,  fou un eclesistic esmentat per Sant Agust (De Haeres. 59) com el fundador de la secta hertica dels henneians o seleucians, al segle IV aC.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198124" title="Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia" nonfiltered="2302" processed="2296" dbindex="82308">
La Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia s una entitat creada el 1893 per a promoure l'obra i la figura d'Antoni Gaud a travs del llegat i el projecte reflectits en el temple de la Sagrada Famlia, aix com la projecci de l'obra de Gaud i del modernisme catal arreu del mn.

J. M. Bocabella, fundador de l'Associaci Josefina i del Temple, va ser el director de les obres al seu inici. Aquest crrec el compart amb el seu gendre Josep M. de Dalmases i Riba casat amb Francesca Bocabella. A la mort del senyors Bocabella i de Dalmases amb molts pocs anys de diferncia, Francesca Bocabella i Puig va seguir la tasca del seu pare i del seu marit. Va ser el 14 d'agost de 1893 quan es public el decret pel qual es nomenava la primera Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia, formada per:
 
 Jaume Catal i Albosa, bisbe de Barcelona;
 Frederic Millan i Franc, president;
 Joan Martorell i Monteys;
 lvar M. Camin i Lpez;
 Joan Crisstom de Dalmases i Riba, tresorer;
 Jaume Nogues i Taulet;
 Ramon Nogus i Segarra;
 Leopold Gil i Llopart, secretari;

Des d'aleshores el president ha estat el bisbe i desprs l'arquebisbe de Barcelona. El president actual s el cardenal arquebisbe Llus Martnez i Sistach. El 2001 la Junta va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Membres de les diferents Juntes Constructores;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198126" title="Pere Gol i Teixidor" nonfiltered="2303" processed="2297" dbindex="82309">
Pere Gol i Teixidor s un promotor esportiu catal. Nascut a Badalona, fou jugador de bsquet en els anys 40 i ha estat president del Club Joventut de Badalona i des d'ell ha contribut al prestigi del bsquet i de l'esport catal en general. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198127" title="Immunodeficincia" nonfiltered="2304" processed="2298" dbindex="82310">
La immunodeficincia s un estat patolgic en el qual el sistema immunitari no compleix amb el paper de protecci que li correspon, deixant l' organisme vulnerable davant la infecci per patgens. 

La immunodeficincia pot ser d'origen gentic o innat (immunodeficincia primria), s a dir que es neix amb un defecte que impedeix el funcionament correcte del sistema immunitari, o pot ser una immunodeficincia adquirida quan s el resultat de l'acci d'un factor extern, per exemple, la immunodeficincia adquirida com resultat de la infecci del virus del VIH, la SIDA. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198128" title="Avell Ibez i Sensarrich" nonfiltered="2305" processed="2299" dbindex="82311">
Avell Ibez i Sensarrich s un promotor cultural catal. Ha estat impulsor de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra amb Josep Oriol Panyella i Corts el 1968, de  caire itinerant, i en fou membre del secretariat permanent. Per aix el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. Darrerament ha estat un dels promotors de la plataforma Sobirania i Progrs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198129" title="Jeff Hardy" nonfiltered="2306" processed="2300" dbindex="82312">

Jeffrey Nero "Jeff" Hardy (nascut el 31 d'agost del 1977) s un lluitador nordameric que actualment treballa a Smackdown! de la World Wrestling Entertainment (WWE). s el germ petit d'en Matt Hardy (lluitador del show ECW), amb el que va arribar fcilment a la fama amb l'equip dels Hardy Boyz.

Carrera .
World Wrestling Federation.
1998-2001.
L'any 1999, en Jeff i en Matt, comenaren a ser coneguts pels seguidors de la WWF desprs de vncer a Kaientai, en un PPV de l'empresa. No van tenir molt reconeixement fins al PPV No Mercy del 1999, on els Hardys (Jeff i Matt) s'enfrontaren a l'Edge i Christian.

No va ser fins el 29 de juny del 1991 on en Jeff i en Matt, tindrien la seva primera oportunitat pel Campionat Mundial per Parelles, pel qual s'enfrontarien a Faarooq i JBL. Els Hardy guanyaren per primer cop el ttol de Parelles i al mateix temps el primer ttol en la carrera d'ambds.

A l'edici d'SmackDown! del 12 d'abril del 2001, en Jeff ret en Triple H per al WWE Campionat Intercontinental, una lluita histrica, ja que, amb l'ajut del seu germ Matt, en Jeff es converteix en el Campi Intercontinental ms jove de la histria, per va perdre el ttol al segent programa de RAW.

El 10 de juliol del 2001, en Jeff guany el Campionat Hardcore, cosa que va provocar una confrontaci amb Rob Van Dam.

2002-2003.
En Jeff pass els seus ltims mesos dins de la World Wrestling Entertainment a la RAW, on va tenir l'impuls de la seva carrera al 2002 a l'enfrontar-se al The Undertaker per lUndisputed Championship. Encara que va perdre, en Jeff es guany el respecte de l'Undertaker, cosa difcil. Una de les lluites que va tenir van ser la de la unificaci del WWE Campionat Intercontinental i el Campionat Europeu, en la qual lluit contra en Rob Van Dam. Aquest derrot en Jeff. Encara que va perdre, va ser declarat "perdedor guanyador" pel seu contrincant, Rob Van Dam.

Durant el 2003, en Jeff va tenir lluites contra Christian i l'Edge, trobant-se acompanyat en tot moment per en Shawn Micheals i en Matt Hardy. Quan aquestes lluites acabaren, en Jeff es veia menys al programa RAW i va ser acomiadat per la seva addicci a les drogues i l'alcohol.

Per va tornar al 2007 per tornar a fer parella amb el Matt, que es va lesionar per culpa del MVP. Va aconseguir el Intercontinental Championship i va tindre l'opci de lluitar contra Randy Orton pel WWE CHAMPIONSHIP en una lluita que va perdre. 

Malgrat tot el Jeff segueix tenint el "carinyo" de tota l'afici

Actualment es troba susps durant 60 dies per no passar el control "anti-dopping" fet per la prpia WWE.

Moviments Finalitzadors.

Bomba asseguda del Cigne / Swanton Bomb (Bomba asseguda amb gran angle) ;

Gir del Dest / Twist of Fate (Candau de cap frontal acabat en cutter amb una sola m);

Gir del Dest extrem / Extreme Twist of Fate (Candau de cap invertit en trencador de clatells);

Xiuxiueig En El Vent / Whisper In The Wind (Escalada al pal en asseguda tipus llevataps) ;

Vol del falc / Flight of the hawk;

Planxa en 450 / 450 Splash (anys 90) prohibida actualment a la WWE;

Gordbuster / Suplex a contralona invertida asseient-se;

Enllaos externs.

Perfil a la WWE;
El Show Dels Hardy;
El Show Dels Hardy al MySpace;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198130" title="Malaltia autoimmunitria" nonfiltered="2307" processed="2301" dbindex="82313">
Una malaltia autoimmunitria o autoimmune, s una malaltia caracteritzada per l'acci adversa dels efectors immunolgics cap a components de la prpia biologia corporal. 
Es a dir, el sistema immunitari es converteix en l'agressor i ataca parts del cos en contra de la seva funci natural, de protegir-lo. Es tracta d'una resposta immune exagerada contra components moleculars de cllules i teixits presents de manera normal al cos. Les causes sn encara desconegudes i sn probablement el resultat de mltiples circumstncies,(essent sovint la predisposici gentica la ms normal). 

Llista de malalties de naturalesa autoimmune.

Especfiques d'un rgan.
 Cirrosi biliar primria;
 Colangitis esclerosant primria;
 Hepatitis autoimmune;
 Malaltia celaca;
 Atrfia gstrica;
 Anmia perniciosa;
 Diabetis de tipus I;
 Colitis ulcerosa;
 Sndrome de Goodpasture;
 Pnfig vulgar;
 Miastnia gravis;
 Tiroditis de Hashimoto;
 Mixedema primari;
 Malaltia de Graves;
 Sndrome de Miller-Fisher;
 Miastnia de Lambert-Eaton;
 Oftalmia simptica;
 Neuropaties;

Multiorgniques o sistmiques.
 Porpra trombocitopnica immune;
 Lupus eritemats sistmic;
 Artritis reumatoide;
 Sndrome de Sjgren;
 Esclerodrmia;
 Polimiositis i Dermatomiositis;
 Sndrome de Guillain-Barr ;
 Esclerosi mltiple i la seva varietat Malaltia de Devic;
 Psoriasi;
 Vitiligo;
 Granulomatosi de Wegener;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198134" title="Interleucina-4" nonfiltered="2308" processed="2302" dbindex="82314">
La interleucina-4 (IL-4) s una glicoprotena del grup de les citocines amb un pes molecular de 20kDa. La produeixen les cllules T de tipus 2 (Th2), basfils, mastcits i eosinfils activats. Actua com a antiinflamatori en bloquejar la sntesi d' IL-1, TNF-alfa, IL-6 i la protena inflamatria del macrfag. 

La IL-4 participa en la regulaci del sistema immunitari a diferents nivells. Entre altres funcions, promou la diferenciaci de limfcits Th2, la proliferaci i diferenciaci de limfcits B i s un potent inhibidor de l' apoptosi. L'IL-4 t un papet important en el desenvolupament de malalties atpiques com l'asma, la dermatitis atpica o la anafilaxi sistmica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198135" title="New Orleans Arena" nonfiltered="2309" processed="2303" dbindex="82315">

El New Orleans Arena s un pavell esportiu situat a Nova Orleans, Louisiana, i est situat en el Central Business District, el que ve a ser el centre de la ciutat, adjacent al Louisiana Superdome.

Des del 2002 s el pavell dels New Orleans Hornets de la NBA, i en ocasions, de la Universitat de Tulane. Des de febrer de 2004 tamb s la llar de New Orleans VooDoo, de la AFL i ho va ser de New Orleans Brass de la ECHL fins a la seva desaparici en 2002.

El pavell va ser completat en 1999 i el seu cost va ascendir als 84 milions de dlars. La seva obertura oficial data del 19 d'octubre de 1999. Durant els 3 primers anys l'nic equip que actuava all com local eren els Brass, fins que en 2002 els Charlotte Hornets es van mudar a Nova Orleans.

La capacitat del pavell s de 18.000 espectadors per a bsquet, 16.500 per a futbol americ i per a concerts o altres espectacles, va des de 7.500 fins als 17.805. Compta a ms amb 56 llotges de luxe.

Entre els prxims grans esdeveniments que acollir el pavell destaquen l'All-Star Game de la NBA el 2008, el ArenaBowl XXI en 2007 i el torneig de la Southeastern Conference de la NCAA al 2012. En 2007 ja va ser seu de la 1a i 2a ronda del torneig NCAA i en 2004 va acollir la Final Four de la NCAA femenina i en 2008 ser seu de rondes en la South Regional.

Hurac Katrina.

Durant l'Hurac Katrina els equips mdics que tenien la seva base en el Superdome es van traslladar a aquest pavell, a causa de les millors condicions que oferia aquest pavell per a desenvolupar el seu treball. Malgrat l'hurac, l'Arena va reprendre les seves activitats un ms desprs de la cattrofe.

Els Hornets van jugar el seu primer partit de la lliga 2005-06 el 8 de mar de 2006 amb Los Angeles Lakers com a rival. Els Lakers van vncer 113-107 per aix era el de menys aquella nit, l'emotiu va ser l'ambient de bsquet que va tornar a sentir una ciutat tan damnificada per un desastre com el Katrina.
El 5 de juliol de 2006, el New Orleans Arena va augmentar la seva capacitat per als concerts de Tim McGraw i Faith Hill, aconseguint aquesta nit el record d'assistncia al pavell.

Galeria.


 Enllaos externs.
New Orleans Arena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198136" title="Interleucina-6" nonfiltered="2310" processed="2304" dbindex="82316">
La interleucina-6 (IL-6) s una glicoprotena secretada pels macrfags, cllules T, cllules endotelials i fibroblasts, i el seu alliberament est indut per la IL-1 i s'incrementa en resposta a TNF . 
El seu gen es localitza al cromosoma 7. 

Funci. 
s un pirogen endogen que estimula la producci d'ACTH per part de l'hipfisi. Interv en la producci d'immunoglobulines, en la diferenciaci de limfcits B, activa els limfcits T citotxics, cllules plasmtiques, modulla l'hematopoesi i s la responsable juntament amb la IL-1, de la sntesi de protenes de fase aguda al fetge, especialment fibrinogen. 

Enllaos externs.
;
;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198138" title="Quimiotaxi" nonfiltered="2311" processed="2305" dbindex="82317">
La quimiotaxi o quimiotactisme s el desplaament que realitzen les cllules mbils en el medi on es troben, a favor o en contra d'un gradient qumic. El desplaament mencionat pot ser tant en medi lquid com per sobre o travs de diferents superfcies biolgiques (endotelis). Per aquesta finalitat, les cllules possexen receptors cellulars que detecten les substncies qumiques atraients i activen les senyals cellulars que promouen el moviment a favor o en contra de la direcci on es troben aquestes substncies quimiotctiques. La quimiotaxi s per tant, un sistema de resposta sensorial de locomoci, governat qumicament. 

El control de la motilitat cellular permet a qualsevol cllula lliure, desplaar-se cap a un ambient favorable de nutrients, pH, temperatura, etc. Aquesta motilitat cellular exerceix una funci molt important en la capacitat infecciosa d'alguns microorganismes. 

En els ssers pluricellulars, les principals cllules amb capacitat quimiotctica sn els leuccits, com els neutrfils i els macrfags, tant importants en el sistema immunitari i en els processos inflamatoris. 

En el mecanisme molecular de la quimiotaxi intervenen protenes sensorials de la membrana plasmtica anomenades quimioreceptors, que detecten el gradient qumic en funci de la concentraci i interaccionen amb protenes del citoplasma com l'actina, per mitj de l'i calci, per a modular el moviment de cilis, flagels o pseudopodis. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198139" title="Campionat suec de futbol" nonfiltered="2312" processed="2306" dbindex="82318">
El Campionat suec de futbol, o lliga sueca de futbol, s la mxima competici de futbol a Sucia.

Actualment (2008) hi prenen part 16 equips que s'enfronten tots contra tots a doble volta. Els darrers classificats perden la categoria i baixen a segona divisi (Superettan). El vencedor es classifica per la Lliga de Campions. El segon ho fa per la Copa de la UEFA i el tercer per la Copa Intertoto. A ms, els quatre primers equips de la competici es classifiquen per la Royal League, una competici internacional per a clubs nrdics.

 Histria .
Entre 1896 i 1925 el campionat es disput en format de copa i reb el nom de Campionat suec de futbol (Svenska Msterskapet). Cal destacar que fins el 1904 no exist una Federaci Sueca de Futbol. Aquesta, la SvFF, va ser creada el 1904 per va reconixer els campions anteriors a aquesta data.

A partir de 1910 es comen a disputar la Svenska Serien, la primera lliga sueca, tot i que els campions suecs van seguir essent els del Svenska Msterskapet.

A partir de 1925 es comen a jugar en format de lliga (tots contra tots) i comen a rebre el nom d'Allsvenskan (literalment significa "Tots els suecs"). Entre 1925 i 1930 no fou considerada oficial i els seus vencedors no sn considerats campions suecs (en cursiva a l'historial).

De 1982 a 1990, la lliga es decid en un pla-off final entre els primers classificats de l'Allsvenskan, i els anys 1991 i 1992, desprs de l'Allsvenskan es disput un campionat anomenat Msterskapsserien amb els millors classificats d'on sort el campi suec.

 Historial .
Svenska Msterskapet


1896 rgryte IS;
1897 rgryte IS;
1898 rgryte IS;
1899 rgryte IS;
1900 AIK;
1901 AIK;
1902 rgryte IS;
1903 Gteborgs IF;

1904 rgryte IS;
1905 rgryte IS;
1906 rgryte IS;
1907 rgryte IS;
1908 IFK Gteborg;
1909 rgryte IS;
1910 IFK Gteborg;
1911 AIK;

1912 Djurgrdens IF;
1913 rgryte IS;
1914 AIK;
1915 Djurgrdens IF;
1916 AIK;
1917 Djurgrdens IF;
1918 IFK Gteborg;
1919 GAIS;

1920 Djurgrdens IF;
1921 IFK Eskilstuna;
1922 GAIS;
1923 AIK;
1924 Fssbergs IF;
1925 Bryns IF;


Allsvenskan


1924-25 GAIS;
1925-26 rgryte IS;
1926-27 GAIS;
1927-28 rgryte IS;
1928-29 Helsingborgs IF;
1929-30 Helsingborgs IF;
1930 31 GAIS;
1931 32 AIK;
1932 33 Helsingborgs IF;
1933 34 Helsingborgs IF;
1934 35 IFK Gteborg;
1935 36 IF Elfsborg;
1936 37 AIK;
1937 38 IK Sleipner;
1938 39 IF Elfsborg;
1939 40 IF Elfsborg;
1940 41 Helsingborgs IF;

1941 42 IFK Gteborg;
1942 43 IFK Norrkping;
1943 44 Malm FF;
1944 45 IFK Norrkping;
1945 46 IFK Norrkping;
1946 47 IFK Norrkping;
1947 48 IFK Norrkping;
1948 49 Malm FF;
1949 50 Malm FF;
1950 51 Malm FF;
1951 52 IFK Norrkping;
1952 53 Malm FF;
1953 54 GAIS;
1954 55 Djurgrdens IF;
1955 56 IFK Norrkping;
1956 57 IFK Norrkping;
1957 58 IFK Gteborg;

1959 Djurgrdens IF;
1960 IFK Norrkping;
1961 IF Elfsborg;
1962 IFK Norrkping;
1963 IFK Norrkping;
1964 Djurgrdens IF;
1965 Malm FF;
1966 Djurgrdens IF;
1967 Malm FF;
1968 sters IF;
1969 IFK Gteborg;
1970 Malm FF;
1971 Malm FF;
1972 tvidabergs FF;
1973 tvidabergs FF;
1974 Malm FF;
1975 Malm FF;

1976 Halmstads BK;
1977 Malm FF;
1978 sters IF;
1979 Halmstads BK;
1980 sters IF;
1981 sters IF;
1982 IFK Gteborg;
1983 IFK Gteborg;
1984 IFK Gteborg;
1985 rgryte IS;
1986 Malm FF;
1987 IFK Gteborg;
1988 Malm FF;
1989 IFK Norrkping;
1990 IFK Gteborg;


Msterskapsserien
1991 IFK Gteborg;
1992 AIK;

Allsvenskan


1993 IFK Gteborg;
1994 IFK Gteborg;
1995 IFK Gteborg;
1996 IFK Gteborg;

1997 Halmstads BK;
1998 AIK;
1999 Helsingborgs IF;
2000 Halmstads BK;

2001 Hammarby IF;
2002 Djurgrdens IF;
2003 Djurgrdens IF;
2004 Malm FF;

2005 Djurgrdens IF;
2006 IF Elfsborg;
2007 IFK Gteborg;
2008 Kalmar FF;


 Referncies .
 Repinski, Marek (n.d.). Allsvenskan.just.nu. Retrieved 9 Feb., 2006.
 Sveriges Fotbollshistoriker och Statistiker (n.d.). SFS-Bolletinen. Retrieved 9 Feb., 2006.
 Swedish Football Association (n.d.). . Retrieved 30 Aug., 2006.

 Enllaos externs .
 Federaci Sueca de Futbol;
 Federaci Sueca de Futbol - Allsvenskan;
 RSSSF;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198140" title="Llista de gratacels de Dubai" nonfiltered="2313" processed="2307" dbindex="82319">
Gratacels ms alts de Dubai  amb ms de  150 metres .

En construcci de ms de 150 metres.


Projectats (projectes aprobats) .


Projectats (sense aprobaci) .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198143" title="American Airlines Center" nonfiltered="2314" processed="2308" dbindex="82320">

L'American Airlines Center s un pavell localitzat en el barri del Parc Victria proper al centre de Dallas, Texas que s usat per a partits d'hoquei, bsquet i concerts.

L'American Airlines Center s la llar dels segents equips esportius:
 Dallas Stars (NHL);
 Dallas Mavericks (NBA);
 Dallas Desperados (Arena Football League);

 Histria .
Per a l'any 1998, els Dallas Mavericks, el seu propietari Mark Cuban i els Dallas Stars volien complir el seu desig de substituir el seu pavell (el Reunion Arena) per un de nou. Els residents de Dallas van aprovar la implementaci d'impostos nous en els hotels i els carros de renda per a pagar la nova llar dels Mavericks i els Stars.

Galeria.


Enllaos externs.
 American Airlines Center;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198144" title="Ars nova" nonfiltered="2315" processed="2309" dbindex="82321">
L'ars nova s el perode de producci polifnica musical, tant francesa com italiana, posterior a lars antiqua i anterior a l'obra musical de l'escola francoflamenca. s el segon gran perode de la polifonia occidental. L'expressi s deguda al teric Philippe de Vitry.

 Histria .

Des de finals del segle XIII, les innovacions rtmiques introdudes per Pierre de la Croix van obrir cam cap a noves audcies. Els testimonis de msics que reconeixen el nou estil de principis de segle apareixen cap a 1320, en la forma de dos tractats: Ars Nove Musice de Johannes de Muris i Ars Nova de Philippe de Vitry. 

El tractat de Johannes de Muris s probablement el ms antic dels dos, per va ser l'obra de Vitry la que va donar  nom a la msica del segle XIV. En aquesta obra va completar i va codificar tot l'arsenal de signes musicals utilitzats en el seu temps i aix s'aconseguia elaborar un codi coherent, amb signes pels compassos que determinaven el moviment o la unitat sobre la qual basar el moviment, la qual cosa va suposar un aven extraordinria.

 L'escriptura musical .

Els signes es van multiplicar amb indicacions precises de pauses i noves figures de valor cada cop ms breu. La mnima, divisi de la semibreu se subdivideix aix mateix en dues o tres semimnimes. Aquesta proliferaci de valors va permetre la dislocaci de les maneres rtmiques i una recerca de ritmes contraposats entre les diverses veus, a partir de l's sistemtic de la sncope. Grcies a la precisi d'aquesta notaci es va generalitzar el hoquetus, que ja existia a lars antiqua.

L'escriptura musical va sofrir modificacions. Se seguia component a dos o tres veus (cantus firmus, duplum, o tamb triplum), per la presncia de la quarta veu era cada vegada ms freqent. Aquesta veu era inferior al cantus firmus i tenia valors de la mateixa durada respecte a la veu principal. A Frana se la va denominar contre-teneur (contratenor), quedant aix constitut el quartet vocal, que va ser la forma polifnica ideal fins a principis del segle XVII.

 Les formes .

Els gneres tendien a diversificar-se, per el motet va continuar sent la forma ms usada encara que la seva estructura interna evolucions. La mateixa evoluci van patir el rond, la balada i el virolai, les "formes fixes" de can del segle XIV, anomenades aix perqu segueixen un esquema mtric determinat: 
 La balada s'estructura en tres estrofes potiques, cada unes de les quals presenta l'esquema meldic AaB. ;
 El virelai s presenta l'estructura meldica ABbaA.
 El rond s una forma potica de vuit versos amb l'estructura musical ABaAabAB.

 Els compositors .

Frana va ser el primer pas en el que es van desenvolupar aquestes noves tcniques i sobretot en la zona del nord del Loira, on destacaven els brillants compositors Philippe de Vitry i Guillaume de Machaut.

Artsticament, Guillaume de Machaut va suposar un verdader punt d'inflexi en el panorama musical del seu temps. En ell es fonen la rica tradici musical dels trobadors, amb les innovadores teories de Philippe de Vitry, donant com a resultat, d'una banda, peces que sn una manifestaci d'una tradici renovada i, per un altre, obres que ja anticipen la complexitat rtmica i la inventiva meldica de lars subtilior.

Al costat d'aquests, es poden citar d'altres msics de la generaci segent: J. Cesaris, J. S. d'Haspre, Balde Cordier, etc., tots ells d'un manierisme accentuat. Tamb trobem mostres de la nova tendncia musical a la regi d'Aviny, on es va desenvolupar una intensa vida musical al convertir-se a la seu papal en l'poca del cisma d'Occident.

 Ars nova a Itlia .

Parallelament, es va desenvolupar un nou i dol estil de composici que, posteriorment, es va denominar "Ars nova italiana", agafant com a referent el terme que defineix la msica francesa d'aquella mateixa poca. 

La polifonia profana italiana va aparixer i va florir de forma sobtada el segle XIV, sense antecedents aparents. Per aix, s'ha argumentat que el terme ars nova no s'hauria d'aplicar a una msica que sembla haver sorgit amb independncia de les formes musicals i del sistema de notaci que caracteritza lars nova francs. 

Els compositors que escollien obres en vers per a posar-ne msica (madrigals, ballate), ignoraven el motet, potser perqu el consideraven massa intellectual, i escrivien obres noms per a dos o tres veus orientades, ms aviat, cap a la recerca de la grcia meldica.

La major part d'obres d'aquesta poca les coneixem grcies al Codex Squarcialupi, que recull ms de quatre-centes mostres, de les quals al voltant d'un ter sn obra del talent del major compositor itali del segle XIV, Francesco Landini.

 Madrigal, caccia i ballata .

El madrigal s una forma potic-musical bastant lliure, freqentment de temtica amatria o pastoril. Sol estar formada d'un nombre indeterminat d'estrofes que se succeeixen amb la mateixa melodia. En alguns casos, l'ltima estrofa es canta amb una melodia diferent, a la qual es dna el nom de ritornello i en la qual se sol emprar, a ms, un ritme que contrasta amb la resta de la can. 

Al to idllic del madrigal s'oposen la jovialitat i el carcter popular de la caccia, una espcie de cnon, i, una mica ms tard, l'expressivitat i refinament de la ballata, forma musical que, anys ms tard, acabaria imposant-se sobre les altres dues. 

La ballata s una pea d'origen ballable que va anar perdent, a poc a poc, aquest carcter. La seva utilitzaci com a can s posterior a la del madrigal i al principi va ser sobretot mondica. La ballata, mondica o polifnica t una estructura potic musical preestablerta: consta d'una estrofa a tall de tornada (ripresa) seguida de dues estrofes amb melodia diferent (piedi), d'una tercera estrofa amb la mateixa melodia que la tornada (volta) i d'una repetici final de la tornada -ABbaA-.

 Ars subtilior .

Les ltimes dcades del segle XIV van ser testimonis d'una de les evolucions ms estranyes de la histria de la msica: l'estil conegut com ars subtilior (art ms subtil), resultat directe de la progressiva complexitat rtmica i subtilesa meldica que va anar adquirint lars nova francs. 

Aquest moviment musical va tenir el seu centre a Aviny, estenent-se tamb a la Corona d'Arag i el Comtat de Foix, que mantenien forts lligams musicals amb Aviny. Tamb va tenir una influncia notable en compositors establerts al nord d'Itlia, com van ser Johannes Ciconia, Matteo da Perugia i fins i tot a les ltimes obres de Landino, anticipant ja un estil musical ms internacional, ms ali a les diferncies nacionals i que es manifestaria en la seva plenitud durant el segle XV.

Referncies.


 Bibliografia .

 Article "ars nova", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Richard H. Hoppin: Medieval Music. Nova York, W.W. Norton & Co., 1978.  ISBN 0-393-09090-6;
 Harold Gleason; Warren Becker: Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I).  Bloomington, Indiana.  Frangipani Press, 1986.  ISBN 0-89917-034-X;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198146" title="Amway Arena" nonfiltered="2316" processed="2310" dbindex="82322">

L'Amway Arena (antigament conegut com a Orlando Arena, TD Waterhouse Center i The Arena in Orlando, i colloquialment conegut com O-Rena) s un pavell localitzat a Orlando, Florida. s part de l'Orlando Centroplex, un complex esportiu i d'entreteniment situat al centre de la ciutat. L'Amway Arena s la seu dels Orlando Magic de la NBA i dels Orlando Predators de la AFL, sent-ho tamb dels Orlando Sharks de la Major Indoor Soccer League.

Histria.
TD Waterhouse, una divisi de la companyia canadenca Toronto Dominion, va comprar els drets de nom de l'Orlando Arena en 1999 i va reanomenar el pavell com a TD Waterhouse Center. Aquests drets van expirar el 30 de novembre de 2006, i TD Ameritrade, que havia comprat TD Waterhouse, va decidir no renovar el contracte. El pavell va ser breument conegut com "The Arena in Orlando" fins que es va signar un nou contracte, en un perode d'aproximadament una setmana. El 7 de desembre de 2006, es va anunciar que Amway es convertia en el nou patrocinador, renombrant el pavell a Amway Arena. Amway pagar 1.5 milions de dlars en quatre anys; 375.000 dlars per any. Amway tindr, a ms, una opci exclusiva de negociar pels drets de nom del nou pavell que van ha construir els Magic. Richard DeVos, propietari de l'equip, s el fundador d'Amway.

L'lies que rep el pavell quan juguen els Predators s "The Jungle". Durant la temporada 2005-2006 de l'AFL, el complex va ser conegut com "Hummer Field at TD Waterhouse Centre".

L'Amway Arena s tamb la seu dels Orlando Solar Bears de la International Hoquei League, i d'Orlando Jackals de la Roller Hoquei International. Completat en 1989 amb un cost de 98 milions de dlars (completament finanat pblicament), en el pavell hi tenen cabuda 17.248 espectadors per als partits de bsquet, a ms de comptar amb 26 suites de luxe. Els drets de nom van ser venuts el 2000 a TD Waterhouse per 7.8 milions de dlars per cinc anys. Tamb s usat per a esdeveniments d'oci, particularment concerts de rock.

El 1990, el torneig mascul de bsquet de la Southeastern Conference va ser albergat en aquest pavell, igual que el WWF Royal Rumble el mateix any. Les primeres rondes del torneig de la NCAA es van jugar aqu a principis i mitjans dels 90.

En 1991, va ser votat el "Millor Pavell de l'Any" per la Revista Performance. Tamb va ser nominat al millor pavell per a concerts per la Pollstar Concert Industry Awards. El 9 de febrer de 1992, va albergar l'All-Star Game de la NBA, i durant la temporada 1993-94 de la NHL, Tampa Bay Lightning va jugar cinc dels seus partits en casa aqu.

El primer i segon partit de les Finals de la NBA de 1995 es van realitzar en aquest complex, igual que les Finals de la IHL en 1996, 1999 i 2001, quan els Solar Bears van guanyar la Turner Cup en l'ltima temporada de la IHL.

En 2004, Orlando va ser triada com una de les cinc ciutats que acolliran el Dew Action Sports Tour, una nova franqucia d'esports extrems que va comenar a entrar en funcionament en 2005. Titulat PlayStation Pro, l'esdeveniment va ser en el TD Waterhouse Centre del 12 al 16 d'octubre.

El 22 d'agost de 2004, la ciutat d'Orlando va expulsar els Orlando Seals, un equip d'hoquei sobre gel de lligues menors, del TD Waterhouse Centre. En canvi, Orlando Sharks de la Major Indoor Soccer League, comenar a jugar els seus partits de local en aquest pavell prximament.

Enllaos externs.
 Orlando Centroplex ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198150" title="Svenska Serien" nonfiltered="2317" processed="2311" dbindex="82323">
La Svenska Serien (literalment en catal, La Lliga Sueca), tamb anomenada Svenska Fotbollserien) va ser una competici de lliga sueca disputada entre 1910 i 1917; 1920-1921 i 1922-1924. Fou reemplaada per l'actual Allsvenskan. Malgrat ser la mxima competici en format lliga del pas, els seus campions no foren considerats campions suecs, ja que aquest ttol va recaure en els vencedors del torneig de copa, Svenska Msterskapet disputat entre 1896 i 1925.

Els anys 1918-19 no es disput la competici. En el seu lloc es disput una altra competici anomenada Fyrkantserien.

 Historial .
1910  rgryte IS;
1911-12 rgryte IS;
1912-13  IFK Gteborg;
1913-14 IFK Gteborg;
1914-15 IFK Gteborg;
1915-16 IFK Gteborg;
1916-17 IFK Gteborg;
1918-19 No es disput, vegeu Fyrkantserien;
1920-21 rgryte IS;
1921-22 No es disput;
1922-23 GAIS;
1923-24 rgryte IS;

 Palmars .
5 ttols IFK Gteborg;
4 ttols rgryte IS;
1 ttols GAIS;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198151" title="Fyrkantserien" nonfiltered="2318" processed="2312" dbindex="82324">
La Fyrkantserien (tamb anomenada Fyrvpplingstvlingen i Serien Stockholm-Gteborg) va ser una competici sueca de futbol que es disput entre els anys 1918 i 1919, anys en qu la Svenska Serien no es disput. Va incloure clubs de les ciutats d'Estocolm i Gteborg.

 Historial .


 Palmars .
2 ttols IFK Gteborg;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198152" title="AT&T Center" nonfiltered="2319" processed="2313" dbindex="82325">

L'AT&T Center s un pavell esportiu situat en la ciutat de San Antonio, Texas, en els Estats Units. Es va acabar de construir en l'any 2002 amb el nom de SBC Center, amb un cost de 175 milions de dlars, sent finanat pel Comtat de Bexter, amb una contribuci de 28,5 milions per part de San Antonio Spurs, equip de la NBA el qual hi disputa els seus partits.

El nom.

A l'acabar-se la construcci, l'empresa SBC Communications, Inc. va adquirir els drets del nom de l'estadi per un perode de 20 anys, a canvi de 41 milions de dlars, en un acord amb la ciutat de San Antonio. Dita empresa va canviar el seu nom en novembre de 2005 pel de AT&T Inc.. El pavell va canviar oficialment el seu nom pel de AT&T Center en gener de 2006.

Capacitat.
L'estadi t una capacitat per a 18.500 espectadors en partits de bsquet, que es redueix a 13.000 en partits d'hoquei sobre gel. Per a un altre tipus d'esdeveniments, com concerts o convencions, la capacitat s de 19.000 persones. Compte a ms amb 50 llotges de luxe.

Enllaos externs.
Web de l'AT&T Center;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198156" title="Heavenly Sword" nonfiltered="2320" processed="2314" dbindex="82326">
Heavenly Sword s un videojoc desenvolupat per Ninja Theory exclusivament per a la consola Play Station 3 i publicat per Sony Computer Entertainment Europe.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198158" title="Royal League" nonfiltered="2321" processed="2315" dbindex="82327">
La Royal League (en catal lliga reial) s una competici futbolstica que es disputa a Escandinvia. El torneig enfronta a clubs de les tres monarquies de la zona (Dinamarca, Sucia, i Noruega), d'aqu el nom.

Es disputa quan finalitzen les lligues domstiques de Noruega i Sucia i a meitat de la lliga de Dinamarca (els tres pasos tenen calendaris diferents). Hi prenen part els 4 primers classificats de cada lliga.

S'est discutint la possibilitat d'incloure a la competici els vencedors de les lligues de Finlndia i Islndia.

 Historial .


Articles relacionats.
 Lliga sueca de futbol;
 Lliga danesa de futbol;
 Lliga noruega de futbol;
 Campionat Nrdic de futbol;
 Lliga Bltica de futbol;

Enllaos externs.
 Web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198159" title="Signe d'interrogaci" nonfiltered="2322" processed="2316" dbindex="82328">

El signe d'interrogaci o interrogant s un signe de puntuaci que s'escriu ? o  (aquest darrer s d'obertura). El signe ve de la paraula llatina quaestio, que s'abreujava Qo. D'escriure la Q a sobre la O es va anar formant el smbol actual. Una hiptesi alternativa explica que ve d'un signe ondulat que es collocava per marcar l'entonaci interrogativa, similar als pneumes musicals. 

Usos de l'interrogant:
Indica que la frase s una pregunta directa (les indirectes no tenen cap signe distintiu). El grec ho simbolitza amb un punt i coma. En catal se sol usar noms el final, tot i que les preguntes llargues admeten l'inicial;
Si apareix repetit, indica estranyesa del receptor;
Serveix com a carcter comod en informtica;
Simbolitza l'oclusiva glotal en fontica (AFI);
En lingstica marca frases de correcci dubtosa o de font no contrastada;
Indica un mal moviment en escacs;
Sobre dibuixos, indica ignorncia;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198161" title="Copa sueca de futbol" nonfiltered="2323" processed="2317" dbindex="82329">
La Copa sueca de futbol, Svenska Cupen, s la principal competici de futbol per eliminatries i la segona en importncia a Sucia. El campi es classifica per la Copa de la UEFA. Cada any hi prenen part 98 equips.

 Historial .
(entre parntesi el nombre de ttols acumulats)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198167" title="Morfognesi" nonfiltered="2324" processed="2318" dbindex="82330">
La morfognesi (del grec morph/, forma, i gnesi, creaci) s un dels tres aspectes fonamentals de la biologia del desenvolupament, juntament amb el control del creixement cellular i de la diferenciaci cellular. La morfognesi inclou la forma dels teixits, dels rgans i dels organismes complets i les posicions de diversos tipus de cllules especialitzades. L'estudi de la morfognesi pretn comprendre el procs que controla la distribuci organitzada espacialment de les cllules, procs que apareix al llarg del desenvolupament embrionari d'un organisme i que dna lloc a les formes caracterstiques dels teixits biolgics, dels rgans i de l'anatomia corporal. 

Les primeres idees entorn de com les constricciones fsiques i matemtiques afecten al creixement biolgic es deuen a D'Arcy/ Wentworth Thompson i Alan Turing. En els seus treballs van postular la presncia de senyals qumics i processos fsic-qumics com la difusi, l'activaci i la desactivaci en el creixement cellular i orgnic. La comprensi completa dels mecanismes implicats en els organismes actuals va requerir el descobriment del DNA i el desenvolupament de la biologia molecular i de la bioqumica. 

Diversos tipus de molcules sn particularment importants durant la "morfognesi". Els morfogens sn molcules solubles que poden difondre i dur senyals que controlen les decisions de diferenciaci cellular depenent de la concentraci qumica. 

Exemples. 
Els primers estudis morfogentics van ser fets en Acetabularia. Fins a fa un segle, no s'havia comprovat que el nucli cellular contingus informaci hereditria o sobre el desenvolupament. El control nuclear de la morfognesi i la interacci del nucli amb el citoplasma van ser demostrats per J. Hmmerling en la dcada dels 30, utilitzant dues espcies distintes de Acetabularia (Acetabularia acetabulum i A. crenulata) 

L' Acetabularia s un organisme unicelular enorme, de prop de 24 cm de llarg, i consisteix en tres parts: el cap, la tija i el rizoide. L'nic nucli d'aquesta cllula es localitza en el rizoide. 
Hmmerling va intercanviar els nuclis de les dues espcies, i amb aix va assolir que es forms el cap caracterstic d'aquella que havia donat el nucli. Aix es va veure que el nucli ocupava un paper en el control del desenvolupament de la Acetabularia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198169" title="Acetabularia" nonfiltered="2325" processed="2319" dbindex="82331">

Acetabularia sn algues verdes gegants (0,5 a 10 cm de llargada), unicellulars i uninucleades, marines, amb una forma caracterstica de paraiges. Es fren molt famoses amb els experiments de Joachim Hammerling als anys 1930s, on transplantant parts de A. mediterranea i A. crenulata mostr que la informaci gentica dels eucariotes est continguda en els nuclis. Les espcies com A. acetabulum es continuen emprant com a organisme model per a estudis de relacions nucli/citoplasma, organitzaci citosia i ritme circadi.

Acetabularia est al lmit dels organismes unicellulares, ssent un dels ms grans exemples trobats. T a ms, un nucli gran, d'uns 100 micrmetres (abans de la meiosi).

Hi ha al voltant de 30 espcies d'  Acetabularia (vegi's: http://www.algaebase.org/), incloent:

 Acetabularia acetabulum;
 Acetabularia caliculus ;
 Acetabularia crenulata;
 Acetabularia dentata;
 Acetabularia farlowii;
 Acetabularia kilneri;
 Acetabularia major;
 Acetabularia mediterranea;
 Acetabularia peniculus;
 Acetabularia ryukyuensis;
 Acetabularia schenkii;

Referncies.


 Enllaos externs .
www.accessexcellence.org;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198172" title="Club Atltico Bella Vista" nonfiltered="2326" processed="2320" dbindex="82332">

El Club Atltico Bella Vista, ms conegut com Bella Vista, s un equip de futbol de l'Uruguai, amb seu a Montevideo.

 Histria .

El Club Atltico Bella Vista es va fundar el 4 d'octubre de 1920.

El 1981, el club va disputar la Copa Libertadores de Amrica. Bella Vista va jugar al mateix grup de Pearol, i Estudiantes de Mrida i Portuguesa de Acarigua, de Veneuela. Va ser eliminat a la primera etapa de la competncia.

El 1985, va disputar novament la Copa Libertadores. Bella Vista estava al grup de Pearol, i dos equips xilens, Colo-Colo i Magallanes. Va ser eliminat novament a la primera fase.

El 1990, Bella Vista va guanyar la lliga uruguaiana, i es va guanyar el dret a disputar la Copa Libertadores de l'any segent.

El 1991, va disputar la Copa Libertadores, i estava al mateix grup de Nacional de l'Uruguai, i Flamengo i Corinthians del Brasil. Va acabar a l'ltim lloc del grup.

El 1993, a la Copa Libertadores, estava al mateix grup de Nacional de l'Uruguai i El Nacional i Barcelona de l'Equador. Desprs d'una pobra campanya, va ser eliminat novament a la primera etapa.

El 1999, desprs d'una absncia de sis anys, va tornar a la Copa Libertadores. Bella Vista estava al mateix grup de Nacional de l'Uruguai, Estudiantes de Mrida de Veneuela, i Monterrey de Mxic. Va acabar en tercer lloc a la primera fase, i va classificar a la segona etapa, on van derrotar a la Universidad Catlica de Xile. Tanmateix, als quarts de final, Bella Vista va anar eliminat pel Deportivo Cali de Colmbia. Va ser la millor campanya del club a la Copa Libertadores.

El 2000, Bella Vista va disputar una altra vegada la Copa Libertadores, i estava al mateix grup de Club Bolvar de Bolvia, Atltico Mineiro del Brasil, i Cobreloa de Xile. Va ser eliminat a la primera fase del torneig.

 Uniforme .

La samarreta del Bella Vista representa la bandera del Vatic, meitat groga, meitat blanca. Per aix el club s sobrenomenat els "papales", els que segueixen el papal, el papat, l'autoritat vaticana. La primera canxa que va tenir el club era al predi de l'esglsia Maturana, per la qual cosa en agrament es va deixar el capell de l'esglsia elegir els colors de l'uniforme. Algunes versions diuen que l'origen pot ser diferent. A causa del fanatisme dividit entre Pearol i Nacional de les antigues autoritats del club, van decidir que la samarreta tingus els colors predominants dels dos gegants uruguaians. El mateix va ocrrer amb Arsenal de Sarand de l'Argentina, quan es va dissenyar la seva samarreta, blau clar i vermell, a causa que les autoritats del club eren fantiques de Independiente i Racing Club de Avellaneda.



 Jugadors .


 Estadi .

Bella Vista juga els seus partits com local a l'Estadi Parque Jos Nasazzi, el qual t una capacitat mxima de 15.000 persones.

 Palmars .

 Torneigs nacionals .

Primera divisi uruguaiana (1): 1990;
Segona divisi uruguaiana (5): 1949, 1968, 1976, 1997, 2005;
Divisional Intermdia de Futbol de l'Uruguai (2): 1922, 1959;
Divisional Extra de Futbol de l'Uruguai (1): 1921;
Liguilla Pre-Libertadores de Amrica (1): 1998;

 Enllaos externs .

CA Bella Vista ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198175" title="Torres dels Emirats" nonfiltered="2327" processed="2321" dbindex="82333">


Les Torres dels Emirats sn dos torres semblants i germanes,  per no bessones, de la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units. Una s la Torre d'Oficines dels Emirats i l'altra l'Hotel Jumeirah de les Torres dels Emirats i mesuren 355 metres i 309 metres respectivament. El complex que les connecta es el Boulevard i t una superfcie de 9000 m. Es troba a la famosa carretera del Xeic Zayed. Son smbol de la ciutat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198177" title="Burj Al-Alam" nonfiltered="2328" processed="2322" dbindex="82334">
Burj al-Alam (Torre del Mon) s un gratacels de  la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, encara en construcci, amb una altura prevista de 501 metres (que ser el quart ms alt del mon si s'inclouen les antenes), situat a la Business Bay de Dubai. Tindr 74 pisos d'oficines i 27 d'apartaments, i superar a altres gratacels en construcci o construts a Dubai excepte al Burj Dubai.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198178" title="Dubai World Trade Centre" nonfiltered="2329" processed="2323" dbindex="82335">


Dubai World Trade Centre s un complex de negocis de  la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, construt per l'emir Rashid ben Saeed Al-Maktum, situat prop de la famosa carretera del Xeic Zayed i a d'altres centres comercials. La torre original es va construir el 1979 i desprs s'hi van afegir dependencies (centre de convencions, sala d'exposicions, apartaments ). L'altura es de 149 metres. Quan es va construir fou el ms alt de Dubai i el primer a la vora de la carretera del Xeic Zayed i fou escollit per figurar als bitllets de 100 dirhams.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198179" title="Torres del llac de Jumeirah" nonfiltered="2330" processed="2324" dbindex="82336">


Les Torres del Llac de Jumeirah sn un complex residencial de la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, format per 78 petits gratacels o torres construdes a les vores de quatre llacs artificials (Almas Oest, Almas Est,  Elucio,  i Allure) que tenen una profunditat de 3 metres. El complex te 730.000 m2. Cada torre t un mnim de 34 pisos i un mxim de 65; la ms alta s la Torre Almas, a l'illa del seu nom. Algunes encara resten pendents d'acabar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198180" title="Al-Burj" nonfiltered="2331" processed="2325" dbindex="82337">
Al-Burj s un projecte de gratacels que per primera vegada est previst que superi els 1000 metres d'altura, que estar proper a la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, a la ciutat de Jebel Ali. Ha de formar el nucli central del Waterfront de Dubai. L'altura final es mant en secret per es parla d'entre 1600 i 1000 metres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198183" title="El Mn (Dubai)" nonfiltered="2332" processed="2326" dbindex="82338">

El Mn (en angls The World) s un arxiplag d'unes 300 illes artificials que formen en conjunt el mapa del mn, rodejat d'un oval a manera d'escullera, situades a la costa de la ciutat de Dubai, als Emirats rabs Units, entre l'illa Jumeirah i Port Rashid. Fou un projecte patrocinat pel xeic Muhammad bin Rashid Al Maktum, emir de Dubai. Cada illa t entre 230.000 i 84.000 metres quadrats i est separada de les altres illes per entre 50 i 100 metres d'aigua. La comunicaci s exclusivament per vaixell. Les illes costen entre 7 i 45 milions de dlars. El 2007 les illes estan completes, per encara resten per construir la majoria d'edificis. Entre els que han comprat aqu una illa hi ha nombrosos personatges de fama mundial com David Beckham, Michael Schumacher i Rod Stewart. Com les illes de la Palmera, el Mn fou construt per Al-Nakheel Properties (Nakheel Corp.).

Enllaos externs.
The World Pgina oficial ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198187" title="Waterfront de Dubai" nonfiltered="2333" processed="2327" dbindex="82339">


Dubai Waterfront  s un projecte a realitzar a l'emirat de Dubai, Emirats rabs Units, format per un conglomerat de canals i illes artificials a la costa oest de l'emirat; es tracta de zones comercials, residencials, ressorts, i oci, amb l'objecte de crear una destinaci de primera classe per residents, visitants i homes de negocis de tot el mon. La zona est gestionada per la Dubai Waterfront Company, i oberta a la inversi estrangera, si be la companyia de Dubai, Al-Nakheel Properties, t el 51%.

Les illes artificials en arc rodejaran l'illa Jebel Ali una de les illes de la Palmera, per l'oest. Els canals tindran 75 km i penetraran cap al desert, formant tamb un port. La seva construcci far augmentar 820 km la lnea de costa de Dubai, 12 vegades la seva actual lnea costera, i la seva superfcie ser set vegades Manhattan; estar preparada per allotjar a 400000 persones. Es troba proper a la famosa carretera del Xeic Zayed i propera a Jebel Ali i a la Zona Franca de Jebel Ali. 

A la zona s'est construint tamb un aeroport internacional (Dubai World Central International Airport). El seu edifici central ser Al-Burj, un gratacels de ms de mil metres d'altura. Les zones que la formaran son: Madinat Al Arab, Al-Ras, Corniche, la Riviera, Boulevard de la Palmera, la Pennsula, Uptown, Downtown, Boulevard, i el Exchange. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198191" title="Dubai World Central International Airport" nonfiltered="2334" processed="2328" dbindex="82340">
Dubai World Central International Airport s un colossal aeroport amb categoria internacional en construcci prop de Jebel Ali, al sud-oest de la ciutat de Dubai, als Emirats rabs Units. Anteriorment era l'Aeroport Internacional de Jebel Ali i abans fou l'Aeroport de la ciutat de Jebel Ali. Tindr sis pistes de 4,5 km cada una, paralleles i separades 800 metres l'una de l'altra. El seu codi IATA s JXB.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198192" title="Dubailand" nonfiltered="2335" processed="2329" dbindex="82341">


Dubailand ser un colossal parc temtic de  la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units; la seva construcci es va anunciar el 2003 i estar acabat vers el 2015, pero les primeres fases ja estan acabades actualment, i incloent el Dubai Autodrome, The Global Village i Al Sahra Desert Resort a la secci d'ecoturisme, amb unes imitacions de teatres exteriors amb lsers i efectes especials, pirotcnia i sons. La secci coneguda per Sahara Kingdom estar acabada el 2010. La construcci fou encarrega per l'emir Muhammad bin Rashid Al Maktum i una vegada acabat tindr sis zones temtiques i podria atreure a 15 milions de turistes amb 200000 visitants diaris. El projecte ocupa 278 km2, el doble que Disneyland i Disneyworld juntes. Les sis zones temtiques previstes sn:

Attractions & Experience World, 13 km ;
Universal Studios Dubai ;
Tiger Woods Dubai ;
Bawadi ;
Global Village ;
Kids City ;
Giants World ;
Water Parks ;
Aquadunya ;
Sahara Kingdom ;
Dubai Snowdome (esqui);
Retail and Entertainment World, 4 km ;
Flea Market ;
World Trade Park ;
Auction World ;
Factory Outlets ;
Themed Leisure and Vacation World, 29 km ;
Women's World ;
Destination Dubai ;
Desert Kingdom ;
Andalusian Resort and Spa ;
Eco-Tourism World, 75 km ;
Al Sahra Desert Resort ;
Sand Dune Hotel ;
Al Kaheel ;
Sports and Outdoor World, 19 km  ;
Dubai Sports City ;
Emerat Sports World ;
Plantation Equestrian i Club de Polo Club ;
Dubai Autodrome ;
Dubai Golf City ;
Downtown, 1.8 km  ;
Mall d' Arbia, el ms gran centre comercial del mon;
City Walk ;
The Great Dubai Wheel;
Virtual Game World ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198194" title="Dubai Internet City" nonfiltered="2336" processed="2330" dbindex="82342">
Dubai Internet City (DIC) s un parc de la informaci i tecnolgic creat pel govern de Dubai, a la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, declarat Zona Franca i on poden operar les companyies dels pasos emergents sense restriccions. Es troba a uns 25 km del centre de la ciutat a la famosa carretera del Xeic Zayed, en direcci a Abu Dhabi, entre la Dubai Marina i Jumeirah, a 1 km de la costa. T al costat el Dubai Media City i el  Dubai Knowledge Village. Les comunicacions per Internet de moment estan lliures de tota censura i possibilitat de control.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198195" title="Dubai Media City" nonfiltered="2337" processed="2331" dbindex="82343">


Dubai Media City (DMC) s una zona lliure d'impostos a la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, construda pel govern de l'emirat de Dubai, per esdevenir un hub regional pels medis de comunicaci i publicitat. Les infraestructures sn optimes. La majoria de agencies i cadenes internacionals de noticies treballen des de aquest hub.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198197" title="Dubai Knowledge Village" nonfiltered="2338" processed="2332" dbindex="82344">


Dubai Knowledge Village s una zona d'installacions per l'entrenament i l'aprenentatge, lliure  d'impostos, a la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, construda pel govern de l'emirat de Dubai. La filial Dubai International Academic City dna les mateixes facilitat per les institucions dedicades a l'educaci superior.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198198" title="Dubai Healthcare City" nonfiltered="2339" processed="2333" dbindex="82345">


Dubai Healthcare City (DHCC) s una zona especialitzada de a la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, construda pel govern de l'emirat de Dubai a la zona de la carretera de Oud Metha al costat del khor, on s tracta tot el relatiu a la sanitat, la salut i la industria farmacutica, amb una srie d'institucions mdiques localitzades a la zona, amb hospitals, clniques, oficines farmacutiques, centres d'investigaci, de rehabilitaci etc  junt amb algunes villes residencials i apartaments i alguns hotels, tot rodejant un llac artificial; est destinat a promoure el turisme mdic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198199" title="Dubai Studio City" nonfiltered="2340" processed="2334" dbindex="82346">
Dubai Studio City s una zona especialitzada de a la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units, construda pel govern de l'emirat de Dubai per ser el lloc de creaci,  producci, distribuci  de pellcules, msica , vdeos, televisi i similars. A la zona hi ha apartaments i zones residencials i alguns hotels. Dues zones s'han creat darrerament per de fer-li la competncia: una a Fujairah, la Fujairah Creative City, i una a Ras al-Khaimah, la Ras Al Khaimah Media Free Zone and Film City (2006).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198201" title="Llac Nahuel Huapi" nonfiltered="2341" processed="2335" dbindex="82347">

Nahuel Huapi s un llac argent d'origen glacial, de 550 km de superfcie i ubicat a uns 700 msnm. s compartit per les provncies de Ro Negro i del Neuqun, a Argentina, al parc nacional homnim.

Destaca per la seva profunditat i les seves set ramificacions o braos: Campanario, de la Tristesa, Blest, Machete, del Rincn, ltima Esperanza i Huemul. Es relaciona amb altres llacs menys extensos, com el Gutirrez, el Moreno, el Espejo i el Correntoso. S'alimenta dels desglaos i constitueix el naixement del riu Limay. Assoleix 450 m de profunditat mxima. Posseeix diverses illes, sent la ms gran i important per la seva activitat turstica l'Illa Victoria, de 31 km.

Les seves aiges, d'un intens color blau, les seves illes i el paisatge que l'envolta el converteixen en un dels llocs ms atractius del sud argent.

Descobert el 1670 per missioners jesutes provinents de la residncia de Castro, a Chilo, van fundar una missi a la pennsula Huemul per evangelitzar els nadius. La missi va ser abandonada el 1718 a causa de la matana de cinc membres de l'ordre. Gaireb dos segles desprs, el 22 de gener de 1876, el prit Francisco Pascasio Moreno va remuntar el riu Limay arribant a la costa est del llac.

Toponmia.


Els maputxes (o araucans) van donar a l'illa ms important el nom Nahuel Huapi, que significa en mapudungun "illa del jaguar" i que fa referncia a l'illa Victria, la ms gran del llac. Es presumeix que aquest nom alludeix al ttem d'una famlia puelche que va poblar la zona o potser a la comparaci d'aquells indgenes amb els jaguars per la seva audcia i valentia.
Des de finals del segle XIX no hi ha jaguars a la regi en ser aquests exterminats pels "blancs" o per les canilles de gossos fugitius, tanmateix els jaguars (nahuel) van habitar la Patagnia Oriental fins a aproximadament el riu Chubut.
Com els europeus solien anomenar "tigre" al jaguar s com trobar errniament tradut el topnim d'origen maputxe com "Illa del Tigre".

La llegenda de Nahuelito.



Antigues llegendes indgenes asseguraven que el Nahuel Huapi acollia una gegantina criatura. Se'l coneixia com a "cuero", per semblar un cuir de vaca ests sobre l'aigua, formant un lleuger dom. El mite es va fer popular des de la dcada del 20, quan, a partir de presumptes observacions, el zoolgic de Buenos Aires va decidir organitzar una recerca que va tenir repercussi internacional. Observacions posteriors suggerien la possibilitat de tractar-se d'alguna espcie de serp marina o fins i tot un Plesiosaure, similar a Nessie. Des de la dcada del 80 la criatura es coneix pel nom de Nahuelito.

Flora i Fauna.





Les vores del llac es troben poblades per espcies vegetals de llocs humits com les murtres i "pataguas". Als penya-segats d'algunes illes del llac Nahuel Huapi hi ha una poblaci de cormor imperial (Phalacrocorax atriceps), fet curis ja que es tracta d'una espcie preferentment marina. s freqent tamb trobar l'extica gavina cuinera seguint les embarcacions.

El colom arauc (Columba araucana) est categoritzat com "amenaada" per haver estat presa d'una malaltia infecciosa transmesa per les aus domstiques. Tanmateix, s'estima que actualment est en franca recuperaci.

Les estacions clides atreuen al Parc a certes aus de permanncia estacional, com el fio-fio, la bandrria o els cauquens.

Una de les espcies tpiques de la fauna de la regi s l'huilln, mamfer carnvor que t al parc nacional les principals poblacions d'Argentina. Es tracta d'una lldria nativa que habita les costes dels llacs, llacunes, rius i rierols. El seu cos allargat est cobert per un pelatge castany amb reflexos ataronjats o vermellosos, i t potes curtes i cua llarga.

Els colonitzadors i pioners europeus van introduir espcies extiques a fi d'embellir el que consideraven una empobrida fauna d'aquests ambients. La introducci de la truita per a la pesca va fer retrocedir a les espcies natives, com el puyn (Galxies maculatus), la truita criolla (Percichthys truita) i el xanguet patagnic. Per aquestes raons, es permet la pesca reglamentada i autoritzada en diferents temporades per la intendncia del Parc Nacional.

Hidrografia.


D'origen glacial, t una superfcie aproximada de 557 km2 i una profunditat mxima registrada de 454 metres. Les costes del Llac Nahuel Huapi sn molt sinuoses i presenten importants pennsules com Quetrihu, (a la regi nord-est on s'assenta el Parc Nacional Los Arrayanes), Llao Llao, San Pedro, Huemul, i profunds braos: Blest, Tristesa, Rincn, ltima Esperanza, Machete, Huemul i Campanario.

Diverses illes de diferents mides esquitxen el llac: les illes Victria i Huemul sn les ms grans, per no poden deixar d'esmentar-se els illots de les Gavines i de les Gallines i, sobretot, l'illot Centinela, on reposen les restes del Dr. Francisco Pascasio Moreno.

Els principals cursos d'aigua que desemboquen en el Nahuel Huapi sn els rius Pireco, Bonito i del Machete i els rierols Castillo, ireco, Bravo, Fras, irihuau i Chimuraco. Els ms cabalosos procedeixen al seu torn d'altres llacs, tals com el Espejo, Correntoso, Gallardo, Fras, Frey, Moreno i Gutirrez.

El riu Limay constitueix el desgus del llac Nahuel Huapi cap a l'Oce Atlntic i per tant, de tota la seva conca com aix tamb de la que correspon al llac Traful.

Val la pena recordar la importncia econmica d'aquestes dues conques, emparades de l'erosi pels boscos protegits per Parcs Nacionals.

A ms de realar el paisatge i mantenir el terra, els esmentats boscos faciliten la contenci de les aiges pluvials i el seu lent escorriment, regulant el cabal dels desguassos principalment del riu Limay, important tributari del sistema hidroelctric dels embassaments Alicur, Piedra del guila, El Chocn i del riu Negro.

Les precipitacions (pluges i neu) cauen abundantment, amb una disminuci progressiva cap a l'oest. Aix, mentre que sobre la seva vora oest, a l'estaci de Puerto Blest, a prop de la frontera xilena, rep precipitacions de fins i tot 4.000 mm/per any, a l'est, a la regi de San Carlos de Bariloche, no en rep ms que 1.500 mm anualment.

Turisme.


La navegaci i altres activitats aqutiques estan permeses a molts llacs del Parc. En el Nahuel Huapi, diverses empreses presten serveis per realitzar passeigs embarcats pel llac, a travs de mltiples recorreguts d'incomparable bellesa. Un dels llocs ms visitats s el bosc de murtres, protegit des de la creaci del Parc Nacional Los Arrayanes.

Existeix tamb la possibilitat de practicar esports en la naturalesa: kayak, canotatge, vela, surf de vela i rfting .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198202" title="Rampla Juniors Ftbol Club" nonfiltered="2342" processed="2336" dbindex="82348">

Rampla Juniors Ftbol Club, ms conegut com Rampla Juniors, s un equip de futbol uruguai, amb seu a Montevideo. Va ser fundat el 7 de gener de 1914.

 Histria .

Rampla Juniors Ftbol Club va comenar la seva histria a comenaments del segle XX. La seva fundaci es va produir el 7 de gener de 1914 a la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai. Al seu uniforme utilitza els colors verd i vermell. Va nixer originalment al barri de La Aduana, per mudar-se finalment al barri de la Villa del Cerro el 1921. 

Els ttols de major rellevncia estan representats pel Campeonato Uruguayo Amateur de 1927 i alguns subcampionats, en la categoria Amateur (1923, 1928) i el 1932, 1940, 1947, 1958, 1964. En menor ordre, va obtenir els campionats "Competncia" dels anys 1950 i 1955, i el "Maracan" de 1950.

De les dotze gires internacionals, es destaca l'empresa el 1956, on va visitar Brasil, diversos pasos europeus, i dos d'sia. En 71 dies va jugar 24 partits amb una mitjana d'un partit cada tres dies. Es van convertir 39 gols, els golejadors van ser Domingo Prez amb 12 i ngel Omarini amb 11. 

Al Brasil va jugar contra Santa Cruz Futebol Clube i Sport Club do Recife. A Espanya es va enfrontar al Valencia, i Espanyol; a Frana, al Toulouse i al Burnley; a Alemanya, al Nuremberg, Dsseldorf i Frankfurt; a Anglaterra al Luton Town, Portsmouth, Leeds United, Queen Park Rangers, Watford, Mansfield i Southampton. A Dinamarca, a la selecci danesa i a l'Alliancen. A Israel, a la selecci d'Israel i al Jaffa; i, finalment, a Turquia al Be ikta  i Angora. Van ser en total 11 triomfs, 6 empats i 7 derrotes.

En l'mbit local, ha intercalat entre la Primera Divisi i la Segona Divisi Professional. Va descendir per primera vegada el 1944, desprs el 1970, havent de militar a la Segona una dcada fins a aconseguir el campionat el 1980 i tornar el 1981. Novament el 1987 descendeix, tornant l'any 1993, i el seu ltim passatge a la Segona va ser desprs del descens de l'any 1999.

Temps difcils van venir per a l'elenc picapiedra desprs de concloure en l'ltima posici de la Segona Divisi l'any 2002 i desaparixer de l'mbit professional l'any segent, sense jugar per problemes econmics. Desprs d'aquestes dures adversitats, torna l'any 2004 aconseguint l'ascens a Primera, on milita actualment. 

 Evoluci de l'uniforme .


 Jugadors .


 Palmars .

 Torneigs nacionals oficials .

 Categoria amateur .

Primera divisi uruguaiana (1): 1927;

 Categoria professional .

 Segona divisi uruguaiana (3): 1944, 1980, 1992;
 Torneig Competncia (2): 1950, 1955;
 Torneig de Copa (1): 1969;
 Torneig Cuadrangular (1): 1953;
 Copa Maracan (1): 1950;

 Torneigs internacionals .

Cap;

 Referncies .




 Enllaos externs .

Pgina web oficial ;
Web no oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198203" title="Carretera del Xeic Zayed" nonfiltered="2343" processed="2337" dbindex="82349">








Carretera del Xeic Zayed (rab:                ) coneguda tamb com E11, s una autopista de Dubai als Emirats rabs Units que corre parallela a costa des de la ciutat de Dubai fins a la frontera amb l'emirat d'Abu Dhabi una mica a l'est de Jebel Ali. Antigament fou la Carretera de la Defensa i pels locals la carretera Dubai-Abu Dhabi. Es va convertir en autopista el 1990 i va rebre el nom del llavors president dels Emirats Zayed bin Sultan Al Nahayan. T a la rodalia nombroses torres o gratacels i edificis emblemtics o especfics. Connecta tamb amb projectes importants com les illes de la Palmera. Est prevista que una lnea de metro ha de passar parallela.

 Edificis propers a la carretera Xeic Zayed.

Nota:  Els edificis s'indiquen en ordre des de la sortida del Trade Centre a Dubai, en direcci a Jebel Ali fins al canvi de sentit 2.

 Canvis de sentit .
L'autopista t diversos canvis de sentit per permetre la circulaci fluida en els dos sentits. Aquests canvis de sentit generalment porten tamb a les sortides cap a les carreteres secundries. Els canvis de sentit el 2007 eren els segents:
 World Trade Centre: Cap a Union House, Bur Juman i  Zabeel Park;
 Interchange 1 (o  Defence Roundabout):  Cap a Doha Street i sortida a Downtown Dubai;
 Interchange 2: Cap a Safa Park;
 Interchange 3:  Cap a Al-Quoz;
 Interchange 4: Cap al Mall dels Emirates, Gold & Diamond Park, Madinat Jumeirah, Burj al-Arab, Wild Wadi Water Park, i Jumeirah Beach Hotel;
 Interchange 5: Cap a Dubai Marina, Emirates Hills, Dubai Media City i Dubai Internet City;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198205" title="Dubai (ciutat)" nonfiltered="2344" processed="2338" dbindex="82350">
Dubai s una ciutat capital de l'emirat de Dubai, i primera ciutat en poblaci i importncia econmica dels Emirats rabs Units (la capital dels Emirats es Abu Dhabi). La seva poblaci actual de l'rea urbana s de 1.400.000 habitants, prcticament la totalitat de la poblaci de l'emirat, per s redueix a una xifra entorn d'un mili si s'exclou Jumeirah i Jebel Ali. 

Es considera la ciutat ms moderna del mon, amb nombroses torres i gratacels (vegeu: Llista de gratacels de Dubai) que inclouen el ms alt del mon, Burj Dubai.

La ciutat forma una conurbaci amb Sharjah i Ajman, a l'est, i amb Jumeirah i Jebel Ali a l'oest. A la costa s'han edificat o s'estan edificant projectes colossals: a la part de Jebel Ali, el Waterfront de Dubai, i l'illa Jebel Ali; a Jumeirah l'illa Jumeirah; a Dubai (entre Jumeirah i Port Rashid) "El Mon" un arxiplag de 300 illes privades que juntes formen un mapa del mon; i a l'altra costat del khor de Dubai, enfront del barri de Deira, l'illa de Deira. Les illes de Jebel Ali, Jumeirah i Deira formen el conjunt anomenat illes de la Palmera. La marina (Dubai Marina) s tamb la ms important del mon. Disposa de diverses zones franques especialitzades en diversos rams: Dubai Internet City, Dubai Media City, Dubai Knowledge Village, Dubai Healthcare City i Dubai Studio City. .



El seu port s el Port Rashid. Al sud-est de la ciutat hi ha l'Aeroport Internacional de Dubai. L'hotel de Burj al-Arab s l'edifici ms alt del mon dedicat a hotel, i es considerat el de ms luxe amb qualificaci de 7 estrelles. El parc de Dubailand en construcci superar als de Disneyland i Disneyworld junts.

El seu creixement espectacular als darrers anys permet al pas no ser depenent del petroli (que ara es menys del 5% del seu PIB).La construcci ha tingut un desenvolupament extraordinari ajudat probablement per la nova llei que permet als estrangers tenir propietats (no terra) a Dubai que ha substitut a les concessions per 99 anys. Dels sis milions de turistes l'any la practica totalitat passen per la ciutat i compren als seus Malls o zones comercials, entre els quals el ms important s el Mall dels Emirats, seguit del Mall d'Ibn Battuta, i el ms antic de Bur Juman, per que seran sobrepassats mpliament pels dos grans malls en construcci, el Mall de Dubai i el Mall d'Arbia. Tamb es visiten els parcs d'oci com el Parc Mushrif (al desert) i el parc Safa, urb; el Dubailand, un macroparc, s encara en construcci. Un metro (Metro de Dubai) en part subterrani al centre de la ciutat i per viaductes elevats en la resta, est actualment en construcci. L'expansi de la ciutat cap a la zona de Nou Dubai (a l'oest entre Dubai i Jebel Ali) es concentra principalment en la Carretera del Xeic Zayed i la Carretera dels Emirats.

 Ciutats agermanades .

Dubai est agermanada amb Barcelona. Atres ciutats agermanades amb Dubai sn: Detroit, Ginebra, Shanghai, Casablanca, Frankfurt, Guangzhou, Osaka, Beirut, Dundee, Gold Coast (Queensland, Asutrlia), Moscou, Istanbul, i Damasc.

 Istanbul, Turqua;
 Damasco, Sria;
 Detroit, Estats Units;
 Nova Delhi, ndia;
 Barcelona, Espanya;
 Osaka, Jap;
 Gold Coast, Austrlia;
 Shanghai, Xina;
 Casablanca, Marroc;
 Ginebra, Sussa;
  Dundee, Esccia;
 Madrid, Espanya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198211" title="Tacuaremb Ftbol Club" nonfiltered="2345" processed="2339" dbindex="82351">

Tacuaremb Ftbol Club s un equip de futbol de l'Uruguai, de la ciutat de Tacuaremb, capital del departament homnim. Va ser fundat el 1999 i juga a la Primera divisi uruguaiana.

Des que es va produir la integraci d'equips de l'Interior de l'Uruguai al futbol professional l'any 1999, Tacuaremb s l'nic equip que no va descendir de categoria. Per les seves files van passar jugadors destacats com Vctor Priz lvez i Vicente Snchez, avui al Toluca mexic i jugador de la selecci uruguaiana.

Jugadors.



Palmars.

No ha guanyat fins ara cap torneig;

 Referncies .




Enllaos externs.

Pgina web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198218" title="Obedincia manica" nonfiltered="2346" processed="2340" dbindex="82352">
La Obedincia manica s una federaci de lgies maniques organitzades com a Gran Lgia. Aquest sistema fou implantat per las quatre lgies de Londres que es federaren l any 1717 en crear la Gran Lgia Unida d Angleterra. Les seves constitucions, conegudes com a Constitucions d Anderson, constitueixen el referent administratiu de la francmaoneria actual.

 Enllaos externs .
Masonera Arte Real Blog interobedencial d actualitat manica;
DELTA, el podcast manic Radio manica a Internet;
Biblioteca manica Textos antics i moderns. Rituals, catecismes, exposicions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198219" title="Alfajarn" nonfiltered="2347" processed="2341" dbindex="82353">


Alfajarn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar de la Comarca de Saragossa. s un important lloc de pas ja que per aqui hi passa l'autovia A-2 i hi ha una important rea de servei. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198223" title="Gesti del coneixement" nonfiltered="2348" processed="2342" dbindex="82354">
La gesti del coneixement (en angls Knowledge Management) s el conjunt de mtodes, prctiques i tecnologies que faciliten la generaci, l'anlisi, la selecci, l'emmagatzematge i la compartici dels coneixements entre els membres d'una organitzaci o d'un collectiu, i amb diferents finalitats: aprenentatge, generaci de nou coneixement, reutilitzaci, etc. En l'mbit empresarial el concepte s'aplica tant als sabers generats per la prpia empresa (ex: mrqueting, recerca), com a les aportacions externes: estudis de mercat o de la competncia (intelligncia econmica).

La transferncia de coneixements existeix en totes les societats humanes, es pot seguir la traa des dels debats filosfics de la Grcia clssica, passant per les institucions acadmiques, fins les biblioteques digitals actuals.  Les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci han aportat noves solucions per donar resposta a aquesta vella necessitat:  les bases de dades, els sistemes experts, la web o els wikis en sn alguns exemples.

La gesti del coneixement s una nova disciplina transversal establerta a mitjans de la dcada del 1990, que s'enriqueix de diferents rees disciplinars entre les que destaquen:
Les cincies cognitives que aporten els fonaments terics de l'aprenentatge;
L'enginyeria de les organitzacions que estudien els fluxes d'informaci i els models organitzatius;
L'economia del coneixement que analitza els efectes econmics de la generaci i difusi del coneixement ;
La gesti documental que estableix les metodologies i els estndards pel tractament de la informaci;
Les Tecnologies de la informaci i la Comunicaci (TIC) que faciliten la infraestructura de maquinari i programari.

Aquesta disciplina s encarrega de dissenyar i implementar sistemes per identificar, capturar i compartir sistemticament el coneixement involucrat dins l'organitzaci, de forma que aquest pugui ser convertit en valor i contribueixi a la consecuci dels objectius que persegueix la prpia organitzaci.

Aproximacions a la Gesti del Coneixement.

Hi ha diverses lnies de pensament sobre la Gesti del Coneixement, per la qual cosa no hi ha encara una definici unnim d'aquest concepte. Aquestes diferents perspectives varien segons els autors o les escoles de pensament i es poden agrupar en tres lnies bsiques:

 Tecnocntrica:  El seu focus central s la tecnologia, especialment la que promou la compartici i l'explotaci del coneixement.
 Organitzacional: Es concentra en el redisseny de les organitzacions per facilitar-ne els processos de generaci i transferncia  de coneixements. El model de l'organitzaci com ens que apren, respon a aquest paradigma.
 Ecolgica: Analitza la complexitat de les interaccions i dels factors ambientals entre les persones, les entitats i el coneixement com un sistema adaptiu.

A mesura que la Gesti del Coneixement assoleix maduresa com a disciplina, creix la intensitat del debat acadmic sobre l'epistemologia de la seva teoria i prctica.

 Bibliografia .
 AYXENDR, Lourdes; MARTN, Pedro (2005). Gestin del Conocimiento. Barcelona: EdiUOC.
 BOISOT, Max H. (1998). Knowledge Assets. Oxford: Oxford University Press.
 CANALS, Agust (2002). Quo vadis, KM? La complexitat com a nou paradigma per a la gesti del coneixement. Document de Treball. Disponible online en format PDF;
 DAVENPORT, Thomas; PRUSAK, Laurance (1998). Working Knowledge. Boston: Harvard Business School Press.
 FAHEY, Liam; PRUSAK, Laurance (1998).  The Eleven Deadliest Sins of Knowledge Management . A California Management Review. Vol. 40, n. 3.
 FRAPPAOLO, Karl; WAYNE, Toms (1999).  Knowledge Management: From Terra Incognita to Terra Firma . A CORTADA, James W.; WOODS, John A.. I. (1999). The Knowledge Management Yearbook 1999-2000. Woburn: Butterworth-Heinemann. ;
 PEREZ-MONTORO GUTIRREZ, Mario (2006). Gestin del Conocimiento en las organizaciones. Madrid: Pearson Education. ;
 SVEIBY, Karl E. (1999).  The Tacit and Explicit Nature of Knowledge . A CORTADA, James W.; WOODS, John A.. I. (1999). The Knowledge Management Yearbook 1999-2000. Woburn: Butterworth-Heinemann. ;
 VON KROGH, Georg; ICHIJO, Kazui;  NONAKA, Ikujiro (2000).  From Managing to Enabling Knowledge . A VON KROGH, Georg; ICHIJO, Kazui;  NONAKA, Ikujiro (2000). Enabling Knowledge Creation.

 Vegeu tamb .

Base de dades;
Competncia digital;
Comunitat de prctica;
Gesti documental;
Enginyeria de programari;
Informaci;
Intelligncia artificial;
Intranet;
Metadades;
Representaci del coneixement;
Sistemes d'informaci;
Sistema expert;
Wiki;

 Enllaos externs .

 ECKM-2007 8 Congrs Europeu en Gesti del Coneixement;
 Gesti del coneixement i competncia informacional al lloc de treball;
 ISKO International Society for Knowledge Organization;
 Institut de gesti de la innovaci i el coneixement INGENIO CSIC - UPV;
 Knowledge Management a l'Open Directory Project;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198228" title="Alex Acker" nonfiltered="2349" processed="2343" dbindex="82355">

Alex Acker (nascut el 21 de gener de 1983 a Compton, Califrnia) s un jugador professional de bsquet, d'aproximadament 196 cm i 84 kg. El seu tir s molt semblant al d'Allan Houston.

Acker era alumne de la Universitat de Pepperdine i va ser triat en la segona ronda del Draft de l'NBA del 2005 pels Detroit Pistons. Va ser assignat a la D-League per als Fayetteville Patriots el 27 de febrer del 2006. En la temporada 2006-2007 va jugar a l'Olimpiakos de la Lliga Grega, equip amb el qual ha promitjat 16,5 punts i 7,5 rebots en l'Eurolliga i 11 punts i 3,5 rebots en la lliga grega.

A l'agost de 2007 va fitxar per l'AXA FC Barcelona, per a ser el substitut de "la bomba" Juan Carlos Navarro. El 22 d'agost del 2007 el Barcelona descarta el seu fitxatge perqu el jugador no passa la revisi mdica per problemes en el seu genoll dret. Existint la possibilitat, de comptar amb el jugador amb una revisi de fitxa, i amb la possibilitat que en el mes de desembre no estigus del tot recuperat, finalment, a la fi d'Agost del 2007, firma per l'AXA FC Barcelona, amb possibilitat de ser tallat en el mes de Desembre, per una temporada.

Comena lesionat la temporada i qan apareix s una ombra del que era, per la seva bstia interior comena a aparixer a mitjans de desembre. I aix evita marxar del Bara















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198229" title="Gthmog" nonfiltered="2350" processed="2344" dbindex="82356">

Gthmog (Gothmog en la transcripci original anglesa) s el capit dels blrogs a l'univers fictici de J.R.R. Tolkien. Apareix a El Silmarllion i d'altres llibres sobre la Primera Edat.

Gthmog s un poders "Dimoni de Poder", un dels maiar que van seguir el senyor fosc Mrgoth en la seva rebelli contra els vlar. Fsicament s descrit com a fort i immens, amb ms de tres metres i mig d'alada. En el combat lluita amb una gran destral i un fuet de flames. Com a capit dels blrogs, Gthmog podria ser el ms poders dels servents de Mrgoth, ms encara que els dracs.

Ostenta els ttols de Senyor dels Blrogs, Alt Capit d'ngband, i Mariscal dels Exrcits.Tot i que Suron s considerat el segon de Mrgoth, Gthmog s el seu principal campi d'armes. 

Va liderar els exrcits del Senyor Fosc en les batalles ms importants que es van lliurar contra els elfs. A la Segona Batalla, la Dgor-nuin-Guliath, lidera les forces que embosquen a Fanor i el fereix de mort. En la Cinquena, la Nirnaeth Arnoediad, mata a Fingon, l'Alt rei dels Nldor. En aquesta mateixa batalla, captura a Hurin de Dor-lmin, que havia aconseguit acabar amb la seva gurdia personal de trolls.

Anava al capdavant de la fora que va atacar per sorpresa la ciutat de Gndolin. Va arribar fins on es trobava el rei Tuor quan Etchlion de la Font li va plantar cara. En el combat singular entre tots dos, es mataren l'un a l'altre.

A El Senyor dels Anells apareix un altre personatge amb el mateix nom: el lloctinent de Suron que participa a l'atac a Minas Tirith.

Etimologia.

Gthmog s una nom sindarin que significa "opressor terrorfic". Sovint es considera Kosomot la seva traducci en quenya, ja que aquest s el nom que Tolkien utilitzava en els seus primers escrits. Tanmateix, al llistat de noms quenya de La Caiguda de Gondolin hi apareix Kosomoko, i encara trobem una altra versi en una etimologia posterior: Osombauko.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198232" title="Fernando San Emeterio" nonfiltered="2351" processed="2345" dbindex="82357">
Fernando San Emeterio Lara, s un jugador de bsquet, que ocupa la posici d'aler. Va nixer l'1 de gener de 1984, a Santander, Cantbria. Actualment juga en l'equip catal Akasvayu Girona.

Mesura 1,98m i pesa 105 kg.

Clubs.
 Maristas Valladolid. Cantera.
 Grupo Capitol Valladolid. Categories inferiors.
 ACB. Grupo Capitol Valladolid: 2001-2006;
 ACB. Akasvayu Girona: 2006-?

Selecci Espanyola.
 Internacional amb la Selecci Espanyola Jnior;
 Internacional amb la Selecci Espanyola Sub-20;
 Internacional amb la selecci espanyola B jocs del mediterrani;
Palmars.
 Medalla de Plata en Torneig de Mannheim. Selecci d'Espanya Jnior. 2002 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198236" title="Paula Rego" nonfiltered="2352" processed="2346" dbindex="82358">
Paula Rego (Lisboa,1935) s una pintora portuguesa.

Biografia.

Entre 1945 i 1951, va estudiar a la St. Julian's School de Carcavelos. Ms endavant va estudiar a Londres a la Slade School entre 1952 i 1956, on coneix el seu marit Victor Willing, tamb pintor. 
Entre 1963 i 1975 Regos viu entre Londres i Portugal. Aquest s el perode ms productiu i ms important de la seva vida, i el que li dona ms reconeixement internacional.

La consagraci.
El 1983, Paula Rego esdev professora de la Slade School of Art. El 1988 la Fundaci Gulbenkian fa una retrospectiva de la seva obra a Lisboa i la Serpentine Gallery a Londres.

El 1990 entra en la National Gallery de Londres com artista associada. Les seves obres, exposades freqentment, sn ben rebudes per la crtica especialitzada.

Exposicions i retrospectives rellevants.
Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid;
Tate Liverpool, Liverpool;
Centre Cultural de Belem, Belem (Portugal);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198238" title="Francesc Femenas i Fbregues" nonfiltered="2353" processed="2347" dbindex="82359">

Francesc Femenas i Fbregas (Ma, 1870   Ma, 1938), fou un arquitecte modernista de la primera meitat del segle XX.

Va obtenir el ttol d arquitecte l any 1901 i realitza, el mes de desembre d aquell mateix any, el seu primer projecte, consistent en l adaptaci i reforma d un edifici per a Jutjat d Instrucci.

L any 1904 s nomenat arquitecte municipal de la ciutat de Ma, crrec que li permetr relitzar nombrosos projectes d iniciativa pblica: Sa Peixateria de Ma (1927), Escoles Graduades  Primo de Rivera , Sa Mestria, Edifici del Dipsit d Aigua.

Professor de l Institut i de l Escola d Arts i Oficis, el seu estil arquitectnic cada cop ms derivar cap al modernisme. Juntament amb l aleshores arxiver municipal, Francesc Hernndez Sanz, inicia un projecte pel disseny de faanes i boinders de diverses cases de Ma. Producte d aquesta collaboraci seran l enfront de la Farmcia Mir, el boinder en cap de Cant de la Casa Montcada o la majestuosa faana modernista de la Casa Mir.

Entre les seves obres ms representatives trobem la Casa Martorell, a la Plaa del Prncep (1909), els Magatzems Cardona, Premi de la Cmara de la Propietat Urbana (1931), i la Casa del Poble. Altres edificis interessants, sn els situats al Carrer Isabel II, Sa Planada, Carrer de Sant Jordi, S Arravaleta (Casa Pasarrius) entre d altres. Dissenya tamb importants edificis industrials: Fbrica Codina i La Electrica Mahonesa. L obra de l arquitecte tamb va arribar al camp menorqu: Llumena Nou s un lloc situat en el terme municipal d'Alaior on l'arquitecte va projectar a principis del segle XX un casat de tendncies modernistes sobre l'antic casat menorqu que ja hi havia.

Mor el gener de l any 1938. Femenas va treballar durant 31 anys a Ma, essent l nic arquitecte. La seva tasca durant tants d anys va suposar una transformaci profunda de la ciutat, essent l introductor de tot una grapat d elements arquitectnics que han ajudat a canviar la imatge del casc antic de la capital menorquina.

 Bibliografia .
 Gomila, J. J. Guia d'Arquitectura. Ma. Menorca. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198241" title="El cap de tot aix" nonfiltered="2354" processed="2348" dbindex="82360">
El cap de tot aix (en dans: Direktren for det hele) s una comdia de Lars von Trier. s una coproducci de l'any 2006 de Dinamarca amb Sucia, Islndia, Itlia, Frana, Noruega, Finlndia i Alemanya.

Sinopsi.
Un actor s'ha de fer passar pel director d'una empresa informtica per tal de signar un important contracte comercial.

 Actors .
 Kristoffer - Jens Albinus;
 Ravn - Peter Gantzler;
 Lise - Iben Hjejle;
 Kisser - Sofie Grbl ;
 Nalle - Henrik Prip;
 Gorm - Casper Christensen;
 Heidi A. - Mia Lyhne;
 La Pobra Mette - Louise Mieritz;
 Spencer - Jean-Marc Barr;

Idioma original.
Dans i islands.

Ttol en altres idiomes.
En angls The Boss of it All;
En itali Il grande capo;
En francs Le Direktr ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198244" title="Skidmore, Owings and Merrill" nonfiltered="2355" processed="2349" dbindex="82361">
 
Skidmore, Owings and Merrill s un estudi d'arquitectura nord-americ, tamb conegut sota les sigles SOM. Va ser constitut a Chicago l'any 1936 per Louis Skidmore i Nathaniel Owings. 

El 1939 es va incorporar John Merrill. SOM ha arribat a ser fams pels seus gratacels en forma de caixa de cristall, estil en el qual va ser pioner. L'estudi ha construt els gratacels ms alts dels Estats Units i ha dedicat per aix de forma permanent una bona part dels seus collaboradors als clculs d'estructures. L'arquitectura de SOM s sbria i elegant, sense elements d'adorn innecessaris. En els seus projectes domina l'aspecte estructural dels seus edificis, sense que aix els confereixi una aparena tecnificada. 

Els tres socis que donen el nom a la signatura han mort. Skidmore, que havia nascut el 1897 va morir el 1962; Owings, nascut el 1903, va morir el 1984; i Merril, nascut el 1896, va morir el 1975. L'estudi estava ben organitzat i gaudia d'un elevat prestigi a nivell internacional. Tot aix li ha perms seguir treballant, mantenint-se fidel als criteris arquitectnics dels tres socis inicials. 

Al llarg dels seus ms de 65 anys d'existncia, SOM ha rebut ms de 800 premis d'arquitectura i disseny. El 1961 va rebre el primer premi de l'Institut Americ d'Arquitectura concedit a un estudi d'arquitectura, i ho va tornar a guanyar el 1996. Actualment, la signatura disposa d'oficines a Chicago, Nova York, San Francisco, Washington DC, Los Angeles, Londres, Hong Kong i Sao Paulo.

Obres representatives. 
Centre de Convencions i Exposicions (Hong Kong) ;
Pla mestre i edificis a Canary Wharf (Londres) ;
Edificis a Heathrow (Londres) ;
Seu central de IBM (Dallas, Texas) ;
Torre J.P. Morgan Chase (Dallas, Texas) ;
Ajuntament (Columbus, Ohio) ;
Hotel Vista International (Nova York) ;
Torre Fiat / Framatome a La Dfense (Pars) ;
Aeroport Internacional Rei Abdul Aziz (Jedda, Arbia Saudita) ;
Torre Sears (Chicago) ;
Torre John Hancock Center (Chicago) ;
Seu central de Boots Chemists (Beeston, Nova York) ;
Centre Carlton (Johannesburg) ;
Edifici Lever (Nova York) ;
Edifici O. S. Steel (Nova York) ;
Seu central del Bank of America (San Francisco) ;
Seu principal del Banc Lambert (Brusselles) ;
Centre Tcnic d'Armstrong Cork Co. (Lancaster, Pennsylvania) ;
Edifici Alcoa (San Francisco) ;
Biblioteca per a manuscrits i llibres rars de la Universitat de Yale (New Haven, Connecticut);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198246" title="Clau (puntuaci)" nonfiltered="2356" processed="2350" dbindex="82362">

La clau s un signe de puntuaci que s'escriu  (el text entre claus es posa entre els dos smbols) i s una evoluci grfica del parntesi.

Usos de la clau:
 serveix per incloure els diferents elements d'un esquema;
 en matemtiques, est per sobre del claudtor i del parntesi ordinari.
 s l'emoticona de l'abraada;
 a la Viquipdia s'usen per indicar plantilla en sintaxi wiki;
 defineix un conjunt en lgica, matemtiques i programaci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198248" title="Corey Beaulieu" nonfiltered="2357" processed="2351" dbindex="82363">


Corey King Beaulieu (nascut el 22 de novembre de 1983 a Brunswick, Maine) s un guitarrista nord-americ  del grup de metal Trivium.

 Guitarres .

 Dean Corey Beaulieu Signature 7 string black with silversparkle pinstripe;
 Dean Corey Beaulieu Signature 7 string;
 Dean Corey Beaulieu Signature CBV;
 Dean Corey Beaulieu prototype 7 string;
 Dean Dime Razorback V "Blood Angel";
 Dean Dime Razorback V's (Red with black bevels);
 Dean Dime Razorback V's (Explosion);
 Dean Dime Razorback V's (Skull V);
 Dean Dime Razorback Tribute (Rust);
 Dean Dime Dean From Hell;
 Dean Vendetta 1.7;
 B.C. Rich Warlock;
 Ibanez RG270DX Blue (EMG 81, s, 85 Pickups);
 Jackson King V 2 USA w/ Black Ghost Flame Graphics;
 Jackson King V 2 USA Black;
 Jackson DX10D;
 Epiphone Les Paul Standard (Primera guitarra d'en Corey)  ;


Discografia.

 Trivium .

 Ascendancy (2005) ;
 The Crusade (2006);
 Shogun (2008);

 Aparences .

 Roadrunner Unidos;
 Metales ;

 Pgines Web .

 Pgina Oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198250" title="Claudtor" nonfiltered="2358" processed="2352" dbindex="82364">

Un claudtor (tamb anomenat parntesi quadrat) s un signe de puntuaci doble [ ] que es colloca envoltant un text numric, alfanumric o signes de puntuaci.

Usos del claudtor:
 A la Viquipdia indiquen enllaos, ja sigui interns, externs, interwikis o categories;
 Estan per sobre del parntesis ordinari en els clculs;
 Indiquen transcripci fontica;
 Pot indicar text suprimit quan porta uns punts suspensius enmig. Al contrari, tamb serveixen per inserir un aclariment per part de qui cita, normalment per aclarir un context;
 S'usa amb l'expressi sic per expressar distanciament entre l'autor i el contingut d'una cita aliena (que usualment considera errnia en el contingut o mal escrita);
 Indica el sagnat en la correcci ortotipogrfica;
 Pot usar-se per expressar dates dins uns parntesis en el text escrit ;
 Indica interval en matemtiques;
 Precedeix la part d'un vers que no ha cabut sencer en una lnia i que per aix s'ha collocat a la lnia segent alineat a la dreta;
 Enclouen les acotacions en cursiva que expliquen la reacci del pblic en un moment d'un dileg o monleg;
 Indica el canvi entre majscula i minscula en la lletra que enclou, al comenament d'un text transcrit;
 Limiten un sintagma identificat amb un rtol (claudtor retolat) collocat a la dreta del l'anlisi sintctica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198254" title="Llista d'arquebisbes de Saragossa" nonfiltered="2359" processed="2353" dbindex="82365">
L'arxidicesi de Saragossa comen el 14 de juny de 1318, sota el regnat de Jaume II d'Arag i el pontificat de Joan XXII. Des d'aquell moment els arquebisbes titulars han estat: 
Pedro Lpez de Luna (14 de juny de 1318, 22 de febrer de 1345), bisbe de Saragossa des de 26 de mar de 1317 ;
Pedro de Jugie (2 de mar de 1345, 10 de gener de 1347) ;
Guillermo de Aigrefeuille (19 de gener de 1347, 10 de desembre de 1350) ;
Lope Fernndez de Luna (28 de setembre de 1351, 1380) ;
Garca Fernndez de Heredia (13 d octubre de 1383, 1 d agost de 1411) ;
Francisco Clemente Prez (13  de Novembre de 1415, 7 de juny de 1419) ;
Alonso de Argello (7 de juny de 1419, febrer de 1429) ;
Francisco Clemente Prez (21 de novembre de 1429, 1430) ;
Dalmau de Mur (18 de juny de 1431, 12 de setembre de 1456) ;
Joan d'Arag (20 de juny de 1458, 19 de novembre de 1475) ;
Ausias Despuig  o de Puggio   (15 de desembre de 1475, 1478) ;
Alfons d'Arag (14 d agost de 1478, 24 de febrer de 1520) ;
Joan II (28 de mar de 1520, 25 de novembre de 1530) ;
Fadrique de Portugal (23 de febrer de 1532, 15 de gener de 1539) ;
Hernando de Aragn (21 de maig de 1539, 29 de gener de 1575) ;
Bernardo Alvarado de Fresneda (14 d octubre de 1577, 1578) ;
Andrs Santos (27 d abril de 1578, 13 de novembre de 1585) ;
Andrs de Bobadilla (13 d octubre de 1586, 25 d agost de 1592) ;
Alonso de Gregorio (10 de mar de 1593, 27 d octubre de 1593) ;
Toms de Borja (30 d abril de 1603, 7 de setembre de 1610) ;
Pedro Manrique (8 d abril de 1611, 7 de juny de 1615) ;
Pedro Gonzlez de Mendoza (8 de febrer de 1616, 2 d abril de 1623) ;
Juan Martnez de Peralta (29 de gener de 1624, 5 d octubre de 1629) ;
Martn Terrer (22 d abril de 1630, 28 de novembre de 1631) ;
Juan Guzmn (6 de juny de 1633, 1 de mar de 1634) ;
Pedro Apaolaza Ramrez (8 de gener de 1635, 21 de juny de 1643) ;
Juan Cebrin (18 d abril de 1644, 27 de desembre de 1662) ;
Francisco Gamboa (2 de juliol de 1663, 22 de maig de 1674) ;
Diego de Castrillo (16 de novembre de 1676, 9 de juny de 1686) ;
Antonio Ibaes de la Riva (28 d abril de 1687, 3 de setembre de 1710) ;
Manuel Prez de Araciel (13 de juny de 1714, 27 de setembre de 1726) ;
Toms Crespo Agero (17 de mar de 1727, 3 de mar de 1742) ;
Francisco Aoa Busto (24 de setembre de 1742, 22 de febrer de 1764) ;
Luis Garca Maero (26 de novembre de 1764, 20 de juliol de 1767) ;
Juan Senz de Buruaga (25 de gener de 1768, 14 de maig de 1777) ;
Bernardo Velarde (I de mar de 1779, 12 de juny de 1782) ;
Agustn de Lezo Palomeque (15 de desembre de 1783, 18 de febrer de 1796) ;
Joaqun Company (18 de mar de 1797, 11 d agost de 1800) ;
Ramn Jos de Arce (20 de juliol de 1801, 15 de juliol de 1816) ;
Manuel Vicente Martnez (22 de juliol de 1816, 9 de febrer de 1823) ;
Bernardo Francs Caballero (27 de setembre de 1824, 1835) ;
Manuel Mara Gmez de la Rivas (17 de desembre de 1857, 17 de juny de 1858) ;
Manuel Garca Gil (23 de desembre de 1858, 28 d abril de 1881) ;
Francisco de Paula Benavides Navarrete (13 de maig de 1881, 31 de mar de 1895) ;
Vicente Alda Sancho (2 de desembre de 1895, 16 de febrer de 1901) ;
Antonio Mara Cascajares y Azara (18 d abril de 1901, 27 de juliol de 1901) ;
Juan Soldevila Romero (16 de desembre de 1902, 4 de juny de 1923) ;
Rigoberto Domnech Valls (18 de desembre de 1924, 30 de maig de 1955) ;
Casimiro Morcillo Gonzlez (21 de setembre de 1955, 27 de mar de 1964) ;
Pedro Cantero Cuadrado (26 de setembre de 1964, 4 de juny de 1977) ;
Elas Yanes (4 de juny de 1977, 2 d abril de 2005) ;
Manuel Urea Pastor (2 d abril de 2005, actualment) ;


Bibliografia.
Canellas, A.: Zaragoza, Dicesis de; en Diccionario de Historia eclesistica de Espaa, vol. IV, Madrid, 1975.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198257" title="Privilegi" nonfiltered="2360" processed="2354" dbindex="82366">
Un Privilegi s una forma jurdica que consistix en una disposici del poder legislatiu que dna un tractament d'excepci beneficis a una persona, grup de persones o a una poblaci respecte de les lleis comunes a la resta. 

Aquesta forma jurdica fou molt utilitzada pels reis de la Confederaci Catalanoaragonesa pel que fa a algunes poblacions: Vegeu, per exemple, Privilegi de Jaume I a Xtiva, Privilegi d'En Prohensal per a Girona. El que aix suposava era atorgar-los una mena de furs particulars que els feien concessions, les eximien o els donaven un tracte preferent respecte de les lleis del regne en qu es trobaven. Com exemple d'un privilegi a una persona vegeu Privilegi de Pere II al Comte de Concentaina.

A ms, cal afegir que, com que el poder religis es va confondre amb el poder poltic fins al Renaixement, i, per tant, amb el poder legislatiu, sembla que els arquebisbes tamb gaudiren de la facultat d'atorgar privilegis. Vegeu, com exemple al respecte, Histria de Reus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198258" title="88 Aquarii" nonfiltered="2361" processed="2355" dbindex="82367">



88 Aquarii s una estrella de la constellaci d'Aquarius.

88 Aquarii s una estrella gegant taronja del tipus K amb una magnitud aparent +3,68. Est aproximadament a 234 anys-llum de la Terra.

Localitzaci.
La localitzaci d'aquesta estrella en el cel es mostra en el mapa segent de la constellaci Aquarius:








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198259" title="Embriognesi" nonfiltered="2362" processed="2356" dbindex="82368">
La embriognesi (d'embri + gnesi) s el complex procs generatiu que condux a la formaci d'un organisme pluricellular, vegetal o animal, a partir del zigot.

Vertebrats. 
En els animals vertebrats l'embriognesi es dividix en quatre grans fases seqencials: 
 Segmentaci: el zigot es dividix per mitosis successives fins a aconseguir l'estat de blastcist.
 Gastrulaci: creaci d'una invaginaci en el blastocel que ms tard donar lloc a l'anus.  ;
En aquest estat l'embri es diferncia en tres capes germinals:ectoderma, mesoderma i endoderma.
 Neurulaci: aparici d'una lnia en l'eix rostre-cabal formada per les crestes neurals que s'unixen per a formar el tub neural, esbs de la medulla espinal i del encfal.
 Organognesi: procs que comprn la formaci dels diferents rgans de l'embri per la diferenciaci i maduraci dels diversos teixits.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198262" title="Arcngel" nonfiltered="2363" processed="2357" dbindex="82369">
 
En les religions jueva, cristiana i islmica els arcngels (del grec:           , archangelos =    - arch-, en catal: "primer, cap"; i        , angelos, "missatger") sn una categoria d'ngels que constitueixen un dels nou cors de la jerarquia. Els arcngels, segons la tradici, estan situats en la Segona Esfera de l'esquema jerrquic i influeixen en els grans esdeveniments humans.

Es consideren que els arcngels sn set, per difereixen en nom entre les diferents religions. Els tres acceptats per totes sn Miquel, cap de la milcia celestial; Gabriel, el missatger celestial; i Rafael, protector dels viatgers.

Noms dels arcngels. 


En el Judaisme. 
 Miquel ;
 Gabriel ;
 Rafael ;
 Uriel ;
 Raguel ;
 Remiel ;
 Sariel ;

En el Cristianisme. 
 Miquel ;
 Gabriel ;
 Rafael ;
 Uriel ;
 Selafiel ;
 Jegudiel ;
 Baraciel ;
 Samael ;

En l'Islamisme. 
 Miquel (Mikail) ;
 Gabriel (Jubril) ;
 Rafael (Israfil) ;
 Azrael ;
 Malik ;
 Munkar ;
 Nakir;

Vegeu tamb.
ngel;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198268" title="Jan Zimmermann" nonfiltered="2364" processed="2358" dbindex="82370">
Jan Zimmermann s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al Kickers Obertshausen.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198274" title="Canhas" nonfiltered="2365" processed="2359" dbindex="82371">
Canhas s una de les tres parrquies del municipi de Ponta do Sol, a l'illa de Madeira.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198280" title="Riu Limay" nonfiltered="2366" processed="2360" dbindex="82372">


El Limay s un important riu del sud-oest d'Argentina.

Neix a l'extrem oriental del llac Nahuel Huapi i recorre en forma serpentejant uns 500 km en direcci nord-est, sumant afluents com el Traful, el Pichileuf i el Colln Cur, fins a trobar-se amb el Neuqun, formant a la seva confluncia el riu Negro.

El nom Limay s d'origen maputxe, el significat del qual s riu clar, net.

El riu serveix de lmit natural entre les provncia de Rio Negro i Neuqun. Les seves aiges sn clares, i posseeix un important cabal (en mitjana 224 m/segon). La seva conca t un area d'uns 63,700 km i inclou la majoria dels rius i rierols de la conca de l'atlntic a la regi, com tamb una extensa xarxa de llacs interconnectats (Nahuel Huapi, Correntoso, Moreno, Gutirrez). El riu t una important poblaci de truites, i s popular la prctica de la pesca, i el descens en caiac i rai.

Donat que el Llac Nahuel Huapi es troba a 730 metres sobre el nivell del mar, s'han installat al curs del Limay successius embassaments hidroelctrics amb la finalitat d'aprofitar la fora hidrulica disponible. Els embassaments sn Alicur, Piedra del guila, El Chocn, Arroyito i Pichi Picn Leuf.

A les seves proximitats, i alimentada amb aigua del Limay, s'ha construt l'nica planta d'aigua pesada de Sud-amrica (ENSI), a la localitat d'Arroyito, provncia de Neuqun.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198282" title="Mall dels Emirats" nonfiltered="2367" processed="2361" dbindex="82373">


Mall dels Emirats s un gran centre comercial a la ciutat de Dubai als Emirats rabs Units. s el ms gran de l'Orient Mitj, per els centres en construcci del Mall de Dubai i el Mall d'Arbia el superaran. La seva superfcie es de 222.000 metres quadrats de establiments comercials i 600000 metres quadrats en el conjunt. Inclou zones d'oci amb cinemes, teatre, jocs etc... i una pista de gel i esqu. El mall ms gran del mon s el Mall de Xina del Sud (650000 m2 de comeros i 900000 m2 en el conjunt). Fou obert el 2005 i s troba al barri de Al-Barsa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198283" title="Mall de Dubai" nonfiltered="2368" processed="2362" dbindex="82374">


Mall de Dubai s un gran centre comercial en construcci a la ciutat de Dubai als Emirats rabs Units, a la zona anomenada Nou Dubai, entre la ciutat i Jebel Ali. Quan estigui acabat sobrepassar al Mall d'Arbia ja que tindr 1.125.000 metres quadrats, incloent al seu interior entre 10 i 15 malls ms petits, i hi haur 1200 comeros. Dins de la zona hi ha la Fashion Island, un gran aquari, una pista de gel olmpica, la cascada de la Font de l'Oasi, el Watefront Atrium, i el gratacel Burj Dubai, el ms alt del mn. Hauria d'estar acabat el 2008.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198284" title="Mall d'Arbia" nonfiltered="2369" processed="2363" dbindex="82375">
Mall d'Arbia s un gran centre comercial en construcci a la ciutat de Dubai als Emirats rabs Units, part de la City of Arabia dins del parc  Dubailand. Una vegada acabat, amb 930000 m2 ser el ms gran del mon per ser tot seguit superat pel Mall de Dubai. Inclou atraccions, zones d'oci, hotels  i parcs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198286" title="Bur Juman" nonfiltered="2370" processed="2364" dbindex="82376">
Bur Juman s un gran centre comercial a la ciutat de Dubai als Emirats rabs Units. Fou un dels primers construts a Dubai i segueix en expansi. Est situat entre Bur Dubai i Karama i t una superfcie de 75000 metres quadrats, amb 300 establiments comercials diferents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198287" title="IF Elfsborg" nonfiltered="2371" processed="2365" dbindex="82377">


L'IF Elfsborg s un club suec de futbol de la ciutat de Bors.

 Histria .
El club va ser format el 26 de juny de 1904 amb el nom de Bors Fotbollslag. El seu estadi actual s el Bors Arena, construt el 2005. Anteriorment havia jugat a l'estadi Ryavallen.

 Palmars .
Campionat suec de futbol (5): 1935 36, 1938 39, 1939 40, 1961, 2006;
Allsvenskan (5): 1935 36, 1938 39, 1939 40, 1961, 2006;
Svenska Cupen (2): 2001, 2003;
Supercupen (1): 2007;

 Jugadors destacats .
 Thomas Ahlstrm;
 Kristoffer Arvhage;
 Hasse Berggren;
 Fredrik Berglund;
 Ove Grahn;
 Samuel Holmn;
 Sven Jonasson;
 Jon Jnsson;
 Andreas Klarstrm;
 Tobias Linderoth;
 Lasse Nilsson;
 Anders Svensson;
 Mathias Svensson;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;
 Web de seguidors;
 Histria i estadstiques;
 Forum;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198288" title="Mall d'Ibn Battuta" nonfiltered="2372" processed="2366" dbindex="82378">
Mall d'Ibn Battuta s un gran centre comercial a la ciutat de Dubai als Emirats rabs Units, a la zona de la carretera del Xeic Zayed al canvi de sentit 6 cap a Jebel Ali. Es va obrir el 2005. Est dividit en sis zones o patis: Xina, India, Prsia, Egipte, Tunsia i Andalusia. Hi ha comeros d'arreu del mon i inclou cinemes (entre ells un de 21 sales), restaurants, cafs, i altres serveis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198289" title="Supercopa sueca de futbol" nonfiltered="2373" processed="2367" dbindex="82379">
La Supercopa sueca de futbol (Supercupen en suec) s una competici futbolstica sueca que es disputada entre els campions de l'Allsvenskan i la Svenska Cupen. Es disputa a l'inici de la temporada. Fou disputada per primer cop el 2007. Es disputa tant en categoria masculina com femenina.

 Historial .
 Masculina .


 Femenina .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198290" title="Parc Mushrif" nonfiltered="2374" processed="2368" dbindex="82380">
El Parc Mushrif (Mushrif Park, rab:           ) s un parc aqutic al desert de Dubai, Emirats rabs Units, de 5.25 km2. s troba a l'est de la ciutat, prop del barri de Khawaneej, a uns 16 km del centre tradicional de Dubai. Fou creat el 1980 i fou ampliat i millorat el 1989 .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198291" title="Parc Safa" nonfiltered="2375" processed="2369" dbindex="82381">
El Parc Safa (Safa Park, rab:            ) s un parc urb a la ciutat de Dubai als Emirats rabs Units, de superfcie 640000 m2, a uns 10,5 km del centre tradicional de Dubai, a la zona de la carretera del Xeic Zayed. Fou creat el 1975 i reformat el 1984, 1989 i 1992. Actualment s a noms 3 km del gratacel Burj Dubai, a 5 km de les Torres dels Emirats i a 6 km del Dubai World Trade Centre. Inclou tres llacs, 200 especies d'ocells, i 16.924 tipus d'arbres i vegetals. El 80% de la superfcie est destinat a zona de gespa o herba amb un petit bosc i un tur que permet una visi panormica, a la que hi ha una cascada.



 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198294" title="Abra" nonfiltered="2376" processed="2370" dbindex="82382">
Potser buscveu el Pokmon psquic Abra.

Abra (rab:     ) s una embarcaci tradicional de l'emirat de Dubai, Emirats rabs Units, utilitzada per creuar el riu o khor de Dubai. En aquest bot i poden creuar unes 20 persones i s conduit per una sola persona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198297" title="Metro de Dubai" nonfiltered="2377" processed="2371" dbindex="82383">


Metro de Dubai (rab:         )  s un modern metro en part aeri per viaductes (a la perifria) i en part subterrani (al centre ciutat), a la ciutat de Dubai als Emirats rabs Units, encara en construcci, totalment automatitzat. Ser el ms llarg sistema de rails automatitzats del mon. La primera secci ha d'estar acabada el 2009.

Estacions.
Lnea Vermella.
Estaci del Port de Jebel Ali ;
Estacions 2 a 5 ;
Universitat Americana de Dubai ;
Estaci d'Internet City ;
Estacions 8 i 9 ;
Estaci Souk al Nakheel ;
Estacions 11 a 17 ;
Estaci Burj Dubai ;
Estaci de la Financial City ;
Estaci de les Torres dels Emirats ;
Estaci del Trade Center ;
Estacions 22 a 24 ;
Estaci Bur Juman ;
Estaci 26 ;
Estaci de la Plaa al-Ittihad  ;
Estaci Salahuddin;
Estacions 29 a 34 ;
Estaci de la Zona Franca de l'Aeroport ;
Linea Verda.
Estaci de Festival City ;
Estacions 2 i 3 ;
Estaci de la Health Care City ;
Estacions 5 a 7 ;
Estaci de Bur Juman;
Estacions  9 a 13 ;
Estaci de pla Plaa al-Ittihad ;
Estacions  15 i 16 ;
Estaci de la Terminal 1 de l'Aeroport;
Estaci de la Terminal 3 de l'Aeroport;
Estaci 21 ;
Estaci Rashidiya ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198298" title="Lnies Aries dels Emirats" nonfiltered="2378" processed="2372" dbindex="82384">



Lnees Aries dels Emirats (Emirates Airlines o simplement Emirates,  rab:               Tayar n al-Im r t) s una companyia aria basada a Dubai, als Emirats rabs Units, la ms gran de l'Orient Mitj amb 2350 vols setmanals amb destinacions a 94 ciutats de 59 estats. La seva base d'operacions principal s l'Aeroport Internacional de Dubai. s la dcima lnea aria d'sia i la novena del mon en passatgers internacionals transportats.

Fou creada el maig de 1985 pel govern de Dubai com una petita lnea aria que va anar ampliant els seus aparells i destinacions. T ms de vint mil empleats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198300" title="Carretera dels Emirats" nonfiltered="2379" processed="2373" dbindex="82385">
Carretera dels Emirats (E311) (rab , ) s una de les carreteres ms llargues dels Emirats rabs Units que va entre Jebel Ali, a l'oest de la ciutat de Dubai, fins a Ras al-Khaimah, seguint tota la costa per Sharjah, Ajman i Umm al-Qaiwain. Fou construda per la municipalitat de Dubai per eliminar el trnsit de camions per les zones urbanes i actualment s una zona de desenvolupament on s'estableixen empreses i es construeixen edificis. Est prevista la seva ampliaci fins a la frontera d'Oman a la pennsula de Musandam. A la rodalia s construeix el Dubailand i altres projectes com la International City, els Arabian Ranches, el Dubai Silicon Oasis, Al Salam City, Al Ameera, i altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198309" title="Persistncia (informtica)" nonfiltered="2380" processed="2374" dbindex="82387">
En informtica, la persistncia es refereix a la propietat de les dades que permet que romanguin ms enll de l'execuci del procs o aplicatiu que les ha creades. Sense persistncia, les dades perdrien el seu estat des del moment en qu el procs que les gestiona deixa de referenciar-les o aquestes desapareixen del suport on es guardaven, com pot ser la memria o un fitxer temporal d'un perifric.

Programaci.
En programaci, la persistncia es refereix concretament a la capacitat de preservar estructures de dades entre execucions diferents.
Aix s'aconsegueix a la prctica guardant les dades en dispositius d'emmagatzemament no voltils : sistema de fitxers, una base de dades relacional o una base de dades orientada a objectes. Els patrons de disseny que resolen aquest problema sn: persistncia basada en el contenidor, persistncia basada en el component i el model Data Access Object. Quan foren presentats, la idea era que la persistncia fos una propietat intrnseca de les dades, en contraposici a la prctica habitual on la dada s llegida i escrita de i al disc usant verbs imperatius en un llenguatge de programaci. Aquest concepte a evolucionat juntament amb els sistemes gestors de bases de dades i actualment s el programa qui comprova que les transaccions sn correctes i se n'encarreguen de fer persistent tot all que ha estat modificat.
Exemples de persistncia sn: l's de la serialitzaci Java per emmagatzemar objectes Java al disc, usant Java EE per guardar  Enterprise JavaBeans en bases de dades relacionals.

Persistncia incorporada a una sistema operatiu o llenguatge de programaci.
La persistncia ortogonal es refereix al suport ofert per un llenguatge de programaci o sistema operatiu que habilita l'estat dels programes escrits en un lenguatge de programaci persistent, o del sistema operatiu en ell mateix, per romandre persistent incls desprs d'una caiguda o apagada inesperada. En tornar, l'ordinador continua al mateix punt de l'apagada.
Els sistemes operatius que inclouen aquesta funcionalitat sn:
 KeyKOS;
 EROS, successor de KeyKOS;
 Coyotos;
 CapROS, revisions d'EROS;
 Multics amb el seu emmagatzematge de nivell simple;

Els llenguatges de programaci que inclouen persitncia ortogonal sn:
 PS-Algol;
 Smalltalk i Lisp, usant imatge del sistema;

Interfcie d'usuari.
La majoria d'aplicacions inclouen persistncia com a funcionalitat bsica sense la qual no poden ser considerades tancades. En aquest context, les operacions de persistncia se separen en categories ben diferenciades, basades en els tipus de les dades a emmagatzemar. Les categories sn:
 capacitat per afegir noves entrades (objectes o registres);
 recuperaci d'entrades;
 modificaci d'entrades;
 eliminaci d'entrades;

A ms, encara que no siguin funcionalitats bsiques, les operacions segents acostumen a estar associades a la persistncia quan cal manegar un nombre elevat d'entrades:
 cerca;
 ordenaci;
 filtratge;

Dispositius d'emmagatzemament.
L'emmagatzamament persistent (Persistent Storage o PSD, en angls) s la capacitat d'un dispositiu de mantenir les dades incls quan est apagat. Els anomenem dispositius dispositius de memria no voltil, per exemple, el disc dur, llapis de memria o CD.

Veieu tamb.
 CRUD;
 Hibernate;
 Java Persistence API;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198314" title="Esperana Mart i Sals" nonfiltered="2381" processed="2375" dbindex="82388">
Esperana Mart i Sals s una directiva de l'mbit sanitari catalana. s directora general de la Fundaci Puigvert  i presidenta de la Uni Catalana d'Hospitals. S'ha dedicat a al docncia i ha collaborat en la consolidaci del model sanitari catal amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198317" title="Nahuelito" nonfiltered="2382" processed="2376" dbindex="82389">


Nahuelito s una presumpta criatura aqutica desconeguda que segons la creena popular viu al llac Nahuel Huapi a l'Argentina.

Igual com Nessie, el seu homleg escocs, rep el seu nom de la massa d'aigua a la que suposadament habita, encara que la seva existncia mai no ha estat confirmada malgrat les recerques sistemtiques realitzades. La llegenda s molt coneguda al pas i s una referncia en llibres i articles clssics de criptozoologia.


El Nahuel del maputxe.

El terme Nahuel, que dna nom tant al Parc Nacional Nahuel Huapi com al Llac Nahuel Huapi i la seva presumpta criatura, ve del mapudungun, llengua que parlaven els indgenes de la zona (maputxes o araucans, terme menys utilitzat), i que significa "jaguar", tanmateix equvocament s'ha tradut com "Illa del Tigre".

Histria.

L'origen de la llegenda actual es creu que es remunta a relats indgenes previs a la conquesta. Els primers exploradors van obtenir dels nadius del lloc llegendes sobre trobades ocasionals amb monstres aqutics.

El primer possible albirament registrat data de 1910, encara que George Garret, el seu protagonista, ho va fer pblic molt temps desprs. En 1910 Garret treballava en una companyia ubicada a prop del llac Nahuel Huapi. Un dia d'aquell any, desprs de navegar pel llac i a punt de desembarcar, va poder veure a uns 400 m de distncia una criatura la part visible de la qual en mesurava entre 5 i 7 m de llarg i sobresortia uns dos metres per sobre de l'aigua. En comentar la seva experincia amb gent del lloc, Garret s'assabenta d'histries similars relatades pels indgenes. Per el fet es fa pblic de nou el 1922, quan ho explica al diari Toronto Globe. En aquells dies s'organitzava la primera expedici per buscar a Nahuelito i la controvrsia estava en el seu punt mxim, arribant a la premsa internacional la descripci del suposat animal, el qual era molt semblant a la d'un plesiosaure.

A partir de 1897, el Dr. Clemente Onelli, director del zoolgic de Buenos Aires, comena a rebre informes espordics sobre una possible estranya criatura habitant dels llacs patagnicos.

El 1922 el Dr Onelli rep el testimoni de Martin Sheffield, un cercador d'or nord-americ, sobre un presumpte rastre de grans empremtes a la vora del llac Nahuel Huapi. En el centre del mateix Sheffield igualment afirmava haver vist un enorme animal desconegut. Convenut per l'informe de Sheffield, Onelli decideix organitzar una expedici de recerca. La mateixa va ser liderada pel superintendent del zoolgic, Jos Chiagi, i entre els participants hi havia reconeguts caadors armats amb rifles per caar elefants i dinamita per minar el llac.

Entre els pobladors (principalment els gautxos) de la regi del Nahuel Huapi s freqent el rumor de l'existncia d'un monstre que solen anomenar el sueiro (variant d' "El Cuero"?) que s difcilment observable ja que diuen "surt dels llacs de nit, posseeix el cos de la mida d'una vaca i deixa empremtes com d'un nec gegant", tamb diuen que el tal presumpte monstre s carnvor, alimentant-se moltes vegades de les vaques. Encara que tals rumors ms semblen una elaboraci criolla del mite maputxe referit a "el cuero".

La gent va reaccionar negativament davant de la participaci de caadors, i el Dr. Albarracn, President de l'Associaci Protectora d'Animals, li va sollicitar el Ministre de l'Interior que revoqus l'autoritzaci per a la recerca, ja que les lleis prohibien la cacera d'animals extics. Finalment es va resoldre el tema del perms i l'expedici va seguir endavant, per tanmateix va tornar a Buenos Aires sense resultats positius. La histria va tenir repercussi internacional, arribant a ser comentada en publicacions com la revista Scientific American.

Ms recentment, el 1960, es diu que l'Armada Argentina va perseguir al llac un objecte submar no identificat durant 18 dies, sense aconseguir identificar-lo; que algunes persones van relacionar amb aquesta presumpta criatura.

El creixement com a destinaci turstica de la ciutat de Bariloche, situada a la riba del Nahuel Huapi, va augmentar les presumptes observacions ocasionals, igual que succeeix al llac Ness; per mai no s'ha obtingut un registre grfic concloent.


Explicacions a favor de la seva existncia.

S'han proposat diverses teories per explicar el mite, per fins al moment cap no ha rebut una anlisi seriosa que les validi. Aquestes teories serien les segents:

Animal prehistric: s la hiptesi ms popular, la qual diu que Nahuelito seria un supervivent de l'poca dels dinosaures, probablement un plesiosaure. D'altres recolzen la teoria d'un ictiosaure, basant-se en l'abundncia de fssils d'aquest animal trobats a la regi. Tanmateix, els llacs patagnics es van formar en una poca geolgica posterior a l'extinci dels dinosaures, la qual cosa refutaria la hiptesi. Tamb s'ha suggerit que podria tractar-se d'un milodn, un mamfer terrestre extint fa molt temps, que encara que podria coincidir amb algunes descripcions, no tenia hbits aqutics.

Una mutaci: una versi ms moderna (i ms fantstica) suggereix que Nahuelito seria una estranya mutaci d'algun animal local produda pels experiments nuclears que es vnen realitzant ininterrompudament fa 60 anys.

Un Submar: potser l'ltima teoria en arribar al pblic sigui la que atribueix les aparicions a un petit submar d'origen desconegut, la qual molts interpreten com una variaci cultural moderna del mite del monstre aqutic. Per aquesta ltima teoria tampoc no s'ha demostrada mai.

s curis, tanmateix, que la majoria (encara que no tots) dels albiraments "post Nessie" descriuen al Nahuelito de forma semblant: una longitud d'aproximadament 10-15 metres, dues gepes, pell de cuir i, en ocasions, un coll en forma de cigne. Aquesta caracteritzaci segons els partidaris de l'existncia d'aquesta presumpta criatura, coincidirien amb les descripcions que van fer els Maputxes uns dos-cents anys enrere.

Explicacions en contra de la seva existncia.

Els relats indgenes difcilment no es poden citar com a argument, ja que els nadius tenien llegendes sobre l'existncia de monstres aqutics en prcticament tots els llacs i rius de la Patagnia. L'antecedent directe de Nahuelito seria el mite de "El Cuero", monstre sense cap ni potes que suposadament habitava tamb al llac. Aix, aquest sser d'aquesta llegenda Maputxe no tindria realment l'aparena que se l'associa al Nahuelito.

Totes les observacions poden ser explicades de la mateixa forma que s'ha fet amb el Monstre del llac Ness.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198318" title="Miquel Mateu i Pla" nonfiltered="2383" processed="2377" dbindex="82390">

Miquel Mateu i Pla (Barcelona 1898 - 1972) fou un financer, empresari i poltic catal, fill de Dami Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel. Fou tamb conegut com a Mateu dels Ferros. 

Estudi a la Universitat de Barcelona i complet estudis a Frana i als EUA. El 1935 es fu crrec de les empreses i indstries familiars, per en comenar la guerra civil espanyola pass al bndol de Francisco Franco, de qui form part del seu estat major i sembla que fou amic personal. Curiosament, el seu palau de Peralada acolliria al mateix president de la repblica Manuel Azaa, poc abans de passar la frontera. Va entrar a Barcelona amb les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, i el 27 fou nomenat alcalde de Barcelona, crrec que ocup fins el 1945, i ambaixador espanyol a Frana del 1945 al 1947. 

Fou procurador a Corts com a conseller nacional de Falange Espaola des de 1943 fins a la seva mort, el 1972. El 1957 rebutj ser ministre d'Obres Pbliques (fet que, en virtut d'una anomenada "quota catalana" obriria pas a Pere Gual i Villalb, futur ministre sense cartera) i es mostr reticent al Plan de Desarrollo, aix com a la Comunitat Econmica Europea. Tamb presid diversos consells d'administraci, com els de Barcelonesa de Publicaciones SA (empresa propietria del Diari de Barcelona) i de l'Agncia EFE de notcies, que dirig des del 1967. Presid el Foment del Treball Nacional i la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1923 havia comprat el castell de Peralada, que restaur i convert en museu amb una important biblioteca. La seva filla fou Carme Mateu Quintana.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Ressenya sobre Miquel Mateu i Pla;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198320" title="Carme Mateu Quintana" nonfiltered="2384" processed="2378" dbindex="82391">
Carme Mateu Quintana s una promotora cultural catalana, filla de Miquel Mateu i Pla, industrial i primer alcalde franquista de Barcelona, heret del seu pare la propietat del castell de Peralada. s la presidenta de l'Associaci Cultural del Castell de Peralada, que organitza cada any el Festival Internacional de Msica de Peralada. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198328" title="Katsuni" nonfiltered="2385" processed="2379" dbindex="82392">

Katsuni (nascuda el 9 d'abril del 1979 a Li, Frana) s una actriu pornogrfica francesa d'origen vietnamita.

Katsuni es coneguda pel seu fsic d'ascendncia eurasitica per la seva desinhibici en escenes de sexe anal, aix com per la seva habilitat per les fellacions profundes. La majoria de pellcules les ha realitzat amb el seu pit natural, fins que, en juny del 2006 se sotmet a una operaci d'augment de pits, passant d'una talla 90B a una 90D.

Ha posat per la revista Penthouse. Ha rebut 28 premis, com el de la International Adult Convention de Las Vegas, l'any 2004, i diverses vegades el premi a la millor escena anal, com ara al Festival Internacional de Cinema Ertic de Barcelona, l'any 2004.

El desembre de 2006, desprs de molts anys treballant en la industria del porno, Katsuni firma un contracte exclusiu amb Digital Playground, convertint-se aix en una de les seves estrelles exclusives.

El seu nom artstic original era Katsumi, al qual hagu de renunciar l'any 2007 per una demanda d'una dona anomenada Mary Katsumi..

Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina oficial;
 Katsuni's Bio and Videos at EuphoricVideos;
 Agent Website;
 Katsuni Podcast Interview at AdultDVDTalk;
 Katsuni Interview at Eros Zine;
January 2004 interview at RogReviews.com;
January 2005 interview at RogReviews.com;

Fitxa personal.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198331" title="Plantilles ACB 2007-2008" nonfiltered="2386" processed="2380" dbindex="82393">
 Akasvayu Girona .

Entrenador: Pedro Martnez

 Alta Gestin Fuenlabrada .

Entrenador: Luis Casimiro

 AXA FC Barcelona .

Entrenador: Dusko Ivanovic

 CB Granada .

Entrenador: Sergio Valdeolmillos

 Cajasol .

Entrenador: Rubn Magnano

 DKV Joventut .

Entrenador: Ato Garca Reneses

 Gran Canaria Grupo Dunas .

Entrenador: Salva Maldonado

 Grupo Begar Len .

Entrenador: Gustavo Aranzana

 Grupo Capitol Valladolid .

Entrenador: Javier Imbroda

 Iurbentia Bilbao Basket .

Entrenador: Txus Vidorreta

 MMT Estudiantes .

Entrenador: Nacho Azofra

 Pamesa Valncia .

Entrenador: Fotis Katsikaris

 Polaris World Murcia .

Entrenador: Manuel Hussein

 Real Madrid .

Entrenador: Joan Plaza

 Ricoh Manresa .

Entrenador: Jaume Ponsarnau

 Tau Cermica .

Entrenador: Neven Spahija

 Unicaja Mlaga .

Entrenador: Sergio Scariolo

 ViveMenorca .

Entrenador: Ricard Casas


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198333" title="Dami Mateu i Bisa" nonfiltered="2387" processed="2381" dbindex="82394">
Dami Mateu i Bisa  (Barcelona 1863 - 1935) fou un industrial i poltic catal, pare de Miquel Mateu i Pla. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, per no exerc. Es dedic a fundar empreses industrials, de manera que el 1904 redre i reorganitz La Hispano Suiza i fou vicepresident del Banco Urquijo Cataln. 

Polticament, fou membre de la Federaci Monrquica Autonomista, ideolgicament prxim a la Lliga Regionalista, i alguns cops va fer d'intermediari oficis entre aquesta i el rei Alfons XIII. El 1931 fou editor del Diari del Migdia. El 1935 es distanci ideolgicament de la Lliga i pass a la Dreta de Catalunya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198335" title="Dreta de Catalunya" nonfiltered="2388" processed="2382" dbindex="82395">
Dreta de Catalunya fou una organitzaci poltica catalana d'ideologia conservadora, creada a Barcelona el 1935. Aplegava membres dels antics partits monrquics a Catalunya, com l'advocat Santiago Torent i els industrials Joan Campmaj i Dami Mateu i Bisa. Alguns d'ells havien estat propers a la Lliga Regionalista. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 es present juntament amb Comuni Tradicionalista i Renovacin Espaola, per noms va obtenir 15.500 vots (3,32 %) i cap esc.

Es present a les eleccions generals espanyoles de 1936 (16 de febrer de 1936), dins del Front Catal d'Ordre, per la coalici fou derrotada i la Lliga Catalana va acaparar tota la representaci de la coalici, de manera que no assol representaci a les Corts Espanyoles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198336" title="Llac Espejo" nonfiltered="2389" processed="2383" dbindex="82396">
El llac Espejo s un llac and d'origen glacial ubicat al sud de la provncia del Neuqun a l'Argentina. Pertany al Cam dels Set Llacs, a prop de la localitat de Villa La Angostura.

El seu nom es deu a que les seves aiges tranquilles i netes reflecteixen com un mirall els paisatges de les seves ribes. s alimentat per l'aigua del desgla de les muntanyes circumdants a travs de diversos rierols que desemboquen en ell.

A les seves vores alternen platges de sorra volcnica, jonqueres i zones de roques de pendent abrupta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198337" title="Temps Terrestre" nonfiltered="2390" processed="2384" dbindex="82397">
El Temps Terrestre (TT) s el temps estndard modern pel temps en la superfcie de la Terra. s el temps propi experimentat per un rellotge sobre el geoide. En astronomia s usat com la coordenada de temps per les efemrides aparents per un observador situat en els lmits terrestres. Est directament relacionat amb el Temps Coordinat Geocntric (TCG), que s el temps astronmic estndard pel sistema de la Terra. El TT corre ms lentament que el TCG segons una proporci constant, deguda a la dilataci gravitacional del temps. 

Histria.  
El concepte aproximat de TT fou estandarditzat per la Uni Astronmica Internacional el 1976 en la seva XVI Assemblea General, sota el nom de Terrestrial Dynamical Time (TDT). Era un complement del Temps Dinmic Baricntric (TDB), que era un temps estndard per les efemrides del sistema solar; basat en una escala de temps dinmic. Ambds estndards de temps van resultar definits de forma pobre, i el TDT fou tamb anomenat equivocadament, doncs no hi havia en ell res dinmic.

El 1991, per la IV Recomanaci de la XXI Assemblea General la UAI redefin el TDT ms precisament, canviant el seu nom per Temps Terrestre. El TT fou definit en termes de Temps Coordinat Geocntric, que fou definit per la mateixa Assemblea General. El TT fou definit com a una transformaci lineal del TGC, un temps com aquest concorda amb el temps propi sobre el geoide. Aix deix la proporci exacte entre el temps TT i el temps TCG com a una cosa que havia de ser determinada experimentalment. La determinaci del potencial gravitatori en el geoide s una tasca de la fsica geodsica.

L'any 2000, a la Resoluci B1.9 de la XXIV Assemblea General, la UAI canvi novament la definici de TT especificant exactament la proporci entre el temps TT i el TCG com a 1   6,969290134  10 10. Aix va tenir l'efecte de redefinir el geoide en termes d'un potencial gravitatori precs, eliminant doncs la necessitat dels estudiosos de la cincia dels rellotges de estudiar els nivells de la mar.

Definici.
El TT es diferencia del TCG segons una proporci constant. Formalment es definit per l'equaci:

TT = (1   LG) TCG + E;

on TT i TCG sn recomptes en segons del SI del Temps Terrestre i del Temps Coordinat Geocntric respectivament, LG s la diferncia constant en les proporcions de les dues escales temporals, i E s la constant corresponent a les poques (vegeu ms avall). LG es defineix exactament com a 6,969290134  10 10. (En el 1991 quan el TT fou definit, LG fou determinat experimentalment, i la millor estimaci disponible era  6,969291  10 10.)


L'equaci que relaciona TT i TCG s ms comunament escrita en la forma

TT = TCG   LG  (JDTCG   2443144,5003725)  86400;

on JDTCG s el temps TCG expressat com una data juliana. Aix s noms una transformaci del mer recompte representat per la variable TCG, aix fa aquesta forma de l'equaci innecessriament complexa. De totes maneres l's d'una data juliana especifica l'poca per complet. (vegeu el pargraf segent). L'equaci esmentada s sovint donada amb la data juliana 2443144,5 per l'poca, per aix es erroni; el valor donat ms amunt s exactament correcte.

Les coordenades de temps sobre les escales de TT i TCG sn especificades convencionalment usant la manera tradicional d'especificar dies, portats sobre el sistema de temps no uniforme basat en la rotaci de la Terra. Especficament, s'utilitzen tant les dates julianes com el calendari gregori. Per continutat amb el seu predecessor el Temps de les Efemrides, el TT i el TCG es van preparar per aparellar-se amb el TE al voltant de la data juliana 2443144,5 (1977-01-01T00Z). De forma ms precisa, fou definit l'instant TT 1977-01-01T00:00:32,184 exactament i l'instant TCG 1977-01-01T00:00:32,184 exactament que corresponen a l'instant del Temps Atmic Internacional (TAI) 1977-01-01T00:00:00 exactament. Aquest s tamb l'instant en qu el TAI introdu correccions per la dilataci gravitacional del temps.

TT i TCG expressats en dates julianes poden ser relacionats precisament i ms simplement per l'equaci

JDTT = EJD + (JDTCG   EJD) (1   LG);

on EJD s 2443144,5003725 exactament.

Realitzaci.
El TT s tericament ideal, no depn d'una realitzaci particular. Pels propsits prctics, el TT ha de ser realitzat pels rellotges actuals en el sistema de la Terra.

La realitzaci principal del TT s proporcionada pel TAI. El servei TAI, que funciona des de 1958, intenta aparellar la proporci del temps propi en el geoide, usant un conjunt de rellotges atmics estesos sobre la superfcie i a rbites espacials baixes de la Terra. El TAI s definit cannicament retrospectivament, en butlletins mensuals, en relaci a la lectura que grups particulars de rellotges atmics mostren del temps. Estimacions del TAI es proporcionen tamb en temps real per les institucions que operen els rellotges participants. Degut a la diferncia histrica entre el TAI i el TE quan el TT fou introdut, la realitzaci del TAI i del TT ve definida segons:

TT(TAI) = TAI + 32,184 s;

Degut a que el TAI mai es revisat una vegada publicat, s possible que els errors produts en ell esdevenguin coneguts i restin sense correccions. s per tant possible produir una millors realitzaci del TT basada en nous anlisis de les dades histriques del TAI. L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures ho ha fet aproximadament de forma anual des de 1992. Aquestes realitzacions del TT s'anomenen en la forma "TT(BIPM06)", amb els dgits indicant l'any de publicaci. Es publiquen en forma de taula de diferncies del TT(TAI). La darrera per mar de 2007 s TT(BIPM06).

Les comunitats internacionals que porten la precisi en el temps, institucions astronmiques, i emissores de rdio han considerat la creaci d'un nou sistema de mesura de precisi del temps basat en l'observaci de un conjunt de plsars en rotaci. Aquest nou sistema de mesura del temps per plsars serviria com a un sistema independent per computar el TT, i poden ser amb el temps tils per identificar defectes en el TAI.

Enllaos externs.
BIPM;
World Time Server;
Time and Frequency from A to Z;
Plana sobre el temps en Astronomia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198338" title="Llac Correntoso" nonfiltered="2391" processed="2385" dbindex="82398">
El llac Correntoso es troba al Parc Nacional Nahuel Huapi, a la ciutat de Villa La Angostura, provncia del Neuqun, Argentina.

T la seva entrada per la ruta internacional 231 i est envoltat pel Cerro Belvedere entre d'altres.

L'aigua d'aquest llac prov del llac Espejo, mitjanant el riu Ruca Malen, i les seves aiges van al llac Nahuel Huapi mitjanant el Riu Correntoso.

Caracterstiques.

El mirall d'aigua que forma aquest llac, d'un color verd-blavs, t aproximadament 27 km. Est emmarcat en una cadena muntanyosa d'espectacular bellesa i t aiges amb una temperatura ms alta que el Nahuel Huapi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198339" title="Sime Miquel i Peguera" nonfiltered="2392" processed="2386" dbindex="82399">
Sime Miquel i Peguera (Lleida, 1919- 2007) s un advocat catal. Va interrompre els estudis de dret per la guerra civil espanyola, ja que fou mobilitzat i serv en l'exrcit republic fins a la fi de la guerra. Com que havia estat secretari de la FNEC, fou empresonat i internat en un camp de concentraci. Un cop alliberat, continu els estudis de dret, llicenciant-se en la Universitat de Madrid. Guany les oposicions al Cos Tcnic del Ministeri de la Governaci i fou destinat al Govern Civil de Lleida. El 1944 deman l excedncia i exerc l'advocacia, professi des de la qual defens presos poltics en Consells de Guerra i al Tribunal d'Ordre Pblic, i fou un dels fundadors de la seu lleidetana d'mnium Cultural. Anys ms tard fou sancionat per havier enviat una carta signada per 113 persones dirigida al Secretari d'Estat dels EUA i al Ministre de Relacions Exteriors del Govern de Madrid protestant per la prrroga de les bases americanes a Espanya sense el coneixement ni la consulta del poble espanyol.

El 1974 form part de la comissi fundadora de Convergncia Democrtica de Catalunya. Com a membre del Cos Superior d Administraci Civil de l'Estat, fou designat delegat territorial a Lleida del Ministeri de Sanitat i Seguretat Social el 1979. Fou el primer sndic de greuges de l'Ajuntament de Lleida (1990-1995), Fou diputat al Parlament de Catalunya en la cinquena legislatura i primer president del Consell Social de la Universitat de Lleida. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Lleida, problema i realitat (1967);

 Enllaos externs .
 Notcia de l'bit de Sime Miquel i Peguera;
 Entrevista a Lo Canyeret;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198341" title="Riu Correntoso" nonfiltered="2393" processed="2387" dbindex="82400">


El riu Correntoso s un riu ubicat a Villa La Angostura, Argentina. Aquest riu va des del Llac Correntoso cap al Llac Nahuel Huapi, destacant-se per ser un dels rius ms curts del mn, amb 200 o 300 m de longitud, depenent del nivell de l'aigua dels llacs de sortida i arribada.

Aquest riu s fams entre els entusiastes de la pesca amb mosca, per l'abundncia de truites de gran mida, especialment a la desembocadura cap al llac Nahuel Huapi. 

Sobre el riu, se'n troben dos ponts, un de per als vianants, molt freqentat per turistes, i un altre de molt ms gran (imatge), sobre la qual circula la ruta nacional 231.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198344" title="Llumena Nou" nonfiltered="2394" processed="2388" dbindex="82401">

Llumena Nou, conegut antigament com a Santa Agustina, s un lloc menorqu situat al terme municipal d'Alaior amb una extensi d'unes 40 hectrees.

Funciona, al igual que la majoria de llocs menorquins i des de fa segles, pel sistema de mitgeres que consisteix en qu el propietari, conegut com Es Senyor, posa les terres i el pags s'ocupa de treballar-la. Dels beneficis que s'en treu es fan dues meitats iguales, una per cadasc. Actualment hi podem trobar una activitat ramadera centrada en les vaques frisones, porcs i cabres; aix com tamb una activitat agrcola centrada en la producci de menjar pel bestiar.


El casat de Llumena Nou s d'inters arquitectonic ja que a principis del segle XX l'arquitecte Francesc Femenas va projectar sobre l'antic casat del lloc un nou casat de tendncies modernistes prpi d'un casal senyorial de l'poca.

 Bibliografia .
Gomila, J. J. Menorca. Guia d'Arquitectura. Ma, COAIB, Demarcaci Menorca, 1998.
Martorell, J. Guia d Arquitectura de Menorca. Barcelona, COAC, 1980.
Mascar Passarius, J. Corpus de Toponmia.

 Enllaos externs .
 Arch XX Sudoe;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198348" title="Microaeroflia" nonfiltered="2395" processed="2389" dbindex="82402">
La microaeroflia fa referncia a les condicions de baixa i estricta concentraci de oxigen que requereixen determinats organismes per al seu desenvolupament. Entre ells cal destacar la importncia de Campylobacter. 

Condicions de microaeroflia. 
s un entorn (atmosfera) amb poc oxigen, al voltant d'un 5% (en l'atmosfera terrestre la concentraci d'oxigen s aproximadament un 20%) i una gran concentraci de dixid de carboni entre el 5 i 10%.
Aquestes condicions s'utilitza per al cultiu de bacteris que requereixen de baixes concentracions d'oxigen per al seu desenvolupament. Aquestes condicions (de baixes tensions d'oxigen) existeixen en forma natural en per exemple els nostres intestins.

Organismes microaerfils.
Helicobacter pylori ;
Campylobacter sp;
Borrelia burgdorferi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198350" title="Jordi Mir i Parache" nonfiltered="2396" processed="2390" dbindex="82403">
Jordi Mir i Parache (Tremp, Pallars Juss 1935) s un filleg, escriptor i activista cultural catal. El 1950 es trasllad a Barcelona amb la seva famlia. s professor de catal, i ha publicat nombrosos llibres de viatge i excursionisme. Antic membre de la Societat Catalana de Geografia, el 1966  va obtenir el Premi Eduard Brossa amb el treball  El noms de lloc de Tremp i els seus agregats. Ha collaborat en publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans i del Centre d'Agermanament Occitano-Catal, aix com a les revistes Cavall Fort i Tretzevents.

Des del 1984 forma part de la directiva d'mnium Cultural. Estudis de la vida i l obra de Pompeu Fabra, dirigeix, amb Joan Sol i Cortassa, l'edici de l' Obra Completa de Pompeu Fabra. Fou un dels guionistes del programa de TV3 L'indret de la memria, entre 1996 i 1997. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Indrets de Catalunya (1981);
 Montserrat: itineraris des del santuari (1999);
 Setanta-cinc postals trempolines (1991).   ;
 Diccionari d esports de muntanya (1998) amb Carles Albesa. ;
 Memria de Pompeu Fabra: 50 testimonis contemporanis (1999)   ;
 Apunts d'un ciutad (1998);

 Enllaos externs .
 Ressenya biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198351" title="Llac Traful" nonfiltered="2397" processed="2391" dbindex="82404">


El llac Traful s un mirall de 76 km d'aigua a la provncia de Neuqun, Argentina. El llac s el punt d'inici del riu Traful que desemboca al llac Nahuel Huapi.

Mirador del Traful.

Aquest llac s fams pel seu observatori des de la glacera, a 102 m que ofereix una completa visi del llac i de la vall. A les costes del llac arriba la vila muntanyenca de Villa Traful, el principal lloc habitat a l'rea lacustre.

Les seves aiges sn molt transparents i oxigenades, i les seves costes irregulars presenten penya-segats i platges. Es pot pescar des d'embarcaci o des de la riba. S'accedeix al marge nord amb bona pesca de salm (Salm salar sabago), truita arc de Sant Mart, truita de rierol i marr.

Bra nord o "Pichi Traful".

El bra nord del llac Traful t forma allargada i estreta. S'ubica al nord-oest del seu cos principal. S'accedeix per via lacustre o per les rutes RP 65 o RP 234. En arribar, hi ha una casa de guardaboscos on es pot demanar informaci de llocs on pernoctar o acampar. A aquest bra del llac Traful, desemboca el riu Pichi Traful que aporta aiges oxigenades. s un excellent pesquer de modalitat fly-csting. A la seva desembocadura s'observen platges per acampar.

Com arribar-hi.

Autombil.

Des de Buenos Aires: 1.640 km, Autopista a Cauelas, RN 3 fins a Bahia Blanca, RN 22 fins a Neuqun i RN 237 fins a Confluencia. Es gira a la dreta 24 km per ruta RP 65 fins a Villa Traful

Avi.

Des de l'aeroport de Bariloche, Vols regulars d'Aerolineas Argentinas/Austral, LAN Argentina i LADE

Autobs.

Des de Retiro: diverses empreses a Bariloche o a San Martn de los Andes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198353" title="Castell de Castellfollit del Boix" nonfiltered="2398" processed="2392" dbindex="82405">
El castell de Castellfollit del Boix s un castell en runes situat al municipi de Castellfollit del Boix, al Bages.

Documentat des de 1063, noms resten les runes dels murs i d'una torre construda a sobre de roca viva al costat de l'antiga parrquia de Sant Pere.

La senyoria de Castellfollit va pertanyer als senyors del castell d'dena dels segles XIII al XV. Desprs pass a dependre de l'Hospital de la Santa Creu, de Barcelona, fins a l'extinci de les senyories feudals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198354" title="Philippe de Vitry" nonfiltered="2399" processed="2393" dbindex="82406">

Philippe de Vitry (Pars, 31 d'octubre de 1291 - Meaux, 9 de juny de 1361) va ser un els principals intellectuals francesos de la seva poca: compositor, teric musical, cantant, poeta, filsof i bisbe. Se'l considera com un dels principals terics de l'ars nova, aix com un compositor de gran talent, innovador i influent. Va viatjar molt i sovint s'implic en les relacions internacionals. Els seus motets van tenir una gran divulgaci i un xit  aclaparador, aix com la seva poesia.

 Biografia .

Nascut a Pars el 31 d'octubre de 1291, es coneixen pocs detalls de la seva vida. Es creu que podria haver estudiat a la Universitat de Pars ja que en alguns documents se l'anomena Magister. Ms tard, va ostentar crrecs de secretari i conseller en les corts de Carles IV, Felip VI i Joan II. Potser ajudat per aquestes connexions, va obtenir diverses canongies, incloent les de Clermont, Beauvais, i Pars i va servir durant un temps en el seguici de l'antipapa a Aviny.

Tamb va ser diplomtic i soldat i se sap que va estar en el d'Aiguillon. El 1351 va arribar a ser bisbe de Meaux, a l'est de Pars. Com es movia en els cercles poltics i artstics ms importants, va conixer moltes figures destacades de la seva poca, com Petrarca, i al fams matemtic i teric musical Nicole Oresme. Finalment va morir el 9 de juny de 1361 a Meaux.

 Obra .

Philippe de Vitry destaca en la histria de la msica per haver escrit un tractat musical, Ars Nova, que va donar nom a un perode de la msica medieval, lars nova. Les seves obres mostren innovacions en la notaci, principalment en la part mensural i en el ritme, que van fer possible la creaci d'obres musicals complexes en les dcades successives i que culminaria en l'ars subtilior. Freqentment tamb se li atribueix el desenvolupament del concepte d'isortmia.

Encara que va escriure canons i motets, noms han arribat fins a nosaltres alguns dels motets. Cada un d'ells s completament nic, explorant una sola idea estructural.

A continuaci se citen algunes de les obres que han arribat fins als nostres dies. Cal tenir en compte que algunes d'elles sn atribudes i que noms es t la total certesa de la seva autoria en unes quantes:

 Motets a 3 veus .

Colla jugo subdere; Bona condit; Libera me ;
Cum statua Nabucodonosor; Hugo, Hugo, princeps invidie; Magister invidie ;
Douce playsence; Garison selon nature; Neuma quinti toni ;
Firmissime fidem; Adesto, sancta trinitas; Alleluya, Benedictus ;
Floret cum vana gloria - Florens vigor - Neuma quinti toni ;
Petre Clemens tam re quam nomine; Lugentium siccentur occuli ;
Tribum que non abhorruit ; Quoniam secta latronum; Merito hec patimur ;
Tuba sacre fidei; In arboris; Virgo sum ;
Aman novi probatur; Heu, Fortuna subdola; Heu me, tristis est;
Dantur officia; Quid scire proderit nova et vetera;
Orbis orbatus; Vos pastores adulteri; Fur non venit;

 Motets a 4 veus .

Vos quid admiramini; Gratissima virginis species; Gaude, gloriosa ;
Impudenter circumivi; Virtutibus laudabilis; Alma redemptoris;

 Intabulacions .

 Adius (2 veus);
 Tribum quem non abhorruit;

 Discografia .

 1988 - Philippe de Vitry: Motets and Chansons. Sequentia. Deutsche Harmonia Mundi 77095. ;
 1990 - Philippe de Vitry and the Ars Nova. Orlando Consort. Amon Ra 49. Deutsche Harmonia Mundi 77095. ;
 1988 - Philippe de Vitry: Motets and Chansons. Sequentia. Deutsche Harmonia Mundi 77095. (Informaci a Medieval.org) ;
 1990 - Philippe de Vitry and the Ars Nova. Orlando Consort. Amon Ra 49. Deutsche Harmonia Mundi 77095. (Informaci a Medieval.org) ;

 Bibliografia .
 Margaret Bent; Andrew Wathey: Article "Philippe de Vitry", a Grove Music Online. ;
F. Alberto Gallo: Historia de la Msica, 3 - El Medioevo (2a parte). 1987, Madrid, Ed. Turner. ISBN 84-7506-203-2. ;
 Richard H. Hoppin: La Msica medieval. 2000 (or. 1978), Madrid. Ed. Akal. ISBN 84-7600-683-7. ;
 Daniel Leach-Wilkinson: "The Emergence of Ars Nova," The Journal of Musicology 13 (1995): 285-317. ;
 Ernest H. Sanders, "Philippe de Vitry", in The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1561591742 ;
 Andrew Wathey, "The Motets of Philippe de Vitry and the Fourteenth-Century Renaissance," Early Music History 12 (1993): 119-150. ;
 "Philippe de Vitry", a Medieval Music Database ;
Juan Carlos Asencio Palacios: Article "Philippe de Vitry: Entre la razn y la erudicin", Goldberg. ;
 Todd McComb: Article a Goldberg ;

 Enllaos externs .
 Biografia a Classical.net ;
 Biograpfia ;
 Arlima (Archives de littrature du Moyen ge). Bibliografia completa de seves obres (manuscrits, edicions, estudis) ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198356" title="AIK Solna" nonfiltered="2400" processed="2394" dbindex="82407">

L'AIK, pron. , Allmnna Idrottsklubben, s un club suec de futbol de la ciutat de Solna, al nord d'Estocolm.

 Histria .
El club va ser format el 15 de febrer de 1891 a Estocolm. La secci de futbol va ser formada el 1896. El seu nom, "Allmnna Idrottsklubben", significa "el club esportiu general" i feia referncia a que era un club obert a tothom i a totes les activitats esportives, entre elles l'atletisme, anomenat "allmn idrott" a l'poca..

Es trasllad al suburbi de Solna el 1937, quan canvi d'estadi, de l'Stockholms Stadion al Rsunda Fotbollsstadion

 Palmars .
Campionat suec de futbol: (10): 1900, 1901, 1911, 1914, 1916, 1923, 1931 32, 1936 37, 1992, 1998;
Allsvenskan (4): 1931 32, 1936 37, 1983, 1998;
Msterskapsserien (1): 1992;
Svenska Msterskapet (6): 1900, 1901, 1911, 1914, 1916, 1923;
Svenska Cupen (7): 1949, 1950, 1975 76, 1984 85, 1995 96, 1996 97, 1998 99;
Wicanderska Vlgrenhetssklden (4): 1908, 1909, 1914, 1916;

 Jugadors destacats .


Andreas Andersson;
Tomas Antonelius;
Mattias Asper;
Henry Garvis Carlsson;
Derek Boateng;
Kurt Hamrin;
Krister Nordin;
Magnus Hedman;

Pontus Kmark;
Peter Larsson;
Anders Limpar;
Teddy Lucic;
Olof Mellberg;
Wilton Figueiredo;
Johan Mjllby;
Nik Mrdja;

Nebosja Novakovic;
Lennart Skoglund;
Thore Sundberg;
Gary Sundgren;
Sanny slund;
Stefan Ishizaki;
Benjamin Kibebe;



 Entrenadors destacats .
 Fred Spiksley;
 Richard Money;
 Stuart Baxter;
 Duan Uhrin;
 Jens Lindblom;
 Olle Nordin;
 Tommy Sderberg;
 Erik Hamrn;
 Hans Backe;
 Rikard Norling;

 Secci d'hoquei gel .
La secci d'hoquei gel de l'AIK va ser creada l'any 1920. Juga al pavell Hovet amb capacitat per a 8.500 espectadors. Ha guanyat set campionats suecs els anys 1934, 1935, 1938, 1946, 1947, 1982 i 1984. Jugadors destacats han estat Leif "Honken" Holmqvist i Bert-Ola Nordlander.

 Secci d'handbol .
La secci d'handbol de l'AIK va ser creada l'any 1943. Juga al pavell Solnahallen amb capacitat per a 4.000 espectadors. Ha guanyat el campionat suec el 1951.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial futbol;
Hoquei gel;
Web de seguidors;
Frum de seguidors;
Web de seguidors;
Web de seguidors;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198358" title="Silvestra Moreno i Garca" nonfiltered="2401" processed="2395" dbindex="82408">
Silvestra Moreno i Garca s una directiva de serveis socials catalana. Ha estat presidenta de la Federaci Catalana d'Associacions de Familiars de Malalts Mentals, que ofereix suport i assessorament a les famlies per tal que puguin suportar la seva situaci. Ms tard ha estat presidenta de la Confederacin Espaola de Agrupaciones de Familiares y Personas con Enfermedad Mental (FEAFES). El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198359" title="Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt" nonfiltered="2402" processed="2396" dbindex="82409">



El recinte arqueolgic de la Fornaca, de Vilassar de Dalt, inclou tres forns romans dedicats a la producci industrial de material cermic de gran format: material de construcci (mbrex, tgula i maons) i dlies (recipients de grans dimensions).

La seva tipologia, els materials trobats en l'excavaci i l'estudi arqueomagntic del Forns 1 i 2 permeten datar l'poca d'activitat dels forns entre els segles I i II desprs de Crist.

El topnim Fornaca, documentat per primera vegada l any 1290 a l Speculum del castell de Vilassar, ens dna pistes sobre l antiguitat de la zona de producci industrial.

 Forns .

Els forns 1 i 2 sn del tipus 1/a, segons la catalogaci de N. Cuomo di Caprio i F. le Ny. Amb doble cambra, la inferior o de combusti i la superior o de cocci, separades per una graella amb vuit arcs radials i una columna central.

 Forn 1 .
La boca d'accs a la cambra de combusti, que permetia l'entrada de combustible, la neteja de cendres i la regulaci del tir es trob paredada. No es conserva la cambra de cocci.


Va ser excavat i documentat  l'any 1949 pell Grup Arqueolgic de Vilassar de Dalt, i re-excavat l'any 1981.

 Forn 2 .
La cambra de combusti es troba molt ben conservada. La graella que separa les dues cambres es troba ben conservada. Sobre aquesta graella se situaven les peces a coure. Es pot observar la base de la pared de la cambra de cocci.

Va ser descobert l'any 2002, en urbanitzar  el polgon industrial de Vallmorena amb el Forn 2.


 Forn 3 .
s del tipus 1/c, segons la catalogaci de N. Cuomo di Caprio i F. le Ny. Ms petit que els altres dos. t una nica cambra de combusti, corredor d'entrada o prfurnium i banqueta perimetral, que delimita la cambra de combusti. Sobre aquesta banqueta se situaven les peces a coure.

Va ser descobert l'any 2002, amb el Forn 1.

 Recinte .

Els forns es troben en un recinte dissenyat l'any 2002 per un grup d'experts del Museu de Vilassar de Dat i la Generalitat de Catalunya, que van determinar les condicions ptimes per la conservaci dels forns. Aquests van determinar que per les seves caracterstiques i materials la seva conservaci necessitava de ventilaci natural. Per aix el recinte est format per un mur de pedra seca que permet el pas de l'aire, amb forma corba que dirigeix l'aire al voltant dels forns, per no els toca directament. Tamb disposen d'illuminaci natural zenital per tres lucernaris situats a sobre de cada un dels forns, que permeten la seva observaci i estudi, i que donen a la zona verda situada a sobre del recinte.

 Situaci .

El recinte es troba al Polgon industrial de Vallmorena, a Vilassar de Dalt, promogut l'any 2002, en el lmit amb el barri de la Fornaca, promogut per l'Institut Catal del Sl l'any 1985. Concretament entre el Cam del mig i el carrer Eduard Calvet Pint, darrera una nau industrial que oculta la visi de la seva faana des del carrer, tot i aix est convenientment senyalitzat. Disposa d'una mplia zona d'aparcament situada a l'accs pel carrer Eduard Calvet Pint.

 Visites .
Els forns es poden visitar el primer diumenge de cada mes, de 11 a 14 hores, i es poden concertar visites amb el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.

 Cronologia .
 1949 - El Grup Arqueolgic de Vilassar de Dalt documenta l'existncia d'un forn d'poca indeterminada tocant al cam de Matar.
 1981 - El Grup Arqueolgic del Museu de Vilassar de Dalt neteja el forn sense cap resultat arqueolgic.
 1985 - El forn s'inclou en el Catleg del Patrimoni de Vilassar de Dalt.
 2002 - S'urbanitza l'entorn per desenvolupar el polgon industrial de Vallmorena i el Forn 1 s'integra en una zona verda. El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt emprn la documentaci i protecci dels forns. En les tasques d'excavaci, sota la direcci tcnica de l arqueloga Nria Rosell i Gregori, es troben els Forns 2 i 3, el vrtex d'un abocador de mitjan segle I desprs de Crist a 50 metres dels forns i, a les immediacions, un pou amb parets i reompliment d'poca romana i una sitja del segle I.
 2004 - L'Ajuntament de Vilassar de Dalt construeix l'edifici de protecci dels forns.
 2005 - La Direcci General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya es fa crrec de la consolidaci dels forns. S'apliquen tirants i arcs de ferro al Forn 1, resines a les esquerdes dels Forns 1 i 3 i es fa una neteja intensiva de les escorificacions i vitrificacions de les cambres de cocci.
 2007 -  El 21 d'abril, els forns romans de Vilassar de Dalt s'obren al pblic.

 Imatges .



 Vegeu tamb .
Forn Ibric, de Sant Cugat del Valls, (segles II i I aC);
Indstria romana;
Perode rom a Catalunya;
Villa romana de Can Llauder, a Matar.
Cau del Cargol tamb a Vilassar de Dalt;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198361" title="Metanobacterial" nonfiltered="2403" processed="2397" dbindex="82410">
Els metanobacterials (Methanobacteriales) sn arqueobacteris que viuen en mitjans estrictament anaerobis i que obtenen energia mitjanant la producci de gas natural, el met (CH4). Grcies a aquesta caracterstica, aquest tipus d'organisme t una gran importncia ecolgica, ja que interv en la degradaci de la matria orgnica en la naturalesa, i en el cicle del carboni. 

Sn un grup filogenticament heterogeni on el factor com que els uneix s la producci de gas met i els seus cofactors nics. 

 Histria. 
El pare Carlo Campi va notar que al llac Maggiore apareixien bombolles provinents del fons amb estranyes propietats. Immediatament va avisar al seu amic Alessandro Volta, qui tenia inters en aquest tipus de successos.

En 1776, Volta va escriure els seus descobriments. El seu experiment consistia a remoure el fons de la riba del llac i recollectar les bombolles que es desprenien en una ampolla de boca molt ampla, posteriorment introdua una vela i apreciava la formaci d'una flama blava, en la boca de l'ampolla. Per tant el gas obtingut havia de ser menys dens que l'aire i necessitava estar en contacte amb l'atmosfera per a entrar en ignici. 

Volta va aconseguir, amb els seus estudis en combustible gass, interessar a altres cientfics en aquest camp i amb aix iniciar la fundaci de l'estudi de la formaci biolgica del met. No obstant aix no va ser l'nic a fer aquestes observacions en els gasos produts en certs rius i llacs. Thomas Paine i George Washington van arribar als seus mateixos resultats en el riu Creek l'any 1783, sense conixer el treball de Volta.

El primer a identificar que el met era format per un procs microbiolgic, va anar un estudiant de Pasteur, Bchamp en 1868. Va estudiar prviament la descomposici del sucre i va agregar part d'una mostra que va obtenir d'una llacuna, posteriorment, quan aquestes substncies van ser agregades a un mitj inorgnic simple i encubat en absncia d'oxigen, va observar que la fermentaci resultant era produda per organismes vius als quals va nomenar Microzyma cretae. Els va descriure superficialment, per va ressaltar que aquests microorganismes podien realitzar una descomposici a partir d'alcohol etlic i carbonat de calci, produint met, CO2 i certs cids. Aquesta va ser la primera demostraci de la formaci biolgica del met a partir de simples compostos de carboni.

Tappeiner (1882) va aconseguir provar de manera ms adequada l'origen del met a partir de microorganismes, identificant en diferents llocs (com intestins d'animals) a ssers anaerobis amb caracterstiques similars (productors de met) que noms reaccionaven en mitjans sense tractaments especfics. Posteriorment s'identificarien com els metangens que avui coneixem.

Els experiments de Popoff, Tappeiner, i Hoppe-Seyler en la utilitzaci de cellulosa per als cultius dels microorganismes recollectats, va demostrar que s possible la formaci de met, CO2, hidrogen i cids en l'interior dels intestins d'animals herbvors. 

En 1936, any que va marcar el principi de l'era moderna en l'estudi de la metanognesi, H.A Barrer, va ser el primer a reportar els seus experiments dels metangens i va brindar les bases cientfiques per a l'estudi de la fisiologia de la metanognesi. Una important aportaci d'aquest cientfic va ser el desenvolupament d'un procs adequat per a crear un mitj de cultiu apropiat per al creixement dels metangens. 

En la dcada dels cinquanta va comenar l'era definitiva en l'examen de la conversi del grup metil a met, en els laboratoris Baker. Deu anys desprs es va estendre exhaustivament l'estudi de la fisiologia de les cllules dels metangens i els enzims que intervenen en la metanognesi. En els setanta l'estudi de la metanognesi va assolir rellevants descobriment en els coenzims i condicions atmosfriques per a l'adequada producci de metangens. Aix com identificaci de les archeabacterias i amb elles la filognia dels metangens.

Filogenia i diversitat. 
D'acord amb l'anlisi filogentica de l'ARN ribosmic 16S, els metanobacterials estan classificats en el  domini dels arqueobacteris.

Actualment, es coneixen prop de seixanta espcies diferents metanobacterials, i a tot i constituir un grup filogentic coherent, aquest grup no s homogeni. Existeixen grans diferncies fisiolgiques i morfolgiques entre elles. Sobre la base d'aix s'han fet quatre subdivisions, formant les segents classes: Methanobacteria, Methanococci, Methanomicrobia i Methanopyri. Aquestes classes se subdivideixen en ordres i famlies. De la mateixa forma, les famlies es divideixen en gneres, i desprs en espcies. 

L'interessant, s que en cada famlia i fins a en cada gnere, es van trobar organismes amb morfologia diferent, per exemple, dintre de la famlia Methanomicrobiaceae, hi ha metangens en forma de cocs, d'espiral i de bast. De la mateixa forma, aquests microorganismes, es troben en diferents ambients, i per tant, tenen metabolismes diferents, al reduir substrats diferents per a obtenir met.

Metanognesi. 
La caracterstica que identifica als metangens s el seu metabolisme productor de met (CH4). La generaci d'aquest hidrocarbur no s realment l'objectiu d'aquests arqueobacteris, en realitat la funci d'aquest procs metablic s l'obtenci d'energia en forma d'ATP, o de molcules destinades per a la biosntesi. Generalment aquesta reacci es realitza a partir de dixid de carboni (CO2) i d'hidrogen (H2), on el CO2 s un acceptor d'electrons que s redut grcies als electrons subministrats per l'H2. De forma simplificada, la reacci d'aquest procs, pot ser escrita de la segent manera: 

CO2 + 4H2 -
</doc>
<doc id="198366" title="Java Persistence API" nonfiltered="2404" processed="2398" dbindex="82411">
La Java Persistence API (JPA) s un entorn programat en Java  que permet que els desenvolupadors gestionin dades sobre la plataforma Java i les aplicacions Java EE.

La Java Persistence API va comenar com a part de la feina del JSR 220 Expert Group.

La persistncia consisteix en tres rees:
 l'API, definida al paquet javax.persistence;
 el Java Persistence Query Language;
 metadades objecte/relacional;

Entitats.
Una entitat de persistncia s una classe Java lleugera que tpicament representa una taula en una base de dades relacional. Les instncies d'entitat corresponen a registres de la taula. Les entitats estan habitualment relacionades amb d'altres i aquestes relacions s'expressen mitjanant metadades d'objecte/relacional. Les metadades d'objecte/relacional poden estar especificades directament al fitxer de classe (.class) usant anotacions, o en un fitxer descriptor XML incls a l'aplicaci.

Llenguatge de Query de Persistncia Java .
El Llenguatge de Query de Persistncia Java (Java Query Persistence Language, JQPL) s'usa per fer queries contra entitats guardades en una base de dades relacional. La seva sintaxi s semblant a la de l'SQL, per operen contra objectes d'entitat, en lloc de contra taules de la base de dades.

Relaci entre Java Persistence API i Enterprise JavaBeans.
La Java Persistence API va ser definida com a part de l'especificaci EJB 3.0, que al seu temps tamb s part de la plataforma Java EE 5. No calen contenidor EJB o servidor d'aplicacions Java EE per executar aplicacions que usen persistncia. les futures versions de la Java Persistence API estaran definides en un JSR.

Relaci entre Java Persistence API i l'API Service Data Object.
L'API de persistncia Java est dissenyada per la persistncia d'objecte relacional, amb moltes de les rees preses d'un mapeig d'objecte relacional anomenat Hibernate. Generalment s'accepta que l'API de persistncia de Java s una millora significativa sobre l'especificaci EJB 2.0. L'API Service Data Object (SDO, JSR 235) t un objectiu molt diferent al de l'API de persistncia Java i es considera complementria. L'API SDO est dissenyada per arquitectura orientada a serveis, amb mltiples formats de dades en lloc de noms dades relacionals i mltiples llenguatges de programaci. La versi Java de l'SDO API es gestiona via el JCP i la versi C++ via OASIS.

Motivaci.
Molts desenvolupadors Java han estat usant persistncia d'objectes lleugers provets per entorns de codi obert o Data Access Object en lloc d'entity beans perqu els entity beans i els enterprise beans eren considerats massa pesats i complicats i noms podien ser usats en servidors d'aplicacions Java EE. Moltes de les funcionalitats dels entorns de persistncia foren incorporades a la Java Persistence API i projectes com Hibernate i TopLink sn ara implementacions de la Java Persistence API.

 Enllaos externs .
 General info;
  ;
 Plana sobre persistncia, de Glassfish ;
 Documentaci per la versi final de l'especificaci EJB3 (anomenada JSR220) ;
 Frum de JPA a nabble ;
 Documentaci;
 Tutorial sobre persistncia a Java EE 5 ;
 FAQ sobre persistncia a Sun ;
 Primeres passes amb la Java Persistence API 1.0 ;
 Implementacions;
 GlassFish ;
 SAP Netweaver Application Server, Java(TM) EE 5 Edition ;
 TopLink ;
 EclipseLink ;
 Hibernate ;
 OpenJPA ;
 Kodo ;
 JPOX ;
 Articles;
 Domina el nou paradigma de persistpencia amb JPA ;
 La persistncia rendeix: Mapeig Avanat amb JPA ;
Introduccci a la Java Persistence API(JPA)  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198367" title="Sant Pere de Castellfollit del Boix" nonfiltered="2405" processed="2399" dbindex="82412">
Sant Pere de Castellfollit del Boix s una esglsia romnica situada als afores del municipi de Castellfollit del Boix, al Bages.

Construda a mitjans del segle XI, fou restaurada l'any 1988 desprs de successives reformes dels segles XIII, XVI i el 1633. Conserva l'ornamentaci tpica del primer romnic i una creu processional del segle XI i altars barrocs d'inters. Prop seu hi ha l'esglsia i la caseria de Santa Maria del Pla.
 
El temple, la rectoria i el cementiri s'alcen solitaris a l'explanada superior del tur de Sant Pere, des d'on hi ha una panormica excellent sobre el masss de Montserrat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198369" title="Parc Nacional Nahuel Huapi" nonfiltered="2406" processed="2400" dbindex="82413">


El Parc i Reserva Nacional Nahuel Huapi s'estn per 712.160 ha entre les provncies del Neuqun i Ro Negro, a Argentina.

El 1903 Francisco Pascasio Moreno va donar tres lleges (225.000 ha) per a la seva creaci, la qual es va concretar el 1934, essent un dels primers parcs nacionals argentins.

Depn de l'Administraci de Parcs Nacionals i protegeix la flora i la fauna d'ambients ben diferenciats: l'altoand, el bosc humit i l'estepa patagnica.

En ells s'observa una gran varietat d'arbres, principalment conferes i fagcies (pehun, murtra, raul, lahun o lrix patagnic, lipan o xiprer patagnic, maitn, lenga, coihue i ire), arbusts com la nalca, el notro i plantes florals com l'amancay i la rosa mosqueta. Aix mateix, hom troba animals propis de la zona, com l'huemul, el pud, el puma, el culpeo, colo colo, huilln, el tucotuco patagnic i aus com el cndor, la gavina, el lloro anomenat "choroy", i el cauqun. Quant a l'animal que dna nom a aquest parc, el jaguar -anomenat nawel en mapudungun- va ser exterminat abans dels anys 1930.

S'han aclimatat excellentment, des d'inicis del segle XX, exemplars de la fauna gran de la regi holrtica, tals com el senglar, el crvol vermell, el crvol axis, el crvol dama etc., introduts amb finalitats cinegtiques.

Al parc hi ha llacs d'extraordinria bellesa; el llac Nahuel Huapi, del qual pren el nom, el Traful, el Falkner, el Gutirrez, el Mascardi i el Guillelmo.

Altres atractius destacats sn el Cerro Tronador, de 3.491 m, el nom del qual es deu al soroll produt pel despreniment de gel, el bosc de murtres de l'illa Victoria i la Vall Encantada.

Clima i relleu .

La principal caracterstica climtica del clima d'aquest parc nacional s la disminuci de les precipitacions d'oest en est, passant de 3.000 mm en el lmit amb Xile fins a 600 mm a l'estepa patagnica. Aquestes estan concentrades a l'hivern, quan sn freqents les nevades. Les temperatures varien amb l'alada, amb 2.200 m.s.n.m. com a lmit de les neus perptues. A 800m.s.n.m. la mitjana de les temperatures s de 8C, amb una mitjana de 15C el gener i 2C el juliol, amb extrems de 33C i -15C. El parc s travessat de nord en sud per la Serralada dels Andes, per la qual cosa el relleu s muntanys. La muntanya mes alta del parc s el Cerro Tronador de 3.491 m. Sn nombroses les valls en aquest sector de la serralada i s'observa una disminuci de l'altura respecte a regions ms al nord.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198371" title="Manuel Mund i Marcet" nonfiltered="2407" processed="2401" dbindex="82414">
Manuel Mund i Marcet, ms conegut com a Anscari M. Mund (Barcelona 1923) s un historiador i palegraf catal.  Format a l'abadia de Montserrat, on fou monjo del 1939 al 1967, s doctor en histria de l'Esglsia i en histria general, i llicenciat en arqueologia i art cristians per les universitats de Roma i Barcelona. Del 1969 al 1978 fou arxiver a l'Arxiu de la Corona d'Arag  i del 1978 al 1983 director de les biblioteques de la Universitat Autnoma de Barcelona. Fou nomenat pel papa Pau VI membre del Consell d'Aplicaci de la Reforma de la Litrgia decretada pel Concili Vatic II. Ha estat professor a Roma, a Montserrat i catedrtic de Paleografia, Diplomtica i Codicologia a la Universitat Autnoma de Barcelona. 

s membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1971, de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1987, aix com del Comit Internacional de Paleografia Llatina (1975), de l'Instituttet for Sammenlingnende Kulturforskning d'Oslo (1961), de la Socit des Antiquaires de France (1980) i de la Medieval Academy of America (1986). Del 1987 al 1990 fou director de la Biblioteca de Catalunya. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Ha publicat ms de 140 treballs d'investigaci historicoliterria, crtica textual, paleografia i codicologia, entre els quals cal esmentar la classificaci i dataci dels Codices Regularum llatins dels segles V-IX, l'edici del text jurdic catal ms antic (versi del Llibre jutge, segle XII), el fragment de litrgia romana, amb notaci musical, ms antic de Catalunya (segles IX-X), una tesi sobre els documents en pergam ms antics de la Pennsula Ibrica (segle VII), d'origen probablement catal, alguns palimpsests i diversos treballs sobre Oliba i la seva poca.

 Obres .
 Catalunya 1: de la romanitat a la sobirania (1999);
 Un santcrist d'ivori de Miquel ngel Buonarroti? (2006) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198374" title="La Almolda" nonfiltered="2408" processed="2402" dbindex="82415">


La Almolda s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar de la Comarca dels Monegres. En el nucli urb podem visitar l'antic castell rab que data almenys de 1150 i diverses cases d'infants, aix com dues esglsies i tres capelles. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198375" title="Rdagast" nonfiltered="2409" processed="2403" dbindex="82416">
Rdagast el Bru (Radagast en la transcripci original anglesa) s un personatge fictici del llegendari de J.R.R. Tolkien. Apareix a El Senyor dels Anells i als Contes Inacabats, i s mencionat a El Hbbit.

s un dels cinc istari o mags que els vlar van enviar a la Terra Mitjana a vetllar pels fills de l'Ilvatar. Juntament amb Sruman, Gndalf, i els dos mags blaus, va arribar a les costes de la Terra Mitjana als voltants de l'any 1000 de la Tercera Edat.

El seu nom original a Vlinor era Aiwendil, que significa "amic dels ocells" de quenya, i era un dels servents de Yavanna. A la Terra Mitjana es va enamorar de la kelvar i la olvar (flora i fauna), i an a viure a Rhosgobel, a les valls de l'nduin, entre la vegetaci i els animals salvatges. Era el ms savi en totes les coses relacionades amb herbes i bsties, i es deia que parlava les mltiples llenges dels ocells.

Va ser membre del Consell Blanc, que es constitu per plantar cara a Suron. A les reunions, per, la seva preocupaci principal era protegir les plantes i els animals.

s mencionat a la part final de El Silmarllion, i tamb a El Hbbit on se'l descriu com un amic de Beorn i cos de Gndalf. A El Senyor dels Anells, Rdagast s utilitzat per Sruman perqu, sense saber-ho, l'ajudi a capturar Gndalf. Tanmateix, tamb sense voler-ho l'ajuda a escapar-se en 'assabentar les guiles de la seva situaci.

Sobre Rdagast Tolkien escriu que va abandonar la seva missi com un dels mags en obsessionar-se amb els animals i les plantes. Tamb escriu que no creu que la caiguda de Rdagast sigui tan gran com la de Sruman i que probablement se li permetria de tornar a les Terres Inmortals.

El personatge de Rdagast no apareix a la versi cinematogrfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198376" title="Almonacid de la Sierra" nonfiltered="2410" processed="2404" dbindex="82417">


Almonacid de la Sierra s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar de la Comarca de Valdejaln. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198380" title="Alpartir" nonfiltered="2411" processed="2405" dbindex="82418">


Alpartir s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar de la Comarca de Valdejaln. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198381" title="Espas" nonfiltered="2412" processed="2406" dbindex="82419">
L'espas s un instrument musical (tot i que originriament no ho fos) de metall percudit i d'afinaci indeterminada, amb una fulla d'acer, de la qual treu el nom i que va penjada d'una canella per una cinta, lligada a l'empunyadura. Es colpeja amb la fulla d'una daga, amb l'altra m, com els ferrets. 

Antigament, a Eivissa, durant la Missa del Gall, desprs de l'ofertori, les autoritats i els notables de la poblaci, vestits amb les millors robes i coberts amb grans capes, cantaven una can que venia a ser com un goig descriptiu del Misteri de Nadal, alternada amb modulacions inarticulades, molt elementals, que donaven al cant una fesomia arcaica. Crida l'atenci el qualificatiu de caramelles que  hom aplicava a aquest cant tan singular, el qual era alhora can i salmdia. Mentre hom l'entonava, a l'esglsia, els msics, arrenglerats davant de l'altar major, tocaven l'espas, amb l'acompanyament d'unes castanyoles molt grosses i gaireb rectangulars, tpiques d'aquesta illa, d'un flabiol decorat i d'un tambor.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198383" title="Josep Antoni Oriol Novellas" nonfiltered="2413" processed="2407" dbindex="82420">
Josep Antoni Oriol Novellas s un directiu en el camp de l'educaci especial. 

Ha estat fundador de les escoles per a deficients psquics Anna Grau i Mas Alborn. 

Tamb ha estat president de l'Associaci Aspanias, que ha impulsat la coordinaci de les associacions de pares de deficients psquics a Catalunya. 

Per tot aix el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198384" title="Jaume Fabre" nonfiltered="2414" processed="2408" dbindex="82421">
Jaume Fabre va ser un arquitecte 
nascut a Mallorca al segle XIV. 

Autor del convent de Sant Domnec a Palma de Mallorca, que consta documentalment com mestre d'obres al 1317, i s'havia comproms amb el prior del convent Arnau Burguet l'any 1313 a atendre les obres sempre que fos necessari.
 
L'any 1317 signava el contracte amb el bisbe de Barcelona Pon de Gualba per a realitzar la primera etapa de la construcci de la Catedral de Santa Eullia de Barcelona, on va demostrar gust i enginy.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198385" title="Citizendium" nonfiltered="2415" processed="2409" dbindex="82422">
Citizendium s una enciclopdia creada en 2006 per Larry Sanger com a alternativa a Wikipedia. Es va fer un projecte pilot  a l'octubre del 2006 i es va fer pblica el dia 25 de mar del 2007.

Les principals diferencies amb la Wikipedia sn:
 Es distingeix entre autors (qualsevol que vulgui contribuir) i editors, experts en la matria que asseguren la fiabilitat de les informacions.
 Sn restrictius quant al tipus d'articles que hi tenen cabuda, molt propers als de l'enciclopdia tradicional.
 Els usuaris han de signar amb el seu nom real i oferir una breu biografia per participar.
 Els articles es divideixen en rees temtiques, supervisades per grups de treball manats per experts.

Els seus defensors afirmen que a la llarga ser una font ms consultada que les versions viquipedistes, perqu els experts asseguren la validesa de les informacions i aix li atorga rigor. A ms a ms, el vandalisme s prcticament inexistent i la redacci ms acurada.

Per contra, els detractors afirmen que es un projecte elitista, que no valora el coneixement de la comunitat i que va sorgir per la rivalitat creixent entre Larry Sanger i Jimbo Wales. 

Enllaos externs.
Pgina de Citizendium;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198386" title="El Castellar" nonfiltered="2416" processed="2410" dbindex="82423">


El Castellar s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadra a la comarca de Gdar-Javalambre. En el seu terme municipal neix el riu Millars i en el nucli urb hi ha un castell que es va restaurar per que est en mans privades. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198387" title="Josep Oriol Panyella i Corts" nonfiltered="2417" processed="2411" dbindex="82424">
Josep Oriol Panyella i Corts s un economista i promotor cultural catal. Ha estat un dels promotors des del 1968 de les itinerants Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, juntament amb Avell Ibez i Sensarrich, i el 1974 fou un dels promotors de Convergncia Democrtica de Catalunya. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198388" title="Gdar" nonfiltered="2418" processed="2412" dbindex="82425">


Gdar  s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198389" title="Djurgrdens IF" nonfiltered="2419" processed="2413" dbindex="82426">


El Djurgrdens IF  (pron.  or :r go   n) s un club suec de futbol de la ciutat d'Estocolm.

 Histria .
El club va ser fundat el 12 de mar de 1891. La secci de futbol es cre el 1899.

Entre 1911 i 1935 l'estadi del club fou el Tranebergs Idrottsplats. L'any 1912 es constru l'Stockholms Stadion per a ser seu dels Jocs Olmpics. Aquest estadi esdevingu seu del club el 1938.

 Jugadors destacats .
Ordenats per any de debut al club (entre parntesi):
 1940s: Sigge Parling (1949).
 1950s: Gsta 'Knivsta' Sandberg (1951), John 'Jompa' Eriksson (1951), Arne Arvidsson (1952), Ronney Pettersson (1958).
 1960s: Tommy 'Baloo' Berggren (1968), Sven 'Svenne' Lindman (1965), Hans 'Tjalle' Mild.
 1970s: Bjrn Alkeby (1971), Anders Grnhagen (1976), Vito Knezevic (1977), Gary Williams.
 1980s: Teddy Sheringham (1985), Stefan Rehn (1986), Leif 'Leffe' Nilsson (1986).
 1990s: Chic Charnley (1992), Magnus Pehrsson (1995), Markus Karlsson (1996), Mikael Dorsin (1999).
 2000s: Andreas Johansson (2000), Andreas Isaksson (2001), Kim Kllstrm (2002), Johan Elmander (2002), Jesper Blomqvist (2003), Fredrik Stenman (2003), Tobias Hysn (2004), Matias Concha (2004), Mattias Jonson (2005). ;
 Palmars . 
 Campionat suec de futbol (11): 1912, 1915, 1917, 1920, 1954 55, 1959, 1964, 1966, 2002, 2003, 2005;
 Allsvenskan (7): 1954 55, 1959, 1964, 1966, 2002, 2003, 2005;
 Svenska Msterskapet (4): 1912, 1915, 1917, 1920;
 Svenska Cupen (4): 1989 90, 2002, 2004, 2005;
 Corinthian Bowl (1): 1910;
 Wicanderska Vlgrenhetssklden (4): 1907, 1910, 1913, 1915;

 Secci d'hoquei gel .
La secci d'hoquei gel del Djurgrdens IF va ser creada l'any 1922. Juga al pavell Hovet amb capacitat per a 8.500 espectadors. Ha guanyat el campionat suec els anys 1926, 1950, 1954, 1955, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963, 1983, 1989, 1990, 1991, 2000, 2001. Jugadors destacats han estat: 
Roland Stoltz;
Sven Tumba;
Jens hling;
Lasse Bjrn;
Hkan Sdergren;
Mikael Johansson;
Thomas Eriksson;

 Secci d'handbol .
La secci d'handbol del Djurgrdens IF va ser creada l'any 1934. Juga al pavell Eriksdalshallen.

 Enllaos externs .

 Web oficial;
 Djurgrdens IF a UEFA.com;
 Djurgrdens IF a la Federaci;
 Web oficial de seguidors;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198392" title="Cerro Tronador" nonfiltered="2420" processed="2414" dbindex="82427">


El Cerro Tronador s un volc inactiu que es troba a la frontera entre Xile i Argentina a prop de la ciutat de Bariloche. Separa dos parcs nacionals: el Vicente Prez Rosales a la provncia de Llanquihue, Xile, i el Nahuel Huapi, a Ro Negro, Argentina.

T una alria de 3.491 metres. Posseeix tres cims: un argent (Pico Argentino), de 3.200 metres d'alada, un xil (Cumbre Chilena), de 3.320 metres i un fronterer, entre ambds pasos, de 3.491 metres.

Est cobert per set glaceres. Pel vessant argent es troben, de sud a nord, les glaceres Fras, Alerce, Castao Overo i Manso. Per la xilena, en la mateixa direcci, es troben les glaceres Peulla, Casa Pangue i Ro Blanco.

El nom de la muntanya es deuria al soroll similar al de trons produt pels freqents despreniments i caigudes de seracs a les seves glaceres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198394" title="SpursEngine" nonfiltered="2421" processed="2415" dbindex="82428">
SpursEngine s un nou xip microprocessador desenvolupat per Toshiba i IBM amb un disseny derivat del del microprocessador Cell (el que duu la PlayStation 3), i maquinari especfic per a l'acceleraci de vdeo,  per a ser emprat com a coprocessador en un sistema amfitri.

El nou coprocessador integra quatre dels nuclis d'alt rendiment SPE del Cell i a ms, maquinari per la codificaci i decodificaci de MPEG-2 i H264.

 Referncies .



 Enllaos externs .

Toshiba presentar el nou processador SpursEngine a la fira CEATEC del Jap ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198399" title="Gall-gallet" nonfiltered="2422" processed="2416" dbindex="82429">
El gall-gallet s un instrument musical aerfon, de llengeta simple batent i porta el nom de l'animal al qual intenta imitar.

Est construt amb fusta de sarments secs. Es tallen dues branques iguals i s'aplana amb el ganivet la part per on s'han d'ajuntar. Als extrems es deixa una rebava per collocar-hi la llengeta, de la mateixa pela de la fusta esmentada. Ajuntades ja les tres peces, es lliguen de cada cap. La grandria s, aproximadament, com l'allargada de la boca. 

Per fer-lo sonar es posa horitzontalment als llavis i es bufa pel tall que ha quedat en aplanar les fustetes. Si la llengeta ha estat ben collocada, en sonar, imita el cant dels galls.

Antigament, per Nadal, era costum d'anunciar la Missa del Gall amb aquest instrument de simulaci, encara que en algunes parrquies es feia directament amb la boca o b servint-se de la llengeta d'una gralla.

Imitaven prou b el cant d'un gall jove, per com que sonava poc fort, no era gaire adient per tindre paper en la festa nadalenca i molt aviat va caure en dess. Tamb era elaborat per la mainada com un estri per distreure's i entretindre's amb el so que parodiava el crit caracterstic del gall, el quiquiriquic.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198403" title="Fons d'ajut al desenvolupament" nonfiltered="2423" processed="2417" dbindex="82430">
Els fons d'ajut al desenvolupament (crdits FAD) sn un prstecs que el govern espanyol fa a pasos en vies de desenvolupament a canvi d'afavorir les inversions espanyoles de la zona o comprar bns i serveis espanyols. Han estat denunciats per diverses ONG per perpetuar el deute extern i no contribuir a fer l'economia local autnoma. Espanya s un dels pasos que ms percentatge d'ajut exterior t amb aquest tipus de crdit


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198405" title="Josep Ruaix i Vinyet" nonfiltered="2424" processed="2418" dbindex="82431">
Josep Ruaix i Vinyet (Moi, Bages 1940) s un sacerdot, gramtic i escriptor catal. Estudi al seminari de Vic i a la Facultat de Teologia de Catalunya, i el 1966 fou ordenat prevere. El 1969 es llicenci en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat i el 1979 en filologia clssica a la Universitat de Barcelona. 

Fou capell a Roma del 1966 al 1971, any en qu torn al bisbat de Vic, on ha exercit diferents crrecs parroquials fins a l actualitat. Ha estat professor de catal en nombrosos centres docents, i grcies a la seva experincia ha elaborat uns manuals per a l'aprenentatge de la llengua (El catal en fitxes, etc.), amb exercicis molt didctics i adaptats als diferents nivells. Fou membre de la Junta Permanent de Catal del 1984 al 1988. Destaquen tamb les seves aportacions a la normativa lingstica.

Ha escrit poesia (s autor de la lletra dels Cants per a la litrgia, musicats per Valent Miserachs i publicats el 1998), histria local i periodisme a Oriflama, Full Dioces i a la revista La Tosca de Moi. Ha fet nombroses traduccions i correccions de textos, ha elaborat un diccionari i ha popularitzat l's de les anomenades fitxes Ruaix en l'ensenyament. 

El 1989 va rebre el Premi Ramon Fuster del Collegi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. El 1990 l'Ajuntament de Moi li conced la medalla d'argent del municipi. El 1996-1998 form part del consell consultiu per a l'elaboraci de la nova gramtica normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1998 va rebre el premi Bages de cultura. El 2000 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, i el 2001, el premi d'Actuaci Cvica. L Associaci Cultural Modilianum, amb motiu de complir els 65 anys, li dedic una miscellnia (Modilianum, nm. 33, 2n semestre 2005), que cont la seva bio-bibliografia fins aquell moment. El 2008 ha rebut el premi Comte Jaume d'Urgell, concedit pel Consell Comarcal de la Noguera.

 Obres .
 El catal en fitxes (1968-1986);
 Catal fcil (1983-2007) ;
 El catal (1984-1994) ;
 Punts conflictius de catal. Deu estudis sobre normativa lingstica (1989);
 La conjugaci dels verbs (1990);
 Observacions crtiques i prctiques sobre el catal d'avui (1994-1995);
 Diccionari auxiliar (1996) ;
 Catal progressiu (1997-2006);
 Catal complet (1998-2007);
 Cants per a la litrgia (1998) amb Valent Miserachs Grau;
 Gramtica anglesa (1995-2003);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Entrevista el 1997;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198406" title="Ars antiqua" nonfiltered="2425" processed="2419" dbindex="82432">
L'ars antiqua o ars vetus, s el perode que compren la producci polifnica musical dels segles XII i XIII, i s el primer gran perode de la polifonia occidental. El seu fonament s la la famosa Escola de Notre-Dame de Pars, de la qual sorgiran dos msics d'enorme rellevncia: Lonin i Protin.

El que s'anomena ars antiqua comprn aproximadament el perode entre el 1170 i el 1310. Aquesta denominaci va sorgir cap el 1320 com a concepte oposat a lars nova, perode que es desenvolupa aproximadament entre el 1310 i el 1375. El concepte ars antiqua apareix sobretot a l'obra de Jacobus de Lieja, cap el 1320.

 Histria .

Lars antiqua es una conseqncia del desenvolupament musical ocorregut entre els segles IX i XII, quan apareixen les primeres formes polifniques:
 L'organum, que consistia en afegir a una melodia gregoriana, anomenada cantus firmus, una segona veu a la distncia d'un interval de quarta o quinta, anomenada veu organalis. Aquesta tcnica es desenvolup en el marc de la msica religiosa.
 El discantus, que consistia en dues veus que es mouen per moviment contrari.
 El cnon, que s una forma polifnica en la qual hi ha una sola melodia per que es va repetint mitjanant entrades successives de diferents veus o instruments. La diferncia amb les altres formes polifniques s que aqu hi ha una sola melodia per cantada o tocada en temps diferents. s la primera aparici d'un art polifnic prof i ple de vida.

En aquesta poca es desenvolupa la tcnica coneguda com a "nota contra nota" o contrapunctus, que amb el temps es va elaborant cada cop ms fonamentalment en la part rtmica arribant-se a cantar moltes notes per cada nota del tenor, nota que moltes vegades tenia el suport d'algun instrument.

Amb l'escola de Pars neix un nou sistema polifnic, el conductus, en el que la melodia principal no s gregoriana, sin inventada pel compositor, amb un ritme ms o menys processional. Per la gran invenci d'aquesta escola s el motet.

El motet s un cant a dues o tres  veus de carcter contrapuntstic. T la peculiaritat que cada veu independent t un text diferent i un ritme tamb diferent, per la qual cosa resulta una msica molt viva i contrastada.

 Compositors i terics destacats .

Entre els nombrosos compositors, a ms dels citats Lonin i Protin de l'Escola de Notre-Dame, cal afegir el gran compositor de motets Petrus de Cruce.

Entre els terics cal destacar Jacobus de Lieja, i tamb a Franco de Colonia i Adam de la Halle.

Tot i que l'estil de lars antiqua va comenar a passar de moda durant les primeres dues dcades del segle XIV, va tenir el darrer defensor en Jacobus de Lieja, que en el seu Speculum Musicae (c. 1320) va llanar un violent atac contra un ars nova "irreverent i corrupte", defensant vigorosament l'estil antic. Els seus comentaris poden considerar-se un model per als crtics de msica des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. Per a Jacobus, lars antiqua era una musica modesta, i lars nova era musica lasciva, s a dir, indulgent, capriciosa, indecent, i sensual.

 Bibliografia .

 Article "Ars antiqua", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2 ;
 Richard H. Hoppin: Medieval Music. Nova York, W.W. Norton & Co., 1978.  ISBN 0-393-09090-6 ;
 Harold Gleason; Warren Becker: Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I).  Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986.  ISBN 0-89917-034-X ;
 Franco of Cologne: Ars cantus mensurabilis, (trad. Oliver Strunk). Source Readings in Music History.  New York, W.W. Norton & Co., 1950. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198407" title="Manuel Girona i Agrafel" nonfiltered="2426" processed="2420" dbindex="82433">

Manuel Girona i Agrafel (Trrega, 1818 - Barcelona, 1905), banquer i poltic. 

Fill de banquer, va comenar dirigint l'empresa familiar que va ampliar per a realitzar operacions de crdit. 

Va ser el fundador i director del primer banc privat espanyol, el Banc de Barcelona, l'any 1844. 

Gran empresari es va dedicar tamb a la construcci , com el Canal d'Urgell, va fundar la companyia General de Tabacs de Filipines amb el Marqus de Comillas etc. 

Va comprar en l'any 1897 la Baronia de Erampruny, amb la qual cosa va ser amo del castell de Castelldefels i de l'esglsia de Santa Maria del Castell que estava dintre del recinte del castell. Es va encarregar de la seva reconstrucci aix com de la construcci d'una nova parrquia per a la poblaci. L'ajuntament de Castelldefels va comprar el castell als seus descendents l'any 1988. 

Amb motiu de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888, va donar una gran quantitat per a poder acabar la faana i el cimbori de la catedral de Barcelona. Al claustre d'aquest temple es troba el mausoleu-capella de la famlia Girona. 

L'any 1876 el govern de la Restauraci el va nomenar alcalde de Barcelona, va ser diputat de la Seu d'Urgell, senador i senador vitalici pel Partit Liberal Conservador. 

El 1924 l'ajuntament de Barcelona li dedic un carrer entre Sarri i les Corts, el Passeig de Manuel Girona, que encara duu el mateix nom.
Bibliografia.
Roig, Josep L. Histria de Barcelona, 1995, Edicions El Peridico de Catalunya- Grup Zeta ISBN 84-8130-039-X ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198411" title="Paret seca" nonfiltered="2427" processed="2421" dbindex="82434">


La paret seca s un tipus de construcci tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l's de cap tipus d'argamassa per unir-les, noms sorra seca per acabar d'omplir els buits que hi puguin quedar. D'aqu el seu nom, com que no s'ha usat cap pasta, la paret s seca.

Amb el terme pedra seca enss referim a la manera en qu s utilitzat el material ltic, la pedra, en la contrucci, ms que no pas a la seua naturalesa geolgica o qumica. Les peces de roca, tallades o no, s'encaixen convenientement per construir estructures (bancals, murs, represes, obra en general) sense necessitat d'argamassa, ciment o pasta per unir-les, simplement es duu a terme mitjanant la correcta disposici, el mxim contacte entre peces i a la mateixa gravetat.

Normalment s una tcnica que s'usa per tal de suportar talusos, terraplens, tals com les parets feixades de les vinyes que podem trobar en moltes zones del pas, com per exemple a la zona del Cap de Creus i l'Albera, fetes amb pedra pissarra. Tamb moltes de les barraques de vinya d'aquesta i d'altres zones estan construdes amb la tcnica de paret seca, per b que no es fa servir per a construir edificacions. Els corredors dels dlmens tamb s un altre lloc on s'ha usat molt la paret seca.

Vegeu tamb.
 Ruta de la Pedra en Sec a Mallorca.

Bibliografia.
Maria Teresa Gens Armad (coord.): L'Albera. Arquitectura popular i tradicional. Figueres, Consell Comarcal de l'Alt Empord, 2008. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198416" title="AFM Records" nonfiltered="2428" processed="2422" dbindex="82435">
AFM Records s una discogrfica alemanya amb seu a la ciutat Schwalmstadt. AFM Records est centrada en grups de heavy metal com U.D.O., Doro, Kotipelto, Masterplan, Nostradameus, i Annihilator.

A l'any 2005, la discogrfica Candlelight Records va signar un tracte amb AFM per editar alguns discos conjuntament. 

 Enllaos externs .
 AFM Records;
 lbums editats;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198417" title="Josep Maria Sol-Sol" nonfiltered="2429" processed="2423" dbindex="82436">
Josep Maria Sol-Sol  (Igualada, Anoia 1924 - Barcelona 2003) fou un semitista catal. Estudi a la Universitat de Barcelona i ampli estudis a les universitats de Pars i Heidelberg. Fou lector a la universitat de Tbingen i professor a la universitat catlica de Washington DC. Era especialista en epigrafia semtica antiga (sud-arbic, fenici) i estudi inscripcions feniciopniques del sud de la Pennsula Ibrica i d'Eivissa. Public tamb alguns articles sobre els arabismes en catal i castell. Tamb ha publicat el Butllet de la Fundaci Paul Bellet. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Sobre rabes, judos y marranos y su impacto en la lengua y literatura espaolas (1983);
 Jo i els anys. Memries anotades d'un professor rodamn (1984);
 a guerra dels cristos i el cas de l'Emlia (1988);
 Las jarchas romances y sus moaxajas (1990);
 No tots som fills del mateix Du (1990);
 Els vells mai no arreglaran el mn (1997);
 Quatre escriptors de la dispora catalana (1996);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198418" title="Melcior de Ferrer i de Manresa" nonfiltered="2430" processed="2424" dbindex="82437">
Melcior de Ferrer i de Manresa (Peralada, Alt Empord, 1821 - La Bisbal d'Empord, Baix Empord, 18 de maig de 1884) fou un compositor catal autor d'una variada obra que anava des de les peces simfniques i corals a la instrumental, passant pel lied, el motet i obres vocals religioses, entre les quals es destaquen dues misses de rquiem, dues de glria i un Stabat Mater (1873). Va escriure una pera en dos actes, Giuditta (1855) i una sarsuela, Una broma pesada. Tamb s autor de Primera fantasia (1843), d'una simfonia per a orgue i una Simfonia fnebre, per a quatre mans.

Biografia.

De Ferrer va nixer en el si d'una famlia aristocrtica, la seva mare era la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Va estudiar el batxillerat al collegi dels jesutes de Nia, on va aprendre a tocar l'orgue. De seguida va interpretar alguna pea en diades assenyalades o durant la visita de personalitats de relleu. En aquest perode va establir amistat amb el poeta Auguste Maistre i amb el literat Theophile Blanc, que ms tard seria canonge deg de la catedral de Perpiny.

Un cop acabat el batxillerat es trasllada a Itlia per estudiar Dret a la Universitat de Bolonya i entra de ple en el ric ambient musical de l'poca estimulant encara ms la seva vocaci de compositor i intrpret. En aquells moments la Itlia melmana s'entusiasma amb Rossini, Bellini i Donizetti, i comena a escoltar Verdi. Solera, un dels llibretistes de Verdi, s contractat tamb per Ferrer per escriure el text de la seva pera.

Havent esdevingut ja un mestre de la composici i amb una certa experincia, torna a Barcelona i estudia amb el clebre mestre de capella de Santa Maria del Mar, Josep Barba, el qual l'ajuda a escriure un interessant mtode de composici.

Melcior de Ferrer, cosmopolita i culte, es casa amb una pubilla bisbalenca d'un extens patrimoni, Pietat de Lloret i Ponach, vivint a partir d'aquell moment a la capital del Baix Empord, on organitza vetllades familiars amb l'assistncia de convidats per als quals composa tot un seguit de valsos i lieds amb acompanyament de piano. La majoria d'aquestes melodies portaven textos en francs dels seus amics Maistre i Blanc. Aquest tipus de canons estaven de moda a les cases senyorials de l'alta burgesia i de les corts reials d'arreu d'Europa a finals del segle XIX.

Sembla que Ferrer va exercir la seva influncia per a que Joan Carreras i Dags es desplacs a la Bisbal per ser l'organista de la parrquia. Aquest fet s significatiu si tenim en compte que Carreras fundaria una escola de msica amb molt de prestigi i decisiva en la formaci de bons instrumentistes i en la posterior fundaci de la Principal de la Bisbal.

Com a curiositat, Ferrer va escriure el 1867, en catal, el Llibre de Guisados, escollits particularment de la cuina estrangera, en el qual ens ofereix 83 receptes amb diverses mostres de la cuina italiana i francesa d'aquell moment. El llibre tamb cont un mostrari de plats de la cuina i de rebosteria catalana.

Ferrer era considerat un dels ms importants propietaris de la zona, figurant en quinz lloc entre els cinquanta hisendats de les comarques gironines segons publicava un Bullet Oficial de la provncia l'any 1872.

Els darrers anys de la seva vida va alternar les estades a la Bisbal amb llargues temporades al carrer de la Riera de Sant Joan de Barcelona.

Melcior de Ferrer moria a la Bisbal el 18 de maig de 1884 desprs d'enllestir la revisi del rquiem composat per la mort de la seva mare per a ell mateix. S'estrenava solemnement uns dies desprs en el funeral organitzat a la catedral de Barcelona. El papa Lle XIII li havia atorgat el ttol pontifici de bar de Ferrer l'any 1881.

Obra.

La seva obra s extensa i variada, pertanyent clarament a l'esttica del Romanticisme amb cuidades i recreades melodies, temes sentimentals, a voltes amorosos i d'altres fnebres.

Dins d'aquest corrent, els textos religiosos s'adeien b als romntics, com el Stabat Mater que Ferrer tri i hi posa msica. Estrenat per la Setmana Santa del 1948 per la Societat Filharmnica, s una de les seves peces ms reeixides de la seva producci. Els diaris del dia 21 d'abril de l'poca com el Diari de Barcelona i El Fomento li dediquen tota mena de lloances tant pel que fa a la composici com a la interpretaci.

Fa tamb incursions a la msica escnica amb l'pera Giuditta, estrenada l'any 1985 al Teatre Municipal de Girona, i la sarsuela Una obra pesada.

Es coneixen tamb quatre misses, dues de glria i dues de Missa de rquiem.

Ferrer, malgrat que actualment roman prcticament en l'oblit, va gaudir de molta fama i les seves obres van formar part dels repertoris de les principals capelles de msica de Barcelona i de la resta de Catalunya, al costat d'autors de renom.

Referncies.

GREGORI i CIFR, Josep M.: El barn Melcior de Ferrer i de Manresa (1821-1884), un compositor cataln del Romanticismo Revista de musicologa, ISSN 0210-1459, Vol. 14, n 1-2, 1991 , pgs. 435-438.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198419" title="Parc Nacional Vicente Prez Rosales" nonfiltered="2431" processed="2425" dbindex="82438">
Parc Nacional de Xile ubicat a la Provncia de Llanquihue, X Regi de Los Lagos, creat el 1962, essent el ms antic del pas. T una extensi de 251.000 ha i altures que van des dels 50 msnm als 3.491 msnm.

 Descripci .

El parc cont extensions de selva verge amb grans extensions cobertes d'arbres natius com coigues, oms, olivelles i murtres.

El parc s fronterer amb Argentina, i dins de la seva extensi s'ubica el Llac Todos los Santos. El llac impacta pel particular color maragda de les seves aiges, aix com per estar envoltat de tres imposants volcans nevats, que tamb pertanyen al parc: el volc Osorno, volc Puntiagudo i Cerro Tronador.

En el seu interior es troba el riu Petrohu, conegut pels salts del mateix nom, on el torrent del riu llisca sobre grans pedres. Al lloc es troben demarcats diversos corriols per a caminades que s'internen al bosc natiu.

El Llac Todos los Santos va ser descobert pels Jesutes que habitaven l'illa gran de Chilo, que buscaven una ruta cap a la pampa per tal d'installar all una missi. L'expedici va partir des del mar, internant-se per l'estuari del Reloncav cap a Raln, descobrint posteriorment el llac que van creuar seguint cap a l'orient pel que avui s el pas internacional Prez Rosales. Els jesutes van continuar fent aquesta ruta fins que van abandonar la seva missi de Nahuel Huapi el 1718, passant el llac a l'oblit. El llac va ser redescobert a mitjan el segle XIX quan expedicionaris van pujar el volc Osorno, albirant el llac cap a l'orient.

 Vies d'Accs .

S'accedeix al Parc per la Ruta CH-225 des de Puerto Varas fins a Ensenada i Petrohu, amb una distncia de 64 km fins a aquest ltim punt, la Ruta t 58 km d'asfalt i 6 de reble en bon estat. Desprs de travessar el Llac Todos los Santos (20 milles nutiques) fins a Peulla, prossegueix un cam de reble de 25 km fins a la frontera amb Argentina.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198420" title="Noradrenalina" nonfiltered="2432" processed="2426" dbindex="82439">

La noradrenalina (tamb coneguda com norepinefrina) s un neurotransmissor. s una hormona del grup de les catecolamines de la mateixa famlia que la dopamina i la frmula estructural de la qual s C8H11NO3. 

Els cossos cellulars que contenen noradrenalina estan situats en la protuberncia i la medulla, i projecten neurones cap a l'hipotlem, el tlem, el sistema lmbic i la escora cerebral. Aquestes neurones sn especialment importants per controlar els patrons de la son. Es va demostrar que l'eliminaci de noradrenalina del cervell produeix una disminuci de l'impuls i la motivaci, i es pot relacionar amb la depressi. A ms, t a veure amb els impulsos d'ira i plaer sexual. 

La noradrenalina tamb funciona com neurotransmissor (juntament amb l'adrenalina) de les vies simptiques del Sistema Nervis Autnom, a les sinapsis postganglionars. Els receptors de la noradrenalina a les membranes postsinptiques d'aquestes sinapsis, sn els receptors adrenrgics de tipus alfa i beta; generalment receptors antagonistes.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198426" title="Marc Taxonera i Comas" nonfiltered="2433" processed="2427" dbindex="82440">
Marc Taxonera i Comas s un monjo benedict de l'abadia de Montserrat. S'ha destacat en el mn de la cultura i en la promoci i defensa dels drets humans. Fou  un dels promotors de l'assemblea fundacional de Convergncia Democrtica de Catalunya el 1974. El seu activisme contra la pena de mort el va fer visitar Salvador Puig i Antich a la seva cella abans de la seva execuci i interessar-se pel cas de Juan Paredes Manot Txiqui, membre d'ETA afusellat a Barcelona el desembre de 1975. 

Ha estat fundador i directiu de l'Associaci d'Arxivers de Catalunya, del Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona i del Centre UNESCO de Catalunya. Actualment s membre de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198427" title="Nunun" nonfiltered="2434" processed="2428" dbindex="82441">
El nunun s un instrument de vent, tan curis com frgil, amb un tallet a l'extrem que, en dur-lo als llavis i bufar-lo, produeix un so dol i monton, d'on ve el nom onomatopeic d'aquest instrument de palla. 

Era tradicional, al camp, que la mainada, en temps de sega, arrenqus tiges de blat, les talls adientment i acuradament i en fes petits sonadors que hom anomen nununs. Els infants trauts savien donar-los una gran varietat de sons, tocant alhora tres nununs d'allargada diferent, fets amb altres tantes palletes de mida desigual. La mainada empordanesa deia que amb aquest so cridava el blat de l'any vinent, i la gent, sense creure-ho, veia amb bons ulls aquest entreteniment musical dels infants, perqu pensava que el so que emet el nunun afavoria la sega, encara que, de fet, aquesta musiqueta simple i suau b podia recordar alguna antiga prctica de caire mgic. 

En altres indrets el nunun rep el nom de caramelles.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198429" title="Glacera Spegazzini" nonfiltered="2435" processed="2429" dbindex="82442">


La glacera Spegazzini s una de les glaceres ms importants del Parc Nacional Los Glaciares, ubicat en el departament Lago Argentino, provncia de Santa Cruz, Argentina. La seva caracterstica principal s la gran altura del seu front, que assoleix els 135 m, convertint-lo en el ms alt de tot el parc.

T una superfcie de 66 km i un ample mitj d'1,5 km. Es troba assentat sobre el bra Spegazzini del llac Argentino,i per arribar a ell parteixen excursions des de Puerto Bandera, que naveguen el bra denominat Nord fins que aquest es divideix al nord al bra Upsala, on es troba la glacera Upsala (la ms gran de Sud-amrica), i al sud el bra Spegazzini. La vegetaci al seu voltant produeix un marcat contrast de colors, produt per l'erosi de la glacera, la humitat, el vent i el sol.

Deu el seu nom al botnic Carlos Spegazzini, qui va ser el primer en estudiar la flora local.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198431" title="Vctor Torres i Perenya" nonfiltered="2436" processed="2430" dbindex="82443">
Vctor Torres i Perenya (Lleida, Segri 1915) s un poltic catal, fill d'Humbert Torres i Barber, germ del poeta Mrius Torres i Perenya i nebot d'Alfred Perenya. Fou membre de la Joventut Republicana de Lleida, fundada pel seu pare el 1915, i milit a ERC des de la seva fundaci el 1931. Tamb va estudiar dret a la  Universitat de Barcelona, on s 'afili a la Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Va lluitar a la guerra civil espanyola en la Columna Maci-Companys i fou comissari poltic d'ERC abans d'exiliar-se a Frana el 1939. Amb la seva famlia va viure a Osseja, Li i finalment a Montpeller.

A l'exili fou secretari general de la presidncia de la Generalitat de Catalunya durant el mandat de Josep Irla i Bosch (1948-1954) i, ms tard, collabor extraoficialment amb el president Josep Tarradellas i Joan. El 1976 va tornar a Catalunya i es reincorpor a la direcci d'ERC.  Va ser vocal de la Comissi mixta de traspassos Generalitat-Estat el 1977. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya, on fou designat com a senador a Madrid el 1980 i el 1982. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198432" title="Istari" nonfiltered="2437" processed="2431" dbindex="82444">
En la ficci de J.R.R. Tolkien, els istari (singular istar; "els savis" en quenya) sn un grup de cinc maiar amb aspecte d'home que van arribar a la Terra Mitjana enviats pels vlar per ajudar als pobles que hi habitaven a combatre el senyor fosc Suron. Els homes els anomenaren mags.

Van arribar a la Terra Mitjana al voltant de l'any 1050 de la Tercera Edat, quan el Bosc Verd va caure sota l'ombra i pass a ser conegut com el Bosc Llobregs. Suron havia format un nou exrcit i havia fet de Dol Guldur el seu basti. Els poders, o els vlar, havien decidit no intervenir directament a la Terra Mitjana, per sentint-se responsables les accions d'un dels ainur, van enviar els istari per ajudar als pobles de la Terra Mitjana a plantar cara a Suron.

Els cinc istari van arribar a la Terra Mitjana sota l'aparena d'homes vells i despossets de gran part dels poders que els eren innats com a miar, ja que la seva missi era ajudar a travs de la persuasi i l'encoratjament, no mitjanant la fora o el temor. Tot i que el seu cos era d'home a tots els efectes, el seu envelliment era imperceptible i com els elfs, sols podien morir en batalla.

Duien llargues vares, que aparentment estaven vinculades a la seva habilitat de practicar mgia. Els cinc mags van fer llargs viatges a travs de la Terra Mitjana i van rebre molts noms en les diferents llenges dels seus habitants:

	























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198435" title="Rossinyol de terrissa" nonfiltered="2438" processed="2432" dbindex="82445">
El rossinyol de terrissa s un instrument de vent, de buf hum, dels anomenats d'imitaci de sons, que la mainada emprava per imitar el cant del rossinyol, d'on li ve el nom. De fet, s un cantiret de terrissa, omplert d'aigua que s'havia de bufar pel broc petit. Emetia, aleshores, un so melodis, amb redoblaments brillants, molt semblants als del rossinyol.

A Llofriu, els rossinyolets de terrissa, que emprava la mainada, tenien forma de gall, perqu s'emprava durant la Missa del Gall, encara que tamb en altres cerimnies religioses. Segurament, aquesta afecci infantil de fer sonar el rossinyol a les |esglsies ve de la tradici que hi havia antigament d'acompanyar el so de l'orgue, que no s'havia tocat en tot l'advent per les raons d'austeritat prpies d'aquest temps, amb qu es recorria a instruments simples i populars.

La gent feia una gatzara, dins de l'esglsia, que desdeia molt de la severitat litrgica del Nadal. Per augmentar la bullcia, als llocs de culte ms importants, com ara la catedral de Barcelona, hom bellugava la carassa del moro de sota l'orgue, amb qu s'anunciava que tamb ell volia festejar el naixement de Jesucrist, alhora que des del presbiteri es feien volar coloms, per la qual cosa l'esglsia s'omplia de ms esvalot encara, enmig del qual el cant dels rossinyols que bufaven els infants amb prou feines es devia sentir. 

Els terrissaires amb ms anomenada en l'elaboraci de rossinyols eren els de la Bisbal d'Empord i La Jonquera.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198437" title="Ramon Trias i Rubis" nonfiltered="2439" processed="2433" dbindex="82446">
Ramon Trias i Rubis s un metge i cirurgi catal. Membre d'una famlia de metges destacats, ha estat president del Collegi Oficial de Metges de Barcelona i del Consell de Collegis de Metges de Catalunya, i membre del patronat Fundaci-Museu d'Histria de la Medicina de Catalunya. El 1967 public el treball Els Resultats obtinguts en l'examen citohemtic i en les proves del funcionalisme heptic desprs d'una derivaci portal per a l'Institut d'Estudis Catalans. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198442" title="Associaci d'Amics de Sant Pere de Ponts" nonfiltered="2440" processed="2434" dbindex="82447">
Associaci d'Amics de Sant Pere de Ponts s una associaci cvica i cultural fundada el 1975, que s'ha ocupat de la restauraci de l'esglsia de Sant Pere de Ponts (la Noguera), un edifici romnic de tipus llombard situat a la zona del Segre Mitj. El seu president s Joan Viladot.

Aquest temple fou destrut el 1839 i es trobava en un greu estat d'abandonament. Des del 1976 l'Associaci organitza una trobada tradicional que contribueix a dimanitzar la contrada de fora riquesa arquitectnica. Han aconseguit el suport d'algunes institucions, com l'ajuntament de Ponts i la diputaci de Lleida, i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198443" title="Hermes (desambiguaci)" nonfiltered="2441" processed="2435" dbindex="82448">


Hermes, deu grec;
Hermas o Hermes, escriptor eclesistic;
Hermes, retric grec ;
Hermes Trismegist, filsof neoplatnic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198444" title="Hermes (retric)" nonfiltered="2442" processed="2436" dbindex="82449">
Hermes ( fou un retric grec esmentat a l'obra ad Herennium on se l'anomena doctor noster. En alguns lloc apareix esmentat com Hermestes. Alguns historiador pensaven que podria ser Hermgores de Temnos, per aquesta opini sembla actualment descartada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198446" title="Hermesianax" nonfiltered="2444" processed="2437" dbindex="82451">


Onomstica:

Hermesianax de Colof, poeta elegac grec;

Hermesianax de Xipre, historiador grec;

Hermesianax de Colof, atleta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198447" title="Hermesianax de Colof (poeta)" nonfiltered="2445" processed="2438" dbindex="82452">
Hermesianax de Colof () fou un destacat poeta elegac grec amic i deixeble de Filetes, que va viure en temps de Filip II de Macednia i d'Alexandre el Gran. Va morir abans de la destrucci de la ciutat de Colof per Lismac de Trcia el 302 aC. La seva obra principal fou un poema elegac en tres llibres dedicat a la seva amant, Llencia; el poema s esmentat per Ateneu de Naucratis, Pausnies, Parteni de Focea i Antoni Liberal. Va escriure tamb una elegia al centaure Euriti. Un Hermesianax que va escriure el poema  fou probablement un poeta posterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198448" title="Hermesianax de Xipre" nonfiltered="2446" processed="2439" dbindex="82453">
Hermesianax de Xipre () fou un historiador natural de l'illa de Xipre, que va escriure una histria titulada  que s esmentada per Plutarc (De Fluv. 2, 24, 12.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198449" title="Hermesianax de Colof (atleta)" nonfiltered="2447" processed="2440" dbindex="82454">
Hermesianax de Colof () fou un atleta de Colof fill d'Agoneu, al qual els seus conciutadans van erigir una esttua en honor de la seva victria a Olmpia en lluita . No s probable que sigui la mateixa persona que el poeta Hermesianax ja que Pausnies no fa referncia a cap activitat esportiva d'aquest.

Notes. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198451" title="Companyia de Maria" nonfiltered="2448" processed="2441" dbindex="82455">



La Companyia de Maria-Lestonnac s un orde religis, el primer orde femen que es dedic a l'ensenyament. Es va fundar a Bordeus per santa Joana de Lestonnac, amb l'ajuda del jesuta Jean de Bordes, i fou aprovada pel papa Pau V el 1607 com a orde de clausura papal i descentralitzat.

Companyia de Maria a Catalunya 

El 1645, cinc anys desprs de la mort de Santa Joana, Espanya i la resta de pasos europeus travessaven una greu crisi que afectava les diferents activitats humanes. A Barcelona, com a conseqncia de la situaci de guerra que es patia a Catalunya, aquesta crisi es deixava sentir amb particular duresa i afectava totes les Institucions. Enmig d'aquestes circumstncies es va presentar una interessant proposta educativa al Consell de Cent recomanada pels amics francesos de la causa catalana.

El projecte fou ben acollit per aquest organ de govern pel seu inters pblic i pel seu objectiu principal ("l'educaci i ensenyament de les noies i el seu carcter gratut"). S'aprov el 12 de novembre d'aquell mateix any. La persona clau que va portar endavant el projecte fou Guillem de Josa, personatge cabdal en la promoci de l'educaci femenina. 

Degut a les dificultats sorgides entre institucions i a la duresa de les guerres que enfrontaven el Principat i Felip IV, no fou possible la seva fundaci fins el 1650 durant la guerra dels Segadors amb l'autoritzaci del lloctinent Pire de Marca.

El 13 d'octubre cinc monges procedents de Bziers arribaren a Barcelona i fundaren la primera Casa de la Companyia de Maria a Catalunya. Era la primera instituci educativa femenina del nostre pas, que superava amb escreix els objectius dels illustrats espanyols del XVIII, que ja creien en l'educaci com a mitj de transformaci del mn. Crearen la primera comunitat el 1655, amb seu l'antic palau de l'arquebisbe de Tarragona, a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona. Foren conegudes popularment com les monges de l'ensenyana.

El seu programa educatiu tenia fortes influncies de l'Humanisme, degut en gran part a l'educaci que havia rebut Santa Joana, va ser eduacada en part pel seu oncle Michel Eyquem de Montaigne durant part de la seva infantesa.

La Comunitat de Barcelona experiment a partir de 1660 una vitalitat progressiva que la port a finals de segle a la fundaci de noves cases de Tudela i Tarragona i tamb a Amrica.

Aquestes fundacions significaren una innovaci considerable ja que comptaven amb un projecte educatiu de formaci integral, on s'agrupava a les alumnes en diferents grups en funci de les seves edats i coneixements. Per tal de portar-ho a terme s'empraren edificis escolars que responien a les noves exigncies pedaggiques.

Aix doncs "anar a l'ensenyana"- que fou el nom que el poble va donar al collegi i al carrer de Barcelona on estava situat- es va convertir en l'expressi que donava nom a aquesta educaci integral. Aquest mateix fet va passar tamb en d'altres llocs d'Espanya i de Llatinoamrica.

Una part de l'antic convent fou enderrocada el 1846 quan es va obrir el carrer de Ferran. El 1885 passaren la seu al carrer d'Arag, a l'indret de l'antic convent de Jess. El 1904 s'aprov a Frana la llei d'exclaustraci, cosa que afavor la seva expansi per Catalunya. S'ha configurat en congregaci moderna i centralitzada el 1955. El 1976 crearen la Fundaci Internacional de Solidaritat Companyia de Maria-Lestonnac davant la urgncia de donar resposta a les mltiples i diverses necessitats dels pasos del Sud, amb seu a Sant Sebasti.

En l'actualitat, els Col.legis Lestonnac i la Companyia de Maria sn presents a:
Catalunya: Barcelona, Badalona, Cardedeu, Mollet, Sant Cugat, Solsona i Tarragona.
Espanya: Arag, Andalusia, Cantbria, Castella la Manxa, Castell Lle, Euskadi, Extremadura, Galcia, La Rioja, Madrid i Navarra.
Europa: Frana, Albnia, Blgica, Holanda, Itlia i Regne Unit.
frica: Camerun, Egipte, Kenyia, Rep. Democrtica del Congo i Tanznia.
Amrica: Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Cuba, EUA, Mxic, Nicaragua, Paraguai, Per i Xile.
sia: Jap, Filipines i Lban.

Histricament han tingut un paper destacat en la promoci del nivell social i cultural de la dona.

El 2000 van rebre la Creu de Sant Jordi en agrament dels 350 anys de presncia a Catalunuya allargant la m als nois i noies mitjanant l'eduaci.

Avui, el projecte educatiu de la Companyia de Maria es fonamenta ens un trets fonamentals: 
Procurar mitjanant la seva tasca educativa una relaci que acompanya, integra i fa crixer.
Una relaci que acull la diversitat i atn la diversitat. I ho fa afavorint el dileg i la comunicaci, potenciant l'autoestima i el creixement d'all que que s positiu, afavorint la integraci en el grup, oferint la possibilitat a cadasc de donar sentit a la seva vida a travs de l'encontre amb un mateix, amb els altres i amb Du; creant en l'educand marcs de referncia que l'orientin vers un comportament responsable i respectus envers ell mateix i els altres.

Educar per la vida i en la vida a partir de l'anlisi del propi context i amb una metodologia "d'acci-reflexi-millora" que doni les mateixes oportunitats a tothom. Educar per tal que es gaudeixi amb l'aprenentatge i s'afavoriexi el desenvolupament en l'alumne de totes les seves capacitats.

Educar en comunitat a partir d'un projecte com, i fent possible una una escola comunicativa i coherent amb els principis i valors del seu projecte; Promoure una escola flexible que s'adapti a les noves realitats i necessitats de l'entorn i que dugui a terme una avaluaci contnua i conjunta de tot el procs educatiu.

Cercar una formaci integral que afavoreixi que l'alumne sigui el veritable protagonista de la seva educaci, que li permeti caminar autnomament, aprenent en cada context tot construint una visi global dels fets per tal d'apropiar-se'ls amb sentit crtic. En definitiva, possibilitar una formaci "de caps ben fets, ms que ben plens".

I aix ho podem resumir en els tres smbols de la Companyia de Maria:

 "Mantenir la flama" com a smbol d'un procs educatiu ents com un creixement constant de la persona.
 "Donar la m", com a gest que defineix un estil i una relaci educativa.
 "L'anagrama de Maria", que vol simbolitzar la identitat dinmica de la Companyia, que educa i es deixa educar.

Durant l'any 2007 s'ha celebrat el 400 aniversari de la fundaci de la Companyia amb la realitzaci de diferents activitats i actes commemoratius, a destacar la realitzaci de dos congressos internacionals d'educaci, un el mes de juliol a Barcelona i un altre el mes d'octubre a Mxic, i la realitzaci del projecte solidari 400. Un projecte que vol ser una oportunitat per a aprendre l'exercici de la proximitat, com a condici necessria per a posar un rostre i un cor a la solidaritat; una ocasi de trobada des de mirades solidries, que expressen bondat, empatia, claredat; un espai d'intercanvi on poder somniar, primer pas per a transformar la realitat i on afirmar que la solidaritat s una fora imparable que obre horitzons i activa els valors ms nobles de l'sser hum; una crida a fer nostre la situaci dels exclosos, i deixa que ells siguin els motor que posi en funcionament processos de conscienciaci i denuncia; un temps per concretar desitjos i somnis en petits gestos que, units, faran possible la collaboraci amb el mn, i en concret amb l'frica i la creaci d'una obra educativa a Kinshasa: el projecte Mobokoli. El projecte es concreta en la posada en marxa diferents iniciatives, amb propostes educatives que generin i impulsin conductes solidries (material audiovisual, frums de debat, publicacions, intercanvis, ...) que ajudin a la construcci d'un centre educatiu a Kinshasa (RD del Congo).

 Enllaos externs .
 Pgina de la Companyia de Maria a tot el mn;
 Companyia de Maria a la pennsula Ibrica;
 Pgina del Collegi Universitari Lestonnac;
 Pgina del Collegi Lestonnac de Barcelona;
 Pgina del Collegi Lestonnac de Tarragona;
 Pgina del Collegi Lestonnac de Mollet;
 Pgina del Collegi Lestonnac de Badalona;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198452" title="Hermnia" nonfiltered="2449" processed="2442" dbindex="82456">
Hermnia (Herminia) fou una gens romana patrcia que apareix per primer cop a la primera guerra etrusca vers el 506 aC, per desapareix de la histria desprs del 448 aC. El nom Hermini (Herminius) noms apareix dues vegades als Fasti, amb un nic cognom, Aquil (Aquilinus). 

El seu origen s desconegut i podrien ser oscs, sabllics o etruscs; la teoria sabllica s probable ja que "Her" apareix en molts noms d'aquest origen (com Herenni, Hrnic, Hersili, i altres), per un membre de la famlia es deia Lar com el deu etrusc Larius o Larcius. Un Hermini cnsol apareix defensant un pont contra els etruscs al 506 aC, i a la batalla de Regillus el cnsol Hermini tenia com a collega a Espuri Larci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198454" title="Electroimant" nonfiltered="2450" processed="2443" dbindex="82457">

Un electroimant s un tipus d'imant en el que el camp magntic s produt pel flux d'un corrent elctric. I, en conseqncia, el camp desapareix en cessar el flux del corrent elctric. El fsic angls William Sturgeon el va inventar el 1825. El primer electroimant era una pea de ferro en forma de ferradura envoltada per un enrotllament o bobinat, quan el corrent passava per la bobina l'electroimant es magnetitzava i quan cessava es desmagnetitzava.  Sturgeon va demostrar el poder del seu invent aixecant nou lliures (uns 4Kg) amb una pea de ferro de set unces (menys de 200 grams) amb un enrotllament pel que passava el corrent d'una bateria d'una nica cella.

A ms Sturgeon podia regular el seu electroimant, aix va ser el principi de la utilitzaci de l'electricitat per fer mquines prctiques i controlables i va posar les bases per a les comunicacions electrniques.

 Introducci .

L'electroimant ms simple s un tros de fil metllic enrotllat en forma de bobina. Una bobina amb la forma cilndrica amb el fil enrotllat en forma d'hlix (similar a un llevataps en forma de tirabuix) acostuma a rebre el nom de solenoide; un solenoide tancat seria un toroide. Es poden produir camps magntics ms forts si dintre de la bobina es posa un nucli d'un material paramagntic o ferromagntic, habitualment s'utilitza ferro. El nucli concentra el camp magntic de manera que ser ms intens que si nom hi hagus l'enrotllament de la bobina.

El camps magntics originats per les bobines segueixen una forma de la regla de la m dreta (per al corrent elctric convencional o flux de crregues positives, en el cas d'un flux de crregues negatives seguiria la regla de la m esquerra).  Si els dits de la m esquerra sn corbats en la direcci del flux del corrent d'electrons a travs de la bobina, el polze apunta en la direcci del camp dintre de la bobina. El costat de l'imant del que sorgeixen les lnies de camp s considerat com el pol nord.

 Electroimants i imants permanents .
El principal avantatge d'un electroimant front un imant permanent rau a que el seu camp magntic por ser manipulat de manera rpida controlant el corrent elctric. Per contra, s necessari que hi hagi una aportaci continuada d'energia elctrica per tal de mantenir el camp.

Quan un corrent elctric passa a travs de la bobina, les petites regions denominades dominis magntics (o dominis de Weiss) s'orientin fent que el camp magntic s'enforteixi. A mesura que el corrent s'incrementi tots els dominis poden arribar a estar orientats, aquesta situaci rep la denominaci de saturaci magntica. Un cop el nucli magntic ha arribat a la saturaci qualsevol increment del corrent noms podr causar un petit increment del camp magntic. En alguns materials alguns dels dominis poden restar alineats i conservar part del camp magntic un cop desapareix el corrent elctric, esdevenint un imant permanent. Aquest fenomen, que rep el nom de remanncia magntica, s degut a la histresi del material. Per fer disminuir o desaparixer el camp  magntic residual del nucli magntic s'han de reorientar els dominis magntics, per a aquesta fi es poden utilitzar tcniques com l'aplicaci d'un corrent altern decreixent, colpir el el nucli o escalfar-lo fins a la seva temperatura de Curie.

A les aplicacions on no s necessari un camp magntic variable els imants permanents sn ms eficaos. A ms en les mateixes condicions de mida un imant permanent produeix un camp magntic ms fort que un electroimant.

 La fora del materials ferromagntics .
El clcul de la fora del camps magntics als materials ferromagntics s complicat a causa dels camps magntics laterals i les geometries complexes dels nuclis. Es pot simular utilitzant l'anlisi d'elements finits. Tanmateix s possible d'estimar la fora mxima sota unes condicions especfiques. Si el camp magntic s confinat dins d'un material altament permeable,com certs aliatges d'acer, la fora mxima vindr donada per:



on:

 F s la fora en newtons;
 B s el camp magntic en tesles;
 A s l'rea de la superfcie dels pols en metres quadrats;
  s la permeabilitat del buit;

En el cas del buit o de l'aire , la fora per unitat d'rea (pressi en pascal]s]) s:





A un circuit magntic tancat:



On:

 N s el nombre de voltes de fil entorn l'electroimant;
 I s el corrent elctric en amperes ;
 L s la longitud del circuit magntic;

Si substitum, tindrem:



Per tal de construir un electroimant potent s preferible un circuit magntic curt amb una superfcie gran. La majoria dels materials ferromagntics se saturen al voltant de 1  2 tesles. Aix passa amb un camp d'una intensitat de:

.

Per aquesta ra, no tindria sentit construir un electroimant amb una intensitat de camp magntic superior. Els electroimants per a utilitzacions industrials d'elevaci es dissenyen amb els dos pols a la mateixa cara, la superior. Aix confina les lnies de camp per tal de maximitzar el camp magntic, s com un cilindre dins d'un altre cilindre.  Molts dels altaveus magntics utilitzen una geometria similar, tot i que les lnies de camp sn radials des del cilindre interior i no perpendiculars a la cara.

 Aplicacions del electroimants .

Els electroimants sn part de molts aparells elctrics (motor elctric, generador elctric, rdio, televisi, ], disc dur, microscopi electrnic, etc). Als motors i als generadors s'utilitzen per crear un camp electromagntic controlable.

Aplicacions com a imant .
A moltes aplicacions els electroimants sn utilitzats com un imant controlable:

 El pany elctric d'una porta: quan s'alimenta l'electroimant allibera la retenci del pestell i la porta pot ser oberta sense clau i sense accionar la maneta.
 Els rels elctrics o els commutadors automtics es basen en el moviment que provoca l'atracci d'una massa ferromagntica per un electroimant.
 L'elevaci de masses metlliques es fa per mitj de grans electroimants.
 Els injectors de gasolina i gasoli) dels motors dels autombil utilitzen electroimants controlats per l'ordinador que gestiona el motor. Quan l'ordinador vol injectar carburant activa un corrent elctric que en arribar a l'injector acciona un electroimant que fa recular l'agulla que tapona el forat d'injecci, de manera que deixa entrar el carburant a pressi. Quan deixa de passar corrent l'agulla torna a la seva posici grcies a una molla.
 Als aparells d enregistrament magntics, com el magnetfon, el disc flexible o el gravador de vdeo, l'electroimant serveix per magnetitzar les partcules metlliques del suport de la informaci. Mentre el suport magntic, la cinta o el disc,  passa davant d'un capal magntic a una velocitat controlada hi ha un corrent elctric, que s la imatge de la font a enregistrar, que passa pel capal transferint la informaci en forma magntica. Per llegir la informaci enregistrada el suport passa davant del capal magntic, les variacions del camp magntic indueixen un corrent elctric que s amplificat per tal de restituir-lo a la seva forma original.
 Al tren alemany de levitaci Transrapid s'utilitzen electroimants per aconseguir la levitaci i la propulsi sobre un monorail metllic.
 A la reproducci de sons, els electroimants fan funcionar els altaveus: una membrana s accionada per una bobina que s dins el camp magntic d'un imant permanent. La membrana vibra al ritme que determina el senyal que alimenta la bobina.
 Hi ha tancaments de portes que utilitzen electroimants amb una fora d'atracci que pot arribar a 6000 N.

Vegeu tamb.
 Electromagnetisme;
 Imant dipolar - Electroimant utilitzat als acceleradors de partcules;
 Imant quadripolar - Electroimant utilitzat als  acceleradors de partcules;
 Imant superconductor   Electroimant que utilitza  un enrotllament de material superconductor.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198455" title="Herm" nonfiltered="2451" processed="2444" dbindex="82458">
Herm (Herminus, ) fou un filsof peripattic contemporani de Demonax que va escriure comentaris sobre diverses obres d'Aristtil. Simplici diu que fou mestre d'Alexandre d'Afrodsies. Boeci l'esmenta com autor de diverses obres entre elles  (tractat), Analytica i Topica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198456" title="Hermip" nonfiltered="2452" processed="2445" dbindex="82459">


Onomstica:

Hermip d'Atenes, poeta cmic atenenc ;
Hermip d'Esmirna, filsof grec ;
Hermip de Beirut, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198457" title="Hermip d'Atenes" nonfiltered="2453" processed="2446" dbindex="82460">
Hermip d'Atenes (Hermippus, ) fou un poeta cmic atenenc de la vella comdia fill de Lisis i germ del poeta cmic Mrtil. Era ms jove que Telclides i ms vell que upolis i Aristfanes. Va atacar a Pricles amb vehemncia sobretot pel comenament de la guerra del Pelopons. A Suides se li atribueixen quaranta comdies, de les que l'actor principal fou Simerm. Alguns ttols sn: . Va escriure tamb parodies segons Ateneu de Naucratis, i se li atribueixen versos imbics, trmetres i tetrmetres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198458" title="Diari de Vilanova" nonfiltered="2454" processed="2447" dbindex="82461">
El Diari de Vilanova s un peridic fundat a Vilanova i la Geltr l'1 d'agost de 1850 per Josep Pers i Ricard. s el peridic ms antic de l'estat espanyol que continua actiu i fou un dels pioners de la premsa catalana i espanyola. Inicialment era redactat en castell, per publicava molt sovint collaboracions en catal. Continu la seva edici fins el 1936 com a Peridico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias. El 1957 va publicar un escrit en catal que li caus problemes amb les autoritats franquistes.

El 1976 va renovar el nom de la capalera per Diari de Vilanova. Actualment, t una periodicitat setmanal i una tirada de 7.500 exemplars, que el fa ser el diari d'mbit comarcal amb aquesta periodicitat ms venut de Catalunya. Tamb s el ms venut a Vilanova i la Geltr i comarca independentment de la seva periodicitat. s un referent tant per la ciutat de Vilanova i la Geltr com per la comarca del Garraf, ra per la qual va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2000.

 Enllaos externs .
 Pgina del Diari de Vilanova;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198459" title="Hermip d'Esmirna" nonfiltered="2455" processed="2448" dbindex="82462">
Hermip d'Esmirna (Hermippus, ) fou un destacat filsof grec anomenat pels escriptors con "el callimac" () del que s dedueix que fou deixeble de Callmac. Va viure de la meitat del segle III aC al final del segle (ja que va escriure una biografia de Crisip de nom , foren parts. 

 s la vida de Pitgores, amb fragments sobre Empdocles, Herclit, Demcrit, Zen, Scrates, Plat, Aristtil, Antstenes d'Atenes, Digenes, Estilp, Epicur, Teofrast, Herclides, Demetri de Falron, Crisip de Soli i altres,. A  estan inclosos segurament  amb la vida d'alguns historiadors i poetes. En podrien ser parts el tractat .

Ateneu de Naucratis esmenta a un Hermip amb el renom de  potser el mateix personatge, autor de . Estobeu esmenta tamb un Hermip com autor de , per aquest podria ser Hermip de Beirut.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198460" title="Judes el Galileu" nonfiltered="2456" processed="2449" dbindex="82463">


Judes el Galileu o Judes de Gamala o Judes el Galaunita Heroi de la revoluci del cens nascut a Gamala, cap de la revolta armada que tingu lloc a Judea durant el cens de Quir any 6 o 7 dC..
Alguns historiadors especulen que era el pare natural de Jesucrist.

En les Antiguitats judaiques, Flavi Josep diu que Judes era fill d'Ezequies, i que fund, junt al fariseu Sadoc, el moviment dels zelotes, considerada la quarta secta filosfica del judaisme del segle I.
 
Per a Judes l'impost rom sobre la terra tributum solis atempta contra el principi sagrat de la Llei en qu la terra s propietat exclusiva de Du. Els jueus tenien com a costum ancestral  pagar el tributum capitis, s a dir, impost per capita. Aquest principi obrir pas a la formaci dels moviments zelotes i a l'enfrontament militar directa amb els romans.   

Judes el Galileu dirig l'assalt a la guarnici romana de Seforis (a 7 km de Natzaret), la capital de Galilea. Flavi Josep no esmenta la mort de Judes, per informa de qu els seus fills Jaume i Sim foren executats pel procurador Alexandre en l'any 46 a Jerusalem.

Veure Messies;

Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic, 123.
Fets dels Apstols (5,37);
Flavi Josep. Antiguitats 2,117-118.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198461" title="Joan Pallars-Personat" nonfiltered="2457" processed="2450" dbindex="82464">

Joan Pallars-Personat, nascut a Caldes de Montbui (Valls Oriental) el 1953, es form en el camp de l'excursionisme i va estudiar arqueologia (UB) i paleontologia, comenant a publicar els seus primers articles en revistes locals i de carcter excursionista a l'edat de setze anys.  

Collaborador regular i habitual d'un seguit de publicacions com  20 Minutos ,  Tot Caldes ,  El Ninot ,  Foment Sardanista ,  La Veu ,  Sant Andreu de Cap a Peus ,  El Pedrs ,  Finestrelles ,  Catalunya Cristiana ,  Forat del Vent ,  L'Estel de les Terres de l'Ebre ,  Excursionisme ,  Ciutat Nord  i d'altres, ha publicat tamb a  El Pas ,  La Vanguardia ,  Avui  i ha presentat comunicacions a totes les  Jornades de Literatura Excursionista  celebrades, ensems de  Jornades d'Estudis Penedesencs  i d'altres congresos i simposis de caire arqueolgic, histric o excursionista, com el  Congrs Internacional  Histria dels Pirineus ,  Jornades d'Arqueologia Industrial ,  Assambleas Intercomarcals d'Estudiosos , etc.,  assolint els dos mil cincents articles publicats. 

A la seva activitat literria tamb cal afegir la radiofnica, havent collaborat a  Onda Cero-Onda Rambla ,  Radio Intereconoma  i tamb a  Rdio Estel , des de la fundaci de l'emisora. 

Ha estat coautor o col.laborador de diversos llibres, com  Les Esteles funeraries discodals dels Paisos Catalans  (1993),  Itineraris en el Parc Natural de Garraf  (1993),  Miscelnia Salvador Miralda i Oliva  (1994),  Homes del Catalanisme. Diccionario Biogrfic de les Bases de Manresa  (1995),  XIX Ronda Vallesana  (1998),   Sant Andreu de Palomar, ms que un poble  (1998),  Ruta de la Pau  (1999),  Can Fabra: de fbrica txtil a factoria cultural  (2002), o tamb del volum IV d' Els Barris de Barcelona , d'Enciclopedia Catalana (2000). 

Ha publicat  Els Molins Hidrulics del Moians i la Riera de Caldes  (1994) (amb Genar Aymam),  Deu anys Historiant Bot  (1995),  Ignasi Iglsias. Apunts biogrfics  (1996),  La Lluita d'un poble. 25 anys de l'Associaci de Vens de Sant Andreu de Palomar  (1997) (amb Pau Vinyes),  Visi de la Terra Alta  (1998),  Escac Andreuenc  (2001),  Josep Verdaguer, pintor de Sant Andreu  (2002),  Calendari d'efemrides del Districte de Sant Andreu  (2002),  El Noi Baliarda, trabucaire andreuenc  (2003),  Balada Sagrerenca  (2004),  Ebre Pndols 1938  (2004) i  Victimes i Botxins  (2007). 

Amb  Els Molins hidrulics del Moians i la Riera de Caldes  va guanyar el XXVI Premi Sant Bernat (1994), de l'ABE de la UEC, a Barcelona. Per un relat  anomenat  Maria  li fou atorgat el XVIII Premi Joan Cid i Mulet, a Certamen Jess-Catalnia, de Tortosa (2001) i amb  Ebre-Pndols 1938  va ser finalista del XLVII Premi Joan Santamaria, a Barcelona, el ms antic dels existents en llengua catalana. Tamb amb la narraci  Viatge a l'Infinit  va ser finalista dels  Premis Literris Constant 2003 . 

Fora del camp literari, Joan Pallars ha treballat en el mn social, tant dins d'organitzacions venals, com sindicals, havent obstentat diversos crrecs a la Federaci de Transports, Comunicacions i Mar de la UGT. Polticament s des de 1996 Conseller de Districte per ERC a l'Ajuntament de Barcelona, havent estat durant 10 anys Conseller de Cultura a Sant Andreu, sent el crrec municipal ms antic del seu partit a l'Ajuntament de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198462" title="Hermip de Beirut" nonfiltered="2458" processed="2451" dbindex="82465">
Hermip de Beirut  (Hermippus, ) fou un escriptor grec del temps de Traj i Adri (segle II), esclau de naixement i deixeble de Fil Bibli que el va recomanar a Herenni Sever i va arribar a destacar per la seva eloqncia i coneixements. Va escriure diverses obres, una de somnis en cinc llibres, i . s esmentat per Climent d'Alexandria i per Esteve Bizant.

Vegeu tamb: Hermip d'Esmirna


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198463" title="Hermocles" nonfiltered="2459" processed="2452" dbindex="82466">
Hermocles ) fou un escultor grec natural de l'illa de Rodes que va fer una esttua de Combabus al temple d'Hera a Hierpolis de Sria. Va viure a la primer part del segle III aC i fou de l'escola rdia d'artistes seguidors de Lisip.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198464" title="Hermcrates" nonfiltered="2460" processed="2453" dbindex="82467">


Onomstica:
Hermcrates de Siracusa, home d'estat siracus ;
Hermcrates de Siracusa (pare de Dions) (Hermocrates ) fou el pare de Dions el Vell de Siracusa ;
Hermcrates de Rodes, ambaixador grec al servei de Prsia;
Hermcrates, filsof grec;
Hermcrates de Focea, retric grec ;
Hermcrates d'Iasos, escriptor grec ;
Hermcrates, metge grec;
Hermcrates (general), general de Mitridates VI Eupator.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198465" title="Hermesianax de Colof" nonfiltered="2461" processed="2454" dbindex="82468">


Onomstica:

Hermesianax de Colof, poeta elegac grec;

Hermesianax de Colof, atleta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198466" title="Malacara" nonfiltered="2462" processed="2455" dbindex="82469">

Malacara s una recopilaci de les millors canons d'Els Pets fins al moment. Va ser publicat l'any 2002.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198467" title="Federaci de Cors de Clav" nonfiltered="2463" processed="2456" dbindex="82470">
Federaci de Cors de Clav s l'organitzaci que representa el conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clav durant el segle XIX per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjanant la msica i el cant. 
 Histria .
La primera societat coral dels Pasos Catalans fou La Fraternitat, creada el 1850 com a derivada de la societat filharmnica L'Aurora, creada per Clav el 1845, i anomenada Euterpe des del 1857. Entre el 1851 i el 1860 aparegueren d'altres societats per tot Catalunya, de manera que el 1861 n'hi havia 85. Hom celebr concerts als jardins de la Nimfa (1853), als d'Euterpe (festivals corals del 1860 i el 1861) i als Camps Elisis de Barcelona (festivals del 1862 i el 1864). 

El 1872 tingu lloc un cinqu festival a la plaa de toros de la Barceloneta. Els darrers anys de la vida de Clav provocaren, per la seva activitat poltica, una decadncia dels Cors i a la mort el fundador el 1874 perderen el carcter reivindicatiu obrer. Enric Morera se n'encarreg de la direcci de la societat Euterpe fins el 1895. Fins el 1920 no s'organitzaren en cap entitat federativa. El 1936, a les viglies de la guerra, s'unificaren formant la Federaci Euterpense de Cors i Orfeons de Clav, prenent com a butllet, l'hereu de l'entitat majoritria,  "L'Aurora Claveriana". La guerra paralitz les activitats dels cors i de la reunificada federaci, i fins el 1951 no es tornaren a reorganitzar com a Federacin de Coros de Clav. Des d'aleshores han rebut nombroses condecoracions, que culminaren amb la proclamaci de 1999 com Any Clav.

 Organitzaci .
La Federaci de Cors de Clav, que agrupa actualment 160 societats corals i 5.000 cantaires,  est organitzada en les segents delegacions: Barcelons, Maresme, Valls - Osona - Ripolls, Bages -Bergued,Baix Llobregat - Anoia, Peneds-Garraf, Comarques Tarragonines, Terres de Ponent i Catalunya del Nord.
 
L'Assemblea General, que es reuneix com a mnim una vegada a l'any, s l'rgan suprem. Existeix una Junta Executiva que s'encarrega del funcionament diari. Cada Delegaci disposa d'un delegat i sots-delegat i un equip de treball, els quals sn els interlocutors entre la Junta Executiva i les diferents societats corals. Cada societat est regida per una junta de la societat. A banda de les activitats prpiament relacionades amb la msica i amb el cant, moltes societats corals organitzen, a nivell local i comarcal, activitats scio-culturals de gran diversitat i abast.

Els Cors mantenen viu el record del mestre i el lema fundacional Progrs, Virtut, Amor. El repertori s, bsicament, de canons de Clav en catal. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Federaci de Cors de Clav;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198468" title="Hermcrates de Siracusa" nonfiltered="2464" processed="2457" dbindex="82471">
Hermcrates de Siracusa (Hermocrates,  ) fou un home d'estat siracus fill d'Herm, dirigent de la ciutat de Siracusa al temps de la invasi atenenca. De famlia notable que segons Timeu deia ser descendent del deu Hermes.

Ja era un personatge destacat el 424 aC quan fou delegat del senat al congres general de ciutats gregues de Siclia que es va fer a Gela l'estiu d'aquell any, en el que segons Tucdides fou impulsor de la pau general.

El 415 aC es va posar al capdavant de la defensa de la ciutat per sense ostentar cap comandament per desprs de la derrota al hivern, va exposar que la dispersi del comandament entre diversos generals debilitava Siracusa i fou nomenat ell mateix, junt amb Herclides de Siracusa i Sic, com a general en cap amb plens poders. 

Fou enviat llavors a Camarina per contrapesar la influencia atenenca i va aconseguir la neutralitat de la ciutat. Quan els atenenc van ocupar Epipoles (Epipolae), va recomanar la construcci d'una muralla per tallar les lnees atenenques, per el projecte fou refusat, i els atacs siracusans foren rebutjats. Hermcrates va acusar als seus generals del desastre i els va destituir i en va nominar uns altres, fins que a l'arribada de Gilip aquest va agafar el comandament i va capgirar la situaci militar.  

Va lluitar a Epipolae a l'arribada de Demstenes i va donar suport a Gilip en la necessitat de fer tamb la guerra a la mar. Quan finalment els atenenc foren derrotats i es van retirar per terra, Hermcrates es va anticipar i va poder retardar la retirada dos dies que van ser fatals pels atenencs. Fou ell qui va salvar les vides de Ncies i Demstenes. 

Desprs va exercir influncia per donar suport als espartans en la guerra a Grcia (guerra del Pelopons) per noms va aconseguir l'enviament d'un esquadr de 20 trirrems (i dos mes de Selinunt) dels que va agafar el comandament i es va unir a la flota espartana d'Astoc (412 aC) i va participar a la batalla de Cinossema manant l'ala dreta, i encara que no va poder impedir la derrota, va salvar la seva part de flota amb noms la prdua d'un vaixell. No  va estar tamb a la batalla d'Egosptams (tot i que Polibi diu que si que hi era).

Desprs dels canvis de comandament a Siracusa el 409 aC, les seves tropes li van demanar de restar al front de la flota fins l'arribada d'un nou almirall; fins i tot se li va proposar assolir el poder a Siracusa per Hermcrates va aconsellar obeir i poc desprs va entregar el comandament al nou almirall. 

Va anar a la cort de Farnabazos II que li va donar diners i naus per tornar a Siracusa i amb 5 trirrems i 1000 soldats va desembarcar a Messana i aliat als exiliats d'Himera i als seus partidaris a Siracusa, va intentar una revoluci. Va fracassar i se'n va anar a Selinunt que estava en runes (havia estat destruda pels cartaginesos), la va restaurar i va acollir refugiats d'arreu de l'illa de Siclia. Aixa va crear una base des de la que va atacar als cartaginesos de Mtia i Panormos als que va derrotar (408 aC).

El 407 aC va tornar a Himera i va enterrar els ossos dels grecs morts en batalla contra els cartaginesos uns dos anys abans i els va retre honors. Aquest fet li va donar molta popularitat i va suposar l'enderrocament de Diocles de Siracusa per la sentencia de desterrament contra Hermcrates va romandre vigent. 

Una mica desprs es va acostar a la ciutat amb una fora considerable i hi fou adms com amic, entrant amb algun soldats; quan els siracusans se'n va adonar de qu els seus soldats eren pocs, els van atacar i els van matar a tots incloent Hermcrates, abans que la resta del seu exrcit podes entrar a la ciutat en el seu ajut. 

Va deixar un fill i la seva filla es va casar desprs amb el tir Dions el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198469" title="Hermcrates de Rodes" nonfiltered="2465" processed="2458" dbindex="82472">
Hermcrates de Rodes (Hermocrates, ) fou un ambaixador rodi al servei de Prsia. Artaxerxes II de Prsia Memn (404 aC-358 aC) el va enviar a Grcia durant l'expedici d'Agesilau a sia per subornar als estats grecs i aix aconseguir que els espartans haguessin de cridar a Agesilau. Segons Xenofont fou enviat no pel rei mateix sin pel strapa Titraustes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198470" title="Hermcrates (filsof)" nonfiltered="2466" processed="2459" dbindex="82473">
Hermcrates (Hermocrates ) fou un filsof grec, que fou deixeble de Scrates. s esmentat per Xenofont com un dels que ajudar a refutar el crrec de corrupci contra Scrates. (Xen. Mem. 1.2.48)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198471" title="Hermcrates de Focea" nonfiltered="2467" processed="2460" dbindex="82474">
Hermcrates de Focea  (Hermocrates,  fou un retric grec natural de Focea que fou net del sofista tal, i va ser deixeble de Claudi Ruf d'Esmirna. Va morir entre els 25 i 28 anys segons Filostrat (Vit. Sophist. 2.25)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198472" title="Hermcrates d'Iasos" nonfiltered="2468" processed="2461" dbindex="82475">
Hermcrates d'Iasos (Hermocrates, ) fou un escriptor grec nadiu d'Iasos, la fama del qual deriva nicament de qu fou un dels mestres de Callmac, el retric ms distingit del seu temps. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198474" title="Hermcrates (metge)" nonfiltered="2469" processed="2462" dbindex="82476">
Hermcrates  (Hermocrates ) fou un metge d'origen grec esmentat per Marc Valeri Marcial en els seus epigrames. Es tractaria d'un metge de certa importncia que hauria viscut durant el segle I,


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198475" title="Hermocre" nonfiltered="2470" processed="2463" dbindex="82477">


Onomstica:

Hermocre, arquitecte i escultor grec ;
Hermocre,  poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198477" title="Hermocre (escultor)" nonfiltered="2471" processed="2464" dbindex="82478">
Hermocre (Hermocreon, ), fou un arquitecte i escultor grec que fou el que va construir el colossal altar a Prion (Parium) a la Propntida. L'esmenta Estrab.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198479" title="Hermocre (poeta)" nonfiltered="2472" processed="2465" dbindex="82479">
Hermocre (Hermocreon, ), fou un poeta grec conegut noms per ser l'autor de dos simples per elegants epigrames publicata a l'antologia grega. L'poca en la qual va viure i la seva ciutat originaria sn desconeguts (Anth. Graec. vol. 2. p. 229, vol. 13. p. 902; Fabricius, Bibl. Graec. vol. 4. p. 477.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198482" title="Hermdor" nonfiltered="2473" processed="2466" dbindex="82480">


Onomstica:

Hermdor (filsof platnic), filsof platnic grec ;

Hermdor (filsof epicuri), filsof epicuri grec;

Hermdor (poeta), poeta lric grec ;

Hermdor d'Efes, notable d'Efes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198483" title="Hermdor (filsof platnic)" nonfiltered="2474" processed="2467" dbindex="82481">
Hermdor (Hermodorus, ) fou un filsof grec deixeble de Plat que va fer circular les obres del seu mestre i la va vendre a Siclia, d'on ve el proverbi . Va escriure com a mnim dues obres: . (Digenes Laerci, Prooem. 8, 2.106, 3.6; Ionsius, de Script. Hist. Philos. 1.10. 2.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198484" title="Hermdor (filsof epicuri)" nonfiltered="2475" processed="2468" dbindex="82482">
Hermdor (Hermodorus, ) fou un filsof epicuri grec, del qual noms en fa menci Lluci (Icaromenipp. 16), qui el qualifica de filsof i de la seva vida noms diu que va cometre perjuri per un suborn de mil dracmes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198485" title="Hermdor (poeta)" nonfiltered="2476" processed="2469" dbindex="82483">
Hermdor (Hermodorus, ) fou un poeta lric grec del que algunes obres estan integrades a l'antologia de Melcagre. Es conserva un epigrama dedicat a la Afrodita de Cnidos. Un fragment de dos lnies es reprodut per Estobeu, per dona l'autor com Hermodotus, segurament un error.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198486" title="Hermdor d'Efes" nonfiltered="2477" processed="2470" dbindex="82484">
Hermdor d'Efes (Hermodorus, ) fou un ciutad notable d'Efes del segle V aC que fou desterrat de la ciutat i va anar a Roma, on va explicar als decemvirs romans les lleis gregues i els va ajudar per tant a la redacci de les Dotze Taules (451 aC). Els romans li van agrair erigint-li una esttua. La seva participaci en les lleis romanes de les dotze taules es discutida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198489" title="Hermgenes" nonfiltered="2478" processed="2471" dbindex="82485">


Onomstica:

Hermgenes, filsof grec;

Hermgenes, banquer rom ;

Hermgenes d'Alabanda, arquitecte grec ;

Hermgenes de Citera, escultor grec ;

Hermgenes de Tars, retric grec;

Hermgenes de Frgia, historiador grec ;

Hermgenes de Tars, historiador grecorom;

Hermgenes de Cartago, pintor rom;

Marc Tigelli Hermgenes, escriptor rom;

Hermgenes del Pont, magistrat rom;

Hermgenes,  oficial rom ;

Hermgenes d'Egipte, prefecte d'Egipte ;

Hermgenes d'Acaia, prefecte d'Acaia;

Hermgenes, metge grec d'Adri;

Hermgenes, metge grec ;

Hermgenes de Tricca, metge grec;

Hermgenes (heretge);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198490" title="Hermgenes de Tars" nonfiltered="2479" processed="2472" dbindex="82486">


Onomstica:

Hermgenes de Tars, retric grec;

Hermgenes de Tars, historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198491" title="Giovanna d'Arco" nonfiltered="2480" processed="2473" dbindex="82487">

Giovanna d'Arco (Joana d'Arc) s una pera amb prleg i tres actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret en itali de Temistocle Solera.  

Tot i que l'pera sembla haver estat parcialment basada en el drama Die Jungfrau von Orleans de Friedrich von Schiller, Solera va refusar aquesta afirmaci en cartes a l'editor de Verdi, i va reivindicar que l'obra era "un drama itali absolutament original."

Histria.
L'pera, la dissetena de Verdi, va ser estrenada al Teatro alla Scala de Mil, el 15 de febrer de 1845. La Giovanna de l'estrena va ser la soprano Erminia Frezzolini, que ja havia estrenat dos anys abans I Lombardi alla prima crociata, tamb de Verdi i Solera.  Va aparixer en companyia del seu marit, el tenor Antonio Poggi, com a Carles, Rei de Frana. El barton Filippo Colini va fer-se crrec del paper del pare de Giovanna, Giacomo.

Amb aquesta pera, Verdi retorna a les maneres grandiloqents de l'"pera espectacle" convencional, allunyant-se de la preocupaci per l'aprofundiment psicolgic. L'escenari bllic de l'pera dna al compositor l'oportunitat d'incloure nombrosos passatges de vigors carcter marcial. Com en moltes de les seues obres, la relaci paterno-filial s el nus del drama, i ac tamb el pare s'erigeix com el principal entrebanc per a la realitzaci completa de la protagonista, acusant a la seua prpia filla d'endimoniada. Tot i que Giacomo s el vertader personatge malvat de l'obra, al final tamb t els seus moments de contricci i penediment.

 Sinopsi .

 Prleg .
Escena 1.  Al poble francs de Domremy, Carles (el futur rei de Frana) descriu al seus oficials i als camperols la seua visi de la Mare de Du portant-lo a l'alliberament de la invasi de l'exrcit angls i com deixa les seues armes al peu d'un roure gegant.  

Escena 2.  En un bosc, al peu d'un roure gegant, Giacomo prega per la seguretat de la seua filla Giovanna, qui jeu adormida en un santuari proper.  De sobte, arriba Carles, preparat per a deixar les seues armes al peu de l'arbre. Mentrestant, Giovanna somia que uns ngels li demanem que esdevinga soldat i que encapale la victria francesa. Crida que est disposada a fer-ho. Carles la sent i s'emociona amb el coratge de la jove. Son pare Giacomo plora, creient que la seua filla ha donat la seua nima al diable a causa de la seua devoci al futur rei.
  
 Acte I .
Escena 1. Prop de Reims, Talbolt, el comandant de l'exrcit angls intenta convncer els seus descoratjats soldats que la seua imminent rendici als francesos no s obra del dimoni.  Giacomo arriba i els ofereix la seua filla, creient que aquesta es troba sota influcies diabliques.

Escena 2. A la cort francesa de Reims s'hi fan preparatius per a la coronaci de Carles. Giovanna ansia retornar a la seua anterior vida senzilla.  Carles cofessa el seu amor per Giovanna.  Ella el rebutja malgrat els seus sentiments envers ell, perqu les veus celestials l'han advertida contra qualsevol tipus d'amor terrenal. Carles s portat a la catedral de Reims per a la seua coronaci.  

 Acte II .
Els ciutadans de Reims s'ha reunit a la plaa de la catedral per celebrar la victria de Giovanna front a l'exrcit angls.  Els soldats francesos introdueixen Carles a la Catedral.  Giacomo ha decidit repudiar la seus filla, creient que aquesta ha arribat a un pacte amb el diable.  La denuncia davant dels ciutadans i aconsegueix persuadir-los de la seua opini, to i que el rei rebutjar escoltar-lo.  Carles li demana a Giovanna que es defense a si mateixa, per ella no vol fer-ho.

 Acte III .
Giovanna ha estat capturada per l'exrcit angls i est esperat la seua mort a la foguera. T visions de victries al camp de batalla i li suplica a Du que l'ajude, explicant com ella ha mantingut l'obedincia a les veus celestials, rebutjant l'amor que sentia pel rei.  Giacomo sent les seues pregries i reconeix el seu error.  Desnuga les cordes amb qu est lligada la seua filla i la deixa fugir. Ella core al camp de batalla amb la intenci de capgirar la marxa de la batalla i aconseguir una nova victria.

Giacomo suplica al rei, primer el cstig i desprs el perd, que Carles li atorga.  Carles s'assabenta de la victria francesa per tamb de la mort de Giovanna.  En portar el cos de Giovanna, aquesta reviscola de sobte.  Giacomo reclama la seua filla, i el rei confessa el seu amor. Ekls ngels canten un himne de salvaci i victria, i llavors Giovanna mor i ascendeix al cel.

ries destacades.
 "Pondo  letal martirio" - Carlo VII al Prleg, Escena 1 ;
 "Sotto una quercia parvemi" -  Carlo VII al Prleg, Escena 1 ;
 "Sempre all'alba ed alla sera" - Giovanna al Prleg, Escena 2 ;
 "So che per via dei triboli" - Giacomo a l'Acte I, Escena 1 ;
 "Franco son io" - Giacomo a l'Acte I, Escena 1 ;
 "O fatidica foresta" - Giovanna a l'Acte I, Escena 2 ;
 "Comparire il ciel m'ha stretto" - Giacomo a l'Acte II ;
 "Quale al pi fido amico" - Carlo VII a l'Acte III ;
 "Speme al vecchio ora una figlia" - Giacomo a l'Acte II ;

Referncies.




Enllaos externs.
 Aria database;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198492" title="Hermgenes (filsof)" nonfiltered="2481" processed="2474" dbindex="82488">
Hermgenes (Hermogenes, ), fill d'Hippnic i germ de Cllies, fou un filsof grec, que Digenes Laerci diu que fou mestre de Plat (no s esmentat en aquesta condici per cap ms autor) ms fams per ser de la famlia de Cllies que pels seus propis mrits. Plat diu que fou desposset de la seva propietat de manera injusta per Cllies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198493" title="Honorable Collegi de Cerers" nonfiltered="2482" processed="2475" dbindex="82489">
Honorable Collegi de Cerers s una associaci fundada a Barcelona el 1498, i el president s Jordi Subir. La tradici dels candelers de cera o cerers a Catalunya s documentada desde comenaments del segle XIV, encara que potser ja existia en el segle XIII.

El gremi havia estat en perill d'extinci, per des de 1992 una nova generaci de cerers han adaptat els antics estatuts a l'poca actual, i grcies a la cera decorativa han mantingut un nombre de comandes suficient per a garantir la supervivncia del gremi. El 2000 van rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina del Honorable Collegi de Cerers;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198494" title="Hermgenes (banquer)" nonfiltered="2483" processed="2476" dbindex="82490">
Hermgenes (Hermogenes, ) fou un important banquer rom esmentat per Cicer. Probablement s la mateixa persona de qu Hermgenes Clodi tamb esmentat per Cicer, que fou un llibert de Publi Clodi. Vivia vers el 45 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198495" title="Adolphe Ferrire" nonfiltered="2484" processed="2477" dbindex="82491">
Adolphe Ferrire (1879-1960) va sser un pedagog sus que estudi a Ginebra i on fou professor de l'Institut Jean-Jacques Rousseau d'aquesta ciutat entre els anys 1912 i 1922.

Collabor el 1921 en la fundaci de la Lliga Internacional de l'Educaci i en la del Oficina internacional d'educaci (Bureau International d'Education). 

Formul els 30 punts que defineixen l'escola nova. Els seus treballs terics es basen en llan vital de Henri Bergson, el principi de l'inters com a base de l'educaci de John Dewey i la llei biogentica.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198498" title="Hermgenes d'Alabanda" nonfiltered="2485" processed="2478" dbindex="82492">
Hermgenes d'Alabanda (Hermogenes, ) fou un arquitecte grec natural d'Alabanda a Cria que va inventar els pseudodipterus, una forma de temple que aparentment noms tenien dos files de columnes amb el que s'aconseguia un fort estalvi en diners i feina. Va afavorir el model jnic sobre el dric. Va deixar escrita una descripci del temple de Diana a Magnsia (construt per ell mateix) i una del temple de Bacus a Teos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198499" title="Hermgenes de Citera" nonfiltered="2486" processed="2479" dbindex="82493">
Hermgenes de Citera  (Hermogenes, ) fou un escultor grec natural de l'illa de Citera, que segons Pausnies va fer una esttua d'Afrodita que va estar exposada a Corint (Paus. 2.2.7)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198502" title="Hermgenes de Tars (retric)" nonfiltered="2487" processed="2480" dbindex="82494">
Hermgenes de Tars (Hermogenes, ) fou un dels ms clebres retrics grecs, nadiu de Tars, fill de Calip, que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli (161-180). Va portar el renom de  "el polidor" segurament pel seu consell de polir al mxim les obres escrites.
 
Home de gran talent ja notable als 15 anys, amb una gran reputaci com orador, fins al punt de qu Marc Aureli el va cridar per escoltar-lo i el va admirar i el va recompensar. 
Desprs fou mestre de retrica i als 17 anys va comenar a escriure, per als 25 anys va caure en un estat de debilitat mental que el va incapacitat, i ja no es va recuperar tot i que va viure fins edat avanada. Es diu que el seu cor, a la seva mort, fou trobat cobert de pels (Filostrat, Vit. Soph. 2.7; Suides s. v. ; Eudcia p. 165; Schol. ad Hermog.) 

Es conserven les seves cinc niques obres relevants, que donen proba de la seva gran capacitat, espatllada quan encara era jove. Aquestes obres sn:

;

Algun altre obra menor, con un comentari sobre Demstenes,  l'obra  i potser alguna altre, s'han perdut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198503" title="Hermgenes de Frgia" nonfiltered="2488" processed="2481" dbindex="82495">
Hermgenes de Frgia  (Hermogenes, ) fou un historiador grec autor d'una histria de Frgia en la que tamb s'esmenta als jueus. (Scholastica ad Apollon. Rhod. 2.722; Flavi Josep. c. Apion. 1.23; comp. Plutarc, de Fluv. 17.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198504" title="Hermgenes de Cartago" nonfiltered="2489" processed="2482" dbindex="82496">
Hermgenes de Cartago   (Hermogenes, ) fou un pintor probablement nascut a Cartago, que va viure en temps de Tertulli al segle II i comenaments del segle III. En parla Tertulli, que s la nic font, i que l'ataca fortament i que va escriure un llibre contra ell (Adversus Hermogenem) . Inicialment fou pag per va esdevenir cristi, per sembla que la causa de l'enemistat amb Tertulli fou tamb que s'havia casat diverses vegades i per aix l'esmenta com a voluptus i com hertic. Tot i ser cristi va continuar estudiant els  filsofs pagans. El mateix Tertulli diu que no va emetre cap opini hertica sobre Crist; li diu que era un mal pintor i illicite pingit, (expressi de traducci incerta, potser perqu pintava temes relacionats amb la mitologia dels pagans). Teodoret i Eusebi de Cesarea tamb diuen que Tefil d'Alexandria i Orgenes van escriure contra Hermgenes, per no se sap si es tracta del pintor o un altre personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198505" title="Ramon de Meer i Kindeln" nonfiltered="2490" processed="2483" dbindex="82497">
Ramon de Meer i Kindeln, Bar de Meer, (Barcelona, segle XVIII - segle XIX). Fou un militar espanyol liberal d'origen flamenc. 

Vers el 1830 serv, a Barcelona, a les ordres del comte d'Espanya. Durant la Primera Guerra Carlina lluit contra els carlins a Navarra. 

El 1837 fou nomenat capit general de Catalunya. Durant el seu mandat es decant a favor dels moderats i reprim amb duresa els progressistes, reorganitzant l'administraci militar per fer una tropa ms ofensiva. Desmembra la milcia nacional i crea el Consell Superior de Catalunya i la Junta Central Administrativa, protegint l'activitat econmica, considerant Catalunya com una unitat administrativa, en contra de l'opini del govern, que s'esforava a fer efectiva la recent divisi en provncies. Durant la guerra va dur a terme campanyes victorioses contra els carlins: en la batalla de Gra, el 1837, recuperant Solsona el 1838 i ger el 1839. 

La repressi del Bar de Meer va arribar a un punt tan alt que les Corts van acabar destituint-lo, sent rellevat del crrec el 1839, sent substitut per Jernimo de Valds i de Noriega per torn a sser capit general de Catalunya entre el 1843 i el 1845. Fou nomenat primer comte de Gra, diputat i senador per la reina Isabel II d'Espanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198507" title="Marc Tigelli Hermgenes" nonfiltered="2491" processed="2484" dbindex="82498">
Marc Tigelli Hermgenes (Marcus Tigellius Hermogenes) fou un escriptor rom, adversari i detractor d'Horaci, inicialment ben disposat envers aquest (l'anomena optimus cantor et modulator) i desprs enemistat per causes que segons Horaci foren per enveja: Hermgenes s'oposava a les stires per tampoc tenia talent per grans obres i es dedicava a l'ensenyament mentre Horaci adquiria gran fama. Sembla que quan Horaci parla de Pantolabus es refereix a aquest Hermgenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198508" title="Hermgenes del Pont" nonfiltered="2492" processed="2485" dbindex="82499">
Hermgenes del Pont (Hermogenes, ) fou un magistrat rom, praefectus praetorio Orientis el 359 . s segurament el Hermgenes esmentat per Libani com el millor dels magistrats del seu temps, tot i que era  aspre i sever. Quan Constanci II va voler establir un tribunal inquisitorial desprs de disturbis a Egipte (359) no fou nomenat degut al seu carcter massa tou per la repressi. Va morir poc desprs i el va succeir Helpidi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198509" title="Hermgenes (oficial)" nonfiltered="2493" processed="2486" dbindex="82500">
Hermgenes (Hermogenes, ) fou un oficial rom que fou enviat a deposar a Pau o Paule, bisbe de Constantinoble l'any 342 i que va morir en el tumult que es va produir aleshores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198510" title="Hermgenes d'Egipte" nonfiltered="2494" processed="2487" dbindex="82501">
Hermgenes (Hermogenes, ) fou un prefecte d'Egipte vers la meitat del segle IV, al qual l'emperador Juli l'Apstata va dirigir una carta quan ja no exercia el crrec de prerfecte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198512" title="Victorino de Feltre" nonfiltered="2495" processed="2488" dbindex="82502">
Victorino de Feltre (1378-1446) va sser un pedagog itali que estudi a la Universitat de Pdua.

A Mntua fund la Casa Giocosa, instituci on s'educaven molts nobles europeus. 

Precursor dels corrents pedaggics moderns, Feltre donava als seus alumnes una formaci slida i integral d'acord amb el programa segent: els primers anys, lectura i escriptura. A continuaci estudi de la Gramtica, Dialctica i Retrica i, finalment, classes de Matemtica, Astronomia, Msica i Filosofia.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198513" title="Hermgenes d'Acaia" nonfiltered="2496" processed="2489" dbindex="82503">
Hermgenes (Hermogenes, ) fou un magistrat rom que fou prefecte d'Acaia; el sofista Himeri de Prusa (Himerius) li va dirigir un dels seus discursos quan exercia el govern d'Acaia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198514" title="Hermgenes (metge d'Adri)" nonfiltered="2497" processed="2490" dbindex="82504">
Hermgenes (Hermogenes, ) fou un metge grec que fou nomenat metge i assistent de l'emperador Adri quant aquest ja era emperador, i va exercir aquestes funcions fins al dia de la mort d'Adri el 138. L'esmenta Di Cassi. Per arribar a metge de l'emperador no hi ha dubte que previament gaudia ja de gran prestgi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198515" title="Hermgenes (metge)" nonfiltered="2498" processed="2491" dbindex="82505">
Hermgenes (Hermogenes, ) fou un metge gec que apareix esmentat en un epigrama de Gai Lucili publicat a l'antologia grega, i en un altre epigrama atribut a Nicarc, el que pressuposa que va gaudir d'una fama considerable al seu temps, que seria coincident amb el d'aquestos autors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198516" title="Joe Comeau" nonfiltered="2499" processed="2492" dbindex="82506">
Joe Comeau s un cantant i guitarrista nord-americ. Comeau va ser el cantant del grup de speed/power metal Liege Lord. Des de l'any 1995 i fins l'any 1999 va ser el guitarrista del grup de thrash metal Overkill.  

L'any 2000 es va convertir en el nou cantant del grup canadenc Annihilator substituint a Randy Rampage. Amb Annihilator va gravar els lbums Carnival Diablos, Waking the Fury i el disc en directe Double Live Annihilation. Al juny de l'any 2003, Comeau va abandonar Annihilator. Els motius reals de la sortida del grup no s'han aclarit del tot per Comeau va escriure un comunicat on explicava que va ser decisi del guitarrista i fundador del grup Jeff Waters la seva sortida d'Annihilator. El jove canadenc Dave Padden va ser el substitut de Comeau com a cantant d'Annihilator.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198517" title="Hermgenes de Tricca" nonfiltered="2500" processed="2493" dbindex="82507">
Hermgenes (Hermogenes, ) fou un dels seguidors i admiradors d'Erasstrat, esmenta per Gal (De Simplic. Medicam. Temper. ac Facult. 1.29, vol. 11. p. 432),  probablement el mateix metge esmentat en una inscripci trobada a Esmirna que diu que fou fill de Caridem i que va escriure gran nombre de obres mediques i histriques. El seu pare seria probablement el notable metge Caridem seguidor d'Erasstrat, i per tant hauria viscut al segle III aC i segle II aC. Un altra inscripci parla d'un metge de nom Hermgenes, nadiu de Tricca a Tesslia, que tamb podria ser aquest mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198518" title="Hermgenes de Tars (historiador)" nonfiltered="2501" processed="2494" dbindex="82508">
Hermgenes de Tars   (Hermogenes, ) fou un historiador grec nadiu de Tars a Cilcia, del temps de l'emperador Domici, el qual el va fer matar per culpa d'algunes expressions a una llibre d'histria que Hermgenes va escriure i que l'emperador va considerar que anaven dirigides contra ell. Als que havien fet les copies els va fer clavar a la creu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198520" title="Hermogeni" nonfiltered="2502" processed="2495" dbindex="82509">
Hermogeni (Hermogenianus) fou el darrer jurista roma esmentat al Digest i el darrer esmentat a l'ndex florent. Va viure al temps de Constant I el Gran. Fou conegut amb la constituci de Constant datada del 331 en la qual s'abolia el dret d'apellaci de les sentencies dels prefectes del pretori. Va sobreviure a Constant i escrivia durant el regnat dels seus fills. Va escriure Juris Epitomae en sis llibres i potser Libri Fideicommissorum, per aquest darrer podria ser un error. Probablement va compilar el Codex Hermogenianus, per com que altres persones amb el mateix nom vivien a la mateixa poca no es pot donar per segur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198521" title="Axel Merckx" nonfiltered="2503" processed="2496" dbindex="82510">




 

Axel Merckx (nascut el 8 d'agost de 1972) s un ciclista belga, fill del tamb ciclista Eddy Merckx. S'inici al futbol, per posteriorment va prendre cam cap al ciclisme professional, entre 1994 i 2007.  El 2004 va rebre el Premi al Mrit Esportiu.

 Palmars .
1996;
 1r al Trittico Premondiale ;
1998;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Baviera;
2000;
 Campi de Blgica;
 1r a Aalst;
 1r de la Volta a la Regi de Valnia;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
2001;
 1r del GP de Wallonie;
 1r de la Ronda d'Aix-en-Provence ;
2003;
 1r del Tour de l'Ain;
2004;
 1r a Wetteren ;
  a la prova en ruta dels Jocs Olmpics d'estiu 2004;
2005;
 1r a Aalst ;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr ;
2006;
 1r a Wolvertem ;
2007;
 1r al Critrium de Lommel;

 Enllaos externs .
Pgina web personal d'Axel Merckx;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198523" title="Ernest Dethorey i Camps" nonfiltered="2504" processed="2497" dbindex="82511">
Ernest Dethorey i Camps (Barcelona 1901 - Estocolm 1992) fou un periodista catal. De jovenet va viure a les Filipines i a Libria. Havent-se traslladat a Mallorca vers el 1920, exerc la crtica d'art, avantguardista i antiacadmica, a El Da i La Nostra Terra.  Collabor a La Voz de Sller, La Libertad i La Vanguardia, de la qual fou corresponsal a Sucia des del 1929. Ideolgicament era republic d'esquerres, ra per la que s'exili definitivament a la fi de la guerra civil espanyola. Tradu al suec nombroses obres de la literatura castellana. El 1989 fou l'nic guardonat amb la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198524" title="GAIS Gteborg" nonfiltered="2505" processed="2498" dbindex="82512">

El GAIS, Gteborgs Atlet- och Idrottssllskap, en catal Associci Atltica i Esportiva Gteborg,  s un club suec de futbol de la ciutat de Gteborg.

 Histria .
s un dels clubs ms antics de Sucia. Va ser fundat l'11 de mar de 1894. Inicialment es dedic a l'atletisme i als esports de fora. La secci de futbol es cre el 1897. 

 Jugadors destacats .
 Samir Bakaou;
 Sren Jrelv;
 Roland Nilsson;

 Entrenadors destacats .
 Roland Nilsson;
 Bo Falk;

 Palmars .
 Campionat suec de futbol (4): 1919, 1922, 1930 31, 1953 54;
 Allsvenskan (4): 1924 25, 1926 27, 1930 31, 1953 54;
 Svenska Serien (1): 1923 24;
 Svenska Msterskapet (2): 1919, 1922;
 Svenska Cupen (1): 1942;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;
 Web de seguidors;
 Web de seguidors;
 Web de seguidors;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198526" title="Benet Tristany" nonfiltered="2506" processed="2499" dbindex="82513">
Benet Tristany (Ardvol, Solsons, 1794 - Solsona, 17 de maig del 1847) fou un sacerdot i mariscal de camp carl.

Tristany descendia d'una famlia pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany, a Ardvol. Fou conegut com a mossn Tristany, perqu era prevere  havia estudiat a Solsona  i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i ms tard de la catedral de Girona (1826). Fou oncle d'un altre dirigent carl, Rafael Tristany i Parera, que lluit en les tres guerres civils del segle XIX i arrib al grau de Cap de l'exrcit carl en la tercera.

Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d'una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona el 17 de maig de 1822. Quan va esclatar la Primera guerra carlina l'any 1833, es declar partidari de Carles Maria Isidre de Borb i al una partida que el 1836 era de 1500 homes i era una de les ms actives de Catalunya. Derrot la legi belga al Bruc (mar del 1836) i la columna Oliver a la Panadella (febrer del 1837), amb la captura de ms de 700 homes.

El 1837 assetj Solsona durant 10 dies, prenent-la el 22 d'abril. La ciutat es convert en la capital del carlisme catal fins que la Junta pass a Berga el mes de juliol del 1837. Les tropes isabelines del general Ramon de Meer no pogueren prendre la ciutat fins gaireb un any ms tard.

Mentre l'Expedici Reial entrava al Principat la primavera del 1837, Tristany, al capdavant de 3500 infants i 100 cavalls, fu una incursi pel Baix Llobregat; poc desprs fou ascendit al grau de mariscal de camp i pel setembre fou nomenat segon cap carl de Catalunya, a les ordres del capit general Antonio de Urbiztondo i tot seguit dirig una incursi per l'Empord que Pirala ha qualificat de vandlica. En sser destitut Urbiztondo, Tristany deix el comandament directe de tropes. Estigu agregat al quarter general del pretendent (1838); torn a Catalunya (cap a la fi del 1839) i pass al Maestrat, on s'un a Cabrera i quan aquest pass a Frana intent en debades de prolongar la guerra. Finalment, marx a l'exili.

El 1846 torn de l'exili, apleg gent i reprengu la lluita. El seu aixecament a Solsona el setembre de 1846, al capdavant de 300 homes, va marcar l'inici de la Segona Guerra Carlina, mentre que altres historiadors el refereixen al 16 de febrer del 1847, quan va entrar a Cervera per fer-se amb fons i munici. Ocup Guissona, Vicfred i Calaf i par una emboscada al coronel Manzano a l'interior de Terrassa.

Amb una ben guanyada fama de carnisser, mossn Benet va ser derrotat per Baixeras a Santpedor i Sria i fet presoner prop de Llanera, al Solsons. Va ser afusellat pels Mossos d'Esquadra el 17 de maig del 1847 al firal de Solsona, d'esquenes i juntament amb els seus companys de revolta: mossn Josep Rossell d'ger i Valeri Roca de l'Arany, gendre i ajudant de camp del Ros d'Eroles, mort el dia abans.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Histria del Carlisme;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198527" title="rgryte IS" nonfiltered="2507" processed="2500" dbindex="82514">

L'rgryte IS, o IS, s un club suec de futbol de la ciutat de Gteborg.

 Histria .
El club fou fundat el 4 de desembre de 1887. Disput el primer partit de futbol a Sucia el 22 de maig de 1892. El seu estadi s el Valhalla IP.

 Jugadors destacats .
Marcus Allbck;
Afonso Alves;
Sren Brjesson;
Johan Elmander;
Gunnar Gren;
Agne Simonsson ;

 Palmars . 
 Campionat suec de futbol (12): 1896, 1897, 1898, 1899, 1902, 1904, 1905, 1906, 1907, 1909, 1913, 1985;
 Allsvenskan (2): 1925 26, 1927 28;
 Allsvenskan play-off (1): 1985;
 Svenska Serien (4): 1910, 1911 12, 1920 21, 1923 24;
 Svenska Msterskapet (11): 1896, 1897, 1898, 1899, 1902, 1904, 1905, 1906, 1907, 1909, 1913;
 Svenska Cupen (1): 1999 2000;
 Corinthian Bowl (7): 1906, 1907, 1908, 1909, 1911, 1912, 1913;
 Svenska Fotbollspokalen (2): 1903 I, 1903 II;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198534" title="IFK Norrkping" nonfiltered="2508" processed="2501" dbindex="82515">

L'IFK Norrkping s un club suec de futbol de la ciutat de Norrkping.

 Histria .
El club va ser fundat el 29 de maig de 1897. Destac a la dcada dels 40 dirigits per l'hongars Lajos Czeizler (1942-1948).

 Jugadors destacats .
   Kennet Andersson;
   Tomas Brolin;
   Georg 'by' Ericson;
   Eddie Gustafsson;
   Ove Kindvall;
   Nils Liedholm;
   Gunnar Nordahl;
   Gsta Nordahl;
   Knut Nordahl;
   Bjrn Nordqvist;

 Palmars .
 Campionat suec de futbol (12): 1942 43, 1944 45, 1945 46, 1946 47, 1947 48, 1951 52, 1955 56, 1956 57, 1960, 1962, 1963, 1989;
 Allsvenskan (12): 1942 43, 1944 45, 1945 46, 1946 47, 1947 48, 1951 52, 1955 56, 1956 57, 1960, 1962, 1963, 1992;
 Allsvenskan play-off (1): 1989;
 Svenska Cupen (6): 1943, 1945, 1968 69, 1987 88, 1990 91, 1993 94;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198535" title="Trompeta d'escora" nonfiltered="2509" processed="2502" dbindex="82516">
La trompeta d'escora s un instrument de buf hum, construda amb pela de xop, cargolada en forma d'espiral i fent paperina, i amb una llengeta feta de fulla del mateix arbre.

Aquestes senzilles trompetes han estat emprades des d'poques antiqussimes. Segons els pobles i llurs recursos naturals, s'han fet servir els ms diversos materials: a banda de l'escora de diferents tipus d'arbres, tamb hom s'ha servit d'ossos humans o d'animals, canya, bamb, fusta, terra cuita, etc. El so solia provocar respecte o por, per aix sovint aquest instrument es troba associat a ritus mgics o inicitics i, ms endavant, a tota mena de cerimnies religioses.

A Catalunya, ha estat un estri infantil, que hom feia sonar a la process del Corpus. A Tarragona, els vailets s'hi situaven al capdavant i feien sonar les trompetes d'escora i els tabals, precedint la creu de la Seu, a la qual seguien totes les comunitats regulars de la ciutat, que formaven un conjunt de ms de mil religiosos, amb ciris encesos. 

Tamb s conegut que la primera crida a participar en la process de Corpus, l'any 1320, a Barcelona, va ser feta al so d'una trompeta d'escora pel pregoner de la ciutat, que va recrrer els carrers i llocs acostumats en qu es feien pbliques les ordres i disposicions del com. La crida es repetia cada any, d'acord amb l'evoluci i augment de la festa.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198536" title="Ievgueni Kissin" nonfiltered="2510" processed="2503" dbindex="82517">
Ievgueni Igorevitch Kissin (                      ) (Moscou, 10 d'octubre de 1971) s un pianista rus de msica clssica.

Biografia.

Nascut en el si d'una famlia jueva, era fill d'un pare enginyer i d'una mare professora de piano. Ievgueni Kissin va comenar a tocar el piano a l'edat de dos anys i va entrar a la prestigiosa Gnessin School of Music for Gifted Children de Moscou als sis anys, destacant-hi per la seva curta edat.

Als 10 anys Kissin va debutar en una orquestra interpretant el Concerto KV. 466 de Mozart, i l'any segent va fer el primer recital a Moscou. L'any 1984 va tocar els Concerts per a piano 1 i 2 de Chopin al Conservatori de Moscou amb l'Orquestra filharmnica de Moscou i sota la batuta de Dmitri Kitaenko, cosa que li va obrir les portes al prestigi internacional.

Kissin va comenar a ser conegut a Europa el 1987 quan va participar al Festival de Berln. L'any segent va interpretar el Concert No 1 per a piano de Txaikovski, dirigit per Herbert von Karajan. Desprs d'aix va realitzar gires tant per Europa com pels Estats Units (1990), on va ser acompanyat per l'Orquestra Filharmnica de Nova York, sota la direcci de Zibin Mehta. L'any 1992 va comparixer com a convidat especial a la cerimnia dels premis Grammy.

Repertori.
En els seus concerts, Ievgueni Kissin ha interpretat de manera ms sovint les obres dels grans compositors clssics i romntics tals com Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Schumann, Liszt o Brahms. Tanmateix, per, considera a Johann Sebastian Bach com el seu autot preferit  del qual n'ha dit ser  l'alfa i l'omega . Prefereix els recitals ms que no pas els concerts simfnics o la msica de cambra. Tamb toca sovint la msica del segle XX, tot i que t poques afinitats amb els compositors contemporanis.

Enllaos externs.
 Ievgueni Kissin (Sony BMG) ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198544" title="National Gallery" nonfiltered="2511" processed="2504" dbindex="82518">


Art: diverses galeries nacionals de diversos pasos:
Austrlia: ;
National Gallery of Australia a Canberra;
National Gallery of Victoria a Melbourne;
Bermudes: Bermuda National Gallery;
Bulgria: National Art Gallery (Bulgria) (en blgar:                                ) a Sofia;
Canad: National Gallery of Canada (o Muse des beaux-arts du Canada) a Ottawa;
Estats Units: National Gallery of Art a Washington DC;
Irlanda: National Gallery of Ireland a Dubln;
Nambia: National Art Gallery of Nambia a Windhoek;
Regne Unit: ;
National Gallery de Londres;
National Gallery of Scotland a Edimburg;
National Museum Cardiff, abans anomenat National Museum and Gallery of Wales;
Sud-frica: South African National Gallery a Ciutat del Cap;
Tailndia: National Gallery of Art;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198545" title="Ostra japonesa" nonfiltered="2512" processed="2505" dbindex="82519">

L'ostra japonesa (Crassostrea gigas) coneguda tamb com a ostra fonda o ostrot, s un mollusc mar originari del Pacfic, provet de dues valves gaireb circulars i desiguals, es diferencia de l'ostra europea (Ostrea edulis) en la seva forma corbada i estreta i sobretot pel seu sabor essent el de l'ostr ms fort. La seva zona de cria es redueix exclusivament a dos indrets enclavats a la provncia de Tarragona, la badia del Fangar a l'Ampolla i la dels Alfacs a Sant Carles de la Rpita, ambds situats al Parc Natural del Delta de l'Ebre, a la desembocadura del riu Ebre.

Es nodreix de partcules orgniques microscpiques, elements del fitoplncton en general, menors de 20 millsimes de millmetre, que es troben suspeses a l'agua.

Tradicions.

A la localitat tarragonina de L'Ampolla, se celebra anualment la "Diada de l'Ostra del Delta", un diumenge del mes de maig els visitants vnen a gaudir d'un certamen que s'ha convertit en una referncia turstica i gastronmica a les comarques de l'Ebre.

Al llarg de la Diada, al port pesquer de L'Ampolla, s reparteixen uns 2.500 kg d'ostrons del Delta o una copa de cava entre el pblic assistent a la festa.

Tamb s'ensenya com cuinar l' ostr del Delta amb les receptes ms innovadores. 

La Diada de l'ostr obre les "Jornades Gastronmiques de L'Ampolla", que tenen lloc durant els mesos de  maig i juny.

 Enllaos externs .
Sociedad Espaola de Malacologa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198547" title="Invasi de Zant sobre Hyrule" nonfiltered="2513" processed="2506" dbindex="82520">

L'Invasi de Zant sobre Hyrule era un esdeveniment catastrfic a Hyrule al voltant de 100 anys desprs de la Imprisoning War (Guerra del Empresonament). En els fets de Twilight Princess, Zant, un Twili boig, es convertia en King del Twilight Realm i utilitzava els poders de fetiller per envair Hyrule i enderrocar la Royal Family of Hyrule (Famlia Reial).

 Orgens .

Desprs dels fets d Ocarina of Time en la lnia d en Link (l Heroi of Time) nen, Ganondorf intentar convertir-se en el usurpador del King  of Hyrule. S atendr en el Sacred Realm i aconsegu la Triforce del Poder. Aconsegu extraordinaris poders mgics, i amenaa conquerir Hyrule amb el seu poder. Per dit poder li var cegar. I aix els Sages del Mirror of Twilight el varen poder capturar i jutjar-lo en el Arbiter's Grounds (el Patbul del Desert), encadenat  lo en la roca que obria el pas al Twilight Realm. Intentaren matar-lo amb una espasa ziga, per no ho aconseguiren, perqu Ganondorf s salv gracis a la Triforce del Poder. Es var desen encadenar i var matar a un dels Sages (concretament al de l aigua). En un intent de desesperaci, els Sages tancaren al poders malvat en el Twilight Realm utilitzant el Mirror of Twilight, convertint-lo en un esperit que vagaria durant dcades en aquest limbe. Fins al dia en qu es despertaria per l'ambici d'un altre per al poder absolut.

Anys desprs, en el Twilght Realm, un dels seus habitants, el Twili Zant, era un candidat perfecte per convertir-se en el Twilight King, el governant del Twilight Realm, qui governaria tota la dimensi. Se'l deixava de banda, i en canvi, Midna convenia a convertir-se n en la governant, perqu aquesta era membre de la Royal Family del Twilight Realm. Zant entrava a una avaria emocional i es tornava lentament boig. Zant, var caure en l avarcia del poder, pregant pels dus, una resposta a la seva injustcia de la seva miserable vida.  Caigu de genolls, i hi s on va perdre la ra. En aquell precs instant, l esperit de Ganondorf despert, i contesta a les oracions de Zant com a un du fals i, a canvi de qu ell li sigues fidel, li donava extraordinaris poders de fetiller. Amb aquests poders nous, Zant usurpa el tron de Midna i segellava els poders del Sols, que sn els orbs mstics que protegeixen el Twilight Realm de la foscor. Amb el Sols inutilitzats, el malvat Zant transformar als Twili en Shadow Beasts, formant un poders exrcit, militar i alhora mgic. Aix Zant, estaria llest per comenar la invasi i la venjana dels Twili.

 Invasi .

 Hyrule Castle .

 En la seva conquesta sobre Hyrule, l'objectiu de prioritat d en Zant era el Hyrule Castle, des del qual regnava la Royal Family. L'exrcit del malvat avanava cap al Castell i eliminava les defenses exteriors. La princesa Zelda i la seva unitat personal de guardes ocupaven les seves posicions en la Trom Room superior del castell, preparant-se per l'atac. Un nvol del Twilight es rebentava a l'espai, i un exrcit de Shadow Beats emergia del nvol. Els Cavallers Hylian perderent contra l Exrcit Twili, traient-los del cam perqu Zant ingresses a l'espai. Zant donava una sola elecci a Zelda: rendir-se o que la gent del seu regne mors. Per protegir la seva gent, Zelda deixava caure la seva espasa i es rendia al Rei. Aquest fou el primer gran pas a la conquesta d Hyrule d'en Zant, per els designes de Ganondorf.

 Altres invasions .

Zant ara tenia el poder total sobre Hyrule. Zant enviava els seus Shadow Beats per derrotar  els Light Spirits (Esperits de la Llum), quina llum seria absorvida per uns insectes creats per ell mateix. Zant llavors, cobria les provncies essencials d Eldin, Faron, i Lanayu amb el Twilight Realm, reduint els habitants d Hyrule a esperits. En conjucti amb l'exrcit de Ganondorf, l Exrcit Twili governava a travs de la terra, ocupant el poder.

En King Bulblin, general de l'exrcit de Ganondorf, aclararia el cam a travs de la d Ordon Province amb el seu exrcit de Bulblin, permetent el Twilight Realm cobrir la terra. Segrest els nens d Ordon Village, i mentre en Link segua els captors fins al Twilight Realm, Link es convert en un llop, la bstia sagrada dels Twili. Els monstres de Zant el segrestaren i el portaren al Hyrule Castle, i amb el suport de Midna, ara convertida en una imp per una maledicci de Zant, ascendien a la torre, on es trobava Zelda captiva. Junts pel dest, Link i Midna es disposaren a acabar amb el domini de Zant. Altra vegada a Faron Province, on tornaven la llum del Spirit Faron, destruint el primer domini de Zant. Link es convert altra vegada en un hum, per ara despertava com el descendent de l Hero of Time. Link recuperar el primer fragment de la Fused Shadow, necessari per vncer a Zant i al seu terrible poder mgic. Aix es disposa a trobar dits fragments.

 Batalla d'Eldin .

Desprs de la invasi d Ordona sota en King Bulblin, els nens d Ordon Village eren salvats per Renado, el xaman de Kakariko Village. Els mantenia segurs al seu santuari. No era molt de temps abans que els Twili envas la Eldin Province. Les criatures malvades varen dirigir-se Kakariko i destruen el poble, deixant vius noms els nens, Barnes, i Renado. Link  s'aventurava en l Hyrule sota el Twilight Realm i restaurava el pont que se n'anava a travs de Kakariko Gorge i el seu cam en el poble. All, sacrificava els monstres Twilit restants al poble, i tornava els Estrips de Llum a l Eldin Spirit, netejant la terra de Twilight Realm, i destruint els dominis del Shadow King, Zant. 

Desprs del desastre, en King Bulblin i el seu exrcit envaen el poble i segrestaven Colin. Link seguir a cavall al malvat, que el portava al camp central d'Eldin en una batalla contra les hordes dels Bulblin. Mentre seguia el Rei, el seu Bulblins atacava Link en el seu marrs. Desprs que l'arns de Bulblin es talls i s destrus, es retirava al Great Bridge of Eldin. Link el seguir, i entrar en una gesta contra el malvat. Al final, el Rei fou derrotat, i caigu pel pont, encara que ills, amb l'excepci de perdre una banya. Colin se salvara. Link llavors viatjava cap amunt de Death Mountain per recuperar la Fused Shadow del patriarca Goron, Darbus. Link li fou revelat el nom del enemic contra qui lluitava per part de Midna: Zant.

 Twilight Realm .

 Recerca del Mirror of Twilight .

Desprs de la purificaci de la Lanayru Province, Zant es trova a Link a la Lanayru Sprite. El Spirit Lanayru intent espantar Zant, per noms aconsegueix ser derrotat. Zant fic un Shadow Crystal al cap d en Link, que el guardaria permanentment en forma de llop. Zant llavors oferia un pacte amb Midna, per aquest rebutja la seva oferta. Llavors, el malvat utilitzava Lanayru en un intent de matar Midna exposant-la al llum del esperit. Lanayru aconsegueix portar Link i Midna del perill del malvat, lluny d'aquest i del seu poder mlefic.

Llavora ns els i diu que per trencar la maleddici de Zant sobre Link i curar a Midna han d'anar a veure a la Princess Zelda. Quan ells arriben a la torre del Castell on es trova aquesta, Midna demanava a Zelda que digus la localitzaci del Mirror of Twilight. La princesa llavors deia tant a Link com a Midna que trobaven la Master Sword per trencar la maledici de Zant, mentre que aquesta pel que sembla se sacrificava per salvar la vida de Midna. Quant sortriren del Hyrule Castle aquest es tornava envoltat per una barrera mgica a travs de la qual cap no es podia passar. La barrera era inexpugnable, i noms una mgia tan poderosa i antiga podria destruir la barrera. 

Zant llavors es dirigeix al Arbriter's Ground, l'origen de la invasi. Una vegada link estva purificat amb l's de l'Espasa Mestra recuperada del Temple of Time, (Temple del Temps) ingressava als patbul per afrontar Zant. Zant utilitz una fulla mgica per convocar Stallord, un fssil gegant, a la vida. Link el derrot. Per fou massa tard; Zant havia fugit al Twilight Realm i havia destrossat l'entrada, el Mirror of Twilight. Midna i Link comencen a buscar els fragments del mirall, en la Snowpeack Mountain, retrocedir en el temps al Temple of Time, i a la City in the Sky per recuperar les peces. Desprs d una llarga bsqueda, el Mirall es restaur, i ingressaven al Twilight Realm. 

 Batalla i assassinat de Zant .

Midna i Link arrivarien per fi al seu dest: el Palace of Twilight, el castell de Zant, i destruen a Phantom Zant, un versi fantasmal del propi Zant genu. Amb la mort de Phantom Zant, podien restaurar el poder Sols. El poder del Sols es transferia a la Master Sword, donant-li l'habilitat per destruir literalment l ombra. El dos aconseguia arribar a la Sala del Tro de Zant, on el malvat els esperaria per lluitar-hi contra els dos. Era la hora de la veritat en la que es decidiria el dest d'Hyrule i del Twilight Realm. Noms Link amb la Master Sword podia derrotar-lo.

En la Sala del Tro del palau, Zant explicava a Midna i a Link la font del seu poder: Ganondorf. Revelava la seva natura com a psicpata i atacava Link i Midna; els portar a diverses localitzacions de Hyrule i lluita contra ells en diverses tctiques. Finalment, anaven a parar davant de Hyrule Castle Town, on es comprometien l'un a l'altre en un duel. Finalment, Link el derrotar, d una vegada per totes. Zant seia al seu tron morint. Jurava que fins i tot si mor, retornar. Midna utilitzava les Fused Shadow, que feien dels seus cabells crixer punxes llargues, i empenyent-los cap a Zant, empalant-lo en el seu cos, matant-lo al instant. 

 Hyrule Castle .

 Batalla contra King Bulblin .

Midna utilitzava la Fused Shadow per a convertint-se en una criatura gegantina, i amb aquest poder fosc, destrua la barrera al voltant de Castell d Hyrule. Al pati, la porta que portava al castell principal estava tancada. En King Bulblin afrontava Link al pati. Lluita amb un destral, i finalment, Link vencia les seves defenses. Bulblin aturava la batalla. Afirmava que serveix noms el costat ms fort, i all s tot el que sempre ha sabut. Donava la clau del castell a Link i marxava, desertant l'exrcit de Ganondorf. 

Una vegada dins del castell, un Darknut combatia Link, per noms ser apunyalat i per ser matat. Link s obria cam entre el castell, afrontant i matant Lizalfos i ms Darknuts. Mentre buscava la clau a de la Sala del Tro dins d'una de les torres, els arquers Bulblin disparaven Fire Arrows al protagonista. Com el protagonista estava a punt de morir, The Group obria foc al pont fins a la torre amb Fletxes i el Bazoca de Auru, matant els Bulblins. Link continuava cap amunt de la Torre de Castell d Hyrule desprs d'aconseguir la clau, i finalment arribar a la porta a de la sala del Tro, on un altre Darknut esperarava. Link matava al Darknut i continuava el seu cam fins a Ganondorf.

 Batalla contra Ganondorf .

Ganondorf esperava enla Sala del Tro, on el cos mort de la Princesa Zelda estaba susps dins d'un emblema de la Triforce. Ganondorf utilitzava els seus poders Twilight novament guanyats de transformar se en matria Twilight i ingressar al cos de la Princesa Zelda, posseint-la i atacant Link. Midna utilitzava el poder de les Fused Shadow per netejar Zelda de la matria de Ganondorf. La matria de Ganondorf amassada al pis, no reunint-se al cos de Ganondorf, sin a Ganon, la forma de bstia fosca de Ganondorf. 

Ganon corria excedint-se al voltant de l'espai, destruint tot al seu cam, i deformant-se dins i fora dels Twilight Portals per aclaparar i confondre Link. Link finalment gestionat per enviar una fletxa a la cara de Ganon i atacar el gegant a la seva ferida blanca en el seu abdomen. Ganon canviava el seu esquema de batalla, ara aconseguint evitar els atacs Link absorbint-se a portals que s'obren damunt d ell. En la seva resposta, Link utilitzava el Shadow Crystal de Zant incrustat al seu cap per transformar-se en llop i fer caure Ganon utilitzant els poders Twilight de Midna, i matar-lo, degenerant el seu cos en el camp. Amb Ganon mort, Midna donar a Zelda l'essncia de vida que aquesta conced a la Twilight Princess, reanimant-la. Era llavors que l'nima de Ganon emergia del seu cos quant  es desintegrava. Midna portar amb els seus poders a Link i Zelda a la Eldin Province i s transformava en la seva forma demonaca gracias a la Fused Shadow per lluitar contra l'nima de Ganon. En la subsegent batalla, el Castell d Hyrule explotava, destruint-se en mil fragments. 

 Batalla final .

Ganon, encarnat al seu cos de Ganondorf, emergia del de Castell d Hyrule a lloms del seu cavall, aguantant el casc de la Fused Shadow de Midna i esmicolant-lo amb les seves mans. Carregava cap a Zelda per matar-la, per els Light Spirits salvaven Zelda de Ganondorf i li concedien les LIght Arrows que utilitzaven amb els seus poders mstics. Comenaven Link sobre Epona en una batalla a cavall masiva contra Ganondorf en la seva montura. Lluitaren Link i Ganon, el primer esquivant els atacs del segon, i desdprs persegunit-lo perqu Zelda dispars amb Light Arrows a Ganondorf, deixant Link atacant-lo. El cavall de Ganondorf mort finalment, i en un ltim intent de matar a Link, i Ganondorf empunyava la mateixa espasa que s'utilitzava per matar-lo en el Arbiter's Ground i envoltava l'rea al voltant d'ell i Link amb barreres Twilight.

Aix el ret a un duel final. Un duel d espases on noms el millor espadatx seria el vencedor. Ganondorf abata a en Link. Aqiest finalment, repartir el cop final; el Moviment d'Acabament ensenyat pel seu mentor, el Hero's Shade, al ventre de Ganondorf, clavant-li l Espasa Mestra. Ganondorf encara tenia la fora d'aixecar-se, per l'Espasa Mestra que punxava la mateixa ferida de l'execuci. La Triforce de Poder s'esvania des de la seva m, deixant-lo mortal. De cop i volta, a ell  li resultava una visi: El coll de Zant que es trencava. Era llavors quant el King of Evil mor sense remei. La guerra ha acabat finalment, amb el vencedor del Light World i del Twilight: Link. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198549" title="Barranquilla" nonfiltered="2514" processed="2507" dbindex="82521">

Barranquilla, important ciutat de Colmbia, s la capital del departament de l'Atlntic i d'acord amb la Constituci de 1991 un districte especial, industrial i portuari. Forma part de la Regi Carib i s un dels ports ms actius d'aquesta conca.

La seva poblaci en 2005 era de 1,112,837 persones (1,694,879 en la seva rea metropolitana), que la converteixen en la ciutat ms poblada de la seva regi, la quarta de la naci i la 237 del mn.

 Toponmia .
L'origen del nom de Barranquilla fa referncia a les petites barramques que existien enel riu Magdalena, on va comenar a formar-se la ciutat. El diminutiu s una alteraci probablement d'origen aragons. Cal tenir en compte tamb que el terme barranca fa allusi a port, de manera que la barranca oficial en temps colonials com primer port riu amunt era Malambo, constituint-se Barranquilla noms en un petit port altern i illegal.

 Enllaos externs .

 PEC - Pgina oficial del govern;
 Casa de Nario - Lloc web oficial del president;



ki volgui trca tra ke truki al 900220033






 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198550" title="Without You" nonfiltered="2515" processed="2508" dbindex="82522">
Without You s una can composta per en Yoshiki Hayashi i llenada originalment en l'lbum de msica clssica Eternal Melody II. En Yoshiki la va escriure la setmana posterior a la mort d'en Hide, guitarrista de X Japan mort el 2 de maig de 1998. Prximament la can ser llenada com a senzill sota el nom de X Japan.

La can fou presentada el 22 de setembre del 2003 als X Japan Film GIGS. Dos anys ms tard una versi instrumental de 40 minuts fou llenada a l'lbum Eternal Melody II, el llibret de l'lbum incloa la lletra de la can. 

Al mar del 2007 en Toshi anuncia que s'ha reunit amb en Yoshiki per gravar la can, i el 4 de juny s'anuncia que el nou senzill de X Japan ser Without You.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198551" title="(73) Klytia" nonfiltered="2516" processed="2509" dbindex="82523">
Klytia s l'asteroide nm. 73 de la srie. Fou descobert a Cambridge (EUA) el 7 d'abril del 1862 per l'Horace P. Tuttle (1837-1923), i fou el segon i darrer asteroide que va descobrir. s una asteroide del cintur principal.

El seu nom s deu a Cltia, una ocenida amant d'Apollo de la mitologia grega.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198555" title="Halmstads BK" nonfiltered="2517" processed="2510" dbindex="82524">

El Halmstads BK s un club suec de futbol de la ciutat de Halmstad.

El club va ser fundat el 6 de mar de 1914.

 Jugadors destacats .
  Niclas Alexandersson;
  Rutger Backe;
  Dusan Djuric;
  Tommy Jnsson;
  Mats Lilienberg;
  Fredrik Ljungberg;
  Mikael Nilsson;
  Markus Rosenberg;
  Stefan Selakovic;
  Petter Hansson;
  Michael Svensson;
  Artim Sakiri;
  Robert Andersson;
  Tomas virgdauskas;
  Sharbel Touma;
  David Loria;
  Gunnar Heidar Thorvaldsson;
  Joel Borgstrand;
  Torbjrn Arvidsson;

 Entrenadors destacats .
  Roy Hodgson (1976-1980);
  Stuart Baxter (1988-1991);
  Tom Prahl (1996-2001);
  Jonas Thern (2001-2003);
  Janne Andersson (2004-present);

 Palmars . 
 Campionat suec de futbol (4): 1976, 1979, 1997, 2000;
 Allsvenskan (4): 1976, 1979, 1997, 2000;
 Svenska Cupen (1): 1994 95;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;
 Web de seguidors;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198558" title="National Gallery de Londres" nonfiltered="2518" processed="2511" dbindex="82525">
 
 

La National Gallery o Galeria Nacional s un museu d'art de Londres, situat en la part nord de Trafalgar Square. Exhibeix pintura europea de 1250 a 1900, procedent de la collecci nacional d'art del Regne Unit. La collecci permanent, que consta de 2.300 pintures, pertany a l'Estat britnic, pel que l'entrada s pblica, noms havent de pagar-se l'entrada a determinades exposicions especials. Tot i haver estat fundada sense una collecci real que la sustenti, la National Gallery de Londres s'ha convertit en una galeria d'art de renom internacional des de la seva fundaci el 1824. 

L'escultura i les arts decoratives es troben al Victoria and Albert Museum. 
El Museu Britnic exhibeix art antic, art no occidental, gravats i dibuixos i l'art contemporani est en la Tate Modern. Part de l'art britnic el trobem en la National Gallery, per la major part de la collecci nacional d'art britnic es troba en la Tate Britain. 

Histria.
Va ser conformada principalment pels seus primers directors, incls el pintor Sir Charles Lock Eastlake, i augmentada per donacions privades, que actualment componen dos teros de la seva collecci permanent. Encara que de grandria reduda, en comparaci d'altres pinacoteques com el Louvre, la National Gallery destaca per exhibir obres mestres de tota la Histria de l'Art occidental, fent possible admirar a travs de la seva collecci l'evoluci dels estils pictrics des del comenament del Renaixement fins al Postimpressionisme. L'original National Gallery del segle XIX estava basada primordialment en art itali i Pintura dels Pasos Baixos mentre que a poc a poc va anar augmentant les seves obres d'art modern.

Ubicacions.
La National Gallery ha estat allotjada en tres edificis diferents, cadascun dels quals es va veure amb el temps inadequat per als propsits expositius. L'edifici actual, d'estil neoclssic va ser comenat per William Wilkins, i ha estat objecte de notables extensions, les obres principals de les quals van estar a crrec de Edward Middleton Barry i Robert Ventura. Des de 2002, el director d'aquesta instituci s Charles Saumarez Smith.

 Collecci representativa. 
Entre les obres destacades que poden veure's en aquesta pinacoteca, es troben: 
Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa, de Jan van Eyck (1434) ;
El baptisme de Crist, de Piero della Francesca (h. 1450) ;
Nativitat, de Piero della Francesca (h. 1460-75) ;
Adoraci dels Reis Mags, Sandro Botticelli (1470-1475) ;
Sant Jeroni al seu estudi, d'Antonello da Messina (1474-1475);
Retrat d'home, d'Antonello da Messina (1475);
Venus i Mart, de Sandro Botticelli (1485);
El dux Leonardo Loredan , de Giovanni Bellini (1501-1504);
La Verge i el Nen amb santa Maria Magdalena i sant Joan Baptista, d'Andrea Mantegna (1490-1505) ;
La Verge de les Roques, de Leonardo da Vinci (1495-1508) ;
La Verge i el Nen amb santa Anna i sant Joan Baptista, de Leonardo da Vinci (1499-1500) ;
Els Ambaixadors, de Hans Holbein el Jove (1533) ;
El sastre, de Giovanni Battista Moroni (1570-1575) ;
Crist a casa de Marta i Maria (1618-1620) i Venus del mirall (1648), de Diego Velzquez ;
Santa Margarita de Francisco de Zurbarn (1631-1640);
La venedora de gambetes, de William Hogarth (1740-1750) ;
La carreta del mercat, de Thomas Gainsborough (1786) ;
Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest, de J.M.W. Turner (1844).

 Enlaces externos .

 Web oficial de la National Gallery;
 L'edifici de la National Gallery ;
 Vista de 360 de 17 sales de la National Gallery ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198559" title="Mike Mangini" nonfiltered="2519" processed="2512" dbindex="82526">
Michael Mangini (nascut el 18 d'abril de 1963 a Newton, Massachusetts) s un fams i reconegut bateria. Al llarg de la seva carrera ha tocat amb grups com Annihilator, Extreme, Steve Vai i James LaBrie (cantant de Dream Theater).

Biografia.
Mike Mangini va comenar a tocar la bateria quan tenia cinc anys.

A l'any 1991 es va convertir en el bateria del grup canadenc Annihilator. Amb Annihilator va gravar la majoria de les canons de l'lbum Set the World on Fire i va ser el bateria del grup en els concerts d'Annihilator fins a l'any 1994. En aquest mateix any Mangini va substituir el bateria Paul Geary en el grup nord-americ Extreme.

Al 1996 el guitarrista Steve Vai va contractar a Mangini com a bateria pels concerts que realitzava. Mangini va ser el guitarrista de Vai fins l'any 2000.

A l'any 2004, el guitarrista canadenc i fundador d'Annihilator, Jeff Waters, va tornar a contractar-lo com a bateria d'Annihilator per la gravaci del disc All For You.  Al 2007, Mike Mangini va gravar de nou amb Annihilator. En aquest cas el disc Metal.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198560" title="Trafalgar Square" nonfiltered="2520" processed="2513" dbindex="82527">
 
 
Trafalgar Square s una plaa del centre de Londres construda per a commemorar la Batalla de Trafalgar en la qual l'armada britnica va vncer a les tropes de Napole enfront de les costes d'Espanya. El nom original era Plaa de Guillem IV, per George Ledwell Taylor va suggerir canviar el nom. El 1820, el rei George IV va encarregar a John Nash la urbanitzaci de l'rea. L'arquitectura actual de la plaa es deu a Charles Barry i vas ser acabada el 1845.

Al centre de la plaa s'aixeca la columna de Nelson.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198565" title="Vichy" nonfiltered="2521" processed="2514" dbindex="82529">


Vichy o Vichi (nom en francs i occit respectivament, usats indistintament en catal), s una ciutat d'Occitnia, situada en la regi histrica del Borbons, el departament de l'Alier i la regi administrativa d'Alvrnia, a Frana. La seva poblaci s de 26.528 habitants. Els seus habitants s'anomenen vichaires en occit i Vichyssois en francs.

s una estaci termal de reputaci internacional. Els romans l'anomenaven Aquae Calidae i en pren el nom una aigua mineral, l'aigua de Vichy. El topnim ha evolucionat de la forma hipottica Vippiacum (possessi de Vippius) a formes de tipus Vichiacus, puix Vichi en occit (i tamb, menys regularment: Vichir, Vichiet o Vichier).

Durant la Segona Guerra Mundial va ser la seu del govern de Vichy del mariscal Ptain.

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198567" title="Stonewall (can)" nonfiltered="2522" processed="2515" dbindex="82530">
Stonewall s una can del grup canadenc de thrash metal Annihilator apareguda a l'lbum Never, Neverland, de l'any 1990. La can va ser escrita pel guitarrista Jeff Waters. Stonewall t una duraci de 4 minuts i 50 segons i tracta sobre la contaminaci del planeta per part de les indstries. Stonewall s una dels temes ms coneguts de l'lbum Never, Neverland i en general de la discografia d'Annihilator. D'aquesta can, Annihilator en va fer un videoclip.

Stonewall tamb apareix en el primer disc en directe d'Annihilator, In Command (editat l'any 1996, tot i que la gravaci s d'un concert del 1990).

Enllaos externs.
Lletra de la can;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198574" title="Road to Ruin (can d'Annihilator)" nonfiltered="2523" processed="2516" dbindex="82531">
Road to Ruin s una can del grup canadenc de thrash metal Annihilator apareguda a l'lbum Never, Neverland, de l'any 1990. La can va ser escrita pel guitarrista Jeff Waters. Road to Ruin t una duraci de 3 minuts i 42 segons i tracta sobre la perillositat que hi ha en conduir sota els efectes de l'alcohol.

Inicialment, i amb una altra lletra, la demo d'aquesta can va ser titulada Freed from the Pit per finalment, en la versi que apareix a l'lbum Never, Neverland es va titular Road to Ruin (com la can del grup novaiorqus The Ramones). La versi Freed from the Pit pot ser escoltada en la reedici que es va fer de l'lbum i que va aparixer al 1998. 

Road to Ruin tamb apareix en el primer disc en directe d'Annihilator, In Command (editat l'any 1996, tot i que la gravaci s d'un concert del 1990).

Enllaos externs.
Lletra de la can;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198578" title="Hammarby IF" nonfiltered="2524" processed="2517" dbindex="82532">


El Hammarby IF s un club suec de futbol de la ciutat d'Estocolm, a l'illa de Sdermalm, al sud de la ciutat.

 Histria .
El club va ser fundat el 1889 amb el nom de Hammarby Roddfrening (en catal: Associaci de Rem Hammarby). El 1897 canvi el nom per Hammarby Idrottsfrening. La secci de futbol s'inici el 1915 en unir-se el club amb Klara SK. Inicialment usava els colors verd i blanc. L'any 1918 el Hammarby absorb al Johanneshovs IF i adopt els colors groc i negre d'aquest club, els quals us fins els 1980. L'any 2001, els equips sniors del club se separaren de les categories inferiors i adoptaren el nom Hammarby Fotboll.

 Palmars . 
 Campionat suec de futbol (1): 2001;
 Allsvenskan (1): 2001;
 Copa Intertoto (1): 2007;

 Jugadors destacats .
 Lennart 'Nacka' Skoglund;
 Sven Bergqvist;
 Ronnie Hellstrm;
 Kenneth Ohlsson;
 Lars Eriksson;
 Mikael Hellstrm;
 Kennedy Bakircioglu;
 Alexander stlund;
 Hans Eskilsson;
 Ante Covic;
 Max von Schlebrgge;
 Richard Kingson;
 Bjrn Runstrm;

 Secci d'hoquei gel .
La secci d'hoquei gel del Hammarby va ser creada l'any 1920. Juga al pavell Hovet amb capacitat per a 8.500 espectadors. Ha guanyat 8 campionats suecs els anys 1932, 1933, 1936, 1937, 1942, 1943, 1945 i 1951.

 Secci d'handbol .
La secci d'handbol del Hammarby va ser creada l'any 1939. Juga al pavell Eriksdalshallen. Ha guanyat el campionat suec el 2006 i 2007.



Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198579" title="Trucial Oman" nonfiltered="2525" processed="2518" dbindex="82533">
Trucial Oman (Oman de la Treva) s el nom donat pels britnics al territori anteriorment anomenat Costa dels Pirates i que va esdevenir el 1971/1972 els Emirats rabs Units.

El territori es va formar el 1853 desprs del tractat de treva perpetu entre els aixecats de la zona, principalment els del Banu Yas (Abu Dhabi i Dubai) i els dels Qawasimi (Ras al-Khaimah i Sharjah), amb l'adhesi d'Ajman i Umm al-Qaiwain. Va quedar sota protectorat britnic el 1892 amb els Acords Exclusius amb aquestos sis xeics. Aleshores Fujairah depenia de Sharjah.

Dins del Trucial Oman s'incloen els diversos estats (Estats de la Treva, en angles Trucial States), amb diversos graus de relaci amb Gran Bretanya. Fujairah no fou protectorat britnic fins el 1952 tot i que abans era considerat dependncia de Sharjah que si que ho era. Kalba i Diba foren emirats separats, dels que noms el primer fou establert com a protectorat britnic. Desprs del 1952 ja no hi va haver ms modificacions i la denominaci va restar fins que el mar de 1968 s va constituir la Federaci d'Emirats rabs, i el 18 de juliol de 1971 els Emirats rabs Units, independents el 2 de desembre de 1971.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198581" title="Costa dels Pirates" nonfiltered="2526" processed="2519" dbindex="82534">
Costa dels Pirates s el nom que donaren el britnics i altres europeus a la costa sud del golf Prsic prop de l'estret d'Ormuz, perqu en aquesta zona operaven els pirates, principalment els Qawasimi (de la dinastia dels Qasimi) de Djulfar i Banu Yas d'Abu Dhabi. Els britnics els van atacar per primer cop el 1809 i els hi van imposar un tractat de pau el 1820. A aquest tractat (signat per Abu Dhabi, Djulfar/Ras al-Khaimah, Ajman i Umm al-Qaiwain), va seguir un altre el 1835 (signat tamb per Dubai) i finalment el tractat de treva perpetu signat el 1853 tamb pels cinc xeicats. Desprs d'aix el pas fou conegut per Trucial Oman o Oman de la Treva, per el nom de Costa dels Pirates va subsistir fins i tot desprs del 1892 quan els xeicats, pels anomenats Acords Exclusius, van quedar sota protectorat de la Gran Bretanya. Fins vers el 1965 el nom de Costa dels Pirates va romandre com a nom incorrectament aplicat.

Vegeu tamb.
Estats de la Treva


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198582" title="Helsingborgs IF" nonfiltered="2527" processed="2520" dbindex="82535">

El Helsingborgs IF s un club suec de futbol de la ciutat de Helsingborg.

 Histria . 
Tamb conegut com a HIF, el club es form el 4 de juny de 1907. Va ser conegut com a Hlsingborgs IF entre 1912 i 1971.

 Jugadors destacats .
Sven Andersson;
Erik Edman;
Sven Espling;
Folke Friis;
Jesper Jansson;
Ulrik Jansson;
Knut Kroon;
Marcus Lantz;
Henrik Larsson;
Anders Linderoth;
Malte Mrtensson;
Roland Nilsson;
lvaro Santos;
Arild Stavrum;
Kalle Svensson;
Ola Nilsson;
Olafur Ingi Skulason;

 Palmars . 
Campionat suec de futbol (4): 1932 33, 1933 34, 1940 41, 1999;
Allsvenskan (6): 1928 29, 1929 30, 1932 33, 1933 34, 1940 41, 1999;
Svenska Cupen (3): 1941, 1997 98, 2006;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198583" title="sters IF" nonfiltered="2528" processed="2521" dbindex="82536">

L'sters IF s un club suec de futbol de la ciutat de Vxj.

 Histria .
El club va ser fundat el 20 d'abril de 1930 amb el nom d'sters Fotbollfrening.

 Jugadors destacats .
 D.J. Countess;
 Bjrn Andersson;
 Inge Ejderstedt;
 Anders Linderoth;
 Jan "Lill-Damma" Mattsson;
 Teitur rarson;
 Thomas Ravelli;
 Stig Svensson;
 Tommy Svensson;
 Mark Watson;
 Peter Wibrn;
 Joachim Bjrklund;
 Paul McLoughlin (1985-86);

 Palmars .
 Campionat suec de futbol (4): 1968, 1978, 1980, 1981;
 Allsvenskan (4): 1968, 1978, 1980, 1981;
 Svenska Cupen (1): 1976 77;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198584" title="Sicari" nonfiltered="2529" processed="2522" dbindex="82537">

Sicari o sicarii ve del plural llat de sicarius, que significa "daga" referint-se al home que porta la daga o un assass de contracte o encrrec. 

s un terme aplicat, en dcades anteriors a la destrucci de Jerusalem en el 70 a.C, als defensors jueus (insurrectes), que procuraren expulsar els Romans i els seus partidaris de Jud,
Segons Flavi Josep en la seva obra Antiguitats judaiques (xx.208) ens diu:
 Quan Albinus arrib a la ciutat de Jerusalem, assegurar la pau en la terra, exterminant la major part del Sicari. .

Sicari es l'assass que mata per encrrec o contracte. Els sicaris recorrien al assassinat per obtenir el seu objectiu. Sota la capa amagaven la sicae, o daga petita, de la que rebien el seu nom. En les assemblees populars, particularment durant el peregrinat-ge al temple, apunyalaven 
els seus enemics (romans o simpatitzants romans). Literalment, sicari significava  home-daga .

Rebelli jueva.
Al principi de la rebelli jueva (66), els sicaris, amb la ajuda d'altres zelotes, van entrar a Jerusalem i cometeren una serie de atrocitats, per forar a la poblaci a lluitar. En el Talmud explica que van destruir el subministre de aliments de la ciutat per forar a la gent a lluitar contra el setge rom en contes de negociar la pau. Els seus lders, inclouen Menahem ben Jair, Elezar ben Jair, i Bar Giora, eren figures importants en la guerra. Elezar ben Jair va escapar a l'atac rom, i junt a un petit grup de seguidors, fug a la fortalesa abandonada de Masada, a on segu amb la resistncia contra els romans fins el 73, any en qu els romans prenen la fortalesa i la majoria dels seus defensors moren dins.

Judes Iscariot.
En el nom de Judes Iscariot, el apstol que tra a Jess, el eptet Iscariot es interpretat per la majoria dels erudits com una transformaci hellenitzant de sicarii. El suf "-ot" pertinncia a - en aquest cas als sicaris. Aquest significat es perd quan els Evangelis son traduts a l'hebreu modern: Judes es tradut com Ish-Kerayot, convertint-lo en un home dels suburbis de la ciutat. Robert Eisenman presenta la visi general de historiadors seculars (Eisenman pag 179) al identificar-lo en canvi com Judes el Sicari. La majoria de les consonants i vocals coincidien, Sicarioi/Sicari n; en el Nou Testament Iscariot. (Eisenman 1997 pp 179 etc.)

Vegeu tamb.
Hashshashin ;
Flavi Josep ;
Judes Iscariot;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198585" title="rebro SK" nonfiltered="2530" processed="2523" dbindex="82538">

L'rebro SK s un club suec de futbol de la ciutat d'rebro.

 Histria .
El club va ser fundat el 28 d'octubre de 1908.

 Palmars .
 Sense ttols destacats ;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198586" title="Queratocon" nonfiltered="2531" processed="2524" dbindex="82539">

El queratocon (del gr.         , "banya", "crnia"; i      , "con") s una malaltia que afecta a la crnia, fent que s'aprimi pel centre i es deformi cap endavant. El teixit d'al voltant va perdent la curvatura esfrica adquirint la forma d'un con. s una malaltia bilateral -afecta als dos ulls-, encara que molts cops s asimtric: el quertocon d'un ull est ms desenvolupat que l'altre. s una malaltia progressiva, encara que pot arribar a estabilitzar-se en un moment donat. No existeixen parmetres totalment fiables per a pronosticar si un queratocon es quedar com est o progressar. En lnies generals, la gravetat i la progressi guarden certa relaci amb l'edat d'aparici. Sol presentar-se en l'adolescncia i a l'adult jove: quant abans aparegui es d'esperar que progressar ms i ms aviat. s de millor pronstic si es detecta en l'edat adulta.

Histria.
En una dissertaci doctoral de 1748, un oftalmleg alemany cridat Burchard Mauchart va proveir una descripci primerenca d'un cas de queratocon, al que va denominar staphyloma diaphanum. No obstant aix, no va ser fins a 1854 quan el metge britnic John Nottingham va descriure amb claredat aquest fenomen i ho va distingir d'altres estasis de la crnia.

Nottingham va reportar els casos de "crnia cnica" que havia observat, i va descriure diverses de les caracterstiques clssiques de la malaltia, incloent poliopia, debilitat de la crnia, i dificultat per a trobar lents correctives apropiades per al pacient. 

En 1859 el cirurgi britnic William Bowman va usar un oftalmoscopi (recentment inventat pel metge i fsic alemany Hermann von Helmholtz) per a diagnosticar el queratocon i va descriure com graduar l'angle en el mirall de l'instrument per a veure de la millor manera la forma cnica de la crnia .

Bowman tamb va intentar restaurar la visi estirant de l'iris amb un fi ganxo inserit a travs de la crnia i estirant la pupilla en una esquerda estenopeica vertical. Va reportar que aquesta tcnica havia tingut xit, ja que havia restaurat la visi d'una noia de 18 ants que prviament era incapa de veure objectes a una distncia de 20 cm.

En 1869 l'oftalmleg sus Johann Horner va escriure una tesi titulada On the treatment of keratoconus, i el desordre adquir el nom actual.

Causes.
Les causes sn desconegudes, encara que es coneixen factors hereditaris i certes relacions amb malalties gentiques. 

El que si que s coneix sn les variacions microscpiques que es produeixen. En el queratocon existeix una carncia d'enllaos entre el collagen que forma el teixit corneal, fet que provoca que la crnia sigui massa laxa. A causa de l'alta pressi a qu est sotmesa des de l'interior de l'ull, poc a poc la crnia va cedint.

Diagnstic.
Quan el quadre est avanat, podem veure alguns signes en la lmpada de fenedura, per existeixen certs aparells que troben el queratocon de forma preco. Bsicament els podem englobar sota l'apellatiu de topgrafs. Realitzen un mapejat de la crnia, com un escnner o una fotografia en tres dimensions. Actualment la tecnologia permet utilitzar diverses tcniques per a obtenir dades de la superfcie anterior (el que est en contacte amb la llgrima i l'exterior), la superfcie posterior (la qual dna a l'interior de l'ull) i el grossor. 

Els primers aparells que van aparixer sn els topgrafs de superfcie. Ens mostren un mapa de la superfcie anterior. Ofereix les imatges ms conegudes del queratocon. A ms, sn intutivament ms fcils de comprendre. Actualment, un estudi de la crnia que pretengui ser exhaustiu (com el previ a la cirurgia lser) seria incomplet noms amb la topografia de superfcie, necessitarem estudiar tamb la superfcie posterior i un mapa complet del grossor fil per randa.

Tractament.
No invasius.

El tractament a realitzar no sempre s el mateix, varia molt en funci del desenvolupament del queratocon. Partim de la base que no guarim, i fins fa poc no es podia contenir molt la progressi, aix que la idea s combatre les complicacions derivades. Aix, les opcions disponibles, de menys a ms intervencionistes sn:

Actitud expectant: s a dir, no actuar. Si un queratocon s lleu, no causa smptomes de disconfort i amb ulleres obt bona agudesa visual, no es realitza cap tractament. S'utilitzen unes ulleres o llentilles b graduades i ja est. ;

Lents semirgides: Aquest s el tractament amb el qual se solen mantenir controlats una gran part dels pacients. Quan el queratocon est produint un astigmatisme irregular que cursa amb dolenta visi dhuc amb graduaci corregida (pticament noms es poden corregir astigmatismes regulars), es recorre a aquest tipus de lents de contacte. Tamb quan apareixen altres smptomes de desconfort. La llentilla semirgida t com caracterstica certa rigidesa. A l'aplicar-se sobre la crnia, l'aplana, modificant la zona cnica i retornant-la (fins a cert punt) a la seva posici correcta. La crnia s un teixit elstic, i la crnia amb queratocono no s una excepci. A  l'aixafar el con  es redueix molt la curvatura anmala responsable de l'astigmatisme irregular, amb el que el pacient torna a recuperar visi. La lent de contacte actua com cos rgid que modela la curvatura corneal, per corregeix l'astigmatisme irregular amb les caracterstiques ptiques de la seva lent ;

Llgrimes artificials: el vrtex del queratocon es pot quedar ressec, i aquest pot ser un dels factors de la presncia de molsties i dolor. Aportant llgrimes artificials es pot controlar el problema. Aquesta mesura es pot realitzar amb o sense llentilla semirgida (en aquest ltim cas, s obligatori que la llgrima sigui sense conservants).

Referncies.
Ocularis.es, pgina amb llicncia Creative Commons.






 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198590" title="Estats de la Treva" nonfiltered="2532" processed="2525" dbindex="82540">
Els Estats de la Treva foren els estats sota protectorat britnic al Trucial Oman, regi ms extensa, sota influncia britnica per amb territoris sense reconeixement jurdic del poder britnic. 

Els estats de la Treva van nixer el 1892 amb els Acords exclusius que Gran Bretanya va signar amb sis emirats:

Abu Dhabi;
Dubai;
Ajman;
Umm al-Qaiwain;
Sharjah;
Ras al-Khaimah;

El 1900 Ras al-Khaimah va quedar integrat dins Sharjah i no va recuperar la independncia fins el 1921. Per tant entre 1900 i 1921 els estats de la Treva foren cinc:

Abu Dhabi;
Dubai;
Ajman;
Umm al-Qaiwain;
Sharjah;

El 1921 els britnics van signar acords amb el xeic de Ras al-Khaimah i el van reconixer passant a ser altre cop sis:

Abu Dhabi;
Dubai;
Ajman;
Umm al-Qaiwain;
Sharjah;
Ras al-Khaimah;

El 1902 Fujairah i desprs Kalba s van separar de Sharjah per van quedar fora dels Estats de la Treva ja que no van signar cap acord amb els britnics. El 1932 es va independitzar Diba, per els britnics no van signar tampoc cap acord amb el seu xeic que sembla que fou aliat del sult de Mascat. El 1936, interessats els anglesos en establir un aerdrom a Kalba, van reconixer a l'emir de Kalba, i els estats van passar a ser set:

Abu Dhabi;
Dubai;
Ajman;
Umm al-Qaiwain;
Sharjah;
Ras al-Khaimah;
Kalba ;

El 1952 els britnics van afavorir la reintegraci de Kalba i Diba a Sharjah, per van haver de reconixer a Fujairah, car els territoris del xeic estaven poblats per una tribu concreta que li donava suport. Fujairah va signar els Acords Exclusius el 1952 i els estats van esdevenir set definitivament:

Abu Dhabi;
Dubai;
Ajman;
Umm al-Qaiwain;
Sharjah;
Ras al-Khaimah;
Fujairah;

Sis d'aquestos estats van formar els Emirats rabs Units el 18 de juliol de 1971, i van esdevenir independents el 2 de desembre de 1971, l'endem de l'abolici dels Acords Exclusius (1 de desembre de 1971). El set, Ras al-Khaimah, va esdevenir estat independent el mateix dia, fins que va entrar a la federaci dels Emirats rabs Units el 10 de febrer de 1972.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198591" title="Caxias do Sul" nonfiltered="2533" processed="2526" dbindex="82541">



Caxias do Sul s una ciutat brasilera de l'estat de Rio Grande do Sul. Amb 419 852 habitants (estadstiques de 2007), s el segon pol de metalurgia i mecnica del pas i un dels ms grans d'Amrica Llatina. Terra de vi i ram, compte amb diverses vincolas, pel que cada dos anys es commemora la Festa del Ram, una de les majors de la regi.

Caxias do Sul va ser fundada el 20 de juny de 1890 per inmigrants italians, majoritriament procedents del Veneto. Encara avui, ms del 80% de la poblaci s d'origen venet, i el dialecte de l'itali (variant del dialecte vnet), anomenat talian s parlat per molts dels habitants, i el govern brasiler ha anunciat que ser incls al registre de bens materials immaterials del patrimoni cultural del Brasil.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198592" title="Gran Premi de Brasil del 1973" nonfiltered="2534" processed="2527" dbindex="82542">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1973, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 11 de febrer del 1973.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Ronnie Peterson;

 Volta  rpida:  Emerson Fittipaldi 2' 35. 0;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198595" title="Eugne Delacroix" nonfiltered="2535" processed="2528" dbindex="82543">
Ferdinand-Victor-Eugne Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, Frana, 26 d'abril de 1798 - Pars, 13 d'agost de 1863) fou un pintor francs. 

Biografia.
Segons nombrosos historiadors, Delacroix va poder ser fill biolgic del poltic Talleyrand. Pel que sembla, el seu pare "oficial" havia quedat estril a causa d'una malaltia. De totes maneres, Eugne va ser registrat com fill de Charles Delacroix, poltic de professi, i de Victorie Oeben pertanyent a una famlia d'artesans i dibuixants. Va ser el ms emblemtic pintor del moviment romntic aparegut en el primer ter del segle XIX, la influncia del qual es va estendre fins als impressionistes. Etiquetat inicialment com neoclssic, encara que oposat totalment a Ingres, ambds sn criticats en els diferents Salons en els quals exposaven. 

A partir de l'exposici de 1855 Delacroix es va convertir en la figura que va saber sobrepassar la formaci clssica per a "renovar" la pintura. A la seva defunci, els artistes contemporanis li van rendir sentits homenatges, especialment Gustave Courbet. 

Obra.
Autntic geni, va deixar nombroses obres que tenien molt a veure amb l'actualitat de la seva poca (Les matances de Quios o la Llibertat guiant al poble). Tamb va destacar com pintor religis malgrat les seves contnues declaracions d'ateisme. Les seves obres manifesten un gran mestratge en la utilitzaci del color. Als 18 anys va ingressar en l'Escola Superior de Belles Arts, en l'estudi de P. Gurin, on Thodore Gricault i el Bar Gros van ser els seus mestres. Visitava freqentment el Louvre, estudiant i copiant als grans pintors que admirava: Rubens, Velzquez, Rembrandt, Paolo Veronese, i es va debatre entre la tradici i el classicisme i el desig de trobar, desprs de les aparences, la realitat. 


El pintor paisatgista Bonington elva ensenyar a pintar la natura. Raymond Soulier el va iniciar en l'aquarella. El 1827 exposa La mort de Sardanpal, un quadre on fa gala d'una de les seves ms esplndides combinacions del color, ple de daurats i vermells. Amb un traat ple de vigor, desprs d'un esbs al tremp va fer una srie d'estudis parcials al pasts i, desprs, al natural. El quadre va ser venut el 1847 a M. Wilson, que l'installa en el seu castell de Brie, el que va provocar una greu deterioraci del quadre, i va requerir una difcil restauraci. 

L'artista freqenta els salons literaris on coneix a Stendhal, Mrime, Victor Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire. Melman apassionat, es relaciona amb Paganini, Frdric Chopin, Franz Liszt, Franz Schubert, entre d'altres; Delacroix prefereix l'amistat de msics, escriptors (George Sand) i poetes a la dels pintors de la seva poca. 

El 1822, Delacroix exposa, per primera vegada, Dante i Virgili als inferns, una obra plena de fora, d'una composici ambiciosa i colors molt treballats: la llum es llisca sobre les musculatures inflades, un incendi consumeix una ciutat (en segon pla), les capes onegen al vent. La fantasia, el macabre i l'erotisme s'entremesclen. Dos anys ms tard pinta Les matances de Quios, una obra enrgica i amb un colorit molt ms viu. Ambds quadres concretitzen la seva ambivalncia interior que es debat entre el romanticisme i el classicisme, entre disseny i color, polmica interna que li acompanyar durant tota la seva vida. 

El 1825, Delacroix es va a Anglaterra on passar tres mesos estudiant als pintors anglesos, de manera especial a John Constable, el major paissatgista europeu de l'poca. Tracta de desvetllar la tcnica i l's dels colors, analitzant els efectes psquics que aquests provoquen. 

El 1832, realitza un llarg viatge al Marroc i Algria, descobrint all l'enlluernadora llum i color dels seus paisatges, les seves gents, la sensualitat i el misteri, sensacions intenses que es reflectiran en tota la seva obra posterior. Quan torna del Marroc rep encrrecs oficials per a decorar i pintar diversos edificis pblics: el Sal del rei del palau de Borb, el palau de Luxemburg, la Galeria d'Apollo del Louvre... El seu quadre ms popular La Llibertat guiant al poble, tamb conegut com La barricada (1831), li va valer la Creu de la Legi d'Honor. 

El 1857 va ser adms a la Acadmia de Belles Arts. Algunes de les seves obres ms illustres es troben al Museu del Louvre. L'obra de Delacroix inspirar a un gran nombre de pintors, per exemple Vincent Van Gogh. A part de la seva producci pictrica, va deixar una estimable producci grfica, majorment litografies. 

El 1827 va crear una srie inspirada en la novella "Faust" de Goethe, a qui li va dedicar una litografia. La portada d'aquesta srie guarda similituds (segurament no casuals) amb "Els Capritxos" de Goya. 

En el seu Diari exposa els seus pensaments i idees sobre art i els artistes, compara les seves prpies obres anteriors i posteriors, les analitza i dissecciona, i expressa les seves opinions sobre l'art, la poltica i la vida. Aquest diari constitueix una interessant font d'informaci respecte a la seva vida i la seva poca. Delacroix va morir el 13 d'agost de 1863 a Pars.

 Quadres representatius.

 La Barque de Dante ou Dante et Virgile (aux enfers), (1822), 189x241,5 cm., Museu del Louvre, Pars;
 Aline la multresse ou Portrait d'Aspasie la Mauresque, (1824), Museu Fabre, Montpeller;
 Jeune orpheline au cimetire, (1824);
 Scnes des massacres de Scio, (1824), 417 x 354 cm, Museu del Louvre, Pars;
"El duc d'Orleans mostrant la seva amant" (h. 1825), Museu Thyssen-Bornemisza;
 La Grce sur les ruines de Missolonghi, (1826), 213x142 cm., Museu de Belles Arts, Bordeus;
 La Mort de Sardanapale, (1827-1828),Museu del Louvre, Pars;
 La Libert guidant le peuple, (1830), 260x325 cm., Museu del Louvre, Pars;
 Femmes d'Alger dans leur appartement, (1834), 180x229 cm., Museu del Louvre, Pars;
 La Bataille de Taillebourg, (1835-1837), 485x555 cm., Museo del Castell de Versalles;
 Autoportrait au gilet vert (1837), 65x54,5 cm., Museu del Louvre, Pars;
 Autoportrait, (1840), Galeria dels Oficis, Florncia;
 Entre des Croiss  Constantinople, (1840), 410x498 cm., Museu Louvre, Pars;
 Paysage  Champrosay, 1849, Muse Malraux, El Havre;
 "El genet rab" (1854), Museu Thyssen-Bornemisza;
 La fiance d'Abydos, (1857), 47,7x40 cm., Kimbell Art Museum;
 Ovide chez les Scythes, (1859),  88x130 cm., National Gallery, Londres;
 Mde furieuse, (1838-1862), 260x165 cm., Museu de Belles Arts de Lille, 122,5x84,5 cm., Museu del Louvre, Pars;
 La grande Gigue (1855-1856);

Des de 1980 una srie de segells de correu representen detalls del quadre La Llibertat guiant al poble. A la fi del segle XX es va expedir un bitllet de banc de cent francs commemorant a Delacroix i el seu quadre La Llibertat guiant al poble. Es tracta de l'nic bitllet de banc en el mn en el qual es representa a una dona amb els pits al descobert.

 Galeria .



Referncies.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198597" title="President dels Emirats rabs Units" nonfiltered="2536" processed="2529" dbindex="82544">
Els presidents dels Emirats rabs Units han estat fins ara (2007) dos, i un inter. Els dos titulars son emirs d'Abu Dhabi i l'inter de Dubai.

Xeic Zayed II bin Sultan Al Nahayan,   2 de desembre de 1971 -  2 de Novembre de 2004                              ;
Xeic Maktum III bin Rashid Al Maktum, inter  2 i 3 de novembre del 2004  ;
Xeic Khalifa bin Zayed Al Nahayan, 4 de novembre del 2004 -               ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198601" title="Primer ministre dels Emirats rabs Units" nonfiltered="2537" processed="2530" dbindex="82545">
Els primers ministres dels Emirats rabs Units han estat fins ara (2007) tres, sempre emirs de Dubai. Maktum bin Rashid ho fou en qualitat de prncep hereu (per delegaci del seu pare) i com emir.

Xeic Maktum III bin Rashid Al Maktum  9 de desembre de 1971   25 d'abril de 1979 ;
Xeic Rashid II bin Saeed Al Maktum   25 d'abril de 1979 -  7 d'octubre de 1990 ;
Xeic Maktum III bin Rashid Al Maktum (2a vegada)  20 de novembre de 1990 -  4 de gener de 2006   ;
Xeic Muhammad bin Rashid Al Maktum,  5 de gener del 2005 -   ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198605" title="Thodore Gricault" nonfiltered="2538" processed="2531" dbindex="82546">

Jean-Louis Andr Thodore Gericault, conegut com Thodore Gricault (Rouen, Frana, 26 de setembre de 1791 - Pars, 26 de gener de 1824), va ser un pintor francs. Representa a l'artista romntic i va tenir una vida curta i turmentada donant lloc a diferents mites. La seua obra ms coneguda s El rai de la Medusa.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198607" title="Bandera dels Emirats rabs Units" nonfiltered="2539" processed="2532" dbindex="82547">


La bandera federal dels Emirats rabs Units fou adoptada per la llei de la federaci nmero 2 de 21 de desembre de 1971. La bandera fou una elecci personal del xeic d' Abu Dhabi, president de la Federaci, al que va agradar la presencia dels colors panrabs. Oficialment la bandera t proporci 1:2 per sovint s'utilitza la proporci 3:5 i fins i tot 2:3. El vermell vertical al pal ocupa 1/4 de la bandera, i la resta esta dividit en tres franges horitzontals iguals verda, blanca i negra.

La bandera del President inclou l'escut al centre de la franja blanca. El president del Consell Consultiu utilitza bandera vermella amb l'emblema de les Forces de defensa i Ministeri de l'Interior al centre.

El pavell naval es blanc amb la bandera federal al cant i l'emblema de la Marina al centre de la resta de la bandera 

Com a bandera de proa es fa servir la federal.

El pavell comercial es vermell amb la bandera federal al cant

La Defensa federal utilitza tamb bandera vermella amb la federal al cant i l'emblema a la resta de la bandera

L'Aviaci federal tenia una bandera blau cel amb la bandera federal al cant i l'escarapella al centre del resta de la bandera, per vers el 2000 va adoptar una bandera tota blau cel amb el nou emblema de l'Aviaci al centre. Una modificaci posterior probablement va desplaar l'emblema cap al vol i va incloure la bandera federal al cant.

La bandera de la Policia federal es blava amb la federal al cant i l'emblema del Ministeri de l'Interior a centre del resta de la bandera.

Diversos ministeris tenen bandera consistent en drap blanc amb logotip.

El servei de correus (Emirates Post) utilitza bandera blanca amb el logotip blau fosc.

Nombroses institucions i companyies utilitzen tamb les seves banderes.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198609" title="Lunar Prospector" nonfiltered="2540" processed="2533" dbindex="82548">

El Lunar Prospector (Prospector lunar en catal) s una sonda d'exploraci automtica lunar amb la finalitat de l'estudi i l'exploraci de la superfcie del satllit. Fou llanada des de Cap Canaveral el 7 de gener de 1998, mitjanant un llanador del tipus Athena II.

Es tracta d'una nau de les denominades  micro-sondes  degut al seu poc pes i mnimes despeses d'explotaci i planejada per a continuar i completar els estudis efectuats per la sonda Clementine aix com per l'associaci ALPO dels pols lunars.
     
La massa s de 158 kg, 296 amb el combustible, organitzada cap a una estructura quadrangular de 14 x 12 dm d'on surten 3 pals de 25 dm amb la missi d'allunyar els sensors del cos principal. 

Porta un espectrmetre de Ratllos Gamma -GRS-, encarregat del rastreig d'elements estranys com el tori, potassi, ferro, urani, oxigen, magnesi, silici, alumini, calci i titani.
    
Tamb transporta un magnetmetre -MAG- amb la missi de mesurar el fluix sobreposat de tres camps magntics: el terrestre, aquell que arrossega el vent solar i el propi de la Lluna.
    
El reflectmetre d'electrons -ER- s'encarrega de mesurar el camp magntic de la superfcie lunar, l'espectrmetre de neutrons -NS- buscar l'existncia de gel mitjanant la presencia d'hidrogen. 
    
El seu espectrmetre de partcules alfa -APS- mesura la presencia dels gasos radioactius, principalment del rad i el poloni que surten de l'interior de la Lluna i per ltim l'experiment Doppler tractant la gravetat -DGE- permets afinar damunt el model actual de camp gravitatori llunar. 

Alguns d'aquestos experiments han sigut obtinguts a tan sols 10 km sobre la superfcie lunar, el que ens permet amb aix una major exactitud a l'hora dels seus resultats.

Molts anys s'ha pensat que a la Lluna no existia aigua. No obstant aix, el 6 de mar de 1998 la sonda lunar Prospector envia dades a la Terra anunciant la ms que probable existncia d'aigua gelada als crters dels dos pols de la Lluna. Aquest descobriment ha obert una nova era als viatges a la Lluna i fa pensar en la possibilitat d'establir bases lunars.

Un cop finalitzada la seua etapa d'investigaci, la Llunar Prospector s'estavell de forma controllada a les 9.52 UTC del 31 de juliol de 1999 a una velocitat de 6.000 km/h contra una zona d'ombres propera al pol sud, amb la finalitat de detectar vapors d'aigua provinents d'acumulacions de gel. 
    
Fins al moment els observatoris terrestres que estaven preparats per a analitzar la caiguda de la sonda no han detectat resultats positius, tal vegada degut a que la nau no impact on estava previst.

 Font .
 Glosari Selenogrfic, Jos Carlos Violat Bordonau. Espanya, 2006.

Vegeu tamb.
 Geologia de la Lluna;
 Selenografia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198619" title="Catstrofe ferroviria de Riudecanyes" nonfiltered="2541" processed="2534" dbindex="82549">
La catstrofe ferroviria de Riudecanyes succe el 25 de novembre de 1907 quan s'ensorr el pont del ferrocarril que creua la riera de Riudecanyes (ubicat a la partici dels termes municipals de Mont-roig del Camp i Cambrils per, ocorregut dintre del primer municipi) al pas de l'Express Barcelona-Valncia, ocasionant un balan de 22 morts i 49 ferits. Fou la primera catstrofe ferroviria ms important ocorreguda a Catalunya i, sobretot, molt sentida a l poca ja que els vagons ms perjudicats que ocasionaren vctimes mortals foren dos de primera classe, morint gent important i personalitats del mn empresarial del moment.



El 25 de novembre de 1907, el tren n702 exprs Barcelona-Valncia de la lnia dels Ferrocarrils del Nord sortia de l estaci de Frana de Barcelona a les 8h del mat direcci Valncia. Estava format per la mquina de vapor, el furg del carb, un vag d'equipatges, un vag de tercera classe, dos de primera i el furg de correus que tancava el comboi. Al pas per Tarragona (sobre les 10:51h ) s afeg un altre vag de primera al darrera del comboi com a resposta a la reclamaci que va fer un passatger amb influncia per tal de poder fumar durant el trajecte, ja que als dos de primera inicials estava prohibit fumar-hi, aquell fet li salv la vida uns instants ms tard. Sobre les 11:15h el tren arrib a Cambrils i continu rumb a l'imminent catstrofe. 

El pont del ferrocarril que passa per damunt de la riera de Riudecanyes t una llargada aproximada d uns 150 metres i uns 4 metres d'alada i est sostingut per dotze ullals. En el moment de l'incident, el tram entre el penltim i l ltim ullal es trobava apuntalat de forma provisional des de feia tres anys enrere, en motiu d una visita que feu el rei Alfons XIII a Barcelona i a Valncia. Des d en no se li havia practicat cap mena de reforma i el perill que amenaava era evident. Una hora abans de passar l exprs n702, havia passat amb un excs de velocitat un tren de carrega amb 40 vagons carregats que probablement debilit encara ms el mal estat del tram apuntalat. L exprs de viatgers entra al pont amb tota normalitat ( eren sobre les 12 del migdia) a una marxa d uns 50km/h fins que al arrib a l ltim tram, l estructura del pont va comenar a cedir, passant la mquina, el furg de carb i el vago de tercera. Per el vag de primera s encast contra la paret del terrapl on acaba el pont i, seguidament, caigu al buit el segon vag de primera, esclafant-se al fons de la riera. El maquinista al adonar-se del fatal succs, don ms marxa a la mquina fet que provoc el descarrilament d aquesta i el trencament del ganxo que la unia amb els altres vagons.  D aquesta manera, els vagons afectats a la tragdia foren els dos de primera que van ocasionar 22 morts i 49 ferits. La gent de les poblacions de Mont-roig i Cambrils no van tardar en aproximar-se al lloc de la tragdia per socrrer a les vctimes i recuperar els cossos dels difunts. 

A l'hora de demanar responsabilitats sobre l'accident, ja que va ser provocat per una negligncia, la companyia de Ferrocarrils del Nord, responsabilitz al maquinista que feu descarrilar la mquina, causa de l esfondrament del pont. Per, realment, sabem que la negligncia fou de la companyia per no mantenir unes infraestructures adequades, ms quan el pont estava en mal estat i que s esfondr com a conseqncia de fallar l ltim pilar que sostenia el pont, apuntalat, com hem comentat anteriorment, amb fustes des de feia tres anys. La qesti es debat al Congrs i, finalment, es responsabilitz al maquinista que curiosament, tamb fou una vctima mortal ms, escapant-se aix la companyia estatal d indemnitzar als familiars de les vctimes mortals i als ferits. 

Algunes de les vctimes mortals foren: el senyor Ramon Mart Toms, ric comerciant de la vila de Xerta, el senyor Henry Fressinier, d origen francs, tamb un important empresari d olis de Vinars, el senyor Gustavo Trost, director de les sucursals del Crdit Lyonnais de Barcelona i Valncia, la famlia Baviera de Torrent (els germans Ferm i Toms i les seves respectives filles) importants comerciants de vins, Baltasar Urra i esposa, apoderats dels ducs de Medinaceli, Juan Castell i la seva cunyada Teresa Costa, propietari de la fonda Barcelonesa de Tortosa, Jos Dobano i esposa, adinerat gallec que havia fet fortuna a Cuba,...

El 25 de novembre de 2007, els ajuntaments dels dos pobles junt amb el Centre d Estudis Mont-rogenc van organitzar una srie d actes en commemoraci del centenari d aquella terrible catstrofe amb la presncia d alguns descendents de les vctimes, al mateix temps que es va collocar una placa commemorativa al mateix pont. , 

Referncies.


 
	 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198620" title="Antonio Urbiztondo" nonfiltered="2542" processed="2535" dbindex="82550">
Antonio Urbiztondo (Sant Sebasti, 1803 - Madrid, 1857) fou un mariscal de camp carl.

Primera Guerra Carlina.
Antonio Urbiztondo fou nomenat el juny de 1837 responsable militar carl de Catalunya durant la Primera Guerra Carlina, com a comandant general de l'exrcit del Principat, en el que va tenir una destacada gesti i participant en accions de guerra a Berga, Gironella i Ripoll, fins que va ser obligat a retirar-se a Frana el 1839 pel general liberal de Meer, i desprs es tresllada al Pas Basc, sent present en la signatura del Conveni de Bergara, i reintegrant-se en la poltica espanyola acabada la guerra.

Governador de les Filipines.
Urbiztondo va ser nomenat governador de les Filipines el gener de 1850, i prenent possessi el juny del mateix any.

Referncies externes.
 Histria del Carlisme;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198622" title="Linares de Mora" nonfiltered="2543" processed="2536" dbindex="82551">


Linares de Mra (en castell i oficial Linares de Mora)  s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198624" title="Jaume Fiella" nonfiltered="2544" processed="2537" dbindex="82552">


Jaume Fiella (Tremp,? - ?,1522). Deg de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1514-1515).
  
Va ser nomenat president de la Generalitat el 18 de juliol del 1514, per a substituir Joan d'Arag, que havia presentat la seva renncia.

Era fill de Joan i Constana; va nixer a meitat del segle XV i va tenir tres germans, Antoni Joan, Esperana i Orient. Va ser un dels ms destacats personatges de la seva ciutat, on va fundar un hospital per a pobres el 3 de setembre del 1521.

Estudi a Lleida, Tolosa de Llenguadoc i Roma, on visqu des del 1471, i durant onze anys, treballant d'abreviador per a la Santa Seu, nomenat per Sixt IV. Era doctor en dret cannic i civil. Se sap que resid a Barcelona a partir del 1495, on ja fou deg i canonge de la seu, si b sembla que abans havia estat abat a Santa Ceclia de Montserrat o de Sant Pere de Monts.

De la seva estana a Roma prov l'estreta relaci que Fiella va mantenir amb el valenci Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, qui el 1492 obtingu protagonisme en promulgar la butlla que repartia les conquestes futures d'Espanya i Portugal a l'oest i est de les Aores, respectivament.

Actu en multitud de sentncies arbitrals en temes eclesistics. Encarreg a Gabriel Pellisser i Ren Ducloux la decoraci goticorenaixentista de l'esglsia de Sant Miquel de Barcelona, el 1516.

Entre el 1504 i 1507, particip en actes de la Inquisici.

Va morir el setembre del 1522.

Referncies.


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;

Enllaos exerns.
 treball sobre la seva biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198625" title="Nogueruelas" nonfiltered="2545" processed="2538" dbindex="82553">


Nogueroles (en castell i oficial Nogueruelas)  s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198628" title="Rubiols de Mora" nonfiltered="2546" processed="2539" dbindex="82554">



Rubiols (en castell i oficial Rubielos de Mora)  s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre. 

Compta amb un recinte urb prou ben conservat, amb dues de les set portes que hi donaven accs. L'ajuntament s d'estil renaixentista i tamb compta amb diverses cases nobiliries, com la del comte de Florida o la del comte de Creixell, aix com moltes altres cases amb dintells que representen antics oficis. Tamb t importncia arqueolgica grcies als fssils i les restes d'ambre que hi ha a la zona. 

Durant l'estiu i les festes es costum els espectacles taurins propis de la zona com el bou envolat i bou ensogat.












































Galeria de fotografies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198630" title="San Agustn" nonfiltered="2547" processed="2540" dbindex="82555">



San Agustn s un municipi situat al sud-est de la comarca Gdar-Javalambre a la provncia de Terol, Arag.

Situaci.
El terme municipal limita amb la provncia de Castell a la Comunitat Valenciana. Situat als estreps del Sistema Ibric, est travessat pels rius Mijares (o Millars) i Maimona (o San Agustn) i situat entre les serres de Pina de Montalgrao, Javalambre i Gdar. La carretera TE-V-2131 connecta en tan sols uns minuts San Agustn amb la N-234 i A-23. San Agustn dista 59 km a la capital de la provncia i 245 km a Saragossa. Altres distncies a la Comunitat Valenciana sn Sogorb 37 km, Castell de la Plana 92 km i Valncia 90 km Barcelona es troba a 361 km, Reus a 285 km i Madrid a 439 km

Geografia.
Gran part del terme municipal es concentra en l'entorn del riu de la Maimona, que neix en les rees krstiques d'Alcotas-Barracas per unir-se al Mijares a Montanejos (Castell). Per la zona ms interessant s la vall del Mijares, riu que recorre el seu extrem nord seguint una fal excavada en calcries terciries, amb un can de ms de 200 m de profunditat i de gran bellesa, on se situen les cases de La Hoz i una central elctrica. Grans acumulacions de travertins (tosca o carbonat clcic) han estat dipositades pel riu, formant terrasses escalonades a diferents alries generades al llarg del Quaternari.

Dins del seu ampli terme municipal es troben les petites localitats de Los Baltasares, Cavallero, Collado Royo i Poviles, La Garca, La Hoz, Juan Din, Linares i Cerrito, Mas Blanco, Mases i Tamborl, Los Pastores, Tarn Nuevo, Tarn Viejo, Los Peiros, Pozo La Muela i El Puntal (Puntalico). Aquestes localitats constitueixen en ocasions cases allades o petits llogarrets majoritriament deshabitats. La denominaci pot ser Masa, Mas o Masada, vocables d'origen aragons i catal. El seu origen es remunta a repoblaci d'aquestes terres durant l'Alta Edat Mitja desprs de la reconquesta per part de Pere II d'Arag.

San Agustn compta amb una poblaci de 165 habitants (2007) i est situat a 959 msnm.

L'acabo municipal de San Agustin limita amb els municipis d'Albentosa, Mora de Rubielos, Rubielos de Mora i Olba a la provncia de Terol. A la provncia de Castell limita amb els Municipis de Villanueva de Viver (Vilanova de la Reina), Pina de Montalgrao, Caudiel i Barracas (Barraques). Sent la localitat de Villanueva de Viver (Vilanova de la Reina) la ms prxima a tan sols 6 kms de distncia.

El clima de San Agustn s de tipus mediterrani amb influncia continental. Es troba fortament condicionat per factors de tipus geogrfic: altitud i disposici compacta del relleu que alla de les influncies directes mediterrnies, malgrat la proximitat del mar. Els hiverns sn freds amb fortes nevades i temperatures mnimes inferiors als -10C, els estius tenen un carcter marcat continental caracteritzats per temperatures superiors als 25C durant el dia que descendeix considerablement durant la nit. Les precipitacions sn habituals durant els mesos de setembre, octubre i abril.

Descripci.
Casc urb format per una bonica xarxa de carrerons omplerts de corbes i recolzades on s'aixequen habitatges que responen a les maneres arquitectniques de la zona predominant les tpiques faanes enfoscadas en blanc realitzant una atractiva bicromia amb el color torrat i vermells de les teulades.

La riquesa arqueolgica de San Agustn inclou poblats com El Picayo o com els Turons de Lucino, ambds de l'Edat del Bronze per reocupats en poca ibrica. Digne de menci s tamb l'enclavament d'El Morrn de la Masa de Palacio, un interessant poblat habitat des del Bronze Mig fins a Camps d'Urnes.

Sobresortint per sobre del casc urb, observem els volums de la meravellosa Esglsia barroca construda el segle XVII. L'esglsia parroquial est sota l'advocaci del sant que dna nom al poble. Com correspon a una obra barroca del segle XVII, presenta les seves tres naus cobertes amb volta de mig can|gorja amb lunetos, llevat de la capella major, tancada amb una volta vada. La torre, als peus, en el costat de l'evangeli, s de dos cossos: l'inferior de maoneria amb carreus reforant les seves cantonades i el de campanes de ma. La portada es troba definida per pilastres que es decoren amb requadres manieristes, i est precedida d'un espai a tall d'atri que va ser en origen el cementiri. Al Museu Dioces de Terol es conserva procedent d'aquesta localitat una interessant taula|post del segle XV, d'estil gtic internacional, que representa la Verge i el Nen.

Sn algunes les ermites que s'aixequen en l'entorn de la localitat, es pot destacar la d'Ermita de San Agustn, Teruel. Obra gtic-mudjar del segle XV, amb nau coberta per fusta a dues aiges i espadanya als peus.

Als afores del poble, trobem l'ermita de Loreto, datada el 1629. De maoneria, la seva nica nau es cobreix mitjanant volta de can|gorja amb lunetos. L'atri es recolza en columnes de pedra en els angles. Va ser reconstruda l'any 2007.

Al costat del llogarret de Los Mases i el riu San Agustn, s'aixeca el denominat conjunt de Pradas format per un castell i ermita. Del Castell de Pradas, conservem algunes restes d'edificacions defensives, com la torre-fort de planta quadrada amb dues portes d'arcs de mig punt enfrontades, espitlleres i rematada emmerletada. Tamb podem contemplar empremtes de l'amurallamiento i d'un petit fort. El castell va pertnyer a la Baronia d'Escriche i va ser construt probablement el segle XV.

Quant a l'Ermita de la Verge de la Pradas, es pot assenyalar que es tracta d'una atractiva construcci gtica del segle XV de nau nica i coberta a dues aiges. Va ser propietat del bar d'Escriche, que la va cedir el 1865, sent renovada a l'any segent, quan es van restaurar els arcs. El 1917 es va realitzar el porxo lateral de forma arquitrabada sobre tres columnes octogonals de pedra. Es va restaurar el 1985. La seva nica nau, obra de maoneria i cantera, es cobreix amb una sostrada de fusta a dues aiges, i t un arc triomfal apuntat. T cor alt, i l'espadanya de dues aiges se situa als peus.

Als afores de la poblaci es troba la Font de la Verge del Pilar, datada el 1796, amb canons en forma de cap de lle protegides per un arc de mig punt.

Medi natural.
A la zona, la flora s rica i variada, destacant els boscos d'alzines (carrasca en aragons i catal) i roure (rebollo en aragones, roure en catal). Aix mateix destaca una poblaci de sabines nodrida, a ms d'altres espcies com lbers, pollancres i avellaners a les zones de ribera. Sn destacables els boscos de pins en els lmits del municipi amb la serra de Pina de Montalgrao.

Sn freqents i populars pels seus usos medicinals, espcies com la camamilla, farigola, l'ajedrea, el roman o l'espgol. La gran extensi del municipi i la varietat dels seus ecosistemes propinen una fauna molt diversificada que inclou des de mamfers (eri, teix o mostela, llebre, conill, esquirol i lir) a aus rapaces (guila reial, perdiu, guatlla) sense oblidar els animals aqutics com la truita comuna, el cranc o el barb com a les zones ms baixes i clides dels rius.

Destaquen en el terme els tallats del riu Mijares, on poden observar-se avions, falciots, alimoches i diversos rapaos, al costat d'espcies vegetals adaptades a viure en escarpes i sobre la roca com les saxfragas i diverses falgueres. Tamb resulta remarcable un enclavament de Quercus faginea al nord-est del municipi. Entre els paratges ms espectaculars de la zona destaquem: el paratge de Las Fuentes, la font de La Canaleta, el riu San Agustn en Los Mases, el barranc de Los Peiros i el Pont del Diable sobre el riu Mijares en la Fonseca.

Recentment, la Diputaci de Terol va presentar el projecte de recuperaci del Patrimoni Hidrulic Histric de les Fals del Riu Mijares, cridat "Els Camins de l'Aigua". El projecte suposa una inversi global de ms de 1,7M d'euros i inclou diversos projectes a San Agustn com la rehabilitaci del pont de Pradas o dels Mases.

FESTES: Entre el 25 i el 31 d'agost, tenen lloc les festes en honor de San Agustn i la Verge de Pradas.

GENTILICI: Sanagustinenses












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198631" title="Torrijas" nonfiltered="2548" processed="2541" dbindex="82556">


Torrijas s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198632" title="Rubiols" nonfiltered="2549" processed="2542" dbindex="82557">

 Rubiol, un dol mallorqu.
 Rubiols de Mora, un poble d'Arag.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198633" title="Valbona" nonfiltered="2550" processed="2543" dbindex="82558">


Valbona s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198634" title="Valdelinares" nonfiltered="2551" processed="2544" dbindex="82559">


Valdelinares s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Gdar-Javalambre. Aquest municipi t un clima d'alta muntanya el que fa possible que hi hagi una estaci d'esqu del grup Aramn. 






Enllaos externs.
Informaci sobre les pistes d'esqu;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198642" title="Aramn" nonfiltered="2552" processed="2545" dbindex="82560">
Aramn s un acrnim de Montaas de Aragn, s una societat anmina participada  pel Govern d'Arag i Ibercaja, que es reparteixen a parts iguals una participaci del 50%. Gestiona la majoria de les estacions d'esqu d'Arag. La voluntat de la societat annima s desenvolupar la comunitat a travs del turisme d'hivern i d'estiu, amb el mxim respecte mediambiental.  

Aquesta empresa agrupa cinc de les set estacions de neu aragoneses, tres a Osca i dues a Terol, i les han millorat amb nous remuntadors i canons de neu artificial. Tot aix ha fet que augmenti considerablement el nmero d'esquiadors, fins i tot a Terol han batut rcords. 

A l'estiu es proposa usar les installacions amb altres esports com la mountain bike, el barranquisme, rafting, pesca...

 Polmica amb els ecologistes .
La constituci d'aquesta societat anmima va comptar des del principi amb l'oposici de collectius ecologistes, com Ecologistas en Accin, i altres personalitats del mn universitari, com el gegraf de la Universitat Autnoma de Madrid, Eduardo Martnez de Pisn o el geleg Jernimo Lpez. Les crtiques se centren que promoure l'esqu com a nica sortida econmica per als pobles que pateixen despoblament a Arag, suposa renunciar a formes de turisme ms amables amb el paisatge i el medi. En concret, hi ha hagut campanyes per internet per protestar contra els danys al paisatge de Espelunziecha, en l'ampliaci de l'estaci de Formigal. 

 Estacions associades a Aramn .

 Osca .
Cerler;
Formigal;
Panticosa;

 Terol (Nieve de Teruel).
Javalambre;
Valdelinares;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Aramn;
 Actualitat i notcies de l'esqu d'Arag;
 Plataforma en Defensa de las Montaas;
Arag-Esqu Informaci de las estacions d'esqu de Arag;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198643" title="Paolo Veronese" nonfiltered="2553" processed="2546" dbindex="82561">

Paolo Caliari o Paolo Cller  (Verona, 1528 - Vencia, 1588), conegut com el Verons, va ser un pintor itali, conegut per ser el gran decorador del manierisme veneci. 

Biografia. 

Fill d'un picapedrer, va nixer a Verona, on es va formar com pintor i ciutat de la qual pren el seu apellatiu. El 1556 es va establir definitivament a Vencia, on va desenvolupar el seu art, sent una de les figures destacades de l'escola veneciana. Des de 1541 va ser deixeble i ajudant del verons Antonio Badile, amb la filla de la qual Elena va contreure matrimoni. El 1555 o 1556 rep a Vencia el seu primer encrrec representatiu: la decoraci de la sagristia i els sostres de l'esglsia de Sant Sebasti. All crea un cicle de pintures amb perspectiva "sotto in ". 

El 1560 viatja a Roma per a estudiar els sostres de la Capella Sixtina de Miquel ngel, la influncia de la qual es deixa notar en les obres posteriors, com els frescos de la Vila Barbaro, a Maser. A principis dels anys 1570, la famlia Cuccina li va encarregar una srie de quadres de gran format sobre tema bblic: La Verge i la famlia Cuccina, Adoracin dels Reis, Noces de Can i Cam del Calvari, en els quals Verons representa un estil renovat, aprofundint en el color i incrementant-se el clarobscur. Els quatre es troben en la Galeria de Dresden i no ha de confondre's aquestes Noces de Can amb la versi anterior que del mateix tema es guarda al Museu del Louvre. 

El 1573 va ser dut davant el tribunal de la Inquisici, degut al fet que en els seus quadres els temes religiosos es representaven d'una manera profana.

Estil. 

Va aprendre dels grans venecians, Tintoretto i Tiziano, aix com els pintors de Emilia, com Parmigianino. Se'l considera creador, juntament amb Tiziano, d'un gust suntus i colorista, que a Vencia es va perllongar fins al segle XVIII. Prefereix els grans formats. El seu estil es caracteritza pel luxe, l'arquitectura clssica que emmarca les seves escenes i el ric encara que suau colorit. Amic de Palladio i altres grans arquitectes de l'poca, emmarca les seves escenes en mplies arquitectures, tret que ho fa precursor del barroc. 

En els seus quadres apareixen columnes, arcs i escalinates. El seu tractament del color s'anticipa a la pintura francesa del segle XIX. Prefereix els tons freds i clars: gris, plata, blaus i grocs. La seva temtica s religiosa, per representa les escenes bbliques a la manera de les grans festes venecianes, reflectint aix l'alegria de viure i l'esplendor de la repblica dels dogos. Els vestits sn fastuosos i l'ambient, suntus. Pobla les seves obres de multitud de personatges en grandiloquents arquitectures. 

Quant a la seva tcnica, usa un empastament lleuger, el que permet innombrables transparncies. Li interessa la perfecci del dibuix. Es considera un dels artistes ms destacats de l'escola veneciana, encara que d'un manierisme innegable. La seva transcendncia en l'estil posterior permeten classificar la seva obra de prebarroca, en particular per l'elegncia de la forma, el seu gust per les atmosferes difanes i el sentit decoratiu de la composici. Verons va influir en pintors posteriors, com Rubens, Tipolo i altres pintors del barroc. Aquest pintor i Rubens sn els grans mestres del passat que admirava el pintor romntic Eugne Delacroix.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198645" title="Lambda Aquarii" nonfiltered="2554" processed="2547" dbindex="82562">


Lambda Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius. T tamb els noms tradicionals de Hydor i Ekkysis que deriven del grec antic       que significa  l'aigua  i        ,  efusi sentimental .

Lambda Aquarii s una gegant vermella del tipus M amb una magnitud aparent de +3,73. Aproximadament 392 anys-llum de la Terra. Est classificada com a estrella variable irregular i el seu esclat varia de la magnitud +3,70 a +3,80.

Localitzaci.
La localitzaci d'aquesta estrella en el cel es mostra en el mapa segent de la constellaci Aquarius:









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198650" title="Albalate de Cinca" nonfiltered="2555" processed="2548" dbindex="82563">


Albalat de Cinca (en castell i nom oficial Albalate de Cinca, en aragons Albalat d'a Zinca) s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitj. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198659" title="Museu Fabre" nonfiltered="2556" processed="2549" dbindex="82564">

 
El Museu Fabre (Muse Fabre) s el principal museu d'art de la ciutat francesa de Montpeller, capital del departament de l'Erau. El museu va ser fundat per Franois-Xavier Fabre, pintor de Montpeller, el 1825; es va obrir al pblic el 1828. Actualment, des de 2002 i fins a 2007, el museu est passant per una profunda remodelaci que implica un cost de 61,2 milions d'euros. s un dels llocs ms destacats de Montpeller i proper a la principal plaa de la ciutat, la Place de la Comdie, en el centre histric. Un annex al museu, batejat amb el nom de "Pavillon du muse Fabre" ("Pavell del museu Fabre") est obert en un pavell en la Esplanade.

Collecci. 
Les colleccions originals provenen de la donaci de Fabre a benefici de la municipalitat. Es mostren cermiques de Grcia i de la resta d'Europa. A ms, t una gran collecci de pintura que va des del segle XVII fins al XIX, amb una mplia representaci del moviment dels luminophiles. Actualment, les colleccions comprenen les obres de pintors com Eugne Delacroix i de Gustave Courbet. Tamb hi ha escultura, com la de moderns creadors com  Aristide Maillol. 

La donaci de Pierre Soulages permetr consagrar-li ampli espai en la prxima obertura. 

Pintura dels ss. XVII-XVIII.

Frana: ;
 Sbastien Bourdon ;
 Jacques-Louis David (Hector, Retrat del Doctor Alphonse Leroy) ;
 Jean-Baptiste Greuze (Le Petit Paresseux, Twelfth Night Cake) ;
 Nicolas Poussin (Venus i Adonis) ;

Fora de Frana: ;
 Alessandro Allori (Venus i Cupido) ;
 Il Guercino ;
 Peter Paul Rubens ;
 Jacob Ruysdael ;
 David Teniers ;
 Paolo Veronese ;
 Francisco de Zurbarn (L'ngel Gabriel) ;

Pintura dels ss. XIX i XX, amb alguns pintors fauvistes.
 
 Frdric Bazille (Vue de village, Aigues-Mortes, La Toilette, Atelier de la rue Furstenberg) ;
 Gustave Courbet (Els banyistes o Els Baigneuses, ;
 Eugne Delacroix (Fantasia, Dones algerianes en la seva habitaci) ;
 Raoul Dufy ;
 Albert Marquet ;
 Maria Helena Vieira da Silva ;

Escultura.
 Antoine Bourdelle ;
 Jean-Antoine Houdon (Estiu, hivern) ;
 Aristide Maillol ;
 Ren Ich ;
 Germaine Richier;


Enllaos externs.
 Informaci del museu a Montpellier-agglo.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198662" title="Alessandro Allori" nonfiltered="2557" processed="2550" dbindex="82565">
 
Alessandro di Cristofano di Lorenzo del Bronzino Allori (Florncia 31 de maig de 1535 - 22 de setembre de 1607), va ser un pintor itali, pertanyent a l'escola florentina i pare del tamb pintor Cristofano Allori, tamb se li coneix com Alessandro Bronzino per ser el deixeble directe d'El Bronzino. 

Deixeble del seu oncle, Agnolo Tori, en algunes ocasions va adoptar el seu nom per a signar les seves prpies pintures. Va visitar Roma el 1554, estudiant en detall l'obra de Miquel ngel. Les seves principals obres sn, Crist entre els escriguis, Expulsi dels mercaders del temple i els retrats de Giuliano de Medici, Duc de Nemours i Rafael.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198664" title="Frdric Bazille" nonfiltered="2558" processed="2551" dbindex="82566">
 
Jean Frdric Bazille (6 de desembre de 1841 - 28 de novembre de 1870) va ser un pintor francs impressionista. 
Nascut a Montpeller, Erau, Frana, en el si d'una famlia protestant de classe mitja, Bazille va comenar estudiant medicina el 1862. Va tenir amics com Claude Monet, Alfred Sisley, i per ells va conixer douard Manet.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198666" title="Maria Helena Vieira da Silva" nonfiltered="2559" processed="2552" dbindex="82567">

Maria Helena Vieira da Silva (Lisboa, 1908 - Pars, 1992), pintora portuguesa. 

El 1928, a l'edat de 20 anys es trasllada a Pars on s alumna de Friesz, Lger i Bissire. Dos anys ms tard contreu matrimoni amb el pintor hongars Arpad Szenes. A l'esclatar la Segona Guerra Mundial viatja a Brasil on roman fins a 1947, any que regressa a Pars. 

Les seves primeres obres ens mostren paisatges reduts a dissenys lineals i geomtrics que aconsegueixen l'efecte espacial sense recrrer als mtodes tradicionals per a crear la perspectiva. La seva obra es es desenvolupa entorn de sries temtiques: biblioteques, ponts, tallers, andamis, estacions..., en les quals s'inclina feia l'estudi i les possibilitats de l'espai. La seva obra se situa en l'Escola de Pars.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198667" title="Jean-Antoine Houdon" nonfiltered="2560" processed="2553" dbindex="82568">
 
Jean-Antoine Houdon (Versalles, 1741 - Pars, 1828), va ser un escultor francs, figura cim del neoclassicisme del seu pas. Va destacar en els seus retrats per la recerca del carcter individual, el que li va acostar al prerromanticisme. Deixeble de Pigalle i Lemoyne, el 1764 es va traslladar a Roma per a completar la seva formaci. All va esculpir a Bruno. 

Es va dedicar fonamentalment al retrat, iniciant la srie amb un de Diderot, en fang cuit, al que van seguir els de Mirabeau, D'Alembert, Molire, Voltaire, Rousseau i Franklin. Aquest ltim li va suggerir la idea de viatjar a Estats Units per a retratar a Washington. Houdon va arribar al continent americ el 1785 i, a ms de diversos bustos del president, va realitzar l'esttua que actualment s'exhibeix al Capitoli. Durant la Revoluci Francesa, va plasmar els rostres de Necker, Lafayette i Napole. 

Cal destacar tamb el seu elegant Diana caadora (1776), d'estil classicista.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198669" title="Museu d'art Kimbell" nonfiltered="2561" processed="2554" dbindex="82569">
 
El Museu d'Art Kimbell (en angls: Kimbell Art Museum) est situat a la ciutat de Fort Worth, Texas, EUA.
 
Alberga una petita i exquisida collecci d'art d'Europa, sia i de les cultures precolombines. La collecci pictrica s sorprenent, i s'ha format en els ltims quaranta anys. Hi ha obres de Picasso (Retrat cubista d'home amb pipa), Duccio, Fra Angelico, Andrea Mantegna, Caravaggio (Els jugadors de cartes), El Greco, Rembrandt, Monet, Thomas Gainsborough, Rubens, Velzquez (Retrat de Pedro de Barberana), Adam Elsheimer, Czanne, Edgar Degas i Piet Mondrian, entre molts altres. L'edifici del museu es va inaugurar el 1972 i el va dissenyar Louis Kahn.


Enllaos externs.

Web oficial del Museu d'Arte Kimbell ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198674" title="Thomas Arnold" nonfiltered="2562" processed="2555" dbindex="82570">

Thomas Arnold (1795-1841) va sser un pedagog angls que estudi a Winchester i Oxford, i viatj per Frana, Itlia i Alemanya.

Fou director de la Rugby School des de 1828 i particip en la reforma de les aristocrtiques Public Schools angleses iniciada el 1830.

El seu sistema educatiu a cpia de prefectes, escala de cstigs i competitivitat, atorgava molta importncia a l'educaci fsica i del carcter i a l'educaci moral i religiosa. 

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198678" title="Limfcit T" nonfiltered="2563" processed="2556" dbindex="82571">
Els limfcits T sn un dels tipus cellulars del grup dels leuccits (o glbuls blancs) i s'anomenen d'aquesta manera perqu es formen al timus. Participen en la immunitat cellular dels vertebrats. 

Se'n distingeixen diversos tipus, entre els quals destaquen els limfcits T citotxics o citoltics (Tc), que tenen capacitat de matar cllules infectades per virus o cllules tumorals, i els limfcits T collaboradors (Th, de l'angls helper), que secreten citocines, molcules encarregades de regular la resposta immunolgica.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198680" title="Herminio Almendros" nonfiltered="2564" processed="2557" dbindex="82572">
Herminio Almendros (1878-1974) va sser un pedagog espanyol nascut a Almansa (Albacete).

Estudi a la Normal d'Alacant i a l'Escuela Superior del Magisterio de Madrid i, posteriorment, va ser inspector de primer ensenyament i professor de la Universitat Autnoma de Barcelona entre els anys 1933 i 1937.

Fou un dels introductors del mtode Freinet a l'Estat espanyol.

Arran de la darrera Guerra Civil espanyola visqu exiliat fins a la seua mort a Cuba, on a ms de difondre aquest mtode tingu una activitat molt notria.

Destaca entre la seua obra escrita La imprenta en la escuela (Barcelona, 1933).

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198682" title="Crear, llegir, actualitzar i esborrar" nonfiltered="2565" processed="2558" dbindex="82573">
Crear, llegir, actualitzar i esborrar sn les quatre funcions bsiques d'emmagatzemament persistent, que comprn la majoria d'aplicacions informtiques.

Les quatre funcions responen al cicle de vida d'un objecte, registre o entrada. Cada lletra de CRUD significa una funci:
 Create: crea;
 Read o Retrieve: llegeix o obt ;
 Update : actualitza;
 Delete o Destroy: esborra;

Categoria : Programari












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198683" title="Pierre Bovet" nonfiltered="2566" processed="2559" dbindex="82574">
Pierre Bovet (1878-1944) va sser un psicleg i pedagog sus.

Amb douard Claparde i Adolphe Ferrire fund lInstitut des Sciences de l'Education Jean-Jacques Rousseau i en va ser director fins al 1944.

Bovet fou el primer d'emprar el terme escola activa per designar l'escola nova.


Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198684" title="Cobla La Principal de la Bisbal" nonfiltered="2567" processed="2560" dbindex="82575">
La Principal de la Bisbal s una cobla de sardanes fundada el 1888 pels membres de la Cobla Vella de la poblaci de la Bisbal d'Empord. L'any 1932 va ser escollida la cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, ttol que li fou restitut el 1978 pel president Josep Tarradellas.

Context histric.

El naixement de La Principal de la Bisbal coincideix amb l'poca que la sardana comena a expansionar-se per Catalunya. Feia tot just tretze anys de la mort de Pep Ventura, en feia quatre de l'aparici a Torroella de Montgr de Els Montgrins, en faltaven dos per la naixena de La Principal de Peralada. La sardana havia comenat un procs d'evoluci i expansi que li va permetre estendre's de les terres de Girona a arreu de Catalunya.

Naixement.

La Principal es va fundar el dia 22 de mar de 1988 fruit de la competncia entre les cobles Vella i Nova i l'inters de la primera per organitzar una nova orquestra per afrontar el progrs experimentat per la msica en general i especialment de les msiques empordaneses. Aquest progrs es basava en el pas de les cobles de tres quartans a la cobla actual formada primer per deu instrumentistes i, molt poc desprs, per onze.

Les de tres quartans s'anomenaven aix perqu estaven formades noms per tres msics. L'un tocava el flabiol i el tambor, l'altre, la tarota, i el darrer, la cornamusa.

Els primers msics que van formar part de la primera etapa van sorgir de l'escola del compositor i musicleg Joan Carreras i Dags. De fet, no s'entendria el seu naixement sense tenir present la feina dels anys anteriors de Carreras i de la seva Escola de Msica a la Bisbal. Carreras, que era de Girona i havia estat treballant a Barcelona i a Frana, segurament va anar a la Bisbal per la seva amistat amb Joaquim Gal, bisbalenc apotecari, i Melcior de Ferrer, compositor molt afamat de l'poca.

Joaquim Gal era tamb el vicepresident de la societat constructora del Tren Petit. Sense aquest tren, la cobla no hagus pogut agafar la volada que va tenir perqu no hauria pogut desplaar-se amb una certa rapidesa i comoditat a molts dels llocs on se'ls llogava. Aix explica tamb que cap dels msics que la van fundar hagus nascut a la Bisbal, tot i que la majoria hi van acabar vivint, tamb influenciat que ms d'un d'ells va acabar a l'Escola de Msica de Carreras Dags.

Aquest s el cas de Robert Mercader i Ponach, flabiolaire fill de Celr i primer director de La Principal fins a l'any 1891, quan es va reformar la plantilla. Mercader provenia de la Vella i va morir a Buenos Aires l'any 1937.

Esplendor.

 La majoria d'edat de la cobla La Principal de La Bisbal, l'inici de la seva gran puixana, es va produir amb l'arribada, a comenaments del segle XX, de diversos components de la cobla de Palau-sator: els Sal i els seus familiars propers, els Barnosell.

El 1935 s nomenat director Conrad Sal i Ramell, el centenari del naixement del qual s'ha celebrat fa poc. Exerc el crrec fins el 1990, i ha estat considerat el director de cobla ms capacitat i rigors.

La baixa de Ferran Rigau l'any 1950 propici que s'hi incorpors Ricard Viladesau, de la qual en formaria part fins al 1970. Viladesau en va ser el solista indiscutit de la tenora, en un moment on tamb va coincidir amb el "Moreno" (Josep Puig) al fiscorn i l'ngel Pont al tible. Quan la Bisbal tenia formaci d'orquestra, en Viladesau tocava el saxfon, la viola i el viol. En aquell moment era considerat el millor tenora de Catalunya, i era l'nic capa d'interpretar determinades obligades de tenora, com la seva prpia composici Sa Roncadora.

L'any 1988, en la commemoraci del centenari de la cobla, l'entitat va rebre homenatges a tots els indrets on van actuar, destacant els actes del centenari a la Bisbal i els concerts al Gran Teatre del Liceu (29 d'octubre), al Palau de la Msica Catalana, a l'Abadia de Montserrat i al Palau de la Generalitat, on li va ser atorgada la prestigiosa Creu de Sant Jordi.

Msics ms rellevants.

Les figures ms rellevants de la histria de la cobla n han format part en un moment o altre de la seva trajectria artstica. Cal esmentar els tenores Josep Gispert  Albert Mart, Ramon Rossell, Josep Coll, Ferran Rigau i Ricard Viladesau; els tibles Enric Barnosell, ngel Pont i Joan Pars; els trompetes Pere Pruunosa, Francesc Capellas i Joan Sadurn; els fiscornaires Toms Garcia, Lliberat Juanals, Josep Puig "Moreno" i Josep Riumall; els contrabaixos Flix Horcajo, Emili Sal, Josep Vallesp, etc...

Alguns directors de La Principal de La Bisbal han estat els mestres Robert Mercader, Josep Canet, Josep Maria Soler, Josep Sal, Gens Canet, Conrad Sal, Josep Cass, Josep Maria Surrell, i el fill de Josep Cass, Francesc Cass.

Bibliografia.
 Eugeni Molero La Principal de La Bisbal: Cobla de la Generalitat de Catalunya Barcelona: Editorial Prtic, desembre 1981;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198685" title="Manuel Bartolom Cosso" nonfiltered="2568" processed="2561" dbindex="82576">
Manuel Bartolom Cosso (1858-1935) va sser un pedagog espanyol, deixeble i collaborador de Francisco Giner de los Ros.

Estudi Dret a la Universitat de Madrid i fou professor de Pedagogia d'aquesta universitat i de la Institucin Libre de Enseanza.

Tamb va ser director del Museo Pedaggico Nacional durant 45 anys i de les Misiones Pedaggicas en temps de la Segona Repblica espanyola.

La reforma educativa d'aquells anys va estar molt influenciada per l'ideari de Cosso. 

La seua obra escrita inclou temes pedaggics i treballs sobre art espanyol i itali.


Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia, bibliografia i fotografies de Manuel Bartolom Cosso. ;
 La reforma escolar segons Manuel Bartolom Cosso. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198687" title="Sant Silvestre" nonfiltered="2569" processed="2562" dbindex="82577">


 Silvestre I (270-335). Papa rom i sant. ;
 Cursa de Sant Silvestre. Cursa urbana que es fa cada 31 de desembre a diferents indrets del mn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198689" title="Almudvar" nonfiltered="2570" processed="2563" dbindex="82578">

Almudvar  s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. Apareix per primer cop el 1083 quan el rei San III d'Arag el va entregar al monestir de San Juan de la Pea.

Compta amb tres pedanies: Artasona del Llano, San Jorge i Valsalada.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198696" title="Bernat Martorell" nonfiltered="2571" processed="2564" dbindex="82579">

Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la fase internacional de la pintura gtica. 

Pertany a la segona etapa de l'estil gtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar ms propera a l'estil flamenc. 

Se sap poc de la seva vida abans de 1427, encara que a mitjan segle XV va ser un dels principals artistes de Catalunya. La major part de les seves obres van ser retaules encara que va dissenyar vitralls i va illuminar llibres, com les miniatures del Llibre d'Hores guardat a l'institut Municipal d'Histria de Barcelona. 

Obres. 
Sant Jordi matant al Drac (taula). s la seva obra mestra. Es conserva a l'Institut d'Art de Chicago i al Louvre. ;
La decapitaci de sant Joan Baptista i Salom presentant el seu cap a Herodes ;
La Nativitat ;
Retaule de la Transfiguraci a la catedral de Barcelona ;
Retaule de Sant Pere de Pbol. Museu Dioces de Girona.

Enllaos extern.
Collecci al MNAC;
Retaule de Sant Pere a Girona;
Bernat Martorell a Sant-celoni.cat;

Bibliografia.
Azcrate Ristori, J. M. de,  Pintura gtica del siglo XV , en Historia del arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9 ;
Roig, Josep L. Historia de Barcelona Ed. El Peridico de Catalua, Grupo Zeta, Barcelona 1995 ISBN 84-8130-039-X;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198698" title="Oliviero Toscani" nonfiltered="2572" processed="2565" dbindex="82580">
Oliviero Toscani s un fotgraf itali, reconegut principalment per les seves campanyes publicitries dissenyades per a la marca de roba Benetton. Una de les seves campanyes ms famoses contenia una fotografia d'un malalt de SIDA, a un llit d hospital, rodejat de familiars dolguts. Altres, incloen allusions al racisme, la guerra, la religi i la pena capital.

Al 2005, Toscani va crear novament polmica, quan va fer fotografies per a la campanya publicitria de la marca de roba masculina  Ra-Re . Els retrats eludien a la homosexualitat masculina, d una forma que va fer enfadar a diversos grups que debatien els drets homosexuals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198700" title="Ovide Decroly" nonfiltered="2573" processed="2566" dbindex="82581">
Ovide Decroly (1871-1932) va sser un metge i psicopedagog belga. 

Estudi Medicina a Gant i ampli els seus estudis a Berln i Pars.

Va comenar la seua activitat professional amb nens retardats mentals i el 1907 inclogu en el seu camp d'acci els infants psquicament normals a l'cole de l'Ermitage.

Decroly s un pioner de la pedagogia biolgica i psicolgica moderna. Els centres d'inters i la globalitzaci corresponen respectivament a aquests camps de la pedagogia.

La seua influncia ha estat determinant tant al seu pas com a la resta del mn.

Referncies.


Vegeu-ne tamb.

 El Mtode Decroly.

Enllaos externs.
 Biografia d'Ovide Decroly. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198703" title="Alejandro Malaspina" nonfiltered="2574" processed="2567" dbindex="82582">

Alejandro Malaspina (o Alessandro Malaspina) (Mulazzo, Itlia, 5 de novembre de 1754 - Pontremoli, Itlia, 9 de abril de 1809) fou un oficial de l'Armada Espanyola d'origen itali.

Alejandro o Alessandro Malaspina va nixer a Mulazzo, avui a la Toscana (Itlia), comarca que en el segle XVIII formava part del Sacre Imperi Rom Germnic. Els seus pares van ser el marqus Carlo Morelo i Caterina Meli Lupi di Soragna. Del 1762 al 1765 va viure a Palerm, sota la protecci del seu oncle, el virrei de Siclia. Del 1765 a 1773 va estudiar al Collegi Clement de Roma. El 1773 va ingressar com a cavaller de l'Ordre de Malta. Va viure a l'illa de Malta un any, aprenent els rudiment de navegaci a la flota de l'Ordre. El 1774 ingress a l'Armada Espanyola. El 18 de novembre d'aquest any va rebre el rang de guardiamarina. 

Durant els anys 1775 i 1776 va participar en diferents accions al nord d'frica (una d'elles, el gener de 1775, una expedici en auxili de Melilla, assetjada pel rei del Marroc). De 1777 a 1779, embarcat a la fragata Astrea, va participar en un viatge a les Filipines (anada i tornada per la ruta del Cap de Bona Esperana). En aquest viatge fou ascendit a tinent de Fragata (1778). Va prendre part en algunes accions contra la Gran Bretanya el 1780 i fou ascendit a tinent de Navili.

El 1782 va ser denunciat a la Inquisici com a heretge. No fou, per, ni jutjat ni empresonat. Aquest mateix any va participar en l'intent fracassat de conquerir Gibraltar.

Entre 1783 i 1784, com a segon del comandant de la fragata Asuncin, va fer un segon viatge a les Filipines. De setembre de 1786 a maig de 1788, com a comandant de la fragata Astrea, va fer un tercer viatge a les Filipines, comissionat per la Real Compaa de Filipinas. Aquest viatge el va fer donant la volta al mn. 

 L'Expedici Malaspina .


El setembre de 1788 Alejandro Malaspina i Jos de Bustamante y Guerra proposen al govern espanyol l'organitzaci d'una expedici poltico-cientfica amb la finalitat de visitar la prctica totalitat de les possessions espanyoles a Amrica i sia. Aquest viatge seria conegut com Expedici Malaspina. Les corbetes Descubierta i Atrevida van sortir del port de Cadis el 30 de juliol de 1789 retornant a port 62 mesos ms tard.

 Retorn a Espanya i caiguda en desgrcia .
A la tornada a Espanya (21 de setembre de 1794), Malaspina va presentar un informe, Viaje poltico-cientfico alrededor del mundo, amb observacions crtiques de tipus poltic sobre les institucions colonials espanyoles i amb tesis favorables a la concessi d'una ampla autonomia a les colnies espanyoles a Amrica i el Pacfic que formarien una confederaci d'estats vinculats pel comer.

El setembre de 1795, va enviar al govern espanyol els seus escrits, en un esfor per a influir en la poltica del moment. Com a conseqncia, el 23, va ser acusat per Manuel Godoy de revolucionari i conspirador i fou arrestat. Desprs d'un judici irregular, el 20 d'abril de 1796 va ser condemnat a deu anys de pres al castell de San Antn de La Corunya. Durant la seva estada a la pres, Malaspina va escriure assaigs sobre esttica, economia i literatura.

No va arribar a complir la totalitat de la condemna. A finals de 1802 fou alliberat grcies a la pressi de Napole (a instncies de Francesco Melzi d'Eril) i deportat a Itlia. Malaspina va tornar a la seva localitat natal i, finalment, es va installar a Pontremoli, a deu quilmetres de Mulazzo. All es va involucrar a la poltica local. El 1804 es desplaa a Mil, capital de la Repblica Italiana. El desembre d'aquest any, el govern de la repblica li encarrega l'organitzaci de la quarantena entre la repblica i el regne d'Etrria durant una epidmia de febre groga a Livorno. En 1805 fou nomenat membre del Consell d'Estat del napolenic Regne d'Itlia (en el que s'havia transformat la Repblica Italiana). El desembre de 1806, es desplaa a la cort del regne d'Etrria a Florncia, essent adms a la Societat Colombina.

Alejandro Malaspina va morir a Pontremoli el 1809.

 Bibliografia .
Sagredo Baeza, Rafael; Gonzales Leiva, Jos Ignacio, La Expedicin Malaspina en la Frontera Austral del Imperio Espaol, Ed. Universitaria, Stgo, Chile, 2004. 939 pp. ;

 Enllaos externs .
 Alessandro Malaspina: a Biography, por Dario Manfredi (en angls). Aquesta biografia fou publicada originalment en espanyol com a Alejandro Malaspina: La Amrica Imposible, ed. Blanca Saz, Madrid, Compaa Literaria, 1994. ;
 Tablas de latitudes y longitudes de los principales puntos del Ro de la Plata, nuevamente arregladas al meridiano que pasa por lo ms occidental de la isla de Ferro, por Alejandro Malaspina. Edici digital a partir de Pedro de Angelis, Coleccin de obras y documentos relativos a la Historia Antigua y Moderna de las provincias del Ro de La Plata. Tomo Sexto, Buenos Aires, Argentina. Imprenta del Estado, 1837.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198704" title="Tour de Frana de 1909" nonfiltered="2575" processed="2568" dbindex="82583">


El Tour de Frana de 1909 va comenar marcat per la renncia a participar del bicampi Lucien Petit-Breton, i el manteniment del sistema de puntuaci com a forma per decidir el guanyador final de la prova.

La primera etapa fou guanyada pel belga Cyrille van Hauwaert, que es convert en el primer ciclista no francs en ser lder del Tour. A la segona etapa, el luxemburgus Francois Faber aconsegu el liderat el qual no deix fins a l'arribada a Pars, convertint-se aix en el primer guanyador no francs de la histria del Tour. Faber guany 6 etaps i domin amb absoluta claredat la prova.

S'estableix la novetat dels ciclistes independents o allat (isols) que corrien sense estar adscrits a cap equip.

Resultats.
Classificaci General.


 Etapes.



 Referncies.



Enllaos externs.
1909 Histria del Tour de Frana ;
 1909 Histria del Tour de Frana ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198706" title="Francesc Tramulles i Roig" nonfiltered="2576" processed="2569" dbindex="82584">
Francesc Tramulles i Roig (tamb escrit Tremulles), Perpiny o Barcelona, 1722 - Barcelona, 1773 . Pintor i dibuixant catal. 

Va ser deixeble del pintor Antoni Viladomat i Manalt i va ampliar estudis viatjant a Pars.

Va ser acadmic de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i membre del Collegi de Pintors de Barcelona. Juntament amb el seu germ Manuel, tamb pintor, van ser els principals promotors de la primera escola pblica d'art a Barcelona l'any 1747, precursora de l'actual Escola de la Llotja. 

Realitz, amb motiu de la visita de Carles III a Barcelona al 1759, amb motiu de la seva coronaci, diversos dibuixos de les festes i cavalcades que es van organitzar per a rebre'ls. Es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. 
Obres. 
La Verge del Carme. Esglsia parroquial de San Joan de Palau de Noguera. ;
Cpula de la capella del Sant Crist a l'esglsia de Santa Maria d'Igualada. ;
Sagrada Famlia amb Sant Joaquim i Santa Anna a l'esglsia de San Sebasti de la Guarda a Palafrugell. ;
Martiri de Sant Narcs a les voltes de l'Esglsia de Sant Narcs a Girona. ;
Pintures sobre la vida de Sant Esteve a la capella de Sant Esteve a la catedral de Barcelona. ;
Pintures a la capella de Sant Marc a la catedral de Barcelona. ;


Bibliografia.

Volum 19 (2004), La Gran enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5447-4;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198710" title="The Fun Palace" nonfiltered="2577" processed="2570" dbindex="82585">
The Fun Palace s una can del grup canadenc de thrash metal Annihilator apareguda a l'lbum Never, Neverland, de l'any 1990. La can va ser composada pel guitarrista Jeff Waters i la lletra escrita per Waters i el cantant Coburn Pharr. The Fun Palace t una duraci de 5 minuts i 51 segons i tracta sobre un homicida que anys ms tard de cometre un crim no pot deixar de pensar en la seva culpa i els malsons que aix li provoca no li deixa alternativa a confessar. La versi original d'aquesta can t una duraci de 30 segons ms respecte l'apareguda a l'lbum Never, Neverland. Aquesta primera versi va ser publicada en el recopilatori Bag of Tricks, a l'any 1994.

The Fun Palace tamb apareix en el primer disc en directe d'Annihilator, In Command (editat l'any 1996, tot i que la gravaci s d'un concert del 1990).

Enllaos externs.
Lletra de la can;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198712" title="Franois-Xavier Ortoli" nonfiltered="2578" processed="2571" dbindex="82586">

Franois-Xavier Ortoli ( Ajaccio, Frana 1925) s un empresari i poltic retirat francs, ministre del govern en diverses ocasions sota la 5a Repblica Francesa i que es convert l'any 1973 en el 5 President de la Comissi Europea.

Biografia.
Va nixer el 16 de febrer de 1925 a la ciutat d'Ajaccio, poblaci situada a l'illa de Crsega. Desprs d'estudiar dret a la Universitat de Pars, va realitzar un curs a l'Escola Nacional d'Administraci.

Fou president-director de la companyia petrolera Total entre 1984 i 1990.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre de la Uni de Demcrates per la Repblica (UDR), va iniciar la seva activitat poltica com a director del gabinet del Primer Ministre francs Georges Pompidou. Posteriorment, el 29 d'abril de 1967 fou nomenat Ministre d'Equipament i Allotjament en el quart govern de Pompidou, sent nomenat el 31 de maig de 1968 Ministre d'Educaci Nacional en el cinqu govern del mateix. Desprs de la caiguda de Pompidou, i a l'ascens de Maurice Couve de Murville fou nomenat el 10 de juliol Ministre d'Economia i Finances, crrec que desenvolup fins el 16 de juny de 1969. A l'ascens de Jacques Chaban-Delmas com a primer ministre fou nomenat el 22 de juny de 1969 Ministre de Desenvolupament Industrial i de Recerca Cientfica, crrec que desenvolup fins el 5 de juliol de 1972.

Poltica europea.
El 6 de gener de 1973 fou escollit President de la Comissi Europea, crrec que va mantenir fins el 5 de gener de 1977. Sense abandonar la Comissi Europea fou vicepresident de la Comissi en les comissions presidides per Roy Jenkins i Gaston Thorn encarregant-se aix mateix dels Assumptes Econmics i Financers, dimitint finalment del seu crrec el 26 d'octubre de 1984.

Vegeu tamb.
Comissi Ortoli;

Enllaos externs.
  Informaci de Franois-Xavier Ortoli a la Comissi Europea;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198714" title="Steven Seagal" nonfiltered="2579" processed="2572" dbindex="82587">
Steven Seagal (nascut el 10 d'abril de 1951) s un actor nord-americ aix com un productor, escriptor, director, practicant d'arts marcials, compositor de canons i guitarrista. Tamb s un mestre d'aikido (t el 7 dan), essent el primer occidental a qui es va permetre d'ensenyar en un dojo japons d'aquest art marcial.

Va obtenir principalment la notorietat a finals dels anys 80 i durant els 90, tot interpretant pellcules d'acci en les quals mostra claus i moviments del seu art marcial.

A part de les seves activitats professionals, Seagal s igualment conegut com a ecologista, activista pels drets dels animals aix com vegetari. Adepte a la filosofia budista tamb milita per la causa de la independncia del Tibet i pels drets dels americans nadius.

 Biografia .
Nascut a Lansing, Michigan, Estats Units, de pare jueu i mare irlandesa catlica, varen traslladar-se a Fullerton, Califrnia i va ser all on va comenar a estudiar karate amb el mestre Fumio Demura. Seagal va formar part de l'equip de demostraci de karate de Demura, i feia actes diaris en el Japanese Deer Park. Als dinou anys Seagal es va traslladar al Jap per continuar els seus estudis d'aikido, kendo, budisme i zen.

Al Jap, Seagal es va entrenar amb mestres d'aikido com Hiroshi Isoyama i Seiseki Abe, fins obtenir el 7 dan i es va cassar amb una estudiant de Abe Sensei, Miyako Fujitani. Va ser el primer no japons en consseguir les credencials de mestre i en poder ensenyar aikido al Jap, en tornar als Estats Units, el 1982, Seagal va obrir el Tenshin Bugei Gakuen, escola d'aikido Dojo de la famlia Fujitani.

Seagal es va estrenar al cimema com coordinador d'especialistes en la pellcula de The Challenge, protagonitzada per Toshiro Mifune.

 Filmografia .
Above the Law (1988);
Hard to Kill (1990);
 Marked for Death (1990);
Out for Justice (1991);
Under Siege (1992);
On Deadly Ground (1994);
Under Siege 2: Dark Territory (1995);
Executive Decision (1996);
The Glimmer Man (1996);
Fire Down Below (1997);
The Patriot (1998);
Exit Wounds (2001);
Ticker (2001);
Half Past Dead (2002);
The Foreigner (2003);
Out for a Kill (2003);
Belly of the Beast (2003);
Out of Reach (2004);
Clementine (2004);
Into the Sun (2005);
Submerged (2005);
Today You Die (2005);
Black Dawn (2005);
Mercenary for Justice (2005);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198715" title="Clau de volta" nonfiltered="2580" processed="2573" dbindex="82588">

La clau de volta s la dovella central d'un arc, o una volta. Sol ser de majors dimensions que les altres dovelles, i sovint est decorada, per no per raons funcionals sin esttiques. 

La clau, igual que les dovelles, se sustenta a causa de la forma d'aquestes peces, car les seves cares laterals, tallades en angle, transmeten lateralment part de les tensions, equilibrant-lo, i evitant que es desplomin sota una crrega vertical. 

Les tensions horitzontals de la dovella inferior es transmet al mur, o a altre arc, i la vertical es transmet al mur o a un pilar. 

La derrera pea que es colloca en la construcci d'un arc s la clau. Fins que aquesta no es troba collocada en el seu lloc s necessari estintolar (sostenir) les dovelles de l'arc, ja que es troba inestable. Per a aix s'utilitza un cindri, que s una estructura de fusta, o metall, amb la forma de l'arc, que sustenta les dovelles i noms es retira una vegada completat l'arc, en collocar-se la clau.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198718" title="Joseph Pulitzer" nonfiltered="2581" processed="2574" dbindex="82589">

Joseph Pulitzer (10 d'abril de 1847 - 29 d'octubre de 1911) fou un editor i periodista amb renom, especialment per ser l'nima impulsora de la creaci dels premis que porten els seu nom; els Premis Pulitzer, creats en el seu honor. Nascut a Hongria, va emigrar als Estats Units com a militar, on resid la resta de la seva vida. Va comenar escrivint al diari de Sant Louis, on es distingia per recollir les opinions de les persones del carrer i un estil molt populista que el va ajudar en la seva carrera poltica. 

Biografia.
Pulitzer (IPA pronunciation: ) va nixer a Mak, Hongria, on inici la seva carrera militar,  per en va ser excls de l'Exrcit austro-hongars per la seva frgil salut i escassa agudesa visual. L'any 1864 emigr als Estats Units per a lluitar a la Guerra Civil Americana.

Carrera periodstica i poltica.
Desprs de la guerra s'establ a Sant Louis, on l'any 1868 comen a treballar en un diari escrit en alemany, el Westliche Post. S'afili al Partit Republic, i fou elegit per a l'assemblea de l'estat de Missouri l'any 1869. L'any 1872 va comprar el Post per 3.000 dlars. L'any 1879 compr el St. Louis Dispatch per 2.700 dlars, i fusion els dos diaris, creant el St. Louis Post-Dispatch, que s encara el diari per antonomsia de la ciutat. Des d'all va ser on va desenvolupar el seu estil populista, proper a les classes mitjanes i crtic constructiu amb el poder establert. 

L'any 1882 va comprar The New York World, un diari amb prdues milionries, per 346.000 dlars a Jay Gould. En aquest diari es publicava The Yellow Kid, de Richard F. Outcault, un dels cmics ms famosos de l'poca i el primer imprs en color de forma regular a un diari. Des d'aquest mitj es va enfrontar als lders meditics del moment i va esdevenir molt popular per fomentar, juntament amb William Randolph Hearst- la creaci del que coneixem com a premsa groga, basant-se en el sensacionalisme, l'escndol i les histries que la gent volia sentir.
La tirada augment de 15.000 to 600.000 diaris, convertint-se en el diari nmero 1 del pas.

Prop dels conflictes.
L'editor del diari rival New York Sun es va referir a ell l'any 1890 al Sun com  "El jueu que va abandonar la seva religi", tractant de qu perds els lectors d'aquesta comunitat.

Tamb va ser un pioner en els reportatges d'investigaci d'impacte, com els de la srie de la guerra de Cuba que enfront a Espanya i els EUA. 
L'any 1895, William Randolph Hearst va comprar el rival New York Journal, cosa que port a una escalada alcista en la tirada dels diaris. Aquesta competici amb Hearst, particularment la cobertura abans i desprs de la Guerra de Cuba, va unir definitivament el nom de Pulitzer amb el sensacionalisme i la premsa groga.

Desprs de qu el World difongus el pagament de 40 milions de dlars pels Estats Units a la Companyia Francesa del Canal de Panam, Pulitzer va ser acusat de difamacions i calumnies envers el president Theodore Roosevelt i J. P. Morgan. Els tribunals no van admetre a trmit les acusacions, en la que va ser considerada una victria de la llibertat de premsa.

Llegat.
Amb les seves donacions, malgrat el rebuig inicial dels rectors, es van crear les primeres facultats de periodisme: les de Columbia i Missouri. Dins el seu testament tamb va contemplar la dotaci dels Premis Pulitzer, que van comenar a atorgar-se el 1917 i que han assolit un gran prestigi.

Universitat de Columbia.
L'any 1892 Pulitzer va oferir al president de l'Universitat de Columbia , Seth Low, diners per crear la primera escola de periodisme del mn. Inicialment l'universitat no accept els diners, per l'any 1902, el nou president Nicholas Murray Butler fou ms receptiu envers el pla de creaci d'una escola i uns premis. No va ser, per,  fins desprs que Pulitzer mors, que el seu somni es feu realitat. Pulitzer va donar 2 milions de dlars a l'universitat en el seu testament, que portaren a la creaci l'any 1912 de l'Escola Universitria de Periodisme de Columbia, malgrat que finalment no va ser la primera, donat que el propi Pulitzer havia esperonat tant la creaci de l'Escola de Periodisme de Missouri, dins de l'universitat de Missouri, que finalment aquesta s'avana en el temps. El ttol de graduat en  periodisme per l'Universitat de Columbia continua essent un dels ms prestigiosos del mn.

L'any 1917 es van fallar els primers Premis Pulitzer, d'acord amb els desitjos d'en Pulitzer. L'any 1989 Pulitzer fou incls al Passeig de la Fama de Sant Louis.

Mort.
Joseph Pulitzer va morir a bord del seu iot  a la badia de Charleston, Carolina del Sud, l'any 1911. Roman enterrat al cementiri Woodlawm, al Bronx, Nova York. 

 Enllaos externs .
Plana de la Pulitzer.org;
NY Times - inclou informaci biogrfic extensa ;
Brian, Denis. Pulitzer: A Life (2001);
Article sobre la vida de Pulitzer i el periodisme;
Una altra ben detallada biografia;
Passeig de la Fam de St. Louis;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198719" title="Johann Gottlieb Fichte" nonfiltered="2582" processed="2575" dbindex="82590">

Johann Gottlieb Fichte (1762-1814) va sser un filsof alemany.

Defensor de l'educaci nacionalista, veu en Johann Heinrich Pestalozzi la plasmaci del seu ideal. Creu que per mitj de l'educaci el poble alemany podr realitzar la seua missi histrica.

Estudi crticament l'obra de Kant, a partir de la qual intentava harmonitzar sobre bases cientfiques el coneixement teric amb l'activitat moral, social i religiosa. Afirma que tot intent filosfic d'entendre el problema del coneixement a partir de l'experincia sensible es troba amb una realitat incognoscible. Per aix Fichte tractar de trobar un primer principi que pugui justificar tot el saber. Aquest principi  no pot sorgir de l'experincia, i malgrat tot, ha de justificar-la. L'nica realitat no s el jo empric, sin un Jo Absolut illimitat. s la conscincia universal que resumeix en s la totalitat de l'sser i del que es dedueix tota realitat i experincia. La Dialctica s el mtode a travs del qual es desenvolupa el Jo Universal:

	- La Intuci. El Jo es reconeix a si mateix (Tesi).

	- El Jo es reconeix contraposat a tot all sobre el que no actua (Anttesi).

	- Explica la delimitaci del Jo i no jo. (Sntesi).


Rector de la Universitat de Berln, freqent els cercles romntics i prengu part activa en la resistncia a Napole Bonaparte.


Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198720" title="Eduard Estivill Sancho" nonfiltered="2583" processed="2576" dbindex="82591">
Eduard Estivill Sancho (Barcelona, 1948) s un metge i cantant catal.

Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en neurofisiologia. Treballa a l'Hospital General de Catalunya i a la clnica Dexeus de Barcelona. s especialment coneguda tota la seva tasca relacionada en el camp del/de la son, aix com les seves publicacions per al gran pblic, on destaquen els best-sellers orientats a fer que els pares aprenguin a fer dormir als nadons/fills petits que presenten dificultats al respecte, amb el popularment conegut -i tamb criticat per altres experts- Mtode Estivil.
En la seva altra vessant popular, es el cantant del grup Falsterbo Mar, un grup de msica folk catalana format juntament amb Montse Domnech i Isidor Mar. Tamb va formar part del Grup de Folk.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198722" title="Viol de pastor" nonfiltered="2584" processed="2577" dbindex="82592">
El viol de pastor va evolucionar del rabequet i consta de tres cordes de budell d'ovella i d'una caixa de ressonncia de fusta. s fregat amb un arquet fet amb una tija de jonc, de sac o de vmet.

Se'l feia el mateix pastor que el tocava i al so d'aquest instrument musical s'amenitzaven les cantades per deixondir la gent de les cases que visitaven les colles caramellaires de muntanya.

Hi una creena, molt estesa a pags, segons la qual, els animals desprs de morir segueixen exercint part de les facultats de quan eren vius, aix que el so d'un viol, fet amb cordes de budell de llop, esparverava i feia fugir el bestiar, com hauria fugit del mateix llop. Dins de la mateixa superstici, hom pot dir tamb que  els violins amb cordes de budell de gos espantaven els llops amb el seu so. 

Al Baix Valls, el primer diumenge desprs de la Pasqua Florida, es passava per les cases, amb l'acompanyament d'un msic que  tocava el viol, a cantar els goigs de la Mare de Du. Era mal vist emprar en aquest cant un instrument de vent. Tamb, quan els costums van perdre el rigorisme asctic i fou tolerada una mica de msica dins la Quaresma, les funcions s'amenitzaven amb msica de viol, que es tocava en els entreactes i, a voltes, mentre lliscaven les escenes dialogades. De tant en tant es feien duets. En aquest sentit va ser molt popular l'anomenada cobla d'en Pallofa, formada per dos msics: l'un tocava la guitarra i l'altre, el viol.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198723" title="Cinema catal" nonfiltered="2585" processed="2578" dbindex="82593">
El cinema catal s aquell que es realitza amb un equip i mitjans preferentment catalans. Es distingeix, per tant, del cinema en catal, que es realitza preferentment en catal. 

Histria. 
L'arribada del cinema a Catalunya.
La primera exhibici cinematogrfica a Catalunya va tenir lloc el 5 de maig de 1895 a Barcelona, quan es va presentar el cinetoscopi de Thomas Alva Edison a la Plaa de Catalunya. Les primeres exhibicions del Cinematgraf dels germans Lumire es van realitzar a la Rambla de Barcelona el desembre de 1896. Mesos desprs, Antoni i Emili Fernndez, dos fotgrafs catalans, van crear el Cinematgrafo Napolen, on es van comenar a fer projeccions regulars. Poc a poc les sales de projecci van proliferar a Barcelona a mida que els empresaris veien possibilitats econmiques en aquella nova forma d'oci. Les pellcules projectades eren habitualment importades de Frana, Itlia o Estats Units i de mica en mica van comenar a projectar-se pellqules de ms durada i amb argument.

Els primers cineastes catalans.
Un dels primers assistents a les projeccions al Napolen va ser Fructus Gelabert, qui es va quedar bocabadat amb el nou invent i va crear-se la seva prpia cmera per a produir les seves prpies pellcules. Les seves primeres filmacions sn Sortida del Pblic de l'esglsia parroquial de Santa Maria de Sants i Sortida dels treballadors de l'Espanya industrial, totes dues de 1987. La  primera pellcula amb argument va ser "Baralla en un caf" (1897), tamb del prolfic Fructus Gelabert, qui crearia l'empresa Diorama, amb estudis i laboratoris propis i ms endavant l'empresa Films Barcelona

Segundo de Chomn, d'origen aragons, es va establir a Barcelona el 1900 i va comenar a retocar pellcules estrangeres, tot pintant-les i posant-lis ttols, i fent servir noves tcniques artstiques com el maquetatge o les animacions. Algunes de les seves obres recreaven els clssics com Pulgarcito, de 1903 o Gulliver en el pas de los gigantes, de 1904. D'altres eren completament innovadores degut al volum de trucatges, com la seva pellcula "El hotel elctrico" (1905), una de les ms conegudes.

Tamb es pot destacar la collaboraci al cinema catal d'Albert Marro, que va ser el pioner dels documentals a Catalunya, que juntament amb Ricard de Baos van ser fundadors d'Hispano Films, creant algunes cintes com "Don Juan Tenorio" (1908), "Don Joan de Serrallonga" (1910), "Justicia del rey Felipe II" (1910) i "Don Pedro el Cruel"(1912).

Fora de la capital del principat, cal destacar el paper de Baltasar Abadal, un firaire que va difondre el cinematgraf per les comarques catalanes.

El naixement de la indstria del cinema a Catalunya.
El 1914, Barcelona s el centre de la indstria cinematogrfica de la pennsula. Poc a poc les sales de projecci van proliferant per tot el territori catal i es comena a diferenciar entre la figura de productor de pellcules i exhibidors. Es comena a formar tota una indstria del cinema a catalunya, fins el punt que es crea el Sindicat de Cinematografistes de Catalunya, per defensar els drets dels treballadors d'aquest sector. 

Temps desprs arriba la anomenada "Escola de Barcelona", experimentalista i cosmopolita, on destaquen Vicente Aranda, Jaume Cam o Gonzalo Surez. 

El cinema en catal va recuperar el seu vigor el 1975 quan, amb la finalitat de la dictadura franquista, es permeten les manifestacions culturals en llengua catalana, i es funda l' Institut de Cinema Catal.

En els ltims anys Barcelona s'ha distingit en la indstria cinematogrfica per la seva capacitat i qualitat de producci en els camps de l'animaci, els dibuixos animats, el rodatge i producci d'espots publicitaris, i el doblatge.

Festivals de cinema a Catalunya.
Barcelona, ciutat de fires i congressos de tot tipus, tamb celebra diverses trobades anuals de temtica cinematogrfica. La ciutat, per exemple, s'ha convertit en una de les meques mundials del cinema porno que, a ms, ha trobat en la ciutat condal a una de les seves estrelles en Nacho Vidal. 

Tamb se celebren altres certmens menors, encara que no exempts de qualitat i prestigi, com la Mostra internacional de films de dones, que t lloc des de l'any 1992, o el "Festival Internacional Documental de Barcelona", que t lloc des del 2000. Per Barcelona no s, ni de bon tros, l'nica ciutat de Catalunya on existeix activitat cinematogrfica. El Festival Internacional de Cinema de Catalunya, conegut com el Festival de Cinema de Sitges, va ser inaugurat el 1967, i est considerat un dels millors certmens cinematogrfics d'Europa, i el nmero 1 en l'especialitat de cinema fantstic. A Lleida se celebra cada any la Mostra Internacional de Cinema Llatinoameric. I Girona compte amb el Museu del Cinema.

 Fonts .
Miquel Porter & M.Teresa Ros Vilella, Histria del cinema catal, Taber, Barcelona 1969.
Palmira Gonzlez Lpez, Histria del cinema a Catalunya, La Llar del Llibre, Sant Cugat del Valls 1986.
Marc Fontbona, El cinema a l'poca modernista, a F. Fontbona (dir.), El Modernisme. Aspectes generals, L'isard, Barcelona 2003, pgs. 295-306. ;
 
Enllaos externs.
 cinema catal.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198725" title="Josep Altet i Font" nonfiltered="2586" processed="2579" dbindex="82594">
Josep Altet i Font s un promotor cultural catal. Originari del Vendrell, ha estat el principal promotor, des dels anys seixanta, dels homenatges fets al reconeixement, memria i homenatge al msic Pau Casals i Defill, tamb nascut a la vila del Vendrell. Per aix el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198726" title="Sicco Leendert Mansholt" nonfiltered="2587" processed="2580" dbindex="82595">

Sicco Leendert Mansholt ( Ulrum, Pasos Baixos 1908 - Wapserveen 1995 ) fou un poltic neerlands que fou President de la Comissi Europea entre els anys 1972 i 1973.

Biografia.
Va nixer el 13 de setembre de 1908 a la ciutat d'Ulrum, poblaci situada a la Provncia de Groningen, fill de grangers neerlandesos socialistes. Desprs de realitzar els seus estudis a Groningent va installar-se a Deventer, on va estudiar a l'Escola d'Agricultura Tropical. 

Al finalitzar aquests estudis va traslladar-se a l'illa de Java, que en aquells moments formava part de les ndies Orientals Neerlandeses, per treballar en una plantaci de te de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals. L'any 1936 retorn al seu pas descontent del sistema colonial per esdevenir pags a la poblaci de Wieringermeer.

Mor el 29 de juny de 1995 a la seva residncia de Wapserveen, poblaci situada a la provncia de Drenthe.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre actiu de la Resistncia durant la Segona Guerra Mundial, s'afili al Partit Laborista Neerlands (PvdA) i el 1945 entr a formar part del govern neerlands quan el primer ministre Willem Schermerhorn el nomen Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci, esdevenint el membre ms jove del gabinet. Va romandre al govern durant 11 anys, sota els governs de Willem Schermerhorn, Louis Beel i Willem Drees.

Poltica europea.
L'any 1958 abandon la poltica nacional per esdevenir l'1 de gener d'aquell any Vicepresident i Comissari d'Agricultura de la Comissi de la Comunitat Econmica Europea, crrec que va mantenir en la Comissi de les Comunitats Europees a l'unificar-se els executius europeus a partir de l'1 de juliol de 1967. Com a responsablde de la cartera d'agricultura, que desenvolup sota les comissions encapalades per Walter Hallstein, Jean Rey i Franco Maria Malfatti, fou l'encarregat de l'engegada de la Poltica agrria comuna (PAC). Aix mateix va publicar el "pla Mansholt", que buscava reduir el nombre de treballadors agrcoles i promoure la formaci d'unitats de producci agrcoles ms mplies i eficients. Amb el seu "informe Manhsolt" va donar a conxier els problemes del medi ambient ocasionats pel desenvolupament industrial i agrcola.

El 22 de mar de 1972 desprs de la dimissi de Franco Maria Malfatti es va convertir en President de la Comissi Europea, crrec que va mantenir fins el 6 de gener de 1973. 

Enllaos externs.
  Informaci de Sicco Leendert Mansholt a la Comissi Europea;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198731" title="Charles Bukowski" nonfiltered="2588" processed="2581" dbindex="82596">

Heinrich Karl Bukowski, ms conegut com Charles Bukowski (Andernach, Alemanya, 16 d'agost de 1920 - San Pedro, Estats Units, 9 de mar de 1994) Escriptor i poeta nord-americ. Bukowski va ser un autor prolfic, va escriure ms de cinquanta llibres, incomptables relats curts i multitud de poemes. Sovint s'esmenta la seva influncia en autors contemporanis i el seu estil s'imita freqentment . Va morir de leucmia el 1994, a l'edat de 73 anys. Avui en dia se'l considera un dels grans escriptors americans i smbol del "realisme brut" i la literatura independent. 

Biografia. 

 Infncia i joventut . 
Charles Bukowski va nixer a Andernach, Alemanya, el 1920. La seva mare Katharina Fett, era alemanya nadiua, mentre que el seu pare era d'ascendncia americana aixi com polonesa. Es van casar un mes abans que Charles naixs. Amb l'enfonsament de l'economia alemanya desprs de la Primera Guerra Mundial, la famlia es mudaria a Baltimore el 1923.

Perqu sons ms americ, els pares van comenar a dir-li "Henry". Ms tard es traslladarien a un suburbi de Los Angeles on va viure la famlia del pare de Bukowski. Durant la seva infantesa, el pare, que sovint era desocupat, maltractava en Charles (fets que ell mateix relata en un munt de poemes i relats, i en la novella "La senda del Perdedor"). 

A ms, no va ser gaire acceptat al collegi de petit (tenia marques a la cara degudes a una malaltia que va sofrir de molt jove, la qual cosa feia ms gran el rebuig sofert), i afegint-hi la timidesa, car es refugi en la lectura en la primera etapa de la seva vida. Una vegada graduat a l'institut de secundria de Los ngeles, Bukowski va fer estudis d'art, periodisme i literatura a la Universitat de Los Angeles durant dos anys.

 Primeres publicacions . 
A 24 anys, el relat curt de Bukowski "Aftermath of a Lengthy Rejection Slip" va ser publicat al  Story Magazine. Dos anys ms tard li publicarien un altre relat "20 Tanks From Kasseldown", aquesta vegada en un altre mitj. Va ser quan Bukowski es va desillusionar a causa del procs de publicaci que el dugu a deixar d'escriure durant una dcada. Durant aquest temps visqu a Los ngeles, encara que tamb va passar un temps vagant arreu dels Estats Units, dedicant-se a treballs temporals que anava deixant i estant-se en pensions barates. A comenament dels anys 50, Bukowski va comenar a treballar com a carter a Los ngeles, al servei postal dels Estats Units, on va romandre tres anys. El 1955 el van hospitalitzar per una lcera sagnant molt greu. Quan va sortir de l'hospital, va comenar a escriure poesia. El 1957, es va casar amb l'escriptora i poeta Barbara Frye, per van divorciar ms tard, el 1959. 

Frye dubtava sovint de l'habilitat de Bukowski com poeta. Un cop divorciats, Bukowski va continuar de beure i d'escriure poesia. 

 Anys 60 . 
Abans que comencessin els 60, va tornar a l'oficina de correus a Los ngeles, on va continuar a treballar una dcada. El 1964, va tenir una filla, Marina Louise Bukowski, nascuda de la seva relaci amb la seva xicota Frances Smith. Ms tard, Bukowski va viure a Tucson un perode breu de temps, on va entaular amistat amb Jon Webb i Gypsy Lou, que el van menar a publicar i viure de la seva literatura. Grcies a Webb va comenar a publicar alguns poemes en la revista de literatura "The Outsider". Sota "Loujon Press" van publicar "It Catches my Heart In Its Hand" el 1963, i "A Crucifix in a Deathhand" dos anys ms tard. aleshores Bukowski va conixer Franz Douskey, amic de Jon Webb, que solia visitar regularment en la seva caseta de Elm Street que tamb servia de centre de publicaci. Webb, Bukowski i Douskey van passar un temps plegats a Nova Orleans. A la primeria del 1967, Bukowski va escriure la columna  Notes of A Dirty Old Man  pel diari independent de Los ngeles "Open City". Quan "Open City" va plegar el 1969, la columna es va traslladar a Los Angeles Free Press. 

 Els anys amb Black Sparrow Press . 

El 1969, desprs que l'editor John Martin de Black Sparrow Press li promets una remuneraci de 100 dlars mensuals per a tota la vida, Bukowski va deixar de treballar a l'oficina de correus, per a dedicar-se a escriure tot el temps. Tenia llavors 49 anys. Com ell mateix va explicar en una carta,  tinc dues opcions, romandre a l'oficina de correus i tornar-me boig  o restar a fora i jugar a ser escriptor i morir-me de fam. He decidit de morir de fam.  

Va passar menys d'un mes desprs de deixar el treball en l'oficina de Correus, quan va acabar la seva primera novella, titulada Post Office (El Carter). Grcies a la confiana que John Martin va dipositar en ell quan era un escriptor relativament desconegut i a l'ajuda financera, Bukowski va publicar gaireb tot el seu treball literari a Black Sparrow Press. 

El 1976, Bukowski coneix Linda Lee Beighle, propietria d'un restaurant. Dos anys ms tard, la parella es va mudar de la part est de Hollywood, on Bukowski havia viscut la majoria de la seva vida, a San Pedro, el districte ms al sud de la ciutat de Los Angeles. Bukowski i Beighle van ser casats per Manly Palmer Hall el 1985. Bukowski parla d'ella en la novella "Dones" i "Hollywood", en gran part autobiogrfiques, a travs del personatge de "Sara". 


Bukowski va morir de leucmia el 9 de mar de 1994 a San Pedro, Califrnia, a l'edat de 73 anys, poc desprs d'acabar la seva darrera novella "Pulp". Les seves restes fnebres van ser condudes per monjos budistes. En la seva lpida s'hi llegeix:  Don't Try . (Que cal entendre com : no "miris de", "no assagis de", fes!)

Obra.
Charles, ha estat tradut a ms d'una dotzena d'idiomes entre les quals elespanyol, el francs, l'alemany i el portugus. s vist com una icona de la decadncia nord-americana i de la representaci nihilista caracterstica desprs de la Segona Guerra Mundial. 

El seu masclisme, humor negre, la seva falta d'ambici i la seva desvinculaci de la resta del mn, fan d'aquest escriptor una influncia directa de molts autors . 

 Bibliografia .

 It catches my heart in its hands, 1963. ;
 Crucifix in a deathhand, 1965. ;
 Notes of a dirty old man, 1969.  ;
 Days run away like wild horses over the hills, 1969.  ;
 Post office, 1971.  ;
 Mockingbird Wish Me Luck, 1972. ;
 South of No North, 1973.  ;
 Erections, ejaculations, exhibitions and general tales of ordinary madness, 1972. Facttum, 1975. ;
 Love is a dog from hell, 1977.  ;
 Women, 1978.  ;
 Shakespeare never did this, 1979.  ;
 Ham on rye, 1982.  ;
 Hot water music, 1983. ;
 The roominghouse madrigals, 1988.  ;
 Hollywood, 1989. ;
 The Last night of the earth poems, 1992. ;
 Pulp, 1994.
 The captain is out to lunch and the sailors have taken over the ship, 1998.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198734" title="Maria Teresa Barata i Gual" nonfiltered="2589" processed="2582" dbindex="82597">
Maria Teresa Barata i Gual s una pedagoga catalana. Ha estat fundadora i directora de l'Escola l'Avet de Terrassa i de l'Escola Montcau-La Mola a Matadepera, escoles en la lnia pedaggica catalanista i dins l'humanisme cristi. Tamb ha ajudat a crear una lnia de llibres de text per a l'aprenentatge de la calligrafia innovadors i de gran qualitat. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198736" title="Merc Bruquetas i Lloveras" nonfiltered="2590" processed="2583" dbindex="82598">
Merc Bruquetas i Lloveras (Vilassar de Dalt, Maresme 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007) fou una actriu catalana. Inici la seva carrera professional els anys cinquanta al Teatre Romea. El 1959 obtingu el premi d'interpretaci al Cicle de Teatre Llat amb l'obra Tres angelets a la cuina junt a Joan Capri. Li fou atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977 per l'obra Merc dels uns, Merc dels altres, de Carles Valls, el seu gran xit. Darrerament ha aparegut en episodis de sries de TV3 com Jet lag, I ara qu, Xnia, Oh! Espanya, i ha fet el paper de Rosalia a Nissaga de poder. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
 
 Trajectria professional .
teatre
 1956, 8 febrer. Jo ser el seu gendre, de Jaume Villanova i Torreblanca. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. En el paper dEsperana.
 1957, 23 gener. Partits pel mig, de Xavier Fbregas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. En el paper dOlga.
 1957, 27 febrer. Passaport per a l'eternitat de Josep C. Tpias i Santiago Vendrell. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. En el paper de Laura.
 1959, 7 gener. L'amor venia en taxi de Rafael Anglada. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. En el paper dEmlia.
 1959. Tres angelets a la cuina.
 1968, 19 gener.  Estimat professor, d'Alfonso Paso. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
 1968, 15 febrer. Esposa de circumstncies, d'Henri Gorsse i Maurice de Marsan, amb adaptaci de Ramon Martori. Direcci de Xesc Forteza. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
 1968, 4 juny. El meu marit t un pa a l'ull, de Joaquim Muntanyola. Estrenada al teatre Barcelona de Barcelona.
 1968, 4 desembre. L'enterrament s a les quatre de Joan Vila Casas. Direcci d'Antoni Chic. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona. ;
 1969, juliol. Una noia de bosc. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. Director: Antoni Chic.
 1974. Quan va ser el darrer cop que vas veure la mare?, de Christopher Hampton, amb traducci de Manuel de Pedrolo. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. ;
 1974. All que tal vegada s'esdevingu, de Joan Oliver. Direcci de Ventura Pons. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1974. El cap i la fi de Carles Valls. Director: Ventura Pons. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1976. Merc dels uns, Merc dels altres, de Carles Valls ;
 1982. Dola de les Tpies, de Carles Valls ;
 El hombre, la bestia y la virtud, de Luigi Pirandello;
 Com si fos un tros de vida, d'Eduard Criado;
 El embrujado, de Ramn Mara del Valle-Incln;
cinema
 La dudosa virilidad de Cristbal (1977) de Joan Bosch;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198737" title="Rafael Caria" nonfiltered="2591" processed="2584" dbindex="82599">
Rafael Caria (l'Alguer, Sardenya, 1941 - 9 d'abril del 2008) va ser un filleg i poeta alguers. Va ser un dels editors del prestigis anuari acadmic Revista de l'Alguer. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva preocupaci pel futur del catal a Sardenya. El 2006 fou escollit membre de l'Institut d'Estudis Catalans com a especialista de Toponomstica i Lexicografia algueresa, el primer alguers que en va esdevenir membre.

 Obres .
 L alguers al carrer i a l escola, (1987) Com ensenyar catal als adults, nm. 15; 18-20.
 L'Alguer, llengua i societat (1988);
 L alguers des d una perspectiva histrica (1990) a Revista de l'Alguer, nm. 1; 33-53.
 Il mondo del Clic (1991);
 Documents d histria toponmica algueresa: el "Llibre de las lacanas" (1992) a Revista de l'Alguer, nm. 3; 175-230.
 La poltica lingstica a l Alguer dins La llengua als Pasos Catalans. A cura d'Isidor Mar,  (1992);
 Toponomastica algherese, II (1993);
 Ordinacions municipals de l Alguer de 1526 (1994) a Revista de Llengua i Dret, nm. 22; 52-53.
 El lxic dels mariners algueresos entre catalanitat i mediterranetat (1995) a Revista de l'Alguer, nm. 6; 119-208; nm. 7; 155-204.
 L alguers al llindar del 2000, entre substituci i anticatalanisme  (1997) a Serra d'Or, nm. 451-452; 40-44.
 Libera muratoria (1998) a Alghero e dintorni. Ssser, nm. 3; 38-43.
 Corax, la primigenia "Algarium" (1999) a Revista de l'Alguer, nm. 10; 231-244.
 Le piante spontanee ad Alghero, nomi, propriet, usi, etimologia (2001);
 L Alguer al I Congrs Internacional de la Llengua Catalana: Joan Palomba i Antoni Ciuffo (2006) a Estudis Balerics ;
 Il nome popolare degli uccelli ad Alghero (Prleg de Joan Veny i Clar), (2006).

 Enllaos externs .
 Notcia del nomenament com a membre de l'IEC;
 Entrevista al Butllet de l'IEC (23 febrer 2007);
 Rafael Caria dins l'IEC;
 Notcia de la seva mort;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198738" title="Xifla" nonfiltered="2592" processed="2585" dbindex="82600">
La xifla s una variant del buiro i un instrument de percussi fregada.

Est feta amb una carbassa, d'ac que hom la conegui tamb amb el nom de carbassola. Sobre aquest cos, que fa de caixa de ressonncia, hi ha clavada una llauneta abonyegada amb una punta metllica que  fa la funci de talls o scs, fets directament sobre la carbassa. Per fer-lo sonar hom frega la llauneta amb un ferret.

s un ms dels instruments de les colles de caramelles que fan sonar per acompanyar les canons i corrandes. Tamb per Nadal, hom sol acompanyar les canons alegres que s'entonen tant a dins de l'esglsia com a fora, amb la xifla, que amb el seu so primitiu pregona l'antiguitat d'aquestes festes nadalenques, musicades, habitualment, per gent del camp.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198740" title="Vicente Aranda Ezquerra" nonfiltered="2593" processed="2586" dbindex="82601">

Vicente Aranda Ezquerra (9 de novembre de 1926 a Barcelona) s un director de cinema catal.

Est lligat a la anomenada Escola de Barcelona, la refinada esttica de la qual fou una novetat en el cinema peninsular dels anys 60. Fata Morgana (1966) s una de les seves obres ms representatives i enquadrades en aquest corrent. Va abordar desprs gneres ms comercials, cinema fantstic i cinema ertic: Les cruels (1969), La nvia ensangonada (1972), Clara s el preu (1974). 

Desprs, amb ms rigor, va tractar la transexualitat en Canvi de sexe (1977). Va dur a la pantalla La noia de les calces d'or (1980), adaptaci de l'obra de Juan Mars, Assassinat en el Comit Central (1982) basada en la novella de Manuel Vzquez Montalbn, pellcula policaca, irnicament tenyida de poltica i Fanny Pelopaja (1983), retrat sense concessions d'una jove de suburbi i d'un policia corromput. 

En el 2001 va dur a la fama a Pilar Lpez de Ayala en el paper de Juana la Loca (Premi Goya a la millor interpretaci femenina protagonista)

Filmografia.
 Tirante lo Blanc (2006);
 Carmen (2003);
 Juana la Loca (2001);
 Celos (1999);
 La mirada del otro (1998);
 Libertarias (1996);
 La pasin turca (1994);
 Intruso (1993);
 El amante bilinge (1992);
 Amantes (1991);
 Si te dicen que ca (1989);
 El Lute II, maana ser libre (1988);
 El Lute, camina o revienta (1987);
 Tiempo de silencio (1986);
 Fanny Pelopaja (1984);
 Asesinato en el Comit Central (1982);
 La muchacha de las bragas de oro (1979);
 Cambio de sexo (1977);
 Clara es el precio (1974);
 La novia ensangrentada (1972);
 Las crueles (1969);
 Fata Morgana (1965);
 Brillante porvenir (1964) (codirigida amb Romn Gubern);

 Enllaos externs .
Web Oficial de Vicente Aranda;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198741" title="Argelaga negra" nonfiltered="2594" processed="2587" dbindex="82602">

L'argelaga negra  (Calicotome spinosa) s un arbust papilionaci molt espins de fulles trifoliades, flors grogues i fruit en llegum.

Enllaos externs.
 Herbari virtual de les Illes Balears;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198742" title="Mostra Internacional de Cinema Llatinoameric" nonfiltered="2595" processed="2588" dbindex="82603">
La Mostra Internacional de Cinema Llatinoameric s un festival de cinema que es realitza anualment des de 1995 a la ciutat de Lleida. Els premis que s'otorguen sn:

 Premi al Millor Llargmetratge;
 Millor Direcci;
 Millor Gui ;
 Millor Actor ;
 Millor Actriu ;
 Millor pera Prima;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198746" title="Rabequet" nonfiltered="2596" processed="2589" dbindex="82604">
El rabequet o viol de carbassa era un instrument de corda fregada amb un arquet, una caixa de ressonncia en forma de nou, pell de pergam tibada i constava de dues cordes que eren tocades amb un arc molt curt. Ms tard, aquesta membrana va ser substituda per una fullola.

A Catalunya es feia amb carbassa vinera com a caixa de ressonncia. Generalment, s'aguantava amb la barbeta o al pit. Hi ha variants de dues o tres cordes i antigament es coneixia amb diversos noms: rabena, rabeu, rabell, rabec, etc. 

s un instrument d'origen rab (rabb) i fou introdut amb les primeres invasions islmiques del segle VIII. Actualment, s encara l'instrument principal de les actuals orquestres rabs de Tunsia, Marroc i Algria. Va ser l'instrument preferit dels joglars i msics ambulants de l'edat mitjana, fins que en el segle XVI evoluciona cap a l'instrument que avui coneixem per viol. 

Abans era costum, molt ests a Catalunya, que els pastors baixessin de la muntanya, pels voltants de Nadal, i anessin per les cases fent saber a la gent el naixement de Jesucrist, tot cantant alegres nadales i acompanyant-se d'instruments rudimentaris, molt casolans, com el rabequet i la simbomba.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198748" title="Antonio Colinas" nonfiltered="2597" processed="2590" dbindex="82605">
Antonio Colinas (La Baeza, Lle, 1946 - ) s un poeta espanyol que pertany al grup dels novsimos, per, dintre d'aquest, es distingeix per seguir, prcticament des del principi, un cam personal, marcat pel seu propi instint literari; a causa de la qual cosa, de seguida se singularitza la seva veu: enfront dels excessos avantguardistes del grup, arriba a un rar equilibri clssic, nascut d'una capacitat poc comuna per a assumir diferents tradicions potiques, literries, filosfiques i espirituals, fer-les prpies i donar-los un al enterament personal. 

Un altre tret que singularitza la seva aventura potica i literria s la conjunci que sempre es dna en la seva obra entre literatura i vida, aix com entre l'experincia vital i la cultural. Ens trobem davant una escriptura que neix de la vida, a la qual illumina, dna un impuls transcendent i impregna de contnues ressonncies simbliques i metafsiques. 

El signe de l'equilibri marca tamb la seva obra. Equilibri que no s sin harmonitzaci de principis antagnics, harmonia dialctica. Equilibri entre l'emoci i la meditaci; entre l'esttica (un estil sempre musical i clar, tendent a la esencialitzaci de la paraula) i l'tica (aquest posar el dit en la nafra dels desastres de la histria, dels abusos d'un racionalisme estret, de la destrucci de la naturalesa, i en aquest sentit, podem observar com el component moral est cada vegada ms present en tota la seva obra); entre la Meseta (el territori primordial de l'escriptor) i el Mediterrani (Itlia, el mn de la seva experincia cultural, aix com Eivissa, on van transcrrer vint anys de la seva vida); entre el clssic (la seva assumpci de poetes com fray Luis de Len o san Juan de la Cruz) i el romntic (la seva assimilaci de Giacomo Leopardi o dels romntics alemanys Hlderlin i Novalis); entre el sagrat i el prof; entre la tradici i l'avantguarda..., per no citar sin algunes de les claus per a entendre la seva escriptura. 

Per Antonio Colinas no s noms poeta. La seva obra abasta diferents gneres, doncs entn la Literatura com a un procs de creaci total que expressi el complex mn de l'sser. Per aquest motiu ha sentit la necessitat d'expressar-se a travs de gneres tan distints com l'assaig, la biografia, l'article periodstic, la traducci i la narrativa. 

La seva obra ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals cap destacar el Premi Nacional de la Crtica (1975), el Premi Nacional de Literatura (1982), el Premi de les Lletres de Castella-Lle (1999) o, a Itlia, el mateix any, el Premi Internacional Carlo Betocchi, concedit a la seva tasca com a traductor i estudis de la cultura italiana. Alhora, el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci a la traducci d'autors catalans al castell.

En el 2005 va rebre el Premi Nacional de Traducci, concedit pel ministeri d'Afers exteriors d'Itlia, per la seva traducci de la Poesia Completa del Premi Nobel Salvatore Quasimodo. En l'any 2007 rep la "Alubia de Oro", guard que reconeix el seu ttol de "Personaje Baezano del Ao 2006", a proposta del setmanari de La Baeza "El Avance Baezano". 

Obres.
Poesia .
 Poemas de la tierra y de la sangre, Lle, Diputaci Provincial, 1969. ;
 Preludios a una noche total, Madrid, Rialp, col. Adonais, 1969. ;
 Truenos y flautas en un templo, Sant Sebasti, C.A.G. de Guipscoa, 1972. ;
 Sepulcro en Tarquinia, Lle, Diputacin Provincial, col. Provincia, 1975 ;
 Sepulcro en Tarquinia , Barcelona, Lumen, Col. El Bardo, 1976. ;
 Astrolabio, Madrid, Visor Libros, 1979. ;
 En lo oscuro, Rota (Cadis), Cuadernos de Cera, 1971. ;
 Poesa, 1967-1980 , Madrid, Visor Libros, 1982. ;
 Sepulcro en Tarquinia (poema, amb 6 dibuixos de Montserrat Ramoneda), Barcelona, Galera Amagatotis,1982 ;
 Noche ms all de la noche, Madrid, Visor Libros, 1983. ;
 Poesa, 1967-1981, Madrid, Visor Libros, 1984. ;
 La via salvaje, Crdova, Antorcha de Paja, 1985. ;
 Diapasn infinito (amb dues litografies, un grau i una serigrafia de Perejaume), Barcelona, Tallers Chardon y Yamamoto, 1986. ;
 Dieciocho poemas, Eivissa, Caixa Balears, 1987. ;
 Material de lectura, Mxic, Universidad Nacional Autnoma de Mxico, 1987. ;
 Jardn de Orfeo, Madrid, Visor Libros, 1988. ;
 Libro de las noches abiertas (amb 16 illustracions de Mario Arlati), Mil, Peter Pfeiffer,1989. ;
 Blanco / Negro (amb 5 illustracions de Mario Arlati, ed. bilinge), Mil, Peter Pfeiffer,1990. ;
 Los silencios de fuego, Barcelona, Tusquets, col. Marginales, 1992. ;
 La hora interior, Barcelona, Taller Joan Roma, 1992. ;
 El ro de sombra. Poesa 1967-1990 , Madrid, Visor Libros, 1994. ;
 Sepulcro en Tarquinia (poema), amb prleg de Juan Manuel Rozas, Segovia, Pavesas, 1994. ;
 Pjaros en el muro / Birds in the wall (bilinge, amb tres gravats de Barry Flanagan), Barcelona, Taller Joan Roma, 1995. ;
 Libro de la mansedumbre, Barcelona, Tusquets, col. Nuevos Textos Sagrados, 1997. ;
 Crdoba adolescente, Crdoba, CajaSur, col. Los Cuadernos de Sandua, 1997. ;
 El ro de sombra. Treinta aos de poesa, 1967-1997 , Madrid, Visor Libros, 1999. ;
 Amor que enciende ms amor, Barcelona, Plaza y Jans, 1999. ;
 Sepulcro en Tarquinia (poema), (amb gravats de Ramn Prez Carri), Pedreguer (Alicante), col.  Font de La Cometa , 1999. ;
 Nueve poemas, Salamanca, Celya, col. Aedo de Poesa, 2000. ;
 Junto al lago, Salamanca, Cuadernos para Lisa, 2001. ;
 Tiempo y abismo, Barcelona, Tusquets, col. Nuevos Textos Sagrados, 2002. ;
 La hora interior. Antologa potica 1967-2001 , Junta de Castilla y Len, 2002. ;
 L'amour, el amor, (amb poemas de Michel Bohbot; illustracions de Irriguible), Pars, Editions du Labyrinthe, 2002. ;
 Obscur hautbois de brume (antologia bilinge de Franoise et alii. Cont complet  Noche ms all de la noche )), Bruxelles, Le Cri, 2003. ;
 Seis poemas, (comentats per Luis Miguel Alonso), Burgos, Instituto de la Lengua de Castilla y Len, 2003. ;
 Treinta y ocho poemas. Homenatge al gravador Antonio Manso , Madrid, Real Casa de la Moneda, 2003 ;
 El ro de sombra. Treinta y cinco aos de poesa, 1967-2002 , (6 edicin) Madrid, Visor Libros, 2004. ;
 Noche ms all de la noche, Valladolid, Fundacin Jorge Guilln, 2004 . ;
 En vila unas pocas palabras, Valladolid, Ediciones de El Gato Gris, 2004. ;
 En la luz respirada (edici crtica de  Sepulcro en Tarquinia ,  Noche ms all de la noche  i  Libro de la mansedumbre , a cura de Jos E. Martnez, Madrid, Ctedra, 2004. ;
 Sepulcro en Tarquinia (edici commemorativa de la primera aparici del llibre  1975-2005- amb un disc compacte amb la veu de l'autor), Visor Libros, Madrid, 2005. ;
 Sepulcro en Tarquinia (poema; calligrafiat i illuminat per Javier Alcans), (en preparaci) ;

Narrativa.
 Un ao en el sur (Para una educacin esttica), Madrid, Trieste, 1985 (2 ed., Barcelona, Seix Barral, 1990). ;
 Larga carta a Francesca, Barcelona, Seix Barral, 1986 (2 ed., 1989). ;
 Das en Petavonium, Barcelona, Tusquets Editores, 1994. ;
 El crujido de la luz, Lle, Edilesa, 1999. ;
 Huellas, Valladolid, Castilla Ediciones, 2003.

Assaig i altres gneres.
 Leopardi (Estudi i antologia potica bilinge), Gijn, Jcar, col.  Los poetas , 1974 (2 ed., 1985). ;
 Viaje a los monasterios de Espaa, Barcelona, Planeta, col  Biblioteca Cultural RTV , 1976 (nueva edicin ampliada, Len, Edilesa, 2003). ;
 Vicente Aleixandre y su obra, Barcelona, Dopesa, 1977 (2 ed., Barcelona, Barcanova, 1982). ;
 Orillas del rbigo, Lle, Ediciones del Teleno, col.  Biblioteca Popular Leonesa , 1980. (2 ed., Len, Diputacin Provincial, col.  Breviarios de la Calle del Pez ). ;
 La llamada de los rboles (amb 30 illustracions), Barcelona, Elfos, col.  Miniaturas selectas , 1988. ;
 La crida del arbres(trad. De M. Villangmez), Barcelona, Elfos, 1988. ;
 Hacia el infinito naufragio (Una biografia de Giacomo Leopardi) , Barcelona, Tusquets Editores, col.  Andanzas , 1988. ;
 El sentido primero de la palabra potica, Madrid/Mxico, FCE, 1989. ;
 Pere Alemany: la msica de los signos, Barcelona, mbit, 1989. ;
 Ibiza, La nave de piedra (amb fotografies de Toni Pomar), Barcelona, Lunwerg, 1990. ;
 Tratado de armona, Barcelona, Tusquets Editores, col.  Marginales , 1991 (2 ed., 1992). ;
 Mitologa clsica (amb graus dels segles XVIII i XIX), Madrid, lbum / Jess Tablate editor, 1994. ;
 Rafael Alberti en Ibiza. Seis semanas del verano de 1936, Barcelona, Tusquets Editores, col.  Andanzas , 1995. ;
 Escritores y pintores de Ibiza, Eivissa, Consell Insular, 1995. ;
 El Grand Tour (amb gravats dels segles XVIII i XIX), Madrid, lbum / Jess Tablate editor, 1995. ;
 Sobre la Vida Nueva, Oviedo, Nobel, 1996. ;
 El jardn y sus smbolos, Antonio Colinas i Joaqun Lled (amb gravats del segle XIX a cura de Jess Tablate Miquis), Madrid, lbum Letras Artes, 1997 (de A. C.,  Preliminar  y  El jardn y sus smbolos , pp. 4-29). ;
 Nuevo tratado de armona, Barcelona, Tusquets Editores, col.  Marginales , 1999. ;
 Ibiza y Formentera: dos smbolos, Palma de Mallorca, Turismo Balear, 1999. ;
 Ibiza, Segovia, Artec Impresiones, 2000 (prleg de Concha Garca Campoy). ;
 Contrarios contra contrarios (El sentido de la llama sanjuanista, Len, La Biblioteca I.E.S. Lancia, col. Cuadernos del Noroeste, 2000 (incls a Del pensamiento inspirado II , pp. 138-148) ;
 Los smbolos originarios del escritor, Astorga, Centro de Estudios Astorganos, 2001 (incls a Del pensamiento inspirado II, pp. 31-46). ;
 Del pensamiento inspirado, vol.I, Junta de Castilla y Len, 2001. ;
 Del pensamiento inspirado, vol.II, Junta de Castilla y Len, 2001. ;
 Potica y poesa, (con grabacin en CD), Madrid, Fundacin Juan March, 2004. ;
 Los das en la isla, Madrid, Huerga&Fierro, 2004. ;
 La simiente enterrada. Un viaje a China, Madrid, Ediciones Siruela, 2005.

Traduccions.
 COLLODI, Carlo, Pinocho, Barcelona, Bruguera, 1986; nueva edicin : Las aventuras de Pinocho (ilustraciones de Atilio Mussino), Barcelona, Edhasa, 2000. ;
 GIMFERRER, Pere, El vendaval (ed. bilinge, trad. de A. Colinas et alii ), Barcelona, Ediciones 62, 1989. ;
 LAMPEDUSA, Giuseppe Tomasi di, Stendhal , Madrid, Trieste, 1989; (2 ed., Barcelona, Pennsula, 1996). ;
 LEOPARDI, Giacomo, Leopardi , (Estudio y antologa potica bilinge), Gijn, Jcar, col.  Los poetas , 1974 (2 ed., 1985). ;
 LEOPARDI, Giacomo, Poesa y prosa. Diario del Primer Amor. Canti (bilinge). Dilogos . Madrid, Alfaguara, col.  Clsicos Alfaguara , 1979. ;
 LEOPARDI, Giacomo, Obras , Barcelona, Crculo de Lectores, 1997. ;
 LEOPARDI.Giacomo. Cantos. Pensamientos . Barcelona, Crculo de Lectores/Galaxia Gutemberg, Barcelona (en preparacin). ;
 LEVI, Carlo, Cristo se par en boli , Madrid, Alfaguara, 1980; 2 ed., Barcelona, Plaza & Jans, 1982. ;
 MARI, Antoni, El preludio , Barcelona, Llibres del Mal, 1986. ;
 PARCERISAS, Francesc, Poetas catalanes de hoy , Barcelona, Plaza & Jans, 1986. ;
 PASOLINI, Pier Paolo, Las cenizas de Gramsci , Madrid, Alberto Corazn, 1975; reedicin: Madrid, Visor, 1985. ;
 QUASIMODO, Salvatore, Poesa , Granada, La Veleta, 1991. ;
 QUASIMODO, Salvatore, Poesa Completa , Ourense, Ediciones Linteo, 2004. ;
 ROCA Pineda, Antoni, Somni en groc (ed. bilinge), Ibiza, Galera Karl Van der Voort, 1994. ;
 SALGARI, Emilio, Los tigres de Mompracem , Madrid, Alianza Editorial, 1981. ;
 SALGARI, Emilio, La montaa de luz , Madrid, Alianza Editorial, 1982. ;
 SALGARI, Emilio, El corsario negro , Madrid, Alianza Editorial, 1983. ;
 SANGUINETI, Edoardo, Wirwaarr , Madrid, Alberto Corazn, 1975; reediciones: Madrid, Visor, 1985; Madrid, Visor, 2000. ;
 TPIES BARBA, Antoni, Materia dels astres (bilinge), Barcelona, Ediciones 62, 1992. ;
 VILLANGMEZ LLOBET, Mariano, Caminos y das , Madrid, Visor, 1990. ;
 VILLANGMEZ LLOBET, Mariano y otros, Menorca. Naturaleza viva , Menorca, UNESCO / Consell Insular de Menorca, 1995. ;
 VILLANGMEZ LLOBET, Mariano, Un vuelo de pjaros/Un vol d'ocells , Madrid, Calambur, 2004. ;
 VV. AA., Poetas italianos contemporneos (ed. bilinge), Madrid, Editora Nacional, 1978. ;
 VV. AA., Antologa esencial de la poesa italiana , Madrid, Austral, 1999. ;
 WILKOCK, Rodolfo, El estereoscopio de los solitarios , Barcelona, Seix Barral, 1984. ;

Antologies d'altres poetes.
 JUAN RAMN JIMNEZ, Antologa Potica , Madrid, Alianza editorial, 2002 (selecci i estudi previ d'A. Colinas). ;
 RAFAEL ALBERTI, Los bosques que regresan. Antologa potica (1924-1988), Barcelona, Crculo de Lectores/Galaxia Gutemberg, 2002 (selecci i estudi previ d'A. Colinas);

 Enllaos externs .

   (Poemes d'Antonio Colinas);
   (Amb molts poemes);
   (Molt complet);
   (Estudi exhaustiu);
   (Molt interessant);
   (Entrevista sobre el poemari Tiempo y abismo);
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198751" title="National Gallery of Scotland" nonfiltered="2598" processed="2591" dbindex="82606">

 

La Galeria Nacional d'Esccia (National Gallery of Scotland) s un museu d'art situat a Edimburg, en un edifici d'estil neoclssic, edificat en un pujol anomenat The Mound, en el carrer de la Princesa (Princess Street). Dissenyat per l'arquitecte William Henry Playfair, va ser inaugurat el 1859. La galeria exhibeix la ms important collecci d'Esccia de pintura i escultura. L'obres van des del Renaixement fins al Postimpressionisme. Destaquen alguns quadres de pintors espanyols del Segle d'or espanyol, com Zurbarn, El Greco i Velzquez.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198755" title="National Gallery of Ireland" nonfiltered="2599" processed="2592" dbindex="82607">
La National Gallery of Ireland (Galeria Nacional d'Irlanda) alberga la collecci nacional irlandesa d'art irlands i europeu. Est situada al centre de Dubln amb una entrada a Merrion Square, al costat de Leinster House, i altra a Clare Street. Va ser fundada el 1854 i va obrir les seves portes deu anys desprs: La Galeria t una collecci extensa i representativa de pintures irlandeses i tamb s notable per les seves pintures del barroc itali i mestres holandesos. L'actual director de la galeria s Raymond Keaveney. L'entrada a la galeria s gratis. 


 Enllaos externs .

Web de la National Gallery of Ireland;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198759" title="Franco Maria Malfatti" nonfiltered="2600" processed="2593" dbindex="82608">

Franco Maria Malfatti ( Roma, Itlia 1927 - d. 1991 ) fou un periodista i poltic itali que presid la Comissi Europea entre 1970 i 1972.

Biografia.
Va nixer el 13 de juny de 1927 a la ciutat de Roma, en una famlia descedent del rei Felip IV de Frana. Va estudiar periodisme a la Universitat de Roma.

El desembre de 1970 li fou concedida la Gran Creu al Mrit de la Repblica Italiana. Mor el 10 de desembre de 1991 a la seva residncia de la ciutat de Roma.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre de la Democrcia Cristiana (DC) i estret collaborador d'Amintore Fanfani, Aldo Moro i Giorgio La Pira, l'any 1951 fou escollit representant nacional de la joventut i el 1958 diputat al Parlament d'Itlia pel districte de Rieti.

El juliol de 1973 fou nomenat Ministre d'Educaci pel primer ministre Mariano Rumor, crrec que ocup tamb en els governs d'Aldo Moro i Giulio Andreotti, abandonant-lo el mar de 1978. Posteriorment va esdvenir Ministre de Finances i l'agost de 1979 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors en el govern de Francesco Cossiga, crrec que ocup fins el gener de 1980.

Poltica europea.
El juliol de 1970 fou escollit President de la Comissi Europea, crrec que desenvolup fins el mar de 1972, data en la qual dimit nou mesos abans de finalitzar el seu mandat per presentar-se a les eleccions italianes. Durant el desenvolupament del seu mandat es van realitzar les negociacions d'adhesi de Dinamarca, Irlanda, el Regne Unit i Noruega. Els tres primers van adherir-se a la Comunitat Europea el 22 d'agost de 1972, mentre que Noruega refus la seva adhesi mitjanant un referndum.

Vegeu tamb.
Comissi Malfatti;

Enllaos externs.
  Informaci de Franco Maria Malfatti a la Comissi Europea;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198767" title="National Gallery of Art" nonfiltered="2601" processed="2594" dbindex="82609">
 

La Galeria Nacional d'Art (en angls: National Gallery of Art o NGA) s un museu d'art, que es troba al National Mall de Washington DC El museu es va fundar el 1937 per un acta del Congrs dels Estats Units, amb fons per a la construcci i una substanciosa collecci d'art de Andrew W. Mellon. Samuel H. Kress va contribuir a la collecci original d'art itali. 

Edificis. 
El museu es compon de 2 edificis, l'edifici est i l'edifici oest. Estan units per un passatge subterrani. L'edifici original, que actualment es coneix com edifici oest, es va obrir el 17 de mar de 1941. s de disseny neoclssic, amb un prtic amb grans columnes i una volta enorme que recorda al Pante, encara que l'edifici oest t unes ales simtriques a banda i banda de la cpula. El projecte s de John Rusell Pope, que la seva altra gran obra a Washington tamb inclou una cpula, el Monument a Jefferson. El disseny de l'edifici est s de l'arquitecte Ieoh Ming Pei i tamb s geomtric, encara que fragmentat en comparaci del classicisme fred de l'edifici oest. Des de l'aire sembla com si estigus fet de diamants entrellaats. L'edifici est va obrir el 1978. La NGA va crear un jard d'escultures el 1999. 
 

L'edifici oest t una extensa collecci de pintures i escultures de mestres europeus des de l'poca medieval fins al segle XIX, amb alguns treballs del segle XX per artistes nord-americans. Les obres ms importants del museu inclouen artistes com Jan Vermeer, Rembrandt van Rijn, Claude Monet, Vincent Van Gogh i l'nica pintura de Leonardo da Vinci en el Nou Mn: "Retrat de Ginevra Benci", procedent de la collecci dels prnceps de Liechtenstein. L'edifici est es centra en art modern i art contemporani, amb una collecci que inclou artistes com Pablo Picasso, Henri Matisse, Jackson Pollock, Andy Warhol i Alexander Calder. 

Jard d'escultures.
L'edifici est tamb alberga les oficines centrals de la NGA i un gran centre d'investigaci. En la part occidental de l'edifici oest, a l'altre costat del carrer 7, es troba el Jard d'Escultures de la Galeria Nacional d'Art. Els 25.000 m de jard estan al voltant d'una font circular, envoltada de seients de pedra. A l'hivern s'usa com pista de patinatge sobre gel. Les escultures exhibides en els paratges d'aquest jard sn peces de Joan Mir, Louise Bourgeois, Roy Lichtenstein i Hector Guimard.

Funcionament del museu. 
La Galeria Nacional d'Art es finana amb diners pblics i privat. El govern federal dels Estats Units aporta fons a travs de donacions anuals, per a donar suport les operacions del museu i el seu manteniment. Totes les obres d'art, aix com els programes especials, sn realitat grcies a les donacions privades i als fons del museu. El museu no forma part de la instituci Smithsonian, per si forma part de les ms de 90 institucions culturals amb les quals la Smithsonian t un conveni d'afiliaci. Alguns dels directors del museu ms importants han estat John Walter i J. Carter Brown. El director actualment s Earl A. Powell III. L'entrada als dos edificis de la Galeria Nacional s gratuta.


Quadres representatius de la Galeria Nacional d'Art.


Enllaos externs.

 Web oficial de la National Gallery of Art;
 Audio tour de l'edifici est ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198769" title="Antonio Esteve Rdenas" nonfiltered="2602" processed="2595" dbindex="82610">
Antonio Esteve Rodenas ms conegut amb el nom artstic d' Antonio Gades (Elda, Alt Vinalop 14 de novembre de 1936 -   Madrid, 20 de juliol de 2004), fou un ballar i coregraf espanyol.

Va nixer en una famlia humil en una casa-cova a Elda, pocs mesos desprs de comenar la guerra civil espanyola. A principis de 1937, el seu pare, paleta de professi, s'allista voluntari en l'Exrcit republic, traslladant-se al front de Madrid. Poc desprs el seguir tota la famlia. El 1947 Antonio Gades va haver de comenar a treballar i ho far en un conegut estudi fotogrfic "on les fotografies d'artistes de l'poca omplien tota la paret de la cambra fosca" i al diari ABC com a mosso. 

El 1949 s'inscriv en una acadmia de ball, on la casualitat el permetria conixer mesos ms tard Pilar Lpez Jlvez. Va ser aquesta qui li sugger el nom artstic d'Antonio Gades, com a record de les ballarines gaditanas. Pilar ser la seva descubridora i admirar en ell els dots naturals i la seva exquisida puresa. En 1951 entra a formar part de la companyia. Pilar i el primer ballar, Manolo Vargas, seran els encarregats de donar-lo a conixer el mn del folklore espanyol en un repertori amplssim. Alhora que viatja arreu del mn, descobrir la seva gran inspiraci per a la creaci de les seves prpies coreografies: Federico Garca Lorca.

Durant els 12 primers anys viatja, balla i es forma tamb en dansa clssica, "aquell temps d'aprendre no l'he perdut mai". Gades s ja conegut i valorat internacionalment. En el Teatre de l'Opera de Roma fou anomenat "el ballador de l'essncia andalusa", prova que s'ha decantat fermament per aquest folklore. El 1962 fund la seva primera companyia. A Itlia actu, a ms de Roma, en el Festival de Spoleto com a primer ballar i coregraf amb Carmen i al Teatre de La Scala de Mil. Alfredo Maas havia escrit expressament per a ell "La historia de los tarantos". Gades explicar el seu viatge a l'exterior com una manera de buscar les arrels flamenques, doncs per a ell a Espanya els oropeles i l'excs de vistuosisme havien "prostitut" la cultura flamenca popular. 

Desprs d'alguns mesos a Itlia torn a Espanya representant La historia de los tarantos i rodant una pellcula (ja havia intervingut en un petit paper a Itlia amb Vittorio Gassman), Els Tarantos del director Francesc Rovira-Beleta. Representa a Espanya el 1964 a l'Exposici de Nova York qui l'acull com a un dol del flamenc. Aquest s tamb l'any que es casa amb Marujita Daz, separant-se 20 mesos desprs. El 1965 estrena Don Juan al Teatre de la Zarzuela. L'obra supos un fracs de pblic. Antonio Gades havia posat bona part dels seus recursos en la producci i es trobar pocs mesos desprs gaireb sense diners. Fins a 1968, quan es casa amb la ballarina Pilar San Clemente, no se'l veu tornar a la Scala de Mil al costat de Rudolf Nureyev on, sense obtenir un gran xit, es reafirma en la seva capacitat per a transmetre la puresa del ball espanyol.

El 1969 realitza la coreografia de El amor brujo amb l'pera de Chicago. Representa l'obra a Frana, Itlia, Espanya, Jap, Estats Units, Marroc, Argentina, i entre altres pasos amb la seva prpia companyia, el Ballet d'Antonio Gades. El 1971 se separa de la seva esposa, de qui tenia dos fills i el 1973 s'uneix a Pepa Flores amb qui tindr tres filles: l'actriu Mara Esteve, Tamara i la cantant Celia Flores. Fins a 1974 recorrer tot el mn, arribant a Roma amb la seva nova obra: Bodas de sangre o, en el seu ttol original, "Crnica del suceso de las bodas de sangre". L'xit li acompanya, ja fins i tot a Espanya, per Gades anuncia la seva retirada i dissol la companyia. 

El 1976 roda amb Albert Camus Dies del passat. Llevat d'un viatge per Cuba i Estats Units amb Alicia Alonso, no torna a ballar. El 1978 s nomenat Director del Ballet Nacional Espanyol. Malgrat el seu rotund xit, noms roman dos anys en el crrec. Amb els ballarins del Ballet Nacional que renuncien al seu crrec, forma nova companyia fins a 1981. Abans roda Bodas de sangre amb Carlos Saura, amb qui faria a ms El amor brujo, Carmen i Flamenco. 

s temps de l'obertura i la figura controvertida de Gades s'obre un buit en el panorama poltic i cultural espanyol. Durant la Transici Espanyola es declararava com un "catal d'Elda" d'ideologia marxista i pancatalanista independentista. Va participar en poltica encapalant la candidatura del Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) a les eleccions municipals d'Alacant el 1979, i es mantindria vinculat a aquesta formaci durant la dcada dels 80. Ms tard va acabar militant en el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, sent membre del seu Comit Central i es va mantenir vinculat al Partit Comunista de Cuba tota la seva vida. 

El 1986 se separa de Pepa Flores. El 1988 es casa amb Daniela Frey, matrimoni que dura fins a 1993. La seva ltima producci com a coregraf ser Fuenteovejuna sobre el text de Lope de Vega i adaptaci de Jos Manuel Caballero Bonald, estrenada a l'pera de Gnova el 1994. Amb la seva ltima va fer una gira per Jap, Itlia, Frana, Regne Unit, Espanya, Cuba, i diversos pasos llatinoamericans. Continu amb el seu exercici de puresa en l'art: "el ball no s un exercici, el ball s un estat anmic que surt a travs d'un moviment". El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Desprs d'una llarga malaltia al costat de la seva nova companya, Eugenia Eiriz, va morir a Madrid el 2004. El 6 de juny havia rebut de mans de Fidel Castro l'Orde Jos Mart, mxima condecoraci de la Repblica de Cuba. El 2005 les seves cendres van ser enterrades al Mausoleu dels Herois de la Revoluci Cubana. A la seva mort, Francesc Frutos, aleshores Secretari general del Partit Comunista d'Espanya dir que era "home de comproms i dignitat, de lleialtats i amics, va beure des de nen de les fonts de la tradici obrera, del sofriment del treball, de la necessitat, elevant el seu art ms gran, el ball flamenc, un ball de classe amb conscincia, fins a la categoria de manifestaci universal".

Enllaos externs.
  Web dedicada a Antonio Gades;
  Tot sobre Antonio Gades;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198777" title="Climent Forner i Escobet" nonfiltered="2603" processed="2596" dbindex="82611">
Climent Forner i Escobet (Manresa, Bages 1927) s un sacerdot i poeta catal. Estudi al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de la revista L'Infantil, des d'on ha publicat narracions per a infants. La seva poesia t un gran rigor formal per alhora mostra quotidianitat i elements metafsics i religiosos. Ha tradut de l'occit Guillem de Bergued. s membre del PEN catal, el 1997 va rebre un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla i el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Els nics mots (1964);
 La rel ms obscura (1970);
 Arondeta (versos perversos) (1973);
 La Benaurada (1975) ;
 lbum de famlia (1980);
 L'ull de Tall (1983);
 Liridonvau, liridonvon (1989) ;
 Carrer major, 20 (1992);
 Amb peus lleugers com els dels crvols (1993) ;
 Un llarg hivern a Castellar de n'Hug (Diari d'un rector) (1996);
 Ressons de Du. Manuel Bertran i Oriola (1997);
 Fulls en el Full (1998);
 A sou d'amor: Cants de Viver (2002);
 De cim en cim. Goigs i auques populars (2004);

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198779" title="Johannes Hsle" nonfiltered="2604" processed="2597" dbindex="82612">
Johannes Hsle (Erolzheim, Baden-Wurtemberg 1929) s un catalanfil alemany, professor de filologia romnica a la Universitat de Ratisbona. Ha estat un dels principals divulgadors a Alemanya de la poesia catalana de la Renaixena, ra per la qual li fou atorgada la Creu de Sant Jordi el 1999.

 Obres .
 Katalanische Erzhler (Manesse Bibliothek der Weltliteratur) (1978);
 Lo Desconhort / Der Desconhort. bersetzt und mit einer Einfhrung versehen von ... (1998);
 Vorlufiges zu Persnlichkeit und Werk des katalonischen Lyrikers Miquel Mart i Pol. (1998);
 Die italienische Literatur der Gegenwart. Von Cesare Pavese bis Dario Fo (1999);
 Zwischen allen Sthlen: Italo Svevo (1999);
 Le traduzioni tedesche della Gerusalemme liberata. In: Il merito e la cortesia. Torquato Tasso e la Corte dei Della Rovere (1999);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198781" title="Empremta digital" nonfiltered="2605" processed="2598" dbindex="82613">


 Drets d'autor: Sistema de protecci contra cpia de vdeo i udio. Vegeu Empremta digital multimdia.
 Criptografia: Mtode de xifrat d'una signatura digital.
 Biometria: Marca que deixen els dits.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198783" title="Bernat Lesfargues" nonfiltered="2606" processed="2599" dbindex="82614">
Bernat Lesfargues (Brageirac, Dordonya 1924) s un escriptor occit. La seva poesia ha tingut un paper important dins l'actualitzaci de l'expressi literria en occit. s un occitanista militant, membre del Centre d'Agermanament Occitano-Catal i un bon coneixedor i traductor de les literatures catalana i castellana. Ha tradut al francs Salvador Espriu, Merc Rodoreda, Jess Moncada, Jaume Cabr i Joan Sales. El 1975 cre l'editorial Fdrop, una de les plataformes editorials ms importants per a publicar en occit. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1999.

 Obres .
 Cap de l'aiga (1952);
 Cor prendre (1965);
 Ni cort i costir (1970) ;
 La Brasa e lo Fuc brandal (2001);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198784" title="Fundaci Josep Irla" nonfiltered="2607" processed="2600" dbindex="82615">
La Fundaci Josep Irla s una fundaci inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya i constituda l'any 1997 per tal de retre homenatge a la figura del president Josep Irla i Bosch i sobretot al seu pensament i acci poltica.

La seva publicaci s la revista trimestral Eines per a l'Esquerra Nacional.

 Objectius .
La Fundaci Josep Irla t per objecte:
 Difondre el pensament poltic d'aquelles persones que, com Josep Irla, l'hagin basat en la llibertat, la democrcia, la sobirania nacional i el progrs social.
 Promoure les activitats relacionades amb l'estudi i el desenvolupament del pensament poltic, econmic, social i cultural dels Pasos Catalans.
 Estudiar i difondre les formes prpies de la democrcia per contribuir a la seva actualitzaci i facilitar la formaci poltica de la ciutadania per tal d'augmentar-ne la participaci.
 Fomentar el municipalisme com a eina democrtica ms propera a la ciutadania seguint l'exemple de Josep Irla.

 Organitzaci .
 President: Joan Ridao.
 Vicepresidenta: Isabel Nonell.
 Director: Josep Vall.
 Vocals: Pilar Albiol, Carles Bonet, Joan Casamitjana, Marina Llansana, Eduard Lpez, Carmel Mdol, Anna Sim, Vctor Torres i Xavier Vendrell.

 Enllaos externs .
Fundaci Josep Irla;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198793" title="Desembarcament de Barcelona" nonfiltered="2608" processed="2601" dbindex="82616">









El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successi Espanyola, en la que un estol aliat va intentar pendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Antecedents.
Amb la mort sense successi de Carles II de Castella i d'Arag, en el seu testament s'establia que el seu hereu seria el francs Felip d'Anjou. Tot i haver recolzat altres candidats, tots els pasos d'Europa van acceptar al nou sobir, excepte el l'emperador Leopold I. El 18 de febrer de 1701 el poble de Madrid, cansat de la qesti succesria va reconixer al nou monarca. 

En setembre de 1701 es constitueix la Gran Aliana formada per l'Arxiducat d'ustria, el Regne d'Anglaterra, les Provncies Unides i Dinamarca, declarant la guerra als regnes d'Espanya i Portugal el juny de 1702. El maig de 1703, Portugal es va unir a la Gran Aliana.

L'intent de desembarcament.
El 27 de maig de 1704 un estol de 30 vaixells anglesos i 18 holandesos comandats per l'almirall Roorke i amb Jordi de Darmstadt al front, amb uns 1.200 soldats d infanteria es presenta davant de la ciutat per prendre-la per per la fora. Es confiava amb els conspiradors per l acci est mal preparada i la ciutat es posa a les ordres del virrei Francisco Fernndez de Velasco, qui va sollicitar la formaci de la Coronela de Barcelona, amb cinc mil homes, per reforar als set-cents infants i cent vuitanta soldats de cavalleria de la guarnici, entre la ciutat i Montjuc. Per aix l'estol fuig bombardejant la ciutat el 31 de maig

Conseqncies.
Coneguda l'existncia de l'estol aliat, el 22 de juliol salpava de Tol l'estol borbnic de Llus Alexandre de Borb amb  51 navilis, 6 fragates i 5 galeres a l'encontre de George Rooke, que es dirigeix a Gibraltar que pren en la Presa de Gibraltar. 

El decantament catal es veu cada cop ms clar i els aliats, mentre, van actuant per atreure als catalans i envien a Mitford Crowe a Gnova per arrossegar als catalans a la guerra. El 20 de juny de 1705 se signa el fams pacte de Gnova entre el Regne d'Anglaterra i Catalunya amb l'objectiu d'enderrocar Felip V i fer rei l'Arxiduc Carles, a canvi de mantenir les lleis catalanes. Anglaterra desembarcar un exrcit de 8.000 soldats i 2.000 cavalls ms 12.000 fusells per als catalans. Aquests aportarien 6.000 homes que serien armats i pagats pel Regne d'Anglaterra.

Un nou estol desembarca el 22 d'agost i desprs de la presa de Montjuc, cau Barcelona, que ser fidel a l'arxiduc fins el final de la guerra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198794" title="Sir Abu Nuair" nonfiltered="2609" processed="2602" dbindex="82617">
Sir Abu Nuair (tambe Sir Abu Nuayr, o Sir Abu Nu'air)  s una illa dels Emirats rabs Units a 65 km de la costa d'Abu Dhabi. Pertany a l'emirat de Sharjah per amb certs drets per Abu Dhabi a la plataforma martima de l'entorn. Disposa de platges superbes i la costa nord, nord-oest i nord-est estan rodejades de coral.

L'illa estava deshabitada i era visitada noms per pescadors. Actualment hi viuen alguns pescadors i treballadors de manera permanent. s lloc on les tortugues posen els seus ous. L'illa t un dimetre de 4 km i una superfcie de quasi 10 km2. la seva estructura se salina; es va formar per sediments a l'era Cambriana. El seu punt ms alt s el Tur Verd de 82 metres. 

S'hi va trobar una gerra de cermica datada de 3500 anys enrere (1500 aC) i altres objectes datats vers el 1000 aC a 1500 aC. Sembla que l'activitat a l'illa fou permanent desprs d'aquesta poca.

El maig del 2007 l'emir de Sharjah Sultan ben Muhammad Al- Qasimi, va anunciar la construcci d'un nou aerdrom a l'illa en el marc d'un projecte de desenvolupament, que substituir al vell i antiquat aerdrom que no serveix per aparells grans. La marina existent ser condicionada per rebre ms iots i vaixells de plaer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198796" title="Petaure del sucre" nonfiltered="2610" processed="2603" dbindex="82618">

El petaure del sucre (Petaurus breviceps) pertany a un dels grups ms antics dintre dels mamfers. Els petaures sn animals nocturns i de costums arborcoles que s'inclouen en la mateixa subclasse dels marsupials.

Un petaure esquirol adult mesura entre 13 i 18 cm des de la punta del morro a la base de la cua, la qual al seu torn s tan llarga com el cos. Els mascles solen ser una mica ms grans i pesats que les femelles (115 - 160 g per als mascles i 100 - 130 g per a les femelles). Si se'ls cuida adequadament poden viure de 8 a 15 anys, essent lo ms normal 10 - 12 anys. El petaure esquirol s, valgui la redundncia, un animal molt semblat als esquirols voladors. Tenen caps curts amb morros punxeguts de color rosa, amb grans ulls i orelles. La seva cua s gaireb tan llarga com el cos i est coberta per abundant pl.

Posseeixen una membrana a cada costat del cos que va des del cinqu dit de la m fins al polze del peu que es denomina patagi. Aquesta membrana permet als petaures portar a terme una de les seves sorprenents capacitats. Poden planejar ms de 50 m d'una branca d'un arbre a una altra, valent-se del patagi i de la cua per a dirigir-se. Els petaures tamb compten amb polzes oposats.

El seu color de fons s gris platejat, amb una banda negra que va des del morro a la base de la cua. La zona ventral s de color blanc brut. Els ulls estan envoltats per un antifa fosc. Les orelles i la seva base tamb estan perfilades en negre. El color dels petaures salvatges s marr degut al fet que s'impregnen amb les restes de saba dels arbres i plantes a l'interior dels troncs dels quals dorm. Quan se'ls mant en captivitat recuperen el seu color gris original al mudar. Compten amb 2 glndules que s'encarreguen de produir una substncia fortament olorosa amb la qual el mascle dominant del grup marca el seu territori, objectes i membres del grup. Una d'elles est situada a la part superior del cap, i l'altra a la regi ventral del coll, desprs de la barbeta. 

Hi ha descrites 7 subespcies de petaure esquirol, i actualment ja hi ha animals albins disponibles. En la naturalesa viuen en grups de 6 a 10 individus, dormen en forats dels arbres o en nius formats per la vegetaci i s'alimenten de pollen, nctar, insectes, fruita, mel, i saba d'alguns arbres com l'accia o  l'eucaliptus. Sn originaris dels boscos de l'est i del sud d'Austrlia, a ms a ms de Nova Guinea.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198798" title="Alex Zlle" nonfiltered="2611" processed="2604" dbindex="82619">
Alex Zlle (*5 de juliol de 1968) fou un ciclista professional sus. Destaca per la seua gran qualitat a la muntanya, per damunt de tot fou un especialista en la contrarellotge.

Comena com amateur als 18 anys i prompte eix al professionalisme quan l'equip ciclista de la ONCE li va donar l'oportunitat a finals de 1991 d'incorporar-se al seu equip ciclista. Al seu primer any com a professional Zlle guanya una etapa i la general de la Volta a Burgos, una etapa i la general de la Volta d'Asturies, l'escalada a Montjuc, una etapa a la Volta a Catalunya i altra de la Setmana Siciliana i a ms un dia es va fer amb el maillot daurat de lder al Tour de Frana. Per tots aquestos xits fou el ciclista revelaci al 1992 i el seu gran objectiu va ser guanyar el Tour del 1993, encara que no ho va aconseguir. A 1994 va quedar quart a la Volta ciclista a Espanya i octau al Tour. En 1995 va quedar segon a la ronda gala i guanya l'etapa reina. Continua a la ONCE fins al 1997 i Zlle va guanyar dos Voltes ms, als anys 1996 i 1997. Es va retirar del ciclisme professional al 2004.

Equips.
Va vestir els maillots dels segents equips:



Palmars.

1991;
 Contrarellotge per equips de la Volta a Catalunya;
1992;
 1a etapa de la Setmana Siciliana;
 Setmana Catalana;
 Volta d'Astries, ms la 1a etapa;
 Volta de Burgos, ms la 1a etapa;
 Volta a Catalunya, ms contrarellotge per equips;
1993;
 Pars-Nia, ms 2 etapes i contrarellotge per equips;
 3 etapes de la Volta a Espanya;
1994;
 1 etapa de la Volta a l'Arag;
1995;
 Volta a Mallorca;
 Volta a Valncia, ms 1 etapa;
 Volta a Euskadi, ms 2 etapes;
 2 etapes de la Bicicleta Vasca;
 Prleg i 1 etapa del Tour de Sussa;
 1 etapa del Tour de Frana;
 1 etapa de la Volta Espanya;
1996;
 Setmana catalana ms 2 etapes;
 GP d'Estrella;
 1 etapa de la Bicicleta Basca;
 Volta a Catalunya ms prleg i 2 etapes;
 Prleg del Tour de Frana;
 Volta Espanya ms 1 etapa;
  Campionat del Mn CLM;
 3r de Vlo d'Or;
1997;
 Volta al Pas Basc ms 1 etapa;
 Volta Espanya ms 1 etapa;
1998;
 1 etapa de la Setmana Catalana;
 1 etapa de la Volta a Normandia;
 Prleg ms 2 etapes del Giro d'Itlia;
 1 etapa de la Volta Espanya;
1999;
  Travers Lausana;
 1 etapa de la Volta d'Espanya;
2000;
 Volta de l'Algarve ms 1 etapa;
 1 etapa de la Volta d'Espanya;
2001;
 1 etapa de la Paris-Nia;
2002;
 1 etapa de la Volta de l'Algarve;
 Volta a Valncia ms 1 etapa;
 Tour de Sussa ms prleg;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198799" title="Nasserd" nonfiltered="2612" processed="2605" dbindex="82620">

El Mestre Nasserd s un personatge mtic, protagonista d histries curtes sobretot de tradici oral, que t una part important dins de la cultura popular musulmana, encara que no solament. s molt vivent en els pasos que van des de la Xina i Monglia fins al Magrib i se l coneix amb diverses ape lacions, segons el territori de qu es tracti: Nasr Eddin Hoca en turc, Mull Nasrudin a l Orient Prxim, Djeha o Goha al nord d frica, Afanti en xins... Es poden trobar monuments i esttues representant-lo (i que pretenen demostrar la seva filiaci histrica amb el pas) tant a Uzbekistan com a Algria, i a Turquia s organitzen visites a la  seva  vi la natal i a la  seva  tomba. Cronolgicament, en general se l situa entre el segles XIII i XV tot i que hi ha histries que en qu se'l troba fora d aquest perode.

Malgrat tot, les seves aventures s'expliquen per tot arreu d una manera gaireb idntica (noms canvien alguns detalls per poder adaptar-les a l'poca i al pas), la qual cosa les converteix en histries universals i intemporals (se n troben igualment dins del folklore grec, rus o sicili, entre d altres), fent que formin part del patrimoni literari i cultural universal.

  Histries-ensenyament  .
Es tracta d histries cmiques breus que contenen una reflexi, un pensament, expressat en forma de parbola, pardia o contrasentit, sovint properes de l humor absurd. Llur protagonista, en Nasserd, s un personatge paradoxal, amb barba blanca i un gran turbant, que se'n surt de tota mena de situacions amb un enginy que osci la entre una mala fe descarada i una profunda saviesa. El seu comportament, semblant al d'un infant (espontani, desinhibit, surrealista), fa que no quedi clar si es tracta d'un savi o d'un foll.

En Nasserd representa tant el paper d'un gran mestre com el d'una persona estpida, per no dir idiota; el d'un professor com el d'un deixeble; el d'un metge com el d'un malalt... De fet s el representant tipus de totes les facetes del gnere hum i les seves aventures en sn un retrat. Sn  histries-ensenyament  que es poden comprendre a diversos nivells de profunditat, restant, en primer pla, el fenomen de la derisi i de l'humor. Alhora, ens presenten una visi insospitada, pintoresca i saborosa de la vida popular en els pasos islmics.

Aquestes histries han estat i sn utilitzades pels sufs per tal de transmetre llur ensenyament. El principi d'explicar-se oralment a travs de contes humorstics permetria inculcar nocions per inducci, ja que aquests toquen en primer lloc l'emotivitat i estalvien la feina d utilitzar llargs raonaments inte lectuals. Aquestes nocions sn les de mantenir-se constantment atent a un mateix i als seus comportaments: els estirabots aparentment estpids d'en Nasserd arriben a fer sorgir, a partir de l'absurditat i en forma de derisi, la  veritat  d una situaci, que es revela a l'auditor-lector tot permetent-li reflexionar sobre les seves prpies actituds, com passa amb els enigmes dels koan en l ensenyament zen.

 Algunes histries... .

Resulta que en aquella ocasi el Mu l havia d anar-se n de viatge cap a terres llunyanes. Com que li havien dit que hauria travessar certament indrets perillosos, va armar-se amb una llana i una simitarra. Poc desprs d haver encetat cam, un bandit de cam ral, que noms duia un bast, se li va tirar a sobre i va robar-li tot el que duia.

El Mu l va girar cua i, tot tristoi, va tornar cap al seu poble on va explicar les seves desventures als seus amics.
 
  I com s  li van preguntar aquests  que tu, que duies una llana i una simitarra, no has pogut dominar un lladre que noms duia un bast?

  El problema  els va contestar ell, tot seris  s precisament aquest: jo tenia les dues mans ocupades! Com voleu que em defenss?


Era ms de mitjanit; un vilat, que tornava cap a casa desprs d haver celebrat l aniversari d un dels seus cosins, es troba amb el Mu l a quatre grapes a sota d una fanal.

  I doncs  li pregunta , que has perdut alguna cosa?

  S, noi, he perdut la meva clau!

El ve, compassiu (i sense gaires presses per tornar a casa seva, tot sigui dit), s ajup per ajudar-lo. Per al cap d una bona estona de recerques infructuoses, li pregunta:

  Digues Mu l, n ests segur d haver-la perduda aqu, la teva clau?

En Nasserd s atura de buscar, aixeca el cap i li diu:

  No, no, l he perduda dins de casa, per aqu hi ha ms claror!


Aix, si les reaccions absurdes del Mu l provoquen en primer lloc un somriure, tamb poden fer reflexionar sobre la percepci estroncada que es t de la realitat: la primera pot mostrar, per exemple, que la por i la fa lera de la sobreprotecci poden afeblir ms que no pas altra cosa; la segona pot suggerir la tendncia generalitzada que es t d anar a buscar la veritat all on s ms fcil, que no s especialment all on es troba, o de com evitar la introspecci (la  clau  s a  casa nostra ...).

 Fonts .
Jean-Louis Maunoury: introducci del recull Sublimes paroles et idioties de Nasr Eddin Hodja, ditions Phbus, Pars. ISBN 2266-05496-1 (Pdf en francs);
Idries Shah: introduccions de les seves nombroses obres. (Bibliografia completa en angls);

 Bibliografia .
Idries Shah: El Mundo de Nasrudn, RBA-Integral. ISBN 978-84-7871-200-7;
Idries Shah: Las Ocurrencias del Increble Mul Nasrudn, Ed. Paids. ISBN 84-7509-404-X;
Idries Shah: Las Hazaas del Incomparable Mul Nasrudn, Ed. Paids. ISBN 84-7509-262-4;
Annim: Cuentos de Nasrudn, Mandala ediciones, 2003. ISBN 978-84-88769-12-1;
Annim: Cuentos Persas de Nasrudn, Ed. Suf, Madrid. ISBN 978-84-87354-90-8;
Annim: Las Sutilezas de Nasrudn y las Simplezas de Karacuch, Ed. Suf, Madrid, 1996. ISBN 84-87354-73-4.
 Odile Weulersse i Rebecca Dautrener: Nasreddin, Ed Baula, 2006 (llibre illustrat per als infants). ISBN 978-84-479-1593-4;
 G. I. Gurdjieff: Relatos de Belceb a su nieto, Editorial Sirio, 2004 (en Nasserd, amb el seu sentit com desarmant, esdev en aquest llibre una mena de fil conductor crtic que l autor utilitza per a exposar la seva filosofia). ISBN 978-84-7808-370-1;

 Pnlope Paicheler: Les Fabuleuses aventures de Nasr Eddin Hodja, ditions de l'An 2, 2006 (adaptaci en historieta). ;

Animaci.
Existeix una srie d'animaci en volum que va ser realitzada a la Xina entre 1979 i 1988, titulada Les histries d'Afanti, que es basa en els contes de Nasserd.

 Enllaos externs .

Set histries en catal;

20 histries en francs;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198802" title="Campionat de la FNGI de futbol" nonfiltered="2613" processed="2606" dbindex="82621">
El Campionat de la FNGI de futbol va ser una competici de futbol disputada a Itlia a finals del segle XIX i inicis del XX.

Els primers anys del futbol a Itlia], molts clubs es van formar dins de societats gimnstiques o estaven afiliats a la Federaci Gimnstica Italiana (FNGI). D'aquesta manera fou que la FNGI organitz anualment el Concorsi Federali di Calcio.

 Historial .


 Enllaos externs .
RSSSF;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198806" title="CMC International" nonfiltered="2614" processed="2607" dbindex="82622">
CMC International s una discogrfica propietat de Sanctuary Records. T la seu a Londres (Regne Unit) i principalment es concentra en la publicaci de discs de grups de rock i heavy metal.

Artistes (passat i present).
Annihilator (publicaci dels lbums King of the Kill (1994), Remains (1997) i Criteria for a Black Widow (2000));
Bruce Dickinson;
Dokken;
The Fixx;
Iron Maiden;
Kix;
Alexi Lalas;
Loverboy;
Lynyrd Skynyrd;
Yngwie J. Malmsteen;
Overkill;
Saigon Kick;
Saxon;
Styx;
38 Special;
Warrant;
Yes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198807" title="Sir Banu Yas" nonfiltered="2615" processed="2608" dbindex="82623">
Sir Banu Yas s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi propera a la seva costa oriental, als Emirats rabs Units.

T forma oval amb una superfcie de 11 km de nord a sud i de 8,5 km d'est a oest. T tres poblets: al nord Sahr, a l'oest Awafi, i el sud-est Dasah. La zona central disposa d'uns turons entre els que destacan el Sydeny (125 metres), el Stewart (129 metres) i el Zaquiq (118 metres). Dasah, amb el seu khor, est limitada pel cap Al-Buwaytir, i la punta sud, a uns 3 km, s el Ras Khuzairiyah. La seva superfcies s de 230 km2.

s una illa salina formada pels sediments al perode Cambri. La seva altura mxima s de 129 metres al tur Stewart. Hi ha evidncies d'ocupaci de uns 5000 anys abans de Crist i un lloc de l'edat del bronze de vers el 2000 aC. Hi queden restes de poblament per pescadors musulmans. S'han trobar les runes d'un temple cristi nestori del segle V o VI, que s l'nica evidencia de cristianisme als emirats anterior a l'arribada del islam.

La primera vegada que fou referncia a Europa ho fou pel joier Veneci Gaparo Balbi vers el 1580. Al segle XVIII va quedar en mans de la tribu dels Banu Yas que li van donar el seu nom. Va pertanyer a l'emir d'Abu Dhabi i va restar sota protectorat britnic a partir de 1892 i fins el 1971. En aquest any l'emirat va passar a ser el principal constituent dels Emirats rabs Units. 

Vers 1975 fou declarada per l'emir parc de la vida salvatge i reserva de la natura i es va crear un lloc per animals en perill de tota la zona d'Arbia oriental: l'rix d'Arbia  (Oryx leucoryx), la gasela de la muntanya (Gazella gazella), la gasela de l'arena (Gazella subgutturosa), i altres. Tamb alguns ocells sn cuidats en captivitat o en semillibertat (1250 especies d'ocells s'han vista a l'illa). A l'illa es van plantar dos milions d'arbres d'espcies de zones rides, per afavorir el poblament pels animals; tamb s'ha iniciat un Project pel cultiu de ctrics i altres fruites.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198808" title="Hermolaos" nonfiltered="2616" processed="2609" dbindex="82624">


Onomstica:

Hermolaos, patge d'Alexandre el Gran ;

Hermolaos de Constantinoble,  escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198809" title="Hermolaos (patge)" nonfiltered="2617" processed="2610" dbindex="82625">
Hermolaos (Hermolaus, ) fill de Spolis, fou patge d'Alexandre el Gran. Aquest era a Bactra el 327 aC quan el patge i d'altres que ho havien estat, van entrar en una conspiraci per matar al rei. 

Entre les seves tasques estava la d'acompanyar al rei a les caceres i en una d'aquestes ocasions el patge va matar a un animal sense deixar a Alexandre donar el primer cop. El rei, per aquesta indisciplina va ordenar el cstig del patge; aquests, indignat i instigat pel filsof Callstenes d'Olint del que era deixeble, i per amistat amb el seu amic Sostratos, un altre patge, va planejar matar al rei mentre dormia i es va posar d'acord amb quatre patges ms; cada nit un patge vigilava al rei per torns, per van passar 32 dies sense tenir oportunitat; aquesta per fi va arribar per la nit escollida el rei va romandre tota la nit a una festa i al dia segent un patge que havia estat contactat per entrar al complot, va revelar la conspiraci. 

Hermolaos i els seus cmplices foren arrestats i condemnats a mort. Segon diuen alguns, sota tortura van implicar a Callstenes en la conspiraci, per segons d'altres van afirmar que era cosa seva. Alguns autors parlen d'un discurs d'Hermolaos contra la tirania i la injustcia d'Alexandre davant l'assemblea que el va condemnar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198810" title="Jordi Llimona i Barret" nonfiltered="2618" processed="2611" dbindex="82626">
Jordi Llimona i Barret (Barcelona 1924 - 1999) fou un religis i escriptor catal. Ingress a l'Orde dels Germans Menors Caputxins el 1942 i el 1969 es llicenci en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma. Com a pensador segueix la lnia de Pierre Teilhard de Chardin, amb un pensament religis sempre en recerca i amb hiptesis agosarades. El seu pensament es centra en una cosmovisi positiva i dinmica de l'existncia, i com a exponent d'un cristianisme comproms amb els valors de la llibertat, solidaritat i progrs, aix com fidel a la cultura i a la naci catalana.  

Ha estat membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana i ha collaborat a les publicacions Destino, Presncia, Avui, Criterion, Qestions de Vida Cristiana, Catalunya Franciscana i Diari de Barcelona. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Obres .
 L'Esglsia i l'estat (1963);
 Sempre nmades (1970);
 Fe sense fronteres (1973);
 Humans tanmateix (1973);
 Com entendre la Bblia (1979);
 Jess de Natzaret (1980);
 Els nostres ngels (1981). ;
 La noia de Cadaqus i altres histries (1970) ;
 Per una mort ms humana (1991);
 L'hora dels pobles (1993);
 Viure (1996) ;
 La tolerncia i els seus fonaments (1997);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198811" title="Hermolaos de Constantinoble" nonfiltered="2619" processed="2612" dbindex="82627">
Hermolaos (Hermolaus, )fou un escriptor grec de Constantinoble. Se sap que va escriure un eptom sobre un treball d'Esteve Bizant dedicat a l'emperador Justini, per no es pot assegurar si va viure en temps de Justini I o II. L'eptom s probablement el titulat  que es conserva i no t nom d'autor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198812" title="Hermlic" nonfiltered="2620" processed="2613" dbindex="82628">
Hermlic (Hermolycus ) fou un atleta i militar atenenc, fill d'utim, que es va distingir al pancrtion. Va guanyar la  a la batalla de Mycale (479 aC) i va morir a la guerra entre Atenes i Carist el 468 aC. Pausnies diu que tenia una esttua  dedicada a l'Acrpoli d'Atenes



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198813" title="Herm" nonfiltered="2621" processed="2614" dbindex="82629">


Onomstica:

Herm d'Atenes, militar atenenc;

Herm o Hermonax, escriptor i gramtic grec ;

Herm de Trezen, escultor grec ;

Herm, artista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198814" title="Herm d'Atenes" nonfiltered="2622" processed="2615" dbindex="82630">
Herm (Hermon, ) fou un militar atenenc. Tucdides diu que era comandant del destacament de gurdies de frontera  () estacionat a Munquia, i segons Plutarc va tenir part activa en la sedici contra els Quatre-cents iniciada per ermenes i Aristcrates d'Atenes al Pireu el 411 aC. Tucdides diu que Prnic fou assassinat per un dels gurdies per no dona ms detalls, per Plutarc diu que l'assass fou Herm i que va rebre una corona com a recompensa, per sembla que aix no lliga amb els fets coneguts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198817" title="Hermonax" nonfiltered="2623" processed="2616" dbindex="82631">
Herm (Hermon, ) tamb esmentat com Hermonax fou un escriptor grec que va estudiar el dialecte grec de Creta i va escriure un diccionari () on aparegueren les paraules ms peculiars o les que els cretencs usaven en sentit particular. L'obra s esmentada per Ateneu de Naucratis que li dona els dos noms, Herm i Hermonax. Lluci esmenta un filsof epicuri amb aquest nom, que s un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198820" title="Sana Ximenis de Cabrera" nonfiltered="2624" processed="2617" dbindex="82632">
Sana Ximenis de Cabrera, filla de Bernat IV de Cabrera, vescomte de Cabrera i comte de Modica i de Timbor de Prades. 

Casada l'any 1408 amb Arquimbau de Foix, senyor de Noailles, pagant el seu pare una dot de 16.000 florins d'or. Va quedar vdua l'any 1419. 

Es creu que per la seva relaci amb la cort de Borgonya va entrar en contacte amb l'art i va ser el que li va induir a comprar una capella a la Catedral de Barcelona, llavors en construcci, al 1431 va pagar la quantitat de 300 florins i se li va fer la cessi a l'any segent de la capella de Santa Clara i Santa Caterina (a l'actualitat dels Sants Cosme i Dami). Va encarregar la realitzaci del sepulcre a Pere Oller, una de les obres ms importants d'aquest escultor. 

Al seu testament, datat el 1 de febrer de 1471, demana ser enterrada a la catedral de Barcelona, a la capella de Santa Clara, vestida de negre i amb cord francisc, i entre altres donacions de la seva fortuna, nomena hereus universals a l'Hospital de la Santa Creu i a la Pia Almonia de la catedral. 

Va morir a Barcelona l'any 1474 .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198821" title="Herm de Trezen" nonfiltered="2625" processed="2618" dbindex="82633">
Herm (Hermon, ) fou un escultor grec natural de Trozen o Trezen que va fer una esttua d' Apollo i esttues de fusta dels Dioscurs, al temple d'Apollo de la seva ciutat natal. La seva poca s desconeguda per segurament correspon al segle V aC o abans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198822" title="Herm (artista)" nonfiltered="2626" processed="2619" dbindex="82634">
Herm (Hermon, ) fou un suposat artista grec, que va inventar una espcie de mascares, que del seu nom foren conegudes com a Hermnies (. Probablement s un personatge mtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198824" title="Hermnim" nonfiltered="2627" processed="2620" dbindex="82635">
Jordi Hermnim (Georgious Hermonymus, ) fou un erudit bizant que va contribuir de manera important al renaixement del coneixement grec a Itlia al segle XV. Va emigrar a Itlia desprs de la conquesta de Constantinoble pels otomans el 1453.  (Fabricius, Bibl. Graec. vol. 11. p. 635.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198825" title="Hermfil" nonfiltered="2628" processed="2621" dbindex="82636">
Hermfil (Hermophylus, Hermophylos), fou un filsof grec, la caracterstica principal del qual s que era cec. L'esmenta Claudi Mamert  (de Statu Anim. 3.9), que diu que fou el mestre de Teopomp de Quios en geometria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198826" title="Hermtim" nonfiltered="2629" processed="2622" dbindex="82637">


Onomstica:

Hermtim de Pedasa, funcionari eunuc persa natural de Cria.

Hermtim, filsof grec;

Hermtim de Colof, gemetra grec ;

Hermtim de Clazmenes, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198827" title="Agrupaci de Supervivents de la Lleva del Biber-41" nonfiltered="2630" processed="2623" dbindex="82638">

Agrupaci de Supervivents de la Lleva del Biber-41 s una associaci fundada el 1983 que agrupa els excombatents de la guerra civil espanyola pertanyents a la lleva republicana de 1941, coneguda popularment com la lleva del Biber, uns 27.000 joves d'entre 17 i 18 anys que el 12 d'abril del 1938 van ser mobilitzats per la Segona Repblica Espanyola a Catalunya i que tres mesos desprs van participar a la batalla de l'Ebre; tamb integra soldats de la mateixa generaci que van fer la guerra amb l'exrcit franquista. El president s Antoni Quintana i Torres.

Cada any organitza trobades al Monument a la Pau que han impulsat a la Serra de Pndols (Terra Alta). El 1999 van rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina del Projecte Biberons 41;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198831" title="Hermtim de Pedasa" nonfiltered="2631" processed="2624" dbindex="82639">
Hermtim de Pedasa  (Hermotimus, ) fou un funcionari persa natural de Pedasa a Cria. Quan era un jove va caure en mans de Panoni de Quios, que el va convertir en eunuc i el va vendre als perses a Sardes. Enviat a Susa fou presentat al rei persa i s va guanyar el favor de Xerxes I de Prsia; va acompanyar al rei a Grcia i quan aquest estava a Sardes, Hermtim va anar a Atarneon a Msia on casualment va trobar a Panoni i als seus fills; els va fer agafar i va exercir venjana pel que Panoni li havia fet.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198832" title="Hermtim (filsof)" nonfiltered="2632" processed="2625" dbindex="82640">
Hermtim (Hermotimus, ) fou un filsof grec, fill de Mencrates, del que parla Lluci en un dels seus dilegs titulat . Alguns autors suposen que en realitat fou un personatge fictici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198834" title="Hermtim de Colof" nonfiltered="2633" processed="2626" dbindex="82641">
Hermtim de Colof   (Hermotimus, ) fou un gemetra grec esmentat per Procle (Comment. ad Euclid, lib. 1. p. 19. ed. Basil.). Fou un dels immediats predecessors d' Euclides i va descobrir diverses regles geomtriques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198835" title="Hermtim de Clazmenes" nonfiltered="2634" processed="2627" dbindex="82642">
Hermtim de Clazmenes (Hermotimus, ) fou un filsof grec, esmentat per Lluci que diu que era pitagric. Se li atribueix haver estat el primer de tenir la idea que desprs Anaxgores s'atribu a si mateix que la ment era la causa de totes les coses. Sext Empric el situa junt amb Hesode, Parmnides i Empdocles entre els filsofs dualistes, que consideraven que l'origen de l'Univers tenia origen material i energtic junts. A la seva poca, segons Plini i Lluci, fou considerat dotat de poders sobrenaturals i que la seva nima viatjava d'un lloc a l'altre en molt poc temps, fins que el seu cos fou cremat quan no hi havia l'nima dins.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198837" title="Ilhus" nonfiltered="2635" processed="2628" dbindex="82643">




Ilhus s un municipi brasiler de l'estat de Bahia. s la ciutat ms extensa del litoral de l'estat. La hi considera la capital brasilera del cacau. La seva economia es basa en l'agricultura, el turisme i les indstries.

Turisme.

s el tercer lloc ms turistic de l Estat de Bahia.s la capital turstica de la costa do cacau, est plena de indrets turstics.

 Bar Vesvio - Praa Dom Eduardo ;
 Bataclan - Av. 2 de Julho ;
 Casa de Cultura Jorge Amado - Quarteiro Jorge Amado (Circuito Cravo) ;
 Catedral de So Sebastio - Praa Dom Eduardo ;
 Cristo (imitaci del Crist Redemptor de Rio de Janeiro)- Av. 2 de Julho ;
 Biblioteca Pblica Municipal Adonias Filho - Av. Soares Lopes ;
 Capela de Senhora Santana - Povoado Rio do Engenho ;
 Igreja Matriz de So Jorge - Praa Rui Barbosa ;
 Convent i esglsia Nossa Senhora da Piedade ;
 Museu Nossa Senhora da Piedade ;
 Lagoa Encantada - Povoado de Lagoa Encantada ;
 Oiteiro de So Sebastio ;
 Palacete Misael Tavares - Quarteiro Jorge Amado (Circuito Cravo) ;
 Palcio Episcopal - Alto Terespolis ;
 Palcio Paranagu - Praa J. J. Seabra ;
 Ponta da Tulha - Povoado de Ponta da Tulha ;
 Casario secular da Rua Antnio Lavigne de Lemos (Circuito Cravo) ;
 Teatro Municipal de Ilhus - Quarteiro Jorge Amado (Circuito Cravo);

Tamb destaquen la gran quantitat de platges.

 Imatges .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198840" title="Escuma" nonfiltered="2636" processed="2629" dbindex="82644">


L'escuma o espuma s una capa de lquid globular enclaustrant un vapor o gas. Les escumes sn com les emulsions en qu capes d'adsorci envolten la fase dispersa als dos sistemes. Tanmateix, les escumes es diferencien de les emulsions en dos aspectes: la fase dispersa s un gas a les escumes i un lquid a les emulsions; les bombolles de gas de les escumes sn molt ms grans que els glbuls en les emulsions. Les escumes sn sistemes colloidals per l'estretament de les capes que envolten les bombolles de gas, aquestes sn de dimensions colloidals o les capes tenen propietats colloidals.

L'escuma que es pot observar als oceans i, sobre tot, en trencar les ones a la costa, s la aglomeraci de les bombolles que persisteixen durant un curt perode de temps a la superfcie del mar, agitada per causes mecniques. La formaci de l'escuma marina es facilita per diversos factors qumics o fsics: una diferencia molt gran entre l'aire i l'aigua, l'alcalinitat de l'aigua, el contingut d'aquesta en collides diluts, etc.

A la mineralogia, s'anomena escuma de ferro al mineral de l'hematites, mentre que l'escuma de mangans s un xid de mangans que es troba en estat terrs.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198845" title="Villa romana de Can Llauder" nonfiltered="2637" processed="2630" dbindex="82645">


La Villa romana de Can Llauder que es troba a Matar (El Maresme), s de la primera poca imperial (segle I aC) remodelada als inicis del segle III dC, poca de mxima plenitud, a la qual pertany la rica decoraci a base de mosaics i marbres, amb restes d'estucs i pintures. Per les seves caracterstiques devia ser la residncia d'un ric propietari. Probablement era la residncia de la seva famlia i els seus esclaus. Una inscripci trobada el relaciona amb Caius Marius Aemilianus fill de Lucius de la tribu Aniensis barcelons immune, aristcrata de Barcino, amb propietats a Iluro (Matar).
La villa va ser utilitzada fins a l'alta edat mitjana.


Va ser descoberta en 1961, per es tenien indicis de restes arqueolgics a la zona des del segle XVIII. Per aix l'any 1964 va ser declarat Monument Histric Artstic d'Inters Nacional i posteriorment B Cultural d'Inters Nacional. Tot i aix sembla que en els treballs d'urbanitzaci de la zona, l'any 1970, es destru una part de la villa, en enderrocar-se la torre Llauder, del segle XVIII. Al recinte es conserva l'escut d'armes de la porta principal de Torre Llauder.

La part que es conserva es composa d'una zona residencial, on es troben les sales nobles, situades al voltant de l'atri (atrium),

 Estances .

1 Atrium
2 - 8 Sales (segle I dC
2 Baslica paleocristiana (segle IV dC)
6 Fauces (passads, no numerat, situat entre les sales 5 i 7)
9 Peristil
10 Hortus (jard)
14 Frigidarium
15 Tepidarium
16 Caldarium
17 Habitaci de servei
18 Clavegueres
19 Habitaci de servei
20 Latrinae]]
La zona residencial de la villa consistia en les estances o sales que es troben al voltant de l'atri o impluvium. Sn les ms ben conservades i es troben pavimentades amb mosaics amb motius geomtrics i vegetals. Es dedicaven a la recepci de visites, al treball, com despatx o arxiu i al descans.

El sector residencial de la villa est datat al segle I dC. Els mosaics sn del segle II dC.

L'absis de la sala 2 va ser afegit amb posterioritat, al segle IV dC, en reconvertir-se la sala en baslica paleo-cristiana.


 Atrium .

L'atri de la casa romana s'utilitzava com a rebedor, per limitar l'accs de les visites a les estances privades. Es tractava d'un porxo rectangular al voltant d'un dipsit on es recollia l'aigua de la pluja (impluvium).

 Banys .

Els banys (balneae) disposaven de tres zones: la zona calenta o caldarium, la zona tbia o tepidarium i la zona freda o frigidarium. Es trobaven al costat de les latrines per aprofitar les clavegueres i al costat de la cuina per aprofitar l'escalfor dels forns, aix com escalfaven la resta de la zona residencial.

 Latrines .

Les latrines (letrinae) es troben al costat dels banys. Eren comunitries i disposaven d'un rentamans. Es trobaven just a sobre de les clavegueres que evacuaven l'aigua dels banys i de les latrines.

 Porxo .

El porxo o peristil (peristylum) separava la zona residencial del pati enjardinat que proporcionava una zona verda privada, al que actualment continuen els treballs arqueolgics.

 Altres troballes .
A sota de les habitacions s'ha trobat quatre forns de cermica, de la segona meitat del segle I aC, on es devien fabricar les mfores per vendre el vi que es produa a la propietat.
A la villa s'han trobat tamb part de tres escultures i una llosa amb inscripcions referents a Caius Marius Aemilianus, propietari de la villa i llnties, entre altres objectes que es troben al Museu Comarcal del Maresme, i tamb s'han perdut molts que estan descrits en diverses obres, amb anterioritat al tancat del clos.



 Situaci .

La Villa es troba al Pl d'en Boet, a Matar (El Maresme), a la confluncia de la Ronda del President Llus Companys, i la Ronda del President Maci. Es troba elevada sobre el nivell dels terrenys que l'envolten, ja que aquests van ser rebaixats en ser urbanitzats. El clos actual va ser construt l'any 1980. Vist des de fora pot semblar un estadi, degut a que els murs exteriors formen grades, i l'accs es troba a la part posterior. Per concertar una visita cal contactar amb el Museu Comarcal de Matar.

 Cronologia .
30-1-1961 Troballa de la Villa, concretament d'un angle de l'impluvium.
??-2-1970 Enderroc de Torre Llauder i casa annexa, malgrat trobar-se dintre de l'inventari de Protecci del Patrimoni Cultural Europeu, en concepte d'arquitectura militar.
11-12-1964 Decret (BOE nmero 17, pgina 1117, de 20-1-65) que declara la villa Monument Histric-Artstic d'Inters Nacional;
1-12-1076 i 10-6-1977 El Museu Municipal de Matar dirigeix dues cartes al Ministeri d'Educaci i Cultura, tutor legal del jaciment arqueolgic, instant-lo a protegir la villa de la constant destrucci, que no han rebut mai cap resposta.
??-7-1978 L'empresa Cubiertas y Tejados, adjudicatria de l'execuci del mur, comena les obres.
22-4-1980 L'empresa constructora lliura les obres del mur de protecci al Ministeri d'Obres Pbliques, secci Habitatge, promotor dels habitatges situats al costat.
25 i 26-5-1980 Inauguraci del clos a la Festa Major de les Santes.

 Vegeu tamb .
Gai Mari (Caius Marius);
Casa romana;
Perode rom a Catalunya;
Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt;



 Referncies .

 Diversos autors. Torre Llauder. Guies de jaciments arqueolgics. Museu Comarcal del Maresme, Matar, 1993.

 Enllaos externs .
Visita virtual;
Jaciment de Torre Llauder;
Museu Comarcal de Matar;
Fitxa a poblesdecatalunya.cat;
 La vida de Caius Marius;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198847" title="Herodes Plio" nonfiltered="2638" processed="2631" dbindex="82646">
Herodes Plio o Herodes de Calcis () fou rei de Calcis, fill d'Aristbul (fill d'Herodes el Gran i de Mariamne i germ d'Herodes Agripa I).

Claudi li va concedir el regne de Calcis a petici del seu germ Agripa (any 41) i l'emperador a ms li va donar rang pretori. A la mort d'Herodes Agripa I (44) Claudi li va concedir la superintendncia general del temple i dels tresors sagrats de Jerusalem amb el dret de nomenar els grans sacerdots, privilegi que va fer servir per destituir al gran sacerdot Cantheras i nomenar  a Josep fill de Camos, i ms  tard per destituir a Josep i nomenar a Ananies fill de Nebedeus.

Va regnar vuit anys i va morir l'any 48. Claudi va donar el regne al seu nebot Herodes Agripa II.

Es va casar dues vegades: primer amb Mariamne filla d'Olmpies (filla d'Herodes el Gran) amb la que va tenir un fill de nom Aristbul; i en segones noces amb Berenice (filla d'Herodes Agripa I), amb la que va tenir dos fills: Bereci i Hirc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198852" title="Valveralla" nonfiltered="2639" processed="2632" dbindex="82647">
 
Valveralla s una entitat de poblaci del municipi de Ventall a l'Alt Empord, est situat a 3 km del nucli principal i compta amb 72 habitants. Prop d'aquest poble hi ha les anomenades Basses de Ventall, una antiga explotaci d'rids on van trencar la capa fretica vora el Fluvi i es van formar unes basses on hi ha un centre d'esports d'aventura aqutica.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198855" title="Benjamin Khler" nonfiltered="2640" processed="2633" dbindex="82648">

 Benjamin Khler  s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al Normannia 08 Berlin.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198858" title="Batalla de Kev (1941)" nonfiltered="2641" processed="2634" dbindex="82649">

La Batalla de Kev va ser una batalla d'encerclament a Ucrana durant la Segona Guerra Mundial; sent encara avui citada com la major batalla d'encerclament de tota la histria. S'estengu entre mitjans d'agost fins al 26 de setembre de 1941, com a part de la Operaci Barbarroja. A la histria militar sovitica s citada com l'Operaci de Defensa de Kev (                                ), entre el 7 de juliol i el 26 de setembre de 1941.

Gaireb tot el Front Sovitic del Sud-oest de l'Exrcit Roig va ser envoltat pels alemanys, que van reclamar haver fet 665.000 presoners. L'encerclament de Kev no va ser hermtic, i petits grups de l'Exrcit Roig van aconseguir fugir de la ciutat, incloent als Mariscals Budionni i Timoshenko i al Comissari Poltic Khrusxov. Tanmateix, el desastre de Kev va ser un desastre sense precedents per l'Exrcit Roig, ms gran encara que la tragdia de Minsk de juny/juliol de 1941. L'1 de setembre, el Front del Sud-oest comptava amb entre 752/760.000 homes (850.000 incloent les reserves i els orgues de servei de reraguarda), 3.923 canons i morters, 114 tancs i 167 avions de combat. Quedaren dins del cercle 452.700 homes, 2.642 canons i morters i 64 tancs, dels que aconseguiren fugir amb prou feines 15.000 fins el 2 d'octubre. En total, el Front Sud-oest tingu 700.544 baixes, incloent 616.304 morts i capturats (i desapareguts) durant el mes de lluita. Quatre exrcits sovitics (5, 37, 26 i 21), que consistien en 43 divisions, van esfumar-se. A l'igual que ja havia passat amb el Front Oest, el Front Sud-oest havia de tornar a ser creat del no-res.

 Preludi .
Desprs dels veloces xits de la Wehrmacht, especialment als sectors Nord i Central del Front Oriental, al sud quedava una gran protuberncia, on s'estava tot el Front Sud-oest sovitic. A la Batalla d'Uman s'aconsegu una significant victria sobre les forces sovitiques, per el gruix de les forces sota el comandament de Semi Budionni encara estava concentrat als voltants de Kev. Tot i que els mancava mobilitat i blindatge (donat que havien perdut la major part de les forces blindades a la Batalla d'Uman, representaven una amenaa a tenir en compte per l'avan alemany, apart de qu era la major concentraci de tropes sovitiques al Front Oriental en aquells moments.

A finals d'agost, l'Alt Comandament alemany OKH havia d'escollir entre prosseguir l'avan cap a Moscou o destruir les forces sovitiques al sud. Donat que el Grup d'Exrcits Sud alemany no tenia la suficient fora per encerclar i destruir les forces sovitiques, es requer una contribuci significativa del Grup d'Exrcits Centre per acomplir la missi. Desprs d'una disputa amb l'Alt Comandament (veure Decisi de Ltzen), el Panzergruppe 2 i el 2n Exrcit vans ser dirigits des del Grup d'Exrcits Centre cap al sud per encerclar l'exrcit sovitic i trobar-se amb el Grup d'Exrcits Sud que avanava cap a l'est, vers Kev.

 La Batalla .
Els exrcits Panzer van progressar rpidament per concloure l'encerclament, un moviment que sorprengu a Budyonny. Va ser posteriorment rellevat per Stalin el 13 de setembre, que no nomen cap successor, deixant les tropes sota el comandament dels seus comandants de cos i divisi. L'encerclament s'aconsegu el 16 de setembre quan el 1r Exrcit Panzer de Kleist i el 24 Cos de Guderian es van trobar a Lokhvitsa, a 120 milles de Kev.

Desprs d'aix, el dest per a les tropes encerclades estava segellat. Pels sovitics, comenava un desastre de dimensions exagerades. Sense forces mbils o un comandant suprem, no hi havia possibilitat de trencar l'encerclament. El 17 Exrcit i el 6 Exrcit del Grup d'Exrcits Sud, aix com el 2n Exrcit del Grup d'Exrcits Centre van reduir la bossa, ajudats per les tropes panzer. Les tropes sovitiques atrapades a Kev no es van rendir fcilment: es produ una lluita salvatge, en la que els sovitics van ser castigats per artilleria, tancs i atacs aeris, mentre que la bossa es redua. El 19 de setembre Kev havia caigut, per la lluita continuava. Al final, desprs de 10 dies de lluita acarnissada, les restes de les tropes a l'est de Kev es rendien el 26 de setembre. Els alemanys van proclamar haver fet 600.000 presoners de l'Exrcit Roig. Hitler digu que era la major batalla de la Histria.

 Desprs de la batalla .
Desprs de Kev, a l'Exrcit Roig ja no li quedaven reserves. Per defendre Moscou, el govern sovitic podia comptar amb 800.000 homes en 83 divisions, per amb prou feines 25 d'aquestes divisions estaven a ple rendiment, a ms de qu hi havia una desesperada mancana de blindats i avions. La Wehrmacht comptava amb 2 milions d'homes en 70 divisions, de les que gaireb un ter eren mecanitzades (la proporci ms alta d'unitats mecanitzades en qualsevol atac alemany). L'Operaci Tif, l'atac sobre Moscou, comenaria el 2 d'octubre.

Amb la gran victria a Kev, la darrera resistncia significativa al teatre Sud qued eliminada, i el Grup d'Exrcits Sud podia continuar el seu avan cap al Donets, aconseguint-se un avan complert. Tanmateix, l'avan cap a Moscou va patir un endarreriment de 4 setmanes, un fet que va demostrar ser definitiu a la Batalla de Moscou. Si b tcticament va ser un xit, la Batalla de Kev no va donar cap posici estratgicament definitiva als alemanys, car l'objectiu principal, una victria decisiva que conclogus la guerra no s'havia aconseguit.

Mentre que les forces sovitiques patien unes prdues humanes terribles, a canvi van guanyar temps per la defensa de Moscou, que contribu a prolongar la guerra i a la victria aliada.

Per amb tot, els sovitics van aprendre d'aquesta i d'altres batalles d'encerclament. A la Batalla de Moscou van evitar ser encerclats pels alemanys, i a la Batalla de Stalingrad van ser ells els que van encerclar a l'invasor. 


 Referncies .
John Erickson, The Road to Stalingrad;

 Veure tamb .
Batalla d'Uman;
Batalla de Kev (1943);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198860" title="Francesc Frontera i Laserra" nonfiltered="2642" processed="2635" dbindex="82650">
Francesc Frontera i Laserra, tamb conegut com a Francisco (o Francesco) Frontera de Valldemosa fou un msic mallorqu nascut el 1807 a Palma, el 22 de setembre (segons alguns autors a Valldemossa), i mort a la mateixa ciutat el 7 d'octubre de 1891. Poc temps desprs del seu bateig va morir son pare, i la seva mare Miquela Laserra es cas per segona vegada amb el msic Andrs Pava (1784-1826), d'origen valldemoss que a les hores era director de l'nic teatre que hi havia a Mallorca. Degut al casament de la seva mare el jove va estar en contacte amb la msica per la presncia del seu pare i dels altres msics de l'orquestra que aquest dirigia. Alguns d'aquests msics varen ser els seus mestres, com el violinista Juan Lus Gazaniol i l'obo Joan Cap. Per la seva part Frontera acabaria essent un dels primers violins als 18 anys amb l'orquestra dels anteriors. Frontera acab dirigint a Palma les funcions d'peres italianes, al mateix temps que feia de professor de msica.

L'any 1836 es trasllad a Pars on coneixeria els grans compositors, artistes, y cantants d'pera d'aquesta ciutat. Entr en contacte amb els msics per mediaci de la seva relaci amb importants personatges de la cultura i la poltica espanyola que feien visites freqents a la capital francesa, com, per exemple, el general Espartero que coneixia de la seva residncia a Mallorca (1830-1833). Durant el temps que va estar a Pars va estudiar composici amb Hippolite Colet per recomanaci del que s'havia fet el seu amic, Rossini, i ms tard amb Antoine Elwart.  Frontera comen a fer de professor de cant. 

En aquell moment Pars era la capital de la msica, per tamb de la literatura, la pintura, i la poltica. s en els salons d'aquesta ciutat que Frontera es dona a conixer com a msic i que tamb sn visitats per msics de la categoria de Liszt, Berlioz, Sor, Donizetti, Auber, o Meyerbeer. Per mediaci de Manuel Marliani, un diplomtic espanyol, coneix l'any 1838 a Amantine Aurore Lucile Dupin, ms coneguda pel seu seudnim, George Sand, que a les hores vivia amb Frdric Chopin i als que, juntament amb altres espanyols, feria canviar la seva idea de viatjar a Itlia, per un viatge a Mallorca.

A partir de 1841 segueix la seva carrera musical a Madrid, probablement cridat per Espartero, i on es nomenat  Maestro de S. M. La Reina de Espaa y de su augusta hermana , i ms tard (1846)  director de los Reales Conciertos  y finalment (1850) director de msica de la Cmara Rgia i del seu teatre particular.  Fou professor de cant de la major part dels artistes espanyols que ms tard actuarien en el teatre. Finalment es retiraria a Palma amb tots els honors.

Enllaos externs.
Article del Diario de Mallorca sobre Francisco Frontera Laserra;
Catleg de la Biblioteca Nacional;
Plana sobre Francesc Frontera;
Plana de Iberlibro;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198862" title="Luis Ulloa" nonfiltered="2643" processed="2636" dbindex="82651">
Luis de Ulloa (Lima,Per, 1869 - Barcelona, 1936) fou un historiador peru especialista en temes colombins que va ser el primer en defensar la catalanitat de Cristfor Colom. 

Biografia.
Lus de Ulloa pertanyia a una familia de classe mitjana i potser per aix curs comena als 18 anys estudis d'Enginyeria de Construccions Civil i Mines, acabant-los el 1889. Per en realitat Ulloa no se sentia atret per aquest professi i prompte comena a formar-se de manera autodidacta en el camp de la histria arribant a assolir cert reconeixement. Va ser aleshores que, el govern Peru, que aleshores mantenia un litigi amb Bolivia i Equador a propsit de llurs fronteres, l'envi a Europa amb l'objecte de recollir informaci documental que servira com a prova en el conflicte.  a elaborar una reconstrucci histrica del Virregnat del Per amb l'objecte d'obtindre proves tils per. La investigaci, que realitza en collaboraci amb Manuel Martua, que dur uns quants anys fou enviat el 1900 a Per i s'utilitza en el judici que sobre aquest afer va tindre lloc a  l'Argentina el 1909.  
En 1904 es convert en membre de la Societat Geogrfica de Lima i en 1905 regress a Per i comena a collaborar en diferents peridics, entre els que destaca El Liberal, del qual va ser director. Tamb per eixa poca va ingressar en l'Institut Histric de Per i el 1914 va ser elegit com a director de la Biblioteca Nacional. Va ser tamb a partir d'aquest any que Ulloa, com a periodista, desenvolupa una tasca crtica respecte de la dictadura encoberta d'scar Benavides.Arran d'aix, Ulloa, que inicialment era liberal, entr en contacte amb moviments sindicals i el Comit de Propoganda Socialista. La seua creixent impliaci el port a proposar la constituci d'un partit socialista, que, per mancana de conscienciaci de les masses obreres i d'acord entre els promotors no quall. 

El 1919 Ulloa fou seleccionat per fer nous estudis a Europa i tingu accs als arxius de l'Estat Francs i de l'Estat Espanyol. Va ser alehores que pass molt de tempa a l'Arxiu de Simancas i recopil molts documents documents relacionats amb l'poca colombina que constituixen la collecci Bolivar Ulloa que hi ha a l'Arxiu Central de Per. 

Fruit d'aquestes investigacions, va publicar el 1927 en francs el llibre Cristfol Colom, catal, llibre que es va publicar el mateix any en catal.
En tindre notcies d'aquest investigador, la Universitat de Barcelona el va convidar en diferents ocasions a pronunciar conferncies, entre les que destaca la pronunciada el 9 d'abril de 1930 titulada La nacionalitat de Colom.  Arran d'aquestos contactes, Ulloa va rebre el suport i el mecenatge del nacionalisme i de la burgesia catalana. De fet, s'installa a Barcelona i comena a collaborar en els peridics. 
El 1935, per, Ulloa comena a trobar-se mal, per no pogu tornar a Per com desitjava a causa de la situaci poltica, fins que el 10 de febrer de 1936, va patir un infart i va faltar. Va rebre sepultura al cementeri de Les Corts i al seu soterrar acudiren representats de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona. 

L'obra d'Ulloa i la seua influncia.

Bsicament Lus de Ulloa va defensar que Colom era catal i que la Confederaci Catalanoaragonesa havia tingut un paper ms rellevant del que es pensava fins aleshores. Aquestes idees van rebre un immediat suport molt ample que no es va limitar al nacionalisme i la burgesia. Aix, durant la Segona Repblica, els llibres escolars comenaren a fer-se ress de les teories d'Ulloa i de l'engany que havien patit els catalans respecte de la seua histria. No obstant aix, la posterior caiguda en desgrcia de la Segona Repblica, va propiciar que la catalanitat de Cristfor Colom caiguera en l'oblit. Recentment, per, l'historiador catal Jordi Bilbeny ha recuperat aquesta teoria, tot i el fort rebuig acadmic que suscita i n'ha aportat noves dades. Tamb, el 2006, el Museu d'Histria de Catalunya, va declarar aquest, any de Colom i li va retre un homenatge a Luis Ulloa amb una srie de conferncies .

Bibliografia de Luis de Ulloa.

 ULLOA, Lus. Cristfor Colom fou catal. Llibreria Catalnia, Barcelona, 1927.
 ULLOA, Llus, Noves proves de la catalanitat de Colom, Llibreria Oriental-Americana. Pars, s.d.

Referncies.




Enllaos externs.

http://www.cecolom.cat/infocaps.php?id=1489 (Centre d'Estudis Colombins, biografia de Pere Catal i Roca);
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/u/ulloa_luis.htm (biografia);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198865" title="Taumaturgia" nonfiltered="2644" processed="2637" dbindex="82652">

La taumaturgia s l'art de simular (o fer) prodigis. Prov del grec       thama, tema thaumat-, "miracle" e       rgon "treball" 

Histria.
Durant el temps de l'Imperi Rom es creia en l'existncia d'homes divins amb poders meravellosos, que podien profetitzar, fer miracles i curar malalties. A aquests homes se'ls anomen taumaturgs.

El taumaturg ms fams de l'poca imperial fou Apolloni de Tiana. Era contemporani de Pau de Tars. Segons la tradici possea un coneixement i un saber semblant al dels dus. Predicava l'abstinncia sexual. Era profeta, curava tots els malalts i ressuscitava els morts. Finalment ascend al cel.

Un segon taumaturg molt fams fou Alexandre de Abonutics considerat com un mitjancer entre Du i els devots.

Reis taumaturgs.
Els reis de Frana sovint necessitaven guerrers a les Creuades per combatre, per obtenir homes ms fidels i motivats, els imposaven les mans  per donar-lis el poder i la grcia de Du. A tot el mn hi ha exemples semblants que es repeteixen al llarg de la histria amb diferents ritus i formes.

 Marc Bloch, Les Rois thaumaturges , 1983.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198866" title="Wilhelm Keitel" nonfiltered="2645" processed="2638" dbindex="82653">


Wilhelm Bodewin Johann Gustav Keitel (22 de setembre de 1882 6 d'octubre de 1946) va ser un mariscal de camp alemany durant la Segona Guerra Mundial. 

Biografia .
Keitel va nixer a Helmscherode, Brunswick (Imperi alemany) fill de Carl Keitel, un terratinent de classe mitjana, i de la seva esposa Apollonia Vissering. Desprs de completar la seva educaci a Gttingen, va iniciar la seva carrera militar al 1901 com a Fahnenjunker (oficial cadet), unint-se al 6 Regiment d'Artilleria de Campanya de la Baixa Saxnia. Al 1909 es va casar amb Lisa Fontaine, amb qui va tenir 6 fills, un dels quals mor durant la infncia. Durant la Primera Guerra Mundial serv al front occidental amb el 46 Regiment d'Artilleria de Campanya. Al setembre de 1914, durant lluitava a Flandes, va ser seriosament ferit perla metralla al bra dret.

Un cop recuperat, serv en diversos llocs de l'Estat Major General Alemany des de 1915. Quan finalitz la guerra, es qued al recent creat Reichswehr i particip en l'organitzaci d'unitats frontereres del Freikorps a la frontera polonesa. Keitel tamb serv com a oficial d'estat major de divisi, i desprs pass dos anys com a instructor a l'Acadmia de Cavalleria de Hanover. 

A finals de 1924, Keitel va ser destinat al Ministeri de Defensa del Reich, servint a l'Oficina de Tropes (Truppenamt), nom sota el qual s'amagava l'Estat Major General durant el perode post-Versalles. Aviat va ser promogut al capdavant del departament d'organitzaci, un crrec que mantingu fins a l'ascens dels nazis al poder al 1933. Al 1935, grcies a la recomanaci de Werner von Fritsch va ser el cap de la nova oficina de les Forces Armades (Wehrmachtamt).

OKW i Segona Guerra Mundial .

A l'agost de 1937 va ser promogut a General der Artillerie, i durant l'any segent, desprs de l'escndol Blomberg-Fritsch i de la substituci del Reichswehrministerium pel Oberkomando der Wehrmacht (OKW o Alta Comandncia de les Forces Armades), va assumir la posici de Cap de l'OKW i obtingu l'ascens a Generaloberst i la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Al 1940, desprs del final de la Batalla de Frana, va ser promogut a mariscal de camp, juntament amb d'altres generals.

Durant la guerra demostr ser un comandant feble i cautels: va avisar a Hitler d'envair Frana i s'opos a l'Operaci Barbarroja. En tots dos casos s'acobard davant de Hitler i li present la seva dimissi, si b el Fhrer va refusar acceptar-la. L'1 de desembre de 1941, amb les tropes exhaustes, aconsell que les tropes es retiressin a una lnia d'hivern. Al ser durament reprs per Hitler (li digu "Strohkopf", una expressi de barris baixos que ve a dir "retardat mental"), es retir profundament ferit, sent trobat poc desprs per Jold a la seva cambra, redactant la seva denncia amb la pistola sobre la taula. Al 1942 torn a discutir-se amb Hitler mentre defensava l'acci del mariscal Wilhelm List, l'exrcit del qual estava en perill de destrucci en la seva lluita al Caucas.  La defensa de List va ser la darrera vegada en que es va enfrontar a Hitler, i a partir d'aquell moment mai no dubt d'una ordre de Hitler, per la qual cosa reb el malnom per part dels seus collegues (en un brillant joc de paraules) com "Lakaitel" (lacai) o "Der General Jawohl" (El General S Senyor). En el seu paper de Cap de l'Alt Comandament de les Forces Armades, Keitel prenia part en totes les decisions importants de Hitler relatives a la continuaci de la guerra, per no exercia cap mena d'influncia real a la planificaci o l'elecci de les operacions, sin que es limitava a flotar al voltant del seu amo i assentint a tot el que deia, encara quan els seus judicis semblaven equivocats a tota la resta. Sign nombroses ordres de dubtosa legalitat davant les lleis de la guerra, sent la ms infame de totes la famosa "Ordre dels Comissaris" (das Kommissarbefehl), del 6 de juny de 1941, segons la que s'ordenava afusellar a qualsevol comissari poltic sovitic capturat i donava m lliure a Heinrich Himmler perqu executs els seus controls racials i estengus el seu regne de terror al territori rus capturat. Una altra va ser l'ordre de que qualsevol pilot francs del Regiment Aeri Normandie-Niemen que lluitessin per l'Uni Sovitica havia de ser executat al moment enlloc de ser tractat com a presoner de guerra. Keitel tamb particip en la repressi dels participants del Complot del 20 de juliol (en el que result lleument ferit, ferides per les que va ser condecorat), participant als consells de guerra que seguiren, lliurant a diversos oficials, incloent al Mariscal de camp Erwin von Witzleben al jutge Roland Freisler.

Curiosament, un home que va fer ben poc per promoure la guerra, i que en l'poca prenazi mai no hagus passat de la comandncia, es guany un nom a l'exrcit: era el "calaces Keitel", el "babau Keitel" o els ja anomenats "Lakeitel" o "Der General Jawohl". El desdeny amb el que se'l considerava injustament s'estengu tamb a Jold. Segons el general von Manteuffel,  Jold, Keitel i Warlimont mai no van estar a la guerra. Al mateix temps, la seva manca d'experincia a la batalla els feia menysprear les dificultats prctiques, i a animar a Hitler a creure que es podien fer coses que eren absolutament impossibles"; i, segons Guderian, "queia sovint sota l'influx de la personalitat de Hitler, i a mida que passava el temps, es tornava cada cop menys capa de treure's de sobre la hipnosi de la que era vctima. Conserv la seva lleialtat de la Baixa Saxnia fins al dia de la seva mort. Hitler sabia que podia dipositar una confiana illimitada sobre l'home, i per aquest motiu se li va permetre conservar el lloc tot i que no es feia cap mena d'illusi respecte als seus talents com a estrateg... per era un camarada".

A l'abril i maig de 1945, durant la Batalla de Berln, Keitel orden a diversos generals alemanys que ataquessin les forces sovitiques i alliberessin Berln, per cap d'ells comandava forces capaces de salvar la capital: ni el Grup d'Exrcits Vstula de Gotthard Heinrici, ni el Destacament d'Exrcit Steiner de Felix Steiner, ni el 12 Exrcit de Walther Wenck ni el 9 Exrcit de Theodor Busse.

Desprs del sucidi de Hitler el 30 d'abril i de Joseph Goebbels l'1 de maig, Keitel esdevingu membre del govern de Flensburg, controlat pel President Alemany (Reichsprsident) Karl Dnitz.

El 8 de maig de 1945, Dnitz autoritz a Keitel a signar el segon document de rendici incondicional a Berln. El dia abans Alfred Jodl ja n'havia signat un a Reims, Frana. Encapal la delegaci alemanya, juntament amb l'almirall von Friedeburg i el Generaloberst de la Luftwaffe Stumpff per signar la rendici incondicional al Quarter General Sovitic a Berln-Karlshorst, presentant-se impecablement vestit, amb la seva gorra, els guants i el bast interimstab de mariscal.

 Judici i execuci .

Quatre dies desprs de la rendici, Keitel va ser rellevat com a cap de l'OKW i arrestat pel Major-General Rooks, delegat d'Eisenhower a Flensburg-Mrwik, sent traslladat a l'Hotel Palace de Mondorf a Luxemburg (13 de maig/15 d'agost de 1945), i d'all a Nuremberg. All hagu d'enfrontar-se al Tribunal Militar Internacional (IMT), que li present els segents crrecs:
Complot de guerra;
Planejar i iniciar guerres d'agressi;
Crim de guerra;
Crim contra la humanitat;

El Tribunal rebutj la defensa de Keitel, que es basava en que complia ordres en conformitat al "principi del lideratge". L'1 d'octubre de 1946 es dict sentncia, sent trobat culpable de tots quatre crrecs i sentenciat a mort. Al escoltar la sentncia, impvid i ser, digu: "s trgic haver d'admetre i ser testimoni que el millor que jo podia oferir com a soldat, l'obedincia i la fidelitat, van ser mal emprades per uns fins no reconexibles. Confio que del clar reconeixement de les causes, dels mtodes i de les conseqncies d'aquesta guerra neixi un nou futur pel poble alemany enmig de la comunitat dels pobles".


Per remarcar la natura criminal dels seus fets ms que el fet de que fos militar, els aliats van denegar la petici de ser afusellat (igual que li succe a Jold), sent executat a la forca el 16 d'octubre de 1946. Les seves darreres paraules van ser: "Prego a Du que tingui pietat del poble alemany. Ms de dos milions de soldats alemanys han anat a la mort per la Ptria abans que jo. Ara segueixo als meus fills   tot per Alemanya ("Alles fr Deutschland")". Donat a que la caiguda de la forca no va ser prou llarga per trencar-li el coll immediatament, Keitel mor d'estrangulaci 27 minuts desprs de caure. 

La seva autobiografia, "Al servei del Reich", va ser publicada un any desprs de la seva mort.

La seva tragdia va ser que, tot i a que se li dediquessin eptets com que era "alg amb el cervell d'un acomodador de cinema", no li mancava intelligncia. Lliure del conjur de Hitler, vei molt clarament els errors d'Alemanya als seus interrogatoris de post-guerra: "Enlloc d'atacar a la Uni Sovitica haurem d'haver ofegat l'Imperi Britnic tancant la Mediterrnia. El primer pas hauria d'haver esta la conquesta de Gibraltar i que "una de les majors ocasions que vam deixar passar va ser El Alamein. Diria que, en aquell clmax de la guerra, vam estar ms a prop de la victria que en cap altre moment, abans o desprs"

 Historial militar i condecoracions .
 Promocions .
 Fhnrich (14 d'octubre de 1901) ;
 Leutnant (18 d'agost de 1902) ;
 Oberleutnant (18 d'agost de 1910) ;
 Hauptmann (08 d'octubre de 1914) ;
 Major (01 de juny de 1923) ;
 Oberstleutnant (01 de febrer de 1929) ;
 Oberst (01 d'octubre de 1931) ;
 Generalmajor (01 d'abril de 1934) ;
 Generalleutnant (01 de gener de 1936) ;
 General der Artillerie (01 d'agost de 1937) ;
 Generaloberst (01 de novembre de 1938) ;
 Generalfeldmarschall (19 de juliol de 1940);

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (30-9-1939) ;
 Creu de Cavaller amb Espases de la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern ;
 Creu de Ferro de 1 Classe   1914 (22-3-1915) ;
 Creu de Ferro de 2 Classe   1914 (15-9-1914) ;
 Barra de 1939 de la Creu de Ferro de 1 Classe   1914 (9-1939) ;
 Barra de 1939 de la Creu de Ferro de 2 Classe   1914 (9-1939) ;
 Medalla d'Honor General de Hesse per Valentia ;
 Creu de Friedrich August de Oldenburg de 1 Classe ;
 Creu de Friedrich August de Oldenburg de 2 Classe ;
 Creu del Mrit de Guerra de 1 Classe de Brunswick ;
 Creu del Mrit de Guerra de 2 Classe de Brunswick amb la barra  Davant de l'Enemic  ;
 Creu Hansetica d'Hamburg;
 Creu Hansetica de Bremmen ;
 Creu d'Honor 1914-1918 ;
 Orde Ducal de Henry el Lle de 4 classe de Brunswick ;
 Cavaller de 2 classe de l'Orde de la Casa Ducal de Saxe-Ernestine (sense espases) ;
 Creu dels 25 anys de Servei;
 Medalla dels 12 anys de Servei;
 Creu del Mrit de 3 Classe amb insgnia de Guerra (ustria) ;
 Medalla del 13 de mar de 1938 (Annexi d'ustria) ;
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 amb la barra del Castell de Praga (Ocupaci de Txecoslovquia) ;
 Medalla del Retorn del Districte del Medel (20-3-1939) ;
 Insgnia de Ferits de 3 classe (IGM) ;
 Insgnia de Ferits del 20 de juliol de 1944 en negre ;
 Insgnia d'Or del Partit (atorgada a l'abril de 1939) ;
 Orde de Miquel el Valent de 1a, 2a y 3a classe (Romania) ;
 Gran Creu de la Orde Militar de Saboia (Itlia) ;
 Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Creu de la Llibertat (Finlndia) ;
 Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Rosa Blanca (Finlndia);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198868" title="Recinte de culte del Frum Provincial" nonfiltered="2646" processed="2639" dbindex="82654">
El recinte de culte imperial s'ubicava a la Part Alta de la ciutat de Tarragona. La designaci  de Trraco com a capital de la Provncia d'Hispnia Citerior comport un programa de monumentalitzaci de la ciutat, d'acord amb la seva representativitat. La Part Alta fou objecte d'un llarg procs que desemboc en la conformaci d'un conjunt de tres terrasses esgraonades, dins de les muralles, amb una funci ben definida. A la primera i ms alta de les terrasses de Trraco s'ubica el recinte de culte imperial, aproximadament on hi ha l'actual catedral.

L'historiador Tcit esmenta que, l'any 15 dC, una representaci de tarraconenses van demanar a l'emperador Tiberi autoritzaci per aixecar un temple de culte al seu antecessor August. L'emperador August havia mort un any abans i va ser qui va atorgar a Trraco la capitalitat de la provncia Hispania Tarraconensis, la ms gran de l'antic imperi, i qui va instaurar la teocrcia com a nou rgim poltic. L'emperador va romandre dos cops a la ciutat i hi va promoure importants reformes urbanes. 

Els arquelegs indiquen que el temple de Tarragona podia haver estat el primer que se li dedic fora de Roma com ho indiquen les fonts clssiques: In omnes provincias exemplum.

La investigaci arqueolgica actual coincideix a creure que sota la catedral medieval es troba el temple rom. L'any 2007, desprs d'un acord entre l'Arquebisbat de Tarragona i l'Institut Catal d'Arqueologia Clssica, es va excavar per primera vegada i en condicions al nord del claustre, sota les cases dels canonges. Les excavacions van localitzar el mur del recinte religis, i bases de columnes i pilastres, capitells i incripcions. La zona de culte t uns quaranta-cinc metres.

 Referncies bibliogrfiques .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198871" title="Antoni Roig Sierra" nonfiltered="2647" processed="2640" dbindex="82655">
Antoni Roig Sierra (Palma, 1946 - 30 de setembre de 2007), ms conegut per Toni Roig, que era el que constava al seu document d'identitat, fou un escultor, cantant, guitarrista i compositor mallorqu de msica tradicional fundador dels grups La Revetlla de Sant Antoni, Msica Nostra i Al-Mayurqa. 

El 29 de febrer de 2008 el govern insular li lliur de forma pstuma el premi Ramon Llull en reconeixement a la seva trajectria i a la difusi que feu de l'arxiplag balear.

Referncies.


Enllaos externs.
 La notcia de la seva mort a Vilaweb;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198875" title="psilon Aquarii" nonfiltered="2648" processed="2641" dbindex="82656">


psilon Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius. s coneguda tamb amb el nom tradicional de Albali. s coneguda com a      (la Primera Estrella de la Nina), en xins.

Albali pertany a la classe espectral A0 i t una magnitud aparent de +3,8. Est a 215 anys-llum de la Terra.

Localitzaci.
La localitzaci d'aquesta estrella en el cel es mostra en el mapa segent de la constellaci Aquarius:














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198877" title="Supercopa italiana de futbol" nonfiltered="2649" processed="2642" dbindex="82657">
La supercopa italiana de futbol (itali: Supercoppa Italiana, tamb anomenada Supercoppa di Lega) s una competici de futbol italiana que es disputa a inici de temporada i que enfronta als campions de la Serie A i de la Coppa Italia de la temporada anterior.

Historial.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198879" title="Bolland (desambiguaci)" nonfiltered="2650" processed="2643" dbindex="82658">

Geografia.
El Bolland: un afluent del Berwijn;
Bolland: antic municipi de Blgica ara fusionat amb Herve;

Persones.
Jean Bolland: Segle XVI, jesuita dels Pasos Baixos espanyols, auctor dels Acta Sanctorum;
Paul Bolland: 16 gobernador de la provncia de Lieja de 1990 a 2004;
Bolland & Bolland: el duo neerlands dels germans Ferdi i Rob Bolland, msics i cantants pop;

Organitzaci.
La societat dels Bollandistes, una societat scientfica creada per Jean Bolland per a l'estudi dels sants;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198881" title="ISAF (exrcit)" nonfiltered="2651" processed="2644" dbindex="82659">

La ISAF (International Security Assistance Force) es tracta de l'exrcit de diferents pasos que pertanyen a l'OTAN que es va desplegar durant la Guerra d'Afganistan.



La bandera de l'ISAF s verda amb el smbol en blanc al centre dins d'un anell blanc. 

Enllaos externs.
Pgina oficial del ISAF;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198883" title="Unione Sportiva Pro Vercelli Calcio" nonfiltered="2652" processed="2645" dbindex="82660">

La Unione Sportiva Pro Vercelli Calcio s un equip itali de futbol de la ciutat de Vercelli.

Histria.
El Pro Vercelli va ser un dels equips ms triomfants a les primeres dcades del segle XX. Va ser fundat el 1892 amb el nom de Societ Ginnastica Pro Vercelli. La secci de futbol es cre el 1903. Entre 1908 i 1922 es proclam campi itali en set ocasions.

Palmars.
Lliga italiana de futbol: 1908, 1909, 1910-11, 1911-12, 1912-13, 1920-21, 1921-22;

Jugadors destacats.
  Pietro Ferraris;
  Silvio Piola;
  Virginio Rosetta;
  Giuseppe Cavanna;
  Teobaldo Depetrini;

Enllaos externs.
 Web oficial;
  Web amb articles i estadstiques;
 Web de fotografies del club;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198886" title="Alexitmia" nonfiltered="2653" processed="2646" dbindex="82661">
Alexitmia (pronunciat: e l ks   a mi ) dels mots grecs       i       (que significa literalment: sense paraules per les emocions), s un concepte ideat per Peter Sifneos l'any 1973 per descriure un estat de deficincia per entendre, processar o descriure emocions.

Es tracta d'un trastorn bastant ests entre la poblaci, afecta a una de cada set persones. L'alexitmia es manifesta en un 85% dels afectats per trastorns de l'espectre autista.

Els neurlegs han observat anomalies a una zona cerebral, la funci de la qual s vincular el cresol de les emocions amb la zona que pren coneixement d'aquestes emocions, les analitza i les formula. Els alexitmics, en lloc de mostrar una activitat cerebral adaptada a la intensitat emotiva de la situaci, com s el cas normal, manifesten una activitat o massa dbil o massa intensa, que pertorba l'aparena justa de l'experincia emocional.

 Causes .
L'alexitmia es caracteritza per una deficient mentalitzaci de les emocions: les sensacions corporals apareixen escassa o nullament associades a estats mentals. s versemblant que les seves causes s'hagin de buscar en els primers anys de la infncia. El nen petit, que encara no posseeix estats mentals jerarquitzats i associats a conceptes o paraules, aborda el mn de les emocions mitjanant el seu cos. En un estat posterior, els sentiments de desitjos o de clera es manifesten tamb mitjanant sensacions somtiques. Ms endavant arriba l'edat en qu resulta necessari ordenar aquest conjunt de sensacions orgniques en un tot coherent, aprendre que els altres experimenten sensacions similars i trobar un codi com per identificar-les, per poder convertir-se en un ser social i reflexiu.

Els pares ocupen un paper molt important en aquesta evoluci canalitzant amb les seves paraules les sensacions fsiques fins a la mentalitzaci; aix s, fins l'adscripci d'etiquetes a aquestes sensacions, que serviran per identificar-les i comunicar-les. Aquests intercanvis lingstics s probable que siguin determinants per la formaci d'amplis repertoris de sensacions associades a paraules o pensaments.

Al cervell infantil, la informaci passa des dels centres de percepci de les emocions fins als centres de categoritzaci, reflexi, llenguatge i de percepci auditiva.

Si els pares, per qualsevol ra (depressi, personalitat frgil, inestabilitat emocional o fins i tot alexitmia) no aporten al nen suficients indicacions verbals sobre les emocions que experimenta; aquest pot trobar-se mancat de paraules, reflex de la pobresa de sentiments identificats.

s probable que ms endavant es refereixi sistemticament a les seves sensacions corporals, sense aconseguir que les sensacions tinguin accs al nivell dels estats mentals, del crtex, del llenguatge.

Enllaos externs.
Qestionari d'Alexitmia en lnia. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198889" title="Just el Mrtir" nonfiltered="2654" processed="2647" dbindex="82662">

Just (Justinus, ) (c.100 - c.165), tamb anomenat Just el Mrtir, Just Mrtir (), i Just Filsof ( ), fou un dels primers apologetes cristians. Les seves obres sn les apologies cristianes de mida mitjana ms antigues que es conserven.

Era nadiu de Flvia Nepolis (Nova Ciutat de Flvia) propera a Sequem. Va nixer probablement al tomb de l'any 100 i era fill de Prisc Bacqui o de Prisc fill de Bacqui; fou criat com a pag i va crixer a Samria. Va estudiar filosofia i es va dedicar al sistema dels estoics, per com que no va trobar la resposta que buscava i no confiava en el seu mestre, es va passar als peripattics, que tamb va deixar per considerar-los avars; llavors va estudiar filosofia pitagrica per tamb la va rebutjar ja que no disposava de la preparaci prvia que li calia en msica, geometria i astronomia; finalment va provar als platnics amb els que es va sentir satisfet; un dia mentre meditava es va trobar a un vell que li va recomanar l'estudi dels profetes hebreus com els nics que revelaven la veritat. Desprs Just es va convertir al cristianisme (vers 120 a 140).

Just fou un propagador de la fe cristiana i va ensenyar filosofia i va aprofitar les classes per fer proselitisme. Va visitar dues vegades Roma i a la segona vegada fou capturat i portat davant un tribunal encapalat per Rstic, el prefecte de la ciutat (praefectus urbi). Just va refusar fer sacrificis als dus i fou sentenciat a ser decapitat, sentncia que es va aplicar immediatament; altres persones van morir al mateix temps. La majoria de les fonts diuen que fou sota Marc Aureli vers el 165-168 i es considera responsable de la mort al filsof cnic Crescent, enemic personal de Just, per aix sembla fora improbable. 

Fou declarat sant per les esglsies de l'est i de l'oest; la primera celebra el seu dies natalis el 1 de juny i la segona el 13 d'abril.

Va escriure: 


Obres dubtoses que alguns li atribueixen: 
*. 
Obres espries:
*
Obres perdudes:
*
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198891" title="Lauren Bacall" nonfiltered="2655" processed="2648" dbindex="82663">

Betty Joan Perske (16 de setembre de 1924), ms coneguda com Lauren Bacall, s una model i actriu de cine i teatre americana, guanyadora d'un Globus d'Or i dos premis Tony, i nominada com a millor actriu secundria als Oscar. Famosa per la seva veu greu i potent, i les seves sensuals i directes mirades, va esdevenir un dels icones de moda dels anys 40 i ha continuat actuant fins a l'actualitat.

Destaquen sobretot les seves interpretacions en el cinema negre, en pellcules com El son etern (1946) i Dark Passage (1947), i tamb la seva participaci en diverses comdies com How to marry a millionaire de 1953. Al mateix temps tamb va cultivar un gran xit en els musicals de Broadway com el que va tenir amb l'obra Applause de 1970 i amb Woman of the year de 1981.


 Biografia .
Nascuda a Nova York d una modesta famlia jueva originria de Polnia i de Romania, Betty Joan Perske no tenia ms de cinc anys quan els seus pares es van divorciar. Aix, va ser educada per la seva mare qui la va apuntar a classes de dansa i d'art dramtic.Lauren Bacall va comenar els seus estudis a l'American Academy of Dramatic Arts el 1939 per, els va haver d'abandonar per manca de recursos. Desprs de treballar un temps en una fbrica, va emprendre una carrera de model. Parallelament, tamb feia algunes petites aparicions en els escenaris de Broadway. Contractada el 1942 per la revista Harper's Bazaar, la seva imatge va sortir en portada el mar de 1943. 
Per casualitat, aquella foto va cridar l'atenci de la dona del productor i director Howard Hawks, qui va encoratjar al seu marit per fer-li una prova. Degut a aquesta, va ser contractada per la seva primera pellcula, To have and have not, al costat de Humphrey Bogart. Va ser en aquesta cinta que ella va obtenir el sobrenom de  La mirada , en referncia a una escena on ella llana a Humphrey Bogart una clebre mirada. El seu xit va ser immediat, la seva veu ronca i particular i el seu talent com a actriu la van projectar nacional i internacionalment.


 Filmografia seleccionada .


Tenir-ne o no (To have and have not) (1944);
Confidential Agent (1945);
El son etern  (The Big Sleep) (1946);
Two Guys from Milwaukee (1946);
Dark Passage (1947);
Key Largo (1948);
Bright Leaf (1950);
Young Man with a Horn (1950);
How to Marry a Millionaire (1953);
Woman's World (1954);
Blood alley (1955);
The Cobweb (1955);
Written on the wind (1956) ;
Designing Woman (1957) ;
The Gift of Love (1958);
Northwest Frontier (1959);
Sex and the Single Girl (1964);
Shock Treatment (1964);
Harper (1966);
Assassinat a l'Orient Express (1974) ;
The Shootist (1976);

Perfect Gentlemen (1978);
H.E.A.L.T.H. (1979);
The Fan (1981);
Appointment With Death (1988);
Mr. North (1988);
Dinner at Eight (1989);
Innocent Victim (1990);
A Little Piece of Sunshine (1990);
Misery (1990) ;
All I want for Christmas (1991);
A Foreign Field (1993);
The Parallax Garden (1993);
The Portrait (1993);
Pret a Porter (1994);
The mirror has two faces (1996);
El celo (1999);
Too Rich: The Secret Life Of Doris Duke (1999);
Diamonds (1999);
Dogville (2003);
Gone Dark (2004);
Birth (2004);



 Premis .
 Oscar .



 Globus d'Or .



 BAFTA .



 Enllaos externs .

Pgina oficial de Lauren Bacall (En angls);
Pgina de fans de l'actriu (En angls);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198894" title="Comissi Barroso" nonfiltered="2656" processed="2649" dbindex="82664">


La Comissi Barroso s la Comissi Europea presidida per l'antic primer ministre portugus Jos Manuel Duro Barroso que va iniciar el seu mandat el 22 de novembre de 2004, i que est previst que finalitzi el 31 d'octubre de 2009. 

 Nomenament . 
El 29 de juny de 2004 el Consell Europeu va designar Duro Barroso com el seu candidat a la presidncia de la Comissi Europea per al perode de l'1 de novembre de 2004 al 31 d'octubre de 2009. El 22 de juliol el Parlament Europeu va ratificar el nomenament del nou president de la Comissi. 

Una vegada proposats els candidats a comissaris per cadascun dels 25 estats membres, durant les obligatries audicions davant el Parlament Europeu diversos candidats van ser durament criticats, especialment el candidat itali, Rocco Buttiglione, que es va trobar la dura oposici de la majoria del Parlament a causa de la seva posici en determinats assumptes socials i especialment en relaci a l'homosexualitat. Aix comport que el 27 d'octubre el president designat va retirar els seus candidats a comissaris del vot d'investidura del Parlament Europeu. 

Desprs d'rdues negociacions, el president del govern itali Silvio Berlusconi va acceptar canviar al seu candidat i va proposar al seu ministre de l'interior Franco Frattini, que va obtenir amb solvncia el vot favorable del Parlament Europeu el 18 de novembre. Aquesta crisi va dur que la prevista entrada en funcions de la nova Comissi per al dia 1 de novembre es retards uns dies i que noms pogus entrar en funcions el 22 de novembre. 

 Mandat . 
El 14 de desembre el president Barroso va presentar davant l'Eurocambra les orientacions poltiques i estratgiques de l'Executiu per al quinquenni: desenvolupament econmic, lluita contra el terrorisme i defensa dels valors europeus com a principals prioritats. L'aprovaci de les perspectives financeres per al perode 2007-2013 durant el Consell Europeu de desembre de 2005 va ser un dels seus primers assoliments. 

L'1 de gener de 2007 Bulgria i Romania es van convertir en nous estats membres de la Uni Europea (UE), per la qual cosa dos nous comissaris procedents dels nous membres es van integrar a la Comissi Barroso, passant de 25 a 27 membres.

Llista de Comissaris.
La llista de Comissaris utilitza la clau segent de colors:




Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;

Enllaos externs.
  La Comissi Barroso al Portal de la Comissi Europea;
Europedia: Guide to European policies and legislation (en ingls y francs);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198897" title="Genoa Cricket and Football Club" nonfiltered="2657" processed="2650" dbindex="82665">


El Genoa Cricket and Football Club s un equip itali de futbol de la ciutat de Gnova.

 Histria .
El club va ser fundat per anglesos el 1893 amb el nom de Genoa Cricket & Athletic Club. Com indicava el seu nom en els seus inicis practic l'atletisme i el criquet. Els seu primer color fou el blanc. El 1998 guanya la primera lliga italiana. El 2 de gener de 1899 canvia el seu nom per Genoa Cricket and Football Club. Aquest mateix any adopta els colors blanc i blau. El 2001 adopt els seus colors definitius de la Union Jack, el grana i blau fosc. Fou un dels clubs ms destacats del futbol itali a les primeres dcades del segle XX amb 9 campionats d'Itlia.

Palmars.
Lliga italiana de futbol 9: 1898; 1899; 1900; 1902; 1903; 1904; 1914 15; 1922 23; 1923 24;
Copa italiana de futbol 1: 1936 37;
Serie B 6: 1934 35, 1952 53, 1961 62, 1972 73, 1975 76, 1988 89;
Serie C / Serie C1 1: 1970 71;
Copa dels Alps 2: 1962, 1964;
Copa anglo-italiana 1: 1996;
Trofeu Spagnolo 5: 1995, 1996, 2000, 2001, 2003, 2006;

Enllaos externs.
 Web oficial;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198901" title="Enric Ort i Martin" nonfiltered="2658" processed="2651" dbindex="82666">
Enric Ort i Martin (Barcelona, 9 de mar de 1966) s el primer tenora de la Cobla Jovenvola de Sabadell i compositor de sardanes. L'any 2006 va guanyar amb una mplia majoria la divuitena edici del premi de La Sardana de l'Any amb Essncia d'aplec.

Biografia.

Als 8 anys s'inici en l'aprenentatge musical al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona cursant solfeig i teoria, cant coral i harmonia. Estudi tenora amb els professors Emili Mas Oliver, Francesc Elias, Josep Colomer i Ricard Viladesau, saxfon amb Adolf Ventas i flauta travessera amb Nria Taul.

En la seva infncia, Ort va viure immers en un ambient familiar sardanista. El seu pare ballava a la colla Roure i el seu avi, tamb molt sardanista, va sentir per Rdio Sabadell que es buscaven joves per fundar una cobla a Sabadell. Ort es present i fou acceptat a l'edat de noms 9 anys, per formar part de la Cobla Jovenvola de Sabadell. Debut com a tenora solista en l'acte de presentaci oficial de la cobla el 23 d'abril de 1976 al Teatre Municipal La Farndula de Sabadell i interpreta la sardana Ja bufem!, escrita especialment per aquesta ocasi pel mestre Josep Auferil i Costa.

En aquests primers anys, el jove msic es va formant amb el treball seris, efectiu i molt valorat del mestre Salvador Uy i Prat, obtenint sis anys ms tard el premi del msic jove concedit per l'Obra del Ballet Popular i la Generalitat de Catalunya i donat a Montserrat pel Pare Abat.

Debuta en un gran aplec el 1979, amb tretze anys, a l'Aplec de Calella interpretant Rourenca de Max Havart. Amb la Cobla Jovenvola de Sabadell ha actuat al Palau de la Msica Catalana, a l'Auditori, al Palau de la Generalitat i a la majoria de pasos europeus aix com a Mxic i Veneuela.

Fora de l'mbit sardanista, ha collaborat amb conjunts i intrprets solistes com Un Anche Passe (Frana), Companyia Elctrica Dharma, Jorge Sarraute, Xavier Mas, Carles Benavent, Jordi Rallo, Enildo Rasa, Riad Ahmed, Xandra Noraine, etc. i concerts de msica contempornia amb acompanyament de piano, viol i flauta travessera. Ha actuat amb la Banda Municipal d'Oviedo, al Teatre Prncep d'Astries, de la mateixa ciutat. Tamb ha collaborat en la realitzaci de l'espectacle infantil Les noves aventures d'en Joan de l's portat a terme als principals teatres de Catalunya. L'11 de setembre de 2008 va actuar al costat de Xavier Molina en un concert de Marina Rossell al Palau de la Msica Catalana.

Complementant la seva tasca musical, tamb realitza conferncies sobre la tenora (histria, intrprets, tcniques i interpretaci) i des de l'any 1994 imparteix classes particulars de tenora.

Juntament amb el tenores Jordi Molina, Quim Duran, Xavi Molina, Jordi Paul i lex Vila forma part del Jordi Molina Sextet de tenores, formaci estable que es dedica a la promoci de la tenora fora de la formaci de cobla. 

L'octubre de 2008, desprs de 32 anys de ser el primer tenora de la Jovenvola, opta per fe un salt professional i accepta l'oferiment de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

Compositor.

L'any 1997, s'inici en la composici amb la sardana Complaena, dedicada a la seva filla Jlia. Fins ara n'ha compost 18 comptant la darrera estrena de Sis de set, dedicada a Ignasi Pinyol, a l'Aplec de Calella el 31 de maig de 2008.

El principal xit com a compositor li va arribar l'any 2006 quan va obtenir el vot de gaireb tres-cents assistents al concert de la final del concurs La Sardana de l'Any, que premia la sardana ms popular d'entre les ms de 240 estrenades aquell any. Essncia d'aplec, una sardana dedicada a l'aplec de Santiga, Santa Perptua de Mogoda, va permetre a Enric Ort millorar el primer accssit que havia aconseguit en l'edici anterior amb Petons de matinada. Novament en l'edici del 2007, s finalista amb 30 anys a sac, obtenint finalment el segon accssit.

Sardanes.

Complaena (1997) Obligada de tenora;
Desig particular (1997);
Quan tot quedi lluny (1998);
El claustre de Breda (1998);
Pou de gla (1998);
Tot dibuixant carcies (1999);
Sincerament, Eduard (1999);
Per un cam d'argent (2000);
Empremta d'or a Calella (2000);
Que el dem sigui llarg (2001);
Perpetuant amistats (2001);
El Cercle de Xnius (2001);
Record de cada instant (2002);
Petons de matinada (2005) Premi:Sardana de l'Any (1er accssit);
Essncia d'aplec  (2006) Premi:Sardana de l'Any;
30 anys a sac (2007) Premi:Sardana de l'Any (2on accssit);
Sempre un somriure (2007);
Sis de set (2008);
El tarann del poble (2008);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198904" title="Joan Duns Escot" nonfiltered="2659" processed="2652" dbindex="82667">

Joan Duns Escot (1265 - 8 de novembre de 1308) fou un teleg i filsof escocs, de vida breu. Va estudiar a Cambridge, Oxford i Pars. Es va llicenciar en Teologia i dirig el Centre d'Estudis Francisc entre el 1300 i el 1305. Fou anomenat tamb Doctor Subtilis, en referncia a la seva filosofia complexa i subtil.

Reb una forta influncia d'Oxford en favor de la filosofia agustiniana i la cincia experimental. En marxar a Pars, aprofund bsicament el seu coneixement d'Aristtil. Tamb reb influncies rabs i hebrees (Ibn Gabirol, etc.).

D'entre les seves obres, destaca la Ordinatio, un comentari al Llibre de les Sentncies, de Pere Llombard, i el Tractat del Primer Principi. Els estudiosos moderns han trobat molts problemes en estudiar la seva aportaci, ja que se li atribueixen molts tractats que en realitat eren de l'escola escotista, per no d'ell mateix. En tot cas, la seva filosofia genera una escola compacta de pensament.

Doctrina filosfica.
Epistemologia.
La tradici empirista es fa comenar tradicionalment amb les aportacions de Duns Escot i Guillem d'Occam. En el cas de Duns Escot, el seu punt de vista era que El coneixement hum s'origina en la sensaci, per s'elabora en l'abstracci. s a dir, l'intellecte noms entn all que prov dels sentits, i all que coneix en realitat sn les existncies singulars. Conseqentment, la ontologia escotista defensar que els singulars sn l'nic que existeix fora de la ment, amb totes les implicacions teolgiques que aix comporta: no es pot conixer adequadament ni a Du ni als ngels, ja que l'home t una manca d'intuci per al coneixement de les essncies.

Per Duns Escot, tota afirmaci metafsica s exclusivament mental. En aquest sentit, interpretant l'innatisme agustini, va defensar l'existncia d'un cert illuminisme: la intellecci existeix grcies a la llum divina, que afecta el nostre interior. Precisament, l'objecte de la intelligncia ha de ser l'sser intelligible, dipositat en l'home per la illuminaci divina.

Noms es coneix all les propietats del qual es poden demostrar. Per aquest aspecte, fou considerat com el "gran mestre dels lmits", de les fronteres, ja que es va dedicar especialment a estudiar la limitaci de les capacitats i el coneixement de l'home. Per Duns Escot, l'objecte de l'enteniment s la relaci de conceptes i d'idees distintes, sense confusi.

En el problema dels universals, mantingu una postura moderada, que no s'encaixa ben b en el paradigma nominalisme/realisme, sin que s ms aviat una teoria prpia. Defens que l'universal es troba in re, en l'individu mateix, com a concepte objectiu que es fonamenta en les coses, per que existeix formalment en la ment. s a dir, l'universal del concepte taula es troba en la taula mateixa, per existeix en certa manera en la ment de l'home.

L'acte de l'enteniment no s lliure, sin que depn de la intellecci divina (i l'home intelligeix el que la illuminaci li dirigeix). Dna prevalena a la Fe i a la Voluntat per sobre de la Ra i de l'enteniment; la Ra serveix de ben poca cosa per arribar a Du. Contra els tomistes, desconfi del paper de la ra i l'autoritat d'Aristtil, com feu tamb Bonaventura.

La contingncia es resol en la voluntat de Du, que escull lliurement entre totes les possibles situacions.

Ontologia.
Noms existeixen els individus concrets, les coses singulars. Els individus es componen de formalitates, la ltima de les quals s la haecceitas, que s'ha d'entendre com id quo res est haec et non alia, "all pel qual la cosa s aquesta i no una altra".

Admet la pluralitat de diverses formes substancials en una mateixa cosa. De la formalitat de l'sser, o entitat, s'arriba fins a la ltima formalitat, que s la ms concreta, real, material i individualitzada (i que cont totes les altres).

Per exemple:
Podem referir-nos a un animal. En aquest cas, l'sser s el gnere: es tracta de la classificaci ms abstracta, menys individualitzada.
Tamb podem precisar i dir que es tracta d'un home. Ara, l'sser s l'espcie.
Podem arribar a individualitzar fins especificar que parlem de l'individu 'X'. L'sser s l'individu, s la mxima especificaci possible.

L' "sser" com a tal s un concepte buit i general, ja que en realitat noms existeixen els individus. En aquest sentit, Duns Escot pren una postura ms aviat naturalista.

Teologia i filosofia.
Duns Escot distingeix entre la teologia i la filosofia. Per ell, sn dos discursos diferents, i cadascuna hauria d'anar per la seva banda. L'nica salvaci per la reconciliaci dels dos discursos passa per la figura del teleg-filsof, que reuneix les dues finalitats: l'objecte de la teologia, que s Du (i les seves veritats, sn veritats de fe), i l'objecte de la filosofia, que s l'sser (i les seves veritats, sn de ra).

El que es pot demostrar per la ra no pot ser revelat, i el que s revelat, no es pot demostrar. Duns Escot presenta la teologia com una cincia prctica: ha d'aclarir la Revelaci (el teleg s una figura similar a un perit). L'essncia i les propietats de la divinitat no poden sser dedudes a priori, l'home noms pot conixer Du a posteriori. Aix s degut al fet que la ra humana t una impossibilitat per determinar la lliure voluntat divina; provar que Du s Providncia, Omnipotncia, Veritat, Justcia i Misericrdia no es pot fer per la ra.

Totes les veritats anteriors sn reservades a la fe i a la revelaci, i no es poden demostrar. Du vol sser totalment intelligible. En la seva lliure voluntat, Du crea les coses perqu vol conferir-los sser. Del fet que Du ho vulgui, se'n pot dedur que s bo, i precisament, l'nica ra perqu aix sigui bo s perqu Du ho ha desitjat.

En contra de Toms d'Aquino, Duns Escot afirma que intentar demostrar l'existncia de Du per vies fsiques s incloure Du, un esperit pur, en un mn material i corruptible. Aix suposaria una contradicci, puix que Du s infinit i lliure voluntat.

Antropologia i moral.
Du ha creat l'home, i l'ha fet cos i nima. L'nima s inseparable del cos mentre l'home viu, i n's la seva forma (en contra de l'opini dels averroistes, que afirmen que l'nima s immortal). L'home viu en el marc de la histria, i aspira a la perfecci per alliberar-se del pecat. s degut al pecat original que va cometre l'home la intelligncia avui no el permet ser el que voldria ser.

La moral que proposa s essencialment voluntarista. L'home s'entn com a subjecte mediat de la grcia divina i de les virtuts. La justcia i tamb la moralitat estan fonamentades en la voluntat de l'home.

Enllaos externs.
 John Duns Scotus a la Stanford Encyclopedia of Philosophy.
 John Duns Scotus a la Catholic Encyclopedia.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198908" title="Lucreci" nonfiltered="2660" processed="2653" dbindex="82668">



Lucreci (en llat Titus Lucretius Carus) (segle I aC, potser entre el 98 i el 54), fou un filsof-poeta llat, autor del De rerum natura, un llarg poema apassionat que descriu el mn segons els principis d'Epicur.

 Biografia .

Tan sols dos textos antics donen indicacions succintes sobre la vida de Lucreci. Daten del segle IV i, per tant, sn molt posteriors a l'poca de Lucreci. 

Eli Donat va escriure en la seva Vida de Virgili que Lucreci havia mort l'any en el que  Cras i Pompeu foren cnsols, quan Virgili prengu, als 17 anys, la toga viril. Per aquesta afirmaci s contradictria: Virgili tenia 17 anys el 53 i el segon consolat com de Pompeu i Cras data del 55. 

En la seva Crnica, Sant Jeroni, alumne de Donat, sembla estar bastant d'acord amb el seu mestre en quan a les dates. Afegeix informacions que molts consideren bastant incertes, degut principalment a l'hostilitat dels cristians envers l'epicureisme. Escriu que l'any 96, 94 o 93, segons els manuscrits,   

nasqu el poeta Titus Lucretius. Dominat per un filtre d'amor, en els seus moments de lucidesa escrigu alguns llibres que Cicer correg. Es caus la mort en el seu quaranta quatr any.;

S'ha dit que Lucreci era originari de la Campnia, ja que s en aquesta regi d'Itlia on s'implant principalment l'epicureisme, al qual estava estretament lligat. Per no deixa de ser una mera hiptesi entre d'altres. Era per d'Itlia ja que la seva llengua natural era el llat.

La crnica d'Eusebi fixa el seu naixement al 95 aC i diu que va ingerir una poci amorosa (suposadament administrada per la seva dona Luclia) que li va produir seriosos trastorns, per en els moments lcids va compondre diverses obres.  La histria de la poci seria una invenci dels seus enemics com a venjana per la seva defensa de la filosofia epicria i de fet Cicer no parla del fet (el que, de ser cert, seria una mica estrany). La seva mort hauria estat un suicidi.

 La seva obra .

Va deixar escrit un poema filosfic didctic en sis cants, titulat De rerum natura i redactat en hexmetres dactlics. T 7.415 versos i sembla inacabat. Va dirigit al pretor (any 58 aC) Gai Memmi Gemel. Conforma una exposici del conceptes religiosos, morals i fsics dels epicuris

Heus ac la seva composici:
Llibres I i II : estan dedicats als toms i a la formaci dels corpuscles.
Llibres III i IV : estan dedicats als homes.
Llibres V i VI : estan dedicats al mn, de forma ms genrica. ;

La seva obra s una exposici de la doctrina d'Epicur, mitjanant no obstant una forma que era refusada pel mestre, Epicur, i pels epicuris  ortodoxes . Aquests darrers, en efecte, refusaven la poesia, per Lucreci explica l'elecci amb la metfora del remei amarg que els nens refusen de prendre si no se'ls hi dna amb mel. El remei seria la doctrina d'Epicur, amb tota la seva dificultat, i la mel seria la forma potica, que agrada als sentits.

Cal assenyalar que el De rerum natura sols fou  editat  - i salvat de l'oblit - desprs de la mort de Lucreci, per Cicer, que admir la qualitat potica de l'obra, tot i que sovint combat l'epicureisme.

L'nic text que ha pervingut fins als nostres dies del De rerum natura es deu l'humanista Poggio Bracciolini, que el copi el 1418 de l'nic codi conservat.

 Notes .


 Enllaos externs .

De rerum natura. En llat, format pdf;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198909" title="Mediapro" nonfiltered="2661" processed="2654" dbindex="82669">
Mediapro s un grup meditic radicat a Catalunya (Barcelona i Girona) per que tamb t seus a ciutats com Amsterdam, Lisboa, Madrid, Miami, Qatar i Sevilla.

Fundat el 1994 per Jaume Roures, s dels ms importants holdings d'Europa en l'mbit audiovisual: producci de cinema; drets de cinema i esdeveniments esportius; consultoria sobre esport i televisi; creaci, disseny i producci de programes de televisi i canals temtics; equips i serveis de transmissions; i mrqueting i publicitat.

Empreses.

 Audioclip;
 Asturmedia;
 Bikini;
 CLS;
 Diari Pblico;
 Eumvil;
 LiquidMedia;
 Imagina Int. Sales;
 Media3.14;
 MediaBurst;
 MediaLuso;
 MediaMag;
 MediaMvil;
 MediaNews;
 Mediapark;
 Mediarena;
 MediaReport;
 MediaSat;
 Mediasports;
 MediaSur;
 Mediatem;
 MediaWatt;
 MediaWorld;
 Mercuri;
 Molinare;
 OvideoTV;
 Unitecnic;
 TEUVE;
 VdeoShopping;
 wTVision;
 Zeligstudio;
 Overon;
 UmediaSports;

Enllaos externs.
Pgina web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198911" title="Herodes Filip" nonfiltered="2662" processed="2655" dbindex="82670">
Herodes Filip fou el nom de dos fills d'Herodes el Gran. El primer s conegut com Herodes Filip I; el segon s conegut simplement com Filip i se l'anomena Filip el Tetrarca perqu fou tetrarca de Iturea i Tracontida, i convencionalment com Herodes Filip II.

Vegeu:
Herodes Filip I;
Herodes Filip II;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198912" title="Herodes Filip I" nonfiltered="2663" processed="2656" dbindex="82671">
Herodes Filip fou fill d' Herodes el Gran i de Mariamne II. Es va casar amb Herdies, que al cap d'un temps es va divorciar d'ell per casar-se contra la llei jueva amb Herodes Antipes, germanastre del seu primer marit. Fora d'aquesta circumstancia no se li coneix cap paper a l'histria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198914" title="Filip el Tetrarca" nonfiltered="2664" processed="2657" dbindex="82672">
Herodes Filip II o Filip el Tetarca (4 aC 34), fou fill d' Herodes el Gran i de Clepatra de Jerusalem, i germanastre entre d altres d'Herodes Antipes i Arquelau.

El seu pare li va deixar per testament el nord-est del seu regne, la Tracontida, Gaulanitis i Batanea (Iturea). Es va casar amb la seva neboda Salome III filla d'Herodes Filip I i d'Herdies. Va restaurar la ciutat de Paneas, rebatejada Cesarea (coneguda per Cesarea Filipa per distingirla de la Cesarea de la costa que fou seu del govern rom de Palestina). Va embellir notablement Bethsaida que va rebataijar Julias, i on fou enterrat.

Va morir sense fills l'any 34, i el territori fou incorporat a la provncia de Sria, fins que va pujar al tron Calgula, que les va donar al seu amic Herodes Agripa I (38).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198915" title="Nova Friburgo" nonfiltered="2665" processed="2658" dbindex="82673">


Nova Friburgo s una ciutat brasilera de l'estat de Rio de Janeiro. Es troba en la muntanyosa regi nord de l'estat, a una distncia de 136 km de seva capital Rio de Janeiro. La ciutat est a 846 m sobre el nivell del mar i comprn una rea total de 938,5 km.

s coneguda com la capital brasilera del vestuari ntim, a causa del gran nombre d'indstries d'aquest sector en la ciutat.



Economia.

Les principals activitats econmiques sn: l'indstria de roba ntima, la cermica, la creaci de cabras, indstries txtils i de metalrgia, i el turisme. La ciutat s tamb la segona major productora de flors de Brasil (solament perd per a la ciutat de Holambra, en l'estat de So Paulo).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198916" title="Campanya Unitria per l'Autodeterminaci" nonfiltered="2666" processed="2659" dbindex="82674">

La Campanya Unitria per l'Autodeterminaci (CUA) fou una plataforma poltica de l'Esquerra Independentista catalana creada el novembre del 2005, per tal de coordinar arreu dels Pasos Catalans una resposta contrria al processos de reforma estatutria iniciats a la comunitat autnoma de Catalunya, a l'Arag, a les Illes Balears i al Pas Valenci. L'objectiu de la CUA era evidenciar el fracs de l'"Estat de les autonomies" i reivindicar el dret a l'autodeterminaci pel poble catal. Al Principat, es dissolgu dins la Campanya Diguem No en el moment de la seva constituci l'any 2006. Nogensmenys, va mantenir-se en peu a la resta del territori afectat per les reformes, per fer front als respectius estatuts d'autonomia.

Els actes ms rellevants de la CUA es duren a terme l'11 de febrer amb una manifestaci a Barcelona (19h. Pl. Universitat) sota el lema "Som una naci: autodeterminaci!", el 25 de febrer amb una cadena humana que encercl la Delegaci del Govern espanyol a la comunitat autnoma de Catalunya situada a Barcelona (12h, Pla de Palau), el 27 de mar amb una concentraci davant les Corts Valencianes (18h) com a protesta per l'aprovaci del text estatutari valenci, l'1 d'abril amb una concentraci davant dels ajuntaments dels municipis dels Pasos Catalans sota administraci espanyola, el 23 d'abril amb una manifestaci a Barcelona (12h, Pl. Universitat), i a les 18:30h del 25 d'abril amb concentracions davant de les seus del PP i/o PSOE de cada municipi dels Pasos Catalans sota administraci espanyola, en protesta pel sistema antidemocrtic de reforma de l'Estatut valenci.

Enllaos externs.
 Web de la Campanya Unitria per l'Autodeterminaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198920" title="Herodi" nonfiltered="2667" processed="2660" dbindex="82675">


Onomstica:

Herodi, historiador rom d'origen grec;

Eli Herodi, un dels ms famosos escriptors i gramtics de l'antiguitat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198921" title="Herodi (historiador)" nonfiltered="2668" processed="2661" dbindex="82676">
Herodi (Herodianus, ) fou un historiador rom d'origen grec, i vivia a Roma. Va viure fins una edat avanada, i va morir en el regne de Gordi III (que va pujar al tron el 238) . La seva histria abraa el perode entre la mort de Marc Aureli (180) i el comenament del regnat de Gordi III (238) i porta el ttol . Ell mateix dius que els esdeveniments narrats van passar durant la seva vida. Foci elogia el seu estil.  Encara que sembla que hi ha petits errors de cronologia i geografia la seva narrativa es clara i imparcial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198922" title="Eli Herodi" nonfiltered="2669" processed="2662" dbindex="82677">

Eli Herodi (Elius Herodianus, ) fou un dels ms famosos escriptors i gramtics de l'antiguitat, fill d' Apolloni Dscol. Va nixer a Alexandria d'on es va traslladar a Roma, en la que va obtenir el favor de Marc Aureli, a qui va dedicar la seva obra sobre prosdia. No es coneixen ms detalls biogrfics.

Les seves obres, amb certs dubtes sobre si alguna s la mateixa o una part d'una de les altres, sn:

;
Els set primers no s conserven. D'altres se'n conserven fragments: 
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198923" title="Herdic" nonfiltered="2670" processed="2663" dbindex="82678">


Onomstica:

Herdic, historiador grec;

Herdic de Babilnia, poeta en grec ;
 
Herdic de Selmbria, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198924" title="Herdic (historiador)" nonfiltered="2671" processed="2664" dbindex="82679">
Herdic (Herodicus, ) fou un historiador grec que va viure en temps de Pricles i fou contemporani de Trasmac de Calcednia i de Polos d'Agrigent. L'esmenten Aristtil i Vossi (Aristot. Rhet. 2.23, 29, and Schol; Vossius, de Hist. Graec. p. 36, ed. Westermann.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198925" title="Herdic de Babilnia" nonfiltered="2672" processed="2665" dbindex="82680">
Herdic de Babilnia (Herodicus, ) fou un poeta en grec que va escriure un important epigrama atacant als gramtics de l'escola d'Aristarc, epigrama que s esmentat per Ateneu de Naucratis i forma part de l'antologia grega. Ateneu l'esmenta com Herodieus ad Cratateis ). Fou probablement el successor o un dels primers successors de Crates de Mallos i un dels que van donar suport a l'escola de Crtes contra els seguidors d'Aristarc. Va escriure la comdia ). Ateneu esmenta tamb .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198926" title="Herdic de Selmbria" nonfiltered="2673" processed="2666" dbindex="82681">
Herdic (Herodicus, ) fou un metge grec de Selmbria a Trcia del segle V aC. Fou un dels tutors d'Hipcrates. Juntament amb Iccos de Trent s esmentat com un dels primers que va aplicar la gimnstica al tractament de les malalties i el manteniment de la salut i fou tant un metge com un fisioterapeuta i un orador. Plat diu que aconsellava als seus pacients de caminar d'Atenes a Megara i tornar tant bon punt havien arribat a les muralles de la ciutat, per per la distncia aix era impossible en una sola jornada, per Hipcrates el va acusar de matar els seus pacients per esgotament. L'esmenten tamb Plutarc, Aristtil, Eustaci d'Epifania i Celi Aureli.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198927" title="Herdor" nonfiltered="2674" processed="2667" dbindex="82682">


Onomstica:

Herdor d'Heraclea, escriptor grec del segle IV aC;
Herdor, escriptor grec del segle I.
Herdor de Macednia, cortes macedoni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198928" title="Herdor d'Heraclea" nonfiltered="2675" processed="2668" dbindex="82683">
Herdor d'Heraclea  (Herodorus, ) fou un escriptor grec del segle VI aC. Va viure en temps d'Hecateu de Milet i Percides. El seu fill Bris va viure abans de Plat. Va escriure una obra sobre mitologia i culte d'Hracles amb moltes informacions geogrfiques i histriques, obra considerable ja que Ateneu n'esmenta el llibre 17. Entre les referncies que s'han conservat hi ha la dels macrons, un poble del Pont. D'Herdor s'esmenten tamb  per podrien ser parts de la mateixa obra.  fou probablement una obra sobre la ciutat d'Heraclea .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198929" title="Herdor (escriptor)" nonfiltered="2676" processed="2669" dbindex="82684">
Herdor  (Herodorus, ), fou un escriptor grec que segons Olimpidor de Tebes va escriure una histria sobre Orfeu i les Muses. Es sospita que va viure en temps dels emperadors Tiberi i Claudi al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198930" title="Herdor de Macednia" nonfiltered="2677" processed="2670" dbindex="82685">
Herdor   (Herodorus, ) fou un cortes macedoni que va viure en temps de Filip V de Macednia i era amic del seu fill Demetri. Acusat Demetri per Perseu de Macedonia, Herdor fou detingut i sotms a tortura per obtenir alguna acusaci contra Perseu, per va morir en el suplici (181 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198933" title="Presa de Gibraltar" nonfiltered="2678" processed="2671" dbindex="82686">








La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successi Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704

Antecedents.
Amb la mort sense successi de Carles II d'Espanya, en el seu testament s'establia que el seu hereu seria el francs Felip d'Anjou. Tot i haver recolzat altres candidats, tots els pasos d'Europa van acceptar al nou sobir, excepte l'emperador Leopold I. El 18 de febrer de 1701 el poble de Madrid, cansat de la qesti succesria va reconixer al nou monarca. 

El setembre de 1701 es constitueix la Gran Aliana formada per l'Arxiducat d'ustria, el Regne d'Anglaterra, les Provncies Unides i Dinamarca, declarant la guerra als regnes d'Espanya i Portugal el juny de 1702. El maig de 1703, Portugal es va unir a la Gran Aliana.

Per recolzar a l'Arxiduc Carles, l'estol anglo-holands de l'almirall Sir George Rooke amb Jordi de Darmstadt, va dirigir-se a Barcelona per promou-re un aixecament, per la ciutat no va respondre. Frustrat l'intent sobre Barcelona, l'estol de Rooke va continuar amb les operacions al Mediterrani. Coneguda l'existncia de l'estol aliat, el 22 de juliol salpava de Tol l'estol borbnic de Llus Alexandre de Borb amb  51 navilis, 6 fragates i 5 galeres a l'encontre de Rooke

Els Preparatius.
L'1 d'agost l'estol de Rooke, amb quaranta-cinc navilis, sis fragates i altres naus menors, va aparixer a la badia d'Algesires, i el mateix dia Jordi de Darmstadt, que havia estat Virrei de Catalunya durant el regnat de Carles II, va enviar una carta al governador de Gibraltar, Diego Salinas, demanant-los que lliuressin la plaa i proclamssin com a rei a  proclamaran rey a l'Arxiduc Carles. El corregidor de Gibraltar, Cayo Antonio Prieto va rebutjar la invitaci, i l'estol va ancorar a la badia com a mesura intimidatria. 

La Presa de Gibraltar.
El 4 d'agost de 1704, durant sis hores es va bombardejar el castell de Gibraltar amb ferocitat, i amb el desembarcament de les tropes, Jordi de Darmstadt va conquerir el Penyal en nom de l'Arxiduc Carles d'ustria al capdavant de 3.500 homes. Entre els expedicionaris s'hi trobava un batall de 300 catalans que va desembarcar a Catalan Bay. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments s John Churchill, el duc de Marlborough. 

Conseqncies.
L'almirall Rooke conscient del valor estratgic del penyal, va pendre posessi en nom de la reina Anna I d'Anglaterra. La conquesta de Gibraltar va causar un gran impacte entre els borbnics perqu es temia un atac des d'Andalusia, i el 24 d'agost de 1704, un estol francs Llus Alexandre de Borb va enfrontar-se als anglesos a la batalla de Vlez-Mlaga i entre el 1704 i el 1705 els borbnics van intentar infructuosament recuperar la plaa amb el setge de Gibraltar.

Nou anys ms tard, la conquesta es va formalitzar mitjanant el Tractat d'Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit l's del Penyal amb la condici d'evitar, o en defecte d'aix controlar, el contraban cap a Espanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198940" title="Anin" nonfiltered="2679" processed="2672" dbindex="82687">


Anin s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar del Comunitat de Calataiud. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198941" title="Ariza" nonfiltered="2680" processed="2673" dbindex="82688">


Ariza s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar del Comunitat de Calataiud. Es troba a la cubeta sedimentria d'Almazn-Ariza, al costat del riu Jaln i molt proper amb la frontera castellana. s un nus de comunicaci entre Arag i Castella, amb la lnia de tren Saragossa-Madrid i l'autovia A-2, i abans tamb hi havia la lnia de tren Valladolid-Ariza, acutalment abandonada. Aquest fet va fer que hi hagus certa activitat industrial. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198942" title="Ateca" nonfiltered="2681" processed="2674" dbindex="82689">


Ateca s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar de la Comunitat de Calataiud. s una ciutat mudjar que apareix al Cantar del Mo Cid i est situada a la vall del riu Jaln. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198943" title="Enigma Cervantes" nonfiltered="2682" processed="2675" dbindex="82690">
Enigma Cervantes: Cervantes fou catal? s un documental de David Grau estrenat el 2006 i que tracta sobre l'origen catal de Miguel de Cervantes.

Sinopsi.
En el documental s'entrevista a diferents especialistes com Riquer, Kamen, que aborden l'origen de Cervantes atenent especialment a les investigacions realitzades pel filleg catal Jordi Bilbeny que defensa que Miguel de Cervantes era, en realitat, un cavaller valenci de Xixona anomenat Miquel Servent.

Repercussi.
El documental va rebre el suport de amb la participaci de Televisi de Catalunya, S.A. i el suport de l'Institut Catal de les Indstries Culturals i va ser estrenat el 20 d'octubre del 2006 a Barcelona.

Referncies.


Enllaos.
Informaci de la pellcula a totcinema.cat ;
Documental en lnia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198944" title="Biota (Arag)" nonfiltered="2683" processed="2676" dbindex="82691">


Biota s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar de les Cinc Viles. Est situada al costat del riu Arba. Des de 1169 fou possessi dels Urrea, comtes d'Aranda i vescomtes de Biota, que tenien un palau a la poblaci. El 1772 els Urrea van vendre el palau i el ttol de vescomtes de Biota a Matas Landbaru i el 1995 l'ajuntament va adquirir el palau dels comtes per un preu simblic. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198947" title="Fernando Arretxe Caminondo" nonfiltered="2684" processed="2677" dbindex="82692">
Fernando Arretxe Caminondo (Valcarlos (Navarra), 1961), ms conegut com a Arretxe I, s un dels jugadors de pilota basca ms importants dels anys 90. Son fill Iker, segueix la nissaga amb el malnom Arretxe II.

Debut amb 20 anys, i en la seua carrera com a professional de la pilota a m ha estat amb diverses empreses: Eskulari, Reur, Asegarce, Frontis.

 Palmars .
 Campi del Manomanista, 1994 i 1997.
 Sub-campi del Manomanista, 1996 i 1999.
 Campi per parelles, 1991, 1992 i 1994.
 Sub-campi per parelles, 1989, 1993 i 1996.
 Campi del Quatre i mig, 1996.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198949" title="Obra del Ballet Popular" nonfiltered="2685" processed="2678" dbindex="82693">
Obra del Ballet Popular s una entitat fundada a Barcelona el 1950 que aglutina entitats i grups dels mbits sardanistes i de la dansa tradicional, dedicada a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i la seva msica. L'any 1995, la instituci va ser guardonada amb el Premi Creu de Sant Jordi. 

En un principi concentrada als esbarts, a partir del 1955 s'amplia al mn de la sardana iniciant cursos de capacitaci sardanista, i des del 1959 establ les Jornades d'Estudis Sardanistes. El 1960 instaur el Dia Universal de la Sardana i la proclamaci de la Ciutat Pubilla de la Sardana. El 1966 establ la caravana que duu la Flama de la Sardana. Alguns del seus presidents han estat Josep M Morera i Surroca, Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Pons i Llus Moreno i Pall. 

Des del 24 de maig de 2008, el nou president s Bartomeu Duran, que substitueix a Joan Vidal i Gayol.

La instituci concedeix anualment els segent premis:

Medalles al mrit:
Medalla al mrit sardanista;
Medalla al mrit musical;
Medalla al mrit cvic;
Medalla al mrit a la dansa popular catalana;
Altres premis:
Premi a la continutat;
Premi a la dedicaci;
Premi a la divulgaci pedaggica;
Premi a mitjans de comunicaci;
Premi al suport de la iniciativa privada;
Premi a edici d'estudis sardanistes;
Premi a la producci discogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198950" title="Ruben Beloki Iribarren" nonfiltered="2686" processed="2679" dbindex="82694">
Ruben Beloki Iribarren (Burlada (Navarra) 1974), ms conegut com a Beloki, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest, amb contracte amb l'empresa Asegarce.

Ats que son germ Alberto tamb s un jugador professional, Ruben duu l'ordinal, Beloki I.

Va debutar en agost de 1992 al Front Anoeta de sant Sebasti, quan tot just havia guanyat la medalla d'or en les demostracions de pilota basca dels Jocs Olmpics de Barcelona.

 Palmars .
 Campi del Manomanista, 1995, 1998, 1999 i 2001;
 Sub-campi del Manomanista, 2000 i 2002;
 Campi per parelles, 1996 i 2003;
 Sub-campi per parelles, 1994, 1999, 2001, 2005 i 2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198952" title="Patxi Eugi Cabodevilla" nonfiltered="2687" processed="2680" dbindex="82695">
Patxi Eugi Cabodevilla (Agoitz (Navarra) 1971) s un jugador professional de pilota basca   en la posici de davanter, en nmina de l'empresa Aspe.

Va debutar l'any 1991 al Front Labrit de Pamplona, quan l'any passat havia guanyat com a aficionat la medalla d'or al Campionat del Mn de Pilota Basca jugat a Cuba, i es va retirar el 2008, desprs d'una reeixida carrera i 6 operacions en la m dreta.

 Palmars .
 Campi del Manomanista, 1996, 1999, 2000.
 Sub-campi del Manomanista, 1998 i 2001.
 Sub-campi per parelles, 1997.
 Campi del Quatre i mig, 1992, 1994 i 2000.
 Sub-campi del Quatre i Mig, 1991, 1993, 1998, 1999 i 2001.

 Enllaos externs .
  Fitxa de l'empresa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198953" title="Ten Years In Hell" nonfiltered="2688" processed="2681" dbindex="82696">
Ten Years In Hell s un doble DVD del grup canadenc de thrash metal Annihilator publicat l'any 2006. El DVD s un recull de tots els videoclips editats pel grup a ms d'entrevistes als membres del grup i filmacions de canons tocades en diferents concerts.

Disc I.
 
Intro ;
Alison Hell ;
Release Party ;
TV Media One ;
StoneWall ;
TV Media Two ;
TV Media Three ;
BackStage ;
Fun Palace LIVE ;
TV Media Four ;
Set The Worl on Fire ;
KOTK back vocals ;
King of the Kill;
Jeff In Japan;
21;
Only be Lonely;
Syn.Kill1;
Criteria Rehealsal;
Alison / Homicida;
Oh Canada;
Ultraparanoia;
Pharr LIVE;
Ramage Raw;
End Credits;

Disc II.

Pre Annihilator era;
Demo Days;
Alice in Hell;
Never, Neverland;
Set the World on Fire;
King of The Kill;
Refresh & Remains;
Criteria;
Other Releases;
Cath ya Later;
Mike Mangini ;
Neil GoldBerg;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198954" title="August von Kotzebue" nonfiltered="2689" processed="2682" dbindex="82697">

August Friedrich Ferdinand von Kotzebue (Weimar, 3 de maig de 1761 - Mannheim, 23 de mar de 1819) va ser un dramaturg alemany.

 Biografia .
Va estudiar a Jena i Duisburg i des de la seua infncia va donar proves d'una vanitat tan extraordinria, que tot aquell que no l'elogiava prou esdevenia el seu pitjor enemic. L'any 1779 va estrenar a Weimar les seues primeres produccions teatrals, el drama Charlotte Frank i la comdia Die Weiber nach der Mode, aquesta amb xit. El 1783 va entrar al servei de Rssia i l'emperadriu Caterina II el va nomenar governador d'Estnia.

L'any 1787 va escriure el seu fams drama Misantropia i penediment, que va triomfar a tot Europa i que es va representar durant molts anys.

L'any 1790 va haver de deixar el seu crrec a causa de problemes de salut i va visitar Weimar on va ser cordialment rebut, per no amb els honors que ell esperava, per la qual cosa va escriure el libel Doctor Bahrdt mit der eisernen Stirn, que va motivar una vertadera indignaci contra ell. Desprs de residir alguns anys ms a Rssia, va tornar a Alemanya l'any 1797 i en passar per Viena va ser nomenat director del Teatre de la Cort, crrec que va exercir dos anys, decidint desprs establir-se a Weimar, per abans va voler tornar a Rssia i va ser detingut a la frontera, sense saber la causa i condut a Sibria, si b sovint s'ha suposatr que aix va ser una invenci seua, tot i que narra aquest incident amb tota mena de detalls a la seua obra Dnes merkwrdigste Jahr meines Lebens (Berln, 1801). Al poc de temps va rebre l'indult i va ser nomenat director del teatre alemany de Sant Petersburg i conseller ulic per l'emperador Pau.

L'any 1801 va passar novament a Weimar, per la situaci preponderant de Goethe li molestava i va tramar moltes intrigues contra l'illustre poeta, veient-se obligat per fi a abandonar la poblaci.

L'any 1802 va fundar a Berln la revista Der Freimutige en la que va atacar violentament Goethe i als germans Schlegel (Friedrich von Schlegel i August Wilhelm von Schlegel). Durant les campanyes de 1812 i 1813 va formar part del quarter general rus i va redactar notes diplomtiques i les proclames de l'emperador Alexandre. El 1814 va ser nomenat cnsol de Rssia a Knigsberg i el 1816 agregat del ministre de Relacions exteriors de Rssia, sent enviat l'any segent a Alemanya amb una missi secreta. Va residir successivament a diverses ciutats i, trobant-se a Mannheim un estudiant anomenat Sand el va assassinar per "trador a la ptria". L'assassinat de Kotzebue proporcion a Metternich l'excusa per a publicar els Decrets de Carlsbad, amb els quals es dissolgu el Burschenschaften, es prengueren mesures contra la premsa liberal, i es limit greument la llibertat de ctedra als estats de la Confederaci Germnica.
A Anglaterra, Frana i Espanya,  Kotzebue fou considerat el millor representant del mal gust i de l'orgull ms insaciable.

 Obres .
 Meine Flucht nach Paris im Winter (1790) ;
 Erinnerungen aus Paris im Jahre (Pars, 1804);
 Erinnerungen von meiner Reise aus Liefland nach Rom und Neapel (Berln, 1805);
 Preuszons altere Geschichte (Riga, 1808 - 1809);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198955" title="Reduced to Ash" nonfiltered="2690" processed="2683" dbindex="82698">
Reduced to Ash s una can del grup canadenc de thrash metal Annihilator apareguda a l'lbum Never, Neverland, de l'any 1990. La can va ser composada pel guitarrista Jeff Waters i la lletra escrita per Waters i el primer cantant del grup, John Bates. Reduced to Ash t una duraci de 3 minuts i 9 segons i tracta sobre la visi del mn desprs d'una catstrofe nuclear.

Inicialment, i amb una altra lletra, la demo d'aquesta can va ser titulada Mayhem per finalment, en la versi que apareix a l'lbum Never, Neverland es va titular Reduced to Ash. La versi Mayhem pot ser escoltada en la reedici que es va fer de l'lbum i que va aparixer al 1998. 

Enllaos externs.
Lletra de la can;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198957" title="Ruta comercial" nonfiltered="2691" processed="2684" dbindex="82699">
Una ruta comercial s una srie d'etapes fixades que uneixen dos punts importants per al comer. Les rutes han canviat la histria de les regions que travessen per la seva importncia econmica i sovint han estat a l'origen de guerres i aliances entre pasos pel seu domini. Amb la globalitzaci, les rutes comercials perden part de la seva rellevncia, ja que tot el mn esdev un mercat i el transport ha millorat les connexions de llocs remots.

Les rutes ms importants sn:

Ruta de l'encens: una de les primeres rutes s la ruta de l'encens, que unia la Pennsula Arbiga amb el Mediterrani els segles III i II aC. Va forar al far egipci a pactes amb pobles vens per assegurar un subministrament regular d'aquesta substncia. Els grecs i desprs els romans van suprimir aquesta ruta, establint nous camins comercials, saquejant Egipte i eliminant les taxes establertes pels pobles orientals. La porci d'Oman de la ruta ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO;

Ruta de la seda: La ruta de la seda va ser probablement una de les rutes comercials ms famoses, per la uni d'Occident i Orient. Va propiciar un intercanvi d'idees entre els dos mns, l'auge del budisme i aliances comercials a Europa;

Grand Trunk Road: Una carretera que travessa l'ndia i que porta ms de 2500 en s. Els diversos governants la van anar eixamplant i garantint la seguretat de les mercaderies. Durant alguns segles va compartir part del traat amb la ruta de la seda. La colonitzaci britnica va fomentar la modernitzaci d'aquesta carretera;

Ruta de l'ambre: Una de les principals rutes europees servia per transportar l'ambre a l'Antiguitat. Els romans la van pavimentar i les ciutats que l'envoltaven van convertir-se en centres econmics d'importncia. El seu declivi va ser fruit d'usar el riu Danubi com a via alternativa ms eficient;

Via Maris: La Via Maris era una carretera que bordejava el Mediterrani i que va ser usada pels romans i desprs a les croades pels soldats cam de Terra Santa. El seu origen es remunta als hebreus bblics;

Ruta de les espcies: Les espcies es van convertir en el principal producte que Europa importava de l'ndia i d'Orient. La ruta de les espcies va viure el seu auge durant l'Edat Antiga i Moderna. Com que diversos pasos rivals la bloquejaven, els governants espanyols i portuguesos van impulsar els viatges per frica i el descobriment d'Amrica;

Lliga Hansetica: Va ser una aliana dels pasos del Nord d'Europa per afavorir el comer a la regi durant l'Edat Moderna. El control de la zona es va barrejar amb les guerres de religi de la Reforma.

Ruta de la Nova Espanya: el comer amb les colnies americanes va explicar en part l'auge de l'Imperi espanyol;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198959" title="Never, Neverland (can)" nonfiltered="2692" processed="2685" dbindex="82700">
Never, Neverland s una can del grup canadenc de thrash metal Annihilator, que dna ttol a l'lbum Never, Neverland, de l'any 1990. La can va ser composada pel guitarrista Jeff Waters i la lletra escrita per Waters i pel cantant Coburn Pharr. Never, Neverland t una duraci de 5 minuts i 29 segons i tracta sobre la histria real d'una nena que va ser tancada a la seva habitaci durant anys per la seva via per protegir-la desprs que hagus mirat a un noi en una botiga. L'nica companyia que tenia la nena era Clare, la seva nina. Finalment, els agents socials van poder alliberar-la.

Never, Neverland s una de les canons ms conegudes en tota la discografia del grup canadenc per la introducci acstica i pels canvis de ritme i s tocada prcticament en tots els concerts del grup.

La can apareix tant en el primer disc en directe d'Annihilator, In Command (editat l'any 1996, tot i que la gravaci s d'un concert del 1990) com en el disc en directe Double Live Annihilation, editat l'any 2003.

Enllaos externs.
Lletra de la can;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198962" title="Yves Salaberry" nonfiltered="2693" processed="2686" dbindex="82701">
Yves Salaberry (Lekuine (Lapurdi), 1979), ms conegut com a Xala, s un jugador professional de pilota basca, en la posic de davanter, en l'empresa Aspe. Va debutar l'any 2000 al Front Astelena d'ibar.

 Palmars .
 Campi per parelles, 2002 i 2007;
 Sub-campi del Manomanista, 2004;
 Sub-campi del Quatre i mig, 2005;

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198963" title="Cobla Jovenvola de Sabadell" nonfiltered="2694" processed="2687" dbindex="82702">

La Cobla Jovenvola de Sabadell s una cobla fundada l'any 1976 a Sabadell.

Antecedents.
Per tal de trobar solucions a la manca de msics de cobla, l'ACF Sabadell Sardanista i els Pueri Cantores de l'Escolania de Sant Agust van constituir l'Escola Experimental de Msica per a Cobla. Salvador Saumoy i Pellicer i Joan Galobart, per encrrec de Sabadell Sardanista, realitzaren els primers contactes amb el director de l'Escolania, pare Josep Vidal i Bachs, que va acceptar amb molt inters la proposta. Salvador Saumoy ha estat des del primer moment el punt de referncia i l'eix sobre el qual ha girat la intensa activitat de la cobla.

Els professors inicials van ser alguns components de les cobles locals, Sabadell i La Principal del Valls, que a la vegada engegaren una tasca de selecci fins a constituir un nucli inicial d'una vintena d alumnes disposats a rebre les primeres llions. A aquestes proves s'hi va presentar un menut de nou anys que per tocar la tenora l havia d'apuntalar sobre un suport de metall. Avui, trenta anys desprs, l'Enric Ort s l nic de tot aquell grup fundador que continua a la cobla.

L'any 1975 comencen les primeres interpretacions com la de fi de curs 1974-75, on els alumnes van interpretar la primera sardana amb el significatiu ttol de Ja bufem!, escrita especialment per aquesta ocasi pel mestre Josep Auferil i Costa, bon coneixedor de la cobla i amb una mplia experincia en la interpretaci i la docncia i a qui se li havia encomanat la direcci musical. Una nova aparici pblica al concert de Sant Esteve de 1975, a l'auditori de la Caixa de Sabadell, amb la interpretaci de tres sardanes, va ser l esper definitiu perqu la junta decids organitzar l'acte de presentaci oficial.

Aquest esdeveniment es va produir el 23 d'abril de 1976, al Teatre La Farndula, de Sabadell, amb l'apadrinament de les cobles locals Sabadell i La Principal del Valls.

Trajectria.

L'any 1978, Salvador Uy i Prat va prendre el relleu del mestre Auferil en la direcci. Possedor d'uns slids coneixements musicals, amb el seu carcter fort i exigent, va imprimir a la cobla un segell propi on la qualitat privava sobre qualsevol altra cosa. La seva mort l'any 1983 estroncava un treball molt valorat.

Francesc Elias i Prunera amb una llarga carrera professional i una mplia experincia pedaggica es va fer crrec de la cobla aquell mateix any 1983. Elias va aconseguir pel cam de la persuasi, ms que per la imposici i la disciplina, els resultats previstos. Va anar posant el seu psit a la cobla fins el febrer del 2000, que amb motiu de la seva jubilaci, va donar per acabada.

El succea Joan Llus Moraleda i Perxachs, prestigis msic, compositor i director, una de les persones ms qualificades i guardonades en l'mbit de la msica per a cobla, n's encara l'actual director.

Durant aquest anys, a part dels milers d'actuacions en ballades, concerts i aplecs, han destacat les seves interpretacions emblemtiques al Palau de la Msica Catalana, als Festivals de Msica Pau Casals, al Vendrell, al Cicle de Msica d Estiu de Joventuts Musicals i a molts pobles i ciutats de Catalunya, als Aplecs Internacionals d'Amsterdam, Pars, Zuric, Tolosa, Brusselles i Florncia.

Discografia.

Cobla Jovenvola de Sabadell (vol. 1) (1977);
Cobla Jovenvola de Sabadell (vol. 2) (1980);
Cobla Jovenvola de Sabadell (vol. 3) (1980);
Cobla Jovenvola de Sabadell (vol. 4) (1983);
Jovenvola 20 anys (1996);
Sardanes a TV3 (1996);
Sabadell Sardanista 1947-1977 (1997);
50 anys d'Amunt i Crits (1998);
Sardanes de Carles Rovira (1999);
20 aniversari de la Comissi d'Aplecs de les Comarques Barcelonines (1999);
Sardanes a La Llagosta (2000);
Jovenvola de Sabadell (2001, 25 aniversari);
Sardanes al vent (vol.11) (2002);
Aires de Castellar (2002);
Sardanes a Mollet (2002);
75 aniversari del Foment de la Sardana de Rub (2002);
Sardanes de Joan Lzaro. Caliu d'amistat (2002);
30 anys... i ms (2008);

Enllaos externs.
Blog realitzat per la mateixa cobla;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198965" title="Teatre Municipal La Farndula" nonfiltered="2695" processed="2688" dbindex="82703">
El Teatre Municipal La Farndula s un teatre situat al carrer d'Alfons XIII, nmero 33, de Sabadell, inaugurat el 30 de desembre de 1956 i amb un aforament de 1.103 espectadors.

L'edifici.

Es tracta d'un edifici de 2.040 m situat als terrenys de l'antiga Horta Duran i projectat pels arquitectes Guillem Ars i Josep Vila Juanico. Es va inaugurar desprs que el grup de teatre Joventut de la Farndula, mitjanant una subscripci popular d'accions, impulss la seva construcci. Aquesta formaci el va gestionar fins el 1972, quan l'Ajuntament de Sabadell el va adquirir per convertir-lo en el teatre municipal de la ciutat.

Els vestbuls i la platea es van rehabilitar el 1986. L'any 2002 es va dur a terme una reforma de ms envergadura efectuada pels arquitectes Robert Brufau i Manel Bosch i va afectar primordialment la caixa escnica.

Des del 1982 s la seu estable de l'Associaci d'Amics de l'pera de Sabadell, i s'hi organitzen el cicle pera a Catalunya i la Temporada d'pera a Sabadell.

 

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198970" title="Herfil de Calcednia" nonfiltered="2696" processed="2689" dbindex="82704">
Herfil de Calcednia (en grec) va ser un metge grec de la Escola d'Alexandria. Va nixer a Calcednia a Bitnia i fou expert en anatomia i fisiologia. Es coneixen molts pocs detalls de la seva biografia. Fou contemporani del metge Filtim, del filsof Diodor Cronos i de Ptolemeu I Ster  al segle IV aC i segle III aC, per sense cap informaci sobre l'any de naixement o mort. Fou deixeble de Praxgores de Cos i de Filtim. Es va establir a Alexandria on va adquirir reputaci i va fundar l'escola mdica de la ciutat, la ms reputada ja que haver estudiat en aquesta escola era garantia de habilitat

Herfil va ser el primer a fer disseccions anatmiques en pblic, iniciant aquesta prctica mdica al costat de Erasstrat de Keos.

Va constatar la sincronia del pols amb els batecs del cor i va afirmar que la intelligncia no es troba al cor, sin al cervell.

La seva obra, aix com la del seu contemporani Erasstrat de Ceos va desaparixer completament amb la destrucci d'Alexandria per Juli Csar. El seu coneixement ho obtenim a travs de cites d'autors posteriors, especialment de Gal.

Fou l'autor de diversos llibres mdics i anatmics dels que queden pocs fragments, i de:

, De Causis; ;
Comentari sobre Hipcrates;

Entre els seus deixebles i membres de l'escola alexandrina de medicina cal esmentar a  Andrees, Apolloni Mus, Aristox, Baqui, Callianax, Callmac, Demetri d'Apamea, Dioscrides Pedaci Facas, Gai (Gaius o Caius), Herclides, Mnties, Espeusip, Zen i Zeuxis.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198971" title="Simpson" nonfiltered="2697" processed="2690" dbindex="82705">


 Una srie de dibuixos animats: Els Simpson, aix com una pellcula de 2007 i diferents personatges animats:
 Homer Simpson;
 Marge Simpson;
 Bart Simpson;
 Lisa Simpson;
 Maggie Simpson;



 Una escala de mesura d'intensitat dels huracans, l'Escala Saffir-Simpson.



 Diferents persones amb aquest cognom:
 George Gaylord Simpson, un paleontleg nordameric.
 Jessica Simpson, una cantant nordamericana.
 Robert Simpson, cocreador de l'Escala Saffir-Simpson.
 Tom Simpson, un ciclista angls.
 Ulysses Simpson Grant, 18 president dels Estats Units d'Amrica.
 Christopher Simpson, un compositor angls de l'poca del Barroc.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198973" title="Marsilio Ficino" nonfiltered="2698" processed="2691" dbindex="82706">

Marsilio Ficino (1433- 1499) va ser un humanista itali del Renaixement.

Va ser el difusor de les teories neoplatniques. Des de Florncia va traduir les obres completes de Plat i Plot i va congregar en la seva Acadmia una minoria aristocrtica.

Ficino va intentar conciliar a Plat amb Aristtil en clau espiritualista en la seva obra "Theologia platonica".

Deixeble seu va ser Pico della Mirandola.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198974" title="Johannes Ockenghem" nonfiltered="2699" processed="2692" dbindex="82707">
Johannes Ockenghem (1430-1496) va ser un msic flamenc contractat pels reis de Frana.

Mestre de polifonia vocal contrapuntstica, influ destacadament en la formaci dels msics del primer Renaixement. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198976" title="Philipp Melanchthon" nonfiltered="2700" processed="2693" dbindex="82708">

Philipp Melanchthon, (nom real Philipp Schwartzerd) (16 de febrer 1497   19 d'abril del 1560) fou un professor i teleg alemany seguidor, amic i sistematitzador de Luter que va jugar un paper clau a la Reforma Luterana esdevenint el lder del luteranisme desprs de la mort de Luter.

El 1530 va escriure Confessio Augustana (1530) un escrit encara fonamental a les esglsies luteranes i que va ser presentat a la Dieta d'Augsburg el 25 de juny del 1530 com un text de concrdia amb el catolicisme.

 Obres .

 Loci communes rerum theologicarum 1521;
 Unterricht der Visitatoren an die Pfarrherren im Kurfrstentum Sachsen 1527;
 Confessio Augustana 1530;
 Apologie des Augsburgischen Bekenntnisses 1531;
 Traktat ber die Gewalt und den Primat des Papstes 1537;
 Von der Kierchen und alten Kierchenleren; Das die Fursten aus Gottes beuelh vnd gebot schuldig sind; Widder den unreinen Bapsts Celibat und verbot der Priesterche, 1540 (Digitalitzaci);
 Tetrabiblos 1553 (Traducci al llat de l'obra de Claudi Ptolemeu) ISBN 978-3-925100-17-8;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198977" title="Uni, Progrs i Democrcia" nonfiltered="2701" processed="2694" dbindex="82709">

Uni, Progrs i Democrcia (en castell: Unin, Progreso y Democracia, conegut com UPD, segons els seus estatuts UPyD) s un partit poltic espanyol fundat el 2007 amb representaci parlamentria. Va ser inscrit en el registre de partits del Ministeri de l'Interior el 26 de setembre de 2007. Va obtenir un diputat per la circumscripci de Madrid en la persona del seu cap de llista i ex dirigent del PSE-PSOE, Rosa Dez, en les eleccions generals de 2008, obtenint un total de 306.078 vots i convertint-se en la cinquena fora poltica per nombre de vots d'Espanya (la novena en quant al nmero de diputats). Entre els seus promotors es troben el catedrtic i ex president del Frum de Ermua Mikel Buesa i els filsofs Carlos Martnez Gorriarn i Fernando Savater. 

 Origen . 

El dissabte 19 de maig de 2007 es van reunir 45 persones a Sant Sebasti amb l'objectiu de debatre sobre la necessitat i possibilitat de crear un nou partit poltic que fes enfront dels dos principals partits a nivell nacional: el PP i el PSOE. En la reuni, la majoria dels presents eren bascos, molts d'ells amb una llarga experincia en organitzacions poltiques, sindicals i cviques, en molts casos procedents de l'mbit de l'esquerra, per tamb de tradici liberal i ciutadana. Desprs de dita reuni, van prendre la decisi de posar en marxa un projecte poltic d'mbit estatal. 

Per a aix el primer que es va fer va ser crear una associaci, Plataforma Pro. Per a aix es van donar xerrades de presentaci del projecte per tota Espanya exposant els objectius del partit que es crearia, entre els quals destacaven: 

 la lluita contra ETA i qualsevol tipus de terrorisme; ;
 la regeneraci de la democrcia a Espanya; ;
 l'oposici al nacionalisme catal i basc; ;
 la reforma de la Constituci. El seu objectiu seria reforar les llibertats ciutadanes i la igualtat, amb independncia de la comunitat autnoma en la qual es visqus, al seu judici amenaades. ;

Entre els membres o collaboradors de dita Plataforma es trobaven el filsof Fernando Savater, el portaveu de Basta Ya!, Carlos Martnez Gorriarn (que era el coordinador de la mateixa), o la eurodiputata socialista Rosa Dez. Aquesta ltima, va anunciar el seu aband de les files del PSOE a l'agost de 2007 per a involucrar-se definitivament en el projecte. Altres grups que van manifestar el seu suport a la Plataforma van ser el partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania, especialment els seus membres Arcadi Espada, Albert Boadella i Xavier Pericay, i l'Associaci Basta Ya!, de la qual procedeixen molts dels seus promotors. 

A mitjan setembre de 2007, el fins a llavors president del Frum Ermua Mikel Buesa va anunciar el seu propsit de participar en el partit poltic sorgit de la Plataforma Pro. 

Finalment, en un acte pblic de presentaci el 29 de setembre de 2007 en el Teatre-Auditori de la Casa de Camp de Madrid va quedar constitut el nou partit. En dit acte van intervenir el dramaturg Albert Boadella, el filsof Fernando Savater, l'escriptor Mario Vargas Llosa i Rosa Dez. Van assistir el periodista Arcadi Espada, els antroplogos Teresa Gimnez Barbat i Flix Prez Romera (els tres membres promotors de Ciutadans de Catalunya), l'historiador Antonio Elorza, el pintor Agustn Ibarrola i el ex dirigent del Frum de Ermua Mikel Buesa, el filsof Carlos Martnez Gorriarn, els diputats de Ciutadans Albert Rivera i Antonio Robles, el catedrtic de Filosofia Poltica i Moral de la Universitat del Pas Basc Aurelio Arteta, l'escriptor peru Fernando Iwasaki, el ex secretari general de la UGT Nicols Redondo i el diputat autonmic basc del Partit Popular Fernando Maura (aquest ltim finalment es va incorporar a UPyD el dia 6 de novembre de 2007, passant a formar part del seu Consell d'Adrea). 

Altres personalitats que es van unir al partit posteriorment van ser l'escriptor lvaro Pombo, o l'esportista lvaro de Marichalar.

 Ideologia .
Ideolgicament, UPyD no es defineix com d'esquerra o dreta. Ells declaren al comenament del seu Manifest Fundacional: 

Partim d'un supsit revolucionari: que els ciutadans no neixen sent ja d'esquerres o de de dretes ni amb el carnet de cap partit en els bolquers. Anem encara ms lluny, a risc d'escandalitzar als timorats: considerem als ciutadans capaos de pensar per si mateixos i de triar en conseqncia, d'acord amb les ofertes dels partits i la seva experincia de la situaci histrica que vivim. Per tant no creiem que ning estigui obligat a votar sempre el mateix o a resignar-se a les opcions poltiques vigents, quan ja li han decebut anteriorment. Ser considerats d'esquerres o dretes no ens sembla el centre del problema, encara que ens apiatem cordialmente de qui manca de millors arguments per a descalificar a l'adversari.;

Seguint amb el seu Manifest: 

Per a evitar aquest fals dilema, nosaltres preferim parlar de progressisme en comptes d'esquerra o dreta. Ser progressista s lluitar contra les tiranies que calciguen la democrcia formal, aix com contra la misria i la ignorncia que impossibiliten la democrcia material. I ni els actuals partits d'esquerra ni els de dretes tenen el monopoli del progressisme, encara que ambdues tradicions poltiques han contribut a ell. A nosaltres ens agradaria ser capaos d'aprofitar els elements positius d'uns i d'uns altres, per sense haver de carregar amb els seus prejudicis i resavieses reaccionaris, que existeixen en els dos camps. ;

Com s'observa UPyD prefereix definir-se com un partit progressista, ms enll d'altres etiquetes ideolgiques. El partit s'engloba en el que s'ha vingut cridant en els ltims temps transversalisme, s un partit transversal, un partit que pretn englobar conceptes i idees d'ambds eixos poltics, amb la finalitat de treballar conjuntament pels principis del partit i pel progrs de la societat. 

Afirmen com senyals d'identitat addicionals el "constitucionalisme", definint-ho com la defensa de l'Estat de Dret espanyol sota l'empara de la Constituci Espanyola de 1978; el lacisme, com defensa d'un Estat neutral davant les creences, en el qual cap confessi religiosa ni identitaria gaudeixi de privilegis enfront de les altres; i el "no nacionalisme", com rebuig i lluita contra la, al seu torn, excessiva preponderancia dels partits nacionalistes perifrics i separatistes en el sistema poltic espanyol. 

Les seves propostes fonamentals, d'acord amb la seva terminologia, sn les segents: 

Reforma de la Constituci espanyola de 1978, centrant-se en tres mbits: ;
Tancament del model autonmic, definint les competncies fonamentalment estatals i les autonmiques, clarificant quins sn no delegables a les comunitats autnomes o municipis. Respecte als concerts econmics de Navarra i Pas Basc, UPyD mant una postura no uniforme. Mentre que d'una banda, proposen recalcular la quantia del contingent basc i l'aportaci navarresa, de manera que s'augmenti la quantia econmica aportada per les hisendes forals a la central, tal com afirmaven en el seu programa electoral i en la intervenci de Rosa Dez en la investidura de Jos Luis Rodrguez Zapatero, altres membres del partit sostenen que "els singulars procediments de finanament de Navarra i del Pas Basc" han de ser rebutjats, per considerar-los contraris a la igualtat de tots els espanyols. En la mateixa lnia, durant la campanya electoral, l'organitzaci de UPyD en La Rioja va arribar a defensar en un comunicat la supressi de dits concerts econmics. ;
Millora i refor dels drets i obligacions individuals, definint-los estrictament iguals per a tots els ciutadans del pas, sense desigualtats territorials, lingstiques, ideolgiques o religioses. La unitat de la Naci espanyola s "l'nic instrument capa de garantir la igualtat de tots els ciutadans". ;
Millora de la separaci de poders, reforant l'autonomia del poder judicial respecte a l'executiu i el legislatiu, consolidant la unitat del sistema judicial en tot el pas, i buscant formes de garantir la independncia i professionalitat dels Tribunals i rgans Reguladors de carcter econmic, eliminant la seva dependncia del poder executiu. ;
Fer efectiva la lacitat de l'Estat. ;
Reforma de la Llei Electoral, per a revisar les Circumscripcions electorals, i per tant el repartiment d'escons entre tots els partits poltics, tant els grans partits nacionals (PP, PSOE) com els nacionalistes. ;
Reforar i promoure la qualitat de l'ensenyament pblic, promovent el lacisme, combatent el fanatisme i la ignorncia, i promovent la investigaci cientfica, aix com defensant la llei en matria de l'escolaritzaci en la llengua materna, i la normalitat de la prevalencia de la llengua comuna sobre les particulars; si b reconegudes, protegides i empleades en algunes regions per a garantir el bilingisme on existeixi, es rebutja la imposici d'una enfront de l'altra entre els ciutadans per part de l'Administraci. ;
Mesures de regeneraci democrtica: la possibilitat d'introduir un sistema electoral de llistes obertes, l'elecci directa de crrecs personals principals (presidncia, nacional i autonmica, o ajuntaments), limitaci de mandats, i incompatibilitats entre l'exercici de crrecs pblics i negocis privats. Aix com mesures que previnguin pactes poselectorales, que facin ms trasparente el finanament dels partits poltics i millorin independncia dels grans poders econmics. ;
Mesures per a combatre el terrorisme, que posin l'mfasi a derrotar a ETA i altres organitzacions terroristes, combatent els seus actes de violncia, perseguint el seu finanament i impedint la seva justificaci poltica i ideolgica. ;
Mesures econmiques i socials, que promoguin el desenvolupament i la competitivitat de l'economia espanyola, corregint les desigualtats. L'Estat ha de millorar l'educaci, formaci i seguretat dels treballadors, propiciar les infraestructures, afavorir la investigaci i innovaci empresarial, i garantir la llibertat econmica i la competncia. ;
Poltica internacional, sensibilitzada amb les conseqncies de la globalitzaci i integraci mundial, incloent el fenomen de la immigraci, amb vistes a assolir el progrs de la humanitat i el lliure desenvolupament de la civilitzaci i dels principis democrtics universals en tot el mn; tamb s'afavorir el enfortiment de la Uni Europea. ;
Mesures racionals de poltica mediambiental, que facin compatible el desenvolupament econmic i tecnolgic amb la protecci del medi ambient i la biodiversitat.

Des de la seva fundaci, la ideologia del partit ha estat qestionada. Per exemple, el politologic Ignacio Snchez-Cuenca, professor Titular de Sociologa de la Universitat Complutense de Madrid i coautor, amb Jos Mara Calleja, del llibre La derrota d'ETA, havia plantejat en 2001 una hiptesi per al final d'ETA (ETA contra l'Estat. Les estratgies del terrorisme, Tusquets) basada en la idea que s possible convncer al PNB que propicis la desaparici d'ETA comprometent-se a "possibilitar la independncia desprs de la desaparici d'ETA", sempre que la demanda independentista sigui apoyada majoritriament per la ciutadania del Pas Basc, en un model similar al de Quebec a Canad ("en un Pas Basc pacificado, sense terrorisme de cap tipus, si al cap d'un temps es produs una majoria clara i duradora de gent favorable a la independncia, el Govern i els grans partits no posarien obstacles perqu aquest territori pogus arribar a independitzar-se"). Snchez-Cuenca tamb hi havia apoyado el procs de negociaci impulsat pel president Jos Luis Rodrguez Zapatero amb ETA i criticat a les seves oponentes, entre ells al Partit Popular o a Basta Ya. En un article en el diari El Pas, Snchez-Cuenca postula que UPyD pretn combatre "el nacionalisme basc i catal no amb arguments, sin amb una bona dosi de nacionalisme espanyol", els retreu la seva ideologia "centraliste" o que pretenguin suprimir la presncia dels partits nacionalistes perifrics del Congrs dels Diputats, alguna cosa, al seu judici, significaria "sacrificar els elements ms essencials de la nostra democrcia". Snchez-Cuenca conclou: "...el cas del partit de Dez i Savater, la seva mercaderia ideolgica sembla clarament avariada". Aquestes crtiques van ser rebutjades per Carlos Martnez Gorriarn, que va atribuir les crtiques de Snchez-Cuenca a la "tergiversaci" i a "atribuir a UPyD alegrement el que a ell li agradaria que digus el nostre partit, no el que realment diu". El periodista Javier Ortiz, cofundador del diari El Mundo i cap de la seva secci d'opini entre 1992 i 2000, organitzador del Mn del Pas Basc, actualment columniste del diari Pblico, i autodefinit com federalista, afirma que UPyD s una iniciativa "nacionalista espanyola". Per la seva banda, la militant del PSE-EE Gotzone Mora, prxima a les tesis de Rosa Dez quant a la negociaci amb ETA i en les seves crtiques al president Rodrguez Zapatero, que va demanar el vot per al PP en les eleccions municipals de 2007, va afirmar que "els postulats d'UPyD ja els defensa el PP" o que "UPyD vol llevar l'espai poltic i cvic al partit Popular que s l'nic partit que ha defensat la idea d'Espanya contra vent i marea", insinuant que UPyD s un "submar" del PSOE.


Es defineixen com a partit lliberal-progressista i no nacionalista. Pel que fa a les poltiques socials se situen al centre de l'espectre poltic espanyol, tot i que existeix un debat al s del partit al voltant d'alguns temes conflictius, com l'adopci de nens per part de persones homosexuals: Savater, un dels idelegs, ha afirmat que aquest tipus d'adopci "s immoral".

D'altra banda, tot i el seu autoproclamat no-nacionalisme, la nmero 1 del partit, Rosa Dez, ha defensat postures comuns en el nacionalisme espanyol, com s el fet de negar l'existncia de nacions diferenciades a l'Estat, tot afirmant que la nica naci que existeix es la "naci espanyola"

 Situaci a Catalunya .
A Catalunya, part dels seus militants procedeixen de Ciutadans - Partit de la Ciutadania.

A les darreres eleccions generals UPyD obt 6.083 vots (el 0,16%) i Ciutadans 27.408 vots (el 0,74%), en ambds casos sense obtenir representaci al Congrs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198981" title="John Knox" nonfiltered="2702" processed="2695" dbindex="82710">

John Knox (1505-1572) va ser un reformador calvinista escocs
 
Del luteranisme evolucion al calvinisme durant els anys del seu exili a Alemanya i de la seva estada a Ginebra (1554-1555).

El 1560, aprofitant l'absncia de la catlica reina d'Esccia Maria Estuardi el trencament de la seva aliana amb Frana, una junta de Lords, a instigaci de Knox, es reuniren en un Parlament per a la Reforma. Acordaren trencar amb l'autoritat del Papa de Roma i promulgar una Confessio Scotica i es va procedir a la secularitzaci parcial dels bens de l'esglsia.

Va ser el successor de Knox, Andrew Melville, qui va implantar el presbiterianisme a Esccia desapareixent la figura del bisbe que ja no va ser mai reintroduda malgrat els esforos en aquest sentit de Jaume VI d'Esccia i Carles I.





 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198982" title="Giuseppe Lombardo-Radice" nonfiltered="2703" processed="2696" dbindex="82711">
Giuseppe Lombardo-Radice (1879-1938) va sser un pedagog itali que, des de l'inici del segle XX particip en el moviment de reacci contra el burocratisme i l'academicisme.

El 1923, Giovanni Gentile el va nomenar Director General d'Ensenyament Elemental, i el 1924 s'incorpor novament a la docncia.

Al llarg de la seua vida fou un ferm defensor de l'activisme pedaggic i en els seus darrers anys adopt una actitud de resistncia davant del feixisme.



Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198983" title="Josep Auferil i Costa" nonfiltered="2704" processed="2697" dbindex="82712">
Josep Auferil i Costa (Sabadell, Valls Oriental, 16 de novembre de 1916 - 13 de febrer de 2006) fou intrpret i professor de trompeta, contrabaix i flabiol, un dels compositors de sardanes ms coneguts i populars. Fou un dels impulsors i director dels dos primers anys de vida de la Cobla Jovenvola de Sabadell.

La seva activitat va ser durant molts anys decisiva en el desenvolupament de l'activitat sardanista a Sabadell, primer com a trompetista i director de la Cobla Sabadell, en la seva primera poca daurada, i desprs engegant el projecte de la Cobla Jovenvola. Tamb va formar part durant uns anys de la Cobla La Principal del Valls.

De les seves ms de 90 sardanes, amb un estil de sardanes senzilles, molt balladores i destinades als aplecs i al llument de la cobla, cal destacar Sardanes a Can Deu que l'any 1972 obtingu el Premi de la Sardana de l'Any i fou amplament interpretada en aplecs i ballades. De la seva dilatada producci tingueren una bona collida: L'Aplec de Sabadell, Ofrena a l'amic Saumoy, La nena i el nino, L'aplec de Santa Perptua, L'Aplec de Cerdanyola, El bon ciutad, Cant d'amor, Riallera Maria Teresa, El tremp d'en Jordi, Ofrena a Cornell, Xerric, A les noies de Sabadell, Penya Bara, L'Aplec de Montblanc, Sardanes a Zurich, Calella triomfant, i les obres per a cobla: Ja sonem i Cants emotius.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198986" title="Paul Natorp" nonfiltered="2705" processed="2698" dbindex="82713">
Paul Natorp (1854-1924) va sser un filsof i pedagog alemany que, juntament amb Hermann Cohen, s el representant ms caracterstic de l'escola neokantiana d'Hamburg i el pare de la moderna pedagogia social.

Natorp, que accepta el principi de la voluntat d'Herbart, postula que la unitat sinttica del pensament no s altra cosa que el suport de la darrera radical unitat, la del pensament i l'acci i la de la filosofia prctica i terica.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198987" title="Alexander Neill" nonfiltered="2706" processed="2699" dbindex="82714">

Alexander Sutherland Neill (1883-1973) va sser un pedagog escocs, el qual, desprs d'un breu parntesi periodstic, comen la seua activitat docent als 31 anys.

El 1924, desprs d'haver treballat a Alemanya, Neill cre una comunitat teraputica lliure, precedent de Summerhill que neix el 1927 a Leiston, a uns 100 km. al nord-est de Londres. Aquest centre es caracteritza sobretot per la llibertat que s'aconsegueix a partir de dos principis bsics: l'autogesti i l'autocontrol.

Neill va intentar portar a la prctica escolar les idees de Norman Lane i Wilhelm Reich.


Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198988" title="Eduard Mrike" nonfiltered="2707" processed="2700" dbindex="82715">

Eduard Mrike (Ludwigsburg, 8 de setembre de 1804 - Stuttgart, 4 de juny de 1875), escriptor alemany pertanyent al Biedermeier.

Vida i obra.
Desprs d'acabar els seus estudis de teologia, va treballar durant vuit anys en diferents llocs com a vicari, fins que l'any 1834 va obtenir un crrec de pastor en la petita parrquia suaba de Cleversulzbach. Per ja amb 39 anys, malalts i amb tendncia a la hipersensibilitat hipocondraca, es va retirar anticipadament. Va ser professor de literatura en un collegi femen de Stuttgart.

Els seus bells poemes d'amor i l'alegre musicalitat dels seus versos contrasten amb les condicions externes de la seua vida i amb les seues relacions amb les dones. Es va mantenir allunyat de les discussions d'actualitat poltica. 

Durant el seu temps d'estudis a Tbingen va inventar amb un amic el pas de somni Orplid, que era, com va escriure desprs a El pintor Nolten,  una esfera prpia de poesia , el somni de la reconciliaci entre la realitat i la poesia. Aquest somni, provinent de la seua ingnua joventut, es va mantenir en la seua poesia.

L'any 1838 van aparixer reunits per primera vegada en un volum els seus poemes, que ja havien estat publicats parcialment en revistes. El volum va ser ampliat diverses vegades fins a la seua quarta edici en 1867. En la seua lrica amb temtica de la naturalesa, preferentment les transicions dels moments del dia, va convertir les imatges de la naturalesa en moviment, simbolitzant-hi tamb el sentiment de l'amor realitzat o perdut. La naturalesa es personifica fins a tal punt que, per exemple, al poema Una hora abans del dia, una oroneta narra la infidelitat de l'estimat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198991" title="Jacques Lefvre d'taples" nonfiltered="2708" processed="2701" dbindex="82716">


Jacques Lefvre d'taples,tamb conegut pel seu nom llatinitzat de Jacobus Faber Stapulensis.(1450-1536), va ser un humanista i teleg francs.

s un precursor del moviment protestant a Frana tot i que ell personalment es va mantenir fidel al catolicisme. lguns dels seus llibres van ser condemnats per hertics i va patir l'exili. Tingu la protecci de Francesc I de Frana. 

Va ser un clergue d'esistncia retirada i consagrat a l'erudici clssica i els estudis teolgics i exegtics. Viatj a Itlia a partir de 1486 i 1492. 

Disposava d'una sensibilitat que l'inclinava al misticisme.

El 1512 elabora un comentari de les epstoles de Sant Pau i el 1530 tradueix el Nou Testament del grec al francs. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198992" title="Oclusiva uvular sonora" nonfiltered="2709" processed="2702" dbindex="82717">
La consonant oclusiva uvular sonora s un so de la parla que es transcriu  en l'AFI. Cal no confondre-la amb l'oclusiva velar sonora, el smbol fontic de la qual s , en minscula. Apareix en alguns idiomes com el persa.

Caracterstiques.
s una oclusiva perqu es produeix una interrupci total del pas de l'aire.
El punt d'articulaci s l'vula, el punt ms posterior de la boca.
s un so sonor, ja que hi ha vibraci de les cordes vocals.
s un so pulmnic egressiu.

En catal.
El catal no t aquest fonema ni cap so uvular, essent els velars els sons ms posteriors. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198993" title="Lateral aproximant velar sonora" nonfiltered="2710" processed="2703" dbindex="82718">

La lateral aproximant velar sonora s un fonema present en alguns idiomes que es representa  (una ela majscula) en l'Alfabet fontic internacional.

Caracterstiques.
s una consonant lateral perqu l'aire escapa pels costats de la llengua.
s velar, ja que la llengua toca el vel del paladar, tirant-se cap enrere.
s un so oral: l'aire no surt pel nas en articular-lo.
s sonora perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.

En catal.
En catal no existeix aquest fonema tot i que determinades laterals poden pronunciar-se de forma velar per assimilaci amb una  o una , essent un fenomen poc freqent.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="198994" title="Guillaume Bud" nonfiltered="2711" processed="2704" dbindex="82719">
 
  
Guillaume Bud (1467-1540) (conegut tamb amb el nom llatinitzat de Guglielmus Budaeus) va ser un humanista francs 

D'erudici enciclopdica, es va destacar com especialista en llat i grec. Secund la fundaci del College de France i va ser director de la biblioteca de Fontainebleau. 

Tot i mantenir-se en el catolicisme, les seves idees van tenir ress en el calvinisme francs.

La famlia Bud va ser obligada a exiliar-se arran dels fets de la matana de calvinistes de la nit de Sant Bartomeu (23-24 d'agost de 1572)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199000" title="Pblico (diari castell)" nonfiltered="2712" processed="2705" dbindex="82720">




Pblico s un diari en castell editat pel grup Mediapro. El peridic t la seva seu a Madrid i es distribueix arreu d'Espanya amb un cost de dilluns a divendres de 50 cntims, la meitat del preu habitual dels diaris de pagament. 

La primera edici es public el 26 de setembre de 2007.

Enllaos externs.
 Pgina del diari Pblico.
 Detalls sobre el diari.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199002" title="Carles II d'Anglaterra i d'Esccia" nonfiltered="2713" processed="2706" dbindex="82721">

Carles II (29 de maig de 1630   6 de febrer de 1685 rei d'Anglaterra, d'Esccia i d'Irlanda.

Segons els monrquics, Carles II va esdevenir rei d'Anglaterra i d'Esccia a partir del moment de l'execuci del seu pare Carles I el 30 de gener de 1649 durant la Revoluci Anglesa; ara b, el Parlament d'Anglaterra no el va reconixer com a rei, per, per la seva banda, el 5 de febrer de 1649, el Parlament d'Esccia s que el va proclamar. Tanmateix, desprs de la seva derrota a la batalla de Worcester (3 de setembre de 1651) Carles II va marxar a l'exili durant nou anys al continent europeu, on va viure a Frana, les Provncies Unides dels Pasos Baixos i Pasos Baixos espanyols.

Desprs del collapse del sistema republic del Protectorat imposat per Oliver Cromwell, el 1649 i que, a la seva mort, el seu fill Richard no va saber mantenir, el 1659, el general George Monk va invitar Carles II a assumir el tron. El 25 de maig de 1660 Carles II va desembarcar a Dover i va fer la seva entrada triomfal a Londres quatre dies desprs. El reberen tant els partidaris de la monarquia clssica com els defensors del contractualisme o sigui d'una monarquia limitada pel Parlament.

Als greus problemes religiosos i constitucionals s'hi afegia la debilitat de la hisenda reial que depenia de l'ajut de Llus XIV per un comproms de 1670 (tractat de Dover) en virtud del qual Frana donava un mili i mig de lliures anuals per tal d'estabilitzar la monarquia anglo-escocesa i impulsar la causa catlica a les Illes Britniques. Aquesta situaci, segons la propaganda del partit whig, convertia Carles II un pensionat de Llus XIV.

Com que no tenia fills legtims, a la seva mort, el succe el seu germ Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia (1685-1688)























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199003" title="Joan de Borgonya" nonfiltered="2714" processed="2707" dbindex="82722">


Joan de Borgonya o Borgunya (cap el 1468/1470 - cap el 1536). Pintor d'origen desconegut, possiblement originari de la Borgonya, que va treballar a Espanya on hi va desenvolupar tota la seva obra. Sobre el seu lloc de naixena s'especula la procedncia francesa, per tamb l'espanyola. Certes fonts donen com a ciutat de naixena Estrasburg (Alscia).

Va ser un pintor molt probablement educat a Florncia, al costat dels mestres del quattrocento de l'poca. A la seva obra s'aprecia un estil no allunyat del de Piero della Francesca. La primera notcia documentada del seu treball apareix l'any 1495, al claustre de la catedral de Toledo, segons consta als rebuts de pagament. Desprs s'encarregaria de les pintures de la sala capitular de la mateixa catedral, cosa que el mantindria ocupat fins almenys el 1511. El 1514 se li encarreg la decoraci de la capella mossrab, a major glria del Cardenal Cisneros, el que demostra un dilatat perode al servei de l'obra de ms de divuit anys. 

El 1510 ja dirigia una escola pictrica prpia a la ciutat i havia fet treballs secundaris com la conclusi del retaule major de la Catedral d'vila i a Illescas. 

La seva obra pictrica a la catedral de Toledo destaca per elements gtics, encara que el seu carcter renaixentista tard florent s el ms present, amb tcniques depurades per a donar profunditat a les escenes atorgant-les-hi una llum sunturia i amb un mestratge singular reflexat al retrat del Cardenal Cisneros.

L'any 1519, per ordre de Carles V, se li encarrega la decoraci de pintura herldica dels cadirats del cor de la catedral de Barcelona, per la celebraci del captol XIX de la ordre del Tois d'Or.

A Barcelona fu tamb el retaule de l'esglsia de Santa Maria del Pi (avui desaparegut). El 1519-1521 pint a Girona el retaule de l'esglsia de Sant Feliu, aix com el de Santa rsula per a la catedral (traslladat desprs a les Olives, on fou destrut el 1936). 

s autor tamb de les taules de la Magdalena (Museu Provincial de Tarragona), el Calvari (Museu Provincial de Girona), dues taules de la Vida de Sant Bartomeu (Barcelona, co lecci particular) i el Retrat de dona (Esztergom, Hongria). Influt per Leonardo i Durer, a Borgunya hom el considera un pintor manierista abans del gran moment del manierisme internacional, per la seva subversi de l'harmonia i la bellesa clssiques, aix com per l'estil expressionista derivat del seu origen germnic.

Enllaos externs.
Obres de Joan de Borgonya

Fonts.
The Grove Dictionary of Art, Macmillan Publishers Limited, 2000.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199007" title="Urbanitzaci Club de Golf Peralada" nonfiltered="2715" processed="2708" dbindex="82723">
 
La Urbanitzaci Club de Golf Peralada s un dels nuclis de poblaci que conformen el municipi de Peralada, a l'Alt Empord, que est situat, com el seu nom ho indica, al club de golf que hi ha en aquesta localitat i que s propietat del Grup Peralada. Compta amb 275 habitants censats, malgrat que s un lloc de segones residncies, i dista un quilmetre del nucli urb. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199016" title="Genocidi cultural" nonfiltered="2716" processed="2709" dbindex="82724">
El Genocidi cultural s un tipus de genocidi que consistix en l'eliminaci, subtituci o inutilitzaci de la cultura d'un grup hum sense necessitat d'eliminar fsicament a les persones que practiquen eixa cultura. Aquest s un procs d'agressi en el qual s'imposa una nova cultura aliena (la dels agents agressors) en anar eliminat, substituint o inutilitzant els lligam socials que permetien les manifestacions cultural que el grup tenia inicialment, de forma tal que la llengua originria, l'art, les tradicions musicals, la literatura oral o escrita, les conviccions religioses, les conviccions morals, les institucions poltiques tradicionals, etc. sn extingides o absorvides dins de la nova cultura aliena. Aquest procs duu implementat la substituci d'una identitat cultural per altra, per el fet que en la majoria dels casos no comporte una agressi fsica, fa que, sovint, no siga percebut com a tal pels membres de la cultura agredida. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199017" title="Josefina Matamoros" nonfiltered="2717" processed="2710" dbindex="82725">
Josefina Matamoros s una historiadora de l'art nord-catalana. Ha participat en la Universitat Catalana d'Estiu i ha collaborat amb el Centre d'Agermanament Occitano-Catal. Fou una de les impulsores el 1978 del Centre de Documentaci i Animaci de la Cultura Catalana de la Vila de Perpiny (Cedacc), i actualment s directora del Museu d'Art Modern de Ceret i del Museu de Cotlliure. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Nascuda a Godall, de molt petita els seus pares es refugiaren a Frana desprs de la guerra civil espanyola. En l'actualitat s una de les persones ms respectades en el mn de l'art a Frana .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199019" title="Benvingut Socias i Mercad" nonfiltered="2718" processed="2711" dbindex="82726">
Benvingut Socias i Mercad (El Vendrell, Baix Peneds, 1877 - 4 de mar de 1951) fou un organista, pianista i compositor catal.

Va ingressar als deu anys a l'Escolania de Montserrat on estudi orgue i demostr ben aviat el seu talent especial per a la msica. Als 18 anys ja era professor auxiliar a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona, iniciant-se en l'art de la composici musical. El 1897 obtingu el primer premi del Concurs de Msica Sacra de Santiago de Compostella amb una missa.

El 1907, a Pars, va obrir-se cam en el difcil mn dels concertistes de piano d'elit, i en molts concerts toc junt amb el seu amic de la infantesa, Pau Casals. El 1910 es trasllada als Estats Units, on va ser nomenat professor de perfeccionament al Conservatori de Coming. El 1911, assol un gran xit al Queen's Hall de Londres fins al punt que la premsa especialitzada l'anomen el petit Mozart. Un cop esclatada la Primera Guerra Mundial, el 1914, retorn a Catalunya. El 1919 va obtenir la ctedra de perfeccionament de piano al Conservatori del Liceu, crrec que exerc fins el 1936. Del 1930 al 1935 tamb va formar part de l'Orquestra Pau Casals.

La seva producci inclou nombroses composicions religioses, entre les quals rosaris, una Salve Montserratina, uns Goigs a Sant Salvador i algunes misses. Tamb s autor de diverses sardanes (entre elles Planyvola), msica de cambra, i les obres poeticomusicals Les cinc roses i Les tres volades.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199020" title="Cedacc" nonfiltered="2719" processed="2712" dbindex="82727">
Cedacc o Centre de Documentaci i d'Animaci de la Cultura Catalana s una mediateca especialitzada creada a la vila de Perpiny el 1978 i que cont ms de 60.000 documents, sota l'impuls de Josefina Matamoros, Empar Noguer i altres. Fou creada per les autoritats municipals per a treballar en favor de la cultura catalana. 

 Funcionament .
El seu funcionament correspon al funcionament d'una mediateca especialitzada d'mbit catal. Una biblioteca contempornia per a adults amb 35.000 exemplars, una biblioteca del fons antic amb 5.000 exemplars, una biblioteca de pedagogia amb 2.000 llibres, una biblioteca infantil de 4.000 llibres, una secci de peridics, una secci iconogrfica, una secci de documentaci i una secci audiovisual amb 6.000 documents. 

El Cedacc tamb organitza manifestacions culturals peridiques (concurs escolar, premis literaris, cursos de catal per a adults) o puntuals (organitzaci d'espectacles, animacions infantils, exposicions sobre personatges catalans, sobre temes literaris o artstics).

El 2005 va rebre una subvenci de 80.000 euros de la Generalitat de Catalunya per al seu funcionament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199023" title="Eusebi Guiteras i Guiu" nonfiltered="2720" processed="2713" dbindex="82728">
Eusebi Guiteras i Guiu (Sant Hiplit de Voltreg, Osona, 1861 - Barcelona, 1919) fou un compositor catal d'obres simfniques, canons i sardanes. Tamb compongu un quintet de corda i msica religiosa.

Estudi un temps al Seminari. Posteriorment es dedic a la msica, aprenent amb mestres com Anselm Barba i Josep Rodoreda. 

En el 1892 dirigia lOrfe Ampurdans del Centre Empordans de Barcelona. En l'any 1896 guany el concurs per la plaa de clarinetista de la Banda Municipal de Barcelona, i dos anys ms tard s'adjudic la direcci de la Banda de la Casa de la Caritat de Barcelona (del 1898 al 1900 com a professor inter, i del 1900 al 1918 com a director titular), i amb aquesta formaci podria haver gravat la primera gravaci d'una sardana en disc, al 1902 . En l'any 1905 va ser nomenat director de l'Acadmia de Msica de la Casa Provincial de la Caritat. En l'any 1915 dirigia una "Academia Guiteras" de msica, on s'ensenyava piano, cant, viol i solfeig.

Algunes de les seves sardanes foren molt populars al seu temps.

 Obres .
 Andaluca, fantasia per a banda;
 El bateig del beb, quadret lric de Santiago Salls Rocabert amb msica d'E.Guiteras (Barcelona: Libr. Salesiana, 1917);
 Cancin de amor, vals per a piano;
 El cant de l'Orfe, per a veu i piano. Amb lletra de Jacint Verdaguer;
 Canto de colegialas, per a cor i piano;
 Corte de amor: minuetto, per a banda;
 Crimilda, fantasia per a clarinet;
 De la terra, collecci de contes i balls catalans;
 Esplais de l'nima, cant sacre per a veu i orgue amb lletra de Josep Maria Vidal i Pomar;
 Gallardo (1900), pas-doble per a banda;
 Gavota (1903);
 Gentil pastoreta, amb lletra de Jacint Verdaguer;
 La Gloria del Paralelo, sarsuela amb lletra de Saudo Autran;
 Himno a San Jorge (1917), per a banda;
 Leonisa: gavota, per a piano;
 El llimpia botes (1917), sainet lric amb lletra de Santiago Salls;
 Mascarn, vals per a banda;
 Lo mercat de Balaguer (1896), per a cor de veus soles amb lletra d'A.Masriera;
 Ninet d'aucelletes, caramelles vals per a veus soles;
 Passi;
 El pollo Nicanor: juguete cmico lrico en un acto (1901), amb lletra de Cristbal Mara Pla i Antonio Salanes Rique;
 Rosari popular, per a banda, amb lletra de Joaquim Cassad i Valls;
 Santa Fausta: marxa de process, per a banda;
 La serrana rondea: gavota, per a banda;
 El soldat dels reis, per a cor infantil i piano, amb lletra d'Antoni Bori i Fontest;

 Sardanes .
 L'aplec de Farners;
 L'aplec de la sardana (1907), lletra de J.Sancho i Farrerons;
 Blanca;
 La bolangera(<1907);
 La caputxeta blanca;
 La caputxeta vermella;
 Claveriana (<1907);
 La clota (<1907);
 Endevina, endevineta, sardana revessa;
 Flor de Fajol;
 Flor nevada (1907);
 La mainadera (1917);
 Maria Cristina;
 Mercedes;
 Montserrat;
 Les noies de l'Empord;
 L'orfeneta;
 La platja de Riells (1901), primera sardana gravada en disc a Espanya;
 Ramell del poble;
 La roca del cargol (<1907);
 La romntica;
 Sumpta;
 La torre de Montg;
 Trencaclosques, revessa;
 Viola de pastor (<1907);

Enllaos externs.
 Llista de sardanes a Sardanista.cat;
 Breu biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199024" title="Flix Millet i Tusell" nonfiltered="2721" processed="2714" dbindex="82729">
Flix Millet i Tusell (Barcelona, 8 de desembre de 1935) s el President de la Fundaci Orfe Catal-Palau de la Msica Catalana, fundada per ell mateix el 1990. Ha dinamitzat les activitats del Palau de la Msica, tot oferint beques i renovant-ne l'edifici, que ha estat declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 2006 fou nomenat President de l'Agrupaci Mtua i un any ms tard de Bankpime. El 2007 fou nomenat vicepresident tercer de la Fundaci del FC Barcelona i tamb s membre de la Fundaci Pau Casals.

Crrecs.

President de l'Orfe Catal (des d'octubre 1978);
President de la Fundaci Orfe Catal-Palau de la Msica Catalana (1990);
President de la Fundaci Esmen (1992);
Vicepresident del Consorci del Palau de la Msica Catalana i President del Comit Executiu del mateix (1983);
Vicepresident de la Societat del Gran Teatre del Liceu (1980);
President del Consell Editorial de Revista Musical Catalana (1984);
Vicepresident Fundaci F. C. Barcelona (des de la seva creaci l any 1994);
President de l'Agrupaci Mtua del Comer i la Indstria, MARPF (Juny 2006) ;
President de la Fundaci Agrupaci Mtua del Comer i la Indstria (Juny 2006);
President d AMCI HABITAT (5 febrer 2007);
President de Bankpyme (10 octubre 2007);
President d Agrupaci Bankpyme Pensiones, EGFP, SA (en representaci d Agrupaci Mtua);
President d AMCI BD 2008, SL (en representaci d Agrupaci Mtua);
President d AMCI REHABILITACI, SL (en representaci d Agrupaci Mtua);
President d AMSYR AGRUPACI SEGUROS Y REASEGUROS, SA (en representaci d Agrupaci Mtua);
Vocal de DINAMIA CAPITAL PRIVADO SCR, SA (en representaci d Agrupaci Mtua);
President de GRUPO MGO, SA (en representaci d AMCI HABITAT);
President de INVERPYME SCR, SA (en representaci d Agrupaci Mtua);
President de SANITARIA MDICO QUIRRGICA DE SEGUROS, SA (SANIMED) (en representaci d Agrupaci Mtua);
President de SEGUROS LATINA, SA (en representaci d Agrupaci Mtua);
President de TRANSPORT SANITARI DE CATALUNYA, SL (en representaci d Agrupaci Mtua);
Membre del Patronat de la Fundaci del Gran Teatre del Liceu i de la seva Comissi Executiva (1994);
Membre de la Fundaci Pau Casals;
Membre de la Fundaci Gell;
Membre de la Fundaci del Teatre Fortuny (Reus) (1995);
Membre de la Fundacin Independiente;
Membre de la Fundacin Bayer (abril 2000);
Patr de la Fundaci del Conservatori del Liceu (Maig 1996);
Patr de la Asociacin Espaola de Fundaciones (maig 2003);
Patr de la Fundaci Jaume Aragall (7 de maig de 2003);
Membre Consell Assessor Institut Catalunya Futur (juny 2003);
Vicepresident d Honor de l Associaci Amics de Llus Domnech i Montaner (desembre 2000);

Premis. 

 L'any 1981 li va ser concedida la Corbata d'Isabel la Catlica com a President de l'Orfe Catal.
 El 10 de desembre de 1998 li va ser concedida la Clau de Barcelona. ;
 El 7 de juliol de 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.
 Distingit com a Senyor de Barcelona (2004)   atorgat el dia 10 novembre 2005;
 Distingit amb la Cruz de Oro per l AEFE (Agrupacin Espaola de Fomento Europeo)   atorgada el dia 8 de mar de 2008;
 Distingit com a Confrare d Honor per la Confraria del Cava Sant Sadurn   25 de juny de 2008 ;
 Distingit com a Conciutad que ens honora   9 de juliol de 2008 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199027" title="Francesc Carreras i Candi" nonfiltered="2722" processed="2715" dbindex="82730">

Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937) fou un historiador i poltic catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1882 i el 1890 fou president de la Joventut Conservadora. Fou professor d'histria de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans i a l'Ateneu Enciclopdic Popular. El 1898 ingress a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou president el 1918-1931 i 1934-1937 i en el butllet de la qual public nombrosos treballs histrics. Afeccionat a l'excursionisme, el 1888-1890 fou secretari de l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques i el 1912 vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya. Tamb public articles a La Ilustraci Catalana i a La Vanguardia.

Tamb s'interess per la filatlia i fou membre dels congressos de la Uni Postal Universal de Berna (1900) i Roma (1906) i el 1901 fund la Societat Filatlica Catalana. Tamb particip en els Congressos d'Histria de la Corona d'Arag.

Va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona (1891-1922) per la Lliga Regionalista, va promoure la publicaci de documents indits de l'arxiu municipal, com Manual de novells ardits o Dietari de l'antic consell barcelon i Rbriques de Bruniquer. Fou tamb president de la comissi d'Eixample (1918-1922) i contribu a salvar les Drassanes. Tamb fou cnsol de la Repblica Dominicana des del 1900, i gerent de la Companyia per a la canalitzaci de l'Ebre des de 1924. 

Des del 1920 fou acadmic de Belles Arts de Barcelona.

 Obres .
 Pere Joan Ferrer, militar i senyor del Maresme (1892);
 Lo castell de la Roca del Valls (1895);
 Notas histricas de Sarri (1897);
 Dietari de la guerra a Cervera (1907);
 Geografia General de Catalunya (1908-1918);
 Orgenes de la enfiteusis en Barcelona durante los siglos XI y XII (1909);
 Narraciones montserratinas (1911);
 La Via Laietana (1913);
 La ciutat de Barcelona (1916);
 La creu coberta (1919);
 Les drassanes barcelonines, sos inventaris i restauraci (1928);
 Desafiament a Catalunya en el segle XVI (1936) amb Siegfried Bosch ;
 Catalua ilustrada (1940) ;
 La navegacin en el ro Ebro (1940),








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199028" title="Pere Mir i Plans" nonfiltered="2723" processed="2716" dbindex="82731">
Pere Mir i Plans (Manresa, Bages 1927) s un qumic i farmacutic catal. Estudi qumica a les universitats de Barcelona, Madrid i Heidelberg. s considerat una autoritat en qumica de la llana, de detergents i de protenes. Ha estat deg del Collegi de Qumics de Catalunya i Balears (1972-1974), president del Comit Europeu de Detergents i de l'Associaci Internacional de Qumics Coloristes Txtils. 

El 1974 fou nomenat director general d'indstries qumiques i txtils, fou professor d'investigaci del Patronato Juan de la Cierva del CSIC, i director del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya (1985-1998) i president del Consell Social de la Universitat Autnoma de Barcelona. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi .

s pare de la matemtica Rosa Maria Mir i Roig.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199031" title="John Ray" nonfiltered="2724" processed="2717" dbindex="82732">

John Ray (1627-1705) va ser un eminent botnic angls

Va estudiar a Cambridge el 1644 com a becari pobre (sub-becari).

Era d'orientaci religiosa ms aviat orientada al puritanisme, per no estricte. Aix li ocasion problemes.

Atret per la botnica va fer el seu propi esquema de classificaci taxonmica i va tenir Francis Willughby per ajudant. El 1660 va publicar el Cambridge catalogue en el que descriu la vida de les plantes a la regi de la Universitat.

Per raons poltiques va dimitir de tots els seus crrecs universitaris el 1662.

El 1663 va partir a fer un viatge botnic i biolgic per l'Europa continental.

El 1686 public la Historia generalis plantarum amb ms de 18.000 plantes classificades per famlies o segons la seva morfologia, distribuci i hbitat i hi defin el concepte d'espcie. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Ray.

Vegeu tamb.


Carl von Linn continuador dels seus treballs. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199032" title="Bandera d'Austrlia" nonfiltered="2725" processed="2718" dbindex="82733">






La bandera d'Austrlia s blava i en el quart superior del costat de la llana cont la Union Jack. En el quart de sota hi ha una estrella blanca de set puntes que representa els set territoris principals del pas. La meitat flotant de la bandera cont la constellaci de la Creu del Sud o Creu de Magallanes, les estrelles sn blanques i tenen set puntes les quatre principals, mentre que la cinquena, s ms petita i t noms cinc puntes. 

La bandera va ser proclamada pel rei el 1901 desprs d'un concurs. La inserci de la bandera britnica era obligatria. Estava pensada per l's en la marina i per la resta d'actes i edificis es feia servir la bandera britnica. El 1954 va ser adoptada aquesta bandera pel pas de manera oficial. 

Alguns australians no volen la presncia de la Union Jack en la bandera actual, primer per la semblana amb la bandera de Nova Zelanda i en segon lloc pel debat sobre el model estatal del pas entre la monarquia i la repblica. 

Una variant amb el fons de color vermell, sense estrelles, per amb escuts, s usada per la marina mercant. Existeix encara una versi amb el fons blanc per a la marina de guerra i una versi amb blau clar per a l'exrcit de l'aire. En aquesta darrera, l'eix vertical de la Creu del sud s'ha desviat lleugerament per permetre la inserci de l'escut de la RAAF, un cangur vermell sobre un fons daurat, envoltat del blau de la Union Jack. 

 Enllaos externs .

 Cyberflag : Bandera d'Austrlia;
  ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199034" title="Bandera d'ustria" nonfiltered="2726" processed="2719" dbindex="82734">




La bandera d'ustria es composa de tres bandes horitzontals, vermelles les exteriors i blanca la del centre. 

Aquesta bandera es va adoptar al segle XIII per Frederic II d'ustria en qualitat de duc d'ustria. Sembla tenir l'origen en la llegenda de la camisa tacada de sang del duc de Babenberg en el transcurs d'una batalla contra els musulmans. La camisa es va protegir per un cintur, d'aqu la franja blanca, que no va ser tacada. 

La bandera es va reprendre desprs de la caiguda de l'Imperi Austrohongars dels Habsburg i la proclamaci de la repblica desprs de la I Guerra Mundial. Durant l'poca que ustria fou una part d'Alemanya, durant el nazisme, es va fer servir la bandera nazi. El dia 1 de maig de 1945 es va recuperar definitivament la bandera de tres franges.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199035" title="Josep Bar i Gell" nonfiltered="2727" processed="2720" dbindex="82735">
Josep Bar i Gell (Cervi de Ter, 14 de juny del 1891 - Girona, 8 de febrer del 1980) fou un msic, professor de msica i compositor principalment de sardanes.

Toc la tenora en diverses cobles i en lOrquestra Pau Casals. Fund i dirig orfeons i dues orquestres. Amb la seva extensa collecci d'instruments i  documentaci musical fund el Museu de la Msica de Girona el 1961. Compongu ms d'un centenar de sardanes i tamb fou autor de dues obres lriques (El misteri de Nadal, Nit d'Orient i Un nt dels Almogvers), de msica religiosa, coral i per a orquestra de corda.

Enllaos externs.
Biografia ;
Llista de sardanes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199036" title="Jordi Pmias i Grau" nonfiltered="2728" processed="2721" dbindex="82736">
Jordi Pmias i Grau (Guissona, Segarra 1938) s un poeta catal. Estudi llenges romniques a la Universitat de Barcelona amb Antoni Badia i Margarit, Mart de Riquer, Jos Manuel Blecua Perdices i Francesc Mars. Desprs treballa com a professor de literatura a Guissona, Bellpuig i Lleida. s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN catal. Ha rebut nombrosos guardons literaris. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.   

La seva obra potica s construda amb una gran varietat de frmules expressives i concebuda des d'una visi depurada i estilitzada de les successives etapes de la vida i dels ssers humans. Ha estat un dels descobridors de la tradici potica de les terres de Ponent i ha fet de pont entre les antigues i les noves generacions de poetes lleidetans.

 Obres . 
 La meva casa (1972);
 Memria d'un temps empresonat (1973);
 Cansada veu (1974) ;
 Canons de la nit benigna (1975);
 Clam de la neu (1977);
 Flauta del sol (1978) premi Carles Riba;
 Lluna d'estiu (1985) ;
 mfora grega (1985) premi Vicent Andrs Estells. ;
 Cam de mort (1979), obra de teatre  ;
 El foc a la teulada. Obra potica I (1982);
 Quadern de tres estius (1986), dietari;
 La nit en el record. Obra potica II (1986);
 El cam de ponent (1990) ;
 L'alegria velada (1992);
 Entre el record i el somni (premi Ciutat de Palma 1991);
 La plana verda (1994);
 La fuga del millenni (2000);
 Narcs i altre (2002), premi Miquel de Palol;
 Terra cansada (2004);

 Enllaos externs .

 Pgina dedicada a Jordi Pmias, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Biografia de Jordi Pmias i Grau;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199037" title="Josep Maria Cervera i Berta" nonfiltered="2729" processed="2722" dbindex="82737">
Josep Maria Cervera i Berta (Figueres, 16 d'octubre del 1904 - Sant Feliu de Guxols, 30 de novembre del 1998), sacerdot, escriptor, mestre de msica i compositor de sardanes.

Estudi msica amb el seu pare, Felip Cervera i Marqus, harmonia i composici amb Antoni Junc i orgue amb Isidre Lleys i Pags. Fou ordenat sacerdot el 1926. Compos una vintena de sardanes i public diversos llibres biogrfics sobre preveres de les comarques gironines.

 Obres .
 Un apstol dels temps moderns: assaig biogrfic de Mossn Pere Daus i Arxer Girona: Delegaci Diocesana de Mitjans de Comunicaci Social, 1989;
 Biografia de mossn Carles de Bols i Vayreda Girona: Collegi de Periodistes de Catalunya, 1995;
 Biografia del mestre Francesc Civil i Castellv Girona: Conservatori Isaac Albniz, 1992;
 El Calze i la lira, antologia de poetes sacerdots gironins (1847-1986) Girona: Seminari Dioces, 1987;
 Un eclesistic modlic, biografia de mossn Josep Comerma i Vilanova Girona: Bisbat de Girona, 1990;
 Florilegi sacerdotal guixolenc. La presncia de l'Esglsia a Sant Feliu de Guxols a travs dels seus fills Girona: ed. de l'autor, 1966;
 Histria del monestir de Sant Feliu de Guxols Girona: Caixa d'Estalvis Provincial, 1984;
 La msica i els eclesistics msics del bisbat de Girona en els segles XIX i XX Girona: Seminari Dioces, 1987;
 Un rector mrtir, esbs biogrfic de mossn Pere Arolas i Vergs, amb un apndix dedicat a la memria dels restants sacerdots mrtirs figuerencs Girona: Delegaci Diocesana de Mitjans de Comunicaci Social, 1990;
 Testimoniatge de fe i de fidelitat: els preveres de la dicesi de Girona vctimes de la revolta del 1938 Girona: Bisbat de Girona, 1991;

Enllaos externs.
 Biografia;
 Llista de sardanes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199038" title="Torneig de Bombai" nonfiltered="2730" processed="2723" dbindex="82738">
EL torneig de Bombai, conegut tamb amb el nom de  Kingfisher Airlines Tennis Open  s una competici tennstica que es disputa a Bombai, ndia des de l'any 2006. La competici forma part dels torneigs de l'International Series de l'ATP i es juga en una pista dura.. 

Palmars.
Individuals.


Dobles.


Enllaos externs.
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199040" title="Josep Junc i Albert" nonfiltered="2731" processed="2724" dbindex="82739">
Josep Junc i Albert (Tarragona, 25 de desembre del 1916 - Madrid, desembre del 1937) va ser msic i compositor de sardanes.

Estudi msica amb mossn Tpies, organista de la catedral de Tarragona, i amb Salvador Ritort i Faus. Escriv a la premsa, feu de professor de msica i dirig una coral. Mor en el front, en el transcurs de la Guerra Civil.

Enllaos externs.
 Llista de sardanes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199042" title="Raimon Panikkar i Alemany" nonfiltered="2732" processed="2725" dbindex="82740">
Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona 1918) s un filsof i teleg catal que desenvolupa una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al dileg amb altres subjectes i tradicions no-occidentals. La seva filosofia t com a objectiu transformar la nostra civilitzaci, que est determinada per un sistema occidental imposat com a una nica alternativa.

Biografia. 
Raimon Panikkar va nixer a Barcelona el 1918, fill de mare catalana i pare hind, que va arribar a Espanya el 1916 com a representant d'una empresa alemanya. s germ del tamb filsof i escriptor Salvador Pniker i Alemany. Estudi Batxillerat en el collegi dels jesutes. Comena els seus estudis universitaris en la Universitat de Barcelona i aconsegu sortejar la guerra civil espanyola a causa de la seva condici de fill d'estranger, traslladant-se a Alemanya on va continuar la seva carrera en la Universitat de Bonn. 

La II Guerra Mundial el va fer tornar a Espanya, on conegu Josepmaria Escriv de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, instituci de la qual seria membre fins la dcada dels 60. Va ser ordenat sacerdot el 1946 a Roma. Va romandre a Europa fins el 1955, quan per primera vegada va viatjar a l'ndia, on comen la difusi de doctrines espiritualistes ecumniques. All tamb va ser investigador en les universitats de Mysore i Benars. El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat d'Harvard i durant vint anys va dividir el seu temps entre l'ndia i Estats Units. El 1971-1978 va ser professor d'estudis religiosos de la Universitat de Califrnia, Santa Barbara. 

Els seus estudis han estat enfocats a l'especialitzaci de la cultura ndia, de la histria i de la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment marcada per mltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i budisme; el mn de la cincia i el domini de les lletres; l'mbit dels estudis i de les vivncies religioses i el de la perspectiva secular de les cultures. Actualment resideix a Tavertet (Osona), on contnua desenvolupant la seva obra intercultural. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La seva Opera Omnia (Obra Completa) ser publicada en catal per l'editorial Fragmenta a partir del 2009.

Estudis. 
Ha estat un destacat intellectual i compta amb el segent currculum: 
 s llicenciat en Cincies Qumiques per la Universitat de Barcelona i en Filosofia per la Universitat de Madrid, on el 1946 va obtenir el seu grau de doctor en Filosofia, amb la tesi: "El concepto de Naturaleza. Anlisis histrico y metafsico de un concepto". ;
En 1958 va obtenir el doctorat en Qumica per la Universitat de Madrid, amb la tesi titulada: "Ontonoma de la ciencia. Sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la Filosofa", que fou publicada en 1961. ;
Finalment, la seva tesi doctoral en teologia va ser defensada en la Universitat Lateranense de Roma en 1961, amb el ttol: "The Unknown Christ of Hinduism".

Pensament. 
El seu pensament s un punt de trobada entre Orient i Occident. En la seva obra convergeixen mltiples realitats: la realitat humana amb el seu mltiple origen hind-cristi, la realitat acadmica i intellectual interdisciplinar, per tamb intercultural i interreligiosa. D'aqu, la importncia que en el seu pensament t el dileg. Una de les exigncies fonamentals s la coincidncia en un mateix llenguatge. T un llenguatge ric, plural i obert, on les paraules no sn mers termes conceptuals, objectius i unvocs, sin veritables smbols. Entenent al smbol com a l'expressi de la realitat, i aix, la paraula (simblica) expressa l'arquetip mateix de la realitat simbolitzada. No s un vocable objectiu i intemporal; sin temporal, comproms i que expressa el seu propi significat. 

Per a Panikkar la realitat s sempre ms rica que qualsevol teoritzaci o conceptualitzaci seva. Tot concepte s una parcialitzaci, i aquesta s inevitable en l'evoluci dels mltiples universos culturals. 
Filosofia i teologia. 
La filosofia no s noms "l'amor a la saviesa", sin tamb "la saviesa de l'amor". En el seu pensament no existeix una contraposici entre filosofia i teologia, sin que per contra cal superar aquesta possibilitat, perqu per a ell, pensament i religi estan ntimament units. Dintre de les diverses experincies de les diferents religions, el que es pretn, s que cada part t l'exigncia d'ajudar a descobrir el tot, s a dir dur-nos a la salvaci, l'alliberament, etc. No es tracta que tots esdevinguin cristians o hinds, o de qualsevol altra religi. Es tracta de buscar un dileg realment obert que ens vagi duent a una fecundaci mtua: l'un aprn de l'altre.
Pluralisme. 
El problema del pluralisme sorgeix quan hi ha una incompatibilitat de visions del mn molt diverses i, al mateix temps, es veuen forades per les diferents formes de coexistir i vetllar per la mtua supervivncia. Aquest pluralisme comena amb el reconeixement d'e l'altre, el que implica la prpia identitat. L'sser hum s un sser de relaci; per tant l'autntic pluralisme es manifesta quan s descobert l'altre. s a dir l'altre, com font de comprensi i no solament com a terme d'inteligibilidad. El pluralisme no cal ser resolt pel manteniment d'una postura unitria. Cada grup hum t el seu propi sistema de coherncia, uniformitat i harmonia. El pluralisme no significa que reconeixem moltes maneres (pluralitat) sin que detectem moltes formes que no podem reconixer com les niques maneres d'obtenir un objectiu.

Dileg.
s important considerar que hi ha o pot haver altres entitats a ms d'aquelles que prenem en compte. El "jo" no pot esgotar el real, no s el centre. s per aix que tota societat ha d'estar oberta i no tancar-se en la seva prpia autointerpretaci. S'ha de ser capa d'acceptar un punt transcendent incomprensible, per a aix poder superar l'esquema hegemnico del "jo" com el possedor d'una ra unitria. Quan es presenta el conflicte pluralista la manera de solucionar-ho no s a travs que alguna de les parts tracti de convncer a l'altra, sin a travs del dileg, s a dir que l'altre no s noms un, mer objecte del meu coneixement, sin un altre en si mateix, que s una font de comprensi i no necessriament comprensi reduible a la meva. s tractar de trobar un valor superior, que les dues parts reconeguin i que cap controli. Per tal ra l'actitud pluralista no assumeix, per endavant, situacions no negociables. En cada cas implica una nova creaci. No es pot oblidar que l'altre pot veure les coses sota perspectives diferents i, per tant, necessita tractar-lo de manera diferent. 
Filosofia comparativa. 
El terme comparar s'entn com aquella activitat de la ment humana que pren una postura neutral pel que fa a les coses comparables, all pel que tota filosofia es considera una filosofia comparativa en la mesura que aquesta es compara a si mateixa amb altres visions filosfiques. s l'estudi filosfic d'un o alguns problemes a la llum de ms d'una tradici. s una mena d'anlisi formalitzada dels models comuns presents en els diversos sistemes filosfics. 

Per a comparar les filosofies en cal una comprensi; s a dir, es requereix d'una activitat hermenutica prpia. Aquesta hermenutica s un mtode d'interpretaci per a superar la comprensi no sols de la distncia entre una cultura singular, sin tamb per a l'enteniment entre dues cultures, que s'han desenvolupat independentment, considerant els seus propis mtodes de filosofar i les seves maneres d'arribar a la intelligibilitat, juntament amb les seves prpies categories. 

Bibliografia.
Obres de l'autor.

La joia pasqual. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988. ISBN 84-7202-961-1;
Benaurada senzillesa: el monjo com a arquetipus universal. Barcelona: La Llar del Llibre, 1988. ISBN 84-7279-349-4;
Les intucions fonamentals de les grans religions. Barcelona: Crulla, 1991. ISBN 84-7629-540-5;
La nova innocncia I: llampecs blancs. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. ISBN 84-7279-469-5;
Albada d'un mn nou: dilegs de fi de mil.lenni. Barcelona: La Llar del Llibre, 1993. ISBN 84-7279-505-5;
La nova innocncia II: llampecs vermells. Barcelona: La Llar del Llibre, 1994. ISBN 84-7279-510-1;
Llenguatge i identitat: lexicosofia catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. ISBN 84-7826-579-1;
Els lmitis de la democrcia. XIII  Universitat d'Estiu d'Andorra. Andorra: Govern d'Andorra, 1997. ISBN 99920-0-146-1 ;
Invitaci a la saviesa. Barcelona: Proa, 1997. ISBN 84-8256-517-6;
La Trinitat: experincia humana primordial. Barcelona: Empries, 1998. ISBN 84-7596-609-8;
La nova innocncia. Barcelona: Proa, 1998. ISBN 84-8256-383-1;
Les icones del misteri: L'experincia de Du. Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 84-297-4442-8;
L'esperit de la poltica: homo politicus. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 84-297-4522-X;
Benaurada senzillesa: el monjo com a arquetipus universal. 2 ed. aumentada. Barcelona: Edicions 62, 2000. ISBN 84-297-4761-3;
Neoliberalisme i desenvolupament. Barcelona: Prtic, 2001. ISBN 84-8429-178-3;
El dileg indispensable: pau entre les religions. Barcelona: Edicions 62, 2003. ISBN 84-297-5233-1;
Mort i resurrecci de la teologia. Vic: Institut Superior de Cincies Religioses, 2003. ISBN 84-931205-8-8;
Pau i interculturalitat: una reflexi filosfica. Barcelona: Proa, 2004. ISBN 84-8437-630-3;
La fe sense objecte. Barcelona, Claret, 2005. ISBN 84-8297-880-2;
Entre Du i el cosmos: una visi a-dualista de la realitat: converses amb Gwendoline Jarczyk. Lleida: Pags editors, 2006. ISBN 84-9779-437-0;
Mstica i dileg interreligis. Barcelona: Fragmenta, 2007. ISBN 978-84-92416-00-4;
Iniciaci als Veda. Barcelona: Fragmenta, 2008. ISBN 978-84-92416-01-1;
El mat amb Raimon Panikkar. Barcelona: Proa, 2008. ISBN 978-84-8256-652-8;
Mstica i dileg interreligis. 2 ed. aumentada. Barcelona: Fragmenta, 2008. ISBN 978-84-92416-04-2;

Obres sobre l'autor.

PIGEM, Jordi. El pensament de Raimon Panikkar: interdepndencia, pluralisme, interculturalitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-7283-903-8 ;
BOADA, Ignasi (Ed.). La filosofia intercultural de Raimon Panikkar. Barcelona: Prtic, 2004. ISBN 84-7306-887-4;

Enllaos externs.

  "Un da con Raimon Panikkar";
  Article sobre la vida i estudis de Raimon Panikkar ;
  Entrevista a Raimon Panikkar;
  Pgina oficial del Parlament de les religions del mon, de la que Raimon Panikkar s president;
  Web en honor a Raimon Panikkar;
  Raimon Panikkar prepara la seva obra completa;
  Opera Omnia de Raimon Panikkar;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199045" title="Obert de Tailndia" nonfiltered="2733" processed="2726" dbindex="82741">
L' Open de Tailndia s una competici tennstica que es disputa a la ciutat de Bangkok, Tailndia des del 2003.

Palmars.
Individuals.


Dobles.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199047" title="Lupo di Francesco" nonfiltered="2734" processed="2727" dbindex="82742">

Lupo di Francesco fou un escultor del segle XIV , originari de la ciutat italiana de Pisa.

Deixeble de Tino di Camaino i Giovanni Pisano, va succeir al seu mestre a la direcci de les obres del Duomo de Pisa l'any 1315. 

Creador del sepulcre de Santa Eullia per a la catedral de Barcelona, una de les mostres ms excellents del italianisme a Catalunya, se sap que estava treballant a l'obra l'any 1327, grcies al document de l'acta de manumissi d'un esclau de l'arquitecte major de la catedral Jaume Fabre, en el qual, di Francesco, va actuar com testimoniatge. 

Desprs de la seva estada a Barcelona, l'any 1336 va tornar a Itlia, on consta que va seguir treballant amb gran xit. 

Bibliografia.
 Barral i Altet, Xavier, Volum 6 (1997), Art de Catalunya, Escultura antiga i medieval  Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-921314-6;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199048" title="Josep Joan Pint i Ruiz" nonfiltered="2735" processed="2728" dbindex="82743">
Josep Joan Pint i Ruiz s un advocat i jurista catal. Del 1979 al 1991 ha estat membre de la Comissi Jurdica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Ha estat president de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i deg del Collegi d'Advocats de Barcelona, des d'on ha defensat i ha impulsat el dret catal. Tamb ha estat president de la Caixa d'Estalvis de Barcelona i president de l'Obra Social de La Caixa. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Investigacin de la patenidad (1968) a Revista Jurdica de Catalunya;
 Los bienes puestos a nombre de la mujer en el Derecho civil de Catalua (1970) a Revista Jurdica de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199051" title="Associaci de Parlisi Cerebral" nonfiltered="2736" processed="2729" dbindex="82744">
Associaci de Parlisi Cerebral (ASPACE) s una associaci fundada el 1959 a Barcelona per un grup de pares de nens afectats per la parlisi cerebral, liderats per Josep M. Marcet,  amb la finalitat de promoure serveis per realitzar tota classe d'activitats dedicades a la investigaci, diagnstic, tractament,  rehabilitaci, educaci, promoci i ajuda a les persones que presentin una parlisi cerebral o alguna malaltia neurolgica o psicolgica af i, a la vegada, promoure l ajuda a les seves famlies.

El 1961 aconseguiren la creaci del Centre Pilot Arcngel Sant Gabriel i d'un servei de consulta externa especfic per a persones amb parlisi cerebral, el 1966 una escola d'educaci especial i el 1981 un Centre Ocupacional d'Integraci Social. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi 

 Organitzaci .
Est dirigida per una Junta Directiva de 10 membres, que depn de l'Assemblea General, qui ha nomenat president d'honor Jorge de Pallej i Ricart i president Anna M. Aurell i Armengol.

 Enllaos externs .
 Pgina d'ASPACE;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199053" title="Cdric Pioline" nonfiltered="2737" processed="2730" dbindex="82745">
Cdric Pioline (Neuilly-sur-Seine, 15 de juny de 1969) s un exjugador de tennis francs. Va estar en actiu des de 1989 fins al 2002.

s l'nic jugador que ha aconseguit entrar al top ten del rnquing de l'ATP sense haver guanyat cap torneig: l'any 2000 va arribar al cinqu lloc.  

Torneigs de Grand Slam.
 Finalista en individuals (2) .


Ttols (6).
Individuals (5).




Finalista en individuals (12).
 1992: Li (perd contra Pete Sampras);
 1993: Masters de Montecarlo (perd contra Sergi Bruguera);
 1993: US Open (perd contra Pete Sampras);
 1993: Toulouse (perd contra Arnaud Boetsch);
 1993: Bolzano (perd contra Jonathan Stark);
 1993: Li (perd contra Pete Sampras);
 1994: Long Island (perd contra Yevgeny Kafelnikov);
 1996: Zagreb (perd contrae Goran Ivanisevic);
 1996: Marsella (perd contra Guy Forget);
 1997: Wimbledon (perd contra Pete Sampras);
 1998: Londres (perd contra Yevgeny Kafelnikov);
 1998: Masters de Montecarlo (perd contra Carles Moy);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199055" title="Revista Econmica de Catalunya" nonfiltered="2738" processed="2731" dbindex="82746">
Revista Econmica de Catalunya s la revista del Collegi d'Economistes de Catalunya, creada el 1986 i publicada ntegrament en catal. Entre els redactors i els destinataris figuren els professionals ms destacats del sector. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi per contribuir a l's i a la promoci del catal en l'mbit financer i empresarial.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Revista Econmica de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199062" title="Hexasllab" nonfiltered="2739" processed="2732" dbindex="82747">
L'hexasllab s un vers de sis sllabes mtriques, bastant usat en catal en composicions independents i tamb en combinaci amb altres versos de nmero parell de sllabes, com seria el cas de Lo pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera. Tamb la combinaci de dos hexasllab pot donar un alexandr. 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199064" title="Hemistiqui" nonfiltered="2740" processed="2733" dbindex="82748">
Hemistiqui s cada una de les parts que t un vers que tingui cesura, normalment la cesura la trobem en versos d'art major com el decasllab o l'alexandr, per tamb s possible trobar-lo en versos d'art menor. Si hi ha una cesura tindrem dos hemistiquis en un vers i si n'hi ha dues, com s el cas d'algun alexandr, tindrem tres hemistiquis.

 Colguen les gents, / ab alegria festes (Ausis March, poema XIII) Cesura i hemistiquis en un vers decasllab. ;

 No fuig de veure's / en l'ull de boira (Gabriel Ferrater, Lorelei) Cesura i hemistiquis en un octosllab.

Al decasllab catal clssic cada hemistiqui tenia diferent metre, quatre sllabes al primer i sis al segon. L'Alexandr, de dotze sllabes, presenta majoritriament dos hemistiquis de sis. Pel recompte de sllabes s'acaba a la que porta el darrer accent, tal com es compten en qualsevol vers. Alguns cops, els versos admeten dos hemistiquis de mesures iguals o distintes. Tamb es poden incloure, dins l'estrofa, alguns versos d'un sol hemistiqui.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199079" title="La Gioconda (pera)" nonfiltered="2741" processed="2734" dbindex="82749">


La Gioconda s una pera d'Amilcare Ponchielli sobre llibret d'Arrigo Boito (signat sota el pseudnim anagramtic de Tobia Gorrio).

Gnesi.
Desprs de l'estrena de I Lituani, el 7 de mar de 1874 a La Scala de Mil, Ponchielli va comenar a cercar un nou llibret i s'hi va posar en contacte amb Arrigo Boito. El tema proposat, el drama de Victor Hugo Angelo, tyran de Padoue, va deixar en un primer moment perplex al compositor, que temia la comparana amb Il giuramento de Saverio Mercadante, una afortunada versi operstica del mateix tema que havia estat estenada a La Scala l'11 de maig de 1837. Aix que durant un temps, va considerar el projecte parallel de posar en msica el Piquillo Alliaga d'Eugne Scribe, encarregant-li la redacci del llibret a Antonio Ghislanzoni.

Boito va decidir adaptar el tema amb gran llibertat, introduint el personatge de Barnaba i donant un nou carcter a la resta de personatges. Al novembre de 1874 estaven enllestits els dos primers actes del llibret, i Ponchielli es va afanyar a iniciar el treball de composici, per entre molts dubtes, que el van acompanyar fins a la conclusi de l'obra. Malgrat la seua admiraci incondicional per Boito, Ponchielli temia que l'element dramtic ultrapassara el lric, el que podia portar a una reacci negativa del pblic. S'adonava, per altra banda, que l'audcia dramatrgica i formal de Boito l'estava obligant a modificar el seu estil. En una carta escrita el 3 de juny de 1875 a l'amic msic Achille Formis, deia:
Estic ocupat en aquesta Gioconda, per t'assegure que ms de cent voltes al dia, estic temptat de desistir-hi; per moltes raons. La primera s que no tinc confiana en el llibret, massa difcil, i potser no escaient a la meua manera de compondre. Tenint en compte que sc per naturalesa malcontent, ac ho soc doblement, ats el freqent i excessiu enlairament dels conceptes, del vers, de la dificultat formal, no trobant les idees que jo voldria. s d'all ms inconcebible, per trobe en mi ms fludesa quan el vers s com  Hi ha moments en qu em sembla no ser capa de capturar una idea, i de no tenir prou fantasia. s un fet, doncs, que ara per ara he de buscar un altre llibret i un altre poeta, que escriga no per a ell, sin per al msic.

Les contnues sollicituds de modificaci del llibret eren ignorades per Boito, ja embarcat en el projecte de portar a escena la nova versi del seu Mefistofele (Bolonya, Teatre Comunale, 8 d'octubre de 1875), fins al punt que Ponchielli va haver de recrrer a la influncia de l'editor Ricordi per a aconseguir-les. El 19 de juny de 1875 el primer acte estava enllestit, tot i que sense l'orquestraci, per Ponchielli - potser per fugir de les seues prpies pors - s'havia capficat entretant en la composici d'una cantata en honor de Gaetano Donizetti, que va ser estrenada a Brgam el 13 de setembre de 1875, i havia iniciat la revisi de la juvenil La Savoiarda que esdevindria l'pera Lina.

Ponchielli finalment es va posar a treballar de valent a la Gioconda, per com ms s'acostava l'estrena, ms creixia el pnic. Aix escrivia el 31 de desembre a l'editor Giulio Ricordi:
He rebut el vostre telegrama al qual voldria donar una resposta alegre que apaivagara les preocupacions de tots dos referents a la Santa mrtir Gioconda, que tamb em martiritza a mi, enfonsant-me en una mar d'incerteses, de "ss" i de "nos", de peces fetes i desprs esgarrades, de penediments, de pauses, d'ensurts, de terrors, fins al punt d'alterar-me fsicament i emocionalment, de portar el mal humor a casa, de fer plorar la muller... i la criada!!

Cap a la fi de la tasca de composici, mancaven noms quatre peces: el final del tercer acte, la Dansa de les Hores, el duet final del quart acte i l'obertura. El 12 de gener de 1876 l'esbs estava concls, a excepci del ballet i el preludi. El mateix dia, Ponchielli va iniciar-ne l'orquestraci. Per els dubtes sobre el treball ja fet continuaven turmentant-lo: el 24 de gener va informar l'editor que volia canviar radicalment el duet entre Enzo i Barnaba, i que aix suposaria que l'pera no estaria enllestida per a la seua estrena durant el carnaval. La Dansa de les Hores va ser composta a Mil, quan els assajos de cant ja s'havien iniciat i, segons un testimoni, s'hi van tenir en compte alguns suggeriments de Luigi Manzotti, autor del ballet Excelsior.

Estrena i versions succesives.
Finalment l'pera va ser estrenada al Teatro alla Scala de Mil el 8 d'abril de 1876. La direcci musical va estar a crrec de Franco Faccio, el ms clebre director d'orquestra itali de l'poca. El repartiment va ser el segent:
Gioconda: Maddalena Mariani Masi (dedicatria de l'pera);
Laura: Marietta Biancolini Rodriguez;
Alvise: Ormondo Maini;
La Cieca: Eufemia Barlani Dini;
Enzo: Julin Gayarre;
Barnaba: Gottardo Aldighieri;
Zuane i Un cantant: Giovanni Battista Cornago;
Isepo: Amedeo Grazzi;

Ponchielli, durant els assajos, es va declarar satisfet amb la companyia, en particular amb el baix Maini i el tenor navarrs Julin Gayarre (conegut a Itlia com Giuliano Gayarre), preveient l'xit d'aquest ltim en la romana del segon acte Cielo e mar!. Aquesta previsi es va fer realitat, ats que a la nit de l'estrena va ser aquesta pea una de les bisades a petici del pblic, junt amb el preludi.

L'pera va obtenir un gran xit, tot i que va ser considerada massa llarga (l'ltim acte comenava al voltant de l'una de la matinada): de fet, el pblic va aplaudir els dos primers actes ms que els dos ltims, destinats amb el temps a ser considerats els ms reeixits. Les cridades a escena dels artistes van ascendir a 27.

A causa del retard en el lliurament de la partitura va ser l'pera que va tancar la temporada de La Scala, sent-ne donades noms quatre funcions. Al mes de maig, Ponchielli s'hi trobava de nou treballant per a modificar les parts que menys l'havien convenut, i per a reduir-ne la durada excessiva. Va intervenir en els finals del primer i tercer acte, va substituir el cor d'introducci i l'ria d'Alvise a l'inici del tercer acte (desprs d'haver considerat eliminar-la), lligant-la a una nova romana de Laura (l'adagio Vita, conflitto - di duolo e d'onta!).

D'aquesta forma l'pera va ser representada amb xit al Teatro Rossini de Vencia, el 18 d'octubre.

Al gener de 1877 Ponchielli va viatjar a Roma, on La Gioconda havia der representada al Teatro Apollo (24 de gener). Durant els assajos, el compositor va ser convenut per la companyia i el director Luigi Mancinelli d'eliminar la stretta del final de l'acte III, tancant-lo amb pocs compassos a crrec de l'orquestra desprs del cantable concertant. Amb aquestes modificacions (nou canvi del final del primer acte, remodelaci de la primera part del duet entre Enzo i Laura i del final del segon acte, nova substituci de l'ria d'Alvise, eliminaci de la romana de Laura i la seua substituci per un duet entre marit i muller a l'inici del tercer acte), l'pera va debutar al Politeama genovs el 27 de novembre de 1879 i va tornar a La Scala quatre anys desprs de la seua estrena, el 12 de febrer de 1880, recollint un autntic triomf. Finalment Ponchielli havia reeixit en trobar la justa mesura i a adaptar el refinat, per cerebral llibret de Boito a la seua prpia i ms autntica inspiraci musical, clida i fluda, reemplaant, tallant i unint fragments sencers.

Caracterstiques dramatrgiques i musicals.
Amb la seua dramatrgia sumptuosa, espectacular, rica en danses (entre les que cal destacar la clebre Dansa de les Hores), efectes i colps escnics, La Gioconda s considerada el producte ms tpic i representatiu del gnere de la Grande Opera, que l'pera italiana havia importat de Frana sobre el model de la Grand Opra.

El llibret de Boito li va conferir, a ms, trets poc convencionals, ja fos per la versificaci o per l'esquema dramatrgic, i un carcter completament original. El mrit de l'xit cal dividir-lo entre el llibretista i el compositor, malgrat la difcil entesa amb qu l'obra havia nascut.

Deslligat de la seua dimensi histrica, el drama de Hugo va ser rellegit per Boito en clau simblica, a la llum de l'esttica de la scapigliatura. La inversemblana de l'argument, no obstant, no noms no va ser ocultada sin que s'hi va inserir en una visi dramatrgica original i moderna, rica de moments metateatrals: la frentica furlana bruscament interrompuda per un altre ritus, el de la pregria acompanyada per l'orgue; la barcarola, entonant la qual Barnaba fa amistat amb els pescadors; la serenata fora d'escena, el simple carcter popular de la qual fa de fons irnic a l'escena de l'enverinament de Laura; i naturalment la Dansa de les Hores, amb la qual Alvise entret als seus invitats a l'espera d'impressionar-los amb la imatge no menys espectacular del pressumpte cadver de la seua muller Laura. Fins i tot la mort esdev ficci explcita en el moment en qu Gioconda substitueix l'ampolla amb el ver, per a qu Laura bega una poci que la faa adormir-se simulant una mort aparent.

El parlar dels personatges ignora llur extracci cultural i s, alhora rebuscat i eixut, el tpic de la poesia de Boito.

L'argument est condut per tres autntiques figures de 'dramaturgs' en escena: Barnaba, Alvise i Gioconda, sent aquesta darrera l'encarregada de fer fracassar els plans dels altres dos, en el segon acte avisant els amants - Laura i Enzo - del parany posat per Barnaba, en el tercer substituint l'ampolla, en el quart preparant la fuga dels amants i, finalment, negant a Barnaba el seu cos apunyalant-se a mort.

La figura de Barnaba, el malvat delator que Ponchielli va descriure com un personatge odis, antiptic, per original, anticipa en les seues maquinacions el Iago de l'Otello de Verdi, sobre llibret del mateix Boito, tant en la seua funci dramatrgica com en la substituci de la tradicional ria per un monleg dramtic de forma lliure: O monumento, molt semblant al clebre Credo de Iago, l'ltim vers del qual - La morte  il nulla e vecchia fola il ciel - es troba exactament igual en l'ria d'Alvise composta per a la versi veneciana, i de seguida reemplaada.

Per altra banda, Ponchielli es va veure estimulat a ampliar el seu vocabulari musical i a abandonar-hi la prudncia, arran de la collaboraci amb Boito. El Tableau vivant de l'inici del segon acte, per exemple, amb el cant dels mariners sota la coberta i els mossos enfilats als vents, li va inspirar una pgina en la qual el joc de contrasts rtmics i tmbrics no es limita a les veus sin que s'inicia ja en el dileg entre els instruments de l'orquestra, disposats a diverses alades com les diverses parts que composen el veler i els personatges que l'habiten.

L'nica pgina retrospectiva, el cant de Gioconda a Barnaba Vo' farmi pi gaia, amb els seus passatges de coloratura, es justifica en base a la ironia amb la qual la cantant s'enfronta a l'home que desitja posseir-la, abans d'infligir-se la punyalada mortal.

On Ponchielli va haver de treballar per a adaptar el llibret a la seua esttica va ser en les seccions lriques, moltes de les quals van ser introdudes a despit dels versos, en alguna zona d'ombra del llibret, obrint pas a una inspiraci meldica capa d'abastar les veus i l'orquestra. s el cas, particularment, de les dues grans melodies que constitueixen motius recurrents (un tercer, lligat al personatge de Barnaba, consisteix en un grotesc incs, confiat principalment a les fustes greus): el motiu del rosari i el del sacrifici de Gioconda. El primer, en el qual es basen les seccions cantables del preludi, s entonat per la mare de Gioconda - la Cega - en donar el seu rosari a Laura, decidint aix el dest de Gioconda, constrenyida des d'aquell moment a ajudar la rival. s reprs moltes vegades, en forma extensa poc desprs per l'orquestra, acompanyant suggerentment l'eixida d'escena dels personatges, i ms breument en els actes successius. El segon, que apareix per primera vegada al final del primer acte, en correspondncia amb la part de Gioconda O cuor, dono funesto! / Retaggio di dolore, / Il mio destino  questo: / O morte o amor!, presenta unes caracterstiques noves per a l'pera italiana de l'poca, lliure de l'acostumada simetria entre les frases i caracteritzat per vertiginosos canvis de registre. Ser reprs pels violins com a peroraci final de l'acte, en els actes tercer i quart, lligat a dos extensos i dramtics ariosos de Gioconda (O madre mia, nell'isola fatale i E in cor / Mi si ridesta  / La mia tempesta) i, confiat al clarinet al preludi nocturn de l'ltim acte.

A ms de la Dansa de les Hores, les peces ms clebres de l'pera son probablement les dues romances, Cielo e mar! (acte II) i Suicidio! (acte IV). En la primera, la melodia del tenor, mrbida i alhora inquieta, segons l'estil tpic de Ponchielli, s'articula en dues estrofes, i resulta encara ms suggestiva al teatre per l'efecte de l'ambientaci nocturna. Ms lliure s la forma de la romana de Gioconda, basada sobre martellejants versos quinaris i articulada en una succesi lliure d'idees temtiques intercalades per una mena de trgic ritornello orquestral, ja escoltat durant el preludi de l'acte quart. Una forma dictada una vegada ms pels versos de Boito:
Crec no haver desentonat, i haver interpretat especialment en la romana del Suicidi les teues idees cid-prssiques!! Carta de Ponchielli a Boito, del 5 de gener de 1876

Sinopsi.


L'acci t lloc a la Vencia del Segle XVII.

Acte I - La boca del lle.
Escenari: pati del Palazzo Ducale de Vencia. Junt al prtic de la Carta, una portassa condueix a l'interior de la Baslica de Sant Marc. A un costat del pati una boca del lle t gravada sobre el marbre la inscripci: Denncies secretes a la inquisici contra qualsevol persona amb el secret impune i els beneficis atorgats per llei. Prop s'hi troba l'escrivania d'un escriv.

El pati es troba de gom a gom de ciutadans que, festivament, es dirigeixen a les regates (Feste! Pane!), Barnaba - confident del Consell dels Deu que es fingeix un contacontes amb msica ambulant - espia, amagat darrere d'una columna, a Gioconda, qui porta sa mare cega a l'esglsia (Figlia, che reggi il tremulo pi). L'home est enamorat de Gioconda, per, desprs que ella el rebutge per ensima vegada (Al diavol vanne con la tua chitarra!), medita venjar-se'n a travs de la Cega.

El poble retorna de la regata (Gloria a chi vince il palio verde): el regatista Zuan s qui ha perdut. Barnaba se li acosta i li insinua un dubte: ha estat una bruixa qui l'ha fet perdre? Llavors Barnaba acusa la Cega (La vidi staman gittar sul tuo legno un segno maliardo, un magico segno la tua barca sar la tua bara!). La calumnia es difon entre el poble, que s'enfronta a la dona. Ni Gioconda ni l'home de qui est enamorada, Enzo aconsegueixen sostraure-la de la gentada (Assassini, quel crin venerando rispettate!). Aleshores interv Laura Adorno (de la qual est enamorat Enzo) i el seu marit Alvise Badoero, noble i inquisidor de l'Estat. Laura intercedeix davant del seu marit, qui accepta salvar la Cega, la qual, en senyal de reconeixement, dna a Laura un rosari (A te questo rosario, che le preghier aduna... ti porter fortuna). La gentada es dispersa.

Barnaba s'acosta a Enzo, qui ha reconegut a la seua estimada Laura, i li pregunta el seu vertader nom, assegurant-li que amb ell el seu secret est segur, i li revela que aqueixa mateixa nit ajudar a Laura a fugir amb ell. Enzo, agrat, li diu el seu nom: aleshores Barnaba revela la seua vertadera identitat (Sono il possente demone del Consiglio dei Dieci) i que fa tot aix per poder ser estimat per Gioconda: Enzo fugeix, horroritzat. 
Barnaba, una vegada sol, dicta a l'escriv Ispo (Scrivano  io son la mano e tu la penna: scrivi) una denncia contra els amants Enzo i Laura i l'introdueix a la boca del lle (O, monumento!), mentre Gioconda, amagada darrere d'una columna amb la mare, escolta l'acusaci i observa l'acte de la delaci.

Una vegada Barnaba ha eixit d'escena, el poble entra al pati amb aires de festa (Carneval! Baccanal!) improvisant una furlana, per la festa s'interromp pel cor dels fidels que prov de la baslica (Angele dei, gloria al Signor). Un monjo exhorta al poble a agenollar-se i pregar les vespres (Tramonta il sol...udite il canto del vespro santo, prostrati al suol). Mentre s'escolta l'himne, Gioconda, desesperada (Tradita! Ohim, io soccombo!), lamenta el seu dest (O cor, don funesto). La mare intenta consolar-la (Ma vien, facciamone un sol di due dolor...), per Gioconda s'hi mostra decidida: aqueixa mateixa nit, tamb ella pujar al vaixell d'Enzo.

Acte II - El rosari.
Escenari: s nit fosca i un bergant, de nom Hcate, al costat de l'escenari, espera al port de la llacuna de Vencia anomenat de la Fusina. En les immediates rodalies, una illa deserta. 

Els mariners de l'Hcate esperen als seus companys cantant una can marinera mentre Barnaba, fingint-se un pescador, espia (Pescator, affonda l'esca!), prop de l'illot, el vaixell del genovs desprs d'haver enviat Ispo a vigilar l'arribada de la nau veneciana. Aviat entra en escena el prncep Enzo, i envia sota coberta els mariners per fer-se crrec ell mateix de la vigilncia nocturna.

Enzo espera impacient l'arribada de Laura (Cielo e Mar) fins que Barnaba acosta la barca a la nau portant-hi l'amant d'Enzo. Laura puja a bord, per sembla alarmada per la sinistra presncia del pescador. Per aquest s l'home que ens obri el parads! replica Enzo i de seguida la tranquilitza (De, non turbare, con ree parole). Els dos amants intercanvien dolces paraules (Laggi nelle nebbie remote) fins que la lluna s'amaga completament, moment en qu Enzo va sota coberta per cercar un timoner que els conduisca el vaixell en la fugida.

Mentre Laura est sola, prega a la Mare de Du per la complicada situaci en qu es troba (Stella del marinar).  En escoltar les darreres paraules de la pregria de Laura (...su me scenda la tua benedizion), Gioconda ix de la foscor (E un anatema!) i l'agredeix amenaant-la de mort si no abandona (Vuoi fuggir? D'amor ti struggi?). 

Laura afirma que el seu amor s ms fort que el de Gioconda (L'amo come il fulgor del creato!). Llavors Gioconda l'amenaa de mort o de delatar-la al seu esps, qui s'acosta amb una barca (La  il tuo consorte!). Laura ala el rosari, atemorida, i Gioconda la reconeix com la dona que va salvar sa mare, i l'ajuda a fugir. Laura, confusa, pregunta el nom de la seua salvadora (Ma mi dirai chi sei?), Sc la Gioconda respon l'altra.

Barnaba arriba un instant ms tard (Maledizion! Ha preso il vol!), instigant a Alvise a seguir la barca en la qual fuig Laura. Torna Enzo, qui cerca Laura a l'illa, Gioconda afirma que Laura ha fugit per por (Vedi l, nel canal morto? Un navil che forza il corso? Essa fugge...il suo rimorso fu pi forte dell'amor!). Enzo, desdenyat (Non mi dir d'avermi amato... odio sol tu porti in core!), corre cap a la costa per seguir la dona estimada (L  la vita), per Gioconda l'atura i li adverteix del perill de les galeres venecianes (La  la morte!). El genovs, per a evitar ser capturat, cala foc al seu vaixell (Incendio! Guerra! Morte! Strage!).

Acte III - El narctic o la Ca' d'Oro.

Escena I: Una cambra a la Ca' d'Oro. Nit; lmpada encesa - a un costat una armadura antiga. 

Alvise descobreix la traci de Laura i maquina assassinar-la (Si, morir ella d!). Desprs d'haver-la cridada, l'adula amagant a males penes la seua ira. Laura, sospitant, li demana el motiu de tanta crua ironia (Dal vostro accento insolito cruda ironia traspira...). Alvise, al znit de la seua ira, l'obliga a dir la veritat, i desprs crida que aviat morir.

Mentre Laura lamenta el seu dest (Morir, morir  troppo orribile), Alvise li mostra el seu tat. Fora ressonen els cants del poble que s'est lliurant a la festa (La gaia canzone fa l'eco languir e l'ilare suono si muta in sospir). Alvise l'obliga a beure un ver abans que el cant arribe fins a l'ltima nota, per Gioconda entra d'amagat i conven Laura de beure d'una altra ampolla que cont un potent narctic que de la mort fingeix el letarg. 

Desprs de beure'l, Laura entra a la cambra morturia i jeu al catafalc. Entra Alvise i, observant l'ampolla buida, es conven que la dona est morta. Gioconda invoca la mare, i afirma que l'ha salvada noms amor a Enzo (Io la salvo per lui, per lui che l'ama!).

Escena II: Sumptuosssima sala contigua a la cambra funerria, esplndidament ornada de festa. mplia portassa al fons a l'esquerra, un altra a la dreta, per aquesta coberta per cortines. Una tercera porta apareix a l'esquerra. 

Al palau es desenrotlla una audincia durant el qual els invitats lloen la Ca' d'Oro (S'inneggi alla Ca' d'Oro!). Alvise ha fet preparar per a ells l'espectacle de la Dansa de les Hores. 
Apareix Barnaba, qui novament acusa la Cega de bruixeria. Del carrer se sent l'eco del so funest de la campana dels moribunds, i Barnaba revela a Enzo la mort de Laura (Un'agonia? Per chi?....Per Laura!). Enzo es desemmascara davant de tothom, Alvise ordena arrestar-lo i li anuncia una dolorosa agonia a la pres, mentre els convidats a la festa lamenten el final trgic de la festa (D'un vampiro fatal). 

Finalment, Alvise mostra a tots el cos, aparentment sense vida, de Laura. Enzo intenta agredir-lo (Carnefice!), per s aturat per la gurdia i arrestat. Enmig del desconcert general (Orror! Orror! Orror!), Barnaba rapta la Cega.

Acte IV - El canal Orfano.

Escenari: L'atri d'un palau enderrocat a l'illa de la Giudecca. Al cant de la dreta un paravent exts, al costat del qual s'hi troba un llit. Al fons hi ha una gran porta, darrere de la cual pot veure's la llacuna i la plaa de Sant Marc, illuminada de festa. Una imatge de la Mare de Du i una creu pengen del mur. Una taula, un canap, sobre la taula una lmpada i un gresol encs, una ampolla de ver, un punyal. Sobre el canap, diversos ornaments escnics de Gioconda. A la dreta de l'escenari, un llarg i fosc carrer. 

L'illa de la Giudecca. Un dol i melanclic preludi obre el darrer acte. Gioconda est sola, i espera l'arribada d'alg. Arriben els amics cantors, que porten el cos de Laura, furtat de la cripta. Gioconda suplica als cantors que cerquen sa mare i la porten a Canareggio. Una vegada sola, la dona medita el sucidi (Suicidio! In questi / Fieri momenti), per aviat hi renuncia perqu Laura i Enzo no podrien fugir sense el seu ajut. 

Per Gioconda dubta que Laura estiga encara viva (Laura  l...l sul letto...viva, morta...nol so), i decideix acabar amb la seua prpia vida (Se spenta fosse!!!Siam sole...  notte... profonda  la laguna...), per dues veus procedents del canal, assenyalant la presncia d'un cadver a la llacuna, l'interrompen (Eh! dalla gondola, che nuove porti? - Nel Canal Orfano ci son dei morti!). Gioconda aterrida s'atura i invoca la pietat de l'estimat pel qu creu haver fet. 

Just en aquell moment arriba Enzo, alliberat per Barnaba grcies a la intercessi de Gioconda. Enzo est desesperat, vol anar al sepulcre de Laura i matar-s'hi, per Gioconda li revela que l'ha extreta de la tomba. Enzo, enfurismat, intenta que Gioconda li diga el lloc on l'ha amagada (O furibonda iena che frughi il cimitero!). Gioconda s'hi nega, i ell intenta matar-la (Oh, gioia, m'uccide!), per en aquell moment es desperta Laura, que el crida. 

Gioconda, plena de vergonya, s'amaga, per Laura revela a l'estimat que ella li ha salvat la vida. Enzo la benex, mentre apareix la barca amb els cantors cantant una serenata. Gioconda recorda la can i el rosari donat a Laura per la mare; renova la benedicci sobre Laura, i la fa fugir en la barca en companyia d'Enzo vers Aquileia. Els dos joves, commocionats, la beneeixen mentre s'allunyen.

Gioconda, desesperada, agafa el ganivet, per se'n recorda de la mare, i tamb del pacte fet amb Barnaba. Intenta fugir, per de sobte entra alg, que resulta ser Barnaba. s el moment de pagar el preu: la cantant ha proms a canvi el seu cos a Barnaba, qui la invita a respectar el pacte. Per desprs d'haver-lo enervat (V farmi pi gaia... pi fulgida ancora...), s'apunyala a si mateixa (Volesti il mio corpo, demon maledetto? E il corpo ti d!).

Barnaba, burlat, vol venjar-se'n revelant-li que acaba d'assassinar sa mare (Ier tua madre m'ha offeso... io l'ho affogata!). Per s tard: Gioconda ja ha mort (Non ode pi!). Desprs d'haver ems un altre crit de rbia (o de dolor?) Barnaba fuig pels carrers, mentre l'orquestra bruscament clou l'pera.


 Nmeros musicals .
Acte I: La boca del lle.
1 Preludi;
2 Cor d'introducci;
Cor d'introducci Feste! Pane! (Acte I, escena 1);
3 Escena i Tercet;
Escena E cantan su lor tombe! (I,2);
Tercet Gioconda, la Cieca i Barnaba Figlia ch ereggi il tremulo pie' (I,3);
4 Recitatiu - Cor de la Regata i Sommossa - Romana;
Recitatiu L'ora non giunse ancor (I,3);
Cor de la Regata i Sommossa Gloria a chi vince! (I,4-5);
Romana de la Cieca Voce di donna o d'angelo (I,5);
5 Escena i Duet;
Escena Enzo Grimaldo (I,6);
Duet Enzo i Barnaba Pensi a Madonna Laura (I,6);
 O grido di quest'anima (I,6);
6 Escena, Recitatiu i Monleg;
Escena i recitatiu Maledici? Sta ben... (I, 7) ;
Monleg Barnaba O monumento! (I, 8);
7 Final I - Cor, Furlana i Pregria ;
Cor Carneval! Baccanal! (I, 9);
Furlana (I, 9);
Pregria Angele Dei (I, 9);
Acte II: El Rosari.
8 Escena marinera, Recitatiu i Barcarola;
Escena marinera Ho! He! Fissa il timone! (II, 1);
Recitatiu Chi va l? (II, 2);
Barcarola Barnaba Pescator, affonda l'esca"" (II, 2);
Recitatiu, represa de la Barcarola i Romana;
Recitatiu i represa de la Barcarola Sia gloria ai canti dei naviganti"" (II, 3);
Romana Enzo Cielo! e mar! (II, 4);
10 Escena i Duet;
Escena Ma chi vien (II, 4-5);
Duet Laura Enzo Laggi nelle nebbie remote (II, 5);
11 Escena i Romana Laura;
Escena E il tuo nocchiero (II, 5) ;
Romana Laura Stella del marinar! (II, 6);
12 Duet;
 E un anatema! (II, 7);
Duet Gioconda Laura L'amo come il fulgor del creato (II, 7);
13 Escena i Duet-Finale II;
Escena Il mio braccio t'afferra! (II, 7-8);
Duet-Finale II Gioconda Enzo Laura! Laura, ove sei? (II, 9);
 Tu sei tradito!;
Acte III: La Ca' d'oro.
14 Escena i ria;
Escena S, morir ella de' (III, 1);
ria Alvise L turbibi e farnetichi (III, 1);
15 Escena i Duet;
Escena Qui chiamata m'avete? (III, 2);
Duet Laura Alvise Morir!  troppo orribile (III, 2);
16 Escena i Serenata;
Escena E gi che ai nuovi imeni (III, 2);
Serenata La gaia canzone (III,2-4);
 O madre mia (III, 5);
17 Escena, entrada dels cavallers i Cor;
Escena i entrada dels cavaller Benvenuti, messeri (III, 6);
Cor S'inneggi alla Ca' d'oro (III, 6);
18 Recitatiu i Dansa de les Hores;
Recitatiu Grazie vi rendo (III, 6);
Dansa de les Hores (III, 6);
Surten les hores de l'Alba (Moderato);
Les hores de l'Alba (Andante poco mosso);
Surten les hores del mat;
Dansa de les hores del mat (Moderato);
Surten les hores de la tarda;
Surten les hores de la nit (Moderato, Andante poco mosso, Allegro vivacissimo;
19 Escena i finale III - concertant;
Escena Vieni! - Lasciami! (III, 7);
Concertant D'un vampiro fatale;
Acte IV: El Canal Orfano.
20 Preludi, Escena i ria;
Preludi;
Escena Nessun v'ha visto? (IV, 1);
ria Gioconda Suicidio! (IV, 2);
21 Duettino, Escena i Tercet;
 Ecco il velen di Laura (IV, 2-3);
Duettino Gioconda Enzo Gioconda! - Enzo! sei tu! (IV, 3);
Escena Enzo! - Mio Dio! (IV, 4);
Tercet A te questo rosario (IV, 4);
22 Escena i Duet final;
escena Ora posso morir (IV, 5-ltima);
Duet finale Gioconda Barnaba Ebbrezza! delirio! (IV, ltima);

Peces clebres.
 Preludi;
 Feste! Pane!, cor d'introducci (acte I);
 Voce di donna o d'angelo, concertant (acte I);
 O monumento, monleg de Barnaba (acte I);
 Carneval! Baccanal!, furlana i dansa popular (acte I);
 O cor, dono funesto, arioso de Gioconda (acte I);
 Pescator, affonda l'esca, can de Barnaba (acte II);
 Cielo e mar!, romana d'Enzo (acte II);
 Deh! non turbare - con ree parole, Duet entre Enzo i Laura (acte II);
 Stella del marinar!, romana de Laura (acte II);
 L'amo come il fulgor del creato, Duet entre Gioconda i Laura (acte II);
 L turbini e farnetichi, ria d'Alvise (acte III);
 Dansa de les Hores, (acte III);
 Gi ti vedo immota e smorta, concertant (acte III);
 Preludi al quart acte;
 Suicidio!, romana de Gioconda (acte IV);

Discografia.
 Antonino Votto (director), Orquestra Simfnica i Cor de la RAI de Tor - Maria Callas (Gioconda); Gianni Poggi (Enzo); Paolo Silveri (Barnaba); Fedora Barbieri (Laura); Giulio Neri (Alvise); Maria Amadini (La Cieca); Piero Poldi (Zuane); Armando Benzi (Ispo) - 1952;
 Armando La Rosa Parodi, Orquestra i Cor del Teatro alla Scala - Anita Carradori (Gioconda); Giuseppe Campora (Enzo); Anselmo Colzani (Barnaba); Rina Cavallaro (Laura); Fernando Corena (Alvise); Maria Amadini (La Cieca) - 1952;
 Gianandrea Gavazzeni (director), Orquestra i Cor del Maggio Musicale Fiorentino - Anita Cerquetti (Gioconda); Mario Del Monaco (Enzo); Ettore Bastianini (Barnaba); Giulietta Simionato (Laura); Cesare Siepi (Alvise); Franca Sacchi (La Cieca); Giorgio Giorgetti (Zuane); Athos Cesarini (Ispo) - 1957;
 Fernando Previtali, Orquestra i Cor de Santa Ceclia de Roma - Zinka Milanov (Gioconda); Giuseppe Di Stefano (Enzo); Leonard Warren (Barnaba); Rosalind Elias (Laura); Plinio Clabassi (Alvise); Belen Amparan (La Cieca) - 1958, RCA;
 Antonino Votto (director), Orquestra i Cor del Teatro alla Scala - Maria Callas (Gioconda); Pier Miranda Ferraro (Enzo); Piero Cappuccilli (Barnaba); Fiorenza Cossotto (Laura); Ivo Vinco (Alvise); Irene Companez (La Cieca); Leonardo Monreale (Zuane); Renato Ercolani (Ispo) - 1960, EMI;
 Lamberto Gardelli, Orquestra i Cor de Santa Ceclia de Roma - Renata Tebaldi (Gioconda); Carlo Bergonzi (Enzo); Robert Merrill (Barnaba); Marilyn Horne (Laura); Nicolai Ghiuselev (Alvise); Oralia Dominguez (La Cieca) - 1967, Decca Records;
 Bruno Bartoletti (director), National Philharmonic Orchestra, London Opera Chorus - Montserrat Caball (Gioconda); Luciano Pavarotti (Enzo); Sherrill Milnes (Barnaba); Agnes Baltsa (Laura); Nicolai Ghiaurov (Alvise); Alfreda Hodgson (La Cieca) - 1981, Decca Records;

Notes.




Bibliografia .
 Giuseppe De Napoli, Amilcare Ponchielli (1834-1886), Cremona, Stabilimento tipografico societ editoriale "Cremona Nuova" 1936, pp. 150-191;
 Antonio Polignano, La Gioconda: un'ipotesi sul verismo in musica, in Amilcare Ponchielli 1834-1886. Saggi e ricerche nel 150 anniversario della nascita, Cremona, Cassa Rurale ed Artigiana di Casalmorano 1984, pp. 125-169;
 Giovanni Morelli, Suicidio e Pazza Gioia: Ponchielli e la poetica nell'Opera Italiana neo-nazional-popolare, in Amilcare Ponchielli 1834-1886. Saggi e ricerche nel 150 anniversario della nascita, Cremona, Cassa Rurale ed Artigiana di Casalmorano 1984, pp. 171-231;
 Antonio Polignano, Ponchielli, Boito e La Gioconda, in Amilcare Ponchielli, Nuove Edizioni, Milano 1985, pp. 67-75;
 Mariella Busnelli, Il cammino della Gioconda, in Amilcare Ponchielli, Nuove Edizioni, Milano 1985, pp. 77-103;
 Antonio Polignano, La storia della Gioconda attraverso il Carteggio Ponchielli Ricordi, Nuova rivista musicale italiana 21 n. 2, 1987, pp. 228-245;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
  Imatges de la producci de 2005 a l'Arena de Verona;
  Imatge de la portada del llibret original;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199099" title="Comissi Prodi" nonfiltered="2742" processed="2735" dbindex="82750">


La Comissi Prodi s la Comissi Europea presidida per l'antic primer ministre d'Itlia Romano Prodi que va estar en el crrec entre el 16 de setembre de 1999 i el 21 de novembre de 2004.

Nomenament.
La Comissi va iniciar el seu mandat el 13 de setembre de 1999 desprs de l'escndol, que acab amb la subsegent renncia, de la Comissi Santer i que propici l'establiment de la Comissi Marn de forma interina. 

Amb l'ampliaci de la Uni Europea (UE) l'any 2004 la Comissi pass de 20 a 25 membres, tants comissaris com estats membres de la Uni, sent aix mateix l'ltima Comissi en tenir dos comissaris d'un mateix pas. Grcies al Tractat d'Amsterdam la Comissi vei incrementada el seu poder i influncia, sent descrit Prodi en alguns mitjans com el primer "Primer Ministre de la Uni Europea". Grcies al Tractat d'Amsterdam i l'ampliaci dels seus membres la Comissi va considerar la firma i l'apliciac del Tracatat de Nia com el veritable adveniment d'una Uni Europea forta i consistent, sobretot amb l'objectiu de la signatura d'una Constituci Europea per a tots els estats membres.

La Comissi finalitz el seu mandat el 31 d'octubre de 2004, per degut a l'oposici del Parlament Europeu a la Comissi proposada per Jos Manuel Duro Barroso, extengu el seu mandat fins el 21 de novembre del mateix any.

Llista de Comissaris.
Quan la Comissi va iniciar el seu mandat el setembre de 1999 tingu 20 Comissaris, un per cada estat excepte els 5 estats ms poblats (Alemanya, Espanya, Frana, Itlia i el Regne Unit) que en tenien dos.

L'any 2004 es realitz una remodelaci de la Comissi i entraren a formar part d'aquesta 15 nous comissaris, 5 que reemplaaren els comissaris que dimitiren abans de finalitzar el seu mandat i 10 dels nous Estats que passaren a formar part de la Uni Europea aquell mateix any. Els comissaris dels nous estats van comenar compartint una cartera amb un comissari existent, i rarament es cre un nou crrec.

La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica al principi de la Comissi, els que van passar a formar part de la Comissi desprs de l'ampliaci i els que van finalitzar el mandat. 




Remodelaci de 2004.
remodelaci reatitzada per Romano Prodi a conseqncia de l'ampliaci de la Uni Europea (UE) i de la dimissi de diversos comissaris;


Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;
Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa;

Referncies.


Enllaos externs.
  La Comissi Prodi al Portal de la Comissi Europea;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199110" title="Fernando Grande-Marlaska" nonfiltered="2743" processed="2736" dbindex="82751">
Fernando Grande-Marlaska (Bilbao, 26 de juliol de 1962) s un jutge espanyol. 

 Trajectria professional .
Fins al 30 de juny de 2006 va exercir en el jutjat d'instrucci nmero 5 de l'Audincia Nacional, substituint provisionalment al seu titular, el jutge Baltasar Garzn. 

Va destacar per la instrucci de causes contra ETA, Arnaldo Otegi i Frum Filatlico. Al reincorporar-se Garzn a la seva plaa (l'1 de juliol de 2006) va quedar adscrit a la Sala penal de l'Audincia Nacional. Es va presentar com a candidat independent al Consell General del Poder Judicial (2006). El 2007 va assumir la titularitat del Jutjat Central d'Instrucci nmero 3 de l'Audincia Nacional, en substituci de Teresa Palacios.

Al juny de 2007 atribueix l'accident de l'avi Yak-42, que va costar la vida a 62 militars el 2003, a la incompetncia de la tripulaci. Eximint de qualsevol responsabilitat al Ministeri de Defensa i arxivant la part del sumari que afecta a la contractaci del vol. 

El 30 d'agost de 2007 va decretar l'obertura de judici oral per injries a la Corona a diversos artistes grfics treballadors de El Jueves. 

Al juny de 2007 va decidir arxivar la causa oberta contra quatre directius d'Air Madrid per presumpta estafa comesa durant la crisi que va afectar a l'aerolnia al desembre de 2006 i, el setembre del 2007, va rebutjar els recursos d'apellaci presentats per l'Associaci General de Consumidors i Usuaris i la OCU contra l'acte d'arxiu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199112" title="Herdot (desambiguaci)" nonfiltered="2744" processed="2737" dbindex="82752">


Onomstica:

Herdot de Quios, ambaixador grec;

Herdot de Tebes, atleta grec;

Herdot, escriptor grec ;

Herdot d'Olofix, escriptor grec ;

Herdot (historiador), historiador bizant;

Herdot d'Olint, escultor grec ;

Herdot fou un metge grec del segle I;

Herdot de Tars,  metge grec del segle II;

Herdot, metge grec del segle V aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199115" title="Herdot de Quios" nonfiltered="2745" processed="2738" dbindex="82753">
Herdot de Quios (Herodotuus, ) , fill de Baslides, fou un ambaixador grec de Quios, que desprs de la batalla de Salamina va anar a Egina per fer una crida als grecs per alliberar Jnia. Els ambaixadors eren uns quants per el gran historiador Herdot noms esmenta a Herdot de Quios, potser perqu era de l'nic del que recordava el nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199117" title="Herdot de Tebes" nonfiltered="2746" processed="2739" dbindex="82754">
Herdot de Tebes (Herodotus ) fill d'Apsdor, fou un atleta grec, que va guanyar als jocs herclics, als jocs stmics i altres. Pindar el celebra en la seva primera oda dedicada als jocs stmics. Va viure vers l'olimpada 80 a la 83. Com que el seu pare fou expulsat de Tebes, el va seguir al seu exili a Orcomen per ms tard va tornar a Tebes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199119" title="Herdot (escriptor)" nonfiltered="2747" processed="2740" dbindex="82755">
Herdot (Herodotus ) fou un escriptor grec que probablement s el Herdot del que parla Digenes Laerci en la seva obra sobre Demcrit. No se sap si s el mateix Herdot que Digenes Laerci diu que va escriure .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199125" title="Herdot d'Olofix" nonfiltered="2748" processed="2741" dbindex="82756">
Herdot d'Olofix () fou un escriptor grec de Olophyxus a Trcia, autor de l'obra . s esmentat per Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199126" title="Herdot (historiador)" nonfiltered="2749" processed="2742" dbindex="82757">
Herdot () fou un historiador grec, germ de Menandre Protector que va viure en temps de l'emperador Maurici i va escriure una histria que comenava amb la mort d'Agties. El seu nom podria ser tamb Herdor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199127" title="Herdot d'Olint" nonfiltered="2750" processed="2743" dbindex="82758">
Herdot () fou un escultor grec d'Olint, contemporani de Praxteles, que va fer diverses esttues de Firne i d'altres cortesans macedonis. (Tati, Orat. Graec. 53, 54.) 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199128" title="Herdot (metge pneumtic)" nonfiltered="2751" processed="2744" dbindex="82759">
Herdot () fou un metge grec, deixeble potser d'Ateneu de Naucratis per ms probablement d'Agat o Agac, que va pertnyer a la secta dels pneumtics. Va viure ver el final del segle I a Roma on va tenir una molt bona reputaci i xit (Gal De Differ. Puls. I.e.}. Va escriure diversos tractats mdics esmentat per Gal i Oribasi, dels que noms resten alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199129" title="Herdot de Tars" nonfiltered="2752" processed="2745" dbindex="82760">
Herdot () fou un metge grec, fill d'Arieu, nascut a Tars (o a Filadlfia). Va pertnyer segurament a la secta dels emprics. Fou deixeble de Mendot de Nicomdia i mestre de Sext Empric, i va viure a la primera meitat del segle II. L'esmenta Digenes Laerci i tamb apareix al Suides.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199130" title="Herdot (metge)" nonfiltered="2753" processed="2746" dbindex="82761">
Herdot fou un metge grec, esmentat per Gal (De Bon. et Prav. Aliment. Suco. c. 4. vol. vi. p. 775 ; De Mefli, Med. vii. 6. vol. x. p. 474) juntament amb Eurif com un dels metges que recomanava la llet humana en casos de debilitat extrema. Fou contemporani d'Eurif i va viure al segle V aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199132" title="Her" nonfiltered="2754" processed="2747" dbindex="82762">



onomstica:

Her d'Atenes, retric grec ;
Her d'Efes, escriptor grec ;
Her d'Alexandria, escriptor i inventor grec ;
Her, escriptor grec;
Her el Jove, gemetra grec ;
Her, escriptor bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199133" title="Her d'Atenes" nonfiltered="2755" processed="2748" dbindex="82763">
Her d'Atenes  (Heron, ) fou un retric grec nadiu d'Atenes, fill de Cotis. s esmentat a Suides i va escriure comentaris sobre Deinarc, Herdot, Tucdides, i Xenofont; tamb va escriure una obra titulada , en tres llibres, un eptom amb l'histria d'Herclides i un llibre sobre antics oradors  titulat  .  No hi ha dades per determinar en quina poca va viure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199134" title="Her d'Efes" nonfiltered="2756" processed="2749" dbindex="82764">
Her d'Efes (Heron, )   fou  un escriptor grec nadiu d'Efes, que s esmentat sovint per Ateneu de Naucratis  (II. p. 52 b, III. p. 76 a, p. 111 c, &c.), i a l'Escolstica sobre Apolloni Rodi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199136" title="Antoni Canet" nonfiltered="2757" processed="2750" dbindex="82765">
Antoni Canet. Arquitecte i escultor catal. Es creu que el seu lloc de naixena va ser Barcelona. 

Segons consta en el Llibre de l'Obra del cor de la catedral de Barcelona, on va participar al costat de Pere Sanglada, ja cobrava gaireb tant com el mestre, el que fa deduir que era un obrer ben qualificat. El seu primer treball a la catedral fou noms de mig any, marxant per a treballar al portal del Mirador de la catedral de Mallorca, al voltant de l'any 1397, i a l'any segent estava novament treballant a la catedral de Barcelona prenent part en les decoracions de la capella del Baptisteri i a la porta d'entrada a la sala capitular des del claustre. 

Al 1409 rebia l'encrrec de realitzar el sepulcre del bisbe Ramon d'Escales, mort l'any 1398, es concloa dit treball al 1411. 

Els seus arguments per a la nau nica a la catedral de Girona, van deure convncer al captol, doncs el van contractar per a dirigir les obres juntament amb Guillem Bofill. Hi va estar fins a l'any 1426 i sn d'ell les dues claus de volta de la nau central. Va acceptar a la vegada d'altres encrrecs, com el tabernacle per a l'esglsia de Sant Domnec. 

Va morir l'any 1431. 
Bibliografia.
 Volum 6 (1997), Art Catalunya, Escultura antiga i medieval, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-291314-6-2 ;
Volum 4 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5432-6;

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Antoni Canet








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199139" title="Her (mestre de Procle)" nonfiltered="2758" processed="2751" dbindex="82766">
Her  (Heron, ) fou escriptor i el mestre de Procle, per no s coneix cap detall de la seva obra. Fabricius  creia que aquest Her fou el mateix que s esmentat per Eutoci com el comentarista de l'Aritmtica de Nicmac.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199140" title="Her el Jove" nonfiltered="2759" processed="2752" dbindex="82767">
Her el Jove (Heron, )   anomenat aix per distingir-lo d' Her d'Alexandria, fou un gemetra grec que va viure sota l'emperador Heracli (610-641) . Va escriure sobre geometria i geodsia.

Els seus escrits principals sn:

1. De Machinis betticis;
2. Geodaesia;
3. De Obsidione repellenda, ;
7. Excerpta de Mensuris (Gr. Lat.), a la Analecta Graeca dels Benedictins;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199141" title="B (filosofia)" nonfiltered="2760" processed="2753" dbindex="82768">
El b s la qualitat moral que porta al subjecte a actuar correctament, s una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb l'tica. Segons el corrent filosfic, el b pot consistir en unes caracterstiques o unes altres, per totes les escoles estan d'acord en uns manaments bsics (que per als defensors del iusnaturalisme constituirien un b natural, anterior a qualsevol societat) com el respecte a la vida i intentar no ferir els altres, aix com seguir els propis principis, apartar-se del vici, conrear l'amor, ser conscient de la prpia existncia i del valor de les prpies decisions o evitar els excessos.

Existeixen diverses concepcions a l hora de considerar qu s el B:

. Hi ha una primera opci que planteja l existncia d un b absolut (i, per tant d un mal absolut). Seria la concepci metafsica del b (i del mal). Segons aquesta visi el b no s una caracterstica de les accions humanes, sin una entitat plena que lluita contra el mal. Les concepcions filosfiques relacionades amb la justificaci de determinats postulats religiosos solen tenir aquesta visi, relacionant el b amb Du (Agust d Hipona, Toms d Aquino). La concepci d aquest b filosfic est relacionada aix amb la moral proposada des de la Religi.

. Hi ha una segona opci, amb mltiples interpretacions, que planteja el b, no com una entitat, sin com una srie de caracterstiques de les accions humanes que permeten qualificar-les de bones. Aquest s el b de l tica. 

Tot i aix, no hi ha una visi nica sobre com qualificar una acci de bona o dolenta, determinant aix el concepte de b.:

 Les tiques teleolgiques proposen que una acci s bona quan les conseqncies d aquesta acci ho sn. Aristtil considera que una acci s bona quan ens proporciona felicitat, Epicur considera que una acci s  bona quan ens proporciona plaer, David Hume considera que una acci s bona quan ens provoca sentiments d aprovaci (emotivisme moral), o John Stuart Mill, com a mxim representant de l utilitarisme considera que una acci s bona quan proporciona el mxim benestar per al mxim nombre de persones. (principi d utilitat).
 Les tiques deontolgiques que proposen que una acci s bona en funci de l acci mateixa, i no de les seves conseqncies. Immanuel Kant ho planteja a travs del seu Imperatiu categric formulat en els segents termes: obra noms segons aquella mxima que puguis voler que es converteixi, al mateix temps, en llei universal.  ;

Aix el b pot ser ents des d una posici metafsica, donant al b la categoria d entitat prpia, o des d una posici tica en el b seria una caracterstica puntual d algunes acciones humanes, tenint el Jusnaturalisme, que considera que existeix un Dret Natural que ens mostra la diferncia entre el B i el Mal, a cavall de les dues posicions.


Vegeu tamb.
Acte de bondat altruista;
Artculo de Jos Vicente Mestre sobre el Bien tico;
Aristtil. tica a Nicmac.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199142" title="Her (escriptor)" nonfiltered="2761" processed="2754" dbindex="82769">
Her (Heron, ) fou un escriptor bizant que va viure en temps de l'emperador Constant VII  Porfirognit, que va escriure una obra sobre agricultura, en  20 llibres; aquesta obre fou utilitzada per la redacci de la Geoponica. Potser fou l'autor d'un llibre sobre mesures que es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199143" title="Herfil" nonfiltered="2762" processed="2755" dbindex="82770">


Onomstica:

Herfil de Calcednia, metge grec;
Herfil, veterinari i cirurgi grec;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199145" title="Herfil (cirurgi)" nonfiltered="2763" processed="2756" dbindex="82771">
Herfil (Herophilus, ) fou un veterinari i cirurgi de Roma, que va viure i va exercir la seva feina en el segle I aC. Valeri Mxim diu que es feia passar per net de Gai Mari i que per aix va adquirir certa notorietat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199146" title="Sadness" nonfiltered="2764" processed="2757" dbindex="82772">
Sadness es el ttol d'un videojoc de terror que ser llenat exclusivament per a la consola Wii en una data desconeguda entre 2007 i 2008. s obra de la companyia Nibris, amb seu a Polnia. Sadness te una personalitat prpia dins del seu gnere. Les principals innovacions d'aquest joc en vers altres jocs de terror son:

 L'absncia de color en tot l'apartat visual.
 L'absncia de mens.
 L'intutiu control de les accions del personatge grcies al comandament amb sensor de moviment de Wii i el fet que aquest permetr improvisar com a arma qualsevol objecte que es trobi al nostre abast.
 L'invisibilitat dels punts de guardat, fet que impedir repetir dos cops la mateixa escena, donant aix una gran transcendncia a cada acci que faci el jugador, incrementant aix la tensi.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Lloc web official de Nibris;

Media.
 Soundtrack del joc;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199147" title="Herostrat" nonfiltered="2765" processed="2758" dbindex="82773">


Onomstica:

Herostrat de Naucratis, comerciant grec ;

Herostrat d'Efes, ciutad d'Efes que va posar foc al temple d'rtemis;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199148" title="Herostrat de Naucratis" nonfiltered="2766" processed="2759" dbindex="82774">
Herostrat de Naucratis  (Herostratus, )  fou un comerciant grec de Naucratis a Egipte, que en un dels seus viatges va adquirir a Pafos de Xipre una imatge d'Afrodita  (vers 688/685 aC). A la tornada el vaixell va ser afectat per una gran tempesta i Herostrat va demanar la protecci de la deessa que li fou concedida i es va salvar, i desprs Afrodita va ser molt adorada a Naucratis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199149" title="Herostrat d'Efes" nonfiltered="2767" processed="2760" dbindex="82775">
Herostrat d'Efes ) fou un ciutad d'Efes que va calar foc al temple d'rtemis a la ciutat, una de les meravelles del mn; el temple l'havia construt inicialment Quersifr i l'havien acabat Demetri i Peoni. Va cremar la mateixa nit que Alexandre el Gran va nixer el 356 aC. Herostrat fou agafat i torturat i va confessar que havia cremat el temple per esdevenir immortal (fams). Encara que un decret del senat d'Efes va condemnat el seu nom a l'oblit, Teopomp de Quios va conservar la seva histria i realment va esdevenir fams.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199150" title="Herslia" nonfiltered="2768" processed="2761" dbindex="82776">
Herslia (Hersilia) fou la dona de Rmul segons indiquen els escriptors Tit Livi i Plutarc, per que altres (Dions, Macrobi i el mateix Plutarc en un segon relat) la fan la muller d'Hostus Hostili, avi de Tulli Hostili, quart rei de Roma.
 
Segons els que diuen que era dona de Rmul, li atribueixen un fill de nom Avilli (Avillius) i una filla de nom Prima. Desprs de morta va ser considerada deessa amb el nom d'Horta (Rmul va passar a ser Quir).

Els altres diuen que va tenir un fill de nom Hostili, pare de Tulli Hostili. 

El seu nom s probablement un afegit grec tard a l'antiga histria de Roma, en l'episodi dels roman i les sabines i la guerra per causa del rapte de les dones sabines.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199152" title="Hertha" nonfiltered="2769" processed="2762" dbindex="82777">
Hertha fou una detat germnica que t els mateixos elements que la paraula d'origen germnic Earth i probablement era la deessa de la terra. Apareix com una femella, esposa de Thor, o com un mascle  (llavors Herth o Herthus) amic de Thor.  Segons Tcit tenia una cova sagrada  en algun lloc de l'oce a la que ning es podia acostar; quan la deessa manifestava la seva presencia els sacerdots feien grans celebracions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199154" title="Comissi Marn" nonfiltered="2770" processed="2763" dbindex="82778">

La Comissi Marn s la Comissi Europea interina presidida per Manuel Marn que va estar en el crrec entre el 15 de mar de 1999 i el 12 de setembre del mateix any.

Nomenament.
La Comissi va iniciar el seu mandat el 15 de mar de 1999 desprs de la dimissi de la Comissi presidida per Jacques Santer a conseqncia dels crrecs de corrupci contra dith Cresson.

La Comissi Santer havia de finalitzar el seu mandat l'octubre del mateix any, i pel fet de no haver-se escollit encara el seu successor en el moment de la crisi poltica el Consell Europeu decid escollir Manuel Marn, en aquells moments vicepresident de la Comissi, president de la mateixa.

Llista de Comissaris.
Els membres de la Comissi Marn foren els mateixos de la Comissi Santer.

Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199155" title="Museu Pablo Gargallo" nonfiltered="2771" processed="2764" dbindex="82779">


El Museu Pablo Gargallo s un museu situat en la Plaa San Felipe, 3 de Saragossa , en la  Casa de Francisco Sanz de Corts, Palau dels Comtes d'Arguillo, i est dedicat de forma monogrfica a l'obra de l'escultor Pablo Gargallo (1881-1934). 

El museu t el seu origen el 1982 i va obrir les seves portes el 1985 grcies a l'acord arribat entre l'Ajuntament de Saragossa i la filla i herdera de l'obra de l'autor Pierrette Anguera. Est situat en el palau dels comtes d'Argillo, edifici tardorenacentista que data del segle XVI. 

El palau te un pati central obert i una primera planta amb galeria interior i diverses sales on es desenvolupa la part ms important de l'exposici. El museu alberga a principis de 2007 177 obres de l'escultor comprenent dibuixos, cartrons i escultures a ms de nombrosa documentaci. Entre les peces exhibides caben destacar el Gran Profeta situat al pati interior o els dos grups eqestres realitzats per a l'Estadi Olmpic de Barcelona el 1929 conegudes com Salutaci Olmpica que reben al visitant des de la Plaa San Felipe. 

Des de febrer de 2007 i per espai de 17 mesos, el museu est tancat degut a unes importants obres de remodelaci. Amb elles, es pretn ampliar l'espai til d'exposici en un 40% a l'afegir un nou edifici al museu. L'obra ha estat encarregada a l'arquitecte ngel Peropadre i t un pressupost de 3,7 milions d'euros. Les obres est previst que concloguin al juny de 2008 just abans de la inauguraci de la Expo 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199157" title="Gamma Aquarii" nonfiltered="2772" processed="2765" dbindex="82780">


Gamma Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius. s coneguda tamb amb el nom tradicional de Sadachbia. T una magnitud aparent de +3,84. Est a 158 anys-llum de la Terra.

Localitzaci.
La localitzaci d'aquesta estrella en el cel es mostra en el mapa segent de la constellaci Aquarius:













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199158" title="Parc Nacional de Timanfaya" nonfiltered="2773" processed="2766" dbindex="82781">



El Parc Nacional de Timanfaya s una zona natural protegida d'origen volcnic que es troba als municipis de Yaiza i Tinajo de l'illa de Lanzarote, Illes Canries. 

Fou declarat Parc Nacional el 9 d'agost de 1974. Ocupa una extensi de 51,07  del sud-est de l'illa. Es tracta d'un parc d'origen volcnic. Les ltimes erupcions es van produir el segle XVIII, entre els anys 1730 i 1736. T ms de 25 volcans, alguns d'ells emblemtics, com el de la Montaa de Fuego, la Montaa Rajada o la Caldera del Corazoncillo. Encara ara presenta activitat volcnica, existint punts de calor en la superfcie que arriben als 100-120C i fins els 600C a 13 metres de fondria. 

Aquest hbitat volcnic es troba en les primeres etapes de la successi ecolgica (en total s'hi han descrit unes 180 espcies vegetals), per la qual cosa s un excelent indret per a l'estudi dels processos de colonizaci i successi.

El 1993, la UNESCO li otorg la qualificaci de Reserva de la Biosfera. Tamb s Zona de Especial Protecci per a les Aus (1994).

L'erupci de Timanfaya.

"El da 1 de septiembre 1730, entre las nueve y las diez de la noche , la tierra se abri en Timanfaya, a dos leguas de Yaiza...y una enorme montaa se levant del seno de la tierra", segons el testimoni del capell Lorenzo Curbelo. L'illa es va transformar completament. Nou pobles quedaren soterrats (Tingafa, Montaa Blanca, Maretas, Santa Catalina, Jaretas, San Juan, Pea de Palmas, Testeina i Rodeos) i durant sis anys la lava es va estendre per la zona sud cobrint una quarta part de l'illa i omplint els camps de cendres volcniques. El 1824 tornaren de bell nou les erupcions a Timanfaya. Hi hagu anys de fam i gran part de la poblaci hagu d'emigrar. Des de llavors el paisatge s'ha transformat grcies a les tcniques agrries de conreu sobre lapillis volcnics que els conejeros utilitzen per captar la humitat dels vents alisis.

 Vegeu tamb .
Illes Canries;

Enllaos externs.
 Web oficial del Parc Nacional del Ministerio de Medio Ambiente;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199164" title="Laura Lion" nonfiltered="2774" processed="2767" dbindex="82782">

Laura Lion (nascuda el 24 de mar de 1983 a Praga, per aquell moment Txecoslovquia, hui en dia Repblica Txeca), es una actriu pornogrfica.
Nascuda posiblement com Lenka Prasilova, aquesta actriu te una gran quantitat de noms artistics com Black Queen, Ivette Boutillon, Jvette Boutillon, Laura, Laura Lenka, Laura Linn, Laura Lyans, Laura Lyon, Laura Lyons, Lena, Lenka, Lenka Lyons, Lenka Moskwitsch, Lenka Pr., Lenka Prasilova, Silvia Hammond, Laura Hon, Lauren Lion, Laura Finn, o simplement Laura per es ben be coneguda a l'industria de l'entreteniment per a adults per les seues capacitats naturals amb les quals salta rpidament a la fama des de l'any del seu debut en 2002, encara que actualment ha aumentat quirrgicament la mesura de les seues mamelles.

Al comenament de la seua carrera ella fou copa D natural. No obstant aix, es va sotmetre a un procediment de "firming up" d'aument de pits que ha incrementat la seua mesura de copa a com a mnim la DD. 
La seua carrera.

Enllaos externs.
Laura a Freeones.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199165" title="Antoni Francesc de Berenguer i de Novell" nonfiltered="2775" processed="2768" dbindex="82783">
Antoni Francesc Berenguer i de Novell (? Segle XVII - ? Segle XVIII) fou nomenat el mes de juliol de 1713 Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya.

Amb el Principat de Catalunya ocupat per les tropes borbniques de Felip V, condu conjuntament amb el General Nebot una expedici per connectar els nuclis de resistncia austriacista que restaven al pas, enmig d'una intensa repressi per part de les tropes castellanes i franceses. Mitjanant barques, aconseguiren trencar el setge naval de Barcelona el 9 d'agost de 1713 i desembarcaren a les platges del Maresme.

Finalitzada l'expedici, la qual transcorregu per nombrosos pobles del Maresme, la Selva, el Valls, Osona, la Garrotxa, l'Alt Urgell i el Pallars i en una inslita decisi, abandon les tropes reclutades per reforar Barcelona a les platges d'Arenys. Jutjat per les autoritats austriacistes, fou detingut sota l'acusaci de no comportar-se amb la responsabilitat que exigia el seu crrec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199166" title="Comissi Santer" nonfiltered="2776" processed="2769" dbindex="82784">

La Comissi Santer s la Comissi Europea presidida per l'antic primer ministre de Luxemburg Jacques Santer que va estar en el crrec entre el 23 de gener de 1995 i 15 de mar de 1999.

Nomenament.
La Comissi va iniciar el seu mandat el 23 de gener de 1995, i abans d'expirar el seu mandat l'octubre de 1999 fou forada a dimitir en bloc a conseqncia dels casos de corrupci que pat, especialment, la seva comissria dith Cresson.

Durant el treball de la Comissi Santer es desenvolup el Tractat de Nia (finalment signat el 2000) aix com l'ampliaci de la Uni Europea. Aix mateix se sign el Tractat d'Amsterdam (1997) i es vei el naixement de l'euro (1998).

Dimissi.
L'any 1999 la Comissi Santer es vei obligada a dimitir en bloc degut a les acusacions de frau i nepotisme per part d'alguns comissaris, sent la primera vegada que aix ocurria en un organisme de la Uni Europea.

La Comissria ms criticada fou dith Cresson, que a causa de la seva negaci a dimitir provoc la caiguda de tota la Comissi en bloc. Desprs de perdre la seva immunitat est pendent de ser processada pel Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees, que en cas de ser jutjada culpable la seva pensi com a comissria podria ser revocada.

A la seva dimissi fou substituda, de forma interina, per la Comissi presidida per Manuel Marn, que finalitz el seu mandat el novembre d'aquell any. Desprs de la renncia de la Comissi Santer es cre l'Oficina europea de lluita contra el frau (OLAF) per part de la Uni Europea (EU).

Llista de Comissaris.
La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica: 





Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199168" title="Eurocos" nonfiltered="2777" processed="2770" dbindex="82785">
L'Eurocos (en angls Eurocorps, en francs Corps europen, en alemany Eurokorps), exrcit de reacci rpida al servici de la Uni Europea (UE) i la OTAN. T el seu origen a la brigada germano-francesa creada entre 1989 i 1992, posada en actiu l'octubre de 1991, la iniciativa com de cooperaci militar entre els dos pasos, pel president de la Repblica Francessa Franois Mitterrand i el canceller alemany Helmut Kohl, amb la fi de contribuir a la posada en prctica de la Poltica Exterior i de Seguretat Com de la Uni Europea (PESC). Aquest exrcit d'elit simbolitza la reconciliaci entre els dos pasos i una de les mes novedoses concepcions d'Exercit Europeu conjunt i regular entre mltiples estats o nacions d'Europa respectant les seues diverses identitats diferencials sota un mateix grup militar.

 Vegeu tamb .
Uni Europea;
Relacions franc-alemanyes;
Europa;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de l'Eurocos;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199171" title="Gran Premi de Brasil del 1974" nonfiltered="2778" processed="2771" dbindex="82786">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1974, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 27 de gener del 1974.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Emerson Fittipaldi   2' 32. 97;
 Volta  rpida:  Clay Regazzoni   2' 36. 05   a la volta 26;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199173" title="Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)" nonfiltered="2779" processed="2772" dbindex="82787">
Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimonis, varen ser freqents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella. Tingueren com a escenari: Barcelona, Vilafranca del Peneds i Cervera.

D'aquest perode, la convocatoria ms significativa s la de Cervera en 1359. El rei deman una aportaci econmica a la guerra molt ms important que altres cops, motiu pel qual va haver de cedir ms facultats a les Corts, i aquestes donaren un pas decisiu per a la creaci de la Generalitat de Catalunya. 

Es produ la reglamentaci de les funcions dels diputats com a encarregats de les Corts de recollir les aportacions concedides pels tres braos al rei, actuant de forma independent del monarca. La delegaci era tal, que les seves decissions tenien el mateix valor que les adoptades per les Corts, competncia fonamental per a prendre decissions rpides en un context blic continuat.
Amb tot, no hi pensaven en crear una instituci permanent, com ho demostra el fet que s'ordens cremar els comptes i escriptures una vegada acabada la seva tasca. La configuraci com instituci permanent no es produ fins a les Corts de Monts (1362).

Aquesta regulaci es concret en la designaci per les Corts de dotze diputats amb atribucions ja executives en mteria fiscal i uns "odors de comptes" que controlarien l'administraci sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Crulles, bisbe de Girona (1359). 





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199175" title="Batalla de Vlez-Mlaga" nonfiltered="2780" processed="2773" dbindex="82788">







La Batalla de Vlez-Mlaga va ser la batalla naval ms gran de la Guerra de Successi Espanyola, i es va lluitar a Vlez-Mlaga el 24 d'agost de 1704.

Antecedents.
Amb la mort sense successi de Carles IV d'Espanya, en el seu testament s'establia que el seu hereu seria el francs Felip d'Anjou. Tot i haver recolzat altres candidats, tots els pasos d'Europa van acceptar al nou sobir, excepte el l'emperador Leopold I. El 18 de febrer de 1701 el poble de Madrid, cansat de la qesti succesria va reconixer al nou monarca. 

En setembre de 1701 es constitueix la Gran Aliana formada per l'Arxiducat d'ustria, el Regne d'Anglaterra, les Provncies Unides i Dinamarca, declarant la guerra als regnes d'Espanya i Portugal el juny de 1702. El maig de 1703, Portugal es va unir a la Gran Aliana.

Per recolzar a l'Arxiduc Carles, l'estol anglo-holands de l'almirall George Rooke amb Jordi de Darmstadt, va dirigir-se a Barcelona per promou-re un aixecament, per la ciutat no va respondre. Frustrat l'intent sobre Barcelona, l'estol de Rooke va continuar amb les operacions al Mediterrani. El 4 d'agost de 1704, durant sis hores es va bombardejar el castell de Gibraltar amb ferocitat, i amb el desembarcament de les tropes, Jordi de Darmstadt va conquerir el Penyal en nom de l'Arxiduc Carles d'ustria al capdavant de 3.500 homes, mentre que l'almirall Rooke, conscient del valor estratgic del penyal, va pendre posessi en nom de la reina Anna I d'Anglaterra. La conquesta de Gibraltar va causar un gran impacte entre els borbnics perqu es temia un atac des d'Andalusia

Els preparatius.
Coneguda l'existncia de l'estol aliat desprs del desembarcament de Barcelona, el 22 de juliol salpava de Tol l'estol borbnic de Llus Alexandre de Borb amb  51 navilis, 6 fragates i 5 galeres a l'encontre de George Rooke

La batalla.
El 24 d'agost de 1704, l'estol francs de Llus Alexandre de Borb, es va enfrontar a l'estol anglo-holands de l'almirall George Rooke a l'altura de Vlez-Mlaga, amb un resultat indecs que a la llarga seria favorable als aliats. Llus-Alexandre de Borb es va retirar a Alacant sense perdre cap nau, i Rooke a Gibraltar, tamb sense perdre cap nau.

Conseqncies.
Poc temps desprs els espanyols tornarien a intentar reconquerir Gibraltar en un fallit Setge, i finalment, el 1713 la conquesta es va formalitzar mitjanant el Tractat d'Utrecht, en el que Espanya cedia al Regne de la Gran Bretanya l's del Penyal amb la condici d'evitar, o en el seu defecte controlar el contraban a Espanya.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199176" title="Generalitats" nonfiltered="2781" processed="2774" dbindex="82789">
Les generalitats eren uns tributs creats per les Corts dels diversos regnes de la Corona d'Arag. 

En el cas catal, les Corts de Monts (1362) i que donarien lloc a la creaci de la Generalitat de Catalunya com a instituci permanent per a la seva recaptaci i administraci. Per tal de poder atendre les necessitats econmiques del rei en temes de defensa, les Corts Catalanes feien aportacions dels seus braos que les recaptaven mitjanant censals o fogatges. La dimensi que prengueren aquestes aportacions, especialment arrel de la guerra dels dos Peres en l'poca de Pere el Cerimonis, aconsellaren crear un nou tribut basat en la producci i venda de draps (comer en fort desenvolupament) i en les entrades i eixides (exportaci-importaci).

Desprs d'haver reglamentat el nomenament de dotze diputats, amb carcter temporal, a les corts de Cervera (1359), per a que s'encarreguessin de la recaptaci, fou a les Corts de Monts (1362) on el nou tribut esdev permanent i general a tot el territori, garantint unes finances prpies administrades per una instituci estable, depenent de les Corts.

 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199177" title="Exposici Internacional de Saragossa (2008)" nonfiltered="2782" processed="2775" dbindex="82790">
L'Expo Saragossa 2008 s una Exposici Internacional que s'ha celebrat a Saragossa del 14 de juny al 14 de setembre de 2008 i l'eix temtic del qual s Aigua i desenvolupament sostenible. La localitzaci del recinte de l'Exposici forma part de la mateixa: en la ribera del meandre de Ranillas, una corba que el riu Ebre fa al seu pas per la ciutat.

La Expo 2008 est coordinada pel Bureau International des Expositions (organitzaci responsable d'assignar les Exposicions). Saragossa es va imposar a altres ciutats candidates per a ser seu de la Expo 2008, com Tessalnica (Grcia) i Trieste (Itlia), el 16 de desembre de 2004. Saragossa tamb commemora en 2008 el bicentenari d'Els Llocs de Saragossa de la Guerra de la Independncia contra la invasi napolenica (1808) i el centenari de la Exposici Hispano-Francesa de 1908 que va suposar un primer salt qualitatiu de modernitat en la ciutat. La Expo 2008 t mascota: una gota d'aigua. Desprs d'un intens i controvertit debat ciutad, el nom donat a la mascota s Fluvi, acrnim de flumen vitae (en llat,  riu de la vida ).

 Enllaos .

 Plana web oficial de l'acte ;
 Document de divulgaci ;
 Plana web crtica amb l'acte ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199179" title="Boquieni" nonfiltered="2783" processed="2776" dbindex="82791">


Boquieni s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar de la Ribera Alta de l'Ebre. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199180" title="Brea de Aragn" nonfiltered="2784" processed="2777" dbindex="82792">


Brea de Aragn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca d'Aranda. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199181" title="Bujaraloz" nonfiltered="2785" processed="2778" dbindex="82793">


Bujaraloz s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar dels Monegres. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199185" title="El Burgo de Ebro" nonfiltered="2786" processed="2779" dbindex="82794">


El Burgo de Ebro s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa. Fins la meitat del segle XIX era anomenat simplement El Burgo, desprs va canviar a El Burgo de Ebro i sempre havia estat un barri de Saragossa fins que es va convertir en municipi independent. Est situat a la vall del riu Ebre, a la carretera que mena a Castell de la Plana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199187" title="Alag" nonfiltered="2787" processed="2780" dbindex="82795">


Alag (Alagn en castell i oficial) s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre, a la regi d'El Castelar, entre l'Ebre i el Jaln.

L'agricultura de regadiu (horts d'arbres fruiters, hortalisses, cereals, farratges i bleda-rave, regats pel Canal Imperial d'Arag) i les indstries agrcoles (sucre, farina) van fer que la poblaci augments durant el S.XX.

Fou conquerida als musulmans el 1119 per Alfons I d'Arag.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199188" title="Octosllab" nonfiltered="2788" processed="2781" dbindex="82796">
L'octosllab s un vers de vuit sllabes mtric, per tant s d'art menor i en principi no ha de tenir cap organitzaci interna. Amb tot, s usual en aquest tipus de vers que els accents tnics estiguin en les posicions parells, sobretot la quarta sllaba. s un vers molt utilitzat en catal, a l'edat mitjana era la base per les noves rimades i la codolada. En poca contempornia l'han usat molts poetes. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199189" title="Ladis Galartza" nonfiltered="2789" processed="2782" dbindex="82797">
Ladis Galartza (Baraibar (Navarra) 1960), ms conegut com a Galartza III, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest. Va debutar el 1979 i fou, fins que es retir, el gran rival de Retegi II.

 Palmars .
 Campi del Manomanista, 1991 i 1992.
 Sub-campi del Manomanista, 1983, 1984, 1985, 1988 i 1993.
 Campi del Quatre i mig, 1993;
 Sub-campi del Quatre i Mig, 1989 i 1990.
 Sub-campi per parelles, 1985, 1987, 1991;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199190" title="Calatorao" nonfiltered="2790" processed="2783" dbindex="82798">


Calatorao s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Valdejaln. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199191" title="Cabaas de Ebro" nonfiltered="2791" processed="2784" dbindex="82799">


Cabaas de Ebro s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre. Com el seu nom indica est situat a la vall del riu Ebre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199192" title="Inaxio Errandonea" nonfiltered="2792" processed="2785" dbindex="82800">
Inaxio Errandonea (Bera (Navarra) 1964), ms conegut com a Errandonea, s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de rest, i, actualment, dirigent de Frontis, empresa de pilotaris que malda per fer-se un lloc entre Asegarce i Aspe.

Va debutar el 1983, havent aconseguit un any abans el sub-campionat al Mundial de Pilota Basca a Mxic.

 Palmars .
 Sub-campi del Manomanista, 1994 i 1995.
 Sub-campi del Quatre i mig, 1994.
 Campi per parelles, 1988, 1990, 1995 i 1999.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199193" title="Cetina" nonfiltered="2793" processed="2786" dbindex="82801">


Cetina s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199194" title="Cuarte de Huerva" nonfiltered="2794" processed="2787" dbindex="82802">


Cuarte de Huerva s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa. Com el seu nom indica est a la vall del riu Huerva.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199196" title="Atano III" nonfiltered="2795" processed="2788" dbindex="82803">

Onomstica: malnom;
Mariano Juaristi Mendizabal, pilotari basc conegut com a Atano III.

Front:
Front Atano III de Sant Sebasti, rebatejat aix per homenatjar el pilotari homnim.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199198" title="Alveolina" nonfiltered="2796" processed="2789" dbindex="82804">

Alveolina s un gnere extingit de foraminfers que tenen forma esfrica o ellptica, estan formades per cambres que se subdivideixen transversalment en cambretes.

 Calcries amb alveolines .
Quan els animals moren, les closques buides es dipositen al fons del mar, on poden arribar a acumular-se quantitats molt grans, que poden fossilitzar i donar lloc a roques formades quasi exclusivament per closques de foraminfers , en aquest cas d'alveolines.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199200" title="Foraminfer" nonfiltered="2797" processed="2790" dbindex="82805">

Els foraminfers (Foraminifera) sn un subflum de protozous rizaris que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constitut per una sola cllula que emet pseudopodis. L'esquelet, extern, acostuma a estar enrotllat i dividit internament mitjanant envans o septes en cambres que es comuniquen. Es coneixen ms de 200.000 espcies que formen 220 famlies  i hi ha formes actuals i formes que es coneixen exclusivament a travs dels fssils.
La mida dels foraminfers va de pocs micrmetres a ms de 10 cm. Les formes petites s'anomenen microforaminfers i les grans macroforaminfers, essent aquests darrers caracterstics de sediments carbonatats 
d'aiges poc profundes.

El subflum Foraminifera forma, juntament amb el subflum Radiozoa, el flum Retaria, segons la classificaci de 2003 de Thomas Cavalier-Smith .

Els foraminfers tenen un gran inters en estudis bioestratigrfics i s'utilitzen per a la dataci de sediments i tamb com a indicadors paleoecolgics.

 Caracterstiques cellulars .
La cllula que constitueix un macroforaminfer s excepcional per les seves mides i la seva complexitat. Sn dels pocs grups d'ssers unicellulars que segreguen una closca mineralitzada que protegeix el protoplasma que inclou els orgnuls propis de les cllules eucariotes i un o diversos nuclis. s possible la regeneraci de l'organisme sempre i quan al fragment de protoplasma hi hagi un nucli.

El protoplasma s'estn per l'exterior en forma de pseudopodis, fines expansions que surten a travs d'un o diversos orificis i que es ramifiquen i s'anastomosen entre si tot formant una xarxa fina. L'organisme els utilitza tant per a la locomoci i l'ancorament al substrat com per a la captura de preses. Els pseudopodis dels foraminfers, al contrari dels d'altres protozous, sn estructures ms o menys permanents i el citoplasma que contenen t un aspecte granulat, amb grnuls que avancen en ambds sentits en un moviment en el qual estan implicades molcules contrctils.

 La closca .

L'element bsic per a diferenciar els foraminfers, l'nic en el cas de les formes fssils, s la closca. Segons el nombre de cambres que la formen es poden diferenciar:
 Foraminfers uniloculars, amb una sola cambra que creix de manera continuada.
 Foraminfers pluriloculars, amb diverses cambres que es van originant al llarg del creixement de l'organisme, la qual cosa els permet atnyer una mida considerable. En aquest cas el protoplasma ocupa totes les cambres i passa d'una a la segent a travs d'un o diversos orificis. El creixement de les successives cambres s discontinu i tots els elements d'una mateixa cambra corresponen a una nica etapa de creixement.

Les cambres sn limitades per una paret mineralitzada; la part interna de la cambra s'anomena lumen. Segons el tipus de paret es poden distingir :
 Closques aglutinades, formades per material exogen aglutinat grcies a un ciment que segrega el protoplasma. Exemple: Orbitolina.
 Closques aporcellananes, d'origen endogen, s a dir, formades per grans de calcita que produeix l'organisme. Exemple: Alveolina.
 Closques lamellars perforades, en les quals en formar una cambra nova es disposa material tamb sobre les cambres anteriors, de manera que la closca t una estructura en lmines sobreposades. Exemple: Operculina. Aquestes closques s'anomenen tamb hialines pel fet que quan s'observen amb llum transmesa apareixen translcides.
 Closques microgranulars. s un tipus de closca propi d'un grup de macroforaminfers fssils, formada per cristalls de calcita empaquetats, tot i que la naturalesa real pot estar emmascarada pel procs de fossilitzaci.

Les cambres se situen en lnia, una darrere l'altra, a partir d'una cambra inicial anomenada prolculus. Segons l'eix al llarg del qual es van disposant les cambres successives hi ha closques:
 Rectilnies, en les quals les cambres es disposen una darrere l'altra en lnia, al llarg d'un eix rectilini.
 Enrotllades en un pla, originat formes planispirals.
 Helicodals, com les anteriors per amb les cambres disposades seguint un eix helicodal originant formes anomenades troncospirals. En aquest cas la disposici de les cambres deixa al costat ventral un espai ms o menys obert, l'umbilic.

s freqent, per, trobar arranjaments combinats i fins i tot foraminfers que tenen dos tipus diferents de cambres: les que es formen a partir de l'embri, anomenades cambres equatorials, i les que es formen a partir d'aquestes cambres equatorials, anomenades cambres laterals, i que tenen una disposici diferent.

 Cicle biolgic .
El cicle biolgic dels foraminfers, tot i ser variable segons les espcies, inclou una alternana entre formes haploides i formes diploides. En un cicle tpic la forma haploide o gamont t, inicialment, un nic nucli que es divideix per a produir nombroses gmetes, en general biflagellades. La uni d'aquestes gmetes origina un zigot que creix fins a convertir-se en un agamont o esquizont, que correspon a la forma diploide. L'agamont t al principi un nic nucli per al llarg de la seva vida s'anir dividint per mitosi de manera que en arribar a la maduresa l'organisme ser plurinucleat. Llavors cada nucli pateix una divisi meitica i per un procs d'esquizognia l'organisme es disgrega en multitud de petits embrions haploides que creixeran fins a formar els gamonts. Els gamonts i els agamonts o esquizonts sn semblants per els primers sn uninucleats i haploides i presenten dimorfisme en les dimensions i disposici de les cambres.

 Ecologia .


Les formes actuals sn principalment marines, en general estenohalins tot i que algunes espcies sobreviuen en aigua dola; fins i tot s'ha descrit una espcie que viu al sl de la selva plujosa. 

Els macroforaminfers sn bentnics i viuen sobre el fons mar o b com a epfits, sobre plantes i algues, especialment a aiges poc fondes. Als moderns esculls de corall constitueixen ms del 15 % de les restes esqueltiques i en poques passades eren, sovint, els principals components orgnics de les roques. La taxa estimada de carbonat de calci fixat pels foraminfers als esculls de corall s d'uns 43 milions de tones anuals, de manera que juguen un paper essencial en la producci d'aquests esculls.

Els foraminfers planctnics presenten una diversitat molt menor a la dels bentnics: noms es coneixen unes 40 espcies actuals i estan tamb menys representats al registre fssil. Sn tpicament estenohalins (salinitat entre 34 i 36 ) i solen ocupar la zona ftica, amb una profunditat lmit de 200 m tot i que la major part de les espcies sol viure fins als 50 m.

 Classificaci .
El subflum Foraminifera est subdividit en quatre classes:
 Classe Athalamea;
 Classe Polythalamea, la que t un major nombre de representants. Inclou ordres de foraminfers actuals, com Allogromiida, i tamb ordres de representants fssils, com el  Fusulinida i el  Involutinida.
 Classe Xenophyophorea;
 Classe Schizocladea;

 L'estudi dels foraminfers .
Els foraminfers sn coneguts des de l'antiguitat clssica. Els romans, en trobar els nummulits a les pedres de les grans pirmides d'Egipte els van interpretar com a "llenties petrificades" que haurien servit d'aliment als esclaus que les van construir.
L'estudi dels foraminfers va comenar al segle XVII, amb l'invent de les lents d'augment i els primers microscopis i es va perfeccionar al llarg dels segles XVIII i XIX amb contribucions de naturalistes com Linn, Monfort, Waldheim i Lamarck. Al 1835 Dujardin els reconeix com a protozous. La primera classificaci la va fer el que es pot considerar "pare" del seu estudi i tamb de la micropaleontologia, el naturalista francs Alcide d'Orbigny que a la primera meitat del segle XIX en va arribar a identificar 1.500 espcies.

Al llarg del segle XX l'impuls de l'estudi dels foraminfers est lligat a l'exploraci de jaciments de petroli. Al 1923 es funda als Estats Units d'Amrica el Cushman Laboratory for Foramminiferal Research i dos anys desprs, tamb als Estats Units, apareix la primera revista cientfica peridica dedicada exclusivament als foraminfers, el Journal of Foraminiferal Research. Als anys seixanta el microspopi electrnic d'escandallatge va donar un nou estmul a l'estudi dels foraminfers.

 Registre fssil .
L'aplicaci de l'estudi dels foraminfers fssils a la biocronostratigrafia, dataci dels estrats de roques a partir de restes biolgiques, va comenar a finals del segle XVIII. Des de llavors, els foraminfers han esdevingut peces clau en la dataci de roques i tamb en estudis de paleoecologia.
Els foraminfers fssils ms freqents a Catalunya permeten datar roques que van des del Cretaci inferior fins a l'Oligoc.



La gran abundncia de Nummultids al Paleogen d'Europa va fer que al segle XIX s'anomens aquesta poca el Nummultic. La gran abundncia de macroforaminfers a aquesta poca ha perms establir escales biocronoestratigrfiques molt detallades.
La calcria nummultica que es va originar als mars eocens d'un sector de l'antic oce mesozoic de Tethys s tamb anomenada pedra de Girona. Alguns dels afloraments ms importants es troben als cingles de Tavertet i d'el Far, sobre la poblaci d'Amer. Amb aquesta roca s'han construt edificis singulars com la catedral de Girona.

 Referncies bibliogrfiques .


 Enllaos externs .
 El Smithsonian Institution's National Museum of Natural History t la major collecci d'espcies tipus de foraminfers del mn.
 MIRACLE, Microfossil image recovery and circulation for learning and education. Foraminifera;
 The Journal of Foraminiferal Research;
 Fototeca de l'Enciclpdia catalana.

 Vegeu tamb .
 Projecte Wikispecies: ;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199201" title="Mariano Juaristi Mendizabal" nonfiltered="2798" processed="2791" dbindex="82806">
Mariano Juaristi Mendizabal (Azkoitia (Guipscoa) 1904-2001), ms conegut com a Atano III s un jugador professional de pilota basca a m, en la posici de davanter. s un dels pilotaris mtics i de referncia, nogensmenys el 1986 el Front Anoeta de Sant Sebasti canvi el seu nom pel dAtano III per homenatjar-lo.

Nascut al baserri Atano d'Azkoitia, d'on en reb el malnom, form part d'una llarga nissaga de germans pilotaris, puix 6 dels germans es dedicaren a jugar a pilota, mentre que un altre germ fou piloter (artis que confecciona les pilotes). Atano VII, germ menor de Mariano, tamb fou un pilotari de renom, aix com Atano X, fill d'Atano I.

Atano III debut com a professional el 1922, per el 1926 venc en un desafiament el campi d'aleshores, el Mondragons, qui noms era perms de colpejar la pilota amb la m dreta, mentre que el jove Mariano jugava amb ambds mans. Tot d'una els afeccionats i apostadors reclamaren saber qui era el nou rei amb la disputa de tres partides a igualtat de condicions, i totes tres foren guanyades per Atano III, la qual cosa li atorg el ttol no oficial de campi. Els millors pilotaris del moment (Echave IV, Pablo Eleguezbal, Rubio o Juanito Arteche), per, tenien dificultats o no gosaven retar-lo, de manera que la Federaci de Pilota establ el primer torneig oficial: el Campionat Manomanista de pilota basca, que fou venut per Atano III de manera sobrada.

Atano III fou un pilotari de cos menut i d'aspecte frgil, per ple de nervi i molt hbil, a diferncia de l'estil d'aquells moments, molt tranquil, sobri i de piloteig pesat. L'nic "per" eren les seues mans, trencadisses i que li foraven a reposar durant llargues temporades. Fou per aix que no acostumava a jugar ms d'una partida al mes, de manera que les seues aparicions esdevenien espectacles de primer ordre. A finals dels anys 20 el seu catx era 50 voltes superior al de cap pilotari normal.

 Palmars .
 Campi del Manomanista, 1940, 1942, 1944 i 1946.
 Sub-campi del Manomanista, 1948.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199205" title="Tlacotzontli" nonfiltered="2799" processed="2792" dbindex="82807">
Tlacotzontli s una deesa azteca, protectora dels camins i dels viatgers. Per obtindre d'ella un viatge favorable, els viatgers anaven a ella sangrant-se amb rames d'esp.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199210" title="Torneig de Prtschach" nonfiltered="2800" processed="2793" dbindex="82808">
El torneig de Prtschach, conegut tamb amb el nom de Hypo Group Tennis International s una competici tennstica que es disputa a Prtschach, ustria i que forma part dels torneigs de l International Series de l ATP. 

El torneig es disputa sobre terra batuda des de 1981 i ha tingut diverses seus.

Palmars.
Individuals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199212" title="Colla Gegantera del CEIP Teresa Altet de Rub" nonfiltered="2801" processed="2794" dbindex="82809">

La Colla Gegantera CEIP Teresa Altet s una entitat cultural nascuda a l'escola Teresa Altet, que t com a objectius desenvolupar una activitat cvica i ldica de coneixement de la cultura catalana i de donar a conixer Rub als pobles que visita, mitjanant l'activitat gegantera i musical. 

Compta amb dos gegantons la Teresina i l'Oriol i tres capgrossos que sn portats per nens i nenes i una colla de grallers i timbalers.

Participa a les festes majors de Rub i esdeveniments festius locals i del barri de Ca n'Oriol on s situada, aix com a trobades geganteres d'arreu de Catalunya.

L'any 2005 va organitzar la VII Trobada de gegants d'escola de Catalunya, la primera a nivell de Catalunya, amb la participaci de gaireb 30 colles.

Ms informaci a la seva web: http://www.teresinaioriol.cat



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199215" title="Casa de Hdor" nonfiltered="2802" processed="2795" dbindex="82810">
En el llegendari de J. R. R. Tolkien, la Casa de Mrach o Casa de Hdor (AFI: , r) va ser la nissaga que va governar la darreta de les Tres Cases dels Edain a la Primera Edat. Eren descendents de Mrach, el lder que els va dur a Belerand, per normalment reben el nom del seu rebesnet Hdor Lorndol, el primer Senyor de Dor-lmin.

Caracterstiques.

La Tercera Casa dels Homes era la ms nombrosa de les tres, amb una poblaci d'uns sis mil homes adults quan entraren a Belerand. 

En els escrits de Tolkien son descrits com a "gent alta, majoritriament de cabells rossos o daurats i d'ulls blaus, tot i que no pas pocs d'entre ells tenien cabells negres, i tots eren de pell clara." El poble de Mrach eren "rpids per la ira i per la joia, ferotges en la batalla, generosos amb amic i enemic, resoluts, lleials, joiosos de cor". Estaven emparentats amb la Casa de Bor i parlaven llengues estretament vinculades.

Histria.

Originalment la gent de la Casa de Hdor i Bor eren un sol poble, i van viatjar junts des de l'est de la Terra Mitjana desprs de rebellar-se contra el Senyor Fosc. Durant el trajecte es van separar i durant un temps es van establir a les ribes oposades del Mar de Rhn, amb el Poble Petit (Borians) als turons del sud-oest i el Poble Gran (Marachians) als boscos del nord-est. Posteriorment els dos pobles van dirigir-se a l'oest.

La major part del poble gran va quedar-se a les mples terres de Rhovanion (i d'ells descendeixen la gent de Dale, els othod i els homes dels Bosc Llobregs. La vanguarda, liderada per ], va arribar a les Muntanyes Blaves (red Luin), pero impressionats per la seva altura van virar al sud tot buscant la manera de circumvallar-les. D'aquesta manera van entrar a Belerand pel sud quan les altres dues cases ja s'hi havien establert.

Mrach va conduir la seva gent fins les planes d'Estolad, on s'assentaren al sud-est del Poble de Bor. Pero aviat els edain van comenar a abandonar Estolad quan els reis dels Nldor van donar perms a tothom que volgus per viure als seus regnes. Mlach, fill de Mrach, visqu a Hithlum durant catorze anys, i part de la seva gent s'hi establ amb ell mentre lapart ms gran del seu poble viatjava amb el seu fill Mgor a les terres al su de les red Wethrin a les fonts del Taeglin.

Molts del poble de Mrach es penedien d'haver anat a Belerand, trobant-se altre cop involucrats en les guerres contra Mrgoth del qui havien fugit. La major part de la seva gent va abandonar les terres i va tornar Eriador a travs de les red Luin per reagrupar-se amb els seus parents de l'altra banda de les muntayes.

L'any del Sol 416, el Reis Suprem dels Nldor Fingolfin va atorgar les terres de Dor-lmin a la gent de la tercera casa que s'havia quedat, i va insaturar Hdor Lorndol com el primer Senyor de Dor-lmin.

La casa de Hdor esdevingu la de ms anomenada entre els edain, lluitant valentment al costat dels reis nldor Fingolfin i Fingon. Eren resistents al fred i a la por, i no participaven activament al setge d'ngband. Molts caigueren quan Mrgoth va trencar el setge a la Dgor Bragollach, per Hitlum resist, i els homes de Hdor van defensar amb xit la torre de Brad Eithel. Van lluitar amb valentia a la Nirnaeth Arnoediad sota el seu senyor Hurin, i "de totes les proeses de guerra que els pares dels homes feren al costat dels ldar, l'ltima defensa dels homes de Dor-lmin s la ms destacada". Les seves forces van protegit la retirada de l'exrcit de Turgon, defensant els guals del Srech, i gtots van morir.

A Hithlum no van arribar notcies de la batalla fins que Mrgoth va enviar-hi els seus aliats orientalencs. Les restes de la casa de Hdor va ser sotmesa a l'esclavitud: aquells capaos de treballar eren duts a les mines del nord o obligats a servir els nouvinguts, i els vells eren assassinats o abandonats perque es morissin de gana. Uns pocs van quedar com a bandits, amagant-se en coves, o van escapar als ports del sud a les boques del Srion. Els orientalencs anomenaven a la gent de Hdor "capsdepalla".

El domini dels orientalencs i Mrgoth va durar gaireb un segle, fins que l'host dels vlar va arribar a Belerand i result victoriosa a la Guerra de la Clera. Als supervivents de les tres cases que havien lluitat al costat dels vlar se'ls va concedir la bella illa de Nmenor per que hi habitessin. Els descendents de la Casa de Hdor suposaven la major part de la poblaci, i la llengua de l'illa (adnaic) va derivar en gran mesura de la seva parla. 

Segles ms tard, la gran majoria de la gent d'rnor i Gndor descendien o b de la gent de Hdor o b dels seus parents de l'altra banda de les red Luin, i la llengua comuna que parlaven havia evolucionat directament de l'adnaic.

Membres.

Senyors de la Casa.
Mrach (A.S. 282-376): Va conduir la seva gent a Belerand. Va viure a Estolad fins la fi dels seus dies.
Mlach "Aradan" (307-398): Fill gran de Mrach. Va habitar a Hithlum del 322 al 336, on prengu el nom sindarin d'Aradan (home noble; ar + adan). Ms tard va guiar part de la seva gent a Hithlum.
Mgor (n. 341): Fill gran de Mlach. Va liderar la majoria del seu poble d'Estolad a les vessants meridionals de les red Wethrin.
Hthol (n. 365): Fill gran de Mgor.
Hdor "Lorndol" (390-455): Fill de Hthol. Va guiar la seva gent a Dr-lomin, d'on fou investit Senyor. Caigu durant la Dgor Bragollach.
Gldor "Orchal" (l'Alt) (417-462): Fill gran de Hdor. Va governar durant un breu perode fins que mor al travessar-li l'ull una fletxa durant el setge de Brad Eithel.
Hurin "Thalion" (441-502): Fill grand de Gldor. Va lluitar amb valentia durant la Nirnaeth Arnoediad, per fou capturat i malet per Mrgoth.

Altres membres de la Casa.
Amlach (n. 337): fill d'Imlach (n. 310), el germ petit de Mrach. En un principi Amlach era el lder dels homes que van abandonar Belerand, per se'n pened i acab entrant al servei de Maedhros.
Zimrahin: esposa de Mlach Aradan, que es cas amb ell el 337 i fou mare de molts fills incloent-hi Mgor i Adanel (n. 339). A Hithlum reb el nom sindarin de Meldis.
Gloredhel (415-472): Filla de Hdor i Guldis, germana de Gldor l'Alt i esposa de Hdor de Brethil. Va morir de pena al conixer la mort del seu marit a la Nirnaeth Arnoediad.
Guntor (415-472): Fill petit de Hdor i Guldis. Va morir al costat del seu pare defensant l'Eithel Stion durant la Dgor Bragollach, "travessat per moltes fletxes".
Turin "Turmbar" (464-499): Fill de Hurin i Morwen, heroi de molta anomenada i germ d'Urwen Lalaith i Nienor Nniel. Tos van morir per la maledicci de Mrgoth.
Huor (444-472): Germ petit de Hurin, va casar-se amb Rian i va caure al costat de Hurin a la Nirnaeth.
Tuor (n. 472): Fill de Huor i Rian, va casar-se amb la nldor dril Celebrndal i fou pare d'Erndil el Mariner.

Arbre geneolgic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199218" title="rbita d'aparcament" nonfiltered="2803" processed="2796" dbindex="82811">

Una rbita d'Aparcament es una rbita temporal que es pot fer servir durant el llanament d'un satllit o una sonda espacial. El vehicle de llanament accelera fins a l'rbita d'aparcament, on roman un temps per desprs engegar de nou els motors permetent-li entrar en trajectria final calculada. La alternativa a les rbites d'aparcament es la injecci directa, maniobra en la que el coet accelera continuament (excepte en els moments de exhauriment d'una etapa i ignici de la segent) fins que el combustible s'esgota completament, collocant la crrega til en la trajectria final d'un sol cop.

Quan cal emprar-la?.
Hi han diverses raons que recomanen l'us d'una rbita d'aparcament:
 Pot incrementar la finestra de llanament. Per les missions que van ms enll de l'rbita terrestre, la finestra de llanament pot ser molt menuda (minuts o segons) si no s'empra aquesta maniobra. Emprant l'rbita d'aparcament es pot ampliar aquesta finestra fins a diverses hores.
 Per a missions ms enll de l'rbita terrestre baixa (LEO en angls), la ubicaci de l'encesa final del motors pot ser que s'hagi de fer en un lloc no convenient. En particular, per les missions que han d'escapar de la gravetat terrestre i que usualment necessiten una bona covertura desde l'hemisferi nord, el punt per realitzar l'encesa final acostuma a estar a l'hemisferi sud.
 Per a missions que es dirigeixin cap a una rbita geostacionria, el punt correcte per l'encesa final (o quasi final) acostuma a estar sobre l'equador. En aquest cas, el coet es llanat,atura motors, segueix l'rbita d'aparcament fins que es troba sobre l'equador i en aquest moment encn de nou els motors per entrar en l'rbita de transferncia geostacionria.
 A les missions tripulades Apollo, l'us de l'rbita d'aparcament permetia realitzar tota una srie de maniobres i comprobacions finals mentre s'era "prop de casa", abans d'iniciar el viatge cap a la lluna.
 Aquesta maniobra es necessria si l'rbita final desitjada te un perigeu molt alt. En aquest cas el llanador accelera fins a una rbita d'aparcament elptica, que segueix fins al punt ms alt, i un cop all, encn de nou els motors per elevar el perigeu. (Vegeu rbita de Hohmann).

Desavantatges de les rbites d'aparcament.
El principal inconvenient d'aquest mtode es que els coets necessiten orbitar durant un temps i despres tornar a encendre els motors en condicions de gravetat zero. Ms encara la durada de les dues enceses (la inicial d'injecci i la final) depenen fortament del punt dins de la finestra de llanament en el que aquest s'ha produit. Per poder fer aix amb el mnim malbaratament de combustible, l'etapa coet ha de poder encendre's, apagar-se i tornar-se a encendre. Aix fa obligatori l'us de coets de combustible lquid, ja que els de combustible slid ni es poden apagar ni es poden tornar a encendre, ja que un cop engegats cremen fins al final. Pero, tot i emprant un motor de combustible lquid, el fet de la reengegada no es trivial, per una srie de motius:
 Mentre el coet orbita en gravetat zero i amb el motor apagat, els propelents floten tot allunyant-se del fons del dipsit i de les entrades de les bombes. Aix fa que es necessitin dipostis especials com diafragmes interiors o alguns procediments especials previs (com petites acceleracions gracies a coets auxiliars) que facin que els propelents tornin al final dels tancs.
 Al ser la missi mes llarga, tamb calen bateries amb una duraci ms elevada i una quantitat superior d'altres consumibles.
 Alguns coets fan servir productes qumics especials per encendre el motor coet. Si hi han diverses enceses, el disseny ahur de contemplar la necessitat de dur-ne diversos jocs.
 Tamb es far necessari un millor aillament dels disposits (espcialment als criognics), per evitar que massa propelents bullin i es perdin en rbita.
 El sistema inercial de guia haur de ser ms complex i acurat ja que haur de controlar l'estat de l'rbita en tot moment.
 Caldr disposar d'un sistema de control de reacci, per tal d'orientar el coet correctament per l'encesa final, i potser fins i tot establir una orientaci termalment sostenible durant l'rbita sense propulsi.

Les famlies d'estapes superiors  i  es van dissenyar per permetre aquest tipus d'operacions. Si b la darrera Agena va volar el 1987, les Centaur encara estan en producci.

Exemples.
 El programa  va emprar les rbites d'aparcament per tots els motius mencionats anteriorment, exepte els que fan referncia a les orbites geostacionries.
 Les missions del  cap a la Estaci Espacial Internacional no empren rbites d'aparcament, bsicament perque la estaci est en una rbita terrestre baixa molt inclinada, perqu les llanadores americanes no tenen capacitat de reencendre els motors i les finestres de llanament curtes no sn un problema massa crtic (ja que l'andem n'hi haur una altre).
 Per altre banda quan el "shuttle" es fa servir per llanar sondes interplanetries com la , si s'emmpra una rbita d'aparcament per deixar anar la sonda al punt exacte d'injecci a l'rbita de transferncia.
 Els Ariane 5 no acostumen a fer servir rbites d'aparcament. Aix fa que el disseny del llanador sigui ms simple, al no necessitar mltiples enceses, i la penalitzaci es molt petita per la missi ms usual que es la de portar crregues a la rbita geostacionria donat que la rampa de llanament a la Guaiana francesa est molt propera a l'equador. De totes maneres les darreres versions del llanador (Ariane 5 ES ATV) ja disposa d'una etapa superior (ESP) que ha estat dissenyada per suportar mltiples reenceses en rbita, cosa que fa que aquesta maniobra es pugui dur a terme sempre que la missi ho requereixi.

Referncies.
 NASA report SP-4210, LUNAR IMPACT: A History of Project Ranger;
 ESA - Launch Vehicles - Ariane 5 ES ATV;
 Article a la wikipdia anglesa sobre les rbites d'aparcament;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199225" title="Strget" nonfiltered="2804" processed="2797" dbindex="82812">

Strget s un carrer de vianants de Copenhaguen que fa ms d'un quilmetre de llarg que uneix la plaa de l'Ajuntament amb el pintoresc carrer de Nyhavn. Actualment s el nucli comercial de la ciutat i a ms la columna vertebral al voltant de la qual s'articula el centre urb.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199227" title="Nyhavn" nonfiltered="2805" processed="2798" dbindex="82813">

Nyhavn s l'antic port de Copenhaguen i un dels pocs carrers de la ciutat que mant l'aspecte original, ja que la majoria de cases de fusta van cremar-se en diversos incendis. La casa ms antiga, la n 9, data de 1681. Actualment Nyhavn s una de les zones d'oci ms exclusives i populars de la ciutat, amb molts de bars i restaurants. Des d'aqu comena el passeig que condueix a la principal atracci turstica de la ciutat, La Sireneta, passant pel palau reial d'Amalienborg.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199228" title="Leeds" nonfiltered="2806" processed="2799" dbindex="82814">

Leeds s una gran ciutat a la regi nordanglesa de Yorkshire. El seu riu s l'Aire i la ciutat s el centre del districte metropolit de Ciutat de Leeds.

Segons el cens de 2001 la Leeds Urban Area tenia una poblaci de 457.247 mentre el districte metropolit en tenia 747.939.

 Histria .


El nom "Leeds" prov de "Loidis", d'origen celta.
Leeds fou ementat (com a "Ledes") al Domesday Book del 1086, (el nom pass a "Leedes" i per fi "Leeds"). Leeds era una vila de mercats agriculturals a l'edat mitjana i reb la primera carta reial al 1207. A l'poca Tudor Leeds era principalment una vila mercadera, que produa teixits de llana i negociava amb Europa a travs del delta del Humber i el port de Hull. La poblaci cresqu dels 10.000 al final del segle XVII als 30,000 al final del segle XVIII. En un moment, gaireb la meitat de les exportacions angleses passava per Leeds. La revoluci industrial havia produt un creixement radical i la poblaci anetnyia ms dels 150.000 al 1840. La pujada econmica de la ciutat fou engegada per la construcci d'una xarxa navegable del riu Aire i de canals anomenat l'Aire & Calder Navigation el 1699, del canal de Leeds i Liverpool el 1816 i del ferrocarril el 1848. 

El 1893 Leeds fou anomenat ciutat. Les indstries desenvolupades a la revoluci industrial inclogueren el fer maquinria per a refinar la llana, eines mecanitzades, motors de vapor a ms de les indstries basades en els teixits, qumiques, cuir i cermica. Carb fou extret a l'engrs. El Middleton Railway, la primera xarxa ferroviria commercial al mn, aportava el carb de les mines de Middleton. El primer semfor totalment automtic fou eregit a la crulla de Park Row i Bond Street, Leeds, el 1928.

Al segle XX comenaren a aparixer institucions acadmiques de pes, la Universitat de Leeds, la Universitat Metropolitana de Leeds i Leeds Trinity & All Saints. Tamb era l'poca d'avenos de medicina, tal com l'hospital Leeds General Infirmary i St James's University Hospital. Desprs de la segona Guerra Mundial l'ocs de les indstries secundries va comenar.  El 1951, la meitat de la poblaci activa encara era a les manufactures; el 1971 n'hi eren un ter. Leeds perd un ter dels seus treballs industrials entre 1971 i 1981 (Champion & Townsend, 1990, p.82).  El 1991, 64.000 traballaven a les fbriques. El 2003, 2.103 empreses oferien 44.500 treballs manufacturers (10% del total de l'ocupaci) - consulteu el Leeds Economy Handbook.  Unes grans indstries d'enginyeria subsisteixen: fan equipament medical, tubs i vlvules per a petroli, bombes, peces metlliques, aliatges de coure, motors i radiadors.

Avui dia Leeds s conegut com a un dels vuit ciutats principals, les que actuen com a focus en les seues respectives regions,s la ciutat ms important de l'oest de Yorkshire, i la ms dominant de Yorkshire.

Industria i economia.




Leeds fou votat Millor Ciutat Britnica pels Negocis per Omis Research el 2003 per caigu al 3r rere Manchester i Glasgow el 2005. s considerat com la ciutat que ms creix al Regne Unit. T una economia diversa. El sector de serveis s el ms important. Leeds s el 2n centre financer a l'Anglaterra, desprs de Londrs . La pujana de l'economia es comprova en la xifra baixa de l'atur; tanmateix, malgrat el creixement dels darrers anys, grans parts de Leeds romanen pobres, especialment el sud i l'est, tpic per altra banda de gaireb totes les grans ciutats nordangleses.


Transport.
Ferrocarril.
La xarxa ferroviria s molt important. L'estaci de Leeds s una de les ms concorregudes al Regne Unit, amb ms de 900 trens i 50.000 passatgers cada dia. Hi ha trens cap a Londres, Southampton i el sud, Birmingham i el centre, Bristol i l'oest, Newcastle, Edimburg i el nordest, Manchester i Liverpool i el nordoest, a ms de destinacions locals i regionals. 

Projectat Tramvia.
Als 1990s i 2000s la ciutat tenia un projecte per a una xarxa tramviria, el Supertram. El govern central va decidir de derrogar el projecte a causa del seu alt cost.

Carreteres.
Leeds s el focus de les carreteres A58, A61, A62, A63, A64 i A65. El centre urb s prohibit als cotxes, i t una carretera en forma d'anell voltant-ho per on circula el gruix del trnsit.

Bus i Autocar.
El 30 de gener 2006, un servei d'autobs gratut comen (el FreeCityBus), en una ruta circular pel centre.

L'estaci d'autocars i autobusos s a prop del mercat, al sud de la ciutat. Les principals lnies urbanes sn cedides a les empreses FirstBus i Arriva.

Aeroport.
L'Aeroport s a prop de Yeadon, entre les grans ciutats de Leeds i Bradford. 

Enllaos externs.


;
Leeds City Council Ajuntament de Leeds.
Leeds City Guide Leeds City Guide.
'Leeds, Live it, Love it' ;
'Leeds Initiative';


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199232" title="Bureau International des Expositions" nonfiltered="2807" processed="2800" dbindex="82815">
El Bureau International des Expositions, en catal Oficina Internacional d'Exposicions, s una organitzaci responsable d'adjudicar les exposicions universals i internacionals. La seu es troba a Pars. 

La BIE t tres classes d'Expo: universal, internacional i especialitzada. Des de 1933 fins a 1976, havia dos tipus de Expo: 
 Exposici Universal (o general), incloses: ;
 Exposici General de primera categoria, en les quals cada pas s'ha de construir el seu propi pavell. ;
 Exposici General de segona categoria, en les quals la Expo construa els pavellons. ;

Exposici Especialitzada (o internacional), on la Expo construiria els edificis. ;

Des de 1975 hi ha dos tipus d'Expo: 
 Exposici Universal (la 1 i la 2 categoria s'ajunten). ;
 Exposici Internacional (o especialitzada). ;

Sota aquest reglament, cada pas pot construir el seu propi pavell en una exposici universal, menys als pasos pobres, que se'ls proporcionarien. En l'Exposici Internacional, la Expo construeix els pavellons.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199243" title="Riu Petrohu" nonfiltered="2808" processed="2801" dbindex="82816">


El riu Petrohu est ubicat a Xile a la Provncia de Llanquihue.

Descripci.

Al seu curs hi ha un sector d'imposants salts d'aigua anomenat Salts del Petrohu, molt visitat pels turistes. El riu Petrohu neix al Llac Todos los Santos i desemboca al mar a l'Estuari del Reloncav. Durant gran part del seu recorregut corre a travs del Parc Nacional Vicente Prez Rosales.

Petrohu s una paraula indgena que significa "lloc de fums", potser pel vapor d'aigua que aixequen el Salts del Petrohu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199244" title="Pere Fonts i Puig" nonfiltered="2809" processed="2802" dbindex="82817">
Pere Fonts i Puig (Amer, La Selva, 13 d'agost de 1932 - 9 de juliol de 2002) fou un intrpret de fiscorn i piano, pedagog, i compositor de sardanes.

Va dedicar quasi b tota la seva vida a la msica en general i a la sardana en particular. Des dels 13 anys fins que es va retirar l'any 1993, Fonts va pertnyer a diverses cobles entre les que cal destacar, a part de la Moderna d'Amer (1946-1951), on va comenar, Els Montgrins (1955-1960) i la Selvatana (1964-1984), de la qual en va ser director durant 30 anys.

Pere Fonts va compondre al llarg de la seva vida una setantena de sardanes de les quals destaquen La planxadora de casa, En Joan i la Maria Pilar, Aires amerencs, Dalt del padr, Montsevalls i, sobre tot El Parc de la Guineu, interpretada infinitat de vegades per totes les cobles del Pas.

Guanyador de diversos premis sardanstics, entre ells el de la Sardana de l'any (Montsevalls el 1975, i El parc de la Guineu el 1977), i el Joaquim Serra (Castell d'Estela el 1980), el mestre Fonts va compartir l'any 1988 la Creu de Sant Jordi que la Generalitat de Catalunya va atorgar a la Selvatana amb motiu del seu 75 aniversari.

Fou un excellent pedagog, ms de tres-cents alumnes varen passar per les seves ensenyances, incls els darrers temps, malgrat la malaltia que no li permetia fer gaire esforos.

L'ajuntament d'Amer, conjuntament amb l'agrupaci sardanista de la poblaci i el Grup Excursionista Esquelles convoquen anualment el Concurs de composici de sardanes Vila d'Amer, Memorial Pere Fonts.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199245" title="Nintendo Entertainment Analysis and Development" nonfiltered="2810" processed="2803" dbindex="82818">
Nintendo Entertainment Analysis and Development (o EAD; antigament Research & Development Team 4) s la divisi ms gran dins de Nintendo de Jap, sota el comandament de Shigeru Miyamoto. Aquest equip es centra principalment en el desenvolupament de jocs. El 1997, Miyamoto va explicar que entre es dedicaven entre vint i trenta empleats a cada joc desenvolupat per EAD durant tot els seu desenvolupament. Tamb va fer conixer l'existncia d'un grup de programaci dins de la divisi anomenat SRD, un grup d'uns dos-cents empleats experts en el desenvolupament de maquinari.

EAD s coneguda per treballar en jocs de les sries de Mario, The Legend of Zelda, Pikmin i Donkey Kong entre molts altres ttols. EAD est encapalada per Yoshiaki Koizumi i Takao Shimizu.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199257" title="Leopold Rods Casta" nonfiltered="2811" processed="2804" dbindex="82819">
Leopold Rods i Casta s un empresari i advocat catal. Estudi dret a la Universitat de Barcelona, i el 1989 form part del consell d'administraci de Sogecable. Ha estat director de l'empresa Gestora de Viviendas y president de la l'Institut de l'Empresa Familiar, format per cent de les empreses ms importants d'Espanya. Des del seu crrec fou un dels promotors dels Jocs Olmpics d'estiu 1992 celebrats a Barcelona, ra per la qual el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

Entre altres crrecs, s prseident de la Mtua Asepeyo, Invermay Simcav, S. A., Fundaci Museu d'Art Contemporani de Barcelona, president del Patronat de la Universitat Ramon Llull, vicepresident del Reial Autombil Club de Catalunya (RACC), membre de la Comissi Executiva i del Comit de Mesenatzge del Gran Teatre del Liceu, de la Comissi Executiva de la Fundaci del Orfe Catal/Palau de la Msica Catalana i del Consell del Foro Iberoamrica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199258" title="Francesc Rovira-Beleta" nonfiltered="2812" processed="2805" dbindex="82820">
Francesc Rovira-Beleta (Barcelona, 1912-1999) fou un director i realitzador de cinema catal. El 1942 es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, per el 1948 es dedic plenament al cinema. Assol reconeixement internacional el 1962 amb Los Tarantos, ambientada a Barcelona i protagonitzada, entre d'altres, per Antonio Gades, Carmen Amaya, Sara Lezama i Peret, i que fou candidata a l'Oscar al millor film de parla no anglesa, nominaci que repet el 1967 amb El amor brujo. Ha estat president honorari del Collegi de Directors de Catalunya, fou guardonat amb la Medalla d'Or a les belles arts del ministeri de cultura i la Medalla d'Or de l'Acadmia del Cinema el 1996, i el 1999 reb el premi Carles Duran de Cinema i la Creu de Sant Jordi a ttol pstum.

 Filmografia .
 Doce horas de vida (1948);
 Luna de sangre (1952);
 Hay un camino a la derecha (1953) ;
 Once pares de botas (1954) ;
 El expreso de Andaluca (1956) ;
 Familia provisional (1958) ;
 Los atracadores (1962);
 Los Tarantos (1962) ;
 La Dama del alba (1966) ;
 El amor brujo (1967) ;
 La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua (1969);
  No encontr rosas para mi madre (1972);
 La espada negra (1976) ;
 Crnica sentimental en rojo (1986);

 Enllaos externs .
 Rovira-Beleta a l'imdb;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199262" title="Josep Maria Rovira Belloso" nonfiltered="2813" processed="2806" dbindex="82821">
Josep Maria Rovira Belloso  (Barcelona 1926) s un sacerdot i teleg catal. Ordenat sacerdot el 1953, estudi teologia i dret primer a la Universitat de Barcelona i desprs a la Universitat Gregoriana de Roma. Ha tingut diversos crrecs eclesistics i ha estat catedrtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya i, des del 1996, rector de la parrquia de la Mare de Du dels ngels de Barcelona. s un dels principals representants de la teologia moderna catalana. Darrerament s'ha abocat a la reflexi sobre la presncia de la fe i el paper dels cristians en la societat contempornia. El 1999 va rebre la Creus de Sant Jordi. 

 Obres .
 La visin de Dios segn Enrique de Gante (1960);
 Estudis per a un tractat sobre Du (1970) ;
 Fe i llibertat creadora (1971) ;
 L'univers de la fe (1975) ;
 Trento, una interpretacin teolgica (1979) ;
 Leer el Evangelio (1980);
 Revelaci de Du, salvaci de l'home (1981);
 La humanitat de Du (1984);
 Fe i cultura al nostre temps (1987);
 Societat i regne de Du (1992);
 Tratado de Dios Uno y Trino (1993);
 El misteri de Du (1994);
 Introduccin a la teologa (1996);
 Vaticano II: un Concilio para el tercer milenio (1997) ;
 Del Vatic II al Concili Provincial Tarraconense (1998) ;
 Du, el Pare (1999);
 Smbols de l esperit (2001);
 Qui s Jess de Natzaret (2005);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199263" title="Antoni Subias i Fages" nonfiltered="2814" processed="2807" dbindex="82822">
Antoni Subias i Fages (Figueres, Alt Empord 1924 - 2008) era un metge catal. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1949, on tamb s'hi doctor el 1957. S'ha especialitzat en radiologia i medicina nuclear, ha estat cap del servei d'oncologia de l'Hospital de Sant Pau i professor de radiologia i teraputica fsica de la facultat de medicina de la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha estat un dels pioners de l's de la radioterpia a Catalunya

Ha escrit un gran nombre de treballs, principalment sobre el tractament amb radiacions del cncer de mama, la utilitzaci de radioistops en oncologia, la introducci de la gammagrafia, la quimioterpia associada a les radiacions en el tractament dels tumors malignes, i altres. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199265" title="Tour de Frana de 1910" nonfiltered="2815" processed="2808" dbindex="82823">


Durant el Tour de Frana de 1910 per primera vegada una etapa arriba a terres catalanes. El 17 de juliol de 1910, Georges Paulmier guany la vuitena etapa de la VIIIa edici del Tour que acab a Perpiny. 

En aquesta edici hi hagu una lluita entre Franois Faber, el guanyador de l'edici anterior i especialista en l'esprint, i Octave Lapize, especialista en la muntanya. Finalment seria aquest darrer el que s'enduria la victria. El sistema de puntuaci per decidir el guanyador permet veure un frec a frec entre un escalador i un esprinter.

En aquesta edici s'instaur el que es coneix com a cotxe escombra, que recull els ciclistes que abandonen la prova. Per primera vegada el Tour pujaria als grans ports dels Pirineus, Peyresourde, Aspin, Tourmalet i Aubisque, i tamb per primera vegada una persona no francofona guanyaria una etapa del Tour. Aquest honor va recaure en l'itali Ernesto Azzini que guany la prestigiosa etapa als Parcs Elisis de Paris.     

 Resultats.
 Classificaci Final.



 Etapes.



 Referncies.



Enllaos externs.
1910. Histria del Tour de Frana ;
 1910. Histria del Tour de Frana ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199267" title="Montserrat Vayreda i Trullol" nonfiltered="2816" processed="2809" dbindex="82824">
Montserrat Vayreda i Trullol (Lled d'Empord, Alt Empord 1924 - Figueres, 2006) fou una escriptora catalana, germana de Maria dels ngels Vayreda, filla de Joaquim Vayreda i Olivas, i nta del botnic Estanislau Vayreda i Vila. Va estudiar batxillerat, per el va interrompre per la guerra civil espanyola. En acabar la guerra, va estudiar lletres a la Universitat de Barcelona. Fou coneguda fora de Catalunya arran de la seva inclusi en l'antologia de Carmen Conde Antologa de la poesia femenina espaola. A la seva poesia ha donat una visi prpia de la identitat de l'Empord. 

Montserrat Vayreda, junt amb la seva germana Maria dels ngels Vayreda, Carme Guasch, Matilde Escudero i Pilar Nierga van ser batejades com les Caritides pel poeta Carles Fages de Climent, amb qui Montserrat Vayreda va col.laborar molt activament, ajudant-lo a enllestir - amb el poeta al seu llit de mort - el poemari Somni de Cap de Creus


El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .

 Entre el temps i l'eternitat (1955);
 Ofrena de Nadal (1965);
 Un color per cada amic (1977) ;
 Afirmo l'esperana (1980);
 Joan Sibecas (1979);
 Joaquim Vayreda (1982), ;
 Els pobles de l'Alt Empord (1984-89) ;
 L'Empord mgic (l'Alt Empord) (1987);
 La mgia del Baix Empord (1991);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199269" title="Antoni Vila Casas" nonfiltered="2817" processed="2810" dbindex="82825">
Antoni Vila Casas (Barcelona, Barcelons 1930) s un empresari catal. El 1956 es llicenci en farmcia per la Universitat de Barcelona i el 1960 fou fundador i president del consell d'administraci de Laboratoris Prodes SA (Prodesfarma), que el 1995 es fusion amb els Laboratoris Almirall,.

A ms d'empresari, ha destacat com a mecenes de nombroses iniciatives culturals, i el 1986 cre la Fundaci Privada Vil Casas, de la qual s president, i que ha obert diversos museus d'art a Pals, Torroella de Montgr, Barcelona i Palafrugell. Tamb s membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona, de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadmia de Farmcia de Catalunya. El 1996 va rebre la Gran Creu de l'orde del Mrit Civil, el 1999 li fou a torgada la Creu de Sant Jordi  i el 2004 el premi Montblanc al mecenatge, que concedeix la Fundaci Montblanc.

 Enllaos externs .
 Biografia d'Antoni Vila Casas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199271" title="Jordi Feliu i Horta" nonfiltered="2818" processed="2811" dbindex="82826">

Jordi Feliu i Horta (Calella, Maresme, 31 de desembre de 1971) s un msic i compositor de sardanes membre de la Cobla-Orquestra Selvatana i mestre de tible pel Conservatori del Liceu de Barcelona.

Els primers estudis de msica els fa a l'Acadmia Salom de Calella amb la professora Maria Teresa Salom. Realitza el seu aprenentatge de tible a l'Escola de Cobla Ciutat de Calella, amb els mestres Jordi Molina, Xavier Molina i Marcel Artiaga. Sota la direcci del mestre Francesc Elies, acaba els estudis oficials i obt el ttol de mestre de tible al Conservatori del Liceu de Barcelona. Estudia clarinet amb Rafael Grimal. Des de 1999 forma part de la Cobla-Orquestra Selvatana.

s autor d'una trentena de sardanes, destacant L'avi Ti (1998, finalista Memorial Francesc Basil), L'aplec de Sant Quirze (2002, segon premi Memorial Francesc Basil) i Ginjlia  (2006, primer premi Memorial Francesc Basil).

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
Plana Web personal de l'autor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199274" title="Llista de municipis de l'Eure" nonfiltered="2819" processed="2812" dbindex="82827">
Aquesta llista mostra les 675 comunes (communes) del departament de l'Eure ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.

 
(CAE) Communaut d'agglomration d'vreux, creada el 2000.
(CAL) Communaut d'agglomration Seine-Eure, creada el 2001.
(CAV) Communaut d'agglomration des Portes de l'Eure, creada el 2003.



Enllaos externs.
 Gentilicis dels habitants de l'Eure;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199278" title="DBase" nonfiltered="2820" processed="2813" dbindex="82828">




dBase va ser el primer sistema gestor de bases de dades (SGBD o DBMS: Data Base Management System) mpliament utilitzat en microordinadors degut al fet de tractar-se d'un gestor de bases de dades amb el seu propi llenguatge de programaci interpretat, caracteritzat per la seva simplicitat d's, amb comandes en angls simple ( use, find, append, list, etc).

Les primeres versions, publicades per Ashton-Tate, van ser per a CP/M, i ms tard per a Apple II, Apple Macintosh, UNIX, VMS i IBM PC sota DOS. Va ser en aquesta plataforma on, amb la seva llegendria versi III Plus, es va convertir en un dels programes d'ordinador ms venuts durant un grapat d'anys. Per dBase va ser lent en la transici a Microsoft Windows i va anar perdent gradualment quota de mercat en front de competidors com Paradox, Clipper, FoxPro i, ms tard, Microsoft Access.

Histria.
Va ser desenvolupat per Wayne Ratliff, un jove programador dels Jet Propulsion Laboratories de Passadena, Califrnia, USA, que treballava en el projecte espacial Viking. Per millorar la distribuci dels equips de futbol americ de l'empresa va idear un gestor de bases de dades que funcions amb llenguatge natural. Desprs d'un any i nou mesos de desenvolupament, l'octubre de 1979 va llanar la primera versi, que va anomenar Vulcan.

El 1980 va ser adquirit per Ashton-Tate, amb qui es va fer una renovaci total i va canviar de nom per dBase II (tot i que en realitat era una primera versi). Posteriorment van treure dBase III (ja per DOS) i poc desprs dBase III+

A partir de mitjans dels 80, moltes altres empreses van comenar a produir els seus propis dialectes o variacions del producte i llenguatge. D'entre aquests destaquen FoxPro (actualment Visual FoxPro), Arago, Force, dbFast, dbXL, Quicksilver, Clipper, Xbase++, FlagShip, Recital Terminal Developer, CodeBase, MultiBase i Harbour/XHarbour. Aquesta famlia de variacions i clnics del dBase s'anomenen, informalment, xBase.

Borland va comprar Ashton-Tate l'any 1991 i va treure encara algunes versions. El 1994 va portar dBase a l'era de Windows amb l'alliberament de dBase 5.0 per a Windows. Aquesta versi de dBase (ms el seu producte germ dBase 5.0 per a DOS) era radicalment diferent dels seus predecessors. Introdua la programaci orientada a objectes (OOP). Borland encara va treure una versi d'OOP ms completa de dBase (VisualdBase 5.5) el 1997.

L'any 1999 Borland va vendre'n els drets de producci a una empresa de nova formaci dBase Inc.. L'any 2004 dBase Inc. va canviar el seu nom per dataBased Intelligence, Inc.

dBase Inc. ha alliberat unes quantes versions de dBase. Visual dBase 7.5 va ser el primer, i  desprs va ser rebatejat com a dB2K. dB2K ha tingut quatre versions ms, fins al moment.

El format de fitxer que utilitza el dBase, el .dbf, s utilitzat actualment per moltes altres aplicacions que requereixen un format simple per emmagatzemar dades estructurades.

Referncies.


Enllaos externs.
dBase Inc.;
Descripci del format dels fitxers Xbase (i dBase) (en angls);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199280" title="Theda Bara" nonfiltered="2821" processed="2814" dbindex="82829">

Theodosia Burr Goodman (Cincinnati, Ohio, 29 de juliol de 1885 - Los Angeles, Califrnia, 7 d'abril de 1955) va ser una actriu estatunidenca de cinema mut.

 Biografia .
Theodosia Burr Goodman va nixer al si d'una famlia de classe mitjana baixa d'immigrants que vivien al barri jueu d'Avondale, a Cincinnati. Bernard Goodman (1853-?), el pare, era un comerciant jueu procedent de Polnia, i sa mare, Pauline DeCoppett (1861-?), era sussa. Tenia dues germanes (una d'elles, Lori, en realitat anomenada Esther, va arribar a fer petits guions per a algunes pellcules).

Des de jove, Theo va mostrar una gran inclinaci a les arts escniques, fins al punt que, desprs d'acabar els seus estudis va decidir buscar treball en el mn de l'espectacle desprs de tenyir-se el cabell, originriament ros, de negre. No va tenir massa xit al principi, passant els primers anys fent petites obres de teatre amb companyies ambulants. Una vegada a Los Angeles, en 1914, va comenar a treballar com a extra en el cinema (la primera pellcula va ser The Stain, estrenada en 1915) fins que va arribar la seua gran oportunitat.

Aquesta portava el nom de A fool there was i estava dirigida per Frank Powell. Tot i que Theda ja estava considerada com a massa vella per a protagonitzar un paper (tenia trenta anys, en una poca en qu no es concebia una protagonista major de vint-i-cinc), la seua especial personalitat va fer que els productors es fixaren en ella i la "crearen" : Theo es va convertir en la primera estrella prefabricada per uns estudis cinematogrfics, que van explotar la seua imatge de vamp i li van canviar el nom a Theda Bara, anagrama d Arab Death (mort rab). Per al gran pblic, Theda havia nascut l'any 1890 filla d'una concubina egpcia i el seu amant, un artista francs, en ple Shara, i fins i tot coneixia misteriosos rituals mgics orientals. Va ser tot un xit.

1915 va donar lloc a sis pellcules ms protagonitzades per Theda, culminant amb una de les seues obres ms famoses, Carmen. Per, sens dubte, la pellcula que la catapultaria a la fama absoluta va ser Clepatra de J. Gordon Edward, l'any 1917, una de les primeres adaptacions de la vida de la reina d'Egipte.

El 1919, desprs de finalitzar el rodatge de The lure of ambition, Theda va ser acomiadada per la productora que l'havia creat, la Fox. La moda de les vamps havia finalitzat per a donar pas a les alegres flappers. Dos anys desprs, el 1921, i desprs del seu matrimoni amb Charles Brabin, Theda es va retirar, tot i que va collaborar en el rodatge de Madame Mystery de 1926, posant llavors el punt i final definitiu a la seua carrera. El seu retir definitiu es va fer efectiu quan, en la dcada del 1930, van fracassar tots els seus intents per a tornar al teatre i, en la del 1950, el de crear una biopic amb la seua vida. La ra del seu retir va ser que Brabin no desitjava que ella actuara; en efecte, totes les seues collaboracions en pellcules des del seu matrimoni les va fer sense el consentiment del seu esps, mentre aquest es trobava en l'estranger.

A l'edat de 69 anys, Theodosia va morir en un hospital de Los Angeles a causa d'un cncer abdominal.

 Filmografia .

 Madame Mystery (1926) ;
 The Unchastened Woman (1925) ;
 The Prince of Silence (1921) ;
 Belle Russe, La (1919)  ;
 Kathleen Mavourneen (1919) ;
 A Woman There Was (1919) ;
 When Men Desire (1919) ;
 The Light (1919) ;
 The Lure of Ambition (1919) ;
 The Siren's Song (1919);
 Salome (1918)  ;
 The Soul of Buddha (1918) ;
 The Forbidden Path (1918);
 The She Devil (1918) ;
 Under the Yoke (1918) ;
 When a Woman Sins (1918)  ;
 Madame Du Barry (1917);
 Cleopatra (1917) ;
 Camille (1917/I)  ;
 Heart and Soul (1917);
 Her Greatest Love (1917) ;
 The Tiger Woman (1917) ;
 The Darling of Paris (1917);
 The Rose of Blood (1917) ;
 The Vixen (1916) ;
 Romeo and Juliet (1916/I) ;
 Her Double Life (1916);
 Under Two Flags (1916);
 East Lynne (1916) ;
 The Eternal Sappho (1916);
 Gold and the Woman (1916)  ;
 The Serpent (1916) ;
 Destruction (1915);
 The Galley Slave (1915) ;
 Carmen (1915) ;
 Sin (1915) ;
 Lady Audley's Secret (1915) ;
 The Two Orphans (1915) ;
 The Devil's Daughter (1915) ;
 The Clemenceau Case (1915) ;
 The Kreutzer Sonata (1915) ;
 A Fool There Was (1915) ;
 Siren of Hell (1915) ;
 The Stain (1914);

 Curiositats .
 La famosa i molt cinematogrfica frase de Besa'm, ximplet va ser usada per primera vegada en l'histria del cinema per Theda Bara.
 Malgrat que casualment Theda Bara s un anagrama per a Arab Death (mort rab), en realitat Theda s un diminutiu de Theodosia i Bara era el segon nom de la seua via materna. ;
 En contra de la imatge de vamp que tenia en les seues pellcules, Theodosia era en realitat una dona molt tmida i tranquilla en la vida privada.

 Cites .
 Tinc la cara d'un vampir, per el cor d'una feminista.;
  La gent creu cegament el que veu en la pantalla. Pensa que els artistes som idntics als nostres personatges. Han arribat a trencar cartells amb la meua imatge per aix, fins i tot una vegada una dona va cridar la policia perqu el seu fillet estava parlant amb mi.;
 Estic condemnada a continuar fent papers de vampir durant tota la meua vida. Crec que s perqu la humanitat necessita que li repetisquen la mateixa lli de moralitat una i altra vegada.;

 Llibres sobre Theda Bara .
 Vamp : The Rise and Fall of Theda Bara Eve Golden, Vestal Press 1997.
 Theda Bara: A Biography of the Silent Screen Vamp, With a Filmography Ronald Genini, McFarland & Company 2001.

 Enllaos externs .

 Galeria de fotos de Theda Bara a Silent Ladies;
 Vamp : The Rise and Fall of Theda Bara;
 Theda Bara: A Biography of the Silent Screen Vamp, With a Filmography ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199281" title="Bandera de l'Arbia Saudita" nonfiltered="2822" processed="2815" dbindex="82830">





La bandera de l'Arbia Saudita es va crear el 1925; la seva forma no ha estat gaire modificada fins a la versi definitiva de 1980. Marca el poder de la famlia reial dels Sad. 

 Descripci.
El fons verd s el color de l'islam i, en blanc, la bandera porta un sabre que s la justcia o la guerra d'Ibn Sad per unificar el pas i la inscripci en rab de "No hi ha altre du que All i Mahoma s el seu profeta".




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199282" title="Bandera de l'Azerbaidjan" nonfiltered="2823" processed="2816" dbindex="82831">


La bandera de l'Azerbaidjan correspon al Partit Musavat, que la va adoptar el febrer de 1917. Fou utilitzada pel govern de Gandja (1918) i reconeguda com a bandera d'estat el 17 de desembre de 1918; estava formada per tres franges horitzontals: blau (color tradicional dels pobles turcs), vermell (smbol de modernitat i progrs) i verd (per la religi islmica); la mitja lluna com a smbol islmic representava la religi del pas; l'estel era de vuit puntes, una per cada poble turc: txagatais, ttars, kazakhs, kiptxaks, seljcides, turcomans, zeris i otomans). Va quedar abolida el 28 d'abril de 1920 desprs de la revoluci comunista esdevinguda el dia anterior.

Va tornar a aparixer com a bandera del Front Popular zeri el 1987. El 1990 fou reconeguda com a bandera nacional per les autoritats sovitiques. El 5 de febrer de 1991, el Parlament nacional la va proclamar bandera de l'estat independent de l'Azerbaidjan, un cop extingida l'URSS.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199285" title="Comissi Delors" nonfiltered="2824" processed="2817" dbindex="82832">

La Comissi Delors s la Comissi Europea presidida pel poltic francs Jacques Delors que va estar en el crrec entre el 6 de gener de 1985 i 22 de gener de 1995, esdevenint fins al moment la Comissi ms llarga de la histria.

Nomenament.
La Comissi va iniciar el seu crrec el 6 de gener de 1985 i va estar composta de tres Comissions separades, conegudes com a Comissi Delors I: 1985-1988; Comissi Delors II: 1989-1992; i Comissi Delors III: 1993-1994. Aquesta Comissi ha estat la nica en revalidar el seu mandat dues vegades, esgotant aix mateix els cinc anys de durada de cadascn, i finalitzant el 22 de gener de 1995. La tercera Comissi fou la primera Comissi de la Uni Europea (UE) desprs de l'aprovaci del Tractat de Maastricht l'any 1993.

Durant el treball de la Comissi Delors s'an perfilant el model d'integraci europea que finalitz amb la desparici definitiva de la Comunitat Europea i l'adveniment de la Uni Europea i el seu procs d'Uni Econmica i Monetria. 

Principals esdeveniments.
1985: sortida de Groenlndia de la Comunitat Europea;
1986: incorporaci d'Espanya i Portugal ;
1986: signatura de l'Acta nica Europea ;
1986: adopci de la Bandera d'Europa per part de la Comunitat Europea;
1990: signatura del Tractat de Schengen;
1992: reunificaci alemanya desprs de la caiguda del Mur de Berln ;
1993: signatura del Tractat de Maastricht;
1995: incorporaci d'ustria, Finlndia i Sucia;

Llista de Comissaris.
La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica:


Comissi Delors I.
Comissi en servei entre 1985 i 1988, participant a partir del 5 de gener de 1986 els comissaris d'Espanya i Portugal;



Remodelaci de 1987;
remodelaci realitzada el 22 de setembre de 1987;


Comissi Delors II.
Comissi en servei entre 1989 i 1992;


Comissi Delors III.
Comissi en servei entre 1993 i el gener de 1995;


Remodelaci de 1994;
remodelaci realitzada l'abril de 1994;


Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;

Notes.


Enllaos externs.
  Fotos de la Comissi Delors I;
  Fotos de la Comissi Delors II;
  Fotos de la Comissi Delors III;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199289" title="CB Godella de Valncia" nonfiltered="2825" processed="2818" dbindex="82833">

El Club Bsquet Godella, sovint anomenat Ciudad Ros Casares o simplement Ros Casares s un club de bsquet de Valncia que juga a la lliga espanyola de bsquet femenina.

 Palmars .
 2 Eurolligues femenines;
 9 Lligues espanyoles;
 9 Copes espanyoles;
 2 Supercopes d'Espanya.

 Lloc web oficial .
 Lloc web del Ros Casares;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199291" title="Gneis" nonfiltered="2826" processed="2819" dbindex="82834">


El gneis s una roca de color clar formada a partir del granit. s troba a les muntanyes ms antigues de Catalunya, com ara el Pirineu.

Pertany a les roques metamrfiques, juntament amb la pissarra.

s format per cristalls ms grossos que l'esquist. Els seus minerals es disposen en bandes ondulades en les quals la mica s'alterna amb el quars i els feldspats.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199292" title="Arnau Bargus" nonfiltered="2827" processed="2820" dbindex="82835">
Arnau Bargus (Magister domorum Berges), va ser un arquitecte mestre d'obres catal del segle XV. Se'n desconeixen la data i lloc de naixena, per se sap que mor a Barcelona l'any 1413. 

Tots els seus treballs es van donar a Catalunya. Aquest mestre treballava amb un bon equip d'artistes picapedrers procedents de diversos llocs: Vimbod, L'Espluga de Francol, Montblanc, Barcelona, Terol, Astries, Portugal i Frana. Se sap que va ser un mestre molt actiu i que va participar en 1368 en una concentraci d'arquitectes molt important que es va donar en la ciutat de Girona. Es va dedicar sobretot a edificis civils. 

Arquitecte a Poblet. 
El rei Mart I l'Hum va voler construir-se un palau dintre del recinte del monestir de Poblet, i que el mestre d'obres fos Arnau Bargus. La construcci es comen al 1397 i al 1402 encara continuaven les activitats, pel que el rei va trametre al mes de novembre un escrit a l'arquitecte encarint-li que acabessin 
   la obra de nostres cambres que aqu fets   
Per al 1406 es va suspendre la construcci sense haver-se concls. En aquest treball, Arnau va tenir com principal ajudant l'escultor-picapedrer Franois Salau . La pedra amb que va treballar tot l'equip per a la construcci del palau del rei Mart es portava de la pedrera de Tarrs de la Conca de Barber.

Altres obres.
Va ser nomenat mestre d'obres de Barcelona on va construir la faana principal de l'Ajuntament (1412) d'aquesta ciutat en un fi estil gtic .

Va dirigir les obres de la catedral des del 1397 al 1407 sent l'autor de la sala capitular. A Blanes va construir el Palau-Castell dels Cabrera


Fitxer:Ajuntament de Barcelona - 012.jpg|Faana antiga del ajuntament de Barcelona - Part dreta
Fitxer:Palau vescomtal Blanes.JPG|Faana del castell-palau dels Cabrera a Blanes adossat a la esglsia


Notes.


Bibliografia.
 Jess M. Oliver Gua del Museo de Poblet Poblet: Publicaciones Abada de Poblet ISBN 84-300-6637-3;

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Arnau Bargus



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199293" title="Khrkiv" nonfiltered="2828" processed="2821" dbindex="82836">

Khrkiv (en ucrans        ; en rus         ,, Khrkov) s la segona ciutat ms gran d'Ucrana. s el centre administratiu de lblast o provncia de Khrkiv, com tamb el centre administratiu del districte o raion homnim. La ciutat est localitzada al nord-est del pas. L'any 2006, la seva poblaci era d'1.461.300 habitants.

Durant els primers anys de la Uni Sovitica, la ciutat fou la capital de la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana (1917-1934).


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199297" title="Jill R. Webster" nonfiltered="2829" processed="2822" dbindex="82837">
Jill R. Webster (Londres, 1931) s una catalanfila anglesa, catedrtica de castell i portugus a la universitat de Toronto. Especialista en Francesc Eiximenis, ha publicat investigacions sobre els franciscans de la corona catalanoaragonesa en el segle XIV en revistes especialitzades i congressos. s membre de la North American Catalan Society. El 1999 va rebre la creu de Sant Jordi

 Obres .
 La societat catalana al segle XIV (1967);
 Excerpts from the Works of Francesc Eiximenis (1982);
 Per Du o per diners: els mendicants i el clergat al Pas Valenci (1998);
 Carmel in medieval Catalonia (1999);
 Els franciscans catalans a l'Edat Mitjana (2001);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199298" title="Aleksandr Rdtxenko" nonfiltered="2830" processed="2823" dbindex="82838">
 Aleksandr Mikhilovitx Rdtxenko (En rus                           ), conegut com Aleksandr Rdtxenko, (Sant Petersburg; 5 de desembre de 1891 - Moscou; 3 de desembre de 1956); escultor, pintor, dissenyador grfic i fotgraf rus, va ser un dels artistes ms polifactics de la Rssia dels anys 20 i trenta. Va ser un dels fundadors del constructivisme rus i va estar casat amb la tamb artista Varvara Stepnova.


 Biografia . 
Rdtxenko va nixer a Sant Petersburg, la seva famlia es va mudar a Kazan el 1902 i va estudiar en l'Escola d'Art de Kazan, on impartien classe Nikolai Feixin i Georgui Medvdev, i a l'Institut Stroganov de Moscou. Ell va fer els seus primers dibuixos abstractes, influenciat pel Suprematisme de Kazimir Malvitx, el 1915. 

L'any segent, va participar a "The Store", exhibici organitzada per Vladimir Tatlin, qui va exercir una gran influncia en el seu desenvolupament com artista. Rdtxenko, com molts membres de l'avant-garde, es van alinear amb els bolxevics, que el van nomenar Director de l'Oficina del Museu i del Fons de compres el 1920. Va ser el responsable de la reorganitzaci de les escoles d'art i dels museus. Entre 1920 i 1930 tamb va impartir classes a l'Estat Superior de Tallers d'Artistes-Tcnics. 

Rdtxenko va tornar a pintar a la fi de 1930 i va parar de fotografiar el 1942, produint quadres expressionistes abstractes en els anys 40. Ell va continuar organitzant exhibicions de fotografies per al govern durant aquests anys. Va morir a Moscou el 1956.

 Obra . 
 
De 1918 a 1921, Rdtxenko, sota influncia de Malvitx i Tatlin, creava sries de premisses formals, com la superfcie plana, la factura, la lnia, la taca, i tamb sota l'influx de la revoluci bolxevic, doncs la seva obra tenia com objectiu una societat ordenada.
Rdtxenko es fa fams en els debats artstics, d'on sorgeix el Moviment Constructivista, l'artista es converteix en un enginyer visual. La nova poltica econmica va provocar que la avant-garde perds el privilegi artstic, havent de competir contra altres grups artstics. 
El 1923, decideixen afrontar aquesta perduda de privilegi fundant el Front d'Artistes d'Esquerra, tamb cridat LEF. Rdtxenko va contribuir en aquest grup tant tericament (escrivint articles), com prcticament (realitzant portades per a les revistes del grup). Va explorar el fotomuntatge per al disseny de cartells i cobertes de llibres. El va usar com una alternativa a la pintura i que es beneficiava de la seva reproducci automtica que li feia tenir una audincia massiva. 

Va ser el 1924, a l'emprar materials cada vegada ms peculiars per als seus fotomuntatges quan va recrrer a l'ocupaci de la cmera fotogrfica. 

En el camp de la fotografia Rdtxenko va ser tamb clebre. Com la cmera permetia prendre fotos en qualsevol posici, va deduir que la fotografia corresponia a l'activitat de l'ull hum. D'aquesta forma va usar la cmera fotogrfica per a crear sensacions desconcertantes, alhora que usava les fotografies amb un objectiu de comproms social. Formalment, les fotografies solien ser o plnols zenitals o plnols nadir, plnols oposats totalment al pictoralisme i que impactaven a l'espectador, causant-li dificultats a reconixer l'objecte fotografiat. Va ser aix com Rdtxenko es va proposar alliberar a la fotografia de totes les convencions i punts de vista comuns en l'poca, el que li va convertir en un dels ms importants pioners del constructivisme fotogrfic. 
"Si es desitja ensenyar a l'ull hum a veure d'una forma nova, s necessari mostrar-li els objectes quotidians i familiars sota perspectives i angles totalment inesperats i en situacions inesperades; els objectes nous haurien de ser fotografiats des de diferents angles, per a oferir una representaci completa de l'objecte"

El 1928 Rdtxenko va escriure sobre la fotografia un manifest en el qual va dir aquestes paraules, justificant per tant l's d'aquests plnols tan poc usuals. Aquests plnols van ser fets grcies a la cmera Leica, que tenia un format molt manejable per a aquests punts de vistes tan difcils d'executar. Va tenir diverses etapes fotogrfiques, des de l'etapa de l'abstracte (etapa en la qual arriba a la fotografia no figurativa), fins a etapes en les quals fotografiava activitats esportives, paisatges o coreografies. Va fundar un grup anomenat "Octubre", del que formaven part fotgrafs i artistes del cinema. Tamb va treballar en la revista "SSR na stroike", fundada al costat de la seva esposa Stepnova.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199306" title="Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya" nonfiltered="2831" processed="2824" dbindex="82839">
Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya s una corporaci de dret pblic que agrupa els llicenciats en filosofia i lletres i cincies a Catalunya. Fou fundat el 1899 i es dedica especialment a la formaci permanent del professorat d'ensenyament secundari. La seva seu s a la rambla de Catalunya, 8 de Barcelona i edita un butllet en catal. Es regeix per una Junta General de 13 membres que es renoven cada quatre anys. La degana s Josefina Cambra i Gin. Cada any convoca el Premi Ramon Fuster i el Premi Arnau de Vilanova. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Web del Collegi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199308" title="Franois Faber" nonfiltered="2832" processed="2825" dbindex="82840">

Franois Faber  (Aulnay-sur-Iton, Frana, 26 de gener de 1887 - Carency, Frana, 9 de maig de 1915) fou un ciclista luxemburgus especialista en l'esprint. Era anomenat el Gegant de Colombes pel seu portents fsic: 91 kg i 1,80 m.

 Biografia.
Nascut en territori francs, per de pare luxemburgus, debut en el Tour de Frana de 1906 on hagu d'abandonar. Va comenar a destacar en el Tour de Frana de 1907 on aconsegu ser el primer no francs que quedava entre els 10 primers. A l'edici de 1908 quedaria segon i s'endugu dues etapes, mentre que a l'edici de 1909 dominaria tota la prova guanyant 5 etapes consecutives, record que encara perdura, i la general, sent el primer no francs en aconseguir-ho.

L'any segent, lluitaria fins a l'ltima etapa de Pars per guanyar el Tour, quedant segon darrera d'Octave Lapize i guanyant dues etapes.

Va ser guanyador de 19 etapes del Tour de Frana, a ms a ms de la Pars-Brusselles, la Bordeus-Pars, Sedan-Brusselles, Pars-Tours que va guanyar dues vegades, la Pars-Roubaix i el Giro de Llombardia.

En esclatar la Primera Guerra Mundial, Faber s'allistaria a la Legi estrangera de l'exrcit francs. El 9 de maig de 1915, a Carency, reb un telegrama on se'l comunicava el naixament de la seva filla. Mentre ho celebrava fou disparat per un soldat alemany i mor. De totes maneres, altres fonts, diuen que Faber mor carregant un soldat ferit prop de Lens.

Cada any, se celebra el GP Franois Faber, una petita curs per Luxemburg. Tamb es pot visitar una petita placa commemorativa a l'esglsia de Ntre Dame de Lorette al cementiri nacional francs prop de Lens.

Palmars.
1908;
 1r al Giro de Llombardia;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana ;
1909;
 1r al Tour de Frana i vencedor de 6 etapes;
 1r de la Pars-Tours;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r de la Sedan-Brusselles;
1910;
 1r de la Pars-Tours;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana ;
1911;
 1r a la Bordeus-Pars;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1913;
 1r a la Pars-Roubaix;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1914;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1906. Abandona (6a etapa);
1907. 7 de la classificaci general;
1908. 2n de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1909. 1r de la classificaci general. Vencedor de 6 etapes;
1910. 2n de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1911. Abandona (12a etapa). Vencedor de 2 etapes;
1912. 14 de la classificaci general;
1913. 5 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1914. 9 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;






Enllaos externs.
Fitxa de Franois Faber a www.sitiodeciclismo.net;
Palmars de Franois Faber a www.memoire-du-cyclisme.net ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199312" title="Alberto Giacometti" nonfiltered="2833" processed="2826" dbindex="82841">
Alberto Giacometti (Borgonovo, Sussa, 10 d'octubre de 1901 - Coira, Sussa, 11 de gener de 1966) va ser un escultor i pintor sus. 

 Biografia . 
Giacometti va nixer a Borgonovo, a Sussa, prop de la frontera italiana, on va crixer en un ambient d'artistes. El seu pare, Giovanni Giacometti, havia estat pintor impressionista, mentre que el seu padr, Cuno Amiet, va ser fauvista. 

Desprs d'acabar l'ensenyament secundari, es va traslladar a Ginebra per a cursar estudis de pintura, dibuix i escultura en la Escola de Belles Arts i a Pars, el 1922, per a estudiar en la Acadmie de la Gran Chaumire a Montparnasse sota la tutela d'un associat de Rodin, l'escultor Antoine Bourdelle. Va ser all on Giacometti va experimentar amb el cubisme. No obstant aix, li va atreure ms el moviment surrealista i cap a 1927, desprs que el seu germ Diego es converts en el seu ajudant, Alberto havia comenat a mostrar les seves primeres escultures surrealistes al Sal de les Tulleries. 

Poc temps desprs, ja era considerat un dels escultors surrealistes ms importants de l'poca. Vivint en una zona tan creativa com Montparnasse, va comenar a associar-se amb artistes com Joan Mir, Max Ernst i Pablo Picasso, a ms d'escriptors com Samuel Beckett, Jean-Paul Sartre, Paul luard i Andr Breton, per al qual va escriure i va dibuixar en la seva publicaci Le surralisme au Service de la Rvolution. Entre 1935 i 1940, Giacometti va concentrar la seva escultura en el cap hum, centrant-se principalment en la mirada. Aix va ser seguit per una nova i exclusiva fase artstica en la qual les seves esttues van comenar a estirar-se, allargant les seves extremitats. 

Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Ginebra, on va conixer a Annette Arm. El 1946 ambds van regressar a Pars, on van contreure matrimoni el 1949. El matrimoni va semblar tenir un bon efecte en ell ja que li va seguir el perode probablement ms productiu de la seva carrera. Va ser la seva dona la qual li va brindar l'oportunitat d'estar constantment en contacte amb altre cos hum. Altres models havien trobat que el posar per a ell no era un treball fcil, per Annette li va ajudar enormement, suportant pacientment sessions que durarien hores fins que Giacometti assols el que buscava. Poc ms tard es va organitzar una exposici del seu treball a la galeria Maeght de Pars i en la galeria Pierre Matisse de Nova York, per al catleg de la qual el seu amic Jean-Paul Sartre va escriure la introducci. A principis dels anys 50, l's del bronze s'havia fet econmicament accessible i Giacometti va comenar a realitzar els seus treballs en bronze. Perfeccionista, Giacometti estava obsessionat amb crear les seves escultures exactament com les veia a travs del seu exclusiu punt de vista de la realitat. 

El 1954 va rebre l'encrrec de dissenyar un medall amb la imatge de Henri Matisse, pel que va crear nombrosos dibuixos durant els ltims mesos de vida del pintor. El 1962 va rebre el gran premi d'escultura en la Biennal de Vencia, el que li va dur a convertir-se en una celebritat internacional.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199313" title="Coira" nonfiltered="2834" processed="2827" dbindex="82842">

Coira (alemany Chur, itali Coira, romanx Cuira o Cuera, francs Coire) s una ciutat sussa, capital del cant dels Grisons.

Es troba situada al districte de Plessur. Limita al nord amb els municipis de Haldenstein i Trimmis, a l'est amb Maladers, al sud amb Churwalden i Malix, i a l'oest amb Domat/Ems i Felsberg. T una poblaci de 33.500 persones. Les llenges parlades sn: alemany, itali i romanx.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199316" title="Giovanni Giacometti" nonfiltered="2835" processed="2828" dbindex="82843">

Giovanni Giacometti (Stampa, 1868 - 1933), pintor postimpresionista Sus, pare d'Alberto Giacometti,. Fill d'Alberto i Caterina Ottilia Santi, des de petit va mostrar bones aptituds per al dibuix. s per aix que el 1886, a l'edat de 18 anys, decideix traslladar-se a Munic per a iniciar els seus estudis en l'Escola d'Arts Decoratives. s all on coneixer al que ser el seu gran amic, el pintor fauvista Cuno Amiet. 

Posteriorment, i desprs de conixer l'impressionisme, viatjar a Frana, on continua formant-se en l'Acadmia Juli per dos anys. El 1891, no obstant aix, regressa a Stampa. Les seves inquietuds, no obstant aix, no trigaran en empnyer-li novament a l'aventura. Marxa a Itlia, on visita Roma i Npols. Els seus primers xits no arriben fins a 1900, quan exposa a Zuric amb Amiet i Holder. s en aquest moment que contreu matrimoni amb Anette. D'aquesta uni naixer el seu fill Alberto, el 1901, seguit per Diego (1902), Ottilia (1903) i Bruno (1907), sent aquesta la seva etapa de major plenitud, tant en el camp personal com en l'artstic. 
Entre 1901 i 1912 participa, en la Kunstausstellung (Exposici d'art) de Munich i en la Kunstlerhaus ( Casa dels artistes) de Zuric, aix com en una exposici dels pintors del grup Die Brcke a Dresden. En aquests anys t com un dels seus deixebles al pintor argent Ral Mazza. Desprs de la Primera Guerra Mundial, per, la seva carrera artstica passar a ocupar un segon pla.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199318" title="Max Ernst" nonfiltered="2837" processed="2829" dbindex="82845">
 
Max Ernst (Brhl, 2 d'abril de 1891 -   Pars, 1 d'abril de 1976) va ser un artista alemany nacionalitzat francs que va ser una figura fonamental tant en el moviment dad com en el surrealisme. Es va caracteritzar per la utilitzaci d'una extraordinria diversitat de tcniques, estils i materials. 

Biografia.
Nascut a Brhl, el 1909 va ingressar en la Universitat de Bonn on va estudiar filosofia i psiquiatria. Es va allistar en l'exrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial. Quan Ernst va deixar l'exrcit ja havia sorgit a Sussa el moviment dada; atret per la revoluci dadaista contra el convencional, Ernst es va installar a Colnia i va comenar a treballar en el collage. 

El 1922 es va traslladar a viure a Pars, on va comenar a pintar obres surrealistes en les quals figures humanes de gran solemnitat i criatures fantstiques habiten espais renaixentistes realitzats amb detallada precisi (L'elphant clbes, 1921, Tate Gallery, Londres). El 1925 va inventar el frottage (que transfereix al paper o al llen la superfcie d'un objecte amb l'ajuda d'un ombreig al llapis); ms tard va experimentar amb el grattage (tcnica per la qual es raspen o graven els pigments ja secs sobre un llen o taula de fusta). 

Ernst va ser empresonat desprs de la invasi de Frana pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial; en la pres va treballar en la decalcomania, tcnica per a transferir al cristall o al metall pintures realitzades sobre un paper especialment preparat. 

El 1930, va debutar com actor en el cinema amb L'edat d'or (L'Age D'Or), segon film surrealista del director espanyol Luis Buuel, on interpreta el paper del cruel cap dels bandits. Aquest film va causar un veritable escndol a Frana, i va ser prohibida per ms de 50 anys. No obstant aix, Max Ernst va seguir collaborant en altres films de caire surrealista, en els segents anys. El 1941 va emigrar a Estats Units amb l'ajuda de Peggy Guggenheim, que es convertiria en la seva tercera esposa el 1942. El 1953 va regressar a Frana i a partir de llavors les seves obres van gaudir d'una notable revaloraci. 

Al llarg de la seva variada carrera artstica, Ernst es va caracteritzar per ser un experimentador infatigable. En totes les seves obres buscava els mitjans ideals per a expressar, en dos o tres dimensions, el mn extradimensional dels somnis i la imaginaci.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199319" title="Selecciones Ilustradas" nonfiltered="2838" processed="2830" dbindex="82846">

Seleciones Ilustradas, amb el nom comercial de SI Artists SL, s una agncia d'origen barcelon, fundada el 1953. La seva producci es centra en el mn del cmic, representa illustradors i ha produt les seves prpies sries.

El fundador de Selecciones Ilustradas fou Josep Toutain; qui opta, des del naixement de l'empresa, per representar creadors d'historietes que tenen poca projecci a l'Espanya franquista i els hi dna una plataforma internacional. L'xit comporta la sortida al mercat nord-americ l'any 1970. A finals dels setanta es crea una editorial prpia Toutain Editor que produir un cmic per a adults, com Creepy.
 
 Referncies .
 Memorias ilustradas;
 Catleg (lloc no oficial);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199320" title="Universitat de Bonn" nonfiltered="2839" processed="2831" dbindex="82847">


La Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universitt s el nom complet de la universitat de Bonn (Alemanya). s la ms gran, i una de les ms prestigioses Universitats del pas. El seu rector actual s Matthias Winiger. En el semestre de l'estiu del 2005, la Universitat contava amb al voltant de 30.000 estudiants inclosos 5.000 estrangers. s el primer generador d'ocupaci de la ciutat. D'ella depn el Jard Botnic de Bonn.

 Professors clebres .
 Friedrich Wilhelm August Argelander (1799 - 1875), Astronomia ;
 Josef Ratzinger, Teologia ;

 Estudiants clebres .
 Konrad Adenauer (poltic i antic canceller allemany), dret ;
 Joseph Goebbels (nazi), histria de l'art, filosofia, germanista ;
 Heinrich Heine (escriptor), dret ;
 Karl Marx, dret ;
 Friedrich Nietzsche (escriptor i filsof), teologia i filosofia ;
 Robert Schuman (poltic francs), dret ;
 Guillem II (emperador) ;
 Thomas Mann (escriptor) ;
 Albert de Sajonia-Coburg (marit de la Reina Victoria) ;
 Don Zagier, matemtiques;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199323" title="Museu Guggenheim (Vencia)" nonfiltered="2840" processed="2832" dbindex="82848">

El Museu Guggenheim de Vencia, tamb conegut com La collecci de Peggy Guggenheim, consitueix un dels museus ms importants d'Itlia d'art europeu i americ de la primera meitat del segle XX. Est situat al Palau Venier dei Leoni, al Gran Canal, a Vencia (Dorsoduro, 70). El museu va ser inaugurat l'any 1980 i presenta la collecci personal de Peggy Guggenheim d'art del segle XX, obres mestres de la collecci de Gianni Mattioli, el jard de l'escultura de Nasher, aix com exposicions temporals. La collecci de Peggy Guggenheim s gestionada per la Fundaci Solomon R. Guggenheim, que tamb gestiona el museu de Solomon R Guggenheim de Nova York, el museu de Bilbao, el Deutsche Guggenheim de Berln i el Guggenheim-Hermitage de Las Vegas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199326" title="Hesone" nonfiltered="2841" processed="2833" dbindex="82849">
Segons la mitologia grega, Hesone (en grec  Hesin) fou una princesa troiana a qui l'heroi Hracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.

Antecedents familiars.
Hesone era una de les filles que el rei de Troia Laomedont va tenir amb la seva primera esposa Estrimo (tamb anomenada Rhoeo, Plcia, Thoosa o Zeuxippa). El seu germ petit Pram seria successor del seu pare com a rei de Troia.

L'avarcia de Laomedont.
El pare d'Hesone, el rei Laomedont, va prometre una gran recompensa als dus olmpics Posid i Apollo com a pagament pels serveis prestats en la construcci i monumentalitzaci de la inexpugnable ciutat de Troia. 

En acabar la feina, el monarca es neg a pagar-los i els dus es venjaren; Apollo envi una epidmia de pesta i Posid un gran monstre mar que assolava la costa de la Trade.

El dest d'Hesone.
Laomedont, desesperat per les malvestats que assolaven els seus dominis, va anar a consultar un oracle qui li va dictaminar que havia d'oferir en sacrifici la seva prpia filla Hesone al monstre de Posid.

Aix fou com la bella princesa abandon Troia per anar-se a entregar a la fera, quan ja arrivava a la costa va passar per all els herois Hracles, Telam i Ocles. Veient l'escena van visitar Laomedont i van pactar uns cavalls divins del rei a canvi de salvar la seva filla.

Un cop van aconseguir desfer-se de la fera i salvar aix Hesone, el monarca va negar de nou la recompensa promesa. Enfadat, Hracles va assaltar Troia; va assassinar el rei Laomedont i tots els seus fills (excepte el ms petit, Pram) i va entregar Hesone a l'argonauta Telam.

Hesone a Salamina.
La bella troiana fou dura a l'illa de Salamina on es cas amb Telam i tingueren un fill:
Teucer, heroi de la guerra de Troia;

Temps desprs, Pram va enviar Antnor i Anquises per demanar el retorn de la seva germana, per ni Telam ni la prpia Hesone ho acceptaren. 

Passats els anys, Hesone va veure impotent com el seu fill va marxar en busca de glria a lluitar contra el seu germ Pram i els seus nebots Hctor i Paris a la guerra de Troia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199327" title="Hesprids" nonfiltered="2842" processed="2834" dbindex="82850">
Hesprids (Hesperides, ) foren les guardianes de les pomes d'or que Gea havia donat a Hera quan es va casar amb Zeus. Els seus noms eren  glia (Aegle), Ertia (Erytheia), Hstia (Hestia) i  Aretusa (Arethusa), per la seva descendncia varia segons les diferents tradicions.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199328" title="Hesperi" nonfiltered="2843" processed="2835" dbindex="82851">
Hesperi (Hesperius) fou fill del poeta Ausoni i de Attsia Lucana Sabina. Ausoni va escriure els Fasti per s del seu fill. 

Va rebre de l'emperador Graci III que fou deixeble del seu pare, el crrec de procnsol a frica el 376 i va exercir un temps indeterminat. Fou un dels anomenats per investigar les accions del comte Rom, junt amb Flavi, vicari d'frica.

Desprs fou prefecte pretori junt amb el seu pare, segons Valesi a les Gllies; Gotofred pensa que foren prefectes de l'oest de l'Imperi amb Illria, Gllia i Itlia i pensa que va residir normalment a Itlia (a Mediolanum, capital del prefecte del pretori) i el pare a la Gllia. Altres pensen que Ausoni fou prefecte a Itlia sol i desprs amb el fill a la Gllia.

El 384 s'esmenta el comte Hasperi que fou enviat per l'emperador Valentini II a Roma, per decidir sobre la innocncia de Simmac en relaci a certes acusacions. Desprs no torna a ser esmentat.

Va deixar al menys tres fills, entre els quals Paul el Penitent i Pastor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199331" title="Paul el Penitent" nonfiltered="2844" processed="2836" dbindex="82852">
Paul de Pella o Paul el Penitent (Paulinus o Paulinus Poenitens, Paulinos ) (Macednia vers 376-?)  fou un escriptor eclesistic rom, fill de Hesperi, prefecte del pretori rom i procnsol d'frica, i net del poeta Ausoni, i un escriptor rom.

Va nixer el 376 a Pella a Macednia per amb noms un any ja fou portat a Cartago on el seu pare va exercir el govern, i amb tres anys va anar a Bordeus on es va educar. Als 15 anys una malaltia va aturar els seus estudis i els seus pares el van permetre viure una vida de plaer i seguretat; als 20 anys es va casar amb una dama de noble famlia i certa riquesa; el seu pare va morir quan Paul tenia 30 anys i llavors es va disputar l'herncia amb el seu germ (aquest volia privar a la vdua del llegat conjugal).

El 414 va donar suport a Prisc tal que protegit pel visigot  Atalf va assolir la corona, i fou nomenat Comes Rerum Privatarum; esperava que els gots no atacarien Bordeus per la ciutat fou ocupada poc desprs i saquejada; es va retirar a Bazas (llat Vazates) que fou assetjada per gots i alans; va intentar retirar-se a Grcia on la seva mare tenia terres, per la seva dona no se'n va voler anar; llavors es va voler fer monjo per els seus amics se'n van enriure; una mica desprs van morir la seva mare, la seva sogre i la seva dona en poc espai de temps; tamb va perdre als seus fills excepte un que era monjo, que tamb va morir algun temps desprs sobtadament.

Com que les terres de Grcia no li produen cap guany es va retirar a Marsella on va comprar i va dirigir una granja que va fracassar, i ho va perdre tot per les deutes, havent de viure de la caritat. Durant l'estncia a Marsella es va relacionar amb nombrosos religiosos i la seva ment es va omplir de sentiments d'aquesta mena, fins que fou batejat el 422 quant tenia 46 anys. Va viure al menys fins els 84 anys (460 ) quan va escriure un poema amb la seva vida.

Va escriure el poema titulat Eucharisticon o Carmen Eucharisticum de Vita Sua,  que ocasionalment ha estat atribut incorrectament a Paul de Nola.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199332" title="Hsties" nonfiltered="2845" processed="2837" dbindex="82853">
Hsties (Hestiaea ) fou un intelligent dama alexandrina que es va dedicar a la literatura i va intentar explicar els poemes d'Homer. Estrab, citant a Demetri d'Escepsis, diu que va escriure un tractat sobre el lloc de la ciutat homrica de Troia i la seva posici a la plana descrita a l'Ilada, que portava el ttol de .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199333" title="Banc de Barcelona" nonfiltered="2846" processed="2838" dbindex="82854">

El Banc de Barcelona va ser fundat el 1845. La seva seu encara pot contemplar-se a la barcelonina Rambla de Santa Mnica. El Banc de Barcelona va ser una societat d'emissi i descompte sota l'impuls de Manuel Girona i Agrafel. Va tenir el privilegi d'encunyar moneda per encrrec del Banco de San Fernando, l'antecessor del Banc d'Espanya. El 1920 va desaparixer, desprs d'una de les ms sonores suspensions de pagaments de la histria de Catalunya.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199334" title="Hestieu" nonfiltered="2847" processed="2839" dbindex="82855">


Onomstica:

Hestieu de Trent, filsof grec ;

Hestieu del Pont, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199339" title="Hestieu de Trent" nonfiltered="2848" processed="2840" dbindex="82856">
Hestieu (Hestiaeus) fou un filsof grec de Trent a la Magna Grcia. Apareix a la llista de filsofs pitagrics de Imbic (Vit. Pythay. 100.36.267). Digenes Laerci, citant a Aristox, diu que fou el pare d'rquites de Trent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199340" title="Hestieu del Pont" nonfiltered="2849" processed="2841" dbindex="82857">
Hestieu (Hestiaeus) fou un filsof grec nascut al Pont, que s esmentat nicament per Ateneu de Naucratis (6. p. 273 d.). Pertanyia al grup dels filsofs estoics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199341" title="Hesquia" nonfiltered="2850" processed="2842" dbindex="82858">
Hesquia (Hesychia, ) fou una detat grega personificaci de la pau i la tranquillitat. s esmentada com a filla de Dice (s a dir, de la Justcia) (Pindar. O. 4.18, Pitgores. 8.1, Fragm. 228. p. 669.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199345" title="Ignasi Garcia i Barba" nonfiltered="2851" processed="2843" dbindex="82859">
Ignasi Garcia i Barba (Barcelona, 1964) s un autor teatral, guionista i director escnic.

 Biografia .
Llicenciat en Historia de l'Art per la Universitat de Barcelona, Diplomat en Interpretaci per l'Institut del Teatre de Barcelona, i ha assitit a nombrosos Seminaris de Dramatrgia dirigits i impartits per Jos Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. Escriu indistintament en catal i en castell.

Entre les seves obres, algunes de les quals han estat premiades, cal destacar "Mars de Gespa/La Finestra/Sota Terra" (2008) i "Marina/Preludi en dos temps/El bosc que creix" (2006)-ambdues publicades a Arola Editors-; "Rutas de Alto Riesgo" (2006)-edicions de l'Ajuntament de Guadalajara-; "El chip experimental"(2007) -Editorial Anaya-; "Futur Perfecte" (2006), "Reconstrucci dels fets" (2000), "La decisi de Vilaneta" (1999), "Cam de Tombuct" (1994) -les quatre publicades per l'Associaci d'Actors i Directors Professionals de Catalunya; "Amanecer en Orn" (1994) -publicada per Caja Espaa-; "Mars de gespa" (1994) -publicada a la revista Escena-. Algunes d'aquestes obres, com "Rutas de Alto Riesgo", "El bosc que creix", "Preludi en dos temps", "Marina" i "Amanecer en Orn", han estat estrenades.Pel que fa a la seva tasca como a director escnic, deixant de banda la direcci d'algunes de les seves obres, ha treballat amb la companyia Teatro del Comn com a director adjunt de Jos Sanchis Sinisterra als muntatges de les obres Terror y Miseria en el Tercer Reich, de Bertolt Brecht, i Terror y Miseria en el Primer Franquismo, del mateix Sanchis Sinisterra, muntatge que va ser guardonat amb el "Premi Max de Noves Tendncies Escniques".Tamb per al Teatro del Comn ha escrit, en col.laboraci amb altres autors,l'obra "La orilla perra del mundo" (2008) -Editorial Akal-.

Destaquen tamb les seves traduccions al castell de les obres "Nocturn" i "Silenci" d'Adri Gual   

Ha estat guionista de les sries "Estaci d'Enlla" (TVC) , "Compaeros" (Antena 3), "El Cor de la Ciutat" (TVC), "Un paso adelante (Antena 3), "Los Serrano" (Telecinco), "Yo soy Bea" (Telecinco)i "Mesa para cinco", adaptaci de la srie americana "Party of five" (La Sexta)

Premis.
 Accsit del Premi SGAE de Teatre Infantil y Juvenil per l'obra El chip experimental (2005).
 Premi Buero Vallejo de Guadalajara per l'obra Rutas de alto riesgo (2004). ;
 Premi Max de les Arts Escniques a la modalitat "Noves Tendncies Escniques" amb el grup Teatro del Comn, per l'obra Terror y Miseria en el Primer Franquismo (2004).
 Accsit del Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi per l'obra Preludi en dos temps (1995).
 Finalista del Premio Teatro Breve per l'obra Amanecer en Orn (1994).

Enllaos externs.
 Pgina d'Ignasi Garcia i Barba a l'ISBN (seleccionar "autor" i escriure "Ignasi Garcia i Barba");
 Ignasi Garca a IMDB;
 Catleg Bibliogrfic i Audiovisual de l'Institut del Teatre de Barcelona (1) i (2) ;
 Buscador d'autors de la SGAE (escriure Garcia i Barba);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199346" title="Hesiqui" nonfiltered="2852" processed="2844" dbindex="82860">


Onomstica:

Hesiqui de Salona, bisbe de Salona ;

Hesiqui d'Acaia, magistrat rom;

Hesiqui, devot deixeble de Sant Hilari;

Hesiqui Egipci, bisbe egipci;

Hesiqui d'Apamea, bisbe d'Apamea;

Hesiqui de Constantinoble, escriptor grec;

Hesiqui de Jerusalem, escriptor grecorom cristi;

Hesiqui de Milet, historiador bizant ;

Hesiqui Taqugraf, escriptor grec ;

Hesiqui d'Alexandria, escriptor i gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199348" title="Hesiqui de Salona" nonfiltered="2853" processed="2845" dbindex="82861">
Hesiqui (Hesychius, ) fou bisbe de Salona a Dalmcia, que va florir al comenament del segle V i va mantenir una intensa amistat amb Sant Agust i Sant Joan Crisstom. Es conserva tamb una carta que li va dirigir el papa Zsim I el 418.  I una epstola escrita per Hesiqui dirigida a Sant Agust.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199349" title="Hesiqui d'Acaia" nonfiltered="2854" processed="2846" dbindex="82862">
Hesiqui (Hesychius, ) fou un magistrat rom, probablement el mateix que Fabricius diu que fou procnsol d'Acaia sota Teodosi II el 435. Libani va tenir dos amics amb aquest nom, un sacerdot i un magistrat, i aquest segon podria ser aquest Hesiqui encara que cronolgicament s fora dubts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199350" title="Hesiqui (deixeble de Sant Hilari)" nonfiltered="2855" processed="2847" dbindex="82863">
Hesiqui (Hesychius, ) fou un devot deixeble de Sant Hilari. A la seva mort a l'illa de Creta el seu cos fou portat a Terra Santa. (Hier. Vita S. Hilarionis, passim; Opera, vol. iv. pars ii. col. 74, &c. ed. Benedict; Sozom. H. E. 3.14; Fabr. Bibl. Gr. vol. 7. p. 552.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199351" title="Hesiqui Egipci" nonfiltered="2856" processed="2848" dbindex="82864">
Hesiqui Egipci  (Hesychius Aegyptus, ) fou un bisbe d'Egipte que va patir martiri durant l'anomenada persecuci de Diocleci i els seus successors, vers el 310 o 311.

No s clar si va morir a Alexandria o en un altre lloc. Alguns historiadors pensen que fou el bisbe que va revisar el Septuagint, revisi que fou usada per l'esglsia egpcia i adjacents. Fabricius l'identifica com Hesiqui d'Alexandria, autor del Lexicon, per altres autors no hi estan d'acord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199352" title="Hesiqui d'Apamea" nonfiltered="2857" processed="2849" dbindex="82865">
Hesiqui d'Apamea (Hesychius, ) fou un bisbe d'Apamea. Porfiri, a la vida de Plot, l'esmenta com Just Hesiqui () per en una edici revisada d'aquesta obra se l'anomena Ustilli Hesiqui  i apareix com fill adoptiu d'Emili, un dels darrers platonistes de la segona meitat del segle III. 

Emili l' va llegar un centenar de llibres en els que havia recopilat les instruccions del filsof Numeri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199353" title="Hesiqui de Constantinoble" nonfiltered="2858" processed="2850" dbindex="82866">
Hesiqui de Constantinoble (Hesychius, ) fou un escriptor grec de data desconeguda  per probablement de la meitat del segle IV, que va escriure l'obra . Es pensa que fou un dels eclesistics que es va alar contra l'heretgia d'Eunomi vers el 360. Alguns autors li atribueixen la "Histria Eclesistica" generalment atribuda a Hesiqui de Jerusalem.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199354" title="Hesiqui de Jerusalem" nonfiltered="2859" processed="2851" dbindex="82867">
Hesiqui de Jerusalem (Hesychius, ) fou un escriptor grecorom cristi, molt reputat al seu temps i del que s conserva part de la seva obra. La seva poca est subjecta a discussi. Ciril d'Escitpolis a la seva "Vida de Sant Eutimi", esmenta a Hesiqui com a prevere i mestre de l'esglsia i patriarca de Jerusalem, vers el 428 o 429, que va consagrar l'esglsia del monestir de Laura. Tefanes Isuric el situa el 414 i 415 com a prevere, ttol que li conserva fins a la mort el 434. Tamb Foci l'anomena noms prevere i no dona les seves dates. Possevinus (Apparatus Sacer, vol. 1. p. 739, ed. Col. 1608 ), Cave, i  Thorschmidt (Comment. de Hesychio Milesio), consideren a Hesiqui com el  Isysius o Isacius () bisbe de Jerusalem al que el papa Gregori I el Gran va escriure una epstola i que va morir a Alexandria el 609.

Segons la Menolgia grega l'escriptor Hesiqui va nixer i es va educar a Jerusalem; desprs fou eremita o anacoreta al desert probablement a Palestina; fou ordenat prevere pel bisbe de Jerusalem contra la seva voluntat i va viure la resta de la seva vida a la ciutat. 

Les seves obres principals sn: 
 In Leviticum Libri septem. ;
  Collectio Difficultatum et Solutionum, excerpta per compendium ex Exangelica Consonantia. ;
 In Canticum Habacuc et Jonae.
 Commentarius in Psalmos a Ps. 77 ad 107, inclusive, et in Ps. 118 ;
 Ecclesiastica Historia ;
 Comnmentarius in Epistolam ad Hebraeos et in Ezekielem;
 Hypotheses in Libros Sacros;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199355" title="Hesiqui de Milet" nonfiltered="2860" processed="2852" dbindex="82868">
Hesiqui de Milet (Hesychius, ) (segle VI) de renom  (Illustre) segurament per algun crrec que exercia que comportava aquest tractament, fou un historiador bizant que va nixer a Milet i fou fill d'Hesiqui i Sofia. 

Va viure en temps dels emperadors Anastasi I, Just I, i Justini I.  De la seva biografia no es coneixen detalls excepte que va tenir un fill de nom Joan, la mort del qual va aturar la feina del pare.

Va escriure les segents obres:

1. , una histria de ms de mil nou-cents anys comenant per Belus, mtic fundador de l'imperi assiri i fins a la mort de l'emperador Anastasi I el 518, distribuda en sis parts: 1) abans de la guerra de Troia; 2) De la guerra de Troia a la fundaci de Roma; 3) de la fundaci de Roma a l'abolici de la monarquia; 4) de l'establiment de consolat a Juli Csar; 5) de Juli Csar fins a l'establiment de Constantinoble com a capital; 6) fins a la mort d'Anastasi I. A aquesta darrera s'hi van afegir un apndix sobre el regnat de Just (518-527) i comenament del regnat de Justini  (emperador del 527 al 566).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199357" title="Hesiqui Taqugraf" nonfiltered="2861" processed="2853" dbindex="82869">
Hesiqui Taqugraf  (Hesychius Tachygraphus, ) fou un escriptor grec que va viure en temps de Constant I el Gran a comenaments del segle IV. Els seus escrits es van caracteritzar per l's d'abreviatures i altres mtodes de simplificaci, del que va venir el seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199359" title="Sab" nonfiltered="2862" processed="2854" dbindex="82870">


El sab s un producte o substncia que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes. Actualment a ms, tamb es emprat per a decorar la cambra de bany. Es pot trobar en pastilla, com a pols o com crema. En sentit estricte, tcnicament existeix una gran diferncia entre el que es un sab, un detergent i un xamp.

A la capa de glbuls d'aire (o espuma) que fa el sab quan es barreja amb aigua s'anomena sabonera.

 Histria .
El naixement del primer sab es perd a l'antiguitat. Aquest article de neteja existeix des de fa molt de temps. Els sumeris, (3000 a.C.) ja fabricaven el sab; bullien diverses bases juntes i utilitzaven el seu residu per a rentar-se.
Els antics egipcis ja utilitzaven un producte sabons que consistia d'una mescla d'aigua, oli i ceres d'origen vegetal o animal, frmula que fou utilitzada tamb per els grecs i els romans, aquestos ltims els quals conegueren una forma de sab particularment per transmissi dels gals. Plini el Vell, historiador rom, menciona un ungent de cendra de faig i greix de cabra que els gals utilitzaven com a untura per als cabells.
 
A les excavacions de la ciutat de Pompeia s'ha descobert una fbrica de sab que data de ms de 1900 anys. Gal menciona el sab usat especficament per a la neteja al segle II.

Al segle VII ja es coneixia a casi tot el sud d'Europa, per aquestos segles existia una potent indstria a Espanya i Itlia. Fou precisament a la ciutat italiana de Savona on se va comenar a elaborar un sab d'oli d'oliva que tamb feien els musulmans. A l'Edat mitjana el sab ja era un article d's general. 

Al segle XV apareix el sab de Marsella, el precursor dels sabons actuals, preparat amb una mescla de ossos (rics en potassi) i greixos vegetals. La indstria sabonera flor a les ciutats costeres del Mediterrani, favorescudes per l'abundant presencia de l'oli d'oliva i la sosa custica natural. 

Durant la Segona Guerra Mundial, els americans desenvoluparen un tipus de sab que podia utilitzar-se amb aigua de mar, pensant en els marines destinats al Pacfic: aix nasqu el sab dermatolgic, el menys agressiu de tots els sabons per la pell.

 Composici .

El sab generalment s el resultat de la reacci qumica entre un alcali (generalment hidrxid de sodi o de potassi) i algun cid gras; esta reacci es denomina saponificaci. L'cid gras pot provenir, per exemple, de la mantega de porc o l'oli de coco. El sab se soluble en aigua i, per les seues propietats detergents, serveix comunament per a rentar o netejar.

A l'hora de l'elaboraci domstica es prou ms cmode i segur, si ens limitem a refondre un sab a base de glicerina de coco, i el decorem i adornem al nostre gust. 
En sentit estricte no estem elaborant un sab, solament s'est modelant mitjanant un fos i modelat a un sab prviament elaborat.

Tradicionalment s un material slid, cosa que fa un contrast entre ells encara que tamb s habitual veure'l en forma lquida o en pols. En realitat la forma slida s el compost "sec". La forma lquida s el sab dissolt en aigua, en aquest cas la seua consistncia pot ser molt viscosa o molt fluida.

 Mtodes d'obtenci del sab .
Encara en essncia el procs, ja siga industrial o artes, consta de tres fases: 
 saponificaci;
 sagnat;
 modelat;

Saponificaci.
Es bull el greix en grans calderes, s'afegix lentament sosa custica (NaOH) i s'agita contnuament la mescla fins que comena a posar-se pastosa.

La reacci que ha tingut lloc rep el nom de saponificaci i els productes sn el sab i el lleixiu residual que cont glicerina:
greix + sosa   sab + glicerina + lleixiu (aigua i sosa)

S agnat .
El sab obtingut es diposita a la superfcie en forma de grnuls. Per a que qualli completament se li afegeix sal (NaCl). Aquesta operaci rep el nom de sagnat o salat i s'aconsegueix la separaci total del sab que flotara sobre la dissoluci de glicerina, de sosa que no ha reaccionat i d'aigua.

Desprs de fet el sagnat, el sab calent es traspassa a un altre recipient per a afegir-hi perfums, colorants, productes medicinals o altres additius. Encara calent, es transfereix a motllos, on es refreda i d'on s'extreu per a tallar-lo en peces.

El sab lquid est constitut principalment por oleat de potassi, preparat per la saponificaci de l'cid oleic amb hidrxid de potassi.

Mtodes de fabricaci.

Actualment hi ha dos mtodes d'obtenci del sab, ambds basats en la saponificaci.

 Primer mtode . 
En el primer mtode es produeix la saponificaci directament sobre la greix. Es fa reaccionar l'alcali amb el greix i se n'obt sab i glicerina. T el desavantatge que s ms difcil la separaci de la glicerina i el sab.

 Segon mtode .
En aquest mtode primer es produeix la ruptura qumica del greix, i s'obt la glicerina i els cids grassos; aquests se separen fcilment. Desprs es produeix la sal de l'cid gras i la base.

 Variants .
Tamb se te la costum d'agregar-li colorants i perfum (a pesar de les queixes d'alguns usuaris), carregues (per abaratir el preu), glicerina, etc.

Farmacutica.
En farmcia es pot usar amonac o altres bases, o un xid metllic, sobre olis, greixos o resines, i es mescla a vegades amb altres substncies que no produeixen saponificaci.

Fabricaci industrial.  
Les matries primes es mesclen amb aigua fins que formen una pasta. Desprs es fa l'atomitzaci, que consisteix en transformar la pasta en pols: la pasta passa per un tub a pressi i entra en una gran torre, on es ruixa amb aire calent a contracorrent. El flux d'aire ajuda a evaporar l'aigua de la pasta i es forma la pols, de major o menor gruix segons la pressi amb la que ha sortit del tub i el dimetre dels orificis del ruixador. Alguns dels ingredients, que no poden resistir la temperatura de l'aire calent o la humitat, s'afegeixen a la pols obtinguda desprs de l'atomitzaci. A continuaci, la pols es mescla en un tambor giratori. Finalment, passa per un seds que separa les partcules massa fines o gruixudes, aix produeix un contrast en els diferents tipus de sabons que podem trobar al mercat.

Les fbriques han d'estar ben equipades amb aspiradors, perqu la pols pot provocar problemes allrgics o asma als treballadors. S'ha de ser curs sobre tot en les parts del procs de fabricaci on es manipulen els enzims, ja que aquestes sn especialment perilloses per al sistema respiratori.

Acci detergent del sab.
Els sabons apliquen la seua acci netejadora damunt de les grasses mitjanant l'aigua degut a l'estructura de les seues molcules. Aquestes porten una part liposoluble i una altra hidrosoluble.

El component liposoluble fa que el sab mulle la grassa disolvint-la i el component hidrosoluble fa que el sab es disolvisca a la seua vegada a l'aigua.

Las taques de greix no es poden eliminar noms amb aigua degut a que no s'hi dissolen. El sab no obstant, que se soluble a les dues, permet que el greix passe a la dissoluci desapareguent la taca.

Enllaos externs.

Glossari per al fabricant modern de sab (castell);





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199361" title="Hesiqui d'Alexandria" nonfiltered="2863" processed="2855" dbindex="82871">
Hesiqui d'Alexandria (Hesychius, ) fou un escriptor i gramtic alexandr d'poca desconeguda, sota el nom del qual s conserva un important diccionari grec. De la seva biografia no se'n sap res. El diccionari (Lexicon) est dirigit a Eulogi, tamb un personatge desconegut, i diu que est basat en una compilaci feta per Diogeni, per ampliada i complementada amb informacions prpies i d'altres autors com Aristarc de Samotrcia, Api, Heliodor i altres.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199363" title="Hetareu" nonfiltered="2864" processed="2856" dbindex="82872">
Hetareu (Hetareius, ) fou una detat grega protectora de gremis o associacions d'amics, i sobrenom de Zeus al que Json va oferir els primers sacrificis quan els argonautes s van reunir per la seva primera expedici.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199364" title="Hiarbes" nonfiltered="2865" processed="2857" dbindex="82873">
Hiarbes (Hiarbas, ) fou rei de Numdia vers el 84 aC a 82 aC. Va donar suport a Gneu Domici Aenobarb i les restes del partit popular de Gai Mari a l'frica i probablement fou Domici que el va establir al tron vers el 84 aC en substituci d'Hiempsal II que havia ofs a Gai Mari i que desprs va ser altre cop rei el 82 aC. Hiarbes va ajudar amb un exrcit a Domici contra Pompeu quan aquest va desembarcar a frica el 82 aC i fou derrotat. Va caure en mans dels vencedors i fou executat. El seu nom apareix tamb com Iarbus, Iarbas i altres variants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199365" title="Hicesi" nonfiltered="2866" processed="2858" dbindex="82874">


Onomstica:

Hicesi,  escriptor grec ;

Hicesi,  metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199366" title="Hicesi (escriptor)" nonfiltered="2867" processed="2859" dbindex="82875">
Hicesi (Hicesius, ), fou un escriptor grec esmentat per Climent d'Alexandria com autor d'un llibre sobre misteris religiosos en el qual incidentalment descriu alguns ritus de la religi dels escites. (Clem. Protrept. p. 19.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199367" title="Hicesi (metge)" nonfiltered="2868" processed="2860" dbindex="82876">
Hicesi (Hicesius, ), fou un metge grec que va viure probablement al final del segle I aC, i s esmentat per Crit (Gal De Compos. Medicam. sec. Gen. 5.3, vol. 13. p. 786, 7). Fou seguidor d'Erasstrat i fou el cap de l'escola de medicina establerta a Esmirna. Ateneu de Naucratis l'esmenta repetidament i diu que fou amic del metge Mendor. Plini tamb l'esmenta com a metge distingit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199370" title="Antonio Goicoechea" nonfiltered="2869" processed="2861" dbindex="82877">
Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 1876 - Madrid,1953) fou un advocat espanyol. Membre del Partit Liberal Conservador, el 1899 fou nomenat lletrat del Consell d'Estat i el 1919 va ser ministre de Governaci en el govern d'Antoni Maura, per dimit al poc temps per l'oposici tant dels liberals com dels partidaris d'Eduardo Dato. Escollit senador per la provncia de Mrcia el 1922, va collaborar amb la Dictadura de Miguel Primo de Rivera i en 1927 es va afiliar a Unin Patritica. 

Quan es va proclamar la Segona Repblica Espanyola es va unir al Partido de Accin Nacional, que el 1933 es transform en Renovacin Espaola, pel qual fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933. A les eleccions generals espanyoles de 1936 no fou escollit diputat. Va participar fora activament en l'aixecament militar de Francisco Franco, puix que el 25 de juliol de 1936 amb Pedro Sinz Rodrguez marx a Roma a entrevistar-se amb Galeazzo Ciano, ministre d'afers exteriors de Benito Mussolini, per a aconseguir el suport itali per als sublevats. Quan es va aprovat el Decret d'Unificaci de 1937 va dissoldre Renovacin Espaola. 

Aleshores abandon la poltica, i entre 1938 i 1950 va ser president del Banc d'Espanya, del Banc Exterior d'Espanya, del Banc Hipotecari i del Banc de Crdit Industrial.  El 1943, juntament amb altres procuradors en Corts, sign un escrit dirigit a Francisco Franco en el que sollicitava la restauraci de la monarquia, "continuadora de la nostra tradici histrica".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199375" title="Ortofonia" nonfiltered="2870" processed="2862" dbindex="82878">
Ortofonia ensenya la manera de llegir com cal els sons que sn representats grficament o que per llur grafia es poden confondre amb altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199379" title="Lexicologia" nonfiltered="2871" processed="2863" dbindex="82879">
Lexicologia s la part de la gramtica que estudia les paraules, elements constitutius de les proposicions, amb les quals es forma el discurs.
Comprn l'analogia, l'etimologia, i la morfologia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199382" title="Unin Patritica" nonfiltered="2872" processed="2864" dbindex="82880">
Unin Patritica fou un partit poltic de caire institucional fundat l'abril 1924 a instncia del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patriticas, fundades pel futur cardenal ngel Herrera Oria i la seva Asociacin Catlica Nacional de Propagandistas, amb la intenci de constituir un gran partit catlic, a imitaci del Partit Popular, fundat a Itlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democrcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

No obstant aix la intenci de Primo de Rivera era distinta: integrar-ne tota la societat substituint als partits tradicionals -als quals considerava corruptes- per a donar suport la seva Dictadura personal. Convertit en realitat en Partit nic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesi a la dictadura: oligarques, antics seguidors d'Antoni Maura, membres destacats de l'Esglsia catlica i empresaris. Desprs de la instauraci de la Segona Repblica es va convertir en Unin Monrquica Nacional, per a integrar-se en Falange Espaola el 1936. 

Dintre de la mentalitat poltica regeneracionista, la tascar d'un "cirurgi de ferro" com es denominava a si mateix Primo de Rivera, no noms havia de destruir la poltica corrupta sin que tamb havia de promocionar una poltica nova. A aix va respondre la creaci de la Unin Patritica com un partit nic. Al servei d' "ideals d'ordre i justcia" i sota la divisa "Ptria, religi, monarquia", va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits poltics, per a afirmar la continutat de la Dictadura. L'abril de 1924 va fer circular unes quartilles en les quals es pretenia que les "gents d'idees sanes i els homes de bona fe" s'agrupessin en alguna cosa que no seria sin una conducta organitzada i que no tindria carcter ni de dretes ni d'esquerres. Algun cop la va definir com un "partit poltic, per apoltic, que exerceix una acci poltic-administrativa". 

Pel que fa a la finalitat i a la destinaci de la Unin Patritica tampoc va ser clar Primo de Rivera. A vegades deia que d'ella sorgirien en el futur diferents partits i en unes altres afirmava que era ja el primer partit del nou Rgim que ell havia inaugurat. Primo de Rivera va dir que coincidirien en ella tots els quals estiguessin d'acord amb la Constituci Espanyola de 1876, i desprs no obstant aix va enunciar un programa en el qual es defensava una nova Constituci amb cmera nica (de tipus corporatiu i que es denominaria "Assemblea Nacional"). 

Tamb era confs el plantejament de la Unin Patritica pel que fa a la seva vinculaci amb el Govern. De fet, les primeres Unions Patritiques van sorgir de manera espontnia en els cercles del catolicisme poltic, que veia en la desaparici del parlamentarisme caciquil una magnfica oportunitat per a poder portar a terme la seva peculiar versi de la regeneraci. Les zones geogrfiques de major implantaci d'aquesta primera Uni Patritica coincideixen amb aquelles on va tenir major influencia el catolicisme poltic i social inspirat per ngel Herrera Oria. En teoria el govern de 1925 va ser exclusivament de la Unin Patritica, per aquesta no servia per a altra cosa que proporcionar a la Dictadura un suport popular en manifestacions i actes d'adhesi. Noms en el moment de declivi del Rgim pot afirmar-se que la Unin Patritica va adoptar algunes frmules semblants a les del partit nic. En 1927 els Ajuntaments i Diputacions Provincials havien de ser ja vedat exclusiu de la Unin Patritica; fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqus a tasques d'informaci i denncia d'aquells que conspiressin contra el Rgim o el difamessin. Ni tan sols en aquests anys pot afirmar-se que la Unin Patritica fora un veritable partit nic. Per a aix li faltaven a Primo de Rivera dues caracterstiques fonamentals: proporcionar al seu partit un ideari precs i impedir l'existncia d'altres partits. 

El General va arribar a definir la Unin Patritica com "un 'partit central, monrquic, temperat i serenament democrtic'", i ms endavant va fer per a ell una divisa ("Ptria, Religi i Monarquia") que, a ms de recordar lema del Carlisme ("'Du, Ptria i Rei'"), semblava preterir els principis monrquics a l'enunciar-los tan sols en tercer lloc. En els llibres de propaganda del rgim dictatorial (els de Jose Mara Pemn i Pemartn) pot apreciar-se com argument a favor d'ell molt ms les tesis de la dreta tradicional catlica que les del feixisme, i es mostren innombrables estadstiques de l'eficincia administrativa del Rgim. Aix, Jos Mara Pemn defensava l'Estat "tradicional socialcristi" enfront del feixisme, utilitzant per a aix cites d'autors recents, i considerava que el sufragi universal era "un gran error". 

La Unin Patritica no es va semblar en res al partit nic del feixisme, sin que fou una entitat circumstancial que desapareixeria quan no tingus el suport del govern. Jos Calvo Sotelo explicava a les seves Memries que ell es va oposar al naixement i organitzaci de la Unin Patritica perqu considerava que "els partits poltics quan s'organitzen des del poder i pel poder neixen condemnats a la infecundidad per falta de saba". Els estudis locals que s'han realitzat fins a ara sobre la procedncia dels elements que componien la Unin Patritica ens demostren que existia una notable heterogenetat. Aix, a Ciudad Real els seus dirigents eren conservadors, a Sevilla la majoria procedien d'una Uni Comercial, a Mrcia procedien dels cercles catlics o a Sria eren antics agraris. Quan se li va interrogar al dictador sobre si ell mateix i el seu sistema poltic tenien un significat similar a Mussolini i el feixisme itali va respondre que els seus exemples havien estat nacionals: el general Joan Prim i Prats i el somatent catal. Els principals suports (encara que no els nics) del rgim dictatorial van ser els mauristes, catlics, tradicionalistes i conservadors. Per tots ells, de moment, no defensaven aquest gnere de plantejaments poltics que noms van fer seus durant l'etapa radicalitzada i maximalista de la Segona Repblica. 

Als Pasos Catalans no assol d'sser mai un veritable partit de masses, per reun elements dretans  i oportunistes; gent dels Sindicats Lliures, membres de la Unin Monrquica Nacional, funcionaris i membres del sometent, i arrib a aplegar, a la sola provncia de Barcelona, 20.000 membres, sota la direcci d'Andreu Gass i Vidal, Eusebio Castillo Boraita. Desprs de la caiguda del Dictador va desaparixer, i els seus membres s'integraren a la Pea Blanca o a Renovacin Espaola.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199389" title="Analogia" nonfiltered="2873" processed="2865" dbindex="82881">
Una analogia del grec         (ana, reiteraci o comparaci i logos, ra), expressa una comparaci o relaci entre diverses raons o conceptes; comparant-los els sers fsics (objectes, etc.) i/o experincies o altres conceptes abstractes, apreciant i assenyalant caracterstiques generals i particulars, generant conductes o raonaments basant-se en l'existncia de les semblances entre ells.

A ms ampliant-se el seu significat l'analogia estudia el nombre i categories de les paraules, amb les quals es formen les preposicions, i els accidents que en elles poden ocrrer.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199395" title="Ral Mazza" nonfiltered="2874" processed="2866" dbindex="82882">
Ral Mazza (Buenos Aires, 6 de juny de 1888 - Buenos Aires, 24 de febrer de 1948) fou un pintor argent. 

Biografia.
Va emprendre la seva carrera artstica estudiant en l'Associaci d'Estmul de les Belles Arts de la ciutat de Buenos Aires, on va estudiar entre els anys 1902 i 1905 tenint com un dels seus principals mestres a l'escultor Arturo Dresco. Al sortir va obtenir cert renom com pintor de gnere i d'escenes costumistes argentines, va exposar moltes d'aquestes obres al Sal Nacional de Pintura des de 1912 fins a 1947. Prviament, ja el 1910 el Congrs Nacional li va atorgar una beca de perfeccionament a Europa, de manera que va poder assistir entre 1911 i 1912 a l'estudi de Giovanni Giacometti a Florncia i desprs estudiar a Pars amb Anglada Camarasa a l'estudi del qual va conixer al seu compatriota Tito Cittadini. 

Desprs del seu retorn a l'Argentina Ral Mazza va obtenir el crrec de professor en l'Escola d'Arts Decoratives de Buenos Aires, de la qual va passar a ser director el 1944. Mentre, el 1931 va realitzar panells decoratius per a l'Exposici Internacional de Nova York, aix com murals als edificis dels Ministeris d'Hisenda i Obres Pbliques de Buenos Aires. 

Obra.
La seva tcnica s senzilla (freqentment ha recorregut a l'oli sobre llen) encara que b assolida: una svia disposici dels objectes i personatges i l's d'una pauta acolorida i lluminosa encara que mesurada, amb pocs extrems cromtics. Cal notar que, malgrat desenvolupar tota la seva obra en ple perode de les avantguardes del segle XX, la seva obra es mant bastant distant de les mateixes i dins d'un tradicional figurativisme, amb lleugers influxos de l' impressionisme.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199396" title="Aureli Maria Escarr i Jan" nonfiltered="2875" processed="2867" dbindex="82883">
Aureli Maria Escarr i Jan (l'Arbo, 1908 - Barcelona, 1968) fou un monjo benedict i abat de Montserrat. Ingress com a monjo a l'abadia de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1933. Desprs de la revolta militar de 19 de juliol de 1936, degut a la persecuci religiosa dels elements incontrolats de CNT i FAI, aconsegu passar a Itlia, grcies a la protecci de la Generalitat de Catalunya. 

El 1938 marx a Saragossa i el gener de 1939 retorn al monestir de Montserrat abans que les tropes franquistes i aconsegu que el confirmessin com a prior abans de l'arribada de les autoritats franquistes. El 1941 fou nomenat abat coadjutor de l'abat Marcet, i va decidir renovar la comunitat enviant monjos a fer estudis a l'estranger i donant suport decidit a les recerques en els camps de la litrgia, de la Bblia i de la cultura en general. Alhora, fou iniciativa seva la cerimnia de l'entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat de 1947, considerat un dels primers actes de reafirmaci nacional i de reconciliaci de la postguerra. Tanmateix val a dir que aleshores tenia unes excellents relacions amb les autoritats franquistes i conreava l'amistat personal del dictador i de la seva muller, fins al punt que es deien de tu .

Va fer possible l'existncia de publicacions com Germinabit, Serra d'Or, Qestions de Vida Cristiana i Studia Monastica, i acoll tota mena d'iniciatives, sense discriminacions. Aix el va fer xocar sovint amb el govern de Franco, i la seva postura crtica el convert en un smbol i representant de l'Esglsia catalana. El 1963 va fer unes declaracions al diari francs Le Monde d'oberta oposici a la dictadura, ra per la qual el 1965 el govern franquista el va obligar a abandonar Catalunya i pass a residir al monestir de Viboldone (Llombardia). El 1966 el govern espanyol el va obligar a renunciar al ttol d'abat de Montserrat. Malalt de mort, l'abat Cassi Just el port a Barcelona i fou enterrat a Montserrat. 

El seu secretari personal, Aureli Argem i Roca, va batejar en honor seu el Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i Nacionals (CIEMEN).

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199398" title="Corta Atalaya" nonfiltered="2876" processed="2868" dbindex="82884">


Corta Atalaya s la explotaci minera a cel obert ms gran i de geometria ms perfecta que existeix a Europa. Les dimensions sn espectaculars ja que es tracta d una ellipse de 1.200 metres de llarg, 900 d ample i una profunditat de  350. Va ser un dels projectes ms ambiciosos de la companyia Rio Tinto Company  i va estar en explotaci fins fa una 20 anys.
 
 Historia .

Aquesta explotaci a cel obert, es va iniciar l'any 1.907 desprs dels esfondraments que es van produir a la zona de la   Masa de san Dionisio   dos anys abans, que van provocar la combusti de les pirites situades en aquest sector. 

El sistema de explotaci era en esglaons i pous Gloria o "Glory Holes", sistema utilitzat fins al nivell 16 .  

 La Atalaya .

Aquest poble es va construir per la explotaci subterrnia del   Filn de San Dionisio  , que a l 1907 passaria a ser el jaciment a cel obert Corta Atalaya.

En 1873, Rio Tinto Company va adquirir les mines de minas de Riotinto i es va plantejar el problema del trasllat dels treballadors des de casa seva fins a al lloc de treball. Per aix la companyia va planificar la construcci de vivendes al lloc on els treballadors ja havien construt les seves barraques per pernoctar a prop de la feina.
 
Aix la soluci adoptada per la empresa va ser substituir les barraques per edificacions ms duradores als llocs triats pels miners. S inicia la construcci de 100 vivendes, de 45 metres quadrats.
 
L empresa va completar la poblaci amb la construcci de la plaa publica, la capella, un magatzem de comestibles, un casino, una escola i una caserna de la Gurdia Civil. Aquesta aldea va acollir a gran part dels treballadors del la empresa minera durant casi un segle. El moment de ms poblaci es va donar a l any 1910.  

 





Aquest poble va patir les conseqncies del creixement de la mina ja que l any 1970 es va aprovar l ampliaci de la mina. Els habitants a causa del nou projecte van ser reallotjats a Alta de la Mesa, El Valle o en Nerva  i es va destruir la poblaci.  Actualment, encara es poden observar les runes del collegi, al oest de la Corta.

 Curiositats .
 Durant molts anys ha estat possible visitar esta meravella, per actualment la companyia holandesa  propietria dels terrenys no permet entrada..
Va ser escenari del rodatge de la pellcula El corazn de la tierra de Antonio Cuadri i de PROXIMA de Carlos Atanes.
 Va ser la major explotaci a cel obert del mn i ara en la major d Europa.
 El cercle central mesura ms de 2000 metres quadrats.
 A uns dels seus anells hi ha una locomotor abandonada que permet tenir una referncia de la seva magnitud.

 Enllaos externs .
Parque Minero de Riotinto ;
Vista area desde Google Maps.;
 Vdeos a Youtube.
Corta Atalaya amb narraci de Juan Cobos Wilkins  ;
Escena de la srie Camioneros on apareix Corta Atalaya. ;
Andaluca es de cine. ;
El corazn de la tierra ;
Vdeo con imgenes de Corta Atalaya  y otras zonas de Riotinto.;

.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199399" title="Hicetes" nonfiltered="2877" processed="2869" dbindex="82885">


Onomstica:

Hicetes de Leontins, governant grec de Leontins, vers 353 aC a 338 aC,  i de Siracusa (Hicetes I) 346 aC a 344 aC;
Hicetes de Siracusa o Hicetes II, governant grec de Siracusa 289 aC a 280 aC;
Hicetes, filsof pitagric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199400" title="Hicetes de Leontins" nonfiltered="2878" processed="2870" dbindex="82886">
Hicetes de Leontins  (Hicetes. ) fou un governant grec nascut a Siracusa, contemporani de Dions el Jove, i de Timole de Siracusa. Era amic de Di de Siracusa i  a la seva mort (353 aC) Arete la viuda, i Aristmac, el fill, van quedar sota protecci d'Hicetes; aquest al principi els va protegir per desprs fou convenut pels enemics de Di d'eliminar-los i els va enviar a Corint amb un vaixell amb instruccions de matar-los durant el viatge. 

En els desordres que van seguir a Siracusa, Hicetes va assolir en un moment indeterminat la tirania a Leontins, que desprs de la tornada de Dions el Jove va ser lloc de concentraci de tots els siracusans enemics del govern. Hicetes aspirava a expulsar a Dions i establir la seva prpia tirania; mentre els siracusans van demanar ajut a Corint i Hicetes va haver de donar suport a aquesta demanda per va entrar en negociacions secretes amb els cartaginesos; durant aquest temps va reunir una fora considerable de mercenaris i seguidors, amb la que va atacar Siracusa, va derrotar a Dions en una batalla decisiva i es va fer amo de la ciutat (Hicetes I) excepte la ciutadella a l'illa d'Ortgia en la que Dions va quedar assetjat (346 aC).

En aquest moment va desembarcar a Siclia Timole desprs d'eludir la vigilncia cartaginesa (344 aC). Hicetes va intentar ocupar Adranum abans que Timole per aquest el va derrotar; una mica desprs Dions va rendir la ciutadella al cap corinti. Hicetes va intentar l'assassinat de Timole que va fallar i va decidir llavors recrrer a l'ajut directe de Cartago; va introduir al general Mag al front d'una nombrosa flota i exrcit al port de Siracusa i els va ajudar a desembarcar; llavors van intentar atacar Catana per foren derrotats i mentre el comandant de la guarnici corntia a Siracusa, Ne, va recuperar Acradina; una mica desprs, davant de la deserci de molts mercenaris de l'exrcit cartagins, Mag es va retirar i va tornar a Cartago. 

Llavors Hicetes no va poder impedir el domini complert de Timole sobre Siracusa. Una vegada Timole va consolidar el seu poder es va dirigir contra Leontins i haguera expulsat a Hicetes si no hagus estat per una invasi cartaginesa. Timole va obtenir sobre els cartaginesos la gran victria del riu Cremissos (Cremissus) el 339 aC. 

Hicetes es va aliar a Mamerc, tir de Catana i ambds van rebre un cos d'auxiliars cartaginesos enviats per Gisc i encara que inicialment van tenir alguns xits Hicetes fou finalment derrotat de manera decisiva per Timole al riu Damurias, i no va tardar en ser fet presoner i executat junt amb el seu fill Euple. La seva viuda i filles foren portades a Siracusa on igualment foren executades en venjana per l'assassinat d'Arete i Aristmac.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199401" title="Blai Padr i Obiols" nonfiltered="2879" processed="2871" dbindex="82887">
Blai Padr i Obiols (Manresa, Bages, 13 de febrer de 1873 - 6 de novembre de 1934) fou un intellectual i humanista catlic.

Fou un pedagog del folklore catal, sobretot pel que fa a les canons populars. Collabor amb l Orfe Manres, entitat de la qual en fou el president entre els anys 1910 i 1911. Fou fundador dels Amics del Cant Gregori i contribu a restaurar a Manresa la Festa de Sant Jordi.

Biografia.
Fill de Francesca Obiols Rosal i Anton Padr Cornet, que feia llanadores. De jove sentir vocaci sacerdotal i als 12 anys cursar estudis als seminaris de Vic i posteriorment a Barcelona. Per no sentint prou ferme la seva vocaci, va tornar a residir a Manresa, on estudi Clcul Mercantil i Comptabilitat. 

L'any 1899 es cas amb Concepci Gonzlez Malrich i tingueren nou fills. En segones npcies es cas amb Concepci Roset Rubinat, l'any 1922 i tingueren tres fills. 

Quant a la seva vida professional, a l'any 1904, als 31 anys, ingress a la Caixa d'Estalvis de Manresa com auxiliar, on el seu sogre D. Juan Gonzlez Prez ocupava el crrec d'administrador-cap d'oficina. Desprs exerc el crrec d'administrador de la societat "Gas de Manresa" fins el 1911. 

El febrer de 1911 embarc cap Amrica per fer de mestre. Un any desprs tornar per treballar a la Companyia Annima Manresana d'Electricitat. El 1919 exerc el crrec d'administrador de la Caixa d'Estalvis de Manresa.

Centre Excursionista de la Comarca de Bages. 
El 1926 succe al doctor Oleguer Mir i Borrs en la direcci del butllet del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. D'aquesta entitat excursionista tamb en fou secretari, vice-president del Consell Directiu i membre del Consell Superior.

Obra.
El 1932 public a Manresa el llibre Gramtica elemental de la Llengua Llatina que tenia el mrit de ser, modernament, la primera gramtica llatina escrita en catal. De jove va escriure varies poesies que denomin Fruits Primerencs. 

Disperses en el butllet del Centre Excursionista de la Comarca de Bages s'hi troben un bon nombre de canons populars catalanes recollides a la comarca, les quals en Blai Padr anava publicant de tant en tant, amb el desig, deia ell "que el Centre contribueixi a la renaixena musical de Catalunya, ja que en la msica popular i no en cap d'altre, els autors poden extreure'n les essncies millors per les seves creacions personals".

Bibliografia.
Butllet del Centre Excursionista de la Comarca de Bages Nm. 175 any 1934;
Revista i lustrada Jorba (Nm. 309) Juny de 1935;
El Centre Excursionista de la Comarca de Bages: 1905-2005, Glria Balls i Casliva.

Vegeu.
Ramon Padr i Roset;
Josep Padr i Sala;

Enllaos externs.
Biografia;
Gramtica Elemental de la Llengua Llatina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199402" title="Hicetes de Siracusa" nonfiltered="2880" processed="2872" dbindex="82888">
Hicetes de Siracusa (Hicetes, ) fou un governant grec nascut a Siracusa, que fou tir d'aquesta ciutat entre el govern d'Agtocles i el de Pirros d'Epir.

A la mort d'Agtocles el 289 aC el seu assass Men va matar al net  del tir, Arcgat (Archagathus) i va assolir el comandament de l'exrcit  amb el que el mort estava assetjant Etna, i amb aquest exrcit es va dirigir a Siracusa. L'assemblea de Siracusa va enviar contra ell a Hicetes amb forces considerables i durant un temps i va haver enfrontaments sense resultats decisius; finalment Men va cridar en el seu ajut als cartaginesos i va obtenir la superioritat i Siracusa va haver de signar una pau desfavorable. 

Una mica desprs una revolta va expulsar al mercenaris campanis coneguts desprs com mamertins i segurament fou llavors que el cap de l'exrcit Hicetes es va fer amb el poder ja que Diodor de Siclia diu que va governar nou anys (Hicetes II, vers 289 aC o 288 aC a 280 aC o 279 aC). 

Del seu perode de govern noms se sap d'una guerra contra Fnties, tir d'Agrigent, en la que Hicetes va obtenir una victria notable, i una guerra contra els cartaginesos que el van derrotar a la vora del riu Terias. 

Desprs de l'arribada de Pirros fou expulsat del poder per Tini de Siracusa el 279 aC o mxim el 278 aC. Es coneix una moneda siracusana que porta inscrit el seu nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199403" title="Hicetes (filsof)" nonfiltered="2881" processed="2873" dbindex="82889">
Hicetes (Hicetes, ) fou un filsof pitagric grec natural de Siracusa. Cicer, citant a Teofrast, l'esmenta i diu que considerava els cossos celestes com a estacionaris i la terra l'nic cos del univers que es movia . Digenes Laerci diu que aquesta doctrina alguns l'atriburen a Hicetes i d'altres a Filolau.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199404" title="Hiempsal" nonfiltered="2882" processed="2874" dbindex="82890">


Onomstica:

Nom de dos reis de Numdia:
Hiempsal I 118 aC-112 aC;
Hiempsal II 88 aC a 84 aC, i 82 aC a 60 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199407" title="Hiempsal I" nonfiltered="2883" processed="2875" dbindex="82891">
Hiempsal I (, segon Plutarc;         , segons Diodor de Siclia;         , segons Appi, el nom podria ser una variant de Hicemsbal) fou fill de Micipsa rei de Numdia i net de Masinissa I.

Micipsa a punt de morir va repartir el regne entre els seus dos fills Aderbal i Hiempsal i amb el nebot Jugurta per regnar en conjunt (118 aC). Aix va provocar conflictes entre els tres reis,  especialment motivats per l'ambicis Jugurta. 

Desprs de baralles i conciliacions, Hiempsal un dia va ofendre a Jugurta i finalment es va decidir repartir el regne en tres parts. Segons Sallusti, Hiempsal es va establir a Thirmida, a casa d'un antic dependent de Jugurta i aquest es va aprofitar d'aquesta circumstancia per introduir un cos armat a la casa que a la nit va matar al rei i a molts dels seus principals collaboradors i amics. Segons Tit Livi, en canvi, va esclatar la guerra oberta amb Jugurta, i Hiempsal va morir en ella (112 aC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199408" title="Hiempsal II" nonfiltered="2884" processed="2876" dbindex="82892">
Hiempsal II , segon Plutarc;         , segons Diodor de Siclia;         , segons Appi) fou rei de Numdia des de vers el 88 aC al 84 aC i del 82 o 81 aC al 60 aC. Fou el pare de Juba I, l'adversari de Juli Csar.

Era net de Masinissa I i fill de Gulussa i va arribar al tron ja de certa edat. Va obtenir el tron desprs del triomf de Sulla a Roma el 88 aC. Va rebre no obstant a la seva cort als exiliats del partit popular, per sense ser partidari de Mari sin ms aviat al contrari. Sembla que va intentar mantenir els exiliats en una captivitat honorable esperant a veure que passava.

Per els exiliats es van poder reunir amb Gai Mari i poc desprs, vers el 84 aC, el cap dels populars Gneu Domici Aenobarb el va deposar, i va collocar en el tron a Hiarbes. Quan Pompeu va desembarcar a frica vers el 82 aC i va derrotar a Domici, va enderrocar a Hiarbes i va restaurar a Hiempsal II. Sembla que Pompeu li va donar l'autoritat sobre les tribus dels gtuls, a les que desprs va sotmetre.

Va romandre rei sense oposici fins a la seva mort que fou al tomb de l'any 60 aC ja que Cicer l'esmenta com a viu el 63 aC i Suetoni encara diu que era viu el 62 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199409" title="Hieres" nonfiltered="2885" processed="2877" dbindex="82893">
Hieres (Hieras) fou un ambaixador glata enviat del rei Deiotarus I a Roma, en el moment en qu el sobir era jutjat a la capital i el defensava Cicer (45 aC) . L'any 44 aC encara romania a Roma o be hi havia tornat (Cic. ad Att. 16. 3.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199411" title="Hierax" nonfiltered="2886" processed="2878" dbindex="82894">


Onomstica:

Hierax, msic grec ;

Hierax, escriptor  grec ;

Hierax, mestre i escriptor cristi grec, fundador d'una secta;

Antioc Hierax, rei d'una part dels dominis seleucides (243 aC-227 aC);

Hierax (almirall);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199412" title="Hierax (msic)" nonfiltered="2887" processed="2879" dbindex="82895">
Hierax  () fou un msic grec del perode mtic abans de la guerra de Troia al que s'atribueix la invenci de la mesura hiercia  (. Hauria estat amic i deixeble d'Olimp el msic. Va morir jove (Pollax, 4.10; Fabr. Bibl. Gr. vol. i. pp. 136 i  726.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199413" title="Hierax (escriptor)" nonfiltered="2888" processed="2880" dbindex="82896">
Hierax  () fou un escriptor  grec d'poca i lloc d'origen desconeguts, que va escriure una obra titulada  la qual es esmentada a la   d'Arseni de Monembasia

Referncies.
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199414" title="Hierax (heretge)" nonfiltered="2889" processed="2881" dbindex="82897">
Hierax  () fou un mestre cristi  grec del segle III o comenament del segle IV que fou acusat d'heretgia per Epifani I de Constantinoble i Agust. Foci i Pere de Siclia el consideren maniqueu. 

Epifani que escrivia vers el 375, ja parla d'ell com a mort. Segons Epifani i Joan de Damasc era nadiu de Leontus o Leontpolis a Egipte i fou notable pels seus coneixements en medicina, astronomia i mgia, i sobre el Vell i Nou Testament. Hauria viscut uns 90 anys i hauria deixat diversos escrits.

S'oposava al matrimoni pels cristians devots. Va fundar la secta anomenada dels hieracites (hieracitae,  ) a la que noms podien accedir solters i clibes i no podien menjar carn. L'autor de Contra omnes Haereses (normalment atribut a Atanasi) diu que rebutjaven l'Antic Testament. Joan de Crpat diu que negaven la natura humana de Crist i tenien com a principis originals  a Deu, la matria i el dimoni, per Epifani no fa referncia a aquests temes entre els que considera els seus errors.

Va escriure en grec i egipci (copte) i entre les seves obres destaquen:

Exposicions de les Escriptures;
Sobre lHexameron;
;

Les seves obres no es conserven i sn conegudes per les referncies de Epifani. La classificaci de maniqueu s imprpia ja que les seves doctrines es distingien d'aquestos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199415" title="Hieramenes" nonfiltered="2890" processed="2882" dbindex="82898">
Hieramenes () fou un alt funcionari persa que fou un dels signants del tercer tractat entre Esparta i Prsia junt amb Tisafernes i els fills de Farnaces (412 aC). El seu crrec no es coneix per devia ser personatge important, i probablement s el mateix Hieramenes que es va casar amb una germana de Darios II de Prsia i que va tenir dos fills de noms Autoboesaces i Mitracos, que foren assassinats per Cir el Jove per no haver mostrar els signes de respecte que normalment noms s'aplicaven als reis. Les queixes dels parents de Darios foren en part la causa de qu Cir el Jove fos cridat a la cort persa el 406 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199416" title="Hieri" nonfiltered="2891" processed="2883" dbindex="82899">
Hieri (Hierius, ) fou un retric grec natural d'Atenes que s esmentat per Sant Agust a la seves Confessiones (4.14) i tamb a Suides (s. v. ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199418" title="Hirocles" nonfiltered="2892" processed="2884" dbindex="82900">


Onomstica:

Hirocles (Hierocles ), fou el pare d'Hier II rei de Siracusa;

Hirocles de Cria, cap de mercenaris cari;

Hirocles d'Agrigent, militar grec;

Hirocles, ministre imperial d'Elagbal;

Hirocles d'Alabanda, retric grec ;

Hirocles, escriptor grec ;

Hirocles d'Hillarima, filsof grec ;

Hirocles, procnsol rom ;

Hirocles d'Alexandria, filsof neoplatnic grec ;

Hirocles Bizant, escriptor i gramtic grec bizant ;

Hirocles, escriptor de veterinria grec;

Hirocles (esclau), esclau, favorit i ministre d'Elagbal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199419" title="Hirocles de Cria" nonfiltered="2893" processed="2885" dbindex="82901">
Hirocles de Cria (Hierocles ), fou un cari cap de mercenaris que va formar part de la guarnici dels forts d'Atenes sota Demetri Poliorcetes. Va ser contactat pels atenencs  per aconseguir l'entrega de la fortalesa de Museum; els va fer creure que els entregaria la fortalesa, pero va informar al seu cap Herclides d'Atenes, i quan els va tenir tots dins els va sorprendre i els va matar a tots.  Ms tard apareix com a comandant del Pireu i Munquia per compte d'Antgon II Gnates (278 aC).  Sembla que era un home educat i intelligent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199420" title="Hirocles d'Agrigent" nonfiltered="2894" processed="2886" dbindex="82902">
Hirocles d'Agrigent  (Hierocles, ), fou un  militar grec, nascut a Agrigent i que servia al rei selucida Antoc III el Gran. Desprs de la derrota d'Antoc III a les Termpiles  (191 aC) va entregar l'illa de Zante (Zacynthus), de la que exercia el govern, a Aminandre de la Lliga Aquea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199421" title="Hirocles (ministre)" nonfiltered="2895" processed="2887" dbindex="82903">
Hirocles  (Hierocles ),  fou un esclau d'origen cari que va esdevenir conductor de carros i com a tal va atreure l'atenci de l'emperador Elagbal i aviat va ser un dels seus favorits, fins que va arribar a ser un dels ministres imperials i va romandre fins quasi al final, sent un dels que repartia els favor que Elagbal volia concedir. Una mica abans de la mort d'Elagbal va ser mort pels soldats durant un  mot (222).
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199422" title="Hirocles d'Alabanda" nonfiltered="2896" processed="2888" dbindex="82904">
Hirocles d'Alabanda (Hierocles, ),  fou un retric grec nadiu d'Alabanda a Cria germ d'un orador notable de nom Menecles. La seva oratria fou molt distingida i fou coneguda com oratria asitica per diferenciar-la de l'oratria tica. El seu germ fou mestre del fams Mol de Rodes, i per tant Hirocles hauria viscut vers el 100 aC. No consta cap llibre d'aquest orador per alguns discursos existien en temps de Cicer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199423" title="Graceland" nonfiltered="2897" processed="2889" dbindex="82905">

Graceland s la mansi on Elvis Presley va viure des de l'edat de 22 anys, fins a la seva mort i on ara jeu sepultat. Est situada a Memphis, Tennessee, Estats Units. S'ha convertit en un dels majors reclams turstics de la ciutat, sent la segona casa ms visitada del pas (desprs de la Casa Blanca), a ms d'un museu de la seva vida i un temple per als seus fans. Elvis va comprar la casa al mar de 1957 com regal als seus pares, convertint-la en la seva residncia habitual. La mansi va ser adquirida al Dr. Thomas i Ruth Moore, que li van donar el nom de Graceland en honor a la seva filla Grace.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199424" title="Hirocles d'Hillarima" nonfiltered="2898" processed="2890" dbindex="82906">
Hirocles d'Hillarima  (Hierocles, ),  fou un filsof grec que de jove fou atleta, nascut a Hyllarima a Caria. Podria ser el filsof estoic esmentat per Gneu Gelli i l'autor d'una obra anomenada Oeconomicus (preservada parcialment per Estobeu). Se l'ha identificat amb diversos personatges esmentats amb el mateix nom; va viure probablement al segle I.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199425" title="Hirocles (escriptor)" nonfiltered="2899" processed="2891" dbindex="82907">
Hirocles  (Hierocles, ), fou un escriptor grec autor d'una obra titulada  que s una histria sobre fets meravellosos d'homes i animals. La seva poca s incerta, per posterior a Hirocles d'Alabanda (que va viure cap a la segona meitat del segle II aC i principis del segle I aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199426" title="Hirocles (procnsol)" nonfiltered="2900" processed="2892" dbindex="82908">
Hirocles (Hierocles, ),  fou un procnsol rom de Bitnia del temps de Diocleci (284 a 305).

Fou un dels acusats pels cristians de la persecuci que van patir durant el regnat d'aquest emperador el 302. Hirocles era un home amb coneixements filosfics i va fer tot el que estava a la seva ma per suprimir la religi cristiana i elevar a la religi pagana.

Va escriure un llibre contra els cristians on fa avinents les contradiccions de les Escriptures, titulat ; aquesta obra, en dos llibres, s'ha perdut per Lactanci en fa un resum, i Eusebi de Cesarea en va escriure una refutaci 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199427" title="James Carr" nonfiltered="2901" processed="2893" dbindex="82909">
James Carr (Memphis (Estats Units) el 13 de juny del 1942- Memphis, 2001) fou un cantant de soul. 

Biografia.
Nascut d'una famlia de religi baptista procedent de Missisipi, va comenar cantant gospel a la seva ciutat natal, Memphis. A mitjan dels anys 60 va comenar a gravar temes en la discogrfica local Goldmax. Un dels seus primers temes que van aconseguir entrar en les llistes d'xits d'una forma moderada va ser "You've Got My Mind Messed Up" (1966), a la qual va seguir el major hit de la seva carrera "Dark End Of The Street". Va Continuar gravant en la mateixa discogrfica fins a 1969. Al llarg de la seva vida sofria un desordre bipolar, el que va afectar en molts moments de la seva carrera. Mai va assolir estar a l'altura de la popularitat de contemporanis seus com Otis Redding o Solomon Burke, per molts dels seus enregistraments sn encara avui considerats com nics. Va morir en la seva casa de Memphis a causa del cncer que arrossegava el 2001.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199428" title="Hirocles d'Alexandria" nonfiltered="2902" processed="2894" dbindex="82910">
Hirocles d'Alexandria  (Hierocles, ),  fou un filsof neoplatnic grec que va viure a la meitat del segle V.

Es considera generalment l'autor d'un comentari sobre els versos daurats de Pitgores que es conserva i en el que intenta explicar la filosofia pitagrica. Tamb va escriure una llarga obra titulada  en set llibres. Finalment va escriure una tercera obra de naturalesa tica del que uns fragments sn esmentat per Estobeu, el ttol del qual era probablement .

Teosebi, deixeble d'Hirocles, va publicar ms tard un comentari sobre l'obra Gorgias de Plat, basat en les notes preses pel seu mestre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199429" title="Hirocles Bizant" nonfiltered="2903" processed="2895" dbindex="82911">
Hirocles  (Hierocles, ),  fou un escriptor i gramtic grec bizant que s conegut nicament per una sola obra titulada  (El company dels viatges)  que era un llibre per viatgers de les provncies orientals de l'Imperi. Aquest llibre segurament es va compondre al comenament del segle VI i dona la llista de 64 eparquies o provncies de l'Imperi oriental o Imperi Bizant i de 935 ciutats amb breus descripcions, i s encara important per la geografia de la zona .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199430" title="Hirocles (veterinari)" nonfiltered="2904" processed="2896" dbindex="82912">
Hirocles  (Hierocles, ),  fou un veterinari i escriptor grec que va escriure una obra sobre cirurgia veterinria, de la que noms es conserven uns fragments que es troben a la collecci d'escriptors sobre aquest tema publicada per Joannes Ruellius a Pars el 1530 i en grec per Simon Grynaeus a Basilea el 1537. Probablement no era veterinari sin advocat hi hauria viscut al segle X.  Va dedicar el seu llibre a Cassi Bas.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199431" title="Jess Falcn Garca" nonfiltered="2905" processed="2897" dbindex="82913">


Jess Falcn Garca (Coln, provncia de Matanzas, 1927-1961) Pags i milici cub, mort en combat contra el desembarcament contrarevolucionari de Playa Girn. 

Falcn va nixer a Coln, provncia de Matanzas, el 8 de maig de 1927 i visqu una infantesa molt dura. El seu pare, Alejandro, i poc desprs la seva mare, Juana, van morir quan ell era jove. Motiu pel qual es va veure obligat a crixer en un medi hostil de fam i misria. Treball a la cooperativa "Enrique Noda" de Calimente durant part de la seva vida. Tot i que no va pertnyer a cap organitzaci, era revolucionari i se sentia molt arrelat a Cuba. Va ingressar a les Milcies Nacionals Revolucionries tan aviat com es van organitzar. El seu germ explic que la darrera vegada que el van veure fou el 15 d'abril, a l'acomiadar-se deixant escrit un paper amb la segent inscripci: "Vaig a morir o a vncer, la vida la he dedicat a la meva ptria. Ptria o mort!". Falcn mor el 17 d'abril de 1961 en el combat contra els mercenaris que van desembarcar a Playa Girn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199434" title="Joan Clapers" nonfiltered="2906" processed="2898" dbindex="82914">
Joan Clapers. Escultor catal del segle XV. 

Amb el seu pare Antoni Clapers va collaborar a la catedral de Barcelona, de la qual va ser nomenat mestre escultor,a les obres portades a terme al claustre, al brollador. Se sap que s d'ell la clau de volta central de l'antiga sala capitular, realitzada l'any 1454 i representant la Pentecosta. 

Tamb amb el seu pare va treballar en les imatges de la porta dels Apstols per a la catedral de Girona, obra destruda durant la guerra civil espanyola l'any 1936. 

Joan Clapers va entrar al servei de Pere de Portugal i va treballar a les obres del Palau Reial Major de Barcelona, realitzant seixanta rajoles de terra cuita per a la capella reial, representant ngels i les armes d'Arag i Siclia. 

La seva mort es va produir a Barcelona l'any 1468.
 
Bibliografia.
Xavier Barral i Altet, Tom 6 (1997), Art de Catalunya, Escultura antiga i medieval, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-921314-6 (en catal).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199443" title="Casa de visites Jess Falcn" nonfiltered="2907" processed="2899" dbindex="82915">

La Casa de visites Jess Falcn (en castell, Casa de visitas Jess Falcn) s un recinte edificat per donar allotjament als familiars d'universitaris estrangers durant la seva visita, a la vegada que compleix la funci d'espai de lleure per als estudiants durant els caps de setmana. El recinte est ubicat a la qu es coneix com a finca San Vicente del municipi cub d'Agramonte, concretament a 8 km. del seu centre urb i a 16 km. de Jagey Grande.

Histria.
Des de 1959, any del triomf de la revoluci antimperialista liderada per Fidel Castro, fins a la dcada dels 90, funcion com a escola de secundria dins del programa de la Revoluci cubana per a erradicar l'analfabetisme a l'illa. D'en, ostenta el codi AG31 en el registre de centres escolars. A partir de l'poca de major crisi econmica del pas, just desprs de l'implosi de la Uni sovitica l'any 1991, es produ un replegament dels centres escolars a les rees urbanes. Aquest fet va provocar el tancament de les installacions durant ms de 10 anys, perode en el que s'aprofit per remodelar els edificis i condicionar-los per a la seva nova funci. L'any 2005 i 2006, el recinte funcion com a seu hospitalria i centre de recuperaci per a aquells pacients, tant fossin nacionals com estrangers, que venien a operar-se de problemes oftalmolgics. Aquest espai treballava per la Operacin Milagro, pla sanitari entre Cuba i Veneuela integrat dins dels programes de l'ALBA.
    
Actualitat.
A partir del curs escolar 2007-2008, l'espai canvi les seves funcions i s'enfoc a l'mbit acadmic. Sense perdre els lligams amb l'ALBA, passa a convertir-se en allotjament, amb capacitat per a 250 persones aproximadament, destinat a amics i familiars en rgim de visites a universitaris que han vingut a Cuba a cursar els seus estudis. Parallelament, durant els caps de setmana, serveix com a recinte d'oci per als universitaris estrangers (majoritriament de Veneuela, Bolvia i Paquistan). s per aix que compta amb una biblioteca, diverses botigues, dues pistes de bsquet, dues de voleibol i un bar. El pla d'inversions previst a partir de 2007 contempla la construcci d'una piscina i una discoteca dins la gamma d'installacions de lleure del recinte.  

La casa de visites dna feina a un total de 84 treballadors, concentrats sobretot en tasques de restauraci, neteja i seguretat. Alguns d'aquests treballadors organitzen la seva jornada de treball alternant un torn de 24 hores amb un de descans de 48. A nivell poltic, el centre hi t constitut un nucli del Partit Comunista de Cuba d'entre 8 i 10 membres, un comit de base de la Uni de Joves Comunistes i un nucli de la Confederaci de Treballadors de Cuba.




Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199444" title="Jean Duvernoy" nonfiltered="2908" processed="2900" dbindex="82916">
Jean Duvernoy s un historiador i jurista francs nascut a Montbliard (Departament del Doubs).

Doctor en dret i llicenciat en lletres, s mantenidor de l'Acadmie des Jeux floraux de Tolosa de Llenguadoc des de 1989.

Jean Duvernoy s autor de textos i traductions sobre el catarisme i la inquisici. La seva traducci al francs del Registre d'Inquisici de Jacques Fournier s la base del llibre mondialement conegut d'Emmanuel Le Roy Ladurie Montaillou, village occitan.

 Bibliografia .
Le Registre d'inquisition de Jacques Fournier, vque de Pamiers, 1318-1325 : manuscrit Vat. latin n 4030 de la Bibliothque vaticane, publi avec introduction et notes par Jean Duvernoy (3 volumes, 1965). Rdition : Tchou, Paris, 2004.
Inquisition  Pamiers, interrogatoires de Jacques Fournier : 1318-1325, choisis, traduits du latin et prsents par Jean Duvernoy (1966);
Chronique, , par Guillaume de Puylaurens, texte dit, traduit et annot par Jean Duvernoy (1976);
La Religion des cathares (1976) ;
L'Histoire des cathares (1979);
Inquisition  Pamiers : cathares, juifs, lpreux, devant leurs juges (1986);
Spirituels et bguins du Midi, par Raoul Manselli, traduction de Jean Duvernoy (1989);
Cathares, vaudois et bguins : dissidents du pays d'Oc (1994) ;
Chronique, 1229-1244 par Guillaume Pelhisson, texte dit, traduit et annot par Jean Duvernoy (1994);
Chronique, 1145-1275, par Guillaume de Puylaurens, texte traduit, prsent et annot par Jean Duvernoy (1996 - leperegrinateurediteur.com);
Le Dossier de Montsgur, interrogatoires d'inquisition, 1242-1247 traduit, annot. et prsent par Jean Duvernoy (1998 - leperegrinateurediteur.com);
Le Procs de Bernard Dlicieux, 1319, traduit, annot et prsent par Jean Duvernoy (2001 - leperegrinateurediteur.com);
L'Inquisition en Quercy : le registre des pnitences de Pierre Cellan, 1241-1242 prfac, traduit du latin et annot par Jean Duvernoy (2001);

Enllaos externs.
Pgina personal ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199450" title="Gran Premi de Brasil del 1975" nonfiltered="2909" processed="2901" dbindex="82917">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1975, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 26 de gener del 1975.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Jean Pierre Jarier   1' 29. 88;
 Volta  rpida:  Jean Pierre Jarier   2' 34. 16   ( a la volta 10);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199452" title="Gran Premi de Brasil del 1976" nonfiltered="2910" processed="2902" dbindex="82918">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1976, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 25 de gener del 1976.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  James Hunt   2' 32. 50;
 Volta  rpida:  Jean Pierre Jarier   2' 35. 07    a la volta 31;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199457" title="Setge de Gibraltar (1704-1705)" nonfiltered="2911" processed="2903" dbindex="82919">







El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successi Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de mar de 1705.
Antecedents.
Amb la mort sense successi de Carles II de Castella i d'Arag, en el seu testament s'establia que el seu hereu seria el francs Felip d'Anjou. Tot i haver recolzat altres candidats, tots els pasos d'Europa van acceptar al nou sobir, excepte el l'emperador Leopold I. El 18 de febrer de 1701 el poble de Madrid, cansat de la qesti succesria va reconixer al nou monarca. 

En setembre de 1701 es constitueix la Gran Aliana formada per l'Arxiducat d'ustria, el Regne d'Anglaterra, les Provncies Unides i Dinamarca, declarant la guerra als regnes d'Espanya i Portugal el juny de 1702. El maig de 1703, Portugal es va unir a la Gran Aliana.

Per recolzar a l'Arxiduc Carles, l'estol anglo-holands de l'almirall Sir George Rooke amb Jordi de Darmstadt, va dirigir-se a Barcelona per promou-re un aixecament, per la ciutat no va respondre. Frustrat l'intent sobre Barcelona, l'estol de Rooke va continuar amb les operacions al Mediterrani. El 4 d'agost de 1704  Jordi de Darmstadt va conquerir el Penyal, i l'almirall Rooke conscient del valor estratgic del penyal, va pendre posessi en nom de la reina Anna I d'Anglaterra. La conquesta de Gibraltar va causar un gran impacte entre els borbnics perqu es temia un atac des d'Andalusia i es va intentar infructousament destruir l'estol angls a la batalla de Vlez-Mlaga, amb el que calia posar setge al penyal.

Els Preparatius.
Felip V va intentar recuperar Gibraltar i per aix va formar un exrcit al crrec del capit general d'Andalusia, Francisco Castillo Fajardo Marqus de Villadarias, qu i va formar un exrcit de nou mil homes, que es van complementar amb altres tres mil francesos del general Cabanne, mentre que el recolzament par mar estava al crrec de Llus Alexandre de Borb.

El setge de Gibraltar.
El gener de 1705, davant la incapacitat de Francisco Castillo Fajardo va ser substitut per Ren de Froulay de Tess, qui va veure que mentre la plaa, defensada per Jordi de Darmstadt fou sustentada per via martima des de Lisboa per l'estol de John Leake, no podria ser presa, va demanar a Bernard Desjean, el bar de Pointis un atac per mar, conegut com la batalla de Cabrita, que va ser venuda per Leake, i finalment, va abandonar el setge el 31 de mar de 1705.

Conseqncies.
La conquesta es va formalitzar mitjanant el Tractat d'Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit l's del Penyal amb la condici d'evitar, o en defecte d'aix controlar, el contraban cap a Espanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199458" title="Banaba" nonfiltered="2912" processed="2904" dbindex="82920">
Banaba (o illa Ocean), s una illa de corall habitada de 5 km a l'Oce Pacfic, situada a l'oest de les illes Gilbert i 300 km a l'est de Nauru. Forma part de la repblica de Kiribati. El punt ms alt en la illa s tamb el punt ms alt de Kiribati, amb 81 metres (266 peus) d'altitud. 

Juntament amb Nauru i Makatea, s una de les grans fonts de fosfat del Pacfic, que va ser explotat entre el 1900 i 1979. Amb el tancament de les mines de fosfat, les autoritats britniques van traslladar gran part de la poblaci a l'illa Rabi de les Fiji. El 2001 s'estimava una poblaci de 200 residents a Banaba, ms uns 6.000 a Fiji. A pesar de formar part de Kiribati, Banaba s governada pel consell d'ancians de Rabi que, a ms, tenen un del 49 diputats del parlament de Kiribati.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199461" title="Alcolea de Cinca" nonfiltered="2913" processed="2905" dbindex="82921">





Alcolea de Cinca s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitj.  El nom Alcolea prov de l'rab al i caliza que vol dir el castell o la fortalesa. Hi ha dades de la poblaci des del segle XI.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199462" title="Ayerbe" nonfiltered="2914" processed="2906" dbindex="82922">

Ayerbe s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. En aquesta poblaci hi passa la lnia de ferrocarril entre Osca i Canfranc. 

El Castell d'Ayerbe fou conquerit per [[]] el [[]] Carlos Laliena Corbera, Regis Fevales:La distribucin de honores y dominios durante la conquista de Huesca, 1083-1104

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199464" title="Piny (botnica)" nonfiltered="2915" processed="2907" dbindex="82923">
El piny s la llavor del pi i es troba dintre de les pinyes. Hi ha al voltant de 20 d'aquestes especies que produeixen pinyons prou grans com perqu la seva recollecci sigui productiva. Hi ha altres especies que tamb sn comestibles per sn massa petites perqu tinguin valor per la alimentaci humana.

T forma ellipsoidal i clofolla molt dura. 

El piny ms valorat des del punt de vista gastronmic als Pasos catalans s el del pi pinyoner. Aquest pi s present a gran part dels pasos catalans per s a Catalunya on ms pinyons s'obtenen per comercialitzar.

s de destacar que per cada 100 grams de pinyons el contingut  en protenes s d'aproximadament 31 grams. A ms sn una font de fibra.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199465" title="El Marquet de les Roques" nonfiltered="2916" processed="2908" dbindex="82924">


El Marquet de les Roques s un gran casal d'estil neoromntic en el municipi de Sant Lloren Savall, al Valls Occidental, en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac.

Situat al fons de la Vall d'Horta, aquest edifici de caracterstiques historicistes fou construt  per l'arquitecte Juli Batllevell i Ars (deixeble de Domnech i Muntaner) a partir del 1895, sobre les restes de l'antic Mas Marquet del segle XIII. L'edifici, actualment propietat de la Diputaci de Barcelona, acull un Punt d'Informaci del Parc Natural i espais habilitats per activitats formatives i recreatives.

En altres temps casa pairal i residncia d'estiueig del poeta Joan Oliver, on aquest  organitzava tertlies literries, s'hi exhibeix de forma permanent l'exposici que hi fa referncia La Colla de Sabadell: entre el noucentisme i l'avantguarda .

Mai no oblidar les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet s un castell construt amb la pedra vermellosa del pas, combinat amb el ma vist. Al Marquet he passat les temporades ms felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparncia gaireb mgiques

 Bibliografia .
 Rafael Rosaura i Ramon Gots Sant Lloren del Munt i Serra de l'Obac Bilbo: SUA Edizioak, 2000;

 Enllaos .
 El Marquet de les Roques com a equipament de la Diputaci de Barcelona;
 Presentaci de la Masoveria del Marquet de les Roques;
 Fotografia de 1913 de la capella de Sant Roc;
 Fotografia contempornia de la capella de Sant Roc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199467" title="Qestionari d'elecci mltiple" nonfiltered="2917" processed="2909" dbindex="82925">
El qestionari d'elecci mltiple s un sistema d'avaluaci basat en una srie de preguntes amb diferents respostes, de les quals la persona ha d'escollir la o les correctes. Usat com a prova en educaci, tamb s'ha aplicat a qestionaris psicolgics, estudis d'opini i altres. Es poden corregir de forma automtica mitjanant un programa informtic.

Els seus primers usos documentats daten del 1914, en la selecci dels soldats per a la Primera Guerra Mundial i en els exmens de Frederick J. Kelly a la Universitat de Kansas.

Avantatges.
Els estudiants poden entrenar-se per respondre les preguntes i millorar el resultats;
Redueix la subjectivitat de l'examinador en corregir, i com ms tems, ms fiables sn els resultats de la prova (que per aquest motiu a vegades s'anomena "prova objectiva");
Redueix el temps de correcci i sovint tamb la durada de l'examen respecte a altres formats com les preguntes obertes;

Inconvenients.
La subjectivitat o la ambigitat pot estar en el disseny de les preguntes;
Juga un cert paper l'atzar en la nota (per aix usualment en les correccions les errades descompten punts), ja que l'examinand pot triar una opci sense saber realment qu est posant;
No admet gradacions de coneixement, o se sap un tem o no i no t en compte determinades habilitats prctiques o procedimentals;

Alguns intents per reduir aquests inconvenients passen per posar la mateixa pregunta de maneres diferents (sobretot en els tests de personalitat) per detectar incoherncies o respostes a l'atzar, posar respostes semblants que distreguin l'examinand o no usar un patr de respostes, de manera que el candidat no pugui marcar una opci perqu hi hagi moltes o poques d'aquell mateix tipus





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199469" title="Gary Cooper" nonfiltered="2918" processed="2910" dbindex="82926">


Gary Cooper (1901 - 1961) va ser un actor nord-americ amb una carrera professional molt prolfica. Va participar en ms d un centenar de pe lcules en menys de 40 anys, treballant amb els directors ms importants del perode  clssic  de Hollywood i amb les actrius ms conegudes, esdevenint una de les estrelles del cinema ms populars de la seva poca. El seu estil sobri i natural i la seva presncia peculiar (era molt alt, amb un tarann desmanegat) en van fer la icona de  l americ ideal , ntegre, noble i galant. Va actuar sobretot en westerns i altres pe lcules d aventures, per tamb va brillar en films ms lleugers i romntics. Va estar nominat cinc vegades als Oscars i en va guanyar dos.

 Dades biogrfiques .
Frank James Cooper va nixer a Montana, una regi rural dels Estats Units, fill d agricultors anglesos que hi havien emigrat; tenia un germ gran, Arthur Le Roy. El seu pare, Charles Henry Cooper, va esdevenir jutge de la Cort Suprema d aquest Estat. Malgrat aquest estatus, la seva mare, Alice Cooper, va preferir educar els seus dos fills a Anglaterra, en un entorn ms selecte. L estada, per, fou de curta durada ja que, veient venir la Primera Guerra Mundial, va enviar-los de nou cap a Amrica l any 1913. 

Als 13 anys es va lesionar el maluc en un accident de cotxe. Per a recuperar-se, el metge li va recomanar que munts a cavall i, per a fer-ho, se n va tornar a viure al ranxo dels seus pares a Montana. Durant aquesta poca es va fer amic d una vena, la futura actriu Myrna Loy, que llavors tenia 10 anys. 

Va obtenir el seu diploma d estudis al Grinnell College (Iowa) l any 1922 i va intentar guanyar-se la vida com a dibuixant per la premsa (la seva autntica vocaci). L any segent el seu pare es va haver de traslladar a Los Angeles i ell tamb se n hi va anar, dient-se que  posats a morir-se de gana, ms val fer-ho all on fa calor que all on fa fred ...

 Hollywood .
Al cap de tres mesos poc reeixits com a dibuixant, va comenar a fer d extra pel cinema, sobretot grcies al seu talent com a genet. L any segent va obtenir un primer paper en un curtmetratge, grcies al qual la Paramount el descobreix i li proposa de treballar per a ells, cosa que va fer, i va acabar signant un contracte l any 1926. 

Com que hi havia molts actors anomenats  Frank Cooper , va canviar el seu nom pel de  Gary  seguint el consell d un agent de csting, Nan Collins, que era originari de la vila de Gary a Indiana. Va rodar tres pe lcules seguides amb Clara Bow, la  garonne  del cinema dels anys 20, amb la qual va viure el seu primer amor hollywoodi. 

Va ser amb el seu primer film sonor, The Virginian (1929) que va adquirir la categoria d estrella, confirmant-ho l any segent a Morocco, junt amb Marlene Dietrich. A partir d aqu es va convertir en un dels actors que aconseguia fer vendre ms entrades, passant del paper d aventurer (amb pe lcules com A Farewell to Arms, de Frank Borzage l any 1932 i The Lives of a Bengal Lancer de Henry Hathaway, el 1935) al d heroi romntic i innocent (Design for Living d Ernst Lubitsch el 1933 o Peter Ibbetson, tamb de Hathaway, 1935). L any 1936, grcies al film Mr. Deeds Goes To Town de Frank Capra, es va forjar definitivament el seu personatge d americ amb el cor tendre. Aquesta interpretaci, a ms, va proporcionar-li la seva primera nominaci als Oscars.

 xit i vida privada .
La continuaci de la seva carrera va consistir en un seguit d xits, rodant amb els millors directors de cada poca, tot i que tamb va fer algunes errades en l elecci (o la no elecci) dels seus papers, tal com ho va reconixer ms endavant. Per exemple, l any 1939 David O. Selznick li va proposar protagonitzar All que el vent s'endugu, cosa que va rebutjar tot dient:  Aquesta pe lcula ser el fracs ms gran de la histria del cinema. Estic ben content de qu sigui en Clark Gable i no jo el qui rebi la patacada .   Tamb va refusar de treballar amb Alfred Hitchcock en les pe lcules Foreign Correspondent i Saboteur. 

L any 1941 va obtenir el seu primer Oscar per la pe lcula El sergent York i al 1952 obt el segon pel seu paper del Marshall Will Kane a High Noon, considerat sovint com la seva millor interpretaci.

L any 1947 va declarar davant del Comit d Activitats Antiamericanes i, malgrat les seves tendncies poltiques conservadores i anticomunistes, sembla ser que se les va arreglar per a no denunciar a ning.

Cooper va tenir nombroses aventures amb diverses actrius, entre les quals s hi troben Marlene Dietrich, Lupe Velez i Grace Kelly. L any 1948 es va casar amb Veronica Balfe, amb la que va tenir una filla (Maria Cooper Janis), i de qui no es va divorciar mai malgrat el fet de continuar tenint amants desprs del casament (especialment Patricia Neal, de qui va estar molt enamorat).

Va ser amic de Picasso i d Ernest Hemingway, mantenint amb aquest darrer una relaci molt prxima que duraria fins a la mort. Hemingway descrivia aix Gary Cooper al seu editor Maxwell Perkins:  Coop est un home bo: tan honest, correcte, amable i ntegre com ho sembla. Si s invents un personatge com en Coop, ning s ho podria creure, seria massa perfecte per a sser veritat . 

Gary Cooper va morir als 60 anys, a causa d un cncer de la prstata, i est enterrat al Cementiri del Sagrat Cor de Southampton, Nova York.

 Ancdotes .
Com que patia d'una lcera, no va poder presentar-se a la cerimnia dels Oscars per a rebre el seu segon premi pel film High Noon. Va demanar que ho fes John Wayne, cosa un pl irnica quan se sap que aquest havia manifestat la seva aversi per la pellcula... ;
Tampoc no va poder recollir l'Oscar honorari que se li atorg al 1961, aquest cop a causa del cncer de la prstata que patia, i va ser el seu amic James Stewart qui el va prendre en nom seu.
Al 1966, se li va fer un lloc a la "Sala de Personatges Famosos de l'Oest" en el Museu Nacional del "Cowboy & Western Heritage" a Oklahoma City, Oklahoma.
Durant una entrevista a "The Adam Carolla Show", el 2007, Morgan Freeman va dir que li van venir ganes de ser un actor tot veient Gary Cooper quan era infant.

 Notes .


 Filmografia principal .
 1927: Wings de William A. Wellman;
 1927: Children of Divorce de Frank Lloyd;
 1928: Lilac Time de George Fitzmaurice;
 1929: The Virginian de Victor Fleming;
 1930: The Spoilers d'Edward Carewe;
 1930: Paramount on Parade d Ernst Lubitsch, Edmund Goulding, Frank Tuttle, etc.
 1930: Morocco de Josef von Sternberg;
 1931: City Streets de Rouben Mamoulian;
 1932: Devil and the deep de Marion Gering;
 1932: If I Had a Million d Ernst Lubitsch i Norman Z. McLeod;
 1932: A Farewell to Arms de Frank Borzage;
 1933: Today We Live de Howard Hawks;
 1933: Design for Living d'Ernst Lubitsch;
 1933: Alice in Wonderland de Norman Z. McLeod;
 1935: The Lives of a Bengal Lancer de Henry Hathaway;
 1935: The Wedding Night de King Vidor;
 1935: Peter Ibbetson de Henry Hathaway;
 1936: Desire de Frank Borzage;
 1936: Mr. Deeds Goes To Town de Frank Capra;
 1937: Souls At Sea de Henry Hathaway;
 1938: Blue Beard's Eighth Wife d'Ernst Lubitsch;
 1938: The Adventures of Marco Polo d'Archie Mayo;
 1938: The Cow-boy and the Lady de H.C. Potter;
 1939: Beau Geste de William A. Wellman;
 1939: The Real Glory de Henry Hathaway;
 1940: The Westerner de William Wyler;
 1940: North West Mounted Police de Cecil B. DeMille;
 1941: L'home del carrer de Frank Capra;
 1941: El sergent York de Howard Hawks;
 1941: Bola de foc de Howard Hawks;
 1942: The Pride of the Yankees de Sam Wood;
 1943: For Whom The Bell Tolls de Sam Wood;
 1944: Casanova Brown de Sam Wood;
 1944: The Story of Dr. Wassell de Cecil B. DeMille;
 1946: Saratoga Trunk de Sam Wood;
 1946: Cloak and Dagger de Fritz Lang;
 1947: Unconquered de Cecil B. DeMille;
 1949: The Fountainhead  de King Vidor;
 1949: Task Force de Delmer Daves;
 1949: Bright Leaf de Michael Curtiz;
 1950: Dallas de Stuart Heisler;
 1951: Distant Drums de Raoul Walsh;
 1952: High Noon de Fred Zinnemann;
 1952: Springfield Rifle d'Andr De Toth;
 1953: Return to Paradise de Mark Robson;
 1953: Blowing Wild de Hugo Fregonese;
 1954: Garden of Evil de Henry Hathaway;
 1954: Vera Cruz de Robert Aldrich;
 1955: The Court Martial of Billy Mitchell d'Otto Preminger;
 1956: Friendly Persuasion de William Wyler;
 1957: Love in the Afternoon de Billy Wilder;
 1958: Man of the West d'Anthony Mann;
 1958: Ten North Frederick de Philip Dunne;
 1959: The Hanging Tree de Delmer Daves;
 1959: The Wreck of the Mary Deare de Michael Anderson;
 1959: They Came To Cordura de Robert Rossen;
 1961: The Naked Edge de Michael Anderson;

 Enllaos externs .
 The Gary Cooper Pages ;
 Biografia de Gary Cooper a Find-A-Grave ;
 Fotos de Gary Cooper;
 Biografia a Turner Classic Movies ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199471" title="Clestin Freinet" nonfiltered="2919" processed="2911" dbindex="82927">
Clestin Freinet (Gars, 16 d'octubre de 1896 - 8 d'octubre de 1966) fou un pedagog francs.

Freinet ide una pedagogia rigorosa basada en tcniques innovadores: pla de treball, producci de textos lliures, impressi, individualitzaci de la feina, enquestes i conferncies, tallers d'expressi-creaci, correspondncia entre escoles, educaci corporal, reunions cooperatives... Va experimentar la seva concepci pedaggica mitjanant la fundaci d'una escola a Vence (pblica d'en del 1991). lise Freinet, la seva esposa, s la iniciadora  de lart infantil. 

Biografia.
Freinet va nixer el 1896 al petit poble de Gars a la regi francesa dels Alps Martims. Va estudiar a Grasse (escola primria superior) i a l'Escola normal d'ensenyants de Nia.


 Conceptes clau de la pedagogia de Freinet .
Freinet va concebre una pedagogia original, basada en l'expressi lliure dels infants: text lliure, dibuix lliure, correspondncia interescolar, impressi i periodisme escolar, etc, a la qual ha restat associada el seu nom, tot i que ha donat origen a derivacions no sempre reconegudes pel mateix autor. Freinet pensava la pedagogia per damunt de tot en termes d'organitzaci de la feina i de cooperaci i els conceptes claus del seu pensament sn els segents: 

 Pedagogia del treball (pdagogie du travail): l'alumnat ha de ser encoratjat a aprendre tot creant productes i proveint serveis. ;
 Aprenentatge basat en investigacions (ttonnement exprimental): Feina basada en treball en equip i en el mtode assaig - error. ;
 Aprenentatge cooperatiu (travail coopratif): l'alumnat ha de cooperar en el procs de producci. ;
 Centres d'inters (complexe d'intrt): els punts de partida de l'aprenentatge dels infants sn els seus interessos i la seva curiositat natural. ;
 El mtode natural (mthode naturelle): la mainada aprn de deb emprant les seves experincies reals.
 Democrcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seva prpia feina i vers la comunitat practicant estratgies d'organitzaci democrtica.

 Obres .
 Clestin Freinet, Per l'escola del poble, Eumo, 1985.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199476" title="Pon de Gualba" nonfiltered="2920" processed="2912" dbindex="82928">
Pon de Gualba. Mort l'any 1334 a Barcelona, va ser bisbe de Barcelona.(1303-1334). 

Procedia d'una famlia catalana de llinatge conegut des del segle XII, fill de Pon I de Gualba, nebot del bisbe Guerau de Gualba (1284-1285)  i germ d'Arnau, senyor de Montnegre, s'havia educat a Mallorca, el que hauria donat lloc que alguns autors el donessin com mallorqu 

Des de la mort del bisbe Bernat Pelegr l'any 1300, va estar vacant tres anys la seu. Va ser consagrat bisbe de Barcelona el 5 de setembre de 1303. 

Es va encarregar de continuar a bon ritme les obres de la catedral gtica de Barcelona, contractant com arquitecte al mallorqu, Jaume Fabre l'any 1317. Entre altres, es va realitzar sota el seu mandat la cripta de Santa Eullia. 

El seu mausoleu es troba a la capella de la Transfiguraci de la catedral de Barcelona, collocat al mur esquerre, dins un arcosoli coronat per un calvari realitzat per l'artista Jaume Cascalls.

Referencies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199477" title="Ronon Dex" nonfiltered="2921" processed="2913" dbindex="82929">
Ronon Dex s un personatge de ficci de la sries Stargate Atlantis, interpretat per l'actor Jason Momoa.

 Histria .
s un Satedan de la galxia de Pegasus que ha sigut un fugitiu durant els ltims 7 anys. Abans de la seua captura pels Espectres, havia sigut membre dels militars de Sateda, portant el rang d'"especialista". s trobat pels humans de la Terra quan ell captura al tinent coronel Sheppard i a Teyla Emmagan i fa un tracte amb ells: si el seu doctor poguera llevar el dispositiu de rastreig, ell els ajudaria a capturar el tinent Ford. El Dr. Beckett aconseguix extraure el dispositiu, per un atac dels Espectres impedix la captura de Ford, i Ronon torna amb ells a Atlantis. Quan envien un MALP a una adrea de la porta que ell els va donar, descobrixen que el seu planeta va ser destrut totalment.

Sheppard li oferix un lloc en el seu equip desprs que prove el seu valor contra els infants de marina, quasi abata a Teyla i aconseguix passar les proves de punteria. Ell t una arma nica, una pistola d'energia; a ms, porta una espasa.

Inicialment, Ronon Dex pareix molt primitiu i salvatge, probablement a causa de la vida fugitiva durant set anys en qu va estar allunyat de tot contacte hum. No obstant aix, en episodis ms recents, el seu personatge es mostra ms relaxat. L'nic comportament que conserva de les poques ms irracionals s quan s'enfronta als Espectres, o quan est amenaat, llavors se li pot vore violent i impulsiu.

Ms endavant, Ronon va descobrir que no era l'nic membre que sobrevivia del seu poble. Prop de 300 Satedans ms van aconseguir refugiar-se a l'oest de la capital, i ms tard es van mudar a altres planetes, com Ballkan i Manaria. Tamb es va assabentar que Kell, cap de tasques durant el seu entrenament militar, estava entre els supervivents. Poc desprs, quan Kell va anar a Ballkan a negociar, Ronon el va matar per considerar-lo un trador i un covard.

 Enllaos Externs .
Ronon Dex a GateWorld;
Ronon Dex a Metro-Goldwyn-Mayer;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199480" title="Elizabeth Weir" nonfiltered="2922" processed="2914" dbindex="82930">
Elizabeth Weir s un personatge ficci en la srie de televisi de cincia ficci Stargate Atlantis. El personatge s interpretat per Torri Higginson, encara que en la seua aparici original en Stargate SG-1 era interpretada per Jessica Steen.


Histria.
La Dr. Weir era una diplomtica de carrera dels Estats Units, encarregada de la negociaci de molts tractats internacionals; era tan bona que Daniel Jackson es va referir al seu treball al esbossar el tractat entre la Terra i la Tok'ra. T dos doctorats, parla cinc idiomes, i ensenyava cincia poltica en la universitat de Georgetown.

Es va involucrar en el programa Stargate quan el president entrant Henry Hayes la va convocar per a conduir el comando de Stargate, substituint el general George Hammond a fi de posar una cara "civil" en l'organitzaci. El seu treball all va ser breu per encertat, exercint un paper clau en la defensa de la Terra de l'atac d'Anubis.

El general de brigada Jack O'Neill la va substituir desprs i se la va destinar a conduir les installacions d'investigaci que estudiaven el lloc de defensa dels Antics que havia sigut descobert en l'Antrtida. All va ser on les coordenades de la ciutat perduda d'Atlantis van ser descobertes, i ella va ser designada a crrec de l'expedici que va ser enviada a la galxia de Pegasus per a explorar la ciutat d'Atlantis.

Enllaos externs.
Elizabeth Weir a GateWorld;
Elizabeth Weir a Metro_Goldwyn-Mayer;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199483" title="Cndido Conde-Pumpido" nonfiltered="2923" processed="2915" dbindex="82931">
Cndido Conde-Pumpido (22 de setembre de 1949 La Corunya - )  s un jutge espanyol; llicenciat en Dret i en Cincies Econmiques i empresarials per la Universitat de Santiago de Compostella.

 Trajectria professional .
El 1974 va iniciar la seva carrera professional com Jutge de Primera Instncia i Instrucci. Ha estat Magistrat de l'Audincia Provincial de Sant Sebasti i President de l'Audincia Provincial de Segvia. El 1995 va ser nomenat Magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol. 

Es va oposar a la imputaci de Felipe Gonzlez pel cas GAL. Va ser ponent de la sentncia dictada en el cas Roldn. Va participar en el Tribunal que va condemnar, entre altres, a l'exministre d'Interior Jos Barrionuevo pel cas Marey. 

El 23 d'abril de 2004, va ser nomenat Fiscal General de l'Estat en substituci de Jess Cardenal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199492" title="Carson Beckett" nonfiltered="2924" processed="2916" dbindex="82932">
Carson Beckett s un personatge de ficci de la srie Stargate Atlantis. s el cap mdic de l'expedici, s escocs, i s interpretat per Paul McGillion.


Histria.
Beckett possex i ha descobert el "gen d'activaci de tecnologia Antiga" que permet que els sers humans operen tecnologia especialitzada en la base d'Atlantis i al voltant de l'univers, per no li agrada utilitzar-lo perqu l'espanta un poc la tecnologia antiga.

Tampoc li agrada de viatjar a travs del Stargate, que considera una "maleda bogeria" ("bloody insanity") convertir el cos hum en energia per a enviar-lo a milions de quilmetres a travs d'un forat de cuc, no obstant ho fa quan s necessari.

La seua percia mdica i el fet se el descobridor i posseir el gen dels antics, van determinar que Elizabeth Weir el reclutara per a l'expedici d'Atlantis.

A pesar de ser noms un personatge ocasional en la primera temporada, el Dr.Beckett es va convertir gradualment en protagonista, al arribar a la segona temporada. El Dr. Beckett mor en l'episodi Sunday(Diumenge) de la 3a temporada en intentar rebutjar d'una manera segura un tumor explosiu que havia retirat d'un pacient.  El seu cos i els seus objectes personals van ser enviats de nou a la Terra, sent el doctor Rodney McKay l'encarregat de comunicar-li a sa mare la mort.


Est confirmat que no ser un personatge regular en la quarta temporada per s'ha dit que hi ha la possibilitat d'aparixer de nou, i els rumors en Internet asseguren que pot reaparixer com invitat.
No s'ha explicat de quina forma, per una possibilitat s que ho facen a travs d'una lnia de temps alternativa, en una altra realitat, com es fera amb la Dra. Fraiser en SG-1 que va reaparixer d'esta manera desprs de la seua mort.
Una altra possibilitat s que haja ascendit, per fins al moment tots els ascendits no deixen un cos fsic sin que el seu cos es convertix en energia i tamb ascendix, per este motiu pareix poc probable que aix siga.


Enllaos Externs.
Carson Becket a GateWorld;
Carson Becket a Metro-Goldwyn-Mayer;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199496" title="Jennifer Keller" nonfiltered="2925" processed="2917" dbindex="82933">
Jennifer Keller s un personatge de ficci de la srie Stargate Atlantis, interpretada per l'actriu Jewel Staite.


Histria.
Cap mdic de l'expedici Atlantis en la galxia de Pegasus. Desprs de la mort del Dr. Carson Beckett, la Dr. Elizabeth Weir va designar a Keller com a principal cap de mdic de forma interina fins que un reemplaament convenient poguera arribar de la Terra.

Era esperana d'Elizabeth Weir que la Dr. Keller poguera fer-se crrec per si mateixa de la seua nova posici en l'expedici i que no haguera de portat un doctor nou des de la Terra. No obstant aix Keller sentia que era inadequada per a omplir el buit que havia deixat el Dr.Beckett, ja que sentia que el crrec podia amb ella.

Durant un atac dels Asurans contra la ciutat, totes les reserves i dubtes de Keller es van esfumar de repent quan es va vore forada a entrar en acci, ja que havia de salvar a la dona que hores abans li havia donat tota la seua confiana - la Dr. Weir.

Enllaos Externs.
Jennifer Keller en GateWorld;
Jennifer Keller en Metro-Goldwyn-Mayer;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199497" title="Casa de Bor" nonfiltered="2926" processed="2918" dbindex="82934">
En el llegendari de J. R. R. Tolkien, la Casa de Bor (AFI: . r) va ser la nissaga que va governar la primera de les Tres Cases dels Edain a la Primera Edat. Eren descendents de Bor el vell, el lder que els va conduir a travs d'Eriador fins a Belerand.

Caracterstiques.

La Primera Casa dels Homes era la menys nombrosa de les tres, amb una poblaci de "no ms de dos mil homes adults" quan entraren a Belerand. Anaven mal equipats, i van arribar esgotats per la duresa dels llargs viatges duent feixucs equipatges pels quals no posseen bsties de crrrega.

La major part de la gent de Bor tenien cabells castanys amb ulls marrons o grisos. i alguns tenien la pell colrada. Eren ms alts que la gent del poble de Na Hleth, per menys que la gent de Hdor. Els borians eren perseverants sota condicions dures i doloroses, no exterioritzaven els sentiments, i "la seva fortalesa no necessitava esperana per sostenir-se". 

Estaven emparentats amb la Casa de Hdor i parlaven llengues estretament vinculades.

Histria.

Originalment la gent de les cases de Bor i Mrach eren un sol poble, i van viatjar junts des de l'est de la Terra Mitjana desprs de rebellar-se contra el Senyor Fosc. Durant el trajecte es van separar i durant un temps es van establir a les ribes oposades del Mar de Rhn, amb el Poble Petit (Borians) als turons del sud-oest i el Poble Gran (Marachians) als boscos del nord-est. Posteriorment els dos pobles van dirigir-se a l'oest. Ms tard tots ells van dirigir-se a l'oest, creuant les Muntanyes Boiroses i Eriador, on molta gent d'ambds pobles van quedar-se. (convertint-se en els avantpassats dels homes de Bree, Dale, o Rhovanion)

El Poble Petit, aleshores liderat per Bor el Vell, van ser els primers a creuar les Muntanyes Blaves i descendir als boscos d'Ossriand a Belerand Oriental l'Any del sol del 310. All van ser trobats per senyor lfic Fnrod Felagund. Per els elfs verds d'Ossriand no desitaven els nouvinguts i Fnrod va conduir el poble de Bor a les planes que havien estat governades per mras i que passaren a ser anomenades Estolad: el Campament. Un temps desprs tamb arrib a Estolad la gent del poble de Mrach.

Poc desprs els edain van abandonar Estolad, quan els reis dels nldor van donar perms a tots els que volguessin per habitar als regnes dels elfs. La majoria de la gent de Bor, aliats de les cases de Fnrod i Finarfin, van dirigir-se a Dorthonion entrant al servei d'ngrod i Aegnor.

Alguns del poble de Bor es penedien d'haver anat a Belerand, trobant-se amenaats altre cop per Mrgoth de d'haver-ne fugit. Dirigits per Bereg, un besnt de Bor, un miler d'homes van marxar cap al sud. Els que es van quedar a Dorthnion, van rebre la provncia de Ladros l'any 410, i el seu capitost Bromir va ser investit com a senyor d'aquelles terres.

La pau noms dur mig segle pels edain, ja que Mrgoth va trencar el setge d'ngband, i durant la Fatalla de la Flama Sobtada molta de la gent de Bor, incloent-hi el seu senyor Brgolas, van morir. la major part del poble va fugir de Dorthonion refigiant-se a Dor-lmin entre la gent de Mrach o a Brthil amb el poble de Na Hleth. El germ de Brgolas, Brahir, encara va resistir amagat als boscos amb un redut grup durant cinc anys, fins que van ser trats.

Amb la mort de Brahir i els seus homes (noms sobrevisqu el fams Beren Erchmion) la casa de Bor va deixar d'existir com a poble independent, i durant els anys segents molts fugiren a les Boques del Srion i a l'illa de Blar. A tots els edain que sobrevisqueren les guerres de Belerand, els vlar van concedir-los l'illa de Nmenor. All els borians formaren les seves prpies comunitats, i amb el temps abandonaren la seva llengua i utilitzaven el sindarin en lloc de l'adnaic.


Membres.

Senyors de la Casa.
Bor (A.S. 262-355): Originalment el seu nom era Balan, els elfs el van anomenar Beor (vassall, servent). Va conduir la seva gent a Belerand i va establir-se a Estolad, per aviat va abdicar en el seu fill i es va retirar a Nargthrond.
Baran (289-380): Fill gran de Bor. Desprs de viure a estolad, va moure's a Dorthnion amb la seva gent.
Boron (315-408): Fill gran de Baran.
Bromir (338-432): Fill gran de Boron. Va ser nomenat el primer senyor del feu de Ladros, a Dorthnion. El Bormir de Gndor a la Tercera Edat reb el nom en honor seu.
Brgor (359-448): Fill de Bromir;
Brgolas (393-455): Fill gran de Brgor. Mort al costat d'ngrod i Aegnor durant la Dgor Bragollach.
Brahir(400-460):  Segon fill de Brgor. Va resistir a les forces de Mrgoth durant cinc anys desprs de la Dgro bragollach, fins que ell i els seus companys van ser morts.

Altres membres de la Casa.

Emeldir "La del cor d'home" (n. 406): Esposa de Brahir i mare de Beren Erchmion. Ella mateixa era descendent de Bor a travs del seu segon fill Belen. Quan la seva casa va ser destruda, va liderar les dones i nens supervivents pels passos perillosos de les red Gorgoroth fins a Brthil, tot i que ella hauria preferit "quedar-se a lluitar amb el seu fill i esps que no pas fugir".
Bereg (n. 340): Fill de Branor, el segon fill de Baran. Va liderar els homes de la casa de Bor que, descontents amb viure a Belerand, van marxar cap al sud. ;
Morwen Edhelwen (443-501): neta de Brgolas i filla de Bragund. Es cas amb Hurin de la tercera casa i fou mare de Turin Turmbar.
Ran (450-501): neta de Brgolas i filla de Blegund. Es cas amb Huor de la tercera casa i fou mare de Tuor.
Beren Erchmion (432-466, 477-503): fill de Brahir i Emeldir, va esdevenir l'heroi ms important de la Primera Edat. Va casar-se amb Lthien, filla de Thngol, i junts van robar un Silmaril de la corona de Mrgoth i van tornar de la mort.

Arbre geneolgic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199501" title="Sant Cosme" nonfiltered="2927" processed="2919" dbindex="82935">


 Religi:
Sant Cosme, sant i mrtir cristi, metge de professi;

 Geografia:
Sant Cosme, barri del Prat de Llobregat;
Sant Cosme, una entitat de poblaci de Sant Joan les Fonts;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199504" title="Eliza Carthy" nonfiltered="2928" processed="2920" dbindex="82936">
Eliza Carthy (nascuda el 23 d'agost de 1975) a Scarborough, North Yorkshire, s una intrpret de msica folk anglesa coneguda per cantar i tocar el viol. s filla dels msics folk anglesos Martin Carthy, cantant i guitarrista, i de la cantant Norma Waterson.

A l edat de tretze anys form el grup Waterdaughters amb sa mare, tia (Lal Waterson) i cosina Maria Knight. Posteriorment ha treballat amb Nancy Kerr, amb els seus pares en el grup , i com a part del grup Blue Murder, a ms del seu treball en solitari.

Ha estat nominada dos vegades pel premi Mercury Music Prize al millor lbum de l any del Regne Unit: el 1998 per Red Rice, i una altra vegada el 2003 per Anglicana. 
El 2003 Eliza va arrasar als premis de msica folk BBC Radio 2 Folk Awards, guanyant el premi de Cantant Folk de l Any, Millor lbum (per Anglicana) i Millor Tema Tradicional (per Worcester City, en l lbum Anglicana).

 Discografia en solitari .

 Heat, Light & Sound (1996);
 Eliza Carthy And The Kings Of Calicutt (1997);
 Red Rice (1998);
 Angels & Cigarettes (2000);
 Anglicana (2002);
 Rough Music (2005);

 Enllaos externs .
Pgina oficial d'Eliza Carthy (en angls);
Pgina oficial de Waterson:Carthy (en angls);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199512" title="Centre d'Estudis Colombins" nonfiltered="2929" processed="2921" dbindex="82937">
El Centre d'Estudis Colombins (CEC) s una associaci dedicada a l'estudi dels lligams histrics entre Cristfor Colom i el descobriment d'Amrica i el mn catal, particularment, en la possible catalanitat de Cristfor Colom. L'associaci s una delegaci d'mnium Cultural per amb carcter jurdic propi.

El Centre va nixer el 1989 arran d'un cicle de conferncies organitzat per mnium Cultural a Barcelona. L'inters mostrat pels experts en coordinar esforos va propiciar la creaci de l'Agrupaci Pro Colom Catal que aviat es va canviar per Centre d'Estudis Colombins per adequar-lo a les finalitats cientfiques i no convertir una hiptesi en tesi.

Jordi Bilbeny i Teresa Baqu, que defensaven unes tesis considerades com a molt agosarades per altres socis, van acabar abandonant el Centre i creant posteriorment la Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya. Diversos membres del CEC han desautoritzat pblicament els treballs publicats per Jordi Bilbeny.

Els objectius del Centre sn:
Aplegar els estudiosos del tema per coordinar esforos amb criteris de recerca programada i rigorosa.
Promoure l'inters en el mn acadmic i social.
Fomentar l'edici de treballs i obres. Han estat publicats articles de Caius Parellada, Gabriel Verd Martorell, Josep Maria Castellnou, Nito Verdera, Pere Catal i Roca, Joaquim Arenas, Jordi Bilbeny, Ernest Vallhonrat, Onofre Vaquer, Manuel Bestratn, entre altres.

Les aportacions ms destacades en estudis o collaboracions del Centre sn:
Calligrafia. Desprs de notar que la calligrafia de Colom no s italiana ni castellana, els professors de paleografia Mossn Gabriel Roura (Universitat de Girona) i Montserrat Sanmart (Universitat Rovira i Virgili) confirmen que la calligrafia s catalana i similar a la d'altres catalans contemporanis de Colom.
Lexicometria. En base a les freqncies d'interferncies fontiques en els escrits en castell de Colom, Llus de Yzaguirre i Maura, professor de la Universitat Pompeu Fabra, identifica la llengua materna com catal oriental de la Catalunya Vella i exclou el dialecte genovs i l'occit del segle XV.
Identificaci gentica. El Centre collabora amb Jos Antonio Lorente Acosta, professor de medicina forense de la Universitat de Granada, que analitza l'ADN de les restes de Cristfor Colom, el seu germ Diego i els seu fill Hernando. Una primera conclusi s que l'edat de Diego Colom no es correspon amb la de Giaccomo Colombo. En aquest moment est en estudi la comparaci de l'ADN de Cristfor amb una mplia mostra de poblaci de possibles famlies Colom de diferents orgens.
El Centre va collaborar en el documental Columbus: Secrets from the grave (Colom: secrets des de la tomba), ems pel Discovery Channel, amb intervencions de Charles Merrill, Francesc Albardaner i Llus de Yzaguirre, socis del CEC.

Enllaos externs.
Centre d'Estudis Colombins;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199513" title="Llac Todos los Santos" nonfiltered="2930" processed="2922" dbindex="82938">


El Llac Todos los Santos s un llac de Xile, ubicat a la X Regi de Los Lagos a prop de la frontera amb Argentina, dins del Parc Nacional Vicente Prez Rosales, el ms antic del pas.

El llac es troba envoltat de tres majestuosos volcans nevats: el Volc Osorno, que el separa del Llac Llanquihue, el Volc Puntiagudo i el Cerro Tronador. A la seva ribera es troba Puerto Peullade. Les seves aiges sn de color maragda, per la qual cosa tamb s conegut amb aquest nom. Est vorejat de boscos d'olivella. Molts ho consideren el ms bell dels llacs xilens.

T una extensi de 17.500 hectrees i est a una altitud de 187 metres sobre el nivell del mar.

Al llac Todos los Santos neix el riu Petrohu per desembocar al mar, al golf de Reloncav.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199515" title="Romilly-sur-Andelle" nonfiltered="2931" processed="2923" dbindex="82939">

Romilly-sur-Andelle s un municipi francs, situat al departament de l'Eure i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 2.655 habitants.

Situaci.

Romilly-sur-Andelle, situat a la ribera del riu Andelle, es troba al nord del departament de l'Eure.

Administraci.

L'alcalde del municipi s Maurice Jacob (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

 Esglsia de Saint-Georges.
 Castell de Canteloup.

Ciutats agermanades.

Romilly-sur-Andelle mant una relaci d'agermanament amb la segent ciutat:
 
 Biebesheim am Rhein,  (Alemanya) ;

Vegeu tamb.

Llista de municipis de l'Eure;

Enllaos externs.

Romilly-sur-Andelle al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Romilly-sur-Andelle;
Romilly-sur-Andelle a WikiMapia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199516" title="Llac Llanquihue" nonfiltered="2932" processed="2924" dbindex="82940">


Llac Llanquihue (lloc submergit en mapudungun), llac de Xile, ubicat a la X Regi de Los Lagos. T una extensi de 86.000 hectrees que el converteix en el segon llac ms gran de Xile desprs del llac General Carrera. T una profunditat mxima de 350 m i est a una altitud de 70 m sobre el nivell del mar.

A la seva riba es troben pintoresques ciutats que han tingut un important desenvolupament turstic com Puerto Varas, Frutillar, Puerto Octay i Llanquihue i balnearis com Las Cascadas o Ensenada.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199521" title="Francesc Grau" nonfiltered="2933" processed="2925" dbindex="82941">

Francesc Grau (Manresa, Bages, 1683 - 1693) fou un escultor catal. 

Fill del tamb escultor Joan Grau, es form collaborant amb el seu pare al basament del retaule d'Esparreguera, la Cova Santa de Manresa, el retaule del Santssim Sagrament a la catedral de Manresa, etc. 

Amb Domnec Rovira el Jove interv al retaule de l'esglsia parroquial d'Alcover, aix com al retaule de la Purssima Concepci de la catedral de Tarragona, amb traces efectuades per Fra Josep de la Concepci. Ambds realitzen l'any 1678 el sepulcre del bisbe Sant Oleguer de la catedral de Barcelona, on la figura jacent del bisbe s del segle XV i obra de l'escultor Pere Sanglada. 

La seva obra mestra sn els dos sepulcres de la capella de la Purssima a la catedral de Tarragona, de Diego i Godofredo Girn de Rebolledo. Es mostra l'urna amb dues allegories femenines als seus costats i a la seva part alta es troba, envoltat d'ngels, l'escut de la famlia. 
Bibliografia. 
Volum 10 (2004), La Gran enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5438-5;
Martn Gonzlez, Juan Jos (1983), Escultura Barroca a Espanya 1600-1770, Madrid, Edicions Ctedra. ISBN 84-3776-0392-7.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199522" title="Morwen" nonfiltered="2934" processed="2926" dbindex="82942">
Morwen s un personatge fictici del llegendari de J.R.R. Tolkien. Era una dona de la Casa de Bor, filla de Bragund i cosina de Ran. Va casar-se amb Hurin de la Casa de Hdor i fou mare de Turin Turmbar i Nienor Nniel. 

El seu nom s en sindarin i significa "Dama Obscura". Tamb era anomenada Eledwhen, que vol dir "resplandor lfic" en la mateixa llengua. 

Apareix a El Silmarllion i a Els fills d'en Hurin.

Genealogia de la Casa de Bor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199526" title="Aplicaci assassina" nonfiltered="2935" processed="2927" dbindex="82943">
Aplicaci assassina (de l'angls: killer application, comunament abreujada killer-app) s una aplicaci informtica determinant, s a dir, que la seva implantaci suposa la definitiva assimilaci pels usuaris. Una aplicaci denominada com a tal exerceix una enorme influncia en el desenvolupament de posteriors desenvolupaments informtics i en la forma com s'oferix un servei a partir del moment que la aplicaci assassina es popularitza.

A Internet, una aplicaci assassina es caracteritza perqu reemplaa total a parcialment al servei tradicional. Una de les primeres aplicacions assassines van ser els clients de correu electrnic que van substituir en gran part al correu tradicional. Posteriorment van produir un gran impacte les aplicacions de missatgeria instantnia i en el futur s'espera que la popularitzaci del Video on Demand a travs d'Internet pugui canviar per a sempre el negoci dels videoteques.

En el cas de la telefonia mbil les aplicacions determinants estan per definir, per respecte a la tecnologia de segona generaci la ms significativa ha estat la qual permet la transmissi de missatges SMS. S'espera que les aplicacions assassines de la tercera generaci de telefonia mbil siguin aquelles que permetin realitzar intercanvi d'arxius P2P, les de missatgeria instantnia i les de comer electrnic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199534" title="Domnec Rovira (desambiguaci)" nonfiltered="2936" processed="2928" dbindex="82944">

Dos escultors de Sant Feliu de Guxols porten aquest nom:
Domnec Rovira: aproximadament, 1579 - 1670;
Domnec Rovira el Jove o Domnec Rovira II: nebot de l'anterior, mort el 1689;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199535" title="Francesc Santacruz i Artigues" nonfiltered="2937" processed="2929" dbindex="82945">

Francesc Santacruz i Artigues. Documentat entre els anys 1665 i 1721 fou un dels escultors ms considerats del barroc catal i un dels fundadors del gremi d'escultors de Barcelona.

De famlia d'escultors, es va formar a ms al taller de Pere Serra en el qual va entrar l'any 1665. El 1675 treballava en la cpula de la capella de Sant Benet del monestir de Sant Cugat, on el 1688 comenaria el retaule.

Se sap que va prendre part activa, juntament amb Domnec Rovira, als plets per a aconseguir un gremi independent d'escultors, l'any 1680 Carles II va permetre la creaci de la Cofradia dels Sants Mrtirs escultors, el que va fer que assolissin l'emancipaci dels ensambladors i poguessin contractar lliurement els seus treballs i encrrecs.

Obres. 
Retaule de Sant Sever, catedral de Barcelona (1681-1683). Junt amb l'escultor Jacint Trulls. ;
El Naixement i Sant Francesc Xavier (faana principal) i el Nen Jess (faana de la Rambla) de l'Esglsia de Betlem. 1690 Barcelona. ;
Retaule d'Arenys de Mar, que acab desprs Pau Costa.
L'Assumpci de la Verge Talla policromada. Museu Dioces de Lleida-  Imatge;



Bibliografia. 

Martn Gonzlez, Juan Jos (1983), Escultura Barroca a Espanya 1600/1770, Madrid, Edicions Ctedra. ISBN 84-376-0392-7.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199536" title="Bor" nonfiltered="2938" processed="2930" dbindex="82946">
En el marc del llegendari de J.R.R. Tolkien, Bor el Vell va ser el lder de la Primera Casa dels Edain que va condur el seu poble a les terres de Belerand. A partir d'aleshores seva gent seria coneguda com el poble de Bor en honor seu. 

La seva nissaga va governar la primera casa sota els reis dels nldor, i va ser avantapassat de Beren Erchmion. 

Bor va liderar la seva gent en la part final de la seva marxa cap a l'oest. Els va condur a travs de les Muntanyes Blaves fins que l'any del Sol del 310 van arribar als boscos d'Ossriand. All es trob i es feu amic del senyor lfic Fnrod Felagund, que rpidament aprengu la llengua dels homes i hi mantingu una llarga conversa. Seguint els consells de Fnrod, Bor va dirigir el seu poble a les planes d'Estolad, i all va abdicar a favor del seu fill Baran per entrar al servei de Fnrod i anar a viure a Nargthrond, on resid fins a la fi dels seus dies.

El nom original de Bor era Balan. Quan entr al servei dels elfs reb el nom de Bor, que en la llengua de la seva gent significa "vassall" o "servent". entre els edain tamb fou conegut com "El Vell", ja que visqu fins a l'edat de 93 anys, i com a "el Savi".

Genealogia de la Casa de Bor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199541" title="Josep-Enric Balaguer i Pelegr" nonfiltered="2939" processed="2931" dbindex="82947">

Josep-Enric Balaguer i Pelegr, conegut artsticament amb el nom de Balaguer ( Gratallops, El Priorat, 1962 ) s un pintor catal realista. El seu estil es considera sovint hiperrealista.

Biografia.
Nasqu el 7 de gener de 1962 a Gratallops, poblaci de la comarca del Priorat. Viu i treballa a Sabadell, (Barcelona).

Ja de petit Josep-Enric Balaguer va demostrar un gran inters pel dibuix. Els seus pares van encoratjar la seva passi i coneixement per l'art, portant-lo a veure moltes exposicions i museus. Desprs de la seva educaci escolar bsica Balaguer va decidir especialitzar-se en el dibuix tcnic.
El 1984, Balaguer es va apuntar a una acadmia d'illustraci, va fer dibuixos per a revistes culturals tals com Quadern i el seu suplement cultural Quacmic, editat per els Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. El mateix any un greu accident laboral li va causar greus lesions al bra dret. Aix i tot, malgrat ser incapa de dibuixar o pintar degut a la seva lesi, poc a poc Balaguer va comenar a pintar, grcies a l'estmul del seu mentor, Ricard Calvo.
Cap a 1986 la seva m i el bra dret ja estaven bastant recuperats i podia participar en la seva primera exposici collectiva a l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell. Un visitant de l'exposici, propietari d'una galeria d'art, es va interessar per la seva pintura i el va invitar a participar en una important exposici. Va fer la seva primera exposici individual a la mateixa galeria (Cau d'Art) a Sabadell, Barcelona, el 1988. L'any segent, fou seleccionat en el "1r Premi Ricard Cam" a Terrassa, Barcelona, a continuaci va exposar individualment (Subex galeria d'art) a Barcelona el 1990. Aquest xit el va encoratjar a dedicar-se totalment a la pintura el 1991.
Josep-Enric Balaguer forma part dels artistes del Nou Realisme pictric internacional.

Exposicions individuals.
1988
-"Balaguer: Pintures". Cau d Art. Sabadell, Barcelona.
1993
-Oda sala d art. Terrassa, Barcelona. 
1990-2002
-Subex galeria d'art (Exposici anual). Barcelona. 
2003
-"Balaguer: (1991-2001)". Subex galeria d'art. Barcelona. 
2005
-ARTwindow (Grup gora 3). Barcelona. 
2008
-"Balaguer: Consumerism". Halcyon Gallery. Londres.

Selecci d'exposicions collectives.
1986
- Acadmia de Belles Arts de Sabadell, Barcelona.
-"Art realista actual en el Valls". Galeria Cau d Art. Sabadell, Barcelona.
 
1989
-Subex galeria d'art. Barcelona.
 
1991
-"Autoretrats". Negre sala d art. Sabadell, Barcelona.
 
1992
-"Pintura". Galeria Jordi Boronat. Barcelona.
 
1993
-"Itinraire gourmand". Galerie Akka-Valmay. Paris. 
-"Hommage a la nature morte". Atelier exposition Paul Azema. Azillanet, Frana. 
-"Presences contemporaines". Galerie Akka. Cap d Agde, Frana.
 
1994
-"Realite espagnole". Salle de la Mairie. Ville de Roquefort, Frana. 
-"Realite espagnole". Galerie Akka-Valmay. Paris.
 
1996
-"Natures mortes". Subex galeria d'art. Barcelona.
 
1997
-"ArtExpo '97. Fira d'Art de Barcelona". Stand Subex galeria d'art. Palau 1, Recinte Firal Montjuc. Barcelona.
 
1998
-"ArtExpo '98. Fira d'Art de Barcelona". Stand Subex galeria d'art. Palau 1, Recinte Firal Montjuc. Barcelona. 
-Louis Aronow Gallery. Sausalito, Califrnia.
 
1999
-"ArtExpo '99. Fira d'Art de Barcelona". Stand Subex galeria d'art. Palau 1, Recinte Firal Montjuc. Barcelona.  
-"Milnio". Euroarte galeria de arte. Lisboa.
 
2000
-"ArtExpo 2000. Fira d'Art de Barcelona". Stand Subex galeria d'art. Palau 1, Recinte Firal Montjuc. Barcelona.
-"Museu Art 2000". Palau Solterra (Collecci de pintura contempornia catalana, Fundaci Vila Casas). Torroella de Montgr, Girona.
  
2003
-"Art of Living: Past and Present Masters of Painting, Sculpture and Graphics". Halcyon Gallery-Harrods. Londres. 
-"ArtExpo 2003. Fira d'Art de Barcelona". Stand gora 3 galeria d'art. Palau 1, Recinte Firal Montjuc. Barcelona. 
-"Art in Miniature". Halcyon Gallery, International Convention Centre. Birmingham, Anglaterra.
 
2004
-"Realisme mgic: Arnau Alemany, Balaguer, JL Jard". Centre Cultural Can Sister. Santa Coloma de Gramenet, Barcelona.
 
2005
-"Realisme contemporani". gora 3 galeria d'art. Sitges, Barcelona. 
-"Entre lmits?". Sala 2, Can Mario (Fundaci Vila Casas). Palafrugell, Girona.
 
2006
-"Grans mestres del dibuix". gora 3 galeria d'art. Sitges, Barcelona. 
-"Contemporary Realism: Alemany, Balaguer, Bowers". Halcyon Gallery. Londres.
 
2008
-"Lille Art Fair '08: Foire Europenne d Art Contemporain". Stand gora 3 galeria d art. Lille Grand Palais. Lille, Frana.
-"Shoes and Bags" (amb Andy Warhol). Halcyon Gallery. Londres.

 Enllaos externs .
BALAGUER - Pagina personal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199544" title="Paranoia (joc de rol)" nonfiltered="2940" processed="2932" dbindex="82948">

Paranoia s un joc de rol d'humor ambientat en un futur distpic. Se n'han editat quatre versions amb els corresponents suplements. Tamb se n'ha fet traducci a diversos idiomes i diverses novellitzacions. 

Histria.
El joc fou dissenyat per Greg Costikyan, Dan Gelber i Eric Goldberg, que es van basar principalment amb obres com 1984 (George Orwell), Brave New World (Aldous Huxley), Brazil (Terry Gilliam), A Boy and His Dog (L. Q. Jones), i especialment Logan's Run (William Francis Nolan i George Clayton Johnson). El joc es caracteritza des de la primera edici per un humor sarcstic. Va ser editat originalment l'any 1984 per West End Games.
A ms del llibre bsic de normes es van editar diversos suplements, alguns dels quals foren escrits per autors reconeguts com John M. Ford, Warren Spector o Ken Rolston.
Es va editar una segona edici revisada l'any 1989, tamb per West End Games. Tot i que la tercera edici es va arribar a dissenyar, no hi va haver ms publicacions fins l'anomenada Paranoia Fifth Edition (West End Games, 1995), que tot i el seu nom era la tercera edici a veure la llum. Aquesta nova edici no va tenir tant d'xit com les dues anteriors, i va merixer el rebuig fins i tot dels seus autors. L'any 1998 l'editorial va haver de tancar, i el joc va quedar descatalogat durant sis anys.
L'any 2004, Mongoose Publishing publica una nova edici del joc, Paranoia XP, que tot i mantenir l'ambientaci s basat en el sistema D20. L'any 2005 l'empresa Microsoft reclama el canvi de nom en allusi al seu sistema operatiu anomenat XP. Com a conseqncia, el nom s escurat simplement a Paranoia.

A Espanya, l'editorial catalana Joc Internacional va tradur cinc llibres de Paranoia al castell entre els anys 1991 i 1996, un corresponent a la primera edici anglesa i quatre corresponents a la segona.

Sistema de joc.
El sistema de joc es descriu en la segona edici com a dramatitzat, evitant l'herncia dels jocs de guerra. Es basa en els jocs de rol de taulam on s'utilitzen fitxes de personatge, llibre de normes i un dau de vint cares, tot i que el mateix llibre de normes incita a prescindir d'aquests elements sempre que limitin la jugabilitat, incitant una partida oral o de rol en viu.

Els personatges s'elaboren basant-se en vuit atributs bsics: fora, resistncia, agilitat, destresa, percepci, cinisme, talent mecnic i poder mutant. Cadascun d'ells rep un valor entre 1 i 20, no modificable al llarg de la partida, i que permetr superar una tirada d'atzar sempre que el resultat obtingut amb el dau sigui igual o menor. Cada atribut bsic contempla diverses habilitats ms especfiques que, tot i tenir el mateix valor per defecte, poden ser millorades mitjanant l'experincia assolint un valor superior. A nivell informatiu, en el full de personatge tamb s'especifica la capacitat de crrega, els objectes que posseeix, la casta a la qual pertany i el nom del personatge. S'especifica que el nom del personatge ha de consistir en un nom de pila seguit de l'inicial de la seva casta, el nom del seu sector (de tres lletres) i el nmero de clon, tot separat per guions (per exemple, Nom-R-AAA-1). Degut a l'ambientaci, el sistema de joc contempla la mort del personatge jugador otorgant sis clons addicionals, fet que permet sacrificar el realisme en favor de la jugabilitat.

En l'edici XP el sistema de joc original se substitueix pel sistema d20.

Ambientaci del joc.

Els llibres de paranoia se situen en un mn de ficci futurista. Es desenvolupa en un complex subterrani amb tecnologia avanada, que alberga una societat humana controlada per un ordinador, que inicialment havia estat programat per procurar la felicitat dels seus habitants. Errors en la programaci converteixen el complex en una realitat catica, on es barregen burocrcia, incoherncia, classes socials, execucions, recerca de comunistes, societats secretes i poders mutants.

 Publicacions basades en el joc .
Primera edici.
 Acute Paranoia . Tradut al castell amb el nom de Paranoia Aguda
 Clones In Space;
 Gamesmaster's Screen;
 HIL Sector Blues;
 Orcbusters;
 Send in the Clones;
 The Yellow Clearance Black Box Blues (escrita per John M. Ford i guanyadora de H.G. Wells Award per Best Role-playing Adventure of 1985);
 Vapors Don't Shoot Back;

Segona edici.
 Alice Through the Mirrorshades 
 Alpha Complexities;
 The Bot Abusers Manual;
 Crash Course Manual;
 Death, Lies, and Vidtape;
 Don't Take Your Laser to Town;
 Form Pack;
 Gamma-Lot;
 Mad Mechs;
 More Songs About Food Vats. Tradut al castell amb el nom de El cantar de las cubas oscuras;
 Paramilitary;
 Paranoia Excessory Pack;
 Paranormal / CTV;
 Recycled Pack;
 The Computer Always Shoots Twice - versi adaptada a la segona edici de Send in the Clones i Orcbusters. Tradut al castell amb el nom de El ordenador siempre dispara dos veces.
 The DOA Sector Travelog. Tradut al castell amb el nom de Gua turstica del sector DOA;
 The People's Glorious Revolutionary Adventure;
 The R&D Catalog;
 The Iceman Returneth;
 The Paranoia Sourcebook;
 Twilightcycle: 2000;
 Vulture Warriors of Dimension X;

Fifth edition.
 Paranoia: the Fifth Edition;
 Creatures of the Night Cycle (a pointed spoof of );
 BUG Sector - indit;

Edici XP.
 Alpha Complex Nights - Cont "My First Treason", "Sweep of Unhistory", i "Spin Control";
 Crash Priority;
 Criminal Histories;
 Extreme Paranoia;
 Flashbacks - Cont les versions adaptades de "Robot Imana-665-C," "Trouble with Cockroaches," "Das Bot," Vapors Don't Shoot Back, The YELLOW Clearance Black Box Blues, Send in the Clones, Me and My Shadow Mark 4, Alpha Complexities, "An ARD Day's Night," "Reboot Camp," "Whitewash," i la nova missi "Pre-Paranoia.";
 Flashbacks II - Contains updated versions of Orcbusters, Clones in Space, and The People's Glorious Revolutionary Adventure;
 Paranoia Gamemaster's Screen & Mandatory Fun Enforcement Pack;
 Paranoia XP - Llibre de normes. Posteriorment el nom es va escurar a Paranoia.;
 Sector Zero;
 Service, Service!;
 STUFF;
 STUFF 2: The Gray Subnets;
 The Big Book of Bots Encara no publicat;
 The Little RED Book;
 The Mutant Experience;
 The Thin Green Line Encara no publicat;
 The Traitor's Manual;
 The Underplex;
 WMD;

S'estan desenvolupament nous suplements de l'edici XP.

Novelitzacions.
 
 
 (una novella ambientada en els jocs Paranoia i Torg)
  (comicbook miniseries)

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199559" title="Tour de Frana de 1911" nonfiltered="2941" processed="2933" dbindex="82949">


El Tour de Frana de 1911 continu emprant el sistema de puntuaci, en funci de la posici en l'arribada i tenint en compte que el guanyador era el que menys punts tenia. L'organitzaci esperava un altre duel entre esprinters i escaladors, amb Lucien Petit-Breton, Franois Faber i Octave Lapize com a gras favorits.

Fou un Tour molt dur, amb un recorregut molt exigent. Es passen per primera vegada alguns dels grans ports dels Alps, el Galibier i el Col d'Allos. A ms hi ha etapes maratonianes, de fins a 470 Km, com la 12a etapa, entre La Rochelle i Brest, guanyada per Marcel Godivier, que invert 18 hores en completar-la. Dels 84 ciclistes que preneren la sortida tan sols 28 arribarien als Camps Elisis.

Un ciclista novell, Paul Duboc, guany 4 etapes de la prova i estava prxim a endur-se el ttol, per caigu malalt al final de la cursa i s'hagu de conformar amb la segona plaa darrera de Gustave Garrigou, que sols guany dues etapes.

 Resultats.

 Classificaci General.



 Etapes .


 Referncies.



Enllaos externs.
1911. Histria del Tour de France ;
 1911. Histria del Tour de France ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199564" title="Liquidador" nonfiltered="2942" processed="2934" dbindex="82950">


Liquidador (en rus:             ) s el nom que es va donar per part de la Uni Sovitica a cadascuna de les aproximadament 600.000 persones que es van ocupar de minimitzar les conseqncies del desastre del 26 d'abril de 1986 a Txernbil. Aquests liquidadors van ser els bombers, obrers i voluntaris que es van encarregar d'apagar els incendis i construir el sarcfag al reactor nuclear n4 de la central, estructura dissenyada per a contenir la radiaci alliberada durant l'Accident de Txernbil. Aquestes persones es van arriscar a construir-lo sense equip protector i van absorbir gran quantitat de radiaci. Moltes van tenir efectes secundaris per aix, fins i tot alguns van morir, encara que les xifres no es coneixen amb exactitud.

Vegeu tamb.

 Accident de Txernbil;
 Radioactivitat;
 Central nuclear;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199567" title="Tour de Frana de 1912" nonfiltered="2943" processed="2935" dbindex="82951">


El Tour de Frana de 1912, la desena edici, repet l'exigent recorregut de l'any anterior, amb etapes que superaven els 400 Km i els grans ports dels Alps. Desprs d'haver guanyat 4 etapes al Tour de Blgica, l'equip Alcyon contracta a Odiel Defraye per ajudar a Gustave Garrigou a repetir victria. De totes maneres, a mesura que la cursa avanava, es va veure que Defraye estava molt ms fort que el seu cap de files, i aconsegu endur-se el maillot groc. Garrigou acab en tercera posici.

Aquesta fou la primera victria belga en un Tour, i la primera vegada que Frana no tenia ms ciclistes al Top ten, ja que Blgica havia collocat 7 corredors entre els deu primers. Comenaria un domini belga que duraria fins a l'any 1923.

Cada vegada sn ms els corredors que prenen part al Tour agrupats en un equip. Amb tot, encara sn majoria els corredors que ho fan en solitari.

 Resultats.

 Classificaci General.



 Etapes.



 Referncies.



Enllaos externs.
1912. Histria del Tour de Frana ;
Tour de 1912. 1912. Histria del Tour de Frana ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199568" title="Universitat de Glasgow" nonfiltered="2944" processed="2936" dbindex="82952">
 
La Universitat de Glasgow, fundada el 1451, s la major universitat de les tres que tenen seu a la ciutat de Glasgow, Esccia. s una universitat de renom per la qualitat dels seus estudis i per la investigaci. s una de les universitats ms antigues d'Esccia.


Enllaos externs.
Universitat de Glasgow;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199572" title="Sankt Gallen" nonfiltered="2945" processed="2937" dbindex="82953">


Sankt Gallen s la capital del Cant de Sankt Gallen, a Sussa. Limita al nord amb les comunes de Gaiserwald, Wittenbach i Mrschwil, a l'est amb Untereggen, Eggersriet i Speicher, al sud amb Teufen, Stein i Herisau, i a l'oest amb Gossau.

Histria. 
Fundada pel monjo irlands Gall (o Gal) en el segle VII. Amb una altitud de 700m, Sankt Gallen s una de les ciutats ms altes de Sussa. 

Educaci. 
La Universitat de Sankt Gallen (en alemany: Universitt St. Gallen) creada el 1898, s considerada com una de les millors universitats d'alemany, a ms de tenir un reconeixement mundial pel que fa a les cincies econmiques.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199574" title="Alan Cunningham" nonfiltered="2946" processed="2938" dbindex="82954">


El General Sir Alan Gordon Cunningham GCMG, KCB, DSO,  MC, (1 de maig de 1887   30 de gener de 1983) va ser un oficial de l'Exrcit britnic, destacat per les seves victries davant dels italians a la Campanya de l'frica Oriental durant la Segona Guerra Mundial. Era un germ ms jove de l'Almirall de la Flota Andrew Browne Cunningham.

Cunningham va nixer a Dubln. Va estudiar al Cheltenham College i a la Royal Military Academy abans de ser oficial a l'exrcit al 1906. Durant la I Guerra Mundial serv amb l'Artilleria Reial, guanyant una Creu Militar al 1915 i l'Orde del Servei Distingit al 1918. Durant dos anys desprs de la guerra serv a l'ndia. 

Al 1937 Cunningham va ser nomenat Comandant de l'Artilleria Reial de la  1 Divisi d'Infanteria. Al 1938 va ser promogut a Major-General i nomenat comandant de la 5 Divisi antiaria

Desprs de l'esclat de la II Guerra Mundial tingu diversos nomenaments de curta estada al front de divisions d'infanteria al Regne Unit abans de ser promogut a Tinent General per prendre el comandament de les forces britniques de l'frica Oriental a Kenya.

Durant la Campanya de l'frica Oriental, el General Archibald Wavell, comandant en cap del Comandament de l'Orient Mitj Britnic orden a Cunningham que reconquers la Somlia Britnica i allibers Addis Abeba (Etipia) dels italians, mentre que forces sota el comandament del Tinent General Sir William Platt atacarien des del Sudan, al nord, a travs d'Eritrea. L'ofensiva de Cunningham comen amb l'ocupaci dels ports de Kismayu (itali: Chisimaio) i Muqdisho (Itali: Mogadiscio), a l'Oce ndic, des d'on els italians s'havien endinsat cap a l'interior de Somlia. El 6 d'abril de 1941, les forces de Cunningham van entrar a Addis Abeba. L'11 de maig, les unitats de Cunningham situades ms al nord, sota el comandament del Brigadier sud-afric Dam Pienaar enllaarem amb les forces de Platt, sota el comandament del Major General Mosley Mayne per posar setge sobre Amba Alagi. El 20 de maig, Mayne accept la rendici de l'exrcit itali, presentada per Amadeu de Savoia, 3r Duc d'Aosta, a Amba Alagi.

La campanya de Cunningham va ser una acci rpida que result amb la captura de 50.000 presoners i la prdua de noms 500 homes. L'xit d'aquesta operaci va fer que s'atorgus a Cunningham el comandament del 8 Exrcit al Nord d'frica a l'agost de 1941. La seva tasca ms immediata era dirigir l'ofensiva del General Sir Claude Auchinleck pel desert de Lbia, que comen el 18 de novembre; per les baixes inicials van portar-lo a recomanar a que l'ofensiva havia d'aturar-se. Aquest avs no va ser acceptat pels seus superiors, i va ser rellevat del comandament. Torn a Gran Bretanya, on durant la resta de la guerra serv a l'Estat Major i a Irlanda del Nord, i va ser nomenat cavaller al 1941.

Desprs de qu finalitzs la II Guerra Mundial va ser promogut a General al 1945 i torn a l'Orient Mitj com a Alt Comissionat de Palestina, servint all entre 1945 i 1948. Durant aquest perode, el mandat britnic a Palestina expir i es proclam l'Estat Independent d'Israel. Tamb serv com a Coronel Comandant de l'Artilleria Reial fins al 1954.

Cunningham mor a Royal Tunbridge Wells, Kent (Anglaterra al 1983.

 Condecoracions .
 Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (1948);
 Comandant de l'Orde del Bany (1941);
 Orde del Servei Distingit (1918);
 Creu Militar (1915);
 Estrella de 1914 ;
 4 Mencions als Despatxos (1/1/1916, 18/5/1917, 20/5/1915, 6/1/1944);
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Medalla del Servei General (1918);
 Medalla del Servei General a l'ndia 1908-35;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Orde de l'Estrella Brillant de Zanzibar de 1 Classe (28/10/1941);
 Comandant de la Legi del Mrit (1945) (Estats Units);
 Orde de la Corona de 1 Classe (Blgica);
 Orde de Menelik de 1 Classe (1954) (Etipia) ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199578" title="Hier I" nonfiltered="2947" processed="2939" dbindex="82955">
Hier I (Hieron, ) fou tir de Siracusa del 478 aC al 466 aC.

Era fill de Dinomenes i germ de Gel I al que va succeir el 478 aC. Abans de pujar al poder va donar suport al seu germ en diverses guerres i va tenir part important a la gran victria d'Himera sobre els cartaginesos.

Diodor de Siclia diu que fou designat successor pel mateix Gel I, encara que se sap que Gel tenia un fill que era infant a la seva mort. Probablement Hier va ser designat regent inicialment per a la practica fou sobir. 

El seu govern fou ms tirnic que el del seu germ.

El primer conflicte el va tenir amb el seu germ Polizel al que Gel havia designat comandant en cap de l'exrcit i la ma de la seva vdua Demareta. Aquesta connexi va assegurar a Polzel el suport de Ter d'Agrigent, pare de Demareta; aix i la seva popularitat el va fer sospits a Hier que el va enviar a alguna expedici militar amb l'esperana de qu moris a la lluita, per Polzel va tornar sense problemes, i la disputa entre ambds no va tardar a esclatar. Polzel es va refugiar a Agrigent i sembla que Ter va preparar un exrcit per finalment hi va haver una reconciliaci i s va signar un acord de pau que s atribut al poeta Simnides; per aquest acord Polzel fou restablert com a comandant en cap de l'exrcit siracus i Hier es va casar amb una germana del tir d'Agrigent.

Hier es va apoderar de Naxos i Catana, els habitants de les quals foren traslladats a Leontins i les dues ciutats foren repoblades amb uns deu mil siracusans i colons del Pelopons i li va donar el nom d'Etna titulant-se Oekist (fundador). Va intervenir en els afers de les ciutats del sud d'Itlia, evitant (sembla que nicament amb amenaces) la destrucci de Locris per Anaxilaos de Rhegion. Un anys desprs Hier va expulsar a Micitos, fill d'Anaxilaos.

El 474 aC els etruscs van atacar Cumes i altres colnies gregues a Campnia i els grecs van demanar ajut a Hier que  va aconseguir una gran victria naval sobre els etruscs a Cumes, victria que va trencar el poder naval etrusc. Fou segurament poc desprs quan va enviar una colnia a l'illa Pithecusa (Ischia).

A la mort de Ter d'Agrigent el 472 aC el seu fill Trasideu va entrar en guerra amb Siracusa, per fou derrotat en una batalla que va acabar amb l'enderrocament del tir i l'entesa amb el govern que el va substituir. 

Com a tir va exercir un fort control sobre el poble i va disposar de nombrosos espies; fou lliberal en la protecci als artistes i a la seva cort hi van anar molts poetes i filsofs del seu temps entre els quals squil, Pndar, Baqulides, Xenfanes de Colof, Epicarm i Simnides de Ceos. Fou amic de la magnificncia que va fer notar tant a les ofrenes a Delfos, com als diversos jocs als que va estar present, entre d'altres esdeveniments.

Els darrers anys de vida va estar malalt i va acabar morint a Catana el 466 aC. Va deixar un fill, Dinomenes, de la seva primera dona (filla del siracus Nicocles). Del segon matrimoni amb la germana de Ter d'Agrigent no va deixar successi.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199580" title="Universitat de Munic" nonfiltered="2948" processed="2940" dbindex="82956">
 
La Universitat de Munic (Ludwig-Maximilians-Universitt - LMU) s la universiadad ms gran de Munic, a Alemanya. T 49.000 estudiants i ms de 13.000 empleats.

Universitaris destacats.
Premis Nobel.
 Adolf von Baeyer, (1909);
 Hans Bethe, (1967);
 Gerd Binnig, (1986);
 Gnter Blobel, (1999);
 Konrad Emil Bloch, (1964);
 Eduard Buchner, (1907);
 Peter Debye, (1936);
 Ernst Otto Fischer, (1973);
 Hans Fischer, (1930);
 Karl von Frisch, (1973);
 Theodor W. Hnsch, (2005);
 Werner Heisenberg, (1932);
 Gustav Hertz, (1926);
 Wolfgang Ketterle, (2001);
 Hans Adolf Krebs, (1953);
 Richard Kuhn, (1938);
 Max von Laue, (1914);
 Otto Loewi, (1936);
 Feodor Lynen, (1964);
 Wolfgang Pauli, (1945);
 Max Planck, (1918);
 Wilhelm Conrad Rntgen, (1901);
 Bert Sakmann, (1991);
 Johannes Stark, (1919);
 Heinrich Wieland, (1927);
 Wilhelm Wien, (1911);
 Richard Willsttter, (1915);

Poltics i gent coneguda.
Valdas Adamkus ;
Konrad Adenauer;
Papa Benedicto XVI;
Karl Carstens;
Dr. Diether Haenicke;
Gustav Heinemann;
Roman Herzog;
Theodor Heuss;
Rey Ludwig III de Baviera;
Manfred Wrner;
Allama Muhammad Iqbal;
Sophie Scholl;
Hans Scholl;
John Piper;
Dora Bakoyannis;
Jaladat Ali Badirkhan;
Nam June Paik;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199584" title="Hier II" nonfiltered="2949" processed="2941" dbindex="82957">
Hier II (Hieron, ) (Siracusa abans del 306 aC- 216 aC) fou tir de Siracusa, fill d'un siracus notable de nom Hirocles que deia ser descendent de Gel I i d'una serventa.

Es va distingir durant el perode de Pirros d'Epir i es va fer molt popular a l'exrcit que en una ocasi el va nomenar com a cap junt amb Artemdor contra la decisi de l'assemblea, per desprs va aconseguir la ratificaci del nomenament.

Es va casar amb la filla de Leptines, el ciutad ms influent de Siracusa, i es va assegurar el suport del consell de la repblica. 

Desprs de la sortida de Pirros els mamertins van atacar Siracusa i va aprofitar per enviar a les tropes mercenries, de les que desconfiava, que foren completament derrotades i aniquilades, mentre ell amb les forces siracusanes, es va retirar s i estalvi cap a la ciutat on va aixecar un nou exrcit amb el que va derrotar els mamertins i els va expulsar dels territoris que havien ocupat i desprs va ocupar Mylae i Alaesa mentre les de Tindaris, Abacaenum i Tauromenium es van declarar al seu favor, quedant els mamertins reduts a una cantonada de l'illa, i es va lliurar una batalla decisiva a la vora del riu Longanus on foren totalment derrotat i el cap mamert Cios fou fet presoner; la capital mamertina Messana va estar a punt de caure en mans d'Hier i noms es va salvar per la intervenci dels cartaginesos que van imposar un acord de pau. Al seu retorn Hier fou saludat pels seus ciutadans amb el ttol de rei (270 aC).

Vers el 272 aC havia ajudat als romans en el setge de Rhegion, enviant gra i una fora auxiliar. 

Desprs del 270 aC no torna a ser esmentat fins el 264 aC quan els mamertins es van aliar als romans, i Hier llavors es va decantar per l'aliana amb Cartago i va unir les seves forces a les de Hann que havia arribat a Siclia amb un exrcit poders. Les forces combinades van posar setge a Messana per no van poder impedir que el cnsol Appi Claudi creus l'estret amb un exrcit. Claudi va desembarcar prop del camp siracus i Hier li va presentar batalla al dia segent, per fou parcialment derrotat. Desconfiant de l'ajut cartagins, Hier es va retirar sobtadament cap a Siracusa i Claudi no va tardar en seguir-lo i va devastar el pas fins a les muralles de Siracusa, per es va haver de retirar al esclatar una epidmia de pesta.

L'any segent es van renovar les hostilitats (263 aC) amb els cnsols Valeri o Octacili que van tornar a devastar el territori i van ocupar algunes petites ciutats. Hier, davant el poder rom i la manca d'ajut dels cartaginesos, va signar la pau amb els romans, amb termes prou favorables: Hier podria conservar tot el sud-est de l'illa i la part oriental fins a Tauromenium, i noms havia d'alliberar als presoners i pagar una indemnitzaci de guerra.

Des de llavors fou fidel aliat rom. Siracusa va gaudir d'un llarg perode de pau, tranquillitat i prosperitat. Durant la primera guerra pnica va fer destacats serveis als romans: el 262 aC els va proveir amb subministraments a Agrigent que van permetre als cnsols mantenir el setge d'aquesta ciutat i finalment ocupar-la; tamb els va ajudar amb armament a la conquesta de Camarina; el 252 aC s esmentat aportant vaixells al cnsol  Aureli Cotta; i el 249 aC els va aportar gra durant el setge de Lilibea.

En el tractat de pau entre Roma i Cartago del 241 aC el seu regne fou incls en les zones protegides pel tractat. Un nou tractat amb Roma va establir una aliana perpetua i una rebaixa del tribut. Hier va visitar Roma i fou rebut amb honors, i als jocs seculars va repartir gran quantitats de gra.

El 222 aC desprs de la victria de Marcel sobre els gals, el senat va decidir que una part del bot fos entregat a Siracusa com a acte amists.

Al comenar la Segona Guerra Pnica (218 aC) Hier fou fidel a Roma. Va enviar una flota per cooperar amb el cnsol Semproni i va aprovisionar a les forces romanes a Siclia. El 217 aC,desprs de la batalla de Trasim, va enviar gra a Roma i un cos auxiliar, aix com una esttua d'or que fou consagrada pels romans al Capitoli. El 216 aC desprs de la batalla de Cannes encara va enviar diners i gra al propretor Tit Otacili.

Va morir vers el final del 216 aC o comenament del 215 aC, segons Lluci als 92 anys. Va tenir  un nic fill, Gel II, que vers el 240 aC ja havia estat associat al govern i que va morir amb poca diferencia, probablement unes setmanes abans. Va deixar tamb dues filles, Demarata i Heraclea, casades amb Andrnodor i Zoippos, dos ciutadans notables de Siracusa. A comenament del  215 aC ja apareix al poder com a successor el seu net Jernim de Siracusa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199586" title="Museu Vostell Malpartida" nonfiltered="2950" processed="2942" dbindex="82958">
El Museu Vostell-Malpartida est situat al Monument Natural Els Barruecos, en la localitat espanyola de Malpartida de Cceres. El museu alberga les obres de l' artista plstic Wolf Vostell. 

El Museu Vostell Malpartida (MVM) va ser fundat a l'octubre de 1976 per Wolf Vostell (1932-1998), artista de reconegut prestigi mundial, figura fonamental de l'art contemporani de postguerra i persona ntimament vinculada a Extremadura des del seu matrimoni amb Mercedes Guardado. Descubridor de la tcnica del De-coll/age, pare del Happening europeu i del videoart, cofundador del moviment artstic internacional Fluxus, Vostell va mantenir sempre en tota la seva producci una marcada originalitat, peculiaritat aquesta que tamb s prpia del Museu que duu el seu nom. 

Quan el 1974 l'artista va conixer Els Barruecos va proclamar la zona com  Obra d'Art de la Natura . Des d'aquell moment, va concebre la idea de crear aqu un museu com expressi de l'art d'avantguarda, nic en el seu gnere, un lloc de trobada de l'Art, la Vida i la Naturalesa. 

La seu principal del MVM s'ala en les antigues dependncies del Safareig de Llanes dels Barruecos. La seva rica histria, aix com les claus de l'important fenmen de la Trashumncia, es mostren de forma didctica i amena en el Centre d'Interpretaci de les Vies Pecuries i Histria del Safareig de Llanes dels Barruecos, que tamb s'integra en el museu. 

El MVM es desenvolupa entre Els Barruecos, amb escultures-ambients a l'aire lliure, i El Safareig, que alberga tres grans colleccions d'art contemporani en les quals estan representats al voltant de 90 artistes: 
 Collecci Wolf i Mercedes Vostell - Collecci Fluxus-Donaci Gino Di Maggio ;
 Collecci d'Artistes Conceptuals;

Enllaos externs. 
 Pgina oficial del museu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199589" title="Hier" nonfiltered="2951" processed="2943" dbindex="82959">


Hier I, tir de Siracusa 478 aC-466 aC;

Hier II, tir de Siracusa 275 aC - 270 aC, rei de Siracusa 270 aC fins vers 215 aC;

Hier de Soli, navegant de Soli a Cilcia ;

Hier de Laodicea, ciutad de Laodicea de Frgia;

Hier d'Atenes, poltic atenenc ;

Hier, governador grec al servei dels parts;

Hier, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199590" title="Hier de Soli" nonfiltered="2952" processed="2944" dbindex="82960">
Hier de Soli  (Hieron, ) fou un navegant de Soli a Cilcia que fou enviat per Alexandre el Gran per explorar les costes al sud de la mar d'Eritrea i fer la circumnavegaci d'Arbia. Va avanar ms lluny que cap abans que ell, per finalment va tornar descoratjat per la gran extensi a navegar; a la seva tornada va afermar que Arbia era ms o menys gran com l'ndia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199591" title="Hier de Laodicea" nonfiltered="2953" processed="2945" dbindex="82961">
Hier de Laodicea (Hieron, ) fou un ric ciutad de Laodicea de Frgia, que va fer importants donatius a la seva ciutat natal amb els que es van construir nombroses edificacions. A la seva mort va deixar una fortuna de dos mil talents per atendre necessitats publiques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199593" title="Hier d'Atenes" nonfiltered="2954" processed="2946" dbindex="82962">
Hier d'Atenes (Hieron, ) fou un poltic atenenc que fou un dels Trenta Tirans establerts a Atenes el 404 aC. L'esmenta Xenofont, per no donma detalls de la seva biografia. Com d'altres membres dels Trenta Tirans, no era un personatges molt conegut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199594" title="Ball de Diables de Caldes de Montbui" nonfiltered="2955" processed="2947" dbindex="82963">
El Ball de Diables de Caldes de Montbui es va crear l'any 1992 per un grup de joves de Caldes de Montbui, amb el recolzament de l'Ajuntament d'aquesta poblaci i assessorats pel filleg Gustau Erill

El ceptrot del Llucifer s una olla, la mateixa que apareix a l'escut del poble, que simbolitza l'aiguacalenta que brolla al bell mig del poble. El ceptrot de la diablessa s un rat-penat, que antiguament apareixia sobre l'escut de Caldes, assenyalant que es tractava d'una vila. Igualment, vrem encarregar a l'artista de Granollers: Ramon Aumedes, els barrets del Llucifer i de la diablessa. Una calavera de cabraboc per a ell i un tricorni amb banyes per a ella. Evidentment tamb vrem adquirir uns quants tabals, part essencial de qualsevol ball de diables. Rpidament ens vem repartir la feina i van escollir cap de colla. Va sortir en Pep Gaspart, que juntament amb en Ramon Sol van portar el pes de la colla durant els primers anys. Les nostres primeres actuacions van ser durant l'estiu del 1993, a Caldes. On van participar a La Festa Romana que es montava un cap de setmana d'estiu, i en alguna festa ms del poble .

 Histria .

L'artista i titellaire Rom Mart va dissenyar i va fer ell mateix els vestits d'aquest Ball de Diables, combinant tres colors bsics: el blanc, el blau mar i el verd fosc. Els vestits consisteixen en una casaca amb caputxa i banyes, una capa i uns pantalons amb cua. Van fer tornejar unes masses a un fuster, i un many ens va construir els ceptrots del Llucifer i de la diablessa. Ambds representen smbols de la vila de Caldes.
	
El bateig com a ball de diables va ser durant la festa major d'octubre de 1993, on van fer el primer correfoc, amb la colla de l'Arbo. Des de llavors han passat a ser una part molt important de la Festa Major de Caldes de Montbui. 

L'any 1995 van crear la Festa del Foc i l'Aigua, hereva de l'antiga Festa Romana que s'havia fet durant uns anys a la poblaci. Per fer-ho, Ramon Sol va compondre nou peces musicals. Cadascuna d'elles s un ball de foc o b d'aigua, on els diables cremen o l'aigua mulla a la gent que participa de la festa. Totes elles amb una llegenda i un fil conductor on la lluita entre el b -l'aigua- i el mal -el foc- s l'nima de l'espectacular festa. 	

L'any 2001 van tornar a canviar de cap de colla, sortint escollida l'Helena Pielias. Aquell mateix any es va grabar i editar un CD amb la msica de la Festa del foc i l'aigua, anomenada des d'aleshores Escaldrium. Vem ampliar-la i millorar-la amb la incorporaci de la quimera i de les bruixes com a nous personatges importants de la festa. 

L'any 2003 el cap de colla va ser en Roger Riera, i un any desprs va ser l'Arnau Gal, diable de la colla des de petit. 

L'any 2004 van ampliar de forma substancial tota la Festa del foc i l'aigua, preparant activitats variades: una xerrada, un conte, titelles, ballada de bastons, sardanes, un sopar etc... tot relacionat amb la llegenda de l'Escaldrium. 

El 2005 la Txell Simarro va esdevenir la nova cap de colla.

El 2006 Txell Simarro s succeda per l'strid Sells, Cristina Bar, u de Sans,.
			

 Enllaos externs .

Plana web oficial del Ball de Diables de Caldes de Montbui



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199596" title="Malpartida" nonfiltered="2956" processed="2948" dbindex="82964">

Malpartida s un municipi de la provncia de Salamanca a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  

Demografia.



 Enllaos externs .
Enlla a Wikisalamanca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199597" title="Hier (governador)" nonfiltered="2957" processed="2949" dbindex="82965">
Hier (Hieron, ) fou un dels principals governadors sota els parts vers l'any 36, per d'origen grec, apareix quan Tiridates, nt de Fraates IV de Prtia amb el suport de l'emperador Tiberi, va envair Prtia i va assolir la corona. Tiridates III va elegir malament als seus consellers i ministres i practicava costums romans, aix que aviat va perdre el suport. Entre els que se li van girar en contra hi havia Hier, que desprs de dubtar un temps es va decantar per Artaban i fou un dels principals responsables de qu aquest pods ocupar novament el tron l'any 37.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199599" title="Hier (escriptor)" nonfiltered="2958" processed="2950" dbindex="82966">
Hier (Hieron, ) fou un escriptor grec sobre temes de veterinria, de data desconeguda, entre el segle IV i el segle V. Queden alguns fragments de les seves obres que sn a la collecci d'escrits sobre veterinria publicats en llat per Joannes Ruellius a Pars el 1530, i en grec per Simon Grynaeus a Basilea el 1537.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199602" title="Hier de Siracusa" nonfiltered="2959" processed="2951" dbindex="82967">


Nom de dos governants de Siracusa:

Hier I de Siracusa, tir 478 a 466 aC;
Hier II de Siracusa, tira 275 a 270 aC, i rei del 270 al 215 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199605" title="Jernim" nonfiltered="2960" processed="2952" dbindex="82968">


Jernim d'Elis, oficial de l'exrcit dels deu mil;

Jernim d'Arcdia, poltic arcadi ;

Jernim de Crdia, historiador grec ;

Jernim de Siracusa, rei de Siracusa el 215 aC i fins el 214 aC.

Jernim, poeta grec;

Jernim de Rodes, filsof peripattic grec;

Jernim, poeta grec ;

Eusebi Jernim Sofroni, nom complert de Sant Jernim ;

Sant Jernim, escriptor i religis grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199606" title="George Borrow" nonfiltered="2961" processed="2953" dbindex="82969">

George Henry Borrow (East Dereham, Norfolk, 5 de juliol del 1803 - Oulton, 26 de juliol del 1881), fou un escriptor angls que deix nombroses novelles i llibres de viatge basats en les seves experincies personals per diversos pasos de l'Europa del segle XIX.

Al llarg dels seus viatges, Borrow desenvolup una forta afinitat amb els gitanos nmades, els quals adquiriren un paper destacat en els seus llibres i dels quals fins i tot n'arrib a aprendre la llengua. El seu llibre ms conegut, Lavengro, s clarament autobiogrfic.

 Biografia .
Borrow va nixer a East Dereham, Norfolk, fill d'un oficial de reclutament, Thomas Borrow (1758-1824) i de la filla d'un pags, Ann Perfrement (1772-1858). Fou educat a la Royal High School of Edinburgh i a la Norwich Grammar School. El 1810 coneix a Ambrosi Smith, el gitano que marcaria en ell una empremta perdurable. Borrow decideix anar-se'n amb ell a un campament de gitanos, on aprendr els seus costums i la seva llengua. Estudi lleis, per ben aviat les llenges i la literatura esdevingueren els seus mxims interesos.

El 1824, a la mort del seu pare, es trasllad a Londres amb la intenci d'emprendre una carrera literria. All va estudiar filologia sota la direcci de William Taylor, tot i que no va arribar a acabar cap carrera universitria, y public el 1825 Faustus: a traslation from the german, una traducci de l'original alemany del Faust de Goethe.

El 1825 va iniciar tamb el seu primer gran viatge per Europa, visitant Frana i Alemanya. Els propers anys visitaria tamb Rssia, Portugal, Espanya i el Marroc, coneixent de primera m la gent i els parlars dels diversos pasos que trepitj. Primer ho fu com a agent de la Bible Society, i ms tard com a corresponsal del Morning Herald. En particular, va viatjar a Rssia el 1832 per perfeccionar els seus coneixements de manx de cara a una traducci del Nou Testament a aquesta llengua.

Entre el 1835 i el 1840 va estar a Portugal i a Espanya en qualitat de difusor de bblies protestants de la Bible Society. A Madrid va manar imprimir el Nou Testament tradut pel pare Felipe Sco de San Miguel lliure de notes, tradueix l'Evangeli de Sant Lluc al cal i l'edita i obre una llibreria al carrer del Prncipe. Aquestes activitats l'acabaran portant a la pres a Sevilla. Tanmateix, va aprofitar aquestes experincies per escriure, animat per un altre viatger i hispanista, Richard Ford, el seu fams llibre de viatges The Bible in Spain (1843).

Desprs de casar-se amb Mrs. Mary Clarke el 23 d'abril del 1840, s'install a Oulton Cottage, una propietat de la seva muller prop de Lowestoft, on es dedic a les pacfiques tasques d'edici literria, si b continu viatjant dins i fora del Regne Unit. Va viure, no obstant, a Londres entre el 1860 i el 1874, tot i que la mort de la seva esposa el 1869 li fu passar ms temps a Oulton, on acab per establir-se i on mor el 1881.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199607" title="Jernim d'Elis" nonfiltered="2962" processed="2954" dbindex="82970">
Jernim d'Elis (Hieronymus, ) fou un oficial (lochagus) a l'exrcit dels deu mil, que s esmentat per Xenofont com prenen part activa a la discussi que va seguir a la mort de Clearc i altres generals, i en altres ocasions durant la retirada (Xenofont, Anabasis 3.1.34, 6.2.10-Z3, 7.1-Z2.32, 4.18.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199608" title="Jernim d'Arcdia" nonfiltered="2963" processed="2955" dbindex="82971">
Jernim d'Arcdia (Hieronimus, ) fou un poltic arcadi al que Demstenes va tirar en cara haver trat els interessos del seu pas a favor del rei Filip II de Macednia, que l'havia subornat. Polibi en canvi defensa la seva actuaci en una elaborada defensa (Polybius 17.14).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199609" title="Prepirineus" nonfiltered="2964" processed="2956" dbindex="82972">

Els Prepirineus (o el Prepirineu) sn un conjunt de serres muntanyoses situades parallelament a banda i banda del Pirineu axial, i sn envoltades pel peu de muntanya (planria al peu de la muntanya) i per les tres conques de l'Aude, la Garona i l'Ebre. Alguns dels seus cims sobrepassen els 2.500 m d'altitud.

A Catalunya, els Prepirineus meridionals s'estenen d'oest a est per les comarques de la Ribagora, el Pallars Juss, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsons, el Bergued, el Ripolls, la Garrotxa i l'Alt Empord. Els Prepirineus septentrionals noms apareixen a l'extrem nord de la Catalunya Nord, a la serra de les Corberes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199610" title="Jernim de Crdia" nonfiltered="2965" processed="2957" dbindex="82973">
Jernim de Cardia (Hieronimus, ) fou un historiador grec dels segles IV aC i III aC (vers 350 aC a 270 aC), esmentat sovint com autoritat per l'poca que va seguir a la mort d' Alexandre el Gran. Va acompanyar a umenes, que com ell era ciutad de Cardia o Crdia, primer quan encara Alexandre era viu, i desprs ms tard. 

La seva primera menci expressa s el 320 aC quan va encapalar l'ambaixada enviada per umenes a Antpater i abans de tornar va morir el regent i Antgon el borni va fer a Jernim una oferta d'aliana que havia de transmetre a umenes.

Va seguir a umenes fins a la seva captura final i a la darrera batalla de Gabiene (316 aC) va resultar ferit i va quedar presoner d'Antgon, que el va tractar amb amabilitat i el va guanyar per al seu servei. 

El 312 aC fou enviat per Antgon per recollir betum a la vora de la mar Morta, expedici que no va reeixir per l'hostilitat dels rabs de la zona. Flavi Josep diu que fou governador de Sria per aix probablement s un error. 

Mort Antgon el borni el 306 aC Jernim va seguir al seu fill Demetri Poliorcetes i apareix el 292 aC com a governador de Becia per compte de Demetri. No se sap si va tornar a aquest crrec quan Demetri ca reconquerir Tebes que s'havia perdut per en tot cas va romandre al servei de Poliorcetes i del seu fill Antgon II Gnates. Es creu que va sobreviure a Pirros ja que esmenta la seva mort (272 aC) a la seva histria. 

Va morir suposadament amb 104 anys (probablement uns 80), i va romandre lcid fins al final.

L'obra histrica de Jernim s esmentada sota diversos ttols:  ( (Diodor de Siclia) o , (Dions), i abraa un perode vers el 325 aC  al 270 aC.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199613" title="Comissi Thorn" nonfiltered="2966" processed="2958" dbindex="82974">

La Comissi Thorn s la Comissi Europea presidida pel poltic luxemburgs Gaston Thorn que va estar en el crrec entre el 6 de gener de 1981 i el 5 de gener de 1985.

Nomenament.
Substituta de la Comissi Jenkins, va iniciar el seu crrec el 6 de gener de 1981, aconseguint durant el seu mandat la futura incorporaci d'Espanya i Portugal (que finalment entraren a la Comunitat Europea el gener de 1986) i la redacci de l'Acta nica Europea (ratificada el febrer de 1986).

Amb la incorporaci Grcia el gener de 1986 el nombre de comissaris pass de 13 a 14. La Comissi Thorn finalitz el seu mandat el 5 de gener de 1985 i fou substituida per la Comissi Delors.

Llista de Comissaris.
La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica:






Remodelacions;


Notes.


Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199617" title="Jernim de Siracusa" nonfiltered="2967" processed="2959" dbindex="82975">
Jernim de Siracusa  (Hieronimus, ) fou rei de Siracusa el 215 aC i fins el 214 aC.

Era net del rei Hier II de Siracusa al que va succeir al comenament del 215 aC, i fill de Gel II. Al ser proclamat rei tenia 15 anys. La batalla de Cannes havia posat en qesti el poder rom i part de la poblaci es decantava ara per una aliana amb Cartago. Es va establir un consell de regncia format per quinze persones entre les quals Andrandor i Zoippos, marits de dues filles de Hier II, Demarata i Heraclea, i personatges notables de Siracusa. Androndor  va convncer al rei d'assolir per si mateix el poder i va donar exemple renunciant al crrec de regent, exemple seguit pels altres regents. A partir de llavors Jernim va esdevenir un titella en mans dels seus dos oncles que eren favorables a l'aliana cartaginesa. L'nic conseller que va conservar certa influencia fou Tras (Thrason) que era partidari dels romans, per aviat fou eliminat acusat de conspiraci.

Jernim va enviar ambaixadors a Annbal i els enviats del gran general, Epcides de Siracusa i Hipcrates, dos siracusans que vivien a Cartago, foren rebuts a la ciutat amb honors. En canvi els enviats del cnsol rom Appi Claudi foren maltractats. Jernim va enviar ambaixadors a Cartago per establir una aliana pel qual el riu Himera s'establia com a lmit entre cartaginesos i siracusans, per al cap de poc va enviar una segona ambaixada que va demanar per Siracusa tota l'illa; els cartaginesos li van prometre, amb la finalitat d'assegurar la seva aliana. Jernim va fer aixecar un exrcit de quinze mil homes i va enviar a Hipcrates i Epcides a sondejar a les ciutats subjectes a Roma. Es trobava a Leontins quan sobtadament una conspiraci encapalada per Dinmenes, el va matar abans que la gurdia ho pogus evitar quan noms portava uns tretze mesos al poder (comenament del 214 aC).

Polibi diu que es va casar amb una prostituta a la que va concedir els honors d'una reina. No va deixar successi. Es coneixen nombroses monedes del seu regnat, tot el curt que va ser.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199628" title="Jernim (poeta trgic)" nonfiltered="2968" processed="2960" dbindex="82976">
Jernim (Hieronimus, ) fill de Xenfanes, fou un poeta trgic i ditirmbic grec. Per alguna ra va patir els atacs d'Aristfanes (Acharn. 387, Nub. 347, i Schol.; Suides s. v. Kleitos).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199629" title="Jernim de Rodes" nonfiltered="2969" processed="2961" dbindex="82977">
Jernim de Rodes (Hieronimus, ) fou un filsof peripattic grec (encara que Cicer li qestiona aquesta condici) deixeble d'Aristtil i contemporani d'Arcesilau de Pitana, que va viure vers el final del segle IV aC i el segle III aC. Segons Cicer el seu deu era l'alliberament del dolor i l'angoixa, i deia que el plaer no havia de ser buscat per si mateix.

Va escriure 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199630" title="Jernim (poeta)" nonfiltered="2970" processed="2962" dbindex="82978">
Jernim (Hieronimus, ) fou un poeta grec autor d'una obra sobre poesia de la qual el cinqu llibre  s esmentat per Ateneu de Naucratis, que tamb esmenta un altre obra de nom  ). Tanmateix s esmentat a Suides. Podria ser l'autor d'un comentari sobre l'obra  d' Hesode.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199635" title="Sant Jeroni" nonfiltered="2971" processed="2963" dbindex="82979">


Eusebi Jeroni Sofroni o Sant Jeroni (Hieronimus o Eusebius Hieronimus Sofronius, ) (Stridon vers 331/345 -Betlem 30 de setembre del 420) fou un escriptor i religis rom nascut a Stridon entre Dalmcia i Pannnia, ciutat que fou destruda pels gots el 377 i la situaci de la qual s incerta.

Els seus pares eren cristians. La data del seu naixement la indica Prsper Aquitani en la seva crnica per altres autors no la segueixen ja que el mateix sant diu que estudiava gramtica al morir Juli l'Apstata (363) i un naixement vers el 345 sembla ms apropiat. 

El seu pare Eusebi li va donar una educaci liberal i el va enviar a Roma per seguir els estudis, i va estudiar grec, llat, retrica i les diferents branques de la filosofia. Entre els seus mestres hi ha el fams Eli Donat.

Llavors es va batejar a la Gllia, i va visitar Trveris. Va transcriure els comentaris d'Hilari sobre els salms i va quedar impressionat de la vida religiosa a la que va decidir dedicar la seva vida. 

Va tornar a Roma i el 370 vivia a Aquileia i va comenar el seu primer assaig teolgic, De Muliere septics percussa. Una causa desconeguda (Subitus turbo me a latere tuo convulsit), el va fer marxar el 373 cap a l'est junt amb Innocenci, Evagri i Heliodor i va creuar Trcia, Bitnia, Galcia, Pont, Capadcia i Cilcia fins Antioquia on Innocenci va morir de febre i ell mateix es va posar malalt. 

All va decidir abandonar l'estudi dels autors profans i dedicar-se nicament a la vida contemplativa. Desprs d'escoltar a Apollinar bisbe de Laodicea es va retirar el 374 al desert de Calcis on va romandre quatre anys en la ms rgida observana de les practiques dels monjos ascetes i durant els quals va estudiar l'hebreu.

Va sortir del retirament quan va esclatar la lluita entre Meleci i Paul a Antioquia i va donar suport al darrer (379)  i fou ordenat prevere per Paul amb exempci d'exercir els deures regulars dels eclesistics. Va anar llavors a Constantinoble on va romandre uns tres anys i on va gaudir de l'amistat de Gregori Nazianz, va perfeccionar el seu grec i va fer algunes traduccions entre elles la crnica d'Eusebi de Cesarea.

El 381 va morir Meleci per la lluita va seguir perqu els seus partidaris li van nomenar un successor (Flavi). El 382 es va fer un concili a Roma per intentar posar fi al cisma, en el qual Jeroni va actuar de secretari. Va romandre a Roma tres anys. La seva fama d'home eloqent, erudit i sant va arribar en aquest temps al seu punt ms alt. Va exercir una gran influencia sobre dones, especialment vdues, fins al punt de qu els mateixos religiosos el van comenar a atacar i a fer insinuacions.

A la mort de Damas I, que li feia de patr, el 384, va sortir de Roma el mes d'agost del 385 amb alguns amics i va passar per Rhegium i fins a Xipre on fou rebut per Epifani I de Constncia, bisbe de Salamina que llavors s'anomenava Constncia, i finalment fins a Antioquia. All se li van unir altres seguidors, la rica vdua Paula i la seva filla Eustquia, i altres dones, i tots junts van fer una volta per Terra Santa, van visitar Egipte i van tornar a Palestina el 386.

Es van establir a Betlem on Paula va construir quatre monestirs , tres de monges i un de monjos; Paula fou abadessa d'un dels primers fins a la seva mort el 404 quan la va succeir la seva filla. Jernim fou abat del monestir de monjos i en aquest retir va romandre la resta de la seva vida, treballant com a abat i escrivint llibres. En aquest temps els pelagians van assaltar el monestir i Jeroni es va escapar amb dificultat i va romandre dos anys fora (416-418). Va tornar el 418 i va morir el 30 de setembre del 420.

Obres.
De Sant Jeroni resten quatre tipus d'obres:

a) Epstoles;
Epstoles teolgiques;
Epstoles Polmiques;
Epstoles morals;
b) Tractats;
1. Vita S. Pauliprimi Eremitae ;
2. Vita S. Hilarionis Eremitae ;
3. Vita Malchi Monachi captivi;
4. Regula S. Pachomii ;
5. S. Pachomii et S. Theodorici Epistolae et Verba Mystica ;
6. Didymi de Spiritu Sancto Liber III ;
7. Altercatio Luciferiani et Orthodox ;
8. Adversus Helvidium Liber ;
9. Adversus Jovinianum Libri II ;
10. Contra Vigilantium Liber ;
11. Contra Joannem Hierosolymitanum ;
12. Apologetici adversus Rufinum Libri III ;
13. Dialogi contra Pelagianos ;
14. De Viris Illustribus s. De Scriptoribus Ecclesiaslicis  ;
15. De Nominibus Hebraicis ;
16. De Situ et Nominibus locorum Hebraicorum ;
c) Comentaris sobre la Biblia;
1. Quaestionum Hebraicarum in Genesim Liber;
2. Commentarii in Ecclesiasten;
3. In Canticum Canticorum Tractatus II ;
4. Commentarii in Iesaiam ;
5. Homiliae novem in Visiones Iesaiae ex Gracco Origenis ;
6. Commentarii in Jeremiam ;
7. Commentarii in Ezechielem ;
8. Commentarius in Danielem ;
9. Homiliae Origenis XXVIII in Jeremium et Ezechielem ;
10. Commentarii in XII Prophetas minores;
11. Commentarii in Matthaeum;
12. Homiliae XXXIX in Lucam ex Origene;
13. Commentarii in Pauli Epistolas ;
14. Chronica Eusebii ;
d) Biblioteca divina ;
L'obra ms important fou la versi llatina de l'Antic i del Nou Testament, coneguda com la Vulgata;
e) Un cinqu tipus sn les obres perdudes, algunes certes i d'altres dubtoses. Les obres que van existir en algun moment i sn segures, sn:
1. Interpretatio vetus SS. V. T. ex Graeco  LXX. emendata, ;
2. Evangelium juxta Hebraeos ;
3. Specimen Commentarii in Abdiam;
4. Commentarii in Psalmos;
5. Commentarioli in Psalmos ;
6. Versio Latina Libri Origeniani  ;
7. Versio Libri Theophili Episcopi Alexandrini in S. Joannem Chrysostomum ;
8. Epistolae (cartes conegudes per que no es conserven);
Les obres desaparegudes de les que l'existncia o autoritat no s segura, sn:
1. Quaestiones Hebraicae in Vetus Testamentum;
2. Commentarii breviores in XII Prophetas  dicti.
3. Libri XIV in Jeremiam;
4. Alexandri Aphrodisei Commentarii Latine conversi ;
5. Liber ad Abundantium (o Antium). ;
6. De Similitudine Carnei Peccai contra Manichaeos ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199638" title="Hierfil" nonfiltered="2972" processed="2964" dbindex="82980">


Onomstica:

Hierfil d'Atenes, metge atenenc ;

Hierfil (metge), metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199639" title="Hierfil d'Atenes" nonfiltered="2973" processed="2965" dbindex="82981">
Hierfil d'Atenes (Herophilus, ) fou un metge atenenc a les lectures del qual assistia Agnodice disfressada d'home. Aquesta histria, esmentada per Gai Juli Higini, i sovint s considerada fabulosa. El metge hauria viscut al segle V aC o al segle VI aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199640" title="Hierfil (metge)" nonfiltered="2974" processed="2966" dbindex="82982">
Hierfil  (Herophilus, ) fou un metge grec que va escriure un tractat curt de medicina titulat , en llat Hierophili Sophistae de Alimentis Circulus ; quibusnam uti, et a quibusnam abstinere oportcat.  Del seu examen es dedueix que fou escrit per un autor del segle XI o segle XII. Inclou instruccions diettiques per cada ms de l'any i est ple de paraules desconegudes dels autors grecs antics. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199641" title="Hieroteu" nonfiltered="2975" processed="2967" dbindex="82983">


Onomstica:

Hieroteu, poeta grec ;
Hieroteu, monjo bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199642" title="Hieroteu (poeta)" nonfiltered="2976" processed="2968" dbindex="82984">
Hieroteu (Hierotheus, ) fou un poeta grec autor d'un poema format per 233 lnies brbares imbiques, sobre alqumia, titulat , i en llat De Divina et Sacra Arte. Sembla que era cristi el que el situaria no abans del segle IV.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199644" title="Hieroteu (monjo)" nonfiltered="2977" processed="2969" dbindex="82985">
Hieroteu (Hierotheus, ) fou un monjo bizant que va viure probablement al comenament del segle V i va escriure una obra titulada  una espcie de dissertaci on l'autor intenta explicar la naturalesa de Deu per mitj de figures geomtriques. Hi va haver altres autors bizantins amb el mateix nom, de menys importncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199645" title="Hilari" nonfiltered="2978" processed="2970" dbindex="82986">


Onomstica:

Mecili Hilari, magistrat i jurista rom ;

Hilari, magistrat  rom ;

Quint Juli Hilari o Quint Juli Hilari, escriptor eclesistic rom de finals del segle IV;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199646" title="98 Aquarii" nonfiltered="2979" processed="2971" dbindex="82987">


98 Aquarii s una estrella de la constellaci d'Aquarius.

98 Aquarii s una estrella estrella gegant taronja del tipus K amb una magnitud aparent de +3,96. Est aproximadament a 162 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199647" title="Mecili Hilari" nonfiltered="2980" processed="2972" dbindex="82988">
Mecili Hilari (Mecilius Hilarianus o Mechilius o Mecilianus) fou un magistrat rom que s esmentat repetidament pel Cdex  Teodosi. Tenia el crrec de Corrector Lucaniae et Bruttiorum sota Constant I el Gran, l'any 316, i ms tard fou procnsol d'frica (324), cnsol junt amb Pacati (332) i prefecte pretori (segons Gotofred, praefectus urbi sc. Romae, Gothofredus, Prosop. Cod. Theodos.) sota els fills de Constant (339).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199648" title="Hilari (prefecte)" nonfiltered="2981" processed="2973" dbindex="82989">
Hilari (Hilarianus) fou un magistrat  rom del temps de Graci  i Valentini II, i d' Honori, que fou prefecte de la ciutat el 383, i prefecte del pretori el 396. segurament s l'Hilari que esmenta Simmac (Symmachus, Epist. lib. 2.80, 3.38, 42, ed. Paris, 1604). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199649" title="Quint Juli Hilari" nonfiltered="2982" processed="2974" dbindex="82990">
Quint Juli Hilari o Quint Juli Hilari (Quintus Julius Hilario o Hilarianus) fou un escriptor eclesistic rom de finals del segle IV . No s esmentat per cap escriptor antic i a la seva obra, que es conserva, no dona cap referncia de la seva biografia. Va escriure al menys dos obres: 

1. Expositum de Die Paschae et Mensis (sobre la determinaci de la Pasqua) acabat d'escriure el mar del 397 ;
2. De Mundi Duratione,  tamb anomenada De Cursu Temporum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199652" title="Hilari" nonfiltered="2983" processed="2975" dbindex="82991">


Onomstica:

Hilari de Bitnia, pintor i filsof grec ;

Hilari de Frgia, intrpret d'oracles grec;

Hilari d'Arle, eclesistic gal;

Hilari Diaca, eclesistic sard;

Hilari Pictaviense, eclesistic gal del segle IV;

Hilari I, papa de Roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199653" title="Hilari de Bitnia" nonfiltered="2984" processed="2976" dbindex="82992">
Hilari de Bitnia (Hilarius, ) fou un pintor i filsof grec que va viure en el regnat de Valent (364-379). Va emigrar a Atenes on es va destacar com a pintor i filsof. Estava residint a Corint el 379 quan va morir junt amb tota la seva famlia durant l'atac a aquesta ciutat per part dels gots.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199654" title="Hilari de Frgia" nonfiltered="2985" processed="2977" dbindex="82993">
Hilari de Frgia (Hilarius, ) fou        ) fou un intrpret d'oracles implicat en el procediment de Teodor que va intentar conixer per mgia qui havia de succeir a l'emperador Valent. Fou executat en el curs del procediment judicial que va seguir a aquests fets.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199657" title="Hilari d'Arle" nonfiltered="2986" processed="2978" dbindex="82994">
Hilari d'Arle (Hilarius Arelatensis) fou un eclesistic gal, nascut al comenament del segle V a la Gllia Belga, de noble famlia. 

Va estudiar amb aprofitament i encara jove va esdevenir deixeble d'Honorat de Marsella, primer abat de Lerins, que el va convncer de dedicar-se a la vida monstica.

Temps desprs quan el seu mestre va morir i va deixar vacant el bisbat d'Arle, Hilari fou nomenat bisbe d'aquesta ciutat (429).

El seu nom va esdevenir important per la controvrsia sostinguda amb el Papa Lle I el Gran: un bisbe de nom Quelidoni, probablement de Besanon, fou deposat per certes irregularitat per un snode que fou presidit per Hilari i al que van assistir Euqueri de Li i Germ d'Auxerre; Quelidoni va apellar al Papa i Hilari no va reconixer a aquest jurisdicci sobre el cas.

Lle es va sentir atacat en la seva primacia i va reposar a Quelidoni i Hilari va haver de fugir a la seva dicesi per por; desprs va intentar una reconciliaci amb el Papa que va refusar escoltar-lo i li va retirar els privilegis de metropolit de la Gllia, cosa que fou confirmada per un rescripte de Valentini III del 445 ("Ut Episcopis Gallicanis omnibusque pro lege esset, quidquid apostolicae sedis auctoritas sanxisset: ita ut quisquis Episcoporum ad judicium Romani antistitis evocatus venire neglexisset per moderatorem ejusdem provinciae adesse cogeretur")

Hilari va morir el 449.

Va escriure al menys un llibre, que es conserva i una epstola:

1. Vita Sancti Honorati Arelatensis Episcopi, una espcie de panegric del seu predecessor com a bisbe 
2. Epistola ad Eucherium Episcopum Lugdunensem

A la seva biografia s'esmenten altres epstoles i fins i tot algun vers, per s'han perdut


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199658" title="Tour de Frana de 1913" nonfiltered="2987" processed="2979" dbindex="82995">


El Tour de Frana de 1913 estigu marcat pels accidents i els abandonaments, aix com per l'aclaparador domini del ciclisme belga. Fou tamb durant aquest Tour que l'organitzaci decidiria tornar al sistema de temps per decidir el maillot groc. 

Per primera el sentit de la cursa canvia i es marxa cap a l'oest, passant primers pels Pirineus i desprs els Alps. 

Per segona vegada el Tour sortiria de l'estat francs, ja que la onzena etapa acabaria a Ginebra (Sussa), desprs que en anys anteriors la cursa arribs fins a Metz, territori reclamat per Frana, per en aquells anys sota domini alemany. 

Durant la cursa l'equip Peugeot va mostrar una gran superioritat, fins i tot tenint en compte que la resta d'equips s'unien per intentar batre'ls. Al final, tres corredors de l'equip assoleixen les tres primeres posicions al podi. 

A l'etapa que acabaria a Luchon Eugne Christophe i el seu company Philippe Thys s'escapen. Cristophe tenia prcticament el maillot groc a les seves mans, per pujant el coll del Tourmalet trenc la seva bicicleta. Les normes obliguen a Christophe a arreglar-se ell mateix la mquina, tot i que un ferrer que est veient la cursa li ofereix ajuda. Amb les paraules no hi tinc dret forj una de les llegendes de la cursa.

Lucien Petit-Breton arribaria a dues etapes de Pars amb possibilitats de guanyar la cursa, per una caiguda l'obliga a abandonar. Thys tamb cau, i perd al voltant de 10 minuts, salvant per el liderat.

Prendran la sortida nou equips de bicicletes i 89 corredors independents (isols), per a un total de 140. Sols 25 arribaren a Pars.

El Tour comena a agafar fervor popular. 200.000 parisencs s'acosten a veure l'ltima etapa, mentre que 20.000 es congreguen al Parc dels Prnceps, formant una autntica gurdia d'honor als corredors, des de Poissy fins a l'accs al parc. 

 Resultats Finals.

 Classificaci Final.



 Etapes.



 Referncies.



Enllaos externs.
1913. Histria del Tour de Frana ;
1913. Histria del Tour de Frana ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199660" title="Hilari Diaca" nonfiltered="2988" processed="2980" dbindex="82996">
Hilari Diaca (Hilarius Diaconus) fou un eclesistic nascut a Sardenya i que va exercir a Roma a la meitat del segle IV, anomenat Hilari Diaca per distingir-lo d'altres Hilaris. 

Va ser delegat del Papa Liberi I (352-366) al concili de Mil, juntament amb Lucfer de Caralis, Eusebi de Vercelli, i Pancraci. L'emperador Constant el va desterrar per defensar els principis d'Anastasi, junt amb els seus companys. 

Ms tard fou seguidor de les doctrines de Lucfer que deia que no sols els arrians eren heretges sin tamb els que mantenien amistat amb arrians, i havien de tornar a ser batejats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199662" title="Coordinadora de Tallers per a Minusvlids Psquics de Catalunya" nonfiltered="2989" processed="2981" dbindex="82997">
Coordinadora de Tallers per a Minusvlids Psquics de Catalunya s una associaci creada el 1978 que aglutina 74 entitats que representen una part important del collectiu de centres ocupacionals i centres especials de treball per a persones amb disminuci psquica a Catalunya. Duu a terme una important tasca assistencial per a avaforir la inserci dels minusvlids psquics al mn laboral. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Coordinadora de Tallers;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199664" title="Hilari Pictaviense" nonfiltered="2990" processed="2982" dbindex="82998">
Hilari Pictaviense (Hilarius Pictaviensis) fou un eclesistic i escriptor del segle IV, nascut a Poitiers de famlia destacada.

Va rebre una bona educaci i va comenar a estudiar les Escriptures i va quedar convenut de la veritat del cristianisme i va fer professi de fe. Fou batejat junt amb la seva dona i la seva filla Abra. 

Vers el 350, encara casat, fou elegit bisbe de la seva ciutat natal. Va dedicar els seus esforos a aturar els progressos dels arrians. A instigaci dels prelats catlics va excomunicar a Saturn bisbe d'Arle junt amb els seus dos suports principals: Ursaci i Valent. Al concili de Besiers, convocat el 356 per Constanci, els adversaris d'Hilari van triomfar, que per rescripte imperial fou desterrat juntament amb Rod, bisbe de Tolosa, cap a Frgia. All va escriure el seu llibre De Synodis. 

El 359 un snode de bisbes el va convocar a Selucia d'Isuria on Hilari va mantenir els seus punts de vista contra els anomeans i altres sectes  que tenien la majoria a l'assemblea. 

Desprs va anar a Constantinoble on la seva influencia entre els eclesistics moderats va alarmar als seus opositors, que van decidir retornar-lo a la seva seu on fou rebut en triomf vers el 361. En aquest temps va publicar la invectiva contra l'emperador Juli l'Apstata. 

Va demanar saber quins dels clergues havien subscrit la confessi de fe establerta pel concili d'Ariminum; va expulsar de l'esglsia al seu vell enemic Saturn i altres que refusaven reconixer els seus errors.

En el regnat de Valentini I (364) va decidir tamb purificar Itlia i va atacar a Auxenci, bisbe de Mil, que tenia el favor imperial. L'emperador els va cridar als dos i va tenir una conferencia i com que les respostes d'Auxenci foren molt bones, Hilari fou expulsat de Mil com a destorbador de la tranquillitat de l'esglsia i es va haver de retirar a la seva seu on va morir el 13 de gener del 368.

Les seves obres sn:

1. Ad Constantium Augustum Liber primus;
2. Commentarius (s. Tractatus) in Evangelium ;
3. De Synodis s. De Fide Orientalium s. De Synodis Graeciae, o  De Synodis Fidei Catholicae contra Arianos et pracvaricatores Arianis acquiescentes, o simplement  Epistola;
4. De Trinitate Libri XII. s. Contra Arianos s. De Fide ;
5. Ad Constantium Augustum Liber secundus ;
6. Contra Constantium Augustum Liber ;
7. Contra Arianos vel Auxentium Mediolanensem Liber unus o tamb, Epistola ad Catholicos et Auxentium;
8. Commentarii (s. Tractatus, s. Expositiones) in Psalmos;
9. Fragmenta Hilarii;
Altres obres sn dubtoses:
1. Epistola ad Abram Filiam suam ;
2. Hymnus Matutinus ;
Obres perdudes:
1. Libellus ad Sallustium Galliarum Praefectum contra Dioscurum medicum ;
2. Commentarius (s. Tractatus) in Jobum ;
3. Liber adversus Valentem et Ursatium ;
4. Hymnorum Liber;
5. Mysteriorum Liber;
6. Diverses  Epistolae ;
7. Commentarius in Cantica Canticorum ;
8. Expositio Epistolae ad Timothecum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199666" title="Hilderic" nonfiltered="2991" processed="2983" dbindex="82999">


Onomstica:

Hilderic (rei dels vndals), 523-530;

Hilderic (comte de Nimes) vers el 673;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199669" title="Hilderic (rei dels vndals)" nonfiltered="2992" processed="2984" dbindex="83000">
Hilderic () fou rei dels vndals, fill d'Huneric i net de Genseric, va succeir a Trasamund. Va regnar del 523 al 530.

Fou de carcter amable, i com a rei va tractar be als catlics africans i va aconseguir l'amistat de l'emperador Justini I. Encara que Nicfor diu que no era arri, probablement si que ho era. Finalment fou deposat per Gelimer que desprs el va fer matar. Es conserva una moneda d'aquest rei.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199670" title="Federaci d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya" nonfiltered="2993" processed="2985" dbindex="83001">
Federaci d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC) s una entitat sense nim de lucre creada el 1982 i reconeguda d'utilitat pblica, que agrupa les associacions de persones grans de Catalunya, tant llars i casals com tamb associacions especialitzades d'altres tipus, sempre que estiguin integrades per persones grans. Hi ha 400 associacions federades. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Activitats .
Promou activitats i accions a favor de la promoci de les persones grans a la nostra societat. Promou mecanismes per a facilitar la integraci i participaci social de la gent gran. Noms a Catalunya s'espera que l'any 2010 d'un poblaci total de 7.403.000 persones, 1.274.000 siguin majors de 65 anys. El president actual de la FATEC, escollit a l'Assemblea General Ordinria de 2004, s Mario Cugat i Leseurs.

 Presncia institucional .
La FATEC t presncia al Consell General de Serveis Socials, al Consell Assessor de l' Institut Catal d'Assistncia i Serveis Socials (ICASS) i al Consell de la Gent Gran. A nivell estatal i internacional tamb s prsent a la Federation International d'Associations de Personnes Ages (FIAPA), que posseeix l'estatus nmero 1 de l'ONU, a la Confederacin Espaola de Organizaciones de Mayores (CEOMA) i al Consejo Estatal de Personas Mayores del Ministeri de Treball i Afers Socials.

 Enllaos externs .
 Pgina de la FATEC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199677" title="Fundaci Esclerosi Mltiple" nonfiltered="2994" processed="2986" dbindex="83002">
Fundaci Esclerosi Mltiple (FEM) s una entitat privada sense afany de lucre nascuda a Barcelona l any 1989, que t com a principal objectiu millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen esclerosi mltiple mitjanant la rehabilitaci integral.  La presidenta s Rosa Maria Estrany Llorens i la seu s al carrer Tamarit, 108 de Barcelona. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Organitzaci .
El Patronat de la Fundaci Esclerosi Mltiple s el seu rgan rector i est format per un conjunt de persones compromeses en la lluita contra l esclerosi mltiple i les seves conseqncies.

 Objectius .
Els objectius de la FEM sn:
 Fomentar i donar suport a la investigaci cientfica de l esclerosi mltiple.
 Oferir atenci personalitzada d informaci i assessorament a les persones afectades, a la famlia i els amics.
 Millorar l atenci sociosanitria de les persones afectades.
 Sensibilitzar i donar a conixer a la societat el problema de l esclerosi mltiple.

 Activitats .
Ha engegat campanyes de sensibilitzaci social com el programa Mulla't per l'Esclerosi Mltiple, que ha perms la inauguraci del primer hospital de dia de rehabilitaci dels afectats per la malaltia. Tamb edita publicacions monogrfiques sobre temes que considera d inters per a les persones afectades i el seu entorn familiar. Endems publica la revista Emissor, que recull les activitats generades per les diferents rees d acci de la FEM, informa de la creaci de nous serveis i aporta articles en profunditat sobre temes d inters i novetats en aspectes tant importants com la investigaci i els tractaments.

 Enllaos externs .
   Pgina de la Fundaci Esclerosi Mltiple;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199678" title="Vasats (poble)" nonfiltered="2995" processed="2987" dbindex="83003">

Els vasats, vasaris o vasatis (llat vasates o vasarii o vasatii) foren un poble d'Aquitnia esmentat per Claudi Ptolemeu. Eren vens dels gabalis, i vivien al nord de Bordeus. La seva capital fou Cossium. Foren sotmesos per Crassus, llegat de Juli Csar, el 56 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199679" title="Mulla't per l'Esclerosi Mltiple" nonfiltered="2996" processed="2988" dbindex="83004">
Mulla't per l'Esclerosi Mltiple s un acte solidari convocat per la Fundaci Esclerosi Mltiple des del 1994, en el qual es convida a tota la societat a mullar-se en el sentit literal de la paraula, llanant-se a l'aigua de la piscina ms propera per collaborar en la lluita contra l esclerosi mltiple. 

A Catalunya aquest esdeveniment s'ha consolidat com el segon acte de solidaritat ms multitudinari, i gaudeix del suport meditic tant de TV3 com d'ltres mitjans de comunicaci catalans. El darrer se celebr el 8 de juliol de 2007, s'hi adheriren 600 piscines i hi participaren ms de 70.000 persones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199680" title="Lucien Petit-Breton" nonfiltered="2997" processed="2989" dbindex="83005">

Lucien Georges Mazan (Pless, Loire-Atlantique, 18 d'octubre de 1882 - Troyes, 20 de desembre de 1917) va ser un ciclista franco-argent.

 Biografia.

Nascut a Frana, als sis anys els seus pares marxarien a Buenos Aires d'on adquiriria la nacionalitat argentina. Grcies al premi de la loteria, Lucien pogu comprar-se un bicicleta, a partir d'on comen la seva carrera esportiva. Com que el seu pare volia que tingus una feina de deb, Lucien adopt el nom de Lucien Breton, el qual canvi per Lucien Petit-Breton quan observ que ja hi havia un ciclista anomenat Lucien Breton.  

La seva primera victria fou un campionat nacional argent de ciclisme. Al 1902, fou reclamat per l'exrcit francs, cosa que permet el seu retorn a Frana. El 1904 guany la Bol d'Or, una important cursa ciclista de l'poca. El 1905 va batre el rcord de l'hora al veldrom Buffalo de Pars amb una distncia de 41,110 Km. Aquell mateix any, acab segon al Tour de Frana.

La victria per no se li resist en les edicions de 1907 i 1908. El 1907 tamb guanyaria la primera edici de la Mil-Sanremo i el 1908 la Pars-Brusselles. La Primera Guerra Mundial truncaria la seva carrera, morint en un accident de cotxe al front de Troyes.

Palmars.
1904;
 1r al Bol d'Or;
1906;
 1r a la Pars-Tours;
1907;
 1r al Tour de Frana i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Mil-Sanremo;
1908;
 1r al Tour de Frana i vencedor de 5 etapes;
 1r a la Volta a Blgica i vencedor de 4 etapes;
 1r a la Pars-Brusselles;
1909;
 1r a la Volta a Tarragona;
 1r a la Buffalo-Cup;
1911;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Tour de Frana.
1905. 5 de la classificaci general ;
1906. 4t de la classificaci general ;
1907. 1r de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1908. 1r de la classificaci general i vencedor de 5 etapes;
1910. Abandona (7a etapa);
1911. Abandona (1a etapa);
1912. Abandona (2a etapa);
1913. Abandona (14a etapa);
1914. Abandona (9a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1910. Abandona;
1911. Abandona. Vencedor d'una etapa;









Enllaos externs.
Palmars de Lucien Petit-Breton ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199681" title="Lliga noruega de futbol" nonfiltered="2998" processed="2990" dbindex="83006">
La lliga noruega de futbol, anomenada Tippeligaen pel patrocini de la loteria nacional Norsk Tipping, s la mxima competici futbolstica de Noruega. Tamb s coneguda amb el nom dEliteserien.

La competici ha rebut les segents denominacions fins avui:
1937-1948, Norgesserien (La Lliga de Noruega).
1948-1962, Hovedserien (La Lliga Principal).
1963-1990, 1. divisjon (1a Divisi);
1991, Tippeligaen.

Des del 1991 la primera divisi es el segon nivell del futbol noruec, que des del 2005 s'anomena Adeccoligaen, tamb per raons de patrocini.

Sistema de competici.


 
Troms
 
Rosenborg
 
Aalesund
 
Brann
 
Viking
 
Start
 
Lillestrm
 
Vlerenga, Lyn
 
Stabk
 
Fredrikstad
 
Strmsgodset
 
Sandefjord
 
Odd Grenland

Hi ha 14 clubs a la primera divisi noruega, amb idea d'ampliar-la a 16. Els clubs s'enfronten tots contra tots a doble volta. La lliga s'inicia a l'abril i s'exten fins a novembre.

S'assignen tres punts per victria, un per empat i cap per derrota. El club amb ms punts al final de temporada s el campi. Els dos darrers classificats perden la categoria i baixen a la primera divisi (Adeccoligaen). Els dos primers classificats d'aquesta categoria ascendeixen a la mxima divisi. El tercer per la cua ha de disputar un play-off amb el tercer del segon nivell per una plaa a la mxima categoria.

El vencedor de la lliga noruega es classifica per la segona ronda de la Lliga de Campions. El segon i tercer de la lliga es classifiquen per la Copa de la UEFA. El quart classificat obt plaa per la Copa Intertoto. A ms, els quatre primers classificats de la categoria es classifiquen per disputar la Royal League.

Histria.
La primera competici de lliga que es disput a Noruega fou l'anomenada Test League l'any 1914-16, organitzada per la Federaci de forma no oficial, i amb la participaci dels clubs Drafn, Frigg, Kvik Fredrikshald, Larvik Turn, Mercantile i Odd. Aquest darrer fou el campi, tot i que la competici no finalitz. L'actual lliga s'inci l'any 1937.

El Viking d'Stavanger guany el primer any que la lliga adopt el nom de Tippeligaen, seguit del Rosenborg de Trondheim, que inici una seqncia de 13 ttols consecutius (1992-2004). El 2005 guany el Vlerenga d'Oslo i el 2006 torn a veure la supremacia del Rosenborg.

Cal esmentar que el campionat, iniciat el 1938, fins el 1972 no va permetre la participaci d'equips del nord del pas. Aquests equips disputaven la Lliga i la Copa de Noruega del Nord de futbol.

Abans de 1961, la lliga es disputava amb un partit final (de campionat). La lliga no es diput entre 1940 i 1946 per la Segona Guerra Mundial.

Historial.
Norgesserien


1937/38 Fredrikstad;

1938/39 Fredrikstad;

1939/47 no es disput;

1947/48 Freidig;


Hovedserien


1948/49 Fredrikstad;
1949/50 Fram Larvik;
1950/51 Fredrikstad;
1951/52 Fredrikstad;

1952/53 Larvik Turn;
1953/54 Fredrikstad;
1954/55 Larvik Turn;
1955/56 Larvik Turn;

1956/57 Fredrikstad;
1957/58 Viking;
1958/59 Lillestrm;
1959/60 Fredrikstad;

1960/61 Fredrikstad;
1961/62 Brann;


1st division


1963 Brann;
1964 Lyn;
1965 Vlerenga;
1966 Skeid;
1967 Rosenborg;
1968 Lyn;
1969 Rosenborg;

1970 Strmsgodset;
1971 Rosenborg;
1972 Viking;
1973 Viking;
1974 Viking;
1975 Viking;
1976 Lillestrm;

1977 Lillestrm;
1978 Start;
1979 Viking;
1980 Start;
1981 Vlerenga;
1982 Viking;
1983 Vlerenga;

1984 Vlerenga;
1985 Rosenborg;
1986 Lillestrm;
1987 Moss;
1988 Rosenborg;
1989 Lillestrm;
1990 Rosenborg;


Tippeligaen


1991 Viking;
1992 Rosenborg;
1993 Rosenborg;
1994 Rosenborg;
1995 Rosenborg;

1996 Rosenborg;
1997 Rosenborg;
1998 Rosenborg;
1999 Rosenborg;
2000 Rosenborg;

2001 Rosenborg;
2002 Rosenborg;
2003 Rosenborg;
2004 Rosenborg;
2005 Vlerenga;

2006 Rosenborg;
2007 Brann;
2008 Stabk;


Palmars.
20 ttols: Rosenborg;
9 ttols: Fredrikstad;
8 ttols: Viking;
5 ttols: Lillestrm, Vlerenga;
3 ttols: Brann, Larvik Turn;
2 ttols: Lyn, Start;
1 ttol: Fram Larvik, Freidig, Moss, Skeid, Strmsgodset, Stabk;

Enllaos externs.
Associaci Noruega de Futbol;
RSSSF;

 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199682" title="Instituci Catalana d'Histria Natural" nonfiltered="2999" processed="2991" dbindex="83007">
Instituci Catalana d'Histria Natural (ICHN) s una entitat cultural fundada el 1899 a Barcelona per Josep Maria Mas de Xaxars i Palet, Joan Baptista d'Aguilar-Amat i Bans, Joan Alzina i Melis, Francesc Badia i Guia, Josep Balcells i Mas, Josep Maluquer i Nicolau, Salvador Maluquer i Nicolau, Antoni Novellas i Roig, aleshores un grup d'estudiants. s filial des del 1915 de l'Institut d'Estudis Catalans, i t per finalitat promoure l estudi i la divulgaci dels coneixements referents als ssers i els sistemes naturals. 

s una important plataforma interdisciplinria que promou l'estudi i la difusi dels coneixements dels ssers i sistemes naturals mitjanant l'organitzaci de sessions cientfiques, cursos naturalistes, dotaci de premis i borses d'estudi. En formaren part ben aviat naturalistes prestigiosos. El Butllet de la Instituci Catalana d'Histria Natural, les "Memries" i els "Treballs" de la Instituci donen idea de la tasca remarcable dels seus membres. Quan esclat la guerra civil espanyola va quedar en vida latent, i pass gaireb inadvertida fins que el 1972 reprengu les activitats. L'any 1987 tenia prop d'un miler de membres. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Presidents de l'ICHN .
 Antoni Novellas i Roig;
 Francesc Novellas i Roig;
 Bonaventura Pedemonte;
 Eugeni Ferrer i Dalmau;
 Norbert Font i Sagu;
 Joaquim Maria de Barnola i Escriv de Roman;
 Josep Maria Bofill i Pichot;
 Francesc Espaol i Coll;
 Jaume Pujiula i Dilm(1925-1929);
 Pius Font i Quer (1931-1934);
 Joaquim Maluquer i Sostres (1976-1978);
 Oriol Riba i Arderiu;
 Emili Tarr i Tarr;
 Josep Maluquer i Nicolau;
 Rafael Candel i Vila;
 Ramon Folch i Guilln (1986-1990);
 Enllaos externs . 
 Pgina de l'ICHN;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199683" title="Batalla d'Uman" nonfiltered="3000" processed="2992" dbindex="83008">


La Batalla d'Uman (15 de juliol de 1941   8 d'agost de 1941) va ser una batalla al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. La batalla es produ a l'Ucrana occidental entre el Grup d'Exrcits Sud de l'Alemanya Nazi, comandats pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt i les Forces Sovitiques de la Direcci del Sud-oest, comandades pel Mariscal Semin Budyonny, que consistia en el Front Sovitic Sud-oest, comandat pel Coronel General Mikhail Kirponos i el Front Sovitic Sud, comandat pel General d'Exrcit Ivan Tyulenev. Aquesta batalla s la major batalla d'encerclament que els alemanys van infligir als sovitics.

 Preludi .

Durant les setmanes inicials de l'Operaci Barbarroja , el Grup d'Exrcits Sud havia avanat rpidament cap a l'est, capturant Lvov, Tarnopol i Vinnitsa, i destrut quatre cossos mecanitzats que Kirponos havia llenat en un contraatac a Brody. Aquest episodi va ser el major enfrontament de tancs fins a la Batalla de Kursk. Els tancs sovitics eren superiors en nombre, per els seus moviments estaven pobrament coordinats. Les forces sovitiques provaren d'aturar les columnes alemanyes, per van ser colpejats pel nord i pel sud a la regi de Dubno. El 29 de juny de 1941, l'avan alemany s'havia aturat temporalment, per les forces sovitiques estaven exhaustes i comenaven la retirada. Amb el fracs de l'ofensiva blindada sovitica contra el 1r Exrcit Panzer alemany, el Grup d'Exrcits Sud es dirig cap a l'est i arrib a pocs quilmetres de Kev i Uman a mitjans de juliol.

 La batalla .

El 10 de juliol de 1941, Budyonny obtingu el comandament general de les tropes que operaven cap al sud-oest, per coordinar les actuacions dels fronts Sud i Sud-oest. Budyonny tenia un mili i mig d'homes sota el seu comandament en dues grans concentracions, a Uman i a Kev. Tan aviat com havia pres el comandament, el Grup d'Exrcits Sud llan tres assalts per endinsar-se a Ucrana. El 1r Grup Panzer del General Ewald von Kleist introdu una falca entre les dues concentracions sovitiques, capturant Berdichev el 15 i Kazatin el 16 de juliol. El 17 Exrcit del General Karl-Heinrich von Stlpnagel avan cap el sud d'Uman i l'11 Exrcit del General Eugen Ritter von Schobertavan cap al nord des de la frontera romanesa (Schobert mor l'11 de setembre de 1941 quan el seu avi aterr a un camp de mines).

La STAVKA i l'estat major del Front Sud van assumir errniament que els alemanys voldrien travessar el Dniper entre Kev i Cherkassy per marxar cap al Donbass i van subestimar el perill de qu el 6 i el 12 Exrcits quedessin encerclats. El 28 de juliol de 1941, es don l'ordre als fronts Sud i Sud-oest que bloquegessin als alemanys des del Dniper i que es retiressin noms cap a l'Est. Com a resultat, es perd l'oportunitat d'evitar el perill de quedar encerclat al no retirar-se cap al sud-est.

El 2 d'agost, el 1r Grup Panzer i el 17 Exrcit tancaren la trampa. Aquest encerclament va ser enfortit al dia segent quan la 16 Divisi Panzer es va trobar amb el Cos Mecanitzat hongars. El 8 d'agost, la resistncia sovitica s'atur. 20 divisions sovitiques del 6 i el 12 Exrcits van ser destrudes, i s'inform d'uns 100.000 presoners. Entre els presoners s'incloen als comandants dels 6 i el 12 Exrcits, 4 comandants de cos i 11 comandants de divisi.

 Desprs de la batalla .

Com que la bossa va ser eliminada, els tancs van tombar cap al nord i es van dirigir cap a Kev, on van encerclar prop de 480.000 soldats sovitics a la ciutat, dels quals 180.000 trencaren el bloqueig i fugiren, capturant l'Eix uns 300.000 presoners, dels quals prop d'un 97% van morir en captivitat.

 Veure tamb .

 Batalla de Kev;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199684" title="Gregorio Modrego Casaus" nonfiltered="3001" processed="2993" dbindex="83009">

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Arag, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un religis espanyol, arquebisbe de Barcelona. 

Ordenat l'any 1914 desprs de passar pel seminari de Tarassona, es va traslladar a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma. Un mes abans de la Guerra Civil va ser nomenat bisbe auxiliar de l'arxidicesi de Toledo i bisbe titular de Aezani, a Turquia. Finalitzada la guerra civil, i desprs d'sser de 1940 a 1942 Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada, el 1942 va deixar Toledo i la titularitat de la dicesis de l'antiga Frigia Pacaziana per a ser nomenat bisbe de Barcelona. Deu anys ms tard fou promogut arquebisbe ad personam, i el 1964 arquebisbe sede plena per elevaci a arxidicesi de la seu barcelonina. L'any 1967 li fou acceptada la renncia per raons d'edat i fou nomenat arquebisbe titular de Monte in Numidia. Tres anys ms tard i d'acord amb les noves normes per als bisbes jubilats, fou nomenat arquebisbe emrit de Barcelona. 

L'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepci del cardenal Vidal i Barraquer, havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats. Durant el franquisme va ser Procurador en Corts i home vinculat al rgim dictatorial. Bolcat a aconseguir una projecci positiva del nacionalcatolicisme ms enll d'Espanya, va aconseguir que se celebrs a Barcelona el XXXV Congrs Eucarstic Internacional. 

Durant la seva presncia a Barcelona va haver d'enfrontar-se al creixement de les organitzacions catliques ms progressistes com la Joventut Obrera Cristiana, sense que el seu suport a Acci Catlica li permets contrarestar l'arrelament de les comunitats de base entre la poblaci immigrant que s'assentava a les poblacions industrials. 
 
Referncies.
 Gonzalo Rod: Historia de la Iglsia en Espaa: 1931 - 1939. Barcelona, 1993. ISBN 8432129844 . ;
Urbina, F.: Iglesia y Sociedad en Espaa: 1939-1975. Madrid, 1975.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199685" title="Butllet de la Instituci Catalana d'Histria Natural" nonfiltered="3002" processed="2994" dbindex="83010">
Butllet de la Instituci Catalana d'Histria Natural s la publicaci oficial de la Instituci Catalana d'Histria Natural, i en surt un nmero cada any. Fou publicada per primer cop el gener del 1901 fins al 1936. La seva publicaci es va interrompre fins el 1949, quan aparegu el volum 37, tot commemorant el cinquantenari de l'entitat. A les seves pgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les cincies naturals. El 2004 es public el nombre 72.

 Enllaos externs .
 Pgina del Butllet a l'IEC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199686" title="Comissi Jenkins" nonfiltered="3003" processed="2995" dbindex="83011">

La Comissi Jenkins s la Comissi Europea presidida pel poltic britnic Roy Jenkins que va estar en el crrec entre el 6 de gener de 1977 i el 5 de gener de 1981.

Nomenament.
Successora de la Comissi Ortoli, va iniciar el seu crrec el 6 de gener de 1977 aconseguint incrementar el seu pressupost i desenvolupant els primers passos vers la Uni econmica i monetria de la Comunitat Europea, creant l'any 1979 el Sistema Monetari Europeu i l'ecu (precursor de l'euro). Aix mateix s'establ l'entrada de Grcia a la Comunitat, fent-se efectiva l'1 de gener de 1981.

Va finalitzar el seu mandat el 5 de gener de 1981 sent substituda per la Comissi Thorn. Compt amb 13 comissaris, un per cada pas de la Comunitat i dos per Frana, Regne Unit, Itlia i Alemanya.

Llista de Comissaris.
La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica:





Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199687" title="Agust Pujol" nonfiltered="3004" processed="2996" dbindex="83012">

Agust Pujol (Terrassa, 1585 - Barcelona, 1628) va ser un escultor catal. 

Fill d'escultor, va treballar a moltes obres juntament amb el seu pare, el que fa difcil l'atribuci d'algunes d'elles. A l'acta del seu matrimoni de l'any 1614, se l'esmenta com a ve de Martorell, que coincideix amb l'elaboraci del retaule major per a l'esglsia d'aquesta ciutat. 

Realitza el retaule del Roser per a una capella de la catedral de Barcelona l'any 1619. 

La seva obra ms famosa s la que fa l'any 1623: el retaule de la Purssima Concepci per l'esglsia de Santa Maria de Verd (a Verd, Urgell), signant el contracte per quatre-centes lliures barcelonines. La imatge central de la Immaculada s una pea destacada de l'escultura catalana del segle XVII. 

Entre les seves ltimes obres hi ha el retaule del Rosari de l'esglsia de l'Esperit Sant de Terrassa i el 1628, fent les traces per al Sal de Cent de l'ajuntament de Barcelona, es produx la seva defunci. 

Bibliografia. 
Martn Gonzlez, Juan Jos Escultura Barroca en Espaa 1600/1770 Madrid: Edicions Ctedra, 1983. ISBN 84-376-0392-7;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199690" title="Antoni Ribas i Piera" nonfiltered="3005" processed="2997" dbindex="83013">

Antoni Ribas i Piera va ser un director de cinema i guionista catal (Barcelona, 27 d'octubre de 1935 - 3 d'octubre de 2007).

La vida professional d'Antoni Ribas est marcada pel cinema reivindicatiu dels perdedors de la Guerra Civil espanyola que van expressar les seves idees amb la transici democrtica desprs de la mort de Franco. 

En aquell perode, Ribas va fer la seva millor pellcula com a director 'La ciutat cremada', era el 1976, un fresc sobre la societat catalana de comenaments del segle XX amb la Setmana Trgica de Barcelona com a rerefons, va guanyar el primer premi del Festival de Cine Ibrico y Latinoamericano de Biarritz. 

Desprs d'aquest xit, Ribas va rodar la monumental 'Victria', una pellcula de vuit hores de metratge que va esdevenir una trilogia als cinemes, sn els moments ms significatius de la histria de Catalunya, que no va tenir l'acceptaci del pblic, una producci que li va suposar a Ribas grans problemes econmics. 

Ribas va comenar el 1993 el difcil rodatge de Terra de canons, un film sobre una famlia espanyola durant la Guerra Civil, que va portar el cineasta a manifestar-se acampat deu mesos a la Plaa Sant Jaume de Barcelona per a demanar una subvenci al Govern catal, que no li va concedir. 

Tot i aix va continuar la pellcula cinc anys desprs, va aconseguir ms de 350.000 signatures de recolzament i va rebre ajuda de tres-cents productors, entre ells alguns diputats i antics consellers de la Generalitat, com Josep Gomis, per tirar endavant una obra que va contar amb la producci de l'actor Anthony Quinn. 

Ribas treballava en el moment de la seva mort en una pellcula autobiogrfica sobre els deu mesos de protesta que va passar a la Plaa Sant Jaume. 

Ribas, nascut el 1933 a Barcelona, havia rebut l'Ordre de les Arts i les Lletres de Frana, en reconeixement a la seva tasca professional, i era llicenciat en Dret i Cincies Econmiques. 

Les seves primeres passes varen ser amb el tamb director Luis Garca Berlanga, el cineasta va comenar la seva carrera artstica com autor de les obres de teatre El vaco (1964) i Jaque al rey y a la reina (1964), per en el cinema va comenar el 1958, quan va treballar com ajudant de direcci de Luis Luca, Rafael Gil o Luis Garca Berlanga, concretament a la pellcula Plcido. 

El seu primer llargmetratge va ser Las salvajes de Puente San Gil (1967), per continuar amb Paraules d'amor (1968) -protagonitzada per Joan Manuel Serrat i amb gui en collaboraci amb Terenci Moix. 

Ja als anys 90, a part de Terra de canons, Ribas va estrenar Dal (1991), sobre el pintor empordans Salvador Dal, personatge encarnat per Lorenzo Quinn, el fill d'Anthony Quinn. El seu darrer llargmetratge va ser Centenari (2002), basat en la corrupci que gira a l'entorn d'un jugador de futbol que promou noves eleccions en el seu club.

Va morir d'un infart el 3 d'octubre de 2007 a l'Hospital Clnic de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199691" title="Copa de Noruega del Nord de futbol" nonfiltered="3006" processed="2998" dbindex="83014">
La Copa de Noruega del Nord de futbol va ser una competici futbolstica que es disput al nord de Noruega entre 1929 i 1969. Aquesta competici va ser creada pel fet que els clubs del nord no van ser permesos de participar a la copa noruega de futbol fins el 1962. Un cop van ser admesos, aquesta competici va anar perdent importncia i finalitz el 1969.

Historial.
1929: Narvik/Nor;
1930: F.K. Bod/Glimt (amb la denominaci Glimt);
1931: Troms I.L. (amb la denominaci Tor);
1932: Harstad I.L.;
1933: F.K. Bod/Glimt (amb la denominaci Glimt);
1934: F.K. Bod/Glimt (amb la denominaci Glimt);
1935: F.K. Mjlner;
1936: I.F. Flya;
1937: Narvik/Nor;
1938: Harstad I.L.;
1939: F.K. Bod/Glimt (amb la denominaci Glimt);
1940-1945: No es disput;
1946: F.K. Mjlner;
1947: F.K. Mjlner;
1948: F.K. Mjlner;
1949: Troms I.L.;
1950: Narvik/Nor;
1951: F.K. Mjlner;
1952: F.K. Bod/Glimt;
1953: Harstad I.L.;
1954: Harstad I.L.;
1955: Harstad I.L.;
1956: Troms I.L.;
1957: Harstad I.L.;
1958: Harstad I.L.;
1959: Narvik/Nor;
1960: F.K. Mjlner;
1961: F.K. Mjlner;
1962: Harstad I.L.;
1963: F.K. Bod/Glimt;
1964: F.K. Bod/Glimt;
1965: F.K. Mjlner;
1966: F.K. Mjlner;
1967: F.K. Bod/Glimt;
1968: Harstad I.L.;
1969: F.K. Bod/Glimt;

Palmars.
9: F.K. Bod/Glimt, Harstad I.L., F.K. Mjlner;
4: Narvik/Nor;
3: Troms I.L.;
1: I.F. Flya;

Nota: desprs de la fusi el 1996, F.K. Mjlner t 13 ttols (9 de F.K. Mjlner i 4 de Narvik/Nor).

Articles relacionats.
Lliga de Noruega del Nord de futbol;

Enllaos externs.
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199692" title="Centre Excursionista de la Comarca de Bages" nonfiltered="3007" processed="2999" dbindex="83015">

El Centre Excursionista de la Comarca de Bages s una entitat excursionista, esportiva i cultural manresana que va sser fundada l'any 1905, sent, desprs del Centre Excursionista de Catalunya, la ms antiga de l'Estat.

Histria. 
L'entitat la varen constituir una srie de prohoms, de Manresa i Comarca, que destacaven en els diferents camps de la cultura i les arts, i entre els que caldria mencionar a Leonci Soler i March, Mn. Josep Guitart, Joaquim Amat, Josep Esteve i Segu, Oleguer Mir i Borrs, Ignasi Oms i Ponsa, Joaquim Sarret i Arbs, Pius Font i Quer,...i molts d'altres. En el Centre es van iniciar, i hi van trobar acollida, totes les iniciatives, o aquells esdeveniments, que han esdevingut transcendentals en el desenvolupament soci-cultural de la ciutat de Manresa i Comarca. S'hi varen iniciar les primeres colleccions i arxius sobre aspectes importants de la histria de Manresa, de la cincia i els costums, que permetrien, anys ms tard, formar el Museu Comarcal de Manresa. Igualment es donaria l'activitat fotogrfica o, ms endavant, a la naixent experincia cinematogrfica. La formaci d'una interessant biblioteca o l'edici de llibres seria, fins els nostres dies, una activitat que no s'abandonaria mai. Per tamb es destacaria en d'altres camps, com en els esports donant cos a les primeres activitats atltiques, construint el primer camp per a aquest esport i organitzant les primeres curses locals i comarcals.

Activitats. 
El Centre veuria nixer les primeres activitats d'escalada, d'espeleologia, d'esqu, al temps que es procuraven iniciatives per establir un lloc de recollida de dades meteorolgiques estable, es realitzaven les primeres excavacions arqueolgiques, es duien a terme estudis sobre msica popular, dansa, o la delimitaci de la Comarca de Bages, amb una guia itinerari.Es aquest inters generalitzat per tot el que representa una aportaci en l'avanada cultural, social o esportiva, de la Comarca, el que far possible la constituci d'activitats pioneres en tots els ordres, o el suport i l'ajut en d'altres, com es demostra en la collaboraci en la fundaci d'una emissora local, d'un centre de nataci, o d'un institut d'ensenyament. Conferencies, cursos, xerrades, projectes de tota mena, trobaran, en el Centre, gent i mitjans per desenvolupar-se, o el suport que les facin possible. Per l'Entitat passar gent de tota mena, i aix ho deixa documentat el Llibre d'honor del Centre, amb les signatures de personalitats com les del cientfic Ignasi Puig i Simon, del lingista Pompeu Fabra, del gegraf Pau Vila, del President del Centre du Languedoc-Montpellier,del de la Instituci Geogrfica Alpina de Grenoble, del mestre Josep Albags, de l'historiador Antoni Jutglar, d'artistes com J.M. Subirachs, o d'alpinistes de renom com els catalans Anglada i Pons o d'arreu de les nostres fronteres, com Kurt Demberger.

Seccions.

Seccions actives del Centre:
Estudis;
Biblioteca;
Coral Eswrtia;
Muntanya;
Esqu;
Espeleologia;
Piragisme;
Submarinisme;
Parapent;
Windsurf;
Fotografia;
Cinema amateur;
Refugi Bages;

Presidents.

Josep Esteve Segu 1905-1907;
Joaquim Sarret i Arbs 1908 - 1909;
Oleguer Mir i Borrs 1910-1913;
Narcs Martrs Nadal 1914- 1915;
Pere Alier Bonet 1916-1917;
Mn. Josep Guitart Santasusana 1918-1921;
Oleguer Mir i Borrs 1922-1923;
Josep Arola Sala 1924- 1930;
Josep Albags Ventura 1931-1933;
Antoni Muset Ferrer 1934-1937;
Miquel Vidal Bonastre 1939-1942;
Antoni Muset Ferrer 1943-1945;
Joan Torres Puig 1946-1948;
Ricard Cucurella i Serra 1949-1954;
Pere Jorba Puigsubir 1955-1963;
Francesc Jorba Soler  1964-1966;
Ramon Salisi Bonastre 1967-1970;
Antoni Bah Alburquerque 1971-1974;
Emili Martnez Ballester 1975-1979;
Josep M Sitges Molins 1980-1984;
Amand Redondo Arola 1984-1991;
Josep Sala Francs 1991-1997;
Melcior Serra Singla 1997-2008;

Bibliografia.
El Centre Excursionista de la Comarca del Bages: 1905-2005, Glria Balls i Casliva, 2006;

Enllaos externs.
http://www.bages.com/cecb/pagines/principal.htm






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199693" title="Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat" nonfiltered="3008" processed="3000" dbindex="83016">
Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat s una agrupaci confessional catlica fundada el 1899 a Barcelona pel bisbe Josep Torras i Bages, que pretenia esdevenir la secci de propaganda religiosa de la Uni Catalanista, tot aplegant gent provinents de l'Acadmia de la Llengua Catalana de la congregaci mariana dels jesutes i del Cercle Artstic de Sant Lluc. La finalitat era enfortir la vida cristiana dels associats i contribuir a la reconstrucci material i espiritual de Catalunya. Va tenir una influncia molt important en els intellectuals catlics catalans de la primera meitat del segle XX. La seva seu s al carrer Ripoll nm. 25 de Barcelona. 

L'entitat fou creada segons la concepci vital i religiosa de Josep Torras i Bages, resumida en la pregria de la visita espiritual a la Mare de Du de Montserrat. La Lliga va promoure el cant gregori, el catecisme en catal, l'escoltisme catlic, i una campanya per a combatre el renec. En foren socis molts destacats catalanistes, com Llus M. Millet, Antoni Gaud, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Norbert Font i Sagu, Joan Maragall, Joan Alzina i Melis, Jaume Bofill i Mates i Josep Llimona. Va crear dues seccions, una a Buenos Aires i l'altra a Pars, i edit la revista Montserrat.

Tot i el seu apolicitisme inicial, molts dels seus caps formaven part dels quadres de la Lliga de Catalunya. Va interrompre les seves activitats durant la guerra civil espanyola, i cap el 1939 les va reprendre. Cap el 1959 s'acost ms als problemes socials i de la histria contempornia, a travs de cursets i amb la creaci del Centre Francesc Eiximenis, ra per la qual incontrolats d'extrema dreta assaltaren els locals i agrediren els promotors. Collaboraren sovint amb mnium Cultural i amb Justcia i Pau. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

El 18 d'octubre de 2007 denunciaren davant el tribunal de la Rota, juntament amb Cristianisme al Segle XXI la Conferncia Episcopal Espanyola a causa del contingut dels programes de la cadena COPE. El seu president actual s Joaquim Ferrer i Roca.

 Presidents .
 Josep Torras i Bages (1899-1916);
 Agust Valls i Vicens (1916-1920);
 Leonci Soler i March (1920-1932);
 Eladi Homs Zimmer;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Tesi en xarxa sobre la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199694" title="Leonci Soler i March" nonfiltered="3009" processed="3001" dbindex="83017">
Leonci Soler i March (Manresa, Bages 1858 - 1932) fou un advocat, propietari rural i poltic catal. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i a l'escola superior de paleografia i diplomtica, de Madrid. El 1882 fou nomenat arxiver municipa de Manresal, i el 1896 cronista oficial de la ciutat, cosa que aprofit per a reunir una gran biblioteca histrica catalana.

Fou membre d'Uni Catalanista i milit en la Lliga de Catalunya (desprs Lliga Regionalista), amb la que fou escollit diputat a les corts per Manresa del 1899 al 1910 i senador del regne del 1910 al 1923, destacant amb les seves intervencions parlamentries sobre l'agricultura. Tamb fou soci de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre.

Particip en la fundaci de nombroses entitats de la ciutat, com Centre Excursionista de la Comarca de Bages, l'Orfe Manres, el diari Pla del Bages, el Casal Regionalista, la Cambra Oficial Agrcola del Pla de Bages i el Gremi d'Agricultors de Manresa. Fou president de la Federaci Agrcola Catalana-Balear, i n'organitz el VI Congrs a Manresa. Tamb fou president de la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat de 1930 a 1932.

 Bibliografia .
 Comas i Closas, Francesc. Leonci Soler i March. Valls: Cossetnia, 2007 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199697" title="Antoni Clapers" nonfiltered="3010" processed="3002" dbindex="83018">

Antoni Clapers. Escultor catal del segle XV. 

De la seva vida no es tenen detalls, noms de la seva llarga participaci a les obres de la catedral de Barcelona, des de l'any 1414 fins a 1454, com mestre d'obres se li cita treballant a la base del cimbori l'any 1422 juntament amb Lloren Reixac. 

Va collaborar tamb al claustre, on cobrava 121 sous, una quantitat superior a altres escultors 
   per la smagineria dels capitels dels pilars de la volta del lavador qui es devant lo portal..   
o sigui, per les imatges dels capitells del brollador del claustre i tamb de l'elaboraci d'una clau de volta, per a una de les seves galeries, representant el Davallament. L'obra ms important va ser el brollador amb la volta, en els llibres de l'obra de la catedral, es relata que va treballar al costat del seu fill Joan Clapers a les imatges de la clau de volta del sortidor entre els anys 1448 i 1449. Aquesta representa a Sant Jordi lluitant contra el drac i est sostinguda per caps d'ngels. 

Tamb va executar escultures en terra cuita, com una creu de terme, encrrec de l'any 1454, per a Barcelona, i una escultura de Santa Eullia que es guarda al Museu de la Catedral de Barcelona.
 
El captol de la catedral de Girona, li va encarregar l'any 1458 les dotze imatges per a la porta dels Apstols. L'any 1936, durant la guerra civil espanyola, van ser destrudes. Solament queden fotografies d'aquesta obra. 

Bibliografia. 
Barral i Altet, Xavier, Tom 6 (1997), Art de Catalunya, Escultura antiga i medieval, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-921314-6;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199698" title="Lliga de Noruega del Nord de futbol" nonfiltered="3011" processed="3003" dbindex="83019">
La Lliga de Noruega del Nord de futbol va ser una competici futbolstica que es disput al nord de Noruega entre 1963 i 1975. Els clubs del nord de Noruega noms van ser permesos de participar a la pirmide futbolstica nourega a partir de l'any 1971, a causa dels problemes de comunicaci.

Historial.
Tercera divisi .
1963: Harstad I.L.;
1964: Narvik/Nor;
1965: Harstad I.L.;
1966: F.K. Mjlner;
1967: F.K. Mjlner;
1968: Stein;
1969: F.K. Mjlner;
Segona divisi .
1970: Stein;
1971: F.K. Mjlner;
1972: Mo I.L.;
1973: F.K. Mjlner;
1974: F.K. Bod/Glimt;
1975: F.K. Bod/Glimt;

Palmars.
5: F.K. Mjlner;
2: F.K. Bod/Glimt;
2: Harstad I.L.;
2: Stein;
1: Narvik/Nor;
1: Mo I.L.;

Nota: desprs de la fusi el 1996, F.K. Mjlner t 6 ttols (5 de F.K. Mjlner i 1 de Narvik/Nor).

Articles relacionats.
Copa de Noruega del Nord de futbol;

Enllaos externs.
RSSSF;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199705" title="Kevin Spencer" nonfiltered="3012" processed="3004" dbindex="83020">
Kevin Spencer s una srie de dibuixos animats per adults creada per Greg Lawrence, que actualment s'emet a Canad pel canal Comedy Network. Va ser emesa a Catalunya pel Canal 33 i a Espanya pel canal Cuatro.

La srie es centra en les aventures de la familia Spencer, sobretot les de l'nic fill, un noi de catorze anys anomenat Kevin, que viu amb els seus pares a la ciutat canadenca d'Ottawa.

Kevin Spencer s un noi fumador empedret, alcohlic, drogadicte, inhalador de pintura, adicte al xarop per la tos i socipata.

No encaixa en la societat i gaireb mai va a l'escola perqu s expulsat cada dos per tres, a part de qu en moltes ocasions va a parar a la pres.
A ms a ms en Kevin veu una oca mgica, anomenada Allan que viu a dintre el seu cap i que li fa en part de veu de la conscincia, per tamb l'incita a cometre alguns dels seus pitjor actes.

No parla en tota la srie, ja que quan en Kevin ha de dir alguna cosa, un narrador ho fa per ell.

Els pares d'en Kevin, en Percy i l'Anastsia sn, igual que ell, fumadors, alcohlics i drogatictes, de manera que l'ambient familiar que es crea s fora surrealista.

En Percy noms t dues obessions: aconseguir tabac i alcohol, no treballa mai i viu pendent de cobrar diners del govern. Igual que el seu fill, tendeix a acabar a la pres al final dels episodis.

L'Anastsia s una dona grassa, lletja i sense cap mena d'instint maternal. A ms  ms s una sortida que no para de fer el salt al seu marit sempre que pot.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199706" title="Comissi Ortoli" nonfiltered="3013" processed="3005" dbindex="83021">

La Comissi Ortoli s la Comissi Europea presidida pel poltic francs Franois-Xavier Ortoli que va estar en el crrec entre el 6 de gener de 1973 i el 5 de gener de 1977.

Nomenament.
Successora de la Comissi Jenkins, va iniciar el seu crrec el 6 de gener de 1973 i durant el seu perode d'activitat s'enfront als problemes d'inestabilitat derivats de la Guerra del Iom Kippur i de la invasi turca de Xipre. Aix mateix s'activ l'ampliaci de la Comunitat Europea amb l'adhesi futura de Grcia (relitzada el 1981). Compt amb 13 comissaris, un per cada pas de la Comunitat i dos per Frana, Regne Unit, Alemanya i Itlia. Finalitz el seu mandat el 5 de gener de 1977, sent substituda per la Comissi Jenkins.

Llista de Comissaris.
La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica:





Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199707" title="Reial Club de Tennis Barcelona" nonfiltered="3014" processed="3006" dbindex="83022">
Reial Club de Tennis Barcelona 1899 s una entitat esportiva catalana fundada el 1899 amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club, i que fou aleshores la pionera en la prctica del tennis a Espanya. El president actual s Joan Maria Tintor.

 Histria .
El 1902 va guanyar per primer cop la Copa de S. M. el Rei Alfons XII i, el 1903 juntament amb altres clubs, organitza el I Concurs Internacional de Lawn-Tennis. El 1912 arrib als 200 afiliats i el 1913 el rei li concedeix el ttol de Reial. El 1932, Enrique Maier guanya el primer ttol de Grand Slam per al club en l'adjudicar-se la prova de dobles mixts del torneig de Wimbledon al costat d'Elizabeth Ryan. 

El 1952 es constru l'actual seu del club a Pedralbes, i el 1953 es disputa la primera edici del Torneig Comte de God. El 1960 es constru la pista central de concursos, que durant la dcada dels 60 fou l'escenari del gran boom del tennis espanyol grcies a l'equip de Copa Davis. El 1972, Andrs Gimeno guany el Torneig de Roland Garros i l'entitat organitza el Msters mascul. 

El 1989, Arantxa Snchez Vicario guany el Torneig de Roland Garros i el 1994 Conxita Martnez ven al de Wimbledon, mentre que Arantxa Snchez Vicario s'imposa novament al Roland Garros i a l'Obert dels Estats Units. El 1995 Arantxa accedeix a la primera posici mundial i Carles Moy ho far el 1999. El 1998 ambds aconseguiren un doblet histric per al club en el Roland Garros. El 1999 el club va rebre la Creu de Sant Jordi.   

 Presidents del Club .
 Ernest F.C. Witty (1899-1904);
 Thomas Morrison (1905);
 Frederick Witty (1906-1908);
 Kendall Park (1909-1910);
 Francesc de Mox i de Sentmenat (1911-1920);
 Josep Vidal-Ribas i Gell (1920-1929);
 Alfons Macaya Sanmart (1929-1935);
 Carles God i Valls (1935-1960);
 Llus Coma-Cros i Cazes (1960-1972);
 Jordi Soler Cabot (1972-1976);
 Jess Serra Santamans (1976-1989);
 Joan Grau Almirall (1989-1993);
 Joan M. Tintor Turull (1993- );

Tennistes legendaris del club.
Homes.
 Andrs Gimeno;
 Alberto Berasategui;
 Albert Costa ;
 Carles Moy Llompart ;
 Emilio Snchez Vicario;
 Feliciano Lpez ;
 Enrique Maier;
 Flix Mantilla ;
 Fernando Vicente ;
 Galo Blanco ;
 Javier Snchez Vicario;
 Jos Luis Arilla;
 Rafael Nadal ;
 Roberto Carretero ;
 Sergio Casal;
 Toms Carbonell;
 Tommy Robredo;

Dones.
 Arantxa Snchez Vicario;
 Conxita Martnez;

 Enllaos externs .
    Pgina del Reial Club de Tennis Barcelona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199711" title="Manuel Anglada i Ferran" nonfiltered="3015" processed="3007" dbindex="83023">
Manuel Anglada i Ferran (Maanet de la Selva, Selva, 1918 - Andorra la Vella, 1998) va ser un estudis de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci com a investigador i com a divulgador de la toponmia, llengua i arqueologia andorrana. Tamb  fundel Centre de la Cultura Catalana a Andorra, i ced part dels seus documents a l'Arxiu Nacional d'Andorra.

 Obres .
 Substrats prehistrics de la llengua (1986);
 Arrels d'Andorra (1993)   	 ;
 Histries i relats pirinencs (1989) 	 ;
 Vint-i-cinc anys a Llvia (1986) 	;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199714" title="Centre de la Cultura Catalana a Andorra" nonfiltered="3016" processed="3008" dbindex="83024">
Centre de la Cultura Catalana d'Andorra s una associaci civil creada el novembre de 1994 a Andorra la Vella per una seixantena de promotors que es van reunir amb la voluntat comuna de contribuir a redrear els aspectes lingstics i culturals a Andorra.  

El 16 de gener del 1995 va celebrar la seva Assemblea fundacional i des d'aleshores s obert a tothom amb diverses seccions i activitats. La junta directiva constituda el 1997 s formada per Flix Canet i Giralt (president),  Jaume Domnech i Pons (vicepresident);  Joaquim Juan i Va (tresorer) i Salvador Bras i Campderrs (secretari general). Hi ha collaborat Manuel Anglada i Ferran.

 Activitats .
 Sortides-excursions cada dos mesos aroximadament, amb la participaci dels socis del Centre.
 Edici d'un llibre cada any, Escriptors d'avui, escriptors d'aqu, que posem a la venda per la diada de Sant Jordi.
 Exposicions: 150 aniversari del naixement de Mossn Jacint Verdaguer i l'exposici de l'esculptor Manuel Cusachs i Xivill (1996);
 Mostra de cinema catal "Hivern de Cinema" (1997);
 Organitzaci del recorregut per tot el Principat d'Andorra de la Flama del Canig i altres activitats durant la diada de Sant Joan.
 Organitzaci, puntual, de l'actuaci al Principat de l'Orfe Catal de Santiago de Xile (1996);
 Butllet mensual El Dplex.

 Enllaos externs .
 Pgina del Centre de la Cultura Catalana d'Andorra;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199718" title="Enriqueta Compte y Riqu" nonfiltered="3017" processed="3009" dbindex="83025">
Enriqueta Compte y Riqu (Barcelona, Catalunya, 31 de desembre de 1866   Montevideo, Uruguai, 18 d'octubre de 1949) va ser una mestra uruguaianocatalana, ms coneguda per haver fundat el primer Jard d'Infants de Sud-amrica , el 1892, i per haver contribut, de forma decisiva, a l'ensenyament preescolar a l'Uruguai i Llatinoamrica.

Biografia.

Filla de pares catalans, Enriqueta Compte y Riqu va emigrar a l'Uruguai amb la seva famlia quan amb prou feines era una nena.

Malgrat la seva alta miopia, Compte va aconseguir superar el seu problema i va tornar a Europa per obtenir una especialitzaci en educaci preescolar. Aix mateix, va ser una de les primeres docents en dedicar-se a l'ensenyament de nens petits.

El seu acompliment com a docent li va permetre publicar nombroses revistes i llibres que tractaven de temes relacionats als nens compresos entre els 3 i els 6 anys.

Amb mtodes psicolgics i pedaggics, el seu treball es va inclinar a estudiar els joves, sempre respectant la seva individualitat i capacitat personal en el procs d'aprenentatge.

Un dels seus principis fonamentals, com aix ho manifesta en un discurs pblic, era:

Cada vegada que s'obre la meva escola dos nsies porto dins, segura de ser feli si les veig satisfetes: una s la de provar una cosa nova, una altra la de buscar corregir els defectes descoberts el dia anterior.

Tamb va formar part de diverses associacions que tenien com objectiu la lluita contra la tuberculosi - per exemple, la Liga Uruguaya contra la Tuberculosis -  i l'alcoholisme.

Va ser precursora, a ms, d'un mecanisme d'ensenyament laic, basat en les igualtats socials i en la superaci d'obstacles que, al seu criteri, eren perjudicials per a l'alumne per, sobretot, per al nen com un sser hum que de nou s'endinsa a un mn marcat per la disparitat de metes i possibilitats, ms si es considera que en la seva poca, els collegis eren, en general, religiosos i rutinaris quant a mitjans disponibles per a l'aplicaci i transmissi de coneixement.

Va morir el 18 d'octubre de 1949, a Montevideo, a l'edat de 82 anys.

Homenatge.

Actualment, l'escola preescolar ms antiga del continent sud-americ - el Jardn de Infantes N 260 -, fundada per ella el 1892, i ubicada en un carrer del barri de l'Aguada, a Montevideo, porta el seu nom.

Tamb en aquest barri de la capital de l'Uruguai, hi ha un petit carrer que rep el seu nom en honor a Enriqueta Compte y Riqu.

De la mateixa manera, Compte no solament va fer histria en l'mbit de l'educaci uruguaiana - en fer s del sistema de Jos Pedro Varela -, sin que, a ms, va servir d'exemple i inspiraci a futurs mestres preescolars a molts pasos llatinoamericans, entre ells, l'Argentina.

Bibliografia.

Enriqueta Compte y Riqu. Vigencia y compromiso. Comit Uruguai d'OMEP. Montevideo, 1992.
Marenales, Emilio (Comp.), Historia de la educacin nacional. Reseas, artculos y documentos. Lagomar, 2006.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199720" title="Interferncia lingstica" nonfiltered="3018" processed="3010" dbindex="83026">
Una interferncia lingstica s un canvi que consisteix en la innovaci, prdua o substituci d'algun dels elements lingstics propis d'una llengua, motivat directament per l'influx d'una altra llengua. Les interferncies poden ser a nivell fontic, morfosintctic, lxic, semntic, gramtic o estilstic. 

Per exemple, si en catal diem "direcci" en comptes d'"adrea", s una interferncia del castell.

 Bibliografia .
 Josep Ruaix i Vinyet (1994-1995). Observacions crtiques i prctiques sobre el catal d'avui. Moi: Ruaix. 2 vol.

 Vegeu tamb .
Conflicte lingstic;
Substituci lingstica;
Persecuci del catal;
Defensa del castell;
Interferncies gramaticals del castell sobre el catal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199722" title="Abu Dhabi (ciutat)" nonfiltered="3019" processed="3011" dbindex="83027">



Abu Dhabi s una ciutat dels Emirats rabs Units, capital del pas i de l'emirat d'Abu Dhabi. La poblaci s de 930.000 habitants (2007). La planificaci es va fer per 650.000 persones i la capacitat de la ciutat s'ha excedit portant problemes de trnsit i mobilitat.

La ciutat s'estn damunt una illa en forma de T que sobresurt de la costa. Al menys el 80% de la poblaci sn forasters que hi resideixen temporalment. 

Abu Dhabi s una ciutat moderna de grans gratacels i disposa d'un aeroport internacional a uns 25 km al sud-est, i s considerada la ciutat ms rica del mn, amb una renda per cpita de 30.000 dlars.

 Edificis i barris principals .

El Qasr al-Hosn (Fort Blanc o vell fort) construt el 1793 com a residncia del xeic. Fou reformat totalment el 1983. s l'edifici ms vell de la ciutat.

La Fundaci Cultura Abu Dhabi en un modern edifici amb columnes, patis, i jardins, que inclou biblioteques, teatre, cinema, sales de lectura, de reunions, exposicions i cafeteria. S'hi celebren nombrosos actes culturals. ;

La vila tradicional (Heritage Village) , s una vila moderna construda a imitaci de la vila tradicional dels emirats que ocupa uns 1600 m2 al passeig martim o Corniche. Hi t la seu el Emirates Heritage Club. Inclou tendes de beduins, palmeres, poblets pescadors, i els tradicionals suks o mercats. A la vila hi ha una collecci d'alcorans;

La Petroleum Exhibition, tamb al Corniche, amb mostres sobre el desenvolupament extraordinari de l'emirat als darrers anys, passant de la vida d'oasi a una ciutat cosmopolita.

Women's Handicraft Centre, amb artesania i productes tradicionals i un servei de menjars tpics.

Palau Manhal, que fou la residncia del xeic fins el 1974, al costat de la oficina de Correus.

Port de Dhow i Port Zayed (Mina Zayed), dos ports al nord de l'illa ;

Drassanes de Bateen, al costat de l'hotel Intercontinental, a la part oest de la ciutat ;

Hi ha nombroses mesquites, la principal la del emir Zayed o Gran mesquita oberta el setembre del 2007, situada a les afores d'Abu Dhabi. Les mesquites no es poden visitar;

El Palau Presidencial a la vora de l'Hotel Palace, el ms luxs del mon (sovint es confon l'hotel amb la residncia de l'emir);

Illa d' Al-Lulu, un complex comercial i residencial al nord d'Abu Dhabi (en una illa que toca a Abu Dhabi) amb residncies de luxes, comeros i dos llacs artificials.

Illa d'Al-Reem (illa de les Llums), un altre complex comercial i residencial a una illa al costat d'Abu Dhabi, que inclou una marina. Encara en construcci (2007);

Saadiyat Island (             o Illa de la Felicitat) s una illa artificial a 500 de la costa on es preveu construir zones comercial, residencial i d'oci; el projecta s'acabar el 2018 i ser el nou centre cultural de la ciutat, incloent entre d'altres: ;
 El Museu del Louvre d'Abu Dhabi o Museu Clssic, de Jean Nouvel (previst per al 2012);
 El Museu Guggenheim d'Abu Dhabi, de Frank Gehry.
 El Gran teatre de les Arts Escniques d'Abu Dhabi, de Zaha Hadid.
 El Museu Martim d'Abu Dhabi, de Tadao Ando.
 El Museu del xeic Zayed;
 Centre de les Arts, de Zaha Hadid;
 El Parc de la Biennal, dissenyat per diferents arquitectes.

Edificis educatius .

 Universitat d'Abu Dhabi;
 Al Khawarizmi International College;
 Higher Colleges of Technology;
 Sheikh Khalifa Bin Zayed Bangladesh Islamia School and College;
 Universitat Xeic Zayed;
 Masdar Institute of Science and Technology;
 Petroleum Institute;
 New York Institute of Technology;
 Abu Dhabi Grammar School (Canada);
 Abu Dhabi Indian School;
 Abu Dhabi International School;
 Al Manara School;
 Al Nahda National Schools ;
 Al Worood School;
 Asian International Private School;
 The American Community School of Abu Dhabi;
 The American International School in Abu Dhabi;
 The British School - Al Khubairat;
 The Cambridge High School;
 First Steps School Nursery;
 The German School Abu Dhabi;
 The Indian Islahi School;
 International Community School;
 Escola Internacional de Choueifat ;
 Islamia English School;
 Our Own English High School;
 Sheikh Khalifa Bin Zayed Arab Pakistani School;
 The Sherwood Academy;
 St. Joseph's School;
 Wisdom High School;

 Histria .

La ciutat fou fundada pels Banu Yas el 1761. El fort Qasr al-Hosn fou construt el 1793 i el 1795 ja hi residia el xeic. Fou des llavors seu dels successius governants d'Abu Dhabi; el mar de 1892 pels acords exclusius l'emirat va esdevenir protectorat britnic. El 1954 s va establir a Dubai (abans a Sharjah) l'oficial poltic britnic pels emirats per poc desprs s va installar un oficial poltic a Abu Dhabi exclusiu per l'emirat, que era el ms gran i important del Trucial Oman. Els oficials poltics britnics (1955-19161) i els agents poltics britnics, foren:

M.S. Buckmaster 1955 - 1958         ;
E.R. Worsnop 1958 - 1959 ;
Edward Firth Henderson   1959 - 1960      ;
R.D. Oliphant 1960 - 1961   ;
J.E. Hugh Boustead   1961 - 1965;
Archie T. Lamb 1965 - 1968  ;
C. James Treadwell 1968 - 1971                ;

El 18 de juliol de 1971 es van formar els Emirats rabs Units, dels que va esdevenir la capital. El 2 de desembre de 1971 els Emirats van accedir a la independncia i Abu Dhabi va romandre com a capital federal. Encara que en poblaci s la principal ciutat de la federaci, Dubai la ha sobrepassat en importncia econmica.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199723" title="Jos Enrique Rod" nonfiltered="3020" processed="3012" dbindex="83028">

Jos Enrique Rod (Montevideo, 15 de juliol de 1871 - Palerm, 1 de maig de 1917) va ser un escriptor i poltic uruguai. 

Va aprendre a llegir a la primerenca edat de 4 anys, amb l'ajuda de la seva germana, i des de llavors va ser un apassionat lector. El seu acompliment escolar va presentar alts i baixos des d'un primer moment. Del liceu privat Elbio Fernndez, al que va ingressar el 1882, va haver de passar a l'any segent a un altre oficial, per problemes econmics de la seva famlia, i va comenar a treballar als 14 anys a causa de la mort del seu pare, desentrampant-se com a ajudant en un estudi d'escrivans. 

Va desenvolupar la seva faceta periodstica i des de 1895 es van publicar poemes i articles seus en diaris i a la Revista Nacional de Literatura y Ciencias Sociales (1895-1897), que va fundar amb altres intellectuals uruguaians.

El 1898 accepta la ctedra de literatura a la Universidad de Montevideo.

Ingressa a la vida poltica activa com a membre del Partit Colorado de Jos Batlle y Ordez i des de 1902 s'exerceix com a diputat per Montevideo, per tres perodes.

Desprs d'escriure Liberalismo y jacobinismo i, com conseqncia de diversos antagonismes, es va distanciar de Batlle. Els seus assaigs, que advocaven per la defensa de l'americanisme i la crtica a la cultura nord-americana, van tenir extraordinria difusi: Ariel (1900), Motivos de Proteo, El mirador de Prspero. s important considerar que Rod era seguidor de la literatura en general, i de l'anglesa, en particular. Per aquest motiu, molts dels seus assaigs literaris i filosfics es basen en obres teatrals de William Shakespeare. 

Va morir abandonat en un hotel de Palerm, Siclia, quan s'exercia com a corresponsal de la revista argentina Caras y Caretas. Les seves restes van ser traslladades a Montevideo el 1920. La seva tersa prosa i el seu agut pensament han influt sobre generacions de molts escriptors americans.

Obres.
La novela nueva (1897),
El que vendr (1897);
Ariel (1900);
Liberalismo y Jacobinismo (1906);
Motivos de Proteo (1909);
El mirador de Prspero (1913);
El camino de Paros (1918 pstuma);
Nuevos motivos de Proteo (1927 pstuma);

Lectures adicionals.
 Bachellier, C. C. "An Introduction for Studies on Rod". Hispania 46.4 (Desembre 1963): 764-769.
 Brotherston, Gordon.  The Literary World of Jos Enrique Rod (1871-1917) . Homenaje a Luis Alberto Snchez. Eds. Vctor Berger i Robert G. Mead, Jr. Madrid: Editorial nsula, 1983: 95-103.
 Earle, Peter G. "Utopa, Univerpolis, Macondo". Hispanic Review 50 (1982): 143-157.
 Earle, Peter G. "Jos Enrique Rod". Latin American Writers. Vol. II. Ed. Sol/Abreu. NY: Charles Scribners Sons, 1989: II: 447-455.
 Gonzlez Echeverra, Roberto. "The Case of the Speaking Statue: Ariel and the Magisterial Rhetoric of the Latin American Essay". The Voice of the Masters: Writing and Authority in Modern Latin American Literature. Austin: University of Texas Press, 1985: 8-32.
 Miller, Nicola. In the Shadow of the State: Intellectuals and the Quest for National Identity in Twentieth-Century Latin America. Londres: Verso, 1999: 96-114.
 Pereyra-Surez, Esther. "Jos Enrique Rod y la seleccin en la democracia". Hispania 58.2 (1975): 346-350. ;
 Rodrguez Monegal, Emir. "Sobre el Anti-imperialismo de Rod". Revista Iberoamericana 80, Vol 38 (1972): 495-501.
 Rodrguez Monegal, Emir. "La utopa modernista: el mito del nuevo y el viejo mundo en Daro y Rod". Revista Iberoamericana 46 (1980): 427-442.
 Snchez, Luis Alberto. Escritores representativos de Amrica. Primera srie. Segona edici. Madrid: Gredos, 1963: Tomo III, "Jos Enrique Rod", 77-94.
 Symington, James W. "Echoes of Rod". Amricas 20.3 (Mar 1968): 8-13.
 Tiempo, Csar. "Vistazo a Jos Enrique Rod". Hispania 39.3 (1956): 269-274.
 Ward, Thomas. "Rod y las 'jerarquas imperativas". La resistencia cultural: la nacin en el ensayo de las Amricas. Lima: Universidad Ricardo Palma, 2004: 72-85.
 Ward, Thomas. "El concepto krausista de la belleza en Rod" y "La belleza como solucin", La teora literaria: romanticismo, krausismo y modernismo ante la 'globalizacin' industrial. University, MS: University of Mississippi, "Romance Monographs", 2004: 70-82.

Enllaos externs.
Versi on-line de l'article Ariel ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199724" title="Sndrome de les cames neguitoses" nonfiltered="3021" processed="3013" dbindex="83029">
La sndrome de les cames neguitoses o sndrome de les cames inquietes (o RLS, per les seves sigles en angls) s un trastorn neurolgic caracteritzat per sensacions desagradables en les cames i un impuls incontrolable de moure's quan s'est descansant, en un esfor per a alleujar aquestes sensacions. Les persones sovint descriuen les sensacions del RLS com cremants, com si alguna cosa se'ls jalara o se'ls llisqus, o com si insectes grimpessin per l'interior de les seves cames. Aquestes sensacions, sovint anomenades parestsies (sensacions anormals) o disestsies (sensacions anormals desagradables), varien en gravetat de desagradables a irritants, a doloroses.

L'aspecte ms distintiu o poc usual del trastorn s que els smptomes sn activats pel fet de ficar-se al llit i tractar de relaxar-se. Com resultat, la majoria de les persones amb RLS tenen dificultat per a conciliar i mantenir el somni. Si no es tracta, el trastorn provoca esgotament i fatiga durant el dia. Moltes persones amb RLS informen que el seu treball, les seves relacions personals i les activitats diries sn molt afectades com resultat del cansament. Sovint no es poden concentrar, tenen la memria deteriorada, o fallen en el compliment de les seves tasques diries.

Alguns investigadors estimen que el RLS afecta fins a uns 12 milions d'americans. No obstant aix, uns altres consideren que l'ocurrncia s major perqu es creu que el RLS no es diagnostica prou i, en alguns casos, no es diagnostica correctament. Algunes persones amb RLS no busquen atenci mdica pensant que no se'ls va a prendre de deb, que els seus smptomes sn molt lleus, o que el seu problema no es pot tractar. Alguns metges equivocadament atribuxen els smptomes al nerviosisme, a l'insomni, a l'estrs, a la artritis, a les enrampades musculars o a l'envelliment.

El RLS ocorre en ambds sexes, per la incidncia pot ser lleugerament major en les dones. Encara que la sndrome pot comenar a qualsevol edat, encara tan primerenc com en la infncia, la majoria dels pacients severament afectats sn d'edat mitja o majors. A ms, la severitat del trastorn sembla augmentar amb l'edat. Els pacients majors sofrixen els smptomes amb ms freqncia i durant perodes de temps ms llargs.

Ms del 80 per cent de les persones amb RLS tamb sofrixen una condici ms comuna coneguda com trastorn de moviment peridic d'una extremitat (PLMD, per les seves sigles en angls). El PLMD es caracteritza per moviments involuntaris bruscs de les cames, com jalons o estirades, que ocorren durant el somni, tpicament cada 10 a 60 segons, de vegades durant tota la nit. Els smptomes fan que el pacient es desperti repetidament i interrompen severament el somni. A diferncia del RLS, els moviments causats pel PLMD sn involuntaris -les persones no els controlen. Encara que molts pacients amb RLS tamb desenvolupen el PLMD, la majoria de les persones amb PLMD no sofrixen de RLS. Igual que el RLS, tampoc es coneix la causa del PLMD. 

Smptomes.
Les persones amb RLS senten sensacions incmodes en les seves cames, especialment quan estan assegudes o ficades al llit, les quals estan acompanyades per un impuls irresistible de moure's. Aquestes sensacions generalment ocorren molt endins de la cama, entre el genoll i el turmell; ocorren amb menys freqncia en els peus, les cuixes, els braos i les mans. Encara que les sensacions poden ocrrer solament en un costat del cos, succexen ms sovint en ambds costats. 

Ja que moure les cames (o les altres parts afectades del cos) alleuja la incomoditat, les persones amb RLS sovint mantenen les seves cames en moviment per a minimitzar o prevenir les sensacions. Poden anar i venir d'un costat a l'altre, moure constantment les seves cames mentre estan assegudes, o virar-se en el llit. 

La majoria de les persones troben que els smptomes es noten menys durant el dia i sn ms pronunciats en la nit, especialment al comenament del somni. En moltes persones, els smptomes desapareixen en la matinada, permetent un somni ms reparador a aquesta hora. Altres situacions que provoquen els smptomes sn perodes d'inactivitat com viatges llargs en cotxe, estar assegut en el cinema, els vols de llarga distncia, estar immobilitzat per un guix o els exercicis per a relaxar-se. 

Els smptomes del RLS varien d'una persona a una altra en la seva severitat i durada. En un cas de RLS lleu, els smptomes ocorren episdicament, amb noms una interrupci lleugera al comenament del somni, i poca incomoditat. En els casos moderadament severs, els smptomes ocorren solament una o dues vegades a la setmana, per resulten en una demora significant en agafar el son, amb alguna interrupci en el funcionament durant les hores del dia. En els casos severs del RLS, els smptomes ocorren ms de dues vegades a la setmana i resulten en una interrupci onerosa del somni i en una deterioraci del funcionament en les hores dirnes.

Els smptomes poden comenar en qualsevol etapa de la vida, encara que el trastorn s ms com mentre ms anys es tingui. Ocasionalment, algunes persones tenen una millorana espontnia que dura per un perode de setmanes o mesos. Encara que s rar, tamb pot ocrrer una millorana espontnia que duri alguns anys. Si aquestes millorances ocorren, generalment succexen en les etapes primerenques del trastorn. Generalment, no obstant aix, els smptomes empitjoren amb el temps.

Les persones que tenen RLS i una malaltia associada tendeixen a desenvolupar ms rpid els smptomes ms severs. Per contra, aquelles que el seu RLS no est relacionat amb cap altra afecci mdica i que van desenvolupar la malaltia a una edat primerenca mostren una progressi molt lenta del trastorn i poden passar molts anys abans que els smptomes ocorrin regularment.

Causes.
En la majoria dels casos, es desconeix la causa del RLS (idioptic). Existeix un historial familiar de la malaltia en aproximadament un 50 per cent dels casos, el que suggereix una forma gentica del trastorn. Les persones amb la forma hereditria de RLS tendeixen a ser ms joves quan els smptomes comencen i tenen una progressi ms lenta de la malaltia.

En altres casos, el RLS sembla estar relacionat als segents factors o condicions, encara que els investigadors encara no saben si aquests factors realment causen la sndrome:

 Les persones amb nivells baixos de ferro o amb anmia poden tenir una tendncia a desenvolupar el RLS. Una vegada que s'hagin corregit els nivells de ferro o l'anmia, els pacients poden veure una disminuci en els smptomes. ;
 Les malalties crniques com la insuficincia renal, la diabetis, la malaltia de Parkinson, i la neuropatia perifrica estan associades amb el RLS. Quan es tracta la malaltia principal sovint s'obt un alleugeriment dels smptomes del RLS.
 Algunes dones embarassades sofrexen de RLS, especialment en el seu ltim trimestre. En la majoria d'aquestes dones, els smptomes generalment desapareixen a les 4 setmanes del part. ;
 Alguns medicaments -com els que s'utilitzen per a prevenir la nusea (proclorperazina o metoclopramida), les convulsions (fenitoin o droperidol), els antipsictics (haloperidol o derivats de la fenotiazina), i alguns medicaments per a la grip o les allrgies- poden agreujar els smptomes. Els pacients poden consultar amb el seu metge sobre la possibilitat de canviar els medicaments.

Els investigadors tamb han descobert que la cafena, l'alcohol, i el tabac poden agreujar o provocar els smptomes en els pacients amb predisposici a desenvolupar el RLS. Alguns estudis han mostrat que una reducci o l'eliminaci total de tals substncies pot alleujar els smptomes, encara que no est clar si l'eliminaci d'aquestes substncies pot evitar que els smptomes del RLS ocorrin del tot.        

Diagnstic.
Actualment, no existeix una sola prova diagnstica per al RLS. El trastorn es diagnostica clnicament avaluant l'historial del pacient i els seus smptomes. A pesar d'una descripci clara de les caracterstiques clniques, sovint la malaltia no es diagnostica correctament o no es diagnostica prou. En 1995, el Grup Internacional d'Estudi sobre la Sndrome de les Cames Inquietes va identificar els quatre criteris bsics per a diagnosticar el RLS: 
 un desig de moure les extremitats, sovint associat amb parestsies o disestsies, ;
 smptomes que s'empitjoren o noms estan presents durant el reps o que s'alleugen parcialment o temporalment amb l'activitat, ;
 inquietud motriu, i ;
 empitjorament nocturn dels smptomes. ;

Encara que al voltant del 80 per cent de les persones amb RLS tamb pateixen del PLMD, no s necessari tenir-lo per a un diagnstic del RLS. En els casos ms severs, els pacients poden experimentar discinsia (moviments sense control, sovint continus) quan estan desperts, i alguns pacients tenen smptomes en un o en ambds braos, com tamb en les seves cames. La majoria de les persones amb RLS tenen pertorbacions del somni, degut en gran part per la incomoditat i els jalons en les extremitats. El resultat s molt somni i fatiga excessiva durant el dia.

A pesar d'aquests esforos per a establir criteris estndards, s difcil fer un diagnstic clnic de RLS. Els metges han de confiar en gran part de la descripci del pacient dels seus smptomes i la informaci del seu historial mdic incloent problemes mdics passats, historial familiar, i medicaments actuals. Es pot preguntar als pacients sobre la freqncia, durada i intensitat dels smptomes aix com la seva tendncia a patrons de dormir dirns i somnolncia, pertorbaci del somni o el seu funcionament durant el dia. Si l'historial del pacient suggereix un diagnstic de RLS, es poden realitzar proves de laboratori per a eliminar altres malalties i protegir el diagnstic de RLS. S'han de realitzar exmens de sang per a excloure l'anmia, l'emmagatzematge redut del ferro, la diabetis, i la disfunci renal. Tamb es poden recomanar una electromiografia i estudis de conducci nerviosa per a amidar l'activitat elctrica en els msculs i els nervis i es pot utilitzar una ultrasonografia Doppler per a avaluar l'activitat muscular en les cames. Aquestes proves poden documentar qualsevol dany collateral o malaltia en els nervis i les arrels dels nervis (com la neuropatia perifrica i la radiculopatia) o altres trastorns de moviments relacionats amb les cames. Els resultats negatius d'aquestes proves poden indicar que el diagnstic s de RLS. En alguns casos, es realitzen estudis del somni com una polisomnografia (una prova que registra les ones cerebrals, el ritme cardac i la respiraci del pacient durant tota una nit) per a identificar la presncia del PLMD.

Infncia.
El diagnstic s especialment difcil amb els nens perqu el metge depn en gran mesura en l'explicaci del pacient dels seus smptomes i, donat la naturalesa dels smptomes del RLS, un nen pot tenir dificultat per a descriure'ls. De vegades es diagnostica incorrectament la sndrome com "dolors de creixement" o trastorn de dficit d'atenci.

Tractament.
Encara que el moviment produeix alleugeriment als pacients amb RLS, generalment s noms temporal. No obstant aix, el RLS es pot controlar si es troba altra possible afecci que contribueixi a la sndrome. Sovint, al tractar la condici mdica associada, com la neuropatia perifrica o la diabetis, s'alleugen molts dels smptomes. Per als pacients amb RLS idioptic, el tractament es dirigeix a l'alleugeriment dels smptomes. 

Per a aquells amb smptomes lleus a moderats, la prevenci s la clau, i molts metges suggereixen canvis en l'estil de vida i les activitats que es realitzen per a reduir o eliminar els smptomes. Una disminuci en l's de cafena, alcohol i tabac pot proporcionar algun alleugeriment. Els metges poden suggerir que algunes persones prenguin suplements per a corregir deficincies de ferro, folat, i magnesi. Els estudis tamb han demostrat que si es mant un patr regular de dormir, es poden reduir els smptomes. Algunes persones, a l'adonar-se que els smptomes del RLS sn menors en les primeres hores del mat, canvien la seva rutina de dormir. Unes altres han trobat que una rutina d'exercici moderat els ajuda a dormir millor mentre que altres pacients reporten que l'exercici excessiu els agreuja els smptomes del RLS. Prendre un bany calent, donar-se massatges en les cames o aplicar-se una borsa calenta o gel pot ajudar a alleujar els smptomes en alguns pacients. Encara que molts pacients senten alleugeriment amb aquestes mesures, aquests esforos rares vegades eliminen els smptomes completament. 

Els metges tamb poden suggerir una varietat de medicaments per a tractar el RLS. Generalment els metges escullen entre dopaminrgics, benzodiacepines (depressors del sistema nervis central), opiacis, i anticonvulsius. S'ha demostrat que els agents dopaminrgics, usats primordialment per a tractar la malaltia de Parkinson, redueixen els smptomes del RLS i del PLMD i s considerin com el tractament inicial de preferncia. S'han reportat bons resultats amb el tractament a curt termini usant levodopa amb carbidopa, encara que la majoria dels pacients eventualment desenvoluparan "acreixement", el qual vol dir que els smptomes s reduxen en la nit per comencen ms primerenc en el dia que anteriorment. Els agonistes de la dopamina com el mesilat de perglid, el pramipexole, i el clorhidrat de ropinirol, poden ser eficaos en alguns pacients i hi ha menys probabilitat que causin l'acreixement.

Als pacients amb smptomes lleus o intermitents se'ls pot receptar les benzodiazepines (com el clonazepam i el diazepam). Aquestes drogues ajuden que els pacients tinguin un somni ms reparador, per no alleugen per complet els smptomes del RLS i poden causar somni durant el dia. Degut al fet que aquests depressors en alguns casos tamb poden induir o agreujar l'apnea del somni, no han de ser usats per persones amb aquest problema. 

Per a smptomes ms severs, es poden receptar opiacis com la codena, propoxif, o oxicodona per la seva habilitat per a estimular la relaxaci i disminuir el dolor. Els efectes secundaris inclouen el mareig, les nusees, el vmit i el risc de l'addicci. 

Els anticonvulsius com la carbamazepina i la gabapentina tamb sn tils per a alguns pacients, ja que disminuxen els disturbis sensoris (les sensacions de cosquilleig o de'alguna cosa lliscant). Entre alguns dels efectes secundaris possibles estan el mareig, la fatiga i el somni.

Desgraciadament no hi ha un sol medicament que sigui efica per a totes les persones amb RLS. El que pot ajudar a una persona pot en realitat empitjorar els smptomes d'una altra. A ms, els medicaments que es prenen regularment poden perdre el seu efecte fent necessari que els medicaments es canvin peridicament.
 
Pronstic.
Generalment el RLS s una malaltia que dura tota la vida i que no t cura. Els smptomes poden empitjorar-se gradualment amb l'edat, encara que ms lentament per a aquells amb la forma idioptica del RLS que per als pacients que tamb sofreixen d'alguna afecci mdica associada. No obstant aix, les terpies actuals poden controlar el trastorn, disminuint els smptomes i augmentant els perodes de somni reparador. A ms, alguns pacients tenen remissions -perode que els smptomes disminuxen o desapareixen per dies, setmanes o mesos, encara que els smptomes generalment reapareixen eventualment. Un diagnstic de RLS no significa el comenament d'altra malaltia neurolgica. 

Referncies.
 Article basat en la pgina del National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199726" title="Comunitat de prctica" nonfiltered="3022" processed="3014" dbindex="83030">
Les Comunitats de prctica sn grups socials constituts a fi de desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexi compartida sobre experincies prctiques. Segons Wenger, una Comunitat de prctica s "un grup de persones que comparteixen una preocupaci, un conjunt de problemes o un inters com sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta rea a travs d'una interacci continuada".

El concepte ha estat estudiat per diversos autors entre els que destaquen Etienne Wenger (1998), Pablo Pea (2001) i Antoni Garrido (2003). Observant el coneixement que es difon des d'una comunitat cientfica i buscant potenciar aquest fet a nivell corporatiu com una institucionalitzaci de la vella 'pluja d'idees', es recreen les comunitats de prctica. En una d'elles, s el mateix grup qui estableix els objectius d'aprenentatge i aquests al seu torn sn seleccionats en el context de la 'prctica del treball dins l'organitzaci'.

Una comunitat de prctica fa explcita la transferncia informal de coneixement dins de xarxes i grups socials, oferint una estructura formal que permet adquirir ms coneixement a travs de les experincies compartides dins del grup. Finalment, la prpia identitat del grup s'enforteix en reforar l'aprenentatge com un procs de 'participaci' i 'lideratge' compartit. El lideratge informal s bsic en les organitzacions i t un paper de difusi de la tasca del grup i d'observaci de la implantaci del seu treball a la prctica. El seu rol sociolgic va ser estudiat els 70 per Pinilla de las Heras i d'altres. Aquesta gesti del coneixement, al seu torn, pot ser presencial o virtual; per sempre cooperatiu en un procs continu d'establiment d'estratgies de participaci, lideratge, identitat, i gesti del coneixement. La Viquipdia s un dels millors exemples de Comunitat de Prctica.

Un dels elements ms importants en una comunitat de prctica s la negociaci de significats que s'estableix entre el moderador i els participants. El paper del moderador s clau per garantir el bon funcionament de la comunitat, aquest ha de promoure, gestionar i dinamitzar la participaci entre els integrants. 

Factors crtics d'xit per a l'establiment d'una Comunitat de Prctica.

L'xit d'una comunitat de prctica, i la seva sostenibilitat a llarg termini, depn en gran mesura dels participants en la comunitat, a ms de les persones, Graham Attwell identifica els segents factors crtics:
 Evitar emprar criteris molt especfics i limitats per la definici de la Comunitat de Prctica (CoP). La definici de la comunitat s una tasca intrnsecament complicada, perqu per la seva naturalesa no t una delimitaci clarament establerta.
 Els components d'una comunitat de prctica han d'experimentar la rellevncia i percebre que les finalitats de la comunitat els sn tils. Han de ser capaos d'identificar-s'hi per arribar a sentir-se membres de ple dret de la comunitat i entusiasmar-se amb ella.
 Els integrants d'una comunitat de prctica han d'estar convenuts que perfeccionen i aprenen (noves) competncies que s'encaminen a millorar el seu rendiment professional, de treball o d'estudi.
 Per integrar-se dins de la comunitat s necessari el comproms i la confiana mtua. Cada membre de la comunitat ha de sentir que la resta de membres valora les seves aportacions. En la major part dels casos, aix es produeix pel coneixement que s'aporta a la comunitat, per tamb per la seva forma de treballar i de comunicar-se.
 L'impulsor d'una comunitat de prctica ha d'estar preparat per donar un elevat grau d'autonomia a la resta de membres.
 Els partcipants han de tenir habilitats socials ben desenvolupades. Amb el treball collaboratiu, la comunitat podr generar ms fcilment nous coneixements i solucions, que no pas intentant resoldre els problemes de forma individual.
 Especialment en la fase inicial, cal fer molta atenci que els propis components participin en la definici de la comunitat.
 Els conflictes han de ser tractats de forma oberta i respectuosa. La soluci d'un conflicte no es considera com la victria o derrota d'un membre, sin com una oportunitat d'aprenentatge per a tota la comunitat.
 El dileg obert s fonamental. Les conclusions han de ser generades de forma collaborativa, atenent i respectant les opinions de tots els partceps. Les conclusions no han de ser imposades pel moderador.
 Els participants haurien de sentir la comunitat com un entorn sense risc, en el qual poden expressar les seves opinions i posicionaments sense cap recana, sentir-se lliures de plantejar preguntes i d'explorar solucions innovadores i idees creatives.
 Els membres de la CoP han de sentir-se compromesos i rebre suport per part dels directius de l'organitzaci (si s el cas).
 Els participants viuen la seva collaboraci com una contribuci al seu creixement personal. La finalitat de la CoP s que tots els membres experimentin aix a partir del coneixement adquirit i la millora de rendiment en el seu treball.
 Els participants s'adonen del valor afegit de la seva pertinena a la comunitat, si aquesta s de naturalesa multidisciplinria i est formada per persones d'estrats jerrquics diferents.
 Ats que una comunitat de prctica funciona en gran manera virtualment, necessitar el suport d'eines de treball collaboratiu fiables que permetin ampliar el ventall de funcionalitats a mesura que es va desenvolupant la comunitat.
 Els dirigents de l'organitzaci (si s el cas) han d'entendre i recolzar activament la importncia estratgica de les comunitats de prctica, per no s'haurien d'implicar directament en el seves activitats diries o en els objectius que proposa l'esmentada comunitat. Han d'acceptar i confiar en la comunitat com una unitat autnoma.

Bibliografia.
 Garrido, Antoni El aprendizaje como identidad de participacin..., Barcelona, 2003 ;
 Pea Vendrell, Pablo Sociedad del conocimiento y organizaciones que aprenden Document PDF.
 Pea Vendrell, Pablo To know or not to be. Conocimiento: el oro gris de las organizaciones, Dintel, 2001.
 Wenger, E, McDermott, R & Snyder, W.M., Cultivating Communities of Practice, HBS press 2002.
 Wenger E, Communities of Practice: Learning, Meaning, and Identity, Cambridge University Press, 1998.

Vegeu tamb.
 Comunitat d'aprenentatge;
 Comunitat virtual;
 Gesti del coneixement;


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199727" title="Bento Gonalves" nonfiltered="3023" processed="3015" dbindex="83031">



Bento Gonalves s un municipi brasiler de l'estat de Rio Grande do Sul. Es troba enmig de la Serra Gacha, a 125 km de Porto Alegre, capital de l'estat. Es localitza a una latitud de 2910'17" Sud i una longitud de 5131'09" Oest, estant a una altura de 691 metres. La seva poblaci en 2004 era de 100.467 habitants.

La ciutat s reconeguda com la "Capital Brasilera del Vi" i el segon major pol de fabricaci de mobles del pas. Est en 1er lloc en el ndex de Desenvolupament Hum (IDH) en Rio Grande do Sul, i en el 6n lloc en el Brasil, d'acord amb la Organitzaci de les Nacions Unides.

Va ser fundada per immigrants italians en 1875, i va ser transformada en ciutat en 1890.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199729" title="Gran Premi de Brasil del 1977" nonfiltered="3024" processed="3016" dbindex="83032">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1977, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 23 de gener del 1977.


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  James Hunt    ;
 Volta  rpida:  James Hunt  2' 34. 550;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199731" title="Gran Premi de Brasil del 1978" nonfiltered="3025" processed="3017" dbindex="83033">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1978, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 29 de gener del 1978.


 Resultats .








 Altres .

 Pole: Ronnie Peterson   1: 40. 45   ;
 Volta  rpida:  Carlos Reutemann   1: 43. 07;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199735" title="Interferncia" nonfiltered="3026" processed="3018" dbindex="83034">

 Lingstica:
 Interferncia lingstica;
 Fsica:
 Interferncia (fsica) ;
 Interferncia electromagntica;
 Interferncia destructiva;
 Interferncia (ptica);
 Msica:
 Interferncia lbum de Marc Parrot (Producciones Silvestres, 2007);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199756" title="3z3" nonfiltered="3027" processed="3019" dbindex="83035">
3z3 s la coordinaci dels centres i grups d'esplai del Baix Llobregat, Alt Peneds, Garraf i Anoia; els qui conformen l'actual Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Per la celebraci dels 50 anys d'esplai (curs 2006-07), aniversari tamb del Moviment de Centres d'Esplai Cristians, va sorgir la proposta de fer una pujada a Montserrat; i els esplais del Baix Llobregat, Alt Peneds, Garraf i Anoia (zones 8, 9 i 16 del MCEC) van decidir fer-ho de forma conjunta com una proposta ms de cara al jovent i al lleure en la pastoral del bisbat.

El nom de 3z3 fa referncia a la suma dels nmeros de les zones a les que es forma part en l'estructura terriorial del MCEC (33) i a la "z" de zones.

 Esplais a l'inici del 3z3 .
 Capellades: Esplai Aliret.
 Corbera de Llobregat: CE Corbera.
 Cubelles: CE Pessigolles.
 Esparreguera: CE La Lluna.
 Gav: CE L'Amistat.
 Molins de Rei: CE MIB.
 El Prat de Llobregat: CE Sant Jordi, CE Sant Pere i Sant Pau, i l'Associaci de Lleure Imaginarium.
 Olesa de Llobregat: Bloc Juvenil / Comissi d'Educaci en el Lleure.
 Ordal: Esplai Sol Naixent.
 Sant Boi de Llobregat: CE Arrels, CE Cuc Faruc, Esplai Cargol, Esplai Gresca - Projecte Jove, i Grup de Joves Xivarri.
 Sant Feliu de Llobregat: Esplai SantJoni i Esplai Sant Lloren.
 Sant Pere de Ribes: Els Xulius i CEP El Xiroi.
 Sant Vicen dels Horts: Centre Diari Sant Josep i CE Flor de Neu.
 Santa Coloma de Cervell: Centre d'Esplai La Guineu.
 Vallirana: GEP de Vallirana.
 Viladecans: CE Els Quatre Gats.
 Vilafranca del Peneds: GEP Vilafranca.
 Vilanova i la Geltr: CE Els Grumets, CE La Geltr, CE La Capsa, i CE L'Espurna.

Enllaos externs.
 Web del 3z3;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199761" title="Educaci per a la ciutadania i els drets humans" nonfiltered="3028" processed="3020" dbindex="83036">
Educaci per a la ciutadania i els drets humans s una assignatura que s imparteix a lescola amb la finalitat de formar ntegrament a tot l alumnat vetllant pel seu desenvolupament social, cultural i personal. S'impartir en un curs de primria, un o dos de l'ESO i coincidir amb la filosofia a Batxillerat.

L assignatura, que s d una hora setmanal, es divideix en dos blocs temtics: un dedicat a l autoconeixement, l autoestima, l autoconcepte... El segon bloc es basa en els foments de la societat democrtica: des de l'educaci en drets humans fins als serveis que ens ofereixen.

Crtiques negatives.
L'assignatura ha aixecat una forta polmica, alguns sectors la qualifiquen d'adoctrinament per part de l'Estat i reclamen la llibertat dels pares per escollir una opci d'educaci moral o una altra per als seus fills. Critiquen sobretot la part del temari relativa a l'afectivitat i la famlia. El PP i certs sectors de l'esglsia catlica demanen fins i tot l'objecci de concincia per part dels alumnes.

Des dels moviments de renovaci pedaggica tamb es critica l'assignatura per perqu pensen que l'educaci en valors ha d'amarar totes les rees de l'escola i no limitar-se a unes hores concretes i a ms a ms no presents a tots els curs de l'ensenyament obligatori. Apart, expliquen que no est clar el perfil de professor que hauria d'impartir aquesta matria.

El cas valenci.
La Conselleria d'Educaci de la Generalitat Valenciana va prendre la decisi, amparant-se en el seu Pla d Extensi del Trilingisme,  de qu aquesta assignatura siga impartida en angls. Aquesta decisi va ser molt qestionada des de distints sectors, qu, fins i tot, van presentar recurs legals. El primer exame parcial d'aquesta asignatura va tindre com a resultat qu, dels aproximadament dos-cents alumnes examinat en dos Collegis Secundris (ESO), noms un va aprobar (un alumn britnic).

Defensors.
Per contra els defensors de l'assignatura addiuen que s un rea que s'imparteix a partir de la recomanaci del Consell d'Europa de 2002 i que la majoria de pasos de la UE tenen una matria similar on s'ensenyen els fonaments de l'Estat de dret per incidir en la millora de la convivncia i en els valors compartits, a ms a ms, algunes ONG, com Amnistia Internacional, consideren que hi ha un dficit d'educaci en drets humans, que matries com aquesta poden solucionar. 

Diuen que hi ha molt marge per adaptar el temari a l'ideari de cada escola i de cada mestre, de manera que no es pot parlar d'un missatge nic i adoctrinador, sin que existeix la mateixa varietat que a qualsevol altra rea del coneixement escolar. L'assignatura recull part dels continguts d'tica que es donaven a les escoles sense cap oposici per fa mfasi en debats actuals no reflectits en lleis anteriors sobre educaci en valors, educaci en drets humans, aix com la diversitat de models familiars o els reptes de la immigraci 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199773" title="Copa Lliure de la FIFI" nonfiltered="3029" processed="3021" dbindex="83037">
La Copa Lliure de la FIFI (en angls FIFI Wild Cup) s l'alternativa al Mundial FIFA 2006 de l'associaci futbolstica FIFI (Federaci de Futbol Internacional Independent) en angls. La FIFI s una organitzaci creada per pasos no reconeguts per la FIFA i que la seva logstica els impedeix jugar al futbol representatiu.

Participants.

  Grenlndia (regi autnoma de Dinamarca, sota el control de la Federaci Danesa de futbol);
  Repblica Turca de Xipre del Nord (un Estat no reconegut, sota el control de la Federaci Turcoxipriota de futbol);
  Zanzibar (Histricament una part de Tanznia, per membre de la CAF);
  Gibraltar (La La Federaci de futbol de Gibraltar ha demanat a la UEFA un estatus de membre provisional, per Espanya ha bloquejat la demanda);
  Tibet (regi autnoma de la Repblica Popular Xina);
  La Repblica de Sankt Pauli (representant el districte de Sankt Pauli, a la ciutat d'Hamburg, la seu).

 Campionats .


 Veure tamb .
 Copa del Mn VIVA;
 Copa ELF;

 Enllaos externes .
 Web de la Copa Lliure de la FIFI;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199776" title="Plataforma (informtica)" nonfiltered="3030" processed="3022" dbindex="83038">
En informtica, una plataforma s una estructura, ja sigui de programari o de maquinari, que permet a un programari sser executat.

Les plataformes de programari ms famoses sn la plataforma Java i la plataforma Microsoft .NET.

La plataforma de maquinari ms famosa s la combinaci de X86 amb els sistemes operatius Windows, Linux o Mac OS X.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199777" title="Heinrich Bihler" nonfiltered="3031" processed="3023" dbindex="83039">
Heinrich Bihler (Friburg de Brisgvia 1918) s un lingista alemany. s catedrtic de filologia romnica a la universitat de Gttingen, va iniciar la seva carrera cientfica amb una tesi doctoral sobre el catal, i s'ha especialitzat en les literatures hispniques, en literatura francesa, la poesia de Salvador Espriu i en literatura comparada. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Die sprachgeschtliche Stellung des Katalanischen (1950);
 Spanische Versdichtung des Mittelalters (1957);
 Salvador Espriu 'Setmana santa (1971);
 Franzsische Stillehre (1955);
 Zur Gestalt mittelalterlicher lateinischer franzsischer und spanischer Fassungen der Fabel vom Fuchs und vom Raben (1963);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199778" title="David Padrs i Montoriol" nonfiltered="3032" processed="3024" dbindex="83040">
David Padrs (Igualada, Anoia, 1942) s un compositor catal.

Va realitzar els seus estudis musicals amb Jordi Albareda (piano) i Jordi Torra (harmonia, contrapunt, composici), estudis que va ampliar posteriorment a Alemanya i Sussa amb Paul Baumgartner i Sava Savoff (piano), Hans Ulrich Lehmann i Klaus Huber (composici)i Jrg Wyttenbach (interpretaci de la msica contempornia). Va ser guanyador del premi Hanz Lenz el 1969 al mrit artstic (Alemanya) i del premi de composici de la Fundaci Landis & Gyr el 1976 (Sussa). Va residir a Basilea fins el 1982, on va desenvolupar una intensa tasca com a compositor, pianista i pedagog. Des de 1982 i fins a l'actualitat, viu a Barcelona on segueix desenvolupant les mateixes activitats professionals.

Creador seris i meticuls, es declara influt per Luciano Berio, Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen. La seva obra, molt personal, te de vegades inspiraci en el pensament oriental i es preocupa molt especialment de l'espai, tant des del punt de vista fsic com temporal 

Des del 1971 que va ser estrenada Styx en el Festival Internacional de Msica de Barcelona, les seves obres han estat interpretades a tota Europa. Entre molts Festivals Internacionals cal destacar el de Lucerna (Sussa), el Gaudeamus Musikwoche (Holanda), Europalia-85 (Blgica) i el de Barcelona (1987) en el que va ser estrenada Confluncies (Msica per a Santa Maria del Mar). Recentment han tingut lloc les estrenes de les seves obres Metamorfosi Mozartiana a crrec del grup Enigma a l'Auditori de Saragossa (2006), Daha, a crrec de Harry Spaarnay a l'Ateneu Barcelons (2006) i "Lnies i Plans", a crrec de l'OBC a l'Auditori de Barcelona (2007)

 Obres .
 "Eclptica", (2008) Clarinet i violoncel;
 "Abstracci 1", (2008) Flauta shakuhachi;
 "Lnies i plans", (2006) Orquestra simfnica. Editorial: Trit  ;
 "Derivaciones", (2006) Vibrfon ;
 "Daha", (2006) Clarinet baix;
 "Metamorfosis mozartiana" (2005) Orquestra de cambra. Editorial: Trit;
 "Instants", (2004) Piano. Editorial: Trit;
 "Amalgames"(2004) Clarinet i piano;
 "Diario de noche", (2003) Piano;
 "Lignes dans l'espace", (2003) Flauta en sol;
 "Acciones y reacciones" (2002) Flauta i piano. Editorial: Universidad de Alcal;
 "Concert per a piano i orquestra", (2002);
 "2 canons populars catalanes", (2001) Cor mixte a 4 veus. Editorial: Clivis;
 "3 Poemas Sonoros", (2001) Cor mixte a 4 veus;
 "El temps segons Rama", (2001) Orquestra simfnica;
 "Projeccions", (2001) Orquestra de cambra;
 "Degung", (2000) Flauta de bec i vibrfon;
 "Verwandlung" (1999) Quartet de flautes. Editorial: Trit;
 "El Mascarn y su vihuela", (1998) Viol, violoncel, guitarra;
 "Cheops", (1997)  Orquestra de cambra;
 "Sunyata", (1997)Flauta i guitarra;
 "5 tankas", (1996) Mezzosoprano, flauta, clarinet, guitarra;
 "Dialog", (1996) 2 guitarres;
 "Fragment" (1996) Quartet de corda;
 "Manas", (1996) Piano, quintet de vent, percussi;
 "Ressonncies", (1995) Piano. Editorial: Boileau (Colien Honegger);
 "17 Canons populars catalanes", (1994) Piano. Editorial :Clivis;
 "Klagelied", (1994) Piano;
 "Qawwali", (1994) Quartet de flautes de bec;
 "Xucla el silenci nocturn", (1994) Viol, violoncel, flauta, clarinet;
 "Ghiza-I-Ruh", (1993) Flauta, clarinet i piano;
 "Gjatams", (1993) Quartet amb piano;
 "Sis Diferncies (sobre un tema popular mallorqu), (1993) Orgue. Editorial: Trit;
 "Jdeb",(1992) Quartet de flautes de bec;
 "Nocturne" (1992) Flauta, clarinet, viola;
 "La Sala de la Suprema Harmonia", (1991) Conjunt instrumental;
 "Recordant a W.A. Mozart" (1991) Clarinet i Orgue;
 "El serm de Muntaner", (1990) Quartet vocal, 4 instruments de vent, orgue;
 "Ketjak", (1990) 4 pianistes a 2 pianos;
 "Chacone" (1989) Quartet de corda i clave;
 "Reflexe" (1989) Viol i piano. Editorial:Clivis;
 "Skizze", (1988) Guitarra. Editorial: Clivis;
 "Trajectries" (1986) Viol. Editorial : Clivis;
 "Confluncies" (1985) 8 metalls, percussi, electrnica;
 "Maqam", (1985) Piano. Editorial:Clivis ;
 "Arachne", (1984) Conjunt de cambra;
 "Calligrama II", (1984) Flauta i clave . Editorial:Clivis;
 "6 canons populars catalanes", (1983) Cor mixte a 4 veus. Editorial: Clivis;
 "Jo-Ha-Kyu", (1983) Orquestra simfnica;
 "Musik im Raum", (1979) 2 pianos, flauta, obo, clarinet, percussi;
 "Batalla", (1977) Piano, clave i 12 cordes;
 "Deux legendes", (1976) Orgue. Editorial:Clivis;
 "Calligrama I", (1974) Flauta en sol i piano. Editorial : Clivis;
 "Materials", (1974) Quintet de vent;
 "Khorva", (1973) Orquestra simfnica;
 "Cnra Gora", (1972) Barton, flauta, viola, percussi;
 "Heptagonal", (1971) Piano;
 "Segments", (1971) Flauta;
 "Styx", (1971) Conjunt de cambra. Editorial: Breitkopf & Hartel Wiesbaden;
 "Binari", (1970) Quartet de corda;
 "3 impromptus", (1968) Piano;
 "2 canciones", (1967) Soprano, piano;
 
 Notes . 


Enllaos externs.
Associaci Catalana de Compositors;
Editorial Trit;
Civis publicacions;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199779" title="Dimonis de Benimaclet" nonfiltered="3033" processed="3025" dbindex="83041">
La Colla de Dimonis de Benimaclet es va constituir l'any 1991 entorn de l'Assemblea de Vens de Benimaclet, amb motiu de la celebraci de la Nit de Sant Joan.

D'aleshores en, la seua participaci en tot tipus de festes, tant de caire ldic com cultural i cvic ha estat constant, tant al barri de Benimaclet com a tots aquells pobles de la nostra geografia que han volgut gaudir d'un espectacle de foc engrescador i participatiu. Per si el protagonisme del foc s la nota ms vistosa del correfoc, la msica no s menys important. No debades el grup de dolainers i tabaleters de la colla ha treballat fins aconseguir un so caracterstic, amb reminiscncies medievals, una mena de dansa exttica que amb la llum i la vistositat del foc provoquen la disbauxa dels participants.

La utilitzaci de la pirotcnia de m va acompanyada de diversos elements de foc, tant esttics com dinmics  que combinen el correfoc amb l'animaci de carrer, com ara la coca, portada per la diablessa i que representa la llum i el gros del foc al qual tots els dimonis adoren amb una dansa caracterstica, i les espigues, que s'obren per dos extrems alhora que formen un paraiges de foc i de colors, amb un esclat pirotcnic que marca el final de l'espectacle. Aix no obstant, no s poc freqent que la concurrncia demane ms msica, foc i dansa al so de les dolaines i les percussions de Benimaclet.



 Enllaos externs .

 Dimonis de Benimaclet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199780" title="Tour de Frana de 1914" nonfiltered="3034" processed="3026" dbindex="83042">


El dia que comenava el Tour de Frana de 1914 Francesc Ferran d'ustria, arxiduc d'ustria, moria assassinat a Sarajevo. Pocs dies desprs de la finalitzaci de la prova, el 3 d'agost, Alemanya envaa Blgica i declarava la guerra a Frana, el que feu d'aquest Tour l'ltim fins 1919.

Al final de la cursa, al Parc del Prnceps, l'ambient era de mobilitzaci general per combatre al front de la Primera Guerra Mundial. El Tour no fou absent d'aquesta mobilitzaci, i el fet s que els tres campions d'entre 1907 i 1910, Lucien Petit-Breton, Franois Faber i Octave Lapize moriren en combat. 

En el terreny esportiu, la prova fou dominada des del primer dia pel belga Philippe Thys, per un canvi de roda illegal el penalitzaria amb 30 minuts. Aix feu que el seu company d'equip, Henri Plissier, s'acosts molt a Thys i lluits fins al Parc dels Prnceps per la victria final.   

Una de les curiositats de la prova s que per primera vegada dos ciclistes, Thys i Jean Rossius compartiren el liderat de la prova.

 Resultats Finals.

 Classificaci General.



 Etapes.



 Referncies.



 Enllaos Externs.

 1914. Histria del Tour de Frana ;
 1914. Histria del Tour de Frana ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199782" title="Medicamina Faciei Femineae" nonfiltered="3035" processed="3027" dbindex="83043">
Medicamina faciei, Femineae s una de les obres d'Ovidi. s un poema didctic sobre la cosmtica per la dona i una retractaci burlesca de l "Art Amatria, Remeis d'amor".

Tamb parla sobre les cures de la bellesa i dels recursos utilitzats per les dones.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199783" title="Narcs Bonet i Armengol" nonfiltered="3036" processed="3028" dbindex="83044">
Narcs Bonet i Armengol (Barcelona, 1933) s un compositor catal, fill de l'arquitecte Llus Bonet i Gar. Estudi al Conservatori de Barcelona amb Joan Massi i Prats, Maria Carbonell i Mumbr i Eduard Toldr, que el presentaren al Palau de la Msica Catalana el 1947. Treballa ms tard amb Joaquim Zamacois, Emili Pujol i Llus Maria Millet i Millet, i el 1949 marx a Pars per a estudiar amb Nadia Boulanger. El 1955 fou president de les Joventuts Musicals de Barcelona, el 1962 de la Fdration Internationale des Jeunesses Musicales i representant al Consell de Msica de la UNESCO.

El 1979 succe Nadia Boulanger en la direcci del Conservatoire Amricain de Fontainebleau i des del 1971 s professor del Conservatori de Pars i director adjunt de l'cole Normale de Musique de Pars. Ha estat guardonat amb diversos premis de composici (Fundaci Copley de Chicago, Fundaci March, "Prince Rainier III de Monaco") i ha rebut nombrosos encrrecs (Festival d'Amrica-Espanya, RTVE, Dotaci d'Art Castellblanch, Ensemble Moderne de Pars, Festivals de Sevilla i de Granada).

Actualment s membre del Conseil Musical de la Fundaci Prince Pierre de Monaco i Commandeur dans l'Ordre du Mrite Culturel del Principat de Mnaco, on ha fet de promotor de la cultura catalana. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.  

 Obres .
 Musicals .
 Missa in Epiphania Domini, per a cor i orquestra (1957);
 Concert per a violoncel (1959);
 Homenatge a Gaud, instrumental (1966);
 La tramuntana, instrumental (1993);
 Set canons populars catalanes (1997);
 Vistes al Mar (1948) canoms sobre poemes de Joan Maragall;
 Tres Melodies sobre poesies de Rainer Maria Rilke, (1991);
 He mirat aquesta terra (1994), sobre poemes de Salvador Espriu ;
 La pell de brau (1967) sobre poemes de Salvador Espriu;
 Le cimetire marin (1995) sobre el text homnim de Paul Valry ;
 Pim-Pim-Carabim (1964) ;
 L'Anunciaci (1971);
 Les troyennes (1978);
 Estudis .
 Tractat de Solfeig (1984) ;
 Mompou (1993);

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199786" title="Copa Lliure de la FIFI 2006" nonfiltered="3037" processed="3029" dbindex="83045">
Participants.
Repblica Turca de Xipre del Nord (membre NF-Board);
Grenlndia, (mebre NF-Board);
Tibet (membre NF-Board);
Zanzibar (membre associat NF-Board);
Gibraltar;
"Repblica de Sankt Pauli" ("la naci seu") ;

Els partits es van disputar al Millerntor-Stadion del FC Sankt Pauli i el principal espnsor del torneig va ser la casa d'apostes mybet.de. Grenlndia ha sigut declarada seu de la propera Copa Lliure de la FIFI.

Resultats.
Grup A.



----

----


Grup B.



----


----



Semi Finals.

----



3r i 4t lloc.


Final.

----


 Enllaos .
 Willkommen beim FIFI Wild Cup 2006 Web Oficial del Campionat.
Also-rans find World of own New York Daily News Article del Campionat.
The Clash of the Lilliputians Spiegel Online Article de notcies amb informaci detallada del campionat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199787" title="Francesc Cabana i Vancells" nonfiltered="3038" processed="3030" dbindex="83046">
Francesc Cabana i Vancells (Barcelona 1934) s un advocat i historiador de l'economia catal. Ha publicat treballs relacionats amb la histria bancria, amb l'economia catalana i la burgesia. Fou un dels fundadors de Banca Catalana junt amb Jordi Pujol i Soley. Ha estat comentarista de l'actualitat econmica al diari Avui, consultor del Banc Mundial a Guinea Equatorial (1988-1992). 

El 1998 reb la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci a la divulgaci de la tradici industrial i econmica catalana.  Collabora cada diumenge amb el diari Avui escrivint un article a la secci d'economia. Actualment s vicepresident de l'Ateneu Barcelons.

 Obres .
 La Banca a Catalunya (1965);
 Bancs i banquers a Catalunya (1972);
 El Banc de Barcelona (1844-1920) (1978);
 Banca Catalana: un captol de la seva histria (1978);
 Catalunya i l'economia: dues preocupacions (1983);
 Les multinacionals a Catalunya (1984);
 Banca Catalana. Diari personal (1988) ;
 Histria econmica de la Catalunya contempornia (6 volums, 1989-1992) ;
 Fbriques i empresaris (1992-1994);
 Crniques de Guinea Equatorial (1995);
 Caixes i Bancs de Catalunya (1996-2000);
 La burgesia catalana (1996) ;
 Episodis de la burgesia catalana (1998);
 37 anys de franquisme a Catalunya. Una visi econmica (2000);
 SA Damm. Mestres cervesers des de 1876 (2001);
 25 anys de llibertat, autonomia i centralisme (2002);
 Madrid i el centralisme. Un fre a l'economia catalana (2003) ;
 Els anys de l'estraperlo (2005) ;
 La saga dels cotoners (2006);

 Enllaos externs .
 Entrevista a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
 Fotografia de Francesc Cabana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199788" title="Gerard Claret i Serra" nonfiltered="3039" processed="3031" dbindex="83047">
Gerard Claret i Serra (Andorra la Vella, 1951) s un violinista andorr, fill de l'empresari i poltic Andreu Claret i Casadesss, un dels fundadors d'ERC, i germ del violoncellista Llus Claret i Serra. Va estudiar amb Joan Massi i Enric Casals i Defill i ha collaborat amb Narciso Yepes. Ha estat guardonat en els concursos Tenuto de la Radiotelevisi Belga i Maria Canals de Barcelona. 

Des del 1979 forma un duo amb el pianista Josep Maria Escribano. s membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona i el Quartet Numen, ho s tamb de l'Escola de Msica de Barcelona, on tamb hi s mestre. 

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i entre el 2000 i el 2005 va ser director de l'Escola Superior de Msica de Catalunya. 

s el Concertino Director de l'Orquestra nacional clssica d'Andorra (ONCA).

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199789" title="Ray Hartmann" nonfiltered="3040" processed="3032" dbindex="83048">
Ray Hartmann s un bateria canadenc. s conegut per ser el bateria del grup de thrash metal Annihilator en quatre dels seus lbums.

Annihilator.
Tres anys desprs que el grup Annihilator hagus estat creat pel guitarrista Jeff Waters i el cantant John Bates, a l'any 1987 Waters va conixer a Hartmann a Vancouver. Waters i Hartmann van gravar l'aclamat Alice in Hell (1989). Hartmann tamb va ser el bateria en el segon lbum, el Never, Neverland (1990). A l'any 1992 Hartmann va abandonar Annihilator. Tot i aix, Ray Hartmann tamb va ser el bateria en tres de les canons del segent lbum d'Annihilator, el Set the World on Fire. A ms tamb va ser el bateria en els concerts que van servir per editar l'lbum en directe In Command.

Ray Hartmann es va tornar a unir a Annihlator a l'any 1999. En aquesta segona etapa amb Annihilator, Hartmann va ser el bateria en els lbums Criteria for a Black Widow (2000) i Carnival Diablos (2001). Desprs del Carnival Diablos va tornar a abandonar el grup.

Stress Factor 9.
Des de l'any 2005 s el bateria del grup Stress Factor 9 juntament amb el que tamb havia sigut cantant d'Annihilator en els lbums Alice in Hell i Criteria for a Black Widow, Randy Rampage.

Enllaos externs.
Pgina web oficial d'Annihilator ;
Pgina web oficial de Stress Factor 9 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199792" title="Aurora Daz-Plaja i Contest" nonfiltered="3041" processed="3033" dbindex="83049">
Aurora Daz-Plaja i Contest (Barcelona 1913 - 2003) s una escriptora i bibliotecria catalana, germana dels tamb escriptors Ferran Daz-Plaja i Contest i Guillem Daz-Plaja i Contest. El 1933 va obtenir el el ttol de l'Escola de Bibliotecries de la Generalitat de Catalunya i va comenar a dirigir la Biblioteca de la Caixa de Pensions, a Palma de Mallorca. Durant la guerra civil espanyola es va encarregar dels serveis de divulgaci de llibres a hospitals i al front. Desprs de la guerra va treballar com a bibliotecria i arxivera. El 1955 va guanyar el Premio Nacional al Mejor Libro Infantil. 

Va collaborar a El Ciervo, Avui, Serra d'Or i El Mn.  El 1982 organitz la primera exposici del Llibre Infantil en Catal a la Internationale Jugendbibliothek de Munic. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

El 1998 va donar a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) la seva collecci de literatura infantil, ms de 1.500 obres. Va ser membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC, que des del 2000 convoquen un premi literari que porta el seu nom.

 Obres .
 El rey negro (1953);
 Tres rondalles de Nadal (1954);
 La nia de los sueos de colores (1959);
 La isla llena (1961);
 La ruta del sol (1965);
 Entre juego y juego... un libro! (1961);
 La rana que salta (1968);
 El foc de Sant Joan (1969);
 Ahmsa, la no violncia de Gandhi (1987);
 Les entremaliadures de Till Olibaspill (1979) ;
 Vides paralleles o contes de deb (1980);
 Com es forma i com funciona una biblioteca (1960;) ;
 La biblioteca a l'escola (1970)  ;

 Enllaos externs .
 Biografia a escriptors.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199793" title="Torneig de Pequn" nonfiltered="3042" processed="3034" dbindex="83050">
El Torneig de Pequn, tamb conegut amb el nom de China Open, s un torneig professional de tennis que es disputa a Pequn, Xina, sobre pista dura.

Des de l'any 2004 est incls al calendari del circuit de l'ATP i de la WTA.

Palmars.
Individuals masculins.


Dobles masculins.


Individuals femenins.


Dobles femenins.


Enllaos externs.
Web oficial del torneig;
Perfil de l'ATP ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199796" title="Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa" nonfiltered="3043" processed="3035" dbindex="83051">
L'Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa (l'acrnim de la qual s ETSEIAT) s una instituci pblica de ensenyament superior, que forma part de la Universitat Politcnica de Catalunya


 Presentaci de l'ETSEIAT;
 Localitzac de l'ETSEIAT;



Histria.
Els estudis d Enginyeria Industrial a Espanya daten de l any 1850, per no va ser fins el 1861 que es ven la tradici centralista per poder impartir-los fora de la capital de l Estat. A Catalunya, entre 1867 i 1898 s impartiren nicament a Barcelona.

A Terrassa, des de 1886 funcionava l Escola d Arts i Oficis, sostinguda per l Ajuntament i la Diputaci. Aquest centre fou l embri de l Escola Superior d Indstries de Terrassa, nascuda de l impuls regeneracionista que suposava la reforma educativa del 1901. Aquesta llei preveia la creaci d Escoles Superiors a Madrid, Alcoi, Bejar, Gijn, Cartagena, Las Palmas, Vilanova i la Geltr i Vigo, a ms de la terrassenca , i en tres anys es proporcionava l'acreditaci corresponent per exercir de prit a les diferents especialitats.

El 1902 va entrar en funcionament l Escola Superior d Indstries de Terrassa, per en el reglament publicat el 8 de maig de 1904 es deia que  teniendo en cuenta que Tarrasa es un Centro productor de gran importancia en manufacturas textiles, as que las circunstancias de los presupuestos del Estado lo consientan, se crearan en su Escuela Superior de Industrias, los estudios de Ingeniero de Industrias Textiles , per la qual cosa els impulsors de l Escola juntament amb el claustre de professors, van posar tots els mitjans al seu abast per tal que aquell mateix any comencessin les classes d enginyeria.

Tanmateix, els tres nivells d estudis  elemental, superior i enginyeria- estaven ubicats en les mateixes installacions i formaven una nica estructura acadmica dins el centre, conegut com Escola Industrial de Terrassa, fins que l any 1947 es cre el Patronat de l Escola d Enginyers d Indstries Txtils de Terrassa, i l any segent es public un pla d estudis propi per aquesta especialitat, tot desvinculant l enginyeria de la resta de nivells i amb un cos directiu independent.

La culminaci d aquest llarg procs d establiment de l Escola d Enginyeria Industrial de Terrassa tingu lloc amb la inauguraci, el 1962, de l'edifici ubicat al n 11 del Carrer Colom de Terrassa, que ha estat, des d'aleshores, seu de l'ETSEIT (Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial de Terrassa). Des d'aquest moment, el centre ha impartit estudis d'Enginyeria Industrial de diferents especialitats (txtil i paperera, electricitat, electrnica, mecnica, qumica, construcci) i ha anat incorporant segons cicles d'altres titulacions com els dEnginyeria en Automtica i Electrnica Industrial o els de dEnginyeria en Organitzaci Industrial, aix com l'opci al Diploma en Autombils que reben les/els alumnes d'Enginyeria Industrial en finalitzar els 3 primers cursos, sempre i quan realitzin una srie d'assignatures relacionades amb el sector de l'automoci.

A l'any 2000, i dins el marc del I Congreso de las Mujeres y la Ingeniera, organitzat per l'ETSEIT, el centre modifica el seu nom, no les seves sigles, tot passant a denominar-se Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial. Al voltant d'aquestes dates, a l'ETSEIT s'incorporen, a les activitats acadmiques habituals, les Tutories. Orientades inicialment als estudiants de nova incorporaci al centre, proporcionen la possibilitat que els estudiants disposin d'un professor de referncia, al llarg de la seva vida acadmica.

Al curs 2001/2002, l'ETSEIT esdev pionera en la impartici d'estudis en format semipresencial, amb la implantaci del 2n cicle dEnginyeria en Organitzaci Industrial Semipresencial. Grcies a l'esfor de tota la comunitat acadmica, es dugueren a terme aquests estudis, amb un notable xit d'acceptaci. El reconeixement d'aquest esfor arrib l'any 2003, amb el guard atorgat pel Consell Social de la UPC del 1r Premi en Qualitat e Innovaci Docent. Aquest mateix any, l'ETSEIT rep l'encrrec d'impartir estudis superiors dEnginyeria Aeronutica, que s'inicien al curs 2004/2005, canviant el seu nom pel d'ETSEIAT (Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa), que s el que exhibeix actualment.

Des de l'any 2007, l'ETSEIAT s la primera escola d'Enginyeria Industrial de la pennsula dirigida per una dona, l'Eullia Grful, qui havia liderat, entre d'altres, el projecte de la implantaci dels estudis semipresencials a l'ETSEIAT.

Principals magnituds.
 Unitats bsiques amb representaci a l ETSEIAT: 19;
 2.437 estudiants;
 310 personal docent i investigador;
 73 personal d administraci i serveis;
 27 aules dedicades a la docncia;
 9 aules de PCs;

Vegeu tamb.
EUROAVIA;

Enllaos externs.
 Pgina Web de l'ETSEIAT;
 Canal YouTube de l'ETSEIAT;
 Pgina de la delegaci d'alumnes;
 Pgina Web de la UPC;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199797" title="Tour de Frana de 1919" nonfiltered="3044" processed="3036" dbindex="83052">


El Tour de Frana 1919 signific la recuperaci de la cursa desprs de 4 anys sense poder-se disputar per culpa de la Primera Guerra Mundial que havia asolat Europa. Tres vencedor del Tour de Frana van morir en aquest conflicte: Lucien Petit-Breton, Franois Faber i Octave Lapize.

L'edici fou molt dura i tan sols 11 corredors acabarien la cursa, per un seria desqualificat posteriorment al demostrar-se que havia infringit el reglament. 

L'organitzaci del Tour, tingu veritables problemes per confeccionar la ruta, ja que Frana i les seves carreteres havien quedat totalment destrudes per la guerra. Es fa una etapa simblica entre Estrasburg i Metz per tal de celebrar la tornada de l'Alscia i la Lorena a mans franceses.

En aquesta edici s'estrena el conegut maillot groc. Fou en plena cursa, com a resultat a la petici feta pels periodistes que seguien la cursa davant les dificultats per saber on es trobava el lder de la cursa. Van demanar a Henri Desgrange que es distings d'alguna manera i es va escollir el groc, el color en qu s'imprimia el diari L'Auto. Eugne Christophe es vest amb el primer maillot groc a Ginebra (Sussa), el 19 de juliol de 1919.

Christophe tenia practicament el Tour guanyat, per novament, com ja havia succet a l'edici de 1914 trenc la seva bicicleta sense que ning el pods ajudar a reparar-la, perdent un temps que li costaria el Tour.

L'ltima etapa, al Parc dels Prnceps fou una autntica festa i homenatge als soldats caiguts a la Primera Guerra Mundial. Fins i tot, el director del Tour, Henri Desgrange feu tota una declaraci de principis, amb la famosa frase Ce fut un triomphe sans prcdent (Ha estat una victria sense precedents). 

 Resultats.

 Classificaci General.



 Etapes.



Enllaos externs.

 1919. Histria del Tour de Frana ;
 1919. Histria del Tour de Frana ;

 Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199801" title="Rdio Manlleu" nonfiltered="3045" processed="3037" dbindex="83053">

Rdio Manlleu forma part de Manlleu Mitjans de Comunicaci. L empresa que engloba a part de l emissora, la revista "El Ter" i el portal de notcies i serveis digital "elter.net".

Rdio Manlleu emet de forma ininterrompuda des del 8 de maig de l any 1983 i s pot escoltar a travs del 107.0 de la FM, i ara tamb a la web.

Desprs d un funcionament amateur i d una etapa semiprofessional, l emissora va fer una embranzida cap a la professionalitzaci a meitat de la dcada dels 90. Des de llavors, s ha treballat per consolidar-la com una de les rdios de referncia de la comarca d'Osona.

Pel que fa a la programaci, els informatius de producci prpia sn un dels eixos vertebradors. Possiblement, no hi ha cap altre mitj, ni local, ni comarcal, ni catal que pugui oferir tanta informaci de la comarca d una forma tan immediata i al mateix temps contrastada.

L altre eix de l emissora, s la msica, que a travs de la formula musical diria, selecciona una acurada collecci de temes actuals i dels ltims 25 anys.

Enllaos externs.
 http://www.radiomanlleu.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199804" title="Radio Manlleu" nonfiltered="3046" processed="3038" dbindex="83054">

Rdio Manlleu forma part de Manlleu Mitjans de Comunicaci. L empresa que engloba a part de l emissora, la revista "El Ter" i el portal de notcies i serveis digital "elter.net".

Rdio Manlleu emet de forma ininterrompuda des del 8 de maig de l any 1983 i s pot escoltar a travs del 107.0 de la FM, i ara tamb a la web: http://radiomanlleu.cat

Desprs d un funcionament amateur i d una etapa semiprofessional, l emissora va fer una embranzida cap a la professionalitzaci a meitat de la dcada dels 90. Des de llavors, s ha treballat per consolidar-la com una de les rdios de referncia de la comarca d'osona.

Pel que fa a la programaci, els informatius de producci prpia sn un dels eixos vertebradors. Possiblement, no hi ha cap altre mitj, ni local, ni comarcal, ni catal que pugui oferir tanta informaci de la comarca d una forma tan immediata i al mateix temps contrastada.

L altre eix de l emissora, s la msica, que a travs de la formula musical diria, selecciona una acurada collecci de temes actuals i dels ltims 25 anys.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199808" title="Volc Osorno" nonfiltered="3047" processed="3039" dbindex="83055">


El Volc Osorno s un estratovolc que es troba ubicat a la serralada dels Andes, a la vora del Llac Llanquihue, a Xile.


Descripci.

T una altura de 2.652 metres i el seva imposant figura cnica, s'aixeca majestus al costat oposat de la ciutat de Frutillar, de la qual, noms les transparents aiges del Llac Llanquihue el separen. La seva inactivitat volcnica es prolonga ja per ms d'un segle i quart. En els seus vessants hi ha refugis que permeten a l'hivern la prctica de l'esqu i els esports blancs. A l'estiu, amb la fosa de la neu, reapareixen les fissures volcniques que fan de l'excursionisme un perills esport, si no es tenen en compte totes les condicions necessries per a la prctica d'aquesta disciplina.

Ubicaci.

S'ubica a gaireb 60 quilmetres al Nord-Oest de Puerto Varas. La seva gran altura fa que pugui divisar-se des de tota la provncia d'Osorno, i fins i tot en alguns llocs de l'Isla Grande de Chilo, amb la qual es constitueix en una postal imposant i tpica del paisatge de la regi. Amb el seu clssic verd fosc negrs i adornat amb braos de neus eternes, la seva presncia atreu els milers de turistes que el visiten cada any.

S'hi pot accedir des de Puerto Kloker, Ensenada i Petrohu. Els ascensos duren aproximadament 6 hores i en la majoria dels casos s'organitzen grups a crrec d'un guia local per iniciar els ascensos. S'ha de portar sempre robes trmiques, ulleres de sol, cremes protectores, aigua i, sens dubte, calat cmode per poder pujar.




Erupcions.

Charles Darwin va ser testimoni, des d'Ancud d'una erupci del volc (1835), que va registrar, va anotar i li va fer sospitar l'existncia d'una relaci entre l'activitat alterna de volcans geogrficament distants. Encara que les dades en qu es basava eren, almenys en part, errades, doncs li van reportar una erupci en l'Aconcagua, el qual no s un volc:

"He quedat molt sorprs en saber ms tard que l'Aconcagua, a Xile, 480 milles ms al Nord, es va posar en erupci durant la mateixa nit, i em vaig sorprendre ms encara en arribar-me notcies que la gran erupci del Coseguina, 2.700 milles al Nord de l'Aconcagua, erupci acompanyada d'un terratrmol que es va fer sentir en un radi de 1.000 milles, havia tingut lloc sis hores desprs. s difcil aventurar-se fins i tot a conjecturar si aquesta coincidncia s accidental o si cal veure en aix la prova d'alguna comunicaci subterrnia. " ;

L'ltima erupci registrada va ocrrer el 1869. Porta el nmero 48 del catleg de volcans del CERESIS (Centre Regional de Sismologia per a Amrica del Sud).

Etimologia.

Aquest volc deu el seu actual nom a que era visible per als fundadors espanyols des de la relativament propera ciutat d'Osorno.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199824" title="Fira de Lleida" nonfiltered="3048" processed="3040" dbindex="83056">
La Fira de Lleida s una fundaci privada encarregada de la organitzaci de fires i congressos a la ciutat de Lleida. La seva fundaci data de 1946. 

Cada any es celebren unes 22 activitats de les quals cal destacar la Fira Agrria de Sant Miquel que se celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel i que ja porta celebrades 53 edicions. Lleida s, desprs de Barcelona, la ciutat de Catalunya on ms fires i congressos se celebren. 

La primera referncia historia de la activitat firal a Lleida data de 1232, en qu el rei Jaume I el Conqueridor, va concedir a la ciutat de Lleida la autoritzaci per realitzar una fira de deu dies, desprs del dia de Sant Miquel.

 Infraestructures .

Actualment la Fira disposa de tres pavellons coberts de 2.200, 3.500 i 4.500 m i una zona coberta de connexi de 450 m. Tamb disposa de dues zones exterior cobertes una de 1600 m i una altra per exposici de bestiar de 1420 m.

T tamb tres sales per realitzar congressos amb una capacitat de 525, 175 i 85 persones. Aix com una sala Club de 300 m per realitzar reunions.

La Fira tamb es veur beneficiada amb la construcci del nou palau de congressos de Lleida, edifici emblemtic anomenat La Llotja de Lleida.

 Organitzaci .
La gesti de la Fundaci de la Fira de Lleida es realitza mitjanant el seu patronat format en les seves figures principals pel Alcalde de Lleida, el President de la Diputaci de Lleida i el president de la Cambra de Comer de Lleida. 

 Fires i Congressos destacats .

 Fira Agrria de Sant Miquel i Eurofruit.
 Municipalia:Sal internacional d'equipaments i Serveis Municipals.
 Decorhbitat: Sal de mobiliari, decoraci, interiorisme i art.
 Petitlia: Fira de Serveis i Equipaments per als ms petits.
 LleidaPorc: Fira internacional d'equipaments i serveis pel sector porc.
 Lleida Retro: Fira d'autombils, motocicletes i recanvi antic i clssic.
  Cucalcum: Parc de la infncia i la joventut de Lleida.

Referncies.

 Enllaos externs .
 Fira de Lleida.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199828" title="Pere Sanglada" nonfiltered="3049" processed="3041" dbindex="83057">

Pere Sanglada o Pere a Anglada Va ser un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del segle XIV. 

Entre les seves obres, la ms important va ser el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, comenada l'any 1394 i finalitzada al 1399. 

Li van enviar, per ordre del captol de la catedral, a visitar altres cors per Frana i cap al nord arribant fins a Flandes, sent en Bruges on va comprar la fusta de roure que empraria al cor de Barcelona. 

Una vegada de tornada del viatge, munta un taller on s'envolta dels millors artistes del moment a Barcelona, com Antoni Canet o Francesc Morata i alguns que van actuar com aprenents com Pere Oller o Lloren Reixac, i entre tots van deixar llista tot el cadirat en quatre anys. Se li va encarregar tamb l'execuci del plpit, tot ell treballat amb arquitectura gtica i amb quinze imatges a tota la seva circumferncia. 

Tamb es pot veure en la mateixa catedral, la imatge jacent del bisbe Sant Oleguer, realitzat l'any 1406, sent aquesta la seva darrera obra documentada. 

D'ell s, a la faana gtica de l'ajuntament de Barcelona, l'arcngel Sant Rafael de l'any 1400. 
Se sap que va morir el 11 de mar de 1408 a Barcelona. 
Bibliografia. 
Volum 6 (1997), Art Catalunya, Escultura antiga i medieval, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-921314-6-2;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199841" title="(74) Galatea" nonfiltered="3050" processed="3042" dbindex="83058">
Galatea s l'asteroide nm. 74 de la srie. Fou descobert el 29 d'agost del 1862 a Marsella per l'astrnom alemany Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, un prolfic descobridor de cometes. Aquest fou el tercer asteroide que va descobrir.

s un gran i fosc asteroide del cintur principal. El seu nom prov d'una de les dues Galatees de la mitologia grega, nom tamb compartit amb una de les llunes de Nept, Galatea.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199842" title="Amics dels Jardins" nonfiltered="3051" processed="3043" dbindex="83059">
Amics dels Jardins (AJ) s una associaci sense nim de lucre fundada el 1947 amb l'objectiu de protegir i conservar els jardins, parcs, zones verdes i espais naturals de Catalunya d'especial inters botnic i paisatgstic.  Actualment t uns 300 associats de totes les edats, ja que l'mbit d'actuaci s local i comarcal. 

Ha realitzat una important tasca de difusi a travs de cursets, conferncies, visites, campanyes, etc. Tamb collabora en exposicions i fires i edita o patrocina publicacions. Ha organitzat el concurs Catalunya en Flor  el 1987 i el 1995. 

La seva seu s a Gran Via de les Corts Catalanes, 682 de Barcelona. El 1998 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199844" title="Merc Diogne Guilera" nonfiltered="3052" processed="3044" dbindex="83060">
Merc Diogne Guilera (Perpiny 1922) s una pintora nordcatalana. Estudi a Barcelona i a Sant Cugat del Valls, on des d'aleshores hi resideix i hi aprengu l'art de la tapisseria amb Carles Delclaux. Durant la guerra civil espanyola es trasllad a Marsella i va acabar l'aprenentatge amb Bernad Dorival, Conservador del Museu d'Art Modern de Pars. 

La seva pintura deriva de l'Impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions. Els seus temes preferits sn el paisatge i la natura morta., per tamb realitza tapissos de natura abstracta. El 1998 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Merc Diogne a canals-art;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199846" title="Joan Echevarria Puig" nonfiltered="3053" processed="3045" dbindex="83061">
Joan Echevarria Puig (Barcelona, 1928) s un empresari catal, sogre de Joan Laporta. Durant la seva poca universitria fou cap del Sindicato Espaol Universitario (SEU) a Catalunya i Balears. Va ser director general de Perkins, empresa filial de Motor Ibrica; en aquests anys va intentar solucionar una vaga de treballadors el setembre de 1976 amb l'acomiadament de 67 treballadors, entre ells el lder de Comissions Obreres Marcelino Camacho, per una sentncia del Tribunal Suprem el va obligar a readmetre . El 1975 fou nomenat director general de Correus i Telecomunicacions, per el 1976 fou cessat per Adolfo Surez. Poc desprs contribu a la fundaci de la Confederaci Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE).

El 1980 va fundar el partit Solidaritat Catalana, amb el que es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, per amb xit escs, de manera que va dissoldre el partit, que es va integrar en Aliana Popular. Darrerament ha mantingut contactes amb la Plataforma 2003, una entitat amb seu a Madrid que reivindica la figura de Jos Antonio Primo de Rivera
.

Desprs s'ha dedicat plenament al mn dels negocis. Ha estat president de les empreses FECSA a la mort de Llus Magaa i Martnez (1996- 1998), Nissan Motor Ibrica, de Cable i Televisi de Catalunya, del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra i de laInstitut Guttmann, vicepresident del World Trade Center i conseller del Port de Barcelona. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

El 1999 fou multat amb 12.000 euros per la Comissi Nacional del Mercat de Valors per haver usat informaci privilegiada en benefici propi i haver perms als seus fills comprar accions abans de l'OPA que Endesa va llenar sobre Fecsa i Sevillana de Electricidad  l'octubre de 1996, per l'Audincia Nacional d'Espanya va anullar les sancions el 2002. El 2005 el seu fill, Alejandro Echevarra, dimit com a directiu del FC Barcelona per la seva vinculaci a la Fundacin Francisco Franco. El 2004 fou nomenat president de Mutua Universal, per el 2007 va tornar a tenir problemes legals quan la Intervenci General de la Seguretat Social  va demanar l'actuaci del fiscal Emilio Jess Snchez Ulled per suposats delictes de malversaci de fons pblics


 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199850" title="Tour de Frana de 1920" nonfiltered="3054" processed="3046" dbindex="83062">


El Tour de Frana de 1920 t un clar dominador,Philippe Thys, el qual aconsegueix el seu tercer Tour d'una manera aclaparadora. Thys corre en la millor formaci possible, Le Sportive. Dels 28 corredors inscrits que t aquest equip 11 d'ells ocuparan les 11 primeres posicions de la classificaci general i guanyaran en 11 de les 15 etapes.

Per primera vegada un ciclista aconsegueix tenir 3 victries a la classificaci general del Tour. Henri Desgrange assegur, que si no arriba a ser per la Primera Guerra Mundial la destral d'Anderlecht hauria aconseguit moltes ms victries a la ronda gala.

 Resultats .

 Classificaci Final.



 Etapes.



 Referncies.



 Enllaos Externs.

1920. Histria del Tour de Frana ;
1920. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199854" title="s malai" nonfiltered="3055" processed="3047" dbindex="83063">

L's malai (Helarctos malayanus) es el ms petit dels grans ssos actualment en vida, s tamb conegut com s del sol per les marques ataronjades del seu pit.

rea de distribuci i hbitat.
Els ssos malais poden trobar-se al sud-est d sia de Myanmar i Tailndia fins a Malisia, Sumatra i Borneu. Viuen en la selva tropical, sols o en petits grups.

Aparena.
Tenen el pl curt i negre, es caracteritzen per una marca al pit de color taronja i groc, o a vegades blanc impur, en forma d anella o ferradura. Tenen una alada corporal de 100-140 cm. Les femelles pesen 30-35 Kg mentre els mascles, ms grossos, arriben als 65 kg. Tamb es caracteritzen per tenir un cap molt mbil i una llengua llarga i extensible.

Alimentaci.
Omnvors. S alimenten de petites termites, aus, petits mamfers, arrels i tot tipus d insectes. La seva dieta tamb inclou mel, nctar de flors, fruits, baies i llavors.

Mode de vida.
Les plantes pelades de les seves potes li donen un gran poder  d agarrada i les ungles llargues i corbades els converteixen en bons grimpadors. Tamb utilitzen les seves fortes grapes per obrir bresques d abelles i altres nius d insectes. Aquests ssos passen gran part del dia als arbres, en els quals construeixen per a dormir nius de branques i fulles. s actiu durant la nit mentre que durant el dia es dedica a dormir. No entre mai en letargia.

Comportament social i reproducci.
Les femelles de l s malai habitualment donen a llum entre 1 i 3 cadells desprs d un perode de gestaci de 96 dies. Les cries pesen aproximadament 300 grams al nixer i son cuidats per la seva mare durat el primer any. 

Situaci.
Degut a que l hbitat dels ssos malais s est tornant cada vegada ms restringit, sovint busca aliments en les zones agrcoles, no obstant son caats per la seva vescula i potes  que son utilitzades en la medicina tradicional Xina. L s malai est en perill d extinci.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199861" title="pila" nonfiltered="3056" processed="3048" dbindex="83064">


pila s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Valdejaln. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199862" title="Ejea de los Caballeros" nonfiltered="3057" processed="3049" dbindex="83065">


Ejea de los Caballeros s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar de les Cinco Villas. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199863" title="Escatrn" nonfiltered="3058" processed="3050" dbindex="83066">


Escatrn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar del Ribera Baixa de l'Ebre. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199866" title="Energia geotrmica" nonfiltered="3059" processed="3051" dbindex="83067">
L'energia geotrmica s una energia renovable obtinguda de la calor produda a l'interior de la Terra com a resultat de la desintegraci d'elements radioactius i de la calor que es va originar en les primers moments de formaci del planeta. Aquesta energia renovable es manifesta per mitj de processos geolgics com ara volcans, guisers que expulsen aigua calenta i aiges termals. 

Per a poder obtenir aquesta energia s necessria la presncia de jaciments d'aigua calenta prop d'aquestes zones. Es perfora el sl i s'extrau el lquid, el qual sortir en forma de vapor si la seva temperatura s suficientment alta i es podr aprofitar per accionar una turbina que amb la seva rotaci mou un generador que produeix energia elctrica



 Formaci de jaciments geotrmics .
En la formaci d'un jaciment geotrmic tenen lloc els passos segents:
L'aigua s'acumula al subsl formant dipsits o aqfers ubicats en diferents nivells en la profunditat de la Terra.
Un focus de calor magmtic escalfa l'aigua.
Roques fracturades permeten la transferncia de calor de la font a la superfcie.
A la part superior de l'escora, roques impermeables impedeixen la fuga de la calor.

 Usos .
Producci d'electricitat ;
Calefacci i producci d'aigua calenta per a usos industrials, agrcoles o residencials. ;
Processos industrials com els de calefacci, d'assecat, d'evaporaci, de destillaci, d'esterilitzaci, de desgla, de rentat i d'extracci de sals.
Balnearis: aiges termals amb aplicacions per la salut;
Extracci de minerals: dels manantials s'obt sofre, sal com, amonac, met i cid sulfhdric. ;
Agricultura: calefacci d'hivernacles per al cultiu de vegetals i flors fora d'estaci, o en condicions climtiques inadequades. ;
Aqicultura i ramaderia: les granges d'animals i d'espcies aqutiques es poden beneficiar en qualitat i quantitat amb un acondicionament de la seva temperatura ambient.

 Avantatges .
s una font que evitaria la dependncia energtica de l'exterior. ;
Els residus que produeix sn mnims i provoquen menor impacte ambiental que els originats pel petroli, carb,  ;
Ofereix un flux constant de producci d'energia a llarg de l'any, independent de les variacions estacionals com ara les pluges, cabals dels rius, etc. ;
s un complement excellent per a les plantes hidroelctriques, ja que el seu flux no depn de variacions estacionals (dies ennuvolats, cabal hidrolgic...). ;
Serveix com a alternativa a l'energia que s'obt per la crema de matria fssil, fissi nuclear o altres medis.
Estalvi tant econmic com energtic, donat que s el sistema de climatitzaci que menys energia consumeix.

 Inconvenients .
Emissi d'cid sulfhdric que es detecta per una olor molt forta, per que en quantitats molt elevades no es percep i s letal.
Emissi de CO2, i per tant augment de l'efecte hivernacle, ja que aquest gas redueix l'emissi de calor a l'espai i provocant un major escalfament del planeta. ;
Contaminaci d'aiges prximes amb substncies com l'arsnic, amonac, etc. ;
Contaminaci trmica;
Degradaci del paisatge ;
No es pot transportar;

 Conversi d'energia geotrmica a electricitat .
La conversi d'energia geotrmica en electricitat consisteix en la utilitzaci del vapor, que passa a travs d'una turbina que est connectada a un generador, produint aix electricitat.

El principal problema d'aquest sistema s la corrosi de les canonades que transporten l'aigua calenta. 

 Generaci d'electricitat .
La generaci d'electricitat a partir d'energia geotrmica s un bon complement per a les plantes hidroelctriques que, a ms, te l'avantatge que s constant al llarg de l'any. 
Es poden distingir tres tipus de plantes de generaci d'electricitat depenent de la temperatura, la profunditat i la qualitat de l'aigua i del vapor extrets.
Plantes de vapor sec: Aquestes plantes aprofiten directament el vapor que surt de les fractures del sl i per moure una turbina que genera electricitat. ;
Plantes de vapor flash: Aquestes plantes utilitzen aigua de les profunditats de la terra, que s escalfada pel magma fins a uns 200C. Com que al centre de la terra es troba a alta pressi, aquesta es mant en estat lquid, per quan s bombejada cap a l'exterior, on la pressi s atmosfrica, es converteix en vapor. Aquest vapor s aprofitat per moure la turbina que genera l'electricitat. La resta d'aigua que no ha vaporitzat es retorna a la reserva. ;
Cicle binari: Aquest tipus de plantes utilitzen aigua entre 170 i 182C, la qual passa a travs d'un bescanviador de calor amb l'objectiu de vaporitzar fluids de temperatura d'ebullici inferior (com l'isobut o l'isopent). El vapor generat s'utilitza per moure la turbina. L'avantatge d'aquest tipus de plantes s el baix cost i l'alta eficincia que assoleixen. ;
Energia a partir de les roques seques i calentes: Aquest sistema consisteix en bombejar aigua a travs de les roques calentes del centre de la terra, en comptes d'aprofitar l'aigua calenta de l'interior de la terra, per vaporitzar-la i fer moure una turbina. L'avantatge d'aquest tipus d'aprofitament d'energia s que pot ser utilitzar a qualsevol lloc, no noms a zones tectniques actives. ;
En tots els casos, el vapor condensat i les restes de fluid geotrmic sn retornades al jaciment.

 Tipus de plantes elctriques .
Aquesta font d'energia es pot usar tant per subministrar calor com per generar electricitat. Normalment aquestes tecnologies disponibles es poden dividir en tres categories: les centrals geotrmiques, les aplicacions d's directe i les bombes de calor geotrmiques.
Les centrals geotrmiques generen electricitat a partir de la perforaci de pous, d'un kilmetre o ms de profunditat, per explotar dipsits subterranis geotrmics, de vapor d'aigua i aigua molt calenta. En l'actualitat, funcionen tres tipus de centrals de generaci elctrica: 
Centrals de vapor<: utilitzen el vapor geotrmic directament per fer girar les turbines de la central. ;
Centrals de transmissi de vapor: aprofiten la calor generat en les reserves geotrmiques per produir aigua calenta. ;
Centrals de cicle binari: utilitzen l'aigua subterrnia per transferir la calor a un segon lquid que t una temperatura d'evaporaci ms baixa. Quan aquest lquid s'evapora mou les turbines. Posteriorment aquest vapor es condensa i es reutilitza el lquid de nou. ;
Aquest ltim sistema, en comparaci amb els altres, s el que t ms perspectives de futur. No emet cap tipus de gas donat que s un cicle tancat, i funciona a temperatures interiors de 110 a 160C.

 Tipus de fonts geotrmiques .
L'energia geotrmica s'obt a travs de l'extracci de la calor interna de la Terra. Es troben diverses zones amb aiges termals, aquestes poden ser les que s'utilitzen en balnearis o d'altres centres, aquestes aiges estan escalfades per la temperatura de l'interior de la Terra, en les zones on les aiges termals sn molt calentes a poc profunditat es fan perforacions, a travs de fractures naturals. L'aigua calenta i/o el vapor poden fluir de manera natural, pels impulsos dels fluxos d'aigua i vapor, per tamb per bombeig. Cal seleccionar el mtode a utilitzar en funci del que sigui ms rendible econmicament. No hi ha un sol mtode a l'hora d'aprofitar aquest tipus d'energia, ja que hi ha hagut projectes que en alguns pasos s'han hagut de desestimar per la seva inviabilitat econmica, com s el cas del  Hot Dry Rocks HDR  a Anglaterra, en canvi en pasos com Frana, Austrlia, Alemanya o Sussa estan tirant endavant. 

El magma (roques foses) s una gran font d'energia, ja que les roques sols es troben en estat lquid a temperatures extremadament altes, per amb la tecnologia que hi ha disponible en aquests moments no s possible aprofitar aquest tipus de font, s econmicament inviable.

Les explotacions per extreure aigua calenta, se'n pot veure una a la figura 5 acostumen a disposar d'un nombre parell de pous, ja que per un s'extreu l'aigua calenta i per l'altre es torna a injectar aigua a l'aqfer, quan ja est refredada.  
Aquest sistema t diversos avantatges:
Poques probabilitats d'esgotar l'aigua del jaciment, ja que com que contnuament s'injecta l'aigua, el volum es mant costant.
No hi ha emissions de gasos dissolts, ja que el circuit d'aigua s tancat, aquest fet evita possibles contaminacions a l'exterior.



 Perforaci d'extracci de vapor;
 Injecci d'aigua freda fins a la roca calenta;
 Perforaci d'extracci de vapor;
 Bescanviador de calor;
 Edifici de la turbina;
 Refredament;
 Dipsit de calor subterrnia, per l'excs de temperatura;
 Medici de la perforaci;
 Connecci a la xarxa elctrica;

 Tipus de jaciments segons la temperatura de l'aigua .
Energia geotrmica d'alta temperatura:
Es troba en zones on la capa de l'escora encara s activa i la temperatura oscilla entre els 150C i els 400C. En aquests casos el vapor surt a la superfcie mitjanant una turbina que genera electricitat al ser moguda per la fora del vapor. 
Per a trobar una zona d'on extreure aigua calenta, una zona geotrmica, cal trobar una capa superior composada de:
Cobertura de roques impermeables, que permeten la filtraci d'aigua.
Aqfer o dipsit de permeabilitat elevada, entre 300m i 2km de profunditat.
Sl fracturat, permet la circulaci de fluids per convecci, aix la transferncia de calor arriba fins a la superfcie.
Font de calor magmtica, a una profunditat entre 3km i 15km i a una temperatura entre 500C i 600C.
Les perforacions que cal fer per tal d'extreure l'aigua calenta sn gaireb iguals a les que es fan per a extreure petroli dels pous.

Energia geotrmica de mitja temperatura:
La temperatura dels fluids dels aqfers est a temperatures fora menys elevades, a temperatures que oscillen entre els 70C i els 150C, per a aix el rendiment de conversi vapor-electricitat s fora menor, en aquest cas cal afegir un component voltil.
Aquest tipus d'energia geotrmica es pot transformar en centrals elctriques petites, per s en la distribuci a travs de la xarxa urbana on l'aprofitament s mxim, s'utilitza per a calefacci i refrigeraci, amb mquines d'absorci.
Aquesta s'utilitza per a la producci d'electricitat, s necessari que el fluid estigui entre 120C i 180C.

Energia geotrmica de baixa temperatura:
S'aprofita en mplies zones, en zones ms mplies que la que treballa a temperatures altes o mitges. Es pot trobar a les conques sedimentries, el fluid d'aquestes conques es troba a una temperatura entre 50C i 70C.

Energia geotrmica de molt baixa temperatura:
S'utilitza per a donar servei a les necessitats domstiques, urbanes i agrcoles. Els fluids que es poden trobar estan a unes temperatures entre 20C i 50C.

Tant l'energia geotrmica a baixa temperatura com l'energia geotrmica a molt baixa temperatura sn molt tils per als sistemes de calefacci urbans, a travs de circuits tancats.

 Enllaos externs .
;

;

;

;

;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199867" title="Josep Maria Freixes i Cavall" nonfiltered="3060" processed="3052" dbindex="83068">
Josep M. Freixes i Cavall s un empresari i industrial catal. Membre senior d'IESE, del 1999 al 2002 fou president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili com a representant de la Generalitat de Catalunya. Tamb s membre de l'Institut d'Estudis Vallencs. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 El lado humano de la calidad (1991);
 La sensibilidad social como elemento indispensable para la calidad permanente (1990);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199868" title="Amics dels Museus de Catalunya" nonfiltered="3061" processed="3053" dbindex="83069">
Amics dels Museus de Catalunya s una entitat sense nim de lucre creada el 1933 en el si del Crcol Artstic i de la Junta de Museus de Barcelona, per fomentar l'inters per l'art i ajudar els museus mitjanant donacions econmiques i de bns culturals. Fou la primera instituci d'aquest tipus creada a Espanya. 

La seu de l entitat quedar establerta definitivament al Palau de la Virreina el 1947, des d on l associaci realitzar aproximadament unes 200 donacions d obres d art als museus d arreu de Catalunya (com els terrenys de les runes d'Empries, el Colleccionista d estampes de Mari Fortuny o el relleu de Sant Pere de Rodes), organitzar exposicions (Manel Rocamora, Mart Alsina...), i vetllar per la salvaguarda del patrimoni artstic per mitj de campanyes de restauraci.

EL 1972 organitz a Barcelona i a Badalona el Primer Congrs Internacional d'Amics dels Museus, a partir de la qual el 1976 es va crear la Federaci Mundial d'Amics dels Museus. Actualment t uns 800 associats. Disposa d'un servei de voluntariat que collabora de manera desinteressada en diversos museus, i organitza visites comentades a museus i exposicions, tant a Catalunya com arreu del mn, aix com cursos i conferncies. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual president s Fausto Serra de Dalmases.

 Enllaos externs .
 Pgina d'Amics dels Museus de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199870" title="Carlos Llamas" nonfiltered="3062" processed="3054" dbindex="83070">
Carlos Llamas Gavilanes (Muelas de los Caballeros, Zamora, 1954 - Madrid, 4 d'octubre de 2007) fou un periodista espanyol, presentador del programa de rdio Hora 25 de la Cadena SER al llarg de 15 anys.

Biografia.

Llicenciat en Cincies de la Informaci. En 1979 Llamas entr a la Cadena SER, en el programa Caja Redonda. En 1983 form part de Radio El Pas, una emissora de rdio promoguda pel diari El Pas que tingu una breu existncia. Posteriorment, torn a la SER per dirigir Hora 14 (1989-1992) i Hora 25 (1992-2007). 

En setembre de 2006 li fou diagnosticat un cncer i va haver de deixar temporalment el seu programa. Tot i tornar a la rdio el maig de 2007, pat una forta recaiguda i mor el 4 d'octubre del mateix any.

L'any 1998 reb el Premi Ondas de Rdio al Millor Programa per Hora 25.

Enllaos externs.
Mor el periodista de la Cadena SER Carlos Llamas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199873" title="Bartolom Ordez" nonfiltered="3063" processed="3055" dbindex="83071">
Bartolom Ordez va ser un escultor renaixentista espanyol, del que s'especula va poder nixer l'any 1480 a Burgos i va morir el 6 de desembre de 1520. 

Fins a 1515, que es daten els primers testimoniatges documentals de la seva vida i obra, gens es coneix sin les notcies que proporciona el seu testament, que es declara burgals i gentilhome i descobreix l'existncia en aquesta ciutat castellana d'una germana dita Marina, deixant algunes manes per a Burgos. Vinculat, doncs, el seu naixement a un dels primers nuclis florescents del Renaixement espanyol, on exercitar magisteri una de les grans figures desconegudes d'aquest perode i un dels pioners de l'estil, el mestre Andrs de Njera. Se li han atribut influncies de Silo i Domenico Fancelli (per la seva estada a Itlia).


L'any 1515, establix el seu taller a Barcelona, acompanyant-lo tres auxiliars italians marbristes, vinguts amb ell: Simn de Bellalana, Victorio Cogono i Juan Florentino. Per de la seva obra no se sap res fins que contracta amb el captol catedralici el 7 de maig de 1517 el cadirat del cor i l'obra en marbre del reracor de la catedral de Barcelona, i mesos ms tard un grup del Sant Soterrament, en collaboraci amb Juan Petit Monet, per a l'Hospital de la Santa Creu, obra inexistent. L'ornamentaci del cor es projecta amb vista al Captol del Tois que havia de presidir Carles I al mar de 1519 a la catedral. A la primera obra coneguda d'Ordez collaboren els ajudants italians del seu taller, Monet, i, davant la magnitud i urgncia de l'obra, experts tallistes en fusta entre els quals probablement estigui Diego de Silo, per l'excellncia de la seva direcci la proclama la seva sorprenent unitat d'estil. A la capalera del cor es representen escenes de l'Antic Testament, Embriaguesa de No i Sacrifici de Isaac i Nou Testament Crist cam del Calvari i la Deposici, digna de destacar-se, aix com les aparicions desprs de la Resurrecci, entre les quals resulta notable per la seva originalitat iconogrfica la presentaci a la seva mare dels profetes trets de l'infern per Crist ressuscitat, a ms de evangelistes i virtuts, tot aix d'extraordinria qualitat en la seva talla.

Els seus treballs a la catedral de Barcelona van ser realitzats en dues etapes. Desprs de la descrita, una segona estada a Npols documentada des del 11 de desembre de 1517 a la qual, juntament amb Diego de Silo treballa a la capella Caracciolo di Vico, a Sant Giovanni a Carbonara. s la carta de Pietro Summonte (1524) la qual certifica sense error possible la labor d'ambds espanyols a la capella enfront de tradicionals equivocades atribucions, i, encara que l'itali noms es refereix al retaule, el revestiment marmori i l'arquitectura de la capella circular, l'eco de la qual trobem a la catedral de Guadix, deuria crrer de compte de Ordez. Les coincidncies amb l'organitzaci arquitectnica del reracor de la catedral de Barcelona aporten llum al fet. Al retaule li pertany un excellent relleu representant l'Adoraci dels Mags, amb una delicada composici piramidal, que recorda a Leonardo da Vinci, molt equilibrada, i una perfecta tcnica, gaireb pictrica. No havia de ser aquesta l'nica obra a l'etapa napolitana de l'artista: se li atribuxen els monuments funeraris de Galeazzo Pandone, a Sant Domenico Maggiore, i el d'Andrea Bonifacio Cicaro, a Sant Severino i Sosio.

Tornat a Barcelona al comenament de 1519 va contreure matrimoni amb Catalina Calaf. En aquesta estada -no gaire perllongada, car dura noms fins a la tardor d'aquest any, que parteix cap a Carrara- treballa a l'obra marmria del rerecor de la catedral barcelonesa, fins i tot per la seva marxa, fins que al 1562 s completada per Pere Villar. S'organitza aquest com una columnata drica, coronada per una balustrada, i alada sobre un alt basament sense ornamentaci, en qu els seus intercolumnis es disposa l'obra escultrica. Ricament ornada, aquesta arquitectura revela les concomitncies amb la capella Caracciolo. D'Ordez sn els relleus que representa la professi de fe de Santa Eullia davant els jutges, on la influncia miguelangelesca s molt notable, i el moment del martiri de la santa, que les flames, lluny de consumir el seu cos nu, un cast nu, es tornen contra els botxins.

Altres obres possibles a Espanya sn el relleu del Museu Dioces de Barcelona, acabat de mala manera, i la Resurrecci de la capella del trasaltar de Valncia. El 1 de maig de 1519, en contracte se li van traslladar els encrrecs fets anteriorment a Francelli: els sepulcres de Felip I i de Joana la Boja, del cardenal Cisneros -per a Granada i Alcal d'Henares, respectivament- i, com es desprn del testament de Ordoez, els d'alguns Fonseca. s llavors quan marxa a Carrara, amb nim de tornar a Barcelona, per morta la seva esposa obre taller all, lliurant-se durant un any a una febril activitat que va tallar la mort l'any 1520. 

Va deixar gaireb complet el sepulcre de Joana i Felip el Bell de la Capella Reial de Granada, molt superior als de Fancelli, en qui sens dubte s'inspira modificant el seu tipus al retornar al tmul de parets verticals sobre el qual, a una urna es troben els jacents de rostres idealitzats, amb els Sant Joan, Sant Miquel i Sant Andreu als cantons. En cada plaf del cos principal amb relleus de la Nativitat de Crist, Adoraci dels Reis, Oraci de l'Hort i Descendiment, dels ms notables de Ordoez, a ms de altres figures i sens fi de temes ornamentals.

Inferior a aquest s el sepulcre del cardenal Cisneros, que deixa inacabat; a tot estirar completa l'esttua del jacent, auster i realista amb aire de retrat. En tot, segueix aquest sepulcre realitzat per a la Capella de la Universitat Complutense, encara que ms redut, al que s'acaba de descriure; els tondos s'ocupen pels doctors de l'Esglsia espanyola, i els sants patrons dels monarques sn substituts pels pares de la llatina, anant a situar-se a forncules els del cardenal amb les arts liberals. 

Ms escs d'inters artstic s el dels sepulcres de Fonseca a Coca, on per un canvi de les peces dels dos sepulcres principals va resultar confs destriar a Fancelli de Ordoez fins al definitiu esclariment de les atribucions per Gmez Moreno, quedant de Ordoez el d'Alonso de Fonseca i la seva mare, i els de l'arquebisbe de Sevilla Alonso de Fonseca i el bisbe de Burgos Juan Rodrguez de Fonseca, aquest ltim perfectament documentat com d'Ordez o el seu taller. 

La Verge amb el Nen i Sant Joan del monestir de San Jernimo de Zamora, avui a la catedral, s, segons Gmez Moreno, la qual se cita a l'inventari del seu taller per als Fonseca.
Referncies.
El contingut d'aquest article incorpora material de la Gran Enciclopdia Rialp que mitjanant una autoritzaci va permetre agregar continguts i publicar-los sota llicncia GFDL.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199887" title="Tour de Frana de 1921" nonfiltered="3064" processed="3056" dbindex="83072">


Philippe Thys era el gran favorit del Tour de Frana de 1921 desprs d'haver dominat de manera aclaparadora l'edici anterior, per ha d'abandonar a la segona etapa, cosa que obr molt les possibilitats de victria a d'altres corredors. 

A partir d'aquesta edici les bicicletes es proveeixen d'una placa de zinc o alumini que permet posar-hi els dorsals dels corredors. Aquests sn repartits en dues categories: una primera categoria composta per 24 corredors i una segona categoria amb els 99 restants. En algunes etapes, com la 13a, entre Estrasburg i Metz, la sortida s diferida entre els dos grups, essent un prehistric precedent de les contrarellotges. Curiosament aquesta etapa ser guanyada per un corredor de segona classe, Flix Sellier, per davant dels corredors d'elit, ja que els corredors que sortien ms tard s'evitaven els embusos de cotxes, especialment a Estrasburg.

L'organitzaci per, decideix estudiar una millor soluci al problema. 

 Resultats.

 Classificaci General.



 Etapes.



Enllaos externs.

 1921. Histria del Tour de Frana  ;
 1921. Histria del Tour de Frana ;

 Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199893" title="Guerra de la Clera" nonfiltered="3065" processed="3057" dbindex="83073">






En l'univers ficitici de la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien, la Guerra de la Clera, tamb anomenada la Gran Batalla, va ser el darrer enfrontament contra Mrgoth al final de la Primera Edat. s narrada a la part final del Quenta Silmarllion.

Desprs de les cinc batalles de Belerand en que els elfs i els homes s'havien enfrontat al Senyor Fosc, i atenent a les demandes d'Erndil el mariner els vlar es van decidir a socrrer els fills de l'Ilvatar.

La batalla va acabar amb la derrota i empresonament de Mrgoth i la destrucci de les seves forces. El continent de Belerand sobre el que va tenir lloc l'enfrontament va patir un gran cataclisme i va quedar submergit sota les aiges.

Versi publicada a El Silmarllion.

Cinc segles desprs de la sortida del Sol, i disputades les cinc batalles de Belerand, Mrgoth havia derrotat a tots els seus rivals i governava sense oposici a la Terra Mitjana. El mariner Erndil, d'ascendencia lfica i humana alhora, va navegar fins a Vlinor per demanar perd als vlar per a les dues races.

Els Vlar es van conmoure per la splica d'Erndil i van preparar un gran exrcit. Van reclutar els vnyar i els nldor que quedaven a Aman i els enviaren a lluitar la Terra Mitjana. Els teleri van rebutjar participar a la guerra pels greujes de la matana d'Alqualond, per a petici d'lwing (parenta seva) van traslladar l'exrcit amb els seus vaixells fins a la costa de Belerand.

Les Tres Cases dels Homes, els edain, van unir-se a l'host dels Vlar, mentre que la majoria dels homes orientalencs van aliar-se amb Mrgoth.

L'exrcit dels Vlar, capitanejat per Enw (l'herald de Manw) va derrotar els exrcits d'orcs de Mrgoth i va destruir la major part dels blrogs. Els orientalencs que no van ser eliminats fugiren cap a l'est.

Desprs la batalla es va desplaar cap al nord fins la fortalesa d'ngband. All Mrgoth va desfermar les seves ltimes forces: l'estol de dracs alats que mai abans havien sortit a la llum. L'host dels vlar retroced, per Erndil arrib volant amb el seu vaixell Vingilot, acompanyat de les guiles de Thorndor, i s'enfrontaren als dracs. Erndil va derrotar el ms poders dels dracs, Anclagon el Negre, que al caure va enderrocar les torres de Thangordrim.

Mrgoth va ser capturat i encadenat altre cop amb Angainor. La seva corona de ferro va ser destruda i Enw recuper els dos Silmarils. Els Vlar el van empresonar al Buit.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199895" title="AEiG Sant Ramon Nonat" nonfiltered="3066" processed="3058" dbindex="83074">

L'Agrupament Escolta i Guia Sant Ramon Nonat s un agrupament escolta de Sant Boi de Llobregat, que forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Reb el nom de Sant Ramon Nonat a causa que Sant Boi esta assentat al peu del Montbaig, petita muntanya anomenada comunament com Sant Ramon, ja que al cim hi ha una ermita en honor a aquest sant.

L'Agrupament fou fundat l'any 1965, i a continuat de forma ininterrompuda la seva tasca al llarg de ms de 40 anys, participant activament a la vida cultural i festiva del municipi, introduint noves celebracions com l'arribada de la Flama de la Pau i collaborant en d'altres com els Focs de Sant Joan, la Cavalcada de Reis, Sant Jordi, la Fira de la Purssima, entre d'altres.

Des de la seva fundaci les activitats prpies del cau s'han realitzat en diferents locals del Casc Antic de Sant Boi de Llobregat, actualment situat el primer pis de l'edifici del Nria, a la Plaa de l'Ajuntament, just davant de l'Ateneu Santboi.

El foulard que identifica els escoltes d'aquest agrupament s el verd amb la vora negre.

 Enllaos externs .
Web oficial de l'AEG Sant Ramon Nonat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199898" title="Comissi Mansholt" nonfiltered="3067" processed="3059" dbindex="83075">

La Comissi Mansholt s la Comissi Europea presidida pel poltic neerlands Sicco Leendert Mansholt  que va estar en el crrec entre el 22 de mar de 1972 i el 5 de gener de 1973.

Nomenament.
Successora de la Comissi Malfatti, va iniciar el seu mandat el 22 de mar de 1972 i durant el seu curt mandat, el ms curt de la Comissi Europea, va veure el naixement del Sistema Monetari Europeu i la primera ampliaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE) amb la incorporaci del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca (que fou efectiva l'1 de gener de 1973). Compt amb 9 comissaris, un per cada pas de la Comunitat i dos per Frana, Alemanya i Itlia. Fianalitz el seu mandat el 5 de gener de 1973, sent substituda per la Comissi Ortoli.

Llista de Comissaris.
La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica:





Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199900" title="Lee Perry" nonfiltered="3068" processed="3060" dbindex="83076">

Rainford Hugh Perry (Kendal, Jamaica, 20 de mar de 1936), conegut tamb com a Lee Scratch Perry, Pipecock Jaxxon o The Upsetter, s un msic jamaic guardonat amb un Grammy que ha contribut especialment en els estils musicals Ska, Rocksteady, Reggae, i sobretot Dub.

Biografia.
Lee Perry va comenar la seva carrera professional l'any 1950 treballant per l'estudi de Clement Coxsone Dodd, estudi que ms endavant seria anomenat Studio One. Degut a motius econmics i personals va abandonar la feina, passant a treballar per Joe Gibbs a Wirl records fins l'any 1968.
Degut de nou a motius econmics Lee Perry funda el seu propi segell, Upsetter, on treballava amb la seva prpia banda d'estudi anomenada The Upsetters. L'any 1973 construeix el seu propi estudi anomenat Black Ark. Un incendi cremar l'estudi l'any 1978, Perry sempre ha insistit en haver estat l'autor de l'incendi.
A finals de la dcada de 1980 comena a treballar amb Adrian Sherwood i Neil Fraser (Mad Professor). 
L'any 2003 rep el guard Grammy pel seu treball Jamaican E.T., i el 2004 s considerat per la revista Rolling Stone com un dels 100 millors artistes de tots els temps.
Actualment resideix a Sussa, on ha creat la banda Lee Perry and the White Belly Rats, i segueix fent gravacions.

Discografia.
lbums.
Primers treballs.
 The Upsetter (disc) (1969);
 Return of Django (1969);
 Clint Eastwood (1970);
 Many Moods of the Upsetters (1970);
 Scratch the Upsetter Again (1970);
 The Good, the Bad and the Upsetters (1970);
 Eastwood Rides Again (1970);
 Africa's Blood (1972);
 Cloak and Dagger (1973);
 Rhythm Shower (1973);
 Upsetters 14 Dub Blackboard Jungle aka Blackboard Jungle Dub (1973);

Etapa Black Ark.
 Double Seven (1974);
 DIP Presents the Upsetter (1975);
 Musical Bones (1975);
 Return of Wax (1975);
 Kung Fu Meets the Dragon aka Heart of the Dragon (1975);
 Revolution Dub (1975);
 Super Ape aka Scratch the Super Ape (1976);
 Return of the Super Ape (1978);
 Roast Fish Collie Weed & Corn Bread (1978) 	;
Altres lbums.
 The Return of Pipecock Jackxon (1980);
 Mystic Miracle Star (with the Majestics) (1982);
 History, Mystery & Prophecy (1984);
 Battle Of Armagideon (Millionaire Liquidator) (1986);
 Time Boom X - De Devil Dead (with Dub Syndicate) (1987);
 On the Wire (1988);
 Satan Kicked the Bucket (with Bullwackie) (1988);
 Chicken Scratch (1989);
 Mystic Warrior (1989);
 Mystic Warrior Dub (with Mad Professor) (1989);
 From The Secret Laboratory (with Dub Syndicate) (1990);
 Message From Yard (with Bullwackie) (1990);
 Satan's Dub (with Bullwackie) (1990);
 Lord God Muzik (1991);
 Sounds From The Hotline (1991);
 The Upsetter and The Beat (1992);
 Excaliburman (1992);
 Spiritual Healing (1994);
 Black Ark Experryments (with Mad Professor) (1995);
 Experryments at the Grass Roots of Dub (with Mad Professor) (1995);
 Super Ape Inna Jungle (with Mad Professor) (1995);
 Who Put The Voodoo Pon Reggae (with Mad Professor) (1996);
 Dub Take The Voodoo Out Of Reggae (Mad Professor with Lee Perry) (1996);
 Dub Fire (with Mad Professor) (1998);
 The Original Super Ape (1998);
 Son of Thunder (2000);
 Jamaican E.T. (2002);
 Earthman Skanking (2003);
 Encore (2003);
 Alien Starman (2003) ;
 Panic in Babylon (2004);
 Alive, more than ever (2006);
 End of an American Dream (2007);
 Repentance (2008);
 Scratch Came Scratch Saw Scratch Conquered (2008);

Recopilacions.
 Chicken Scratch (produced by Coxsone Dodd) (1963-1966);
 Reggae Greats: Lee "Scratch" Perry (1984);
 Open The Gate (1989);
 Upsetter Collection (1994);
 Upsetters A Go Go (1995);
 Introducing Lee Perry (1996);
 Words Of My Mouth Vol.1 (The Producer Series) (1996);
 Voodooism (Pressure Sounds) (1996);
 Arkology (1997);
 The Upsetter Shop Vol.1: Upsetter In Dub (1997);
 Dry Acid (1998);
 Lee Perry Arkive (1998);
 Produced and Directed By The Upsetter (Pressure Sounds) (1998);
 Lost Treasures of The Ark (1999);
 Upsetter Shop Vol.2 1969-1973 (1999);
 Words Of My Mouth Vol.2 (The Producer Series) (1999);
 Words Of My Mouth Vol.3 (Live As One/The Producer Series) (2000) ;
 Scratch Walking (2001);
 Black Ark In Dub (2002);
 Divine Madness ... Definitely (Pressure Sounds) (2002);
 Dub Triptych  (2000);
 Trojan Upsetter Box Set  (2002);
 This is Ska and Reggae Roots  (2005);
 The Upsetter Selection - A Lee Perry Jukebox  (2007);

Produccions i Collaboracions.
 Productor del single de The Clash "Complete Control" (1977);
 "The Only Alternative" a la recopilaci Roots Of Innovation - 15 And X Years On-U Sound (1994) editat per Dub Syndicate en el segell On-U Sound;
 "Dr. Lee, PhD" on the album Hello Nasty (1998) de Beastie Boys;
 Apareix a dues canons del disc Whaa! (2005) de Zuco 103;
 Samplejat en "Out of Space" de l'lbum Experience (1992) de The Prodigy;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199903" title="Jos Manuel Blecua Teixeiro" nonfiltered="3069" processed="3061" dbindex="83077">
Jos Manuel Blecua Teixeiro (Alcolea de Cinca, 1913 - Barcelona, 2003) va ser un filleg, catedrtic de Literatura Espanyola a l'Universitat de Barcelona i acadmic d'honor de la Real Academia de la Lengua Espaola.

Blecua va fer el batxillerat al collegi de Santo Toms de Aquino de Saragossa, el director del qual era Miguel Labordeta (pare del cantautor i poltic Jos Antonio Labordeta). A l'Universitat de Saragossa, Blecua va cursar les llicenciatures de Dret i de Filosofia i Lletres al mateix temps, circumstncia que no va impedir que es llicencis amb premi extraordinari en ambds estudis. Tot seguit, va guanyar les oposicions per ser professor d'institut, feina que va desenvolupar durant vint anys; primer al 'Instituto de Pruebas' d Almanzora (Almeria) i desprs al 'Instituto de Goya' de Saragossa. 

El 1959 es va traslladar a l'Universitat de Barcelona, on va ser un dels creadors dels estudis de Filologia Espanyola i va continuar la seva tasca d'investigador que havia comenat sobre Jorge Guilln i l'edici de 'El libro encendido de Juan Manuel', aix com la tesi doctoral sobre 'El cancionero de 1628'.

Blecua estava especialitzat en la poesia i la literatura del segle d'or espanyol, sobre el qual va publicar nombrosos llibres, com l'edici crtica de la poesia de Quevedo o la 'Antologa de la Poesa Espaola del Renacimiento'. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1993 el VII Premi Internacional Menndez Pelayo. 

Els seus dos fills, Jos Manuel Blecua Perdices i Alberto Blecua, tamb es dediquen a la filologia.

 Obres .

Los pjaros en la poesa espaola, 1943.
Las flores en la poesa espaola, 1944.
Preceptiva literaria y nociones de gramtica histrica, Zaragoza: Aula, 1944.
Historia general de la literatura, Zaragoza: Librera General, 1944.
El mar en la poesa espaola, 1945.
Lengua espaola, Zaragoza: Librera General, 1959.
Los gneros literarios y su historia, Zaragoza: Librera General, 1961.
Historia y textos de la literatura espaola, Zaragoza: Librera General, 1963.
Sobre poesa de la Edad de Oro: ensayos y notas eruditas, Madrid: Gredos, 1970.
Sobre el rigor potico en Espaa y otros ensayos, Barcelona: Ariel, 1977.
La vida como discurso: temas aragoneses y otros estudios, Zaragoza: Heraldo de Aragn, 1981.
Homenajes y otras labores, Zaragoza: Institucin Fernando el Catlico, 1990.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199905" title="Trill" nonfiltered="3070" processed="3062" dbindex="83078">


El trill sn els diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199913" title="Figueruelas" nonfiltered="3071" processed="3063" dbindex="83079">


Figueruelas s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarcar del Ribera Alta de l'Ebre. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199917" title="El Frasno" nonfiltered="3072" processed="3064" dbindex="83080">


El Frasno s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud. Compta amb les pedanies de Inoges, Aluenda i Pietas i est enclava a la serra de Pietas, per on passa l'autovia A-2. En el terme municipal s'hi troba l'esquadr de vigilncia aria de l'exrcit nmero 1. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199921" title="Fuendejaln" nonfiltered="3073" processed="3065" dbindex="83081">


Fuendejaln s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Borja. En aquesta poblaci s'hi troba el celler Bodegas Aragonesas que elaboren vins amb la marca comercial de Coto de Hayas i etiquetats sota la  DO Campo de Borja. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199922" title="Comissi Malfatti" nonfiltered="3074" processed="3066" dbindex="83082">

La Comissi Malfatti s la Comissi Europea presidida pel poltic itali Franco Maria Malfatti que va estar en el crrec entre l'1 de juliol de 1970 i el 21 de mar de 1972.

Nomenament.
Successora de la Comissi Rey, va iniciar el seu mandat l'1 de juliol de 1970 durant el qual s'establ del marc financer i el mercat nic de la Comunitat Europea, establint-se aix mateix els principis de cooperaci poltica i monetria. Un dels principals avenos fou l'inici de les negociacions amb Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit per incorporar-se a la Comunitat Europea.

Fou una comissi amb 9 comissaris i finalitz el seu mandat el 21 de mar de 1972, sent substituda per la Comissi Mansholt.

Llista de Comissaris.
La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica:






Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199923" title="Club Atletisme Olesa" nonfiltered="3075" processed="3067" dbindex="83083">
El Club Atletisme Olesa s un club d'atletisme de la ciutat d'Olesa de Montserrat.

L'entitat es va fundar l'any 1981, i un any ms tard es va aconseguir la cessi d'uns terrenys municipals en la actual Zona Esportiva de Les Planes, que van servir com a pista d'atletisme en terra, amb una corda de 300 metres.

El 22 de gener de l'any 1994 es va inaugurar la nova pista d'atletisme, de similars caracterstiques a l'anterior, tamb a la Zona Esportiva de Les Planes. Aquesta nova pista va ser fruit de les obres de la piscina municipal d'Olesa de Montserrat, que es va construir on es trobava l'anterior pista d'atletisme.

 Equipament .
Samarreta blanca i verda, i pantalons verds.

 Atletes destacats .
Joaqun Romacho Vargas;
David Bernardo Sabans;
Cristian Gonzalez Alvarez;
Marc Orozco Torres ;

 Enllaos externs .
Pgina web del Club Atletisme Olesa;
Pgina web de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199924" title="Suprasegmental" nonfiltered="3076" processed="3068" dbindex="83084">
Un tret suprasegmental s aquella caracterstica fontica que afecta a ms d'un fonema, com per exemple l'accent o l'entonaci. Aix, l'accent fa que la vocal sigui tnica per els sons propers es veuen afectats en durada i intensitat, fins i tot arribant a perdre part de la seva prpia tonicitat. L'entonaci, per la seva banda, modula tota la frase i per tant influeix en els parmetres de tots els sons implicats en aquella oraci




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199926" title="Fuentes de Ebro" nonfiltered="3077" processed="3069" dbindex="83085">




Fuentes de Ebro s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199930" title="Proteccionisme" nonfiltered="3078" processed="3070" dbindex="83086">
El proteccionisme s un corrent econmic que aposta per la producci nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competncia.

Exemples histrics de proteccionisme es troben al rgim autrquic durant el primer franquisme, amb un allament internacional poltic i econmic o en les poltiques agrcoles de la Uni Europea, que privilegien els productes dels seus pasos membres en detriment dels estats del Tercer Mn. Les nacions en guerra acostumen a tenir un rgim proteccionista, amb poc contacte amb l'exterior.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199937" title="Fantasma (IRC)" nonfiltered="3079" processed="3071" dbindex="83087">
A l'IRC, es produeix una sessi fantasma quan un usuari es desconnecta i el servidor no se n'adona (per exemple, per una penjada de l'ordinador o xarxa de l'usuari). Aquests fantasmes, usuaris que hi queden sense que hi hagi ning a darrere, ocorren per la implementaci del propi protocol d'IRC, en qu algunes desconnexions abruptes poden passar desapercebudes durant minuts.

Les implementacions NickServ normalment inclouen una ordre GHOST (fantasma en angls), que desconnectar al fantasma, o tamb a un usuari malicis, que estigui utilitzant un sobrenom ja registrat.

 Possibles sintaxis .


/msg nickserv ghost sobrenom contrasenya

/ghost sobrenom contrasenya

/ns ghost sobrenom contrasenya


 Enllaos externs .
http://www.nightstar.net/87.0.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199946" title="Comissi Rey" nonfiltered="3080" processed="3072" dbindex="83088">

La Comissi Rey s la Comissi Europea presidida pel poltic belga Jean Rey que va estar en el crrec entre el 2 de juliol de 1967 i el 30 de juny de 1970.

Nomenament.
Successora de la Comissi Hallstein, va iniciar el seu mandat el 2 de juliol de 1967. La Comissi treball en favor d'enfortir les instituciongs de la uni i incrementar els poders del Parlament Europeu, aconseguint l'elecci per elecci d'aquest rgan.

La comissi estigu formada per 14 comissaris, 3 per Itlia, la Repblica Federal d'Alemanya i Frana; 2 per Blgica i els Pasos Baixos; i 1 per Luxemburg. Finalitz el seu mandat el 30 de juny de 1970, i fou substituda per la Comissi Malfatti.

Llista de Comissaris.
La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica:





Notes.


Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199950" title="Mikhal Kirpons" nonfiltered="3081" processed="3073" dbindex="83089">
Mikhal Petrvitx Kirpons (en rus                         ; en ucrans                          , Mikhailo Petrvitx Kirpons) (12 de gener de 1892   20 de setembre de 1941) va ser un general ucrans de l'Exrcit Roig. Havent guanyat la mxima condecoraci militar sovitica, l'Estrella d'Or d'Heroi de la Uni Sovitica, per la seva habilitat i el seu coratge en comandar una divisi a la Campanya de Finlndia de 1939-40, Kirpons s ms recordat pel seu paper crucial en l'organitzaci i el comandament de la defensa de l'Ucrana sovitica i Kev durant els primers mesos de la invasi de la Uni Sovitica pels exrcits de l'Eix, encapalats per l'Alemanya Nazi.

Tot i que el desenvolupament inicial de la Gran Guerra Patritica va ser llargament catastrfic per a la Uni Sovitica, s'atribueix a Kirpons el fet de restaurar la capacitat de lluita a les unitats sota el seu comandament. Desprs d'un desordre complet de les defenses sovitiques davant l'avan alemany, Kirpons organitz la defensa de Kev, que retard significativament l'avan nazi i desbarat la blitzkrieg amb qu Hitler planejava aconseguir una rpida victria a la guerra.

El general Kirpons mor en acci durant la defensa de Kev, que els sovitics acabaren molt malament tant per l'aclaparador avantatge alemany com pels greus errors de Stalin i dels alts comandaments militats. Aix no obstant, quan ja fa ms de 16 anys de la caiguda de la Uni Sovitica, es t en gran consideraci Kirpons tant a Ucrana com a Rssia pel seu lideratge militar exemplar, el seu coratge i el seu valor.

 Biografia .

Mikhal Kirpons s'un a l'exrcit el 1915 i prengu part en la Primera Guerra Mundial. El 1917 s'un a l'Exrcit Roig, va lluitar a la Guerra Civil Russa i es va afiliar al Partit Bolxevic el 1918.

El 1927 es gradu a l'Acadmia Militar de Frunze.

El 21 de mar de 1940 reb el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica per les seves accions durant la Guerra Sovitico-Finesa.

El febrer de 1941 va ser nomenat comandant del Districte Militar de Kev, que s'estava transformant en el Front Sud-Oest, a l'inici de la Gran Guerra Patritica, on mor al setembre durant la defensa de la ciutat














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199952" title="Orde de Kutuzov" nonfiltered="3082" processed="3074" dbindex="83090">


L'Orde de Kutuzov (rus:               ) s una condecoraci militar sovitica i russa, que rep el nom en honor al Mariscal de camp rus Mikhail Kutuzov (1745-1813). 

Establerta el 29 de juliol de 1942 (durant la Gran Guerra Patritica) per una decisi de la Presidncia del Soviet Suprem de la USSR, l'orde va ser creada per atorgar als oficials superiors de l'Exrcit Roig per les evasions exitorses davant atacs enemics i contraatacs d'xit. L'orde va ser conservada a Rssia desprs de la dissoluci de la URSS, sent un dels mxims honors militars de la Federaci Russa.

L'Orde va ser establerta en 3 classes diferents: 1a classe, 2a classe i 3a classe, sent la 1a classe la superior. La 1a i la 2 classe van ser instituts mitjanant Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 29 de juliol de 1942, i la 3a classe de l'orde va ser instituda pel Decret del 8 de febrer de 1943. Es modific posteriorment, mitjanant decrets del 30 de setembre de 1942, 3 de maig de 1943, 19 de juny de 1943 i, finalment, 26 de febrer de 1947.
La seva concessi s mitjanant decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS.

Penja a la dreta del pit. La 1a i la 2a se situen desprs de la classe corresponent de l'Orde d'Uixakov; mentre que la 3a classe se situa desprs de l'Orde de Suvrov de 3a classe.

Va ser l'nic orde sovitic amb graus establerts en moments diferents. A diferncia de l'Orde de Suvrov, l'Orde de Kutuzov tenia un carcter ms defensiu, la qual cosa es feia palesa en els seus estatuts. s significatiu que va ser instituda el 29 de juliol de 1942, al dia segent de la signatura de la famosa Ordre N.226 del 28 de juliol de 1942, coneguda a l'Exrcit Roig com l'ordre "Ni un pas enrera".

 Concessi .
Atorgada als comandants d'exrcit per elaborar i executar correctament plans i per operacions que infligeixin grans prdues i desfeta de les forces enemigues permetent a les forces sovitiques seguir combatent. 

La 1a classe era atorgada als Comandants de Front i d'Exrcit, els seus suplents i els caps d'Estat Major:
 Per la correcta elaboraci i realitzaci de les operacions defensives de l'exrcit, que tenen com a resultat la derrota de l'enemic;
 Per la correcta elaboraci dels plans i la realitzaci de les operacions de retirada de grans blocs, amb l'organitzaci dels contraatacs que comporten grans prdues pesades a l'enemic;
 Per l'organitzaci de grans unitats en la lluita contra unitats superiors de l'enemic, la destrucci de la seva tropa i del seu equipament i la conservaci de les forces prpies per llanar una contraofensiva.
La 2a classe  era atorgada als Caps de Cos, Divisi, Brigades i els seus caps d'Estat Major:
 Per la resistncia persistent a l'ofensiva de las forces superiors enemigues, ;
 Per la direcci ben organitzada de les prpies forces, davant de situacions difcils de combat per la superioritat enemiga, que concloguin amb la derrota enemiga;
La 3a classe  era atorgada als comandants de Regiment, Batall i Companyia i els seus caps d'Estat Major:
 Per la iniciativa en la realitzaci dels plans de combat i la seva posada en prctica, que porten a la derrota enemiga com a resultat de l'atac sobtat i valent;
 Per la captura d'un gran centre de resistncia enemiga amb poques prdues prpies, amb la conservaci de les posicions conquerides i el reflex decidit dels contraatacs enemics;
 Per les sortides valentes que alterin les comunicacions enemigues, aix com les seves guarnicions de reraguarda i les seves bases;
 Per l'elaboraci hbil dels plans de combat que comportin la interacci hbil i precissa de totes les armes amb xit.

 Histria .

La decisi de l'establiment de les Ordes de Suvrov, Kutuzov i Alexandre Nevski va ser acceptada a inicis de juny de 1942. L'elaboraci dels esbossos va ser tasca del Comit Tcnic de la Direcci Principal d'Intendncia de l'Exrcit Roig. El 13 de juliol de 1942 es confirm el disseny del pintor N.I. Moskaleva, tamb dissenyador dels ordes de Glria i de Bogdan Khmelnitsky i de les medalles per l'alliberament de les ciutats.

Entre els primers cavallers de l'Orde de Kutuzov de 1a classe (decret de la Presidncia del 28 de gener de 1943) hi havia 17 caps militars: el comandant del front transcaucsic General d'Exrcit I.V. Tjulenev, el comandant del front de Kalininskim, Coronel General M.A. Purkaev, el suplent del comandant del Front Sud, Tinent General Zaharov i el cap d'Estat Major del Front del Don, Tinent General M.S. Malinin; ams dels comandants d'exrcits Tinents Generals I.V. Galanin, K.N. Galitskij, M.P. Dujanov, A.Z. Jadov, D.A. Juravlev, K.A. Koroteev, P.L. Romanenko, V.Z. Romanovskij, N.I. Trufanov, I.I. Fedjuninskij, F.M. Haritonov i V.A. Homenko (gaireb tots ells la van rebre per les seves accions a la regi de Stalingrad). El General Ivan Galanin, va ser el primer receptor de l'Orde de Kutuzov de 1a Classe per la seva actuaci durant la Batalla de Stalingrad.
 
Va haver 5 persones que van rebre l'Orde de Kutuzov de 1a classe fins a 3 cops: el Mariscal de la Uni Sovitica Vasili Sokolovski (tamb possedor de 3 Ordes de Suvorov de 1a classe), el Coronel General K.A. Koroteev, el Coronel General T.F. Shtikov, el Coronel General d'Aviaci A.V. Nikitin i el Major General A.V. Vladimir. Entre els que la van rebre dos cops es troben els Mariscals de la URSS Andrei Gretxko, Matvei Zakharov, Kirill Moskalenko i Ivan Koniev o als Generals d'Exrcit D.D. Lejhuixenko i M.S. Malinin.

La Insgnia de l'Orde de Kutuzov de II Classe n.1 va ser concedida al comandant de la 13a divisi de la Guardia, Major General A.I. Rodimsevu, i la de III classe va ser concedida al coronel Mijail Timofeevich Parfenov, cap de l'Estat Major d'Artilleria a Kursk.

Tot i que segons els seus estatuts noms podien ser recompensats els caps de les diferents sostsdivisions militars per la realitzaci de grans fites en les operacions de combat, van haver molts casos que va ser concedida per l'aportaci a l'augment de la capacitat defensiva de l'Exrcit Roig. Per exemple, la 1a classe va ser concedida a diversos treballadors del Comissariat del Poble de les Vies de Comunicaci i d'Aviaci, aix com diversos dirigents dels Comits Executius Regionals; i a finals de la guerra va ser atorgat a bastants dirigents del Comissariat del Poble d'Intendncia. Tamb la va rebre la Fbrica de Tractors de Chelyabinsk al 1945, com a reconeixement de l'enorme contribuci dels treballadors d'aquesta fbrica en la derrota de l'Alemanya nazi.

Ms de 100 oficials d'exrcits estrangers aliats la van rebre, dels quals uns 20 van rebre la de 1a classe, entre ells el Mariscal en Cap de l'Aire Trafford Leigh-Mallory (Regne Unit) o el General de l'Exrcit Omar Bradley. Desprs de l'Operaci Tempesta d'Agost va ser atorgada a diversos comandants de l'Exrcit Popular Mongol.

Durant els anys 1943-45 van ser atorgades 3.105 condecoracions de la 2a classe i 3.302 de 3a. En total es van atorgar 675 condecoracions de 1a classe, 3.326 de 2a classe (530 d'elles collectives) i 3.328 de 3a classe (1.060 col"lectives)

Insgnies i galons.

La 1a Classe consisteix en una estrella de 5 puntes convexa de 55 mm d'ample, feta d'or amb raigs de plat entre les puntes. Al centre de l'estrella hi ha un medall cobert d'esmalt blanc de 36 mm de dimetre amb la imatge de Mikhail Kutuzov en or, i al darrera de la imatge hi ha la Torre del Kremlin en plat amb una estrella de rob a la punta. Al voltant de la imatge hi ha un anell amb la inscripci "              " (Mikhal Kutuzov) en lletres d'or. El medall est envoltat per una corona de llorer i fulles de roure, lligada a la part inferior per una cinta amb esmalt vermell.

La 2a i la 3a sn ntegrament en plata. La de 2a classe abandona la corona de llorer al voltant del medall, i la imatge de Kutuzov, la inscripci i l'estrella de 5 puntes sn en plata rovellada. L'estrella de 5 puntes de sobre del medall est coberta d'esmalt vermell.
La 3a classe no t esmalt al medall central ni a l'estrella que corona la torre del Kremlin. La imatge, la cinta i la inscripci sn en plata rovellada.

El gal de la 1 classe s blau fosc amb una franja taronja de 5mm al mig. La 2 classe s blau fosc amb una franja taronja als costats de 3mm, i la 3 classe s blau fosc amb una franja taronja als costats i al mig de 2mm cadascuna. 

L'amplada de la cinta s de 24mm.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199955" title="Himereu" nonfiltered="3083" processed="3075" dbindex="83091">
Himereu (Himeareus, ) fou un orador atenenc nascut a Falron, germ del fams Demetri de Falron.

Va defensar posicions politiques oposades al seu germ i era contrari a l'aliana amb Macednia. s esmentat per primera vegada quan, junt amb Hiprides, perseguia davant la cort de l'Arepag als acusats de rebre suborns d'Harpal, entre ells Demstenes.
 
A la guerra de Lmia va posar tot el seu esfor a trencar el domini macedoni i fou un dels oradors l'entrega del qual fou exigida per Antpater desprs de la seva victria a Cranon. Per evitar l'entrega va fugir d'Atenes cap a Egina on es va refugiar juntament amb Hiprides i Aristnic, al temple d' Aeacus, del que foren forats a sortir per rquies i enviats presoners a Antpater que immediatament els va fer executar (332 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199956" title="Comissi Hallstein" nonfiltered="3084" processed="3076" dbindex="83092">

La Comissi Hallstein s la Comissi Europea presidida pel poltic alemany Walter Hallstein que va estar en el crrec entre el 7 de gener de 1958 i el 20 de juny de 1967.

Nomenament.
Aquesta fou la primera Comissi de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i va iniciar el seu mandat el 7 de gener de 1958, sent presidida per Hallstein en dos mandats consecutius. 

Inici els seus treballs en favor de la poltica agrria comuna. Fou substituda per la Comissi Rey, que aglutin sota un mateix rgan les comissions de la CEE, de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA) i de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (EURATOM).

Llista de Comissaris.
La taula segent indica el nombre de comissaris segons la seva alineaci poltica:

en parntesi el resultat desprs de realitzar una modificaci en la comissi;

Comissi Hallstein I.
Comissi en servei entre el 7 de gener de 1958 i el 9 de gener de 1962. Composta de 9 comissaris, 2 per part de la d'Repblica Federal d'Alemanya, Frana i Itlia i 1 per part de Luxemburg, Blgica i els Pasos Baixos.



Remodelacions;


Comissi Hallstein II.
Comissi en servei entre el 10 de gener de 1962 i el 30 de juny de 1967. Composta de 9 comissaris, 2 per part de la d'Repblica Federal d'Alemanya, Frana i Itlia i 1 per part de Luxemburg, Blgica i els Pasos Baixos.



Remodelaci;


Notes.


Vegeu tamb.
Comissi Europea;
Uni Europea;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199960" title="Museu Comarcal de Manresa" nonfiltered="3085" processed="3077" dbindex="83093">
El Museu Comarcal de Manresa s un museu pluridisciplinari creat el 2 de setembre de 1896 a Manresa, amb el nom de  Museo Arqueolgico, Biblioteca Pblica y Exposicin Artstico Industrial Permanente , en una de les sales de l edifici de l Ajuntament. 

Histria.
El Museu va crixer grcies a les donacions de particulars, i als treballs del Centre Excursionista de la Comarca de Bages des de l any 1905, i del Centre Excursionista de Montserrat des de l any 1922 els quals, frut de les seves activitats, aplegaran diverses colleccions d objectes d inters artstic, etnolgic o arqueolgic.

Desprs de l esclat de la guerra civil, l any 1941 s obr finalment a les dependncies del Collegi de Sant Ignasi, el nou Museu de Manresa que aleshores estava adscrit al Museu Arqueolgic de Barcelona. El museu anir incrementant el seu patrimoni amb noves donacions i nou material arqueolgic, fins que romangu un temps tancat al pblic per a la seva reordenaci. L any 1977, va reobrir portes i estren una nova presentaci del seu fons, i es convert en l actual Museu Comarcal de Manresa.

El museu a l'actualitat.
Actualment hi ha diverses sales, ja que es tracta d un museu pluridisciplinari. Entre elles, destaquen la collecci de cermica medieval decorada en verd i morat del segle XIV, la collecci d obres de talla policromada d poca barroca dels segles XVII i XVIII, una bona mostra arqueolgica d objectes des del neoltic fins a la romanitzaci, diversos objectes religiosos del segle X al segle XVI. Tamb un espai dedicat a l art modern i contemporani. ltimament s ha habilitat una nova sala, per ubicar-hi les obres artstiques de la Fundaci Arts Garriga-Mir. Completa el recorregut les mostres de minerals i fssils, una sala d exposicions temporals, aix com una sala de tallers, amb una programaci didctica, i el servei de visites guiades.

Enllaos externs.

Museu Comarcal de Manresa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199963" title="Bipolar" nonfiltered="3086" processed="3078" dbindex="83094">


 Trastorn bipolar.
 Qualsevol cos que tingui dos pols.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199965" title="Tour de Frana de 1922" nonfiltered="3087" processed="3079" dbindex="83095">


Durant el Tour de Frana de 1922 tot i els desavantatges de dividir la cursa en ciclistes de primera i segona categoria l'organitzaci decideix novament crear dos pilots. En el primer hi ha 25 ciclistes, mentre que en el segon n'hi ha 95. El primer classificat dels de segona categoria fou Jos Pelletier que acab en quinzena posici.

El ciclista francs Jean Alavoine vola a les etapes de muntanya, aconseguint tres victries consecutives als Pirineus. Amb el maillot groc afronta els Alps, on Eugne Christophe trenca la cursa per, baixant un Galibier encara nevat, de nou, pateix una avaria mecnica que el fa perdre tres hores.

Quan semblava que Alavoine recuperaria el Tour per a Frana diferents punxades donen el maillot groc al belga Hector Heusghem, que el perd per culpa d'una penalitzacio, deixant la victria en safata a Firmin Lambot. Lambot es guanya el malnom de l'afortunat al vncer en una cursa que molts detractors deien que no tornaria a guanyar.

 Resultats.

 Classificaci final.



 Etapes.



Enllaos externs.
 1922. Histria del Tour de Frana  ;
1922. Histria del Tour de Frana ;

 Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199966" title="Joaquim Sarret i Arbs" nonfiltered="3088" processed="3080" dbindex="83096">

Joaquim Sarret i Arbs (1853-1935) fou arxiver, historiador i cantor manres. 

Curs els estudis primaris al Collegi de Sant Ignasi dels Jesutes de Manresa. Quan feia el batxillerat en aquest mateix collegi, s aprov l expulsi dels Jesutes arran de la Revoluci de 1868. Marx a Igualada on acab el Batxillerat.

Durant trenta anys fou cantor de la Capella de Msica de la Seu. Cant tamb a l Acadmia Filharmnica de Manresa (constituda el 1883) i al cor claveri de  Sant Josep.

Va ser fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Era president i fundador de la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat. Fund i dirig la revista "Mariana".

El 1896 fou nomenat Arxiver Auxiliar de Manresa. Leonci Soler i March continuava com a Arxiver honorari i cronista de la ciutat. La dedicaci a la poltica i la posterior mort de Soler i March, portaren a Sarret a ser l'Arxiver municipal.

El 1917 l Institut d Estudis Catalans li atorg un premi per l'ordenaci i classificaci de l'Arxiu.

Era Acadmic de les Bones Lletres de Barcelona, Acadmic de la Llengua Catalana i acadmic de Belles Arts de San Fernando de Madrid. L any 1933 fou nomenat Deg dels Arxivers de Catalunya.

Obra.

s autor de ms de trenta llibres i nombroses publicacions -moltes d'elles indites- sobre histria de Manresa, entre les quals destaquen els cinc volums de "Monumenta historica civitatis Minorisae" (1921-1925).

Altres llibres editats:

La cquia de manresa, escrita en catal antic, descriu la histria de la squia de Manresa, editat l'any 1906 a Manresa.

Reial confraria dels Cossos Sants, 1912.

Art i artistes manresans, 1916.

Historia religiosa de Manresa, iglesias y capillas, 1924.;

Noticiero-guia de la muy noble, muy leal y benfica ciudad de Manresa  Obra escrita en castell limitada a 600 exemplars i editada l'any 1955 a Manresa.Descriu els diferents edificis de la ciutat: Ajuntament, Jutjats, Escorxador, Baslica, Hospitals, Esglsies i Cementiri, amb fotos de principis del segle XX i altres dades d'inters.

Histria religiosa de Manresa: esglsies i convents, Manresa: Caixa d'Estalvis, D.L. 1987. ISBN 84-505-5060-2;

Histria de l'estat poltic-social de Manresa, Manresa: Caixa d'Estalvis, D.L. 1987. ISBN 84-505-5061-0;

Manresa en la guerra de la independncia 1808-1814, Manresa: Caixa d'Estalvis, 1986. ISBN 84-505-2850-X;

Historia de Manresa, Manresa: Caixa d'Estalvis, 1984. ISBN 84-505-0259-4;

Histria de la indstria, del comer i dels gremis de Manresa, Manresa: Caixa d'Estalvis, D.L. 1981. ISBN 84-500-4611-4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199969" title="Vall dels Temples" nonfiltered="3089" processed="3081" dbindex="83097">
La Vall dels Temples (en itali Valle dei Templi) s un conjunt arqueolgic situat a prop d'Agrigent, al sud de Siclia. Agrigent es comen a construir a partir del 580 aC en el territori que es coneix com la Magna Grcia; tots els temples de la vall foren construts amb posterioritat a aquesta data. La Vall dels Temples s considerada Patrimoni de la Humanitat des de 1998 i s una de les principals destinacions turstiques de l'illa.

Els temples.
La Vall dels Temples (que ms aviat s una carena i no una vall) es caracteritza per la presncia de les restes de set temples hexstils d'estil dric. Les seves denominacions i les respectives identificacions, excepte la de lOlimpion o Temple de Zeus Olmpic, es creu que sn meres especulacions humanstiques, tot i que es continuen utilitzant habitualment. 

El Temple d'Hera (conegut com a Temple de Juno, l'equivalent rom d'aquesta deessa grega) fou construt el segle V aC i incendiat el 406 aC pels cartaginesos. Era el temple en qu s'acostumaven a celebrar els casaments.
El Temple de la Concrdia, anomenat aix per una inscripci llatina trobada prop del temple, tamb fou construt al mateix segle V aC. Actualment s el ms ben conservat. Es va transformar en temple sagrat al segle VI dC.
El Temple d'Hracles, el ms antic, estava dedicat a la veneraci del du Hracles (o Hrcules), un dels ms respectats pels habitants de l'antiga Akragas. Destrut per un terratrmol, avui dia noms en queden dretes vuit columnes.
El Temple de Zeus Olmpic, edificat per honorar el du homnim arran de la victria del 480 aC contra els cartaginesos, es caracteritza per la presncia dels anomenats telamons, esttues de grans dimensions amb aspecte hum.
El Temple dels Dioscurs (o de Cstor i Pllux) fou construt per honorar els dos germans bessons, fills de Zeus o de Tndar d'Esparta, segons les diverses tradicions. Noms en queden quatre columnes dretes. s el smbol de la ciutat d'Agrigent.

El Temple de Vulc, tamb del segle V aC, es creu que era una de les construccions ms imponents de la vall, per actualment s un dels temples ms afectats pel pas del temps i dels fenmens naturals.
El Temple d'Asclepi, construt lluny de les muralles de la ciutat, era lloc de pelegrinatge dels malalts que es volien guarir.

A la Vall dels Temples, a ms a ms, s'aixeca la tomba de Ter, un monument de roca volcnica de notables dimensions en forma de pirmide, que es creu que fou erigit en memria dels caiguts a la Segona Guerra Pnica.

 Vegeu tamb . 
 Arquitectura de l'antiga Grcia;
 Temple grec ;
 Histria antiga de Siclia;

 Enllaos externs .
atenea-nike.com.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199970" title="Escola d'Administraci d'Empreses" nonfiltered="3090" processed="3082" dbindex="83098">

L'Escola d Administraci d Empreses (EAE) s una instituci de formaci superior en gesti d empreses amb 50 anys de trajectria com a escola de negocis. La seva activitat s orienta a la formaci en l mbit empresarial. L oferta formativa inclou programes MBA, msters en gesti especialitzats per rees, titulacions universitries de grau i cursos de formaci a mida per a empreses e institucions de tot el mn.

EAE compta amb tres campus: Barcelona, Online i Madrid, a ms de delegacions a Mxic, Colmbia y Per que enforteixen els seus lligams institucionals amb Llatinoamrica y desenvolupen un intercanvi acadmic, cultural i professional amb institucions acadmiques i escoles de negocis.

EAE mant una poltica activa de collaboraci amb universitats mitjanant la qual ofereix doble titulaci, amb la Universitat Politcnica de Catalunya, pels estudis impartits a Barcelona; amb l Institut de Formaci Continua de la Universitat de Barcelona, pels estudis impartits al campus online, a travs de l Online Business School, i amb la Universitat Camilo Jos Cela, pels estudis impartits al campus de Madrid.

Histria.
Jos de Orbaneja y Aragn, director de l Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, va fundar EAE el 1958, amb el suport del Ministerio de Industria, la Diputaci de Barcelona i la Cambra de Comer de Barcelona i la collaboraci dels catedrtics de l Escola d Enginyers, Carmel Cabr y Josep Maria Fons Boronat. 
L any 2006 el Grupo Planeta va adquirir el 80% d EAE i va impulsar la creaci del nou campus online, embri de l Online Business School, que esdevindria la primera escola de negocis online en llengua espanyola.

 Distincions .
 Acreditada per AEEDE.
 Primera escola de negocis del pas amb la certificaci internacional de qualitat ISO 9001, que garanteix la qualitat en els processos de la instituci (any 2000).
 Primera escola de negocis en MBA especialitzats segons el ranking de 2006 del diari El Mundo.
 Cinquena escola de negocis i una de les cent empreses ms prestigioses d Espaa segons la setena edici de l informe Monitor de Reputacin Corporativa - MERCO 2007.

 Afiliaci.
 Membre fundador d AEEDE (Asociacin Espaola de Escuelas de Direccin de Empresas).
 Membre del EFMD (European Foundation for Management Development).
 Membre d AACSB INTERNACIONAL (The Association to Advance Collegiate Schools of Business).
 Membre de CLADEA (Consejo Latinoamericano de Escuelas de Administracin).
 Membre d EBEN (European Business Ethics Network).
 Membre d IBS (European MBA Network   International Business Studies).
 Membre de ForQ (Associaci per a la Qualitat de la Formaci Permanent).
 Membre d EDEN (European Distance and E-learning Network).
 Membre de Virtual Educa.

Alumnes destacats.
Juan Antonio Samaranch, President d'Honor Vitalici del COI;
Jaume Gil Aluja, President de la Real Academia Espaola de Ciencias Econmicas y Financieras;
Jaume Toms, Membre del Consell d'Administraci d'Agroliment;
Llus Bassat, President de Bassat Ogilvy Iberia;
Enric Garca, Director General del World Trade Center de Barcelona;
Vernica Fisas, CEO de Natura Bisse Internacional;
Ramon Agenjo, Conseller Delegat de DAMM;

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial d'EAE;
 Pgina Oficial de l'Online Business School;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199972" title="Himeri" nonfiltered="3091" processed="3083" dbindex="83099">



Himeri de Prusa, sofista grec ;

Himeri (Himerius, )  fou el pare d'Imblic. Se l'esmenta en diverses cartes escrites per Libani.

Himeri de Nicomdia, bisbe de Nicomdia ;

Himeri, general de Justini I.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199973" title="Volta Redonda" nonfiltered="3092" processed="3084" dbindex="83100">



Volta Redonda s un municipi brasiler de l'estat de Rio de Janeiro. La hi coneix com la "Ciutat de l'acer". Es localitza a una latitud de 22 31' 23" sud i una longitud de 44 06' 15" oest, estant a un'altitud de 390 metres sobre el nivell del mar. s travessada pel riu Paraba do Sul que corre en adrea oest-st, sent el responsable pel seu nom, a causa d'un accident geogrfic en el seu curs.

En Volta Rodona es troba la Companhia Siderrgica Nacional (CSN), major siderrgia d'Amrica Llatina. Actualment la seva economia, malgrat estar basada en la indstria, s bastant diversificada i basada en els serveis i el comer.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199975" title="Himeri de Prusa" nonfiltered="3093" processed="3085" dbindex="83102">
Himeri de Prusa (Himerius, )  (vers 315-386) fou un important sofista grec de Prusa a Bitnia, fill d'Amnies que tamb fou un retoric de cert renom.

Es va educar a casa seva i desprs va anar a Atenes per completar estudis. Es creu que fou deixeble de Proeresi del que desprs fou rival. Va viatjar per la part oriental de l'Imperi i va visitar Constantinoble, Nicomdia, Lacedemnia, Tessalnica, Filips i altres llocs retornant desprs a Atenes on es va establir definitivament i va exercir com a mestre de retrica, primer privadament i desprs a sou de l'estat.

Va adquirir alta reputaci i els ms distingits personatges van passar per la seva escola, com Gregori Nazianz. El mateix emperador Juli l'Apstata el va convidar a la seva cort a Antioquia el 362 i el va fer el seu secretari. A la mort de l'emperador Himeri no va tornar a Atenes fins la mort del seu rival Proeresi el 368, i llavors va seguir amb les seves classes d'oratria. Va viure fins edat avanada i als darrers anys va veure la mort del seu fill Ruf, i ell mateix es va quedar cec. Segons diu Suides va morir d'un atac d'epilpsia. Es va mantenir pag fins a la seva mort.

Va escriure diverses obres de les que noms alguna s'ha conservat. Foci esmenta 71 discursos per se'n conserven noms 24 sencers (i 36 ms extractats i 11 amb algun fragment)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199976" title="Himeri de Nicomdia" nonfiltered="3094" processed="3086" dbindex="83103">
Himeri de Nicomdia (Himerius, )  fou un religis grec, que fou nomenat bisbe de Nicomdia l'any  342 quan el bisbe Nestori fou deposat d'aquesta seu per disposici de l'emperador Maximi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199977" title="Himeri (general)" nonfiltered="3095" processed="3087" dbindex="83104">
Himeri (Himerius, )  fou un general d'origen traci que va servir a l'exrcit bizant de l'emperador  Justini I. Apareix esmentat a les lluites que es van produir a frica contra els vndals i ms tarda apareix a Rhegium a Itlia  (Procopi Bell. Vandal. 4.23, Bell. Goth. 3.39.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199978" title="Himilc" nonfiltered="3096" processed="3088" dbindex="83105">


Himilc (Himilco, ) fou un nom corrent cartagins. Apareix escrit en diverses formes entre els autors grecs:  . El nom es va confondre sovint amb Amlcar, i probablement Himilc i Amlcar foren noms dues formes del mateix nom. Els principals personatges d'aquest nom foren:

Himilc el Navegant, navegant cartagins ;

Himilc (406 aC), militar cartagins a Sicilia a finals del segle V aC;

Himilc (307 aC), general cartagins que va lluitar contra Arcgat el fill d'Agtocles. ;

Himilc (250 aC), general cartagins a Lilibea a la meitat del segle III aC;

Himilc (217 aC), almirall cartagins a Hispnia el 217 aC.

Himilc (senador), senador cartagins vers el 216 aC ;

Himilc (216 aC), militar  cartagins al Bruttium el 216 aC ;

Himilc (214 aC), general cartagins a Siclia durant la segona guerra pnica (214 a 212 aC);

Himilc (206 aC), general cartagins ;

Himilc Famees, general cartagins que va dirigir la cavalleria cartaginesa a la tercera guerra pnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199979" title="Himilc el Navegant" nonfiltered="3097" processed="3089" dbindex="83106">
Himilc (Himilco, ) fou un navegant cartagins que Plini diu que va dirigir un viatge de descobriment de Gades cap al nord, per la costa occidental d'Europa al mateix temps que Hann el Navegant feia el seu viatge al sud. Fest Avi l'esmenta com autoritat pel seu poema geogrfic anomenat Ora Maritima.

El seu viatge hauria durat uns quants mesos i no se sap fins on va arribar; els mateixos cartaginesos amagaven les seves informacions per no afavorir a altres comerciants. Plini diu que aix fou quan "Carthaginis potentia florente".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199982" title="Himilc (406 aC)" nonfiltered="3098" processed="3090" dbindex="83107">
Himilc (Himilco, ) fou un militar cartagins fill d'Hann, comandant juntament amb Annbal fill de Gisc, de la gran expedici a Siclia (406 aC). Diodor de Siclia diu expressament que Himilc i Annbal eren famlia.

L'exrcit sota el seu comandament, segon Timeu de Tauromenium i Xenofont, era de 120.000 homes. Amb aquest exrcit van assetjar Agrigent, i van atacar altres punts. Durant les operacions els cartaginesos van destruir diversos sepulcres, circumstancia a la que es va atribuir la pesta que es va declarar i que va provocar moltes baixes, entre elles Annbal. Himilc va fer sacrificis propiciatoris i va continuar el setge, per va arribar Dafneu amb un cos d'auxiliars siracusans i altres auxiliars i va capgirar la situaci i Himilc va quedar bloquejat al seu camp i al cap d'un temps van comenar a mancar les provisions.

Va recuperar l'avantatge mercs a l'ajut d'una flota siracusana, i llavors la gana va comenar a la assetjada Agrigent, que finalment es va rendir desprs d'un perode que havia durat en total vuit mesos. Hi va passar el hivern del 406 al 405 aC, i a la primavera segent va avanar contra Gela que va assetjar. Dions el Vell de Siracusa, que havia assolit la tirania a aquesta ciutat, va anar en ajut  de la ciutat per fou derrotat i es va retirar emportant-se a tota la poblaci de Gela, i tamb la de Camarina, i les ciutats abandonades van quedar en mans d'Himilc. 

De posteriors operacions ja no se'n sap res, per si que la pesta va reaparixer de manera ms violenta i va haver de fer ofertes de pau a Siracusa que foren acceptades; en virtut del tractat de pau Cartago va conservar les seves antigues possessions i a ms a ms Selinunt, Himera, i Agrigent; Gela i Camarina haurien de pagar tribut i restar sense fortificar.

Himilc va tornar a Cartago i la pesta dels seus soldats es va traspassar als habitants de la capital; aquesta pesta va durar uns quants anys i va exhaurir les energies de la Repblica de manera que el 397 aC quan Dions va reprendre la guerra, els cartaginesos no estaven preparats. 

Dions va recrrer l'illa de Siclia i va arribar fins a Mtia, darrer reducte cartagins, que va conquerir. Himilc, que en aquest temps encara conservava el comandament i havia arribat a la dignitat de sufet o jutge, noms va poder atacar sobtadament a la flota de Dions amb 100 trirrems i va enfonsar diversos vaixells sense resultats decisius, i va retornar a frica.

A la primavera segent (396 aC) va reunir una poderosa flota i exrcit que va desembarcar a Panormos i que en el viatge fou atacada per Leptines i va patir considerables prdues. Desprs de desembarcar va obtenir diversos xits i va recuperar Erix i Mtia, forant la retirada de Dions cap a l'est de l'illa.

Els sicanis es van declarar llavors a favor de Cartago. Aix Himilc va recuperar tota la part occidental i va avanar per la costa nord (amb l'exrcit i la flota junts) arribant fins a Messana, que va sorprendre i la va arrasar; tot seguit va seguir al sud cap a la mateixa Siracusa; Dions li va sortir al pas per l'abandonament dels seus aliats sicilians, i la derrota total de la seva flota per la flota cartaginesa manada per Mag, el va aconsellar de retirar-se a la ciutat i tancar-se darrera les muralles. L'exrcit cartagins va acampar a la vora de les muralles.

Durant 30 dies Himilc va assolar les rodalies de Siracusa per no va fer cap atac vigors contra la ciutat mateixa. A l'estiu la febre provocada per la naturalesa pantanosa dels terrenys on eren acampats, va esclatar entre els cartaginesos, i aviat va esdevenir altre cop en una epidmia de pesta. Dions va aprofitar per fer un sobtat atac al camp cartagins per terra i mar, que va tenir xit i Himilc va perdre part de la flota; Himilc va enviar una proposta de pau a Dions per la qual els cartaginesos es retiraven amb armament i pagaven 300 talents; l'oferta fou acceptada i els cartaginesos es van retirar una nit deixant desprotegits als seus aliats sicilians i als mercenaris. 

Aquesta capitulaci vergonyosa li va passar factura a l'arribar a Cartago. El menyspreu del poble el va incitar a deixar de menjar fins que va morir. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199983" title="Himilc (307 aC)" nonfiltered="3099" processed="3091" dbindex="83108">
Himilc (Himilco, ) fou un general cartagins nomenat per conduir la guerra a frica contra Arcgat el fill d'Agtocles de Siracusa. Va combatre a la divisi dels siracusans sota comandament d'Eumac, i els va derrotar completament; desprs va ocupar els passos a la vora de Tunis i va bloquejar a Arcgat en aquesta ciutat. Ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199984" title="Himilc (250 aC)" nonfiltered="3100" processed="3092" dbindex="83109">
Himilc (Himilco, ) fou un general cartagins de les forces de Lilibea durant la Primera Guerra Pnica. Apareix com a comandant d'aquesta ciutat desprs de la victria de Metel sobre sdrubal (250 aC). Metel va assetjar la ciutat i Himilc va preparar la defensa amb els seus deu mil homes (el romans, dirigits pels cnsols Gai Atili i Luci Manli, eren deu vegades ms). La lluita fou enrgica per ambds costats. Annbal fill d'Amlcar va aconseguir portar socors a la ciutat amb uns 50 vaixells i deu mil homes. Himilc va renovar els atacs contra les obres dels assetjadors i va fer una sortida en la que fou rebutjat per va aconseguir cremar els enginys de guerra romans; el setge va esdevenir bloqueig per els bloquejats van poder mantenir les comunicacions per mar. 

El 249 aC la victria d'Adherbal a Drepanum va fer als cartaginesos amos de la mar. Himilc apareix cooperant amb Cartal desprs d'aquesta batalla, quan van intentar destruir un esquadr rom que vigilava prop de Lilibea, que no va tenir un xit complert per amb el que es van obrir completament la comunicaci de Lilibea per mar abans precria.

El 248 aC apareix lluitant contra els consols Cecili i Fabi. No torna a ser esmentat i ms tard apareix com a comandant de Lilibea el general Gisc que la governava al final de la guerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199985" title="Himilc (217 aC)" nonfiltered="3101" processed="3093" dbindex="83110">
Himilc (Himilco, ) fou un general cartagins que dirigia la flota d'sdrubal Barca a Hispnia el 217 aC. Fou atacat per Gneu Corneli Escipi a la boca de l'Ebre i derrotat; entre 35 i 40 vaixells foren capturats pels romans i la resta van escapar amb dificultat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199986" title="Himilc (senador)" nonfiltered="3102" processed="3094" dbindex="83111">
Himilc (Himilco, ) fou un senador cartagins esmentat per Tit Livi que diu que donava suport als Brquides. Probablement s el mateix que desprs del 216 aC fou enviat a Hispnia amb un exrcit per substituir a sdrubal Barca que havia d'avanar cap a Itlia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199987" title="Himilc (216 aC)" nonfiltered="3103" processed="3095" dbindex="83112">
Himilc (Himilco, ) fou un militar  cartagins, oficial a l'exrcit d'Annbal, que va conquerir la ciutat de Petlia al Bruttium el 216 aC desprs d'un setge d'uns quants mesos en els quals els assetjats van patir severament de fam. Appi diu que el conqueridor de Petlia fou Hann, per en realitat aquest era el comandant en cap del Bruttium i no dirig aquesta operaci concreta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199988" title="Himilc (214 aC)" nonfiltered="3104" processed="3096" dbindex="83113">
Himilc (Himilco, ) fou un general cartagins que va dirigir les forces a Siclia durant la Segona Guerra Pnica. s esmentat per primer cop quan va dirigir la flota enviada per Cartago a Siclia el 214 aC, quan Marcel va arribar a l'illa. Va romandre inactiu al cap Pachynus, esperant a veure que feia l'enemic.

Desprs va retornar a Cartago on se li va encomanar seguir la guerra i se li va donar el comandament de 25000 homes ms i tres mil cavallers, forces amb les que va desembarcar a Heraclea Minoa i es va fer amo d'Agrigent; aqu se li va unir Hipcrates de Siracusa; Marcel es va retirar i Himilc el va seguir fins a la vora del riu Anapus, per no va poder forar el camp rom que era molt fort.

Llavors va dirigir la seva atenci contra altres ciutats de Siclia, de les que moltes es van declarar per Cartago. Murgntia on eren el magatzems romans, va ser entregada a Himilc pels seus habitants i Enna no va seguir el mateix cam perqu el romans (per odre del governador Pinari), van fer una matana preventiva dels seus habitants (213 aC).

A la primavera segent (212 aC) Marcel va sorprendre Epipoles i es va apoderar de gran part de Siracusa i Himilc va veure la necessitat de fer aixecar el setge d'aquesta ciutat i va avanar cap a la zona junt amb Hipcrates per el seu atac fou rebutjat; la pesta una vegada mes va atacar als cartaginesos i el mateix Himilc i Hipcrates de Siracusa van morir per aquesta causa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199989" title="Himilc (206 aC)" nonfiltered="3105" processed="3097" dbindex="83114">

Himilc (Himilco, ) fou un general cartagins que va dirigir la guarnici pnica a Castulo (Hispnia) el 206 aC. En aquest moment la ciutat fou entregada al rom Escipi pel cap local Cerdubellus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199990" title="Himilc Famees" nonfiltered="3106" processed="3098" dbindex="83115">
Himilc Famees (Himilco Phameas o Phamaeas, ) fou un general cartagins que va dirigir la cavalleria cartaginesa a la tercera guerra pnica.

Amb les seves forces va atacar constantment als romans i va impedir la sortida dels seus homes del campament per no ser sorprs. Els romans li tenien terror i va contribuir en bona part a l'xit de l'exrcit cartagins sota sdrubal especialment en l'atac de Manili contra Neferis.

En aquesta lluita un dia va caure en mans d'Escipi que el va convncer d'abandonar la causa cartaginesa sense esperana i passar al camp rom, desprs el va deixar lliure; a la segona expedici de Manili contra Neferis (148 aC) es va passar als romans amb la major part dels seus homes. 

Escipi el va enviar a Roma i el senat li va donar roba de porpra i altres ornaments de distinci i una gran suma de diners. Va tornar a frica abans d'acabar la guerra per no consta que particips en ms operacions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199991" title="Hiostus" nonfiltered="3107" processed="3099" dbindex="83116">
Hiostus fou un cap sard, fill del cap Hampsicora. Pare i fill es van revoltar desprs de la batalla de Cannes (216 aC) i es van aliar a Annbal que va enviar una fora a l'illa, sota comandament d'sdrubal el Calb. Hampsicora va anar a l'interior de l'illa a reclutar partidaris, i mentre Hiostus es va deixar portar a un enfrontament amb els romans dirigits pel pretor Tit Manli en el qual fou derrotat i les seves forces dispersades. L'arribada dels cartaginesos va canviar la situaci i sdrubal i Hampsicora van reunir les seves forces i van avanar cap a Caralis (Cller) la capital provincial on Manli els va presentar batalla. Manli va obtenir una victria completa i Hostius va morir; Hampiscora es va poder escapar per en assabentar-se de la mort del fill es va sucidar (estiu del 215 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199993" title="Hipgores" nonfiltered="3108" processed="3100" dbindex="83117">
Hipgores (Hippagoras,  ) fou un escriptor grec, esmentat per Ateneu de Naucratis  (XIV. p. 1630 A.)  que va escriure un tractat titulat .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199995" title="Hiprquia" nonfiltered="3109" processed="3101" dbindex="83118">
Hiprquia (Hipparchia, )(ca. 346 aC - ca. 300 aC) fou una dama grega nascuda en una famlia distingida a Maronea a Trcia. Hiprquia va ser una de les primeres dones filsofes que va conviure, malgrat la inicial oposici de la seva famlia, amb Crtes de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola cnica. Teodor l'Ateu, que es reia d'ella, li va preguntar per qu no es dedicava a les tasques prpies del seu sexe.  
Hiprqua, conscient del que podia haver de revolucionari en la seva actitud, li va respondre: "Creus que he fet malament en consagrar a l'estudi el temps que, pel meu sexe, hauria d'haver perdut com a teixidora?". 

A banda de les "Vida de Crtes i de Hiprqua", de Digenes Laerci, s molt recomanable llegir l'aproximaci literria de Marcel Schwob a la figura de Crtes, en les seves "Vides imaginries"

Suides diu que va escriure alguns tractats i unes preguntes dirigides a Teodor l Ateu
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199996" title="Joan Baptista Lambert i Caminal" nonfiltered="3110" processed="3102" dbindex="83119">
Joan Baptista Lambert i Caminal (Barcelona, 1884 - 1945) s un compositor, director i pedagog catal.

Va comenar els estudis musicals a la catedral de Barcelona i ms tard va estudiar piano amb Pellicer i Joaquim Malats i composici amb Enric Morera i Felip Pedrell. El 1906 dirig l'orquestra dels Espectacles i Audicions Graner, que promovia el pintor Llus Graner, amb la filla del qual va tenir un idilli, i hi va estrenar l'obra Donzella que va a la guerra . En l'Exposici Internacional de 1929 fou organista del Palau Nacional; ms tard, director de l'Acadmia de Msica i de la Banda de la Casa Provincial de Caritat, de la Banda dels Mossos d'Esquadra (1928-1931), director de l'Escola de Msica i l'Orquestra de Granollers i de l'Escola Municipal de Msica desprs de la Guerra Civil i fins a la seva mort. Va obtenir nombrosos premis nacionals i internacionals, entre altres el de Rdio Barcelona de 1934 amb La festa de Santa Cristina de Lloret de Mar per a orquestra. Amb Alonso i Zamacois fou coautor del LAZ (nom tret de les inicials dels autors: Joan Baptista Lambert, Frederic Alfonso i Joaquim Zamacois), un tractat de solfeig en cinc volums de gran difusi en els anys de la postguerra.

Collabor a la restauraci de la msica religiosa i compongu misses, motets i peces per a orgue. Escriv obres escniques (Donzella que va a la guerra, 1906; El foc de Sant Joan, 1907) i sarsueles, de les quals destaca Por una mujer (1922). s autor d'obres simfniques, corals i de canons, aix com de mtodes didctics.

Tamb s l'autor de 17 sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="199999" title="Hiparc de Colarges" nonfiltered="3111" processed="3103" dbindex="83120">
Hiparc de Colarges (Hipparchus, ), fou un membre de la dinastia dels pisistrtides, nascut a Cholargae a tica, parent lluny d'Hiparc fill de Pisstrat. Hiparc de Colarges fou clebre per ser la primera persona d'Atenes que fou condemnada a l'ostracisme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200000" title="Hiparc (llibert)" nonfiltered="3112" processed="3104" dbindex="83121">


Hiparc (Hipparchus, ), fou un llibert de Marc Antoni que el va afavorir en diferents ocasions i del que fou molt proper. Tot i aix fou un dels primers que es va passar a Octavi (August). Desprs es va establir a Corint.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200001" title="Hiparc d'Eubea" nonfiltered="3113" processed="3105" dbindex="83122">
Hiparc d'Eubea  (Hipparchus, ), fou un dels ms fidels partidaris de Filip II de Macednia, que el va recompensar donant-li el crrec de tir d'Ertria per conjuntament amb Automed i Clitarc. Es van imposar a la ciutat amb una fora de mercenaris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200003" title="Hiparc (poeta)" nonfiltered="3114" processed="3106" dbindex="83123">
Hiparc  (Hipparchus, ), fou un poeta cmic atenenc que Suides situa a la vella comdia; els seus drames eren sobre matrimonis; es conserven algun ttols de les seves obres: , que deixen entreveure que era ms aviat de la nova comdia. Es suposa que fou contemporani de Dfil i Menandre d'Atenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200004" title="Hiparc (escriptor)" nonfiltered="3115" processed="3107" dbindex="83124">
Hiparc (Hipparchus, ), fou un escriptor grec egipci que va escriure una obra coneguda com la Ilada egpcia de la qual unes lnies son esmentades per Ateneu de Naucratis (Athen. 3. 101a.).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200005" title="Hiparc de Tebes" nonfiltered="3116" processed="3108" dbindex="83125">
Hiparc (Hipparchus, ) fou un filsof grec pitagric originari de Tebes, contemporani de Lisis, el mestre d'Epaminondes, vers el 380 aC. Climent d'Alexandria diu que fou expulsat del grup dels pitagrics perqu feia els seus ensenyaments en pblic, per li van erigir un monument a la seva mort. Estobeu va preservar un fragment de la seva obra .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200007" title="Hipar" nonfiltered="3117" processed="3109" dbindex="83126">


Onomstica:

Hipar, pare de Di de Siracusa.

Hipar, fill de Di de Siracusa. ;

Hippar de Siracusa, governant de Siracusa del 352 aC al 350 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200008" title="Hipar (pare de Di)" nonfiltered="3118" processed="3110" dbindex="83127">
Hippar (Hipparinus, ) fou un siracus pare de Di de Siracusa. Aristotil l'esmenta com home de gran fortuna personal que va donar suport a Dions el Vell per assolir el poder.

Segons Plutarc fou associat a Dions al comenament, i van exercir com a autocrators probablement el 406 aC o 405 aC. Aviat va desaparixer de la histria per segurament va continuar exercint altes funcions perqu la seva filla Aristmaca es va casar amb Dions i el seu fill Di exerc tamb alts crrecs ja en el govern de Dions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200009" title="Hipar (fill de Di)" nonfiltered="3119" processed="3111" dbindex="83128">
Hippar (Hipparinus, ) fou un siracus fill de Di de Siracusa. Quant Di va abandonar Siclia, Hippar i  la dona i la germana de Di van caure en mans de Dions el Jove i romania a les seves mans quan Di va tornar i va assetjar al tir a la ciutadella d'Ortgia (356 aC). Per aquesta circumstancia Dions va poder iniciar converses secretes amb Di, que no van portar a cap resultat. Mentre, Hippar havia estat privat dels luxes als que estava acostumat i finalment es va sucidar. Timac l'esmenta com Areteu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200011" title="Hippar de Siracusa" nonfiltered="3120" processed="3112" dbindex="83129">
Hippar (Hipparinus, ) fou un siracus fill de Dions el Vell de Siracusa i d'Aristmaca. Va succeir a Callip en el govern de Siracusa el 352 aC. Segons Diodor de Siclia va atacar Siracusa amb una flota i un exrcit i va derrotar a Callip, obligant-lo a fugir de Siracusa de la que va prendre possessi; Poli dona una versi una mica diferent i diu que Hippar era a Leontins, on s'havien arreplegat els exiliats siracusans, i es va assabentar que Callip havia sortit de Siracusa amb un exrcit, i va aprofitar per sorprendre la ciutat mentre era absent; Plutarc confirma parcialment aquesta segon versi quan diu que Callip va perdre Siracusa mentre intentava ocupar Catana. Hippar va governar per dos anys en els quals va perdre el suport dels ciutadans per les seves borratxeres i la seva tirania. Finalment fou assassinat (vers 350 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200013" title="Hipasi" nonfiltered="3121" processed="3113" dbindex="83130">
Hippasi (Hippasius, ) fou un cirurgi i veterinari grec del segle IV o segle V que va escriure algunes obres de les que noms es conserven alguns fragments, que es troben a la collecci d'escriptors d'aquest tema publicats en llat per Joannes Ruellius a Pars el 1530, i en grec per Simon Grynaeus a Basilea el 1537.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200018" title="Hipeu" nonfiltered="3122" processed="3114" dbindex="83131">
Hippeu (Hippeus, ) fou un pintor grec. La seva obra principal sembla que va ser el matrimoni de Peirithos, que era a Atenes, i que es esmentada per Polem (Ateneu de Naucratis XI.p.474,d.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200022" title="Hpia" nonfiltered="3123" processed="3115" dbindex="83132">
Hppia i Hippi (Hippia i Hippus, ), sn les detats gregues equivalents en llat a Equester i Equestris i fou el sobrenom de diverses divinitats incloent Hera, la dona de Zeus, Tegea, Olmpia i Posid, i a Roma de Fortuna i de Venus. L'activitat hpica deriva d'aquestes deitats.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200025" title="Hpies" nonfiltered="3124" processed="3116" dbindex="83133">


Onomstica:
Hpies (tir), fill de Pisstrat ;

Hpies d'Arcdia, capit d'una companyia de mercenaris arcadis ;

Hpies d'Elis, sofista grec ;

Hpies de Tassos, antic gramtic grec;

Hpies de Delos, gramtic grec ;

Hpies d'Eritrea, historiador grec,

Hpies, escultor grec ;

Hpies, escultor grec ;

Hpies, mecnic i gemetra grec;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200026" title="Hpies d'Arcdia" nonfiltered="3125" processed="3117" dbindex="83134">
Hpies (Hippias,  fou capit d'una companyia de mercenaris arcadis al servei de Pisutnes. s esmentat per Tucdides a la histria del cinqu any de la guerra del Pelopons (427 aC) . Una facci de la gent de Colof a Ntion (depenent de Prsia) el va introduir a la ciutat i es va fortificar a una zona ; all va ser assetjat per Paques, que acabava de rendir Mitilene, i que havia estat cridat pels exiliats de l'altra partit . Paques va cridar a una conferencia a Hpies i li va donar garantia de  que podria tornar a la ciutadella, per quan el va tenir a les seves mans el va empresonar i va atacar la ciutadella i la va ocupar; llavors va deixar anar a Hpies cap a la ciutadella i quan hi va arribar el va executar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200027" title="Hpies de Tassos" nonfiltered="3126" processed="3118" dbindex="83135">
Hpies de Tassos (Hippias,  fou un dels ms antics gramtics grecs que s va ocupar d'explicar alguns dels ms obscurs passatges del poemes de l'obra d'Homer. (Aristtil, Poet. 25; Soph. Elench. 1.3 ; Lysias, Orat. 13.54.). La seva poca no s pot assegurar per es anterior al segle V aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200028" title="Hpies de Delos" nonfiltered="3127" processed="3119" dbindex="83136">
Hpies de Delos (Hippias,  fou un gramtic grec probablement posterior al seu homnim Hpies de Tassos. s esmentat com autor d'un obra, una espcie de diccionari geogrfic  titulat  (Schol. ad Apollon. Rhod. iii. 1178, Eudoc. p. 248; Eustath. ad Dionys. Perieg. 270)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200029" title="Hpies d'Eritrea" nonfiltered="3128" processed="3120" dbindex="83137">
Hpies d'Eritrea (Hippias,  fou un historiador grec, d'poca desconeguda, nascut a Eritrea, que va escriure una histria sobre la seva ciutat natal, obra que s esmentada per Ateneu de Naucratis que en dona un fragment (6. p. 258).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200030" title="Hpies (mestre de Fdies)" nonfiltered="3129" processed="3121" dbindex="83138">
Hpies (Hippias,  fou un escultor grec de certa importncia, fams especialment perqu fou, segons Di Crisstom,  el mestre de Fdies. (Orat. lv. vol. 2. p. 282, ed. Reiske.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200031" title="Hpies (escultor)" nonfiltered="3130" processed="3122" dbindex="83139">
Hpies (Hippias,  fou un escultor grec que segons Pausnies va fer una esttua del vencedor a l'olimpada Esceos fill de Duris de Samos, que va estar a Olmpia vers el 324 aC quan els samians foren expulsats de la seva illa. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200032" title="Hpies (geometra)" nonfiltered="3131" processed="3123" dbindex="83140">
Hpies (Hippias,  fou un mecnic i gemetra grec, contemporani de Lluci, que va escriure un llibre amb una detallada descripci d'un bany que havia construt ell mateix. (Hippias, seu Balneium, vol. III  pp. 66-74.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200033" title="Angra dos Reis" nonfiltered="3132" processed="3124" dbindex="83141">

Angra dos Reis s una ciutat del litoral brasiler situada en l'estat de Rio de Janeiro, a una distncia de 151 km de la ciutat de Rio de Janeiro. T una superfcie total de 816,3 km, dels quals 193 km d'aquests sn illes, la major de les quals s l'Ilha Grande, i illots.

Les activitats econmiques ms importants de la ciutat sn les activitats porturies, el comer i els serveis, algunes indstries, la producci d'energia nuclear (els dos reactors nuclears brasilers estan situats en el municipi) i el turisme en seus platges, illes i locals de busseig.

 Origen del nom .
El nom del lloc t una interessant histria. Gaspar de Lemos, comandant de la flota naval portuguesa, va descobrir l'Illa Grande el 6 de gener de 1502, el "Dia de Reis". Aix que el lloc va ser batejat Angra dos Reis, que significa "ancorada dels reis".























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200035" title="Neil Harbisson" nonfiltered="3133" processed="3125" dbindex="83142">

Neil Harbisson (Londres, 27 de juliol de 1982) s un compositor i pintor britnic. s el primer cyborg del mn, combinaci de persona i ordinador, reconegut per un govern .  Harbisson t acromatpsia, una condici hereditria de la visi que des del naixement l'obliga a veure el mn en blanc i negre. Des de l'edat de 20 anys porta installat un aparell electrnic al cap per interpretar els colors..

 Biografia .

Neil Harbisson neix a Londres el 27 de juliol de 1982. Fill de pare britnic i de mare catalana, creix i viu a Matar, on estudia piano i belles arts. s deixeble del mestre i compositor Enric Torra Prtulas i de la pianista Conxita Prim. Als 16 anys estudia batxillerat artstic a lInstitut Alexandre Satorras on degut a la seva particularitat visual, li permeten utilitzar exclusivament els colors blanc, negre i gris als seus treballs. 

Als 18 anys, poc desprs d'encapalar una campanya per a salvar arbres centenaris de la seva ciutat, es trasllada a Dubln (Irlanda) on continua amb els seus estudis de piano a Waltons' School of Music. L'any segent s acceptat a Dartington College of Arts (Anglaterra) on estudia composici i piano. s deixeble del compositor experimental angls Denyer i del pianista manc John Railton. Durant els seus estudis a Anglaterra coneix a Adam Montandon, un recent llicenciat en ciberntica de l'Universitat de Plymouth. Els dos universitaris treballen conjuntament en la creaci de l'eyeborg, un sistema ciberntic que Harbisson s'instala al cap per a poder percebre els colors a travs de sons. 
 
Als 21 anys, Harbisson es converteix en el primer home ciberntic reconegut oficialment per un govern desprs d'insistir i presentar diverses sollicituds a l'oficina de passaports britnica perqu li reconeguin l'aparell que porta al cap com una part ms del seu cos i com a part de la seva imatge . El reconeixement oficial li permet aparixer a la fotografia del seu passaport amb l'aparell electrnic.
Actualment, no pot veure colors, per els pot interpretar amb notes musicals. La prtesis, que no es treu mai del cap, la considera part del seu cos i extensi dels seus sentits.

 L'Eyeborg .

L'invent consisteix en un sensor que Harbisson porta al costat del seu ull i que enfoca a la direcci que ell mira. El sensor envia tot el que percep a un ordinador porttil que porta penjat a l'esquena. A partir d'aqu, el programa informtic converteix les ones electromagntiques de la llum en freqncies que sn les notes musicals que ell pot interpretar com una escala de colors. L'invent fou possible grcies als coneixements de ciberntica del britnic Adam Montandon, a qui va conixer a la seva universitat i amb qui es pos en contacte per explicar-li la seva particularitat visual. 
El treball conjunt dels dos universitaris fou reconegut amb el prestigis premi europeu del festival Europrix Multimedia Top Talent Award  celebrat a Viena el 2004. El projecte s'endugu el primer premi d'aquest certamen d'entre 400 participants de 28 pasos diferents. Des de qu van ser premiats han fet presentacions del nou sistema i del funcionament de l'aparell a diversos festivals europeus.

 Enlaos externs .

Pgina web de Neil Harbisson;
web del duet artstic Moon Ribas i Neil Harbisson;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200036" title="Gran Premi de Brasil del 1979" nonfiltered="3134" processed="3126" dbindex="83143">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1979, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 4 de febrer del 1979.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jacques Laffite   2: 23. 07  ;
 Volta  rpida:  Jacques Laffite   2: 28. 76;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200038" title="Batalla de Cadis (1702)" nonfiltered="3135" processed="3127" dbindex="83144">







La batalla de Cdis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holands el 1702 durant la Guerra de Successi. 

Antecedents.
Amb la mort sense successi de Carles II d'Espanya, en el seu testament s'establia que el seu hereu seria el francs Felip d'Anjou. Tot i haver recolzat altres candidats, tots els pasos d'Europa van acceptar al nou sobir, excepte el l'emperador Leopold I. El 18 de febrer de 1701 el poble de Madrid va reconixer al nou monarca. 

En setembre de 1701 es constitueix la Gran Aliana de La Haia formada per l'Arxiducat d'ustria, el Regne d'Anglaterra, les Provncies Unides i Dinamarca, declarant la guerra al Regne de Frana i a la Monarquia Hispnica de Felip V d'Espanya el juny de 1702.

El juliol de 1702 un gran estol anglo-holands sota el comandament dels Almiralls George Rooke i James Butler va ser enviat per atacar i capturar Cadis amb l'objectiu d'establir una base naval per a la flota angloholandesa prop del mediterrani.

La batalla.
Les diferncies entre els comandants i les dificultats per desembarcar les tropes van donar temps al comte de Fernn Nez a arribar a la ciutadella amb reforos. La cavalleria lleugera de Francisco Castillo Fajardo va fustigar als anglesos impedint el seu avan, i la defensa de la ciutat es va convertir en una croada contra els invasors protestants.

La flota anglo-holandesa amb 25 vaixells, va ser incapa de redur les defenses exteriors de Cadis, i desprs d'un mes de lluita infructuosa es van retirar a Lisboa.  

Conseqncies.
Els anglesos i els holandesos es van retirar per van saber que una flota amb un tresor d'Amrica, escortat per un estol francs estava ancorada a Vigo, que seria capturada a la batalla de la badia de Vigo.

Notes i referncies.


Enllaos externs.
L'atac de Rooke a Cadis;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200043" title="Csar Cano Forrat" nonfiltered="3136" processed="3128" dbindex="83145">
Csar Cano Forrat (Valncia, 24 d'agost de 1960) s un compositor contemporani, el catleg d'obres del qual li ha valgut el reconeixement de pblic i crtica, la qual cosa l ha situat com un dels creadors ms destacats de la seva generaci. La seva obra es caracteritza per la meticulositat, el rigor i l'homogenetat, i s producte de la complexa tradici i de les troballes musicals que aquesta hi ha llegat, des d'una perspectiva aglutinadora, que aviat es transforma en un estil personal coherent, de base serial, que ha donat com a resultat peces compactes, cohesionades i de gran bellesa.

 Dades biogrfiques .

Cursa els estudis de Piano i Composici al Conservatori de la seva ciutat natal, on tamb estudia Direcci d'orquestra amb el mestre Manuel Galduf. Obt Premi d'Honor en Contrapunt i fuga, Menci d'Honor en Direcci d'orquestra i ambds Premis d'Honor en Composici. Parallelament assisteix becat a diversos cursos nacionals i internacionals. s professor superior d'Harmonia, Contrapunt, Composici i instrumentaci i Direcci d'orquestra. Ha estat professor de Composici i instrumentaci al Conservatori Superior de Msica  Joaqun Rodrigo  de Valncia, matries que en l'actualitat imparteix al Conservatori Superior de Msica  Salvador Segu  de Castell de la Plana.

Fou director titular del Grup Contemporani de Valncia de 1987 a 1990. Obtingu el Premi  Valncia  de Composici de Msica de cambra, en les edicions de 1984 i 1986, i el segon premi del Concurs nacional de Direcci d'orquestra  Manuel Palau  en 1985. En 1990 li s concedit el primer premi simfnic del III Concurs internacional de Composici de la JONDE, amb la seva obra Prcticas de pasin. Ha guanyat diversos concursos de composici coral, entre els quals destaquen el Premi  Juan Bautista Comes  en 1997, el Premi de la FECOCOVA en tres ocasions i la Beca  Fernando Remacha  del I Concurs de composici coral de cambra de Pamplona en 2006.

Ha rebut encrrecs de l'Orquestra Nacional d'Espanya (Concierto para piano y orquesta), de la Fundaci  Arte y Tecnologa  de Telefnica (Gris), de la Generalitat Valenciana (Clinamen, Concierto para clarinete y orquesta), del Centre per a la Difusi de la Msica Contempornia (Tribal, Liras y endecha), etc. En 1988 l'Ajuntament de Valncia li encarrega la composici d'un Te Deum per a celebrar en la catedral i en presncia dels Reis d'Espanya el 750 aniversari de la conquesta de la ciutat, interpretaci que es va gravar en CD. Aquest Te Deum aconsegueix posteriorment el 2n premi simfonicocoral del III Concurs internacional de Composici de la JONDE en 1991.

Ha compost i dirigit msica escnica a petici del Centre Dramtic Valenci i del Thtre de la Commune de Pars. De 1993 a 1995 va residir a Londres, on va treballar com a compositor independent. Des de 1989 realitza una mplia activitat com a conferenciant en unes quantes ciutats espanyoles difonent la msica contempornia. Fou compositor resident de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana durant els anys 2001 i 2002, i va compondre per encrrec d'aquesta agrupaci les obres Vestigios, per a orquestra de cambra i electroacstica, i Sobre los ngeles, per a orquestra simfnica.

El seu variat catleg inclou ms de 70 obres que han estat interpretades en diferents pasos com Regne Unit, EUA, Frana, Alemanya, Sussa, Itlia, Mxic, Rssia, Holanda, Uruguai, Portugal, Lban, etc. La seva discografia compta amb 15 CD que arrepleguen algunes de les seves obres ms representatives. Com a productor musical ha realitzat nou CD, vuit dels quals amb el segell discogrfic EGT.

 Apunts esttics .

El llenguatge de les obres de Csar Cano s serial. Diferents sries de dotze sons solen generar els elements que nodreixen les seves  partitures. Aquestes sries sn tractades lliurement, i de vegades el seu desplegament s'associa a algun nmero que crea noves ordenacions. Aquesta llibertat en el tractament del llenguatge serial no s poc significativa tractant-se d'un jove compositor a qui ja li queden lluny les experimentacions de la denominada Escola de Darmstadt, i que entn la tcnica compositiva com a assimilaci i sntesi dels encerts que l'experimentaci musical ha aportat al llenguatge (CANO: 1991, 40). L'aleatorietat, els microtons, les tcniques de collage, la cita histrica (cant gregori o oratori barroc, per exemple), el suggeriment d'algun element folklric (com el flamenc) sn recursos que tracta circumstancialment, per sempre integrats en el seu estil. El compositor es mostra especialment interessat en l'experimentaci amb la forma musical. Les seves investigacions produeixen com a resultat obres tan cohesionades com expressives, tan lgicament organitzades com evocadores.

A ms de la coherncia meldica i harmnica derivada de les sries que utilitza, s singularment interessant el tractament que fa de l'element rtmic, una font moltes vegades desbordant de vitalitat i lnia generadora de tensions estructuralment significatives. La seva habilitat de disposar els timbres, b vocals, b instrumentals, no se subordina a la recerca de l'efecte allat.

Com ja s'ha assenyalat, es dna en Csar Cano una manifesta necessitat sinttica, que vol fonamentar-se en les experincies que la tradici musical ha anat llegant al llenguatge dels sons. Sense descartar les aportacions de cap d'aquestes experincies, fins i tot les de les ms disgregadores, i ratificant la llibertat individual de l'artista, Cano defensa la composici com a ofici rigors i lcid, sotms a la lgica d'un sistema en qu s essencial la idea de la direccionalitat, que se sustenta des de la identitat que en primera instncia proporciona l'interval. El mateix compositor alludeix a aquest sistema qualificant-lo de sincretisme orgnic. Les segents paraules de Csar Cano expliquen en qu consisteix aquest sistema propi de composici:

La sntesis propuesta no es la  simbiosis  de varias tcnicas, ni el  multimanierismo . No se intenta que el oyente reconozca unas  pistas histricas  que le ayuden a la comprensin ( ). Frente a esta simbiosis postulo una organicidad del sistema, que todo lo contenga en su propio seno y sea coherente a travs de l, que posea la flexibilidad y potencia suficiente para que diversos aspectos tcnicos o estilsticos sean posibles como elaboraciones de l mismo. El sistema como fuente orgnica de todo lo que el compositor quiera y necesite ( ).

En definitiva, conclou amb una afirmaci que explica la finalitat ltima d'aquest sistema:

No existe ninguna intencin de retrospectiva estilstica en el sincretismo, que parte de la bsqueda sincera de una potica absolutamente original y propia, pero sin temer como sacrlegas las hermosas influencias aisladas de la tradicin, eso s, destiladas a travs del sistema compositivo. 

D'altra banda, s una constant en la seva obra que l'especulaci musical no estigui exempta de continguts. Encara que s una msica que funciona a la perfecci com a tal, la seva gnesi i el seu desenvolupament no s'expliquen noms des de la pura abstracci, ja que sn continus els ponts que traa amb la filosofia, la literatura o les arts plstiques. 

Respecte al cas particular de Prcticas de pasin, op. 12 (1987), cal dir que s un exemple ben illustratiu dels trets estilstics i musicals citats anteriorment. El ttol de l'obra cont una voluntria contradicci: s possible exercitar o practicar una cosa tan espontnia i innata en el ser hum com l'arravatament creatiu o la passi sobre el fet artstic? De ser aix, Cano proposa una reacci. En el fons hi ha la idea d'oposici als aspectes ms freds i rigorosos de les avantguardes ms estrictes de la segona postguerra mundial (vid. nota 2), sense rebutjar, en tot cas, els ensenyaments que es van derivar de la seva prctica. No obstant aix, la combinaci entre disciplina cientfica i emoci s un factor determinant en la composici musical:

La composicin se alquimia. Su estructura racional y emprica se estremece con los vientos de magia que la habitan. Ciencia y emocin se entrelazan indivisibles, en sutil simbiosis, nutrindose mutua y constantemente.

La pea consta de tres elements: gestos orquestrals multifnics, ritmes i melodies que es nodreixen de cinc sries de dotze sons. Els gestos orquestrals sn tamb dotze, de manera que configuren altres tres sries que es desenvolupen sobre una matriu serial d'acords. Les proporcions dels tres elements al llarg de l'obra segueixen diverses sries numriques en sentit contrari. Els passatges flexibles s'intercalen en la forma i s'adossen alternativament a cada un dels elements.

Tamb el Concierto para piano y orquesta, op. 29 (1992) est basat en cinc sries de dotze sons, que generen tot el material meldic i harmnic. Les sries es van alternant, impregnant cada una el discurs amb el seu peculiar aroma intervlic i assumint l'adequada transposici, suggerida pel decurs musical. La composici es desenvolupa en un sol moviment que cont gran varietat d'elements: melodies de diversos tipus, gestos orquestrals, passatges flexibles, polirtmies, intravisions, turbulncies, deconstruccions, moviments perpetus i cnons, entre altres. La pea mostra un fort inters per la manipulaci de la pulsaci musical. Tres diferents perpetuum mobiles estructuren la macroforma. Les seves pulsacions respectives sn cada vegada ms rpides, sent la primera predominantment binria, ternria la segona i una combinaci d'ambdues la tercera.

En la msica de cambra de Csar Cano tamb podem trobar bones mostres dels seus plantejaments esttics i de les seves inquietuds creatives. Aix, en Tribal, op. 32 (1994), per a flauta i quatre percussionistes, el compositor pretn crear una mescla de ressonncies tribals. Hi ha moments en qu els percussionistes parlen i criden en un llenguatge imaginari, replet de reminiscncies. La mescla d'aromes instrumentals i idiomtiques de distints pobles del mn crea una ambigitat multiracial molt quotidiana. Les influncies tniques concretes no estan aplicades des d'un rigor musicolgic, sin integrades en el sistema de composici de Cano.

Per la seva banda, el material meldic i harmnic de Vestigios, op. 49 (2002), per a orquestra de cambra i electroacstica, naix aix mateix de cinc sries de dotze sons. El nmero 5, smbol d'all hum, t aqu especial importncia i determina distints aspectes de l'obra: des de l'elecci de la plantilla, formada per quatre quintets, fins a la construcci motvica i la invenci rtmica. La part electroacstica, que consta principalment de sons sintetitzats de diverses classes i textos recitats per distintes persones en espanyol i angls, s'integra intermitentment en el conjunt instrumental al llarg de tota la pea, com imatges inconscients i sobtades, afegint al discurs musicals aromes sonores i retalls de frases i versos amagats en la memria.

Altres mostres paradigmtiques en la seva msica de cambra sn Wind Quintet, op. 59 (2004) i Brass Quintet, op. 60 (2005). En la primera, el tractament instrumental de tota la composici s variat i exigent, ja que requereix molt sovint de cada un dels intrprets intervencions protagonistes. La dualitat i l'alternana entre dues concepcions del quintet, una com a reuni de cinc solistes i una altra com una nica entitat interpretativa homognia (quan toquen homofnicament), sn aspectes que interessen a Cano especialment i que, per tant, intenta explorar i desenvolupar en aquesta obra. En la segona, esprem al mxim les possibilitats tcniques i tmbriques del quintet de metalls partint de diverses premisses: varietat rtmica (combinaci del temps llis amb l'estriat, modulacions mtriques, polirtmies, etc.), microtons, textures contrastants, solos virtuosstics, varietat tmbrica (aconseguida mitjanant la utilitzaci de sordines) com a element de gran importncia formal, etc.

 Msica, pintura, literatura i filosofia .

Aix mateix, com ja ha estat assenyalat, molta de la msica de Csar Cano enllaa de manera directa amb altres manifestacions artstiques i disciplines del coneixement. De fet, la idea generadora de Prcticas de pasin li va sorgir durant una conferncia a Siena sobre pintura italiana i, ms concretament, sobre la figura de Miquel ngel. En aquella conferncia es va comentar el seu furore potic, que en itali expressa l'arravatament creatiu, la passi sobre el fet artstic. Generalment, segons Vicente Lle (2007, 5), des que el Papa Juli II el qualifiqus en 1507 com a uomo terribile pels seus arravataments imprevisibles, la terribilit de Miquel ngel ha estat considerada simplement com una caracterstica de la seva personalitat. Tanmateix, el concepte tenia per als seus coetanis un sentit ms profund. En realitat, la terribilit de l'artista s'havia assimilat a la mania o furore de la inspiraci potica, teoritzada per neoplatnics florentins, com Cristoforo Landino, i per Marsilio Ficino especficament en la seva epstola De Divino Furore (1457); lluny de ser, doncs, un tret censurable de carcter, aquest furor denotava una capacitat sobrehumana de l'artista no ja per a fer com Du (fare una cosa morta parer viva) sin, literalment, per a fer de Du, per a reproduir el seu procs de creaci.

A ms, el concepte de non-finito de Miquel ngel entronca de ple amb la noci d'ambigitat i pluralitat de significats de l'obra d'art que Csar Cano aplica a la composici musical:

La obra de arte siempre ha tenido esta vocacin de enriquecedora ambigedad, esa pluralidad de significados que conviven en un solo significante gracias a los diferentes niveles perceptivos puestos en juego. Este sentimiento de relatividad, de dispersin, es una marca de nuestro tiempo, y se extiende a todos los dominios del ser humano en nuestra civilizacin. ( ) Esta situacin se consolida en el arte musical con el cdigo abierto ( ), al rechazar la visin nica y convencional de la msica y proponer la creacin de sistemas individuales, que estructurarn la sintaxis necesaria para la expresin artstica, sin pretender imponer sus postulados como dogma esttico especialmente vlido.

Altres obres de Cano tamb es relacionen amb el mn de la pintura. I s que al compositor sempre li ha interessat, a ms de la pintura en si, el pensament esttic del pintor. Bons exemples d'aquest inters sn les obres Gris i Mondriana, els ttols de les quals ja insinuen els contorns i les referncies pictriques.

En concret en Gris, op. 28 (1992), msica escrita per a l'exposici Variaciones en Gris, que es va presentar a Madrid en 1992, el compositor valenci va tractar d'escriure un discurs que no fos totalment abstracte, sin que mantingus certa influncia instrumental tradicional. El seu desig fou el de proposar un possible parallelisme entre la seva msica i l'inters fonamental del pintor Juan Gris (1887-1927) per la representaci de l'essncia de l'objecte. En l'obra de Cano, la voluntat representativa d'aquest fonament essencial ser el serialisme, codi ja contemporani al pintor. D'altra banda, diferents associacions d'elements formen un collage musical, la qual cosa constitueix un homenatge a la tcnica dels papiers colls que va practicar Gris. A ms, la fascinaci de l'artista plstic per la proporci matemtica va suggerir al msic l'existncia d'un nmero, l'onze, que es corresponia amb el nombre de quadres de Gris que funcionaven com a nucli de l'exposici, i que eren objecte de reflexi per part de diversos artistes que utilitzaven tcniques tradicionals i contempornies, com el Vdeo-Art, el Fax-Art, la msica electroacstica, etc. Aquest nmero onze s el generador de les cllules meldiques, els ritmes i les formes amb qu el compositor vertebra la pea.

Quant a Mondriana, op. 10 (1987), podem dir que es tracta de l'nica pea del catleg de Csar Cano escrita per a banda de msica. Fou un encrrec de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana per a ser obra obligada en la Secci Juvenil del Certamen Internacional de Bandes Ciutat de Valncia en 1988 i parteix de les propostes artstiques del pintor holands Piet Mondrian (1872-1944), principal exponent del neoplasticisme. Influt per les seves idees esttiques, Cano proposa un mdul estructurat rtmicament per la srie de Fibonacci, que consta d'una melodia multidimensional de timbres i mixtures, de manera que exposa un discurs rectilini i anguls prxim a l'austeritat de la seva obra pictrica. D'altra banda, l'afici de Mondrian a ballar en cabarets de jazz, i la seva famosa obra Broadway Boogie Woogie originaren els elements rtmics primaris i les melodies expressives, com a testimonis de l'emocionant contrast entre l'abstracci intellectual i la vivncia immediata de la realitat.

Altrament, Cano compta amb moltes composicions en qu el mn de la literatura t ressonncies. La primera obra que prendrem com a exemple d'aquesta relaci en realitat no s una obra, sin un cicle anomenat Glasperlenspielen, que integra tres composicions i que est inspirat en la novella del mateix nom (El joc de la granadura, en catal) de Hermann Hesse. Les dues primeres peces del cicle sn per a conjunt instrumental, la primera per a un grup redut i la segona per a un grup ms ampli, de quinze instrumentistes. Glasperlenspiel III, op. 66 (2007), est escrita per a orquestra simfnica, amb fustes a dos, quatre trompes, dues trompetes, dos trombons, quatre percussionistes, un piano i les cordes. Comparteix i elabora gran part del material musical de Glasperlenspiel II, op. 18, pea finalitzada l'agost de 1989 i estrenada aquell mateix any en el V Festival internacional de msica contempornia d'Alacant. El mateix Cano ja parla de la novella de Hesse en relaci amb la imatge de l'art occidental com a metfora epistemolgica i que connecta amb el seu concepte de sincretisme orgnic:

( ) el arte occidental, influido por la irremediable tendencia cognoscitiva y ordenadora del universo de sus creadores, se nos presenta como una metfora epistemolgica. Un smbolo literario de esta funcin metafrica del arte es el Glasperlenspiel (juego de los abalorios) de Hermann Hesse, tratado en su novela del mismo ttulo publicada en 1943 y que dedic misteriosamente  a los viajeros de Oriente .  El juego de abalorios  nos explica Hesse- es un juego con todos los contenidos y valores de nuestra cultura. Cabra reproducir en el juego todo el dintorno espiritual de mundo  (sic).

Altres obres en qu Cano entrellaa msica i literatura sn: Letanas de Tln, op. 7 (1986), per a soprano i conjunt instrumental, inspirada en el conte de Jorge Luis Borges Tln, Uqbar, Orbis Tertius; Visin de Odette, op. 20 (1989), per a viola i piano, suggerida per la primera part de  la recherche du temps perdu, de Marcel Proust (1871-1922); Concierto para clarinete y orquesta, op. 41 (1998), una obra que desitja retre homenatge a Federico Garca Lorca (1898-1936), en tres moviments, l'ltim dels quals cont una evocaci del mn del cante jondo; Apolo en Sodoma, op. 48 (2002), obra en qu l'entorn metafric remet a la mitologia i a passatges bblics, a ms de l'aparici de certes referncies literries. En aquesta composici per a clarinet en sib i electroacstica, Cano pretn mostrar el contrast dramtic entre dues concepcions oposades: l'espiritualitat enfront del materialisme, l'art enfront del mer producte de consum. Ho aconsegueix sintetitzant, a travs d'una visi surrealista, el pensament musical serial amb aspectes de la msica comercial. Apollo s representat ac pel cant serial del clarinet, que contrasta amb l'ambient plural de Sodoma, metfora d'un mn materialista, frvol, consumista i lasciu. D'aquesta part, se n'encarrega l'electroacstica integrada per diversos elements que formen un collage sonor: cites bbliques en llat, textos en espanyol i angls, referncies a Krilov, un personatge de Els dimonis de Dostoievski (1821-1881), orgasmes de dona, rugits de tigre, sons sintetitzats, samples diversos i altres.

Com a ltim exemple d'obra en qu Cano uneix msica i literatura citarem Sobre los ngeles, op. 50 (2002). El mateix ttol de la composici, aix com els ttols de cada moviment, remeten al poemari homnim de Rafael Alberti (1902-1999) i als poemes homnims que l integren. No obstant aix, i en paraules de Csar Cano:

( ) no es una obra descriptiva, no se cie al texto potico ni cada parte se refiere concretamente al poema que le da nombre. La organizacin formal se basa en la combinacin y elaboracin de distintas imgenes sonoras que evocaron la lectura del libro en su totalidad. As, existen en los primeros movimientos premoniciones musicales de lo que ms adelante suceder plenamente en la obra.

El llenguatge de Sobre los ngeles s serial. nicament tres sries de dotze sons, tractades lliurement, generen tot el material meldic i harmnic de l'obra. Tamb destaca el mgic nmero 9, tres vegades tres, d'ancestrals i divines ressonncies, com a element generador de cllules rtmiques. L'escriptura orquestral combina els passatges compassejats amb els d'aleatorietat controlada, all temperat amb all microtonal, l'mbit sonor discret amb el continu, en un intent d'evocar l'intens i lric surrealisme dels poemes d'Alberti.

Finalment, entre l'extens catleg de Cano trobem una obra que traa un estret pont amb l'univers de la filosofia. Es tracta de Clinamen, op. 36, obra que es desenvolupa en un nic moviment. La partitura, creada en 1992 i revisada tres anys desprs, pren el ttol del llibre de Lucreci De rerum natura, en qu fa referncia a la inclinaci o desviaci dels toms en el seu moviment, una cosa casual i imprevisible que, segons la filosofia epicria, genera xocs que sn els causants de la creaci del mn. Es considera, doncs, el clinamen, com la inclusi del concepte de llibertat creadora dins un cosmos regit pel mecanicisme. D'aqu que la idea de la llibertat de l'home, la voluntat de ser individual en un entorn imposat, siga el motor d'aquesta composici. L'entorn, mecnic i implacable, ve representat en aquest caos per una pulsaci rtmica regular i evident. La particular sintaxi harmnica de l'obra s resultat d'un procs orgnic a partir de les cinc sries de dotze sons que originen tot el material. Generalment modulacions mtriques articulen aquesta obra amb vocaci unitria.

Al marge d'aquestes obres que s'han posat com a exemple, conv indicar que aquesta relaci de la msica amb altres mbits artstics no es det aqu. Tamb cal considerar la msica que Csar Cano t escrita per a diverses manifestacions escniques, aix com la minuciosa selecci de textos en les seves obres per a cor o per a veu solista.

En definitiva, aquest compositor valenci teixeix uns fils d'uni entre la msica i altres disciplines (no noms artstiques) de vegades evidents i de vegades subtils, de vegades transparents i de vegades misteriosos. En ltim terme es troba la concepci de l'ens artstic, de l'obra d'art, entesa com a totalitat, sense lmits discrets ni fronteres que impedeixen el transvasament d'idees, nocions i fins i tot tcniques.

 Llistat cronolgic d'obres .

Ma, op. 1 (1984) Cor mixt a 4 veus;
Apuntes para Nastassia, op. 2 (1985, en rev.) Piano;
Pentametalia, op. 3 (1985, rev. 2003) Quintet de metalls;
Los perpetuos comienzos (Cuarteto n 1), op. 4 (1985) Quartet de corda;
El espejo y la mscara, op. 5 (1986) Orquestra simfnica;
Juglara, op. 6 (1986) Flauta, viol i guitarra;
Letanas de Tln, op. 7 (1986) Soprano, flauta, obo, clarinet, percussi (1 intrpret), piano, viol i violoncel;
La noche santa, op. 8 (1986) Cor mixt a 4 veus;
Tro para clarinete, trompa y piano, op. 9 (1987, rev. 2004) Clarinet, trompa i piano;
Mondriana, op. 10 (1987, rev. 2006) Banda de msica (Wind Band);
Atrnima, op. 11 (1987) Orgue;
Prcticas de pasin, op. 12 (1987) Orquestra simfnica;
Pas de deux, op. 13 (1988) 2 Flautes;
Te Deum, op. 14 (1988) Soprano, mezzosoprano, tenor, barton, 2 cors mixtos i orquestra simfnica;
Sueo oscuro, op. 15 (1985, rev. 2003) Clarinet;
Fulcite me, op. 16 (1989) 2 Sopranos i orgue;
Circe siniestra, op. 17 (1989) Piano, m esquerra;
Glasperlenspiel II, op. 18 (1989) Flauta, obo, clarinet, fagot, trompa, trompeta, tromb, percussi (2 intrprets), piano, 2 violins, viola, violoncel i contrabaix;
Canciones de vigilia, op. 19 (1989) Soprano i piano;
Visin de Odette, op. 20 (1989) Viola i piano;
Cuarteto n 2, op. 21 (1990, rev. 1994) Quartet de corda;
Panis et Poena, op. 22 (1990) Cor mixt a 12 veus;
Jcara n 1, op. 23 (1991) Piano;
Mudanzas de amor, op. 24 (2005) Cor mixt a 4 veus;
Da Robur, op. 25 (1991) Doble cor;
Jcara n 2, op. 26 (1991) Piano;
Silbo engarzado, op. 27 (1992) Flauta i piano;
Gris, op. 28 (1992) Msica electroacstica;
Concierto para piano y orquesta, op. 29 (1992) Piano solista i orquestra simfnica;
Wooden Breath, op. 30 (1994) Clarinet baix i percussi (1 intrpret) / tamb per a saxofon tenor i percussi;
Vigilias, op. 31 (1994) Clarinet i piano;
Tribal, op. 32 (1994) Flauta i percussi (4 intrprets) / tamb per a clarinet i percussi;
Cmo no vens?, op. 33 (1994) Veu i guitarra;
Azndar, op. 34 (1994, rev. 2001) Guitarra;
Jcara n 3, op. 35 (1995) Piano;
Clinamen, op. 36 (1995) Orquestra simfnica;
Liras y endecha, op. 37 (1996) Soprano i guitarra;
Speculum in aenigmate, op. 38 (1997) Cor mixt a 4 veus;
Quedito, op.  39 (1997) Cor mixt a 4 veus;
Suite del agua, op. 40 (1998) Soprano i guitarra;
Concierto para clarinete y orquesta, op. 41 (1998) Clarinet solista i orquestra simfnica;
Rimas de amor y mort, op. 42 (1999) Cor mixt a 4 veus;
mbito del metal, op. 43 (2000) Conjunt de metalls i percussi (3 intrprets);
Presagios y azar, op. 44 (2000) Flauta, viola i arpa;
Berceuse al espejo dormido, op. 45 (2000) Cor mixt a 4 veus;
Escorzo grave, op. 46 (2001) Contrabaix i piano;
Pregntale al espejo, op. 47 (2001) Cor mixt a 4 veus;
Apolo en Sodoma, op. 48 (2002) Clarinet en sib i electroacstica;
Vestigios, op. 49 (2002) Orquestra de cambra i electroacstica;
Sobre los ngeles, op. 50 (2002) Orquestra simfnica;
Perfil de Adela, op. 51 (2002) Guitarra;
Perfil del momento, op. 52 (2003) Flauta en do;
Deseo, op. 53 (2003) Cor mixt a 4 veus;
Perfil de marzo, op. 54 (2004) Piano;
Le tombeau de Berio, op. 55 (2004) Piano;
Perfil del augurio, op. 56 (2004) Trompa en Fa;
Evolucin, op. 57 (2004) Cor mixt a 4 veus;
Galn abril, op. 58 (2004) Cor de veus blanques a tres veus;
Wind quintet, op. 59 (2004) Flauta, obo, clarinet, trompa i fagot;
Brass quintet, op. 60 (2005) Quintet de metalls;
Vivir en la luz, op. 61 (2005) Clarinet, piano i electroacstica;
Ofrenda, op. 62 (2005) Piano;
El libro de Artemidoro, op. 63 (2006) Guitarra;
El gran viaje, op. 64 (2006) Cor mixt a 8 veus;
Sextet, op. 65 (2006) Flauta, obo, clarinet, trompa, fagot i piano;
Glasperlenspiel III, op. 66 (2007) Orquestra simfnica;
Ancestry, op. 67 (2007) Quartet de percussi (4 intrprets);
Soledad florida, op. 68 (2007) Cor mixt a 8 veus;
Preludi festiu, op. 69 (2007) Orquestra simfnica;
Le jockey perdu, op. 70 (2008) Viol i piano;
 
 Notes .



 Bibliografia .

BADENES, G. (dir.) (1992): Historia de la msica de la Comunidad Valenciana, Ed. Prensa Alicantina Ed. Prensa Valenciana, Alacant  Valncia.
BANS, E. (ed.) (2002): El legado musical del siglo XX, Ediciones Universidad de Navarra, Barain.
CANO, C. (1991): Trnsito y crnica personal, Tercer Encuentro sobre Composicin Musical, Valncia 1990, Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, rea de Msica de l'IVAECM, Valncia.
CANO, C. (2004): Vestigios i Sobre los ngeles, notes al CD Csar Cano: Vestigios / Sobre los ngeles, Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, Manuel Galduf, B-24179-2004, Patrimonio musical valenciano, Actual 002, Institut Valenci de la Msica.
CASARES, E. (dir.) (2006): Diccionario de la msica valenciana, 2 vols., Iberautor Promociones Culturales, Madrid.
LLE, V. (2007): Tintoretto 2, Revista de Libros, nm. 124.
LPEZ-CHAVARRI ANDJAR, E. (1992): Compositores valencianos del siglo XX: del modernismo a las vanguardias, Msica 92, Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, Valncia.
MARCO, T. (2002): Pensamiento musical y siglo XX, Fundacin Autor, Madrid.

 Enllaos externs .
                            
Pgina web del compositor Csar Cano;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200061" title="Jess Blasco Monterde" nonfiltered="3137" processed="3129" dbindex="83146">
Jess Blasco (Barcelona, 3 de novembre de 1919 - 21 d'octubre de 1995) va ser un autor de cmic catal, creador de Cuto i Anita Diminuta.

Biografia i obra.

Jess Blasco s el germ major d'una saga de dibuixants que constituir l'anomenada  factoria Blasco. 
El seu primer dibuix es va publicar en la revista Mickey, el 27 d'abril de 1935, quan noms comptava quinze anys. Eixe mateix any va comenar a collaborar professionalment amb dos de les principals revistes de cmic de l'poca, Pocholo i Boliche. En les pgines d'aquesta darrera va aparixer per primera vegada el seu personatge Cuto, protagonista d'una srie titulada Cuto, Gurripato y Camarilla.

Durant la guerra civil espanyola va ser mobilitzat i va combatre en l'exrcit republic. A l'acabar l'enfrontament, va ser recls en els camp d'arena de Frana, fins a 1940. All dibuixava per als guardians a canvi de menjar.

Eixe mateix any va tornar a Catalunya, on va aconseguir treball com a director artstic de l'editorial Plaa, i com portadista per a les editorials Mol i Clper. L'editora Consuelo Gil el va cridar per a collaborar en el seu setmanari, Chicos, en el que Blasco publicaria les seues obres ms importants. Va recuperar a Cuto, al que va donar ara els trets del seu germ Alexandre, convertint-lo en el xiquet aventurer ms emblemtic de la primera postguerra (comparat per alguns comentaristes amb Tintn, amb el que tamb compartix el gust pels pantalons bombatxos). Del personatge va dibuixar diverses aventures en les pgines de Chicos, per destaquen sobretot Tragedia en Oriente (1945) i En los dominios de los sioux (1946).

Per a la revista Mis Chicas, tamb editada per Consuelo Gil, va crear a un altre personatge entranyable, Anita Diminuta (1941). En aquesta revista va publicar el cmic Los tres inseparables (1943).

Tamb va realitzar diverses historietes blliques, ambientades en la Segona Guerra Mundial. com La Escuadrilla de la Muerte (1941) o Episodios de Guerra (1948). Algunes de les seues creacions en aquesta poca, tant en el camp del cmic realista com en l'humorstic, van ser: Chispita (1946), Kul-Hebra (1949), Tontone y CIA, Jim el Terrible, Smiley O'Hara (1950), Lex Tarron i Joe Bazooka.

En 1957 va comenar a treballar per a l'agncia britnica Fleetway, que li oferia millors perspectives que la raqutica indstria del cmic espanyol. Per al mercat britnic va dibuixar nombroses historietes de l'Oest, com Billy the Kid, Wyatt Earp, Buffalo Bill, Shot Basky i Blackbow, sries d'aventures com Moctezuma's Daughter, Edward and the Jumblies,The Indestructible Man, The Slave of the Screamer, Phantom of the Forest i Miss Tarntula, i el cmic de superherois Zarpa de Acero (Steel Claw). Des de 1968 va realitzar tamb treballs en l'mbit francfon, com el western Los guerrilleros, amb guions de Miquel Cuss, o una adaptaci al cmic de la Bblia, Unix Bible en Bande Dessine, per a editorial Dargaud, un treball d'encrrec que li va permetre pagar les seues factures. Per al mercat itali va realitzar una adaptaci de El llibre de les meravelles, de Marco Polo, que a Espanya va publicar Bruguera en la seua collecci Joyas Literries.

En 1982 va ser guardonat amb el Yellow Kid del Sal del Cmic de Lucca (Itlia), un dels premis ms importants que pot rebre un autor de cmics. Va iniciar, amb guions de Vctor Mora, una nova etapa de El Capitn Trueno, que va tindre curta vida a causa del tancament de Bruguera en 1986. 

El 1986 va mamprendre una altra collaboraci amb Mora, la srie Tallafero (1987). El seu darrer treball, i l'nic en catal grcies als guions de Victor Mora. La srie narra les aventures de l'expedici dels Almogvers, a partir de la crnica de Ramon Muntaner. La seua mort el 1995, deixa l'obra en mans del seu germ Adri Blasco l'obra.

Importncia de l'obra de Jess Blasco.

A pesar de la precria situaci de la postguerra i de qu Blasco hagu d'acceptar treballs d'encrrec per sobreviure, la seua obra destaca per damunt del cmic de postguerra i s comparable a la d' Alex Raymond, Harold Foster o Burne Hogarth. De fet, la seua obra s quasi ms reconeguda a l'estranger que a casa nostra . Aix, per exemple, Blasco s l'nic dibuixant no sols dels Pasos Catalans, sin de l'Estat Espanyol amb dues obres citades (Cuto i Anita Diminuta) al Larousse: diccionari
dels cmics. 


Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina dedicada als germans Jess, Pili, Alexandre i Adri Blasco;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200071" title="Bany" nonfiltered="3138" processed="3130" dbindex="83147">
El bany s una habitaci de la casa destinada a la higiene personal dels seus habitants. El seu origen, per, sembla remuntar-se a les ablucions religioses. En un inici eren banys comunals, que van passar als habitatges de luxe i a partir d'aqu a la majoria de cases humanes.

El bany sol contenir un inodor o un forat que connecta amb la fossa sptica o el clavegueram per evacuar els excrements; una banyera o dutxa per rentar-se el cos i un lavabo per rentar-se les mans. Alguns estan complementats per bidets, armariets i una banyera.

El bany sol ser una habitaci allada de la resta, amb ventilaci. Predomina la decoraci basada en rajoles, impermeables, si b el disseny depn molt de la cultura local. Es calcula que la meitat de la poblaci mundial no t bany a casa seva, amb els problems higinics que aix pot comportar


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200075" title="Drac de Vilafranca" nonfiltered="3139" processed="3131" dbindex="83148">

El Drac de Vilafranca del Peneds apareix a la documentaci per primera vegada a la celebraci del Corpus de l'any 1600. A partir d'aquest moment actua en diferents celebracions tan a la vila com a d'altres poblacions de Catalunya, ja siguin festes civils com religioses. 

Des de sempre ha estat una de les figures ms destacades i representatives de la Festa Major de Vilafranca, encapalant la Cercavila que dona inici a la festa i les tres processons de Sant Flix. Quan s'obre pas pels carrers ho fa al so de "La Passada", pea que ja es tocava al segle XIX. Quan balla fent un cercle sobre ell mateix, amb el cap acotat i la cua enlairada, ho fa al ritme de "La dansa del foc".  Al llarg de la seva histria ha anat acompanyat de flabiol i tambor, si b en alguna ocasi l'havia acompanyat un graller.

A la boca hi duu una pea en forma de creu que serveix per aguantar els coets, que s'encenen amb una metxa de cot trenada. Per encendre les ales i la cua, que queden enlairades quan balla, s'utilitza la porra, un pal negre amb lnies vermelles amb una pina al seu extrem per collocar-hi un coet.

La seva popularitat queda clarament reflexada en els nombrosos dracs petits que hi ha a Vilafranca, ja coneguts des de finals del segle XIX.  Des dels anys '80 del segle XX un drac petit apareix a la Festa Major petita, acompanyat de portadors i musics de la seva mida.

 Fitxa tcnica .
 Nom: Drac de Vilafranca del Peneds;
 mbit territorial: Peneds;
 Funcionalitat: Foc i protocol 	;
 Material: Fusta, pell, cartr i pl de cavall.
 Any de construcci: 1600 (documentat), segle XII (anlisis pictograma) ;
 Pes: 115,83 Kg.
 Constructor: Desconegut;
 Mides: 	Llargada: 395 cms. Amplada: 110 cms. Alada: 135 cms.
 Tracci: Carregada interiorment per 1 persona flexionada endavant per la cintura;
 Punts de Foc: 6. 3 a la boca, 1 a cada ala i 1 a la cua.
 Components: els portadors i els msics (actualment, 1 flabiolaire i un gemegista);
 Festes: Festa Major de Vilafranca del Peneds, del 29 al 31 d agost, 1 i 2 de setembre.

 Rplica .
L'any 2006 es va presentar una rplica del Drac de Vilafranca, no lluny de la controvrsia entre els vilafranquins per tot el que representa per la vila. Es va crear amb l'objectiu de reduir l's que se'n fa i evitar malmetre'l (es t constncia d'un accident de la furgoneta, fa anys, que transportava el drac). Per a les sortides a l'exterior s'utilitza la rplica que, a ms, gaudeix d'una lleugera reducci del pes (de 115,83kg a 80kg i escaig). 

Des de la Festa Major de 2006, el drac original apareix el dia 30 d'agost, Sant Flix i el 31 al mat, mentre que la rplica actua tot el dia 29, i el 31 a la process, tot i que molts vilafranquins reclamaren que sorts els tres dies de Festa oficial de la Festa Major de Vilafranca.

Enllaos externs.
Drac de Vilafranca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200076" title="Macei" nonfiltered="3140" processed="3132" dbindex="83149">



Macei s la capital de l'estat brasiler d'Alagoas. T una poblaci de 905.000 habitants (2005) amb una superfcie aproximada de 511 km. Amb los municipis de Rio Largo, Marechal Deodoro, Pilar, Satuba, Coqueiro Seco, Santa Luzia do Norte, Messias, Barra de So Miguel, Paripueira i Barra de Santo Antnio conforma la Regi Metropolitana de Macei, que posseeix ms d'1.100.000 habitants (2005). 

T una altura mitja de 7 metres sobre el nivell del mar, amb una temperatura mitja de 28C. La ciutat est situada entre l'Oce Atlntic, que la dota de belles platges, i la Llacuna Munda, que t gran importncia econmica per als poblats de pescadors que viuen en les seves costes.



Comer, turisme (en les seves platges, com Jatica, Pajuara e Gunga), serveis i indstria sn les activitats econmiques principals de la ciutat.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200077" title="Florence Griffith-Joyner" nonfiltered="3141" processed="3133" dbindex="83150">














Florence Griffith-Joyner - (21 de desembre de 1959 a Los ngeles, Califrnia;   21 de setembre de 1998 a Misin Viejo, Califrnia). Atleta nord-americana especialista en proves de velocitat, que guany tres medalles d'or i una de plata als Jocs Olmpics de Sel 1988 i va batre els rcords del mn de 100 m i 200 m.
 
El seu nom complet era Delorez Florence Griffith-Joyner, i popularment se la coneixia com a Flo-Jo.

Biografia.

Inicis.

Procedent d'una famlia humil, comen de nena a destacar en carreres, en qu guanyava als nois de la seva edat i fins i tot de ms grans. Tot i les seves prometedores qualitats l'atletisme no oferia un futur que pogus resoldre les dificultats econmiques de la famlia, per la qual cosa a l'acabar els estudis secundaris l'abandon per anar a treballar.

Tot canvi quan va conixer a Bob Kersee, que seria el seu entrenador i que rpidament vei el seu potencial com a velocista. Va aconseguir-li una beca per estudiar a la Universitat de Califrnia, Los ngeles (UCLA), i comenaren a treballar seriosament.

Rpidament arribaren els resultats. Florence va guanyar diversos ttuls als Campionats Universitaris dels Estats Units (NCAA), i els seus temps en 100 i 200 metres llisos van millorar notriament.

Primers xits.

El 1983 particip a la primera edici del Campionat del Mn d'Atletisme celebrat a Hlsinki, on va ser 4 als 200 m.

El 1984 aconsegu la medalla de plata als 200 m als Jocs Olmpics de Los Angeles, sent superada sols per la seva compatriota Valerie Brisco-Hooks.

Desprs dels Jocs, Griffith es cas amb l'atleta Al Joyner, campi olmpic de triple salt i germ de l'atleta Jackie Joyner-Kersee, i temporalment abandon la prctica de l'atletisme. 

Amb tot, i amb la vista posada als Jocs Olmpics de 1988, Florence va reaparixer als Mundials de Roma de 1987, on torn a acabar segona als 200 m, aquest cop superada per l'alemanya Silke Gladisch. A ms va guanyar la medalla d'or en la cursa de relleus 4 x 100 m.

1988.

El 1988 seria el seu gran any, amb les victries als Jocs Olmpics de Sel i amb els rcords del mn de 100 i 200 metres llisos. Als trials d'Indianpolis, classificatoris pels Jocs, va crrer els 100 m en uns sorprenents 1049, una marca que feia miques l'anterior rcord de 1076 que tenia Evelyn Ashford, i que encara avui dia continua sent una marca inagualable per a cap altra atleta.

Ja als Jocs Olmpics de Sel, la seva actuaci fou histrica, guanyant les medalles d'or en 100 m, 200 m i relleus 4 x 100 m, a ms de la plata als 4x400m relleus. Cal destacar que als 200 m, va batre dues vegades el rcord mundial, una a semifinals i l'altre a la final, sent els 2134 d'aquesta darrera l'actual rcord del mn de la distncia.

Desprs dels Jocs.

Poc desprs dels Jocs Olmpics, amb 29 anys i estant al capdamunt de la seva carrera esportiva, va anunciar la seva retirada de les pistes. Convertida en un dol meditic del moment, es dedic a la publicitat. Tingu la seva prpia lnia de roba, i fins i tot es va fer una nina anomenada Flo-Jo.

Amb sols 38 anys, el 21 de setembre de 1998, moria repentinament.

A Florence Griffith se la recorda sobre tot per dues coses. En primer lloc per la seva imatge, amb una roba i maquillatge espectaculars, on destacaven per sobre de tot les seves llargussimes i acolorides ungles, que la feien inconfusible a les pistes d'atletisme. 

En segon lloc per les sospites al voltant de les seves grans qualitats i el possible s de substncies dopants per augmentar el seu rendiment. Aquestes sospites es basaven en l'aspecte hipermusculat de Florence, que a ms s'havia produt en poc temps. A aix se li sum l'escndol provocat per Ben Johnson, i el creixent inters dels mitjans de comunicaci pels temes relacionats amb el dopatge.

Marques personals.
100 m   10"49 (Indianpolis, 1988) Rcord del mn vigent;
200 m   21"34 (Sel, 1988) Rcord del mn vigent;
400 m   50"89 (Los ngeles, 1985);
 
Enllaos externs.
 Web oficial ;
 Florence Griffith-Joyner  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200083" title="Llei Bosman" nonfiltered="3142" processed="3134" dbindex="83151">
Es coneix popularment com a Llei Bosman una sentncia del Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees de l'any 1995. La sentncia ha adoptat el nom d'un dels demandants, el futbolista belga Jean-Marc Bosman i permet als jugadors de futbol de la Uni Europea canviar de club al finalitzar el seu contracte sense haver de pagar cap compensaci econmica per aquest fet.

El cas va comenar l'any 1990, en el qual Jean-Marc Bosman esgot el seu contracte professional amb el RFC Lige de la Primera divisi belga. En arribar aquest a un acord amb la Unin Sportive Dunkerque per la seva contractaci, el seu antic equip li exig una indemnitzaci que el Dunkerque es neg a pagar, motiu pel qual el club no autoritz la cessi. Per aquest motiu, Bosman denunci al club, a la Federaci belga i a la UEFA. 

L'any 1995 el Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees sentenci que un club no tenia dret a percebre cap mena d'indemitzaci si un dels seus jugadors l'abandonava, un cop acabat el seu contracte, per fitxar per un equip de la Uni Europea. Fins i tot es permet que un club i un jugador firmin un preacord contractual si el lligam del jugador amb el seu club actual finalitza en un periode menor a 6 mesos.

Ms generalment, la sentncia considerava tamb illegal que les lligues nacionals imposesin cap mena de reestricci als seus clubs pel que fa al fitxatge de jugadors de la Uni Europea, evitant aix la discriminaci d'aquests respecte als jugadors nacionals. Aquesta disposici va tenir molt d'impacte en el fubtol europeu de primer nivell, ja que anteriorment a 1995, la majoria de lligues nacionals i totes les competicions europees, imposaven reestriccions pel que fa al nombre de jugadors no nacionals que podien jugar al mateix temps en un determinat equip.

Com a resultat de l'aplicaci de la Llei Bosman, la majoria de clubs europeus de primer nivell d'avu en dia, estan formats per jugadors de moltes nacionalitats diferents, ja que no existeix limitaci pel que fa al nombre de jugadors de la Uni Europea que aquests poden fitxar.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200084" title="Lletra (grafia)" nonfiltered="3143" processed="3135" dbindex="83152">



Una lletra s un signe grfic per designar un o ms sons. El conjunt de lletres usades en una llengua formen el seu alfabet. Les lletres s'ordenen de manera fixa (ordre alfabtic) i cadascuna rep un nom que la diferencia de la resta. En determinats alfabets o codis, a ms a ms tenen un valor numric assignat.

Per extensi, el tipus de lletrea designa les convencions de l'escriptura, i aix es parla de lletra cursiva, majscula, etc. o fins i tot es pot dir que una persona t bona o mala lletra, referint-se a la calligrafia.

La relaci entre so i lletra pot ser unvoca per en la majoria d'idiomes no existeix una correspondncia perfecta entre so de la parla i grafia que el representa, per aix l'ortografia dicta les normes amb qu s'ha d'escriure cada llengua. Quan s'usen dues o ms lletres per escriure un nic so es parla de dgraf.



Vegeu tamb.
Tipografia;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200100" title="Caixa Sabadell" nonfiltered="3144" processed="3136" dbindex="83153">

Caixa Sabadell s la marca amb qu s coneguda la Caixa d'Estalvis de Sabadell, la caixa d'estalvis catalana ms longeva, nascuda el 6 de gener de 1859 a Sabadell. 

Actualment s un moment important per a l entitat, perqu el 2009 celebra la commemoraci dels seus 150 anys d histria i, per celebrar aquest  aniversari, ha organitzat tot un seguit d activitats que es desenvoluparan entre el setembre del 2008 fins el setembre de l any segent. Una de les activitats ms destacades amb aquest motiu s la exposici didctica, ldica i interactiva  Els valors dels diners. L economia responsable  i la publicaci del llibre commemoratiu 150 Aniversari  Caixa Sabadell. Finances i acci social: 1859-2009 . 

L entitat va iniciar la seva activitat fundada per un grup de sabadellencs encapalats per l'industrial Pere Turull sota el nom de Caja de Ahorros de Sabadell. Des d aquell moment, s una entitat financera dedicada a promoure l'estalvi, a administrar i gestionar els recursos que li sn confiats i a facilitar tot tipus de serveis financers en el seu mbit d actuaci. Va obrir la seva primera oficina fora de la ciutat el 1940, a Montcada i Reixac.

El manifest fundacional de Caixa Sabadell declara la seva decidida voluntat social. Aquesta voluntat es mant avui dia a travs de les actuacions promogudes per l'obra social, que any rere any s ocupa de cobrir les demandes socials del seu mbit d'actuaci.

En evoluci constant al llarg de la seva histria, Caixa Sabadell destaca pel fet de ser una entitat molt propera al ciutad, preocupada per oferir un servei de qualitat i adaptat a les necessitats de les persones que conformen el seu entorn d actuaci. El tracte individualitzat, respectus, adaptat i flexible, entre Caixa Sabadell i els seus clients s molt important per a l entitat, aquest fet ha perms aconseguir una confiana recproca entre l entitat i els seus ms de 621.000 clients.

Actualment el 23 president de Caixa Sabadell s Salvador Soley i Junoy, vinculat a mmnin Cultural, i el seu director general s Jordi Mestre Gonzlez. L'entitat t 373 sucursals arreu de tota la pennsula.

La seu social.
La seu social de Caixa Sabadell es troba al centre de la ciutat, en un dels edificis ms representatius del modernisme al Valls txtil. 

Referncies.

Enllaos externs.
Pgina corporativa de Caixa Sabadell;
Butllet de Caixa Sabadell;
Obra social de Caixa Sabadell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200102" title="Programa d'Actuaci Integrada" nonfiltered="3145" processed="3137" dbindex="83154">
El Programa per al Desenvolupament d'Actuacions Integrades (acrnim PAI) s una figura legal que va crear la Generalitat Valenciana amb la Llei Reguladora de l'Activitat urbanstica (LRAU). Els PAI sn instruments urbanstics que permeten la requalificaci de sls amb la finalitat d'edificar-hi. 

La LRAU va ser derogada i substituda per la Llei Urbanstica Valenciana (LUV). El motiu d'aquest canvi legislatiu ha sigut justament l'enorme polmica social, poltica i jurdica que ha desencadenat al territori valenci i a fora l'aplicaci d'aquest singular instrument urbanstic, en els termes que marcava la LRAU. La LUV mant la frmula dels PAI i certs aspectes d'aquesta llei sn encara fora qestionats.

 Llei Valenciana Reguladora de l'Activitat Urbanstica .
L'article 29 de la LRAU establia la naturalesa dels PAI de la segent manera: Els programes tenen com a finalitat: identificar l'mbit d'una actuaci integrada amb expressi de les obres que s'han d'emprendre; programar els terminis per a la seua execuci; establir les bases tcniques i econmiques per a gestionar l'actuaci; regular els compromisos i les obligacions que assumeix l'urbanitzador designat en aprovar el programa, i definir, conformement a aquesta llei, les seues relacions amb l'administraci i amb els propietaris afectats i fixar les garanties de compliment i les sancions per incompliment d'aquestes obligacions.
L'element que ha generat ms polmica al voltant dels PAI s la figura de "l'urbanitzador", el qual s dotat de potestats mplies, tal i com es manifesta a l'article 29 de la LRAU, on s'especifica el subjecte "propietaris afectats", autntics "damnificats" en manta projectes d'urbanitzaci del territori valenci.

Val a dir que la LRAU, en cap dels seus 101 articles, les 12 disposicions addicionals, les 12 disposicions transitries i les 4 disposicions finals, enlloc fa esment de la paraula "casa".

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200103" title="Marqus das Minas" nonfiltered="3146" processed="3138" dbindex="83155">
El Marquesat de les Mines (referint-se a les mines, a Brasil) fou creat el 2 de gener del 1608, per a Felip II de Portugal de part de D. Francesc de Sousa (cap al 1540-1611) (3r Compte del Prat). 

Atenci: el ttol no es referix a Minas Gerais, ja que l'or descobert no estava encara a Brasil, el que succeiria a finals del segle XVII, per a la cerca genrica de mines de plata, que a l'ocasi s'estimava que existiren a Brasil - donat que existien al Virregnat de l'Alt Per.

Marquesos das Minas.

D. Francesc de Sousa (1610-1674), considerat un dels herois de la Restauraci Portuguesa, al 1640.

D. Antoni Llus de Sousa primognit del segon matrimoni del 1r Marqus, nascut al 1644 i mort al 25 de desembre del 1721 ) 4t Compte de Prat en vida del pare i 2n Marqus das Minas. Important per la seua participaci en la Guerra de Successi amb el bandol dels Habsburg o Austriacistes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200108" title="Gallur" nonfiltered="3147" processed="3139" dbindex="83156">


Gallur s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Ribera Alta de l'Ebre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200109" title="Gelsa" nonfiltered="3148" processed="3140" dbindex="83157">


Gelsa s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Ribera Baixa de l'Ebre. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200111" title="Illueca" nonfiltered="3149" processed="3141" dbindex="83158">

Illueca s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i cap de la comarca d'Aranda. Fou el lloc de naixement de Pedro Martnez de Luna, cardenal d'Arag des de 1325, i ms tard el darrer papa d'Aviny durant el cisma d'Occident, conegut com el papa Luna.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200112" title="Jarque" nonfiltered="3150" processed="3142" dbindex="83159">

Jarque s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca d'Aranda. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200113" title="Batall Thlmann" nonfiltered="3151" processed="3143" dbindex="83160">
El Batall Thlmann va ser un batall integrat primer a la XII Brigada que pass desprs a la XI Brigada Internacional a la Guerra civil espanyola formada per 1.500 alemanys, austracs i escandinaus. Adopt el nom del lder del Partit Comunista d'Alemanya Ernst Thlmann, lder comunista detingut pels nazis el 1933 i que rest pres en solitari fins a l'execuci ordenada per Hitler el 1944.

El batall va lluitar en la defensa de Madrid. El comandant del batall fou l'escriptor alemany Ludwig Renn.

Altres membres destacats.

 Hans Beimler, de Berln;
 Artur Becker, de Remscheid;
 Walter Janka, de Chemnitz;
 Kurt Lichtenstein, de Berln;
 Hans Neumann, de Darmstadt;
 Josef Raab, de Penzberg;

 Enllaos externs .
Associaci catalana de Vexillologia ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200114" title="Leciena" nonfiltered="3152" processed="3144" dbindex="83161">

Leciena s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca dels Monegres. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200124" title="Consell Valenci de Cultura" nonfiltered="3153" processed="3145" dbindex="83162">
El Consell Valenci de Cultura s una instituci consultiva i assessora de la  Generalitat Valenciana en les matries especfiques referents a la cultura valenciana, amb la missi de vetllar per la defensa i la promoci dels valors lingstics i culturals propis de la Comunitat. Est format per 21 membres nomenats a proposta dels diferents partits poltics representats a les Corts Valencianes.

Preceptivament s consultat per altres institucions de l'administraci en la incoaci d'expedients referents al patrimoni cultural valenci. Per igualment pot ser consultat de manera no preceptiva per les mateixes institucions, o tamb fer-los arribar les seues recomanacions, a iniciativa prpia o assumint demandes d'entitats o individus civils.

Per tant, actua per mitj d'informes i dictmens (sollicitats per les administracions) i d'informes no sollicitats elevats en forma de recomanacions, tots ells elaborats per les seues comissions informatives o per ponncies puntuals i aprovats i assumits collegiadament pel plenari de la instituci.

L'acci pblica del Consell Valenci de Cultura es concreta, a ms, en l'organitzaci de jornades d'estudi de diversos aspectes de la cultura valenciana, i en les seues publicacions divulgatives o d'ajuda a la investigaci.

 Enllaos externs .
 Web del CVC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200125" title="Bandera de Bahrain" nonfiltered="3154" processed="3146" dbindex="83163">


La bandera de Bahrain va ser adoptada el 1959.

Descripci. 
Com que els colors blanc i vermell sn comuns als altres estats del golf Prsic, la lnia en forma de serra serveix per distingir la bandera.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200127" title="Bandera de Bhutan" nonfiltered="3155" processed="3147" dbindex="83164">


La bandera de Bhutan est partida en diagonal, amb els colors vermell i taronja i amb un drac al centre.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200128" title="Vall de Lord" nonfiltered="3156" processed="3148" dbindex="83165">

La Vall de Lord s la zona nord-oriental de la comarca del Solsons. Est constituda per la vall de la capalera del riu Cardener, la vall de la segona meitat del curs de l'Aigua de Valls i tot un reguitzell de valls laterals dels corrents fluvials que aboquen les seves aiges a aquest dos rius. 

Actualment hom considera que comprn la totalitat dels termes municipals de La Coma i la Pedra i Sant Lloren de Morunys, la major part del de ] (en quedarien exclosos l'extrem oriental del municipi (a partir de Coll de Jou) que pertany a la conca de la Ribera Salada i l'extrem oriental (a partir del Coll de la Pera) que pertany a la conca de l'Aigua d'Ora i la part nord-occidental del municipi de Navs que pertany a les conques dels dos rius citats fins a la presa de la Llosa del Cavall. Antigament, per, abastava una extensi fora ms gran doncs incloa prcticament la totalitat del municipi de Navs i, fins i tot, territoris de la banda oriental del Bergued.

Etimologia.

El topnim es remunta a l'poca romana. Aix ho testimonien documents dels segles IX i X que fan referncia al pagus lordensis rom. A l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell (any 839) s'hi cita Deinde ipsa parrocias de Valle Lordensi. En documents posteriors apareix amb diverses formes: Sancta Maria Lordensis (992), Valle de Lordo (1023) Valle de Lordo i Vallelordo (1068), rupe de Lurdo (1068), Rocha de Lort i Val de Lord (1087), Valle Lordense (1103), Vallislurdi (1336), Vayll de Lort (1483).


Des de finals del segle XVII es comena a escriure l'Hort, (fins i tot s'havia adoptat el prenom Hortnsia referit a la Mare de Du de l'Hort) per a partir dels primers anys del segle XX i, sobretot, a partir dels anys cinquanta es retorna al topnim Lord.

L'historiador Antoni Bach s de l'opini que, donat de la Vall de Lord (especialment la Vall de Lord Sobirana) cont bon gruix de terrenys d'aalluvi que s arrossegat pels rius en dies de pluja el topnim fa referncia a que es tracta d'una contrada llorda.. Val a dir, per, que no especifica a quina de les quatre possibles acepcions ("brut", "lleig", "feixuc" i "escabrs, accidentat") que, segons el DCVB pot tenir el qualificatiu llord es refereix.  En qualsevol cas, s que deixa clar que sembla que ens trobem en la mateixa etimologia de Lorda del Bigorre. 
 
Els lmits antics.

En la ja esmentada acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell, desprs de referir-se al ja dit  Valle Lordensi, a continuaci s'hi troben citades les segents setze parrquies: La Pedra, Argilers (?), Sisquer, Llins, Montcaut, La Corriu, Mirapolt, Terrers (?), Taravail, el Cint, Corre, Tentellatge, Vall d'Ora, la Mora, la Selva i Besora.

A l'arxiu de la catedral de Santa Maria de Solsona s'hi troben citades com a esglsies de la Vall de Lord les segents: Santa Ceclia de Serres, Sant Pere de Graudescales, el cenobi de Sant Lloren de Morunys, la parrquia de Posada, Santa Maria de Vall de Lord, de Roca de Lord, de Lord, Santa Coloma, parrquia de Besora, Sant Miquel de Marsinyac, parrquia de la Selva, Sant Sadurn de Ginebres, Sant Pon, parrquia de Sant Mart de Tarasc, Santa Marguerida de Navs, Sant Mart de Guixers, Santa Creu de Guilany, Sant Mart de les Serres, Sant Sadurn de Grau i Sant Climent de la Selva. 

El 10 de gener de l'any 1068 el comte d'Urgell Ermengol IV va atorgar eals habitants d'aquesta contrafa una carta de franquesa mitjanant la qual els alliberava de qualsevol cens alhora que els autoritzava a elegir ells mateixos el seu rector. En aquest document es citen els lmits del Vallelordo: per l'orient hi ha el riu de Cusa i el termenat baixa per sota els cingles cap al grau de Terrers (Capolat); passa pel Coll de Montmajor (en altres documents posa pel Coll de l'Alzina); continua fins a la Selva Sembrada, que est a l'extrem meridional, tocant al terme de Cardona; en altres documents de 1103 i 1183, entre el Coll de l'Alzina i Selva Sembrada hi cita Sancta Maria de Sodorbano, que era el terme de la parrquia de Sorba. Per la banda de ponent noms posa el termenat de Sant Pon i puja fins a Kanelas (Canalda); puja el Puig Altell i el torrent d'Agrevolet fins a la Serra de Cordes (aix seria el Cod i el Port del Comte), passa cap al port de Tuixent i puja al Coll de Prat d'Albes; dona el tomb i baixa per Jovell de Dd.; aquest mot consta en un pergam que s una transcripci de 1209; en la transcripci del cartoral sembla que posi davit; El Coll de Jovell est al nord de Sisquer

Comunicacions.
La Vall de Lord, encara que situada al Solsons, ha estat tradicionalment ms ben comunicada amb el Bergued, per aix, els habitants d'aquestes contrades tenien ms relaci amb la comarca vena que amb la prpia. Arribar a Solsona (abans que fessin la carretera nova de Solsona a Sant Lloren de Morunys per la Llosa del Cavall), era complicat perqu s'havia de passar per Coll de Jou, al Port del Comte, i per aix era menys difcil anar a mercat a Berga (tot i que Du n'hi d...). Per aquest motiu el dialecte de la Vall de Lord s'assembla ms al catal central, amb un lxic i una fontica que estan ms propers de la parla Berguedana que de la de transici al nord-occidental que es troba a Solsona.

 Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200135" title="Jaume Bofill i Bofill" nonfiltered="3157" processed="3149" dbindex="83166">
Jaume Bofill i Bofill (Barcelona, 1910-1965) fou un filsof tomista i catedrtic de metafsica.

Fill de Jaume Bofill i Mates, estudi Dret a la Universitat de Barcelona. Des de molt aviat form part del grup d'activistes catlics dirigit per Ramon Orlandis i Despuig, S.J., primer estudiants i desprs professionals, interessats per la qesti social i la intervenci a la poltica.

Desprs de la guerra civil espanyola es llicenci en Filosofia. El 1949 es doctor per la Universitat de Madrid amb la tesi El concepto de perfeccin en Santo Toms, dirigida per Juan Francisco Yela Utrilla. Un any desprs obtingu la ctedra de Metafsica per la Universitat de Barcelona.

Bofill particip en nombrosos congressos (com els d'Amsterdam el 1953 i Tolosa el 1956), en alguns dels quals l'acompany la seva esposa, la llicenciada en cincies fsiques i pedagoga Roser Soliguer i Valls. El 1956 fund, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, la revista Convivium, que dirig fins a la seva mort. Actualment aquesta revista (represa el 1990 sota la direcci de Josep Maria Petit i Sull, president de la Fundaci Ramon Orlandis) la publica el Departament de Filosofia Teortica i Prctica de la Universitat de Barcelona.

Jaume Bofill fou el fundador de l'Escola Tomista de Barcelona, inspirada per Ramon Orlandis.

El 1969 es cre la Fundaci Jaume Bofill en reconeixement a la seva persona, la qual, malgrat el seu nom, no t com a objecte la filosofia.

Obra publicada.

 La escala de los seres o el dinamismo de la perfeccin, Ediciones Cristiandad, Barcelona 1950, parcial de la seva tesi doctoral.;
  
 Obra filosfica, Ariel, Barcelona 1967, pstuma d'articles.;

Enllaos externs.
   Proyecto Filosofa en Espaol: Jaime Bofill Bofill 1910-1965 ;
 Fundaci Jaume Bofill;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200138" title="Josep Cervera i Bret" nonfiltered="3158" processed="3150" dbindex="83167">
Josep Cervera i Bret (Peralada, Alt Empord,1 de setembre de 1883 - Roses, 5 de setembre de 1969) fou un contrabaixista i compositor de msica per a contrabaix i sardanes.

La famlia Cervera ha estat una important nissaga musical: El seu pare Jaume Cervera i Marqus, els seus cosins Jaume i Josep Maria Cervera i Berta, els seus oncles Agust i Felip Cervera i Marqus, el seu avi Josep Cervera i Rocalba i el seu besavi Antoni Cervera, retrocedint aix a principis del segle XIX.

Nascut en el si d'una famlia tamb religiosa, ingressa als 10 anys al Seminari de Girona, on avana en l'estudi de la msica, dirigeix el cor i fa les primeres petites composicions i arranjaments musicals, aix com els primers poemes. Als 18 anys, deixa el Seminari i retorna a la llar paterna a Peralada.

Els primers temps ajuda al seu pare a donar classes de msica i s'estableix com a representant de venda de pianos. Decideix aprendre tots els instruments que hi havia a l'escola del Castell. Per damunt d'altres domina el viol, el fiscorn, el flabiol, la guitarra, el clarinet, etc. Fins i tot escriu un petit mtode d'estudi del flabiol. Per elegeix el contrabaix per dedicar-s'hi plenament, estudint la tcnica de l'escola de Bottessini. El seu pare, veient la seva disposici amb aquest instrument, l'envia un mes a Barcelona amb el millor professor de l'poca, el mestre Pere Valls. Estudia de 8 a 10 hores diries i segons el mestre va avanar en un mes el que els altres ho feien en un o dos anys. Tamb va estudiar harmonia i composici per correspondncia amb una casa de Pamplona.

Cap el 1903 funda l'orquestra Los Noys de Perelada, essent-ne el director. Per a mitjans del 1905, s requerit per suplir al seu cos-germ Jaume, que acabava de morir als 17 anys, a la cobla Antiga Pep de Figueres al costat dels seus oncles Felip i Agust. A la cobla figuerenca hi romandria fins el 1940.

A partir d'aquell moment, la cobla augmenta el seu nivell artstic i incorpora msics de qualitat. En fora ocasions sempre que volia oferir una actuaci destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins aleshores indit. De forma totalment autodidacta va estudiant mentre anota tots els sons i la manera d'obtenir-los, escrivint un mtode de contrabaix molt particular per que permetia dominar els fonaments d'aquest difcil instrument. Ell mateix l'usava abans de qualsevol concert. Arrib a dominar-lo a la perfecci. Contrabaixistes clssics com Petracci han quedat sorpresos del que tocava i amb l'instrument que ho feia. El contrabaix, fins aleshores considerat com un instrument d'acompanyament, va sser donat a conixer com a instrument de concert. Don recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l'estranger activitat que no va deixar fins el 1959.

Davant l'obstacle de trobar obres escrites per contrabaix es decideix a compondre'n, escrivint-ne sobre un centenar. Tamb compon msica religiosa, nadales, contes populars, marxes, processons, valsos, serenates, etc. L'any 1910 obt un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana Somni bruixenc. Tamb va escriure: La papallona i el mosquit, Mirant el cel, Flor d'hivern, Brots tendres, etc.

L'any 1951 va fer la lletra i la msica del Ball de la Platja de Roses que s'estren per la festa major de l'any segent. Tamb va musicar el Ball del Drac d'Olot.

Els anys que dur la guerra civil foren difcils i els Cervera es traslladaren a un mas proper a Roses. L'any 1940 Josep Cervera deixa l'Antiga Pep per subsistir, alternant la msica i el comer. L'ltim concert a Roses fou el 10 de febrer de 1952 i l'ltim de tots en pblic el don a Figueres l'any 1959 amb l'acompanyament de la Camila Lloret. Aquesta etapa fou tamb prolfica pel que fa a la composici bsicament de contrabaix per tamb de msica sacra, ballets, etc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200143" title="Inframn" nonfiltered="3159" processed="3151" dbindex="83168">
L'inframon s l'indret on van a parar les nimes de les persones que moren, a un pas per sota de la terra (d'aqu el nom). En la mitologia grega s'identifica amb l'Hades i alguns herois poden baixar per adquirir coneixement i tornar al mn dels vius, com Odisseu o Orfeu. El terme va anar evolucionant cap a l'infern i per contrarrestar el seus trets negatius va nixer el Parads, equivalent a l'Olimp div o a una edat d'or perduda per la involuci dels ssers humans cap a la feblesa i la corrupci dels costums






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200147" title="(75) Eurydike" nonfiltered="3160" processed="3152" dbindex="83169">
Eurydike (ew-rid'-i-kee) s l'asteroide nm. 75 de la srie. Fou descobert a Clinton el 22 de setembre del 1862 per en Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-1890). Fou el segon dels seus nombrosos descobriments d'asteroides.

s un asteroide del cintur principal, del tipus M, amb un albedo relativament alt i probablement ric en nquel i ferro. S'anomena com l'Eurdice, la dona d'Orfeu, a la mitologia grega.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200150" title="Moviment de Centres d'Esplai Cristians" nonfiltered="3161" processed="3153" dbindex="83170">
El Moviment de Centres d'Esplai Cristians (MCEC) s la federaci d'esplais de l Arxidicesi de Barcelona i de les dicesis de Sant Feliu i de Terrassa; que forma part de la Fundaci Pere Tarrs i s membre de la Coordinaci Catalana de Colnies, Casals i Clubs d Esplai.
Actualment agrupa uns 150 centres que sn gestionats per uns 3.000 voluntaris i mouen uns 14.000 usuaris a l'any.

Centres i Zones.
El MCEC es vertebra a partir de 16 zones, com el lloc de trobada d'un conjunt de centres en un territori concret, i s present al Barcelons, Baix Llobregat, Maresme, Alt Peneds, Garraf, Osona, Valls Oriental i Occidental, Anoia, Bages.

Totes les zones del MCEC fan una reuni mensual en la que hi participen tots els centres de las zones i en les que es preparen les activitats conjuntes, es plantegen problemtiques concretes i es treballa el tema de la campanya anual. 

A cada zona hi ha un equip de voluntaris que coordina totes les activitats generals i que est format per un responsable, un consiliari i un grup de tcnics.

mbits.
Els mbits sn espais de reflexi-acci que es proposen per a treballar en un equip de monitors/es i exmonitors/es que volen treballar i aprofunditzar en unes temtiques concretes.
Temtiques que els ha de permetre desenvolupar, des de la vessant educativa del lleure els trets d'identitat que defineixen els centres del MCEC.
Funcionen a travs de projectes determinats, motivats i engrescats pels mateixos monitors/es que volen aprofundir en temtiques determinades per als infants, adolescents i joves dels centres d'esplai del MCEC.
Cada mbit determina les seves accions i si en tens ganes, tens propostes o idees noves, noms cal que et posis en contacte amb nosaltres per mirar d'engegar aquestes noves idees.

Pgines relacionades.
 Esplai;
 Comunitat Virtual EnGrup;
 Revista Estris;

Enllaos externs.
 Moviment de Centres d'Esplai Cristians (MCEC) de la Fundaci Pere Tarrs.
 Comunitat Virtual dels Educadors de parla Catalana ENGRUP;
 Revista ESTRIS;
 50 anys d'esplai;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200155" title="Ciborg" nonfiltered="3162" processed="3154" dbindex="83171">
Un ciborg, organisme ciberntic,  (en angls cyborg mot que prov de la combinaci dels mots anglesos "cybernetic" i "organism") s una persona que accepta un aparell electrnic com una part ms del seu organisme o com una extensi dels seus sentits.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200158" title="Gurri" nonfiltered="3163" processed="3155" dbindex="83172">

El riu Gurri s un afluent del riu Ter.  s un afluent per la dreta d'aquest, o sigui, important (de quart ordre). Passa per Vic. A Vic rep el seu afluent ms important, el Mder.

Coordenades.

Naixement: ;
Desembocadura: ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200160" title="August Font i Carreras" nonfiltered="3164" processed="3156" dbindex="83173">
August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de mar de 1924) va ser un arquitecte i professor catal. 

Alumne avantatjat d'Elies Rogent, es va llicenciar l'any 1869. Va comenar la seva activitat professional ms destacable a la baslica del Pilar de Saragossa, on va dirigir les obres de restauraci i reforament de la cpula central. Va intervenir tamb en la redacci, al costat de Rogent, del projecte de restauraci de la catedral de Tarragona, i va participar a la de Girona. 

Del conjunt de la seva obra, destaca especialment la finalitzaci de la faana gtica de la catedral de Santa Eullia de Barcelona, on va destacar la seva habilitat i mestratge per a l'arquitectura neogtica. 

Altres obres destacables van ser el Palau de Belles Arts de Barcelona, que es trobava dintre de l'Exposici Universal de Barcelona i que ja ha desaparegut, la baslica de Santa Maria de Vilafranca, la Plaa de Toros de Les Arenes de Barcelona i l'Esglsia de la Caritat tamb de Barcelona.

El 1894 esdevingu acadmic de Belles Arts de Barcelona.

Referncies.
August Font i Carreras, Arquitectura Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200164" title="Adstrat" nonfiltered="3165" processed="3157" dbindex="83174">
Adstrat s l'influx entre dues llenges que desprs de conviure durant un temps en un mateix territori viuen separades en dos territoris vens cadascuna amb la seva prpia llengua.

Adstrat tamb es aplicat per molts lingistes per designar l'influx mutu de dues llenges o dialectes vens, com per exemple l'influx constant entre el catal i el castell o entre el gallec i el basc.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200169" title="Medalla per l'Alliberament de Praga" nonfiltered="3166" processed="3158" dbindex="83175">


La Medalla per l Alliberament de Praga (Rus:                              - Transliterat: Za osvobozhdenie Pragi) s una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 9 de juny de 1945 per Stalin i atorgada a tots els homes en servei de l Exrcit Sovitic, Marina, Tropes del Ministeri d Interior (MVD) i Tropes del Comit de Seguretat de l Estat (KGB) que van participar en l alliberament de Praga del 3 al 9 de maig del 1945, aix com als organitzadors i comandants de les operacions militars relatives a l'alliberament de Praga.

Va ser atorgada sobre unes 395.000 vegades, i dels receptors 88 van rebre el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica.

50 divisions de l'Exrcit Roig van rebre el ttol "Praga"

Disseny.
Una medalla rodona de coure de 32mm de dimetre. A l'anvers hi ha una corona de llorer amb una estrella de 5 puntes al mig sobre el sol naixent a la part inferior; mentre que a la part superior apareix la llegenda                         ("A l'alliberament de Praga ). Al revers hi apareix la data "9 Maig 1945" en carcters cirllics sobre una estrella de 5 puntes.
 
La medalla se suspn sobre un gal pentagonal amb dues franges morades separades per una franja central blava, totes tres de la mateixa mida.

Vegeu tamb.
 Medalla per l'Alliberament de Belgrad;
 Medalla per l'Alliberament de Varsvia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200174" title="Hipites" nonfiltered="3167" processed="3159" dbindex="83176">
Hipites o Hipotes (Hippites, ) fou un espart company del rei Clemenes III al que va acompanyar al seu exili a Egipte. Va participar juntament amb Panteos i altres amics del rei en el intent de revoluci a Alexandria i va morir amb tots els demes en aquesta lluita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200178" title="Hipbot" nonfiltered="3168" processed="3160" dbindex="83177">
Hipbot (Hippobotus, ) fou un escriptor grec esmentat sovint per Digenes Laerci.

Va escriure una obra sobre les diferents escoles filosfiques titulat  probablement el mateix que  que incloa noticies biogrfiques. 

Vossi en va conservar alguns fragments.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200180" title="Muetz" nonfiltered="3169" processed="3161" dbindex="83178">
Un muetz s, a l'Islam, el membre de la mesquita encarregat de realitzar la crida a l'oraci (adhan) cinc cops al dia des de la torre o minaret.

El terme procedeix de l'rab          (in) "cridador".

El muetz s escollit per la seva veu i personalitat. Alguns cops, a ms d'efectuar ladhan, es colloca durant l'oraci en una plataforma installada en el costat oposat al plpit (minbar) i respon els sermons de l'imam. A l'actualitat, s freqent que els muetzins no pugin al minaret i facin la crida a travs d'un sistema de megafonia.

El primer muetz de l'Islam fou Bil l bin Rab h (            ). Hi ha d'altres muetzins clebres per la qualitat de la seva veu.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200181" title="Hipclides" nonfiltered="3170" processed="3162" dbindex="83179">
Hipclides Hippoclides, ), fill de Tisansdre, fou un atenenc descendent dels Cipslides de Corint que va anar a la cort de Clstenes com un dels pretendents de la seva germana Agarista. Era ric i d'aspecte agraciat i Clstenes estava disposat a donar-li preferncia per un ball considerat indecent abans de la boda el va descartar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200183" title="Hipocles" nonfiltered="3171" processed="3163" dbindex="83180">
Hipocles (Hippocles ) fill de Menip, fou un militar atenenc que va conquerir Lucada amb una flotilla de 27 galeres atenenques, el 412 aC, esperant el retorn de Gilip, l'almirall espart que estava a Siracusa. Va tenir un xit noms parcial perqu dels 16 vaixells peloponesis que tornaven, es van poder escapar tots menys un.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200186" title="Hipocle" nonfiltered="3172" processed="3164" dbindex="83181">
Hipocle (Hippoclus, ) fou un governant grec, tir de Lmpsac, el fill del qual Eantides es va casar amb Arquedice, filla de Hpies el fill de Pisstrat. Es el mateix personatge que s esmentat en l'expedici persa de Darios I el Gran contra els escites d'Europa que va creuar el Danubi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200190" title="Condecoracions de la Uni Sovitica" nonfiltered="3173" processed="3165" dbindex="83182">
Condecoracions de la Uni Sovitica sn els ordes i condecoracions de l'antiga Uni Sovitica que reconeixien els mrits i xits personals, tan civils com militars. Tots ells van deixar d'atorgar-se el 8 de desembre de 1991, desprs de la disoluci de la Uni Sovitica.

Diverses d'aquestes condecoracions simplement van ser transformades a la Federaci Russa, com la transici d'Heroi de la Uni Sovitica a Heroi de la Federaci Russa

 Ttols d'Heroi .

 Heroi de la Uni Sovitica -                       ;
 Heroi del Treball Socialista -                              ;
 Orde de la Mare Herona -     -       ;

 Ttols Honorfics .

 Ttols del Poble de la URSS .
 Arquitecte del Poble de la URSS -                          ;
 Artista del Poble de la URSS -                      ;
 Mestre del Poble de la URSS -                      ;
 Metge del Poble de la URSS -                   ;
 Pintor del Poble de la URSS -                       ;
 Pilot de proves Distingit de la Uni Sovitica;

 Ttols Distingits .
 Inventor de la Uni Sovitica;
 Navegador Distingit de la Uni Sovitica;
 Navegador Militar Distingit de la Uni Sovitica -                                 ;
 Navegador de proves Distingit de la Uni Sovitica;
 Pilot Distingit de la Uni Sovitica;
 Pilot Militar Distingit de la Uni Sovitica -                                ;

 D'altres .
 Ciutad Honorable de la URSS -                        ;
 Donant de sang honorfic de la Uni Sovitica -                    ;
 Pilot Cosmonauta de la Uni Sovitica -       -              ;

 Ordes Militars .

  Orde de la Victria -       "      ";
  Orde de la Bandera Roja -       "  a             ;
  Orde de Suvrov -       "        ";
  Orde d'Uixakov -       "       ";
  Orde de Kutuzov -       "        ";
  Orde de Nkhimov -       "        ";
  Orde de Bogdan Khmelnitsky -       "                    ";
  Orde d'Alexandre Nevski -       "                   ";
  Orde de la Guerra Patritica -       "                   ";
  Orde de l'Estrella Roja -       "              ";
  Orde del Servei a la Ptria a les Forces Armades -       "                                    ";
  Orde de Glria -       "     ";

 Ordes Civils i Militars .

  Orde de Lenin -       "      ";
  Orde de l'Amistat dels Pobles -       "              ";

 Ordes Civils .

  Orde de la Revoluci d'Octubre -       "                     ";
  Orde de la Bandera Roja del Treball -       "                          ";
  Orde de la Insgnia d'Honor         "           ";
  Orde de la Glria Laboral -       "              ";
  Orde de la Glria Maternal -       "                 ";
  Orde d'Honor -       "      ";
  Orde del Valor Personal -       "                  ";

 Medalles Militars .
 General .

  Medalla al Valor -        "         ";
  Medalla d'Uixakov -        "       ";
  Medalla pel Servei de Combat -        "                 ";
  Medalla de Nkhimov -        "        ";
  Medalla dels Partisans                   ;
  Medalla al Servei Distingit en la Vigilncia de les Fronteres de l'Estat -        "                                                ";
  Medalla pel Servei Militar Distingit                               ;
  Medalla pel manteniment de l'ordre pblic -        "                                                  ";
  Medalla dels Veterans de les Forces Armades Sovitiques;
  Medalla per la Consolidaci de la Cooperaci de Combat -        "                                 ";

Medalles pel Llarg Servei

  Medalla pels 10 anys de Servei Militar -    10                       ;
  Medalla pels 15 anys de Servei Militar -    15                       .
  Medalla pels 20 anys de Servei Militar -    20                       ;

Medalles de Campanya .
Medalles de les Campanyes Defensives de la Gran Guerra Patritica .

  Medalla de la defensa de Leningrad -                      ;
  Medalla de la defensa de Moscou -                  ;
  Medalla de la defensa d'Odessa -                  ;
  Medalla de la defensa de Sebastpol -                       ;
  Medalla de la defensa de Stalingrad -                       ;
  Medalla de la defensa de Kev -                 ;
  Medalla de la defensa del Caucas -                   ;
  Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica -                                ;

Medalles de les Campanyes Ofensives de la Gran Guerra Patritica .

  Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945 -                                                       1941-1945   ;
  Medalla per la victria sobre el Jap -                      ;
  Medalla per la Conquesta de Budapest -                    ;
  Medalla per la Conquesta de Knigsberg -                      ;
  Medalla per la Conquesta de Viena -               ;
  Medalla per la Conquesta de Berln -                  ;
  Medalla per l'Alliberament de Belgrad -                         ;
  Medalla per l'Alliberament de Varsvia -                        ;
  Medalla per l'Alliberament de Praga -                      ;

D'altres campanyes . 

  Medalla de l'Agrat Poble Afgans -                                  .
  Medalla del Guerrer Internacional;
  Medalla del 35 Aniversari del Comandament Sovitic del Sud;

Medalles Civils .

  Medalla dels Treballadors Distingits -                     .
  Medalla de la Distinci Laboral -                    ;
  Medalla pel manteniment de l'ordre pblic -        "                                                  ".
  Medalla per la valentia durant un incendi -        "                   ";
  Medalla pel rescat dels caiguts -                      ;
  Medalla per la Tasca Meritria durant la Gran Guerra Patritica de 1941-1945 -                                                            1941-1945;
  Medalla dels Treballadors Veterans -              ;
 Medalla pels xits en l'Economia Nacional de la Uni Sovitica                                      ;
 Medalla pels xits en la Indstria i l'Agricultura de la Uni Sovitica;
 Medalla pels xits en les Arts Sovitiques;

Campanyes de Desenvolupament i Restauraci .

  Medalla per la Restauraci de les Mines de Carb de Donbass - "                                        ";
  Medalla per la Restauraci de la Indstria Metallrgica - "                                                    ";
  Medalla pel Desenvolupament de les Terres Verges;
  Medalla per la Construcci del Tren Baikun-Amur;
  Medalla pel Desenvolupament de les Terres No-Negres;
  Medalla del Desenvolupament dels Complexos Petroqumics de la Sibria Occidental;
  Insgnia de la Neteja de Txernbil;

Medalles a la Maternitat .
 Medalla a la Maternitat;

 Medalles Commemoratives .
 Aniversaris de la Creaci de les Forces Armades Sovitiques .
  Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig -                               -                          ;
  Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics -                  XXX                            ;
  Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques -                  "40                         ";
  Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques -                  "50                         ";
  Medalla del 60 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques -                  "60                         ";
  Medalla del 70 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques -                  "70                         ";

 Medalles Commemoratives de la Victria en la Gran Guerra Patritica .

  Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica - 20                                         ;
  Medalla del 30 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica - 30                                         ;
  Medalla del 40 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica - 40                                         ;

 Altres Medalles Commemoratives .

  Medalla del Centenari de Lenin - 100                      . .       ;
  Medalla del 50 Aniversari de la Milcia Sovitica -                  "50                      ";
  Medalla del 800 Aniversari de Moscou -        "         800-            ";
  Medalla del 250 Aniversari de Leningrad -        "         250-                ";
  Medalla del 1500 Aniversari de Kev -        "         1500-           ";
  Medalla del 50 Aniversari de la Repblica Socialista Sovitica d'Armnia;

Enllaos externs.

Pgina pels colleccionistes de condecoracions i distincions sovitiques;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200191" title="Hipcrates (desambiguaci)" nonfiltered="3174" processed="3166" dbindex="83183">


Onomstica:

Hipcrates de Gela, tir de Gela.

Hipcrates d'Agrigent, poltic agrigent cos del tir Ter d'Agrigent;

Hipcrates de Siracusa, militar cartagins.

Hipcrates d'Atenes, pare de Pisstrat, el tir d'Atenes. ;

Hipcrates, general atenenc;

Hipcrates d'Esparta, militar espart ;

Hipcrates de Quios, filsof pitagric que va viure vers el 460 aC;

Hipcrates, escriptor grec;

Hipcrates (Hippocrates, ) fou el nom de diversos metges de la famlia dels Asclepades de Cos: ;
Hipcrates I, quinz descendent d'Asclepades;
Hippocrates II o Hipcrates de Cos, el gran metge;
Hipcrates III, dinov membre de la famlia dels Asclepades ;
Hipcrates IV, net del gran metge Hipcrates II;
Hipcrates V, metge de la dinastia dels Asclepades;
Hipcrates VI, metge de la dinastia dels Asclepades;
Hipcrates VII, metge de la dinastia dels Asclepades;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200193" title="Hipcrates de Gela" nonfiltered="3175" processed="3167" dbindex="83184">
Hipcrates de Gela (Hippocrates, ), fill de Pantares,  fou tir de Gela.

Va succeir (498 aC) al seu germ Cleandre de Gela, que havia governat set anys. Desprs d'assentar el seu poder es va estendre per mitj de guerres a altres ciutats de Siclia, en las que va ser sempre victoris. Callpolis, Naxos i Leontins, a ms d'altres petites ciutats  van caure sota el seu control. 

Va ser cridat per la ciutat de Zancle per ajudar-la en la guerra contra Samos que s'havia apoderat de la ciutat a traci i sobtadament s va llenar contra els seus aliats, ve empresonar al rei Escites i va convertir a la massa del poble en esclaus, deixant als tres-cents principals ciutadans en mas dels samians, als que va permetre retenir Zancle a canvi de la meitat del bot. 

Desprs va fer la guerra contra Siracusa, ciutat a la que va derrotar en una gran batalla a la vora del riu Heloros i sembla que va arribar a atacar Siracusa mateix acampant a la seva rodalia per al intervenir Corint i Crcira va negociar la pau per la qual els siracusans, a canvi dels nombrosos presoners fets a Heloros per Hipcrates li van cedir el territori de Camarina, ciutat que havia estat destruda pels siracusans i que va reconstruir.

La seva darrera expedici fou contra els sicels, durant la qual va morir mentre assetjava Hibla (491 aC). 

Va deixar dos fills, Cleandre i Euclides, per no el van succeir ja que el poder fou usurpat per  Gel I.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200195" title="Hipcrates d'Agrigent" nonfiltered="3176" processed="3168" dbindex="83185">
Hipcrates (Hippocrates, )  fou un poltic agrigent, cos del tir Ter d'Agrigent, que junt amb el seu germ Capis va intentar enderrocar al seu parent. Els plans van fracassar i Ter va derrotar els rebels a la vora del riu Himera; els revoltats es van establir a la petita ciutat de Camicos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200197" title="Hipcrates de Siracusa" nonfiltered="3177" processed="3169" dbindex="83186">
Hipcrates (Hippocrates, )  fou un militar cartagins per grec per part de pare i nascut a Siracusa.

Desterrat el seu pare de Siracusa per Agtocles, se'n va anar amb la dona i fill a la terra de la muller, Cartago, on el noi fou educat junt amb el seu germ Epcides de Siracusa. Va servir a l'exrcit d'Annbal a Hispnia i Itlia junt amb el seu germ, i es va distingir.
Desprs de la batalla de Cannes, Jernim de Siracusa va enviar ambaixadors a Annbal i aquest va seleccionar als dos germans per tractar amb els siracusans i els va enviar a la capital siciliana (215 aC).

Hipcrates i Epcides van convncer a Siracusa d'abandonar el camp rom, per l'assassinat de Jernim poc desprs (214 aC) i la revoluci que va seguir, va esguerrar els plans. Van demanar a les noves autoritat un salva conducte per al cap de poc, degut als esdeveniments que es produen, van aconseguir ser elegits generals en el lloc d'Andrandor de Siracusa i Temist (Andranodorus i Themistus). 

Quan els partidaris de Roma (que ara tenien el suport d'Andrandor) van aconseguir el triomf, Epcides es va reunir amb al seu germ Hipcrates a Leontins per aquesta fou ocupada rpidament per Marcel i els dos germans van fugir a Erbessos.

Les crueltats dels romans van encoratjar als siracusans i als mercenaris estrangers al servei de Siracusa, i Hipcrates i Epcides, que eren a Erbessos, es van aprofitar de la situaci i quan els mercenaris foren enviats a buscar-los, els van convncer i es van amotinar i van passar al seu costat; desprs van retornar a Siracusa com els seus caps, apoderant-se de la ciutat sense gaire resistncia (213 aC) i foren nomenats generals. Andrandor no va tardar en ser assassinat.

Marcel va anar a assetjar Siracusa que els dos germans van defensar amb energia, i van obligar als romans a retirar-se. Epcides va quedar com a cap de Siracusa i Hipcrates va passar a combatre a altres llocs de Siclia. Hipcrates fou enviat amb una fora a Agrigent per cooperar amb Himilc que havia desembarcat a Heraclea Minoa.
 
Els romans per van sorprendre Epipolae, la clau de Siracusa, de la que es van apoderar; Epcides va seguir resistint intentant coordinar-se amb Hipcrates i amb les forces del general Himilc. Hipcrates va derrotar a Marcel a Acres i es va reunir amb Himilc a Agrigent i va participar amb aquest general a les operacions a l'interior de Siclia. Marcel es va apoderar de quasi tota la ciutat de Siracusa menys Acradina i Ortgia i Hipcrates i Himilc van intentar un atac per salvar la ciutat, per foren rebutjats i al acampar a la zona pantanosa del riu Anapos, es va declarar una epidmia de pesta de la que van morir Himilc i Hipcrates. Epcides va resistir una mica ms i desprs es va retirar a Agrigent on va restar fins el 210 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200198" title="Hipcrates d'Atenes" nonfiltered="3178" processed="3170" dbindex="83187">
Hipcrates (Hippocrates, )  fou el pare de Pisstrat, el tir d'Atenes. Segon es deia havia rebut l'anunci de la futura grandesa del seu fill i dels seus crims durant uns sacrificis que va fer als jocs olmpics. Quil d'Esparta, que hi era present li va comunicar el que passaria i el va aconsellar de no casar-se i no tenir fills. Hipcrates no va seguir el consell. 

Deia ser descendent de Nstor, el del poema d'Homer.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200199" title="Molacima" nonfiltered="3179" processed="3171" dbindex="83188">
La Molacima o Mola Cima s un punt elevat del masss del Montsi (comarca del Montsi). La seua alada s de 748 metres i es troba situat al lmit entre Alcanar i  Ulldecona.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200200" title="Joan Bassegoda Nonell" nonfiltered="3180" processed="3172" dbindex="83189">
Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 1930) s un arquitecte catal.

Especialista en restauraci de monuments, ha estat catedrtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i director de la Reial Ctedra Gaud, de la que ara s conservador vitalici. Ha publicat nombrosos treballs, especialment sobre histria de l'arquitectura catalana vuitcentista, entre els que destaca El gran Gaud (1989), possiblement la monografia ms detallada sobre el gran arquitecte modernista Antoni Gaud, del que ell s un dels millors especialistes. Membre de diverses acadmies, ha estat president de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Joan Bassegoda i Nonell  Biografia, articles i videos







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200201" title="Eta Aquarii" nonfiltered="3181" processed="3173" dbindex="83190">


Eta Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius.

Eta Aquarii es una subgegant blanca-blava del tipus B amb una magnitud aparent de +4,04. Est aproximadament a 184 anys-llum de la Terra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200202" title="VI Concurs de castells Vila de Torredembarra" nonfiltered="3182" processed="3174" dbindex="83191">
El VI Concurs de castells Vila de Torredembarra s el concurs de castells que se celebr el diumenge 7 d'octubre de 2007 a la plaa del castell de Torredembarra, reunint onze de les colles que pels criteris de selecci del concurs de castells de Tarragona no poden participar en aquest darrer esdeveniment.

Els Minyons de l'Arbo van revalidar el ttol aconseguit el 2005, grcies al 5 de 7 i el 3 de 7 descarregats i el 4 de 7 amb l'agulla carregat. No van poder assolir, per, la torre de 7. El podi el completaren els Castellers del Poble Sec i els locals Nois de la Torre.

 Colles participants .
 Castellers de Mollet;
 Matossers de Molins de Rei;
 Colla Jove de l'Hospitalet;
 Castellers del Poble Sec;
 Castellers de Badalona;
 Castellers de Rub;
 Castellers de Caldes de Montbui;
 Castellers d'Altafulla;
 Torraires de Montblanc;
 Nois de la Torre;
 Minyons de l'Arbo;

 Enllaos externs .
 Informaci del concurs al Web casteller;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200203" title="Robert Eisenman" nonfiltered="3183" processed="3175" dbindex="83192">
Robert H. Eisenman s catedrtic d'arqueologia i director de l'Institut per a l'Estudi dels Orgens Judeoristians; s tamb membre visitant del Linacre College de la Universitat d'Oxford. s consultor de la Biblioteca Huntington i una de les figures lders en la campanya mundial per a l'accs dels investigadors als Manuscrits de la mar Morta.

Obra.

James the Brother of Jesus ( 1998 ) ;
The Dead Sea Scrolls ;
The First Christians ( 1996 )  ;
The Dead Sea Scrolls Uncovered( 1992 ). ;
Maccabees, Zadokites, Christians and Qumran: A New Hypothesis of Qumran Origins ( 1982 );
James the Just in the Habakkuk Pesher ( 1984 ).
Islamic Law in Palestine and Israel (1978);

Enllaos.
Blog de Robert Eisenman;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200205" title="Tau2 Aquarii" nonfiltered="3184" processed="3176" dbindex="83193">




Per altres sistemes estellars amb designaci de Bayer, vegeu 1 Aquarii.;


Tau Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius.

  Aquarii s una gegant vermella tipus M de la magnitud aparent +4,05. Est aproximadament a 380 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200206" title="Theta Aquarii" nonfiltered="3185" processed="3177" dbindex="83194">


Theta Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius.  s coneguda tamb amb el nom tradicional d' Ancha. Ancha pertany a la classe espectral K0 i s de la magnitud +4,17. Ancha est a 191 anys-llum de la Terra. Degut a que est aprop de l'eclptica pot ser ocultada per la Lluna o ms rarament pels planetes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200207" title="Maurice Greene" nonfiltered="3186" processed="3178" dbindex="83195">



















Maurice Greene (nascut el 23 de juliol de 1974 a Kansas City) s un atleta estatunidenc guanyador de la medalla d'or als 100 metres llisos durant els Jocs Olmpics de Sydney del 2000. Fou el primer home en guanyar les curses de 100 i 200 metres llisos en uns Campionats del mn, el 1999 a Sevilla.

Millors marques.

 100 m. 9"79. Rcord del mn, el 16 de juny de 1999 a Atenes  ;
 200 m. 19"86 7 de juliol de 1997 a Estocolm ;
 60 m. 6"39. Rcord del mn en pista coberta el 3 de mar de 2001 a Atlanta ;
 50 m. 5"56. Rcord del mn en pista coberta el 13 de febrer de 1999 a Los Angeles;






Enllaos externs.

 Perfil IAAF;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200208" title="Tau Aquarii" nonfiltered="3187" processed="3179" dbindex="83196">

La designaci de Bayer Tau Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s compartida per dos sistemes estellars, de la constellaci d'Aquarius:
 1 Aquarii;
 2 Aquarii;
Estan separades 0,65.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200209" title="Daga" nonfiltered="3188" processed="3180" dbindex="83197">


Una daga (del llat vulgar daca) es un arma blanca de lmina aplanada i punta aguda. Es mes llarga que un punyal i mes curta que una espasa. Sol tenir doble fil i guarda per protegir el puny. Es portava com arma secundaria, complementant a l'espasa. Tamb solien portar-les les dones com protecci.
Les dagues mes primitives apareixen en el tercer mi leni a.C., en l'edat de bronze. Els materials amb que es fabricaven eren os, marfil i slex.

Les dagues son associades amb la covardia i la traci. El cas mes fams d'un assassinat amb una daga fou el de Juli Csar, emperador roma que pat 33 punyalades, una per cada un dels membres del Senat. Per, irnicament, les dagues estan relacionades tamb amb la determinaci i el coratge.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200210" title="Terenci" nonfiltered="3189" processed="3181" dbindex="83198">

Terenci (en llat Publius Terentius Afer), (Cartago c. 184 aC - ? 159 aC), fou un comedigraf llat d'origen berber.

 Biografia .
Suetoni, en la Vida de Terenci, obra perduda per recollida pel gramtic Donat, parla de la vida del poeta llat. 

Nascut a Cartago el -184 (o -194), Terenci fou fet esclau quan encara era un infant. Tamb el seu sobrenom Afer era el que es donava als africans. Aviat fou venut (o donat) al senador rom Terentius Lucanus. Grcies al seu talent i a la seva bellesa, que impressionaren fortament el seu mestre, va rebre una educaci d'home lliure i fou rpidament manums. Va tenir una filla que va casar-se amb un cavaller rom. 

Havent estat acollit dins l'alta societat aristocrtica, Terenci fou protegit pels Escipions, el cercle dels quals comprenia Publi Corneli Escipi Emili, C. Laelius, Luci Furi Filus... De bell antuvi comenaren a circular insdies sobre la identitat del veritable autor de les comdies de Terenci. 

Escrigu obres ms literries que centrades en la representaci, dirigides a un pblic friss d hellenisme. Aquest carcter de les seves obres feia possible que algunes d'elles fossin representades diverses vegades, en contra del que era habitual en el teatre rom. Aix li valgu tota mena de dificultats, no noms amb el pblic, en ocasi de les representacions, sin tamb amb la crtica oficial i, en particular, amb Luscius de Lanuvium, president del collegium poetarum, que ompl Terenci de recriminacions. 

La seva carrera s molt breu. Desprs d haver presentat les seves comdies a Roma, el 160 aC va partir cap a Grcia per a cercar-hi motius d obres indites. All tradu, sembla, 108 comdies de Menandre d'Atenes. Per a partir de l ant 159 aC, quan decid tornar de Grcia, no en sabem res ms, d ell. La seva vida sembla interrompre s en aquell moment, quan tenia 25 (o 35) anys. S han formulat dues tesis:

 Terenci hauria naufragat a la mar, a la badia de Leucata. ;
 Terenci, desesperat per la desaparici dels seus manuscrits, hauria mort d aflicci a Stymphale, a Arcdia.

 Obres .
 Andria ;
 L'Eunuc;
La sogra (Hecyra);
El botx de s mateix (Heautontimoroumenos);
Formi;
Els germans (Els Adelphi) ;
 Cites .
  Homo sum ; humani nil a me alienum puto  :  Sc un home i res del que s hum m s ali  (LHeautontimoroumenos, v. 77).
  Quot homines, tot sententiae  :  Tants homes, tantes opinions . (Formi, v. 454);
  Obsequium amicos, veritas odium parit  :  La complaena fa els amics, la franquesa engendra l odi . (LAndria, v. 68).
  Sine Cerere et Libero, friget Venus  :  Sense Ceres i Bacus, Venus agafa fred . (L' Eunuc);
  Ovem lupo commisit  :  Has confiat l ovella al llop . (L' Eunuc);

 Notes .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200211" title="Solfach" nonfiltered="3190" processed="3182" dbindex="83199">

Solfach (en angls, Solva i antigament Solvach) s un poble del comtat galls de Sir Benfro.

 Geografia .

Solfach est situat en la part nord de la Badia de Sant Ffraid (Saint Brides Bay en angls), en el Parc Cenedlaethol Arfordir Penfro (el Parc Nacional de la Costa de Sir Benfro), en la part final del riu Solfach. El poble t dues zones principals: la part baixa (Lower Solva, Solfach Isaf), un llarg carrer que mena al port, i la part alta (Upper Solva, Solfach Uchaf), una zona de desenvolupament modern,  que es troba dalt del penya-segat a l'oest del port. El port s tan som que en marea baixa pot assecar-se del tot.

A dos quilmetres mar endintre, davant mateix de Solfach, hom troba tres petites illes: The Green Scar , The Black Scar i The Mare.  A cinc quilmetres hi ha la histrica ciutat de Tyddewi, i a uns nou quilmetres, les restes del castell de Pointz o Poyntz (segle XII) , ja en el terme de Brawdy.

 Histria .

Els orgens de la vila es remunten a l'edat de Ferro, amb un petit fort i un assentament a la zona anomenada "Y Gribyn". Desprs dels romans s'establiren a la zona els vkings. Al segle XIII ja es troba documentat un petit port a la boca del riu Solfach.La importncia del poble an creixent, i pels voltants del 1780 era el principal centre comercial de la Badia de Sain Ffraid, amb anomenada per una desena de forns de cal, alguns dels quals encara conservats en la zona est del port. 

En el segle XIX la poblaci tenia vora trenta vaixells mercats registrats; modernament, per, el comer de cabotatge ha anat llanguint i ha cedit el lloc a la indstria turstica, amb un port que cada vegada pren ms volada en la navegaci recreativa. Els espectaculars penya-segats de la costa atrauen els excursionistes, i els afloraments de roques cmbriques porten a la zona gelegs afeccionats i professionals.

 Tradicions .
Cada any, en el Dilluns de Pasqua, la poblaci organitza una carrera d'necs amb finalitats benfiques , que permet a vilatans i forasters de comprar participacions per import d'una lliura en una o altra de les aus. Hom deixa anar una cinquantena d'necs en el riu Solfach, en el mol Middle Mill, on el corrent els mena al port de la poblaci. El guanyador s el primer nec que creua per dessota del pont per vianants al costat de l'aparcament.

 Personatges illustres .
El cantaautor en llengua gallesa Meic Stevens, de vegades anomenat el El Dylan galls va nixer ac el 1942, i el 2002 va dedicar a la poblaci el seu disc Ysbryd Solva (l'Esperit de Solfach). El tamb msic David Gray (Sale, Anglaterra, 1968), pass a la vila la seva infantesa.

 Altres informacions .
Per a l'origen del nom Solfach hi ha diverses teories. Una  el fa derivar de la paraula gallesa salw (lleig, pobre) i l'altra  del nom vking d'una planta comestible (el Crithmum maritimum, una apicia que es fa en penya-segats vora el mar).

El seu codi postal s el SA62 i el prefix telefnic s el 1437. La circumscripci electoral de Solfach comprn tamb el poble de Brawdy. La vila tamb s capalera d'una zona censal, que comprn els llogarrets de Brawdy, Bryngwyn, Hayscastle, Llandeloy, Penycwm, Treffynnon, Whitchurch, que comprenia un total de 1.420 habitants el 2001.

 Notes .



 Enllaos .

Plana web de Solfach, amb informaci d'allotjament, restauraci i serveis ;
Plana del Pembrokeshire Outdoor Charter Group ;
 Plana del Pembrokeshire Outdoor Charter Group ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200215" title="L'Argilaga" nonfiltered="3191" processed="3183" dbindex="83200">
L'Argilaga es un poble del municipi de la Secuita. Es composa de uns 100 habitants. La seva esglsia est dedicada a Sant Roc. Hi trobem una cooperativa agrcola aix com el recent inaugurat caf, que est compost de dues grans sales.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200216" title="Hipcrates (general)" nonfiltered="3192" processed="3184" dbindex="83201">
Hipcrates (Hippocrates, )  fill d'Arifr fou el general dels atenencs en el octau any de la guerra del Pelopons (424 aC) quan una revoluci a Megara va cridar als atenencs i els va entregar la ciutat. Demstenes i Hipcrates immediatament van anar a Megara  amb un cos selecte de forces i amb l'ajut dels seus partidaris van dominar la muralla que la unia al seu port Nisea, per no van poder entrar a la mateixa ciutat; llaors van atacar Nisea on hi havia una guarnici espartana que va haver de capitular. 

Poc desprs va arribar Brsides amb un exrcit i va assegurar el predomini del partit favorable a Esparta a la ciutat de Megara per no va poder fer res contra Nisea i com que els atenencs no van acceptar combat en camp obert es va haver de retirar a Corint.

Hipcrates i Demstenes van concertar amb els governs d'algunes ciutats becies la invasi de la regi per tres punts diferents. Demstenes va atacar per mar el pot de Sifes (Siphae) al golf de Corint, i Hipcrates es va apoderar de la fortalesa de Dlion, prop de la frontera amb tica. Un malents va provocar que Hipcrates ocups Dlion quan ja Demstenes s'havia retirat de Sifes. Hipcrates va establir una fortificaci a Dlion i va retornar amb l'exrcit a Atenes, i llavors va arribar l'exrcit beoci i es va lliurar batalla a un lloc entre Dlion i Oropos, a la frontera amb tica, on Hipcrates fou derrotat i va morir junt a un miler de soldats. Els beocis es van negar a entregar els cossos dels caiguts fins que Dlion fos evacuada, per quan finalment la fortalesa es va rendir al cap de 17 dies, els cossos foren retornats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200217" title="Hipcrates d'Esparta" nonfiltered="3193" processed="3185" dbindex="83202">
Hipcrates d'Esparta (Hippocrates, )  fou un militar espart esmentat per primer cop quan Epcles el va enviar a Eubea per incorporar-se  a la flota d'Hegesndrides, desprs de la derrota de Mindar a Cinossema (411 aC). Va anar amb Hegesndrides cap a l'Hellespont on fou segon en el comandament de Mindar. Desprs de la decisiva derrota de Czic del 410 aC, Hipcrates va assolir el comandament per mot de Mindar i va escriure a Esparta "la nostra bona fortuna s'ha acabat; Mindar ha mort; els homes estan emprenyats; no sabem que fer". Fou enviat a agafar el comandament al l'Hellespont Cratesppides, i Hipcrates fou nomenat governador de Calcednia; quan aquesta ciutat fou atacada el 408 aC per Alcibades i Trsil, va presentar batalla als atenencs per fou derrotat i mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200218" title="Hipcrates de Quios" nonfiltered="3194" processed="3186" dbindex="83203">

Hipcrates de Quios (Hippocrates, ) fou un filsof pitagric que va viure vers el 460 aC. s esmentat principalment com a matemtic i es diu que fou el primer a portar la geometria a un sistema regular. Hauria investigat sobre el quadrat i el cercle. Aristtil diu que en altres activitat fora de la matemtica, era mediocre.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200219" title="Hipcrates (escriptor)" nonfiltered="3195" processed="3187" dbindex="83204">
Hipcrates (Hippocrates, )  fou un escriptor grec que va escriure sobre temes de veterinria, que hauria viscut a la meitat del segle IV. Els seus escrits es troben a la collecci sobre el tema publicada en llat per Ruellius a Pars el 1530 i en grec per Grynaeus a Basilea el 1537.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200220" title="Hipcrates I" nonfiltered="3196" processed="3188" dbindex="83205">
Hipcrates I  (Hippocrates, )  fou el quinz descendent d'Asclepades, fill gran de Gnosidic, i germ de Podaliri II i Eni i pare d'Herclides. Va viure vers el segle VI aC i segle V aC. Se li atribueixen les obres De Fracturis, i  De Articulis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200221" title="Hipcrates III" nonfiltered="3197" processed="3189" dbindex="83206">
Hipcrates III (Hippocrates, )  fou el dinov membre de la famlia dels Asclepades que va viure probablement al segle IV aC. Fou fill de Tessal i germ de Grgies i Drac II; segons consta a Suides va escriure alguns llibres mdics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200223" title="Hipcrates IV" nonfiltered="3198" processed="3190" dbindex="83207">
Hipcrates IV (Hippocrates, ) , fill de Drac I i net del gran metge Hipcrates II. Va viure al segle IV aC i hauria escrit alguns llibres mdics segons consta a Suides que probablement es confon (el fa fill de Drac II en lloc de Drac I). Hauria estat metge de Roxana, la dona d'Alexandre el Gran, i hauria mort en el regnat de Cassandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200224" title="Hipcrates V" nonfiltered="3199" processed="3191" dbindex="83208">
Hipcrates V (Hippocrates, )  fou un metge de la dinastia dels Asclepades, esmentat per Suides. Era fill de Timbreu de Cos que va tenir dos fills tots dos anomenats Hipcrates (V i VI).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200225" title="Hipcrates VI" nonfiltered="3200" processed="3192" dbindex="83209">
Hipcrates VI (Hippocrates, )  fou un metge de la dinastia dels Asclepades, esmentat per Suides. Era fill de Timbreu de Cos que va tenir dos fills tots dos anomenats Hipcrates (V i VI).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200226" title="Hipcrates VII" nonfiltered="3201" processed="3193" dbindex="83210">
Hipcrates VII (Hippocrates, )  fou un metge de la dinastia dels Asclepades, esmentat per Suides. Fill de Praxianax de Cos, hauria escrits algunes obres mediques. Les seves dates sn desconegudes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200229" title="Hipdam" nonfiltered="3202" processed="3194" dbindex="83211">
Hipdam (Hippodamus, ) fou un destacat arquitecte grec nascut a Milet fill d'Eurif; la seva fama derivava de la construcci de ciutats i no d'edificis. Va construir el Pireu en temps de Pricles; tamb va construir Thuris a la Magna Grcia (443 aC) i ms tard Rodes (408 aC). Fou probablement el pare de l'orador Arqueptlem, rival de Cle d'Atenes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200231" title="Hiploc" nonfiltered="3203" processed="3195" dbindex="83212">


Onomstica:

Hiploc d'Atenes, poltic atenenc;

Hiploc de Tesslia, militar grec;

Hiploc de Larissa, militar grec;

Hiploc, mtic metge grec;

Hiploc de Cos, metge grec;


Mitologia grega:

 Hiploc (fill de Bellerofont);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200232" title="Hiploc d'Atenes" nonfiltered="3204" processed="3196" dbindex="83213">
Hiploc (Hippolochus, ) fou un dels trenta tirans que van governar a Atenes breument el 410 aC. Com els altres tirans, eren personatges molt poc coneguts i prcticament no es coneixen detalls de la seva biografia. L'esmenta Xenofont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200233" title="Hiploc de Tesslia" nonfiltered="3205" processed="3197" dbindex="83214">
Hiploc (Hippolochus, ) fou un militar tessali que va dirigir un cos de cavalleria al servei de Ptolemeu IV Filoptor (222-205 aC), amb el qual va desertar al camp d' Antoc III el Gran durant la guerra el 218 aC. Antoc el va enviar junt amb Cerees, que havia desertat al mateix temps, per defensar la provncia de Samria. Desprs s esmentat com a comandant dels mercenaris grecs al servei d'Antoc a la batalla de Rfia el 217 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200234" title="Hiploc de Larissa" nonfiltered="3206" processed="3198" dbindex="83215">
Hiploc (Hippolochus, ) fou un militar tessali que al comenament de la guerra contra Antoc III el Gran fou enviat pel govern local de Larissa a ocupar la fortalesa de Feres amb una forta guarnici, per no va poder mantenir la plaa i es va retirar a Escotussa, on aviat es va haver de rendir a Antoc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200235" title="Hiploc (metge)" nonfiltered="3207" processed="3199" dbindex="83216">
Hiploc (Hippolochus, ) fou el mtic segon descendent d'Asclepades, fill de Podaliri i Sirne i pare de Sostrat I, que se suposa va viure vers el segle XII aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200236" title="Hiploc de Cos" nonfiltered="3208" processed="3200" dbindex="83217">
Hiploc (Hippolochus, ) fou el setz membre de la famlia dels Asclepades fill d'Elafos, que va viure probablement al segle V aC i fou un dels dirigents de l'illa de Cos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200238" title="Hipomed" nonfiltered="3209" processed="3201" dbindex="83218">



Onomstica:

Hipomed d'Esparta, prncep espart;

Hipomed d'Eges, filsof pitagric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200239" title="Hipomed d'Esparta" nonfiltered="3210" processed="3202" dbindex="83219">
Hipomed d'Esparta (Hippomedon, ) fou un prncep espart, fill d'Agesilau (oncle d'Agis IV). 

Era ms gran que el seu cos Agis i es va destacar en diverses accions armades. Va donar suport a Agis en les seves reformes per durant l'expedici del rei a Corint per donar suport a ratos de Sici, l'administraci d'Agesilau, el pare d'Hipomed, fou dolenta i els exiliats van cridar a Lenides II obligant a Agesilau a fugir de la ciutat. Hipomed el va acompanyar tot i que no compartia la seva impopularitat.

Posteriorment apareix al servei del rei Ptolemeu III Evergetes I, com a governador de les ciutats trcies que depenien d'Egipte. Polibi informa que encara era viu a la mort de Clemenes III el 220 aC quan la corona li corresponia a ell o a algun dels seus nets, fills d'Arquidam V, que s'havia casat amb una filla d'Hipomed; per els seus drets foren ignorats i un personatge de fora de les famlies reials, Licurg, va assolir la corona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200240" title="Hipomed d'Eges" nonfiltered="3211" processed="3203" dbindex="83220">
Hipomed d'Eges (Hippomedon, ) fou un filsof pitagric grec, nadiu d'Eges a Macednia. Va pertnyer a la secta anomenada , fundada per Hips (Imblic. Vit. Pyth. 100.18.87, 36.267.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200241" title="Hiplit (desambiguaci)" nonfiltered="3212" processed="3204" dbindex="83221">


Onomstica:

Hiplit de Portus Romanus, antic escriptor eclesistic ;

Hiplit, suposat senador rom cristi;

Hiplit de Tebes, escriptor bizant del segle X o XI;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200242" title="Hiplit de Portus Romanus" nonfiltered="3213" processed="3205" dbindex="83222">
Hiplit de Portus Romanus (Hippolytus, ) fou un antic escriptor eclesistic probablement del segle III. La tradici diu que fou bisbe de Portus Romanus, el port de Roma a la desembocadura del Tber i que va patir martiri sota Alexandre Sever. Eusebi de Cesarea i Jernim parlen d'Hiplit i ambds l'esmenten com a bisbe per sense indicar la seu. La seva vida t molt poques coses segures i moltes especulacions.  

Les seves obres son esmentades per Eusebi, Jernim i Foci. Les principals sn:

 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200243" title="Hiplit (senador)" nonfiltered="3214" processed="3206" dbindex="83223">
Hiplit (Hippolytus, ) fou un suposat senador rom que va fer escrits a favor del cristianisme i contra els gentils. En realitat la seva personalitat es discutida: uns suposen que fou el bisbe Hiplit de Portus Romanus; altres el suposen un mrtir esmentat als martirologis, que hauria patit martiri sota Valeri I, i altres un tercer. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200244" title="Hiplit de Tebes" nonfiltered="3215" processed="3207" dbindex="83224">
Hiplit de Tebes (Hippolytus, ) fou un escriptor del segle X o segle XI de la biografia del qual no se sap res per va escriure una Crnica.

s esmentat per Miquel Glykas, escriptor de la meitat del segle XII, que confon aquest relativament modern Hiplit de Tebes amb l'Hiplit de Portus Romanus, i per Nicfor Callisti (mort el 1327).

La seva obra principal s el Chronicon, . 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200245" title="Rosenborg BK" nonfiltered="3216" processed="3208" dbindex="83225">


El Rosenborg Ballklub (RBK) s un club noruec de futbol de la ciutat de Trondheim.

 Histria .
El 19 de maig de 1917 dotze joves de Trondheim van fundar el Sportsklubben Odd. El nom era un homenatge al Odd d'Skien, un dels ms destacats clubs noruecs del moment. L'any 1928 ingress a la Federaci Noruega. Aquesta refus que hi participessin dos clubs amb el mateix nom i el club canvi el nom pel de Rosenborg Ballklub el 26 d'octubre. El club destac principalment a partir de meitats dels vuitanta. Entre 1992 i 2004 guany 13 lligues consecutives.

El primer uniforme del club van ser unes samarretes blaves amb una franja vertical groga i pantalons blancs. L'actual uniforme amb samarreta blanca i pantal negre va ser introdut el 1931, un nou homenatge al club Odd.

El seu estadi, el Lerkendal Stadium, va ser inaugurat el 10 d'agost de 1947, amb millores els anys 1996 i 2002.

 Jugadors destacats .
  rni Gautur Arason (1998-2004);
  rjan Berg (1988-1990, 1999-2006);
  Stig Inge Bjrnebye (1992-1994);
  Sverre Brandhaug (1981-1991);
  Rune Bratseth (1983-1986);
  Harald Martin Brattbakk (1990-1992, 1994-1997, 2001-2006);
  John Carew (1999-2000);
  Nils Arne Eggen (1960-1963, 1966-1969);
  Svein Grndalen (1975-1980);
  Vegard Heggem (1995-1998);
  Erik Hoftun (1994-2005);
  Trond Henriksen (1983-1993);
  Odd Iversen (1964-1969, 1973-1975, 1980-1982);
  Jahn Ivar "Mini" Jakobsen (1988-1990, 1994-2000);
  Frode Johnsen (2000-2006);
  Azar Karada  (2002-2004);
  yvind Leonhardsen (1992-1994) ;
  Karl Petter Lken (1985-1994);
  Ola By Rise (1977-1995);
  Sigurd Rushfeldt (1997-2001);
  Bent Skammelsrud (1991-1998, 1998-2002);
  Trond Sollied (1985-1991);
  Jan Derek Srensen (1998-2000);
  Gran Srloth (1985-1989, 1989-1993);
  Bjrn Wirkola (1971-1974);

 Palmars .
 Lliga noruega de futbol (20): 1967, 1969, 1971, 1985, 1988, 1990, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006;
 Copa noruega de futbol (9): 1960, 1964, 1971, 1988, 1990, 1992, 1995, 1999, 2003;

 Referncies .
 ;
 ;
 ;
 ;

 Enllaos externs .

 Web oficial;
 Web de seguidors;
 Rosenborg Web;
 Web en angls;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200247" title="Premi Humanitari Jean Hersholt" nonfiltered="3217" processed="3209" dbindex="83226">
El Premi Humanitari Jean Hersholt s'entrega peridicament durant la cerimnia dels Oscars per a recolzar aquells que contribueixen a obres humanitries. Se li ha donat el nom de l'actor Jean Hersholt, que va presidir la Motion Picture & Television Fund durant divuit anys. Aquesta organitzaci es dedica a ajudar a tots aquells que treballen en la indstria del cinema o de la televisi i que tenen problemes de finances. El premi s una estatueta "Oscar" i la poden rebre productors, directors, escriptors i actors.

1956 Y. Frank Freeman;
1957 Samuel Goldwyn;
1959 Bob Hope;
1960 Sol Lesser;
1961 George Seaton;
1962 Steve Broidy;
1965 Edmond L. DePatie;
1966 George Bagnall;
1967 Gregory Peck;
1968 Martha Raye;
1969 George Jessel;
1970 Frank Sinatra;
1972 Rosalind Russell;
1973 Lew Wasserman;
1974 Arthur B. Krim;
1975 Jules C. Stein;
1977 Charlton Heston;
1978 Leo Jaffe;
1979 Robert Benjamin;
1981 Danny Kaye;
1982 Walter Mirisch;
1983 M.J. Frankovich;
1984 David L. Wolper;
1985 Charles 'Buddy' Rogers;
1989 Howard W. Koch;
1992 Audrey Hepburn (pstumament), Elizabeth Taylor;
1993 Paul Newman;
1994 Quincy Jones;

2001 Arthur Hiller;
2005 Roger Mayer;
2007 Sherry Lansing;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200248" title="Antropologia cultural" nonfiltered="3218" processed="3210" dbindex="83227">
L'antropologia cultural s la branca de l'antropologia que estudia l'home com a sser cultural, entenent com a cultura tot el que l'home fa sobre la natura: eines, oficis, prctiques, roba, cases, religions, msica, relacions socials, etc.

En un principi l'antropologia no feia distincions entre fsica i cultural, tot es basava en les Lleis evolucionistes de Charles Darwin i estudiaven les cultures subdesenvolupades. Pensaven que el desenvolupament d'una cultura respecte les altres s'explicava pel volum cranial dels seus habitants, tal com deien haver demostrat experimentalment.

 Corrents .

Etnocentrisme: manera d'entendre les cultures prenent com a base que la prpia s la millor i la ms evolucionada, i que els elements d'altres cultures que divergeixen de la nostra sn dolents, arcaics, salvatgistes, ... Fou el primer corrent d'antropologia cultural que va aparixer, per entr en crisi amb l'arribada de l'antisemitisme ja que condua fcilment al racisme i els donava la ra.

Relativisme cultural: manera d'entendre les cultures proposada per Franz Boas que exposa que els elements d'una cultura s'han d'enquadrar en relaci a la cultura en qesti i no es poden comparar amb elements d'altres cultures sn diferents, per igualment vlids i amb la seva lgica.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200251" title="Premi Cecil B. DeMille" nonfiltered="3219" processed="3211" dbindex="83228">
El Premi Cecil B. DeMille, donat en l'honor d'una trajectria cinematogrfica, l'entrega cada any, des del 1952, l associaci de crtics HFPA (Hollywood Foreign Press Association, Associaci de Premsa Estrangera de Hollywood) durant la cerimnia dels premis Globus d'Or, a Hollywood, Califrnia. Se li va donar el nom de Cecil B. DeMille (1881 - 1959), que va ser un gran director i productor de cinema. 

Els guanyadors d aquest premi han estat:



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200252" title="Ca' d'Oro" nonfiltered="3220" processed="3212" dbindex="83229">

La Ca' d'Oro (literalment, en veneci, "Casa d'Or") s un notable edifici de Vencia, que actualment alberga un museu. Est situada al Gran Canal.

Va ser edificada a partir de 1442 per Giovanni i Bartolomeo Bon per encrrec del procurador de Sant Marc Marino Contarini.
La Ca' d'Oro, amb la seua faana de marbre ricament daurat, representa un bon exemple del canvi que assenyala el pas de l'estil gtic al renaixentista a la ciutat de Vencia. Els reticles de marbre de la primera i la segona planta i els parapets de les finestres i dels balcons mostren formes que assenyalen clarament l'estil gtic tard; mentre que la columnata a terreny pla i la petita finestra quadrada sobre l'ala dreta indiquen ja formes renaixentistes. El palau est incomplet i la manca de l'ala esquerra produeix l'asimetria de la faana.

Va ser adquirida el 1894 pel bar Giorgio Franchetti, que la va donar a l'estat itali al voltant de 1916. 

Desprs de la donaci, les colleccions d'art preexistents van ser incrementades i actualment la Ca' d'Oro, transformada en museu amb una restauraci molt profunda, conserva alguns treballs de pintura com el Sant Sebasti d'Andrea Mantegna, venut per Francesco Guardi, i els frescos de la Fundaci dels Alemanys.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200255" title="Copa noruega de futbol" nonfiltered="3221" processed="3213" dbindex="83230">
La Copa noruega de futbol (noruec: Norgesmesterskapet i fotball) s la principal competici per eliminatries de Noruega de futbol. s organitzada per la Federaci Noruega de Futbol i es disputa des de 1902. La denominaci actual oficial s NM SAS Braathens Cup, pel patrocini de la companyia aria SAS Braathens. Els campions de copa reben el ttol de campions noruecs (s a dir, vencedors del campionat noruec de futbol).

Tot i que la competici s'inici el 1902, no fou una competici realment nacional fins el 1963, any en que els clubs del nord de Noruega foren admesos a participar-hi. Els clubs del nord disputaven una competici separada (vegeu Copa de Noruega del Nord de futbol).

Historial.


Enllaos externs.
RSSSF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200257" title="Hiptesi Gaia" nonfiltered="3222" processed="3214" dbindex="83231">
La Hiptesi Gaia s una hiptesi que explica el planeta Terra com a superorganisme que s capa d'autoregular-se grcies als processos biogeoqumics. La hiptesi va ser introduda per James Lovelock.

Histria.
La primera formulaci cientfica de la teoria es va fer a la dcada de 1960 pel doctor James Lovelock, que investigava de forma independent. Va ser desenvolupada arran dels seus treballs de detecci de vida a Mart, encarregats per la NASA. Les primeres publicacions van ser fetes a principis de la dcada de 1970, la majoria d'elles en collaboraci amb Lynn Margulis, seguit l'any 1979, publicacions seguides per un llibre divulgatiu anomenat Gaia: A new look at life on Earth.  El nom de la teoria va ser triat per la deessa grega Gaia, i per suggeriment del novellista William Golding, que convivia a mateixa ciutat que Lovelock, Bowerchalke (Wiltshire, Regne Unit). Des de llavors, l'hiptesi ha estat recolzada per diversos experiments i ha perms noves prediccions, fets que inclinen a considerar acabada l'etapa d'hiptesi i passar a anomenar-la Teoria Gaia.

Durant els seus primers anys, la hiptesi va ser prcticament ignorada. Un article publicat a la revista New Scientist , el 15 de febrer de 1975, aix com una publicaci en format llibre de la hipotesi, The Quest for Gaia, va comenar a atreure l'inters de cientfics i no cientfics. Encara actualment hi ha opinions d'acceptaci i de rebuig importants.

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200258" title="Viking F.K." nonfiltered="3223" processed="3215" dbindex="83232">

El Viking Fotballklubb s un club noruec de futbol de la ciutat de Stavanger.

Histria.
El Viking va ser fundat a Stavanger el 1899. La seva millor poca la visqu als anys setanta amb quatre ttols consecutius entre 1972 i 1975, a ms del doblet (lliga i copa) el 1979. 

Jugadors destacats.
 Gary Goodchild;
 Ben Wright (2001-02);
 Paul Kane;

Jugadors amb ms partits.
 551 Svein Kvia;
 523 Sigbjrn Slinning;
 501 Erik Johannesen;
 500 Torbjrn Svendsen;
 482 Sverre Andersen;
 425 Bjarte Lunde Aarsheim;
 414 Olav Nilsen;

 Jugadors amb ms gols .
 202 Reidar Kvammen;
 181 Trygve Johannessen;
 180 William Danielsen;
 176 Arthur Kvammen;
 167 Egil stenstad;
 146 sbjrn Skjrpe;
 124 Hkon Kindervg;

Palmars.
Lliga noruega de futbol: 1958, 1972, 1973, 1974, 1975, 1979, 1982, 1991;
Copa noruega de futbol: 1953, 1959, 1979, 1989, 2001;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;
 Frum;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200259" title="Banu Yas" nonfiltered="3224" processed="3216" dbindex="83233">



Sir Banu Yas, illa d'Abu Dhabi;
Banu Yas, confederaci tribal d'Abu Dhabi i Dubai;
Guerra dels Banu Yas, 1835;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200260" title="Banu Yas (confederaci)" nonfiltered="3225" processed="3217" dbindex="83234">
Banu Yas fou una confederaci tribal rab establerta ja al segle XVIII a la regi d'Al-Zafra (part del modern emirat d' Abu Dhabi). Anteriorment la confederaci ja devia estar establerta a la costa doncs el 1580 el joier veneci Gasparo Balbi ja esmenta l'illa de Sir Banu Yas, per no se'n tenen noticies fins al segle XVIII.

Abu Dhabi fou fundada el 1761 i el xeic Shakhbut ben Dhiyab del clan dels Al Bu Falah, s'hi va establir el 1795. En 1800 i 1814 es van oposar als wahhabites i van tenir llavors molt bones relacions amb els Al Busaid de Mascat. 

Vers el 1820 els Banu Yas sota la direcci de  Suwaydan ben Zaal, que sembla que era el xeic del clan Mahariba dels Banu Yas, van fer incursions des de Doha al Qatar el que va portar a la guerra entre Abu Dhabi i Bahrain; el conflicte es va aturar el 1828 quan Suwayda va tornar a Abu Dhabi i suposadament va fer la pau amb els altres xeics.

L'activitat econmica dels Banu Yas es va dirigir sempre a la industria de la perla a la vora de l'illa de Dalma, i a l'explotaci dels dtils de la regi de Al-Djiwa o Liwa i no van participar als actes de pirateria al golf ja que estaven allunyats de les vies de navegaci. 

Desprs de la pau amb els britnics el 1820 es va donar el cas de qu la collita de perles es va perdre durant uns quants anys seguits i el 1835 els Banu Yas van fer alguns actes de pirateria al golf per redrear l'economia, per foren derrotats pels britnics que els van imposar una multa. Vegeu Guerra dels Banu Yas.

LLavors una part dels Banu Yas va emigrar a Al-Udayd, un khor (entrant d'aigua) al sud de Qatar, el que va comportar un seris conflicte entre el xeic de Qatar i el d'Abu Dhabi, fins que finalment Al-Udayd fou evacuada el 1878 i els que s'hi havia establert van retornar a Abu Dhabi el 1880. Un altre grup s'havia fet independent a Dubai vers el 1833. 

La principal facci de la tribu sn els Mazrui.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200261" title="Guerra dels Banu Yas" nonfiltered="3226" processed="3218" dbindex="83235">
La guerra dels Banu Yas fou un conflicte curt i localitzat que es va produir el febrer del 1835 i fins l'abril del mateix any, quant la confederaci dels Banu Yas d'Abu Dhabi, desprs d'una llarga i esgotadora guerra amb els Kawasim (Qawasimi) i de que la collita de perles s'havia perdut durant uns quants anys seguits, per redrear la seva economia van iniciar la pirateria al Golf Prsic.

Els primers atacs foren a la zona entre Abu Musa i les illes Tunb el febrer; l'abril el vaixell britnic Elphinstone els va atacar prop de la Gran Tunb i els va derrotar completament (16 d'abril). El maig el resident britnic al golf, capit Samuel Hennell, va imposar als xeics que havien signat la pau amb Gran Bretanya del 1820, un tractat que ratificava aquesta pau i establia una treva durant l'estaci de la pesca de perles entre els xeicats de la zona dels quals cinc van firmar (Sharjah, Dubai, Abu Dhabi, Ajman i Ras al-Khaimah el 21 de maig de 1835, per sis mesos) i ms tard s'hi va adherir Umm al-Qaiwan. 

La treva es va renovar peridicament durant set anys i es va estendre per ser aplicada tot l'any (en lloc de sis mesos), fins que el 1843 fou signada per deu anys. El 4 de maig de 1853 un nou tractat va establir una treva perpetua. Durant tot aquest perode encara es van produir alguns actes de pirateria al golf a la zona entre Bahrein i Al-Hasa, per ja no va afectar als Banu Yas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200262" title="Eduard Blanxart i Pmies" nonfiltered="3227" processed="3219" dbindex="83236">
Eduard Blanxart i Pmies (Terrassa, 1915) s un interiorista, dissenyador i msic catal. Format amb Josep Rigol i a l'escola de Llotja de Barcelona, ha dissenyat dins un acusat florentinisme, que amb els anys an simplificant al mxim, mobles (calaixera de la sagristia de la catedral de Terrassa, c. 1951), peces d'orfebreria (custdia de la mateixa catedral, 1946), interiors (sala de juntes del Condicionament Terrassenc, 1953), jardins (Villa Fancelli, Barcelona, 1967), etc. Ha escrit diverses composicions musicals, especialment per a piano i cant, sovint en un estil derivat de l'impressionisme. s tamb un gran difusor de la cultura i ha format part molts anys de la Junta de Museus de Terrassa.

 Referncies .
Nria Gil i Rossend Casanova: Eduard Blanxart. Una vida dedicada a l'art. Disseny i decoraci entre 1939 i 1983. Terrassa: Obra Social Caixa Terrassa, 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200267" title="Buraimi" nonfiltered="3228" processed="3220" dbindex="83237">
Buraimi (o Buraymi) s un oasi situat entre Oman i els Emirats rabs Units, a la frontera sud-est de l'Emirat d'Abu Dhabi i nord-oest d'Oman. La principal ciutat de l'oasi (historicament) porta el mateix nom i pertany a Oman. Altres ciutats importants son Hamasa ( a l'oest de Buraimi) i Al-Ain (Al-Ayn), la segona ciutat de l'emirat d'Abu Dhabi i una de les principals del pas amb prop de 400.000 habitants.

L'oasi cobreix una superfcie de 6 x 9 km i inclou tamb les viles de Sara, Hili, Al-Kattara, Al-Kimi (localment Al-Dzimi) i Al-Mutarad. Els cultius ms antics sn a Al-Djahili (localment Al-Yahili). El clan del Al Bu Falah, del que sn els dirigents de l'emirat, t una gran explotaci a Al-Muwaykil. Una conducci soterrani d'aigua (faladj) procedent  de les muntanyes Hadjar, assegurava antigament el subministrament pel rec, per avui dia l'aigua s'obt en bona part de dessaladores de l'aigua de mar. L'oasi est presidit per el Djabal Hafit que est situat a la plana al sud de l'oasi. Les seves comunicacions actual, amb una bona autopista que l'uneix a Abu Dhabi i Dubai i arriba fins a Suhar, son construccions dels darrers anys. 

Al conjunt de l'oasi les principals tribus sn els Al Bu Khurayban, els Al Bu Shamis i els Zawahir. Altres grups sn presents a la zona: els  Bani Kitab, els Bani Kab, Al Bu Hamir, Al Bu Falasa i Al Bu Falah. 

Ha estat identificat com el lloc que els antic anomenaren Tu'am que hauria estat un centre de comer de perles de l'interior. L'exrcit del califa Al-Mutadid la van ocupar el 893 en la seva expedici a Bahrain, per en general no apareix a la histria abans del segle XX. 

El 1934 la Gran Bretanya i Arbia Saudita van conversar sobre les fronteres a la zona sud d'Abu Dhabi, per Buraimi no fou tema de conversa. Sobtadament el 1952 un funcionari saudita es va establir a Hamasa i va proclamar la sobirania sobre Buraimi. El 1954 Arbia Saudita i la Gran Bretanya van decidir sotmetre el litigi a un arbitratge que incloa un territori de 70.000 km2 al sud-oest de l'oasi. Aix va quedar clar que els Nuaym, presents a Hamasa, Sara i Buraimi eren fidels tradicionalment al sold de Mascat (encara que en aquell moment donaven suport a la reinvindicaci saudita), i els Zawahir, majoritaris en altres viles, ho eren tradicionalment al xeic d'Abu Dhabi. 

Els saudites delegats davant el tribunal d'arbitratge foren acusats de corrupci i el delegat britnic va dimitir en protesta i l'arbitratge va quedar cancellat el setembre de 1955. L'octubre de 1955 tropes dels Trucial Oman Levies dirigides per oficials britnics  van ocupar l'oasi que fou repartit segons lleialtats tradicionals, entre Masqat i Abu Dhabi. El sold de Mascat va nomenar un wali a la vila de Buraimi i el xeic d'Abu Dhabi a un familiar (el primer fou un germ) a la vila d'Al-Ain. Els Nuaym partidaris dels saudites, que en la major part no van voler reconixer a Abu Dhabi ni Mascat, dirigits pel xeic Saqr ben Sultan Al-Nuaim, i altres xeics menors, es van exiliar a Dammam, capital de la provncia oriental d'Arbia Saudita.

 Vegeu tamb .
Buraimi (ciutat);
Al-Ain;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200272" title="Esteve de Garret" nonfiltered="3229" processed="3221" dbindex="83238">

Esteve de Garret (Tortosa,? - ?, agost de 1523) fou ardiaca de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya (1515-1518).
  
Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1515. Havia estat odor de comptes en el trienni 1497-1500, acompanyant a Pedro de Mendoza.

Era fill d'Ot Francesc de Garret i Maria de Garidell. Se l'hi atribuen vincles familiars amb Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI.

Va ser rector de Gandesa al voltant de 1499; procurador d'Alfons d'Arag a l'arquebisbat de Tarragona en 1513 i se li atribueix haver estat prior de Flix. 

A la seva estana al front de la catedral de Tortosa va construir la capella del sant sepulcre i encarreg el relicari dels serafins, obra de comenaments del segle XVI.

Sembla que va ser oficial de la inquisici coincidint amb el seu mandat a la Generalitat, tal com es desprn d'un encrrec fet als advocats dels tres estaments durant les Corts de Lleida (1515).

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200273" title="Corts de Monts (1512)" nonfiltered="3230" processed="3222" dbindex="83239">
Les Corts de Monts de 1512 van ser presidides per la reina Germana de Foix, Haven estat convocades per la represa de la guerra amb els francesos i es celebraren entre juny i el 2 de setembre de 1512.

Sobre l'aportaci de recursos per la guerra, les corts decidiren aportar 200 homes d'armes i 200 genets durant tres anys.
Tot i la seva brevetat d'aquestes corts, s'aconseguir tancar alguns temes pendents des de feia anys. Entre d'altres, es reform la Reial Audincia passant de vuit a dotze juristes; es limit l'acci de la inquisici a qestions de fe sense que invais competncies de la Diputaci del General; s'increment el control sobre els comptes de la Generalitat i es tract sobre l'increment del bandolerisme.





Bibliografia.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200274" title="Corts de Lleida (1515)" nonfiltered="3231" processed="3223" dbindex="83240">
Les Corts de Lleida de 1515 van ser presidides per la reina Germana de Foix.
Igual que a les anteriors corts de 1512, havien estat convocades per la guerra amb els francesos, i es celebraren entre el 22 d'octubre i el 18 de desembre de 1515.

Es decideix prorrogar l'aportaci de 200 homes d'armes i 200 genets decidida a les anteriors corts, durant tres anys ms.

Els temes tractats varen ser de poca importncia, mostra de la baixa activitat mostrada en aquest trienni. Estaven centrats en els abusos d'alguns membres de l'audincia i en la metodologia de presa de possessi dels diputats, aix com de les seves incompatibilitats. Aquests punts, sens dubte eren fruit dels incidents haguts al trienni anterior amb el nomenament i jurament de Joan d'Arag.

El 18 de desembre les corts s'ajornen fins el juny de 1517, per la mort del rei Ferran el 23 de gener de 1516, va impedir la seva reanudaci.







Bibliografia.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200275" title="Malcolm McLaren" nonfiltered="3232" processed="3224" dbindex="83241">
Malcolm Robert Andrew Edwards (Londres, Anglaterra, 22 de gener del 1946), ms conegut com Malcolm McLaren, s un msic, manager i productor britnic que va saltar a la fama com agent del fams grup de punk Sex Pistols. 

 Biografia . 
McLaren va assistir a diversos collegis d'art britnics encara que no va acabar els estudis ja que es va dedicar a dissenyar roba juntament amb la seva companya Vivienne Westwood. El 1974 va ser breument agent del grup musical proto-punk New York Dolls encara que sense molt xit. El 1975, no obstant aix, va complir un rol important en la formaci de Sex Pistols, banda punk que va tenir una curta per intensa carrera durant la qual van gravar clssics com "Anarchy in the U.K." i "God Save the Queen". Desprs va manejar a altres artistes com Adam Ant i el grup Bow Wow Wow. Ja en els anys 80 McLaren va gravar els seus propis discos els quals van tenir bona acollida, especialment al Regne Unit. El seu ltim enregistrament que va aparixer en les llistes d'xits va ser "Buffalo Gals Stampede" el 1998.

 Enllaos externs .
 Web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200276" title="Vivienne Westwood" nonfiltered="3233" processed="3225" dbindex="83242">
Vivienne Isabel Swire (Derbyshire, Anglaterra, 8 d'abril de 1941), coneguda com Vivienne Westwood, s una dissenyadora de moda britnica considerada com la principal responsable de l'esttica associada amb el punk i el New Wave. Westwood, com companya de Malcolm McLaren i propietria de la boutique SEX, va estar directament involucrada amb la banda Sex Pistols i el sorgiment del moviment punk al Regne Unit. 

 Biografia . 
Durant la seva adolescncia Westwood va estudiar al Harrow School of Art i el Trent Park College i va fer classes en una escola primria del nord de Londres. Amb el temps, es va casar amb Derek Westwood i va tenir un fill, Ben, perdurant el matrimoni fins que Vivienne va conixer a Malcolm McLaren, futur manager dels Sex Pistols. La parella va tenir un fill, Joseph, i va inaugurar el 1971 el local de roba Let it Rock (desprs reanomenat SEX) on la dissenyadora va comenar a exhibir els seus dissenys extravagants. L'esttica punk va comenar desprs del primer recital dels Sex Pistols on la banda va usar dissenys de la parella que incloen, o van incloure desprs, elements del bondage, elements fetitxistes, agulles de ganxo (presos de l'esttica de Richard Hell, una personalitat important a l'escena punk novaiorquesa), cadenes, fulles d'afaitar i el caracterstic cabell en punta, entre d'altres. La inclusi d'elements del disseny tradicional britnic va contribuir a formar la imatge xocant, polmica i antisocial del punk.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200277" title="Luceni" nonfiltered="3234" processed="3226" dbindex="83243">

Luceni s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200278" title="Richard Hell" nonfiltered="3235" processed="3227" dbindex="83244">
Richard Meyers (Lexington, Kentucky, Estats Units, 2 d'octubre de 1949), ms conegut com Richard Hell, s un cantant, compositor, baix i escriptor reconegut mundialment per haver estat el lder de la influent banda de la primera ona del punk The Voidoids i el baixista del grup proto-punk Television. 

Hell sol ser considerat com el primer msic a utilitzar la imatge punk del cabell en punta, la roba destrossada i les agulles de ganxo per a sostenir-la. De fet, Malcolm McLaren, el manager de Sex Pistols, ha adms que el look i l'actitud de Richard Hell va ser el que ho va inspirar a innovar per mitj de la transgressi esttica en la seva botiga de roba SEX i en la imatge conflictiva dels Pistols. Des dels anys 80, Hell s'ha dedicat principalment a escriure, publicant dues novelles i participant com crtic cinematogrfic en la revista BlackBook entre 2004 i 2006.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200279" title="Lumpiaque" nonfiltered="3236" processed="3228" dbindex="83245">

Lumpiaque s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Valdejaln. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200280" title="Luna (Arag)" nonfiltered="3237" processed="3229" dbindex="83246">




Luna s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinc Viles. Compta a ms amb els nuclis de Jnez, Lacorvilla i el despoblat de Lacasta. Fou el centre del comtat de Luna. Actualment depn del bisbat de Jaca i del partit judicial d'Ejea de los Caballeros.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200281" title="Corts de Lleida" nonfiltered="3238" processed="3230" dbindex="83247">


A Lleida hi van tenir lloc diverses corts:

 Corts de Lleida de 1242;
 Corts de Lleida de 1257;
 Corts de Lleida de 1301;
 Corts de Lleida de 1364;
 Corts de Lleida de 1375;
 Corts de Lleida de 1440;
 Corts de Fraga i Lleida de 1459;
 Corts de Lleida de 1460;
 Corts de Lleida de 1515;

Articles relacionats.
Corts Catalanes;
Llista de Corts Generals Catalanes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200282" title="Magalln" nonfiltered="3239" processed="3231" dbindex="83248">

Magalln s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Borja. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200283" title="Maluenda" nonfiltered="3240" processed="3232" dbindex="83249">

Maluenda s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200284" title="Mara de Huerva" nonfiltered="3241" processed="3233" dbindex="83250">

Mara de Huerva s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200286" title="Mediana de Aragn" nonfiltered="3242" processed="3234" dbindex="83251">

Mediana de Aragn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200287" title="Miedes de Aragn" nonfiltered="3243" processed="3235" dbindex="83252">

Leciena s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la comunitat de Calataiud. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200288" title="Monegrillo" nonfiltered="3244" processed="3236" dbindex="83253">

Monegrillo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca dels Monegres, en ple hbit estepari. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200289" title="Morata de Jaln" nonfiltered="3245" processed="3237" dbindex="83254">

Morata de Jaln s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Valdejaln. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200290" title="Moros (Arag)" nonfiltered="3246" processed="3238" dbindex="83255">

Moros s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200291" title="La Muela" nonfiltered="3247" processed="3239" dbindex="83256">

La Muela s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Valdejaln. En el terme municipal d'aquest municipi s'hi situen nombrosos parcs elics que han esdevingut un motor econmic per a la poblaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200292" title="Novallas" nonfiltered="3248" processed="3240" dbindex="83257">

Novallas s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Tarassona i el Moncayo, molt a prop del lmit amb Navarra. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200293" title="Nuez de Ebro" nonfiltered="3249" processed="3241" dbindex="83258">

Nuez de Ebro s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa, a la depressi del riu Ebre. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200296" title="Cuiab" nonfiltered="3250" processed="3242" dbindex="83259">


Cuiab s la capital de l'estat brasiler de Mato Grosso. El seu nom t origen de la paraula indgena "ikuiap", que significa lloc de l'arc i fletxa (ikuia: arc i fletxa; p: lloc).

La ciutat va ser fundada el 1 de gener de 1727 per Rodrigo Csar de Menezes, capit general de la Capitania de So Paulo.


 Economia .
L'economia de Cuiab, avui una important ciutat en l'interior de Brasil, s centralitzada en el comer i la indstria. El comer est constitut principalment pel sector aliments, txtil i electrodomstics. El sector industrial est basat en la agroindustria. Amb un districte industrial disposa de la infraestructura necessria, aix com en l'rea d'energia i transports, la capital ve atraient empreses de diverses regions del pas.

Actualment, el turisme es presenta com una alternativa econmica. La regi de la Chapada dos Guimares est situada 60 km de la ciutat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200304" title="Rayuela" nonfiltered="3251" processed="3243" dbindex="83260">
Rayuela s una novella de Julio Cortzar publicada en 1963 que destaca pel seu experimentalisme formal. A banda de la lectura tradicional lineal es pot seguir el dibuix de la xarranca o sambori (la "rayuela" del ttol) o seguir un recorregut lliure, gaireb infinit en paraules de l'autor.

El llibre narra la vida d'Horacio Oliveira i els seus dilegs amb amics i amants, barrejats amb documents pressumptament reals com articles de diari per matissar el context en qu es mou el personatge i la seva visi de la condici humana, basada en l'oposici entre ordre i caos i en el sentiment de solitud. L'argument, per, queda totalment supeditat a la trama i a la interactivitat amb el lector. Es detecten influncies del surrealisme per l's del monleg interior lliure i el tractament de la realitat.

La influncia de l'obra es pot detectar en La vie, mode d'emploi de Georges Perec o en la contempornia literatura hipertextual, que trenca amb la linealitat narrativa clssica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200309" title="Santiago Baeras i Goday" nonfiltered="3252" processed="3244" dbindex="83261">
Santiago Baeras i Goday (Palams, Baix Empord, 22 de juliol de 1913 - 6 de gener de 1985) fou un msic i compositor de sardanes.

Rep les primeres llions de msica dels mestres "Paixero" i Eduard Castell, ampliant els estudis a l'Acadmia Ainaud, de Barcelona. Com a instrumentista dominava el flabiol, el viol, la bateria, la viola, el tromb i el fiscorn. Va pertnyer a les cobles La Principal de Palams (1941-1951), l'Amoga de Vidreres (1951-1955), i el 1956 s un dels fundadors de la cobla Costa Brava de Palafrugell on hi actu fins el 1959.

En la seva faceta de compositor va escriure dues sardanes, Rondalles de l avi i A Palams fan pipes; tres havaneres, Octubre a la Fosca, Cant a la Primavera i Barcarola, canons a quatre veus, els goigs a la Verge de Bell-lloc, dues caramelles, un vals mariner i moltes harmonitzacions i arranjaments. Polifactic, tamb va fer incursions en l'escriptura i la poesia. Molt integrat a la vida social de Palams va ocupar un inacabable nombre de crrecs, entre ells el de director de la coral El Progrs i fundador i redactor de la revista La Proa.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200310" title="Llus Cams i Cabruja" nonfiltered="3253" processed="3245" dbindex="83262">
Llus Cams i Cabruja (Palams, Baix Empord 1892 - Barcelona, 1952) fou un historiador i compositor.

Es llicenci en lletres el 1916 a Barcelona, i estudi msica amb Felip Pedrell i Enric Granados. El 1922 fou nomenat conservador de l'Arxiu Histric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l'Acadmia de Bones Lletres. Fou l'autor d'una abundosa labor historiogrfica, molt dispersa en revistes i a Barcelona Divulgacin Histrica. Es reparteix entre Palams (Catleg dels pergamins de l'Arxiu Municipal de Palams, 1935; El Palau Reial de Palams, 1936; Los Pallars en la historia de Palams, 1948), Girona (La Fora Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretrita, 1934).

Home de lletres, la msica va ser una segona activitat en la seva vida, com tamb ho fou la pintura. Va compondre mitja dotzena de sardanes els anys 20 i 30. Alguns dels seus ttols sn: Can, El cor del poble, Elegia, Merceneta, Serenata o Vora el foc.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200313" title="Vibrant alveolar sonora" nonfiltered="3254" processed="3246" dbindex="83263">

La consonant vibrant alveolar sonora s un fonema que es representa  en la transcripci de l'AFI, s a dir, la lletra erra minscula. En moltes llenges alterna amb la bategant alveolar. 

Caracterstiques.
s vibrant perqu la llengua colpeja repetidament el paladar per articular el so.
s alveolar, ja que el punt de contacte de la llengua s darrere les dents.
s sonora perqu vibren les cordes vocals quan s'articula.
s una consonant;

En catal.
El catal t aquest fonema, que anomena erra forta o vibrant, en paraula com roca o carro. S'escriu amb dues R entre vocals i amb una sola erra la resta de casos. 

Enllaos externs.
Informaci acstica, del projecte "Els sons del catal".






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200314" title="Gemma Pags i Pi" nonfiltered="3255" processed="3247" dbindex="83264">
Gemma Pags i Pi s una atleta catalana, que practica la prova de salt amb perxa. La seva millor marca es de 3,95 m amb la que va liderar el ranking catal de l'any 2004 de la prova.

El 2008 es va retirar de l'atletisme per dedicar-se a la investigaci biotecnolgica.

 Notes i referncies .


Enllaos externs.
Federaci Catalana d'atletisme;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200317" title="Invisibilitat" nonfiltered="3256" processed="3248" dbindex="83265">

La invisibilitat s la qualitat d'un cos fsic de no ser vist en condicions de llum normals per a un observador. Encara que ms simple, generalment es tracta de la capacitat dels cossos fsics que suposadament haurien de ser visibles i que no es poden veure. Es l'anttesi d'all que s visible. Fins a principis del segle XXI aquesta qualitat noms era possible a la natura i es donava en alguns gasos i objectes o ssers que per la seua mida, l'ull hum no era capa de veure sense ajuda d'unes lents o altra tecnologia dissenyada per a aquest menester.

Els cientfics tenen diverses teories al respecte de la possibilitat d'haver descobert la manera d'alterar l'efecte de la llum damunt d'un cos fsic visible per aconseguir l'efecte d'invisibilitat de forma artificial grcies a teles composades per estructures electrniques nanomtriques. Aquestes teories estan especialment defensades pels cientfics japonesos que treballen amb les investigacions del professor Susumu Tachi, desenvolupades a l'Universitat de Tokyo, a les installacions o laboratoris Tachi. 

Conceptualment com a mnim eixes peces sn en realitat emissors/receptors de video i all que fan s projectar al front all que hi ha darrere d'elles, creant aix una illusi d'invisibilitat.

Per a entendre'ns, si ens posem davant d'un arbre, projectar l'imatge d'eixe arbre al nostre cos, a mida real i amb tots els objectes que l'envolten, aix dona tot un nou significat a la paraula "camuflatge".

La consecuci d'aquest fet t importants aplicacions a la indstria de l'espionatge i la guerra. Encara que tamb podria ser utilitzat per a una millor observaci d'espcies animals en el seu medi natural i millorar l'esttica i la illuminaci d'alguns llocs on les edificacions han creat un paisatge poc acollidor per a l'sser hum.

La invisibilitat ha sigut tractada a nombroses ocasions per escriptors i cineastes de ficci ja siga cientfica o mgica, quasi sempre plantejant el risc que suposa que aquest do caiguera en mans equivocades.

Exemples a la ficci.
 L'heroi Perseu anant equipat amb una capa d'invisibilitat per a matar Medusa.
La pellcula Hollow Man o l'home sense ombra, amb l'actor Kevin Bacon on s'experimenta amb l'invisibilitat de forma qumica. Parlant dels problemes que podria introduir un llarg perode d'invisibilitat.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200321" title="Miquel Lpez" nonfiltered="3257" processed="3249" dbindex="83266">

Miquel Lpez (1669-1723) fou un compositor catal del Barroc.
Fonts documentals.
s ben poc el que sabem de la vida de Miquel Lpez. Les dades que hem anat recollint d'ac d'all no poden pas satisfer els nostres desigs de conixer a fons la personalitat d'aquest home tan ignorat fins ara i que, d'altra banda, ens manifesta tan caracterstic en el seu llenguatge musical i en els pocs escrits que se'ns en conserven.

La desaparici, el 1811, dels documents de l'poca antiga i de tota la msica escrita que es conservava al monestir de Montserrat, fa molt difcil de poder donar una biografia completa i exacta. No hem tingut la sort que arribessin fins a nosaltres ni la crnica del monestir, ni la correspondncia del nostre monjo. Queden per estudiar, encara, els fons dels monestirs amb els quals es va relacionar el pare Lpez, i no sabem res sobre les causes de l'amistat que l'un amb personalitats com el marqus de Navamorcuende i amb el compte de avell, o de la coneixena amb Francesc Valls i d'altres autoritats musicals del seu temps.

Les fonts de qu ens servim sn els dos llibres de vesticions d'hbit (1666-1832) i de professions (1682-1833) i el llibre de Procures conservats a l'arxiu de Montserrat; el Breve tratado del Seminario de los nios escolanes del pare Manuel Noviala (1726), ms. 964 de la Biblioteca de Montserrat; i el llibre de Visitas del monasterio de S. Martn de Madrid (1680-1760) conservat a la parrquia de Sant Mart d'aquella ciutat; la Miscelnia Musica, ms. 37 de l'Orfe Catal, que cont gaireb tota la producci musical del pare Lpez, sovint datada; els quatre fulls originals impresos sobre la qesti de Francesc Valls (1718-1719), i finalment la Histria indita de Montserrat (c. 1713) publicada per Anselm Albareda al vol. IV (1920-21) dels Analecta Montserratensia, la qual, com veurem, ha de ser atribuda al mateix Miquel Lpez.

Aquest material, aparentment abunds, s molt escs en referncies personals.

Primers anys: escol i monjo de Montserrat.
El document ms valus que ens dna les dates precises dels seus orgens, s l'autgraf conservat en el llibre de vesticions del monestir. L'escriu als seus 15 anys, el dia de la presa d'hbit de monjo de Montserrat. Reprodut literalment, diu aix:

Yo, Fr. Miquel Pablo Lpez, natural de Villaroya, Arzobispado de Tarazona, hijo legtimo de Francisco Lpez y de Mara Sebastin su muger, Tom el bito de Monge de Nuestro Glorioso Padre San Benito en ese Monasterio de Nuestra Seora de Montserrate de la orden del mismo Santo, con nimo de perseverar con el fabor divino todos los dias de mi Vida, a 15 de octubre, Ao de 1684, siendo de Edad de 15 aos y 8 meses y 15 dias a las 4 de la tarde. Fr. Miguel Pablo Lpez

Del document esmentat dedum que nasqu el primer de febrer del 1669, a Villarroya de la Sierra, poblet situat a 19 quilmetres de Calatayud, entre Saragossa i Tarassona, incls en l'arquebisbat d'aquesta ltima seu. Els seus antecedents familiars ens sn desconeguts. Sortosament, s'ha conservat la partida del seu baptisme (Llibre III de Baptismes, Fol. 668, de l'Arxiu de la Parrquia de Sant Pere de Villarroya de la Sierra), que diu aix:

En 14 de febrero de 1669 baptic yo, Juan Francisco de Puertas, con licencia del VIcario Moss. Juan Lpez, Vicario de esta Parroquial del Sr. San Pedro a Pablo, hijo de Francisco Lpez y de Mara Sebastin, cnyuges. Fueron sus Padrinos Mossen Juan Bercebal y Orosia Cricio, Viuda de Abardicando

Miquel Lpez entr al noviciat del monestir de Montserrat als 15 anys, per desprs d'haver passat uns anys a l'Escolania. El pare Noviala, en l'obra citada, s el primer que ens els dna a conixer com a antic escol, i com a membre de la Capella, cosa exclusiva dels monjos antics escolans. s freqent, durant els segles XVII i XVIII, de trobar a Montserrat monjos i escolans provinents de l'Arag, com Mateu Valdovn (1620-1705), de Saragossa; el pare Garca, de Sellas d'Osca (1651-1707). No s gens estrany, doncs, que als pares del nostre Lpez els arribs la coneixena de l'Escolania per mitj d'algun dels monjos, fills d'aquella regi.

Devia ser als nou o deu anys d'edat, al 1678 o 1679, que Miquel Lpez entr a l'Escolania, i hi hagu de romandre fins al 1684. Possiblement, es trob encara am el mestratge de Joan Cererols (1618-1680) i amb el del monjo Joan Garcia, el seu successor, bon organista i compositor, i el ja esmentat Mateu Valdovn. Tots visqueren a la mateixa poca, i sabem que cada un d'ells durant un cert temps s'encarreg de l'Escolania. Durant els cinc o sis anys de permanncia de Lpez a l'Escolania, a ms dels mestres esmentats, es trobaven al monestir altres monjos msics, alguns dels quals devien collaborar en l'ensenyana dels escolans: els pares Jaume Vidal (1606-1698), compositor; Joan Romany (1615-1687), un dels millors deixebles del pare March, organista compositor; Mart Marsal (1643-1708), especialitzat en tocar el rabell; Joan Pongem (1642-1695), organista; Miquel Pujol (1643-1708), organista, i que desprs ser l'abat de Montserrat que rebr la professi de Lpez; Leandre Servent (1644-1690), organista; i Isidre Jordi (1648-1705), violinista, que tamb tocava l'arpa i el baix. Podem donar per segur que Lpez trob com a condeixebles de l'Escolania a Jeroni Casanovas, escol entre el 1680 i el 1689, qui ms tard fou baixonista de la Capella i organista; Joan Palmes, Pere Ramn, i probablement Vicen Presiach i Josep Bru, tots futurs components de la Capella de msica.

En entrar Lpez a l'Escolania, es trob submergit en un ambient quasi monacal. La Regula Puerorum (1501) que l'abat reformador Garca de Cisneros escriv expressament per a l'Escolania es practicava encara amb tota exactitud ms de cent cinquanta anys ms tard, amb la particularitat que el temps havia anat augmentant les actuacions extraordinries de l'Escolania, a causa de les moltes fundacions que els devots peregrins deixaven al Santuari. Vegeu com el mestre Lpez descriu l'horari de l'Escolania durant el seu temps:

Sunt et pueri vigintiquator, interdum triginta numero et amplius, qui seorsim a monachorum conventu communitates vel societatem constituunt. Horum institutum est choro inservire harmonico, sacrosant mis sacrificiis ministrare; summo mane, hora quinta, missam B. Mari modo plano interdum metrico et harmonico cantu quotidie cantare; post missam vero duplicem B. Virginis litaniam simplici quidem sec sabbatis diebusque festis alteram harmonico concentu tament, videlicet: pst prfactam duplicem litaniam, Primam, Terciam, Sextam et Nonam; post prandum autem, Vesperas et Completorum; post quartam horam vespertinam, Matutinum et Laudes sequentis diei. Quotidie etiam post Completorum cantionem sacram deinde Canticum B. Mari, postremo Antiphonam Salve Regina, harmonico vocum et vasorum musicorum concentu cantare. Quotidie etiam rosarium Virginis una cum populo plexis genibus, intra hanc sacram dem recitare. Interdum denique pueri ipsi, personis piis vel peregrinis patentinus, Missas tum B. Mari tum sanctorum alique pro petentium libito, prclare et summa cum omnium admiratore in suo se munere gerunt

A part del servei del Santuari, l'ocupaci principal dels escolans era la formaci musical, que constava diriament de les hores d'estudi dels instruments, solmitzaci i assaig del repertori i, per a ms avanats, contrapunt i composici.
Els instruments estudiats durat l'estada de Lpez a l' Escolania, els podem comptar extraient-los de les seves mateixes obres: orgue, viol, viol, xeremia, sacabutx, clar, serpent, i baix. A ms, s  hi devien afegir el rabell i l'arpa, i s de suposar, que hi havia a l'abast de tots alguns clavicordis.

Pels fruits donats durant tota la seva vida, podem suposar que els cinc o sis anys viscuts a l' Escolania no passaren en va. Amb una bsica formaci musical, acompanyada de la literria prpia del temps, i sobretot amb l'esperit religis profund que es vivia aquells dies a l' Escolania, el jovenet Lpez, d'uns setze anys encara no complerts, pass de l' Escolania al noviciat de Montserrat, com ja hem vist, el 15 d'octubre de 1684. Juntament amb ell, hi entraren els seus companys Joan Palms, de Sabadell; Pere Ramon, de Granollers, i quatre anys ms tard, Jeroni Casanovas de Granollers.
L'11 d'abril d'aquell mateix any, era elegit abat del monestir el P. Miquel Pujol, antic escol, cantor i msic de la Capella i possiblement professor de msica a l' Escolania del mateix Lpez. Organista expert, exerc sovint aquest ofici tot i ser abat:  per donar exemple i ajudar als altres , com diu un document del temps. Lpez fou el primer jove que l'abat Pujol vestia en el seu abadiat.

Un detall de la cdula autgrafa a qu ens hem referit pot fer suposar que al nom nom de Miquel se li afegia el de Pau; ja que aquest darrer s el de Baptisme. El fet s que les dues vegades que l'escriu, en l'encapalament i en la firma, el ratlla posteriorment. A partir d'aleshores signar sempre Miquel.

Al cap d'un any i mig de noviciat, el jove Lpez emetia els vots monstics amb la frmula que h deixat autgrafa en el llibre de professions del monestir:

Ego Frater Michael Lpez, oppido Villarroya, Diecesis Tirasonensis, promitto Stabilitatem meam prepetu inclusionis, et conversionem morum meorum, et obedientiam coram Deo et Sanctis eius, secundum Regula Sanctissimi Patris Nostri Benedicti Abbatis, in hoc Monasterio Sanct Mari de Monte Serrato, ordinis eiusdem Sancti, in presentia Reverendi Admodum Patris fratis Machael Pujol, eiusdem Monasterii Abbatis, et sub obedientia Reverendissimi Patris Nostri fratis Anselmi de la Torre, totius Conregationis Generalis. Die 19 Aprilis Anno Domini 1686. Fr. Michael Lpez

Primers anys a Montserrat i estudis a San Martn de Madrid.
En el llibre d' actes capitulars, comena a aparixer el nom de Lpez dels de l'1 de novembre de 1685. Tot just acabava de fer l'any de noviciat, per encara no havia professat; per tant, segons el dret, encara, no formava part de la comunitat. Continua constant en les Actes del 18 del mateix mes de novembre, dels mesos de juliol, setembre i novembre del 1686. Al 1688, el seu nom consta als mesos de gener  maig, juliol, agost i setembre. Al mes d'abril d'aquell mateix any, als 17 anys, es troba al monestir de San Martn de Madrid, potser ocasionalment per preparar-hi la seva anada definitiva l'any segent. De fet, conviu, si ms no alguns dies o potser algun mes, amb aquella comunitat, i fins i tot hi acompleix l'ofici de lector. Aix, en tocar-li el tomb de llegir les Actes de la Visita d'aquell monestir, feta el 27 de juliol de 1687 per l'abat general de la Congregaci de Valladolid d'Espanya i d'Anglaterra, Fr. Anselm de la Torre, sota la firma del lector anterior, escriu: Le esta visita al Santo convento en 6 de abril de 1688 aos y lo firm. Fr. Miguel Lpez.

El retorn a Montserrat es devia escaure poc desprs, perqu, com ja hem insinuat, el mes de maig mateix assisteix a un acte capitular de la comunitat montserratina. La seva estada al monestir durant els anys 1686-1689 es pot anar seguint a travs de les Actes Capitulars, fins al setembre del 1689. Ja no constava a la del mes de novembre d'aquell any, i no el retrobem fins al novembre del 1697. En canvi, el 16 de desembre del 1689 torna a aparixer al llibre de Visites del monestir de San Martn, firmant, com l'any anterior, la lectura de l'ltima visita. Aquesta va ser feta per l'abat de Silos, e 16 de juny de 1688. Des de d'aquesta data, i en el mateix llibre de Visites, firmar onze vegades ms.

Miquel Lpez passa set anys sencers a San Martn de Madrid, on segueix els estudis teolgics i eclesistics en general, i sens dubte completa la formaci musical relacionant-se amb els bons mestres de la Capella Reial i el monestir de les  Descalzas Reales .

Sabem que exercia d'organista a San Martn, com abans ja devia haver collaborat amb els organistesde Montserrat, durant els seus primers anys de vida al monestir. Juntament amb la prctica de l'orgue, comena a dedicar-se tamb ala composici. Les tres primeres obres datades que en conservem sn del 1696, l'ltim any d'estada a Madrd: dos  llenos  sobre el Sacris solemniis, i un villancico al santssim:  Fuego, nazca el incendio . Totes elles marcades encara per una gran influncia de la msica del s. XVII. Podria ser que els villancico de les mateixes caracterstiques que porta el seu nom de  Michael Lpez : Noche ms clara que el dia fos d'aquesta poca.

Sobre els estudis de teologia durant la seva estada a Madrid, ens queda un dubte. El P. Noviala escriu: El P. Fr. Miguel Lpez pas la theologia en Salamanca y sali muy buen estudiante.... s l'nic que ens dna aquesta notcia i no hi ha raons per contradir-la. Les dates espaiades que es refereixen a l'estada del P. Lpez a San Martn de Madrid es poden avenir molt b amb uns estudis seguits en diferents poques a Salamanca. Aquest fet refermaria encara ms l'opini d'home intelligent i erudit que la tradici del monestir, que es trasllueix pels escrits del P. Noviala, s'havia creat del P. Lpez: Fu muy aplicado a los libros y tuvo grande inteligencia de ellos.

Mestre de l'escolania i compositor.
Un cop acabats els estudis eclesistics i musicals, al juliol de 1696, ordenat sacerdot ja, retorna a Montserrat. El P. Noviala, en la llista dels 19 monjos que havien estat escolans i formaven la Capella de msica, entre mestre, cantors i instrumentistes, al 1695-1696, cita el P. Lpez. Sembla que la llista segueix l'ordre de comunitat. Lpez es troba al set ltim. Desprsd'ell segueix el seu company d' Escolania, el P. Jeroni Casanovas, i els segents ja sn els ms joves entrats al noviciat durant la seva absncia: Presiach, Bru, Noviala, Rebull i Vidal.

D'aquesta llista no es pot deduir qui era mestre aquells dies. Dels tres noms principals, Roy, Garca, i Rocabert, e ms probable s el P. Joan Garca, successor del P. Cererols. Potser els altres dos mestres collaboraven amb ell. De tots tres consta que exerciren el mestratge de l' Escolania, conjuntament, o en diferents anys.

La histria no ens ha deixat cap detall ni de la successi d'aquests mestres de l' Escolania ni de la seva obra musical. Solament la cura particular del P. Lpez que reun en un volum les prpies obres i fu constar la data que recordava d'alguna d'elles, ens ha obert un cam per aclarir una mica, almenys, el curs d'una part de la seva vida.

El fet que des del 1697 comencen a multiplicar-se les obres compostes per ell (35 datades a Montserrat fins al 1703) ens fa suposar que tenia l'obligaci de subvenir a les necessitats musicals del culte, com a responsable principal. Per aix, no dubtem d'atribuir-li el crrec de mestre de capella i de l' Escolania, que degu exercir, per primera vegada, de l'any 1697 fins al desembre del 1704., en qu figura ecara a les Actes Capitulars del monestir. El P. Noviala ens assabenta que ho fou dues vegades sense precisar en quins anys:  Fu Maestro de los Escolanes y la Capilla dos veces . Des del 1705, ja no el mencionaran fins al 1714, any en qu s'acaben les esmentades Actes. Del 1705 al 1714, el P. Lpez es troba a Valladolid. En parlar ms endavant de l'obra de Lpez, ens detindrem d'una manera ms detallada a ponderar el valor dels arguments favorables a la nostra opini.
Tant durant la primera etapa com durant la segona del seu mestratge de l'Escolania i Capella el P. Lpez comptar amb bons collaboradors. Alguns d'ells el succeiran durant la seva llarga estada a Valladolid (1705-1714). Els principals devien ser Isidre Roy, Joan Rocabert, Vicen Presiach, Francesc Rebull i Manuel Noviala.

El treball realitzat per Lpez durant la primera etapa del seu magisteri es pot apreciar en part a travs de les copioses obres que escriv durant aquell temps. No ens queda, per, cap testimoni dels deixebles que passaren aquells anys a l' Escolania, que foren segurament molts, per que no es quedaren, com en altre temps, al monestir, a causa de les moltes dificultats que trobaven per part dels superiors castellans. Ha roms, per, el nom de Josep Rocabert i Llupi, Comte de avell, compositor que ens ha deixat un bon nombre d'obres.

A Valladolid.
El P. Lpez degu deixar l' Escolania al comenament del 1705. Des d'aquell any fins al 1712, almenys, probablement fins el 1714, exerceix el crrec d'organista al monestir de San Benito de Valladolid i hi compon algunes de les seves obres. Si ens hem de guiar pel nombre, 10, la seva producci no va ser copiosa: cinc peces per a orgue; quatre villancicos per a tenor sol, viol i acompanyament, un d'aquest compost amb motiu de la canonitzaci de Sant Flix de Cantalicio (1712). Potser d'altres peces d'orgue sn d'aquesta  poca. s comprensible que compongus poc, alments, per a veus, ja que al monestir de Valladolid, era prohibida tota mena de msica polifnica. La Salve Regina a 3 cors, composta aquells anys, fa excepci, i podria anar destinada a Montserrat o b a qualsevol altre lloc capa d'executar-la.

Si ens guiem per les obres datades i compostes a Valladolid, trobem que Lpez no t cap obra datada entre 1705 i 1714. Per aquest sol fet, per, no podem deduir que no es trobava all durant aquest temps.

Donat per suposada la seva estada el P. Lpez coincid amb la celebraci del Captol General de la Congregaci, el 6 de maig de 1709, presidit per l'abat general Maaga. 

Esmentem aquest fet per marcar una data important per ala histria de l' Escolania, que sens dubte no va deixar indiferent Lpez. A Montserrat, les relacions entre els monjos de la Corona d'Arag i de Castella esdevingueren tan tenses, per raons fcils d'endevinar, que els membres de l' ltima ho remogueren tot per fer impossible la vida o el predomini dels de la Corona d'Arag. Per aix, es llanaren conta la part ms feble, per la ms temible del monestir: l' Escolania, perqu dll, on gaireb la totalitat dels nois eren de la Corona d'Arag i particularment catalans, en sortien cada any un grup d'escolans per a entrar al monestir. Aix motivava l'augment de la majoria de monjos dela comunitat. I per tal d'evitar-ho, hom va fer recaure sobre els monjos antics escolans i a la mateixa Escolania una srie d'acusacions infonamentades que foren presentades al Captol General a qu ens referim.

L'xit dels monjos de la Corona de Castella fou total: El dia 6 de maig, el Captol General donava un decret referent a Montserrat que es pot resumir aix:
 Que hi hagi igual nombre de monjos de les dus corones d'Arag i Castella. Per consegent: no es podran admetre novicis de la Corona d'Arag fins que la de Castella tingui el mateix nombre.
 Que els monjos msics no podran rebre cap altre ofici, ni crrec, i estan privats de la cura d'nimes.
 Que el nombre d'escolans no passi dels setze i que marxin als 15 anys.
 Per deixar entrar un escol al caldr un perms especial de l'abat general.
Cal constar el contrast del moviment d'entrades d'escolans al monestir durant el temps del primer mestratge de Lpez i el que segu desprs.
El 1715, amb la visita de l'abat general Melchor de Morales, al monestir de Montserrat, sembla que comenci l'apaivagament de la maltempsada.

Mestre de l'escolania per segona vegada.
Miquel Lpez torna a Montserrat el 1715. No tenim cap prova per a relacionar la seva sortida de Montserrat amb els esdeveniments d'aquells anys. Per sens dubte podrem suposar que hauria estat un dels ms acrrims defensors del drets de l' Escolania. Per una banda li tocava defensar-los  com a mestre i capdavanter de la msica a Montserrat. Per altra banda, era sbdit de la corona d'Arag i es devia sentir a Catalunya com a la seva ptria. El fet d'haver firmat amb cinquanta monjos ms, en llur majoria catalans, contra l'opini d'uns pocs, la petici que l'elecci de l'abat de Montserrat, el 1717, no es fes ms al Captol General de Valladolid sin a Montserrat mateix, ens dna peu a creure'l identificat als sentiments dels monjos montserratins de la Corona d'Arag.

El P. Lpez, en tornar a Montserrat, d'on havia estat absent uns deu anys, passa per Madrid on escriu l'pera Veni dilecte mi, per a tiple i contralt i orquestra de corda, dedicada al seu amic el Marqus de Navamorcuende; es detura a Saragossa on t la famlia, i on hi havia una casa procura de Montserrat, tamb escriu per a la seva neboda Anna Arias y la Torre, una cantata per a tiple Mi voz Apolo anime.

El trienni (1715-18) que dur el seu segon mestratge fou fecund en composici i en altres activitats. Els dos volums que escriv en latn y en romance en los quales explica el altre de la Msica desde sus principios, obra que es de mucha abilidad y trabaxo, cuyos ttulos son: Eisagoge ad Musicen els devia treballar a Valladolid, com tamb la preparaci de la Histria indita de Montserrat.

El P. Lpez devia trobar l'Escolania renovada de la desfeta del 1710.

Les obres datades que compongu aquells anys sn a doble cor i orquestra, prova de l'estat normal en qu es trobava l' Escolania i la Capella, potser impulsada principalment per ell mateix. La Missa Defunctorum, composta el 1716, s potser la ms completa i de ms envergadura de totes les seves composicions.

Un dels fruits que don durant aquest trienni foren els deixebles que desprs vestiren l'hbit de monjo, entre els quals es poden comptar Plcid Jordi, Josep Beltan, Jaume Duran i Benet Esteve. Aquest darrer fou mestre de l' Escolania del 1734 al 1759, i prepar el reflorament musical de la segona meitat del s. XVIII amb el mestres Mart, Juli, Viola i Casanovas.

Fou el 1715, quan el P. Lpez ja devia estar a Montserrat, que comen la famosa polmica sobre un fragment de la Missa Scala Aretina de Francesc Valls, amb la  Censura  de Fregorio Porteria. En seguiren d'altres, i la disputa dur des de 1715 al 1737, amb una vuitantena d'escrits. Com veurem ms endavant, el . Lpez no rest indiferent a la polmica. Escriv quatre respostes, dirigides a D. Joaqun Martnez, organista de Palencia, datades el 1718 a Montserrat. En canvi, quan compongu la quarta ( 5 de gener de 1719) es trobava al monestir de San Juan de la Pea. Aquesta ltima data i lloc de residncia amb la persistncia de composicions, divuit en total, fetes al mateix monestir de San Juan de la Pea, i Sant Victorin durant el 1719, ens fa creure que pass tot aquell any, o gran part d'ell, fora de Montserrat.

Els darrers anys.
En el ms. 37 de l'Orfe Catal, es conserven tres obres de Miquel Lpez, totes a doble cor i orquestra, compostes el 1720. Sn les ltimes datades a Montserrat. Ell devia continuar al monestir, no sabem si exercint o no el crrec de Mestre de l' Escolania i Capella, fins al 25 de febrer de 1722, data en qu fou nomenat Procurador de la Casa de Montserrat a Alcaiz, on succe al P. Mauro Prez. Exerc aquest crrec fins a la seva mort ocorreguda el 1723, a Saragossa, potser a la casa que Montserrat hi tenia des del 1576. En sn desconegudes la data i les causes d'aquest trasps, sobrevingut als seus 54 anys.

Miquel Lpez, mor al cor de la seva terra aragonesa, lluny de Montserrat, per al monestir hi deixar per a la posteritat el seu nom i la seva obra. El P. Lpez es mostr digne continuador dels seus predecessors i Mestre exemplar dels seus successors en l' Escola de Msica de Montserrat.

Enllaos externs.
 Msica del P. Miquel Lopez enregistrada per l'Escolania de Montserrat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200328" title="Bandera de Bsnia i Hercegovina" nonfiltered="3258" processed="3250" dbindex="83267">




La bandera de Bsnia i Hercegovina va ser adoptada el 4 de febrer de 1998. Va ser imposada per l'alt representant internacional de l'ONU. El triangle groc representa la forma geogrfica del pas, aix com les tres comunitats principals (musulmana, croata i srbia). El color blau i les estrelles estan inspirades en la bandera la Uni Europea i recorden la pertinena a Europa i al Consell d'Europa del pas.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200331" title="Bandera de Botswana" nonfiltered="3259" processed="3251" dbindex="83268">


La bandera de Botswana va ser adoptada el 30 de setembre del 1966. Es composa d'un fons blau clar amb una banda horitzontal negre al centre, bordejada d'una franja blanca. El blau simbolitza l'aigua i ms concretament la pluja que s la divisa nacional (Pula en Tswanan). Les banda negra i les bandes blanques representen l'harmonia entre les races i fan referncia tamb a la zebra que s l'emblema del pas.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200336" title="Esglsia de Santa Maria de Roses" nonfiltered="3260" processed="3252" dbindex="83269">

L'esglsia de Santa Maria de Roses s un temple catlic situat al centre de la localitat de Roses (Alt Empord), que s seu d'una parrquia del bisbat de Girona. 

Histria.
Desprs del setge de Roses de 1794-1795, el vell projecte de traslladar la poblaci rosinca fora del recinte militar de l'anomenada Ciutadella de Roses, d'altra banda en plena decadncia, es fu realitat. Com havien fet desprs del setge de 1645, llavors sense xit, el 1795 els ocupants francesos impulsaren la creaci d'un nucli habitat de nova planta fora muralles. 

Tanmateix, la vila nova, inicialment un raval extramurs, i la nova esglsia que la centrava ja s'havien comenat a construir en els anys anteriors a la invasi francesa. La primera pedra de l'esglsia es colloc el 29 de juny de 1792, per les obres s'allargarien durant molts anys a causa de la situaci poltica i militar.

La nova esglsia, un bell exemplar neoclassicista que fou consagrat el 1796 estant encara en obres, assum les funcions parroquials i substitu la del monestir de Santa Maria de Roses, que havia quedat destruda i, com tota la vila vella intramurs, fou abandonada. 

Com a tota la vila nova, l'ltim setge de Roses (1808) comport greus danys a l'esglsia, que foren parcialment reparats en els anys posteriors al conflicte. A causa d'aquests estralls, del temple inicial noms es conserven l'absis, el creuer i la cpula. A mitjan segle XIX s'emprengu una restauraci general, d'acord amb un projecte de l'arquitecte Mart Sureda y Deulovol. Foren reconstrudes la nau, les capelles laterals i la faana (1853-1857), per el projecte rest inacabat.

El 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, fou saquejada i tot seguit es destin a mercat i a magatzem municipal. Acabat el conflicte, fou reacondicionada i s'hi reinstaur el culte. Entre 1959 i 1963 es reprengu i s'acab el projecte de Mart Sureda, amb la construcci de tres voltes. En aquests anys es renov el paviment, i ms endavant el teulat de la nau (1980), les faanes i els altres teulats (1992-1993) i, finalment, l'interior (1995).
  
Bibliografia.
Josep M. Marqus, Santa Maria de Roses, Roses, Patronat Parroquial Santa Maria de Roses, 1992.

Vegeu tamb.
Monestir de Santa Maria de Roses;

Enllaos externs.

Roses digital: Santa Maria de Roses ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200341" title="Jordi Vilanova i Cardona" nonfiltered="3261" processed="3253" dbindex="83270">
En Jordi Vilanova i Cardona (Pars, Frana, 1927 - Barcelona, 1983) era fill de Mart Vilanova, un dels mites del nacionalisme d esquerres catal d abans de la Repblica, que havia encapalat una de les dues columnes als Fets de Prats de Moll. Quan aquest mor, la seva esposa Narcisa torna a Catalunya amb el fill d ambds i romanen a Barcelona fins els Fets de maig del 1937, quan mare i fill tornen a Pars on tenen amics.

Al iniciar-se la Segona Guerra Mundial, s exilia a Anglaterra i, quan t 17 anys, s allista voluntari a l exrcit britnic per lluitar contra el feixisme. Malauradament, el perode d ensinistrament a Esccia s allarga ms enll del final de la guerra i s destinat a Egipte i a Palestina. Al finalitzar el Mandat Britnic de Palestina, torna a Anglaterra.

La seva preocupaci aleshores s situar-se per treballar en l organisme que estima ms unitari i d esquerres. Ho fa primer en el Front Nacional de Catalunya i, ms tard, tamb al Consell Nacional Catal. Alt, jove, dinmic, ben integrat a la societat britnica, Jordi Vilanova signific una aportaci rellevant a l'equip entorn de Josep Maria Batista i Roca i el seu incansable collaborador Gaspar Alcoverro. El seu esperit expeditiu va permetre, per exemple, donar volada a la impressi i distribuci del butllet informatiu SINC (Servei d'Informaci Nacional Catal), iniciat el febrer de 1966 a Perpiny, ms modestament, per Llus Esteve. La seva disposici per a sintonitzar amb els corrents marxistes era notria i, de fet sense alterar el pensament del Consell Nacional Catal, n'ampliava els camps d'adhesi. N s vicepresident de 1966 a 1979.

Tamb mant durant tot aquest temps que viu a Londres contactes amb tota mena de persones i organitzacions, rebent moltes persones exiliades a casa seva, entre elles en Jordi Carbonell amb qui creix una llarga amistat. Collabora amb la Anglo-Catalan Society i treballa per a l obtenci de l afiliaci del Moviment Socialista de Catalunya a la Internacional Socialista. s frustrat per la posici contrria del PSOE al s de la Internacional, tot i que n obt el reconeixement del Partit Laborista britnic. A ms a ms, s representant de l Assemblea de Catalunya a la Gran Bretanya.

Al retorn de l'exili, l'any 1976, s'incorpora a l Assemblea de l Alt Empord i continua amb la idea d unir l'esquerra catalana i es presenta en les primeres eleccions democrtiques per al Senat, en la coalici FNC i BEAN (BCT, PSAN).

Fou cofundador de Nacionalistes d'Esquerra. Forma part del secretariat provisional anterior a la seva primera assemblea, esforant-se en aconseguir que la nova organitzaci sigui com ms mplia millor. Tamb s un dels quinze membres del Secretariat i del Consell Poltic resultants. Va ser nmero u de la llista per Girona a les eleccions al Congrs de Madrid el 1982.

Jordi Vilanova era casat amb una sueca, Gunvi Karlsson, i amb ella van tenir tres fills. Mor d infart el 24 d'agost, 1983.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200342" title="Vlerenga IF Fotball" nonfiltered="3262" processed="3254" dbindex="83271">


El Vlerenga IF s un club noruec de futbol i hoquei gel de la ciutat d'Oslo.

Histria.
Els orgens del club provenen del Fotballpartiet Spark que fou fundat el 1898. Aquest fou el predecessor del Idrettslaget Spring que va ser fundat el 29 de juliol de 1913. Posteriorment el nom es canvi a Vaalerengens Idrttsforening. El nom del club prov del barri de Vlerenga.

Diversos cops campi d'Oslo i de Noruega, el seu millor moment el visqu als anys 80 en que guany tres lligues i una copa noruegues.

El 1913 l'uniforme del club era verd. El 1914 Vlerenga als actuals colors blau i vermell.

L'estadi del Vlerenga de del 2005 s l'Ullevaal Stadion, l'estadi nacional, propietat de la Federaci i del seu mxim rival ciutad, el F.C. Lyn Oslo. Anteriorment havia jugat al Bislett stadion, que havia estat seu dels Jocs Olmpics d'hivern de 1952.

Jugadors destacats.


Palmars.
 Lliga noruega de futbol (5): 1965, 1981, 1983, 1984, 2005;
 Copa noruega de futbol (3): 1980, 1997, 2002;
 Campionat d'Oslo (4): 1927, 1932, 1933, 1934;


Hoquei gel.
La secci d'hoquei gel del club s una de les ms brillants del pas. Juga al palau de gel de Jordal Amfi, situat a l'est d'Oslo, i construt pels Jocs Olmpics d'hivern de 1952. Ha estat 25 cops campi noruec, els anys 1960, 1962, 1963, 1965, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1973, 1982, 1985, 1987, 1988, 1991, 1992, 1993, 1998, 1999, 2001, 2003, 2005, 2006, 2007.

Referncies.
Nome, Petter. Vi er Vl'enga. Oslo: Cappelen, 1997. ISBN 82-02-17623-9.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Web de seguidors;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200344" title="Dalma" nonfiltered="3263" processed="3255" dbindex="83272">
Dalma s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi a la costa de la part occidental, a uns 80 Km de la pennsula de Qatar, part dels Emirats rabs Units.  L'illa t 9 km de nord a sud i 5 km d'est a oest. La seva altura mxima es de 98 metres. 

Es una illa arenosa amb una poblaci d'unes set mil persones. L'existncia de fonts prop de la ciutat de Dalma, al sud, feren possible que fos permanentment habitada.  L'illa t 20 llocs arqueolgics identificats. 

Fou un centre d'aprovisionament d'aigua i important lloc de la pesca de perles. Es possible que el seu nom derivi de Dal Maa que vol dir "odre d'aigua" amb rab, ja que els vaixells s'acostaven a l'illa i demanaven un odre d'aigua. Actualment la punta sud s'ha perllongat uns7 km amb un moll artificial que l'uneix amb els illots Dalat Dalma al-Janubiyah i Dalat Masum.

L'illa t restes d'haver estat habitada des de fa uns set mil anys i s el lloc ms antic poblat de tot l'emirat; un jaciment amb restes del comer amb la civilitzaci d'Ubaid a la Mesopotmia ha estat excavat. Actualment l'activitat principal s la pesca per s'han creat nombroses granges, algunes de la famlia reial de l'emirat. A la costa viuen els falcons de l'espcie falco concolor, i a les  rees agricoles s'hi acullen nombrosos ocells emigrants.

A uns 6 km a l'est hi ha el pou petroler martim de Hayr Dalma i entre el pou i l'illa les roques  de Baker. Al sud-oest de Dalma hi ha les roques del Cavaller. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200345" title="Mascota olmpica" nonfiltered="3264" processed="3256" dbindex="83273">
La mascota olmpica s el personatge que s'associa a cada edici dels Jocs Olmpics i que la diferencien de la resta, juntament amb l'emblema oficial. La mascota sol estar acompanyada de marxandatge, sries d'animaci o anuncis publicitaris que faciliten la seva popularitzaci

Les mascotes olmpiques (incloent els jocs d'estiu i d'hivern) sn:
1968: Schuss, un esquiador a l'edici d'hivern i un jaguar vermell per a la d'estiu;
1972: Waldi, un gos de raa teckel, popular a la regi de Baviera que representa les virtuts de l'esportista: resistncia, tenacitat i agilitat;
1976: Amik, un castor (smbol de Canad) als jocs d'estiu i un ninot de neu als d'hivern;
1980: Misha, un s, la primera gran mascota;
1984: l'guila Sam (smbol dels EUA) als jocs d'estiu i Vuchko, un llobat, per als d'hivern;
1988: Hodori i Hosuni, dos tigres (per la tradici cultural lligada a aquest animal a Orient) a l'edici d'estiu i Howdy i Hidy, dos ssos polars per a la d'hivern;
1992: Cobi als Jocs de Barcelona i Magique, un home-estrella per als d'hivern;
1994:separaci de les edicions d'hivern, Haakon i Kristin, dos nens amb el vestit tradicional de Noruega;
1996: Izzy, una de les mascotes ms polmiques, abstracta;
1998: els Snowlets, quatre libes, representant els quatre anys entre els Jocs;
2000: diverses mascotes, que simbolitzen els animals nacionals d'Austrlia: Olly el dacel, Syd l'ornitorinc i Millie l'equidna;
2004: Athena i Phevos, una parella de nines tradicionals gregues;
2006: Neve i Gliz, una bola de neu i un bloc de gel;
2008: els Fuwa, cinc mascotes, una per cadascun dels Anells Olmpics ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200350" title="NIE" nonfiltered="3265" processed="3257" dbindex="83274">
El Nmero d'Identificaci d'Estrangers (conegut per les seves sigles NIE) s, a Espanya, un codi compost per una "X" o una "Y", 7 dgits i una lletra, que serveix per a la identificaci dels estrangers. 

D'acord amb l'article 101 del Reglament d'Estrangeria espanyol, aprovat per Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, els estrangers que, pels seus interessos econmics, professionals o socials, es relacionin amb Espanya, seran dotats, a l'efecte d'identificaci, d'un nmero personal, nic i exclusiu, de carcter seqencial. El nombre personal ser l'identificador de l'estranger, que haur de figurar en tots els documents que se li expedeixin o tramitin, aix com les diligncies que s'estampin en la seva targeta d'identitat o passaport. 

 Sollicitud . 
S'admetran les segents sollicituds d'assignaci de NIE: 
Les presentades a Espanya personalment per l'interessat, en aquest cas haur d'acreditar que es troba legalment en territori espanyol i justificar documentalment el motiu de l'assignaci d'aquest nmero. ;
Les quals es presentin a Espanya pel representant de l'estranger, acreditant aquesta representaci mitjanant poder general o poder especial, aix com justificar documentalment el motiu de l'assignaci del nmero. ;

Les que es presentin en les representacions diplomtiques o oficines consulars espanyoles situades al pas de residncia del sollicitant, en uni dels documents que justifiquin el motiu de l'assignaci del nmero.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200352" title="Audioslave" nonfiltered="3266" processed="3258" dbindex="83275">
Audioslave  va ser un grup derock alternatiu i hard rock format  a Los ngeles l'any 2001 per l'ex vocalista de Soundgarden i Temple Of The Dog Chris Cornell i la secci instrumental de Rage Against the Machine:  Tom Morello (guitarra), Tim Commerford (baix) i Brad Wilk (bateria). La crtica va descriure el so d'Audioslave  com una barreja de Soundgarden i Rage Against the Machine,  per desprs del disc  Out of Exile es va notar un estil diferent al d'aquestes dues bandes. El so tpic de la banda es va gestar en fusionar el hard rock dels '70 i el grunge dels '90, tot plegat unit a la peculiar tcnica de guitarra de Morello. Com a  l'poca de RATM, mai no  es van utilitzar samples en els enregistraments dels seus discs: solament es va utilitzar el so de la guitarra, veus, baix i bateria.

Desprs d'editar tres lbums amb gran xit, ser tres vegades nominats als premis Grammy, vendre ms de vuit milions de discs, i ser la primera banda dels Estats Units en actuar a Cuba a l'aire lliure, Cornell va anunciar el 15 de febrer de 2007 que abandonava el grup " degut a conflictes personals impossibles de resoldre i a diferncies musicals", fent oficial la ruptura d'Audioslave.

 Histria . 

 Formaci (2000-2001) . 

La primera data clau de la histria d'Audioslave es remunta cap al 18 d'octubre de 2000, quan el vocalista Zack de la Rocha  va anunciar que abandonava Rage Against the Machine, el que va ocasionar la ruptura de la Banda. Tanmateix, els tres membres restants van decidir de romandre units i van anunciar plans per continuar amb un nou vocalista. Van provar amb diversos candidats, incloent B-Real  de Cypress Hill, per es van convncer que no volien ning que sons com Zack de la Rocha. El productor i amic del trio, Rick Rubin, va proposar a Chris Cornell, antic vocalista de Soundgarden,  y els va recomanar anar a una terpia de grup amb Phil Towle, qui treballaria posteriorment amb Metallica. Rubin estava segur que amb el vocalista correcte RATM podia convertir-se en una banda millor, una cosa semblant  al que va passar quan els Yardbirds es van convertir en Led Zeppelin. Commerford declararia posteriorment que Rubin va ser el responsable d'ajuntar als membres d'Audioslave, denominant-lo com "l'ngel a la crulla, perqu si no hagus estat per ell, jo no  estaria  avui aqu".
La confiana entre Cornell i el trio es va manifestar immediatament, com Morello va descriure: "Ell es posava davant del micrfon i cantava la can, i jo no podia creure -ho. No noms sonava b. No sonava genial. Estava fora del normal. I... quan hi ha una qumica irreemplaable des del primer moment, no pots negar-ho". El nou grup va escriure 21 canons en els 19 dies d'assaigs, i va comenar a treballar en l'estudi al maig de 2001 amb Rubin com a productor, mentre es solucionaven els assumptes amb la discogrfica i la representaci.

 Nom . 

El nom original de la banda era Civilian, per va ser rebutjat quan el quartet se'n va adonar que ja hi havia una banda amb aquest nom. Malgrat tot, Morello va desmentir aquesta histria contradient a Cornell i a Commerford,  i va comentar que Civilian noms era un rumor que circulava per la xarxa: "La banda noms va tenir un nom, i aquest s Audioslave".  Morello va descriure aix l'origen del nom Audioslave: "Aix va ser un suggeriment de Chris que se l'hi va acudir en una visi. Una nit va dir: 'Ho tinc, s Audioslave', i tots nosaltres varem dir 's, fantstic'...
Desprs que el nom fos anunciat, es va descobrir que ja estava sent usat per una banda no professional de Liverpool. Ambdues bandes  van arribar a  un acord, i Audioslave (EUA) va pagar una suma de 30.000 dlars al grup angls perqu ambdues bandes poguessin usar el nom, ats que va ser la banda anglesa qui l'havia registrat primer.

 Audioslave (2002-2003) .

El 19 de mar de 2002 es va confirmar la participaci d'Audioslave a la setena edici de l'Ozzfest, encara que en aquell moment la banda no tenia nom ni data per a la publicaci de l'lbum debut. Sota el nom de "Civilian" (o "The Civilian Project") es van penjar tretze demos a diversos programes p2p al maig de 2002. Segons Morello, la banda estava frustrada perqu en molts casos aquestes demos no estaven finalitzades i "ni tan sols eren les mateixes lletres, els mateixos sols o interpretacions de cap classe". 

Pocs dies ms tard, diversos mitjans de comunicaci van informar de la separaci d'Audioslave, abans d'haver donat cap concert oficial. El representant de Cornell va afirmar que el vocalista havia abandonat la disciplina del grup sense ra aparent. Els rumors inicials deien que a Cornell no li  va agradar que hi hagus dos representants embolicats en el projecte (Jim Guerniot representava Cornell i Peter Mensch a RATM).  Segons la banda, tanmateix, els conflictes personals no van ser la causa de la ruptura, sin a causa de les discussions entre els seus representants.  Una vegada acabat el procs de mesclat de l'lbum, desprs d'unes sis setmanes, el grup es va reunir i va acomiadar els seus mnagers i a les seves companyies, contractant un altra anomenada The Firm. Les companyies discogrfiques involucrades, Epic i Interscope, van arreglar les seves diferncies i van acceptarn fer torns en la publicaci dels lbums de la formaci. 

A comenaments de setembre, la banda va anunciar el seu nom oficial i va obrir la seua pgina web oficial. El primer senzill, "Cochise", va ser publicat en internet a la fi d'aquest mateix mes, i va ser enviat a les rdios a l'octubre. La crtica va lloar el treball vocal de Cornell, oposat al estil de Zack de la Rocha,  i va trobar una marcada similitud entre Paul Weller i els sons que els van servir d'inspiraci. El director de cinema Mark Romanek va filmar el vdeo musical de "Cochise", que mostra a la banda tocant al  terrat d'un edifici en construcci  envoltat d'un joc de focs artificials. Les explosions pirotcniques van fer pensar als residents propers de l'existncia d'un atac  terrorista.

Discografia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200354" title="F.C. Lyn Oslo" nonfiltered="3267" processed="3259" dbindex="83276">

El Football Club Lyn Oslo s un club noruec de futbol de la ciutat d'Oslo. Forma part del club esportiu Ski- og Fotballklubben Lyn, que tamb t seccions d'esqu nrdic i orientaci.

Histria.
El club va ser fundat el 1896 i van ser membres fundadors de la Federaci Noruega de Futbol.

El club va assolir gran xit a inicis del segle XX. A la primera meitat del segle va guanyar quatre copes noruegues i vuit campionats d'Oslo. La selecci de Noruega que va guanyar la medalla de bronze dels Jocs Olmpics d'estiu de 1936 comptava amb sis jugadors del Lyn.

La segona dcada del segle el club declin lleugerament. A la lliga noruega, creada el 1937, noms ha guanyat dos ttols als anys 60. A la copa guany quatre nous ttols, el darrer d'ells el 1968. Des d'aquesta data no ha assolit cap ttol important.

El club acostuma a representar a la classe alta, mentre que el seu rival ciutad, el Vlerenga representa a la classe treballadora.

El seu estadi s l'Ullevaal Stadium, inaugurat el 1926.

Jugadors destacats.
1896-1900s: Bredo Eriksen (1896), Erling Maartmann (1905), Rolf Maartmann (1905), Victor Nysted (1905), Kristian Krefting (1909), Nikolai Ramm stgaard (1909);
1910s: Per Skou (1911), Otto Aulie (1919);
1920s: Jean Louis Bretteville (1922), Jrgen Juve (1927), Frithjof Ulleberg (1929), ;
1930s: Arne Brustad (1930), ivind Holmsen (1932), Fredrik Horn (1933), Magnar Isaksen (1933);
1940s: Tom Blohm (1945), Marlow Braathen (1945), Knut Osnes (1945), Lloyd Pettersen (1945), John Sveinsson (1945);
1950s: Axel Berg (1955), Arild Gulden (1959);
1960s: Andreas Morisbak (1961), Finn Seemann (1963), Ola Dybwad-Olsen (1964), Knut Kolle (1964), Harald Berg (1965), Helge stvold (1967), Jan Berg, Jan Rodvang;
1980s: Tom Sundby (1981), Simen Agdestein (1984);
1990s: Axel Kolle (1991), Ronny Johnsen (1992), Jan Derek Srensen (1992), Hassan El Fakiri (1995), Tommy Nilsen (1995);
2000s: Ole Bjrn Sundgot (2000), Jonny Hanssen (2002), Steven Lust (2002), Ali Al Habsi (2003), yvind Leonhardsen (2004), John Obi Mikel (2005);

 Palmars .
Lliga noruega de futbol (2): 1964, 1968;
Copa noruega de futbol (8): 1908, 1909, 1910, 1911, 1945, 1946, 1967, 1968;
Campionat d'Oslo (8): 1915, 1917, 1922, 1926, 1930, 1935, 1936, 1937;

 Galeria .









 Referncies .
;

 Enllaos externs .

Web oficial;
Lyn: Histria i estadstiques;
Bastionen: Web de seguidors;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200355" title="Meat Loaf" nonfiltered="3268" processed="3260" dbindex="83277">
Michael Lee Aday ms conegut com Meat Loaf (en angls tros de carn) (Dallas, 27 de setembre de 1947), s un actor i cantant de rock nord-americ. Tamb sota el nom de Meat Loaf es coneix a la banda que lidera i de la qual s vocalista. s conegut pel seu lbum Bat out of Hell i per moltes canons pertanyents a bandes sonores de pellcules.


 Discografia .
 Bat out of Hell (1976);
 Dead Ringer (1981);
 Bad Attitude (1984);
 Blind Before I Stop (1986);
 Midnight At The Lost And Found (1983);
 Bat Out Of Hell II: Back Into Hell (1993);
 Welcome To The Neighbourhood (1995);
 Couldn't have said it better (2003);
 The very best of Meat Loaf  (2003);
 Bat Out Of Hell III: The Monster Is Loose (2006);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200356" title="Marawah" nonfiltered="3269" processed="3261" dbindex="83278">
Marawah s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi a la costa de l'emirat, a uns 100 Km a l'oest d'Abu Dhabi (ciutat). L'illa t 5,5 km de nord a sud i 13 km d'est a oest. L'illa s actualment una propietat privada. A la part occidental un estret la separa de l'illa Liffiyah, que fa uns 3 km de nord-oest a sud-est i la meitat de sud-oest a nord-est i t el poblet del mateix nom a la costa nord-est, en front de Lifah, al nord -oest de Marawah. La part sud forma una gran badia on hi ha el llogaret de Ghurbah. La vila principal de l'illa es Marawah a la costa nord-est, que t al front les roques de Fasht al Bazm. La poblaci s d'uns tres mil habitants. La seva  lnea costera est plena de manglars. La seva superfcie s de 180 km2.

T restes de poblament de fa uns set mil anys igual que Dalma,  i s'han localitzat uns 13 llocs arqueolgics principals la majoria del perode islmic. S'han trobat restes d'una cantera amb la pedra de la qual es va construir entre d'altres el monestir nestori trobat a Sir Banu Yas. L'aigua era emmagatzemada amb cisternes i distribuda per canals, el que permetia la vida tot i la manca de fonts. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200357" title="REO Speedwagon" nonfiltered="3270" processed="3262" dbindex="83279">

REO Speedwagon s una banda nord-americana de Rock, formada a Illinois el 1967. La seva major popularitat va arribar en la dcada dels anys 80, principalment a Estats Units , en els primers llocs (2 vegades en una can i una vegada un Album), Tamb en la decada dels '80 van tenir molt xit a llatinoamrica grcies a la realitzaci de diverses gires de concerts durant l'esmentada dcada. Segueixen tenint certa vigncia, fent concerts i gires, no obstant aix desprs de 11 anys de no publicar un lbum, al juny de 2007, va sortir a la venda la nova producci discogrfica de la banda "Find Your Own Way Home".

Discografia.
1971:  Reo Speedwagon;
1972:  R.E.O. 2;
1974:  Bidin' the storm out;
1975:  This time we mean it;
1976:  REO;
1978:  You can tune a piano, but you can't tuna fish;
1978:  Live again;
1979:  Nine lives;
1980:  Hi infidelity;
1982:  Good trouble;
1984:  Wheels are turnin;
1985:  Live:  You get what you play fun;
1987:  Life as we know it;
1990:  The earth, a small man, his dog and a chicken;
1995:  Believe in rock & roll;
1996:  Building the bridge;
2001:  Live: Plus;
2002:  Keep on rollin;
2004:  The Essential REO Speedwagon;
2007:  Find Your Own Way Home;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200359" title="Pennywise" nonfiltered="3271" processed="3263" dbindex="83280">
Pennywise s una banda de punk rock americana, formada el 1988, . El seu nom prov de la novella de terror de Stephen King, "It", en la qual Pennywise el Pallasso Ballar s un monstre. El 1989, en la formaci inicial de la banda s'incloen els segents components: Jim Lindberg (veus), Fletcher Dragge (guitarra), Byron McMackin (bateria) i Jason Thirsk (baix).

Discografia.



 EPs .

 A word from the Wise - 1989;
 Wildcard - 1992;

 Singles .

 Homesick - 1993;
 Same Old Story - 1995;
 Society - 1997;
 Alien - 1999;
 Victim of Reality - 2000;
 Fuck Authority - 2001;
 Divine Intervention - 2001;
 My God - 2002;
 Yesterdays - 2003;
 Disconnect - 2005;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200360" title="NOFX" nonfiltered="3272" processed="3264" dbindex="83281">


NOFX s una banda de punk rock Californiana creada el 1982 per Fat Mike (Mike Burkett), Erik Sandin i Eric Melvin. NOFX es declara a s mateixa"la banda ms divertida de punk rock". El seu estil de msica contundent l'ha equiparat a bandes com Offspring, Less than jake,etc

Components.
Fat Mike al baix, veu, teclat, compositor;
Eric Melvin a la guitarra;
El Hefe a la guitarra, veus secundaries, ;
Erik Sandin a la bateria;

Discografia.

lbums d'Estudi.


EP's.


Singles.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200361" title="No Use For A Name" nonfiltered="3273" processed="3265" dbindex="83282">
No Use for a Name (abreujat NUFAN) s un grup de punk rock originari de San Jose, Califrnia, Estats Units, creada el 1987 per Tony Sly, Steve Papoutsis i Rory Koff. La banda s bastant apreciada en hardcore i punk, encara que el so de la banda ha evolucionat al llarg de la seva carrera tornant-se en un ms suau i meldic. Al seu ltim disc, la banda ha tornat a l'estil amb el qual es van donar a conixer.

 Discografia .

 Incognito (1990);
 Don't Miss the Train (1992);
 The Daily Grind (1993);
 Leche Con Carne (1995);
 Making Friends (1997);
 More Betterness! (1999);
 NRA Years (2000);
 Live in a Dive: No Use for a Name (2001);
 Hard Rock Bottom (2002);
 Keep Them Confused (2005);
 All the Best Songs (2007);
 The Feel Good Record of the Year (2008);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200362" title="Abu Al-Abyad" nonfiltered="3274" processed="3266" dbindex="83283">
Abu al-Abyad s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi a la costa de l'emirat (Emirats rabs Units), a uns 55 Km a l'oest d' Abu Dhabi (ciutat) i a 8 km de la costa. s l'illa ms gran de l'emirat amb 15 km de nord a sud i 35 km d'est a oest. La poblaci s d'uns 5000 habitants. La superfcies de 306 km. A l'illa hi ha una reserva de gaseles. 

 Descripci geogrfica .

L'illa t a l'oest el canal Al-Khabaq i a l'est un grup d'illes al final de les quals hi ha la d'Abu Dhabi. T quatre puntes principals: al nord-oest Ras Muqayshit, al nord-nord-oest Bil Yat i Ras al Hadhara; i al nord-est Ras Lakaiyah
Noms hi ha dos viles, a la costa sud-oest: Jazirah, i a la nord costa nord (al centre) Bu Lifiyat; aquesta darrera s la vila principal i el seu khor quasi arriba a una badia al sud i parteix l'illa en dos parts conegudes com Muqayshit a l'oest i Al-Jirab a l'est. A la costa est, a 1 km hi ha el pou martim petroler de Zubayah.

 Histria .
 
Les excavacions han revelat que es va practicar intensivament la pesca de perles especialment al nord-oest on es produa l'ostra pinctada radiata fins que l'industria va desaparixer el 1834. S'han trobar restes de entre cinquanta i cent milions d'ostres enterrades. 

S'hi ha localitzat 51 llocs arqueolgics la majoria a la costa i s'han trobat restes de comer amb la civilitzaci d'Ubayd a Mesopotmia de fa set mil anys. Encara que l'illa fou poblada en diversos perodes la major ocupaci es va produir a partir del segle XIV.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200366" title="Poggio Bracciolini" nonfiltered="3275" processed="3267" dbindex="83284">

Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, provncia d'Arezzo (Itlia), 11 de febrer de 1380 - Florncia (Itlia), 30 d'octubre de 1459), fou un humanista itali. 

Biografia.

Estudis.

Inicia els seus primers estudis a Arezzo i, als 18 anys es desplaa, amb la seva famlia, a Florncia. All estudia llat amb Giovanni Conversini de Ravenna i grec amb Manel Chrysoloras.

El "librarius" i codicista florent Vespasi de Bisticci va ressaltar la bellssima caligrafia de Poggio, el qual treball de copista de manuscrits antics per compte de Coluccio Salutati i de Leonardo Bruni, a fi de guanyar-se la vida. Fou Bruni qui l'incit a traslladar-se a Roma (1403, on el crrec de secretari del cardenal Landolfo Maramaldo.

A Roma.

Al cap de pocs mesos d'estar a Roma, i per recomanaci de Coluccio Salutati, gran humanista i deixeble de Petrarca, s nomenat secretari apostlic de la cria romana. Aquest crrec el mantindr gaireb durant cinquanta anys, sota vuit papes, des de Bonifaci IX fins a Calixte III de Borja, passant per els papes pisans, o antipapes com Alexandre V o Joan XIII. 

Al Concili de Constana.

El 1414 assisteix al Concili de Constana, com a secretari particular de Joan XIII, el qual fou deposat pel concili el 24 de maig de 1415. Sembla que aquesta circumstncia, que el deixa temporalment sense feina, l'impulsa a iniciar el seu recorregut per monestirs propers a Constana, en el que ara s Sussa, Alemanya i Frana, a la recerca de cdexs antics.

Les descobertes de Bracciolini.

En el seu periple pels monestirs Poggio rescat o, segons algunes opinions, "furt" moltes obres de l'antiguitat que a Itlia feia temps es consideraven perdudes, tot i que a l'rea germnica potser s que se'n tenia notcia, com resulta de les cites d'autors medievals. 

Aix, el 1415 troba a Cluny les orationes de Cicer Pro Murena i Pro Sexto Roscio.

Un any desprs, entre juny i juliol de 1418, juntament amb Cencio Rustici i Bartolomeo Aragazzi de Montepulciano va trobar a l'abadia de Sankt Gallen, actualment a Sussa, les segents obres:
Les Institutiones oratoriae de Quintili (manuscrit ntegre);
Els Argonautica de Valeri Flac (noms tres llibres i mig);
Un comentari de Asconius Pedianus a cinc orationes de Cicer;
Un comentari annim a les quatre Verrinae, de Cicer;
El De ira Dei i De opificio hominis de Lactanci;
El De Architectura de Vitruvi;

Torn a Sussa el 1417, amb Bartolomeo Aragazzi i a l'abadia de Sankt Gallen troben:
L'Epitome rei militaris de Vegeci;
El De significatione verborum de Pompeu Fest;

Al monestir benedict de Fulda hi trob:

El De rerum natura de Lucreci, obra que es considerava perduda.;
Els Astronomica de Marc Manili;
El De orthographia de Flavi Caper;
Punica de Sili Itlic;
Les histries d'Ammi Marcell;
Alguns escrits de Tertulli;
L'Ars de verbo d'Eutychius;
L'Ars minor de Probus;

L'estiu de 1417 troba:

A Langres:

L'oraci Pro Caecina, de Cicer;

A la Catedral de Colnia, les oracions ciceronianes:
Pro Roscio Commoedo;
De lege agraria;
Contra Rullum;
Pro Rabirio Postumo;
In Pisonem;
Pro Rabirio perduellonis reo;

Tamb troba, probablement en aquest recorregut de 1417:

Les Silvae d'Estaci;
El De re rustica de Columella;
Un altre manuscrit ntegre de les Institutiones oratoriae de Quintili;

Bracciolini i Valla.

Poggio, tot i ser un dels mxims exponents de l'humanisme itali, no fou un filleg impecable ni un exquisit dominador del llat. Va mantenir dures i agres disputes i confrontacions amb l'altre gran figura de l'humanisme itali, Lorenzo Valla. La vituperatio personal entre ambds humanistes es cont, bsicament, en els Aplegs de Valla i en les Invectives de Poggio, escrites entre els anys 1451 i 1454, en qu ambds coincidiren a la cort d'humanistes d'Alfons el Magnnim, a Npols.

La grafia minscula.

Poggio destaca per la seva defensa i incentivaci de l'us de la grafia minscula carolina, que havia caigut en dess i havia estat substituda per l'escriptura gtica, menys clara. 

En el procs de cpia dels manuscrits abans referits, Poggio i els altres humanistes s'entusiasmaren amb la grafia d'aquests, pensant fins i tot que era l'escriptura prpia dels antics romans, si b es tractava de l'escriptura minscula carolina dels monjos i clergues  dels segles IX a XII.. Aquest retorn fou obra de Coluccio Salutati i de Poggio Bracciolini, i ha marcat l'escriptura i la tipografia fins als nostres dies. 

Estada a Anglaterra.
Desprs del Concili de Constana Poggio se'n va a Anglaterra, amb el bisbe de Winchester, Beaufort, nomenat cardenal del Mart V, el primer papa conciliar, que pos fi al cisma. S'hi estigu des de 1418 fins a principis de 1423.

Retorn a Itlia.
D'Anglaterra retorn a Itlia, com a secretari aposllic  del papa Mart V. En aquesta poca public una recerca, que es pot qualificar d'arqueolgica, sobre les runes de Roma. 

El 1450 retorn a Terranuova per fugir d'una epidmia de la pesta i va escriure, en llat, l'obra humorstica titulada Facetiarum liber o Facetiae . 

El 1453 an a Florncia, a reds dels Medici, i es dedic a escriure una histria d'aquesta ciutat. All mor el 30 d'octubre de 1459.

Les obres de Poggio a les terres de parla catalana.

Es tnen dades que mostren que les obres de Poggio, en especial les seves Faccies, van tenir difusi a les terres catalanes.

Un rastre es pot trobar, seguint les investigacions de Francesc de Borja Moll, en l' Espill, o Llibre de les Dones, de Jaume Roig, en el que aquest, al fer referncia als entreteniments ms o menys bullanguers i reprovables de la seva primera dona, diu que aquesta i els seus companys es lliuraven a diversos jocs i a 
ms dir rahons,;
desvarions;
e maravelles;
de cent novelles;
e faccies,;
filosofies;
del gran Plat,;
Tuli, Cat,;
Dant, poesies;
e tragedies...;
Les cent novelles, segons Moll, poden ser tan les Cento novelle antiche del Novellino, com els cent contes del Decamer; per, diu, sembla segur que a l'anomenar les faccies es referia Roig a les de Poggio. Per tant, el Facetiarum Liber de ben segur que circulava per la Valncia del segle XV, b en cpies en llat, b en alguna traducci, total o parcial, al catal.

Per altra banda, les recents investigacions a partir dels inventaris notarials (amb motiu d'herncies, per exemple) de biblioteques barcelonines del segle XVI, ens mostra que el Facetiarum liber (lo Pogi, com se l'anomena en alguns d'aquests inventaris) estava molt difs a la capital del Principat, reflexe del seu extraordinari xit per tot Europa.  


Obres. 

Historia tripartita disceptativa convivalis (1450);
Historia disceptativa de avaritia (1428-1429);
Historia convivalis, uter alteri gratias debeat pro convivio, an qui vocatur, an qui vocat (1450);
Historia convivalis, utra artium, medicinae an juris civilis praestet;
Historia convivalis, utrum priscis Romanis latina lingua omnibus communis fuerit, an alia quaedam doctorum virorum, alia plebis et vulgi;
De nobilitate liber disceptatorius (1440);
De humanae conditionis miseria libri (1455);
Asinus Luciani per Poggium e graeco in latinum versus;
Invectiva in Felicem, antipapam;
Invectivas in Franciscum Philelphum;
Invectivas in Laurentium Vallam;
Oratio in funere Cardinalis Florentini;
Oratio in funere Cardinalis S.Crucis;
Oratio in funere Nicolai Nicoli;
Oratio in funere Laurentii de Medicis;
Oratio ad Nicolaum V Pontificem;
In lascive scribentes poetas;
Disceptatio pulchra super praestantia Scipionis Africani et C.Julii Caesaris ;
De infelicitate principum dialogus (1440);
Facetiarum liber;
Historia Florentina;

Notes.


Bibliografia.

Avelino Sotelo lvarez, Poggio Guccio Bracciolini (1380-1459). Humanista florentino; PhD RISTOS ditor's; Torrevella, 2001 ISBN 9788492156764 ;
Guido M. Capelli; El Humanismo italiano, Alianza Editorial, Madrid, 2007. ISBN 9788420648804 ;
Virgnia Bonmat Snchez; La Stira humanista en la Cuarta Invectiva de Poggio Bracciolini (c.1452) contra Lorenzo Valla, Cuadernos de Filologa Clsica. Estudios Latinos 2005, 25, nm. 2. en lnia (PDF).
Gianfrancesco Poggio Bracciolini. Llibre de faccies. Traducci al catal de Francesc de Borja Moll. Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1978. ISBN 8427302436;
Virginia Bonmat Snchez, La Stira humanista en la Cuarta Invectiva de Poggio Bracciolini (c.1452) contra Lorenzo Valla; Universidad Complutense; Cuadernos de Filologa Clsica. Estudios Latinos 2005, 25, nm. 2 pgines 85-100 Disponible en lnia (PDF);
Virginia Bonmat Snchez; El Sermo Vulgaris frente a la Romana lingua de Lorenzo Valla (e. 1407-1457) en el Aplogo contra Poggio Bracciolini (1380-1459); Universidad Complutense, Cuadernos de Filologa Clsica. Estudios Latinos 2004, 24, n. 2, pgs 303-318. Disponible en lnia (PDF);


Enllaos externs.

Biografia en itali;
Facetiarum liber, text en llat;
The Life of Poggio Bracciolini, by The Rev. Wm. Shepherd, LL. D.; Longman, Rees, Orme, Brown, Green and Longman; Liverpool; 1837. Disponible en lnia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200369" title="Elisabet Salom" nonfiltered="3276" processed="3268" dbindex="83285">
Elisabet Salom (Ma, Menorca, 20 de gener de 1989), coneguda com a Bet Salom, s una gimnasta menorquina de 51 kg. i 173 cm.

Actualment resideix a Madrid, ja que forma part del programa ADO, i va aconseguir la classificaci pels Jocs Olmpics de Pequn 2008 el setembre de 2007 a Grcia. s la segona olmpica menorquina de la histria. 

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200370" title="Sndrome del destret respiratori de l'adult" nonfiltered="3277" processed="3269" dbindex="83286">
La sndrome del destret respiratori de l'adult, tamb coneguda com a pulm blanc, pulm de shock o pulm de sepsi s una sndrome caracteritzada per edema pulmonar d origen no cardiognic, un quadre respiratori agut (es desenvolupa en menys de 72 hores) que apareix en gent sense patologia prvia.

El que es dna s una alteraci de la permeabilitat dels capillars pulmonars, a ms d una disfunci del surfactant, que dna lloc a collapse alveolar i causa insuficincia respiratria.

Epidemiologia.
La seva mortalitat s elevada, de l ordre del 60%. A Espanya, les niques dades fidedignes sobre la seva incidncia sn les de Canries, amb una incidncia anual d 1,5 casos per cada 100.000 habitants. Es creu que la incidncia ha disminut degut a la millor detecci clnica, i a la millora del tractament.

 Fisiopatologia .
Una alteraci de la microcirculaci pulmonar (els neutrfils sn les cllules clau en el dany a l endoteli) provoca extravasaci del plasma ric en protenes, desenvolupant edema i posant en marxa tot el conjunt de sistemes del complement, factors de la coagulaci i cllules del sistema inflamatori.

Tot aix contribueix a l aparici d hemoconcentraci i hipertensi pulmonar. Hi ha rees del pulm no ventilades, per que mantenen el flux sanguini. Aix dna lloc al collapse d unitats alveolars: es redueix el volum pulmonar i la distensibilitat d aquest, augmenta el treball respiratori i apareix insuficincia respiratria.

 Anatomia Patolgica .
Macroscpicament, hi ha un augment de pes i consistncia pulmonar, congesti, edema i exsudat sanguinolent. Microscpicament hi ha dany alveolar difs; en una primera setmana caracteritzat per edema i formaci de les membranes hialines; mentre que la segona setmana apareix la hiperplsia del revestiment alveolar i fibrosi; i s desprs que s observa la fibrosi intersticial i alteracions vasculars (congesti).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200371" title="Antonio Fraguas de Pablo" nonfiltered="3278" processed="3270" dbindex="83287">
Antonio Fraguas de Pablo, conegut com a Forges (Madrid, 17 de gener de 1942), humorista grfic espanyol.

 Biografia .

Fill de catalana i gallec, va passar la seva infncia en una gran famlia en la qual s el segon de nou germans. Va ser un mal estudiant, per un gran lector de Richmal Crompton i els seus llibres sobre Guillem Brown. Va estudiar Enginyeria de Telecomunicaci i Cincies Socials. El 1956 amb 14 anys comena a treballar com a tcnic de telecine a Televisi Espanyola i com a mesclador d'imatge des de 1962; va abandonar la plantilla de TVE ssent Coordinador d'Estudi el 1973 per a dedicar-se professionalment a l'humorisme grfic. Havia publicat el seu primer dibuix el 1964 en el diari Pueblo, de la m de Jess Hermida, i desprs va passar a Informaciones. Jess de la Serna leli va encarregar l'acudit editorial; el 1970 comena a collaborar en Diez Minutos i treball a les revistes d'humor Hermano Lobo i Por Favor. Va fer el servei militar com a furriel d'artilleria i es va casar i va tenir tres filles i un fill. Va publicar l'acudit editorial a Diario 16 i posteriorment en El Mundo, per va deixar aquest peridic desprs d'haver estat un dels seus set fundadors, i va passar a signar l'acudit editorial d' El Pas. A ms possex seccions d'humor grfic a les revistes Lecturas, Jano i El Jueves. 

Ha dirigit dues pellcules (Pas S. a., 1975, i El Bengador Gusticiero y su pastelera madre, 1977) i 4 sries d'humor a televisi, El Muliandupelicascarabajo (1968), Nosotros (1969) i 24 horas aqu (1976), a TVE; i Deforme setmanal (1991), a Telemadrid amb el seu germ Jos Mara Fraguas. A rdio ha participat en programes com Protagonistas de Lus del Olmo, La Ventana de Javier Sard i actualment ho fa a No es un da cualquiera, de RNE, amb Pepa Fernndez, i a La Ventana, de Gemma Nierga, en la cadena SER. 

Com a humorista utilitza uns entrepans molt personals de lnia negra molt gruixuda i un refinat llenguatge extret directament del carrer. "Inventor" de paraules i modismes lxics, (bocata, firulillo, esborcio, jobredo, etc.), s un dels pocs humoristes amb una oda sensible al llenguatge popular. En la seva obra ocupa un lloc fonamental el costumisme i la crtica social. El seu fort s la visi crtica de les situacions de la vida quotidiana; ha creat tota una extensa iconografia de personatges i situacions cmiques que reflecteixen la idiosincrsia i la sociologia de l'Espanya contempornia. Mariano, un burgs frustrat casat amb una dona grossssima anomenada Concha, que representa la repressiva conscincia; els nufrags en una illa avorrida que han de combatre la solitud amb una hipertrfia de la fantasia; els Blasillos que representen l'Espanya rural i eterna; les velles que conjuguen informtica i catetisme; els oficinistes cabrejats; el matrimoni sepultat en un llit immens; el cap prepotent i torracollons; el yuppi americanitzat i idiota; el niato fatxenda i imbcil; l'alienat pel futbol, l'oficinista cabrejat i subversiu, el despenjat que tanca bars, el pretensor de finestreta, l'enclaustrat en el bnker, etc... Una part substancial de la seva obra la constitueixen els lbums sobre Histria d'Espanya en cmic i sobre informtica per a maldestres. Afirma que a Espanya no cal inspiraci per a ser humorista. 

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2007 interv en el llibre homenatge a Uderzo, actual autor de Asterix i Obelix, amb motiu del seu vuitant aniversari; lbum en el qual 30 artistes del comic mundial han dibuixat aventures dels esmentats personatges, per amb els seus respectius estils.

Obra.

 2007 - "La Consti y la Transi'", els anys de 1975 a 1982 de l'Espanya democrtica, de la srie Historia de Aqu;
 2006 - "El Franquismo y hacia la Libertad" l'era franquista en cmic, de la srie Historia de Aqu.
 2006 - "La Guerra Incivil", la Guerra Civil espanyola en cmic, de la srie Historia de Aqu.
2006 - El ambiente siempre est en medio, con Joaqun Araujo;
2005 - Arte de am@r (Dibuixos);
2004 - Humor del Da (Dibuixos);
2003 - Nmeros pares, impares e idiotas amb Juan Jos Mills;
1996 - Coleccin La Neurona Feliz (6 toms de dibujos);
1992-2007 - Informtica para Torpes, amb el super heroi Megatorpe, (Illustracions de 77 toms);
1992 - Doce de Babilonia (Novella);
1985 - Los Manuales de Crisp & Son (Cmic);
1984 - Historia Forgespornea (Cmic);
1982 - Forges 5 (Dibuixos);
1982 - Los Wordiales '82 (Cmic);
1980 - Historia de Aqu (Cmic);
1980 - Forgescedario (7 llibres de dibuixos);
1979 - Forges 4 (Dibuixos);
1978 - La Consti (la Constituci de 1978 a l'abast de qualsevol lector)(Cmic);
1976 - Los Forrenta aos (40 anys de franquisme)( Cmic);
1974 - Comiciclos  (Cmic);
1974 - Forges 3 (Dibuixos);
1973 - Forges 2 (Dibuixos);
1972 - Forges 1 (Dibuixos);

Enllaos externs.
Pgina oficial de Forges;
Pgina professional de Forges;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200372" title="Sergi Llull Meli" nonfiltered="3279" processed="3271" dbindex="83288">

Sergi Llull Meli (Ma, Menorca, 15 de novembre de 1987) s un jugador de bsquet menorqu de 1,90 metres d'altura que juga de base.

 Clubs .
 La Salle Mahn - Categories inferiors;
 Finques Olesa - EBA - 2005/2006;
 Bsquet Manresa;
Ricoh Manresa - ACB - 2005/2006;
Ricoh Manresa - LEB - 2006/2007;
 Real Madrid - ACB - 2007/actual;

Ttols.
Campionats Nacionals per Clubs.

 Lliga ACB - (Real Madrid) - 2007;

Campionats Internacionals per selecci.

 Campionat d'Europa Jnior - (Espanya) - 2004;

Estadstiques.

(Llegenda: PJ= Partits jugats; MPP= Minuts per partit; PPP= Punts per partit; RPP= Rebots per partit; APP= Assistncies per partit; VPP= Valoraci per partit)

Referncies.


Enllaos externs.
Fitxa ACB de Sergi Llull;




 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200373" title="Bossa truncada" nonfiltered="3280" processed="3272" dbindex="83289">


La bossa truncada (Clavaria truncata) s un bolet de la classe dels basidiomicets i de la famlia de les clavaricies.

De 6 a 12 cm d'alada, en forma de porra solcada i de color marr clar. Carn una mica dola. Comestible per sense valor culinari. Es fa en boscos de conferes a la tardor.

Semblant a la bossa de color ms pujat i amb arrugues ms marcades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200379" title="Peu de rata gris" nonfiltered="3281" processed="3273" dbindex="83290">


El peu de rata gris (Clavaria cinerea) s un bolet de la classe dels basidiomicets i de la famlia de les clavaricies.

De 5 a 10 cm d'alada, el tronc s curt i ramificat com el coral. Comestible, de color gris pllid, carn blanca, frgil i sense olor. Comestible. Sol crixer en pinedes al costat de la base dels pins vells a la tardor. Si no sn tallats massa a prop del terra poden continuar creixent durant anys al mateix lloc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200381" title="Al-Yasat" nonfiltered="3282" processed="3274" dbindex="83291">
Les illes Al-Yasat s un grup de quatre illes de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a la part  martima occidental de l'emirat a uns 20 km a l'est de la pennsula de Silaa. Les illes son Alt Yasat (Yasat al-Ulya), Baix Yasat (Yasat Sufla), Saghirah (o Esam) i Judayrah (Karsha). 

Yasat al-Ulya t una colnia de cormorans de Socotora  (Phalacrocorax nigrogularis) una de les 15 que hi ha a tot el mon, aix com colnies d'altres ocells com l' sterna anaethetus i l' sterna saundersi. A Judayrah, la ms al sud i ha una colnia d' egretta gularis a la zona de manglars. La zona de la rodalia t corals.

L'Abu Dhabi Islands Archaeological Survey, ADIAS, fa fer un examen de les illes i va determinar la presencia humana abans del perode islmic (abans del segle VI) i desprs ms tard a partir del segle XVI. S'explotaven les perles i s'han trobat restes de closques d'ostres que van servir per aquesta explotaci.

El 2005 foren declarat rea Martima Protegida pel xeic d'Abu Dhabi Khalifa bin Zayed Al Nahayan cobrint una superfcie de 482 km2, i l'autoritat fou donada a l'Agencia del Medi Ambient d'Abu Dhabi (Environment Agency   Abu Dhabi, EAD). Un escull artificial amb pedres especials s'ha construt a les illes per assegurar la presencia de nombroses especies marines. 
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200383" title="Maria Girona i Benet" nonfiltered="3283" processed="3275" dbindex="83292">
Maria Girona i Benet (Barcelona 1923) s una pintora i gravadora catalana, filla de l'arquitecte Llus Girona. Va aprendre del seu oncle Rafael Benet  a l'Acadmia Trrega i comen a fer exposicions amb el grup Els Vuit, on conegu al membre del grup Albert Rfols i Casamada, amb qui es va casar el 1952. Desprs va exposar individualment a Barcelona i a Madrid. Particip en els salons d'Octubre i de Maig de Barcelona.  

Des del 1972 s professora de l'escola de disseny Eina. El seu estil parteix del fauvisme colorista d'Henri Matisse, per de construcci cubista i pass a fer una pintura d'imatges simples, de formes suaus, lrica en la seva plasticitat. Els anys 1970 adopt la tcnica del collage, amb la qual realitz una srie de treballs composts amb elements d'ornamentaci naf, d'accent dmod, evocadors d'ambients i d'poques passades. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
  Gravats de Maria Girona ;
  Biografia de Maria Girona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200384" title="Vicepresident de la Comissi Europea" nonfiltered="3284" processed="3276" dbindex="83293">
El vicepresident de la Comissi Europea s un crrec donat a un Comissari Europeu que comparteix, aix mateix, una altra cartera. Seleccionat pel President de la Comissi, generalment n'hi ha ms d'un i tot i que tenen poques atribucions ms que un simple comissari s un crrec important en les cimeres de la Comissi.

El vicepresident Primer adquireix generalment el paper principal entre la resta de vicepresidents, assumint el control i la tasca presidencial en l'absncia d'aquest. Actualment aquest crrec est desenvolupat per la sueca Margot Wallstrm.

Segons la Constituci Europea un dels vicepresidents de la Comissi Europea esdevindria l'Alt Representant de la Poltica exterior i de Seguretat Comuna, designat per part del Consell Europeu com del President de la Comissi.

Vicepresidents de la Comissi.





Enllaos externs.
  Portal de la Comissi Europea;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200390" title="Josep Delf Gurdia i Canela" nonfiltered="3285" processed="3277" dbindex="83294">
Josep Delf Gurdia i Canela  (Balaguer, la Noguera 1945) s un advocat i jurista catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, i des del 1966 exerceix com a advocat. Ha estat diputat de la junta de govern del Collegi d'Advocats de Barcelona en els perodes 1970-1975 i 1978-1983. El 1975 fou elegit membre de nmero de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, de la qual fou secretari entre 1977 i 1983 i president el 1992. Ha estat tamb professor de dret processal i de dret civil a la Universitat de Barcelona i a l'Estudi General de Lleida fins al curs 1983-1984. 

s membre del comit de redacci de la Revista Jurdica de Catalunya des del 1969 i tingu una participaci destacada en el Segon Congrs Jurdic Catal de 1971. El 1980 fou escollit membre de la Comissi Jurdica Assessora de la Generalitat de Catalunya i de la seva comissi permanent. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Proper ideolgicament a Uni Democrtica de Catalunya i amic personal d'Josep Antoni Duran i Lleida, el 2001-2002 fou conseller de Justcia de la Generalitat de Catalunya. De 1983 a 2001 va ser director de l Assessoria Jurdica de Ferrocarrils de Barcelona SA i de Transports de Barcelona. T nombroses publicacions en dret privat (especialment dret civil catal) i dret processal.

 Enllaos externs . 
 Biografia de J.D. Gurdia a anuaris.cat;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200391" title="Misha" nonfiltered="3286" processed="3278" dbindex="83295">


Misha s una mascota olmpica, emblema dels Jocs Olmpics de 1980, a Moscou. Era un s dissenyat per Victor Chizhikov imitant els ssos de peluix dels dibuixos animats. Va ser la primera mascota a assolir xit comercial i popular; a partir d'aleshores els grans campionats esportius tenien la seva mascota i els productes derivats (com sries per als infants o merxtandatge).

Misha s un nom afectus en rus, abreviatura de Mikhail. L's s un animal emblema de Rssia i els anells olmpics que portava al cintur recordaven la competici. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200394" title="Al-Qaffay" nonfiltered="3287" processed="3279" dbindex="83296">
Al Qaffay  s una illa deshabitada i sense ms inters que estratgic i ecolgic, de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a la costa de l'emirat, a uns 27 Km de la costa del sud de Qatar, i de la de l'oest d' Abu Dhabi (ciutat). La superfcie de l'illa principal s de 3 km2 i l'elevaci mxima s de 9 metres.

Esta formada per l'illa principal i dos illots ms a la part occidental que junt amb algunes roques protegeixen una espcie de llac amb abundncia de manglars. Al sud-oest t l'illa de Ras Siyat, a l'est les roques d'Umm al-Anbar, al nord-est l'illa Makasit, i al sud l'illa Muhayimat i els esculls Fasht Azizi. 

A l'illa viu una espcie de falc (Falco concolor) i hi ha al menys cinc parelles d'guila peixatera (Pandion haliaetus); tamb s'hi aturen moltes aus migratries. La fauna marina no ha estat estudiada.

L'illa fou habitada fa uns 7 mil anys ja que s'ha trobar una cisterna de 6,5 x 3 metres i 3 metres de fondria, aix com altres objectes de la mateixa poca, per encara no s'ha fet una recerca arqueolgica complerta. La manca d'aigua va portar segurament al seu despoblament.

La latitud s 24 graus 35 minuts 13 segons nord i longitud  51 graus 43 minuts 41 segons est





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200396" title="Marcelino Camacho Abad" nonfiltered="3288" processed="3280" dbindex="83297">
Marcelino Camacho Abad (Osma La Rasa, Sria, 1918) s un destacat sindicalista i poltic espanyol. Va ser secretari general de Comissions Obreres (CCOO) entre 1976 i 1987 i diputat comunista per Madrid entre 1977 i 1981. 

El 2 de febrer de 1935 es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya (PCE) i posteriorment a la Uni General de Treballadors, a la qual tamb va pertnyer el seu pare, guardagulles de l'Estaci de La Rasa (Sria). Va lluitar en el bndol republic durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Desprs de la victria franquista va ser jutjat i condemnat a treballs forats a Tnger. 

El 1944 s'escapol del camp i viatja a l'exili a Or, (Algria). Or era una ciutat que llavors tenia una gran colnia d'immigrants espanyols. Alguns s'hi trobaven all des d'abans dels anys trenta, desplaats per motius econmics i uns altres eren refugiats poltics republicans emigrats desprs de la guerra civil (els ltims vaixells amb exiliats republicans sortits del port d'Alacant dies abans de la guerra es dirigirien precisament a aquesta ciutat). All va ser on coneixeria la seva dona, Josefina Samper, amb qui es casaria el 22 de desembre de 1948. 

El 1957, desprs de ser indultat, tornaria a Espanya per a ocupar la seva professi d'obrer metalrgic a Perkins Hispania. Va ser escollit representant dels treballadors de la seva empresa i va ser un dels impulsors de Comissions Obreres (CCOO), sindicat de classe i d'inspiraci comunista infiltrat en els Sindicats Verticals del rgim franquista. Per les seves activitats sindicals i poltiques va ser empresonat el 1967, i pass nou anys a la pres de Carabanchel. Va sortir indultat desprs del fams Procs 1.001, sent escollit en 1976 secretari general de Comissions Obreres, recin constitudes en confederaci sindical. En aquest moment ja era membre del Comit Central del PCE i fou elegit diputat per Madrid en les eleccions generals espanyoles de 1977. 

Va ser reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1979. Va dirigir CCOO fins a 1987, perode en el qual es va convertir en la primera central sindical espanyola i li va convocar la primera vaga general al govern de Felipe Gonzlez el 1985. En 1987 va passar a ocupar el crrec honorfic de President, en ser substitut en el crrec de secretari general per Antonio Gutirrez. Va dimitir com a President en 1995 en estar en desacord per l'allunyament de la direcci de CCOO del PCE i el seu continu gir a la dreta. 

En l'actualitat segueix militant en el PCE i s membre del seu Comit Federal. Ha rebut la Medalla al Mrit Constitucional de mans de Joan Carles I. T 2 fills, Yenia i Marcel. Viu en un pis de tan sols 60,7 metres quadrats habitables en Carabanchel Baix, districte obrer situat en el sud de Madrid.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200401" title="Calogero" nonfiltered="3289" processed="3281" dbindex="83298">

Calogero (Echirolles, Frana, 30 de juliol de 1971) es un msic francs d'origen sicili.

Als 6 anys ja mostrava inters per la msica. Va aprendre a tocar rpidament diversos instruments, com la flauta, el piano i la guitarra. El 1986 s convert en el vocalista i autor d'un grup anomenat Les Charts, junt amb el seu germ, Gioacchino, i Francis, un amic d'infncia. Entre el 1989 i el 1997, Les Charts gravaren 5 lbums: L'Ocan sans Fond (1989), Notre Monde  Nous (1991), Hannibal (1994), Acte 1 (1995) i Changer (1997).

Quan l'xit del grup comen a minvar, Calogero decid llanar-se com a solista i va co laborar amb artistes famosos de la escena francesa com Zazie i Pascal Obispo. Aquest darrer va ajudar-lo a la producci del seu primer disc en solitari: Au Milieu des Autres (2000). El seu segon disc, Calogero (2002), va tenir un gran xit derivant-se'n els senzills En Apesanteur, Aussi libre que moi, Tien an men i Prendre racine.

Collabor aix mateix el 2003 en l'lbum compilaci per Solidarit Enfants Sida (Sol En Si) amb Axel Bauer, Francis Cabrel, Carla Bruni, Louis Chedid, Maurane, Antoine...

A l'any 2004, Calogero grav el seu tercer lbum, 3, on s hi troba el tema Face  la mer, interpretat en duo amb el raper francs Passi, i altres senzills com Yalla i Si seulment je pouvais lui manquer.

Al mar del 2007, Calogero aparegu el seu quart disc, Pomme C.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200403" title="Das (illa)" nonfiltered="3290" processed="3282" dbindex="83299">
Das s una illa del golf Prsic, a l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units), a uns 180 Km al nord-oest d'Abu Dhabi (ciutat) i uns 140 de la costa de l'emirat. 

Aquesta illa va tenir importncia antigament com a centre on posaven el ous les tortugues i com a refugi de milers d'ocells marins; la major part dels ocells van desaparixer quan l'illa va esdevenir un centre petrolier i de gas als anys seixanta, per als darrers anys s'ha constatat el retorn de l'ocell Sterna repressa, que ha aconseguit adaptar-se a la industria.

Les restes de poblament antic, si existien, van desaparixer i noms consten troballes d'algunes peces islmiques de poteria que apareixen a les obres de quan en quan. Tamb hi ha restes d'un cementiri de pescadors.

L'illa ja fou esmentada amb el nom de Daas per joier veneci Gasparo Balbi el 1580 i va aparixer per primer cop en un mapa del servei hidrogrfic de la Companyia Britnica de les Indies Orientals a Bombai el 1829.

Actualment es una Terminal dels oleoductes i gasoductes de la Abu Dhabi Marine Operating Company (ADMA-OPCO)  i la Abu Dhabi Gas Liquefaction Company (ADGAS),  integrades ambdues al grup de la Abu Dhabi National Oil Company (ADNOC). La Terminal es va crear a finals dels anys cinquanta (1959) quan es va trobar petroli i un equip va desembarcar a l'illa, que estava deserta, va estudiar el terreny i va determinar la viabilitat de la construcci d'un establiment industrial. L'elecci fou condicionada per l'existncia d'un bon canal d'aigua clara a 700 metres de la costa est de l'illa, i a la proximitat dels pous martims de Umm Shaif i  Zakum. Amb els anys s'ha desenvolupat i avui dia compte amb aeroport (codi OMAS) i heliport. Tot el seu relleu ha estat treballat pels buldzers per collocar els dipsits, postes de comunicacions, edificis, centrals d'energia, centres de treball,  plantes industrials i carreteres. L'illa est dotada amb estaci de policia, hospital, centre de diversions, i altres serveis. Hi viuen uns tres mil treballadors, tots ells homes. El centre va fer la seva primera exportaci el 4 de juliol de 1962. La ciutat dels treballadors es diu Sahil i es troba al sud-oest.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200404" title="Imatge virtual" nonfiltered="3291" processed="3283" dbindex="83300">
Una imatge virtual s la representaci mitjanant un sistema ptic, com podria ser: un mirall, una lent, etc., que sembla ser plasmada en el moment on es localitza l'allargament dels raigs lcids cap a la part successiva d'aquest sistema, on posteriorment varia llur recorregut en incidir en un conjunt ptic o en traspassar-lo.

Les imatges virtuals han d'sser contemplades directament, situant l'ull en el trajecte dels raigs, alterada pel sistema ptic. Les imatges donades per objectes reflectits en un espill llis sn sempre virtuals. En canvi, si el sistema ptic s un mirall arquejat o una lent, les representacions seran existents o virtuals, en virtut de la situaci relacionada de l'objecte i el focus del sistema.


 Classes de lents .

La lent pot ser convergents o divergents, depenen de la forma cncava o convexa de la seva superfcie i dels seus radis de curvatura.

 Lents convergents, els rajos que travessen la lent convergeixen en un lloc anomenat focus que est situat per darrere de la lent. Les imatges obtingudes amb les lents convergeixen, s'anomenen imatges reals.
 Lents divergents, els rajos s separen al travessar la lent. Els rajos resultants procedeixen d'un punt situat per davant de la lent que s'anomena focus virtual. Aquestes sn las que s'obtenen imatges virtuals. Els rajos procedeixen d'un lloc inexistent o virtual.


 Formaci d'imatges amb lents ideals .

Per determinar el lloc on s forma la imatge d'un objecte es pot utilitzar tres regles segents:

 El raig procedent de l'objecte que passa pel centre de la lent no es desviat.
 El raig procedent de l'objecte que entra en perpendicular al plano de la lent s desvia cap al focus.
 La imatge de l'objecte s'obt en el punt d'intersecci dels dos rajos anteriors.


 Com es produeix una imatge virtual .

Un mirall pla s una superfcie plana que pot reflectir la llum que l'hi arriba amb una capacitat reflectora de la intensitat de la llum incident del 95%. 
Una imatge d'un mirall es veu com si l'objecte estigues darrere de l'objecte, i no davant, ni en la superfcie (s un error molt freqent pensar que la imatge la veiem en la superfcie del mirall).

El sistema ptic de l'ull recull els raigs que surten divergents de l'objecte i els fa convergir en la retina. L'ull identifica la posici que ocupa un objecte amb el lloc on convergeixen les prolongacions del feix dels raigs divergents que arriben. Aquestes prolongacions no coincideixen amb la posici real de l'objecte. En aquest punt s on es forma la imatge virtual de l'objecte.

La imatge obtinguda en un mirall pla, no es pot projectar damunt d'una pantalla, collocant una pantalla on sembla estar la imatge, no recolliria res. Per aix s una imatge virtual, una cpia de l'objecte. El sistema ptic de l'ull s el que recull els raigs divergents del mirall, i el cervell interpreta els procedents del darrere del mirall.

El condicionament de la convergncia dels eixos de visi, s'ha de tenir en compte en el plantejament d'una imatge virtual, amb diversos objectes, l'efecte l'estereoscopi t lloc amb variacions relatives a la distncia en el que es troben els objectes dels ulls. Una imatge, barrejant la recepci dels dos ulls hem de tenir una atenci especial al objecte, amb l'objectiu de modificar l'angle dels eixos de visi dels nostres ulls. La convergncia dels eixos de visi ens dna com a resultat la captaci ms definida de la imatge observada, a la vegada que s mant la informaci relativa a la distncia, sent gaireb parallels als eixos de visi en els objectes allunyats i mpliament divergents en els objectes ms d'aprop. S'ha de tenir en compte el condicionament que aporta l'ajustament dels angles de visi dels ulls: es tracta de l'automtica variaci de la distncia focal, que permet mantenir la imatge amb l'enfocament precs per que la captaci de la mateixa sigui la ms ntida possible.    

s a dir, una imatge virtual, s perqu es veu com si estigues dintre del mirall, no es pot formar damunt d'una pantalla per pot ser vista quan l'enfoquem amb els ulls.


 Com es forma una imatge virtual .

  Formaci de la imatge en un mirall pla;
  Formaci de la imatge en una lent biconvexa amb l'objectiu situat darrere el focus F;
  Formaci de la imatge en una lent biconvexa amb l'objectiu situat davant el focus F     ;
  Formaci de la imatge en una lent biconvexa amb l'objecte virtual;







 Aplicacions .

Exemples d'aplicacions on es forma la imatge virtual:

 A travs d'un mirall.
 A travs d'un microscopi.
 En hologrames.
 En videojocs.

 Enllaos .

 Realitat augmentada ;
 Realitat virtual ;
 Dispositiu Hologrfic;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200408" title="Camp d'extermini" nonfiltered="3292" processed="3284" dbindex="83301">
Els Camps d'extermini eren dos tipus de les installacions que l'Alemanya Nazi constru durant la Segona Guerra Mundial per a l'eliminaci sistemtica de milions de persones en el que ha passat a la Histria com l'Holocaust. Durant la Segona Guerra Mundial, sota les ordres de Heinrich Himmler, els camps d'extermini es van construir durant la darrera fase del programa d'anihilaci. Els cadvers de les vctimes normalment eren cremats o enterrats en massives tombes comunes. Els grups que els nazis van sotmetre a l'extermini en aquests camps eren principalment els jueus europeus, aix com els gitanos. La immensa majoria dels presoners que van arribar als camps d'extermini tenien una esperana de vida inferior a les 24 hores.

 Terminologia .
Camp d'extermini (alemany: Vernichtungslager) i camp de la mort (Todeslager) sn termes sinnims, i es refereixen especficament a aquells camps la funci primria dels quals s genocida.

En un sentit genric, un camp de la mort era un camp de concentraci establert amb el propsit de matar als presoners que es trobaven all. Gent de totes les edats va resultar morta. No eren llocs previstos per purgar accions criminals; ms aviat, eren per facilitar el genocidi. Histricament, els camps de la mort ms infames van ser els camps d'extermini construts per l'Alemanya Nazi a Polnia ocupada durant la Segona Guerra Mundial.

Els camps d'extermini nazis eren diferents dels camps de concentraci com els de Dachau o de Bergen-Belsen, que eren ms aviat llocs de custodia de presoners i de treballs forats per a una varietat dels anomenats "enemics de l'estat" (l'eufemisme nazi pels considerats indessitjables). Als primers anys de l'Holocaust, els jueus van ser principalment enviats als camps de concentraci, per a partir de 1942 en endavant van ser principalment deportats als camps d'extermini.

Els camps d'extermini tamb han de distingir-se dels camps de treballs forats (Arbeitslager), installats per tots els pasos ocupats pels alemanys per explotar el treball dels presoners de tot tipus, incloent als presoners de guerra. Els jueus tamb van treballar en aquests camps, per els jueus, independentment a fins a quin punt la seva feina fos til per a l'esfor de guerra, estaven destinats des de l'inici a l'extermini. A molts camps nazis (a excepci dels camps de presoners de guerra pels soldats no-sovitics i de diversos camps de treball), tenien uns nivells de mortaldat molt elevats, de resultes de les execucions, la fam, les malalties, l'esgotament i la brutalitat extrema; per, no obstant, noms els camps d'extermini estaven previstos especficament per a l'assassinat en massa.

La distinci entre els camps d'extermini i els camps de concentraci ja va ser reconeguda pels propis alemanys (si b no s'expressava en la nomenclatura oficial dels camps). Ja al setembre de 1942, un metge de les SS va veure un gasejament i va escriure al seu diari: "No anomenen a Auschwitz (das Lager der Vernichtung) el camp d'extermini per res!". Quan un dels adjunts d'Adolf Eichmann , Dieter Wisliceny, va ser interrogat a Nuremberg, se li demanaren els noms dels "camps d'extermini", la seva resposta es refer als camp d'Auschwitz i de Majdanek. Quan se li pregunt sobre "Com classificaria els camps de Mauthausen, Dachau i Buchenwald?", la resposta va ser "Eren camps de concentraci normals segons del punt de vista del departament d'Eichmann".

 Els camps .


La majoria dels estudis reconeixen 6 camps d'extermini nazi a la Polnia ocupada:
 Auschwitz II (Auschwitz-Birkenau);
 Che mno;
 Be  ec;
 Majdanek;
 Sobibr;
 Treblinka;

De tots ells, Auschwitz II i Chelmno estan situats a zones de la Polnia occidental annexionades per Alemanya; i els altres quatre estan situats a la zona del Govern General. El camp de Maly Trostenets, molt menys conegut, estava situat a Bielorssia.

L'eufemisme "Soluci Final de la Qesti Jueva" (Endlsung der Judenfrage) va ser emprat pels nazis per referir-se a l'assassinat sistemtic dels jueus europeus. La decisi de portar a terme l'operaci va ser presa al gener de 1942 a la Conferncia de Wannsee i realitzada sota el control administratiu d'Adolf Eichmann. Treblinka, Belzec i Sobibr van ser construts durant l'Operaci Reinhard, el nom clau per a l'extermini dels jueus polonesos.

Mentre que Auschwitz II era part del complex d'un camp de treball, i Majdanek tamb tenia un camp de treball, els camps de l'Operaci Reinhard i Che mno eren simplement camps d'extermini, s a dir, van ser construts amb l'nic propsit de matar grans quantitats de gent, principalment jueus, poques hores desprs de la seva arribada. Els nics presoners enviats a aquests camps que no eren morts immediatament eren aquells necessaris com a esclaus en les tasques directament relacionades amb el procs d'extermini (per exemple, per retirar els cadvers de les cambres de gas). Aquests camps eren relativament petits, noms uns centenars de metres de costat, i noms es requerien uns mnims habitatges i installacions de suport. Quan arribaven els presoners se'ls deia que era merament una aturada de trnsit per a la recollocaci ms a l'est o en un camp de treball.

Els no-jueus tamb eren assassinats en aquests camps, incloent a molts polonesos gentils i presoners de guerra sovitics.


 Xifres de vctimes .
Les xifres de gent assassinada als camps de la mort ha estat estimada aix:
 Auschwitz-Birkenau: aproximadament 1.100.000 de persones. ;
 Treblinka: al menys 700.000 persones;
 Be  ec: aproximadament 434.500 persones.
 Sobibr: aproximadament 167.000 persones.
 Che mno: aproximadament 152,000 persones.
 Majdanek: aproximadament 78,000 persones.
 Maly Trostenets: al menys 65,000 persones.

Aquestes xifres donen 2.700.000 persones mortes als camps.

Reaccions poloneses a la complicitat .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200410" title="Lillestrm S.K." nonfiltered="3293" processed="3285" dbindex="83302">


El Lillestrm Sportsklubb s un club noruec de futbol de la ciutat de Lillestrm.

 Histria .
El club va ser fundat el 1917, desprs de la fusi de dos clubs locals. Ha estat cinc cops campi de lliga, la darrera el 1989, a ms de quatre copes, la darrera el 1985.

 Palmars .
Lliga noruega de futbol (5): 1959, 1976, 1977, 1986, 1989;
Copa noruega de futbol (4): 1977, 1978, 1981, 1985;

Jugadors destacats.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web dels seguidors;
 Botiga oficial;
 UFC05;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200413" title="Grmsvtn" nonfiltered="3294" processed="3286" dbindex="83303">
El Grmsvtn (de l'islands vatn, "llac") s un sistema lacustre-volcnic d Islndia, d uns 100 km de llarg i 15 km d ample. Les masses d aigua que el componen estan ubicades a les terres altes del pas, sobre l extrem Nord-Oest del camp de gel del Vatnajkull a una altitud mitjana de 1725 metres. Aquests llacs es troben completament coberts pel mantell de gel glacial, sent evidenciats per l extensa plancia gelada que els cobreix. Sota aquest sistema es troba la gran cambra magmtica del volc homnim (el major de tot el sistema), la caldera del qual t uns 35 km.




Jkulhlaup.
Les erupcions que s esdevenen sota el mantell glacial donen origen regularment a surgncies glacials, conegudes a Islndia sota el nom de jkulhlaups. Aquest terme s aix mateix usat amb certa freqncia en pasos anglosaxons. Aquestes erupcions en fonen anualment uns 0.2 a 0.5 km de gel, i en perodes particularment actius es fon suficient material com per omplir la caldera del Grmsvtn amb aigua: l augment de pressi resultant eleva gradualment la massa glacial que reposa sobre el conjunt. Finalment es produeixen fissures en el gel mentre enormes quantitats d aigua escapen violentament a l exterior. Ja que aquest fenomen implica gran perill per a l activitat humana en la part baixa de les valls associades, la caldera del Grmsvtn s monitorada acuradament per vulcanlegs, glacilegs i altres especialistes. Fins a l any 2006 s han registrat unes 45 erupcions. Quan va ocrrer la gran surgncia de 1996, els gelegs que estudiaven el fenomen van predir la imminncia del perill amb suficient anticipaci. En conseqncia, el principal cam de circumvallaci d Islndia (el Hringvegur) va ser tancat al trnsit. Diverses setmanes desprs de la cessaci de l activitat eruptiva, la caldera va comenar a desbordar al mig d activitat ssmica d origen desconegut i el massiu flux d aigua (d uns 6000 m/segon) es va desplaar violentament vall a baix, arrencant de soca-rel una secci de la carretera esmentada sobre el sandur de Skeiar, sense que se n registressin vctimes. El flux glacial va arribar al seu mxim el mateix dia a la nit (5 de novembre). El torrent assolia els gaireb 45000 m d aigua per segon. En el capvespre del dia segent la descrrega havia baixat 15000 m/segon El dany total estimat causat pel fenomen va assolir els dotze milions de dlars.

Altres erupcions.

 El 1783 va ocrrer la major erupci efusiva registrada a l ltim millenni. Aproximadament 15 km de lava basltica van ser ejectats des de l'escletxa del volc Laki (d uns 27 km de llarg) durant ms de 7 mesos. El material expulsat anava acompanyat amb enormes volums de dixid de sulfur i gas fluorhdric, la qual cosa va causar gran dany a la vida silvestre d Islndia, originant una intensa fam al pas: en conseqncia, van morir unes 10000 persones: un cinqu de la poblaci humana de l illa. Europa i part d sia van ser cobertes durant mesos per una boira blavosa. L erupci va repercutir en el clima mundial, i va atreure per primera vegada l atenci de cientfics sobre la importncia que tals esdeveniments podrien tenir en la dinmica climtica del planeta.
 El juliol de 1995 hi va haver un flux glacial al Nord-Oest de Grmsvtn, probablement associat amb una petita erupci.
 El 18 de desembre de 1998 va ocrrer una erupci que es va estendre per onze dies, exposant una escletxa de 1300 metres de llarg amb cinc crters actius per sense produir cap surgncia.
 El novembre de 2004 es va detectar activitat eruptiva que va llanar un extens nvol de cendra volcnica, causant una breu interrupci del trnsit aeri sobre Islndia. De nou, no es va produir cap flux glacial.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200414" title="Pixac" nonfiltered="3295" processed="3287" dbindex="83304">

El pixac -tamb anomenat pigat bord o pigat-  (Amanita pantherina, del grec pnther, que vol dir "pantera", alludint al color i al pigallat del barret d'aquest bolet, semblant a la pell d'una pantera) s un bolet amb el tpic desenvolupament de les amanites.

Morfologia.

T un barret de fins a 12 cm de rdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc o marr xocolata, amb abundants restes del vel fragmentat en esquames d'un blanc net, que es mant sense tacar-se ni enfosquir-se, fins i tot quan el bolet s vell. Les lmines sn blanques i lliures.

El peu, que tamb s blanc, porta un anell poc evident que es disgrega amb facilitat. A la part de baix, les restes del vel que haurien de conformar la volva es limiten a dibuixar uns crcols disposats com la rosca d'un vis.

La carn blanca no fa a penes olor en els bolets joves. Els ms vells fan pudor.

Hbitat.

Surt al sotabosc dels boscos caducifolis i mixtos, i tamb a les brolles d'estepes i brucs.

Toxicitat.

s un bolet txic. Ocasiona trastorns digestius ms forts encara que els produts pel reig bord, per no porta els principis actius causants de les allucinacions. s totalment rebutjable i fcil de reconixer. 

Cal vigilar la possible confusi d'aquest bolet amb altres de similar fesomia, comestibles, com la cua de cavall (A. rubescens) i la cua de cavall grossa (A. spissa).

Referncies.


 Rgis Courtecuisse & Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestl, 1994-2000).

Bibliografia.
 Marcel Bon : Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004);
 Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2;
 Roger Phillips : Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0;
 Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5;
 Peter Jordan, Steven Wheeler : Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0;
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner : Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4;
 Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8;
  Larousse des champignons dition 2004 sous la direction de Guy Redeuilh - ISBN 2-03-560338-2;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200415" title="Korn shell" nonfiltered="3296" processed="3288" dbindex="83305">
Korn Shell (ksh) s un interpret de lnia d'ordres per els Sistemes Operatius del tipus UNIX (incluent UNIX-Like). Va ser desenvolupat per David Korn dels laboratoris AT&T Bell a inicis dels anys 80. s totalment compatible amb Bourne Shell i tamb inclou molts elements de l'intrpret d'ordres C.

La versi ksh93 ha afegit arranjaments associatius i aritmtica de punt flotant integrada. Les seves funcions avanades per gestionar arxius de comandes el van posar a nivell dels llenguatges de programaci com Perl o awk.

KSH sempre intenta respectar el Shell Language Standard (POSIX 1003.2 : "Shell and Utilities Language Committee").

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Korn Shell ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200417" title="Bandera de Polnia" nonfiltered="3297" processed="3289" dbindex="83306">


La bandera de Polnia est formada per dues franges horitzontals d'iguals dimensions, la franja superior s de color blanc i la inferior s vermella. Posseeix unes proporcions 5:8. 
Existeix una versi amb l'escut nacional, la bandera d'Estat, que s'utilitza en l'estranger com bandera de les representacions diplomtiques i que s tamb la bandera de la marina mercant. 
Els colors de la bandera de Polnia provenen de l'escut nacional, la part blanca representa a l'guila Blanca i la part vermella el color del camp de l'escut. Els seus orgens es remunten al segle XIII, quan l'guila blanca va ser fixada sobre una superfcie vermella pels prnceps de la dinastia dels Piast. 
El blanc i el vermell van comenar a aparixer en els escuts, estendards i guions de la cavalleria, passant a figurar en les banderes militars. Recuperada la independncia, oficialment s la bandera de Polnia des de l'1 d'agost de 1919. 

 Vegeu tamb . 
 Banderes de Mnaco, Indonsia, colors idntics en diferent ordre.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200420" title="Bandera de Blgica" nonfiltered="3298" processed="3290" dbindex="83307">

La bandera de Blgica cont tres bandes verticals iguals de color negre, groc i vermell; el disseny vertical est basat en la bandera de Frana, mentre que els colors van ser presos de l'escut del ducat de Brabant. Les proporcions inusuals de la bandera (13:15) sn d'origen desconegut. La bandera va ser adoptada oficialment el 23 de gener de 1831, desprs de la independncia belga del Regne Unit dels Pasos Baixos el 1830. La bandera va tenir un paper important durant la revoluci i els colors de la bandera van servir com a recordatori d'una vella bandera amb bandes horitzontals usada durant una revolta anterior el 1789, poca que els Pasos Baixos estaven sota domini austrac.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200423" title="Montserrat Gudiol i Corominas" nonfiltered="3299" processed="3291" dbindex="83308">

Montserrat Gudiol i Corominas (Barcelona 1933) s una pintora catalana, filla de l'historiador de l'art i arquitecte Josep Gudiol i Ricart. Es va formar en l'estudi de restauraci de pintura medieval de la seva famlia, i el 1950 es dedic a la pintura sobre taula i sobre paper. La seva obra mostra un gust per la fantasia, en qu el color i les figures es fonen en un mn de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i amb escenes de maternitat, influda pels temes del surrealisme  i les formes del Pablo Picasso de les poques blava i rosa. La seva pintura mostra interioritat i tristesa. 

Ha exposat a Barcelona, Ripoll, Mlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-frica, els EUA, l'antiga URSS i elCanad. Ha estat primer premi internacional de dibuix Fundaci Ynglada Guillot, de Barcelona. T obra al Museu d'Art Modern de Barcelona (MNAC), a Madrid, Bilbao, Johannesburg, Flint, Montral, etc. El 1980 realitz un monumental Sant Benet per a l'abadia de Montserrat i el 1981 fou la primera dona que ingress a la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1991 va rebre el Premi Quadern de la Fundaci Ars i el 1998  la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
  Obres de Montserrat Gudiol;
 Pgina sobre Montserrat Gudiol al RACBA;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200424" title="Pentinella" nonfiltered="3300" processed="3292" dbindex="83309">

La pentinella o candela (Amanita vaginata -"vaginata" ve del llat i significa "embeinada" per la volva que embolcalla el peu com si fos una beina-) s un tipus de bolet.

Morfologia.

T un barret de 5 a 8 cm, molt caracterstic, en forma de campana i marge estriat, a causa de les lmines que  afloren a la superfcie a prop del marge, la qual cosa justifica el seu nom de pentinella.

Les lmines sn blanques i lliures.

El peu s ms prim a dalt que a baix, no t anell i est embolcallat a la part de baix per una volva membranosa, alta i estreta.

s de carn blanca, dola i minsa.

Hbitat.

Aquest bolet s molt com a Catalunya i tant se'l troba dins els boscos com a les clarianes i als marges i, fins i tot, als prats. Aquells que viuen en els boscos sn de mida ms modesta, per els que surten en marges i a camp obert es fan molt grossos. 
La varietat ms tpica s de color gris (var. grisea), per se'n troben d'altres colors: groc ataronjat (var. fulva) o ben blancs (var. alba).



s.

s un bolet comestible relativament bo, malgrat la poca carn que sol tindre. s possible confondre'l amb les amanites mortals (A. phalloides, A. verna, etc.) ja que els atributs d'aquestes darreres (color, presncia d'anell, etc.) poden ser modificats per la pluja, el pas d'animals i l'edat, i creure que sn pentinelles.


Altres denominacions cientfiques ja obsoletes.

Agaricus plumbeus Schaeff.,  1774;
Agaricus vaginatus Bull., (1783) ;
Agaricus vaginatus var. griseus DC.
Amanita livida Pers.
Amanita plumbea (Schaeff.) anon. ined., ;
Amanita vaginata (Bull.) Lam.,  1783;
Amanita vaginata f. battarrae (Boud.) Contu 'battarae', 1986;
Amanita vaginata f. grisea (DC.) E.-J. Gilbert,  1918;
Amanita vaginata f. grisea (DC.) Vesel, (1933);
Amanita vaginata f. livida (Gillet) E.-J. Gilbert,  1918;
Amanita vaginata f. plumbea (Schaeff.) E.-J. Gilbert,  1918;
Amanita vaginata f. plumbea (Schaeff.) L. Maire, 1910;
Amanita vaginata f. violacea (Jacz.) Vesel,  1933;
Amanita vaginata subsp. plumbea (Schaeff.) Konrad & Maubl.,  1924;
Amanita vaginata var. grisea (DC.) Qul. & Bataille,  1902;
Amanita vaginata var. livida (Pers.) Gillet,  1874;
Amanita vaginata var. plumbea (Bull.) Qul. & Bataille, 1902;
Amanita violacea Jacz.,  1923;
Amanitopsis albida (Bull.) S. Imai, (1933);
Amanitopsis plumbea (Schaeff.) J. Schrt., (1889);
Amanitopsis vaginata (Bull.) Roze 'vaginatus',  1876;
Amanitopsis vaginata var. plumbea (Bull.) Konrad & Maubl.,  1924;
Amanitopsis vaginata var. violacea (Jacz.) E.-J. Gilbert, 1941;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200425" title="Rafael Barradas" nonfiltered="3301" processed="3293" dbindex="83310">
Rafael Barradas (Montevideo, Uruguai, 7 de gener de 1890 - dem., 12 de febrer de 1929) va ser un escultor i pintor uruguai, fill de pares catalans.

El seu pare, tamb interessat en l'art plstic, el va introduir ja des de petit a la pintura, una cosa que, d'altra banda, despertaria la seva passi i el comenament de la seva trajectria com a artista de prestigi internacional.

En la seva joventut, Barradas s'uneix a un grup d'intellectuals de Montevideo, entre ells Florencio Snchez i Emilio Frugoni. El 1913 funda el diari El Monigote, que combinava la stira amb l'art i la cultura de la societat uruguaiana d'aquest llavors. Uns mesos desprs, va realitzar el seu primer viatge a Europa, on va visitar alguns pasos com Frana, Itlia i Espanya, decidint finalment residir en aquest ltim durant la major part dels seus ltims anys de vida. 

En els anys que va viure a Barcelona, va conixer a Joaquim Torres-Garcia i, de forma conjunta, exposen moltes de les seves obres ms illustratives a la Galeria Dalmau. El 1917, mentre continuava treballant a Barcelona, decideix viatjar a Madrid i, all, exposa molts dels seus treballs ms recents.

De tornada a Catalunya, presenta la seva nova escola d'art esttic, a la qual va anomenar vibrancionismo i de la qual, al costat d'altres seguidors, va ser el seu mxim exponent. Tanmateix, poc desprs, Barradas entra en el corrent esttica coneguda com l'ultraisme, on forma part activa a la redacci i configuraci de pamflets i revistes d'aquesta escola de l'art contemporani d'avantguarda. 

Poc desprs s'estableix a la capital espanyola, on rep nombroses ofertes laborals i treballa com a editor per a la Biblioteca Estrella. Integra, aix mateix, un grup intellectual al Caf Oriente de Madrid; lloc al qual acudien persones com Garca Lorca, Buuel o Dal. En aquella poca, tamb coneix l'escriptor argent Jorge Luis Borges i junts editen la revista Tableros.  

Ja en l'ocs de la seva trajectria com a artista, Barradas opta per continuar una tendncia ms af al realisme i prcticament oposada a la que havia desenvolupat com un dels mxims exponents d'una escola que, en el seu temps, havia desafiat els lmits de la ra i la sintonia.

El 1924 torna a Madrid, desprs d'haver viscut un any a Luco de Jiloca. All, edita a les revistes Espasa Calpe i Occidente. Immediatament desprs s condecorat amb el premi Grand Prix de Pars a l'Exposici Internacional d'Arts Decoratives i Industrials.

Uns mesos ms tard es trasllada a la localitat barcelonina d'Hospitalet de Llobregat, on va dur a terme una srie d'activitats de tint realista, vinculades a la fisionoma urbana catalana. 

El 1928 torna a la seva ciutat natal, Montevideo, on va morir el 12 de febrer de l'any prxim, desprs d'haver rebut honors al Teatre Sols.

Referncies.




Enllaos externs.
Rafael Barradas. Biografia del Centre Cultural Barradas, a l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat;
Cinc cartes de Rafael Barradas a Sebasti Gasch;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200426" title="Joseph Gulsoy" nonfiltered="3302" processed="3294" dbindex="83311">
Joseph Gulsoy (Ordu, Turquia 1925) s un lingista canadenc d'origen armeni, que des del 1949 resideix al Canad. Es doctor en filologia romnica i fou deixeble de Joan Coromines i Vigneaux a Chicago merc el qual s'interess per la filologia catalana. Des del 1958 s professor a la universitat de Toronto i ha collaborat en la fundaci de la North American Catalan Society. 

Ha estudiat i ha ensenyat diversos aspectes del catal, el castell i el portugus. El 1965 va estudiar i editar el Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquim Sanelo, i ha collaborat en el Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana i en lOnomasticon Cataloniae de Joan Coromines. El 1989 fou guardonat amb el premi Ramon Llull de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana i el Premi Catalonia l'Institut d'Estudis Catalans, del que n's membre des del 1994, el 1997 fou nomenat doctor honoris causa en la Universitat de Barcelona (apadrinat per Joan Veny i Clar), i el 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La lexicografia valenciana (1959-62);
  Catalan studies volume in memory of Josephine de Boer (1977);
 L'evoluci de la terminaci adjectival -IDUS en catal (1981) ;
 Estudis de gramtica histrica (1993);
 El tractament de la -n < N' en catal (1996);
 Joan Coromines, el mestre (2005) a Revista de Catalunya;
 Enllaos externs .
 Article sobre Joseph Gulsoy;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200427" title="John Haden Badley" nonfiltered="3303" processed="3295" dbindex="83312">
John Haden Badley (1865-1967) va sser un educador angls que va crear l'escola anomenada Bedales l'any 1893.

Aquesta escola cercava l'equilibri entre el joc i el treball atorgant una gran importncia a l'enfortiment del cos i al sentit de la responsabilitat.

Bedales ha estat un veritable centre experimental obert a totes les descobertes de les cincies de l'educaci.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200429" title="Pascual Iranzo i Oliete" nonfiltered="3304" processed="3296" dbindex="83313">
Pascual Iranzo i Oliete s un perruquer catal. A finals dels anys 1940 va rebre la perroqueria del seu pare, oberta el 1924. Amb 17 anys marx a Pars, on el 1959 va guanyar el Festival Internacional de Pars "La Rose d'Or". Va tornar el 1960 i va obrir una nova perruqueria al carrer Tuset de Barcelona, on ensenya la tcnica de tallar el pl a navalla. Posteriorment va posar a la venda tota una gama de productes de perruqueria, ha editat llibres i articles, ha organitzat cursos i conferncies. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.  

 Obres .
 Nueva visin de la Peluquera Masculina (1961);
 Un Ser que se peina (1974);
 Estudio Psicoesttico de la elegancia personal (1975);
 Introduccin a la coquetera de los lderes (1976);
 El erotismo y los lderes polticos (1978);
 No hay peluquera moderna posible sin la psicoesttica (1980);
 Ms all de la elegancia trivial (1982);
 Psicoesttica de la elegancia personal (1984);
 Hacia la seduccin (1993);
 Masculino singular: el hombre un negocio desatendido. (1996);
 Hombres clnicos u hombres singulares (1997);

 Enllaos externs .
 Pgina del perruquer Iranzo ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200430" title="Bartolomeu Dias" nonfiltered="3305" processed="3297" dbindex="83314">

Bartolomeu Dias, (L'Algarve?, Portugal; al voltant del 1450 - prop del cap de Bona Esperana, Sud-frica; 29 de maig de 1500), va ser un navegant i explorador portugus al servei del rei Joan II de Portugal que va explorar el litoral afric a la recerca d'un pas cap a les ndies i els regnes llegendaris del Presti evitant la ruta mediterrnia, amenaada pels turcs i els pirates. En la seva travessia, est considerat el primer europeu en arribar al cap de Bona Esperana (1488) i la illa de Santa Cruz. Membre de l'expedici d'lvares Cabral que va arribar per vegada primera Brasil, va morir en el transcurs d'aquesta durant un naufragi.

La circumnavegaci de Bartolomeu Dias per frica.
En la segona meitat del segle XV les expedicions portugueses van anar endinsant-se ms i ms en el sud del continent afric fins que al 1487 la comandada per Bartolomeu Dias composta per dues caravelles va ser llanada cap al sud per una perillosa tempesta que els va allunyar de les costes africanes durant dies. Desprs Dias va ordenar posar rumb a l'aquest fins que va arribar (ja el 1488) l'extrem sud d'frica, que ser batejat com el Cap de Bona Esperana. Doblegat el cap es veia la possibilitat de culminar el gran projecte portugus imaginat per l'infant Enrique: arribar a la ndia envoltant el continent afric i travessant l'oce ndic. El propi Bartolomeu Dias va pensar a culminar aquest viatge, per davant la posici contrria de molts mariners, cansats, malalts i temorosos davant l'escassesa de provisions, va decidir tornar a Portugal. Quan l'expedici va arribar a Lisboa a la ciutat es trobava un mariner genovs, Cristfol Colom, que des de 1484 venia proposant una nova ruta al rei de Portugal per a arribar a l'ndia: viatjant cap a l'oest a travs de l'oce Atlntic. La seva proposta havia estat estudiada i, sense haver estat aprovada, tampoc havia estat desestimada. No obstant aix l'expedici de Dias obria el cam per a arribar a l'ndia, la qual cosa devaluava el projecte de Colom, qui tenia un pla molt organitzat i meditat, per que, a part d'en els seus molt amplis coneixements mariners, es basava en un conjunt de suposicions extretes de la Bblia, de llibres de savis de l'Antiguitat, com Claudi Ptolemeu, o relats de viatges com els de Marco Polo. Enfront d'aquest pla un tant fantasis, la corona portuguesa es va decidir per la realitat basada en els descobriments de Dias.

Per aquests motius s comprensible el temor portugus al conixer, mentre es trobaven preparant l'expedici de Vasco da Gama que arribar a la ndia el 1497, que Colom, al servei de la corona de Castella (rival absolut de Portugal) havia dut a bon port el seu pla l'any 1492. Els beneficis de tot un segle d'esforos, pagat amb vides i diners, perillaven. Per aix el rei Joan II de Portugal va reaccionar amb duresa reclamant la propietat de les terres descobertes per Colom, situades en l'Oce al sud de les illes Canries i per tant, segons el tractat d'Alcaovas, portugueses. Les tensions entre ambds regnes van dur a una mediaci del Papa de Roma del que sortiria el Tractat de Tordesillas que fixava una lnia imaginria situada 370 lleges a l'oest de les Illes Cap Verd assignant quant territori es descobrs a l'oest d'aquesta lnia als reis castellans, mentre que els territoris a l'aquest d'aquesta lnia pertanyerien a Portugal.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200431" title="Johann Bernhard Basedow" nonfiltered="3306" processed="3298" dbindex="83315">


Johann Bernhard Basedow (1723-1790) va sser un educador alemany que estudi al gimnsium d'Altona i a la  universitat de Leipzig.

Formul el filantropinisme en la lnia de l'ideari educatiu de Rousseau, doctrina que port a la prctica al Philantropinum de Dessau (1774-1793), corrent que s'estengu per altres ciutats alemanyes.

El carcter d'aquests centres -una modernitzaci de les escoles de caritat- va ser criticat per Marx. Entre els seus defensors hi trobem Immanuel Kant.


Referncies.

 H. Rathmann, Beitrage zies Lebensgeschichte Basedows (Magdeburg, 1791);
 J. C. Meyer, Leben, Charakter und Schriften Basedows (Hamburg, 1791-1792);
 G. P. R. Hahn, Basedow und sein Verhaltnis zu Rousseau (Leipzig, 1885);
 A. Pinloche, Basedow et le philanthropinisme (Pars, 1890);
 C. Gossgen, Rousseau und Basedow (1891).

Enllaos externs.

 Article sobre J. B. Basedow al peridic Die Zeit. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200432" title="Cobla la Principal d'Olot" nonfiltered="3307" processed="3299" dbindex="83316">
Cobla la Principal d'Olot s una cobla sardanista fundada a Olot el 1898 per Pere Forga i Patllari Prats. Ha actuat en diferents llocs de Catalunya i del Rossell, per la majoria de les seves actuacions sn dins de la zona de les comarques gironines. Cada any per les diades de les festes del Tura (Festa major a Olot) s l'encarregada d'interpretar els tradicionals balls del gegants, nans i cavallets.

Per aquesta cobla han passat msics destacats com Pere Aubert, compositor i solista de trompeta; Ramon Serrat i Fajula, autor de la sardana La font del Cubil, Esteve Molas, compositor i contrabaix, els flabiolaires Antoni i Pere Moner, aix com Pere Rabasseda i Marcel Sabater. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina de Garonuna sobre la Cobla la Principal d'Olot;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200434" title="Deutsch-Katalanische Gesellschaft" nonfiltered="3308" processed="3300" dbindex="83317">
Deutsch-Katalanischen Gesellschaft (Associaci Germano-Catalana, DKG) s una associaci cultural alemanya que es va reunir per primera vegada el 15 d'octubre de 1983 a Karlsruhe, abans de celebrar la reuni fundacional el 17 de novembre de 1987 a Frankfurt am Main. El fundador fou Tilbert Ddac Stegmann amb la finalitat de donar a conixer la cultura catalana a Alemanya i la cultura alemanya a Catalunya. Arrib a tenir 800 membres i al principi t com a presidents d'honor els fillegs Francesc de Borja Moll, Ramon Aramon i Serra, Antoni Badia i Margarit entre d'altres d'alemanys.

Edita la Zeitschrift fr Katalanistik (Revista d'Estudis Catalans). El febrer de 1992 va obtenir el Premi Ramon Llull i el setembre de 1994 es va fer crrec de l organitzaci del des Colloqui Internacional de l Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) a Frankfurt am Main. Des del 1983 fins al 2007 organitz 20 Colloquis Germano-Catalans en 17 ciutats diferents, el darrer a Tbingen, el 2006. Actualment s'anomena Deutscher Katalanistenverband.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200435" title="Zeitschrift fr Katalanistik" nonfiltered="3309" processed="3301" dbindex="83318">
Zeitschrift fr Katalanistik (Revista d'Estudis Catalans) s una revista de lingstica catalana publicada en catal i alemany, creada el 1988 per Tilbert Ddac Stegmann i Brigitte Schlieben-Lange com a rgan de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Revista d'Estudis Catalans-Zeitschrift fr Katalanistik;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200438" title="Hip" nonfiltered="3310" processed="3302" dbindex="83319">


Onomstica:

Hip de Messana, tir de Messana ;

Hip de Rhgion, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200439" title="Hip de Messana" nonfiltered="3311" processed="3303" dbindex="83320">
Hip de Messana (Hippon,      ) fou un governant grec, tir de Messana quan Timole de Siracusa va desembarcar a Siclia. El tira Mamerc de Catana fou derrotat i es va refugiar amb Hip; Timole el va seguir i va assetjar Messana per mar i terra. Hip va veure la partida perduda i va intentar fugir de la ciutat amb un vaixells, per fou capturat i portat a la ciutat on fou executat en el teatre pblic de la Messana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200440" title="Hip de Rhgion" nonfiltered="3312" processed="3304" dbindex="83321">
Hip de Rhgion (Hippon,      ) fou un filsof grec nadiu de Rhgion, que Aristtil classifica a l'escola jnica per Fabricius pensa que ms aviat era un pitagric. Fou acusat d'ateu. 

Les seves obres no s'han conservat. Es diu que va escriure el seu propi epitafi en el qual expressava el seu desig d'esdevenir una divinitat. L'esmenten Sext Empric, Climent d'Alexandria, Simplici i altres. Considerava l'aigua i el foc el principi de totes les coses i pensava que no hi havia res que no acabs finalment destrut.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200442" title="Hiponax" nonfiltered="3313" processed="3305" dbindex="83322">


Onomstica:

Hiponax d'Efes, poeta imbic grec;

Hiponax, escriptor i gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200443" title="Hiponax d'Efes" nonfiltered="3314" processed="3306" dbindex="83323">
Hiponax d'Efes (Hipponax, ) fill de Piteu i de Protis, fou segons Arquloc i Simnides el tercer dels poetes imbics clssics de Grcia. 

Escrivia en dialecte jnic. Va viure al segle VI aC, probablement a la segona meitat. Es va destacar pel seu amor a la llibertat. Els tirans d'Efes Atengores i Comes foren expulsat de la ciutat i Hiponax els va seguir a Clazmenes on va viure pobrament i va morir de necessitat.

De les seves obres noms es conserven fragments (unes cent lnies) entre ells ; els fragments foren colleccionats per Welcker a Hipponactis et Anan Iambographorum Fragmenta, Getting. 1817, 8 vol.), Bergk (Poetae Lyrici Graeci), Schneidewin (Delect. Poes. Graec.), i Meineke, a l'edici de Lachmann de Babrius. (Babr Fat. Aesop. C. Lachmannus et amic. emend., ceteror. poet. chcliamb. ab A. Meinekio coll. et emend. Berol. 1845.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200444" title="Hiponax (escriptor)" nonfiltered="3315" processed="3307" dbindex="83324">
Hiponax d'Efes (Hipponax, ) fou un escriptor i gramtic grec d'poca desconeguda, que s esmentat per Ateneu com l'autor d'una collecci de sinnims que s'ha perdut (Athenaeus 11. 480f.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200446" title="Hipnides" nonfiltered="3316" processed="3308" dbindex="83325">
Hipnides ((Hipponidas ) fou un militar espart que fou oficial del rei Agis II i va combatre a la batalla de Mantinea contra els argius i els seus aliats (418 aC). Acusat de covardia per no obeir les ordres d'Agis durant la batalla, fou desterrat d'Esparta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200447" title="Hippstenes" nonfiltered="3317" processed="3309" dbindex="83326">
Hipstenes (Hippostenes ) fou el nom de, com a mnim, dos filsofs pitagrics grecs esmentats per Imblic. (Iamblycus, Vit. Pyth. 36.267) recollits per Fabricius (Fabricius, Bibl. Graec. vol. 1. p. 849.) . El nom tamb s esmentat per Estobeu  (Floril. Tit. 22.25. p. 188, ed. Gesner)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200449" title="Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes" nonfiltered="3318" processed="3310" dbindex="83327">
Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) s una associaci que t la finalitat d'aplegar a tothom qui s'interessi per la llengua i la literatura catalanes i de fomentar  les diverses manifestacions de la cultura d'expressi catalana. Es cre oficialment a Cambridge el 1973, Encarara que l'origen fou la celebraci a Estrasburg d'un colloqui sobre ligstica catalana el 1968. A causa de la conjuntura poltica, no fou legalitzada a Espanya, sin que t la seu terica a Amsterdam i fou reconeguda de bon comenament per la Reina dels Pasos Baixos.  

L'AILLC organitza cada tres anys un colloqui internacional sobre temes relacionats amb la filologia catalana i en publica les actes; tamb publica semestralment des del 1980 la revista cientfica Estudis de llengua i literatura catalanes, amb ajut de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana i conjuntament amb les altres associacions de catalanstica, i distribueix entre els membres informaci regular sobre sessions de treball i sobre publicacions de l'especialitat. Els principals colloquis s'han celebrat a Estrasburg (1968), Amsterdam (1970), Cambridge (1973), Basilea (1976), Andorra la Vella (1979), Roma (1982), Tarragona (1985), Tolosa de Llenguadoc (1988), Alacant (1991), Frankfurt am Main (1994), Ciutat de Mallorca (1997), Pars (2000), Girona (2003) i Budapest (2006).

El 2005 va participar en la fundaci de la Federaci de Catalanstica amb altres organitzacions de catalanstica d'arreu del mn com la North American Catalan Society, Association Franaise des Catalanistes, l'Associazione Italiana di Studi Catalani i la Deustche Katalanistenverband. 

 Presidents de l'AILLC .
 Antoni Maria Badia i Margarit (1973-1976);
 Germ Colon (1976-1982) ;
 Arthur Hubert Terry (1982-2004);
 Enllaos externs .
 Pgina de l'AILLC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200450" title="Hipstrat" nonfiltered="3319" processed="3311" dbindex="83328">


Onomstica:

Hipstrat, militar macedoni ;

Hipstrat, filsof pitagric grec ;

Hipstrat, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200451" title="Hipstrat (militar)" nonfiltered="3320" processed="3312" dbindex="83329">
Hipstrat  (Hippostratus, ) fou un militar macedoni que va servir a Antgon el borni. Aquest el va nomenar general en cap de l'exrcit que va deixar a la Mdia desprs de la seva victria sobre umenes de Crdia el 216 aC. Una mica desprs fou atacat per Maleagre i altres rebels que s'havien aliat a Pit, per els va rebutjar i va reprimir la revolta. Vers el 213 aC apareix com a strapa de Mdia Nicanor, que segurament el va succeir.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200452" title="Collegi Pblic de Son Ferriol" nonfiltered="3321" processed="3313" dbindex="83330">




 Breu historia de Son Ferriol .

Son Ferriol s un barri del terme de Palma, situat a uns 6 km de la ciutat i delimitat entre les carreteres de Manacor i de Sineu. A l extrem nord-est d aquesta barriada, hi podem trobar el nucli de s'Hostalot.

L agricultura i la ramaderia eren les fonts de riquesa ms importants de la zona de Sant Jordi i s Horta. En el mapa de 1785 del cardenal Despuig, apareixen esmentades les possessions de Son Ferriol, que ja es troba documentada l any 1713.

La urbanitzaci de la zona la va iniciar, l any 1898, D. Bartomeu Oliver amb l adquisici d una parcella, procedent de la possessi de Son Sant Joan, on va construir un caf, botiga, i barberia, una ferreria i una fusteria, i don origen al redol de cases anomenat Can Tunis.

Son Ferriol, va nixer prpiament l any 1917, quan el prevere Bartomeu Font, va comprar aquesta possessi a Anna M. Bonaf, i n aconsegu la urbanitzaci. A partir de la signatura, l any 1920, de l acta de compravenda, es va anar construint la barriada, dissenyant els carrers, les places i el edificis pblics d obligada construcci. Entre aquests, tenim l escola pblica, construda l any 1925. 
 

Construcci. inauguraci.
El terreny est situat a la part llevant de Son Ferriol. L escola pblica de Son Ferriol va ser Construda entre el anys 1923 i 1925, damunt 1.000m2 que hi havien estat destinats en el contracte signat per  el prevere Bartomeu Font, quan va comprar la possessi. 

El constructor va ser Sebasti Roser Picornell, persona de pensament Republic, que durant aquells anys eral el batle pedani de la barriada i que, per la seva ideologia, va esser empresonat durant la Guerra Civil. 

L escola fou inaugurada pel general Primo de Rivera, en un dels viatges que va fer a Mallorca, el dia 18 de gener de 1925. Una placa, situada en la paret frontal de l aula del nins, actualment tapada, recordava l esdeveniment. El batlle pedani, Joan Vich, devers l any 1966, la va tapar amb ciment. 
Aquest edifici del temps de la Repblica va funcionar com escola fins a la construcci de la nova (l any1992). Segons l administraci, era una de les escoles ms antigues del municipi de Palma i que havia funcionat com a tal. 


Histria. dades interessants.

1925-1938, es va iniciar l ensenyament pblic a l escola, en el nou edifici separat amb dues aules, una per als nins i l altra per a les nines, amb uns rtols indicatius, que sn encara visibles i que estan situats damunt les portes de cada una de les corresponents aules. 

A les faanes de les aules, on hi havia els pals de les banderes que es collocaren desprs de la Guerra, sn visibles els escuts de la Repblica. 

La part central de l edifici havia estat destinada a habitatge del professorat, el pis superior era l assignat al mestre. El del pis de baix era el destinat a la mestra. 

La Guerra Civil va repercutir en l ensenyament ja que durant la seva durada, l escola va mantenir-se tancada. L activitat escolar va tornar a iniciar aproximadament el curs 1938-39. 

La famlia Cirer va viure en el pis de baix de les cases assignades als mestres desprs de la Guerra, des de 1938-39 fins l any 1977, quan en el lloc de l habitatge es va crear una unitat de prvuls. 

Dins el pati hi ha un pou i una cisterna d on bevien el infants, abans de la installaci de l aigua corrent, desprs de l any 1966. 

A l any 1966 l escola es va ampliar amb tres noves aules de 42m2 cada una. La construcci de les tres aules es va fer a la part dreta del pati, i s hi va afegir la construcci de dos banys (d uns 9m2 cada un). Aquestes construccions eliminaren els arbres que hi havia sembrats a la vorera de Can Merino (moreres, pruneres, figuera, ...). En el rac entre el banys i les aules, va quedar un espai buit, on es va construir una petita habitaci per guardar el material de neteja i s hi incorpor un bany pel professorat, aquesta millora es va dur a terme quan Joan Vich era el batlle pedani de la barriada (1963-1973 i Antoni Ramis el regidor de Cultura i Educaci de l Ajuntament. El constructor d aquesta obra va ser Joan Orell. 

El pati, durant aquests anys i fins l any 1970, estava amb les mateixes condicions que abans. Els dies de pluja s havien de posar pedres per poder passar a les aules. A l any 1970, es va encimentar el pati, que qued com est actualment. En aquesta obra, els picapedrers oblidaren construir el corresponents desguassos, deu anys desprs, l Ajuntament va donar soluci definitiva al problema, amb la construcci d uns embornals connectats als desguassos del carrer. 

Durant l any 1981, el bisbe de Mallorca, Teodor Ubeda, va visitar l escola, i s hi entrevist amb els alumnes, pares, mares i mestres. 
 
Actualment aquest centre ha deixat el seu s com escola, hi ha passat a ser un centre per associacions i est sent gestionat bsicament per aquestes que en fan s.


Bibliografia.
 75 ANYS D ESCOLA PBLICA DE SON FERRIOL 1925   2000. JOAN SANS, (Edicions Miramar, 2001);

Enllaos externs.
 Web del centre;
 Web de l'APIMA;
 Web de l'esplai xiroi que actualment el gestiona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200453" title="Hipstrat (filsof)" nonfiltered="3322" processed="3314" dbindex="83331">
Hipstrat  (Hippostratus, ) fou un filsof pitagric grec nadiu de Crotona a la Magna Grcia. Apareix a la llista de filsof pitagrics de Imblic (Vit. Pyth. 100.36.267.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200454" title="Hipstrat (escriptor)" nonfiltered="3323" processed="3315" dbindex="83332">
Hipstrat  (Hippostratus, ) fou un escriptor esmentat per l'escolstica de Pndar com . Fleg el fa l'autor de  . La seva poca s desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200457" title="Hipis" nonfiltered="3324" processed="3316" dbindex="83333">
Hipis (Hippys, )  fou un historiador grec nadiu de Rhgion que va viure en temps de les guerres perses o mdiques (segle V aC) i va escriure una obra sobre Siclia ()  en cinc llibres i  un assaig sobre antiga mitologia a Itlia (similar a l'obra romana Origenes) . Altres obres foren:

;

Es esmentat per Eli i Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200458" title="Age of Empires II: The Age of Kings" nonfiltered="3325" processed="3317" dbindex="83334">


Age of Empires II: The Age of Kings s la segona versi de la famosa srie de videojocs Age of Empires, inspirats en l'Edat mitjana. El joc va ser desenvolupat per Ensemble Studios i va publicat per Microsoft l'any 1999. El joc va ser un gran xit de vendes, pel que es va fer una expansi del joc: Age of Empires II: The Conquerors Expansion, ms tard una Gold Edition que incloa el joc i l'expansi, i finalment l'any 2005 va sortir al mercat la seqela: Age of Empires III.


 Recursos .

 L'obtenci dels recursos es fa ms efica amb la construcci de campaments miners, campaments fustaires i molins. Cal tenir en compte que el rendiment de les explotacions depn en gran part dels constants desenvolupaments que s'hi poden fer un cop l'usuari avana d'edat.

 Or: Es pot obtenir de diverses formes. La ms bsica sn les mines, per tamb es pot comerciar amb les Carretes de Mercaderia (terra) i Urcques mercantils (mar), aix com tamb obtenir-lo de les Relquies (augmentant a un ritme de 1 per segon). La majoria dels soldats ms poderosos requereix d'or per al seu entrenament. s bastant difcil trobar or en els terrenys. L'or s un b molt escs i les seves reseves sn especialment valuoses en partides de llarga durada, on esdev progressivament un recurs escs que per altre banda resulta imprescindible per la indstria armamentstica.  ;

 Fusta: Es pot obtenir nicament talant als boscos i venent or per fusta al mercat.

 Aliment: s un recurs fonamental al principi, sobretot en l'Alta Edat Mitja. s aconseguit mitjanant la cacera d'ovelles, crvols, senglars, i peixos. Tamb a travs de les granges i de la collita en arbusts de farratge. Es requereix per a gaireb totes les unitats, exceptuant els arquers. s primordial tenir altes reserves d'aliment al principi.

 Pedra: S'obt de les mines de pedra nicament i comprant-la per or als mercats. Requereix de menys quantitat per al seu s. S'empra per a murs, castells, torres i algunes tecnologies. La pedra, s recurs difcil d'aconseguir ja que s un dels ms claus per poder construir un gran imperi.

 Relquia: Estan disperses pel terreny de forma aleatria i es poden recollir als monestirs per mitj dels monjos. Si tens alguna relquia al monestir, aquesta et t'anir produint or.

 Edats i Imperis del joc . 

 Edats: .

 Alta Edat Mitjana: L'Imperi Rom ha caigut i nous pobles s'installen a Europa i sia. La primera edat del joc. Es comena caant i recollint fruita en arbusts, explora el mapa i marca territori.

 Edat Feudal: La civilitzaci prospera i les unitats milloren. Hi ha ms edificis disponibles i ja pots comenar la guerra amb els teus enemics o comerciar amb els teus aliats.

 Edat dels Castells: L'edat d'or. Pots construir castells i crear les teves unitats niques, crear armes de setge i atacar a matar.

 Edat Imperial: Es descobreix Amrica, i pots guanyar la partida construint una meravella del mn. A ms, tens disponibles totes les tecnologies i les unitats.

 Civilitzacions .

 Bizantins, Celtes, Xinesos, Francs, Gots, Anglesos, Japonesos, Mongols, Perses, Sarrans, Teutons, Turcs i Vkings

 Edificis .

Una ampla gamma d'edificis s'inclouen en el joc, i la seva disponibilitat depn de l'edat en qu ens trobem:

 Alta Edat Mitja: Casa, granja, mol, campament fustaire, campament miner, port, caserna militar, estacada i post avanat.

 Edat Feudal: (S'afegeixen): Ferreria, mercat, galeria de tir amb arc, estable, mur de pedra i torre de gurdia.

 Edat dels Castells: (S'afegeixen): Monestir, universitat, taller de maquinria de setge i castell;

Edat Imperial: S'afegeix la possibilitat de construir una Meravella del Mn.

 Econmics .
Mol: Serveix per dipositar l'aliment sense necessitat de transportar-lo cap al centre urb. Aqu estan disponibles les millores de les granges. Existeix la opci de deixar granges en espera, s a dir, quan una de les granges esgoti els recursos, els grangers la replantaran automticament.
Granja: Permet recollir aliment. (Per desprs d'un temps necessita reconstruir-se);
Campament miner: Serveix per dipositar l'or i la pedra sense necessitat de portar-lo fins al centre urb. Millora les taxes de collita d'aquests recursos.
Campament fustaire: Compleix les mateixes funcions que el miner, per amb la fusta.
Port: Es construeixen vaixells de transport, pesquers, vaixells mercants, galions, vaixells de demolici i vaixells de guerra.
Post avanat: Edifici petit i econmic que serveix per ampliar la lnia de visi ms enll de les fronteres d'un poble, a ms t'alerta sobre una invasi dels teus enemics.
Mercat: Amb aquest edifici podrs comerciar amb un mercat amic o robar un enemic mitjanant les carretes de mercaderia. Es desenvolupen millores econmiques tamb, la Cartografia, que serveix per compartir la lnia de visi amb els teus aliats. Tamb es pot comerciar recursos amb l'or.
Universitat: Es millora la resistncia dels murs, edificis, les torres i es desenvolupen tecnologies de plvora i altres d'importants.
Meravella: Amb un cost elevat, proporcionar la victria al jugador que la mantingui dempeus durant cert temps.
Ferreria: Serveix per millorar les armes i armadures de la teva infanteria, cavalleria i arcuaci.

 Militars .
Estacada: Un fre per als enemics. Una barrera formada per fustes disposades de forma vertical. Efectiva per als primers soldats. s una defensa de molt curta durada ja que pot ser destruda amb relativa facilitat.
Caserna militar: Lloc on s'entrena i millora la infanteria.
Galeria de tir amb arc: Es pot construir si ja es disposa d'una caserna. Aqu s'entrenen i milloren els arquers a peu i a cavall.
Estable: Es pot construir tamb si ja hi ha una caserna. S'entrena a la cavalleria.
Taller de maquinria de setge: Aqu es construeixen armes de setge. Des d'ariets fins a canons d'assalt. Tota aquesta maquinria disposa de successives millores tan bon punt s'avana d'edat. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200459" title="Quint Hirp" nonfiltered="3326" processed="3318" dbindex="83335">
Quint Hirp (Quintus o Quinctius Hirpinus) fou un amic d'Horaci, el qual  li va dedicar una oda i li va dirigir una epstola. En la primera d'aquesta composicions Horaci recomana al seu amic de relaxar la seva dedicaci als oficis pblics; a la carta o epstola li diu que val ms una virtut solida que gran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200460" title="Gai Hirri" nonfiltered="3327" processed="3319" dbindex="83336">
Gai Hirri (Caius Hirrius)  possible fill d'Hirri que apareix coma pretor el 88 aC. Gai Hirri fou fams perqu fou la primera persona privada que va tenir una granja d'esturions; no venia els peixos a cap preu, per en va oferir alguns a Juli Csar pels seus banquets triomfals el 46 i 45 aC. Va invertir en les factories uns dotze milions de sestercis i noms va vendre una granja per 400.000 sestercis. Cicer esmenta un Gai Herri Postumi que s probablement el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200462" title="Aule Hirti" nonfiltered="3328" processed="3320" dbindex="83337">
Aule Hirti (Aulus Hirtius A. F. ) fou un cavaller rom membre d'una famlia plebea originaria de Ferentinum a territori dels hrnics.

Fou amic personal i poltic de Juli Csar. El 58 aC fou llegat de Csar a la Gllia, per fou ms un negociador que un soldat. El 50 aC fou enviat a Roma amb una carta per Luci Balb i la seva arribada va causar alarma a Gneu Pompeu, per va tornar a la Gllia sense ms. 

El 49 aC va anar altre cop a Roma quan ja Pompeu havia sortit d'Itlia i desprs no se sap si va acompanyar a Csar a Hispnia o va romandre a Roma. s possible que fora un dels deu pretors nomenats per Csar (una moneda que s'ha trobat porta la inscripci Hirtius pr.), per sembla fora de discussi que fou l'autor de la lex Hirtia que expulsava als pompeians de les magistratures. 

Desprs de la guerra a Egipte, Hirti es va trobar amb Csar a Antioquia (47 aC) i a l'any segent fou present als jocs de Praeneste i va viure un temps a Tusculum mentre Csar era a frica. Cicer li va donar llions d'oratria i Hirti va ensenyar a Cicer els secrets de la cuina i de la taula. 

Va rebre a Csar quan va tornar d'frica (46 aC) i a l'any segent (45 aC) no el va acompanyar a la segona campanya a Hispnia, per el va anar a trobar a Narbona i de all va anunciar per carta a Cicer la derrota dels pompeians (carta data el 18 d'abril del 45 aC). 

El 44 aC se li va encarregar el govern de la Gllia Belga, per hi va enviar un llegat i va romandre a Roma a l'espera de Csar, que quan va tornar el va nomenar cnsol pel 43 aC junt a Vibi Pansa (Pansa i Hirti eren llavors ugurs). 

Va aconsellar al dictador estar sempre protegit pels gurdies, per Csar no li va fer cas. A la mort de Csar (44 aC) es va trobar enfrontat al senat (pompei) i als assassins, i tamb a Marc Antoni. Es va retirar a Puteoli i va fer de mediador entre diverses parts. Desprs, encara el 44 aC, s va retirar a la seva propietat a Tusculum. 

El 1 de gener del 43 aC va prendre possessi com a cnsol i va haver de declarar la seva fidelitat a la constituci existent. Fou enviat a Mutina a negociar i a combatre a Marc Antoni i el va expulsar de Claterna; desprs va unir les seves forces consulars amb les d'Octavi (August) a Forum Cornelii on van establir els seus quarters de hivern. 

El mar Pansa va arribar a Bonnia, que ja havia estat ocupada per Hirti i Octavi, per fou derrotat per Marc Antoni a Forum Gallorum i va resultar mortalment ferit. Hirti va compensar el desastre amb un atac a les forces de Antoni quan tornaven a Mutina. El 27 de mar va atacar Mutina i Antoni fou derrotat per Hirti va caure en combat. Octavi va enviar les restes del dos cnsols a Roma on foren rebut amb honors extraordinaris i enterrats al camp de Mart. Algunes veus van dir que havia estat mort per ordre d'Octavi que esperava desfer-se dels consols i entendre's amb Marc Antoni.

Se'l considera autor del llibre vuit de De Bello Gallo (tamb atribut a Oppi) aix com algun altre.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200464" title="Hrtia" nonfiltered="3329" processed="3321" dbindex="83338">



Hrtia, germana d'Aule Hirti;
Llei Hrtia, llei romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200466" title="Hrtia (germana d'Hirti)" nonfiltered="3330" processed="3322" dbindex="83339">
Hrtia (Hirtia) fou germana del cnsol Aule Hirti (cnsol el 43 aC, mort en el crrec). Quan Cicer va repudiar a Terncia el 46 aC li fou oferta com a dona, per la va refusar dient que no podia tenia una dona i una filosofia al mateix temps, per poc desprs, sense cap paraula de disculpa, Cicer es va casar amb la jove, rica i maca Publlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200468" title="Son Banya" nonfiltered="3331" processed="3323" dbindex="83340">


Son Banya s un poblat gitano, situat a 5 km del centre de la ciutat, al costat hi podem trobar Son Ferriol (Palma, Mallorca).

La versi de l'origen de Son Banya, segons els seus habitants, s que va ser cedit per l'Ajuntament fa ja 34 anys per a l'establiment de la comunitat gitana de forma eventual fins a trobar-los una ubicaci definitiva. Des de llavors romanen all sense obtenir resposta alguna per part de les institucions. Segons els vens alguns anys desprs, una anciana a la qual cridaven 'duquessa Teresa' va fer donaci a l'Ajuntament d'una quantitat indeterminada de diners per a la manutenci del poblat. Quan l'anciana va morir, els fons van desaparixer.

Els habitants de Sn Banya ja han realitzat tres casserolades davant la Casa Consistorial de Palma sollicitant habitatges dignes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200469" title="Llei Hrtia" nonfiltered="3332" processed="3324" dbindex="83341">
La llei Hrtia (lex Hirtia) fou una norma legal de la repblica romana, aprovada l'any 48 aC a proposta d'Aule Hirti (desprs cnsol el 43 aC) contra els pompeians, als que prohibia l'accs a les magistratures. Cicer diu: " Neminem Pompeianum, qui uiuat, teneri lege Hirtia dictitatis", que s tradueix per: "Cap dels pompeians que han sobreviscut queda excls d'observar la llei Hrtia"; el mateix Cicer la qualifica amb durs termes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200470" title="Katalanisches Kulturbro Frankfurt" nonfiltered="3333" processed="3325" dbindex="83342">
Katalanisches Kulturbro Frankfurt (Oficina Catalana de Frankfurt, KKF) s una oficina creada el 1988 a Frankfurt am Main per Tilbert Ddac Stegmann, dependent de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (DKG), i en la que es va integrar el 1996, per tal d'organitzar a Alemanya cursets i conferncies i edici de llibres de temtica catalana a Alemanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200472" title="Hirtuleu" nonfiltered="3334" processed="3326" dbindex="83343">
Hirtuleu (Hirtuleius) fou un magistrat rom, qestor el 86 aC. Fou l'autor d'una esmena de la llei de Luci Valeri Flac, cnsol aquell mateix any; Flac volia anullar els deutes i fixar la quantitat a tornar als creditors, quantitat que va ser augmentada per Hirtuleu (triplicada). Es possible que fos desprs el Luci Hirtuleu, qestor i llegat de Sertori a Hispnia, que el 79 aC a la vora del riu Anas va derrotar Luci Domici Aenobarb i Teri, llegat de Quint Metel Pius i Luci Manili, pretor de Narbona, a la vora de Lleida (Ilerda); aquest Hirtuleu fou derrotat i mort el 78 aC prop d'Itlica per Metel; i els autors fan constar expressament que era molt apreciat per Sertori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200474" title="Hispala Fecnia" nonfiltered="3335" processed="3327" dbindex="83344">
Hispala Fecnia fou una dona esclava de naixement i desprs lliberta que el 186 aC va esdevenir amant de Publi Ebuti i va viure al barri de l'Avent a Roma. 

S'havia iniciat en les bacanals, i per impedir que el seu marit li agafs el gust, li va explicar algunes coses sobre aquestes reunions que ell no sabia, que ella  havia aprs mentre era esclava. Ebuti va revelar aquest fets al cnsol Espuri Postumi Alb, que va cridar a Hispala i mitjanant promeses i amenaces la va obligar a revelar els llocs dels ritus ms aberrants de les bacanals.

Una vegada desorganitzada la societat de les bacanals, Hispala va ser recompensada amb el ttol d'una matrona nascuda lliure de Roma i com que s'esperava que els seguidors de les bacanals la voldrien matar, es va dictar un decret senatorial per la seva protecci i se li va donar un mili de sestercis del tresor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200475" title="Andreu Sala" nonfiltered="3336" processed="3328" dbindex="83345">
Andreu Sala (Cardona, 1627   1700), escultor barroc catal. 

De famlia d'escultors, es va formar a ms amb l'escultor Francesc Santacruz i Artigas. 

Les seves obres solia signar-les, el que dna lloc a la seva fcil adjudicaci: 

La imatge de Sant Francesc Xavier, a la capella de Sant Paci de la catedral de Barcelona realitzada l'any 1687.;

Sant Ignasi per a l'esglsia de Santa Maria del Mar de l'any 1690, desaparegut al 1936. ;

Sant Gaiet al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de l'any 1685/1690 . ;

Retaule de l'antic monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, fet l'any 1686, es va traslladar a la parrquia de Sant Vicen de Sarri l'any 1961. ;


Bibliografia.
Martn Gonzlez, Juan Jos (1983), Escultura Barroca a Espanya 1600/1770, Madrid, Edicions Ctedra SA. ISBN 84-376-0392-7. ;

Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200476" title="Comissari Europeu" nonfiltered="3337" processed="3329" dbindex="83346">

Un Comissari Europeu s un dels membres de la Comissi Europea. Aquesta Comissi, liderada pel President de la Comissi, est formada per un representant dels estats integrats dins la Uni Europea, sent actualment 27 el seu nombre.

El President de la Comissi assigna a cada respresentant una cartera, equivalent als ministeris nacionals, excepte els Vicepresidents, que comparteixen aquesta responsabilitat amb una altra cartera.

Nomenament.
Els Comissaris sn nomenats per cada estat membre aix com pel President de la Comissi, i necessiten l'aprovaci del Parlament Europeu i del Consell de la Uni Europea.

Carteres.


Vegeu tamb.
Comissi Europea;
;

Enllaos externs.

  Portal de la Comissi Europea;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200480" title="Deutscher Katalanistenverband" nonfiltered="3338" processed="3330" dbindex="83347">
Deutscher Katalanistenverband (Associaci Germano-Catalana, DKV) s el nom adoptat des del 1997 per la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (DKG), fundada el 1983 per Tilbert Ddac Stegmann. T com a objectiu la representaci i el foment de la catalanstica de manera cientfica en territori germanoparlant mitjanant la realitzaci d activitats diverses en els mbits lingstic, literari, cultural i poltic. Publica electrnicament la Mitteilungen des Deutschen Katalanistenverbandes (Notcies de l'Associaci Germano-Catalana ), organitza xerrades i colloquis, concedeix la beca de recerca Rudolf Brummer per a investigadors de catalanstica a Alemanya i el Premi Brigitte Schlieben-Lange de Catalanstica per un treball universitari de final de carrera. La seva seu s a Mnster (Rennia del Nord-Westflia). El cap s el dr. Johannes Kabatek, catedrtic de la Universitat de Tubingen.

 Enllaos externs .
   Pgina de la DKV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200488" title="Antonio Gutirrez Vergara" nonfiltered="3339" processed="3331" dbindex="83348">
Antonio Gutirrez Vergara (1951) s un poltic i sindicalista espanyol.

Biografia.
Nasqu a Oriola, (Baix Segura) el 20 de maig de 1951. Des de molt jove va participar en el moviment sindical clandest durant el franquisme. Amb 15 anys va patir la seva primera detenci. Des del seu IV Congrs Confederal en 1987 va ser secretari general del sindicat Comissions Obreres en substituci de Marcelino Camacho. En aquest perode va allunyar Comissions Obreres de la influncia del Partit Comunista d'Espanya, fins i tot ell mateix va abandonar-hi la militncia el  1991. 

En el seu ltim congrs al capdavant de CCOO (1998) va assegurar que no pensava entrar en poltica. No obstant aix a les eleccions generals espanyoles de 2004 va acceptar ocupar el cinqu lloc en les llistes del PSOE per Madrid, pel que va resultar escollit diputat per aquesta circumscripci. 

Desprs de la victria socialista a les eleccions del 14-M es va especular amb la possibilitat que Gutirrez fos nomenat ministre de Treball, cosa que finalment no va succeir. Es declara lector retirat de Marx, i empedret del seu pais Miguel Hernndez, aix com de Federico Garca Lorca. Est casat i t una filla. El 6 d'octubre de 2000 li va ser atorgada per l'Alta Distinci de la Generalitat Valenciana . 

Va ser assessor de la Fundaci Caixa Madrid fins el 31 de mar de 2004. 

Crrecs com a diputat. 
 President de la Comissi d'Economia i Hisenda ;
 Vocal de la Comissi de Cooperaci Internacional per al Desenvolupament ;
 Vocal de la Delegaci espanyola en el Grup d'Amistat amb Marroc;

Enllaos externs.
  Entrevista amb Antonio Gutirrez a El Mundo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200489" title="Jos Mara Fidalgo Velilla" nonfiltered="3340" processed="3332" dbindex="83349">
Jos Mara Fidalgo Velilla (Lle, 18 de febrer de 1948); sindicalista espanyol, actual secretari general de Comissions Obreres.
Biografia. 
s metge especialista en Cirurgia Ortopdica i Traumatolgica en excedncia de l'hospital madrileny de La Paa. Afiliat a Comissions Obreres el 1977. Va ocupar en els seus inicis com sindicalista els crrecs de secretari general de la Federaci Estatal de Sanitat de CCOO i de secretari confederal de poltica institucional. 

El 2000 va substituir Antonio Gutirrez com a secretari general de Comissions Obreres. Va ser reelegit el 2004, en aquesta ltima ocasi amb tan sols el 58% dels vots dels delegats. s molt criticat per alguns corrents interns de CCOO (crtics i Altenativa Confederal), que li retreuen l'estratgia de concertaci social i pactes poltics seguida pel sindicat. Amb Fidalgo com a Secretari General i desprs de la vaga general del 14 de desembre de 1990, s'han negociat acords de pujada de les pensions assistencials i d'ajuda familiar, l'Acord per a la Consolidaci i Racionalitzaci del Sistema de Seguretat Social, d'octubre de 1996, en el qual es van augmentar les prestacions ms baixes del sistema de pensions; i a l'Acord de setembre de 1999 en la Comissi de Seguiment de l'Acord de Pensions de 1996, pel qual es van pujar les pensions mnimes en ms de 60.000.000 pessetes.





Enllaos externs.
Foto de Jos Mara Fidalgo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200490" title="Histieu" nonfiltered="3341" processed="3333" dbindex="83350">
Histieu (Histiaeus, ) fou tir de Milet.

Dirig el contingent de jnic al servei de Darios I el Gran durant la invasi del pas dels escites europeus (513 aC) i va quedar en custdia dels vaixells amb que l'exrcit va creuar el Danubi. El rei li va dir que s'espers seixanta dies; l'exrcit persa no va tornar a temps i Milcades d'Atenes va aconsellar als vigilants de destruir el pont i retirar-se, per Histieu va voler esperar. Quan per fi els perses van tornar Histieu els va conduir sans i estalvis a l'altre costat del riu. Darios li va agrair profundament aquest servei i al tornar a Sardes li fou donat el govern de Mitilene i un districte de la zona del riu Estrim a Trcia, deixant el govern de Milet al seu parent Aristgores. 

Va construir una ciutat de nom Mircinos, on sembla que volia establir un regne independent, prop de mines de plata i altres metalls, per l'oficial persa Megabazos, governador persa de Trcia, va donar part al rei. Darios va cridat a Histieu a Susa on va romandre retingut per tretze anys, tractat amablement per sense poder tornar a Jnia.

Quan va esclatar la revolta jnica i es va cremar Sardes (499 aC), Darios va acusar a Histieu de ser part de la revolta com de fet aix era. Histieu es comunicava amb Aristgores per mitja d'un esclau al cap rapat del qual escrivia el missatge i desprs deixava crixer el pel. Histieu va protestar i va oferir al rei de parar la revolta i de sotmetre al seu poder l'illa de Sardnia i el rei el va deixar marxar, per quan va arribar a Sardes es va trobar que la revolta havia estat aplanada. 

El strapa de Sardes Artafernes el va acusar de dirigir la revolta per mitja d'Aristgores, i Histieu va fugir a Quios. Va comenar a intrigar amb alguns notables perses a Sardes per Artafernes ho va descobrir i va fer executar als conspiradors; Histieu va anar a Lesbos on va aixecar una petita fora amb la que va anar a Bizanci que encara romania revoltada i va confiscar tots els vaixells que va trobar a l'Eux i refusaven reconixer-lo com a cap.

Rendida Milet (494 aC) Histieu va ocupar Quios per va perdre gran part de les seves forces a la batalla de Lade; tamb va ocupar Tasos, per llavors va arribar la flota fencia que de Milet es dirigia cap al nord de Jnia i Elia; Histieu va baixar per la costa oposada i va assolar la plana de Caicus i Atarnea per fou derrotar i fet presoner per les tropes de cavalleria dirigides pel general Harpagos. 

L'haurien matat al moment si no hagus cridat que era Histieu de Milet amb l'esperana de salvar la vida, el que segurament haguera aconseguit d'haver estat entregat al rei; per Hrpagos i Artafernes el van fer empalar i van enviar al rei el seu cap. Darios el va fer enterrar honorablement i va amonestar als seus oficials pr haver matat "a l'home que havia salvat al seu exrcit i al mateix rei".













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200491" title="Homer (desambiguaci)" nonfiltered="3342" processed="3334" dbindex="83351">


Onomstica:

Homer, gran poeta grec.
Homer de Bizanci, poeta trgic grec.  ;
Homer Selli, gramtic grec.
Homer Simpson, personatge d'animaci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200492" title="Yakuza" nonfiltered="3343" processed="3335" dbindex="83352">

La paraula yakuza (    o    ) o gokud  (  ), designa els membres d'un grup del crim organitzat japons exclusivament mascul. Els yakuza estan representats principalment per quatre sindicats, presents sobre tot l'arxiplag del Jap, i posseeixen igualment ramificacions a la zona del Pacfic, als Estats Units i, fins i tot, a Alemanya.

En la terminologia legal japonesa, les organitzacions de yakuza sn anomenades B ryokudan (   ), que literalment vol dir "grup violent". Per els mateixos yakuza consideren aquest terme com un insult, ja que s fa servir per denominar qualsevol criminal violent. En la premsa occidental, se'ls identifica de vegades amb la mfia japonesa, per analogia amb altres grups del crim organitzat, com la mfia siciliana.

 Histria dels yakuza .

 Origen del nom .

Encara que l'existncia d'aquest tipus d'organitzacions es remunten probablement al segle XV, l'origen de la paraula yakuza s ms recent. 

El nom deriva d'un joc de cartes japons anomenat Oicho-Kabu, similar al bacar occidental, que tradicionalment es juga amb cartes de Kabufuda i d'Hanafuda; es poden fer servir per igual els dos tipus de jocs de cartes. L'objectiu del joc s apropar-se el mxim possible al nombre 19. En argot, ya significa 8, ku designa el 9, i sa el 3. Ms concretament:
 Ya ve de yattsu, que significa vuit i es pot igualment dir hachi.
 Ku vol dir nou; la paraula kyu tamb s utilitzada.
 Za, que s sens dubte una deformaci de san, que vol dir tres.

Ya-Ku-Sa s una suma de 8-9-3, que suma 20, i s una "m" perdedora en el joc de cartes Hanafuda (cartes de flors). Els yakuza, doncs, sn les "maledes mans (cartes) de la societat" o tamb perdedors. Els Yakuzas procedeixen originriament de les classes ms pobres, dels exclosos de la societat .

Existeix una altra teoria que creu que prov del fet que els policies havien d'entrar de vegades en els temples perseguint els jugadors.

 Els inicis a l'era Edo .


L'origen precs dels yakuza actualment encara s motiu de controvrsia i per tant cal parlar d hiptesis histriques.

La primera hiptesi possible considera que sn els descendents dels Kabuki-mono o Hatamoto-yakko, que van aparixer al segle XVII. La paraula Kabuki significa ser extravagant, excntric, i d'aqu la idea d'un personatge que no se sotmet a les normes socials establertes. En l'era Tokugawa deurien haver uns 500.000 individus del grup Kabuki-mono, tots servidors del Shogun, i per aix tamb se ls anomena hatamoto-yakko (els servidors del shogun). 

Amb l arribada de la Pax Tokugawa es van quedar sense feina, i nombrosos membres es van convertir al bandolerisme, saquejant ciutats i pobles al llarg de tot l'arxiplag. Van prendre el costum de terroritzar les poblacions, fins i tot de matar ciutadans per plaer, d'on deriva el seu nom de Kabuki-mono (els boigs). Hom els anomena igualment amb el terme de rnins.

Els Kabuki-mono es podien distingir per la seva indumentria particular, els seus talls de cabell, la llarga espasa que portaven i el mal comportament general.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 "Les derniers des yakuza". Article a lejapon.org. ;
 Informaci sobre les diferents fonts d'ingressos dels yakuza  ;
  Informaci molt completa sobre els yakuza  ;
 Les Boryokudan au Japon? (Les Yakuza). Treball de final de carrera   ;
 Le march des services criminels au Japon, les yakuzas et l'tat    ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200493" title="Homer de Bizanci" nonfiltered="3344" processed="3336" dbindex="83353">
Homer de Bizanci (Homerus, ) fou un poeta trgic grec nadiu de Bizanci, que va viure en temps de Ptolemeu II Filadelf (vers 280 aC). Fou fill de l'escriptor i gramtic Andrmac i de la poetessa Miro, i fou un dels set poetes que va formar la pliade trgica.

El nombre dels seus drames fou entre 45 i 57 segons les fonts. La seva esttua es va posar al gimns de Zeuxip a Bizanci.

De la seva obra noms es conserva el poema titulat Eurypyleia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200494" title="Ocultaci" nonfiltered="3345" processed="3337" dbindex="83354">


L' ocultaci s un fenomen astronmic que ocorre quan un objecte celeste s amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador. Comparat amb els trnsits astronmics i els eclipsis, es diu que ocorre una ocultaci quan l'objecte ms proper sembla ms gran i amaga completament l'objecte ms distant. En canvi, la paraula trnsit es refereix als casos on l'objecte ms proper sembla ms petit en la seva grandria aparent que l'objecte ms distant, com el trnsit de Mercuri o Venus al voltant del disc solar. La paraula eclipsi generalment es refereix a aquests casos on un objecte es mou dintre de l'ombra d'un altre. Cadascun d'aquests tres esdeveniments s l'efecte visible d'una conjunci.

Cada vegada que ocorre una ocultaci, tamb ocorre un eclipsi. Considera un "eclipsi" de Sol per la Lluna, vist des de la Terra. En aquest esdeveniment, la Lluna es mou fsicament entre la Terra i el Sol, impedint veure una porci o tot el brillant disc solar. Encara que a aquest fenomen se anomena normalment "eclipsi", aquest s un terme equivocat, perqu la Lluna no est eclipsant el Sol; en canvi la Lluna est ocultant el Sol. Quan la Lluna oculta el Sol, projecta una petita ombra en la superfcie de la Terra, i per tant l'ombra de la Lluna eclipsa parcialment la Terra. Aix, l'anomenat "eclipsi solar" consisteix de fet de (*i) una ocultaci del Sol per la Lluna, vist des de la Terra, i (*ii) un eclipsi parcial de la Terra per l'ombra de la Lluna.

En canvi, un "eclipsi" de la Lluna s de fet un eclipsi real: la Lluna es mou dintre de l'ombra projectada cap a l'espai per la Terra, i es diu que est eclipsada per l'ombra de la Terra. Vist des de la superfcie de la Lluna, la Terra passa directament entre la Lluna i el Sol, d'aquesta manera bloquejant o ocultant el Sol vist des d'un observador hipottic lunar. De nou, cada eclipsi suposa tamb una ocultaci.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200495" title="Homer Selli" nonfiltered="3346" processed="3338" dbindex="83355">
Homer Selli  (Homerus, ) fou un gramtic grec, que va escriure uns himnes i poemes esportius, i l'obra en prosa  aix com uns resums () de les comdies de Menandre d'Atenes. 

La seva poca s desconeguda. Fabricius dona tots els detalls coneguts a Bibl. Graec. vol. II. p 451.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200497" title="Honor (mitologia)" nonfiltered="3347" processed="3339" dbindex="83356">
Honor o Honos fou la detat que personificava l'honor a l'Antiga Roma.

El temple a Honor i a Virtus fou aixecat per Marc Claudi Marcel III desprs de la batalla de Clastidium a la Gllia Cisalpina (222 aC), per els pontfexs van refusar la seva consagraci per estar dedicat a dues divinitats al mateix temps, i llavors es va aixecar un nou temple al costat i un fou consagrat a Honor i l'altra a Virtus.

Tamb Gai Mari va aixecar un temple a Honor desprs de la seva victria sobre els cimbres i teutons.

Honor es presentat a medalles i monedes com un mascle amb armadura damunt un globus, o amb una cornucpia a l'esquerra i una llana a la dreta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200498" title="Cndido Mndez" nonfiltered="3348" processed="3340" dbindex="83357">
Cndido Mndez (Badajoz, 28 de gener de 1952) s un sindicalista espanyol, secretari general de la Uni General de Treballadors des del 1994 i President de la Confederaci Europea de Sindicats des de 2003.

Enginyer tcnic en l'especialitat qumica i obrer metalrgic, es va afiliar a la Unin General de Treballadors en 1970. En 1980 va ser escollit secretari provincial de la UGT de Jan i en 1986 secretari general de la UGT d'Andalusia. Tamb membre del Partit Socialista Obrer Espanyol des de 1970, va ser diputat en el Parlament d'Andalusia i en el Congrs dels Diputats. El 18 d'abril de 1994 va ser escollit secretari general de la Unin General de Treballadors amb el 75,2% dels vots dels delegats, i fou reelegit l'abril de 1995, mar de 1998, mar de 2002 i juny de 2005. En el 10 Congrs de la CES, celebrat el maig de 2003, va ser escollit president. 
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200501" title="Nicols Redondo Urbieta" nonfiltered="3349" processed="3341" dbindex="83358">
Nicols Redondo Urbieta (Barakaldo, Biscaia 1927) s un histric sindicalista i poltic espanyol. Obrer metalrgic, es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Uni General de Treballadors (UGT) el 1945. Va ser detingut i processat pel rgim de Francisco Franco en nombroses ocasions a causa de les seves activitats poltiques i sindicals. Va ser bandejat a les Hurdes el 1967. 

El 18 d'abril de 1976 va ser escollit secretari general de la Unin General de Treballadors en el 30 Congrs de la central sindical socialista. Prviament havia exercit, des de 1971, el crrec de secretari poltic, predecessor del de secretari general. Va ser escollit diputat del PSOE per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979, 1982 i 1986.

El 1987 va renunciar al seu esc per a mostrar el seu desacord amb la poltica laboral i social del govern de Felipe Gonzlez, desprs de votar en contra dels Pressuposats Generals de l'Estat per a 1988. Va convocar al costat de Comissions Obreres (CCOO) la vaga general del 14 de desembre de 1988, que compt amb un fort seguiment. Tamb va convocar al costat de CCOO dues vagues generals ms durant el govern socialista, el juny de 1992 i gener de 1994. El 10 d'abril de 1994, en el 36 Congrs, va deixar pas a Cndido Mndez com a secretari general de la UGT, retirant-se de tota activitat poltica i sindical. s pare del poltic socialista basc Nicols Redondo Terreros.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200502" title="Honorat" nonfiltered="3350" processed="3342" dbindex="83359">


Onomstica:

Honorat de Marsella, bisbe de Marsella vers el final del segle V;
Honorat Anton, bisbe de Contantia a frica en temps del vndal Genseric;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200504" title="Honorat de Marsella" nonfiltered="3351" processed="3343" dbindex="83360">
Honorat (Honoratus) fou bisbe de Marsella vers el final del segle V. Se'l considera l'autor de l'obra Vita S. Hilarii Arelatensis, impresa per Barralis a la  Chronologia Sanctae Insulae Lerinensis, p. 103, i per Surius. Aquesta obra s tamb atribuda a un religis de nom Reverentius o Ravennius, que fou el successor d'Hilari a la seu d'Arle. (Gennadi,  De Viris Illustr. 99.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200505" title="Honorat Anton" nonfiltered="3352" processed="3344" dbindex="83361">
Honorat Anton (Honoratus Antoninus) fou bisbe de Constantia a frica en temps del vndal Genseric. Es l'autor d'una notable carta coneguda sota el ttol de Epistola ad Labores pro Christo ferendos Exhortatoria, escrita vers 437-440 dirigida a un hispanorom de nom Arcadi, que havia estat desterrat per causa de la seva fe catlica, i en la qual el conforta de la seva desgrcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200507" title="Honori (desambiguaci)" nonfiltered="3353" processed="3345" dbindex="83362">


Onomstica:

Honori, emperador rom 395-423 ;

Honori, germ de l'emperador Teodosi I el Gran. ;

Juli Honori, escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200508" title="Honori (germa de Teodosi I)" nonfiltered="3354" processed="3346" dbindex="83363">
Honori (Honorius) fou germ de l'emperador Teodosi I el Gran. Va morir abans de l'any 384 i de la seva dona Maria (esmentada per Claudi a Laus Seren. 69) va deixar dues filles, Termncia i Serena. La primera es va casar amb un oficial militar de nom desconegut i la segona fou la dona d'Estilic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200509" title="Juli Honori" nonfiltered="3355" processed="3347" dbindex="83364">
Juli Honori (Iulius Honorius) fou un escriptor i gegraf rom. El seu nom apareix a una obra geogrfica titulada Iulii Honor Oratoris Excerpta quae ad Cosmographiam pertinend, en la qual dividia el mon en quatre oceans  (Oriental, occidental, nord i sud, o Oceanus Orientalis, Occidentalis, Septentrionalis, Meridianus) i donava una llista d'illes, muntanyes, provncies, ciutats, rius i nacions. Noms es coneix l'obra, publicada tardanament, per de l'autor no s coneix cap detall, si be s prcticament segur que s el mateix personatge que Cassiodor esmenta com Juli l'Orador (Julius Orator) que va collaborar en la redacci de l'Itinerari d'Anton i a la cosmografia d'tic Hister.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200513" title="Horapollo" nonfiltered="3356" processed="3348" dbindex="83365">
Horapollo (Horapollo, ) fou un escriptor i gramtic grec esmentat a Suides com a molt destacat, originari de  Phaenebythis a Egipte, que va ensenyar a Alexandria i desprs a Constantinoble en el regnat de Teodosi I el Gran (finals delsegle IV i comenaments del segle V). 

Hauria escrit uns comentari sobre Sfocles, Alceu i Homer i un llibre titulat  sobre llocs consagrats als deus. Foci diu que fou autor de  per podria ser d'un altre escriptor egipci del mateix nom que va viure en el regnat de l'emperador Zen a la part final del segle V. Un llibre sobre l'explicaci dels jeroglfics egipcis  es conserva sota el nom d'Horapollo i com que sembla del segle V s ms probable que correspongui al segon autor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200515" title="Horcia" nonfiltered="3357" processed="3349" dbindex="83366">



Onomstica:

Horcia, dama romana;

Gens Horcia, famlia romana patrcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200516" title="Horcia (dama)" nonfiltered="3358" processed="3350" dbindex="83367">
Horcia (Horatia) fou la filla de Publi Horaci, i germana dels tres horacis que van combatre contra els curiacis a Alba. Horcia estava  promesa a Curiaci i quan va veure que son germ Publi Horaci, tornava vencedor amb la capa del seu proms, el va esbaconar. El seu germ, rabis, la va apunyalar al cor i la va matar i el pare Publi li va negar la sepultura al mausoleu dels Horacis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200517" title="Torneig de Doha" nonfiltered="3359" processed="3351" dbindex="83368">
El Torneig de Doha s un torneig professional de tennis que es disputa a Doha, Qatar, sobre pista dura.

Des de l'any 1993 est incls al calendari de l'ATP i des del 2001 al de la WTA.

Palmars.
Individuals masculins.


Individuals femenins.


Campions en dobles.


Enllaos externs.
Perfil de l'ATP ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200518" title="Gens Horcia" nonfiltered="3360" processed="3352" dbindex="83369">
Horcia fou un famlia romana patrcia, pertanyent a la tribu dels luceres. El seu suposat origen era l'heroi Horatus. Se'ls suposa d'origen llat. S'expliquen algunes histries de rivalitat amb la gens Valria. Quan Servi Tulli va dividir al poble en tribus agrries, una d'elles foren els Horacis. La tomba dels dos horacis prop d'Alba es conservava durant la repblica. Van portar els cognoms Barbatus, Cocles i Pulvillus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200520" title="Publi Horaci" nonfiltered="3361" processed="3353" dbindex="83370">
Publi Horaci (Publius Horatius) fou el fill de Publi Horaci, i l'horaci sobrevivent dels tres que van combatre amb els curiacis a Alba. Va ser l'nic que es va salvar i va retornar en triomf a Roma. La seva germana Horcia el va esbaconar per haver matat al seu proms (un dels curiacis) i tamb la va matar. Per aquest crim fou jutjat pels duumvirs i condemnat, per quan el pare va condemnar a la filla, Horaci fou absolt si be va haver de passar sota el jou.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200521" title="Stalfos" nonfiltered="3362" processed="3354" dbindex="83371">


Els Stalfos sn uns enemics ficticis clssics de la saga de videojocs The Legend of Zelda. Han aparegut en cada Zelda pdins a la data i sempre han pres la forma d'esquelets inmorts. Depenent del joc, eren a vegades nomenats com "Stalfos Knights". Els Stalfos sn guerrers morts que encara tenen intenci de lluitar i servir poders de soldats per a Ganon o Vaati o altres enemics de la franqucia. 

 Aspectes .

 The Legend of Zelda .

Els Stalfos primer apareixen en en The Legend of Zelda com enemics de cada Masmorres (Dungeon). Normalment ataquen al protagonista Link intentant tocar-lo. Es descrivien com si aguantessin un parell d'espases, per no semblaven que tinguessin cap s. Tanmateix ms endavant, poden disparar l'espasa com si de projectil es tracts.

 Adventure of Link .

Els Stalfos es troben als diversos palaus en Adventure of Link. Encara sent un esquelet amb una espasa i escut, l Stalfos guanyava una aparici ms proporcionada que encaixava amb la perspectiva nova del joc. Hi ha quatre variacions de Stalfos en aquest joc. El primer s vermell i porta una espasa i escut. Gronxa la seva espasa en el primer nivell, per mai no defensa les seves cames. Stalfos blau utilitza el descendent del all d'espasa, per s altrament exactament igual com els vermells. Les dues variants Stalfos poden portar cascs de tant en tant, la qual cosa els protegeix dels descendents talls d'espases de Link.

 A Link to the Past .

Retorn d'Stalfos en A Link to the Past, una altra vegada en colors vermells i blaus. Els Stalfos blaus salten al voltant per evitar Link i els seus atacs d esgrima, esquivant-los,  mentre que els vermells llancen ossos a contra ell. Els Stalfos grocs especials tamb apareixen de vegades; aquests poden separar els seus cranis dels seus cossos. Una vegada separats, els cranis flotants giren al voltant i s'afanyen a en Link.

 Stalfos Warrior .

Una forma ms gran de Stalfos coneguda com el Stalfos Warrior, aparixer a la masmorra del Ice Palace (Palau del Gel). Aquests esquelets sn molt ms grans i ms durs que Stalfos, i portaven espases grans. Link els havia d'atacar repetidament, i llavors, quan havien esmicolat a ossos, destruir el seu crani amb una bomba abans que el guerrer es pogus regenerar.

 Link s Awakening .

Endit videojoc, els Stalfos sn prcticament inalterat de seu homlegs passats de A Link to the Past, amb l'excepci d'un Stalfos hooded que portava una gran espasa. Aix, els Stalfos apareixen en certes localitzacions, i els atacs eren en una conducta similar als d un Moblin.

 Mestre Stalfos .

El Mestre Stalfos s un Stalfos gran que apareixia com a Mini-Boss en el "Catfish Maw" Dungeon (Masmorra) que s'ha de derrotar per aconseguir l'hookshot. s evocador del Stalfos Warrior de A Link to the Past, per tamb comporta un escut.

 Ocarina of Time .

A lOcarinaof Time, els Stalfos es diuen que eren gent que s'ha perdut en l'agrada laberint dels Lost Woods. Principalment apareixen en forma de Mini-Boss. Aquests Stalfos porten espases i escuts i en poden eludir molts dels atacs de Link. Sovint lluiten per parelles, i ocasionalment, Linkha de matar l'altre Stalfos de pressa abans que el primer es regeneri. Un total de 16 Stalfos apareixen en el joc: cinc al Forest Temple, quatre al Fire Temple, dos en al Gerudo Training Ground (Camp d'Entrenament Gerudo) un al Spirit Temple, i quatre al Ganon s Castle (Castell de Ganon).

 Stalchildren .

Hi ha tamb una forma ms petita de Stalfos anomenada Stalchildren que apareix en grups grans de nit a Hyrule Field. Aquests Stalchildren estaven inarmats i atacava noms amb les seves urpes. Si se'ls decapita continuarien lluitant sense problemes. Assetjarien Link fins que el sol augmentava, llavors desapareixen. Si Link continua matant Stalchildren, desprs d'una estona fins i tot les versions ms grans atacaran, i deixaren gran recompenses quan els derrotava, fins a 50 si un s prou rpid. Utilitzant un mecanisme per estendre la nit, finalment el Stalchildren pot desenvolupar a mides el Castell d Hyrule.

 Majora's Mask .

 Igos du Ikana .

Quan Link viatja a Ikana, finalment viatja a les profunditats del Ikana s Castle (Castell d'Ikana), on el fantasma esqueltic del Rei de l'Ikana, Igos du Ikana, es trova en la Sala del Tro. Primer envia els seus dos guardes a lluitar contra Link, que lluiten com Stalfos normal excepte que es regeneraran contnuament desprs de ser pegats completament. Per vncer-los veritablement, Link ha d encendre les cortines amb les Fire Arrows (Fletxes de Foc) per deixar ingressar la llum a l'espai una altra vegada i reflectir-lo a als cadvers caiguts amb el Mirror Shield (lEscut de Mirall). Un tret interessant dels guardes s que ballaran desprs de qu Link quan toqui amb l'Ocarina a travs de la "Bremen Mask". Desprs que els dos guardes es derrotin, el rei mateix ataca. El rei s ms gran i ms fort que altre Stalfos, i pot respirar i llanar ver a Link i fins i tot separar el seu cap (en quin cas volar al voltant de l'espai i intentar mossegar Link) i fer invulnerable el seu cos per atacar. Derrotar-lo alliberar la seva nima i ensenya Elegy of Emptiness (l' Elegia del Buit) a Link.

 Skull Keeta .

El Skull Keeta era el capit de l'exrcit d Ikana. Ell qued adormit a lIkana Graveyard fins al momento en qu Link utilitz la Sonata of Awakening (Sonata del Despertar). Desprs de despert, Skull Keeta se'n va corrents de Link que ha de seguirlo i participar en una batalla. Desprs de ser derrotat, Skull Keeta en revela alguns dets del seu passat, i dna el Captain's Hat (Barret del Capit) que li permet Link parlar amb els Stalchildren. Desitjava que Link l utilitzs per dir als seus soldats que la guerra havia acabat.

 Stalchildren .

Stalchildren aparixer a l Ikana Graveyard de nit. En aquesta encarnaci, sn els soldats caiguts del regne d'Ikana, que encara vigilen les seves lpides. El seu capit, Skull Keeta, es pot despertar, en quin cas correr cap amunt de la pista del graveyard per provar Link. Quan Link ataca ell, comena a atacar Link amb les seves urpes o saltant alt en l'aire i intentant aterrar i apalstar a en Link. Quan Link derrot al capit, Skull Keeta li demana que dons pau pacfica als seus soldats inmorts, i Link obt el Barret del Capit, que el fan inofensiu dels Stalchildren i parlar amb Link quan aquest se l posava. Stalchildren tamb aparixer a la segona Golden Skulltula House (Casa Skulltula Daurada), a la Great Bay (Gran Badia). Sn inofensius aqu, no ataquen Link, i donen informaci til en trencaclosques si es parla amb el Barret del Capit.

 Oracle of Seasons i Oracle of Ages .

Tant a Oracle of Seasons com a Oracle of Ages, els Stalfos venia de dues variants: els Stalfos cloaked  aramats amb fletxes de caceres, i ms Stalfos regular que salten al voltant. Hi havia tamb un Mini-Boss Stalfos que empunyaven una dalla, portaven una capa i tenien l'habilitat per convertir Link temporalment en una criatura. A Oracle of Seasons, Link coneix un capit pirata que s un Stalfos amable. Es revela en el joc connectat que el Captain Stalfos era una vegada el Rei de Labrynna i marit per a la Queen Ambi que es transformava d'alguna manera en un Stalfos mentre estava perdut en el mar.

 The Wind Waker .

Els Stalfos sn rars a The Wind Waker, i els seus atacs sn molt diferents a les de de formes prvies. Aquests Stalfos sn molt ms grans que les anteriors encarnacions, i coixegen al voltant en cames rabassudes de manera curta mentre es gronxen al voltant dels maces spiked. Empunyen les maces i filaran a travs de l'espai mentre els utilitza. Quan Link barra inclinada ells o bombes d'usos, els seus cossos s'esmicolaran i els seus caps botaran fora d'ell. Link ha de destruir els caps o s reconstruiran. Linl tamb els pot tallar en la meitat en quin cas separaran el seu tronc i les cames i caminaran al voltant. Prendre el mace del Stalfos quan s'ha esmicolat i esperar fins que es reuneixin far que el Stalfos estiri de la seva arma i l'utilitzi com a arma. Caient la maza, tanmateix, anulla aix. Apareixen com a Mini-Boss en el Earth Temple.

 Four Swords Adventures .

En Four Swords Adventures, els Stalfos apareixen com minyones de la quatre Big Dark Stalfos. La seva aparici i semblana s la mateixa que a The Wind Waker.

 Big Dark Stalfos .

Els Big Dark Stalfos sn quatre Stalfos forts grans que vigilen les Joies Reials verdes, vermelles, blaves, i morades com Bosses.

 The Minish Cap .

Hi ha dos tipus de Stalfos a The Minish Cap, els Stalfos blaus i els Stalfos vermells. Els blaus correran cap a Link per collidir i atacar. Els vermells tanmateix, poden llanar ossos. A vegades un Stalfos es pot disfressar d'un dels cranis trencadissos, durant quin Link pot de fet xuclar al Stalfos en forma de cranis amb l'element el Gust Jar (Pot de Rfeg) i sacrificar-lo. Quan utilitzant la Rfega amb l Stalfos que estan caminant al voltant en pler cos, es treura el cap, i el cos vagar al voltant lentament. Un Stalfos decapitat no es pot adonar d on ataca a en Link, per li fa mal si el toca.

 Twilight Princess .

En Twilight Princess hi ha uns quants tipus diferents de Stalfos. Els Stalfos sn com els de lOcarina of Time, per amb les caracterstiques de Skull Warriors de A Link to the Past com Link ha de deixar caure una bomba (o utilitzar una Fletxa  Bomba o l'element de  la Bola amb Cadena) per aixafar totalment els seus ossos i derrotar-los. Si qualsevol altra arma s'utilitza en contra llavors els Stalfos es dividiran en peces, per els ossos aviat s'organitzaran llavors i recrearan el Stalfos. Els Stalfos en aquest joc porten espases i tenen similar als de homes d'Igos du Ikana amb els seus ulls verds brillants. Els Stalfos primer apareixen en els Arbitrer s Ground i fan unes quantes aparicions desprs.

 Stallord .



 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200523" title="Disllia" nonfiltered="3363" processed="3355" dbindex="83372">
La disllia  s la dificultat permanent o transitria per a la pronunciaci correcta de determinats fonemes, causada per malformaci o lesi de l'aparell exterior de la parla (llengua, llavis, dents, laringe). Quan la pertorbaci de la parla s total, se'n diu allia. La correcci de la disllia s sempre quirrgica.

Etimolgicament, el terme prov del grec i est format per dos morfemes:  (dis, dificultat o anomalia) i , (lalein, parlar). S'ha utilitzat el terme "disllia" (Perell, 1987; Pascual, 1988) per referir-se a trastorns d'articulaci dels fonemes o grups de fonemes; com a incapacitat productiva per formar-los correctament. Tamb s'ha definit (Aguado, 1999) com a trastorn d'articulaci, amb alteraci especfica i constant d'un o diversos sons (distorsi, substituci, omissi), i absncia d'influncies en i d'altres fonemes adjacents o propers.

Cal tenir en compte altres casos en qu hi ha problemes en la percepci i el reconeixement dels sons que tamb motiven algun error de selecci i combinaci de fonemes a l'hora de formar paraules. Aix en un quadre de disllia s'observen problemes per articular determinats sons fontics i/o per seleccionar-los i combinar-los al formar paraules.

Bibliografia.
Tractament i prevenci de la disllia. Montserrat Massana. Escola de Patologia del Llenguatge;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200524" title="Slvia Muoz i Escud" nonfiltered="3364" processed="3356" dbindex="83373">
Slvia Muoz i Escud (Terrassa, 18 de setembre de 1979) s una jugadora d'hoquei herba que sol jugar a les posicions de centrecampista i davantera, i que ha representat a la selecci espanyola en tres jocs olmpics consecutius: Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequn 2008. Des de fa uns anys es tamb capitana de la selecci nacional espanyola.

A ms a ms, es una jugadora que compta amb una llarga tradici familiar de dedicaci al hoquei herba, ja que les seves germanes i el seu pare tamb varen jugar-hi, i un dels seus avis va ser l'home que va portar l'hoquei a la ciutat de Terrassa, que s on Slvia Muoz va comenar a formar-se com a jugadora.

Va jugar en el partit amists que va enfrontar la selecci catalana i la russa (7.1.8).

Trajectria.
CD Terrassa (Lliga espanyola) (-/2005);
HC Rotterdam (Lliga holandesa) (2005/2006);
Club de Campo (Lliga espanyola) (2006   );

Palmars.
Ttols a nivell de selecci.
 4a. Jocs Olmpics Sydney 2000;
 8a. Campionat del mn Perth 2002;
 Subcampiona al Campionat d'Europa Barcelona 2003;
 Subcampiona al Champions Challenge Catnia 2003;
 Subcampiona al Torneig Preolmpic Auckland 2004;
 4a. Campionat d'Europa Dubln 2005;
 4a. Campionat del mn Madrid 2006;
 4a. Campionat d'Europa Manchester 2007;
 Subcampiona a la Copa del Mn d'Hoquei Sala Viena 2007;
 7a. Jocs Olmpics Pequn 2008;

Ttols a nivell de club.
Campionat d'Europa de Clubs "B" 2003;
Campionat d'Europa de clubs (hoquei sala) "B" 2002;
4a Campionat d'Europa de Clubs "A" 2001 	 ;
Campiona d'Espanya (2000, 2001, 2002, 2005 i 2007);
Subcampiona d'Espanya (1998, 1999 i 2003);
Campiona d'Espanya sala (2001 i 2002) 	 ;
4a Recopa d'Europa (1999);
Copa de la Reina (1998, 2000 i 2001);
Subcampiona Copa de la Reina (1997, 1999 i 2005);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200525" title="Margot Wallstrm" nonfiltered="3365" processed="3357" dbindex="83374">

Margot Wallstrm ( Kaagedalen, Sucia 1954 ) s una poltica sueca que actualment forma part de la Comissi Europea presidida per Jos Manuel Duro Barroso.

Biografia.
Va nixer el 28 de setembre de 1954. Desprs de realitzar els estudis secundaris va estudiar a la Universitat Tecnolgica de Chalmers, situada a la ciutat de Gteborg. Posteriorment va treballar com a executiva d'una cadena de televisi, per la qual cosa est familiaritzada amb el funcionament dels mitjans de comunicaci.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
El seu primer contacte amb la poltica l'inici l'any 1979 amb al ser escollida diputada al Parlament de Sucia com a membre del Partit Socialdemcrata Suec (SDWP). L'any 1988 fou nomenada Ministra de Protecci dels Consumidors, Dones i Joventut en el govern de Ingvar Carlsson, crrec que va mantenir fins el 1991. Posteriorment entre 1994 i 1996 Ministra de Cultura, altre cop sota el govern de Carlsson, i entre 1996 i 1998 Ministra d'Assumptes Socials en el govern de Gran Persson, dimitint del seu crrec el .

Poltica europea.
L'any 1999 fou proposada pel govern del seu pas per esdevenir Comissria Europea, sent la segona sueca en aconseguir aquest crrec. En el nomenament de la Comissi Prodi va esdevenir, el setembre d'aquell any, Comissria de Medi Ambient, crrec que va mantenir fins el novembre de 2004.

En la formaci de la Comissi Barroso fou nomenada el novembre de 2004 Vicepresidenta de la Comissi Europea i Comissria de Relacions Institucionals i Estratgia de Comunicaci.

Enllaos externs.
  Pgina oficial a la Comissi Europea;
  Arxiu de les seves accions com a Comissria de Medi Ambient;
  Blog personal;
  Informaci de Margot Wallstrm a elpais.com;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200531" title="Corts de Barcelona-Lleida (1364)" nonfiltered="3366" processed="3358" dbindex="83375">
Entre 1364 i 1365 es celebraren Corts Generals a Barcelona i Lleida. En mig de la guerra amb castella son convocades per Elionor de Siclia, esposa de Pere el Cerimonis en absncia d'aquest, reunint-se a Barcelona el 2 d'abril de 1364. Abans d'un mes ja es va fer un donatiu equivalent als fogatges de mig any, i en juliol de 1364, un donatiu de 120.000 lliures.

La cort decid renovar els diputats per a l'administraci d'aquest donatiu, si be l'elecci no es produ fins les Corts de Tortosa (1365).

Es convocaren novament corts a Lleida el 4 de novembre de 1364 i altre cop a Barcelona el 16 de desembre. 





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200532" title="Josep Vila Closes" nonfiltered="3367" processed="3359" dbindex="83376">
Josep Vila Closes fou un pintor nascut a Manresa l'any 1921 - 2005. Feu els seus estudis de pintura a l'Escola d'Arts i Oficis de Manresa, tenint per professors Anselm Corrons, Toms Boix, Alfred Figueres i Evarist Basiana.

La seva primera exposici fou a l'any 1945, a la sala Verge de Manresa. Va fer nombroses exposicions tant a la seva ciutat com a Catalunya i a la resta d'Espanya. Va obtenir infinitat de premis amb els paisatges i les seves marines, plenes de llum i de color.

La seva s una pintura fortament arrelada a la terra, com la seva actitud cvica i patritica, que en els darrers anys li va ser reconeguda amb la concessi de la Medalla de la Ciutat de Manresa, el premi Oleguer Bisbal i el premi Estelada.

Bibliografia.
Art a Manresa segles XIX i XX - Joan Vilar i LLach, 1983;
Homenatge;
Omnium Cultural del Bages;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200533" title="Lepra" nonfiltered="3368" processed="3360" dbindex="83377">
La lepra o malaltia de Hansen s una malaltia infectocontagiosa per difcilment contagiable causada pel Bacil de Hansen (Mycobacterium Leprae, 1874). s una malaltia crnica amb afectaci cutnia, nerviosa i visceral, i la seva disseminaci depn de l estat immunolgic del pacient.

Epidemiologia.
En 1985 hi havia 5.4 milions de persones afectades per aquesta malaltia. En 1994, 2 milions. I al 2005 hi havia unes 500.000 persones afectades. Els focus geogrfics on es troba principalment la lepra sn ndia, Xina i frica Central.

A Espanya trobem que hi ha 1 cas/100.000 habitants, la majoria dels quals es concentren a Andalusia (Jan, Mlaga i Almeria), on trobem uns 2000 casos; aix com a Galcia, Canries i Llevant. A Catalunya, noms trobem uns 300 casos.

Etiopatognia.


La malaltia est causada per Mycobacterium Leprae: microorganisme en forma de bastonet incurvat, d unes 7 micres, grampositiu i cid-alcohol resistent. S agrupa en forma de  globis  . Dna positiu en la tinci de Ziehl-Neelsen. Creix a temperatura per sota de la humana.

El mecanisme de transmissi s un tema controvertit, ja que molts no tenen una font d infecci clara. Els casos multibacilars sn ms infecciosos que els paucibacilars, per tant, desprs de la predisposici gentica, la naturalesa del cas font d infecci s el factor ms important per a la transmissi. Dues maneres de transmissi reconeguda sn:
Secrecions nasals dels casos multibacilars amb erosions nasals.
Lesions cutnies ulcerades que contenen microorganismes que poden ser transmesos a persones susceptibles.

El contacte ntim s associa amb la contagi de la malaltia, per aix els membres de la famlia sn la font d infecci ms freqent. De la mateixa manera, el risc de contagi augmenta entre persones que viuen en condicions d amuntegament. Tamb s ha associat un augment del risc de contagi als perodes de reacci leprosa.

A ms, s ha trobat certa relaci racial. Per exemple, a la raa gitana es veuen ms casos de lepra. Per podria ser per les condicions en les que viuen, no pel fet de pertnyer a una raa determinada.

El perode d incubaci dura entre 6 mesos i 20 anys, segons el tipus de lepra:
Tuberculoide: 3-5 anys.
Lepromatosa: 7-10 anys.

Una vegada ha entrat a l organisme, el bacil s molt neurotrfic i afecta principalment, i en funci de la resistncia del pacient:
Cllules de Schwann de la pell.
Ganglis limftics.
Aparell respiratori alt.
Aparell digestiu alt.

Per tant, saber aix ens permetr determinar les proves que hem de fer davant la sospita de lepra per demostrar la presncia del bacil:
Bipsia de pell.
Bipsia de nervis perifrics, que estaran engruixits i es podran palpar, sobretot a la lepra tuberculoide.
Frotis de la mucosa nasal.
Escarificaci del lbul de l orella.
Bipsia ganglionar.

Classificaci.
La classificaci de la lepra es fa en base a aspectes clnics, bacteriolgics, immunolgics i histopatolgics. En molts pacients infectats la malaltia desapareix espontniament i no es desenvolupen lesions. Els que desenvolupen lesions es classifiquen en paucibacilars (tenen pocs microorganismes als seus teixits) o multibacilars (tenen molts microorganismes als seus teixits). 

La lesi inicial constitueix la malaltia indeterminada, que pot resoldre s espontniament o evolucionar a una altra forma de la malaltia, que ser la forma borderline o dimorfa. A partir d aqu la malaltia pot evolucionar cap a una de les dues formes polars de la malaltia, que sn la tuberculoide i la lepromatosa.

La malaltia borderline es caracteritza per la seva inestabilitat. En ocasions hi ha casos que es transformen del pol tuberculoide al lepromats en un procs anomenat downgrading. 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200534" title="Corts de Tortosa (1365)" nonfiltered="3369" processed="3361" dbindex="83378">
Les Corts de Tortosa de 1365 son convocades per Pere el Cerimonis el febrer de 1365.

Encara no s'havia configurat el sistema de mandats per trienni dels diputats de la Generalitat i els crrecs encara eren ocupats pels diputats de les corts de Monts (1362), tot i que a les Corts de Barcelona-Lleida (1364) es decid canviar-los. 
Fou a les sessions entre el 2 i el 9 de mar de 1365 a Tortosa que aquests diputats foren substituts. Es decid de donar-los una remuneraci per la feina feta. El nou president de la Generalitat nomenat fou Bernat Valls.

Un cop acaba de nomenar la nova Diputaci i traspasats els llibres i segells, les corts decidiren fixar un salari per als diputats: 60 sous per a prelat, comte o vescomte i 15 per a la resta, que pujaven a 20 els dies de viatge.





 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200535" title="Oss" nonfiltered="3370" processed="3362" dbindex="83379">
En les obres de J.R.R. Tolkien, Oss (del valarin Ooai, Oai) s un maia associat amb Ulmo. La seva esposa s la maia Uinen, i s amic de Crdan el navilier. s descrit al Vlaquenta.

Durant els primers dies d'Arda, durant els Anys dels Arbres, Oss es va aliar amb Mlkor durant un temps, i causava terribles tempestes martimes que arrasaven les terres costaneres. La seva esposa Uinen el va convncer d'abandonar el vlar rebel i tornar a ser lleial a Ulmo. Per la natura salvatge i incontrolable d'Oss continu, i seguia divertint-se provocant temporals.

Desprs de qu els vlar pronunciessin la Maledicci dels Nldor, Oss va rebre l'encrrec de vigilar les costes de Belerand per tal d'impedir que els vaixells dels nldor poguessin tornar a Vlinor. Les seves tempestes enfonsaven tots els vaixells que intentaven creuar el Belegaer.

Oss era amic dels sndar, els elfs que vivien a les costes de Belerand, i per ells era tant respectat com els mateixos vlar. Ms tard els nmenoreans tamb gaudirien de la seva protecci.

En les primeres versions de El Silmarllion, Oss s un vala ms, sovint oposat a la voluntat d'Ulmo.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200536" title="Montehermoso" nonfiltered="3371" processed="3363" dbindex="83380">




Montehermoso s un municipi de la provncia de Cceres (a la seva part septentrional) i amb una poblaci de 5.668 habitants (INE 2006).

Va ser fundada el segle XIII.

T una iglesia del segle XVI.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200538" title="Fi Aquarii" nonfiltered="3372" processed="3364" dbindex="83381">



Fi Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius.

Fi Aquarii s una gegant vermella del tipus M de la magnitud aparent +4,22. Est aproximadament a 222 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200539" title="Psi Aquarii" nonfiltered="3373" processed="3365" dbindex="83382">


 
 
 
 
 
 
 

Psi1 Aquarii ( / ) s un sistema estellar mltiple situat aproximadament a 148 anys-llum de la Terra, en la constellaci d'Aquari.

Estrelles.
L'estrella primria, Psi-1 Aquarii A, s una gegant taronja de la magnitud aparent +4,24. A una separaci de 49,6 segons d'arc de la primria hi trobam una binria composta per dures estrelles de la 10ena magnitud, Psi-1 Aquarii B and C. Estan a 0,3 segons d'arc una de l'altre. Els sistema encara t dos components ms, Psi-1 Aquarii D, de la 13ena magnitud, a 80,4 segons d'arc de la primria, i  Psi-1 Aquarii E, de la 14ena magnitud, a 19,7 segons d'arc de B.

Sistema planetari.
L'any 2003, es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar orbitant en torn a l'estrella gegant.



 Vegeu tamb .
 Aldebaran;
 Iota Draconis;
 Pollux (estrella);

 Enllaos externs .
 SIMBAD: HD 219449 -- Estrelles amb moviment propi elevat;
 Enciclopdia d'exoplanetes: HD 219449;
 Visions extrasolars: 91 Aquarii ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200544" title="Dayyinah" nonfiltered="3374" processed="3366" dbindex="83383">
L'illa de Dayyinah s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) allunyada de la costa de l'emirat, a uns 200 km al nord-oest d'Abu Dhabi (ciutat).  s adjacent a la frontera martima amb Qatar.

s una illa arenosa amb poc metres d'altura mxima (5 metres), rodejada de roques i corals. Est deshabitada (encara que visitada ocasionalment per pescadors especialment durant les turmentes) i la seva superfcie es de 10 km2.
 
A l'illa hi viuen falcons, i hi ha tamb la colnia d'unes 8000 parelles de cormorans de Socotora (phalacrocorax nigrogularis), la ms gran dels Emirats i una de les 15 que hi ha a tot el mon; hi viuen tamb altres ocells ms comuns (a l'estiu hi fan els nius 10,000 parells d' sterna anaethetus i uns 6500 parells d' sterna repressa) i tortugues verdes (que no es deixen veure prcticament); hi ha una petita colnia de larus hemprichii, que apart d'aquesta illa noms es troba a Qarnein. Tots els animals prosperen ja que l'illa t una mnima presncia humana i la depredaci de l'home es pot sostenir. No obstant s'han detectat plagues de ratolins (mus musculus).

Es va fer una primera inspecci arqueolgica per no s'ha fet una excavaci seriosa. La manca d'aigua a l'illa no fa esperar la presencia humana permanent i per tant troballes rellevants.

Per l'acord de 20 de mar de 1969 entre Qatar i Abu Dhabi aquesta illa va ser reconeguda possessi d'Abu Dhabi i les venes illes d'Al-Ashat i Sharaiwah (al nord-oest) de Qatar. Les aiges territorials entre els dos pasos formen una lnea imaginaria que va entre la frontera sud-est de Qatar i el centre del golf Prsic i que passa per la vora occidental de l'illa, excepte en un arc a la rodalia d'aquesta en qu les aiges corresponen a Abu Dhabi en una distancia de 15 milles nutiques (27.780 metres). El camp petrolier d'Al-Bunduq s compartit al 50%.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200550" title="Detergent" nonfiltered="3375" processed="3367" dbindex="83384">
Detergents sn les substncies que tenen la propietat qumica de disoldre la brutcia o les impureses d'un objecte sense corroir-lo. s a dir, substncies o productes que renten o serveixen per a fer neteja.

La paraula anglesa equivalent s detergent. El mot alemany empleat es tensid, que sembla ms precs, ja que fa referncia directa a les seues propietats fsico-qumiques. A medicina s'enten per detergir, netejar una lcera o ferida, i s'anomenen detersoris les substncies que s'empren per a aix. Aix implica que puguen calificar-se com detergents substncies diferents com la saliva, el sab o la gasolina depenent damunt de quines superfcies siguen emprats, ja que quan netegen tenen un efecte detergent.
Tamb es podria definir que detergent s qualsevol substncia que t propietats de dissoldre altra substncia incorporant-la disolta a la substncia detergent inicial.

La majoria dels detergents sn compostos de sodi del sulfonat de benz substitut, denominats sulfats lineals d'alquils (LAS). Altres sn compostos d'alquilbenzen sulfats de cadena ramificada (ABS), que s degraden ms lentament que els LAS.
Fins el 1970, un detergent tpic de gran potncia podia contenir un 50% de tripolifosfat de sodi (fosfat) i noms un 18% de LAS. Com es menciona anteriorment, s el LAS el que te l'acci detergent, i en conseqncia alguns fabricants han reduit el percentaje de fosfats.

Propietats.
Com a s habitual s'entenen per detergents nicament les substncies que dissolen els greixos o la matria orgnica grcies a la seua tensoactivitat. Aquest terme passa del llenguatge industrial al llenguatge domstic per a referir-se a ells en contraposici amb el sab. Per en realitat, el sab s un detergent ms.

Encara que els sabons comparteixen aquestes propietats, els sabons no sn considerats a la prctica com a detergents. Els sabons deuen la seua tensoactivitat a la propietat de les seues molcules de tenir una part hidrfila (a la seua vegada lipfoba) i altra lipfila (a la seua vegada hidrfoba) i poder emulsionar la brutcia insoluble a l'aigua. Al sab, esta propietat s'obt a l'oxidar un cid gras de cadena llarga amb una sal alcalina, freqentment de sodi o de calci. Aquest procs es denomina saponificaci. L'extrem de la molcula que cont l'cid gras es lipfil, i el que cont l'tom alcal s hidrfil. Aquesta fou bsicament l'nica substncia tensoactiva utilitzada a nivell domstic fins a mitjans del segle XX. 

Quan aparegueren les rentadores automtiques es cre una demanda progressiva de substncies ms actives i que es comportessin millor en aiges dures, (ms riques en ions de calci), ja que aquestes disminuen la hidrosolubilitat del sab, amb el que era arrossegat abans, disminuint el temps de contacte entre el mateix i la roba. A aix s'hi suma l'escassetat de sab que s'havia produt durant la Segona Guerra Mundial. Fent aparici al mercat domstic productes detergents d'origen industrial que foren incluint mescles de tensoactius amb altres substncies, (coadjuvants, com els polifosfats, silicats, carbonats i perborats, i agents auxiliars inclosos, entre altres enzims, substncies fluorescents, estabilitzadors d'espuma, colorants i perfums). Els primers detergents d'aquest tipus, derivats del benz, s'utilitzaren mpliament als anys 40 i 50, per no eren solubles ni biodegradables, cosa que els feia ecolgicament negatius. Una segona generaci de detergents, els alquilsulfonats lineals resulten menys txics al ser biodegradables.

El primer detergent (sabons) es fabric a Alemanya al 1907, i consistia en una mescla de sab tradicional al que es va incorporar perborat i silicats sdics. Es denomin amb les tres primeres lletres de cada ingredient: Persil.

Enllaos externs.
El qumico habla. El Siglo de Durango;
Nueces de Lavado: la alternativa ecolgica y econmica a los detergentes habituales. Usos e informacin;

Vegeu tamb.
Sab;
Tensoactiu;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200551" title="Ramon Padr i Roset" nonfiltered="3376" processed="3368" dbindex="83385">


Ramon Padr i Roset (Manresa, Bages, 1923 - 2003) fou un industrial i pintor. Fill de Blai Padr i Obiols.
Pintor. 
El seu mestre Joaquim Talaberon i Sol l'inici en el mn del dibuix i la pintura desprs de la guerra civil espanyola.
Apassionat de l'art romnic, del qual aconsegu sser un dels ms brillants plasmadors de la comarca de Bages, particip en diversos concursos de pintura i va fer exposicions per la comarca.
Fou membre actiu del Cercle Artstic de Manresa.

Cinema. 
Membre del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, en els anys setanta particip en nombrosos concursos de cinema per a afeccionats. Pellcules seves sn: Obscuritat, Els mistos i Dansa de la mort.

Industrial.
Com empresari, en els anys quaranta i cinquanta, va fabricar articles ptics (filtres per a fotografia, microscopis...).
En els anys seixanta s'especialitz en el premsat de bakelita i en la injecci de termoplstics. A partir de l'any 1968 fou pioner a Espanya en la fabricaci de barres i plaques de diferents tipus de plstics, com el polipropil, el polietil, la poliamida i la resina acetlica.

Bibliografia.
Gent de Casa, J. Boixet, 1992, pag. 64

Enllaos externs.

Biografia ;
Anuari;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200552" title="Pennsula Itlica" nonfiltered="3377" processed="3369" dbindex="83386">
La pennsula Itlica, pennsula italiana o pennsula apenina s una de les pennsules ms grans d'Europa. S'estn 1.000 km des dels Alps al nord fins al centre de la mar Mediterrnia al sud i amb una amplada mxima de 225 km. La pennsula s coneguda per la seva forma de bota, i per tant s coneguda en itali com Lo Stivale. La major part de la pennsula correspon a l'Estat d'Itlia, llevat de dos petits Estats independents: San Marino i la Ciutat del Vatic. 

La pennsula limita a l'oest amb el mar Lgur i el mar  Tirr, al sud amb el mar Jnic, i a l'est amb el mar Adritic. L'orografia de l'interior de la pennsula s molt accidentada, creuada de nord a sud per la serralada Apenina.  El clima de la pennsula s principalment medierrani. 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200556" title="Aeroport Internacional d'Abu Dhabi" nonfiltered="3378" processed="3370" dbindex="83388">


L'Aeroport Internacional d'Abu Dhabi  (rab:                    ) s un aeroport dels Emirats rabs Units situat a uns 26 km del centre tradicional d' Abu Dhabi (ciutat) en direcci sud-est. El codi IATA s AUH i el IACO s OMAA. L'empresa principal que hi opera es la Etihad Airways.

El 1929 els britnics van fer els primera aterratges i enlairaments a les pistes de sorra de les illes de costa que avui formen part de la ciutat. Aquest avions tamb van utilitzar la posta de sorra de Sir Banu Yas on es va establir un dipsit de carburant. 

Vers el 1939 la part sud de l'illa df'Abu Dhabi es va considerar apropiada per un aerdrom i la Reial Fora Aria britnica (RAF) hi va establir una base que va servir tota la guerra i va romandre desprs; a partir dels anys cinquanta fou usada per vols d'exploraci per les prospeccions de petroli, especialment a la plataforma martima; en aquest temps es necessitaven patrulles constants per desviar als camells que s'acostaven a la pista; la pista estava marcada per bidons de petroli buits. 

El 1968 l'aeroport e va fer nou al districte de Al-Bateen, que en deu anys va esdevenir aeroport internacional (1979). En els segents anys la ciutat es va expandir i va arribar  a Al Bateen i es va veure clar que feia falta un nou aeroport. Es va construir rpidament i es va obrir el 1982 prop de la carretera entre Abu Dhabi i Dubai a 26 km de la ciutat. El va dissenyar la companyia Arports de Paris, que havia construt l'aeroport  Paris-Charles de Gaulle, amb una capacitat per un mili de passatgers a l'any. Posteriorment s va ampliar a meitat dels anys noranta; el 1999 es va obrir una terminal, que inicialment no tenia gaires passatgers, per de mica en mica es va arribar als 5000 passatgers per  mes, i aix el 2005 es va obrir la nova Terminal.

L'aeroport disposa de dos pistes de 4,1 km de llarg per 45 metres d'ample. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200558" title="S.K. Brann" nonfiltered="3379" processed="3371" dbindex="83389">


El SK Brann s un club noruec de futbol de la ciutat de Bergen.

 Histria .
El 26 de setembre de 1908 Christen K. Gran i Birger Gjestland amb vuit joves ms decidiren formar un nou club al que anomenaren Ski- og Fodboldklubben Brann (en catal Club d'Esqu i Futbol Brann). Posteriorment canvi el nom pel de Sportsklubben Brann.

El 1919 el club inaugura el Brann Stadion amb un partit contra la selecci de futbol de Noruega amb derrota per 2-6. El 1923 guanya el seu primer ttol, la copa noruega. Dos anys ms tard, guanya el segon. El segent ttol, per, no arrib fins el 1947. La primera lliga la guany la temporada 1961/62, repetint la temporada segent.

Jugadors destacats.


 Entrenadors des de 1980.


Palmars.
Lliga noruega de futbol (3): 1961-62, 1963, 2007;
Copa noruega de futbol (6): 1923, 1925, 1972, 1976, 1982, 2004;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200560" title="Matteo Bartoli" nonfiltered="3380" processed="3372" dbindex="83390">
Matteo Giulio Bartoli (22 de novembre de 1873, Albona d'Istria, ustria-Hongria   23 de gener de 1946 Tor), lingista itali. Va estudiar a la Universitat de Viena i fou professor de la Universitat de Tor des de 1907 fins la seva mort.

El seu estudi sobre la llengua dlmata, Das Dalmatische ("El dlmata", 1906) s l'nica descripci completa que es coneix d'aquest llenguatge, actualment extingit. L'obra fou escrita en itali i posteriorment va ser publicada una traducci a l'alemany; per l'original itali s'ha perdut, i noms l'any 2000 es va editar una traducci italiana de l'alemany. Bartoli va utilitzar la informaci que havia aplegat l'any 1897 entrevistant el darrer parlant d'aquesta llengua, Tuone Udaina, que va morir l'any segent.

Tamb va escriure Introduzione alla neolinguistica ("Introducci a la neolingstica", 1925) i Saggi di linguistica spaziale ("Assajos de lingstica en l'espai", 1945). Entre els seus alumnes cal destacar Antonio Gramsci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200562" title="Odd Grenland B.K." nonfiltered="3381" processed="3373" dbindex="83391">


L'Odd Grenland s un club noruec de futbol de la ciutat d'Skien.

 Histria .
El club va ser fundat el 31 de mar de 1894. s el club que ms cops ha guanyat la Copa noruega de futbol. El club destac principalment entre els anys 1900 i 1930, on fou un dels clubs ms importants del pas, amb 11 campionats noruecs fins el 1931.

 Palmars .
Copa noruega de futbol (12): 1903, 1904, 1905, 1906, 1913, 1915, 1919, 1922, 1924, 1926, 1931, 2000;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200563" title="Carlos Liscano" nonfiltered="3382" processed="3374" dbindex="83392">
Carlos Liscano (Montevideo, 1949) s un dels escriptors uruguaians ms representatius i influents - al costat de Mario Benedetti i Eduardo Galeano - en l'mbit literari iberoameric de l'ltima meitat del segle XX.

Liscano va nixer a Montevideo, i les seves idees revolucionries, democrtiques i socialistes van provocar que fos tancat a pres durant la major part del perode de la dictadura militar que va governar l'Uruguai des de 1972 a 1985.

La seva ideologia tupamara, li va fer mereixedor de tortures i assots pblics per part del cos militar del llavors president de la Repblica, Juan Mara Bordaberry.

El 1981, encara en pres, escriu el seu primer llibre titulat La mansin del tirano. s la inauguraci abrupta de l'escriptura que des de la primera lletra proclama el seu dret a ser conscient de tot, per que tamb des del principi ha de reconixer que aquesta proclama s illusria, utpica. El llenguatge, un verb, un nom, una lletra, quan s'escriuen desencadenen un dest que l'escriptor (aquest petit tir) s incapa de dominar. Hans, el seu protagonista, descobreix que l'nica empresa digna s la de viure. Tamb endevina que viure no s sinnim de conixer, i que saber aix "era el seu taca". taca terrible la d'aquest Hans, consistent a saber que encara a cegues, ha de continuar lluitant.

El 1985, desprs de ser alliberat, s'exilia a Sucia i roman all fins a 1996, quan torna a l'Uruguai, desprs d'haver realitzat nombrosos seminaris literaris a Espanya i Frana, aconseguint publicar la seva primera i nica obra en francs, La vida del otro. A partir d'all, moltes de les seves novelles ms recents estan sent tradudes a aquesta llengua, entre elles, El camino de Itaca.

Els seus llibres destaquen per la seva cura en ressaltar els valors democrtics, criticar els governs tirans i dictatorials i per fer prevaler la llibertat d'expressi.

Anarquista sovint considerat, Liscano escriu i fa literatura, condensant detalls tan particulars com la impotncia d'un avi per trobar la seva nta, desapareguda durant la dictadura militar uruguaiana (La impunidad de los verdugos). La crtica contempornia, dins de la literatura comparada, sol donar-li una posici privilegiada en comparar-ho amb l'escriptor txec Franz Kafka, autor de la Metamorfosi.

Liscano ha redactat, aix mateix, una srie de novelles, contes, obres teatrals i poemes. Els seus treballs ms recents sn Viaje al fin de la noche, El desierto de los trtaros i Memorias de la guerra reciente (publicades a Frana).

Referncies.




Enllaos externs.
Carlos Liscano: "Belles Latinas", RFI (Rdio Frana Internacional) ;
Liscano a l'Institut Cervantes ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200564" title="Roberto Edgardo Labandera Ganachipi" nonfiltered="3383" processed="3375" dbindex="83393">
Roberto Edgardo Labandera Ganachipi (Montevideo, Uruguai, 1954) s un poltic i diputat socialista catal d'origen uruguai. Actualment s diputat del Parlament de Catalunya, en representaci del PSC.

s seguidor de la poltica del president Jos Luis Rodrguez Zapatero, i ha realitzat nombrosos viatges al seu pas de naixement, a fi de consolidar els vincles existents entre l'Uruguai i Espanya, principalment amb la Comunitat Autnoma de Catalunya.

Ha impulsat alguns projectes orientats a la protecci ambiental i ha format part del Pla Estratgic II de Barcelona en matria d'economia.

Viu a Barcelona des de fa ms de vint anys al costat de la seva famlia.

Referncies.




Enllaos externs.
Espaexterior.com El diputat catal Roberto Lavandera en una xerrada al PSOE de Montevideo (en castell);
 Perfil al web del Parlament de Catalunya;
 Blog personal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200569" title="Corts de Tortosa" nonfiltered="3384" processed="3376" dbindex="83394">


Corts de Tortosa de 1225;
 Corts de Tortosa de 1365;
 Corts de Tarragona, Montblanc i Tortosa de 1370;
 Corts de Tortosa de 1429-1430;
 Corts de Tortosa de 1442-1443;
 Corts de Tortosa de 1495;

Articles relacionats.
Corts Catalanes;
Llista de Corts Generals Catalanes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200570" title="Eric Melvin" nonfiltered="3385" processed="3377" dbindex="83395">
Eric Melvin (9 de juliol de 1966) s el guitarrista de NOFX.

Biografia. 
Melvin s el guitarrista original de NOFX des de la seva fundaci el 1983. Al llarg de la seva carrera en la banda ha tingut diversos companys d'instrument com AL Bino o Steve Kidwiller, ambds amb passos efmers per NOFX fins a l'arribada de El Hefe, el 1991. Melvin s fcilment reconeixible a NOFX pels seus famosos dreadlocks, els continus canvis de color en el pl i la seva particular forma de tocar la guitarra. Des de 1996 t un projecte alternatiu a NOFX anomenat Punk Rock Karaoke al costat de Steve Soto (membre de The Adolescents), Derek O'Brien (bateria de Social Distortion) i Greg Hetson (guitarrista de les veteranes Bad Religion i The Circle Jerks).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200572" title="Sintra" nonfiltered="3386" processed="3378" dbindex="83396">

Sintra s un municipi portugus del districte de Lisboa, regi de Lisboa i subregi de Gran Lisboa. L'any 1991 tenia 20.750 habitants en la seu municipal (vila de Sintra). Actualment al municipi hi ha aproximadament 300.000 habitants en la seva totalitat. Ciutats al municipi de Sintra: Agualva-Cacem i Queluz. 

Limita al nord com el municipi de Mafra, a l'est amb Loures, al sud-est amb Amadora, al sud amb Oeiras i Cascais i a l'oest amb l'oce Atlntic.

Ciutats agermanades. 

 Asilah, El Marroc (des d'agost de 2006) ;
 El Jadida, El Marroc ;
 Omura, Jap ;
 Trindade, Sao Tom i Principe ;
 Bissau, Guinea Bissau ;
 Lobito, Angola ;
 Havana, Cuba ;
 Vila Nova Sintra, Cap Verd ;
 Petrpolis, Brasil ;
 Namaacha, Moambic ;
 Honolulu, USA;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200574" title="New Haven" nonfiltered="3387" processed="3379" dbindex="83397">
New Haven s la tercera ciutat ms gran de l'estat de Connecticut, desprs de Bridgeport i Hartford, i est localitzada al Comtat de New Haven. T una superfcie de 52.4 km. En el cens de 2000, la ciutat tenia una poblaci de 124,922 habitants, i una densitat de 2,532 habitants per km. En la ciutat es localitza la Universitat de Yale. s considerada la primera ciutat planejada de Estats Units (1638).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200575" title="Calvin Coolidge" nonfiltered="3388" processed="3380" dbindex="83398">


John Calvin Coolidge (4 de juliol de 1872 a Plymouth, Vermont, Estats Units- 5 de gener de 1933) va ser president dels Estats Units entre el 3 d'agost de 1923 i el 3 de mar de 1929. Experincia anterior: advocat, funcionari, governador de l'estat de Massachusetts i Vicepresident durant la presidncia de Harding. Al morir el President Harding, va assumir la presidncia, i desprs va estar altre perode com President electe.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200576" title="Polgon Empord Internacional" nonfiltered="3389" processed="3381" dbindex="83399">
El Polgon Empord Internacional s un polgon industrial situat al costat de la N-II i la C-31 al seu pas pel municipi de Vilamalla, a l'Alt Empord. s un polgon conegut pel fet que havia comptat amb una secci duanera i veterinria, i que encara compta amb una ITV, l'Escola d'Hostaleria de l'Alt Empord i diverses empreses importants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200580" title="Stobart M-Sport Ford Rally Team" nonfiltered="3390" processed="3382" dbindex="83400">

Stobart M-Sport Ford Rally Team s una escuderia que participa al Campionat Mundial de Rallis des del 2006, patrocinat per la companyia de camions Stobart. Utilitza el Ford Focus WRC06.

 Histria .
Amb Matthew Wilson com a primer pilot, l'escuderia iniciava la seva aventura al WRC amb una srie de pilots que van fer la seva primera aparici al WRC durant la temporada (Jari-Matti Latvala, Luis Perez Companc i Kosti Katajamaki. La meta de l'escuderia Stobart s assegurar un lloc pels talents de la marca Ford, poguent-los donar una oportunitat de crrer al primer equip, el Ford World Rally Team.

La temporada 2006 l'equip va aconseguir 44 punts pel campionat de marques, superant a altres escuderies ms experimentades com Red Bull Skoda i va quedar en la cinquena posici.

 Pilots .
 Matthew Wilson;
 Gigi Galli;
 Henning Solberg;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200590" title="Psi-1 Aquarii b" nonfiltered="3391" processed="3383" dbindex="83401">
 

 
 



Psi-1 Aquarii b o 91 Aquarii b s un planeta extrasolar que orbita l'estrella gegant Psi1 Aquarii o 91 Aquarii. s un planeta superjovi que orbita aprop de l'estrella en una rbita molt circular.

Referncies.
 ;

Vegeu.
 HD 59686 b;
 q Eridani b;

Enllaos Externs.
 La Enciclopdia dels Planetes Extrasolars: HD 219449 b;
 Visions Extrasolars: 91 Aquarii b;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200591" title="Nombre decimal peridic" nonfiltered="3392" processed="3384" dbindex="83402">
Els nombres decimals peridics sn aquells nombres en els quals la seva part decimal es inexacta i infinita, l'ltim nombre no s'acaba mai. Els nombres decimals peridics es representen afegint al perode el smbol peridic( ). Amb els nombres decimals peridics resulta impossible calcular operacins matemtiques exactes, per tant s'ha de transformar el nombre en una fracci per desprs calcular-ne el resultat.

Ex:Aix es pot representar un nombre decimal peridic,3,55555555..


 Com obtenir un nombre decimal peridic .

Primer de tot definim dos conceptes:

 Direm P al conjunt de xifres que es repeteixen, per exemple en 0,12312313, P valdr 123;
 Direm N al nmero de xifres de P, en l'exemple anterior seria 3.

Aix, per obtenir el nombre 0,123123123... farem la segent operaci:



En l'exemple anterior seria:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200594" title="Escolapis" nonfiltered="3393" processed="3385" dbindex="83403">
Els escolapis sn membres de l'orde religis creat per Josep de Calassan.
 Histria .
Els precedents d'aquest orde daten de la creaci el 1597 d'una escola per a nens pobres a Roma, en la "Parrquia de Santa Dorotea", situada en el barri de Trastevere.  S'hi va obrir la primera Escola popular gratuta d'Europa. El nombre d'alumnes va crixer rpidament. Per el 1598 el riu Tiber es va desbordar, arrasant al seu pas els habitatges dels pobres i les dues saletes on feien classe, quedant tot destrossat. Al poc temps va morir D. Antonio Brandini (prroc de Santa Dorotea) i el nou rector va voler deshabilitar les dues saletes. Com hi havia molts nens pobres a Roma, Sant Josep de Calassan va anar amb ells. Primer a dues casetes prop de la fonda del Parads i ms tard al Palau Vestri. El 1601 el nombre d'alumnes superava els 500. El papa Climent VIII s'assabent de l'obra d'aquestes escoles i qued impressionat fins a tal punt, que decid fer-se crrec del lloguer de l'edifici fins a la seva mort.

Sant Josep de Calassan decid que al seu collegi hi hauria "oraci contnua" mat i tarda durant el temps de classe. Josep acompanyava als nens a les seves cases desprs de les classes, tamb organitzava als mestres aconsellant-los reunir-se una vegada per setmana per a tractar temes del collegi. Entre els collaboradors de l'Escola estava el Pare Dragonnetti, gran llatinista. En 1602 tenia 700 alumnes, hi hagueren de mudar-se a l'"Edifici Mannini".

D'ac va nixer la idea d'establir una congregaci religiosa de sacerdots que fou aprovada per Pau V el 1617. El fundador fou nomenat Superior i s'encarreg de la redacci de les Constitucions que foren aprovades el 1622 per Gregori XV, pontfex que li atorg el carcter d'orde religis mendicant.

A l'Estat espanyol s'establiren primerament a Catalunya (Moi) el 1683. Al llarg del segle XVIII, les escoles pies gaudiren d'un gran prestigi, tant pel nombre de collegis com per la seua activitat acadmica. Els perodes napolenic i posterior n'afectaren l'expansi.

 Ideologia . 
La ideologia de l'Escola Pia s facilment resumible en el seu lema, Pietat i Lletres, que deixa veure els principals objectius de Sant Josep de Calassan en fundar aquesta nova obra. Busca que el nen exploti el seu mxim potencial intellectual i espiritual a travs d'una educaci de qualitat i d'una espiritualitat sempre molt ben fonamentada en la moral de l'Esglsia.

En l'actualitat, les escoles tant masculines com femenines dels escolapis estan repartides per tot el mn.  L'Escola Pia de Catalunya va rebre la Creu de Sant Jordi el 1983

Referncies.



Bibliografia.

 P. Helyot, Histoire des ordres religieuses (1715).
 J. A. Seyffert, Ordensregeln der Piaristen (Halle, 1783).
 J. Schaller, Gedanken ber die Ordensfassung der Piaristen (Praga, 1805).
 A. Heimbucher, Orden und Kongregationen (1897).
 Timon-David, Vie de St Joseph Calasance (Marsella, 1884).


Enllaos externs.

 Web oficial dels escolapis. , ,  i ;
 Informaci sobre els escolapis al mn iberoameric. ;
 Escola Pia de Catalunya ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200596" title="Cincia cognitiva" nonfiltered="3394" processed="3386" dbindex="83404">
La cincia cognitiva s un conjunt de disciplines unides per estudiar la cognici i els processos de pensament associats. Tot i que l'inters per la ment i el seu s data de l'inici de la histria de l'sser hum, les cincies cognitives van nixer com a tals a la dcada del 1950 i el seu nom s de 1973, amb el treball de Christopher Longuet-Higgins. 

Disciplines.
Algunes de les disciplines que usualment conformen la cincia cognitiva ja tenien contacte entre elles en altres camps de la recerca, d'altres es van unir per primer cop en adoptar un enfocament com per entendre el cervell.

La psicologia s la branca principal d'aquesta cincia. Tradicionalment s'havia unit amb la filosofia per intentar conceptualitzar termes com pensament, esperit i emoci. Igualment, treballava amb la lingstica per entendre el llenguatge, ja que el pensament s'estructura i es comunica a travs de la llengua i l'adquisici de l'idioma matern s clau en psicologia del desenvolupament. D'altra banda, incoporava les troballes de la neurologia per explicar els trets fsics del cervell. 

La filosofia encabia l'estudi de la ment dins les grans preguntes sobre l'sser hum, camp on l'antropologia aportava els estudis sobre cada cultura particular. A elles es va unir la informtica, amb el concepte d'intelligncia artificial, que obligava a replantejar-se molts conceptes sobre la humanitat espefcia de l'acte de pensar. La informtica portava, per la seva banda, anys de trebal en com amb la lingstica aplicada per fer que les mquines entengussin ordres verbals i poguessin interactuar amb les persones. El generativisme i la metfora del cervell com un ordinador van fer ms estrets aquests lligams, formant el tot de la cincia cognitiva.

mbits d'estudi.
La cognici comprn un conjunt d'operacions que constitueixen el nucli dels camps d'estudi d'aquestes disciplines:
memria;
atenci;
intelligncia;
percepci;
emoci (s l'anomenada cognici calenta, la que t en compte el sentiment i el context cultural, enfront la freda o racionalista);
aprenentatge;

Mtodes de recerca.
Els mtodes de recerca provenen de les disciplines que formen la cincia cognitiva. Per tant conviuen els experiments d'estimulaci neuroal i d'imatges sobre l'activitat cerebral amb tests de conducta i autoconcepte, anlisi del temps de reacci a estmuls, tasques-prova per veure el raonament usat per resoldre-les o modelaci amb ordinadors.

Els principals xits es troben en la descripci del biaix cognitiu en totes les seves variants, l'estudi sobre les decisions i la persuasi de l'altre o en la redefinici del concepte de capacitats mentals.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200607" title="Dnedain" nonfiltered="3395" processed="3387" dbindex="83405">
En el marc del llengendari de J.R.R. Tolkien, els dnedain (singular: dnadan) s el nom que reben a la Terra Mitjana els homes descendents dels nmenreans que van sobreviure l'enfonsament de l'Illa. Tamb son anomenats Homes de l'Oest o Homes de l'Oestat, traduccions del terme sindarin.

Van arribar a la Terra Mitjana liderats per Elndil i els seus fills Isldur i Anrion, i van fundar els regnes d'rnor al nord i de Gndor al sud. A l'poca en que transcorren els esdeveniments narrats a El Senyor dels Anells els dnedain han disminuit en nombre, especialment al nord on el seu regne s'ha extingit i viuen com a muntaners sota la direcci del seu capitost, n'ragorn.

Caracterstiques.

Els dnedain eren superiors als altres homes en noblesa de cos i d'esperit. Solien ser alts, de cabells foscos i ulls grisos, i gaudien d'una esperana de vida molt ms llarga (en un principi tres vegades ms que la resta d'homes) conservant el vigor de la joventut fins al final dels seus dies.

Especialment entre els de ms alt rang, els dnedain demostraren grans dots de visi, i en alguns casos fins i tot de profecia.

Una de les causes que va condur a la davallada dels dnedain fou la tendncia a tenir molts pocs fills. De fet, la lnia reial del mateix ragorn descendia de desenes de generacions d'un nic fill.

Histria.

Els homes de Nmenor, enganyats per en Suron i envejosos de la immortalitat dels elfs, van decidir iniciar la conquesta de Vlinor. Quan la flota del rei Ar-Pharazn toc les costes d'Aman, Ilvatar els castig enfonsant-los en l'oce juntament amb tota Nmenor.

La majoria de nmenreans mori, per alguns d'ells, liderats pels senyors de l'Andni, es mantingueren fidels als Vlar i als amics dels elfs, i acabaren abandonant Nmenor amb les seves naus. Liderats per n'Elndil i els seus fills, n'Isldur i n'Anrion, van desembarcar ben aviat a les costes de la Terra Mitjana.

All n'Elndil fund el regne d'rnor, al nord, mentre que els seus dos fills fundaren Gndor, al sud de les Muntanyes Blanques. Per el senyor fosc Suron havia tornat a Mrdor i s'inici una nova guerra. En l'ltima Aliana els descendents dels nmenreans van aconseguir, juntament amb els elfs, derrotar en Suron i pendre-li l'Anell nic, tot i que n'Elndil, n'Anrion i el rei lfic Guil-galad moriren en l'empresa.

Durant la Tercera Edat els dos regnes dels dnedain van seguir camins separats. Al nord, la divisi d'rnor en tres entitats ms petites i els atacs del Regne d'ngmar amb el seu Rei Bruixot al capdavant van acabar amb la desaparici del reialme. Les antigues fortaleses d'Annminas, Frnost o mon Sl foren abandonades i els dnedain del nord es convertiren en el poble dels Muntaners del Nord, cada cop menys nombrs. La nissaga reial, per, continu ininterrompuda en la figura dels capitosts dels muntaners del nord.

Al sud, el regne de Gndor prosper recordant fins i tot la vella glria de Nmenor. Amb el temps, per, els seus reis caurien en els mateixos errors que els monarques nmenreans i s'aferrarien als plaers materials desentenent-se dels seus parents del nord. La seva poblaci tamb fou delmada per la gran pesta duta per un vent fosc dirigit des de Mrdor, la invasi dels aurigues que vingueren de l'Est, i la guerra civil de Gndor. La nissaga de reis s'interromp amb la desaparici d'Ernur, prenent les regnes del govern la lnia dels senescals.

Tot i que la poblaci dels dnedain era nombrosa al sud, la seva sang s'havia barrejat molt amb la d'homes menors. A la fi de la Tercera Edat gaireb no quedava sang nmenreana pura excepte en comptades ocasions (com, per exemple, en enDnethor, en Bromir i en Framir). Al nord, en canvi, tot i que la poblaci dnedain era molt ms reduda, mai es van barrejar amb altres homes i el llinatge d'ragorn era completament dnedain.

Durant la Guerra de l'Anell, els pocs dnedain del nord que quedaven (una trentena, amb Hlbarad al capdavant) es dirigiren al sud a ajudar el seu capitost ragorn i la gent de Gndor. Lluitaren a Pelrguir, a la Batalla dels Camps del Pelnnor, i davant la Porta Negra de Mrdor.

Amb la victria sobre en Suron la glria dels dnedain fou renovada, fet simbolitzat amb la coronaci d'ragorn com a rei del Regne Reunificat d'rnor i Gndor, recuperant la dignitat dels reis de l'antigor.

Vegeu tamb.
Nmenor;
Dnedain del Nord;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200609" title="Johann Friedrich Herbart" nonfiltered="3396" processed="3388" dbindex="83406">


Johann Friedrich Herbart (1776-1841) va sser un filsof i pedagog alemany.

El 1809 va substituir Kant a la seua ctedra de Knigsberg, on fund i dirig el primer seminari pedaggic per a la formaci del professorat.

Segons Herbart (que va rebre un gran influx de Pestalozzi) la veritable educaci t per finalitat primordial la promoci de l'inters, del coneixement i de la participaci. Quant a l'activitat intellectual, creu que ha d'abraar dos aspectes: la profunditzaci i la reflexi.

La seua obra terica es mou entre la pedagogia, la filosofia i la sociologia, per aquest ordre.


Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia i altres dades sobre Johann Friedrich Herbart. , , ,  i ;
 L'ideari educatiu i pedaggic de J. F. Herbart. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200610" title="Histria de l'ndia" nonfiltered="3397" processed="3389" dbindex="83407">

La histria de l'ndia en l'poca precedent a 1947 s inseparable de la histria del subcontinent asitic a qu pertany aquesta naci. La civilitzaci neoltica del 3r millenni aC s'estenia en el que avui s Pakistan i la part occidental de la Repblica de l'ndia. 
La civilitzaci vdica es va estendre fins al primer millenni aC sobretot el nord de l'ndia, des del Punjab i la plana del Ganges fins a Bangla Desh. 

Al principi del perode dels Regnes Mitjos, el nord de l'ndia estava dominat pels aris, mentre que en el sud la cultura dravidiana era prominent. A partir del segle X, els imperis islmics es van establir al nord-oest d'ndia, culminant amb l'era Mongol. 
La histria colnial de l'ndia comena en el segle XVII i s'estn fins al control de la revolta per part dels britnics en 1857. La independncia va resultar en la divisi del Raj britnic en tres estats, s a dir l'ndia, el Pakistan i Bangla Desh. 

L'era paleoltica. 
 
Restes humanoides indiquen que l'ndia va ser poblada en un perode que oscilla entre 200.000 i 700.000 anys. S'estima que els primers pobladors humans es van establir en el subcontinent fa 12.000 anys; els primers poblats confirmats daten de fa 9.000 anys i es troben a Bhimbetka, en l'actual territori de l'estat de Madhya Pradesh. 

L'era neoltica. 
La cultura neoltica del sud d'sia va comenar aproximadament cap als 7.000 anys aC en el que avui s Balutxistan i s coneguda com la cultura Mehgarh. Aquesta comunitat era principalment pastoral i vivia en cases de fang, teixien cistelles i atenia els seus ramats de cabres i els seus cultius. Al voltant del 1550 aC, va aparixer l'elaboraci de gerres i altres implements. Aquesta cultura va desaparixer fa uns 2.000 anys.

L'era del bronze. 

La vall de l'Indus. 
La transici entre comunitats agrcoles a comunitats urbanes ms complexes va comenar entre el perode de Mehgarh i 3.000 anys aC. Aquest perode va marcar el principi d'una societat urbana a l'ndia, coneguda com la "Civilitzaci de la vall de l'Indus", tamb anomenada civilitzaci Harappa, la qual va arribar al seu mxim desenvolupament entre el 2800 i el 1800 aC. Estava centrada entre els rius Saraswati i l'Indus i s'estenia fins a les zones de Ganges-Yamuna Doab, Gujarat i el nord de l'Afganistan. 

Aquesta civilitzaci es va fer notar per les ciutats que va construir de maons, amb sistema de drenatges i cases amb mltiples habitacions. Les referncies histriques ms antigues sn les de Meluhla en els registres dels sumeris. Comparat amb les civilitzacions de Egipte i Sumria (anteriors), la Civilitzaci de l'Indus contava amb una planificaci urbana avanada tcnicament i amb sistemes de mesurament sorprenentment uniformes. 

Les runes de Mohenjo-Daro van ser en alguna ocasi el centre d'aquesta societat. Els poblats del la Civilitzaci de l'Indus s'estenia fins a Bombai en el sud, fins a Delhi en l'est, fins a la frontera amb Aniran en l'oest i fins a l'Himlaia en el nord. Entre les poblacions existien centres urbans de certa importncia tals com els de Mohenjo-Daro, Dholavira, Ganweriwala, Lothal i Rakhigarhi. En el seu apogeo s'estima que aquesta regi va tenir una poblaci de ms de cinc milions d'habitants. 
A la data, s'han trobat ms de 2.500 ciutats i poblats, principalment en la riba aquest del riu Indus en Pakistan, al llarg del que va anar el riu Saraswati. Es pensa que problemes geolgics i el canvi del clima sn els responsables d'haver assecat el riu Saraswati, el que va crear l'aridez de la regi actual i la desaparici de la civilitzaci en aquesta regi. 

Estudis arqueolgics suggereixen que les civilitzacions de la vall de l'Indus depenien dels sls d'alluvi dels rius, la qual cosa produa alt rendiments en les collites de cereals, grans i uns altres. Per a l'any 2700 aC la presncia d'un Estat organitzat s evident, amb regles jerrquiques i obres pbliques de major envergadura. A mitjan 2n millenni aC, la regi de la vall dels rius, on estaven situades les dues terceres parts dels poblats trobats, es van assecar i els poblats van ser abandonats.

L'era vdica. 
La civilitzaci vdica s una cultura indo-ariana descrita en textos indoeuropeus compostos en snscrit vdic. L'origen d'aquesta cultura no s ben conegut, per si se sap que originalment era una societat pastoral que es va convertir posteriorment, en una societat agrcola composta de quatre varnas o classes. En addici als textos principals de l'hinduisme (els Vedes), en aquest perode de van compondre dos poemes pics, el Ramayana i el Mahabhrata, aquest ltim considerat com el poema ms llarg del que es t coneixement. El Bhagavad Gita, un text important de l'hinduisme, est contingut en el Mahabharata. 

Els Mahajanapades. 
En l'any 600 aC existien setze monarquies hereditries en la plancie de l'Indus-Ganges estenent-se des de l'Afganistan fins a Bangla Desh. Les nacions ms grans eren Magadha, Kosala, Kuru i Gandhara. El dret al tron, no importa com s'hagus assolit, era legitimat pels sacerdots, qui componien genealogies fictcies donant-li al rei orgens divins. 

Els ritus hindes eren complicats i els realitzaven els sacerdots. Es diu que els Upanishads, o textos secundaris de l'hinduisme antic que es refereixen principalment a temes filosfics, van ser composts al principi d'aquest perode. El llenguatge de la cort en aquelles poca era el snscrit, existint diferents dialectes en el nord de l'ndia coneguts com prcrits (desprs esdevinguts en llenges vulgars, en oposici al snscrit dels textos sagrats). 

En 537 aC, Gautama Buddha (Buda) crea el budisme, el qual inicialment aniria a suplementar el dharma hind vdic. En aquest mateix perode, Mahavira va fundar el jainisme. Ambdues doctrines era simples i es predicaven en prcrit, la qual cosa va ajudar a la seva acceptaci entre les masses. Si b el jainisme va tenir un impacte limitat, el budisme es va estendre al Tibet, Sri Lanka i al sud-est d'sia. 

Al voltant de l'any 500 aC, la regi de la Vall de l'Indus va ser envada per Darios I, el rei persa, el qual va convertir a l'ndia en una satrapia de l'Imperi Aquemnida. Els perses van designar Taxila com la capital, per la seva influncia va ser marginal i va durar noms 150 anys. 
Alexandre el Gran els va derrotar en el quart segle aC, creuant les muntanyes de l'Hindu Kush, envaint el que s avui dia Pakistan. No obstant aix, les costoses campanyes contra les forces de Magadha i el cansament en les seves tropes, va obligar Alexandre a replegar-se desprs d'haver arribat al riu Beas al Punjab. Va designar governadors grecs per a governar la nova provncia adquirida, obrint rutes de comer entre l'ndia i Grcia. 
El regne d'Alexandre el Gran va ocupar la porci nord de la pennsula ndia i es va convertir en una naci martima important que comerciava amb Egipte i el sud-est d'sia. 

L'Imperi de Magadha. 
Entre els 16 regnes Mahajanapades, va tenir prominncia el de Magadha sota un nombre de dinasties que van arribar al seu apogeu sota el regnat d'Asoka Maurya, un dels emperadors ms llegendaris i famosos de l'ndia. Aquest Imperi es va formar desprs de la conquesta de dos regnes adjacents i possea un fort poderiu bllic. 

La dinastia Shishunaga. 
La dinastia Shishunaga va fundar l'Imperi Magadha en l'any 684 aC, sent la capital Pataliputra, propera a l'actual Patna. Aquesta dinastia va durar fins a l'any 424 aC quan va ser desallotjada per la dinastia Nanda. Va ser en aquest perode on van nixer dos de les majors religions de l'ndia, el budisme i el jainisme, esmentats amb anterioritat. 

La dinastia Nanda. 
La dinastia Nanda va ser establerta per un fill illegtim del rei Mahanandin de la dinastia Shishunaga. Mahapadma Nanda va morir a l'edat de 88 anys, regnant la major part dels cent anys que va durar aquesta dinastia. 

La dinastia Maurya. 
 

En l'any 321 aC, el general exiliat Chandragupta Maurya derroc el rei de Dhana Nanda, establint l'imperi Maurya. Chandragupta va ser succet pel seu fill Bindusara, qui va expandir l'imperi fins a arribar a dominar la major part del subcontinent, excepte pels extrems sud i aquest de l'ndia. Durant aquest perode, per primera vegada, el subcontinent va ser governat centralitzadament per un sol govern. 

El regne va ser heretat pel seu fill Ashoka, qui tamb va tractar d'expandir-lo. Desprs d'una acarnissada guerra desprs de la invasi de Kalinga, Ashoka va renunciar a la violncia, convertint-se al budisme. Els edictes d'Ashoka sn els documents preservats ms antics de l'ndia. Sota el seu regnat es va propagar el budisme a travs del sud-oest d'sia, canviant la histria i el desenvolupament d'aquesta regi. Es reconeix Ashoka com un dels ms grans regents que haja vist el mn. 

La dinastia Shunga. 
La dinastia Shunga va ser establerta en l'any 185 aC, 50 anys desprs de la mort d'Ashoka, quan el rei Brihadratha, l'ltim de la dinastia Maurya, va anar brutalment assassinat pel cap de les forces militars, Pusyamitra Shunga, el qual va ascendir al tron. 

Els Regnes Mitjos (l'Era Daurada). 
Els Regnes Mitjos, particularment els associats amb la dinastia Gupta, sn tamb coneguts com l'Era Daurada de l'ndia, ats que va ser una poca de desenvolupament cultural incomparable. Els Kushanas van envair el nord-oest de la ndia en la meitat del segle I dC des de l'sia Central i van fundar un imperi que s'estenia des de Peshawar a la meitat del Ganges i possiblement fins a la Badia de Bengala. Tamb incloa Bactria (al nord d'Afganistan i sud de Tadjikistan). El seu poderiu va arribar a estendre's pel Turquestan i van ajudar a propagar el budisme a la Xina. A l'ndia diversos regnes van sorgir. El ms antic s el regne de Pandy al sud de Tamil Nadu, sent la capital Madurai. Els regnes Indo-grecs que van sorgir desprs de la conquesta d'Alexandre el Gran, van governar Gandhara des de l'any 180 aC al 10 dC. Per aquesta poca, el regne de Dravinian Pandyan, al sud de l'ndia, va comenar a prendre forma. 

L'imperi Satavahana. 
Els Satavahanas, tamb coneguts com els Andharas, van ser una dinastia que va governar el sud i centre de l'ndia al comenament de l'any 230 aC. Si b no se sap amb exactitud quan va durar aquesta dinastia les estimacions ms liberals indiquen que va poder haver estat uns 450 anys. Abans de la seva desaparici, no obstant aix, el regnat s'hi havia desintegrat en diferents estats, la qual cosa unit a les ambicions dels regents feudals, va ocasionar el seu declivi. 

Imperi Kushan. 
 
L'imperi Kushan, que va regnar durant el perode del 1r al 3r segle dC., es va estendre des de Tadjikistan fins a la mar Cspia i d'Afganistan fins a la vall del riu Ganges. L'imperi va ser creat per Tocharians en el que s avui Turkestan Est a la Xina, per era culturalment dominat per l'ndia del nord. Tenia contactes diplomtics amb Roma, Persia i la Xina i per diversos segles va estar en el centre del comer entre l'Est i l'Oest, expandint el budisme a travs de la Xina. 

Dinastia Gupta.
El segle IV i V la dinastia Gupta va unificar l'ndia. 

Durant aquest perode, denominat a l'Era d'Or de l'ndia, la cultura, cincia i administraci poltica hind va aconseguir el seu apogeu. Desprs de la seva caiguda en el segle VI, l'ndia es va dividir novament en nombrosos regnes regionals. 

L'origen d'aquesta dinastia no s b conegut, encara que el viajante xins I'tsing parla d'aquest imperi, aix com els Puranes Vdics tamb fan referncia a ell. L'imperi va arribar a la seua fi desprs de l'atac dels Huns del Centre d'sia. Uns descendents menors del clan Gupta va seguir governant Magadha desprs de la desintegracin de l'imperi. Aquests Guptas van ser finalment derrocatats pel rei Vardhana Harsha, que va establir a mitjan segle VII un imperi que rivalitz amb el dels Guptas, si b va ser de curta durada.

ltims Regnes Mitjos - l'era clssica. 
 

En l'poca final dels Regnes Mitjos va sorgir el regne de Chola en la zona nord de Tamil Nadu i el regne de Chera en Kerala. Els ports del sud de la ndia comerciaven activament amb l'Imperi Rom i amb el sud-est d'sia, principalment en especias. En el nord, el primer dels Rajputs, una srie de regnats es van consolidar i van arribar a sobreviure per prop d'un millenni fins a la independncia de l'ndia de la dominaci britnica. 

L'imperi Harsha. 
El rei Harsha de Kannauj va assolir reunificar el nord de la ndia durant el seu regnat en el segle VII. El seu regne va collapsar desprs de la seva mort. Des del IX al segle XVII, tres dinasties van lluitar pel control del nord de l'ndia; els Prataharas de Malwa i desprs Kannauj; els Pales de Bengala i els Rashtrakutas de Deccan. 

Els Chalukyas i Pallavas. 
L'imperi Chalukya regent part del sud de l'ndia des del 550 al 750 i novament del 970 al 1190. Els Pallavas regentaven altres parts d'aquest territori durant perodes similars. Durant un perode d'aproximadament un segle ambds regnes van tenir diverses guerres menors, conquistant un la capital de l'altre en diverses ocasions. Els reis de Sri Lanka i de Kerelan Cheras li van donar suport als Pallavaras, mentre que els Pandyas van protegir els Chalukyas. Si b la idea d'un imperi indi originada en el nord de l'ndia havia estat descartada al final de l'imperi Harsha, aquest concepte es va traslladar al sud. Aquestes dues dinasties sn ben conegudes pels temples fets sobre roques. 

Els Pratiharas, Pales i Rashtrakutas. 
Els Pratiharas, tamb anomenats Gurjara-Pratiharas va ser una dinastia ndia que va governar diversos regnes en el nord de l'ndia des del segle VI al XI. L'Imperi Pala va controlar Bengala i Bihar des del segle VIII fins al segle XII. Els Rashtrukas van ser una dinastia que va regnar el Deccan des del segle VIII al segle X desprs de la caiguda de l'imperi Chalukya. Aquests tres regnes es van disputar el domini del nord de l'ndia en el temps en qu els Cholas prosperaven al sud. 

Els Rajputs. 
Els primers regnes Rajput dels quals es t coneixement van sorgir a Rajasthan en el segle VI i aquesta dinastia va regnar la major part del nord de l'ndia, incloent Gujarat (Solankis), Malwa (Paramaras), Bandelkhand (Chandelas) i Haryana (Prenguessis). La dinastia Pallava de Kanchipuran va governar el sud-est de la ndia entre els segles IV i IX. Els Pratihar havien regnat a l'ndia abans que els Rajputs. Diverses altres dinasties tals com els Yadav, Chera, Hoysala, Sena i Pala van controlar diversos regnes durant aquesta era. 

Els soldanats islmics. 
Les primeres incursions musulmanes al sud d'sia apareixen al primer segle desprs de la mort del Profeta Mahoma. El califa omeia de Damasc va enviar una expedici a Balutxistan i Sindh l'any 711 liderada per Muhammad bin Qasim (el nom del qual va ser donat al segon port de Karachi). L'expedici va arribar fins al nord a Multan, per no va aconseguir mantenir la regncia de la regi, ni establir l'islam a d'altres indrets de l'ndia. No obstant aix, la presncia d'una colnia musulmana a Sindh va permetre el desenvolupament del comer i l'intercanvi cultural, aix com la propagaci de la religi a travs de conversions en algunes regions de l'ndia. 

Tres segles desprs, els turcs, perses i afganesos van intentar conquerir l'ndia a travs de les rutes del nord-oest. Mahmud de Ghazni (979-1030) va encapalar una srie d'expedicions contra els regnes de Rajput i va establir una base al Panjab per a futures incursions. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200614" title="Mnguni" nonfiltered="3398" processed="3390" dbindex="83408">
Mnguni s el primer rei dels zulus conegut. Fundador del poble Nguni (que pren el seu nom i al qual pertanyen els zulus), se sap molt poc sobre la seva vida. Sembla que va unifica les diferents tribus sud-africanes fa 1000 anys per no hi ha proves de la seva existncia, podria ser una llegenda d'origen parallela al fundador mtic de moltes cultures





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200618" title="Fredrikstad F.K." nonfiltered="3399" processed="3391" dbindex="83409">


El Fredrikstad Fotballklubb (FFK) s un club noruec de futbol de la ciutat de Fredrikstad.

 Histria .
El Fredrikstad Fotballklubb va ser fundat el 7 d'abril de 1903. Va ser el primer equip noruec dedicat exclusivament al futbol (altres clubs ms antics tamb es dedicaven a altres esports com l'esqu o l'atletisme). El club destac principalment en el perode que va entre els anys 1930 i 1960, on fou el primer club noruec per ttols assolits.

Pel que fa als colors, els primers anys el club els canvi sovint. Comen amb samarreta blava i blanca amb pantalons negres, samarreta blanca i pantalons negres (1905), uniforme verd i blanc (1910). Finalment, desprs d'un partit a la ciutat entre les seleccions de Noruega i Polnia el 1926, el club es decid pels colors de la selecci polonesa (blanc i vermell).

L'antic Fredrikstad Stadion fou inaugurat el 1914. L'any 2007 constru el seu nou estadi (Nye Fredrikstad Stadion).

 Jugadors destacats .
1900s: Reidar Bergh (1903), Leif Eriksen (1903), Theodor Hansen (1903), Gustav "Gusten" Eden (1908);
1910s: Einar Wilhelms (1916);
1920s: Arne Brresen (1927), Egil Brenna Lund (1927), Sten Moe (1927);
1930s: Arne Ileby (1933), Knut Brynhildsen (1934), Bjrn Spydevold (1939);
1940s: Erik Holmberg (1946), Henry Johannessen (1946), Willy Olsen (1946), Aage Spydevold (1948);
1950s: Arne Pedersen (1950), Odd Aas (1951), Lloyd Pettersen (1951), Bjrn Borgen (1955), Per Kristoffersen (1956);
1960s: Terje Hili (1962), Knut Spydevold (1966), Jan Fuglset (1967);
1970s: Reidar Lund (1972), Per Egil Ahlsen (1976);
1980s: Kai Erik Herlovsen (1980), Vidar Hansen (1981), Atle Kristoffersen (1982);
2000s: Roger Risholt (2002), Markus Ringberg (2002), Tor Trondsen (2002), Simen Brenne (2004), Dagfinn Enerly (2004);

 Palmars .
Lliga noruega de futbol (9): 1937-38, 1938-39, 1948-49, 1950-51, 1951-52, 1953-54, 1956-57, 1959-60, 1960-61;
Copa noruega de futbol (11): 1932, 1935, 1936, 1938, 1940, 1950, 1957, 1961, 1966, 1984, 2006;
Copa Costa Blanca: 2006;

 Referncies .
;
;
;
;
;

 Bibliografia .
;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;
 Web no oficial de seguidors;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200621" title="Jean Marc Gaspard Itard" nonfiltered="3400" processed="3392" dbindex="83410">
Jean Marc Gaspard Itard (1775-1838) va sser un metge occit.

La seua aportaci en el camp educatiu es concreta sobretot en les experincies amb l'infant conegut com "el nen salvatge d'Avairon" encaminades a facilitar l'educabilitat dels deficients mentals.

Els seus treballs i els de douard Sguin influenciaren l'obra de Maria Montessori.

Referncies.



Bibliografia.

Itard, J. M. G.: De l'education d'un homme sauvage ou des premiers developpemens physiques et moraux du jeune sauvage de l'Aveyron.  Goujon. Pars, 1801.
Itard, J. M. G.: Rapports et memoires sur le sauvage de l'Aveyron. Traducci anglesa amb introducci i notes de G. i M. Humprey: The wild boy of Aveyron. Century. Nova York, 1932. Traducci al castell amb introducci i notes de Rafael Snchez Ferlosio: Vctor de l'Aveyron, Alianza, Madrid, 1982.
Candland, D. K.: Feral children & clever animals. Reflections on human nature. Oxford University Press. Nova York, 1993. ISBN 0-19-510284-3.
Lane, H.: The wild boy of Aveyron. Harvard University Press. Cambridge, Mass., 1976.
Shattuck, R.: The forbidden experiment; the story of the wild boy of Aveyron. Washington Square Press. Nova York, 1981.

Enllaos externs.
 Assaig sobre l'obra de Jean Marc Gaspard Itard. ;
Informaci sobre la relaci de J. M. Gaspard Itard amb Vctor, "el nen salvatge d'Avairon". ;
 Pgina que enllaa a moltes altres informant sobre aquest metge occit. ;
 Bibliografia relacionada amb J. M. Gaspard Itard a la Biblioteca Nacional Alemanya. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200622" title="Endoteli" nonfiltered="3401" processed="3393" dbindex="83411">
L'endoteli s un tipus d'epiteli pla simple (d'una sola capa de cllules), que recobreix l'interior de tots els vasos sanguinis, incls el cor, on s'anomena endocardi.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200624" title="SPV GmbH" nonfiltered="3402" processed="3394" dbindex="83412">
SPV GmbH s una discogrfica alemanya fundada l'any 1984 com una distribuidora de Roadrunner Records. Principalment s'ha centrat en la publicaci d'lbums de grups de rock i heavy metal.

Entre els artistes amb qu ha editat, destaquen el grups estatunidencs Symphony X, Iced Earth, Type O Negative i els canadencs Annihilator.

Enllaos externs.
 SPV GmbH  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200626" title="I.K. Start" nonfiltered="3403" processed="3395" dbindex="83413">

L'I.K. Start s un club noruec de futbol de la ciutat de Kristiansand.

Histria.
El club va ser fundat el 19 de setembre de 1905. Juga els seus partits al Sr Arena, inaugurat el 2007. Anteriorment va jugar al Kristiansand Stadion. Ha estat campi de lliga els anys 1978 i 1980.

Jugadors destacats.
 Svein Mathisen;
 Trond Pedersen;
 Arve Seland;
 Erik Mykland;
 Tore Andr Dahlum;
 Petter Belsvik;
 Frode Olsen;
 Andreas Lund;
 Espen Johnsen;
 Frank Strandli;
 Tommy Svindal Larsen;
 Pl Lydersen;
 Claus Eftevaag;
 Sten Glenn Hberg;

 Palmars .
Lliga noruega de futbol (2): 1978, 1980;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors (Menigheden);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200627" title="Emili Fontbona i Ventosa" nonfiltered="3404" processed="3396" dbindex="83414">
Emili Fontbona i Ventosa (Barcelona 1879 -1938) fou un escultor catal. 
Format amb l'escultor Eusebi Arnau i a l'acadmia del pintor Pere Borrell, form part del grup d'"El Rovell de l'Ou" i fou un dels redactors de la revista manuscrita Il Tiberio (1896-98). An a Pars el 1899 amb els sus companys pintors Mari Pidelaserra i Pere Ysern. All visqu fins 1901 i va fer gran amistat amb Pablo Picasso, que de nou a Barcelona s'inici en l'escultura a la casa familiar de l'escultor, al carrer de Pdua de Barcelona. Picasso va fer diversos dibuixos retratant Fontbona, en un d'ells, anunci de "Els Quatre Gats", del 1902, el presenta voltat d'amics d'aquella poca (Pere Romeu, Picasso mateix, Sabarts, ngel F. Soto i Rocarol).

Com escultor va sentir-se fortament influt pel primitivisme predicat per Paul Gauguin i el reflect a la seva obra (majoritriament conservada a colleccions familiars i privades): Dona d'Amposta, Mariner de Tarragona, etc. que representen un cam totalment diferent al del Modernisme catal tipic i encara ms de l'escultura acadmica. Cap al 1905 va fer en alabastre Cap de faune, d'un brutalisme inslit, i ms o menys per aquesta poca entr a treballar a la Sagrada Famlia, on no congeni amb Antoni Gaud. A partir del 1906 hagu de deixar les seves activitats a causa d'una esquizofrnia que el mantingu reclut la resta de la seva vida a un hospital psiquitric.

 Fonts .
Feliu Elias, L'escultura catalana moderna, Barcino, Barcelona 1926-28.
Francesc Fontbona, La escultura postmodernista: Emili Fontbona, "Estudios Pro-Arte" (Barcelona), I, 1975.
Pilar Vlez & Nuria Rivero, Catleg de l'exposici antolgica Emili Fontbona 1879-1938, escultor, Museu Frederic Mars, Barcelona 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200628" title="Vlvula mitral" nonfiltered="3405" processed="3397" dbindex="83415">
La vlvula mitral, tamb anomenada vlvula bicspide o vlvula atrioventricular esquerra s una vlvula cardaca formada per dues valves o cspides. Est situada a l'orifici auriculoventricular esquerre, que s el que connecta l'aurcula esquerra amb el ventricle esquerre.
El nom de mitral ve del mot mitra, ja que la vlvula presenta certa semblana amb el barret que utilitzen els bisbes.

Malalties associades.
Prolapse mitral.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200629" title="Llista d'illes d'Abu Dhabi" nonfiltered="3406" processed="3398" dbindex="83416">
Els Emirats rabs Units inclouen nombroses illes, la major part de l'emirat d'Abu Dhabi, de les quals les que tenen importncia ecolgica o estratgica sn a la segent llista:

Abu Al-Abyad;
Akab;
Al-Aryam ;
Al-Qaffay;
Al-Rufaiq;
Al-Yasat;
Arzanah;
Bahrani;
Balghelam;
Bu Khushaishah ;
Bu Tinah;
Dalma;
Das;
Dayyinah;
Furayjidat;
Futaisi;
Gagha;
Ghasha;
Hulayla;
Liffiyah;
Makhasib;
Marawah;
Muhaiyimat;
Muhamaliyah;
Qarnayn o Qarnein;
Sadiyat;
Sinaiya;
Sir Banu Yas;
Umm al-Kirkum;
Umm al-Nar;
Umm Qassar;
Yasat al-Ulya ;
Yasat Sufla;
Zirkuh;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200632" title="Balghelam" nonfiltered="3407" processed="3399" dbindex="83417">
L'illa de Balghelam s una illa de l'emirat d' Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a la costa de l'emirat, al nord-est d' Abu Dhabi (ciutat). s una illa arenosa amb poc metres d'altura mxima. Est deshabitada i la seva superfcie es de 5 km2. Mesura 5 km de llarg per 1 d'ample. Tota la costa est plena de manglars i bancs d'arena a la part sud. 

Hi viuen 300 gaseles de muntanya i d'arena (Gazella gazella i Gazella subgutturosa) i s'hi refugien al hivern milers d'ocells. 

Fou  ocupada per pescadors des de fa uns 4000 anys; les restes ms antigues corresponen a poteria de Bahrein del 2000 aC. La major part de les restes corresponen al perode islmic tard (a partir del segle XVI) per hi ha indicis d'ocupaci en el primer millenni. S'han trobat canteres, algunes tombes musulmanes, restes marins a la costa d'haver menjat animals (crustacis i mamfers marins) i restes de cermica de tipus irani i local; les restes ms abundants sn les ostres perleres (Pinctada radiata) i el caragol  hexaplex kuesterianus, i alguns ossos i restes de tortugues. L'illa disposava d'un sofisticat sistema de deus i fonts i dipsits d'aigua que atrapaven la pluja al hivern i permetien utilitzar l'illa com a base quasi tot l'any; s'han identificat onze deus que es van usar del segle XVI al XX, per des van abandonar als anys seixanta, tot i que encara rutllen perfectament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200633" title="Al-Rufaiq" nonfiltered="3408" processed="3400" dbindex="83418">
L'illa d'Al-Rufaiq s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a la costa de l'emirat, a uns 50 km a l'oest d'Abu Dhabi (ciutat) i immediatament a l'est d'Abu Al-Abyad de la que la separa el canal conegut per Khor Qantur; al nord-oest t l'illot de Al-Salali. s una illa arenosa amb aportacions de capes fines de sal, i amb poc metres d'altura mxim. Est deshabitada; la vegetaci s reduda limitada a plantes que aguanten la sal. La seva superfcie es d'uns 20 km2. Mesura 5 km de llarg per 4 d'ample.

T una important colnia de cormorans de Socotora (Phalocrocorax nigrogularis, de les que noms n'hi ha 15 colnies al golf), a l'illot de Al Salali.

Fou ocupada al primer millenni fins a temps recents, probablement per comunitats de pescadors. S'ha trobat poteria, i restes d'ostres perleres . Els principals llocs arqueolgics son propers al pou de Dabiyya, d'eon s'extreu petroli. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200634" title="F.K. Bod/Glimt" nonfiltered="3409" processed="3401" dbindex="83419">

El F.K. Bod/Glimt s un club noruec de futbol de la ciutat de Bod.

 Histria .
El club va ser fundat el 19 de setembre de 1916 amb el nom de Footballclub Glimt. El 1919 guany el seu primer ttol, el campionat del comtat de Nordland. Com els clubs del nord no eren permesos de participar a la copa noruega (fins el 1963), el Glimt particip a la copa de Noruega del Nord amb notable xit (9 ttols). L'any 1975 aconsegu guanyar la seva primera competici nacional, la copa, que repet el 1993. El 1992 adopt el seu actual nom FK Bod-Glimt.

 Palmars .
Copa noruega de futbol (2): 1975, 1993;
Copa de Noruega del Nord de futbol (9): 1930, 1933, 1934, 1939, 1952, 1963, 1964, 1967, 1969;
Lliga de Noruega del Nord de futbol (2): 1974, 1975;

 Jugadors destacats .
Harald "Dutte" Berg;
Arne Hansen;
Jahn Ivar "Mini" Jakobsen;
rjan Berg;
Runar Berg;
Harald Brattbakk;
Erik Hoftun;
Bengt Sternes;
Stig Johansen;
Jon Abrahamsen;
Arild Olsen;
Tom Kre Staurvik;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Frum;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200635" title="Al-Aryam" nonfiltered="3410" processed="3402" dbindex="83420">
L'illa d'Al-Aryam (abans Bu Khushaishah, nom que encara porta el cap del nord-oest i el llogaret que hi ha a aquest lloc)  s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a la costa de l'emirat, a uns 35 km a l'oest d'Abu Dhabi (ciutat), entre l'illa de Bahrani (a l'est) i la pennsula de Ras Zuabyyah a l'oest de la que la separa el canal de Barashi. s una illa arenosa amb aportacions de capes fines de sal, i amb poc metres d'altura mxima (tota la costa del nord i nord-est t alguns turonets per amb altures redudes). 

Es de propietat privada i no s'hi pot accedir. la vegetaci s reduda limitada a plantes que aguanten la sal excepte pels manglars a la costa oest (Avicennia marina). La seva superfcie es d'uns 50 km2. Mesura 8 km de llarg per 6 d'ample. 

Hi vien algunes gaseles de l'arena i de la muntanya (Gazella subgutturosa i Gazella gazella) i alguns rix d'Arbia (Oryx leucoryx). A la vora de l'illa s veuen de vegades  delfins i morses. A la part oriental hi ha una espcie de llac o llacuna que ha estat declarat reserva marina amb prohibici de pescar, i en aquesta zona creixen els falcons del tipus Pandion haliaetus (9 parelles el 2000).

Fou ocupada al primer millenni fins a temps recents, probablement per comunitats de pescadors. El llogaret de Bu Karwah, al sud-est, est datat del segle XVII o XVIII i s'ha trobat poteria, i restes d'ostres perleres (Pinctada radiata) i de caragols de mar (Hexaplex kuesterianus i  Terebralia palustres).

Els habitants obtenien l'aigua acumulant la que queia al hivern, i van tallar cisternes a la roca; la cisterna de Bu Karwah t 5 metres de llar, 3 d'ample i 2 de fondria. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200636" title="Gagha" nonfiltered="3411" processed="3403" dbindex="83421">
Gagha s un grup d'illes a la part ms occidental de  l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a la costa de l'emirat, al nord de la pennsula de Silaa que acaba al Ras Khumays. 

Les illes sn: Umm al Ghumaghin a la vora del cap, Qas r Malab al nord-oest de l'anterior, Gagha l'illa principal, Huwaysat a l'oest d'aquesta, i Khardal al nord, a ms d'alguns illots. L'illa principal formen com a dues illes al quedar separada la part ms oriental per una depressi on s'acumula l'aigua. 

Hi ha un poblet abandonat a la costa sud-oest de l'illa principal (que al seu temps fou un mercat de perles de la regi), unes installacions a la costa nord-oest, i un edifici dels guardacostes amb un petit embarcador a la punta sud-oest. 

Son unes illes arenosa amb algunes roques, i amb poc metres d'altura mxima. La seva superfcie en total es d'uns 9 km2. L'illa principal mesura 3 km de llarg per 2 d'ample. Hi viuen algunes parelles de falcons (Pandion haliaetus) i a les aiges properes hi ha morses. A Khardal hi ha una gran colnia de cormorans de Socotora (Phalocrocorax nigrogularis).

T restes d'ocupaci de fa set mil anys. L'aigua de pluja s'arreplegava a la depressi centreoriental i permetia la vida i fins i tot el cultiu de palmeres amb dtils (Phoenix dactylifera); encara queden restes d'algunes plantacions de palmeres avui abandonades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200637" title="Arzanah" nonfiltered="3412" processed="3404" dbindex="83422">
L'illa d'Arzanah  s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) al golf Prsic, a uns 175 km a l'oest-nord-oest d' Abu Dhabi (ciutat) i a 25 km al sud-est de l'illa Dayyinah. s una illa arenosa amb 66 metres d'altura mxima a la part central. La seva superfcie es d'uns 8 km2. Mesura 4 km de llarg per 2 d'ample.

Centre de l'industria petrolera degut al pou martim d'Arzanah, avui dia s'ha iniciat un programa de recuperaci ecolgica (que va comenar el 1994). A la part sud de l'illa hi ha un aeroport (codi OMAR).

Va tenir una colnia de cormorans de Socotora (Phalocrocorax nigrogularis) i nombroses gavines del trpic (Phaethon aethereus) a ms de tortugues, per la restauraci fou difcil per la presencia de gats a l'illa que foren capturats i traslladats a partir de 1996. 

L'illa ja s'esmenta amb el seu nom al llibre del joier veneci Gasparo Balbi el 1580. La majoria dels llocs arqueolgics que podrien haver existit foren segurament destruts per construir les installacions petroleres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200638" title="Transvasament Tajo-Segura" nonfiltered="3413" processed="3405" dbindex="83423">
El transvasament Tajo-Segura s una de les obres hidruliques d'enginyeria ms grans realitzades mai a Espanya. Els primers projectes daten de 1933 encara que les obres no van comenar fins a 1966, dins del marc de los projectes de desenrotllament econmic que caracteritzen la planificaci econmica franquista en el60; la obra es va completar al 1979. Mitjanant este transvasament s'envia aigua des dels embassaments de Entrepeas (Provncia de Guadalajara) i Buenda (Provncia de Conca)  al riu Segura mitjanant la presa del Talave.

 Gesti de l'Aigua del Transvasament .

El transvasament est gestionat des del Govern central, ja que s qui en te la competncia en els rius que passen per diverses autonomies, per mitj de la comissi d'explotaci del transvasament Tajo-Segura dependent del Ministeri de Medi Ambient. Esta comissi s l'encarregada de decidir la quantitat transvasable i el seu s, exceptuant quant els embassaments de on es toma l'aigua (Entrepeas i Buenda) a dia 1 de juliol possexen menys de 557 hm. s en este cas quan la comissi passa Consell de Ministres la capacitat de decidir, el qual decidir en funci de les circumstancies aprovar o denegar transvasaments. Si en els embassaments esmentats hi ha 240 hm o menys d' aigua, no es pot transvasar-ne aigua de cap de les maneres, ja que aquesta quantitat s la necessria per a mantenir abastides les necessitats de la conca del Tajo.

 Altres transvaments espanyols .
 Transvament Jcar-Vinalop;
 Transvament Talave-Cenajo ;
 Conexi entre l' embassament de la Fuensanta amb el Canal de Taibilla.

 Relacionats .
Aqeducte;
Castella - la Manxa;
Desertitzaci;
Ebre;
Mrcia;
Tajo;
Transvasament de l'Ebre;
Segura;

 Externs .

Pgina web de la Confederaci Hidrogrfica del Segura ;
Confederaci Hidrogrfica del Tajo on es facilita informaci sobre el transvasament ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200639" title="Bahrani" nonfiltered="3414" processed="3406" dbindex="83424">
L'illa de Bahrani s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a la costa de l'emirat, a uns 12 km a l'oest d' Abu Dhabi (ciutat) a la barrera d'illes de l'oest de la ciutat.

s una illa arenosa amb alguna roca, i de forma triangular amb una distncia de 6 km de nord a sud i terica una base de triangle (al nord) d'uns 8 km d'ample. La seva superfcie es d'uns 12 km2. 

Hi viuen ocells (estornins) com la sterna saundersi, la sterna anaethetus, la sterna repressa, sterna sandvicensis, sterna hirundo i lsterna bengalensis. A les aiges de la vora hi ha dofins (Tursiops truncatus i sousa chinensis) i morses (Dugong dugon), i com animals de terra gaseles (Gazella subgutturosa) i llebres rabs (Lepus capensis).

L'illa s un lloc freqentat per pescadors que pesquen amb trampes. A la part sud-oest  s'han trobat les restes d'un camp islmic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200642" title="Manuel Muio" nonfiltered="3415" processed="3407" dbindex="83425">
Manuel Muio Arroyo fou secretari general de la UGT del 1968 al 1976. Havia estat cap del Sindicat de la Construcci, i es va fer fams per haver posat ell personalment el parallamps de l'edifici de Telefnica de Madrid el 1927. Fou vocal en el XVII Congrs de 1932, secretari adjunt de la executiva de la UGT a l'exili del 1944 al 1976, i secretari general des del 1968 quan va dimitir per malaltia Pascual Toms Taengua. El 1976 abandon el crrec quan fou escollida la executiva de l'interior dirigida per Nicols Redondo Urbieta.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200643" title="Musicograma" nonfiltered="3416" processed="3408" dbindex="83426">
Un musicograma s un anlisi per escrit de l'estructura d'una can o d'una simfonia. Es pot fer simple (posant si la can t intro o no, apuntant quan comencen les estrofes i la tornada i posant si t coda) o es pot fer ms extensa (apuntant, per exemple, si en un moment donat noms se sent el cantant i no hi ha msica). Sobretot, ha d'incloure informaci sobre instrumentaci, dinmiques i processos harmnics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200644" title="Joan Llorens i Carri" nonfiltered="3417" processed="3409" dbindex="83427">
Joan Llorens i Carri s un directiu d'empreses en el camp de l'automoci. De jove treball per a l'Institut Nacional d'Indstria (INI). Fou directiu d'ENASA-Pegaso i president de la Confederaci Espanyola d'Automoci del 1989 al 1994. Del 1993 al 1997 fou cap del comit executiu de SEAT. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200651" title="Joan Llus i Pallars" nonfiltered="3418" processed="3410" dbindex="83428">
Joan Llus i Pallars (Enviny, Pallars Sobir 1912 - Barcelona 1999) fou un folklorista catal. Fins als 19 anys va fer de pastor a Rialb, al voltant de la ribera de Sort i de la vall d'ssua. Desprs treball de llauner a Tremp i desprs de la guerra civil espanyola marx a Barcelona, on es vincul als grups de dansa i assist a les tertlies sobre foklore catal que mantenia Agust Duran i Sanpere a l'Arxiu Histric de Barcelona. All conegu els coneguts folkloristes i intellectuals Josep Maria de Casacuberta, Pau Vila i Dinars, Joan Coromines, Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra, qui l'encoratj a escriure sobre el seu Pallars natal i donar-ne a conixer les formes de vida. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Records de la meva vida de pastor (1955);
 El meu Pallars (quatre volums, 1959, 1966 i 1979);
 Histries i llegendes del Pallars (1971);
 L'home de la bossa. Novella d'antics costums nupcials del Pallars (1980) ;
 Els pastors i les estrelles (1992);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200693" title="Alexandre Masoliver" nonfiltered="3419" processed="3411" dbindex="83429">
Alexandre (Ignasi) Masoliver (Seira, Arag, 1934) s un monjo de l'orde del Cister, membre de la comunitat del Monestir de Poblet i especialista en histria monstica i eclesistica catalana.

Biografia.
Ingress a Poblet el 20 d'agost de 1959, i hi profess el 8 de setembre de l'any segent. El 18 de mar de 1967 fou adms a l'orde del presbiterat. Pel que fa als estudis, el 1956 es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i es doctor en teologia al Pontifici Ateneu de Sant Anselm, de Roma el 1971. Al monestir exerc, entre altres serveis, el crrec de bibliotecari durant 27 anys i de prefecte d'estudis durant 30 anys. Ha estat tamb professor d'Histria Monstica, d'Histria de l'Esglsia i de diverses assignatures teolgiques i bbliques.

El 1995 va ser secretari d actes del Concili Provincial Tarraconense. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2007 ingress a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

 Bibliografia .
 Histria monstica .
 Poblet: vida econmica del monasterio en el siglo XVII, "Miscellanea Populetana", Poblet 1966, p. 387-432. ;
 Fra Sim Trilla (1552-1623), abat de Poblet, "Miscellnia Histrica Catalana", Poblet 1970,  p. 441-491.
 El pare Jaume Finestres, historiador i monjo de Poblet, "Memoria de la Hermandad ... de Poblet", Poblet 1971, p. 87-100.
 Origen y primeros aos (1616-1634) de la Congregacin Cisterciense de la Corona de Aragn. Sntesis histrica y documentos, Tesi doctoral, Poblet 1973.
 Poblet, un caso significativo de autonoma dentro del Cister,  Studia Monastica , 13 (1971), p. 311-319. ;
 Sobre la visita feta per l abat Virgili de Poblet a la vila de Verd l any 1690,  II Colloqui d Histria del Monaquisme Catal, Sant Joan de les Abadesses, 1970 , Poblet 1974, p. 359-407.
 Histria del Monaquisme Cristi, 3 volums, Montserrat 1978-1981; (hi ha traducci castellana, Historia del Monacato Cristiano, tamb 3 volums, Madrid 1994).
 Poblet, abada nullius dioeceseos durante doscientos aos?,  Analecta Cisterciensia  34, 1978, p. 174-189.
 La lista completa definitiva de los Vicarios Generales de la Congregacin Cisterciense de la Corona de Aragn y Navarra,  Cistercium  1980, p. 463-470.
 Fra Francesc Dorda, Abat de Poblet, Bisbe de Solsona i Ministre de l Arxiduc, Poblet 1981, amb epleg del Dr. Lluc Beltran.
 L Arxiu President Tarradellas, a Poblet, Poblet 1982, tamb amb versi castellana.
 El monasterio de Santa Mara la Real de las Huelgas, de Valladolid. Notas de historia, arte y vida, Valladolid 1990.
 Roberto, Alberico y Esteban Harding: los orgenes de Cister,  Studia Monastica , 26 (1984), p. 275-307.
 El pare Joan Vallespinosa de Poblet, a travs del seu llibre de receptis, i del pare Finestres, dins Miscellnia Fort i Cogul, Montserrat 1984, p. 209-231.
 Carles Card i la Catequesi Litrgica,  Quaderns de Pastoral , 86-87 (1985), Barcelona, p. 86-95.
 Los Cistercienses en Espaa y Portugal, dins Louis J. LEKAI, Los Cistercienses. Ideales y realidad, Barcelona 1987, p. 517-576.
 El Catlogo de los Abades Generales de Cister,  Analecta Cisterciensia  44, 1988, p. 172-189;
 El hombre de la Iglesia del siglo XII, Santo Domingo de la Calzada 1990.
 Els religiosos a Catalunya. 1600 anys d histria, dins I Congrs d Histria de l Esglsia a Catalunya des dels orgens fins ara, Actes 1, Solsona 1993, p. 435-497.
 El abad Pedro Boqus de Poblet (1546-1564) y el monasterio navarro de Tulebras,  Studia Monastica , 37 (1995), Montserrat, p. 101-131.
 Una poltica restrictiva de los Reyes para con los Monjes respecto a su entrada en Indias?,  Nova et Vetera , 39 (1995), p. 3-10.
 Un cisterciense navarro, fray Ignacio de Ostabat, monje y abad de Fitero, y Secretario de la Congregacin Cisterciense de la Corona de Aragn y Navarra,  Cistercium , 207 (1996), p. 621-645.
 La comunitat cistercenca de Fontfreda-Cuix, i la restauraci de Poblet,  Studia Monastica , 39 (1997), Montserrat, p. 195-217.
 La davallada de Poblet (Poblet als segles XVII i XVIII), juntament amb Gener Gonzalvo, i Una "davallada  real de Poblet?, dins Eduard TODA i GELL (1855-1941), Poblet 1997, p. 20-49.
 El Evangelio y la tradicin monstica,  Nova et Vetera , 56 (2003), p. 215-235.
 Introducci, edici i notes a Fra Joan VALLESPINOSA (Valls cap al 1578-Poblet 1640), Libri de Receptis. Uns detallats annals d histria de Poblet, segles XVI i XVII, Poblet 2005.

Espiritualitat monstica.
 Si cerques Du de veritat... Reflexions sobre la vida monstica, Montserrat 1986.
 La mujer y Mara, la mujer perfecta en Bernardo,  Cistercium ,181 (1990), p. 135-154.
 Marco vital de la espiritualidad monstica: la ascesis, dins La espiritualidad monstica: el legado de los monjes al mundo de la tcnica, Sevilla 1990, p. 107-131.
 El opus manuum o el trabajo, como elemento integrante de la espiritualidad monstica, ibdem, p. 203-242.
 Introduccin: vida contemplativa, o vida monstica?,  Nova et Vetera , 40, 1995, p. 289-315.
 Comentari a l Epstola a Eustoqui,  Collecci d Espiritualitat Jernima , Barcelona 1996.
 El De spiritali amicitia de San Elredo: de las amistades profanas a la fila y el agape,  Studia Monastica , 44 (2002), Montserrat, p. 373-390.
 El procs de fundaci dels monestirs, dins Els grans monestirs de la Catalunya Nova. Cistercencs, Cartoixans i Franciscans, Tarragona, reedici 2005, p. 147-161. ;

Bblia.
 El pobre Jeremies, Montserrat 2002.

Art.
 Santa Maria de Poblet, "Catalunya romnica", XXI, 555-563, i 566-571, Barcelona 1995.
 El monestir de Poblet, "L art gtic a Catalunya, Arquitectura", II, 2, p. 199-202, Barcelona 2003.

Lletres i Cultura.
 Qu llegiren i escriviren els monjos de Poblet durant sis-cents anys (1150-1835), Actes del Set Colloqui Internacional de Llengua i Cultura Catalanes, Montserrat 1986, p. 353-361. ;
 Pequea antologa de los primeros pasos, p. 39-56, dins la miscellnia "La Revista El Ciervo".
 Historia y teora de cuarenta aos, edici de J.A. GONZLEZ CASANOVA, Barcelona 1992. ;
 La Biblioteca de Poblet, dins la miscellnia "Monjes y monasterios espaoles", San Lorenzo del Escorial, 1995, p. 374-393.
 Un monje original y gran poeta: Cristbal de Castillejo (1496?-1550) miscellnia "Humanismo y Cster", Len 1996, p. 237-248.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200694" title="Francesc Miana i Armads" nonfiltered="3420" processed="3412" dbindex="83430">
Francesc Miana i Armads s un directiu de serveis socials catal. S'ha dedicat a l'ensenyament de nens i joves invidents o amb greus deficincies visuals, i ha estat director del Centre de Recursos Educatius Joan Amades. Des del 1990 tamb s president de la fundaci Orfe Gracienc. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha impulsat la Fundaci Francesc Miana Armads per a la integraci dels invidents i per a proposar l'eliminaci de les barreres arquitectniques per als minusvlids.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200696" title="RTECS" nonfiltered="3421" processed="3413" dbindex="83431">
RTECS (Registry of Toxic Effects of Chemical Substances) s un registre d'efectes txics de substncies qumiques, es un registre d'informaci de toxicitat compilant la literatura cientfica oberta.

Fins l'any 2001 va ser mantinguda per l'US National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH)i actualment es mantingut per l'empresa privada Elsevier MDL.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200698" title="Troms I.L." nonfiltered="3422" processed="3414" dbindex="83432">

El Troms I.L. s un club noruec de futbol de la ciutat de Troms.

 Histria .
El club va ser fundat el 15 de setembre de 1920 amb el nom de Troms Turnforenings Fotballag (en catal, Equip Troms Gimnstic Futbol Associaci), tamb conegut com Turn. El 1930 canvi el seu nom per Troms Idrettslag. Un any ms tard adopt el nom Tor. El seu primer ttol fou la Copa de Noruega del Nord el 1931. El 1932 una prohibici de la federaci torn al club el seu nom Troms Idrettslag. Dos noves copes del nord arribaren els anys 1946 i 1956. A nivell nacional el seu primer ttol fou la copa de 1986, que repet el 1996.

Jugadors destacats.
Per Mathias Hgmo (1984-1985, 1986-1989);
Bjarte Flem (1985-1989, 1991);
Steinar Nilsen (1989-1997, 2003-2004);
Bjrn Johansen (1987-1992, 1995-1999, 2002-2005) ;
Einar Rossbach (1990);
Morten Pedersen (1992-1996, 2003-2007);
Tore Andr Flo (1995);
Ole Martin rst (1995-1997, 2003-2007) ;
Rune Lange (1997-2000);
Morten Gamst Pedersen (2000-2004);
Karim Essediri (2001-2005);
Patrice Bernier (2004-2007);
Lars Hirschfeld (2005);

Palmars. 
 Copa de Noruega del Nord de futbol (3): 1931, 1949, 1956;
 Copa noruega de futbol (2): 1986, 1996;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200699" title="Moss F.K." nonfiltered="3423" processed="3415" dbindex="83433">

El Moss Fotballklubb s un club noruec de futbol de la ciutat de Moss.

 Histria .
El club va ser fundat el 28 d'agost de 1906. Juga els seus partits al Mells Stadion, construt el 1939.

 Jugadors destacats.
 Erik Holtan (2007);
 Rune Tangen (2005);

 Palmars .
Lliga noruega de futbol (1): 1987;
Copa noruega de futbol (1): 1983;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200700" title="Carles de Montoliu i Carrasco" nonfiltered="3424" processed="3416" dbindex="83434">
Carles de Montoliu Carrasco, bar d'Albi, s un poltic, empresari i promotor cultural catal. s senador del Crculo Ecuestre, presidit per Carles Gell de Sentmenat. Es present a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 a les llistes de Centristes de Catalunya-UCD, per no fou escollit. Tamb es present en les llistes de Convergncia i Uni a les eleccions als consells comarcals de 1987 per la Noguera.

Ha estat impulsor de la Fundaci Castells Culturals de Catalunya per tal de mantenir viu el patrimoni cultural i arquitectnic que suposen els castells catalans. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200701" title="Collegi Oficial de Metges de Tarragona" nonfiltered="3425" processed="3417" dbindex="83435">
Collegi Oficial de Metges de Tarragona s una corporaci de Dret Pblic de carcter professional que fou constituda el 1898 a Tarragona. Hi ha de pertnyer obligatriament tots els llicenciats en medicina que exerceixin la professi dins l'mbit territorial de la provncia de Tarragona, en qualsevol de les seves modalitats, sigui de manera independent o b al servei de les diferents administracions pbliques existents, o d'institucions dependents d'elles, o de qualsevol altra entitat pblica o privada. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Objectius .
Els objectius bsics d'aquest Collegi professional van dirigits a:
 Registrar les titulacions que acrediten ser metge i ser metge especialista.
 Instar i vigilar l'acompliment del Codi Deontolgic i els Estatuts del Collegi.
 Representar la professi mdica davant la Societat i les Administracions.
 Establir sinrgies amb les Societats Cientfiques i la Universitat.
 Afavorir acords assumibles amb tots els sectors de la sanitat.
 Implicar-se respecte objectius comuns amb el Consell de Collegis i l'OMC.
 Promoure l'accs de tota la collegiaci a la Formaci Mdica Continuada.
 Reconixer l'esfor formatiu permanent de la collegiaci i acreditar-lo.
 Fixar uns mnims de qualitat imprescindibles per l'exercici professional de la medicina.
 Defensar els professionals que exerceixen atenent els criteris de bona praxis mdica.
 Oferir serveis tils i de qualitat a les metgesses i metges collegiats.
 Establir els objectius i pressupost anuals per acord de l'Assemblea de Compromissaris.
 Transparncia informativa i Auditoria externa de cada gesti anual;

 Articles relacionats .
 Collegi Oficial de Metges de Lleida;
 Collegi Oficial de Metges de Barcelona;
 Collegi Oficial de Metges de Girona ;
 Enllaos externs .
 Pgina Oficial del Collegi de Metges de Tarragona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200703" title="Josep de Calassan" nonfiltered="3426" processed="3418" dbindex="83436">


Josep de Calassan (Peralta de la Sal,1557 - Roma,1648) va sser un sacerdot aragons, fundador de les Escoles Pies.  

Natural de la comarca de la Llitera, estudi Filosofia a la Universitat de Lleida i Teologia a les de Valncia i Alcal de Henares. El 1592 es trasllad a Roma on cre una escola per a infants pobres. All fund les Escoles Pies en 1597 i en fou el primer Superior General, dignitat que ostent fins a la seua mort.

El seu pensament pedaggic qued reflectit en els seus escrits on trobem regles, consells i advertiments per a la prctica educativa, i en les Constitucions de l'Ordre.

Climent XIII el canonitz el 1767.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Escolapis;

Enllaos externs.
 Biografia i bibliografia de Josep de Calassan a l'Enciclopdia Catlica. ;
 Biografia i informaci addicional sobre Josep de Calassan. , , , ,  i ;
 Breu biografia i comentari de l'obra de Josep de Calassan. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200704" title="Sebastien Gonzalez" nonfiltered="3427" processed="3419" dbindex="83437">
Sbastien Gonzlez (Azkaine (Lapurdi) 1977), ms conegut com a Gonzalez, s un jugador professional de pilota basca, davanter esquerr, en nmina de l'empresa Aspe. Va debutar l'any 1998 al front del seu poble, tot i que prov del joc en trinquet basc.

 Palmars .
 Campi del Mundial de Pilota basca, Mxic 1998;

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'empresa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200705" title="Patxi Ruiz Gimnez" nonfiltered="3428" processed="3420" dbindex="83438">
Patxi Ruiz Gimnez (Lizarra (Navarra) 1980), s un jugador professional de pilota basca, en la posici de rest, en nmina de l'empresa Asegarce. Va debutar l'any 1998 al Front Labrit de Pamplona.

A comenaments de setembre del 2007 el dr. Letamendia el va operar a dos dits de la m esquerra per guarir una resecci de l'aneurisme, trombectomia distal i desviaci del fluxe a l'arteria cubitopalmar, aix com la temperatura dels dits. Aix va apartar Patxi Ruiz dels frontons durant dos mesos.

 Palmars .
 Campi del Manomanista, 2003;
 Sub-campi per parelles, 2002;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200706" title="Estil cognitiu" nonfiltered="3429" processed="3421" dbindex="83439">
L'estil cognitiu d'una persona determina com pensa i com tracta la informaci, per tan defineix diferents estils d'aprenentatge i de raonament. Est lligat al concepte d'intelligncies mltiples de Howard Gardner, en el sentit que cada persona t ms desenvolupades unes facultats, siguin innates o promocionades, que sn les que aplica preferentment per copsar i analitzar dades de l'entorn.

Un alumne amb un estil cognitiu d'acord amb la manera d'explicar del professor aprendr ms de pressa a les classes. Per aix s important que el docent vari la manera de presentar els conceptes i les activitats proposades, per atendre correctament la diversitat dels estudiants. Igualment, en el mn laboral sn ms eficients els equips amb estils cognitius similars.

Tradicionalment es distingeix entre persones visuals, auditives i cinestsiques. Les visuals aprenen millor a partir de grfics, esquemes i memoritzen la posici de les dades en el paper. Les auditives tenen el llenguatge ms desenvolupat i recorden millor les explicacions de l'aula, aix com els resums. Les cinestsiques aprenen millor all que practiquen, per inducci i repetici. La majoria de teories psicolgiques amplien aquestes tres subcategories a d'altres, per atendre millor la varietat d'estils cognitius, per no hi ha acord entre elles apart d'aquesta trada bsica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200710" title="Fracci generatriu" nonfiltered="3430" processed="3422" dbindex="83440">
La fracci generatriu s'utilitza per expressar un nombre decimal en forma de fracci. Segons el tipus de decimal hem de canviar el mtode que s'utilitza.

 Decimal exacte: 6,85;
 correm la coma fins que el nombre passi a ser enter i, aquest, el colloquem com a numerador: 685/;
 dedenominador hi escrivim el nombre 1 seguit de tants zeros com llocs haguem corregut la coma: 685/100;
 si s necessari, simplifiquem: 685/100= 137/20;
 Finalment comprovem el resultat: 137/20= 6,85;

 Decimal peridic pur: 3,6666...
 correm la coma fins que el nombre passi a ser enter, al resultat hi restem la part entera del decimal en questi, posem el resultat final com a numerador: 36-3=33/;
 de denominador hi colloquem tants nous com nombres t la part entera del decimal: 33/9;
 si es necessari simplifiquem: 33/9= 11/3;
 Finalment comprovem el resultat:11/3= 3,6... ;

 Decimal peridic mixt: 2,45666.... (el 6 es el perode);
 correm la coma fins que el nombre passi a ser enter, al resultat hi restem la part que no s peridica, posem el resultat final com a numerador: 2456-245= 2211/;
 de denominador hi colloquem tants nous com nombres t el perode del decimal i tants zeros com t l'anteperode: 2211/900;
 si s necessari, simplifiquem:2211/900= 737/300;
 Finalment comprovem el resultat:737/300= 2,4566...


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200715" title="Jocs Olmpics de l'antigor" nonfiltered="3431" processed="3423" dbindex="83441">

Els Jocs Olmpics de l'antigor, originalment anomenats simplement els Jocs Olmpics (en grec:                  ; Olympiakoi Agones), foren una srie de competicions atltiques celebrades a la ciutat d'Olmpia entre diferents ciutats-estat de l'Antiga Grcia. Varen celebrar-se a Olmpia entre els anys 776 aC i  393 DC. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a ms de celebrar-se una srie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les detats ms importants de l'poca. 

En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferents modalitats de curses atltiques i curses de carros i altres proves que foren introdudes al llarg dels anys: lluita lliure, pentatl, salt de llargada, llanament de javelina i de disc.

Vegeu tamb.
Boxa grega antiga





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200716" title="Collecci Clssics del Cristianisme" nonfiltered="3432" processed="3424" dbindex="83442">
Collecci Clssics del Cristianisme s una collecci de textos cristians de tots els temps que formen part de la histria de la filosofia i el pensament, de totes les escoles i confessions. Es tracta d'una iniciativa duta a terme des del 1988 per Edicions Proa i Gran Enciclopdia Catalana en conveni amb la Facultat de Teologia de Catalunya per tal de posar a l'abast del gran pblic un nombre important d'obres d'autors cristians fins aleshores no disponibles en catal, amb una edici fora rigorosa. El director s Sebasti Janeras. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor Llus Carulla

 Ttols de la collecci .
 Francesc d'Asss   Clarad'Asss, Escrits. 1988. 174 pp.  ISBN: 84- 7739-053-7.
 Annim rus, Relats sincers d un pelegr al seu pare espiritual. 1988. 182 pp.  ISBN: 84-7739-052-5.
 Jeroni Savoranola, Senzillesa de la vida cristiana. Darrera meditaci. 1989. 182 pp. ISBN: 84-7739-065-7.
 Charles Pguy, El prtic del misteri de la segona virtut. 1989. 174 pp. ISBN: 84-7739-066-5.
 Ireneu de Li, Exposici de la predicaci apostlica. Melit de Sardes, Sobre la Pasqua. 1989. 156 pp. ISBN: 84-7739-079-7.
 Tertuli, Sobre el baptisme, i altres escrits. 1989. 154 pp.  ISBN: 84-7739-080-0.
 John Henry Newman, Apologia "pro vita sua". 1989, 362 pp.  ISBN: 84-7739-094-0.
 Thomas Mntzer, Tractats i sermons. 1989. 154 pp.  ISBN: 84-7739-095-9.
 Agust d'Hipona, Confessions. 1989. 378 pp.  ISBN: 84-7739-103-3.
 Bernat de Claravall, La consideraci. 1989. 154 pp.   ISBN: 84-7739- 104-1.
 Antonio Rosmini, Les cinc plagues de la Santa Esglsia. 1990. 300 pp. ISBN: 84-7739-115-7. ;
 Gregori de Nazianz, Discursos teolgics. 1990. 172 pp.  ISBN: 84-7739-114-9.
 Toms d'Aquino, Compendi de Teologia. 1990. 308 pp.  ISBN: 84-7739-129-7.
 Joan Crisstom, Catequesis baptismals. Tractat sobre el sacerdoci. 1990. 276 pp.  ISBN: 84-7739-130-0.
 Ignasi de Loiola, Exercicis espirituals. 1990. 204 pp.  ISBN: 84-7739- 134-3.
 Joan de la Creu, Cntic espiritual. 1990. 252 pp.   ISBN: 84-7739-135-1.
 Apcrifs del Nou Testament. 1990. 394 pp.  ISBN: 84-7739-137-8.
 John Wesley   G. Whitefield, Sermons.1990. 188 pp. ISBN: 84-7739-136-X.
 Basili de Cesrea, Sobre l'Esperit Sant.1991. 156 pp.  ISBN: 84-7739- 174-2.
 Flicit Robert de Lamennais, Paraules d un creient. Henry Dominique Lacordaire, Conferncies de Notre-Dame. 1991. 292 pp. ISBN: 84-7739-175-0.
 Gregori el Gran, Regla Pastoral. 1991. 193 pp. ISBN: 84-7739-199-8.
 Ricard de Sant Vctor, Sobre la Trinitat. 1991. 240 pp. ISBN: 84-7739- 200-5.
 Gregori de Nissa, Vida de Moiss. 1991. 168 pp. ISBN: 84-7739-201-3.
 Erasme de Rotterdam, Manual del cavaller cristi. 1991. 200 pp. ISBN: 84-7739-205-6.
 Actes de mrtirs. 1992. 214 pp. ISBN: 84-7739-203-X.
 Joan Calv, Instituci de la religi cristiana. 1991. 386 pp. ISBN: 84-7739-202-1.
 Escrits de bisbes catalans del primer milleni. 1992. 272 pp.  ISBN: 84- 7739-324-9.
 Friedrich Schleiermacher, Sobre la religi. 1992. 210 pp.  ISBN: 84- 7739-325-7.
 Annim angls del segle XIV, El nvol del no-saber. 1992. 158 pp.  ISBN: 84-7739-326-5.
 Joan Damasc, Exposici acurada de la fe ortodoxa. 1992. 224 pp.  ISBN: 84-7739-327-3. ;
 Toms de Kempis, La imitaci de Crist. 1992. 256 pp.  ISBN: 84-7739-329-X.
 Ambrs de Mil, Els sagraments. Els deures. 1992. 266 pp.  ISBN: 84-7739-204-8.
 Joan Llus Vives, Introducci a la saviesa i altres escrits. 1992. 298 pp.  ISBN: 84-7739-330-3.
 Anselm de Canterbury, Per qu Du es va fer home. 1992. 218 pp.  ISBN: 84-7739-439-3.
 Egria, Pelegrinatge a Terra Santa. 1993. 164 pp.  ISBN: 84-7739-439-3.
 Jeroni I, Homilies. Vides d ermitans. Cartes. 1993. 298 pp.  ISBN: 84- 7739-505-5.
 Jan van Ruusbroec, L ornament de les noces espirituals. 1993. 286 pp. ISBN: 84-7739-506-3.
 Caterina de Siena, Dileg de la Divina Providncia. 1993, 400 pp.  ISBN: 84-7739-508-X.
 Jacques Bnigne Bossuet, Sermons i discursos. 1993. 202 pp.  ISBN: 84-7739-509-8.
 Philip Jakob Spener, Pia desideria. N. Ludwig von Zinzendorf, Discursos sobre religi. 1993. 250 pp. ISBN: 84-7739-511-X.
 Apologetes del segle II. 1993. 348 pp.  ISBN: 84-7739-507-1.
 Nicolau Cabsilas, La vida en Crist. 1993. 202 pp.  ISBN: 84-7739-510- 1;
 Antnio Vieira, Sermons. 1994. 304 pp. ISBN: 84-7739-633-7.
 Bonaventura, Soliloqui i altres escrits. 1994. 226 pp. ISBN: 84-7739-632-9.
 Juan de Valds, Dileg de doctrina cristiana. Juan Prez de Pineda, Epstola consolatria.1994. 250 pp. ISBN: 84-7739-637-X.
 Aleksei Khomiakov, L Esglsia s una. Vladmir Soloviov, Els fonaments espirituals de la vida. 1994. 194 pp. ISBN: 84-7739-634-5.
 Robert Bellarmino, L Esglsia militant. Pter Pzmny, Cinc belles cartes.1994. 276 pp. ISBN: 84-7739-635-3.
 Sren Kierkegaard, Discursos cristians.1994. 310 pp. ISBN: 84-7739-756-2.
 Pseudo-Dions Areopagita, La jerarquia celestial. La jerarquia eclesistica. 1994. 178 pp. ISBN: 84-7739-813-5.
 Filoclia.1994. 744 pp.  . ISBN: 84-7739-6. // 50 (bis) Concilis Provincials Tarraconenses.1994. 202 pp. ISBN: 84-7739-640-X.
 Lle el Gran, Sermons.1995. 216 pp. ISBN: 84-8256-041-7.
 Angelus Silesius, El Pelegr querubnic. 1995. 276 pp. ISBN: 84-8256-044-1.
 Pierre de Brulle, La vida de Jess. 1995. 224 pp. ISBN: 84-8256-043-3.
 Cebri de Cartago, La unitat de l Esglsia catlica i altres escrits.1995. 130 pp. ISBN: 84-8256-038-7.
 Ramon Sibiuda, Llibre de l home caigut i redimit. 1995. 434 pp. ISBN: 84-8256-121-9.
 Textos cartoixans primitius. 1995. 184 pp. ISBN: 84-8256-162-6.
 Atanasi d'Alexandria, Contra els pagans i L encarnaci del Verb. 1995. 134 pp. ISBN: 84-8256-040-9.
 Ildefons de Toledo, La virginitat de Santa Maria. 1995. 186 pp. ISBN: 84-8256-193-6.
 Johann Adam Mhler, La unitat de l Esglsia. 1996. 304 pp. ISBN: 84-8256-045-X.
 Charles de Foucauld, Escrits espirituals. 1996. 214 pp. ISBN: 84-8256-226-6.
 Antoine Chvrier, El veritable deixeble de nostre Senyor Jesucrist. 1996. 352 pp. ISBN: 84-8256-042-5. ;
 Mart Luter, La llibertat del cristi i altres escrits. 1996. 264 pp. ISBN: 84-8256-042-5.
 Teresa de Lisieux, Manuscrits autobiogrfics. 1996. 296 pp. ISBN: 84-8256-227-4.
 Tefanes el Recls, La vida espiritual. 1996. 306 pp. ISBN: 84-8256-296-7.
 Hildegarda de Bingen, Llibres de les obres divines. 1997. 440 pp. ISBN: 84-8256-314-9.
 Boeci, Opuscles teolgics. Cassiodor, Sobre l nima i Comentari als Salms graduals, 1997. 270 pp. ISBN: 84-8256-324-6.
 Ciril de Jerusalem, Catequesis baptismals. 1997. 338 pp. ISBN: 84-8256-039-5.
 Efrem de Nsibis, Himnes i Homilies. 1997. 230 pp. ISBN: 84-8256-341-6.
 Francesc de Sales, Tractat de l amor de Du. 1997. 744 pp. ISBN: 84-8256-328-9.
 Vicen de Lerns, Commonitori. Salvi de Marsella, A l Esglsia. Euqueri de Li, Lloana del desert. 1998. 198 pp. ISBN: 84-8256-228-2.
 Vicent Ferrer, Tractat de la vida espiritual i Sermons. 1998. 200 pp. ISBN: 84-8256-225-8.
 Nicolas Malebranche, Meditacions cristianes i metafsiques. 1998. 280 pp. ISBN: 84-8256-329-7.
 Bartolom de las Casas, L nic mtode de cridar tots els pobles a la religi veritable, 1998. 412 pp. ISBN: 84-8256- 322-X.
 Vicen de Pal, Conferncies. Llussa de Marillac, Escrits espirituals. 1999. 290 pp. ISBN: 84-8256-338-6.
 Ramon de Penyafort, Summa de Penitncia. Cartes i Documents. 1999. 196 pp. ISBN: 84-8256-786-1.
 Huldrych Zwingli, Breu instrucci cristiana i altres escrits. 1999. 202 pp. ISBN: 84-8256-820-5.
 Miquel Servet, Dels errors sobre la Trinitat. 1999. 230 pp. ISBN: 84-8256-966-X.
 Teresa de Jess, Llibre de la Vida. 1999. 392 pp. ISBN: 84-8256-976-7.
 Teodor de Mopsustia, Homilies catequtiques. 2000. 276 pp. ISBN: 84-8256-046-8.
 Mxim el Confessor, Centries sobre l amor .2000. 178 pp. ISBN: 84-8256-323-8.
 Pares apostlics. 2000. 304 pp. ISBN: 84-8437-137-9.
 Nicolau de Cusa, La recerca de Du i altres escrits. 2000. 230 pp. ISBN: 84-8437-174-3.
 John Bunyan, El viatge del pelegr. 2001. 294 pp. ISBN: 84-8256-327-0.
 Lon Bloy, La sang del pobre i altres escrits. 2001. 292 pp. ISBN: 84-8437-253-7.
 Margarida Porete, L espill de les nimes simples. 2001. 228 pp.  ISBN: 84-8437-264-2. ;
 Pierre de Axular, Desprs. 2001. 402 pp.  ISBN: 84-8437-288-X.
 Apotegmes dels Pares del desert. 2001. 306 pp.  ISBN: 84-8437-321-5.
 John Wycliffe, L espill de l Esglsia militant. Jan Hus, Comentari al Credo i altres escrits. 2001. 294 pp.  ISBN: 84-8437-363-0.
 Mestre Eckart, Comentari al prleg de l'Evangeli de Joan. 2002. 150 pp. ISBN:84-8437-427-0.
 Juliana de Norwich, Llibre de les revelacions de l'amor div. 2002. 276 pp. ISBN: 84-8256-272-X.
 Ramon Llull, Darrer llibre sobre la conquesta de Terra Santa. 2002. 228 pp. ISBN: 84-8437-509-9.
 Thomas More, L agonia de Crist. Cartes des de la torre. 2002. 212 pp.  ISBN: 84-8256-321-1.
 Arnau de Vilanova, La prudncia de l escolar catlic i altres escrits. 2002. 212 pp. ISBN: 84-8437-575-7.
 Joan Cassi, Conferncies (IX-XVII). 2003. 262 pp. ISBN: 84-8437-619-2.
 Climent d'Alexandria, El pedagog. 2003. 260 pp. ISBN: 84-8256-646-X.
 Sime el Nou Teleg, Himnes. 2003. 214 pp. ISBN: 84-8437-657-5.
 Duoda Manual per al seu fill. 2004. 184 pp.  ISBN: 84-8256-325-4.
 Orgenes, Comentari al Cntic dels Cntics. 2004. 326 pp.  ISBN: 84-8437-720-2.
 Isaac de Nnive, Centries sobre el coneixement. 192 pp.  ISBN: 84-8437-786-5;
 Rom el Mlode Himnes. 2005. 358 pp.  ISBN: 84-8437-800-4.

 Enllaos externs .
 Ttols disponibles de la Collecci Clssics del Cristianisme a grec.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200721" title="Johann Heinrich Pestalozzi" nonfiltered="3433" processed="3425" dbindex="83443">



Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827) va sser un pedagog sus.

Seguidor de Basedow i Rousseau, port a la prctica les seues idees en diversos centres. 

Al seu voltant s'aplegaren Fichte, Herbart i Frbel.

Tot i  partir de Rousseau, la seua doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisici de l'hbit de l'esfor.

Els seus mtodes pedaggics sn actius, prctics i, sobretot, antiverbalistes.

Referncies.



Bibliografia.

 Biber, George Eduard.  Henry Pestalozzi and his Plan of Education.  Publicat originriament a Londres per John Souter, School Library, 1831.  Repub. ISBN 1-85506-272-0. Cont fragments traduts de les obres de Pestalozzi i va tindre una mplia difusi a Anglaterra i Nord-Amrica on va ser llegit per Bronson Alcott i Ralph Waldo Emerson.
 Silber, Kate. Pestalozzi: The Man and his Work.  Londres: Routledge i Kegan Paul, 1960.  ISBN 0-7100-2118-6. s la biografia ms completa sobre Pestalozzi publicada en angls en les darreres dcades. ;

Enllaos externs.
 Assaig sobre la vida i l'obra de Pestalozzi. ;

 Web de la Fundaci Village d'Enfants Pestalozzi. ,  i ;
Web molt detallada sobre la vida i l'obra de Pestalozzi. , , ,  i ;
 Biografia, obra i bibliografia de Pestalozzi. ;
 Pestalozzi al Projecte Gutenberg. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200725" title="(76) Freia" nonfiltered="3434" processed="3426" dbindex="83444">


Freia s l'asteroide nm. 76 de la srie. Fou descobert per en Henri Louis d'Arrest a Copenhaguen el 21 d'octubre del 1862, fou el primer i nic asteroide descobert.

s un asteroide molt gran del cintur principal. El seu nom es deu a la deessa Freia de la mitologia nrdica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200729" title="Volc Laki" nonfiltered="3435" processed="3427" dbindex="83445">


Els crters de Laki (en islands Lakaggar) s un complex volcnic en fissura que estan situats al sud d Islndia en la proximitat de l Eldgj. El Laki forma part del mateix sistema volcnic que el Grmsvtn al qual est lligat.
Entre les glaceres Mrdalsjkull i Vatnajkull, hi ha una zona de fissures en direcci sud-oest / nord-est. Aquesta regi, a la qual Eldgj pertany tamb, va produir una massa de lava que representa un rcord mundial. Sobre una distncia de 25 km, es troben 130 crters que van emetre 14.000 milions m de lava entre 1783 i 1784, causant l erupci volcnica ms important dels temps histrics, amb conseqncies catastrfiques per a Islndia i molt importants pertorbacions meteorolgiques a Europa.


Erupci de 1783 .
El 8 de juny de 1783, una fissura amb 130 crters es va obrir de manera explosiva en principi a causa de la interacci entre el fons submar i l empenta de magma basltic. Llavors l erupci es va fer menys explosiva, passant d un tipus plini a un tipus estromboli, i desprs ms tard a un mode hawai amb nivells elevats d efusi de lava. Aquest esdeveniment s classificat de nivell 4 sobre l escala d explosivitat volcnica per els 8 mesos d emissi de gas sulfric van provocar una de les ms importants pertorbacions climtiques i socials de l ltim millenni.
L erupci ms coneguda sota el nom de Skaftreldar ("focs del riu Skaft") o Sueldur, va produir aproximadament 15 km de lava basltica i un volum total ejectat de 0,91 km. Es considera que les fonts de lava van assolir alades de 800 a 1400 metres. Al Regne Unit, l estiu de 1783 s conegut com l "estiu de sorra" a causa de les pluges de cendres. Els gasos van ser portats per la convecci de la columna d erupci a altituds de 15 km. Els aerosols creats van provocar llavors un refredament a tot l Hemisferi Nord.
L erupci va prosseguir fins al 7 de febrer de 1784, per la majoria de la lava va ser expulsada en els cinc primers mesos. El volc Grmsvtn, del qual parteix l escletxa del Laki, va estar tamb en erupci des del 1783 al 1785. El vessament de gas, del qual 8 milions de tones van ser de fluor  i 120 milions de tones de dixid sulfric, va donar origen a Europa el que es va conixer com a "boira de Laki".


Conseqncies a Islndia .
Les conseqncies per a l illa van ser catastrfiques. Aproximadament 21% de la poblaci va morir de fam entre 1783 i 1784. Aproximadament el 80% dels ramats de xais i un 50% dels de cavalls van morir a causa de fluorosi dental o ssia degudes als 8 milions de tones de fluor llenats a l atmosfera.
El sacerdot Jn Steingrmsson es va fer clebre amb el seu eldmessa ("serm de foc"). El conjunt dels habitants de Kirkjubjarklaustur estava reunit a l esglsia al mateix moment que la petita ciutat era amenaada per una colada de lava. Per mentre que eren a l esglsia pregant, la lava es va aturar abans d arribar a la ciutat.


Conseqncies a Europa .
S estima que 122 Teragrams (122 milions de tones) de dixid sulfric van ser emeses a l atmosfera, l equivalent de tres vegades les emissions industrials actuals a Europa i l equivalent d una erupci com a la del Mont Pinatubo el 1991 cada 3 dies. La coincidncia de l emissi de dixid de sulfur i condicions climtiques inhabituals va provocar una espessa boira sulfurada que es va estendre a travs de l Europa occidental, provocant milers de morts durant 1783 i l hivern de 1784.
L estiu de 1783 va ser el ms calent enregistrat i, a sobre, una zona inhabitual d alta pressi sobre Islndia van fer que els vents bufessin cap al sud-est. El nvol enverinat va derivar cap a Bergen a Noruega, desprs va baixar sobre Praga el 17 de juny, Berln el 18 de juny, Pars el 20 de juny, La Haia el 22 de juny i el Regne Unit el 23 de juny. La boira era tan espessa que els vaixells es van quedar al port i el sol va ser descrit com de "color sang".
La inhalaci d aquests gasos sulfurats va provocar un augment de la mortalitat. A la Gran Bretanya, l arxiu indica que probablement l ndex de mortalitat es va duplicar o va triplicar a Bedfordshire, Lincolnshire i sobre la costa oriental. S ha estat estimat que 23.000 britnics van morir a causa del nvol durant l agost i setembre de 1783.
La boira, escalfada pel sol d estiu, va causar violentes tempestes amb importants precipitacions de pedra, matant bestiar i tot aix fins a la tardor. L hivern que va seguir va ser particularment dur, Gilbert White de Selborne a l Hampshire va informar de 28 dies de gelada contnua. Es considera que l hivern extrem va causar 8 000 defuncions suplementries al Regne Unit. A la primavera, Alemanya i l Europa central van conixer importants inundacions.
L impacte meteorolgic de les erupcions de Laki es va fer sentir els anys segents amb diversos hiverns molt rigorosos a Europa. Frana conegu una continuaci de situacions meteorolgiques extremes amb una collita excepcional el 1785 provocant una caiguda dels preus dels productes agrcoles i una pobresa a les zones rurals, seguida d episodis de sequeres, de mals hiverns o estius, als quals es van produir tempestes de calamarsa  molt violentes el 1788, que va destruir les collites. Aix va contribuir de manera significativa a la pobresa i a la fam, un dels factors importants que va provocar la Revoluci Francesa el 1789. Laki va ser noms un dels factors del decenni de pertubations climtics, com el volc Grmsvtn que va estar en erupci des de 1783 a 1785. Un estudi recent dels models d El Nio suggereix una afectaci inhabitualment forta d El-Nio entre 1789 i 1793.

Conseqncies a Amrica del Nord .
A Amrica del Nord, l hivern de 1784 va ser un dels ms llargs i dels ms freds enregistrats mai. Va ser el ms llarg perode de temperatura negativa a Nova Anglaterra, el de ms gran acumulaci de neu a New Jersey i el del perode ms llarg en qu la Badia de Chesapeake va estar congelada. Hom va poder fer patinatge sobre gel al port de Charleston; una violenta tempesta de neu va tenir lloc al sud dels Estats Units; el Mississippi es va gelar a Nova Orleans i es va trobar gel al Golf de Mxic.

Conseqncies a la resta del mn .
Existeix tamb proves que l erupci del Laki va tenir conseqncies al conjunt d Europa. Es va comprovar una circulaci debilitada dels monsons africans i indis, conduint a anomalies de precipitacions d 1 a 3 mm menys per dia del que era normal sobre el Sahel amb, entre altres efectes, un descens important del cabal del Nil.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200731" title="Fahrenheit 451" nonfiltered="3436" processed="3428" dbindex="83446">
Fahrenheit 451 s una novella de Ray Bradbury ambientada en una distopia futurista i publicada el 1953. El ttol ve de la temperatura a la qual crema el paper, ja que una de les caracterstiques dels lders al llibre s cremar els llibres per controlar el que aprn la poblaci. El llibre ha esdevingut una obra de culte a la cincia-ficci i les referncies al seu ttol o personatges abunden al cinema i els videojocs.

Argument.

Guy Montag s un cremador de llibres, en una societat on llegir s delicte perqu incita a pensar i qestionar el poder, en comptes d'abandonar-se a l'hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qestioni la seva feina. Llavors entra en contacte amb un grup dissident que memoritza els llibres perqu no es perdi el seu missatge. La seva cap l'adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser felios i no amonar-se amb lectures pertorbadores. El govern el persegueix i ataca la ciutat amb bombes i controls policials, per els homes lliures escapen al camp i es transmeten la literatura oralment esperant el moment en qu la societat permetr de nou el retorn de la cultura.

Temes.
Els temes principals que apareixen a la novella sn la censura, el poder, la importncia de la literatura i de la paraula com a font i vehicle del pensament, la tecnologia i la responsabilitat collectiva enfront els abusos dels governants o el rumb de la societat. Els crtics tamb han vist una allusi a la caa de bruixes dels EUA als anys 50 i un atac a aquells que menyspreen l'anomenada alta cultura.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200733" title="Pascual Toms Taengua" nonfiltered="3437" processed="3429" dbindex="83447">
Pascual Toms Taengua (Valncia 1893-1972) fou un sindicalista valenci. Treball com a obrer metallrgic i es va integrar a les Joventuts Socialistes d'Espanya, de manera que el 1930 fou escollit secretari general de la Federaci Siderometallrgica i membre del Comit Nacional d'UGT. Desprs de la guerra civil espanyola aconsegu fugir a Frana i el 1944 fou escollit secretari general d'UGT, mentre que l'interlocutor a nivell internacional fou Trifn Gmez. El 1969 deix la secretaria a causa d'una greu malaltia, fou substitut per Manuel Muio i va tornar a Valncia, on va morir el 1972.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200734" title="Joan Puig i Elias" nonfiltered="3438" processed="3430" dbindex="83448">
Joan Puig i Elias (1898-1972) va sser un pedagog catal.

Comen la seua activitat educativa a l'Escola Natural del Clot cap als anys vint del segle XX.

Afiliat a la CNT des de la seua jovenesa, fou nomenat president del Sindicat de Professions Liberals adscrit a la CNT.

El juliol del 1936 ocup la Presidncia del Consell Executiu del CENU. 

A l'exili francs collabor amb la Resistncia. Desprs marx al Brasil, on continu la seua dedicaci a l'ensenyament.

Se'l considera continuador de l'obra de Ferrer i Gurdia, tot i que separ la tasca especficament sndical del treball escolar.

Referncies.




Enllaos externs.

 Breu biografia i fotografia de Joan Puig i Elias. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200735" title="Arca de l'Aliana" nonfiltered="3439" processed="3431" dbindex="83449">

L'Arca de l'Aliana (hebreu modern: ar n habr t; hebreu antic:                 ,                 ; en transliteraci :   r n b r  ,   r n ha-b r  ) era un objete sagrat de la tradici jueva, que apareix a la Bblia; i s present igualment com objecte sagrat a l'Esglsia ortodoxa etop.

Descripci.
Es tractava d'una caixa o arca que, segons la Bblia, contenia:
les dues taules (els Deu Manaments) que foren escrites per Du i entregades a Moiss al Mont Sina;
la vara florida d'Aaron;
un got de mann ;

Es guardava al Temple de Jerusalem i es duia al front de batalla cada vegada que hi havia una guerra. L'Arca simbolitza l'uni de Du amb el poble, d'aqu prov el seu nom. s creu que va desaparixer amb la destrucci del temple de Jerusalem.

Segons es detalla a la Bblia, l'Arca estava feta de fusta d'accia negra, revestida per dins i per fora amb lmines d'or pur. Mesurava 2,5 colzes de longitud i 1,5 d'amplada i alada (1,31 x 0,78 x 0,78 m). Una guirnalda d'or la rodejava a la seua part superior. A dos costats portava fixats quatre anells d'or pels quals s'insertaven dues prtigues d'accia recobertes tamb d'or. Damunt la tapa de l'arc o propiciatori descansaven dos querubins, igualment daurats. 

Els querubins eren dues figures alades que ben b podrien ser, segons diverses teories, figures humanes amb el cap cobert i els braos alats o b, segons una altra teoria, tindrien una aparena zoomrfica, tal volta semblant a les figures descrites a la Bblia segons la visi d'Ezequiel o b com els bous alats assiris de Nnive o Kirubi.  Aquests querubins extenien las ales amb tendncia a tocar-se les puntes de manera que l'espai que quedava entre les figures i el propiciatori forms un triangle sagrat. Aquest espai obert s'anomena oracle, que la tradici explica que s per on es comunicava Jahv.

L'Arca estaba situada en el sancta sanctorum, lloc ms sagrat del tabernacle i, per extensi, del Temple de Jerusalem. Es considerava una manifestaci fsica de la presncia de Du i fou un mitj efica per a mantindre els jueus lluny de l'idolatria. Es recurria del seu auxili en temps de guerra, des de que, segons la Bblia, les muralles de Jeric es derrumbaren grcies a l'Arca, i d'aquesta manera els hebreus la pogueren conquerir.

El seu transport i cura estava reservada als levites, descendents del patriarca Lev. Al plantar el tabernacle, un vel la separava del santuari, i en continuar la marxa, els levites l'embolicaven en aquell vel (anomenat tentorium): una pell tenyida de blau i una altra de color jacint.

Actualment, els jueus tenen a les seves sinagogues una caixa on es guarda la Tor i que representa l'Arca de l'Aliana, habitacle que alberga la paraula de Du.

Histria.
La Bblia indica que l'Arca fou usada a la conquesta de Canaan; Josu s'obr pas a travs de les aiges del Jord i durant set dies fou passejada per Jeric, que va caure desprs en poder dels israelites.

L'Arca era custodiada a Si. Uns anys desprs, els filisteus van aconseguir prendre-la en el decurs d'una de les contnues guerres que van mantenir contra els hebreus. Per noms la van tenir uns mesos, ja que es va suposar que una plaga que els caus multitud de morts era obra de l'Arca. Com que cap filisteu volia apropar-s'hi i la tenien carregada damunt d'un carro, nicament van colpejar els bous que transportaven el carro i aix la van deixar tornar cap a Israel. Els bous amb el carro van fer cap a Bethsames, on diversos habitants van morir mentre es mofaven d'aquella imatge.

El Rei David volgu traslladar l'Arca cap a Si, per durant el trajecte, el carro que la transportava es va tambalejar i Uz, un levita, la va aguantar per a que no caigus a terra. A l'instant, l'home va morir fulminat ja que no es podia tocar directament l'Arca. Aleshores, el rei va decidir deixar-la en aquell indret, a casa d'un home anomenat Obed-Edom. Un temps ms tard, David decid traslladar-la a la nova capital Jerusalem i organitz unes grans festes. Es designaren els caps de les famlies levites com a portadors de l'Arca. Segons la Bblia, aquests eren:
Dels descendents de Quehat: Uriel i 120 parents. ;
Dels descendents de Merar: Assai i 220 parents. ;
Dels descendents de Guerxon: Joel i 130 parents.
Dels descendents d Elsafan: Xemai amb 200 parents.
Dels descendents d Hebron: Eliel amb 80 parents.
Dels descendents d Uziel: Amminadab amb 112 parents.

En temps del Rei Salom, l'Arca fou traslladada al Temple de Jerusalem, on descansaria fins al saqueig per part de les tropes de Nabucodonosor II de Babilnia, quan va desaparixer.

Teories sobre l'Arca.
Actualment existeixen diverses teories sobre la ubicaci actual de l'Arca de l'Aliana. Entre elles es destaquen les ms conegudes:

Jordnia.
Aquesta teoria es basa en una carta enviada pels jueus de Jerusalem als d'Egipte (Macabeus, cap II, llibre II), que indiquen el seu ocultament pel profeta Jeremies a una cova del mont Neb. 

En aquest sentit, existeixen nombroses histries "no probades", que postulen que possiblement hauria estat localitzada i amagada en algun lloc de Jordnia.

Etipia.
La hiptesi es basa en qu segons la Bblia, en temps del Rei Salom, la Reina de Saba visita Jerusalem, establint-se una relaci ambigua entre ella i el monarca. La tradici africana estableix que el suposat fill de Salom d'Israel i la Reina de Saba fou el futur emperador d'Etipia Menelik I. 

Aquests relats afirmen que Menelik fou enviat a Jerusalem per la seva mare per rebre una bona educaci a fer-se tan savi com el seu pare. Al retornar a Sab (actualment Etipia) s'enduria l'Arca amb ell.

Aquest punt s molt crtic ja que segons els jueus, s impensable que el Rei Salom regals l'Arca al seu fill ja que era un objecte massa sagrat per al poble d'Israel. Tot i que hi han altres teories; que li regals una cpia de l'Arca, que diposits una cpia de l'Arca al Temple de Salom i li regals l'original al seu fill, que existissin dues Arques originals, etc.

Sigui com sigui, els relats africans afirmen que l'Arca de l'Aliana entregada a Menelik fou dipositada a Elefantina, prop del riu Nil. Posteriorment, es va construir un temple a l'illa de Tana Kerqos, al llac Tana, on va restar-hi 800 anys.

Aleshores fou quan el rei d'Etipia Ezana va decidir traslladar l'Arca a la seva nova capital d'Axum, on fou entregada als monjos de l'Esglsia de Nostra Senyora de Si, lloc on encara avui dia es creu que est custodiada per uns sacerdots considerats levites descendents d'Aaron, que, tal i com succea en l'antic judaisme, sn els nics que poden entrar a la cambra de l'Arca.

Aquesta tradici religiosa fa del tot impensable que algun cientfic pugui entrar a realitzar proves a la suposada Arca, per es tenen probes de l'existncia d'objectes molt antics a l'interior de l'esglsia (lmines datades al segle X aC i alguns objectes usats a Israel en aquelles centries). 

Un altre fet curis a Etipia s que hi han prop de 20.000 rpliques de l'Arca escampades pel pas, ja que s obligat que cada esglsia tingui una cpia de l'Arca, objecte central del culte religis. 

El 1989, el periodista britnic Graham Hancock va intentar demostrar l'existncia de l'Arca de l'Aliana etop.

Roma.
Un tercer relat medieval afirmava que l'Arca fou amagada pels jueus poc abans de la deportaci a Babilnia. D'aquesta manera quan pogueren retornar a Jerusalem, l'Arca fou reestablerta al Temple de Salom. All hi romangu fins l'any 70, quan l'Imperi Rom va saquejar Jerusalem i va enderrocar el Temple i les muralles.

A partir d'aqu, s'obre una ample ventall d'histries:
Que fos traslladada a Roma, on estaria amagada en algun lloc.
Que desprs de Roma, fos traslladada al sud de Frana pels Templers.
Que desprs de Roma, fos retornada a Jerusalem durant les creuades, on es perdria la pista per la conquesta de Salad.
Que no hagus sortit mai de Jerusalem fins a l'poca de les Creuades, quan els Templers van installar la seva seu central en el lloc on abans hi havia hagut el Temple de Salom. Aleshores, en una excavaci, haurien trobat l'Arca de l'Aliana (o el Sant Graal, segons les versions) i aix els hauria donat l'immens poder que van tenir a l'edat mitjana. A partir d'aqu, algunes versions indiquen que l'haurien portat al sud de Frana o amagat al desert de Jordnia.


Curiositats.
La denominaci Arca de l'Aliana s'aplica simblicament a Maria, la mare de Jess de Natzaret, a les Lletanies lauretanes.
La pellcula Indiana Jones i l'arca perduda, es basa en la recerca de l'Arca per part de l'aventurer, que la descobreix amagada prop d'Egipte.

La recerca de l'Arca, aix com de l'objete sagrat del Graal, per part del govern nazi, foren realment evidenciades per alts crrecs del mateix i historiadors com Otto Rahn.

Enllaos externs.
Hipotesi de l'ubicaci de l'arca ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200739" title="Antonio Garca Duarte" nonfiltered="3440" processed="3432" dbindex="83450">
Antonio Garca Duarte (Antequera, provncia de Mlaga, 1919) s un sindicalista espanyol. Amb 14 anys va ingressar a les Joventuts Socialistes d'Espanya, i amb 17 anys s'allist en l'exrcit republic durant la guerra civil espanyola i assol la graduaci de capit. En acabar la guerra fou empresonat a Mlaga, per l'indultaren el 1942 i marx a Barcelona, on particip en la reorganitzaci de la UGT, del PSOE i de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Per fou detingut i torturat, de manera que el 1949 marx a Frana, d'on no torn fins el 1976.

Ha estat membre de les Comissions Executives del PSOE i de la UGT, Secretari General de las Joventuts Socialistes i redactor cap d' "El Socialista". Form part de la Comissi Gestora elegida en el XXVIII Congrs del PSOE. Tamb ha ocupat crrecs en la direcci de la Confederaci Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures (CIOSL), i en la Confederaci Europea de Sindicats (CES). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200741" title="Cecil Reddie" nonfiltered="3441" processed="3433" dbindex="83451">
Cecil Reddie (1858-1932) va sser un pedagog angls.

Deixeble a Jena de Wilhelm Rein, fund el 1889 la New School d'Abbotsholme a Derby. Aquesta escola, en rgim d'internat, collocava l'alumne en contacte amb la vida i la natura amb la intenci de ser una prolongaci de l'ambient familiar.

Les seues experincies han exercit una gran influncia en el moviment de l'escola nova.

Referncies.


Enllaos externs.
 Cecil Reddie a l'Enciclopdia Britnica. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200744" title="Il Tiberio" nonfiltered="3442" processed="3434" dbindex="83452">
Il Tiberio s una revista manuscrita catalana, i lgicament d'exemplars nics, que sort entre 1896 i 1898. Concebuda com una manera de mantenir informat el pintor Pere Ysern mentre estava ampliant estudis a Roma, hi collaboraren diversos companys seus, alumnes de l'acadmia Borrell i assidus de la taverna barcelonina d'El Rovell de l'Ou. Els diferents collaboradors eren Ramon Riera Molin -nima de la revista-, Mari Pidelaserra -que hi feia la crtica d'art-, Ramon i Juli Borrell, Gaiet Cornet, Josep-Victor Sol Andreu, Filibert Montagut, Emili Fontbona i alguns altres. Malgrat el que sovint s'ha dit Xavier Nogus no hi va participar. Tots ells a ms d'escriure-hi hi dibuixaven. s un document extraordinari perqu aparegu amb gran constncia, quinzenalment, durant gaireb dos anys. Ysern, temps desprs del seu retorn de Roma, la regal a Ramon Riera; pass desprs per les colleccions de Joan Audet i de Ramon Borrs, fins que la Biblioteca de Catalunya  l'adquir als hereus d'aquest darrer.

 Fonts .

Jos Mara Vilarrasa Coch,  El grupo "El Rovell de l'Ou" y la revista "Il Tiberio", "Goya: Revista de arte", ISSN 0017-2715, N 259-260, 1997 , pags. 416-422. ;
Francesc Fontbona,  Il Tiberio o un rebuig del Modernisme, Serra d'Or (Montserrat), any XVI, nm. 175, (15 abril 1974).

 Reproducci digital .
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/portalarca&CISOPTR=46705&CISOSHOW=45146;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200747" title="Star Trek: Phase II" nonfiltered="3443" processed="3435" dbindex="83453">
Star Trek: Phase II (anteriorment Star Trek: New Voyages) s una srie de cincia ficci creada per aficcionats a la srie original de Star Trek i el seu univers.  Distribuda exclusivament a travs d'internet, la srie va ser concebuda per Jack Marshall i James Cawley a l'abril del 2003 com la continuaci de la primera Star Trek: La Srie Original (1966-1969), ja que la missi inicial de 5 anys va quedar incompleta en 3 d'aquests.  El primer captol d'aquest fanfilm va ser estrenat el gener de 2004, amb una freqncia de llanament aproximada d'un per any, encara que els productors han expressat el seu desig d'accelerar aquest ritme.

CBS (i anteriorment Paramount Pictures), com a propietria dels drets legals de la franqucia de Star Trek, han controlat la distribuci del material generat pels afeccionats per tal que no se'n tregui cap profit sense l'autoritzaci oficial pertinent. Phase II n's un exemple, ja que es realitza de forma completament altruista i sense obtenir-ne cap benefici econmic a canvi.

Repartiment.
A Star Trek: Phase II hi actuen James Cawley en el paper del Capit Kirk, Jeffery Quinn (del captol pilot al 3r) i Ben Tolpin (captols 4t i 5) com a Spock i John Kelley com a Dr. Leonard McCoy.  Eugene Roddenberry Jr., fill del creador de Star Trek Gene Roddenberry, n's productor consultor.  Al llarg de la srie han tornat a aparixer actors de l'original, tals com George Takei (captol 3r) i Walter Koenig (captol 2n), reprenent els seus rols d'Hikaru Sulu i Pavel Chekov, respectivament.

 Personatges regulars .
La majoria dels actors de Phase II sn desconeguts en el mn cinematogrfic, per com la resta de l'equip els uneix la seva estima per Star Trek.



 Personatges secundaris .



 Equip de producci .

El captol 0 ("Come What May"), aix com el primer ("In Harm's Way") i segon ("To Serve All My Days") van ser produts per James Cawley, Jack Marshall, Pearl Marshall,  James Lowe, Jeff Quinn, John Muenchrath i Max Rem.

El pilot i els dos primers episodis van estar dirigits a crrec de Jack Marshall (el segon conjuntament amb Erik Goodrich); el tercer ("World Enough and Time"), per Marc Scott Zicree i la vignette "Center Seat", per Erik Goodrich.

 Actors convidats .



Guia de captols.

Captol 0: Come What May (2004)

L'Enterprise arriba per prestar ajut a una colnia que ha estat atacada per una enorme nau aliengena.  En el decurs de les investigacions, els sensors detecten una altra nau molt ms petita que la primera que s'ha enfrontat aconseguint la seva fugida.  Quan aconsegueixen transportar a dos dels membres d'aquesta segona nau a bord, la tripulaci de l'Enterprise comena a patir tota una srie d'estranyes visions de futur.

Un episodi que aconsegueix reflectir fidelment l'aspecte visual de la srie original.

Captol 1: In Harm's Way (2004)

Una de les paradoxes temporals ms extraordinries de la saga Star Trek: Kirk amb un primer oficial klingon, al comandament de la nau a on va servir anys enrere, la USS Farragut, viatjant en el temps per impedir una guerra que mai no va haver d'ocrrer i que va devastar milers de planetes, incls Vulc i la seva raa.

Tot aix amb uns efectes especials cada vegada millors.

Captol 2: To Serve All My Days (2006)

Durant una missi diplomtica, el Tinent Pavel Chekov pateix un accident que el fa envellir tant prematurament com rpidament. Sense el seu oficial d'armament en plenes facultats, Kirk i la tripulaci de l'Enterprise hauran de fer front a un atac klingon.

Filmat per primera vegada en format panormic 16:9 i amb molts ms mitjans tcnics i humans.  Primera aparici d'un actor de la srie oficial (Walter Koenig).

Captol 3: World Enough And Time (2007)

Enmig d'una batalla amb naus romulanes, l'Enterprise queda atrapada en un poders camp de fora multidimensional.  En intentar estudiar-lo Hikaru Sulu pateix un accident amb el transportador i es materialitza trenta anys ms gran.  El temps per fugir es consumeix i noms Sulu coneix la forma de sortir del camp de fora... per el temps que ha transcorregut per ell li ha fet oblidar les dades que poden salvar la nau i tota la tripulaci.

Amb noves participacions de la srie oficial (George Takei i Grace Lee Whitney), aquest captol s el que, fins el moment, millors crtiques ha rebut.

Captols 4 i 5: Blood And Fire - dues parts (estrena al 2009)

Perseguits i atacats pels klingon, la tripulaci de l'Enterprise ha de respondre a la cridada de socors d'un buc d'investigaci de la Federaci.  En qesti d'hores la nau i la tripulaci es consumiran prop d'una estrella restant la tripulaci de l'Enterprise envoltada per un amenaant i misteris horror.

Vignette: Center Seat (2006)

Sulu torna a l'Enterprise desprs del seu ascens a comandant.  La seva primera tasca s un vol rutinari, per els recents canvis efectuats als sistemes de la nau converteixen aquest viatge en una experincia molt perillosa.

Primer d'una srie de curtmetratges (encara en pre-producci).

Star Trek: Phase II a Espanya.

El projecte Phase II a Espanya es coordina a travs del web oficial, a on els seguidors poden expressar-se i participar activament en tot all relacionat tant amb Phase II com amb Star Trek i la cincia-ficci en general.

Amb l'esfor i dedicaci del grup de treball (que compta amb traductors, dissenyadors web i dissenyadors grfics) s'ha aconseguit traduir i subtitular tots els episodis presentats fins el moment, aix com les entrevistes i informaci que es publica peridicament a travs del web americ

Al mar del 2006 es va estrenar el primer curt, o vignette, anomenat  Center Seat .  Prvia aprovaci i suport de l'equip de producci de Phase II, es va convocar un csting de veus pel seu doblatge en castell a la ciutat de Barcelona.  El temps i esfor emprat per l'equip va aconseguir que al mes de juny es presents el doblatge finalitzat de la vignette amb un resultat excellentment rebut per tota la comunitat.

A travs del seu web es poden descarregar gratutament tots els episodis, trilers, vignette i materials distributs de la srie.

El club de fans oficial de Phase II a Espanya s l'UBT (USS Barcelona Trek), club que es va fundar l'any 2001 amb membres procedents d'altres clubs de la ciutat de Barcelona i rodalies i que participen a l'organitzaci anual del congrs nacional Espatrek.

 Enllaos externs .


Webs oficials.
  Web Oficial de Star Trek: Phase II;
  Web Oficial de Star Trek: Phase II en castell;

Vegeu tamb.
 Star Trek: Phase II a "The internet movie database";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200751" title="Wilhelm Rein" nonfiltered="3444" processed="3436" dbindex="83454">
Wilhelm Rein (1847-1929) va sser un pedagog alemany, deixeble de Tuiskon Ziller.

Fou professor de la Universitat de Jena, on dirig un seminari de pedagogia (1886-1929) que va adquirir molt de renom arreu del mn.

D'acord amb les orientacions herbartianes, se'l considera el pare de l'escola elemental alemanya.

Referncies.


Enllaos externs.
 Bibliografia de Wilhelm Rein a la Biblioteca Nacional Alemanya. ;
 Biografia i bibliografia de Wilhelm Rein. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200753" title="Nirvana" nonfiltered="3445" processed="3437" dbindex="83455">

Nirvana s una paraula snscrit (       ) procedent del pali (       , Nibb na) que literalment significa "extinci". En les religions i filosofies orientals, i de forma ms preminent en el budisme i l'hinduisme, s'utilitza per descriure l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la luxria, la por o l'nsia.

Depenent de cada context religis, el nirvana t diferents implicacions.Les dues religions ms importants respecte a la seva influncia a Occident sn la hinduista i la budista ( predicada per Siddhartha Gautama). En totes aquestes religiones t connotacions de quietud, serenament i pau, i la persona que experimenta el nirvana es compara a un foc apagat quan la seva provisi de combustible s'ha extingit. En totes elles tamb aquest combustible seria la falsa idea del JO, que causa (i es causada per) el desig, la necessitat, la conscincia, el naixament, la mort, la cobdcia, l'odi, la confusi, la ignornia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200754" title="Vocal tancada central no arrodonida" nonfiltered="3446" processed="3438" dbindex="83456">

La vocal tancada central no arrodonida, tamb coneguda com a i barrada s un so de la parla que es representa  en l'AFI. 

Caracterstiques.
s una vocal perqu no hi ha obstrucci total del pas de l'aire.
Els llavis romanen en la posici ordinria per articular-la i la llengua toca el centre del paladar.

En catal.
En catal no existeix aquest fonema, i no s freqent en les llenges indoeuropees (existeix en polons). Est present, en canvi, a molts idiomes amerindis en contrast amb  i .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200755" title="Johann Paul Friedrich Richter" nonfiltered="3447" processed="3439" dbindex="83457">


Johann Paul Friedrich Richter (1763-1825) va sser un escriptor i pedagog alemany. A partir de l'any 1793 va publicar la seua obra sota el nom de Jean Paul; pensant que amb aquest nom devia sser per als alemanys el mateix que Jean-Jacques Rousseau   autor pel qual sentia veneraci   per als francesos.

Influt per Goethe i Rousseau, preconitz una educaci que respects la personalitat de l'infant.

Atorgava gran importncia a l'educaci musical, el cant i la dansa i era partidari d'una formaci intellectual que enforts la intelligncia sense haver d'impartir massa coneixements.

Referncies.


Enllaos externs.

 Biografia de Johann Paul Friedrich Richter. ;
 Vida i obra de J.P.F. Richter al Projecte Gutenberg. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200757" title="Mgia simptica" nonfiltered="3448" processed="3440" dbindex="83458">
La mgia simptica s una teoria o hiptesi de la significaci de l'art parietal. Es la creena en l'obtenci d'un resultat favorable mitjanant la pintura rupestre i alguna mgia o esperit. 

Aix, quan una persona pintava un animal ferit, la "mgia simptica" feria l'animal real i la caa es feia ms fcil. Tamb es pintava les dones amb malucs amples i pits grans (smbol de maternitat) per la creena que aquestes es farien ms frtils. 

 La societat durant el Paleoltic .
Durant el paleoltic la societat es componia de caadors d'una economia de subsistncia. Per tant l'obtenci d'aliments era summament important. 

Les pintures rupestres es troben en llocs de difcil accs i molt amagades. Es pot excloure la possibilitat que tales pintures hagin tingut una fi decorativa sin que tenien una finalitat mgica ats que, sempre segons aquesta teoria, aquelles constitueixen d'escenes de caa. s a dir, en realitat l'animal sofria per efecte de la mgia simptica la mateixa ferida que l'animal pintat. Posseir l'animal pintat suposaria posseir l'animal real. 

De la mateixa manera, la representaci de la figura femenina expressa un desig de fertilitat i de protecci cap a la mare.

 Significaci de l'art parietal . 
L'art parietal (manifestacions realitzades sobre parets, sostres i sls cavernosos) tenia alguna relaci amb l'espiritualitat i era realitzat en coves amb la fi de santuari. S'ha proposat, a ms de la mgia simptica, que les representacions artstiques corresponen a creences totmiques i ritus de fertilitat. Els animals van ser els ms utilitzats per tamb apareixen signes i formes humanes. Probablement les representacions no signifiquin totes l'obtenci d'aliment, sin altres necessitats. Els animals ms representats sn l'antecedent del cavall, seguit pel bis, el uro, la cabra pirinenca i el ren. Entre els smbols utilitzats es troba la puntuaci en srie, les lnies curtes verticals, rectangles i vulves (ovals oberts amb una lnia central) i es creu que els smbols utilitzats tenen una funci mgica. Les figures humanes es representen nues. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200760" title="Kirkjubjarklaustur" nonfiltered="3449" processed="3441" dbindex="83459">


La petita vila de Kirkjubjarklaustur t 160 habitants i es troba al sud d Islndia, al costat de la carretera entre Vk  Mrdal i Hfn. Al seu nom es poden distingir tres paraules: kirkju, que significa "esglsia", bjar, que vol dir "granja", i klaustur, que significa "claustre". La seva singular posici s el que la fa coneguda en comparaci d altres viles de la seva mateixa poblaci: el petit llogaret s l nic punt entre aquestes dues ciutats que ofereix algun tipus de servei, entre ells una benzinera, un banc, una oficina de correus i un supermercat. A ms, molts habitants de Rejkyavik possexen finques al seu entorn, on van durant les vacances. Les atraccions turstiques ms visitades sn Eldgj, els crters de Laki, el Parc Nacional Skaftafell on anar a fer passejades o el llac glacial de Jkulsrln. 



Una atracci molt prxima a la vila s el Kirkjuglf (el terra de l esglsia), un cam natural de columnes basltiques soterrades i erosionades per les glaceres de tal forma que noms es poden veure els caps i, com indica el seu nom, tenen l aparena del terra enrajolat d una esglsia. Aquesta formaci de lava te un origen semblant a la de la Calada dels Gegants (Giant s Causeway) de l Ulster. Totes aquestes singularitats contribueixen a qu Kirkjubjarklaustur sigui una  parada obligada pels turistes.

Historia.

Es pensa que ja vivien aqu monjos irlandesos abans d arribar els primers assentaments a Islndia. Des de 1186, un important convent benedict de monges s ubic a Kirkjubjarklaustur, fins a la Reforma protestant de 1550. Els noms del saltant Systrafoss (Cascada de les Germanes) i del llac Systravatn (llac de les Germanes), a la muntanya, es refereixen a aquest convent. Systrastapi (la roca de les germanes) s el lloc on dues monges van ser cremades per heretgia. La tradici popular illustra l esdeveniment amb histries sobre la germana bona i la pecadora, aix com amb un tresor al fons del llac. La vila es va fer coneguda per les erupcions del volc Lakaggar el 1783. El pastor protestant del temple local, Jn Steingrmsson, havia predicat amb el que es va anomenar el "Serm del foc". La llegenda conta que el serm va parar el riu de lava i que la vila es va salvar a l ltim moment. L esglsia actual, construda el 1974, es va fer en record del 
Reverend Jn Steingrmsson.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200766" title="Iesso" nonfiltered="3450" processed="3442" dbindex="83460">
L antiga ciutat romana de Iesso es troba sota de l'entremat urb de Guissona, a la Segarra. Fou mencionada pels autors clssics Plini el Vell i Ptolemeu que situaren Iesso en el territori dels lacetans. Els ibers de la zona, inicialment, van oferir resistncia a l'ocupaci romana, per, l'any 195 aC, l'exrcit de Cat va conquerir el territori. Actualment Iesso s identifica amb el jaciment arqueolgic conservat a la vila de Guissona. 

Iesso va ser fundada al voltant de l any 100 aC aprofitant els recursos naturals de la plana de Guissona: l abundant presncia d aigua mercs als rius Si i Llobregs, a ms a ms d'un terreny poc accidentat apte per a l explotaci agrria de les terres properes. 

Fou una ciutat romana protegida per una muralla de 2,5 i 3 m d'amplada de la qual es conserva un tram i una torre de defensa. La ciutat, de planta poligonal, tindria entre unes 15 i 18 ha d extensi, amb un urbanisme regular caracteritzat per una xarxa ortogonal de carrers, d acord amb els models de les ciutats romanes de l poca. s a dir, la ciutat s'estructuraria a partir de dos carrers principals, el cardo maximus, en direcci de nord a sud, i el decumanus maximus, d'oest a est. Actualment, s'ha trobat la porta nord que obria el cardo maximus que es calcula que faria uns 560 m de llarg. La part sud de la ciutat s encara desconeguda. Per adonar-se de la importncia de Iesso cal recordar que Brcino (Barcelona) feia a l'poca unes 10 ha d'extensi mentre que Trraco (Tarragona) tindria unes 70  80 ha.

La muralla protegia un recinte urb, amb rees de necrpolis i espais pblics i edificis. Actualment es pot visitar, en un parc arqueolgic de dues hectrees, situat a l extrem nord de la ciutat, edificis privats i espais pblics. Pel que fa als edificis privats es pot observar restes de cases del segle I aC, una casa senyorial dels segles I i II dC i restes d'un espai industrial destinat a la producci de vi. Pel que fa a espais pblics, les excavacions han posat al descobert restes dels carrers, una porta d accs, la muralla i una zona termal. Aquesta darrera, a Can Mercad, composta d'una estructura d'atri amb impluvium (estany que servia per recollir l'aigua de pluja), un frigidarium (o piscina d'aigua freda) de 5 per 3 m i una darrera piscina semicircular. 

Iesso va desenvolupar durant ms de set segles una important activitat constructiva i comercial i continu activa fins a l poca visigtica (s. VI). Se suposa que al segle VIII fou conquerida pels sarrans, per no s fins al segle XI que es torna a tenir constncia histrica de la vila.

Tots aquests testimonis es poden visitar en un jaciment que ocupa uns 20.000 metres quadrats convertits en Parc arqueolgic. A ms a ms, el Museu Eduard Camps de Guissona presenta importants peces de la ciutat romana, com una lpida funerria del segle II dC, escrita en vers per Servilla Praepusa i dedicada a la seva filla, morta als onze anys, o b un genet a galop, de bronze i de 13 cm d'alada que, segurament, formava part de la necrpolis de Iesso.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200767" title="George A. Romero" nonfiltered="3451" processed="3443" dbindex="83461">

George Andrew Romero s un director de cinema i escriptor estatunidenc. s considerat com un revolucionari del cinema de terror des que cre el film Night of the Living Dead l'any 1968. Aquest llargmetratge va significar el sorgiment de la subcultura dels morts vivents, tamb anomenats zombis, dins del gnere de terror i srie B.

Biografia.
Va nixer el 4 de febrer de 1940 a la ciutat de Nova York, on visqu fins que es mud a Pittsburgh (Pennsylvania), on encara viu actualment, per estudiar cinema a la prestigiosa universitat de Carnegie-Mellon.

Quan acab els seus estudis es dedic a rodar curts i anuncis fins que va reunir prou pressupost per rodar la clebre Night of the Living Dead. D'en d'aquest xit, Romero va rodar diverses pellcules ms, fora de la temtica zombi, per sempre dins el gnere de terror.

El 1978, amb Dawn of the Dead, retorn exitosament al gnere zombi. Fou la primera producci en la que Romero treball amb Tom Savini, reconegut especialista dels efectes especials i que seria la seva parella de ball ben sovint a partir de llavors. El film, que havia costat 1.5 milions de dlars, en recapt 40 milions. 

L'xit de les seves produccions va permetre-li de rodar pellcules de ms pressupost, com ara Creepshow (1982). Les recaptacions d'aquestes darreres produccions, per, foren discretes i cap a principis de la dcada dels 80 la carrera de Romero sofr un daltabaix, tot i que segu produint i dirigint llargmetratges.

No va ser fins el 2005 que l'xit es retrob amb George Romero grcies a Land of the Dead, una vegada ms amb els zombis com a grans protagonistes. 

L'any 2007 va ser homenatjat al Festival Internacional de Cinema de Catalunya de Sitges, a la vegada que presentava el seu darrer film, Diary of the Dead.

Sempre s'ha considerat un creador independent de cinema independent.

Filmografia.
Com a director.
Diary of the Dead (2007);
Land of the Dead (2005);
Bruiser (2000);
The Dark Half (1993);
Due occhi diabolici (1990) (episodi The Facts in the Case of Mr. Valdemar);
Monkey Shines (1988);
Day of the Dead (1985);
Creepshow (1982);
Knightriders (1981);
Dawn of the Dead (1978);
Martin (1977);
The Crazies (1973);
Hungry Wives (1972);
There's Always Vanilla (1971);
Night of the Living Dead (1968);

Referncies.

Enllaos externs.
Romero a IMDB;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200768" title="Bu Tinah" nonfiltered="3452" processed="3444" dbindex="83462">
Les illes de Bu Tinah s un grupet de petites illes o illots de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units), a uns 35 km al nord de l'illa de Marawah i 25 km al sud de Zirku.

El grup es rarament visitat per persones i per tant s un habitat excellent per la vida natural havent estat declarada reserva de la natura amb prohibici de pescar i agafar ous de tortugues, prohibici reforada per algunes patrulles dels guardacostes dels Emirats. 

s un grup d'illes arens de pocs metres d'altura mxima (uns 3 metres). L'illa principal t una espcie de llac protegit obert al sud amb una zona de manglars. A la zona hi ha corals i una poblaci apreciable de dugongs (Dugong dugon) de les que el golf Prsic s el segon lloc del mon desprs de  Queensland, a Austrlia) i a Abu Dhabi l'illa de Bu Tinah n's el centre principal. 

s un lloc segur per pescadors, per no hi ha aigua. S'ha trobat una nica tomba rab a un dels illots, segurament d'un pescador, i relativament recent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200772" title="Peu de rata groc" nonfiltered="3453" processed="3445" dbindex="83463">


El peu de rata groc (Ramaria aurea) s un bolet de la classe dels basidiomicets i de la famlia de les ramaricies.

Descripci.
s un bolet molt ramificat en forma de corall, que pot fer entre 8 i 14 cm d'alria i uns 20 cm d'amplada. Rames gruixudes, cilndriques, molt ramificades. De color groc, desprs ocre. Peu gruixut, cans, groc pllid. Carn blanca.

Hbitat.
En pinedes, d'estiu a tardor.

Gastronomia.
Cuit, s comestible, sempre que sigui jove i eliminant les ramificacions. Tampoc pot estar podrida ni plena d'aigua. Aquestes recomanacions es poden estendre a la resta de ramries (o clavries) comestibles com el peu de rata (Ramaria botrytis) o el peu de rata blanc (Ramaria flava).

Perill de confusi.
T, per, el problema que es difcil de diferenciar d'altres espcies molt semblants com el peu de rata bord (Ramaria formosa), que  s txica i pot originar greus diarrees.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200773" title="Furayjidat" nonfiltered="3454" processed="3446" dbindex="83464">
Les illes Furayjidat (Furayjidat del Nord i Furayjidat del Sud)  sn dues petites illes de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units), la ms gran de 250 de llarg per 50 d'ample, i l'altre similar i encara una mica menys. 

La seva altura mxima s de 8 metres. Son d'arena i pedra calcaria. A l'illa del sud hi ha una colnia de cormorans de Socotora (Phalacrocorax nigrogularis). Durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX s'hi va recollir guano sota llicencia. 

A les illes es difcil de desembarcar. A la seva rodalia hi ha corals encara que van disminuir per les altes temperatures excepcionals dels estius de finals dels anys 90 a la zona del Golf Prsic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200774" title="Futaisi" nonfiltered="3455" processed="3447" dbindex="83465">
L'illa de Futaisi s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a la costa de l'emirat, a uns 8 km a l'oest de la ciutat d'Abu Dhabi, a la barrera d'illes de l'oest de la ciutat, just al sud-est de Bahrani, que dna nom a la barrera.

s una illa en part arenosa, en part rocosa i en part formada per zona de llacuna salada o sabkhat, amb presncia de manglars. T forma trapezodal amb una distncia d'uns 10 km entre el nord-est i el sud-oest i uns 4 km del nord-oest al sud-est. La seva superfcie s d'uns 14 km.  La part sud de l'illa afronta amb el khor Qirqishan.

A la seva rodalia es poden veure abundants morses (Dugong dugon), i a l'illa alguns falcons (Pandion haliaetus), nombrosos lluerts (Uromastyx microlepis) i unes quantes gaseles de l'arena (Gazella subgutturosa), descendents d'un nucli nadiu de l'illa, i nombrosos ocells que augmenten a l'hivern. Tot i l'escassetat de l'aigua hi roman una reduda poblaci. Els dipsits d'aigua de l'poca islmica encara es conserven; s'han trobat tamb abundants closques d'ostres i cargols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200777" title="Ghasha" nonfiltered="3456" processed="3448" dbindex="83466">
Ghasha s un  illot deshabitat de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a 3 km al nord de l'illa de Sir Banu Yas. 

Es una illa arenosa amb dipsits de closques d'ostra. La seva altura mxima es d'uns 4 metres. L'illa est coberta de vegetaci heloftica i te importants colnies d'ocells, que augmenten al perode del hivern.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200778" title="Umm al-Kirkum" nonfiltered="3457" processed="3449" dbindex="83467">
Umm al-Kirkum s un  illot deshabitat de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) al nord-est de l'illa de Sir Banu Yas (a uns 6 km).

s una illa arenosa amb dipsits de closques d'ostra. La seva altura mxima es d'uns 3 metres. L'aigua entra pel sud i forma un llac que cobreix cai tota l'illa. Te importants colnies d'ocells. A uns 3 km al sud de l'illa  hi ha el illot de Hook.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200780" title="Umm Qassar" nonfiltered="3458" processed="3450" dbindex="83468">
Umm Qassar s un  illot deshabitat de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) al nord-est de l'illa de Sir Banu Yas (a aproximadament uns 6 km)  i a uns 500 metres a l'est d'Umm al-Kirkum. 

Es una illa arenosa amb dipsits de closques d'ostra. La seva altura mxima es d'uns 5 metres. Te importants colnies d'ocells que augment al perdode del hivern per la vinguda d'ocells migratoris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200781" title="Makhasib" nonfiltered="3459" processed="3451" dbindex="83469">
Makhasib s un  grup de roques deshabitat de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) al nord de l'illa de Kafai o Al-Qaffay  (a uns 15 km) i a 250 km al nord-oest d' Abu Dhabi (ciutat).

s el punt ms lluny de la ciutat dins territori de l'emirat. s tracta de roques  arenoses amb dipsits de closques d'ostra, que s de propietat privada i sense accs pblic. L'aigua i qualsevol subministrament ha de ser portada de l'exterior. Hi viuen dos parelles de falcons (Pandion haliaetus) i un major nombre d'ocells especialment sterna saundersi. No hi ha restes arqueolgics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200783" title="Muhaiyimat" nonfiltered="3460" processed="3452" dbindex="83470">
Les illes Muhaiyimat  sn tres petites illes de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units),  properes a la  costa de Qatar (a uns 30 km) i a 10 km al sud d'Al-Qaffay. Sn visitades peridicament per pescadors. 

A uns 12 km al sud hi ha les illes Furayjidat i a 20 km al sud-oest l'illa Gagha. La seva superfcie no arriba a 1 km2. La seva altura mxima s de 8 metres. Son de pedra i coral. No disposen d'aigua. Disposen de la segona colnia ms important dels emirats en ocells Sterna bengalensis amb unes 4000 parelles.

Una tomba islmica es va trobar a la part sud de les ms gran de les tres illes, i tamb han aparegut algunes restes de poteria i altres evidencies de presencia humana, probablement relacionada amb l'industria de la perla i la pesca, per sense tenir poblaci permanent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200786" title="Muhamaliyah" nonfiltered="3461" processed="3453" dbindex="83471">
L'illa Muhamaliyah s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) a uns 15 km de la costa de l'emirat (al sud) i de la pennsula de Silaa (a l'oest), a uns 10 km al sud-oest de les illes Al-Yasat, i a 10 km al sud en lnea recta del illot Umm al-Hatab.

La seva mxima altura s de 9 metres i mesura 250 metres de llarg per una amplada d'un 50 metres. s una illa formada per roca i arena. La seva importncia deriva de la presencia d'una colnia de cormorans de Socotora (Phalocrocorax nigrogularis). El guano de l'illa fou recollit sota llicencia a finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. L'illa no te cap presencia d'aigua. Esta rodejada de corals que semblen en fora bon estat per que sens dubte van patir els efectes de les temperatures anmalament altes dels estius de finals dels anys noranta al Golf Prsic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200788" title="Gnere literari" nonfiltered="3462" processed="3454" dbindex="83472">

Un gnere literari s un concepte de tipus categorial que permet classificar les produccions literries tenint en compte aspectes de forma (poesia, narraci, teatre), de contingut (aventura, diari ntim), d'estil, etc. Es poden combinar i encavalcar diversos criteris per establir les categories secundries. Aix doncs, la llista de gneres no est tancada.

Segons la teoria clssica hi ha tres grans grups: la lrica, l'pica i el drama.

El fet d'inscriure una obra en un o altre gnere ajuda a encaixar les expectatives del pblic lector. Segons la mena amb qu un/a autor/a presenti una obra (novella, cincia ficci, fantasia...), el pblic lector se'n far una visi ms o menys estereotipada que sempre podr canviar en contrastar-la amb la lectura que en vagi fent.

Per tant, el gnere s per damunt de tot una convenci que configura un marc, una forma ms o menys precisa. s un primer intercanvi que es produeix entre un/a autor/a.

Histria.
La noci de gnere va ser discutida, en primer lloc, per Plat i teoritzada per Aristtil, a la seva Potica. Des dels dos filsofs grecs es mant la divisi en tres gneres fonamentals: pic (o narratiu), lric i dramtic, tot i les subdivisions i crtiques posteriors. El gnere dramtic imita literalment la realitat, mentre que el lric expressa els sentiments personals i a l'pica es barregen els dos modes. 

Roman Jakobson afirmava que tots els gneres es caracteritzen perqu en ells predomina la funci potica del llenguatge. A l'pica, a ms a ms, predomina la funci representativa, a la lrica la funci emotiva i a la dramtica la conativa. 

Gnere potic.
Lrica.
Oda ;
Elegia ;
gloga ;
Stira;
Can;
Epigrama;
Balada;

Gnere pic.
L epopeia;
El roman;

Narratius.
En els tractats de teoria literria se solen estudiar junts una srie de textos que tenen com a tret com la narraci. Aquests textos sn la novel la, l epopeia i el poema pic. Com a principals subgneres narratius per, hi trobem amb una extensi fora variable el conte, la llegenda, la rondalla, el quadre de costums i els gneres pics, dintre dels quals hi trobem la can de gesta i els poemes heroics.
La narrativa reuneix les obres que narren fets reals o ficticis estructurats dins unes coordenades d espai i temps; els fets o l argument de la histria s organitzen mitjanant una estructura que normalment es presenta mitjanant plantejament, nus i desenlla. L element essencial s el narrador, que fa d intermediari entre les histries i el pblic, a qui explica els esdeveniments del relat. Existeixen tres tipus principals de narradors: el narrador omniscient, que utilitza la tercera persona i ho sap tot sobre els personatges; el narrador protagonista, en el que ambds sn la mateixa persona, i el narrador testimoni, que explica en tercera persona all que veu. La narrativa generalment empra la prosa, tot i que en els poemes pics tamb s utilitza el vers. Les funcions referencial i potica sn les ms importants. La forma expressiva ms emprada s, fonamentalment, la narraci, el relat.

Entre els subgneres narratius en prosa trobem: 
El conte. ;
La novella. ;
La faula. ;
L epstola. ;
La crtica. ;

Teatrals.
El gnere teatral s el tipus de gnere que s usa en el teatre, en el que per mitj del dileg i alguns personatges, l autor planteja uns conflictes diversos. La seva finalitat s la representaci davant el pblic. 
La tragdia. ;
La comdia.
El drama. ;

Periodisme Literari.
L assaig. ;
El dietari.
La memria.

Enllaos externs.
Guia de literatura/Els gneres literaris - Viquillibres;
Pgina de Jordi Tiena sobre els gneres literaris;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200789" title="Qarnein" nonfiltered="3463" processed="3455" dbindex="83473">
L'illa de Qarnein  o Quarnayn s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) al golf Prsic, a 40 km al sud de Das i 35 a l'oest-nord-oest de Zirkuh, i a 150 km al nord-oest d' Abu Dhabi (ciutat).  s una illa rocosa d'origen volcnica amb dos turons que es poden veure a certa distancia i que li donen el nom (Corns)  d'uns 50 metres d'altura.

T forma rectangular amb una distncia de 3 km de nord a sud i uns 2 km d'ample. La seva superfcie es d'uns 6 km2. 

T nombroses colnies d'ocells, especialment una de 20000 parelles de sterna bengalensis que s la colnia ms gran del mon de l'espcie, 10000 parelles de sterna anaethetus i un miler de parelles de sterna bergii. De  larus hemprichii se'n compten 300 parelles. Les colnies es desenvolupen per l'abundncia de peix i la manca de depredadors. Al hivern hi venen altres ocells, especialment els Phaethon aethereus. L'illa est rodejada de coral i hi ha presencia de tortugues. 

Es una illa privada d'un membre de la famlia reial d'Abu Dhabi, i est altament protegida. L'accs no est perms. S'hi han trobat algunes restes de presencia ocasional al primer millenni i fins el segle XVI.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200790" title="Sinaiya" nonfiltered="3464" processed="3456" dbindex="83474">
L'illa de Sinaia o Sinaiya s una illa de l'emirat d'Umm al-Qaiwan (Emirats rabs Units) propera a la costa, i que tanca el khor d'Umm al-Qaiwan. La ciutat queda enfront de la part oriental de la ciutat, i la costa sud s'orienta cap a la costa de l'emirat. 

T una superfcie de uns 22 km i mesura 12 km de llarg i 3 km d'ample a la part occidental mentre que a la oriental s noms una llengua de terra d'uns 100 metres d'ample. s una illa arenosa amb circulaci d'aigua interior on creixen els manglars. A la part sud-oriental hi ha un khor interior, part del khor al-Beidah que parteix l'illa en dos i de gran importncia per a la vida marina.

A l'illa hi ha establerta la principal colnia de cormorans de Socotora dels Emirats (Phalacrocorax nigrogularis) amb unes 15.000 parelles, que es creu que es la tercera del mn (al mn hi ha 14 colnies ms d'aquesta espcie, la major part als Emirats). S'hi va introduir la gasela rab o de muntanya (Gazella gazella) i sembla que ha prosperat. La vida marina no ha estat estudiada per s abundant i diversa; s'hi detecta la presencia de taurons i tortugues verdes. 

S'han trobat restes d'ocupaci del perode islmic tard, probablement de pescadors temporals, i algunes monedes del primer millenni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200793" title="Hortensi" nonfiltered="3465" processed="3457" dbindex="83475">


Onomstica:

Quint Hortensi, trib de la plebs el 419 aC ;

Quint Hortensi, magistrat rom, dictador el 286 aC;

Luci Hortensi, pretor el 171 aC;

Quint Hortensi, cnsol el 108 aC;

Luci Hortensi, pretor de Siclia el 97 aC;

Quint Hortensi, orador rom.

Quint Hortensi Hortal,  fill de l'orador Quint Hortensi.

Quint Hortensi Corbi, fill de Quint Hortensi Hortal;

Marc Hortensi Hortal, fill de Quint Hortensi Hortal ;

Luci Hortensi, llegat de Sulla;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200794" title="Quint Hortensi (trib)" nonfiltered="3466" processed="3458" dbindex="83476">
Quint Hortensi (Quintus Hortensius) fou un magistrat rom. Trib de la plebs el 419 aC va encausar a Gai Semproni, cnsol de l'any anterior (420 aC), per la seva conducta durant la guerra contra els volscs, per a instncia de quatre dels seus collegues va accedir a retirar l'acusaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200795" title="Quint Hortensi (dictador)" nonfiltered="3467" processed="3459" dbindex="83477">

Quint Hortensi (Quintus Hortensius) fou un magistrat rom. Va exercir diverses magistratures en la carrera del cursus honorum i fou nomenat dictador el 286 aC quan les classes baixes, angoixades pels deutes, es van revoltar i es van fer forts al tur Jancul.

Hortensi va proposar reformar la Lex Horatia-Valeria (del 446 aC), i la Lex Publlia (336 aC ), "ut quod plebs jussisset omnes Quirites teneret" i va establir una nova llei establint els nundinae com a  dies fasti, in introduint el trinundinum com el termini necessari per proposar i promulgar una lex centuriata. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200797" title="Luci Hortensi (pretor)" nonfiltered="3468" processed="3460" dbindex="83478">
Luci Hortensi (Lucius Hortensius) fou un magistrat rom. Va exercir diverses magistratures en la carrera del cursus honorum i va arribar a pretor el 171 aC; va substituir a Gai Lucreci en el comandament de la flota contra Perseu de Macednia i va aprofitar el seu comandament per fer alguns abusos: a Abdera va exigir cent mil denaris i 50000 modis de blat, i quan els habitants es van posar sota protecci del cnsol Manc i del senat, Hortensi es va enfurismar i va saquejar la ciutat, matant als dirigents i venent la resta com esclaus. El senat va declarar injust aquest acte i va ordenar alliberar a tots els que havien estat venuts com esclaus. Per Hortensi va continuar amb la seva poltica d'abusos.  Pels seus actes a la pennsula Calcdica fou amonestat pel senat per segona vegada, per no consta que fos cridat o castigat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200798" title="Quint Hortensi (cnsol)" nonfiltered="3469" processed="3461" dbindex="83479">
Quint Hortensi (Quintus Hortensius) fou un magistrat rom. Va exercir diverses magistratures en la carrera del cursus honorum i desprs d'ocupar altres magistratures apareix com a cnsol als Fasti per l'any 108 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200802" title="Luci Hortensi (pretor de Siclia)" nonfiltered="3470" processed="3462" dbindex="83480">
Luci Hortensi (Lucius Hortensius) fou un cavaller  rom, pare de l'orador Quint Hortensi, que fou pretor de Siclia el 97 aC, i es recordat per la justcia i correcci amb la que va exercir el crrec. Es va casar amb Semprnia, filla de Gai Semproni Tudit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200804" title="R (llenguatge de programaci)" nonfiltered="3471" processed="3463" dbindex="83481">
El llenguatge de programaci R, s un llenguatge de programaci i un entorn de desenvolupament de software per a l'obtenci de clculs i grfics estadstics. Fou creat originalment per Ross Ihaka i Robert Gentleman a la Universitat d'Auckland, Nova Zelanda, i actualment est desenvolupat per l' Equip Central de Desenvolupament de R. R s considerat pels seus creadors com una implementaci de l'S, amb semntica derivada de l'Scheme. El nom de R prov parcialment del nom dels dos autors originals, aix com d'un joc de paraules sobre el nom 'S'.

R s mpliament emprat per a desenvolupar programes estadstics i per anlisi de dades, i ha esdevingut l'estndard en el que estadstics desenvolupen nou software. El codi font de l'R est disponible de forma gratuta sota la Llicncia Pblica General GNU. Tamb hi ha versions pre-compilades per a Microsoft Windows, Mac OS X, aix com diversos sistemes operatius Linux i Unix.
R empra una interfcie de comandes, s a dir que l'usuari ha d'escriure comandes per a obtenir els resultats desitjats, tot i que hi ha diverses interfcies grfiques disponibles.

 Caracterstiques .
L'R proporciona una mplia varietat de tcniques estadstiques i numriques, i s altament extensible mitjanant l's de llibreries. Les llibreries sn creades pels usuaris, que les fan disponibles de forma gratuta per a que la resta d'usuaris puguin emprar-les. Cada llibreria sol proporcionar eines per a un cert tipus de funci o mbit d'estudi. Degut a que inicialment l'R es bas en el llenguatge S, t millor capacitat per a programaci orientada a objectes que la majoria d'altres llenguatges de programaci estadstica. Desenvolupar extensions per a R tamb s facilitat per la seva permissivitat sintctica.

Un altre punt fort de l'R s la seva capacitat grfica, el quals disposen d'una qualitat suficient per a ser inclosos en publicacions cientfiques, sn altament configurables i poden incloure smbols matemtics.

Tot i que l'R s majoritariament emprat per estadstics i altres analistes de dades o programadors, tamb es pot emprar com un conjunt d'eines per a la computaci matemtica que proporciona resultats comparables a GNU Octave i el seu corresponent programa amb llicncia, MATLAB (version < 7).

 Llibreries .

Les possibilitats que ofereix l'R s'extenen a travs de llibreries creades pels usuaris, que incorporen tcniques estadstiques especialitzades, dispositius grfics, interfcies de programaci i capacitats per a importar i exportar dades a una mplia varietat de formats. Tamb disposa de la llibreria Sweave, la qual integra els clculs estadstics i la creaci de documents cientfics, i que permet generar articles de forma automatitzada.

Les llibreries solen desenvolupar-se emprant R, LaTeX, Java, i sovint C i Fortran. Per defecte, a l'installar R venen inclosos unes quantes llibreries bsiques, per en total n'hi ha ms de 1000 disponibles. Les llibreries ms notables es llisten, juntament amb comentaris, al web oficial R Task View.


 Extensions .

La comunitat de bioinformtica ha iniciat un esfor altament exits per a emprar R per l'anlisi de dades de biologia molecular. El projecte bioconductor, que fa comenar la tardor del 2001, proporciona llibreries de R per a la manilaci i anlisi de dades de genmica, com ara microchips d'Affymetrix i cDNA.

Els desenvolupador de Gnumeric han cooperat amb el projecte R per a millorar la precisi de Gnumeric.

 Eines per a R .

Hi ha diverses interfcies grfiques per a R, incloent:
 Brodgar ;
 JGR - basat en Java;
 pmg - basat en GTK+2;
 Rattle - basat en GTK+2;
 Rcmdr - basat en tcltk;
 RKWard - basat en les llibreries KDE;
 SciViews-R - basat en tcltk2;
 Statistical Lab (laboratori estadstic);

Molts editors tenen facilitats per a la programaci en R, incloent:

 ConTEXT;
 Emacs amb el seu paquet Emacs Parla Estadstica (Emacs Speaks Statistics);
 jEdit;
 Kate;
 Syn;
 TextMate;
 Tinn-R;
 Vim;

 Bluefish;
 Un afegit pel Eclipse entorn de desenvolupament integrat.;
 WinEdt amb la llibreria d'R RWinEdt;

La funcionalitat de R s'ha fet accesible des de Python per la llibreria RPy.

Referncies.

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
Crawley, M.J. (2002) Statistical Computing. John Wiley, New York.
Crawley, M.J. (2005) Statistics: An Introduction Using R. John Wiley, New York.
Crawley, M.J. (2007) The R Book. John Wiley, New York.
Ihaka, R., and Gentleman, R. (1996) R: A Language for Data Analysis and Graphics, Journal of Computational and Graphical Statistics, Vol. 5, No. 3, pp. 299-314, .

 Enllaos externs .

 Pgina principal del projecte R;
 RSeek.org - Motor de cerca per a R creat per Sasha Goodman   ;
 Motor de bsqueda per a R (ajuda amb la ambigetat de R com a terme de bsqueda);
 Tutorial en vdeo de R;
 Interfcie per a R basada en Internet;
 Introducci per Vincent Zoonekynd mostra R en acci.
 El manual de referncia de R - Llibreria Base per l'equip central de desenvolupament de R. ISBN 0-9546120-0-0 (vol. 1), ISBN 0-9546120-1-9 (vol. 2);
 R Wiki Documentaci i consells creats pels usuaris.
 Galeria de grfiques de R o la RGraphExampleLibrary ensenyen exemples de grfics generats amb R;
 Statistical programming with R s una srie de tres parts;
(part 1, part 2, part 3), per David Mertz i Brad Huntting, introduint l'estil funcional de progrmaci en R i com expressar programes orientats a objectes.
 La pgina de Robert Gentleman;
 La pgina de Ross Ihaka;
 La pgina de John Maindonald;
 La pgina de Julian Faraway;
 L'equip central de R;
 R & Manual de Bioconductor per Thomas Girke;
 Referncies curtes per Tom Short;
 Projectes GUI per a R - Llistat de paquets GUI, s a dir, amb interfcie basada en ratol i menus desplegables.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200805" title="Brass band" nonfiltered="3472" processed="3464" dbindex="83482">
La brass band s una banda de metall i percussi, nascuda essencialment per acompanyar els moments rituals de la vida de les comunitats negres a Nova Orleans, als Estats Units, en el tombant dels segles XIX i XX. Aix, participava i participa en cerimnies religioses, com els enterraments, o festes populars, com el Carnaval.

A partir d'aquesta msica d'arrel popular, va nixer el jazz, inicialment en el seu estil anomenat Nova Orleans o tamb per part de l`tnia blanca dixieland.

Aquesta formaci perviu com una de les mostres musicals ms genunes de Nova Orleans, amb formacions histriques i alhora renovadores com la Dirty Dozen Brass Band o la Rebirth Brass Band. Parallelament, es va estendre arreu del mn, i avui la brass band existeix en moltssims indrets. Participen regularment en festivals de jazz. Una de les mostres ms importants a Europa s el Festival Internacional de Dixieland de Tarragona.

 Enllaos .
 Festival Internacional de Dixieland de Tarragona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200807" title="Quint Hortensi (orador)" nonfiltered="3473" processed="3465" dbindex="83483">
Quint Hortensi (Quintus Hortensius L.F.) (114 aC-50 aC) fou un orador i magistrat rom. Fou considerat un gran orador. De la seva primera dona (filla de Catul) va tenir un fill de nom Quint Hortensi Hortal. Desprs es va casar amb Mrcia, la que havia estat dona de Cat.

Carrera retrica.
Va comparixer al frum als dinou anys i va fer els seus primers discurs en els que es va guanyar els aplaudiments dels que escoltaven i dels cnsols Luci Cras i Quint Escevola, el primer un gran orador i el segon un destacat jurista. Cras tamb va escoltar el seu segon discurs en favor de Nicomedes IV Filopator de Bitnia, enderrocat pel seu germ Crestos (Scrates); Nicomedes fou restaurat (89 aC). Tot aix li va donar fama com advocat, per la carrera es va aturar per la guerra social en la que va haver de lluitar en dues campanyes el 91 i 90 aC, primer com a legionari simple i desprs com a trib militar.

El 86 aC va defensar a Gneu Pompeu el Jove acusat de retenir part del bot fet a Asculum durant la guerra.  En aquesta anys va esdevenir un mestre a les corts de justcia. Cras va morir abans de la tornada de Gai Mari, i Antoni l'orador, Catul i altres van caure vctimes de les massacres, i Cotta, que va sobreviure, va deixar el primer lloc a Hortensi. 

Simpatitzant del partit aristocrtic de Sulla, va defensar a molts membres del partit d'aquest que foren acusats de mala administraci i extorsi o suborn a les seves provncies i va tenir molt d'xit degut a les seves dots oratries. Cicer l'acusa d'haver usat els diners dels seus client per subornar als jutges. Va seguir dominant les corts de justcia fins el 70 aC quant va defensar a Verres.

Cursus honorum.
Al mateix temps va comenar la seva carrera per les magistratures i fou qestor el 81 aC, edil curul el 75 aC (durant l'exercici del crrec va celebrar uns jocs esplendorosos), pretor urb el 72 aC i el 69 aC fou cnsol junt amb Quint Cecili Metel Crtic, i desprs de l'any va rebre la provncia de Creta que va renunciar a favor del seu collega.

El judici de Verres va portar a la cimera a Cicer i va deixar a Hortensi en segon lloc. Aix va quedar afavorit perqu Verres, patrocinat pel partit aristocrtic, ja no disposava de les mateixes avantatges desprs que l'any 70 aC el cnsol Gneu Pompeu Magne i el seu collega Cras havien introdut algunes reformes i especialment la lex Aemilia que transferia el judici de repetundis del senat als senadors, equites i tribunus aerarii en conjunt, el que va eliminar la preponderant influencia d'Hortensi i el seu partit.

Desprs del consolat del 69 aC es va dedicar a oposar-se al creixent poder de Pompeu, per defensant sempre als optimats. Es va oposar a la llei Gabnia que donava el comandament de la Mediterrnia a Pompeu contra els pirates (67 aC) i a la llei Manlia que li donava la conducci de la guerra contra Mitridates VI Eupator (66 aC).

Consolat.
El 63 aC Cicer va exercir el consolat. Hortensi va reconixer la primacia del seu rival i li va permetre parlar darrer, una manera de reconeixement. Hortensi va participar en el judici de Publi Clodi per l'ofensa de la Bona Dea i va donar suport a una esmena de Fufi per la qual Clodi havia de ser jutjat per una cort ordinria i no per una seleccionada pel pretor, que Cicer va considerar la causa principal de l'absoluci de Clodi, tot i que Hortensi no li era del tot favorable.

El 61 aC Pompeu va retornar victoris i es va trobar el pas dividit entre optimats i populars (encapalats per Juli Csar i Cras, que usaven a Clodi com instrument). El 60 aC Pompeu es va aliar a  Csar i Cras coneguda com a primer triumvirat, i Hortensi es va retirar a la vida privada. 

Fins a la seva mort va participar en alguns judicis escollits com advocat defensor, el darrer l'abril del 50 aC defensant a Appi Claudi contra Dolabella que l'acusava de majestas i ambitus. Mor poc temps desprs el mateix 50 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200808" title="Quint Hortensi Hortal" nonfiltered="3474" processed="3466" dbindex="83484">
Quint Hortensi Hortal (Quintus Hortensius Hortalus  Q. F. L. N.) fou el fill de l'orador Quint Hortensi. Per la influencia del llibert Salvi va freqentar companyies poc recomanables i el seu pare fins i tot va pensar en desheretar-lo en favor del nebot Mesalla per no ho va arribar a fer i el 50 aC va rebre la propietat paterna en herncia.

El 49 aC es va unir a Juli Csar a la Gllia Cisalpina i fou enviat a ocupar Ariminium; fou el primer home que va creuar el Rubic. L'any segent es va unir a la flota de Dolabella una mica abans de la batalla de Farslia. 

El 44 aC va governar Macednia i el va succeir en el govern Brut per Marc Antoni va donar la provncia al seu germ Gai Antoni; Brut ja havia pres possessi amb ajut d'Hortensi. Quan es van anunciar les proscripcions Hortensi era a la llista i com a revenja va ordenar l'execuci de Gai Antoni que havia caigut a les seves mans. Desprs de la batalla de Filips fou fet presoner i executat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200810" title="Quint Hortensi" nonfiltered="3475" processed="3467" dbindex="83485">


Onomstica:

Quint Hortensi (trib), trib de la plebs el 419 aC ;

Quint Hortensi (dictador), magistrat rom, dictador el 286 aC;

Quint Hortensi (cnsol), cnsol el 108 aC;

Quint Hortensi (orador), orador rom i cnsol el 69 aC..

Quint Hortensi Hortal,  fill de l'orador Quint Hortensi.

Quint Hortensi Corbi, fill de Quint Hortensi Hortal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200811" title="Luci Hortensi" nonfiltered="3476" processed="3468" dbindex="83486">


Onomstica:


Luci Hortensi, pretor el 171 aC;

Luci Hortensi, pretor de Siclia el 97 aC;

Luci Hortensi, llegat de Sulla;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200818" title="Luci Hortensi (llegat)" nonfiltered="3477" processed="3469" dbindex="83487">
Luci Hortensi (Lucius Hortensius) fou un militar rom, llegat de Luci Corneli Sulla a la primera guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont. Va tenir una actuaci molt destacada a la batalla de Queronea de l'any 86 aC. (Memn, Fr. 32, 34, Orelli; Plutarc, Sulla. 15, 17-Z1, 19-Z1; Di Cassi,  Fr. 125.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200820" title="Quint Hortensi Corbi" nonfiltered="3478" processed="3470" dbindex="83488">
Quint Hortensi Corbi (Quintus Hortensius Corbio Q. F. Q. N.) fou un rom de rang senatorial, fill de Quint Hortensi Hortal (Quintus Hortensius Hortalus). Sembla que va collaborar amb el seu pare per les seves qualitats eren molt redudes i Valeri Mxim diu que es va enfonsar cap a nivells baixos. Executat el seu pare es va lliurar de moment per la seva sort final s desconeguda. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200821" title="Comte de Lautramont" nonfiltered="3479" processed="3471" dbindex="83489">
El Comte de Lautramont (Montevideo, Uruguai, 4 d'abril de 1846     Pars, Frana, 24 de novembre de 1870) s el pseudnim de Isidore Lucien Ducasse, poeta francs d'origen uruguai.

Poeta desconegut durant la seva curta vida, Lautramont va usar el seu geni per portar fins a extrems indits el culte romntic al mal.

 Biografia .

Fill del diplomtic francs Franois Ducasse, assignat al consolat general de Frana de Montevideo, Isidore Ducasse va ser enviat com a intern al Liceu imperial de Tarbes, i desprs a Pau. En aquella poca, el seu tutor, Jean Dazet, va ser un reconegut literat d'aquesta ciutat. Se sap que desprs d'un viatge a l'Uruguai el 1867, va tornar a Pars i es va installar en una casa del carrer Notre-Dame-des-Victoires.

Va haver de comenar estudis superiors, la naturalesa del qual tanmateix resulta desconeguda (sovint se suposa el seu concurs d'ingrs a l'cole polytechnique). Publica a les seves expenses el primer de Les Chants de Maldoror el 1868 (l'obra completa ser impresa a Blgica un any ms tard). Tanmateix, l'editor Lacroix es va negar a vendre el llibre perqu temia ser acusat de blasfmia o obscenitat. El 1870 habita al carrer Vivienne i publica les Posies, la publicitat del qual apareixer a la Revue populaire de Pars.

El 24 de novembre, alhora que s'enfonsa el Segon Imperi Francs, mor al seu domicili del nmero 7 del carrer Faubourg-Montmartre en circumstncies encara no aclarides (hi ha qui suposen que a causa d'una sobredosi de drogues). A la seva partida de defunci est escrit: Sans autres renseignements (Sense ms informaci).

Les Chants de Maldoror.

En Les Chants de Maldoror enalteix l'assassinat, el sadomasoquisme, la violncia, la blasfmia, l'obscenitat, la putrefacci i la deshumanitzaci. Els surrealistes el van rescatar de l'oblit i van fer de el un dels precursors del seu moviment.

El personatge central de Les Chants de Maldoror (en francs Mal d'Aurore, Dolent de l'aurora) s una figura que renega ferotgement de Du i del gnere hum. En un llibre en el qual ressonen els cascavells de la bogeria, la crueltat i la violncia, Maldoror encarna la rebelli adolescent i la victria de l'imaginari sobre el real: el seu odi envers la realitat (aix que anomena El Gran Objecte Exterior) el separa dels seus congneres, i per aquest motiu sofreix. Tot i aix, el seu orgull (direm "miltoniano") s ms poders.

El grotesc, l'espant i el ridcul en Les Chants recorden a l'obra d'un altre gran antecedent del surrealisme, El Bosco. No per casualitat va ser Lautramont motiu d'inspiraci per a escriptors com Alfred Jarry, Louis Aragon o Andr Breton, i artistes plstics com Ren Magritte, Salvador Dal i Man Ray. La seva famosa comparaci bell com la trobada fortuta, sobre una taula de dissecci d'una mquina de cosir i un paraigua configura un dels trets ms distintius de l'irracionalisme surrealista: la conjunci de realitats inconnexes, dislocades o fins i tot contradictries.

Lautramont a Espanya.

Rubn Daro va dedicar una breu semblana a Lautramont al seu llibre Los raros. Desprs del seu descobriment pels surrealistes, els germans Gmez de la Serna van publicar una versi de Les Chants, amb prleg de Ramn i text de Julio. La lectura del llibre va servir d'inspiraci directa per a Pasin de la tierra, de Vicente Aleixandre.

 Bibliografia .
Lautramont, Gaston Bachelard;
Lautreamont et les chants magntiques, Louis Janover;
Lautramont, l'identit culturelle, Leyla Perrone-Moiss i Emir Rodrguez Monegal;
Lautramont et Sand, Peter Dayan;
Quatre Lectures de Lautreamont, Fedy P.
Lautreamont: Vers l'Autre Etude Sur la Creation, Hara Taichi;
Lectures de lautreamont, Philip;
Lautreamont-Ducasse, Robert Pickering;
Lautramont, ou les violences du narcisse, Paul Zweig;
Lautramont et le style homrique, Rochon;
Lautramont et Sade, Maurice Blanchot;
Lautramont: Nvrose et christianisme dans l'uvre du pote, Michel Teston;
Lautramont : thique  Maldoror, Michel Pierssens;
Logiques, Philippe Sollers;
Ducasse et Lautramont : L'envers et l'endroit, Michel Pierssens;
Les Inventeurs de Maldoror, Maurice Saillet;
Lautramont par lui-mme ", Marcelin Pleynet;

Enllaos externs.
Maldoror : Le site. Tout sur Isidore Ducasse et Lautramont. Textes, Documents, Actualits, Bibliographie ;
Lautramont / Ducasse. uvres compltes (Universitat de la Sorbonne Nouvelle - Pars III) ;
Suite Les Chants de Maldoror, per Salvador Dal (25 ilustracions, 1934);
El Comte de Lautramont, per Rubn Daro (1893, per publicat el 1896) ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200822" title="Marc Hortensi Hortal" nonfiltered="3480" processed="3472" dbindex="83490">
Marc Hortensi Hortal (Marcus Hortensius Hortalus  Q. F. Q. N.) fou fill de Quint Hortensi Hortal i net d'Hortensi l'orador. En temps de l'emperador August vivia en gran pobresa i el mateix emperador li va donar una pensi adequada per mantenir el seu rang senatorial i va promoure el seu casament (suposadament amb alguna dama rica); sota Tiberi torna a aparixer casat i amb quatre fills i altre cop redut a la pobresa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200823" title="Horus (escriptor)" nonfiltered="3481" processed="3473" dbindex="83491">
Horus () fou un escriptor d'Alexandria a Egipte, esmentat per Suides. 

Va ensenyar a Constantinoble i va escriure nombroses obres sobre temes gramaticals, les quals s'han perdut. Alguns l'identifiquen amb el gramtic Horapollo, per Suides atribueix obres diferent a un i altre. Macrobi (Macrob. Sat. 1.7)  esmenta a un filsof cnic de nom Horus, que fou de ben segur un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200824" title="Gnter Verheugen" nonfiltered="3482" processed="3474" dbindex="83492">

Gnter Verheugen ( Bad Kreuznach, Alemanya 1944 ) s un poltic i historiador alemany que actualment s Comissari Europeu d'Empresa i Indstria i ocupa una de les vicepresidncies a la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 28 d'abril de 1944 a la ciutat de Bad Kreuznach, poblaci situada a l'estat de Rennia-Palatinat. Va estudiar histria, sociologia i cincies poltiques a la Universitat de Colnia i de Bonn.

Entre 1990 i 1999 fou president del Consell d'Administraci de la Deutsche Welle, la rdio i televisi pblica d'Alemanya.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Inicialment fou membre del partit liberal Freie Demokratische Partei (FDP), esdevenint el seu secretari general entre 1978 i 1982. Aquell any abandon el partit per la negativa de la direcci de continuar en el govern del canceller Helmut Schmidt.

Afiliat al Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD), el 1983 aconsegu esdevenir diputat al Parlament d'Alemanya, esdevenint membre del comit d'afers exteriors entre 1983 i 1998. Aix mateix entre 1994 i 1997 fou el lder al parlament del seu grup.

Poltica europea.
El 1999 abandon la poltica nacional per esdevenir membre de la Comissi Prodi, sent nomenat Comissari d'Ampliaci de la Uni Europea, crrec que desenvolup fins el novembre de 2004 i des del qual va impulsar les negocacions d'adhesi de Turquia.

El novembre de 2004 inici el seu mandat com a Comissari d'Empresa i Indstria i Vicepresident de la Comissi Europea a la Comissi Barroso.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de Gnter Verheugen a la Comissi Europea;
  Informaci de Gnter Verheugen a elpais.com;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200829" title="Hosi" nonfiltered="3483" processed="3475" dbindex="83493">
Hosi (Hosius, ) tamb Osi (Osius)  (vers 256- 359) fou un destacat eclesistic rom del segle III o IV, potser nadiu d'Hispnia a Corduba (Crdova) encara que alguns el suposen d'origen egipci, que va viure ms de cent anys. 

Va ser nomenat bisbe de Crdova (vers 296). Va assistir al concili d'Iliberi prop de la moderna Granada i el seu nom apareix a les actes del concili, que es va fer vers vers el 300 o 305. 

Desprs va obtenir el favor de l'emperador Constant I el Gran que el va enviar a Alexandria per fer de mediador entre el bisbe Alexandre d'Alexandria i el prevere Arri sobre la celebraci de la Pasqua, per no va tenir xit. Hosi es va oposar tota la seva vida al arrianisme.

El 313 va intervenir en la distribuci de diners imperials per les esglsies d'frica i fou acusat pels donatistes de ajudar a Cecili en la persecuci de la secta i de incitar a l'emperador a la seva persecuci.  Es diu que fou condemnat per un snode de bisbes d'Hispnia per crrecs no esmentats, per que fou absolt pels bisbes de la Gllia. 

Va participar molt probablement al concili de Nicea I el 325 i desprs no s'esmenta fins al concili de Sardica del 347 al que va participar i segurament va presidir. El 355 l'emperador Constanci II li va demanar una condemna d'Anastasi I de Roma per Osi s'hi va negar i va deixar una carta que es l'nic record escrit que es conserva. Constanci el va enviar a Mil (355) per desprs li va permetre retornar (356) i el va enviar al concili de Sirmium on va romandre un any en un virtual exili. 

Les darreres noticies son del 357 i va morir poc desprs sobtadament, abans del 359.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200830" title="Hosidi" nonfiltered="3484" processed="3476" dbindex="83494">


Onomstica:

Hosidi Geta, escriptor rom de tragdies ;

Hosidi Geta, cavaller rom ;

Gneu Hosidi Geta, magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200831" title="Hosidi Geta" nonfiltered="3485" processed="3477" dbindex="83495">


Onomstica:

Hosidi Geta, escriptor rom de tragdies ;

Hosidi Geta, cavaller rom ;

Gneu Hosidi Geta, magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200832" title="Hosidi Geta (cavaller)" nonfiltered="3486" processed="3478" dbindex="83496">
Hosidi Geta (Hosidius Geta) fou un cavaller rom que fou proscrit pels triumvirs el 43 aC. 

El seu fill, per salvar-lo de la mort,  va fer veure que havia mort de malaltia, i va celebrar un funeral amb tots els detalls. Durant uns anys va viure amagat en una granja de la famlia, disfressat i amb un ull tapat. Finalment fou perdonat per el temps que va passar amb l'ull tapat li va produir ceguera al menys parcial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200833" title="Pere Rossell i Blanch" nonfiltered="3487" processed="3479" dbindex="83497">
Pere Rossell i Blanch (Calonge 1897- Ginebra 1970) va sser un pedagog catal, deixeble de Pierre Bovet i douard Claparde.

Biografia.

 Pere Rossell va nixer el 1897 a Calonge (Baix Empord). 

Va obtenir el diploma de mestre a l'escola normal de Girona i desprs va especialitzar-se a l'Escola superior de Madrid (Castella) al 1919 .Fou doctorat a Lausana al 1934 amb la tesi  Marc-Antoine Jullien, pre de l ducation compare  (trad.: Marc-Antoine Jullien, pare de la pedagogia comparada) . 

Va viure a Sussa on  va amistar Jean Piaget al qual va proposar d'acceptar el carrec de director de l' OIE o BIE al 1929. Junts van formar un quip que va contribuir al desenvolupament mundial d'aquesta organitzaci, fins al 1967 quan en Piaget va retirar-se. 

Al 1928 dirigia l'Instituto de Orientacin Profesional de Madrid. De 1929 fins a la seva jubilaci al 1969 va ser el director adjunt de l'Oficina internacional d'educaci a Ginebra.

El 1946 ocup a Ginebra una ctedra de pedagogia comparada, la primera que es creava a Europa. Entre altres crrecs, va ser secretari de la UNESCO. Va morir a Ginebra el 1970.
Des de 1975 les escoles de la vila es van anomenar Pere Rossell, en honor del pedagogeg calong.
Ancdota.
Una ancdota del mestre calong era que sempra deia que Calonge era l'nic poble que tenia un carrer dedicat a l'educaci. Aquest carrer recuper el nom per demanda del regidor de cultura, Carles Vilar i Mass, i ara es coneix com carrer de Sant Joan o de l'Educaci, on casualment hi ha la Biblioteca municipal Pere Caner, que anteriorment era l'escola de la vila.

Bibliografia.
 La escuela, la paz y la sociedad de las naciones, Madrid, Editorial La Lectura, 1928;
 Marc-Antoine Jullien, pre de l'ducation compare, tesi de doctorat, 1934 ;
 Allons-nous vers une cole d'action, de raison ou de passion? Ginebra, Editions Port Noir, 1944;
 L'ducation compare au service de la planification, Neuchtel, Editions Delachaux et Niestl, 1959;
 La teoria de las corrientes educativas, Barcelona, Promocin Cultural, 1974;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200834" title="Gneu Hosidi Geta" nonfiltered="3488" processed="3480" dbindex="83498">
Gneu Hosidi Geta (Cnaeus Hosidius Geta) fou un magistrat rom que fou propretor de Numdia amb l'emperador Claudi l'any 42.

Va derrotar a un cap berber de nom Sabalus per les seves forces van patir greument per manca d'aigua. Hosidi Geta dubtava entre retirar-se o seguir i un nmida li va aconsellar invocar a la mgia per obtenir pluja; es va fer el intent i va ploure i va poder seguir fins obtenir la rendici de Sabalus, que fou rpida ja que aquest, assabentat del fet, el considerava un home amb poders mgics. 

Desprs fou llegat d'Aule Plauci a Britnia on va derrotar els britons i va obtenir ornaments triomfals.

Fou cnsol sufecte l'any 49. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200835" title="Hospitalis" nonfiltered="3489" processed="3481" dbindex="83499">
Hospitalis fou la detat romana de l'hospitalitat. El nom de dii hospitales s'aplicava a diferents deus, per els seus noms no son esmentats. El gran protector de l'hospitalitat fou Jpiter que a Roma era anomenat Jupiter hospitalis, i els grecs li deien .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200845" title="Hostili" nonfiltered="3490" processed="3482" dbindex="83500">
Hostili (Hostilianus) s un personatge suposadament de la famlia imperial que apareix a algunes monedes amb el nom de C. Valens Hostilianus Messius Quintus. La moneda s del temps de Deci i mostra al anvers la imatge de Deci i la seva dona Hernnia Etruscilla i la llegenda Concordia Augustorum, i a la part de darrera dos joves i la llegenda Pietas Augustorum. D'aquestos dos joves un d'ells era sens dubte Herenni Etrusc i el segon el abans esmentat Hostili.

Els historiadors no estan d'acord en si Hostili era fill, gendre o nebot de Deci, per com que Zsim diu expressament que Deci tenia un fill del que no dona el nom, a ms d'Herenni Etrusc, cal pensar que aquest fill era Hostili.

De les modernes investigacions s'ha reconstruit la histria d'Hostili. Desprs de qu Deci va pujar al tron va associar a Herenni Etrusc (251) i el jove Hostili el va succeir com a  princeps iuventutis, nomenaments que van precedir a una campanya contra el rei Cniva dels gots com a cstig per incursions al sud del riu Danubi. En absncia dels augusts, Hostili va romandre a Roma sota regncia de la mare Hernnia Etruscilla. 

A la campanya contra els gots Deci i Herenni van morir a la batalla d'Abrittus i l'exrcit del Danubi va aclamar emperador al general Treboni Gal, per a Roma els drets d'Hostili foren reconeguts. Semblava que esclataria una guerra civil per Hostili segurament va morir a causa de la plaga que en aquell temps va afectar a Roma, deixant sol a Treboni Gal, que llavors va associar al seu fill Volusi.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200850" title="Ahazi" nonfiltered="3491" processed="3483" dbindex="83501">

Ahazi d'Israel, vuit rei del Regne d'Israel.
Ahazi de Jud, sis rei de Jud i descendent del Rei David.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200851" title="Esclarmonde" nonfiltered="3492" processed="3484" dbindex="83502">

Esclarmonde s una pera en quatre actes, amb prleg i epleg, amb msica de Jules Massenet, sobre un llibret francs d'Alfred Blau i Louis de Gramont.  Va ser estrenada a l'Opra-Comique de Pars el 14 de maig de 1889 amb la soprano nord-americana Sybil Sanderson en el paper protagonista.

Esclarmonde s potser l'obra ms ambiciosa de Massenet, i la ms wagneriana pel seu estil i concepci.  El paper principal presenta una gran dificultat, incloent passatges de coloratura: Esclarmonde pot ser una Isolda en algun fragment, Lakm en altre i la reina de la Nit en el segent. L'orquestraci s molt acurada, les exigncies vocals elevades i s'hi senten diversos motius associats a diferents idees i personatges, actuant com a leitmotiven.

Tot i estar basada  no massa fidelment  en una llegenda medieval, presenta aspectes moderns i l'atmosfera general est carregada de sensualitat. De fet, la protagonista s retratada com una agressora sexual. Com a Roland no li est perms veure el rostre d'Esclarmonde, ella li diu la primera nit, abans de fer l'amor:  No et preocupes, sc bella i desitjable .
 
En poques recents ha estat programada espordicament, destacant les interpretacions del paper protagonista per la soprano Joan Sutherland en la dcada del 1970, dirigida per Richard Bonynge.

Sinopsi.

La histria est basada en una llegenda medieval, i gira entorn a Esclarmonde, una emperadriu de Bizanci amb coneixements de les arts mgiques.  Reclosa pel seu pare emperador, Phorcas, qui recentment ha abdicat del seu tron en favor d'ella, plora el seu amor per Roland, un cavaller i comte de Blois, creient que mai li ser perms tornar a veure'l.  Seguint el suggeriment de la seua germana, Parsis, Esclarmonde usa els seus poders mgics per portar Roland a la seua presncia, sempre de nit i coberta amb un vel, sense revelar la seua identitat.  Quan Roland confessa els seus encontres nocturns al bisbe de Blois, aquest, en companyia d'un grup de monjos intervenen a l'arribada d'Esclarmonde, executant un exorcisme, i Esclarmonde li retreu a Roland la seua traci.  L'ex-emperador, desprs d'assabentar-se de la desobedincia d'Esclarmonde, la convoca i li exigeix que renuncie a Roland, si no vol que siga executat.  Ella se sotmet, i quan Roland s dut a la seua presncia li implora que s'oblide d'ella.  L'esps d'Esclarmonde s'ha de determinar mitjanant un torneig, el vencedor del qual guanyar la m de l'emperadriu.  Quan el vencedor, habillat completament de negre, s preguntat pel seu nom, respon "desesperaci," i rebutja la m de l'Emperadriu.  No obstant aix, Esclarmonde reconeix la veu immediatament, com la de Roland, i quan ella ala el seu vel, ell tamb la reconeix com la visitant nocturna. Tot el poble victoreja l'emperadriu i el seu valent consort.

Enregistraments.
 Esclarmonde (8 de novembre de 1974). Clifford Grant (Phorcas), Joan Sutherland (Esclarmonde), Huguette Tourangeau (Parsis),  Jaume Aragall (Roland), William Harness (Enas), Philip Booth (Clomer, Rei de Frana), Robert Kerns (Bisbe de Blois), Gary Burgess (Un enviat sarra, un herald bizant), War Memorial Opera House Orchestra and Chorus, cond. Richard Bonynge. Living Stage. 1110.
 Esclarmonde (1975). Joan Sutherland (Esclarmonde), Huguette Tourangeau (Parsis), Clifford Grant (Phorcas), Jaume Aragall (Roland), Louis Quilico (Bisbe de Blois), Ryland Davies (Enas), Robert Lloyd (Clomer, Rei de Frana), John Alldis Choir, National Philharmonic Orchestra, cond. Richard Bonynge. Decca. 475 7914 4.
 Esclarmonde (1992). Denia Mazzola-Gavazzeni, Jos Sempere, Hlne Perraguin, Christian Trguier, Jean-Philippe Courtis, Guy Gabelle, Choeurs du Festival Massenet, Orquestra Simfnica Franz Liszt, Budapest, cond. Patrick Fournillier. Koch-Swann (1994).

Referncies.


Bibliografia general.
Esclarmonde a Jules-Massenet.com;

Enllaos externs.
 Llibret;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200854" title="Hostlia" nonfiltered="3493" processed="3485" dbindex="83503">
Hostlia fou una famlia o gens romana originaria de Medullia que va arribar a Roma en temps de Rmul. 

Un membre va arribar a ser rei (Tulli Hostili). Un cnsol rom durant la repblica, Luci Hostili Saserna, tenia a les seves medalles els caps de Pallor i Pavor indicant l'origen d'aquesta famlia ja que aquest smbols corresponien a motius religiosos de Tulli Hostili.

Van portar diversos cognoms com Cato, Firminus, Mancius, Rutilus, Saserna i Tubulus.

Vegeu tambe.
Hostlia Quarta;
Hostili;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200856" title="Hostlia Quarta" nonfiltered="3494" processed="3486" dbindex="83504">
Hostlia Quarta (Hostilia Quarta)  fou una dama romana, pertanyent a la gens Hostlia, que es va casar en primeres noces amb Gneu Fulvi Flac amb el que va tenir un fill de nom Quint Fulvi Flac.

Desprs es va casar de segones amb Gai Calpurni Pis, cnsol el 180 aC. Mort Pis, Hostlia fou acusada d'enverinar al seu marit per intentar que el seu fill, del primer matrimoni,  el pogus succeir en la magistratura de cnsol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200858" title="Iota Aquarii" nonfiltered="3495" processed="3487" dbindex="83505">



Iota Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius.

Iota Aquarii s una blanca-blava estrella subgegant del tipus B de la magnitud aparent +4,29. Est aproximadament a 173 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200861" title="Hostili" nonfiltered="3496" processed="3488" dbindex="83506">


Onomstica:

Host Hostili, primer membre rom dels Hostilii;
Tulli Hostili, tercer rei de Roma vers 670 aC a 638 aC. ;
Marc Hostili, magistrat roma;
Gai Hostili, ambaixador rom;
Tulli Hostili (trib), trib de la plebs l'any 43 aC;
Hostili, filsof cnic rom ;
Aule Hostili Cat, pretor el 207 aC ;
Gai Hostili Cat, pretor el 207 aC;
Luci Hostili Cat, magistrat rom ;
Hostili Firm, militar rom ;
Hostili, magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200862" title="Host Hostili" nonfiltered="3497" processed="3489" dbindex="83507">
Host Hostili (Hostus Hostilius) fou un notable rom originari de Medullia el primer que va portar el nom Hostilius a Roma. Es va casar amb la matrona sabina Herslia de la que a tenir un fill que fou el pare de Tulli Hostili, tercer rei de Roma.  Al conflicte que va seguir al rapte de les sabines, Hostili fou el campi rom i va caure en combat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200864" title="99 Aquarii" nonfiltered="3498" processed="3490" dbindex="83508">
99 Aquarii s una estrella de la constellaci de l'Aquari. s de la magnitud aparent 4,38. Forma la part esquerra de la constellaci juntament amb les estrelles 98 Aquarii, 101 Aquarii i Psi1 Aquarii. T una ascensi recta de 23 hores i 26 minuts i una declinaci de -21 39.

Enllaos externs.
99 Aquarii en diferents catlegs;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200865" title="Marc Hostili" nonfiltered="3499" processed="3491" dbindex="83509">
Marc Hostili (Marcus Hostilius) fou un magistrat roma, el seu crrec fou probablement el de triumvir. Es conegut nicament perqu va canviar el lloc de la ciutat de Salpia a la Pulla, que era a la vora d'una llacuna, lloc poc saludable, i la va portar a un nou lloc a uns 6 km de la costa. La llacuna fou drenada i va esdevenir el nou port de la ciutat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200866" title="Psi2 Aquarii" nonfiltered="3500" processed="3492" dbindex="83510">




Psi2 Aquarii s una estrella blanca-blava  nana de la seqncia principal del tipus B amb una magnitud aparent mitja de +4,41. Est aproximadament a 322 anys-llum de la Terra. s una estrella variable Be i el seu esclat varia en 0,06 magnituds al final del blau de l'espectre visible.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200868" title="Gai Hostili" nonfiltered="3501" processed="3493" dbindex="83511">
Gai Hostili (Caius Hostilius) fou un ambaixador rom. El senat rom el va enviar a Alexandria el 168 aC per fer de mediador entre Antoc IV Epfanes i Ptolemeu Fisc i Clepatra (Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc fou rei del  170 aC al 169 aC en solitari, va governar conjuntament amb Ptolemeu VI Filomtor i Clepatra II del 169 aC al 164 aC, i desprs va governar altre cop sol del 164 aC al 163 aC). L'esmenta Tit Livi a la seva Histria de Roma  (Livius. 44.19, 29-Z1.). Com que el va enviar el senat cal pensar que era un senador i ostentava per tant el rang senatorial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200869" title="Tulli Hostili (trib)" nonfiltered="3502" processed="3494" dbindex="83512">
Tulli Hostili (Tullius Hostilius, tamb esmentat com Tullus Hostilius, per probablement s un error) fou un magistrat rom, instrument de Marc Antoni que el va fer elegir trib de la plebs l'any 43 aC. La seva actuaci fou encaminada a afavorir els interessos del seu patr. L'esmenta Cicer. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200870" title="Hostili (filsof)" nonfiltered="3503" processed="3495" dbindex="83513">
Hostili (Hostilius) fou un filsof cnic rom que va viure durant el segle I. El 72 o 73 fou desterrat per l'emperador Vespasi del que sembla que era un opositor. L'esmenten Di Cassi i Suetoni, aquest darrer a la seva vida dels csars. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200871" title="Aule Hostili Cat" nonfiltered="3504" processed="3496" dbindex="83514">
Aule Hostili Cat (Aulus Hostilius Cato) fou un magistrat rom que va arribar a pretor el 207 aC i va obtenir com a provncia l'illa de Sardenya.

El 201 aC, desprs de l'evacuaci d'Itlia pels cartaginesos,  el senat el va nomenar com un dels deu comissionats per restablir i repartir les terres a Samni i la , que havien quedat devastades per Annbal.

El 190 aC fou llegat de Luci Escipi Asitic, i desprs  fou acusat junt amb aquest (187 aC) d'acceptar suborns d' Antoc III el Gran (40 peces d'or i 403 de plata); va donar seguretats de que compareixeria a judici, per quan Escipi va fugir segurament va seguir el mateix cam.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200872" title="Jehoram" nonfiltered="3505" processed="3497" dbindex="83515">
Segons la Bblia, Jehoram (en hebreu,        -     Yehoram ben Ahazyahu) fou el nov rei del Regne d'Israel.

Fill del rei Acab i la princesa tirana Jezabel. Va succeir al tron d'Israel el seu germ Ahazi desprs que aquest mors sense descendncia.

Va regnar durant dotze anys en els que va fer enderrocar tots els altars al du Baal. Va haver de fer front a la revolta de Meix, rei de Moab, tributari d'Israel.

Va pactar una aliana amb el rei de Jud Josafat i el regne d'Edom, contra el Regne de Moab a qui derrotaren. Va entrar en guerra amb Assria qui va assetjar cruelment la ciutat de Samaria. Jehoram estava rodejat de l'enemic i tot el poble va patir una fam immensa fins al punt que es van donar casos de canibalisme. Un dia per, al campament siri es van sentir retronar com els dels carros de guerra i, creient que s'acostava un gran exrcit, van retirar-se cap a Assria.

Va ordenar el decapitament del profeta Eliseu (que l'acusava pblicament d'idolatrar dus pagans i dur una vida de pecat) acusat de traci i pro-siri.

Al cap d'uns anys va aliar-se amb el rei Ahazi de Jud contra Hazael, rei d'Assria. Durant el combat fou ferit i hagu d'abandonar la guerra.Els capitans del seu exrcit van sublevar-se contra ell i van nomenar nou rei del Regne d'Israel a Jeh, capit de l'exrcit reial.

Aleshores van enfrontar-se, davant la sorpresa de l'exrcit siri, les tropes israelites que donaven suport a Jehoram i les tropes jueves d'Ahazi de Jud contra les tropes israelites que donaven suport a Jeh. Aquest va assassinar Jehoram i va ferir Ahazi al camp de batalla, desprs es present a Jizreel i va matar la reina mare Jezabel.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200873" title="Gai Hostili Cat" nonfiltered="3506" processed="3498" dbindex="83516">
Gai Hostili Cat (Caius Hostilius Cato) fou un magistrat rom germ de Aule Hostili Cat (Aulus Hostilius Cato) del que fou el seu collega a la pretori el 207 aC que van exercir conjuntament.  

Desprs de diversos canvis de crrec causats per la situaci excepcional de guerra que es vivia (la Segona Guerra Pnica) va arribar a exercir simultniament els oficis de pretor urb i pretor peregr per permetre a altres pretors exercir el comandament contra Annbal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200874" title="Ramon Ruiz Amado" nonfiltered="3507" processed="3499" dbindex="83517">
Ramon Ruiz Amado (Castell d'Empries, 1861-Barcelona, 1934) va sser un sacerdot i pedagog catal, doctor en Dret i membre de la Companyia de Jess.

Influenciat per l'escola herbartiana, va combatre l'educaci per la llibertat defensant l'educaci per l'obedincia a fi de reforar la llibertat moral.

La seua producci bibliogrfica, en la lnia del pensament conservador, s extensssima.

Algunes vegades empr el pseudnim Raimundo Carbonel.

Ramon Ruiz Amado era oncle del poeta Carles Fages de Climent, tamb molt vinculat a Castell d'Empries.



Referncies.



Enllaos externs.

 Bibliografia de Ramon Ruiz Amado. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200875" title="Luci Hostili Cat" nonfiltered="3508" processed="3500" dbindex="83518">
Luci Hostili Cat (Lucius Hostilius Cato) fou un magistrat rom nomenat com un dels comissionats per restaurar i repartir les terres del Samni i la Pulla devastades per Annbal desprs del 201 aC, segurament amb el ttol de triumvir. 

Desprs fou llegat de Luci Escipi Asitic a la guerra contra el selucida Antoc III el Gran (190 aC) i igual que el seu germ Aule Hostili Cat fou acusat de rebre suborns del rei selucida. A diferncia del seu germ que no es va presentar al judici, Luci va comparixer i fou jutjat, per absolt.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200876" title="Medalla al Valor" nonfiltered="3509" processed="3501" dbindex="83519">


La Medalla al Valor (                ) va ser creada el 17 d'octubre de 1938 per la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS per ser atorgada als membres de l'Exrcit Roig, Flota de Guerra, Tropes Frontereres i Tropes del Ministeri d'Interior (MVD), aix com a civils pel coratge personal i valor demostrat en batalla contra enemics de la Ptria Socialista, en defensa de les fronteres de la Ptria i en l execuci del deure militar amb risc de la prpia vida, i per les activitats contra espies i elements subversius, sense distinci de rang.

Abans de la Gran Guerra Patritica noms podia ser atorgada mitjanant decret de la Presidncia del Soviet Suprem, i la seva concessi estava reservada al President o a un dels seus adjunts al Kremlin. Noms en algunes ocasions podia ser concedida a la ciutat del receptor. Durant la Gran Guerra Patritica el dret a concedir-la va passar als comandants de l'Exrcit Roig i l'Armada, en espera de la confirmaci per part de la Presidncia.

Va ser atorgada sobre unes 4.500.000 vegades, i fins a la Gran Guerra Patritica ja havia estat atorgada en 2.600 ocasions a vigilants de fronteres. El primer en rebre-la va ser el membre de les Tropes Frontereres V.I. Abramkin el 22 d'octubre de 1938, 5 dies desprs de la seva creaci. El van seguir N.Y. Gulayev i B.F. Grigoryev, tots ells per les seves accions durant la Batalla del Llac Khasan.

Tamb els estrangers podien rebre-la, i pot ser atorgada en ms d una ocasi.

Va ser considerada la medalla militar ms respectada de la Uni Sovitica.

Disseny.

s una medalla de plata de 38 mm, amb la inscripci           " (Per Valor) al mig de la medalla i les lletres  C.C.C.P.  (URSS) al peu en esmalt vermell. La inscripci queda separada per un tanc sovitic. Al damunt de la medalla hi ha tres avions. Al revers apareix el nombre de concesi.

Es suspn sobre un gal pentagonal gris amb una franja blava de 2 mm a cada costat.

Originalment, el gal era vermell, al igual que la Estrella de Heroi de la Uni Sovitica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200877" title="Hostili Firm" nonfiltered="3510" processed="3502" dbindex="83520">
Hostili Firm (Hostilius Firminus) fou un militar rom que tenia el rang senatorial. Fou llegat de Mari Prisc, procnsol de la provncia romana d'frica durant el regnat de l'emperador Traj. Es va veure embolicat amb les acusacions que es van fer contra el procnsol l'any 101 per extorsi i crueltat i encara que no fou degradat, se li va prohibir l'exercici de les seves funcions senatorials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200880" title="Hostili (magistrat)" nonfiltered="3511" processed="3503" dbindex="83521">
Hostili (Hostili) fou un magistrat rom que va proposar la llei Hostlia en data incerta; l'antiga llei romana prohibia fer accions en nom d'un altra persona excepte en els caos d'accions pro populo, pro liberate, i pro tutela. La llei establia que en els casos de tutela cap persona podia actuar en el lloc del tutor en benefici suposadament del tutelat. Per la Lex Hostilia, una actio furti era permesa de fer-se en nom d'un altre quan es tractava de persones absents al servei militar o oficis pblics militars o civils, incls si aquesta persona era tutor. La llei tamb eximia als soldats dels deures ordinaris; la llei parla tamb del pare d'un soldat mort suposadament en el servei, que  feia hereu a un estrany i desprs el fill reapareixia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200881" title="Nicola di Bari" nonfiltered="3512" processed="3504" dbindex="83522">
Nicola di Bari, cantant itali (Zapponeta, 29 de setembre de 1940). El seu nom vertader s Michele Scommegna. Va guanyar el Festival de la can de Sanremo en els anys 1971 i 1972. 

La seva can  I giorni dell'arcobaleno , que va guanyar el festival de Sanremo, va patir la censura, que va fer canviar els versos    Vivi la vita di donna importante  Perch a sedici anni hai gi avuto un amante , que originalment deia:  Viu la vida d'una dona important, perqu a 13 anys (convertit  en 16) ha tingut un amant 

Enllaos externs.
La lletra de la can "I giorni dell'arcobaleno";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200882" title="Castell de Palau-sator" nonfiltered="3513" processed="3505" dbindex="83523">

El castell de Palau-sator, situat a sobre d'un repetj en ple centre de la poblaci de Palau-sator, al Baix Empord, s un antic castell construt als segles X i XI. Fou transformat en poca gtica amb una torre mestra i amplificant i emmurallant la fortificaci. Est declarat B Cultural d'Inters Nacional.

En l'origen, l'interior probablement es dividia en tres nivells; la porta d'accs era al primer pis, al mur de tramuntana, i al pis superior hi havia finestres a cada faana.

Documentat l'any 994, consta que els Senesterra van estar arrelats durant molt de temps a la vida d'aquest castell. El cavaller Bernat I de Senesterra i de Santaeugnia l'adquireix l'any 1302. Bernat III Senesterra de Santaeugnia i de Caramany el ven el 1379 a Bernat Miquel. Posteriorment apareixen com a propietaris els noms de Bernat I, Bernat II, Guerau, Elionor d'Agullana, la seva filla Magdalena, Mart de Sabater primer marqus de Benavent, i els seus successors en el ttol: Francesc de Borja i de Ros, i el seu nt Mart de Riquer i de Comelles, que seria l'ltim senyor de Palau-sator.

Bibliografia.
 Riquer, Mart de. Quinze generacions d'una famlia catalana. Barcelona, 1998.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200883" title="Franco Frattini" nonfiltered="3514" processed="3506" dbindex="83524">

Franco Frattini ( Roma, Itlia 1957 ) s un jutge i poltic itali que actualment s Ministre d'Afers Exteriors.

Biografia.
Va nixer el 14 de mar de 1957 a la ciutat de Roma, on va estudiar dret a la Universitat de Roma. Nomenat jutge en un tribunal administratiu regional del Piemont, l'any 1986 fou nomenat conseller d'Estat.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Inicialment membre del Partit Socialista Itali (PSI), form part del govern del primer ministre Lamberto Dini com a Ministre de Funci Pblica i Afers Regionals, crrec que desenvolup entre gener de 1995 i mar de 1996.

L'any 2001 pass a formar part de Forza Italia i, conseqentment, del govern dirigit per Silvio Berlusconi. El novembre de 2002 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, crrec que va ocupar fins el novembre de 2004.

Poltica europea.
Abandon el govern d'Itlia per esdevenir Comissari Europeu en la Comissi Europea liderada per Jos Manuel Duro Barroso, en substituci del controvertit candidat itali Rocco Buttiglione que fou apartat pel Parlament Europeu al no considerar-lo apte per la funci pblica encomanada per Barraso. Aquest nomen Frattini Vicepresident de la Comissi Europea i Comissari de Justcia, Llibertat i Seguretat.

Retorn a la poltica nacional.
Desprs de la victria en les eleccions anticipades italianes de l'abril de 2008, Silvio Berlusconi, el torn a nomenar, Ministre d'Afers Exteriors, i aix abandon tots els crrecs de la Comissi Europea.

Enllaos externs.
  Informaci de Franco Frattini a la Comissi Europea;
  Informaci de Franco Frattini a elpais.com;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200886" title="3 Aquarii" nonfiltered="3515" processed="3507" dbindex="83525">
3 Aquarii s una estrella de la constellaci d'Aquarius. s de la magnitud aparent 4,43. Est aproximadament a 445 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200887" title="86 Aquarii" nonfiltered="3516" processed="3508" dbindex="83526">
86 Aquarii s una estrella de la constellaci d'Aquarius. s de la magnitud +4,48. Est aproximadament a 116 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200892" title="Omega2 Aquarii" nonfiltered="3517" processed="3509" dbindex="83527">








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200893" title="Minas Tirith" nonfiltered="3518" processed="3510" dbindex="83528">
Minas Tirith (AFI: ) "Torre de la Gurdia", originalment anomenada Minas nor "Torre del Sol", s una ciutat de la Terra Mitjana, el mn on t lloc la mitologia narrada per J.R.R. Tolkien. Va ser construda a la fi de la Segona Edat pels dnedain que s'exiliaren de Nmenor, i fou la capital del regne de Gndor a partir de la segona meitat de la Tercera Edat.

Sovint tamb es anomenada la Ciutat Blanca o la Ciutat dels Reis. En la llengua dels rohirrim rep el nom de Mndburg.

Descripci.
La Ciutat Blanca fou construda sobre un tur i contra la vessant del Mont Mindlluin. Es troba orientada a l'est, de cara als Camps del Plennor i Osguliath.

La ciutat es trobava dividida en set nivells, cadascun d'uns 30 metres d'alada i envoltats per una muralla blanca. En cada muralla hi havia una porta que connectava els nivells. Una paret de roca vertical, semblant a la quilla de proa d'un vaixell, dividia transversalment tots els nivells excepte l'inferior.

La cara exterior de la setena muralla, la ms baixa, era feta de la mateixa pedra negra amb que s'edific rthanc, i tan sols era vulnerable a terratrmols tan potents com per poder esfondrar els seus fonaments. Al nivell superior s'hi trobava la ciutadella dels reis, coronada per la Torre Blanca d'Ecthlion, de ms de 90 metres d'alada. En l'espai que quedava entre la ciutat i el Mindlluin s'hi trobava Rath Dnen "El carrer silencis", on s'hi enterraven els reis de Gndor i els senescals.

Histria.

Minas nor.
Amb el nom de Minas nor, la "Torre del Sol", va ser construida l'any 3320 de la Segona Edat sota el comandament d'Anrion, segon fill d'Elndil i germ d'Isldur. En aquells temps el regne dnadan de Gndor s'acabava de fundar i la guerra amb el senyor fosc Suron era imminent, motiu pel qual la ciutat va es constru altament fortificada.

El 340 de la Tercera Edat el rei Ostoher va reconstruir la ciutat com la residncia d'estiu dels reis de Gndor. Quan la gran plaga va devastar Osguliath, el rei Tarndor va traslladar la capital a Minas rnor.

El 2002 la ciutat germana de Minas thil, la "Torre de la Lluna", va ser capturada pels Nazgl i reb el nom de Minas Mrgul: "Torre de la Bruixeria". Aleshores, els gondorians van rebatejar Minas nor amb el nom de Minas Tirith, que significa "Torre de la Gurdia", per indicar que a partir d'aleshores s'estaria atent als moviments de Mrdor.

La Guerra de l'Anell.

Durant la Guerra de l'Anell (3018-3019), el declivi dels dnedain havia deixat Minas Tirith es trobava amb menys de la meitat de la poblaci que hi podia cabre. Les seves defenses a Osguliath i a Rammas chor van caure davant l'avan de l'exrcit de Mrdor, que penetr als camps de Plennor.

Minas Tirith va ser assetjada per les tropes de Suron, i els seus aliats orientalencs i haradrim. Les muralles de la ciutat van resistir, per l'ariet Grond i la bruixeria del capit dels Nazgl van rompre les portes de la ciutat.

L'arribada dels genets rohirrim del rei Thoden, i de la flota de Pelrguir capitanejada per ragorn, van salvar la ciutat del saqueig i desembocaren en la Batalla dels Camps de Plennor. Davant les muralles de la ciutat, l'exrcit de Mrdor van ser derrotat.

Desprs de la Guerra.

Desprs de la destrucci de l'Anell i de Suron, ragorn va ser coronat devant de Minas Tirith amb el nom de Rei Elssar, i va entrar a la ciutat com a Rei.

Durant la Quarta Edat, Guimli i alguns nans ms de la casa de Durin van reconstruir les portes de la ciutat amb mithril. Va continuar sent la capital de Gndor, i va tornar a ser coneguda amb el nom de Minas nor.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200894" title="Tractat de Viena" nonfiltered="3519" processed="3511" dbindex="83529">

El Tractat de Viena va ser signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'Emperador Carles VI d'ustria i el Rei Felip V de les Espanyes. El Tractat resolia algunes de les conseqncies de la guerra de Successi i garantia, per exemple, la Sanci Pragmtica dels Habsburgs, que s'havia delcarat primer el 1713. En funci dels termes del Tractat, l'imperi austrac renunciava a totes les seves pretensions sobre el tron espanyol.  A ms, ustria prometia a Espanya el seu ajut per a la recuperaci de Gibraltar de l'imperi britnic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200899" title="Josep Vila" nonfiltered="3520" processed="3512" dbindex="83530">

Josep Vila i Amors (Vinebre, Ribera d'Ebre, 1919), msic catal.
Josep Vila Closes (Manresa, 1921), pintor catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200910" title="Oratori de Nadal" nonfiltered="3521" processed="3513" dbindex="83531">
L'Oratori de Nadal BWV 248 s una agrupaci de sis cantates que Johann Sebastian Bach estren entre el 25 de Desembre de 1734 i el dia 6 de gener de 1735. Aquesta dilataci temporal s deguda al fet que no es tracta d'un oratori convencional sin d'un conjunt de sis cantates destinades a commemorar les diferents festivitats que l'esglsia luterana celebrava entre la diada de Nadal i la de Reis.

El seu ttol complet, de la ploma del propi Bach, s:

Oratorium, welches die heilige Weihnacht ber in beyden Haupt-Kirchen zu Leipzig musiciret wurde. Anno 1734.

Oratori, que al llarg del Sant Nadal va ser interpretat a les dues esglsies principals de Leipzig. Any 1734.

La forma musical que coneixem com a oratori, nascuda a Itlia a l'edat mitjana, acabar tenint la forma d'una pera religiosa, sobretot amb els grans oratoris de Haendel, contemporanis dels de Bach. Com les peres, els oratoris seran obres estructurades en tres actes, amb obertura, recitatius, ries i cors, amb uns personatges ben definits i amb una trama argumental. La nica diferncia amb les peres ser l'absncia de decorats, vestuari i actuaci teatral dels cantants, que es limitaran a cantar.

L'Oratori de Nadal de Bach no t res a veure amb els oratoris que acabem de descriure. La denominaci "oratorium" amb que Bach bateja aquesta obra prov del fet que totes sis cantates comparteixen la presncia d'un evangelista, encarnat en la veu del tenor, que s qui va explicant els fets que s'esdevenen. Tamb justifiquen la seva categoria d'oratori la unitat d'acci que presenta el text, els recitats extrets dels Evangelis i l'accentuada personificaci, que arriba a plantejar autntics papers dramtics.

Un aspecte remarcable d'aquesta obra s l'aparici, en nombrosos dels seus fragments, de msica escrita anteriorment, adaptada ara a un nou text. Aquest s un  procediment habitual en Bach, anomenat pardia. 

L'Oratori de Nadal ocupa el N 248 del Bach Werke Verzeichnis.

 Enllaos externs .
Traducci al catal de L'Oratori de Nadal;
CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200912" title="Sant Pere de Palau-sator" nonfiltered="3522" processed="3514" dbindex="83532">

Sant Pere de Palau-sator s una esglsia romnica situada al municipi de Palau-sator, al Baix Empord.

D'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, edificada al tombant dels segles XII i XIII al sud i fora de l'antic nucli fortificat. D'poca posterior sn les capelles, el cor i les sagristies (segles XVI-XVII).

A la faana principal, mirant a ponent, s'obre la porta d'accs, amb dos arcs de mig punt. Al centre d'aquesta faana hi ha una petita obertura d'arc de mig punt; i a sobre, un campanar amb dos arcs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200917" title="Jacques Barrot" nonfiltered="3523" processed="3515" dbindex="83533">

Jacques Barrot ( Yssingeaux, Frana 1937 ) s un poltic francs que ha desenvolupat diversos crrecs de ministre al seu pas i que actualment s Vicepresident i Comissari Europeu de Transport en la Comissi Barroso.

Biografia.
Va nixer el 3 de febrer de 1937 a la ciutat de Yssingeaux, poblaci situada al departament de l'Alt Loira. Va estudiar dret a la Universitat de Pars i posteriorment estudi sociologia. 

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Inici la seva activitat poltica a la seva regi natal com a membre de la Uni per a la Democrcia Francesa (UDF), esdevenint membre l'any 1966 del Consell General de la regi de l'Alt Loira, esdevenint el seu president entre el mar de 1976 i el mar de 2001.

L'any 1967 fou escollit diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per la seva regi. Ocup diversos crrecs poltics en diversos governs de Jacques Chirac i Raymond Barre, sent nomenat finalment l'abril de 1978 Ministre de Comer i el juliol de 1979 Ministre de Sanitat i de Seguretat Social en dos governs d'aquest ltim. El maig de 1995 fou novament nomenat ministre, en aquest cas Ministre de Treball i Afers Socials en el govern d'Alain Jupp, crrec que ocup fins el juny de 1997.

Poltica europea.
Membre de la Uni pel Moviment Popular (UMP) l'abril de 2004 fou nomenat Comissari de Poltica Regional en la Comissi Prodi en substituci del dimissionari Michel Barnier, que va esdevenir Ministre d'Afers Exteriors de Frana. En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 fou nomenat Comissari del Transport i Vicepresident de la mateixa.

Enllaos externs.
  Informaci de Jacques Barrot a la Comissi Europea;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200921" title="Fundaci Congrs de Cultura Catalana" nonfiltered="3524" processed="3516" dbindex="83534">
Fundaci Congrs de Cultura Catalana fou creada el 1979 pels promotors principals del Congrs de Cultura Catalana, membres de la Comissi Liquidadora del Congrs,  amb la pretensi de continuar la feina engegada pel Congrs i mantenir-ne viu l'esperit. Aquesta ha estat la tasca des d'aleshores de la Fundaci, amb seu a Barcelona. Promou premis, el ms significatiu dels quals s el Premi Internacional Ramon Llull, organitza jornades de reflexi i debat sobre temes relacionats amb els mbits del Congrs, i contribueix a la projecci exterior de la cultura catalana.

Les jornades de debat (les actes de les qwuals sn disponibles al web de la Fundaci) han versat sobre els segents temes: 


 I Jornada: Els nous reptes per als nostres pasos: perspectives i estratgies de futur (25 de gener de 2002, Institut d Estudis Catalans, Barcelona)

 II Jornada: Benvinguts! La integraci de la immigraci i la interculturalitat als Pasos Catalans (22 de mar de 2003, Institut d Estudis Catalans, Barcelona)

 III Jornada: L'ensenyament primari, un repte per als nostres pasos (29 de novembre de 2004, Edifici Drassanes, Associaci Rosa Sensat, Barcelona)

 IV Jornada: Esport i identitat (19 de juny de 2004, Parlament de Catalunya, Barcelona)

 V Jornada: El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. Reflexions al voltant de les propostes de reforma (20 de novembre de 2004, Consell de Collegis d Advocats de Catalunya, Barcelona)

 VI Jornada: Tractament de la diversitat i qualitat de l educaci a l ensenyament secundari (27 de novembre de 2004, l Edifici Balmes de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)

 VII Jornada: Llengua i identitat (25 i 26 de novembre de 2005, Castell de Cardona)

 VIII Jornada: L espai comunicatiu catal. Les noves tecnologies i la cohesi dels PPCC (24 i 25 de novembre de 2006, Amposta)

 IX Jornada: Sostenibilitat i Territori, els lmits de creixement als Pasos Catalans (23 i 24 de novembre de 2007,Lleida)


La Fundaci i Acci Escolar del Congrs de Cultura Catalana sn les niques organitzacions emanades del Congrs de Cultura Catalana (1975-1977) que porten el seu nom. Actualment el president s Francesc Vallverd i Canes i la secretria Montserrat Casals i Genover. Miquel Strubell i Trueta n's director d'activitats.

Enllaos externs.
Pgina de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana;
Acci Escolar del Congrs de Cultura Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200922" title="Premi Internacional Ramon Llull" nonfiltered="3525" processed="3517" dbindex="83535">
El Premi Internacional Ramon Llull va ser institut l'any 1986 per reconixer l'obra de persones o entitats catalanfiles d'arreu del mn o persones que hagin destacat en la defensa de les cultures sense Estat. Ms en concret, el premi t per objecte reconixer:
 El conjunt d'una obra individual d'una persona estrangera, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat histrica i cultural catalana.
 Una instituci estrangera que s'hagi dedicat a la promoci de la llengua i cultura catalanes en el seu pas.
 La dedicaci constant d'un traductor d'obres catalanes a qualsevol llengua.
 L'aportaci terica o prctica d'una persona d'una persona de qualsevol pas que hagi significat una important contribuci al coneixement, reconeixement, promoci o defensa d'una o ms cultures i nacions sense estat.

Convocat fins l'any 1997 conjuntament per la Fundaci Congrs de Cultura Catalana i l'Institut d'Estudis Catalans, i a partir del 2004, conjuntament amb l'Institut Ramon Llull.

Els guardonats han estat els segents:

I (1986) Anglo-Catalan Society;

II (1987) Pierre Vilar;

III (1988) Robert Ignatius Burns;

IV (1989) Joseph Gulsoy;

V (1990) Per Denez;

VI (1991) Bob de Nijs;

VII (1992) Deutsch-Katalanische Gesellschaft; 

VIII (1993) Klman Faluba;

IX (1994) Vytautas Landsbergis;

X (1995) Arthur Terry;

XI (1997) North American Catalan Society;

XII (1999) Marie Claire Zimmermann;

XIII (2001) Jocelyn N. Hillgarth;
 
XIV (2004) Giuseppe Tavani;

XV (2005) Paul Preston;

XVI (2006) Tilbert Ddac Stegmann.

XVII (2007) Alan Yates.

XVIII (2008) Michael van Walt

Fonts.
Butlletins de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana, 1986-2007.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200923" title="Tour de Frana de 1923" nonfiltered="3526" processed="3518" dbindex="83536">


Al Tour de 1923 es dividiren els ciclistes en tres categories: elit, segona categoria i cicloturistes. 32 ciclistes a la primera categoria, 24 a la segona i 83 a cicloturistes. Eugne Dhers s el millor classificat entre els de segona categoria i Camille Botte entre els cicloturistes.

Desprs de molts anys de domini belga el Tour tornaria a mans franceses. Henri Plissier seria el primer francs que guanyava la cursa des de 1911. A ms Ottavio Bottechia es convertiria, durant aquesta edici, en el primer itali i no francoparlant en vestir el maillot groc.

Jean Alavoine domin la cursa desprs dels Pirineus, per hagu d'abandonar en el decurs de la cinquena etapa. 

Un altre fet histric fou que per primera vegada es modific el reglament respecte a les avaries mecniques, permetent el canvi de peces.  

 Resultats .

 Classificaci Final.



 Etapes.



 Referncies.



Enllaos externs.
 1923. Histria del Tour de Frana  ;
 1923. Histria del Tour de Frana ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200924" title="Siim Kallas" nonfiltered="3527" processed="3519" dbindex="83537">

Siim Kallas (Tallinn, Estnia 1948) s un economista, poltic i professor unviersitari estoni que fou Primer Ministre d'Estnia entre 2002 i 2003, i que actualment s membre de la Comissi Barroso, d'on ocupa una vicepresidncia.

Biografia.
Va nixer el 2 d'octubre de 1948 a la ciutat de Tallinn. Va estudiar economia a la Universitat de Tartu, on es llicenci el 1972, esdevenint posteriorment professor d'aquesta universitat. 

Activitat econmica.
L'any 1975 inici la seva activitat al Ministeri de Finances de la Repblica Socialista Sovitica d'Estnia, crrec que ocup fins el 1979, sent posteriorment un dels primers economistes a introduir al seu pas a la dcada del 1980 el concepte de la independncia econmica. 

Entre 1991 i 1995 fou president del Banc Central d'Estnia, des de la qual fou un dels principals artfexs de la reforma monetria i econmica del seu pas. L'any 1992 pos en circulaci una nova moneda, la Corona estoniana o kroon.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre del Partit Comunista de la Uni Sovitica durant l'ocupaci sovitica del pas, a la independncia del pas es reconvert en liberal i cre el Partit Reformista d'Estnia, partit membre de la Internacional Liberal.

El novembre de 1995 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors sota el govern de Tiit Vhi, crrec que ocup fins el novembre de 1996. El 1999 fou nomenat Ministre de Finances sota en el govern de Mart Laar, crrec que ocup fins el 2002. El gener d'aquell any fou nomenat Primer Ministre d'Estnia ocupant aquest crrec fins l'abril de 2003.

Poltica europea.
Amb l'entrada d'Estnia a la Uni Europea fou nomenat el maig de 2004 Comissari d'Assumptes Econmics i Monetaris en la Comissi Prodi, cartera que compart amb Joaqun Almunia. En la formaci de la Comissi Barroso el novembre de 2004 fou nomenat vicepresident d'aquesta i Comissari d'Assumptes Administratius, Auditoria i Lluita contra el Frau.

Enllaos externs.
  Informaci de Siim Kallas a la Comissi Europea;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200930" title="Riaguas de San Bartolom" nonfiltered="3528" processed="3520" dbindex="83538">

Riaguas de San Bartolom s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Personatges illustres.
 Antonio Rivera Ramrez, beatificat el 1952.

Enllaos externs.
Web sobre el poble ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200932" title="Zirkuh" nonfiltered="3529" processed="3521" dbindex="83539">
L'illa de Zirku  s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units) al golf Prsic, a 35 km al sud-est de l'illa de Das, a 50 km de l'illa d'Arzanah (situada al sud-oest),  i a uns 150 km al nord-oest d'Abu Dhabi (ciutat).  Est propera tamb a l'illa Qarnein (a uns 35 km al nord-oest).  s una illa arenosa i rocosa amb una altura mxima de 160 metres al nord-est. T forma de llgrima amb la part estreta al sud, amb una distncia de 3,5 km de nord a sud i prop de  2 km d'ample al punt mxim. La seva superfcie es d'uns 7 km2. A poca distancia al sud-est es troba el pou petroler de Saath al-Raazboot.

En els darrers anys l'illa va esdevenir centre de la industria del petroli amb avanades installacions de petroli i gas que es processa i s'emmagatzema, procedent dels pous anomenats Upper Zakum, Umm Al-Dalkh i  Satah. Les installacions estan sota administraci de la Zakum Development Company, ZADCO. Totes les installacions son al sud i sud-est de l'illa incloent un bon port o embarcador al sud-est i un aeroport (codi OMAZ) a l'extrem sud.

La vida animal ha patit severament les conseqncies del seu s per l'industria. Es van introduir gats i rates que fins no fa gaire afectaven a la vida animal encara que avui dia estan en perode de captura per ser traslladats o d' eliminaci. Les colnies de cormorans de Socotora i de gavines (Phalacrocorax nigrogularis i larus hemprichii) i altres ocells marins, han desaparegut i noms resta una colnia de gavines de bec roig (Phaethon aethereus) que encara que reduda s'ha pogut mantenir a les roques del nord-est i ha comenat a recuperar-se. Algunes tortugues i posen els ous. El 2006 la Environmental Research and Wildlife Development Agency, ERWDA va fer un estudi de la vida animal  de l'illa i en comparaci amb les especies inventariades el 2001 es van trobar quinze espcies noves d'ocells arribant a un total de 52. 

Zirku fou esmentada pel joier veneci Gasparo Balbi el 1580, per les obres per les installacions petroleres han destrut probablement totes les evidencies arqueolgiques de passades ocupacions. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200933" title="Eldgj" nonfiltered="3530" processed="3522" dbindex="83540">


Eldgj s un engorjat volcnic d'Islndia. Eldgj i els propers crters del volc Laki sn part del mateix sistema volcnic tal com el Katla, al sud del pas. Eldgj vol dir "gorja de focs" en islands.

Situat entre Landmannalaugar i Kirkjubjarklaustur, l'engorjat fa al seu punt ms gran 270 m. de profunditat i 600 m ample. Va ser descobert per Thorvaldur Thoroddsen el 1893. La primera erupci documentada el 934 va ser la colada de basalt fluida ms gran en temps histric, amb un volum aproximat de 18 km de lava ejectada a la superfcie de la terra. 

Hi ha una bonica cascada anomenada frufoss dins de la gorja. Un pont natural a travs de la cascada desapareixia el 1993 a causa de la fusi del gel. L'excs d'aigua va fer que el pont s'erosions i collapss.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200934" title="Agulla hipodrmica" nonfiltered="3531" processed="3523" dbindex="83541">


L'agulla hipodrmica fou inventada l'any 1853 per Alexander Wood, metge d'Edimburg, l'esposa del qual patia un cncer incurable, precisament per injectar-li morfina. Fou la primera persona a rebre aquesta droga per aquesta via i la primera a adquirir lhbit de l'agulla. 

L'invent fou possible grcies que l'irlands Francis Rynd havia inventat l'agulla buida l'any 1844.

Per qui popularitz el mtode vertaderament fou el metge francs Charles Gabriel Pravaz, que disseny una xeringa, precursora de les d'avui dia, per amb pist, el mateix any que Wood.

Any endavant, Williams Fergusson la simplific i llavors el fabricant Luer la industrialitz amb una forma semblant a les que s'usen ara mateix.

El concepte es coneixia des de l'antiguitat. Gal ja us i descrigu mtodes d'injecci; no obstant aix, les injeccions es feien quan es practicaven incisions. La invenci de l'agulla hipodrmica fou, conseqentment, un gran aven en la tcnica mdica..










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200936" title="Olusoji Fasuba" nonfiltered="3532" processed="3524" dbindex="83542">










Olusoji Adetokunbo Fasuba (9 de juliol de 1984 - ) s un atleta  nigeri especialista en els 100 metres llisos. Fa 1 m 75 cm d'alada i pesa 78 kg.

Fasuba fou un dels participants a l'equip guanyador de la medalla de bronze a la cursa de 4 x 100 m relleus dels Jocs Olmpics d'Atenes de 2004. El mateix any va guanyar els 100 m llisos al Campionat d'frica d'Atletisme.

El 2006 va acabar cinqu en els 60 m del Campionat Mundial indoor de Moscou  i segon als Jocs de la Commonwealth, a banda de revalidar el ttol de campi afric en els 100 m. Va establir un nou rcord  afric dels 100 m llisos amb 9"85 segons, superant per una centsima l'anterior rcord de Frankie Fredericks. 

Per les seves fites aconseguides, la Federaci Nigeriana d'Atletisme el va escollir com el millor atleta de 2006 .

El 2007 va acabar quart a la final dels 100 m del Mundial d'Osaka i fou finalista en la cursa dels relleus 4x100m.

Millors marques.

 100 m. 9"85, Doha, 12 de maig de  2006;
 200 m. 20"52, Brusselles, 3 de setembre de 2004;

Referencias.




Enllaos externs.
 Fitxa de l'atleta al web de l'IAAF ;
 Web oficial ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200943" title="Archie Hahn" nonfiltered="3533" processed="3525" dbindex="83543">












Charles Archibald "Charlie" Hahn (Dodgeville, Wisconsin, 14 de setembre de 1880 - Charlottesville, Virgnia, 21 de gener de 1955) fou un atleta americ considerat com un dels millors corredors de velocitat dels primers vint anys del segle XX. Era conegut com el meteorit de Milwaukee.

Corrent per a la Universitat de Michigan guany el 1903 els campionats estatounidencs  i canandencs, cossa que el convert en un dels grans favorits per aconseguir el triomf als Jocs Olmpics que s'havien de disputar l'any segent a Saint Louis.

A Saint Louis primer va crrer els  60 m, quedant en primera posici, amb un nou rcord del mn de 7". Aquest xit va fer que s'inscrivs als 100 m i els 200 m, aconseguit l'or olmpics en ambdues curses. Fou el primer atleta en fer el doblet en 100 i 200 metres.

El 1906 va prendre part en els Jocs Intercalats d'Atenes, on revalid el ttol de 100 m. Aquesta fita sols ha estat igualada per Carl Lewis a Sel el 1988.

B que diplomat en dret per la Universitat de Michigan, Hawn no va exercir mai la seva professi. Va preferir entrenar els joves atletes de les universitats de Princeton i, entre 1929 i 1951 de Virgnia. El 1926 va publicar el llibre How to Esprint, que durant molt de temps serv de llibre de referncia.

Enllaos externs.
 Perfil d'Archie Hahn ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200944" title="Jules Laforgue" nonfiltered="3534" processed="3526" dbindex="83544">

Jules Laforgue (Montevideo, Uruguai, 16 d'agost de 1860   Pars, Frana, 20 d'agost de 1887) va ser un crtic i poeta simbolista francs d'origen uruguai.

Biografia.

Jules Laforgue va nixer a Montevideo, el 1860. El seu pare, Charles Laforgue, era professor de lletres i la seva mare, Pauline Lacolley, era filla d'un comerciant de calat establert a l'Uruguai. La famlia es trasllada aviat de Montevideo a Tarbes, al sud de Frana, localitat natal del pare.

Jules ingressa al liceu d'aquesta ciutat el 1869. Desprs, el 1876, la famlia Laforgue es trasllada a Pars. Jules estudia al liceu Fontanes, fracassant en el batxillerat a causa de la seva gran timidesa en els exmens orals.

El 1879 publica els seus primers poemes a les revistes L'Enfer  i La guepe. Coneix a Gustave Kahn i a Charles Henry, i el 1880 al que seria gran amic seu, l'escriptor Paul Bourget, que va orientar la seva trajectria literria.

El 1881 escriu la novella breu Stphane Vassiliew. Visita amb freqncia el Louvre i es passa el dia de biblioteca en biblioteca. Segueix els cursos d'Hippolyte Taine a l'escola de Belles Arts. s nomenat lector de francs de l'emperadriu d'Alemanya, Augusta, emmanilla de Guillem I. Viatja a Coblenza i Berln. El 1882 segueix l'emperadriu per tota Alemanya. Escriu articles en diverses revistes. Comena a escriure els primers poemes de Queixes, que publicar a les seves expenses el 1885: Les complaintes

El 1886 viatja a la terra d'Hamlet, Dinamarca, i treballa a Les flors de bona voluntat (Des fleurs de bonne volont). Publica el poema dramtic Le concile ferique. Contreu matrimoni amb l'anglesa Leah Lee a Londres. El matrimoni s'installa a Pars a l'any segent, 1887. Publica en Le figaro i en la Revue Independante. La parella travessa per greus conflictes econmics i el poeta emmalalteix greument de tuberculosi. Mor el 20 d'agost, amb 27 anys.

La poesia de Jules Laforgue.

Va practicar un simbolisme irnic de gran originalitat i va ser l'introductor del vers lliure a Frana. El seu impacte va ser gran entre els surrealistes i entre els poetes anglesos del segle XX, amb T. S. Eliot al capdavant.

Laforgue s un poeta "rar" en el seu temps. Se li va classificar entre els "decadents", grup molt interessat en la filosofia pessimista de Arthur Schopenhauer. A travs del filsof alemany, Laforgue passar a amarar-se d'orientalisme budista. Tamb es va veure molt influt pel romntic alemany Heine i pel seu professor, l'historiador Taine, amb qui arribar a polemitzar.

Tots aquests elements contribuiran a un discurs poc o res cannic. Laforgue fuig sempre de la coherncia i la univocitat. La seva obsessi amb la mort i l'avorriment (el spleen de Charles Baudelaire) li conduir a inslits experiments lingstics en els quals barreja la ironia amb la frase corrent i colloquial, fins i tot el balboteig, la pausa discontnua. Tota la seva poesia, a ms, es troba repleta d'exclamacions i interjeccions, la qual cosa es tradueix en un ritme entretallat i intimista de gran fora.

Les seves imatges i metfores sn igualment extravagants. Salten en els seus versicles constant i transfiguradament la lluna, el sol, els diumenges (va elaborar una srie completa de poemes amb aquest ttol: el simbolisme del dolce, o no tant far niente), alhora que les lletanies i invocacions marianes. I tot aix, com diem, impregnat d'un subtil "retintn" autopardic estrany en la seva poca, per que desprs seria molt apreciat i imitat entre els poetes i novellistes del segle XX.

Obres.
Les Complaintes (1885);
L'Imitation de Notre-Dame la Lune (1886);
Le Concile ferique (1886);
Moralits lgendaires (1887);
Dernier vers (1890, pstuma);
Notes d Esthtique (1903, pstuma);
Chroniques parisiennes (1920, pstuma);

 Referncies .
 Bulnes, Patricio: Traduccin y prlogo de Antologa potica de Jules Laforgue. Editora Nacional. Madrid, 1975. ISBN 84-276-1284-2;
 lvarez Ortega, Manuel: Traduccin y prlogo de Poemas, de Jules Laforgue. Plaza & Jans. Barcelona, 1975. ISBN 84-01-81025-6;

Enllaos externs.
Textes complets, biographie et bibliographie ;
Site des amis de Jules Laforgue ;
Laforgue : tradition et modernit ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200947" title="Jules Supervielle" nonfiltered="3535" processed="3527" dbindex="83545">
Jules Supervielle (Montevideo, Uruguai, 16 de gener de 1884 - Pars, Frana, 17 de maig de 1960) ver ser un poeta i escriptor francs d'origen uruguai.

Supervielle sempre es va mantenir allunyat del surrealisme, que va ser preponderant durant la primera meitat del segle XX. Ansis per proposar una poesia ms realista i humana, Supervielle va rebutjar el que es coneix com "escriptura autmat" (que els propis surrealistes tamb abandonarien ms tard). Tamb va negar el control de l'inconscient, desaprovant un mtode que altres poetes francesos i europeus com Charles Baudelaire, Arthur Rimbaud i Guillaume Apollinaire havien usat com innovacions tpiques del surrealisme.

Conscient de l'univers que li envoltava, aix com amb els fantasmes del seu propi interior, va ser un dels primers en proposar aquest mtode de vigilncia; una cosa que seguirien generacions posteriors, en distanciar-se cada vegada ms del surrealisme de l'poca. Va ser, en certa manera, un precursor d'un moviment que tindria lloc entre els anys 1945 i 1950, caracteritzat per la presncia de personalitats tan importants com Rene Char, Henri Michaux, Saint-John Perse o Francis Ponge, poetes, tots ells, interessats en buscar una nova forma de fer lrica, agafant elements del propi univers i els seus misteris, sense fer massa atenci a l's correcte i prolix del llenguatge: Yves Bonnefoy, Philippe Jaccottet, Jacques Dupin, Eugene Guillevic, Jean Grosjean, Andre Frnaud, Andr de Bouchet, Jean Follain, i altres. 

Entre els seus molts admiradors hi ha Rene-Guy Cadou, Alain Bosquet, Lionel Ray, Claude Roy, Philippe Jaccottet i Jacques Rda. 

Biografia.

Entre 1880 i 1883, Bernard, oncle del poeta, va fundar un banc a l'Uruguai, amb la seva esposa Marie-Anne. Aquest negoci aviat es va convertir en una empresa familiar. Bernard va convidar al seu germ, Jules, pare del poeta, que viatgs a l'Uruguai i se'ls uns en el negoci, una cosa que efectivament va fer. All, va conixer Marie, la seva cunyada, i va contreure matrimoni amb ella.

Poc desprs neix Supervielle, a Montevideo, fill de pare francs i mare basca. Aquell mateix any, el petit Jules i els seus pares viatgen a Frana i s'estableixen a Oloron-Sainte-Marie. En aquesta ciutat sn vctimes de clera i moren, deixant Jules en qualitat d'orfe i criat per la seva via fins que el seu oncle Bernard, i la seva esposa Marie-Anne, decideixen adoptar-lo i criar-lo com el seu propi fill. Per aquesta ra, Supervielle torna a l'Uruguai.

El 1893, amb 9 anys d'edat, el jove Jules s'assabenta que s adoptat i comena a escriure una srie d'apunts sobre fbules en un llibre de registre del banc Supervielle. Un any ms tard, els seus oncles es muden a Pars, on Jules va rebre tota la seva educaci secundria.

El 1898 coneix Alfred de Musset, Victor Hugo, Alphonse de Lamartine, Charles Marie Rene Leconte de Lisle i Sully Prudhomme. Com a resultat, comena a compondre poemes en secret.

El 1901, publica els seus primers poemes titulats Brumes du pass, i passa les seves vacances d'estiu a l'Uruguai en els segents tres anys. Entre 1902 i 1906, continua amb els seus estudis fins a llicenciar-se en literatura. Tamb realitza servei militar per, per la seva delicada salut, el va abandonar al poc temps.

El 1907 contreu matrimoni amb Pilar Saavedra, a Montevideo. D'aquesta uni naixerien sis fills, entre 1908 i 1929. En aquella poca, presenta la seva tesi sobre "el sentiment de la naturalesa en la poesia hispanoamericana". Alguns dels seus resums van aparixer a la biblioteca nacional dels Estats Units.

El 1912, desprs de molts viatges, decideix installar-se a Pars, a l'apartament 47, de boulevard Lannes, on va viure vint-i-tres anys, si b, molt sovint, creuava l'oce l'Atlntic per anar a Uruguai, la seva segona llar. De 1914 a 1917 Jules exerceix nombroses activitats en el Ministeri de Defensa, per les seves habilitats lingstiques. A partir de 1917, llegeix en profunditat a autors com Paul Claudel, Arthur Rimbaud, Stphane Mallarm, Jules Laforgue (tamb nascut a l'Uruguai, i compatriota seu) i Walt Whitman, que va influir en la seva obra posterior.

Cap a 1919, la publicaci dels seus poemes va cridar l'atenci d'Andr Gide i Paul Valry, i va entrar en contacte amb la Nouvelle Revue Franaise (NRF).

Obra. 

El 1922 publica la seva primera collecci important de poemes, titulada: Dbarcadres. Un any desprs, inicia una llarga amistat amb Henri Michaux. En aquesta poca publica la seva primera novella: L'homme de la pampa.

El 1925 coneix el poeta alemany Rainer Maria Rilke i publica una de les colleccions de poemes ms importants del segle XX: Gravitations. Dos anys desprs, el 1927, entaula una amistat amb Jean Paulhan i hi basa les seves obres. El 1931 escriu el seu primer grup de notcies: L'enfant de l'haute mer. En aquest llavors, es dedica a moltes activitats i s reconegut per la crtica, tant a Frana com a l'Uruguai. La seva primera obra teatral La belle au bois, tamb va ser escrita aquell any. A ms, sempre es va dedicar a corregir els seus propis texts, i a reeditar-los en nombroses ocasions, sovint canviant de gnere literari. El 1938 coneix Ren tiemble, i treballen junts en una srie de publicacions.

Exili.

El 1939, amb el comenament de la Segona Guerra Mundial, la tensi internacional, les dificultats financeres i els problemes de salut (pulmonars i cardacs), van provocar que Jules Supervielle s'exilis a l'Uruguai per set anys. En aquest llavors, s nomenat Officier de la Legion d'honneur.

El 1940 el Banco Supervielle entra en fallida i el poeta queda sumit en la misria. Tanmateix, la seva activitat literria s intensa en aquesta poca i aconsegueix que moltes de les seves obres siguin representades al teatre, a les mans de grans directors com Louis Jouvet. A ms, es va dedicar a la traducci (Guilln, Lorca, Shakespeare) i va rebre nombrosos guardons al seu pas de naixement, durant aquests anys de maduresa artstica.

El 1944, du a terme una srie de conferncies sobre literatura francesa contempornia a la Universitat de Montevideo.

ltims anys.

El 1946, Supervielle torna a Frana, desprs d'haver estat nomenat corresponsal cultural per a la delegaci de l'Uruguai a Pars. Aquell any publica els seus primers contes mitolgics, amb el ttol d'Orphe.

Cap a 1951, publica una pea autobiogrfica (Boire  la source), aix com una srie d'assaigs sobre els seus pensaments en poesia: "mentre pensem en l'art potic", seguint amb els seus Naissances'. En aquest llavors sofreix d'artmia i arrossega efectes collaterals de la seva llarga malaltia pulmonar. Encara aix, el 1959 publica la seva ltima collecci potica, Le Corps Tragique.

El 1960, Supervielle s elegit Prince donis potes pels seus seguidors. Poc desprs, el 17 de maig, mor al seu apartament parisenc i s enterrat en Oloron-Sainte-Marie. L'octubre, la Nouvelle Revue Franaise' publica un nou fascicle en la seva memria.

El 1976 mor la seva esposa Pilar, tamb nascuda a l'Uruguai, i s enterrada al costat del seu marit.

Homenatge.

De 1966 a 1987 es publiquen una srie d'edicions de Gallimard (collecci "Posie") sobre les seves principals peces potiques.

El 1990, la ciutat d'Oloron-Sainte-Marie crea el Premi Jules-Jules-Supervielle. Entre els guanyadors, hi ha els noms de molts poetes contemporanis: Alain Bosquet, Eugene Guillevic, Henri Thomas, Jean Grosjean i Lionel Ray.

El 1996 es publica una edici completa de les obres de Jules Supervielle a la Bibliothque de La Pliade, a crrec d'edicions Gallimard.

Bibliografia.

Claude Roy,  Supervielle , Paris, Posies P., NRF, 1970 ;
Sabine Dewulf,  Jules Supervielle ou la connaissance potique - Sous le soleil d oubli, col. Critiques Littraires, en dos volums, Paris, ed. L Harmattan, 2001;

Enllaos externs.

Jules Supervielle i la poesia ;
Jules Supervielle ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200948" title="Salesians" nonfiltered="3536" processed="3528" dbindex="83546">
Els salesians sn religiosos de la Congregaci o Societat Salesiana fundada per Sant Joan Bosco.

La regla d'aquesta congregaci fou definitivament aprovada el 1874.

La seua finalitat s doble: la perfecci i la santedat individual i l'apostolat.

La seua activitat abraa diversos camps, entre els quals sobresurt l'ensenyament que l'orde porta a terme a travs dels Oratoris (festius i diaris) i les escoles primries, secundries i de formaci professional i les residncies universitries.

Compten, a ms, amb una branca femenina, les Filles de Maria Auxiliadora o Salesianes, orde fundat per Sant Joan Bosco amb la collaboraci de Santa Maria Mazzarello.

Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial dels Salesians de Don Bosco. , , ,  i ;
 Salesians de Barcelona.  i ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200949" title="Corts de Barcelona (1365)" nonfiltered="3537" processed="3529" dbindex="83547">
Les Corts convocades el juliol de 1365, es varen celebrar a Barcelona.

Davant la forta penetraci de les tropes de Pere I el Cruel a la zona de Morvedre, el finanament rebut a les corts anteriors de Barcelona i Tortosa result insuficient i el rei Pere el Cerimonis convoc corts a Barcelona el juliol de 1365, tot i haver-se comproms a no demanar ms ajuts en dos anys.

Encara s'havia de retornar el prestec fet pel banquer barcelon Berenguer Bertran al 1364 per atendre el donatiu aprovat llavors. Es decid encarregar el cobrament urgent d'un nou fogatge per eixugar aquest deute.

S'acord l'estratgia de finanar l'entrada d'Enric II, comte de Trastmara a Castella amb la intenci de generar una guerra civil que obligaria a Pere I el Cruel a concentrar-se en els temes interns i deixs l'ofensiva contra Arag. A aquest f, es dedicaren 40.000 florins.

A ms, el rei reb un donatiu de 100.000 lliures. 

A la sessi del 23 de setembre de 1365, es nomenen nous consellers dels diputats i tamb uns procuradors del nou donatiu, en concret, Romeu Sescomes, bisbe de Lleida; Pauquet de Bellcastell, cavaller i Pere Despl, ciutad de Barcelona.






 Bibliografia .
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200952" title="Bandera de Bulgria" nonfiltered="3538" processed="3530" dbindex="83548">

La bandera de Bulgria consta de tres franges horitzontals de la mateixa mida, blanca la superior, verda la central i vermella la inferior. El blanc representa la pau, el verd alludeix a la fertilitat de les terres blgares i el vermell hi s pel coratge del poble. La bandera va ser adoptada inicialment el 16 d'abril de 1879. Posteriorment, va sofrir canvis menors, fins a la seva ltima modificaci, que va ser adoptada el 27 de novembre de 1990. En l'actualitat, el disseny de la bandera blgara i el seu protocol estan especificats en el captol 2 de la Llei sobre l'escut i la bandera nacional de la Repblica de Bulgria, promulgada el 25 de maig de 1998.

Histria. 

Les primeres banderes que representaven Bulgria es remunten al comenament del segle XIX, a l'poca de dominaci otomana. Aquestes banderes utilitzaven principalment els colors del paneslavisme, moviment que defensava la uni dels pobles eslaus d'Europa: blanc, blau i vermell, imitant els colors de la bandera de Rssia. Quan Bulgria va assolir la seva independncia el 1878, va ser adoptada la bandera russa, per la franja central va ser substituda pel verd, com a referncia al desenvolupament de Bulgria com un pas agrcola. 

El Principat de Bulgria (des de 1908, Regne de Bulgria) utilitzava la bandera i, al cant, un lle rampant daurat sobre fons vermell, que representava la reialesa. Quan es va establir la Repblica Popular de Bulgria, l'emblema monrquic va ser reemplaat per l'escut d'armes, el qual va sofrir canvis menors el 1967 i 1971. Desprs de la fi del rgim comunista el 1990, va ser eliminat l'escut de la bandera i es van deixar nicament les franges.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200953" title="Gueorgui Parvnov" nonfiltered="3539" processed="3531" dbindex="83549">

Gueorgui Parvnov (en blgar                ), nascut el 28 de juny de 1957 a Srixtnik (Bulgria), s el president de Bulgria des del 22 de gener de 2002. Est a favor que Bulgria sigui membre de l'OTAN i de la UE. S'identifica com a socialista. En les eleccions presidencials de novembre de 2001, Parvnov va obtenir un 54,13 dels vots, amb qu va derrotar el seu predecessor, Ptar Stoinov, que en va obtenir un 45,87%. El 2006 va ser reelegit amb un 75,7% i va vncer el seu rival, Volen Sderov, que en va obtenir un 24,3%.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200954" title="Serguei Stnixev" nonfiltered="3540" processed="3532" dbindex="83550">
 
Serguei Dmtrievitx Stnixev (en blgar                           ) (5 de maig de 1966) s un poltic blgar que actualment ocupa el crrec de primer ministre de Bulgria i president del Partit Socialista Blgar (BSP). 
Stnixev va nixer a Kherson, Ucrana (llavors part de la Uni Sovitica). El van educar a la Universitat Estatal de Moscou, on va obtenir el doctorat en histria el 1994. El maig de 2000 el van triar com a membre del consell suprem del Partit Socialista Blgar. El desembre de 2001, Stnixev va ser triat president del Partit Socialista Blgar. Stnixev ha gaudit d'una aprovaci pblica considerable, principalment a causa de les seves grans habilitats intellectuals i els seus esforos encertats de modernitzar el Partit Socialista Blgar. El 27 de juliol de 2005 el Parlament blgar el va triar com a nou primer ministre.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200955" title="Emblema de Turquia" nonfiltered="3541" processed="3533" dbindex="83551">
 
L'emblema de Turquia s de forma ovalada i de gules (color vermell) amb un creixent (lluna creixent) i una estrella d'argent o color blanc, que sn els mateixos elements que formen la bandera i als quals se'ls afegix la denominaci oficial del pas en turc, Trkiye Cumhuriyeti (Repblica de Turquia). Turquia s un dels estats del mn que no tenen escut oficial, i l'actual emblema o logotip s el que utilitzen la majoria d'institucions del govern. 

El disseny de l'emblema turc respon a alguns esquemes presents en les armories otomanes. El 1925, el Ministeri d'Educaci (Maarif Vekili, avui E itim Bakanl   ) va dur a terme un concurs per triar l'escut d'armes nacional. El guanyador fou el pintor Nam k  smail Bey, el disseny del qual, per, finalment no fou aprovat com a escut oficial. Aquest escut tenia els elements de l'emblema actual, el creixent i l'estrella blancs sobre fons vermell, i un llop.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200956" title="Abdullah Gl" nonfiltered="3542" processed="3534" dbindex="83552">

Abdullah Gl (1950) s un poltic turc. Actualment s el president de Turquia i amb anterioritat va ostentar els crrecs de vicepresident i Ministre d'Afers exteriors. Nascut a Kayseri, Gl va estudiar econmiques en la Universitat d'Istanbul i va escriure la seva tesi aqu. Part dels seus estudis van tenir lloc a Londres i Exeter. Entre 1983 i 1992 va treballar en el Banc Islmic pel Desenvolupament. El 1991, Gl va ser triat membre del parlament turc, pel partit Islmic del Benestar. El 1995 va ser reelegit i nomenat membre del comit de relacions internacionals del parlament fins a 2001. En el 54 govern turc, entre 1996 i 1997 va exercir el crrec de Ministre d'Estat i Portaveu del Govern. El 1999 va ser reelegit membre del parlament turc per aquesta vegada pel partit "Fazilet Partisi" (FP, "Partit de la Virtut" ).



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200957" title="Domingo Faustino Sarmiento" nonfiltered="3543" processed="3535" dbindex="83553">


Domingo Faustino Sarmiento (1811-1888) va sser un poltic i pedagog argent.

Quan era molt petit encara, la seua famlia va haver d'emigrar a Xile per motius poltics, pas on ms tard exerc diverses professions i destac com a mestre.

El 1842 fund la primera Escola Normal xilena.

Viatj per Europa i els Estats Units.

Desprs de la caiguda de Rosas, el 1856, pogu tornar a l'Argentina, on ocup diversos crrecs poltics fins que el 1869 va ser nomenat primer ministre.

Cre l'escola popular argentina i el magisteri nacional sobre la base dels postulats lacistes.

La seua obra en el camp escolar influenci tota l'Amrica Llatina. 

El seu pensament pedaggic s poc original, per tingu la virtut de saber aplicar els corrents educatius moderns a les necessitats del seu pas.


Referncies.


Enllaos externs.
 Himne a Sarmiento. ;
 Web oficial de la casa pairal de D. F. Sarmiento ara esdevinguda museu. ;
 Biografia i informaci addicional sobre D. F. Sarmiento. ;
 Biografia detallada de D. F. Sarmiento. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200958" title="douard Sguin" nonfiltered="3544" processed="3536" dbindex="83554">
douard Sguin (1812-1880) va sser un metge i educador francs.

Es dedic a l'estudi i el tractament dels retardats i cre la primera escola per a deficients mentals. Les experincies d'aquesta, juntament amb les de Sguin, van ser la base dels estudis de Maria Montessori.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia d'Edouard Seguin. ;
 Extractes de l'obra de Sguin Idiocy: and its Treatment by the Physiological Method. ;
 Web del Museum of Disability amb informaci sobre Sguin. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200960" title="Edward Lee Thorndike" nonfiltered="3545" processed="3537" dbindex="83555">
Edward Lee Thorndike (1874-1949) va sser un psicleg i pedagog estatunidenc, deixeble de William James a Harvard.

Al seu pas ha estat un dels precursors de la psicologia educativa i de l'estadstica psicolgica. 

Va contribuir a la psicometria amb el desenvolupament d'una prova d'intelligncia i d'una escala d'escriptura.

Va demostrar, en collaboraci amb R. C. Wodwort, que les disciplines formatives no aguditzen la capacitat d'aprenentatge dels alumnes.

Obres escollides.

 Educational Psychology, (1903).
 Introduction to the Theory of Mental and Social Measurements, (1904).
 The Elements of Psychology, (1905).
 Animal Intelligence, (1911).
 The Teacher's Word Book, (1921).
 The Measurement of Intelligence, (1927).
 A Teacher's Word Book of the Twenty Thousand Words Found Most Frequently and Widely in General Reading for Children and Young People, (1932).
 The Fundamentals of Learning, (1932).
 The Psychology of Wants, Interests, and Attitudes, (1935).
 The Teacher's Word Book of 30,000 Words (en collaboraci amb Irving Lorge), (1944).

Referncies.

 Curren, Randall R. (2003), A Companion to the Philosophy of Education, Blackwell Publishing, ISBN 0631228373. ;
 Esterhill, Frank J. (2000), Interlingua Institute: A History, Interlingua Institute, ISBN 0917848020.
 Saettler, L. Paul (2004), Evolution of American Educational Technology, IAP, ISBN 1593111398. ;
 Zimmerman, Barry J. & Dale H. Schunk (2003), Educational Psychology: A Century of Contributions, Lawrence Erlbaum Associate, ISBN 0805836829. ;

Enllaos externs.
 Biografia d'Edward Lee Thorndike. ;
 Classics in the history of Psychology - Animal Intelligence d'Edward Lee Thorndike. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200961" title="Paracuellos de Jiloca" nonfiltered="3546" processed="3538" dbindex="83556">

Paracuellos de Jiloca s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud, al costat del riu Jiloca i que compta amb un balneari.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200962" title="Pastriz" nonfiltered="3547" processed="3539" dbindex="83557">

Pastriz s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200963" title="Factoria Blasco" nonfiltered="3548" processed="3540" dbindex="83558">
La Factoria Blasco fa referncia al grup de dibuixants catalans de cmics integrada pels germans Blasco: Jess Blasco, Pili Blasco, Alexandre Blasco i Adri Blasco, on destacava especialment el germ major Jess, iniciador de la saga. Sembla que els germans Blasco, sovint treballaven en equip i en alguns dels cmics atributs a un, hi ha participaci dels altres germans. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200964" title="Pedrola" nonfiltered="3549" processed="3541" dbindex="83559">

Pedrola s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200965" title="Perdiguera" nonfiltered="3550" processed="3542" dbindex="83560">

Perdiguera s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca dels Monegres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200966" title="Pina de Ebro" nonfiltered="3551" processed="3543" dbindex="83561">

Pina de Ebro s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200967" title="Pinseque" nonfiltered="3552" processed="3544" dbindex="83562">

Pinseque s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200968" title="Pradilla de Ebro" nonfiltered="3553" processed="3545" dbindex="83563">

Pradilla de Ebro s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200969" title="Tallaferro" nonfiltered="3554" processed="3546" dbindex="83564">
Tallaferro s un cmic en catal dibuixat per Jess Blasco i Adri Blasco, amb gui de Victor Mora.

Tallaferro s'inspira en les aventures dels Almogvers narrades per Ramon Muntaner a la seua crnica. En total es van editar quatre llibres, els ttols dels quals sn.

1. La batalla de Filadlfia. Oikos Tau - La Busca, 1996;
2. El tresor de Barcelona. La Busca Edicions, 1997;
3. L'enigma de la ciutat perduda. La Busca Edicions, 1997 ;
4. L'ltima aventura. La Busca Edicions, 2001  ;

Enllaos externs.

(pgina de la collecci on s'hi poden vorer les portades i s'amplia una mica la informaci);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200971" title="Henri Wallon" nonfiltered="3555" processed="3547" dbindex="83565">
Henri Wallon (1879-1962) va sser un psicleg francs, creador dels laboratoris de psicologia social.

Investig els aspectes gentics de la conducta estudiant el desenvolupament emocional dels infants, amb idees i conclusions divergents en relaci amb Piaget.

Tingu una intervenci decisiva en el Projecte Langevin-Wallon, projecte que, en la lnia de l'humanisme occidental amb influncies marxistes, intentava fer efectiva la igualtat d'oportunitats per a l'accs a tots els graus de l'ensenyament, per que, gestat durant l'poca de la resistncia francesa enfront dels nazis, no es va poder aprovar un cop acabada la Segona Guerra Mundial per l'oposici dels partits poltics conservadors.

Obres escollides.

 Dlire de perscution.  Le dlire chronique  base d'interprtation, Baillire, Pars, 1909.
  La conscience et la vie subconsciente  a G. Dumas, Nouveau trait de psychologie, PUF, Pars (1920-1921).
 L'enfant turbulent, Alcan, Pars, 1925. Reeditat per PUF, Pars, 1984.
 Les origines du caractre chez l'enfant.  Les prludes du sentiment de pesonnalit, Boisvin, Pars, 1934. Reeditat per PUF, Pars, 1973.
 La vie mentale, ditions sociales, Pars, 1938. Reeditat el 1982.
 L'volution psychologique de l'enfant, A. Colin, Pars, 1941. Reeditat el 1974.
 De l'acte  la pense, Flammarion, Pars, 1942.
 Les origines de la pense chez l'enfant, PUF, Pars, 1945. Reeditat el 1963.

Referncies.


 mile Jalley, Wallon lecteur de Freud et Piaget.  Trois tudes suivies des textes de Wallon sur la psychanalyse, d. sociales, Pars, 1981.
 mile Jalley, Wallon: La vie mentale, d. sociales, Pars, 1982.
 mile Jalley, Freud, Wallon, Lacan.  L'enfant au miroir, d. EPEL, Pars, 1998.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200972" title="La Puebla de Alfindn" nonfiltered="3556" processed="3548" dbindex="83566">

La Puebla de Alfindn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200973" title="Quinto (Arag)" nonfiltered="3557" processed="3549" dbindex="83567">

Quinto s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200975" title="Remolinos" nonfiltered="3558" processed="3550" dbindex="83568">

Remolinos s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200976" title="Ricla" nonfiltered="3559" processed="3551" dbindex="83569">

Ricla s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de  Valdejaln.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200977" title="Cultisme" nonfiltered="3560" processed="3552" dbindex="83570">
Un cultisme s un mot manllevat i adaptat d'una llengua morta sense seguir la cronologia de l'evoluci lingstica; en el cas catal consisteix a prendre un mot llat o grec en temps posteriors a l'Edat Mitjana. El seu nom ja indica que aquests mots solen estar restringits a contextos formals i d'un registre elevat. 

Si conviuen amb un mot estndard que ha evolucionat de forma natural, s'anomena doblet. Per exemple, "ctedra" i "cadira" formen un doblet perqu vnen del mateix mot llat, la primera acepci s el cultisme perqu t un s ms restringit i s'assembla ms grficament a l'original, indicant que el manlleu ha sigut directe.

Els cultismes tenen sempre un grau d'adaptaci a la llengua d'acollida, per aix les expressions llatines que poden aparixer al discurs no sn cultismes. Per marcar la diferncia, solen escriure's en cursiva, mentre que els cultisme adopten les regles generals de l'ortografia de l'idioma d'acollida (per exemple en catal els cultisme s'accentuen, cosa que no passa amb la llarga llista de locucions llatines d's habitual).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200978" title="Carleton Wolsey Washburne" nonfiltered="3561" processed="3553" dbindex="83571">
Carleton Wolsey Washburne (1889-1971) va sser un pedagog estatunidenc, creador i propulsor del Mtode Winnetka.

Durant la Segona Guerra Mundial fou nomenat sotsdirector de la Comissi d'Educaci dels aliats a Itlia.

Ha estat tamb president de la New School dels Estats Units.

Referncies.



Enllaos externs.

 Carleton Wolsey Washburne a l'Enciclopdia Britannica-Salvat Online. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200980" title="Wilhelm Wundt" nonfiltered="3562" processed="3554" dbindex="83572">

Wilhelm Wundt (1832-1920) va sser un fisileg, filsof i psicleg alemany.

El 1879 cre a Leipzig el primer laboratori de psicologia experimental d'Europa.

El seu pensament s una reacci contra el positivisme i el naturalisme que proposa, com a contrapartida, un desenvolupament de la filosofia cientfica a partir de dades experimentals.

Defens el parallelisme psicofsic i estengu el mtode experimental matemtic a tot el camp de la psicologia.

La influncia de Wundt ha estat decisiva en el terreny de la psicologia i de la filosofia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia de Wilhelm Wundt. ;
 Vida i obra de Wilhelm Wundt. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200981" title="Tuiskon Ziller" nonfiltered="3563" processed="3555" dbindex="83573">
Tuiskon Ziller (1817-1882) va sser un pedagog alemany, deixeble de Johann Friedrich Herbart.

Fund el 1861 a Leipzig un seminari de pedagogia.

Treball especialment en els conceptes de concentraci i de graus formals. En el primer cas, considerant que tot l'ensenyament s matria de reflexi, i en el segon cas, partint dels esmentats graus formals per a l'elaboraci d'un esquema per a cada lli.

Referncies.



Enllaos externs.

 Obres de Tuiskon Ziller a la Biblioteca Nacional Alemanya. ;
 Tuiskon Ziller a l'Enciclopdia Britnica. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200983" title="Mart Cams i Segura" nonfiltered="3564" processed="3556" dbindex="83574">

Mart Cams i Segura (Palams, Baix Empord, 4 d'abril de 1956) s un msic i actual director de la cobla Els Montgrins.

Estudia solfeig i piano amb la professora Pepita Prats, clarinet amb Pere Carreras i Joan Gir, saxfon amb Laure Vila, Joan Gir, Llus Caballeria i Agapit Torrent i la tenora, el seu instrument de cobla amb el calong Ricard Viladesau.
Comena la carrera d instrumentista amb el conjunt Punto Rojo i amb la cobla Baix Empord. El 1976 entra a la cobla La Principal de Llagostera on hi roman fins el 1980 quan s cridat pel Jaume Cristau, en aquells moments director de la cobla Miramar de Figueres.

L'any 1987 fou sollicitat pels representats dels Montgrins per interpretar el segon tenor i ser-ne el director per a substituir a Martiri Font que es jubilava. Tamb ha dirigit la coral El Progrs, de Palams i dna classes de solfeig i piano.

Tot i que no s'ha dedicat a la composici, en la seva etapa amb la Miramar i assessorat per Jaume Cristau, va escriure una obligada de tenora que ell mateix interpretava: La cala del Corb.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200985" title="Juan Pablo Bonet" nonfiltered="3565" processed="3557" dbindex="83575">

Juan Pablo Bonet (1560-1620) va sser un escriptor i pedagog aragons. Va treballar en el camp de l'educaci dels sords-muts, de la qual va ser un dels pioners.

Va crear el mtode de la lectura labial.

Bibliografia.
 Gascn Ricao, A. i J.G. Storch de Gracia y Asensio (2004): Historia de la educacin de los sordos en Espaa y su influencia en Europa y Amrica,Madrid: Editorial Universitaria Ramn Areces, Collecci "Por ms seas".
 Gascn Ricao, A. i J.G. Storch de Gracia y Asensio (2006): Fray Pedro Ponce de Len, el mito meditico. Los mitos antiguos sobre la educacin de los sordos. Madrid: Editorial Universitaria Ramn Areces, Collecci "Por ms seas".
 Pablo Bonet, J. de (1620) Reduction de las letras y Arte para ensear  ablar los Mudos. Ed. Abarca de Angulo, Madrid, exemplar facsmil accessible a Biblioteca Histrica de la Universidad de Sevilla.;

Referncies.


Enllaos externs.
 Articles sobre Juan Pablo Bonet en lnia.  i ;
 Biografia de Juan Pablo Bonet. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200986" title="Scapigliatura" nonfiltered="3566" processed="3558" dbindex="83576">

La Scapigliatura va ser un moviment artstic i literari desenvolupat a Itlia septentrional, que va tenir el seu centre a Mil i que desprs es va expandir installant-se en tota la pennsula, sobretot en els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle XIX. La paraula, que es va imposar en el curs dels anys cinquanta del segle XIX per l's que li va donar l'escriptor Cletto Arrighi, s la lliure traducci del terme francs bohme (vida de gitanos), referit a la vida desordenada i anticonformista dels artistes parisencs descrita en la novella d'Henri Murger Scnes de la vie de bohme (1847-49).

Els scapigliatos estaven animats per un esperit de rebellia contra la cultura tradicional i el bon sentit burgs. Un dels primers objectius contra el que van lluitar va ser el carcter moderat i superficial de la cultura oficial italiana, l'esttica principal de la qual era la del secondo romanticismo d'Aleardi, Tommaseo i Prati. Van lluitar tant en contra del romanticisme itali, al qual jutjaven lnguid i frvol, com del provincialisme de la cultura del Risorgimento. Van veure de manera diferent la realitat, cercant localitzar el nexe subtil que unia la realitat fsica a la psquica. D'aqu la fascinaci que el tema de la malaltia va exercir sobre la seua potica, sovint reflectint-se trgicament sobre la seua vida que, com la dels bohmiennes francesos, va ser generalment breu.

La Scapigliatura, que no va ser mai una escola o un moviment organitzat, amb una potica comuna clarament expressada en manifestos i escrits terics, va tenir el mrit de fer sorgir per primera vegada a Itlia el conflicte entre artista i societat, tpic del romanticisme estranger. El procs de modernitzaci post-unitari havia portat als intellectuals italians, sobretot als de tendncia humanista, als marges de la societat i va ser d'aquesta manera que entre els scapigliatos es va difondre un sentiment de rebellia i de menyspreu radical de les normes morals convencionals, que va tenir la conseqncia de crear el mite de la vida dissipada i irregular.



En els scapigliatos es forma una mena de conscincia dualstica (una poesia d'Arrigo Boito es titula justament Dualisme) que subratlla el fortssim contrast entre l'"ideal" que es voldria aconseguir i la "veritat", la crua realitat, descrita en mode objectiu i anatmic.

Es desenvolupa aix un moviment que evoca els models tpicament romntics alemanys d'E.T.A. Hoffmann, Jean Paul, Heinrich Heine, per sobretot Charles Baudelaire.



Entre els majors protagonistes, destaquen al camp literari Cletto Arrighi (pseudnim i anagrama de Carlo Righetti), Vittorio Imbriani, Giovanni Camerana, Iginio Ugo Tarchetti, Arrigo Boito, el seu germ, Camillo Boito i Emilio Praga; al camp artstic l'escultor Giuseppe Grandi i els pintors Tranquillo Cremona, Mos Bianchi, Daniele Ranzoni; al camp de la msica acadmica els mateixos germans Boito ( dels quals el primer va ser un clebre compositor i llibretista), Alfredo Catalani i Amilcare Ponchielli. Tamb Giacomo Puccini va donar els seus primers passos dins del mn de la Scapigliatura.

 Bibliografia .
AA.VV., Scapigliatura & Fin de Sicle. Libretti d'opera italiani dall'unit al cos Novecento. Scritti per Mario Morini, a cura di Johannes Streicher, Sonia Teramo, Roberta Travaglini, Ismez, Roma 2007 - ISBN 88-89675-02-0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200987" title="douard Claparde" nonfiltered="3567" processed="3559" dbindex="83577">
douard Claparde (1873-1940) va sser un psicopedagog sus, creador i president durant molts anys de l'Institut des Sciences de l'Education Jean-Jacques Rousseau de Ginebra.

Collabor el 1921 en la fundaci de la Oficina internacional d'educaci (Bureau International d'Education). 

El seu principal camp d'acci ha estat el desenvolupament de la psicopedagogia.

Se'l pot considerar com un divulgador i sistematitzador de les modernes cincies de l'educaci.

Els seus principis han originat una teoria funcional de l'educaci que es tradueix a la prctica en l'activitat escolar basada en les necessitats de l'infant.

Obres.

 L association des ides (1903).
 Psychologie de l enfant et pdagogie exprimentale (1909).
 L ducation fonctionnelle (1931).
 La gense de l hypothse (1933).

Referncies.


Enllaos externs.
 Vida i obra d'douard Claparde. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200990" title="Coeducaci" nonfiltered="3568" processed="3560" dbindex="83578">
La coeducaci s l'educaci d'ambds sexes en com.

Els educadors de l'escola nova la consideraven com l'agrupaci normal de l'educaci.

La problemtica de la coeducaci ha depassat el camp pedaggic per esdevenir una qesti ideolgica i poltico-social.

Les primeres experincies es portaren a terme als Estats Units a les darreres dcades del segle XIX. Precisament a aquest pas, estan creant-se (o reconvertint-se) escoles pbliques diferenciades, amb la intenci d'ofertar als pares que ho vulguin un model que cada cop est manifestant ms la seva eficcia educativa.

A Europa -en aquests moments- la mixticitat s qestionada, ja que la igualtat d'oportunitats que se suposava hava d'aconseguir cada cop es veu ms llunyana. Les greus problemtiques de gnere que han aparegut a l'escola mixta, per exemple a Frana, han estat denunciades; i han posat de manifest que la mixticitat, per alguns, s una qesti ms ideolgica que pedaggica. Tamb alguns sectors feministes la posen en dubte per la millora de la igualtat d'oportunitats que es dona a l'escola diferenciada. 

Entre els sectors que s'han oposat a la coeducaci destaquen diferents motivacions. Alguns feminismes s'hi oposen per comportar la reproducci dels estereotips de gnere que es donen a la societat. D'altres, critiquen la dificultat que comporta la mixticitat per aconseguir que els alumnes disposin d'espais escolars lliures de presions, i per la dificultat de l'escola coeducativa per crear una cultura escolar prpia i proacadmica.

En els darrers anys la coeducaci ha avanat molt arreu del mn. Al mateix temps, est apareguent la tendncia a possibilitar -a les families que ho desitgin- una educaci diferenciada a l'escola pblica (especialment als Estats Units). 

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="200994" title="Cobla Els Montgrins" nonfiltered="3569" processed="3561" dbindex="83579">

La Cobla Els Montgrins s una cobla fundada el 1884 a Torroella de Montgr per Pere Rigau i Poch, Barret, el qual en fou ensems el seu director, s la degana de les cobles entre les avui existents i una de les ms prestigioses agrupacions musicals de Catalunya.

En morir el mestre Rigau l'any 1909, el succe el mestre Vicen Bou. Durant l etapa de direcci del mestre Bou, la cobla fou la primera i destacada intrpret de les populars sardanes d'aquest compositor. La cobla assol ressonants i successius xits que culminaren en un seguit d'actuacions a Pars l'any 1928.

L'any 1984 els Montgrins celebren el seu primer centenari, entre les nombroses adhesions que reb, destaca la concessi del Premi Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Mart Cams substitua a Martiri Font i Coll l'any 1987, continuant l executria assenyalada pels seus antecessors.

L any 1993 va rebre el Premi Nacional de Msica, guard que simbolitza el mrit aconseguit per la llarga trajectria al servei de la msica. El 1996 porten la nostra msica a Atlanta (Estats Units) amb motiu de la celebraci dels Jocs Olmpics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201002" title="Consell de l'Escola Nova Unificada" nonfiltered="3570" processed="3562" dbindex="83580">
El CENU o Consell de l'Escola Nova Unificada va sser una instituci creada el 27 de juliol del 1936 a Barcelona amb la finalitat de crear una escola nova, gratuta, nica, laica, amb coeducaci i en llengua catalana.

Es proposava coordinar els serveis d'ensenyament de l'Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

Fou dissolt el febrer del 1939.

Referncies.




Enllaos externs.
 Article sobre la creaci del CENU. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201005" title="Vt?zslav Novk" nonfiltered="3571" processed="3563" dbindex="83581">

Vt zslav Novk (Kamenice nad Lipou, Bohmia, 5 de desembre de 1870 - Skute , 18 de juliol de 1949) fou un compositor postromntic txec.

Novk va nixer al sud de Bohmia, on ben aviat es va iniciar en el piano i la composici. Amb 19 anys es va traslladar a Praga per estudiar Dret i Filosofia, i tamb va seguir els estudis de msica al conservatori de la ciutat, on entre els diferents professors va tenir a Antonn Dvo k.

Al cap d'uns anys, va nixer en Novk l'inters per la msica popular, parallelament es va iniciar en el camp de la docncia, primer com a professor i anys ms tard va assolir el crrec de director del conservatori. El 1928, amb 58 anys, va rebre el ttol de doctor honoris causa per la Universitat de Bratislava i va ser membre de diverses acadmies musicals europees.

La seva msica presenta una voluntat de transmissi de la tradici i alhora tamb presenta un fort component de patriotisme i d'aspiraci de l'alliberament nacional d'Eslovquia de la dominaci hongaresa. Desprs del perode que va fins a la Primera Guerra Mundial, la renovaci de la msica txeca que va suposar la irrupci al mn de la msica de Le Jan ek, i les tendncies que venien de Viena i Frana, van deixar a la msica de Novk en una situaci gaireb retrgrada, la qual cosa el va fer passar a dedicar-se ms a l'ensenyament que a la composici.

En la darrera etapa de la seva producci per, les seves composicions van adquirir de nou un to patritic i exaltat. El coneixement de diverses llenges, aix com el seu do d'home cultivat i amant de la literatura, fan que gaireb totes les seves obres escniques i vocals tinguin un referent literari de primer ordre corresponent als millors escriptors de l'poca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201008" title="Baslica de Santa Maria de Vilafranca" nonfiltered="3572" processed="3564" dbindex="83582">

La Baslica de Santa Maria de Vilafranca es troba situada al centre del nucli medieval de la poblaci de Vilafranca del Peneds, a la comarca de l'Alt Peneds. 

Histria.
Vilafranca va experimentar un gran desenvolupament econmic, social i de poder eclesistic durant el segle XIII, poca que es decideix una nova construcci de l'esglsia de Santa Maria, sobre les restes d'altra anterior del segle XII. Els gremis i cofradies van ser els que ms van aportar per a la seva realitzaci a partir de l'any 1285, encara que la seva consagraci va ser l'any 1484. El papa Benet XV l'any 1920 la va elevar a la categoria de Baslica Menor.

Edifici.
Consta d'una sola nau, dividida en cinc trams i amb una planta de 34 x 15 metres. L'absis s de planta poligonal separat per contraforts interiors, que formen les capelles, cobertes amb volta de can apuntades, els murs d'aquestes capelles es troben grans vitralls, realitzades els anys cinquanta del segle XX, per haver estat destrudes les anteriors a un incendi de l'any 1934. 

La seva edificaci presenta un carcter primari gtic, amb columnes adossades que sostenen les voltes de creueria de la nau i amb grans contraforts interiors, on s'allotgen les capelles. S'aprecia certa desigualtat entre el tram absidal, ms lleuger i la resta de la nau un poc ms pesat.

La cripta correspon a l'any 1561 i va ser construda sota el presbiteri. 

La porta lateral, durant anys entrada principal, dita de Santa Maria i antigament Dels capellans , s de finals del segle XIII, amb restes de policromia romnica. 

La seva faana principal s d'estil neogtic, realitzada l'any 1903, afegint dues torres i engrandint la rosassa de damunt del prtic. 

El campanar de planta octogonal, s del segle XIX, est coronat per la imatge d'un ngel i situat a la dreta de la capalera del temple. 

Durant la guerra civil espanyola de l'any 1936, moltes obres d'art del seu interior van ser destrudes, conservant-se el grup escultric El Soterrament de Crist de l'escultor Josep Llimona. 

Bibliografia. 
 Maria Llusa Ramos Catedrals, monestirs i grans edificis religiosos Barcelona: Geoestel, 2005. ISBN 84-96295-15-X ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201009" title="Roger Cousinet" nonfiltered="3573" processed="3565" dbindex="83583">
Roger Cousinet (1881-1973) va sser un pedagog francs i inspector de primer ensenyament.

Biografia.

El 1920 don a conixer el seu mtode de treball lliure en grup.

L'any segent creava amb Mme. Guerrite el moviment de la Nouvelle ducation, que publicava una revista mensual on apareixien els seus escrits, recollits desprs en treballs ms amplis.

Amb Chtelain fund el 1945 l'cole Nouvelle.

De 1945 a 1958 exerc com a professor de Pedagogia a La Sorbona.

Obres.

 Une mthode de travail libre par groupes , Ed. du Cerf, 1945.
 La vie sociale de l enfant, Scarabe, 1950.
 L ducation nouvelle, Delachaux et Niestl, 1950.
 Fais ce que je te dis, Scarabe, 1950.

Bibliografia sobre Roger Cousinet.

 Roger Cousinet : la promotion d une autre cole, recull de textos de Suzanne Saisse i Marie de Vals. Connaissances d'ducation, Ed. Ers, 2002.
 Roger Cousinet, un philosophe  l'preuve de la pdagogie, recull de textos de Dominique Ottavi i Laurent Gutirrez. Bibliothque Philosophique de l'ducation, INRP, 2007.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia de Roger Cousinet. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201010" title="tienne Bonnot de Condillac" nonfiltered="3574" processed="3566" dbindex="83584">


tienne Bonnot de Condillac (1715-1780) va sser un filsof francs fundador del sensisme, segons el qual les activitats espirituals de l'home estan determinades per sensacions, tot i que no es poden reduir a aix.

Se'l pot considerar un continuador de l'obra de John Locke.

Des del vessant educatiu cal recordar les experincies que port a terme com a preceptor de l'infant Ferran de Borb, hereu del ducat de Parma, recollides en un llibre.

Referncies.




Enllaos externs.

 Biografia d'tienne Bonnot de Condillac. ;
 Comentari de l'obra d'tienne Bonnot de Condillac. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201012" title="Kamenice nad Lipou" nonfiltered="3575" processed="3567" dbindex="83585">
Kamenice nad Lipou s un petit municipi situat la regi de Vyso ina de la Repblica Txeca, a la part sud-est de la regi de Bohmia.

El seu monument ms important s el castell. Agafava part del seu nom d'un antic arbre de llima que encara creix al jard adjacent al castell ("nad lipou" significa "damunt un arbre de llima"). Es considera que l'arbre t entre 700 i 900 anys.

A Kamenice nad Lipou hi va nixer el compositor postromntic del segle XIX Vt zslav Novk.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201016" title="Mtode Decroly" nonfiltered="3576" processed="3568" dbindex="83586">
El Mtode Decroly es basa en el programa d'idees associades estudiant l'infant i el seu medi social emprant els centres d'inters per dividir les disciplines d'acord amb l'observaci, l'associaci i l'expressi.

Dins del corpus decroli cal considerar tambs les seues concepcions sobre l'activitat globalitzadora.

Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci del Mtode Decroly. ;
 Web de l'Escola Decroly de Barcelona. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201018" title="Mikel Unanue Calvo" nonfiltered="3577" processed="3569" dbindex="83587">
Mikel Unanue Calvo (Sant Sebasti (Pas Basc 1968) s un jugador professional de Pilota basca, en la posici de davanter, esquerr, en nmina de l'empresa Asegarce.

Va debutar l1 d'agost de 1987 al front Zinema de Zarautz, i es va retirar el 26 de desembre de 2007 al Beotibar de Tolosa.

 Palmars .
 Campi per parelles, 1998.
 Sub-campi per parelles, 1992, 1995 i 2000.
 Campi del Quatre i mig, 1999.
 Sub-campi del Quatre i Mig, 1995.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201025" title="Umm al-Nar" nonfiltered="3578" processed="3570" dbindex="83588">
L'illa d'Umm al-Nar s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units)  a la costa de l'emirat, a uns 22 km al sud-est d'Abu Dhabi (ciutat) i prop de l'Aeroport Internacional d'Abu Dhabi.  s una illa arenosa amb una altura mxima reduda. Mesura uns 3 km de nord a sud i uns  5 km d'est a oest.  La seva superfcie es d'uns 12 km2. La part sud-oest est just enfront de Al-Maqta, un barri del sud-est d'Abu Dhabi, i est ocupada per les installacions petroleres i altres dependencies.

S'hi va obrir una refineria el 1976 (que fou la primera dels Emirats) i una segona el 1983, amb una capacitat de 86.000 barrils per dia. Tamb hi ha una estaci dessaladora d'aigua i generaci d'electricitat.

Aquesta illa dona el seu nom a un dels perodes histrics de la zona, el perode de Umm al-Nar que va abraar vers el 2700 aC a 2000 aC. Les excavacions iniciades el 1959 per un equip dans van descobrir van descobrir mig centenar de tombes i un establiment des del qual el coure era exportat a Mesopotmia. Evidencies de la civilitzaci de Umm al-Nar es va descobrir posteriorment en altres llocs dels Emirats rabs Units i el nord d'Oman. Les tombes de l'illa estan situades al turo central. L'illa va romandre tamb ocupada durant el darrer perode islmic. Els llocs arqueolgics estan protegits.

De l'anlisi dels ossos d'ocell trobats a l'illa s'han identificat tres espcies que ja no es troben a la zona: Ardea bennuides, extingida (de la que noms s'han trobat restes a aquesta illa), Treron aff. Waalia i Anhinga melanogaster, que encara existeixen a Dofar i a Mesopotmia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201026" title="Akab" nonfiltered="3579" processed="3571" dbindex="83589">
L'illa d'Akab s una illa de l'emirat d'Umm al-Qaiwan (Emirats rabs Units)  a la costa de l'emirat, al khor de Umm al-Qaiwan i adjacent a la ciutat.  s una illa arenosa amb una altura mxima reduda amb vegetaci heloftica resistent a la sal i manglars (Avicennia marina) en algunes parts de la seva costa.

Fa sis mil anys els habitants la van utilitzar com a lloc per matar morses que feien servir d'aliment. Encara que avui les morses sn rares a la zona en aquell temps eren abundants. Les seves restes s'han estudiat i donen evidencia dels canvis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201027" title="Ato Boldon" nonfiltered="3580" processed="3572" dbindex="83590">


















Ato Boldon, nascut el 30 de desembre de 1973 a Port-of-Spain a Trinitat, s un atleta de Trinitat i Tobago, especialista en proves de velocitat.

Des dels 14 anys viu als Estats Units, on comena jugant a futbol americ. Les seves capacitats en la velocitat sn rpidament detectades i el 1992 ja representa al seu pas als Jocs Olmpics de Barcelona.

Forma part, junt a Maurice Greene del grup d'entrenament de John Smith. El 1998 aconsegueix la proesa de finalitzar totes les seves carreres sobre 100 m per sota dels deu segons.
Millors marques.
 60 m. 6"49 23 de febrer de 1997. Birmingham;
 100 m. 9"86. 5 ocasions entre 19 d'abril de 1998 i 2 de juliol de 1999 ;
 200 m. 19"77. 13 de juliol de 1997 a Stuttgart;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201028" title="Hulayla" nonfiltered="3581" processed="3573" dbindex="83591">
L'illa d'Hulayla s una illa de l'emirat de Ras al-Khaimah situada a uns 10 km al nord de Ras al-Khaimah (ciutat), just al nord-est de Ar-Ram i propera a la costa. La ciutat de Ar-Ram esta enfront de la seva punta sud-oest i la vila de Al-Hulayla est a la costa, a uns 2 km (la vila est situada al nord-est de Ar-Rams). 

s una illa formada per una barrera d'arena sorgida fa vers uns dos mil anys amb una altura mxima reduda amb vegetaci heloftica resistent a la sal. Mesura uns 9 km de llarg i 1 km d'ample amb una superfcie inferior a 10 km2.

Hi ha evidencies d'ocupaci datades al segle III i des de llavors es continuada; vers el segle VIII els habitants es van traslladar a la costa continental per sense abandonar del tot l'illa en la que ho van romandre alguns habitants o fou visitada estacionalment. Actualment no hi viu ning.

s un lloc important per ocells marins (Larus sp. i sterna sp.). Encara que el govern estudia crear a l'illa una zona franca (al nord) els llocs arqueolgics seran conservats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201029" title="Estratovolc" nonfiltered="3582" processed="3574" dbindex="83592">




Un estratovolc o volc compost s un volc l'estructura del qual est constituda per l'acumulaci de colades de lava i de piroclasts (tefra) en el transcurs dels diferents estadis eruptius, habitualment violents. Els estratovolcans prenen una forma cnica a causa de la seva lava pastosa que circula difcilment, fent dipsits de cendres i d'escries preferentment prop de la xemeneia volcnica i dels dipsits deixats per les colades piroclstiques que surten pel crter del volc. Procedents d'un magmatisme de subducci, les seves erupcions sn explosives, de tipus vulcani, estromboli, pele o plini. La forma del volc s generalment cnica fins que, de resultes d una nova l'explosi del volc, es forma un nou con al crter o a la caldera. Atenyen en general grans alades i els seus pendents sn pronunciats (de vegades fins a 45).

Exemples d'estratovolcans :
Parinacota (Xile i Bolvia);
Etna (Siclia, Itlia);
Teide (Illes Canries, Espanya);
Lann (Argentina);
Kilimanjaro (Tanznia);
Tambora (illa de Sumbawa, Indonsia);
Merapi (illa de Java, Indonsia);
Asama-Yama (illa de Honshu, Jap);
Saint Helens (Washington, Estats Units);
Hekla (Islndia);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201030" title="Sadiyat" nonfiltered="3583" processed="3575" dbindex="83593">
L'illa de Sadiyat s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi situada just a la punta nord-est d' Abu Dhabi (ciutat), de les illes adjacents de la qual est separada pel canal de Bishum. Mesura uns 5 km de llarg per uns 3,5 d'ample, per amb una llengua de terra que es perllonga cap al nord-est uns 3 km, on l'amplada es de entre 400 i 150 metres. La superfcie s de 20 km2. La seva punta nord-est esta propera a la punta occidental de l'illa Balghelam.

s una illa arenosa amb dunes d'arena mbils i dunes fssils i amb extenses rees de sabkhat (llacuna salada) a la part sud-oriental. La vegetaci es helifila amb manglars a les costes. Les parts menys visitades de l'illa acullen colnies d'ocells com el xatrac Sternula saundersi, el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i ocells migratoris. A les aiges de la rodalia s'observen dofins (Sousa chinensis) .

La part nord de l'illa s'ha desenvolupat com una zona industrial i est planificada una zona franca i centre financer.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201031" title="Liffiyah" nonfiltered="3584" processed="3576" dbindex="83594">
L'illa de Liffiyah s una illa de l'emirat d'Abu Dhabi situada a uns 15 km la costa, a 100 km al nord-oest d' Abu Dhabi (ciutat) i a l'oest de l'illa Marawah de la que la separa un pas de mar. La nica vila s Al-Fiyay al sud-est enfront de la vila de Liffah a la costa nord-occidental de Marawah.

Mesura uns tres km de nord a sud i 1,5 km d'est a oest amb una superfcie d'uns 5 km2. Geolgicament es creu que va formar part de les terres continentals formant una pennsula que inclogu tamb altres illes, especialment Abu Al-Abyad i Marawah, i que es van separar del continent vers el 5000 aC. El terreny es arens i format en part per zona de sabkhat o llacuna salada. Les seves costes estan rodejades de manglars  (Avicennia marina).

La zona es freqentada per morses Dugongs (Dugong dugon) i tortugues. A l'illa es practica la pesca que accidentalment afecta a algunes tortugues que cauen a les trampes. Els ocells principals sn l' egretta gularis, charadrius alexandrinus, sterna saundersi i alaemon alaudipes. Tamb hi ha alguns falcons (Pandion haliaetus).

Hi ha evidencies d'una ocupaci humana perllongada, incloent a la costa abundants restes de closques d'ostra perlera (Pinctada radiata) i cargols marins (Hexaplex kuesterianus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201032" title="Arnold Lucius Gesell" nonfiltered="3585" processed="3577" dbindex="83595">
Arnold Lucius Gesell (1880-1961) va sser un pediatre i psicleg estatunidenc.

El seu treball professional s'orient d'antuvi als nens anormals, per desprs aplic les seues experincies a tots els infants.

Elabor una de les primeres escales de desenvolupament infantil, partint de la base que els primers anys de la vida de l'sser hum sn els ms importants des de la perspectiva educativa.

Referncies.




Enllaos externs.

 Collecci de documents d'Arnold Lucius Gesell a l'AHAP (The Archives of the History of American Psychology). ;

 Enllaos a pgines amb informaci sobre A. Lucius Gesell. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201036" title="Petr Korda" nonfiltered="3586" processed="3578" dbindex="83596">
Petr Korda (Praga, Repblica Txeca, 23 de gener de 1968) s un extennista professional txec. 

Es va convertir en professional l any 1987. Va guanyar el primer ttol de dobles adults el 1988, i el primer ttol individual el 1991.

Torneos de Grand Slam.
 Campi individuals (1) .


 Finalista en individuals (1) .


Campi dobles (1).


Finalista en  dobles (1).


Ttols (20).
Individuals (10).




Finalista en individuals (17).
 1989: Frankfurt;
 1991: Tampa, Washington, Masters del Canad;
 1992: Munic, Roland Garros, Toulouse, Basilea;
 1993: New Haven, Sydney Indoor;
 1994: Mil, Masters d'Indian Wells, Munic;
 1996: Ostrava;
 1997: Halle, Washington, Moscou;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201037" title="Al-Ain" nonfiltered="3587" processed="3579" dbindex="83597">

Al-Ain (La Font) coneguda com "Ciutat Jardi", s la segona ciutat del Emirat d'Abu Dhabi i una de les principals dels Emirats rabs Units amb uns 450.000 habitants (382.625 habitants el 2001). s a 157 km d' Abu Dhabi. El seu nom de Ciutat Jard deriva dels arbres i flors que alineen els carrers. Era la residncia preferida de l'emir Zayed II bin Sultan Al Nahayan, el primer president dels Emirats rabs Units i emir d'Abu Dhabi, mort el 2004. La ciutat cobreix un area molt gran en relaci a la seva poblaci (12.950 km2).

Fou construda sobre un oasi central part del grup de Buraimi (la ciutat de Buraimi, fora propera, s a poca distancia al nord-est i pertany a Oman). 

El cost de la vida s un 70% inferior al d' Abu Dhabi (ciutat) i t menys transit i menys humitat.

A la rodalia s troba la muntanya del Jebel Hafeet des la cimera de la qual es pot veure una gran vista de la ciutat. Al peu de la muntanya la zona coneguda per Mubazzarah Verda, s una zona irrigada de gespa i herba per l'oci dels ciutadans i inclou algunes fonts d'aigua calenta que venen de les muntanyes Hadjar. Diversos oasis es troben a la vora de la ciutat i es conserven els antics sistemes d'irrigaci.

L'antiga residncia del xeic Zayed a la ciutat ha estat restaurada i es pot visitar. La ciutat disposa de tota mena de serveis sanitaris, educatius, administratius, religiosos, esportius i d'oci, mercats i comeros. Els estrangers no hi poden adquirir propietat i viuen de lloguer. El lloguer s considerablement ms baix a les venes viles sota sobirania d' Oman.

A la zona hi ha diversos llocs arqueolgics: els jardins d'Hili s'han construt sobre una srie de tombes de  fa cinc mil anys, i al peu del Jebel Hafeet hi ha tamb tombes de vers els 3000 aC. A la vall dels Fssils a la frontera amb Oman hi ha abundncia de fssils marins.

La zona comercial principal s el Mall d'Al-Ain (amb zona ldica inclosa), al centre; tamb es important el Al-Jimi Shopping; el Mercat central ven fruites i verdures produdes localment. La ciutat disposa d'un parc zoolgic i nombrosos parcs pblics. 

A la rodalia, al nord-oest, hi ha l' Aeroport Internacional d'Al-Ain.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201038" title="Canal navegable" nonfiltered="3588" processed="3580" dbindex="83598">

Un canal navegable s una via d'aigua creada de forma artificial per tal de facilitar el transport de persones i mercaderies normalment entre masses d'aigua ja existents, com llacs, rius o oceans i mitjanant diferents tipus d'embarcacions.

Canals martims.
Als segles XIX i XX es varen construir, dos complexos canals transocenics, el de Panam, entre els oceans Atlntic i Pacfic i el de Suez, entre els mars Mediterrani i Roig, que actualment sn els ms importants del mn i infraestructures de vital importncia pel que fa al comer martim.

Canals de navegaci interior.
Els canals navegables van precedir sovint la construcci de les vies de ferrocarril com a mitj de transport de mercaderies durant la Revoluci Industrial. A Europa, una xarxa molt densa es va construir als segles XVII i XVIII, una operaci que anava junts amb la canalitzaci de molts rius. Al Regne Unit, aquesta xarxa de narrow boat canals va esdevenir obsoleta poc desprs de l'adveniment del ferrocarril. A la resta de Europa, sobretot a Alemanya, Blgica, Frana i als Pasos Baixos la xarxa es va eixamplar i modernitzar a la segona meitat del segle passat. 

Avui, la navegaci interior es veu cada dia ms com a una alternativa ecolgica a la congesti de les carreteres. Al 12 de juny 1992, la CEMT va proposar una nova classificaci que defineix la capacitat i les dimensions de set categories de vies navegables interiors. s ms coneguda amb el nom classificaci CEMT.

Canals destacats.

Edat Antiga.
 Gran Canal de la Xina, de 1794 kilmetres encara s el ms llarg del mn. Connecta les ciutats de Pequn i Hangzhou.
 Foss Dike, construt pels romans a Anglaterra.

Edat mitjana.
 Canal de Lissewege, que uneix Bruges al mar.
Segle XVII.
 Canal del Migdia, que uneix el Mar Mediterrani amb Tolosa.
 Canal de la Garona, que uneix Tolosa amb l'Oce Atlntic.

Era Industrial.
 Damse Vaart;
 Canal de l'Ourthe;
 Bridgewater Canal;
 Blackstone Canal;

Segle XIX.
 Canal de Suez, entre els mars Mediterrani i Roig.
 Canal de Kiel, que comunica els mars del Nord i Bltic.
 Canal de Corint, entre el Mar Egeu i el Golf de Corint.

Segle XX.
Canal de Panam, entre els oceans Atlntic i Pacfic.

Galeria d'Imatges.
Canals urbans.


Canals interiors.

Canals martims.

Vegeu tamb.
Resclosa;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201040" title="Eliseu Carb i Parals" nonfiltered="3589" processed="3581" dbindex="83599">
Eliseu Carb i Parals (Palams, Baix Empord, 20 d'abril de 1890 - 8 d'octubre de 1968) fou un intrpret de contrabaix i piano, i compositor de sardanes.

Pare del tamb compositor palamos Josep Carb i Vidal, el 1914 va ser mestre a Ull i posteriorment a Santa Coloma de Farners on hi visqu habitualment. En jubilar-se es retir a Palams. Apart de la seva obra sardanista deix escrits diversos llibres, dos de temes musicals: Armona, contrapunto y fuga i ABC de la msica.

Entre la seva obra sardanista citem els ttols: La primera perla, que fou la primera, La Roca Fosca, Somniada, Festa Major, La puntaire de Rialt, Plany, Miramar i Can matinal.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201043" title="Aeroport Internacional d'Al-Ain" nonfiltered="3590" processed="3582" dbindex="83600">
L'Aeroport Internacional d'Al-Ain s un aeroport amb categoria internacional a la ciutat d'Al-Ain, a l'emirat d'Abu Dhabi, Emirats rabs Units. El seu codi IATA s AAN i el codi ICAO s OMAL.

Es va obrir el 31 de mar de 1994. Hi operen vuit lnees aries (Gulf Air , Pakistan International Airlines, Alia Royal Jordanian, Egypt Air,  Qatar Airways, Krasnoyarsk Fras Air ,Sudan Air , Shaheen Air i Oman Air) i est en procs d'ampliaci. Ocupa una superfcie de 600 hectrees a 23 km al nord-oest de la ciutat. 

T una pista de 4 km per 45 metres i disposa de moderns equipaments. T connexions sense escala amb vuit ciutats del mn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201045" title="Josep Casanovas i Gafarot" nonfiltered="3591" processed="3583" dbindex="83601">
Josep Casanovas i Gafarot, conegut com Paixero (Palams, Baix Empord, 16 de novembre de 1852 - 18 de juny de 1940) fou un msic de cobla i compositor de sardanes. 

Als 5 anys inicia els estudis musicals amb mossn Toms, organista de la parrquia. Les seves aptituds musicals eren tan extraordinries que als 10 anys entrava a l'orquestra que aleshores hi havia a Palams interpretant la flauta, el flaut i el flabiol, tots tres apresos amb els germans Josep i Antoni Roger. Ms endavant va arribar a dominar tots els instruments de la cobla. Durant la guerra carlina (1872-1876) va organitzar una banda en el seu regiment on tamb ensenyava msica.

Mentre estudiava harmonia i composici amb el gran mestre Joan Carreras i Dags, en aquell moment organista i mestre de capella de la parrquia de la Bisbal d'Empord, va ser, el 1888, un dels membres fundadors de La Principal de la Bisbal. 

Tres anys desprs, el 1891, funda a Palams l'orquestra Pentagrama i dirigeix l orfe Aucellada i el cor El Progrs. Per la seva feina de taper i portat pel seu temperament inquiet i emprenedor es va fer traslladar a les comarques franceses de Reims i pernay on treballava del seu ofici, alternant amb l'activitat de msic. De tornada a Palams s nomenat organista de la parrquia, lloc que ocup per espai de ms de 20 anys.

Com a compositor va escriure canons, fantasies, caramelles, msica religiosa i ms de 150 sardanes entre les que destaquen: La can del mariner, Benvinguda, Records de Sant Sebasti o l'obligada de tenora Rosa Roja.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201048" title="Giovanni Gentile" nonfiltered="3592" processed="3584" dbindex="83602">


Giovanni Gentile (1875-1944) va sser un filsof i pedagog itali.

Vida i obra.

Va sser ministre d'Instrucci Pblica del seu pas (1922-1925) i inici juntament amb Giuseppe Lombardo-Radice la reforma escolar italiana que porta el seu nom i que fou la base del sistema educatiu itali durant el perode feixista.

La seua pedagogia es basa en l'idealisme hegeli.

Per a Gentile, l'educaci i la instrucci sn conceptes sinnims. La seua obra no t en compte els aspectes psicolgics i didctics de la pedagogia.

Obres.
Filosfiques.

 L'atto del pensare come atto puro (1912).
 La riforma della dialettica hegeliana (1913).
 La filosofia della guerra (1914).
 La teoria generale dello spirito come atto puro (1916).
 I fondamenti della filosofia del diritto (1916).
 Sistema di logica come teoria del conoscere (1917-1922).
 Guerra e fede (1919).
 Dopo la vittoria (1920).
 Discorsi di religione (1920).
 Il modernismo e i rapporti tra religione e filosofia (1921).
 Frammenti di storia della filosofia (1926).
 La filosofia dell'arte (1931).
 Introduzione alla filosofia (1933).
 Genesi e struttura della societ (pstumo, 1946).

Historiogrfiques.

 Delle commedie di Antonfrancesco Grazzini detto il Lasca (1895).
 Rosmini e Gioberti (1898).
 La filosofia di Marx (1899).
 Dal Genovesi al Galluppi (1903).
 Bernardino Telesio (1911).
 Studi vichiani (1914). ;
 Le origini della filosofia contemporanea in Italia (1917-1923).
 Il tramonto della cultura siciliana (1918). ;
 Giordano Bruno e il pensiero del Rinascimento (1920).
 Frammenti di estetica e letteratura (1921).
 La cultura piemontese (1922).
 Gino Capponi e la cultura toscana del secolo XIX (1922).
 Studi sul Rinascimento (1923).
 I profeti del Risorgimento italiano: Mazzini e Gioberti (1923).
 Bertrando Spaventa (1924).
 Manzoni e Leopardi (1928).
 Economia ed etica (1934).

Pedaggiques.

 L'insegnamento della filosofia nei licei (1900).
 Scuola e filosofia (1908).
 Sistema di pedagogia come scienza filosofica (1912).
 I problemi della scolastica e il pensiero italiano (1913).
 Il problema scolastico del dopoguerra (1919).
 La riforma dell'educazione (1920).
 Educazione e scuola laica (1921).
 La nuova scuola media (1925).
 La riforma della scuola in Italia (1932).

Durant el perode feixista.

 Manifesto degli intellettuali del fascismo (1925).
 Che cos' il fascismo (1925).
 Fascismo e cultura (1928).
 Origini e dottrina del fascismo (1929).
 La mia religione (1943).
 Discorso agli Italiani (1943).

Referncies.



Bibliografia.

 A. James Gregor, Giovanni Gentile: Philosopher of Fascism (Transaction Publishers, 2001). ISBN 0-7658-0072-1.
 M. E. Moss, Mussolini's Fascist Philosopher, Giovanni Gentile Reconsidered (Lang, 2004). ISBN 0-8204-6838-X. ;
 Antimo Negri: Giovanni Gentile (Florncia: La Nuova Italia, 1975).

Enllaos externs.

 Web de la Fundaci Giovanni Gentile. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201051" title="Edwin Ray Guthrie" nonfiltered="3593" processed="3585" dbindex="83603">
Edwin Ray Guthrie (1886-1959) va sser un psicleg estatunidenc.

Defens el principi associatiu de la contigitat o condicionament simultani com a llei fonamental de l'aprenentatge. A partir de Guthrie prenen gran volada els models estadstics d'aquest aprenentatge.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia i bibliografia d'Edwin Ray Guthrie. ;
 Edwin Ray Guthrie a l'Encyclopedia of Psychology. ;
 Edwin Ray Guthrie a l'Encyclopedia of World Biography. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201052" title="Erupci estromboliana" nonfiltered="3594" processed="3586" dbindex="83604">


L'estromboli s un tipus de vulcanisme caracteritzat per erupcions explosives separades per perodes de calma d'extensi variable.

El procs de cada explosi correspon a l'evoluci d'una bombolla de gasos alliberats pel propi magma. Els productes piroclstics produts per aquestes erupcions sn bombes, lapilli i cendra, que en general donen origen a dipsits de caiguda d'escassa extensi areal i a aparells volcnics de certa alada.

El seu nom prov del volc Stromboli, situat a les illes Elies, petit arxiplag proper a l'illa de Siclia (Itlia).

s precisament un tipus d'erupci tpica de magmes basltics.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201056" title="Aldea global" nonfiltered="3595" processed="3587" dbindex="83605">
Aldea global s un terme encunyat pel socileg canadenc Marshall McLuhan el 1967, al seu llibre The Medium is the Message (El Mitj s el Missatge). Aquest concepte es refereix a la idea que degut a la velocitat de les comunicacions tota la societat humana comenaria a transformar-se, i es tornaria a l'estil de vida d'una aldea, aix s, el progrs tecnolgic faria que totes les persones del planeta comenarien a conixer-se els uns als altres i a intercomunicar-se de manera instantnia.

Com paradigma d'Aldea global, McLuhan tria la televisi, un mitj de comunicaci de masses a nivell internacional, que en aquella poca comenava a ser via satllit.

El principi que impera en aquest concepte s el d'un mn interrelacionat, amb una estreta relaci en vincles econmics, poltics i socials, producte de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), particularment internet, que disminueix les distncies i de les incomprensions entre les persones i com a promotores de l'emergncia d'una conscincia global a escala planetria, almenys en la teoria. Aquesta profunda interrelaci entre totes les regions del mn originaria una poderosa xarxa de dependncies mtues i, d'aquesta manera, es promouria tant la solidaritat com la lluita pels mateixos ideals, al nivell, per exemple, de l'ecologia i l'economia, desprs del desenvolupament sostentable de la Terra, superfcie i hbitat d'aquesta aldea global.

D'altra banda, no deixa de ser veritat que com ja evidenciava la teoria de l'efecte papallona (teoria del caos), un esdeveniment a determinada part del mn t efectes a una escala global. En aquest sentit, l'adjectiu global tindria algun sentit, tanmateix seria restringit.

Es tracta d'un concepte filosfic i utpic ms que real. Com afirmen molts terics de la globalitzaci i alguns crtics del concepte aqu discutit, el mn est lluny de viure en una "aldea" i encara menys global: el concepte d'aproximaci de les persones en una aldea, la qual totes es coneguin i participin en la vida i en les decisions comunitries no es correlaciona amb la societat contempornia. Addicionalment, partint de la idea que el mn est, de fet interconnectat, no deixa de ser veritat que en aquesta aldea, amb un nom tan utpic i optimista, molts sn exclosos (noms cal tenir en compte el nombre d'habitants connectats a internet en algunes regions africanes).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201057" title="Castell de Hartheim" nonfiltered="3596" processed="3588" dbindex="83606">


El Castell de Hartheim (Alkoven, ustria) era una de les installacion utilitzades pels pels nazis per al seu assassinat sistemtic de les persones considerades no aptes. No s'ha de confondre amb diverses poblacions anomenades Hartheim a Alemanya.

En el castell de Hartheim va estar installat entre 1940 i 1944 un centre d'assassinat creat pels nazis. El castell est situat en el municipi de Alkoven, en la Alta ustria (anomenada Alt Danubi en el perode 1938-1945). S'eliminava all a les persones per mitj de gas letal. La majoria de les vctimes que all van perdre la vida van ser malalts fsics i psquics assassinats en el marc de la Operaci T4 (Aktion T-4). Tamb un nombre important de presos del camp d'extermnin de Mauthausen i Gusen i de Dachau van ser conduts all. Entre ells hi figuraven molts valencians i catalans. 

Referncies.
Pgines del Centre per a la memria i l'aprenentatge situat en el Castillo d'Hartheim (En alemany i angls);

Enllaos externs.

 Llistat de Valencians assassinats al Castell de Hartheim, Mauthausen i Gusen i altres del Frum per la Memria del Pas Valenci.
Emplaament del castell d'Hartheim;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201059" title="Jean-Joseph Jacotot" nonfiltered="3597" processed="3589" dbindex="83607">
Jean-Joseph Jacotot (1770-1840) va sser un pedagog francs, el qual va crear el mtode que duu el seu nom i que es basa en l'exercici de la memria i de la reflexi.

Aquest sistema parteix del tot per descompondre's successivament en les seues parts, per la qual cosa se'l considera com un precedent del mtode global.

A l'escola s'aplica primerament a l'ensenyament de les llenges, comenant pel francs.

Obres.

 Enseignement universel, Langue maternelle, (1823).
 Musique, dessin et peinture, (1824).
 Mathmatiques, (1827).
 Langues trangres, (1828).
 Droit et philosophie pancastiques, (1837).

Referncies.



Enllaos externs.

 Web amb informaci variada sobre Jean-Joseph Jacotot. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201061" title="Diego Marani" nonfiltered="3598" processed="3590" dbindex="83608">
Diego Marani (Ferrara, 1959) s un escriptor i traductor itali.

El 1996, tot fent de traductor al Consell de Ministres Europeu va inventar l'Europanto,  una pardia d'una llengua auxiliar internacional, que barreja en una mateixa frase paraules de la majoria de llenges de treball de les Comunitats Europees.
Ha publicat un llibre humorstic en aquesta llengua: "Las adventures de l'inspector Cabillot" .

Diego Marani s un escriptor conegut com assagista, novellista i columnista de diaris. La seva novella ms coneguda s la "Nuova grammatica finlandese" (Nova gramtica finesa -- tamb  tradut al castell i publicat inexplicablement amb el ttol "Memoria callada" ISBN 978-84-933767-3-4) que s'ha tradut a diverses llenges i que va rebre el premi literari Grinzane-Cavour a Itlia. 
En aquesta treballada novella, un metge finlands intenta ajudar a refer la seva vida a un personatge amnsic trobat al mig de la segona guerra mundial. La histria posterior del dissortat fa qestionar-se fins a quin punt sn convencionals la identitat individual i la del grup.

Altres novelles seves sn: "L'ultimo dei Vostiachi" (L'ltim dels votiacs), "L'interprete"
(L'intrpret), "Il Compagno di scuola". Com a assagista, Diego Marani ha escrit "A Trieste con Svevo" i "Come ho imparato le lingue". Collabora regularment a la pgina cultural del diari itali "Il Sole 24 Ore"

"L'ultimo dei Vostiachi" (L'ltim dels vostiacs) s una stira dels prejudicis acadmics i de la investigaci filolgica amb un to esbojarrat que de vegades recorda Wilt de Tom Sharpe. Una novella que apreciaran els especialistes en laterals palatalitzades i anlegs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201062" title="William James" nonfiltered="3599" processed="3591" dbindex="83609">


William James (1842-1910) va sser un psicleg, filsof i pedagog estatunidenc.

Inici la seva activitat en el camp de la psicologia.

En el terreny filosfic sistematitz el pragmatisme que a nivell tic es concreta en l'utilitarisme i l'acci.

Elabor una pedagogia de l'individualisme, pensada per a la formaci d'hbits de conducta, basant-se en els recursos biolgics.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia i fotografies de William James. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201065" title="Toms Gil i Membrado" nonfiltered="3600" processed="3592" dbindex="83610">

Toms Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, Terra Alta, 29 d'abril de 1915) s instrumentista, compositor i director de cobla. Ha compost ms 1.200 sardanes, fet que el situa entre els compositors ms prolfics de la histria de la msica de cobla. Tamb ha compost obres simfniques, msica religiosa, coral i, durant una poca, molta msica lleugera.

S'incorpora tard a la composici per a la cobla i la sardana quan amb 48 anys entra com a instrumentista de fiscorn a la desapareguda cobla Barcelona. Persona inquieta, la seva producci s una reserva constant d'aconseguir que, musicalment, la sardana assimili els corrent ms moderns. De la seva gran composici s'ha de destacar el gaireb un centenar de premis obtinguts per les sardanes com: Coll de Jou (1967), Tarragona (1970), Hospitalenca (1966), Roca de Quer (1967), Lloret bonica (1972) i El nostre Llus (1975), Una vela a l'horitz (1980), entre altres.

Tamb sn sardanes d'en Toms Gil, Els tres Patufets, Tarragona Ciutat Pubilla, La Flama de la sardana i una llarga llista de ttols quasi sempre amb el segell de la dedicatria personal, i, com diu ell, sardanes sobretot per ballar. Sardanes per a dues cobles com Cala Romana, Figueres l'encs d'una anella, Congratulaci... Tamb anotem la seva msica per a una o dues cobles, entre elles els poemes simfnics: Diumenge, L'estudiant de Vic i La Pastora del Montnegre, aix com Tocatta i fuga nm. 1, per a cobla augmentada amb saxfon i clarinet baix, i Suite Montserratina.

Respecte dels seus enregistraments, com a curiositat, compta amb una collecci de set obres de sis sardanes i un poema simfnic, una per cada dia de la setmana i una altre collecci de dotze, una per a cada ms de l'any. Tamb cal remarcar 20 gloses per a cobla de canons populars catalanes, de les quals 12 se n'enregistraren en un disc de la cobla Barcelona.

Ha escrit 3 llibres: 
Les meves vivncies;
colleci mos: volum V i volum XVI;
Historia de las Jotas;

A Toms Gil i Membrado, en vida li han dedicat un carrer a Horta de Sant Joan i una avinguda a Vilanova d'Escornalbou. 

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
Dins la finestra de cultura i llavonrs dins de la finesta de personatges podem gaudir de un tastet de la vida d'en Toms gil i Membrado ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201072" title="Manuel Escorza del Val" nonfiltered="3601" processed="3593" dbindex="83611">
Manuel Escorza del Val (Barcelona, 1912-Valparaso, 1968) fou un anarcosindicalista i ms tard crtic d'art.

Biografia.
Fill d'un membre de la CNT, pat de petit poliomelitis que l'oblig tota la vida a utilitzar crosses per desplaar-se. Militant de les Joventuts Llibertries particip a l'inici de la guerra civil espanyola a l'assamblea de la CNT-FAI defensant l's del govern de la Generalitat de Catalunya com a instrument per a legitimar la socialitzaci de la indstria i collectivitzaci del camp.

Des de juliol de  1936 fou el mxim responsable dels Serveis d'Investigaci de la CNT-FAI, que realitz tant tasques d'espionatge i informaci com de accions repressives per delegaci de la l'Organitzaci Confederal de la CNT-AIT. Aquesta repressi no es limitava als suposats facciosos (sospitosos de simpatitzar amb el bndol nacional), sin  que tamb en fren vctimes militants cenetistes com Jos Gardeas, del ram de la construcci i Fernndez, president del Sindicat de l'Alimentaci.

El maig de 1937 les seves activitats es reduren drsticament amb el fracs de les converses de la CNT amb el president de la Generalitat Llus Companys, empreses pel conseller Pere Herrera i ell mateix, que desembocaren en els enfrontaments armats dels Fets de Maig i en l'establiment d'un govern de Catalunya ms fort.

El 1939 se exili a Xile i visqu a Valparaso exercint de crtic teatral, de cinema, literari i d'art als diaris  La Unin i La Estrella amb el pseudnim de M. del Val. Una de les seves dues filles s la poeta xilena resident a l'Argentina Nuria Escorza Balasch.

Mor a Valparaso el 1968.

Joan Garca Oliver el qualifica a la seva autobiografia El eco de los pasos com a un tullido de cuerpo y alma.

Enllaos externs.
Agustn Guillamn (2004): Biografas revolucionarias. Manuel Escorza del Val;
Nuria Escorza Balasch;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201073" title="Prim" nonfiltered="3602" processed="3594" dbindex="83612">


El General Prim, Joan Prim i Prats, militar i poltic del segle XIX.
Antoni Prim, militar rom partidari de Vespasi;
Pilar Prim, novella de Narcs Oller.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201074" title="Graham Hancock" nonfiltered="3603" processed="3595" dbindex="83613">
Graham Hancock, investigador i escriptor, va nixer a Edimburg a l'any 1950 es llicenci a sociologia. Des de 1987 es dedica exclusivament a escriure. Ha publicat obres de molt xit, com Talisma, a 2004. Mostrant una especial cura en investigar assumptes misteriosos a mbits tan diversos com l'egiptologia o la religi.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201075" title="Erupci subglacial" nonfiltered="3604" processed="3596" dbindex="83614">
Una erupci subglacial s una erupci volcnica que ha ocorregut sota gel, o sota una glacera. Les erupcions subglacials poden provocar inundacions perilloses, lahars i poden crear lava hialoclstica i lava de coixins. 

Noms cinc erupcions d'aquest tipus han ocorregut fins avui dia. Les erupcions subglacials a vegades formen un volc subglacial anomenat un tuya. Els tuyas, a Islndia, s'anomenen  muntanyes de taula  a causa de la seva part superior plana. South Tuya, al nord de la Columbia Britnica s un exemple clar d'un tuya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201078" title="Agent geolgic extern" nonfiltered="3605" processed="3597" dbindex="83615">
Un agent geolgic extern s aquell que s'encarrega de donar forma al relleu, aconseguint aix, tot tipus de modelats diferents, des d'altes i escarpades muntanyes fins a enormes deserts de sorra. Ms concretament sn:
 Les aiges salvatges: sn les que modelen els torrents.
 Els rius: causen l'aparici de grans valls i altres elements del relleu fluvial.
 Les onades del mar: dissenyen el perfil litoral.
 Les glaceres: causen diferents variacions en el paisatge glacial.                                                    ;
 El vent: produeix canvis molt significatius en tot tipus de paisatges.
 Les aiges subterrnies: donen lloc a tot el modelat crstic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201080" title="Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa" nonfiltered="3606" processed="3598" dbindex="83616">
Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa fou una dona catalana, filla de Josep Azemar i Font i de Concepci Puig de la Bellacasa i Ross; militant d'UDC i vdua de Manuel Carrasco i Formiguera, poltic catal afusellat a Burgos pels franquistes el 1937. Es van casar el 1915 i van tenir vuit fills.

Durant la postguerra va presidir alguns dels consells d'UDC a l'abadia de Montserrat, en els quals va fer tot el possible per mantenir viva la memria del seu marit i el seu llegat. Per aquest motiu el 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201081" title="Nadejda Konstantnovna Krpskaia" nonfiltered="3607" processed="3599" dbindex="83617">


Nadejda Konstantnovna Krpskaia (en rus                               ) va sser una revolucionria bolxevica i pedagoga nascuda el 1869 i morta el 1939. 

El 1898 es cas amb Lenin, de qui fou una collaboradora fidel.

Desprs del triomf de la revoluci russa, particip activament en la poltica social i educativa del nou rgim poltic.

Desprs de la mort de Lenin s'opos a la poltica estalinista.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia i bibliografia de Nadejda Konstantnovna Krpskaia ;
 Biografia i fotografies de Nadejda Konstantnovna Krpskaia ;
 Obres de Nadejda Konstantnovna Krpskaia a la Biblioteca Nacional Alemanya ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201087" title="Luis del Olmo Marote" nonfiltered="3608" processed="3600" dbindex="83618">
Luis del Olmo Marote (Ponferrada, Lle, 31 de gener 1937) s un periodista reconegut en la rdio d'Espanya. Actualment treballa a l'emissora Punto Radio, dirigint i presentant el programa Protagonistas, creat el 1973 i un dels ms antics en la histria de la rdio espanyola. 

Abans d'arribar a Punto Rdio, va passar per Radio Ponferrada, Radio Asturias, La Voz de Len, RNE, Rdio Cadena Espanyola, Cadena COPE i Onda Cero. El membre d'ETA, Fernando Garca Jodr, va convertir-lo en el seu objectiu personal, encara que tenia el vistiplau de l'organitzaci, i va intentar atemptar contra la seva persona fins a en vuit cops  entre juny i desembre de 2001. 

Malgrat aix, ha defensat el dileg per a acabar amb el terrorisme. Tamb ha estat especialment crtic amb les teories de la conspiraci dels atemptats del 11-M, encoratjades per Federico Jimnez Losantos i Pedro J. Ramrez, anomenant al primer d'ells "petit talib de sagristia". 

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 26 de gener de 2007 va ser investit Doctor Honoris causa per la Universitat Rei Joan Carles de Madrid. El 24 de juny de 2007 va emetre el seu programa 10.000 de Protagonistas. 

 Vegeu tamb .
 Iaki Gabilondo;
 Federico Jimnez Losantos;
 Pedro J. Ramrez;

 Referncies .


 Enllaos externs .

  Biografia a Punto Radio;
  Luis Del Olmo, biografia a Fonoteca de Radio.
  Luis Del Olmo: Blog de notcies sobre Luis del Olmo a Blogspot.
 Encuentros digitales: Luis del Olmo, diari El Mundo (7 de setembre, 2004);
 Fonoteca de Radio - dades sobre la sintonia de Protagonistas;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201088" title="Joseph Lancaster" nonfiltered="3609" processed="3601" dbindex="83619">

Joseph Lancaster (1778-1838) va sser un pedagog angls.

El 1798 organitz el sistema d'ensenyament mutu que ja havia practicat Andrew Bell. Amb Lancaster, per, el mtode adquir un carcter ms popular grcies a la seua aplicaci amb els infants pobres de Londres.

A causa de la seua neutralitat religiosa, el sistema mutu tingu problemes amb el clergat anglic, la qual cosa no imped que s'estengus arreu del mn.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia de Joseph Lancaster. ;
 Biografia i fotografia de Joseph Lancaster. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201090" title="Vctor Moro Rodrguez" nonfiltered="3610" processed="3602" dbindex="83620">
Vctor Moro Rodrguez (Ribadeo, provncia de Lugo, 1926) s un economista gallec. Entr en el cos tcnic del Banc d'Espanya el 1948, i el 1960 n'esdevingu interventor. El 1975 fou nomenat director general de Pesca Martima i a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra a les llistes d'UCD. Fou nomenat novament director general de pesca el 1977-1978 i el 1980 director general del Banc d'Espanya a Barcelona, crrec que deix el 1989 quan fou nomenat sotsdirector del Banc d'Espanya. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Tamb ha desenvolupat una tasca important en el sector privat. El 1962 fou director general de Pescanova S.A, i des del 1980 tamb ha estat conseller d'Unin Fenosa i de Corporacin Alimentaria Vima (Vigo).

 Enllaos externs .
  Biografia de Vctor Moro;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201094" title="Georg Kerschensteiner" nonfiltered="3611" processed="3603" dbindex="83621">
Georg Kerschensteiner (1854-1932) va sser un pedagog i matemtic alemany.

El 1895 fou nomenat Conseller d'Instrucci Pblica, i a partir de llavors esdevingu una figura clau en el mn pedaggic alemany, especialment a Munic.

Influenciat per Johann Heinrich Pestalozzi i John Dewey, propugnava l'escola del treball (arbeitschule) que  per mitj de l'activitat fsica i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilitzaci de l'alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l'escola tradicional.

Referncies.




Enllaos externs.

 Bibliografia referent a Georg Kerschensteiner a la Biblioteca Nacional Alemanya. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201097" title="Mary Ann Newman" nonfiltered="3612" processed="3604" dbindex="83622">
Mary Ann Newman s una lingista estatunidenca, neboda del dramaturg Arthur Miller, i afincada a Catalunya. Es llicenci en literatura espanyola i literatura catalana a la Universitat de Nova York. Ha ensenyat llengua i literatura espanyola i catalana en diverses universitats estatunidenques, ha escrit articles sobre literatura i traducci i ha publicat traduccions del castell i el catal a l'angls d'autors com Quim Monz. s la Coordinadora Institucional de l'Institut Ramon Llull i membre de la North American Catalan Society. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

 Enllaos externs .
 Ressenya de Mary Ann Newman;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201098" title="Cartes (Cantbria)" nonfiltered="3613" processed="3605" dbindex="83623">

Cartes s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria. Els seus lmits sn: al nord amb Reocn, a l'oest amb Mazcuerras, al sud amb Los Corrales de Buelna i a l'est Torrelavega. El municipi de Cartes se situa en l'eix del riu Besaya, just en la zona d'influncia de dos dels focus industrials ms importants de la comunitat: Torrelavega i Los Corrales. Degut principalment a aquest fet, s un dels ms dinmics de Cantbria, demogrficament parlant ja que alberga a una poblaci en creixement continu i que a ms es caracteritza per la seva joventut. 

Demografia.


Font: INE

 Administraci .





Fills illustres.
Els personatges ms clebres nascuts en Cartes sn: 
Fra Pedro Bustamante religis (Riocorvo, 1666     Tunkn, 1728) ;
Jos Cueto Dez de la Maa religis (Riocorvo, 1839     Les Palmes, 1908), ;
Jos Escalante Gonzlez historiador (Riocorvo, 1843     Santander, 1911);
Garca de Bustamante noble i poltic (Segles XVII -   XVIII);
Julio Iglesias Santamara futbolista (Cartes, 1944), ;
Pedro Saiz Bustamante tirador (Cartes, 1955). ;

Enllao externs.

 Ajuntament de Cartes ;
 Ajuntament de Cartes;
 Cartes a Cantabria, 102 municipis;
 Cartes a Cantabria Infinita;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201100" title="Antoni Pelegr i Partegs" nonfiltered="3614" processed="3606" dbindex="83624">
Antoni Pelegr i Partegs (Barcelona 1907 - 2002) fou un advocat i escriptor catal, fill d'Antoni Pelegr i Nicolau i germ de Joan Pelegr i Partegs. Desprs de la guerra civil espanyola se celebraren a casa seva durant quinze anys les sessions de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1958 va fundar el Centre d'Estudis Interplanetaris i el 1966-1968 fou nomenat president de l'Agrupaci Astronutica Espanyola i del 1976 al 1980 de la Comissi de Defensa dels Drets Humans del Collegi d'Advocats de Barcelona. 

Ha escrit poesia amb el pseudnim Santserni, i articles els drets humans i el dret interplanetari. Tamb ha estat un dels promotors el 1980 de la reaparici de Rdio Associaci de Catalunya. Per la seva tasca cvica i cultural ha rebut la medalla de sant Ramon de Penyafort (1991), el premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingstica (1995) i la Creu de Sant Jordi (1998).

 Obres .
 Garlanda d'agapants (1949), poesia;
 Transfiguraci (1963), poesia;
 L'home i el dret en l'espai csmic (1967);
 Drets humans i constituci espanyola (1990);
 Catalans entre la fal i les fletxes (1996);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201102" title="Carles Mani i Roig" nonfiltered="3615" processed="3607" dbindex="83625">
Carles Mani i Roig (Mra d'Ebre o Tarragona, 1866 - Barcelona, 1911) fou un escultor catal.

Format a Tarragona i a Barcelona, ampli estudis a Madrid. El 1894-95 an a Pars, on qued impressionat pel nou concepte escultric introdut per Auguste Rodin, i hagu de ser acollit per Santiago Rusiol, a causa de la penria que hi passava. Desprs torn a Tarragona i a Madrid, on es relacion amb el pintor Nicanor Piole i els escriptors de la Generaci del 98 (Po i Ricardo Baroja, Camilo Bargiela, Ramn del Valle-Incln), que valoraren en ell l'audcia innovadora extrema que represent la seva obra Els degenerats, feta all (1901).

Abans de tornar a Barcelona, el 1906, hagu de desfer l'obra, de mida natural, dEls degenerats i refer-la en ser ja a Catalunya; la mostr a l'Exposici Internacional d'Art de Barcelona del 1907, on caus desconcert. Antoni Gaud li ofer feina, i pass a collaborar amb ell a la Casa Batll, a la Pedrera i a la Sagrada Famlia. Tota la vida estigu batallant per a fer un monument als herois de Tarragona del 1811, del que en va fer tres projectes diferents al llarg de la seva vida. L'Ajuntament de la ciutat convoc, finalment, un concurs per al monument el 1910 i fou convidat a participar-hi, per el premi fou per al tamb morenc Julio Antonio. Mor als quatre dies de la decisi del jurat.

De la seva obra en queden pocs exemples, si b hi ha peces que podem conixer per fotografies de l'poca. La major part de les seves obres conegudes -d'escultura i de dibuix- sn a la Casa Museu Gaud, del Parc Gell de Barcelona, on destaca el model gran dels Degenerats (o Embrutiment), per tamb n'hi ha al Museu d'Histria de Tarragona, al Museu d'Ourense i al MNAC, que t un altre esbs, ms petit, de la seva obra principal, que amb les seves deformacions accentuades i el seu rerefons crtic esdev un clar precedent de l'Expressionisme i un dels renovadors frustrats ms evidents de l'escultura catalana.

La gent gran de Mra d'Ebre, poblaci on nasqu, recorda l'existncia d'un grup escultric a la primera planta de la Casa de la Vila, que representava un llaguter i mig llagut i una dona, tot de mida natural, per es perd, possiblement durant la Guerra Civil.

 Fonts .
 Francesc Fontbona Carles Mani, escultor malet Tarragona-Barcelona: Diputaci de Tarragona-Viena, 2005;
 Catleg exposici Carles Mani, un modernista al marge Tarragona: Caixa de Tarragona, 2007;

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201103" title="Esteve Polls i Condom" nonfiltered="3616" processed="3608" dbindex="83626">
Esteve Polls i Condom (Barcelona 1922) s un actor i director de teatre catal. Debut professionalment el 1952 dirigint L'amor viu a dispesa, de Josep Maria de Sagarra, i el 1957 Juli Csar, primer clssic en catal autoritzat per la censura franquista. A partir d'aquell moment dirig nombroses companyies de Barcelona com la Companyia Maragall del Teatre Romea, el Teatre Experimental de Barcelona i l'Orfe Gracienc, i s considerat el mestre de Nria Espert. 

El 1965 marx a Amrica, on collabor en la fundaci de les companyies nacionals de teatre de Colmbia el 1967 i de Costa Rica el 1971. El 1973 va tornar a Catalunya, i des del 1980 ha dirigit obres a Catalunya. El 1995 es retir i el 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Muntatges.
 1952. L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra;
 1957, 23 gener. Partits pel mig de Xavier Fbregas;
 1957, 12 maig. Assaig general de Josep Escobar;
 1957. Bolero, original de Michel Durand, amb traducci de Xavier Regs;
 1958, 6 mar El gran giravolt, d'Antoni Santos i Antol. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. ;
 1974. El seor de Pigmalin, de Jacinto Grau;
 1974. Los hijos del sol de Mxim Gorki;
 1975. Els invasors de Egon Wolff;
 1976. Maral Prior de Josep Maria de Sagarra;
 1980. Canig (1980) amb text de Jacint Verdaguer;
 1984. Les dones svies de Molire;
 2000. Romeo i Julieta de William Shakespeare;
 2001. Fedra de Jean Racine;
 2001. Caos dempeus de Vronique Olmi;
 2004. Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra;
 2005. Jugant amb Molire de Juan Antonio Castro;

 Enllaos externs .
  Muntatges d'Esteve Polls al Teatre Nacional de Catalunya;
  Biografia d'Esteve Polls;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201108" title="Erupci vulcaniana" nonfiltered="3617" processed="3609" dbindex="83627">


Les erupcions vulcanianes normalment comencen amb erupcions freatomagmtiques que poden arribar a ser extremadament sorolloses per la pujada per la terra de l aigua escalfada pel magma. A continuaci una explosi neteja la xemeneia i es produeix una columna d'erupci de color gris brut, mentre que les antigues roques que taponaven la xemeneia son ejectades fora del respirador. Mentre el respirador s'aclareix, els nvols de cendra es tornen grisos blancs i de color crema, amb volutes de cendra i fum similar a les que es produeixen a les erupcions plinianes. A aquesta fase se segueix una altra amb producci de lava viscosa que cont quantitats altes de gas i que produeix cendra volcnica vidriosa. Es coneixen fluxos piroclstics, per exemple, a les erupcions de Stromboli 1930, a la de la Illa de Montserrat des del 1995 a l actualitat, Mont Unzen 1991-1995 entre d altres.

En aquests tipus d erupcions, el tefra es dispersa per rees ms extenses que als tipus d erupcions hawaianes o estrombolianes. La roca piroclstica i els dipsits de  base formen un con volcnic, mentre que la cendra cobreix una rea circumdant fora ms gran. L'erupci acaba amb un flux de lava viscosa. Les erupcions vulcanianes poden llanar blocs de roca de diversos metres de grandria a uns quants centenars de metres i, ocasionalment, fins a uns quants quilmetres.

El terme Vulcani va ser utilitzat per primer cop per Giuseppe Mercalli, al presenciar durant el 1888-1890 les erupcions de l'illa de Vulcano. La seva descripci d aquest estil d'erupci s'utilitza ara a tot el mn. Mercalli descrivia les erupcions vulcanianes com "... un can disparant a intervals llargs." La seva natura explosiva s degut a l alt contingut de slice al magma. Gaireb tots els tipus de magma poden provocar-lo, per el magma amb un 55% o ms de slice s el ms com que produeixi aquests tipus d erupcions. Els alts nivells de slice augmenten la viscositat del magma el qual augmenta al seu torn la seva capacitat explosiva.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201110" title="Michael E. Porter" nonfiltered="3618" processed="3610" dbindex="83628">
Michael E. Porter (Ann Arbor, Michigan 1947) s un economista estatunidenc. que se centra en temes d'economia i administraci d'empreses. Actualment s professor a l'Escola de Negocis de la Universitat de Harvard (Harvard Business School), on dirigeix l'Institut per a l'estratgia i la competitivitat (Institute for Strategy and Competitive). 

Porter s B.A (Bachellor in Arts) en enginyeria mecnica i aeroespacial, per la Universitat de Princeton (1969), MBA per la Universitat d'Harvard (1971) i Ph.D. en Economia Empresarial (Business Economics) per la Universitat de Harvard (1973). La seva principal teoria s gerncia estratgica, que estudia com una empresa o una regi poden construir un avantatge competitiu i sobre ella desenvolupar una estratgia competitiva. El 1984 va ser cofundador de Monitor Group, una empresa de consultoria en administraci i estratgia. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 The Competitive Strategy (1980), ;
 The Competitive Advantage (1985)   ;
 The Competitive Advantage of the Nations (1991);
 On Competition (1998);

 Vegeu tamb .
 Anlisi Porter de les cinc forces;
 Estratgies genriques de Porter;

Enllaos externs.
Les Estratgies Competitives Genriques de Porter;
El Model de les "Cinc Forces" de Porter;
El Diamant de Porter;
Autors Famosos: Michael Porter;
 Web Oficial de Michael Porter  ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201111" title="Edat fosca grega" nonfiltered="3619" processed="3611" dbindex="83629">


L'edat fosca grega s el perode que transcorre des del collapse del mn micnic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els perodes submicnic (Grcia continental) i subminoic (Creta) entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el perode protogeomtric (1050 aC-900 aC).

El terme "Edat Fosca" reflecteix la decadncia en termes de riquesa i cultura material enfront dels perodes anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassesa de dades. Noms la ciutadella de civilitzaci micnica d'Atenes, encimbellada a la part alta de la Acrpoli, va resistir la destrucci.

NOTA: El terme "Edat Fosca" s'utilitza tamb per a referir-se al comenament de l'edat mitjana, ressaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si b aquesta nomenclatura no s universalment acceptada, perqu avui dia tendeix a considerar-se que aquesta poca tenia una cultura diferent, per no mancava d'ella.

Dataci. 
Aquest perode est basat en la dataci d'estils cermics predominants en l'tica, que no sempre poden extrapolar-se amb facilitat a altres regions de Grcia. Es tracta, doncs, de fases arqueolgiques, que marquen una evoluci no idntica en diferents rees de l'Hlade, per que s'empren per consens com una manera convenient de classificaci general.

Causes.
S'ha indicat que la invasi dels doris, un poble d'origen hell, representa el comenament de la destrucci i per tant de l'Edat Fosca. Aquest poble contava amb el domini del ferro, que li proporcionava una tecnologia superior, encara que aix per si solament no pot ser una explicaci per a 400 anys de histria sumits en el caos i la destrucci.

Encara que normalment es parla de l'Edat Fosca en referncia a Grcia, aquesta es va estendre a nombroses altres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influncia troiana i als hitites que tamb van sucumbir. Una de les conseqncies de l'Edat Fosca va anar probablement - doncs no s segur - el naixement dels cridats Pobles de la Mar, que en les seves migracions o les seves accions per a la supervivncia prpia van amenaar als Fenicis i als Egipcis. De fet tan sols el poders Egipte de Ramss III va aconseguir repellir l'atac, encara que va quedar bastant afeblit.

Divisi.

Perode submicnic.
Davant la destrucci i la dispersi de la poblaci, la millor forma d'analitzar l'evoluci s l'anlisi de les cermiques gregues.

Durant el perode submicnic es constatar un repertori tipolgic redut com una evoluci de lestil graner micnic, amb una decoraci simple a fora de lnies horitzontals ondades, verticals, triangles o semicercles fets a m. Es tracta de motius foscs sobre fons clar.

Perode protogeomtric.
Es produeix un gran avan en la cermica grcies a avenos tcnics com l'aparici del torn rpid i l's del comps i el pinzell mltiple aix com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantaci i dels vernissos.

Els motius de la cermica passen a ser totalment geomtrics amb predomini de lnies rectes paralleles. Els nics motius corbs que apareixen es realitzen amb l's del comps. La part principal de la decoraci se situa en la franja central del recipient.

Els millors exemples de l'art protogeomtric i geomtric es troben a Atenes, en les necrpolis del Cermic i del Dipylon. Cap al final de protogeomtric apareix una variant decorativa denominada estil de Dipylon negre.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201113" title="Fundaci Noguera" nonfiltered="3620" processed="3612" dbindex="83630">

Fundaci Noguera s una entitat cultural catalana sense nim de lucre, creada a Barcelona el 1976 pel notari Raimon Noguera i de Guzman, que treballa per a difondre el patrimoni histric documental catal i, molt especialment, el que ha generat l'activitat notarial al llarg dels segles. El 1998 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Ha publicat inventaris d'arxius notarials de Catalunya i ha fet edicions crtiques d'ordenacions, colleccions i textos jurdics d'especial inters per a l'evoluci del dret catal, i s'encarrega de la publicaci de la Revista d Estudis Histrics i Documents dels Arxius de Protocols, fundada el 1948 per Raimon Noguera. Tamb organitza Congressos d'histria del notariat i convoca beques. Des del 2007 el president s Joan-Josep Lpez Burniol.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Fundaci Noguera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201114" title="Loureno Filho" nonfiltered="3621" processed="3613" dbindex="83631">


Manuel Bergstrm Loureno Filho (1897-1970) va sser un pedagog brasiler.

Entre 1922 i 1924 tingu un paper important en la reforma de l'ensenyament primari de l'estat brasiler de Cear.

Entre 1930-1931 organitz l'ensenyament normal i professional a So Paulo . A partir del 1932 dirig l'Institut d'Educaci (Escola Superior de Pedagogia) de Rio de Janeiro.

Treball tamb en alfabetitzaci d'adults en programes promoguts per l'OEA i la UNESCO.

s un dels grans divulgadors terics del moviment de l'escola nova.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201115" title="Ix (Alta Cerdanya)" nonfiltered="3622" processed="3614" dbindex="83632">

Ix (en francs Hix, d') s un poble de la comuna francesa de la Guingueta d'Ix dins la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Fins el 1815 fou el cap d'aquest municipi.

Histria.
L'esglsia parroquial de Sant Mart d'Ix est documentada des de l'any 1063, per ja des del 1061 es tenia constncia de l'existncia d'un palau dels comtes de Cerdanya en els terrenys d'Ix. De fet, els comtes hi fixaren la seva residncia d'estiu i en nombroses ocasions hi traslladaren la seu del comptat. A finals de l'edat mitjana ced protagonisme en favor de Llvia i Puigcerd. Desprs del tractat dels Pirineus, es convert en una localitat fronterera i aix propici la proliferaci de guinguetes (barriades) al costat de la frontera que creixeren grcies al comer transfronterer i al contraban. A 1815 aquestes "Guinguetes d'Ix" ja devien ser ms grans que la poblaci original i fou aleshores quan Llus Antoni de Frana don el nom de Madame a aquests burgs i passaren a ser cap de municipi.

Actualment Ix s'agrupa al voltant de l'esglsia de Sant Mart d'Ix i s principalment conegut pel festival de msica clssica que s'hi celebra durant l'estiu.

Vegeu tamb.

Sant Mart d'Ix;
La Guingueta d'Ix;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201118" title="Robafaves Llibres SCCL" nonfiltered="3623" processed="3615" dbindex="83633">
Robafaves Llibres SCCL o Llibreria Robafaves s una llibreria de Matar, fundada el 1975 per la Uni de Cooperadors de Matar, i que el 1978 va prendre la forma de societat cooperativa. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca de potenciaci de la lectura i difusi cultural a Matar i el Maresme, sobretot de la diada de Sant Jordi.

 Funcionament .
La llibreria t estructura cooperativa autogestionria de la que en formen part un total de 18 socis. Dna treball a 29 persones, les quals tamb estan en procs
d'incorporar-se com a socis. En els darrers anys han optat per l especialitzaci i han fundat tres llibreries: la d'idiomes (Robafaves Books), la de llibres de butxaca (Robafaves Butxaca) i la infantil (Robafaves Jove); aquesta ltima s la millor llibreria infantil d'Espanya i compta amb la collaboraci d'experts. 

El 2002 va adquirir el 51 % de la Llibreria Catalnia.Tamb s'ha associat amb la cooperativa Abacus per a obrir una nova llibreria a Matar sota la marca d'ACTUA.

 Enllaos externs .
 Pgina de Llibreria Robafaves;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201122" title="Lorenzo Luzuriaga Medina" nonfiltered="3624" processed="3616" dbindex="83634">
Lorenzo Luzuriaga Medina (Valdepeas, 1889-1959) va sser un pedagog i educador espanyol.

Deixeble de Francisco Giner de los Ros i d'Ortega y Gasset, es va moure en les coordenades de Dilthey, tot i que no accept el seu historicisme.

El 1922 fund la Revista de Pedagoga a Madrid.

Entre altres crrecs va ser secretari tcnic del ministeri d'Instrucci Pblica durant la Segona Repblica Espanyola.

A l'exili fou catedrtic de les universitats de Tucumn i Buenos Aires, i director de l'editorial Losada.

La seua producci bibliogrfica s molt extensa i abraa des de la histria de la pedagogia fins a la vulgaritzaci dels nous corrents educatius.

Obres.

La enseanza primaria en Espaa, (1915).
La preparacin de los maestros, (1918).
El analfabetismo en Espaa, (1919).
La escuela unificada, (1922).
Las escuelas nuevas, (1923).
Escuelas de ensayo y reforma, (1924). ;
Escuelas activas, (1925).
La educacin nueva, (1927).
Bases para un anteproyecto de Ley de Instruccin Pblica inspiradas en la idea de la escuela nica, (1931, reedici de la seua obra de l'any 1918). ;
Ideas para una reforma constitucional de la educacin pblica, (1931).
La escuela nica, (1931).
La nueva escuela pblica, (1931).
La educacin nueva, (1942).
La pedagoga contempornea, (1942).
Reforma de la educacin, (1945).
Historia de la educacin pblica, (1946).
Pedagoga, (1950).
Pedagoga social y poltica, (1954).
Antologa pedaggica, (1956).
La Institucin Libre de Enseanza y la educacin en Espaa, (1957).
Diccionario de pedagoga, (obra pstuma).

Referncies.



Enllaos externs.

 Web dedicada a Lorenzo Medina Luzuriaga. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201123" title="Andreu Rabasa i Negre" nonfiltered="3625" processed="3617" dbindex="83635">
Andreu Rabasa i Negre (Mollet del Valls, 1930) s un empresari catal. Estudia a l'Escola Industrial de Barcelona, i desprs enginyeria i direcci d'empreses a l'IESE. Des del 1976 continu la tasca iniciada pel seu pare, Sime Rabasa i Singla, i ha dedicat tota la seva vida a la creaci, innovaci i direcci de Rabasa-Derbi, una de les niques fbriques de ciclomotors i motos totalment nacionals que hi ha a Espanya. El 2000 fou nomenat president d'honor de l'empresa. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi, i endems, la Medalla d'Or al Mrit Esportiu, per la Federacin Espaola de Motociclismo; la Insgnia d'Or de la Reial Federaci Catalana de Motociclisme i la Clau de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Entrevista de TV3 als Rabasa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201125" title="Anton Makrenko" nonfiltered="3626" processed="3618" dbindex="83636">

Anton Seminovitx Makrenko (en rus                          ) (1888-1939) va sser un pedagog i escriptor rus.

Durant 15 anys treball en la reeducaci d'infants abandonats.

En els darrers anys de la seua vida va escriure les seues experincies.

Era partidari de la vida en comunitat, per tal que els joves aprenguin a relacionar-se, i del treball, a travs del qual l'sser hum transforma la natura, ambds aspectes base de la sociabilitzaci de l'individu.

Referncies.


Enllaos externs.
 Bibliografia referent a Anton Makrenko a la Biblioteca Nacional Alemanya ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201133" title="Waterloo" nonfiltered="3627" processed="3619" dbindex="83637">



Waterloo (en  val Waterl) s un municipi de Blgica, a la provncia de Brabant Val, que forma part de la regi valona. El municipi tnia 29.315 habitants el 2007.

Histria.
El municipi s conegut perqu, el 1815, hi va tenir lloc l'ltima batalla de Napole contra els exrcits aliats conduts pel Duc de Wellington.

Altres poblacions anomenades "Waterloo".
s el primer de tots els Waterloo al mn.

Al Regne Unit hi ha 8 pobles amb el mateix nom: 
Waterloo (Motherwell);
Waterloo (Lambeth);
Waterloo (Horsham Saint Faith);
Waterloo (Poole);
Waterloo (Haverfordwest);
Waterloo (Bude);
Waterloo (Perth);
Waterloo (Sefton);

A Alemanya n'hi ha 2:
Waterloo (Karstdt) al Brandenburg;
Waterloo (Hohenhausen) a la Rennia del Nord-Westflia;

Als Estats Units n'hi ha 29.

A Canad n'hi ha 5.

A Frana no n'hi ha cap.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201137" title="Ritme" nonfiltered="3628" processed="3620" dbindex="83638">


El ritme, en msica, s el parmetre que determina la durada del so. El ritme i la melodia sn els dos elements que, bsicament, permeten caracteritzar una determinada frase musical, tot i que n'hi ha d'altres, com la dinmica o l'expressi.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201138" title="Jeh" nonfiltered="3629" processed="3621" dbindex="83639">
Segons la Bblia, Jeh (en hebreu,        -       Y h ben Yehoshafat) va ser el des rei del Regne d'Israel.

Jeh era fill de Jehoixafat, fill de Nimx. Va entrar a l'exrcit reial i va assolir el rang de capit sota el regnat de Jehoram d'Israel.

Un dia va rebre la visita d'un sabi que venia en nom del profeta Eliseu. Van tancar-se en una cambra i l'home el va ungir rei del Regne d'Israel. Aleshores Jeh, desprs de rebre el suport de tots els generals de l'exrcit, va sublevar-se contra Jehoram, qui es trobava amb el rei Ahazi de Jud lluitant contra Assria.

Aleshores van enfrontar-se, davant la sorpresa de l'exrcit siri, les tropes israelites que donaven suport a Jehoram i les tropes jueves d'Ahazi de Jud contra les tropes israelites que donaven suport a Jeh. Aquest va assassinar Jehoram i va ferir Ahazi al camp de batalla, desprs es present a Jizreel i va matar tota la famlia reial; la reina mare Jezabel, els setanta fills del rei Acab i tots els seus familiars.

La primera decisi com a rei fou la d'executar tots els profetes del du Baal i enrunar tots els temples i altars en honors de dus estrangers.

El rei d'Assria, Hazael, va aprofitar l'estat de violncia extrema que es vivia al Regne d'Israel per envair-lo. D'aquesta manera, el govern de Samaria va perdre les terres de l'est del Jord, tot el territori de Galaad, de Gad, de Rubn i de Manasss, Aroer i Basan, quedant com un regne molt marginal del Prxim Orient.

Desprs de vint-i-vuit anys de regnat, Jeh va morir i fou succet pel seu fill Joahaz d'Israel.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201139" title="Ahazi de Jud" nonfiltered="3630" processed="3622" dbindex="83640">
Segons la Bblia, Ahazi (en hebreu          -      Ahazyahu ben Yehoram) fou el sis rei de Jud.

Pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud i era fill del rei de Jud Joram i d'Atalia, filla d'Omr, rei del Regne d'Israel.  

Fou coronat rei de Jud quan tenia vint-i-dos anys, desprs que el seu pare mors a Jerusalem. Ell era el fill petit de Joram, per tots els altres prnceps de Jud havien estat assassinats en una rtzia rab que saquej Jerusalem.

Es va casar i va tenir diversos fills, amb la seva concubina Sibi va infantar:
Joaix, rei de Jud;
Tots els seus fills, excepte Joaix, foren assassinats per la seva via Atalia, que va usurpar el tron a la mort d'Ahazi.

Va aliar-se amb el rei Jehoram d'Israel contra el rei d'Assria, Hazael. Durant un combat van ferir Jehoram i Ahazi es va retirar a la seva tenda a fer-li companyia. Mentre eren all van assabentar-se que els oficials de Jehoram s'havien sublevat i havien nomenat nou rei del Regne d'Israel un general anomenat Jeh.

Aleshores van enfrontar-se, davant la sorpresa de l'exrcit siri, les tropes israelites que donaven suport a Jehoram i les tropes jueves d'Ahazi contra les tropes israelites que donaven suport a Jeh. Aquest va assassinar Jehoram i va ferir Ahazi.

El rei de Jud es va retirar cap a la ciutat de Meguid on va morir uns dies desprs a l'edat de vint-i-tres anys. El seu cos fou portat a Jerusalem on fou enterrat. 

Poc desprs del dol per la mort del rei, la mare del monarca mort Atalia va usurpar el tron i va ordenar l'assassinat de tots els seus nts. El jove Joaix es va poder escapar i sis anys ms tard aconseguiria ser proclamat nou rei de Jud.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201143" title="Fushigi Ygi" nonfiltered="3631" processed="3623" dbindex="83641">

Fushigi Yugi s un manga creat per Yuu Watase l'any 1991, i que narra les aventures d'una estudiant japonesa anomenada Miaka Yuki, a la Xina Imperial, dins d'un llibre.

 Histria .
Un dia, la Miaka i la seva millor amiga, la Yui Hongo, van a la biblioteca i troben un llibre titulat "Els Quatre Dus del Cel i la Terra", i en obrir-lo i passar la primera pgina, entren dins del llibre. All, la Miaka i la Yui coneixeran un noi anomenat Tamahome, que les salvar de l'atac d'uns comerciants d'esclaus. Ms tard, tant la Miaka com la Yui tornaran al seu mn. Uns dies desprs, la Miaka torna sola a l'interior del llibre i es dedicar a buscar a en Tamahome, ja que s l'nica persona que coneix en aquell lloc. desprs de trobar-lo, la Miaka es fica en un embolic per culpa d'una broma que li gasta en Tamahome, i sn portats a palau, perqu els gurdies creuen que sn dimonis, i els han d'executar. Malgrat tot, la Miaka i en Tamahome aconsegueixen escapar, per se separen dins del palau. La Miaka troba a una noia molt bonica, que li diu que l'ajudar, encara que ms tard es descobreix que no s una noia, sino el mateix emperador! Unes hores desprs, la Miaka s'assabenta de qu est destinada a convertir-se en la sacerdotessa de Suzaku, i ha de protegir el pas de Hong-nan, on ha anat a parar dins el llibre, a ms de trobar les set estrelles de Suzaku. Per no estar sola, sin que en Tamahome (que resulta que s una d'aquestes estrelles) i l'emperador, anomenat Hotohori, que tamb n's una, l'acompanyaran i protegiran. Durant el temps en qu estar dins el llibre, la Miaka s'enamorar d'en Tamahome, i aquest d'ella. A part, la Yui, que abans era la seva millor amiga, es tornar la seva enemiga per culpa d'un malents i ms d'una vegada intentar espatllar la relaci de la Miaka i en Tamahome. La Yui tamb es convertir en sacerdotessa, per aquesta vegada de Seyriu, el du protector del pas de Ju-dong, i tamb haur de buscar set estrelles, per de Seiry.

 Estrelles i sacerdotessa de Suzaku .
Tamahome (  ): s un dels protagonistes. T 17 anys. T el smbol d'estrella al front i la seva habilitat sn les arts marcials. s el ms gran de cinc germans, i ha de cuidar d'ells, ja que el seu pare est malalt i la seva mare va morir quan ell tenia 12 anys. La seva afici sn els diners, i odia malgastar-los. s un noi molt amable i una mica tmid, encara que tamb s molt madur per la seva edat (17 anys).

Hotohori (  ): L'emperador de Hong-nan est enamorat de la sacerdotessa.T 19 anys. T el smbol d'estrella al coll i la seva habilitat s el maneig de l'espasa.

Nuriko (  ): La seva afici es vestirse de noia, i quan el van conixer formava part de les dames de la cort de l'emperador Hotohori. T el signe d'estrella al costat esquerre del pit i la seva habilitat s la fora sobrehumana que t.

Tasuki (  ): Era el lder d'una banda de lladres, per va decidir deixar-los i anar amb la banda de la Miaka. Li agrada la Miaka, tot i que intenta amagar-ho. T 18 anys. T el signe d'estrella a l'anvanbra dret i la seva habilitat s controlar el foc.

Chiriko (  ): s el ms petit del grup. T el signe d'estrella al peu esquerra i la seva habilitat s la sabiduria.

Chichiri (  ): T 24 anys, i s el que t ms secrets del grup. En Chichiri amaga la seva cara sota una mscara, ja t un tall a l'ull dret. T el signe d'estrella al genoll dret i t la habilitat de canvier d'aspecte a voluntat.

Mitsukake (  ):T 22 anys, tot i que sembla ms gran. T el signe d'estrella al palmell de la m esquerra i la seva habilitat es curar.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201145" title="Atalia" nonfiltered="3632" processed="3624" dbindex="83642">
Segons la Bblia, Atalia (en hebreu         -     Atalyah bat Ah b) va ser reina de Jud en estar casada amb el rei de Jud Joram i posteriorment en usurpar el tron desprs de la mort del seu fill Ahazi.

Atalia era filla d'Acab, rei del Regne d'Israel. Es va casar amb Joram rei de Jud i tingu diversos fills, entre ells:
Ahazi, rei de Jud.

A la mort del seu esps Joram, va convertir-se en la mare del nou rei, Ahazi. El jove rei no va arribar a regnar ni un any ja que fou ferit de mort durant la guerra civil israelita entre els partidaris de Jeh i Jehoram.

Poc desprs de l'enterrament del seu fill a Jerusalem, Atalia va ordenar el degollament de tots els seus nts per quedar-se ella com a monarca successora del seu fill.

Set anys desprs sent una gran cridria al Temple de Salom. Hi va entrar i va veure amb desesperaci que havien ungit com a rei de Jud un nt seu (que havia aconseguit escapar de la condemna a mort d'Atalia) anomenat Joaix. Aleshores la van arrestar, la van fer sortir del Temple i la van executar.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201159" title="Warren G. Harding" nonfiltered="3633" processed="3625" dbindex="83643">


Warren Gamaliel Harding (2 de novembre de 1865 - 2 d'agost de 1923) va ser el 29 President dels Estats Units durant el perode 1921-1923 i va ser el sis president d'aquest pas que va morir durant el seu mandat. Desprs d'ocupar el lloc de senador per Ohio, va aconseguir la nominaci com candidat presidencial pel partit Republic, la seva administraci es va caracteritzar pels escndols finals del seu mandat que implicaven a diversos amics seus que van ser denominats com "la banda d'Ohio" i que en part van motivar la crisi cardiaca que li va costar la vida.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201160" title="Joaix" nonfiltered="3634" processed="3626" dbindex="83644">
Segons la Bblia, Joaix (en hebreu         -       Yehoash ben Ahazyahu) fou el vuit rei de Jud.

Joaix pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud i era fill del rei Ahazi de Jud i d'una concubina anomenada Sibi. Quan tenia uns mesos, tots els seus 69 germans foren degollats per ordre de l'esposa del seu avi Joram, Atalia, que havia usurpat el tron desprs de la mort del seu fill Ahazi.

Joaix aconsegu salvar-se grcies a la seva tia Jehoixeba, que l'amag al Temple de Salom durant set anys. Un dia, el Summe Sacerdot d'Israel, Joiad, va ungir-lo com a rei de Jud a l'interior del Temple.

Quan va entrar la reina Atalia, la van arrestar i la van executar. Des de llavors, el tron rest en mans d'un jovenet de set anys.

Quan va complir trenta anys va ordenar una reparaci del Temple de Salom per aconseguir la seva grandesa inicial. Es va casar dues vegades i va tenir nombrosos fills.

El projecte es va trencar quan el rei d'Assria, Hazael, va enfilar les tropes cam de Jerusalem per atacar-la. Aleshores, Joaix va agafar tot l'or i els diners que va poder i va entregar-los als assiris a canvi de la no ocupaci del seu regne. Els assiris van saquejar tot el territori igualment. Fins i tot van entrar a sang i foc al palau reial i van deixar malferit el rei.

Molt poc desprs es va trobar el cadver del rei, dos generals del seu exrcit l'havien rematat al seu propi llit. Tenia quaranta-set anys i el seu fill Amasies fou coronat nou rei de Jud.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201161" title="Andrs Manjn" nonfiltered="3635" processed="3627" dbindex="83645">
Andrs Manjn (1846-1923) va sser un pedagog i canonista espanyol.

El 1889 fund les Escuelas del Ave Mara a les coves del Sacromonte (Granada), moviment que s'estengu arreu de l'Estat espanyol i que ha exercit una gran influncia en la pedagogia catlica espanyola del segle XX.

Malgrat que el seu ideari fos un reflex del pensament educatiu d'una societat preindustrial, cal reconixer que va concebre l'ensenyament des de l'ptica de l'activisme pedaggic i que va tindre intucions didctiques encertades.

Referncies.




Enllaos externs.

 Biografia i fotografia d'Andrs Manjn. ;
 Biografia i cronologia d'Andrs Manjn. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201163" title="Erupci peleana" nonfiltered="3636" processed="3628" dbindex="83646">
Les erupcions Peleanes sn un tipus d'erupci volcnica. Poden esdevenir quan el magma viscs, tpicament de tipus rioltic o andestic, est implicat en l'erupci. Comparteix algunes similituds amb les erupcions Vulcanianes. 

Les caracterstiques ms importants d'una erupci Peleana s la presncia d'una allau de cendra volcnica calenta, el que s'ha donat a conixer com a flux piroclstic. La formaci de cpules de lava s un altre tret caracterstic. Breus fluxos de cendra o la creaci de cons de pedra tosca es poden observar tamb.

Les fases inicials de l'erupci estan caracteritzades per fluxos piroclstics. Els dipsits de tefra tenen un volum i una importncia ms baixa que les corresponents a les erupcions plinianes i vulcanianes. El magma viscs llavors forma una cpula inflada i costeruda, anomenada tamb espina volcnica, a la xemeneia del volc. La cpula pot ms tard collapsar, provocant fluxos de cendra i blocs calents. El cicle d'erupci es completa normalment en pocs anys, per en alguns casos pot continuar durant dcades, com en el cas del volc Santiaguito.

L'explosi el 1902 del Mont Pele va ser el primer cas descrit d'una erupci Peleana, i li don el seu nom.

Alguns altres exemples sn l'erupci de 1948-1951 de l'Hibok Hibok, l'erupci de 1951 del Mont Lamington, que ha quedat com l'observaci ms detallada d'aquest tipus d'erupci, l'erupci de 1956 de Bezymianny, i l'erupci de 1968 del volc Mayon.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201164" title="Joahaz" nonfiltered="3637" processed="3629" dbindex="83647">

Joahaz d'Israel, vuit rei del Regne d'Israel.
Joahaz de Jud, disset rei de Jud i descendent del Rei David.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201166" title="Jehoaix" nonfiltered="3638" processed="3630" dbindex="83648">
Segons la Bblia, Jehoaix (en hebreu,        -      Yeho ash ben Yeho ahaz) fou el dotz rei del Regne d'Israel desprs de la mort del Rei Salom.

Jehoaix era fill del rei Joahaz i el va succeir a la seva mort. Va fer front a la invasi del regne de Jud, aconseguint fer presoner el rei de Jud Amasies. A continuaci es va endinsar fins la mateixa capital del regne jueu, Jerusalem, i la va saquejar.

Un dia s'assabent que el profeta Eliseu estava malalt de mort. L'an a veure i li suplic que interceds per a derrotar els assiris, que feien incursions violentssimes al petit Regne d'Israel. Jehoaix va derrotar tres vegades els exrcits sirians i va aconseguir ampliar les fronteres del seu petit reialme.

Desprs d'un regnat de setze anys va morir i fou succet pel seu fill Jeroboam.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201174" title="Universitat de Londres" nonfiltered="3639" processed="3631" dbindex="83649">
 
La Universitat de Londres (en angls: University of London) s una clebre instituci d'educaci superior amb seu en la capital britnica. No s una universitat tradicional sin una federaci voluntria de 19 collegis universitaris totalment independents en l'mbit acadmic i administratiu, els quals al seu torn collaboren de manera proporcional en el pressupost del sistema i en el sosteniment d'onze instituts. La universitat s la tercera ms antiga d'Anglaterra i va nixer per a donar educaci a aquells anglesos que per motius religiosos no podien assistir a la Universitat d'Oxford o a la Universitat de Cambridge, les quals noms admetien alumnes anglicans a principis del segle XIX. 

Amb la uni de diversos collegis londinencs i desprs de diverses collectes, la universitat es va constituir oficialment l'any 1836. El 1878 es va convertir en la primera universitat al Regne Unit a admetre dones i per a 1908 s'havia convertit en la universitat ms gran del pas. Actualment compta amb ms de 115.000 alumnes.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201175" title="Ni Aquarii" nonfiltered="3640" processed="3632" dbindex="83650">


Ni Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius.

Ni Aquarii s una estrella gegant groga del tipus G de la magnitud aparent +4,50. Est aproximadament a 164 anys-llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201177" title="Universitat d'Estocolm" nonfiltered="3641" processed="3633" dbindex="83651">

La Universitat d'Estocolm (Stockholms universitet) s la universitat ms gran de Sucia. T al voltant 39.000 alumnes en les seves quatre facultats. La Universitat d'Estocolm ofereix uns 1.200 cursos i 50 carreres, que cobreixen diverses disciplines com rab, Dramatrgia, Dret, Cincies Poltiques fins a fsica, qumica i geografia. 

Enllaos externs.
Stockholms universitet  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201179" title="Princeton" nonfiltered="3642" processed="3634" dbindex="83652">
 
La ciutat nord-americana de Princeton es troba al comtat de Mercer, a Nova Jersey. s part de l'rea metropolitana de Nova York i s internacionalment coneguda per la seva prestigiosa Universitat. Aquesta va ser fundada el 1746, sent, per tant, una de les ms antigues del pas.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201180" title="Amasies" nonfiltered="3643" processed="3635" dbindex="83653">
Segons la Bblia, Amasies (en hebreu         -      Amatzyah ben Yehoash) fou el nov rei de Jud.

Amasies pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud i era fill del rei Joaix i la jerusalemita Jehoadan. Va regnar vint-i-nou anys.

Tenia vint-i-cinc anys quan el seu pare fou assassinat a mans de dos generals de l'exrcit reial, aprofitant el moment d'anarquia que es va viure en una rtzia assria a Jerusalem. Amasies s'impos a la conspiraci i fou coronat rei de Jud. Aleshores inici una caa de bruixes i execut a tots els sospitosos d'haver conspirat contra el seu pare.

Va derrotar l'exrcit edomita incorporant el regne d'Edom definitivament al regne de Jud. Enorgullit de la seva gesta, va provocar la guerra amb el regne d'Israel per en va sortir venut i fou fet presoner per Jehoaix, rei del regne d'Israel. A continuaci, les tropes israelites van arribar al cor del regne i van saquejar Jerusalem.

Desprs d'aix, fou alliberat amb pblica humiliaci. Va continuar governant uns anys ms fins que hi hagu una confabulaci contra ell, hagu d'abandonar Jerusalem i fou assassinat a Laquix. El seu fill Azari el va succeir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201181" title="Jeroboam II" nonfiltered="3644" processed="3636" dbindex="83654">
Segons la Bblia, Jeroboam (en hebreu,         -     Yerav am ben Yeho ash) fou el tretz rei del Regne d'Israel.

Era fill de Jehoaix i estava casat amb la jerusalemita Jecoliahu. Va aconseguir rebutjar la invasi siriana i va establir els lmits d'Israel.

Desprs de 41 anys de regnat, fou succet pel seu fill Zacari.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201182" title="Hosti" nonfiltered="3645" processed="3637" dbindex="83655">
Hosti (Hostius) fou un poeta i escriptor rom, autor del poema Bellum Histricum en hexmetres heroics referits a la guerra d' Illria portada a terme pels cnsols Aule Manli Vuls i Marc Juni Brut el 178 aC. De la seva personalitat no s coneix res per l'obra fou prou important. 

Es creu que l'autor va viure al segle I i que va escriure expressament sobre un fet passat i poc conflictiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201185" title="Huneric" nonfiltered="3646" processed="3638" dbindex="83656">
Huneric o Hunneric () fou rei dels vndals d'frica des del 477 al 484. Era fill de Genseric al que va succeir a la seva mort el 477.

Es va casar amb Eudcia, germana de l'emperador Valentini III, la qual fins llavors era hostatge del vndals. 
Durant el seu regnat les fonts generalment catliques diuen que va perseguir als catlics (el rei era Arri).

Va morir de malaltia el 484 i el va succeir Guntamund. 

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201186" title="Azari" nonfiltered="3647" processed="3639" dbindex="83657">
Segons la Bblia, Azari o Ozies (en hebreu        -      Uziyah ben Amatzyah) va ser el des rei de Jud. 

Era fill d'Amasies, rei de Jud, i Jecoliahu, ciutadana de Jerusalem. Pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud i va succeir el seu pare Amasies a la mort d'aquest quan noms comptava setze anys.

Segons l'historiador bizant del segle VIII Jordi Sincelus, les primeres Olimpades tingueren lloc durant el regnat d'Azari.

Va ocupar part del pas dels filisteus, dels rabs, dels menites i dels ammonites.

Es va contagiar amb la lepra i hagu de viure allat de tothom. El seu fill primognit Jotam fou declarat rei de facto del regne de Jud en nom del seu pare.

Desprs de cinquanta-dos anys de ser rei de Jud, va morir i el seu fill Jotam, que ja feia uns anys que governava, fou coronat rei nic.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201187" title="Hibrees" nonfiltered="3648" processed="3640" dbindex="83658">


Onomstica:

Hibrees de Milasa, gran orador grec;

Hibrees de Creta, poeta lric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201188" title="Hibrees de Milasa" nonfiltered="3649" processed="3641" dbindex="83659">
Hibrees de Milasa (Hibreas, ) fou un gran orador nadiu de Milasa a Cria. Estrab diu que fou el ms gran del seu temps. Era molt pobre i amb esfor va agafar una posici fins esdevenir un dels dirigents locals (el principal dirigent local era Entidem),.

El 41 aC Marc Antoni va assolar l'sia Menor desprs de la seva victria a Filips, per Hibrees va aconseguir per Milasa l'eliminaci de la doble taxa quan va dir al triumvir: "Si pots ordenar el cobrament dues vegades l'any tamb has de poder-nos donar dos estius i dues tardors". 

Quan Lbie i els parts van envair l'sia Menor el 40 aC noms Laodicea (sota Zen) i Milasa (sota Hibrees) li van plantar cara. Quan Milasa fou ocupada la propietat d'Hibrees fou confiscada, per ell mateix ja s'havia escapat a Rodes. Fou restaurat ms tard, quan els parts foren expulsats per Ventidi. 

Sneca l'esmenta alguns cops. La seva obra s'ha perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201189" title="Montserrat Minobis i Puntonet" nonfiltered="3650" processed="3642" dbindex="83660">
Montserrat Minobis i Puntonet (Figueres, 24 d'octubre de 1942) s una periodista catalana. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Cincies de la Informaci, ha treballat a diverses emissores de rdio com ara Radio Popular, Radio Espaa i Rdio 4. Fou degana del Collegi de Periodistes de Catalunya (2001-2004) i directora de Catalunya Rdio (2004-2005). Tamb ha exercit de professora a la Universitat Pompeu Fabra.

El 1996 reb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201192" title="Hibrees de Creta" nonfiltered="3651" processed="3643" dbindex="83661">
Hibrees de Creta (Hibreas, ) fou un poeta lric grec de l'illa de Creta.

Fou l'autor d'un scholion molt apreciat al seu temps, el qual fou conservat per Ateneu (15. pag. 695-6) i per Eustaci d'Epifania (ad Odyss. pag. 276, 47), i que fou reprodut ms tard a l'antologia grega.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201193" title="Hidarnes" nonfiltered="3652" processed="3644" dbindex="83662">
Hidarnes (Hydarnes, ) fou un dels set nobles perses que van participar a la conspiraci contra Smerdis el 521 aC.

Fou el militar que va escortar als espartans Esprties i Bulis fins a Susa; aquest dos espartans havien estat entregats a Prsia com a reparaci per la mort dels ambaixadors perses a Esparta.

Herdot esmenta a un Hidarnes com a comandant del cos militar dels Immortals vers el 480 aC per sembla que ja tindria massa edat per aquest comandament i es tractaria per tant d'un personatge diferent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201194" title="Higini" nonfiltered="3653" processed="3645" dbindex="83663">


Onomstica:

Gromtic Higini agrimensor i topgraf rom ;

Gai Juli Higini, gramtic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201195" title="Gromtic Higini" nonfiltered="3654" processed="3646" dbindex="83664">
Gromtic Higini (Gromaticus Hyginius) fou un agrimensor i topgraf rom que apareix esmentat en diverses obres referides al cadastre.

Se li atribueixen les obres de Controverss Agrorum, i de Castrametatione. La seva poca es incerta per fou entre el segle I i el segle II. Va participar en nombroses delimitacions de terrenys segons apareix a les diverses obres que l'esmenten. El seu nom derivava de gromus, una eina de medici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201196" title="Condecoracions del Regne Unit" nonfiltered="3655" processed="3647" dbindex="83665">
Mximes distincions al Valor .

  Creu Victria - Victoria Cross ;
  Creu de Jordi - George Cross;

Ordes de Cavalleria .

  Orde de la Lligacama - Order of the Garter;
  Orde del Card - Order of the Thistle;
  Orde de Sant Patrici - Order of St Patrick;
  Orde del Bany - Order of the Bath;
  Orde del Mrit - Order of Merit ;
  Orde de l'Estrella de la ndia - Order of the Star of India ;
  Orde de Sant Miquel i Sant Jordi - Order of St Michael and St George;
  Orde de l'Imperi Indi - Order of the Indian Empire ;
  Orde Reial de Victria i Albert - Royal Order of Victoria and Albert;
  Orde de la Corona de la ndia   Order of the Crown of India;
  Reial Orde Victori - Royal Victorian Order;
  Orde de l'Imperi Britnic   Order of the British Empire;
  Orde dels Companys d'Honor - Order of the Companions of Honour;
  Orde del Servei Distingit - Distinguished Service Order;
  Orde del Servei Imperial   Imperial Service Order;
  Collar Reial Victori - Royal Victorian Chain;
  Orde Indi del Mrit - Indian Order of Merit;
  Orde de Sant Joan - Order of St John;

 Distincions per Valentia i Servei Distingit .
 Creus per Valentia i Servei Distingit .

  Creu per la Valentia Demostrada - Conspicuous Gallantry Cross ;
  Creu Roja Reial - Royal Red Cross ;
  Creu del Servei Distingit - Distinguished Service Cross ;
  Creu Militar - Military Cross ;
  Creu dels Vols Distingits - Distinguished Flying Cross ;
  Creu de la Fora Aria - Air Force Cross;
  Orde de l'ndia Britnica - Order of British India;
  Orde de Birmnia - Order of Burma;
  Medalla Kaisar-i-Hind - Kaisar-i-Hind Medal;

 Medalles per Valentia i Servei Distingit .

 Medalla de la Reina de la Uni de Sud-frica pe Valentia - Union of South Africa Queen's Medal for Bravery;
  Medalla de la Conducta Distingida - Distinguished Conduct Medal ;
  Medalla per la Valentia Demostrada -  Conspicuous Gallantry Medal ;
  Medalla per la Valentia Demostrada (Volant) - Conspicuous Gallantry Medal (Flying) ;
  Medalla de Jordi - George Medal ;
 Medalla de la Reina de la Policia per Valentia - Queen's Police Medal for Gallantry ;
 Medalla de la Reina del Servei de Bombers per Valentia - Queen's Fire Service Medal for Gallantry ;
 Medalla dels Fusellers Africans del Rei per Conducta Distingida - King's African Rifles Distinguished Conduct Medal ;
 Medalla ndia del Servei Distingit - Indian Distinguished Service Medal ;
  Medalla del Servei Distingit - Distinguished Service Medal ;
  Medalla Militar - Military Medal ;
  Medalla dels Vols Distingits - Distinguished Flying Medal ;
  Medalla de la Fora Aria - Air Force Medal ;
 Medalla de la Policia (Irlanda) - Constabulary Medal (Ireland) ;
 Medalla per salvar vides al mar - Medal for Saving Life at Sea ;
 Medalla de la Policia ndia per Valentia - Indian Police Medal for Gallantry ;
 Medalla de la Policia de Ceiln per Valentia - Ceylon Police Medal for Gallantry ;
 Medalla de la Policia Colonial per Valentia - Colonial Police Medal for Gallantry ;
 Medalla de la Reina per Valentia - Queen's Gallantry Medal ;
 Medalla de l'Imperi Britnic - British Empire Medal ;
 Medalla de la Reina de la Policia pel Servei Distingit - Queen's Police Medal for Distinguished Service ;
 Medalla de la Reina per Caps - Queen's Medal for Chiefs;

 Medalles de Campanyes .

  Medalla de Waterloo - Waterloo Medal;
 Defensa de Gibraltar 1779-83   Defence of Gibraltar 1779-83 ;
 Campanya de Mysore 1790-92   Mysore Campaign 1790-92 ;
 Captura de Ceilan 1795-96 - Capture of Ceylon 1795-96 ;
 Medalla d'Or de la Marina   Naval Gold Medal;
 Medalla d'Or de l'Exrcit   Army Gold Medal;
 Creu d'Or de l'Exrcit   Army Gold Cross;
  Medalla Naval del Servei General 1793-1840   Naval General Service Medal 1793-1840;
  Medalla del Servei Militar General 1793-1814   Military General Service Medal 1793-1814;
 Medalla de la 1 Guerra d'Afganistan   1st Afghan War Medal;
 Medalla de la Defensa de Kelat-I-Ghilzie - Defence of Kelat-I-Ghilzie Medal ;
  Medalla de la 1 Guerra de Xina   1st China War Medal ;
 Estrella de la Campanya Gwalior - Gwalior Campaign Star;
 Medalla de la Campanya de Sudfrica - South African Campaign Medal;
 Medalla del Servei General de Canad - Canada General Service Medal;
 Medalla de la Guerra Zul i Basuto - Zulu and Basuto War Medal ;

 poca Victoriana .

  Medalla de l'Exrcit de l'ndia 1799-1826 - Army of India Medal 1799-1826 ;
  Medalla de Ghunzee 1839   Ghunzee Medal 1839;
  Medalla de Jellalabad   Jellalabad Medal;
  Medalla de la Campanya de Scinde   Scinde Campaign Medal;
  Medalla de la Campanya de Sutlej   Sutlej Campaign Medal;
  Medalla del Punjab   Punjab Medal;
  Medalla del Servei General a l'ndia 1854-95   India General Service Medal 1854-95;
  Medalla de Crimea   Crimean Medal;
  Medalla del Bltic   Baltic Medal;
  Medalla del mot de l'ndia   Indian Mutiny Medal;
  Medalla de la 2 Guerra de Xina   2nd China War Medal ;
  Medalla de Nova Zelanda   New Zealand Medal ;
  Medalla de la Guerra d'Abissnia   Abyssinian War Medal;
  Medalla de la Guerra d'Ashantee   Ashantee War Medal;
  Medalla d'Afganistan   Afghanistan Medal;
  Estrella de Kabul a Kandahar   Kabul to Kandahar Star;
  Medalla del Servei General al Cap de Bona Esperana   Cape of Good Hope General Service Medal;
  Medalla d'Egipte 1882-89   Egypt Medal 1882-89;
  Medalla del Servei General al Canad - Canada General Service Medal;
  Medalla de l'frica Oriental i Occidental 1887-1900   East and West Africa Medal 1887-1900;
  Medalla de Sudfrica - South Africa Medal;
  Medalla de l'frica Central 1891-98   Central Africa Medal 1891-98;
  Medalla de l'ndia 1895-1902   India Medal 1895-1902;
  Estrella d'Ashanti 1895-96   Ashanti Star 1895-96;
  Medalla de la Reina del Sudan 1896-97 - Queen's Sudan Medal 1896-97;
  Medalla de l'frica Oriental i Central 1897-99   East and Central Africa Medal 1897-99 ;
  Medalla de la Reina de Sud-frica 1899-1902 - Queen's South Africa Medal 1899-1902;

 Eduard VII . 
  Medalla del Rei de Sud-frica 1901-1902 - King's South Africa Medal 1901-1902;
 Medalla de la Reina de la Mediterrnia 1899-1902 - Queen's Mediterranean Medal 1899-1902 ;
  Medalla del Transport 1899-1902 - Transport Medal 1899-1902 ;
  Medalla de la 3 Guerra de Xina   3rd China War Medal ;
  Medalla d'Ashanti 1900 - 3rd China War Medal 1900 ;
  Medalla del Servei General a l'frica 1902-56 - Africa General Service Medal 1902-56 ;
  Medalla del Tibet 1903-1904 - Tibet Medal 1903-04 ;
 Medalla de la Rebeli Zul 1906 - Zulu Rebellion Medal 1906 ;
  Medalla del Servei General a l'ndia 1908-35 - India General Service Medal 1908-35 ;
 Medalla del Sudn 1910 - Sudan Medal 1910;

 Primera Guerra Mundial i Perode d'Entreguerres .

  Estrella de 1914 - 1914 Star ;
  Estrella de 1914-15   1914-15 Star ;
  Medalla Britnica de la Guerra 1914-20   British War Medal 1914-20 ;
  Medalla de la Marina Mercant de la Guerra 1914-18   Mercantile Marine War Medal 1914-18 ;
  Medalla de la Victria 1914-1918 - Victory Medal 1914-18 ;
  Medalla de la Fora Territorial de la Guerra 1914-19 - Territorial Force War Medal 1914-19 ;
  Medalla Naval del Servei General 1915-62   Naval General Service Medal 1915-62 ;
  Medalla del Servei General (1918)   General Service Medal (1918);
  Medalla del Servei General a l'ndia 1936-39   India General Service Medal 1936-39;

 Segona Guerra Mundial .

  Estrella de 1939-45 - 1939-45 Star;
  Estrella de l'Atlntic - Atlantic Star;
  Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa - Air Crew Europe Star;
  Estrella d'frica - Africa Star;
  Estrella del Pacfic - Pacific Star;
  Estrella de Birmnia - Burma Star;
  Estrella d'Itlia - Italy Star;
  Estrella de Frana i Alemanya - France and Germany Star;
  Medalla de la Defensa - Defence Medal;
  Medalla de la Guerra 1939-1945 - War Medal 1939-1945;

 Desprs de la Segona Guerra Mundial .

  Medalla de Corea 1950-53 - Korea Medal 1950-53;
  Medalla de les Nacions Unides per Corea - UN Korea Medal;
  Medalla del Servei General 1962 - General Service Medal 1962;
  Medalla de Rhodsia - Rhodesia Medal ;
  Medalla de l'Atlntic Sud 1982 - South Atlantic Medal 1982;
  Medalla de la Guerra del Golf - Gulf War Medal;
  Medalla del Servei Operatiu: Sierra Lleona - Operational Service Medal: Sierra Leone;
  Medalla del Servei Operatiu: Afganistan - Operational Service Medal: Afghanistan;
  Medalla del Servei Operatiu: Repblica del Congo - Operational Service Medal: Democratic Republic of the Congo;
  Medalla d'Iraq - Iraq Medal;

 Medalles Polars .

  Medalla Polar 1818-48   Polar Medal 1818-48;
  Medalla Polar 1875-6 - Polar Medal 1875-6;
  Medalla Polar 1904 - Polar Medal 1904;

 Medalles de Coronacions i Jubileus .

 Medalla del Jubileu de la Reina Victria 1887   Queen Victoria's Jubilee Medal 1887;
 Medalla de la Policia del Jubileu de la Reina Victria 1887   Queen Victoria's Police Jubilee Medal 1887;
 Medalla del Jubileu de la Reina Victria 1897   Queen Victoria's Jubilee Medal 1897;
 Medalla de la Policia del Jubileu de la Reina Victria 1887   Queen Victoria's Police Jubilee Medal 1897;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi V 1911 - George V Coronation Medal 1911 ;
  Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935 - King George V's Silver Jubilee Medal 1935 ;
  Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937 - King George VI's Coronation Medal 1937 ;
  Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953 - Queen Elizabeth II's Coronation Medal 1953 ;
 Medalla del Jubileu de Plata de la Reina Elisabet II 1977 - Queen Elizabeth II's Silver Jubilee Medal 1977 ;
 Medalla del Jubileu d'Or de la Reina Elisabet II 2002 - Queen's Golden Jubilee Medal 2002 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201197" title="Gai Juli Higini" nonfiltered="3656" processed="3648" dbindex="83666">
Gai Juli Hig (Caius Julius Higinus o Hyginus) fou un escriptor i gramtic rom esmentat per Suetoni, que diu que fou nadiu d'Hispnia, que fou deixeble de Corneli Alexandre Polihistor i que fou llibert d'August que el va nomenar com a cap de la biblioteca Palatina. 

Suetoni diu que ja gran va caure en gran pobresa i fou mantingut per un personatge desconegut suposadament un historiador de rang consular anomenat Gai Licini. L'esmenten diversos autors com Plini, Gneu Gelli, Servi, Macrobi i d'altres.

Les seves obres conegudes sn:

1. De Urbibus Italicis, o De Situ Urbium Italicarum, en dos llibres al menys;
2. De Proprietatibus Deorum ;
3. De Ds Penatibus ;
4. De Virgilio Libri, en cinc llibres al menys, probablement el mateix que Commentaria in Firfiliuim ;
5. De Familiis Trojanis ;
6. De Agricultura, en dos llibres com a mnim;
7. Cinae Propempticon ;
8. De Vita Rebusque Illustrium Virorum, en sis o ms llibres;
9. Exempla ;
10. De Arte Militari;

D'aquestes obres cap es conserva. Hi ha dos peces en prosa sota el nom d'Higini per no consta amb seguretat que li corresponguin tot i que li sn generalment atribudes:

1. Fabularum Liber,  277 llegendes curtes mitolgiques;
2. Poeticon Astronomicon Libri IV del que el primer llibres es titula De Mundi ac Sphaerae ac utriusque Partium Declaratione, el segon De Signorum Coelestium Historiis, el tercer  De Descriptionibus Formarum Coelestium, i el quart  De quinque Circulorum inter Corpora Coelestia Notatione et Planetis.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201199" title="Hiles" nonfiltered="3657" processed="3649" dbindex="83667">
Hiles (Hylas) fou un fams actor rom de pantomimes que va adquirir una gran reputaci en temps de l'emperador August i va intervenir en nombroses representacions teatrals i espectacles de mim.

Fou deixeble de Plades de Cilcia el gran mestre d'aquest art en aquell temps. El pblic rom tenia dificultats en dir si era superior el mestre o el deixeble, ja que segons sembla Hiles era excepcionalment bo i per molts superava al seu mestre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201200" title="Himees" nonfiltered="3658" processed="3650" dbindex="83668">
Himees (Hymeas, ) fou gendre de Darios I el gran. 

Va actuar com a general durant la revolta de la Jnia (499 aC) i fou un dels comandants que va derrotar els revoltats a la rodalia de la ciutat d'Efes aquell mateix any. El 498 aC Himees va conquerir la ciutat de Cios a la Propntida i va sotmetre a la major part de les ciutats d'Elia, per en mig dels seus brillants xits va morir a causa d'una malaltia de naturalesa no informada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201201" title="Himen" nonfiltered="3659" processed="3651" dbindex="83669">



Anatomia:

Himen, replec mucs a l'entrada de la vagina;

Mitologia:

Himen, du del matrimoni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201202" title="Himen (du)" nonfiltered="3660" processed="3652" dbindex="83670">
Himen (Hymen) o Himeneu (Hymenaeus), en grec , fou el du del matrimoni.

Era representat com un jove de gran bellesa i invocat per l'anomenada can himenea. Originalment Himen o Himeneu designava noms a la can nupcial per desprs va agafar forma de du.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201204" title="Himeneu (can)" nonfiltered="3661" processed="3653" dbindex="83671">
Himeneu fou el nom d'una can nupcial cantada a cor mentre l'esposa era acompanyada a l casa de l'esps. Es diferenciava del epitalami perqu aquesta cano es cantava davant de la cambra nupcias. Inicialment "himeneu" o cano himenea noms designava a la can per va acabar forma de deu. Vegeu Himen (du).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201206" title="Artur Rimbau i Clos" nonfiltered="3662" processed="3654" dbindex="83672">
Artur Rimbau i Clos (Sant Feliu de Guxols, Baix Empord, 1898 - Girona, 1978) fou msic de cobla i compositor de sardanes. Compongu Noies palamosines, per a 10 cobles, msica religiosa, cuplets, himnes i obres lriques, etc.

Va debutar com a fiscorn a la cobla Joventut Agullanense. Vers el 1914 es trasllad a Barcelona. Situat entre Bou i Xaxu, debut el 1921 com a compositor de sardanes amb L'aplec de joventut. Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l'avi, fins a uns dos centenars de ttols, sardanes directes i senzilles.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201207" title="Himeneu" nonfiltered="3663" processed="3655" dbindex="83673">


Himeneu s una can nupcial;
Himeneu s un nom alternatiu del du Himen;
Himeneu s un sinnim de casament;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201209" title="Creu per la Valentia Demostrada" nonfiltered="3664" processed="3656" dbindex="83674">

La Creu per la Valentia Demostrada (angls: Conspicuous Gallantry Cross - citaci: CGC) s la segona condecoraci per valentia davant l enemic del Regne Unit, immediatament per darrera de la Creu Victria, i se situa immediatament desprs del MBE a l Orde de Precedncia britnic.

La CGC va ser instituda el 7 de febrer de 1995 per la Reina Elisabet II. Va reemplaar la Medalla de la Conducta Distingida i la Medalla per la Valentia Demostrada, aix com tamb va substituir l'Orde del Servei Distingit per valentia (si b aquesta encara es va mantenir per lideratge).

S atorga a tots els rangs de totes les branques del servei. El Caporal Wayne Mills, del 1er Batall del Regiment Duke of Wellington, va ser el primer receptor al maig de 1995 per les accions a Bsnia el 24 d'abril de 1994. 

Poden atorgar-se barres en reconeixement a posteriors accions de valentia. 

Els receptors poden emprar el post-nominal "CGC"

 Receptors .



 Disseny .

Una creu patte en plata amb la Corona de S. Edward al medall central, i dues branques de fulles de llorer al darrera de la creu, entre els braos.

El gal s blanc, amb una franja vermella al mig i blau fosc als costats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201213" title="(77) Frigga" nonfiltered="3665" processed="3657" dbindex="83675">
Frigga (frig'-a) s l'asteroide nm. 77 de la srie. Fou descobert a Clinton (Nova York) el  12 de novembre del 1862 per en Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-90).

s un asteroide gran, de la classe M i possiblement metllic del cintur principal. El seu nom es deu a Frigg, deessa de la mitologia nrdica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201219" title="Hipati" nonfiltered="3666" processed="3658" dbindex="83676">


Onomstica:

Hipaci, cunyat de Constanci II;
Hypatios, bisbe a Paflagnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201222" title="Hipaci" nonfiltered="3667" processed="3659" dbindex="83677">
Hipaci o Hipati (Hipatius) fou el germ d'Eusbia, la dona de l'emperador Constanci II. 

El seu pare havia estat cnsol per no se'l pot identificar pel nom. Ell mateix fou cnsol el 359 juntament amb el seu germ Eusebi. El 374 Hipaci i el seu germ Eusebi foren torturats i desterrats per l'emperador Valent acusats d'aspirar a l'imperi, per quan l'acusaci es va demostrar falsa, foren cridats i el seu honor restablert. 

El 379 Hipaci fou prefecte de la ciutat (praefectus urbis) a Roma, i el 382-383 prefecte del pretori probablement a Itlia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201224" title="Hipatdoros" nonfiltered="3668" processed="3660" dbindex="83678">
Hipatdoros (Hypatodorus, ) fou un escultor grec natural de la ciutat de Tebes a  Becia que va florir en temps de Policles el Vell, Cefisdot el vell i Lecares, s a dir  vers la 102 olimpada (equivalent al 372 aC). 

Junt amb Aristogit va fer les esttues dels caps argius que van combatre amb Policicles contra Tebes; tamb va fer una esttua d'Atenea a Alifera a Arcdia, que no obstant Polibi atribueix a Hecatdor i Sostrat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201226" title="Hiprbat" nonfiltered="3669" processed="3661" dbindex="83679">



Onomstica:

Hiprbat (224 aC) o Hiprbates, estrateg de la Lliga Aquea el 224 aC ;

Hiprbat (179 aC) o Hiprbates, estrateg de la Lliga Aquea el 179 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201229" title="Hiprbat (224 aC)" nonfiltered="3670" processed="3662" dbindex="83680">
Hiprbat o Hiprbates (Hyperbatus o Hyperbatas, ) fou estrateg de la Lliga Aquea el 224 aC durant la guerra contra Clemenes III rei d'Esparta. 

Encara que era el general designat i el que teoricament estava al front, la realitat de la direcci de la guerra la portava rat de Sici. La lliga Aquea fou derrotada decisivament a la batalla d' Hecatomboeon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201230" title="Hiprbat (179 aC)" nonfiltered="3671" processed="3663" dbindex="83681">
Hiprbat o Hiprbates (Hyperbatus o Hyperbatas, ) fou estrateg de la Lliga Aquea el 179 aC.

Els romans van exigir a la Lliga Aquea que els exiliats espartans fossin cridats per tornar a Lacedemnia sense cap distinci; a l'assemblea aquea s va reunir per discutir l'exigncia romana i Hiprbates va actuar com a director de la reuni i es va oposar a Licortes; Hiprbates va proposar acceptar la petici romana mentre Licortes s'hi oposava; en la seva posici va rebre el suport de Callicrtides.

Apareixen de nou junts Hiprbates i Callicrtides el 168 aC oposant-se a la proposta de Licortes d'enviar assistncia als Ptolemeus en la seva guerra contra els Selucides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201231" title="Hiperbi" nonfiltered="3672" processed="3664" dbindex="83682">
Hiperbi (Hyperbius, ) fou un artista grec natural de la ciutat de Corint al que s'atribueix el invent de les rajoles per construir muralles, juntament amb Agroles i Eurial. Una altra tradici el fa inventor d'un tipus de roda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201233" title="Xi Aquarii" nonfiltered="3673" processed="3665" dbindex="83683">


Xi Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius. s coneguda tamb amb el nom tradicional de Bunda.

Bunda pertany a la classe espectral A7V i s de la magnitud aparent +4,68. Est aproximadament a 179 anys-llum de la Terra. s una binria espectroscpica que completa una rbita cada 8016 dies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201234" title="Diada de la Sardana" nonfiltered="3674" processed="3666" dbindex="83684">
Diada de la Sardana s una festa que se celebra des del 1960 a Catalunya, organitzada per l'Obra del Ballet Popular per fomentar les ballades de sardanes i el sardanisme, s a dir, els valors identitaris, socials i culturals de la sardana. Els actes centrals tenen lloc a l'anomenada Ciutat Pubilla de la Sardana, diferent cada any. La celebraci s de gran abast i origina activitats arreu del mn, all on un grup de catalans vol adherir-se a aquesta commemoraci amb voluntat d'enaltir la sardana i que noms t un element distintiu i unitari, que s la interpretaci d'una mateixa composici.

Se celebra el diumenge entre el 23 d'abril (Sant Jordi) i el 27 d'abril (Mare de Du de Montserrat).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201237" title="Hiprbol" nonfiltered="3675" processed="3667" dbindex="83685">
Hiperbol (Hyperbolus, ) fou un orador demagog atenenc fill d'Antifanes o de Cremes i germ de Car. 

Apareix per primera vegada el 425 aC al set any de la guerra del Pelopons quan els espartans van ocupar Esfactria, moment en qu l'esmenta Aristfanes que diu que actuava  als tribunals en alguns plets. Va ser rival de Cle. Desprs de diverses incidncies es va retirar a Samos abans del 411 aC i en aquest any uns conspiradors que volien restaurar la oligarquia el van matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201238" title="Hiperequi" nonfiltered="3676" processed="3668" dbindex="83686">



Onomstica:

Hiperequi, oficial rom de Procopi;

Hiperequi d'Alexandria, escriptor i gramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201240" title="Hiperequi (militar)" nonfiltered="3677" processed="3669" dbindex="83687">
Hiperequi (Hyperechius, ) fou un oficial rom d'origen grec que va dirigir un cos de forces enviat per Procopi, revoltat i proclamat emperador (366),  per oposar-se a Valent. L'esmenta Ammi Marcell que diu que anteriorment havia estat " castrensis apparitor," potser un error per  " gastrensis apparitor".

El general de Valent, Arinteu, temors d'enfrontar-se amb Heperequi en campo obert, va subornar als soldats d'aquest per fer-lo presoner.

Valesi pensa que s el mateix personatge que Libani diu que fou fill de Mxim i praeses d'una provncia no esmentada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201241" title="Hiperequi d'Alexandria" nonfiltered="3678" processed="3670" dbindex="83688">
Hiperequi (Hyperechius, ) fou un escriptor i gramtic grec d'Alexandria a Egipte que va viure en temps de l'emperador Marci (450-457) i que va escriure alguns llibres sobre temes gramaticals que sn esmentat a Suides:

 . ;

Fou desterrat per Lle I, successor de Marci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201242" title="Josep Mestres i Cabanes" nonfiltered="3679" processed="3671" dbindex="83689">
Josep Mestres i Cabanes (Manresa, Bages, 1898 - Barcelona, 1990) fou un  pintor i escengraf catal. El seu besoncle matern, Andreu Mollev, era decorador mural, i l'oncle matern, Ignasi Cabanes, treballava a Barcelona, al taller escenogrfic de Maurici Vilomara.

Catedrtic de Perspectiva a l'Escola Superior Sant Jordi a Barcelona. Comen els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Manresa. Va treballar al taller del Gran Teatre del Liceu (1941-1956) com escengraf.

 Obra .
Va pintar les catedrals de Lle, Toledo, Burgos, Santiago de Compostela i Barcelona, a ms de la Seu de Manresa i les de Sant Marc de Vencia, San Isidoro de Len i San Nicols de Bari. Altres esglsies i ermites que havia pintat sn: el Vinyet de Sitges, monestir de Ripoll, el monestir de Poblet, Sant Pau del Camp a Barcelona, monestir de Montserrat, la Cartoixa de Miraflores i el Reial monestir de Las Huelgas, a Burgos. Tamb pint paisatges d Olot, Pedraforca, Sant Quirze de Safaja, Llafranc, Begur, Aiguablava, El Golfet, Sitges, Morella, Manresa, Salelles, Fras, Sant Benet de Bages, Ripoll, Rupit, Picos de Europa, Moi, Banyoles, Covadonga i Santa Maria de l Estany.

Part de la seva obra es troba a Mxic, Nova York, Buenos Aires i Canad, a museus de Barcelona i Manresa. Feu nombrosos decorats per peres famoses al Liceu de Barcelona. Medalles de plata de la Diputaci de Barcelona i de la ciutat de Manresa.

La seva nombrosa obra consta d'olis, aquare les, pintures murals, dissenys grfics, retaules, diorames, carrosses, ornamentacions, esbossos d'escenes i textos sobre escenografia.
 
 Olis .
Algunes de les pintures al oli ms destacades:
Catedral de Burgos, 1941 - Co lecci Particular, Barcelona;
Vista de Barcelona des del terrat del Liceu, 1944 - Co lecci Particular, Barcelona;
Esglsia del monestir de Montserrat, 1947 - Co lecci Particular, Manresa;
Catedral de Lle, 1948 - Co lecci Particular, Manresa;
Catedral de Burgos, 1950 - Co lecci Particular, Manresa;
Interior del Liceu amb representaci d'Ada, 1951 - Co lecci Particular, Sabadell;
Monestir de las Huelgas Reales, Burgos 1953, - Co lecci Particular, Manresa;
Sant Marc de Vencia(interior), 1957 - Co lecci Particular, Barcelona;
Carnaval, 1958 - Co lecci Particular, El Masnou;
Interior de la catedral de Burgos des del cimbori, 1969 Museu Comarcal de Manresa.
Interior del Palau de la Msica,1971 - Co lecci Particular, Barcelona;
Catedral de Santiago de Composte la, 1978 - Co lecci Particular, Barcelona;
 
 Retaules .
El retaule Sant Antoni M Claret (Seu de Manresa);
Retaule Sagrada Famlia (Sal del Consell de la Caixa d'Estalvis de Manresa);

 Pintures Murals .
 Decoraci del sostre del Teatro Cervantes de Buenos Aires.
 Sostres del Sal dels miralls del Liceu.
 Pintures Murals de la Casa Tarrs (1949-1950).
 Pintures Murals de l'esglsia dels Redemptoristes, del carrer Balmes de Barcelona, (1954).

 Escenografia .

 pera Ada, Liceu (1945);
 pera Sigfrid, Liceu (1952);
 pera Canig, Liceu (1953);
 pera Tristany i Isolda, Liceu (1956);

Referncies.
 Art a Manresa segles XIX i XX Joan Vilar i LLach;
 Josep Mestres Cabanes (1898-1990) ;
Biografia ;
Entrevista ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201243" title="Hiprides" nonfiltered="3680" processed="3672" dbindex="83690">
Hiprides (Hyperides, ) fou un fams orador atenenc del segle IV aC fill de Glaucip, nascut a la demos de Cllitos. Fou amic de Demstenes i junt amb aquest i amb Licurg fou dirigent del partit enemic del Regne de Macednia, i va romandre fidel a aquesta tendncia fins al final. En filosofia fou deixeble de Plat i en oratria d' Iscrates d'Atenes. 

Va comenar la seva carrera com advocat i va iniciar la vida poltica el 358 aC quan es diu que en la expedici a Eubea va equipar tres trirrems pagades de la seva butxaca. Desprs va dirigir una ambaixada a Rodes. El 346 aC va perseguir a Filcrates i el 340 aC va participar a l'expedici a Bizanci.

El 338  aC desprs de Queronea va proposar que totes les dones i nens fossin evacuats al Pireu i els esclaus fossin emancipats per lluitar i els no atenencs rebessin la ciutadania a canvi de resistir, per no fou escoltat. Quant desprs fou acusat per Aristogit fou absolt. 

Fou un dels oradors l'entrega dels quals fou exigida per el Gran, i encara que se'n va lliurar, va romandre enemic de Macednia i es va oposar a ajudar a Alexandre en la seva expedici a Prsia . L'arribada d'Harpal a Atenes (324 aC) va alterar la bona relaci entre Demstenes i Hiprides, i aquest va acusar al primer d'haver rebut diners d'Harpal (Plutarc diu que Hiprides fou l'nic home d'Atenes que no va rebre diners del tresorer macedoni). Ms tard els dos oradors es van reconciliar. 

Quan va arribar la noticia de la mort d'Alexandre, Hiprides va proposar donar una corona a Ioles (Iollas) que es deia que havia enverinat al rei.  Desprs de la batalla de Crannon (322 aC) va fugir a Egina on fou agafat pels emissaris d'Antpater i executat.

Se li atribueixen 77 discursos per els crtics consideren que al menys 25 son espries. Es coneixen els ttols de 61 (enumerats per  Westermann a Gesch. d. Griech. Beredtsamk. p. 307 i segents) entre les quals les principals sn:

 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201244" title="Poder" nonfiltered="3681" processed="3673" dbindex="83691">



 Poder (sociologia): Per poder s'entn cada oportunitat o possibilitat existent en una relaci social que permet a un individu complir la seva prpia voluntat; per per altra banda, el poder ha d'allotjar-se en el cap del dominat i dur-lo a considerar com a natural el que des del naixement se li est imposant.
 Poder poltic: El poder poltic s aquella forma de poder per la qual s'atribux l's de la violncia legtima.
 Poder pblic: Capacitat de l'estat per obligar a alg a realitzar un acte determinat.
 Poder fctic: Exercit per certs grups de pressi al marge de poder legtim exercit per l'Estat.
 Poder (parapsicologia);

 Els tres poders clssics descrits per Montesquieu:
 Poder legislatiu;
 Poder executiu;
 Poder judicial;
 Quart poder, com a vegades s'anomena als mitjans de comunicaci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201245" title="Inger Miller" nonfiltered="3682" processed="3674" dbindex="83692">











Inger Miller (nascuda el 12 de juny de 1972  a Los Angeles) s una atleta dels Estats Units especialista en curses de velocitat. s filla de Lennox Miller, una campiona olmpica.

Miller guany la medalla d'or als Jocs d'Atlanta de 1996 en la cursa dels 4x100 metres relleus. En aquesta mateixa prova tamb guany als Mundials d'Atenes de 1997 i qued en segona posici a Pars el 2003. Als mundials de Sevilla de 1999 gunay la medalla d'or als 200 m i la de plata als 100 m. Als Mundials d'Edmonton de 2001 havia guanyat inicialment la medalla d'or als 4x100 m, per un cas de dopatge d'una de les integrants del quartet en provoc la seva desqualificaci.

Desprs de retirar-se de la prctica esportiva va iniciar un negoci amb Jill Hawkins, Produccions Miller-Hawkins, una companyia de coordinaci de proves esportives.

Enllaos externs.
 Perfil USATF ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201246" title="Hipseu" nonfiltered="3683" processed="3675" dbindex="83693">

Mitologia:
Hipseu (mitologia);

Onomstica: Hipseu (Hypsaeus) fou un cognom de la gens Plutia o Plucia. Els personatges principals que van portar aquest cognom foren: ;
Gai Plauci Venn Hipseu, cnsol rom el 347 aC i el 341 aC ;
Luci Plauci Hipseu (pretor de la Citerior), pretor a l'any 189 aC;
Luci Plauci Hipseu (pretor de Siclia), pretor vers 134 o 133 aC;
Marc Plauci Hipseu, cnsol rom el 125 aC ;
Publi Plauci Hipseu, trib de la plebs l'any 54 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201247" title="Gai Plauci Venn Hipseu" nonfiltered="3684" processed="3676" dbindex="83694">
Gai Plauci Venn Hipseu (Caius Plautius Venno Hypsaeus) fou un cnsol rom per primera vegada el 347 aC; el seu consolat fou recordat per la reducci del inters dels prstecs a la vigsima quarta part de la suma deguda o el 4,16 %. Fou altre cop cnsol el 341 aC durant la guerra contra Privernum i la lliga dels volscs la direcci de la qual li fou encomanada; va derrotar els privernats i els va confiscar 2/3 de la seva terra pblica; als volscs els va derrotar i rebutjar, saquejant el seu territori fins a la costa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201248" title="Luci Plauci Hipseu (pretor de la Citerior)" nonfiltered="3685" processed="3677" dbindex="83695">
Luci Plauci Hipseu (Lucius   Plautius Hypsaeus) fou un magistrat rom que fou pretor a l'any 189 aC. Com a provncia li va correspondre l' Hispnia Citerior. L'esmenta Tit Livi a la seva Histria de Roma (Titus Livius,  37.47, 50-Z1.). El seu probable fill, que tenia el mateix nom, fou tamb pretor. Vegeu Luci Plauci Hipseu (pretor de Siclia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201249" title="Luci Plauci Hipseu (pretor de Siclia)" nonfiltered="3686" processed="3678" dbindex="83696">
Luci Plauci Hipseu (Lucius   Plautius Hypsaeus) fou un magistrat rom, probablement fill del pretor  Luci Plauci Hipseu (Lucius   Plautius Hypsaeus), que igual con el seu pare, fou pretor (vers 134 aC o 133 aC)  i li va correspondre com a provncia l'illa de Siclia que va governar durant part de l'anomenada Guerra dels Esclaus (134 aC a 132 aC). Fou derrotat pels esclaus, per lo que cal pensar que ms aviat va exercir el crrec vers el 134 aC quant els esclaus van tenir els majors xits.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201250" title="Marc Plauci Hipseu" nonfiltered="3687" processed="3679" dbindex="83697">
Marc Plauci Hipseu (Marcus Plautius Hypsaeus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 125 aC juntament amb Marc Fulvi Flac; conjuntament foren encarregats de restablir la legalitat imposada per les lleis Licnia i Semprnia. Cicer diu que fou un expert en dret civil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201253" title="Andreu Escuder" nonfiltered="3688" processed="3680" dbindex="83698">
Andreu Escuder, Mestre d'obres i arquitecte catal del segle XV. 

Amb motiu del terratrmol ocorregut a Barcelona l'any 1428, va quedar destruda la rosassa de l'esglsia de Santa Maria del Mar, que anys ms tard, l'any 1459, va ser encarregat juntament amb altres mestres d'obres, de la seva reconstrucci. 

Arquitecte actiu a Barcelona, va ser nomenat mestre major d'obres de la catedral de Barcelona el dia 1 de mar de 1442, les obres realitzades al temple durant el seu perode de mestratge, van ser la sala capitular, el cor i principalment al claustre. Va renunciar al seu crrec l'any 1463, ocupant el seu lloc el seu nebot Bartomeu Mas, que va ser nomenat mestre major el 21 de juliol del mateix any. 
Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Andreu Escuder

Institut de Patrimoni Histric Espanyol




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201254" title="Publi Plauci Hipseu" nonfiltered="3689" processed="3681" dbindex="83699">
Publi Plauci Hipseu (Publius Plautius Hypsaeus) fou un magistrat rom que fou trib de la plebs l'any 54 aC. Era partidari de Gneu Pompeu (del que havia estat qestor) al que va afavorir en l'exercici del crrec i va fer aprovar l'encrrec al seu patr de restaurar a Ptolemeu XII Auletes (80 aC-58 aC) al tron egipci (fou restaurat el 55 aC).

Fou candidat al consolat enfront de Tit Anni Papi Mil, i va tenir el suport de Publi Clodi i les seves milcies. Junt amb el candidat Quint Metel Escipi va participar a la violncia; desprs de la mort de Clodi, Hipseu i Escipi van assetjar a l'interrex Marc Emili Lpid a la seva prpia casa durant cinc dies, perqu volia impedir la celebraci illegal dels comicis. Va acusar a Mil del crim de Clodi i la defensa d'aquest va demanar que els esclaus de Hipseu que l'acusaven fossin sotmesos a tortura per veure si deien la veritat, per aviat els seus mateixos amics va aconseguir la seva sortida cap a un desterrament voluntari per suborns en el seu intent de ser cnsol; Pompeu el va abandonar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201258" title="Francesc Pujol i Pons" nonfiltered="3690" processed="3682" dbindex="83700">
Francesc Pujol i Pons (Barcelona, 1878 - 1945) fou compositor i musicleg. Va compondre msica per a piano, danses sobre temes folklrics per a cobla, msica coral de temtica tan profana com religiosa i unes quaranta sardanes per a cobla.

Va estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona, estudiant amb Font i Buy i Llus Millet. El 1897 va ingressar a l'Orfe Catal com a cantaire i dedic la major part de la seva vida a aquesta instituci. El 1900 en fou nomenat professor auxiliar i poc desprs sotsdirector. El 1941, va succeir a Millet com a director en la seva mort. Fou fundador i director de l'Associaci d'Amics de la Msica i de la seva orquestra. Don nombroses primeres audicions d'obres de Richard Strauss, de Bla Bartk i de Gustav Mahler. Fou mestre de capella auxiliar de l'esglsia de Sant Felip Neri i presid la secci barcelonina de la Societat Internacional de Msica Contempornia. Fou sotspresident de la Germanor d'Orfeons de Catalunya.

Collaborant amb Joan Amades, el 1936 va escriure el Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de msica i sonadors. Collaborador de la Revista Musical Catalana i de La Veu de Catalunya, Pujol ha estat un dels creadors del repertori coral catal.

 Enllaos externs .
 Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201265" title="Joaquim Talavern i Sol" nonfiltered="3691" processed="3683" dbindex="83701">
Joaquim Talavern i Sol (La Seu d'Urgell, 1905 - Manresa, 1980) fou dibuixant i pintor.

Resid a Manresa des dels nou anys. El 1933 expos la seva obra a les Galeries Laietanes de Barcelona, i l'any segent al Crculo de Bellas Artes de Madrid. En morir, lleg cent trenta-sis dels seus olis i dibuixos al Museu d'Art Modern de Barcelona, que desprs els ced al Museu Comarcal de Manresa.

Referncies.
 Art a Manresa segles XIX i XX Joan Vilar i Llach;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201266" title="Zacari" nonfiltered="3692" processed="3684" dbindex="83702">
Segons la Bblia, Zacari (en hebreu,         -      Zekharyah ben Yerav am) va ser el catorz rei del Regne d'Israel.

Va succeir el seu pare Jeroboam II a la mort d'aquest, per tan sols regn sis mesos en els quals port una vida de disbauxa.

Xallum, fill de Jabeix, va conspirar contra ell, el va atacar davant de tota la gent i el va matar, i va regnar al seu lloc.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201268" title="Hipsicles" nonfiltered="3693" processed="3685" dbindex="83703">
Hipsicles (Hypsicles, ) fou un matemtic grec nascut a Ascal o a Alexandria que va florir vers la meitat del segle II segons diverses fonts, per diversos indicis fan pensar que quan Mar de Tir (Marinus) el situa  a la meitat del segle VI s l'poca correcte.

Suides diu que fou deixeble d'Isidor el filsof, per aix es discutit i en tot cas diversos Isidor foren anomenats amb el qualificatiu de filsofs.

Entre les seves obres:

;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201269" title="Leroy Burrell" nonfiltered="3694" processed="3686" dbindex="83704">









Leroy Russel Burrell (nascut el 21 de febrer de 1967 ) s un atleta dels Estats Units especialista en curses de velocitat. Va establir el rcord del mn dels 100 m dues vegades. La primera d'elles fou el juny de 1991 quan deix el rcord en 9"90 segons. Aquest rcord sols dur un mes, quan Carl Lewis el super. El segons rcord fou el 1994, amb 9"85 segons i no fou superat fins els Jocs d'Atlanta de 1996, quan Donovan Bailey va crrer la prova en 9"84 segons.

Burrell va crixer a Lansdowne, Pennsilvnia i estudi a Penn Wood. Els seus problemes a la vista far que no triomfi en d'altres esports, per s que destac en atletisme des de ben jove. Curs estudis universitaris a la Universitat de Houston, on destac en totes les competicions internes. 

Va guanyar la medalla de plata dels 100 m als Mundials d'Atletisme de Tquio de 1991. Als Jocs Olmpics de Barcelona va fracassar a la prova dels 100 m, per no aix als 4x100 m, on guany la medalla d'or.

Al Campionat Mundial d'Atletisme de 1993 d'Stuttgart tamb va prendre part al relleu 4x100 m, on guany la medalla d'or. 
Es va retirar el 1998 i comen a fer d'entrenador d'atletisme a la Univeritat de Boston.

Millors marques.

 60 m. 6"48 a Madrid, el 13 de febrer de 1991;
 100 m. 9"85 a Lausana, el 6 de juliol de 1994;
 200 m. 20"12 a Nova Orleans, el 27 de juny de 1992;

 Enllaos externs .

Universitat de Houston. Pgina de Burrell ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201270" title="Xallum" nonfiltered="3695" processed="3687" dbindex="83705">
Segons la Bblia, Xallum (en hebreu,       -    Shallum ben Yavesh) s el quinz rei del Regne d'Israel.

Xallum, fill de Jabeix, va assassinar el rei Zacari i es va autocoronar rei del Regne d'Israel. Un mes desprs, Menahem va encapalar un exrcit que va sortir de l'antiga capital Tirs i va entrar a sang i foc a la nova capital Samaria. Desprs de matar gran part de la poblaci i Xallum, es va autoproclamar rei.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201271" title="Hipscrates" nonfiltered="3696" processed="3688" dbindex="83706">


Onomstica:

Hipscrates de Fencia, historiador fenici;

Hipscrates d'Amisos, historiador  grec ;

Hipscrates, escriptor i gramtic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201273" title="Hipscrates de Fencia" nonfiltered="3697" processed="3689" dbindex="83707">
Hipscrates de Fencia (Hypsicrates, ) fou un historiador  que va escriure una histria sobre Fencia en llenguatge fenici, i desprs fou traduda al grec sota el nom de . L'esmenten Tati i Eusebi Escolstic. Era probablement un fenici per a les fonts no s'indica ni el lloc ni l'poca en qu va viure (Tati. Orat. ad Gent. 58; Eusebi, Praep. Evang. 10. pagina 289.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201274" title="Hipscrates d'Amisos" nonfiltered="3698" processed="3690" dbindex="83708">
Hipscrates d'Amisos (Hypsicrates, ) fou un historiador  grec nadiu d'Amisos al Pont. Les seves obres s'han perdut.

Lluci diu que va viure 92 anys i es va destacar pels seus coneixements. 

s probablement el mateix  Hipscrates esmentat com escriptor per Estrab (7. p. 479, 11. p. 769).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201275" title="Menahem" nonfiltered="3699" processed="3691" dbindex="83709">

Segons la Bblia, Menahem (en hebreu,        -    Menah m ben Gadi) fou el setz rei del Regne d'Israel.

Menahem, fill de Gad, no va acceptar l'usurpaci del tron d'Israel per Xallum i tan sols un mes desprs de la seva autocoronaci, Menahem va encapalar un exrcit que va sortir de l'antiga capital Tirs i va entrar a sang i foc a la nova capital Samaria. Desprs de matar gran part de la poblaci i Xallum, es va autoproclamar rei.

El rei d Assria, Pul, veient l'estat de caos que hi havia al petit Regne d'Israel, va plantar el seu exrcit al lmit del regne per ocupar-lo. Menahem horroritzat, va reunir tot l'or que va poder i li va entregar a Pul a canvi de la seva llibertat.

Desprs de deu anys en qu es consolid al tron, va morir i fou succet pel seu fill Pecahi



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201276" title="Hipscrates (escriptor)" nonfiltered="3700" processed="3692" dbindex="83710">
Hipscrates (Hypsicrates, ) fou un escriptor i gramtic rom contemporani de Marc Terenci Varr.

L'esmenten el mateix Varr (a l'obra de Ling. Lat. 5.88), Gneu Gelli i Esteve Bizant  (s. v. ). Gelli diu que Hipscrates havia escrit "libros sane nobiles super his quae a Graecis accepta sunt".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201277" title="Pecahi" nonfiltered="3701" processed="3693" dbindex="83711">
Segons la Bblia, Pecahi (en hebreu,         -     Pekahyah ben Menah m) fou el disset rei del Regne d'Israel.

Pecahi era fill del rei Menahem, qui havia assassinat l'usurpador del tron Xallum, i s'havia autoproclamat rei del regne d'Israel.

Al morir el seu pare el va succeir per el seu poder estava en entredit i tan sols dos anys ms tard, el seu propi ajudant Pcah i noms 50 homes van aconseguir entrar al palau reial i matar Pecahi.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201280" title="Pcah" nonfiltered="3703" processed="3694" dbindex="83713">
Segons la Bblia, Pcah (en hebreu,       -       Pekah ben Remalyahu) fou el divuit rei del Regne d'Israel.

Era fill de Ramaliahu i usurp el tron a Pecahi, qui noms pogu governar dos anys abans de ser assassinat. Primerament va pactar amb els assiris i junts van assetjar Jerusalem, la capital del Regne de Jud del rei Acaz, per no van poder ocupar-la. A continuaci, els assiris van girar-se contra els seus aliats israelites i s apoderaren de ms de la meitat del territori del regne d'Israel; de Ion a Qudeix, les regions de Galaad, Galilea i Neftal, i a ms van deportar gran part de la poblaci a Assria.

En aquest estat semi-runs que va quedar el reialme, Oixea, fill d El, va tramar una conspiraci i va regnar en lloc de Pcah.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201282" title="Martin Evans" nonfiltered="3704" processed="3695" dbindex="83714">


Sir Martin John Evans FRS ( Stroud, Anglaterra 1941 ) s un genetista i bioqumic angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2007.

Biografia.
Va nixer l'1 de gener de 1941 a la ciutat de Stroud, poblaci situada al comtat de Gloucestershire. Va estudiar bioqumica a la Universitat de Cambridge, en la qual es va llicenciar el 1963, i el 1969 es doctor a la Universitat de Londres. Interessat en la docncia ha estat professor d'anatomia i embriologia a la Universitat de Londres entre 1978 i 1980, de gentica a la Universitat de Cambridge fins el 1999, i des d'aquell any a la Universitat de Cardiff.

Membre de la Royal Society de Londres des de l'11 de mar de 1993, el 2004 fou nomenat Cavaller  amb el ttol de sir per la reina Elisabet II del Regne Unit.

Recerca cientfica.
Especialitzat en gentica l'any 1981 descobr l'estat embrionari de les cllules mare, i aix mateix realitz diverses tcniques de modificaci gentica en animals, especialment en ratolins.

L'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Mario Capecchi i Oliver Smithies, pels seus treballs sobre cllules mare i manipulaci gentica en models animals.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2007;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201286" title="Minas Mrgul" nonfiltered="3705" processed="3696" dbindex="83715">
Minas Mrgul (en sndarin: "Torre de la Mgia Negra"), originalment coneguda com a Minas thil ("Torre de la Lluna"), s una ciutat de la Terra Mitjana, el mn fictici ideat per J.R.R. Tolkien.

Va ser construda a la fi de la Segona Edat pels dnedain que s'exiliaren de Nmenor. 

Histria.
Minas thil.
Desprs de la destrucci de Nmenor, els fills d'Elndil Isldur i Anrion van desembarcar a la Terra Mitjana i fundaren el regne a l'exili de Gndor. En una agradable vall de les belles terres d'Ithlien, prxima a la frontera amb Mrdor, Isldur va construir Minas thil. Les parets de la ciutat van ser dissenyades en marbre blanc per atrapar i reflectir la llum de la lluna, i brillava amb una suau lluminositat platejada.

A la ciutat Isldur hi va plantar un plan de l'arbre blanc de Nmloth que havia rescatat de Nmenor, i hi diposit un dels set palantirs. El seu germ Anrion havia fundat Minas nor (la "Torre del Sol") a l'atra banda de l'nduin, per la capital de Gndor era a Osguliath on els dos germans tenien els trons un al costat de l'altre.

El 3429 de la Segona Edat Suron va atacar els exiliats de Nmenor, i va prendre Minas thil per sorpresa. L'arbre branc va ser cremat, per Isldur i la seva famlia van aconseguir escapar-ne amb una llavor.

Elndil, Isldur i Anrion van recuperar la ciutat, i el 3441 l'ltima Aliana va derrotar Suron. Isldur va plantar la llavor de l'arbre blanc a Minas nor en honor a Anrion, que havia mort durant la guerra. 

Minas thil va prosperar durant molts anys dins el regne de Gndor. El 1636 de la Tercera Edat, la seva poblaci es va veure molt reduda per la Gran Plaga, i la vigilncia a Mrdor es va veure inevitablement relaxada.

L'any 2000 els nazgl van posar setge a Minas thil, i al cap de dos anys va caure sota els exrcits del rei bruixot d'ngmar. La ciutat va ser ocupada per criatures de Mrdor i als seus murs s'hi afegiren fortificacions amenaadores. El palntir va ser capturat i ms tard portat a Brad-dr, on l'utilitzaria el mateix Suron. La ciutat pass a ser coneguda com a Minas Mrgul: la "Torre de la Bruixeria".

La Ciutat dels Nazgl.

Quan Ernur va esdevenir Rei de Gndor el 2043, el rei Bruixot va desafiar-lo a un combat singular per tal de poder acabar la disputa que havia comenat a la Batalla de Frnost uns anys abans. El 2050 Ernur va acceptar un segon desafiament, va cavalcar amb un contingent de cavallers fins a Minas Mrgul i mai ms se'n torn a saver res. 

Sota el domini dels Espectres de l'Anell Minas Ithil es va convertir en una versi corrupta de la seva bellesa inicial. La llum de lluna inicial de les seves parets de marbre es va convertir en una llum pllida cadavrica que no illuminava res, i la ciutat era silenciosa com una tomba. La mgia negra que omplia la vall de Mrgul era tan gran que molts homes es embogien al acostar-s'hi. Les valls d'Ithlien es van despoblar i els dnedain fugiren de l'est de l'nduin.

La Guerra de l'Anell i la Quarta Edat.

Durant la Guerra de l'Anell, Minas Mrgul va continuar actuant com una de les bases d'operacions principals de les forces de Suron, sota el comandament del Rei bruixot. L'exrcit d'orcs que va atacar Osguliath i assetj Minas Tirith provenia de Minas Mrgul.

Quan Frodo Saquet, Samseny Gamg i Gllum van passar per davant de la ciutat en el seu cam cap a Crith ngol, l'Anell nic gaireb va aconseguir fer crrer a Frodo cap a les portes de la ciutat. Mentre pujaven per les escales de Crith ngol van veure com una llum rojenca emergia de Brad-dr com a senyal de qu l'atac havia de comenar, i immediatament desprs una flamerada similar d'un blau intens va sorgir de Minas Mrgul.

Quan l'Exrcit de l'Oestat va passar per davant de la vall de Mrgul per presentar l'ltima batalla a la Porta Negra, van destrur el pont que duia a la ciutat i van calar foc als camps. Les forces d'ragorn no van trobar oposici, ja que tota la guarnici de Minas Mrgul havia mort a la Batalla dels Camps de Plennor. El Prncep mrahil de Dol mroth va proposar d'atacar Mrdor a travs de Minas Mrgul, per d'altres temeren que els horrors de la vall aterrarien els homes de Gondor. Gndalf tamb sabia que el portador de l'Anell havia passat per all, de manera que no volia que l'atenci de Suron es centrs a la vall.

Desprs de la Guerra de l'Anell, quan ragorn va ser coronat com a Rei Elssar, va nomenar Framir el Prncep d'Ithlien. Framir va establir-se a Emyn Arnen, i la ciutat de Minas Mrgul va ser arrassada per ordre del rei.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201288" title="Iu Forn i Piquer" nonfiltered="3706" processed="3697" dbindex="83716">
Iu Forn (Badalona, 1962) s un periodista catal.

Premsa escrita.
Iu Forn escriu una columna diria al diari AVUI anomenada Passa-ho! des de l'any 2004 i collabora des del l'any 1992 amb la revista El Jueves. Anteriorment havia escrit a l'edici del Barcelons Nord del diari El Punt. 

La manipulaci per part de l'ultradreta meditica d'una de les seves columnes, titulada Manual del bon colpista, li va valdre la presentaci de sis querelles i una denncia per injries a l'Exrcit. Totes elles van ser arxivades desprs de diversos recursos presentats pels querellants.  
Televisi.
Durant tres anys (2004 a 2007), Forn va ser subdirector i guionista del programa Telemonegal. Al seu torn, tamb s collaborador del programa El Club de TV3. Anteriorment havia treballat a TVE, Tele 5 i Antena 3 i Euskal Televista.
Rdio.
El periodista ha treballat a Cadena 13, Rdio 4, Rdio 1, COMRdio, Ona Catalana, Catalunya Rdio, Catalunya Cultura. A l'actualitat s collaborador del programa Versi Rac 1 de RAC1 i participa a la tertulia de El Mat de Catalunya Rdio. 

Altres.
s autor de cinc llibres: Mi Cuaderno azul (De Bolsillo. 2001), Jordi Pujol al pas de les caramelles (Angle Editorial. 2003), El tripartit vist des de Madrit (Roca Editorial. 2004), Diccionari (abreujat) del bon culer (Viena Edicions. 2007) i "Recortes de la prensa seria" (Ediciones El Jueves. 2008). 

Iu Forn va ser vocal del Collegi de Periodistes de Catalunya els anys 2006 i 2007. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201289" title="Oixea" nonfiltered="3707" processed="3698" dbindex="83717">
Segons la Bblia, Oixea (en hebreu,        -    Hoshe a ben Elah) fou el dinov i ltim rei del Regne d'Israel.

Va sublevar-se contra el rei Pcah desprs de la derrota davant els assiris i es va autocoronar rei.

Va haver de pagar tribut a Assria fins que, buscant el favor del fara d'Egipte, el rei assiri va tancar-lo a la pres acusat de conspiraci. 

Aleshores, els sirians van ocupar tota Samaria durant tres anys i van deportar la poblaci cap a la regi de Gozan. Van atorgar terres a Samaria a persones de Babilnia per a qu repoblessin la zona.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201294" title="Mario Capecchi" nonfiltered="3708" processed="3699" dbindex="83718">

Mario Renato Capecchi ( Verona, Itlia 1937 ) s un genetista nord-americ d'origen itali que fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2007.

Biografia.
Va nixer el 6 d'octubre de 1937 a la ciutat de Verona, poblaci situada a la regi italiana del Vneto, fill de pare itali i mare nord-americana que pass part de la Segona Guerra Mundial reclosa al camp de concentraci nazi de Dachau. L'any 1944 es trasllad amb la seva famlia als Estats Units d'Amrica, pas en el qual es llicenci el 1961 en fsica i qumica al Antioch College d'Ohio. L'any 1967 realitz el seu doctorat de biofsica a la Universitat de Harvard sota la supervisi de James D. Watson.

Interessat en la docncia fou professor de bioqumica a Harvard entre 1971 i 1988, moment en el qual va esdevenir investigador de l'Institut Mdic Howard Hughes. Actualment s professor de gentica i biologia a l'escola de medicina de la Universitat de Utah.

Recerca cientfica.
Conegut mundialment per la seva recerca pionera sobre la gentica de les cllules mare del ratolins aconsegu desenvolupar la transgentica mitjanant la clonaci i la modificaci gentica. Aquest treball fou realitzat, de forma conjunta, amb Martin Evans i Oliver Smithies, amb els quals compart el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2007.

Enllaos externs.
  Biografia a l'Institut Mdic Howard Hughes;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2007;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201299" title="Ballesta wookiee" nonfiltered="3709" processed="3700" dbindex="83719">
La ballesta wookie s una arma de les pe lcules d'Star wars fetes per George Lucas Star wars III Star wars IV Star wars V i Star wars VI.

Aquesta arma s com una ballesta de l'edat mitjana d'estil futurstic emprada pels Wookiees i s l'evoluci d'una versi feta sense components metllics que llanava projectils de fusta. Aquesta estava decorada amb emblemes del clan pertanyent

Es basa en un principi d'acceleraci magntica: als extrems de l'arc de la ballesta hi han uns polaritzadors que carreguen d'energia la corda metllica, aquesta, al ser disparada, allibera l'energia en forma de raig que pot danyar i pot ser confs amb un raig de blaster. Cal molta fora per emprar la ballesta. Funciona amb un carregador d'energia limitada.

Algunes versions millorades sn automtiques, de manera que no s'ha de collocar cada cop la corda i es poden desmuntar i muntar amb facilitat, de manera que sn ms fcils de transportar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201300" title="Manasss de Jud" nonfiltered="3710" processed="3701" dbindex="83720">


Segons la Bblia, Manasss (en hebreu        -      Menasheh ben Hizqiyah) fou el catorz rei de Jud.

Era fill del rei de Jud Ezequies i, per tant, pertanyia a la Casa de David de la tribu de Jud. Va haver de succeir el seu pare amb noms dotze anys a causa de la mort del monarca.

Ben aviat va comenar a adorar altres dus a ms del d'Israel, fins i tot va dividir el Temple de Jerusalem en diverses seccions per a honrar diversos dus.

Es conserva part del text d'un tractat del rei Asarhaddon d'Assria, (681 aC   669 aC), on s'anomena el rei de Jud, tot i que no en diu el nom.

Desprs de cinquanta-cinc anys de regnat, va morir i fou succet pel seu fill Amon. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201301" title="Manasss, fill de Josep" nonfiltered="3711" processed="3702" dbindex="83721">
En l'Antic Testament, Manasss (en hebreu             -       M nasseh ben Ys p) s el primognit de Safenat-Panah (el nom egipci de Josep, fill del patriarca Jacob) i la noble egpcia Assenat.

Abans de morir, el seu avi Jacob el bene com a cap d'una de les futures tribus d'Israel, la tribu de Manasss.

Agaf una concubina canaanea amb qui infant:
Asriel;
Maquir;

Vegeu tamb.
Tribu de Manasss;
Tribu de Josep;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201302" title="Oliver Smithies" nonfiltered="3712" processed="3703" dbindex="83722">

Oliver Smithies ( Halifax, Anglaterra 1925 ) s un genetista nord-americ d'origen angls guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2007.

Biografia.
Va nixer el 23 de juliol de 1925 a la ciutat de Halifax, poblaci situada al comtat de West Yorkshire. Va estudiar medicina a la Universitat de Toronto, en la qual es llicenci el 1946 i posteriorment realitz el seu doctorat en bioqumica a la Universitat d'Oxford.

Interessat en la docncia l'any 1960 inici la seva tasca docent com a professor de gentica a la Universitat de Wisconsin-Madison i des del 1988 s professor de la Universitat de Dakota del Nord. L'any 1998 fou nomenat membre estranger de la Royal Society de Londres.

Recerca cientfica.
L'any 1950 inici la seva recerca a la Universitat de Toronto, en la qual descobr el gel d'electroforesi. Posteriorment va descobrir, simultniament amb Mario Capecchi, la tcnica de recombinaci homloga d'ADN transgnic en l'ADN genmic, un mtode molt ms fiable per alterar genomes animals que els anteriorment utilitzats.

L'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Mario Capecchi i Martin Evans, pels seus treballs sobre cllules mare i manipulaci gentica en models animals.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2007;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201304" title="Ahazi d'Israel" nonfiltered="3713" processed="3704" dbindex="83723">
Segons la Bblia, Ahazi (en hebreu,          -     Ahazyahu ben Ah  b) fou el vuit rei del Regne d'Israel, succeint el seu pare Acab.

Va regnar noms dos anys durant els quals els moabites es van rebellar contra el jou dels israelites. Va tenir un accident a casa seva que el va deixar malferit i postrat al llit.

All va rebre la visita del profeta Elies, que li va recriminar que alcs altars a dus estrangers.

Poc desprs va morir i fou succet pel seu germ Jehoram, ja que no tenia fills.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201306" title="Miquel Bras i Vaqus" nonfiltered="3714" processed="3705" dbindex="83724">
Miquel Bras i Vaqus (1904-1974) va ser un arqueleg i historiador gracienc nascut al carrer Sant Vicen (avui Valldoreix) del barri de Grcia (Barcelona) el 13 de setembre de 1904. De formaci autodidacta, va estudiar molt notablement aspectes dels orgens urbanstics, arquitectnics i toponmics de Grcia divulgant-ne nombroses teories i troballes. Va collaborar amb Agust Duran i Sanpere.

Entre l obra escrita sobre Grcia destaquen: Breve Historia de la Fiesta Mayor, Evolucin histrica y toponmica de Gracia, Comunicacions gracienques 1851-1875, Edificacin y urbanizacin graciense, i la seva participaci en el llibre collectiu lbum Histrico y Grfico de Gracia, editat l any 1950. Tamb cal esmentar les nombroses collaboracions que feia a programes de Festa Major de Grcia i la festa de Sant Medir.

Fou un dels promotors, en el curs 1921-1922, del Grup Pictric de Grcia en el si del Centre Moral i Instructiu de Grcia i en va dissenyar el segell. Form part del Club Excursionista de Grcia, entitat que va abandonar en desacord pel trasllat de la mateixa fora dels lmits de l'ex vila barcelonina. Va morir el 21 de juliol de 1974.

Des de l 11 de novembre de 1999 i en motiu del 25 aniversari de la seva mort, Grcia el recorda amb una placa commemorativa a la faana de la casa on va viure al carrer Verdi, 17.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201307" title="Mximo Tajes" nonfiltered="3715" processed="3706" dbindex="83725">

Mximo Tajes (Canelones, 23 de novembre de 1852 - Montevideo, 21 de novembre de 1912), va ser un militar i poltic uruguai, President de la Repblica entre novembre de 1886 i mar de 1890.

Va ingressar a l'Exrcit el 1868, i pocs anys desprs ja era capit (1875) en ocasi de ser nomenat segon cap del Batall 5 de Caadors, organitzat per Mximo Santos, amb qui li unia una amistat familiar i personal. Coronel el 1880, quan encara no comptava amb trenta anys d'edat, va ser destinat per aquells dies a la frontera nord amb la missi de vigilar les activitats de Lorenzo Latorre, a qui l'administraci de Francisco Antonio Vidal assenyalava com a gestor d'un possible retorn al poder.

Va ser Cap Poltic i de Policia del departament de Durazno quan Santos va ocupar la presidncia, i l'agost de 1882 va ser nomenat Ministre de Guerra i Marina. En tal comesa, se li va poder acudir a la repressi de l'aixecament que, organitzat per l'oposici, va desembocar en la Revoluci del Quebracho (31 de mar de 1886), i que va resultar en una completa derrota per als revolucionaris.

El 18 novembre de 1886, en presentar renuncia Santos a la Presidncia, desprs de la formaci del Ministeri de la Conciliaci, el parlament va nomenar Tajes, que per a llavors continuava ocupant el Ministeri de Guerra i Marina, com a President de la Repblica per completar el segon perode constitucional de Francisco Antonio Vidal, iniciat l'1 de mar d'aquell any.

El seu govern va estar marcat pel progressiu desmantellament dels signes ms ostensibles del militarisme que amb la seva administraci es retirava (procs en el qual t una importncia clau la figura del seu Ministre de Govern, Julio Herrera y Obes). El 27 de desembre de 1886 va ser dissolt el Batall 5 de Caadors, smbol del rgim de Santos i veritable policia poltica d'aquest. Molt poc temps desprs, el propi Santos, que s'havia absentat del pas, va intentar tornar, sent impedit per una llei de desterrament votat el parlament el 28 de gener de 1887.

En la mateixa direcci, una segona llei de desterrament del 6 d'agost de 1887, aquesta vegada dictada contra l'expresident Lorenzo Latorre, que havia demanat tamb retornar al pas, acabava deixant les dues principals figures del rgim anterior fora de fronteres.

Durant el seu govern, l'Uruguai va viure un breu perode de bonana econmica i d'especulaci financera, moment conegut com l'"poca de Reus", en allusi a Emilio Reus, un capitalista catal que s'havia associat amb l'estat uruguai i amb qui va fundar en societat el "Banco Nacional" (1887). Aquesta prosperitat es devia sobretot a la inversi a l'Uruguai de capitals argentins excedents, producte de moviments tals com els cereals a la Mesopotmia o la construcci del port de Buenos Aires.

Tanmateix, una srie de contrarietats que va haver d'enfrontar l'encara feble capitalisme uruguai, combinat amb la inestabilitat poltica argentina que va encoratjar el retir de capitals provinents d'aquell pas el 1890, van donar per terra amb l'economia uruguaiana, que va caure en una profunda crisi. Per aquells dies (mar de 1890) acabava el perode de Mximo Tajes, a qui va succeir Julio Herrera y Obes.

En els anys que es ressenyen, Mximo Tajes va ser un dels fundadors de l'Ateneu Militar, instituci paramanica que tendia a la professionalitzaci de l'exrcit uruguai i a la seva abstenci poltica, i que va tenir una influncia important entre l'oficialitat d'aquell temps.

El 1894 el seu nom va ser manejat com a candidat a la Presidncia de la Repblica, encara que desprs no es concretaria la seva elecci. Poc temps ms tard, i trobant-se encara actiu durant la presidncia de Juan Idiarte Borda, Tajes va ser un dels oficials militars que van combatre al segon moviment insureccional del General Aparicio Saravia, entre mar i agost de 1897. En tal ocasi, Tajes va buscar obtenir el crdit que en el seu moment tingus Latorre anys enrere en vncer a la "Revoluci Tricolor" de 1875: el de "pacificador nacional", que probablement el projects a ser el candidat segur per a les eleccions de 1898.

No va ser aix, i Tajes no va aconseguir la seva victria definitiva sobre Saravia (el qual, en els fets, no va ser venut), i molt menys la Presidncia de la Repblica, de la qual el Cop d'estat del 10 de febrer de 1898, orquestrat per Juan Lindolfo Cuestas l'allunyaria per sempre.

Va passar a retir el 1900 i va morir pocs anys desprs, el 1912, sense haver tingut cap intervenci a la vida poltica o militar posterior.

 Enllaos externs .

Mximo Tajes i altres presidents de l'Uruguai ;
Breu biografia de Mximo Tajes ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201316" title="Gabriel Florit Ferrer" nonfiltered="3716" processed="3707" dbindex="83726">
Biel Florit "Sabateret" va nixer a Sineu el 1944 en una famlia de fusters del Carrer de les nimes. Estudi Peritatge Mercantil, i fins els anys vuitanta no es dona a conixer com a poeta. 

Des de llavors ha obtingut diversos premis tant de poesia com de narrativa. El seu estil destaca per la recerca en les fonts del llenguatge popular.

s collaborador habitual al Diari de Balears.

Obra.
Poemaris.
 Carussa (1980);
 Amb els ulls fits (1990);
 Pols de corc: en clau de sstole (1992);
 Distole i quatre poemes d'amor (1994);
 Ferro de baula (1997);
 Cal calma (1998);
 Segar arran (1999);
 El color de les coses (2000);
 Restoble (2001);
 Somada (2003);
 El salt de l'ngel (2007);

Prosa.
 Prims de barra (1983);
 Histries de Son Sarigot (1991);
 Albellons de la memria (1998);
 Crepuscle al parads (2000);
 Mai en dej (2004);
 Terra prima (2005);

Reculls d'articles.
 Pa llescat (2001);
 El gep dels altres (2008);

Assaig.
 Sineu. El mercat dels dimecres, la fira del maig (2004);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201318" title="Lorenzo Latorre" nonfiltered="3717" processed="3708" dbindex="83727">

Lorenzo Antonio Inocencio Latorre Jampen, ms conegut com Lorenzo Latorre (Montevideo, Uruguai, 28 de juliol de 1844 - Buenos Aires, Argentina, 18 de gener de 1916), va ser un militar i poltic uruguai, President de la Repblica de facto entre els anys 1876 i 1879 i de forma constitucional des de 1879 fins a l'any 1880. Se li reconeix com el responsable, entre altres coses, de la primera modernitzaci del pas i la seva conversi al capitalisme modern.

El 10 de mar de 1876 es va efectuar una mplia reuni de comerciants, hisendats i estrangers residents que davant de l'aceflia al poder i les greus crisis que enfrontava el pas, degut en gran part a la inoperncia dels governs democrtics, van decidir oferir-li el poder al Ministre de Guerra, el Coronel Lorenzo Latorre. Aquest va acceptar i va prendre el poder com "governador provisori". Els objectius principals del rgim latorrista van ser l'assoliment de la pau interna i l'ordre (a la campanya, sobretot) i l'afirmaci del dret a la propietat privada.

El militarisme va significar des de l'angle poltic, la substituci dels partits tradicionals - Nacional i Colorado - pel govern dels grups de pressi ms forts en l'econmic, aliats al grup de pressi ms forta al poder real i coactiu: l'exrcit. La inoperncia, la debilitat i el to artificial que havia assumit gradualment la superestructura poltica de la Repblica, es va traduir doncs en una assumpci del poder gaireb directa per part de l'alt comer, la classe alta rural i els inversors estrangers. Latorre es va basar en els progressos tcnics de l'poca, per consolidar l'estabilitat poltica del pas. 

El Muser i el Remington li van donar a l'exrcit un poder incontrastable i inabastable per als revolucionaris pel seu cost. La importncia del telgraf rau a la velocitat per transmetre informaci fins als llocs ms allunyats de la capital. El ferrocarril va permetre el rpid trasllat de tropes, per sufocar les revolucions.

Tamb va produir una modernitzaci de l'aparell jurdic, substituint els alcaldes per jutges lletrats departamentals. Simultniament es van aprovar els Codis de Procediment Civil i Instrucci Criminal el 1878, aix com el Codi Rural i la creaci del Registre d'Embargaments i Interdiccions. 

El 1879 es va aprovar la Llei de Registre d'Estat Civil, amb la qual va passar a les mans de l'Estat una funci realitzada fins al moment per l'Esglsia. Els jutjats de Pau, van comenar a portar quatre registres: de naixements, de defuncions, de matrimonis i de reconeixements i legitimacions.

En matria econmica i per millorar les condicions del camp, Latorre es va cerciorar de la consolidaci del dret de propietat privada mitjanant el Codi Rural de 1879, que establia la medianera obligatria, el que li va donar un enorme impuls el cercamiento dels camps. Va establir l'Oficina General de Marques i Senyals de Bestiar al qual havia de sollicitar-se les marques de bestiar per evitar repeticions i fraus i assegurar la propietat del bestiar.

Una altra mesura que es va implantar com ajuda per consolidar l'ordre intern a la campanya, va ser l'autoritzaci donada als grans propietaris per establir policia particular a crrec del comissari.

El filferro va consolidar el rgim vigent de la propietat de la terra. En segon terme, va eliminar el minifundista ramader i va provocar la primera desocupaci al pas. A l'eliminar el treball de molts peons, agregats i puesteros. El qual va provocar la seva concentraci als suburbis dels poblats, de ciutats de l'interior i a Montevideo, donant origen al que es va comenar a conixer com "ranxos".

Una de les reformes ms importants durant el govern del Coronel Latorre va ser l'educativa, impulsada per Jos Pedro Varela qui es trobava l'avantguarda en matria dels nous corrents pedaggics.

Latorre no va desenvolupar un govern a favor de la classe militar, per va tenir importants quantitats d'autoritarisme, la qual cosa va ajudar per forjar un Poder Central capa d'encarrilar el pas en les normes necessries per al desenvolupament d'una economia moderna, s a dir, capitalista. Defensa de la propietat privada de la terra i del bestiar, establiment del patr or, represa del pagament del deute pblic; per, tamb modernitzaci tcnica i administrativa de l'Estat.

Durant el seu perode de govern - de facto - va actuar com un dspota, desterrant els seus opositors i imposant-los penes de treballs forats.

Tenint l'antiguitat necessria per fer-ho, mai no va ascendir General, per donar l'exemple d'austeritat, ja que aix significaria un augment de sou. A causa d'aix s conegut com el Coronel Lorenzo Latorre.

Quan va ser elegit constitucionalment president es va veure impossibilitat de governar a causa que no estava acostumat a fer les coses per les vies legals i per aix va renunciar declarant al seu discurs que els uruguaians eren "ingobernables".

Es va exiliar a Buenos Aires, on va morir en la pobresa.

Enllaos externs.
Breu biografia de Lorenzo Latorre ;
Lorenzo Latorre. Article de l'UTU ;
Modernisme i militarisme a l'Uruguai, segle XIX ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201319" title="Art de l'antic Egipte" nonfiltered="3718" processed="3709" dbindex="83728">

L'art de l'antic Egipte s el conjunt d'obres d'estil i simbolisme de gran homogenetat realitzades a l'Egipte antic. Es considera que aquest estil queda assentat a partir del 3200 aC. 

Les obres artstiques seguien estrictes cnons permetent que durant ms de tres mil anys l'art egipci hagi sofert escasses variacions. Amb aquests convenis es pretenia transmetre la idea d'atemporalitat en la civilitzaci egpcia. 

 L'esttica de l'antic Egipte .

Qualificar com art egipci a les obres d art del perode analitzat presenta un doble conflicte que s'ha d'analitzar.
 En l'antic Egipte no es realitzava art amb una finalitat exclusivament esttica sin que es produen objectes funcionals. ;
 L'adjectiu egipci est emprat de manera convencional doncs no s introdut fins la romanitzaci. El nom Egipte ve del llat Aegyptus, provinents de l'antic egipci Hi-ku-ptah, que era el nom d'un temple de Tebes (Egipte).

 Art .
L'art egipci est constitut d'objectes produts pel seu valor funcional. L'arquitectura, l'escultura o la pintura de l'antic Egipte sn mostres d'un art que bsicament s religis o funerari. Es distingeix l'art funerari dels faraons de l'art per als civils. Els faraons, per ser deus, s'elevaran  de la seva tomba per reunir-se amb la resta dels sers divins. Els civils disposen d'un art funerari que els capacita per afrontar l'eternitat dins de la seva tomba. 

Els productors d'aquest art funerari sn treballadors ms propers a la figura del funcionari que no pas a la de l'artes o l'artista. La consideraci social d'un terrissaire, un mestre d'aixa o un arquitecte era la mateixa; eren persones amb coneixements tcnics i habilitat en el seu ofici. No existia una distinci entre les Belles Arts i els oficis, no es distingia entre artista i artes. Aquests funcionaris tindran la possibilitat d'adquirir un espai funerari per a afrontar l'eternitat, fet excepcional per a un civil. 

Es distingia entre els objectes d's quotidi dels objectes d's social; els darrers requerien d'uns treballadors especialitzats. Els objectes d's social disposaven d'una bona funcionalitat i eren objectes bells. La bellesa conferia prestigi i la capacitat d'envoltar-se d'objectes bells era reservada a les classes benestants. La bellesa va associada a all que s til i especficament als objectes que serveixen al difunt en la vida desprs de la mort. La major part d'objectes bells han estat creats per a l'emperador; el paradigma s la pirmide. Per tant encara que es va confeccionar una noci de bellesa aquesta era un mitj no un fi en ell mateix. El concepte de l art per l art no existia pels egipcis.  

Tot i aix el concepte bellesa no t un nic mot equivalent; podem remarcar com a mnim quatre mots que es poden traduir com bellesa.

 Nefer, emprat per referir-se a les dames belles en especial a la deessa Hathor; per tamb per remarcar l'adequaci de l'objecte al propsit pel qual ha estat creat. ;
 Tut ;
 Mnej ;
 Tehen;

La cermica, la pintura, l'escultura o l'arquitectura de qualitat anava associada als jeroglfics com part de l'objecte produt. El jeroglfic s una part integrant de l'art Egipci i sovint defineix el sentit de l'obra.

 Cnons i simbolisme .
 Cnons . 
L'art de l'antic Egipte es caracteritza per una idea d'ordre: lnies clares i senzilles, associades a formes simples i colors plans. Els artistes utilitzaven lnies perpendiculars, verticals i horitzontals, per formar una quadrcula i donar les proporcions correctes als seus treballs. L'art reflectia la importncia social, religiosa i poltica. L'alada dels personatges depenia, per exemple, del seu paper en la societat: els ms importants eren els ms grans per altra banda no hi havia perspectiva. El fara s sempre aix representat com el ms gran dels homes; igualment els dus sn ms o menys imponents segons sn considerats com ms o menys poderosos.

 simbolisme .
Pel tarann extremadament religis de la civilitzaci de l'Egipte antic, la majoria de les obres d'art d'aquesta poca sn imatges de divinitats, de faraons o d'encarnacions divines.

L'ordre est vinculat al simbolisme de l'obra; els smbols estan omnipresents en l'art egipci. Aix, els animals sn representacions simbliques de divinitats. El color disposa d'un sentit especfic: el blau i el verd representaven el Nil i la vida, el groc evocava el Sol, el vermell inspirava la fora, el poder i la vitalitat. Els colors d'aquesta poca han sobreviscut de manera sorprenent en el transcurs dels segles, sobretot grcies al clima molt sec d'Egipte. L'art egipci, malgrat l'absncia de perspectiva, era molt realista ; els artistes tenien un coneixement aprofundit de l'anatomia i un sentit perfeccionista del detall, sobretot per al dibuix d'animals.

 Perodes .
 L'art de Nagada .
El terme de Nagada prov d'un indret de l'Alt Egipte. Es designa aix la producci artstica que t lloc entre el 3800 aC i el 3000 aC. L'art s principalment conegut pels dipsits funeraris, que proven que ja l'artesanat ha assolit un alt nivell, tant en l'mbit de la cermica com en el de la metallrgia i de la talla de les pedres dures.

 L'art de l'poca thinita .
Tinis fou una poblaci de l'Alt Egipte, el perode thinita va del 3000 aC fins al 2686 aC. L'art de la Dinastia I i II determina les convencions de l'art egipci, en parallel a l'emergncia del sistema poltic i social. Es coneix alhora una arquitectura funerria que es desenvolupa i un variat mobiliari funerari.

 L'art del Regne Antic .
Memfis esdevingu el centre del regne entre el 2686 aC fins el 2150 aC. L'antic imperi s l'poca de les grans pirmides i de la creaci de l'escriba ajupit. Per s sobretot, per a la majoria dels historiadors de l'art, l'apogeu de l'art egipci, que ostenta llavors una perfecci inigualada. El pas finalment unificat, coherent, sota la influncia d'una administraci forta, realitza immenses obres, tant en l'arquitectura com en l'escultura.

 L'art del Regne Mitj .
Tebes esdevingu el centre del regne entre el 2134 aC fins el 1780 aC. Desprs d'un perode agitat, el Regne Mitj marca una tornada a la calma i un nou captol en l'art egipci. Les pirmides esdevingueren sempre un espai sagrat per a les inhumacions reials, i es coneixen alguns exemples de temples no funeraris. Els models guanyen en alada i en diversitat. Les joies trobades en una tomba inviolades a Dashur, sn magnfics exemples d'una orfebreria quasi desapareguda.

 L'art del Regne Nou.
El perode de producci de l'art ms commovedor de l'antic Egipte fou l'Imperi Nou entre 1580 i 1085 aC; l'entrada en contacte amb la civilitzaci grega comporta el comenament de la dissoluci d'un estil propi. Alexandria fundada el 332 aC per Alexandre el Gran fou la darrera de les capitals de l'antic Egipte; caigu en mans dels romans el 46 dC, quan es crem part de la seva biblioteca. 

En el transcurs de la XVIIIa dinastia, el fara Akhenaton decideix, poc desprs de la seva arribada al poder, l'abolici de la religi politeista existent. Impos un monoteisme basat en el culte a Aten, du del disc solar. Aquest trastorn t implicacions en l'art: es desenvolupa un nou estil, l'art d'Amarna, diferent per molts aspectes de l'art idealista clssic existent des de feia 1700 anys. Desprs de la mort d'Akhenaton, la religi tradicional reprenent el seu lloc, els artistes tornen a un estil ms clssic, per continuaran marcats per certs aspectes de l'art d'Amarna.

 Llenguatges artstics .
 Arquitectura .

L'arquitectura de l'antic Egipte es caracteritza per ser de carcter religis o funerari. Les construccions sn funcionals i simbliques, tot i que el seu simbolisme no ha estat del tot desvetllat. Els grans monuments de pedra, en grans blocs, amb slides columnes sn sovint el testimoni del pas de diferents cultures. Les construccions ms significatives sn les pirmides, els temples i les tombes. Aquestes obres, colossals i monumentals, pretenien durar eternament i manifestar al llarg del temps el poder del fara i dels sacerdots.

 Pintura .

A l'antic Egipte es desenvolup una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimnies i fets remarcables; la pintura acostuma a anar acompanyada de jeroglfics que aporten informaci essencial a l'escena. Pintaven per convertir la vida desprs de la mort en un lloc agradable pel difunt; per aix, es creaven pintures belles. Cal destacar les representacions de la vida privada o dels animals i els vegetals, realitzats amb tal cura que es poden identificar taxonmicament.

 Escultura .
L'escultura es va desenvolupar bsicament per a representar als antics dus egipcis i tamb per a donar forma fsica als faraons. Es van construir gran nombre d'esttues magnfiques per a representar als dus i als celebres reis i reines. Aquestes esttues estaven destinades a donar la vida eterna als "dus" reis i reines, aix com per a permetre que els seus sbdits veiessin el seu aspecte fsic. 

Es van seguir convencions molt estrictes: s'elaboraven les esttues masculines ms fosques que les femenines; en les esttues assegudes, les mans tenen l'obligaci d'estar posades en els genolls; predomina la "llei de la frontalitat" i s'obeeixen les normes especfiques que regeixen cada du egipci. Per exemple, el du del cel (Horus) es representava essencialment amb el cap d'un falc, el du dels ritus funeraris (Anubis) es mostra sempre amb el cap d'un xacal. En el cas de la representaci dels faraons, les convencions comporten la no caducitat de l'estil de les obres per a una vida eterna desprs de la mort. 

El major domini de la tcnica s'assoleix  durant la quarta dinastia en elegants representacions amb acabats polits en materials tan durs com el granit o la diorita.

 Jeroglfics .

L'escriptura jeroglfica consisteix en la intercalaci d'imatges i smbols. Moltes obres d'art de l'poca contenen jeroglfics. Alguns dels smbols tenen significats independents, mentre que alguns d'aquests smbols s'utilitzen per combinaci. A ms, alguns jeroglfics es van utilitzar fonticament, de manera similar a l'alfabet rom. Alguns smbols podien transmetre mltiples significats. 

El gui s'escrivia en tres sentits: de dalt a baix, d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra. Aquest estil d'escriptura va ser utilitzat pels antics egipcis durant gaireb 3500 anys, des de 3300 aC fins al segle III dC. El coneixement de l'escriptura jeroglfica es va perdre desprs d'haver estat substitut per altres alfabets. Els jeroglfics van ser desxifrats per Champollion, que va estudiar la pedra Rosetta durant 14 anys.

 Bibliografia .
Joan Sureda, Histria Universal de l'Art, les primeres civilitzacions, ISBN 84-320-6701-6, Vol 1, editorial Planeta, 1988. ;

 Vegeu tamb .
Uixebti;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201320" title="Jos Eugenio Ellauri Obes" nonfiltered="3719" processed="3710" dbindex="83729">

Jos Eugenio Ellauri Obes (Montevideo, Uruguai, 1834- dem., 1894), va ser un poltic i advocat uruguai, President de la Repblica entre 1873 i 1875.

Fill del president de la primera Assemblea Constituent de l'Uruguai, Jos Longinos Ellauri, es va graduar com a advocat el 1857. Va ocupar breument el Ministeri de Relacions Exteriors durant la presidncia de Lorenzo Batlle, el 1868, i ms tard va ser nomenat President del Senat.

Va ser elegit president l'1 de mar de 1873 i, malgrat haver-se negat a acceptar el crrec, finalment l'exerciria, amb un fort suport dels "principistas", nom que tradicionalment es va adjudicar a la jove generaci de poltics liberals i urbans de la qual ell mateix formava part.

Desprs dels esdeveniments violents entre els seus partidaris i l'oposici popular -recolzada aquesta ltima per diversos caps militars entre qui sobresortia el Coronel Lorenzo Latorre-, el 15 de gener de 1875 va renunciar a la presidncia i es va retirar a Buenos Aires, on viur diversos anys. Va ser substitut per Pedro Varela Olivera.

El 1891, un any desprs de la seva tornada al pas, va ser comissionat pel govern del seu ntim amic Julio Herrera y Obes per a una important missi diplomtic-financera a Londres.

Va tornar a ser proposat com a candidat per a la Presidncia de la Repblica el 1894, per a la que efectivament va ser elegit una altra vegada encara que, en no haver obtingut la majoria dels vots, i probablement tenint en compte la seva experincia anterior, va renunciar abans d'assumir (12 de mar de 1894).

Va ser home de cultura notriament superior a la dels seus contemporanis i poc afecte a l'activitat poltica, a la qual va accedir sense voler. La historiografia uruguaiana l'ha considerat tradicionalment un president dbil.

Enllaos externs.
Breu biografia de Jos Eugenio Ellauri ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201323" title="Toms Gomensoro" nonfiltered="3720" processed="3711" dbindex="83730">

Toms Jos del Carmen Gomensoro Albn (Dolores, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 27 de gener de 1810 - Montevideo, 12 d'abril de 1900), va ser un poltic uruguai, President de la Repblica des de 1872 fins a l'any 1873.

Comerciant a la seva joventut, es vincula al Partit Nacional, que desprs abandonar. Va ser senador pel departament de Salto el 1852, i desprs Cap Poltic i de Policia d'aquest departament el 1853. Novament integrant del Senat el 1868, presidia el cos quan l'1 de mar de 1872 va finalitzar el mandat constitucional de Lorenzo Batlle, i el va succeir en el poder.

Durant el seu mandat, d'un any de durada, es va negociar l'acabament de la guerra civil (tamb coneguda histricament com Revolucin de las Lanzas, comandada pel cabdill blanc Timoteo Aparicio). El 6 d'abril de 1872 es va firmar la Pau d'abril (Paz de Abril), que va establir el final de les hostilitats i una amnistia als revolucionaris blancs. Aquest acord va incloure a ms, encara que verbalment, el comproms del repartiment de les direccions poltiques departamentals (designades directament pel President de la Repblica) entre blancs i vermells, mecanisme conegut com "coparticipaci" i que es mantindr vigent en forma gaireb inalterada fins a 1897, en ocasi de la insurrecci del cabdill blanc Aparicio Saravia.

Aquest tipus de soluci pactada i verbal era l'nica -i per cert, molt primitiva i provisional- resposta que la societat poltica uruguaiana del seu temps podia donar a la consolidaci de les dues divises originades a la Guerra Gran. L'abril de 1872, dels tretze departaments per llavors existents, quatre (San Jos, Florida, Canelones i Cerro Largo) van ser promesos de fet per als blancs, romanent la resta a les mans de poltics del Partit Colorado.

Desprs d'abandonar el poder el 1873, Toms Gomensoro va ocupar diversos crrecs com a Inspector de Correus, Collector General de Duanes i Tresorer General de la Naci. Va ser novament senador pel Soriano entre 1888 i 1894, any aquest ltim en el qual va ser postulat com a candidat per a la presidncia de la Repblica per un sector del Partit Colorado, al que recolzava des de feia ms de 40 anys i del qual s'havia transformat en una figura patriarcal i respectada.

Enllaos externs.
Breu biografia de Toms Gomensoro ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201324" title="Lorenzo Batlle y Grau" nonfiltered="3721" processed="3712" dbindex="83731">


Lorenzo Cristbal Manuel Batlle y Grau (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 10 d'agost de 1810 - dem, 8 de maig de 1887), va ser un militar i poltic uruguai, President de la Repblica entre els anys 1868 i 1872.

Era fill del comerciant catal Josep Batlle i Carre, empresari i de fortuna al Montevideo colonial, originari de Sitges (Garraf). Emigrat poltic a Rio de Janeiro quan el retir dels espanyols de Montevideo, les seves propietats van ser confiscades pel govern de Jos Gervasio Artigas, i noms li van ser tornades  encara que parcialment  quan els portuguesos van conquerir la Provncia Oriental el 1817.

Sense poder recuperar la seva antiga esplendor, els Batlle van sortir de Montevideo el 1820 amb rumb a Barcelona per establir-se all. Poc desprs, Lorenzo Batlle va passar a la ciutat francesa de Sorze, per completar els seus estudis, els que acabaria a Madrid. El 1823 va ser testimoni directe de l'execuci del militar espanyol liberal Rafael de Riego, fet que, segons s'assegura, el va marcar profundament. Tornar noms el 1831 a Montevideo, on es far crrec de l'herncia delmada familiar, el mol de la zona de l'Aguada, on naixs el mateix.

La seva tasca com a ministre i com a soldat.

Ingressat a l'exrcit el 1833, durant la Guerra Gran va servir a les ordres del Govern "de la Defensa". El 1845, al costat de la Legi Italiana que comandava Giuseppe Garibaldi, es va distingir a la presa de Colonia a les forces de Manuel Oribe i el govern "del Cerrito". Va ser desprs Ministre de Guerra i Marina el 1847, ascendint a Coronel el 1851.

Desprs de la Guerra Gran i per un breu perode, Lorenzo Batlle va ser partidari de la poltica de fusi, per gaireb de seguida va retornar al Partit Colorado, sent part -com a Ministre de Guerra i Marina- de l'equip de govern del Triumvirat colpista de 1853 que va enderrocar el govern constitucional de Juan Francisco Gir.

Poc desprs, el sector del Partit Colorado ms rabiosament antifusionista, "Partit autodenominat Conservador" ho va explicar entre les seves files, igual com a Csar Daz i Juan Carlos Gmez. En produir-se el primer dels motins que aquest grup el 1855 contra l'nic membre supervivent del Triumvirat, Venancio Flores, a qui retreien la seva actitud conciliadora, Lorenzo Batlle va ser tamb Ministre de Guerra del breu govern de Luis Mara Lamas a Montevideo.

El govern "fusionista" de Gabriel Antonio Pereira el va convidar a formar part del seu equip com forma de conciliar a les dues faccions, i com a tal va ser Ministre d'Hisenda entre mar de 1856 i novembre de 1857, renunciant poc abans d'una nova insurrecci conservadora contra aquella administraci, la qual tanmateix no va recolzar decididament. Per aix, no es va veure implicat en la dura repressi que aquest moviment va tenir, i que desembocaria en la matana de Quinteros, el febrer de 1858

Va estar desprs allunyat de l'activitat poltica fins a 1865, en qu, derrotada la poltica fusionista per l'aixecament del Partit Colorado dirigit per Venancio Flores, amb suport de l'Imperi del Brasil, Lorenzo Batlle passa a ser novament Ministre de Guerra i Marina d'aquell govern de facto, fins i tot 1868.

La seva tasca com a president.

Va ser elegit com a 7 President constitucional de la Repblica l'1 de mar de 1868, desprs dels confusos i sagnants esdeveniments de la setmana anterior, que van culminar en els assassinats, mai del tot no aclarits, de Venancio Flores i Bernardo Prudencio Berro, els dos expresidents. La seva administraci va ser decididament del Partit Colorado, amb exclusi total de tot crrec poltic d'elements de l'oposici del Partit Nacional.

Per aquesta ra, i per ser el seu nom un dels emblemes de la poltica ms agressiva i tancada a tot dileg del Partit Colorado, Lorenzo Batlle va haver d'enfrontar un seris moviment insureccional en seu contra, preparat des de l'Argentina per elements del Partit Nacional dirigits pel llegendari i respectat cabdill Timoteo Aparicio: la "Revoluci de les llances", que es va desencadenar el 1870 i que per poc el derrota i expulsa del poder.

El conflicte, que s'estendria fins i tot 1872, va ser una de les guerres mes prolongades i sagnantes del segle XIX uruguai. Interpretat durant molts anys noms a la llum de les divises en pugna pel poder, les modernes tendncies en histria nacional han trobat tamb en la "Revoluci de les Llances" (Revolucin de las Lanzas) un enfrontament entre dos universos diferents que coexistien al mateix pas: l'urb, portuari, europetzat i comercial, representat per Montevideo i el Partit Colorado, i el rural, mediterrani, autosuficient i ramader, representat per la campanya (fins i tot no controlada per un estat en via de consolidaci), i el Partit Nacional.

L'1 de mar de 1872, sense haver pogut controlar la situaci, Lorenzo Batlle va lliurar el poder al President del Senat, Toms Gomensoro, qui finalment arribaria a un acord amb els insurrectes a travs del pacte conegut com a Pau d'abril (Paz de Abril) (6 d'abril de 1872).

Durant el seu govern tamb va tenir lloc una crisi financera lligada a la desaparici de les condicions favorables creades per la Guerra del Paraguai, durant la qual Montevideo va ser punt d'abastament de les tropes de la Triple Aliana que marxaven cap al front. L'afluncia de capitals que es van invertir en diverses activitats, les ms d'elles especulatives, acabaria cap a 1868, i el feble sistema bancari uruguai, sobre el qual l'Estat no tenia gaireb control a causa del seu virtual acorralament financer, va collapsar el juliol d'aquell any.

L'aparici de dos sectors d'opini dividits davant la poltica de rescat monetari del govern, "oristes" (partidaris de mantenir un encaix metllic ajustat del paper moneda) i "cursistes" (partidaris d'una major emissi de paper), tamb va ser fenomen notable d'aquella crisi, encara que cert corrent histric ha sobre dimensionat potser la importncia que aquests van tenir fora de l'estricte marc urb i del mn dels negocis.

Com en diverses ocasions anteriors i posteriors, la prosperitat del feble capitalisme uruguai estava lligada, igual que seu caiguda, a vaivens externs que no responien gaireb directament a l'increment o consolidaci de la seva producci, ja bona part d'ella enquadrada dins del marc d'un sistema agro capitalista. Les crisis posteriors de 1890 i 1913 sn un exemple d'aix.

ltims anys.

Lorenzo Batlle no ocuparia crrecs posteriors de relleu desprs de la seva presidncia, llevat de quan el 1877, durant el govern de Lorenzo Latorre, va ser convocat a integrar una comissi que hauria de preparar el retorn a la normalitat institucional amb les eleccions parlamentries de l'any segent.

Nomenat Brigadier General pel govern de Mximo Santos el 1882, es va exiliar desprs a Buenos Aires, on va collaborar en el moviment armat contra aquest el 1886, i que integraria tamb un dels seus dos fills, Jos Batlle y Ordez. Desprs de l'allunyament de Santos del poder, va retornar a Montevideo, morint poc desprs.

Lorenzo Batlle va ser el primer de quatre presidents uruguaians vinculats a una famlia emblemtica dins del Partit Colorado. El seu fill Jos Batlle y Ordez, destacat periodista i poltic, seria president en dues ocasions el segle XX: el 1903 i el 1911. El nebot de l'anterior, Luis Batlle Berres, ocuparia la presidncia el 1947. I el fill d'aquest ltim, Jorge Batlle Ibez, ho faria en acabar el segle, el 2000.

Lorenzo Batlle s'havia casat amb Amalia Ordez el 1855, amb la que va tenir dos fills: Jos Batlle y Ordez, ja esmentat, i Luis Batlle y Ordez, pare del seu homnim Luis Batlle Berres.

Enllaos externs.
Biografia de Lorenzo Batlle y Grau ;
Famlia Batlle: Quatre generacions, quatre presidents ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201327" title="66 Aquarii" nonfiltered="3722" processed="3713" dbindex="83732">
66 Aquarii s una estrella de la constellaci d'Aquarius. s de la magnitud aparent 4,68.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201332" title="Batalla de la badia de Vigo" nonfiltered="3723" processed="3714" dbindex="83733">







La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successi Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de Franois Louis Rousselet.

Antecedents.

En setembre de 1701 es constitueix la Gran Aliana de La Haia formada per l'Arxiducat d'ustria, el Regne d'Anglaterra, les Provncies Unides i Dinamarca, declarant la guerra al Regne de Frana i a la Monarquia Hispnica de Felip V d'Espanya el juny de 1702. 

George Rooke havia estat ennviat amb un gran estol anglo-holands a capturar Cadis amb l'objectiu d'establir una base naval per a la flota angloholandesa prop del mediterrani, sent derrotat, per sabent que l'estol amb un tresor d'Amrica, el major mai enviat, havia sortit de Havana i va fondejar a Vigo no podent arribar a Cadis, el seu dest, i determinat a aconseguir un rdit de l'expedici, Rooke es va retirar a Lisboa enfilant cap a Galcia.

Els preparatius.
Franois Louis de Rousselet, el marqus de Chteaurenault havia fortificat el port amb un mur de fusta i cobert per l'artilleria situada en els forts de la ciutat i de l'illa de San Simn, a prop de Redondela i posicionant a la majoria dels seus homes per cobrir-la. 

La batalla.
El 18 d'octubre foren enviats dos exploradors que van retornar el 20 amb la informaci que la flota, formada per vint-i-dos galions espanyols i divuit navilis francesos que havien descarregat la plata i esperaven ordres a prop de Redondela, on havien preparat una murada de fusta.
 
El 23 d'octubre George Rooke va atacar Vigo enviant a Thomas Hopsonn a bord del buc insignia HMS Torbay a embestir el mur per capturar el port, mentre la infanteria de Philips van Almonde es dirigia a capturar els forts, aconseguint tots els objectius, i capturant o destruint tots els vaixells, per noms capturant una petita part de la plata, car la resta ja havia estat descarregada. 

Referncies.
 ;

Enllaos externs.
   The battle of Vigo Bay. III Centenary 1702-2002;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201339" title="Moixern" nonfiltered="3724" processed="3715" dbindex="83734">

El moixern, moixer o bolet de Sant Jordi (Calocybe gambosa, en grec kybe vol dir "cap" i kals s "bonic", i alludeix al bonic barret d'aquest bolet. En llat, gambosa significa, referint-se a un animal, "que t la sofraja inflada" ja que aquest bolet t el peu inflat, a mig aire). 

Morfologia.

Presenta un barret molsut, de 3 a 10 cm, convex, aplanat en els exemplars vells, d'un blanc brut, o fins crems, amb lmines primes, lliures, blanques o lleugerament grogues.

El peu, gruixut, pot atnyer de 3 a 7 cm d'altura i s compacte, corbat, ple, de color blanc.

La seua  carn no s fibrosa, sin que es trenca i s'engruna entre els dits, t un sabor agradable i una olor de farina fresca.

Hbitat.

Viu en els prats, entre l'herba, i en els matolls no gaire espessos. Sovint forma erols. 

Surt a la primavera pels volts de Sant Jordi, d'ac prov el seu nom.



s.

s un bolet comestible excellent. 

Referncies.



Bibliografia.

 Nouvel atlas des champignons, Henri Romagnesi, volum II, Bordas, 1958.
 Les quatre saisons des champignons, Heinz Clmenon, Serge Cattin etc., volum I / II, La Bibliothque des Arts 1980, ISBN 2-85047-101-1. ;
 Les Champignons, Roger Phillips, ditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
 Champignons du Nord et du Midi, Andr Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.

Enllaos externs.

 Fotografies de moixernons en diferents estadis de maduresa.;
 Fotografies de moixernons.;
 El moixern a l'ndex Fungorum. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201348" title="Sdaba" nonfiltered="3725" processed="3716" dbindex="83735">




Sdaba s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinc Viles. Una mica apartat del centre es troba el mausoleu dels Atilis, d'poca romana.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201351" title="San Mateo de Gllego" nonfiltered="3726" processed="3717" dbindex="83736">


San Mateo de Gllego s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201352" title="Sstago" nonfiltered="3727" processed="3718" dbindex="83737">




Sstago s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201354" title="Rudolf Kjelln" nonfiltered="3728" processed="3719" dbindex="83738">



Rudolf Kjelln (1864-1922) Nascut a Sucia, a l'illa de Tors, al bell mig del llac Voenern. Estudiar a la Universitat d'Uppsala on ser diplomat en cincies poltiques i ms endavant, a banda d'ensenyar cincies poltiques esdevindr professor de Geografia.

R.Kjellen inventa el terme Geopolitik. Per ell, era una de les 5 branques de la cincia.

El que far s aprofundir en les idees de Ratzel. Kjellen diu que l Estat s un sser viu i es compon dels que hi viuen i del territori fsic. El govern s el cervell, l imperi s el cos i el poble els rgans: una visi organicista. Est en contra de les migracions perqu diu que seria com talar-se el cord umbilical. Aquest tamb pretenia fer una cincia emprica que servs pels estats i escriur unes lleis pel desenvolupament territorial dels estats. Aix doncs, el seu gran mrit s que estira tot aix i ho porta a una situaci geopoltica real. Kjellen creia que Alemanya tenia unes virtuts racials, socials i militars com cap altra naci i que havien de ser els militars els que empenyessin aquestes virtuts cap a l xit.

Defineix l espai vital d Alemanya: des del Bltic a Sussa i de Sussa al Bsfor. Es basa en la Mittel Europa, que s la uni de les dues conques del Rin i del Danubi.

Un cop s aconsegueixi aix, cal crear l imperi i expandir-lo de forma natural cap a l Orient mitj i l frica.

Les seves idees tindran un gran impacte a Alemanya. En aquell moment Europa est vivint unes quantes crisis quan, el 1918, un filsof anomenat O.Spengler publica "El declivi d Occident", on parla de la lluita de classes i de la burgesia i el missatge que vol fer arribar s que la comoditat porta a ser una cultura sense afany. Aquest proposa un retorn a la lluita, a les virtuds racials, les guerres, etc. Exactament el que s que t el poble alemany. s per aix que el poble alemany accepta aquest pensament i se l fa seu. No obstant aix, perdr la Guerra: perdr diners, territori (tractat de Versalles: Alscia i Lorena cap a Frana), creaci de Polnia i Txecoslovquia, etc. En definitiva, passar just el contrari del que preveia Kjellen: una humiliaci












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201357" title="Marloes" nonfiltered="3729" processed="3720" dbindex="83739">


Marloes s un poblet al comtat galls de Sir Benfro.

Est situat en la pennsula de Marloes, a 13 km a l'oest del port d'Aberdaugleddau. La platja, llarga de ms d'un quilmetre i mig, s considerada una de les millors del pas; la zona de les Sorres de Marloes (Marloes Sands) forma una zona d'especial inters cientfic pels  penya-segats de roques silurianes que limiten la platja. A l'extrem de la pennsula de Marloes hi ha una reserva natural propietat del National Trust  i davant, mar endins, l'illa de Skomer.

Etimolgicament, el nom derivaria d'unes arrels galleses moeld (calb, pelat) i rhos (promontori)   .

El codi postal s SA62, i el prefix telefnic el 1646.

 Curiositats .
Marloes s tamb un nom de noia molt corrent en neerlands.

 Enllaos .

 Informaci turstica sobre la platja ;
 Aplec de dades histriques, especialment de carcter genealgic ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201360" title="Cassi Casademont i Busquets" nonfiltered="3730" processed="3721" dbindex="83740">
Cassi Casademont i Busquets (Banyoles, Pla de l'Estany, 1875 - Barcelona, 1963) fou instrumentista de viol, director d'orfeons i orquestres, i compositor d'algunes obres escniques com l'pera La dona d'aigua, tamb va compondre sardanes i obres corals.

Estudi viol amb Joaquim Vidal i Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frgola i ms endavant amb Enric Morera. El 1900, dirig l'orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fund l'Orquestra Clssica a Sabadell. A Barcelona es fu crrec de la direcci de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova. Estren les peres La dona d'aigua (1911) i La Mare (1926); altres obres escniques com El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei, d'Apelles Mestres, i Flors de cingle, d'Ignasi Iglsias.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201364" title="Grgola d'olivera" nonfiltered="3731" processed="3722" dbindex="83741">

La grgola d'olivera o bolet d'oliu (Omphalotus olearius, del grec omphals -melic- i ots -orella-, per la depressi que t a la part central. Olearius en llat vol dir "relatiu a les oliveres" i fa allusi als arbres on creix) es txic i bioluminiscent.

Morfologia.

T un barret de 4 a 12 cm, d'un bell color ataronjat, ms aviat carns, per molt prim cap al marge, que sol ser ondulat en els exemplars ben desenvolupats. De petit est tancat, per aviat s'obre i acaba en forma d'embut. 

Les lmines sn molt decurrents, fines i atapedes, i tenen una curiosa particularitat: sn bioluminiscents, s a dir, emeten una llum tnue, blanc-verdosa, visible en una habitaci a les fosques. La intensitat de la llum no s sempre la mateixa, depn de l'edat del bolet (els ms joves sn els ms actius) i dels llocs on s'han collit. A Centreuropa, asseguren poder llegir un peridic a la llum d'aquests bolets, la qual cosa no s'ha pogut corroborar mai amb les grgoles d'olivera recollides a Catalunya.

Com en la majoria dels bolets que surten de soques en grups nombrosos, el peu sol ser tort i sovint no ix del bell mig del barret, sin tirat cap a un cant. Peu, lmines i barret sn prcticament del mateix color.

La carn s groga, la del peu ms fosca, i fa una certa olor d'oli ranci.

Hbitat.

Surt en flotes sobre vells troncs i arrels d'olivera, i tamb d'altres planifolis (com alzines i roures, no mai sobre els pins), des de l'estiu fins a final d'any.

Toxicitat.



s un bolet txic ja  que provoca greus trastorns, com ara vmits, diarrees i forts mals de ventre a la poca estona d'haver-ne menjat.

Risc de confusi.

Fra lamentable confondre aquest bolet amb els rossinyols, que creixen a terra, sn de color ms grogs i no tenen lmines, sin plecs. Tamb pot confondre's  amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), de semblant color, per que creix sobre fusta i t lmines bifurcades, el qual, b que no s metzins, s de dubts valor culinari i no val la pena collir-lo.


Referncies.



Bibliografia.

 Champignons du Nord et du Midi, Andr Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.

Enllaos externs.

 Fotografies i informaci variada sobre la grgola d'olivera. ;
 Grgoles d'olivera en diferents estadis de maduresa. ;
 Lmines d'un exemplar de grgola d'olivera.;
 La grgola d'olivera a l'ndex Fungorum. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201365" title="La dona d'aigua" nonfiltered="3732" processed="3723" dbindex="83742">
La dona d'aigua s una pera de Cassi Casademont i Busquets segons un llibret de Joan Trias i Fbregas que es va estrenar el 27 de juny de 1911 al Teatre Eldorado, altrament conegut com a Teatre Catalunya, que es trobava ubicat a la plaa de Catalunya de Barcelona.

Joan Trias la va escriure l'any 1909 basant-se en una de les llegendes del gorg de Vallderrs, a Riells del Fai, tot i que hi ha moltes llegendes semblants en molts altres llocs de Catalunya i que, qualssevol d'elles, hauria pogut servir de punt de partida. La primera edici impresa d'aquesta pera va ser publicada al mateix any de la seva estrena.

L'obra s'emmarca dins el corrent modernista predominant de l'poca, amb un punt de contacte entre la tradici popular i el gust literari dels inicis dels segle XX, on les dones d'aigua i les fades sn uns dels smbols modernistes de l'ideal en contraposici amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l'autor. L'obra est estructurada en quatre cants, que van ser titulats Gorg de Vallderrs, Dintre la llar, Fora l'era i Retorn al gorg.

L'escenografia va ser tasca d'en Domnec Soler i Gili, que com a escengraf arrib a treballar a Pars, tot i que tamb va dedicar-se a la pintura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201371" title="Shalom" nonfiltered="3733" processed="3724" dbindex="83743">

Shalom (    ) s una paraula hebrea que significa pau. Igual que en catala, pot referir-se tant a la pau entre dues parts com tamb a una pau interior, calma o tranquillitat d'un individu. S'utilitza tamb com frmula de salutaci, equivalent a hola o adu. 

L'arrel lingstica de shalom la podem vincular amb le-shalem, que significa completar, retribuir, pagar, compensar. Per aix es pot dir que no s noms l'absncia de conflicte o la desaparici d'hostilitat, sin que el shalom apareix quan s'equilibra el que est descompensat, al promoure la justcia i la igualtat integral. 

Se sol utilitzar com la forma abreujada de la frase Shalom Aleichem (literalment la pau sigui amb tu) que es pot traduir com hola (una salutaci). 

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201372" title="Josep Gravalosa i Gerons" nonfiltered="3734" processed="3725" dbindex="83744">
Josep Gravalosa i Gerons (Santa Coloma de Farners, Selva, 24 d'abril de 1882 - Barcelona, 24 de setembre de 1975) fou instrumentista de flabiol i viol, dirigint cobles de tant prestigi com La Principal de Palafrugell, La Selvatana i la cobla Barcelona, de la qual en fou cofundador.

Conegut als darrers anys de la seva vida amb el sobrenom de l'Avi, va ser instrumentista de viol i flabiol, amb el qual es va iniciar com a intrpret als 11 anys a la cobla La Juvenil per passar als 13 a La Farnense, ambdues de Santa Coloma de Farners. Desprs es va traslladar a Sant Feliu de Guxols i va formar part de l'Orquestra Garreta mentre dirigia la cobla La Principal de Palafrugell i ms tard, la Selvatana. Desprs va anar a Barcelona i amb l'Albert Mart van fundar la cobla Barcelona (1922) de la qual era el director. Home inquiet i afable, les seves sardanes es caracteritzen per la qualitat sense eludir el carcter ballador. El 1959 fou nomenat membre del Jurat de Mrit del Concurs Barcino pel fet d'haver assolit premis en aquest concurs en quatre edicions, i al 1968 fou objecte del ms gran dels homenatges rebuts, el Nacional de tot Catalunya, Andorra i Catalunya Nord, en qu va rebre la Medalla d'Or del Sardanisme i un llibre amb ms de vint mil signatures recollides arreu del pas.

Les seves sardanes sn avui dia gaireb oblidades. Se'n podrien destacar El dubte d'una noia enamorada, Cala Salions i Evocacions gironines.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201382" title="Cama-sec" nonfiltered="3735" processed="3726" dbindex="83745">

El cama-sec -tamb anomenat carrereta o fals moixern- (Marasmius oreades, del grec marasms -extremament prim- i Oreides -nimfes de les muntanyes) t la carn molt minsa i forma grans erols en els prats. Abans, quan no se'n sabia l'origen, s'associaven a l'activitat de les fades i les nimfes de les muntanyes.

Morfologia.

s un bolet de talla petita, amb el barret de 2 a 6 cm, carns i elstic, de vegades amb un mamell central, d'un groc ocraci fosc, amb lmines lliures, espaiades i gruixudes, del mateix to.

Peu prim, de 3 a 6 cm d'altura, ple i molt tena, que es recargola quan s'asseca.

La seua carn blanquinosa s dola i suaument perfumada, i desprn una olor suau i agradable.

Hbitat.

Viu sobretot entre l'herba dels prats en grups nombrosos, sovint formant erols espectaculars, fent cercles que coincideixen amb la zona d'activitat del miceli. Es troba a la primavera i fins i tot a l'estiu, en llocs frescals.

Comestibilitat.

s un comestible excellent i s'empra per adobar guisats de carn. T l'inconvenient que cal molta pacincia per a fer-ne un cistell per, en canvi, surt en grups i en gran nombre.

S'asseca fcilment i pot guardar-se indefinidament per ser consumit fora de temporada.

Al mercat se'l ven envasat en sobrets i en capsetes amb l'incorrecte nom de moixern. 

Risc de confusi.

Pot confondre's amb la colibia dels roures (Collybia dryophila),  que se'n diferencia per les seues lmines ms fines i cenyides i pel seu peu buit, que s'esquina quan es recargola i que  tamb s comestible, per poc apreciat. 



Referncies.



Bibliografia.

 Les quatre saisons des champignons, Heinz Clmenon, Serge Cattin, etc., bolum I / II, La Bibliothque des Arts, 1980, ISBN 2-85047-101-1 ;
 Les Champignons, Roger Phillips, ditions Solar, ISBN 2-263-00640-0. ;
 Champignons du Nord et du Midi, Andr Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.

Enllaos externs.

 Fotografia amb cama-secs joves.;
 Un cistell ple de cama-secs.;
 Denominaci del cama-sec a l'Alta Cerdanya. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201384" title="Torneig de Metz" nonfiltered="3736" processed="3727" dbindex="83746">
El torneig de Metz, tamb conegut amb el nom dOpen de Moselle s una competici tennstica que es disputa a Metz, Frana des del 2003.

La competici s la successora del Torneig de Toulouse.

Palmars.
Individuals.


Dobles.


Enllaos externs.

 Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201386" title="DTTB" nonfiltered="3737" processed="3728" dbindex="83747">

DTTB, de l'ngles, Digital Terrestrial Television Broadcasting. En catal ve a ser la Radiodifusi de Televisi Digital Terrestre.

Veure: TDT
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201388" title="Gneres de rock" nonfiltered="3738" processed="3729" dbindex="83748">
El rock s un dels estils musicals claus del segle XX i s'ha dividit en mltiples gneres i subestils, resumits per ordre cronolgic (es consideren tant els gneres de rock com els seus derivats)

Anys 50.
rock instrumental;
surf rock;
msica pop;
twist;

Anys 60.
garage;
folk rock (i d'aqu als cantautors);
rock psicodlic;
beat;
punk ;

Anys 70.
rock progressiu (que influir en el progressive i el trance dins la msica dance);
heavy metal;
funk;
hard rock;
reggae;
rock industrial;
soft rock;
msica new-wave (precursora del chill out);

Anys 80.
rock meldic;
indie;
hardcore;

Anys 90.
msica grunge;
rock alternatiu;
neopunk;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201390" title="Torneig de Toulouse" nonfiltered="3739" processed="3730" dbindex="83749">
Eltorneig de Toulouse, conegut amb el nom de Adidas Open de Toulouse Midi-Pyrnes era una competici tennstica masculina que es disputava anualment a Tolosa, Frana, com un dels torneigs de l'ATP International Series. L'ltima edici va tenir lloc el 2000.

Palmars.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201391" title="Manel Lucas i Giralt" nonfiltered="3740" processed="3731" dbindex="83750">
Manel Lucas i Giralt (Barcelona, 3 de mar de 1963) s un periodista, imitador i guionista catal.

Llicenciat en Cincies de la Informaci  i Histria. Ha collaborat en programes televisius de TV3 com Set de Nit (2001-2002), Set de Noticies o Polnia (2006); per a Antena 3 ha fet Mire ust (2005). En rdio, collabora a RAC1 en el programa Minoria absoluta (2000).

 Bibliografia i referncies.
 Xavier Casals, Manel Lucas Quatre pringats Barcelona: Columna, 1994;
 Maria Jos Snchez, Manel Lucas La Repblica que vam viure Barcelona: Columna, 2003;
 Manel Lucas ERC: la llarga marxa 1977-2004, de la illegalitat al govern Barcelona: Columna, 2004 (dues edicions);
 Manel Lucas, Queco Novell, Toni Soler Minoria absoluta al pas del tripartit Barcelona: Columna, 2005;
 Manel Lucas, Sc perico i qu! Barcelona: Ara llibres, 2007;


 Enllaos .
 Talls de veu;
 FItxa de Manel Lucas a la base de dades cinematogrfica IMDB ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201392" title="Aumale (Sena Martim)" nonfiltered="3741" processed="3732" dbindex="83751">


Aumale s un municipi francs, situat al departament del Sena Martim, dins la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 2.577 habitants.

Situaci.

Aumale es troba al est del departament de Sena Martim. s situat als marges del riu Bresle.

Administraci.

L'alcalde de la ciutat s Pierre-Marie Duhamel (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

Ciutats agermanades.

Aumale mant una relaci d'agermanament amb la segent ciutat:
 Cuckfield,  (Anglaterra);
 Csurg,  (Hongria);

Vegeu tamb.

Llista de municipis del Sena Martim;

Enllaos externs.

Aumale al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Aumale;
Aumale a WikiMapia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201393" title="Pampa (bolet)" nonfiltered="3742" processed="3733" dbindex="83752">

La pampa -tamb anomenada candela de bruc o porrosa- (Clitocybe geotropa, de la paraula grega g que vol dir "terra", i trop que significa "direcci", perqu sembla indicar la forma del barret girat o dirigit cap a terra) s un bolet molt apreciat en indrets concrets com ho fa pensar els molts noms populars que t.

Morfologia.

Els exemplars joves d'aquest bolet mostren una certa desproporci entre el peu obs i un barret petit i punxegut. Quan creixen, el barret s'eixampla i conserva sempre una mamella a la seua part central, llevat dels ms vells, que  arriben a formar-hi una concavitat.

D'aspecte eixut, s tot ell d'un color camussa, de vegades ms grogs o b ataronjat.

Ben desenvolupat pot arribar a aixecar uns 15 cm d'alria i el capell pot fer ben b 20 cm de rotllana.

Les lmines sn decurrents i s'enfosqueixen una mica, amb el temps.

La carn s blanquinosa i ferma, amb una certa olor de fruites, potser d'ametlles amargants, fora agradable.

Hbitat.

Viu en els marges i a les clarianes dels boscos, en llocs on hi hagi herba i, sovint, forma erols.

Comestibilitat.

s un bon comestible. Dels exemplars ms grossos, s millor rebutjar-ne el peu, que resulta dur i estells.

Referncies.


Bibliografia.
 Courtecuisse, Rgis i Duhem, Bernard: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestl, 1994-2000).
 Bon, Marcel: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
 Gerhardt, Ewaldt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
 Phillips, Roger: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
 Laessoe, Thomas i  Del Conte, Anna: L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
 Jordan, Peter i Wheeler, Steven: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
 Becker, G.; Giacomoni, L.; Nicot,J.; Pautot, S.; Redeuihl, G.; Branchu, G.; Hartog, D.; Herubel, A.; Marxmuller, H.; Millot, U. i Schaeffner, C.: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
 Romagnesi, Henri: Petit atlas des champignons(Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.

Enllaos externs.
 Fotografia amb uns exemplars de pampes.;
 Descripci i fotografia de la pampa. ;
 Fotos d'aquesta mena de bolet.;
 Descripci i fotografies de pampes. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201397" title="Societat de la informaci" nonfiltered="3743" processed="3734" dbindex="83753">
La societat de la informaci s el nom que rep la forma d'organitzaci majoritria al segle XXI. 

Es caracteritza per unes regions que prosperen grcies a l'economia lligada al coneixement i la tecnologia, un intercanvi immediat de la informaci de punta a punta del planeta (pels mitjans de comunicaci i la globalitzaci cultural), unes connexions socials en xarxa i una mentalitat adaptada al canvi. s l'evoluci de la societat moderna, per aix tamb se l'anomena societat post-moderna. Un dels seus principals terics s Manuel Castells.

 Vegeu tamb .
Societat del coneixement;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201399" title="Fernando A. Navarro" nonfiltered="3744" processed="3735" dbindex="83754">

Fernando A. Navarro Gonzlez s metge especialista, va ser traductor mdic als Laboratoris Roche de Basilea (Sussa) i s membre de la comissi de traduccions de l'Acadmia Nord-americana de la Llengua Espanyola. Collabora habitualment amb facultats i departaments de traducci en la formaci i la recerca vinculades a la traducci de textos mdics.

 Publicacions .
 NAVARRO, FERNANDO A. (1996): Traduccin y lenguaje en medicina, Monografas Dr. Antonio Esteve, nm. 20, Barcelona, Fundacin Dr. Antonio Esteve.
   (2000): Diccionario crtico de dudas ingls-espaol de medicina, 1a edici, Madrid, McGraw Hill Interamericana.
   (2002): Parentescos inslitos del lenguaje, Palabras mayores, Madrid, Ediciones del Prado.
   (2004): Las nomenclaturas normalizadas en medicina y farmacologa: una de cal y otra de arena dins C. GONZALO GARCA i V. GARCA YEBRA (ed.) (2004): Manual de documentacin y terminologa para la traduccin especializada, Madrid, Arco, p. 191-222.
   (2005): Diccionario crtico de dudas ingls-espaol de medicina, 2a edici, Madrid, McGraw Hill Interamericana.

 Enllaos externs .
 Tremdica. Associaci Internacional de Traductors i Redactors de Medicina i Cincies Afins;
 Panace@;
 Acadmia Nord-americana de la Llengua Espanyola;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201401" title="Marc europeu com de referncia per a les llenges" nonfiltered="3745" processed="3736" dbindex="83755">
El Marc europeu com de referncia per a les llenges s una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llenges a la Uni Europea. Inclou una escala per comparar el nivell de competncia entre diferents idiomes, assegurant l'equivalncia entre els diferents ttols oficials impartits per universitats i acadmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjanant un portafoli lingstic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu s als pasos membres.

Nivells.
El marc estructura la competncia en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure aix com uns mnims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fludesa i del lxic per part de l'aprenent. La descripci del que pot fer un parlant en un determinat nivell s orientativa.

Nivell a1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb frmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda ;
 
Nivell a2 (nivell bsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes ms propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats;

Nivell b1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb xit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experincies i desitjos, aix com expressar la seva opini sobre qestions properes;

Nivell b2 (nivell avanat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fludesa sense esforos per part de l'interlocutor;

Nivell c1 (nivell funcional): pot tenir xit en gaireb tots els intercanvis comunicatius, entn el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera;

Nivell c2 (nivell de domini): la seva correcci s semblant a la d'un nadiu mig;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201403" title="Alfons Esteve i Gmez" nonfiltered="3746" processed="3737" dbindex="83756">
Alfons Esteve i Gmez (Xtiva, la Costera 1968) s un lingista valenci llicenciat en Dret per la Universitat de Valncia i cap de l'rea de Dinamitzaci del Servei de Poltica Lingstica de la mateixa universitat. s autor de diverses conferncies i publicacions sobre drets lingstics. Hi destaca la coautoria  de lInforme de la Fundaci Ausis March al Consell Valenci de Cultura per a l elaboraci del dictamen sobre qestions lingstiques.

 Activitat professional .
Ha treballat com a tcnic lingstic en la Generalitat Valenciana i a la Universitat de Valncia. Ha estat tcnic jurdic de la Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat Valenciana. Actualment s el cap de l rea de Dinamitzaci Lingstica de la Universitat de Valncia.

s membre del Comit d Experts de l Observatori de la Llengua Catalana i membre de la Junta Consultiva d Acci Cultural del Pas Valenci. 

 Publicacions .
 ESTEVE, ALFONS (2004): La poltica lingstica del PP al Pas Valenci: anlisi de la legislaci de 1995 a 2003, Revista de Llengua i Dret, 41, p. 219-242.
 ESTEVE, ALFONS i FRANCESC ESTEVE (2006): Guia prctica de drets lingstics al Pas Valenci, Valncia, Acci Cultural del Pas Valenci.
 ESTEVE, ALFONS; FRANCESC ESTEVE i MERC TEODORO (2005): El nom, la unitat i la normalitat : informe sobre el reconeixement del catal com a llengua oficial i prpia del Pas Valenci, Observatori de la llengua catalana, Barcelona, 137 p.
 ESTEVE, FRANCESC i ALFONS ESTEVE (2007): Drets cap a la normalitat. Propostes per a una poltica lingstica efica i factible al Pas Valenci, Valncia, 3 i 4.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201404" title="Josep Lacreu Cuesta" nonfiltered="3747" processed="3738" dbindex="83757">
Josep Lacreu Cuesta (Burjassot, 1956) s un lingista valenci. Va ser professor de la Universitat de Valncia i cap del Servei d'Assessorament Lingstic i Traducci (SALT) de la Generalitat Valenciana, on va iniciar els treballs de desenvolupament del programari de traducci SALT. En l'actualitat s cap de la Unitat de Recursos Tecnicolingstics de l'Acadmia Valenciana de la Llengua. Collabora regularment amb institucions i universitats en cursos de llengua, tecnologies lingstiques i correcci.

 Publicacions .
 LACREU, JOSEP (1990): Manual d's de l'estndard oral, Valncia, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (8 edicions).
 LACREU, JOSEP (dir.) (1995): Diccionari valenci, Valncia, Generalitat Valenciana - Edicions Bromera - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2 edicions).
 LACREU, JOSEP (dir.) (1995): Els verbs valencians, Valncia, Generalitat Valenciana - Edicions Bromera - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (5 edicions).
 LACREU, JOSEP (dir.) (1995): Gramtica valenciana, Valncia, Generalitat Valenciana - Edicions Bromera - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (8 edicions).
 LACREU, JOSEP (dir.) (1998): Diccionari prctic d's del valenci, Alzira, Edicions Bromera (5 edicions).
 LACREU, JOSEP; OFLIA SANMARTN BONO i DIONS SEGU (1999): Els verbs valencians: manual prctic, Alzira, Edicions Bromera.
 LACREU, JOSEP (dir.) (2000): Diccionari bsic d's del valenci, Alzira, Edicions Bromera (6 edicions).
 LACREU, JOSEP (dir.) (2001): Diccionari valenci de pronunciaci, Alzira, Edicions Bromera.
 LACREU, JOSEP (dir.) (2005): Diccionari escolar castell-valenci valenci-castell, Alzira, Edicions Bromera (2 edicions).
 LACREU, JOSEP (dir.) (2006): Diccionari d'aula castell-valenci valenci-castell, Alzira, Edicions Bromera (2 edicions).
 LACREU, JOSEP (dir.) (2007): Diccionari de sinnims, antnims i idees afins, Alzira, Edicions Bromera.

 Enllaos externs .
 Acadmia Valenciana de la Llengua;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201407" title="Xavier Coller i Porta" nonfiltered="3748" processed="3739" dbindex="83758">
Xavier Coller i Porta s un socileg i periodista valenci. 

Doctor per la Universitat de Yale i per la Universitat Autnoma de Barcelona, ha rebut diversos premis internacionals pels seus treballs, entre ells el Sussman Dissertation Prize (2004) i un esment honorfic en el 2003 Seymour Martin Lipset Award de la Society for Comparative Research (Princeton University). Ha ensenyat en les universitats de Yale, Georgetown, Europea de Madrid, UAB, UPF, UB, Alacant i ESADE. 

s autor d'una trentena de publicacions sobre organitzacions complexes, identitats collectives, i elits poltiques. Els seus llibres ms recents sn Cnon sociolgic (Madrid: Tecnos, 2003) i Anlisi d'organitzacions (Madrid: CIS, 2004, amb Roberto Garva). 

Enllaos externs.
Bibliografia de Xavier Coller (Dialnet)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201409" title="Josep Maria Mestres i Serra" nonfiltered="3749" processed="3740" dbindex="83759">
Josep M. Mestres i Serra s cap de l'Oficina de Correcci i Assessorament Lingstic (OCAL) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). s doctor per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi de lexicografia. Ha dirigit diversos cursos de correcci de l'Institut d'Estudis Catalans i collabora regularment amb distintes universitats en matries vinculades a la correcci lingstica i l'edici editorial.
Entre les seves publicacions destaca la coordinaci de les tres edicions del Manual d'estil, d'Eumo.

 Activitat professional .
Ha estat corrector redactor del Parlament de Catalunya, professor de la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir matries de traducci especialitzada.

 Publicacions .
 MESTRES I SERRA, JOSEP M. (1991): Les relacions entre l Administraci i l administrat des del punt de vista del llenguatge administratiu i jurdic, Revista de Llengua i Dret, 15, p. 21-33.
 (1993): La normalitzaci lingstica als ajuntaments, Revista de Llengua i Dret, 19.
 (1995): Aspectes grfics de la redacci de les normes dins GRETEL (ed.) (1995): La redacci de les lleis, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, p. 117-148.
 (1995): L'estructura de la norma articulada dins GRETEL (ed.) (1995): La redacci de les lleis, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, p. 69-116.
 MESTRES I SERRA, JOSEP M. i altres (1995): Manual d'estil. La redacci i l'edici de textos, Barcelona, Eumo Editorial, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Associaci de Mestres Rosa Sensat. ed., 2000; 3a. ed., 2007;
 MESTRES I SERRA, JOSEP M. i JOSEFINA GUILLN (1992): Diccionari d'abreviacions, Barcelona, Enciclopdia Catalana. ed., 2001;

 Enllaos externs .
 Institut d'Estudis Catalans;
 Tesis de l'Institut Universitari de Lingstica Aplicada;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201411" title="Jos Luis Martn Montesinos" nonfiltered="3750" processed="3741" dbindex="83760">
Jos Luis Martn Montesinos pertany a una famlia dedicada a les arts grfiques de Valncia. s un dels tres editors de Campgrfic i el responsable de Martn Impresores (Valncia).

s llicenciat en Filosofia per la Universitat de Valncia, mster en Arts Grfiques i doctor per la Universitat Politcnica de Valncia amb una tesi d'histria de la tipografia i actualment imparteix docncia en el programa de postgrau d'arts grfiques del Departament d'Enginyeria Grfica de la Universitat Politcnica de Valncia. Collabora amb la Universitat Jaume I en matries vinculades a les arts grfiques en general i la tipografia en particular.
s tamb senador del Museu de la Impremta del Puig (Valncia) i president de l'Associaci de Tipgrafs "La fundici".

 Publicacions .
Jos L. Martn es coautor, juntament amb Montserrat Mas, del Manual de tipografia: Del plano a la era digital, publicat el 2003 i actualment en la setena edici.

 Enllaos externs .
 Mster d'Edici (Universitat de Valncia);
 Campgrfic Editors;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201413" title="Batalla de Moscou" nonfiltered="3751" processed="3742" dbindex="83761">

La Batalla de Moscou (rus:                ; transliterat: Bitva za Moskvu; alemany:Schlacht um Moskau) va ser la defensa sovitica de Moscou i la conseqent contraofensiva sovitica que tingu lloc entre octubre de 1941 i gener de 1942 al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial contra les forces de l'Alemanya Nazi. Adolf Hitler considerava que Moscou, capital de la Uni Sovitica i la ciutat ms gran del pas, havia de ser un objectiu primari tant des d'un punt de vista militar com poltic per a les forces de l'Eix a l'invasi de la Uni Sovitica. Un pla alternatiu alemany rebia el nom d'Operaci Wotan.

El pla original d'invasi, que els membres de l'Eix van anomenar Operaci Barbarroja, preveia la captura de Moscou en tres o quatre mesos. Tanmateix, tot i als grans avenos territorials inicials, la Wehrmacht es vei aviat alentida per la resistncia sovitica (en particular durant la Batalla de Smolensk, que s'estengu entre juliol i setembre de 1941 i retard durant 2 mesos l'ofensiva alemanya vers Moscou). Havent assegurat Smolensk, la Wehrmacht va ser obligada a consolidar les seves lnies al voltant de Leningrad i Kev, retardant encara ms l'avan cap a Moscou. L'avan de les forces de l'Eix finalment arrenc el 30 de setembre de 1941, amb una ofensiva amb nom clau "Operaci Tif", l'objectiu de la qual era la conquesta de Moscou abans que caigus l'hivern.

Desprs d'un inici d'xit que aconsegu encerclar i destruir diversos exrcits sovitics, l'ofensiva alemanya va ser detinguda a la lnia defensiva de Mozhaisk, a prou feines 120km de la capital. Havent penetrat a les defenses sovitiques, l'ofensiva de la Wehrmacht va ser alentida per les condicions atmosfriques, amb les pluges de tardor convertint les carreteres i camps en fangars, que impossibilitaven el pas dels vehicles, cavalls i soldats de l'Eix. Tot i que l'inici del temps de fred i la congelaci del terra permets prosseguir l'avan a l'Eix, la lluita continu davant el fred sever i la dura resistncia sovitica.

A inicis de desembre, els grups panzer d'avantguarda s'aturaren a menys de 30km del Kremlin, i els oficials de la Wehrmacht podien veure els edificis de Moscou amb els binocles, per donat el fred i l'extenuaci de les tropes, l'Eix no pogu avanar ms. El 5 de desembre de 1941, tropes siberianes de refresc, preparades per la lluita d'hivern, van atacar a les tropes alemanyes davant de Moscou; al gener de 1942, la Wehrmacht s'havia vist obligada a retrocedir entre 100 i 250km, amb la qual cosa va concloure l'amenaa sobre Moscou i sent la mxima aproximaci que va fer l'Eix per capturar la capital sovitica.

La Batalla de Moscou s normalment considerada com una de les batalles ms importants entre les Potncies de l'Eix i la URSS, primer perqu els sovitics van ser capaos de preveure amb xit l'intent ms seris de capturar la seva capital. La batalla tamb va ser una de les ms llargues de la guerra, amb ms d'un mili de baixes. Marc un punt d'incidncia, donat que des que la Wehrmacht inici la seva guerra de conquesta al 1939 era la primera vegada que es veia obligada a retrocedir en gran escala: la Wehrmacht ja havia estat obligada a retrocedir a l'Ofensiva de Yelnia al setembre de 1941 i a la Batalla de Rostov (1941) (que port la destituci de Gerd von Rundstedt), per aquestes retirades van ser menors, comparades amb la de Moscou.
 Rerefons .


El 22 de juny de 1941, tropes alemanyes, hongareses i romanes van envair la Uni Sovitica, comenant l'Operaci Barbarroja. Havent destrut la major part de la Fora Aria sovitica al terra, les forces alemanyes van avanar rpida i profundament pel territori sovitic emprant les tctiques de la blitzkrieg. Unitats blindades iniciaven la marxa en moviments de pinces, encerclant i destruint exrcits sovitics sencers. Mentre que el Grup d'Exrcits Nord alemany avanava cap a Leningrad, el Grup d'Exrcits Sud tenia la tasca de controlar Ucrana, i el Grup d'Exrcits Centre avanava cap a Moscou. Les defenses sovitiques eren superades i les baixes de l'Exrcit Roig eren significatives.

Pel juliol de 1941, el Grup d'Exrcits Centre va aconseguir encerclar diversos exrcits sovitics prop de Minsk durant la Batalla de Bia ystok-Minsk, creant una fissura a les lnies sovitiques que l'Exrcit Roig no podia tancar al no tenir reserves disponibles, i destruint el Front Oest Sovitic com a fora organitzada. Desprs, la Wehrmacht va ser capa de creuar el Dniper, que barrava el cam cap a Moscou amb unes baixes mnimes.

A l'agost de 1941, les forces alemanyes van capturar la ciutat de Smolensk, un punt important en el cam cap a Moscou. Smolensk era considerada histricament com la clau de Moscou perqu controlava una contrada situada entre el Dvina, el Dniper i altres rius ms, permetent un avan velo per a les tropes de terra sense la necessitat de construir nous ponts. La defensa desesperada de la regi de Smolensk per part dels sovitics s'estengu dos mesos, entre el 10 de juliol i el 10 de setembre de 1941. Aquest intens enfrontament, conegut com la Batalla de Smolensk retard l'avan alemany fins a mitjans de setembre, desbaratant l'efectivitat de la blitzkrieg i forant al Grup d'Exrcits Centre a emprar gaireb la meitat de les seves reserves estratgiques (10 divisions d'un total de 24) durant la batalla.

A tot arreu, l'avan alemany havia decaigut. Prop de Leningrad, el Grup d'Exrcits Nord va ser aturat a la Lnia Luga durant gaireb un mes abans de superar-la. Al sud, el Grup d'Exrcits Sud, que incloa diverses unitats hongareses i romanes amb un equipament, entrenament i experincia menors als de la Wehrmacht, patien diversos contraatacs que els van fer aturar. La Wehrmacht ara encarava un dilema, car un avan crearia una protuberncia a les lnies alemanyes, deixant-les vulnerables als atacs pels flancs de l'Exrcit Roig. Enlloc d'aix, s'orden a la Wehrmacht que primer assegurs la regi del Donbass i que desprs es dirigs cap a Moscou. L'Exrcit Panzer de  Heinz Guderian va haver de dirigir-se al sud per recolzar l'atac sobre Kev de Gerd von Rundstedt, que aconsegu una nova significativa derrota de l'Exrcit Roig. El 19 de setembre de 1941, les forces sovitiques van haver d'abandonar Kev desprs de les persistents negatives de Stalin a permetre la retirada de forces de Kev, com recordaven Aleksandr Vasilevsky i Georgy Zhukov a les seves memries. Aix cost a Zhukov el seu crrec com a Cap de l'Estat Major General, per l'encerclament alemany es produ tal com ell ja havia predit. Diversos exrcits sovitics van ser encerclats i anihilats per la Wehrmacht en un moviment de doble pina, permetent a les forces alemanyes avanar cap al sud.

Tot i a ser una victria decisiva per l'Eix, la Batalla de Kev deix la blitzkrieg alemanya pitjor que abans. Tal com Guderian escrigu posteriorment, "Kev realment va ser un xit tctic brillant, per la qesti de qu si tenia realment una importncia estratgica encara roman oberta. Ara tot depn de la nostra habilitat en aconseguit els resultats esperats abans de l'hivern i fins i tot abans de les pluges de tardor". Hitler encara creia que la Wehrmact tindria l'oportunitat d'acabar la guerra abans que caigus l'hivern prenent Moscou. El 2 d'octubre de 1941, el Grup d'Exrcits Centre del mariscal von Bock llan la seva ofensiva final cap a Moscou, amb el nom clau d'"Operaci Tif". Hitler digu poc desprs del seu inici que "Desprs de 3 mesos de preparatius, finalment tenim l'oportunitat d'esclafar al nostre enemic abans que vingui l'hivern. S'han fet tots els preparatius possibles...; avui comena la darrera batalla de l'any"

 Avan inicial alemany (30 de setembre   10 d'octubre) .
 Plans .

Per en Hitler, Moscou era l'objectiu militar i poltic ms important, i preveia que tot just la ciutat es rends tota la Uni Sovitica es collapsaria. Tal com va escriure Franz Halder (cap de l'Estat Major de l'Exrcit) al 1940, "la millor soluci seria una ofensiva directa cap a Moscou". Per tant, la ciutat era un objectiu primari per Grup d'Exrcits Centre. Les forces dirigides cap a "l'Operaci Tif" incloen 3 exrcits (el 2n, el 4t i el 9), recolzats per 3 grups panzers (el 2n, el 3r i el 4t) i per la Segona Flota Aria de la Luftwaffe: ms d'un mili d'homes estaven compromesos amb l'operaci, amb 1.700 tancs, 14.000 canons i 950 avions. L'atac es basava en les tctiques de blitzkrieg, emprant els grups panzer per endinsar-se dins les formacions sovitiques i executant dobles moviments de pina, creant bosses amb les divisions de l'Exrcit Roig i destruint-les.

El pla inicial de la Wehrmacht consistia en dos moviments inicials: el primer seria una pina doble realitzat al voltant de les forces del Front Oest Sovitic i del Front de Reserva localitzades als voltants de Vyazma; i el segon seria un moviment en pina al voltant del Front de Bryansk per capturar la ciutat de Bryansk. Des d'aquest punt, el pla demanava un altre moviment velo al nord i sud de Moscou per encerclar la ciutat. Tanmateix, els exrcits alemanys tenien mancances i van experimentar dificultats logstiques. Guderian, per exemple, escrivia que no s'havien reemplaat tots els tancs que havia perdut, i que a les tropes mecanitzades els mancava el combustible necessari per l'inici de l'operaci.

Davant de la Wehrmacht hi havia 3 fronts sovitics format a partir d'exrcits exhausts que ja havien estat en combat durant mesos. Les forces destinades a la defensa de la ciutat totalitzaven 1.250.000 homes, 1.000 tancs, 7.600 canons i 677 avions. Si b numricament aquestes tropes constituen una amenaa per a la Wehrmacht, de fet estaven pobrament localitzades, amb la majoria desplegada en una simple lnia, i gaireb sense reserves al darrera. A les seves memries, Vasilevsky senyalava que mentre que les defenses immediates sovitiques estaven molt ben preparades, aquests errors en la situaci de les tropes van ser en gran mesura responsables dels xits inicials de la Wehrmacht. A ms, molts defensors sovitics no tenien experincia en combat, aix com una manca crtica d'equip (com armes anti-tanc), mentre que els seus tancs eren models obsolets.



El comandament sovitic comen la construcci de defenses al voltant de la ciutat. La primera part, la zona defensiva de Rzhev-Vyazma va ser construda a la lnia Rzhev-Vyazma-Bryansk. La segona, la lnia defensiva Mozhaisk va ser una lnia doble entre Kalinin i Kaluga. Finalment, un tercer anell defensiu envoltava la prpia ciutat, formant la Zona de Defensa de Moscou. Amb tot, aquestes defenses estaven molt mal preparades a l'inici de l'operaci donada la velocitat de l'avan alemany. Amb tot, el pla alemany es va descobrir molt tard, i fins el 27 de setembre no s'orden a les tropes que adoptessin una posici totalment defensiva. A ms, s'estaven formant noves divisions al Volga, a l'sia i als Urals, i noms seria una qesti de mesos que aquestes noves tropes poguessin ser operatives, convertint la batalla en una cursa contra el temps.

 Les bosses de Vzazma y Bryansk .



Prop de Vyazma, els fronts de l'Oest i de Reserva van ser derrotats molt rpidament per les altament mbils forces del 3r i 4t Grups Panzers, que van explotar la feblesa de les regions per moure's a travs de les lnies sovitiques. La defensa, encara en construcci, va ser sobrepassada quan les dues puntes de llana alemanyes es trobaren a Vyazma el 10 d'octubre de 1941. Quatre exrcits sovitics (els 19, 20, 24 i 32) van quedar atrapats en una bossa a l'oest de la ciutat.

Al contrari del que s'esperaven els alemanys, les forces sovitiques no es van rendir fcilment. La lluita va ser ferotge i desesperada, i la Wehrmacht hagu d'emprar 28 divisions per eliminar els exrcits envoltats, usant forces que eren necessries per recolzar l'ofensiva cap a Moscou. Les restes dels fronts occidental i de reserva van aconseguir retirar-se i consolidar les seves lnies al voltant de Mozhaisk. Les forces sovitiques no estaven completament destrudes, i algunes van escapar del setge en grups que anaven des de una simple patrulla a tota una divisi de fusellers. La resistncia sovitica prop de Vyazma tamb prove de temps a l'Alt Comandament Sovitic per portar reforos als quatre exrcits que defenien el cam de Moscou (nominalment, el 5, 16, 43 i 49), i de transportar 3 divisions de fusellers i dues blindades des de l'Extrem Orient.

Al sud, prop de Bryansk, l'actuaci inicial sovitica ca ser ms efectiva que prop de Vyazma. El 2n Grup Panzer execut un moviment per envoltar tot el front, enllaant amb les tropes avanades del 2n Exrcit i capturant Orel el 3 d'octubre y Bryansk el 6. Els exrcits sovitics 3r i 13 van quedar encerclats, per tampoc no es van rendir, i les tropes van aconseguir fugir en petits grups, retirant-se a les lnies de defensa intermitges entre Poniry i Mtsensk. El 23 d'octubre, les darreres restes van aconseguir escapar de la bossa.

El 7 d'octubre de 1941, l'ofensiva alemanya en aquesta zona va decaure. Les primeres neus van caure i van cuallar rpidament, convertint els camins en fangars, un fenomen conegut com a "rasptutitsa" a Rssia. Els grups blindats alemanys es van veure alentits de cop, i els era molt difcil maniobrar, perdent homes i tancs. La 4 Divisi Panzer caigu en una emboscada dirigida per Dmitri Leliushenko i Mikhail Katukov prop de la ciutat de Mtsensk. Els nous tancs sovitics T-34 van ser camuflats als boscos mentre que els tancs alemanys els sobrepassaven; mentre que la infanteria sovitica contenia el seu avan, els blindats atacaven per ambds flancs, destruint les formacions dels Panzer IV. Per a la Wehrmacht, la sorpresa d'aquesta derrota va ser tan gran que s'orden una investigaci especial. Guderian i les seves tropes van descobrir, per a la seva decepci, que els nous T-34 sovitics eren gaireb impenetrables als canons alemanys. Com el general escrigu: "Els nostres T-IV, amb els seus canons curts de 75mm noms podien destruir un T-34 disparant-li al motor pel darrera". Guderian tamb anot a les seves memries que "els russos ja havien aprs unes quantes coses". A tot arreu, els massius contraatacs sovitics van alentir encara ms l'ofensiva sovitica.



La magnitud de les derrotes sovitiques inicials era espantosa. D'acord a les estimacions alemanyes, els alemanys van capturar 673.000 presoners entre ambdues bosses, encara que estimacions posteriors suggereixen 514.000 presoners, una xifra menor per tamb enorme, que redua la fora sovitica en un 41%. La resistncia desesperada de l'Exrcit Roig, amb tot, va aconseguir en alentir a la Wehrmacht. Quan, el 10 d'octubre de 1941 els alemanys van arribar a la lnia Mozhaisk, van trobar-se una lnia defensiva ben preparada, amb soldats sovitics de refresc. Aquell mateix dia, Gueorgui Jkov va ser cridat de Leningrad per encarregar-se de la defensa de Moscou. Immediatament orden la concentraci de totes les defenses disponibles a la lnia Mozhaisk, un moviment que comptava amb l'aprovaci d'Vasilevsky

La primera reacci de Stalin a l'avan alemany va ser negar la veritat i cercar caps de turc per les derrotes sovitiques. Tanmateix, quan se n'adon del perill que amenaava la capital caigu cap a la histria. El 13 d'octubre orden l'evacuaci del Partit Comunista, de l'Estat Major General i de diverses oficines governamentals de Moscou a Kuibyshev (avui Samara, deixant noms un petit nombre d'oficials al darrera. L'evacuaci caus el pnic entre els moscovites. Del 16 al 17 d'octubre, gran part de la poblaci intent fugir, omplint les carreteres i els trens que sortien de la ciutat. Malgrat tot, Stalin es qued de manera visible a la ciutat, per tal de calmar la por.

 Lnia defensiva de Mozhaisk (13   30 d'octubre) .



El 13 d'octubre de 1941, la Wehrmacht arrib a la lnia defensiva de Mozhaisk, una lnia doble de fortificacions construda per protegir Moscou des de l'oest des de Kalinin i cap a Volokolamsk i Kaluga. Tanmateix, tot i als reforos recents, la fora combinada dels exrcits sovitics estacionats a la lnia (el 5, 16, 43 i 49), arribaven a 90.000 homes, amb prou feines suficients per aturar l'avan alemany. En vistes a la situaci, Zhukov decid concentrar les forces en 4 punts crtics: Volokolamsk, Mozhaisk, Maloyaroslavets i Kaluga. El front oest sovitic, gaireb destrut totalment desprs del seu encerclament prop de Vyazma, va ser recreat.

Moscou mateix va ser convertit en una fortalesa. D'acord a Zhukov, 250.000 dones i adolescents construen trinxeres i forats anti-tanc al voltant de Moscou, movent gaireb tres milions de metres cbics de terra sense ajut mecnic. Les fbriques de Moscou van transformar-se en complexos militars: la fbrica d'autombils es transform en una de metralladores, una de rellotges pass a fabricar detonadors de mines, la fbrica de xocolata fabric menjar pel front, i les fbriques de reparaci d'autombils van passar a reparar tancs i vehicles. Amb tot, per, la situaci era molt perillosa, i la capital sovitica estava esperant els tancs alemanys. A ms, Moscou ara era un objectiu massiu d'atacs aeris, per que causaren danys limitats donada la gran quantitat de defenses i la tasca de les brigades civils de bombers.



El 13 d'octubre (15 segons algunes fonts), la Wehrmacht reprengu la seva ofensiva. D'inici, la Wehrmacht anava a assaltar directament les defenses sovitiques i provar de sobrepassar-les pel nord-est cap a la pobrament defesa ciutat de Kalinin, i al sud cap a Kaluga i Tula, sent totes elles capturades excepte Tula pel 14 d'octubre. Encoratjats pels xits inicials, els alemanys van realitzar un atac frontal cap a la lnia fortificada, conquerint Mozhaisk i Maloyaroslavets el 18 d'octubre, Naro-Fominsk el 21 i Volokolamsk el 27, desprs d'una intensa lluita. Donat a l'augment del perill de ser flanquejat, Zhukov va ser forat a retirar-se cap a l'est fins al riu Nara.

Al sud, el 2n Exrcit Panzer es movia cap a Tula amb una relativa tranquillitat, mentre que la lnia defensiva de Mozhaisk no s'estenia tant cap al sud, i perqu no hi havia concentracions significatives de tropes sovitiques per aturar l'avan. De fet, els alemanys van ser refrenats ms pel mal temps. A ms, els alemanys experimentaren problemes de combustible i havien de circular per ponts i carreteres destrudes, per la qual cosa Guderian no pogu arribar fins a Tuna fins el 26 d'octubre. El pla inicial alemany indicava una captura rpida de Tula i un moviment de pina al voltant de Moscou; per el primer intent de capturar la ciutat fracass, mentre que els panzers eren aturats pel 50 exrcit i per voluntaris civils en una lluita desesperada. L'exrcit de Guderian va haver d'aturar-se el 29 d'octubre sense veure la ciutat.

 La Wehrmacht a les portes (1 de novembre   5 de desembre) .
 Desgast .
Com David Glantz assenyal al seu llibre When Titans Clashed, a finals d'octubre tant la Wehrmacht com l'Exrcit Roig eren com "dos boxejadors mig fora de combat, que s'aguanten precriament drets per que han perdut les forces per fer caure a l'altre". Les tropes alemanyes estaven molt afeblides, amb noms un ter dels vehicles a motor funcionant encara, les divisions d'infanteria havien quedat redudes a entre un ter i la meitat de la seva potncia, i tenien greus problemes logstics per portar roba calenta i equipament d'hivern al front. Fins i tot semblava que Hitler es feia a la idea d'una llarga lluita, veient la perspectiva de qu enviar tancs contra una gran ciutat sense un gran suport d'infanteria semblava molt arriscat desprs de la costosa captura de Varsvia al 1939.

Per mirar de resoldre la creixent desmoralitzaci tant de l'Exrcit Roig com dels civils, Stalin orden que la desfilada militar tradicional del 7 de novembre es realitzs a la Plaa Roja. Les tropes sovitiques desfilaven per davant del Kremlin i marxaven directament cap al front. Per tot i a aquest espectacle de valentia (durant la desfilada podrien haver patit un atac aeri), l'Exrcit Roig es trobava en una situaci molt precria. Si b 100.000 soldats addicionals reforaven Klin i Tula, on s'esperaven noves ofensives sovitiques, les defenses sovitiques encara no eren prou fortes.  Amb tot, Stalin encara volia que es llancessin contraofensives preventives contra les lnies alemanyes, tot i a les protestes de Zhukov, que assenyalava la total manca de reserves. La Wehrmacht va ser capa de repellir la majoria d'aquestes contraofensives, amb la qual cosa l'Exrcit Roig perd molts homes i material que podrien haver estat emprats en la defensa de Moscou. L'nica ofensiva a l'oest de Moscou que tingu xit  va ser prop d'Aleksino, on els tancs sovitics van causar grans prdues al 4t Exrcit perqu als alemanys encara els mancaven armes anti-tanc capaces de danyar el poders blindatge dels nous tancs T-34.

Tot i a la derrota prop d'Aleksino, la Wehrmacht encara gaudia de superioritat tant en homes com en equipament respecte a l'Exrcit Roig. Les divisions alemanyes previstes per l'assalt final a Moscou sumaven 943.000 homes, 1.500 tancs i 650 avions, mentre que les forces sovitiques havien quedat redudes a una ombra de s mateixes, amb prou feines 500.000 homes, 890 tancs i 1.000 avions. Tanmateix, comparant amb l'octubre, les divisions de fusellers sovitiques ocupaven unes posicions defensives molt millors, un anell defensiu triple envoltant la ciutat, i restes de la lnia Mozhaisk encara es trobaven a Klin. La majoria de les divisions de camp sovitiques ara tenien una defensa multilateral amb almenys dues divisions de fusellers en posicions en un segon gra. El suport artiller i els equips de sapadors estaven tamb concentrats a les carreteres on s'esperava que els alemanys usarien principalment als seus atacs. Finalment, les tropes sovitiques (i especialment els oficials) tenien molta ms experincia i millor preparaci per l'ofensiva.



El 15 de novembre de 1941, finalment el terra s'havia congelat, solucionant el problema del fang. Les puntes de llana blindades de la Wehrmacht estaven desencadenades, amb l'objectiu d'encerclar Moscou i enllaar prop de la ciutat de Noginsk, a l'est de la capital. Per tal d'assolir aquest objectiu, el 3r i 4t Grups Panzer alemanys necessitaven concentrar les seves forces entre Moscou i Mozhaish, llavors procedir vers Klin i Solnechnogorsk per encerclar la capital pel nord. Al sud, el 2n Exrcit Panzer intentaria sobrepassar Tula, encara en mans sovitiques, i avanar cap a Kashira i Kolomna, enllaant amb la pina del nord a Noginsk.

 Pina final .

El 15 de novembre, els tancs alemanys comenaren l'ofensiva cap a Klin, a on no hi havia reserves sovitiques donat els desig de Stalin d'intentar un contraatac a Volokolamsk, que havia forat la recollocaci de totes les reserves al sud. Els atacs inicials van partir el front en 2, separant el 16 Exrcit del 30, seguint diversos dies d'intensos combats. Com Zhukov cita a les seves memries, "L'enemic, ignorant les baixes, estava realitzant atacs frontal, esperant arribar a Moscou per qualsevol mitj necessari". Tot i als esforos de la Wehrmacht, la defensa multilateral sovitica redua les baixes sovitiques, mentre que el 16 Exrcit sovitic retrocedia lentament, sent assetjat constantment per les divisions alemanyes que intentaven avanar enmig de les fortificacions.

El 24 el Tercer Exrcit Panzer va aconseguir capturar Klin desprs d'una dura lluita, i Solnechnogorsk el 25. La resistncia sovitica encara era forta, i el final del combat no deixava res clar. Stalin pregunt a Zhukov si Moscou podria ser defensat amb xit, ordenant-li que "parls honestament, com un comunista". Zhukov respongu que era possible, per que es necessitaven desesperadament reserves. El 28 de novembre, la 7 Divisi Panzer havia conquerit un cap de pont al canal del Volga, el major obstacle abans d'arribar a Moscou, quedant a noms 35 quilmetres del Kremlin, per un poders contraatac del 1r Exrcit de Xoc sovitic els expuls del canal. Al nord-oest de Moscou, la Wehrmacht arrib a Krasnaya Polyana, a poc ms de 20km de Moscou, de d'on els oficials podien veure els edificis ms alts de la capital amb els seus binocles. Per les forces d'ambds costats estaven molt minvades, en ocasions amb noms 150  200 fusellers (la fora d'una companyia) per regiment.

Al sud, prop de Tula, les hostilitats tornaren el 18 de novembre, amb el 2n Exrcit Panzer intentant encerclar la ciutat. Tanmateix, les forces alemanyes es trobaven molt desgastades, i encara no tenien roba d'hivern. El resultat va ser que el progrs alemany inicialment noms era de 5 a 10 km diaris. A ms, al alentir-se cada cop ms l'avan dels exrcits blindats alemanys es feien ms vulnerables als atacs pels flancs dels 49 i 50 exrcits sovitics, situats prop de Tula, alentint cada cop ms l'avan. Per Guderian encara era capa de passar a l'ofensiva, capturant Stalinogorsk el 22 de novembre i envoltant una divisi de fusellers que hi estava estacionada. El 26 de novembre, els panzers alemanys s'aproparen a Kashira, una ciutat que controlava una carretera important cap a Moscou. En resposta, al dia segent els sovitics llanaren un fero contraatac. El cos de cavalleria del General Belov, recolzat per diverses brigades de fusellers i grups blindats, atur als alemanys prop de Kashira. Aquests hagueren de retrocedir a inicis de desembre, assegurant l'aproximaci pel sud de la ciutat. Tula resist, protegida per les fortificacions i un defensors decidits, tant militars com civils. Al sud, la Wehrmacht mai no s'aprop a la capital.



Donada la resistncia tant al sud com al nord de Moscou, la Wehrmacht intent l'1 de desembre una ofensiva directa des de l'oest, a travs de la carretera Minsk-Moscou prop de la ciutat de Naro-Fominsk. Per aquest atac tenia un recolzament limitat per part dels blindats, i va ser obligat a atacar moltes defenses sovitiques. Desprs de trobar-se una decidida resistncia de la 1 Divisi de Fusellers de la Gurdia Motoritzada, aix com contraatacs pels flancs per part del 33 Exrcit, l'ofensiva sovitica es retir quatre dies desprs, amb els alemanys perdent 10.000 homes i dotzenes de tancs.

A inicis de desembre, les temperatures, relativament temperades per a les mitjanes russes, caigueren de 20 a 50 Centgrads sota zero, congelant les tropes alemanyes, que encara no tenien roba d'hivern, aix com als vehicles, que no estaven dissenyats per suportar un temps tan sever. S'informaren de ms de 130.000 casos de congelaci entre els alemanys. S'havia de retirar el greix congelat de tots els canons que estiguessin carregats, i escalfar els vehicles durava hores. 

L'ofensiva de l'Eix sobre Moscou s'atura. Tal com Guderian escrigu al seu diari, "l'ofensiva sobre Moscou fall... vam subestimar la fora de l'enemic, aix com les distncies i el clima. Afortunadament, havia fet aturar les meves tropes el 5 de desembre, d'altra manera la catstrofe hagus estat inevitable"

 La contraofensiva sovitica .



Tot i que l'ofensiva de la Wehrmacht havia estat aturada, la intelligncia alemanya estimava que als sovitics no els quedaven reserves i que els seria impossible llanar una contraofensiva. Aquesta estimaci es demostr errnia quan Stalin transfer tropes de refresc des de Sibria i l'extrem Orient, creient les informacions del seu espia, Richard Sorge, que indicaven que Jap no atacaria pas a la Uni Sovitica. L'Exrcit Roig havia acumulat 58 divisions de reserva a inicis de desembre, quan l'ofensiva proposada per Zhukov i Vasilievsky va ser finalment aprovada per Stalin. Amb tot, fins i tot amb aquestes noves reserves, les forces sovitiques noms ascendien a 1.100.000 homes, igualant els de la Wehrmacht; per grcies a un desplegament acurat, en alguns punts crtics s'arrib a una superioritat de dos a un. El 5 de desembre de 1941 s'inici la contraofensiva al Front de Kalinin. Desprs de 2 dies de petits progressos, els exrcits sovitics reconqueriren Krasnaya Polyana i d'altres ciutats de la immediata rodalia de Moscou.

El mateix dia, Hitler sign la Directiva 39, ordenant que la Wehrmacht assums posicions defensives en tot el front. Per les tropes alemanyes eren incapaces d'organitzar una defensa slida a on es trobaven i hagueren de retrocedir per consolidar les seves lnies. Guderian escrigu que aquestes discussions amb Hans Schmidt i Wolfram von Richthofen tingueren lloc al mateix dia, i tots ells convingueren en qu l'actual lnia de front no es podia sostenir. El 14 de desembre, Franz Halder i Gnther von Kluge finalment van autoritzar retirades limitades fins a l'oest del riu Oka sense l'aprovaci de Hitler. El 20 de desembre, en una trobada amb els seus oficials superiors, Hitler cancell la retirada i orden als seus soldats que defenguessin cada passa de terreny, "obrint trinxeres amb obusos si era necessari". Guderian protesta, assenyalant que las prdues pel fred eren majors que les prdues per combats, i que l'equipament d'hivern encara estava aturat a Polnia. Sense fer cas, Hitler insist en defensar les lnies actuals, i Guderian dimit per Nadal, juntament amb els Generals Hoepner i Strauss, comandants del 4rt i 9 Exrcits Panzer, respectivament. Fedor von Bock tamb va ser retirat, oficialment per "motius mdics". Walter von Brauchitsch, el comandant en cap de Hitler, ja havia estat apartat el 9 de desembre.

Mentrestant, l'ofensiva sovitica prosseguia: al nord, Klin i Kalinin van ser alliberades el 15 i 16 de desembre, mentre que el Front de Kalinin es desplaava cap a l'oest. El comandant de front sovitic, el General Kniev intent envoltar al Grup d'Exrcits Centre, per trob una forta oposici prop de Rzhev i es vei obligat a aturar-se, formant un sortint que duraria fins al 1943. Al sud, l'ofensiva tamb anava b, amb les forces de Front del Sud-oest alliberant Tula el 16 de desembre. Al centre el progrs era molt ms lent, i les tropes sovitiques no van poder alliberar Naro-Fominsk fins al 26 de desembre, Kaluga el 28 i Maloyaroslavets el 2 de gener, desprs de dies d'acci violenta. Les reserves sovitiques eren escasses, i l'ofensiva s'atur el 7 de gener de 1942, desprs d'haver emps enrere als exrcits alemanys entre 100 i 250km de Moscou. Aquesta victria provoc que la moral sovitica pugs, i que la Wehrmacht pats la seva primera gran derrota. Havent fallat la conquesta de la Uni Sovitica d'un sol cop rpid, ara Alemanya s'havia de preparar per a una guerra prolongada. La blitzkrieg sobre Moscou havia fallat.

 Desprs de la batalla .
.
L'ofensiva d'hivern de l'Exrcit Roig alluny la Wehrmacht de Moscou, per es considerava que la ciutat estava en perill perqu la lnia del front estava encara relativament propera. Per tant, la direcci de Moscou qued com una prioritat per Stalin, que havia quedat molt espantat davant dels avanos inicials alemanys. En particular, l'avan inicial sovitic va ser incapa d'assolir el nivell del sortint de Rzhev, defensat per diverses divisions del Grup d'Exrcits Centre. Immediatament desprs de la contraofensiva de Moscou, s'intentaren una srie d'atacs sovitics (les Batalles de Rjev) contra el sortint, que ocasionaren grans baixes als dos bndols. Les baixes sovitiques es van estimar entre 500.000 i 1.000.000 d'homes, i les alemanyes entre 300.000 i 400.000. A inicis de 1943, la Wehrmact hagu d'abandonar el sortint a mida que tot el front avanava cap a l'oest. Moscou no va ser considerada totalment segura fins a l'octubre de 1943, quan el Grup d'Exrcits Centre va ser definitivament expulsat de la regi de Smolensk i de la riba esquerra del Dniper superior al final de la Segona Batalla de Smolensk.

Furis perqu el seu exrcit havia estat incapa de capturar Moscou, Hitler cess al seu comandant en cap, General  Walther von Brauchitsch, el 19 de desembre de 1941, i assum personalment el comandament de la Wehrmacht, decidint personalment qestions militars i deixant de banda oficials molt ms experimentats que ell, envoltant-se a ms d'oficials d'estat major que no tenien experincia recent de combat o en tenien molt poca. Com Guderian escrigu a les seves memries, "aix cre un ambient fred en les nostres relacions, una fredor que ja mai no es va poder eliminar". Aix increment el rebuig de Hitler cap als seus oficials superiors, que finalment es prov fatal per a la Wehrmacht i per la prpia Alemanya. Ara Alemanya encarava una guerra de desgast per a la que no estava preparada. La batalla havia sigut una derrota sonada pels exrcits de l'Eix, i enterrava definitivament les esperances d'assolir una victria rpida i decisiva a la Uni Sovitica.

A l'altre costat, per primer cop des de juny de 1941, les tropes sovitiques havien aturat als alemanys i els havien fet retrocedir. Aix feu que Stalin es torns ms confiat i decids expandir l'ofensiva. El 5 de gener de 1942, durant una reuni al Kremlin, Stalin anunci que estava preparant una contraofensiva general per a la primavera, que tindria lloc simultniament prop de Moscou, Leningrad i al sud de Rssia. Aquest pla va ser acceptat, tot i a les objeccions de Zhukov. Per les escasses reserves de l'Exrcit Roig les habilitats tctiques de la Wehrmacht provocaren unes matances prop de Rzhev, conegudes com les "picadora de Rjev i diverses derrotes sovitiques, com la Segona Batalla de Kharkov, la fallida eliminaci de la Bossa de Demyansk i l'encerclament de l'exrcit del General Vlasov prop de Leningrad en un intent fallit d'aixecar el Setge de Leningrad. Finalment, tots aquestes derrotes portarien a una ofensiva alemanya al sud que culminaria a la Batalla de Stalingrad.

Amb tot, la defensa de Moscou esdevingu un smbol de la resistncia sovitica contra les forces invasores de l'Eix. Per commemorar la batalla, Moscou reb el ttol de Ciutat heroica al 1965, en el 20 aniversari del Dia de la Victria. Al 1944 es cre la Medalla de la defensa de Moscou, per ser atorgada  atots aquells soldats, civils i partisans que van participar a la batalla.

 Baixes .

Les baixes de la Batalla de Moscou han estat subjecte de debat tant per alemanys com per sovitics, i diverses fonts ofereixen estimacions diferents. No tots els historiadors estan d'acord en qu hauria de ser considerat com la "Batalla de Moscou". Mentre que normalment es considera que la batalla comen amb l'inici de l'Operaci Tif el 30 de setembre (o, en alguns casos, el 2 d'octubre), hi ha dues dates pel final de l'ofensiva: algunes exclouen l'Ofensiva de Rzhev de la batalla, considerant que era una operaci diferent i que l'ofensiva es fren el 7 de gener, la qual cosa rebaixa molt el nombre de baixes, mentre que d'altres s que la inclouen. 

Per tant, les xifres poden variar molt: John Erickson al seu llibre Barbarossa: The Axis and the Allies dna unes baixes sovitiques de 653.924 homes entre octubre de 1941 i gener de 1942. Glantz, al seu When Titans Clashed, diu que van ser 658.279 durant la fase de la defensa i 370.955 per l'ofensiva d'hivern fins al 7 de gener. A l'"Enciclopdia de Moscou", publicada al 1997, els autors presenten unes baixes de 145.000 alemanys i 900.000 sovitics durant la fase defensiva, i 103.000 alemanys i 380.000 sovitics durant la contraofensiva fins el 7 de gener. Amb tot, les baixes totals entre el 30 de setembre de 1941 i el 7 de gener de 1942 estan estimades entre 248.000 i 400.000 alemanys (estimacions GSE / Enciclopdia de Moscou) i entre 650.000 i 1.280.000 sovitics (Erickson / Enciclopdia de Moscou).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201415" title="Programa Saliut" nonfiltered="3752" processed="3743" dbindex="83762">


El programa Saliut (Salutaci en rus) va ser el primer programa sovitic en envolar Estacions Espacials. Consistia en una srie de nou (9) estacions formades per un sol mdul que es vren llanar entre entre el 1971 i el 1982. Aquest era un projecte que estava pensat per portar a terme investigacions de llarga durada sobre els problemes de viure a l'espai i una gran varietat d'experiments astronmics, biolgics o sobre recursos terrestres. Aquest programa va permetre a la tecnologia de les estacions espacials evolucionar des d'una posici d'enginyeria experimental cap una ms madura. L'experincia adquirida de les estacions Saliut va facilitar el cam a les estacions espacials multi-modulars  com la Mir i l' Estaci Espacial Internacional cadascuna de les quals empra com a nucli un mdul derivat de les Saliut al sur centre.

El programa va consistir en una srie de sis (6) estacions de recerca cientfica (tipus DOS) i tres (3) estacions de reconeixement militar (tipus OPS) llanades com a part de la programa secret Almaz. Durant el seu desenvolupament es van batre un gran nombre de rcords entre els que s'inclouen rcords de duraci, el primer trasps de poders d'una estaci entre dos tripulacions, l'estada ms llarga d'una dona a l'espai i diversos rcords de passejos espacials.  

Estacions.

El programa estava composat d'estacions civils DOS i estacions militars OPS. Ambdues eren adaptacions del disseny original Almaz OPS creat per en Vladimir Chelomei.
Pel model militar OPS les modificacions no van ser gaires i principalment centrades en el port d'atracament posterior per les naus Soiuz. Els canvis que es van realitzar al model civil DOS van ser molts ms, incloent un nombre superior de panells solars i ports d'atracament davant i darrera preparats per les naus Soiuz, TKS i altres mduls.

Saliut 1.

La Saliut 1 (DOS-1) va ser llanada el 19 d'abril del 1971, convertint-se aix en la primera estaci espacial en orbitar la terra. La primera tripulaci, volant en la Soiuz 10 no va poder entrar-hi a causa d'una falla en el sistema d'atracament. La segona tripulaci, llanada amb la Soiuz 11 no va tenir problemes per atracar i va romandre a l'estaci durant 23 dies. Desgraciadament en el viatge de tornada, una vlvula de la cpsula de reentrada de la Soiuz 11 es va obrir abans d'hora provocant la mort dels seus tres ocupants. L'estaci Saliut 1 va reentrar a l'atmosfera terrestre l'11 d'octubre del 1971.

DOS-2.
La DOS-2 va ser llanada el 29 de juliol del 1972. Tenia un disseny molt similar al de la Saliut 1. Malauradament, durant l'ascens, la segona etapa del coet Prot va fallar provocant que aquesta segona estaci espacial no arribs mai a la rbita planificada. Minuts desprs del llanament es va estavellar a l'oce Pacfic.

Saliut 2.

La Saliut 2 (OPS-1) va ser llanada el 4 d'abril del 1973. Tot i que ho semblava, aquest vol no formava part del mateix programa al que pertanyien les anteriors estacions, realment es tractava d'un prototip altament secret d'una estaci espacial militar Almaz. Se li va donar la denominaci de Saliut 2 per tal d'ocultar a occident la seva naturalesa real. Tot i que el llanament va ser totalment satisfactori, passats un parell de dies, l'estaci (que encara no tenia tripulants) va comenar a perdre pressi i els sistemes de control de vol van fallar. Les fallides van ser provocades per les peces de metralla que va dispersar la darrera etapa del coet Prot que va posar la estaci en rbita en esclatar en les proximitats. L'11 d'abril del 73 (11 dies desprs del llanament) un inexplicable accident va arrencar els quatre panells solars de la estaci deixant-la sense cap tipus de subministrament elctric. La estaci va reentrar a l'atmosfera el 29 de maig del mateix any.

Cosmos 557.
La estaci Saliut que havia substitut a la espacial militar Almaz (que s'havia d'anomenar DOS-3) va ser llanada a l'espai l'11 de maig del 1973, tres dies abans del llanament de l'americana Skylab. Per, a causa d'errors en els sistemes de control de vol mentre estava fora de l'abast del control terrestre, l'estaci va encendre els seus motors de control d'rbita fins esgotar tot el fuel completament. Com que la nau, completament perduda, ja estava en rbita i havia  estat detectada pels radars occidentals, els sovitics van batejar el llanament com "Cosmos  557" i la van deixar reentrar i cremar-se a l'atmosfera una setmana desprs. Noms molts anys desprs s'ha sabut que realment aquest llanament pertanyia al programa Saliut.

Saliut 3.

La Saliut 3 (OPS-2) es va llanar el 25 de juny del 1974. Es tractava d'una altre estaci espacial militar Almaz, que aquest cop es va aconseguir orbitar correctament. Des d'ella es van aconseguir de provar una gran varietat de sensors de reconeixement, que retornava un contenidor amb la pellcula per analitzar-la posteriorment. El 25 de gener del 75 es van realitzar proves amb un can aeri Nudelmann de 23mm (tot i que altres fonts afirmen que es tractava d'un Nudelmann NR de 30mm) en rangs d'entre 3000 i 500 metres. Els cosmonautes van confirmar que el  satllit objectiu havia estat destruit durant les proves, tal i com s'esperava. L'endem es va donar l'ordre per desorbitar el complex. Durant la seva estada en rbita, noms una de les tres tripulacions en principi projectades van aconseguir entrar i habitar l'estaci. Aquesta va ser la que anava amb la Soiuz 14. La Soiuz 15 que va intentar portar una segona tripulaci no va poder atracar al complex.

Saliut 4.

La Saliut 4 (DOS-4) va enlairar-se el 26 de desembre del 1974. Era essencialment una cpia de la DOS-3 que es va perdre, per en aquest cas va ser un complert xit. Tres tripulacions van fer estada en aquesta estaci espacial (Soiuz 17, Soiuz 18 i Soiuz 21) i una d'elles va durar 63 dies. Una cpsula no tripulada Soiuz va romandre fixa a l'estaci durant tres mesos, demostrant la durabilitat del sistema a llarg termini. La maniobra de desorbitaci de la Saliut 4 va iniciar-se el 2 de febrer del 1977 i va reentrar a l'atmosfera l'endem.

Saliut 5.

La Saliut 5 (OPS-3) va ser llanada el 22 de juny del 1976. Es tractava de la tercera i ltima estaci espacial militar Almaz. El llanament i la posterior missi de l'estaci van rutllar perfectament. De les tres tripulacions que es van llanar a continuaci, dues van poder-hi fer estada (Soiuz 21 i Soiuz 24) mentre que la Soiuz 23 no va poder atracar i es va haver d'abortar. Deprs d'aquesta missi els militar sovitics van considerar que els avantatges tctics que els oferien aquest tipus de missions no compensaven el seu cost i es van retirar. L'objectiu principal de les futures Salut seria buscar el prestigi internacional i la investigaci civil. La Saliut 5 va reentrar el 8 d'agost del 1977.

Saliut 6.

La Saliut 6 (DOS-5) va volar cap a l'espai el 29 de setembre del 1977. Tot i que s'assemblava bastant a les estacions espacials prvies en el seu disseny global, aquesta incloa una srie millores revolucionries, entre les que destaquen un segon moll d'atracament on podia ancorar una cpsula de crrega no tripulada que permetia reabastir l'estaci. Entre els anys 1977 i 1982 la Saliut 6 va ser visitada per 5 tripulacions de llarga durada i 11 de curta durada que incloen tripulants d'altres pasos pertanyents al Pacte de Varsvia. La primera tripulaci de llarga durada de la Saliut 6 va batre el rcord  d'estada en rbita aconseguit per la tripulaci del Skylab posant-lo en 96 dies, tot i que posteriors tripulacions van arribar fins als 185 dies. La quarta tripulaci va desplegar un radio telescopi que va pujar una astronau de crrega no tripulada. Un cop finalitzades les missions tripulades al 1981, aquesta plataforma encara va ser til per provar mtodes d'atracament fent servir una astronau pesada anomenada TKS que s'havia construt amb les sobres del programa Almaz cancellat anys abans. La Saliut 6 va ser desorbitada el 29 de juliol del 1982.

Saliut 7.

La Saliut 7 (DOS-6) va enlairar-se el 19 d'abril del 1982. Era en realitat el vehicle de recanvi de la Saliut 6 i per tant tenia les mateixes capacitats i equipament, si be se li van afegir algunes millores. va romandre en rbita quatre anys i dos mesos, durant els quals la van visitar 10 tripulacions en 6 missions principals i 4 vols secundaris que van incloure un astronauta francs i un d'indi. A part dels molts experiments i observacions realitzats, aquesta estaci tamb va servir per provar atracaments i estudiar el funcionament de grans mduls en una estaci en rbita. Els mduls anomenats "Mduls Csmics pesants" van ajudar als enginyers a desenvolupar la tecnologia necessria per construir la Mir posteriorment. La Saliut 7 va reentrar a l'atmosfera de la terra el 7 de febrer del 1991.

DOS-7.

Primerament estava previst que dues estacions ms (DOS-7 i DOS-8) volessin dins del programa Saliut. Aquestes darreres anirien equipades amb quatre ports d'atracament, dos als extrems del mdul i dos ms d'addicionals, un a cada costat d'una esfera d'amarratge situada al frontal de l'estaci. La DOS-7 finalment va continuar sent evolucionada fins arribar a ser el mdul central de l'estaci Mir disposant de millors ordenadors, panells solars actualitzats, allotjament per dos cosmonautes (disposant cadascun de la seva prpia cabina) i sis ports d'atracament.

DOS-8.

La DOS-8 va transformar-se primerament en el que havia de ser l'inici del projecte Mir-2 pensat per substituir a l'estaci espacial Mir. Finalment, desprs de la reconversi del projecte, aquest mdul va acabar formant part de l'Estaci Espacial Internacional (ISS) en el que avui en dia es coneix com a modul de servei Zvezda.

Data table.


Vegeu Tamb.
Almaz;
Mir;
Vehicle de llanament Prot;
Skylab;
Estaci Espacial Internacional;

Referncies.
Estacions Espacials Sovitiques - Informe de la NASA (PDF en angls);
Maquinari Herncia de la Mir (PDF en angls);
Diaris de les missions Salyut;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201417" title="Andreu Ribera i Rovira" nonfiltered="3753" processed="3744" dbindex="83763">
Andreu Ribera i Rovira (Barcelona, 1919-2002) fou un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou senador per designaci reial i es va adscriure al grup independent. s membre de la Reial Acadmia de Cincies Econmiques i Financeres Tamb ha estat president de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, del Banc Industrial de Catalunya, de la Fira de Barcelona i del Consell Econmic, Social i Sindical de Catalunya, membre del Cercle d'Economia i regidor de l'ajuntament de Barcelona. Tamb ha estat president de la Uni d'Empresaris del Metall. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201428" title="Mataparent amarg" nonfiltered="3754" processed="3745" dbindex="83764">


El mataparent amarg (Boletus calopus, del llat boletus -bolet- i del grec kals -bell, bonic- i ps -peu-) s un bolet de bona talla per de carn amargant.

Morfologia.

s un bolet de barret gros i hemisfric, de jove, i convex quan s vell, de 6 a 20 cm. El seu peu s robust i molsut, molt bonic, ornamentat amb una fina retcula de color roig carm. Porta tubs de color groc llimona que blavegen si se'ls frega o se'ls prem.

Hbitat.
Viu tant en boscos de planifolis, sovint en fagedes ms o menys alterades, com en boscos de conferes, per prefereix els indrets freds i humits, que troba a partir dels 1.000 m d'altitud.

Surt des de darreries d'estiu fins a la tardor.




Comestibilitat.
L'amargantor de la seua carn (que no desapareix en coure-la) fa que no sigui comestible.

Referncies.


Enllaos externs.
 Descripci i fotografia del mataparent amarg. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201429" title="Campgrfic" nonfiltered="3755" processed="3746" dbindex="83765">
Campgrfic s una editorial amb seu a Valncia especialitzada en la publicaci d'obres clssiques i contempornies de tipografia i edici. 

El nom de l'editorial s'inspira en la revista italiana Campografico, que a principis del segle XX es va especialitzar en les arts grfiques. Naix amb la voluntat de posar al servei tant de professionals -i estudiants- del diseny grfic com del mn de la comunicaci visual, els texts del pensament tipogrfic que sn reconeguts com a clssics, amb les maquetacions originals si aquestes aporten algun element per al debat, aix com els estudis i anlisis dels distints moviments, poques i s social

Des de la fundaci de Campgrfic, s'han publicat una vintena de llibres, tant traduccions de clssics de la tipografia com Eric Gil, Jan Tschichold, Paul Renner, Otl Aicher o Rudolf Koch com d'autors contemporanis de prestigi com Jost Hochuli, Claude Mediavila, Christopher Burke, Andrs Trapiello o Daniel Giralt-Miracle

 Enllaos externs .

http://www.campgrafic.com/

http://dglb.cult.gva.es/libro-f_e.htm

http://www.aepv.net/



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201434" title="Tolomeu de Jeric" nonfiltered="3756" processed="3747" dbindex="83766">
Tolomeu, fill d'Abub, s un personatge bblic de l'Antic Testament que apareix al primer llibre dels Macabeus.

Era el governador de la plana de Jeric i tenia abundants riqueses. Aspirant a fer-se amb el control del pas, va convidar al gran sacerdor Sim Macabeu i als seus fills a un banquet. Quan els convidats ja anaven tips i beguts, els homes de Tolomeu van irrompre al sal del banquet matant a Sim, els seus dos fills, i alguns dels seus criats.  (1r Macabeus 16,11-16).

A la Divina Comdia de Dante Alighieri, els tradors als hostes reben un dels pitjors cstigs de l'infern a la zona Tolomea, anomenada aix per Tolomeu de Jeric.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201436" title="Norma Waterson" nonfiltered="3757" processed="3748" dbindex="83767">
Norma Christine Waterson, va nixer el 15 d'agost de 1939, a Hull, East Riding of Yorkshire. s una msica anglesa, coneguda per ser un dels membres originals del grup The Watersons, un dels millors grups de msica tradicional anglesa. Altres membres del grup incloen son germ Mike Waterson i sa germana Lal Waterson, i en posteriors encarnacions del grup el seu marit Martin Carthy.

El seu debut en solitari va ser produt per John Chelew i editat per Hannibal Records el 1996, i va tenir una acollida favorable (incloent una nominaci pel prestigis Mercury Music Prize), apareixent-hi collaboracions amb sa filla, Eliza Carthy, Martin Carthy i altres membres de The Watersons, aix com Danny Thompson (Pentangle), Richard Thompson (Fairport Convention) i Roger Swallow (Albion Country Band). La seua continuaci, Bright Shiny Morning, va sortir a la llum el 2001.

Forma part del grup  amb Martin Carthy i Eliza Carthy, i de Blue Murder. A ms, ha aparegut en diverses grabacions collectives.

 Enllaos externs .
Biografia oficial (en angls)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201440" title="Bolet de greix" nonfiltered="3758" processed="3749" dbindex="83768">


El bolet de greix (Gyromitra esculenta, del grec gyrs -arrodonit- i mtra, que fa referncia a la forma d'aquest bolet. La paraula llatina esculenta correspon a "comestible") s un bolet de curis aspecte que surt a la primavera.

Morfologia.

s un bolet amb un barret buit, de color bru rogenc, que sembla un cervell o un drap arrugat, sostingut per un peu blanc, curt, buit, trencads, solcat a la part de sota. Tot el bolet pot assolir de quatre a vuit cm.

Carn blanca i frgil que no fa olor de res.

Hbitat.

Surt a la primavera, sota els pins, prop de soques velles o en forats que deixen els arbres arrencats, ms aviat a les comarques pirinenques i dels Prepirineus.

Toxicitat.

Sembla demostrat que cru o mal cuit s txic i, fins i tot, mortal. Segurament els principis txics que porta sn voltils i solubles en aigua i, per tant, s'eliminen deixant assecar els bolets o b coent-los, ms d'una vegada, i llenant l'aigua on s'han cuit, per incorporar-los als guisats. Tamb hi ha persones que els toleren millor que d'altres i es donen casos d'emmetzinament a la segona o tercera vegada de menjar-ne si es fa en intervals de temps curts.




Risc de confusi amb altres bolets.

Hi ha dues espcies molt semblants: el bolet de greix gran (Gyromitra gigas), que  es distingeix perqu s ms gros, de fins a un pam, i t el barret fet d'una mena de cordonets d'un color beix clar, i el bolet de greix de tardor (Gyromitra infula), amb el barret irregular, en forma de sella de muntar, s de color fosc i, a diferncia de l'altre, surt a la tardor. 


Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci molt acurada i fotografies d'aquesta mena de bolet. ;
 Informaci sobre el consum del bolet de greix a Finlndia. ;
 Fotografia i descripci del bolet de greix. ;






 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201443" title="Heudicourt (Eure)" nonfiltered="3759" processed="3750" dbindex="83769">

Heudicourt s un municipi francs, situat al departament de l'Eure i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 535 habitants.

Situaci.

Heudicourt es troba al nord-est del departament de l'Eure, dins el Vexin normand.

Administraci.

L'alcalde del municipi s Yves Estve (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.

 Esglsia de Saint-Sulpice.
 Castell.

Vegeu tamb.

Llista de municipis de l'Eure;

Enllaos externs.

Heudicourt al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Heudicourt;
Heudicourt a WikiMapia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201452" title="Mak" nonfiltered="3760" processed="3751" dbindex="83770">

Mak (Mac u en romans,          en jiddisch) s una ciutat d'Hongria situada al sud de l'estat, a la provncia de Csongrd. Compta amb uns 52.000 habitants. 

Al ser una ciutat fronterera amb Romania, fa de pont entre dues cultures, una catlica i una d'altra d'ortodoxa. Cap a l'any 1717 hi havia una forta poblaci romanesa fins a tal punt que en mapes posteriors la ciutat apareixia amb el nom romans. A la Segona Guerra Mundial va passar a tenir un 97% de hongaresos quan el 1880 n'eren un 78%, comptant jueus i alemanys. 


El 1847 hi va nixer el periodista Joseph Pulitzer que als 17 anys va emigrar als Estats Units i seguint els desitjos del qual es van crear, pstumament, els Premis Pulitzer.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201453" title="Grard Mendel" nonfiltered="3761" processed="3752" dbindex="83771">
Grard Mendel (1930-2004) va sser un psiquiatre francs que s'especialitz en l'estudi dels problemes socials a travs de la psicoanlisi, i per aix se'l considera com el pare de la sociopsicoanlisi.

Va estudiar la rebelli juvenil partint del principi d'autoritat i va proposar les bases per a una educaci socialista i autogestionria.

Referncies.



Enllaos externs.

 Vida i obra de Grard Mendel. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201456" title="Emili Mira i Lpez" nonfiltered="3762" processed="3753" dbindex="83772">
Emili Mira i Lpez (1896-1964) va sser un psicleg catal.

Nascut a Cuba, els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia dos anys.

De 1920 a 1939 ocup diversos crrecs a la Mancomunitat i a la Generalitat de Catalunya relacionats amb la psicotcnia i la formaci professional.

El 1933 fund amb Joaquim Xirau la prestigiosa Revista de Psicologia i Pedagogia.

Durant la darrera Guerra Civil Espanyola estudi el comportament del revolucionari des de la perspectiva psicolgica.

Exiliat el 1939, desprs de passar per la Gran Bretanya, els Estats Units i l'Argentina, s'install definitivament al Brasil, on dirig l'Instituto de Delao e Orientao Profissional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia d'Emili Mira i Lpez. ;
 Textos d'Emili Mira i Lpez. ;
 Emili Mira i Lpez a l'Enciclopdia Encarta. ;
 Collecci Mira i Lpez. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201459" title="101 Aquarii" nonfiltered="3763" processed="3754" dbindex="83773">








101 Aquarii (101 Aqr) s una estrella de la constellaci d'Aquarius.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201463" title="Gran Premi de Brasil del 1980" nonfiltered="3764" processed="3755" dbindex="83774">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1980, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 27 de gener del 1980.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jean Pierre Jabouille   2: 21. 40 ;
 Volta  rpida:  Ren Arnoux   2: 27. 31;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201466" title="Pere Garcia de Benavarri" nonfiltered="3765" processed="3756" dbindex="83775">

Pere Garcia de Benavarri, o de Benavarre (Benavarri ? - Barbastre ?) fou un pintor del gtic actiu a Arag i Catalunya, documentat entre els anys 1445 i 1485. 

Format, segons la documentaci conservada, amb el pintor aragons Blasco de Gran a Saragossa  durant els anys 1445 i 1447, junts van treballar en l'elaboraci de retaules per a l'esglsia del monestir de San Pedro de Siresa. 

Es trasllada de Benavarri a Barcelona l'any 1455, per a dirigir el taller de Bernat Martorell, contractat per la seva vdua i el seu fill, on es compromet a finalitzar les obres inacabades del taller i els contractes esdevenidors als cinc anys segents. D'aquesta poca s el retaule que realitza l'any 1456 de Santa Clara d'Asss i Santa Caterina d'Alexandria, per a la catedral de Barcelona, i el retaule que es conserva al Museu Dioces de Barcelona, de Sant Quirze i Santa Julita. 

Es creu que a principi de la dcada del 1470 es trasllada a Lleida. De la seva etapa lleidatana destaca la realitzaci d'un retaule per als dominics, que estaven amb la restauraci del seu convent, desprs de la guerra civil catalana, l'any 1472, i per a aquest mateix orde va executar un altre retaule per al convent de Cervera. 

Tamb d'aquests anys s el retaule per a l'esglsia de Sant Joan del Mercat de Lleida. Una obra seva important s el retaule de Bellcaire d'Urgell, una taula de la Verge i quatre ngels,  obra on s'aprecia la inscripci de: Pere Garcia de Benavarre ma pintat any...


Es trasllada a Barbastre l'any 1483. En aquest any hi ha documentaci del 26 de juliol i del 14 de setembre en qu el pintor rep 1.001 i 1.500 sous respectivament, per a l'obra del retaule major de l'esglsia del convent de Sant Francesc d'aquesta ciutat, i de nou en un altre document de 1485 es donen al pintor els 250 sous que restaven, per la qual cosa es creu que va ser en aquesta data quan es va acabar la construcci del retaule, que ha desaparegut. 

Referncies.


Enllaos externs.
Enciclopdia Aragonesa ;

Bibliografia. 
Volum 9 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona Edicions 62. ISBN 84-297-5437-7;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201467" title="Mtode Montessori" nonfiltered="3766" processed="3757" dbindex="83776">



El mtode Montessori s concebut inicialment per a infants psquicament anormals que es comen a aplicar en nens normals el 1907 a la Case dei Bambini de Roma.

Aquest mtode parteix dels principis de llibertat, activitat i individualitat. La prctica educativa t per principi l'associacionisme.

El sistema requereix un ambient agradable i un material especfic, se centra primordialment en l'educaci dels sentits, la lecto-escriptura, la gramtica, els treballs manuals, la msica i l'educaci fsica. 

A travs de les seues experincies, Maria Montessori arrib a la conclusi que els infants passen per unes etapes sensitives creadores que l'educaci ha de desenvolupar.

Referncies.



Bibliografia.

 Lillard, Angeline: Montessori: The Science behind the Genius ISBN 0-19-516868-2.
 Loeffler, Margaret Howard: Montessori in Contemporary American Culture,  ISBN 0-435-08709-6.
 Montessori, Maria:  The Discovery of the Child,  ISBN 0-345-33656-9.
 Montessori, Maria:  The Montessori Method,  ISBN 0-8052-0922-0.
 Montessori, Maria:  The Secret of Childhood,  ISBN 0-345-30583-3.



Enllaos externs.

 Web de l'Associaci Montessori de Sussa. ,  i ;
 Llistat d'escoles Montessori a l'Estat francs. ;
 Alguns apunts sobre el mtode Montessori. ;
 Web de l'Associaci Internacional Montessori. ;
 Web de la International Montessori Index. ;
 Web de l'American Montessory Society. ;
 Web del Centre de Recursos Pedaggics "Maria Montessori" de L'Alguer. ;
 Web de l'escola Montessori-Palau de Girona.  i ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201468" title="Sistema Internacional de Referncia Celeste" nonfiltered="3767" processed="3758" dbindex="83777">
El Sistema Internacional de Referncia Celeste (de l'angls ICRS, International Celestial Reference System) s un conjunt de convencions adoptades per la Uni astronmica Internacional per normalitzar el sistema de coordenades equatorials. Defineix l'orientaci dels pols celestes i el punt vernal grcies a les dades recollides dins el quadre de l'ICRF. L'ICRS fou adoptat per la UAI l'any 1997 en el curs de sa 23ena assemblea general i est en vigor des del 1 de gener de 1998.

En l'ICRS, el centre de l'esfera celeste s el baricentre del sistema solar, en el sentit de la relativivitat general. La precisi , en l'orientaci dels pols i del punt vernal, s de l'ordre de la millsima de segon d'arc. El catleg Hipparcos ha estat el primer en ser expressat en coordenades ICRS.

Les coordenades ICRS sn aproximadament les mateixes que les coordenades equatorials: El pol mitj a J2000.0 en l'ICRS resta a 17,30,2 millsimes de segon d'arc en la direcci 12 h i 5,10,2 millsimes de segon d'arc en la direcci 18h. L'equinocci mitj de J2000.0 est desplaat de l'origen de l'ICRS en ascensi recta 7810 millsimes de segon d'arc (rotaci cap al dret voltant l'eix polar).

Vegeu:.
International Celestial Reference Frame;
International Terrestrial Reference System;
Astronomia;
Astrometria;

Referncies.
 Una plana sobre l'ICRS i l'ICRF;
 IERS CONVENTIONS (2003);
 Informaci General sobre l'ICRS;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201472" title="Joahaz d'Israel" nonfiltered="3768" processed="3759" dbindex="83778">
Segons la Bblia, Joahaz (en hebreu,          -     Yeho ahaz ben Y h) va ser l'onz rei del Regne d'Israel.

Joahaz era fill d'un general de l'exrcit del rei Jehoram, anomenat Jeh, que es va sublevar i va usurpar el tron. A la mort del seu pare fou coronat rei del Regne d'Israel.

El seu poder era molt dbil i sovint s'hagu de sotmetre a la voluntat dels reis d'Assria, Hazael i Benadad. Finalment, per, va revoltar-se i va alliberar-se del jou assiri.

Desprs d'un regnat de disset anys, va morir i fou enterrat a Samaria. El va succeir el seu fill Jehoaix.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201473" title="Joahaz de Jud" nonfiltered="3769" processed="3760" dbindex="83779">
Segons la Bblia, Joahaz (en hebreu          -       Yehoahash ben Yiyy h) fou el disset rei de Jud i l'ltim que regn com a sobir independent.

Era fill del rei Josies i la cortesana Hamutal. Era descendent del Rei David d'Israel i pertanyia a la tribu de Jud. 

El seu pare va plantar cara al fara Nec d'Egipte i result mort a la batalla de Meguid. Desprs de les exquies reials, Joahaz fou proclamat rei de Jud amb vint-i-tres anys per poc desprs les tropes egpcies van entrar a Jerusalem i el van empresonar.

El seu germ Eliaquim es va oferir com a rei tributari del fara. D'aquesta manera, Nec va coronar rei de Jud a Eliaquim, al qui canvi el nom pel de Joiaquim. 

El rei legtim, Joahaz, se'l van endur cap a Egipte i va passar la resta de la seva vida en una masmorra al pas del Nil.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201474" title="Ugolino della Gherardesca" nonfiltered="3770" processed="3761" dbindex="83780">

Ugolino della Gherardesca (vers 1220   mar de 1289), comte de Donoratico, va ser un noble i comandant naval de la ciutat italiana de Pisa. 

Biografia.
Tot i que era el cap de la poderosa famlia della Gherardesca, la principal casa gibellina de Pisa, va casar la seva germana amb el gelf Giovanni Visconti. Les sospites que aquesta aliana va generar al seu partit es confirmaren amb els aldarulls que Ugolino i Visconti protagonitzaren entre 1271 i 1274. Arran d'aquests fets, el govern de Pisa va exiliar a Ugolino.

Des de l'exili va aliar-se amb les ciutats gelfs oposades a Pisa, i amb l'ajuda de Carles I d'Anjou va atacar la seva ciutat natal i la va obligar a rendir-se sota unes condicions humiliants, que anullaven tots els crrecs sobre ell i d'altres exiliats gelfs.

Va viure pacficament a Pisa durant uns anys fins que el 1284 esclat la guerra entre Pisa i Gnova. El comte Ugolino va rebre el commandament d'una divisi de la glota pisana. Va ser la fugida de la seva divisi (generalment atribuda a la traci) que es va decidir la sort de la batalla i els pisans van ser derrotats a La meloria (agost de 1284). Per la seva habilitat poltica li va permetre no tan sols evitar sancions sin ser nomenat podesta durant un any i capitano del popolo per deu ms.

Florncia i Lucca van aprofitar-se de la derrota pisana per atacar la repblica, per Ugolino va aconseguir pactar la pau cedint alguns castells. En canvi no va fer moviments per signar la pau amb Gnova, ja que el retorn d'alguns presoners pisans (entre els que es trobaven diversos dels principals gibellins) hauria redut el seu poder. En aquest moment era l'home ms influent de Pisa, i s'estava preparant per establir-se com a monarca absolut. Per conflictes entre Ugolini i el seu nebot Nino Visconti (el fill de Giovanni) pva ermetre al bisbe Ruggieri degli Ubaldini, erigint-se com a nou lder dels gibellins, obligar a tots dos a abandonar la ciutat i fer-se elegir a ell mateix podesta i capitano del popolo.

Ruggieri va intentar repartir el govern de la ciutat amb Ugolino, oferint-li la possibilitat de tornar sempre i quan ho fes sense els seus homes armats. El comte, decidit a ser l'nic govvernant, va intentar fer entrar les seves forceds d'amagart a la ciutat. Adonant-se del perill, Ruggieri va denunciar la traci i desprs d'uns dies de lluites als carrers (juliol de 1288) Ugolino va ser capturat, juntament amb els seus fills Gaddo i Uguccione, i els seus nets Nino i Andelmuccio. Van ser empresonats a la Torre Mida, on passaren nou mesos abans de morir de fam.

La llegenda.

Tot i que els obscurs detalls de la vida d'Ugolino havien estat mencionats per alguns escriptors, el comte deu la seva fama a Dant, que en la seva Divina Comdia va situar-lo al l'ltim cercle de l'infern (cants XXXII i XIII). En un terrible passatge que el poeta angls Walter S. Landor va qualificar com les trenta millors lnies de tota la poesia, es veu el comte Ugolino mossegant el cap de l'arquebisbe Ruggieri. 

A la Comdia, Ugolino explica a Dant com els presoners van morir lentament de gana i, abans de morir, els fills d'Ugolino van demanar-li que es mengs els seus cossos ("Pare: ms curts seran els dols si menjes de nosaltres. Tu que vestires nostra carn, despulla-la si vols.")

Al final, Ugolino diu que "la fam va poder ms que el dolor". Tot i que la frase deliberadament ambigua podria ser entesa en el sentit que Ugolino va morir de gana abans que de pena, la interpretaci ms popular s que es va acabar menjant els cossos dels seus fills i nets. Per aquest motiu Ugolino s conegut com "el comte canbal", i sovint s representat mossengant-se els seus propis dits (simbolitzant que menja la seva prpia carn).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201475" title="Joiaquim" nonfiltered="3771" processed="3762" dbindex="83781">
Segons la Bblia, el Rei Joiaquim, tot i que el seu nom de naixement era Eliaquim (en hebreu           -       Elyakhim ben Yiyy h) fou el divuit rei de Jud, tot i que era un monarca titella d'Egipte.

Era el fill gran del rei Josies i la cortesana Zebud, per no n'era l'hereu legal. Era descendent del Rei David d'Israel i pertanyia a la tribu de Jud. 

El seu pare va plantar cara al fara Nec d'Egipte, que volia creuar el regne de Jud per anar a lluitar contra Babilnia, i result mort a la batalla de Megiddo. Desprs de les exquies reials, el seu germ Joahaz (dos anys ms petit que ell per nomenat hereu) fou proclamat rei de Jud per poc desprs les tropes egpcies van entrar a Jerusalem i el van empresonar.

Aleshores Eliaquim, que comptava amb vint-i-cinc anys, es va oferir com a rei tributari del fara. D'aquesta manera, Nec va coronar-lo rei de Jud, al qui canvi el nom pel de Joiaquim. El seu germ, Joahaz, van endur-se'l cap a Egipte presoner, on va morir.

Segons la Bblia, la Batalla de Carquemix (que ha estat datada l'any 605 aC) va ocrrer el quart any del regnat de Joiaquim.

Quan tenia trenta-tres anys i en el transcurs de la guerra egpcio-babilnica, les tropes de Nabucodonosor II de Babilnia van ocupar el regne de Jud, vassall dels seus enemics egipcis. El tercer any de l'ocupaci, Joiaquim va rebellar-se per fou aplastat per una aliana de tropes de Babilnia, de Caldea, de Sria, de Moab i d'Amon.

Al conixer-se la notcia de la seva mort, Nabucodonosor II va proclamar rei de Jud el fill gran de Joiaquim anomenat Jeconies. Un altre fill del rei era anomenat Sidqui.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201476" title="Lorenzo Milani" nonfiltered="3772" processed="3763" dbindex="83782">
Lorenzo Milani (Florncia, 27 de maig de 1923 - Florncia, 26 de juny de 1967) va sser un sacerdot i escriptor itali.

Nomenat rector del poble de Barbiana el 1954, es dedic a l'organitzaci de l'escola parroquial partint de dos supsits: dignificaci de la llengua i potenciaci del raonament, a ms de donar als infants el sentit del temps i la conscincia de la classe social a qu pertanyien.

Denunci en els seus escrits el paper de l'escola com a instrument del poder i com a forma d'integraci en una societat discriminatria, i postul una educaci que facilits el canvi social, per la qual cosa fou recriminat per les autoritats, especialment religioses i militars.

Referncies.



Enllaos externs.

 Vdeo de Lorenzo Milani i de la seua escola. ;
 Web de la Fundaci Don Lorenzo Milani. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201479" title="Paul Oestreich" nonfiltered="3773" processed="3764" dbindex="83783">
Paul Oestreich (1879-1959) va sser un pedagog alemany.

Fou un dels representants ms qualificats del moviment radical que propugnava una escola vital, productiva i elstica: vital, perqu cal que reflecteixi la imatge de la vida. Productiva, per la necessitat de vincular l'escola amb la realitat socioeconmica, i elstica per tal que permeti llibertat d'acci.

Obres.

 Die Produktionsschule, 1920.
 Die elastische Einheitsschule, 1921.
 Die Technik als Luzifer der Pdagogik, 1947.
 Die Schule zur Volkskultur, 1947.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia de Paul Oestreich. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201483" title="Batrice et Bndict" nonfiltered="3774" processed="3765" dbindex="83784">

Batrice et Bndict (Beatriu i Benet) s una pera cmica en dos actes amb msica d'Hector Berlioz. El llibret francs va ser obra del mateix Berlioz, basat lleugerament en Much Ado About Nothing, de Shakespeare. Va ser estrenada al Theater der Stadt, Baden-Baden, el 9 d'agost de 1862.

Berlioz va compondre'n la partitura alhora que treballava en la seua magna obra, la monumental pera Les Troyens. Poc desprs de la seua estrena exitosa a Baden-Baden, Berlioz va dirigir dues representacions de la versi alemanya de l'pera a Weimar, on, com va recordar a les seues memries, es va veure "aclaparat per tota mena d'amables atencions".

Batrice et Bndict no s'interpreta massa sovint, i mai ha format part del repertori operstic convencional. N'hi ha diversos enregistraments i l'obertura ha esdevingut una popular pea de concert.

Sinopsi.

Temps: Segle XVI.
Lloc: Messina, Siclia.

Acte I.

Don Pedro, prncep d'Arag, es troba de visita a Messina desprs d'una victria militar contra els Moros, que se celebra per tota Siclia. Ac es troba amb dos amics i companys de l'exrcit, Claudio i Bndict. Tots sn rebuts amb honors per Lonato, governador de Messina, en companyia de la seua filla, Hro, i la seua neboda Batrice.

Hro espera el retorn del seu proms, Claudio, per a casar-s'hi. Batrice espera a Bndict per continuar les habituals discussions i desdenyar-lo constantment; ambds no deixen d'intercanviar insults i menyspreus. Bndict jura als seus amics que mai no es casar. Desprs, Claudio i Pedro maquinen forar el casament de Bndict amb Batrice. Sabent que ell est escoltant, Lonato assegura a Pedro que Batrice estima Bndict. Bndict decideix perseguir-la, perqu en saber-se estimat han florit en ell uns sentiments que estaven amagats. Mentrestant, Hro i la seua dama d'honor Ursula, actuen de manera semblant amb Batrice, qui ara creu que Bndict est secretament enamorat d'ella.

Acte II.
Per a celebrar el casament entre Claudio i Hro, Lonato ofereix un ball de mscares. Un mestre de msica local, Somarone, interpreta algunes peces i tothom es diverteix, llevat de Batrice, que s'ha adonat que est enamorada de Bndict. Quan es troba amb Bndict, tornen les baralles i les discussions, per a poc a poc ambds creuen interpretar els vertaders sentiments en les paraules de l'altre, i acaben per confessar-se mutuament el seu amor. Un notari celebra el matrimoni i, tal i com ha previst Lonato, a la primera parella s'uneix una de nova: Batrice i Bndict.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Llibret de Batrice et Bndict a HBerlioz.com ;
Llibret de Batrice et Bndict a Karadar.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201484" title="Helen Parkhurst" nonfiltered="3775" processed="3766" dbindex="83785">
Helen Parkhurst (1887-1953) va sser una pedagoga estatunidenca.

Collaboradora de Maria Montessori, ide un mtode d'ensenyament individualitzat.

A Nova York fund la Children's University School.

El 1912 inici les experincies del Laboratory Plan que es convert ms tard en Pla Dalton, en record a la ciutat de Massachusetts on es port a terme l'experincia.

El mtode s'estengu primer a la Gran Bretanya, on Parkhurst cre la Dalton Association, i desprs arreu del mn occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Una breu biografia de Helen Parkhurst. ;
 Helen Parkhurst i el seu Dalton Plan. ;
 Vida i obra de Helen Parkhurst. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201485" title="Peter Petersen" nonfiltered="3776" processed="3767" dbindex="83786">
Peter Petersen (1884-1952) va sser un pedagog alemany creador del Pla Jena.

La base de les seues concepcions pedaggiques s la humanitzaci de l'individu.

Referncies.



Enllaos externs.

 Vida i obra de Peter Petersen. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201488" title="Sant Mart de Tours" nonfiltered="3777" processed="3768" dbindex="83787">

Sant Mart de Tours (Pannnia, actual Hongria, 316 - Candes, Frana, 397) va ser un sant segons la tradici catlica. 

Va rebre la seva educaci a Pavia, i va ingressar amb 15 anys a la gurdia imperial romana, a la qual va servir fins a l'any 356, primer a Itlia i desprs a la Gllia. 

Fou primer soldat sota Constant I el Gran i desprs sota Constant II, i abans de la meitat del segle IV es va convertir al cristianisme. Es va llicenciar i es va unir a Hilari de Poitiers que li va recomanar de tornar al seu pas d'origen per convertir a la seva gent. 

La llegenda ms famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan estant Mart a Amiens troba a prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exrcit rom que serveix. A la nit segent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per a agrair-li el seu gest. Aquesta s l'escena que iconogrficament s'ha preferit per a la seva representaci. 

Mart decideix llavors deixar l'exrcit rom i convertir-se, la qual cosa no pot fer fins a passat un temps, al negar-li la seva llicncia l'emperador. 

Desprs de deixar la vida militar es bateja i s'uneix als deixebles de Sant Hilari a la ciutat de Poitiers. 

En temps de Constanci II va patir la persecuci dels arrians; vers el 360 va tornar a la Gllia i es va reunir amb Hilari i va fundar un monestir.

L'any 370 s nomenat Bisbe de Tours. La seva vida pastoral es va caracteritzar per la evangelitzaci i la lluita contra els costums pagans. Es va fer clebre per la seva santedat i els seus miracles.

Encara que perseguia les teories del gnosticisme i maniqueisme de Priscili, va acudir davant l'emperador Magne Mxim per a evitar que fos executat. El bisbe lusit Ithacio va insistir davant l'emperador fins que Priscili va ser executat. Mart, afligit i empipat per aquest fet, va trencar les seves relacions amb Ithacio. Ms tard va haver de reconciliar-se amb ell, quan l'emperador l'hi va exigir com condici a canvi d'acabar amb les execucions de priscillianistes. 

Mor a Candes l'any 397.

Referncies histriques.
Sulpici Sever va escriure la seva vida, per la biografia es plena de faules. Se li atribueix Confessio Fidei de Sancta Trinitate de dubtosa autenticitat.

Patronatges.
s patr dels soldats, teixidors i fabricants txtils. Patr de Frana, d'Hongria i de les ciutats de Buenos Aires, Groningen i Orense. 

Sant molt venerat en tot el mn, t sota el seu patronatge mltiples parrquies al llarg d'Europa. La seva festivitat se celebra el 11 de novembre.

 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201489" title="Manuel Jos Quintana" nonfiltered="3778" processed="3769" dbindex="83788">

Manuel Jos Quintana (1772-1857) va sser un escriptor i poltic espanyol.

s un dels grans reformadors del liberalisme espanyol.

LInforme de la Junta creada para la Regencia para propagar el arreglo de las diversas ramas de la instruccin pblica, conegut com Informe Quintana i influenciat, en part, pel Rapport Condorcet, constitueix una de les bases de les reformes escolars espanyoles del segle XIX.

Referncies.



Bibliografia.

 Drozier, Albert: "Les tapes de la vie officielle de Manuel Josef Quintana". Bulletin Hispanique, 66 (1964): 363-383.
 Drozier, Albert: Manuel Josef Quintana et la naissance du libralisme en Espagne. 2 volums, Pars: Les belles Lettres, 1968-1970. Annales littraires de l'Universit de Besanon, 95, 105.
 Drozier, Albert: Manuel Jos Quintana y el nacimiento del liberalismo en Espaa / Albert Drozier. Trad.: Manuel Moya. Madrid: Turner, 1978.
 Martnez Torrn, Diego: Manuel Jos Quintana y el espritu de la Espaa liberal. Sevilla: Ed. Alfar, 1995. ISBN 84-7898-106-3.
 Mrime, E.: "Les posies liriques de Quintana." Bulletin Hispanique, 4 (1902): 119-153.
 Valero, Jos A.: "Manuel Jos Quintana y el sublime moral." Hispanic Review ,71 (2003): 585-611.

Enllaos externs.

 Obres de Manuel Jos Quintana a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. ;
 Breu biografia i selecci de poemes de Manuel Jos Quintana. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201493" title="Exercici aerbic" nonfiltered="3779" processed="3770" dbindex="83789">
L'exercici aerbic, pel que fa a l'exercici fsic, s complementari a l'exercici anaerbic. Aerbic significa literalment "amb oxigen", i fa referncia a l's d'oxigen en els processos de generaci d'energia dels msculs. L'exercici aerbic inclou qualsevol tipus d'exercici, tpicament aquells que es practiquen a nivells moderats d'intensitat durant perodes de temps extensos, el que fa mantenir una freqncia cardaca ms elevada. En tal tipus d'exercicis s'usa l'oxigen per a "cremar" greixos i sucre, produint trifosfat d'adenosina (ATP), el qual s el principal element transportador d'energia per a totes les cllules. Inicialment, durant l'exercici aerbic, el glicogen es trenca per a produir glucosa, per no obstant aix, quan aquest escasseja, el greix comena a descompondre's. Aquest ltim s un procs lent i est acompanyat d'una disminuci en el rendiment. El canvi de subministrament d'energia per a acabar depenent del greix causa el que els corredors de marat solen cridar "trencar el mur" ("hitting the wall"). Paradoxalment, el mtode ms eficient per a perdre greix (segons alguns cientfics)  consisteix a realitzar exercicis perllongats quan hi ha fam i sensaci de debilitat.

L'exercici anaerbic, per contra, fa referncia a la fase inicial de l'exercici o a qualsevol rfega d'esfor; en elles el glicogen o la glucosa sn consumits sense oxigen, i aix un procs molt menys eficient. Operant de manera anaerbic, un atleta de 400 metres desentrenat podria "trencar el mur" desprs de noms 300 metres. Hi ha diversos tipus d'exercici aerbic. En general, s exercici aerbic el qual es realitza a una intensitat moderadament alta durant un llarg perode de temps. Per exemple, crrer una llarga distncia a una marxa moderada s un exercici aerbic per no ho s el realitzar un esprint. Es considera generalment que jugar un partit de tennis (en individuals) amb moviment gaireb continu s un exercici aerbic, mentre que jugar al golf o a dobles en tennis, amb descansos ms freqents, no ho s.

Quan fem exercici, molt sovint convinem l'exercici aerbic amb el anaerbic, tot depn de la durada de l'activitat.
Per exemple en un partit de voleibol, direm que ens trobem devant d'una activitat aerbica per la seva durada, per ni han moments de salts, remat... on la part anaerbica es molt important.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201496" title="Albert Fert" nonfiltered="3780" processed="3771" dbindex="83790">


Albert Fert ( Carcassona, Frana 1938 ) s un fsic francs que ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2007.

Biografia.
Va nixer el 7 de mar de 1938 a la ciutat de Carcassona, poblaci situada a la regi del Llenguadoc-Rossell. Va estudiar fsica a l'Escola Normal Superior de Pars, en la qual es va graduar el 1962, i posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Pars i el 1970 realitz el seu doctorat a la Universitat de Pars-Sud.

Actualment s professor en aquesta ltima universitat i s director cientfic d'un laboratori com entre el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i el grup tecnolgic francs Thales. Des del 2004 s membre de l'Acadmia Francesa de Cincies.

T una segona residncia a Banyuls i es declara enamorat de l'Empord.

Recerca cientfica.
L'any 1988 va descobrir la magnetoresistncia gegant (GMR) mitjanant l's del ferro i el crom, una tecnologia utilitzada avui en dia en la lectura dels dics durs i que ha perms l'augment de la seva capacitat d'emmagatzematge (gigabyte) i la seva reducci de mida. De forma independent l'alemany Peter Grnberg descobr aquest mateix fenmen al centre de recerca i investigaci de Jlich (Alemanya).

L'any 2007 ha estat guardonat, conjuntament amb Peter Grnberg, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de la magnetoresistncia gegant.

Enllaos externs.
  Informaci d'Albert Fert al CNRS;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2007;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201501" title="Sedecies" nonfiltered="3781" processed="3772" dbindex="83791">
Segons la Bblia, Sedecies (en hebreu           -        Mattany h ben Yiyy h) fou el vint i ltim rei de Jud sota l'imperi de Babilnia.

Era descendent del Rei David d'Israel i pertanyia a la tribu de Jud. El seu pare era el rei Josies i la seva mare es deia Hamutal. Els seus germans foren els reis Joahaz de Jud i Joiaquim, i el seu nebot Jeconies tamb esdevingu rei.

El seu pare va plantar cara al fara Nec d'Egipte, que volia creuar el regne de Jud per anar a lluitar contra Babilnia, i result mort a la batalla de Meguid. Desprs de les exquies reials, el seu germ Joahaz fou proclamat rei de Jud per poc desprs les tropes egpcies van entrar a Jerusalem i el van empresonar.

Aleshores un altre germ seu, Eliaquim, es va oferir com a rei tributari del fara. D'aquesta manera, Nec va coronar-lo rei de Jud, al qui canvi el nom pel de Joiaquim. El seu germ, Joahaz, van endur-se'l cap a Egipte presoner, on va morir.

Durant la guerra egpcio-babilnica, les tropes de Nabucodonosor II de Babilnia van ocupar el regne de Jud, vassall dels seus enemics egipcis. El tercer any de l'ocupaci, Joiaquim va rebellar-se per fou mort. Aleshores, Nabucodonosor II, rei de Babilnia, va coronar rei de Jud un fill de Joiaquim i nebot de Matani, anomenat Jeconies.  

Tres mesos desprs, Nabucodonosor II decid saquejar els tresors del Temple de Jerusalem. Jeconies va queixar-se i va ser deportat a Babilnia, juntament amb disset mil jueus ms (la seva dona, el seu fill Salatiel, la resta de la famlia reial, tots els oficials i tots els notables, els artesans i els serrallers, els guerrers experimentats i els homes sabis). Tan sols a la gent ms pobra se li va permetre quedar-se a les seves llars.

Nabucodonosor II va nomenar rei de Jud Matani, a qui va canviar el nom per Sedecies, per regnar en aquell indret pobre i sense gaire futur. Nou anys desprs, i davant la llunyania de la capital de l'imperi, Sedecies va sublevar-se i va negar-se a pagar els tributs al rei de Babilnia.

L'exrcit de Nabucodonosor II va assetjar Jerusalem i no va poder entrar a la ciutat fins dos anys ms tard. Sedecies aconsegu escapar durant el saqueig de la ciutat, per fou arrestat prop de Jeric.

Els babilonis van dictar sentncies contra la famlia reial sublevada; tots els fills de Sedecies foren degollats en presncia seva i a Sedecies li tragueren els ulls i se l'emportaren encadenat cap a Babilnia. 

Jerusalem fou incendiada juntament amb el Temple de Salom i el palau reial, que foren saquejats i enrunats. Tots els lders de la rebelli foren degollats i tots els sacerdots foren deportats a Babilnia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201502" title="Exercici anaerbic" nonfiltered="3782" processed="3773" dbindex="83792">
L'exercici anaerbic comprn activitats breus basades en la fora, tals com els esprints o l'aixecament de pes, mentre que l'exercici aerbic est centrat en les activitats de resistncia fsica, com la marat o el ciclisme de fons.

De totes maneres, la primera etapa de qualsevol exercici s anaerbic (literalment sense aire), i fa referncia a l'intercanvi d'energia sense oxigen en un teixit (biologia) viu. L'exercici anaerbic s una activitat breu i de gran intensitat on el metabolisme anaerbic t lloc en els msculs. En canvi, el metabolisme aerbic subministra la major part de l'energia durant extensos perodes d'exercici, de tal manera que aquest exercici s denominat exercici aerbic. Sn exemples d'exercici anaerbic: l'aixecament de pesos, els esprints i els salts; qualsevol exercici que consisteixi d'un esfor breu i intens sol ser un exercici anaerbic. L'exercici anaerbic s tpicament usat per atletes d'esports de poca resistncia per a adquirir potncia i per culturistes per a guanyar massa muscular. Els msculs que sn entrenats sota l'exercici anaerbic es desenvolupen de manera diferent a nivell biolgic, adquirint ms rendiment en activitats de curta durada i gran intensitat.

L'exercici aerbic, d'altra banda, inclou activitats de menor intensitat desenvolupades en perodes de temps ms llargs, tals com caminar, crrer, nedar i caminar amb bicicleta. Aquestes requereixen una gran quantitat d'oxigen per a generar l'energia que es necessita en un exercici perllongat. Hi ha dos tipus de sistemes anaerbics d'energia: el sistema ATP-PC, que usa fosfat de creatina durant els primers deu segons de l'exercici, i el sistema de l'cid lctic (o gliclisi anaerbica), que usa glucosa en absncia d'oxigen. L'ltim consisteix en un s ineficient de la glucosa i produx subproductes que perjudiquen la funci muscular. El sistema de l'cid lctic s el dominant durant tres minuts, per tamb proporciona una quantitat significativa d'energia en l'exercici aerbic, ja que els msculs tenen una determinada capacitat de desfer-se dels subproductes del sistema anaerbic; aquesta capacitat pot millorar-se amb l'entrenament.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201503" title="Wolfgang Ratke" nonfiltered="3783" processed="3774" dbindex="83793">
Wolfgang Ratke (1571-1635) va sser un educador alemany.

Intent portar a la prctica les idees de Francis Bacon i va ser un precursor del realisme pedaggic.

El 1612 present als prnceps alemanys una memria que contenia un mtode universal per a l'ensenyament rpid i natural de les arts i les cincies, sistema que en la prctica no va reeixir.

Les seues idees foren recollides per Comenius.


Referncies.



Enllaos externs.

 Obres referents a Wolfgang Ratke a la Biblioteca Nacional Alemanya. ;
 Vida i obra de Wolfgang Ratke. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201504" title="Veracreu" nonfiltered="3784" processed="3775" dbindex="83794">
 

La Veracreu o Santa Creu s la creu a la qual va ser executat Jess de Natzaret; dintre del cristianisme s considera una relquia de primer ordre. 

Llegenda. 
Cap a l'any 326 l'emperadriu Elena de Constantinoble (mare de l'emperador Constant I el Gran) va fer demolir el temple rom de Venus que es trobava a Mont Calvari i excavar fins que li van arribar notcies que s'havia trobat la Veracreu durant un viatge a Jerusalem realitzat a fi de trobar el Sant Sepulcre, que es trobava perdut.

Segons la Llegenda uria de Jacobus de Voragine, quan l'emperadriu ---que llavors tenia vuitanta anys--- va arribar a Jerusalem, va fer sotmetre a tortures als jueus ms savis del pas perqu confessessin quant sabessin del lloc en el qual Crist havia estat crucificat. Desprs d'aconseguir aquesta informaci, la van dur fins al suposat mont de la calavera (el Glgota), on l'emperador Adri, 200 anys abans, havia manat erigir un temple dedicat a la deessa Venus. Es creu que en realitat el mont Glgota no va existir mai, ja que no hi ha cap promontori prop de Jerusalem. 

Santa Helena va ordenar derrocar el temple i excavar en aquell lloc, on segons la llegenda va trobar tres creus: la de Jess i la dels dos lladres. Per a esbrinar quin de les tres era la creu veritable (Veracreu), la santa va ordenar que li portessin un home mort. Quan ho van posar sobre la Veracreu l'home va ressuscitar.

Molt desprs, l'any 614, el rei persa Cosroes II va prendre Jerusalem i, desprs de la victria, s'endugu la Veracreu i la va posar sota els peus del seu tron, com smbol del seu menyspreu a la religi dels cristians. 

Desprs de quinze anys de lluites, l'emperador bizant Heracli ho va vncer definitivament l'any 628. Poc desprs, a una cerimnia celebrada el 14 de setembre d'aquest any, la Veracreu va regressar a Jerusalem, duta en persona per l'emperador a travs de la ciutat. 

Des de llavors, aquest dia va quedar assenyalat als calendaris litrgics com el de l'Exaltaci de la Veracreu.

Relquies.
A l'edat mitjana, falses relquies de la Veracreu van recrrer Europa al context de les croades, de tal forma que era frase comuna dir que tantes restes de la sagrada creu formaven diversos boscos. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201509" title="Peter Grnberg" nonfiltered="3785" processed="3776" dbindex="83795">


Peter Grnberg ( Plze , Alemanya -actualment a la Repblica Txeca- 1939 ) s un fsic alemany que fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2007.

Biografia.
Va nixer el 18 de maig de 1939 a la ciutat de Plze , poblaci actualment situada a la Repblica Txeca per que en aquells moments formava part del Protectorat de Bohmia-Morvia, depenent d'Alemanya. Va estudiar fsica a la Universitat Tcnica de Drmstadt, on es va llicenciar l'any 1966 i doctorar el 1969. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Univeristat Carleton d'Ottawa (Canad).

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica a l'Institut de Recerca de Jlich, on descobr l'any 1986 l'intercanvi antiparallel entre unes capes ferromagntiques separades per una capa noferromagntica fina. Posteriorment l'any 1988 va descobrir l'efecte de magnetoresistncia gegant (GMR), pel qual les capes mltiples poden ajuntar-se d'aquesta manera, i que ha perms augmentar la capacitat de gigabytes en els discs durs. Aquest docobriment fou realitzat simultniament, i de forma independent, pel francs Albert Fert. L'any 2007 fou guardonat, juntament amb Fert, amb el Premi Nobel de Fsica per aquest ltim descobriment.

Enllaos externs.

  Informaci de Peter Grnberg a l'Institut de Recerca de Jlich ;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2007;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201510" title="Al-Liwa" nonfiltered="3786" processed="3777" dbindex="83796">
Al-Liwa o Al-Djiwa (     ) s un oasis amb diverses localitats a la part sud central de l'emirat d'Abu Dhabi (Emirats rabs Units), a uns 100 km de la costa. s la porta d'entrada al desert de Rub Al-Khali. 

Hi viuen els beduins i el seu major cultiu sn els dtils. Apart dels dtils hi ha un incipient turisme.

La zona d'oasi abraa uns 100 km d'est a oest amb uns 40 pobles i poblets, el principal dels quals s Muzayri. La zona est creuada per una moderna autovia que va fins a Abu Dhabi (ciutat). No hi ha informaci sobre la seva poblaci.

La zona est propera a la frontera indeterminada amb Arbia Saudita; Mahdar Bin Usayyan s el poble ms al sud de l'oasi, de l'emirat d'Abu Dhabi i dels Emirats rabs Units. L'oasi no te comunicaci amb els llogarets a l'altra costat de la frontera. 

L'oasi fou la residncia dels Banu Yas probablement ja al segle XVI; al segle XVIII es van traslladar a la costa per dedicar-se a la pesca de perles per com a feina estacional doncs als hiverns tornaven a l'oasi. El clan dirigent dels Banu Yas establerts a la costa, els Al Bu Falah, tenia com a famlia dirigent als Al Nahayan i el seu xeic es va establir a la ciutat d'Abu Dhabi vers el 1795. Un altra famlia, els Al Maktum, es va establir a Dubai vers el 1825. 

Quan va arribar l'poca del petroli (desprs de 1962) els xeics no van oblidar aquesta zona encara que es va  afavorir ms l'oasi de Buraimi on Zayed bin Sultan Al Nahayan (xeic desprs del 1968) habia nascut; per progressivament tamb eLs beneficis de la industria van arribar a aquest lloc amb la construcci de l'autovia i la creaci de tota mena de serveis com hospitals i escoles, especialment desprs de la independncia el 2 de desembre de 1971.


 Viles de l'oasi .


La  Geographic Names Database (USGS)  dona 39 llocs poblats a la zona de l'oasi, que sn llistats d'oest a est a la segent taula, amb els principals llocs en negreta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201511" title="Acerra" nonfiltered="3787" processed="3778" dbindex="83797">


Acerra s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2006 tenia 52.403 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:50000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:11815
  bar:1871 from:0 till:13693
  bar:1881 from:0 till:15165
  bar:1901 from:0 till:16397
  bar:1911 from:0 till:17878
  bar:1921 from:0 till:18564
  bar:1931 from:0 till:21208
  bar:1936 from:0 till:21937
  bar:1951 from:0 till:25415
  bar:1961 from:0 till:26650
  bar:1971 from:0 till:30842
  bar:1981 from:0 till:36052
  bar:1991 from:0 till:41311
  bar:2001 from:0 till:45688

PlotData=
  bar:1861 at: 11815 fontsize:S text:11.815 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 13693 fontsize:S text:13.693 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 15165 fontsize:S text:15.165 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 16397 fontsize:S text:16.397 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 17878 fontsize:S text:17.878 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 18564 fontsize:S text:18.564 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 21208 fontsize:S text:21.208 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 21937 fontsize:S text:21.937 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 25415 fontsize:S text:25.415 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 26650 fontsize:S text:26.650 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 30842 fontsize:S text:30.842 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 36052 fontsize:S text:36.052 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 41311 fontsize:S text:41.311 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 45688 fontsize:S text:45.688 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201512" title="Acireale" nonfiltered="3788" processed="3779" dbindex="83798">

Acireale s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 52.549 habitants.

Situada a la costa oriental de Siclia, 15 km al nord de Catnia, la ciutat d'Acireale s principalment coneguda pels seus monuments barrocs i per la quantitat d'esglsies presents en el seu territori.

Histria.
Els orgens de la ciutat sn antics, hi ha qui els identifica amb la ciutat grega de Xiphonia.
El nom de la ciutat sembla procedir de la mitologia grega: Acis era un pastor que s'enamor de la nimfa Galatea i que per aix va ser matat pel seu rival, el cclop Polifem, i la seva sang es va convertir en un riu.
 
Acis, nomenada tamb "Aquilia", va sser una ciutat romana i va participar a les guerres pniques.
Conquistada pels Bizantins i desprs pels rabs, a l'edat mitjana la ciutat es consolid al voltant del castell costaner (avui Acicastello).

Al 1169 un terratrmol va sacsejar el territori i va obligar la poblaci de refugiar-se a les proximitats.
A finals del segle XIV, una desena de famlies es van desplaar encara ms al nord i van fundar aix "Aquilia la Nova" en el lloc on la ciutat es troba avui.

Durant la guerra que enfrontava al Regne de Siclia i el Regne de Npols, fou testimoni el 1356 de l'escac d'Ognina, una batalla naval que va marcar la preponderncia del casal de Barcelona sobre la illa.

Al segle XVI Carles V va alliberar la ciutat dels impostos i al 1642, Felip IV va concedir l'estatus de ciutat demanial. En aquesta ocasi el nom de la ciutat "Aci" va ser canviat, afegint-s'hi "reale" (real).

Algunes dcades ms tard, al 1693, la ciutat va patir les conseqncies d'un violent terratrmol que va afectar tota la Siclia oriental. L'amor dels habitants per la seva ciutat va iniciar un llarg per inarrestable procs de reconstrucci que va donar la llum a importants monuments d'altssim valor artstic i arquitectnic.
 
Entre els monuments d'Acireale es destaquen la catedral, construda a partir del segle XVII, la baslica collegiata de Sant Sebasti i el Palau del Municipi, els monuments barrocs ms importants de la ciutat, la construcci dels quals es va iniciar a principis del segle XVIII.


 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 30785
  bar:1871 from:0 till: 32042
  bar:1881 from:0 till: 35321
  bar:1901 from:0 till: 31495
  bar:1911 from:0 till: 31975
  bar:1921 from:0 till: 31372
  bar:1931 from:0 till: 34332
  bar:1936 from:0 till: 36871
  bar:1951 from:0 till: 39439
  bar:1961 from:0 till: 43752
  bar:1971 from:0 till: 47122
  bar:1981 from:0 till: 48493
  bar:1991 from:0 till: 46199
  bar:2001 from:0 till: 50190

PlotData=

  bar:1861 at: 30785 fontsize:S text: 30.785 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 32042 fontsize:S text: 32.042 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 35321 fontsize:S text: 35.321 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 31495 fontsize:S text: 31.495 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 31975 fontsize:S text: 31.975 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 31372 fontsize:S text: 31.372 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 34332 fontsize:S text: 34.332 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 36871 fontsize:S text: 36.871 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 39439 fontsize:S text: 39.439 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 43752 fontsize:S text: 43.752 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 47122 fontsize:S text: 47.122 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 48493 fontsize:S text: 48.493 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 46199 fontsize:S text: 46.199 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50190 fontsize:S text: 50.190 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201513" title="Afragola" nonfiltered="3789" processed="3780" dbindex="83799">

Afragola s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2001 tenia 62.319 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:65000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:16074
  bar:1871 from:0 till:17543
  bar:1881 from:0 till:18909
  bar:1901 from:0 till:21849
  bar:1911 from:0 till:22548
  bar:1921 from:0 till:23069
  bar:1931 from:0 till:27293
  bar:1936 from:0 till:29281
  bar:1951 from:0 till:37477
  bar:1961 from:0 till:45881
  bar:1971 from:0 till:50769
  bar:1981 from:0 till:57367
  bar:1991 from:0 till:60065
  bar:2001 from:0 till:62319

PlotData=
  bar:1861 at: 16074 fontsize:S text:16.074 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 17543 fontsize:S text:17.543 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 18909 fontsize:S text:18.909 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 21849 fontsize:S text:21.849 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 22548 fontsize:S text:22.548 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 23069 fontsize:S text:23.069 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 27293 fontsize:S text:27.293 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 29281 fontsize:S text:29.281 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 37477 fontsize:S text:37.477 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 45881 fontsize:S text:45.881 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 50769 fontsize:S text:50.769 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 57367 fontsize:S text:57.367 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 60065 fontsize:S text:60.065 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 62319 fontsize:S text:62.319 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201514" title="Alcamo" nonfiltered="3790" processed="3781" dbindex="83800">

Alcamo s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Trapani. L'any 2004 tenia 44.959 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:65000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 19531
  bar:1871 from:0 till: 20934
  bar:1881 from:0 till: 37497
  bar:1901 from:0 till: 51798
  bar:1911 from:0 till: 32211
  bar:1921 from:0 till: 63765
  bar:1931 from:0 till: 51687
  bar:1936 from:0 till: 38396
  bar:1951 from:0 till: 41815
  bar:1961 from:0 till: 43097
  bar:1971 from:0 till: 41596
  bar:1981 from:0 till: 42339
  bar:1991 from:0 till: 42621
  bar:2001 from:0 till: 43890

PlotData=

  bar:1861 at: 19531 fontsize:S text: 19.531 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 20934 fontsize:S text: 20.934 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 37497 fontsize:S text: 37.497 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 51798 fontsize:S text: 51.798 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 32211 fontsize:S text: 32.211 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 63765 fontsize:S text: 63.765 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 51687 fontsize:S text: 51.687 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 38396 fontsize:S text: 38.396 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 41815 fontsize:S text: 41.815 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 43097 fontsize:S text: 43.097 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 41596 fontsize:S text: 41.596 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 42339 fontsize:S text: 42.339 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 42621 fontsize:S text: 42.621 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 43890 fontsize:S text: 43.890 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201516" title="Jacob (desambiguaci)" nonfiltered="3791" processed="3782" dbindex="83801">


Onomstica:
Jacob, fill d'Isaac.

Jacob d'Alexandria, metge grec ;

Jacob de Batnes, religis siri, bisbe de Batne o Batnes ;

Jacob de Coccinabafos, monjo del monestir de Coccinabaphus ;

Jacob Diaca, religis siri, diaca d'alguna esglsia a Sria o Celesria ;

Jacob d'Edessa el Vell o Jacob Baradeu o Jacob Zanzalos, monjo i bisbe d'Edessa ;

Jacob d'Edessa el Jove o Jacob Doctor, Jacob Comentador i Jacob Intrpret de llibres, bisbe d'Edessa;

Jacob de Nimiuza, eremita siri;

Jacob de Nisibis o Jacob Magne, asceta i bisbe de Nisibes;

Jacob el Siri, monjo siri ;

Jacob, jurista bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201517" title="Jacob d'Alexandria" nonfiltered="3792" processed="3783" dbindex="83802">
Jacob d'Alexandria (Jacobus, ) anomenat Psicritst o Psicocrist (Psychristus o Psycochristus) fou un metge grec que va viure durant el regnat de l'emperador Lle I de Bizanci.

Es esmentat per Foci (Bibl. Cod. 242). Tillemont dona diverses referncies sobre aquest personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201521" title="Jacob de Batnes" nonfiltered="3793" processed="3784" dbindex="83803">
Jacob de Batnes (Jacobus, ) (Curtamum, vers 452- 522), fou un religis siri, bisbe de Batne o Batnes (Batnae, ) posteriorment anomenada Saruj, o Osroene, a uns 50 km a l'est de Birtha, a l'Eufrates. Per causa del seu bisbat se l'anomena tamb Batneu o Sarugense, i tanmateix Sapiens o Savi.

Els seus pares semblava que no podien tenir fills i quan Jacob va nixer fou considerat una benedicci de Deu. Va crixer i aviat va destacar pels seus coneixements i eloqncia. No va arribar a bisbe fins que tenia uns 68 anys, el 519, i va exercir noms uns tres anys. Va morir vers el 522 amb 70 anys. Va escriure en sirac i les seves obres sn:

Una litrgia;
Un servei baptismal;
Homilies;
Epstoles;

Es reverenciat per les esglsies maronita i jacobita, per no s'ha de confondre amb el sant siri Jacob esmentat per Procopi que va viure mig segle abans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201525" title="Jacob de Coccinabafos" nonfiltered="3794" processed="3785" dbindex="83804">
Jacob de Coccinabafos  (Jacobus, ) (segle XI), fou un monjo del monestir de Coccinabaphus en temps de l'emperador Aleix I Comn (1081-1118).  Fou un home de gran eloqncia i coneixements i un escriptor elegant.

Es conserven algunes homilies, una d'elles In Nativitatem B. Mariae  (al Auctarium Novum de  Combfis, vol. 1. p. 1583) la qual Lle Allaci atribueix amb dubtes a Jacob bisbe de Bulgria que va viure a meitat del segle XIII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201529" title="Jacob Diaca" nonfiltered="3795" processed="3786" dbindex="83805">
Jacob Diaca o Jacob el Diaca (segle V), fou un religis siri, diaca d'alguna esglsia que podria ser Helipolis a Celesria, o be Edessa. Les fonts donen amds llocs com a possibles seus del seu diaconat

Va viure vers la meitat del segle V i la seva nica obra coneguda s Vita S. Pelugiae Meretricis Antiochiae, "La vida de  Sant Pelagi, l'harlot d'Antioquia" del qual resulten totes les poques dades que s coneixen d'aquest personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201530" title="Ganel" nonfiltered="3796" processed="3787" dbindex="83806">
Ganel s un cavaller franc que apareix a la Can de Rotllan. Segons la can de gesta era el sogre de Rotllan i va ser el que el va trar als sarrans, convertint-se aix en l'arquetip de trador en la literatura francesa.

Era un bar franc respectat, casat amb la germana de Carlemany i sogre de Rotllan, per envejava la valentia i popularitat del seu gendre. Quan Rotllan va proposar-lo per dur a terme una perillosa missi com a missatger als sarrans, Ganel es va sentir tant ofs que va decidir venjar-se. La venjana es convert en traci quan avisa als sarrans d'un atac liderat per Rotllan i els aconsella d'esperar-lo al pas de Roncesvalls. L'emboscada acaba amb la vida de Rotllan.

Ganel s jutjat per traci i demana un judici de Du. Quan el seu campi d'armes Pinabel s derrotat en el combat, la culpabilitat de Ganel queda demostrada i s sentenciat a morir esquarterat per quatre cavalls salvatges.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201532" title="Jacob d'Edessa el Vell" nonfiltered="3797" processed="3788" dbindex="83807">
Jacob d'Edessa el Vell (Jacobus, ) (segle VI, mort el 578), tamb conegut com Jacob Baradeu pel seu nom siri llatinitzat de Baradaeus, i pels grecs per Jacob Zanzalos (),  paraula que Nicfor Callisti tradueix per "pobre".

Fou monjo al monestir de Fasilta (Phasilta) i fou elevat al bisbat d'Edessa el 541. Va prendre part activa al concili monofisita en el que Pau o Paulus fou elegit patriarca d'Antioquia pels monofisites; va aconseguir unir les diverses sectes monofisites en un sol grup que van prendre d'aquest bisbe el nom de jacobites.

Va morir el 578 com a bisbe d'Edessa encara que de vegades se l'esmenta com patriarca dels jacobites, dignitat que mai va assolir.

Va escriure una  Anaphora o Litrgia de la que versi llatina apareix a l'obra Liturgiae Orientales de  Renaudot, vol. 2. p. 333. Tamb se li atribueix una Catechesis dels jacobites,  per sembla demostrat que s de data posterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201538" title="Jacob de Nimiuza" nonfiltered="3798" processed="3789" dbindex="83808">
Jacob de Nimiuza (Jacobus, ) (vers 360-450) fou un eremita siri, extremadament auster, les particularitats del qual en les seves privacions son descrites per Teodoret al seu  Philotheus. 

Va viure uns 90 anys i encara era viu quan Teodoret va escriure aquesta obra a meitat del segle V (Teodoret, Philotheus s. Historia Religiosa, 100.25.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201539" title="Wilhelm Reich" nonfiltered="3799" processed="3790" dbindex="83809">
Wilhelm Reich (1897-1957) va sser un psicoanalista austrac, deixeble de Freud.

Intent compatibilitzar la psicoanlisi freudiana amb l'anlisi marxista.

Els seus treballs terics i les seues experincies prctiques se centren sobretot en l'anlisi del carcter, la repressi sexual i l'orgasme.


Referncies.



Bibliografia.


Llibres en alemany ;

Der triebhafte Charakter : Eine psychoanalytische Studie zur Pathologie des Ich, 1925.
Die Funktion des Orgasmus : Zur Psychopathologie und zur Soziologie des Geschlechtslebens, 1927.
Dialektischer Materialismus und Psychoanalyse, 1929.
Geschlechtsreife, Enthaltsamkeit, Ehemoral : Eine Kritik der brgerlichen Sexualreform, 1930.
Der Einbruch der Sexualmoral : Zur Geschichte der sexuellen konomie, 1932.
Charakteranalyse : Technik und Grundlagen fr studierende und praktizierende Analytiker, 1933.
Massenpsychologie des Faschismus, 1933 (prohibida pels nazis i els comunistes);
Was ist Klassenbewutsein? : ber die Neuformierung der Arbeiterbewegung, 1934.
Psychischer Kontakt und vegetative Strmung, 1935.
Die Sexualitt im Kulturkampf : Zur sozialistischen Umstrukturierung des Menschen, 1936.
Die Bione : Zur Entstehung des vegetativen Lebens, 1938.

Llibres en angls;
 American Odyssey:Letters and Journals 1940-1947 (pstum).
 Beyond Psychology:Letters and Journals 1934-1939 (pstum).
 The Bioelectrical Investigation of Sexuality and Anxiety;
 The Bion Experiments: On the Origins of Life;
 Function of the Orgasm;
 The Cancer Biopathy, (1948).
 Character Analysis.
 Children of the Future: On the Prevention of Sexual Pathology;
 Contact With Space: Oranur Second Report, (1957).
 Cosmic Superimposition: Man's Orgonotic Roots in Nature, (1951).
 Early Writings.
 "Concerning Specific Forms of Masturbation" (assaig).
 Ether, God and Devil, (1949).
 Genitality in the Theory and Therapy of Neuroses.
 The Invasion of Compulsory Sex-Morality.
 Listen, Little Man!, (1948).
 Mass Psychology of Fascism.
 The Murder of Christ, (1953).
 The Oranur Experiment;
 The Orgone Energy Accumulator, Its Scientific and Medical Use, (1948). ;
 Passion of Youth: An Autobiography, 1897-1922, (pstum).
 People in Trouble, (1953).
 Record of a Friendship: The Correspondence of Wilhelm Reich and A.S. Neill (1936-1957).
 Reich Speaks of Freud.
 Selected Writings: An Introduction to Orgonomy.
 Sexpol. Essays 1929-1934 (ed. Lee Baxandall).
 The Sexual Revolution.
 The Einstein Affair, (1953).


Enllaos externs.

 Biografia i textos de Wilhelm Reich. ;
 Web de la Wilhelm Reich Akademie. ;
 Vdeo sobre la vida de Wilhelm Reich. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201543" title="Jacob d'Edessa el Jove" nonfiltered="3800" processed="3791" dbindex="83810">
Jacob d'Edessa el Jove (Jacobus, ) (segle VII, vers 630/640, mort 710), conegut tamb com a Jacob Doctor, Jacob Comentador i Jacob Intrpret de llibres (Doctor, Comentator, o Interpres librorum) fou un religis siri.

Fou nomenat bisbe d'Edessa vers el 651 quan encara devia ser jove. Es creu que va assistir al snode convocat pel patriarca dels jacobites el 706 per la referncia que en parla s prou ambigua com per assegurar-ho. La seva memria es reverenciada per maronites i jacobites. 

Va escriure uns comentaris sobre les escriptures, un comentari sobre la Isagoge de Porfori, una obra anomenada Chronicon, o Annales (que es conserva) , una litrgia, un servei baptismal, canons eclesistics i epstoles, i a ms una gramtica siraca, i el considera restaurador de la llengua siraca que havia comenat a degenerar.

Va traduir Praedicamenta, Analytica, i  De Elocutione Oratoria d'Aristtil, i Homiliae Epithroniae de  Sever d'Antioquia, i probablement algunes altres obres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201546" title="Catleg de Components d'Estrelles Dobles i Mltiples" nonfiltered="3801" processed="3792" dbindex="83811">
El Catleg de Components d'Estrelles Dobles i Mltiples (en angls Catalog of Components of Double and Multiple Stars o CCDM s un catleg d'estrelles astromtric d'estrelles dobles i mltiples. Fou creat per Jean Dommanget i Omer Nys de l'Observatori Reial de Blgica amb la finalitat de proporcionar un catleg d'estrada per la missi Hipparcos. La primera edici publicada d'aquest catleg, presentada el 1994, t 74.861 components de 34.031 estrelles dobles i mltiples; la segona edici, l'any 2002, fou augmentada en 105.838 components de 49.325 estrelles dobles i mltiples. El catleg llista posici, magnitud aparent, tipus espectral, i moviment propi per cada component.


Referncies.

 Catalogue des composantes d'etoiles doubles et multiples (CCDM) premiere edition, J. Dommanget and O. Nys, Communications de l'Observatoire Royal de Belgique, ser. A, 115 (1994), pp. 1 ff. Sumari a ADSABS;
 Announcement: CCDM (Second edition 2002), J. Dommanget and O. Nys, IAU Commission 26 (Double Stars) Information Circular, October 2002. Abstract at ADSABS;
 El CCDM, segona edici, a VizieR;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201547" title="Jacob de Nisibis" nonfiltered="3802" processed="3793" dbindex="83812">

Jacob de Nisibis (Jacobus, ) (Nisibis vers 270-341) conegut tamb com Jacob Magne (Magnus) o el Gran () fou un religis siri. Va nixer a Nisibis tamb coneguda per Antioquia de Migdnia (o Migdnica, llat Antiocheia ad Mygdonium o Mygdonica) una ciutat de Mesopotmia a la frontera persa.

Va escollir la vida de solitud i ascetisme a les muntanyes, dormint sobre els matolls la major part de l'any i buscant el refugi d'alguna cova als mesos ms rigorosos del hivern. Teodoret li atribueix facultats de profeta i altres poders miraculosos.

Va predicar ms tard a Prsia i al seu retorn fou nomenat bisbe de Nisibis i va deixar la solitud i es va traslladar a la ciutat, per va continuar una vida dura de sacrifici; fou benefactors dels pobres, guardi de les viudes i orfes i protector dels malalts. Efram, que fou expulsat de la casa paterna quan es va negar a participar en les practiques idolatres del pare, va trobar refugi amb Jacob.

El llibre Menaea dels grecs li atribueix nombroses conversions de pagans. Gennadi de Marsella diu que va patir les persecucions dels successors de Diocleci. Va estar present al concili de Nicea I el 325 i fou un dels campions dels consubstancialistes, i encara apareix com a signant a les actes del concili d'Antioquia el 341.

Fou probablement el 338 quan el rei persa Sapor II va assetjar Nisibis i la defensa fou encoratjada pel bisbe Jacob i va pujar a les muralles a orar i llavors gran quantitat d'insectes van atacar als cavalls dels perses que van haver d'aixecar el setge i aix fou considerat una resposta a les oracions de Jacob. 

Devia morir uns tres anys desprs vers el 341 o 342 encara que Dions, patriarca dels jacobites, en la seva Crnica Siraca, situa la seva mort el 338. 

El martirologi dels cristians romans s commemorat el 15 de juliol, al menologi grec el 31 d'octubre, al sinaxari dels maronites el 13 de gener i al llibre de l'esglsia copte el 18 del mes tybi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201550" title="Robert Bauval" nonfiltered="3803" processed="3794" dbindex="83813">
Robert Bauval, enginyer i escriptor, nascut el 5 de mar de 1948 a Alexandria, Egipte, de parents d'origen belga. Fou alentat a un collegi per a xics anglesos, L'"escola anglesa d'Alexandria" i el "collegi dels franciscans de Buckinghamshire", Anglaterra. Fou expulsat d'Egipte durant el regnat de Gamal Nasser. Ha passat la major part del seu temps vivint i residint a Egipte i altres pasos del Orient Mitj i frica. Enginyer de la construcci, des de molt jove s'interess per l'egiptologia i als anys vuitanta inici una investigaci sobre las pirmides que intentava combinar l'astronomia i l'histria. Ha publicat nombrosos articles sobre aquest tema i diversos dels seus descobriments han sigut presentats al British Museum.

Entregat des de 1979 al estudi del significat de les pirmides. Interesat ja no tant en com, sin en el perqu foren construdes, quin ha pogut ser l'origen de la imperiosa i imponncia de la seua presncia al desert de les pirmides d'egipte, de la seua complexa estructura, la seua mesura i vocaci d'eternitat. Amb els anys s'hi va unir a Adrian Gilbert i la combinaci dels seus esforos don com a resultat la resoluci publicada i documentada de les conclusions que es plantejen, al El misteri d'Ori (The Orion Mistery) publicat a 1994 respecte de la correlaci de les construccions piramidals de l'Antic Egipte amb respecte a l'observaci estellar.

El misteri d'Ori (The Orion Mystery, Unlocking the Secrets of the Pyramids) s el seu primer llibre, el qual va escriure junt a Adrian Gilbert. Llibre al qual explicaven la seua teoria sobre la Correlaci d'Ori amb respecte a la seva possible influencia astronmica sobre la collocaci de les Piramides al desert de Giza.

Obra.
The Orion Mystery (amb Adrian Gilbert) (1994);
Keeper Of Genesis (amb Graham Hancock) (1995);
The Mars Mystery (amb Graham Hancock) (1998);
Secret Chamber (1999);
Talisman (amb Graham Hancock) (2004) ;
The Egypt Code (Oct 2006);

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 www.theegyptcode.co.uk;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201551" title="Alessandria" nonfiltered="3804" processed="3795" dbindex="83814">

Alessandria s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia d'Alessandria. L'any 2007 tenia 92.493 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:150000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 50902
  bar:1871 from:0 till: 56962
  bar:1881 from:0 till: 61323
  bar:1901 from:0 till: 70661
  bar:1911 from:0 till: 72271
  bar:1921 from:0 till: 76169
  bar:1931 from:0 till: 79783
  bar:1936 from:0 till: 79348
  bar:1951 from:0 till: 82157
  bar:1961 from:0 till: 92781
  bar:1971 from:0 till: 102446
  bar:1981 from:0 till: 100523
  bar:1991 from:0 till: 90753
  bar:2001 from:0 till: 85438

PlotData=

  bar:1861 at: 50902 fontsize:S text: 50.902 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 56962 fontsize:S text: 56.962 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 61323 fontsize:S text: 61.323 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 70661 fontsize:S text: 70.661 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 72271 fontsize:S text: 72.271 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 76169 fontsize:S text: 76.169 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 79783 fontsize:S text: 79.783 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 79348 fontsize:S text: 79.348 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 82157 fontsize:S text: 82.157 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 92781 fontsize:S text: 92.781 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 102446 fontsize:S text: 102.446 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 100523 fontsize:S text: 100.523 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 90753 fontsize:S text: 90.753 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 85438 fontsize:S text: 85.438 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201552" title="89 Aquarii" nonfiltered="3805" processed="3796" dbindex="83815">
89 Aquarii s una estrella de la constellaci d'Aquarius. s de la magnitud aparent 4,71.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201553" title="Mordred" nonfiltered="3806" processed="3797" dbindex="83816">

Sir Mordred o Mordret (en galls:Medrawd ; en llat:Medraut) s un personatge de la llegenda artrica, conegut com el trador que va lluitar contra el Rei Arts a la Batalla de Camlann, en la que ell va morir i Arts qued ferit de mort. Existeixen diverses tradicions sobre la seva relaci amb Arts, per la ms estesa es que era el fill illegtim d'Arts amb la seva mig-germana Morgause.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201554" title="Altamura" nonfiltered="3807" processed="3798" dbindex="83817">

Altamura s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 67.903 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:65000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 17499
  bar:1871 from:0 till: 17275
  bar:1881 from:0 till: 20013
  bar:1901 from:0 till: 22683
  bar:1911 from:0 till: 25616
  bar:1921 from:0 till: 27272
  bar:1931 from:0 till: 29025
  bar:1936 from:0 till: 31431
  bar:1951 from:0 till: 39586
  bar:1961 from:0 till: 43735
  bar:1971 from:0 till: 45600
  bar:1981 from:0 till: 51346
  bar:1991 from:0 till: 57874
  bar:2001 from:0 till: 64167

PlotData=

  bar:1861 at: 17499 fontsize:S text: 17.499 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 17275 fontsize:S text: 17.275 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 20013 fontsize:S text: 20.013 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 22683 fontsize:S text: 22.683 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 25616 fontsize:S text: 25.616 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 27272 fontsize:S text: 27.272 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 29025 fontsize:S text: 29.025 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 31431 fontsize:S text: 31.431 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 39586 fontsize:S text: 39.586 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 43735 fontsize:S text: 43.735 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 45600 fontsize:S text: 45.600 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 51346 fontsize:S text: 51.346 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 57874 fontsize:S text: 57.874 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 64167 fontsize:S text: 64.167 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201556" title="Andria" nonfiltered="3808" processed="3799" dbindex="83818">

Andria s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 98.049 habitants.

Fets destacats.

Aqu es troba el Castel del Monte, considerat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:100000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 30018
  bar:1871 from:0 till: 34063
  bar:1881 from:0 till: 37471
  bar:1901 from:0 till: 49967
  bar:1911 from:0 till: 53274
  bar:1921 from:0 till: 58819
  bar:1931 from:0 till: 55006
  bar:1936 from:0 till: 56152
  bar:1951 from:0 till: 66254
  bar:1961 from:0 till: 70831
  bar:1971 from:0 till: 77065
  bar:1981 from:0 till: 84661
  bar:1991 from:0 till: 90063
  bar:2001 from:0 till: 95653

PlotData=

  bar:1861 at: 30018 fontsize:S text: 30.018 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 34063 fontsize:S text: 34.063 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 37471 fontsize:S text: 37.471 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 49967 fontsize:S text: 49.967 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 53274 fontsize:S text: 53.274 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 58819 fontsize:S text: 58.819 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 55006 fontsize:S text: 55.006 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 56152 fontsize:S text: 56.152 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 66254 fontsize:S text: 66.254 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 70831 fontsize:S text: 70.831 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 77065 fontsize:S text: 77.065 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 84661 fontsize:S text: 84.661 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 90063 fontsize:S text: 90.063 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 95653 fontsize:S text: 95.653 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201557" title="Anzio" nonfiltered="3809" processed="3800" dbindex="83819">

Anzio s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 48.484 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:40000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:1070
  bar:1881 from:0 till:1562
  bar:1901 from:0 till:3449
  bar:1911 from:0 till:4506
  bar:1921 from:0 till:5340
  bar:1931 from:0 till:6552
  bar:1936 from:0 till:7025
  bar:1951 from:0 till:10685
  bar:1961 from:0 till:15889
  bar:1971 from:0 till:22927
  bar:1981 from:0 till:27169
  bar:1991 from:0 till:33497
  bar:2001 from:0 till:36952

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 1070 fontsize:S text:1.070 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 1562 fontsize:S text:1.562 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 3449 fontsize:S text:3.449 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 4506 fontsize:S text:4.506 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 5340 fontsize:S text:5.340 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 6552 fontsize:S text:6.552 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 7025 fontsize:S text:7.025 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 10685 fontsize:S text:10.685 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 15889 fontsize:S text:15.889 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 22927 fontsize:S text:22.927 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 27169 fontsize:S text:27.169 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 33497 fontsize:S text:33.497 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 36952 fontsize:S text:36.952 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201558" title="Aprilia" nonfiltered="3810" processed="3801" dbindex="83820">

Aprilia s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Latina. L'any 2006 tenia 64.648 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:60000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:413
  bar:1881 from:0 till:533
  bar:1901 from:0 till:821
  bar:1911 from:0 till:1009
  bar:1921 from:0 till:1284
  bar:1931 from:0 till:1810
  bar:1936 from:0 till:2237
  bar:1951 from:0 till:6943
  bar:1961 from:0 till:15782
  bar:1971 from:0 till:28349
  bar:1981 from:0 till:37807
  bar:1991 from:0 till:47037
  bar:2001 from:0 till:56028

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 413 fontsize:S text:413 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 533 fontsize:S text:533 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 821 fontsize:S text:821 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 1009 fontsize:S text:1.009 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 1284 fontsize:S text:1.284 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 1810 fontsize:S text:1.810 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 2237 fontsize:S text:2.237 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 6943 fontsize:S text:6.943 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 15782 fontsize:S text:15.782 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 28349 fontsize:S text:28.349 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 37807 fontsize:S text:37.807 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 47037 fontsize:S text:47.037 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 56028 fontsize:S text:56.028 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201559" title="Asti" nonfiltered="3811" processed="3802" dbindex="83821">

Asti s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia d'Asti. L'any 2007 tenia 74.392 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:80000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 34083
  bar:1871 from:0 till: 36917
  bar:1881 from:0 till: 38215
  bar:1901 from:0 till: 44533
  bar:1911 from:0 till: 46361
  bar:1921 from:0 till: 45810
  bar:1931 from:0 till: 48714
  bar:1936 from:0 till: 48898
  bar:1951 from:0 till: 52000
  bar:1961 from:0 till: 61044
  bar:1971 from:0 till: 76151
  bar:1981 from:0 till: 77681
  bar:1991 from:0 till: 73557
  bar:2001 from:0 till: 71276

PlotData=

  bar:1861 at: 34083 fontsize:S text: 34.083 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 36917 fontsize:S text: 36.917 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 38215 fontsize:S text: 38.215 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 44533 fontsize:S text: 44.533 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 46361 fontsize:S text: 46.361 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 45810 fontsize:S text: 45.810 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 48714 fontsize:S text: 48.714 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 48898 fontsize:S text: 48.898 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 52000 fontsize:S text: 52.000 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 61044 fontsize:S text: 61.044 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 76151 fontsize:S text: 76.151 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 77681 fontsize:S text: 77.681 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 73557 fontsize:S text: 73.557 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 71276 fontsize:S text: 71.276 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201560" title="Avellino" nonfiltered="3812" processed="3803" dbindex="83822">

Avellino s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia d'Avellino. L'any 2005 tenia 56.928 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:60000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:19929
  bar:1871 from:0 till:21597
  bar:1881 from:0 till:23379
  bar:1901 from:0 till:24501
  bar:1911 from:0 till:24710
  bar:1921 from:0 till:27328
  bar:1931 from:0 till:27451
  bar:1936 from:0 till:29955
  bar:1951 from:0 till:36965
  bar:1961 from:0 till:41825
  bar:1971 from:0 till:52382
  bar:1981 from:0 till:56892
  bar:1991 from:0 till:55662
  bar:2001 from:0 till:52703

PlotData=
  bar:1861 at: 19929 fontsize:S text:19.929 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 21597 fontsize:S text:21.597 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 23379 fontsize:S text:23.379 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 24501 fontsize:S text:24.501 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 24710 fontsize:S text:24.710 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 27328 fontsize:S text:27.328 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 27451 fontsize:S text:27.451 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 29955 fontsize:S text:29.955 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 36965 fontsize:S text:36.965 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 41825 fontsize:S text:41.825 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 52382 fontsize:S text:52.382 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 56892 fontsize:S text:56.892 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 55662 fontsize:S text:55.662 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 52703 fontsize:S text:52.703 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201561" title="Avezzano" nonfiltered="3813" processed="3804" dbindex="83823">

Avezzano s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de L'Aquila. L'any 2006 tenia 40.110 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:40000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:7694
  bar:1871 from:0 till:8747
  bar:1881 from:0 till:10539
  bar:1901 from:0 till:13107
  bar:1911 from:0 till:15233
  bar:1921 from:0 till:14441
  bar:1931 from:0 till:19658
  bar:1936 from:0 till:21036
  bar:1951 from:0 till:25577
  bar:1961 from:0 till:30072
  bar:1971 from:0 till:32010
  bar:1981 from:0 till:33885
  bar:1991 from:0 till:37179
  bar:2001 from:0 till:38337

PlotData=
  bar:1861 at: 7694 fontsize:S text:7.694 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 8747 fontsize:S text:8.747 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 10539 fontsize:S text:10.539 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 13107 fontsize:S text:13.107 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 15233 fontsize:S text:15.233 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 14441 fontsize:S text:14.441 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 19658 fontsize:S text:19.658 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 21036 fontsize:S text:21.036 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 25577 fontsize:S text:25.577 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 30072 fontsize:S text:30.072 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 32010 fontsize:S text:32.010 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 33885 fontsize:S text:33.885 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 37179 fontsize:S text:37.179 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 38337 fontsize:S text:38.337 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201562" title="Anton Sala-Cornad" nonfiltered="3814" processed="3805" dbindex="83824">
Anton Sala-Cornad (Trrega, Urgell 1929) s un poeta i promotor cultural catal. Estudi peritatge qumic i magisteri. Es don a conixer en lAntologia potica universitria del 1950, i fou fundador de la revista clandestina cientfica Ictini a l'Escola Industrial. Tamb particip en les associacions cviques Centre Lleidet, la Rosa de Sant Mart i el Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, i ha collaborat a les revistes Ponent i Saba Potica, i a les emissores Rdio 4, Rdio Associaci de Catalunya, Rdio Avui i Catalunya Rdio. La seva poesia, difana, acolorida, rep influncies tant de Joan Maragall i Joan Alcover com de Salvador Espriu. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Aquest somni (1956);
 Galopant per la faula (1959);
 Suite pirinenca (1972);
 Nadal, un crit cap a la llibertat. (1978);
 Poemes de l'estaquirot (1979);
 Torno a encendre l'estel (1984);
 La vall dels ecos (1985);
 I finalment el silenci (1988);
 El rostre (1998) ;
 Obra potica: obra publicada i indita (2000);
 La llum camina de puntetes per la carena (2002);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201563" title="Bagheria" nonfiltered="3815" processed="3806" dbindex="83825">

Bagheria s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Palerm. L'any 2004 tenia 53.381 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 12346
  bar:1871 from:0 till: 11654
  bar:1881 from:0 till: 14077
  bar:1901 from:0 till: 18329
  bar:1911 from:0 till: 21212
  bar:1921 from:0 till: 21734
  bar:1931 from:0 till: 23622
  bar:1936 from:0 till: 25820
  bar:1951 from:0 till: 31161
  bar:1961 from:0 till: 34201
  bar:1971 from:0 till: 35482
  bar:1981 from:0 till: 40076
  bar:1991 from:0 till: 47085
  bar:2001 from:0 till: 50854

PlotData=

  bar:1861 at: 12346 fontsize:S text: 12.346 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 11654 fontsize:S text: 11.654 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 14077 fontsize:S text: 14.077 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 18329 fontsize:S text: 18.329 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 21212 fontsize:S text: 21.212 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 21734 fontsize:S text: 21.734 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 23622 fontsize:S text: 23.622 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 25820 fontsize:S text: 25.820 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 31161 fontsize:S text: 31.161 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 34201 fontsize:S text: 34.201 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 35482 fontsize:S text: 35.482 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 40076 fontsize:S text: 40.076 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 47085 fontsize:S text: 47.085 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50854 fontsize:S text: 50.854 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201564" title="Barcellona Pozzo di Gotto" nonfiltered="3816" processed="3807" dbindex="83826">

Barcellona Pozzo di Gotto (Barcilona en sicili) s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Messina. L'any 2002 tenia 41.569 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 20257
  bar:1871 from:0 till: 20569
  bar:1881 from:0 till: 21101
  bar:1901 from:0 till: 24133
  bar:1911 from:0 till: 26172
  bar:1921 from:0 till: 24935
  bar:1931 from:0 till: 25808
  bar:1936 from:0 till: 27134
  bar:1951 from:0 till: 30755
  bar:1961 from:0 till: 32138
  bar:1971 from:0 till: 34469
  bar:1981 from:0 till: 38171
  bar:1991 from:0 till: 40544
  bar:2001 from:0 till: 41258

PlotData=

  bar:1861 at: 20257 fontsize:S text: 20.257 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 20569 fontsize:S text: 20.569 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 21101 fontsize:S text: 21.101 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 24133 fontsize:S text: 24.133 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 26172 fontsize:S text: 26.172 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 24935 fontsize:S text: 24.935 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 25808 fontsize:S text: 25.808 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 27134 fontsize:S text: 27.134 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 30755 fontsize:S text: 30.755 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 32138 fontsize:S text: 32.138 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 34469 fontsize:S text: 34.469 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 38171 fontsize:S text: 38.171 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 40544 fontsize:S text: 40.544 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 41258 fontsize:S text: 41.258 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201565" title="Barletta" nonfiltered="3817" processed="3808" dbindex="83827">

Barletta s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 93.097 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:95000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 27304
  bar:1871 from:0 till: 28638
  bar:1881 from:0 till: 33594
  bar:1901 from:0 till: 41969
  bar:1911 from:0 till: 44233
  bar:1921 from:0 till: 51387
  bar:1931 from:0 till: 48038
  bar:1936 from:0 till: 52386
  bar:1951 from:0 till: 64282
  bar:1961 from:0 till: 68035
  bar:1971 from:0 till: 75728
  bar:1981 from:0 till: 83453
  bar:1991 from:0 till: 89527
  bar:2001 from:0 till: 92094

PlotData=

  bar:1861 at: 27304 fontsize:S text: 27.304 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 28638 fontsize:S text: 28.638 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 33594 fontsize:S text: 33.594 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 41969 fontsize:S text: 41.969 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 44233 fontsize:S text: 44.233 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 51387 fontsize:S text: 51.387 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 48038 fontsize:S text: 48.038 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 52386 fontsize:S text: 52.386 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 64282 fontsize:S text: 64.282 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 68035 fontsize:S text: 68.035 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 75728 fontsize:S text: 75.728 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 83453 fontsize:S text: 83.453 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 89527 fontsize:S text: 89.527 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 92094 fontsize:S text: 92.094 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201566" title="Bassano del Grappa" nonfiltered="3818" processed="3809" dbindex="83828">

Bassano del Grappa s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vicenza. L'any 2000 tenia 40.411 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 0
  bar:1871 from:0 till: 15284
  bar:1881 from:0 till: 15640
  bar:1901 from:0 till: 16396
  bar:1911 from:0 till: 18690
  bar:1921 from:0 till: 21068
  bar:1931 from:0 till: 21695
  bar:1936 from:0 till: 23106
  bar:1951 from:0 till: 26454
  bar:1961 from:0 till: 30497
  bar:1971 from:0 till: 35129
  bar:1981 from:0 till: 38450
  bar:1991 from:0 till: 38871
  bar:2001 from:0 till: 40736

PlotData=

  bar:1861 at: 0 fontsize:S text: n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 15284 fontsize:S text: 15.284 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 15640 fontsize:S text: 15.640 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 16396 fontsize:S text: 16.396 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 18690 fontsize:S text: 18.690 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 21068 fontsize:S text: 21.068 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 21695 fontsize:S text: 21.695 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 23106 fontsize:S text: 23.106 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 26454 fontsize:S text: 26.454 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 30497 fontsize:S text: 30.497 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 35129 fontsize:S text: 35.129 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 38450 fontsize:S text: 38.450 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 38871 fontsize:S text: 38.871 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 40736 fontsize:S text: 40.736 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201567" title="Battipaglia" nonfiltered="3819" processed="3810" dbindex="83829">

Battipaglia s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2004 tenia 50.958 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:55000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:2869
  bar:1871 from:0 till:2920
  bar:1881 from:0 till:3545
  bar:1901 from:0 till:3877
  bar:1911 from:0 till:3976
  bar:1921 from:0 till:4164
  bar:1931 from:0 till:7997
  bar:1936 from:0 till:9436
  bar:1951 from:0 till:16896
  bar:1961 from:0 till:25992
  bar:1971 from:0 till:33277
  bar:1981 from:0 till:40797
  bar:1991 from:0 till:47139
  bar:2001 from:0 till:50359

PlotData=
  bar:1861 at: 2869 fontsize:S text:2.869 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 2920 fontsize:S text:2.920 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 3545 fontsize:S text:3.545 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 3877 fontsize:S text:3.877 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 3976 fontsize:S text:3.976 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 4164 fontsize:S text:4.164 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 7997 fontsize:S text:7.997 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 9436 fontsize:S text:9.436 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 16896 fontsize:S text:16.896 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 25992 fontsize:S text:25.992 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 33277 fontsize:S text:33.277 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 40797 fontsize:S text:40.797 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 47139 fontsize:S text:47.139 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50359 fontsize:S text:50.359 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201568" title="Bisceglie" nonfiltered="3820" processed="3811" dbindex="83830">

Bisceglie s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 53.736 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 19239
  bar:1871 from:0 till: 21518
  bar:1881 from:0 till: 24017
  bar:1901 from:0 till: 31461
  bar:1911 from:0 till: 34425
  bar:1921 from:0 till: 39272
  bar:1931 from:0 till: 32417
  bar:1936 from:0 till: 33552
  bar:1951 from:0 till: 39090
  bar:1961 from:0 till: 41451
  bar:1971 from:0 till: 45196
  bar:1981 from:0 till: 46538
  bar:1991 from:0 till: 47408
  bar:2001 from:0 till: 51718

PlotData=

  bar:1861 at: 19239 fontsize:S text: 19.239 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 21518 fontsize:S text: 21.518 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 24017 fontsize:S text: 24.017 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 31461 fontsize:S text: 31.461 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 34425 fontsize:S text: 34.425 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 39272 fontsize:S text: 39.272 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 32417 fontsize:S text: 32.417 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 33552 fontsize:S text: 33.552 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 39090 fontsize:S text: 39.090 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 41451 fontsize:S text: 41.451 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 45196 fontsize:S text: 45.196 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 46538 fontsize:S text: 46.538 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 47408 fontsize:S text: 47.408 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 51718 fontsize:S text: 51.718 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201569" title="Bitonto" nonfiltered="3821" processed="3812" dbindex="83831">

Bitonto s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 56.253 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:60000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 22861
  bar:1871 from:0 till: 24131
  bar:1881 from:0 till: 25237
  bar:1901 from:0 till: 29270
  bar:1911 from:0 till: 31143
  bar:1921 from:0 till: 30065
  bar:1931 from:0 till: 29908
  bar:1936 from:0 till: 30622
  bar:1951 from:0 till: 35354
  bar:1961 from:0 till: 37395
  bar:1971 from:0 till: 42762
  bar:1981 from:0 till: 49714
  bar:1991 from:0 till: 53772
  bar:2001 from:0 till: 56929

PlotData=

  bar:1861 at: 22861 fontsize:S text: 22.861 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 24131 fontsize:S text: 24.131 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 25237 fontsize:S text: 25.237 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 29270 fontsize:S text: 29.270 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 31143 fontsize:S text: 31.143 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 30065 fontsize:S text: 30.065 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 29908 fontsize:S text: 29.908 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 30622 fontsize:S text: 30.622 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 35354 fontsize:S text: 35.354 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 37395 fontsize:S text: 37.395 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 42762 fontsize:S text: 42.762 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 49714 fontsize:S text: 49.714 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 53772 fontsize:S text: 53.772 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 56929 fontsize:S text: 56.929 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201570" title="Busto Arsizio" nonfiltered="3822" processed="3813" dbindex="83832">

Busto Arsizio s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Varese. L'any 2007 tenia 80.300 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:80000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 15720
  bar:1871 from:0 till: 16598
  bar:1881 from:0 till: 17113
  bar:1901 from:0 till: 24291
  bar:1911 from:0 till: 31358
  bar:1921 from:0 till: 33742
  bar:1931 from:0 till: 39841
  bar:1936 from:0 till: 42995
  bar:1951 from:0 till: 52607
  bar:1961 from:0 till: 64367
  bar:1971 from:0 till: 78601
  bar:1981 from:0 till: 79728
  bar:1991 from:0 till: 77094
  bar:2001 from:0 till: 75916

PlotData=

  bar:1861 at: 15720 fontsize:S text: 15.720 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 16598 fontsize:S text: 16.598 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 17113 fontsize:S text: 17.113 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 24291 fontsize:S text: 24.291 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 31358 fontsize:S text: 31.358 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 33742 fontsize:S text: 33.742 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 39841 fontsize:S text: 39.841 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 42995 fontsize:S text: 42.995 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 52607 fontsize:S text: 52.607 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 64367 fontsize:S text: 64.367 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 78601 fontsize:S text: 78.601 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 79728 fontsize:S text: 79.728 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 77094 fontsize:S text: 77.094 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 75916 fontsize:S text: 75.916 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201571" title="Caltagirone" nonfiltered="3823" processed="3814" dbindex="83833">

Caltagirone (sicili Caltaggiruni) s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2006 tenia 39.333 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 22969
  bar:1871 from:0 till: 24409
  bar:1881 from:0 till: 30280
  bar:1901 from:0 till: 41857
  bar:1911 from:0 till: 40580
  bar:1921 from:0 till: 36434
  bar:1931 from:0 till: 36118
  bar:1936 from:0 till: 37334
  bar:1951 from:0 till: 41379
  bar:1961 from:0 till: 41604
  bar:1971 from:0 till: 36295
  bar:1981 from:0 till: 35700
  bar:1991 from:0 till: 36898
  bar:2001 from:0 till: 37373

PlotData=

  bar:1861 at: 22969 fontsize:S text: 22.969 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 24409 fontsize:S text: 24.409 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 30280 fontsize:S text: 30.280 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 41857 fontsize:S text: 41.857 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 40580 fontsize:S text: 40.580 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 36434 fontsize:S text: 36.434 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 36118 fontsize:S text: 36.118 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 37334 fontsize:S text: 37.334 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 41379 fontsize:S text: 41.379 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 41604 fontsize:S text: 41.604 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 36295 fontsize:S text: 36.295 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 35700 fontsize:S text: 35.700 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 36898 fontsize:S text: 36.898 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 37373 fontsize:S text: 37.373 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


 Personatges illustres .
 Silvio Milazzo, president de Siclia 1958-1960;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201572" title="Caltanissetta" nonfiltered="3824" processed="3815" dbindex="83834">

Caltanissetta s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Caltanissetta. L'any 2006 tenia 60.355 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:65000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 23719
  bar:1871 from:0 till: 25473
  bar:1881 from:0 till: 30174
  bar:1901 from:0 till: 42590
  bar:1911 from:0 till: 40515
  bar:1921 from:0 till: 59760
  bar:1931 from:0 till: 42794
  bar:1936 from:0 till: 49959
  bar:1951 from:0 till: 60023
  bar:1961 from:0 till: 62393
  bar:1971 from:0 till: 59549
  bar:1981 from:0 till: 60635
  bar:1991 from:0 till: 61319
  bar:2001 from:0 till: 61438

PlotData=

  bar:1861 at: 23719 fontsize:S text: 23.719 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 25473 fontsize:S text: 25.473 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 30174 fontsize:S text: 30.174 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 42590 fontsize:S text: 42.590 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 40515 fontsize:S text: 40.515 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 59760 fontsize:S text: 59.760 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 42794 fontsize:S text: 42.794 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 49959 fontsize:S text: 49.959 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 60023 fontsize:S text: 60.023 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 62393 fontsize:S text: 62.393 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 59549 fontsize:S text: 59.549 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 60635 fontsize:S text: 60.635 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 61319 fontsize:S text: 61.319 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 61438 fontsize:S text: 61.438 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201573" title="Campi Bisenzio" nonfiltered="3825" processed="3816" dbindex="83835">

Campi Bisenzio s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Florncia. Es va anomenar Campi fins a la unificaci d'Itlia, quan se li va modificar el nom per a distingir-la d'altres poblacions homnimes del nou regne. L'any 2004 tenia 39.176 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:40000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 12872
  bar:1871 from:0 till: 14375
  bar:1881 from:0 till: 14733
  bar:1901 from:0 till: 16692
  bar:1911 from:0 till: 17321
  bar:1921 from:0 till: 16646
  bar:1931 from:0 till: 15699
  bar:1936 from:0 till: 15537
  bar:1951 from:0 till: 16008
  bar:1961 from:0 till: 18030
  bar:1971 from:0 till: 26993
  bar:1981 from:0 till: 33153
  bar:1991 from:0 till: 34444
  bar:2001 from:0 till: 37249

PlotData=

  bar:1861 at: 12872 fontsize:S text: 12.872 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 14375 fontsize:S text: 14.375 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 14733 fontsize:S text: 14.733 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 16692 fontsize:S text: 16.692 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 17321 fontsize:S text: 17.321 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 16646 fontsize:S text: 16.646 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 15699 fontsize:S text: 15.699 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 15537 fontsize:S text: 15.537 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 16008 fontsize:S text: 16.008 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 18030 fontsize:S text: 18.030 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 26993 fontsize:S text: 26.993 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 33153 fontsize:S text: 33.153 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 34444 fontsize:S text: 34.444 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 37249 fontsize:S text: 37.249 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201574" title="Campobasso" nonfiltered="3826" processed="3817" dbindex="83836">

Campobasso s un municipi itali, situat a la regi de Molise i a la provncia de Campobasso. L'any 2006 tenia 51.140 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 12802
  bar:1871 from:0 till: 14311
  bar:1881 from:0 till: 14845
  bar:1901 from:0 till: 14724
  bar:1911 from:0 till: 16791
  bar:1921 from:0 till: 16413
  bar:1931 from:0 till: 19955
  bar:1936 from:0 till: 22525
  bar:1951 from:0 till: 28678
  bar:1961 from:0 till: 34011
  bar:1971 from:0 till: 41782
  bar:1981 from:0 till: 48291
  bar:1991 from:0 till: 50941
  bar:2001 from:0 till: 50762

PlotData=

  bar:1861 at: 12802 fontsize:S text: 12.802 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 14311 fontsize:S text: 14.311 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 14845 fontsize:S text: 14.845 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 14724 fontsize:S text: 14.724 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 16791 fontsize:S text: 16.791 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 16413 fontsize:S text: 16.413 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 19955 fontsize:S text: 19.955 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 22525 fontsize:S text: 22.525 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 28678 fontsize:S text: 28.678 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 34011 fontsize:S text: 34.011 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 41782 fontsize:S text: 41.782 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 48291 fontsize:S text: 48.291 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 50941 fontsize:S text: 50.941 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50762 fontsize:S text: 50.762 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201575" title="Capannori" nonfiltered="3827" processed="3818" dbindex="83837">

Capannori s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Lucca. L'any 2004 tenia 42.849 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 34257
  bar:1871 from:0 till: 39300
  bar:1881 from:0 till: 41231
  bar:1901 from:0 till: 46560
  bar:1911 from:0 till: 41622
  bar:1921 from:0 till: 45891
  bar:1931 from:0 till: 40174
  bar:1936 from:0 till: 41033
  bar:1951 from:0 till: 41874
  bar:1961 from:0 till: 39794
  bar:1971 from:0 till: 41403
  bar:1981 from:0 till: 44041
  bar:1991 from:0 till: 43874
  bar:2001 from:0 till: 42454

PlotData=

  bar:1861 at: 34257 fontsize:S text: 34.257 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 39300 fontsize:S text: 39.300 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 41231 fontsize:S text: 41.231 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 46560 fontsize:S text: 46.560 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 41622 fontsize:S text: 41.622 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 45891 fontsize:S text: 45.891 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 40174 fontsize:S text: 40.174 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 41033 fontsize:S text: 41.033 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 41874 fontsize:S text: 41.874 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 39794 fontsize:S text: 39.794 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 41403 fontsize:S text: 41.403 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 44041 fontsize:S text: 44.041 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 43874 fontsize:S text: 43.874 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 42454 fontsize:S text: 42.454 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201576" title="Carpi" nonfiltered="3828" processed="3819" dbindex="83838">

Carpi s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de M. L'any 2001 tenia 65.011 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:65000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:16698
  bar:1871 from:0 till:17913
  bar:1881 from:0 till:18856
  bar:1901 from:0 till:22876
  bar:1911 from:0 till:27465
  bar:1921 from:0 till:30880
  bar:1931 from:0 till:33823
  bar:1936 from:0 till:34189
  bar:1951 from:0 till:37643
  bar:1961 from:0 till:45208
  bar:1971 from:0 till:55099
  bar:1981 from:0 till:60614
  bar:1991 from:0 till:60715
  bar:2001 from:0 till:61476

PlotData=
  bar:1861 at: 16698 fontsize:S text:16.698 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 17913 fontsize:S text:17.913 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 18856 fontsize:S text:18.856 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 22876 fontsize:S text:22.876 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 27465 fontsize:S text:27.465 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 30880 fontsize:S text:30.880 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 33823 fontsize:S text:33.823 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 34189 fontsize:S text:34.189 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 37643 fontsize:S text:37.643 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 45208 fontsize:S text:45.208 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 55099 fontsize:S text:55.099 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 60614 fontsize:S text:60.614 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 60715 fontsize:S text:60.715 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 61476 fontsize:S text:61.476 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201577" title="Casalnuovo di Napoli" nonfiltered="3829" processed="3820" dbindex="83839">

Casalnuovo di Napoli s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2006 tenia 50.537 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:50000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:5468
  bar:1871 from:0 till:5807
  bar:1881 from:0 till:6898
  bar:1901 from:0 till:8855
  bar:1911 from:0 till:9280
  bar:1921 from:0 till:9676
  bar:1931 from:0 till:10976
  bar:1936 from:0 till:11794
  bar:1951 from:0 till:13869
  bar:1961 from:0 till:16105
  bar:1971 from:0 till:17721
  bar:1981 from:0 till:21033
  bar:1991 from:0 till:32134
  bar:2001 from:0 till:47940

PlotData=
  bar:1861 at: 5468 fontsize:S text:5.468 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 5807 fontsize:S text:5.807 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 6898 fontsize:S text:6.898 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 8855 fontsize:S text:8.855 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 9280 fontsize:S text:9.280 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 9676 fontsize:S text:9.676 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 10976 fontsize:S text:10.976 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 11794 fontsize:S text:11.794 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 13869 fontsize:S text:13.869 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 16105 fontsize:S text:16.105 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 17721 fontsize:S text:17.721 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 21033 fontsize:S text:21.033 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 32134 fontsize:S text:32.134 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 47940 fontsize:S text:47.940 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201578" title="Cascina" nonfiltered="3830" processed="3821" dbindex="83840">

Cascina s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Pisa. L'any 2004 tenia 40.007 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:40000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 17634
  bar:1871 from:0 till: 19332
  bar:1881 from:0 till: 21715
  bar:1901 from:0 till: 25184
  bar:1911 from:0 till: 26877
  bar:1921 from:0 till: 26685
  bar:1931 from:0 till: 27112
  bar:1936 from:0 till: 27941
  bar:1951 from:0 till: 29368
  bar:1961 from:0 till: 31018
  bar:1971 from:0 till: 33282
  bar:1981 from:0 till: 35431
  bar:1991 from:0 till: 36301
  bar:2001 from:0 till: 38359

PlotData=

  bar:1861 at: 17634 fontsize:S text: 17.634 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 19332 fontsize:S text: 19.332 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 21715 fontsize:S text: 21.715 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 25184 fontsize:S text: 25.184 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 26877 fontsize:S text: 26.877 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 26685 fontsize:S text: 26.685 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 27112 fontsize:S text: 27.112 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 27941 fontsize:S text: 27.941 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 29368 fontsize:S text: 29.368 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 31018 fontsize:S text: 31.018 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 33282 fontsize:S text: 33.282 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 35431 fontsize:S text: 35.431 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 36301 fontsize:S text: 36.301 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 38359 fontsize:S text: 38.359 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201579" title="Mi Aquarii" nonfiltered="3831" processed="3822" dbindex="83841">



Mi Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella binria de la constellaci d'Aquarius. Est aproximadament a 155 anys-llum de la Terra. Comparteix el nom tradicional d' Albulaan amb Aquarii. El seu nom deriva del terme rab al-bulac n que significa  les dues anguiles .

Mi Aquarii s una binria espectroscpica i s del tipus A3m. Els seus dos components tenen un perode orbital de 1872 dies i una separaci de 0,1 segons d'arc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201580" title="Caserta" nonfiltered="3832" processed="3823" dbindex="83842">

Caserta s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Caserta. L'any 2004 tenia 79.488 habitants.

Es situa a l'interior  de la Campania,en concret a la plana de la Volturno i s conegut a tot el mn pel magnfic palau Reial construt al segle XVIII per Luigi Vanvitelli. 

La ciutat inclou la capital i diversos nuclis, entre ells Sant Leucio, conegut per la seva seda i pel Reial Belvedere, i el poble medieval de Casertavecchia.

Etimologia.

El nom deriva del llat Caserta Casa IRTA, el nom ve perqu la ciutat antiga (avui Casertavecchia) va ser durant l'Edat Mitjana fins al segle XVIII, a una posici elevada sobre la plana circumdant.

Geografia.

Caserta es troba a una alada de 68 metros sobre el nivell del mar i una rea comunal de 56 km . Tenint en compte noms el territori de la ciutat de Caserta sn al voltant de 80.000 habitants, per tota la zona "underground" Casertano inclou ms de 300.000 habitants. La ciutat est situada a Campana plana als peus de les primeres mesures de la Terra subappenninici treball. La millor poca per visitar Caserta s l'estiu, quan el sol il  lumina la bellesa artstica de la ciutat.

Clima.

A la provncia de Caserta hi ha la ms gran rea plana de la regi i, en conseqncia, el clima s'en veu afectat. La part que va des de la costa fins a les primeres muntanyes que envolten la capital, pateix les influncies  i dels beneficis del mar que es deixen sentir sobretot a l'hivern amb temperatures suaus i humitats superiors. Durant l'estiu, per, aquesta rea s una de les ms calentes de la Campnia amb el mxim de les temperatures sovint superiors a 30 graus.

La part interior de la provncia, es caracteritza per nombrosos relleus amb turons i zones muntanyoses sovint sn invertits per les corrents fredes del nord-est amb fortes disminucions de temperatura amb neu a l'hivern. La zona de Mates s una de les ms plujoses i amb neu de la regi.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:80000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:28505
  bar:1871 from:0 till:30677
  bar:1881 from:0 till:31943
  bar:1901 from:0 till:34303
  bar:1911 from:0 till:32904
  bar:1921 from:0 till:35363
  bar:1931 from:0 till:38224
  bar:1936 from:0 till:35904
  bar:1951 from:0 till:42481
  bar:1961 from:0 till:48122
  bar:1971 from:0 till:59960
  bar:1981 from:0 till:66318
  bar:1991 from:0 till:69027
  bar:2001 from:0 till:75208

PlotData=
  bar:1861 at: 28505 fontsize:S text:28.505 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 30677 fontsize:S text:30.677 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 31943 fontsize:S text:31.943 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 34303 fontsize:S text:34.303 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 32904 fontsize:S text:32.904 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 35363 fontsize:S text:35.363 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 38224 fontsize:S text:38.224 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 35904 fontsize:S text:35.904 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 42481 fontsize:S text:42.481 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 48122 fontsize:S text:48.122 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 59960 fontsize:S text:59.960 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 66318 fontsize:S text:66.318 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 69027 fontsize:S text:69.027 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 75208 fontsize:S text:75.208 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201581" title="Casoria" nonfiltered="3833" processed="3824" dbindex="83843">

Casoria s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2001 tenia 81.888 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:85000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:7214
  bar:1871 from:0 till:7671
  bar:1881 from:0 till:7943
  bar:1901 from:0 till:9948
  bar:1911 from:0 till:10895
  bar:1921 from:0 till:12626
  bar:1931 from:0 till:14601
  bar:1936 from:0 till:16090
  bar:1951 from:0 till:19786
  bar:1961 from:0 till:26277
  bar:1971 from:0 till:54785
  bar:1981 from:0 till:68521
  bar:1991 from:0 till:79707
  bar:2001 from:0 till:81888

PlotData=
  bar:1861 at: 7214 fontsize:S text:7.214 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 7671 fontsize:S text:7.671 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 7943 fontsize:S text:7.943 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 9948 fontsize:S text:9.948 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 10895 fontsize:S text:10.895 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 12626 fontsize:S text:12.626 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 14601 fontsize:S text:14.601 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 16090 fontsize:S text:16.090 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 19786 fontsize:S text:19.786 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 26277 fontsize:S text:26.277 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 54785 fontsize:S text:54.785 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 68521 fontsize:S text:68.521 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 79707 fontsize:S text:79.707 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 81888 fontsize:S text:81.888 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201582" title="Castellammare di Stabia" nonfiltered="3834" processed="3825" dbindex="83844">

Castellammare di Stabia s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 66.413 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:75000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:21973
  bar:1871 from:0 till:26072
  bar:1881 from:0 till:32553
  bar:1901 from:0 till:32589
  bar:1911 from:0 till:33579
  bar:1921 from:0 till:38860
  bar:1931 from:0 till:43045
  bar:1936 from:0 till:46469
  bar:1951 from:0 till:56254
  bar:1961 from:0 till:64618
  bar:1971 from:0 till:68629
  bar:1981 from:0 till:70685
  bar:1991 from:0 till:68733
  bar:2001 from:0 till:66929

PlotData=
  bar:1861 at: 21973 fontsize:S text:21.973 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 26072 fontsize:S text:26.072 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 32553 fontsize:S text:32.553 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 32589 fontsize:S text:32.589 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 33579 fontsize:S text:33.579 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 38860 fontsize:S text:38.860 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 43045 fontsize:S text:43.045 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 46469 fontsize:S text:46.469 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 56254 fontsize:S text:56.254 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 64618 fontsize:S text:64.618 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 68629 fontsize:S text:68.629 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 70685 fontsize:S text:70.685 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 68733 fontsize:S text:68.733 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 66929 fontsize:S text:66.929 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201583" title="Catanzaro" nonfiltered="3835" processed="3826" dbindex="83845">

Catanzaro s un municipi itali, situat a la regi de Calbria i a la provncia de Catanzaro. L'any 2006 tenia 94.381 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:150000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:22378
  bar:1871 from:0 till:24226
  bar:1881 from:0 till:27814
  bar:1901 from:0 till:32005
  bar:1911 from:0 till:34103
  bar:1921 from:0 till:35623
  bar:1931 from:0 till:40533
  bar:1936 from:0 till:45400
  bar:1951 from:0 till:59969
  bar:1961 from:0 till:74037
  bar:1971 from:0 till:86284
  bar:1981 from:0 till:100832
  bar:1991 from:0 till:96614
  bar:2001 from:0 till:95251

PlotData=
  bar:1861 at: 22378 fontsize:S text:22.378 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 24226 fontsize:S text:24.226 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 27814 fontsize:S text:27.814 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 32005 fontsize:S text:32.005 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 34103 fontsize:S text:34.103 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 35623 fontsize:S text:35.623 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 40533 fontsize:S text:40.533 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 45400 fontsize:S text:45.400 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 59969 fontsize:S text:59.969 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 74037 fontsize:S text:74.037 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 86284 fontsize:S text:86.284 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 100832 fontsize:S text:100.832 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 96614 fontsize:S text:96.614 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 95251 fontsize:S text:95.251 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201584" title="Cava de' Tirreni" nonfiltered="3836" processed="3827" dbindex="83846">

Cava de' Tirreni s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2001 tenia 52.616 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:55000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:19713
  bar:1871 from:0 till:20918
  bar:1881 from:0 till:21213
  bar:1901 from:0 till:23415
  bar:1911 from:0 till:23817
  bar:1921 from:0 till:26582
  bar:1931 from:0 till:30085
  bar:1936 from:0 till:33051
  bar:1951 from:0 till:39088
  bar:1961 from:0 till:42231
  bar:1971 from:0 till:46406
  bar:1981 from:0 till:50667
  bar:1991 from:0 till:52502
  bar:2001 from:0 till:52616

PlotData=
  bar:1861 at: 19713 fontsize:S text:19.713 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 20918 fontsize:S text:20.918 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 21213 fontsize:S text:21.213 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 23415 fontsize:S text:23.415 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 23817 fontsize:S text:23.817 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 26582 fontsize:S text:26.582 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 30085 fontsize:S text:30.085 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 33051 fontsize:S text:33.051 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 39088 fontsize:S text:39.088 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 42231 fontsize:S text:42.231 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 46406 fontsize:S text:46.406 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 50667 fontsize:S text:50.667 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 52502 fontsize:S text:52.502 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 52616 fontsize:S text:52.616 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201585" title="Cerignola" nonfiltered="3837" processed="3828" dbindex="83847">

Cerignola s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Foggia. L'any 2006 tenia 58.090 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:65000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001
  bar:2006 text:2006
PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 21628
  bar:1871 from:0 till: 25089
  bar:1881 from:0 till: 24050
  bar:1901 from:0 till: 31958
  bar:1911 from:0 till: 38097
  bar:1921 from:0 till: 38096
  bar:1931 from:0 till: 38573
  bar:1936 from:0 till: 39540
  bar:1951 from:0 till: 51320
  bar:1961 from:0 till: 49287
  bar:1971 from:0 till: 47797
  bar:1981 from:0 till: 50819
  bar:1991 from:0 till: 55052
  bar:2001 from:0 till: 57366
  bar:2006 from:0 till: 58090

PlotData=

  bar:1861 at: 21628 fontsize:S text: 21.628 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 25089 fontsize:S text: 25.089 shift:(-10,9)
  bar:1881 at: 24050 fontsize:S text: 24.050 shift:(-10,3)
  bar:1901 at: 31958 fontsize:S text: 31.958 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 38097 fontsize:S text: 38.097 shift:(-10,16)
  bar:1921 at: 38096 fontsize:S text: 38.096 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 38573 fontsize:S text: 38.573 shift:(-10,20)
  bar:1936 at: 39540 fontsize:S text: 39.540 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 51320 fontsize:S text: 51.320 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 49287 fontsize:S text: 49.287 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 47797 fontsize:S text: 47.797 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 50819 fontsize:S text: 50.819 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 55052 fontsize:S text: 55.052 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 57366 fontsize:S text: 57.366 shift:(-10,5)
  bar:2006 at: 58090 fontsize:S text: 58.090 shift:(-10,14)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201586" title="Chieti" nonfiltered="3838" processed="3829" dbindex="83848">

Chieti s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de Chieti. L'any 2006 tenia 55.260 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:60000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:19586
  bar:1871 from:0 till:24762
  bar:1881 from:0 till:22248
  bar:1901 from:0 till:26343
  bar:1911 from:0 till:26897
  bar:1921 from:0 till:31381
  bar:1931 from:0 till:33905
  bar:1936 from:0 till:30266
  bar:1951 from:0 till:40534
  bar:1961 from:0 till:47792
  bar:1971 from:0 till:51436
  bar:1981 from:0 till:54927
  bar:1991 from:0 till:55876
  bar:2001 from:0 till:52486

PlotData=
  bar:1861 at: 19586 fontsize:S text:19.586 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 24762 fontsize:S text:24.762 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 22248 fontsize:S text:22.248 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 26343 fontsize:S text:26.343 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 26897 fontsize:S text:26.897 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 31381 fontsize:S text:31.381 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 33905 fontsize:S text:33.905 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 30266 fontsize:S text:30.266 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 40534 fontsize:S text:40.534 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 47792 fontsize:S text:47.792 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 51436 fontsize:S text:51.436 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 54927 fontsize:S text:54.927 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 55876 fontsize:S text:55.876 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 52486 fontsize:S text:52.486 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201587" title="Chioggia" nonfiltered="3839" processed="3830" dbindex="83849">

Chioggia s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vencia. L'any 2006 tenia 50.888 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 0
  bar:1871 from:0 till: 28051
  bar:1881 from:0 till: 29236
  bar:1901 from:0 till: 31218
  bar:1911 from:0 till: 35052
  bar:1921 from:0 till: 36427
  bar:1931 from:0 till: 40252
  bar:1936 from:0 till: 42569
  bar:1951 from:0 till: 49528
  bar:1961 from:0 till: 47151
  bar:1971 from:0 till: 49885
  bar:1981 from:0 till: 53470
  bar:1991 from:0 till: 53179
  bar:2001 from:0 till: 51779

PlotData=

  bar:1861 at: 0 fontsize:S text: n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 28051 fontsize:S text: 28.051 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 29236 fontsize:S text: 29.236 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 31218 fontsize:S text: 31.218 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 35052 fontsize:S text: 35.052 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 36427 fontsize:S text: 36.427 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 40252 fontsize:S text: 40.252 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 42569 fontsize:S text: 42.569 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 49528 fontsize:S text: 49.528 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 47151 fontsize:S text: 47.151 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 49885 fontsize:S text: 49.885 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 53470 fontsize:S text: 53.470 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 53179 fontsize:S text: 53.179 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 51779 fontsize:S text: 51.779 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201588" title="Cinisello Balsamo" nonfiltered="3840" processed="3831" dbindex="83850">

Cinisello Balsamo s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 73.935 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:85000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 5158
  bar:1871 from:0 till: 5285
  bar:1881 from:0 till: 5221
  bar:1901 from:0 till: 6011
  bar:1911 from:0 till: 7350
  bar:1921 from:0 till: 7955
  bar:1931 from:0 till: 10086
  bar:1936 from:0 till: 11859
  bar:1951 from:0 till: 15336
  bar:1961 from:0 till: 37699
  bar:1971 from:0 till: 77284
  bar:1981 from:0 till: 80757
  bar:1991 from:0 till: 76262
  bar:2001 from:0 till: 72050

PlotData=

  bar:1861 at: 5158 fontsize:S text: 5.158 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 5285 fontsize:S text: 5.285 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 5221 fontsize:S text: 5.221 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 6011 fontsize:S text: 6.011 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 7350 fontsize:S text: 7.350 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 7955 fontsize:S text: 7.955 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 10086 fontsize:S text: 10.086 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 11859 fontsize:S text: 11.859 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 15336 fontsize:S text: 15.336 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 37699 fontsize:S text: 37.699 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 77284 fontsize:S text: 77.284 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 80757 fontsize:S text: 80.757 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 76262 fontsize:S text: 76.262 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 72050 fontsize:S text: 72.050 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201589" title="Citt di Castello" nonfiltered="3841" processed="3832" dbindex="83851">

Citt di Castello s un municipi itali, situat a la regi d'mbria i a la provncia de Perusa. L'any 2004 tenia 39.570 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:40000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 23319
  bar:1871 from:0 till: 24216
  bar:1881 from:0 till: 24491
  bar:1901 from:0 till: 26885
  bar:1911 from:0 till: 27713
  bar:1921 from:0 till: 31106
  bar:1931 from:0 till: 31075
  bar:1936 from:0 till: 32658
  bar:1951 from:0 till: 37146
  bar:1961 from:0 till: 37413
  bar:1971 from:0 till: 35279
  bar:1981 from:0 till: 37643
  bar:1991 from:0 till: 37455
  bar:2001 from:0 till: 37889

PlotData=

  bar:1861 at: 23319 fontsize:S text: 23.319 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 24216 fontsize:S text: 24.216 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 24491 fontsize:S text: 24.491 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 26885 fontsize:S text: 26.885 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 27713 fontsize:S text: 27.713 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 31106 fontsize:S text: 31.106 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 31075 fontsize:S text: 31.075 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 32658 fontsize:S text: 32.658 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 37146 fontsize:S text: 37.146 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 37413 fontsize:S text: 37.413 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 35279 fontsize:S text: 35.279 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 37643 fontsize:S text: 37.643 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 37455 fontsize:S text: 37.455 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 37889 fontsize:S text: 37.889 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



youtube.
 Youtube;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201590" title="Civitanova Marche" nonfiltered="3842" processed="3833" dbindex="83852">

Civitanova Marche s un municipi itali, situat a la regi de les Marques i a la provncia de Macerata. L'any 2004 tenia 39.659 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:40000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 8896
  bar:1871 from:0 till: 9170
  bar:1881 from:0 till: 9756
  bar:1901 from:0 till: 11198
  bar:1911 from:0 till: 12598
  bar:1921 from:0 till: 14291
  bar:1931 from:0 till: 16601
  bar:1936 from:0 till: 17424
  bar:1951 from:0 till: 21673
  bar:1961 from:0 till: 25743
  bar:1971 from:0 till: 32844
  bar:1981 from:0 till: 36187
  bar:1991 from:0 till: 37260
  bar:2001 from:0 till: 38299

PlotData=

  bar:1861 at: 8896 fontsize:S text: 8.896 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 9170 fontsize:S text: 9.170 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 9756 fontsize:S text: 9.756 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 11198 fontsize:S text: 11.198 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 12598 fontsize:S text: 12.598 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 14291 fontsize:S text: 14.291 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 16601 fontsize:S text: 16.601 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 17424 fontsize:S text: 17.424 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 21673 fontsize:S text: 21.673 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 25743 fontsize:S text: 25.743 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 32844 fontsize:S text: 32.844 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 36187 fontsize:S text: 36.187 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 37260 fontsize:S text: 37.260 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 38299 fontsize:S text: 38.299 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201591" title="Civitavecchia" nonfiltered="3843" processed="3834" dbindex="83853">

Civitavecchia s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 51.372 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:55000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:9718
  bar:1881 from:0 till:11636
  bar:1901 from:0 till:15220
  bar:1911 from:0 till:17064
  bar:1921 from:0 till:20635
  bar:1931 from:0 till:29124
  bar:1936 from:0 till:27477
  bar:1951 from:0 till:32870
  bar:1961 from:0 till:38138
  bar:1971 from:0 till:44188
  bar:1981 from:0 till:49389
  bar:1991 from:0 till:51201
  bar:2001 from:0 till:50032

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 9718 fontsize:S text:9.718 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 11636 fontsize:S text:11.636 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 15220 fontsize:S text:15.220 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 17064 fontsize:S text:17.064 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 20635 fontsize:S text:20.635 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 29124 fontsize:S text:29.124 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 27477 fontsize:S text:27.477 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 32870 fontsize:S text:32.870 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 38138 fontsize:S text:38.138 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 44188 fontsize:S text:44.188 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 49389 fontsize:S text:49.389 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 51201 fontsize:S text:51.201 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50032 fontsize:S text:50.032 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201592" title="Collegno" nonfiltered="3844" processed="3835" dbindex="83854">

Collegno s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2007 tenia 50.054 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 2074
  bar:1871 from:0 till: 2515
  bar:1881 from:0 till: 3168
  bar:1901 from:0 till: 4591
  bar:1911 from:0 till: 6310
  bar:1921 from:0 till: 7714
  bar:1931 from:0 till: 11522
  bar:1936 from:0 till: 12535
  bar:1951 from:0 till: 13123
  bar:1961 from:0 till: 21282
  bar:1971 from:0 till: 41948
  bar:1981 from:0 till: 46578
  bar:1991 from:0 till: 47161
  bar:2001 from:0 till: 46641

PlotData=

  bar:1861 at: 2074 fontsize:S text: 2.074 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 2515 fontsize:S text: 2.515 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 3168 fontsize:S text: 3.168 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 4591 fontsize:S text: 4.591 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 6310 fontsize:S text: 6.310 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 7714 fontsize:S text: 7.714 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 11522 fontsize:S text: 11.522 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 12535 fontsize:S text: 12.535 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 13123 fontsize:S text: 13.123 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 21282 fontsize:S text: 21.282 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 41948 fontsize:S text: 41.948 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 46578 fontsize:S text: 46.578 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 47161 fontsize:S text: 47.161 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 46641 fontsize:S text: 46.641 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201593" title="Cologno Monzese" nonfiltered="3845" processed="3836" dbindex="83855">

Cologno Monzese s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2005 tenia 47.753 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 2478
  bar:1871 from:0 till: 2632
  bar:1881 from:0 till: 2606
  bar:1901 from:0 till: 3083
  bar:1911 from:0 till: 3613
  bar:1921 from:0 till: 3902
  bar:1931 from:0 till: 5746
  bar:1936 from:0 till: 6747
  bar:1951 from:0 till: 8584
  bar:1961 from:0 till: 20469
  bar:1971 from:0 till: 47453
  bar:1981 from:0 till: 52440
  bar:1991 from:0 till: 51343
  bar:2001 from:0 till: 48262

PlotData=

  bar:1861 at: 2478 fontsize:S text: 2.478 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 2632 fontsize:S text: 2.632 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 2606 fontsize:S text: 2.606 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 3083 fontsize:S text: 3.083 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 3613 fontsize:S text: 3.613 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 3902 fontsize:S text: 3.902 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 5746 fontsize:S text: 5.746 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 6747 fontsize:S text: 6.747 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 8584 fontsize:S text: 8.584 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 20469 fontsize:S text: 20.469 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 47453 fontsize:S text: 47.453 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 52440 fontsize:S text: 52.440 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 51343 fontsize:S text: 51.343 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 48262 fontsize:S text: 48.262 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201594" title="Corato" nonfiltered="3846" processed="3837" dbindex="83856">

Corato s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 47.031 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 25189
  bar:1871 from:0 till: 26367
  bar:1881 from:0 till: 30798
  bar:1901 from:0 till: 41739
  bar:1911 from:0 till: 45307
  bar:1921 from:0 till: 50010
  bar:1931 from:0 till: 45026
  bar:1936 from:0 till: 44661
  bar:1951 from:0 till: 45467
  bar:1961 from:0 till: 39452
  bar:1971 from:0 till: 38579
  bar:1981 from:0 till: 41198
  bar:1991 from:0 till: 42750
  bar:2001 from:0 till: 44971

PlotData=

  bar:1861 at: 25189 fontsize:S text: 25.189 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 26367 fontsize:S text: 26.367 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 30798 fontsize:S text: 30.798 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 41739 fontsize:S text: 41.739 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 45307 fontsize:S text: 45.307 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 50010 fontsize:S text: 50.010 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 45026 fontsize:S text: 45.026 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 44661 fontsize:S text: 44.661 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 45467 fontsize:S text: 45.467 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 39452 fontsize:S text: 39.452 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 38579 fontsize:S text: 38.579 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 41198 fontsize:S text: 41.198 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 42750 fontsize:S text: 42.750 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 44971 fontsize:S text: 44.971 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201595" title="Corigliano Calabro" nonfiltered="3847" processed="3838" dbindex="83857">

Corigliano Calabro s un municipi itali, situat a la regi de Calbria i a la provncia de Cosenza. L'any 2005 tenia 38.739 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:40000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:10694
  bar:1871 from:0 till:10245
  bar:1881 from:0 till:12461
  bar:1901 from:0 till:15379
  bar:1911 from:0 till:16338
  bar:1921 from:0 till:16193
  bar:1931 from:0 till:15842
  bar:1936 from:0 till:16285
  bar:1951 from:0 till:21256
  bar:1961 from:0 till:24317
  bar:1971 from:0 till:30633
  bar:1981 from:0 till:34750
  bar:1991 from:0 till:35615
  bar:2001 from:0 till:38241

PlotData=
  bar:1861 at: 10694 fontsize:S text:10.694 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 10245 fontsize:S text:10.245 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 12461 fontsize:S text:12.461 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 15379 fontsize:S text:15.379 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 16338 fontsize:S text:16.338 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 16193 fontsize:S text:16.193 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 15842 fontsize:S text:15.842 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 16285 fontsize:S text:16.285 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 21256 fontsize:S text:21.256 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 24317 fontsize:S text:24.317 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 30633 fontsize:S text:30.633 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 34750 fontsize:S text:34.750 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 35615 fontsize:S text:35.615 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 38241 fontsize:S text:38.241 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201596" title="Cuneo" nonfiltered="3848" processed="3839" dbindex="83858">

Cuneo s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Cuneo. L'any 2005 tenia 54.817 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:60000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 22731
  bar:1871 from:0 till: 23453
  bar:1881 from:0 till: 24746
  bar:1901 from:0 till: 26879
  bar:1911 from:0 till: 29421
  bar:1921 from:0 till: 31741
  bar:1931 from:0 till: 35522
  bar:1936 from:0 till: 35321
  bar:1951 from:0 till: 39867
  bar:1961 from:0 till: 46065
  bar:1971 from:0 till: 54544
  bar:1981 from:0 till: 55875
  bar:1991 from:0 till: 55794
  bar:2001 from:0 till: 52334

PlotData=

  bar:1861 at: 22731 fontsize:S text: 22.731 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 23453 fontsize:S text: 23.453 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 24746 fontsize:S text: 24.746 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 26879 fontsize:S text: 26.879 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 29421 fontsize:S text: 29.421 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 31741 fontsize:S text: 31.741 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 35522 fontsize:S text: 35.522 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 35321 fontsize:S text: 35.321 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 39867 fontsize:S text: 39.867 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 46065 fontsize:S text: 46.065 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 54544 fontsize:S text: 54.544 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 55875 fontsize:S text: 55.875 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 55794 fontsize:S text: 55.794 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 52334 fontsize:S text: 52.334 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201597" title="Empoli" nonfiltered="3849" processed="3840" dbindex="83859">

Empoli s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Florncia. L'any 2004 tenia 46.017 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 15795
  bar:1871 from:0 till: 16672
  bar:1881 from:0 till: 17530
  bar:1901 from:0 till: 20301
  bar:1911 from:0 till: 21328
  bar:1921 from:0 till: 21894
  bar:1931 from:0 till: 25034
  bar:1936 from:0 till: 26212
  bar:1951 from:0 till: 29330
  bar:1961 from:0 till: 36996
  bar:1971 from:0 till: 44129
  bar:1981 from:0 till: 45181
  bar:1991 from:0 till: 43522
  bar:2001 from:0 till: 44094

PlotData=

  bar:1861 at: 15795 fontsize:S text: 15.795 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 16672 fontsize:S text: 16.672 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 17530 fontsize:S text: 17.530 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 20301 fontsize:S text: 20.301 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 21328 fontsize:S text: 21.328 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 21894 fontsize:S text: 21.894 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 25034 fontsize:S text: 25.034 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 26212 fontsize:S text: 26.212 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 29330 fontsize:S text: 29.330 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 36996 fontsize:S text: 36.996 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 44129 fontsize:S text: 44.129 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 45181 fontsize:S text: 45.181 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 43522 fontsize:S text: 43.522 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 44094 fontsize:S text: 44.094 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201599" title="Ercolano" nonfiltered="3850" processed="3841" dbindex="83860">

Ercolano (Resna fins el 1969) s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 55.637 habitants.

s una ciutat famosa per les excavacions que s'hi van portar a terme i que des del 1999 sn Patrimoni de la Humanitat.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:65000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:12693
  bar:1871 from:0 till:12396
  bar:1881 from:0 till:15652
  bar:1901 from:0 till:20152
  bar:1911 from:0 till:20566
  bar:1921 from:0 till:23948
  bar:1931 from:0 till:28466
  bar:1936 from:0 till:30707
  bar:1951 from:0 till:39758
  bar:1961 from:0 till:45148
  bar:1971 from:0 till:52368
  bar:1981 from:0 till:58310
  bar:1991 from:0 till:61233
  bar:2001 from:0 till:56738

PlotData=
  bar:1861 at: 12693 fontsize:S text:12.693 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 12396 fontsize:S text:12.396 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 15652 fontsize:S text:15.652 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 20152 fontsize:S text:20.152 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 20566 fontsize:S text:20.566 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 23948 fontsize:S text:23.948 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 28466 fontsize:S text:28.466 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 30707 fontsize:S text:30.707 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 39758 fontsize:S text:39.758 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 45148 fontsize:S text:45.148 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 52368 fontsize:S text:52.368 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 58310 fontsize:S text:58.310 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 61233 fontsize:S text:61.233 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 56738 fontsize:S text:56.738 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201600" title="Ferrara" nonfiltered="3851" processed="3842" dbindex="83861">

Ferrara s un municipi itali situat a la provncia de Ferrara, dins la regi d'Emlia-Romanya. L any 2007 tenia 133.591 habitants.

Situada sobre el Po de Volano, la ciutat t una estructura urbanstica que es remunta al segle XIV, quan era governada per la famlia dels Este. Ferrara s un dels quatre caps de provncia italians (amb Bergamo, Lucca i Grosseto) que t el seu centre histric totalment envoltat d una muralla que ha mantingut gaireb intacta al llarg dels segles. El disseny realitzat per Biagio Rossetti la va convertir en la primera ciutat moderna d'Europa, de la qual cosa deriva en gran part el seu reconeixement com a Patrimoni Mundial de la Humanitat del Centre histric del 1995, ampliat el 1999 al Delta del Po.

Etimologia .
L'origen del nom de Ferrara no s clar, de fet hi ha ms d una hiptesi. Alguns han pensat en una derivaci Bblica: de Ferrato, fill de Cam i nt de No . Altres diuen que Ferrara es va fundar per un tal Marco que va anar a Ferrara amb la seva gent; entre aquests hi havia un troi, Ferrara, i amb aquest nom va designar la ciutat que havia comenat a construir. Altres pensen que deriva de ferro, que es trobava o es treballava al territori. La hiptesi amb ms fora s la que suposa que el nom hagi arribat de "farro", una mena de blat dur, l aliment ms antic dels romans, abundant, sembla, en la zona: "Farraria", s la terra on es conrea el farro. Una herba anomenada "farraria", una espcie de planta aqutica, en seria un altre possible origen. I finalment, el lloc on es feien les dues fires importants de l'any (Diumenge de Rams i el dia de Sant Mart) a les vores del Po s anomenava " Feriarum rea" (plaa pblica de les fires), i d aqu "Ferraria".

A la dreta en la porta petita de la Catedral de San Giorgio hi ha una imatge d'un nen esculpida en marbre, anomenat antigament "Madonna Frara".

 Medi fsic .

La ciutat de Ferrara ocupa una superfcie de 404 Km. i est situada a la vora d'una branca del delta del riu Po anomenada Po de Volano, a una altitud de 9 m. sobre el nivell del mar, a la plana anomenada Padnia, que geogrficament correspon a la vall del Po, 

Ferrara limita amb el segents municipis: Argenta, Baricella, Bondeno, Canaro, Copparo, Ficarolo, Formignana, Gaiba, Masi Torello, Occhiobello, Ostellato, Poggio Renatico, Stienta, Tresigallo, Vigarano Mainarda, Voghiera

 Clima .
Ferrara gaudeix del clima mediterrani. Les primaveres i les tardors sn relativament suaus. L hivern pot ser fred i l'estiu calors. Els mesos ms clids sn el juliol i l'agost, amb una temperatura mitjana mxima de 29C. El mes ms fred de l'any s el gener, amb una temperatura mitjana mxima de 4C.  Ferrara rep una mica ms de 630 litres/m2 de precipitacions anualment. El mes ms plujs s el novembre, amb 72 litres/m2. Els mesos de gener i febrer sn els ms secs amb 44 litres/m2. 


L'hivern s rgid i plujs, fins i tot neva alguna vegada. Les baixes pressions que es formen en aquesta estaci porten aire fred, i la posici geogrfica de la ciutat en una mena de conca, porten en conseqncia llargs perodes de mal temps. Quan hi ha altes pressions, tamb romanen les dures condicions meteorolgiques a causa de l'entrada d'aire d'origen rtic, la qual cosa provoca dies assolellats per acompanyats de forts vents glids i temperatures properes als zero graus durant les hores centrals del dia, i que poden baixar bastant del zero durant la nit.

El principi de la primavera s una prolongaci de l hivern, i solen persistir els corrents freds. A mida que avana l estaci, el temps es torna ms temperat i estable.

Els estius sn calorosos i sufocants a causa de l'alt nivell d'humitat, que rarament baixa del 70%. La xafogor s interrompuda per temporals, que poden resultar violents i provocar calamarses d intensitat. Es poden registrar, d'altra banda, diverses setmanes consecutives assolellades i amb temperatures elevades, degut a l'anticicl de les Aores  i la pujada de l'anticicl afric, que provoca temperatures ms altes.

La tardor s fresca, humida i plujosa, i en ocasions decididament freda durant la segona part de l estaci, que pot arribar a tenir unes caracterstiques ms aviat hivernals. A ms, hi acostuma a haver molta boira, essent una de les ciutats amb ms boira d Itlia.



 Estructura administrativa .
L'estructura administrativa italiana est definida a la constituci italiana als articles 118 a 133 
. Els governs locals a Itlia han experimentat un procs de reforma basada en els principis de capitalitzaci, obligaci de retre comptes davant els ciutadans i servei de qualitat.

El municipi de Ferrara (comune) est dividit en vuit circoscrizione, que sn les unitats de descentralitzaci comunal en qu es divideix el territori. Les circoscrizioni agrupen els diferents barris de la ciutat i les frazione.


 Circoscrizione Centro Cittadino;
 Circoscrizione Giardino Arianuova Doro. Quartieri: Acquedotto, Arianuova, Darsena, Doro, Ex Mof, Grattacielo, Parco Urbano, P.le dei Giochi, San Benedetto, Stazione Centrale, Via del Lavoro;
 Circoscrizione via Bologna. Quartieri: Borgo San Luca-Rivana, Argine Ducale, Aeroporto, Foro Boario, La Piramide, Krasnodar, Villaggio Satellite, Centro Artigianale, San Giorgio, Chiesuol del Fosso, Fiera;
 Circoscrizione Zona Nord. Quartieri: Pontelagoscuro, Polo chimico di Ferrara, Barco;
 Circoscrizione Zona Nord Ovest. Quartieri: Porotto, Cassana, Mizzana, Arginone, Parco Commerciale Diamante, Borgo Marconi;
 Circoscrizione Zona Sud. Quartieri: Zona Artigianale, Aguscello, Gaibanella, Torre Fossa, San Martino, Goro, Sant'Egidio, Fossa San Marco, Montalbano, San Bartolomeo in Bosco, Monestirolo, Portomaggiore;
 Circoscrizione Zona Nord Est. Quartieri: Codrea, Cocomaro di Cona, Cocomaro di Focomorto, Cona, Focomorto, Quartesana, Masi Torello, Copparo, Final di Reno, Migliaro, Massa Fiscaglia;
 Circoscrizione Zona Est. Quartieri: Villa Fulvia, Porta Ferrara, Quacchio, Pontegradella, Ponte Travagli, Borgo Punta, Malborghetto di Boara, Boara.

 Demografia .
 Poblaci .
A finals del 2007, hi havia 133.591 persones que residien a Ferrara, 62.417 homes (un 46,8%) i 71.174 dones (un 53,2), suposant un lleuger creixement respecte al 2006 (133.214). %),
Els menors de 18 anys sn un 12,28 per cent. La poblaci de pensionistes arriba al 26,41 per cent. La mitjana italiana s d'un 18,06 per cent (menors 18) i un 19,94 per cent (pensionistes). 
L'edat mitjana dels ferraresos s de 49 anys, essent la mitjana italiana de 42 anys. 

A continuaci es detalla el nombre d habitants  per circoscrizioni (2007): 
 Circoscrizione Centro Cittadino: 18.693 habitants.
 Circoscrizione Giardino Arianuova Doro: 16.835 habitants.
 Circoscrizione via Bologna: 26.119 habitants.
 Circoscrizione Zona Nord: 13.819 habitants.
 Circoscrizione Zona Nord Ovest: 11.022 habitants.
 Circoscrizione Zona Sud: 12.952 habitants.
 Circoscrizione Zona Nord Est: 9.159 habitants.
 Circoscrizione Zona Est: 24.992 habitants.

 Evoluci demogrfica .
Entre 2002 i 2007, la poblaci de Ferrara va crixer un 2,28 per cent,  mentre que a Itlia augmentava un 3,85 per cent. Els creixements dels darrers anys han estat realment minsos (+0,4% el 2005, +0,6% el 2006 i de +0,3% el 2007).
L'ndex de natalitat actual de Ferrara s de 7,02 naixements per 1.000 habitants. La mitjana italiana  s de 9,45 naixements. Ferrara es coneguda per ser la ciutat de ms de 100.000 habitants ms envellida d'Itlia, aix com la que t un ndex de natalitat ms baix.
Mentre que la poblaci d origen itali ha baixat un 0,5% el 2007, ha augmentat el nombre de residents estrangers, arribant a finals del 2007 a 6.938 persones, suposant un 5,2% del total de residents, dels quals 3.043 eren homes i 3.895 dones. L augment d estrangers els anys anteriors ha estat d un 15%  el 2006 i un 13% el 2005.  El grup d'immigrants ms gran era originari d'Ucrana (1016), seguit pel de Romania (935) i d'Albnia (836). Cal destacar el fort increment dels romanesos el 2007, passant de 417 (2006) a 935 (2007). Els procedents del Marroc sn en quarta posici (427). Actualment, un 10% dels naixements tenen com a mnim un pare estranger. 
.


Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:200000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001
  bar:2007 text:2007
PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:64204
  bar:1871 from:0 till:67306
  bar:1881 from:0 till:70442
  bar:1901 from:0 till:81301
  bar:1911 from:0 till:95721
  bar:1921 from:0 till:106768
  bar:1931 from:0 till:115628
  bar:1936 from:0 till:119265
  bar:1951 from:0 till:133949
  bar:1961 from:0 till:152654
  bar:1971 from:0 till:154066
  bar:1981 from:0 till:149453
  bar:1991 from:0 till:138015
  bar:2001 from:0 till:130992
  bar:2007 from:0 till:133591

PlotData=
  bar:1861 at: 64204 fontsize:S text:64.204 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 67306 fontsize:S text:67.306 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 70442 fontsize:S text:70.442 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 81301 fontsize:S text:81.301 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 95721 fontsize:S text:95.721 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 106768 fontsize:S text:106.768 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 115628 fontsize:S text:115.628 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 119265 fontsize:S text:119.265 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 133949 fontsize:S text:133.949 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 152654 fontsize:S text:152.654 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 154066 fontsize:S text:154.066 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 149453 fontsize:S text:149.453 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 138015 fontsize:S text:138.015 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 130992 fontsize:S text:130.992 shift:(-10,5)
  bar:2007 at: 133591 fontsize:S text:133.591 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




 Cultura i tradicions .
Per entendre la vitalitat cultural de la Ferrara d avui, cal anar uns centenars d anys enrrera, quan la ciutat era un centre humanstic important, i va acollir a la seva Cort els ms grans poetes del  Quattrocento i del Cinquecento: Matteo Maria Boiardo, Ludovico Ariosto i Torquato Tasso, i tamb els grans pintors del seu temps, Andrea Mantegna, Giovanni Bellini, Cosm Tura, Francesco del Cossa i Ercole de   Roberti  (l Officina ferrarese), Il Garofalo, Tici, Dosso Dossi , Battista Dossi i Scarsellino. Moltes obres d'aquests autors es troben avui a la Pinacoteca Nazionale di Ferrara, ubicada al Palazzo dei Diamanti.


El circuit dels Museus d'art antic comprn el petit, per ric Museu de la catedral i l' elegant Palazzo Schifanoia, amb un important recull de medalles antigues, voris i cermica del renaixement. A l'interior del palau, a la Sala dels Mesos es conserva una collecci  de frescos del segle XV, obra de Francesco del Cossa, Ercole de' Roberti i altres pintors pertanyents a l  Officina Ferrarese .

La ciutat est orgullosa de tenir un recull important d obres de pintors locals Giovanni Boldini i Filippo de Pisis i una tradici consolidada de mostra d art internacional d altssim nivell, organitzada en el Palazzo dei Diamanti, joia arquitectnica del cinquecento de Biagio Rossetti. Per exemple, del 17 de febrer al 25 de maig de 2008, acollia una exposici sobre Joan Mir: Joan Mir: la terra.


Ferrara ha estat una ciutat estimada per directors de cinema italians i estrangers: entre d altres trobem l ambientaci de les pellcules El jard dels Finzi Contini (Vittorio De Sica, 1970), Al di l delle nuvole (Michelangelo Antonioni - Wim Wenders, 1995), Il mestiere delle armi (Ermanno Olmi, 2001).
 
Cada temporada, en el Teatro comunale de Ferrara hi ha una completa programaci de dansa, de concerts de msica clssica i teatre lric. El Palio ms antic d'Itlia se celebra el darrer diumenge de maig. 
Ferrara acull tots els anys, la darrera setmana d'agost, el Festival ms gran de msica de carrer, el Festival Ferrara Buskers , ideat per Stefano Buttons i que funciona des de 1987: 200.000 m2 d'un escenari medieval i del Renaixement meravells, disponible per a dotzenes de msics de carrer que vnen de qualsevol part del mn, segons diu la propaganda promocional d aquest espectacle.


A Ferrara, en el Parc de Ciutat Georgio Bassani, cada setembre, es fa el ms gran Festival de globus mongolfier d'Itlia i un dels ms importants a Europa (Festival de Globus de Ferrara), que s ha convertit en un esdeveniment gegant:  El 2006, en quatre dies 150.000 persones van envair la ciutat. 

Des del 1996, el festival musical  Ferrara Sota les Estrelles  s ha convertit en una de les manifestacions artstiques ms importants d Itlia. Els concerts s han celebrat en la plaa del Castello Estense, en ple centre histric de ciutat. El festival, que es fa a l'estiu entre els mesos de juny i juliol, ha acollit el  2008, entre d altres, a Caetano Veloso, Giovanni Allevi i The Raconteurs.

En el vessant esportiu, cal destacar que cada any es corre a Ferrara la mitja Marat . 

En el mn literari, des de 1965, es lliura el Premio Letterario Estense  a finals de setembre, per articles apareguts en la premsa peridica o retransmesos per rdio o televisi.

 Histria .
Ferrara s la ms jove de les grans ciutats emilianes, ja que t el seu origen entre els segles VII i VIII. A causa de les continues invasions dels brbars, es van generar dos centres principals d assentament , el primer al voltant de l'antiga catedral Basilica de San Giorgio, i l altre en una antiga castra bizantina del segle VI, a l altra riba del Po. 

Exarcat de Rvenna.




El primer cop que apareix Ferrara en un document s el 767.  durant la fundaci dels Estats Pontificis en el temps del rei llombard Aistulf de Fril i el Papa Esteve II, a qui la va haver de cedir com a part de l'exarcat de Ravenna. Ferrara es mantindria sota l'autoritat dels pontfexs romans - guardant fidelitat, per funcionant com a estat sobir  -  fins a la unificaci italiana el 1860.

Des del 984 va ser feu de Tedald de Mdena, comte de Mdena i Canossa, nebot de l emperador Ot I. Amb el pas del temps, Ferrara va ser capa de constituir-se en un municipi autnom o "comune", i  defensant activament la seva independncia durament guanyada va ingressar a la Lliga llombarda, aliana creada per contrarestar el poder de l emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermnic. El 1101  va ser conquerida per la comtessa Matilde di Canossa, que va arribar a dominar tots els territoris italians del nord dels Estats Pontificis .

En aquells anys, la ciutat havia crescut principalment en la riba esquerra del Po, deixant a l ombra la primera Basilica de San Giorgio i en conseqncia la seu episcopal es va desplaar l any 1135 a l actual catedral, al centre de la ciutat. La principal font de riquesa de la ciutat era el comer al llarg del Riu Po, que a l'poca era el curs principal de l ampli delta i flua al sud de la ciutat. Tanmateix, el 1152 quan el riu va trencar la presa septentrional  i es va desviar el curs del Po, el port de la ciutat va perdre importncia. 

El 1146, en morir l'ltim de la dinastia dels Adelardi (Guglielmo II Adelardi) , el domini de Ferrara va passar a Obizzo I d'Este com a dot de la seva neboda  la Marchesella , en casar-se amb Adalberto V, fill d Opizzo.

Marquesat de Ferrara.


L'any 1196 li fou concedit a Azzo VI d'Este  el ttol de Marqus de Ferrara,per part del papa Celest III. 
El nt d Azzo VI,  Opizzo II d'Este (1264-1293), va ser proclamat senyor vitalici de Ferrara (1264) i va marcar la fi del perode comunal a Ferrara i l'inici de la senyoria, que perdur fins al segle XVII. 
Nicolau III d'Este (1393-1441) va rebre uns quants Papes amb gran magnificncia, especialment Eugeni IV, que va arribar a aconseguir la realitzaci del Concili de Ferrara el 1438.  Amb Nicolau III,  Ferrara va impulsar les arts i de les cincies i la cort va ser el centre d'una forta vida cultural,  una de la ms intensa a Europa. Enmig de tanta vida intellectual es va comenar a construir el castell el 1385 i es va fundar la universitat el 1391.

Ducat de Ferrara.



Al darrer ter del Quatrocento i durant trenta-quatre anys Hrcules I d'Este, ja duc de Ferrara, successor dels seus dos germans Borso   i Leonello, transformaria la ciutat, construint una eixample conegut com Addizione Erculea, projectat i executat per l arquitecte Biagio Rossetti. Hrcules tamb va ser un dels principals mecenes italians de les arts i a la seva cort van viure-hi grans artistes com (Dosso Dossi, Tici o Giovanni Bellini) i literats com (Ludovico Ariosto, Petrarca o Torquato Tasso). La seva preferncia per la msica instrumental va dur a Ferrara a convertir-se en un centre important de composici per a llat. 
En el vessant poltic, va establir una poltica d aliances matrimonials slides, grcies a la seva esposa Elionor d Arag (amb el regne de Npols), i a les seves filles, (Isabel casada amb Francesc II Gonzaga   marqus de Mntua-  i Beatriu amb Llus Maria Sforza - duc de Mil-). Tanmateix, la seva jugada mestra va ser el matrimoni del seu hereu Alfons amb la filla del papa Alexandre VI, Lucrcia Borja, que assegurava una certa estabilitat pel sud, per s'enemist amb la Repblica de Vencia, amb qui va lluitar en la guerra de Ferrara entre 1482 i 1484 per la disputa del monopoli de la sal, un gran revs per Ferrara, i que va acabar amb la Pau de Bagnolo, per la qual els Este van haver de cedir part del territori. Tamb es va enemistar amb el papa Sixt IV que ja havia reprs la seva estada a Roma desprs del Cisma d'Occident  i intentava reorganitzar els Estats pontificis, per va evitar l'absorci del ducat. 

Alfons I d'Este va entrar inicialment a la Lliga de Cambrai contra Vencia (1508), i va romandre com a aliat de Llus XII de Frana, fins i tot quan el papa Juli II va haver signat un acord de pau amb Vencia. El papa va declarar perduts els feus dels Este i fins i tot va excomunicar a Alfons (1510). Entre 1526 i 1527 Alfons va participar en l'expedici de l'emperador Carles V contra el papa Climent VII, el qual l'any 1530 va reconixer a Alfons com a possedor dels ducats en els quals venia governat la famlia Este. 
Tant Alfons com els seus succesors, Hrcules II d'Este i Alfons II d'Este van continuar engrandint Ferrara durant el seus regnats, embellint la ciutat amb nous palaus i jardins i afavorint, com els prnceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i cincies. 
En els anys del govern d Hrcules II, Ferrara esdev un dels centres principals de la Reforma a Itlia, perqu la seva muller, Renata de Frana, era calvinista, i va protegir els reformistes, i  el seu marit va haver de confinar-la al Castello Estense per voluntat de Pau III. 
El seu fill Alfons II d'Este va contreure tres matrimonis, primer amb Lucrcia de Mdici, filla del gran duc Cosme I de Toscana, desprs amb Brbara d'Austria, germana de l'emperador Maximili I, i finalment amb Margarida Gonzaga, filla del Duc de Mntua. Va situar Ferrara al seu punt ms alt, i va ser el mecenes de Torquato Tasso, Guarino Guarini, i Cesare Cremonini, afavorint, com els prnceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i cincies. 
Durant el regnat d'Alfons II, Ferrara un cop ms va desenvolupar un nucli musical impressionant, igualat a Itlia noms per la ciutat de Vencia, i pels centres musicals tradicionals com Roma, Florncia i Mil. Compositors com Luzzasco Luzzaschi, Lodovico Agostini, i ms tard Carlo Gesualdo da Venosa, representaven les tendncies d'avantguarda. 

 Integraci als Estats Pontificis i poca contempornia .
L esplendor dels Este acab per de cop, per manca de successi legtima, el 1598 amb l anomenada  Devoluzione , s a dir la incorporaci del ducat de Ferrara a la jurisdicci directa de l esglsia de Roma, exercida per mitj de legats pontificis, un cop obligada a fugir la famlia ducal a Mdena. Era la fi del seu protagonisme. 
Entre els anys 1624 i 1627 cinc portes van tancar el sector jueu de la ciutat: naixia el gueto, que romandria fins el 1859.
En el segle XVIII patiria diverses ocupacions: entre 1700 i 1725 per les tropes de l imperi austrac, i el 1976 per  Napole, que la va incorporar a la Repblica Cisalpina (1797), dita desprs Repblica Italiana (1802). El 1815 la Restauraci Francesa la  retorna  als estats pontificis . Ms tard (1860), desprs d un plebiscit, es annexada al Regne d Itlia. 
A principis del segle XIX, per, la ciutat va viure una represa econmica grcies a l'empenta de l activitat agrcola. 
En el segle XX, i especialment a Itlia, desprs de la Primera Guerra Mundial, l armistici, amb preus alts, restriccions econmiques i dficit pressupostari , se succeren els moviments socials europeus, intellectuals i obrers, aix com  moviments populars, entre els quals sorg el feixisme, ideat per homes de l Emlia-Romanya, com Benito Mussolini. A Ferrara el feixisme fou en principi el ms revolucionari, per desprs deriv cap a la dreta, a l ordre i a l adhesi popular amb Italo Balbo, que reun setanta mil esquadristes a la plaa Ariostea. Caigut el feixisme, la gent de Ferrara  ha fet de l antifeixisme un humanisme militant. Anys desprs, i grcies a la valoraci ciutadana del patrimoni artstic i histric, va culminar amb la inclusi de la ciutat en la llista de Patrimoni de la humanitat de la Unesco el 1995.

 Llocs d inters .

La ciutat conserva l'urbanisme del segle XIV i encara t el centre histric completament envoltat de la muralla medieval, i el centre de la ciutat ha estat catalogat Patrimoni Mundial de la Humanitat.
 La muralla medieval .
La ciutat encara est envoltada per ms de 9 quilmetres de l antiga muralla medieval, principalment construda als segles XV i XVI.

El castello Estense.

L'edifici ms destacat de la ciutat s el Castello Estense  en el centre de la ciutat, un edifici quadrat de maons envoltat per un fossat ple d aigua, amb quatre torres defensives amb pavellons. Es va construir a partir del 1385 a partir d una revolta que va convncer Nicolau II d Este de la necessitat d erigir defenses per ell i la seva famlia.

 La catedral de Ferrara .
 San Giorgio de Ferrara, la catedral consagrada el 1135, quan es va completar la part ms baixa de la faana (romnica) i les faanes de costat. Segons una inscripci ara perduda, l'esglsia fou construda per Guglielmo II Adelardi (mort el 1146), que hi est enterrat. L'escultura del portal principal s de Nicholaus, esmentat en la inscripci perduda com l'arquitecte de l'esglsia, i s el ms notable d aquesta catedral: representa un extraordinari  ltim Judici . La part superior de la faana principal, amb arcades ogivals, data del segle XIII i el portal t lleons ajaguts i escultures elaborades a dalt. L'interior es va restaurar en estil barroc el 1712. Com a resultat d'aquesta restauraci es va tancar la "Porta del Mesi", imponent entrada pel flanc sud, les decoracions externes de la qual havien estat definitivament tretes el 1717.Hi queden els "formelle dei mesi" , que donaven el nom a la porta, i que es conserven al del museu de la catedral, i els hipogrifs de fora, que aguantaven les columnes del portal i que ara sn al frontal de la catedral.El campanar, en l estil del Renaixement, data de 1451-1493, per l'ltima planta es va afegir al final del segle XVI, per tanmateix queda incomplet. El seu plnol s'atribueix a Leon Battista Alberti, tot i que aquesta atribuci no s segura.

Altres palaus edificis civils.



 Al costat del Castell es troba l'hospital de Santa Anna, on el poeta Torquato Tasso va estar confinat durant el seu atac de l'alienaci mental (1579-1586).

 El Palazzo Municipale , comenat en 1245 va ser la residncia de la famlia Este fins el segle XVI. L entrada principal es fa per la Volto del Cavallo, davant per davant de la catedral, i est flanquejada per dos escultures, cpies de les originals del segle XV. Fou reconstrut en el segle XVIII.

 Palazzo della Ragione, construt en maons en estil gtic des de 1315 al 1326 en front de la. L actual palau prov d'una reconstrucci posterior a la Segona Guerra Mundial, com a resultat d'un incendi que va destruir una part del palau. L edifici actual, construt entre importants controvrsies, no fa justcia a la bellesa de l edifici original, resultant per alguns una cpia esvanida introduda en un context no apte.

 Ferrara t molts dels primers palaus del Renaixement, sovint amb decoracions de terracota. Poques ciutats d'Itlia tan petites en tenen tants, encara que molts sn comparativament petits. Entre ells destaquem els del barri nord (especialment els quatre en la intersecci dels seus dos carrers principals), que fou construt per Hrcules I d'Este entre 1492 i 1505, - per aix s anomenava l Addizione Erculea- a partir dels plnols de Biagio Rossetti.

 El Palazzo Schifanoia , construt el 1385 per Albert V d'Este. Inclou frescos que descriuen la vida de Borso d'Este, els senyals del zodac i representacions allegriques dels mesos. El vestbul fou decorat amb motlles d estuc per Domenico di Paris, de Padua. L'edifici tamb cont llibres del cor amb miniatures i una collecci de monedes i medalles renaixentistes. ;

 La casa de Ludovico Ariosto fou construda pel poeta a partir del 1526, segons el disseny de Girolamo da Carpi i en ella hi va morir el 1533. Parva, sed apta mihi, sed nulli obnoxia, sed non sordida, parta mea, sed tamen aere domus.  La casa s petita per adequada per mi, neta, lliure de despeses i comprada noms amb els meus propis diners . Aix diu la inscripci a la faana de la casa .

 Entre els millors palaus es troba el Palazzo dei Diamanti , anomenat per la forma de diamant dels blocs de pedra de la faana. Allotja la Pinacoteca Nazionale amb una gran collecci de l'escola de Ferrara, que va aconseguir prominncia en l'ltima meitat del segle XV, amb Cosimo Tura, Francesco del Cossa i Ercole de' Roberti. Mestres del segle XVI  de l Escola de Ferrara sn Lorenzo Costa i Dosso Dossi, i els ms eminent de tots Girolamo da Carpi i Benvenuto Tisi, anomenat Garofalo. ;

 Casa Romei. Giovanni Romei va arribar a ser l administrador dels senyors de Ferrara i es va casar amb Polissena d Este. Aquesta casa mostra el seu alt rang.

 Palazzo Costabili detto di Ludovico il Moro. El 1502 es va comenar la construcci d aquest gran palau  a la Via della Ghiara (actualment Via XX settembre) per Antonio Costabili, ambaixador de Ferrara a la Cort de Ludovico il Moro, duc de Mil.Situat a la primera planta d aquest palau es troba el  Museo Archeologico Nazionale, que mostra les trobades de la ciutat etrusca de Spina, que va florir entre els segles VI i III abans de Crist, que va sobreviure fins el segle I desprs de Crist, quan fou sepultada per l aigua del delta del Po.

 Museu Giovanni Boldini. Dedicat als pintors de Ferrara que van viure entre 1842 i 1931.

 Museo dell Ottocento;

 Museo del Risorgimento e della Resistenza. en la secci dedicada al Risorgimento, una gran collecci d aquell perode, amb caricatures, armes de foc, uniformes. En la secci dedicada a la resistncia en la Segona guerra mundial;

 Museo di Storia Naturale;

 Palazzina Marfisa d Este. s un esplndid exemple de residncia de la classe alta del segle XVI, envoltat de magnfics jardins.

 Palazzo Massari. Allotja la Galleria d Arte Moderna e Contemporanea, Amb obres de Mario Sironi, Aroldo Bonzagni i Achille Funi;

Altres esglsies.
 L esglsia de San Francesco di Ferrara, construda per Biagio Rossetti sobre un convent francisc.
 L esglsia de San Benedetto;
 L esglsia de Santa Maria in Vado, construda a prop del gual ( vado  en itali) del riu Po.
 L esglsia de  San Michele del Ges , construda pels jesutes el 1570 per l arquitecte Alberto Schiatti t un austera faana de maons.
 L esglsia de San Domenico ;
 L esglsia de San Paolo, fou reconstruda desprs del terratrmol de 1570 per l arquitecte Alberto Schiatti.
 L esglsia de San Giorgio fuori le mura, dedicada al patr de la ciutat, est documentada el segle X i fou la catedral de la ciutat fins el segle XII;
 L esglsia de  San Carlo . Construda entre 1612 i 1623 sota el disseny de Giovan Battista Aleotti, s l nic exemple a Ferrara d arquitectura barroca.
 L esglsia renaixentista de San Cristoforo;
 Monastero di Sant Antonio in Polesine. Fundat per Beatrice d'Este, germana d Azzo VII, aquest monestir sempre ha estat protegit per la famlia Este, que sempre va gastar molts diners en el seu embelliment.
 El Monestir del Corpus Domini cont les tombes dels Este, incloent-hi Alfons I, Alfons II, Hrcules I d'Este, Hrcules II d'Este, aix com Lucrcia Borja, Elionor de Npols, entre d altres. ;
 Oratorio dell Annunziata.

 Altres llocs .

El Palazzo Paradiso (1391), l antiga seu de la universitat, allotja la Biblioteca Comunale Ariostea, que t valuosos manuscrits, incloent-hi una part de l'Orlando Furioso de Ludovico Ariosto, algunes cartes escrites per Torquato Tasso i una Bblia que havia pertangut per al frare dominic Girolamo Savonarola. Entre els llicenciats famosos d aquesta Universitat es troben Nicolau Coprnic (1503) i Paracelsus. El jard botnic de la universitat s l Orto Botanico dell'Universit di Ferrara.

 L Archivio Storico Comunale cont una quantitat rellevant de documents histrics, des del segle XV. L Archivio Storico Diocesano s ms antic, ja esmentat en documents el 955, i cont documents preciosos recollits al llarg dels segles pel clergat. Moltes biblioteques tamb enriqueixen aquesta ciutat, que posseeix una herncia cultural d'importncia extraordinria.

 L histric Teatro comunale de Ferrara ;

 La Certosa di Ferrara  . Construida per Borso d'Este el 1461 fou transformat en un monumental cementiri cap el 1800 i conserva importants escultures.

 Ferrara, des del segle XIII fou un important centre hebreu, grcies a la tolerncia religiosa dels Este: les sinagogues i un museu jueu sn al cor del centre medieval, a la vora de la catedral i el Castello Estense. A partir de 1626, l estat papal van establir un el gueto tancat en el qual els jueus van estar separats de la resta de la poblaci de Ferrara  fins a 1859. Durant la persecuci del 1938 per part del govern feixista d Itlia, Ferrara esdev protagonista de les persecucions i ha estat recordat per l escriptor Giorgio Bassani (Bolonya, 1916 - Roma, 2000) en les novelles  El Jard dels Finzi-Contini (1962) i Una notte del '43 (1956).

 Economia .
 Agricultura .
L agricultura de Ferrara resulta ser avui un dels sectors ms importants de l economia provincial: la base ocupacional de la Provncia de Ferrara arriba al 8.3%, i  s l ndex ms elevat de tot el nord-est d Itlia amb 8.763 indstries actives en el camp i 180 .000 hectrees de superfcie agrria total.

 Pesca .
Tamb el sector de la pesca t una importncia econmica fonamental si es pensa que el 55%  dels 3.000 treballadors del sector d Emlia-Romanya es concentra a la provncia de Ferrara amb un total d'1.135 empreses actives. 

 Indstria .
Notable s l'rea que abasta el Pol qumic de Ferrara, amb empreses com LyondellBasell, Polmeri Europa, Syndial o  BT Itlia; Ferrara ha estat objectiu d activitats industrials. Un 34.8 % d ocupaci en la indstria amb un total de 54.000 persones ocupades.

  Artesania .
El sector de l artesania augmenta progressivament. Les empreses d'artesans de Ferrara produeixen un 13.8% del valor provincial que juga un paper fonamental dins del sistema productiu local caracteritzat per empreses petites: 26.000 treballadors en el sector i un 35.5% dels empresaris de Ferrara sn artesans.

Turisme.
El sector terciari est lligat ntimament al turisme, grcies a l mplia oferta cultural. L'alt nivell de qualitat artstica i dels museus ha perms el creixement de l oferta de balnearis al Lido de Comacchio al Parc regional del Delta del Po.


 Infraestructures i serveis .
 Educatives .
 Escoles mitjanes .
 Scuola Media Statale "F. De Pisis T. Bonati";
 Scuola Media Statale "Dante Alighieri";
 Scuola Media Statale "T. Tasso M.M. Boiardo";
 Scuola Media Statale "Cosm Tura";
 Scuola Media Statale "Galileo Galilei";
 Scuola Media Statale "C. Govoni";
 Scuola Media Paritaria "San Vincenzo";

 Liceus i  instituts .
 Istituto Tecnico Agrario Statale per l'Agricoltura e l'Ambiente "Navarra";
 Istituto Professionale Statale per l'Industria e l'Artigianato (IPSIA);
 Istituto Tecnico Statale per Ragionieri e per Commercio "Vincenzo Monti";
 Istituto Tecnico Statale per Periti Aziendali e Corrispondenti in Lingue Estere "Marco Polo";
 Istituto Tecnico Statale per Geometri "GB. Aleotti";
 Istituto d'Arte e Liceo Artistico "Dosso Dossi";
 Istituto Professionale Statale per il Commercio "Luigi Einaudi";
 Istituto Professionale Statale per Servizi Alberghieri e Ristorativi "Orio Vergani";
 Istituto Tecnico Industriale "N. Copernico A. Carpeggiani";
 Liceo Classico "L. Ariosto";
 Liceo Linguistico "Canonici Mattei";
 Liceo Scientifico Statale "A. Roiti";
 Liceo Scienze Sociali "G. Carducci";
 Conservatorio Statale di Musica "G. Frescobaldi";

 Universitat .
La  Universit degli Studi di Ferrara   s una de les quatre universitats a Emlia-Romanya, ocupant el 5 lloc entre les millors segons la classificaci de Sole24Ore,.
La Universitat de Ferrara va ser fundada per Albert V d'Este el 1391 segons una  concessi del Papa Bonifaci IX. L'ateneu de Ferrara acull avui ms de 20.000 estudiants en les segents facultats:

 Facolt di Architettura;
 Facolt di Economia;
 Facolt di Farmacia;
 Facolt di Giurisprudenza;
 Facolt di Ingegneria;
 Facolt di Medicina e Chirurgia;
 Facolt di Scienze;
 Facolt di Lettere e Filosofia;

 Esportives .
La ciutat compta amb el segents centres esportius:

 Stadio "Paolo Mazza" di Ferrara;
 Palasport di Ferrara;
 CUS Ferrara;
 Palazzo delle Palestre "Padre John Caneparo";
 Ippodromo Comunale;

 Comunicacions .
Ferrara t 100.000 bicicletes, 2.500 places d'estacionament gratutes per bicis, 330 places vigilades i 800 a l'estaci de ferrocarril. Ms del 30% dels desplaaments es fan en aquest mitj de transport, doncs el centre de la ciutat s zona de vianants accessible als ciclistes. Ferrara, desenvolupa progressivament la xarxa per a bicicletes dins del grans eixos de circulaci, augmenta el nombre de recintes residencials per ciclistes i vianants, obre totes les vies de sentit nic als ciclistes i millora l'aparcament de les bicicletes ().

 Autobs .

Pel desplaament dintre de la ciutat hi ha fins a 12 lnies urbanes, gestionades per AMI Consorzio:
 1. Via Fruteti   Stazione F.S.
 2. Viale Olanda   Stazione F.S.
 3c. Circolare sinistra;
 4c. Circolare destra;
 6. Porotto   Via Ungaretti  Villa Fulvia;
 7. Malborghuetto   Via Trenti;
 8. Rivana   Barco  Via Independenza;
 9. Via eligio Mari  Stazione F.S.
 10. Pontegradella   Via Mongardi   Via Scalambra;
 11 Vallelunga   Chiesuol del Fosso;
 21  Circolare nocturn;
 HF Giardini Ina;

Tamb s'hi troben lnies interurbanes que connecten amb poblacions de la provncia i del Veneto, concretament:
 lnia Acft: Ferrara-Casumaro-Finale Emilia;
 lnia Acft: Ferrara-Bondeno-San Martino in Spino;
 lnia Acft: Ferrara-Cento-Modena;
 lnia FER: Ferrara-Coronella -Poggio Renatico;
 lnia Cornacchini: Ferrara-Bondeno-Pilastri-Malcantone;
 lnia Garbellini: Ferrara-Castelmassa;
 lnia Garbellini: Ferrara-Rovigo;
 lnia SITA: Ferrara-Fiesso-Badia;

 Ferrocarril .  

A Ferrara hi ha quatre estacions de ferrocarril: l'Estaci de Ferrara, situada a la plaa de l Estaci entre la via S. Giacomo i el viale Constituzione, representa l'estaci central de Ferrara, amb 6 vies i ofereix connexions diries amb la resta d Itlia, i est molt connectada, a travs dels mitjans de transport pblics (autobs), a totes les destinacions de ciutat; l'Estaci de Ferrara Porta Reno, a la via Boario, per anar a  Codigoro i una parada soterrnia, l'Estaci de Pontelagoscuro; i a la frazione del mateix nom, l'Estaci de Ferrara Aleotti.

Situada entre Padua i Bolonya a la lnia Vencia Roma, dispos d'un gran nombre de trens i connexions i s fcilment accessible. Est connectada directament amb Roma, Npols, Florncia, Bolonya, Vencia, Trieste i Ravenna, amb freqents Eurostar, Inter City i regionals. 

 Xarxa viria  .
Una gran via travessa la comune de Ferrara, i s la que uneix el nord (Vencia)  amb el sud (Roma), l Autopista A13 de Pdua a Bolonya, amb dues entrades i sortides a la ciutat:  Ferrara Nord i Ferrara Sud.
Les carreteres que uneixen Ferrara amb altres poblacions sn:
 SP15 a Tresigallo;
 SS16 a Portomaggiore i Santa Maria Maddalena;
 SP2 a Copparo;
 SP69 a Bondano;
 SS64 a Bolonya;

 Metro .
 
La ciutat disposa d'una lnia de metro lleuger, de moment unint l Estaci Central amb la frazione de Cona, on s'aixecar el centre hospitalari de S. Anna, avui en ple centre de la ciutat.

 Aeroports .
Per vols comercials, Ferrara no disposa d aeroport, els ms propers s a Bolonya (45 km). 

L'aerdrom de Ferrara est dedicat a Michele Allasia, alferes de Ferrara durant la Primera Guerra Mundial, i s l'aeroport civil principal de la provncia de Ferrara. L'aeroport acull el Club de Vol de Ferrara, que ofereix cursos de vol a motor o paracaigudisme.

El segon aerdom s a Poggio Renatico, la seu de la base militar ms important d Itlia, el COFA, Comitato Operativo Forze Aeree ,  i del CAOC-5, Combined Air Operation Center 5 , de la OTAN

 Port .
El port fluvial serveix de punt de partida de creuers turstics en vaixell, ja sigui pel recorregut principal del riu Po (Berra, Goro), o pel recorregut del Po di Volago   pel que s anomena Idrovia Ferarrese   (Ostellato, Comacchio, Porto Garibaldi).
Igualment, el port s punt de sortida i arribada de mercaderies en vaixell per la ruta Ferrara- Porto Garibaldi.

 Mitjans de comunicaci locals .
Diaris en paper:
 La Nuova Ferrara del grup que edita La Repubblica ;
 il Resto del Carlino - Edizione di Ferrara;
 il Corriere Padano - Edizione di Ferrara;

Diari noms a internet:
 Estense.com;

Emisions de televisi:
 Telestense;

 Poltica .
Desprs de les eleccions municipals del 12 de juny i del 13 de juny de 2004, ha estat escollit com (batlle el poltic de centredreta Gaetano Sateriale amb majoria absoluta dels vots d'elecci directa. Els quaranta seients de l ajuntament de la ciutat tenen la segent distribuci:















 Llengua .
A la ciutat i la provncia sovint es parla el dialecte local de l'itali (ferrars, en itali ferrarese o, en dialecte, frars), similar en la gramtica a altres dialectes emilians, per amb accent i inflexions propis i diferents de les de la vena  Vneto. Tamb es parla ferrars en la zona limtrofa de zones del Basso Polesine i del Oltrep Mantovano. Els dialectes parlats a Copparo, Bondeno o Argenta sn diferents del ferrars de ciutat i alhora sn diferents entre ells.

Alguns mots i les regles gramaticals del dialecte ferrars sn similars a les regles del francs: per exemple, l's del subjecte s sempre obligatori; en la forma reflexiva la partcula reflexiva precedeix el verb; en les formes interrogatives s aplica la inversi subjecte/verb.

 Gastronomia .
Al costat del patrimoni de cultura i histria, monuments i obres d art, la cort dels Este ha deixat una altra herncia encara molt viva actualment: una tradici culinria excellent. Dels pats ducals que barrejaven el dol i el salat, ha quedat el sabor de la  salama da sugo  amb pur de patates, i la crosta dola del  pasticcio ferrarese , carn i macarrons en salsa beixamel. Sembla confirmat que el 1503, en ocasi del casament de Lucrcia Borja es van servir  tagliatelle, per imitar el seu cabell ros. El  pampapato  
s el pasts tpic amb cacau, farina i mel, ametlles i espcies, elaborat per primera vegada en un dels convents de clausura de la ciutat.

 Esports .
L'equip de futbol de la ciutat s l'SPAL, que el 1962 va arribar a la final de la Copa d'Itlia, perdent contra el SSC Napoli, aleshores equip de la Srie B. En el campionat de lliga, fou cinqu en la temporada 1959/1960, desprs de la Juventus, la Fiorentina, el Milan i l Inter, la seva millor posici. El 1963 va canviar el vell disseny de les samarretes blaves amb vores blanques i van passar a unes samarretes de ratlles verticals. El 1968 va perdre la mxima categoria, sense que hagi aconseguit tornar-hi. s ms, encara va baixar a la Srie C. El 1979 va acabar en la Srie C1 i en 1984 en la C2. El 1989 va tenir el pitjor resultat de la seva histria, quedant en des lloc de la Srie C2.


El 1990, la societat fou comprada per Giovanni Donigaglia, president d una constructora ferrarenca. En dues temporades, va passar de la C2 a la C1, i desprs a la Srie B, tot i que va tornar a baixar. Desprs d alguns intents d ascens a la Srie B i problemes financers, el 2005 la societat fou declarada en fallida i exclosa del campionat de la Srie C1. Es va constituir l actual Sociedad Polideportiva Ars et Labor 1907, que  es va inscriure en el campionat en la Srie C2.

L equip de bsquet (Basket Club Ferrara ) ha guanyat el campionat de Legadue i la temporada 2008/2009 participar en el campionat de srie A. En voleibol hi ha l' Estense 4 Torri  l equip mascul ms important.

Altres equips:
 Ferrara Hockey;
 CUS Ferrara Rugby;
 Carife Ferrara Volley;
 Aquile Duchi Ferrara;
 Handball Estense;
 G.S. Ariosto Pallamano Ferrara;
 Accademia di scherma Giancarlo Bernardi;

 Fills ilustres .
 Girolamo Savonarola  (21 de setembre  1452  - Florncia, 23 de maig de 1498. ;
 Girolamo Frescobaldi (9 de setembre de 1583   Roma, 1 de mar de 1643),
 Italo Balbo (6 juny 1896   Tobrouk, 28 juny 1940) fou poltic, militar i aviador. Fou  secretari d estat d aviaci i governador de Lbia.
 Michelangelo Antonioni, cineasta (1912 - 2007);
 Diego Marani (1959-....), escriptor i periodista ;

Ciutats agermanades.
Ferrara est agermanada amb 33 poblacions d'arreu del mn , 15 de les quals en un gran acte d'agermanament collectiu (Patto d'amicizia collettivo) l'any 1998 amb pasos de l'est d'Europa.

 Krasnodar, ;
 Lleida, ;
 Saint-tienne, ;
 Swansea, ;
 Koper, ;
 Szombathely, ;
 Highland Park ;
 Broni, ;
 Formia, ;
 Lula, ;
 San Nicola Manfredi, ;

 Venticano, ;
 Damasc, ;
 Gieen, ;
 Kaufbeuren, ;
 Kallithea, ;
 Brno, ;
 Praga, ;
 Sarajevo, ;
 Buenos Aires, ;
 Rijeka - ;
 ilina - ;

 Tartu - ;
 Daugavpils - ;
 Kaunas - ;
 Baranovi i, ;
 Sebastopol - ;
 Soroca - ;
 Craiova - ;
 Dobri  - ;
 Novi Sad - ;
 Bitola - ;
 Shkodr - ;


 Bibliografia .
 Ferrara: Planificacin de la ciudad ideal.  Enregistrament de  vdeo. Barcelona. ncora The Open University 1990;
 Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 ;
 Dins la muralla. Giorgio Bassani. Barcelona Edicions 62. 1989.ISBN 84-297-2904-6;
 Breve historia de Italia. H. Hearder. Madrid  Alianza 2003.ISBN 84-206-5603-8;

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Ducat de Ferrara;

 Enllaos externs .

 Municipi/transports .
 Portale Ufficiale del Comune di Ferrara;
 AMI;
 Pgina AMI Ferrara;
 Sito sulla citt di Ferrara dell'Associazione delle Citt Italiane Patrimonio UNESCO;
 Motore di ricerca e directory di siti legati a Ferrara e Provincia;
 Sito del Darsena City Village;
 Sito dell'Aeroporto di Ferrara;
 Ferrocarril;

 Turisme .
 Visita Ferrara.
 Art i cultura;
 Portale Turistico Ufficiale di Ferrara e della Provincia di Ferrara;
 Sito ufficiale del Teatro Comunale di Ferrara, uno dei pi importanti teatri italiani di tradizione;
 Sito ufficiale del Ferrara Balloons Festival, il pi grande Festival di mongolfiere in Italia;
 Sito ufficiale di Ferrara Sotto le Stelle, una delle pi importanti manifestazioni musicali italiane;
 Delta del Po;
 Informaci turistica;

 Altres .
  Cronologia de les dicesis catliques a Itlia;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201601" title="Estrella de 1939-45" nonfiltered="3852" processed="3843" dbindex="83862">


La Estrella de 1939-45 (angles: 1939/45 Star) era una medalla de campanya de la Commonwealth, atorgada pel servei durant la Segona Guerra Mundial. Es concedia pel servei operatiu entre el 3 de setembre de 1939 i el 2 de setembre de 1945 a:

 Personal de l'exrcit que completessin 6 mesos de servei en un comandament operatiu. Les tropes paracaigudistes qualificaven si havien participat en alguna operaci paracaigudista i havien completat 2 mesos de servei en una unitat plenament operativa;
 Personal de la Fora Aria que particips en operacions contra l'enemic durant 2 mesos. El personal no de vol havia de completar 6 mesos de servei en un comandament operatiu.
 El personal naval qualificava si completaven 6 mesos de servei, i si es feia al menys 1 viatge en una zona operativa.

La medalla es concedia immediatament en cas de mort, invalidesa o ferides. La concessi d'una medalla per valentia o per ser Mencionat als Despatxos tamb atorgaven immediatament la condecoraci.

Disseny .
 Una estrella de 6 puntes, amb una alada mxima de 44mm i una amplada mxima de 38;
 A l'anvers apareix el monograma reial, amb una corona al damunt. El monograma est envoltat per una cinta amb la inscripci "The 1939-45 Star";
 El revers s llis, amb el nom gravat noms pels australians i sudafricans;
 El gal t 3 franges verticals en blau fosc, vermell i blau clar. El blau fosc representa la Royal Navy i la Marina Mercant, la franja vermella l'Exrcit i la franja blau cel s per la RAF. El gal d'aquesta medalla, a l'igual que els de les altres estrelles de la Segona Guerra Mundial, va ser dissenyat pel rei Jordi VI, amb les 3 franges iguals representant la igual contribuci de les 3 branques de les Forces Armades a la victria.

Barra.
  Batalla d Anglaterra ;
10 de juliol - 31 d'octubre de 1940.  Als aviadors involucrats a la Batalla d'Anglaterra, se ls atorg la barra  Batalla d'Anglaterra , que es representava amb una roseta platejada a sobre el gal.

 Vegeu tamb .

 Estrella de l'Atlntic;
 Estrella d'frica;
 Estrella del Pacfic;
 Estrella de Birmnia;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa;
 Medalla de la Defensa ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201602" title="Fiumicino" nonfiltered="3853" processed="3844" dbindex="83863">

Fiumicino s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 60.507 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201603" title="Foggia" nonfiltered="3854" processed="3845" dbindex="83864">

Foggia s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Foggia. L'any 2006 tenia 153.529 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:200000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 31562
  bar:1871 from:0 till: 36837
  bar:1881 from:0 till: 40648
  bar:1901 from:0 till: 53134
  bar:1911 from:0 till: 75648
  bar:1921 from:0 till: 66772
  bar:1931 from:0 till: 55763
  bar:1936 from:0 till: 62340
  bar:1951 from:0 till: 97504
  bar:1961 from:0 till: 118608
  bar:1971 from:0 till: 141711
  bar:1981 from:0 till: 156467
  bar:1991 from:0 till: 156268
  bar:2001 from:0 till: 155203

PlotData=

  bar:1861 at: 31562 fontsize:S text: 31.562 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 36837 fontsize:S text: 36.837 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 40648 fontsize:S text: 40.648 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 53134 fontsize:S text: 53.134 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 75648 fontsize:S text: 75.648 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 66772 fontsize:S text: 66.772 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 55763 fontsize:S text: 55.763 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 62340 fontsize:S text: 62.340 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 97504 fontsize:S text: 97.504 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 118608 fontsize:S text: 118.608 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 141711 fontsize:S text: 141.711 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 156467 fontsize:S text: 156.467 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 156268 fontsize:S text: 156.268 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 155203 fontsize:S text: 155.203 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201604" title="Gallarate" nonfiltered="3855" processed="3846" dbindex="83865">

Gallarate s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Varese. L'any 2006 tenia 49.638 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 9658
  bar:1871 from:0 till: 10233
  bar:1881 from:0 till: 11297
  bar:1901 from:0 till: 15398
  bar:1911 from:0 till: 21922
  bar:1921 from:0 till: 22398
  bar:1931 from:0 till: 23560
  bar:1936 from:0 till: 24505
  bar:1951 from:0 till: 29728
  bar:1961 from:0 till: 35477
  bar:1971 from:0 till: 43685
  bar:1981 from:0 till: 47259
  bar:1991 from:0 till: 44977
  bar:2001 from:0 till: 46361

PlotData=

  bar:1861 at: 9658 fontsize:S text: 9.658 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 10233 fontsize:S text: 10.233 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 11297 fontsize:S text: 11.297 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 15398 fontsize:S text: 15.398 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 21922 fontsize:S text: 21.922 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 22398 fontsize:S text: 22.398 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 23560 fontsize:S text: 23.560 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 24505 fontsize:S text: 24.505 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 29728 fontsize:S text: 29.728 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 35477 fontsize:S text: 35.477 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 43685 fontsize:S text: 43.685 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 47259 fontsize:S text: 47.259 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 44977 fontsize:S text: 44.977 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 46361 fontsize:S text: 46.361 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201605" title="Giugliano in Campania" nonfiltered="3856" processed="3847" dbindex="83866">

Giugliano in Campania s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2006 tenia 110.065 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:100000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:10749
  bar:1871 from:0 till:11306
  bar:1881 from:0 till:11636
  bar:1901 from:0 till:13561
  bar:1911 from:0 till:14761
  bar:1921 from:0 till:16340
  bar:1931 from:0 till:20638
  bar:1936 from:0 till:21474
  bar:1951 from:0 till:26310
  bar:1961 from:0 till:30429
  bar:1971 from:0 till:35757
  bar:1981 from:0 till:44220
  bar:1991 from:0 till:60096
  bar:2001 from:0 till:97999

PlotData=
  bar:1861 at: 10749 fontsize:S text:10.749 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 11306 fontsize:S text:11.306 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 11636 fontsize:S text:11.636 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 13561 fontsize:S text:13.561 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 14761 fontsize:S text:14.761 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 16340 fontsize:S text:16.340 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 20638 fontsize:S text:20.638 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 21474 fontsize:S text:21.474 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 26310 fontsize:S text:26.310 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 30429 fontsize:S text:30.429 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 35757 fontsize:S text:35.757 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 44220 fontsize:S text:44.220 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 60096 fontsize:S text:60.096 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 97999 fontsize:S text:97.999 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201606" title="Gravina in Puglia" nonfiltered="3857" processed="3848" dbindex="83867">

Gravina in Puglia s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2005 tenia 43.671 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 13902
  bar:1871 from:0 till: 14139
  bar:1881 from:0 till: 16551
  bar:1901 from:0 till: 18197
  bar:1911 from:0 till: 19665
  bar:1921 from:0 till: 20874
  bar:1931 from:0 till: 19768
  bar:1936 from:0 till: 22179
  bar:1951 from:0 till: 28676
  bar:1961 from:0 till: 31977
  bar:1971 from:0 till: 32299
  bar:1981 from:0 till: 36226
  bar:1991 from:0 till: 39261
  bar:2001 from:0 till: 42154

PlotData=

  bar:1861 at: 13902 fontsize:S text: 13.902 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 14139 fontsize:S text: 14.139 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 16551 fontsize:S text: 16.551 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 18197 fontsize:S text: 18.197 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 19665 fontsize:S text: 19.665 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 20874 fontsize:S text: 20.874 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 19768 fontsize:S text: 19.768 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 22179 fontsize:S text: 22.179 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 28676 fontsize:S text: 28.676 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 31977 fontsize:S text: 31.977 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 32299 fontsize:S text: 32.299 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 36226 fontsize:S text: 36.226 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 39261 fontsize:S text: 39.261 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 42154 fontsize:S text: 42.154 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201607" title="Grosseto" nonfiltered="3858" processed="3849" dbindex="83868">


Grosseto s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Grosseto. L'any 2006 tenia 77.424 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:75000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 4724
  bar:1871 from:0 till: 5747
  bar:1881 from:0 till: 6783
  bar:1901 from:0 till: 9694
  bar:1911 from:0 till: 11875
  bar:1921 from:0 till: 17059
  bar:1931 from:0 till: 23088
  bar:1936 from:0 till: 26383
  bar:1951 from:0 till: 38190
  bar:1961 from:0 till: 51730
  bar:1971 from:0 till: 62590
  bar:1981 from:0 till: 69523
  bar:1991 from:0 till: 71257
  bar:2001 from:0 till: 71263

PlotData=

  bar:1861 at: 4724 fontsize:S text: 4.724 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 5747 fontsize:S text: 5.747 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 6783 fontsize:S text: 6.783 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 9694 fontsize:S text: 9.694 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 11875 fontsize:S text: 11.875 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 17059 fontsize:S text: 17.059 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 23088 fontsize:S text: 23.088 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 26383 fontsize:S text: 26.383 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 38190 fontsize:S text: 38.190 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 51730 fontsize:S text: 51.730 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 62590 fontsize:S text: 62.590 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 69523 fontsize:S text: 69.523 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 71257 fontsize:S text: 71.257 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 71263 fontsize:S text: 71.263 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201608" title="Guidonia Montecelio" nonfiltered="3859" processed="3850" dbindex="83869">


Guidonia Montecelio s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 76.770 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:70000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:2799
  bar:1881 from:0 till:3208
  bar:1901 from:0 till:4094
  bar:1911 from:0 till:4440
  bar:1921 from:0 till:4943
  bar:1931 from:0 till:5696
  bar:1936 from:0 till:6597
  bar:1951 from:0 till:12811
  bar:1961 from:0 till:22205
  bar:1971 from:0 till:33251
  bar:1981 from:0 till:50816
  bar:1991 from:0 till:57473
  bar:2001 from:0 till:67516

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 2799 fontsize:S text:2.799 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 3208 fontsize:S text:3.208 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 4094 fontsize:S text:4.094 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 4440 fontsize:S text:4.440 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 4943 fontsize:S text:4.943 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 5696 fontsize:S text:5.696 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 6597 fontsize:S text:6.597 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 12811 fontsize:S text:12.811 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 22205 fontsize:S text:22.205 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 33251 fontsize:S text:33.251 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 50816 fontsize:S text:50.816 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 57473 fontsize:S text:57.473 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 67516 fontsize:S text:67.516 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201609" title="Imperia" nonfiltered="3860" processed="3851" dbindex="83870">

Imperia s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia d'Imperia. L'any 2006 tenia 41.055 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:45000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:19626
  bar:1871 from:0 till:20376
  bar:1881 from:0 till:20049
  bar:1901 from:0 till:20300
  bar:1911 from:0 till:23155
  bar:1921 from:0 till:26089
  bar:1931 from:0 till:28155
  bar:1936 from:0 till:28540
  bar:1951 from:0 till:30154
  bar:1961 from:0 till:34995
  bar:1971 from:0 till:40670
  bar:1981 from:0 till:41609
  bar:1991 from:0 till:40708
  bar:2001 from:0 till:39458

PlotData=
  bar:1861 at: 19626 fontsize:S text:19.626 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 20376 fontsize:S text:20.376 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 20049 fontsize:S text:20.049 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 20300 fontsize:S text:20.300 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 23155 fontsize:S text:23.155 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 26089 fontsize:S text:26.089 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 28155 fontsize:S text:28.155 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 28540 fontsize:S text:28.540 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 30154 fontsize:S text:30.154 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 34995 fontsize:S text:34.995 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 40670 fontsize:S text:40.670 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 41609 fontsize:S text:41.609 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 40708 fontsize:S text:40.708 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 39458 fontsize:S text:39.458 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



 Esports .
El 2004 s'hi jugaren els Campionats Internacionals de Pilota, amb la modalitat local de Pallone.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201610" title="Jesi" nonfiltered="3861" processed="3852" dbindex="83871">

Jesi s un municipi itali, situat a la regi de les Marques i a la provncia d'Ancona. L'any 2007 tenia 39.224 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 18948
  bar:1871 from:0 till: 19307
  bar:1881 from:0 till: 19605
  bar:1901 from:0 till: 23285
  bar:1911 from:0 till: 24884
  bar:1921 from:0 till: 26052
  bar:1931 from:0 till: 28793
  bar:1936 from:0 till: 29587
  bar:1951 from:0 till: 32743
  bar:1961 from:0 till: 35331
  bar:1971 from:0 till: 40193
  bar:1981 from:0 till: 40954
  bar:1991 from:0 till: 40156
  bar:2001 from:0 till: 39224

PlotData=

  bar:1861 at: 18948 fontsize:S text: 18.948 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 19307 fontsize:S text: 19.307 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 19605 fontsize:S text: 19.605 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 23285 fontsize:S text: 23.285 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 24884 fontsize:S text: 24.884 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 26052 fontsize:S text: 26.052 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 28793 fontsize:S text: 28.793 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 29587 fontsize:S text: 29.587 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 32743 fontsize:S text: 32.743 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 35331 fontsize:S text: 35.331 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 40193 fontsize:S text: 40.193 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 40954 fontsize:S text: 40.954 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 40156 fontsize:S text: 40.156 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 39224 fontsize:S text: 39.224 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201611" title="La Spezia" nonfiltered="3862" processed="3853" dbindex="83872">

La Spezia s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de La Spezia. L'any 2006 tenia 94.192 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:150000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:15330
  bar:1871 from:0 till:26753
  bar:1881 from:0 till:36046
  bar:1901 from:0 till:73603
  bar:1911 from:0 till:77543
  bar:1921 from:0 till:100383
  bar:1931 from:0 till:115118
  bar:1936 from:0 till:106119
  bar:1951 from:0 till:111849
  bar:1961 from:0 till:121923
  bar:1971 from:0 till:124547
  bar:1981 from:0 till:115392
  bar:1991 from:0 till:101442
  bar:2001 from:0 till:91391

PlotData=
  bar:1861 at: 15330 fontsize:S text:15.330 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 26753 fontsize:S text:26.753 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 36046 fontsize:S text:36.046 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 73603 fontsize:S text:73.603 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 77543 fontsize:S text:77.543 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 100383 fontsize:S text:100.383 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 115118 fontsize:S text:115.118 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 106119 fontsize:S text:106.119 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 111849 fontsize:S text:111.849 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 121923 fontsize:S text:121.923 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 124547 fontsize:S text:124.547 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 115392 fontsize:S text:115.392 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 101442 fontsize:S text:101.442 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 91391 fontsize:S text:91.391 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201612" title="Lamezia Terme" nonfiltered="3863" processed="3854" dbindex="83873">

Lamezia Terme s un municipi itali, situat a la regi de Calbria i a la provncia de Catanzaro. L'any 2001 tenia 70.501 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:600 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:75000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:18282
  bar:1871 from:0 till:21226
  bar:1881 from:0 till:22847
  bar:1901 from:0 till:29372
  bar:1911 from:0 till:30167
  bar:1921 from:0 till:35381
  bar:1931 from:0 till:40298
  bar:1936 from:0 till:41627
  bar:1951 from:0 till:52180
  bar:1961 from:0 till:53738
  bar:1971 from:0 till:56018
  bar:1981 from:0 till:63989
  bar:1991 from:0 till:70114
  bar:2001 from:0 till:70501

PlotData=
  bar:1861 at: 18282 fontsize:S text:18.282 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 21226 fontsize:S text:21.226 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 22847 fontsize:S text:22.847 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 29372 fontsize:S text:29.372 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 30167 fontsize:S text:30.167 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 35381 fontsize:S text:35.381 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 40298 fontsize:S text:40.298 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 41627 fontsize:S text:41.627 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 52180 fontsize:S text:52.180 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 53738 fontsize:S text:53.738 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 56018 fontsize:S text:56.018 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 63989 fontsize:S text:63.989 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 70114 fontsize:S text:70.114 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 70501 fontsize:S text:70.501 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201613" title="L'Aquila" nonfiltered="3864" processed="3855" dbindex="83874">

L'Aquila s un municipi itali, capital de la regi dels Abruos i de la provncia de L'Aquila. L'any 2006 tenia 72.283 habitants.

Geografia.

Localitzaci.
El territori del municipi s'estn vastament al llarg de les direccions de les carreteres SS17, SS80 i SS5 bis.

Est situada en una conca on hi passa el riu Aterno, i t una alada superior als 700 metres sobre el nivell del mar, la qual cosa el converteix en el nucli ms poblat de ms de 500 metres de cota.

Clima.
El clima s sever, amb temperatures que durant els mesos d'hivern han arribat a temperatures rcord com ara -27,8 C, registrada a l'aeroport de Preturo al gener de 1985. Durant l'estiu, en canvi, s'arriben a superar els 30C. Les precipitacions sn relativament abundants (al voltant dels 750mm anuals), per menors que d'altres territoris amb menys altitud.

A l'hivern, la neu s freqent i pot romandre al sl durant diversos dies. Donada la seva posici al bell mig de la vall, entremig de muntanyes, les diferncies trmiques entre el dia i la nit poden ser molt elevades en perodes d'alta pressi atmosfrica.

Fauna.
L'exponent ms imponent de la fauna de la zona de l'Aquila s l's bru, en una subespcie endmica dels apenins, d'una mida relativament reduda. Tamb s'hi troben exemplars del llop dels apenins. El gat mesquer, el senglar, la daina i el cabirol sn d'altres mamfers de relleu que s'hi poden trobar. Menys extens que en altres rees properes tamb hi trobem l'isard, reintrodut recentment.

D'entre les aus rapaces mereixen una menci l'guila reial i el falc.

Histria.
Fundada per encrrec de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic a l'entorn del 1230 amb el nom d'Aquila, esdindr Aquila degli Abruzzi l'any 1861 i al 1939, per decret del Ministeri de l'Interior, L'Aquila.

Segons alguns investigadors, les intencions del seu fundador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic, eren que la ciutat fs una nova Jerusalem i, segons una teoria ms recent (de Luca Ceccarelli), els edificis ms importants de la ciutat van ser construts respectant el dibuix d'guila (constellaci).

L'Aquila s una ciutat particular, nica a l'Edat Mitjana italiana, nascuda no per una casualitat, sin per projecte segons un disseny harmnic que no troba precedents en la histria de l'arquitectura urbana (un cas similar, l'any 1703, va ser el disseny de Sant Petersburg. Va ser constituda de la uni de moltes viles de la zona (99, segons la tradici local), cadascuna de les quals va construir un barri que queds lligat a la vila nodrissa i va ser considerat part del mateix al voltant d'un segle. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201614" title="Latina" nonfiltered="3865" processed="3856" dbindex="83875">

Latina s un municipi itali, situat a la regi del Laci i capital de la provncia de Latina. L'any 2006 tenia 113.925 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:150000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:407
  bar:1881 from:0 till:509
  bar:1901 from:0 till:916
  bar:1911 from:0 till:990
  bar:1921 from:0 till:1227
  bar:1931 from:0 till:1812
  bar:1936 from:0 till:19654
  bar:1951 from:0 till:35187
  bar:1961 from:0 till:49331
  bar:1971 from:0 till:78210
  bar:1981 from:0 till:93738
  bar:1991 from:0 till:106203
  bar:2001 from:0 till:107898

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 407 fontsize:S text:407 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 509 fontsize:S text:509 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 916 fontsize:S text:916 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 990 fontsize:S text:990 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 1227 fontsize:S text:1.227 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 1812 fontsize:S text:1.812 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 19654 fontsize:S text:19.654 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 35187 fontsize:S text:35.187 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 49331 fontsize:S text:49.331 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 78210 fontsize:S text:78.210 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 93738 fontsize:S text:93.738 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 106203 fontsize:S text:106.203 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 107898 fontsize:S text:107.898 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201615" title="Lecco" nonfiltered="3866" processed="3857" dbindex="83876">

Lecco s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Lecco. L'any 2006 tenia 47.007 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 16224
  bar:1871 from:0 till: 18083
  bar:1881 from:0 till: 19964
  bar:1901 from:0 till: 25191
  bar:1911 from:0 till: 30020
  bar:1921 from:0 till: 31044
  bar:1931 from:0 till: 33557
  bar:1936 from:0 till: 36973
  bar:1951 from:0 till: 42454
  bar:1961 from:0 till: 48230
  bar:1971 from:0 till: 53230
  bar:1981 from:0 till: 51377
  bar:1991 from:0 till: 45872
  bar:2001 from:0 till: 45501

PlotData=

  bar:1861 at: 16224 fontsize:S text: 16.224 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 18083 fontsize:S text: 18.083 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 19964 fontsize:S text: 19.964 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 25191 fontsize:S text: 25.191 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 30020 fontsize:S text: 30.020 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 31044 fontsize:S text: 31.044 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 33557 fontsize:S text: 33.557 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 36973 fontsize:S text: 36.973 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 42454 fontsize:S text: 42.454 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 48230 fontsize:S text: 48.230 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 53230 fontsize:S text: 53.230 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 51377 fontsize:S text: 51.377 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 45872 fontsize:S text: 45.872 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 45501 fontsize:S text: 45.501 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201616" title="Legnano" nonfiltered="3867" processed="3858" dbindex="83877">

Legnano s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2005 tenia 56.622 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 6501
  bar:1871 from:0 till: 6949
  bar:1881 from:0 till: 8098
  bar:1901 from:0 till: 18364
  bar:1911 from:0 till: 25087
  bar:1921 from:0 till: 27218
  bar:1931 from:0 till: 29556
  bar:1936 from:0 till: 31961
  bar:1951 from:0 till: 38014
  bar:1961 from:0 till: 42473
  bar:1971 from:0 till: 47736
  bar:1981 from:0 till: 49687
  bar:1991 from:0 till: 50018
  bar:2001 from:0 till: 53797

PlotData=

  bar:1861 at: 6501 fontsize:S text: 6.501 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 6949 fontsize:S text: 6.949 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 8098 fontsize:S text: 8.098 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 18364 fontsize:S text: 18.364 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 25087 fontsize:S text: 25.087 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 27218 fontsize:S text: 27.218 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 29556 fontsize:S text: 29.556 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 31961 fontsize:S text: 31.961 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 38014 fontsize:S text: 38.014 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 42473 fontsize:S text: 42.473 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 47736 fontsize:S text: 47.736 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 49687 fontsize:S text: 49.687 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 50018 fontsize:S text: 50.018 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 53797 fontsize:S text: 53.797 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201617" title="Licata" nonfiltered="3868" processed="3859" dbindex="83878">

Licata s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia d'Agrigent. L'any 2005 tenia 39.091 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 14652
  bar:1871 from:0 till: 15820
  bar:1881 from:0 till: 17589
  bar:1901 from:0 till: 22993
  bar:1911 from:0 till: 25018
  bar:1921 from:0 till: 26144
  bar:1931 from:0 till: 30206
  bar:1936 from:0 till: 31611
  bar:1951 from:0 till: 37258
  bar:1961 from:0 till: 38655
  bar:1971 from:0 till: 41214
  bar:1981 from:0 till: 41541
  bar:1991 from:0 till: 41300
  bar:2001 from:0 till: 37976

PlotData=

  bar:1861 at: 14652 fontsize:S text: 14.652 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 15820 fontsize:S text: 15.820 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 17589 fontsize:S text: 17.589 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 22993 fontsize:S text: 22.993 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 25018 fontsize:S text: 25.018 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 26144 fontsize:S text: 26.144 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 30206 fontsize:S text: 30.206 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 31611 fontsize:S text: 31.611 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 37258 fontsize:S text: 37.258 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 38655 fontsize:S text: 38.655 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 41214 fontsize:S text: 41.214 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 41541 fontsize:S text: 41.541 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 41300 fontsize:S text: 41.300 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 37976 fontsize:S text: 37.976 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201618" title="Lodi" nonfiltered="3869" processed="3860" dbindex="83879">

Lodi s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Lodi. L'any 2006 tenia 42.737 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 26054
  bar:1871 from:0 till: 25514
  bar:1881 from:0 till: 25478
  bar:1901 from:0 till: 26827
  bar:1911 from:0 till: 27057
  bar:1921 from:0 till: 27490
  bar:1931 from:0 till: 29839
  bar:1936 from:0 till: 30636
  bar:1951 from:0 till: 35320
  bar:1961 from:0 till: 38158
  bar:1971 from:0 till: 44422
  bar:1981 from:0 till: 43282
  bar:1991 from:0 till: 42250
  bar:2001 from:0 till: 40805

PlotData=

  bar:1861 at: 26054 fontsize:S text: 26.054 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 25514 fontsize:S text: 25.514 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 25478 fontsize:S text: 25.478 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 26827 fontsize:S text: 26.827 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 27057 fontsize:S text: 27.057 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 27490 fontsize:S text: 27.490 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 29839 fontsize:S text: 29.839 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 30636 fontsize:S text: 30.636 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 35320 fontsize:S text: 35.320 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 38158 fontsize:S text: 38.158 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 44422 fontsize:S text: 44.422 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 43282 fontsize:S text: 43.282 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 42250 fontsize:S text: 42.250 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 40805 fontsize:S text: 40.805 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201619" title="Macerata" nonfiltered="3870" processed="3861" dbindex="83880">

Macerata s un municipi itali, situat a la regi de les Marques i a la provncia de Macerata. L'any 2006 tenia 42.568 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 19475
  bar:1871 from:0 till: 19800
  bar:1881 from:0 till: 20263
  bar:1901 from:0 till: 22473
  bar:1911 from:0 till: 22631
  bar:1921 from:0 till: 24299
  bar:1931 from:0 till: 25381
  bar:1936 from:0 till: 26708
  bar:1951 from:0 till: 31514
  bar:1961 from:0 till: 38338
  bar:1971 from:0 till: 43537
  bar:1981 from:0 till: 43782
  bar:1991 from:0 till: 43040
  bar:2001 from:0 till: 40875

PlotData=

  bar:1861 at: 19475 fontsize:S text: 19.475 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 19800 fontsize:S text: 19.800 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 20263 fontsize:S text: 20.263 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 22473 fontsize:S text: 22.473 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 22631 fontsize:S text: 22.631 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 24299 fontsize:S text: 24.299 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 25381 fontsize:S text: 25.381 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 26708 fontsize:S text: 26.708 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 31514 fontsize:S text: 31.514 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 38338 fontsize:S text: 38.338 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 43537 fontsize:S text: 43.537 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 43782 fontsize:S text: 43.782 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 43040 fontsize:S text: 43.040 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 40875 fontsize:S text: 40.875 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201620" title="Manfredonia" nonfiltered="3871" processed="3862" dbindex="83881">

Manfredonia s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Foggia. L'any 2006 tenia 57.207 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:60000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 7513
  bar:1871 from:0 till: 7588
  bar:1881 from:0 till: 9016
  bar:1901 from:0 till: 11013
  bar:1911 from:0 till: 12704
  bar:1921 from:0 till: 13964
  bar:1931 from:0 till: 17443
  bar:1936 from:0 till: 20003
  bar:1951 from:0 till: 29925
  bar:1961 from:0 till: 37157
  bar:1971 from:0 till: 45520
  bar:1981 from:0 till: 53030
  bar:1991 from:0 till: 58318
  bar:2001 from:0 till: 57704

PlotData=

  bar:1861 at: 7513 fontsize:S text: 7.513 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 7588 fontsize:S text: 7.588 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 9016 fontsize:S text: 9.016 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 11013 fontsize:S text: 11.013 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 12704 fontsize:S text: 12.704 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 13964 fontsize:S text: 13.964 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 17443 fontsize:S text: 17.443 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 20003 fontsize:S text: 20.003 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 29925 fontsize:S text: 29.925 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 37157 fontsize:S text: 37.157 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 45520 fontsize:S text: 45.520 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 53030 fontsize:S text: 53.030 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 58318 fontsize:S text: 58.318 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 57704 fontsize:S text: 57.704 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201621" title="Marano di Napoli" nonfiltered="3872" processed="3863" dbindex="83882">

Marano di Napoli s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 58.938 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:60000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:5439
  bar:1871 from:0 till:5625
  bar:1881 from:0 till:6661
  bar:1901 from:0 till:7958
  bar:1911 from:0 till:9242
  bar:1921 from:0 till:10510
  bar:1931 from:0 till:12597
  bar:1936 from:0 till:13481
  bar:1951 from:0 till:16634
  bar:1961 from:0 till:19285
  bar:1971 from:0 till:30307
  bar:1981 from:0 till:41571
  bar:1991 from:0 till:47961
  bar:2001 from:0 till:57448

PlotData=
  bar:1861 at: 5439 fontsize:S text:5.439 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 5625 fontsize:S text:5.625 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 6661 fontsize:S text:6.661 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 7958 fontsize:S text:7.958 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 9242 fontsize:S text:9.242 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 10510 fontsize:S text:10.510 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 12597 fontsize:S text:12.597 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 13481 fontsize:S text:13.481 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 16634 fontsize:S text:16.634 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 19285 fontsize:S text:19.285 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 30307 fontsize:S text:30.307 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 41571 fontsize:S text:41.571 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 47961 fontsize:S text:47.961 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 57448 fontsize:S text:57.448 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201623" title="Marcianise" nonfiltered="3873" processed="3864" dbindex="83883">

Marcianise s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Caserta. L'any 2004 tenia 43.139 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:40000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:8867
  bar:1871 from:0 till:9571
  bar:1881 from:0 till:11138
  bar:1901 from:0 till:12891
  bar:1911 from:0 till:14071
  bar:1921 from:0 till:15204
  bar:1931 from:0 till:16767
  bar:1936 from:0 till:17898
  bar:1951 from:0 till:21230
  bar:1961 from:0 till:24485
  bar:1971 from:0 till:28431
  bar:1981 from:0 till:33310
  bar:1991 from:0 till:35929
  bar:2001 from:0 till:39876

PlotData=
  bar:1861 at: 8867 fontsize:S text:8.867 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 9571 fontsize:S text:9.571 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 11138 fontsize:S text:11.138 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 12891 fontsize:S text:12.891 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 14071 fontsize:S text:14.071 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 15204 fontsize:S text:15.204 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 16767 fontsize:S text:16.767 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 17898 fontsize:S text:17.898 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 21230 fontsize:S text:21.230 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 24485 fontsize:S text:24.485 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 28431 fontsize:S text:28.431 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 33310 fontsize:S text:33.310 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 35929 fontsize:S text:35.929 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 39876 fontsize:S text:39.876 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201624" title="Marsala" nonfiltered="3874" processed="3865" dbindex="83884">

Marsala s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Trapani. L'any 2006 tenia 82.337 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:85000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 29012
  bar:1871 from:0 till: 31384
  bar:1881 from:0 till: 36903
  bar:1901 from:0 till: 53173
  bar:1911 from:0 till: 63803
  bar:1921 from:0 till: 70442
  bar:1931 from:0 till: 52804
  bar:1936 from:0 till: 57171
  bar:1951 from:0 till: 68886
  bar:1961 from:0 till: 74786
  bar:1971 from:0 till: 73492
  bar:1981 from:0 till: 79175
  bar:1991 from:0 till: 80177
  bar:2001 from:0 till: 77784

PlotData=

  bar:1861 at: 29012 fontsize:S text: 29.012 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 31384 fontsize:S text: 31.384 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 36903 fontsize:S text: 36.903 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 53173 fontsize:S text: 53.173 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 63803 fontsize:S text: 63.803 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 70442 fontsize:S text: 70.442 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 52804 fontsize:S text: 52.804 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 57171 fontsize:S text: 57.171 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 68886 fontsize:S text: 68.886 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 74786 fontsize:S text: 74.786 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 73492 fontsize:S text: 73.492 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 79175 fontsize:S text: 79.175 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 80177 fontsize:S text: 80.177 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 77784 fontsize:S text: 77.784 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201625" title="Martina Franca" nonfiltered="3875" processed="3866" dbindex="83885">

Martina Franca s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Trent. L'any 2004 tenia 490.951.105 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 16767
  bar:1871 from:0 till: 18132
  bar:1881 from:0 till: 19355
  bar:1901 from:0 till: 25287
  bar:1911 from:0 till: 25109
  bar:1921 from:0 till: 33624
  bar:1931 from:0 till: 38045
  bar:1936 from:0 till: 32629
  bar:1951 from:0 till: 36018
  bar:1961 from:0 till: 37460
  bar:1971 from:0 till: 39234
  bar:1981 from:0 till: 43086
  bar:1991 from:0 till: 45404
  bar:2001 from:0 till: 48756

PlotData=

  bar:1861 at: 16767 fontsize:S text: 16.767 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 18132 fontsize:S text: 18.132 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 19355 fontsize:S text: 19.355 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 25287 fontsize:S text: 25.287 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 25109 fontsize:S text: 25.109 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 33624 fontsize:S text: 33.624 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 38045 fontsize:S text: 38.045 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 32629 fontsize:S text: 32.629 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 36018 fontsize:S text: 36.018 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 37460 fontsize:S text: 37.460 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 39234 fontsize:S text: 39.234 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 43086 fontsize:S text: 43.086 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 45404 fontsize:S text: 45.404 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 48756 fontsize:S text: 48.756 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201626" title="Massa (Toscana)" nonfiltered="3876" processed="3867" dbindex="83886">

Massa s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Massa-Carrara. L'any 2006 tenia 69.504 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:70000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 15319
  bar:1871 from:0 till: 17853
  bar:1881 from:0 till: 19780
  bar:1901 from:0 till: 26118
  bar:1911 from:0 till: 30484
  bar:1921 from:0 till: 34370
  bar:1931 from:0 till: 39722
  bar:1936 from:0 till: 41819
  bar:1951 from:0 till: 50441
  bar:1961 from:0 till: 56988
  bar:1971 from:0 till: 62922
  bar:1981 from:0 till: 65687
  bar:1991 from:0 till: 66737
  bar:2001 from:0 till: 66769

PlotData=

  bar:1861 at: 15319 fontsize:S text: 15.319 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 17853 fontsize:S text: 17.853 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 19780 fontsize:S text: 19.780 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 26118 fontsize:S text: 26.118 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 30484 fontsize:S text: 30.484 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 34370 fontsize:S text: 34.370 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 39722 fontsize:S text: 39.722 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 41819 fontsize:S text: 41.819 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 50441 fontsize:S text: 50.441 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 56988 fontsize:S text: 56.988 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 62922 fontsize:S text: 62.922 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 65687 fontsize:S text: 65.687 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 66737 fontsize:S text: 66.737 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 66769 fontsize:S text: 66.769 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201627" title="Matera" nonfiltered="3877" processed="3868" dbindex="83887">

Matera s un municipi itali, situat a la regi de Basilicata i a la provncia de Matera. L'any 2006 tenia 59.738 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:60000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 14434
  bar:1871 from:0 till: 14399
  bar:1881 from:0 till: 15593
  bar:1901 from:0 till: 17081
  bar:1911 from:0 till: 17726
  bar:1921 from:0 till: 18357
  bar:1931 from:0 till: 20163
  bar:1936 from:0 till: 22069
  bar:1951 from:0 till: 30390
  bar:1961 from:0 till: 38562
  bar:1971 from:0 till: 44513
  bar:1981 from:0 till: 50712
  bar:1991 from:0 till: 54919
  bar:2001 from:0 till: 57785

PlotData=

  bar:1861 at: 14434 fontsize:S text: 14.434 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 14399 fontsize:S text: 14.399 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 15593 fontsize:S text: 15.593 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 17081 fontsize:S text: 17.081 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 17726 fontsize:S text: 17.726 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 18357 fontsize:S text: 18.357 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 20163 fontsize:S text: 20.163 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 22069 fontsize:S text: 22.069 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 30390 fontsize:S text: 30.390 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 38562 fontsize:S text: 38.562 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 44513 fontsize:S text: 44.513 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 50712 fontsize:S text: 50.712 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 54919 fontsize:S text: 54.919 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 57785 fontsize:S text: 57.785 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201628" title="Mazara del Vallo" nonfiltered="3878" processed="3869" dbindex="83888">

Mazara del Vallo s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Trapani. L'any 2001 tenia 50.377 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 11068
  bar:1871 from:0 till: 12180
  bar:1881 from:0 till: 13341
  bar:1901 from:0 till: 20006
  bar:1911 from:0 till: 25251
  bar:1921 from:0 till: 22849
  bar:1931 from:0 till: 24360
  bar:1936 from:0 till: 25978
  bar:1951 from:0 till: 33121
  bar:1961 from:0 till: 36757
  bar:1971 from:0 till: 38635
  bar:1981 from:0 till: 43748
  bar:1991 from:0 till: 47750
  bar:2001 from:0 till: 50377

PlotData=

  bar:1861 at: 11068 fontsize:S text: 11.068 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 12180 fontsize:S text: 12.180 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 13341 fontsize:S text: 13.341 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 20006 fontsize:S text: 20.006 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 25251 fontsize:S text: 25.251 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 22849 fontsize:S text: 22.849 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 24360 fontsize:S text: 24.360 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 25978 fontsize:S text: 25.978 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 33121 fontsize:S text: 33.121 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 36757 fontsize:S text: 36.757 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 38635 fontsize:S text: 38.635 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 43748 fontsize:S text: 43.748 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 47750 fontsize:S text: 47.750 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50377 fontsize:S text: 50.377 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201629" title="Misterbianco" nonfiltered="3879" processed="3870" dbindex="83889">

Misterbianco s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 46.982 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 6279
  bar:1871 from:0 till: 6322
  bar:1881 from:0 till: 7508
  bar:1901 from:0 till: 9203
  bar:1911 from:0 till: 10962
  bar:1921 from:0 till: 10080
  bar:1931 from:0 till: 10773
  bar:1936 from:0 till: 11387
  bar:1951 from:0 till: 12703
  bar:1961 from:0 till: 15554
  bar:1971 from:0 till: 18836
  bar:1981 from:0 till: 29858
  bar:1991 from:0 till: 40785
  bar:2001 from:0 till: 43995

PlotData=

  bar:1861 at: 6279 fontsize:S text: 6.279 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 6322 fontsize:S text: 6.322 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 7508 fontsize:S text: 7.508 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 9203 fontsize:S text: 9.203 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 10962 fontsize:S text: 10.962 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 10080 fontsize:S text: 10.080 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 10773 fontsize:S text: 10.773 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 11387 fontsize:S text: 11.387 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 12703 fontsize:S text: 12.703 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 15554 fontsize:S text: 15.554 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 18836 fontsize:S text: 18.836 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 29858 fontsize:S text: 29.858 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 40785 fontsize:S text: 40.785 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 43995 fontsize:S text: 43.995 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201631" title="Modica" nonfiltered="3880" processed="3871" dbindex="83890">

Modica s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Ragusa. L'any 2007 tenia 54.005 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:65000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 32492
  bar:1871 from:0 till: 34933
  bar:1881 from:0 till: 43254
  bar:1901 from:0 till: 52354
  bar:1911 from:0 till: 59932
  bar:1921 from:0 till: 64637
  bar:1931 from:0 till: 49703
  bar:1936 from:0 till: 41170
  bar:1951 from:0 till: 43810
  bar:1961 from:0 till: 44050
  bar:1971 from:0 till: 44131
  bar:1981 from:0 till: 47537
  bar:1991 from:0 till: 50529
  bar:2001 from:0 till: 52639

PlotData=

  bar:1861 at: 32492 fontsize:S text: 32.492 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 34933 fontsize:S text: 34.933 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 43254 fontsize:S text: 43.254 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 52354 fontsize:S text: 52.354 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 59932 fontsize:S text: 59.932 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 64637 fontsize:S text: 64.637 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 49703 fontsize:S text: 49.703 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 41170 fontsize:S text: 41.170 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 43810 fontsize:S text: 43.810 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 44050 fontsize:S text: 44.050 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 44131 fontsize:S text: 44.131 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 47537 fontsize:S text: 47.537 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 50529 fontsize:S text: 50.529 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 52639 fontsize:S text: 52.639 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201632" title="Molfetta" nonfiltered="3881" processed="3872" dbindex="83891">

Molfetta s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 59.835 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:70000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 25528
  bar:1871 from:0 till: 27251
  bar:1881 from:0 till: 30466
  bar:1901 from:0 till: 40641
  bar:1911 from:0 till: 45413
  bar:1921 from:0 till: 50299
  bar:1931 from:0 till: 48574
  bar:1936 from:0 till: 49361
  bar:1951 from:0 till: 55962
  bar:1961 from:0 till: 61684
  bar:1971 from:0 till: 63625
  bar:1981 from:0 till: 65625
  bar:1991 from:0 till: 66839
  bar:2001 from:0 till: 62546

PlotData=

  bar:1861 at: 25528 fontsize:S text: 25.528 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 27251 fontsize:S text: 27.251 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 30466 fontsize:S text: 30.466 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 40641 fontsize:S text: 40.641 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 45413 fontsize:S text: 45.413 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 50299 fontsize:S text: 50.299 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 48574 fontsize:S text: 48.574 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 49361 fontsize:S text: 49.361 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 55962 fontsize:S text: 55.962 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 61684 fontsize:S text: 61.684 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 63625 fontsize:S text: 63.625 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 65625 fontsize:S text: 65.625 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 66839 fontsize:S text: 66.839 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 62546 fontsize:S text: 62.546 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201633" title="Moncalieri" nonfiltered="3882" processed="3873" dbindex="83892">

Moncalieri s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2005 tenia 55.983 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:65000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 10680
  bar:1871 from:0 till: 10926
  bar:1881 from:0 till: 11983
  bar:1901 from:0 till: 12267
  bar:1911 from:0 till: 13535
  bar:1921 from:0 till: 15566
  bar:1931 from:0 till: 21018
  bar:1936 from:0 till: 21181
  bar:1951 from:0 till: 26039
  bar:1961 from:0 till: 34857
  bar:1971 from:0 till: 56115
  bar:1981 from:0 till: 64035
  bar:1991 from:0 till: 59700
  bar:2001 from:0 till: 53350

PlotData=

  bar:1861 at: 10680 fontsize:S text: 10.680 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 10926 fontsize:S text: 10.926 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 11983 fontsize:S text: 11.983 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 12267 fontsize:S text: 12.267 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 13535 fontsize:S text: 13.535 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 15566 fontsize:S text: 15.566 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 21018 fontsize:S text: 21.018 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 21181 fontsize:S text: 21.181 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 26039 fontsize:S text: 26.039 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 34857 fontsize:S text: 34.857 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 56115 fontsize:S text: 56.115 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 64035 fontsize:S text: 64.035 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 59700 fontsize:S text: 59.700 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 53350 fontsize:S text: 53.350 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201634" title="Monopoli (Itlia)" nonfiltered="3883" processed="3874" dbindex="83893">

Monopoli s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 49.593 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 16486
  bar:1871 from:0 till: 18681
  bar:1881 from:0 till: 19608
  bar:1901 from:0 till: 22169
  bar:1911 from:0 till: 24697
  bar:1921 from:0 till: 24729
  bar:1931 from:0 till: 26746
  bar:1936 from:0 till: 28856
  bar:1951 from:0 till: 34437
  bar:1961 from:0 till: 37095
  bar:1971 from:0 till: 40487
  bar:1981 from:0 till: 44155
  bar:1991 from:0 till: 46733
  bar:2001 from:0 till: 46708

PlotData=

  bar:1861 at: 16486 fontsize:S text: 16.486 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 18681 fontsize:S text: 18.681 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 19608 fontsize:S text: 19.608 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 22169 fontsize:S text: 22.169 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 24697 fontsize:S text: 24.697 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 24729 fontsize:S text: 24.729 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 26746 fontsize:S text: 26.746 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 28856 fontsize:S text: 28.856 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 34437 fontsize:S text: 34.437 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 37095 fontsize:S text: 37.095 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 40487 fontsize:S text: 40.487 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 44155 fontsize:S text: 44.155 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 46733 fontsize:S text: 46.733 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 46708 fontsize:S text: 46.708 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201635" title="Montesilvano" nonfiltered="3884" processed="3875" dbindex="83894">

Montesilvano s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de Pescara. L'any 2005 tenia 44.687 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:45000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:2253
  bar:1871 from:0 till:2504
  bar:1881 from:0 till:2605
  bar:1901 from:0 till:3607
  bar:1911 from:0 till:3905
  bar:1921 from:0 till:4510
  bar:1931 from:0 till:5433
  bar:1936 from:0 till:5909
  bar:1951 from:0 till:7387
  bar:1961 from:0 till:10420
  bar:1971 from:0 till:18265
  bar:1981 from:0 till:29240
  bar:1991 from:0 till:35153
  bar:2001 from:0 till:40700

PlotData=
  bar:1861 at: 2253 fontsize:S text:2.253 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 2504 fontsize:S text:2.504 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 2605 fontsize:S text:2.605 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 3607 fontsize:S text:3.607 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 3905 fontsize:S text:3.905 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 4510 fontsize:S text:4.510 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 5433 fontsize:S text:5.433 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 5909 fontsize:S text:5.909 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 7387 fontsize:S text:7.387 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 10420 fontsize:S text:10.420 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 18265 fontsize:S text:18.265 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 29240 fontsize:S text:29.240 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 35153 fontsize:S text:35.153 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 40700 fontsize:S text:40.700 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201636" title="Nettuno" nonfiltered="3885" processed="3876" dbindex="83895">

Nettuno s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 42.361 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:40000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:1372
  bar:1881 from:0 till:2515
  bar:1901 from:0 till:4707
  bar:1911 from:0 till:4652
  bar:1921 from:0 till:6686
  bar:1931 from:0 till:9320
  bar:1936 from:0 till:10118
  bar:1951 from:0 till:13893
  bar:1961 from:0 till:18620
  bar:1971 from:0 till:24811
  bar:1981 from:0 till:29423
  bar:1991 from:0 till:33827
  bar:2001 from:0 till:36080

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 1372 fontsize:S text:1.372 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 2515 fontsize:S text:2.515 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 4707 fontsize:S text:4.707 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 4652 fontsize:S text:4.652 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 6686 fontsize:S text:6.686 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 9320 fontsize:S text:9.320 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 10118 fontsize:S text:10.118 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 13893 fontsize:S text:13.893 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 18620 fontsize:S text:18.620 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 24811 fontsize:S text:24.811 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 29423 fontsize:S text:29.423 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 33827 fontsize:S text:33.827 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 36080 fontsize:S text:36.080 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201637" title="Nichelino" nonfiltered="3886" processed="3877" dbindex="83896">

Nichelino s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2005 tenia 48.414 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 1641
  bar:1871 from:0 till: 1643
  bar:1881 from:0 till: 1696
  bar:1901 from:0 till: 1832
  bar:1911 from:0 till: 2175
  bar:1921 from:0 till: 2440
  bar:1931 from:0 till: 5460
  bar:1936 from:0 till: 5841
  bar:1951 from:0 till: 7257
  bar:1961 from:0 till: 14907
  bar:1971 from:0 till: 44837
  bar:1981 from:0 till: 44311
  bar:1991 from:0 till: 44069
  bar:2001 from:0 till: 47791

PlotData=

  bar:1861 at: 1641 fontsize:S text: 1.641 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 1643 fontsize:S text: 1.643 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 1696 fontsize:S text: 1.696 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 1832 fontsize:S text: 1.832 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 2175 fontsize:S text: 2.175 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 2440 fontsize:S text: 2.440 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 5460 fontsize:S text: 5.460 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 5841 fontsize:S text: 5.841 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 7257 fontsize:S text: 7.257 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 14907 fontsize:S text: 14.907 shift:(-14,5)
  bar:1971 at: 44837 fontsize:S text: 44.837 shift:(-16,5)
  bar:1981 at: 44311 fontsize:S text: 44.311 shift:(-14,5)
  bar:1991 at: 44069 fontsize:S text: 44.069 shift:(-10,3)
  bar:2001 at: 47791 fontsize:S text: 47.791 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201639" title="Nocera Inferiore" nonfiltered="3887" processed="3878" dbindex="83897">

Nocera Inferiore s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2004 tenia 47.932 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:50000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:14121
  bar:1871 from:0 till:12690
  bar:1881 from:0 till:16388
  bar:1901 from:0 till:20064
  bar:1911 from:0 till:22694
  bar:1921 from:0 till:24306
  bar:1931 from:0 till:26523
  bar:1936 from:0 till:29347
  bar:1951 from:0 till:35955
  bar:1961 from:0 till:43050
  bar:1971 from:0 till:48172
  bar:1981 from:0 till:46954
  bar:1991 from:0 till:49053
  bar:2001 from:0 till:46540

PlotData=
  bar:1861 at: 14121 fontsize:S text:14.121 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 12690 fontsize:S text:12.690 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 16388 fontsize:S text:16.388 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 20064 fontsize:S text:20.064 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 22694 fontsize:S text:22.694 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 24306 fontsize:S text:24.306 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 26523 fontsize:S text:26.523 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 29347 fontsize:S text:29.347 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 35955 fontsize:S text:35.955 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 43050 fontsize:S text:43.050 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 48172 fontsize:S text:48.172 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 46954 fontsize:S text:46.954 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 49053 fontsize:S text:49.053 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 46540 fontsize:S text:46.540 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201640" title="Novara" nonfiltered="3888" processed="3879" dbindex="83898">

Novara s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Novara. L'any 2006 tenia 102.630 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:150000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 25144
  bar:1871 from:0 till: 29674
  bar:1881 from:0 till: 32782
  bar:1901 from:0 till: 44249
  bar:1911 from:0 till: 53657
  bar:1921 from:0 till: 55447
  bar:1931 from:0 till: 60855
  bar:1936 from:0 till: 62570
  bar:1951 from:0 till: 69395
  bar:1961 from:0 till: 87704
  bar:1971 from:0 till: 100687
  bar:1981 from:0 till: 102086
  bar:1991 from:0 till: 101112
  bar:2001 from:0 till: 100910

PlotData=

  bar:1861 at: 25144 fontsize:S text: 25.144 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 29674 fontsize:S text: 29.674 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 32782 fontsize:S text: 32.782 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 44249 fontsize:S text: 44.249 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 53657 fontsize:S text: 53.657 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 55447 fontsize:S text: 55.447 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 60855 fontsize:S text: 60.855 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 62570 fontsize:S text: 62.570 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 69395 fontsize:S text: 69.395 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 87704 fontsize:S text: 87.704 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 100687 fontsize:S text: 100.687 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 102086 fontsize:S text: 102.086 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 101112 fontsize:S text: 101.112 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 100910 fontsize:S text: 100.910 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201641" title="Paderno Dugnano" nonfiltered="3889" processed="3880" dbindex="83899">

Paderno Dugnano s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 46.921 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 5869
  bar:1871 from:0 till: 5966
  bar:1881 from:0 till: 5926
  bar:1901 from:0 till: 6420
  bar:1911 from:0 till: 7241
  bar:1921 from:0 till: 7782
  bar:1931 from:0 till: 9741
  bar:1936 from:0 till: 10586
  bar:1951 from:0 till: 14218
  bar:1961 from:0 till: 31704
  bar:1971 from:0 till: 35172
  bar:1981 from:0 till: 39129
  bar:1991 from:0 till: 43963
  bar:2001 from:0 till: 45444

PlotData=

  bar:1861 at: 5869 fontsize:S text: 5.869 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 5966 fontsize:S text: 5.966 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 5926 fontsize:S text: 5.926 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 6420 fontsize:S text: 6.420 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 7241 fontsize:S text: 7.241 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 7782 fontsize:S text: 7.782 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 9741 fontsize:S text: 9.741 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 10586 fontsize:S text: 10.586 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 14218 fontsize:S text: 14.218 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 31704 fontsize:S text: 31.704 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 35172 fontsize:S text: 35.172 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 39129 fontsize:S text: 39.129 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 43963 fontsize:S text: 43.963 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 45444 fontsize:S text: 45.444 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201642" title="Patern" nonfiltered="3890" processed="3881" dbindex="83900">

Patern s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 49.131 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 14219
  bar:1871 from:0 till: 14920
  bar:1881 from:0 till: 16233
  bar:1901 from:0 till: 21282
  bar:1911 from:0 till: 27059
  bar:1921 from:0 till: 32212
  bar:1931 from:0 till: 28105
  bar:1936 from:0 till: 30021
  bar:1951 from:0 till: 34264
  bar:1961 from:0 till: 40899
  bar:1971 from:0 till: 41830
  bar:1981 from:0 till: 43432
  bar:1991 from:0 till: 44266
  bar:2001 from:0 till: 45725

PlotData=

  bar:1861 at: 14219 fontsize:S text: 14.219 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 14920 fontsize:S text: 14.920 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 16233 fontsize:S text: 16.233 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 21282 fontsize:S text: 21.282 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 27059 fontsize:S text: 27.059 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 32212 fontsize:S text: 32.212 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 28105 fontsize:S text: 28.105 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 30021 fontsize:S text: 30.021 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 34264 fontsize:S text: 34.264 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 40899 fontsize:S text: 40.899 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 41830 fontsize:S text: 41.830 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 43432 fontsize:S text: 43.432 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 44266 fontsize:S text: 44.266 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 45725 fontsize:S text: 45.725 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201643" title="Pomezia" nonfiltered="3891" processed="3882" dbindex="83901">

Pomezia s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 52.571 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:45000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:254
  bar:1881 from:0 till:327
  bar:1901 from:0 till:504
  bar:1911 from:0 till:619
  bar:1921 from:0 till:787
  bar:1931 from:0 till:1110
  bar:1936 from:0 till:1372
  bar:1951 from:0 till:3842
  bar:1961 from:0 till:6772
  bar:1971 from:0 till:19040
  bar:1981 from:0 till:29925
  bar:1991 from:0 till:37512
  bar:2001 from:0 till:43960

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 254 fontsize:S text:254 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 327 fontsize:S text:327 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 504 fontsize:S text:504 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 619 fontsize:S text:619 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 787 fontsize:S text:787 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 1110 fontsize:S text:1.110 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 1372 fontsize:S text:1.372 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 3842 fontsize:S text:3.842 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 6772 fontsize:S text:6.772 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 19040 fontsize:S text:19.040 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 29925 fontsize:S text:29.925 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 37512 fontsize:S text:37.512 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 43960 fontsize:S text:43.960 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201644" title="Pomigliano d'Arco" nonfiltered="3892" processed="3883" dbindex="83902">

Pomigliano d'Arco s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2001 tenia 40.519 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:45000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:8637
  bar:1871 from:0 till:9842
  bar:1881 from:0 till:9185
  bar:1901 from:0 till:10638
  bar:1911 from:0 till:10781
  bar:1921 from:0 till:12006
  bar:1931 from:0 till:13144
  bar:1936 from:0 till:13907
  bar:1951 from:0 till:19273
  bar:1961 from:0 till:21807
  bar:1971 from:0 till:30057
  bar:1981 from:0 till:38381
  bar:1991 from:0 till:43089
  bar:2001 from:0 till:40519

PlotData=
  bar:1861 at: 8637 fontsize:S text:8.637 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 9842 fontsize:S text:9.842 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 9185 fontsize:S text:9.185 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 10638 fontsize:S text:10.638 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 10781 fontsize:S text:10.781 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 12006 fontsize:S text:12.006 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 13144 fontsize:S text:13.144 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 13907 fontsize:S text:13.907 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 19273 fontsize:S text:19.273 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 21807 fontsize:S text:21.807 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 30057 fontsize:S text:30.057 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 38381 fontsize:S text:38.381 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 43089 fontsize:S text:43.089 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 40519 fontsize:S text:40.519 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201645" title="Pordenone" nonfiltered="3893" processed="3884" dbindex="83903">

Pordenone s un municipi itali, situat a la regi del Fril   Vencia Jlia i a la provncia de Por. L'any 2006 tenia 50.518 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:55000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:9561
  bar:1881 from:0 till:11152
  bar:1901 from:0 till:13642
  bar:1911 from:0 till:18141
  bar:1921 from:0 till:21927
  bar:1931 from:0 till:23481
  bar:1936 from:0 till:22174
  bar:1951 from:0 till:27171
  bar:1961 from:0 till:34055
  bar:1971 from:0 till:47364
  bar:1981 from:0 till:52094
  bar:1991 from:0 till:50192
  bar:2001 from:0 till:49122

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 9561 fontsize:S text:9.561 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 11152 fontsize:S text:11.152 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 13642 fontsize:S text:13.642 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 18141 fontsize:S text:18.141 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 21927 fontsize:S text:21.927 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 23481 fontsize:S text:23.481 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 22174 fontsize:S text:22.174 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 27171 fontsize:S text:27.171 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 34055 fontsize:S text:34.055 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 47364 fontsize:S text:47.364 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 52094 fontsize:S text:52.094 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 50192 fontsize:S text:50.192 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 49122 fontsize:S text:49.122 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201646" title="Portici" nonfiltered="3894" processed="3885" dbindex="83904">

Portici s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 57.777 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:85000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:10050
  bar:1871 from:0 till:11300
  bar:1881 from:0 till:12437
  bar:1901 from:0 till:14239
  bar:1911 from:0 till:16965
  bar:1921 from:0 till:21422
  bar:1931 from:0 till:24345
  bar:1936 from:0 till:26049
  bar:1951 from:0 till:35325
  bar:1961 from:0 till:50373
  bar:1971 from:0 till:75897
  bar:1981 from:0 till:80410
  bar:1991 from:0 till:68980
  bar:2001 from:0 till:60218

PlotData=
  bar:1861 at: 10050 fontsize:S text:10.050 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 11300 fontsize:S text:11.300 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 12437 fontsize:S text:12.437 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 14239 fontsize:S text:14.239 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 16965 fontsize:S text:16.965 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 21422 fontsize:S text:21.422 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 24345 fontsize:S text:24.345 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 26049 fontsize:S text:26.049 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 35325 fontsize:S text:35.325 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 50373 fontsize:S text:50.373 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 75897 fontsize:S text:75.897 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 80410 fontsize:S text:80.410 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 68980 fontsize:S text:68.980 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 60218 fontsize:S text:60.218 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201647" title="Pozzuoli" nonfiltered="3895" processed="3886" dbindex="83905">

Pozzuoli s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 95.000 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:80000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:11190
  bar:1871 from:0 till:11464
  bar:1881 from:0 till:12322
  bar:1901 from:0 till:17017
  bar:1911 from:0 till:20388
  bar:1921 from:0 till:23079
  bar:1931 from:0 till:27042
  bar:1936 from:0 till:29690
  bar:1951 from:0 till:41457
  bar:1961 from:0 till:51308
  bar:1971 from:0 till:59813
  bar:1981 from:0 till:69861
  bar:1991 from:0 till:75142
  bar:2001 from:0 till:78754

PlotData=
  bar:1861 at: 11190 fontsize:S text:11.190 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 11464 fontsize:S text:11.464 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 12322 fontsize:S text:12.322 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 17017 fontsize:S text:17.017 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 20388 fontsize:S text:20.388 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 23079 fontsize:S text:23.079 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 27042 fontsize:S text:27.042 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 29690 fontsize:S text:29.690 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 41457 fontsize:S text:41.457 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 51308 fontsize:S text:51.308 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 59813 fontsize:S text:59.813 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 69861 fontsize:S text:69.861 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 75142 fontsize:S text:75.142 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 78754 fontsize:S text:78.754 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201648" title="Prato" nonfiltered="3896" processed="3887" dbindex="83906">

Prato s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Prato. L'any 2005 tenia 185.538 habitants. Es troba a uns 15 km de Florncia, i actualment s un dels centres txtil ms importants d'Europa. 

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:200000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 32710
  bar:1871 from:0 till: 36923
  bar:1881 from:0 till: 38985
  bar:1901 from:0 till: 47166
  bar:1911 from:0 till: 51707
  bar:1921 from:0 till: 55021
  bar:1931 from:0 till: 61498
  bar:1936 from:0 till: 64362
  bar:1951 from:0 till: 77631
  bar:1961 from:0 till: 111285
  bar:1971 from:0 till: 143232
  bar:1981 from:0 till: 160220
  bar:1991 from:0 till: 165707
  bar:2001 from:0 till: 172499

PlotData=

  bar:1861 at: 32710 fontsize:S text: 32.710 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 36923 fontsize:S text: 36.923 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 38985 fontsize:S text: 38.985 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 47166 fontsize:S text: 47.166 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 51707 fontsize:S text: 51.707 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 55021 fontsize:S text: 55.021 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 61498 fontsize:S text: 61.498 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 64362 fontsize:S text: 64.362 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 77631 fontsize:S text: 77.631 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 111285 fontsize:S text: 111.285 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 143232 fontsize:S text: 143.232 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 160220 fontsize:S text: 160.220 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 165707 fontsize:S text: 165.707 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 172499 fontsize:S text: 172.499 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



Llocs d'inters.
Museo Civico di Prato;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201650" title="Quarto" nonfiltered="3897" processed="3888" dbindex="83907">

Quarto s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 38.573 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:40000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:1568
  bar:1871 from:0 till:1622
  bar:1881 from:0 till:1920
  bar:1901 from:0 till:2294
  bar:1911 from:0 till:2665
  bar:1921 from:0 till:3031
  bar:1931 from:0 till:3632
  bar:1936 from:0 till:3887
  bar:1951 from:0 till:5250
  bar:1961 from:0 till:6686
  bar:1971 from:0 till:8295
  bar:1981 from:0 till:18741
  bar:1991 from:0 till:30587
  bar:2001 from:0 till:36543

PlotData=
  bar:1861 at: 1568 fontsize:S text:1.568 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 1622 fontsize:S text:1.622 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 1920 fontsize:S text:1.920 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 2294 fontsize:S text:2.294 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 2665 fontsize:S text:2.665 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 3031 fontsize:S text:3.031 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 3632 fontsize:S text:3.632 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 3887 fontsize:S text:3.887 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 5250 fontsize:S text:5.250 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 6686 fontsize:S text:6.686 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 8295 fontsize:S text:8.295 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 18741 fontsize:S text:18.741 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 30587 fontsize:S text:30.587 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 36543 fontsize:S text:36.543 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201651" title="Quartu Sant'Elena" nonfiltered="3898" processed="3889" dbindex="83908">

Quartu Sant'Elena s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2006 tenia 70.569 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:70000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 6491
  bar:1871 from:0 till: 6324
  bar:1881 from:0 till: 6636
  bar:1901 from:0 till: 8453
  bar:1911 from:0 till: 9247
  bar:1921 from:0 till: 9936
  bar:1931 from:0 till: 10913
  bar:1936 from:0 till: 12201
  bar:1951 from:0 till: 17579
  bar:1961 from:0 till: 22916
  bar:1971 from:0 till: 30700
  bar:1981 from:0 till: 43896
  bar:1991 from:0 till: 61636
  bar:2001 from:0 till: 68040

PlotData=

  bar:1861 at: 6491 fontsize:S text: 6.491 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 6324 fontsize:S text: 6.324 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 6636 fontsize:S text: 6.636 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 8453 fontsize:S text: 8.453 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 9247 fontsize:S text: 9.247 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 9936 fontsize:S text: 9.936 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 10913 fontsize:S text: 10.913 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 12201 fontsize:S text: 12.201 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 17579 fontsize:S text: 17.579 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 22916 fontsize:S text: 22.916 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 30700 fontsize:S text: 30.700 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 43896 fontsize:S text: 43.896 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 61636 fontsize:S text: 61.636 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 68040 fontsize:S text: 68.040 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201652" title="Ragusa (Siclia)" nonfiltered="3899" processed="3890" dbindex="83909">

Ragusa s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Ragusa. L'any 2006 tenia 72.168 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:70000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 22883
  bar:1871 from:0 till: 29087
  bar:1881 from:0 till: 31185
  bar:1901 from:0 till: 41594
  bar:1911 from:0 till: 55189
  bar:1921 from:0 till: 55842
  bar:1931 from:0 till: 50797
  bar:1936 from:0 till: 50158
  bar:1951 from:0 till: 50240
  bar:1961 from:0 till: 57311
  bar:1971 from:0 till: 61805
  bar:1981 from:0 till: 64492
  bar:1991 from:0 till: 67535
  bar:2001 from:0 till: 68956

PlotData=

  bar:1861 at: 22883 fontsize:S text: 22.883 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 29087 fontsize:S text: 29.087 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 31185 fontsize:S text: 31.185 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 41594 fontsize:S text: 41.594 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 55189 fontsize:S text: 55.189 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 55842 fontsize:S text: 55.842 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 50797 fontsize:S text: 50.797 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 50158 fontsize:S text: 50.158 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 50240 fontsize:S text: 50.240 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 57311 fontsize:S text: 57.311 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 61805 fontsize:S text: 61.805 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 64492 fontsize:S text: 64.492 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 67535 fontsize:S text: 67.535 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 68956 fontsize:S text: 68.956 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201653" title="Rho" nonfiltered="3900" processed="3891" dbindex="83910">

Rho s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 50.345 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 6891
  bar:1871 from:0 till: 7390
  bar:1881 from:0 till: 7835
  bar:1901 from:0 till: 9850
  bar:1911 from:0 till: 12844
  bar:1921 from:0 till: 14264
  bar:1931 from:0 till: 18647
  bar:1936 from:0 till: 19823
  bar:1951 from:0 till: 24428
  bar:1961 from:0 till: 34231
  bar:1971 from:0 till: 47301
  bar:1981 from:0 till: 50666
  bar:1991 from:0 till: 51848
  bar:2001 from:0 till: 50246

PlotData=

  bar:1861 at: 6891 fontsize:S text: 6.891 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 7390 fontsize:S text: 7.390 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 7835 fontsize:S text: 7.835 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 9850 fontsize:S text: 9.850 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 12844 fontsize:S text: 12.844 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 14264 fontsize:S text: 14.264 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 18647 fontsize:S text: 18.647 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 19823 fontsize:S text: 19.823 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 24428 fontsize:S text: 24.428 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 34231 fontsize:S text: 34.231 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 47301 fontsize:S text: 47.301 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 50666 fontsize:S text: 50.666 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 51848 fontsize:S text: 51.848 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50246 fontsize:S text: 50.246 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201654" title="Rovigo" nonfiltered="3901" processed="3892" dbindex="83911">

Rovigo s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Rovigo. L'any 2006 tenia 51.193 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 0
  bar:1871 from:0 till: 23633
  bar:1881 from:0 till: 24628
  bar:1901 from:0 till: 23821
  bar:1911 from:0 till: 27123
  bar:1921 from:0 till: 30953
  bar:1931 from:0 till: 36824
  bar:1936 from:0 till: 39954
  bar:1951 from:0 till: 45862
  bar:1961 from:0 till: 45649
  bar:1971 from:0 till: 49848
  bar:1981 from:0 till: 52218
  bar:1991 from:0 till: 52472
  bar:2001 from:0 till: 50289

PlotData=

  bar:1861 at: 0 fontsize:S text: n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 23633 fontsize:S text: 23.633 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 24628 fontsize:S text: 24.628 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 23821 fontsize:S text: 23.821 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 27123 fontsize:S text: 27.123 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 30953 fontsize:S text: 30.953 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 36824 fontsize:S text: 36.824 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 39954 fontsize:S text: 39.954 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 45862 fontsize:S text: 45.862 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 45649 fontsize:S text: 45.649 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 49848 fontsize:S text: 49.848 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 52218 fontsize:S text: 52.218 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 52472 fontsize:S text: 52.472 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50289 fontsize:S text: 50.289 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201655" title="San Benedetto del Tronto" nonfiltered="3902" processed="3893" dbindex="83912">

San Benedetto del Tronto s un municipi itali, situat a la regi de les Marques i a la provncia d'Ascoli Piceno. L'any 2005 tenia 46.717 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 6510
  bar:1871 from:0 till: 7077
  bar:1881 from:0 till: 7710
  bar:1901 from:0 till: 10124
  bar:1911 from:0 till: 11578
  bar:1921 from:0 till: 14402
  bar:1931 from:0 till: 17189
  bar:1936 from:0 till: 17461
  bar:1951 from:0 till: 23250
  bar:1961 from:0 till: 31274
  bar:1971 from:0 till: 42014
  bar:1981 from:0 till: 44773
  bar:1991 from:0 till: 42693
  bar:2001 from:0 till: 45054

PlotData=

  bar:1861 at: 6510 fontsize:S text: 6.510 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 7077 fontsize:S text: 7.077 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 7710 fontsize:S text: 7.710 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 10124 fontsize:S text: 10.124 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 11578 fontsize:S text: 11.578 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 14402 fontsize:S text: 14.402 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 17189 fontsize:S text: 17.189 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 17461 fontsize:S text: 17.461 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 23250 fontsize:S text: 23.250 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 31274 fontsize:S text: 31.274 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 42014 fontsize:S text: 42.014 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 44773 fontsize:S text: 44.773 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 42693 fontsize:S text: 42.693 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 45054 fontsize:S text: 45.054 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201656" title="San Giorgio a Cremano" nonfiltered="3903" processed="3894" dbindex="83913">

San Giorgio a Cremano s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2001 tenia 52.807 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:65000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:3693
  bar:1871 from:0 till:4102
  bar:1881 from:0 till:4853
  bar:1901 from:0 till:5978
  bar:1911 from:0 till:7309
  bar:1921 from:0 till:9302
  bar:1931 from:0 till:12026
  bar:1936 from:0 till:13023
  bar:1951 from:0 till:17922
  bar:1961 from:0 till:22423
  bar:1971 from:0 till:45635
  bar:1981 from:0 till:62129
  bar:1991 from:0 till:62258
  bar:2001 from:0 till:50763

PlotData=
  bar:1861 at: 3693 fontsize:S text:3.693 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 4102 fontsize:S text:4.102 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 4853 fontsize:S text:4.853 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 5978 fontsize:S text:5.978 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 7309 fontsize:S text:7.309 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 9302 fontsize:S text:9.302 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 12026 fontsize:S text:12.026 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 13023 fontsize:S text:13.023 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 17922 fontsize:S text:17.922 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 22423 fontsize:S text:22.423 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 45635 fontsize:S text:45.635 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 62129 fontsize:S text:62.129 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 62258 fontsize:S text:62.258 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50763 fontsize:S text:50.763 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201657" title="San Severo" nonfiltered="3904" processed="3895" dbindex="83914">

San Severo s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Foggia. L'any 2006 tenia 55.560 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:60000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 17507
  bar:1871 from:0 till: 16567
  bar:1881 from:0 till: 19582
  bar:1901 from:0 till: 28550
  bar:1911 from:0 till: 31430
  bar:1921 from:0 till: 34776
  bar:1931 from:0 till: 36485
  bar:1936 from:0 till: 37702
  bar:1951 from:0 till: 48679
  bar:1961 from:0 till: 48443
  bar:1971 from:0 till: 49741
  bar:1981 from:0 till: 54205
  bar:1991 from:0 till: 55085
  bar:2001 from:0 till: 55861

PlotData=

  bar:1861 at: 17507 fontsize:S text: 17.507 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 16567 fontsize:S text: 16.567 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 19582 fontsize:S text: 19.582 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 28550 fontsize:S text: 28.550 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 31430 fontsize:S text: 31.430 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 34776 fontsize:S text: 34.776 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 36485 fontsize:S text: 36.485 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 37702 fontsize:S text: 37.702 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 48679 fontsize:S text: 48.679 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 48443 fontsize:S text: 48.443 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 49741 fontsize:S text: 49.741 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 54205 fontsize:S text: 54.205 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 55085 fontsize:S text: 55.085 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 55861 fontsize:S text: 55.861 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201658" title="Sassuolo" nonfiltered="3905" processed="3896" dbindex="83915">

Sassuolo s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de M. L'any 2004 tenia 41.641 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:45000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:6017
  bar:1871 from:0 till:6438
  bar:1881 from:0 till:6214
  bar:1901 from:0 till:7740
  bar:1911 from:0 till:8514
  bar:1921 from:0 till:9731
  bar:1931 from:0 till:11633
  bar:1936 from:0 till:12958
  bar:1951 from:0 till:15628
  bar:1961 from:0 till:23675
  bar:1971 from:0 till:36079
  bar:1981 from:0 till:40226
  bar:1991 from:0 till:40275
  bar:2001 from:0 till:39852

PlotData=
  bar:1861 at: 6017 fontsize:S text:6.017 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 6438 fontsize:S text:6.438 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 6214 fontsize:S text:6.214 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 7740 fontsize:S text:7.740 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 8514 fontsize:S text:8.514 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 9731 fontsize:S text:9.731 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 11633 fontsize:S text:11.633 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 12958 fontsize:S text:12.958 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 15628 fontsize:S text:15.628 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 23675 fontsize:S text:23.675 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 36079 fontsize:S text:36.079 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 40226 fontsize:S text:40.226 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 40275 fontsize:S text:40.275 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 39852 fontsize:S text:39.852 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201659" title="Giuseppe Edoardo Sansone" nonfiltered="3906" processed="3897" dbindex="83916">
Giuseppe Edoardo Sansone (Ascoli Piceno, Marques, 1925 - Roma, 2003) fou un filleg itali. Estudi filologia a les universitats de Npols, Florncia i Roma i es doctor el 1948. Va ser professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, i darrerament era catedrtic de filologia romnica a Roma. 

Es va especialitzar en literatura catalana i va fer edicions crtiques de Reggimento e costumi di donna de Francesco da Barberino (1957); del Lazarillo de Manzanares con otras cinco novelas de Juan Corts de Tolosa (1974); del Carriaggio di Nmes, can de gesta del segle XII (1969); del Cercapou, atribut a Francesc Eiximenis (1958); del Llibre de consolaci i de consell d'Albertano de Brescia (1965), i de la traducci francesa del Llibre de les bsties de Ramon Llull (1964). Va traduir a l'itali la poesia de Josep Vicen Foix i  les Elegies de Bierville de Carles Riba. Fou membre corresponent de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i des del 1978 presidia l'Associazione Italiana di Studi Catalani. El 1990 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i el 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Una de les seves darreres contribucions als estudis catalans fou l'edici dels dos ltims volums de lAntologia de Poetes Catalans. Un millenni de literatura dirigida per Mart de Riquer el 1997 ("De Maragall als nostres dies", volums III i IV). 

 Obres .
 Gli insegnamenti di cortesia in lingua d'oc e d'ol (1953)  ;
 Studi di filologia catalana (1963);
 Saggi iberici (1974) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201660" title="Savona" nonfiltered="3907" processed="3898" dbindex="83917">

Savona s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de Savona. L'any 2006 tenia 61.735 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:80000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:20271
  bar:1871 from:0 till:24802
  bar:1881 from:0 till:29379
  bar:1901 from:0 till:38645
  bar:1911 from:0 till:50048
  bar:1921 from:0 till:58573
  bar:1931 from:0 till:60900
  bar:1936 from:0 till:64195
  bar:1951 from:0 till:67801
  bar:1961 from:0 till:72110
  bar:1971 from:0 till:79809
  bar:1981 from:0 till:75353
  bar:1991 from:0 till:67177
  bar:2001 from:0 till:59907

PlotData=
  bar:1861 at: 20271 fontsize:S text:20.271 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 24802 fontsize:S text:24.802 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 29379 fontsize:S text:29.379 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 38645 fontsize:S text:38.645 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 50048 fontsize:S text:50.048 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 58573 fontsize:S text:58.573 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 60900 fontsize:S text:60.900 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 64195 fontsize:S text:64.195 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 67801 fontsize:S text:67.801 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 72110 fontsize:S text:72.110 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 79809 fontsize:S text:79.809 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 75353 fontsize:S text:75.353 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 67177 fontsize:S text:67.177 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 59907 fontsize:S text:59.907 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201661" title="Scandicci" nonfiltered="3908" processed="3899" dbindex="83918">

Scandicci s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Florncia. L'any 2004 tenia 50.003 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 8952
  bar:1871 from:0 till: 10121
  bar:1881 from:0 till: 10790
  bar:1901 from:0 till: 12910
  bar:1911 from:0 till: 13868
  bar:1921 from:0 till: 13807
  bar:1931 from:0 till: 14242
  bar:1936 from:0 till: 14967
  bar:1951 from:0 till: 15115
  bar:1961 from:0 till: 18218
  bar:1971 from:0 till: 47441
  bar:1981 from:0 till: 54038
  bar:1991 from:0 till: 53523
  bar:2001 from:0 till: 50136

PlotData=

  bar:1861 at: 8952 fontsize:S text: 8.952 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 10121 fontsize:S text: 10.121 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 10790 fontsize:S text: 10.790 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 12910 fontsize:S text: 12.910 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 13868 fontsize:S text: 13.868 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 13807 fontsize:S text: 13.807 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 14242 fontsize:S text: 14.242 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 14967 fontsize:S text: 14.967 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 15115 fontsize:S text: 15.115 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 18218 fontsize:S text: 18.218 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 47441 fontsize:S text: 47.441 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 54038 fontsize:S text: 54.038 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 53523 fontsize:S text: 53.523 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 50136 fontsize:S text: 50.136 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201662" title="Schio" nonfiltered="3909" processed="3900" dbindex="83919">

Schio s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vicenza. L'any 2004 tenia 38.638 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:40000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 0
  bar:1871 from:0 till: 13525
  bar:1881 from:0 till: 16472
  bar:1901 from:0 till: 19755
  bar:1911 from:0 till: 22131
  bar:1921 from:0 till: 23255
  bar:1931 from:0 till: 23414
  bar:1936 from:0 till: 24610
  bar:1951 from:0 till: 27700
  bar:1961 from:0 till: 30678
  bar:1971 from:0 till: 35075
  bar:1981 from:0 till: 36049
  bar:1991 from:0 till: 36351
  bar:2001 from:0 till: 37444

PlotData=

  bar:1861 at: 0 fontsize:S text: n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 13525 fontsize:S text: 13.525 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 16472 fontsize:S text: 16.472 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 19755 fontsize:S text: 19.755 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 22131 fontsize:S text: 22.131 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 23255 fontsize:S text: 23.255 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 23414 fontsize:S text: 23.414 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 24610 fontsize:S text: 24.610 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 27700 fontsize:S text: 27.700 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 30678 fontsize:S text: 30.678 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 35075 fontsize:S text: 35.075 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 36049 fontsize:S text: 36.049 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 36351 fontsize:S text: 36.351 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 37444 fontsize:S text: 37.444 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201663" title="Sciacca" nonfiltered="3910" processed="3901" dbindex="83920">

Sciacca s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia d'Agrigent. L'any 2005 tenia 40.868 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:45000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 14320
  bar:1871 from:0 till: 19222
  bar:1881 from:0 till: 22184
  bar:1901 from:0 till: 24645
  bar:1911 from:0 till: 26925
  bar:1921 from:0 till: 26609
  bar:1931 from:0 till: 20638
  bar:1936 from:0 till: 22713
  bar:1951 from:0 till: 28399
  bar:1961 from:0 till: 31365
  bar:1971 from:0 till: 31591
  bar:1981 from:0 till: 36229
  bar:1991 from:0 till: 38256
  bar:2001 from:0 till: 40240

PlotData=

  bar:1861 at: 14320 fontsize:S text: 14.320 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 19222 fontsize:S text: 19.222 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 22184 fontsize:S text: 22.184 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 24645 fontsize:S text: 24.645 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 26925 fontsize:S text: 26.925 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 26609 fontsize:S text: 26.609 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 20638 fontsize:S text: 20.638 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 22713 fontsize:S text: 22.713 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 28399 fontsize:S text: 28.399 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 31365 fontsize:S text: 31.365 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 31591 fontsize:S text: 31.591 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 36229 fontsize:S text: 36.229 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 38256 fontsize:S text: 38.256 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 40240 fontsize:S text: 40.240 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201664" title="Seregno" nonfiltered="3911" processed="3902" dbindex="83921">

Seregno s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 40.200 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:40000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 5948
  bar:1871 from:0 till: 7003
  bar:1881 from:0 till: 8079
  bar:1901 from:0 till: 12050
  bar:1911 from:0 till: 14976
  bar:1921 from:0 till: 15748
  bar:1931 from:0 till: 17833
  bar:1936 from:0 till: 19308
  bar:1951 from:0 till: 24371
  bar:1961 from:0 till: 27824
  bar:1971 from:0 till: 35239
  bar:1981 from:0 till: 37891
  bar:1991 from:0 till: 38588
  bar:2001 from:0 till: 39206

PlotData=

  bar:1861 at: 5948 fontsize:S text: 5.948 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 7003 fontsize:S text: 7.003 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 8079 fontsize:S text: 8.079 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 12050 fontsize:S text: 12.050 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 14976 fontsize:S text: 14.976 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 15748 fontsize:S text: 15.748 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 17833 fontsize:S text: 17.833 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 19308 fontsize:S text: 19.308 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 24371 fontsize:S text: 24.371 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 27824 fontsize:S text: 27.824 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 35239 fontsize:S text: 35.239 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 37891 fontsize:S text: 37.891 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 38588 fontsize:S text: 38.588 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 39206 fontsize:S text: 39.206 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201665" title="Sesto Fiorentino" nonfiltered="3912" processed="3903" dbindex="83922">

Sesto Fiorentino s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Florncia. L'any 2004 tenia 46.702 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 8582
  bar:1871 from:0 till: 9670
  bar:1881 from:0 till: 10318
  bar:1901 from:0 till: 13447
  bar:1911 from:0 till: 14917
  bar:1921 from:0 till: 15174
  bar:1931 from:0 till: 17195
  bar:1936 from:0 till: 17535
  bar:1951 from:0 till: 18657
  bar:1961 from:0 till: 22453
  bar:1971 from:0 till: 41973
  bar:1981 from:0 till: 45434
  bar:1991 from:0 till: 47406
  bar:2001 from:0 till: 46054

PlotData=

  bar:1861 at: 8582 fontsize:S text: 8.582 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 9670 fontsize:S text: 9.670 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 10318 fontsize:S text: 10.318 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 13447 fontsize:S text: 13.447 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 14917 fontsize:S text: 14.917 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 15174 fontsize:S text: 15.174 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 17195 fontsize:S text: 17.195 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 17535 fontsize:S text: 17.535 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 18657 fontsize:S text: 18.657 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 22453 fontsize:S text: 22.453 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 41973 fontsize:S text: 41.973 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 45434 fontsize:S text: 45.434 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 47406 fontsize:S text: 47.406 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 46054 fontsize:S text: 46.054 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201666" title="Sesto San Giovanni" nonfiltered="3913" processed="3904" dbindex="83923">

Sesto San Giovanni s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 81.032 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:100000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 4716
  bar:1871 from:0 till: 5006
  bar:1881 from:0 till: 5456
  bar:1901 from:0 till: 6786
  bar:1911 from:0 till: 13502
  bar:1921 from:0 till: 17781
  bar:1931 from:0 till: 29705
  bar:1936 from:0 till: 35905
  bar:1951 from:0 till: 45027
  bar:1961 from:0 till: 71497
  bar:1971 from:0 till: 92053
  bar:1981 from:0 till: 95833
  bar:1991 from:0 till: 86721
  bar:2001 from:0 till: 78850

PlotData=

  bar:1861 at: 4716 fontsize:S text: 4.716 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 5006 fontsize:S text: 5.006 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 5456 fontsize:S text: 5.456 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 6786 fontsize:S text: 6.786 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 13502 fontsize:S text: 13.502 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 17781 fontsize:S text: 17.781 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 29705 fontsize:S text: 29.705 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 35905 fontsize:S text: 35.905 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 45027 fontsize:S text: 45.027 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 71497 fontsize:S text: 71.497 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 92053 fontsize:S text: 92.053 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 95833 fontsize:S text: 95.833 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 86721 fontsize:S text: 86.721 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 78850 fontsize:S text: 78.850 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201667" title="Settimo Torinese" nonfiltered="3914" processed="3905" dbindex="83924">

Settimo Torinese s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2005 tenia 47.441 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:50000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 3983
  bar:1871 from:0 till: 4318
  bar:1881 from:0 till: 4338
  bar:1901 from:0 till: 5288
  bar:1911 from:0 till: 5739
  bar:1921 from:0 till: 6656
  bar:1931 from:0 till: 9116
  bar:1936 from:0 till: 8735
  bar:1951 from:0 till: 11217
  bar:1961 from:0 till: 18292
  bar:1971 from:0 till: 42710
  bar:1981 from:0 till: 44210
  bar:1991 from:0 till: 45984
  bar:2001 from:0 till: 46982

PlotData=

  bar:1861 at: 3983 fontsize:S text: 3.983 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 4318 fontsize:S text: 4.318 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 4338 fontsize:S text: 4.338 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 5288 fontsize:S text: 5.288 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 5739 fontsize:S text: 5.739 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 6656 fontsize:S text: 6.656 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 9116 fontsize:S text: 9.116 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 8735 fontsize:S text: 8.735 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 11217 fontsize:S text: 11.217 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 18292 fontsize:S text: 18.292 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 42710 fontsize:S text: 42.710 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 44210 fontsize:S text: 44.210 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 45984 fontsize:S text: 45.984 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 46982 fontsize:S text: 46.982 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201669" title="Terracina" nonfiltered="3915" processed="3906" dbindex="83925">

Terracina s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Latina. L'any 2001 tenia 36.633 habitants.

Histria antiga.
Originriament coneguda com Tarracina i nxur, fou una ciutat romana del Latium, arrabassada als volscs, situada a la vora del mar Tirr. 

La ciutat es deia nxur per fou conquerida pels romans al segle IV aC i li van dir Tarracina. Apareix en un tractat entre Roma i Cartago el 509 aC i era dependncia de Roma junt amb Circeii i Antium, per desprs va tornar als volscs i romangu en poder seu fins el 406 aC, quan torna a ser esmentada de nou amb motiu de l atac de Fabi Ambust, que la va prendre per assalt. El 402 aC els volscs la van recuperar per una negligncia de la guarnici romana. El 400 aC fou assetjada pels romans dirigits per Valeri Poti i, desprs d uns assalts rebutjats, finalment fou bloquejada i es va rendir. Un atac dels volscs a la ciutat el 397 aC va ser rebutjat.

Vers el 330 aC, amb la conquesta romana de Privernum, s'hi va poder establir una colnia romana, que es va fundar el 329 aC. Els habitants de Tarracina van demanar exempci del servei militar (a la Segona Guerra Pnica) i del servei naval ms tard, a les quals haguera tingut dret com a colnia llatina, per no ho era considerada tot i estar al Latium, i tampoc era una colnia romana plena sin una colnia martima de la ciutat (Colnia martima civium). La ciutat era el lloc on la via pia arribava per primer cop a mar.

Va continuar essent una ciutat important durant la Repblica. A la guerra civil entre Csar i Pompeu fou ocupada per aquest darrer amb tres cohorts dirigides pel pretor Rutili Lupus, per en van sortir quan Pompeu es va retirar a Brundisium.

Durant l'Imperi, a la guerra civil entre Vespasi i Vitelli, fou ocupada pel primer per fou arrabassada pel segon. En aquella poca els romans rics hi van construir villes com a segona residncia. L emperador Domici hi va tenir una villa, i una altra Galba (que va nixer en aquesta villa, que era situada al cam de Fundi).

Al final de l imperi encara fou una fortalesa important durant les guerres amb els ostrogots. 

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:40000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:5373
  bar:1881 from:0 till:6351
  bar:1901 from:0 till:10187
  bar:1911 from:0 till:10569
  bar:1921 from:0 till:11774
  bar:1931 from:0 till:17244
  bar:1936 from:0 till:23549
  bar:1951 from:0 till:26492
  bar:1961 from:0 till:29751
  bar:1971 from:0 till:33465
  bar:1981 from:0 till:36840
  bar:1991 from:0 till:37077
  bar:2001 from:0 till:36633

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 5373 fontsize:S text:5.373 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 6351 fontsize:S text:6.351 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 10187 fontsize:S text:10.187 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 10569 fontsize:S text:10.569 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 11774 fontsize:S text:11.774 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 17244 fontsize:S text:17.244 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 23549 fontsize:S text:23.549 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 26492 fontsize:S text:26.492 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 29751 fontsize:S text:29.751 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 33465 fontsize:S text:33.465 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 36840 fontsize:S text:36.840 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 37077 fontsize:S text:37.077 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 36633 fontsize:S text:36.633 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201670" title="Torre Annunziata" nonfiltered="3916" processed="3907" dbindex="83926">

Torre Annunziata s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 48.720 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:65000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:16653
  bar:1871 from:0 till:16969
  bar:1881 from:0 till:20796
  bar:1901 from:0 till:26969
  bar:1911 from:0 till:29937
  bar:1921 from:0 till:33997
  bar:1931 from:0 till:37900
  bar:1936 from:0 till:41113
  bar:1951 from:0 till:51979
  bar:1961 from:0 till:58400
  bar:1971 from:0 till:57556
  bar:1981 from:0 till:60533
  bar:1991 from:0 till:52875
  bar:2001 from:0 till:48011

PlotData=
  bar:1861 at: 16653 fontsize:S text:16.653 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 16969 fontsize:S text:16.969 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 20796 fontsize:S text:20.796 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 26969 fontsize:S text:26.969 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 29937 fontsize:S text:29.937 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 33997 fontsize:S text:33.997 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 37900 fontsize:S text:37.900 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 41113 fontsize:S text:41.113 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 51979 fontsize:S text:51.979 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 58400 fontsize:S text:58.400 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 57556 fontsize:S text:57.556 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 60533 fontsize:S text:60.533 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 52875 fontsize:S text:52.875 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 48011 fontsize:S text:48.011 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201671" title="Torre del Greco" nonfiltered="3917" processed="3908" dbindex="83927">

Torre del Greco s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2001 tenia 90.607 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:150000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:9324
  bar:1871 from:0 till:24338
  bar:1881 from:0 till:28201
  bar:1901 from:0 till:35328
  bar:1911 from:0 till:39523
  bar:1921 from:0 till:45693
  bar:1931 from:0 till:50118
  bar:1936 from:0 till:51401
  bar:1951 from:0 till:64395
  bar:1961 from:0 till:77576
  bar:1971 from:0 till:91676
  bar:1981 from:0 till:103605
  bar:1991 from:0 till:101361
  bar:2001 from:0 till:90607

PlotData=
  bar:1861 at: 9324 fontsize:S text:9.324 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 24338 fontsize:S text:24.338 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 28201 fontsize:S text:28.201 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 35328 fontsize:S text:35.328 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 39523 fontsize:S text:39.523 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 45693 fontsize:S text:45.693 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 50118 fontsize:S text:50.118 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 51401 fontsize:S text:51.401 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 64395 fontsize:S text:64.395 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 77576 fontsize:S text:77.576 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 91676 fontsize:S text:91.676 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 103605 fontsize:S text:103.605 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 101361 fontsize:S text:101.361 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 90607 fontsize:S text:90.607 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201672" title="Trani" nonfiltered="3918" processed="3909" dbindex="83928">

Trani s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2004 tenia 53.520 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 23411
  bar:1871 from:0 till: 25128
  bar:1881 from:0 till: 26607
  bar:1901 from:0 till: 32059
  bar:1911 from:0 till: 31129
  bar:1921 from:0 till: 36112
  bar:1931 from:0 till: 30630
  bar:1936 from:0 till: 31175
  bar:1951 from:0 till: 34279
  bar:1961 from:0 till: 38129
  bar:1971 from:0 till: 40700
  bar:1981 from:0 till: 44510
  bar:1991 from:0 till: 50429
  bar:2001 from:0 till: 53139

PlotData=

  bar:1861 at: 23411 fontsize:S text: 23.411 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 25128 fontsize:S text: 25.128 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 26607 fontsize:S text: 26.607 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 32059 fontsize:S text: 32.059 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 31129 fontsize:S text: 31.129 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 36112 fontsize:S text: 36.112 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 30630 fontsize:S text: 30.630 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 31175 fontsize:S text: 31.175 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 34279 fontsize:S text: 34.279 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 38129 fontsize:S text: 38.129 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 40700 fontsize:S text: 40.700 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 44510 fontsize:S text: 44.510 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 50429 fontsize:S text: 50.429 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 53139 fontsize:S text: 53.139 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201673" title="Varese" nonfiltered="3919" processed="3910" dbindex="83929">

Varese s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Varese. L'any 2007 tenia 82.564 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:95000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 17703
  bar:1871 from:0 till: 19339
  bar:1881 from:0 till: 20811
  bar:1901 from:0 till: 25046
  bar:1911 from:0 till: 29316
  bar:1921 from:0 till: 32583
  bar:1931 from:0 till: 38858
  bar:1936 from:0 till: 41869
  bar:1951 from:0 till: 53115
  bar:1961 from:0 till: 66963
  bar:1971 from:0 till: 83239
  bar:1981 from:0 till: 90527
  bar:1991 from:0 till: 85687
  bar:2001 from:0 till: 80511

PlotData=

  bar:1861 at: 17703 fontsize:S text: 17.703 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 19339 fontsize:S text: 19.339 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 20811 fontsize:S text: 20.811 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 25046 fontsize:S text: 25.046 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 29316 fontsize:S text: 29.316 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 32583 fontsize:S text: 32.583 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 38858 fontsize:S text: 38.858 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 41869 fontsize:S text: 41.869 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 53115 fontsize:S text: 53.115 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 66963 fontsize:S text: 66.963 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 83239 fontsize:S text: 83.239 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 90527 fontsize:S text: 90.527 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 85687 fontsize:S text: 85.687 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 80511 fontsize:S text: 80.511 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201674" title="Viareggio" nonfiltered="3920" processed="3911" dbindex="83930">

Viareggio s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Lucca. L'any 2004 tenia 63.276 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:65000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 8765
  bar:1871 from:0 till: 12249
  bar:1881 from:0 till: 14164
  bar:1901 from:0 till: 17240
  bar:1911 from:0 till: 21410
  bar:1921 from:0 till: 27739
  bar:1931 from:0 till: 32452
  bar:1936 from:0 till: 35594
  bar:1951 from:0 till: 41764
  bar:1961 from:0 till: 47323
  bar:1971 from:0 till: 55737
  bar:1981 from:0 till: 58263
  bar:1991 from:0 till: 57514
  bar:2001 from:0 till: 61103

PlotData=

  bar:1861 at: 8765 fontsize:S text: 8.765 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 12249 fontsize:S text: 12.249 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 14164 fontsize:S text: 14.164 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 17240 fontsize:S text: 17.240 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 21410 fontsize:S text: 21.410 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 27739 fontsize:S text: 27.739 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 32452 fontsize:S text: 32.452 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 35594 fontsize:S text: 35.594 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 41764 fontsize:S text: 41.764 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 47323 fontsize:S text: 47.323 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 55737 fontsize:S text: 55.737 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 58263 fontsize:S text: 58.263 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 57514 fontsize:S text: 57.514 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 61103 fontsize:S text: 61.103 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201675" title="Vigevano" nonfiltered="3921" processed="3912" dbindex="83931">

Vigevano s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Pavia. L'any 2007 tenia 60.071 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:70000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 17328
  bar:1871 from:0 till: 19833
  bar:1881 from:0 till: 20416
  bar:1901 from:0 till: 23560
  bar:1911 from:0 till: 27746
  bar:1921 from:0 till: 30029
  bar:1931 from:0 till: 32978
  bar:1936 from:0 till: 38039
  bar:1951 from:0 till: 43805
  bar:1961 from:0 till: 57069
  bar:1971 from:0 till: 67909
  bar:1981 from:0 till: 65179
  bar:1991 from:0 till: 60384
  bar:2001 from:0 till: 57450

PlotData=

  bar:1861 at: 17328 fontsize:S text: 17.328 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 19833 fontsize:S text: 19.833 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 20416 fontsize:S text: 20.416 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 23560 fontsize:S text: 23.560 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 27746 fontsize:S text: 27.746 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 30029 fontsize:S text: 30.029 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 32978 fontsize:S text: 32.978 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 38039 fontsize:S text: 38.039 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 43805 fontsize:S text: 43.805 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 57069 fontsize:S text: 57.069 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 67909 fontsize:S text: 67.909 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 65179 fontsize:S text: 65.179 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 60384 fontsize:S text: 60.384 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 57450 fontsize:S text: 57.450 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201676" title="Viterbo" nonfiltered="3922" processed="3913" dbindex="83932">

Viterbo s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Viterbo. L'any 2006 tenia 60.459 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:60000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 0
  bar:1871 from:0 till: 27232
  bar:1881 from:0 till: 26833
  bar:1901 from:0 till: 28660
  bar:1911 from:0 till: 30801
  bar:1921 from:0 till: 33347
  bar:1931 from:0 till: 35969
  bar:1936 from:0 till: 37130
  bar:1951 from:0 till: 44132
  bar:1961 from:0 till: 50047
  bar:1971 from:0 till: 54461
  bar:1981 from:0 till: 57632
  bar:1991 from:0 till: 58380
  bar:2001 from:0 till: 59308

PlotData=

  bar:1861 at: 0 fontsize:S text: n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 27232 fontsize:S text: 27.232 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 26833 fontsize:S text: 26.833 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 28660 fontsize:S text: 28.660 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 30801 fontsize:S text: 30.801 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 33347 fontsize:S text: 33.347 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 35969 fontsize:S text: 35.969 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 37130 fontsize:S text: 37.130 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 44132 fontsize:S text: 44.132 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 50047 fontsize:S text: 50.047 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 54461 fontsize:S text: 54.461 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 57632 fontsize:S text: 57.632 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 58380 fontsize:S text: 58.380 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 59308 fontsize:S text: 59.308 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201677" title="Vittoria" nonfiltered="3923" processed="3914" dbindex="83933">

Vittoria s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Ragusa. L'any 2006 tenia 61.221 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:60000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 15882
  bar:1871 from:0 till: 17461
  bar:1881 from:0 till: 23773
  bar:1901 from:0 till: 32214
  bar:1911 from:0 till: 31889
  bar:1921 from:0 till: 32837
  bar:1931 from:0 till: 38802
  bar:1936 from:0 till: 37569
  bar:1951 from:0 till: 43239
  bar:1961 from:0 till: 45035
  bar:1971 from:0 till: 46130
  bar:1981 from:0 till: 51240
  bar:1991 from:0 till: 55280
  bar:2001 from:0 till: 55317

PlotData=

  bar:1861 at: 15882 fontsize:S text: 15.882 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 17461 fontsize:S text: 17.461 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 23773 fontsize:S text: 23.773 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 32214 fontsize:S text: 32.214 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 31889 fontsize:S text: 31.889 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 32837 fontsize:S text: 32.837 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 38802 fontsize:S text: 38.802 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 37569 fontsize:S text: 37.569 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 43239 fontsize:S text: 43.239 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 45035 fontsize:S text: 45.035 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 46130 fontsize:S text: 46.130 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 51240 fontsize:S text: 51.240 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 55280 fontsize:S text: 55.280 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 55317 fontsize:S text: 55.317 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201684" title="Neil Kinnock" nonfiltered="3924" processed="3915" dbindex="83934">

Neil Gordon Kinnock ( Tredegar, Galles 1942 ) s un poltic britnic que fou Vicepresident de la Comissi Europea entre els anys 1999 i 2004 en la Comissi Prodi.

Biografia.
Va nixer el 28 de mar de 1942 a la poblaci de Tredegar, situada al comtat de Blaenau Gwent, fill d'un miner i d'una enfermera. Va estudiar histria a la Universitat de Cardiff, aconseguint graduar-se l'any 1965. 

Actualment s president de la Universitat de Cardiff i del British Council. A pesar de les seves severes crtiques a la Cambra dels Lords accept l'any 2005 el ttol honorfic de "bar de Kinnock". 

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre del Partit Laborista, l'any 1969 aconseguir ser membre de l'Executiva Nacional d'aquest partit i l'any 1970 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns, crrec que va mantenir fins el 1995. En la seva estada en aquesta cambra fou un dels principals opositors a Margaret Thatcher durant la Guerra de les Malvines (abril-juny de 1982).

Lder de l'oposici parlamentria entre 1983 i 1992, i vicepresident de la Internacional Socialista entre les mateixes dates, fou derrotat en les eleccions generals de l'any 1989 per Margaret Thatcher i de 1992 per John Major. Desprs de perdre aquestes ltimes eleccions abandon la poltica activa al seu pas.

Poltica europea.
El gener de 1995 fou nomenat Comissari Europeu del Transport en la Comissi Santer, crrec que va mantenir fins el setembre de 1999 tamb sota la Comissi Marn. En la formaci de la Comissi Prodi el setembre del 1999 fou nomenat Vicepresident de la Comissi, compaginant aquesta tasca amb la de Comissari Europeu d'Assumptes Administratius.

Enllaos externs.
  Informaci de Neil Kinnock a la Comissi Europea;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201685" title="Ramon Torrella i Cascante" nonfiltered="3925" processed="3916" dbindex="83935">
Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de  2004) fou Arquebisbe de Tarragona (1983-1996). 

Estudi enginyeria txtil, per poc desprs ingress al Seminari de Barcelona, i el 25 de juliol de 1953 fou ordenat sacerdot. Fins al 1958 estudi sociologia i teologia a Roma, on es doctor amb la tesi L'hum i el div en l'Esglsia. Alguns aspectes del reformisme catlic contemporani. 

Del 1966 al 1968 fou consiliari de la Joventut Obrera Catlica, primer a Barcelona i desprs a Europa, i rector del Seminari de Barcelona. El 1967 fou nomenat president de la nova Facultat de Teologia de Catalunya i el 1968 fou preconitzat bisbe titular de Minervium i auxiliar de Barcelona. El 1970 es trasllad a Roma: el papa Pau VI el nomen vicepresident del Consell de Laics (dimitit el 1974)i de la Comissi Pontifcia Justcia i Pau, i el 1971 del Consell Pontifici Cor Unum. El 1975 fou nomenat vicepresident del Secretariat per a la Uni dels Cristians, on desenvolup una gran tasca ecumnica. 

Havia estat copresident del Grup Mixt de Treball entre l'Esglsia Catlica i el Consell Ecumnic de les Esglsies i el Comit de Coordinaci de la Comissi per al dileg amb l'Esglsia Ortodoxa. El 1983 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i primat, crrec des del qual va impulsar la celebraci del Concili Provincial Tarraconense. El 1997 va renunciar al crrec per motius de salut. 

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201688" title="Josep Ventosa i Palanca" nonfiltered="3926" processed="3917" dbindex="83936">
Josep Ventosa i Palanca s una advocat catal. Impulsor de l'Associaci Vincola Catalana, s un dels mxims experts en normativa vitivincola europea i divulgador de temes jurdics i professionals relacionats amb l'enologia. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Articles (publicats a La Semana Vitivincola) .
 Hay que rectificar la poltica vitivincola? (1991);
 La nueva Ley de Impuestos Especiales (1992);
 Los fallos del IAE (1992);
 Exencin del IVA sobre el vino y el alcohol cuando se destinan a los sujetos pasivos de los impuestos especiales (1993);
 Los envases, sus residuos y el punto verde (1997);
 El rgimen sancionador en el Proyecto de Ley Vitivincola (2002);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201689" title="Jacob el Siri" nonfiltered="3927" processed="3918" dbindex="83937">
Jaco el Siri (Jacobus, )  (segle V) fou un monjo assiri deixeble de Mar (Maron) del que deriven el seu nom els maronites.

Fou contemporani del eclesistic Teodoret, que en parla al seu Philotheus, i del que fou amic. Va esdevenir eminent per la seva santedat i Lle I de Bizanci li va consultar (amb dos ascetes ms) sobre la validesa de l'elecci de Timoteu Aclur com a patriarca d'Alexandria el 460.

Quan va morir fou enterrat a la mateixa tomba que Teodoret. La seva mort fou el 460 o poc desprs d'aquest any, ja que va seguir a la de Teodoret (Teodoret havia mort el 457 o 458) per encara era viu el 460 quan va contestar a Lle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201690" title="Jacob (jurista)" nonfiltered="3928" processed="3919" dbindex="83938">
Jacob (Jacobus, )  fou un  patrons causarum a Constantinoble.

Fou un del setze membres de la comissi jurdica nomenada per l'emperador Justini I de Bizanci que sota la presidncia de Triboni, fou encarregada de redactar el digest vers els anys 530 a 533.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201691" title="Imblic (desambiguaci)" nonfiltered="3929" processed="3920" dbindex="83939">


Onomstica:

Imblic I d'mesa, filarca o prncep d'mesa;

Imblic II d'mesa, filarca o prncep d'mesa;

Imblic de Babilnia, escriptor siri ;

Imblic de Calcis, fams filsof neoplatnic grec de la primera meitat del segle IV;

Imblic d'Apamea, filsof neoplatnic grec de la segona meitat del segle IV;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201692" title="Imblic I" nonfiltered="3930" processed="3921" dbindex="83940">
Imblic I (Iamblichus, ) (segle I aC, mort vers 30 aC)  fou un dels filarques o prnceps de petits territoris rabs que governava a mesa, fill i successor de Sampsigeramus I (69 aC a 43 aC). Va governar amb el seu pare a partir del 64 aC i sol a partir del 43 aC. s esmentat per Cicer el 51 aC que diu que el prncep li va enviar un informe sobre els moviments del parts quan l'orador era governador de Cilcia.

El 31 aC apareix donant suport a Marc Antoni contra Octavi August i desprs del triomf d'Octavi, el seu propi germ Alexandre sembla que el va denunciar a Gneu Domici, que el va executar junt amb altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201693" title="Hospital de la Santa Creu de Vic" nonfiltered="3931" processed="3922" dbindex="83941">
Hospital de la Santa Creu de Vic s un hospital fundat a Vic el 1348 i que actualment t fora inters arquitectnic: conserva una nau gtica, la faana i el pati renaixentistes i un claustre barroc. En 1987 va iniciar un procs de transformaci per a convertir-se en el que s avui, una residncia i un hospital geritric que integra una secci de cures palliatives que s referncia d'aquest tipus d'atenci a Espanya, i un hospital de dia. La Santa Creu t actualment 178 llits i en ell treballen al voltant de 155 persones. Forma part del  Consorci Hospitalari de Catalunya i la seva Fundaci va rebre la Creu de Sant Jordi el 1998.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201695" title="Alexandre d'mesa" nonfiltered="3932" processed="3923" dbindex="83942">
Alexandre d'mesa, fou filarca o prncep d'mesa a Sria.

Era fill de Sampsigeramus I (69 aC a 43 aC). El seu germ Imblic era el governant i Alexandre ambicionava el poder. Imblic va donar suport a Marc Antoni (31 aC) i fou denunciat per Alexandre a Gneu Domici, lloctinent d'Octavi August, que el va deposar (31 aC) i desprs va executar a Imblic. Alexandre va obtenir el principat (31 aC).

Vers el 29 aC) August, per causes no aclarides, el va desposseir, i el va portar a Roma a participar en el seu triomf i desprs el va fer executar. El tron va quedar vacant uns nou anys fins que fou donat al seu nebot Imblic II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201696" title="Sin" nonfiltered="3933" processed="3924" dbindex="83943">
En la mitologia grega, Sin va ser un guerrer grec durant la Guerra de Troia. Seguint un pla d'Ulisses, va fer veure que havia desertat i va anar a trobar els troians explicant-los que els grecs havien abandonat un cavall gegant de fusta com un regal als dus per assegurar el seu retorn a casa. Va dir-los que havien fet el cavall tan gran per evitar que els troians el poguessin entrar a la ciutat, ja que si se n'apoderaven tindrien el favor dels dus i serien invencibles davant una segona invasi grega.

La histria va convncer els troians, que van enderrocar la muralla per poder fer entrar el cavall a la ciutat tot ignorant les advertncies de la profetessa Cassandra i de Laocoont. Dins del cavall de fusta hi havia amagats els sodlats grecs, que durant la nit van sortir i van prendre la ciutat. (Virgili, L'Eneida II, 57-194)

A la Divina Comdia Dant troba Sin al vuit cercle de l'infern, on juntament amb d'altres perjuradors es condemnat a cremar eternmanet. William Shakespeare tamb fa referncia a Sin en diverses obres seves, usant-lo com a exemple de trador.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201697" title="Imblic II" nonfiltered="3934" processed="3925" dbindex="83944">
Imblic II (Iamblichus, )  fou filarca o prncep d'mesa a Sria. Era fill d' Imblic I.

L'any 20, desprs de nou anys de vacant del govern d'mesa, va aconseguir d'August el seu nomenament com filarca o prncep, recuperant els dominis arrebassats al seu pare. Va governar fins l'any 11 aC i el va succeir Sampsigeramus II.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201698" title="Imblic de Babilnia" nonfiltered="3935" processed="3926" dbindex="83945">
Imblic de Babilnia (Iamblichus, ) (segle II ) fou un escriptor siri que va viure en temps de l'emperador Traj.

Educat a Babilnia no va aprendre grec fins que ja era gran; vivia a Babilnia i fou fet presoner i venut com esclau a un siri que el va alliberar i desprs va aprendre tant de grec que fins i tot es va distingir com a retric. Fou autor d'una histria d'amor que probablement fou una de les seves primeres produccions en grec, amb el ttol de  que era l'histria dels amants  Sinonis i Rhodanes, i que segons Suides tenia 39 llibres, per Foci noms n'esmenta 17.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201699" title="Ramon Amig i Angls" nonfiltered="3936" processed="3927" dbindex="83946">
Ramon Amig i Angls (Reus, Baix Camp 1925) s un escriptor, professor de catal i onomatleg catal. De formaci autodidacta, va exercir de mestre de catal durant la postguerra. Fou president de l'Associaci Excursionista de Reus, del Centre de Lectura de Reus i de l'Associaci d'Estudis Reusencs, ha publicat diversos llibres de toponmia i guies itinerries de la Catalunya Nova. Ha fet cursos d onomstica a la universitat de Valncia, a la Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Des del 1980 s vicepresident de la Societat d'Onomstica de Catalunya. Des del 1994 s membre de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Els topnims de la ciutat i del terme de Reus (1957), premi Eduard Brossa 1955 de la Societat Catalana de Geografia. ;
 Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena (1960) amb Josep Iglsies i Fort i Joaquim Santasusagna;
 El topnims del terme municipal i del terme de La Mussara (1963);
 El topnims del terme municipal i del terme de Constant (1968);
 Toponmia dels termes municipals i nuclis de poblaci de Castellvell del Camp i d'Almoster (1965);
 Toponmia de Vila-seca de Solcina i del seu terme municipal (1965);
 Toponmia de terme municipal de Vilallonga de Ter (1979);
 Noms de lloc i de persona del terme de Prades (1985);
 Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona i renoms del terme de Reus (1988);
 Sobre inventaris de noms de lloc : introducci metodolgica (1989);
 Noms actuals i pretrits del terme antic de Cornudella de Montsant (Amb altres autors) (1990);
 Evarist Fbregas i el seu temps (Amb altres autors) (1990);
 L'ensenyana de la llengua catalana, des de Reus, sota el franquisme  (1994);
 Siurana de Prades: enll de la llegenda i la histria (1995);
 Amb penyals d'un blau cansat (1998);
 Siurana de Prades : la terra i la gent (1998);
 Introducci a la recerca en toponmia i antroponmia (1999);
 Les Places del Mercat a la ciutat de Reus : Un assaig historicista (1999);
 Llenguatge endins : Un recorregut histric pels noms de lloc  (2000);
 El trfic amb el fred, al Camp de Tarragona (Segles XVI - XIX)  (2002);
 Un trptic reusenc (2004);
 Presncia de neveres (pous de neu) al Priorat (2005);
 Homenatges, debats i records de muntanya (2005);
 La Mussara un vell afacte . Notcies histriques disperses (2006);

Enllaos externs.
Ramon Amig i Angls a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201700" title="Monza" nonfiltered="3937" processed="3928" dbindex="83947">

Monza s un municipi itali, situat a la regi Llombardia i a la provncia . L'any 2006 tenia 121.445 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:150000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 24499
  bar:1871 from:0 till: 25266
  bar:1881 from:0 till: 26807
  bar:1901 from:0 till: 41218
  bar:1911 from:0 till: 51655
  bar:1921 from:0 till: 54617
  bar:1931 from:0 till: 61516
  bar:1936 from:0 till: 65052
  bar:1951 from:0 till: 73114
  bar:1961 from:0 till: 84445
  bar:1971 from:0 till: 114327
  bar:1981 from:0 till: 123145
  bar:1991 from:0 till: 120651
  bar:2001 from:0 till: 120204

PlotData=

  bar:1861 at: 24499 fontsize:S text: 24.499 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 25266 fontsize:S text: 25.266 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 26807 fontsize:S text: 26.807 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 41218 fontsize:S text: 41.218 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 51655 fontsize:S text: 51.655 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 54617 fontsize:S text: 54.617 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 61516 fontsize:S text: 61.516 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 65052 fontsize:S text: 65.052 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 73114 fontsize:S text: 73.114 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 84445 fontsize:S text: 84.445 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 114327 fontsize:S text: 114.327 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 123145 fontsize:S text: 123.145 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 120651 fontsize:S text: 120.651 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 120204 fontsize:S text: 120.204 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201702" title="Imblic d'Apamea" nonfiltered="3939" processed="3929" dbindex="83949">
Imblic d'Apamea (Iamblichus, ) (segle IV) fou un filsof neoplatnic grec contemporani de l'emperador Juli l'Apstata. Fou posterior al seu homnim Imblic de Calcis. Va tenir certa amistat amb l'emperador que l'elogiava molt, per mai va tenir la fama del seu homnim. Un metge de Constantinoble de nom Imblic esmentat per Leonci Escolstic a l'antologia grega, fou un personatge diferent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201703" title="Manuel Ausensi i Albalat" nonfiltered="3940" processed="3930" dbindex="83950">
Manuel Ausensi i Albalat (Barcelona, 1919 - Creixell, Tarragons, 2005) fou un barton catal. Durant la guerra civil espanyola va estudiar cant a Valncia i desprs al Conservatori Municipal de Barcelona. Debut el 1946 al teatre Tvoli i el 1947 al Gran Teatre del Liceu amb Anna Bolena de Gaetano Donizetti. Destac especialment en papers a peres de Giuseppe Verdi (com Rigoletto), per conre tamb la msica del segle XVIII (Wolfgang Amadeus Mozart, Domenico Cimarosa) i l'pera francesa romntica, totes elles al Liceu durant tretze temporades seguides. Enregistr una clebre versi completa dIl barbiere di Siviglia el 1964 i un gran nombre de sarsueles (La calesera, El casero, Los gavilanes, Katiuska, La legi d'honor, Jugar con fuego) en els papers principals. Es retir l'any 1973, per el 1990 va tornar a actuar en un concert benfic de l'pera de Cambra de Catalunya. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
  Notcia de la defunci de Manuel Ausensi al diari El Mundo;
  Biografia de Manuel Ausensi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201704" title="Pere Carb i Casaas" nonfiltered="3941" processed="3931" dbindex="83951">
Pere Carb i Casaas (Barcelona, 1921-2001) fou un empresari catal. El 1959 va obrir al carrer Mandri de Barcelona el primer supermercat en forma d'autoservei, on els clients podien escollir directament el producte de les prestatgeries i posar-lo al carro. Aquest establiment fou el punt de partida de l'empresa Autoserveis Caprabo, nom pres de les seves inicials del cognom i les dels seus dos socis (Jaume Prat i Josep Bonet), que actualment t 569 centres a tota Espanya. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu paper en la normalitzaci lingstica i l'etiquetatge en catal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201705" title="Ralph Cook Craig" nonfiltered="3942" processed="3932" dbindex="83952">







Ralph Cook Craig (21 de juny de 1889,  Detroit, Michigan   21 de juliol de 1972, Lake George, Nova York) va ser un atleta nord-americ guanyador de dues medalles d'or als Jocs Olmpics de 1912 celebrats a Estocolm.

Craig inicialment corria curses de tanques, per es va passar a les curses de velocitat quan arrib a la Universitat de Michigan. El 1910 va guanyar el campionat intercollegial als 220 metres, triomf que va repetir a l'any segent.

El 1912 s escollit per formar part de l'equip olmpic que havia de participar als Jocs Olmpics  d'aquell any. A Estocolm aconsegueix classificar-se per a la final dels 100 m. El gran favorit s un altre nord-americ, Don Lippincott, que en les proves classificatries aconsegueix el record del mn de l'especialitat amb un temps de 10,6 segons. Desprs de set sortides falses, Craig guanya la cursa en 10,8 segons. Lippincott va quedar tercer.

A la final de 200 m de nou s'enfronta al seu compatriota, aconseguint repetir triomf.

Immediatament desprs de les olimpades, Craig va abandonar la seva carrera esportiva. El 1948 va tornar a participar en uns Jocs Olmpics, ara com a integrant de l'equip de vela nord-americ. Craig que comptava amb 59 anys no va participar a les competicions. Amb tot, va ser el portador de la bandera dels Estats Units a la cerimnia inaugural.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201706" title="Gregory Peck" nonfiltered="3943" processed="3933" dbindex="83953">


Gregory Peck (1916 - 2003) va ser un actor de cinema i de teatre nord-americ. Va ser la gran estrella de la Twentieth Century Fox durant la fi dels anys 40 i les dcades dels 1950 i 1960. Va estar nominat cinc vegades a l Oscar del millor actor, guanyant-ne un.

 Biografia .
 Joventut .
Eldred Gregory Peck va nixer als afores de San Diego, Califrnia. Va ser l nic fill de Gregory Pearl Peck, que era farmacutic i qumic, i de Bernice Ayres; els seus pares es van divorciar quan ell tenia cinc anys i va ser criat per la seva via, que era una gran cinfila. 

A partir dels 10 anys va estudiar en diversos internats, inscrivint-se, l any 1936, a la Universitat de Berkeley, amb la primera idea d'estudiar-hi medicina, com el seu pare, tot i que va acabar prenent l'especialitat d'angls. All, a causa la seva gran estatura, va enrolar-se en l equip de regates de la universitat. Tamb va ser all on es va desvetllar el seu inters per l art dramtic: va incorporar-se a la companyia de teatre de la facultat dirigida per Edwin Duerr i va actuar en cinc obres. La minsa beca mensual de 26 $ que rebia el va obligar a treballar per a pagar-se els estudis; va fer de xofer de cami per una companyia petrolera i tamb d ajudant de cuiner en restaurants, on hi treballava a canvi de poder menjar. 

Havent obtingut el diploma d angls, Peck va fer-se retirar legalment l Eldred del seu nom i se n va anar a Nova York per a estudiar a la Neighborhood Playhouse, una prestigiosa escola de teatre. Durant aquesta poca mancava sovint de recursos, fins al punt d haver de dormir alguna vegada en el Central Park. Per a guanyar diners va treballar a la Exposici Universal del 1939 i va fer de guia pels visitants a la cadena de televisi NBC.

Va debutar a Broadway l any 1942 amb les obres The Morning Star i The Willow and I. Durant aquest perode de la Segona Guerra Mundial va estar fora so licitat com a actor, ja que estava exempt de servei militar per dolors a l esquena que s havia causat durant un curs de dansa. El 1943 es va casar amb Greta Kukkonen, amb qui tindria tres fills: Jonathan (nascut l any 1944 i mort per sucidi al 1975), Stephen (1945) i Carey (1949). 

 A Hollywood .
La primera pe lcula en la que va actuar va ser Days of Glory, el 1944, dirigida pel francs Jacques Tourneur, i el mateix any va obtenir el seu primer gran xit amb The Keys of the Kingdom, per la qual va ser nominat als Oscars per primera vegada. De fet, quatre de les seves cinc nominacions les va obtenir durant els seus primers anys de carrera: amb la pe lcula esmentada i amb The Yearling (1946), Gentleman's Agreement (1947) i Twelve O'Clock High (1949).

Cadascun d aquests films primerencs va permetre d assentar les seves diverses facetes com a actor, que el caracteritzarien ms endavant. A The Keys of the Kingdom va manifestar-s hi la seva presncia imposant a la pantalla; l agricultor que va interpretar a The Yearling, amb el seu bon humor tendre i l afecci que manifestava pels personatges dels seus fills i la seva dona, va impressionar certs crtics que l havien titllat  d actor inexpressiu ; Duel in the Sun (1946) va mostrar la seva capacitat d interpretar papers inhabituals, amb el seu personatge cruel i libidins; Gentleman's Agreement, que feia referncia a l antisemitisme insidis de la societat americana d aquella poca, va establir-lo en el gnere de pe lcules que tracten de la  conscincia social . Twelve O'Clock High va ser el primer dels molts films en qu Peck hi interpreta un soldat coratjs i hum.

L any 1953 va protagonitzar la comdia romntica Roman Holiday, amb Audrey Hepburn, de qui va esdevenir molt amic (va ser ell qui va presentar-li el seu futur marit Mel Ferrer). Per parlar d aquesta pe lcula va ser entrevistat per una periodista francesa, Veronique Passani, amb qui es va casar l any 1955, desprs de divorciar-se de la seva primera dona (amb la qual va seguir entenent-se molt b). Tindrien dos fills: Anthony (1956) i Cecilia (1958).

D aquest perode tamb es poden destacar films com Moby Dick (1956), On the Beach (1959), The Guns of Navarone (1961), les dues co laboracions amb Alfred Hitchcock (Spellbound i The Paradine Case) o To Kill a Mockingbird (1962), pe lcula que li permet obtenir l Oscar grcies al seu paper d advocat defensor d un negre en un Estat racista del sud. Aquest personatge, que fou per a Peck la seva interpretaci preferida, va ser designat en primer lloc de la "llista d'herois del cinema dels darrers 100 anys" per l Institut Americ del Cinema, davant Indiana Jones i James Bond..

Durant els anys 60 va seguir interpretant pe lcules d xit com La conquesta de l'Oest (1962), Arabesque (1966), Mackenna's Gold (1969)... per la dcada de 1970 va marcar un declivi en la seva carrera, tot i que va participar en alguna obra de renom com The Omen (1976) o The Boys from Brazil (1978). Als anys 80 va decantar-se sovint per la televisi, retirant-se en tant que actor l any 1991.

Gregory Peck va morir als 87 anys, d una broncopneumnia. La seva dona l acompany fins a la fi. Est enterrat al mausoleu de la Catedral de la Nostra Senyora dels ngels, a Los Angeles.

 Compromisos poltics i socials .
Va ser president de l Acadmia de les Arts i de les Cincies Cinematogrfiques, de l Institut Americ del Cinema, de la Societat Americana del Cncer i membre del Consell Nacional de les Arts.
El 1947, quan moltes personalitats de Hollywood ja estaven inscrites en una llista negra per ser sospitoses de comunisme, Gregory Peck va signar una carta contra el  Comit d activitats antiamericanes  i les investigacions que McCarthy duia a terme en la indstria del cinema.
El 1949 va fundar una companyia de teatre a La Jolla, la seva vi la natal, amb els seus amics Jose Ferrer i Dorothy McGuire. Aquesta companyia (que encara funciona avui dia) va atreure nombroses estrelles del cinema que van actuar-hi i encoratjar-la.
Tamb va manifestar-se contra la Guerra del Vietnam, tot i que el seu propi fill s hi trobava. ;
L any 1977, no estava gaire convenut d interpretar el paper del general Douglas MacArthur, per raons ideolgiques. Tot i aix, desprs d haver fet la pe lcula, va manifestar una gran admiraci per l home.
Simpatitzant des de sempre del Partit Demcrata, als anys 70 es va estudiar la qesti de presentar-lo com a candidat contra Ronald Reagan per a ser governador de Califrnia. ;

 Ancdotes .
Respecte als anys passats a Berkeley, Gregory Peck va dir:  Va ser una experincia molt especial per a mi, i els tres millors anys de la meva vida: em va fer crixer i fer-me un home. ;
 L any 1997 va fer un do de 25 000 $ al seu equip de rem de Berkeley, per donar grcies al seu entrenador, Ky Ebright.
A propsit del seu mal d esquena, la Twentieth Century Fox sempre havia dit que se l havia causat durant un entrenament de rem a la universitat. Gregory Peck explicava ms endavant:  Jo crec que a Hollywood es pensaven que les classes de dansa no eren prou masculines. Fa anys que m escarrasso a rectificar aquesta histria... ;
Era un home de grans capacitats atltiques, que actuava en general sense doble en les escenes d acci. Robert Mitchum, el seu rival en el film Cape Fear, explicava sovint que Peck va pegar-lo accidentalment durant la baralla final de la pe lcula i que va restar adolorit durant uns quants dies, i deia:  No planyo el qui sigui prou estpid per a barallar-se amb ell... ;

 Filmografia .
 Actor .

 1944: Days of Glory de Jacques Tourneur - Vladimir;
 1944: The Keys of the Kingdom de John M. Stahl - Mossn Francis Chisholm;
 1945: The Valley of Decision de Tay Garnett - Paul Scott;
 1945: Spellbound d'Alfred Hitchcock - John Ballantine;
 1946: The Yearling de Clarence Brown - Penny Baxter ;
 1946: Duel in the Sun de King Vidor - Lewt McCanles ;
 1947: The Macomber Affair de Zoltan Korda - Robert Wilson;
 1947: Gentleman's Agreement d'Elia Kazan - Phil Green ;
 1947: The Paradine Case d'Alfred Hitchcock - Anthony Keane;
 1948: Yellow Sky de William Wellman - Stretch ;
 1949: Twelve O'Clock High de Henry King - General Frank Savage  ;
 1949: The Great Sinner de Robert Siodmak - Pedja;
 1950: The Gunfighter d'Henry King - Jimmie Ringo;
 1951: David and Bathsheba, d'Henry King - El Rei David;
 1951: Only the Valiant de Gordon Douglas - Capit Richard Lance;
 1951: Captain Horatio Hornblower de Raoul Walsh - Capit Horatio Hornblower ;
 1952: The World in His Arms de Raoul Walsh - Jonathan Clark;
 1952: The Snows of Kilimandjaro de Henry King - Harry Street;
 1953: Roman Holiday de William Wyler - Joe Bradley ;
 1954: The Purple plain de Robert Parrish - Bill Forrester;
 1954: Night people de Nunnally Johnson - Coronel Steve Van Dyke;
 1954: The Million Pound Note de Ronald Neame - Henry Adams ;
 1956: The Man in the gray flannel suit de Nunnally Johnson - Tom Rath ;
 1956: Moby Dick de John Huston - Capit Achab;
 1957: Designing Woman de Vincente Minnelli - Mike Hagen;
 1958: The Bravados de Henry King - Jim Douglass;
 1958: The Big country de William Wyler - James McKay ;
 1959: Beloved Infidel de Henry King - F. Scott Fitzgerald;
 1959: Pork Chop Hill de Lewis Milestone - Tinent Joe Clemons ;
 1959: On the beach de Stanley Kramer - Dwight Towers;
 1961: The Guns of Navarone de Jack Lee Thompson - Capit Keith Mallory;
 1961: Cape Fear de Jack Lee Thompson - Sam Bowden;
 1962: La conquesta de l'Oest de John Ford, Henry Hathaway et George Sidney - Cleve Van Valen;
 1962: To Kill a Mockingbird de Robert Mulligan - Atticus Finch;
 1963: Captain Newman, M.D. de David Miller - Capit Josiah Newman;
 1964: Behold a Pale Horse de Fred Zinnemann - Manuel Artiguez ;
 1965: Mirage de Edward Dmytryk - David Stillwell;
 1966: Arabesque de Stanley Donen - David Pollock;
 1968: The Stalking Moon de Robert Mulligan - Sam Varner;
 1969: The Chairman de Jack Lee Thompson - John Hathaway;
 1969: MacKenna's Gold de Jack Lee Thompson - MacKenna;
 1969: Marooned de John Frankenheimer - Xerif Henry Tawes;
 1971: Shout out de Henry Hathaway - Clay Lomax;
 1973: Billy Two Hats de Ted Kotcheff - Deans;
 1976: The Omen de Richard Donner - Robert Thorn;
 1977: Mac Arthur de Joseph Sargent - General Douglas MacArthur;
 1978: The Boys from Brazil de Franklin J. Schaffner - Dr. Josef Mengele;
 1980: The Sea Wolves de Andrew V. McLaglen - Lewis Pugh;
 1982: The Blue and the Gray d'Andrew McLaglen (telefilm);
 1983: The Scarlet and the Black de Jerry London - Hugh O'Flaherty;
 1987: Amazing Grace and Chuck de Mike Newell - El president;
 1989: Old Gringo de Luis Puenzo - Ambrose Bierce;
 1991: Other People's Money de Norman Jewison - Andrew Jorgenson;
 1991: Cape Fear de Martin Scorsese - Lee Heller;
 1993: The Portrait d'Arthur Penn - Gardner Church;
 1995: A Personal journey with Martin Scorsese through American movies de Martin Scorsese - ell mateix;
 1998: Moby Dick (telefilm);
 1999: From Russia to Hollywood : The 100-Year Odissey of Chekhov and Shdanoff]] de Frederick Keeve - narrador;
 1999: A Conversation with Gregory Peck de Barbara Kopple - ell mateix;

Productor. 
 1958: The Big country, de William Wyler amb Gregory Peck i Jean Simmons;
 1972: The Trial of the Catonsville Nine, de Gordon Davidson amb Gwen Arner, Ed Flanders ;
 1974: The Dove de Charles Jarrott amb Joseph Bottoms, Deborah Raffin ;
 1993: The Portrait, d Arthur Penn amb Gregory Peck i Lauren Bacall;

 Enllaos externs .
 Classic Movies;
Article a La Vanguardia;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201707" title="Josep Maria Casas Boladeras" nonfiltered="3944" processed="3934" dbindex="83954">
Josep Maria Casas Boladeras s un directiu de serveis socials catal, que ha destacat en el camp de l'atenci a minusvlids a la ciutat de Terrassa com a gerent de Prodis (Prodisminuts Fundaci Privada Terrassenca). El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201708" title="Els Nostres Clssics" nonfiltered="3945" processed="3935" dbindex="83955">
Els Nostres Clssics s una collecci de llibres iniciada el 1924 a Barcelona per l'editorial Barcino, sota la direcci de Josep Maria de Casacuberta fins a la seva mort el 1985, amb el propsit de posar a l'abast del pblic una selecci de la literatura catalana anterior al segle XVI. Fins el 1935 en van aparixer 42 nmeros, impresos pulcrament i acurats pels millors especialistes. Durant la guerra civil espanyola es va interrompre la edici i no es va reprendre fins el 1946, amb un ritme lent per amb un gran valor erudit. El 1987 arrib als 123 volums, que comprenen tant obres originals en catal com traduccions.  

El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Alguns dels llibres de la Collecci .
 Bernat Metge  Lo somni, editat el 1925,  ;
 Giovanni Boccaccio El Decamer I i II editat el 1926 i 1928,   ;
 Jordi de Sant Jordi Poesies, editat el 2005,   ;
 Joan de Galles Breviloqui, editat el 1930,
 Ramon Llull Llibre de les meravelles del mn I-IV;
 Girolamo Manfredi Quesits o perquens;
 Arnau de Vilanova Obres catalanes;
 Sant Gregori Magne Dilegs;
 Sant Vicent Ferrer Sermons;
 Epistolari de Pere III;
 Felip de Malla Correspondncia potica;
 Francesc Eiximenis Cercapou I i II, editat el 1957, i Doctrina compendiosa.
 El llibre dels fets del rei en Jaume ;
 Arnau de Lieja Recull d'exemples i miracles ordenat per alfabet;
 Annim  Bestiaris I i II, editat el 1963   ;
 Francesc Moner Obres Catalanes, editat el 1970;

 Enllaos externs .
 Pgina d'Editorial Barcino per a fer la comanda d'Els Nostres Clssics;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201709" title="Leon Brittan" nonfiltered="3946" processed="3936" dbindex="83956">

Leon Brittan ( Londres, Anglaterra 1939 ) s un advocat i poltic angls diverses vegades ministre en governs del seu pas i Vicepresident de la Comissi Europea entre 1988 i 1999.

Biografia.
Va nixer el 25 de setembre de 1939 a la ciutat de Londres, fill d'una famlia d'origen judeo-lituana. Va estudiar dret a la Universitat de Cambridge, iniciant posteriorment una carrera d'advocat.

L'any 2000 li fou concedit el ttol de "Bar Brittan de Spennithorne".

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre del Partit Conservador fou candidat en les eleccions parcials de 1966 i 1970 per la circumscripci electoral de North Kensington, sent derrotat en ambdues. Finalment, en les eleccions generals de febrer de 1974 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns, esdevenint portaveu del seu grup l'any 1976. Nomenat membre del Consell de la Reina l'any 1978, entre 1979 i 1981 fou nomenat Ministre d'Estat i posteriorment Secretari d'Estat del Ministeri de l'Interior.

L'any 1981, desprs d'esdevenir membre del Consell Privat de la Reina, fou nomenat per Margaret Thatcher Ministre d'Hisenda, crrec que va mantenir fins el 1983. Posteriorment va esdvenir Ministre de l'Interior entre 1983 i 1985 i Ministre de Comer i Indstria entre aquell any i el 1986, any en el qual renunci al seu crrec.

Poltica europea.
L'any 1988 fou escollit membre de la Comissi Delors II i fou nomenat Vicepresident d'aquesta, crrec que desenvolup fins el setembre de 1999, desenvolupant-ho tamb en les Comissi Delors III, Santer i Marn. Durant la seva estada en aquestes comissions altern el seu crrec de vicepresident amb el d'altres carteres europees, com les de Competncia, Programaci Financera i Pressupostos, Comissari Europeu de Poltica Comercial i Comissari Europeu de Relacions Exteriors.

Enllaos externs.
  Informaci de Leon Brittan a la Comissi Europea;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201710" title="Hirc" nonfiltered="3947" processed="3937" dbindex="83957">


Gentilici:

Hirc, natural d'Hircnia;

Onomstica:

Joan Hirc I, gran sacerdot i etnarca dels jueus;

Hirc II, rei, gran sacerdot i etnarca dels jueus;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201712" title="Relativisme" nonfiltered="3948" processed="3938" dbindex="83958">
El relativisme s una posici que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepci) est vinculat a una altra entitat i per tant no es pot entendre si no s amb referncia a aquesta. Es pot distingir, entre altres,  el relativisme cultural, el cognoscitiu, el moral, el lingstic i l'epistemolgic.

 El relativisme cultural .
El relativisme cultural forma part del mtode de l'antropologia cultural. Cerca una descripci ms rigorosa i lliure de judicis de valor dels elements d'una cultura. S'elabora en els primers anys de l'antropologia cultural amb la revisi dels relats de cultures no europees fets per viatgers i missioners, tenyides d'etnocentrisme. Sost que cada tret cultural: pauta cultural, costum,instrument, ritual, relaci personal, etc. noms es pot entendre en funci de la cultura  a qu pertany. Aix les cultures diferents de la prpia deixen de considerar-se "endarrerides" o "salvatges", i certs costums "fastigosos" o "propis d'animals".

 El relativisme moral .
El relativisme moral s aquella posici que sost que no hi ha actes absolutament bons ni dolents. All que s bo no t un fonament absolut, s a dir, desprovet de tot lligam i per tant plenament fonamentat. El relativisme moral acceptaria judicis morals diversos sobre el mateix acte. En darrera instncia, el relativisme moral conduiria a una indiferncia davant la conducta de les altres persones, ats que no es podrien jutjar en funci de la prpia concepci del que est b. Sovint s'ha identificat el relativisme moral amb el cultural, tot mantenint que no podem jutjar moralment costums d'altres cultures que repugnen la nostra conscincia moral. Deixant de banda les pulsions etnocntriques que puguin originar aquesta repugnncia, aquesta modalitat de relativisme moral no t en compte que dins les societats una mica complexes sempre existeix el dissens. El relativisme moral no s contradictori amb l'acceptaci de valors comuns compartits, o fins i tot amb normes i valors universals per amb un fonament no absolut, sin per exemple histric, com s la fonamentaci que fa Norberto Bobbio dels drets humans.

Hi ha qui errniament ha identificat  el relativisme amb el pluralisme. El pluralisme s el reconeixement de la coexistncia de diferents concepcions del b moral o poltic. El relativisme s una fonamentaci d'aquest fet. Ni un ni l'altre porten necessriament al nihilisme moral.

 El relativisme cognoscitiu .
Aquesta posici va ser enunciada per primer cop pel sofista Protgores "l'home s la mesura de totes les coses, de les que sn en la mesura que sn, de les que no sn, en la mesura que no sn". El mn tal com apareix al subjecte aix s. En d'altres paraules, no hi ha una veritat, sin tantes la veritats com subjectes. En la seva versi forta,el relativisme cognoscitiu cont una contradicci: Si l'enunciat "tot s relatiu" s veritat, aquest enunciat tamb ho s i per tant si no m'apareix vertader no l'he d'acceptar.

 El relativisme epistemolgic .
Mantingut per Paul Feyerabend contra Kuhn, a  propsit del fonament de les veritats cientfiques, ha estat aprofitat per alguns promotors de les pseudocincies per incloure-les en el rang de les cincies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201715" title="Joan Hirc I" nonfiltered="3949" processed="3939" dbindex="83959">
Joan Hirc I (Joannes Hyrcanus, ) fou prncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus.

Era fill de Sim Macabeu al que va succeir. El 137 aC  Antoc VII Sidetes, desprs de derrotar a Diodot Trif, va decidir restaurar a Judea com a regne tributari i va enviar un exrcit sota comandament del general Cendebeu. Sim Macabeu, que ja era gran, va donar el comandament als seus dos fills Judes i Joan Hirc, que van derrotar a l'exrcit  invasor.

Sim fou assassinat poc desprs pel seu gendre Ptolemeu, governador de Jeric (135 aC). Judes i Mataties, fills de Sim, van morir a la mateixa revoluci per Hirc es va lliurar i es va proclamar gran sacerdot i prncep o etnarca dels jueus. Amb el seu exrcit va avanar contra Ptolemeu que es va refugiar a la fortalesa de Dagon. Alguns historiadors pensen que Ptolemeu estava d'acord amb Antoc VII Sidetes, per en tot cas el rei selucida va aprofitar la guerra civil per envair altre cop Judea amb un nou exrcit i Hirc es va refugiar a Jerusalem on va quedar assetjat; el setge fou dur i els jueus van patir per manca de provisions per finalment es va arribar a un acord pel qual Hirc pagaria tribut i Jerusalem seria respectada amb la condici de desmantellar les fortificacions (133 aC).

El 129 aC Hirc va acompanyar a Antoc a la seva expedici contra els parts i va tenir participaci amb l'xit de l'expedici; al hivern va retornar amb els seus homes a Jerusalem i ja no hi era quan els selucides foren derrotats pels parts en una embuscada i el rei va morir. 

Hirc va aprofitar la mort d'Antoc per recuperar la independncia i apoderar-se d'algunes ciutats a la frontera entre les quals Siquem i Samria, i va destruir tanmateix el temple de Mont Gerizim. Desprs va sotmetre als idumeus als que va imposar les lleis i costums dels jueus. Va enviar una ambaixada a Roma, ben rebuda pel senat, que va confirmar l'aliana dels jueus amb la repblica que ja havia establert Sim.

Demetri II Nictor, alliberat de la seva captivitat a Prtia, que assolir el tron siri i es va preparar per restaurar el seu domini sobre Judea per no va poder fer res al esclatar la guerra civil que finalment va acabar amb la seva derrota i mort el 126 aC. Hirc va signar un acord amb el pretendent Alexandre II Zabinas, per no consta que fes cap acte xplicit de suport sin que va aprofitar la guerra civil per reforar el seu propi poder.

Durant uns anys va gaudir del govern en pau i el pas va prosperar. El seu govern fou suau i just. Quan es va sentir prou fort va envair Samria i va assetjar la ciutat d'aquest nom (si fou ocupada anteriorment ho fou per poc temps i havia tornat als selucides). Els samaritans van demanar ajut al seu sobir Antoc IX Cizic (114 aC-94 aC), per l'exrcit que aquest va enviar dirigit per Epcrates i Callimandre fou derrotat per Antgon i Arist, fills d'Hirc, i finalment Samria va caure en mans d'Hirc que la va fer arrasar (109 aC).

La resta del seu regnat es va veure torbat per les lluites entre les sectes dels fariseus i els saduceus. Primer Hirc va afavorir als fariseus per ms tard va donar suport als saduceus.

Flavi Josep diu que va regnar trenta tres anys en un lloc i en un altre diu trenta un; Eusebi n'hi dna vint-i-sis. La data ms acceptada per la seva mort s el 104 aC. Va deixar cinc fills dels que el gran, Aristbul I de Judea, el va succeir. Hirc no va assumir mai el ttol de rei, per ho fou de fet.

 Genealogia .

Mataties (+ 167 aC).
Joannes.
Sim Macabeu, gran sacerdot 144 aC a 135 aC;
Judes (+135 aC);
Mataties (+135 aC);
Joan Hirc I, gran sacerdot 135 aC a 104 aC;
Aristbul I , gran sacerdot i rei 104 aC a 103 aC;
Antgon (+104 aC);
Un fill de nom desconegut ;
Un fill de nom desconegut;
Alexandre Janeu, gran sacerdot i rei 103 aC a 76 aC, casat amb Alexandra;
Hirc II, gran sacerdot i rei ;
Alexandra, casada amb Alexandre (1);
Mariamne, casada amb Herodes el Gran;
Aristbul III, gran sacerdot nomenat per Herodes 36 aC (+35 aC);
Aristbul II, gran sacerdot i rei;
Alexandre (1) casat amb Alexandra (+ 49 aC);
Antgon, rei de Judea 40 aC (+37 aC);
 Una filla, casada amb Ptolemeu (governador de Jeric);
Judes Macabaeu (+ 160 aC).
Eleazar;
Jonatan Macabeu, gran sacerdot (+ 144 aC).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201719" title="Hirc II" nonfiltered="3950" processed="3940" dbindex="83960">
Hirc II (Hyrcanus, ) fou gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca. Era el fill gran d'Alexandre Janeu i d'Alexandra o Salom Alexandra

A la mort del seu pare (76 aC) va deixar la regncia del regne per testament a la seva dona Salom Alexandra i aquesta va nomenar al seu fill gran Hirc II com gran sacerdot, tant per ser el fill gran com per ser de carcter ms manejable en contrast amb el fill ms jove, Aristbul. 

Durant nou anys la mare va governar en nom del fill. Hirc fou favorable als fariseus als que va afavorir en quan va arribar al govern quan va morir Alexandra vers el 68 aC. El seu germ Aristbul va aixecar un exrcit amb el que va derrotar a Hirc que es va haver de refugiar a Jerusalem, i va haver de signar un tractat resignant la sobirania a favor d'Aristbul a canvi del qual es va poder retirar lliurament a la vida privada.

Aix hauria quedat la cosa si el general Antpater l'idumeu no hagus influt en Hirc, que finalment va fugir de Jerusalem al regne dels Nabateus on es va refugiar amb el rei Aretes (vers 65 aC). Amb un exercit d'aquest rei va envair Judea i va assetjar a Aristbul II a Jerusalem, quedant Hirc amo de la resta del pas. Fou en aquest moment quan es va produir la intervenci de Gneu Pompeu per mig del seu lloctinent Marc Emili Escaure que havia arribat a Damasc amb un exrcit rom i va rebre suborns d'Aristbul per ajudar-lo. Escaure va ordenar a Hirc i Aretes de retirar-se.

El 64 aC el mateix Pompeu va arribar a Sria i els dos germans van demanar el seu ajut, per Aristbul fou massa ofensiu i Pompeu va donar el seu suport a Hirc. Pompeu va fer una campanya contra els nabateus i a la tornada va obligar a Aristbul a rendir-se; per els jueus no van seguir en la rendici a Aristbul i es van preparar per la defensa a Jerusalem. Pompeu no va poder entrar a Jerusalem fins el 63 aC i llavors va installar formalment a Hirc com a gran sacerdot amb autoritat reial per sense ttol de rei.

Hirc va tenir el suport rom i d' Antpater l'idumeu, per no va poder gaudir de la seva sobirania tranquillament. Alexandre de Judea|Alexandre, fill d'Aristbul II que havia estat portat com hostatge a Roma, es va escapar i va iniciar una revolta a Judea, que Hirc no va poder reprimir i va haver de demanar l'ajut d' Aule Gabini, el governador (procnsol) de Sria; amb la intervenci de Gabini, Alexandre fou derrotat i es va haver de sotmetre (56 aC).

El 55 aC el mateix Aristbul II tamb es va escapar de Roma i va iniciar una nova revolta, per fou derrotat per Gabini i el seu lloctinent Marc Antoni, i altre cop fet presoner; per quan l'exrcit de Gabini va anar a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auletes, Alexandre es va tornar a revoltar i amb un exrcit va derrotar fcilment a Hirc, i no va poder ser aturat fins al retorn de Gabini, que el va tornar a derrotar i obligat a fugir; Gabini abans de la victria, va modificar el govern de Judea i va eliminar el poder efectiu de qu gaudia Hirc, deixant-li noms les funciones religioses i cerimonials de gran sacerdot, donant el poder als sanedrins (els cinc consells provincials). Antpater l'idumeu va conservar la seva anterior influncia.

Cras, successor de Gabini, va saquejar el temple de Jerusalem sense que Hirc i Antpater ho poguessin evitar
El 49 aC va esclatar la guerra entre Pompeu i Juli Csar i aquest darrer va donar suport a Aristbul per una nova rebelli de distracci de les forces de Pompeu a l'Orient. Per Aristbul fou enverinat pels pompeians i el seu fill Alexandre fou executat per Escipi a Antioquia.

Desprs de Farslia (48 aC) Hirc i Antpater van fer importants serveis a Csar durant la guerra d'Egipte (47 aC) i al seu retorn Csar va restaurar els afers de Judea restablint el regne amb Hirc II com a sobir amb el ttol de gran sacerdot i etnarca i amb Antpater l'idumeu amb el ttol de procurador com a governant efectiu.

Una mica desprs Herodes, fill d'Antpater, que havia rebut el govern d'una de les provncies (Galilea), fou acusat de defraudaci, i Hirc el va portar a judici davant el sanedr, per quan se'n va adonar que el partit contrari estava disposat a condemnar-lo el va advertir i Herodes va fugir i poc desprs va obtenir el favor de Sext Csar, governador de Sria que li va donar el govern de Celesria. Amb l'exrcit de la seva provncia Herodes va envair Judea i es va acostar a Jerusalem per a precs del seu pare i el seu germ es va retirar. 

Una mica desprs el carcter feble d'Hirc es va posar de relleu quan va consentir l'assassinat per enverinament d'Antpater pel rei Malic (Malichus) donant lloc a la venjana d'Herodes que va portar a la mort de l'assass devant els propis ulls d'Hirc II.

Aquest a partir de llavors va concedir el mateix favor i influencia a Herodes que abans havia tingut amb el seu pare Antpater i fins i tot la seva neta Mariamne fou donada en matrimoni a Herodes.

Quan la batalla de Filips (42 aC ) va convertir a Marc Antoni en rbitre suprem dels afers d'Orient, Hirc i Herodes van aconseguir el reconeixement del seu poder per poc desprs el prncep part Pacoros fill d'Orodes I de Prtia, va envair Sria (40 aC) i es va apoderar de gran part de la provncia. Antgon, fill d'Aristbul II, va demanar ajut al rei part per recuperar el tron del seu pare i Pacoros va enviar un exrcit contra Jerusalem que va installar a Antgon. 

Hirc es va refugiar a la fortalesa de Baris, d'eon va sortir junt amb Fasael per mantenir converses amb els parts, per una vegada fora fou tradorament empresonat pels parts i per consell d'Antgon se li van tallar les orelles per incapacitar-lo per exercir de nou com a gran sacerdot i fou enviat presoner a Selucia del Tigris on fou tractat amablement pel rei part que li va permetre viure lliurement a Babilnia on va ser ben rebut pels jueus de la ciutat i va poder restar els seus darrers anys amb tranquillitat, fins que una vegada Herodes va quedar ben establert al tron, el va cridar altre cop a Jerusalem i, amb perms del rei part, es va traslladar a Judea on fou magnficament rebut pel rei Herodes.

Desprs d'ccium (31 aC) Herodes, com antic partidari de Marc Antoni, es va sentir amenaat i va considerar eliminar l'nica persona que podria reclamar el tron, i aprofitant  les intrigues de la seva dona Alexandra, Hirc fou acusat de conspirar amb el rei rab Malic II (Malichus o Malchus) i executat amb ms de 80 anys (30 aC)











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201724" title="Iambul" nonfiltered="3952" processed="3941" dbindex="83962">
Iambul (Iambulus, ) fou un escriptor grec conegut per haver escrit un llibre amb estranyes formes i figures dels habitants de l'ndia. Diodor de Siclia es va limitar a transcriure les seves descripcions i diu que Iambul fou fet presoner pels etops i enviat a una illa feli a la mar oriental on va adquirir els seus coneixements, per tota la narraci es merament una ficci i la seva descripci de l'Orient foren fabulacions absurdes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201725" title="Joan Janpul" nonfiltered="3953" processed="3942" dbindex="83963">
Joan Janpul (Joannes Janopulus o Junopulus) fou un jurista bizant. De fet en una de les seves peces, al Ius Graeco-Romanum de Leunclavius, se l'anomena Joannes fill de Jonopulus, i Joannes Chartophylax (). Fabricius el situa vers el 1370 per amb poca seguretat. 

Va escriure les segents obres:

1. , en llat Breve Patriarchale, ;
2. , en llat De Nuptiis Septimi Gradus;
3. Explicatio Canonum Poenitentialium Gregorii Thaumaturgi 
4. Responsum duodecinum ad Catholicos Iberiae
5. Suggestio ad D. Patriarchum de Testinonio Clericorum


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201726" title="Iarbes" nonfiltered="3954" processed="3943" dbindex="83964">
Iarbes (Iarbas, esmentat tamb com Hiarbas, Jarabas, Iarabas etc ) fou un mtic rei dels gtuls d'frica, suposat fill de Jpiter Ammon amb una nimfa lbia. Va construir grans temples dedicats al seu pare i es va voler casar amb Dido quan aquesta va arribar a afric per fundar una ciutat que desprs fou Cartago. 

Iarbes va demanar la ma de Dido i va amenaar amb la guerra si li era rebutjada. Els delegats cartaginesos van comunicar a la reina la petici dient que el rei demanava alguna persona per ser instrut i que no li podrien donar perqu no hi hauria ning a la ciutat disposat a fer aquest sacrifici, i Dido els va renyar dient que qualsevol ciutad havia d'estar llest per fer aquest sacrifici; els delegats llavors li van dir a la reina que el que volia Iarbes era la seva ma i que hauria de fer el sacrifici. Va demanar tres mesos de temps i al final d'aquestos, en un cerimnia suposadament per acomiadar-se del seu primer marit i preparar-se per les noves noces, es va sucidar clavant-se una espasa al pit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201727" title="Jas (desambiguaci)" nonfiltered="3955" processed="3944" dbindex="83965">


Onomstica:

Jas, argonauta mitolgic;
Jas de Feres, tir de Feres i tagos de Tesslia ;
Jas de Cirene, historiador i escriptor en grec de religi i tnia jueva ;
Jas de Nisa, filsof grec;
Jas d'Argos, historiador grec ;
Jas de Bizanci, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201728" title="Jas de Feres" nonfiltered="3956" processed="3945" dbindex="83966">
Jas (llat Jason, grec Json ) fou tir de Feres i tagos de Tesslia probablement fill de Licofr I de Feres, que va establir la seva tirania substituint a l'aristocrcia vers el final de la guerra del Pelopons, i aspirava a dominar tota Tesslia.

Licofr vivia encara el 395 aC i la data exacta en qu Jas el va succeir no es coneix. Va ampliar els ambiciosos designis del seu pare. El 377 aC apareix ajudant a Tegenes en el setge de l'acrpoli d'Histiea a Eubea, de la que desprs en fou expulsat pels espartans dirigits per Terpides o Herpides.

El 375 aC dominava tota Tesslia excepte Farslia on governava Poldames. Jas tenia el suport d'Alcetes I d'Epir i de la Lliga Becia, especialment Tebes. Jas volia ser hegem de Tesslia, crrec que s'anomenava tagos (llat tagus) i gaudia d'un exrcit mercenari de sis mil homes i altres sis mil cavallers i deu mil infants normals; les tribus venes li aportaven ms soldats; entre les ambicions de Jas estava la d'exercir una espcie d'hegemonia sobre Grcia. A ms a ms la retirada dels "deu mil" i desprs la campanya d'Agesilau a l'sia Menor li van obrir nous camps. Per per qualsevol iniciativa calia dominar Farslia i aix ho va aconseguir per la negociaci i en una conferncia cara a cara amb Poldames al que va prometre la mxima posici a l'estat excepte la seva prpia si es posava al seu costat. Poldames va demanar consultar a Esparta la seva aliada per Jas li va dir que si ho feia llenaria tota la seva fora contra Farslia i Esparta no el podria defensar i finalment Poldames va accedir i uns mesos desprs, el 374 aC, Jas fou elegit tagos de Tesslia i va assolir el comandament de totes les forces que aportaven les ciutats i tribus, i el tribut pagat pels pobles dominats . 

Jas es va aliar llavors a Amintes II de Macednia. El 373 aC Jas i Alcetes I d'Epir van anar a Atenes  amb la que en aquest temps estaven aliats, per intercedir per Timoteu, que estava sent jutjat i que fou absolt mercs a la seva influncia. El 371 aC desprs de la batalla de Leuctres, els tebans li van demanar la seva aliana i va enviar alguns trirrems a Becia, per en general va aconsellar una actitud mesurada ja que no volia veure ascendir a Tebes, i va influir per la signatura d'una treva. Fou en aquest temps quan Jas va destruir la colnia lacedemnia d'Heraclea de Tarqunia a la frontera entre Tesslia i Grcia, ms per assegurar el seu pas al sud que per impedir el pas d'altres cap al nord (Diodor de Siclia ho situa el 370 aC).

Jas volia anar als Jocs Pitis amb les forces tesslies i presidir el festival i els preparatius van alarmar a Grcia. La gent de Delfos va consultar al seu oracle i va rebre la resposta que el mateix deu vetllaria per ells. Quan Jas estava a punt de sortir fou mort per set joves dels que dos van morir a mans de la gurdia i la resta va poder fugir i foren rebuts com herois a totes les ciutats gregues; els motius dels assassins no sn clars per segons alguns autors es tractava d'una venjana personal i segons d'altres d'un afany de notorietat; un relat esmenta a Polidor de Feres, el germ i successor de Jas, com l'inspirador del seu assassinat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201729" title="Tagos" nonfiltered="3957" processed="3946" dbindex="83967">
Tagos (llat tagus) era el nom amb el que es designava a l'hegem de Tesslia, lder que exercia l'hegemonia regional. El crrec tagos era un comandament probablement noms militar sense atribucions civils, tot i que la natura exacta del seu poder no es coneix; es possible que les seves atribucions fossin variades segons les circumstancies. El tagos feia les lleves de soldats en cada districte, i probablement fixava el tribut dels pobles aliats.

El tagos gaudia d'un exercit de sis mil cavallers i deu mil infants que aportaven (quan se'ls demanava) cadascuna de les ciutats tessalies; les tribus venes aportaven tamb determinat contingents de soldats, i tots quedaven al servei del tagos per una campanya. El tagos podia ser investigat pels exetates. Aix era el ms com pero Jas de Feres quan fou tagos tenia un exrcit de ms 20.000 hoplites. Quan no hi havia un tagos les ciutats tesslies tenien ms autonomia dirigides por uns magistrats.

Les ciutats tesslies eren independents una de l'altra i s'administraven internament de forma independent; algunes ciutats menors estaven sota influncia de ciutats ms grans; la forma de govern era prcticament en tots els casos aristocrtica i en mans de poques famlies totes descendents dels antics reis, destacant els aleuades de Larissa, els escopades de Cranon, i els creondes de Farslia. Sembla que alguns tagos foren elegits de vegades per establir una dominaci d'una ciutat sobre altres.

Alguna ciutat va establir la tirania  per al final de la guerra del Pelopons les famlies aristocrtiques tornaven a tenir el poder i van aparixer moviments democrtics i el poder aristocrtic va disminuir;  Feres i Farslia van esdevenir les ciutats dirigents. A Feres la tirania fou establerta per Licofr i el seu successor Jas va assolir el poder hegemnic a Tesslia i va portar el ttol de tagos,  per desprs de la seva mort el 370 aC el seu poder es va dissoldre en mans dels successors. El poder de Jas com a tagos va esdevenir de fet una tirania sota els seus successors Polidor, Polifr, Alexandre, Tisfon i Licofr; les famlies aristocrtiques van demanar ajut a Filip II de Macednia  que va expulsar del poder a Licofr el 353 aC i va restaurar els antics poder a diverses ciutats. A Feres es va establir un poder popular o al menys republic. El 344 aC Tesslia estava completament subjecte al Regne de Macednia sota tetrarques (un per cada una de les quatre provncies o districtes) fidels a Macednia probablement membres de les antigues famlies aristocrtiques.

El 197 aC la derrota del rei Filip V de Macednia a Cinoscfals  va deixar Tesslia com una mena de protectorat rom i els tagos van ser cosa del passat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201730" title="Jas de Cirene" nonfiltered="3958" processed="3947" dbindex="83968">
Jas de Cirene (Jason, ) (segle II aC) fou un escriptor en grec de religi i tnia jueva que va escriure una histria dels macabeus i de les guerres dels jueus contra Antoc IV Epfanes (aC-164 aC) i el seu fill Antoc V Eupator (164 aC-162 aC). 

El segon llibre dels macabeus, excepte dos epstoles espries al comenament, s un extracte del llibre de Jas (2 Maccab. 2.21-24).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201731" title="Jas d'Argos" nonfiltered="3959" processed="3948" dbindex="83969">
Jas d'Argos (llat Jason, grec Json ) (segle II) fou un historiador grec que segons diu el Suides era ms jove que Plutarc i va viure en temps de l'emperador Adri.

Va escriure una obra d'histria de Grcia en quatre llibres que anava entre les guerres mdiques i la mort d'Alexandre el Gran i la conquista d'Atenes pel regent Antpater; el llibre conegut sota el nom de  sembla que era una part d'aquesta histria. 

El Suides diu que tamb fou un gramtic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201732" title="Jas de Nisa" nonfiltered="3960" processed="3949" dbindex="83970">
Jas de Nisa  (llat Jason, grec Json ) (segle I aC) fou un filsof grec de Nisa (Nysa), fill de Mencrates i per part de mare net de Posidoni que fou el seu mestre i al que va succeir. Va florir vers la meitat del segle I aC. 

Al Suides s'esmenten les seves obres:
;

Les dues darreres sembla que ms probablement corresponen a Jas d'Argos




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201733" title="Jas de Bizanci" nonfiltered="3961" processed="3950" dbindex="83971">
Jas de Bizanci (llat Jason, grec Json  ) fou un escriptor grec molt poc conegut. nicament en fa una breu referncia Plutarc (de Fluv. 11), que dona el ttol de la seva principal obra amb el nom de  , i que potser s un error per .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201734" title="Iatrocles" nonfiltered="3962" processed="3951" dbindex="83972">
Iatrocles () fou un destacat escriptor grec que va escriure sobre temes de tipus gastronmic, per del que no es coneix ni l'poca en qu va viure, ni la zona de la qual era originari. 

Ateneu va conservar el nom de dues de les obres de Iatrocles: , per alguns autors pensen que en realitat podria tractar-se de dos noms donats a una sola obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201735" title="Tren Electromagntic Veneol" nonfiltered="3963" processed="3952" dbindex="83973">

El Tren Electromagntic Veneol s un Projecte iniciat en  en l'any 1967 i posteriorment desenvolupat en la  a Veneuela. Des del seu inici, es va buscar la participaci activa de l'Estat en el desenvolupament de la Tecnologia dels Ferrocarrils Electromagntics, idea que va ser ratificada pel distingit Dr.  en 1989. El TELMAGV s un sistema electromagntic de transport massiu terrestre, no rodant, que no requereix de la fricci mecnica per a la seva propulsi i guia com els trens convencionals.

La idea fonamental d'aquest sistema consisteix a utilitzar un Motor Lineal de Reluctancia para la seva propulsi, guia i sustentaci. Aquest motor utilitza les mateixes forces electromagntiques que propulsan als motors rotatius, noms que en comptes d'utilitzar una transmissi per a aplicar el parell a les rodes, aplica aquestes forces electromagntiques directament entre el vehicle i el rail, la qual cosa disminueix considerablement la fricci i el desgast mecnic. A ms no possex limitaci en pendents, ja que no requereix d'una fricci roda   rail per a la seva propulsi.

Encara que el seu principi de funcionament s per forces electromagntiques, no s exactament un Maglev, ja que no pot denominar-se levitado per tenir un contacte elctric entre el vehicle i la via. La ra principal d'aquest contacte s fer un rail passiu (no bobinat), el que disminueix el seu cost de construcci.

El TELMAGV est emmarcat dintre del desenvolupament endogen, orientat cap a la preservaci de la integritat territorial, la sobirania, la seguretat, la defensa de la naci i la consolidaci de la integraci llatinoamericana.


Histria del Projecte.

En l'any 1967, tres investigadors del  inspirats per les difcil topografia del pas, van iniciar la recerca d'un sistema de tracci ms eficient, que pogus remuntar fortes pendents, com per exemple les del tram Caracas   La Guaira, que en una distncia de tan sols 10km presenta un desnivell de 800m. Aquest tram s de vital importncia per a Veneuela degut al fet que en La Guaira es troben el principal port i l'aeroport ms importants del pas. 




Resum dels prototips a escala 1:10 del TELMAGV, construts fins a la data.






Presentaci al President de la Repblica.

   

El General en Jefe ()  juntament amb el personal integrant de la comissi TELMAGV, van exposar el 28 de desembre de 2006, el set prototip a escala del TELMAGV al ciutad President de la Repblica Bolivariana de Veneuela Comandant Hugo Rafael Chvez Fras. Qui convenut dels beneficis que portaria al pas aquest projecte, va girar instruccions als Ministres del  i del , aix com al President del , de paralitzar totes les contractacions ferroviries, amb la finalitat de realitzar totes les accions necessries que permetin, en poc temps, baixar els recursos econmics per a la construcci del primer quilmetre del TELMAGV, el qual ser el primer sistema de transport massiu creat i construt totalment a Veneuela.


Seguretat .

Els Ferrocarrils Electromagntics sn els sistemes de transport ms segurs, principalment a causa del disseny evolupant del motor que impossibilita el seu descarrilament, aix mateix la via elevada evita els enrotllaments i collisions. s important ressaltar que els passatgers no necessiten dur cinturons de seguretat com en el cas dels autombils o avions, poden caminar dintre del tren en qualsevol moment sense importar a quina velocitat es desplaci.


Beneficis Ambientals.

Per anys, el ferrocarril ha estat el mitj de transport ms favorable al medi ambient, a ms de ser l'nic mitj de transport que ajuda a un major creixement econmic, perqu les inversions que es fan en aquest tipus de transport amplien i estimulen el desenvolupament de noves tecnologies.

En aquest sentit, i per a superar els problemes de congesti i contaminaci del medi ambient, s'han de buscar sistemes de transport que compleixin amb factors tals com: seguretat, confort, baix consum d'energia i baix impacte ambiental.

El Tren Electromagntic s un dels sistemes amigables amb l'ambient, degut al fet que s un sistema totalment elctric, no s contaminant per no produir emanacions txiques. A ms la seva via elevada garanteix un mnim impacte ambiental, fent-lo compatible amb les frgils i importants ecologies del pas, aix mateix garanteix que l'exposici dels camps electromagntics que genera sn inferiors als nivells mxims establerts per l'Organitzaci Mundial de la Salut.

Addicionalment la via elevada i la capacitat de pujar forts pendents garanteix un mnim impacte ambiental, degut al fet que la seva intervenci en l'entorn s molt menor que la dels sistemes convencionals, a ms disminueix els moviments de terra en les zones muntanyenques. 

Podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que els trens del futur, en els plans com en les regions muntanyenques, seran tots elevats per ser menys vulnerables a les inundacions i ensulsiades, produts per la creixent violncia climtica. Hem de recordar que la desaparici dels trens Caracas - La Guaira, Caracas - ,  -  - , va ser deguda als ensulsiades i inundacions i al fet que els trens importats no es  reproduxen .

 Enllaos externs .
Resum de presentaci de TELMAGV als mitjans;
Projecte en Casa de Venezuela;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201738" title="Nova Poltica Econmica" nonfiltered="3964" processed="3953" dbindex="83974">
La nova poltica econmica, NEP (en rus,                              - Novaya Ekonomicheskaya Politika o    ) fou una poltica econmica que va proposar Vladimir Lenin el 1921 per evitar el collapse de l'economia russa. Permetia algunes prctiques capitalistes com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comer exterior i les grans indstries.
Els seus objectius eren:
 Aturar alguns dels grans canvis socials com la desaparici massiva de la propietat privada i el control per part de l'estat de la indstria i l'agricultura.
 Augmentar amb major rapidesa la producci.
 Millorar les condicions de vida de la poblaci que desprs de tants anys de guerra, n'estava exhausta.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201740" title="Gran Premi de Brasil del 1981" nonfiltered="3965" processed="3954" dbindex="83975">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1981, disputat al circuit de Jacarepagu, el 29 de mar del 1981.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Nelson Piquet   1' 35. 079 ;
 Volta  rpida:  Marc Surer   1' 54. 302 a la volta 26.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201749" title="Circuit de Jacarepagu" nonfiltered="3966" processed="3955" dbindex="83976">





El Autdrom Internacional Nelson Piquet (popularment conegut com Jacarepagu) es un circuit de carreres automobilstiques  que es troba a  Rio de Janeiro, Brasil, i que acollir el Gran Premi del Brasil de Frmula 1 en 10 ocasions.


 Histria .

El circuit  es va construir l any 1978 en terrenys pantanosos que havien estat condicionats, fet que explica que no tingui elevacions importants i sigui molt planer. El traat presenta varies caracterstiques que el distingeixen, com les seves dues rectes principals i els  seus nombrosos revolts lents.  

Des de 1996, la srie CART hi ha portat a terme algunes curses a Jacarepagu, en un traat auxiliar oval del autdrom.

Tamb s'hi han disputat el Gran Premi de Brasil de motos a les temporades del 1995 al 2004.


 Grans Premis de F1 disputats .



 Enllaos externs .

 Foto satlit del Google Maps (Rio de Janeiro);
 Guia del Autdrom Internacional Nelson Piquet (Rio de Janeiro);

 Webs Oficials  .

 Autdrom Internacional Nelson Piquet (Rio de Janeiro);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201753" title="Gran Premi de Brasil del 1982" nonfiltered="3967" processed="3956" dbindex="83977">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1982, disputat al circuit de Jacarepagu, el 21 de mar del 1982.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Alain Prost   1' 28. 808;
 Volta  rpida:  Alain Prost   1' 37. 016  a la volta 36.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201755" title="Carl Rogers" nonfiltered="3968" processed="3957" dbindex="83978">
Carl Rogers (1902) s un psicleg clnic estatunidenc, un dels terics ms rellevants de la no-directivitat.

Formul la teoria sobre la "terpia centrada en el client". Al seu entendre, el paper del psicleg ha de ser passiu, permissiu i d'acceptaci. 

Propos una educaci humanstica basada en l'experincia vital de l'alumne, l'objectiu de la qual s l'aprenentatge significatiu o experiencial.

Obres.

 Rogers, Carl. (1939). Clinical Treatment of the Problem Child.
 Rogers, Carl. (1942). Counseling and Psychotherapy: Newer Concepts in Practice.
 Rogers, Carl. (1951). Client-centered Therapy: Its Current Practice, Implications and Theory. Londres: Constable. ISBN 1-84119-840-4. Extractes.;
 Rogers, Carl. (1959). A Theory of Therapy, Personality and Interpersonal Relationships as Developed in the Client-centered Framework. A (ed.) S. Koch, Psychology: A Study of a Science. Volum 3: Formulations of the Person and the Social Context. Nova York: McGraw Hill.
 Rogers, Carl. (1961). On Becoming a Person: A Therapist's View of Psychotherapy. Londres: Constable. ISBN 1-84529-057-7. ;
 Rogers, Carl. (1969). Freedom to Learn: A View of What Education Might Become. (1a. ed.) Columbus, Ohio: Charles Merill. Extractes.;
 Rogers, Carl. (1970). On Encounter Groups.  Nova York: Harper and Row. ;
 Rogers, Carl. (1977). On Personal Power: Inner Strength and Its Revolutionary Impact.
 Rogers, Carl. (1980). A Way of Being.


Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia de Carl Rogers. ;
 Bibliografia de Carl Rogers. ;
 Vida i obra de Carl Rogers amb enllaos a altres webs referides a aquest psicleg. ;
 Luca Corchia, La teoria della personalit di Carl R. Rogers, in Il Trimestrale. The Lab's Quarterly, 4, 2005, ss. 13, ISSN 1724-451X;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201758" title="Torres de Bolonya" nonfiltered="3969" processed="3958" dbindex="83979">



Les torres de Bolonya sn edificis d'poca medieval a la ciutat italiana de Bolonya.

 Histria .


Les raons que menaren a llur construcci entre els segles XII i XIII no sn encara clares; una hiptesi s que les famlies ms acabalades les empraren com a smbol de poder, o amb propsits ofensius o defensius durant la Querella per la Investidura que enfront les famlies adeptes a l'Emperador o al Papa.

A ms de les torres, encara romanen dempeus alguns arcs fortificats (els "torresotti"), que corresponen a les portes de la muralla de la ciutat al segle XII ("Mura dei torresotti" o "Cerchia dei Mille"), la qual ja ha desaparegut quasi per complet.

Moltes torres foren desnonades o caigueren durant el segle XIII. D'altres han estat reutilitzades com a pres, botiga o edifici residencial. La darrera demolici fou al segle XX, d'acord amb un ambicis pla de reordenaci urbanstica. L'any 1917 hom destru les torres Artenisi i Riccadonna al "Mercato di mezzo".



Aix, han restat menys de 20 torres dempeus: la torre Azzoguidi, tamb anomenada Altabella (61 m); la torre Prendiparte o "Coronata" (60 m), la torre Scappi (39 m), la torre Uguzzoni (32 m), la torre Guidozagni, la torre Galluzzi i les famoses Dues Torres: la torre Asinelli (97 m) i la torre Garisenda (48 m).

 La construcci de les torres .


La construcci de les torres fou molt onerosa, tot i l's de serfs. Per a construir una torre tpica de 60 metres calien entre 3 i 10 anys de treball.

Cada torre tenia una base quadrada amb fonaments entre 5 i 10 m de fondria, reforats per troncs clavats a terra i coberts per cdols i cal. La base de les torres s feta de grans blocs de pedra selenita. La resta de murs esdevenien ms fins i lleugers a mesura que l'estructura s'alava, construts mitjanant la maoneria "a sacco": amb un mur interior fi i un mur exterior ben gruixut, en qu el buit era omplert amb pedres i morter. 

Normalment es deixaven alguns forats al mur exterior aix com buits ms grans en la selenita per tal de suportar bastides i permetre futures cobertures i construccions de fusta.

 El nombre de torres .
Tot i que se sap que a l'edat mitjana hi havia moltes torres a Bolonya, la xifra exacta s encara motiu de debat.

El primer que hi va treballar va ser el comte Giovanni Gozzadini, senador del Regne d'Itlia del segle XIX, que va estudiar la histria de la ciutat per a augmentar el prestigi de Bolonya en el context de la nova Itlia unida. Gozzadini va basar les seues anlisis en arxius locals sobre els immobles, provant d'arribar a una xifra comprovable de torres segons els canvis de propietat documentats, i arrib a comptar-ne fins a 180.




Estudis ms recents assenyalen que la metodologia de Gozzadini el podia haver portat a comptar dues vegades el mateix edifici, car aquest podia haver canviat de nom amb els diferents propietaris. Aix, es calcula un total entre 80 i 100 torres, en qu no totes haurien existit alhora.

 Les Dues Torres .








Les Dues Torres (le Due Torri en itali), inclinades, sn el smbol de Bolonya. Emplaades a la crulla de camins que duen a les cinc portes de l'antiga muralla ("mura dei torresotti"), la torre ms alta s l'"Asinelli", i la ms baixa (i ms inclinada), la "Garisenda". Els seus noms vnen de les famlies que, suposadament, les feren construir entre el 1109 i el 1119. Per la minsa documentaci d'aquest perode fa que l'asserci siga incerta. El nom de la famlia Asinelli, per exemple, apareix esmentat per primer cop el 1185, quasi 70 anys desprs de la construcci de la torre que els s atribuda.

La torre Asinelli.
Hom creu que la torre Asinelli tenia en un comenament una alria de vora 70 m, i que desprs seria elevada fins als actuals 97,2 m (amb una inclinaci de 2,2 m). Al segle XIV la ciutat n'esdevingu propietria i l'empr com a pres i petita fortalesa. Durant aquest perode es constru un edifici de fusta de 30 m d'alt al voltant de la torre, connectat per un pont (incendiat el 1398) amb la torre Garisenda. Aquest afegit s atribut a Giovanni Visconti, duc de Mil, que suposadament voldria controlar l'esvalotat "Mercato di Mezzo" (avui la "Via Rizzoli") i evitar possibles revoltes. La Casa dels Visconti era senyora de Bolonya desprs del declivi de la Signoria de la famlia Pepoli, per era fora impopular.

La torre Asinelli va patir diverses esllavissades i incendis provocats per llamps, per fins el 1824 no hi fou collocat un parallamps. Ha sobreviscut, com a mnim, a dos grans incendis: el del 1185, provocat, i el del 1398, esmentat ads.

La torre Asinelli ha estat aprofitada pels cientfics Giovanni Battista Riccioli (el 1640) i Giovanni Battista Guglielmini (al segle segent) per a fer experiments sobre la gravetat i la rotaci de la Terra. Entre el 1943 i el 1945, durant la Segona Guerra Mundial, fou una talaia des d'on quatre voluntaris dirigien les operacions de rescat arran dels bombardejos dels aliats. Ms endavant, hom hi colloc una antena de la RAI.

La torre Garisenda.
La torre Garisenda t avui en dia una alria de 48 m, amb una inclinaci de 3,2 m. Inicialment mesurava 60 m d'alt, per hagu de ser rebaixada al segle XIV per un eslavissament de terra que la inclin perillosament. Al comenament del segle XV la torre va ser comprada per l'"Arte dei Drappieri, fins que esdevingu propietat municipal al final del segle XIX.

La torre Garisenda ha estat citada en diverses ocasions per Dante Alighieri a La Divina Comdia i a les Rimes, cosa que confirma la seua estada a Bolonya. Aix mateix, les Dues Torres han estat tamb protagonistes d'un poema de Giosu Carducci a les Odes brbares.

 Llista de les torres i arcs encara dempeus .

 Torres .
 Torre Accursi (o Torre dell'Orologio) - Piazza Maggiore;
 Torre Agresti - Piazza Galileo;
 Torre Alberici - Via Santo Stefano - Piazza della Mercanzia;
 Torre Arengo (Torre dell'Arengo) - Piazza Maggiore;
 Torre Asinelli (Torre degli Asinelli) - Piazza Ravegnana, 82;
 Torre Azzoguidi (o Torre Altabella) - Via Altabella, 7;
 Torre Bertolotti-Clarissimi - Via Farini, 11;
 Torre Carrari - Via Marchesana;
 Torre Catalani - Vicolo Spirito Santo;
 Torre Conoscenti - Via Manzoni, 6 (pati del Museo Civico Medioevale);
 Torre Galluzzi - Corte Galluzzi;
 Torre Garisenda - Piazza Ravegnana;
 Torre Ghisilieri - Via Nazario Sauro;
 Torre Guidozagni - Via Albiroli, 1-3;
 Torre Lambertini - Piazza Re Enzo;
 Torre Lapi - Via IV Novembre;
 Torre Oseletti - Strada Maggiore, 34-36;
 Torre Prendiparte (o Torre Coronata) - Via Sant'Al, 7;
 Torre Scappi - Via Indipendenza, 1;
 Torre Toschi - Piazza Minghetti, darrere la Casa Policardi;
 Torre Uguzzoni - Vicolo Mandria, 1;

Arcs .
 Arc dels Castiglione (Torresotto di Castiglione) - Via Castiglione, 47;
 Arc dels Piella (Torresotto dei Piella, o Porta Govese o del Mercato) - Via Piella - Via Bertiera;
 Arc de la Porta Nuova (Torresotto di Porta Nuova o del Pratello) - Via Porta Nuova - Via M. Finzi;
 Arc de San Vitale (Torresotto di San Vitale) - Via San Vitale, 56;

 Enllaos externs .
 Associazione Guglielmo Marconi: Le Due Torri  ;
 Google Map;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201759" title="Eduard Spranger" nonfiltered="3970" processed="3959" dbindex="83980">
Eduard Spranger (1882-1963) va sser un filsof, psicleg i pedagog alemany, deixeble de  Dilthey.

Preconitz una educaci liberal i integral.

Establ una relaci escola-cultura i considerava que la clau de la formaci rau en l'ensenyament de les disciplines humanstiques.

Segons Spranger, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans.

Obres.

 Die Grundlagen der Geschichtswissenschaft. Eine erkenntnistheoretisch-psychologische Untersuchung; Berln, 1905.
 Wilhelm von Humboldt und die Humanittsidee; Berln, 1909.
 Kultur und Erziehung. Gesammelte pdagogische Aufstze; Leipzig, 1919.
 Lebensformen. Geisteswissenschaftliche Psychologie und Ethik der Persnlichkeit; Halle, 1921.
 Psychologie des Jugendalters; Leipzig, 1924.
 Volk, Staat und Erziehung. Gesammelte Reden und Aufstze; Leipzig, 1932.
 Goethes Weltanschauung; Leipzig, 1933.
 Schillers Geistesart, gespiegelt in seinen philosophischen Schriften und Gedichten; Berln, 1941.
 Die Magie der Seele. Religionsphilosophische Vorspiele; Berln, 1947.
 Pestalozzis Denkformen; Stuttgart, 1947.
 Goethes Weltanschauung. Reden und Aufstze; Leipzig, 1949.
 Zur Geschichte der deutschen Volksschule; Heidelberg, 1951.
 Aus Friedrich Frbels Gedankenwelt, Heidelberg, 1951.
 Pdagogische Perspektiven. Beitrge zu Erziehungfragen der Gegenwart, Heidelberg, 1951.
 Kulturfragen der Gegenwart, Heidelberg, 1953.
 Gedanken zur Daseinsgestaltung (aus Vortrgen, Abhandlungen und Schriften; Munic, 1954.
 Der geborene Erzieher; Heidelberg, 1958.
 Der Philosoph von Sanssouci, Heidelberg, 1962.
 Das Gesetz der ungewollten Nebenwirkungen in der Erziehung, Heidelberg, 1962.
 Menschenleben und Menschheitsfragen. Gesammelte Rundfunkreden; Munic, 1963.

Referncies.



Enllaos externs.

 Bibliografia referent a Eduard Spranger a la Biblioteca Nacional Alemanya. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201760" title="Mitridate, re di Ponto" nonfiltered="3971" processed="3960" dbindex="83981">

Mitridate, r di Ponto (Mitridates, rei del Pont)  s una pera seria en tres 
actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart (1770), sobre llibret itali de 
V. A. Cigna-Santi. Porta per nmero KV 87. En l'ltim catleg 
Kchel: K6 74a.

Histria.
Mozart va escriure Mitridate mentre es trobava de viatge per Itlia l'any 1770. Tenia catorze anys. Va ser la seua primera experincia amb l'pera seriosa. Va rebre cent florins i la manutenci durant els cinc mesos que va tardar a compondre-la. Com la resta de les seues primeres peres, segueix molt de prop el model itali.

Es va compondre per a inaugurar la temporada musical de Mil, per encrrec del comte Firmian, governador i mecenes milans. Les circumstncies de la seua composici i estrena poden seguir-se a travs de les cartes de Leopold Mozart. Es va estrenar amb gran xit al Teatre Regi Ducal de Mil el 26 de desembre de 1770. Aquesta primera representaci va suscitar l'entusiasme del pblic, de Giuseppe Parini i de tots els cantants. El castrat Pietro Benedetti va afirmar que, si el pblic no quedava encantat amb el duet final del segon acte,  es faria castrar per segona vegada". 

Desprs d'aquesta primera representaci, va haver-hi altres vint en el mateix escenari, dirigint Mozart les quatre primeres. No es va tornar a representar fins al segle XX.

 Sinopsi .

L'acci t lloc a Nimfea, port de Crimea, Regne del Pont l'any 63 adC. El protagonista s el rei Mitridates VI Eupator (132-63 adC). Ocupat en les seues lluites contra els romans, deixa la seua promesa Aspasia, a cura dels seus fills, Farnaces i Sifares. Desprs de patir una severa derrota, Mitridates s donat per mort. 

Acte.
Escena 1
Arbate, el governador de Nimfea, dna la benvinguda a Sifares. Sifares es queixa del seu germ, Farnaces, a causa dels forts llaos que l'uneixen els romans, els seus enemics. Arbate jura lleialtat a Sifares. Aspasia prega a Sifares, perqu l'ajude a resistir els avanos de Farnaces. Sifares accepta les seues spliques, i alhora revela el seu amor per ella. Aspasia ama secretament a Sifares.

Escena 2
Farnaces, el primognit, ofereix el seu amor a Aspasia, qui el rebutja amb el suport de Sifares, que la protegeix enfront del seu poders germ. Arriben notcies que Mitridates s viu i s'acosta a la ciutat. Arbate insta als germans a sobreposar-se a les seues diferncies i saludar son pare. Farnaces conspira amb Marzio, trib rom, contra Mitridates.

Escena 3
Mitridates arriba a Nimfea amb la princesa Ismene, filla del rei dels parts, per a oferir-la com a esposa al seu fill Farnaces. Mitridates vol que Farnaces es case amb Ismene, la seua promesa. Ismene est enamorada de Farnaces. Arbate li diu a Mitridates que Farnaces persegueix a Aspasia, per no esmenta a Sifares. Gels, Mitridates jura venjar-se de Farnaces. 

Acte II.
Escena 1
Farnaces menysprea i amenaa a Ismene, i aquesta li ho diu a Mitridates, el qual suggereix que es case amb Sifares. Mitridates demana a Aspasia que es casen immediatament, per ella vacilla, la qual cosa demostra la seua infidelitat. Aspasia li confessa el seu amor a Sifares, per acorden separar-se per a salvaguardar l'honor. Sifares planeja anar-se'n i Aspasia queda preocupada, immersa en el seu conflicte entre l'amor i el deure. 

Escena 2
Mitridates s conscient del complot de Farnaces i els romans contra ell, i planeja venjar-se'n, malgrat l'oferta de pau que Marzio li fa arribar. Det a Farnaces, acusat de traci. Ismene salva al prncep, Farnaces ho confessa tot a son pare i s ingressat a la pres. Aspasia i Sifares declaren el seu amor i estan disposats a morir, per temor a Mitridates. 

Acte III.
Escena 1
Ismene, encara enamorada de Farnaces, tracta de convncer a Mitridates perqu perdone Aspasia i Sifares. Els romans, guiats per Marzio, ataquen i Mitridates es prepara per a la batalla. Aspasia pensa a sucidar-se ingerint ver, i noms la intervenci de Sifares aconsegueix salvar-la. Sifares tamb vol morir i s'uneix a son pare en la batalla.

Escena 2
Marzio allibera a Farnaces i li promet el tron de son pare si li ajuda. Per el prncep canvia d'idea, es penedeix de la seua traci i s'uneix a l'exrcit de son pare.

Escena 3
Mitridates s ferit en combat i ell mateix es llana sobre la seua espasa per a sucidar-se, davant la derrota. Abans de morir, perdona els seus fills i dna la seua benedicci a Sifares i Aspasia, mentre Farnaces es declara disposat a casar-se amb Ismene. En el quintet final Sifares, Aspasia, Farnaces, Ismene i Arbate declaren la seua intenci de venjar-se dels romans i combatre a aquells que pretenen acabar amb la llibertat del mn sencer.

 Valoraci .

Instrumentaci original.
Originriament interpretada amb 2 flautes, 2 obos, 4 trompes, 2 fagots, 2 trompetes, timbals, instruments de corda i baix continu.

Llibret.
El text original era el Mithridate de Racine (1673); va ser tradut pel clergue Giuseppe Parini. Vittorio Amadeo Cigna-Santi va versificar aquesta traducci per a l'pera de Mozart. Aquest poeta residia a Tor i va enviar a Mil el llibret per parts. 

La histria de Mitridates ja havia estatt posada en msica amb anterioritat, per Quirino Gasparini.

Estructura musical.
Consta d'una obertura, vint-i-un ries, una cavata, una cavatina, un duo i un cor final. Mozart va intercalar set recitatius acompanyats. De les peces vocals d'aquesta pera, destaquen: 
Nm. 4 ria d'Aspasia: Nel sen mi palpita ;
Nm. 7 ria de Mitridates: Se di laure il crine adorno ;
Nm. 13 ria d'Aspasia: Nel grave tormento ;
Nm. 17 Duo de Sifares i Aspasia: Se viver non degg'io. Duo al final del segon acte en qu els dos declaren el seu amor. ;
Nm. 18 ria d'Ismene: Tu sai per chi m'accese ;

 Discografia .
N'hi ha un enregistrament, amb direcci de Leopold Hager, amb Arleen Augr, Edita Gruberova, Agnes Baltsa, Ileana Cotrubas, Werner Hollweg, i l'Orquestra del Mozarteum de Salzburg (1976, Philips);
Tamb hi ha disponible un enregistrament a DVD per Charles T. Downey (2006, Ionarts).

 Referncies.
Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Ctedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6;
Valentin, E., Guia de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7;
La magia de la pera (Catleg Philips Classics), 1993;
OperaGlass;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
Llibret a Karadar;
Llibret a Opera Glass;
Edici especial digital del llibret de 1770, a crrec de la Biblioteca Nazionale Braidense.
 Argument i altres informacions Mitridate, re di Ponto;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201765" title="Mtode Winnetka" nonfiltered="3972" processed="3961" dbindex="83982">
El mtode Winnetka s un sistema d'ensenyament individualitzat.

Rep el nom del suburbi de Xicago on Carleton Wolsey Washburne comen a transformar, el 1915, les escoles pbliques en laboratori d'educaci.

Aquest mtode, formulat el 1920, comprn:

-Un programa mnim de coneixements sobre matries instrumentals (lectura, escriptura, aritmtica, cincies socials, etc.).

-Un programa de desenvolupament sobre la base de matries creatives d'elecci lliure amb participaci de tothom.

Quant al sistema d'investigaci, t molts punts de contacte amb el mtode de projectes. 

Referncies.



Bibliografia.

 Hylla, E.: Die Schule der Demokratie. Berln/Leipzig, 1928.
 Schwerdt, T.: Kritische Didaktitk in Unterrichtsbeispielen., Paderborn, 1952.
 Washburne, C.: Winnetka. In: School and Society, Heft XXIX 1929.
 Washburne, C.: Winnetka. The History and significance ..., Englewood Cliffs, 1965.
 Washburne, C.: Die Experimente an den Schulen Winnetkas. In Rhrs (Hrsg.): Die Reformpdagogik des Auslands., Stuttgart, 1982.
 Michael, B. i Fischer, M.: Differenzierung im Schulunterricht., Weinheim/Basilea, 1973.
 Michael, B.: Selbstbildung im Unterricht. Weinheim, 1963.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201771" title="Basil Bernstein" nonfiltered="3973" processed="3962" dbindex="83983">
Basil Bernstein (1924-2000) va sser un sociolingista angls.

La major part de la seua vida s'orient cap a l'estudi del llenguatge de les classes populars. Formul la teoria del handicap lingstic que explicava perqu els alumnes de classe baixa rendien menys que els seus companys a l'escola: el tipus de llengua que aprenien a casa (ms informal, amb menys lxic i frases compostes i amb poques oportunitats de lectura) no era el que demanaven els professors a l'aula i dificultava la comprensi i expressi dels continguts de l'escola. Aquesta teoria influ molts investigadors durant les dcades dels 70 u 80.

Sobre el vincle entre estructures tpiques, segueix les tesis de mile Durkheim i les sotmet a proves de tipus empric. Per altra banda, reactualitza les anlisis de Roger Cousinet, Sagin i Wert sobre la funci constitutiva del llenguatge.

Va treballar tamb en el camp del currculum.

Els seus treballs, allunyats de les concepcions chomskianes, han influt les cincies de l'educaci, la sociolingstica i la psicologia evolutiva.

Obres.

 Theoretical Studies Towards A Sociology Of Language, (1971).
 Applied Studies Towards A Sociology Of Language, (1973).
 Selection And Control, (1974) amb Walter Landis.
 Towards A Theory Of Educational Transmissions, (1975).
 The Structuring Of Pedagogic Discourse, (1990). ;
 Social Class, Language And Communication amb Dorothy Henderson. ;
 Pedagogy, Symbolic Control and Identity, (1996 / 2000 segona edici). ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia al peridic britnic The Guardian. ;
 Obres referents a Basil Bernstein a la Biblioteca Nacional Alemanya. ;
 Comentari sobre l'obra de Basil Berstein. ;
 Assaig sobre l'obra de Basil Bernstein. ;
 Assaig sobre la teoria dels codis lingstics de Basil Berstein. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201776" title="Pla Dalton" nonfiltered="3974" processed="3963" dbindex="83984">
El Pla Dalton s un mtode per portar a terme l'ensenyament individualitzat a l'escola secundria.

Ideat el 1904 per Helen Parkhurst, es desenvolup a la High School de Dalton (Massachusetts).

Es basa en tres principis:

-Llibertat per tal que l'alumne es pugui organitzar el treball.

-La sociabilitzaci per fomentar les relacions socials entre els companys.

-Individualitzaci en el sentit que l'alumne interpreti el mn que l'envolta a travs de les seues necessitats i aspiracions.

Per solucionar els problemes que plantejava se substitu l'aula tradicional per la sala-laboratori.


Referncies.



Enllaos externs.

 Web de la Dalton School. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201779" title="Escola d'estiu" nonfiltered="3975" processed="3964" dbindex="83985">
Una escola d'estiu s el conjunt de cursos de perfeccionament del professorat que se celebren a l'estiu aprofitant el perode de vacances.

Al Principat de Catalunya, les escoles d'estiu van ser introdudes per Eladi Homs (que les havia vist funcionar als Estats Units) el 1914 i foren organitzades per la Diputaci de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya.

Entre 1924 i 1929 no es van celebrar per motius poltics, a causa del rgim dictatorial de Primo de Rivera.

Foren restablertes el 1930 per iniciativa de la Diputaci de Barcelona i a partir del 1931 de la Generalitat de Catalunya. Aquesta segona poca es va perllongar fins al 1935, any a partir del qual van quedar paralitzades a causa de la darrera Guerra Civil Espanyola.

Durant el franquisme no se'n torn a parlar fins al 1966, any en qu l'Associaci de Mestres Rosa Sensat recuper la tradici que a partir del 1968 s'estengu als altres Pasos Catalans i ms endavant arreu de l'Estat espanyol.

En totes les poques, les escoles d'estiu han estat un termmetre de la renovaci pedaggica i un intent de vincular l'escola amb la realitat sociocultural i sociolingstica del pas.


Referncies.




Enllaos externs.

 Recull informatiu de les diferents escoles d'estiu organitzades al Principat de Catalunya durant el 2007. ;
 Informaci histrica sobre les diferents escoles d'estiu organitzades a les Terres de l'Ebre. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201780" title="Monforte de Moyuela" nonfiltered="3976" processed="3965" dbindex="83986">


Monforte de Moyuela s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201781" title="Pla Jena" nonfiltered="3977" processed="3966" dbindex="83987">
El Pla Jena s el resultat dels fruits de l'escola prctica organitzada per Peter Petersen a la universitat de Jena.

Els seus principis terics, exposats el 1927, es poden resumir en dos punts:

-L'escola s una comunitat autnoma en relaci amb el mn adult on els alumnes frueixen d'una llibertat total i on s'afavoreix l'activitat espontnia.

-El perode d'escolaritzaci s'ha de perllongar el mxim (aleshores fins als 10 anys) i ha de ser en rgim de coeducaci.

L'escola ha de  potenciar tamb la personalitat dels alumnes a cpia d'afavorir l'autodisciplina i el sentit de la responsabilitat.

Referncies.



Enllaos externs.

 Explicaci acurada del Pla Jena. ,  i ;
 Bibliografia sobre el Pla Jena. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201783" title="Bartolom Bermejo" nonfiltered="3978" processed="3967" dbindex="83988">

Bartolom Bermejo, dit tamb Bartolom de Crdenas (Crdova, cap a 1440   Barcelona, cap a 1498), va ser un pintor del Regne de Castella, actiu a la fi del segle XV. 

Biografia. 
Bartolom Bermejo s considerat un dels ms importants artistes gtics de la pennsula Ibrica. A pesar d'aix, no es coneixen gaires dades de la seva vida. Se sap que era d'origen andals i va nixer a Crdova. Pel seu estil, se suposa que va estudiar a Flandes. 

Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Arag. Va collaborar amb Mart Bernat i Miguel Ximnez, que es considera que sn els seus continuadors. Es pensa que va poder estar a Valncia, desprs es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, desprs, s possible que passs a Castella, per encrrec d'Isabel la Catlica. 

Ignorat per la historiografia de l'art durant segles, el descobriment d'aquest pintor es remunta al comenament del segle XX. Avui dia, Bermejo s un dels ms coneguts pintors espanyols. 

Estil. 
L'obra de Bartolom Bermejo s'emmarca a la pintura gtica del segle XV, dintre de la tendncia hispanoflamenca. Encara que va nixer a Crdova, el seu estil no s andals, sin que s el mestre ms representatiu de l'escola aragonesa. 

El seu estil est influt per l'escola flamenca, en particular per Roger van der Weyden, Jan van Eyck i Dirk Bouts. 

Trets flamencs al seu art sn el domini de la perspectiva, la representaci minuciosa dels detalls i l'ptima tcnica de la pintura a l'oli. Altres trets sn la seva profunda fora i el naturalisme en els paisatges.

Obra. 
La major part de la seva obra radica en territoris de l'antiga Corona d'Arag. La temtica s religiosa. 

Santo Domingo de Silos.
Sant Domnec de Silos entronitzat com a abat possiblement sigui l'obra ms divulgada de l'autor. Era la taula d'un retaule que es va fer per a Daroca, a l'Arag. Data de 1474-1477, la ms antiga de les seves pintures que es coneixen.

Retaule de la Mare de Du de Montserrat.


El retaule de la Mare de Du de Montserrat (en itali Retablo della Vergine di Montserrat) es conserva a la sagristia de la catedral gtica d'Acqui Terme, ciutat i seu episcopal del Piemont, a la provncia d'Alessandria. Es considera que es va elaborar prop de 1485. Bermejo s l'autor de la taula central del trptic, la que representa la Mare de Du; les taules laterals representen aspectes de les vides de sants, entre els quals sant Sebasti, i sn obra de Roderic d'Osona. Oli sobre taula. 

La Pietat Despl. 
Aquesta Pietat tamb s coneguda com la Pietat del canonge Despl, realitzada per a la catedral de Barcelona. Es conserva al Museu Catedralici de Barcelona. Data de 1490. Aquesta pintura sobre taula s obra de l'poca de maduresa. Molt expressiva, en destaca el paisatge, ample i profund. 

Altres obres.
 
Sant Miquel triomfant sobre el dimoni (1468), National Gallery, Londres. Procedeix de Tous, a la Ribera Alta. ;
Descens de Jess als llimbs (cap a 1475), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona. Pea d'un retaule de Daroca. ;
Santa Engrcia (cap a 1474), Museu Isabella Stewart Gardner, Boston. Prov d'un retaule de Daroca. ;
El miracle de la neu (1479-1484), juntament amb Mart Bernat. Taula de la collecci de Laia Bosch. Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa. ;
Dormici de la Verge o Trnsit de la Verge, Galeria d'Art de Berln. Procedeix de l'Arag. Interior amb una finestra al fons que deixa passar la llum. ;
Noli me tangere (cap a 1493-1495), baptisteri de la catedral de Barcelona. Vitrall realitzat segons dibuix de Bermejo per Gil de Fontanet. Representa Jesucrist amb Maria Magdalena. ;
Adoraci dels Reis, Capella Reial de Granada. ;
Crist guiant els patriarques (cap a 1480), Institut Amatller d'Art Hispnic, Barcelona.
Sant Agust al seu estudi o Un sant bisbe (cap a 1475-1485), The Art Institute, Chicago. Oli sobre taula.

Referncies.
Diccionario Larousse de la Pintura, vol. I. Planeta-Agostini, 1987. ;
Azcrate Ristori, J.M. de, i altres: Historia del Arte. Ediciones Anaya, S.A., Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9 ;
Lafuente Ferreri, E.: Historia de la pintura espaola. Biblioteca Bsica Salvat. ;
Monreal, L.: La pintura en los grandes museos, vol. 1. Editorial Planeta, S.A., 1975. ISBN 84-320-0460-X ;
Olivar, M.: Cien obras maestras de la pintura. Biblioteca Bsica Salvat. Pg: 52: La Piedad del arcediano Llus Despl; tabla, 1490 (Museo catedralicio de Barcelona);

Enllaos externs.
Biografia mplia ;
La Pietat Despl ;
Sant Miquel a la National Gallery  ;
Crist guiant els patriarques ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201788" title="Sant Climent" nonfiltered="3979" processed="3968" dbindex="83989">

 Geografia:
 Sant Climent Sescebes, municipi de la comarca de l'Alt Empord.
 Sant Climent de Llobregat, municipi del Baix Llobregat. ;
 Sant Climent (Menorca), nucli de poblaci de Menorca.
 Sant Climent de Peralta, entitat de poblaci del municipi baixempordans de Forallac. ;
 Base Sant Climent d'Ohrid, base blgara de l'illa Livingston, a les illes Shetland del Sud (Antrtida).

 Esglsies:
 Sant Climent de Coll de Narg, situada a la localitat de Coll de Narg, a la comarca de l'Alt Urgell. ;
 Sant Climent de Tall, esglsia romnica de la localitat de Tall.
 Sant Climent de Grixer, esglsia romnica de la localitat de Tall al terme municipal de la Vall de Bo.

 Sants:
 Sant Climent I, 4t papa, mrtir del segle I.
 Sant Climent d'Ancira (c. 258-312);
 Sant Climent de Bitnia;
 Sant Climent d'Auxerre;
 Sant Climent de Tiberipolis;
 Sant Climent de Lodi;
 Sant Climent de Marmotier;
 Sant Climent de Metz;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201791" title="Torneig de Valncia" nonfiltered="3980" processed="3969" dbindex="83990">
El torneig de Valncia, conegut tamb amb el nom d' Open de Tennis Comunitat Valenciana s una competici tennstica anual que es disputa anualment a Valncia i que es juga sobre terra batuda. 

Palmars.
Individuals.


Dobles.


Enllaos externs.
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201793" title="Orella de Judes" nonfiltered="3981" processed="3970" dbindex="83991">


L'orella de Judes (Hirneola auricula-judae, del llat hirneola -cntir petit- i auricula-judae -orella de Judes-. Tots dos mots es refereixen a la forma d'aquest bolet, de cantiret o d'orella) t aquest nom perqu aquest personatge es va penjar d'un saquer i aquest bolet apareix sovint sobre l'escora d'aquest arbust.

Morfologia.

Neix en forma de petxina d'un color bru fosc, amb la cara externa un xic ms pllida que  no pas la interna i, a mesura que va creixent, agafa la forma d'una orella amb el marge rebregat.

De consistncia gelatinosa (si es pren a la m i se'l sacseja, tremola), s'asseca en temps eixut i recobra l'elasticitat en temps humit.

Per la part del damunt s ms pllid que per la de sota, que est recorreguda per una mena de plecs o rebrecs, molt irregulars.

Hbitat.

Creix habitualment en grups, damunt branques mortes de saquers, alzines sureres, pltans i altres arbres de fulla plana. 

Apareix comunament a la tardor en indrets humits, desprs de les pluges, per ocasionalment pot trobar-se a la primavera.



Comestibilitat.

s comestible i molt apreciat a la cuina oriental (s el "bolet negre" dels restaurants xinesos, i a la Xina, fins i tot, el cultiven sobre troncs morts), per amb poca tradici gastronmica als Pasos Catalans.

Se sol menjar cru, per b que no t cap gust apreciable, per fa bonic i anima les amanides. Tamb se'n fan sopes.

Pot guardar-se sec i si se'l posa en remull abans d'emprar-lo recupera la seua consistncia gelatinosa.

Referncies.




Bibliografia.

 Rgis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestl, 1994-2000).
 Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
 Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
 Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
 Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopdie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
 Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
 G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
 Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8.

Enllaos externs.

 Fotografia i informaci sobre l'orella de Judes. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201798" title="Zayyan ibn Mardanix" nonfiltered="3982" processed="3971" dbindex="83992">
Zayyan Ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ?-  Tunis,1270)
conegut tamb com a "Zahhn" o an, va ser el darrer rei musulm de Valncia.
Va fer fora del crrec de governador a l'almohade Zayd Abu Zayd el 1229, qui havia arribat a un acord de vasallatge amb el rei Jaume I, cosa que li havia de facilitar a aquest darrer la conquesta del Regne de Valncia.

El pacte entre Jaume I i Zayd Abu Zayd havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bndol encapalat pel nt d'Abu al-Hajjaj, germ del Rei Llop. Zayyan, natural d Onda, creient que Zayd Abu Zayd els havia trat en abandonar la llei de Mahoma i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressi de Zayan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de Valncia i es va traslladar cap al nord (Sogorb, Argeleta, Vilamalefa...). Zayyan va entrar triomfalment en la ciutat de Valncia al gener de 1229, encara que no va arribar a convertir-se en rei. Des de Mrcia, el rebel antialmohade Ibn Hud al-Djudzan, havia assetjat la ciutat de Valncia pressionant a Zayyan perqu l'abandonara, per una amenaa des de Castella va fer que Ibn Hud es retirara cap a Mrcia. Tot aquest desorde en la ciutat de Valncia va fer crixer les nsies de Jaume I per intentar de nou la conquista del Regne, desprs d'haver pres Mallorca als musulmans el 1229.

Jaume I comen la conquesta del Regne de Valncia assetjant Borriana, el juliol de 1233, el setge de la qual havia durat dos mesos. Immediatament desprs van caure tots els castells al nord d'aquesta ciutat, llavors capital de la Plana, entre els quals hi havia Penscola, Castell de la Plana, Borriol, les Coves de Vinrom i Vilafams.

En aquell moment quasi tot el Regne al sud de Borriana estava en poder de Zayyan, llevat dels castells de Sogorb, Aider, Almenara, Arens, Cirat, Llria, Nules, Onda, Vilamalefa i alguns altres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.

Tres anys desprs de conquerir Borriana i tots els territoris al nord d'aquesta ciutat, en la primavera de 1236 es coquist i fortific el Puig, en una batalla encapalada pel montpeller Bernat Guillem de Montpeller, oncle de Jaume I.

Com que el Puig s la posici clau per al domini de l Horta i l accs nord a Balansiya, Zayyan apleg un gran exrcit per tal de reconquistar-lo, per fou venut en la memorable batalla de 20 d agost de 1237, on Jaume I no prengu part en trobar-se a Lleida. En aquesta batalla va morir son oncle Bernat Guillem d Entena.
Desprs d'aquesta derrota Zayyan es va fer fort a la ciutat de Valncia (Balansiya).


En 1238, Jaume I va assetjar la ciutat de Valncia ajudat per nobles catalano-aragoneses i pel propi Zayd Abu Zayd. El 22 d abril de 1238 Jaume I es dirig al Grau de Valncia per posar setge formal a la ciutat, i establ el seu lloc de comandament a Russafa. Nombrosos cavallers d Arag, Catalunya, Provena, i tamb Alemanya, Hongria, Itlia, Anglaterra, etc s incorporaren al setge, desprs de les crides del rei i de la butla de croada atorgada pel Papa Gregori IX en febrer de 1237.

Zayan, en veure s envoltat de tropes cristianes, deman ajut als sobirans musulmans, per noms Abu Zakariya, rei de Tunis, l escolt i envi a Valncia un estol de dotze naus, que el 17 d agost de 1237 arribaren a Balansiya, per no gosaren desembarcar, perqu la muralla havia comenat a ser atacada i incendiada per Jaume I.

Desprs de cinc mesos de setge, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperana de socors, inici els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al Cid, noms suport cinc mesos l atac de Jaume I, provet de millor artilleria. Zayyan es rend i entreg a Jaume I la ciutat, fet que s'esdevingu el 28 de setembre de 1238. Per fer pblica la capitulaci, el 28 de setembre de 1238 els moros valencians hissaren a la torre d Al Bufat la senyera reial d Arag i Catalunya (pen de la conquesta). El dissabte 9 d octubre de 1238 Jaume I fu l entrada oficial a la ciutat.               

En els acords de capitulaci, Zayyan i els musulmans que volgueren marxar podrien fer-ho al sud del Xquer i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, sota el domini cristi. Zayyan va pactar amb Jaume I la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a travs del port de Cullera, cap a Tunis, on moriria anys ms tard.
 
 Enllaos .
Llista de reis de la taifa de Valncia;
Llista de reis de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201802" title="Pres perptua" nonfiltered="3983" processed="3972" dbindex="83993">
La pres perptua o cadena perptua s un terme aplicat a certa classe de penes d'empresonament. Suposa l'empresonament de per vida del condemnat. En qualsevol cas, l'efecte de la citada sentncia varia segons la jurisdicci.

En alguns pasos, la cadena perptua es considera una alternativa a la pena capital per crims majors.

A l'Estat espanyol la cadena perptua va ser abolida per la Constituci Espanyola del 1978. Actualment s'estableix el lmit de 30 anys com el mxim que una persona pot estar empresonada de manera contnua, deixant per tant la possibilitat de reinserci del condemnat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201805" title="Telva" nonfiltered="3984" processed="3973" dbindex="83994">

El primer exemple de premsa femenina en llengua castellana s edita l any 1811 a La Havana, Cuba, amb el ttol de Correo de las Damas . Tant la forma com el contingut estan basats en publicacions editades a Frana, fonamentalment el Journal des Dames et des Modes (Pars 1789   1839) el pblic objectiu dels quals era l alta societat. La primera publicaci femenina en llengua castellana editada a l Estat Espanyol s El Peridico de las Damas, fundat a Madrid l any 1822. 

En un context en el qual la taxa d analfabetisme femen era elevada i els salaris baixos resulta fcil de comprendre que no sigui fins ben entrat el segle XIX que la premsa femenina no acaba de consolidar-se, llevat de certes excepcions com ara La Moda (1842   1927) o El Correo de la Moda (1851 - 1886). Aquest tipus de publicacions tenen una vida molt efmera, estan bsicament orientades a  educar i a instruir  les dones, i la seva supervivncia depn en gran mesura del rgim de subscriptors. 

Telva no es funda fins a l any 1963, essent editada per SARPE (Sociedad Annima de Revistas, Prensa y Ediciones). En un context poltic marcat per la retallada de llibertats del rgim franquista, Telva neix associada a la branca editora de l Opus Dei. La periodicitat inicial de la revista s quinzenal, si b l any 1989 esdev mensual per tal de competir amb ms fora amb la resta de revistes per a dones del sector. Des de l any 1982 pertany a Ediciones Cnica, S.A. (Grup Recoletos). 

La seva vinculaci inicial a l Opus Deia ha motivat que Telva sigui considerada una revista amb un cert talant  tradicionalista i conservador respecte de la visi de la dona. L any 1995, i per a trencar precisament amb aquesta consideraci, l empresa editora va encarregar una campanya publicitria (ideada per TBWA Madrid) amb l objectiu de modificar la percepci que un ampli gruix de lectores tenien de la publicaci. 

Entre els anys 1988 i 1994 el grup multinacional britnic Pearson Overseas Holdings Ltd., va adquirir accions de Recoletos fins a esdevenir-ne el soci majoritari amb un control del 99,6%. Amb la sortida a borsa de la companyia, la participaci de Pearson va variar i es va concentrar en un 79%. Des de l any 1964 Telva se sotmet al control de l OJD (Organizacin para la Justificacin de la Difusin), a excepci de dos parntesis, de dos anys de durada cadascun, en els quals aquest control es va interrompre.

Actualment Telva, juntament amb Marie Claire, Elle i Woman, entre d altres, integra el segment de revistes femenines d alta gamma, essent l nica que no s una versi espanyola importada de l estranger. Aquestes quatre revistes comparteixen diversos punts en com com ara el preu, una extensi mitjana que acostuma a oscillar entre les 225 i 275 planes, una presentaci molt luxosa (moltes fotografies, models de prestigi a les portades, i paper de qualitat) i dedicaci abundant als temes relatius a la moda, podent arribar a editar-se nmeros extraordinaris. Si tradicionalment s ha assignat a Telva una visi ms conservadora, Marie Claire t un to ms aviat feminista i comproms, Elle valors d'avantguarda i a Woman, que s la ms jove de les quatre, la pretensi d esdevenir la ms liberal de totes quatre.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201808" title="Dia mundial de la salut mental" nonfiltered="3985" processed="3974" dbindex="83995">
El Dia Mundial de la Salut Mental se celebra el 10 d'octubre de cada any amb l'objectiu de sensibilitzar la poblaci sobre diversos aspectes relatius a la salut mental.

La primera commemoraci va tenir lloc l'any 1992 com una iniciativa de la Federaci Mundial de Salut Mental. En principi, el Dia no tenia cap tema especfic i s'hi abordaven temes relacionats amb l'exercici dels drets de les persones afectades per malalties mentals i l'educaci de la ciutadania sobre la salut mental.

Temes.

Per primer cop, l'any 1994 hi va haver una proposta temtica per centrar la celebraci: "La millora de la qualitat dels serveis de salut mental arreu del mn". L'any 1995 va finalitzar amb l'acord d'institucionalitzar la discussi d'un tema en aquesta jornada. D'aleshores en, els temes tractats han estat els segents:

 1996 Dones i salut mental;
 1997 Infncia i salut mental;
 1998 Salut mental i drets humans;
 1999 Salut mental i envelliment;
 2000-2001 Salut mental i feina;
 2002 Els efectes del trauma i la violncia en infants i adolescents;
 2003 Desordres emocionals i de conducta en infants i adolescents;
 2004 La relaci entre salut fsica i salut mental: desordres concurrents;
 2005 Salut mental i fsica al llarg de la vida;
 2006 Sensibilitzar i reduir els riscos: la salut mental i el sucidi;
 2007 La salut mental en un mn en transformaci: efectes de la cultura i la diversitat.

Enllaos externs.
Web de la Federaci Mundial de Salut Mental












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201810" title="Camilla (Eneida)" nonfiltered="3986" processed="3975" dbindex="83996">
En la mitologia romana, la reina Camilla dels volscs va ser la filla del rei Matabus i Casmilla.

Expulsat del seu tron, Metabus va ser perseguit per volscs armats per la selvatjor per voslcs armats, portant la seva filla acabada de nixer en braos. El riu Amas li bloquejava el pas, i tement per la vida de la seva filla, la va lligar a una llana. Encomantant-la a Diana i prometent-li que si sobrevivia Camilla seria una guerrera verge al seu servei, va llenar la llana a l'altra banda del riu.

A l'Eneida, Camilla apareix com una reina guerrera que ajuda el seu aliat, el rei Turnus dels rtuls, a combatre Enees i els troians en la guerra que esclat arran del corteig de Lavnia. Arruns va matar Camilla quan estava distreta perseguint Chloreu. El servent de Diana Opis, a les ordres de la deesa, va venjar la mort de Camilla matant a Arruns. 

Virgili escriu que era tant rpida que podia correr per sobre el mar sense que els seus peus es mullessin, i crrer sobre un camp de cereals sense doblegar cap de les plantes.

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201816" title="Saint-Laurent-des-Bois (Eure)" nonfiltered="3987" processed="3976" dbindex="83997">

Saint-Laurent-des-Bois s un municipi francs, situat al departament de l'Eure i a la regi de l'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 171 habitants.

Situaci.

Saint-Laurent-des-Bois es troba al sud-est del departament de l'Eure, dins el Campagne de Saint-Andr.

Administraci.

L'alcalde del municipi s Guy Bazire (2001-2008).

Histria.

Demografia.



Llocs d'inters.


Vegeu tamb.

Llista de municipis de l'Eure;

Enllaos externs.

Saint-Laurent-des-Bois al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Saint-Laurent-des-Bois;
Saint-Laurent-des-Bois a WikiMapia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201823" title="Operaci Wotan" nonfiltered="3988" processed="3977" dbindex="83998">


L'Operaci Wotan era en nom en clau per a l'operaci de tancs amb la que els alemanys volien capturar Moscou durant la Segona Guerra Mundial, i que va ser desenvolupada principalment per Hitler. El nom es refereix a Wotan, el du anglo-sax.

El projecte de l'operaci indicava que havia de ser llanada pel Grup d'Exrcits Sud el 9 de setembre de 1941, i que no s'havia d'estendre ms de 8 setmanes. La data va ser establerta el 29 d'agost, en un memorandum dirigit al OKH. L'inici va ser alentida pels atacs sovitics de Semin Budyonny i Semin Timoshenko. Per aviat els tancs de Guderian xocaren amb les tropes sovitiques entre Oryol i Kursk, formant un espai que va ser usat pel 1r Grup Panzer. Es decid que el cop principal seria en la direcci Dankov-Kasimov-Gorkiy, per Kesselring ho modific. No obstant aix, els alemanys patiren greus dificultats relatives a les baixes i a les posteriors congelacions. Poc desprs hi hauria una oportunitat per un contraatac sovitic.

 Vegeu tamb .
Batalla de Moscou;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201848" title="Gran Premi de Brasil del 1983" nonfiltered="3989" processed="3978" dbindex="83999">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1983, disputat al circuit de Jacarepagu, el 13 de mar del 1983.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Keke Rosberg 1' 34. 526;
 Volta rpida: Nelson Piquet 1' 39. 829 a la volta 4.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201862" title="Zayd Abu Zayd" nonfiltered="3990" processed="3979" dbindex="84000">
Zayd Abu Zayd (tamb anomenat Ab Zayd), fou el darrer governador almohad de Valncia. Gaudint d'una autonomia total respecte de l'imperi almohad, va arribar a atribuir-se el ttol de Rei de Valncia. Desprs de ser expulsat per Zayyan ibn Mardanix, va arribar el 1229 a un acord de vassallatge amb Jaume I pel qual el rei d'Arag i comte de Barcelona li va donar perms per conquerir i poblar tants llocs i castells com pogus dins del territori musulm valenci.

El 1232, Ab Zayd i Jaume I ratifiquen a Terol el comproms adquirit, reconeixent el primer els favors rebuts i la renncia a totes les rendes que sobre Valncia i el seu terme s'havien reconegut el 1229. Aix va facilitar la presa de Valncia al rei en Jaume. Ab Zayd es va convertir en un gran aliat del Conqueridor en la seva lluita per la conquesta de les terres valencianes. Ja sota la protecci de Jaume I va esdevenir senyor de les localitats morisques de la Serra d'Espad, que va llegar al seu fill Ferran.

El 22 d'abril de 1236, convertit Ab Zayd al cristianisme i essent batejat amb el nom de Vicent Bellvs, va fer la coneguda donaci de "castres, viles i alqueries que jo al present posseeixo i pugui posseir, que de dret han de pertnyer a la seu sogorbina", al bisbe de Sogorb en  Guillem Eximen. Vicent Bellvs (Ab Zayd) va casar la seva filla, na Alda, que degu aportar com a dot probablement el castell d'Arens, amb n' Eiximn Perez de Tarazona, que estava al front del batall aragons que constitua la fora militar d'Ab Zayd. Desprs del matrimoni, aquell va canviar el seu cognom Tarazona pel d'Arens.

 Enllaos .
Llista de reis de la taifa de Valncia;
Llista de reis de Valncia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201864" title="Cassoleta taronja" nonfiltered="3991" processed="3980" dbindex="84001">

La cassoleta taronja (Aleuria aurantia, del grec leuron -farina de blat- i del llat aurantia -taronja-) s un bolet fcil d'identificar pel seu viu i escandals color ataronjat ja que no hi ha cap altra cassoleta d'aquest color.

Morfologia.

Just quan surt, t la tpica forma de copa (gaireb esfrica i amb la boca petita) i desprs es fa fins a 10 cm de dimetre, llavors s'obre i el marge esdev ms irregular i pllid. 

La part interna de la copa est entapissada per l'himeni, constitut pels ascs, que sn esporangis que porten les espores, vuit a cada asc. Si es pren sobre la m una cassoleta acabada de collir, la calor corporal produeix petites contraccions de la paret de la cassoleta i fa esclatar els ascs, els quals alliberen violentament les espores, que es deixen veure en forma d'un nuvolet blanquins. Aquelles que no sn endutes pel vent hi cauen a dins i sn alliberades definitivament per l'impacte de les gotes d'aigua de la pluja. 

El micleg canadenc Buller, que va treballar molts anys estudiant la mecnica de la descrrega de les espores, va observar que en el moment de l'explosi dels ascs es pot sentir un espetec si es posa la cassoleta a prop de l'orella.

s de carn prima i trencadissa, i de gust dol.

Hbitat.

Ix en els boscos amb sls sorrencs, als marges dels camins i en terreny remoguts, sovint formant grups nombrosos, a la tardor.

Comestibilitat.

s comestible en cru i per a afegir a les amanides, a les quals dna color i originalitat. Tamb es pot preparar de postres (per exemple, en macednia) si es posen els bolets a bocins en un plat, s'espolvoren amb sucre i es ruixen amb algun licor.



Possibles confusions.

No hi ha cap altra cassoleta d'aquest color que assoleixi la mida d'aquesta. De semblant fesomia cal esmentar Sarcoscypha coccinea. 

Referncies.



Bibliografia.

 Nilsson, S. & Persson, O. 1977. Fungi of Northern Europe 1: Larger Fungi (Excluding Gill Fungi). Penguin Books.
 Yao, Y.-J., and B. M. Spooner. 1995. Notes on British taxa referred to Aleuria. Mycological Research 99:1515-1518.
 Seaver, F. J. 1914. North American species of Aleuria and Aleurina. Mycologia 6:273-278.

Enllaos externs.

 Descripci i fotografies de la cassoleta taronja. ;
 Fotografia i informaci addicional sobre la cassoleta taronja. ;
 Informaci detallada sobre la cassoleta taronja. , , , ,  i ;
 Informaci completa sobre la cassoleta taronja. ;
 Fotografies i informaci sobre la cassoleta taronja. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201875" title="Jlia Coromines i Vigneaux" nonfiltered="3992" processed="3981" dbindex="84002">
Jlia Coromines i Vigneaux (Barcelona 1910) s una psicoanalista catalana, filla de Pere Coromines i Celestina Vigneaux, i germana de Joan Coromines i Ernest Corominas. Es llicenci en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, i durant la guerra civil espanyola fou metgessa de les guarderies de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra s'exili a Pars i a l'Argentina amb la seva famlia, per el 1944 torn i es doctor en medicina primer a Madrid i desprs a Barcelona.

El 1947 va obtenir una beca i estudi psiquiatria i psicoterpia a Londres, on hi descobr les possibilitats de l's de la psicoanlisi, de la qual se'n considera introductura a Espanya juntament amb Pere Bofill i Pere Folch. Del 1971 al 1977 va presidir la Societat Espanyola de Psicoanlisi, fund l'Institut del Psicoanlisi de Barcelona, el 1984 dirig la Revista Catalana de Psicoanlisi i el 1986 fou una de les fundadores del Centre de Psicoterpia Psicoanaltica. 

Tamb va crear i dirigir un temps el primer Centre Pilot de Parlisi Cerebral de Catalunya. Destaquen els seus estudis sobre el desenvolupament psicolgic en la primera infncia, i ha fet notables aportacions en els camps de la psicopatologia arcaica i el desenvolupament preco, ra per la qual el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Psicopatologia i desenvolupaments arcaics (1991);
 Psicoterapia de grupos con nios (1996), amb Llus Farr, Montserrat Martnez i Nria Camps.

 Enllaos externs .
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201882" title="Jordi Costa i Mosella" nonfiltered="3993" processed="3982" dbindex="84003">
Jordi Costa i Mosella s un dirigent del mn associatiu catal. Va crear l'empresa Esportiva Aksa, que fabrica motxilles. Ha estat impulsor de l'escoltisme i de les entitats de lleure i formaci jovenil, i ha presidit la Fundaci Pere Tarrs d'Educaci i Esplai. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201883" title="Molleric granellut" nonfiltered="3994" processed="3983" dbindex="84004">



El molleric granellut (Suillus granulatus, del llat suillus -mena de bolet de baixa qualitat-, derivat del llat sus que vol dir porc; i del llat granulatus -granuls-) t unes granulacions a la part alta del peu que sn caracterstiques d'aquesta espcie.

Morfologia.

s un bolet amb la tpica estampa dels mollerics, amb un barret de 4 a 10 cm de rotllana, de color torrat rogenc, brillant i enganxifs, en temps humit, a sota del qual porta tubs grocs, que prenen una coloraci olivcia en envellir, amb els porus petits i angulosos, dels quals regalimen gotetes de ltex blanc en els bolets ms joves.

El peu s cilndric, grogs i al capdamunt est guarnit amb granulacions ms fosques.

T una carn grogosa, ferma primer i estovada al final, d'olor agradable.

Hbitat.

Se'l troba abundantment de darreries d'estiu a la tardor a les pinedes, preferentment de pi roig.

Comestibilitat.

s comestible si se'n lleva la pell viscosa del barret i els tubs, que se separen amb facilitat.

Altres denominacions cientfiques d'aquest bolet ja obsoletes.




 Boletus granulatus L., Species Plantarum: 1177 (1753).
 Boletus granulatus var. lactifluus (Pers.) J. Blum, Bull. trimest. Soc. mycol. Fr. 81: 484 (1965).
 Boletus lactifluus (Pers.) J. Blum, Bull. trimest. Soc. mycol. Fr. 85: 43 (1969).
 Boletus lactifluus Sowerby, Coloured figures of English Fungi or Mushrooms (Londres) 3: tab. 420 (top) (1809).
 Boletus lactifluus With., Bot. arr. veg. Gr. Brit. 4: 320 (1796).
 Ixocomus granulatus (L.) Qul., Fl. Mycol. Frana (Pars): 412 (1888).
 Leccinum lactifluum (With.) Gray, A Natural Arrangement of British Plants (Londres) 1: 647 (1821).
 Suillus lactifluus (With.) A.H. Sm. & Thiers, Michigan Bot. 7: 16 (1968).

Referncies.



Bibliografia.

 SMOTLACHA, V., ERHART, M., ERHARTOV, M. Houba sk atlas. Brno : Trojan, 1999. ISBN 80-85249-28-6. S. 28.


Enllaos externs.

 Fotografies i informaci sobre el molleric granellut. ;
 Fotografia de diversos exemplars de molleric granellut. ;
 Fotografies de mollerics granelluts en diferents estadis de maduresa.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201887" title="Andreu Costafreda Montoliu" nonfiltered="3995" processed="3984" dbindex="84005">
Andreu Costafreda Montoliu (Alfarrs, Segri, 1909) s un empresari catal. Pertanyia a una famlia de moliners. El 1961 constituir la societat Panificio Rivera Costafreda S.L amb un capital inicial de 2.400 , subscrita per les famlies Rivera i Costafreda. Durant aquesta poca va introduir el seu primer producte: grisines. Parallelament a aquest xit, es desenvolupen productes de brioixeria complementaris a donuts, de gran acceptaci entre el jovent. En els anys 1970 es constitu en Grup Panrico  i assol el lideratge del mercat panificador, amb el llanament dels productes donettes i bollycao, productes adaptats als hbits de consum propis de nens i adolescents. A la fi d'aquesta dcada, en 1978 s'installa la primera fbrica de pa de motlle a Madrid, per a abastir aquest mercat creixent sota la marca Panrico. En la dcada de 1980 s'expandiren a Portugal, a les ciutats de Sintra i Porto. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La escuela de la vida (1995);
 Memorias de un hombre de accin (1990);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201889" title="Josep Maria Dexeus i Trias de Bes" nonfiltered="3996" processed="3985" dbindex="84006">
Josep Maria Dexeus i Trias de Bes (Barcelona, 1924) s un metge catal, fill del metge Santiago Dexeus i Font i germ de Santiago Dexeus i Trias de Bes. Especialitzat en ginecologia i obstetrcia, el 1973 fund amb el seu germ l'Institut Dexeus, un centre amb tots els mitjans necessaris per a qu els
metges puguin fer recerca i transmetre els seus coneixements als futurs doctors, i que s un referent internacional d'obstetrcia, ginecologia i cirurgia mamria.

Ha estat president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrcia, i delegat d'Espanya a la Federaci Internacional de Ginecologia i Obstetrcia. El 1993, va ser nomenat acadmic numerari de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya i, al 2005, membre honorari de l'Acadmia Internacional Perinatal. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1997 i amb el Premi Jordi Gol i Gurina a la trajectria professional i humana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201893" title="Biella" nonfiltered="3997" processed="3986" dbindex="84007">

Biella s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Biella. L'any 2004 tenia 45.822 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 13873
  bar:1871 from:0 till: 17240
  bar:1881 from:0 till: 20690
  bar:1901 from:0 till: 25795
  bar:1911 from:0 till: 28982
  bar:1921 from:0 till: 32355
  bar:1931 from:0 till: 36935
  bar:1936 from:0 till: 38115
  bar:1951 from:0 till: 42791
  bar:1961 from:0 till: 50209
  bar:1971 from:0 till: 54076
  bar:1981 from:0 till: 53714
  bar:1991 from:0 till: 48324
  bar:2001 from:0 till: 45740

PlotData=

  bar:1861 at: 13873 fontsize:S text: 13.873 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 17240 fontsize:S text: 17.240 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 20690 fontsize:S text: 20.690 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 25795 fontsize:S text: 25.795 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 28982 fontsize:S text: 28.982 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 32355 fontsize:S text: 32.355 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 36935 fontsize:S text: 36.935 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 38115 fontsize:S text: 38.115 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 42791 fontsize:S text: 42.791 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 50209 fontsize:S text: 50.209 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 54076 fontsize:S text: 54.076 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 53714 fontsize:S text: 53.714 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 48324 fontsize:S text: 48.324 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 45740 fontsize:S text: 45.740 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201894" title="Nria Folch i Pi" nonfiltered="3998" processed="3987" dbindex="84008">
Nria Folch i Pi (Barcelona, 1916) s una editora catalana, germana d'Albert Folch i Pi i Jordi Folch i Pi. Fou la primera dona que s'afili al Bloc Obrer i Camperol, i all hi conegu l'escriptor catal Joan Sales, amb qui es cas ms tard. Desprs de la guerra civil espanyola collabor a Quaderns de l'exili treball per al Club Editor, des del qual edit l'obra del seu marit. Del 1939 al 1948 fou professora d'institut de batxillerat a Badalona. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201896" title="Pinetell de calceta" nonfiltered="3999" processed="3988" dbindex="84009">





El pinetell de calceta (Suillus luteus, del llat suillus -mena de bolet de baixa qualitat-, derivat del llat sus que vol dir porc; i del llat luteus -groc fosc-) s un bolet amb un anell atpic.

Morfologia.

T el barret de fins a 10 cm de rotllana, d'un bru moradenc recobert d'una capa enganxosa, que se separa fcilment, de vegades d'una sola pea, de color bru verds. En els bolets acabats de sortir, el barret est enganxat al peu per un vel membrans de color blanc que, quan el barret s'estn, s'esquina i resta penjat del peu al mateix temps que s'enfosqueix i pren un color violat, gaireb negre.

El peu, grogs, ms fosc cap a la base, porta un anell, malgirbat, de color violaci.

Els tubs i la carn sn grocs i no blavegen.

Hbitat.

No manca mai a la tardor a la majoria de les pinedes i sovint aguanta fins a l'hivern.

Comestibilitat.

s un bolet comestible prou bo si es pela la cutcula bruna del barret. Quan es cou a la paella treu fora aigua. Aix, doncs, conv posar-l'hi gaireb sense oli i llenar l'aigua que ix al comenament, per afegir-hi oli desprs i acabar de fregir-lo b.

Referncies.



Bibliografia.

 Helmut und Renate Grnert: Pilze. Mosaik-Verlag, 1984, 287 Seiten.
 Meinhard Moser, Helmut Gams: Kleine Kryptogamenflora. Bd. 2, Die Rhrlinge, Bltter- und Bauchpilze (Agaricales und Gastromycetales). Fischer-Verlag 1980.
 SMOTLACHA, V., ERHART, M., ERHARTOV, M. Houba sk atlas. Brno : Trojan, 1999. ISBN 80-85249-28-6. S. 27.

Enllaos externs.

 Descripci i fotografies del pinetell de calceta. ;
 Descripci detallada del pinetell de calceta. ;
 Fotografies diverses de pinetells de calceta.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201897" title="Gasherbrum II" nonfiltered="4000" processed="3989" dbindex="84010">

Gasherbrum II, tamb anomenat K4, es troba a la serralada del Karakoram, al Pakistan. Ocupa el tretz lloc entre les muntanyes ms altes del mn. 

El grup dels Gasherbrum es troba a la capalera de la glacera de Baltoro, fora propers al K2, i per aquest motiu compartiren les primeres exploracions.

El nom Gasherbrum procedeix del Balti rgasha brum que significa muntanya bonica. 

Es considerat un dels vuit mils ms accessibles i sols l'Everest i el Cho Oyu han registrat ms ascensions. 

 Primera ascensi .

 1956. El 7 de juliol, a dos quarts de dotze del migdia, els austracs Sepp Larch, Fritz Moravec i Hans Willempart assoleixen el cim del Gasherbrum II. Tots tres formaven part d'una expedici patrocinada per la Societat Austraca de l'Himlaia. L'ascensi es va fer per l'aresta sud-oest desprs d'haver fet un vivac, a 7.500 m, la nit anterior a l'atac al cim.

 1975. Segona ascensi, realitzada per una expedici francesa, 19 anys desprs de la primera. Aquesta expedici pat la primera mort al Gasherbrum. Aquest mateix any assoleixen el cim tres expedicions ms, entre elles l'expedici polonesa femenina dirigida per Wanda Rutkiewicz.

 1980. Pere Aymerich i Enric Font junt amb una cordada japonesa fan la primera ascensi catalana.

 1983. Els polonesos Jery Kukuczka i Wojciech Kurtyka fan la primera travessa del pic. Ambds pujaren desprs el Gasherbrum I;

 1984 - Reinhold Messner i Hans Kammerlander ascendeixen el Gasherbrum I i el Gasherbrum II sense tornar al camp base.

 1997. Maite Hernndez, junt als bascos Pitxi Eguillor i Mikel Reparaz, fa la primera ascensi femenina catalana.

Enllaos externs.
 Gasherbrum II a Peakware ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201898" title="Gasherbrum I" nonfiltered="4001" processed="3990" dbindex="84011">


El Gasherbrum I s l'onz cim ms alt de la Terra. Tamb se'l coneix com a K5 o Hidden Peak. Es troba a la serralada del Karakoram, formant part del conjunt dels Gasherbrum. 

El Gasherbrum I va ser batejat com a K5 (cinqu pic del Karakoram) per
T.G. Montgomery el 1856 quan vei els pics de la serralada del Karakoram per primera vegada. 

El 1892 William Martin Conway li va donar l'altre nom: Hidden Peak, en referncia a que estava molt amagat. Aquest nom ha estat vigent fins no fa gaires anys, per la tendncia a no emprar noms occidentals per les muntanyes de l'Himlaia fa que avui dia es prefereixi anomenar-lo Gasherbrum I.

 Exploraci.

Les primeres exploracions del Gasherbrum I es comparteixen amb les altres muntanyes de la zona del Baltoro, en especial el K2. El 1892 fou fotografiat per Conway. Durant l'expedici de 1909 del Duc dels Abruzzos torn a ser fotografiat i explorat. El 1929 una nova expedici s'hi acost. El 1934 l'Expedici Internacional a l'Himlaia, dirigida pel sus Gunter Dyhrenfurth, explora el Gasherbrum I i II.  Dos alpinistes arriben fins els 6.300 metres. El 1936 una expedici francesa arriba fins els 6.800 metres.

Primera ascensi.

El 1958 el Club Alp Americ patrocin una expedici al Gasherbrum I. S'acabaven les opcions de fer un primer vuit mil pels americans. L'expedici fou dirigida per Nich Clinch. El 5 de juliol Pete Schoening i Andy Kauffman assoliren el cim. Havien sortit del camp V (7.150 m) a les 5 de la matinada i arribaren al cim a les 3 de la tarda. Durant l'ascens empraren unes improvisades raquetes de neu quan el desnivell no era massa exigent, cosa que els permet avanar ms rpidament.

Altres ascensions.

 1975. Hauran d'esperar 19 anys perqu una segona expedici assoleixi el  Gasherbrum  I. La negativa del Pakistan a obrir la zona a estrangers en fou el motiu principal. Reinhold Messner i Peter Habeler obriren una nova via per la cara nord-oest. Un dia ms tard, tres austracs feren el cim seguint la via normal. ;

 1982. La francesa Marie-Jose Valencot es converteix en la primera dona en fer el cim. En aquesta mateixa expedici hi havia Sylvain Saudan que baix esquiant des del cim fins el camp base. Era el primer descens integral d'un vuit mil. ;

 1984. Reinhold Messner i Hans Kammerlander travessen el Gasherbrum I i el Gasherbrum II sense tornar a passar pel camp base.

 1996. Primera ascensi catalana per Joan Toms, amb el navarrs Iaki Ochoa pel couloir dels japonesos.

 Vegeu tamb .
 Gasherbrum;

 Enllaos externs .

 Gasherbrum I a Peakware ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201902" title="L'Arc de Ber SA" nonfiltered="4002" processed="3991" dbindex="84012">
L'Arc de Ber SA s una empresa distribudora de llibres fundada a Barcelona el 1971 per Jordi beda i Baul, Josep Espar i Tic, Josep M. Lpez-Llav i Joaquim Ensesa, amb  objectiu  de facilitar la distribuci del llibre en catal arreu dels Pasos Catalans, no solament a les grans ciutats, sin en tots aquells pobles, grans o petits, on hi hagus algun llibreter disposat a collaborar en les tasques de reconstrucci cultural. D'antuvi obriren delegacions a Valncia, Girona, Lleida, Reus i Tarragona, i les van estendre a Mallorca i arreu d'Espanya. Actualment s'encarreguen de la venda de llibres a l'engros, mentre que les vendes al detall les encarreguen a la Llibreria Ona.

El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu treball en la distribuci del llibre en catal.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Arc de Ber SA;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201903" title="Joaquim Icart i Leonila" nonfiltered="4003" processed="3992" dbindex="84013">
Joaquim Icart i Leonila  (Tarragona 1910 - 1997) s un escriptor i erudit catal. s autor de les transcripcions de lArchiepiscopologio de Josep Blanc i Prceres y ciudadanos de honor del Principado de Catalua i Adarga catalana de Francesc Xavier de Garma i de Duran. Tradu al catal la Marca Hispanica de Pire de Marca, I per a la Fundaci Bernat Metge fu les versions de la Conjuraci de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sallusti, Les vides dels dotze csars (1966-1971) de Suetoni i Gestes dels romans (1986) de Luci Anneu Floro. Tamb ha escrit Callpolis fou Trraco (1992) i ha editat les Ordinacions de la Ciutat de Tarragona. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201904" title="Rivoli" nonfiltered="4004" processed="3993" dbindex="84014">

Rivoli s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2004 tenia 50.694 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:55000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from:0 till: 5736
  bar:1871 from:0 till: 5608
  bar:1881 from:0 till: 6339
  bar:1901 from:0 till: 7222
  bar:1911 from:0 till: 7692
  bar:1921 from:0 till: 8896
  bar:1931 from:0 till: 11126
  bar:1936 from:0 till: 10939
  bar:1951 from:0 till: 13833
  bar:1961 from:0 till: 20253
  bar:1971 from:0 till: 47280
  bar:1981 from:0 till: 49543
  bar:1991 from:0 till: 52683
  bar:2001 from:0 till: 49792

PlotData=

  bar:1861 at: 5736 fontsize:S text: 5.736 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 5608 fontsize:S text: 5.608 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 6339 fontsize:S text: 6.339 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 7222 fontsize:S text: 7.222 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 7692 fontsize:S text: 7.692 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 8896 fontsize:S text: 8.896 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 11126 fontsize:S text: 11.126 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 10939 fontsize:S text: 10.939 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 13833 fontsize:S text: 13.833 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 20253 fontsize:S text: 20.253 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 47280 fontsize:S text: 47.280 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 49543 fontsize:S text: 49.543 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 52683 fontsize:S text: 52.683 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 49792 fontsize:S text: 49.792 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201906" title="Bronchales" nonfiltered="4005" processed="3994" dbindex="84015">

Bronchales s un municipi de la provncia de Terol situat a la comarca del Serra d'Albarras.

En el Cantar del Mo Cid apareix el nom al vers 1475:

"Por Santa Mara vos vayades passar... trocieron a Santa Mara e vinieron a albergar a Fronchales"












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201909" title="Colla Sardanista Violetes del Bosc" nonfiltered="4006" processed="3995" dbindex="84016">
Colla Sardanista Violetes del Bosc s una entitat sardanista fundada el 1945 pels dansaires Antoni Mestres i Angeleta Sala, als qui s'afeg el 1949 Sebasti Alba. El 1959 la colla aconsegueix per primer cop el Campionat de Catalunya de colles sardanistes, i des d aquella data l ha aconseguit 36 cops ms, i en 10 campionats ha assolit el subcampionat. Per altra banda, tamb ha aconseguit diversos campionats de sardana revessa i de colla complerta, diversos campionats de Barcelona, va guanyar la primera Copa de Catalunya, i s l actual campiona del Campionat Territorial de Barcelona Ciutat.

Des del 1970 organitza semestralment les ballades de sardanes al pla de la Catedral de Barcelona generalment amb la cobla La Principal del Llobregat mitjanant la seva Obra Sardanista, que es dedica a divulgar la sardana i la msica per a cobla. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Histria de la Colla Violetes del Bosc;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201912" title="Cosa (Arag)" nonfiltered="4007" processed="3996" dbindex="84017">




Cosa s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i equadrada a la comarca de Jiloca. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201913" title="Torre los Negros" nonfiltered="4008" processed="3997" dbindex="84018">


Torre los Negros s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i equadrada a la comarca de Jiloca. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201915" title="Scafati" nonfiltered="4009" processed="3998" dbindex="84019">

Scafati s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2001 tenia 47.082 habitants.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:50000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:8833
  bar:1871 from:0 till:8688
  bar:1881 from:0 till:9074
  bar:1901 from:0 till:11285
  bar:1911 from:0 till:11543
  bar:1921 from:0 till:12573
  bar:1931 from:0 till:15105
  bar:1936 from:0 till:16037
  bar:1951 from:0 till:20556
  bar:1961 from:0 till:23254
  bar:1971 from:0 till:25758
  bar:1981 from:0 till:34061
  bar:1991 from:0 till:40710
  bar:2001 from:0 till:47082

PlotData=
  bar:1861 at: 8833 fontsize:S text:8.833 shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 8688 fontsize:S text:8.688 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 9074 fontsize:S text:9.074 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 11285 fontsize:S text:11.285 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 11543 fontsize:S text:11.543 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 12573 fontsize:S text:12.573 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 15105 fontsize:S text:15.105 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 16037 fontsize:S text:16.037 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 20556 fontsize:S text:20.556 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 23254 fontsize:S text:23.254 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 25758 fontsize:S text:25.758 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 34061 fontsize:S text:34.061 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 40710 fontsize:S text:40.710 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 47082 fontsize:S text:47.082 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201916" title="Muniesa" nonfiltered="4010" processed="3999" dbindex="84020">




Muniesa s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i equadrada a la comarca de les Conques Mineres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201917" title="Santa Eulalia del Campo" nonfiltered="4011" processed="4000" dbindex="84021">


Santa Eulalia o Santa Eulalia del Campo s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i equadrada a la comarca de la Comunitat de Terol. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201918" title="Grup Catalnia" nonfiltered="4012" processed="4001" dbindex="84022">
Grup Catalnia s una fundaci creada el 1988 que engloba a tres entitats sense nim de lucre (Fundaci Catalnia, Associaci Catalnia Comarques i Associaci Centre Especial de Treball Sant Mart) dedicades a gestionar i administrar equipaments i serveis destinats a l atenci de persones amb discapacitat psquica. Actualment disposen d 11 centres entre Residncies, Llars-Residncia, Centres Ocupacionals i Centres Especials de Treball. Atenen a prop de 600 persones amb retard mental i compten amb una plantilla que supera els 500 professionals. 

Ha garantit la continuitat de la Instituci Montserrat Montero, creada el 1976.  El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina del Grup Catalnia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201919" title="Tarassona" nonfiltered="4013" processed="4002" dbindex="84023">

Tarassona (Tarazona en castell i nom oficial) s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo. Tamb s seu d'un bisbat i fou el lloc de naixement del ponent de la constituci espanyola de 1978 Gabriel Cisneros.

Es troba a la vall mitja del riu Queiles, a una distncia de 86 km de Saragossa, a 20 km del Moncayo i el seu parc natural i a 15 km del monestir de Veruela. L'any 2005 tenia 10.875 habitants  i malgrat no estar situada en un dels principals eixos de comunicaci, la indstria exerceix un paper molt important en la seva economia.

 Histria .

Durant l'poca romana Tarassona va ser una prspera ciutat de dret rom (s a dir, que els seus habitants tenien ple dret de ciutadania romana) de nom Turiaso. Amb la caiguda de l'imperi sofreix, igual com la resta de zones urbanes, una decadncia compensada amb la invasi islmica.

Tarassona va ser reconquerida el 1119 per Alfons I d'Arag i es va convertir en seu episcopal. Desprs de la mort d'Alfons I, Tarassona va quedar com a ciutat fronterera entre Castella, Navarra i Arag, aconseguint una especial importncia estratgica.

Durant tota l'edat mitjana van conviure a la ciutat cristians, jueus i musulmans. La presncia musulmana va quedar reflectida amb l'arquitectura d'edificis d'estil mudjar, com la catedral. Amb l'expulsi dels moriscs, la ciutat va patir una profunda crisi.

Al segle XIV, va ser ocupada per les tropes castellanes durant nou anys, durant els quals la catedral va sofrir diferents danys.

Al segle XX, va ser un important centre industrial en el qual destacaven la producci de fsfors i txtil, que a partir dels anys 80 van ser substituts per altres indstries. Actualment t una important activitat turstica i compta amb destacats hotels i restaurants amb excellent cuina regional.

Llocs d'inters.

Destaca la majestuosa catedral de Nostra Senyora de l'Horta de Tarassona d'estil gtic-mudjar, que porta restaurant-se des de fa ms de 20 anys.

De gran inters s tamb la faana de l'ajuntament, amb la portada renaixentista amb les figures d'Hrcules (mtic fundador de la ciutat), Pierres, Caco (ssers mitolgics habitants del proper Moncayo) i de la process de coronaci de l'emperador Carles V a Bolonya. La plaa, antigament lloc de mercat, s esmentada per Gustavo Adolfo Bcquer en les seves Rimas y Leyendas.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201920" title="Sobradiel" nonfiltered="4014" processed="4003" dbindex="84024">


Sobradiel s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201922" title="Bolet de pi" nonfiltered="4015" processed="4004" dbindex="84025">





El bolet de pi (Hypholoma fasciculare, del grec hyphos -filament- i lma -franja-, i del llat fasciculus -fascicle, ramell-) s un bolet molt com que viu en nombroses colnies, a voltes d'una forma espectacular pel gran nombre d'individus reunits.

Morfologia.

El seu barret s de color groc de sobre amb el centre de tons bruns, i moltes vegades tenyit de bru rogenc per les espores que, abandonades pels exemplars que creixen al seu voltant, s'hi acumulen.

Les seues lmines, primerament grogues, en envellir passen a sser verdoses i, finalment, d'un bru fosc.

La seua carn s groga i amarga.

Hbitat.

Viu damunt de soques i arrels podrides, no tan sols de pins, sin tamb d'altra mena d'arbres. 

Amb ms o menys abundor es pot trobar gaireb tot l'any.

Toxicitat.

No s comestible i s lleugerament txic. La seua amargantor evita que sovintegin els emmetzinaments.

Referncies.


Bibliografia.
 Les champignons, Roger Phillips, Solar,1981, ISBN 2-263-00640-0.
 Les quatre saisons des champignons, Heinz Clmenon, Serge Cattin etc., La Bibliothque des Arts, 1980, ISBN 2-85047-101-1.

Enllaos externs.
 Fotografia i informaci sobre el bolet de pi. ;
 Fotografia d'una colnia de bolets de pi. ;

 Fotografia on s'aprecien les lmines d'uns bolets de pi.;
 Exemplars seccionats d'aquesta mena de bolet.;
 El bolet del pi a l'Index Fungorum. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201923" title="Tast" nonfiltered="4016" processed="4005" dbindex="84026">


Tast (Tauste en castell i nom oficial) s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinc Viles. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201927" title="Terrer (Arag)" nonfiltered="4017" processed="4006" dbindex="84027">


Terrer s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud. Apareix al Cantar del Mo Cid.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201928" title="Torres de Berrelln" nonfiltered="4018" processed="4007" dbindex="84028">



Torres de Berrelln s un municipi de la provncia de Saragossa, situat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201932" title="Gasherbrum" nonfiltered="4019" processed="4008" dbindex="84029">




Gasherbrum s un conjunt de muntanyes que es troben a la zona nord-est de la  Glacera de Baltoro, a la serralada del Karakoram. El masss t tres de les muntanyes ms altes del mn, sent el Gasherbrum I la ms alta de totes, amb 8.068 m. Es diu que Gasherbrum significa muntanya brillant, possiblement en referncia a la molt visible cara del Gasherbrum IV; per, en realitat, en balti significa muntanya bonica de rgasha (bonic) i brum (muntanya).




El 1856, Thomas George Montgomerie, un tinent-enginyer  real britnic i membre del Gran Projecte de Topografia Trigonomtrica de la ndia, vei un grup de pics al Karakoram des d'una distncia de 200 km. Va donar a cinc d'aquests cims el nom K1, K2, K3, K4 i K5 on la "K" feia  referncia a Karakoram.

Avui en dia el K1 s conegut com a Masherbrum, el K3 s el Broad Peak, el K4 el Gasherbrum II i el K5 s el Gasherbrum I. Sols el K2, la segona muntanya ms alta del mn, conserva el nom donat per Montgomerie.

Vegeu tamb.
Vuit mil;

Fonts.
 H. Adams Carter, "Nombres Balti en el Karakrum", American Alpine Journal 49 (1975), p. 53.
 Mont Qogori (K2) (escala 1:100,000); editat i cartografiat per Mi Desheng (Institut Lanzhou de Glaciologia i Geocriologia), Xi'an Cartographic Publishing House.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201933" title="Bartomeu Gual" nonfiltered="4020" processed="4009" dbindex="84030">
Bartomeu Gual, fou un arquitecte, mestre d'obres catal del segle XV.
 
Mestre d'obres de la catedral de Barcelona, des de l'any 1412 fins al 1441, li va succeir Andreu Escuder.
 
A la catedral va realitzar treballs al claustre, ja comenat per l'anterior mestre d'obres Bernat Roca. Quan va haver de construir el cimbori, segons explica, Carreres Candi, va viatjar a Valncia,per anar a veure lo simboriper a prendre nota del cimbori de la seva catedral. 

Va participar a la gran consulta de l'any 1416, per a la prossecuci de la catedral de Girona, va ser un dels arquitectes que es van decantar per a seguir les obres amb tres naus.

Referncies. 

Enllaos externs.
Arquitectura Barcelona :: Bartomeu Gual

Institut del Patrimoni Artstic Espanyol




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201934" title="Fidelio" nonfiltered="4021" processed="4010" dbindex="84031">

Fidelio (Op. 72) s una pera en dos actes de Ludwig van Beethoven. s l'nica pera del compositor. El llibret alemany va ser escrit per Joseph Sonnleithner basat en la comdia Lonore ou l'amour conjugal, de Jean-Nicolas Bouilly.  L'pera narra la histria de Leonora, qui disfressada com un guardi de pres amb el nom de "Fidelio", rescata el seu marit Florestan, condemnat a mort per motius poltics.

Anlisi.
Com en moltes altres ocasions en la carrera de Beethoven, aquesta pera va causar grans problemes al compositor, que va haver de realitzar-ne diverses versions successives fins a aconseguir l'xit. 

Es tracta d'una obra central de l'anomenat "perode mitj" de la producci de Beethoven, i com molta de la seua msica d'aquesta poca posa l'mfasi en el tema de l'heroisme.  El tema de Bouilly va atraure Beethoven sens dubte per l'oportunitat de retratar actituds heriques en els personatges principals.  Tamb va captivar els sentiments del compositor envers la lluita per la llibertat poltica, que aleshores tenia lloc pertot Europa.

Com en la resta de la msica vocal de Beethoven, ac la msica no s especialment amable per als cantants. Les parts principals, de Leonora i Florestan, requereixen gran destresa i resistncia per a poder transmetre la necessria intensitat del drama.

Entre els fragments ms notables cal destacar el Cor de Presoners, una oda a la llibertat cantada per un cor de presoners poltics; l'allucinaci de Florestan veient a Leonora com un ngel que ve a rescatar-lo; i la intensament melodramtica escena del rescat. El finale celebra la valentia de Leonora amb contribucions del cor i dels solistes.

Histria.
L'pera va ser estrenada al Theater an der Wien de Viena, en una versi de tres actes sota el ttol de Leonora, el 20 de novembre de 1805, amb representacions addicionals les segents dues nits.  L'pera no va tenir xit, probablement perqu en aquells moments Viena es trobava sota l'ocupaci de l'exrcit francs, i molts dels espectadors eren oficials militars francesos.  Desprs de l'estrena, alguns amics de Beethoven el van pressionar per a que revisara l'pera i l'acurtara a dos actes, el que va fer amb l'ajut d'Stephan van Breuning, component-ne tamb una nova obertura (avui dia coneguda com la "Leonora nm. 3"; vegeu ms avall).  En aquesta nova versi va ser estrenada el 29 de mar i el 10 d'abril de 1806, amb gran xit.  No es van poder fer ms representacions a causa d'una disputa entre Beethoven i la gerncia del teatre.

Vuit anys desprs, el 1814, Beethoven va revisar-la de nou, amb addicionals canvis en el llibret deguts a Georg Friedrich Treitschke.  Aquesta tercera versi es va estrenar al Krtnertortheater el 23 de maig de 1814, sota el ttol de Fidelio.  Franz Schubert, de 17 anys, s'hi trobava entre el pblic, havent venut els seus llibres de text per poder-se pagar l'entrada.  Un Beethoven ja bastant afectat per la sordesa va dirigir l'orquestra, "assistit" per Michael Umlauf, qui desprs es faria crrec de la mateixa tasca en l'estrena de la Novena Simfonia.  El paper de Pizarro va ser interpretat per Johann Michael Vogl, qui desprs esdevindria clebre per la seua collaboraci amb Schubert.  Aquesta darrera versi de l'pera va suposar, finalment, un gran xit per a Beethoven, i Fidelio ha esdevingut des de llavors una pea cabdal del repertori operstic.

No es pot dir que Beethoven va gaudir de les dificultats de compondre i representar una pera. En una carta a Treitschke va dir,  Us assegure, benvolgut Treitschke, que aquesta pera em far guanyar la palma del martiri. Amb la vostra cooperaci heu salvat del naufragi all que era millor. Per tot aix us estar eternament agrat .

L'pera va ser publicada en totes tres versions, com l'Opus 72 de Beethoven.

 Les obertures de Fidelio .
Beethoven va patir per obtenir una obertura apropiada per a Fidelio, amb el resultat final de quatre obertures diferents.  Hom creu que el primer intent, per a l'estrena de 1805, va ser l'actualment coneguda com Leonora nm. 2.  Desprs va revisar aquesta per a les representacions de 1806, creant la Leonora nm. 3.  Aquesta darrera s considerada generalment com la millor de les quatre, per la seua gran intensitat dramtica i la concepci simfnica tenen el defecte d'enfosquir les escenes inicials de l'pera.  Beethoven va experimentar una versi ms breu, tallant certs passatges, per a una planejada representaci a Praga l'any 1807; aquesta s la que es creu que correspon amb l'actualment denominada Leonora nm. 1.  Finalment, per a la recuperaci de l'pera l'any 1814, Beethoven va comenar de nou, i amb material original va compondre la que avui dia es coneix com l'obertura de Fidelio.  Ats que el seu carcter ms lleuger sembla adaptar-se millor que la nm. 4 per a obrir l'pera, la intenci final de Beethoven s generalment respectada en les produccions contempornies.

Gustav Mahler va introduir la prctica, habitual fins a mitjan Segle XX, d'executar la Leonora nm. 3 entre les dues escenes del segon acte, i alguns directors d'orquestra continuen fent-ho aix.  En aquesta localitzaci, funciona com una mena de recordatori de l'escena del rescat que tot just acaba de tenir lloc.

 Personatges i orquestraci .



Nota: la segona versi de l'pera va estrenada el 29 de mar de 1806 amb el mateix repartiment que la primera, llevat de Joseph August Rckel com Florestan.  Noms va haver-hi una segona representaci de la segona versi, el 10 d'abril de 1806.

L'orquestra est formada per 1 piccolo, 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, 2 trompetes, 2 trombons, timbals, i instruments de corda.  Hi ha una trompeta addicional sobre l'escenari.

 Sinopsi.

Lloc: una pres prop de Sevilla;
Temps: darreries del Segle XVIII;

 Acte I .
Jaquino i Marzelline estan sols.  Jaquino pregunta a Marzelline quan acceptara de casar-se amb ell, per ella respon que mai, perqu s'ha enamorat de Fidelio (Jetzt, Schtzchen, jetzt sind wir allein estimada, estem sols").  Jaquino se'n va, i Marzelline expressa el seu desig de convertir-se en la muller de Fidelio (O wr ich schon mit dir vereint ja estiguera unida a vs").  Rocco i Jaquino entren, buscant a Fidelio.  Fidelio, que en realitat s Leonora disfressada, entra portant una feixuga crrega de cadenes recentment reparades.  Rocco felicita Leonora pel seu treball, i malinterpreta la seua modesta resposta com una amagada atracci per la seua filla.  Marzelline, Leonora, Rocco, i Jaquino canten un quartet sobre l'amor que Marzelline sent per Fidelio (Mir ist so wunderbar meravells sentiment m'envaeix").  Rocco diu a Leonora que tan prompte com el governador se n'haja anat a Sevilla, por casar-se amb Marzelline.  No obstant aix, diu a la parella que no podran ser felios si no tenen diners (Hat man nicht auch Gold beineben).  Leonora diu que desitja una altra cosa ms que els diners: saber per qu Rocco no la deixa ajudar-lo a les masmorres, ms encara quan sempre torna sense al.  Rocco li diu que hi ha una masmorra subterrnia on no pot portar a ning, on hi ha un presoner tancat des de fa dos anys pels seus poderosos enemics.  Marzelline suplica al pare que evite a Fidelio aquesta horrible visi.  Rocco i Leonora canten al valor (Gut, Shnchen, gut), i aviat Marzelline s'neix a les seues aclamacions.

Surten tots llevat de Rocco.  Sona una marxa i Pizarro arriba amb la gurdia.  Rocco dna a Pizarro un missatge alertant-lo que el ministre planeja una visita sorpresa per a l'endem, per a investigar les acusacions que Pizarro s un tir.  Pizarro exclama que no pot permetre que el ministre descobrisca l'empresonat Don Florestan, a qui tothom creu mort.  Per evitar-ho, Pizarro decideix assassinar Florestan (Ha, welch ein Augenblick! Quin moment!").  Pizarro ordena que sone una trompeta a l'arribada del ministre.  Ofereix diners a Rocco perqu assassine Florestan, per aquest hi refusa (Jetzt, Alter, jetzt hat es Eile!), desprs li ordena que cave una tomba en l'enderrocat pou que fa de masmorra de Florestan.  Leonora ha vist Pizarro, per no ha pogut sentir all que ha dit. Est agitada, per els pensaments sobre el seu marit calmen el seu esperit (Abscheulicher! Wo eilst du hin? . . . Komm, Hoffnung, lass den letzten Stern).

Jaquino suplica a Marzelline que es case amb ell, per ella s'hi nega.  Leonora, esperant trobar Florestan, demana a  Rocco de traure als presoners al pati perqu puguen gaudir del bon oratge.  Marzelline tamb li ho suplica, i Rocco accepta distreure Pizarro mentre els presoners gaudeixen d'aquest moment de llibertat.  Els presoners, exaltats per sortir a l'aire lliure, canten amb joia (O welche Lust), per, recordant que podrien ser tornats a la cella, aviat callen.  Rocco reapareix i conta a Leonora que ha reeixit a convncer Pizarro: Pizarro permetr el matrimoni, i a Leonora li ser perms accedir a les rondes de vigilncia per les masmorres en companyia de Rocco (Nun sprecht, wie ging's?).  Ambds es preparen per anar a la cella d'un pobre home que, segons conta Rocco, ser executat i enterrat aquell mateix dia.  Leonora es troba tan agitada que Rocco intenta persuadir-la de no anar amb ell, per ella insisteix a acompanyar-lo.  Quan s'estan preparant per a anar-se'n, Jaquino i Marzelline apareixen de sobte i diuen a Rocco que isca: Pizarro s'ha assabentat de la sortida dels presoners i est enfurismat (Ach, Vater, Vater, eilt!).  Abans que hi puguen reaccionar, apareix Pizarro demanant una explicaci.  Rocco inventa que estaven celebrant l'onomstica del rei, i aconsella a Pizarro que estalvie la seua rbia per al presoner de la masmorra subterrnia.  Pizarro li ordena que s'afanye a cavar la tomba, perqu el presoner ser executat immediatament.  Rocco, Leonora, Jacquino i Marzelline, de mala gana fan entrar de nou els presoners a les celles.

 Acte II .
Florestan es troba sol a la seua cella, en la profunditat de la masmorra.  Primer canta la seua fe en Du, desprs t una visi de Leonora venint a salvar-lo (Gott! Welch Dunkel hier! Quina foscor hi ha ac". . . In des Lebens Frhlingstagen la primavera de la vida").  Defalleix i s'adorm.  Rocco i Leonora penetren per a cavar la seua tomba i el troben adormit.  Mentre caven, Rocco demana a Leonora que s'afanye (Wie kalt ist es in diesem unterirdischen Gewlbe! fred fa en aquesta cambra subterrnia" ...  Nur hurtig fort, nur frisch gegraben).  Florestan es desperta, i Leonora el reconeix.  Ell demana que li siga portat un missatge a la seua muller, Leonora Florestan, per Rocco diu que s impossible.  Florestan suplica quelcom per beure, i Rocco diu a Leonora que li'n done.  Florestan no reconeix Leonora, i li diu que ser recompensada al cel (Euch werde Lohn in bessern Welten).  Ella suplica a Rocco que li permeta donar a Florestan un tros de pa, i aquest hi accepta.  Florestan menja.

Apareix Pizarro i pregunta si tot est enllestit.  Rocco assenteix i demana a Leonora que se'n vaja, per ella s'amaga.  Pizarro revela la seua identitat a Florestan, qui l'acusa d'assass (Er sterbe!  Doch er soll erst wissen Per primer ha de saber").  Quan Pizarro brandeix un punyal, Leonora s'interposa entre ell i Florestan i declara que abans de matar Florestan, Pizarro haur de matar la seua muller.  Pizarro assaboreix l'oportunitat de matar-los als dos, per Leonora treu una pistola.

Tot just en aquest moment sona la trompeta que anuncia l'arribada del ministre.  Arriba Jaquino seguit per un grup de soldats, per a anunciar que el ministre est esperant a la porta. Rocco demana als soldats que escorten el  governador Pizarro escales amunt.  Florestan i Leonora canten la seua victria mentre que Pizarro declara que se'n venjar i Rocco expressa la seua por pel que pot passar (Es schlgt der Rache Stunde).  Plegats, Florestan i Leonora canten un duet d'amor (O namenlose Freude!).

Ac s'executa de vegades l'Obertura Leonora nm. 3.

Els presoners i la gent del poble canten que ha arribat el dia i l'hora de la justcia (Heil sei dem Tag!).  El ministre, Don Fernando, anuncia que la tirania ha arribat a la seua fi.  Entra Rocco amb Leonora i Florestan, i demana a Don Fernando que els ajude (Wohlan, so helfet!  Helft den Armen!).  Rocco explica com Leonora disfressada com Fidelio ha salvat el seu marit.  Marzelline est estupefacta.  Rocco descriu la maquinaci de Pizarro i aquest s empresonat.  Florestan s alliberat de les seues cadenes per Leonora, i la gentada lloa Leonora, la lleial salvadora del seu marti (Wer ein holdes Weib errungen).

Acollida.

El director d'oquestra Wilhelm Furtwngler va declarar a Salzburg l'any 1948, no molt desprs del final de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del Nazisme:

L'amor conjugal de Leonora apareix, davant de l'individu modern armat amb realisme i psicologia, irremeiablement abstracte i teric.... Ara que els esdeveniments poltics han restaurat a Alemanya el vertader significat dels conceptes de dignitat i llibertat humanes, aquesta s l'pera que, grcies a la msica de Beethoven, ens proporciona consol i coratge.... Certament, Fidelio no s una pera en el sentit que estem acostumats a entendre, ni Beethoven s un msic de teatre, o un dramaturg.  s bastant ms, un msic complet, i ms encara, un sant i un visionari.  El que ens corprn no s un efecte material, ni el fet de l'empresonament; qualsevol pellcula pot crear el mateix efecte.  No, s la msica, s Beethoven mateix. s aquesta nostlgia de llibertat que ell sent, o millor encara, que ens fa sentir; aix s el que ens fa plorar.  El seu Fidelio t ms de Missa que d'pera; els sentiments que expressa provenen de l'esfera d'all sagrat, i divulguen una regili d'humanitat que mai no vam trobar tan bella ni necessria com avui dia, desprs de tot el que acabem de viure. Ac rau el singular poder d'aquesta pera nica.... Independentment de qualsevol consideraci histrica ... l'encs missatge de Fidelio corprn pregonament.
Ens adonem que per a nosaltres els europeus, i per a tothom, aquesta msica representar sempre una crida a la nostra conscincia.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Interpretaci de l'Obertura Leonora nm. 3 en Video--David Bernard dirigint The Park Avenue Chamber Symphony;
 Opera Guide Sinopsi - Llibret - Fragments destacats;
 Opera in a nutshell" Arxius d'udio (MIDI);
 Histria de les representacions, a Opera.stanford.edu;
 Notres de programa a "Apollo's Fire", en qu es conta la histria de la venda dels llibres de text per part de Schubert per a poder assistir a l'estrena. La font s l'amic de Schubert, Moritz von Schwind.
 Detallada descripci de Fidelio a All About Beethoven.
 ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201935" title="La Roca (Vilallonga de Ter)" nonfiltered="4022" processed="4011" dbindex="84032">

La Roca s una entitat de poblaci del municipi ripolls de Vilallonga de Ter. El 2006 tenia 34 habitants.

Est catalogat com a B Cultural d'Inters Nacional. Situat a 1.040 m d'alada i als peus de les restes del Castell de la Roca, en destaca l'esglsia romnica de la Mare de Du de la Pietat, molt reformada. En el poble tamb es conserva la casa on visqu i s enterrat el poeta Joan Pon.

La histria del poble est ja documentada al 1061, quan hom n'esmenta la capella de la Pietat. Dos-cents anys ms tard (1244), el senyor de Milany dispens el poble de crregues per aturar-ne el deshabitament. Al 1275, l'infant Jaume assetj el poble. En la guerra dels remences, el rei Joan II establ en el castell de la Roca el cap de la capitania per les bones qualitats defensives que reunia.

Fa la festa major el primer diumenge de setembre.

 Enlla .
 Plana de l'ajuntament de Vilallonga;
 Recorregut turstic illustrat;
 Resum histric;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201943" title="Centre d'Esplai L'Espurna" nonfiltered="4023" processed="4012" dbindex="84033">
El Centre d'Esplai l'Espurna o simplement L'Espurna s un esplai vinculat a la parrquia de Sant Joan Baptista de Vilanova i la Geltr. Forma part de de 3z3.

 Histria (1995-2005) .

Als voltants del 1995, a la parrquia de Sant Joan Baptista de Vilanova i la Geltr es va veure la necessitat de formar un espai on acollir tots els joves que aleshores es movien pel barri. Aix doncs, uns quants joves de la parrquia van decidir organitzar unes activitats, molt puntuals, amb els nens i nenes de la catequesi i del barri. Aquesta iniciativa va resultar molt exitosa; i llavors va ser quan es va plantejar el fet de formar un esplai: un lloc on mitjanant jocs, activitats, tallers... els infants rebessin una educaci en valors humans i en la fe.
Aix va ser com al 1995 l'Espurna va comenar a funcionar com a centre d'esplai. Els dos primers anys van ser difcils degut a la inexperincia dels monitors i monitores, a la manca de nens... Per poc a poc es van anar encabint en el mn dels esplais, dins la ciutat de Vilanova i la Geltr, i en el barri de Sant Joan.

A partir del 1998 es vam animar a fer les activitats setmanalment (en comptes de quinzenals com fins aleshores), van experimentar tamb un creixement tant en el nombre de nens i nenes com en el de monitors i monitores... La valoraci va ser molt positiva, perqu en un barri on hi havia, en aquell moment, dos esplais ms hi vrem poder oferir educaci en el lleure des de la confessionalitat.

Al 1999 varen decidir fer un fulard de l'esplai per tal que els nens i nenes s'hi sentin identificats i identificades, aquest va ser de color blau clar amb el voraviu lila. Des del 1999 van comenar a veure el frut del seu treball; ja que entraren nous monitors que fins aleshores estaven de nois i noies al grup de Foguera.

A l'inici del curs 2002-03 hi va haver un petit canvi en l'organitzaci interna. Per una banda es va diferenciar entre la part pedaggica i l'administrativa; i per l'altre hi va comenar  a haver noms un responsable (per amb la major part de les funcions delegades). Amb aquesta nova organitzaci es va aconseguir una millor divisi de les tasques a fer i un major frut educatiu en la qualitat de les activitats. I al curs 2003-2004, degut a les edats dels possibles participants i per garantir una major qualitat educativa, es decid crear un nou grup: Els Llumins; que abastava  les edats de 16 i 17 anys. D'aquesta manera s'aconseguia allargar el projecte educatiu de centre des dels 4 anys (en que l'infant entra al grup de Piula) fins que, desprs de formar part de l'equip de monitors, aquest fos una persona formada i compromesa amb la societat i l'ideari del centre.

 Ideari .

L'acci educativa del Centre d'Esplai l'Espurna es basa en formar l'infant com a persona. L'escola no pot abastar tots els propsits que se li demanen degut a la manca de recursos i a la importncia que es dna a l'aprenentatge cognitiu. Des d'aquest centre es pretn completar l'educaci de l'escola, com tamb de la famlia, fent del temps lliure de l'infant una educaci ldica que faci desenvolupar en ell el seu esperit crtic i totes les seves cinc dimensions de la personalitat, no tan sols la cognitiva, sin tamb l'afectiva, la social, la fsica i l'espiritual.

La llengua vehicular del centre s el catal tot i fer s del castell en situacions concretes tenint en compte les caracterstiques i procedncies diverses de la gent del barri. Al mateix temps, l'entitat creu en Catalunya com a pas, i treballa per a la seva dignitat i esperit democrtic potenciant el dileg, fent s del dret associatiu i collaborant en les ajudes als ms necessitats.

Es tracta d'un esplai cristi i d'Esglsia, perqu s en el seguiment a Jesucrist que troba sentit a les tasques que du a terme de forma compromesa, voluntria i sense nims de lucre. El centre est filiat al MCEC (Moviment de Centres d'Esplai Cristians), i pertany a la Parrquia de Sant Joan Baptista, als seus organismes de funcionament i sobretot a la Pastoral Juvenil, tant parroquial com a altres nivells.

 Pgines relacionades .

 Esplai;
 3z3, Pastoral de Lleure al Bisba de Sant Feliu de Llobregat;
 Moviment de Centres d'Esplai Cristians;

 Enllaos externs .
 Centre d'Esplai L'ESPURNA;
 Bloc del Centre d'Esplai L'ESPURNA;
 La Carassa de la Torre d'Enveja;
 Parrquia de Sant Joan Baptista de Vilanova i la Geltr;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201945" title="Prisc Javol" nonfiltered="4024" processed="4013" dbindex="84034">
Prisc Javol (o Javol Prisc), en llat Priscus Javolenus, fou un destacat jurista rom (vers 79-meitat del segle II).

Fou deixeble de Celi Sab i un dels caps de l'escola sabina durant l'poca de Juvenci Cels el pare, Cels el fill, i Nerat Prisc van dirigir l'escola rival com asuccessors de Pegs. Fou mestre de Aburne Valent, Tusci i Juli. 

Fou pretor i procnsol de Sria i va pertnyer al consell d'Anton Pius.

Es conserven 206 extractes dels seus escrits al Digest. Va escriure:

1. Ex Cassio Libri XV;
2. Epistolarum Libri XIV;
3. Ad Plautium, o Ex Plautio;
4. Libri ex Posterioribus, o Posteriorum Labeonis, Posteriorum Labeonis a Javoleno Epitomatorum Libri, o Posteriorum Labeonis Epitome. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201947" title="bic" nonfiltered="4025" processed="4014" dbindex="84035">
bic (Ibycus, ) fou un poeta grec nadiu de Rhgion fill de Piti, que apareix el cinqu al cnon de poetes lrics d'Alexandria. Va florir a la meitat del segle VI aC (vers 540 aC).

Va viure la major part de la seva vida a Samos a la cort de Polcrates.

Va ser atacat per lladres quan viatjava per un lloc deshabitat proper a Corint i fou ferit de mort. La llegenda diu que abans de morir va cridar a un grup d'ocells que vengessin la seva mort, i poc desprs quan els ciutadans de Corint eren al teatre els ocells es van posar als caps dels espectadors i un dels assassins que era al lloc va cridar "Els venjadors d'bic!" i aix els culpables foren descoberts.

La seva poesia fou principalment ertica, amb alguns exemples tamb de poesia mtica i heroica amb algunes dosis d'erotisme. Suides esmenta set llibres d'bic dels que noms resten alguns fragments.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201949" title="Icari (magistrat)" nonfiltered="4026" processed="4015" dbindex="84036">
Icari (Icarius)  fou un magistrat rom del segle IV.

Era fill del notari Teodor, un dels que fou executat per ordre de l'emperador Valent a Antioquia el 371 per haver intentat saber per mitj d'oracles qui seria el successor de l'emperador.

Es creu que era pag.

Va escriure un poema dedicat a l'emperador Teodosi I el Gran, que en agrament el va nomenar comes Orientis i va entrar en el crrec el 384 quan Antioquia patia una forta epidmia de fam; va dictar llavors una ordre obligant als pastissers a vendre el pau a un preu fixat, el que va tenir per efecte la fugida de la major part dels membres del gremi, fins que es va haver de fer enrere, per desprs va tornar a dictar ordres arbitraries.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201950" title="Icci" nonfiltered="4027" processed="4016" dbindex="84037">


Onomstica:

Icci de Durocorturum (Iccius), noble gal de Reims ;

Icci, magistrat rom (44 aC);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201951" title="Icci de Durocorturum" nonfiltered="4028" processed="4017" dbindex="84038">
Icci (Iccius) fou un noble de Reims (llat Durocorturum) a la Gllia Belga, del poble dels remi que va dirigir la delegaci que els seus conciutadans van dirigir a Juli Csar el 57 aC, pel qual la ciutat se sotmetia i es posava al servei de Csar i oferia el seu ajut contra altres ciutats dels gals belgues llavors en guerra contra Roma. 

Icci va defensar la ciutat de Bibrax (moderna Bivre) contra els atacs gals belgues, que es van produir quan va tornar de l'entrevista amb Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201952" title="Icci (pretor)" nonfiltered="4029" processed="4018" dbindex="84039">
Icci (Iccius) fou un magistrat rom que fou nomenat pretor el 44 aC per influencia de Marc Antoni, abans de la sortida d'aquest cap a la provncia de la Gllia Cisalpina el novembre d'aquell any.

Li va correspondre la provncia de Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201953" title="Iccos" nonfiltered="4030" processed="4019" dbindex="84040">
Iccos (Iccus, Ikkos ) fou un distingit atleta grec de la 77 Olimpada (vers 470 aC), nadiu de Trent, que desprs de guanyar diverses victries, es va retirar i fou llavors un notable mestre de gimnstica.

Pausnies diu que fou el millor gimnasta del perode; Plat tamb l'elogia. Imblic l'anomena un pitagric (Vit. Pythag. 36), i Temist (Orat. 23. p. 350) diu que Plat el considerava un sofista.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201954" title="Icel Marci" nonfiltered="4031" processed="4020" dbindex="84041">
Icel Marci (Icelus Marcianus) fou un llibert de Galba que fou arrestat per Ner quan el seu antic amo es va rebellar, per que el va deixar anar quan la revolta es va estendre a la ciutat de Roma. 

Llavors Icel se'n va anar a Clnia a Hispnia on es va assabentar de la proclamaci de Galba (68), que tot seguit li va donar el rang d'eques i anell daurat, amb l'adici honorifica de Marci al seu antic nom, i el va posar al seu consell.

Va donar suport al prefecte pretori Corneli Lac i es va oposar a l'adopci d'Ot. Desprs de la mort de Galba fou executat per ordre d'Ot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201957" title="Gerhard Ertl" nonfiltered="4032" processed="4021" dbindex="84042">


Gerhard Ertl ( Stuttgart, Alemanya 1936 ) s un qumic i professor universitari alemany que fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2007.

Biografia.
Va nixer el 10 d'octubre de 1936 a la ciutat de Stuttgart, capital de l'estat de Baden-Wurtemberg. L'any 1955 va iniciar els seus estudis de qumica a la Universitat Tcnica de Stuttgart, i posteriorment els ampli a la Universitat de Pars i la Universitat de Munic, graduant-se l'any 1961 a Stuttgart. Finalment l'any 1965 es doctor a la Universitat de Munic.

L'any 1965 inici la seva docncia a la Universitat Tcnica de Munic, esdevenint el 1968 professor de fisicoqumica i director de la Universitat Tcnica de Hannover, sent durant la dcades del 1970 i 1980 professor convidat en diverses universitats dels Estats Units d'Amrica. Professor de la Universitat Lliure de Berln l'any 1986, el 1996 fou nomenat professor de la Universitat Humboldt de Berln i s professor emrit de l'Institut Fritz-Haber depenent de la Societat Max Planck.

Recerca cientfica.
Va iniciar la seva recerca durant la dcada del 1960 interessat en conixer els motius de l'oxidaci de l'acer, el funcionament de les piles de combustible o com actuen els catalitzadors en els autombils. Aix mateix ha destacat pels seus estudis en conixer el procs de destrucci de la capa d'oz i per les seves investigacions referents al procs Haver-Bosch, mitjanant el qual el nitrogen s extret de l'aire per a la seva inclusi en fertilitzants artificials.

L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis de processos qumics sobre superfcies slides.

Enllaos externs.
  Informaci de Gerhardt Ertl a la Socitat Max Planck;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2007;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201959" title="Iclia" nonfiltered="4033" processed="4022" dbindex="84043">
Iclia (Icilia) fou una gens romana plebea distingida a l'histria de la repblica per la seva resistncia als patricis i el suport als drets i llibertats dels plebeus.

Van portar ocasionalment el cognom Ruga, per generalment no portaren cap cognom especial. Els seus personatges principals sn:

Espuri Icili, trib de la plebs (possiblement 492 aC, 481 aC i 471 aC.
Espuri Icili trib de la plebs el 492 aC ;
Gai Icili Riga, trib de la plebs el 493 aC ;
Luci Icili, trib de la plebs el 456 aC, 455 aC i 448 aC.
Icili, el crrec de trib de la plebs, fou exercit per altres membres de la famlia, dels que noms s coneix el nom familiar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201960" title="Mitomania" nonfiltered="4034" processed="4023" dbindex="84044">
La mitomania s el trastorn psicolgic consistent a mentir patolgica i contnuament falsejant la realitat i fent-la ms suportable. Si b la mentida pot ser til i s un comportament social freqent, el mitman es caracteritza per recrrer a aquesta conducta contnuament sense valorar les conseqncies, amb la condici de maquillar una realitat que considera inacceptable. Aquesta caracterstica est associada a trastorns de personalitat greus i es pot relacionar amb dos tipus de carcters: d'una banda, els necessitats d'autoestima, i per un altre, els quals sofrixen un trastorn de personalitat hipertmica, s a dir, les persones que tenen un nim molt elevat (alegres, superficials, frvols), que manquen de perseverana i responsabilitat. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201961" title="Icili" nonfiltered="4035" processed="4024" dbindex="84045">


Onomstica:

Espuri Icili, trib de la plebs (possiblement 492 aC, 481 aC i 471 aC).

Gai Icili Ruga, trib de la plebs el 493 aC ;

Luci Icili, trib de la plebs el 456 aC, 455 aC i 448 aC;

Icili, el crrec de trib de la plebs, fou exercit per altres membres de la famli, dels que noms s coneix el nom familiar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201962" title="Espuri Icili" nonfiltered="4036" processed="4025" dbindex="84046">
Espuri Icili (Spurius Icilius) fou un poltic rom, representant dels plebeus durant l'anomenada secessi del Mons Sacer, per tractar amb el senat (494 aC). Quan es va establir la figura del trib de la plebs no fou elegit el primer any (493 aC) per si al segent (492 aC).

Segons Dions, durant el seu tribunat es va enfrontar al senat per la manca de provisions i va impulsar una llei que castigava amb multa a qui impeds a un trib dirigir-se al poble, i responia del seu pagament amb els seus bns, per Niebuhr pensa que aquesta llei mai es va poder aprovar abans de la llei Publlia del 474 aC quan l'elecci dels tribuns va passar dels comicis centuriats als comicis tribunats i cada trib va adquirir poder en relaci a legislar, poder que abans no tenien, i per tant situa la llei Iclia el 471 aC quan un Espuri Icili fou un dels cinc tribuns de la plebs elegits per les tribus. 

Dions tamb parla d'un trib de la plebs de nom Espuri Icili l'any 481 aC que va intentar fer aprovar una llei agrria i probablement els tres magistrats sn un nic personatge encara que al del 481 aC Tit Livi l'anomena Espuri Licini.

L'Espuri Icili trib de la plebs el 492 aC fou edil el 491 aC i va participar en la persecuci contra Coriol, que va gaudir de la protecci dels patricis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201963" title="Gai Icili Ruga" nonfiltered="4037" processed="4026" dbindex="84047">
Gai Icili Ruga (Caius Icilius Ruga) fou un magistrat rom. Dions l'esmenta com un dels cinc que exercien el crrec de trib de la plebs l'any 493 aC quan per primera vegada es va crear aquesta magistratura desprs de la revolta dels plebeus el 494 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201965" title="Tfona negra" nonfiltered="4038" processed="4027" dbindex="84048">


La tfona negra (Tuber melanosporum, del llat tuber -tubercle tfona- i del grec mlas, mlanos -negre- i spor -llavor, gra-) s un bolet que viu soterrat, associat amb les arrels d'arbres forestals, sobretot dels gneres Quercus (roures, alzines, etc.) i Salix (salzes), formant micorrizes.

Morfologia.

T l'aspecte d'una mena de patata, de dos a vuit cm, irregular, d'un to bru rogenc o gaireb negre, amb berrugues de forma poligonal, cobrint tota la seua superfcie.

Quan es talla s'aprecia la gleva, d'un blanc griss de jove que, quan envelleix, s'enfosqueix i fa ressaltar una retcula de venes blanques.

Hbitat.

s una espcie d'hivern que es troba des del novembre fins al mar i que es cerca amb l'ajut de gossos ensinistrats, que les descobreixen mercs a la seua penetrant aroma.

Comestibilitat.

s un comestible excellent, dit el "diamant de la cuina" pels francesos, que van incorporar-la com a condiment (especialment la famosa tfona de Perigord), en el seu sofisticat repertori culinari, des de fa molts anys.



Tamb es fa servir per aromatitzar conserves i embotits com la coneguda botifarra catalana trufada.

s el bolet que ateny un preu ms elevat en els mercats especialitzats catalans (Vic, Centelles, etc.), tant per ra de la seua qualitat, com de la seua raresa i de la dificultat de trobar-lo.

Referncies.



Enllaos externs.

 La tfona negra com a nou conreu al mn rural catal. ;
 Recepta de cuina amb tfona negra. ;
Informaci sobre el conreu de la tfona negra. ;
 Article al peridic Avui sobre la tfona negra. ;
 Plantaci d'alzines inoculades amb tfona negra a Pont de Suert. ;
 Web sobre la tfona negra del Perigord. ;
 Web de l'Ecomuseu de la tfona del Perigord. ;
 Web de l'Estaci de Tubericultura de Le Montat, Estat francs, especialitzada en el conreu de la tfona negra. ;
 Descripci i informaci addicional sobre la tfona negra. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201966" title="Luci Icili" nonfiltered="4039" processed="4028" dbindex="84049">
Luci Icili (Lucius Icilius) fou un magistrat rom fill de Gai Icili Ruga (Caius Icilius Ruga) . Era home de gran energia i eloqncia.

Va ser trib de la plebs per primera vegada el 456 aC i va reclamar el dret de la seva magistratura a convocar al senat; tamb va aconseguir aprovar una llei per l'assignment de les terres de l'Avent (de Aventino publicando) a la plebs, tot i la dura oposici del senat i els patricis que fins llavors tenien aquests terres i cobraven rendes dels plebeus; per la llei els patricis van haver de cedir la propietat per foren indemnitzats. 

El 455 aC fou reelegit trib i va proposar una llei agrria a la que els patricis es van oposar fins i tot amb la violncia; les gens patrcies dels Cloelis, els Postumis o els Sempronis foren portats a judici i les seves propietats confiscades, per els patricis desprs les van retornar als encausats; la discussi sobre la llei es va reprendre, per es va aturar per una invasi dels eques.

El 449 aC Icili fou un dels caps en l'oposici als decemvirs. Virgnia era la seva promesa i va defensar la seva causa davant Appi Claudi, fins i tot desprs de la mort de Virgnia a mans del seu pare, i va incitar al poble a revoltar-se contra la tirania. Va aconseguir que l'exrcit que lluitava contra els sabins li dons suport i es va unir a l'exrcit de Virgini reunida al Mont lgid (Algidus); finalment els decemvirs van renunciar, i el dret d'apellaci es va restaurar per a la plebs. Les tropes es van retirar al Mont lgid i a les eleccions Icili va obtenir el crrec de trib de la plebs per tercera vegada pel 448 aC i la seva primera llei fou una amnistia pels que havien pres part a la revolta. 

Desprs va participar en el judici contra Appi Claudi i contra Marc Claudi, un client del primer que havia declarat que Virgnia era la seva esclava. A finals de l'any va proposar donar el triomf al cnsols Luci Valeri i Marc Horaci per la seva victria sobre els sabins, honor que el senat els refusava, i que fou concedit pels comicis tribunats; fou la primera vegada que es va celebrar un triomf sense l'autoritzaci del senat rom.

Tit Livi esmenta al seu germ que va tenir un petit paper en la revolta del 449 aC i fou conegut com Icili  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201968" title="Icili (trib)" nonfiltered="4040" processed="4029" dbindex="84050">
Icili fou el nom de famlia de tres tribuns de la plebs que van exercir el crrec el 409 aC. Un d'ells fou probablement Luci Icili, trib de la plebs anteriorment el 412 aC. Els tres magistrats van demanar als plebeus d'escollir qestors en la seva prpia classe i fou la primera vegada que aquesta magistratura va anar a mans de plebeus (tres dels quatre qestors escollits foren plebeus). Tamb van maniobrar per aconseguir pels plebeus el crrec de trib amb potestat consular pel segent any, per aix no ho van aconseguir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201969" title="Ictinos" nonfiltered="4041" processed="4030" dbindex="84051">
Ictinos (en grec , Iktinos) fou un arquitecte grec contemporani de Pricles (segle V aC).
Va construir dos dels ms importants temples grecs: el temple d'Atena a l'Acrpoli d'Atenes, conegut com el Parten; i el temple d'Apollo Epicuri, prop de Figlia, a l'Arcdia. 

El primer es va construir sota l'administraci de Pricles i es va acabar el 438 aC. Va tenir la collaboraci de Callcrates. El segon fou acabat el 431 aC.

Tamb va construir una capella a Eleusis on es celebraven els misteris, de grans dimensions i apte per a molt de pblic.
Totes les seves obres corresponen a l'ordre dric. Ictinos mateix, junt amb Carpi, va escriure una descripci del Parten. (Pausnies, 8.41.5 ; Estrab ix. pp. 395, 396; Plutarc Per. 13; Vitruvi, VII Prooem.  12, 16.).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201970" title="Ideu" nonfiltered="4042" processed="4031" dbindex="84052">
Ideu (Idaeus, ) fou un pintor grec que va acompanyar a Agesilau en la seva expedici a l'sia Menor vers el 396 aC. La seva obra no s massa coneguda i tracta temes de la campanya.

L'esmenten Xenofont i Plutarc (Xenofont Hell. 4.1.39; Plutarc. Ages. 13). Aquest darrer li dona el nom d'Adeu (Adaeus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201971" title="Lliga islandesa de futbol" nonfiltered="4043" processed="4032" dbindex="84053">
La Lliga islandesa de futbol, oficialment rvalsdeild Karla o Landsbankadeild per patrocini, s la mxima competici futbolstica que es disputa a Islndia. A causa del dur hivern del pas, la competici es disputa entre la primavera i l'estiu. s organitzada per la Federaci Islandesa de Futbol i est formada per 10 clubs.

Cada club s'enfronta al altres a doble volta (anada i tornada). Al final de la temporada els dos darrers perden la categoria i baixen a la 1. deild karla (primera divisi), mentre que els dos primers d'aquesta competici pugen a la mxima categoria. El 2008 la categoria s'augmentar a 12 equips.

Historial.


1912      KR (Reykjavk);
1913         Fram (Reykjavk);
1914       Fram (Reykjavk);
1915      Fram (Reykjavk);
1916      Fram (Reykjavk);
1917      Fram (Reykjavk);
1918      Fram (Reykjavk);
1919      KR (Reykjavk);
1920      Vkingur (Reykjavk);
1921      Fram (Reykjavk);
1922      Fram (Reykjavk);
1923      Fram (Reykjavk);
1924      Vkingur (Reykjavk);
1925      Fram (Reykjavk);
1926      KR (Reykjavk);
1927      KR (Reykjavk);
1928      KR (Reykjavk);
1929      KR (Reykjavk);
1930      Valur (Reykjavk);
1931      KR (Reykjavk);
1932      KR (Reykjavk);
1933      Valur (Reykjavk);
1934      KR (Reykjavk);
1935      Valur (Reykjavk);
1936      Valur (Reykjavk);

1937      Valur (Reykjavk);
1938      Valur (Reykjavk);
1939      Fram (Reykjavk);
1940      Valur (Reykjavk);
1941      KR (Reykjavk);
1942      Valur (Reykjavk);
1943      Valur (Reykjavk);
1944      Valur (Reykjavk);
1945      Valur (Reykjavk);
1946      Fram (Reykjavk);
1947      Fram (Reykjavk);
1948      KR (Reykjavk);
1949      KR (Reykjavk);
1950      KR (Reykjavk);
1951      A (Akranes);
1952      KR (Reykjavk);
1953      A (Akranes);
1954      A (Akranes);
1955      KR (Reykjavk);
1956      Valur (Reykjavk);
1957      A (Akranes);
1958      A (Akranes);
1959      KR (Reykjavk);
1960      A (Akranes);
1961      KR (Reykjavk);

1962      Fram (Reykjavk);
1963      KR (Reykjavk);
1964      BK (Keflavk);
1965      KR (Reykjavk);
1966      Valur (Reykjavk);
1967      Valur (Reykjavk);
1968      KR (Reykjavk);
1969      BK (Keflavk);
1970      A (Akranes);
1971      BK (Keflavk);
1972      Fram (Reykjavk);
1973      BK (Keflavk);
1974      A (Akranes);
1975      A (Akranes);
1976      Valur (Reykjavk);
1977      A (Akranes);
1978      Valur (Reykjavk);
1979      BV (Vestmannaeyjar);
1980      Valur (Reykjavk);
1981      Vkingur (Reykjavk);
1982      Vkingur (Reykjavk);
1983      A (Akranes);
1984      A (Akranes);
1985      Valur (Reykjavk);
1986      Fram (Reykjavk);

1987      Valur (Reykjavk);
1988      Fram (Reykjavk);
1989      KA (Akureyri);
1990      Fram (Reykjavk);
1991      Vkingur (Reykjavk);
1992      A (Akranes);
1993      A (Akranes);
1994      A (Akranes);
1995      A (Akranes);
1996      A (Akranes);
1997      BV (Vestmannaeyjar);
1998      BV (Vestmannaeyjar);
1999      KR (Reykjavk);
2000      KR (Reykjavk);
2001      A (Akranes);
2002      KR (Reykjavk);
2003      KR (Reykjavk);
2004      FH (Hafnarfjrur);
2005      FH (Hafnarfjrur);
2006      FH (Hafnarfjrur);
2007      Valur (Reykjavk);
2008      FH (Hafnarfjrur);


Palmars.


Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201972" title="Idantirs" nonfiltered="4044" processed="4033" dbindex="84054">


Onomstica:

Idantirs, rei escita del segle VII aC;

Idantirs, rei escita del segle VI aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201973" title="Idantirs (segle VII aC)" nonfiltered="4045" processed="4034" dbindex="84055">
Idantirs (Idanthyrsus, ) fou un rei escita.

Estrab parla d'aquest rei i diu que al front dels escites va assolar sia Menor i va arribar fins a Egipte, que potser correspon a l'expedici esmentada per Herdot que diu que un rei escita de nom Mdies (Madyas) va governar sia Menor per 28 anys fins que fou expulsat pel rei Ciaxares de Mdia vers el 607 aC. Estrab esmenta un rei Mdies com a sobir dels cimmeris. Just tamb parla d'una expedici escita fins a la frontera d'Egipte, per de manera poc clara (Strabo 15. p. 687; Herodotus 1.15, 103-Z1-106-Z1, 4.11-Z2, 12-Z1, 67-Z1, 7.20-Z2; Justinus 2.3),


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201974" title="Idantirs (segle VI aC)" nonfiltered="4046" processed="4035" dbindex="84056">
Idantirs (Idanthyrsus, ) fou rei dels escites fill de Sauli (Saulius), germ d'Anarcarsis, al que va matar.

Quan Darios I el Gran va envair territori dels escites el 508 aC, aquestos dirigits per Idantirs es van retirar sense lluitar. Darios els va enviar un missatge: o combatre o sotmetre's.  Idantirs va contestar que la fugida davant els perses no era per temor, sin perqu els escites no volien la guerra sin que buscaven la vida a la que estaven acostumats i que no tenien cap motiu per lluitar ja que no tenien ni ciutats ni terres que poguessin ser saquejades, i que l'nic  que trobarien els perses serien les tombes dels avantpassats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201976" title="Idomeneu (filsof)" nonfiltered="4047" processed="4036" dbindex="84057">
Idomeneu (Idomeneus, ) fou un filsof grec (va florir vers 310 aC-270 aC)  nadiu de Lmpsac, deixeble d'Epicur. Es va casar amb Batis germana de Sandes de Lmpsac, un altre deixeble d'Epicur. 

Va escriure un considerable nombre d'obres filosfiques i histriques, si be aquestes darreres no foren considerades de gran valor per Plutarc, per segurament donaven dades interessants ja que estaven dedicades a les vides privades dels personatges ms distingits de Grcia. Les obres s'han perdut. 

El seus ttols esmentats a Suides i per Digenes Laerci, sn:

1. . ;
3. Una obra sobre els Pisistrtides ;
4. Una obra sobre Temstocles ;
5. Una obra sobre Aristides;
6. Una obra sobre Pricles ;
7. Una obra sobre Demstenes;
8. Una obra sobre squines ;
9. Una obra sobre Hiprides;
10. Una obra sobre Foci ;

Aquestes obres formaven un conjunt, el ttol del qual era probablement 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201977" title="Idrieu" nonfiltered="4048" processed="4037" dbindex="84058">
Idrieu o Hidrieu () fou strapa o dinasta de Cria. Era fill d Hecatompos (o Hecatomnos).

Va pujar al tron vers el  o  succeint a Artemsia II, la vdua de Mausol. Poc desprs el rei persa  Prsia Ocus li va encomanar preparar un exrcit per reduir l illa de Xipre (que s havia afegit a una revolta iniciada a Sid, la qual tenia suport egipci) i va equipar 40 trirrems i  mercenaris, que va enviar a l illa sota el comandament d Evgores II i Foci. Els strapes Mazeu de Cilcia i Belesis de Sria ja havien marxat contra els rebels per foren rebutjats per  Rodes; probablement la revolta es va estendre a Samria i Judea i el mateix rei persa va marxar contra Sid que va conquerir el . La rebellio xipriota fou liquidada el , a l entorn del moment en qu Idrieu va morir de malaltia. 

En aquestos darrers anys les bones relacions amb el rei aquemnida es van esgarrar, per aix no va impedir que Cria fos un dels estats ms prspers i el seu sobir un dels ms rics, segons Iscrates d'Atenes. Demstenes diu que va afegir als seus dominis hereditaris les importants illes de Quios, Kos i Rodes. 

Va morir de malaltia el  o  desprs d uns set anys de govern. En el seu testament va deixar la sobirania a la seva germana i esposa Ada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201979" title="Ignasi" nonfiltered="4049" processed="4038" dbindex="84059">


Onomstica:

Ignasi d'Antioquia;
Sant Ignasi de Loiola;
Ignasi d'Antioquia, un dels pares eclesistics al segle I;
Ignasi de Constantinoble, arquebisbe de Nicea;
Ignasi I de Constantinoble Patriarca de Constantinoble 847- 25 de deseembre del 858 i  867-23 d'octubre del 877) ;
Ignasi Iconomac, escriptor bizant ;
Ignasi de Selbria, escriptor bizant, metropolit de Selbria ;
Ignasi de Xantopuli, monjo del monestir de Xanthopuli;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201980" title="Sant Ignasi" nonfiltered="4050" processed="4039" dbindex="84060">


Onomstica:

Sant Ignasi d'Antioquia, sant i mrtir del segle I;
Sant Ignasi de Loiola, sant;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201982" title="Ignasi d'Antioquia" nonfiltered="4051" processed="4040" dbindex="84061">
Ignasi d'Antioquia (Ignatius, ) conegut com Tefor o Deifer ) que vol dir (segons ell mateix) el que porta a Deu en el cor, fou un dels pares eclesistics al segle I, mort vers 107/116.

Abul Faragi sembla dir que fou nadiu de Nura que podria ser la ciutat d'aquest nom a Sardenya o la de Nora a Capadcia, per molts historiadors pensen que en realitat la paraula "Nura" no est referit al lloc de naixement. Alguns historiadors el fan deixeble de Sant Pere, especialment Teodoret.

L'any 69 fou nomenat bisbe d'Antioquia, potser succeint a Evodi (44-69) o potser al mateix temps ja que en aquella poca era freqent la presncia de ms d'un bisbe a les ciutats grans.

Quan Traj era a Antioquia per fer campanya contra els parts, Ignasi, que aspirava al martiri, es va oferir a l'emperador com a vctima. La conversa amb l'emperador es reproduda al Martyrium Ignatii; Traj el va condemnar a ser enviat a Roma i tirat a les feres, cosa que es va produir segurament un 20 de desembre; l'any es discutit i uns opten pel 107 i altres per dates posteriors fins el 116. Les seves restes foren retornades a Antioquia pels seus seguidors i ms tard l'emperador Teodosi II les va dipositar a l'esglsia de Sant Ignasi (abans temple de la Fortuna) a Antioquia; dels posteriors trasllats hi ha diverses versions.

L'esglsia catlica commemora el seu martiri l'1 de febrer i l'esglsia grega el 20 de desembre.

En el seu cam d'Antioquia a Roma hauria escrit set cartes enumerades per Jernim (De Viris Illustr 100.16) i Eusebi Escolstic (H. E. 3.46). L'autenticitat de les versions que es conserven est qestionada.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201983" title="Josep Mestres" nonfiltered="4052" processed="4041" dbindex="84062">

Josep Mestres i Cabanes (Manresa, Bages, 1898 - Barcelona, 1990), pintor i escengraf catal.
Josep Mestres i Miquel (Vilallonga del Camp, 1868 - 1949), poltic i metge catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201988" title="Ignasi de Constantinoble" nonfiltered="4053" processed="4042" dbindex="84063">
Ignasi de Constantinoble (Ignatius, ) (segles VIII-IX) fou diaca i portador dels objectes sagrats a la gran esglsia de Constantinoble. Va viure durant els patriarcats de Tarasi (784-806) i Nicfor I de Constantinoble (806-815) dels que sembla que fou deixeble o amic. Se sap que fou proclamat metropolit de Nicea per la data s desconeguda, per fou desprs del concili de Nicea II quan Hipaci o Hipati apareix encara com a arquebisbe. Potser va succeir a aquest bisbe o a Nicfor (mort en exili el 828).

Va escriure : 

;

Va escriure altres llibres que no es van publicar


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201989" title="Ignasi I de Constantinoble" nonfiltered="4054" processed="4043" dbindex="84064">

Ignasi de Constantinoble (Ignatius, ) (segle IX, vers 801- 877) fou un eclesistic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. El seu nom original fou Nicetes () i era fill de l'emperador Miquel I i de Procpia la filla de l'emperador Nicfor I.

Durant el regnat del seu pare (811-813) fou comandant dels Icanates o gurdies vigilants amb noms 10 anys. Deposat el pare per Lle V de Bizanci, els membres de la famlia deposada es van haver de rapar el cap i refugiar-se a l'esglsia anomenada Pharos () i encara que les vides foren respectades, Nicetes fou castrat i obligat a fer-se religis, moment en qu va adoptar el nom d'Ignasi (amb uns 14 o 15 anys). 

Fou educat per un mestre iconoclasta i amb el temps va adquirir reputaci de santedat i va esdevenir cap del monestir de Satyros a Constantinoble; fou ordenat prevere per Basil. Tot i la seva educaci fou un campi del culte a les imatges i a la mort de Metodi I de Constantinoble, tamb partidari de les imatges, fou escollit patriarca (vers 846 o 847) amb el suport de l'emperadriu Teodora que llavors era regent del seu fill Miquel III, i que fou la restauradora del culte a les imatges. 

Desprs de ser consagrat Ignasi va demanar a Gregori Asbestes, bisbe de Siracusa que en aquell moment era a Constantinoble, d'absentar-se ja que estava sota acusaci, i aix va provocar l'enemistat amb aquest bisbe que li va portar fora problemes. Tamb l'emperador Miquel III li va perdre el respecte i el seu favorit Grille el va maltractar sovint, i va quedar en mala posici quan Teodora va ser expulsada per influncia del csar Bardas. Es va negar a la petici de l'emperador de fer monges a la seva mare i les seves germanes contra la seva voluntat. 

Bardas fou acusat d'incest amb la dona del seu propi fill i va refusar les amenaces d'excomunicaci del patriarca. Quan aquest va portar a terme la seva amenaa, Bardas va expulsar a Ignasi de l'esglsia acusat de transgressor i corrupte i va fer elegir a Foci (Photius) el  858, elecci que hauria estat irregular i portada a terme per seglars i alguns bisbes. El senat va donar l'acord a la destituci i fins i tots els llegats de Roma que en aquell moment eren a la capital bizantina. L'acord fou que Ignasi seria ben tractat per sembla que aix no es va complir per pressions de Gregori Arbestes, protector de Foci. Ignasi fou pressionat per signar una declaraci de qu havia abdicat voluntriament per es va mantenir ferm.

Fou sotms a tota mena de tortures, se li va pegar, se'l va deixar despullat a l'hivern a la tomba que havia estat de Constant V i que estava plena de porqueria; se'l va privar de menjar i beure; un oficial de nom Constant l'armeni li va donar menjar i vi d'amagat; es va posar malalt i va ser traslladat a diversos llocs i finalment fou deportat a Mitilene d'Eon i ms tard fou retornat a Constantinoble on fou solemnement deposat per un snode de metropolitans i bisbes encara el 858, quan ja els seus principals suports havien estat dispersats a destinacions llunyanes o desterrats. El concili de Constantinoble (859) que va seguir va confirmar la seva deposici.

Quan Basili I va pujar al tron desprs de matar a Miquel III,  no va tardar a enemistar-se amb Foci. Bardas ja havia mort i Foci fou deposat el 867 i Ignasi restaurat; aquest canvi va tenir el suport del papa Nicolau I. El VIII Concili de Constantinoble el 869 va ratificar la deposici de Foci i el nomenament de Ignasi. Sembla que es va convenir que la restauraci d'Ignasi era temporal i s'havia arribat a una transacci per la que Foci seria restaurat a la seva mort.

Ignasi va morir el 23 d'octubre del 877 amb uns 80 anys i Foci fou restaurat llavors. Fou enterrat al monestir de Satyros.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201990" title="Ignasi Iconomac" nonfiltered="4055" processed="4044" dbindex="84065">
Ignasi Iconomac ((Ignatius Iconomachus, ) (segles VIII-IX) fou un escriptor iconoclasta bizant que va escriure contra el culte de les imatges sagrades. Fou contemporani de Teodor Estudita.

L'estructura de les seves peces se singular: cada una t poques lnies i la lletra inicial, la del mig i la del final, agafades consecutivament, formen una sentncia. (Theodorus Studita, Opera.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201991" title="Ignasi de Selbria" nonfiltered="4056" processed="4045" dbindex="84066">
Ignasi de Selbria ((Ignatius, )  fou un escriptor bizant del que se sap que fou metropolit de Selbria (Selybria, potser Selmbria) del que es conserva a Vencia una obra titulada Commentarius in Aristotelis Scripta Logica, i un altre titulada . 

La seva poca s desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201992" title="Ignasi de Xantopuli" nonfiltered="4057" processed="4046" dbindex="84067">
Ignasi de Xantopuli ((Ignatius, ) (segles XIV-XV) fou un monjo del monestir de Xanthopuli proper a Constantinoble; amic del patriarca Callist II que va ocupar la seu al final del segle XIV i comenament del segle XV, el patriarca havia estat tamb monjo a aquest monestir. 

En conjunt van escriure una obra recomanant la vida monstica. L'obra s esmentada per Sim arquebisbe de Tessalnica a la seva prpia obra Ecclesiasticus Dialogus adversus omnes Haereses. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201994" title="Qu Yunxia" nonfiltered="4058" processed="4047" dbindex="84068">







Qu Yunxia (nascuda el 25 de desembre de  1972) s una  atleta  xinesa, especialista en els  1500 i els 3000 metres llisos.

L'11 de setembre de 1993 va batre, a Pequn, el rcord mundial dels 1500 metres situant-lo en 3  50   46, superant el rcord de Tatyana Kazankina que estava vigent des de 1980.

El seu entrenador, Ma Junren, afirma que la medicina tradicional xinesa s la clau per entendre les seves marques.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201997" title="micron Aquarii" nonfiltered="4059" processed="4048" dbindex="84069">


micron Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius. Es coneguda amb el nom tradicional de Kae Uh, derivat del mandar    gaw , que significa "el terrat".

micron s una subgegant blanca-blava del tipus B de la magnitud aparent mitjana +4,74. Est aproximadament a 381 anys-llum des de la Terra. Est classificada com a estrella variable del tipus gamma Cassiopeiae i el seu esclat varia de la magnitud +4,68 a +4,89.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="201998" title="Pampeta" nonfiltered="4060" processed="4049" dbindex="84070">

La pampeta (Lepista inversa, del grec lepast -vas ample de terrissa que recorda la forma d'un bolet-, i del llat inversa -invertida-. El nom cientfic fa clara referncia a la vora del barret, sempre incurvada, mirant cap avall) s un dels bolets ms comuns a la tardor, que surt, sense gaires exigncies, pertot arreu i en grups nombrosos.

Morfologia.

El seu barret, amb una forma d'embut molt acusada i amb el marge enrotllat, fa de 3 a 10 cm d'amplada. s de color ocre ataronjat o bru rogenc i a sota duu lmines molt decurrents de color crema, que  se separen fcilment de la carn del barret si s'estiren amb els dits.

El peu s ms aviat prim, de color vori, i a baix de tot porta sempre una massa cotonosa, restes del miceli, que moltes voltes enganxa diverses fulles, que d'aquesta manera resten atrapades a la base del peu. 

La carn s molt prima, blanquinosa.



Comestibilitat.
s un bolet comestible de gust agradable, no massa fort, sense gaire tradici, que pot collir-se aquells dies que no es troba res ms de bo.

Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci i fotografies d'aquesta mena de bolet. ;
 Fotografia i informaci sobre la pampeta. ;
 Fotografies de pampetes.;
 Informaci sobre aquesta mena de bolet. ;
 Informaci prou detallada sobre la pampeta. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202000" title="Orquestra Maravella" nonfiltered="4061" processed="4050" dbindex="84071">
L'Orquestra Maravella s un conjunt musical catal creat el 1951 a Caldes de Malavella per Llus Ferrer i Puigdemont, i que consta d'orquestra de concert, d'orquestra de ball i de cobla. Els primers anys actuaren gaireb sempre a l'estranger, ra per la qual els anomenaven Orquestra Internacional. Han actuat a Espanya, Blgica, Alemanya, Itlia, Frana, ustria, Sussa, Portugal, Pasos Baixos, Andorra, Dinamarca, i fins i tot a l'antiga URSS. Tamb han actuat a TV3, a la Fira d'abril de Sevilla, a les Falles de Valncia, a la festa de Sant Ferm de Pamplona, a les Fires del Pilar de Saragossa, a la Merc de Barcelona, a les festes de Sant Isidre de Madrid, a carnavals de Galcia, a Casinos d'Espanya, a la Setmana Santa de Bilbao, a les festes de la Virgen Blanca de Vitria, al Gran Hotel "Baha del Duque" (Adeje-Tenerife), Lanzarote, ...i a Festes Majors d'arreu de Catalunya i Espanya.

El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi per la popularitzaci de la msica de ball i per ser pioners en la potenciaci de la figura del cantant a les orquestres.

 Discografia .
 Verbena (1992);
 Balls de festa major (1994);
 En forma;
 Orquestra Internacional Maravella. El Concert (2002);
 50 Aniversari (2001) Aprofitant la festa del seu 50 aniversari;
 Estem de festa;
 Som i serem (2004);
 Orquestra Maravella En Concert Presenta "Msica Internacional" (2008);

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Orquestra Maravella;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202002" title="Paula Ivan" nonfiltered="4062" processed="4051" dbindex="84072">








Paula Ivan - (20 de juliol de 1963 a Heresti, Romania) fou una atleta romanesa, especialista en proves de mig fons. Als Jocs Olmpics de Sel va guanyar la medalla d'or als 1.500 m i la de plata als 3.000 m.

A finals dels anys 80 va ser una de les millors especialistes en carreres de mig fons del mn. Va comenar a destacar internacionalment el 1987, amb bones marques als 800 m  (1'57"2), 1.500 m (4'01"03) i 3.000 m (8'39"28). Aquell any va guanyar els 1.500  i 3.000 m. a la Universada de Zagreb, Iugoslvia.

Amb tot, el seu gran any arribaria el 1988, quan als Jocs Olmpics de Sel, als 25 anys, va guanyar la medalla d'or als 1.500 m. amb un temps de 3'53"93, la segona millor marca de la histria fins aquell moment en aquesta distncia, i superant mpliament a las sovitiques Laima Baikauskaite (plata) i Tatyana Samolenko (bronze). Als 3.000 m va guanyar la medalla de plata fent la seva millor marca (8'27"15), per darrera de la sovitica Samolenko, or amb 8'26"53.

El 1989 fou la dominadora en ambdues distncies. Durant la temporada de pista coberta va guanyar l'or a la prova dels 1.500 metres del Campionat d'Europa en pista coberta , i a l'estiu va fer les millors marques mundials dels 1.500 m, amb 3'59"23, fets a Nia, Frana, i dels 3.000 m, con 8'38"48, fets a Gateshead, Anglaterra. A ms el 10 de juliol va batre a Nia el rcord mundial de la milla amb un temps de 4'15"61.

Aquell mateix any tamb va guanyar els 1.500 m de la Copa del Mn d'Atletisme que es va disputar a Barcelona, i va repetir els triomfs als 1.500 i 3.000 m de la Universada de Duisburg, Alemanya. 

Tot i ser encara jove, i amb una trajectria magnfica, a partir d'aquell any va desaparixer de la primera lnia mundial. Actualment continua tenint els rcords de Romania de 1.500 m  i de la milla. 

Millors marques.

 800 m. 1'56"42. Ankara, 16 de juliol de 1988;
 1.000 m. 2'34"73. Londres, 14 de juliol de 1989;
 1.500 m. 3'53"96. Sel, 1 d'octubre de 1988;
 Milla. 4'15"61. Nia, 10 de juliol de 1989;
 3.000 m. 8'27"15. Sel, 25 de setembre de 1988;
 5.000 m. 15'31"22. Hamamatsu, 7 de maig de 1989;

Enllaos externs.

 Perfil de Paula Ivan a la IAFF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202005" title="Scoris Club" nonfiltered="4063" processed="4052" dbindex="84073">

El Scoris Club s una associaci cultural, esportiva i de lleure catal de la ciutat de Lleida.

 Histria .
El club fou constitut l'abril de 1947 per iniciativa de dos grups de joves que composaven la Penya Donalds i la Penya Swing, i, ms tard la colla sardanista Clavellina, grups de joves sense entitat jurdica prpia. El primer cap fou Enric Teixid.

Des d'aleshores han desenvolupat activitats artstiques, culturals, de lleure i esportives que han de servir per a reconixer les aptituds i qualitats dels socis de l entitat a fi de poder assolir un lloc preeminent entre els diferents clubs esportius de la ciutat.  L'actual president s Jaume Vilella Motll.

Actualment disposa d'un pavell esportiu, piscines, sauna, jacuzzi, restaurant, parc infantil, front i sala de fitness. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Seccions esportives .
 Atletisme, fundada el 1947 i rellanada el 1965. Organitza el Memorial Josep Maria Perau de cros als voltants de la Seu Vella. El 2004 diversos clubs de Lleida s agrupen creant el Lleida Uni Atltica amb la intenci d'obtenir major potencialitat competitiva. Alguns atletes destacats del club foren: Manuel Martn, Modest i Abel Perau, Jordi Amors i De Sala, Manel Gonzlez, ngels Batlle, Begoa Sanchiz, Paquita Bello, Joan Mestre, Llus Viozquez, Jordi Pic o Eloi Rufas. Des del 1991 compta amb una subsecci de marat.

 Basquetbol, fundada el 1947. Campi de 2a Divisi Catalana (1982) i campi del Torneig Internacional Jnior d'Antbol (Frana, 2000).

 Futbol sala, fundada el 1973. Ha estat 9 temporades a Divisi d'Honor (primer cop el 1980), 11 temporades a la Divisi de Plata LNFS, un cop subcampi de la Copa Catalana i 4 campi provincial.

 Gimnstica rtmica, fundada el 1978.

 Hoquei patins, fundada el 1972, dos anys ms tard ascendeix a Primera Divisi. En l'actualitat no compta amb equip federat, centrant-se en la promoci.

 Piragisme, fundada el 1951, una de les seccions emblemtiques del club i vinculada al riu Segre. Compta amb equips d'aiges tranqui les i d'aiges braves. Des del 2003 funciona l'Escola de Piragisme. Ha estat Subcampi d'Espanya de clubs el 1982 i campi el 2003 i 2004.

 Pilota/Frontennis.

 Tennis, fundada el 1972.

 Petanca, fundada el 1984, tot i que no compta amb cap equip federat i les seves activitats es centren en competicions dins l mbit social i ldic.

 Esportistes destacats .
Joaquim Larroya, piragisme, primer esportista olmpic del club a Roma 1960.
Montse Martin, gimnstica rtimica, campiona del mn.
Manel Gonzlez, atletisme, Los Angeles'84.
Dami Vindel, piragisme, olmpic a Atenes 2004.
Sal Craviotto, piragisme.

 Seccions culturals .
A nivell cultural, el Scoris compta amb un esbart dansaire, la Colla Sardanista Clavellina, les Corals, l'Escola de Msica i la secci de Veterans. El Club tamb cedeix espais de les noves installacions per a l'exposici d'obres d'art, per a impartir cursos de formaci i per a organitzar concursos literaris. 

 Enllaos externs .
 Pgina del Scoris Club;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202007" title="Societat Musical Uni Filharmnica" nonfiltered="4064" processed="4053" dbindex="84074">
Societat Musical Uni Filharmnica s una entitat musical fundada a Amposta (Montsi) el 1917 per iniciativa d'un grup de msics originaris de la vall d'Uix. El primer director fou en Leopoldo Segarra i Miguel, i Bautista Sol i Masia el president de l'entitat. El 1923 van obtenir el primer premi en el Certamen Musical de Bandes de Msica a Tarragona. 

Hagueren d'interrompre les activitats durant la guerra civil espanyola. Desprs del conflicte el compositor Agust Rfales i Cercs va refer la societat i va recuperar els arxius perduts. L'actual director de la banda s Carles Royo i Baiges, i est integrada en la Federaci Catalana de Societats Musicals, de la que en fou entitat fundadora. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina de la Uni Filharmnica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202010" title="Jos Mara Martn Patino" nonfiltered="4065" processed="4054" dbindex="84075">
Jos Mara Martn Patino (Lumbrales, provncia de Salamanca, 1925) s un sacerdot espanyol. Membre de la Companyia de Jess i llicenciat en filosofia i teologia, durant la Transici Espanyola va ser secretari del cardenal Vicent Enrique i Tarancn. El 1985 va crear la Fundacin Encuentro, una entitat cultural privada que t com finalitat estudiar des de diferents angles els problemes de la societat espanyola i promoure el dileg per a la seva resoluci. Des del 1993 publica un informe anual, amb la collaboraci de reconeguts especialistes. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Entrevista a El Diario Montas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202013" title="Cursa de velocitat" nonfiltered="4066" processed="4055" dbindex="84076">


En atletisme les curses ms curtes sn les curses de velocitat, que en pista coberta es corren sobre distncies de 50 m i 60 m i a l'aire lliure sobre 100, 200 i 400 metres.

Aquestes curses es caracteritzen perqu l'atleta comena la cursa ajupit als tacs de sortida que l'ajudaran a guanyar impuls al principi de la cursa. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al mxim; potser amb l'nica excepci dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar ms en altres zones.

Un cop es dna el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb els blocs de sortida i fa els 10 o 20 primers metres lleugerament ajupit, per finalment posar l'esquena completament recta. Aix permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons.

 Vegeu tamb .

100 m;
200 m;
400 m;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202016" title="Hans Meinke" nonfiltered="4067" processed="4056" dbindex="84077">
Hans Meinke s un editor alemany. Doctor en Cincies Econmiques per la Universitat d'Hamburg, s president del Consell d'Administraci del Crculo de Lectores i de les editorials 'Galaxia Gutenberg' i 'Crculo del Arte', president de la Fundaci Crculo de Lectores i membre del Patronat de la Fundaci Bertelsmann. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202017" title="Uni Esportiva Rapitenca" nonfiltered="4068" processed="4057" dbindex="84078">

La Uni Esportiva Rapitenca s el club de futbol ms representatiu del poble de Sant Carles de la Rpita, a la comarca del Montsi, provncia de Tarragona. En l'actualitat milita a la Tercera Divisi.

Histria.

FC Sant Carles, FC Catal, Atltic Rapitenc (1918-1924).

La popularitat del futbol es va anar estenent ms i ms per les nostres terres en tant que a les grans ciutats es fundaven clubs que el promocionaven. En la segona dcada del segle XX el futbol pren increment a les comarques del sud de Catalunya. Alguns equips donen la data de fundaci, o fase preparatria, dins d'aquella poca.

Segons "Vida Tortosina", fou l'any 1918 que una colla de joves rapitencs comenaren amb una pilota estropellada als porxes de Carvallo a practicar el bell esport del futbol. Com aix era en plena Plaa Major, van buscar un lloc ms apte a la Devesa i una pila de nits arrancant romingueres i traient pedres va caldre perqu tot seguit tinguessin un lloc apropiat per poder celebrar el primer partit. Aquest fou jugat amb l'"Imperial" d'Amposta i entusiasm el nombrs pblic que el presenci.

Segons l'ordre de les dates de constituci dels Clubs tenim:

FC Sant Carles: El reglament s del 22 de juny de 1923. La junta va quedar constituda per: Ciriac Tud (President), Francesc Canicio (Secretari), Manuel Castell (Vicesecretari), Joaquim Queralt (Tresorer), Joan Masi, Josep Duch i Ramon Rosales (Vocals del 1er. equip), Francesc Baudillo (Vocal del 2n. equip) i Vicent Fabregat (encarregat del material). El camp de joc era la Devesa, a la carretera de Vinars i el local social va quedar en blanc. Els fins de la societat van ser: el desenvolupament fsic i moral de la joventut i propagar l'esport, especialment el futbol. Quotes: entrada, 5 pessetes; mensual, 1 pesseta. Hi havia socis de mrit (als que la Junta de govern ho conceds) i socis de nmero. En cas de dissoluci, si hi hagus remanent, desprs de pagar els deutes, s'entregaria a l'Ajuntament per a fins benfics.

FC Catal: El reglament porta data del 7 de novembre de 1924. El firmen el Dr. Manuel Gmez, President i Joaquim Ribera, Secretari. No cita la composici de la primera junta. El camp de joc el situaven a Codonyol, a la carretera de Vinars i el local social estava al carrer de Jess. Els fins de la societat eren semblants als del FC Sant Carles aix com les classes de socis, quotes i destinaci dels fons en cas de dissoluci.

Del FC Sant Carles no en sabem res ms. Es recorden distanciaments entre les directives. Sembla que hi ha confusi al recordar de quin club eren els directius. Es dna com a presidents del FC Catal al Dr. Manuel Gmez, Ciriac Tud i Paco Capuz i que el partit de presentaci es va jugar el dia de Pasqua de l'any 1922 contra l'"Esportiu" d'Amposta amb el resultat d'1-7. El local social se situa al Caf d'Asmundo i al Caf de l'ngel. El FC Catal, anticipant-se al temps, tenia un equip femen.

El camp de joc va estar a la Devesa en direcci muntanya-mar. En temps del president Manuel Gmez es va canviar la direcci i es va situar en sentit parallel al carrer de Sant Isidre.


UD Rapitenca, UD Els Alfacs, FC Ilergavnia (1930 - 1931).

Ens situem als anys trenta. A la Rpita, com als altres pobles de l'entorn, ja hi ha una certa experincia sobre el funcionament dels clubs de futbol, la seva promoci i formaci dels jugadors.

La notcia de la fundaci de la UD Rapitenca la dna la revista setmanal "Crtica" de Tortosa. En el seu text del 31 d'octubre del 1930 diu: constituda a la nostra ciutat la nova entitat Uni Deportiva Rapitenca per a la prctica del futbol. Es compta amb excellents elements com sn Piana, Rosales, A, Mata, etc. Aquesta societat es complau en invitar als Clubs Comarcals, i en especial als que no prenen part al campionat, per a la celebraci de partits amistosos. I s que quan es va fundar la Rapitenca ja estava en marxa el campionat comarcal i el club no hi va poder participar. Es va donar com a data de constituci definitiva del Club el 6 de novembre de 1930. La primera Junta va quedar constituda per: Agust Castell Torn (President), Ramon Rosales Molins (Secretari), Ramon Piana Mir, Josep Rosales Samper, Josep Zaragoza Sol i Francesc Revert (Vocals). La Junta va demanar la inscripci a la Federaci Catalana de Futbol. La Federaci va convocar als directius de la Rapitenca a una reuni de clubs a Tortosa. El campionat comarcal havia comenat el 26 d'octubre. No hi va haver forma de modificar el calendari. Es van haver de concertar partits amb equips titulars o reserves i amb una certa irregularitat.

Agust Castell va ser elegit regidor de l'Ajuntament i deix la presidncia del Club. La Junta va demanar a Mario Gianni que accepts ser president. Ho va ser vora dos anys. Es diu que va ser ell qui va proposar els colors de l'equip, blau i blanc. A ms de ser els colors del paisatge rapitenc eren els de la selecci italiana de futbol. Tamb va ser president Joaquim Ribera. L'ltim, abans de la guerra civil, va ser Josep Zaragoza. Avui els colors blau i blanc sn els de la bandera de la ciutat i de la Cofraria de Pescadors "Verge del Carme".

El camp de joc de la Rapitenca, el camp de la Devesa, havia estat tancat en canyes. Les ventades se les emportaven i la Junta va decidir envoltar el camp de paret. Amb aportacions de diners i treball, com es va poder, se'n va tancar la meitat. No hi havia disponibilitats per acabar l'obra comenada. S'acord acudir al crdit, per falt avalador i es va acudir al Casino, que estava al Caf de l'ngel. El pressupost era de cinc mil pessetes que s'havien de tornar en un any. El soci Emili Nicolau va avalar l'operaci. Les fortes recaptacions d'aquella poca i l'amateurisme dels components de l'equip va permetre de complir el comproms en sis mesos.

Entre les penyes i els jugadors aficionats, al poc temps de fundada la Rapitenca es tenia un dels millors equips de la provncia. I prova d'aix s que es va fer una selecci comarcal per jugar contra una comarcal de Tarragona. Van ser seleccionats Grau, Miralles, Matamoros i Mata. Cal recordar que la Rapitenca va tenir una de les millors davanteres de la provncia, la de les cinc M: Miracle, Mata, Matamoros, Molina i Miralles.

De la UD Els Alfacs es desconeixen el reglament i la composici de la primera Junta. El club es conegu popularment com "Sidral". Va tenir el local social al Caf del Ruso. Va preparar un camp de joc a la Devesa, vora del cam de les escoles en direcci mar-muntanya. Va tenir poca durada.

El FC Ilergavnia estava format per joventut rapitenca de catorze, quinze, setze anys. S'administraven amb les assignacions dels pares per als diumenges, jugaven al camp de la Devesa o al Varador, anaven amb bicicleta a Amposta a comprar el material esportiu. Inicialment els partits que es jugaven eren a tants gols. Ells i els oponents posaven dues pessetes a cada part i l'equip que primer marcava els gols convinguts s'emportava les quatre pessetes.


Del 1939 al Camp Nou de la Devesa.

Desprs de la guerra civil hi va haver un equip de futbol del Front de Joventuts que s'anomenava Catalnia. Al Caf del Duch es reunien en tertlia uns quants aficionats, entre ells Agust Cabanes, David Revert, Ramon Duch, Hernan Subirats, Josep Bruno i altres que van coincidir en la necessitat de donar nova vida a la Rapitenca. La guerra havia estat un parntesi molt dolors i aquesta colla d'amics amb Enrique Landete, que regia el Catalnia, van iniciar les gestions per una nova UD Rapitenca.

El reglament del Club va ser signat pel president Enrique Landete (15 juny 1940) i presentat al Govern Civil de la provncia (12 juliol 1940). Prviament havia estat aprovat pel delegat de Futbol del Consell Nacional d'Esports a Catalunya (10 maig de 1940). La primera junta va quedar constituda per Enrique Landete (President), Baptista Castell (Vicepresident), Ignasi Rosales (Secretari), Camil Castell (Tresorer), Josep Zaragoza (que feia d'entrenador), Ramon Piana, Lorenzo Barea i Joan Soriano (Vocals). Josep Cera Quixal, Quixalet, feia de massatgista. El local social era el Caf de Ramon Duch, al carrer St. Isidre (actual BBVA) i el camp de joc era la Devesa.

Es pot dir que aquesta Junta comenava de zero, donades les circumstncies derivades de la guerra civil, que feia poc ms d'un any que s'havia firmat el darrer comunicat de guerra: jugadors mobilitzats, camp de joc abandonat, sense material, sense diners. S'havien de captar socis, s'havien de captar voluntaris. Uns anys desprs encara els directius, si calia fer una despesa important per les necessitats del Club, havien d'anar per les cases demanant aportacions econmiques. Qualsevol quantitat per modesta que fos, era ben rebuda. La gent va respondre. La llista de socis va anar creixent. Es va aconseguir el millor equip possible i es va prendre part en les competicions. El Club tornava a viure.

En aquella poca va ser quan es va demanar la legalitzaci del Club, es va nomenar la primera Junta i es va tornar a donar vida a l'equip. Amb els equips comarcals amb semblants condicions es va comenar a organitzar els campionats.

Es recorda que el camp de joc estava ple de pedres, herbes i clots i que amb el treball de tots es va anar posant en condicions. Es va llogar una mquina d'apiconar que treballava a la carretera, que va cobrar cinquanta pessetes pel treball. Es van arribar a deure 22.000 pessetes del temps per material, camions per als desplaaments, propaganda, etc., amb la promesa que es pagaria.

De moment els colors de les camisetes eren els de l material disponible. En aconseguir la federaci del club es va tornar als colors tradicionals de la Rapitenca, el blau i el blanc. Les dificultats econmiques van ser moltes. Els desplaaments es feien en vehicles amb gasogen i s'arribava quan es podia. Entre les velles ancdotes est la d'un viatge a Gav per jugar un partit de promoci d'ascens. El directiu Joan Soriano va aconseguir el servei d'un vell autobs a gasogen. Per jugar diumenge es va sortir de la Rpita a les nou de la nit de dissabte i es va arribar a Sitges, per dormir, a les quatre de la matinada. En arribar a les costes havien de baixar ben b la meitat dels viatgers per poder-les pujar. Es va dinar a Viladecans. Es va aconseguir guanyar l'ascens amb el resultat golbal de la promoci i es va haver de sortir del camp protegits per la Gurdia Civil perqu el joc es va endurir. A cada jugador es van entregar vint pessetes i un paquet de tabac.

Una altra eliminatria amb el Lleida no va tenir xit. Es va empatar i el desempat es va jugar a Reus. La vlua dels jugadors del Lleida, de ms potencial econmic, va vncer l'esfor i entrega dels rapitencs.


Des de la segona junta desprs de la Guerra Civil fins....

L'any 1944 es va fer crrec del Club la segona Junta desprs de la guerra civil, que va estar presidida per Antoni Curto. Estava integrada per Agust Castell (Vicepresident), Innocent Dassoy (Secretari), Llus Millan (Tresorer) i Agust Cabanes, Hernan Subirats, Joan Estell, Pere Sorribes, Francesc Duatis, Lorenzo Barea i Joaquim Grau (Vocals). El local social era el Caf de Ramon Duch, desprs va canviar al Caf d'ngel, al carrer de Sant Francesc.

La missi principal d'aquesta nova Junta va ser la de gestionar un camp nou. L'Ajuntament estava venent els solars de la Devesa que afectaven el camp de joc i els compradors necessitaven fer s de les seves propietats. Al camp de poc temps constituda la Junta va accedir a la presidncia el vicepresident Agust Castell per absncia d'Antoni Curto. Es van fer una srie de gestions per determinar la superfcie i l'emplaament de les installacions i finalment Agust Castell va sollicitar l'ocupaci del terreny precs per al camp d'esports a la Devesa (5 d'octubre 1944). La concessi quedava ajornada pendent del traat del ferrocarril Val de Zafan i de la urbanitzaci de la finca i va ser finalment aprovada (21 setembre 1945). El camp es va situar al NO de la finca amb una superfcie de 1.540 m2 i ocupaci gratuta.

Es va crear una Comissi procamp, amb caixa a part de la del Club, amb la finalitat de gestionar tot all que afects al camp nou, i en especial en l'aspecte econmic. S'anaven pagant puntualment les obres que s'anaven fent i quan ja n'estava realitzada una bona part la Junta va dimitir.

Es va celebrar una reuni a les Delcies de la que en va sortir una Comissi, presidida pel Dr. Josep Torn amb Joan Esteller, Innocent Dassoy i altres, que va gestionar la composici d'una nova Junta que acabs el camp. Aquesta junta va estar formada pel Dr. Josep Torn (President), Hernan Subirats (Vicepresident), Joaquim Grau (Secretari) i Bernard Borrell, Joan Esteller, Joaquim Revert, Pere Bofarull, Josep Gasparin, Josep Vidal, Josep Arlndez, Joan Soriano, Baptista Forcadell i Mari Carcell (Vocals).

Aquesta Junta va acabar el camp. Per a la construcci de les parets es va comptar amb la collaboraci d'altres paletes voluntaris que van treballar debades. El camp va ser inagurat el dia de Sant Jaume de l'any 1949. El va beneir el rector mossn Ramon Milian, acompanyat pel president Dr. Josep Torn, l'alcalde Camil Castell, el directiu Bernard Borrell, el capit de l'equip Miquel Miralles, el capit de l'altre equip i l'rbitre.

L'equip rapitenc va arribar fins a la Tercera Divisi estatal durant la dcada dels 50. Desprs s'ha mantingut entre la Segona i la Primera Territorial, ascendint a Preferent l'any 2001. Desprs de tres temporades al grup segon de la Preferent l'equip va pujar a Primera Catalana la temporada 2003/04, on solament hi va estar una temporada a l'ascendir per comensos, grcies als ascensos de tres equips catalans a Segona B (Hospitalet, Sant Andreu i Reus). Desprs de 42 anys la Rapitenca ha tornat a la Tercera Divisi Nacional on milita fins al dia d'avui.

Colors.
La samarreta de l'equip s blava i el pantal blanc. L'equipaci suplent s tota negra.

 Palmars .
 1 Lliga de Territorial Preferent (2003-04);
 1 Lliga de Primera Territorial (2000-01);

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 8 vegades a Tercera Divisi, 1 a Primera Catalana i 3 a Regional Preferent.


 1949-50 1 Regional B, grup Sud, 8;
 1950-51 1 Regional B, grup Sud, 2n;
 1951-52 1 Regional B, grup Sud, 6;
 1952-53;
 1953-54;
 1954-55;
 1955-56;
 1956-57 Tercera Divisi, grup 7: 15;
 1957-58 Tercera Divisi, grup 7: 3r;
 1958-59 Tercera Divisi, grup 7: 3r;
 1959-60 Tercera Divisi, grup 7: 8;
 1960-61 Tercera Divisi, grup 7: 7;
 1961-62 Tercera Divisi, grup 7: 15;
 1962-63;
 1963-64;
 1964-65;
 1965-66 Primera Regional, grup 2: 7;
 1966-67 Primera Regional, grup 2: 20;
 1967-68 Segona Regional;
 1968-69 Primera Regional, grup 3: 11;

 1969-70 Primera Regional, grup 3: 16;
 1970-71;
 1971-72;
 1972-73;
 1973-74;
 1974-75;
 1975-76 Primera Regional, grup 3: 9;
 1976-77 Primera Regional, grup 3: 14;
 1977-78 Primera Regional, grup 3: 4t;
 1978-79 Primera Regional, grup 3: 4t;
 1979-80 Primera Regional, grup 3: 7;
 1980-81 Primera Regional, grup 3: 14;
 1981-82 Primera Regional, grup 3: 4t;
 1982-83 Primera Regional, grup 3: 12;
 1983-84 ;
 1984-85 ;
 1985-86 ;
 1986-87;
 1987-88 ;

 1988-89 ;
 1989-90 ;
 1990-91 ;
 1991-92 Primera Territorial, grup 6: 4t;
 1992-93 Primera Territorial, grup 6: 9;
 1993-94 Primera Territorial, grup 6: 9;
 1994-95 Primera Territorial, grup 6: 14;
 1995-96 Primera Territorial, grup 6: 12;
 1996-97 Primera Territorial, grup 6;
 1997-98 Primera Territorial, grup 6: 5;
 1998-99 Primera Territorial, grup 6: 11;
 1999-00 Primera Territorial, grup 6: 12;
 2000-01 Primera Territorial, grup 6: 1r;
 2001-02 Territorial Preferent, grup 2: 9;
 2002-03 Territorial Preferent, grup 2: 8;
 2003-04 Territorial Preferent, grup 2: 1;
 2004-05 Primera Catalana: 4t;
 2005-06 Tercera Divisi, grup 5: 7;
 2006-07 Tercera Divisi, grup 5: 11;
 2007-08 Tercera Divisi, grup 5: 5;

Penyes.
Marea Blava;
Curva infernal blanc i blava 

Himne.

Enllaos externs.
Web oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202018" title="Antonio Ruberti" nonfiltered="4069" processed="4058" dbindex="84079">

Antonio Ruberti (Aversa, Itlia 1927 - Roma 2000) fou un enginyer, poltic i professor universitari itali que fou Vicepresident de la Comissi Europea entre 1992 i 1995 sota la Comissi Delors III.

Biografia.
Va nixer el 24 de gener de 1927 a la ciutat d'Aversa, poblaci situada a la provncia de Caserta. Va estudiar enginyeria a la Universitat de Npols, i posteriorment fou professor de la Universitat de Roma, de la qual en fou rector entre 1976 i 1987.

Mor a la seva residncia de Roma el 4 de setembre de l'any 2000.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Itali (PSI), el juliol de 1987 fou nomenat ministre sense cartera encarregat de la coordinaci de la Recerca Cientfica sota la direcci de Giovanni Goria. Posteriorment particip en els governs de Ciriaco De Mita (abril 1988 - juliol 1989) com a Ministre d'Universitats i Recerca Cientfica i en dos governs successius de Giulio Andreotti (juliol 1989 - abril 1991 i abril 1991 - abril 1992).

L'any 1992 fou escollit diputat al Parlament d'Itlia pel PSI, dimitint del seu crrec el gener de 1993 per ser nomenat Vicepresident de la Comissi Europea i Comissari Europeu de Cincia, recerca i desenvolupament tecnolgic en la Comissi presidida per Jacques Delors. Des d'aquesta possici va iniciar els programes Scrates i Leonardo Da Vinci.

Al finalitzar el seu mandat de comissari el gener de 1995 fou escollit novament diputat al Parlament del seu pas, des del qual presid la Comissi Poltica de Relacions amb la Uni Europea.

Enllaos externs.
  Informaci d'Antonio Ruberti a la Comissi Europea;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202019" title="Lucrcia (Roma)" nonfiltered="4070" processed="4059" dbindex="84080">

Lucrcia s una figura llegendria en la tradici romana. Segons la versi de Titus Livi de l'establiment de la Repblica el darrer rei de Roma, Luci Tarquini el Superb, que va regnar entre el 535 i el 410 aC, tenia un fill indomable anomenat Tarquini. Desprs de molts intents infructuosos de sedur-la, Tarquini  va violar Lucrcia. Lucrcia va reunir la seva famlia, els va explicar el que havia passat, i se sucid. 

Tot mostrant el cos sense vida de Lucrcia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar al poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligasa a fugir a Etrria, i la monarquia fou substituda per la Repblica Romana.

Representacions.

La violaci i sucidi de Lucrcia han estat objecte de mltiples representacions en les arts plstiques, incloent-hi obres de Tici, Rembrandt, Drer, Rafael, o Botticelli.

En la poesia, la histria de Lucrcia s narrada al poema de Geoffrey Chaucer The Legend of Good Women (1380). William Shakespeare tamb public un poema el 1594 titulat La violaci de Lucrcia, i menciona el personatge a Titus Andrnic.

Sant Agust utilitza la figura de Lucrcia a La ciutat de Du per defensar l'honor de les dones cristianes que havien estat violades al saqueig de Roma i no havien coms sucidi. I a la Divina Comdia de Dant, Lucrcia apareix als llimbs entre els virtuosos que visqueren abans de Crist.

Benjamin Britten estren el 1946 la seva obra La violaci de Lucrcia

Galeria d'imatges.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202022" title="Livi" nonfiltered="4071" processed="4060" dbindex="84081">


Onomstica:

Tit Livi o Titus Livi;
Marc Livi, trib de la plebs el 230 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202023" title="Robots.txt" nonfiltered="4072" processed="4061" dbindex="84082">
L'estndard d'exclusi de robots, tamb conegut com a protocol d'exclusi de robots o siplement protocol robots.txt, s una convenci per a evitar que les aranyes web que el compleixin accedeixin a la totalitat o part d'un contingut, per que alhora s pblic. Els robots sn utilitzats pels cercadors per a poder categoritzar i arxivar llocs web, per tamb els empren alguns desenvolupadors web per a poder revisar-ne el codi que es recull. El complement d'aquest estndard, per a la inclusi en comptes de l'exclusi de continguts, es coneix com a sitemaps.

Un fitxer robots.txt en un lloc web funcionar com una sollicitud perqu els robots ignorin els fitxers o directoris que hi sn especificats en llurs cerques. Aix pot estar motivat perqu els cercadors no retornin continguts de caire ms privat, perqu els continguts que s'exclouen es considerin irrellevants o fora de lloc, o pel desig que una aplicaci externa noms pugui operar en un cert tipus de dades.

Per a aquells llocs web amb mltiples sudominis, cada un ha de contenir el seu propi fitxer robots.txt. Per exemple, si example.com t un fitxer robots.txt, per no el tingus a.example.com, les regles que s'apliquessin a example.com no es transmetrien a.example.com

Cal dir, per aix, que es tracta d'una recomanaci. Tot depn de la cooperaci del robot web; i per tant, marcar una rea d'un lloc web com a exclosa amb el robots.txt no en garanteix la privadesa. Alguns administradors han provat d'utilitzar el fitxer per a fer privades parts invisibles a la resta del mn, per aix precisament el fitxer est disponible pblicament i aquests continguts poden ser llavors determinats fcilment des del navegador.

No hi ha cap organisme oficial que reguli aquests estndards o cap RFC per al protocol de robots.txt. Aquest sorgeix fruit del consens el juny de 1994 entre els membres de llista de correu de robots (robots-request@nexor.co.uk). 

Exemples.
Aquest exemple permet a tots els robots visitar tots els fitxers perqu l comod "*" es refereix a tots els robots: 
 User-agent: *
 Disallow:

Aquest altre exemple mant a tots els robots fora:
 User-agent: *
 Disallow: /

El segent s un exemple que diu a totes les aranyes que no entrin en 4 directoris:
 User-agent: *
 Disallow: /cgi-bin/
 Disallow: /images/
 Disallow: /tmp/
 Disallow: /private/

A continuaci es demana a una aranya especfica que no entri en un directori concret:
 User-agent: BadBot
 Disallow: /private/

Un altre exemple que demana a totes les aranyes no considerar un fitxer concret:
 User-agent: *
 Disallow: /directory/file.html
Tingueu en compte que la resta de fitxers del directori s que es processaran.

Un exemple que demostra com poden utilitzar-se els comentaris
 # Aquests apareixen darrere d'un smbol "#" a l'inici d'una lnia, o desprs d'una directiva
 User-agent: * # match all bots
 Disallow: / # keep them out

Compatibilitat.

Per a evitar l'accs a totes les pgines, no utilitzeu

 Disallow: *

perqu no s una extensi estandarditzada; feu servir millor:

 Disallow: /

 Descobriment automtic dels sitemaps .
La majoria d'aranyes tamb reconeixen el parmetre Sitemap (incloent-hi Google, Yahoo, MSN, Ask). Els Sitemaps especifiquen la ubicaci de la llista d'URL del lloc web. El parmetre s independent del parmtre User-agent i per tant pot collocar-se all on es prefereixi.

 Sitemap: http://www.example.com/sitemap.xml.gz

Es pot trobar una explicaci de com crear fitxers sitemap a sitemaps.org

Extensions no estndards.

Algunes aranyes poden reconixer el parmetre Crawl-delay, que defineix el nombre de segons que cal esperar entre sollicituds en un mateix servidor:  

 User-agent: *
 Crawl-delay: 10

Estndard ests.

S'ha proposat un Estndard ests per a l'exclusi de robots, aquest afegeix moltes altres directives, com ara el temps de visita, Visit-time, i la freqencia de sollicitus, Request-rate. Per exemple:

 User-agent: *
 Disallow: /downloads/
 Request-rate: 1/5         # la freqncia mxima s d'1 pgina cada 5 segons
 Visit-time: 0600-0845     # noms es visita entre 6:00 AM i 8:45 AM UT (GMT)

La primera versi de l'estndard d'exclusi de robots no fa cap esment del carcter "*" a l'ordre Disallow:. Algunes aranyes modernes com el Googlebot i l'Slurp reconeixen les cadenes que el contenen, per el MSNbot i el Teoma l'interpreten de forma diferent. 

Alternatives.
Mentre que robots.txt s el mtode ms antic i acceptat, hi ha d'altres (que poden utilitzar-se juntament amb robots.txt) que en permeten un major control, com ara inhabilitar la indexaci de les imatges o l'arxivatge de les pgines de contingut.

Etiquetes meta per a robots.
Les etiquetes meta d'HTML poden utilitzar-se per a excloure els robots d'acord amb el contingut de les pgines. De totes maneres, com en el cas anterior, tamb depn de la cooperaci dels programes robot. Per exemple, 



dins de la secci HEAD d'un document HTML diu als motors de cerca com ara Google, Yahoo!, o MSN que exclogui la pgina del seu ndex i que no segueixi cap enlla que hi pugui haver per a cap possible ulterior indexaci.

(Vegeu HTML Author's Guide to the Robots META tag.)

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202026" title="Lucrcia" nonfiltered="4073" processed="4062" dbindex="84083">



Onomstica:

Lucrcia (Lucretia) fou la dona del rei rom Numa Pompili. Es va casar amb el rei desprs de qu aquest hagus ja pujat al tron. L'esmenta Plutarc;
Lucrcia, dona romana violada per Sext Tarquini fill del rei Tarquini el Superb. Era esposa de Luci Tarquini Collat;
Gens Lucrcia, gens romana originalment patrcia i ms tard plebea;
Lucrcia, obra de l'autor menorqu Joan Ramis i Ramis.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202027" title="Erupci pliniana" nonfiltered="4074" processed="4063" dbindex="84084">


Les erupcions Plinianes sn erupcions volcniques caracteritzades per la seva similitud amb l erupci del mont Vesuvi en d. C. 79 (com la descrita en una carta escrita per Plini el Jove) que mat a Plini el Vell.
Les erupcions Plinianes estn caracteritzades per columnes de fum i cendra que s estenen fins a l estratosfera. El tret caracterstic sn l expulsi de gran quantitat de pedra tosca i explosions de gas contnues molt fortes.

Les erupcions curtes poden durar menys d un dia. Els esdeveniments ms llargs poden durar d uns quants dies a uns mesos. Les erupcions ms llargues comencen amb la producci de nvols de cendra volcnica acompanyades ocasionalment amb fluxos piroclstics. La quantitat de magma ejectat pot ser tan gran que la part superior del volc pot collapsar, formant una caldera. La cendra fina pot dipositar-se sobre grans rees. Les erupcions Plinianes estan sovint acompanyades de sorolls Dhikhkiaon potents, com els sentits a l erupci del Krakatoa.

Exemples d erupcions Plinianes grans que ocasionaren la formaci d una caldera serien l erupci del Krakatoa de 1883, l erupci de 1980 del mont Saint Helens, les erupcions de 1667 i 1739 del Mont Tarumae al Jap, l erupci del 1500 a. C. de l illa de Thera, l erupci del 4860 a. C. que va formar el llac Crter i, naturalment, la del Vesuvi el 79 d. C. que ha quedat com l erupci Pliniana prototpica. La lava d aquestes erupcions s normalment rica en silicats i les laves basltiques resulten atpiques a les erupcions Plinianes, per no impossibles tal s el cas de l erupci del Mont Tarawera el 1886.



 Descripci original de Plini el Jove d una erupci Pliniana .
 
No li puc donar una descripci ms exacta de la seva aparici que comparar-la amb un pi pinyer; ja que dispar fins a una gran alada en forma d un tronc alt, que s estn en la part superior com si fossin branques. ... Ocasionalment era ms brillant, ocasionalment ms fosc i tacat, segons estigus ms o menys omplert de terra i cendres. (Sis Llibre de Cartes, Carta 16.) 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202030" title="Illos" nonfiltered="4075" processed="4064" dbindex="84085">
Illos  (Illus, ) (nascut vers 435   mort el 488) a fou un destacat personatge bizant del regnat de Zen (474-491). Tenia el ttol de patrici.


Era natural d'Isuria  i va exercir suposadament diversos oficis sota l'emperador Lle I de Bizanci (457-474) i es va fer amic de Zen, gendre de Lle. Quan Zen fou expulsat de la cort per Basilisc, germ de l'emperadriu Verina (viuda de Lle) el 475, es va refugiar a Isuria. Basilisc va enviar un exrcit a perseguir-lo dirigit per Illos i el seu germ Trocondos (llat Trocondus, Trocundus o Tricundius, grec ,  que van derrotar el fugitiu el  476 i el van assetjar a un tur de nom Constantinoble; durant el setge Zen es va guanyar a Illos i al seu germ, que no estaven satisfets amb Basilisc i van unir les seves forces al rebel i van marxar cap a la capital. A Nicea, a Bitnia, es van trobar amb les forces de Basilisc dirigides pel seu nebot Armat o Harmat (Armatus o Harmatus, ), al que van derrotar; Basilisc fou tot seguit enderrocat (477) i Zen proclamat emperador.

El 478 Illos fou cnsol nic i el 479 va sufocar la revolta de Marci, net de l'emperador Marci i fill d'Antemi, emperador d'Occident. Marci s'havia casat amb Llencia, filla de Lle I de Bizanci i de Verina, i germana d'Ariadna, esposa de Zen. La revolta va esclatar a Constantinoble on les tropes de Zen foren derrotades, i l'emperador va quedar assetjat a palau. Illos va subornar a les forces rebels i va aconseguir sufocar la revolta. Marci i els seus germans Procopi i Rmul, foren fets presoners; els dos darrers es van poder escapar per Marci fou enviat a Tars a Cilcia, i obligat a fer-se sacerdot. Aix va consolidar el poder d'Illos. Trocondos, germ d'Illos fou cnsol el 482. 

Illos fou desprs patrici i magister officiorum. Va cultivar la cincia i la literatura. Va ser patr del poeta Pamprepi (Pamprepius, ) pel que va obtenir un salari de les finances publiques i tamb li va oferir un donatiu dels seus recursos privats. Pampreni era nadiu de Tebes o de Panpolis (a Egipte) i era pag; destacava com a poeta i tamb com a gramtic, i deia que sabia endevinar el futur; Zen i Verina l'odiaven i durant una absncia de Illos que va anar a Isuria per afers privats, el van desterrar acusat de endevinar el futur en contra de l'emperador. Illos se'n va adonar de qu el desterrament de Pamprepi era degut a la seva amistat amb ell, i va acollir al poeta a casa seva a Isuria i quan va tornar a la capital se'l va emportar amb ell. Zen desconfiava de totes les persones que tenien talent i el favor popular del que gaudia Illos el va fer objecte de sospita.

Verina va planejar la seva mort i es diu que va enviar un al per matar-lo i que noms el va ferir per aix podria ser una confusi amb un complot posterior; en tots cas si que va intentar alguna cosa i el complot va fracassar i Zen la va desterrar a petici d'Illos i la va confinar a la fortalesa de Papurios. Aquestos fets no se sap quan van passar: Cndid diu que fou abans de la revolta de Marci i Teodor Lector diu que fou desterrada dos vegades, una per causa de la seva connexi amb Basilisc i un altre desprs de la revolta de Marci pel seu complot contra Illos. 

Verina, ja empresonada, va convncer a la seva filla Ariadna, esposa de Zen, que va fer de mediadora primer per obtenir el perdo de l'emperador, que ho va condicionar a obtenir el perd tamb d'Illos. Quan es va dirigir a aquest, Illos li va negar el perd i encara va acusar a Ariadna de voler un altre persona al tron del seu esps. Irritada Ariadna va planejar matar a Illos com havia fet la seva mare. Jornandes (Jordanes) diu que el seu odi venia d'un altra causa, i era que Illos havia inflat el cap a l'emperador contra la seva dona fins al punt de qu Zen havia intentat desfer-se d'ella, i que per aix volia revenja; tamb Ariadna va utilitzar un assass a sou, probablement aquesta vegada l'al que l'histria atribueix a sicari de la mare, que va fracassar per va tallar una orella d'Illos; se sospita que Zen estava al corrent del intent d'assassinat per com que l'assass fou agafat immediatament no va poder impedir la seva execuci.

Desprs d'aix Illos es va retirar a Nicea amb el seu amic Pamprepi. Desprs, allegant que necessitava aires purs per la seva ferida, se'n va anar a l'est i all fou nomenat per l'emperador, general de les forces orientals amb facultat de nomenar els oficials provincials. Entre els principals nomenaments estaven el general Marsos, un oficial isauri (que era el que havia presentat Pampreni a Illos) i el patrici siri Lleonci, que l'havien acompanyat a l'est, i segurament tamb el seu germ Trocondos. 

Illos no va tardar en revoltar-se el 483 o 484 i va proclamar al siri Lleonci com emperador per ra de la seva dignitat de patrici i el seu prestigi a l'exrcit; va derrotar a l'exrcit de Zen a Antioquia i va aconseguir el suport dels isauris, amb el que es va apoderar de la fortalesa de Papurios on va trobar a Verina, a la que va alliberar i la  va obligar a coronar a Lleonci a Tars. Verina tamb va haver d'enviar una carta als oficials imperials a Antioquia, Egipte i Orient que els demanava que s'unissin a Illos. Seguidament Verina fou tancada altre cop a Papurios on poc desprs va morir.

Zen va enviar contra els rebels a un exercit reclutat entre macedonis i escites (probablement ostrogots) dirigit per Joan el Geperut (o Joan l'Escita) i per Teodoric l'Ostrogot que en aquest moment era cnsol. Aquest exrcit, sota la direcci de Joan, va derrotar els rebels prop de Selucia a Isuria i va obligar als rebels a refugiar-se a la fortalesa de Papurios, on van quedar assetjats. 

Trocondus va intentar escapar i reunir forces per fou capturat i executat. Illos i Lleonci no van saber aquesta mort i encoratjats per Pamprepi, que en les seves visions del futur assegurava que Trocondos tornaria i que guanyarien, van resistir ms de tres anys per en el quart any es va saber la mort de Trocondos i Illos va fer matar a Pamprepi per falsari. Una mica desprs, per una traci del cunyat de Trocondos, enviat des de Constantinoble per Zen, la fortalesa fou ocupada i Illos i Lleonci capturats i decapitats (488) i els seus caps enviats a l'emperador.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202031" title="Pamprepi" nonfiltered="4076" processed="4065" dbindex="84086">
Pamprepi (Pamprepius, ) fou un poeta grec nadiu de  Panpolis o Tebes (a Egipte) i pag de religi.

Se'n parla a Suides. Es va dedicar a la literatura i especialment a la poesia i va adquirir una gran reputaci; va anar a Grcia probablement a Atenes, on va romandre fora temps, i va estudiar filosofia sota la direcci de Procle. El seu viatge a Grcia s'atribueix a Suides a un enlla matrimonial, per no hi ha cap referncia a la seva dona. Va sortir d'Atenes, probablement quan ja la seva dona havia mort, per un insult de Tegenes, un magistrat local. 

Va anar llavors a Constantinoble. Presentat per un oficial bizant de nom Marsos al influent patrici bizant Illos (que el 477 havia ajudat a Zen a pujar al poder), aquest el va gafar sota la seva protecci i va esdevenir el seu patr; Pamprepi va obtenir el crrec de mestre amb un salari de les finances publiques i tamb va rebre un donatiu dels recursos privats del patrici.

Destacava com a poeta i tamb com a gramtic, i deia que sabia endevinar el futur i practica la mgia; Zen i la seva sogre Verina l'odiaven i durant una absncia de Illos que va anar a Isuria per afers privats, el van desterrar acusat de endevinar el futur en contra de l'emperador. Illos va acollir al poeta a casa seva a Isuria i quan va tornar a la capital se'l va emportar amb ell. 

Desprs de patir un atemptat, Illos es va retirar a sia Menor, i no va tardar en revoltar-se el 483 o 484, va proclamar a un altra patrici emperador (el siri Lleonci I) i va obtenir una important victria a Antioquia, pero finalment fou derrotat per l'exercit de Zen dirigit per Joan el Geperut (o Joan l'Escita) i pel cap ostrogot Teodoric el Gran, el que va obligar als rebels a refugiar-se a la fortalesa de Papurios, on van quedar assetjats. Trocondus, germ d'Illos va intentar escapar i reunir forces per fou capturat i executat. Illos i Lleonci no van saber aquesta mort i encoratjats per Pamprepi, que en les seves visions del futur assegurava que Trocondos tornaria i que guanyarien, van resistir ms de tres anys per en el quart any es va saber la mort de Trocondos i Illos va fer matar a Pamprepi per falsari. 

Se li atribueixen les segents obres:
1.  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202032" title="Lleonci" nonfiltered="4077" processed="4066" dbindex="84087">


Onomstica:

Lleonci o Leonci pot significar:

Leonci o Lleonci, tamb Leonci I o Lleonci I, emperador bizant rebel del 483 al 488.
Leonci o Lleonci, tamb Leonci II o Lleonci II, emperador bizant del 695 al 698;
Lleonci (militar), nomenat oficial provincial per Illos.
Leonci d'Antioquia, religis grec del segle IV;
Leonci d'Arabissos, bisbe de Arabissus o Arabissos a Capadcia ;
Leonci d'Arle, bisbe de la ciutat d'Arle (Arelatum) de la meitat del segle V;
Leonci de Constantinoble, escriptor eclesistic grec ;
Leonci de Bizanci, escriptor bizant que va viure en temps de Constant VII Porfirognit;
Leonci Lasciu, mestre de gramtica de Bordeus;
Leonci Mecnic, matemtic grec del segle VI;
Leonci de Nepolis, bisbe xipriota de la ciutat de Nepolis o Hagipolis;
Leonci Filsof o Leonci Sofista, filsof i sofista atenenc;
Leonci Pilat, bisbe grec de Tessalnica del segle XIV.
Leonci de Sant Saba, escriptor eclesistic grec;
Leonci Escolstic, poeta bizant;
Leonci (jurista segle V), jurista bizant del segle V;
Leonci de Beirut  el Vell, jurista bizant ;
Leonci de Beirut el Jove, jurista bizant ;
Leonci, jurista bizant;
Leonci (jurista segle VI), jurista bizant del segle VI;
Leonci (patr de causes), jurista bizant ;
Leonci (metge),  metge, sant i mrtir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202037" title="Josep Maria Sert i Badia" nonfiltered="4078" processed="4067" dbindex="84088">

Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 21 de desembre de 1874   dem, 27 de novembre de 1945) fou un pintor catal. Destac principalment com a muralista i va rebre nombrosos encrrecs de decoraci tant d edificis pblics com privats, amb un notable xit internacional.

Biografia.
Josep Maria Sert va nixer a Barcelona el 1874, al si d'una famlia de rics industrials txtils. Estudi a un co legi de jesutes, passant a l'Escola d Arts i Oficis de la Llotja a Barcelona i a diverses acadmies particulars de pintura: la de Pere Borrell, ebenista de professi i que el va introduir al treball artesanal, i la d Alexandre de Riquer, pintor proper als moviments pre-rafaelita i simbolista. Riquer fou un dels fundadors del Cercle Artstic de Sant Lluc, on ingressar Sert; aqu contactar amb el cercle eclesistic d'aquell gremi d'artistes catlics: Josep Torras i Bages, que ser bisbe de Vic, li encarregar una de les seves principals obres. 

El 1899 es trasllada a Pars, on entra en contacte amb el grup nab, especialment amb Maurice Denis; aqu aconsegueix un primer xit amb l'encrrec del decorador S. Bing d'uns plafons decoratius per al pavell que el seu establiment L'Art Nouveau ha muntat a l Exposici Universal de Pars de 1900. Aquell mateix any rep l'encrrec de decorar la catedral de Vic, i Sert fa un viatge per Itlia aquell estiu per a conixer les grans obres de la decoraci mural. Des de llavors, Sert estar a cavall entre Barcelona i Pars, aix com a nombrosos llocs de tot el mn on seran demanats els seus serveis. 

Durant la Primera Guerra Mundial va fer d'enlla entre l estat francs i els fabricants catalans que subministraven equipaments als exrcits aliats, per la qual cosa li va ser concedida la Legi d'Honor. Durant la Segona Repblica, Sert fou agregat cultural per a les arts a l ambaixada espanyola a Pars. Tot i aix, la destrucci de la seva obra de la catedral de Vic el 1936, aix com l'assassinat del seu amic Jaume Serra, canonge de Vic, va fer que s'aprops al rgim franquista; malgrat aix, no fou un artista afavorit pel nou rgim. Sert fou un dels encarregats de salvaguardar les obres del Prado durant la Guerra Civil, que foren posades sota la protecci de la Societat de Nacions a Ginebra. Reb nombrosos honors i reconeixements, entre elks quals el d'Acadmic d'Honor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1929). Es  va casar dues vegades, amb Misia Godebska, la musa dels simbolistes, i amb Roussy Mdivani. Fou oncle de l'arquitecte Josep Llus Sert. Va morir a Barcelona el 1945.

Estil.

Sert elabor un estil propi, allunyat de les avantguardes del moment, per la qual cosa no va exercir una especial influncia a l'art del seu temps. S'inspira en la pintura manierista i barroca, especialment Tintoretto, Veronese, Rubens, Piranesi, Solimena i Tiepolo; va rebre tanmateix una gran influncia de Goya, del qual va prendre el gust per la temtica popular i costumista, amb una certa idealitzaci del folklore espanyol. Tamb tindr predilecci per motius orientalistes i primitivistes. Sert desenvolupa una iconografia pintoresca, de tipus populars, amb figures gegantines, titniques, musculoses, en un to sublim, monumental, grandiloqent. Als anys 20, pel seu contacte amb els Ballets Russos, es vincula amb l'art dco, corrent de moda en aquell moment, tot destacant pel seu exotisme i la seva representaci de motius primitius. Sert introdueix en aquest estil internacional el gust per les representacions regionalistes espanyoles. Als anys 30 destaca a la seva obra la temtica mediterrnia, realitzada dins d un estil neobarroc. Cap al final de la seva obra se centra principalment en la representaci de la figura humana, sense a penes fons decoratius.

Tcnica.
L'estil monumental de Sert s enfatitza encara ms per la seva evoluci cromtica, que acaba recolzant-se en un predomini de la monocromia daurada. Emprava una gamma cromtica limitada: ors, ocres, terres torrades, amb tocs de carm, utilitzant com a fons una rica preparaci en metall, plata, pans d'or, etc. La seva pintura s propera a la grisalla, tcnica que utilitza tots els tons del gris per a obtenir efectes prxims al relleu escultric del marbre. A Sert li agradaven els colors de lluentor metllica, com els de la fotografia de daguerrotip. Disposava en la composici elements arquitectnics collocats en diagonal, que contribuen a donar sensaci de profunditat i amplitud. Pintava sobre llenos que fixava als murs; solia realitzar esbossos i maquetes de les seves decoracions, comptant amb la collaboraci de diversos ajudants, especialment Miquel Massot. El seu procs d'elaboraci comenava per estudis fotogrfics, a vegades amb grans masses de figurants. 

Obra.
La Catedral de Vic.

L any 1900 Sert rep l'encrrec de decorar la catedral neoclssica de Sant Pere de Vic, que ser la seva gran obra, la realitzaci de la qual li ocupar la major part de la seva vida. Per a aquest projecte Sert va concebre una decoraci que, sortint de darrere de l'altar major, es desenvoluparia per tota la catedral, amb una temtica que podria definir-se com d exaltaci triomfal de l'Esglsia. El 1904 exhibeix al seu estudi parisenc uns esbossos de la decoraci a un grup d'amics, i el 1905 els porta al taller barcelons de Ramon Casas per a que els seus companys del Cercle Artstic de Sant Lluc (Joan i Josep Llimona, Dions Baixeras i Antoni Gaud), aix com el bisbe Torras i Bages, emetin el seu dictamen. Al ser aquest favorable, Sert signa amb el captol de Vic, el 1907, el contracte de l'obra per un valor de 150.000 pessetes. Els projectes havien estat mostrats a la catedral ausetana el 1905, a la Sala Pars de Barcelona el 1906 i al Salon d Automne de 1907. Tot i aix, l execuci de l obra es retarda, i el 1912 expira el temps previst al contracte, tot i que s prorrogat el 1915 per a cinc anys ms. L'esclat de la Primera Guerra Mundial, causa a legada pel pintor per a justificar el seu incompliment, per sobretot l'atenci a compromisos ms acaparadors, seran les causes del retard. 

Grcies a la intervenci de Francesc Camb el termini s perllongat fins a 1926, per b que unes quantes pintures poden ser ja exhibides aquell any al Jeu de Paume de Pars. A l'abril de 1927 s'inicia la insta laci de les obres als murs de la catedral, excepte el sector de la cpula; el conjunt seguia el model del primer disseny, amb temtica relativa a l Apoteosi de l Esglsia, i reflexa la seva etapa mediterranista d aquells anys. Sert situa al centre de l absis  Sant Pere i Sant Pau, com a fundadors de l Esglsia, amb els evangelistes al costat; a cada banda de la nau central situa l Antic i el Nou Testament, i a la transfaana el Calvari, amb el judici, la crucifixi i l enterrament de Jess. Malauradament, l'incendi del juliol de 1936 fa desaparixer la decoraci de Sert. 

Acabada la Guerra Civil, el pintor emprn de nou l'ornamentaci mural de la seu: en aquesta tercera decoraci, Sert varia la temtica anterior, abandonant la idea d una Esglsia triomfal per un concepte del cristianisme en qu la Passi de Crist representa la passi de la humanitat sencera; ara ser el Calvari el que ocupar el lloc central de l'absis, mentre que els sants i evangelistes es convertiran en testimonis de la fe cristiana. Sert representa un cicle a legric de la redempci de l'home, desenvolupat en quatre grups: la condemna del gnere hum a causa del Pecat Original, la vida i condemna de Jess, els apstols i evangelistes com a testimonis de fe i la mort i resurrecci de Crist. A la nova decoraci, Sert pretn fondre l'arquitectura de l'edifici amb les pintures de tal manera que semblin baix-relleus, creats al moment de fer la catedral. Fou solemnement inaugurada el 15 d'octubre de 1945, poc abans de la seva mort.

Obres a Espanya.

Sert treball principalment a l'entorn de Barcelona, deixant-hi diverses obres: la decoraci del Sal de Passos Perduts del Palau de Justcia de Barcelona (1908); la sala de ball de la residncia del marqus d Alella a la Rambla (1910); les a legories de la Primera Guerra Mundial que realitz el 1917 per al milionari americ Charles Deering al seu palau Maricel de Sitges, d'inspiraci wagneriana; les pintures de temtica catalana que execut el 1927 per al domicili barcelons de Francesc Camb; els dos plafons sobre temes hispano-moriscs que li encarreg Ral Roviralta per a la seva finca de Santa Clotilde de Lloret de Mar (1933), etc. Destaca sobre tot el Sal de les Crniques de l'Ajuntament de Barcelona (1929), anomenat aix perqu l'artista s'inspir en les gestes dels catalans a l'Orient descrites a les crniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot; est format per dotze escenes sobre la histria dels almogvers, de carcter monumental, amb un marcat estil mediterranista.

Fora de Catalunya, Sert pint el menjador dels marquesos de Salamanca a Madrid (1920), el tocador de la reina Victria Eugnia al Palau de la Magdalena a Santander, l'oratori del Palau de Llria dels ducs d'Alba a Madrid (1932) i els murs de l'antic convent de San Telmo a Sant Sebasti (1934), destinat a museu i que l'artista decor amb temes a lusius a la histria d aquella regi. Tanmateix, el financer March encarreg a Sert l'ornamentaci de la seva residncia madrilenya (1942) i del seu palau de Palma de Mallorca (1944).

Obres a l estranger.
Sert reb nombrosos encrrecs a la seva segona ciutat de residncia, Pars: un dels seus primers treballs decoratius fou el sal de msica del domicili parisenc dels prnceps de Polignac (1910), al que seguiren el menjador del palauet de la comtessa de Bearne (1911), la residncia de Luis de Errazu (1912), el pavell de caa del bar Rothschild a Chantilly (1920), l'escala d'honor del palauet de la duquessa d Elchingen (1922), el sal de Maurice Wendel (1924) i el de la rica residncia de la vdua del diplomtic Philippe Berthelot (1938). 

Sert tamb destac com a decorador teatral per a la companyia de Diguilev a ballets com La llegenda de Josep (1914), Els jardins d Aranjuez (1918) i L astuzie femminili (1920), i va fer els decorats per a l'pera de Granados Goyescas representada a La Scala de Mil. Les seves escenografies per als Ballets Russos estan vinculades a lart dco, corrent de moda en aquell moment, que Sert adoptar durant una dcada aproximadament. 

Fora de Frana, pint el domicili del bar Becker a Brusse les (1930), el palau del prncep Mdivani a l'antiga abadia de San Gregorio de Vencia (1935), la Kent House, residncia londinenca de sir Saxton Noble (1913), la Coombe Court, propietat de lady Ripon (1915), el castell de Lympne, de sir Philip Sassoon a Folkstone (1915), el menjador del castell de Wretham Hall (1919), tamb pertanyent a sir Saxton Noble, i el sal de ball de la casa senyorial a Londres de l'altre antic client, sir Philip Sassoon (1924). Tamb va rebre encrrecs de l'altra banda de l'Atlntic: a Buenos Aires decor el palauet Errzuriz (1922), la residncia Pereda (1932) i el domicili dels senyors Kavanagh (1938). 


Als Estats Units li encarregaren importants tasques de decoraci: el sal de msica de la casa Cosden a Palm Beach, Florida (1924); nou plafons per a Harry Phips a Pittsburgh (1924); la decoraci del gratacels Rockefeller Center (1931-1941), amb una temtica exaltadora del progrs i la societat nord-americana; i especialment quinze plafons amb temes espanyols per a un luxs menjador de l Hotel Waldorf Astoria de Manhattan (1929-1931), que a partir de llavors fou anomenat Sala Sert; mostra diverses escenes basades en el folklore espanyol: El forut, Ballarins, Cavalleries, Trapezis, Guitarres i bandrries, Funmbuls, Castellers, La migdiada, Les noces de Camacho, Els borratxos, La xaranga, La bonaventura, Cavallfort, Els braus i L astrleg; aquestes pintures foren retirades per una remodelaci de l hotel el 1972, i actualment es troben al Sucre de Vic.

Per mediaci de Salvador de Madariaga, Sert s'encarreg de l'ornamentaci de la gran Sala del Consell del Palau de la Societat de Nacions a Ginebra (1935-1936), en la qual desenvolup una srie d'a legories de la Guerra i la Pau, del Progrs de la Humanitat, de la Justcia i del Dret internacional. El plaf central s una a legoria dels continents, representats per cinc figures gegantines que destrueixen un arc, smbol de la guerra; als costats es mostren les conseqncies de la guerra, amb la doble versi de vencedors i venuts, i als extrems les a legories de la pau morta i la pau ressuscitada; als laterals es representen els xits de la humanitat i les virtuts que els guien; al sostre, el dret internacional representat per la lli impartida per Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca i que ha d'aconseguir la uni dels cinc continents, cinc gegants que uneixen les seves mans formant una corona de braos just enmig de la sala. Irnicament, la inauguraci tingu lloc l octubre de 1936, en plena guerra civil. Sert exhib al pavell del Vatic de l'Exposici Internacional de Pars de 1937 una obra a lusiva a la tragdia espanyola, La intercessi de Santa Teresa a la guerra civil espanyola.

Bibliografia.
AA.VV.: Diccionario de pintores y escultores espaoles del siglo XX, Forum Artis, Madrid, 1994. ISBN 84-88836-13-9;
AA.VV.: La Nostra Gent. Histria de Catalunya. Vol. III   El temps del Modernisme, Plaza & Jans, Barcelona, 1999. ISBN 84-01-60755-8;
Ainaud de Lasarte, Joan: La Pintura Catalana. Del segle XIX al sorprenent segle XX, Carroggio, Barcelona, 1991. ISBN 84-7254-273-4;
Bozal, Valeriano: Summa Artis. Pintura y escultura espaolas del siglo XX (1900-1939), Espasa Calpe, Madrid, 2000. ISBN 84-239-5479-X;
Fontbona, Francesc i Miralles, Francesc: Histria de l'Art Catal. Del modernisme al noucentisme (1888-1917), Ed. 62, Barcelona, 1985. ISBN 84-297-2282-3;
Pascual i Rodrguez, Vicen: Sert, el darrer pintor muralista, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997. ISBN 84-7826-792-1;

Enllaos externs.
;
 Decoraci pictrica de Josep Maria Sert a la Catedral de Vic ;
 Las bodas de Camacho, obra de Josep Maria Sert.
Sert a Biografas y Vidas;
Sert a Arte Espaa;
Sert a masdearte.com;
Museo de San Telmo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202039" title="Batalla del Convent dels Caputxins" nonfiltered="4079" processed="4068" dbindex="84089">








La Batalla del Convent dels Caputxins fou un dels episodis del darrer setge de Barcelona de la Guerra de Successi, el que 17 de maig de 1714.

Antecedents.
Carles II de Castella mor sense descendncia, havent proposat com a successor Felip d'Anjou en el testament, qui entra a Barcelona el 2 d'octubre de 1701 jurant les constitucions catalanes, per els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats. Els austriacistes guanyaren terreny al principi, entrant a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 que proclam rei Carles III. Carles ocup Madrid el 1707, per Felip la recuper, i en la retirada aliada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vncer i es precipit el signe de la guerra. El regne d'Arag i el Regne de Valncia van ser annexionats a Espanya. 

L'estiu de 1710, l'exrcit aliat, reorganitzat, reprn les accions ofensives i recupera l'Arag, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, per es retira, sent derrotats els exrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajua i perdent definitivament Arag.

En heretar Carles la corona imperial, pel Tractat d'Utrecht, signat l'abril de 1713, Anglaterra abandon dom Carles i Catalunya assegurant el seu predomini a la Mediterrnia occidental amb l'obtenci de Gibraltar i Menorca, mentre que Felip V s'assegurava el tron d'Espanya. Els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona i Cardona. 

La ciutat de Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos degut a l'escassa capacitat artillera de les tropes borbniques comandades pel Duc de Ppuli, que va ser substitut pel Duc de Berwick.

La batalla.
El 17 de maig una bateria de 16 peces va obrir una esquerda als murs del convent, i els seus defensors van fugir fins al convent de Jess. Els borbnics destruren el convent, situat en el tur de Montcalvari.

Conseqncies.
La conquesta del convent dugu que els borbnics estrenyessin ms el setge sobre la muralla i aconseguissin un bon punt per bombardejar la ciutat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202041" title="Camperol dels carrers" nonfiltered="4080" processed="4069" dbindex="84090">


El camperol dels carrers (Agaricus bitorquis, bitorquis vol dir "dos collarets", ja que en llat bis significa "doble" i torquis "collar", i s una allusi clara a l'anell doble que guarneix el peu d'aquest bolet) s un bolet robust que t la capacitat d'aixecar el terreny, per dur i compacte que sigui, quan creix i surt enfora.

Morfologia.

El barret, que pot fer fins a quinze cm de rotllana, s molt carns, blanc de jove i grogueja quan envelleix.

Porta lmines blanques que passen a rosades i a color xocolata, segons quin sigui el punt de maduraci de les espores.

El peu s ms aviat curt i rabassut i est guarnit amb un anell doble, la part ms externa i ms baixa del qual pot prendre la forma d'una beina ascendent. Tant el peu com l'anell sn blancs amb taques de color ocre, de fet, com tot el bolet.

La carn s ferma, blanca o rosada, amb suau olor i gust d'avellana. Segons on se'l cull, si s'olora de seguida, de vegades fa ms olor d'asfalt que de bolet.

Hbitat.

Surt sobretot en terreny compactats i t una certa tendncia a defugir el bosc. s corrent veure'l en terrenys endurits i camins molt trepitjats, fins i tot a les vores dels carrers, ni que siguin asfaltats. Hi ha qui diu que tamb aixeca el paviment de les carreteres, per sota de les quals discorre el seu miceli. 

Comestibilitat.
s un bon comestible que conv coure b a fi d'estovar-ne la carn, de gust molt semblant al xampiny conreat, per ms intens.


Referncies.


Enllaos externs.
 Fotografies diverses de camperols dels carrers.;
 Descripci i fotografia d'aquest bolet. ;
 Informaci i fotografia del camperol dels carrers. ;
 Fotografies i informaci addicional sobre aquest bolet. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202044" title="Reed-Solomon" nonfiltered="4081" processed="4070" dbindex="84091">
Reed-Solomon s un algorisme de correcci d'errors. Aquest codi est dintre dels codis anomenats FEC(Forward Error Correction), aix vol dir que s el receptor el que s'encarrega de corregir els errors, no pas el emissor. Per dur a terme aquesta tasca, utilitza bytes de redundncia. S'utilitza en transmissions digitals.

Una manera fcil per definir que fa aquest codi seria: La informaci s divideix en parts. Dins de cada paquet introdum bytes d'informaci redundant(X). Aix permet al receptor poder recupera X/2 bytes d'informaci til. 

Per exemple, en DVB dividim la informaci en 188bytes. A cada paquet de 188 bytes, introdum 16 bytes d'informaci redundant. Aix vol dir que el receptor pot recuperar fins a 8 bytes d'informaci til.

El codi va ser inventat per Irving S. Reed i Gustave Solomon l'any 1960. 

 Reed-Solomon Original .
La versi pensada per Irving S.Reed i Gustave Solomon era molt senzilla. Per tenia un problema, es va comprovar que a la prctica era ineficient si els valors dels parmetres eran grans.

Definici Original.
La idea s que a partir d'un informaci, creem un polinomi. Inicialment fixem un cos finit Cq, un element primitiu   Cq i finalment un enter 1 N q-1. Considerem la paraula 

m= (m0,m1,m2,...m q-2) la qual identificarem amb el polinomi 
 ;


A partir d'aqu, es tracta de codificar m pel vector que cont les avaluacions de m(x)en cadascun dels elements Cq:

Vector-> V=(m( 0),m( 1),m( 2),...,m( q-2))

Si considerem el teorema d'interpolaci noms existeix un nic polinomi de grau  N-1 que passi per N punts donats de Cq2d'abcisses. Qualsevol Ncoordenades de la pareula codificada V sn suficientes per recuperar la informaci inicial m. Llavors, encara que es perdin alguns smbols o s'hagin corromput alguns, la parauala m es podr recuperar sempre i quan en quedin com a mnim N smbols correctes.

La finalitat s que, si el nombre d'errors s prou peti, a partir d'aquest mtode podrem decodificar la informaci rebuda al receptor i alhora corregir-la, recuperant la informaci enviada per l'emissor tal i com ha estat enviada.

Per tant, finalment definim el codi Reed-Solomoncom:

RSq(N)=

 Definici Actual.
La definici inicial de Irving Reed i Gustave Solomon necessitava moltes interpolacions per tal de poder corregir la informaci ja que per exemple si utilitzem els valors q=16 i N=7, s necessari realitzar 6435 interpolacions, fet que treu eficiencia al codi inicial.

Per aquesta ra es va decidir utilitzar un mtode ms eficient, mitjanant la Transformada Discreta de Fourier. Considerem  Cq un cos finit, un element primitiu   Cq i finalment imposem N=q-1. Considemre un altre cop la paraula m i l'avaluaci en totes les potncies de  , tal i com s'ha fet en el cas original. Ara definim una matriu tal i que el nombre de files i columnes van de 0 a N-1. Per ejemple: Considerem N=5



El procs d'avaluaci coincideix amb la multiplicaci per C_ . Llavors ho podem expressar com:

;

D'aquesta manera s molt ms fcil i ms eficient.


 n s'utilitza? .
S'utilitza aquest codi:

-DVB (Digital Video Broadcasting).

-TDT. 

-En sistemes d'emmagatzematge com DVD.


Vegeu Tamb.
Detecci d'errors

Teoria de la informaci















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202045" title="Cortinari gros" nonfiltered="4082" processed="4071" dbindex="84092">


El cortinari gros (Cortinarius praestans, en llat cortinarius significa "que porta cortina" i praestans vol dir "remarcable, eminent, alt") s un bolet de color llampant i de mida grossa, que no passa desapercebut.


 Morfologia .

s un bolet que, de  jove, duu una cortina de fils fins, un entreteixit cotons, que va des del marge del barret fins al peu. El marge del barret resta agafat al peu fins que el bolet no ha crescut prou i quan el barret s'obre i s'estn, la cortina s'esquina: una part resta adherida al marge, mentre que la resta ho fa al peu, on es fa ms visible quan maduren les espores, que sn de color ferrugins, i que quan es desprenen de les lmines, queden atrapades entre els fils de la cortina.

T un barret carns, esfric de jove, que pot arribar a fer ms d'un pam, d'un bell color vins violaci, viscs en temps humit, sostingut per un peu robust i alt, eixamplat a la part de sota, que pot aixecar vint o vint-i-cinc cm.

Les lmines sn blanques al principi, per a mesura que maduren les espores prenen tonalitats brunes i de rovell.

La seua carn s blanca, d'olor suau de fruites.



 Hbitat .

s un bolet de tardor que viu, preferentment, a les fagedes, sobre terrenys calcaris.

 Comestibilitat .

s l'nic cortinari comestible d'una certa qualitat, per b que conv menjar-se'l jove.

No s aconsellable recollectar cortinaris, entre els quals a penes n'hi ha cap de comestible i s, en canvi, bastants de metzinosos, fins i tot el cortinari de muntanya (Cortinarius orellanus), mortal.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Phillips, Roger: Les Champignons, ditions Solar, ISBN 2-263-00640-0. ;
 Marchand, Andr: Champignons du Nord et du Midi, , volums II / IX, Hachette, ISBN 84-399-5721-1.

 Enllaos externs .

 Fotografies de diversos exemplars de cortinaris grossos.;

 Fotografia i informaci sobre el cortinari gros ;
 Fotografia i descripci del cortinari gros. ;
Fotografies i informaci addicional sobre el cortinari gros. ;

 Fotografies i descripci d'aquesta mena de bolet. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202046" title="Setge de Barcelona (1652)" nonfiltered="4083" processed="4072" dbindex="84093">


El Setge de Barcelona de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat per l'autoritat reial, acusat de no facilitar, des del seu crrec, les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig, possiblement amb la complicitat de les autoritats catalanes, i el posaren en llibertat.

El 7 de juny de 1640 en el Corpus de Sang, grups de segadors entren a la ciutat originant un mot en el que fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt, que marca l'inici del conflicte que es converteix de seguida en una autntica revolta social. El setembre, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. L'ocupaci fou seguida d'una durssima repressi contra el poble revoltat.

El 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana, amb l'adhesi de la burgesia urbana descontenta per la pressi fiscal, acordant una aliana politicomilitar amb el Regne de Frana. Catalunya es posava sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, i ja amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc (26 de gener del 1641). Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII, fins a la seva mort el 1643. El succe Llus XIV, el rei sol, fins el 1652.

Frana aconsegueix, durant l estiu del 1642, l ocupaci de Perpiny i de Salses i amb aix el control dels comtats de Rossell i de Cerdanya, el seu objectiu immediat, el 1643 Monts i Lleida. Per la seva part, desprs de dominar Tortosa, Felip IV aconseguia recuperar Tarragona i Lleida el 1644. Tortosa es mantingu sota sobirania castellana fins al 1648, en qu fou conquerida pels francesos, que s hi mantingueren fins al 1650. A partir de 1645 els francesos ocupen Roses, envaeixen l'Empord, assetgen Girona, escometen el Valls, i ocupen temporalment Cadaqus, Castell d'Empries, Solsona i Berga. 

A Frana, per, la guerra de la Fronda del 1651, afeblia les possibilitats militars franceses a Catalunya, quan el mariscal Jean-Gaspard-Ferdinand de Marsin, amb la major part de la cavalleria francesa i molta infanteria van abandonar la defensa de Barcelona el 21 de setembre per acudir a ajuntar-se amb els partidaris de posar Enric de Borb en el tro de Frana.

El setge.
L'exrcit castell va arribar al riu Llobregat el mes d'agost i va seguir avanant fins les Corts de Sarri continuant fins a Sant Mart de Provenals. La construcci dels forts de Marina i de Sant Felip contriburen al bloqueig de Barcelona. Abans de l'atac definitiu, les tropes de Joan Josep d'ustria es van dedicar a completar la lnia fortificada als voltants de la ciutat, des del Bess fins a Montjuc, mentre que la defensa de la ciutat va ser organitzada per la Coronela de Barcelona i encapalada pel Consell de Cent

L'entrada a Barcelona, el dia de Sant Jordi de 1652, del nou virrei francs, el mariscal de la Motte, amb uns 500 homes, travessant les forces espanyoles, va donar esperana a la resistncia barcelonina. Tot i aix, durant la primavera d'aquell any la situaci de la ciutat es va anar fent insostenible, agreujada per l'extensi de la pesta, que es va cobrar 16.000 vctimes, i finalment amb l'arribada de Joan Josep d'ustria al port de Barcelona es va posar punt i final a la guerra entre la monarquia hispnica i Catalunya. 

Conseqncies.
Amb la caiguda de Barcelona, que queia en mans de l'exrcit de Felip IV d'Espanya comandat per Joan Josep d'ustria es posava punt final al conflicte i les autoritats catalanes restaven novament sota l'obedincia del rei castell. El 1654 finalitz la Guerra dels Segadors, per les tropes franceses encara es mantingueren a Catalunya durant set anys fins la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202047" title="Torneig de Las Vegas" nonfiltered="4084" processed="4073" dbindex="84094">
El Tennis Channel Open s una competici tennstica de l'ATP. El torneig va nixer el 1986 al Scottsdale Radisson Resort, i des del 1987 al 2005 va tenir lloc al Fairmont Scottsdale Princess. Des de l'any 2006 es disputa a Las Vegas, Nevada.

Palmars.
Individuals.


Dobles.


Enllaos externs.
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202049" title="Gelli" nonfiltered="4085" processed="4074" dbindex="84095">


Onomstica:

Gelli Fusc, escriptor rom;

Publici Gelli, jurista rom ;

Gneu Gelli, historiador rom ;

Aule Gelli, escriptor rom ;

Quint Gelli Cane, cavaller rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202050" title="Batalla de Prats de Rei" nonfiltered="4086" processed="4075" dbindex="84096">








La Batalla de Prats de Rei fou un dels episodis de la Guerra de Successi.

Antecedents.
El problema successori.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Aixecament i ofensiva austriacista.
Els austriacistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austrac entr a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la poblaci catalana que el proclam el seu rei Carles III. Catalunya queda definitivament en mans austraques desprs del fallit setge de Barcelona de 1706. A la pennsula, la guerra continu entre atacs i contraatacs dels dos bndols. 

La batalla d'Almansa i la recuperaci borbnica.
Carles ocup Madrid el 1707, per Felip la recuper, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vncer les de l'Arxiduc i aix precipit el signe de la guerra. El regne d'Arag i el Regne de Valncia van ser annexionats a Espanya. 

La contraofensiva austriacista.
L'estiu de 1710, l'exrcit aliat, reorganitzat, reprn les accions ofensives i ven als borbnics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Arag, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, per la impossibilitat de mantenir-la els fa prendre la decisi de retirar-se a les bases de d'Arag. 

La impossibilitat de dominar Castella i el replegament austriacista.
Durant el replegament, les tropes britniques foren rodejades i es rendiren a Brihuega. La resta de l'exrcit austriacista aconsegu derrotar les tropes borbniques a la Batalla de Villaviciosa de Tajua, per amb un cost molt elevat. Arribats a l'Arag, Guido Starhemberg prengu la decisi de continuar el replegament fins a l'interior de Catalunya, car Lleida continuava sota control borbnic des de 1707 i mantenir-se a l'Arag suposava deixar la reraguarda descoberta.

La incapacitat borbnica per sotmetre Catalunya.
La desastrosa situaci militar de Catalunya no podia fer altra cosa que millorar. Les tropes de Guido Starhemberg es van reagrupant i arriben als 20.000 efectius. El front es va estabilitzant i es recuperen part de l'Urgell, la Segarra i l'Anoia.

La batalla.
Les operacions van guanyant d intensitat fins al enfrontament de Prats de Rei, en qu els aliats aguanten les posicions.

Conseqncies.
L'exrcit de Lluis Josep de Vendme es veu obligat a recular fins a Cardona, que fou assetjada per resist en la fortalesa.

Referncies.


Bibliografia.
 Francesc Serra i Sellars, La Batalla de Prats de Rei ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202055" title="Gran Premi de Brasil del 1984" nonfiltered="4087" processed="4076" dbindex="84097">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1984, disputat al circuit de Jacarepagu, el 25 de mar del 1984.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Elio de Angelis   1' 28. 392;
 Volta  rpida:  Alain Prost   1' 36. 499   a la volta 42.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202062" title="Bernard Tamames Alonso" nonfiltered="4088" processed="4077" dbindex="84098">
Bernard Tamames Alonso, ms conegut per Berni Tamames (Lleida, 15  d'agost de 1973) s un jugador de bsquet catal.

Comen la seva etapa com a jugador a l'escola Maristes de Lleida. Ms endavant fitx pel F.C. Barcelona on jug entre el primer equip i els filials fins a la temporada 1995-1996, any que va ser traspassat al Festina Andorra. Ms endavant jug a equips com el Gran Canaria i el Caja San Fernando, fins que va decidir tornar a Lleida per a jugar amb el Caprabo Lleida on finalitz la seva carrera esportiva desprs de la temporada 2006-2007.

El  Berni es caracteritza per ser un pvot molt dur. S'adapta a qualsevol sistema i compleix a la perfecci el paper que se li assigna en moments puntuals del partit. Sap moure's b sota l'anella, a ms de tancar el rebot defensiu, intimidar al contrari i resoldre amb contundncia alguns atacs. L'entrega s la seva principal virtud. Aquestes coses han fet que es converts en un dels jugadors ms estimats per l'afici lleidatana.

En el seu palmars esportiu destaquen diferents ttols, com dos lligues catalanes guanyades amb el Caprabo Lleida, i una lliga ACB guanyada amb el F.C. Barcelona

Finalment el 22 d'agost del 2007 a Valncia rep un homenatge per part del Federaci Espanyola de Bsquet juntament amb altres sis histrics de la selecci espanyola abans del partit que enfrontava a les seleccions d'Espanya i Alemanya 

 Trajectria Esportiva .

 Maristes Montserrat;
 1991-92 : F.C. Barcelona Junior ;
 1992-93 : C.B. Cornell F.C. Barcelona Banca Catalana ;
 1993-94 : Llobregat Cornell, F.C. Barcelona Banca Catalana ;
 1994-95 : Llobregat Cornell (EBA), F.C. Barcelona Banca Catalana ;
 1995-96 : Festina Andorra ;
 1996-97 : C.B. Gran Canaria (ACB) ;
 1997-98 : C.B. Gran Canaria (ACB) ;
 1998-99 : C.B. Gran canaria (ACB) ;
 99-2000 : Canarias Telecom (ACB) ;
 2000-01 : Caja san Fernando (ACB) ;
 2001-02 : Caja san Fernando (ACB), Caprabo Lleida (ACB) ;
 2002-03 : Caprabo Lleida (ACB) ;
 2003-04 : Caprabo Lleida (ACB) ;
 2004-05 : Plus Pujol Lleida (ACB) ;
 2005-06 : Plus Pujol Lleida (LEB);
 2006-07 : Plus Pujol Lleida (LEB);

 Palmars .

 Campi Lliga Catalana 2003 amb el Caprabo Lleida ;
 Campi Lliga Catalana 2002 amb el Caprabo Lleida ;
 Internacional amb la Selecci Nacional Universitria ;
 Campi de Lliga amb el F.C. Barcelona a la temporada 1994-95 ;
 Medalla de Bronze amb la Selecci Nacional Universitria a la Universiada de Palma de Mallorca-99 ;
 Campi d'Espanya Junior amb el F.C. Barcelona a la temporada 1991-92;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202072" title="Club Parapent Pirenaic" nonfiltered="4089" processed="4078" dbindex="84099">

El Club Parapent Pirenaic s un club d'Organy que es dedica a l'ensenyament i la promoci del parapent des de l'any 1987, any en qu va impartir els primers cursos de Catalunya. 

Tot ha canviat des de l'inici. Els parapents sn ms segurs i ms fcils, l'ensenyament ha evolucionat i hi ha ms coneixements terics i prctics. Tot aix s una millora important per poder gaudir sense perill de l'esport aeri ms emocionant i ecolgic que hi ha: el parapent.

Una de les millors zones per aprendre a volar a volar en parapent a Catalunya s Organy. El club disposa de tots els materials necessaris per gaudir d'un aprenentatge en les millors condicions i d'un equip professional amb titulaci de Tcnics Esportius (ttol atorgat per la Generalitat de Catalunya).

Enllaos externs.
 www.parapentpirenaic.com;
 Federaci Aria Catalana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202073" title="Heptasllab" nonfiltered="4090" processed="4079" dbindex="84100">
Un heptasllab s un vers de set sllabes.

Sol tenir ua accent intern a la tercera o quarta sllaba. s un dels versos de conreu ms continuat en la poesia catalana i romntica en general. s molt corrent en la poesia popular (danses, goigs i romanos) i en el teatre.

Exemples:
 s quant dormo que hi veig clar,
 foll d'una dola metzina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202075" title="Refrany" nonfiltered="4091" processed="4080" dbindex="84101">
Un refrany s l'exposici en forma de sentncia d'una idea, de la qual se'n desprn una conclusi, ensenyament o norma de conducta.

El refrany s una oraci que es diu sempre igual,no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referncia a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament hum, remeis de salut... Sempre cont un ensenyament.

Acostuma a utilitzar el recurs de la rima (permet memoritzar-lo millor) i de vegades cont metfores, s a dir, t un sentit figurat, no literal.

Els refranys surten de la tradici oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una poca determinada. Alguns tindrien validesa avui dia i d'altres serien caducs i retrgrades en el fons.

Hi ha diversos reculls de refranys i normalment s'organitzen segons la temtica.

Refranys .

 Pardal que vola, a la cassola.
 A l'estiu, tot el mn viu.
 Cel a borreguets, aigua a canterets.
 Molt val i poc costa: a mal parlar bona resposta.
 Diu el mort al degollat -qui t'ha fet eixe forat?
 De xiquet se cria l'arbre dret.
 De fora vindran que de casa ens trauran.
 D'on no n'hi ha no se'n pot traure.
 Com ms sucre ms dol.
 Salut i fora al canut.
 Valenci i home de b, no pot ser.
 Entre col i col, lletuga.
 De mica en mica s'omple la pica.
 A Sant Joan bacores, verdes o madures, segures.

Enllaos externs.
5.000 refranys de la nostra terra;
Refranyer catal - castell;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202077" title="Rima interna" nonfiltered="4092" processed="4081" dbindex="84102">
La rima interna s la que es produeix entre el final del vers i algun mot del seu interior.

Es tracta d'un culteranisme italianitzant molt propi dels segles XVI i XVII, on van predominar les frmules lriques importades d'Itlia. Encara que existeixen precedents: El problema de la rima interna en molts casos s d'identificaci i d'intencionalitat de l'autor. Ha de quedar molt clar que la intenci de l'autor era rimar d'aquesta forma, perqu el fet que un o dos versos en un poema, i fins i tot en una estrofa, tinguin rimes internes - final d'un vers rimant amb una paraula d'altre vers- pot tractar-se noms d'una negligncia de l'autor no intencionat o, ni tan sols aix, simplement que va compondre aix l'estrofa i no li va donar ms tornades.

Per exemple:
 Salvem esculls entre cants i rells;
 Sn una rosa que els meus ulls han desclosa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202078" title="Composici literria" nonfiltered="4093" processed="4082" dbindex="84103">
La composici literria s un tipus de text que conta uns fets esdevinguts en un determinat ordre, que cal que sigui coherent amb la intenci del narrador.

La composici te un desenvolupament temporal i s'estructura de la manera segent:

 Introducci .

Plantejament d'una situaci estable.

 Complicaci .

Plantejament d'un conflicte.

 Avaluaci i reacci .

Avaluaci del conflicte i reacci per part dels personatges.

 Resoluci .

Resoluci del conflicte i pas a una nova situaci.

 Moralitat .

Conclusi que respon a la intenci del narrador.


El factor temps s essencial en la composici literria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202079" title="Pentasllab" nonfiltered="4094" processed="4083" dbindex="84104">
El pentasllab s un vers de cinc sllabes mtriques, per tant d'art menor.

Els versos pentasllabs sn molt freqents en la poesia popular per no en la poesia amorosa o en la poesia narrativa.

Aquest vers no ha estat gaire utilitzat per la poesia medieval catalana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202081" title="Bioc" nonfiltered="4095" processed="4084" dbindex="84105">
Un bioc s un vers molt breu, intercalat entre d'altres de ms extensi, dels quals constitueix una fracci regida pel ritme i destinada a un efecte de rima.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202082" title="L'origen de les espcies" nonfiltered="4096" processed="4085" dbindex="84106">

L'origen de les espcies (The origin of species) s un llibre que fou escrit per Charles Darwin i que es public el 24 de novembre de l'any 1859. Els 1.250 exemplars impressos s'esgotaren el primer dia. En aquesta obra Darwin expos per primera vegada les seves idees sobre la selecci natural i la teoria de l'evoluci.

Aquesta obra s un treball fonamental pel que fa l'histria de la cincia i la biologia. En ell, Darwin argument extensament i amb nombrosos exemples la seva teoria sobre com els organismes evolucionen gradualment per mitj de la selecci natural, presentant evidncies de la seva teoria acumulades durant el seu viatge en el HMS Beagle en els anys 1831-1836. La seva teoria s'oposava ampliament a les teories vigents de la seva poca: creacionisme i catastrofisme. 


 Vegeu tamb .
 Origen de la vida;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202085" title="Lira (poesia)" nonfiltered="4097" processed="4086" dbindex="84107">

La lira s l'estrofa prpia de la llengua castellana que consta de cinc versos.

La lira popular de finals del segle XIX, poesia popular impresa urbana, s una expressi que es desplaa pels camins de la poesia, el cant i la crnica.

La lira popular es va anar installant en les incipients urbanes, prenent la tradici dels poetes i cantors del camp, traslladant el llenguatge oral a l'escrit, fulles que es distribuen i es recitaven en les fires, les fondes i els suburbis per on transitaven els viatgers. Es va desenvolupar en un dileg amb els esdeveniments histrics i socials rellevants de fins d'aquest segle. Poetes populars rellevants i de gran producci en l'poca van ser:

 Bernardino Guajardo;
 Nicasio Garca Rolak ;
 Rosa Araneda: (Es la veu femenina dintre del grup de poetes que es veu constantment qestionada i atacada pels seus parells barons, qui dubten de l'autoria dels seus versos o imiten el seu nom per a atreure el seu pblic);
 Juan Rafael Alln ;
 Daniel Meneses;

En la seva majoria camperols emigrats a Santiago. Alguns d'ells van ser cantors i poetes simultniament; tamb ocorria que venguessin els seus versos als cantaires de famoses fondes en la capital. Per a aquest ltim cas, msics que pagaven als poetes pels seus versos, adquirint la propietat literria, sorgeix la denominaci: "versos ocults". Els poemes van ser publicats entre 1865 i 1920 aproximadament. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202086" title="Vers lliure" nonfiltered="4098" processed="4087" dbindex="84108">
Un vers lliure s un vers no sotms a cap estructura regular, rtmica o mtrica, en la composici literria. s l'absncia de qualsevol tipus de regularitat el que determina que el vers sigui lliure. Alguns autors solen denominar-lo versicle.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202090" title="Elisi" nonfiltered="4099" processed="4088" dbindex="84109">
Elisi (del llat elisionem, traducci del grec ellepsis) es un fenomen fontic consistent en la prdua d'una so voclic per la influncia del context. Se sol produir quan hi ha dos sons idntics com en la contracci del, on la repetici del so de la vocal neutra (de + el) fa que noms es conservi una vocal i l'altra desaparegui. Aquesta desaparici pot plasmar-se a l'escrit o ser noms un fenomen oral (com la desaparici de la neutra a "una amiga", per exemple)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202093" title="Pl" nonfiltered="4100" processed="4089" dbindex="84110">
 


El pl (tamb dit cabell quan cobreix el cap dels humans) s una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamfers. s format per restes de cossos cellulars amb un alt contingut de la protena queratina. En les plantes tamb s'anomenen pls als tricomes, tot i que sn formats per cellulosa i no tenen res a veure amb els pls animals. En els mamfers no humans, el conjunt de pls s'anomena pelatge i en les plantes indument.

Vegeu tamb.
Pelatge;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202094" title="Analogia (biologia)" nonfiltered="4101" processed="4090" dbindex="84111">


En biologia dues estructures sn anlogues si presenten la mateixa o similar funci per un mecanisme semblant per que ha evolucionat separadament. Les estructures similars poden haver evolucionat per diferents camins, en un procs conegut com a convergncia evolutiva, o b poden ser homlogues.

El concepte analogia es contraposa al concepte homologia, que fa referncia a dues estructures que comparteixen un avantpassat com i comparteixen una estructura bsica. Les estructures homlogues poden retenir la funci que servia al ancestre com o poden adquirir funcions diferents com per exemple les ales dels ocells versus les potes dels mamfers.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202099" title="Ceratina" nonfiltered="4102" processed="4091" dbindex="84112">

Les ceratines o queratines sn una famlia de protenes no solubles en aigua, fibroses i de funci estructural. Formen part dels filaments intermedis del citoesquelet d'animals i les estrucutres dures no mineralitzades de mamfers, aus, amfibis i rptils.

Funci.
La queratina s troba present en les capes ms externes de l'epidermis dels vertebrats i en altres rgans derivats de l'ectoderma com sn pels, ungles, plomes, banyes, pelles ( -queratines) o closques de tortugues ( -queratines) als quals proporciona duresa i resistncia.

Estructura.
La queratina es una protena en estructura secundria. La seva forma en tres dimensions s el resultat del plegament de l'estructura primria original sobre si mateixa fins adquirir la forma en espiral d'una protena en hlix alfa per acci de ponts d'hidrogen i forces hidrofbiques existents entre els aminocids que la conformen. Aquesta estructura confereix la duresa caracterstica de la protena.

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202100" title="Inocibe" nonfiltered="4103" processed="4092" dbindex="84113">


L'inocibe (Inocybe rimosa, de l'arrel grega s que vol dir "fibra" i del mot kybe -cap-, ja  que aquest bolet t el barret guarnit de fibrilles. Rimosa s un mot llat que vol dir "plena de clivelles") s un bolet amb un barret molt fibrs que fcilment s'esberla.

Morfologia.

T un barret cnic, que en crixer s'aplana, per conserva la part central aixecada, en forma de mamella, de tres a vuit cm de rotllana, amb el marge fes i esquinat, recobert de fibrilles disposades radialment que li confereixen un aspecte estriat. s de color palla o groc brut i les fibrilles sn ms fosques.

Les lmines estan bastant juntes, sn de color groc verds i s'enfosqueixen amb les espores madures, de color tabac.

El peu s blanquins, fibrs, del mateix color del barret, potser un pl ms prim a dalt que no pas a baix.

La seua carn s prima i amb olor d'esperma.

Hbitat.

Creix a tot arreu, als boscos, als marges i en parcs i jardins, en grupets, a la tardor.

Toxicitat.

s molt txic. Les persones afectades comencen a tindre els primers smptomes d'enverinament molt aviat, generalment durant el mateix pat. 

No s fcil confondre'l amb cap bolet comestible tradicional i solen intoxicar-se aquelles persones que s'han begut l'enteniment i ho cullen tot i s'ho mengen.

Risc de confusi amb altres espcies.

Hi ha espcies venes de similar aspecte i d'igual o pitjor toxicitat, entre les quals destaca Inocybe patouillardii (dedicat a Patouillard, un reconegut farmacutic). s ms molsut, comena blanc i s'esgrogueix, per va prenent, amb el temps, coloracions rosades i rogenques.

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografies d'inocibes.;
 Distribuci de l'inocibe a la Pennsula Ibrica i Balears.  i ;
 Descripci i fotografies d'inocibes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202102" title="Convergncia evolutiva" nonfiltered="4104" processed="4093" dbindex="84114">
La convergncia evolutiva s un fenomen evolutiu pel que diferent organismes tendeixen, sota pressions ambientals equivalents, a desenvolupar en la seva evoluci caracterstiques (morfolgiques, fisiolgiques, etolgiques, etc) similars (estructures anlogues). 

La convergncia evolutiva explica la semblana entre grups animals sense parentesc especial com taurons, dofins i ictiosaures. Un altre exemple s la semblana entre els cnids Canis lupus i Vulpes vulpes, ambds placentaris, i el llop marsupial.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202104" title="Sistema D20" nonfiltered="4105" processed="4094" dbindex="84115">
El sistema D20 s un sistema de joc de rol publicat l'any 2000 per Wizards of the Coast sota una llicncia de joc obert (OGL, de l'angls Open Gaming Liscence). Fou dissenyat originalment per la tercera versi del joc Dungeons and Dragons. L's del sistema s cada cop ms exts en les noves publicacions com a resposta comercial a les davallades de ventes de la dcada de 1990.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202105" title="Donovan Bailey" nonfiltered="4106" processed="4095" dbindex="84116">



















Donovan Bailey va nixer el 16 de desembre de 1967 a Manchester, Jamaica. s un atleta canadenc especialista en curses de velocitat que va ser campi olmpic dels 100 m als Jocs d'Atlanta de 1996, on, a ms, va batre el rcord del mn amb 9"84. A ms a ms dels seus triomfs a l'aire lliure el 1996 va batre el rcord del mn dels 50 m, a Reno, amb 5"56. 

Inicis.

La seva famlia emigr de Jamaica a Canad quan ell tenia 13 anys. Jugava a  bsquet a l'institut, i es gradu al Queen Elizabeth Park School d'Oakville, Ontario.

Als Jocs Panamericans de L'Havana 1991 va ser finalista als 100 metres, tot i que acab en darrera posici a la final.

El 1994 aconsegu la desena millor marca mundial de l'any dels 100 metres, amb una marca de 10"03 feta a Duisburg, Alemanya. Als Jocs de la Commonwealth d'aquell mateix any a Victoria (Canad), va guanyar l'or amb l'equip canadenc de relleus 4x100 m.

El 1995 seria l'any de la seva consagraci. Als Campionats del Mn de Gteborg va guanyar la medalla d'or als 100 m amb 9"97, i als relleus 4x100m. A ms a ms va fer la millor marca mundial de l'especialitat amb 9"91 assolida el 15 de juliol en Mont-real.

Atlanta 1996.

El moment ms important de la seva carrera esportiva foren els Jocs Olmpics d'Atlanta. Hi va arribar com a gran favorit en la prova dels 100 m i no va decebre, guanyant l'or i batent el rcord del mn amb 9"84 (una centsima menys que l'anterior rcord del mn que estava en poder de Leroy Burrell des de 1994). 

Molts dels seus compatriotes van veure en aquesta victria una manera de netejar la imatge i el nom del Canad desprs de de la vergonya patida per l'escndol del dopatge de Ben Johnson als  Jocs Olmpics de Sel de 1988. Bailey era el segon velocista (darrere  Carl Lewis) que guanyava l'or olmpic dels 100 m sent el campi del mn vigent. 

A ms l'equip canadenc de 4x100 metres relleus, format per Robert Esmie, Glenroy Gilbert, Bruny Surin i Donovan Bailey tamb guany la medalla d'or, superant a la final els amfitrions.

Als Mundials d'Atenes de 1997 va ser segon als 100 m, amb 9"91, per darrere de l' estatunidenc Maurice Greene (9"86). Aix s, l'equip canadenc de 4x100 m relleus va tornar a guanyar l'or, revalidant el seu ttol. 

El juny de 1997 particip a Toronto en una carrera de 150 metros contra el campi olmpic dels 200 m Michael Johnson. Es tractava de determinar qui era l'home ms rpid del mn enfrontant els atletes que tenien els rcords del mn de 100 i 200 m en una distncia intermitja. Donovan Bailey va guanyar la cursa, tot i que Johnson es va lesionar a la meitat de la prova. 

Retirada.

A partir d'aquest any, i amb 30 anys fets, es vei afectat per nombroses lesions i el seu nivell baix notablement. No tornaria a guanyar cap ttol destacable. 

Va participar als Jocs de Sydney, per afectat per un virus respiratori va quedar en ltima posici de la seva srie de quarts de final i no va prendre part als relleus.

Es va retirar el 2001, desprs de no classificar-se per a la final dels 100 m dels Mundials d'Edmonton. 

Actualment t una empresa dedicada a la gesti esportiva. 

Millors marques.

 50 m. 5"56 el 9 de febrer de 1996 a Reno;
 100 m.  9"84 el  27 de juliol de 1996 a Atlanta;
 150 m. 15"01 el 29 de juny de 1997 a Sheffield;
 200 metres. 20"42 el 2 de juliol de 1998 a Lucerna ;
 

Enllaos externs.

 Web Oficial de Donovan Bailey;
 Perfil IAAF;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202106" title="Bastien und Bastienne" nonfiltered="4107" processed="4096" dbindex="84117">

Bastien und Bastienne (Bastien i Bastienne) s un singspiel en un acte, compost per Wolfgang Amadeus Mozart (1768), amb llibret de F.W. Weiskern i A. Schachtner. Porta per nmero KV 50. En l'ltim catleg Kchel: K6 46b.

Va ser un encrrec de Franz Anton Mesmer, creador de la teoria del  magnetisme animal  (hipnotisme), per a representar al seu teatre a l'aire lliure. No s'ha pogut verificar documentalment la suposada estrena al teatre de Mesmer, a l'octubre de 1768 a Viena. La primera representaci documentada s la de 1890 a Berln. 

 Sinopsi .

La histria t lloc en un llogaret de pastors, en un temps no determinat. La pastora Bastienne tem haver perdut l'amor de Bastien. Recorre a un bruixot, Colas, per a tornar a enamorar-lo. Colas considera que no es tracta que Bastien l'haja deixat d'estimar, sin que ha sucumbit als encisos de certa  noble dama que viu al castell . Aconsella a Bastienne que fingisca estimar a un altre. Davant aquesta situaci, el pastor Bastien tem perdre l'afecte de Bastiana i recorre al seu torn al mateix mag, qui li assegura l'amor de Bastiana amb una cerimnia mgica (Diggi, Daggi). Davant el comportament desapegat de Bastienne, Bastien amenaa sucidar-se, per Bastienne li ho impedeix. Al final, els amants s'abracen i acaba l'pera amb els preparatius de la boda, amb un petit i agradable trio final (Kinder! Kinder!)


 Anlisi .

Instrumentaci original.
L'orquestra consisteix essencialment en instruments de corda i continu, amb l'afegit de trompes i obos.

Llibret.
Est basat en Les amours de Bastien und Bastienne, pardia escrita per Marie-Justine-Benote Favart i Harny de Guerville sobre una comdia pastoral de J.J. Rousseau: Le devin du village (L'endev del llogaret), de 1752. Aquesta obra va arribar a Viena dos o tres anys desprs i va ser modificada pels actors Friedrich Wilhelm Weiskern i Johann H. F. Mller. Tamb va contribuir a redactar el llibret Johann Andreas Schachtner, trompetista, membre de l'orquestra de Salzburg i amic de la famlia Mozart. El text s alemany.

Estructura musical.
La partitures est formada per setze petits nmeros musicals: una Intrada instrumental, un recitatiu, onze ries (totes de forma binria), dos duets i un tercet final. La Intrada instrumental, en sol, s semblant a un dels temes principals de la Simfonia Heroica de Beethoven, el que sembla una mera coincidncia. De les peces vocals, destaquen: 
Nm. 2 ria: Ich geh' jetz auf die Weide (Bastienne);
Nm. 4 ria: Befraget mich eet zartes Kind (Colas);
Nm. 6 ria: Wrd' ich auch, wie manche Buhlerinnen (Bastienne);
Nm. 9 ria: Geh! Du sagst mir eine Fabel (Bastien);
Nm. 10 ria: Diggi, daggi (Cues);
Nm. 14 Recitatiu: Dein Trotz vermehrt sich durch mein Leiden? (Bastien i Bastienne);
Nm. 16 Tercer final: Kinder! Kinder! ;

Estrena.
No est documentat que s'arribara a estrenar en casa de Mesmer al setembre o l'octubre de 1768. Noms ho indica G. N. Von Nissen en la seua Biografia de Mozart, publicada seixanta anys desprs (1828). El teatre a l'aire lliure en qu se suposa que va tenir lloc, no existia l'any 1768. Els recitatius es van afegir desprs, per a una representaci a Salzburg que mai no va tenir lloc. 

La primera representaci histricament comprovada es va produir el 2 d'octubre de 1890 a l'Architektenhaus de Berln.

Valoraci.
Mozart tenia dotze anys quan la va compondre. Tanmateix, mostrava ja habilitat per a l'escriptura vocal i destresa per a la pardia. La pea s de gran simplicitat, marcada per una unitat meldica que s'estableix de manera natural. s possible identificar cada personatge, a travs dels recursos musicals. 
 
El seu estil senzill i ingenu es refora sovint en interpretar-se per infants cantors en lloc de la soprano, el tenor i el baix originriament indicats, o b, com a espectacle de titelles per a xiquets.
 
 El clid to pastoral, que crea l'atmosfera idnia per a la trama, es mant eficament fins al final. La forma de tots els fragments vocals  tant solistes com concertants- s la del lied  (Paumgartner, citat per Poggi, A.)

 Discografia .
N'hi ha un enregistrament amb direcci d'Uwe Christian Harrer, amb solistes del Cor d'Infants Cantors de Viena, en concret D. Orieschnig (Bastian), G. Nigl (Bastiana) i D. Busch (Colas) i l'Orquestra Simfnica de Viena (1986, Philips).

 Referncies.
Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;
Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compacte Discs, Penguin Group, 1988, ;
Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Ctedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6;
Saak, S.,   Operetta in German  Mozart's First German Singspiel, Notes a l'enregistrament de Philips amb U.C.Harrer.
Valentin, E., Guia de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7;
La magia de la pera (Catleg Philips Classics), 1993;
OperaGlass;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
Llibret a OperaGlass;
Llibret a Karadar;
 article a Mozart Forum, per Jan-Willem Besuijen;
 Argument i altres informacions Bastien und Bastienne;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202107" title="Quilopond" nonfiltered="4108" processed="4097" dbindex="84118">
El quilopond (smbol kp), tamb anomenat freqentement quilogram-fora (smbol kgf), s una antiga unitat de fora que es defineix com aquella fora que imparteix una acceleraci gravitatria normal/estndard (9,80665 m/s2 o 32,184 peus/s2) a la massa d'un quilogram. 

La unitat de fora del Sistema Internacional d'unitats s el newton

 1 kp = 9,81 kgms-2, o el que s el mateix;
 1 kp = 9,81 N;

Vegeu tamb.
 Fora;
 Sistema Tcnic d'Unitats;

Las Normes NBA EA-95 defineixen les caracterstiques dels acers en kpmm-2.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202111" title="Nash" nonfiltered="4109" processed="4098" dbindex="84119">


Diferents persones amb aquest cognom:
 John Forbes Nash, economista i guanyador del Premi Nobel d'Economia l'any 1994.
 Kate Nash, cantautora anglesa.
 Mary Nash, historiadora irlandesa, catedrtica de la Universitat de Barcelona i guanyadora de la Creu de Sant Jordi l'any 1995.
 Steve Nash, jugador de bsquet canadenc, MVP de la NBA els anys 2005 i 2006.
 La teoria de l'equilibri de Nash, s un enunciat clssic de la Teoria de jocs.
 D'Nash, un grup de msica espanyol.
 Diverses localitats amb aquest nom a Anglaterra, Galles i als estats de Oklahoma, Texas, Dakota del Nord i Carolina del Nord als Estats Units.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202114" title="Sistema Tcnic d'Unitats" nonfiltered="4110" processed="4099" dbindex="84120">
El sistema tcnic d'unitats s un sistema d'unitats que comprn diverses unitats del primitiu sistema mtric decimal, que s'utilitzen encara perqu moltes d'elles sn fcils de comprendre i usar.

En definir les diferents unitats es prengueren aplicacions directes sense relaci amb les altres unitats, definint-se aix el primitiu sistema mtric decimal. Aix, per exemple, per a la pressi es crearen dues unitats diferents; per una banda els que estudiaven les bombes per a elevar l'aigua, crearen el metre de columna d'aigua (m.c.a.), mentre que els que estudiaven l'atmosfera crearen el millmetre de columna de mercuri (mm Hg), que desprs seria anomenat Torricelli.

Quan s'arrib a l'acord d'unificar tots els sistemes en un de sol, el Sistema Internacional d'Unitats, es vei la necessitat d'evitar transformacions estranyes d'unes a altres unitats i aquestes van ser anullades, per se segueixen utilitzant en aquest Sistema Tcnic.

Bsicament s el sistema mtric, o ms b el que s'anomen MKS (Metre, Quilogram, Segon), amb alguna variant com la utilitzaci de l'hora, com a unitat de temps, en alguns casos.

En determinades aplicacions tcniques s'utilitzen unitats cmodes per als clculs; entre elles:
 Unitat de fora: quilogram-fora (kgf) o quilopond (kp);
 Unitat de pressi: metre de columna d'aigua (m.c.a.);
 Unitat d'energia: caloria (cal);
 Unitat de potncia: cavall de vapor (CV);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202115" title="Composici" nonfiltered="4111" processed="4100" dbindex="84121">


 Art:;
 Composici literria;
 Composici visual;
 Composici musical;
Matemtiques:
 La composici de dues funcions f i g s una altra funci f g tal que (f g) (x)=f(g(x));

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202116" title="MVP" nonfiltered="4112" processed="4101" dbindex="84122">
MVP sn les sigles en angls dels termes Most valuable player (jugador ms valus). Es tracta d'un trofeu atorgat al que s considerat millor jugador en un partit, una srie de partits o una lliga sencera en diferents esports d'equip. Tradicionalment atorgat en la lliga NBA als Estats Units,  avui en dia s'atorga tamb en altres pasos (entre ells Espanya) i esports Hockey, Futbol Americ, Beisbol entre d'altres.

En la lliga ACB actualment se selecciona el MVP de cada jornada, dels playoffs finals, de la Supercopa ACB i de la Copa del Rei. 

En la lliga NBA s'elegeix el MVP de la temporada, dels playoffs i del concurs All-Star.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202123" title="Pentesilea" nonfiltered="4113" processed="4102" dbindex="84123">

En la mitologia grega, Pentesilea (en grec:             Penthesilia) fou la reina de les guerreres amazones que les va dirigir en la Guerra de Troia.

Reina de les Amazones.
Pentesilea era una de les filles del du de la guerra Ares i la reina de les amazones Otrera, que tamb van tenir altres filles com sn ara Hiplita (successora de la seva mare com a reina de les amazones), Antope i Melanipe, que es van convertir en famoses guerreres com la seva mare.

Una de les narracions gregues conta que, en temps de la guerra de Troia, la reina Hiplita i la seva germana Pentesilea van sortir a caar i, en una acci accidental darrere una crvol, Pentesilea va matar la reina Hiplita amb la seva llana. Aleshores Pentesilea fou coronada reina per les amazones per ella no podia suportar la mort de la seva germana gran i noms desitjava morir. La mort per a les amazones havia d'sser una acci honorable i, a poder ser, mostrant valor en el camp de batalla.

Aix fou com Pentesilea es va decidir a entrar a combatre a la guerra de Troia que estava enfrontant en aquells temps a grecs i troians. La reina va partir cap a la ciutat de la Trade acompanyada de les amazones Antibrota, Ania, Cleita (que va morir durant el viatge), Alcbia, Antandra, Bremusa, Derimaqueia, Darnoe, Harmotoa, Hipotoa, Polemusa i Termodosa. El prncep troi Hctor acabava de ser assassinat per l'heroi grec Aquilles i Pentesilea va posar-se del cant troi; les amazones van lluitar aferrissadament contra els grecs, fins i tot, Pentesilea va matar el rei Maca i va fer marxar en retirada l'exrcit de l'heroi Aquilles tres vegades. Finalment, i amb l'ajuda de la deesa Atenea, Aquilles li va travessar el pit amb la seva llana.

Segons Pseudo-Apollodor, al veure-la morta Aquilles va quedar corprs per la seva bellesa, se n'enamor i prengu el seu cos en braos. Quan un dels soldats grecs, anomenat Tersites, se'n burl per aquella sobtada passi, Aquilles el va matar enrabiat.

Fama de Pentesilea.
La frase final d'un dels captols de l'Ilada d'Homer resa:
Tals eren els jocs funerals per Hctor. I va arribar una amazona, la filla d'Ares, l'assass de grans homes;

El fams escriptor grec Proculeu explicava passatges fabulosos de la vida de Pentesilea que afirmava havia extret de l'pica perduda Etipida d'Arctinos de Milet. 

Segons Diodor de Siclia, (...) diuen que Pentesilea fou l'ltima de les amazones en guanyar-se la glria per la seva valentia, ja que la seva raa va anar perdent la seva fora; per aix, segles ms tard quan els escriptors contaven les seves proeses, els homes consideraven que les llegendes sobre les amazones eren fictcies. (Diodor de Siclia, ii. 46)
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202136" title="D20" nonfiltered="4114" processed="4103" dbindex="84124">


D20 s el nom d'un model de camioneta de l'empresa Chevrolet;
El sistema D20 s un sistema de joc que s'utilitza en diversos jocs de rol;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202138" title="Gran Premi de Brasil del 1985" nonfiltered="4115" processed="4104" dbindex="84125">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1985, disputat al circuit de Jacarepagu, el 7 d'abril del 1985.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Michele Alboreto   1' 27. 768;
 Volta  rpida:  Alain Prost   1' 36. 702  a la volta 34.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202140" title="Gran Premi de Brasil del 1986" nonfiltered="4116" processed="4105" dbindex="84126">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1986, disputat al circuit de Jacarepagu, el 23 de mar del 1986.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Ayrton Senna   1' 25. 501;
 Volta  rpida:  Nelson Piquet   1' 33. 546   a la volta 46.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202143" title="Gran Premi de Brasil del 1987" nonfiltered="4117" processed="4106" dbindex="84127">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1987, disputat al circuit de Jacarepagu, el 12 d'abril del 1987.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Nigel Mansell    1' 26. 128;
 Volta  rpida:  Nelson Piquet   1' 33. 861   a la volta 41.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202148" title="Gran Premi de Brasil del 1988" nonfiltered="4118" processed="4107" dbindex="84128">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1988, disputat al circuit de Jacarepagu, el 3 de mar del 1988.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Ayrton Senna   1: 28. 096;
 Volta  rpida:  Gerhard Berger   1: 32. 943   a la volta 45.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202152" title="Evarist Basiana i Arbiell" nonfiltered="4119" processed="4108" dbindex="84129">
Evarist Basiana i Arbiell (Trrega, 1893 - Manresa, 1967) fou un dibuixant i pintor catal. Precursor a Manresa dels nous estils de l'Impressionisme, del Cubisme i Simbolisme.

Estudi a Barcelona dibuix artstic a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts, obtenint la qualificaci d'excellent. El 1927 expos la seva obra a les Galeries Dalmau. Tamb expos al Sal Primavera (Barcelona 1932). Professor a l'Escola d'Arts i Oficis de Manresa fins l'any 1939, va viure gran part de la seva vida a Manresa, on va pintar paisatges, bodegons i tamb sn coneguts els seus dibuixos de figures. L'any 1966 el Cercle Artstic de Manresa li fu una exposici homenatge.
Vegetari i aficionat a la bicicleta.

Referncies.
http://www.guiamanresa.com/republica/04_la_republica_a_Manresa/18_personalitats/08/01/index.html.
VILAR, Joan. Art a Manresa Segles XIX i XX. Editat per Llibreria Sobrerroca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202153" title="Arenzano" nonfiltered="4120" processed="4109" dbindex="84130">


Arenzano (Arensen o Aensen en genovs) s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de Gnova. Al 2006 tenia 11.529 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202156" title="Patrick O'Meara" nonfiltered="4121" processed="4110" dbindex="84131">
Patrick O'Meara (Ciutat del Cap, Sud-frica) s un professor d'universitat estatunidenc, especialista en poltica africana. s professor del Departament de Cincia Poltica i de l'Escola d'Afers Pblics i Mediambientals. Ha estat cap de l'Oficina de Programes Internacionals de la Universitat d'Indiana des del 1993, que ha concedit beques a estudiants d'arreu del mn per a ampliar estudis universitaris als EUA. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha rebut tamb la medalla de la Universitat de Varsvia, doctorat honoris causa per la Universitat de Thailndia i la Medalla d'Or del Mrit de la Repblica d'Hongria.

 Obres .
 Rhodesia: Racial Conflict or Co-existence? (1975);
 International Politics in Southern Africa (1982);
 Southern Africa in Crisis (1977);
 African Independence; the First Twenty-Five Years (1985);
 Africa (1995);
 Globalization and the Challenges of a New Century (2000);
 Changing Perspectives on International Education (2001);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202163" title="Octavio Prez-Vitoria Moreno" nonfiltered="4122" processed="4111" dbindex="84132">
Octavio Prez-Vitoria Moreno (Barcelona 1912) s un advocat catal, reconegut jurista i criminalista. Es doctor en dret a la Universitat de Madrid i es llicenci a la Scuola di Diritto Penale de Roma. s titular de la primera ctedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on va dirigir tamb l'Institut de Criminologia i ha publicat nombrosos articles a la Revista Jurdica de Catalunya. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i s president d'honor de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya

 Obres .
 La minora penal (1940);
 La legislacin espaola sobre tribunales de menores;
 El cdigo penal del Brasil ;
 Psiquiatra y derecho penal;
 Programa de derecho penal (1978);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202165" title="Lascaux" nonfiltered="4123" processed="4112" dbindex="84133">
 
 Lascaux s un sistema de coves del departament francs de Dordonya. ;
 Lascaux s un municipi de Corrze (Frana). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202170" title="Puerto Williams" nonfiltered="4124" processed="4113" dbindex="84134">
Puerto Williams s una localitat i port xil, situat a la ribera Nord de l'illa Navarino, a ribes del Canal de Beagle. s la capital tant de l'Agrupaci de Comunes de Cap d'Hornos i de la Antrtica com de la Provncia de la Antrtica Xilena, pertanyent a la seva vegada a la XII Regi de Magallanes i de l'Antrtica Xilena.

s la localitat ms austral del mn.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202171" title="Marta Pessarrodona i Artigues" nonfiltered="4125" processed="4114" dbindex="84135">
Marta Pessarrodona i Artigues  (Terrassa, Valls Occidental 1941) s una poetessa i crtica literria catalana. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissi Internacional per a la Difusi de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. T diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha tradut, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades custica i una mica lapidria, s realista, sense artifici retric aparent, sovint sentenciosa i irnica, i sol nixer de la meditaci o del record, per amb comproms feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Primers dies de 1968 (1968);
 Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969);
 Vida privada (1972);
 Memria (1979) ;
 A favor meu, nostre (1981);
 Berlin suite (1985);
 Homenatge a Walter Benjamin (1988);
 Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) ;
 Nessa: narracions (1988);
 Tria de poemes (1994) ;
 L'amor a Barcelona (1998);
 Fauna (1994);
 Barcelona, una nova ciutat europea (1995) ;
 Montserrat Roig: un retrat;
 Maria Aurlia Capmany: un retrat ;
 Frederica Montseny: un retrat;
 El segle de les dones (2002);
 Virginia Woolf in the Midlands (Londres. Anglo-Catalan Society, 2004);
 Caterina Albert: un retrat, amb fotografies de Pilar Aymerich (Institut Catal de la Dona, 2005);
 Merc Rodoreda i el seu temps (2005) ;
 Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006).

 Enllaos externs .

 Marta Pessarrodona a lletrA, la literatura catalana a Internet.
 Poemes de Marta Pessarrodona;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202173" title="Coves de Lascaux" nonfiltered="4126" processed="4115" dbindex="84136">

Les coves de Lascaux (occit Las Caus) contenen un dels conjunts ms importants de pintures rupestres del Paleoltic superior pel nombre i la qualitat esttica de les seves obres. 

Les pintures i els gravats que hi figuren no han pogut ser datats amb precisi. La seva antiguitat s'estima entre 18.000 i 15.000 anys a partir d'estudis realitzats sobre els objectes descoberts a la cova. Les pintures han estat associades molt temps al Magdaleni, per els ltims estudis mostren que es podrien datar al Solutri.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202179" title="Miquel Querol i Gavald" nonfiltered="4127" processed="4116" dbindex="84137">
Miquel Querol i Gavald (Ulldecona, Montsi 1912 - Vinars, Baix Maestrat 2002)  s un musicleg i compositor catal. Es form a l'escolania de Montserrat, on estudi amb Ildefons Pinell, i el 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon. Des del 1946 fou secretari de l'Instituto Espaol de Musicologa, del qual en fou director del 1969 al 1982, el 1952 fou membre del Consejo Nacional de Msica i professor d'histria de la msica de la universitat de Barcelona fins el 1970. Des del 1973 presid la Societat Catalana de Musicologia. Ha escrit un gran nombre de composicions musicals en les quals destac el seu domini de l'escriptura vocal, i ha preparat edicions de repertoris de msica dels segles XVI i XVII, aix com estudis del barroc musical catal i espanyol. Ha estat tamb collaborador del Diccionario de la Msica Labor (1954). 

Entre d'altres condecoracions va rebre el premi Nacional del Ministeri de Cultura (1986), la Creu de Sant Jordi el 1997, la Medalla d'Or del Conservatori del Liceu el 1999, i s doctor honoris causa per la Universitat Autnoma de Barcelona i per la Universitat de Granada, i tamb acadmic honorfic de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

El seu arxiu musical pass a la Biblioteca de Catalunya.

 Obres .
 La escuela esttica catalana contempornea (1953)   ;
 La msica en las obras de Cervantes (1948);
 El Cancionero Musical de la Casa de Medinaceli (1949-1950);
 Romances y letras a tres voces (1956)  ;
 F. Guerrero: Canciones y villanescas espirituales (1955, 1957) ;
 Antologa de villancicos y romances de los siglos XV-XVII (1962);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202180" title="Uni Cultural Esportiva Celr" nonfiltered="4128" processed="4117" dbindex="84138">


La Uni Cultural Esportiva Celr s el club de futbol del poble de Celr. L'equip absolut juga al grup 28 de tercera catalana i els Juvenils al grup 6 de la segona divisi.

 Juvenils Plantilla 2007/09 .
Porters
  Mamadou;
  Guillem;

Defenses 
  Hermes;
   Jordi;
  Oscar;
  Jaume;
  Sergi;
  Dani;
  Josep;
  Joan Isaac;
  Marcel;
  Xavier;

Migcampistes
  Victor;
  Diego;
  Litus;
   Pau;
  Dani;
  Manel;
  Marc;
  Xevi;

Davanters
  Sabo;
  Kevin;
  Isaac;

Enllaos externs.
Web oficial del club ;
Resultats del grup 28 de tercera regional;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202183" title="Roser Soliguer i Valls" nonfiltered="4129" processed="4118" dbindex="84139">
Roser Soliguer i Valls s una pedagoga catalana. Ha estat fundadora i directora de l'Escola Santa Anna de Barcelona, en una lnia educativa catalana i humanista. Tamb s membre de l'Associaci Amics del Montseny. s vdua del filsof Jaume Bofill i Bofill. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2002 la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Escola Santa Anna;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202184" title="Uncastillo" nonfiltered="4130" processed="4119" dbindex="84140">




Uncastillo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinc Viles. La poblaci fou declarada Monument Histric-Artstic el 1966.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202185" title="Utebo" nonfiltered="4131" processed="4120" dbindex="84141">


Utebo s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de  Saragossa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202186" title="Gran Premi de Brasil del 1989" nonfiltered="4132" processed="4121" dbindex="84142">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1989, disputat al circuit de Jacarepagu, el 26 de mar del 1989.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Ayrton Senna   1: 25. 302;
 Volta  rpida:  Riccardo Patrese   1: 32. 507   a la volta 47.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202188" title="Giuseppe Tavani" nonfiltered="4133" processed="4122" dbindex="84143">
Giuseppe Tavani (Roma 1924) s un filleg itali, especialitzat en llenges romniques. s catedrtic de filologia romnica de la universitat La Sapienza de Roma. El 1979-1985 ha estat vicepresident de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, s soci fundador i vicepresident de l'Associazione Italiana di Studi Catalani i director de les colleccions filolgiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria. Ha investigat temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i ha treballat en l'elaboraci i les aplicacions del mtode ritmtic per a la lectura dels texts potics romnics medievals i moderns. Tamb  ha participat en el Llibre blanc sobre la unitat de la llengua, del Segon Congrs Internacional de Llengua i Literatura Catalanes de 1986. s doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, Santiago de Compostella i Lisboa. Des del 1992 s membre de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2004 el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Repertorio metrico della lirica galego-portoghese (1967);
 Poesia catalana di protesta (1968);
 Preistoria e protostoria delle lingue ispaniche (1968);
 Raimon, canzoni contro (1971);
 Foix, Pere Quart, Espriu: tres maneres de fer poesia (1976);
 Methodologie et practique de l'dition critique des textes litteraires contemporains (1985);
 Breu histria de la llengua catalana (1994) ;
 Per una histria de la cultura catalana medieval (1996).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202189" title="Villafranca de Ebro" nonfiltered="4134" processed="4123" dbindex="84144">


Villafranca de Ebro s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202192" title="Villanueva de Gllego" nonfiltered="4135" processed="4124" dbindex="84145">


Villanueva de Gllego s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202193" title="Harry Vernon Tozer" nonfiltered="4136" processed="4125" dbindex="84146">
Harry Vernon Tozer (Villa Rica, Paraguai 1902 - Barcelona 1999) s un titellaire paraguai de pares anglesos. Es va especialitzar en l'art de la titella de fils, especialitat en la qual s reconegut com a mestre. El 1925 s'establ a Barcelona, Fascinat pel titella de guant catal , el fu conixer a l'estranger i connect els titellaires de Catalunya amb els d'altres cultures.  Perfeccion diversos aspectes de la construcci i posada en escena del titella de fils, sobretot el control vertical i un segon pont de manipulaci a la boca de l'escenari. 

El 1955 fund el grup Marionetes de Barcelona i fou professor del departament de titelles i marionetes a l'Institut del Teatre de 1973 a 1990. Ha estat membre d'honor de la Union Internationale de la Marionette (UNIMA) i vicepresident del British Puppet and Model Theatre Guild. El 1987 reb el Premi d'Honor Sebasti Gasch del Foment de les Arts i el Disseny i el 1997 la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202194" title="Villarroya de la Sierra" nonfiltered="4137" processed="4126" dbindex="84147">


Villarroya de la Sierra s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202196" title="La Zaida" nonfiltered="4138" processed="4127" dbindex="84148">



La Zaida s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202197" title="Zuera" nonfiltered="4139" processed="4128" dbindex="84149">



Zuera s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragoossa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202202" title="Undus de Lerda" nonfiltered="4140" processed="4129" dbindex="84150">



Undus de Lerda s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinc Viles. El Cam de Sant Jaume passa per aquest municipi abans d'entrar a Navarra. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202204" title="Sabin" nonfiltered="4141" processed="4130" dbindex="84151">


Sabin s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202208" title="Bandera de Bielorssia" nonfiltered="4142" processed="4131" dbindex="84152">




La bandera nacional actual de Bielorssia va ser adoptada el 7 de juny de 1995 i aprovada per referndum; va substituir la bandera que es feia servir durant l'poca sovitica.

La nova bandera s similar a la de 1951, quan Bielorssia estava dins la Uni Sovitica, per se li va treure la fal i el martell, i els colors tradicionals del motiu de l'esquerra han estat invertits. El color vermell simbolitza la sang vessada per defensar el pas i el color verd representa els boscos.

 Bandera antiga .
La bandera blanca, travessada per una banda vermella horitzontal, data de la Repblica Bielorussa (mar-desembre de 1918). Es va inspirar en l'escut de la Repblica: un cavaller d'argent en camper de gules. Aquesta bandera es va reprendre desprs de la independncia juntament amb la bandera sovitica, i es va abandonar definitivament el 1995, a favor de la bandera actual. Avui est prohibida pel rgim del president Aleksandr Lukaixenko i s un smbol de la lluita per la democrcia.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202213" title="Bandera de Burkina Faso" nonfiltered="4143" processed="4132" dbindex="84154">




La bandera de Burkina Faso est formada per dues bandes horitzontals, una de vermella a sobre i una de verda a sota. Al mig es troba una estrella de cinc puntes de color groc. El vermell representa el color de la revoluci socialista i el verd la riquesa del pas. El color groc de l'estrella representa la llum que guia la revoluci. A ms, el verd, el vermell i el groc sn els colors panafricans. 

Aquesta bandera va substituir l'antiga tricolor horitzontal negra, blanca i vermella, quan l'Alt Volta va esdevenir Burkina Faso el 1984.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202214" title="Tintura" nonfiltered="4144" processed="4133" dbindex="84155">

L'art de la tintura s, com a mnim, tan antic com el de teixir, o ms. Abans d'existir els vestits, els humans s'embrutaven el cos i els cabells amb colors de diversa procedncia per marcar la seua posici i, fins i tot, el seu estat d'nim, i no deu sser desencertat pensar que,possiblement procuraven que les pells amb qu es vestien fossin de diferents colors per distingir-se.

El que s s cert s que moltes de les restes txtils trobades en jaciments prehistrics presenten senyals d'haver estat tenyides.

La tintura s present a totes les civilitzacions de l'antiguitat: hi ha documents egipcis que parlen de la tintura de la llana. Algunes cultures feien servir el color com a smbol de pertinena a un determinat grup social. Per exemple, a la Xina del 2200 aC, el groc era el color dels emperadors i de les emperadrius; el porpra, el de les concubines de l'emperador; el blau, el dels cavallers de primer rang; el vermell, el dels de segon rang, i el negre el dels cavallers de categories inferiors. A Roma el porpra era el color de les classes dominants.

s evident que el color, i per tant la tintoreria, est relacionat des de sempre amb els teixits.

Definici de tintura.

La tintura s l'operaci que serveix per acolorir una matria txtil. 

La tintura es diferencia d'altres tipus d'acoloriment, com ara l'estampaci o el pintat, pel fet que el que es persegueix s deixar tot el conjunt de matria txtil sotmesa a l'operaci del mateix color; mentre que l'estampat i el pintat noms afecten la superfcie del teixit i solen perseguir la consecuci de dibuixos.

La tintura es pot efectuar en tots els estadis de transformaci de la matria. L'estampat noms en teixit.

La tintura en el transcurs dels temps.



Cal parlar de dues histries paralleles: d'una banda la dels colorants i, de l'altra, la dels mateixos processos i la tecnologia de la tintura.

Els colorants.

La histria dels colorants es pot dividir en dues poques clarament diferenciades: abans i desprs dels colorants sinttics.

Fins a mitjans del segle XIX els colorants eren matries procedents de fonts naturals: minerals, animals i, sobretot, vegetals, que a partir d'aquesta poca se substitueixen pels colorants sinttics, de ms bones caracterstiques i molt ms fcils de manipular i d'aconseguir per part dels tintorers, aix com ms barats.

L'antiguitat.

Evidentment, els diferents pobles feien servir les matries colorants que tenien ms a m. Ara b, amb el comer i les conquestes van haver-hi colorants que foren coneguts arreu i emprats i que, per tant, varen adquirir molta importncia. 



Un dels pobles que es va dedicar d'una manera remarcable a la tintoreria i que exportava les seues manufactures va ser el fenici, el qual va tenir durant molt de temps el monopoli sobre un dels colorants ms famosos, i segurament el ms car, de l'antiguitat: la porpra o porpra de Tir. Aquest colorant, de color vermell, procedeix d'uns molluscs (Murex trunculatus i Murex brandesis), i sembla sser que ja era conegut a Creta el 3600 aC, per van ser els fenicis, cap al 1600 aC, els qui n'hi varen saber treure profit.

Les teles tenyides amb porpra es varen reservar per a vestits de reis i gent benestant.

El procediment d'obtenci i de tintura consistia a triturar els susdits molluscs i barrejar-los amb sal durant tres dies. Seguidament es bullien i el lquid era el bany de tintura.

Era un colorant carssim. Cal tindre en compte que el qumic que el va analitzar, l'any 1909, va necessitar 12.000 molluscs per obtenir un sol gram de colorant.

Un altre colorant molt ests a l'antiguitat era el quermes, de color carmes, que s'extreu d'un insecte i que ja era conegut en els temps antics.

Els grecs tamb van ser bons tintorers i els romans, essent un poble conqueridor, van aprofitar els coneixements en aquest art que tenien els grecs, els etruscs i altres pobles. El rei Numa Pompili va crear el primer Collegium Tinctorum, que es va subdividir posteriorment en diferents grups en funci del tipus de tintura. Els tintorers de porpra eren els ms ben considerats.

A mesura que els romans s'anaven enriquint va augmentar la demanda de teles de luxe tintades (els pobres les duien de color natural), i es van anar obrint tallers de tintoreria a tot l'Imperi Rom. Al territori dels actuals Pasos Catalans eren famoses les robes de les Balears i de la ciutat de Tarragona.



L'edat mitjana.

A partir de la caiguda de l'Imperi Rom la tintoreria, com totes les arts, va experimentar una reculada. Les teles tintades de luxe ja no es fabricaven, sin que s'importaven, fonamentalment de Constantinoble i de l'Orient Mitj.

A mida que avana l'edat mitjana la tintoreria, com la resta d'arts i tecnologies, torna a funcionar d'una manera habitual, i partint dels coneixements antics (conservats als monestirs o traduts pels rabs) evoluciona.

Els colorants coneguts en aquesta poca eren, entre d'altres:

Vermells.

La porpra i el quermes que sn d'origen animal. 

D'origen vegetal hi havia:

La rbia, que s la base del vermell turc, que ja es coneixia a l'poca romana i que prov de l'arrel de la Rubia cordifolia.  ;

L'orchilla, introduda el segle XIV i que s un liquen.

La fusta de Malisia.

La fusta de sndal, que venia d'Orient.

La fusta de brasil, que s un arbre que creix a l'Extrem Orient, portada per Marco Polo de Java (quan els conqueridors portuguesos varen arribar a la costa est d'Amrica del Sud hi van trobar grans boscos d'arbres de brasil i, per aix, li van donar a aquella terra el nom de Terra del Brasil.

El crtam, que sn les flors del Carthamus tinctoria, provinent de l'ndia i de Bengala.

Grocs i marrons.

Les flors del safr.

Les arrels de la crcuma, que provenia de la Xina.

Les arrels de la berberina,la gualda, que prov de la Reseda luteola i que es conreava a l'ndia.

La ginesta tintorera, que es trobava a tot Europa.



Blaus.

A Europa es feia servir el blau pastel. Al segle XVI es va comenar a importar l'indi, que venia de l'ndia i que era molt ms bon colorant. La importaci d'indi va provocar moltes protestes i, fins i tot, prohibicions per la pressi dels fabricants de blau pastel.

Negre.

Es feien servir el sumac, que s'extreu de la tija del Rhus coriaria -una planta que es conreava a Siclia-, i les agalles, que sn unes excrescncies produdes per la picada d'un insecte (Cynips gallae-tinctoriae) a uns arbres que creixen a les ndies Orientals i a Prsia.

Amrica.

Amb l'exploraci europea d'Amrica van aparixer unes quantes matries colorants noves com, per exemple, la cotxinilla, que s un colorant vermell que prov d'uns insectes (cotxinilles o paperoles) que  es crien a les figueres de  moro. El colorant s'extreu matant els insectes, assecant-los i polvoritzant-los. Els  grocs i taronges es van ampliar amb les orellanes (que sn uns fruits de color ataronjat), amb la fusta de Cuba o fustic (Chorophora tinctoria), i la quercetina, que s'extreu de l'escora d'un tipus de roure. Tamb cal fer una referncia a la fusta de campetx que tenyeix en tota una gamma de colors que va del vermell fosc al negre.

De tots aquests colorants, la majoria sn de tipus mordentable, sobretot en llana. Aix vol dir que ells mateixos no sn capaos de fixar-se adequadament sobre la fibra, per la qual cosa se n'ha de fer un tractament previ.

Aquest tractament consisteix en un bany amb sals metlliques (de ferro, alumini, coure, estany...) que fa que el metall es fixi a la fibra. Posteriorment, el colorant es fixa en el metall formant una laca, i queda aix fixat indirectament sobre la fibra. Segons el mordent que es faci servir el to de la tintura pot variar.

Aparici dels colorants sinttics.

A  partir de finals del segle XVII la tintoreria va comenar a estudiar-se cientficament. Es van descobrir nous colorants i, sobretot, es van comenar a allar i analitzar els principis colorants continguts en les matries que es feien servir per tintar. A poc a poc es va passar a l'intent de sintetitzar aquestes matries, fins que l'any 1853, William Henry Perkin, que  estudiava la manera de sintetitzar la quinina, va obtindre el primer colorant sinttic digne d'aquest nom: la malvena, que s un colorant de color malva. L'any segent ja en va muntar una fbrica.

A partir d'aquest moment, la possibilitat d'obtindre els colorants de manera sinttica va fer evolucionar el sector d'una manera extraordinria, i en va millorar molt les prestacions dels colorants i la facilitat d'aplicaci. Actualment tots els colorants que es fan servir a la indstria txtil sn sinttics.

Com a indicaci cal tindre en compte que les indstries qumiques ms poderoses actualment (Bayer, BASF, Ciba, Sandoz, Hoechst, etc.) van comenar fabricant colorants.

Temps actuals.

La  recerca d'una millora de les diverses caracterstiques i una adequaci a les necessitats dels tintorers, unit a una tecnologia de tintura relativament limitada, va portar a l'existncia de famlies de colorants enormes.

Amb el pas del temps, el canvi en les exigncies del mercat, juntament amb l'aparici de fibres sinttiques o artificials que fan la competncia a la llana o l'han substituda en segons quines utilitzacions, i la millora en les tecnologies d'aplicaci, aix com les diverses crisis econmiques del segle XX, han fet racionalitzar l'oferta de colorants per a llana fins arribar a la situaci actual.

Actualment, i de cara al futur, l'evoluci es pot concretar en els punts segents:

La maquinria permet el control i la programaci automtica dels processos. Per tant, es  pot controlar molt b el comportament de les tintures.

Assortiment de colorants redut amb productes de molt bones caracterstiques.

Processos curts.



Tipus de colorants per a llana.

Per acolorir una determinada matria txtil es poden fer servir diverses famlies de colorants de diferents caracterstiques.

Aix s aix perqu, quan es tenyeix una matria txtil, els parmetres que defineixen la tintura sn, d'una banda, el color que  volem que tingui la matria i, de l'altra, l's al qual va destinada. Aix defineix les necessitats tcniques de la tintura i, per tant, les caracterstiques dels colorants que es fan servir.

Partint de la idea que no existeix el colorant "perfecte", ens trobem que  hi ha uns colorants que cobreixen unes necessitats i que, per tant, sn adequats per a uns usos, i d'altres que en cobreixen de diferents. s per aix que hi ha diversos tipus de colorants.

Es pot dir que en fer una tintura aspirem, d'una banda, que tot el conjunt de matria que processem quedi del mateix color i, de l'altra, que aquesta coloraci duri sobre la matria, sense canvis substancials, un temps que es pugui considerar raonable, en funci de l's que  se li dna a l'article. En altres paraules, hem de fer la tintura amb un grau determinat d'igualaci i amb un conjunt de solideses, i tamb, ara i abans, a un determinat preu.

Les caracterstiques esmentades sn funci intrnseca de l'estructura qumica del colorant i, habitualment, una estructura molt bona per a un parmetre s dolenta per a un altre.

L'acompliment de les diferents especificacions ha fet que al llarg del temps hagin anat apareixent diferents famlies de colorants per a les diferents fibres.

En el cas concret de la llana, els colorants que es poden fer servir i que alguna vegada s'han fet servir per tenyir-la sn:

Directes: tenyeixen la llana amb caracterstiques de solidesa prou dolentes. S'havien fet servir a Catalunya fins als anys seixanta del segle XX per tenyir la mitja llana. Actualment no es fan servir per a la llana ni les seues barreges.

-Bsics: sn colorants molt brillants per molt poc slids. S'havien fet servir per obtindre tons brillants. Avui dia es fan servir per a la seda i, fonamentalment, per a les fibres acrliques.

cids: s el grup fonamental per tenyir la llana. Cobreixen tot l'espectre, des de molt brillants, i bons igualadors, fins a molt slids als tractaments humits, per de to brut. Es fixen sobre la llana per mitj d'un enlla sal.

Cromatables: es tenyeixen com a colorants cids i se'ls sotmet a un tractament amb sals de crom que els fixa a la llana i els fa agafar les caracterstiques i el color definitius. Sn els que donen ms bones caracterstiques de solidesa als tractaments humits. Actualment s'estan deixant d'emprar per  raons ecolgiques, encara que si les prestacions que es requereixen ho demanen, es poden utilitzar sense problemes, sempre que es faci servir el procs adequat.



Premetallizats: amb la idea d'obtindre unes prestacions com les dels colorants al crom, per amb un procs ms curt i ms fcil, es van crear colorants amb el metall prviament posat a la molcula. L'any 1919 varen aparixer els tipus 1:1 i el 1951 els tipus 1:2.

Sn de molt bones prestacions. No sn gaire brillants i la seua influncia en el medi ambient s poc agressiva.

Reactius: els primers van aparixer el 1952. Es fixen a la llana per enlla covalent. Per tant, sn els ms slids. Ara b, degut a les seues caracterstiques d'aplicaci es fan servir prcticament noms per a llana que no s'encongeix. ;

Processos productius. Maquinria.

Com en tots els sistemes productius en la tintura tamb hi ha un abans i un desprs de l'aparici de les mquines.

Abans era un procs absolutament artesanal en el qual s'introdua la matria en un recipient, ms o menys gros, i es feia moure perqu el colorant es reparts uniformement mitjanant uns bastons o estris similars i en acabat es treia per eixugar-la.

L'aparici de maquinria va fer que els sistemes de treball variessin substancialment.

Per comentar els sistemes de treball s millor fer-ho en funci del tipus de presentaci de la matria.

La llana es tenyeix en tots els seus estadis de fabricaci: en floca, en pentinat, en fil i en teixit.

La ra s ben senzilla: si tenim un teixit de llana i el sotmetem a un procs de tintura, evidentment tot el teixit quedar tenyit del mateix color, i si tenim fils de diferents colors en el teixit pot sser que el color marxi durant la tintura o que vari. Per tant, la tintura del teixit acabat ens serveix, en principi, per a obtindre colors llisos. Si volem, doncs, obtindre dibuixos en el teixit -quadres, ratlles, figures...- hem de teixir amb els fils ja tenyits, que els podrem aconseguir tenyint els fils, o b fent la tintura en estadis anteriors de presentaci de la matria, en floca o en metxa de pentinat. Es fa d'una manera o d'una altra en funci de la mida de la partida: per a partides petites es tinta el fil. Si les partides sn ms llargues, el cost d'operaci justifica tenyir en floca o cinta i desprs filar en color.

Tintura en floca. Evoluci.

Fins a l'aparici de les mquines de tintura d'empaquetats, a principis del segle XX, i fins prou desprs, el procs de la tintura de la floca es feia en enormes perols o en barques, que eren de fusta, de rajola o de coure. El recipient estava muntat de tal manera que tenia una fogaina a sota on es podia fer foc per escalfar el bany de tintura. Posteriorment aquesta fogaina se substitu per l'escalfament per vapor.

El sistema de treball era molt simple: s'omplia el perol d'aigua. S'hi afegien els productes qumics i el colorant per preparar el bany de tintura. S'escalfava i s'hi introdua la matria, que s'anava movent per mitj de bastons per tal d'aconseguir un adequat repartiment del colorant. Quan havia passat el temps necessari, es treia la mostra. Si estava b, s'agafava la floca del perol, s'escorria i seguidament s'estenia per assecar-la.

El bany de tintura no es buidava, sin que habitualment s'aprofitava per a tintures posteriors fins que era massa fosc, moment en el qual es buidava el perol.

En les barques el sistema era el mateix, per els banys es buidaven cada vegada.

La manipulaci de la matria era totalment manual i, per tant, molt feixuga.

Per transportar la matria seca es feien servir les bales directament, o b coves. La floca, una vegada tintada i molla, es transportava en carretons.

A principis del segle XX, varen aparixer les mquines de tintura d'empaquetats, que consisteixen en un recipient en qu s'introdueix la matria formant un paquet a travs del qual es fa passar el bany de tintura impulsat per una bomba. En aquest tipus de mquina la floca es carrega en un portamatries en forma de cistella. Les mquines poden ser obertes o tancades.

Aquesta s la forma actual de les mquines de tintar floca.

La manipulaci de la matria esdev molt ms lleugera, ja que  el transport i la crrega es fa per sistemes pneumtics i amb ternals.

La matria es carrega al portamatries.

Aquest s'introdueix a la mquina de tenyir. Es fa la tintura.

Seguidament s'extreu l'aigua que sobra, per aspiraci o b per centrifugaci. S'asseca en assecadors adequats.

Actualment les mquines de tintura de floca responen al mateix principi de funcionament, per estan molt automatitzades, fet que permet tindre un control molt acurat del procs.

Tintura de fil.



Tintura en madeixa.

El mtode artesanal es fa en barques.

Les madeixes es dipositen ordenadament en uns bastons i seguidament s'introdueixen en el bany de tintura. Durant el procs es van movent manualment, per fer que tota la madeixa entri en contacte amb el bany de tintura. Una vegada acabat, es deixen escrrer i es retiren dels bastons, formant paquets. Desprs se'ls treu l'aigua i s'assequen estenent-les penjades en uns altres bastons. Una vegada sec, el fil s'empaqueta per servir al client.

Cap a finals del segle XIX, alguns inventors van  provar d'installar en les barques bastons o devanadores que movien sols les madeixes. Avui dia encara hi ha un model de mquina, per a treballs especials, que funciona aix.

De tota manera, les barques varen ser substitudes per aparells de compartiments que consisteixen en un recipient on es carreguen les madeixes ordenades en bastons, formant un paquet a travs del qual es fa circular el bany de tintura mogut per una bomba. Posteriorment, van aparixer les mquines tipus armari, que responen al mateix principi de funcionament per amb una construcci diferent.

Els processos posteriors, hidroextracci i assecatge, evidentment estan mecanitzats.

La manipulaci de la matria, crregues, descrregues, etc., era, fins a principis dels anys vuitanta del segle XX, prcticament manual i, per tant, la quantitat de m d'obra necessria en una installaci dedicada a la tintura de madeixes era molt elevada. Aix juntament amb el fet que les crregues efectives de les mquines, per les caracterstiques del sistema, sn baixes, fa que sigui un sistema de tintura molt car, que actualment est especialitzat en el tractament de fils amb molt volum i delicats.

A partir de principis dels anys vuitanta del segle XX van comenar a aparixer sistemes robtics prou fiables i assequibles, de tal manera que avui dia l'nica operaci de tot el procs que cal fer a m, per raons bvies de qualitat, s la distribuci de les madeixes en els bastons. Tota la resta de manipulacions del procs fins a arribar a tindre el fil cenyit i sec dintre d'una bossa de plstic pot estar robotitzat.

Tintura en bobina.



Actualment, la tintura del fil es fa majoritriament en bobina. Les bobines poden tindre diferents formes: cniques, cilndriques, botella, cops, etc., en funci del fil que es tracta.

La tintura es fa en autoclaus, amb els principis de funcionament ja esmentats. De fet, aquesta tecnologia s relativament nova, ja que els aparells de tintura per a empaquetats, tot i que van aparixer a principis del segle XX, per diverses raons no van ser plenament fiables fins als anys quaranta del segle XX.

Les bobines es carreguen en el portamatries, que consisteix en un plat d'on surten una srie d'espases foradades en les quals s'insereixen les bobines i que permeten que el bany de tintura circuli a travs d'elles.

Una volta acabada la tintura, s'escorre la matria, sigui per succi, sigui per centrifugaci, i s'asseca en assecadors adequats, d'aire forat o de radiofreqncia.

La manipulaci de la matria, transport, crrega-descrrega dels portamatries, etc., era tamb manual fins als anys setanta del segle XX, quan comencen a aparixer diversos mecanismes que robotitzen les diferents operacions.

Tintura de pentinat.

Per a tenyir el pentinat es fan servir el mateix tipus d'autoclaus que per a la tintura de fil. La cinta de pentinat es plega en forma de bobina i es carrega en portamatries molt similars als del fil, per adequats a la mida de les  bobines obtingudes.

Tamb hi ha sistemes a la contnua en els quals la cinta passa a travs d'una srie de cubetes i fulards que  fan  penetrar el colorant.

Tintura de teixit.

Els teixits es tenyien tamb en els perols o barques i es manipulaven amb pals. Ben aviat alg va introduir un sistema consistent en una devanadora moguda per un operari amb una maneta per bellugar el teixit dins del bany. Aix s un torniquet. Amb l'aparici del vapor, aquest es va fer servir per escalfar els banys i per moure els torniquets. Les barques de torniquet eren de pedra, rajola o fusta.

En les barques de torniquet la matria es mou i el bany es mant esttic.

Aquesta tecnologia s encara plenament vigent i va ser l'nica fins ben entrat el segle XX.

A mitjans del segle XX van aparixer autoclaus per a tintura de teixits. El portamatries consisteix en un plegador metllic foradat en el qual es plega el teixit.

L'any 1967 va aparixer una mquina amb una nova tecnologia: el "Jet", que  fa moure la matria mitjanant el rpid moviment del bany a travs d'una tovera.

Les mquines que es fan servir per tenyir la llana, ateses les caracterstiques delicades de la matria, no sn exactament "Jets", sin que apliquen la tecnologia Overflow en la qual el teixit es belluga mercs a una devanadora i s'acompanya amb el moviment, no forat, del bany.

Evoluci de l'art de la tintoreria.

A banda dels colorants i de les mquines, cal no oblidar que el resultat de la tintura depn de la bondat de la recepta i de la barreja de colorants que es posen en el bany.



En els temps dels colorants naturals, en qu no hi havia mquines, aquest aspecte era precisament el que depenia de l'art i de l'experincia del mestre tintorer.

De fet, els diversos gremis de tintorers, i fins i tot alguns estats, fixaven aquest aspecte, el de quins colorants i processos s'havien de fer servir per a cada article, totalment reglamentat per evitar abusos i enganys.

L'aparici dels colorants sinttics i l'evoluci del coneixement dels processos va comenar a transformar l'art de la tintoreria en una tecnologia.

Situaci actual.

D'una banda, els colorants sn perfectament coneguts i la seua fabricaci dna una total regularitat de caracterstiques al llarg del temps.

D'altra banda, la maquinria t sistemes de control informatitzats que permeten la repetici d'un procs de manera idntica les vegades que  es vulgui, i controlen cada vegada ms parmetres dels que poden tindre influncia en el resultat de la tintura.

Finalment, el mestre tintorer t a la seua disposici sistemes de colorimetria instrumental i laboratoris altament tecnificats per poder preveure el resultat d'una tintura prcticament sense error.

Es podria dir que avui dia la tintoreria ja no s, evidentment, un art sin que s una tecnologia perfectament previsible i controlable.

Possible evoluci de l'art de la tintoreria.

Sobre el treball i el funcionament de les installacions industrials, els moviments i les manipulacions de matria seran cada vegada ms automatitzats i robotitzats, aix com el control i l'execuci dels processos a l'interior de les mquines, que s un procs que ja s'est fent actualment. Aix significa que els operaris que treballin en aquestes installacions deixaran de ser manipuladors per passar a controladors. s a dir, no hauran de fer feines manuals. Per tant, hauran de tindre una formaci adequada per a aquesta nova funci.

Quant a l'evoluci previsible dels processos i de la tecnologia de tintura cal tindre en compte que la idea que  guia cada vegada ms l'evoluci tecnolgica s aconseguir installacions fabrils que tinguin una influncia mnima en el seu entorn. Aix es pot aconseguir pel que fa directament a la tintura desenvolupant tecnologies que consumeixin menys aigua per quilo de matria tractada. A ms a ms, procurant reutilitzar la mxima quantitat d'aigua que hem fet servir i finalment depurant la que s'hagi de llenar.

Anant ms lluny, es pot dir que l'ideal seria que els diferents components del procs funcionessin en circuit tancat. Actualment hi ha prototipus de mquines i tecnologies orientades cap a aquesta fita.

Referncies.



Bibliografia.

 Berger, Dorit: Frben mit Naturfarben. Frbepflanzen, Rezepte, Anwendungsmglichkeiten. Stuttgart, 1998.
 Buchanan, Rita: A weaver's garden: growing plants for natural dyes and fibers. Loveland (Colorado), 1987.
 Herbigs groes Buch der Handarbeiten. Herbig, Munic, 1983.
 Farbe, Frber, Farbensymbolik, a: Lexikon des Mittelalters. Bd. IV. Munic i  Zuric, 1989, planes 286 289.
 Nencki, Lydie: Die Kunst des Frbens mit natrlichen Stoffen. Geschichte   Methoden   Rezepte. Berna i  Stuttgart, 1984. (Edici original: La science des teintures animales et vgtales, 1981).
 Poerner, Carl Wilhelm: Anleitung zur Frbekunst, vorzglich Tuch und andre aus Wolle gewebte Zeuge zu frben. Weidmann und Reich, Leipzig, 1785 (Digitalisat).
 Schweppe, H.: Handbuch der Naturfarbstoffe. Vorkommen, Verwendung, Nachweis. ecomed-Verlag, Landsberg/Lech, 1993.
 Ploss, Ernst: Ein Buch von alten Farben. Munic, 1967.
 Grunfelder, H.: Die Frberei in Deutschland vor 1300. Friburg, 1922.

Enllaos externs.

 Consells per tenyir. ;
 Web sobre tintura i colorants. ;
 Preparaci, blanqueig, tintura i estampaci de matries txtils. ;
 Glossari de mots relacionats amb la tintura. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202219" title="Gai Licini Imbrex" nonfiltered="4145" processed="4134" dbindex="84156">
Gai Licini Imbrex (Caius Licinius Imbrex) fou un poeta rom esmentat per Gneu Gelli i Pescenni Fest (Festus, s. vv. Imbrex, Obstitum; Gell. 13.22, 15.24-Z2.) que anomenen expressament una de les seves obres, titulada " Neaera" . Vulcaci Sedigutus el situa en el quart lloc en la llista de poetes cmics llatins. Vossi considerava que podia ser la mateixa persona que Licini Tgula (perqu imbrex s una especia de tgula), per aquest s esmentat per Tit Livi com a Publi en lloc de Gai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202221" title="Imperis" nonfiltered="4146" processed="4135" dbindex="84157">
Imperis (Imperiosus) fou un renom de tres membres de la gens Mnlia:

Luci Manli Capitol Imperis, dictador el 363 aC.
Gneu Manli Capitol Imperis, cnsol el 359 aC i 357 aC.
Tit Manli Imperis Torquat , dictador el 353 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202222" title="Inaros" nonfiltered="4147" processed="4136" dbindex="84158">
Inaros () fill de Psammtic, fou rei o cap dels grups libis a l'oest d'Egipte.

Va iniciar la lluita contra els perses a l'oest i al cap d'un temps havia aconseguit aixecar a tot Egipte en revolta (vers 461 aC). El 460 aC va cridar als atenencs que amb 200 galeres van sortir de Xipre i van desembarcar a Memfis, van derrotar els perses en una gran batalla a Papremis (esmentada per Ctsies de Cnidos i Diodor de Siclia) en la que els perses van tenir moltes baixes i va morir el prncep Aquemenes germ del rei Artaxerxes I de Prsia (suposadament a mans del mateix Inaros), i van ocupar dos teros de la ciutat assetjant als perses a la resta.

Un nou exercit persa dirigit per Megabizos, va atacar a atenencs i libis i els va derrotar i Inaros fou agafat per una traci i crucificat (455 aC). Segons Ctsies desprs de la derrota Inaros es va retirar a la ciutat de Byblus, on libis i grecs van capitular sota promesa de salvar la vida i Inaros fou portat a la cort persa; fou all que sota pressi d'Amitis, la mare del rei i del prncep Aquemenes, al cap d'uns temps Artaxerxes va trencar la seva paraula i va fer matar a Inaros. Ctsies atribueix la revolta posterior de Megabizos a la indignaci que li va provocar aquest fet i el trencament de la seva paraula, confirmada pel rei. 

El va succeir el seu fill Tannires (Thannyras).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202223" title="Bandera de Burundi" nonfiltered="4148" processed="4137" dbindex="84159">

La bandera de Burundi est formada per un sautor blanc, que simbolitza la pau, i parteix l'espai en dos triangles verds, que representen l'esperana, i dos triangles vermells, que simbolitzen la lluita per la independncia. Al centre del sautor hi ha un disc blanc amb tres estrelles vermelles de sis puntes que simbolitzen les tres tnies del pas: els hutus, els twas i els tutsis. Aquestes tres estrelles simbolitzen tamb els tres elements del lema nacional: la unitat, el treball i el progrs. Va ser instaurada el 1967.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202225" title="Induciomarus" nonfiltered="4149" processed="4138" dbindex="84160">



Onomstica:

Induciomarus o Indutiomarus, cap dels gals allbroges;

Induciomarus o Indutiomarus, cap dels trevirs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202227" title="Induciomarus (allbroge)" nonfiltered="4150" processed="4139" dbindex="84161">
Induciomarus o Indutiomarus fou un cap gal dels allbroges, que fou un dels principals testimonis de crrec contra Marc Fonteu quan fou acusat el 69 aC de mala administraci durant el seu govern de la provncia de la Gllia Narbonense. Fonteu fou defensat per Cicer  (Cic. Font. 8, 12-Z1, 17-Z1.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202228" title="Induciomarus (trvir)" nonfiltered="4151" processed="4140" dbindex="84162">
Induciomarus o Indutiomarus fou un cap dels trevirs i dirigint del sector nacionalista. 

Quan Juli Csar va entrar al territori dels trvirs el 54 aC abans de la invasi de Britnia, la gent va deposar les armes i no va seguir en el desig de guerra a Induciomarus, que es va haver de sotmetre. Csar de moment va acceptar la submissi per va instar als caps tribals a donar suport a Cingetorix, gendre i rival d' Induciomarus i cap del partit rom.

Induciomarus va esperar la seva oportunitat i aquesta va arribar al hivern quan, per manca de gra, Juli Csar va haver de separar les seves tropes i estacionar-les en diferents llocs. El cap dels trvirs, amb el suport d'Ambiorix i Cativolcus, caps dels eburons, va atacar als romans que romanien al seu territori i desprs es va dirigir contra Labi que havia acampat a territoris dels rems (remi) a la frontera amb els trvirs, per al conixer la victria de Csar sobre els nervis, es va retirar al seu propi territori on va aixecar ms tropes i va marxar altra cop contra Labi al que va rodejar al seu camp; una sortida sobtada de Labi el va sorprendre i les seves forces foren posades en fuita i ell mateix va morir en la fugida, al creuar un riu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202229" title="Inferi" nonfiltered="4152" processed="4141" dbindex="84163">
Inferi fou el nom dels dus de l'inframn enfront dels deus celestials (Superi) o dels deus de l'Olimp a l'poca clssica. En grec Inferi era anomenat  i els deus celestials . El nom era usat sovint per designar els morts en contraposici als vius de la terra. 

Inferi eren tamb tots els habitants del inframn o mon inferior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202231" title="Ramon Xirau i Subias" nonfiltered="4153" processed="4142" dbindex="84164">
Ramon Xirau i Subias (Barcelona, 1924) s un filsof i poeta catal, fill de Joaquim Xirau i Palau i nebot d'Antoni Xirau i Palau. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic amb la seva famlia. Es gradu en filosofia a la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM) el 1947, en la que del 1950 al 1970 dirig el Departament de Filosofia. 

Molt lligat al mn de la filosofia i la cultura mexicanes, ha fundat i dirigit la revista Dilogos (1964-1985), ha estat sotsdirector del Centro Mexicano de Editores i membre del Colegio Nacional des de 1973, on collabor a la prestigiosa revista Vuelta, que fou dirigida per Octavio Paz, gran amic seu.  

El seu pensament filosfic s influt per l'existencialisme i el personalisme. Alhora s un gran coneixedor de la literatura espanyola i hispanoamericana, ha fet crtica literria sobre sor Juana Ins de la Cruz i el seu amic Octavio Paz. La seva poesia rep influncies d'autors com Joan Maragall, Pau luard, Agust Bartra i Friedrich Hlderlin, i del simbolisme. El 1984 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autnoma de Barcelona, el 1991 ingress a l'Institut d'Estudis Catalans i el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Filosofia .
 Duracin y existencia (1946);
 Palabra y silencio (1948);
 El sentido de la presencia (1953);
 El pndulo y la espiral (1959);
 Introduccin a la historia de la filosofa (1964);
 The Nature of Man (1968) amb Erich Fromm;
 Epgrafes y comentarios (1985);
 Tiempo vivido (1985) ;
 Poesia .
  Deu poemes (1951);
  L'espill soterrat (1955);
  Les platges (1974);
  Graons (1979);
  Dit i descrit (1983);
  Ocells (1986);
  Natures vives (1991);
  Poesia completa (1996);
  Indrets del temps (1999);

 Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Ramon Xirau, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Biografia, entre d'altres, de Ramon Xirau;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202232" title="Ingenu" nonfiltered="4154" processed="4143" dbindex="84165">

Ingenu (Ingenuus) fou un dels trenta tirans esmentat per Trebelli Polli.

Era governador de Pannnia en temps de Valeri I li fou encarregada l'educaci militar del Csar Corneli Licini Valeri, fill de l'emperador Galli, fins que el noi va morir el 258. 

Quan Valeri va fer la seva campanya contra els perses, i va decidir revoltar-se contra Galli i es va proclamar emperador. Galli va reunir les seves forces i va anar a Illria i va derrotar a Ingenu a Mursa o Mursia i Ingenu va morir a la batalla.

Polli situa aquestos fets al 258, en el consolat de Fusc (o Tusc) i Bas, i Vctor diu que es va produir al tenir noticies de la captura de Valeri pels perses vers el 260.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202233" title="Ingimer" nonfiltered="4155" processed="4144" dbindex="84166">
Ingimer (Inguiomerus) fou germ de Sigimer i oncle d'Armini el rei dels queruscs, Inicialment aliat rom desprs va donar suport al seu nebot Armini.

La dona d'Armini fou feta presonera pels romans i fou guardada per servir al triomf de Germnic a Roma. El general rom va avanar i Armini va retrocedir per no va presentar batalla oberta i quan ho va fer estava en millors condicions i va rebutjar a Germnic cap al Rin. Armini tamb va derrotar a una divisi romana sota el comandament de Cecina (Caecina). L'endem al mati Armini va ordenar no atacar, per Ingimer es va avanar i va iniciar l'atac i fou derrotat i els romans es van poder retirar al darrera del riu.

L'any 16 els romans es van presentar a la zona del Weser. Armini es va disposar a la batalla i la va lliurar amb eficcia per la disciplina i la direcci de Germnic es van imposar i Armini va ser derrotat a la plana del Isiditavisus,  i va quedar rodejat; Armini i Ingimer es van poder escapar per molt poc.

Aquest mateix any va esclatar la lluita entre els queruscs i les tribus dels sueus dirigits per Marobod (Marobodus, Marbod). Ingimer, es va passar al bndol enemic, per Armini va derrotar els smnons i longobards.

Ingimer ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202235" title="Innocenci" nonfiltered="4156" processed="4145" dbindex="84167">


Onomstica:

Nom de nou papes de Roma:
Innocenci I ;
Innocenci II;
Innocenci III ;
Innocenci IV;
Innocenci V ;
Innocenci VI ;
Innocenci VII ;
Innocenci VIII ;
Innocenci IX ;
Altres personatges:
Innocenci, jurista rom;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202237" title="Jlia (filla de Juli Csar)" nonfiltered="4157" processed="4146" dbindex="84168">
Jlia Cesria o Julia Caesaris (en llat: IVLIA CAESARIS) va ser la filla del dictador rom Juli Csar i la seva esposa Cornlia Cinna, i l'nica descendncia del matrimoni. Va ser esposa de Pompeu el Gran i tingu fama de ser bella i virtuosa.

Biografia.

Jlia va nixer entre el 82 i el 83 aC. Quan ella tenia catorze anys la seva mare va morir de part i va passar a ser educada per la seva via paterna Aurlia Cotta. El seu pare l'havia proms amb Quint Servili Cepi, per el 59 aC Juli Csar trenc el comproms per casar-la amb Pompeu el Gran amb qui buscava una aliana poltica slida. El casament va consolidar el lligam entre Csar i Pompeu, i va ser interpretat com una amenaa per l'oligarquia romana, especialment per Cicer i Cat el Jove.

Tot i que el matrimoni es va pactar en funci d'interessos poltics, es diu que Pompeu va quedar enamorat de veritat amb la seva jove esposa (tenia vint-i-tres anys menys que ell). Els encants de Jlia eren remarcables, i segons els rumors el fams militar va comenar a perdre inters per la poltica per dedicar ms temps a la seva esposa. De fet, Pompeu havia estat nomenat governador de la Hispnia Ulterior, per va demanar perms per quedar-se a Roma amb l'excusa de supervisar l'abastiment de gra.

El 55 aC en l'elecci d'edils, Pompeu fou rodejat per la massa del poble que fou dispersada en sang; Jlia va veure a un esclau que portava a casa seva la toga de Pompeu, tacada de sang i de la impressi al pensar que era mort es va posar malalta quan estava embarassada. Jlia mor de part el 54 aC, als vint-i-vuit anys. L'infant (un fill segons Velleu Patrcul i Suetoni  o una filla, segons Plutarc i Pomponi) tan sols sobrevisqu uns dies. La mort va acabar amb el vincle que unia Csar i Pompeu, i va accelerar el deteriorament de les relacions entre tots dos que desembocaria en la guerra civil romana. 

Fou demanat el seu enterrament al Camp de Mart per el cnsol Luci Domici Aenobarb va negar el perms fins que la voluntat popular (el poble apreciava a Jlia)  es va imposar i desprs de l'enterrament al frum la urna amb les cendres fou portada al Camp de Mart.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202239" title="Innocenci (jurista)" nonfiltered="4158" processed="4147" dbindex="84169">
Innocenci (Innocentius) fou un jurista rom que va viure en temps de Constant I el Gran i els seus fills (segle IV). 

Constanci II va afavorir la jurisprudncia i aix les interpretacions de Innocenci van adquirir una certa fora. Eunapi diu que Innocenci va ser privilegiat pels emperadors. A la collecci Agrimensores, hi ha un tractat titulat  " Ex libro xii. Innocentii de literis et notis juris exponendis" o "Innocentius, V. P. auctor" que semblen ser compilacions dels treballs d'Innocenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202241" title="Intafernes" nonfiltered="4159" processed="4148" dbindex="84170">
Intafernes (Intaphernes, ) fou un dels set conspiradors contra els mags i Smerdis de Prsia.

En l'atac que van fer els conspiradors, Intafernes va perdre un ull. Quan Darios I el Gran va pujar al poder, va establir que els altres sis nobles tindrien accs directe al rei en tots els casos amb noms una excepci.

Intafernes va anar a veure al rei un dia i uns servidors li van impedir el pas i els va matar. Darios va sospitar que Intafernes havia preparat una conspiraci, i el va condemnar a mort juntament amb tots els homes de la seva famlia. Commogut, per, per les lamentacions de la dona d'Intafernes li va concedir la vida d'un membre de la famlia a la seva elecci; la dona va triar el seu propi germ, ja que va dir que com que els seus pares eren morts ja no podria tenir un altre germ i en canvi es podia tornar a casar i tenir ms fills; el rei va perdonar el germ i a ms a ms el fill gran, per va fer matar Intafernes i la resta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202242" title="Invdia" nonfiltered="4160" processed="4149" dbindex="84171">
Invdia (Invidia) fou una  detat romana personificaci de l'enveja. Es descrita com a filla del gegant Palles i d'Estix (Styx)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202243" title="Joan de Brienne" nonfiltered="4161" processed="4150" dbindex="84172">


Joan de Brienne (Joannes) (1170-1237),  fou rei de Jerusalem i regent de l'Imperi Llat de Constantinoble. Era el tercer fill del comte Everard de Brienne i d'Agnes comtessa de Mompelgard.

El 1210 esdevingu rei de Jerusalem al casar-se amb la jove reina Maria de Montferrat. El 1218 va dirigir l'expedici a Egipte on es va distingir i va agafar fama d'heroi i per aquesta ra fou nomenat regent de l'Imperi el 1228, amb 80 anys,  en nom del jove Baldu II i per reforar l'autoritat se li va donar el poder imperial ple com si fos emperador. 

Primer que res va anar a Europa per reunir tropes i el 1231 va tornar a Constantinoble i fou coronat solemnement. Va defensar amb xit l'imperi contra Asen de Bulgria o Joan III Ducas Vatatzs de Nicea. 

Va morir el 1237 deixant diversos fills, per el tron corresponia a Baldu II. Una filla de Joan es va casar amb l'emperador Frederic II.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202245" title="Instituci Bblica Evanglica de Catalunya" nonfiltered="4162" processed="4151" dbindex="84173">
Instituci Bblica Evanglica de Catalunya (Ibecat) s una associaci creada el 1966 a Barcelona amb el nom de Fundaci Bblica Evanglica de Catalunya, i que va adoptar l'actual nom el 1985. Fou fundada per un grup de pastors i laics protestants de l'Esglsia Evanglica, i el seu president s ngel Corts. La seva finalitat s  contribuir a la normalitzaci del catal i traduir-ne la Bblia. 

Des de la seva fundaci ha publicat: Sant Marc (1970), Sant Joan (1974) i els Salms (1985) i ha collaborat en la versi del Nou Testament interconfessional de 1979. El 2000 traduren la Bblia evanglica al catal i el 2004 la publicaren a internet. Ha fet diverses edicions de Cants de Glria i edita la revista Presncia Evanglica. Tamb organitza diversos actes, conferncies, audicions musicals, colloquis i cursets. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de la I.B.E.C;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202246" title="BP-5002" nonfiltered="4163" processed="4152" dbindex="84174">
La carretera BP-5002 s una carretera intercomarcal, dependent de la Diputaci de Barcelona, que va de Granollers al Masnou, en sentit sud-est, i del Masnou a Granollers, en sentit nord-oest, i que uneix els municipis de Granollers, Vilanova del Valls, Vallromanes, Alella i el Masnou des de l'interior, a la capital de la comarca del Valls Oriental, fins a la Mar Mediterrnia, en la comarca del Maresme.

Des de la carretera es pot enllaar amb l'autopista AP-7 que va des d'Algesires a la Jonquera, a l'alada de Vilanova del Valls gaireb al lmit de Granollers, i tamb amb l'autopista C-32, que va des del Vendrell a Palafolls, a l'alada d'Alella gaireb al lmit amb el Masnou.

Tamb enllaa a la sortida sud de Granollers amb la carretera C-35 que passa pel Circuit de Catalunya i que enllaa, posteriorment, amb l'autovia C-17 per anar en direcci a Vic o en direcci a Barcelona. A l'alada de Vilanova del Valls s travessada per la BV-5001, anomenada tamb Carretera de la Roca, i que uneix els municipis de Santa Coloma de Gramenet i la Roca del Valls.

Un cop la carretera acaba al municipi del Masnou va a donar a la carretera N-II que uneix els municipis de Madrid i la Jonquera.

Enllaos externs.
Mapa de la Diputaci de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202249" title="Presncia Evanglica" nonfiltered="4164" processed="4153" dbindex="84175">
Presncia Evanglica s una revista vinculada a l'Esglsia Evanglica publicada en catal, fundada a Barcelona per la Fundaci Bblica Evanglica de Catalunya el 1968 i dirigida per ngel Corts. T com a finalitat arribar a tots els mbits dels Pasos Catalans i tracta de temes diversos: exegesi, teologia, histria, crtica literria, informacions d'actualitat, entrevistes i consells sobre llengua i gramtica catalana.

 Enllaos externs .
 Pgina de Presncia Evanglica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202252" title="Joan I Zimisces" nonfiltered="4165" processed="4154" dbindex="84176">

Joan I Zimisces (Joannes I Zimisces, ) fou emperador bizant de Constantinoble del 969 al 976.

Era descendent d'una famlia armnia illustre, i net de Tefil, personalitat del regnat de Rom I Lecap, i nebot valenci de Cucuas, el germ de Tefil. El seu renom li fou donat per la seva  mida que era petita (en armeni Zimisces vol dir "home baixet"). 

Va servir de jove a l'exrcit grec i va destacar pels seus fets heroics al camp de batalla.

Durant la regncia de Teofana, la viuda de Rom I, Nicfor Focas va esdevenir el principal dirigent  de l'imperi i va rebre constantment el suport de Joan, que li va salvar la vida quan l'eunuc Bringas va conspirar contra la seva vida. I pensant que l'amistat de Joan amb Nicfor era interessada, li va escriure i li va oferir la mxima recompensa, fins i tot la corona, si matava a Nicfor, per Joan va ensenyar la carta al seu amic i el va urgir a assolir la corona imperial, cosa que Nicfor va fer el 963, regnant amb el nom de Nicfor II com a collega dels menors (fills de Rom I), Basili II i Constant VIII. 

Nicfor es va casar amb Teofana i va nomenar a Joan com a comandant de l'exrcit noms supeditat al mateix emperador. Com a comandant Joan va obtenir tantes victries i tan decisives que va esdevenir l'dol dels soldats i del poble. Els rabs eren llavors amos de Sria i Cilcia i a la batalla d'Adana del 963 Joan Zimisces els va derrotar amb una gran carnisseria i quan un grup de cinc mil rabs es va fer fort en un tur i va refusar rendir-se, el mateix Zimisces els va atacar i els va aniquilar; aquest tur va rebre en endavant el nom de Turo de la Sang. 

El 964 Joan va conquerir bona part de Cilcia, va creuar les muntanyes Amanos, va entrar a Sria i va assolar la vall de l'Orontes.  Mopsutia (rebatejada Massissa) estava resistint a les forces imperials dirigides per Nicfor II quan va arribar Joan i va assaltar impetuosament la ciutat i la va conquerir. 

Tots aquestos serveis no foren agrats; les intrigues del germ de l'emperador, Lle Focas, el van privar del seu comandament a l'exrcit i fou enviat a l'exili.

No obstant Teofano havia esdevingut secretament la seva amant, i va aconseguir que fos enviat a Calcednia, on va poder mantenir els seus contactes sexuals, i l'emperadriu el va arribar a rebre disfressada als mateixos apartaments del seu marit. Van preparar junts un pla per matar a Nicfor i proclamar a Joan com emperador i a la nit de l'11 al 12 de desembre del 969 Joan va creuar el Bsfor amb un petit grup de fidels i van escalar les muralles de palau amb cistelles lligades a cordes que van estirar alguns dels servidors de l'emperadriu. Joan va anar a la cambra de Nicfor i el va matar. El mat segent Joan Zimisces era proclamat emperador com a collega dels dos fills de Rom I. 

El seu primer acte fou enviar a l'exili al seu enemic Lle Focas, germ de Nicfor; el segon fou obeir al patriarca Polieuctes de Constantinoble, que li exigia desterrar a Teofano; la tercera cosa fou repartir una part de la seva propietat privada entre els pobres i construir un esplndid hospital a la part asitica del Bsfor. 

Seguidament va enviar al seu general Nicolau contra els rabs que estaven assetjant Antioquia, i al general Bardas Escleros contra els rus que havien travessat Bulgria i assetjaven Adrianpolis. Els dos generals van triomfar, per aviat va esclatar la revolta de Bardas Focas, el fill de Lle Focas, que es va proclamar emperador a Cesarea amb el suport del seu pare i el seu germ Nicfor Focas. La revolta fou sufocada i Lle i Nicfor Focas foren fets presoners i condemnat a mort per Joan els va perdonar la via i els va enviar a l'exili; quan ms tard es van revoltar per segona vegada foren cegats i enviats novament a l'exili. Bardas Focas es va haver de rendir a Bardas Escleros i fou obligat a agafar l'hbit monstic i passar la resta de la seva vida a un convent a Quios.

Mentre, el 970, Joan va quedar vidu de la seva dona, Maria Escleros (la germana de Bardas Escleros) i es va casar amb Teodora, la filla de Constant VII (Constant Porfirognit) i germana de Rom II, matrimoni que fou vist amb simpatia pel poble que reverenciava a Porfirognit.

Altre cop els rus van envair Bulgria i Zimisces va sortir contra ells amb la flota, pel Danubi, i els va tallar la retirada pel nord. Parasthlava, la capital del Regne de Bulgria fou conquerida pels rus i el seu rei Bosisa fou agafat  all pels varegs de Sventislav o Sviatoslav (els grecs l'anomenaven Sphendosthlaba) i a les seves muralles Zimisces els va derrotar i aniquilar; el cap vareg va haver de fer la pau i retirar-se a Rssia i Bosisa fou restablert a tron blgar per Joan.

Poc desprs Teofana, no l'emperadriu sin una filla de Rom II, es va casar amb l'emperador Ot II.

Una nova guerra amb els rabs va portar a Zimisces a Sria. Una vegada mes el geni militar de l'emperador va portar a noves victries i va arribar fins a Palestina fins que els rabs van demanar la pau. 

Quan tornava va veure nombroses hisendes i villes a Cilcia que fou informat que pertanyien a Basili, un dels seus eunucs principals; l'emperador va pensar que era excessiu i va sospitar de l'honradesa de l'eunuc; Basili en fou informat per va dissimular. Uns dies desprs l'emperador es va posar malalt i just va poder arribar a la capital i va morir el 10 de gener del 976 als 51 anys. Si Basili va tenir alguna cosa a veure a la seva mort entra al terreny de l'especulaci.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202254" title="Primera Divisi Catalana de futbol" nonfiltered="4166" processed="4155" dbindex="84177">
La Primera Catalana s un torneig organitzat per la Federaci Catalana de Futbol (FCF). s la cinquena categoria, per sota de la Primera, la Segona A, la Segona B i la Tercera, i est per sobre de la Preferent Territorial.

 Sistema de Competici .
La Primera Catalana, a l igual que les altres categories, s un torneig que se celebra cada any. Est formada per un sol grup de 20 equips.

 Ascens .
Els tres primers equips de Primera Catalana pugen automticament a la Tercera Divisi. Ara b, els equips situats per sota del tercer tenen possibilitats de pujar a Tercera Divisi en funci de les places lliures que hi hagi al grup catal de Tercera Divisi. Aix succeeix quan el nombre d'equips catalans que pugen a Segona B s superior al nombre d'equips catalans que baixen a Tercera. La diferncia entre ascensos i descensos determina el nombre de places addicionals d'ascens. La temporada 2001-02 van pujar tres equips catalans a Segona B i no va baixar cap a Tercera, cosa que va provocar que fins a un total de sis equips de Primera Catalana aconseguissin l'ascens a Tercera.

 Descens .
En principi, els equips classificats en les 18a, 19a i 20a posicions de Primera Catalana baixen a Preferent Territorial. Si el nombre d'ascensos catalans a Segona B s inferior al nombre de descensos catalans a Tercera, poden baixar ms equips. El 18 classificat se salva si pugen a Segona B dos equips catalans ms dels que baixen a Tercera. El 19 classificat se salva en el cas que pugin quatre catalans a Segona B i no en baixi cap a Tercera.

 Taula resum, ascensos i descensos .



 Equips participants, temporada 2007-08 .




 Histria .
La Primera Catalana va ser creada la temporada 1991-92, amb l'objectiu d'establir una categoria pont entre la competivitat de la Tercera i l'amateurisme de la Regional Preferent. A la primera temporada hi van formar part els segents 18 equips: els tres darrers classificats de la temporada anterior del grup 5 de Tercera i els equips situats entre el tercer i el nov de cadascun dels dos grups de la Preferent Territorial. La segent temporada (1992-93), la categoria es va ampliar a 20 equips, xifra que s'ha mantingut fins avui.

 Temporada 2006-07 .
																												
 Temporada 2005-06 .																	
																	

 Temporada 2004-05 .																	


 Temporada 2003-04 .																	

 Temporada 2002-03 .																	
																	
 Temporada 2001-02 .																	
																	
 Temporada 2000-01 .																	
																	
 Temporada 1999-2000 .																	


 Temporada 1998-99 .																	


 Temporada 1997-98 .																	
																	
 Temporada 1996-97 .																	
																	
 Temporada 1995-96 .																	

La UDA Gramenet Milan B s l'antic Milan CD, ja que a l'estiu del 1995 es va produir la fusi entre UDA Gramenet, Milan CD i UD Obreros.

A partir d'aquesta temporada les victries es comptabilitzen amb 3 punts.

 Temporada 1994-95 .																	
																	
 Temporada 1993-94 .																	


 Temporada 1992-93 .																	

El Sabadell FC no puja a Tercera divisi per ser filial del CE Sabadell FC, equip de 2A que baixa esportivament a 2B, i per motius econmics a 3.

 Temporada 1991-92 .																	
																	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202255" title="La Cuadra de Sevilla" nonfiltered="4167" processed="4156" dbindex="84178">
La Cuadra de Sevilla s un grup de teatre espanyol fundat el 1971 pel seu actual director, Salvador Tvora, i enquadrat dins del moviment del teatre independent. En les seves obres intenta combatre la manipulaci folklrica de la imatge ms tpica d'Andalusia recorrent a l'mfasi sobre el dolor i la violncia silenciada. La presncia de mquines ha estat una constant en l'escenografia dels espectacles d'aquest grup, juntament amb la msica i el cant flamenc. 

Han representat obres per a l'Exposici Universal de Sevilla de 1992, i el seu muntatge Identidades, poema plstic i musical sobre la solidaritat entre cultures patrocinat per la Junta d'Andalusia li va valdre la Creu de Sant Jordi el 1997, malgrat la polmica per la representaci de Carmen el 1996 al Castell de Peralada perqu en la trama introdua la mort d'un toro i xoc amb la legislaci antitaurina de Catalunya.

 Representacions .
 Quejo (1972);
 Los palos (1975);
 Herramientas (1977);
 Andaluca amarga (1979) sobre l'emigraci, estrenada a Brusselles.
 Nanas de espinas (1982) basada en Bodas de Sangre de Federico Garca Lorca.
 Piel de toro (1985);
 Las Bacantes (1987) adaptaci d'Eurpides.
 Alhucema (1988) ;
 Crnica de una muerte anunciada (1990), de Gabriel Garca Mrquez;
 Picasso andaluz o La muerte del Minotauro (1992);
 Identidades (1994);
 Carmen (1996), intent de reescriure l'pera de Prosper Merime i reivindicar un mite andals deformat.
 Don Juan en los Ruedos (2000);
 Imgenes andaluzas para Carmina Burana (2003), amb msica de Carl Orff.

 Enllaos externs .
 Pgina de La Cuadra;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202258" title="Merc Martnez" nonfiltered="4168" processed="4157" dbindex="84179">
Merc Martnez (Sabadell, 22 de setembre de 1976) s una actriu catalana.

Treballs.
Teatre.
Le mani forti;
El mercader;
Parads;
Casa i jard;
Obra vista;
El sarau de l'any;
No sn maneres de matar una dona;
Just la fi del mn;
Amants;
La pera de cuatro cuartos;
Fedra + o - Hiplit;
The Full Monty;
T'estimo, ets perfecte... Ja et canviar;
La corte del Faran;
Televisi.
Porca Misria;
Cmping;
De moda;
Plats bruts;
Psico-express;
Cinema.
Va a ser que nadie es perfecto;
Svign;

Enllaos externs.
Web oficial de Merc Martnez;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202259" title="Pedro Alier de Sanpera" nonfiltered="4169" processed="4158" dbindex="84180">
Pedro Alier de Sanpera s un empresari catal, marqus de Les Franqueses, fill de Pedro Alier Gasull. Ha estat cofundador i impulsor del Museu Mol Paperer de Capellades, i n'ha escrit l'opuscle La industria papelera y la unidad econmica europea (1958). El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202261" title="Joaquim Alqueza i Puchol" nonfiltered="4170" processed="4159" dbindex="84181">
Joaquim Alqueza i Puchol s un sacerdot i msic catal. Ha fet importants contribucions a la creaci i renovaci de les formacions musicals com corals, cobles i bandes, i ha dut a terme una important tasca difusora entre els joves. El 1996 fou pregoner en el Trofeu Vila de Blanes i tamb va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202264" title="Josep Benet Serra i Juli" nonfiltered="4171" processed="4160" dbindex="84182">

Josep Maria Benet Serra i Juli (Matar, 11 de mar del 1811 - Austrlia, 8 de setembre del 1866), religis, fundador de l'orde de les "Oblates del Santssim Redemptor". L'esglsia l'ha distingit amb el ttol de Venerable.

Prengu l'hbit benedict el 1827. Ajud a restaurar els monestirs de Samos, Santo Domingo de Silos i Valvanera. Cre lAsil de Penedides i fund la congregaci de les Oblates del Santssim Redemptor. Mort en olor de santedat, les seves despulles foren traslladades a Ciempozuelos (Madrid) el 1894 per tal de comenar-ne el procs de canonitzaci.

 Cronologia .
 9 de juliol de 1847: Nomenament de bisbe de Victria (Austrlia);
 15 d'agost de 1848: Ordenaci efectiva com a bisbe de Victria;
 7 d'agost de 1849: Nomenament com a bisbe coadjutor de Perth, Austrlia;
 7 d'agost de 1849: Nomenament com a bisbe titular de Daulia (ttol honorfic);
 3 d'octubre de 1851: nomenat Administrador Apostlic de Perth;
 1863: renncia com a bisbe coadjutor i Administrador Apostlic de Perth;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202265" title="Joan VI Cantacuz" nonfiltered="4172" processed="4161" dbindex="84183">

Joan VI Cantacuz ()  (c. 1292   15 de juny de 1383), conegut tamb com Joan V Cantacuz, per el seu nom era Joan ngel Comn Paleleg Cantacuz, fou emperador bizant de facto del 1342 al 1355 i de jure del 1347 als primers dies de gener del 1355.

Era el fill gran de Joan Cantacuz, cap d'aquesta famlia grega, i de Teodora Paleologina, i va nixer al comenament del segle XIV. La seva historia est fortament lligada a la del seu rival Joan V Paleleg (de vegades Joan VI Paleleg i llavor Joan VI passa a ser Joan V Cantacuz).

Es va distingir en el regnar del seu parent Andrnic II Paleleg (1282-1328) que el va nomenar prefecte de la sagrada cambra. Fou molt amic del net de l'emperador, Andrnic Paleleg el Jove i va participar a la revolta d'aquest contra l'avi i fou gracies a la seva decisi que finalment Andrnic el Jove va arribar al tron el 1328 (Andrnic III Paleleg). Com a premi Andrnic el va nomenar magnus domesticus. Va conquerir Etlia i Lesbos i va exercir gran influencia en el govern fins el punt de qu era vist com l'autntic emperador; va exercir una sabia administraci i va reforar les lleis, i va gaudir de la fama de no ser un especulador i un recaptador ferotge. Andrnic III li tenia molt d'afecte i la va proposar de compartir el tron per Cantacuz va refusar per prudncia i modstia. Al seu llit de mort Andrnic el va nomenar regent del seu fill Juan V Paleleg en nom del qual va governar a partir del 1342.

Aviat van sorgir altres aspirants a la regncia: el patriarca de Constantinoble Joan d'Apri i l'almirall Apocaucos. Van convncer a la vdua Anna de Savoia de reclamar la regncia i van comenar a calumniar a Joan trobant fora adherents. Durant una absncia de Joan de la capital, fou acusat de traci i els seus enemics foren els seus jutges, i fou declarat culpable i sentenciat a mort amb confiscaci de bens.

No va quedar ms remei a Joan que la revolta, per va deixar clar que s'aixecava contra els conseller i no contra l'emperador infant (no obstant va agafar el ttol de coemperador el 21 de mar del 1342 i fou coronat solemnement junt amb la seva dona Irene, a Adrianpolis, pel patriarca Lltzer de Jerusalem. Va demanar ajust al rei Esteve Dushan de Srbia i va formalitzar aliana amb Umur Bey prncep d'Aidin. Mentre Joan era a Srbia i la seva dona a Didimtica, Umur Bey va desembarcar a Grcia amb una flota de 380 vaixells i un exercit de 28000 homes i es va establir a Didimtica (Didymoticum) i va avanar en direcci a Srbia per un dur hivern el va obligar a retornar sense haver pogut veure a Cantacuz. 

El 1343 Umur i Cantacuz es van trobar a Clopa, prop de Tessalnica i van organitzar les operacions contra Apocaucos. Grcia i Trcia foren assolades, per Umur Bey fou subornat per Apocaucos i es va retirar. Cantacuz va trobar un nou aliat en Orkhan, sold dels turcs osmanlis (desprs otomans) al que va donar en matrimoni a la seva filla. Durant cinc anys la guerra civil va devastar Grcia i el 1346 Cantacuz ja era el ms poders i va fer una espcie de reconciliaci amb Anna de Savoia, avanant fins a Constantinoble reforat amb un cos de mercenaris llatins. El gener de 1347 va entrar a la capital sense resistncia (les portes foren obertes pel capit itali Facciolati, un quinta columnista) i Apocaucos va morir en els tumults que van seguir.

Cantacuz podia haver esdevingut nic emperador per va reconixer al jove Juan V Paleleg (ara tenia 15 anys) com a co-emperador, per amb la condici de qu no seria declarat major d'edat fins els 25 anys segons la llei grega, i mentre ell seria l'nic emperador. Com a garantia de la futura harmonia, la seva filla Hellena es va casar amb el jove Joan V. El mateix any Cantacuz fou coronat a la capital per Isidor, patriarca de Constantinoble. 

Al cap d'un any una plaga va assolar l'imperi (1348) i va causar gran mortaldat; els genoveses de Pera es van revoltar reclamant ms privilegis (que van obtenir) i Esteve Dushan va fer una incursi a Trcia per fou derrotat i va haver de negociar la pau. Amb els turcs va tenir amistoses relacions durant anys, per sembla que l'amistat amb Orkhan no era sincera doncs al mateix temps negociava amb el papa i li prometia la uni de les esglsies si predicava una creuada contra els turcs, proposta que Climent VI va refusar.

Al cap d'un temps van esclatar diferencies entre els dos Joan. Joan Paleleg escoltava els consells de l'antic partit d'Apocaucos. Cantacuz el va enviar a residir a Tessalnica i va intentar convncer al jove de no fer res per mitja d'Anna de Savoia, per en debades. 

El jove prncep es va emancipar de la vigilncia a la que estava sotms i el 1353 es va revoltar. Cantacuz i Orkhan el van derrotar en una batalla i Paleleg es va refugiar amb els llatins a Tenedos. Cantacuz el va excloure del tron i va proclamar al seu propi fill Mateu I Cantacuz com co-emperador i hereu del tron.

Per el poble afavoria als Paleleg i bandes armades es van organitzar aqu i all per defensar al jove prncep; aquest disposava d'una forces destacades de mercenaris que li havien donat els Gattiluso o Gattiluzzi, una famlia genovesa, a canvi de la ma de la seva germana i la concessi d'algunes terres (desprs van esdevenir prnceps sobirans de Lesbos i altres llocs). Amb aquestes forces va sortir cap a Constantinoble amb vaixells genovesos que van entrar al corn d'or com si anessin a comprar provisions. 

Desembarcat Paleleg molta gent el va seguir i es va proclamar emperador (finals de desembre de 1355). Cantacuz, abandonat per molts dels seus fidels, va abdicar (gener del 1355) i quatre dies desprs es va fer monjo. Va agafar el nom de Josep i va romandre la resta de la seva vida a convents de Constantinoble i del Mont Atos. Va escriure una histria del seu temps titulada  (), en quatre llibre amb els regnats d'Andrnic III i el seu, i una mica ms fins el 1357.

La seva dona Irene es va retirar tamb a un convent.

La data de la seva mort es incerta. Era viu encara el 1375 en qu el papa Gregori XI li va escriure una carta per va morir pocs anys desprs, segurament el 15 de juny de 1383























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202267" title="Jos Mara Mendiluce Pereiro" nonfiltered="4173" processed="4162" dbindex="84184">
Jos Mara Mendiluce Pereiro (Madrid, 1951) s un poltic espanyol. De jove milit en la Lliga Comunista Revolucionria, fou actiu en el moviment estudiantil antifranquista i detingut sovint. El 1980 accept treballar per a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i marx a Angola com responsable del programa d'ajuda als refugiats de Nambia. El 1983 va ser traslladat com cap de missi a Nicaragua, i va romandre a Centreamrica fins el 1991 com a responsable de diferents operacions humanitries a Costa Rica, El Salvador, Guatemala i altres pasos de la regi. 

El 1991, va ser enviat especial als Balcans, on va dirigir la major operaci humanitria de la histria de l'ONU. El seu coratge en la denncia dels crims i la defensa dels drets de la poblaci civil bosniana li van donar renom internacional. Va deixar les Nacions Unides en 1994 i va ser escollit diputat al Parlament Europeu pel PSOE, on fou vicepresident de la Comissi d'Afers exteriors, Seguretat i Defensa del Parlament Europeu. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

A les eleccions municipals de 2003 es present com a candidat de Los Verdes a l'alcaldia de Madrid, alhora que confess pblicament la seva homosexualitat.

 Obres .
 Con rabia y esperanza (1997);
 Tiempo de rebeldes (1998);
 El amor armado (1999);
 Luanda, 1936 (2001);
 Pura vida (2003);
 La sonrisa de Ariadna (2005);

 Enllaos externs .
 Entrevista a El Mundo;
 Entrevista a El Pas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202268" title="Akio Morita" nonfiltered="4174" processed="4163" dbindex="84185">
Akio Morita (    ) (26 de gener de 1921 - 3 d'octubre de 1999), fou un fsic i empresari japons, co-fundador de Sony. Va nixer a Nagoya, en el si d'una famlia que possea una fbrica de sake. Va ser un estudiant brillant, amant de la cultura occidental en general i de la msica clssica en particular. 

Des de nen va tenir fascinaci pels artefactes electrnics i prestava especial atenci al funcionament dels fongrafs. Es gradu a la Universitat Imperial d'Osaka el 1944. Es va allistar en l'exrcit de l'Imperi Japons durant la Segona Guerra Mundial i all va conixer Masaru Ibuka amb qui es va retrobar desprs del final del conflicte unint-se a ell en la nova empresa que intentava organitzar, la mateixa que anys desprs passaria a dir-se Sony. 

Junts van desenvolupar productes tan clebres com lal primera rdio de transistors comercial, els televisors Trinitron, les videograbadores casolanes (Betamax) o el Walkman. En 1986 publica la seva autobiografia titulada Made in Japan. 

Va ser condecorat amb la Medalla Albert, atorgada per la Societat Real d'Arts del Regne Unit, el primer japons en rebre aquest honor. Dos anys ms tard va rebre la rden Nacional de la Legi d'Honor, i en 1991 va ser nomenat membre de la rden del Tresor Sagrat, per l'Emperador de Jap. El 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya. Morita va morir a causa d'una pneumnia als 78 anys.

 Enllaos externs .
  Morita a la revista Time;
  Biografia a la pgina de Sony;
  Biografia a World of Biography;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202270" title="Maurice Garin" nonfiltered="4175" processed="4164" dbindex="84186">

Maurice Garin (Arvier, Itlia, 3 de mar de 1871 - Lens, Frana, 19 de febrer de 1957). Fou un ciclista, conegut per la seva victria la primera edici del Tour de Frana.

 Biografia.
Nascut a Itlia, molt a prop de la frontera amb Frana, Garin de seguida va creuar la frontera per anar a treballar. 

La seva carrera com a ciclista comena al nord de Frana quan amb el seu germ, Csar, comena a gunyar curses regionals. El 1893, guanya una cursa de 24 hores a Lieja i el 1895 la Bol d'Or a Vincennes al sud-est de Pars.

Desprs guanya la Paris-Roubaix de 1897 i 1898. El 1902, guanya la Bordeus-Paris i el 1903 la primera edici del Tour. Garin, tamb guanyaria l'edici de 1904 per fou desqualificat per raons que no quederen aclarides. Garin va defensar la seva innocncia durant tota la seva vida, per la prdua de les allegacions durant la invasi de Frana per part dels nazis impossibilit qualsevol aclariment del cas. 

Garin, es retiraria del ciclisme professional i s'installaria a Lens, on treballa en un taller fins a la seva mort. La seva tomba es pot visitar al cementiri est del suburbi de Sallaumines, prop de Lens.  La ciutat de Lens li retr homenatge batejant el seu veldrom del nom de Maurice Garin. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial crea l'equip ciclista Garin, amb els colors vermell i blanc.

 Palmars.
 1893;
 1r a la Dinant-Namur-Dinant ;
 1r als 800 km de Prs;
 1894;
 1r al Premi d'Avesnes-sur-Helpe ;
 1895;
 1r a la Guingamp-Morlaix-Guingamp ;
 1r a la Pars-Saint-Malo ;
 1896;
 1r a la Pars-Le Mans ;
 1r a la Pars-Mons ;
 1r la Lieja-Thuin ;
 1897;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a la Pars-Royan ;
 1r a la Pars-Cabourg;
 1r a la Tourcoing-Bthune-Tourcoing ;
 1898;
 1r a la Pars-Roubaix ;
 1r a la Tourcoing-Bthune-Tourcoing ;
 1r a la Valenciennes-Nouvion-Valenciennes ;
 1r a la Douai-Doullens-Douai ;
 1r als 50 km d'Ostende (pista) ;

 1901;
 1r a la Pars-Brest-Pars ;
 1902;
 1r a la Bordeus-Pars ;
 1903;
 1r al Tour de Frana i vencedor de 3 etapes ;








Enllaos externs.
Palmars a www.memoire-du-cyclisme.net ;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;
La mort du petit ramoneur  a Journal l'Alsace, 20 de febrer de 2001 ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202271" title="Agrupaci Mtua del Comer i de la Indstria" nonfiltered="4176" processed="4165" dbindex="84187">
Agrupaci Mtua del Comer i de la Indstria o Agrupaci Mtua s una entitat mutual catalana fundada el 1902 amb 60 socis, com a organitzaci sense nim de lucre. La seva finalitat s satisfer les necessitats dels seus socis i clients mitjanant serveis i productes asseguradors de previsi personal, i accions de cooperaci social adreades al seu collectiu i a la societat.

Durant la guerra civil espanyola va cobrir les necessitats dels seus socis, independentment del bndol en qu haguessin lluitat. Del 1940 al 1959 va viure una etapa de desequilibri econmic a causa de la crisi generada per la guerra, per se'n va refer i el 1958 arrib als 50.000 socis, que augmentarien a 167.684 el 1975. El 1984 super els 250.000 socis i el 1992 aprov uns nous estatuts, que li permeteren constituir-se en un gran grup assegurador amb ms de 400.000 socis el 1993. EL 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina d'Agrupaci Mtua;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202273" title="Roger" nonfiltered="4177" processed="4166" dbindex="84188">
Roger s un nom propi mascul com en catal, tamb ests en pasos de parla anglesa o francesa. Prov dels elements germnics hrod (fama) i ger (llana), significant "fams amb la llana". La forma llatina del nom s Rogerius, fou utilitzada per diverses personalitats medievals.

En altres llenges.

Francs: Roger;
Angls: Roger;
Islands: Hrgeir;
Holands: Rogier;
Suec: Roger;
Itali: Ruggero;

Personatges destacats.

Roger I de Siclia (1031-1101), rei normand de Siclia;
Roger II de Siclia (1095-1154), rei normand de Siclia;
Roger de Worcester (?-1179), arquebisbe de Worcester;
Roger Bacon (1214 1294), monjo francisc, filsof empirista i defensor del mtode cientfic.
Roger Bernat III de Foix (?-1302), comte de Foix, i vescomte de Castellb i de Bearn;
Roger de Llria (1250-1305), capit almogver i almirall de Pere el Gran.
Roger de Flor (1266-1305), capit almogver.
Roger Casement (1864-1916), poeta, diplomtic i revolucionari irlands.
Roger Moore (nascut el 1927), actor angls conegut principalment pel seu paper de James Bond.
Roger Wolcott Sperry (1913-1994), psiocleg i neurobileg nord-americ.
Germ Roger (1915-2005), teleg sus fundador de Taiz.
Roger Walkowiak (nascut el 1927), ciclista francs.
Roger Zelazny (1937-1995), escriptor de fantasia i cincia-ficci.
Roger Alier (nascut el 1941), crtic musical especialitzat en pera.
Roger Waters (nascut el 1944), guitarrista, cantant i compositor angls.
Roger Daltrey (nascut el 1944), fundador i cantant de The Who.
Roger Keith "Syd" Barrett (1946-2006), cantant, guitarrista i compositor angls, fundador de Pink Floyd.
Roger Taylor (nascut el 1949), bateria de Queen.
Roger Milla (nascut el 1952), futbolista cameruns.
Roger Esteller (nascut el 1972), jugador de bsquet catal.
Roger Mas (nascut el 1975), cantautor solson.
Roger Garcia Junyent (nascut 1976), futbolista sabadellenc.
Roger Grimau (nascut el 1978), jugador de bsquet catal.
Roger Federer (nascut el 1981), tenista sus.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202274" title="Joan V Paleleg" nonfiltered="4178" processed="4167" dbindex="84189">
Joan V Paleleg (, llat : Ioann s V Palaiologos), (1332   16 de febrer de 1391) fou fill de l'emperador Andrnic III Paleleg i d'Anna de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant). A finals del 1341 (o primers dies de 1342) va succeir el seu pare quan aquest va morir. Tenia llavors uns 9 anys.

El difunt havia encarregat la regncia al seu amic Joan VI Cantacuz, per al cap d'uns dos mesos fou apartat del poder per una conspiraci i llavors es va revoltar (mar del 1342) per, finalment, el 1347, entrar a la capital i proclamar-se coemperador tot respectant Joan V, per amb la condici que aquest no podria governar fins a la seva majoria d'edat, que seria als 25 anys segons el costum grec.

El 1353 el jove Joan V Paleleg es va revoltar, per fou derrotat i es va haver de refugiar a Tenedos amb els genovesos, perdent el tron. El desembre de 1354 va entrar victoris a la capital amb una flota donada pels Gattiluso i amb el suport popular. Els primers dies de gener d'aquest any Joan VI Cantacuz va abdicar i Joan Paleleg va quedar com a nic emperador.

El mateix 1355 els otomans van travessar el Bsfor i van ocupar la fortalesa de Tzympe (desprs Chini o Jemenlik). El projecte de fundar fortaleses a Europa havia estat concebut per  Solim, fill del sold Orhan, governador de Czic, i el va fer realitat, passant amb 10.000 cavallers i ocupant un extens districte a la desembocadura de l Hebros. Solim va morir el 1358, per el seu germ Murat va continuar el projecte quan va assolir el tron otom el 1359 a la mort del seu pare Orhan (Murat I).  Joan V va provar d aturar Murat amb or i amb soldats, sense xit. Foren capturades Adrianpolis i Filippolis. Desprs, els otomans van ocupar Gallpoli i van amenaar Constantinoble. Murat va arribar fins a territori serbi, per va tenir cura de no ser sorprs a la retirada pels bizantins. Joan va demanar ajuda a Occident i va proposar posar fi al Cisma de les dues esglsies i reconixer la supremacia romana. 

El papa va demanar ajut a Hongria en defensa tant de l Imperi com de Srbia i un exrcit d hongaresos i serbis dirigit pel rei Llus I va avanar cap Adrianpolis, per fou rebutjat a dos dies de distancia en una batalla (1363). Llavors Murat va establir a Adrianpolis la seva residencia permanent i progressivament va conquerir Trcia, per per la ferotge resistncia dels serbis va considerar prudent signar la pau amb Joan V, que va haver de pagar tribut al sold.

Joan V va demanar desesperadament ajut a Occident i va fer propostes al papa Urb V. El mateix emperador va anar dues vegades a Roma el 1369 i el 1370. Urb li va prometre 15 galeres, 500 homes amb armadura i 1500 arquers, per aquestes forces mai van arribar a Constantinoble. L emperador, a canvi d aquesta promesa i en presncia de quatre cardenals, va professar la religi catlica i va reconixer el papa com a lder espiritual i cap de l esglsia grega. Desprs, va anar a Vencia, on va contraure deutes i fou fins i tot detingut a petici d alguns comerciants venecians. 

Va demanar diners al seu fill Andrnic, al qual havia deixat com a governant de l Imperi mentre durava la seva absncia (l Imperi, llavors, es limitava a Constantinoble, Tessalnica, algunes illes i una part del Pelopons i Grcia) i li va demanar de vendre objectes sagrats de les esglsies per pagar els deutes, per Andrnic no el va escoltar. En canvi, el segon fill, Manel, governador de Tessalnica, va vendre la seva propietat personal i va anar a Vencia a alliberar el seu pare (1370).

Per a fer front a la desconfiana de Murat, Joan V li va enviar com a hostatge el seu tercer fill, Teodor. Desprs, va privar Andrnic de l autoritat de la qual gaudia i va nomenar Manel coemperador.

Andrnic va planejar recuperar el poder i es va aliar a un dels fills de Murat I, Sauji (els historiadors grecs l anomenen Moiss el Cavaller), que en absncia del pare governava les provncies europees. Es van entrevistar i es van aliar per matar els seus respectius pares i assolir el poder suprem. Murat es va assabentar de la conspiraci, per noms va conixer el paper del seu fill i no el d Andrnic, i va cridar Joan V a la seva cort per veure si hi estava implicat. Joan V no va trigar en convncer Murat del que passava realment i junts van decidir posar fi al pla. Mentrestant, Sauji i Andrnic havien reunit forces a Apricidium, prop de Constantinoble. Una nit el sold Murat es va presentar all i va prometre la llibertat i el perd als que es rendissin, cosa que va fer la majoria tant de turcs com de grecs, i els dos prnceps van fugir. Sauji fou fet presoner a la ciutat de Didymoticum i fou cegat i ms tard executat. Andrnic fou fet presoner per les forces imperials juntament amb el seu fill Joan i foren condemnats a ser cegats, si b per la manera en qu es va fer l operaci ni pare ni fill van quedar del tot cecs i van romandre tancats a la pres d Anemas. Aquesta revolta, segons els historiadors grecs, se situa el 1385, per segurament aquesta data es errnia i la revolta hauria durat del 1376 al 1379.

Manel, mentrestant, governava Tessalnica i feia la guerra als turcs pel seu compte, aprofitant que els otomans estaven en guerra amb els serbis a Europa i amb altres prnceps turcs a sia. Aix va durar fins que Khair al-Din Pasha va avanar cap a la ciutat amb un fort exrcit i Manel, que no la podia defensar, va fugir per mar a la capital i va abandonar la ciutat als turcs. El seu pare va refusar rebre l a palau, per por de les represlies de Murat, i Manel va haver de marxar a Lesbos, on els Gattiluso van refusar el seu acolliment, i finalment Manel es va presentar a Brusa i es va sotmetre a la generositat del sold, confessant la seva culpa i demanant la grcia. Murat, desprs d uns minuts de meditaci, el va deixar tornar a Constantinoble.

El 1389 Murat I fou assassinat per un presoner serbi de nom Milosh Kobilovicz a la batalla de Kossovo i el va succeir el seu fill Baiazet I, que molt aviat va entrar en contacte amb Andrnic i el seu fill Joan, empresonats a Anemas, i amb els caps genovesos de Pera, i va planejar destronar Joan V. Amb ajut genovs, Andrnic es va escapar de la pres i Baiazet va sorprendre Joan V i el seu fill Manel, els va fer presoners i els va entregar a Andrnic, que els va tancar a la pres on havia estat fins llavors, si b els va tractar humanament, tot i que el sold li demanava d executar-los. Andrnic fou reconegut emperador a canvi d un fort tribut, per al cap d un temps el sold otom, en veure que el poble preferia Joan sobre Andrnic, i que Joan es comprometia a pagar el mateix tribut i a aportar 12.000 soldats a les guerres de Baiazet, va imposar un acord i va ordenar alliberar els captius i els va restaurar com a emperadors a Constantinoble, tot reservant per a Andrnic el govern en feu de les ciutats i districtes de Selmbria, Heraclea, Rhodosto, Dnies i Panidas, a la Propntida, i la ciutat de Tessalnica, que durant uns anys havia estat en mans dels otomans, dels venecians i dels grecs. La cronologia d aquests fets s molt confusa. Restablert Joan V, va enviar a la cort otomana el seu fill Manel com a hostatge.

Joan V i Manel foren convidats pel sold a ajudar-lo en la conquesta de Filadlfia (Alashir), que era la darrera possessi dels grecs a sia. La ciutat fou conquerida pels turcs ajudats per l emperador (1390), que tericament era el seu sobir. 

El 1390 Joan V fou deposat pel seu nt Joan VII Paleleg, per va recuperar el poder al cap de cinc mesos. Llavors, a proposta de Manel, va ordenar reforar l'accs a Constantinoble utilitzant marbre de les esglsies de la ciutat i rodalia, per el sold Baiazet I, li va exigir de desfer els treballs sota amenaa de guerra i de cegar el seu fill Manel, que romania com hostatge. Joan va obeir el sold, per, segons els historiadors, aquesta humiliaci li va provocar un atac de nervis del qual va morir el 16 de febrer de 1391.

El seu fill Manel II Paleleg el va succeir com a emperador. Un altre fill, Teodor I Paleleg, havia assolit el despotat de Morea el 1383.
 
Joan estava casat amb Helena Cantacuz, filla de Joan VI Cantacuz. Va deixar diversos fills, entre els quals:

Andrnic IV Paleleg, emperador 1376-1379;
Manel II Paleleg, emperador 1391-1425;
Miquel Paleleg, dspota ;
Teodor I Paleleg, dspota de Morea ;
Irene Paleologina, casada amb Halil, fill del sold Orhan dels otomans;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202275" title="Xavier Garcia i Soler" nonfiltered="4179" processed="4168" dbindex="84190">
Xavier Garcia i Soler  (Vilanova i la Geltr, Garraf  1919 - la Llacuna, Anoia 1998) fou un escriptor i promotor cultural catal. Va aprendre francs, itali i angls i milit a Uni Democrtica de Catalunya i al Bloc Escolar Nacionalista. Ha treballat com a oficinista i traductor, ha estat membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i ha collaborat als diaris Avui, El Mat i Diari de Catalunya (amb Manuel Cruells i Pifarr i Joan Cornudella i Barber). El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La meva guerra (1936-1939) (1974);
 Rovirosa : comunitarisme integral : la revoluci cristiana dintre el poble (1976);
 Joan Magriny, dansa viva. (1983);
 Dietari d'anar passant (1987-2002) (2002);
 Memria i confessi (1992);
 El gran Carnaval de Vilanova i la Geltr. (1972);
 La vida marinera a Vilanova i la Geltr (1980);
 Rdio Vilanova: ress del pas, testimoni d'un temps (1982);
 Albalate, poeta pregon, un dels grans vilanovins (1984);
 La Secci Folklrica de Vilanova i la Geltr : una contribuci al redreament cultural del poble desprs de la desfeta. (1985);

 Enllaos externs .
  Biografia de Xavier Garca i Soler (format PDF);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202276" title="Trofeu Illes Balears" nonfiltered="4180" processed="4169" dbindex="84191">
El Trofeu Illes Balears s un torneig de futbol que se celebra des del 2004 i que enfronta els millors equips de ses Illes. En principi es pens que hi particips l'equip de ms nivell de cada illa, per donat que Formentera no t cap equip en categoria nacional, l'illa de Mallorca aporta els seus dos millors equips. 

III Trofeu Illes Balears (2006).
Els equips que varen participar en aquesta edici foren el RCD Mallorca i el Ferriolense, en representaci de Mallorca; el Ciutadella, de Menorca; i la Penya Esportiva Santa Eulria, en representaci de l'illa d'Eivissa.

Semifinals.



Final.
La final es disput el 3 de setembre de 2006.


IV Trofeu Illes Balears (2007).
La IV edici del Trofeu se celebr a Eivissa. Els equips que varen participar en aquesta edici foren el RCD Mallorca i el Poblense, en representaci de Mallorca; el Sporting Mahons, de Menorca i l'Eivissa, en representaci de l'illa d'Eivissa.

Semifinals.
Les semifinals es disputaren el dia 9 d'octubre de 2007.


Final.
La final es disput el 10 d'octubre de 2007.


V Trofeu Illes Balears (2008).
La V edici del Trofeu se celebr a Ma. Els equips que varen participar en aquesta edici foren el RCD Mallorca i l' Atltic Balears, en representaci de Mallorca; el Sporting Maons, de Menorca i el Penya Esportiva Santa Eulria, en representaci de l'illa d'Eivissa.

Semifinals.
Les semifinals es disputaren el dia 8 d'octubre de 2008.


Final.
La final es disput el 9 d'octubre de 2008.


Palmars.
 1 ttol;
 RCD Mallorca 2004;
 Ferriolense 2006;
 Eivissa 2007;
 Sporting Maons 2008;


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202278" title="Jamiroquai" nonfiltered="4181" processed="4170" dbindex="84192">
Jamiroquai s una banda britnica de funk, disco i acid jazz.

El seu nom s un joc de paraules que inclou el nom d'una tribu indgena nord-americana (els Iroquois) i el vocable angls "Jam", que designa una sessi de trobada entre msics que produeixen una improvisaci musical.

El seu lder i la cara ms coneguda del grup es en Jason Cheetham Kay, ms conegut com a Jay Kay. La seva importncia en la formaci es tal que, en nombroses ocasions, es confon el nom de la banda amb el nom del seu lder, per Jamiroquai no fa referncia a la persona, sin a l'agrupaci. s conegut per la seva original manera de ballar (que sempre s improvisada) i per els seus estrambtics i exagerats barrets.

Jamiroquai sn tamb coneguts per els seus espectaculars concerts i per la utilitzaci en la seva msica d'un instrument gens com en aquest estil: el didjeridoo.

Orgens de la banda .
Desprs d'una maqueta que es diu encara circula per Internet i un single a l'any 1992 (When you gonna learn) que va causar gran expectaci, Jamiroquai publiquen el seu primer lbum al 1993 amb el ttol de Emergency on planet earth. Tant pel seu disseny grfic com per les lletres de les canons marquen una pauta de comproms mediambiental i sociopoltic proclamant valors com ara el respecte per la natura o el pacifisme.

La formaci inicial del grup en aquest lbum era la segent:
Toby Smith: teclats.
Nick Van Gelder: bateria.
Stuart Zender: baix.
Kofi Kari Kari: percussi.
Maurizio Ravalio: percussi.
Glenn Nightingale: guitarra.
Simon Bartholomew: guitarra.
DJ D-Zire: scratching i turntablism (En en el llibret de l'lbum hi diu "turntable wizardry", mgia en els giradiscos).
Wallis Buchanan: didjeridoo.

 Histria - Jason Kay .
Desprs de l'impactant debut de Jamiroquai, que els va fer famosos en l'elit de l'acid jazz britnic, on noms hi han entrat artistes de la talla d'Incognito o Brand New Heavies, van publicar un segon disc amb el ttol de The return of the space cowboy (1994). Aquest lbum, tot i tenir una qualitat indiscutible, no va tenir la mateixa acollida que el seu primer treball, potser acuciat pel seu s menys contundent, ms complex i eteri.

No va ser fins el seu tercer treball, Travelling without moving (1996), que Jamiroquai es feren famosos de veritat a nivell mundial, i va ser amb dos singles que tenien a parts iguals qualitat i ritme, tot i ser d'estils una mica diferents. Aquests singles van ser el Cosmic Girl (un tema disco molt ballable) i el ja clssic del funk Virtual insanity, que ja ha sonat des de totes les discoteques funk del mon fins a les demos dels orgues electrnics per nens.

Desprs d'aquest gran xit van sortir dos lbums anomenats respectivament Synkronized (1999) i A funk odissey (2001, fent referncia a la pellcula de Stanley Kubrick "2001: A space odissey" i que pels fantics de Jamiroquai i de la msica funk van representar una mena de davallada per la banda britnica, ja que van adquirir un so mes electrnic i van perdre alhora qualitat. Tot i aix, trobem algunes canons dignes de menci per la seva importncia i qualitat com ara Canned Heat, Soul Education o Supersonic a "Sinkronyzed" o Little L, Love Foolosophy, You give me something o la balada Corner of the earth.

Desprs d'un parntesi de quatre anys a causa de problemes sentimentals del lder de la banda, en Jason Kay, Jamiroquai tornaren amb fora al 2005 amb un retorn als seus orgens, l'lbum Dynamite. En aquest lbum, la banda torna a tenir un so ms funky, ms disco, mes acstic i de molta ms qualitat, com demostren alguns temes com ara el Seven days in Sunny June, l'Electric Mistress, Starchild, (Don't) Give Hate a Chance o el Time won't wait.

La seva darrera publicaci ha estat al 2006 un recopilatori de singles anomenat High Times: Singles 1992-2006 que inclou dos temes nous: Radio i Runaway.

Gran part de la fama de la banda ve donada pel seu lider, en Jason Cheetham Kay, ms conegut com Jay Kay, un personatge excntric que passa de proclamar missatges ecologistes i vestir un barret de plomes d'indi nord-americ a fer una collecci privada de Ferrari. Ha estat una figura molt criticada per aix, pel seu estil de dansa, un tant peculiar per original (ell assegura no haver rebut mai classes de dansa i tot ho improvisa) i per la seva turbulenta vida personal. Compon o co-compon molts temes de la banda i la seva veu es fcilment recognoscible pel seu to agut i lleugerament trencat.

 Discografia .
1993 - EMERGENCY ON PLANET EARTH
01: When you gonna learn (Digeridoo);
02: Too young to die;
03: Hooked up;
04: If I like it, I do it;
05: Music of the mind;
06: Emergency on planet earth;
07: Whatever it is, I just can't stop;
08: Blow your mind;
09: Revolution 1993;
10: Didgin' out;

1996 - TRAVELLING WITHOUT MOVING
01: Virtual insanity;
02: Cosmic girl;
03: Use the force;
04: Everyday;
05: Alright;
06: High times;
07: Drifting along;
08: Didjerama;
09: Didjital Vibrations;
10: Travelling without moving;
11: You are my love;
12: Spend a lifetime;
13: Funktion;

1999 - SYNKRONIZED
01: Canned heat;
02: Planet home;
03: Black capricorn day;
04: Soul education;
05: Falling;
06: Destitute illusions;
07: Supersonic;
08: Butterfly;
09: Where do we go from here?
10: King for a day;
11: Deeper underground;

2001 - A FUNK ODISSEY
01: Feel so good;
02: Little L;
03: You give me something;
04: Corner of the earth;
05: Love foolosophy;
06: Stop don't panic;
07: Black crow;
08: Main Vein;
09: Twenty zero one;
10: Picture of my life;
11: Do it like we used to do;
12: Do you know where you're coming from;

2005 - DYNAMITE
01: Feels just like it should;
02: Dynamite;
03: Seven days in sunny june;
04: Electric mistress;
05: Starchild;
06: Love blind;
07: Talullah;
08: (Don't) Give hate a chance;
09: World that he wants;
10: Black devil car;
11: Hot tequila brown;
12: Time won't wait;

2006 - HIGH TIMES: SINGLES 1992-2006
01: When you gonna learn;
02: Too young to die;
03: Blow your mind;
04: Emergency on planet earth;
05: Space cowboy;
06: Virtual insanity;
07: Cosmic girl;
08: Alright;
09: High Times;
10: Deeper underground;
11: Canned heat;
12: Little L;
13: Love Foolosophy;
14: Corner of the earth;
15: Feels just like it should;
16: Seven days in sunny june;
17: (Don't) Give hate a chance;
18: Runaway *;
19: Radio *;
(*) Canons indites.

 Relaci amb altres grups i artistes .
Jamiroquai t relaci amb diversos artistes de l'estil de forma bidireccional. La cantant Beverly Knight ha fet colaboracions com a cor amb la banda. Ha fet diversos temes per pellcules, com ara "Deeper underground" (darrer tema de l'lbum "Synkronized") creat per al remake americ de la pellcula Godzilla o l'"Everybody's going to the moon" per la pellcula d'animaci de Don Bluth "Titan AE". El productor i MC Guru ha fet servir mostres d'udio de la banda per a un tema de la seva celebrada srie d'albums "Jazzmatazz".

 Actualitat .
Actualment, Jamiroquai estan en un perode de relatiu descans. La formaci actual de la banda es la segent:
Jay Kay: veu;
Rob Harris: guitarra;
Sola Akingbola: percussi;
Derrick McKenzie: bateria;
Matt Johnson: teclats;
Paul Turner: baix;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202280" title="Chicuelo" nonfiltered="4182" processed="4171" dbindex="84193">
Juan Gmez, "Chicuelo" s un guitarrista catal, compositor i intrpret, nascut a Barcelona l'any 1968, referent mundial en la msica flamenca, deixeble de Manolo Sanlcar. Habitualment acompanya als cantants Miguel Poveda i Duquende.

Ha publicat els discos "Cmplices" (1999) i "Diapasin" (2007). s destacable la seva contribuci a experiments musicals on conflueixen diverses cultures, com s el cas de "Qawwali-Flamenco", que fusiona la msica religiosa d'orgen paquistans amb el cant flamenc.

 Enllaos externs .
Web Oficial de Chicuelo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202289" title="Jaume Padr i Cots" nonfiltered="4183" processed="4172" dbindex="84194">
Jaume Padr i Cots (Calders, Bages, 1720 - Manresa, Bages, 1803) fou un escultor catal. Sembla que va fer l'aprenentatge al taller dels Suny escultors de Manresa.

Obres.
1773: Santa Espina Santpedor;
1777: Casa Massot Dalmases;
Retaule de l'esglsia de la universitat de Cervera.
Esglsia Santa Maria de Cervera.
1781: esttues de Santa Agns, Sant Maurici, Sant Fructus (Seu de Manresa).
Auguri i Eulogi sobre l'urna dels "Cossos Sants" (Seu de Manresa).
1796: Ampliaci Casa Municipal de Cervera.

Nissaga d'escultors.
La famlia Padr exercint l'art d'imaginaire es de les ms nombroses en aquesta ciutat...











Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202290" title="Cacus" nonfiltered="4184" processed="4173" dbindex="84195">

En la mitologia grega, Cacus era un monstre que treia foc per la boca, fill d'Hefest. Vivia al Mont Palat, al futur emplaament de la ciutat de Roma, i era el terror dels habitants de la zona ja que s'alimentava de carn humana i penjava els caps de les seves vctimes a l'entrada de la porta on vivia. Va ser derrotat per Heracles.

Segons la llegenda, desprs de derrotar el gegant Geri Heracles va menar els seus ramats fins a les ribes del Tber, prop de la cova de Cacus. Mentre pasturaven Heracles es va adormir i el gegant va robar vui caps de bestiar arrossegant-los per la cua per no deixar rastre. Quan Heracles es despert i es disposava a marxar, una de les vaques va mugir des de la cova.

Heracles va crrer furis cap a la cova, on Cacus s'hi va tancar bloquejant l'entrada amb una gran roca subjecta amb cadenes forjades per Hefest. Heracles va haver d'obrir-se pas a travs de la muntanya per abastar el seu enemic. Cacus es va defensar escopint foc i fum per desorientar-lo, per Heracles es va dirigir all on el fum era ms esps i un cop hagu topat amb Cacos, el va estrangular.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202291" title="Luis Mara Lamas" nonfiltered="4185" processed="4174" dbindex="84196">

Luis Mara Lamas (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 1793 o 1798 - Rosario, Argentina, 1864) va ser un poltic uruguai, President de la Repblica per un breu perode de temps a l'any 1855.

Va ser integrant de l'Assemblea General Constituent i Legislativa entre novembre de 1828 i juny de 1830, en representaci de la ciutat de Montevideo. Cap Poltic i de Policia de Montevideo entre agost de 1831 i mar de 1835, va ser desprs partidari de Fructuoso Rivera en revoltar-se aquest contra el president Manuel Oribe el 1836.

Era senador pel departament de Canelones el 1854, quan en produir-se el mot dels "Conservadors" del Partit Colorado, va ser proclamat president per aquests, que controlaven la ciutat de Montevideo, el 29 d'agost de 1855. El seu efmer govern tan sols es va prolongar per dues setmanes, fins al 10 de setembre d'aquell any.

Va tornar desprs a la seva banca, ocupant altres crrecs de govern fins a 1860, que va passar a raure a la ciutat argentina de Rosario, de la municipalitat del qual va arribar a ser president.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202292" title="Llista de personatges bblics" nonfiltered="4186" processed="4175" dbindex="84197">

El segent article mostra una llista dels personatges que apareixen en la Tor o Antic Testament.




A.
Aaron.
Germ major de Moiss i primer Summe Sacerdot d'Israel.
Abdon.
Dotz jutge d'Israel.
Abel.
El segon fill d'Adam.
Abiassaf.
Un fill de Cor, parent de Moiss que es rebell durant l'xode.
Abiatar.
Summe Sacerdot d'Israel en els temps del Rei David.
Abid.
Fill de Madian i nt d'Abraham.
Abies.
Segon rei de Jud.
Abigail.
Esposa de David.
Abih.
Fill del Summe Sacerdot d'Israel Aaron. Va morir durant una celebraci religiosa per haver ofs Du.
Abimael.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Abimlec.
Apareixen dos personatges que duen aquest nom:
Un rei de Guerar que va intentar posseir l'esposa d'Abraham.
El sis jutge d'Israel.
Abinadab.
Dos Abinadab sn nombrats a l'Antic Testament:
Un s el germ gran del Rei David.
L'altre s el segon fill del primer rei d'Israel Sal.
Abiron.
Fill d'Heliab i besnt de Rubn, patriarca de la tribu de Rubn. Junt amb el seu germ Datan es van rebellar contra Moiss durant l'xode pel desert i foren exterminats.
Abisag.
L'ltima esposa del Rei David.
Abital.
Esposa del Rei David a Hebron i mare de Xefati.
Abner.
General en cap de l'exrcit de Sal  cos d'ell. Va lluitar per Ixbixet, fill de Sal, durant la guerra entre Ixbixet i David pel tron d'Israel fins que fou assassinat a traci.
Abraham.
Patriarca dels hebreus.
Absalom.
Fill rebel del Rei David.
Acab.
Set rei del Regne d'Israel.
Acan.
Protagonista negatiu de la presa de Jeric per part de Josu.
Acaz.
Dotz rei de Jud.
Ad.
Apareixen dos personatges femenins amb aquest nom Ad:
Primera dona de Lmec.
Una hitita que seria la segona esposa d'Esa.
Adad.
Dos personatges apareixen amb aquest nom:
Adad fou un rei dels edomites, escollit a la mort d'Huixam. Va vncer als madianites al camp de Moab; la seva capital s anomenava Avit.
Adad fou l'ltim hereu del Regne d'Edom.
Adam.
El primer home.
Adar.
Adar, escollit vuit rei dels edomites a la mort de Baal-Hanan. La seva capital s anomenava Pa, i la seva muller es deia Mehetabel. El seu fill Hadad es va rebellar contra Israel i desprs d'una guerra, el Regne d'Edom fou ocupat pels hebreus. 
Adbeel.
Fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Adonies.
Fill del Rei David.
Adoram.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Agar.
Esclava d'Abraham i mare del seu fill Ismael.
Ahazi.
s el nom d'un rei de Jud (Ahazi de Jud) i d'un del Regne d'Israel (Ahazi d'Israel).

Ahi.
Dos homes de Du apareixen amb aquest nom:
El primer s un Summe Sacerdot d'Israel. ;
El segon s un profeta d'Israel en els temps del Rei Salom. Va profetitzar-li a Jeroboam que seria rei de 10 tribus d'Israel.
Ahimlec.
Sacerdot d'Israel en temps del rei Sal a la poblaci de Nob. Va sojornar David que se n'anava a l'exili per temor a Sal. Poc desprs, el propi Sal l'assassin per haver ajudat David.
Ahinam.
Segona esposa del Rei David. Es van casar a Jizreel durant l'exili de David. Ja a Hebron, i amb David com a rei de Jud, els va nixer el seu nic fill Amnon. 
Ahiram.
Fill del patriarca Benjam i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Ai.
Fill de Sibon i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se. 
Aixbel.
Fill del patriarca Benjam i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Aixquenaz.
Nt de Jfet i besnt de No. 
Alian.
Fill de Xobal i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se. 
Almodad.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber. La tradici diu que va mesurar la terra amb cordes i el fa fundador d'una tribu de la zona d'rabia Feli.
Amalec.
Fill d'Elifaz i la seva concubina Timn, per tant, era nt d'Esa i besnt del patriarca Isaac. Els seus descendents formarien la tribu dels amalequites.
Amasies.
Nov rei de Jud.
Amminadab.
Avantpassat del Rei David.
Amnon.
Fill del Rei David que viol la seva germana Tamar i fou assassinat pel seu germ Absalom.
Amon.
Quinz rei de Jud.
Amram.
Nt del patriarca Lev i pare de Moiss.
An.
Hi han dos An en una mateixa famlia, segons el Gnesi:
Un fill de Ser, un horita que s'install a les terres d'Edom juntament amb la famlia d'Esa, germ de Jacob. El seu fill el va anomenar Dixon.
Un fill de Sibon i nt de Ser, per tant nebot de l'anterior. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se.
Segons la tradici jueva es tracta de la mateixa persona, filla de l'incest de son pare Sibon i la seva via paterna, la muller de Ser.
Aram.
Apareixen tres personatges amb aquest nom Aram a l'Antic Testament:
Un fill de Sem i nt de No.
Un fill de Quemuel, nebot d'Abraham.
Un besnt del patriarca Jud (fill de Jacob).
Aran .
Dos personatges amb aquest nom Aran apareixen en el Gnesi:
Un germ d'Abraham.
Un fill de Dixan i nt de Ser, per tant nebot de l'anterior. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se.
Ard.
Nt del patriarca Benjam.
Arel.
Fill de Gad i nt del patriarca Jacob.
Arfaxad.
Nt de No.
Arida .
Segons una legenda, fou l'esposa d'Issacar, fill del patriarca Jacob.
Armon.
Fill de Sal i de Risp el qual fou assassinat pels gabaonites.
Arod.
Fill de Gad i nt del patriarca Jacob.
As.
Tercer rei de Jud.
Aser.
Vuit fill del patriarca Jacob i cap de la tribu d'Aser.
Asriel.
Besnt del patriarca Manasss, fill de Josep. 
Assenat.
Dama egpcia a qui el fara espos amb Josep, el fill de Jacob, que fou nomenat regent del pas del Nil. Tingueren dos fills, Manasss i Efram.
Assir.
Un fill de Cor, cos de Moiss que es rebell durant l'xode.
Assur.
Fill de Sem i nt de No. Fundador del pas d'Assria.
Segons el Llibre de Jasher els seus fills foren Mirus i Mokil, i foren els ancestres dels assiris i els mesopotamis del nord.
Atalia.
Setena reina de Jud.
Azari.
Des rei de Jud.
B.
Baal-Hanan.
Escollit set rei dels edomites a la mort de Xal.
Baan.
Cap de l'exrcit d'Ixbixet.
Baix.
Tercer rei del Regne d'Israel.
Beer.
Un hivita que fou el pare d'Oholibam, primera esposa d'Esa.
Bela.
Dos personatges duen aquest nom a la Bblia:
Un era el primer rei electe dels edomites, desprs d'organitzar-se com a regne. La seva capital s'anomenava Dinhaba. ;
L'altre era un fill de Benjam i, per tant, nt del patriarca Jacob. ;
Benamm.
Fill i alhora nt de Lot, ja que fou fruit de la relaci de Lot i la seva prpia filla petita. Antecessor dels ammonites.
Benjam.
El ms petit dels dotze fills de Jacob i fundador de la tribu de Benjam.
Bquer.
Dos Bquer apareixen a l'Antic Testament:
Un fill del patriarca Efram i nt del patriarca Josep.
Un fill de Benjam i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Betsab.
Cinquena esposa del Rei David.
Betuel.
Fill de Nahor i pare de Rebeca, esposa d'Isaac.
Bilh.
Serventa de la segona esposa de Jacob, Raquel. Mantingu relacions amb Jacob i don a llum a Dan i Neftal, caps de dues de les tribus d'Israel.
Bilhan.
Fill d'sser i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se.
Booz.
Nt de Naasson, el primer cap de la tribu de Jud i avi del Rei David.
Buz.
Un fill de Nahor, germ d'Abraham, i la seva esposa Mild, neboda d'Abraham i del seu esps.
C.
Cam.
El fill malvat d'Adam i Eva, que va assassinar el seu germ Abel per enveja.
Cam.
Fill de No.
Canaan.
Primognit de Cam i nt de No, s considerat l'avantpassat de totes les tribus cananees.
Carm.
Apareixen dos personatges amb aquest nom:
Un fill petit de Rubn i, per tant, nt del patriarca Jacob.
El fill de Zabd, nt de Zrah i besnt del patriarca Jud (fill de Jacob).
Crah.
Fill d'Esa i la dona hivita Oholibam.
Cor.
Un levita oncle de Moiss, que es va rebellar contra ell.
Cuix.
Primognit de Cam i nt de No.
D.
Dalila.
Muller filistea de Sams, a qui va trair.
Dan.
Fill del patriarca Jacob i cap de la tribu de Dan.
Datan.
Fill d'Heliab i besnt de Rubn, patriarca de la tribu de Rubn. Junt amb el seu germ Abiron es van rebellar contra Moiss durant l'xode pel desert i foren exterminats.
Dbora.
Quarta jutgessa d'Israel.
Dedan.
Al Gnesi apareixen dos personatges anomenats Dedan:
El segon fill de Ram, nt de Cuix i besnt de Cam, fill de No.
El segon fill de Jocxan i nt d'Abraham.
Dicl.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Dina.
L'nica filla que tingu el patriarca Jacob.
Dixan.
Fill de Ser, un horita que s'install a les terres d'Edom juntament amb la famlia d'Esa, germ de Jacob. Els seus fills foren Us i Aran.
Dixon.
Hi han dos Dixon en una mateixa famlia, segons el Gnesi:
Un fill de Ser, un horita que s'install a les terres d'Edom juntament amb la famlia d'Esa, germ de Jacob. Els seus fills foren Hamran, Eixban, Itran i Queran.
Un fill d'An i nt de Ser, per tant nebot de l'anterior. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se. ;
Segons la tradici jueva es tracta de la mateixa persona, fill de l'incest de son avi matern Ser amb la seva filla An. 
Dum.
Fill d'Ismael i nt d'Abraham.
E.
Ebal.
Apareixen dos personatges al Gnesi que cal no confondre:
 Un dels nombrosos fills de Joctan. Vegeu Obal;
 Un fill de Xobal i nt de Ser, un horita. Es va installar al regne d'Edom i va establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals va acabar per assimilar-se.
ber.
Fill de Xlah. Va refusar ajudar a la Torre de Babel i la seva llengua (hebreu) no va canviar.
Ef.
Fill de Madian i nt d'Abraham.
fer.
Fill de Madian i nt d'Abraham.
Efram.
Fill del patriarca Josep i nt del patriarca Jacob. Els seus descendents formarien la tribu d'Efram.
Egl.
Quarta esposa del Rei David i mare el prncep Itream.
Eh.
Fill del patriarca Benjam i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Ehud.
Segon jutge d'Israel.
Eixban.
Fill de Dixon i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se.
El.
Quart rei del Regne d'Israel.
Elam.
Fill de Sem i nt de No. Segons el Llibre de Jasher, els seus fills foren Xuxan, Machul i Harmon.
Elcan.
Un fill de Cor, parent de Moiss que es rebell durant l'xode.
Elcon.
Un hitita que fou el pare d'Ad, segona esposa d'Esa i mare d'Elifaz, rei d'Edom.
Elda.
Fill de Madian i nt d'Abraham.
Eleazar.
Tercer fill d'Aaron, successor del seu pare com a Summe Sacerdot d'Israel.
El.
Catorz jutge d'Israel.
Eliab.
Primognit de Jess i, per tant, germ gran del Rei David. Va ingressar a l'exrcit del rei d'Israel Sal. Un dia de campanya reb la visita del seu germ petit, David, qui a l'arribar al campament, va demanar autoritzaci per enfrontar-se al gegant Goliat que atemoria els hebreus. Eliab va presenciar atnit com David va derrotar el filisteu amb una fona i una pedra.
Eliad.
Fill natural del Rei David.
Elizer.
Segon fill de Moiss. Va visitar el seu pare quan estava acampat al peu del Mont Sina. Va tenir un nic fill anomenat Rehabi, que fou cap d'una famlia molt nombrosa.
Elifaz.
Hereu d'Esa i la hitita Ad al regne d'Edom.
Eliflet.
Fill natural del Rei David.
Elix.
Nt de Jfet i besnt de No.
Elixam.
Fill natural del Rei David.
Elixeba.
Esposa d'Aaron, primer Summe Sacerdot d'Israel. Era filla d'Amminadab, de la tribu de Jud. Fou mare d'Eleazar, Itamar, Nadab i Abih.  
Elixua.
Fill natural del Rei David.
Elon.
Apareixen dos Elon a la Bblia:
Un fill de Zabul i nt del patriarca Jacob.
L'onz jutge d'Israel.
Elsafan.
Nt de Quehat i, per tant, cos-germ de Moiss.
Enoix.
Fill de Set i nt d'Adam.
Er.
Primognit de Jud i nt del patriarca Jacob. Es va casar amb una dona canaanea anomenada Tamar per va morir poc desprs del casament.
Eran.
Nt del patriarca Efram i besnt del patriarca Josep.
Er.
Fill de Gad i nt del patriarca Jacob.
Esa.
Primognit d'Isaac i nt d'Abraham. Va vendre els drets de primogenitura al seu germ bess Jacob a canvi d'un plat de llenties.
Esbon.
Fill de Gad i nt del patriarca Jacob.
sser.
Fill de Ser, un horita que s'install a les terres d'Edom juntament amb la famlia d'Esa, germ de Jacob. Els seus fills foren Bilhan, Zaavan i Jaacan.
Eva.
La primera dona.
Ezequies.
Tretz rei de Jud.
F.
Fares.
Un fill de Jud i nt de Jacob.
G.
Gham.
Fill de Nahor, germ d'Abraham, i la seva concubina Rema.
Galaad.
nic fill de Maquir i nt de Manasss, fill de Josep. Els seus descendents formarien la tribu de Manasss.
Gatam.
Fill d'Elifaz, nt d'Esa i besnt del patriarca Isaac.
Gede.
Cinqu jutge d'Israel.
Goliat.
Un gegant filisteu que tenia atemorit tot l'exrcit israelita en temps del rei d'Israel Sal. Fou mort en un duel amb David.
Gmer.
Fill de Jfet i nt de No.
Guer.
Fill del patriarca Benjam i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Guerxom.
Fill de Moiss i Sipor.
Guerxon.
Primognit de Lev i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Guter.
Fill d'Aram i besnt de No.
Gun.
Fill de Neftal i, per tant, nt del patriarca Jacob.
H.
Hadad.
Dos personatges duen aquest nom:
Un fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Un fill de l'ltim rei d'Edom que es rebell contra Salom d'Israel.
Hagu.
Fill de Gad i nt del patriarca Jacob.
Haguit.
Concubina del Rei David i mare d'Adonies, l'opositor del Rei Salom.
Hamran.
Fill de Dixon i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se. 
Hamul.
Fill de Peres i nt del patriarca Jud.
Hanoc.
Hi han tres Hanoc a la Bblia:
El fill de Cam.
Un fill de Madian i nt d'Abraham.
El primognit de Rubn i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Hassrmavet.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Havil.
Apareixen dos personatges amb aquest nom al Gnesi:
Un s fill de Cuix i besnt de No.
L'altre s un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Haz.
Fill de Quemuel, nebot d'Abraham.
Hebron.
Oncle de Moiss.
Hfer.
Nt de Maquir i besnt del patriarca Manasss, fill de Josep. 
Hlec.
Nt de Maquir i besnt del patriarca Manasss, fill de Josep. 
Heliab.
Fill de Pall i nt del patriarca Rubn. Tingu tres fills: Nemuel, Datan i Abiron. Aquests dos ltims es rebellarien contra Moiss i serien exterminats.
Henoc.
Pare de Matusalem, la tradici li atribua ser l'autor del Llibre d'Henoc.
Hesron.
A l'Antic Testament apareixen dues persones amb aquest nom:
Un fill de Rubn i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Un fill de Peres i nt del patriarca Jud.
Het.
Fill de Canaan i besnt de No.
Hobab.
Fill de Jetr i cunyat de Moiss.
Hogl.
Filla de Selofhad, pertanyent a la tribu de Manasss. Quan el seu pare mor, com que noms havia tingut filles, l'herncia havia de passar als esposos. Moiss va dictar una llei que obligava a repartir-s'ho entre les dones, d'aquesta manera s'evitava que els bns passessin d'una tribu a una altra.
Hor.
Fill de Lotan i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se. 
Huixam.
Tercer rei dels edomites. Era descendent de Teman, nt d'Esa, i fou escollit rei desprs de la mort de Jobab.
Huixim.
Fill nic del patriarca Dan. Els seus descendents formaren la tribu de Dan.
Hul.
Fill d'Aram i besnt de No.
Hupim.
Fill del patriarca Benjam.
I.
Ibhar.
Fill natural del Rei David.
Ibsan.
Des jutge d'Israel.
Idlaf.
Fill de Quemuel, nebot d'Abraham.
Ieix.
Fill d'Esa i la dona hivita Oholibam.
Izer.
Nt de Maquir i besnt del patriarca Manasss, fill de Josep. 
Irad.
Nt de Cam.
Isaac.
Segon fill, per designat hereu, d'Abraham.
Isc.
Filla d'Aran i neboda d'Abraham.  
Ishar.
Oncle de Moiss. Els seus fills foren Cor, Nfeg i Zicr. 
Ismael.
Primognit d'Abraham. Ell i la seva mare Agar foren expulsats de la casa del seu pare.
Issacar.
Cinqu fill del patriarca Jacob i cap de la tribu de Issacar.
Itamar.
Fill petit d'Aaron, primer Summe Sacerdot d'Israel.
Itran.
Fill de Dixon i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se.
Itream.
Fill del Rei David i la seva quarta esposa Egl.
Ixbac.
Fill d'Abraham, nat de la seva segona esposa Quetur. Quan van ser gran, Abraham el va obligar a abandonar les seves terres i buscar-se un famlia en terres llunyanes.
Ixbixet.
Fill i successor de Sal com a rei d'Israel.
J.
Jaavan.
Fill d'sser i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se.
Jabal.
Fill de Lmec i Ad.
Jacob.
Patriarca i pare dels caps de les dotze tribus d'Israel. Fill d'Isaac i nt d'Abraham.
Jfet.
Fill de No.
Jafia.
Fill natural del Rei David.
Jahleel.
Fill del patriarca Zabul.
Jahseel.
Fill del patriarca Neftal.
Jar.
Vuit jutge d'Israel.
Jalam.
Fill d'Esa i la dona hivita Oholibam.
Jamn.
Fill del patriarca Sime.
Jaqun.
Fill del patriarca Sime.
Javan.
Fill de Jfet i nt de No.
Jeconies.
Dinov rei de Jud.
Jeft.
Nov jutge d'Israel.
Jehoaix.
Dotz rei del Regne d'Israel.
Jehonatan.
Primognit de Guerxom i nt de Moiss. Els seus descendents van ser sacerdots de la tribu de Dan en temps dels jutges d'Israel i fins a la deportaci a Babilnia.
Jehoram.
Nov rei del Regne d'Israel.
Jeh.
Des rei del Regne d'Israel.
Jemuel.
Primognit del patriarca Sime.
Jrah.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Jred.
Fill de Mahalalel i nt de Quenan.
Jeroboam.
Dos reis del Regne d'Israel dugueren aquest nom:
Jeroboam;
Jeroboam II;
Jess.
Pare del Rei David.
Jsser.
Fill del patriarca Neftal.
Jetr.
Sogre de Moiss.
Jetur.
Fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Joab.
Nebot del Rei David i general en cap del seu exrcit. A la mort d'aquest, recolz la candidatura del fill gran Adonies enfront de Salom d'Israel, designat per David.
Joahaz.
s el nom d'un rei de Jud (Joahaz de Jud)i d'un del Regne d'Israel (Joahaz d'Israel).
Joaix.
Vuit rei de Jud.
Jobab.
Diversos personatges del Gnesi duen aquest nom:
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
El segon rei electe dels edomites, fou escollit desprs de la mort de Bela. Era nat a Bosr.
Joctan.
Segon fill d'ber.
Jocxan.
Quart fill d'Abraham, nat de la seva segona esposa Quetur.
Joiaquim.
Divuit rei de Jud.
Jonatan.
Primognit de Sal, rei d'Israel.
Joqubed.
Mare de Moiss.
Joram.
Cinqu rei de Jud.
Josafat.
Quart rei de Jud.
Josep.
Onz fill del patriarca Jacob.
Josies.
Setz rei de Jud.
Josu.
Lder d'Israel durant la conquesta de Canaan.
Jotam.
Onz rei de Jud.
Jubal.
Fill de Lmec i Ad.
Jud.
Fill del patriarca Jacob i fundador de la tribu de Jud, de la qual formaren part el Rei David i Jess de Natzaret.
K.
L.
Laban.
Germ de Rebeca, l'esposa d'Isaac, i pare de Raquel i Lia, esposes de Jacob.
Lmec.
Al Gnesi apareixen dos personatges anomenats Lmec:
Un descendent de Cam.
El fill de Matusalem i pare de No.
Lev.
Tercer fill del patriarca Jacob, al qui el seu pare ced els drets de sacerdoci.
Lia.
Primera esposa de Jacob. 
Libn.
Fill primognit de Guerxon i nt del patriarca Lev. Fou pare de Livn, pare Jahat, pare de Zimm, pare de Joah, pare d'Id, pare de Zrah, que fou pare de Jeatrai.
Lot.
Fill d'Aran i nebot d'Abraham. La seva dona es va convertir en una esttua de sal en veure la destrucci de Sodoma i Gomorra.
Lotan.
Fill de Ser, un horita que s'install a les terres d'Edom juntament amb la famlia d'Esa, germ de Jacob. Els seus fills foren Hor i Omam.
Lud.
Fill de Sem i nt de No.
M.
Maac.
Tres dones s'anomenen Maac a la Bblia:
Una filla de Nahor, germ d'Abraham.
Una concubina del Rei David i mare d'Absalom.
L'esposa de Roboam, rei de Jud.
Madai.
Fill de Jfet i nt de No. Els seus fill foren els ancestres dels mitanni, els manneus, els medes, els perses, els hinds i els kurds.
Madian.
Fill d'Abraham, nat de la seva segona esposa Quetur.
Magog.
Fill de Jfet i nt de No.
Mahalalel.
Fill de Quenan i nt d'Enoix.
Mahalat.
Esposa d'Esa i filla d'Ismael.
Mahl.
Filla de Selofhad, pertanyent a la tribu de Manasss. Quan el seu pare mor, com que noms havia tingut filles, l'herncia havia de passar als esposos. Moiss va dictar una llei que obligava a repartir-s'ho entre les dones, d'aquesta manera s'evitava que els bns passessin d'una tribu a una altra.
Mahl.
Fill de Merar i nt del patriarca Lev. Mahl fou pare de Libn, pare de Xim, pare d'Uz, pare de Xim, pare d'Hagui, que fou pare d'Assai. Tots ells serviren com a sacerdots d'Israel.
Maix.
Fill d'Aram i besnt de No.
Malchuth.
Era una cananea que es convert en la segona esposa d'Ismael, fill d'Abraham. Junt tingueren 6 fills (Mixm, Dum, Mas, Hadad, Tem, Jetur, Nafix i Quedma). 
Malquixua.
Tercer fill del primer rei d'Israel Sal.
Manhat.
Fill de Xobal i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se. 
Manasss.
Apareixen dos Manasss a l'Antic Testament:
El primer s el fill del patriarca Josep i nt del patriarca Jacob, Manasss, fill de Josep;
El segon s el catorz rei de Jud, Manasss de Jud;
Maquir.
Fill del patriarca Manasss i nt del patriarca Josep.
Mas.
Fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Matusalem.
Avi de No i el personatge que mor ms vell (969 anys).
Medan.
Cinqu fill d'Abraham, nat de la seva segona esposa Quetur. 
Mefibixet.
Apareixen dos personatges amb aquest nom:
Un nt de Sal, rei d'Israel, i hereu de la Casa de Sal.
Un fill de Sal el qual fou entregat com a sacrifici per David en ascendir al tron d'Israel.
Mehuiael.
Descendent de Cam.
Mixec.
Fill de Jfet i nt de No.
Menahem.
Setz rei del Regne d'Israel.
Merab.
Filla gran de Sal. Casada amb Adriel, el meholatita. Van tenir cinc fills que van ser donats per David als gabaonites com a sacrifici. 
Merar.
Tercer fill del patriarca Lev.
Meribah.
Era una egpcia que es convert en la primera esposa d'Ismael, fill d'Abraham. Junts tingueren 5 fills (Nebaiot, Quedar, Adbeel, Mibsam i Mahalat)
Metuixael.
Descendent de Cam.
Mibsam.
Fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Mic.
Fill de Mefibixet i ltim hereu de Sal, rei d'Israel.
Mical.
Filla petita de Sal qui esdevindria la primera esposa de David, tot i que desprs que ell abandons el palau reial, el seu pare la va fer casar amb un altre home. 
Milc.
Apareixen dues dones amb aquest nom a l'Antic Testament:
L'una s una neboda d'Abraham a qui tamb s'anomena Mild.
L'altra s una filla de Selofhad, pertanyent a la tribu de Manasss. Quan el seu pare mor, com que noms havia tingut filles, l'herncia havia de passar als esposos. Moiss va dictar una llei que obligava a repartir-s'ho entre les dones, d'aquesta manera s'evitava que els bns passessin d'una tribu a una altra.
Mild.
Filla d'Aran, germ d'Abraham, i esposa de Nahor, l'altre germ d'Abraham.
Mriam.
Germana de Moiss.
Misraim.
Fill de Cam i nt de No.
Mixael.
Nt de Quehat i, per tant, cos-germ de Moiss.
Mixm.
Fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Mixm.
Fill de Guerxon, nt de Lev i besnt del patriarca Jacob.
Miz.
Fill de Reuel i nt d'Esa.
Moab.
Fill i alhora nt de Lot, ja que fou fruit de la relaci de Lot i la seva prpia filla gran.
Moiss.
El profeta ms important; alliberador d'Egipte i guia del poble d'Israel durant l'xode.
Muix.
Fill de Merar i nt del patriarca Lev.
Mupim.
Fill del patriarca Benjam.
N.
Naam.
Filla de Lmec i Sill.
Naaman.
Nt del patriarca Benjam.
Naasson.
Fill d'Amminadab. Moiss el va nomenar primer cap de la tribu de Jud.
Nabal.
Esps d'Abigail. Era una home groller que es neg a ajudar David durant el seu exili. La seva dona implor als bandolers de David per salvar-li la vida per mor al cap de poc d'un atac de cor.
Nadab.
Apareixen dos Nadab a la Bblia:
Un fill del Summe Sacerdot d'Israel Aaron que va morir durant una celebraci religiosa per haver ofs Du.
El segon rei del Regne d'Israel.
Nafix.
Fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Nhat.
Fill de Reuel i nt d'Esa.
Nahor.
En el Gnesi apareixen dos personatges amb aquest nom:
L'avi d'Abraham.
Un germ d'Abraham. ;
Natan.
Apareixen dos personatges que duen aquest nom:
Un profeta d'Israel dels temps de David i del Rei Salom. Natan va indicar-li al Rei David que en una visi, Du li havia dit que no construs cap temple a Jahv perqu ho faria un fill seu (en referncia a Salom). Desprs de la mort del rei, el propi Natan va coronar a Salom d'Israel.
Un fill natural del Rei David. En l'Evangeli segons Lluc fou el pare de Matat, un ancestre de Jesucrist.
Nebaiot.
Primognit d'Ismael i nt d'Abraham.
Nfeg.
Dos personatges sn citats com a Nfeg:
Un nt de Quehat i, per tant, cos-germ de Moiss.
Un fill natural del Rei David.
Neftal.
Fill del patriarca Jacob.
Nemuel.
Fill d'Heliab i besnt del patriarca Rubn. Els seus germans Datan i Abiron es van rebellar contra Moiss durant l'xode pel desert i foren exterminats.
Nimrod.
Primognit de Cuix. Fou el primer cabdill de la Terra.
No.
Filla de Selofhad, pertanyent a la tribu de Manasss. Quan el seu pare mor, com que noms havia tingut filles, l'herncia havia de passar als esposos. Moiss va dictar una llei que obligava a repartir-s'ho entre les dones, d'aquesta manera s'evitava que els bns passessin d'una tribu a una altra.
No.
Constructor de l'Arca per salvar-se del Diluvi Universal.
O.
Obal.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Obed.
Avi del Rei David.
Ofir.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Ohad.
Fill de Sime i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Oholibam.
Filla de l'hivita Beer i esposa d'Esa, germ del patriarca Jacob. Infant Jenix, Jalam i Crah.
Oixea.
ltim rei del Regne d'Israel.
Tamb s el nom de naixement de Josu.
Omam.
Fill de Lotan i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se. 
Omar.
Fill d'Elifaz, nt d'Esa i besnt del patriarca Isaac.
Omr.
Sis rei del Regne d'Israel.
Onam.
Un fill de Xobal i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se. 
Onan.
Segon fill del patriarca Jud. Es va casar amb la viuda del seu germ gran Er, una canaanea anomenada Tamar, per Onan va morir poc desprs del matrimoni. 
Otniel.
Primer jutge d'Israel.
P.
Pall.
Fill del patriarca Rubn.
Pcah.
Divuit rei del Regne d'Israel.
Pecahi.
Disset rei del Regne d'Israel.
Pedai.
Prncep de la Casa de David durant la deportaci a Babilnia.
Pleg.
Fill primognit d'ber.
Pildaix.
Fill de Quemuel, nebot d'Abraham.
Pinhs.
Tercer Summe Sacerdot d'Israel desprs del seu pare Eleazar i el seu avi Aaron. Pinhs fou pare d'Abixua, pare de Buqu, pare d'Uz, pare de Zerahi, pare de Meraiot, pare d'Azari, pare d'Amari, pare d'Ahitub, pare de Sadoc, pare de Xallum, pare d'Hilqui, pare d'Azari, pare de Serai, que fou pare del profeta Esdres.
Put.
Fill de Cam i nt de No. Els seus fills foren, segons el Llibre de Jasher, Gebul, Hadan, Benah i Adan.
Putifar.
Egipci que va comprar el patriarca Josep.
Q.
Quedar.
Segon fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Quedma.
ltim fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Quehat.
Segon fill de Lev i nt del patriarca Jacob. Fou l'avi de Moiss.
Quemuel.
Un fill de Nahor, germ d'Abraham.
Quenan.
Fill d'Enoix i nt de Set.
Quenaz.
Fill d'Elifaz, nt d'Esa i besnt del patriarca Isaac. Antecessor dels quenazites, que s'integrarien a la tribu de Jud.
Queran.
Fill de Dixon i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se.
Qussed.
Fill de Quemuel, nebot d'Abraham. 
Quetur.
Segona esposa d'Abraham.
Quilab.
Fill del Rei David i la seva tercera esposa Abigail. 
R.
Rahab.
Esposa de Salmon, fill del primer cap de la tribu de Jud.
Ram.
Fill de Cuix i besnt de No.
Raquel.
Segona esposa de Jacob. Filla de Laban, el seu pare acoll un fugitiu Jacob que s'amagava del seu germ gran Esa, qui volia assassinar-lo. Jacob s'enamor de Raquel per, seguint la tradici, Laban el fu treballar set anys per aconseguir Lia, la filla gran, i desprs set anys ms per a la segona filla, Raquel. Com que no podia quedar-se en estat, pression Jacob per mantenir relacions amb la seva serventa Bilh, que li don els seus fills Dan i Neftal. Finalment la prpia Raquel qued en estat i don a llum dos nens: Josep i Benjam. En el part d'aquest ltim no va superar els dolors i va morir.
Rebeca.
Esposa d'Isaac, fill d'Abraham i mare dels bessons Esa i Jacob.
Recab.
Nomenat cap de l'exrcit d'Ixbixet durant la guerra posterior a la mort de Sal, Recab i Baan van entrar a la cambra del rei d'Israel mentre feia la migdiada. El van decapitar i es van endur el cap dins una gerra cap a Hebron, on vivia el rei de Jud David. Aquest, en veure-ho, els va fer executar. 
Re.
Fill primognit de Pleg.
Reuel.
Fill d'Esa i Mahalat.
Rema.
Concubina de Nahor, germ d'Abraham.
Rifat.
Nt de Jfet i besnt de No.
Risp.
Concubina de Sal amb qui tingu els seus fills Armon i Mefibixet. Desprs de la mort de Sal, es va casar amb Abner.
Roboam.
Primer rei de Jud.
Roix.
Fill del patriarca Benjam i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Rubn.
Primognit del patriarca Jacob. Cap de la tribu de Rubn.
Rut.
Protagonista del Llibre de Rut i besvia del Rei David.
S.
Saba.
Hi han dos personatges que duen aquest nom:
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
El primognit de Jocxan i nt d'Abraham.
Sab.
Primognit de Ram, nt de Cuix i besnt de Cam, fill de No. El seu germ s Dedan.
Sabt.
Fill de Cuix, nt de Cam i besnt de No.
Sabtec.
Fill de Cuix, nt de Cam i besnt de No.
Salatiel.
Prncep hereu de la Casa de David durant la deportaci a Babilnia.
Salmon.
Fill de Naasson, el primer cap de la tribu de Jud.
Salom.
Rei d'Israel.
Saml.
Escollit cinqu rei dels edomites a la mort d'Adad. Era natural de Masrec.
Sams.
Tretz jutge d'Israel.
Samuel.
ltim jutge d'Israel.
Sara.
Esposa d'Abraham.
Sal.
Primer rei d'Israel.
Seb.
Fill de Cuix i besnt de No.
Sedecies.
ltim rei de Jud.
Sef.
Fill d'Elifaz, nt d'Esa i besnt del patriarca Isaac.
Sefon.
Fill de Gad i nt del patriarca Jacob.
Ser.
Un horita que s'assent al Regne d'Edom d'Esa, germ de Jacob, i fou titulat duc. Els seus fills foren: Lotan, Xobal, Sibon, An, Dixon, sser, Dixan i la seva filla, de nom Timn en honor a una filla d'Esa del mateix nom.
Selofhad.
Un membre de la tribu de Manasss, besnt de Maquir. Noms tingu filles i quan ell mor, l'herncia havia de passar als esposos de les filles. Moiss va dictar una llei que obligava a repartir-s'ho entre les dones, d'aquesta manera s'evitava que els bns passessin d'una tribu a una altra.
Sem.
Fill de No i avantpassat dels semites.
Srah.
Era membre de la tribu d'Aser. Ella mostr a Moiss on estaven dipositades les despulles del patriarca Josep per tal que poguessin ser tretes d'Egipte i enterrades a Nabls, tal i com volia Josep.  
Sred.
Fill de Zabul i nt del patriarca Jacob.
Serug.
Besavi d'Abraham.
Set.
Tercer fill d'Adam i Eva.
Sib.
Un criat de Sal que va salvar Mefibixet, l'hereu al tron, enmig de la guerra entre Ixbixet i David pel poder a Israel.
Sibon.
Fill de Ser, un horita que s'install a les terres d'Edom juntament amb la famlia d'Esa, germ de Jacob. Els seus fills foren Ai i An.
Sid.
Fill de Canaan i besnt de No.
Sill.
Segona muller de Lmec.
Sime.
Segon fill del patriarca Jacob.
Sipor.
Esposa de Moiss. Filla d'un sacerdot madianita anomenat Jetr, era la gran de set germanes. Un dia s'estava discutint amb uns pastors foranis quan va arribar un egipci que la va defensar; l'home era Moiss, un hebreu d'Egipte. Moiss es va quedar a viure a la casa de Jetr i poc desprs es va casar amb Sipor i van tenir un fill anomenat Guerxom.
Molts anys desprs, Sipor i el seu fill van acompanyar Moiss de retorn a Egipte, on van viure en primera persona les deu plagues d'Egipte, l'alliberament dels hebreus i el pas del Mar Roig.
Posteriorment, Sipor i Guerxom van tornar a casa de Jetr. Segons l'xode, va visitar Moiss mentre estava acampat al peu del Mont Sina. 
Sitr.
Nt de Quehat i, per tant, cos-germ de Moiss.
Shar.
Fill de Sime i, per tant, nt del patriarca Jacob.
T.
Thaix.
Fill de Nahor, germ d'Abraham, i la seva concubina Rema.
Than.
Fill del patriarca Efram i nt del patriarca Josep.
Tamar.
Apareixen tres Tamar a l'Antic Testament:
La nora i alhora concubina del patriarca Jud.
Una filla del Rei David.
La filla d'Absalom i, per tant, nta del Rei David.
Tarss.
Nt de Jfet i besnt de No.
Tbah.
Fill de Nahor, germ d'Abraham, i la seva concubina Rema.
Tem.
Fill d'Ismael i nt d'Abraham.
Teman.
Primognit d'Elifaz i nt d'Esa. Va succeir el seu pare com a rei dels edomites.
Trah.
Pare d'abraham.
Timn.
Al Gnesi, hi ha una mare i la seva filla que comparteixen nom:
La concubina d'Elifaz, fill d'Esa i nt d'Isaac. De les seves unions en nasqu el seu fill Amalec, antecessor dels amalequites, i una filla seva anomenada com la seva mare, Timn.
Tirs.
Fill de Jfet i nt de No. Els seus fills foren els ancestres dels tracis, els gots, els juts i els teutons.
Tirs.
Filla de Selofhad, pertanyent a la tribu de Manasss. Quan el seu pare mor, com que noms havia tingut filles, l'herncia havia de passar als esposos. Moiss va dictar una llei que obligava a repartir-s'ho entre les dones, d'aquesta manera s'evitava que els bns passessin d'una tribu a una altra.
Togarm.
Nt de Jfet i besnt de No.
Tol.
Set jutge d'Israel.
Tubal.
Fill de Jfet i nt de No.

Tubal-Can.
Assass de Cam.
U.
Uries.
Primer esps de Betsab. Una vegada, el Rei David va veure una dona a Jerusalem anomenada Betsab i se'n va enamorar. Va emportar-se-la cap al palau i va jeure amb ella. Poc desprs Betsab va dir-li que estava embarassada i que estava casada amb Uries. Aleshores, David va fer portar-li alguns presents al marit i desprs el va posar a primera lnia de l'exrcit d'Israel. Uries va morir i Betsab es va casar amb David.
Us.
En el Gnesi es citen tres homes amb aquest nom:
Un fill d'Aram i besnt de No.
El primognit de Nahor, germ d'Abraham, i la seva esposa Mild, neboda d'Abraham i del seu esps.
Un fill de Dixan i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se.
Uzal.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Uziel.
Oncle de Moiss. Els seus fills sn Mixael, Elsafan i Sitr. 
V.
W.
X.
Xallum.
Quinz rei del Regne d'Israel.
Xamgar.
Tercer jutge d'Israel.
Xamm.
Fill de Reuel i nt d'Esa.
Xammua.
Fill natural del Rei David.
Xal.
En el Gnesi apareixen dos personatges amb aquest nom:
Un Xal fou escollit sis rei dels edomites a la mort de Saml. Era natural de Rehobot-Annahar. ;
El fill petit de Sime i, per tant, nt del patriarca Jacob, tamb s'anomenava Xal.
Xefati.
Fill del Rei David i la seva concubina Abital.
Xef.
Un fill de Xobal i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se. 
Xel.
Tercer fill de Jud i nt del patriarca Jacob. El seu germ gran Er es va casar amb una canaanea anomenada Tamar per es va morir. Llavors, l'altre germ Onan s'hi va casar per tamb mor prematurament. Aleshores, seguint la tradici, Xel havia de casar-se amb Tamar per el seu pare Jud va allegar la joventut de Xel per negar-se a casar-lo amb una dona que creia maleda.
Anys ms tard, Xel apareix com un dels hebreus que van traslladar-se amb Jacob i tota la famlia a Egipte.
All va tenir els seus fills:
Er, fundador de Lec;
Lad, fundador de Mareix, i antecessor dels habitants de Betaixbea;
Joquim;
Cozeb;
Joaix;
Saraf, que van dominar Moab i Jaixuv-Lhem;
Aquests eren terrissers i habitaven a Netam i Gueder. Vivien prop del rei, ocupats en el seu servei. 
Xlah.
Fill d'Arfaxad i besnt de No.
Xlef.
Un dels nombrosos fills de Joctan, segon fill d'ber.
Xemid.
Nt de Maquir i besnt del patriarca Manasss, fill de Josep. 
Xquem.
Nt de Maquir i besnt del patriarca Manasss, fill de Josep. 
Xillem.
Fill de Neftal i, per tant, nt del patriarca Jacob.
Xim.
Tercer fill de Jess i, per tant, germ gran del Rei David. Va ingressar a l'exrcit del rei d'Israel Sal. Un dia de campanya reb la visita del seu germ petit, David, qui a l'arribar al campament, va demanar autoritzaci per enfrontar-se al gegant Goliat que atemoria els hebreus. Xim va presenciar atnit com David va derrotar el filisteu amb una fona i una pedra.
Xobab.
Fill natural del Rei David.
Xobal.
Fill de Ser, un horita que s'install a les terres d'Edom juntament amb la famlia d'Esa, germ de Jacob. Els seus fills foren Alian, Manhat, Ebal, Xef i Onam.
Xah.
Fill d'Abraham, nat de la seva esposa Quetur. Quan van ser gran, Abraham el va obligar a abandonar les seves terres i buscar-se un famlia en terres llunyanes.
Xun.
Fill de Gad i nt del patriarca Jacob.
Xutlah.
Fill del patriarca Efram.
Y.
Z.
Zaavan.
Fill d'sser i nt de Ser, un horita. Es van installar al regne d'Edom i van establir amistat amb els descendents d'Esa, anomenats edomites, amb els quals van acabar per assimilar-se.
Zabd.
Fill nic de Zrah, nt de Jud i besnt del patriarca Jacob. Va nixer a Egipte.
Zabul.
Des fill del patriarca Jacob. Cap de la tribu de Zabul.
Zacari.
Catorz rei del Regne d'Israel.
Zrah.
Hi han dos Zrah a l'Antic Testament:
Un fill de Reuel i nt d'Esa.
Un fill de Jud i nt de Jacob.
Zicr.
Nt de Quehat i, per tant, cos-germ de Moiss.
Zilp.
Serventa de la primera esposa de Jacob, Lia. Mantingu relacions amb Jacob i don a llum a Gad i Aser, caps de dues de les tribus d'Israel.
Zimran.
Tercer fill d'Abraham, nat de la seva segona esposa Quetur.
Zimr.
Cinqu rei del Regne d'Israel.
Zorobabel.
Lder de Jud durant el retorn dels jueus deportats des de Babilnia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202293" title="Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium" nonfiltered="4187" processed="4176" dbindex="84198">

El Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium s un diccionari catal-llat, obra de Pere Torra.

Contingut i descripci de l'obra.

Es tracta d'una adaptaci al catal del Thesaurus verborum ac phrasium castell-llat del jesuta segovi Bartolom Bravo.

Anteriorment, el 1637 Antoni Font havia publicat una altra adaptaci al catal del Thesaurus de Bravo, el Fons verborum et phrasium.

El Thesaurus de Torra cont al final unes "Regles de Ortografia", referidas al llat, en el que inclou un apartat titulat "De la ortografia en Romans", relativa al catal. Aquestes Regles sn una transcripci, amb pocs retocs, de les que consten al final del Fons verborum d'Antoni Font.

El Thesaurus de Torra es va imprimir per primer cop el 1640, per Gabriel Nogus, i tingu ms difusi que el d'Antoni Font (que noms compta amb una impressi), ja que fou reimprs per Antoni Lacavalleria el 1653, el 1670. el 1683 i el 1690. Posteriorment, el tipgraf Rafael Figuer l'imprim dos cops ms, el 1696 i el 1701. La darrera publicaci a Barcelona es deu a Joan Piferrer, l'any 1726, si b el 1757 es torn a estampar a Vic, per obra de Pere Morera.

Referncies a l'obra.

Joan Lacavalleria, en la dedicatria "Al lector" del seu Gazophylacium Catalano-Latinum (1696), fa referncia al Thesaurus de Torra, dient: 

 La consideracio de no tenir nosaltres Vocabulari copis pera traduhir lo Catal en Llat;
me ha fet dar  la Estampa lo present; y si be lo Fons verborum, y lo Vocabulari de Torra;
son llibres molt erudits, totavia se troban tant succints, que en ells falta un numero casi;
innumerable de vocables, y tant poch exornats, que contenen poques frases no solament pera;
la composici,sin y tamb pera variarla ;



 Notes .


 Bibliografia .

Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1991 (2 ed.). ;
Albert Rico i Joan Sol, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
Manuel Llanas i Pont, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
Antoni Ferrando Francs i Miquel Nicols Amors, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202295" title="Manuel Basilio Bustamante" nonfiltered="4188" processed="4177" dbindex="84199">

Manuel Basilio Bustamante Piris (San Carlos, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 20 de juny de 1785 - Montevideo, 11 de novembre de 1863), va ser un poltic uruguai, President de la Repblica entre 1855 i 1856.

Militar en la seva joventut, va viure diversos anys a Buenos Aires, on va arribar a ser Regidor a l'Ajuntament d'aquella ciutat. Va ser diputat des de 1830 per diversos perodes, representant els departaments de Colonia, Soriano i Maldonado. Tamb va ser senador per aquest ltim departament de 1841 a 1843 i per Paysand de 1854 a 1860.

En exercici d'aquesta funci, i desprs del mot dels "Conservadors" i la renncia de Venancio Flores, va quedar encarregat del Poder Executiu des del 10 de setembre de 1855 al 15 de febrer de 1856.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202296" title="Premi Ig Nobel" nonfiltered="4189" processed="4178" dbindex="84200">
Els premis Ig Nobel sn una pardia dels premis Nobel que sol resoldre's en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d'octubre. Estan organitzats per la revista d'humor cientfica Annals of Improbable Research (AIR), i co-patrocinats per diverses societats que ostenten la paraula Harvard en la seva denominaci, com The Harvard Computer Society o The Harvard-Radcliffe Society of Physics Students. La galla de lliurament es realitza en el Sanders Theatre, de la Universitat de Harvard. 

La seva acceptaci i popularitat des de la seva instituci en 1991 s creixent amb el pas del temps. Aquests premis guardonen els assoliments d'investigacions que "primer poden provocar riures, per desprs fan que les persones pensin". 

Els premis pretenen celebrar l'inusual, honrar l'imaginatiu i estimular l'inters de tots per la cincia, la medicina, i la tecnologia. En angls Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa "innoble", d'aqu el nom.

 Premis Ig Nobel 2007 . 
Pau. El guanyador fou el Laboratori de la Fora Aria Patterson Wright, a Dayton (Ohio), que va sospesar la possibilitat de fabricar una 'bomba gai' per a provocar l'homosexualitat en l'enemic i amb aix minar la moral i la disciplina de les tropes. 
Lingstica. Juan Manuel Toro, Josep Trobalon i Nuria Sebastin Galls, de la Universitat de Barcelona, van realitzar un estudi que demostra que les rates de vegades no distingeixen entre el japons i l'holands quan les persones parlen aquestes llenges al revs. ;
Aviaci. Els argentins Patrcia Agostino, Santiago Pla i Diego Golombek, per descobrir que els hmsters es recuperen millor del desfasament horari si prviament prenen viagra. ;
Medicina. Al britnic Brian Witcombe i el nord-americ Donen Meyer per una anlisi dels efectes secundaris d'introduir-se espases per la gola. Van arribar a la conclusi que ocasionaven irritacions. Referent a aix, van presentar el cas d'un home que es va fer mal a l'esfag i al que se li va inflamar la membrana protectora dels pulmons "quan el va distreure un papagai que tenia a l'espatlla i que s'estava portant malament". Tamb van relatar el d'una ballarina del ventre que va sofrir una hemorrgia "quan una persona li va collocar bitllets a la cintura, el que va fer que es talls amb les tres fulles que tenia a l'esfag". ;
Qumica. La japonesa Mayu Yamamoto pel seu mtode per a extreure essncia de vainilla dels excrements de la vaca. ;
Fsica. L. Mahadevan, de la Universitat de Harvard, i Enrique Truja Villablanca, de la Universitat de Santiago, a Xile, van ser reconeguts pel seu estudi sobre com s'arruguen els llenols. ;
Economia al taiwans Kuo Cheng Hsieh, que va patentar un dispositiu que llana una xarxa per a capturar atracadors de bancs.;
Biologia l'holandesa Johanna van Bronswijk per realitzar un cens dels cars, aranyes, crustacis, bacteris, algues i fongs que resideixen en els llits dels ssers humans. ;
Literatura (anglesa) ha recaigut en Glenda Browne, d'Austrlia, pel seu estudi de la paraula 'the' (es tradueix, segons els casos, per 'el', 'la', 'els' i 'les') i els problemes que causa la seva indexaci. ;
Nutrici Brian Wansink, de la Universitat de Cornell, per estudiar l'apetit de les persones, al donar-los un plat de sopa sense fons el contingut del qual mai s'acabava.;

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202299" title="Fernando Francisco Gonzlez Ciuffardi" nonfiltered="4190" processed="4179" dbindex="84201">






Fernando Francisco Gonzlez Ciuffardi (* Santiago, 29 de juliol de 1980), jugador xil de tennis. s el millor tennista llatinoameric en l'actualitat, conegut per tenir, segons molts, la millor dreta del tennis.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202301" title="Jos Mara Pl" nonfiltered="4191" processed="4180" dbindex="84202">

Jos Mara Pl Machado (Maldonado, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 15 d'octubre de 1794 - Montevideo, 23 d'abril de 1869), va ser un poltic uruguai, fill de pare catal, i President de la Repblica (inter) el 1856.

Senador pel departament de Maldonado entre 1854 i 1857, i des de 1868 fins a la seva mort, va exercir el Poder Executiu com a President del Senat en substituci de Manuel Basilio Bustamante del 15 de febrer a l'1 de mar de 1856.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202308" title="Casa Macaya" nonfiltered="4192" processed="4181" dbindex="84203">


La Casa Macaya s un edifici modernista construt per Josep Puig i Cadafalch el 1901. Es troba situat al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona

La faana es bsicament decorada amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d escultura en pedra que dona riquesa a les finestres  i especialment al balc i la asimtrica tribuna de la planta baixa.

Tot l'interior de la casa va ser dotat d una ornamentaci molt rica que encara es pot observar en el vestbul i el pati interior del que neix una magnfica escalinata.

Segons Llus Permanyer, alguns dels collaboradors de Puig i Cadafalch en aquesta casa van ser: Eusebi Arnau i Alfons Juyol escultors, Manuel Ballarn ferro forjat i tamb s ha de citar per la seva importncia en aquest edifici a Joan Parads pels esgrafiats.

Va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional el 9 de gener de 1976.

Va ser comprat per la Caixa que hi va installar un espai d exposicions artstiques que es va mantenir obert fins que amb la inauguraci del Caixafrum s'hi va traslladar l'activitat; posteriorment, va acollir el Museu de la Cincia mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l'actual Cosmocaixa.

Enllaos externs.
Podeu trobar una breu descripci i algunes fotografies a Casa Macaya








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202310" title="Banda Oriental" nonfiltered="4193" processed="4182" dbindex="84204">
Banda Oriental o La Banda Oriental s la denominaci que va rebre fins aproximadament el 1815 el territori ubicat a l'est del riu Uruguai, en el tram final del seu curs i al nord del Riu de la Plata, que s'estenia al llarg d'una zona que es correspon en forma aproximada amb l'actual Repblica Oriental de l'Uruguai i part de l'Estat brasiler de Rio Grande do Sul. Era la terra ms oriental del Virregnat del Riu de la Plata, d'all el seu nom. Amb la creaci, per part de Jos Gervasio Artigas, de la Provncia Oriental va canviar la denominaci de la zona.

A comenaments del segle XVII els habitants d'Asuncin del Paraguai parlaven de La Banda Oriental o Banda dels Charras (aquesta ltima denominaci era aplicada tamb a Entre Ros) per significar els territoris que en aquestes latituds donaven a "La Mar del Nord" (nom que es donava llavors a l'Oce Atlntic). L'rea del nord de la Banda Oriental era el territori conegut amb la paraula d'origen guaran Mbiaz, Ybiaz o Ibiaz que, pel que sembla, va ser "castellanitzada" amb el nom de La Vora. Al nord d'aquests territoris s'estenia el territori de La Guayr o La Pinera, que es correspon amb l'actual Estat del sud brasiler de Paran, territori que es trobava tamb sota jurisdicci d'Asuncin del Paraguai.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202312" title="El Pont d'Arcals" nonfiltered="4194" processed="4183" dbindex="84205">


El Pont d'Arcals s un grup de msica tradicional catalana que divulga la msica i la can tradicional del Pirineu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202314" title="Sarcasme" nonfiltered="4195" processed="4184" dbindex="84206">
El sarcasme (del llat sarcasmus) paraula la qual, procedeix del Grec sarkasme, de sarkazein (mossegar els llavis, de sarx/sark-, carn, la composici literalment significaria "tallar un tros de carn (de la persona triada)".

El sarcasme s proverbialment descrit com "la manera ms baixa de l'humor per la ms alta manera d'ingeni". s una burla malintencionada i descaradament disfressada, ironia forta i cruel amb la que s'ofen o es maltracta a alg o alguna cosa. El terme tamb es refereix a la figura retrica que s'empra en aquest tipus especial d'ironia. El sarcasme s una crtica indirecta, per la majoria de les vegades evident. 

Tipus de sarcasme o ruptura del sistema.
De vegades, la ironia es fa evident per un problema de rellevancia, com al segent exemple:

"L'esportista era virtus, simptic i gros". 

Altra de les seves formes consisteix a expressar idees i pensaments fora de la lgica racional, com a la locuci:

"Jo divideixo als crtics en dos classes: els roins i aquells que m'adoren."

Altres exemples de sarcasme i ironia forta serien:

"Carles arriba al treball, i el primer que fa s seure i posar els peus damunt de l'escriptori per a estar descansat. L'encarregat, el veu i li diu: Carles, continua treballant aix de dur!"



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202315" title="Provncia Oriental (histria)" nonfiltered="4196" processed="4185" dbindex="84207">

Provncia Oriental va ser la denominaci donada a partir de 1813, per instncies de Jos Gervasio Artigas, a l'antiga Banda Oriental com part de les Provncies Unides del Riu de la Plata. Comprenia els territoris de la Governaci Militar de Montevideo i les rees a l'est del Riu de la Plata i del riu Uruguai fins als lmits amb els dominis portuguesos, que havien pertangut a la Governaci Intendncia de Buenos Aires i part del Govern de los Treinta Pueblos de las Misiones.

Junt amb les altres provncies de la Lliga Federal, els seus diputats van participar del Congrs d'Orient convocat per Artigas a "Concepcin del Uruguay", que el 29 de juny de 1815 va proclamar la unitat federal de tots els pobles i independncia no noms d'Espanya sin de tot poder estranger...

L'agost de 1816 un exrcit del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve, va envair la Provncia Oriental en coneixement del Congrs de Tucumn. En iniciar-se la dcada de 1820, va ser derrotat definitivament Artigas a Tacuaremb pels brasilers.

El nom amb el que els portuguesos van denominar a la Provncia Oriental va ser el de Provncia Cisplatina, oficialitzat desprs de la incorporaci de dret al regne de Portugal i Brasil el juliol de 1821 (Congreso Cisplatino). La denominaci de Provincia Cisplatina va ser tamb la que es va mantenir durant l'ocupaci brasilera de la mateixa, entre 1824 i 1827, quan el front terrestre de l'exrcit combinat de 8.000 homes provinents de les Provncies Unides i la Banda Oriental va ser el que va vncer en la batalla d'Ituzaing a les forces brasileres el 20 de febrer de 1827.

Tanmateix, a partir de la insurrecci desencadenada per la desembarcada dels Trenta-Tres Orientals el 1825, va tornar a usar-se pels patriotes el terme Provincia Oriental del Ro de la Plata, fins i tot a l'any 1828, en el que la Convenci Preliminar de Pau va separar l'Estat Oriental de les Provncies Unides del Riu de la Plata i de l'Imperi del Brasil, mitjanant intervenci europea, especialment anglesa.

Amb l'aprovaci de la primera constituci de l'estat uruguai el juliol de 1830, la denominaci va ser finalment canviada a "Estat Oriental de l'Uruguai" (actualment, "Repblica Oriental de l'Uruguai").







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202320" title="Bruny Surin" nonfiltered="4197" processed="4186" dbindex="84208">

















Bruny Surin (12 de juliol de 1967 - ) s un atleta canadenc especialista en curses de velocitat. El 1996 va guanyar la medalla d'or als 4x100 metres a les olimpades d'Atlanta.

Inicis de la carrera esportiva.
Surin va nixer a Cap-Hatien, Hait i es va traslladar al Canad amb tota la seva famlia el 1975. Va debutar internacionalment als Jocs Panamericans de 1987, on aconsegu el 15 lloc a la prova de salt de llargada. En aquesta mateixa prova, per als Jocs de Sel de 1988 va repetir la mateixa posici. 

Els xits esportius.
Als Jocs de la Commonwealth 1990 Surin va guanyar la medalla de bronze als 100 metres llisos i fou el set en salt de llargada. Al Campionat del Mn d'Atletisme de Tquio de 1991 va ser vuit als 100 metres. L'any segent als Jocs Olmpics de Barcelona va ser quart en aquesta mateixa prova i arrib a semifinals dels 4x100 m. 

Participant al Mundial d'Atletisme de 1993 fou cinqu als 100 metres i guany la medalla de bronze en els 4x100 metres. Als Jocs de la Commonwealth 1994 guany la medalla d'or al relleu 4x100 metres, per fou eliminat a semifinals dels 100 metres. Al Mundial d'Atletisme de 1995 va aconseguir el segon lloc als 100 metres i el primer al relleu de 4x100 metres.

Als Jocs d'Atlanta de 1996 el relleu canadenc no era el favorit, tot i haver guanyat quasi tots els ttols disponibles durant els dos anys anteriors. A la final dels 4x100 m l'equip canadenc va derrotar a l'estatunidenc per mig segon. Als 100 m va arribar a semifinals. 

Bruny Surin i el relleu canadenc van guanyar novament l'or als Mundials d'Atletisme de 1997, per de nou sense l'equip dels Estats Units. En aquests campionats Surin fou set als 100 m. 

Als Mundials de Sevilla de 1999 va quedar segon als 100 metres, amb el mateix temps que Donovan Bailey. 

La retirada.
Als Jocs de Sydney Surin fou eliminat a les semifinals dels 100 metres. La seva darrera participaci en un gran campionat tingu lloc el 2001, al Mundial d'Atletisme d'Edmonton, en la qual es lesion greument durant les semifinals dels 100 m. 

Millors marques.
 50 m. 5"64, el 27 de gener de 1995 a Moscou;
 60 m. 6"45, el 13 de febrer de 1993 a Lieven;
 100 m. 9"84, el 22 d'agost de 1999 a Sevilla;
 150 metres llisos. 15"49, el 29 de juny de 1997 a Sheffield;
 200 m. 20"31, el 3 de setembre de 1999 a Brusselles;
 4x100 m. 37"69, el 3 d'agost de 1996 a Atlanta;
 4x200 m. 1'21"70, el 8 d'abril de 2000 a Austin;

Enllaos externs.
Web oficial de Bruny Surin ;
www.brunysurin.com ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202335" title="Gran Premi de Brasil del 1990" nonfiltered="4198" processed="4187" dbindex="84209">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1990, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 25 de mar del 1990.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Ayrton Senna   1: 17. 277 ;
 Volta  rpida:  Gerhard Berger   1: 19. 899  a la volta 55.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202337" title="Gran Premi de Brasil del 1991" nonfiltered="4199" processed="4188" dbindex="84210">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1991, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 24 de mar del 1991.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Ayrton Senna   1: 16. 392 ;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell   1: 20. 436  a la volta 35.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202339" title="Gran Premi de Brasil del 1992" nonfiltered="4200" processed="4189" dbindex="84211">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1992, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 5 d'abril del 1992.


 Resultats .








 Altres .

 Pole: Nigel Mansell   1: 15. 703 ;
 Volta  rpida:  Riccardo Patrese   1: 19. 490  a la volta 34.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202341" title="Setge de Girona (1711)" nonfiltered="4201" processed="4190" dbindex="84212">







El Setge de Girona de 1711 fou un dels episodis de la Guerra de Successi, en el que els borbnics prenen la ciutat de Girona.

Antecedents.
El problema successori.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Aixecament austriacista.
Els austriacistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austrac entr a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la poblaci catalana que el proclam el seu rei Carles III.

Reacci borbnica.
La reacci borbnica no es feu esperar i Felip V llen un atac directe sobre la capital de Catalunya que finalitz amb el fracassat setge borbnic de Barcelona de 1706.

Ofensiva austriacista.
Davant de la derrota de l'exrcit borbnic, les tropes austriacistes es llenaren a una ofensiva en pina sobre Castella partint des de Barcelona i des de Portugal, que finalitz amb l'ocupaci austriacista de Madrid.

La batalla d'Almansa i la recuperaci borbnica.
Carles ocup Madrid el 1707, per Felip la recuper, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vncer les de l'Arxiduc i aix precipit el signe de la guerra. El regne d'Arag i el Regne de Valncia van ser annexionats a Espanya. 

La contraofensiva austriacista.
L'estiu de 1710, l'exrcit aliat, reorganitzat, reprn les accions ofensives i ven als borbnics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Arag, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, per la impossibilitat de mantenir-la els fa prendre la decisi de retirar-se a les bases de d'Arag. 

La impossibilitat de dominar Castella i el replegament austriacista.
Durant el replegament, les tropes britniques foren rodejades i es rendiren a Brihuega. La resta de l'exrcit austriacista aconsegu derrotar les tropes borbniques a la Batalla de Villaviciosa de Tajua, per amb un cost molt elevat. Arribats a l'Arag, Guido Starhemberg prengu la decisi de continuar el replegament fins a l'interior de Catalunya, car Lleida continuava sota control borbnic des de 1707 i mantenir-se a l'Arag suposava deixar la reraguarda descoberta.

El Setge.
La contraofensiva austriacista de 1710 va deixar Catalunya amb un contingent moderat de tropes que no pogueren aturar la ofensiva sobre el nord del pas, ats que des de Frana les tropes de Adrien Maurice de Noailles, el duc de Noailles arriben fins a Girona.

Girona s assetjada a mitjans de desembre de 1710, i el 29 de desembre ja capitulava el Castell de Montjuc, cosa que va permetre a Noailles emplacs bateries d'artilleria al Puig d'en Roca, des d'on bombardej la ciutat, atac noms aturat per les fortes plujes i la crescuda de l'Onyar del 9 al 12 de gener, que immobilitz les tropes franceses. La ciutat capitul el 14 de gener de 1711 i el dia 25 varen ser signades les capitulacions, per les que els ciutadans que havien estat mobilitzats no serien castigats.

Conseqncies.
Amb la capitulaci de Girona la resistncia catalana a les tropes de Felip V quedava reduda a les places de Cardona i Barcelona. Desprs de reunir-se els Braos generals es va decidir continuar amb la lluita en defensa prpia. El mar de 1713 les tropes de Felip V, capitanejades pel duc de Berwick, iniciaven el setge de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202345" title="Temporada 1980 de Frmula 1" nonfiltered="4202" processed="4191" dbindex="84213">


Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1980. 


 Sistema de puntuaci .

S  adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en compte els cinc millors resultats dels set primers grans premis i cinc dels set grans premis seguents, d'aquesta manera s'eliminava els pitjors resultats en cada una de les dues parts  possibles del campionat (5 de 7 i 5 de 7). 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 1980 .





 Clasificaci del mundial de pilots del 1980 .



()

 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1980;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202346" title="Almuniente" nonfiltered="4203" processed="4192" dbindex="84214">


Almuniente s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202347" title="Ans" nonfiltered="4204" processed="4193" dbindex="84215">


Ans  s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetnia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202348" title="Biescas" nonfiltered="4205" processed="4194" dbindex="84216">


Biescas s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gllego. 

 Esdeveniments importants .
El 7 d'agost de 1996 el cmping "Las Nieves" de Biescas va ser arrossegat per una forta riada que va provocar 87 morts i 183 ferits.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202349" title="Broto" nonfiltered="4206" processed="4195" dbindex="84217">


Broto s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202350" title="Bielsa" nonfiltered="4207" processed="4196" dbindex="84218">


Bielsa s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202351" title="Atac a la primera parallela" nonfiltered="4208" processed="4197" dbindex="84219">







L'Atac a la primera parallela fou un episodi destacable del setge de Barcelona, durant la Guerra de Successi Espanyola, essent un intent dels assetjats de trencar el setge de la ciutat de Barcelona. Tingu lloc el 13 de juliol de 1714.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Els carlistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austrac entr a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la poblaci catalana que el proclam el seu rei Carles III. Catalunya queda definitivament en mans austraques desprs del fallit setge de Barcelona de 1706. A la pennsula, la guerra continu entre atacs i contraatacs dels dos bndols. Carles ocup Madrid el 1707, per Felip la recuper, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vncer les de l'Arxiduc i aix precipit el signe de la guerra. El regne d'Arag i el Regne de Valncia van ser annexionats a Espanya. 

L'estiu de 1710, l'exrcit aliat, reorganitzat, reprn les accions ofensives i ven als borbnics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Arag, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, per la impossibilitat de mantenir-la, els fa retirar, sent derrotats els exrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajua i perdent definitivament Arag.

L'emperador Josep I, germ de l'arxiduc Carles mor, sense descendncia masculina, i en heretar Carles la corona imperial, davant la possibilitat de reunir una altra vegada els extensos territoris que havien constitut l'imperi de Carles V, Anglaterra abandon dom Carles i Catalunya a canvi de Gibraltar i Menorca. 

El Tractat d'Utrecht es va signar l'abril de 1713. Felip V s'assegurava el tron d'Espanya i els anglesos el seu predomini a la Mediterrnia occidental. Els anglesos havien abandonat el territori a la seva sort i al cap d'un quant temps, el mateix Arxiduc es va desinteressar del fet, perqu li oferiren la corona imperial i els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona i Cardona contra les tropes filipistes. 

La ciutat de Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos degut a l'escassa capacitat artillera de les tropes borbniques comandades pel Duc de Ppuli, que va ser substitut pel Duc de Berwick, que va comenar la fase definitiva del setge amb l'ocupaci del Convent dels Caputxins i l'obertura de la primera parallela, una trinxera de ms d'un quilmetre de longitud a poca distncia de la muralla construida la nit del 13 de juliol.

La batalla.
La desesperada situaci de la ciutat, un cop construda la primera parallela no arrons la resistncia barcelonina, que a primera hora del mat del 13 de juliol de 1714 hi organitz un atac comandat per Josep Anton Mart amb la intenci de destruir-la. L'atac a la parallela result un fracs i les tropes s'hagueren de reagrupar i retirar-se de nou dins la ciutat.

Conseqncies.
La consolidaci de la parallela va permetre a Duc de Berwick acabar el Mtode Vauban per expugnar la ciutat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202359" title="Pi Aquarii" nonfiltered="4209" processed="4198" dbindex="84220">


Pi Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella de la constellaci d'Aquarius. 

Pi Aquarii s una nana de la seqncia principal blanca-blava del tipus B de la magnitud aparent +4,66. Est aproximadament a 1100 anys-llum de la Terra. Est classificada com a estrella variable del tipus Gamma Cassiopeiae i el seu esclat varia des de la magnitud +4,42 fins a +4,70.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202360" title="Saturaci magntica" nonfiltered="4210" processed="4199" dbindex="84221">

La saturaci magntica s un estat dels materials magntics al qual ja no poden absorbir ms camp magntic, s el mxim valor de magnetitzaci al qual poden arribar quan sn exposats a un camp magntic extern, de manera que un augment de la fora de magnetitzaci no produir canvis significatius a la densitat de flux magntic.

La relaci entre el camp magntic H i la densitat de flux magntic B s'expressa en termes de permeabilitat   : 

;

La permeabilitat de molts materials no s constant sin que depen del camp magntic H. Per exemple, en un material ferromagntic la permeabilitat s'incrementa amb H, per a partir de cert punt la tendncia s'inverteix i llavors decreix de manera significativa. Un increment de H no causar un increment de B ats que la permeabilitat s massa petita.

El materials tenen punts de saturaci diferents, per exemple, el ferro arriba al seu punt de saturaci a 2,2 tesles.

La saturaci limita la mida mnima dels nuclis magntics dels transformadors. Per tal de minimitzar aquest efecte, en alguns nuclis magntics es creen espais buits.

La corba d'histresi mostra la dependncia de B respecte a H, i en conseqncia la saturaci, en diferents materials.

 Valors del punt se saturaci .

 Vegeu tamb .
 Magnetisme;
 Histresi;
 Coercitivitat;
Remanncia magntica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202361" title="Alexei von Jawlensky" nonfiltered="4211" processed="4200" dbindex="84222">
Alexei von Jawlensky (Torzok, 13 de mar de 1864   Wiesbaden, 15 de mar de 1941) va ser un pintor expressionista rus que va desenvolupar la seva carrera a Alemanya. Va ser membre el grup El genet blau (Der Blaue Reiter). 

Biografia.
Era el cinqu fill d'una famlia d'origen aristocrtic. Als deu anys va marxar amb la seva famlia a Moscou, on va rebre alguns anys d'instrucci militar. La seva vocaci per a convertir-se en pintor es va desenvolupar al visitar l'Exposici mundial de Moscou de 1880. El 1896 es va traslladar a Munich on va conixer als artistes tamb d'origen rus Wassily Kandinsky i Marianne von Werefkin.

Obra.
L'estil expressionista de Jawlensky es caracteritza per la senzillesa de les formes a ms del tractament del color que recorda el primitiu art popular de Rssia. Desprs de la I Guerra Mundial va abandonar els contrastos cromtics i va utilitzar tons foscs i uniformes a causa de la influncia del cubisme. Alguna de les seves obres destacables sn Paisatge de Murnau (1912) i Figures mstiques (1927). 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202364" title="Cos Nacional de Policia" nonfiltered="4212" processed="4201" dbindex="84223">

El Cos Nacional de Policia de l'Estat espanyol (CNP) s un institut armat de naturalesa civil dependent del Ministeri de l'Interior. 


Histria.
Va nixer de la necessitat de dotar a les ciutats espanyoles d'una estructura de seguretat moderna. Per aquest motiu Fernando VII va dictar el 1824 una Real Cdula en la qual es creava la Policia General del Regne. A pesar de la llarga histria ininterrompuda de servei pblic de la Policia Espanyola, el Cos Nacional de Policia, amb la seva estructura i denominaci actual t el seu origen directe en la Constituci de 1978, on se li consagra dues missions bsiques: "protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la Seguretat Ciutadana". 

A partir d'aquest mandat Constitucional, el 13 de mar de 1986 es va promulgar la Llei Orgnica de Forces i Cossos de Seguretat que unificava els Cossos de Policia Nacional i Cos Superior de Policia en l'actual Cos Nacional de Policia. Eren dos cossos de naturalesa molt distinta, doncs el cos superior es dedicava a la investigaci, enfront de l'altre cos, que era fonamentalment un cos policial de xoc. Aix doncs, al Cos Nacional de Policia es van integrar els funcionaris dels Cossos Superior de Policia i de Policia Nacional, que van quedar extingits. 

Caracterstiques.
En aquest cos, a diferncia de la Gurdia Civil, s estan permesos els sindicats. Entre ells trobem, per ordre de representaci al Consell de la Policia, els segents: Sindicat Unificat de Policia (SUP), Confederaci Espanyola de Policia (CEP), Uni Federal de Policia (UFP), Sindicat Professional de Policia (SPP) i Sindicat de Comissaris de Policia (SCP).
 
El Cos Nacional de Policia est format per al voltant de 55.000 persones, amb intenci d'augmentar en nmero a causa del gran nombre de places de les promocions convocades en els ltims anys. Les competncies del Cos Nacional de Policia varien segons les Comunitats Autnomes, existint en certes comunitats cossos especfics com sn els Mossos d'Esquadra a Catalunya, la Ertzaintza al Pas Basc i la Policia Foral de Navarra a Navarra.
 Escales i graus .
Hi ha diverses escales, cada una amb uns requisits d'acces i dins cada escala diversos graus:

 Escala bsica;
 Agent ;
 Oficial;
 Escala de subinspecci;
 Sotsinspector;
 Escala executiva;
 Inspector;
 Inspector cap;
 Escala superior;
 Comissari;
 Comissari Principal;

 Enllaos i fonts .
Pgina web oficial








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202372" title="Remanncia magntica" nonfiltered="4213" processed="4202" dbindex="84224">


La remanncia magntica s la magnetitzaci que resta a un material quan desapareix el camp magntic al qual ha estat sotms. En forma d'equaci s'expressa com:

;

En enginyeria sovint s'assumeix que la magnetitzaci M s un sinnim de la densitat de camp magntic B, i la remanncia magntica es representa com .

La remanncia magntica seria el punt de la corba d'histresi que talla l'eix vertical (que representa el camp magntic).

La remanncia t aplicacions en:

 Geologia: en relaci al palemagnetisme;
 Enginyeria informtica: en relaci a l'emmagatzemament de dades i la seva recuperaci desprs d'sser esborrades;
Fsica: en relaci al magnetisme;

El valor de la remanncia magntica s un dels parmetres ms importants dels imants permanents.

Referncies.

R. V. Lapshin, "Analytical model for the approximation of hysteresis loop and its application to the scanning tunneling microscope", Review of Scientific Instruments, volume 66, number 9, pages 4718-4730, 1995.

Enllas externs.
 Coercivity and Remanence in Permanent Magnets;

 Vegeu tamb .
Coercitivitat;
Histresi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202373" title="Campionat del Quatre i Mig de 2007" nonfiltered="4214" processed="4203" dbindex="84225">
El Campionat del Quatre i Mig de 2007 s l'edici del 2007 del Quatre i Mig de pilota basca. Organitzada per la Lliga d'Empreses de Pilota a M, hi prenen part jugadors professionals de les empreses Asegarce i Aspe.

Setze pilotaris, enquadrats en 4 grups, s'eliminen en dues partides per tal d'enfrontar-se al seu cap de grup. Els quatre classificats juguen desprs una lligueta tots contra tots de la qual els dos millors passen a la final.

 Pilotaris .
(En negreta els caps de srie)


 Resultats .
 Prvies .
Els guanyadors de la fase prvia passen a les eliminatries.





 Eliminatries .
 Grup A .
El cap del grup A s Abel Barriola.


 Eliminatria final .





 Grup B .
El cap del grup B s Augusto Ibez, Titn III.


 Eliminatria final .





 Grup C .
El cap del grup C s Juan Martinez de Irujo.


 Eliminatria final .





 Grup D .
El cap del grup D s Aimar Olaizola, Olaizola II.


 Eliminatria final .





 Classificats a la Lligueta .
 Abel Barriola;
 Juan Martinez de Irujo;
 Aimar Olaizola, Olaizola II;
 Augusto Ibez, Titn III;

 Lligueta .




 Classificaci de la lligueta .


 Final .


 Notes .
 L'eliminatria final del grup D que havia de jugar Aimar Olaizola el dissabte va ser endavantada al divendres per tal que el cap de srie poguera assistir a les noces de son germ Asier.
 Juan Martinez de Irujo es classifica directament a la final mercs a la rotura del dit anular de la m esquerra de Sebastien Gonzalez, que li impedeix jugar la partida.
 Juan Martinez de Irujo no juga la tercera i ltima partida de la lligueta contra Barriola per una lesi a la m esquerra.
 Augusto Ibez, Titn III, juga la seua partida n 100 l'any 2007 en la classificaci contra Olaizola II per a entrar a la final, amb un percentatge de 68% de partides guanyades als seus 38 anys i 10 mesos. .

 Enllaos externs .
 Taula classificatria de l'empresa Aspe;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202375" title="Clau angular" nonfiltered="4215" processed="4204" dbindex="84226">

La clau angular s un signe de puntuaci doble <> que es colloca envoltant un fragment de text. Matemticament tamb s'identifiquen amb els signes "major que" i "menor que", que s'usen separadament.

Usos del signe:
per posar un enlla web o una adrea de correu electrnic;
indica reconstrucci textual en una edici d'un manuscrit illegible;
al xins indiquen ttol de l'obra (a Occident se sol posar en lletra cursiva);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202377" title="Eiichiro Oda" nonfiltered="4216" processed="4205" dbindex="84227">
Eiichiro Oda (Kumamoto (Jap, 1 de gener de 1975) s un dibuixant de manga. De nen, Oda va estar inspirat pels pirates i va aspirar a ser un dibuixant de manga. Als 17 anys, va enviar el seu treball "Wanted", pel qual va guanyar una gran quantitat de premis. Als 19, va treballar d'assistent per a Nobuhiro Watsuki en el manga Rurouni Kenshin. Durant aquest temps, va dibuixar Roman Dawn, el primer captol de One Piece. En 1997, One Piece va aparixer per primera vegada en la revista antolgica Sh nen Jump i en poc temps va arribar a ser un dels manga ms populars de Jap. Est inspirat en les obres Dragon Ball i Dr. Slump d'Akira Toriyama.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202379" title="Poble (localitat)" nonfiltered="4217" processed="4206" dbindex="84228">
Un poble s una entitat de poblaci petita, contraposada a la ciutat i a la vila. No hi ha una definici clara per determinar quan un nucli habitat s poble, vila o ciutat; depn de la zona, de l'poca i, sobretot, de la histria (per esdevenir vila o ciutat, cal un nomenament de la mxima autoritat civil del pas). Tampoc no hi ha criteris exactes per a destriar un poble de conceptes propers com llogarret, caseria, venat, raval... En tots aquests casos, depn del costum local i de l'evoluci histrica que hagi sofert cada entitat de poblaci en concret. s cert, tanmateix, que la categoria de poble ha anat molt lligat al llarg de la histria al de parrquia, base de l'organitzaci territorial religiosa.

Se sol considerar que un poble s un conjunt de cases pertanyents a un mateix municipi amb una identitat comuna forjada histricament, delimitat per elements urbans o naturals i amb els serveis elementals per als seus habitants. L'estil de vida dels pobles s ms rural i lligat a la natura que el de les ciutats.

Tanmateix, hi ha casos de pobles que pertanyen a dos o ms municipis. s destacable, al nostre pas, el cas de la Beguda Alta, que pertany a tres municipis diferents, pertanyents a tres comarques diferents (la parti, en alguns casos, s a banda i banda de carrer): Gelida, de l'Alt Peneds, Sant Esteve Sesrovires, del Baix Llobregat, i Masquefa, de l'Anoia. Tamb ho s el del poble dels Lmits, pel mig del qual passa la frontera entre els estats espanyol i francs, de manera que la part sud-oriental pertany a la Jonquera, de l'Alt Empord, i la nord-occidental al Ports, del Rossell.

Vegeu-ne tamb.
 Poble castral.
 Poble de sagrera.
 Poble obert.
 Vila closa: poble tancat rere unes muralles.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202383" title="Setge de Morella (1707)" nonfiltered="4218" processed="4207" dbindex="84229">








El Setge de Morella fou un dels episodis de la Guerra de Successi Espanyola, en la que els borbnics van pendre definitivament la ciutat.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avana cap a Valncia i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Valncia

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exrcit avana des de Lleida, Girona i pel mar en direcci a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Provncies Unides, Mil i el Regne de Npols. Tot i aix, els filipistes rebien reforos castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen l'exrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al Pas Valenci. L'exrcit aliat es va retirant fustigat per l'exrcit borbnic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d'Almansa, on son derrotats. Les tropes borbniques conquereixen el Pas Valenci i l'Arag i avancen cap a Catalunya. El 10 de novembre de 1707 les tropes de Felip V entren a Lleida, defensada per una petita gurdia de noms 2.500 homes, sotmesa al setge de 40.000 borbnics.

El setge.
Els filipistes van esperar l'ocupaci de Lleida per comenar el 2 de novembre el setge de Morella, que va caure el 26 de novembre de 1707 un cop iniciats els bombardejos i ents que no arribarien reforos.

Conseqncies.
Caiguda Morella, quedant nicament en mans aliades Dnia, Alcoi i el castell d'Alacant al Pas Valenci, les forces filipistes es van dirigir a Ares, que va caure el 15 de juliol de 1708.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202386" title="Juan lvarez Mendizbal" nonfiltered="4219" processed="4208" dbindex="84230">


Juan lvarez Mendizbal (Cadis, 1790 - Madrid, 1853) va sser un poltic, comerciant i financer espanyol.

Identificat amb les idees liberals, es va haver d'exiliar el 1823. 

El 1835 va tornar de Londres i va ser nomenat ministre d'Hisenda (fins al 1837; del 1835 al 1836 tamb es va fer crrec de la Presidncia del Govern espanyol durant alguns mesos).

Entre les reformes que va dur a terme per solucionar la delicada situaci financera d'Espanya destaca la desamortitzaci eclesistica (supressi dels ordes religiosos i confiscaci dels seus bns per l'Estat.). 

Referncies.


Bibliografia.
 VV. AA.: Diccionario Biogrfico del Trienio Liberal. Madrid: Ediciones El Museo Universal, 1991.

Enllaos externs.
Biografia d'lvarez Mendizbal. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202387" title="Laocoont i els seus fills" nonfiltered="4220" processed="4209" dbindex="84231">

 Mesura 242 cm d'alada i est executat en marbre blanc. Es troba al Museu Pius-Clement dels Museus Vaticans a Roma. Representa la mort del sacerdot troi Laocoont, castigat pels dus a sser estrangulat per serps marines junt amb els seus dos fills. Fou realitzat per Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes, segons consta a la inscripci del pedestal de l'escultura.

 Histria .

Es va trobar el 14 de gener de 1506 a l'emplaament Esquil, a la Domus Aurea de Ner a Roma. Va ser l'arquitecte Giuliano da Sangallo el que va identificar l'escultura com la descrita per l'autor rom Plini el Vell, en la seva enciclopdica Histria Natural. En ella va deixar escrits uns comentaris laudatoris en relaci a l'obra que va veure en el palau de l'emperador Titus cap a l'any 70: 
Ha de ser situada per davant de totes, no noms de l'art de l'estaturia sin tamb del de la pintura. Fou esculpida en un nic bloc de marbre pels excellents artistes de Rodes Agesandre, Polidor i Atenodor i representa Laocoont, els seus fills i les serps admirablement enroscades.

Va ser adquirida pel papa Juli II i actualment es troba en un nnxol del jard del Palau Belvedere que ara forma part dels Museus Vaticans. Quan va ser descoberta, faltaven els braos drets del pare i d'un dels fills, i sense la m dreta de l'altre fill; tamb mancaven algunes parts de les serps. Miquel ngel va proposar de restaurar el bra del pare en posici de flexi, Amico Aspertini tamb va realitzar un dibuix amb la mateixa posici del bra i, el 1525, Baccio Bandinelli va realitzar una cpia de tot el grup amb aquesta posici tamb per al papa Lle X, cpia que es troba a la galeria dels Uffizi de Florncia. El rei Francesc I de Frana va obtenir el perms del papa per a la realitzaci de diversos motlles; per a realitzar la cpia va enviar a Francesco Primaticcio que els va fer l'any 1540. Aquests motlles van servir per fondre'l a bronze i van collocar l'escultura al Palau de Fontainebleau.

El 1532 Giovanni Angelo Montorsoli va realitzar una restauraci en terracota amb el bra estirat; Tici va criticar aquesta restauraci amb un dibuix on representava Laocoont i els seus fills com uns micos.

Al segle XVIII, l'escultor Agostino Cornachini la va restaurar amb marbre i va canviar el bra del fill, que tamb va ser estirat. L'any 1798 va ser traslladat a Pars per l'exrcit de Napole com a bot de guerra i collocada al Museu del Louvre, fins la seva tornada al Vatic el 1816. 

L'any 1905 l'arqueleg Ludwig Pollack va identificar el bra original i tenia la posici flexionada com ja havia avanat Miquel ngel, bra que es va afegir en una restauraci realitzada el 1957 i en la que es van treure totes les peces afegides.

 Dataci .

La dataci de l'obra s controvertida: en principi se supos que era del segle I perqu es conservaven signatures d'aquesta poca d'un escultor de Rodes anomenat Atenodor, fill d'Agesandre. Per, el 1954, Gisela Richter va assenyalar que els noms d'Atenodor i Agesander eren molt habituals a Rodes durant diverses generacions i, a ms a ms, copsava una gran similitud entre aquesta obra i un fris de l'altar de Zeus a Prgam on apareix representada la lluita entre dus i gegants. Concretament, l'expressi i les caracterstiques del rostre de Laocoont sn molt similars al gegant que Atenea agafa pels cabells, aix com les serps tenen els seus equivalents en l'esmentat altar. Per aix, va datar l'obra en el mateix perode que aquest fris, al segle II aC.

Tanmateix, tamb s'observen clares diferncies amb l'escultura de Prgam com sn detalls en el rostre de Laocoont, ms vibrant que el dels gegants de Prgam, i tamb diferncies en la tcnica del modelatge de la cabellera, i un paper menys important pel que fa a les robes del grup del Laocoont si es compara amb les vestimentes del grup de Prgam.

A ms a ms, s'ha demostrat que, encara que la major part de l'escultura es va fer amb marbre de Rodes, un dels blocs usats s marbre de Luni, d'origen itali; aix no concorda amb el que va descriure Plini, que noms va distingir un bloc de marbre, ni amb el fet que aquest marbre no es va explotar abans de l'poca d'August. El 1957 va tenir una enorme rellevncia la descoberta de grups escultrics en l'anomenada gruta de Tiberi, a Sperlonga, a la costa del Laci al sud de Roma; es descobriren grans fragments d'altres grups escultrics amb la signatura dels tres escultors esmentats per Plini, que deix escrit: Atenodor, fill d'Agesander, i Agesander, fill de Peoni, i Polidor, fill de Polidor, rodis, ho van fer.
La inscripci, segons la majoria dels epigrafistes, ha de pertnyer al segle I desprs de  Crist; per tant, els autors haurien viscut en aquest segle.

Tamb s'ha suggerit que podria ser una cpia o una variant lliure feta pels romans d'un original hellenstic dels segles III - II aC

L'any 2005 la investigadora estatunidenca Lynn Catterson va realitzar una conferncia on va exposar la hiptesi que el grup escultric podria ser una falsificaci realitzada per Miquel ngel, basada en una srie de dades que la relacionen amb ell. Tanmateix aquesta hiptesi sembla ignorar la troballa de 1957 a Sperlonga, amb fragments d'escultures realitzades amb una tcnica similar al Laocoont i els seus fills.

 Estudi de l'obra . 

L'obra est emmarcada dins d'una composici de figura piramidal, i la millor posici per a la seva visi s la frontal; l obra representa les emocions humanes en la seva mxima expressi pattica. s, junt amb el gran altar de Zeus i Atenea a Prgam (180-160 aC), un exemple de l'escultura escenogrfica hellenstica d'un dramatisme ms extremat. Des del Renaixement, aquest grup s representatiu de l'art antic o d'un dels dos corrents principals de l'art hellenstic: l'acadmic i el barroc, al qual pertany aquest grup.

L'expressi de culpabilitat i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia, sn esferedors. Dins del grup, les dues serps monstruoses que es cargolen per matar, d'acord amb el cstig imposat pels dus, formen part de la composici visual del grup, i amb les seves lnies corbes aconsegueix la uni entre tots els personatges, fet que ajuda a mostrar la dinmica que es desprn del grup. Hi ha una voluntat d'exagerar l'efecte teatral de l'anatomia, i s'afegeix el dolor moral de Laacoont en presenciar la mort dels seus dos fills.

Winckelmann, a la primera edici  del llibre Histria de l'Art de l'Antiguitat (1764), entre moltes d'altres obres, analitza el grup del Laocoont i assenyala que la figura del fill ms gran va haver de ser executada de manera separada. 

Descriu Laocoont com un espectacle de la naturalesa humana sotmesa al ms gran dolor que s capa de suportar. Aquest dolor infla els seus msculs i posa en tensi els seus nervis per en el seu front, alhora, es capta la serenitat del seu esperit. El seu pit s'eleva per tractar de contenir el dolor i pel fet que el ventre est comprimit es pot veure el moviment de les seves vsceres. Els seus fills el miren demanant-li ajut i ell manifesta la seva tendresa paternal amb la seva mirada tendra, d'uns ulls que es dirigeixen cap al cel implorant als dus. L'obertura de la seva boca t un moviment que expressa atarxia i indignaci per la idea d'un cstig immerescut.

Lessing, a la seva obra de crtica esttica Laocoont o sobre els lmits en la pintura i poesia (1766), explica que "l'escultura i la pintura es fan amb figures i colors a l'espai" i "la poesia amb sons articulats en el temps".


Goethe va escriure el 1798 el seu article Sobre Laocoont, on fa palesos que els artistes han despullat a Laocoont del seu sacerdoci i de les seves referncies mitolgiques i l'han convertit en un pare normal amb dos fills amenaats per dos animals. Destaca la sensaci de moviment que produeix el grup, que sembla canviar de posici si l'espectador obre i tanca els ulls alternativament.

Tamb elogia el moment escollit pels artistes per reflectir un mxim inters: quan un dels cossos est tan agafat que ha quedat indefens, el segon s ferit i est en condicions de defensar-se, i el tercer encara li queda l'esperana de fugir. 

El pare est representat en una posici en la que reacciona en el mateix instant en qu s mossegat al maluc per una de les serps: desplaa el cos cap al costat oposat, contreu el ventre, infla el pit, posa l'espatlla cap a davant i inclina el cap en la direcci del costat ferit. Els peus estan immobilitzats i els braos en posici de lluita, tot oferint una gran resistncia que no sembla sser efectiva. Es tracta d'un home fort per que, per la seva edat, ja no t tanta energia i, per tant, no s molt capa de suportar el dolor.

El fill ms petit, completament capturat, fa esforos sense xit per tractar d'alliberar-se i d'alleugerir el seu mal. El fill ms gran tan sols est lleugerament agafat per un peu i s'horroritza i crida davant els moviments del seu pare. Per ell, encara t l'oportunitat d'alliberar-se i fugir.

 Mitologia .

Als mites grecs es relata que, durant el setge de Troia, dues serps sn enviades per Atenea o per Apollo i ataquen el sacerdot troi d'Apollo, anomenat Laocoont, i als seus dos fills. Les versions que relaten aquest episodi sn nombroses i es discuteix si el grup escultric est basat en el relat de Virgili, a l'Eneida, on moren Laocoont i els seus dos fills, o en una versi anterior d'un poema del cicle troi, la Iliupersis de Arctinos de Milet, on moren Laocoont i tan sols un dels fills i, per tant, l'altre sobreviu. Tamb la font podria haver estat una tragdia perduda. 

Virgili, en el llibre II de l'Eneida, relata aix l'atac de les serps: Elles, amb marxa ferma, es llancen cap a Laocoont; primer es cargolen als tendres cossos dels seus dos fills, i esquincen a dentegades els seus miserables membres; desprs captiven al pare que, esgrimint un dard, anava en ajut d'ells, i el subjecten amb els seus enormes anells: ja cenyides amb dues voltes al voltant del seu cos, i dues vegades rodejat al coll, l'escats llom, encara excedeixen per sobre els seus caps i els seus drets bescolls. Pugna amb ambdues mans Laocoont per deslligar aquells nusos, mentre regalimen de les seves glndules bava i negre ver, i al propi temps eleva fins els astres espantables clamors...

Laocoont era el sacerdot del temple d'Apollo Timbri a Troia i va advertir sense xit, que no deixessin passar al fams cavall de Troia, ja que era una trampa disposada pels grecs aqueus; en llanar un broc amb foc contra el cavall, els dus el van castigar enviant-li les dues serps perqu el matessin a ell i als seus fills. Hi ha una altra versi que explica que va ser un cstig d'Apollo perqu Laocoont s'havia casat amb Antope davant l'esttua del du, cosa que constitua un sacrilegi. 

 Influncia .
A l'poca del seu descobriment ja va tenir una gran influncia pel seu grau de perfecci. Els artistes del Renaixement, entre ells Miquel ngel, a les seves obres dels esclaus i amb gran evidncia als esbossos de l'obra Batalla de Cascina, es mostra com va realitzar diverses posats del grup del Laocoont, i clarament tamb es veu la influncia a  la petxina de la volta de la capella Sixtina que representa La serp de bronze . A la figura d'Homer, de El Parnaso (1510) a la pintura de Raffaello Sanzio, tamb es pot observar la semblana amb el cap de Laocoont.Tici, Rubens, El Greco, William Blake i Max Ernst han realitzat interpretacions del grup escultric.


En un lbum d'Astrix, Els llorers del Csar, apareix un esclau fent el posat de Laocoont i amb uns cordills simulant les serps.

Ha estat font d'inspiraci a la histria de l'art alemanya, en escriptors de mitjans del segle XVIII, com Winckelmann, Lessing, Goethe, Herder, Novalis i Arthur Schopenhauer. Cadascun comenta l'escultura i les seves reflexions esttiques.

 Vegeu tamb .
Histria de l'art a occident;

 Bibliografia .







 Referncies .


 Enllaos externs .
Jard del Palau Belvedere;
Art on line;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202389" title="Imant dipolar" nonfiltered="4221" processed="4210" dbindex="84232">


A un accelerador de partcules, un imant dipolar s un electroimant dissenyat per crear un camp magntic homogeni al llarg de certa distncia. El moviment de les partcules a un camp com aquest ser circular en un pla perpendicular al camp i colineal a la direcci del moviment de la partcula i lliure en direcci ortogonal a ell. Per tant, una partcula injectada dins un imant dipolar es mour seguint una trajectria circular o helicodal. Afegint diverses seccions dipolars al mateix pla es pot incrementar l'efecte de curvatura del feix.

Els imants dipolars s'utilitzen als acceleradors de partcules per provocar curvatures a les trajectries u rbita1rbites de les partcules als acceleradors circulars. Altres utilitzacions serien:
 Injecci de partcules dins l'accelerador;
 Ejecci de partcules de l'accelerador;
 Correcci d'errors a les rbites;
 Producci de radiaci de sincrotr;

Aquest tipus d'imants s'utilitzen als aparells tradicionals de televisi que porten un tub de raigs catdics que no s altra cosa que un petit accelerador de partcules. El seus imants s'anomenen bobines deflectores. Aquests imants mouen el feix d'electrons que impacta sobrer la pantalla del tub de TV de manera controlada, en impactar sobre la superfcie, de material fosforescent, s'emet llum.

Vegeu tamb.

 Accelerador lineal;
 Ciclotr;
 Electromagnetisme;
 Imant quadripolar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202393" title="Dcada Moderada" nonfiltered="4222" processed="4211" dbindex="84233">
La Dcada Moderada (1844-1854) va sser un perode central del regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narvez.

En aquesta fase es va crear la Gurdia Civil (1844), es va aprovar la Constituci del 1845 i el rgim liberal es va reconciliar amb l'Esglsia Catlica (concordat del 1851).

Les llibertats poltiques i el dret a vot van ser molt restringits.


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202396" title="Miquel Nadal (pintor)" nonfiltered="4223" processed="4212" dbindex="84234">
Miquel Nadal fou un pintor gtic del segle XV d'origen valenci.

Fill d'un agricultor ve de Valncia, es va desplaar a Barcelona, on apareix per primera vegada documentat l'any 1445 en una collaboraci amb el pintor Francesc Bergs a un retaule per a l'esglsia de Santa Maria del Mar.
 
L'any 1451 va signar un contracte amb Bartomeua, vdua de Bernat Martorell i el seu fill, per a fer-se crrec de la continuaci del taller del seu marit, durant els anys 1453-55, collabora amb Bernat Martorell II, a la realitzaci del retaule de Sant Cosme i Sant Dami de la catedral de Barcelona, per de seguida van tenir discrepncies, pel que Miquel Nadal va anullar dit contracte en 1455, deixant obres pendents com el retaule de Santa Clara i Santa Caterina tamb per a la catedral, que va finalitzar l'escultor Pere Garcia de Benavarri l'any 1458.

Bibliografia.
Tomo 8 (1998), Art de Catalunya. pintura antiga i medieval, Barcelona, edicions L'isard SL. ISBN 84-89931-06-2;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202400" title="Joan Mates" nonfiltered="4224" processed="4213" dbindex="84235">

Joan Mates fou un pintor gtic, catal documentat entre 1390 - 1431. 

Procedent de Vilafranca del Peneds l'any 1390, es va establir a Barcelona al taller de Pere Serra, amb qui va tenir una llarga relaci i collaboraci, junts van treballar en el retaule de la Verge amb els Sants de Siracusa (1400) i, quan es va produir la defunci del seu mestre, va recuperar altres encrrecs seus, com el del retaule de la Anunciaci per l'esglsia de Sant Francesco de Stampace de Cller (Sardenya), realitzat entre els anys 1406 i 1410, i que a l'actualitat es conserva a la Pinacoteca Nazionale. 

Va tenir bona relaci amb alts crrecs de l'esglsia i la noblesa catalana i amb mecenes com les famlies Cabrera, Cervell, Queralt o Foix. Va realitzar diversos encrrecs destinats per a diferents parts d'Arag i Catalunya. El retaule de Sant Jaume de Vallespinosa (1406/10), patrocinat per la famlia Cervell, es troba al Museu dioces de Tarragona. 

Per a la catedral de Barcelona, se li va encarregar el gran retaule de Sant Ambrs i Sant Mart de Tours. Per a la Pia Almoina, el de Sant Sebasti, guardat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, executat l'any 1431 en els lmits finals de la seva producci. 

Bibliografia.
 Art de Catalunya: Vol. IX Pintura antiga i medieval Barcelona: Edicions L'isard, 1998 ISBN 84-89931-06-2;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202401" title="B Cultural d'Inters Nacional" nonfiltered="4225" processed="4214" dbindex="84236">

La declaraci de B Cultural d'Inters nacional, o simplement B d'Inters Nacional, (abreviadament (BCIN), distingeix els bns ms rellevants del patrimoni cultural catal, tant mobles com immobles.

Els bns immobles poden ser: 

 Monument histric.
 Conjunt histric.
 Jard histric.
 Lloc histric.
 Zona d'inters etnolgic.
 Zona arqueolgica.
 Zona paleontolgica.

Els bns mobles poden sser declarats d'inters nacional singularment o com a collecci.

 Exemples .

Amfiteatre de Tarragona;
Castell de Palau-sator;
Cartoixa d'Escaladei;
Santa Maria de l'Estany;
Monestir de Sant Esteve de Banyoles;
Baetulo;
Castell de Vilamajor;
Castell de Finestres (Ultramort);
Castell d'Esclany;
Sant Pere de Graudescales;
Aqeducte de les Ferreres;
Castell de Sant Maral;
Fbrica Casaramona;
Muralles romanes de Tarragona;
Esglsia de la Nativitat de Durro;
Villa romana de Can Llauder;
Villa romana de Can Terrers;
La Roca (Vilallonga de Ter);
 Les cases modernistes de la mansana Raspall: la Casa Barbey, la Torre Iris, la Casa Antoni Barraquer i la Bombonera.
 Santuari del Miracle (Solsons);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya del Departament de Cultura;
Guia del Patrimoni Histric i Artstic dels Municipis Catalans, una iniciativa del Centre d'Estudis i Divulgaci del Patrimoni (CEDIP), per tal de divulgar el patrimoni histric i artstic dels municipis de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202402" title="Motor de programari" nonfiltered="4226" processed="4215" dbindex="84237">
Un motor de programari es un programa d'ordinador  que genera codi font o codi de marques que, al seu temps, esdev l'entrada a un altre procs informtic. L'analogia es la d'un procs que s seguit per un altre procs, amb el codi de programa sent cremat a mode de combustible. Un motor de programari difereix d'altres processos informtics en qu d'altres processos generen dades, no el codi executat simultniament. Un  exemple de motor pot ser el motor de la wikipedia, que serveix codi HTML al navegador. A ms un motor de programari difereix dels dimonis en qu aquests s'executen en background esperant respondre a events, com peticions a pgines web.

Vegeu tamb.
 Motor de cerca;
 Motor de videojoc;
 Motor de renderitzaci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202407" title="Fram Reykjavk" nonfiltered="4227" processed="4216" dbindex="84238">

El Knattspyrnuflagi Fram (tamb conegut com Fram Reykjavk) s un club islands de futbol de la ciutat de Reykjavk.

Histria.
Va ser fundat l'1 de maig de 1908 amb el nom de Kri Reykjavk. El mateix any adopta el nom Fram. El 1914 se li un el KR Flkinn Reykjavik i el 1915 el KF Reykjavik.

 Palmars .
Lliga islandesa de futbol: 18 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1921, 1922, 1923, 1925, 1939, 1946, 1947, 1962, 1972, 1986, 1988, 1990;
Copa islandesa de futbol: 7 1970, 1973, 1979, 1980, 1985, 1987, 1989;

 Seccions .
Tamb t uns potent secci d'handbol, campi d'Islndia el 2006.

Enllaos externs.
Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202411" title="A Akranes" nonfiltered="4228" processed="4217" dbindex="84239">

El rttabandalag Akraness, tamb conegut com A, s un club islands de futbol de la ciutat d'Akranes, al nord d'Islndia.

Va ser fundat l'any 1946. A ms del futbol t seccions de bsquet, golf, equitaci, gimnstica, voleibol, bowling, karate, bdminton i nataci.

Palmars.
Lliga islandesa de futbol: 18 1951, 1953, 1954, 1957, 1958, 1960, 1970, 1974, 1975, 1977, 1983, 1984, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 2001;
Copa islandesa de futbol: 9 1978, 1982, 1983, 1984, 1986, 1993, 1996, 2000, 2003;
Copa de la Lliga islandesa de futbol: 3 1996, 1999, 2003;
Supercopa islandesa de futbol: 1 2003;

Enllaos externs.
Web oficial;
Secci de futbol;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202414" title="Keflavik F" nonfiltered="4229" processed="4218" dbindex="84240">


El Keflavk rtta- og ungmennaflag s un club islands de futbol de la ciutat de Keflavk, al municipi de Reykjanesbr.

 Histria .
Va ser fundat el 29 de setembre de 1929 com a UMFK Keflavik. El 1956 es fusiona amb KFK Keflavik esdevenint IthrottaBandalag Keflavikur (IBK Keflavk). El 1994 adopta el nom actual.

 Palmars . 
Lliga islandesa de futbol: 4 1964, 1969, 1971, 1973;
Copa islandesa de futbol: 4 1975, 1997, 2004, 2006;

Enllaos externs.
Web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202415" title="1080p" nonfiltered="4230" processed="4219" dbindex="84241">
1080p s la forma abreviada per a anomenar el tipus de senyal de vdeo que consisteix en 1080 lnies de resoluci espacial vertical adquirides a travs de l'exploraci progressiva p o seqencial (mpliament utilitzada en monitors de PC) d'una escena. s a dir, aquesta escena ha estat emmagatzemada o transmesa lnia a lnia i fotograma a fotograma mitjanant un escombrat d'imatge progressiu, el qual noms necessita un escombrat per fotograma. 

1080p combina una alta resoluci amb una gran quantitat d'imatges per segon, cosa que permet veure molt ms detall d'un segon a un altre, el resultat ser possible d'apreciar a travs d'un monitor o televisi d'Alta Definici.


Especificacions.
De cada fotograma s'obt una resoluci total de 2.073.600 pixels. Aquesta xifra s resultat dels 1920 pxels de resoluci espacial horitzontal imposats per la relaci d'aspecte panormica 16:9, que s'adapta millor al camp de visi hum,  corresponents a cada una de les 1080 lnies de resoluci espacial vertical. 

Ample de banda.
Si s'explora un vdeo, es necessita molt ms ample de banda per transmetre el senyal resultant d'aquest escombrat (altrament dit no-entrellaat) que no pas per transmetre'n un amb la mateixa resoluci per obtingut amb l'escombrat entrellaat. Per tant, alguns dels mitjans idonis per transmetre, en aquest cas, el 1080p seria a travs l'HDMI (en digital) i el vdeo per components.

Freqncia.
Una especificaci completa d'aquest tipus de senyal implica indicar el nombre d'imatges o trames per segon (la seua freqncia), el seu valor pot oscillar entre els 24 imatges/segons (Hz) (valor mnim per no notar parpelleig) i els 60 imatges/segons (Hz). 

Cada estndard de televisi digital accepta noms unes freqncies concretes:
L'europeu (DVB) noms admet 25 (1080p25) Hz.
L'americ (ATSC noms accepta 24 (1080p24) i 30 (1080p30) Hz (imatges per segon). ;

Les freqncies de 50 (1080p50) i 60 (1080p60) Hz, que sn considerats els sistemes de televisi d'alta definici del futur , noms es poder enviar per canals d'ample de banda normals si s'utilitzen cdecs molt avanats.

Com ms gran s la seua freqncia d'exploraci vertical ms resoluci t el sistema. Per tant, 1080p combina una alta resoluci amb una gran quantitat d'imatges per segon, cosa que permet veure molt ms detall d'un segon a un altre, el resultat ser possible d'apreciar a travs d'un monitor o televisor d'Alta Definici.

Agudesa visual per a 1080p.
L'agudesa visual s una capacitat del SVH per a distingir els petits detalls, cosa fora interessant en 1080p.  Per a una correcta distinci del detallisme del grau ptim de resoluci i observar els avantatges es recomana collocar-se a una distncia aproximada de tres vegades l'altura de la pantalla, i a ms, la capacitat de l'ull per a distingir el contingut de 1080p tamb depn de la quantitat de contrast en la imatge o quadre.

Aplicacions.
Televisors.
Actualment s'aplica en el comer per referir-se als televisors de Molt Alta Definici (altrament coneguts pel nom en angls Full HD) ja que permeten un reproducci molt fidel del senyal que reprodueixen i ms en el cas que hagin estat adquirits a altes resolucions.

Videojocs.
Els videojocs poden ser renderitzats a 1080p. Les consoles actuals Xbox 360 (de Microsoft) i la PS3 (Play Station 3 de Sony) tenen sortida de 1080p. Les ltimes versions de la Xbox 360  i totes les versions de la PS3 tenen connexi HDMI.

Resolucions comunes.


Vegeu tamb.
 1080i en aquest article hi ha la comparaci entre 1080p i 1080i;
 720p;
 HDTV - Televisi d'Alta Definici;

Enllaos externs i referncies.

1080p and the Acuity of Human Vision - 1080p i l'Agudesa del Sistema Visual Hum (en angls) Audioholics Home Theater Magazine. 2 d'abril del 2007. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202416" title="Flgies" nonfiltered="4231" processed="4220" dbindex="84242">

En la mitologia grega Flgies era Rei dels Lpites, fill d'Ares i Khryse. Va ser pare d'Ixi i Coronis.

La seva filla Coronis era amant d'Apollo. Mentre estava embarassada d'Asclepi, Coronis es va enamorar d'un mortal. Un corb va assabentar al du de l'afer, que encoleritzat va demanar a la seva germana Artemis que mats a Coronis (l'infant va ser salvat i s'entreg al centaure Quir perqu l'eduqus). En venjana per l'assassinat de la seva filla, Flgies va calar foc al tempre d'Apollo a Delfi, i el du el va matar.

Al llibre VI de l'Eneida, Virgili acusa Flgies d'haver estat un tir cruel, d'haver canviat lleis d'acord amb suborns i d'haver violat la seva filla Coronis. Per la seva impietat, Flgias es condemnat a l'infern.

A la Divina Comdia de Dant Flgias apareix al cinqu cercle de l'Infern, fent de barquer de les nimes que creuen l'Estix.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202417" title="Vkingur Reykjavk" nonfiltered="4232" processed="4221" dbindex="84243">

El Knattspyrnuflagi Vkingur s un club islands de futbol de la ciutat de Reykjavk, Islndia.

El club va ser fundat el 21 d'abril de 1908. A ms de futbol l'equip t seccions importants com la d'handbol, tennis, tennis taula, karate o esqu, tots ells tant en categoria masculina com femenina.

Palmars.
Lliga islandesa de futbol 5: 1920, 1924, 1981, 1982, 1991;
Copa islandesa de futbol 1: 1971;

Jugadors destacats.
 Arnr Gujohnsen;
 Carl Dickinson;
 Helgi Sigursson;
 Kri rnason;
 Richard Keogh;
 Slvi Ottesen;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202421" title="720p" nonfiltered="4233" processed="4222" dbindex="84244">
720p s l'abreviatura utilitzada per a designar el tipus de senyal de vdeo adquirit durant l'exploraci progressiva p o seqencial d'una escena que consisteix en 720 lnies de resoluci espacial vertical per cada fotograma.

S'ha de tenir clara la diferncia entre resoluci i definici espacial, ja que la resoluci est estretament lligada amb l'adquisici d'imatges i en canvi la definici es refereix a la fidelitat de reproducci d'un senyal adquirit que t una pantalla o b en el senyal mateix.

Especificacions.
La resoluci total d'un fotograma, obtinguda de les 720 lnies amb 1280 pxels a cada lnia (de resoluci horitzontal), s de 921.600 pxels. Aquesta resoluci correspon a una relaci d'aspecte (amplada / alada) panormica 16:9 (els resultats entre els quocient de 1280 pxels / 720 lnies i de 16 / 9 s el mateix).

Freqncia.
La quantitat d'imatges per segon s'expressa en Hz (o fotogrames per segon - fps) al costat de la lletra "p" tot quedant una expressi del tipus 720p25. Els valors tpics per als sistemes de transmissi de senyals analgics de televisi sn: 
 PAL i SECAM: 25 (720p25) i 50 (720p50).
 NTSC: 24 (720p24) per a pellcules, 30 (720p30) i 60 (720p60).
Aquests acostumen a sser compatibles amb els estndards de televisi digital europeu DVB i amb l'americ ATSC.

Compatibilitat.
Aquest s compatible amb la majoria de tecnologies de reproducci de pantalles plana de plasma i LCD, que s progressiu. En la majoria dels televisors basats en TRC (Tub de Raig Catdics), que sn dispositius de reproducci entrellaats, el senyal ha de ser transformat, excepte en els monitors d'ordinador de TRC on la reproducci del senyal s progressiu.

Comparaci entre 720p i 1080i.
Quan en el 720p la freqncia d'exploraci (la quantitat de fotogrames per segon que pot prendre valors concrets entre 24 i 60) s de 50 Hz, significa que al ser un senyal adquirit progressivament, el nostre Sistema Visual Hum captar les 720 lnies d'un fotograma cada 1/50 de segon, o el que seria el mateix 50 imatges de 1280x720 cada segon. En canvi, tot i que sembli una fallcia, una mateixa imatge escombrada de forma entrellaada a 1080i50 (a 50 Hz), l'ull veur una imatge resultant formada per dues imatges de 540 lnies (de 1920 columnes cada una) cada 1/50 de segon (ja que escombra les lnies  parells i senars separadament tot obtenint dos camps).

Recapitulant tenim que:
 1080i50. 1980x1080 per al ser entrellaat es converteix en 540p (1980x540), per tant s'obtenen 1.069.200 pxels, els quals es mostren per pantalla cada 1/50 segons. Aquesta significa ms claredat en el cas d'imatges o escenes que no tinguin moviment rpid (com per exemple el cas de documentals), en el cas de molt moviment, es perd un 50% de la definici.

 720p50. 1280x720 queda igual quan est en moviment ja que sn progressius, aleshores s'obtenen 921.600 que sn els que es mostraran per la pantalla adequada (sempre que ho permeti) cada 1/50 segons. Aquest tipus s idoni per escenes de molt moviment (i rpid).

En definitiva, 720p s superior a 1080i en el cas del moviment per la meitat de la definici, i 1080i s superior a 720 en imatges esttiques.

s a dir, la forma 1080i50 seria incorrecta, li correspondria 540i50.

En aquest cas es percep clarament que el sistema entrellaat s de molta menys qualitat que el progressiu, malgrat que pot acabar aportant en algun casos ms detall en el fotograma (hi ha ms pxels a 1080i que no pas a 720p).

Resolucions comunes.


720i.
720i s un terme incorrecte ja que es refereix a un estndard no reconegut per HDTV malgrat que apareix en algunes publicacions. En el cas que receptor rebi 720i, aquest el converteix a una resoluci de 720p o 1080i per tal de poder ser mostrat correctament per un monitor d'HDTV i apreciar-ne la definici.
Majoritriament, la seua menci errnia ve donada per una confusi amb al format 720p o b, per una mala interpretaci de termes deguda a que es vol fer referncia als formats 576i/576p (sistema PAL) o 480i/480p (sistema NTSC) tot referint-se a les lnies horitzontals en lloc de les lnies verticals. En la majoria dels casos que es. No existeix cap tipus d'estndard de radiodifusi que permeti un format de 720 lnies verticals entrellaades.

Vegeu tamb.
 1080p;
 1080i;
 HDTV - Televisi d'Alta Definici;

Enllaos externs i referncies.
 Frum - 720p major que 1080i (en castell);
 Alta Definicion: resoluciones 480p, 720p, 1080p - Alta definici: resolucions   (en castell). Bloc de Maximus;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202422" title="1080i" nonfiltered="4234" processed="4223" dbindex="84245">
1080i s l'abreviatura utilitzada per a anomenar un tipus de senyal de vdeo obtingut a travs de l'exploraci entrellaada i (de l'angls interlaced) d'una escena, respecte el nmero 1080 representa la quantitat de lnies escombrades en un fotograma que representen la resoluci espacial vertical.


Especificacions.
s un format per a relacions d'aspecte majors a la 4:3, que es refereix a la panormica de 16:9 la qual cosa imposa que les 1080 lnies de resoluci espacial vertical estiguin compostes de 1920 pxels de resoluci espacial horitzontal, que dna com a resultat un total de poc ms de 2 milions de pxels.

Freqncia.
Els valors tpics d'imatges per segon, que s'indica a l'esquerra de la "i", sn els de 25 Hz (1080i25) per PAL i SECAM, i de 30 Hz o fps (1080i30) per NTSC. Ambds poden ser transmeses per DVB i l'ATSC, que sn la majoria d'estndards de televisi digital.

Aplicacions.
s considerat un sistema de televisi d'Alta Definici ja que utilitza com a mnim el doble de lnies que qualsevol sistema de televisi convencional, fet que permet que un espectador es pugui apropar ms al monitor. Per per a poder notar correctament els canvis s'ha d'augmentar l'angle de visi vertical i, a ms si s'utilitza una relaci d'aspecte ms panormica (respecte la de la televisi convencional de 4:3), la 16:9,  tamb augmentarem l'angle de visi horitzontal. Tot plegat fa que cobreixi la zona on es concentra gran part de les dades que capta el Sistema Visual Hum i per tant aquest s'hi adapti millor.

Comparaci entre 1080i i 1080p.

El format 1080 va ser creat originriament com a format entrellaat.

La diferncia bsica entre 1080i i 1080p rau bsicament en el mtode d'adquisici si s entrellaat o no i la quantitat d'imatges per segon de cada cas



El format 1080i (utilitzant el mateix ample de banda que 1080), degut al format entrellaat, t dues vegades la freqncia de mostratge  (imatges per segon) de 1080p per la meitat de resoluci que aquest ltim. El format 1080i, visualitzat per l'ull hum pot semblar tenir la mateixa resoluci que el 1080p per s'observa molt parpelleig. El 1080 progressiu s molt til per transmetre esports i tot tipus de moviments rpids i, en canvi, l'entrellaat s til per imatges i escenes fora esttiques. El cas de 1080i tindria una resoluci final de dues imatges de 1920x540 que combinant els camps parell i senar formarien la imatge sencera.

Les dues imatges de la dreta corresponen a dos quadre d'un vdeo adquirit en alta resoluci, en el format 1080i. 
Es pot observar, una vegada ampliada, que all on hi havia canvis bruscos de moviment es produeix l'efecte pinta ja que es tractava d'un senyal vdeo adquirit a 1080 entrellaadament (els camps parells i senars no estan correlacionats) i reprodut per un dispositiu progressiu.
La imatge de l'esquerra correspon a un quadre capturat a 1080p, per tant, es pot observar correctament, sense cap tipus d'efecte pinta, els moviments bruscos o rpids.
Prement damunt de les imatges es pot veure amb la resoluci de 1920x1080 (mida original d'adquisici).

Resolucions comunes.


Vegeu tamb.
 1080p;
 720p en aquest article hi ha la comparaci entre 1080i i 720p;
 HDTV - Televisi d'Alta Definici;

Bibliografia.
 Tarrs, Francesc. Sistemas Audiovisuales. Televisin Analgica y Digital . Edicions UPC, 2000. ;

Enllaos externs.
 High Definition (HD) Image Formats for Television Production - Formats d'imatge d'alta definici (HD) per a produccions de TV (en angls) - (EBU technical publication) ;
 1080i vs. 1080p HDTV: should you care? - 1080i vs. 1080p HDTV: ens haurem de preocupar? (en angls) CNET Reviews, 24 d'octubre del 2005 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202423" title="KR Reykjavk" nonfiltered="4235" processed="4224" dbindex="84246">

El Knattspyrnuflag Reykjavkur s un club islands de futbol de la ciutat de Reykjavk.

En islands el seu nom significa "Reykjavk Futbol Club", i tamb s conegut pel seu nom abreujat: KR o KR Reykjavk. s l'equip ms antic i amb millor palmars del pas.

Histria.
El KR va ser fundat el 16 de febrer de 1899 com a FK Reykjavik. Guany el campionat inicial del 1912 i desprs de la victria el club escoll els colors del campi angls d'aquell any, el Newcastle United. El 1915 adopta el nom actual. El 1918 se li uneix el FR Vesturbjar Reykjavik i el Hdinn Reykjavik. Fou el primer club islands que disput una competici europea, el 1964.

A ms del futbol, el club t actualment nombroses seccions, com ara, basquetbol, bdminton, tennis taula, bowling, dards, handbol, esqu, lluita islandesa i nataci.

Jugadors destacats.
  Eiur Smri Gujohnsen;
  Rnar Kristinsson;
  Indrii Sigursson;
  Bjarni Felixson;
  rlfur Beck;
  Kjartan Henry Finnbogason;
  Kristjn rn Sigursson;
  Birkir Kristinsson;
  Ellert B. Schram;
  Rkharur Daason;
  Brynjar Gunnarsson;
  Arnar Gunnlaugsson;
  Ptur Marteinsson;
  lafur Gottsklksson;
  Veigar Pll Gunnarsson;

Palmars.
Lliga islandesa de futbol: 24 1912, 1919, 1926, 1927, 1928, 1929, 1931, 1932, 1934, 1941, 1948, 1949, 1950, 1952, 1955, 1959, 1961, 1963, 1965, 1968, 1999, 2000, 2002, 2003;
Copa islandesa de futbol: 10 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1966, 1967, 1994, 1995, 1999;
Copa de la Lliga islandesa de futbol: 3 1998, 2001, 2005;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web oficial secci de futbol;
Web de seguidors;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202428" title="B Vestmannaeyja" nonfiltered="4236" processed="4225" dbindex="84247">

El B Vestmannaeyja, tamb conegut com BV, s un club islands de futbol de la ciutat de Vestmannaeyjar, al sud de la costa d'Islndia.

 Palmars . 
Lliga islandesa de futbol 3: 1979, 1997, 1998;
Copa islandesa de futbol 4: 1968, 1972, 1981, 1998;
Copa de la Lliga islandesa de futbol 1: 1997;

Enllaos externs.
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202430" title="Tendinitis" nonfiltered="4237" processed="4226" dbindex="84248">
La tendinitis s la inflamaci d'un tend o d'una inserci musculotendinosa d'un mscul a l'os, i que pot associar-se amb la degeneraci de l'estructura afectada.

 Tendinitis ms habituals .

La majoria dels tendons no pateixen una tendinitis. Per existeix un petit grup on es manifesten ms particularment aquest tipus de processos inflamatoris.

Sn sobretot freqents al:
 Tend d'Aquiles, o tendinitis aquilliana. s freqent en esportistes, i es manifesta amb dolor al tal, i sovint el tend augmenta de calibre i la pell de la zona s'inflama.
 Tend bicipital. Que afecta al tend de la porci llarga del bceps braquial.

Altres tipus de tendinitis tamb habituals sn:
 Tendinitis calcificant, tamb anomenada peritendinitis calcria o periartritis calcificant, en la que es produeix un dipsit de calci en el manegot dels rotatoris. Aquest dipsit es reabsorveix de manera espontnia i el tend es recupera plenament.
 Tendinitis del manegot dels rotatoris, que es localitza especialment en la zona del mscul supraspins. Quan es complica pot comportar la ruptura parcial o total dels tendons. La tendinitis bicipital s'associa freqentment amb lesions del manegot dels rotatoris.
 Tendinitis del supraspins, que de vegades acompanya la lesi de tot el manegot dels rotatoris.
 Tendinitis de la pota d'nec, que s la que formen els msculs sartori, recte intern i semitendins. S'inflama la inserci tendinosa i les bosses seroses d'aquests msculs. s ms freqent en ciclistes.

 Causes.

Les principals causes sn la sobrecrrega del teixit, els esforos intensos i/o repetits i males posicions articulars

Certs tipus de tendinitis solen produir-se per un s excessiu del tend, que pot agreujar-se per altres elements com, per exemple, la pressi del calat en el cas del tal. En persones adultes la causa es deu, en molts casos, a una disminuci de la vascularitzaci dels tendons. 

Els exercicis poc habituals, els esquinos i els microtraumatismes repetits i soferts amb suficient intensitat com per arribar a ocasionar lesions, tot i no arribar a produir ruptures, predisposen el teixit a una futura tendinitis.

 Manifestacions clniques .

El smptoma ms freqent de la tendinitis s el dolor local al lloc d'inserci. Per exemple, en el cas de la tendinitis bicipital, es localitza en la porci llarga del bceps a nivell del colze. 

Pot detectar-se el dolor demanant al pacient que flexioni el bra en el moment que se li provoca una resistncia concreta al moviment. Aquest tipus de tendinitis apareix desprs d'un esfor prolongat, un trastorn conegut com a lesi per sobrecrrega.

 Tractament .

El principal tractament consisteix en el reps, de vegades amb el suport de frules. Ocasionalment cal realitzar infiltracions amb corticoides. 

De vegades s necessari modificar el calat: algunes sabatilles esportives, que pretenen protegir el tend d'Aquiles sn, algunes vegades, la causa paradoxal del problema.

 Referncies .
Diccionari Enciclopdic de Medicina. Enciclopdia Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202433" title="FH Hafnarfjrur" nonfiltered="4238" processed="4227" dbindex="84249">

El FH o Fimleikaflag Hafnarfjarar s un club islands de futbol de la ciutat de Hafnarfjrur.

Histria.
El club va ser fundat el 14 d'octubre de 1929. En 1935 la societat es va fusionar amb el ve Haukar Hafnarfjrur, equip de la mateixa localitat, passant a denominar-se B Hafnarfjrur. Sota aquest nom, el club va arribar per primera vegada la primera divisi islandesa en 1956, de la qual va descendir en 1958. Va regressar en 1960 i va tornar a baixar en 1961. Llavors es va desfer la uni d'ambds clubs i el FH va recuperar la seva antiga denominaci i personalitat.

En 1972 va arribar la final de la copa islandesa quan jugava en la Segona divisi. En 1974 va arribar de nou la primera divisi, per primera vegada amb la denominaci de FH. Desprs d'unes temporades en els llocs baixos de la classificaci, va descendir a segona divisi en 1978. Nou ascens en 1979 i descens en 1981. Nou ascens en 1984 i descens en 1987. Ascens en 1988 quan comena la primera edat daurada del club. 

En 1989 el FH assoleix el seu primer subcampionat de Lliga i la seva primera classificaci per a la Copa de la UEFA. En 1991 arriba al seu segona final de Copa, que torna a perdre. En 1993 nou subcampionat i de nou es classifica per a la Copa de la UEFA. En 1994 repeteix la mateixa classificaci. En 1995, per contra, realitza una pssima campanya i descendeix a la Segona divisi, on passar diverses campanyes. 

En 2000 el FH va guanyar el torneig de Segona divisi i va tornar a Primera divisi. En 2003 va assolir de nou el subcampionat de Lliga el que li va valer regressar a la Copa de la UEFA. El gran xit del FH va arribar per fi en 2004 quan va guanyar per primera vegada en la seva histria el ttol de lliga. En 2005 va repetir l'xit per segona vegada consecutiva obtenint el campionat amb 48 de 54 punts possibles. El jugador del FH Tryggvi Gumundsson va ser mxim golejador del torneig amb 16 gols en 17 partits seguit del seu company d'equip Allan Borgvardt (13 gols en 15 partits), que a ms va ser triat jugador de l'any i va fitxar pel Viking Stavanger de Noruega. 

El bloc de l'equip campi es va mantenir per a la temporada 2006. A ms de la baixa de Allan Borgvardt, el jugador preferit de l'afici Jn orgrmur Stefnsson va abandonar el club i va fitxar pel HK Kpavogur, el seu equip de la infncia. L'entrenador del club, Sigfinnur Gararsson va abandonar l'equip per a fitxar pel Fylkir. Va Ser substitut en el crrec per l'antic capit Heimir Gujnsson, que s'havia retirat en 2005. 

Els colors del club sn negre i blanc. El seu estadi es diu Kaplakriki i t una capacitat de 3.000 espectadors.

Palmars.
Lliga islandesa de futbol 4: 2004, 2005, 2006, 2008;
Copa islandesa de futbol 1: 2007;
Copa de la Lliga islandesa de futbol 4: 2002, 2004, 2006, 2007;
Supercopa islandesa de futbol 2: 2004, 2006;

Jugadors destacats.
Arnar Viarsson;
Bjarni Viarsson;
Emil Hallfresson;
rmann Smri Bjrnsson;
Hannes Sigursson;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors;
Web de seguidors;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202441" title="Copa del Rei de bsquet 2007" nonfiltered="4239" processed="4228" dbindex="84250">
La 71a edici de la Copa del Rei de Bsquet es va disputar en el Pavell Jos Mara Martn Carpena de Mlaga des del 8 a l'11 de febrer de 2007. 

Resultats.

Premis.
MVP:  Jordi Tras del Wintertur FCB;
Quintet ideal: ;
 Marc Gasol del Akasvayu Girona;
 Luis Scola del Tau Cermica;
 Charles Smith del Reial Madrid;
 Ral Lpez del Reial Madrid;
 Louis Bullock del Reial Madrid;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202442" title="Valur Reykjavk" nonfiltered="4240" processed="4229" dbindex="84251">

El Valur s un club islands de futbol de la ciutat de Reykjavk.

 Histria .
El club va ser fundat l'11 de maig de 1911, com una secci del KFUM, la versi islandesa del YMCA. El mateix any canvi el seu nom a Valur, que s una paraula islandesa que designa un tipus de falc. El 1939 compr l'estadi de Hlarendi, el seu actual estadi.

 Seccions .
A partir de 1940 el Valur s'involucr en la prctica d'altres esports com l'handbol, primer campi del pas, o l'esqu. El 1970 es cre el Krfuknattleiksflag Reykjavkur (Reykjavk Basquetbol Club, KFR), unit al Valur esdevenint el seu equip de bsquet.

Palmars .
 Secci de futbol .
Lliga islandesa de futbol 20: 1930, 1933, 1935, 1936, 1937, 1938, 1940, 1942, 1943, 1944, 1945, 1956, 1966, 1967, 1976, 1978, 1980, 1985, 1987, 2007.
Copa islandesa de futbol 9: 1965, 1974, 1976, 1977, 1988, 1990, 1991, 1992, 2005.
Supercopa islandesa de futbol 1: 2005;

 Secci d'handbol .
Liga islandesa d'handbol 21: 1940, 1941, 1942, 1944, 1947, 1948, 1951, 1955, 1973, 1977, 1978, 1979, 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 1998, 2007.
Copa islandesa d'handbol 5: 1974, 1988, 1990, 1993, 1998.

 Secci de basquetbol .
Liga islandesa de bsquet 2: 1980, 1983.
Copa islandesa de bsquet 3: 1980, 1981, 1983;

Jugadors destacats.
 Albert Gumundsson;
 Arnr Gujohnsen;
 Eiur Smri Gujohnsen;
 Guni Bergsson;
 Sigurbjrn rn Hreiarsson;
 rmann Smri Bjrnsson;
 Barry Smith;
 Jim Bett;
 Ari Freyr Sklason;
 var Ingimarsson;
 lafur Stefnsson;
 Snorri Steinn Gujnsson;
 Ptur Karl Gumundsson;
 Jhannes Evaldsson;

Enllaos externs.
Web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202446" title="Trienni Liberal" nonfiltered="4241" processed="4230" dbindex="84252">


El Trienni Liberal (1820-1823) va sser un perode liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego (1820) i en el qual es va reimplantar la Constituci espanyola de 1812.

Va acabar a causa de la intervenci d'un exrcit francs (els Cent Mil Fills de Sant Llus), que va reinstaurar l'absolutisme.


Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202447" title="Manuel Pava y Rodrguez de Alburquerque" nonfiltered="4242" processed="4231" dbindex="84253">


Manuel Pava y Rodrguez de Alburquerque (Cadis, 1827 -Madrid, 1895) va sser un general espanyol que va dirigir el cop d'estat militar que el gener del 1874 va posar fi al perode democrtic de la Primera Repblica (les seues tropes van entrar al Congrs de Diputats i en van fer fora els diputats).

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia del general Manuel Pava. ;
 Biografia de Manuel Pava. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202450" title="Constituci Espanyola de 1845" nonfiltered="4243" processed="4232" dbindex="84254">
La Constituci Espanyola del 1845 era de tendncia liberal molt conservadora, que recollia els principis poltics del Partit Moderat:
 Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
 Monarquia constitucional amb una clara preponderncia del monarca sobre les Corts Generals.
 Confessionalitat catlica de l'Estat.
 Sistema parlamentari bicameral.
 Sufragi censatari molt restringit.

Va estar en vigor fins al 1868, llevat del Bienni Progressista (1854-1856).

Referncies.


Enllaos externs.
 Histria de la Constituci Espanyola del 1845. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202455" title="Constituci Espanyola de 1869" nonfiltered="4244" processed="4233" dbindex="84255">
La Constituci Espanyola de 1869 era de tendncia liberal radical i  reconeixia:

-El principi de la sobirania nacional.

-Establia una monarquia democrtica (amb predomini de les Corts Generals sobre el rei).

-Reconeixia llibertats democrtiques plenes (entre les quals, la llibertat de culte).

-Proclamava el sufragi universal (noms mascul).

Molt avanada per a la societat espanyola de l'poca, es va mantenir en vigor fins a l'abdicaci d'Amadeu I d'Espanya i la proclamaci de la Primera Repblica Espanyola (1873).

Referncies.


Enllaos externs.
 Document ntegre de la Constituci Espanyola del 1869. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202459" title="Magnetita" nonfiltered="4245" processed="4234" dbindex="84256">
:La Magnetita no s'ha de confondre amb la Magnesita.

La magnetita s un mineral ferrimagntic de frmula qumica Fe3O4, s un dels xids de ferro i membre del grup de les espinelles. La seva nomenclatura segons el sistema IUPAC s xid de ferro (II,III), per tamb rep la denominaci dxid ferrs-frric. La frmula de la magnetita tamb es pot escriure com FeO.Fe2O3, que correspondria a una part de wustita (FeO) i una part d'hematita (Fe2O3).  Aix fa referncia a diferents estats d'oxidaci del ferro en una estructura, no a una soluci slida.

La temperatura de Curie de la magnetita s d'uns 580C. La magnetita s el mineral ms magntic dels que es troben a la Terra de manera natural, i aquestes propietat van fer que fos utilitzada a les primeres formes de brixola magntica. La magnetita porta amb ella la marca del magnetisme dominant quan es van formar les roques, per aix ha estat una eina del paleomagnetisme, una cincia important en el descobriment i comprensi de la tectnica de plaques. Les relacions entre la magnetita i altres minerals rics en xids de ferro com la ilmenita, la hematites i l'ulvospinel han estat molt estudiades, com per exemple les complicades reaccions metamrfiques entre aquests minerals i la influncia de l'oxigen per tal que la magnetita pugui preservar el registre del camp magntic de la Terra.

Petits grans de magnetita es troben a gaireb totes les roques gnies i metamrfiques. Tamb es troba a moltes roques sedimentries.

El seu nom ve de la grcia antiga. Una persona nava pel camp amb unes sandalies de ferro. Va trepitjar una roca i va veure que la seva sandalia s'hi enganxava una mica. Va portar la roca al poble ms proper: Magnesia.
 
Distribuci de dipsits.
La magnetita es troba de vegades en grans quantitats a la sorra de les platges com per exemple a alguns llocs de Califrnia i a la costa oest de Nova Zelanda. La magnetita ha arribat a la platja a causa de l'erosi, transportada pels rius i concentrada per les onades i els corrents.

Hi ha grans dipsits de magnetita a Kiruna (Sucia), a la regi de Pilbara (Austrlia Occidental) i al masss Adirondack, a l'Estat de Nova York (EUA). Tamb s'ha trobat a Noruega, Alemanya, Itlia, Sussa, Sud-frica, l'ndia, Mxic i els estats nord-americans  d'Oregon, Nova Jersey, Pennsilvnia, Carolina del Nord, Virgnia, Nou Mxic, Utah i Colorado. El juny del 2005 es va descobrir un gran dipsit a un camp de dunes al Per de ms de  250 km amb un 10% de magnetita a la sorra.

La magnetita als ssers vius.
S'han trobat cristalls de magnetita en alguns bacteris, com Magnetospirillum magnetotacticum, i al cervell de les abelles, trmits, alguns ocells com el colom i als humans. Es considera que aquests cristalls sn relacionats amb la magnetocepci, la capacitat de detectar la polaritat o la inclinaci del camp magntic de la Terra per tal d'orientar-se. Tamb els molluscs de la classe Polyplacophora tenen unes dents de magnetita que els fan un cas nic entre dels animals, amb la seva llengua abrasiva poden gratar les roques cercant aliment.

L'estudi del biomagnetisme va comenar a la dcada del 1960 al California Institute of Technology grcies al paleoecleg Heinz Lowenstam.

Preparaci de ferrofluid.
La magnetita es pot preparar al laboratori com a ferrofluid utilitzant el mtode Massart, barrejant clorur de ferro II amb clorur de ferro III en presncia d'hidrxid de sodi.

Vegeu tamb.
 Ferrita;
 Hematites;
 Wustita;
 Periclasa;
 Maghemite;

 Referncies .
 Mineralogia .
  Hurlbut, Cornelius S.; Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, ISBN 0-471-80580-7;
  Lloc web dedicat als minerals;
  Lloc web dedicat als minerals;
  Valors de l'anlisi per Raigs X d'una mostra de magnetita;

Biologia.
  Heinz A. Lowenstam and Stephen Weiner, On Biomineralization, Oxford University Press, USA (1989) ISBN 0-19-504977-2;
  Shih-Bin Robin Chang' and Joseph Lynn Kirschvink, Magnetofossils, the Magnetization of Sediments, and the Evolution of Magnetite Biomineralization, Ann. Rev. Earth Planet. Sci. 1989. 17:169-95 ;
 Arxiu PDF;
  Biomagnetisme;
  Bacteris magntics;

Mineria.
  Histria de la mineria de la magnetita a Nova Jersey;
  Mmineria de la magnetita a Nova Zelanda;
  Dunes de sorra amb magnetita del Per;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202460" title="Jerarquia Digital Plesicrona" nonfiltered="4246" processed="4235" dbindex="84257">
La Jerarquia Digital Plesicrona, coneguda com PDH (Plesiochronous Digital Hierarchy), s una tecnologia utilitzada a les telecomunicacions, tradicionalment en telefonia, que permet enviar dades sobre un mateix medi (ja sigui cable coaxial, rdio o microones) utilitzant tcniques de multiplexaci per divisi de temps i equips digitals de transmissi.

Actualment, molts equips basats en la jerarquia PDH estan sent reemplaats per els de la Jerarquia Digital Sncrona, coneguda tamb com SDH, degut a les majors capacitats de transmissi i a les seves millors condicions per a la operaci i manteniment centralitzat.

Introducci.

El terme plesicron prov del grec antic plesio, que significa a prop, i chronos, temps. Es refereixen al fet de qu a les xarxes PDH no existeix un nic senyal com de sincronisme sobre el qual es regeix tots els elements de la xarxa, si no que les diferents parts de la xarxa estan casi, encara que no perfectament, sincronitzades. 

La jerarquia PDH utilitza tcniques de multiplexaci per temps TDMA (Time Division Multiple Acces) i permet la transmissi de corrents de dades entre dos punts que nominalment ho fan a la mateixa velocitat, per permetent petites variacions sobre el seu valor nominal. Aix, aquesta jerarquia permet que dos rellotges que treballen a la mateixa velocitat, per que no tenen cap enlla de sincronisme entre ells, puguin treballar conjuntament.

Aquest patr jerrquic es va desenvolupar amb l'objectiu de reduir el cost dels sistemes de transmissi. Es va veure la necessitat de multiplexar varies senyals primries per a obtenir una senyal de velocitat superior. Es va fer servir una tcnica d'entrellaat de bit, en lloc d'entrellaat de byte, i un funcionament plesicron per donar lloc al que es va denominar Jerarquia Digital Plesicrona (PDH).

 Evoluci de la Jerarquia Digital Plesicrona.

Any d'aparici dels diferents nivells de multiplexaci de la Jerarquia Digital Plesicrona europea:

     
  
La seqncia histrica demostra el creixement exponencial de la tecnologia quant a la velocitat de treball.

 Jerarquies europees, americanes i japoneses .

Existeixen tres jerarquies PDH: l'europea, l'americana i la japonesa. Totes tres es basen en la transmissi de canals de 64 Kbits/s. A cada nivell de multiplexaci es van augmentant el nmero de canals sobre el medi fsic. Es per aix que les trames de diferents nivells tenen estructures i duracions diferents. A ms de canals d'informaci, a cada trama viatja informaci de control que s'afegeix a cada nivell de multiplexaci (OverHead), per la qual cosa el nmero de canals transportats en nivells superiors es mltiple del transportat en nivells inferiors, per no passa el mateix amb el rgim binari.

En la taula que segueix es mostren els diferents nivells de multiplexaci PDH utilitzats a Amrica del Nord (Estats Units i Canad), Europa i Jap.



Jerarquia Europea.
Aquesta jerarquia es basa en l'estndard ITU-T G.711 amb quantificaci llei A, encara que, formalment, no es troba incls en dita jerarquia.

 ITU-T G.711 quantificaci llei A:;
Estndard de la ITU-T per a la transmissi, fonamentalment, de senyals de veu, que especifica una quantificaci de 8 bits per mostra, i un ample de banda mxim de la senyal d'udio de 4 Khz (suficient per a telefonia), per tal de generar com a resultat una senyal de freqncia de 8 Khz, segons el clcul:

                                  (8 bits / mostra) * (8000 mostres / segon) = 64 Kbit/s

L'algoritme llei A s un sistema de quantificaci logartmica de senyals d'udio que basa el seu funcionament en un procs de compressi i expansi anomenat companding. S'aplica una compressi/expansi de les amplituds i posteriorment una quantificaci uniforme. Les amplituds de les senyals d'udio petites s'expandeixen i les amplituds ms elevades es comprimeixen. 

 E1 (ITU-T G.732):;
s la base adoptada pel model Europeu de la Jerarquia Digital Plesicrona. Va aparixer sobre l'any 1966. Un E1 s un flux de 2,048 Mbits/s que es pot fer servir per a transmetre trenta canals de veu simultniament (segons la norma G.711 quantificaci llei A) o ntegrament per a usos no vocals, com la transmissi de dades. Concretament, s'agrupen trenta dos canals d'informaci de 64 Kbit/s multiplexats a nivell de paraules de vuit bits:

Dos canals s'utilitzen per a sincronisme i senyalitzaci de canal.
Trenta canals per a veu o dades.

                                       (32 canals) * (64 Kbits/s) = 2,048 Mbits/s

La velocitat del flux de dades de l'E1 la controla el rellotge de l'equip que la genera. A aquesta velocitat es permet una tolerncia a la vora de 50 ppm. Aix significa que dos fluxos diferents E1 poden estar (i probablement ho estan) funcionant a velocitats lleugerament diferents un de l'altre. La trama t una llargada de 256 bits i una durada de 125  s.

 E2 (ITU-T G.742):;
Un flux de 8,448 Mbits/s E2 combina quatre fluxos E1 en un equip multiplexor. La senyal resultant pot tenir una tolerncia de 30 ppm. La trama t una llargada de 848 bits (sumant la informaci de cada E1, els bits d'alineaci de trama, els de control d'alineaci de trama i els de possible justificaci de trama), es divideix en quatre blocs de 212 bits i te una durada de 100,379  s. La multiplexaci s a nivell de bit, prenent un bit del primer flux, seguit per un bit del segon flux, desprs un altre del tercer i finalment un del quart. 

El multiplexor introdueix bits addicionals a cada bloc per a permetre al demultiplexor de l'altre extrem descodificar cada flux E1 i aix reconstruir correctament els senyals originals:

Bits de justificaci: Sn bits que serveixen per a compensar les petites variacions de velocitat que es poden donar entre els diferents fluxos de 2,048 Mbits/s E1.El multiplexor assumeix que els quatre fluxos 2,048 Mbits/s E1 treballen a la mxima velocitat permesa. Aix significa que, en el cas de qu no sigui aix, en algun moment el multiplexor buscar el prxim bit, per aquest no haur arribat, per ser la velocitat del flux inferior a la velocitat mxima permesa. En aquest cas, el multiplexor senyalitzar al demultiplexor, mitjanant els bits de justificaci, que falta un bit. Aix permet al demultiplexor ignorar aquest bit i poder reconstruir correctament els fluxos originals 2,048 Mbits/s E1. D'aquesta forma, s'assignen mes bits de justificaci als tributaris mes lents que als tributaris mes rpids. 

Paraula d'alineaci de trama: Combinaci fix d'uns i zeros que es transmet cada cop que es completa el procs de transmissi dels trenta dos canals dels quatre fluxos de 2,048 Mbits/s E1.

 E3 (ITU-T G.751):;
Per procediments similars s'arriba al nivell tercer (E3), constitut per quatre fluxos 8,448 Mbits/s E2 amb una velocitat final de 34,368 Mbits/s. La informaci dels tributaris E2, entrellaada a nivell de bit, es divideix en quatre blocs. La longitud de la trama total es de 1536 bits (sumant els bits de cada E2, els d'alineaci de trama, els de control d'alineaci de trama i els de possible justificaci de trama) amb una durada de 44,692  s. El senyal resultant pot tenir una tolerncia de 20 ppm.

 E4 (ITU-T G.751):;
Tamb per procediments similars s'arriba al quart nivell (E4), format per quatre fluxos 34,368 Mbits/s E3 i una velocitat de 139,264 Mbits/s. Aquest nivell presenta una longitud de trama de 2928 bits (sumant els bits de cada E3, els d'alineaci de trama, els de control d'alineaci de trama i els de possible justificaci de trama) amb una durada de 21,032  s. La informaci dels tributaris es divideix en sis blocs dintre de l'E4. Finalment la senyal te una tolerncia resultant de 15 ppm.


A partir d'aquest nivell de multiplexaci no existeixen patrons normalitzats pels organismes especialitzats UIT i CEPT. Els fluxos generats pels equips d'un fabricant poden ser, i generalment ho seran, incompatibles amb els d'altres. Per tant, la multiplexaci de quatre fluxos 139,264 Mbits/s E3 per a crear un de 565 Mbits obligar a que els terminals estiguin constituts pel mateix fabricant.

Jerarquia Americana i Japonesa. 
Aquestes dues jerarquies comparteixen els dos primers nivells de multiplexaci i ambds es basen en la codificaci G.711 segons la quantificaci llei Mu per a la transmissi de senyals de veu.

 ITU-T G.711 quantificaci llei Mu:;
Estndard de la ITU-T per a la transmissi, fonamentalment, de senyals de veu, que especifica una quantificaci de 8 bits per mostra, i un ample de banda mxim de la senyal d'udio de 4 Khz (suficient per a telefonia), per tal de generar com a resultat una senyal de freqncia de 8 Khz, segons el clcul:

                                  (8 bits / mostra) * (8000 mostres / segon) = 64 Kbit/s

L'algoritme llei Mu es un sistema de quantificaci logartmica de senyals d'udio. L'algoritme explota el factor de qu els nivells alts d'amplitud no necessiten tanta resoluci com els baixos. Per tant, si donem ms nivells de quantificaci a les baixes amplituds i menys a les altes aconseguirem ms resoluci, un error de quantificaci inferior i per tant una relaci SNR superior que si utilitzssim  directament una quantificaci uniforme per a tots els nivells de la senyal. 

 T1 i J1 (ITU-T G.733):;
s el model base adoptat pel model Americ i Japons. Un flux de 1,544 Mbits/s es pot utilitzar per a transmetre vint-i-quatre canals de veu, segons l'estndard G.711 llei Mu, o nicament dades.

La trama T1 o J1 consisteix en vint-i-quatre intervals de temps de vuit bits i un bit per trama per alineaci de trama i multitrama. Aix tindrem una trama de 193 bits, amb una durada de 125  s. Una multitrama ocupa dotze trames i les paraules d'alineaci es transmeten entrellaades.

                  bits / mostra * 24 canals) + 1 bit/trama (sincro) * (8000 mostres / segon)  = 1,544 Mbits/s

Aquest model sorgeix del fet de qu la companyia Bell Labs (1960) va intentar mantenir la compatibilitat amb el sistema de vint-i-quatre canals amb multiplexaci per freqncia FDMA (Frequency Division Multiple Access). L'origen dels vint-i-quatre canals FDMA sorgeix d'un experiment amb un tub al vuit amb un ample de banda de 96 Khz (equivalent a 24 canals de 4 Khz d'ample de banda). 

 T2 i J2 (ITU-T G.743): ;
Ordre superior a T1 o J1 que es composa de quatre fluxos de 1,544 Mbits/s T1 o J1 generant una senyal de 6.312 Kbits/s.

 T3 (Jerarquia Americana) (ITU-T G.752): ;
Ordre superior a T2 o J2 que es composa de set fluxos de 6,312 Mbits/s T2 o J2 generant una senyal de 44,736 Mbits/s.

 J3 (Jerarquia Japonesa) (ITU-T G.752):;
Ordre superior a T2 o J2 que es composa de cinc fluxos de 6,312 Mbits/s T2 o J2 generant una senyal de 32,064 Mbits/s.

 T4 (Jerarquia Americana):;
Ordre superior a T3 que es composa de sis fluxos de 44,736 Mbits/s T3 generant una senyal de 274,176 Mbits/s. s un ordre que no es troba normalitzat.

 J4 (Jerarquia Japonesa) (ITU-T G.752):;
Ordre superior que es composa de tres fluxos de 32,064 Mbits/s J3 generant una senyal de 97,728 Mbits/s.

Limitacions de PDH.

El procs de justificaci per una banda, i per un altre el fet de qu la temporitzaci vagui lligada a cada nivell jerrquic, fan que a la prctica sigui impossible identificar una senyal d'ordre inferior dins d'un flux d'ordre superior sense demultiplexar completament la senyal de lnia. Per tant, no s possible extraure un tributari concret.

Les diferents jerarquies plesicrones existents, Americana, Europea i Japonesa, fan molt difcil la compatibilitat entre elles. L'escassa normalitzaci ha conduit a que els codis de lnia, la modulaci o les funcions de supervisi, siguin especfiques de cada subministrador, de forma que equips de diferents fabricants son incompatibles entre s.

Les diferents trames disposen de molt poca capacitat addicional per a informaci de gesti i monitoritzaci de la qualitat.

No disposa de mecanismes eficaos per a la protecci de seccions de xarxa o de circuits concrets i no te la flexibilitat suficient per a realitzar reencaminaments en cas de fallida.

Al ser trames diferents hi haur casos en els que per a poder unir dos enllaos que utilitzen diferent norma hagi que adaptar un al altre, en aquest cas sempre es convertir la trama al utilitzat per la jerarquia europea.

Enllaos externs.
  ITU Unin Internacional de Telecomunicaciones ;
  Pgina de l'ITU-T sobre el G.711;
  Web d'informaci de codecs G.7xx;
  Compression links (Web d'enllaos a diversos codecs G.7xx);
  Lloc oficial dels Laboratoris Bell;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202462" title="Estatut Reial de 1834" nonfiltered="4247" processed="4236" dbindex="84258">
L'Estatut Reial de 1834 va sser una carta de tendncia liberal molt moderada, promulgada a Espanya per la reina regent Maria Cristina de Borb.

Malgrat les seues limitacions (preeminncia clara del monarca sobre les Corts Generals, sufragi censatari molt restringit i escasses llibertats poltiques) va suposar la desaparici definitiva de la monarquia absoluta, substituda per la monarquia constitucional.

Va ser vigent fins al 1836.


Referncies.


Bibliografia.

 Toms Villaroya, J. El sistema poltico del Estatuto Real, (1834-1836). Madrid, 1968.

Enllaos externs.
 Text ntegre de l'Estatut Reial de 1834. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202465" title="Nus (lla)" nonfiltered="4248" processed="4237" dbindex="84259">
Un nus s una estructura feta en una corda o similar per subjectar, lligar o tancar elements. Es forma doblegant la corda d'una manera particular i estirant fins que es forma (per aix per desfer-lo cal alliberar els extrems de la corda i separar l'estructura). Hi ha nusos particulars per a determinats oficis, com els d'escalada o els de mariner. 

La llaada s la part espiral o corba del nus. El macram s un teixit fet a base de nusos, que poden tenir funcions decoratives. A les cultures incaiques tenien un alt valor comunicatiu, ja que els nusos servien per recordar esdeveniments i explicar histries, a ms de per comptar

Vegeu tamb.
nus infinit;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202466" title="Histria universal" nonfiltered="4249" processed="4238" dbindex="84260">


La histria universal s el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat a l'entorn de l'sser hum, des de l'aparici de lHomo sapiens fins a l'actualitat. Aquesta histria est marcada tant per una successi gradual de descobertes i de nous invents, com per desenvolupaments ms accelerats lligats a canvis de paradigma i a perodes revolucionaris, que finalment han fet possible l'evoluci material i espiritual de la humanitat.

En la histria humana, i en oposici a la prehistria, cal destacar un fet rellevant esdevingut de manera independent a diversos llocs de la Terra: la invenci de l'escriptura. Aquest fet ha fet possible l'existncia d'un mitj per a difondre i preservar de manera ms duradora el coneixement adquirit. L'escriptura, al seu torn, ha esdevingut una necessitat fonamental arran de l'aparici de l'agricultura, del desenvolupament d'assentaments estables i de l'aparici del comer.

Les civilitzacions s'han desenvolupat a les vores dels grans rius. Una de les primeres en aparixer, entre el 4000 i el 3000 aC, va ser la ser la dels sumeris, a Mesopotmia, paraula que en grec significa "entre rius" (     , "entre" i        , "riu"). Altres civilitzacions tamb s'han desenvolupat al costat de rius, com la dels egipcis al Nil, la de la vall de l'Indus, i les de l'Antiga Xina a la vora del riu Groc.

De manera progressiva la majoria dels ssers humans d'Europa, d'sia i de l'frica del Nord passen a dependre d'estats organitzats, procs que tamb succeeix a Mxic i a la part occidental d'Amrica del Sud. Poc a poc, totes les regions i poblacions del globus cauen sota la tutela d'un o un altre estat fins que el tractat de Berln de 1878 distribueix els darrers territoris desocupats, amb l'excepci de l'Antrtida. 

La histria se sol dividir en quatre grans perodes:
Antiguitat, fins al voltant del segle VI, amb l'Orient Prxim, el Mediterrani bressol de l'Antiguitat clssica, la Xina, i l' ndia.
L'edat mitjana, des del segle VI fins al segle XV.
L'edat moderna, des del segle XIV fins el 1750, que inclou el Renaixement europeu. ;
L'edat contempornia, iniciada cap el 1750, amb la Illustraci i la Revoluci Industrial, i arriba fins als nostres dies.

A Europa, habitualment s'ha agafat la data de la caiguda de Imperi Rom occidental (476) com el moment en qu finalitza l'Antiguitat i comena l'edat mitjana. Un segles desprs, a meitat del segle XV, Johannes Gutenberg invent la impremta moderna, usant la tipografia, revolucionant la comunicaci, i impulsant el Renaixement europeu i la revoluci cientfica.

Al segle XVIII, el desenvolupament del coneixement i la tecnologia, especialment a Europa, va assolir una massa crtica que va fer possible la Revoluci Industrial. Aquest increment tan espectacular, d'una banda, del coneixement, la tecnologia i el comer i, de l'altra, en consonncia, de l'augment del potencial destructor de la guerra, han generat una situaci que en l'actualitat afecta al conjunt de comunitats que habiten la Terra.

 Origen de la humanitat .


La gentica i l'estudi dels fssils mostren que Homo sapiens ha aparegut a l'frica fa uns 200.000 anys, desprs d'un llarg perode d'evoluci biolgica al llarg del paleoltic. En aquesta poca, la Terra resta immersa en una glaciaci, amb un clima bastant ms fred que l'actual.

Molt abans, altres espcies d'homnids, com per exemple lHomo erectus, ja utilitzen eines i, amb el transcrrer del temps, aquests utensilis van ser cada cop ms elaborats i complexos. s tamb en el paleoltic que es desenvolupa el llenguatge i es generalitza l'enterrament dels morts. Probablement l'enterrament t com un dels objectius amagar la descomposici dels cossos, i indica una comprensi ms avanada del concepte de la mort.

En un determinat moment, els humans comencen a fer s del foc tant per a escalfar-se com per a cuinar els aliments. En aquesta fase, els sser humans viuen de la carronya, la cacera i la collita; sn nmades, i no tenen la capacitat de produir el seu propi aliment. Tamb es guarneixen amb objectes diversos i en aquest perode s quan apareixen les primeres manifestacions artstiques.

Fa uns 50.000 anys, els ssers humans comencen a establir-se per tot el planeta. Primer, a l'frica, desprs arriben a sia Central, des d'on es dirigeixen, per una banda, cap a Europa, i per l'altra, cap a Amrica tot creuant l'Estret de Bering. 

La rpida colonitzaci humana d'Amrica del Nord i d'Oceania t lloc durant la darrera glaciaci, en una poca en qu les actuals zones temperades sn extremadament inhspites. Al final d'aquesta ltima glaciaci, fa aproximadament uns 12.000 anys, l'home ja habita la quasi totalitat de les zones lliures de gel del mn. Les darreres rees colonitzades sn les illes de la Polinsia, que ocupar al llarg del primer millenni de la nostra era.

Les societats de caadors-recollectors sn, en general, de petites dimensions, i ja es desenvolupen algun tipus d'estratificaci social; tamb s'estableixen contactes amb altres societats tot recorrent, en alguns casos, grans distncies, com s el cas dels aborgens australians.

Amb el temps, la major part d'aquestes societats o es transformaren en estats agrcoles ms poderosos, o sn exterminats o absorbides per altres grans estats; alguns grups continuaren sobrevivint allats de la resta i, en l'actualitat, encara segueixen existint en algunes regions molt remotes.

 El mesoltic .


El mesoltic s'inicia al final del Plistoc, fa aproximadament 10.000 anys, i finalitza amb el desenvolupament de l'agricultura, tot i que aquesta data inicial varia segons les determinades peculiaritats de cada regi. En algunes zones arriba a durar uns quant millennis, per en certs indrets on l'agricultura ja existeix, com per exemple al Prxim Orient, el mesoltic t una durada curta i queda mal definit; en les regions poc afectades per la glaciaci de vegades es prefereix parlar d'epipaleoltic. 

On va persistir ms temps va ser en societats d'Europa del Nord, que tenen abundor d'aliments pel fet que viuen en zones pantanoses aparegudes com a conseqncia del canvi climtic. Aquestes condicions afavoreixen l'existncia de diferents ritmes en el desenvolupament, com es pot observar analitzant els vestigis de les cultures aziliana i maglemosiana. La persistncia del mesoltic retard l'arribada del neoltic, que es produeix al voltant del 4000 aC.

Ens han arribat pocs vestigis d'aquest perode i aquests es limiten generalment a deixalles alimentries, per cal destacar que a les regions boscoses apareixen els primers signes de desforestaci. Aquesta prctica no es generalitza fins al neoltic, que s quan l'agricultura requereix la utilitzaci de grans espais de conreu.

A moltes zones, el mesoltic s caracteritza per l'existncia d'eines de slex, d'objectes destinats a la pesca, aixes de pedra i artefactes de fusta, com per exemple canoes i arcs que s'han trobat en alguns indrets. Aquests objectes producte del progrs tecnolgic es produeixen primer a l'frica, associats amb la cultura aziliana, abans de estendre's a Europa a travs de dues zones: la Pennsula Ibrica, i la zona de l'actual Palestina.

 El neoltic .


Al neoltic  que vol dir, la "nova edat de pedra" , es produeix un primer perode de desenvolupament tecnolgic i social. S'inicia ara fa uns 12.000 anys (10.000 aC) i es caracteritza per la creaci dels primers poblats i l'aparici de l'agricultura, la ramaderia, i la metallrgia. Comena a conrear diversos cereals com l'arrs, el blat, el blat de moro, i tubercles com la patata. D'aquesta manera, l'sser hum ja no depn de la caa, la pesca i la recollida de productes de les plantes silvestres, i esdev autosuficient; aix permet que pugui adoptar un tipus de vida sedentria, tot i que algunes activitats com el pasturatge encara requereixen la prctica del nomadisme o del semi-nomadisme. La incorporaci d'aquest canvi de vida comporta canvis en l'alimentaci i, d'aquesta manera, aprn fabricar pa i elaborar begudes alcohliques.

 L'agricultura .

Cap al 9500 aC, es produeix un canvi crucial que s el desenvolupament de l'agricultura, canvi qualificat com a revoluci per l'historiador australi Gordon Childe; va tenir lloc a la zona del Creixent Frtil, i vers el 7000 aC s'estengu a d'altres llocs, cap a la la vall de l'Indus, a Egipte (6000 aC), i a la Xina (5000 aC). D'altra banda, a Mesoamrica tamb s'han descrit restes arqueolgics que confirmen aquesta prctica ja cap el 2700 aC. A partir de 5500 aC es generalitza el desenvolupament del regadiu organitzat i la utilitzaci, per part dels sumeris, de m d'obra especialitzada.

La recerca tradicional ha tendit a concentrar-se en la regi de l'anomenat Creixent Frtil per els estudis arqueolgics realitzats al continent americ, aix com a l'est i sud-est d'sia, mostren que certs sistemes agrcoles que utilitzen tipus de conreus diferents i amb el suport de determinats animals, podrien haver-se desenvolupat de manera parallela prcticament a la mateixa poca.

 L's de metalls .

L's dels metalls, el bronze i el ferro, suplanten el slex i altres materials petris que fins aquell moment era la matria bsica per a l'elaboraci de les eines agrcoles, armes i materials per a la construcci; aix fa possible el poder disposar d'objectes ms duradors i eficients. 

Desprs del coure, es descobreixen aliatges del coure amb l'estany o el plom, que donen lloc a un nou producte, el bronze; aquest nou material s menys malleable, per ms dur. Un gran salt tecnolgic es dna amb l's de la farga; aquests forns d'alta temperatura fan possible la manipulaci del ferro per a produir eines encara ms resistents. Aquesta seqncia tecnolgica ha configurat la denominaci de les diferents etapes de l'edat dels metalls: l'edat del coure, l'edat del bronze, l'edat del ferro.

Tots aquests metalls ja eren coneguts per l'home preneoltic, per aquest no dominava les tcniques per a la seva elaboraci i manipulaci, tcniques que requereixen de temperatures molt altes. Les eines, armes i adornaments de coure o bronze sn el material bsic cap al 3000 aC. Posteriorment, al Mediterrani oriental, al Prxim Orient i a la Xina s'implanta, de manera generalitzada, l's del ferro.

s possible que els habitants d'Amrica no coneguessin l's del ferro amb anterioritat a la cultura Chavn, cap al 900 aC, per se sap que els mochiques disposaven d'armadures, de ganivets i de vaixella de metall. Els inques, que tenien poc recursos per aconseguir metalls, recobrien la rella de les seves arades, almenys a partir de la conquesta dels chim. La investigaci arqueolgica al Per ha estat poc desenvolupada per s possible que l'acer hagi existit a la zona abans que a Europa.



 Els despuntar de les civilitzacions .
 
El desenvolupament de l'agricultura t nombroses conseqncies, algunes d'una gran transcendncia per a la histria de la humanitat. Una de les ms importants s l'increment de les concentracions humanes que s'organitzen i arriben a formar estats. Tot i aix, segueixen existint pobles nmades, com els aborgens d'Austrlia o els boiximans del sud d'frica, que no utilitzen l'agricultura, i si ho han fet ha estat en una poca ms recent.

Fins a l'inici de la colonitzaci europea, al segle XIX, una gran part del planeta est ocupada per grups humans que no pertanyen a cap estat. Moltes societats tribals es transformen en estats quan sn amenaats, o reben la influncia d'estats ja constituts. Algunes "tribus", com per exemple els kasites a Babilnia o els manxs a la Xina, aconsegueixen conquerir estats fora desenvolupats i, posteriorment, s'integren dins les seves estructures.

s, doncs, el desenvolupament de l'agricultura el que crea les condicions necessries per a fer possible l'emergncia de societats complexes, anomenades civilitzacions, la formaci d'estats i l'aparici de mercats. I, de manera parallela, el desenvolupament de la tecnologia permet a l'home exercir un control de la natura i desenvolupar sistemes de transport i xarxes de comunicaci.

 Els primer estats . 
 

Existeix diverses accepcions del terme estat. Max Weber el defineix com una organitzaci humana que controla de manera exclusiva i legal l's de la fora sobre una zona geogrfica especfica.

Els primers estats apareixen, cap finals del 4000 aC i principis del 3000 aC aC, a l'oest de l'Iran, a Mesopotmia, a Egipte i a la vall de l'Indus, a l'ndia. A la Xina, l'aparici dels primers estats s posterior; cap a la finals del millenni III aC i principis del millenni II aC. A partir del 2500 aC es creen societats protourbanes, per la primera dinastia testificada per l'arqueologia s la dels Shang. El millenni II aC veu l'emergncia de la civilitzaci a Creta, a la Grcia continental i a Turquia. Les civilitzacions maia, moche i nazca apareixen a l'Amrica Central i al Per a finals del millenni I aC. 

A Mesopotmia i Iran, prenen la forma de ciutats-estats, mentre que a Egipte, on inicialment no existeixen ciutats, aquestes es desenvolupen rpidament. La civilitzaci de la vall de l'Indus constitueix una excepci ja que no sembla haver disposat d'un exrcit, fora que un estat necessita per assentar la seva legitimitat, i que reclama, alhora, una burocrcia que el mantingui.

En determinats moments els estats existents entren en conflicte. Al Prxim Orient s'ha trobat un dels primers tractats de pau, el tractat de Cadeix, signat pels egipcis i els hittites cap el 1275 aC. Un fet habitual s que els imperis se solen constituir a partir del nucli territorial d'un determinat grup que, de manera progressiva, va conquerint els territoris vens. s el cas, entre d'altres, de l'Imperi Persa (segle VI aC), l'Imperi Maurya (segle IV aC), de la Xina (segle III aC) o de Roma (segle I aC).

 Ciutats i comer .
 

El desenvolupament de l'agricultura crea les condicions necessries per a l'aparici de ciutats, que sn llocs amb importants assentaments humans que no tenen una producci agrcola prpia i que, per tant, han de consumir els excedents agrcoles de regions properes; en contrapartida, els procuren productes manufacturats i una certa protecci militar.

El desenvolupament de ciutats s un fenomen parallel al de les civilitzacions, i ambds termes tenen una base etimolgica similar. Les ciutats anaren creixent, amb uns nivells alts i fora complexos d'organitzaci social i econmica. Les primeres civilitzacions, la sumria (cap el 3500 aC), l'egpcia (cap el 3300 aC) i la de la vall de l'Indus (cap a 3300 aC) eren tan diferents unes de les altres que, certament, cal pensar que s'originaren de manera independent. I s en aquesta poca i en aquest context quan apareix l's de l'escriptura i del comer. La primera moneda de la que es t coneixement es remunta al 625 aC a Ldia, a l'oest d'Anatlia (Turquia).

A mesura que els assentaments urbans creixen, la societat es fa cada vegada ms complexa. Per damunt dels agricultors sorgeix una classe social de mercaders, que aviat s capa d'enviar expedicions a terres estranyes i de fundar noves colnies, nous centres comercials ms enll.

Les rutes comercials apareixen a la zona oriental del Mediterrani cap al millenni IV aC, mentre que els intercanvis comercials a llargues distncies s'inicien durant el millenni III aC, i el realitzen els sumeris de Mesopotmia i la civilitzaci de la vall de l'Indus. La ruta de la Seda neix durant el millenni II aC, i comunica Sria i la Xina. Les ciutats de Prsia i de l'sia central constitueixen les principals crulles d'aquestes carreteres; i s tamb al voltant d'aquesta activitat comercial que els grecs i els fenicis construeixen els seus imperis mediterranis al llarg del millenni I aC.

A finals del primer millenni i a comenaments del segon, les rutes comercials que envolten l'oce ndic, sia oriental i el Shara sn controlades pels rabs; i rabs i jueus controlen tamb el comer al Mediterrani. Desprs, a comenament del segon millenni, sn reemplaats pels bizantins i els otomans. A la mateixa poca, les ciutats alemanyes i flamenques sn els principals centres de comer del Nord d'Europa, controlades per la Lliga Hansetica.. s a les crulles de les principals carreteres que es desenvolupen les ciutats ms importants.

 Religi i filosofia .
  

Certs historiadors situen al neoltic els inicis de les creences religioses. Aquestes es fonamentaven principalment en el culte a una deessa mare i a un cel pare, aix com la divinitzaci del sol i de la lluna; la veneraci al sol era una prctica habitual. Amb el temps, amb el desenvolupament de la vida en societat, sorgeixen els cultes patriarcals. Tamb, a mesura que les cultures i els ritus locals s'entrecreuen, es creen mitologies ms complexes i diversos cicles pics. Tamb es creen els primers santuaris que evolucionen de manera gradual fins a convertir-se en temples amb una complexa jerarquia principalment de sacerdots i sacerdotesses. Tamb una tendncia fora habitual era la de venerar divinitats antropomrfiques.

A Occident i a Orient apareixen noves filosofies i religions, principalment al segle VI aC, i el fenomen s'escampa arreu del mn amb una gran varietat de formes. Entre les religions ms antigues destaquen l'hinduisme, el budisme (ndia), i el zoroastrisme (Prsia). Les religions abrahmiques, origen del judaisme, es remunten al 1800 aC.

A Orient, a la Xina, hi ha tres escoles de pensaments que s'imposen i que arribaran fins als nostres dies: el daoisme, el legalisme i el confucianisme que, finalment, predominar sobre les altres. Segons la tradici del confucianisme, la moral poltica s'assoleix ms pel poder exemplar de la tradici que per la fora de la llei.

El primer gran esclat filosfic es produeix cap al segle VI aC, poca en la que coincideixen, i probablement sabien de les seves respectives doctrines, les figures de Pitgores de Samos, Tales de Milet, Zaratustra, Buda, Mahavira i Confuci. No sn els primers en les seves respectives tradicions, per s els que accedeixen a un mn molt ms "globalitzat" que el dels seus predecessors.

A Occident, la tradici filosfica grega, t a Scrates, Plat i d'Aristtil com a tres dels filsofs ms representatius. Aquesta tradici es difon pel Prxim Orient tot acompanyant les conquestes d'Alexandre el Gran, durant el segle IV aC.

El desenvolupament dels temples situava sota la seva responsabilitat l'orientaci religiosa de les diferents comunitats. Una mica ms tard el poder civil qued separat del poder religis. Aquest poder est encarnat per la figura de reis seculars que actuen en estreta relaci amb les burocrcies sacerdotals que, de vegades, eren bastant complexes, com succe a l'Antic Egipte, amb la relaci del fara i els escribes.

 Cultura i escriptura .
 

Un pas fonamental en la histria de l'home s la invenci de l'escriptura, un mecanisme que permet emmagatzemar el coneixement de manera molt ms segura que el que es basa en la tradici oral, al mateix temps que ajuda a desenvolupar la burocrcia governamental. Aquest pas es produeix a diversos llocs del planeta, al mateix temps i de manera independent. Les primeres escriptures sn ideogrfiques; en trobem exemples als jeroglfics i a l'escriptura cuneforme, per aviat evoluciona cap a sistemes fontics, com s el cas de l'escriptura dels fenicis que creen les bases del modern alfabet. A grans trets, al voltant de l'any 1000 la majoria dels pobles de la terra coneixen algun sistema d'escriptura o de smbols dibuixats o escrits.

El desenvolupament de l'escriptura permet l'aparici de la vida cultural i d'aquesta manera neix el qu anomenem literatura. Les obres ms antigues conservades sn epopeies; ms tard sorgeix la literatura del coneixement. L'estudi cientfic de la histria s ms tard, i caldr esperar a autors grecs com Herdot o Tucdides (segle V aC) perqu aquesta se separi definitivament de la tradici religiosa i literria.

En aquells temps, la cincia s un monopoli de la classe alta, freqentment dels sacerdots, i el poble en general no hi t accs. Com a fets ms destacables, es fan les primeres observacions astronmiques i es desenvolupen coneixements de medicina. La necessitat de mesurar la terra i de portar la comptabilitat comercial i tributria estimula al desenvolupament de la geometria i l'aritmtica. Els antics grecs van arribar, fins i tot, a establir les bases de l'lgebra.

Alhora, el desenvolupament en la navegaci fa possible les primeres expedicions d'exploraci. Des d'Egipte parteixen expedicions cap al pas de Punt, i viatgers fenicis arriben fins Anglaterra i, probablement, fan la volta a l'frica. Per la seva part, els polinesis emprenen una marxa lenta i implacable per l'Oce Pacfic, colonitzant llocs tan allunyats com Hawaii o l'Illa de Pasqua.

 Els nuclis de poder .

Les planures alluvials frtils de grans rius esdevenen els bressols de les primeres civilitzacions conegudes, com sn:
 l'Eufrates i el Tigris a Mesopotmia;
 el Nil a Egipte;
 l'Indus al Pakistan;
 el Huang He (riu Groc) i el Iang-Ts a la Xina. ;

Entre les tres primeres civilitzacions s'arriben ha establir relacions comercials; en canvi la civilitzaci xinesa progressa en un relatiu allament. Aquestes civilitzacions desenvolupen, totes, un sistema d'escriptura i es comencen a articular a partir dels nuclis de poblaci que sn les ciutats. Aquestes ciutats dirigeixen les regions agrcoles que les envolten i comercien amb els seus productes. El comer transforma les ciutats i algunes d'elles aviat sn ms riques i poderoses que les altres. Parallelament, a les ciutats ms riques es desenvolupen grans centres religiosos, ja que les riqueses acumulades els permeten finanar importants llocs de culte.
 
A l'entorn del comer i de la religi apareix una elit urbana que voldr consolidar el seu poder. Per tal de consolidar aquest poder i igualment les seves riqueses, aquests grups de poder de les grans ciutats atacaran les ms petites. Com les riqueses s'acumulen, les grans ciutats lluiten entre elles i, com a conseqncia, neix una elit militar que s'uneix a la dels comerciants i la dels religiosos. D'invasi en invasi, es desenvolupen poderosos imperis que es fonamenten principalment en l'esclavitud dels pobles conquerits; els esclaus sn la base sobre la qual es recolzen aquests tipus de societats piramidals.

Aquests imperis aprofiten les seves conquestes militars per crear colnies protegides, aptes per fer-ne centres agrcoles. La pau relativa d'aquestes zones afavoreix el comer internacional, principalment al voltant de la Ruta de la Seda, per per a mantenir-la calen enormes exrcits i una administraci centralitzada que costen cars. s sobre la pagesia que descansen aquestes despeses mentre que els grans propietaris s'emancipen cada cop ms del poder central. 

La pressi dels pobles brbars a les fronteres i els conflictes interns acceleren el procs de dissoluci dels imperis: aix, per exemple, l'imperi de la Dinastia Han sucumbeix a la guerra civil el 220, i a la mateixa poca, l'Imperi Rom es descentralitza i es divideix en dos grans blocs amb seu a Roma i a Bizanci. 

D'aquesta manera els grans imperis neixen, creixen, cauen en la decadncia o sn destruts; aix, a totes les zones temperades del planeta.

 Grans imperis i nuclis culturals .

A partir del millenni III aC van sorgir grans civilitzacions, creadores d'imperis cada vegada ms grans. Els principals nuclis de civilitzaci van ser els segents:

 Mesopotmia. Successius assentaments, com ho demostren les restes trobades als jaciments d'al-'Ubaid i Eridu, sn exemples d'un important desenvolupament social i econmic que es va produir cap al millenni IV aC i el millenni III aC. Entre totes les cultures, destaca en especial la civilitzaci dels sumeris, que va patir diverses guerres civils fins a quedar unificats sota el govern de cabdills militars, especialment amb Hammurabi, amb el que Babilnia assol el seu mxim esplendor. Desprs d'ell, la regi va caure a mans dels invasors kasites, i es va empobrir fins a ressorgir un altre cop sota l'Imperi Assiri.

 Antic Egipte. Al voltant del riu Nil van sorgir diversos assentaments neoltics, els noms, que cap a l'any 3100 aC van ser unificats en un nic gran imperi. Els egipcis, constructors entre altres de les pirmides, van viure allats de la resta del mn fins a la invasi dels hikses. Com a reacci, els exrcits egipcis van creuar el desert del Sina i es van expandir fins al riu Eufrates, intervenint de ple en la poltica del Prxim Orient.

 Xina. Al voltant dels rius Iang-Ts i Huang He van sorgir la cultura Xia i la cultura Shang. Aquesta va sucumbir davant la invasi dels Zhou, que van governar la Xina durant la primera meitat del millenni I aC. A finals del perode Zhou van desenvolupar-se dues grans filosofies: el confucionisme i el daoisme. Durant el segle VI aC el pas es divid en diversos regnes, els quals van ser unificats primer per la dinastia Qin i, a partir del 206 aC, per la dinastia Han.;

 ndia. En aquesta poca, el nord de l'ndia estava dominada per l'Imperi Gupta (320-550 aC), mentre que al sud varen emergir tres regnes tmils: el dels chera, el dels chola i el dels pandya. Al nord van sorgir dos grans centres de poder al voltant de les ciutats de Mohenjo Daro i Harappa, per van ser conquerides pels invasors aris. La societat es va consolidar amb una estructura de castes i, parallelament, va aparixer un tipus de filosofia religiosa que va trobar concreci en els Vedes i els Upanishads. A finals del segle IV aC, un guerrer anomenat Chandragupta va unificar l'ndia, donant-li estabilitat i creant l'Imperi Maurya que va donar lloc a l'edat d'or de la cultura hind.;

 Imperi Hittita. El segle XVIII aC, la zona de l'Anatlia va ser dominada pels hitites, que van crear un gran imperi i sota Subiluliuma I i els seus successors van ser capaos de rivalitzar amb el poder d'Egipte.;

 Creta. A l'illa de Creta, durant el segon millenni aC, va sorgir una talassocrcia que va governar el Mar Egeu fins aproximadament el 1450 aC, quan la capital, Cnossos, va ser saquejada pels aqueus. Els principals assentaments aqueus van ser Micenes i Tirint i s un poble que s'ha fet fams pel seu protagonisme a la guerra de Troia. Van sucumbir finalment davant uns altres invasors, els doris, cap a l'any 1100 aC.

 Europa Occidental. Una srie de cultures es van desenvolupar a Europa, deixant com a testimoni els meglits, gegantins monuments en pedra com per exemple el que encara es pot observar a Stonehenge. Cap a l'any 1000 aC, els principals assentaments van ser els de Hallstatt i La Tne.;

 Hebreus i fenicis. Acabat el poder dels egipcis i dels hittites, van sorgir diverses cultures a Palestina. Els hebreus van ser forts en l'poca del Rei Salom, i van dominar els filisteus, els seus eterns enemics installats a la costa; tot i no arribar a posseir un gran poder militar, van llegar la Bblia a la posteritat, i van construir un gran poder religis: el judaisme. A la costa de l'actual Lban va consolidar-se Fencia, un poble de mercaders que van arribar a navegar fins a Anglaterra a la recerca de comer, i un dels seus centres, Cartago, van arribar a formar un gran imperi que va topar amb l'Imperi Rom. A Sria es van fer forts els principats arameus, que van sucumbir desprs sota la fora assria.

 Assiris i caldeus. Cap al segle VIII aC els assiris, un poble del nord de Mesopotmia, van iniciar una vasta expansi militar a Palestina, arribant fins a Egipte. El 612 aC van ser derrotats per una coalici liderada pels caldeus; el poder caldeu va governar Mesopotmia fins al 538 aC, data en la qual van ser derrotats pels perses.

 Etrria. A Itlia va sorgir la cultura dels etruscs, que va governar el nord de la pennsula aproximadament entre els segles X i III aC, sucumbint davant la pressi cultural i militar dels romans.

 Celtes. Els celtes es van allotjar a Europa Occidental durant el millenni I aC, i la seva cultura es va propagar, amb referents actuals, des d'Espanya fins a Polnia i des d'Anglaterra fins a Turquia. Finalment, van ser derrotats pels romans, i noms va sobreviure un nic reducte, a la llunyana Irlanda, fins que aquest va ser destrut pels vkings.


 Imperis eurasitics .

Cap a finals del millenni I aC, per una srie de circumstncies, moltes regions d'Eursia van ser unificades sota el poder de diversos imperis:

 Imperi Persa. Els perses van ser un poble indoeuropeu originari de l'Iran; el seu imperi va unificar un gran territori entre Grcia i l'ndia, incloent Egipte i la Transoxiana (sia Central), entre els anys 538 aC i 330 aC.

 Antiga Grcia. Desprs d'una edat fosca, poca en qu van florir Homer i Hesode, els grecs van iniciar una gran expansi geogrfica, que els va portar a fundar colnies per tota la Mar Mediterrnia. Jnia primer, Atenes desprs, i Alexandria ms endavant, van ser centres culturals de la civilitzaci, on filsofs, cientfics i artistes van dur a terme grans creacions intellectuals. Desprs que Alexandre el Gran hagus conquerit tot l'antic Imperi Persa i propagus la cultura hellnica, la regi va dividir-se en diversos regnes, sent els ms importants el dels lgides a Egipte i l'Imperi Selucida a Sria i Mesopotmia. Ambds van subsistir, amb ms fora el primer, fins a l'poca romana.

 Imperi Rom. Els romans van sorgir a la Pennsula Itlica, i desprs d'imposar-se a etruscs i cartaginesos, ampliaren el seu territori conquerint i colonitzant tot el Mar Mediterrani, sobre el que van exercir un domini absolut entre el 31 aC i el 395, data en qu es va fraccionar de manera definitiva en dues meitats. Els romans havien conquerit els territoris de la Gllia, la Hispnia i la Britnia, i durant un temps van arribar a controlar la Germnia.

 Imperi Bizant. La disgregaci progressiva de l'Imperi Rom coincideix amb la difusi del cristianisme que havia arribat del Prxim Orient i s'escamp i arrel amb fora. Al segle V, la part occidental de l'Imperi Rom s conquerida per tribus germniques i s'escindeix en diversos estats guerrers que, en general, s'integren en el si de l'Esglsia catlica romana. L'altra meitat de l'imperi, la meitat oriental, va prendre el nom d'Imperi Bizant. Alguns segles ms tard, una unitat similar seria restablerta a l'Europa occidental amb la creaci del Sacre Imperi Rom Germnic que reagrup diversos estats existents al territori de les actuals Alemanya i Itlia.

 Imperi Part i Imperi Sassnida. Desplomat l'Imperi Selucida, va sorgir l'imperi dels parts a Prsia, que va dominar la zona entre el 226 aC i el 221. Els parts, al seu torn, van ser succets pels sassnides, l'imperi del qual va durar fins a la conquesta dels musulmans, el 651.

 Bactriana i l'Imperi Kushan. A sia Central, els grecs, en enfonsar-se l'Imperi Selucida, es van independitzar i van crear el regne de Bactriana, i ms endavant van envair l'ndia i van destruir l'Imperi Maurya. Quan el regne grec de Bactriana va entrar en decadncia, van ser reemplaats per l'Imperi Kushan.

 Imperi Han. En un entorn gaireb completament diferent, a part de tmids contactes amb pobles de l'sia Central, la Xina va ser unificada durant uns quatre-cents anys per dues dinasties, l'Han Anterior i l'Han Posterior, entre els segles II aC i el II.

 La Xina i l'sia oriental .

Als darrers segles abans de Crist, nombrosos pobles intentaran desenvolupar-se i competir amb els grans imperis existents. Per exemple, els maurya controlaren una gran part del subcontinent indi, i a la Xina la unitat poltica permet a les dinasties Qin i Han consolidar el paper de l'emperador, de millorar les comunicacions i de crear monopolis d'estat. 

Les dinasties se succeren i, al segle IV tribus nmades provinents del nord comenaren a envair la part septentrional de la Xina, on establiren nombrosos regnes petits. El 581, la dinastia Sui reunific la Xina que conegu una segona edat d'or amb la dinastia Tang (618-907). Per els conflictes foraren el final de la dinastia Tang, que qued dividida, i caldria esperar al 982, amb l'arribada de la dinastia Song, perqu la Xina queds reunificada, desprs de cinquanta anys d'agitaci. 

La Xina, en aquesta poca, ja posseeix una economia monetria avanada. La seva pagesia s lliure i produeix molt ms del qu consumeix, fent possible el comer dels seus excedents i desenvolupant aix una dinmica econmica fora activa. La Xina s la regi eurasitica ms urbanitzada i la ms avanada tecnolgicament. Tenen una bona indstria metallrgica, saben construir ponts penjants, utilitzen la manxa d'mbol (vegeu pist), la impremta i la brixola. A la Xina de la Dinastia Song es van viure diverses transformacions que Europa tan sols coneixer alguns segles ms tard; per els atacs dels manxs i, desprs, la conquesta dels mongols el 1279 frenaran aquest desenvolupament.

Tanmateix, la pressi dels nmades del Nord s'accentu i, el 1141, la Xina septentrional fou conquerida pels manxs. Tot i aix, la fora ms poderosa arribaria uns anys ms tard; el 1279, l'Imperi Mongol s'apoder de la totalitat de la Xina i de gran part de l'Eursia, quedant lliures tan sols la part occidental i central d'Europa, i el Jap.

Molt ms endavant, durant la dinastia Ming, es produ una revoluci comercial de vegades qualificada de capitalisme embrionari, per acaba amb un fracs. Els Ming sn finalment suplantats per la dinastia Qing que coneixen de manera inicial un perode de calma i de prosperitat per sn cada vegada ms el centre d'inters de les potncies occidentals.

 frica abans dels europeus .

La irradiaci de les antigues cultures negres de l'Antic Egipte, Nbia, Etipia, conformarien les societats negres de l'frica. Les successives crisis invasores que van patir els antics egipcis van provocar constants desplaaments de poblacions des de la vall del Nil cap a la resta de l'frica.

L'entrada dels bantus a l'edat de ferro va fer que aquests adquirissin un avantatge tecnolgic que va donar lloc a la gran expansi bantu amb la que es van convertir en majoria en el territori dels khoisans entre el 1500 aC i el 1600. Van erigir vasts imperis (la Gran Zimbabwe, el Regne del Congo, Regne de Matamba...) que foren capaos d'impedir la total colonitzaci europea d'frica fins al segle XX.

Alguns enclavaments cristians perduren a l'frica del Nord-Est, a Nbia i a Etipia  regions amb un contacte amb el mn mediterrani que ve de molt antic , per la resta de l'frica septentrional es converteix a l'islam i sota la seva influncia es desenvolupa el comer a travs del Shara, font d'ingressos substancials i d'intercanvis culturals que permeten l'emergncia de diversos regnes a la zona del Sahel com l'Imperi de Mali, l'Imperi Wolof o el Regne de Dendi.

 Amrica precolombina .
 
De manera completament independent a tot l'anterior, van sorgir a Amrica una srie de civilitzacions, agrupades en dos grans troncs: 
 Mesoamrica (actual Mxic i Guatemala), on cal destacar les cultures olmeca, maia, zapoteca, mixteca, txitximeca, tolteca, asteca i anasazi. Les ms importants sn sobretot l'Imperi Maia i l'Imperi Asteca. A mesura que la cultura olmeca declina, les ciutats-estats maies es multipliquen i prenen importncia, i la cultura maia es propaga a travs de la pennsula de Yucatn i les regions venes. Pel que fa als asteques, la seva societat es construeix sobre la base de cultures anteriors que han conquerit, com s el cas de la tolteca.

 Els Andes, a Amrica del Sud, on als segles XIV i XV floreix l'Imperi Inca. Tawantinsuyu regna sobre tota la cadena andina amb centre a la seva capital, Cuzco. La cultura inca, prspera i avanada, resta clebre per les seves excellents obres de maoneria i la seva xarxa de carreteres.


 L'edat mitjana .
 
 Unes pinzellades .
Amb l'excepci de la Xina, amb un desenvolupament histric fora independent, els segles III, IV i V sn temps de grans commocions poltiques, en part per la decadncia interna dels regnes, i en part per les pressions de brbars procedents del nord, com els pobles germnics, o els huns. D'aquestes commocions, noms l'Imperi Bizant  que pateix una davallada entre l'poca de Justini I i la de Lle III Isauri , l'Imperi Sassnida i l'Imperi Gupta de l'ndia, aconsegueixen sobreviure. Aquest enfonsament general marca tradicionalment el pas de l'edat antiga a l'edat mitjana.

L'Occident cristi pateix invasions que l'afecten profundament; a partir del segle V, una gran part del territori de l'antic Imperi Rom d'occident sn devastades, i els efectes perduren fins a mitjans del segle VIII, amb la consolidaci de l'Imperi Carolingi.

Un nou perode d'invasions mortferes colpeix l'occident a partir del 820 amb tres grans focus d'invasions: des del nord els vkings, des del sud els sarrans, i des de l'est els hongaresos. Aquestes invasions desfan el domini carolingi, que s'esfondra, excepte a la zona de l'actual Alemanya, on sobreviu amb el nom de Sacre Imperi Romanogermnic. 

A partir de mitjans del segle X la situaci es restableix parcialment, i occident coneix un nou perode d'expansi. A Occident, l'any mil s, contrriament a algunes idees preconcebudes, un perode de renaixement i, encara que tmidament, es comena a establir relacions amb l'Orient i el mn islmic. Aquest despuntar cultural, t algunes figures destacades, com grans humanistes de la talla de Silvestre II i Ot III.

Les lluites entre els grans imperis ha estat una constant de la histria i entre elles destaca, al segle VIII, la que enfronta el califat d'Arbia  que s'estn des d'Espanya fins a l'Iran , i la Xina dels Tang  que abasta un territori que anava des de Xinjiang fins a Corea ; aquest dos gran imperis lluiten durant dcades pel control de l'sia central. Posteriorment, arriba a florir un imperi encara ms gran i poders: l'Imperi Mongol. Al segle XIII, els mongols dominen un extens territori, amb unes dimensions com no havia assolit cap altre imperi.

Els primers centres de poder, amb una base econmica agrcola, depenen fortament de l'entorn natural. La seva producci s limitada i tenen pocs recursos per minimitzar les catstrofes naturals que successivament afectaven el seu desenvolupament. A les rodalies de l'any mil, els progressos tecnolgics i la riquesa generada pel comer permeten una certa independncia, molt ms marcada als pasos on l'agricultura s ms productiva, com s el cas de la Xina, l'ndia i certes regions del mn islmic.

 L'impuls de les grans religions .

Amb la caiguda dels primers grans imperis, prenen protagonisme diverses religions de carcter ecumnic i que, tot transcendint el nacionalisme dels cultes primitius, es transformen en propostes ms obertes a tota la humanitat i, d'aquesta manera, impulsen la transformaci de les civilitzacions eurasitiques; sn el cristianisme, l'islamisme, l'hinduisme i el budisme Mahayana. Arriben a formar part de totes les societats des d'Irlanda, en l'extrem ms occidental, fins al Jap, en la part ms oriental. El mn cristi, desprs de patir les invasions germniques, es divideix en dos grans blocs: l'Imperi Bizant a l'est, i el mn feudal a l'oest, que sn representatius de l'edat mitjana a Europa.

L'Islam apareix al segle VII i es converteix en una de les forces ms actives de la histria mundial. Tot i que inicialment noms compta amb uns pocs adeptes, en poc temps se ser el bressol sobre el qual es construeixen nombrosos imperis al Prxim Orient, a l'frica del Nord, a l'sia Central, a l'ndia, i a l'actual Indonsia.

En l'poca del califat Abbssida, la cultura islmica assoleix un grau de desenvolupament sense precedents. Les creacions cientfiques, econmiques i culturals islmiques passen a Europa a travs d'Itlia o d'Espanya. Per la seva part, el mn xins influeix decisivament en la cultura japonesa a travs dels seus monjos budistes, en tant que la influncia de l'ndia s decisiva en l'aparici dels imperis Khmer i Srivijaya, a Indoxina i Insulndia, respectivament. Al propi temps, l'influx del nestorianisme integra els habitants de l'estepa eurasitica a la civilitzaci.

 Europa i la resta del mn .
 
Desprs d'una pausa des de mitjans del segle XI i comenaments del XII, a Occident s'observa un renaixement, i l'origen cal buscar-lo en els contactes establerts amb la civilitzaci rab-musulmana a l'edat mitjana. Sn, doncs, desenvolupaments impulsats per la relaci amb la resta del mn eurasitic, i es manifesta amb una motivaci pel coneixement que es concreta amb la creaci d'universitats com la de Bolonya, Pars, Salamanca i Oxford. En aquests centres del saber s'imparteixen quatre disciplines bsiques: el dret, la medicina, la teologia i les arts. Tot i aix, aquest desenvolupament presenta fluctuacions, amb diferents moments de retrocs provocats per catstrofes com la gran pesta o la guerra dels Cent Anys.

Durant els segles XIII a XVI, com a conseqncia del desenvolupament cientfic i tcnic, i un cop acabades les invasions dels mongols a la Xina, l'ndia, l'Orient Mig i Europa, l'estepa es transforma en un gran mitj de comunicaci per al comer i l'intercanvi cultural, i s aprofitada per comerciants com Marco Polo. Una mica ms tard, a la Xina, l'emperador Yongle, el tercer de la Dinastia Ming, envia vaixells mercantils a les costes de l'est d'frica; malgrat tot, aquesta iniciativa no troba continutat en els seus successors i no t ms conseqncies.

Dins el panorama mundial, Eursia s un mn cada cop ms interconnectat i, fora d'aquesta regi, la resta segueix immers en el seu relatiu allament.

 L'edat moderna .

El Renaixement s'inicia a Itlia durant el segle XIV (Trecento), i al segle XV arriba a altres zones com sn Flandes, Alemanya, Espanya i Portugal; a causa de la Guerra dels Cent Anys, la zona francesa no entra en de ple fins el segle XVI. Aquest moviment cultural s impulsat pels grans humanistes que, tot i haver estat formats a les universitats catliques i seguir vinculats a l'Esglsia, tenen altres crrecs i no depenen dels monestirs o de les escoles urbanes. 

L'aparici de la impremta, el 1453, s un gran catalitzador del procs i fa possible una extraordinria difusi del saber, que abasta cercles ms amplis, amb un dinamisme impensable uns segles abans. Els avenos tcnics, com per exemple la navegaci martima a gran escala i el desenvolupament de la cartografia, fan possible assegurar una supremacia d'Europa sobre el mn, mentre que a l'altre extrem la Xina inicia un replegament sobre ella mateixa, i l'edat d'or de la civilitzaci rab-musulmana entre en la decadncia.

Les guerres de religi marquen el llindar d'un nou perode europeu: els descobriments cientfics del segle segle XVII, amb personalitats com Galileu, inicien una revoluci impulsada des de la cincia, que no tindr conseqncies prctiques immediates per obrir les portes a un nou tipus de coneixement. Cal esperar el segle XVIII perqu els progressos tcnics en la metallrgia i la indstria txtil engendrin l'anomenada Revoluci Industrial, iniciada a Anglaterra. Alguns pasos, per, continuen funcionant dins de sistemes de privilegis i no coneixeran veritablement el desenvolupament industrial fins ben entrat els segle XIX.


 L'emergncia d'Europa .

Al segle XVI els navegants europeus s'han convertit en grans viatgers grcies, entre d'altres coses, a l's de la brixola i l'aparici de la caravella; aquests fets fan possible l'existncia d'una xarxa de comunicacions oceniques que per primera vegada impliquen a tot el planeta. El pioner va ser el portugus Enric el Navegant que a partir de 1415, impulsa les expedicions martimes cap a l'frica. Desprs, Cristfor Colom connecta Europa amb Amrica (1492), Vasco de Gama amb l'ndia (1498), i Ferno de Magalhes lidera l'expedici que portaria Juan Sebastin Elcano a circumnavegar per primer cop el globus, en un viatge de ms de tres anys (1519-1522). 

A inicis del segle XVII s'arriba a la llegendria "Terra Australis", que passa a anomenar-se Austrlia. El coneixement de la Polinsia s ms tard i cal esperar fins al segle XVIII, en qu expedicions com les del capit James Cook incorporen dins l'mbit del control europeu zones com l'Illa de Pasqua (1722) i les Hawaii. Tamb en aquesta poca sn confirmades les hiptesis sobre l'existncia d'un mtic continent austral, i es reben notcies de l'existncia del que s'anomenar l'Antrtida.

 L'imperialisme europeu .

El segle XVI va significar l'inici de l'imperialisme europeu sobre la resta del mn. Fins aleshores, per, Europa emergeix lentament de l'edat mitjana i viu immersa en els canvis i trastorns de l'inici de l'edat moderna, com foren l'absolutisme, la reforma protestant i el naixement del capitalisme); en aquest sentit, encara s una regi relativament endarrerida en relaci amb altres zones del planeta.

Quan comencen llur expansi cap a l'Extrem Orient, els europeus sn rebuts amb condescendncia i curiositat. La Xina, des de 1368, est governada per l'imperi Ming, i es mostra tafanera envers el que arriba del mn occidental; tot i aix, malgrat accions allades, aquests intercanvis no es concreten en progressos visibles. El Jap, al llarg del segle XVI viu una cruenta srie de guerres que, el 1602, acaben amb l'arribada al poder dels Tokugawa; aquest canvi comporta que es reemplaci la poltica amistosa cap als europeus per una violenta persecuci, acceptant-los noms a l'illot de Dejima, i tan sols amb objectius comercials. Malgrat aix, els europeus aconsegueixen crear enclavaments a Indonsia i les illes Moluques, grcies a l'absncia de poders poltics o militars poderosos en la zona.

El mn islmic abasta des de l'ndia fins al Danubi, amb una srie d'imperis forts i centralitzats: el mongols amb Akbar el Gran a l'ndia, els safvides a Prsia, i l'otomans als Balcans i al Prxim Orient. Aquests centres de poder impedeixen els progressos expansius europeus, que no podran introduir-se a l'ndia fins al segle XVIII.

All on els europeus obtenen un xit devastador, s en el continent americ. La seva superior tecnologia militar els permet conquerir en mig segle tota una extensi de terra que va des del Canad fins a la Terra del Foc. Els espanyols sotmeten asteques i inques, mentre que els portuguesos s'installen al Brasil, els anglesos a la costa oriental del futurs Estats Units, i els francesos al Canad i la Louisiana. Aquests imperis colonials perduren fins al segle XIX. D'altra banda, la sort dels nadius va ser nefasta, ja que la immensa majoria moren vctimes de la guerra, l'explotaci econmica, i les epidmies. 

Els pobles africans pateixen una sort bastant semblant i sn deportats lluny de casa seva formant part d'una grandiosa i dramtica xarxa de trfic d'esclaus negres que els europeus organitzen a travs l'Atlntic.

 L'expansi martima .

La fusi d'art i d'humanisme al renaixement on s'incorporen nombrosos coneixements rabs i europeus, t un bon exemple en el desenvolupament de l'ormeig, l'aparici de la caravella que, combinant la vela llatina rab i el vaixell de tres pals-quadrat europeu, s el primer vaixell apte per navegar per l'oce. La caravella permet que el 1492 Colom travessi l'Atlntic enllaant-se, aix, Europa, frica i sia amb Amrica.

Amb aquest fet s'assisteix a un dels xocs entre civilitzacions ms desequilibrats de la histria. Els europeus porten amb ells malalties noves per als indgenes i una espantosa proporci d'ells, potser ms del 90%, moren a causa d'una srie d'epidmies en srie. Els europeus disposen tamb de cavalls, acer i armes que els permeten sotmetre amb facilitat els imperis asteca i inca aix com d'altres cultures nord-americanes.

Es comena llavors a desposseir la regi i els seus habitants de les seves riqueses per expedir-los cap a Europa. Parallelament, els colons europeus arriben en gran nombre i per abastar les colnies de la m d'obra necessria, s'importen milers d'esclaus africans que constitueixen aviat una subclasse racialment definida. A l'frica Occidental, diversos estats costaners prosperen grcies a aquest comer d'humans, tot explotant els pobles de l'interior.

A aquesta expansi martima hi participen els pasos de la faana atlntica: Portugal i Espanya, com a precursors i, ms endavant, Anglaterra, Frana i Holanda. L'expansi culmina amb les guerres napoleniques, una srie de conflictes que esclaten entre els segles XVII i XVIII, al final dels quals la Gran Bretanya s'assenta com a primera potncia mundial i aconsegueix un imperi que, al seu ple, controla aproximadament un quart de les terres del globus. Era un imperi en el qual, tal com es deia aleshores, el sol no s'hi pon mai.

Desprs d'haver envat Amrica, els europeus dirigeixen els seus interessos cap a sia. Al comenament del segle XIX, la Gran Bretanya controla l'ndia, Egipte i la pennsula Malaia, mentre que Frana s'apodera d'Indoxina i els holandesos d'una part de les "ndies Orientals". La Gran Bretanya ocupa tamb diverses zones amb poblacions neoltiques, com Austrlia, Nova Zelanda i Sud-frica, on emigren nombrosos colons. Al final del segle XIX, els europeus es reparteixen els ltims territoris africans sense tutela occidental.

A Europa es viu la Illustraci, corrent filosfic, poltic i social que desemboca en una revoluci cientfica antesala de la gran Revoluci Industrial que s'inicia a la Gran Bretanya al comenament del segle XIX. L'adveniment de la fbrica, de la fabricaci en srie i la mecanitzaci trastorna l'economia mundial, ja que permet produir ms de pressa i amb una m d'obra reduda. La Illustraci anuncia tamb el naixement de la democrcia moderna i les revolucions americana i francesa de finals del segle XVIII. Aquest concepte de democrcia es desenvolupa i influir en la qualitat de vida de molts dels habitants del planeta. La Revoluci Industrial consagra l'adveniment del ferrocarril i de la navegaci a vapor, i fa del carb un recurs bsic per l'economia. D'altra banda, ser una de les principals causes que permet multiplicar per deu la taxa de contaminaci i els danys causats al medi ambient.


 Causes de l'hegemonia . 

A mitjans del segle XVIII, les economies xinesa i europea sn les ms actives a nivell mundial. Tot i aix, a partir del segle XVI -i sobretot de l'any 1750-, Europa comena a manifestar la seva supremacia sobre les altres civilitzacions. Hi ha diverses interpretacions que miren d'explicar el perqu d'aquesta preeminncia.

Una de les causes principals podria ser l'avantatge que va procurar a Europa l'expansi de les tcniques de difusi de la informaci: la impremta a partir del 1453, que s'adapta malament a l'escriptura xinesa, el desenvolupament de la premsa escrita a partir del segle XVII (la gaseta a Itlia) i una difusi ms mplia de les idees durant l'Illustraci, amb l'obertura de les biblioteques al pblic. Es pot observar, per exemple, com la difusi dels coneixements cartogrfics va afavorir els grans descobriments.

Max Weber destaca que la concepci protestant del treball hauria animat els europeus a fer ms feina que els altres pobles. Tanmateix, si aix es pot aplicar a un cert comportament a partir del segle XVI, no explica el desenvolupament que tingu lloc durant el Renaixement, als segles XIV i XV, ja que aquesta distinci catlica i protestant no existia en aquesta poca.

Una altra explicaci, en aquest cas socioeconmica, fa mfasi en l'aspecte demogrfic. Europa, amb el seu clergat solter, la seva emigraci colonial, una forta mortalitat urbana, les guerres incessants i els matrimonis relativament tardans, coneix una taxa de creixement de la seva poblaci ms petita que el de les societats asitiques. Mancant m d'obra, es busquen noves tecnologies que l'estalvin o la suplantin; com a conseqncia, s'inventen i es construeixen rodes i molins d'aigua, torns i telers i mquines de vapor. Tamb s'ha avanat que les institucions europees, sobretot el dret a la propietat i el lliure mercat, sn models superiors als que existien en altres cultures; aquesta idea, per, ha estat recusada per especialistes com Kenneth Pomeranz, tot i que un enfocament revisionista de la histria s crtica amb les postures que sistemticament minimitzen els xits europeus .

La geografia i el clima, en tot cas, han tingut un paper determinant en la histria. Zones com el Prxim Orient, la Xina i l'ndia estan envoltades de muntanyes que, una vegada salvades, desemboquen en territoris relativament plans. En canvi, el relleu europeu, solcat de cadenes muntanyoses (Pirineus, Alps, Apenins, Crpats) i de masses d'aigua, ofereix una certa protecci que s'ha mostrat efica de cara als invasors, almenys durant aquest perode. En efecte, abans de l'arribada de les armes de foc, l'Eursia ha viscut sota l'amenaa dels guerrers provinents de les estepes d'sia central. Amb una capacitat militar superior a la de les poblacions agrcoles que vivien en la perifria del continent, aquests nmades difcilment podien ser derrotats quan arribaven a les planures de l'ndia del Nord o a les valls xineses. L'edat d'or de l'Islam acaba amb la caiguda de Bagdad a mans dels mongols el 1258, i tant l'ndia com la Xina pateixen invasions de manera peridica. Europa, i sobretot Europa de l'Oest, ha estat menys subjecta a aquesta amenaa. 

En el cas concret dels pasos rabs, la tradici musulmana de repartir les riqueses a parts iguals entre els fills impedeix l'acumulaci de fortunes que permetin fer grans inversions com les que calia en els projectes martims. En canvi, les inversions compartides, a l'estil de societats annimes de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals o la Companyia Britnica de les ndies Orientals a inicis del segle XVII, permet dur a terme inversions ms arriscades pel fet de compartir-se riscs entre diversos inversors.

Les diferncies geopoltiques tamb deuen molt a la geografia. Durant la major part de la seva histria, l'ndia, la Xina i el Prxim Orient han estat entitats unificades dependents d'un poder nic, l'expansi territorial del qual s'estn fins als confins geogrfics del pas, quan es topa amb les muntanyes o el desert. El 1600, l'Imperi Otom controla quasi tot el Prxim Orient; els Ming, la Xina; l'Imperi Mongol, l'ndia. Europa, en canvi, est constantment dividida en mltiples Estats ms o menys bellicosos i, amb l'excepci notable de l'Imperi Rom, els projectes paneuropeus sn desfets poc desprs de la seva formaci. Paradoxalment, s aquesta competici salvatge entre estats rivals el qu ha contribut a l'xit de la civilitzaci europea.

En altres regions l'estabilitat limita el creixement. Al Hai jin de l'poca Ming, hi ha lleis en les que es prohibeixen la construcci de vaixells martims o el poder marxar del pas. Aquesta mesura s'elabora per enfrontar-se a la pirateria, per certs historiadors com John Fairbank i Joseph Levinson pensen que aquestes accions desemboquen en un estancament socioeconmic i que les cincies i la filosofia queden sotmeses a les tradicions i ofeguen qualsevol innovaci. Aquesta tesi, tanmateix discutida, expressa com aquesta estabilitat bloqueja el desenvolupament de la Xina com a potncia martima. 

Un altre factor geogrfic s l'existncia del mar Mediterrani, el qual ha servit des de l'antiguitat de nexe entre els pobles tot vehiculant els bns, les persones, les idees i les invencions.

El gran esclat del potencial europeu arriba a la segona meitat del segle XIX i el comenament del XX amb un progrs espectacular de la cincia i de les seves aplicacions tcniques.

 Les grans revolucions .

Durant el segle XVII, hi va haver certa estabilitat social a nivell mundial. Cal destacar el desenvolupament de la cincia. En el segle XVI, els avenos de Vesali en medicina o de Coprnic i Galileu en astronomia canvien la visi del mn que tenen els europeus. Estableixen aix les bases per a una srie de descobriments com la teoria de la gravitaci de Newton, el descobriment dels microorganismes i del microscopi per Leeuwenhoek o la vacunaci de Jenner. Parallelament, els esforos d'inventors com James Watt porten a la creaci, a finals del segle XVIII, de la mquina de vapor.

Per la seva part, la srie de guerres civils a l'Anglaterra del segle XVII fa possible la generaci d'un nou sistema poltic, la democrcia, amb separaci de poders. En aquesta forma de govern troba refugi el principi de la lliure empresa. A ms, s'abandona el proteccionisme, molt de moda grcies a l'escola mercantilista, en benefici del lliurecanvisme. La suma de tot aix (democrcia, lliure empresa, lliurecanvisme, mquina de vapor) permet el desplegament de la Revoluci industrial. Anglaterra es transforma aix en la naci ms poderosa de la Terra, i l'Imperi Britnic arriba a cobrir una quarta part dels territoris coneguts.

Aquesta transici, que a Anglaterra s gradual, a la resta d'Occident es produeix de manera brusca i violenta, i va acompanyada de les revolucions liberals:

 La primera es la dels Estats Units, que el 1776 proclama la seva independncia; el 1787, desprs d'uns quants anys d'existncia, les Tretze Colnies creen un nic estat de naturalesa federal, i fixen les seves atribucions a la constituci de 1787; tant aquest cos constitucional com la idea d'una naci republicana, es transformen en models i referents universals importants.
 A Frana, entre 1789 (la Revoluci Francesa) i 1870 (la Comuna de Pars) succeeixen una srie de moviments revolucionaris. Desprs de diversos conflictes, la Revoluci Francesa dona lloc al Primer Imperi Francs de Napole, el qual s anihilat a la batalla de Waterloo (1815). Els trastorns originats pel maquinisme, la industrialitzaci, la concentraci del poder poltic en mans de la burgesia i les aspiracions d'una aristocrcia decadent per mantenir el poder provoquen encara els esclats revolucionaris de 1830 i 1848.
 A Llatinoamrica els conflictes es manifesten en forma de guerres d'independncia contra l'Imperi Espanyol (1809-1824). A l'inici del procs, els criolls volen obtenir simplement avantatges socials i econmics, per la dura repressi organitzada per Ferran VII els porta a la rebelli oberta, i a reclamar la independncia. Cap a 1830, l'antic Imperi Espanyol s'ha fragmentat en una srie de repbliques, moltes d'elles encara inestables per totes, amb l'excepci del Brasil, organitzant-se segons el model republic.

Cap a la meitat del segle XIX, en el mn sota influncia occidental, la frmula de govern del segle XVIII basada en l'aliana del rei, la noblesa i el clergat, ha sigut reemplaada per les noves oligarquies industrials. Tot aix genera, a ms, un nou problema que s'ha denominat "la qesti social", que ser un brou de cultiu per a l'aparici del socialisme.

 Industrialisme i colonialisme .

La industrialitzaci posa a les mans de les potncies colonials europees tot un nou repertori de tecnologies per a la guerra, com per exemple el rifle, la metralladora o el cuirassat; la possessi d'aquestes armes els dona la supremacia sobre els exrcits de les potncies no occidentals. Com a conseqncia, aquestes han d'escollir entre occidentalitzar-se o perir. Rssia ho fa de manera pionera a l'poca de Pere I el Gran, i l'Imperi Otom s'hi oposa fins al segle XIX. La Xina inicia el canvi noms desprs del desastre de la Guerra de l'Opi (1848), i l'ndia s controlada militarment per Anglaterra a partir de la conquesta de Delhi el 1804, que mant el seu domini malgrat una gran rebelli nativa el 1857. Pel que fa al Jap, desprs de ser obligat a obrir el comer exterior (1853), comena una occidentalitzaci accelerada durant l'Era Meiji (1868) que el porta, en unes dcades, a ser una de les potncies militars mundials.

A comenaments del segle XIX, frica s un continent gaireb inexplorat, governat per reis tribals, com el cas de Shaka amb els zulus. Per en el transcurs del segle, diversos missioners i exploradors la cartografien gaireb per complet, la qual cosa permet que els imperis colonials l'ocupin i n'explotin els seus recursos. Aix, el 1900, ja noms queden com a territoris independents Libria, Abissnia, Lbia, i els ltims reductes dels afrikaners estan en procs d'annexi per part britnica.

Han existit intents allats de potncies europees per a construir imperis colonials a costa de les repbliques llatinoamericanes com, per exemple, la invasi de Frana contra Mxic (1864-1867) sota el govern de Benito Jurez, o la invasi d'Espanya de Xile i el Per el 1865-1866, intents que acaben en fracs. Per a finals del segle XIX, seguint la Doctrina Monroe de l'allament continental americ, els Estats Units comencen a crear una esfera d'influncia dins la regi, esfera que el president Theodore Roosevelt va anomenar el Big-Headed, i representa l'inici de l'imperialisme dels EUA. L'exemple ms visible s la independncia de Panam i la cessi als Estats Units d'una zona per construir un canal transocenic a la regi.

La industrialitzaci i la producci en srie fan possible l'abaratiment dels costos de producci. Per primera vegada, bns considerats de luxe estan a l'abast de moltes persones, el qu comporta l'aparici de la societat de consum. Amb el canvi de segle, del XIX al XX, l'aparici de lleis laborals que protegeixen als treballadors afavoreix l'aparici d'una classe mitjana i d'una societat prspera basada en el consum a gran escala. Aix provoca l'aparici de greus conflictes socials, en els quals les organitzacions de treballadors (sindicats), en moltes ocasions, sn prohibides i perseguides. El 1935 es realitza un pas decisiu a Frana, i es decretar l'obligaci del descans dominical. 

D'altra banda, el progrs de la medicina, amb investigadors com Louis Pasteur i d'altres, i les millores en salut pblica fan possible que s'allargui notablement l'esperana de vida de les persones. Malgrat tot, aquesta prosperitat afecta noms Europa i els Estats Units, i parcialment Llatinoamrica. A la resta del mn, quatre cinquenes parts de la poblaci continua vivint en condicions de vida medievals.

 El segle XX . 


Durant el segle XX es viu una inversi de l'ordre mundial: el domini europeu disminueix, en part a causa de les destruccions causades per la Primera i la Segona Guerra Mundial i per les despeses que generaren. Parallelament, els Estats Units i la Uni Sovitica es converteixen en dues superpotncies. L'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) s creada amb l'objectiu de prevenir les guerres entre nacions, objectiu que no sempre podr satisfer. La caiguda de la Uni Sovitica al comenament dels anys 90, fa dels Estats Units l'nica superpotncia del mn i alguns la descriuen com una "hiperpotncia". Per, al seu torn, aquesta s'ha de confrontar, a principis dels anys 2000, amb dues noves superpotncies econmiques naixents: l'ndia i la Xina.

El segle XX veu tamb l'aparici de poderoses ideologies no religioses. La ms influent s el comunisme que, amb l'embranzida de la seva victria del 1917 a la Uni Sovitica, s'estn per Europa de l'Est a partir de 1945, la Xina el 1949, i desprs per altres nacions del Tercer Mn en el transcurs dels anys 50 i 60. Els anys 20 veuen com dictadures militars prenen el control d'Alemanya, d'Itlia, el Jap i Espanya.

Aquests canvis es produeixen amb el rerefons de guerres d'unes dimensions sense precedents histrics, tant en la seva amplitud com en les devastacions que arrosseguen. La Primera Guerra Mundial fa desaparixer nombroses monarquies europees i debilita Frana i la Gran Bretanya, mentre que la Segona provoca la caiguda de la majoria de les dictadures militars europees i consagra l'expansi del comunisme. 

Durant quaranta anys, els Estats Units, la Uni Sovitica, i els seus aliats respectius viuen en un clima de guerra freda i amb el temor d'una anihilaci per l'acci de les armes nuclears. La Uni Sovitica es desmembra en el transcurs dels anys 90 i certes antigues repbliques segueixen lligades a Rssia al si de la Comunitat d'Estats Independents mentre que altres prefereixen apropar-se a l'Europa occidental, esdevinguda l'Uni Europea.

Durant aquest segle, es porten a terme immensos progressos tecnolgics i el nivell i l'esperana de vida de la majoria dels ssers humans augmenta. L'economia mundial ja no es basa en el carb sin en el petroli, i nous mitjans de transport i de comunicaci interconnecten d'una manera contnua la comunitat mundial. Els problemes mediambientals s'agreugen, tot i que la contaminaci urbana s menor que a l'poca de l's massiu del carb.

En el transcurs de la segona meitat del segle XX, el naixement del que s'anomena l'era de la Informaci i la globalitzaci generen un creixement espectacular dels intercanvis culturals i comercials a nivell de tot el planeta. La cincia aconsegueix enormes progressos en els dominis del qu s infinitament gran - l'exploraci espacial apunta cap els lmits del sistema solar -, i del qu s infinitament petit, revelant els misteris de l'ADN i fent possible conixer la seqncia de la genoma hum amb totes les perspectives mdiques que aix deixa entreveure. El nombre de publicacions cientfiques publicades anualment supera avui, de molt, el conjunt de totes aquelles publicades abans de 1900. La taxa d'alfabetitzaci mundial s en constant augment mentre que la m d'obra necessria per a la producci alimentria est en regressi. 

L'aspecte negatiu que s'entreveu, com a conseqncia d'aquesta successi de grans avenos, s la possibilitat real d'una destrucci planetria provocada per factors com sn la proliferaci nuclear, el canvi climtic i l'efecte hivernacle o, una altra conseqncia mediambiental de l's de les energies fssils, els conflictes internacionals deguts a la minva dels recursos naturals com s'observa en la geopoltica del petroli.

 El problema ambiental .

La industrialitzaci permet l'explotaci dels recursos planetaris a una escala mai abans vista. Aix t dues conseqncies relacionades entre si. D'una banda, la poblaci mundial creix i apareix el fantasma de la superpoblaci; per una altra, s'inicia la sobreexplotaci del medi ambient. S'inicia aix la degradaci d'ecosistemes a escala terrestre, a causa de la contaminaci i la prdua d'espcies, i la consegent disminuci de la biodiversitat. 

Cap al 1835, els ssers humans assoleixen per primera vegada la xifra de mil milions d'habitants, i des de llavors, aquesta xifra s'ha duplicat unes quantes vegades. A ms, des de mitjans del segle XIX, les emissions de dixid de carboni com a producte de la crema massiva de combustibles fssils (carb, petroli), sembla que ha contribut a generar un efecte hivernacle que, a principis del segle XXI, s una amenaa contra la vida sobre la Terra encara difcil de mesurar.

 Conflictes de poder .

El 1914, un incident d'aparena menor, l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria, desencadena la Primera Guerra Mundial. Malgrat les seves dantesques conseqncies, la pau no s satisfactria per a tots els implicats en el conflicte, i arriba una Segona Guerra Mundial. El resultat d'aquells anys (1914-1945) representen la runa i el final dels imperis colonials i la divisi del mn en dues esferes d'influncia: la dels EUA i la de la URSS. 

Una altra conseqncia s que, per primera vegada, a causa de l'existncia de l'arma ms terrorfica mai inventada, la bomba atmica, la humanitat t la possibilitat d'aniquilar-se completament a si mateixa. D'aquesta manera, fa acte de presncia l'anomenat "equilibri del terror", la por a l's d'armes nuclears, situaci en el que la humanitat viu immersa des d'inicis dels anys 50 fins a finals dels 80. Tant els EUA com la URSS busquen el domini mundial per el temor de l'arsenal nuclear enemic els porta a desestimar la confrontaci oberta; per aix, a aquest perode se l'anomena la "guerra freda".

Aquest enfrontament ha involucrat la resta de pasos del mn, ja que cada superpotncia tracta de fer-los caure o de mantenir-los dins les esferes d'influncia respectives, grcies a rgims titella que defensen els interessos americans o sovitics. En aquest context, el 1945, es construeix un nou ordre mundial amb l'objectiu d'evitar que es tornin a repetir desastres humanitaris com les guerres mundials; aquest fet es concreta amb la creaci de l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), i el 1948 es formula la Declaraci universal dels drets humans. Els temps han demostrat que l'ONU ha estat relativament insolvent per controlar les dues grans potncies. 

Per la seva banda, tant els EUA com la URSS han recolzat activament la descolonitzaci i desmantellant dels imperis colonials de Frana, Anglaterra i Alemanya, i han intervengut directament en el control de les noves nacions creades. El resultat han sigut l'aparici de cops d'estat cruents i guerres tniques, religioses o civils sagnants, que han fuetejat l'frica i l'sia durant tota la segona meitat del segle XX. Aix, a l'eix "Est-Oest" (URSS-EUA) cal afegir un eix "Nord-Sud", configurat pels pasos rics i els pasos pobres. Als pasos ms pobres i endarrerits se'ls ha denominat "Tercer Mn", perqu es considerava que no tenien cabuda en cap dels altres dos mons, el del capitalisme nord-americ i el del comunisme sovitic.

La intensitat de les hostilitats entre els Estats Units i la Uni Sovitica ha anat augmentant fins a arribar gaireb a la confrontaci atmica efectiva, durant la crisi dels mssils de Cuba de 1962. Com a conseqncia, ambdues potncies han adoptat relacions ms cordials, originant-se l'anomenada "distensi". Durant la dcada del 1980 per, els Estats Units inicien una nova cursa armamentista; en resposta, la Uni Sovitica, afeblida poltica i econmicament, ha aconsegu renovar-se realitzant un procs d'obertura anomenat "la Perestroika", el qual ha comportat el desmantellament definitiu de la Uni Sovitica i del bloc comunista (1989-1991).

Durant aquest perode, la Xina, amb la implantaci del comunisme l'any 1949, aconsegueix sortir de mica en mica del sistema feudal; posteriorment ha aconseguit entrar a formar part del grup de les nacions ms poderoses. De la mateixa manera, l'ndia, possedora de l'arma nuclear i amb uns mil milions d'habitants, es perfila com una nova superpotncia mundial. Pel seu cant, Europa sembla abandonar les seves tradicionals guerres intestines i es crea la Comunitat Econmica Europea, que amb el temps, desprs del Tractat de Maastricht, es converteix en la Uni Europea (1989).

 Progressos tcnics i globalitzaci .

La humanitat inicia tamb l'exploraci directa de l'espai exterior. Al tradicional telescopi se sumen ara altres eines, com el radiotelescopi. Al seu torn, noves teories com la Teoria de la relativitat i la Mecnica quntica proporcionen nous marcs per entendre l'univers. Per el pas decisiu es dna el 1957, quan la Uni Sovitica posa en rbita al Sputnik, el primer satllit artificial i, el 1961, el segueix Yuri Gagarin com a primer cosmonauta. El 1969 la missi Apollo 11 arriba per primera vegada a la Lluna, i el 1983, un primer artefacte hum, la sonda Pioneer 10, arriba fins a l'heliopausa, el conf ms remot del sistema solar, i l'abandona definitivament.

Els progressos en matria electrnica porten al desenvolupament de la informtica i el 1943 entra en funcionament l'ENIAC, la primera computadora. Tanmateix, no s sin fins a la invenci del transistor que els ordinadors es converteixen en eines veritablement potents. La computaci permet escurar distncies i convertir el mn en un lloc d'instantanetat, en particular desprs de l'aparici d'Internet.

Com ja s'ha dit, desprs de la caiguda de la Uni Sovitica, els Estats Units es queden momentniament sols en tant que poder dominant mundial. La humanitat s'ha convertit en un mn globalitzat i interconnectat, amb ssers humans explorant la seva prpia dotaci gentica grcies al Projecte Genoma i a l'enginyeria gentica. s tamb una societat de masses, que consumeix acceleradament els recursos naturals posant en perill l'equilibri del propi planeta. Les grans pandmies, que es creien eradicades, ressorgeixen sobretot amb l'aparici de la SIDA.

L'hegemonia absoluta dels Estats Units dura, amb prou feines, una dcada (1990-2001). L'11 de setembre de 2001, un atemptat terrorista contra les Torres Bessones del barri d'afers de Nova York inaugura una nova poca en la qu grups tnics, poltics o religiosos, amb accions d'ndole diversa, intenten mantenir la seva prpia identitat davant la globalitzaci aparentment inexorable. El resultat de l'esmentada confrontaci s all que alguns cataloguen com un "xoc de civilitzacions".

 Referncies .


 Vegeu tamb .


 Histria de la Terra;
 Lnia temporal de l'evoluci humana;
 Hum;

 Bibliografia .
 Historia universal. Barcelona. Ocano: Instituto Gallach, 1992 ISBN 84-7764-531-0;
 Duroselle, Jean Baptiste: Histria universal contempornia. Barcelona. Edicions Universitries Catalanes, 1982. ISBN 84-86151-01-5;
 Kennedy, Paul: The Rise and fall of the great powers : economic change and military conflict from 1500 to 2000. Nova York. Vintage Books, 1989. ISBN 0-679-72019-7;
 Marshall Hodgson: Rethinking World History: Essays on Europe, Islam, and World History. Cambridge, 1993.
 David Landes. The Wealth and Poverty of Nations: Why Some Are So Rich and Some So Poor. Nova York. W. W. Norton & Company, 1999. ISBN 978-0393318883;

 Enllaos externs .

Universal Concise History of the World, 1832 (text complet) ;
WWW-VL: European University Institute: World History ;
 Mmo: Le site de l'Histoire ;
 L'histoire par l'image 1789   1939 ;
 Historia Nostra, portal sobre histria ;
 Herodote.net, portal sobre histria ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202470" title="Constituci Espanyola de 1876" nonfiltered="4250" processed="4239" dbindex="84261">
La Constituci Espanyola de 1876 fou promulgada per Cnovas del Castillo, un cop aconseguida la restauraci borbnica.

Tingu una vigncia molt prolongada (fins al 1931).

Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat.

Les llibertats poltiques eren reconegudes, per van ser restringides per les lleis ordinries.

Es proclamava la confessionalitat de l'Estat, si b es permetia el culte privat d'altres religions.

Referncies.



Bibliografia.

 Andrs-Gallego, Jos: Espaa siglo XX, 1991.

Enllaos externs.

 Text ntegre de la Constituci Espanyola de 1876. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202471" title="KA Akureyri" nonfiltered="4251" processed="4240" dbindex="84262">

El Knattspyrnuflag Akureyrar, KA s un club islands de futbol de la ciutat d'Akureyri.

 Histria .
El club va ser fundat el 8 de gener de 1928. Va ser campi d'Islndia el 1989.

Actualment juga els seus partits al camp municipal de la ciutat (Akureyrarsvllur), tot i que s'ha de moure al nou estadi (Nvangur, literalment significa Camp Nou). Comparteix l'estadi amb el seu mxim rival, un altre club de la ciutat anomenat r (Thor Akureyri).

El club tamb t seccions de judo i handbol. KA i r uniren els seus clubs d'handbol per formar el Akureyri handboltaflag.

Palmars .
Lliga islandesa de futbol 1: 1989.

Enllaos externs.
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202473" title="Llus Claret i Serra" nonfiltered="4252" processed="4241" dbindex="84263">
Llus Claret i Serra (Andorra la Vella 1951) s un violoncellista andorr, fill de l'empresari i poltic Andreu Claret i Casadesss, i germ del violinista Gerard Claret i Serra i del periodista Andreu Claret i Serra. Pau Casals i Defill, ntim amic del seu pare, fou el seu padr.

Estudi violoncel amb Enric Casals i Defill, Radu Aldulescu, Eva Janzer i Gyrgy Sebk i fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona. Ha guanyat nombrosos premis: el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassad (a Florncia el 1973) i els primers premis dels concursos internacionals de Bolonya (1975), Pau Casals de Barcelona (1976) i Mstislav Rostropovi  de La Rochelle (1977). 

s membre fundador de l'Escola de Msica de Barcelona, on hi desenvolupa una activitat pedaggica. El 1993 enregistr per a Auvidis Valois la integral de les suites de Bach per a violoncel sol, que posteriorment interpret al Teatre Nacional de Catalunya el 1997. El 1996 estren a Barcelona Elega, de Joan Guinjoan i poc desprs reb la Creu de Sant Jordi. Tamb s membre del patronat de la Fundaci Pau Casals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202475" title="Joan VII Paleleg" nonfiltered="4253" processed="4242" dbindex="84264">
Joan VII Paleleg fou emperadors bizant durant cinc mesos el 1390.

Era fill d Andrnic IV Paleleg i de Keratsa de Bulgria (filla del tsar  Ivan Alexandre de Bulgria i de Teodora de Valquia).

El 1376 quan el seu pare va assolir el tron, el va associar com a coemperador, per desprs fou deposat i parcialment cegat (1379). Ms tard el seu pare, per ordre del sult, va rebre Selmbria i altres ciutats, com a domini i segurament va succeir a Andrnic en el govern d aquestes ciutats el 1385.

El 4 d'abril de 1390 va donar un cop d estat i va deposat al seu oncle Joan V Paleleg, per Manel Paleleg, el fill de Joan V, el va expulsar amb ajut dels venecians. Joan VII es va refugiar a la cort de Baiazet I (17 de setembre de 1390) que el va confirmar com a prncep de Selmbria i altres llocs. Finalment es va arribar a un acord i Manel, que des del 1391 era l emperador Manel II Paleleg i que encara no tenia fills, el va reconixer com hereu.

El 1399 Baiazet I va assetjat Constantinoble, i Manel II va anar a Occident a demanar ajut deixant la regncia a Joan VII. La capital es va salvar per la gran victria de Tamerl  sobre els otomans a la batalla d Ankara el 20 de juliol de 1402, que fou seguida de guerres civils i lluites amb els diferents emirs restaurats per Tamerl. 

Joan VII va negociar llavors el retorn de territoris a la costa europea de la Mar de Mrmara i la ciutat de Tessalnica. Quan Manel II va retornar del seu viatge Joan VII li va retornar el poder i va rebre el govern de Tessalnica (amb el ttol personal d Emperador o Basileus), districte que Manel II havia governat anteriorment en vida del seu pare. Joan VII va governar Tessalnica la resta de la seva vida (1403 a 1408) associant al govern al seu jove fill Andrnic V Paleleg (que tenia uns 3 anys), que va premorir al pare vers el 1407.

Es va casar amb Eugenia Gattiluso i noms se li coneix el fill abans indicat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202477" title="Teresa Cunill i Rovira" nonfiltered="4254" processed="4243" dbindex="84265">
Teresa Cunill i Rovira (Sabadell, 22 d'octubre de 1924) s una actriu catalana. Va crear una companyia de teatre amb el seu marit, el tamb actor Domnec Vilarrasa,  i actuaren arreu de Catalunya. Obtingu un gran xit amb La dama enamorada, de Joan Puig i Ferreter el 1964. Posteriorment ha actuat al Teatre Lliure i al Teatre Nacional de Catalunya. Ha participat en alguns papers de sries de TV3 com De professi API (1988) amb Casto Sendra Cassen i a Tot un senyor (1989) amb Jos Sazatornil, i a alguns films de Vicente Aranda. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Trajectria professional .
 Teatre .
 1952. L'alcova vermella de Josep Maria de Sagarra (en el personatge de Palmira).
 1952. L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra (en el personatge dAlberta).
 1954. La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra (en el personatge dAdela).
 1956, 8 febrer. Jo ser el seu gendre de Jaume Villanova i Torreblanca. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el personatge dAgustina).
 1957, 27 febrer. Passaport per a l'eternitat de Josep A. Tpias i Santiago Vendrell. Estrenada al teatre Romea ( en el personatge de Ldia).
 1957, 17 maig. No s mai tard...si s'arriba d'hora de Jaume Villanova i Torreblanca (en el personatge dEmlia).
 1959. La Pepa maca de Ceclia A. Mntua;
 1960. Princesa de Barcelona de Ceclia A. Mntua.
 1991. L'hort dels cirerers d'Anton  ekhov ;
 2000. Revisi anual (mai no s tard) de M. Cornet;
 2002. Dones com jo. Herones de Sagarra al Teatre Lliure;
 2005. El maniqu de Pere Planella;
 2007. El jard abandonat de Santiago Rusiol;

 Cinema .
 Si te dicen que ca (1989) de Vicente Aranda.
 La punyalada (1990) de Jordi Grau;
 El amante bilnge (1993) de Vicente Aranda;

 Enllaos externs .
 Teresa Cunill a IMDB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202478" title="Mr. Magorium i la seva botiga mgica" nonfiltered="4255" processed="4244" dbindex="84266">
Mr. Magorium i la seva botiga mgica s una pellcula que fou estrenada en catal en desembre del 2007. Va estar dirigida per Zach Helm, en la que suposa la seva estrena com a director. Ser distribuda per 20th Century Fox.

Sinopsi.

Molly Mahoney (Natalie Portman) s una jove que ha de fer-se crrec de la botiga de joguines ms gran del mn. Desprs de la mort del propietari, el senyor Magorium (Dustin Hoffman), la Molly ha de recuperar la confiana en ella mateixa per tal de retornar la vitalitat i la mgia a la botiga.

Repartiment.


Enllaos externs.
Totcinema.cat: Triler ;
Pgina oficial ;
20th Century Fox ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202481" title="Josep Dalmau i Oliv" nonfiltered="4256" processed="4245" dbindex="84267">
Josep Dalmau i Oliv (Sant Lloren Savall, Valls Occidental 1926) s un sacerdot i escriptor catal. Es llicenci en teologia i als seus llibres fa una defensa pastoral de la llibertat i del dileg a l'Esglsia i a la societat, ra per la qual ha estat processat diverses vegades i condemnat per problemes civicopastorals. Ha prosseguit la seva tasca pastoral a la parrquia de Gallifa (Valls Occidental). Polticament milit en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) fins que el trencament de Josep Pallach amb Joan Revents el va dur a arrenglerar-se amb el primer a Convergncia Socialista de Catalunya (CSC). El 1987 fou un dels fundadors de la Convenci per la Independncia Nacional.

El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2002 el Memorial Joan XXIII.
   
 Obres .
 Distensions cristianomarxistes (1967);
 Agonia de l'autoritarisme catlic (1968);
 L'Esglsia subterrnia (1969);
 Contrapunts al "Cam" de l'Opus Dei (1970) ;
 La fe a debat (1972);
 El malefici dels smbols (1973);
 Condemnats a creure (1977);
 Crnica d'un combat obrer (1978);
 Catalunya i l'Esglsia al banquet dels acusats (1980) ;
 Dileg de les verges negres de Polnia i Catalunya (1982). ;
 La crisi del PSOE vista des del conflicte Pallach-Ravents (1979);
 El Rossell s Catalunya (1989);
 La batalla per l'autodeterminaci dins la Uni Europea (1995) sobre el Jura;
 Espanyols per fora (2002);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202483" title="Esteve Fbregas i Barri" nonfiltered="4257" processed="4246" dbindex="84268">
Esteve Fbregas i Barri (Lloret de Mar 1910 - 1999) s un escriptor catal. Treball com a carnisser i a l'administraci pblica, i s autor d'assaigs i reportatges de tema local i mariner i una biografia del pintor Togores. Ha impulsat la creaci d'un arxiu histric, la recuperaci del passat navilier, mariner i colonial de Lloret. Ha collaborat espordicament a les publicacions El Mat (1931-34), La Vanguardia (1965-1984) i El Noticiero Universal (1963-65). El 1977 va guanyar el Premi Narcs Oller per La mort a Rieral. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Lloret de Mar (1959);
 Dos segles de marina catalana (1961);
 Vint anys de turisme a la Costa Brava (1970);
 Josep de Togores (1970)  ;
 Monlegs amb Esteve Fbregas i Barri (1989). ;
 Alba de prima (1977);
 La serp es mossega la cua (1978);
 Boira illuminada (1980) ;
 Un ciri a la process (1985);
 La cultura tradicional i el parlar de Lloret (amb Carme Rebollo Tibau, 1989);
 El ballet clssic catal (1984) ;
 Diccionari de veus populars i marineres (1985);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202484" title="Pblico (desambiguaci)" nonfiltered="4258" processed="4247" dbindex="84269">

 Pblico (diari castell);
 Pblico (diari portugus);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202486" title="Joan VIII Paleleg" nonfiltered="4259" processed="4248" dbindex="84270">
Joan VIII  Paleleg fou emperador bizant de Constantinoble (1425-1448) (nascut el 1390-mort el 1448).

El 1419 fou nomenat coemperador pel seu pare Manel II Paleleg, al que va succeir el 1425 i immediatament va signar un tractat de pau amb Murat II que fou acceptat pels otomans perqu estaven en guerra amb Hongria, Srbia, Valquia i Vencia a ms d altres emirs turcmans. Durant deu anys el seu regnat fou pacfic limitat a la ciutat de Constantinoble ja que la resta de les seves possessions a la Propntida i la mar Negra eren governades pels seus sis germans. Com que el tractat de pau amb el sold no incloa als seus germans alguns d aquestos foren privats dels seus dominis per Murat II i es van refugiar a Constantinoble. 

La seva poltica fou sempre de confiar amb Occident i prometre a canvi la uni de les esglsies. Eugeni IV el va convidar a anar a Europa per les finances imperials no ho permetien ja que s havia de pagar un pesat tribut als otomans, per ms tard un regal de vuit galeres amb provisions i una quantitat en metllic, feta pel Papa, li va permetre acceptar. Va anar a Itlia amb el seu germ Demetri Paleleg i l eclesistic Joan Bessari, sortint de Constantinoble el novembre del 1437. A Vencia, la primera escala, fou rebut amb tots els honors; llavors va anar a Ferrara on igualment fou rebut amb gran pompa i all es va celebrar un concili (1438) organitzat pel papa Eugeni IV, continuaci dels concilis de Pisa, Constana i Basilea, que no va arribar a cap acord degut a que el concili afermava la seva superioritat sobre la del Papa i Eugeni no transigia en aquest punt; l any segent el concili es va traslladar a Florncia i desprs de llargues negociacions ben portades (per part dels grecs)  per Bessari i el bisbe Marc d Efes es va acordar la uni de les dues esglsies el juliol de 1439. El 1440 l emperador va retornar a Constantinoble, per de fet sense obtenir cap ajut efectiu. A ms el poble grec no estava d acord amb la uni i fou el bisbe Marc d Efes, que s havia oposat a la uni en les condicions dictades pel Papa el que va encapalar l oposici, i va limitar l eficcia de la uni a una cosa interna del palau.

El Papa, per por d una invasi otomana d Itlia ms que per defensa de l Imperi Bizant, va convncer al rei Ladislau d Hongria a trencar la pau que havia signat amb el sold Murat, i envair territori otom. Per els hongaresos foren completament derrotats a Varna (1344) i el mateix rei Ladislau i el cardenal Juli van morir en aquesta batalla. Durant aquesta campanya Constant Paleleg havia augmentat els seus dominis al Pelopons i Grcia i havia consolidat aquestes possessions el 1345. Murat es va dirigir contra Constant, va assolar Grcia i va assaltar l Hexamilion (la muralla de l istme de Corint) i va ocupar Corint i Patres (1346). Finalment el 1347, davant una nova invasi del hongaresos, va reconixer a Constant la possessi del Pelopons a canvi d un tribut anual, pau que fou negociada pel historiador Franza (Phranza).

El 1448 va morir i el va succeir el seu germ Constant XI Paleleg el darrer emperador.

Es va casar tres vegades: amb Anna de Rssia, amb Sofia de Montferrat i amb Maria Comnena de Trebisonda, per no va tenir fills amb cap de les tres-

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202487" title="Taiho" nonfiltered="4260" processed="4249" dbindex="84271">
Taih  (japons:   ) va ser una era japonesa (  , neng , lit. nom de l'any)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202489" title="Edici" nonfiltered="4261" processed="4250" dbindex="84272">
L'edici s el procs de producci i publicaci d'obres. 

Per norma general, l'edici fa referncia a la creaci la distribuci de treballs impresos, com ara llibres i diares. Tot i aix, el desenvolupament de nous sistemes digitals d'informaci han ampliat en gran mesura l'abast de l'edici com a activitat comercial. Quan parlem de recursos electrnics, per, parlem d'edici digital. Tamb en aquest cas es tracta de la creaci i publicaci de llibres i diaris, a ms de webs, blocs, jocs i productes semblants.

L'edici inclou diverses etapes: desenvolupament de continguts, negociaci de drets, traducci (si escau), correcci d'estil, composici, correcci de galerades i compaginades, disseny grfic, producci, impressi (o l'equivalent electrnic), venda i distribuci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202491" title="Enriqueta Gallinat i Roman" nonfiltered="4262" processed="4251" dbindex="84273">
Enriqueta Gallinat i Roman (Barcelona, 1909-2006) fou una poltica catalana. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des del 1931, El 1934 es va casar amb Enric Tubau, director d'El Noticiario Universal, i els padrins del casament foren Llus Companys i Joan Casanovas i Maristany president del Parlament de Catalunya. Quan esclat la guerra, s'encarrega d'Agitaci i Propaganda de la Uni de Dones de Catalunya. Fou secretria del darrer alcalde republic de Barcelona, Hilari Salvador i Castell.

En acabar la guerra civil espanyola  va marxa a Frana, on va collaborar amb les xarxes d'evasi de refugiats que fugien de l'ocupaci nazi des de Perpiny i Oceja. El 1943 va tornar a Barcelona, per fou detinguda per la policia franquista i fou empresonada un any a la pres de les Corts. Un cop alliberada, va continuar la seva tasca clandestinament. Un restablida la democrcia, fou membre del Consell Executiu i del Consell Nacional d'ERC i secretria de l'organitzaci de Dones. Tamb va ser nomenada Consellera Municipal del Districte de l'Eixample i membre del Consell Executiu de l'Institut Catal de la Dona.

El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1997 va participar a la fundaci de l'Associaci Les Dones del 36, que aqueix mateix any va rebre el Premi Maria Aurlia Capmany de l'Ajuntament de Barcelona. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.  

 Enllaos externs .
 Biografia d'Enriqueta Gallinat;
 Biografia per la Medalla d'Honor;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202492" title="Copa de la Lliga islandesa de futbol" nonfiltered="4263" processed="4252" dbindex="84274">
La Copa de la Lliga islandesa de futbol, en islands Deildabikar, s una competici futbolstica islandesa per eliminatries que enfronta als clubs del pas. s la tercera competici en importncia.

Historial.


Enllaos externs.
RSSSF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202493" title="Associaci Coordinadora per a l'Ancianitat" nonfiltered="4264" processed="4253" dbindex="84275">
Associaci Coordinadora per a l'Ancianitat (ACA) s una entitat fundada el 1971 que treballa de manera desinteressada en l'atenci a la gent gran en tots els camps. Ha creat centres pilots de formaci de curadors, convoca premis literaris, cursets i conferncies. Forma part del Consell Assessor de la Gent Gran de l'Ajuntament de Barcelona. La seva seu s a Gran Via de les Corts Catalanes 631 de Barcelona

El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202494" title="Associaci Voltor" nonfiltered="4265" processed="4254" dbindex="84276">
Associaci Voltor s una associaci fundada el 1985 per l'Obra Cultural Balear per a impulsar la normalitzaci lingstica, i que promou i gestiona la recepci a les Illes Balears d'emissores institucionals de rdio i televisi en llengua catalana: TV3, Canal 33, Canal 9, Catalunya Rdio, Catalunya Msica, Catalunya Informaci i Rdio Associaci de Catalunya. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2006 Pere Sampol (PSM) propos que una fundaci participada per Voltor i OCB gestions les emissions en catal a les Illes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202495" title="Supercopa islandesa de futbol" nonfiltered="4266" processed="4255" dbindex="84277">
La Supercopa islandesa de futbol s una competici futbolstica islandesa que enfronta als campions de la lliga i la copa del pas. 

Historial.


Enllaos externs.
RSSSF;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202498" title="Fons verborum et phrasium" nonfiltered="4267" processed="4256" dbindex="84278">


Contingut i descripci de l'obra.

El Fons verborum et phrasium s un diccionari catal-llat, imprs a Barcelona el 1637, obra d'Antoni Font, jesuta urgellenc. 

Es tracta de la primera adaptaci al catal del Thesaurus verborum ac phrasium castell-llat del jesuta segovi Bartolom Bravo.

L'obra, segons el seu autor, va dirigida als joves estudiants catalans, ja que el diccionari de Bravo no els era de fcil s ats que era en castell.

L'obra s una adaptaci quasi literal del Thesaurus de Bravo, ja que adopta sense gaireb cap canvi les correspondncies llatines d'aquest.  Cont diversos castellanismes, si b, com a aportaci original, cal destacar que incorpora un cert nombre de mots del catal occidental, urgellenc.

Al final de l'obra Font hi incorpora unes Regles de Ortografia, en catal, dedicades especialment al llat. No obstant, cont un subapartat titulat De la Ortografia en Romans (pg. 339), que Joan Sol qualifica com "la primera ortografia catalana coneguda".


Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas destaquen que aquestes normes ortogrfiques sn una adaptaci per part d'Antoni Font, del tractat De Orthographia libellus vulgari sermoni scriptus de l'humanista i tipgraf valenci Felip Mey, que acompanya alguna de les edicions que aquest darrer va fer del Thesaurus de Bravo. El text de Mey porta el subttol Instruccin para escrivir correctamente assi en latn, como en romance (o, en algunes edicions, Instruccin para bien escrevir la lengua latina y la espaola), i inclou una Nota para la Ortografia en Romance. Per tant, Antoni Font va adaptar del castell al catal, en quant al diccionari, l'obra de Bravo, i en quant a les regles ortogrfiques, l'obreta de Mey.

L'nica edici que es va fer del Fons verborum et phrasium d'Antoni Font, s la de 1637 (Barcelona, Sebasti i Jaume Mathevat).

Posteriorment, es public una altra adaptaci al catal del Thesaurus de Bravo, el Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium de Pere Torra, que tingu una difusi molt superior al d'Antoni Font, amb successives reedicions.

Referncies a l'obra.

Joan Lacavalleria, en la dedicatria "Al lector" del seu Gazophylacium Catalano-Latinum (1696), fa referncia al Fons verborum, dient: 

 La consideracio de no tenir nosaltres Vocabulari copis pera traduhir lo Catal en Llat;
me ha fet dar  la Estampa lo present; y si be lo Fons verborum, y lo Vocabulari de Torra;
son llibres molt erudits, totavia se troban tant succints, que en ells falta un numero casi;
innumerable de vocables, y tant poch exornats, que contenen poques frases no solament pera;
la composici,sin y tamb pera variarla ;

 Notes .


 Bibliografia .

Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1991 (2 ed.). ;
Albert Rico i Joan Sol, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
Manuel Llanas i Pont, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
Antoni Ferrando Francs i Miquel Nicols Amors, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202501" title="Fraunhofer-Gesellschaft" nonfiltered="4268" processed="4257" dbindex="84279">
El Fraunhofer-Gesellschaft s un organisme de recerca alemany. El seu nom ve del fsic Joseph von Fraunhofer. Agrupa 58 instituts arreu d'Alemanya, cadascun d'ells, especialitzat en diferents camps de la cincia aplicada. Es finana parcialment per l'Estat (govern federal i els landers propietaris de l'organisme) i les dues terceres parts son autofinanades, ja sigui a partir de contractes de projectes esponsoritats pel govern com per la indstria. T un pressupost anual d'uns mil dos-cents milions d'euros.

El nom oficial es Fraunhofer-Gesellschaft zur Frderung der angewandten Forschung e.V. (de l'alemany :  Societat Fraunhofer pel desenvolupament en la recerca aplicada  ).

Aquest organisme s conegut principalment per haver coinventat, juntament amb Thomson el codec de compressi MP3. Actualment est desenvolupant un projecte per IKEA on els seus clients porten una foto de la seva casa a la botiga, on veuen una adaptaci complerta de la seva habitaci.

El model Fraunhofer.
L'anomenat model Fraunhofer existeix des de 1973 i ha portat el creixement continuat de la societat durant tots aquests anys. Aquest model s el que li permet que dues terceres parts del pressupost siguin autofinaades. 

Donat el pressupost tan gran de qu gaudeix, depenen molt de l'xit dels seus projectes i aquesta responsabilitat afecta tant la societat complerta com els instituts separadament. D'aquesta manera es dirigeix l'estreatgia de la societat per mantenir-la lder en la recerca aplicada i estimula un estil flexible autnom i empresarial a les prioritats de recerca de la societat.

Els instituts.
La societat opera en 58 instituts. Sn els instituts Fraunhofer per:
 Algorismes i Informtica cientfica - SCAI;
 Tecnologies de la informaci Aplicades - FIT;
 ptica aplicada i Enginyeria de la precisi - IOF;
 Recerca en Polmers Aplicada - IAP;
 Fsica de l'estat slid Aplicada - IAF;
 Enginyeria Biomdica - IBMT;
 Fsica de la Construcci - IBP;
 Tecnologies i Sistemes de la Cermica - IKTS;
 Tecnologia Qumica - ICT;
 Sistemes de Comunicaci - ESK;
 Arquitectura de Computadors i Tecnologia de Programari - FIRST;
 Recerca en Grfics per Ordinador - IGD;
 Tecnologia en Mitjans Digitals - IDMT;
 Tecnologia en Electr i Plasma - FEP;
 e-Government - Fraunhofer eGovernment Center;
 Tecnologia Mediambiental, en Seguretat i Energia - UMSICHT;
 Enginyeria en Programari Experimental - IESE;
 Operativa en Fbrica i Automatisme - IFF;
 Dinmica d'Alta Velocitat, Ernst-Mach-Institut - EMI;
 Enginyeri Industrial - IAO;
 Matemtica Industrial - ITWM;
 Informaci i Processat de dades - IITB;
 Centre d'Informaci pel planning Regional i la Construcci d'edificis - IRB;
 Circuits integrats - IIS;
 Sistemes Integrats i Tecnologia de Dispositius - IISB;
 Publciaci Integrada i Sistemes de la Informaci - IPSI;
 Anlisi Intelligent i Sistemes d'Informaci - IAIS;
 Enginyeria Interficial i Biotecnologia - IGB;
 Tecnologia Laser - ILT;
 Eines per Mquines i Tecnologia de Formes - IWU;
 Enginyeria de processos de producci industrial i Recerca de Materials Aplicada  - IFAM;
 Enginyeria de processos de Producci industrial i Automatismes - IPA;
 Tecnologia en Materials i Bigues - IWS;
 Flux de Material i Logstica - IML;
 Mecnica de Materials - IWM;
 Circuits Microelectrnics i Sistemes - IMS;
 Biologia Molecular Ecologia Aplicada- IME;
 Telecomunicacions, Heinrich-Hertz-Institut - HHI;
 Testeig No Destructiu - IZFP;
 Sistemes Oberts de Comunicaci - FOKUS;
 Centre de Patents per la Recerca Alemanya - PST;
 Microsistemes Fotnics - IPMS;
 Tcniques de Mesura Fsica - IPM;
 Enginyeria de Processos i Empaquetat - IVV;
 Sistemes de producci i Enginyeria del Disseny - IPK;
 Tecnologia de la Producci - IPT;
 Fiabilitat i Microintegraci - IZM;
 Tecnologia de la Informaci Segura - SIT;
 Recerca en Silicats  - ISC;
 Tecnologia del Silici  - ISIT;
 Programari i Tecnologia de sistemes - ISST;
 Sistemes d'Energia Solar - ISE;
 Durabilitat estructural - LBF;
 Sistemes i Recerca de la Innovaci - ISI;
 Anlisi de tendncies tecnolgiques - INT;
 Grup de desenvolupament de la Technologia - TEG;
 Enginyeria de superfcies i Llmines primes - IST;
 Toxicologia i Medicina Experimental - ITEM;
 Transport i Sistemes d'Infrastructura - IVI;
 Recerca en la fusta, Wilhelm-Klauditz-Institut - WKI;

Institut pels circuits integrats (IIS).
L'Institut pels circuits integrats (Institut Integrierte Schaltungen o IIS) persegueix la recerca aplicada i un desenvolupament segons les empreses industrials i els establiments publics. Sota la direccio de Heinz Gerhuser, l'institut desenvolupa sistemes i aparells microelectrnics aix com el  programari i els circuits integrats que li son necesssaris. L'IIS fou fundat el 1985. La seu principal de l'institut es a Nuremberg, encara que d'altres instituts son creats a Frth i a Dresden. Avui dia el de Nuremberg es el mes gran de tots els IIS.

Els cientifics recerquen dintre els sectors de la microelectrnica, tractament de la informaci, la telecomunicaci, la tcnica (multimedia), la radiodifusi numrica  i audio, la tcnica de cinema numric, la navegacio per satellit, la tcnica mdica, la logstica i l'automatitzaci en l'enginyeria industrial. En els sistemes de comunicaci sense fils, en particular els sistemes de radiodifusi numrics, es desenvolupen fins a prototips de pneumatics. La codificaci dels senyals de  video i audio aix com la seva normalitzaci internacional, juguen un rol important.

Presidents.
Walther Gerlach (1949 1951);
Wilhelm Roelen (1951 1955);
Hermann von Siemens (1955 1964);
Franz Kollmann (1964 1968);
Christian Otto Mohr (1968 1973);
Heinz Keller (1973 1982);
Max Syrbe (1982 1993);
Hans-Jrgen Warnecke (1993 2002);
Hans-Jrg Bullinger (2002 -);

 Enllaos externs .
 Web oficial ;
 Web oficial pels EUA ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202502" title="Markus Winkelhock" nonfiltered="4269" processed="4258" dbindex="84280">

Markus Winkelhock (nascut el 13 de juny de 1980) s un pilot alemany de Frmula 1 fill de l'expilot Manfred Winkelhock i nebot de Joachim Winkelhock.

El any 2000, Winkelhock va participar a la Frmula 3 alemanya.
Al llarg del 2004, va participar a la DTM amb un AMG-Mercedes CLK.

A la temporada segent, 2005, va participar a la Frmula Renault.

A principis de la temporada 2006, va ser confirmat com pilot de proves de l'equip de Frmula 1 Midland.

A la temporada 2007 de Frmula 1 s pilot de proves amb Spyker. A ms a ms, Spyker l'ha triat per substituir a Christijan Albers, despatxat por falta de pagament dels seus patrocinadors, pel Gran Premi d'Europa , a la espera d'un substitut definitiu. 

En aquest Gran Premi, el pilot alemany va arribar a liderar la carrera al llarg de 6 voltes, al  haver estat l'nic pilot amb els neumtics de pluja extrema ja posats i no tenint que parar per canviar-los. Per poc temps, perqu en rprendre's la cursa desprs d'una bandera vermella va ser avanat per la majoria de pilots i a ms no va acabar la cursa. 

Desprs d'aquesta prova va ser substitut com pilot titular pel japons Sakon Yamamoto.

Com a ancdota, s'ha de dir que es un dels pilots amb millor relaci voltes disputades / voltes liderades es ms alta, ja que de les 12 votes que va disputar al GP d'Europa en va liderar 6.

 Resultats complets a la F1 .



 Enllaos externs .

 Markus Winkelhock al GP de Europa;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202503" title="Emilio Mola Vidal" nonfiltered="4270" processed="4259" dbindex="84281">
Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, 9 de juliol de 1887   Castil de Peones, Alcocero, Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol un dels lders de l'intent de cop d'estat del i la rebeli militar de 1936 amb la que s'inici la Guerra Civil Espanyola. 

Biografia.
Mola nasqu a Cuba, quan encara era colnia espanyola, on el seu pare, capit de la Guardia Civil destinat all, estava destacat i on s'havia casat amb la seva esposa cubana.  

Desprs del "desastre" espanyol de 1898, la famlia torna a Espanya. El 28 d'agost de 1904, Emilio ingressa a l'Acadmia d'Infanteria de Toledo el 1904. Desprs de la seva formaci i graduaci com a tinent (1907), poca en qu dirigia aquesta Acadmia el coronel Jose Villalba Riquelme, fou destinat al Regiment d'Infanteria de Bailn, i desprs serv a la guerra colonial espanyola del Marroc, al Regiment d'Infanteria de Melilla, on reb la Medalla Militar Individual per la campanya de 1909, i es convert en una autoritat en assumptes militars. L'1 d'agost de 1911 entr d'oficial a les Fuerzas Regulares Indgenas, amb les quals particip en les operacions de la plana del Zaio. El maig de 1912 fou ferit de gravetat a la cuixa dreta, fet que li supos el seu primer ascens per mrits de guerra a capit.

En recuperar-se, fou enviat al Regiment d'Infanteria de Ceriola, amb el qual tornaria a Izhafen, Imarufen i Talusit; i lluitaria tamb a la zona de Tetuan, on aconsegu el seu segon ascens, a comandant, novament per mrits de guerra.

El 1915 s destinat al Batall de Caadors Alba de Tormes de Barcelona, i dos anys i mig desprs passaria per Madrid i desprs a Ceuta com a Jutge de Causes de la seva Comandncia General.

Al crrec del Grup de Regulars de Ceuta nm. 3 participa en diverses batalles en octubre de 1919 i 1920: Malalien, Wad Ra, Alczar Seguer, Kudia Tahar, Alad Lau, Kobba d'Arsa, etc.

El juny de 1921 s ascendit a tinent coronel i destinat al Regiment d'Infanteria d'Andalusia a Santander. Tres mesos desprs, s cridat per cobrir la vacant al front dels Regulars de Melilla, tornant a participar en importants operacions militars, com la de Dar Accoba.

Grcies a l'evacuaci de la zona de Larache, Mola s ascendit per mrits de guerra a coronel i arriba al comandament del Regiment d'Infanteria de Melilla, amb el qual participaria al Desembarcament d'Alhucemas.

En 1927, amb quaranta anys, s ascendit a general de brigada i es fa crrec de la Comandncia General de Larache.

Mola fou tamb Director de Seguridad el 1930, un crrec poltic on les seves idees conservadores el van fer molt impopular entre l'oposici socialista i liberal; una de les seves tasques ms rellevants en el crrec fou la reorganitzaci del Cos de Policia, entre les quals s'incloa la creaci de la denominada Gurdia d'Assalt.

Ascens del Front Popular.

Desprs del triomf del Front Popular durant la Repblica, Mola s empresonat i separat del servei actiu desprs d'associar-lo a la sublevaci del general Sanjurjo el 1932, passant a la segona reserva. Els problemes econmics que es derivaren de la suspensi de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida.

El 1933, Mola s amnistiat i reingressa a l'exrcit, colaborant en l'Estat Major Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la Comandncia Militar de Melilla i desprs s nomenat Cap Superior de les Forces de Marroc.  

Desprs de la seva arribada al poder, el febrer de 1936, el govern del Front Popular trasllad diversos caps militars intentant desmuntar la conspiraci militar de bades. Mola fou nomenat governador militar a Pamplona, per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes poltics; des d'all dirig la conspiraci militar que dugu al cop d'estat del juliol del 1936.

Plans colpistes.

Aviat Mola s'un al grup d'oficials que planejaven un cop per enderrocar el rgim republic. Aix, el canvi de destinaci fu que diversos militars d'alta graduaci coincidissin a Madrid a primers de mar, i all designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecci militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinaci, a Pamplona. El general Mola arrib a Navarra el 14 de mar de 1936. Per mediaci de Raimundo Garca Garca Garcilaso, director del Diario de Navarra, els carlins es posaren en contacte amb Mola el maig. Desprs de diverses reunions es produ un acord, amb la disposici de secundar la rebeli militar per part dels requetens. Fou Mola qui, sota el pseudnim de Director, envi les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament. 

El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Aix consta en la instrucci reservada nm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de 1936 que deia: 

Se tendr en cuenta que la accin ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, sern encarcelados todos los directivos de los partidos polticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicndoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebelda o huelgas. El 19 de juliol de 1936, iniciat el cop, deia tamb Mola:Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensacin de dominio eliminando sin escrpulos ni vacilacin a todos los que no piensen como nosotros.

Desprs de diversos retards, s'escoll el 18 de juliol de 1936 com a data per a iniciar el cop. Malgrat l'xit de la rebelli en el protectorat de Marroc, Mola esper fins el 19 de juliol per a sublevar-se a Navarra. Durant la nit del 18 al 19 de juliol mantingu una conversa telefnica amb Diego Martnez Barrio (President del Govern, per unes hores), en qu li deman que s'atingus a la ms estricta disciplina per tal d'evitar els horrors d'una guerra que s'estava desencadenant. Mola no acced argumentant que era massa tard i que no podia tornar enrere.

El cop fracas en l'objectiu de controlar la major part d'Espanya, per bona part de l'exrcit li don suport i la situaci evolucion rpidament cap a una guerra civil. 

Pstum.

Mola mor el 3 de juny de 1937 quan el seu avi s'estabell, prop de l'actual localitat d'Alcocero de Mola), durant un temporal tornant a Vitoria. Fou el cap de l'exrcit insurrecte del nord fins a la seua mort el juny de 1937, en circumstncies encara avui no del tot aclarides.

En morir Sanjurjo a Portugal, tamb d'accident aeri, el 20 de juliol, Franco fou escollit comandant de l'exrcit sublevat, aix com a Cap d'Estat en la zona controlada por aquest. Mola fou nomenat mxim responsable de l'Exrcit del Nord. Les morts de Sanjurjo i Mola deixaren Franco com a nic lder del bandol Nacional. Aix aixec rumors que apuntaven a Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, per no s'ha descobert cap evidncia que ho avali.

Curiositats.
 Tenia una gran afici per la fotografa, era freqent veure'l amb cmares fotogrfiques capturant tot tipus d'imatges. ;
 El poeta xil Pablo Neruda dedic al general uns dels seus ms ferotges versos al llibre Residencia en la Tierra: es titula Mola en los infiernos.

Referncies.



Bibliografia.

 Molina Franco, Lucas: Emilio Mola, a Historia de Iberia Vieja, nm. 21, planes 26-31.
Articles relacionats.
 Cinquena columna;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202504" title="Orde dels Germans Menors Caputxins" nonfiltered="4271" processed="4260" dbindex="84282">
Orde dels Germans Menors Caputxins (Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum) s un orde religis, branca menor de l'orde dels Franciscans. Aquesta s l'nica divisi dels observants (OFM) que va poder romandre independent fins al dia d'avui. Fou fundada el 1534, pel beat Fra Mateo de Bassi i altres franciscans. 

Els seus iniciadors van ser observants que es van retirar com a eremites per a tenir una vida ms contemplativa. Amb el temps el seu nombre va crixer a tota Itlia. Es van separar dels observants i van estar sota obedincia del ministre general dels Conventuals fins a tenir el seu propi ministre general. Com les altres branques, en general els caputxins es dediquen a la cura pastoral de parrquies.

No obstant aix aprecien la vida contemplativa i l'estudi. Els caputxins es consideren la branca ms espiritual de les tres. Usen un hbit marr amb una corda (com els franciscans), per la diferncia principal amb els altres dos grups s que duen una caputxa unida a la tnica (d'acord a la forma de l'hbit original que usava Sant Francesc) i s ms llarga comparada amb la de les altres branques. 

A Catalunya tenen un cert arrelament popular i histricament han participat en actes en favor de les llibertats nacionals i poltiques, com la caputxinada. EL 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

Personatges rellevants de l'ordre. 
 
 Sant Lorenzo de Brindis, prevere i Doctor de l'Esglsia ;
 Serf de Du, Llus Amig Ferrer, conegut tamb com el Bisbe Amig ( n. Massamagrell, 17 d'octubre de 1854 - m. Sogorb, 1934), fundador de l'ordre dels Terciaris Caputxins i les seves germanes les Terciries Caputxines. ;
 Venerable Pare Solanus Casey, (n. Wisconsin, 26 de novembre de 1870 - m. Detroit , Michigan, 31 de juliol de 1957), Caputx nord-americ, conegut pel seu do de taumatrgia (sanar malalts), va viure en el convent caputx de Detroit, Michigan. ;
 Sant Po de Pietrelcina (n. Pietrelcina, 25 de maig de 1887 - m. Sant Giovanni Rotondo, 23 de setembre de 1968), Caputx itali, estigmatitzat el 1918, en el Convent de Sant Giovanni Rotondo. ;
 Venerable Mons.Francisco Valds Subercaseaux (n. Santiago de Xile, 23 de setembre de 1908 - m. Pucn, 4 de gener de 1982), Prelat caputx xil i primer Bisbe d'Osorno. ;
 Abat Pierre, fundador de la comunitat d'Emas;

 Vegeu tamb .
 Caputxins de Sarri;
 Caputxins del Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda;

Enllaos externs.
 Pgina de l'Orde;
 Pgina dels Caputxins de Catalunya i Balears;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202508" title="cid oxlic" nonfiltered="4272" processed="4261" dbindex="84283">

L'cid oxlic s el compost qumic amb la frmula H2C2O4 anomenat sistemticament com a cid etandioic. Aquest cid dicarboxlic est ms ben descrit amb la frmula HOOC-COOH.  
s un cid orgnic relativament fort, 10.000 vegades ms que l'cid actic. 
El di-ani, conegut com a oxalat s un agent reductor.
Les sals derivades d'aquest cid s'anomenaran oxalats, per exemple l'oxalat de calci (CaOOC-COOCa), principal constituent de les pedres del rony ms freqents.

Preparaci.
Encara que es pot comprar ja preparat, podem fer cid oxlic en laboratori oxidant sacarosa utilitzant cid ntric amb presncia d'una petita quantitat de pentxid de vanadi que fa de catalitzador. A gran escala, l'oxalat de sodi es fabrica mitjanant l'absorci de monxid de carboni per part de l'hidrxid de sodi calent sota pressi.

Tpicament, l'cid oxlic s'obt com a dihidrat. Aquest slid pot ser deshidratat amb calor o sota destillaci azeotrpica. L'cid oxlic anhdrid existeix en forma de dos polimorfs; en un d'ells, l'enlla d'hidrogen dna com a resultat una estructura en cadena mentre que en l'altra forma l'enlla d'hidrogen, constitueix una estructura com un full.

Reaccions.
L'cid oxlic s un cid dbil relativament fort, amb pKa1=1.27 i pKa2=4.28. L'cid oxlic exhibeix moltes de les reaccions caracterstiques d'altres cids carboxlics.
L'oxalat s un excellent lligand per ions metllics. Normalment s'embolica com un lligand bidentat formant un anell MO2C2 de cinc membres. Un complex illustratiu podria ser el ferrioxalat de potassi, K3. El medicament Oxaliplat veu millorada la seva solubilitat relativa en aigua respecte altres medicaments antics basats en plat, evitant l'efecte secundari de la nefrotoxicitat, que limita el nombre de dosis.

A la natura.
L'cid oxlic i els oxalats sn presents a moltes plantes, com l'agrella i les espcies Oxalis. L'arrel i/o les fulles del ruibarbre i del fajol tamb presenten alts nivells d'cid oxlic. 
Altres plantes que tamb tenen altes concentracions d'oxlic inclouen en ordre decreixent l'Averrhoa carambola, el pebre negre, el julivert, l'amarant, l'espinaca, la remolatxa, el cacau, la xocolata, molts fruits secs, moltes baies i els psols.

Proves per l'cid oxlic.
La valoraci amb permanganat de potassi pot revelar la presncia d'cid oxlic. L'ascorbat interfereix en aquesta prova que es basa en el poder de reducci. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202511" title="Histria de Portugal" nonfiltered="4273" processed="4262" dbindex="84284">
La histria de Portugal t els seus orgens que es remunten a la Baixa Edat Mitjana, ampliant el seus territoris durant l'Era de l'exploraci fins a crear un vast imperi i convertint-se en una potncia mundial entre els segles XV i el XVI. Portugal va entrar en decadncia perdent gran part de la seva riquesa i estatus, comenant per la prdua de la seva fora militar i naval a la Alcacer-Kibir, i de la seva flota, que va ser incorporada a l'Armada Espanyola, que no va permetre que el pas defengus les seves possessions d'ultramar. Va tornar a patir un altre sotragada el 1755 amb la destrucci casi total de la seva capital pel terratrmol, a comenaments del segle XIX amb les Guerres Napoleniques i el 1822 amb la independncia de la seva gran collonia, Brasil. Una revoluci el 1910 va deposar la monarquia, per la Repblica va ser incapa de solucionar els problemes d'un pas immers en una conflictivitat social, la corrupci i els enfrontaments amb l'esglsia. El 1926 un cop d'Estat va donar pas a una dictadura que es mantindria en el poder fins el 1974, quan una revoluci de militars d'esquerres va imposar la democrcia. A l'any segent, Portugal va declarar la independncia de totes les seves posicions a l'frica. s soci-fundador de l'OTAN, de l'OECD i l'EFTA. El 1986 va ingressar a la CEE actual Uni Europea.

 L'Edat Antiga .
La regi on es troba situada l'actual Portugal va estar habitada al menys fa cinc cents mil anys pels Neanderthals i ms tard pels Homo sapiens.



Els primers contactes amb els grecs i fenicis (finals del segon millenia aC) van significar l'aparici de petits llocs comercials costaners semi permanents. La part atlntica de la pennsula ibrica va tenir menys contacte per aix est menys documentada que la part mediterrnia. Aquella poca va coincidir amb la formaci de la primera entitat poltica coneguda, el mtic regne dels tartessos, al sud-oest peninsular. En el primer milleni aC la pennsula Ibrica estava habitada pels denominats historiogrficament pobles preromans. Van rebre el nom collectiu d'ibers els de la franja mediterrnia i les valls de l'Ebre i el Guadalquivir, mentre que els de l'interior s'associaven a la influncia de la cultura celta. S'ha d'evitar considerar aquestes denominacions com a reflex d'una unitat tnica o cultural que va estar molt lluny de produir-se. A la zona de l'actual Portugal les fonts romanes localitzen a pobles que denominen lusitans, gallaecs i els conis.

 Perode Rom . 

La pennsula Ibrica va ser juntament amb el nord d'Itlia l'escenari principal de la Segona Guerra Pnica entre Cartago i l'Imperi Rom. Va ser durant aquesta guerra que van   arribar a les costes peninsulars tropes romanes per primera vegada. Just desprs  de la conquesta de Cartago per part de Roma, els cartaginesos van haver de renunciar a la pennsula a favor dels romans (en el 206 abans de Crist). Aquest resultat, desprs del final de la Segona Guerra Pnica, es va desenvolupar a partir del 202 aC. En el 197 aC, els romans van crear dues provncies les quals dividien la pennsula, van ser la Hispnia Citerior (vall de l'Ebre i costa de Llevant) i la Hispnia Ulterior (vall del Gualdalquivir).



Alguns pobles celtes que habitaven la zona no van permetre la dominaci romana i lluitaren contra la forces de dominaci. Aquesta resistncia va comenar el 197 aC amb les guerres celtiberes entre els pobles orinds d'Ibria i les tropes romanes. Desprs d'un acord de pau, el 179 aC, ideat per Tiberi Semproni Grac, els lusis es van sotmetre a l'imperi.

Amb aquesta victria romana no va arribar la pau a les provncies, sin que els lusitans, una altre poble celtiber, acabarien per revoltar-se contra els romans. Al cap del temps, el conflicte es va anar complicant cada vegada ms.

El 154 aC va donar comenament el que es coneix com la Guerra Hispnica que va consistir en un aixecament dels pobles celtibers contra l'ocupaci romana. Quatre anys ms tard, els romans van aconseguir vncer el cap lusit i acabar la revolta. Viriat va ser un dels pocs supervivents, el qual es va convertir en el cap dels Lusitants, continuant amb les lluites contra els romans i convertint-se en l'heroi del poble. Viriat va ser assassinat en mans d'alguns tradors que havien estat enviats pel mateix Viriat per negociar un pacte pau. Aquests enviats havien estat subornats pels romans, encara que els tradors no van rebre cap recompensa perqu van ser assassinats pels romans amb les paraules: "Roma no paga als tradors". L'assassinat va ser mentre es trobava juntament amb el seu poble a la localitat de Viseu el 139 aC, va comenar de nou una revolta. A partir del 138 aC els romans van comenar a fortificar la zona en la que es trob actualment la ciutat de Lisboa. Juli Csar va arribar a Lisboa el 60 aC, i aix va acabar amb  l'ltim focus de resistncia lusitana.

Roma va mantenir el seu domini sobre el territori durant casi quatre segles. El 27 aC va tenir lloc a una reforma administrativa durant la governaci de Csar August, en la qual es va dividir la pennsula Ibrica en tres provncies: Btica, Hispnia Citerior o Tarrachonensis i Lusitnia (amb la capital a Emrita Augusta on hi ha actualment Mrida). La provncia de la Lusitnia es va dividir en tres convents jurdics: Pacensis (amb capital a Pax Iulia, l'actual Beja), Scallabitanus (amb capital a Scallabis, l'actual Santarm) i Emeritensis (amb la capital a Emerita Augusta). Lusitania va formar part en la major part del seu territori portugus actual. Durant l'antiguitat tardana, Diocleci dividiria la Tarrachonensis a tres provncies surgint la Hispnia Cartaginensis i Gallaecia. La Gallaecia es componia pels territoris de l'actual Portugal es trobaven al nord del riu Duero.

Els celtibers eren pagans i practicaven el sacrifici hum, el que va ser certificat per Appi durant les exquies de Viriat. En el segle IV va comenar la cristianitzaci de tots els territoris, creant quatre disesis (Braga, Ossnoba, vora i Lisboa), de les quals Braga era la ms antiga.

 Entrada dels pobles brbars a l'Imperi Rom .


El 409 els anomenats pobles brbars (forasters): Sueus, Alans i Vndals (Asdings i Silinges). Tots eren pobles germnics excepte els Alans que eren pobles iranis que es van assentar a la pennsula. El 411 aquests pobles es dividiren entre si i es repartiren el territori: els Vndals Asdings van ocupar la Gallecia, els Sueus la regi del nord del riu Duero,  els Alanas les provncies Lusitanes i Carthaginensis i els Vndals silinges la Batica. 

Al mateix temps t lloc l'entrada dels Visigots a la pennsula Ibrica al servei de l'Imperi Rom amb l'objectiu de subjugar els invasors

De tots aquest pobles, els Sueus i els Visigots van ser els que van tenir una presncia ms duradora en el territori en qu actualment es troba Portugal. Van establir la seva capital del seu regne a Braga, els Sueus ocupaven el territori fins a Galcia i Lusitania. Els sueus eren originriament pagans, sent evangelitzats per Martn de Braga, encara que la variant del cristianisme a la que pertanyen va ser alternativament catlica (la de la poblaci autctona) o arriana (la dels visigots). A partir del 470 comencen a fer-se importants els problemes del Regne Sueu amb el Regne Visigot de Toledo. El 585 el rei got Leovigild pren Braga i annexiona al Regne Sueu al regne got. A partir d'aquesta acci, tota la pennsula romandria sota el regnat visigtic (amb l'excepci d'alguns punts de la costa sud del mediterrani, que estaven controlats per l'Imperi Bizant, fins al comenament de la invasi musulmana de 711.

Els pobles brbars eren numricament inferior a la poblaci romana de la pennsula ibrica, per aix la seva estratgia primera va ser mantenir-se com a una minoria dirigent estrictament separada de la majoria autctona. Grcies aix va ajudar a mantenir les diferncies idiomtiques i religioses, i la prohibici legal dels matrimonis mixtes. No obstant aix, la consolidaci del regne got (i en menor mesura del sueu) es va aconseguir justament per poltiques d'integraci amb la poblaci local, incloent la conversi religiosa, la unificaci legislativa i l'autoritzaci de matrimonis mixtes, el que va produir una progressiva identificaci i barreja tnica i cultural.

les ciutats van sofrir una fort decadncia, com a tota la Europa Occidental, tant la forma de vida urbana com l'economia van sofrir una fort ruralitzaci.

 Ocupaci musulmana .



El 711 la pennsula Ibrica va ser ocupada per les tropes del Califat de Damasc (bsicament bizantins nord-africans amb alguns elements rabs). Durant els primers dos segles el Califat de Damasc va lluitar per mantenir el control de tota la pennsula que estava ocupada pels musulmans. Dsprs de els primeres victries cristianes l'antiga provncia de l'imperi Omeia es va independitzar i va passar a ser l'emirat de l'Al-ndalus, i ms tard va passar a estar controlada pel Califat de Crdova. En el 712 va caure Toledo, la capital Visigoda. Des de llavors van anar avanant en direcci al nord, i totes les ciutats van ser capitulant. En el 716 controlaven tota la pennsula, encara que el control al nord era ms nominal que militar. A partir de llavors van dirigir els seus esforos cap al Pirineu per prendre el regne Carolingi. L'any 718 el Astries es va produir la primera revolta, sota el control d'un noble got anomenat Pelai I. El 722 t lloc la Batalla de Covadonga, Pelai I surt victoris i funda el Regne d'Astries.

Els segles VIII i el IX significarien un creixen poder musulm, a pesar dels nuclis cristians del nord de la pennsula. En el segle X, Abd al-Rahman III converteix l'Al-ndalus en un califat independent.

La Conquesta cristiana, que va acabar amb la conquesta de Granada per part dels Reis Catlics el 1492. En aquella poca, el regne portugus ja existia com a naci independent, dedicant-se als descobriments d'ultramar amb l'excusa de seguir amb les Croades per a difondre el Cristianisme. Els musulmans no van ser expulsat o assassinats durant la conquesta cristiana van tenir que adquirir els costums locals incls el credo cristi. No hi ha dades certes sobre la presncia de membres berbers en la poblaci portuguesa actual per alguns cientfics apunten que n'hi ha.

 Naixement de Portugal .


La Conquesta Cristiana o tamb anomenada reconquesta va ser molt ms lenta que la invasi musulmana anterior. Aquest procs gradual va originar el naixament de petits regnes que es van anar expandir a mesura que la conquesta cristiana anava donant els seus fruits. El primer, el Regne d'Astries, es va convertir en el Regne de Lle amb Alfons III d'Astries l'any 901.

Referncies .


 

 

 

 

 

 

 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202513" title="Raimundus Lullus Institut" nonfiltered="4274" processed="4263" dbindex="84285">
Raimundus Lullus Institut s una instituci acadmica de la universitat de Friburg de Brisgvia creada el 1957 per Friedrich Stegmller, que es proposa d'estudiar l'obra de Ramon Llull. 

Ha preparat un Manuale Lullianum, que comprn una relaci dels escrits autntics de Ramon Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradici manuscrita i llurs edicions. Tamb ha publicat  en collaboraci amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el Corpus Christianorum de Blgica les Raimundi Lulli Opera Latina, de les quals hi ha prevists quaranta volums. Tamb ha recollit microfilms dels manuscrits lullians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espries de Llull, aix com dels lullistes, els antilullistes i els investigadors del lullisme. 

Friedrich Stegmller en fou director fins el 1967. Des del 1968 el dirigeix Helmut Riedlinger, ajudat fins el 1980 per Alois Madre i des del 1974 per Charles H. Lohr. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca.

 Enllaos externs .
  Pgina de contacte;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202514" title="Julin Grimau" nonfiltered="4275" processed="4264" dbindex="84286">
Julin Grimau Garca (Madrid, 1911 - 1963) va sser un poltic espanyol.

Militant del PCE des del 1936, el 1959 va tornar a l'Estat espanyol per organitzar el seu partit des de la clandestinitat.

Detingut per la policia franquista el 1963, fou jutjat sense garanties i afusellat, fet que provoc una allau de protestes contra la dictadura franquista a tot Europa.

La premsa internacional es va volcar en el cas Grimau i va haver-hi manifestacions multitudinries en capitals europees i llatinoamericanes. Mes de vuit-cents mil telegrames foren enviats a Madrid per demanar la paralitzaci d'all que es preveia com un judici-farsa. Avui dia, encara hi ha en moltes ciutats carrers amb el seu nom.

 Guerra Civil .
Durant la seva joventut, Grimau va militar a Izquierda Republicana, fins que a l'octubre de 1936 s'adher al PCE. Durant la Guerra, Grimau va estar establert a Barcelona on particip en tasques policials. Segons sembla, Grimau fou un destacat membre del
Servei d'Informaci Militar (SIM), motiu pel qual dirig la investigaci de l'assassinat de l'agent del SIM Leon Narwicz esdevingut el 1938; per altra banda, Grimau va dirigir la seva activitat policial i repressora no sols contra els membres de la "Cinquena Columna" franquista sin tamb contra els militants del POUM

 L'Exili .

Desprs d'acabada la Guerra, va establir-se primer a l'Amrica Llatina i, desprs, a Frana. El 1954, en el congrs celebrat a Praga, Grimau fou elegit membre del comit central del PCE i, a partir, de 1959, es fu crrec de la direcci del partit a l'"interior", s a dir, dins d'Espanya, per tant, va haver de residir-hi clandestinament.

El procs de Grimau.

Grimau va ser detingut el novembre de 1962. Immediatament, se'l va conduir a la Direccin General de Seguridad, situada a Madrid,a la Puerta del Sol, a l'edifici que, actualment, s la seu del govern de la Comunitat de Madrid. 

Desprs d'interrogar-lo i torturar-lo, els agents de la policia van llenar Grimau per la finestra d'un segon pis emmanillat, cosa que li va provocar fractures al front i als canells; segons la versi oficial difosa pel Ministre d'Informaci i Turisme Manuel Fraga Iribarne, el tracte dels policies a Grimau fou exquisit i si va caure per la finestra va ser perqu ell s'hi va tirar voluntriament.

La justcia franquista no va acusar Grimau de militncia clandestina, cosa per la qual noms l'hauria pogut condemnar a pres, sin per la seva actuaci com a policia a la zona republicana durant la Guerra Civil; segons la legislaci del franquisme, totes les persones que haguessin desenvolupat tasques d'administraci pblica en zona republicana eren culpables del delicte de rebelli militar i se'ls podia aplicar la Llei de Responsabilitats Poltiques de 1938, i, doncs, condemnar-los a mort. 

El judici contra Grimau, dut a terme davant d'un tribunal militar, va comenar a Madrid el 18 d'abril de 1963, amb la sala plena de periodistes. Segons sembla, no es van aconseguir proves de les acusacions formulades contra l'acusat, en concret, les d'haver treballat en una de les txeques de Barcelona.

Un cop es va saber que Grimau havia estat condemnat a mort, alguns caps d'estat, com ara el papa Joan XXIII i el dirigent sovitic Nikita Khrusxov demanaren la commutaci de la pena, com tamb demanaren clemncia algunes persones properes al rgim franquista. Tanmateix, en el consell de ministres celebrat el 19 d'abril, malgrat que el ministre d'afers exteriors Fernando Castiella i Vicente Fernndez Bascarn, subsecretari del Ministeri de la Governaci i ministre en funcions aquell dia, s'havien mostrat contraris a l'execuci de la sentncia per les conseqncies que podia tenir per a la poltica exterior espanyola, Franco va sotmetre el tema a votaci i el vot a favor de l'execuci fou unnim.

Julin Grimau fou afusellat a Madrid el 20 d'abril de 1963 i enterrat al cementiri civil.


Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia de Julin Grimau. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202516" title="Naftuah" nonfiltered="4276" processed="4265" dbindex="84287">
Segons el Gnesi, els naftuah o naftuahtes sn un grup de descendents de Misraim, fill de Cam i nt de No.

Tot fa indicar que serien descendents d'un fill de Misraim anomenat Naftuah, per la Bblia no esmenta el seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202517" title="Casluah" nonfiltered="4277" processed="4266" dbindex="84288">
Segons el Gnesi, els casluah o casluahtes sn un grup de descendents de Misraim, fill de Cam i nt de No.

Tot fa indicar que serien descendents d'un fill de Misraim anomenat Casluah, per la Bblia no esmenta el seu nom.

Se'ls ha identificat amb una tribu d'Egipte que, segons Herdot i Estrab, van emigrar cap a la Clquida, a l'est del Mar Negre. 

Tamb hi han teories coptes que apunten cap a l'antiga ciutat de Pelusium, a Egipte, ja que segons aquesta tradici, els habitants d'aquella regi es deien kaslokh (en catal "muntanya rida"). El punt feble de la creena de l'Esglsia Copta s que quan es va desxifrar el codi de l'antic egipci a partir de la Pedra de Rosetta, es va conixer que el mot correcte en egipci era tasrokh, nom que s'allunya molt de la cita de la Bblia.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202518" title="Josep Albert i Busquets" nonfiltered="4278" processed="4267" dbindex="84289">
Josep Albert i Busquets (Blanes, Selva, 20 de mar de 1919   Girona, 31 de gener de 1996) fou un compositor de sardanes.

Vinculat essencialment amb la cobla La Selvatana de qui va ser director i instrumentista, la seva producci compositiva es va centrar justament en el perode en qu va actuar amb aquesta formaci. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt mplia. De la trentena de sardanes que va escriure, Blanes festiu (1947) li don molta popularitat.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202519" title="Joseph von Fraunhofer" nonfiltered="4279" processed="4268" dbindex="84290">


Joseph von Fraunhofer (6 de mar de 1787   7 de juny de 1826) fou un ptic alemany.  s conegut pel descobriment de les lnies de l'absorci fosca, conegudes com lnies Fraunhofer a l'espectre del Sol, i tamb per fabricar unes ulleres excellents i objectius telescpics acromtics.

Biografia.

Fraunhofer esdevingu orfe als 11 anys, i comena a treballar com aprenent en un taller de del vidrier anomenat Philipp Anton Weichelsberger.  El 1801 el taller on treballava es va assolar i Fraunhofer va quedar colgat sota la farda. L'operaci de rescat va ser dirigida per Maximilian IV Joseph, Prncep Elector de Bavria (el futur Maximili I de Bavria|Maximilian I Joseph). El prncep contacta amb fraunhofer, prevint-lo de llibres i forant el seu patr a permetre el jove Joseph Fraunhofer a qu li deixs temps per estudiar.

Desprs de vuit mesos d'estudi, Fraunhofer va anar a treballar a l'Institut ptic a Benediktbeuern, un monasteri benedict secularitzat dedicat a la fabricaci del vidre. All hi va descobrir com fer el millor vidre ptic del mn i invent mtodes increblement precisos per mesurar la dispersi. El 1818 esdevingu el director de l'Institut ptic. Degut als instruments ptics de gran qualitat que havia desenvolupat, Bavria super Anglaterra com el centre de la indstria ptica. Ni tan sols l'escola de Michael faraday era capa de rivalitzar en la producci de vidre amb Fraunhofer.

La seva ilustre carrera va acabar rebent un doctorat honorari de la  Universitat d'Erlangen el 1822. El 1824, va ser guardonat amb l'ordre al mrit, esdevingu noble i fou declarat ciutad honorari de Munich. Com molts altres fabricants de vidre del seu temps que s'anaven enverinant amb metalls pesants degut al vapor d'aquesta indstria Fraunhofer va morir relativament jove, el 1826 als 39 anys. Es considera que les ms valuoses receptes que havia d'aportar a la fabricaci del vidre el van acompanyar a la tomba.

Recerca cientfica.

El 1814, Fraunhofer invent l'espectroscopi, i discobr 574 lnies fosques apparegudes a l'espectre solar.  Aquestes foren ms tard descrites com lnies d'absorci atmica   i explicades per Kirchhoff i Bunsen el 1859.  Aquestes lnies encara ara sn de vegades anomenades Lnies Fraunhofer en honor seu.

Tamb va inventar la retcula de difracci transformant d'aquesta manera l'espectroscpia d'un art qualitatiu a una cincia quantitativa per demostrar com es pot mesurar la longitud d'ona de la llum de forma acurada. Va esbrinar que l'espectre de Srius i d'altres estels de primera magnitud difereixen unes de les altres i del sol, fundant tamb l'espectroscpia estelar.

Darrerament tanmateix, la seva primera passi va ser encara l'optica prctica, un cop va notar que "En tots els meus experiments noms he pogut, a causa de la manca de temps, posar atenci en aquells problemes que semblava que es podien projectar sobre l'ptica prctica."



Vegeu tamb.

 Fraunhofer-Gesellschaft;

Enllaos externs.

Biografia de Joseph von Fraunhofer ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202521" title="Federaci de Mutualitats de Catalunya" nonfiltered="4280" processed="4269" dbindex="84291">
Federaci de Mutualitats de Catalunya s una entitat que aplega la totalitat del moviment mutualista de Catalunya. Actualment est integrada per 117 mtues i mutualitats de previsi social, que donen cobertura asseguradora, sense afany de lucre, a prop d'un mili de persones, el 17% de la poblaci de Catalunya. fou constituda el 15 d'abril de 1896 amb la denominaci dUnin y Defensa de Montepos de la Provincia de Barcelona y sus Afueras, que el 1918 s'anomen Federacin de Sociedades de Socorros Mutuos de la Provincia de Barcelona. Amb les competncies traspassades a la Generalitat de Catalunya el 1934, el 1935 pass a anomenar-se ... de Catalunya. 

La guerra civil espanyola i el franquisme van modificar les competncies i l'mbit d'actuaci de les mtues. El 1989 la competncia fou novament retornada a la Generalitat de Catalunya. La llei aprovada el 2003 ha establit les competncies sobre el funcionament de les entitats i millora els mecanismes d'actuaci.

El 1996 va rebre la creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca.

 Enllaos externs .
  Pgina de la Federaci de Mutualitats de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202523" title="Intermn" nonfiltered="4281" processed="4270" dbindex="84292">
Intermn (actualment Intermn Oxfam) s una fundaci creada l'11 d'agost de 1956 com a Secretariat de Missions i Propaganda de la Companyia de Jess per a lluitar contra la fam al Tercer Mn i que ha impulsat uns 500 projectes de cooperaci a frica i pasos sotsdesenvolupats. El pare Enric Rif en fou el primer encarregat.

Al principi els projectes d'ajuda eren de carcter religis i asistencialista, per el 1964 la instituci realitza un canvi d'orientaci. Es prioritza la labor del suport econmic i social a la poblaci del Tercer Mn. Des del 1972 comenaren a impulsar la tasca a frica (Operaci SOS Sahel el 1973) i el 1982 adopt el nom d'Intermn i Llus Magri en ser el seu cap. Abandona el seu tarann religis per a esdevenir independent i el 1987 compta amb 40.000 treballadors a ms de 28 pasos. Ignasi Carreras ser el seu cap des del 1995 i far que la fundaci participi en tots els frums sobre el Tercer Mn i el desenvolupament. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca. El 1997 s'incorpora al grup Oxfam Internacional i participa en diverses iniciatives contra la Guerra d'Irak de 2004, la Cimera del Millenni, etc.

 Enllaos externs .
  Pgina d'Intermn Oxfam;










Intermn Oxfam treballa en la actualitat en quatre mbits: la cooperaci per al desenvolupament, l'acci humaitria , el comer just i la sensibilitzaci a travs de campanyes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202525" title="Concordat del 1953" nonfiltered="4282" processed="4271" dbindex="84293">
El Concordat del 1953 va sser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vatic.

Va regular les relacions entre el rgim franquista i l'Esglsia Catlica durant la dictadura franquista.

Franco s'hi va assegurar el control del nomenament dels bisbes i el suport ideolgic de l'Esglsia Catlica, mentre aquesta darrera rebia importants privilegis legals, poltics, econmics i fiscals.


Referncies.



Enllaos externs.

 Text ntegre del Concordat de 1953. ;
 Article sobre el Concordat de l'any 1953. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202528" title="Csesznek" nonfiltered="4283" processed="4272" dbindex="84294">

Csesznek (alemany: Zenegg, croat:  esneg i eslovac:  esnek) s un llogarret al Comtat de Veszprm, a Hongria. s fams pel seu castell medieval.

El castell medieval de Csesznek va ser construt prop de 1263 pel bar Jakab Cseszneky que era el portaespases del rei Bla IV. Ell i els seus descendents han donat nom al castell: Cseszneky.

Entre 1326 i 1392 era un castell reial quan el rei Segimon el va oferir per a la famlia de Garai a canvi del Banato de Macs. El 1482 la lnia masculina dels Garai va a extinguir i el rei Maties Corv va donar el castell a la famlia Szapolyai. El 1527 el bar Blint Trk el va ocupar. Durant el segle XVI les famlies Csbi, Szelestey i Wathay estaven en la possessi de Csesznek. El 1561, L rinc Wathay va repellir amb xit el setge dels turcs. Tanmateix, el 1594 el castell va ser ocupat per les tropes turques, per ja el 1598 els hongaresos el van recobrar. En 1635 Dniel Esterhzy va comprar el castell i el llogarret i a partir d'aquell moment, Csesznek fou propietat de la famlia Esterhzy fins a 1945.

Enllaos externs.
 Una web sobre la vila i el castell;
 Csesznek a Irny Magyarorszg!;
 Fotografies aries;
 Fotos del castell;
 Csesznek - Collecci d'enllaos;
 Imatges 3D del castell;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202531" title="Dictablanda" nonfiltered="4284" processed="4273" dbindex="84295">
La Dictablanda (gener del 1930 - abril del 1931) va sser el nom humorstic amb qu fou conegut el rgim de transici que va substituir la dictadura de Miguel Primo de Rivera i va precedir la Segona Repblica Espanyola.

S'hi van succeir dos governs, presidits, successivament, pel general Dmaso Berenguer i l'almirall Juan Bautista Aznar, el qual va preparar les eleccions del 12 d'abril de 1931.


Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202532" title="Setge de Lleida (1707)" nonfiltered="4285" processed="4274" dbindex="84296">










El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successi Espanyola

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avana cap a Valncia i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Valncia

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exrcit avana des de Lleida, Girona i pel mar en direcci a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Provncies Unides, Mil i el Regne de Npols. Tot i aix, els filipistes rebien reforos castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al Pas Valenci. L exrcit aliat es va retirant fustigat per l exrcit borbnic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d Almansa, on son derrotats. Les tropes borbniques del Duc de Berwick avancen pel Pas Valenci i les del Felip d'Orleans, l'Arag, convergint els 40.000 homes a Candasnos i avancen cap a Catalunya, en direcci a Lleida i Balaguer.

El setge.
Entre l'11 i el 12 de setembre l'avanada de l'exrcit filipista pren les primeres posicions al Puig Bordell, Pardinyes i  Vilanoveta, i deu dies desprs arriba el gruix de les tropes de Felip d'Orleans, i les seves bases de comandament i aprovisionament s'estableixen a Balaguer i Fraga. 

La nit del 12 s inicia l atac contra els baluards del Carme i Magdalena. Desprs de quatre hores, la guarnici es derrotada. Al mati de dia 13, la ciutat va ser saquejada, mentre el gruix de la poblaci civil i la guarnici es va refugiar al castell. Una vegada sotmesa la ciutat es van iniciar les tasques d assalt contra el Castell del Rei, que va resistir fins al 11 de novembre. Finalment es va capitular sobre tot a causa de la manca de aigua i de una virulenta epidmia de disenteria que va causar ms de 1200 morts, a ms de la negativa dels aliats anglesos a continuar lluitant.

Conseqncies.
El triomf borbnic signific per a Lleida l'abolici el 1717 de l'estudi general i la desaparici del rgim foral de la paeria el 1719. Es va tancar la Seu Vella, que fou ocupada pels militars i usada com a ciutadella. 

La presa de Lleida va suposar pels borbnics la possessi de la part occidental de Catalunya i les planes agrcoles imprescindibles per la logstica del exrcit que ms tard atacaria Barcelona. Els filipistes van esperar l'ocupaci de Lleida per comenar el 2 de novembre el setge de Morella, i quasi simultniament el setge d'Ares i finalment Tortosa, amb la finalitat d'allar Catalunya del Pas Valenci. 

Massacre al Roser.
L'antic Convent del Roser fou iniciat l'any 1960. s una important mostra barroca del pas del S.XVII al XVIII que destaca pel seu claustre i tamb per la font del Roser adossada a l'exterior de l'edifici. L'any 1707 les tropes de Felip V hi van calar foc i van executar una multitud de lleidatants que s'hi havien refugiat. Avui l'espa, indret de memria preferent pels lleidatans i les lleidatanes, escenari de la repressi del 1707, es troba amenaat pel projecte de construcci d'un 'Parador Nacional' de turisme.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202533" title="Gran Premi de Brasil del 1993" nonfiltered="4286" processed="4275" dbindex="84297">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1993, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 28 de mar del 1993.


 Resultats .





 Altres .

 Pole: Alain Prost   1: 15. 866;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1: 20. 024   a la volta 61.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202535" title="Antoni Albors i Asins" nonfiltered="4287" processed="4276" dbindex="84298">
Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelons, 27 d'octubre de 1929) s un compositor d'estils diversos amb certa tendncia al ballet clssic i la sardana.

s autor de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en qu se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Albors ha sigut molt prolfic en els anys 90 havent compost al voltant de 100 sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202538" title="Arida" nonfiltered="4288" processed="4277" dbindex="84299">

Segons el Gnesi, Arida fou una filla de Jobab, fill de Joctan qui es cas amb Issacar, fill del patriarca Jacob.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202540" title="Puigpedrs" nonfiltered="4289" processed="4278" dbindex="84300">

El Puigpedrs o Puig de Campcards s una muntanya de 2.913 metre situada entre els municipis de Meranges (Baixa Cerdanya) i Porta (Alta Cerdanya). s el cim ms alt de la provncia de Girona, aix com la segona ms alta de la Baixa Cerdanya (la Tossa Plana de Lles, de 2.916 m, s ms alta).

Des del cim es pot veure la serra del Cad i les muntanyes d'Andorra.

Dalt del cim s'hi troba un vrtex geodsic (referncia 279073001).

Rutes.
La ruta ms habitual parteix des del refugi de Malniu, amb unes 3 hores de cam.

Bibliografia.
 Mapa Cerdanya, ed. Alpina. 1:25.000;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202541" title="Gran Premi de Brasil del 1994" nonfiltered="4290" processed="4279" dbindex="84301">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1994, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 27 de mar del 1994.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Ayrton Senna   1: 15. 962;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1: 18. 455   a la volta 7.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202545" title="Joan de Capadcia" nonfiltered="4291" processed="4280" dbindex="84302">
Joan de Capadcia fou un dels principals ministres de Justini I. 

El 530 fou nomenat prefecte del pretori a l Orient. En l administraci de les provncies es va destacar per la seva rapacitat i opressi fiscal, i es va fer odis al poble. 

Gaudint de la confiana de l emperador va mantenir el seus sistema durant trenta anys; es va oposar a l expedici contra els vndals, per aquest cop Justini no el va escoltar. Les forces de Belisari, quan van arribar a Modon, s van veure afectades per una epidmia degut a que les provisions subministrades per Juan s havia estalviat tot el possible i s havien fet malament. Belisari es va queixar a l emperador per Joan va romandre sense cstig. 

Finalment va caure vctima d un complot planejat per l emperadriu Teodora i la seva amiga Antonina, dona de Belisari, que van fingir un acord conspiratiu amb el ministre i van posar alguns espies imperials a escoltar la conversa. Justini quan se n va assabentar el va destituir i el va obligar a agafar l hbit de monjo, per al cap de poc temps li va retornar les seves terres i va viure amb esplendor a Czic (541). 

El 545 l emperadriu Teodora el va acusar de prendre part a la mort del bisbe de Czic, mort en un tumult, i l emperador el va desterrar a Egipte, on va viure pobrament, fins que a la mort de Teodora va poder tornar a Constantinoble, on va viure com a monjo i va morir obscurament.

El nom correspon tamb a dos patriarques de Constantinoble:
Joan II de Constantinoble;
Joan IV de Constantinoble;
El dos foren ms coneguts com Joan de Capadcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202546" title="Joan d'Eges" nonfiltered="4292" processed="4281" dbindex="84303">
Joan d Eges (Joannes Aegates, ), fou un prevere nadiu d Eges a Cilcia entre Mopsustia i Issos. Probablement va viure al segle V. Foci diu que era nestori, per Fabricius pensa que ms aviat era un eutiqui.

Va escriure:

, Historia Ecclesiastica, (10 llibres) entre la deposici de Nestori i el concili d Efes del 431 fins a la deposici de Pere II Full usurpador de la seu d Antioquia el 476.
 
2. ,  Adversus Quartam Sanctam Synodum. ;

Fabricius pensa que s el mateix personatge que Joan el Dissident   autor de l obra  , en llat, Breves Demonstrationes Chronographicae. Combefis per l identifica amb Joan Malales. Tamb podria ser el mateix que Joan el Retric esmentat per Evagri d'Epifania. 

La seva poca s incerta. Vossi diu que vivia en el regnat de Zen per altres autors pensen que s posterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202548" title="Gran Premi de Brasil del 1995" nonfiltered="4293" processed="4282" dbindex="84304">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1995, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 26 de mar del 1995.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Damon Hill   1: 20. 081;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1: 20. 921   a la volta 51.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202550" title="Joan d'Egipte" nonfiltered="4294" processed="4283" dbindex="84305">
Joan d Egipte fou un mrtir cristi que va patir martiri a Palestina en l anomenada persecuci de Diocleci. 

Eusebi l elogia per la seva vida asctica i per la seva gran memria. Va patir la prdua de la vista durant la primera part de la persecuci per desprs va actuar com a lector (anagnostes) de l esglsia substituint la vista per la memria. Podia recitar llibres sencers de les escriptures.

Al set any de la persecuci (310) fou torturat i desprs confinat en un lloc junt amb altres entre els que hi havia Silv de Gaza; el 311 el confinats, trenta-nou en total, foren decapitats per orde de Maxim Daza governant de les provncies orientals de l'imperi.

Vegeu tamb: Joan de la Tebaida, congeut tamb com a Joan d'Egipte;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202551" title="Joan de la Tebaida" nonfiltered="4295" processed="4284" dbindex="84306">
Joan d Egipte o Joan de la Tebaida, fou un monjo de la Tebaida, clebre pels seus suposats poders de predir futures esdeveniments.

L emperador Teodosi I el Gran que preparava una expedici contra Eugeni (vers 393 o 394)  va enviar al seu eunuc Eutropi per portar a Joannes a la cort on li seria  preguntat el resultat de l expedici; Joan va refusar seguir a l eunuc per va enviar la resposta: l'emperador guanyaria per moriria poc desprs a Itlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202553" title="Joan d'Antioquia" nonfiltered="4296" processed="4285" dbindex="84307">


Nom d'almenys set patriarques d'Antioquia:
Joan I d'Antioquia, 428-442;
Joan II d'Antioquia, 476-477;
Joan III d'Antioquia, 797-810;
Joan IV d'Antioquia, 995-1000;
Joan V d'Antioquia, 1051-1062;
Joan VI d'Antioquia, 1090-1155;
Joan VII d'Antioquia, 1155-1159;

Un dels dos darrers s esmentat a Ecclesiae Graecae Monumenta de  Cotelerius  en un  ttol que diu  , en llat , Sanctissimi et beatissimi patriarchae Antiochiae, domini Joannis qui in Oxia insular aliquado monachus fuit.

Catelerius diu que el patriarca Joan va viure a la meitat del segle XII i fou monjo al monestir de l illa d xia a la Propntida.

Un altre obra , en llat  Finis libri beatissimi patriarchae Antiochiae domini Joannis qui in Oxia fuit, se suposa del mateix autor.

Alguns autors no obstant pensen que ambdues sn obre de Joan V.

Vegeu tamb:
Joan d'Antioquia (escriptor), escriptor bizant;
Joan III de Constantinoble, patriarca de Constantinoble conegut tamb com Joan d'Antioquia per ser natural d'aquesta ciutat on va exercir com advocat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202555" title="Joan I d'Antioquia" nonfiltered="4297" processed="4286" dbindex="84308">
Joan d Antioquia (Joannes Antiochenus) fou patriarca d Antioquia a la primera meitat del segle V (428-442).

Va estudiar al monestir de Sant Euprepi a les afores d Antioquia, on desprs va tenir com a deixebles a Nestori i Teodoret.

Va succeir a Teodor (421-428) com a patriarca. En la controvrsia entre Ciril d'Alexandria i Nestori de Constantinoble, Joan junt amb els bisbes orientals estava a favor de Nestori, i va induir a Teodoret (bisbe de Cir) i a Andreu de Samosata a acusar d apollinarisme als dotze captols que condemnaven a Nestori emesos per un snode a Alexandria (429) patrocinat per Ciril.

Al concili d Efes del 431 va intentar evitar la condemna de les doctrines de Nestori, per va arribar cinc dies massa tard quan ja Ciril havia aconseguit la condemna i deposici de Nestori. Joan va reunir als prelats favorables i va proclamar la deposici i condemna de Ciril i de Memn d Efes que li donava suport, va buscar el suport imperial i va celebrar un snode a Tars i un a Antioquia (431 i 432) on va ratificar els acords contra Ciril, per l emperador va mantenir el suport al concili d Efes i Nestori no va recuperar el Patriarcat de Constantinoble i va anar a residir al monestir de Sant Eurprepi. 

En un concili celebrat el 438 Joan va refusar condemnat les opinions de Teodor de Mopsustia i va escriure tres cartes en la seva defens, una dirigida a Teodosi II, una a Ciril d'Alexandria i una a Procle, patriarca de Constantinoble successor de Nestori. 

Va morir el 442.

Va escriure: 

, ;
5. Contra eos qui una tantum substantia asscrunt adorandum Christum. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202556" title="Joan II d'Antioquia" nonfiltered="4298" processed="4287" dbindex="84309">
Joan Codnat o Joan II d Antioquia fou patriarca d Antioquia (476-477).

El 476 fou deposat per darrera vegada com a patriarca Pere II Full (o Gnapheus) i Joan nomenat al seu lloc. Portava el renom de Codonatus () i havia estat anteriorment bisbe d Apamea.

Desprs de tres mesos d exercir el crrec fou deposat per un snode de bisbes orientals que va nomenar al seu lloc a Esteve II (477-479).

Tant Pere II com Joan II foren excomunicats pel papa per instigaci d Acaci, patriarca de Constantinoble. 

Desprs va ser rehabilitat i nomenat bisbe de Tir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202563" title="Movimiento Nacional" nonfiltered="4299" processed="4288" dbindex="84310">
El Movimiento Nacional (en catal "Moviment Nacional") s la denominaci del conjunt de forces poltiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit nic del rgim franquista (FET y de las JONS).

Els seus principis, totalitaris i feixistes, proclamats en la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional del 1958, constituen la ideologia oficial de la dictadura de Francisco Franco (aquest era el cap suprem de l'organitzaci).

L'actual cap de l'Estat espanyol, el Rei Joan Carles I, va haver de jurar en la seva coronaci el complir i actuar segons les Leyes Fundamentales del Reino, entre les que estava inclosa la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional. Va ser oficialment abolit l'abril del 1977.


Referncies.



Bibliografia.
 Malerbe, Pierre i Tun de Lara, Manuel: La crisis del Estado: Dictadura, Repblica, Guerra. Barcelona, 1981, Editorial Labor. ISBN 843359249X. ;
 Payne, Stanley: El primer franquismo, 1939-1959. Madrid, 1997. Collecci Temas de Hoy. ISBN 8476793251. ;
 Mateos, Abdn y Soto, lvaro: El final del franquismo, 1959-1975. Madrid, 1997. Collecci Temas de Hoy. ISBN 847679326X.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202564" title="Joan d'Antioquia (escriptor)" nonfiltered="4300" processed="4289" dbindex="84311">
Joan d Antioquia fou un escriptor bizant que va escriure , Historia Chronographica ab Adamo, esmentada per Valesi a la seva Excerpta ex Collectaneis Constantini Augusti Porphyrogeniti, , De Virtute et Vitio publicada a Pars el 1634.

De l autor noms  se sap que va escriure la seva obra desprs del 610 i abans del segle X si be el ms probable es el segle VII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202566" title="Joan Arcaf" nonfiltered="4301" processed="4290" dbindex="84312">
Joan Arcaf (Joannes Archaph, ) fou un cismtic egipci contemporani d Atanasi d'Alexandria.

El bisbe egipci Meleci de Licpolis (o Meleti, llat Meletius) fou condemnat pel concili de Nicea I (325) i va acceptar el judici que s'havia fet, per va mantenir les seves opinions. 

Va morir poc temps desprs i va deixar la direcci del seu moviment a Joan Arcaf que sembla que era bisbe de Memfis.  El melitians van ser ajudats en els seus atacs a la tendncia ortodoxa pels arrians i el cisma va degenerar en violncia. 

Atanasi d Alexandria, patriarca i cap dels ortodoxos fou especialment atacat; els ortodoxos foren acusats de l assassinat d Arseni un bisbe meliti que ells mateixos havien amagat per donar versemblana a l acusaci. Atanasi va apellar a l emperador i va acusar a Joan de voler alterar el decrets del concili de Nicea I i de provocar tumults. Atanasi va poder demostrar que Arseni era viu i Joan va haver de romandre callat per un temps, i desprs va expressar penediment i es va reconciliar amb Atanasi i va tornar a l esglsia ortodoxa.

Per aviat van esclatar novament alguns tumults i en fou expulsat amb els dems que havien tornat. El concili de Tir del 335 va donar el triomf als opositors a Atanasi, i va ordenar readmetre a l esglsia per l emperador el va desterrat d Egipte (336) per assegurar la pau, just al mateix temps que tamb va desterrar a Atanasi a la Gllia. No se sap on fou desterrat Joan ni la seva sort posterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202569" title="IMac" nonfiltered="4302" processed="4291" dbindex="84313">


Els iMac sn una srie d'ordinadors fabricats per Apple. Est enfocat al mbit domstic i es caracteritza per integrar una CPU i una pantalla en un mateix aparell. 

Es va presentar el primer model a l'any 1998 tot i que ha tingut algunes variacions als actuals iMacs. 

 Models de l'iMac . 
 iMac G3 .
Un dels models originals distingit dels dems models perqu t la unitat ptica tipus safata. 

L'iMac G3 s l'nic iMac que incorpora un monitor CRT, d'aquest model existeixen 16 versions que comencen des de l'iMac original amb el processador G3 de 233 MHz i una unitat ptica de CD-ROM fins l'ltima que disposava de les segents caracterstiques: processador G3 de 700 MHz i una unitat de DVD-CDRW.

 iMac G4 .
L'iMac G4 va ser un canvi radical quant a disseny esttic dels ordinadors. La CPU i la resta de circuiteria estava oculta dins la semiesfera que feia de base i la pantalla TFT penjava d'un bra articulat, que permetia la seva lliure orientaci.

 Enllaos externs .
Pgina web oficial del iMac ;
Apple iMac Systems;
Manuals de l'iMac;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202572" title="Joan Argiropulos" nonfiltered="4303" processed="4292" dbindex="84314">
Joan Argiropulos (Joannes Argyropulus, )  (Constantinoble vers 1400/1410- Florncia vers 1478) fou un dels grecs bizantins que van anar a Europa occidental al segle XV i van contribuir al renaixement de la cultura grega.

Va nixer a Constantinoble de famlia nobles i fou prevere en aquesta ciutat, es diu que fins a la conquesta otomana el 1453 quan hauria fugit a Itlia on ja havia estat anteriorment (suposadament hauria estudiat llat a Pdua quan tenia uns 40 anys). El 1439 un Argiropulos fou presentat per l emperador Joan V Paleleg al concili de Florncia i probablement s el mateix personatge.

El 1441 apareix a Constantinoble on impartia classes i va tenir entre els seus deixeble a Miquel Apostoli. El 1442 tornava a ser a Pdua on fou rector de la Universitat i encara hi era el 1444 quan Francesco della Rovere (desprs Sixt IV) el va contractar com a mestre de filosofia. Quan va tornar a Constantinoble abans del 1453, si s que hi va tornar, no se sap. Desprs de 1453 en tot cas ja no va tornar a Grcia i va viure a Itlia fou mestre de Pere de Medici (fill de Cosme de Medici) i preceptor de Llorens de Medici al que va instruir en grec i en filosofia aristotlica. Llorens va succeir al seu pare el 1469 i llavors va establir una acadmia grega a la ciutat. Altres deixebles famosos foren Angelo Poliziano (Politianus) i  Donato Acciajuoli. 

Sembla que el 1456 va visitar Frana per intentar una ajut francs en l alliberament d uns familiars presoners dels otomans, per va tornar a Florncia. Desprs va viure tamb a Roma durant una plaga que va assolar Florncia probablement abans del 1471.

Era viu encara el 1478. Fabricius pensa que va morir el 1480 amb uns 70 anys per probablement el 1480 ja era mort.
Va tenir diversos fills per mal coneguts. Un Joan Argiropulos que va traduir una obra d Aristtil podria ser fill seu per hi ha alguns dubtes. Un altre de nom Bartolomeo, molt intelligent, fou mort per assassins el 1467 a Roma on vivia sota patrocini de Joan Bessari. Un altre, Isaac, va sobreviure al pare i fou eminent en msica.

Les seves obres son:

, De Processione Spiritus Sancii  ;
2. Oratio quarta pro Synodo Florentina ;
3. Commentarii in Ethica Nicomachea;
4. Commentarii in Aristotelis Metaphysica ;
5. Consolatio ad Imperatorem Constantinum in morte fratris Joannis Palaeologi extincti ;
6. Monodia in obitum Imperatoris Joannis Palaeologi ;
7. Comparatio veterum Imperatorum cum hodierno, o Veterum Principum cum Imperatore nunc regnante Comparatio ;
8. Homilia de Imperio, ad Constantinum Palaeologum.
9. Solutiones Quaestionum quae proposuerant Philosophi et Medici quidam ex Cypro insula ;
10. Ad Papam Nicolaum 5;
11. Poemata Graeca Ecclesiastica;

Les seves traduccions principals (la majoria d Aristtil) foren:
 
1. Ethica Nicomachea, Libri X ;
2. Categoriae s. Praedicamenta ;
3. Physica s. Acroases Pliysicae s. De Naturali Auscultatione, Libri 8;
4. De Coelo et Mundo, Libri 4;
5. De Anima, Libri 3;
6. Metaphysica, Libri XII ;
7. De Interpretatione;
8. Analytica Priora;
9. Analytica Posteriora, Libri 2;
10. Epistola ad Alexandrum ;
11. Political, Libri VIII (no localitzat);
12. Oeconomica, Libri II (no localitzat) ;
13. De Mundo ;
14. Mechanica Problemata ;
15. Praedicabilia o De quinque Vocibus  (de Porfiri);
16. Homiliae S. Basilii in Hexameron;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202574" title="Afrancesat" nonfiltered="4304" processed="4293" dbindex="84315">


Un afrancesat era un collaborador de l'Administraci napolenica durant la Guerra del Francs (1808-1814).

Eren nobles, funcionaris o intellectuals liberals que van donar suport a Josep I Bonaparte, molt sovint per la seua actitud reformista.

Acabada la guerra, van ser perseguits i molts es van exiliar a Frana.

Referncies.



Bibliografia.

 Artola, Miguel: Los afrancesados. Madrid, 1989. ISBN 84-206-2604-X.
 Arzadun, Juan: Fernando VII y su tiempo. Madrid, 1942.
 Lpez Tabar, Juan: Los Famosos Traidores. Los afrancesados durante la crisis del Antiguo Rgimen (1808-1833). Madrid, 2002. ISBN 978-84-7030-968-7.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202583" title="Caciquisme" nonfiltered="4305" processed="4294" dbindex="84316">


El caciquisme s un sistema social i poltic en el qual existeixen formalment les institucions de la democrcia parlamentria (com les eleccions o els partits poltics), per en la prctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influncia econmica i social en cada localitat, comarca o regi.

Aquestes persones manipulen els resultats de les eleccions electorals segons els seus interessos.


Referncies.




Bibliografia.

 Carr, Raymond: Espaa, 1808-1975. Barcelona, 1996.
 Molas Ribalta, Pedro: Manual de Historia Moderna de Espaa. Madrid, 1988.
 Tussell, Javier: La Espaa del siglo XX. 1975.
 Tussell, Javier: Oligarqua y caciquismo en Andaluca. Barcelona, Ed. Planeta, 1976. ;
 Tussell, Javier: La poltica y los polticos en tiempos de Alfonso XIII. 1976.
 Diversos autors: Historia Poltica y Social Moderna y Contempornea, Madrid, 2001.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202586" title="La Farga de Bebi" nonfiltered="4306" processed="4295" dbindex="84317">
La Farga de Bebi s una colnia txtil centenria en ple declivi. Est compartida entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripolls, i entre les provncies de Barcelona i Girona. En el padr del 2005 tenia 56 habitants de Montesquiu i 54 de les Llosses. T estaci de RENFE.

Fou fundada pel sus Edmund Bebi Wild, aprofitant la situaci estratgica que ofereix el meandre que dibuixa el riu Ter. En un principi la fbrica txtil noms constava d'un mol, el mol de Rocafiguera. La construcci de la fbrica s'inici al 1895 i les transformacions cotoneres comenaren quatre anys ms tard.

En la seva histria ms recent ha viscut l'acomiadament dels treballadors existents i la fi de l'activitat productiva (mar del 2008).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202592" title="Nitrat" nonfiltered="4307" processed="4296" dbindex="84318">

En qumica inorgnica, un nitrat s una sal de l'cid ntric, amb un i composat per un tom de nitrogen i tres d'oxigen (NO3-). En qumica orgnica s'anomenen nitrats als sters de l'cid ntric i diversos alcohols. El nitrat dels aliments, especialment en els vegetals, es converteixen en l'aparell digestiu hum en nitrit, que reacciona amb les amines per a formar nitrosamines carcinogniques.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202594" title="Josep Alier i Avellanet" nonfiltered="4308" processed="4297" dbindex="84319">
Josep Alier i Avellanet (Barcelona, 6 d'octubre de 1903 - 1953) fou director de la Schola Orpheonica de Barcelona, que havia fundat el 1903 el mestre Artur Marcet. Tamb fou director de la Societat Coral Santcugatense.

Tamb fou compositor de sardanes i se li coneix la sardana Declaraci d'amor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202595" title="Jeroni Granell i Mundet" nonfiltered="4309" processed="4298" dbindex="84320">
Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 1889), mestre d'obres barcelon titulat el 1854, artes i decorador. Fou president del centre de Mestres d'Obres entre 1879 i 1882.
La seva obra passa per diferents estils el medievalisme, l'eclecticisme o el modernisme; per s dins de l eclecticisme on realitza la major part de la seva obra.

 Obres destacades .
Edifici d'exposicions d'art de la Gran Via, Barcelona, 1869.
No conservat.
Biblioteca Museu Vctor Balaguer, Vilanova i la Geltr, 1882 - 1884.
L'Hospital d'Oliver, Alcoi, 1868 - 1877.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202596" title="Defender of the Crown" nonfiltered="4310" processed="4299" dbindex="84321">
Defender of the Crown s un videojoc d'estratgia ambientat a l'Edat Mitjana. El jugador es posa a la pell d'un cavaller i ha d'anar expandint els seus territoris en un mapa similar a Anglaterra. Per a aix ha d'anar reclutant tropes i vencent en proves per guanyar experincia. Les proves imiten un torneig, el tir a l'arc o l'assetjament a un castell. A cada torn es poden fer una srie d'accions com moure l'exrcit, comprar millores, participar en proves o desafiar els enemics. El joc t una atmosfera propera als contes, per aix es pot rescatar a una princesa captiva (i aconseguir or) o demanar ajuda a Robin Hood. El desenvolupament del joc s proper als jocs de taula de guerra, com el Risk.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202597" title="Rosa Almagro i Ribera de Presas" nonfiltered="4311" processed="4300" dbindex="84322">
Rosa Almagro i Ribera de Presas (Barcelona, 14 d'abril de 1920) s una compositora amb un bon nombre de peces musicals de diferents gneres: msica religiosa, canons populars, msica meldica i sis sardanes.

Va estudiar amb el mestre Joaquim Vidal i Nunell al Conservatori del Liceu. Ms endavant, composici amb els mestres Duran Alemany i Josefa Bijuesca.

Ha donat recitals de cant de msica de repertori i prpia. L'any 1981 fou convidada a la Paeria de Lleida en un homenatge als poetes Mrius Torres i Estadella Arn, de qui porta musicats forca poemes aix com d'altres i propis.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202598" title="Sant Ramon Nonat" nonfiltered="4312" processed="4301" dbindex="84323">
Sant Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240), religis mercedari i sant de l'esglsia catlica. La seva historicitat s tothora molt discutida.

 Histria .
S'anomena sant Ramon Nonat (que no ha nascut) perqu va ser extret del cos de la seva mare morta el dia anterior, fent servir la daga d'un caador (el que actualment seria aproximadament la cesria). Aix va ocrrer a Portell, Lleida l'any 1204.

En la seva joventut va ser pastor. Portava el seu ramat fins a una ermita on es venerava la Mare de Du mogut per la seva devoci per aquesta. Ms tard sent parlar de Pere Nolasc que busca gent per a formar lOrde dels cavallers de la Merc per a rescatar cristians captius a mans dels musulmans i decidit ingress a l'orde. 

En els seus viatges a frica per a alliberar captius, s torturat per predicar l'Evangeli.

Quan fou alliberat torn a Barcelona i el papa Gregori IX el nomen cardenal. Mor el 1240 a la vila de Cardona (Bages).

 Festivitat .
La seva festivitat se celebra el 31 d'agost.

 Altres .
San Ramon Nonat s el patr de les embarassades, de les parteres i dels parts.

 Enllaos externs .
 Sants Patrons: Ramon Nonnatus;
 Santi e beati: Raimondo Nonnato;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202600" title="La Reina" nonfiltered="4313" processed="4302" dbindex="84324">
La Reina es una comuna residencial de Xile ubicada al sector centre-orient de Santiago, l'avinguda principal es l'Avinguda Larran.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202605" title="Gnere (televisi)" nonfiltered="4314" processed="4303" dbindex="84325">
El gnere televisiu s el tipus de programa que emet la televisi. Tot i que cada cadena t els seus propis criteris i formats per programar, hi ha una srie de programes que apareixen a la majoria de cadenes. Aquests programes no inclouen la publicitat, que s'intercala entre les emissions.

Programes de ficci.
sries: consisteixen en histries dividides en captols breus per fidelitzar l'audincia durant una temporada llarga, com per exemple El cor de la ciutat;
pellcules;

Programes informatius.
informatius;
debats;
documentals, com 30 minuts;
programes educatius ;

Programes contenidor.
programes basats en vdeos domstics o recopilacions d'altres programes;
magazine;
espais infantils conductors de sries de dibuixos animats;
programes musicals;

Altres programes.
retransmissions d'espectacles i competicions esportives;
concursos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202608" title="Bessari" nonfiltered="4315" processed="4304" dbindex="84326">
Joan Bessari (llat: Joannes Bessarion o Bessario, tamb Besarion. Bissarion, Bisarion i Bizarion; itali: Giovanni Bessarione) fou un destacat eclesistic grec (1395-1472) anomenat nicament de forma generalitzada noms pel cognom o pel ttol i cognom (cardenal Bessari).

Va nixer a Trebisonda el 1395 en una famlia probablement noble. Va estudiar a Constantinoble i va assistir a l escola de Jordi Crisococces junt amb el conegut Francesco Filelfo. Va adoptar la vida monstica i es va dedicar a la poesia i oratria i va esdevenir eminent en teologia. Va estudiar filosofia platnica amb Jordi Plet (Georgius Pletho conegut per Gemist o Gemistus) i es va convertir en un destacat platonista. Vers el 1416 o 1417 es va retirar a Morea i va restar 21 anys estudiant en un monestir excepte els moments en qu l emperador li va encarregar alguna missi diplomtica. Vers el 1437 fou nomenat arquebisbe de Nicea.

Bessari advocava per la uni de les dues esglsies i va aconsellar d acceptar el termes pactats al concili de Ferrara (1438, desprs traslladat a Florncia el 1439) a l emperador Joan V Paleleg. Desprs del concili va tornar a Constantinoble, per aviat fou cridat pel Papa i es va traslladar a Itlia (desembre del 1439)

A Roma fou amic d homes de lletres com Filelfo (Philelphus), Poggio Fiorentino, Lorenzo o Laurentius Valla, Platina, i altres, i fou patr d exiliats grecs com Teodor Gaza, Jordi de Trebisonda, Joan Argiropulos i altres.

El 1449 fou nomenat per Nicolau V bisbe de Sabina i poc desprs de Frascati (abans Tusculum) i llegat de Bolnia, crrec que va exercir cinc anys amb prudncia retornant la tranquillitat al districte. A la mort de Nicolau V va tornar a Roma i fou elegit nou papa Alfonso Borgia que va agafar el nom de Calixt III. Durant el seu perode i el del seu successor Pius II, Bessari va tractar d influir en els prnceps italians per ajudar a les restes de l Imperi bizant desprs de la caiguda de Constantinoble el 1453. Va visitar Npols i va estar a un congres a Mantua (1458 o 1459) per formar una lliga contra els otomans; va visitar Alemanya com a llegat del Papa per unir alemanys i hongaresos, per mai es va arribar a cap acte concret.

El 1463 el papa Pius el va nomenar bisbe de Calcis a Eubea, i poc desprs patriarcat titular de Constantinoble; en aquesta condici va escriure als clergues de la seva seu per demanar la uni de les esglsies. El mateix any 1463 fou tamb llegat del Papa a Vencia on va intentar una lliga contra els turcs i va aconseguir que s equips una flota amb la que va viatjar a Ancona on va arribar just desprs de la mort del papa Pius i va poder participar a la elecci del seu successor Pau II (1464)   Durant el pontificat de Pius fou nomenat dec del collegi de cardenals i sota Pau II va dedicar la seva activitat a la literatura. El 1468 va participar a la rebuda de l emperador Frederic III a Roma.

Al morir Pau II el 1471 fou escollit papa Francesco della Rovere amb el nom de Sixt IV, que el va enviar com a llegat davant el rei Llus XI de Frana. Bessari va voler rebutjar ja que estava malalt per fou pressionat i el 1472 va sortir cap a la seva legaci. Va passar pels Pasos Baixos on es va entrevistar amb el duc de Borgonya. Desprs va anar a Frana per la seva missi fou un fracs ja que el rei s havia molestat per la visita al duc de Borgonya. 

Va tornar a Itlia i va morir a Ravenna el 18 de novembre de 1472 als 77 anys. El seu cos fou portat a Roma i enterrat a la Baslica dels Dotze Apstols; el mateix Papa va ser al seu funeral.

Va escriure diverses obres i traduccions:

1. , Sermo;
2. , Oratio Dogmatica, sive de Union  tamb De Compunctione ;
3. Declaratio aliquorum quae in dicta, Oratione Dogmatica continentur, quae Graecis notissima, Latinis ignoia sunt;
4. Ad Alexium Lascarim Epistola, de Successu Synodi Florentinae et de Processione Spiritus Sancti ;
5. Epistola Catholica sive Encyclica ad Graecos Ecclesiae CPolitanae subjectos de praestanda Romanae Ecclesiae Obedientia, Synodique Florentinae Decretis admittendis, et de sua in Patriarcham CPolitanum Electione;
6. Apologia adversus Gregorium Palamam pro Jo. Vecci, Patriarchae CPolitani Libro adversus Responsiones Graecorum de Processione Spiritus Sancti ;
7. Responsio ad quatuor Ar qumenta Maximi Planudae de Processione Spiritus Sancti ex solo Patre;
8. Graecorum Confessio de Verbis Consecrationis, et Transubstantiatione ;
9. De Sancto Eueharistiae Mysterio, et quod per Verba Domini maxime fiat Consecratio, contra Marcum Ephesium o De Sacramento Eucharistiae, et quibus Verbis Christi Corpus conficiatur. ;
10. De ea Parte Evangelii, ' Si eum volo manere', &c., erudita et valde utilis Disceptatio ;
11. Ad Paulum II. P. M. L Epistola, qua suas de Processione Spiriets Sancti lucubraliones ei affert et dicat ;
12. Ad Paulum II. P. M. de Errore Paschatis ;
13. In Calumniatorem Platonis, Libri V;
14. De Natura et Arte adversus eundem Trapezuntium ;
15. Ad Plethonem de Quatuor Quaestionibus Platonicis Epistola  ;
16. Ad Michaelem Apostolium et Andronicum Callistum Epistolae ;
17. Ad Demetrium et Andronicum Plethonis Filios, Epistola ;
18. Ad Thomae Palaeologi Filiorum Paedagogum Epistola;
19. Ad Ducem et Senatum Venetum de Bibliothecae suae Donatione Epistola ;
20. Monodia in Obitum Manuelis Palaeologi Imperatoris ;
21. Orationes Quatuor ad Italos ;
22. Ad Ludovieum Francorum Regem de sua Electione in Legatum ad ipsum et Ducem Burgundiae;

Principals traduccions:

1. Xenophontis de Dictis et Factis Socratis, Libri IV ;
2. Aristotelis Metaphysicorum Libri XIV;
3. Theophrasti Metaphysica;
4. Basilii Magni Oratio in illud 'Attende tibi ipsi;' et Homilia in Christi Natalem. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202609" title="Gabriel Antonio Pereira" nonfiltered="4316" processed="4305" dbindex="84327">

Gabriel Antonio Jos Pereira Villagrn, ms conegut com Gabriel Antonio Pereira (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 17 de mar de 1794 - dem, 14 d'abril de 1861), va ser un poltic uruguai, President de la Repblica (inter) el 1838 i 6 President constitucional entre 1856 i 1860.

Fill del ric hisendat gallec Antonio Pereira, i de Mara de la Asuncin Villagrn, germana de Rafaela Rosala, esposa el 1805 de Jos Gervasio Artigas. Era, per tant, nebot poltic del cabdill i prcer nacional.

El 1811 es va adherir a les files patriotes, exercint diversos crrecs militars com, per exemple, Ajudant Gran d'Artigas en el segon lloc de Montevideo, Capit del cos de Cvics i Capit del cos de Libertos Orientales.

Integrant del grup paramanic Caballeros Orientales (Cavallers Orientals) i, per tant, oposat a la incorporaci a Portugal, el 1822 va ser Regidor i Alcalde Provincial de l'Ajuntament de Montevideo, i partidari del moviment "argentinizante" de 1822-23. Va ser enviat a Buenos Aires per concitar el suport del govern ve, sense aconseguir-ho.
Va formar part del govern provisori creat per l'aixecament de 1825 i s un dels signants de la Declaratria de la Independncia, el 25 d'agost d'aquell any. Va ser integrant de l'Assemblea Constituent i Legislativa entre 1828 i 1829.

Va ser senador el 1830, Ministre d'Hisenda des de 1831 fins a l'any 1832, i novament senador de 1833 a 1839. Va ocupar el Poder Executiu - de forma interina - desprs de la renncia de Manuel Oribe, del 24 d'octubre a l'1 de novembre de 1838. Ms tard va ser integrant de l'Assemblea de Notables el 1846 i Ministre de Govern el 1847.

Va ser elegit com a 6 President constitucional l'1 de mar de 1856 i va complir la totalitat del seu perode, fins i tot l'1 de mar de 1860. A l'any segent va ocupar novament una banca de senador, morint poc desprs.

Les seves activitats en la maoneria es van iniciar, pel que sembla, en la dcada de 1820, ocupant importants crrecs dins d'aquella fins a la seva mort.

Enllaos externs.
Biografia de Gabriel Antonio Pereira ;
Breu biografia de Gabriel Antonio Pereira ;
Llista de Presidents de l'Uruguai des de la seva independncia, el 1830, fins a l'any 1999 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202610" title="Claude Lorrain" nonfiltered="4317" processed="4306" dbindex="84328">

Claude Gelle, dit Claude Lorrain o, en catal, Claudi de Lorena (Chamagne, Lorena, 1600     Roma, 1682), fou un pintor francs establert a Itlia. Pertanyent al perode de l art Barroc, s emmarca dins la corrent nomenada Classicisme.

Biografia.

Claude Gelle va nixer l any 1600 a Chamagne, prop de Lunville, al sud de Nancy, al ducat de Lorena, en aquella poca una regi independent. Orfe des de 1612, pass una breu estada amb el seu germ gran a Friburg de Brisgvia; aquest, escultor en fusta especialitzat en marqueteria, li ensenyaria els rudiments del dibuix. Al 1613 viatja a Roma, on treballa de pastisser, ofici tradicional lorens, i entra al servei d Agostino Tassi, pintor paisatgista tardomanierista, del que posteriorment ser deixeble. Als anys 1619-21 s estableix a Npols, on estudia pintura junt a Gottfried Wals, pintor originari de Colnia. A 1625 inicia un viatge per Loreto, Vencia, Tirol i Baviera, i torna al seu lloc d origen, establint-se a Nancy per any i mig. Aqu co laborar com a ajudant de Claude Deruet, pintor de la cort ducal, treballant als frescos de l esglsia dels Carmelites de Nancy (avui perduts). Per ltim, a 1627 regressa a Roma, ciutat on romandr la resta dels seus dies.

A la dcada de 1630 comena a consolidar-se com a pintor, fent paisatges inspirats en la campinya romana, d aire buclic-pastoral. Signa els seus quadres com  le lorrain  (el lorens), pel que comena a ser conegut com Claude Lorrain. A Roma contacta amb Joachim von Sandrart i altres estrangers establerts a la capital italiana (Swanevelt, Poelenburgh, Breenbergh), amb els que s introdueix a la pintura paisatgista; tamb fa amistat amb Nicolas Poussin, altre francs afincat a Roma. Cap al 1630 pint frescos als palaus Muti i Crescenzi, tcnica que ja no tornaria a utilitzar. El seu nom comena a ser conegut als cercles artstics de Roma, rebent diversos encrrecs: s afavorit pel cardenal Bentivoglio, qui l introduir al papa Urb VIII. Durant tota la seva vida pintar per la noblesa, rebent encrrecs de tota Europa. La seva fama s tal que comencen a sortir-li imitadors  en especial Sbastien Bourdon , pel que al 1634 inicia el Liber Veritatis (Museu Britnic), quadern de dibuixos on deixava constncia de totes les seves composicions, per evitar les falsificacions; consta de 195 dibuixos, on copiava la composici de les seves obres, descrivint amb toc magistral les menudncies del quadre, per qui s havia pintat i els seus honoraris. Al 1634 ingressa a l Accademia di San Luca i, al 1643, a la Congregazione dei Virtuosi, societat literria fundada al 1621 pel cardenal Ludovisi.

Al 1636 degu realitzar un breu viatge a Npols, i a l any segent es publica una srie d aiguaforts, els Focs Artificials, encarregada pel marqus de Castel Rodrigo, ambaixador d Espanya a Roma. Potser per recomanaci d aquest, Lorrain reb un encrrec de Felipe IV pel Palau del Buen Retiro a Madrid, per decorar la Galeria de Paisatges. Claude realitz vuit quadres monumentals, en dos grups, quatre de format longitudinal (1635-38), i quatre de format vertical (1639-41); el programa iconogrfic, pres de la Bblia i Histries dels Sants, degu ser desenvolupat conforme a les instruccions del comte-duc d Olivares, que dirigia les obres. Al 1654 se l ofereix el lloc de rector principal de l Accademia di San Luca, que rebutja, preferint viure dedicat a la pintura. Afligit de gota des de 1663, als seus ltims anys executa cada cop menys quadres, derivant cap a un estil ms ser, personal i potic. Mor a Roma l any 1682, sent enterrat a l esglsia de la Trinit dei Monti, enmig del general respecte i l estima dels seus contemporanis.

Estil.
El paisatge clssic.

L especialitat indiscutible de Lorrain fou el paisatge, d ambientaci freqentment religiosa o mitolgica. Claude tenia una visi idealitzada del paisatge, on el culte a l Antiguitat, la serenitat i placidesa de mar i cel, del sol, de les figures, reflecteixen un esperit evocador, idealitzador d un passat mtic, perdut per recordat en una ideal perfecci. Integrat des de jove a la pintura paisatgstica pels seus mestres Tassi i Wals, reb tamb la influncia d altres dos pintors nrdics afincats a Roma: Adam Elsheimer i Paul Brill. Ambds autors havien creat a l entorn rom l inters pel paisatge terrestre i la marina, que apareixien com a protagonistes de frescos o llenos, mentre que els personatges posseen un paper secundari. Claude aprengu dels seus mestres una tradici de paisatge lric, amb un gust pels panorames amplis, els ports de mar, l anlisi de la llum i els records d un passat clssic prestigis. Tanmateix, Lorrain s inspira en la tradici paisatgista italiana immediatament anterior a ell: pintors venecians com Giorgione, Tici i Veronese, que es nodreixen de les fonts clssiques per crear una primera visi classicista del paisatge; Annibale Carracci, Domenichino i altres Incamminati de l Escola Bolonyesa, junt a conceptes rafaelescs, aportaran a Lorrain una visi enaltida de l antiguitat; d educaci primria, la traducci que aquests autors fan dels ideals del passat en clau moderna ser essencial per a la seva formaci. 

Claude Lorrain s emmarca aix en un estil de paisatge molt especfic: el  paisatge ideal , el qual reflecteix la realitat de manera ms inte lectual, a travs d un contacte emocional amb la natura, a la que es corregeix en ares d una nova perfecci, imposant-li un sentit de la bellesa, un ritme cadencis, una sensaci de reps i d equilibri. Lorrain pren les seves referncies de la literatura clssica romana: les glogues i Gergiques de Virgili, Les Metamorfosis d Ovidi, etc. Ms tard, amplia el seu repertori de la mitologia clssica a la iconografia cristiana, l hagiografia i les escenes bbliques. Pels seus paisatges Lorrain s inspira en la campinya romana, en les panormiques d stia, Tivoli i Civitavecchia, en els palaus urbans i les runes llatines, en els turons samnites i el litoral tirr, en la costa del golf de Npols, des de Sorrento fins a Pozzuoli, i en les illes de Capri i Ischia.

En pocs anys Lorrain es convert en un dels ms famosos paisatgistes, honrat per sobirans com Urb VIII i Felip IV; les obres pintades per a aquest ltim sn de les de major dimensi fins a aquest moment, i la seva concepci monumental marca el punt lgid en la maduresa de l artista. A partir de 1650 deriva cap a un estil ms ser, de caire ms clssic, influt per Carracci i Domenichino; augmenta l amplitud i la complexitat del plantejament escnic, el paisatge a ludeix cada cop ms a la campinya romana, i troba nous repertoris temtics en les representacions bbliques. En els ltims anys de la seva existncia el format monumental prossegueix en les escenes de l Antic Testament, mentre que els temes mitolgics assumeixen una nova puresa: l Eneida passa a ser la seva principal font d inspiraci, originant una srie d obres amb misterioses escenificacions d un mn desaparegut: Palanteu, Delfos, Cartago, el Parns. La figura humana queda reduda fins a l insignificant, es converteixen en titelles, dominades completament pel paisatge que les rodeja.

La llum com a element esttic.

Una de les caracterstiques principals a l obra de Lorrain s la seva utilitzaci de la llum, no una llum difusa o artificial com al naturalisme itali (Caravaggio) o al realisme francs (La Tour, germans Le Nain), sin una llum directa i natural, provinent del sol, que situa enmig de l escena, en albades o vespres. Claude Lorrain suposa un punt lgid en la representaci de la llum a la pintura, que adquireix cotes mximes al Barroc amb artistes com Velzquez, Rembrandt o Vermeer, apart del propi Lorrain. L artista lorens aconsegueix reflectir com ning les distintes hores del dia, a travs de les subtils matisacions del colorit; segons l orientaci de la llum podem distingir entre mat i tarda: la llum procedent de l esquerra significa el mat, amb tons freds pel paisatge i el cel; la llum procedent de la dreta ser la tarda, amb tonalitats clides i un s ms abundant de tintes burelles al paisatge. La co locaci directa del disc solar sol efectuar-se en marines, en escenes situades a ports, que serveixen de pretext per a donar una certa acci a la temtica figurativa; en canvi, els paisatges al camp solen ser d una llum ms difusa, generalment lateral, que i lumina amb ms suavitat. Lorrain imprimeix al seu cromatisme un fort sentit simblic: tot el que es refereix a la naturalesa divina o implica un concepte de serenitat est fet amb la gamma blava; la potncia de l amor, amb el vermell; la magnificncia amb el groc; la submissi amb el morat; l esperana amb el verd. Per a Lorrain la llum acompleix un factor plstic, al ser la base amb la que organitza la composici, amb la que crea l espai i el temps, amb la que articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; i en segon lloc, un factor esttic, al destacar la llum com a principal element sensible, que atrau i envolta a l espectador, conduint-lo a un mn de somni, un mn d ideal perfecci.

Tcnica.

Claude Lorrain es basa en l observaci directa de la natura: s aixecava a primera hora del mat i s anava al camp, restant a vegades fins l arribada de la nit; all prenia apunts, esbossos a llapis, i de tornada al seu taller passava les seves troballes al quadre. La tcnica ms corrent de Lorrain s el dibuix a ploma o a l aiguada, sobre un esbs rpid a la pedra negra. Pels dibuixos compostos, l artista sol utilitzar papers entintats, sobre tot en color blau. Claudi era un dibuixant espontani i infatigable, que es delectava amb els efectes immediats de la ploma, el pinzell o el guix sobre el paper. Treballava amb fludesa en tot tipus de tcnica: ploma i tinta diluda, esfumats a l aiguada, carbonet, sanguina, sobre paper blanc, blau o vermell. Lorrain abandon la realitzaci de paisatges al fresc en benefici de l oli, ja que la nova tcnica li permetia expressar ms eficament les possibilitats esttiques de la llum sobre l ambient. La qualitat de la seva obra es basa en la bellesa de l execuci, la naturalesa compacta de la pinzellada fins al detall, la rica substncia cromtica; malgrat el notable nivell del poliment, sempre pot advertir-se el tra del pinzell. El domini de les infinites tonalitats, fetes a base d una subtil coloraci i luminada, informa sobre la seva fidelitat a la tcnica pictrica i la seva agudesa en revelar els ms ntims detalls de la natura. 
 
Claude realitzava de quatre a vuit dibuixos preliminars, on dissenyava la composici de la pintura; alguns dibuixos presenten un quadriculat que regula l exactitud de les proporcions. Un cop al quadre, calcula cada lnia important, els lmits de les formes, les interseccions i les posicions de les figures segons proporcions geomtriques elementals, sobre tot mitjanant la secci uria, per tamb subdividint l alada i l amplada en tercis i quarts. Al fer un dibuix de paisatge, comenava per establir la lnia de l horitz, que estava a dos quintes parts d alada del quadre; la disposici sol ser ortogonal, fugint cap a l horitz, generalment cap a on es troba el sol.

Repercusi de l obra de Lorrain.

Claude Lorrain tan sols va tenir un deixeble, dit Angeluccio, del que se sap poc. Tanmateix, el seu estil va crear escola dins del classicisme francs, influint a artistes com Gaspard Dughet, Jean Lemaire, etc. Fora de l ambient classicista, els paisatges de Claude van inspirar a Van Goyen i Ruysdael. La seva influncia perdur al segle XVIII, sobre tot al Regne Unit, inspirant a artistes com Reynolds, Constable, i sobre tot Turner: al seu quadre Dido construeix Cartago, o l auge del regne cartagins (1815) Turner desenvolupa una composici quasi idntica a les ms tpiques de Lorrain; l artista angls don aquest quadre a la National Gallery amb la condici de qu fos penjat al costat del Port amb l embarcament de la Reina de Saba de Lorrain. Al segle XIX la seva influncia s albira en paisatgistes com Corot, Daubigny, Thodore Rousseau i Hans Thoma, mentre que les seves investigacions en el camp de la llum tindran ress a l impressionisme. Per ltim, fins i tot al segle XX veiem la marca loreniana en un quadre de Salvador Dal, La m de Dal aixecant un vel d or en forma de nvol per mostrar a Ga la l aurora nua, molt lluny darrera el sol (1977), versi surrealista del quadre de Lorrain El port d stia amb l embarcament de Santa Paula Romana.

Obra seleccionada.
Paisatge amb mercaders (1630)   oli sobre llen, 97,2 x 143,6 cm, National Gallery of Art, Washington.;
El mol (1631)    oli sobre llen, 62 x 85 cm, Museum of Fine Arts, Boston.;
Port amb la Villa Medici (1637)    oli sobre llen, 102 x 133 cm, Galleria degli Uffizi, Florncia.;
Paisatge amb la troballa de Moiss (1637-39)    oli sobre llen, 209 x 138 cm, Museu del Prado, Madrid.;
El port d stia amb l embarcament de Santa Paula Romana (1637-39)    oli sobre llen, 211 x 145 cm, Museu del Prado, Madrid.;
Paisatge amb Sant Onofre (1638)    oli sobre llen, 158 x 237 cm, Museu del Prado, Madrid.;
Paisatge amb les tentacions de Sant Antoni Abat (1638)    oli sobre llen, 159 X 239 cm, Museu del Prado, Madrid.;
Vista del Monte Mario sobre la vall del Tber (1640)   pinzell, 18,5 X 28,6 cm, British Museum, Londres.;
Port amb Helades afligides (1640)    oli sobre llen, 125,5 x 175,5 cm, Wallraf-Richartz Museum, Colnia.;
Port amb l embarcament de Santa rsula (1641)    oli sobre llen, 113 x 149 cm, National Gallery, Londres.;
Port amb el desembarcament de Cleopatra a Tarso (1642-43)    oli sobre llen, 119 x 170 cm, Muse du Louvre, Pars.;
Paisatge costaner itali (1642)    oli sobre llen, 97 x 131 cm, Staatliche Museen, Berln.;
Paisatge imaginari de Tivoli (1642)    oli sobre coure, 21,6 x 25,7 cm, Courtauld Institute Galleries, Londres.;
Marina amb els troians cremant els seus vaixells (1643)    oli sobre llen, 105 x 152 cm, Metropolitan Museum, Nova York.;
Port al vespre (1643)    oli sobre llen, 74 x 99 cm, Royal Collection, Windsor.;
Paisatge campestre amb el Pont Milvi (1645)    oli sobre llen, 74 x 97 cm, City Art Gallery, Birmingham.;
Paisatge amb Cfal i Procris reunits per Diana (1645)    oli sobre llen, 102 x 132 cm, National Gallery, Londres.;
Paisatge amb Apo lo guardant els ramats d Admetus (1645)    oli sobre llen, 55 x 45 cm, Galleria Doria-Pamphili, Roma.;
Paisatge amb pastors (1645-46)    oli sobre llen, 68,8 x 91 cm, Szpm vszeti Mzeum, Budapest.;
Marina amb Apo lo i la Sibi la de Cumes (1645-50)    oli sobre llen, 99,5 x 127 cm, Museu de l Hermitage, San Petersburg.;
Port amb la partida d Ulisses de la terra dels Feacis (1646)    oli sobre llen, 119 x 150 cm, Muse du Louvre, Pars.;
Port amb Ulisses restituint a Criseida al seu pare (1648)    oli sobre llen, 119 x 150 cm, Muse du Louvre, Pars.;
Paisatge amb les noces d Isaac i Rebeca (1648)    oli sobre llen, 149 x 197 cm, National Gallery, Londres.;
Port amb l embarcament de la Reina de Saba (1648)    oli sobre llen, 148 x 194 cm, National Gallery, Londres.;
Paisatge amb Paris i Enone (1648)    oli sobre llen, 119 x 150 cm, Muse du Louvre, Pars.;
Paisatge amb Apo lo i les muses (1652)    oli sobre llen, 186 x 290 cm, National Gallery of Scotland, Edimburg.;
Marina amb el rapte d Europa (1655)    oli sobre llen, 100 x 137 cm, Museu Puixkin, Moscou.;
Ariadna i Bacus a Naxos (1656)    oli sobre llen, 77,5 x 103 cm, Arnot Art Museum, Elmira.;
Paisatge amb Acis i Ga latea (1657)    oli sobre llen, 100 x 135 cm, Gemldegalerie Alte Meister, Dresden.;
Paisatge amb Apo lo i Mercuri (1660)    oli sobre llen, 74,5 x 110,5 cm, Wallace Collection, Londres.;
Paisatge amb el pare de Psique sacrificant al temple d Apo lo (1663)    oli sobre llen, 174 x 220 cm, Anglesey Abbey, Cambridgeshire.;
Paisatge amb descans en la fugida a Egipte (1663)    oli sobre llen, 193 x 147 cm, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid.;
Paisatge amb Psique a l exterior del palau de Cupid (1664)    oli sobre llen, 87 x 151 cm, National Gallery, Londres.;
Hermnia i els pastors (1666)    oli sobre llen, 92,5 x 137 cm, Col. Comte de Leicester, Holkham Hall, Norfolk.;
Paisatge amb Abraham expulsant a Agar i Ismael (1668)    oli sobre llen, 107 x 140 cm, Alte Pinakothek, Munich.;
Paisatge amb la nimfa Egria plorant a Numa (1669)    oli sobre llen, 157 x 199 cm, Museo Nazionale Capodimonte, Npols.;
Paisatge nocturn amb la lluita de Jacob i l ngel (1672)    oli sobre llen, 116 x 159 cm, Museu de l Hermitage, San Petersburg.;
Paisatge amb Enees a Delos (1672)    oli sobre llen, 100 x 134 cm, National Gallery, Londres.;
Vista de Delfos amb una process (1673)    oli sobre llen, 101,7 x 127,3 cm, Art Institute of Chicago.;
Marina amb Perseu i l origen del coral  (1674)    oli sobre llen, 100 x 127 cm, Col. Comte de Leicester, Holkham Hall, Norfolk.;
Port a l albada (1674)    oli sobre llen, 72 x 96 cm, Alte Pinakothek, Munich.;
Paisatge amb el desembarcament d Enees al Laci (1675)    oli sobre llen, 175 x 224 cm, Anglesey Abbey, Cambridgeshire.;
Vista de Cartago amb Dido i Enees sortint a caar (1676)    oli sobre llen, 120 x 149,2 cm, Kunsthalle, Hamburg.;
Apo lo i les Muses al Mont Heli (Parns) (1680)    oli sobre llen, 98 x 135 cm, Museum of Fine Arts, Boston.;
Paisatge amb Noli Me Tangere (1681)    oli sobre llen, 84,5 x 141 cm, Stdelsches Kunstinstitut, Frankfurt.;
Paisatge amb el Crist jardiner (1681)    oli sobre llen, 84,5 x 141 cm, Stdelsches Kunstinstitut, Frankfurt.;
Paisatge amb Ascani assagetant el crvol de Slvia (1682)    oli sobre llen, 120 x 150 cm, Ashmolean Museum, Oxford.;

Bibliografia.
Andersen, Liselotte: Barroco y Rococ, Argos, Barcelona, 1971.;
Blunt, Anthony: Arte y arquitectura en Francia (1500-1700), Ctedra, Madrid, 1977.;
Cecchi, Doretta i Rthlisberger, Marcel: La obra pictrica completa de Claudio de Lorena, Noguer, Barcelona, 1982.;
Clark, Kenneth: El arte del paisaje, Seix Barral, Barcelona, 1971.;
Francastel, Pierre: Historia de la pintura francesa, Alianza editorial, Madrid, 1970.;
Hatzfeld, Helmut: Estudios sobre el Barroco, Gredos, Madrid, 1966.;
Luna, Juan Jos: Claudio de Lorena y el ideal clsico de paisaje en el siglo XVII, Ministerio de Cultura, Direccin General de Bellas Artes y Archivos, Madrid, 1984.;
Martin, John Rupert: Barroco, Xarait, 1986.;
Medina de Vargas, Raquel: La luz en la pintura. Un factor plstico. El siglo XVII, PPU, Barcelona, 1988.;
Nieto Alcaide, Vctor: La luz, smbolo y sistema visual, Ctedra, Madrid, 1978.;
Pijon, Jos: Arte Barroco en Francia, Italia y Alemania, Summa Artis, vol. XVI, Espasa-Calpe, Madrid, 1980.;
Schne, Wolfgang: ber das Licht in der Malerei, Verlag, Berln, 1979.;
Teyssdre, Bernard: El arte del siglo de Luis XIV, Labor, Barcelona, 1973.;

Vegeu tamb.
Barroc;
Classicisme francs;

Enllaos externs.

Claude Lorrain a Picassomio;
Claude Lorrain a Masdearte;
Claude Lorrain a Web Gallery of Art;
Claude Lorrain a Artehistoria;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202611" title="Intel Core 2 Duo" nonfiltered="4318" processed="4307" dbindex="84329">

El microprocessador Intel Core 2 Duo s un producte d'Intel i la continuaci dels Pentium D o Core Duo. Es va comenar a distribuir el 27 de juliol de 2006.

 Caracterstiques .
L'accs a "memria intelligent" optimitza el ample de banda de les dades. La seva arquitectura es basa en el Pentium M ja que va demostrar ser ms eficient que l'arquitectura dels Pentium 4.

Els processadors Intel Core 2 Duo han estat comparats amb els processadors ms potents fins al moment d'AMD.

El processador Intel Core 2 Duo s un processador amb una pipeline de 4 etapes permetin aix escalar ms en freqncia que el Core 1 (el seu antecessor), que tenia 12 etapes com el Athlon 64. A ms te un motor d'execuci ample amb tres ALUs, quatre FPUs i tres unitats SSE de 128 bits. Aquestes dues caracterstiques fan que sigui el processador x86 que ms instruccions per cicle pot  aconseguir.
 
 Enllaos externs .
Pgina web oficial d'Intel;
Pgina web d'Intel secci Intel Core2 Duo;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202614" title="Atanasio Cruz Aguirre" nonfiltered="4319" processed="4308" dbindex="84330">

Atanasio de la Cruz Aguirre Aguado, ms conegut com Atanasio Cruz Aguirre (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 2 de juny de 1801 - dem, 28 de setembre de 1875), va ser un poltic uruguai, President de la Repblica entre 1864 i 1865.

La seva primera actuaci pblica va tenir lloc en el transcurs de la Creuada Llibertadora de 1825 a 1828. Entre 1833 i 1838 va ser Comissari de Guerra, i desprs de la Guerra Gran, el 1852, va ser elegit diputat. Electe al Senat el 1861, presidia el cos l'1 de mar de 1864, quan va assumir - de forma interina - el Poder Executiu davant del final del perode de Bernardo Prudencio Berro.

El seu mandat, d'un any de durada, va transcrrer al mig de la guerra civil que havia comenat el 1863 amb la insurrecci de Venancio Flores i el Partit Colorado, que va rebre el suport de l'Imperi del Brasil i del president argent Bartolom Mitre. El seu govern va haver d'enfrontar-se primer a la pressi diplomtica del Brasil, a travs d'una llista de reclams manegats per aquest (maig de 1864), i desprs a la invasi del territori uruguai per les forces de mar i terra de l'Imperi, que es van posar obertament de part de Venancio Flores.

En resposta a aquests fets, i entre altres mesures, va declarar nuls i va fer cremar en cerimnia pblica els tractats de 1851 que establien l'aliana entre el govern uruguai i el brasiler (desembre de 1864). Tamb va intentar sense xit provocar la intervenci francesa en el conflicte, enviant una missi diplomtica davant de Napole III (missi Cndido Juanic, gener de 1865).

El 15 de febrer de 1865, ja assetjada la ciutat de Montevideo per les forces de Venancio Flores i del Brasil, va lliurar el comandament al President del Senat, Toms Villalba, qui capitularia poques hores ms tard davant dels assetjadors.

Enllaos externs.
Breu biografia de Atanasio Cruz Aguirre ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202615" title="Milionari" nonfiltered="4320" processed="4309" dbindex="84331">
Un milionari s una persona que t una fortuna en diners disponible en un mili en alguna divisa. En molts pasos, ser milionari suposa tenir una quantitat considerable de diners, mentre que en altres no te per qu ser aix depenent del valor de la moneda. Tamb existeix el concepte de multimilionari i bilionari, que defineixen els individus que tenen una major riquesa econmica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202616" title="Gobuntu" nonfiltered="4321" processed="4310" dbindex="84332">


Gobuntu s una derivaci oficial del sistema operatiu Ubuntu, enfocada a suministrar una distribuci GNU/Linux que posseeixi per complet nicament programari lliure, per a les arquitectures de computadors i386 i AMD64.

 Histria i procs de desenvolupament .
Mark Shuttleworth inicialment va mencionar la idea de crear una derivaci d'Ubuntu, anomenada Gnubuntu, consistent de solament programari lliure, el 24 de novembre de 2005. Degut a la desaprovaci de Richard Stallman del nom, el projecte va ser reanomenat a Ubuntu-lliure. Stallman abans havia aprovat una distribuci basada en Ubuntu anomenada gNewSense, i havia criticat a Ubuntu per usar programari propietari i programari no lliure en distribucions successives, en especial a Ubuntu 7.04.

Mark Shuttleworth mentre s'introdua la versi 7.10 d'Ubuntu, va dir: "s'oferir un nou sabor, encara sense nom dUbuntu, la que agafar una ultra-ortodoxa visi del llicenciament: sense firmwares, controladors, imatges realitzades prviament, sons, aplicacions, o altres continguts que no s'incloguin completament les fonts i vingui amb tots els drets de modificaci, remesclant i redistribuci".

Gobuntu va ser anunciada oficialment per Mark Shuttleworth, el 10 de juliol del 2007, i la construcci diria (en angls Daily build) de Gobuntu 7.10 va comenar a ser alliberada pblicament.

 Vegeu tamb .


Ubuntu;
gNewSense;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial (actualment redirecciona al lloc web d'Ubuntu);
Construccions diries (Daily builds) de Gobuntu;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202617" title="Acfal (msica)" nonfiltered="4322" processed="4311" dbindex="84333">
L'acfal s el comenament (de frase, perode, motiu, etc.) en qu el primer temps del comps (temps fort) s un silenci. No s'ha de confondre amb el comenament anacrsic, on es comena abans del temps fort. Acfal significa literalment "sense cap".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202619" title="Catalina" nonfiltered="4323" processed="4312" dbindex="84334">


 Santa Catalina, un barri de Palma.
 Catalina Gelabert, una poltica mallorquina d'ERC.
 Catalina Toms, una santa mallorquina.

Vegeu tamb.
 Caterina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202621" title="Gran Premi de Brasil del 1996" nonfiltered="4324" processed="4313" dbindex="84335">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1996, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 31 de mar del 1996.


 Resultats .





 Altres .

 Pole: Damon Hill   1: 21. 547;
 Volta  rpida:  Damon Hill   1' 18. 111   ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202623" title="MIRC" nonfiltered="4325" processed="4314" dbindex="84336">
mIRC s el client d'IRC ms exts per la plataforma Microsoft Windows (compatible a Linux mitjanant el programari Wine).

Va ser creat el 1995 per Khaled Mardam-Bey, la seva descrrega est disponible a la pgina web oficial de mIRC (veure ms abaix).

mIRC s un software amb llicncia shareware i el seu perode d'avaluaci s de 30 dies (la seva ltima versi s de 45 dies). Passat aquest perode d'avaluaci es pot adquirir una llicncia pagant $20 USD vlida per qualsevol versi del mIRC. Si no es paga la llicncia el programa en realitat no es deshabilita, simplement s'ha d'esperar un curt perode de temps cada vegada que s'executa.

 mIRC Scripting .
Unes de les possibilitats ms importants de mIRC s que permet la programaci dins del client mitjanant un llenguatge de programaci exclusiu anomenat Remote Script.

Un exemple per programar una acci remota seria quan un usuari escriguis !op dins el canal de xat, el robot li canviaria el mode al usuari que ha escrit !op i li donaria els privilegis corresponents al +o:
on *:text:!op:#:

Hi ha moltes comandes i identificadors possibles.

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de mIRC ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202624" title="Toms Villalba Albn" nonfiltered="4326" processed="4315" dbindex="84337">

Toms Villalba Albn (Dolores, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 9 de desembre de 1805 - Montevideo, 12 de juliol de 1886), va ser un poltic i empresari uruguai, President de la Repblica durant cinc dies, l'any 1865.

Partidari de Manuel Oribe en la seva joventut, va acompanyar a aquest en el Govern "del Cerrito", sent nomenat Comandant Militar de Soriano. Va ser Cap Poltic i de Policia de Colonia i desprs de Soriano entre 1852 i 1853, per passar a ser-ho de Cerro Largo a l'any segent. Al camp de l'administraci financera va ser Comptador General de la Naci entre 1855 i 1858 i Ministre d'Hisenda durant la presidncia de Bernardo Prudencio Berro, entre 1860 i 1861. Poc ms tard, el 1863, va ser elegit per al Senat, el que presidia el 15 de febrer de 1865, data de l'acabament del mandat inter de Atanasio Cruz Aguirre, a qui va succeir com a President del Senat en exercici del Poder Executiu.

En tals circumstncies, i trobant-se la ciutat de Montevideo assetjada per les tropes de l'Imperi del Brasil i les de Venancio Flores, va buscar una sortida negociada que evits a la capital el trnsit de passar per circumstncies similars a les del setge a Paysand, el mes de desembre anterior. L'acord amb els assetjadors es va firmar el 19 de febrer de 1865 i va significar la capitulaci sense cap resistncia de Montevideo, alhora que el seu allunyament del govern.

S'ha assenyalat que per les vinculacions a l'alt comer de Montevideo per part de Toms Villalba, aquest hauria accelerat la soluci del conflicte en l'objectiu de protegir els interessos d'aquell grup, a qui perjudicaria ostensiblement una resistncia als assetjadors.

Enllaos externs.
Breu biografia de Toms Villalba ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202633" title="Josep Mirabent i Gatell" nonfiltered="4327" processed="4316" dbindex="84338">
Josep Mirabent i Gatell (Barcelona 1831   1899) Fou pintor, decorador i professor de pintura decorativa i estampats de Llotja de Barcelona.

Realitz els seu estudis a la Llotja de Barcelona, essent alumne de Claudio Lorenzale i Pau Mil que influren en la seva pintura inicial natzarenista. S especialitz en pintura de flors i fruites i excell com a decorador. Va pintar el sostre del Liceu i va pintar i decorar el paranimf de la Universitat de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202637" title="La llibertat guiant el poble" nonfiltered="4328" processed="4317" dbindex="84339">

La llibertat guiant al poble (en francs La libert guidant le peuple) s una obra del pintor francs Eugne Delacroix. 

Es tracta d'una pintura allegrica de la Revoluci de Juliol de l'any 1830 que tingu lloc a Pars on hi apareixen els diferents estaments socials i tendncies que varen propiciar aquests fets. En primer terme hi apareix una representaci allegrica de la Llibertat, que duu una baioneta i una bandera francesa. El quadre va ser pintat poc desprs dels fets i va ser adquirit pel monarca Llus Felip I. Actualment est exposat al Museu del Louvre de Pars.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202640" title="Copa islandesa de futbol" nonfiltered="4329" processed="4318" dbindex="84340">
La Copa islandesa de futbol, actualment anomenada VISA-bikar pel patrocini de l'empresa VISA, s un torneig per eliminatries que es disputa a Islndia.

Es comen a disputar l'any 1960. Fins el 1972 les finals es disputaven a l'estadi Melavollur al final de la temporada, els mesos d'octubre o novembre. Des de 1973, les finals es disputen a l'estadi Laugardalsvollur (l'estadi nacional) al final de la temporada, entre els mesos setembre i octubre.

 Historial .


Palmars.


 Enllaos externs .
RSSSF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202642" title="Juan Francisco Gir" nonfiltered="4330" processed="4319" dbindex="84341">

Juan Francisco Jos Gir y Zufriategui, ms conegut com Juan Francisco Gir (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 3 de juny de 1791 - dem, 8 de maig de 1863), va ser un poltic uruguai, membre del Partit Nacional, i President de la Repblica entre 1852 i 1853.

Va nixer a Montevideo el 3 de juny de 1791, fill de Jos Gir, catal, i de Mara Zufriategui, uruguaiana, filla de pares bascos. Va estudiar a l'Uruguai, Buenos Aires i Rio de Janeiro, aix com tamb a Espanya i als Estats Units, on va viure entre 1812 i 1815.

Alcalde de Montevideo el 1816, en l'ltim tram del perode artiguista. Va ser integrant dels "Cavallers Orientals" al costat de Gabriel Antonio Pereira, Manuel Oribe i d'altres. Novament membre de l'Ajuntament el 1823, va recolzar el moviment poltic d'aquell any.

Adherent a la Creuada Llibertadora de 1825, va integrar fins i tot 1827 el Govern Provisori que va sorgir d'aquesta. Tamb va participar en l'administraci de Jos Rondeau i en l'Assemblea Constituent i Legislativa el 1828.

Partidari de Manuel Oribe, li va acompanyar en el Govern "del Cerrito" i va actuar com el seu encarregat a la missi que, el 1845, va obtenir el reconeixement de la independncia de l'Uruguai per part d'Espanya.

Senador el 1852, va ser electe com a 4t president constitucional l'1 de mar de 1852. Va ser el primer president que va realitzar en forma oficial una gira per l'interior del pas, des d'octubre a desembre de 1852. Va ser deposat per un mot militar organitzat per una part del Partit Colorado el setembre de 1853.

Era novament (des de 1860) senador, quan va morir a Montevideo el 8 de maig de 1863.

Enllaos externs.
Breu biografia de Juan Francisco Gir ;
Biografia completa de Juan F. Gir ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202648" title="Uixebti" nonfiltered="4331" processed="4320" dbindex="84342">

.]]

Uixebti (el que respon), esttua funerria de petites dimensions de l Antic Egipte.

Al difunt, un cop s adms als camps de l'Ilau, se li concedeixen tots els beneficis; per ha de realitzar tasques agrcoles. Per a deslliurar-se d'aquest treball el mort es acompanyat d'uixebtis, habitualment un per a cada dia de l'any.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202649" title="Adrenocrom" nonfiltered="4332" processed="4321" dbindex="84343">

L'Adrenocrom, de frmula qumica C9H9NO3, s un producte de l'oxidaci de l'adrenalina. La semicarbazona d'adrenocrom, tamb coneguda com a carbazocrom, s usada com a frmac per a reduir el sagnat capillar. Tot i que t propietats psicoactives i indueix canvis al comportament, difcilment es pot classificar l'adrenocrom com una droga psicodlica, .

 Hiptesi de l'esquizofrnia .
Existeix una hiptesi del Dr. Abram Hoffer i Humphry Osmond, que involucra l'adrenocrom amb l'esquizofrnia, que ha estat rebutjada durant molt temps pels principals actors de l'industria farmacutica

Estudis de mitjans del segle vint han indicat que l'adrenocrom s metabolizat a partir d'una de dos substncies segents; el dihidroxi-indol o l'adrenolutina. El dihidroxi-indol pot equilibrar l'ansietat i els efectes depressius de l'adrenalina, per a reduir la tensi i l'irritabilitat. Tot i que, el tractament defectus de l'adrenocrom, afavoreix la generaci de la substancia txica adrenolutina, la qual es combina amb adrenocrom. La hiptesi, proposa que la combinaci adrenocrom-adrenolutina, podria provocar l'interrupci dels processos qumics normals de cervell. Aquesta interrupci, d'acord a la seua hiptesi, seria la responsable de la simptomatologia de l'esquizofrnia. 

 Sntesi .
Una soluci d'adrenocrom pot ser sintetitzada a partir d'una suspensi d'adrenalina en soluci aquosa (generalment aigua per a crear la suspensi i una petita quantitat d'cid clorhdric per afavorir la dissoluci). S'afegeix un agent oxidant, com l'xid de plata o la catecol oxidasa i es filtra la soluci per a allar l'adrenocrom.

 Enllaos externs .
 Erowid adrenochrome vault;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202650" title="Joan II de Constantinoble" nonfiltered="4333" processed="4322" dbindex="84344">
Joan II de Constantinoble (Joan de Capadcia, Joannes Cappadox) fou patriarca de Constantinoble el segon de nom Joan (el primer fou Sant Joan Crisstom) del 517 o 518 fins al 520.

Abans de la seva elecci era prevere i sincelle de Constantinoble. Era considerat oposat a les normes del concili de Calcednia, per no tenia proa fermesa per mantenir la seva posici. Poc desprs de ser nomenat va morir l'emperador Anastasi I de Bizanci i va pujar al tron Just I. El ciutadans ortodoxos, convenientment organitzats, van provocar un tumult i Joan fou obligat a condemnar a Sever d'Antioquia i proclamar  els noms del pares de Calcednia incloent entre els seus noms als patriarques Eufemi i Macedoni; els inclusos en aquesta llista eren considerats bons ortodoxos; aquestes mesures foren sancionades per un snode amb 40 bisbes.

El 519 l'emperador Just va suggerir una reconciliaci amb l'esglsia occidental de la que les esglsies orientals s'havien separat feia uns anys i Joan va acceptar les condiciones del papa Hormisdes I i va anatemitzar als contraris al concili de Calcednia, i va eliminar de les llistes a Acaci, Eufemi i Macedoni d'Antioquia, tres del seus predecessors, incloent en canvi el nom dels papes Lle I i Hormisdes.

Va morir el 520, i el va succeir Epifani.

Es conserven algunes cartes: dues a Joan, patriarca de Jerusalem, una Epifani, bisbe de Tir i alguna al papa Hormisdes. En les cartes dirigides Joan de Jerusalem i Epifani de Tir pren el ttol de patriarca ecumnic o universal, segurament el primer que va agafar aquesta denominaci. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202651" title="Solson" nonfiltered="4334" processed="4323" dbindex="84345">
El solson s un parlar o subdialecte de transici entre el dialecte central i el dialecte nord-occidental, emprat pels habitants de la ciutat de Solsona i d'alguns pobles limtrofs, com els d Olius o de Llobera. La parla dels habitants autctons dels municipis de Sant Lloren de Morunys, la Coma i la Pedra, Guixers, Navs, Clariana de Cardener i Riner s inclou dins el dialecte central, mentre que la dels d Odn, Castellar de la Ribera i Pinell de Solsons dins el dialecte nord-occidental. Aix, a la comarca del Solsons, a ms dels municipis de Solsona, Olius i Llobera, tamb tenen una parla de transici entre el dialecte central i el nord-occidental els habitants dels municipis de Lladurs, Pins i la Molsosa b que, sobretot aquests dos darrers municipis, no tenen el tpic parlar solson.


Vocalisme ton.
La lletra a tona de final de mot s pronunciada com una vocal neutra ms oberta que la del catal central, per no pas cap al so de a, sin cap al de la o oberta, afegint-hi una lleugera nasalitzaci a causa del relaxament del vel del paladar. Aix, mots com noia, jo cantava, tenen el so de la a final com el so de la u de cup o run de l angls, b que tona. Tant el so en angls com en solson tenen la mateixa obertura i la mateixa foscor, per no la mateixa tonicitat ni tampoc la brevetat; la de Solsona t, a ms, una lleugera nasalitzaci i una major durada, aleshores es pot representar amb els signes . El poeta bergued Climent Forner, el 1968, a Carta a l amic canonge escriu  Oh la ciutat del nom que tot sol sona /amb una  a  que s una  o .

Hi ha un seguit d exemples en qu la a tona final de paraula s pronunciada en e tancada com fan bastants parlants del nord-occidental. Sn els casos segents:
 Les terminacions -ista dels mots masculins: un ciclista, un dentista...
 La a final dels noms de les lletres f, l, m, n, r, s.
 La tercera persona del singular dels verbs acabats en a tona, per exemple: ell compra, ell coneixia, ell serviria; excepte en el present de subjuntiu de verbs com cabre i saber, on per analogia a altres verbs sn pronunciats amb i  cpigui ,  spigui .
 En diversos mots escadussers, com la basa del joc de cartes, el paraigua i, per influncia del castell, la pesta, la plancia. Alguns solsonins, fins i tot, pronuncien e tancada la a final de mots com la preposici contra, els substantius fantasma, oda, pijama, problema, programa.

Com en catal central, en solson les a/e tones inicials o de l interior de paraula tenen el so de la vocal neutra. Sonen igual els mots afecte i efecte, pagat i pegat. Per no es pronuncia vocal neutra sin e tancada en els mots acabats en e tona + consonant, com crner, prssec, teleg..., excepte si la consonant segent s  m / -l, llavors s es pronuncia la vocal neutra; el mot anvem sona m. El mot pat tamb s pronunciat amb la e tona tancada. 

La e tona de final de paraula sona e tancada, com en catal occidental; la paraula olfacte s pronunciada . Ara b, hi ha paraules que acaben en e i no sn pronunciades amb una e tancada sin amb vocal neutra, s el cas dels imperatius obre, omple, el substantiu manobre, les formes femenines febre, gebre, la jove, llebre, la tiple. 

El catal nord-occidental tendeix a afegir una a /an inicial en bastants paraules; el solson no ho fa en mots com  abarallar-se ,  acostipar-se ,  arrebossar (se sent a dir  rebossar ),  arrifar ... , per alguns solsonins s ho fan a  arrebentar  (rebentar),  arrefredar-se  (refredar-se, el sopar  s arrefrede ),  ambastida  (bastida dels paletes),  anou  (nou), afrau (frau   congost),  enrecordar  (recordar),  arrepenjar-se  (repenjar-se),  avespa  (vespa)...

En canvi, com en catal central, en solson es fa desaparixer la vocal neutra tona que es troba entre un so oclusiu o fricatiu i un so vibrant. Aix mots com apariar, barana, berenar, carabassa, caragol, caramel, escarabat, per, safareig, taronja, Trrega, Teresa... sn pronunciats amb una sllaba menys:  apriar ,  brana ,  brenar , carbassa, cargol,  carmel ,  escarbat ,  pro ,  safreig ,   tronja ,  Targa ,  Tresa ...

El parlar solson s inclou clarament dins el dialecte central en la neutralitzaci de les o/u tones; es pronuncien igual els mots pontet i puntet. Presenta, per, en alguns parlants una major tendncia a diftongar la o tona en  au  que no pas el dialecte central, com si el so  hagus rebut un reforament per fontica sintctica:  aubaga  (obaga),   aufegar  (ofegar),  auliva  (oliva),  aulor  (olor),  aurella  (orella),  aurenetes  (orenetes),  aurins  (orins),  auvella  (ovella)... Tamb la o tona tendeix a ser canviada pel so de la vocal neutra [ ] a causa de la mettesi:  enragullat  (enrogallat),  llangonissa  (llonganissa),  pi  rajulet  (pi rojalet),  trampussar  (trompassar)... o a causa de la dissimilaci  clafolla  (clofolla),  cudadell  (codolell),  cumani  (comuni),  Gularons  (Golorons),  Jaunou  (Jounou),  mauria  (mouria),  paruc  (poruc),  plaur  (plour),  raureda  (roureda),  Sant Hanorat  (Sant Honorat), "saroll" (soroll)... o per l assimilaci avarar (avorar, posar a la vora de qui parla),  ramanent  (romanent) ),  xafagor  xafogor)... Una assimilaci histrica important fou el pas de CELSONA  a Solsona, de E   O es pass a o   o, que actualment sona  o. El Diccionari catal-valenci-balear recull el mot Almeda, amb el significat de riera que corre entre la Borda i el Castellvell, regant el terme de Solsona; s un topnim que deriva del mot olm > olmeda (bosc d'olms). Tamb hi ha exemples a la inversa, en qu de la vocal neutra [ ] s ha passat a   abugot  (abegot), "arrupenjat" ("repenjat"),  arrupenjar-se  (repenjar-se), arruplegar  (arreplegar),  auruport  (aeroport), "buturut" (boterut), "endengus" ("endengues", endergues - estris atrotinats, intils),  fer el ronsu  (fer el ronsa),  sumal  (semal   recipient)...

Vocalisme tnic.
A Solsona hi ha divergncies entre l escriptura i la pronunciaci de les vocals tniques en els casos segents:
 Es pronuncia a tnica: neda, panteix, xerra.
 Es pronuncia e oberta tnica en les formes verbals vam, vau, alguns solsonins tamb a esgarrapa, s embala, tanca, en els substantius o adjectius en  s: accs, congrs, ingrs, exprs..., en mots escadussers com: Arts, crvol, Dnia, Guifr, llpol, ms, noms, nt, rs, la Snia... Hi ha solsonins que tamb pronuncien amb e oberta la vocal final de la primera persona del futur simple, portar, tot i dur l accent tancat.
 Es pronuncia e tancada tnica en els infinitius en  ixer, com conixer, en els infinitius en  nyer, com estrnyer, en les desinncies verbals de l imperfet d indicatiu  iem,   -ieu, com nosaltres fiem, vosaltres dieu, en mots escadussers com canap, grmens, mossn, obo, snior, suter...
 Es pronuncia o oberta tnica en mots com bomb, Gsol, mra d esbarzer...
 Es pronuncia o tancada tnica en mots com Bess, cndor, dlmens, Vandells, Vinars... segurament per influncia de la llengua castellana.

El parlar solson s inclou dins el catal central pel fet que hi ha persones, com ms va menys, que les formes GUA- / QUA- tniques les pronuncien  go/ko :  gotlla  (guatlla),  goita  (guaita),  i tamb, b que moltes menys,  kolsevol  (qualsevol),  kon  (quan o quant),  un cort de cotre  (un quart de quatre)...

Pel que fa a  GUA / -QUA tones finals de paraula, noms en els mots aigua i llengua alguns solsonins pronuncien  aiga  i  llenga ; el mot paraigua s pronunciat "paraige".

Es pot comprovar fcilment que el parlar solson s un dialecte de transici entre el central i el nord-occidental si ens adonem de la pronunciaci de paraules que, tal com explica l eminent dialectleg Joan Veny i Clar, tenien E llarga o I breu en llat clssic. Si sn pronunciades en e oberta sn del catal central, mentre que si ho sn en e tancada sn del nord-occidental. A Solsona sn obertes les e tniques de: bstia, beure, bres, cadena, ceba, crcol, crvol, deute, enceta, estret, llengua, paret, jo perdo, pes (de pesar), pesca, premsa, quiet, tu regues, els diminutius en  et..., els sufixos ordinals en   (sis), el gentilicis en  s (francs); mentre que sn tancades, com en el catal occidental: abella, aquest, aqueix, aquell, cabell, cella, consell, corretja, cresta, ensenya, entn, estn,  enveja, tu esperes, estrella, orella, ovella, parell, pera, primavera, res, sencer, sense, rep, renya... els antropnims Mireia, Teresa..., els imperfets en  iem, -ieu, els infinitius en -ixer, -nyer.


A Solsona es diu junc de la forma llatina IUNCU, que ha donat jonc en catal oriental i junc en occidental.

Consonantisme.
El ieisme, que encara s vigent en balear i en algunes zones del catal central quasi ha desaparegut en el parlar solson. Tan sols es mant en algunes formes, com  vull  (vull), aix es diferencia millor del bull de bullir,  carai , que s ms eufnica que carall,  ceies  (celles), d aquesta manera no hi ha l homofonia amb selles (seients damunt el cavall). Hi ha solsonins que diuen llentilles i n'hi ha que fan com el catal oriental, "llenties". D altra banda, la pronncia en el registre colloquial i familiar desconeix el so fricatiu en els monosllabs ja, jo, els quals sn pronunciats  ia ,  io .

Com en diverses zones del catal occidental, en el solson es pronuncia una n no etimolgica en els mots  llangot  (llagost) i  mangrana  (magrana). A  llangot  hi ha hagut, a ms, l emmudiment de la essa de llagost; segurament ha estat per la mateixa ra que es diu  aquet  i no  aquest , ja que en plural presenten una articulaci complexa  sts, la qual s pronunciada  ts, i en tornar a expressar-se en singular ja no es recupera la essa. 
Tamb es produeix la sncope com en catal nord-occidental en els pronoms nosaltres i vosaltres, que sn pronunciats  natres  /  nosatres  i  vatres /  vosatres .

Una isoglossa que separa el catal oriental del catal occidental s la pronunciaci de la x inicial o postconsonntica, pronunciada com a fricativa en oriental i africada en occidental. A Solsona s ben present la pronncia fricativa, b que sobretot en el jovent hi ha un predomini del so africat; aix xiprer i marxar sn pronunciats amb sons africats pel jovent, mentre que la gent gran sol fer-hi sons fricatius. 

Morfologia.
Precedint els verbs, a Solsona, com en catal central, s usen les formes reforades dels pronoms febles em, et, es, ens us, no pas les formes plenes me, te, se, nos, vos. Exemple: Em penso que us aniria b que ens conegussiu.

La desinncia dels verbs incoatius s com en catal central, amb  - (serveix), no pas amb  - (servix).

El present de subjuntiu s en  i (jo canti), no pas en  a (jo canta), tot i que hi ha gent gran que presenten la desinncia  a en la 1a persona del singular, -es (2a sing.), -e (3a sing.), -en (3a pl.).

L auxiliar haver en les persones 1a i 2a del plural s pronunciat , , no pas , , b que hi ha alguns solsonins que pronuncien aquestes darreres formes prpies del catal nord-occidental.

Com en diferents zones del catal nord-occidental, l imperfet d indicatiu no cont el so espirant bilabial sonor [ ] en el parlar de bastants solsonins. Se sent a dir  beia  per bevia (jo abans  beia  molta cervesa),  ploie  i no plovia,  ell deie marxar  i no 'ell devia marxar',  ell es moie molt  i no 'ell es movia molt'. 

Lxic.
El solson cont mots propis del central, mots propis del nord-occidental i mots d mbit bastant ms restringit, quasi locals.

Del central: blat de moro (no es diu pans), mirall (no es diu espill), noi (no es diu xiquet, s per xicot), xai o be (no es diu corder), ocell (tamb moix i pardal), pet (no es diu bes), vermell (no es diu roig), toro (no es diu brau), llimona (no es diu llima).

Del nord-occidental: tim (no pas farigola, b que tamb hi ha solsonins que la diuen), arena (sembla que sorra s per a la del mar, mentre que arena s la que fan servir per a treballar els paletes), el pinte (la pinta), botir (inflar), melic (llombrgol s molt estrany).


Sn mots d mbit ms restringit que un dialecte, ben vius en solson:  arrefaixar  (arrambar),  bateder  (escampall d objectes en un indret determinat, desprs d haver fet alguna activitat),  descanistrellat  (desmanegat, desmuntat),  empenyar  (empentar, empnyer),  engelivat  (que t el fred al cos),  entabutxar  (entabuixar),  escaturser  (escadusser),  estaldill  (estalz, sutge),  estavat  (tvec, mosca),  estovatxar  (encreuament dels verbs estovar, estubar i  entabutxar ),  grapal  (gripau),  llangot  (llagost), lletraga (bolet lleterol),  lleura  (l heura),  madoixa  (maduixa), passeres (petjades humides que marquen un terra que ha estat fregat fa poca estona),  pollanca  (pollancre), plapa (clapa, taca), porc fer (porc senglar),  remijot  (remitj, escads),  roella  (rosella),  sargantilla  (sangartilla, sargantana),  secanall  (secall),  sostrac  (sotrac), tabal (tav, tvec),  trampussar  i  traspussar  (trompassar), trumfo (trumfa, patata),  vidara  (vidalba, ar), voliac (ratpenat),  xicoia  (xicoira),  xliba  (xut, liba)...
  
El Diccionari catal-valenci-balear va recollir un seguit de mots que tenien Solsona com a nic lloc en qu s havien sentit a dir; entre altres hi ha els segents: aclatofar (ajupir), amagot (amagatall), amandregat (consentit, aviciat), anqueta (el pla de l enclusa), barraboll (paraula que diuen i repeteixen els nois quan prenen una cosa a un altre i se la fan pasar dissimuladament de m en m perqu aquell no spiga qui la t),  belluguetes (persona inquieta, que es belluga molt), bentrestant (adverbi vulgar, mentrestant), bureny (espcie de galzador que t la fulla punxeguda i fa la canal embiaixada), burnerat (enjogassat, derivat de bornar), casua (multitud de casaments o de gent acaserada), cerquinyol (arbust de soca vermella i fulla rodolenca i ms petita que la del tantellatge), Claustr (nom propi de dona, que t per patrona la Verge del Claustre que es venera a la catedral), clemall (clemstecs ms petits que els ordinaris), clofar (verb reflexiu, asseure s amb tota comoditat), collant (llonganisses petites que formen mitja circumferncia o mitja-lluna),  coresforar-se (esforar-se posant a contribuci la prpia fora moral; fer un esfor suprem), cudadell (cdol petit del riu),  cugrs (mena de bolet que es fa molt gros i no s comestible), escamatge (caminada, treball intens de les cames), escarpet (cisell o tallant que tenen els ferrers per a dentar les fals), escarrasset (aixingl de ram), escarratxinada (raig d esquitxos.  Les guineus, quan les persegueixen, diu que tiren una escarratxinada de merda ), escatafall (soroll, enrenou), esmossell (esmorrell), espelassada (pelada o alament de la pell produt per una fregada o caiguda), estesada (quantitat de blat que queda ests amb un cop de volant),  esvoletxec (esvoletec dels ocells), gansut (golafre, molt menjador), garrufa (magarrufa d un fil o cord), malampa (interjecci, variant de mal haja.  Malampa la canalla ), mategal (redol que abraa el brancatge d un arbre), memori (que t molt bona memria), naixedissa (conjunt d animals o plantes que naixen), pomell (palmell de la m); rabast (home molt vigors, de fora desmesurada), regasser (tocatard), rei-xic (reiet, ocell de l espcie regulus cristatus i regulus ignicapillus), retia (la mare de la tia o de l oncle), rencle (pare de l uncle), riassada (riallada), ronsoner  (canoner, ronser), sembrar a ruix (sembrar tirant grapades de gra que el sembrador porta dins una senalla), sembrar amb pal (sembrar fent clotets en terra i dipositant-hi alguns grans a cadascun), sindrier (sindriera, planta de la sndria), socarronada (tribulaci o pena fonda, derivat de socarr, nom de malaltia dels porcells), tarnet (beneit, ximplet), tastarella (tastada.  En matar el porc, es fa el present perqu el venat faci la tastarella ), xafader (trepitjadissa; conjunt de petjades produdes en el camp, i sobretot en un sembrat), xerradria (xerrameca), xinxarrella (ocell que t el cap parcialment negre, l esquena verda i color de xocolata, i la panxa blanquinosa en les femelles i vermellosa en els mascles).

Tamb hi ha mots que tenen un significat particular en solson. El Diccionari catal-valenci-balear recull entre altres: acoblar significant foradar la pedra amb el pistolet, picant amb la maa damunt la cabota d aquell; agarbellar significant reunir amb la m les brosses de palla o boll que pugen a la superfcie, en l acte de passar el gra amb un porgador, per a llanar-les; el dia d alleluia significant el dissabte de Pasqua; amanir el blat significant sulfatar-lo, banyar-lo d aigua i pedra blava, per evitar l orb; aixoplugar significant agafar, apoderar-se de qualc  Si et puc aixoplugar algun dia, et pegar fort ; batzac, significant ruixat fort; nous cvies (nous buides, seques, que tenen el bess difcil de treure); davantal significant ampit de finestra; diablejar significant replegar les espigues o llevar la palla amb el diabl; diabl significant eina composta d una pea de fusta amb un mnec i guarnida de cert nombre de punxes, que serveix per a llevar la palla del camp; empapussar significant ennuegar, atravessar-se el menjar a l esfag i no acabar de passar; ensobinar-se significant esllavissar-se, ensorrar-se un terreny; escaldufar un constipat significant colrar-lo incompletament, no acabar-lo de curar; escarrs significant aixingl de ram; farins significant el bolet anomenat tamb fariner, o sia, l espcie Amanita ovoidea; gallimarsot significant persona malgirbada i sense grcia; guardapols significant rajoles sortints que es posen al voltant d una obertura, com a ornament; melic significant part de l enclusa que s enganxa al soc; poma de cul de ciri significant una poma  que era llargueruda, groga, bona, madurava per l octubre; poma de sang de bou significant una poma que s grossa, vermellosa, bona i madura per l octubre; quart significant mesura de grans que equival a la tercera part de quartera; rajador significant raier; ram significant cap de blat de moro; ramonejar significant rondinar, parlar amb irritaci; rastell significant rengle, conjunt de coses posades una al costat de l altra; reiet significant ocell de l espcie Alcedo ispida; termenat significant territori marcat amb termes o fites; test de la bugada significant cossi per a fer la bugada; trallar significant disposar de tal o tal manera, conjuminar, arreglar Qui l ha vestida la nena?-La seva germana l ha trallada!  Va vestida de pastora, per que mal trallada!   Aix est molt mal trallat  (es pot dir d un vestit, d un escrit, d un rellotge, etc.): est molt mal conjuminat, mal compost ; tut significant timbola, acci de beure d una seguida  S ha begut un bon tut de vi .

El mot improperi rep el significat de figura del bestiari del folklore solson, no tant en el registre parlat, en qu continuen dient-se el noms de mulassa, bou, drac, cavallets, ssos..., sin ms aviat en el registre escrit.
 

Tamb es diuen a Solsona les expressions:  a dalt el Camp (al Camp), a baix el Pont (al Pont), guanyar el ral (passejar pel passeig de Solsona), jugar a cucut d amagar (jugar a l acuit), mirar bolets, mirar cargols (buscar bolets, buscar cargols), no pas ha molt que... (ara entenc que...), qu hi va que... (segur que...)... Segons el Diccionari catal-valenci-balear a Solsona hi ha les expressions i els refranys: Estar acolorat (de vergonya o cansament, tenir el color de carn envermellida). Aigua passada no mol mol. Fer l alifara: Afegir combustible a la llar per darrera vegada  Fem l alifara i al llit . B que s dels altres no m omple les galtes. Ficar-se entre cul i cleta: ficar-se a lloc estret, on tan just s hi cap. Cap comediant ha sigut sant. Pic d escor, pic d extremunci. Al cel espernegui: frmula humorstica per a anomenar un difunt, en substituci de la frmula cristiana al cel sia. Fer cara de farro: tenir la cara grossa. Semblar la gusarapa: tenir el posat feixuc, mancat de vivesa. Mirar la pia a alg: mirar pel seu b. Tenir el tenell sobre, a alg: tenir-lo molt subjecte o vigilat, no deixar-lo tranquil. No tocar a test: no encertar, anar errat. Ja s molt vespre: ja s molt tard en la nit, ja fa molta fosca.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202652" title="Joan IV de Constantinoble" nonfiltered="4335" processed="4324" dbindex="84346">
Joan IV de Constantinoble (Joan de Capadcia o Joannes Cappadox) conegut pel renom de Nesteustes (Joan IV Neteustes) o Jejunator (el ms rpid) fou patriarca de Constantinoble.

Fou diaca de la gran esglsia de Constantinoble, i va succeir com a patriarca a Eutiqui el 582 en el regnat de Tiberi II. El 589 va celebrar un concili a la ciutat per examinar acusacions contra Gregori d'Antioquia, i all es titulava Patriarca Ecumnic o Universal.

El concili fou anullat pel patriarca sota l'excusa de manca de manca de formalitats. Per l's del ttol universal el papa Pelagi II va escriure una carta als bisbes orientals presents per posar-se a aquesta designaci, oposici que desprs va mantenir Gregori I Magne (590) i va escriure a l'emperador Maurici i als patriarques d'Antioquia i Alexandria i al mateix Joan, per protestar. 

Joan va mantenir el ttol al menys fins a la seva mort vers el 596. Els grecs cristians el van considerar sant.

Va escriure:

 1. , Consequentia et Ordo erga eos qui peccata confitentur observanda ; o tamb Libellus Poenitentialis, o Praxis Gracies prescrita in confecciona paramenta ;
2. , Ad eos qui Peccatorum Confessionem Patri suo Spirituali edituri sunt Sermo ;
 3. , Sermo de Poenitentia, Continentia, et Virginitate ;
4. , Sermo de Pseudoprophetis et falsis Doctoribus et impiis Haereticis, et de Signis Consummationis hujus Saeculi ;
5. De Sacramento Baptismatis ad Leandrum Hispalensem ;
6. Epistolarum ad diversos Liber ;
7. Praecepta ad Monachum quendam;
8. , Admonitiones Diversae ad Fideles ;
9.  (atribut) , Canonarium, tamb anomenat , Joannis Monachi et diaconi, discipuli magni Basilii, cui cognomentum est Obedieientiae Filius, Canonarium ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202654" title="Joan Carax" nonfiltered="4336" processed="4325" dbindex="84347">
Joan Carax (Joannes Charax, ) fou un escriptor grec autor d'un petit tractat sobre encltics titulat (errniament) .

Altres obres seves sn el tractat De Othographia, i potser   que tamb s'atribueix a Joan Filop.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202655" title="Joan de Kidros" nonfiltered="4337" processed="4326" dbindex="84348">
Joan de Kidros (Joannes Citrus) fou un bisbe grec, que va ser bisbe de Citrus (grec Kitro o Kidros, l'antiga Pidna) vers el 1200. 

Fou lautor de , titulat en llat Response ad Constantinum Cabasilum, Archiepiscopum Dyrrachii.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202656" title="Joan VI de Constantinoble" nonfiltered="4338" processed="4327" dbindex="84349">
Joan VI de Constantinoble fou patriarca de Constantinoble des del 711 al 715. Fou nomenat per l'emperador Filpic o Filip Bardanes perqu era favorable a les tesis monotelistes i rebutjava l'autoritat del III Concili de Constantinoble (sis concili ecumnic); el seu antecessor Cir I fou deposat. Enderrocar Bardanes, Joan VI fou deposat el 715. Tefanes esmenta la presa de possessi de Germ I, que era bisbe de Czic i fou el seu successor. 

Va escriure , Epistola ad Constantinum Sanctissimum Papam Romanum. Apologetica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202657" title="Bernardo Prudencio Berro" nonfiltered="4339" processed="4328" dbindex="84350">

Bernardo Prudencio Berro y Larraaga (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 28 d'abril de 1803 - dem, 19 de febrer de 1868), va ser un poltic i escriptor uruguai, membre del Partit Nacional, i President de la Repblica entre 1860 i 1864.

Vida i activitat poltica.

Vinculat pel seu origen a una famlia de comerciants espanyols de primerenca actuaci poltica (el seu pare, Pedro Francisco de Berro, va ser integrant de l'Assemblea Constituent de 1828 a 1830), Bernardo Berro va ser ministre de Govern (1845-1851) de Manuel Oribe durant el Govern "del Cerrito", membre del seu Tribunal Suprem i una de les figures ms destacades d'aquella administraci.

Durant l'administraci de Juan Francisco Gir, de qui va ser el seu estret collaborador, va ser Ministre de Govern novament i tamb de Relacions Exteriors, i objecte principal dels atacs de l'oposici que acabaria enderrocant aquell govern, el setembre de 1853.

Des d'abans, almenys des de 1847, s'havia manifestat partidari de la qual cosa la histria uruguaiana coneix amb el nom de "Poltica de Fusi", denominaci que competeix al projecte oligrquic d'abolici de les divises i la vigncia integral de la Constituci de 1830, com a forma de desplaar als cabdills del poder poltic i la direcci dels assumptes d'Estat, fet notori durant l'anomenada Guerra Gran, per llavors en curs.

Va ser electe com a 6 President constitucional de la Repblica Oriental de l'Uruguai l'1 de mar de 1860, exercint ntegrament els seus quatre anys de mandat, durant els quals va haver d'enfrontar novament l'oposici a aquells principis poltics. Una de les seves primeres mesures va ser, precisament, la prohibici de l's pblic de les divises i la penalitzaci severa dels infractors.

Influt pel model democrtic conservador nord-americ, el que va esmentar a diversos articles de carcter poltic, Bernardo Berro va ser un dels primers presidents de l'Uruguai que va intentar aconseguir l'afabilitat administrativa de l'Estat uruguai, per al qual va dictar una srie de mesures que van trobar oposici fins i tot en els elements ms afins a ell dins del seu govern.

D'origen acomodat i de costums i hbits patricis, Bernardo Berro tanmateix era individu d'una vistosa senzillesa. Habitava generalment seu cinquena al partit (avui barri de Montevideo) de Manga, a uns 15 quilmetres del centre de Montevideo, i treballava ell mateix la terra, la qual cosa provocava la sorpresa i el repudi d'una elit aristcrata que no concebia semblants actituds en un individu del seu crrec i de la seva classe.

Va haver d'enfrontar, des de 1863, la insurrecci "antifusionista", i desprs la del Partit Colorado de Venancio Flores, la qual, al final del seu mandat, l'1 de mar de 1864, no havia pogut sufocar, entre altres coses, per la defecci d'alguns dels seus collaboradors ms immediats, com Andrs Lamas, que es va passar obertament del costat del rebel. Les desavinences amb els seus generals tamb van ser causa addicional de la inacci militar del seu govern.

Retirat a la vida privada, no va ser molestat per Flores ni els seus partidaris. Tanmateix, en abandonar aquest el poder, el 15 de febrer de 1868, Berro va intentar una sublevaci militar amb elements del seu partit original, el Partit Nacional (o Partit Blanc), al qual acabava tornant desprs d'anys d'oposici personal a les divises.

Aquesta sublevaci, mal organitzada i ms mal dirigida, va tenir lloc en un dels dies ms vistosos de la histria de l'Uruguai, el 19 de febrer de 1868. Aquell dia, al mig d'una epidmia de clera que assolava la ciutat i que l'havia deixat virtualment deserta, els seguidors de Berro van intentar apropiar-se de la ciutat de Montevideo atacant l'Ajuntament (llavors seu del Poder Legislatiu) i altres punts importants de la mateixa.

A pocs carrers ms all, Flores era emboscat i assassinat a punyalades i trets per un grup de desconeguts. Berro, abandonat pels seus seguidors, va errar per la ciutat fins que va ser capturat i portat a l'Ajuntament, on seria assassinat en ser acusat de la mort de Venancio Flores, sent llanat desprs el seu cos a una fossa comuna, desprs de ser exhibit a diverses cantonades de la ciutat per un carro dels usats per al transport d'excrements de Montevideo, gaireb sense clavegueres.

s important destacar que sobre aquest dia en qu dos expresidents van ser assassinats, s'ha escrit molt. Es coneixen almenys unes sis versions dels fets, la qual cosa ha enfosquit la comprensi dels mateixos, ja potser definitivament allunyada dels nostres dies. El salvatgisme i l'acarnissament que van caracteritzar les lluites civils de l'Uruguai del segle XIX queda exemplificat en tots els testimonis coneguts, els quals tamb coincideixen a afirmar que la revenja per la mort de Flores derivaria en un bany de sang desencadenat en massacrar els membres del Partit Colorado als blancs a Montevideo i en altres punts del pas.

poca i obra del seu govern.

Durant el seu govern es va produir una gran recuperaci econmica del pas, fet que s'explica fonamentalment per tres factors: el creixement del comer i dels comerciants com a grup soci-econmic dominant a la ciutat; la revoluci de la llana i el reforament econmic i poltic dels treballadors; i l'ingrs de capital estranger, fonamentalment britnic.

L'augment del comer exterior, tant d'importacions com d'exportacions es va produir per una srie de causes. En primer lloc, el creixement de la poblaci nacional, va produir un augment de la demanda i per tant va ampliar la importaci. En segon lloc, per la incorporaci de la llana com a producte exportable del pas. En tercer terme, s'ha d'assenyalar l'enorme incidncia que va tenir la guerra del Paraguai (vegeu Guerra de la Triple Aliana) en la multiplicaci de les activitats comercials i financeres. Tot aix, sumat a l'establiment al pas de pau interna que va conduir a la prosperitat i al creixement econmic.

La revoluci de la llana (nom que atorga la histria uruguaiana a la introducci del capitalisme agrari des de 1850), que va significar la primera modificaci de la producci de l'Uruguai des dels temps de la colnia, va ser una forma de modernitzaci, ja que va permetre al pas ingressar a millors nivells d'exportaci econmica.

L'ov va impulsar la tecnificaci de l'agro (banys, bretes, a qu sn posats filats) i va demandar m d'obra especialitzada. La bona qualitat de la llana va ampliar els mercats exteriors del pas. Va accentuar la seva dependncia per va diversificar els productes exportables i els mercats de consum, distribuint aquesta dependncia entre diversos centres econmics mundials.

La primera causa de l'expansi de la llana va ser la forta demanda europea, a partir sobretot del canvi de fibra que les indstries txtils angleses havien comenat des de feia uns anys. Els pasos europeus no podien cobrir tota la demanda de la indstria txtil pel que recrrer als llocs on es produa llana de bona qualitat i barata va ser una prioritat per als industrials europeus.

Durant la dcada de 1860 un altre fet que va afavorir a l'Uruguai va ser la Guerra de Secessi dels Estats Units, que va anullar la tramesa de cot nord-americ a Europa. Desproveda d'una de les dues fibres txtils que alimentaven a la seva indstria, Europa va haver de bolcar-se necessriament a la compra de llana en quantitat molt major que fins a aquell moment.

En tercer lloc, una causa interna va portar els obrers criolls a apropar-se a la llana i va ser que l'abundncia del bestiar bov havia portat que d'ell noms es valors el cuir. La crisi vacuna d'una banda i el fet que l'ov complements, sense substituir-lo, al bov, tant en el consum de les pastures com en les eventualitats comercials, va fer que la seva explotaci fos general en tota la Repblica.

Les conseqncies del procs de diversificaci, des d'un punt de vista social van ser: la repoblaci del camp i de la terra, ja que per a la cura de l'ovella es necessita molta ms m d'obra que per al bov. A ms, es va ubicar la poblaci rural, ja que el pastor havia de romandre en un lloc fix. D'aquesta manera es va restar gent disposada a acompanyar les incessants revolucions; enfortint una classe mitjana rural i facilitant l'ascens social.

Des del punt de vista econmic, l'ov va significar el trenqui de "l'edat del cuir", el qual va representar la diversificaci dels productes exportables uruguaians. Al tasajo i als cuirs, calia sumar la llana. El que al seu torn va produir la diversificaci dels mercats compradors. En aquesta diversificaci i menor dependncia relativa dels centres industrials europeus, van estar els motius d'aquell perode de prosperitat.

 Referncies .




Enllaos externs.
Breu biografia de Bernardo P. Berro ;
Article del diari uruguai El Pas sobre la vida i obra poltica de Bernardo P. Berro ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202658" title="Joan de Constantinoble" nonfiltered="4340" processed="4329" dbindex="84351">


Onomstica:

Nom de catorze patriarques de Constantinoble:

Joan Crisstom (398-404) ;
Joan II de Capadcia (518-520) ;
Joan III Escolstic (565-577) ;
Joan IV Nesteutes (582-595) ;
Joan V (669-675) ;
Joan VI (711-715);
Joan VII el Gramtic (836-843) ;
Joan VIII Xifill (1064-1075) ;
Joan IX Agapit (1111-1134) ;
Joan X Camter (1198-1206) ;
Joan XI Bekkos (1275-1282) ;
Joan XII (1294-1303) ;
Joan XIII Glykys (1315-1320) ;
Joan XIV Kalekas(1334-1347) ;

Altres personatges:

Joan de Constantinoble, escriptor bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202659" title="Joan de Constantinoble (escriptor)" nonfiltered="4341" processed="4330" dbindex="84352">
Joan de Constantinoble fou un escriptor bizant. 

Va compilar la primera part de la divisi de les Collectanea de  Constant VII Porfirognit que porta per ttol  , De Legationibus, per publicada sota el ttol de  o en llat  Fragmenta ex Historiis quae non exlant Dionysii Halicarnassei, Diodori Siculi, Appiani Alexandrini, Dionys Cassii Nicaei, de Legationibus; Dionys Lib. lxxix. et lxxx. imperfectus. Emendationes in Polybium.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202660" title="Joan Cucuzeles" nonfiltered="4342" processed="4331" dbindex="84353">
Joan Cucuzeles (Joannes Cucuzeles, ), fou un compositor musical grec del darrer perode bizant. Fabricius pensa que era bisbe de Euchaita, per probablement est confs. Sovint se'l designa com a  o  magister. 

Una de les seves peces porta per ttol  De Cantu et Musica Sacra. Va ser ms important que Joasap Cucuzeles un altre msic grec amb el mateix cognom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202662" title="Joan Ciparissiota" nonfiltered="4343" processed="4332" dbindex="84354">
Joan Ciparissiota (Joannes Cyparissiota, ), anomenat Sapiens o el Savi, fou un escriptor bizant de la segona meitat del segle XIV.

Fou opositor de Gregori Palames (Gregorius Palamas) lder d'una secta que creia en una llum del Mont Tabor  i les seves publicacions fan referncia a aquesta controvrsia. Va compondre una srie de cinc tractats dels que s'han publicat els primer i el quart llibre del primer tractat (Palamiticarum Transgressionum Libri IV) . Va escriure tamb , Expositio Materiarum eorum quue de Deo a Theologis dicuntur. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202663" title="Joan Diaca i Retric" nonfiltered="4344" processed="4333" dbindex="84355">
Joan Diaca i Retric (Joannes Diaconus e Rhetor, ), fou diaca de la gran esglsia de Santa Sofia al final del segle IX.

Va escriure:  , Vita S. Josephi Hymnographsi , i , Quid est Consilium Dei in prima Hominis Formatione, &c.

Fou contemporani i amic de Jordi de Trebisonda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202664" title="Joan Drungari" nonfiltered="4345" processed="4334" dbindex="84356">
Joan Drungari o Joan Drungries o Joan de Drungria (Joannes Drungarius, Joannes Drungarias) fou un eclesistic grec contemporani (i probablement clergue depenent) de Ciril d'Alexandria. 

Aquest darrer li va demanar d'escriure un comentari sobre Isaes que es conserva sota el nom de , Praefatio.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202667" title="Joan de les Almoines" nonfiltered="4346" processed="4335" dbindex="84357">
Joan de les Almoines (Joannes Eleemosynarius) fou patriarca d'Alexandria al comenament del segle VII.

Fou nomenat patriarca vers el 609 i va morir vers el 619. A la seva mort la seu va restar quasi dos anys vacant. 

Gardiner, bisbe de Winchester, li atribueix la Epistola ad Caesarium, generalment atribuda a Joan Crisstom, que inclou una condemna de la doctrina de la transsubstanciaci. 

Antigament es van escriure diverses biografies d'aquest personatge: una de Joan Mosc i Sofroni; una de Lleonci bisbe de Nepolis de Xipre (traduda per Anastasi Bibliotecari al segle IX); i una tercera de Sime Metafrastes amb versi llatina de Genti Hervet (Gentianus Hervetus).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202668" title="Joan d'Epifania" nonfiltered="4347" processed="4336" dbindex="84358">
Joan d'Epifania fou un historiador bizant d'Epifania (Epiphaneia) a Sria que va florir vers el final del segle VI. 

Evagri d'Epifania en parla com un parent i conciutad (en el sentit de viure a la mateixa regi, no a la mateixa ciutat). Va escriure una histria de Bizanci des de la darrera part del regnat de Justini I fins a la restauraci del rei persa Cosroes II per l'emperador Maurici. Aquesta historia encara no s'havia publicat el 593 o 594.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202669" title="Joan Deixeble d'Epifani" nonfiltered="4348" processed="4337" dbindex="84359">

Joan Deixeble d'Epifani s un suposat escriptor grec al que s'atribueix haver escrit una biografia d'Epifani de Constncia (Salamina (Xipre)). Aquesta obra publicada en llat sota el nom de De Vitis Sanctorum o De Probatis Sanctorum Vitis, hauria estat escrita per un deixeble del sant xipriota de nom Joan. En realitat l'autor verdader no s coneix, i la mateixa biografia no correspon a fets reals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202670" title="Joan d'Eucaita" nonfiltered="4349" processed="4338" dbindex="84360">
Joan d'Eucaita i Joan Eucites o Joan d'Eucnia fou un religis grec que fou arquebisbe d'Eucaita (, que poc temps abans (sota l'emperador Joan I Zimisces) havia agafat el nom de Teodorpolis i estava propera a Amsia.

Joan va viure en temps de Constant IX Monmac (1042-1054). El seu renom fou Maurop  () o Peu Negre.

Va escriure un bon nombre de poemes imbics, sermons i cartes. Un volum dels seus poemes es va publicar el 1610 ocupant 63 pagines petites.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202672" title="Joan Eugnic" nonfiltered="4350" processed="4339" dbindex="84361">
Joan Eugnic (Joannes Eugenicus, ) fou un religis grec, diaca i monofilax de la gran esglsia de Constantinoble i germ del fams Marc Eugnic arquebisbe d'Efes (Marc d'Efes) un dels lders dels grecs al concili de Ferrara (1438) i la seva continuaci al concili de Florncia (1439) i opositor  la uni de les esglsies romana i grega. Joan acompany al seu germ i fou tamb oposat a la uni.

Va escriure: 

1. Un poema imbic de 25 lnees,  , In imaginem magni Chrysostomi ;
2. Un imbic tetrstic, , In Panagiarium ;
3. , Praefatio;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202673" title="Joan Gal" nonfiltered="4351" processed="4340" dbindex="84362">
Joan Gal o Joan Pedisim o Joan Pot (Joannes Galenus o Joannes Pediasimus o Joannes Pothus o Joannes Hypatus Philosophorum   o   o   o  ) fou un escriptor i funcionari imperial bizant, cartofilax de la provncia Justiniana Primera (Justiniana Prima) i de Bulgria, sota l'emperador Andrnic III Paleleg (1328 -1341). 

Va ser destacats en molts camps i va rebre el ttol honorfic de Cap dels Filsofs.

Va escriure:

1. , Exegesis in Theocriti Syringem ;
2. Scholia Graeca in Oppiani Halieuticas. De Piscilus ;
3. ,  Desiderium, un poema imbic en dos parts anomenades ,  De Muliere mala, i  , De Muliere bona;
4. ,  De Duodecim Labores Herculis. ;
5. Alleyoria Anagogica, in quatuor primos versus Lib. IV. Iliados ;
6. , Interpretatio Allegorica in Hesiodi Theogoniam ;
7. , Commentarius Grammaticus in Hesiodi Scutum;
8. Allegoria Tantali;
9. De triplici Ratione Allegoriae Fabularum Poeticarum, sc. Physica, Ethica, Theologica. ;
10. Exegeses in quosdam Aristotelis libros ;
12. Arithmeticarum Quaestionum Expositio;
13. In quaedam Arithmeticcs loca obscura ;
14. , Geometria, el Compendium de Mensuratione et Divisione Terrac. ;
15. De Cubo Duplicando;
16. Opulsculum de Septem Planetis ;
17. De Symphoniis Musicis ;
18. De Consanguinitate ;
19 De Novem Musis ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202676" title="Joan de Gaza" nonfiltered="4352" processed="4341" dbindex="84363">
Joan de Gaza  fou un escriptor grec bizant del que no se sap l'poca excepte que va ser posterior al poeta cristi Non (Nonnus), que vivia vers el principi del segle VI. Joan de Gaza va imitar el seu estil.

Va escriure:

1. , Tabellae Unicersi Ecphrasis, un poema imbic en 701 lnees;
2. , De Antiquitatibus ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202677" title="Joan Gemetra" nonfiltered="4353" processed="4342" dbindex="84364">
Joan Gemetra o Joan el Gemetra (Joannes Geometer, ), o Joan Prototr (Joannes Protothronus ) fou un escriptor grec bizant d'poca incerta probablement entre els segles IX a XI per Macari Crisocfal (Macarius Chrysocephalus) que vivia al segle XIII o XIV l'esmenta el que suggereix que realment podria ser posterior.

Va escriure: 

1. Epigramma in S. Crucem ;
2. Metaphrasis Canticorum S. Scripturae, or Odaruw s. Canticorum Ecclesiae Metaphrasis  ;
3. , Hymni quatuor Eleyiaci in S. Virginem;
4. , Paradisus Tetrastichorum Moralium et Piorum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202679" title="Joan Jacobita" nonfiltered="4354" processed="4343" dbindex="84365">
Joan Jacobita (Joannes Jacobitarum Patriarcha)  fou patriarca dels jacobites egipcis que va viure vers la primera meitat del segle XV.

Es conserva una carta que va escriure al Papa Eugeni IV (1431-1437) contestant a una prvia carta que li havia escrit el Papa (Concilia, vol. XIII. col. 1201).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202681" title="Sigma Aquarii" nonfiltered="4355" processed="4344" dbindex="84366">

Sigma Aquarii (  Aqr /   Aquarii) s una estrella binria de la constellaci d'Aquari, situada a uns 265 anys-llum de la Terra.

Sigma Aquarii s una binria astromtrica. La component visible s una subgegant blanca del tipus A de la magnitud aparent +4,82. El perode orbital de la binria s de 654 dies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202682" title="Coca (vaixell)" nonfiltered="4356" processed="4345" dbindex="84367">

La coca (del flamenc kok, petxina) s un vaixell rod.

Podia tindre ms d'una coberta i tenia castells a proa i a popa.

L'aparell era rod i solia tindre noms un sol arbre.

Al cim de l'arbre hi havia la gbia.

Reflecteix una influncia atlntica.

L'anomenada coca baionesa tenia el tim de codast. 

S utilitzava per transportar els soldats i comptava amb una tripulaci de cent a cent cinquanta homes.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202683" title="Gran Premi de Brasil del 1997" nonfiltered="4357" processed="4346" dbindex="84368">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1997, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 30 de mar del 1997.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jacques Villenueve   1: 16. 004;
 Volta  rpida:  Jacques Villenueve   1' 18. 397   a la volta 28. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202685" title="St Albans" nonfiltered="4358" processed="4347" dbindex="84369">

St Albans s la principal rea urbana del Districte de St Albans al sud de la comarca de Hertfordshire (Anglaterra), al voltant de 35,5 km al nord del centre de Londres. Va ser una de les principals ciutats de la Britnia Romana sota el nom de Verulamium. Desprs de la retirada romana i abans de passar a anomenar-se St Albans, la ciutat es va anomenar Verlamchester o Wclingacaester.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202687" title="Melgors" nonfiltered="4359" processed="4348" dbindex="84370">
El melgors era una moneda de bill encunyada a l'inici pels comtes de Melguelh i desprs pels senyors de Montpeller, amb la participaci del bisbe i dels cnsols de la ciutat.

No sols fou usada al Llenguadoc, ans tamb a Catalunya, sobretot a les contrades septentrionals.

Va decaure al segle XIII.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202688" title="Gran Premi de Brasil del 1998" nonfiltered="4360" processed="4349" dbindex="84371">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1998, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 29 de mar del 1998.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Mika Hkkinen   1: 17. 092;
 Volta  rpida:  Mika Hkkinen   1' 19. 337   a la volta 65. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202690" title="Radio Corporation of America" nonfiltered="4361" processed="4350" dbindex="84372">
L'antiga companyia Radio Corporation of America, RCA, s actualment una marca registrada usada per altres dues companyies sorgides d'aquesta: 
Thomson SA, que fabrica productes electrnics com televisions, reproductors de DVD, magnetoscopis, descodificadors de televisi per satllit, cmeres de vdeo, equips de so, telfons, i accessoris relacionats; i ;
Sony BMG Music Entertainment, que posseex les marques RCA Victor i RCA Records que va rebre d'un dels seus amos, BMG. Les dues companyies van comprar els drets a la multinacional General Electric, qui havia pres el control sobre el conglomerat de RCA el 1986 i que va mantenir els seus interessos en la companyia de comunicaci NBC. ;

Inicialment, GE va seguir mantenint el control sobre la marques RCA (incloent els drets de la marca His Master's Voice, coneguda mundialment com HMV, o Nipper, en alguns llocs d'Amrica), per aquests drets van passar posteriorment a les companyies Thomson i Bertelsmann. A causa de la seva popularitat durant la Edat daurada de la rdio, a la seva alta qualitat de fabricaci, les seves innovacions tecnolgiques, el seu estil i el seu nom, les antigues rdios RCA sn un dels objectes ms benvolguts pels colleccionistes de rdio. Sn els creadors del connector RCA, molt popular en els sistemes d'udio i vdeo domstics.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202691" title="RCA" nonfiltered="4362" processed="4351" dbindex="84373">


 Radio Corporation of America, antiga companyia de rdio i discogrfica nord-americana.
 Connector RCA, un tipus de connector elctric usat en el mercat d'udio/vdeo.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202694" title="Ray Davies" nonfiltered="4363" processed="4352" dbindex="84374">
Raymond Douglas Davies (21 de juny del 1944) s un msic angls, millor conegut com el cantant-escriptor de The Kinks on tocava amb el seu germ menor Dave Davies. Tamb ha actuat, dirigit i produt shows per a la televisi.

 Biografia . 
Ray Davies va nixer al nord de Londres, s el set de vuit fills, havent nascut desprs de 6 germanes majors i amb el seu germ menor. S'ha casat tres vegades i t cinc filles - Louisa, Victoria, Natalie, Rau i Eva. Ray es va entrenar en la msica en el Collegi Horsney d'Art a Londres de 1962 a 1963, quan The Kinks es va introduir al mn musical professional. Despues que Kinks obtinguessin un contracte musical primerenc el 1964, Davies va emergir com el principal escriptor i lider del grup.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202695" title="Dave Davies" nonfiltered="4364" processed="4353" dbindex="84375">
Dave Davies (Londres, Regne Unit, 3 de febrer de 1947) s cantant i guitarra solista de la banda anglesa de rock The Kinks ,que ell va fundar amb Pete Quaife el 1963. Desprs s'uniria a ells el seu germ Ray Davies, completant la formaci amb el baterista Mick Avory. Encara que no tenia el mateix protagonisme que el seu germ dintre de la banda, ell tamb va escriure i cantar les seves prpies canons, temes notables com "Death of a Clown", "Susannah's Still Alive", i "Living on a Thin Line". 
I com guitarrista es destaca el seu treball al riff caracterstic de la can You Really Got Em, aquesta can de noms dos acords que segons el que s'ha dit per ell i pel seu germ, es va aconseguir casualment quan Dave va connectar agulles de cosir al seu amplificador. 

Davies va publicar una autobiografia, titulada Kink on ell parla llargament sobre la seva bisexualitat, incloent una relaci sexual amb Long John Baldry. Tamb va escriure sobre la tibant relaci professional amb el seu germ durant els seus 30 anys de carrera al costat de The Kinks. El 2003, va quedar situat en el lloc nmero 88 dins de la Llista de Rolling Stone dels 100 millors guitarristes de tots els temps.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202696" title="Gran Premi de Brasil del 1999" nonfiltered="4365" processed="4354" dbindex="84376">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 1999, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 11 d'abril del 1999.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Mika Hkkinen   1: 16. 568;
 Volta  rpida:  Mika Hkkinen   1' 18. 448   a la volta 70. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202699" title="Pacfic (moneda)" nonfiltered="4366" processed="4355" dbindex="84377">
El pacfic era una moneda d'or de 20 quirats, creada l'any 1465 per Pere de Portugal, durant la Guerra Civil  Catalana del segle XV. 

L'aparici del pacfic fou la causa que Joan II deixs d'encunyar florins i comencs a encunyar ducats de 23'75 quirats.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202700" title="Gran Premi de Brasil del 2000" nonfiltered="4367" processed="4356" dbindex="84378">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 2000, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 26 de mar del 2000.


 Resultats .





 Altres .

 Pole: Mika Hkkinen   ;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1m 14. 755     ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202703" title="Patac" nonfiltered="4368" processed="4357" dbindex="84379">
Patac era el nom que rebia diverses monedes de bill encunyades en les terres occitanes als segles XIV i XV.

El patac de Perpiny fou fet encunyar per Llus XI de Frana en aquesta ciutat durant els anys en qu els francesos ocuparen els comtats de Rossell i de Cerdanya (1462-1483).

Tenia el valor d'1,5 diners.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202704" title="Canfranc" nonfiltered="4369" processed="4358" dbindex="84380">


Canfranc s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetnia. 

La poblaci s important com a nucli de comunicacions i d'esports hivernals. Des d'antic ha estat un pas a travs dels Pirineus i ara compta amb el tnel del Somport que ha substitut el trnsit a travs del port de muntanya. Tamb compta amb una estaci de tren de la lnia Osca-Canfanc que fins el 1970 era internacional, per des de llavors que ha anat perdent tota l'esplendor que tenia. Actualment est en procs de restauraci. s el lloc d'entrada del Cam de Sant Jaume per Arag. 

L'octubre del 1288 hi va tindre lloc la signatura del Tractat de Canfranc entre Alfons II d'Arag i Eduard I d'Anglaterra. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202706" title="Castejn de Monegros" nonfiltered="4370" processed="4359" dbindex="84381">


Castejn de Monegros s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202708" title="Estadilla" nonfiltered="4371" processed="4360" dbindex="84382">


Estadilla s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202710" title="El Grado" nonfiltered="4372" processed="4361" dbindex="84383">


El Grado s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 

En aquest municipi s'hi troben les bodegues Enate.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202711" title="Gran" nonfiltered="4373" processed="4362" dbindex="84384">


Gran s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202712" title="Gurrea de Gllego" nonfiltered="4374" processed="4363" dbindex="84385">


Gurrea de Gllego s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202713" title="Lalueza" nonfiltered="4375" processed="4364" dbindex="84386">


Lalueza s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202715" title="Rossell (moneda)" nonfiltered="4376" processed="4365" dbindex="84387">
El rossell fou una moneda de bill emesa pels comtes de Rossell, des de Guislabert I fins a Girard II (1164-1172).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202717" title="Lanaja" nonfiltered="4377" processed="4366" dbindex="84388">


Lanaja s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Monegres. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202718" title="Loporzano" nonfiltered="4378" processed="4367" dbindex="84389">

Loporzano s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 

El Castell de Santa Eulalia fou conquerit per San III d'Arag entre el 1091 i el 1095

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202722" title="Bandera de Cambodja" nonfiltered="4379" processed="4368" dbindex="84390">


La bandera de Cambodja actual fou utilitzada de 1953 a 1975 i ho torna a ser des de 1993. 

Est formada per una banda roja horitzontal envoltada de dues bandes blaves, una a sobre i l'altra a sota. Al centre hi ha la representaci en blanc del temple d'Angkor Vat. 

Els tres colors de la bandera simbolitzen la divisa del pas: la naci, el vermell; la religi, el blanc, i el rei, el blau. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202724" title="Bandera del Camerun" nonfiltered="4380" processed="4369" dbindex="84391">



La bandera del Camerun va ser adoptada el 21 de maig de 1975, desprs de la unitat de l'estat.  

 Descripici.
Aquests colors representen els colors tradicionals panafricans. La banda vermella central simbolitza la sang vessada pel poble durant la guerra de descolonitzaci, i l'estrella s l'estrella de la unitat. El groc representa el sol i la sabana, present al nord del pas. El verd representa els boscos del sud del Camerun. 

 Histria.
La bandera precedent comportava igualment les tres bandes de colors, amb dues estrelles daurades sobre la banda verda, que simbolitzava els dos estats del Camerun federal. El 1975 les dues estrelles daurades de la banda verda van esdevenir una sola estrella que fou collocada sobre la banda vermella, com a smbol del nou estat unitari.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202730" title="Pau Guanter i Casadevall" nonfiltered="4381" processed="4370" dbindex="84392">
Pau Guanter i Casadevall (Castell d'Empries, Alt Empord, 21 de setembre de 1871 - Calella, Maresme, 10 d'abril de 1944) fou un msic i compositor de sardanes.

Sense antecedents musicals familiars, estudi msica i l'instrument de tromb a l'escola d'Antoni Agramont. Desprs tamb el de flabiol amb Baldomer Pastells, el popular avi Rau. El que li don ms prestigi fou la fundaci de la Cobla Els Rossinyols, per aix Guanter era anomenat "el rossinyol", que aconseguiria molta fama a la seva poca, com ho demostr en un concurs a Barcelona de l'any 1892 on qued en primer lloc, per davant de La Principal de la Bisbal.

En casar-se, s'install a Calella, on hi fu de professor de msica deixant una bona llavor. Hom calcula que va escriure unes dues-centes sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202733" title="Jaqus" nonfiltered="4382" processed="4371" dbindex="84393">
El jaqus era una moneda de bill (molt rarament d'or) encunyada, a l'inici, al segle XI, a la poblaci aragonesa de Jaca.

Tamb fou encunyada, ms endavant, en seques de Monts, Carinyena, Lleida i Saragossa.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202735" title="Blanca (moneda)" nonfiltered="4383" processed="4372" dbindex="84394">
La blanca era una pea monetria mltiple del diner, per feta de bill.

Joan I fu batre, a Girona i Perpiny, blanques anomenades coronats, a llei de 5 diners i equivalents a quatre diners de tern.

Tamb se n'encunyaren durant el regnat de Mart I.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202737" title="Mateu Alemany Font" nonfiltered="4384" processed="4373" dbindex="84395">
Mateu Alemany Font (Palma, 1964) s un advocat i dirigent esportiu mallorqu.

Fou president del Reial Mallorca entre 2000 i 2005 i ara s candidat a presidir la Federaci Espanyola de Futbol.

Referncies.

 Breu biografia al diari As;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202738" title="Entorn Virtual d'Aprenentage" nonfiltered="4385" processed="4374" dbindex="84396">
Un entorn virtual d'aprenentatge (EVA), virtual learning environment (VLE) en angls, s un programari especficament dissenyat per facilitar l'ensenyament-aprenentatge utilitzant sistemes informtics.

En general es tracta de sistemes que treballen en un entorn web i que possibiliten la comunicaci entre els diferents subjectes del fet educatiu  (entre el professorat, entre l'alumnat i entre el professorat i l'alumnat). 

Els EVA permeten al professorat presentar tota mena de materials educatius en format digital (interactius o no), fer el seguiment de les activitats realitzades pel seu alumnat, intercanviar amb el mateix informacions, consells, etc. i, per ltim, portar un registre de les seves activitats i gesti de les qualificacions.

L'alumnat, per la seva banda, pot consultar en tot moment els materials dels cursos, comunicar-se amb el professorat i amb la resta de l'alumnat.

Un dels EVA ms utilitzats, fet amb programari lliure, s Moodle que disposa d'una activa comunitat en catal.

Enllaos externs.
 Moodle;
 Comunitat Moodle en catal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202740" title="Tractat de Capdepera" nonfiltered="4386" processed="4375" dbindex="84397">
El Tractat de Capdepera va sser signat el 17 de juny de 1232, en aquesta poblaci de Mallorca, entre Jaume I i Ab  'Abd All h Muhammad ibn Ahmad ibn His m, cad de Menorca, en qu aquest reconeixia al rei catalano-aragons la sobirania sobre la seua illa i es comprometia a pagar-li un tribut.  Fou destronat el 1234 per Ab  'Utm n Sa' d ibn Hakam al-umaw .

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202741" title="Paraula aguda" nonfiltered="4387" processed="4376" dbindex="84398">
Una paraula aguda s aquella que cont la sllaba tnica a l'ltima posici (no es compten els monosllabs). En catal porten accent grfic les paraules agudes acabades en vocal, vocal +s, en, in justament per marcar on cau l'accent, ja que no es pot predir (cada paraules t l'accent en una posici sense regles que el fixin) a diferncia d'altres llenges, d'accent fix com el txec. 

En francs la majoria de paraules o grups accentuals sn aguts perqu tenen la tnica desplaada cap al final. El mateix ocorre en turc o en rab clssic. Aquest predomini deparaules agudes fa que l'idioma tingui una melodia particular, reconeixible. En catal les agudes sn bastant nombroses, ja que molts mots llatins han perdut la terminaci en l'evouci cap al catal.

Una paraula aguda s'oposa a una paraula plana i a una esdrixola quan la tonicitat s rellevant en aquell idioma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202742" title="Paraula plana" nonfiltered="4388" processed="4377" dbindex="84399">
Una paraula plana t la tonicitat en la penltima sllaba. s un patr accentual molt freqent, obligat en esperanto, qutxua o bret i altament predominant en el castell i altres llenges romniques.

En catal sn les paraules ms nombroses, si b amb menys freqncia que altres llenges properes, per la prdua de les terminacions llatines, que fa que l'original pla esdevingui una paraula aguda. Porten accent grfic les planes que no acabin en vocal, vocal+s, en, in. La presncia de l'accent ve donada justament per poder llegir correctament el mot, ja que si s una paraula desconeguda no hi ha cap regla que permeti esbrinar si s o no plana, perqu la posici de la tnica s lliure en catal, a diferncia d'altres idiomes com el francs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202743" title="Paraula esdrixola" nonfiltered="4389" processed="4378" dbindex="84400">
Una paraula esdrixola t l'accent en l'avantpenltima sllaba o en les anteriors (a vegades anomenada sobreesdrixola). Les paraules esdrixoles sn poc freqents en catal, que t preferncia pels mots breus. S'accentuen grficament totes les paraules esdrixoles per facilitar-ne la identificaci.

Sovint una paraula plana o aguda esdev esdrixola per derivaci, com s el cas dels adverbis de manera acabats en ment. En aquest cas pot haver-hi dues sllabes tniques, la principal que s la de la paraula primitiva i la fora secundria que recau en aquesta partcula -ment. Igualment les paraules molt llargues poden tenir diversos accents secundaris per possibilitar-ne la pronunciaci per no afecten a l'ortografia del mot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202744" title="Tractat de Carrin" nonfiltered="4390" processed="4379" dbindex="84401">
El Tractat de Carrin va sser signat el 1140 en aquesta poblaci lleonesa, entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella.

Al comte catal, a canvi de retre homenatge al castell i cedir les viles de Calataiud, Daroca i Tarassona, a canvi de la renncia castellana a Saragossa.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202746" title="Francis Obikwelu" nonfiltered="4391" processed="4380" dbindex="84402">
















Francis Obiorah Obikwelu va nixer el 22 de novembre de 1978 a Nigria, i nacionalitzat portugus des de 2001. Atleta portugus especialista en proves de velocitat. Va ser subcampi olmpic dels 100 metres a Atenes 2004, on va batre el rcord d'Europa amb 9"86. A ms es va proclamar Campi d'Europa de 100 i 200 metres a Gteborg 2006.

Inicis.
Quan tenia 14 anys jugava al futbol a Nigria, per el seu entrenador es va adonar del seu potencial a l'atletisme i li va aconsellar que provs aquest esport. Dos anys desprs represent a Nigria als Campionats d'frica jnior de 1994, on va guanyar la medalla de plata als 400 metres.

Aquell mateix any va participar als Campionats del Mn jnior de Lisboa, on va ser eliminat a semifinals dels 400 metres llisos. En acabar aquests campionats va decidir quedar-se a viure a Lisboa i no tornar a Nigria. Els primers temps a Portugal van ser durs ja que hagu de sobreviure treballant de manobra i dormint, a vegades, a la caseta de l'Estadi Nacional, al costat de les pistes on entrenava.

El 1996 va participar als Jocs d'Atlanta, on fou semifinalista als 200 metres. Poques setmanes ms tard es proclam, a Sydney, campi del mn "jnior" de 100 i 200 metres.

El 1997 va prendre part als Mundials d'Atenes, on fou semifinalista als 100 metres, i va guanyar la medalla de plata amb l'equip nigeri de relleus 4x100 m.

El seu primer gran xit a nivell individual fou el 1999 quan aconsegu la medalla de bronze dels 200 metres als Mundials de Sevilla, per darrere Maurice Greene (or) i Claudinei da Silva (plata).

Amb tot el 2000, als Jocs de Sydney no va poder passar de semifinals als 200 m, i a ms es va lesionar el genoll.

Nacionalitzaci portuguesa.
Tot seguit va prendre la decisi de nacionalitzar-se portugus degut als conflictes que havia tingut amb els dirigents esportius nigerians, als quals acusava de no haver-lo ajudat durant la seva lesi de genoll, tot i haver-se-la fet representant a Nigria. El mateix Obikwelu hagu de pagar-se el viatge a Canad per a ser operat.

Va obtenir la nacionalitat portuguesa l'octubre de 2001.  Els trmits van impedir-li participar als Mundials d'Edmonton.

El 2002, ja amb la seva nova nacionalitat, es proclam Campi d'Europa dels 100 m i subcampi dels 200, on fou batut pel grec Kenteris.

El meu major xit arrib als Jocs d'Atenes, on a les eliminatries dels 100 m ja es va mostrar com a un dels velocistes ms en forma. A la final no va fer una bona sortida, per la posterior remuntada el feu arribar fins a la segona posici, per darrere de Justin Gatlin, que el va superar per una sola centsima de segon. El temps d'Obikwelu fou de 9"86 un nou rcord d'Europa, millorant en una centsima el que tenia Linford Christie des de 1993. A la final dels 200 m fou cinqu.

El 2005 no va poder guanyar cap medalla als Mundials d'Helsinki, ja que fou quart a la final dels 100 metres. 

El 2006, als Campionats d'Europa de Gteborg aconsegu guanyar els 100 i els 200 metres, sent la primera vegada que s'aconseguia fer en categoria masculina.

Obikwelu s un velocista alt (1'95), cosa que fa que les seves sortides no siguin excessivament rpides i tingui dificultats durant els primers metres. Amb tot, la seva capacitat d'acceleraci durant la segona meitat de la cursa s excellent.

Millors marques.
 100 m. 9"86, el 22 d'agost de 2004, a Atenes;
 200 m. 19"84, el  25 d'agost de 1999, a Sevilla;
 400 m. 46"29, el  3 de juny de 1998;


Enllaos externs.
 Francis Obikwelu - Perfil IAAF;

 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202749" title="Pau de Catnia (1372)" nonfiltered="4392" processed="4381" dbindex="84403">
La Pau de Catnia o Tractat d'Aviny, signat el 20 d'agost de 1372 a Aviny entre Frederic III de Siclia i Joana I de Npols amb el suport de Gregori XI.

Represent la fi de les lluites entre les cases de Barcelona i Anjou. separant definitivament el Regne de Siclia i el Regne de Npols

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202752" title="Dictadura de Primo de Rivera" nonfiltered="4393" processed="4382" dbindex="84404">
La dictadura de Primo de Rivera fou el rgim poltic autoritari que s'instaur a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcci del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptaci per part del Rei Alfons XIII.
 Instauraci .
En mig d'una situaci social amb tensions revolucionries (creixement del proletariat industrial i la concentraci urbana, creaci del Partido Comunista de Espaa el 1921, nombrosos episodis d'enfrontaments entre patrons i obrers, etc.), una crisi econmica des del 1919 degut a la contracci dels mercats europeus durant la Primera Guerra Mundial i la commoci de la societat que provoquen els fracassos de la poltica colonial espanyola al Marroc (desastre d'Annual el 1921), es produeix el Cop d'Estat del general Primo de Rivera, Capit General de Catalunya, que provoca la dimissi del Govern de Garca Prieto.

L'alternativa autoritria per resoldre els problemes del pas compt amb el suport de la Monarquia d'Alfons XIII, el suport evident de l'Exrcit i la burgesia, dels terratinents i dels medis eclesistics.

El rgim nasqu amb la pretensi de constituir-se en un sistema de govern estable, amb fonaments constitucionals propis, influit per les maneres del feixisme itali, tot i no identificar-s'hi.
 Acci de govern .
En una primera etapa (1923-1926) establ un Directori militar (integrat per 9 generals i 1 contralmirall) que, en el terreny social, restabl l'ordre pblic en base a una forta repressi del moviment obrer i la prohibici dels drets pblics, els partits poltics i les organitzacions sindicals.

A nivell poltic, es cre la Unin Patritica, mena de partit nic que pretenia fonamentar el rgim. Las Corporaciones, organitzacions de caracter estrictament laboral, pretenien substituir els partits poltics a la manera del feixisme itali. Per ltim, es cre un gil sistema d'administraci central, provincial i municipal.

Desprs d'un perode d'inactivitat, el 20 de mar del 1925 s suprimida la Mancomunitat de Catalunya i prohibit l's de la llengua i la bandera catalanes de l'administraci i de la vida pblica.

En el terreny colonial, el 1925 dna un cop d'efecte amb el desembarcament a la badia d'Alhucemas, a la Regi del Rif marroqu, que acaba amb la derrota del lder rebel Abd el-Krim el 1926 i la fi de la  Guerra del Marroc.

Desprs de la substituci del Directori militar per un Consell civil el 1926, es crea una Assamblea Nacional Consultiva que el 1929 prepara endebades un Anteproyecto de Constitucin de la Monarqua Espaola, que fracassa per la caiguda de la Dictadura el 1930.

 La fi .
Una greu crisi financera, incidint sobre un rgim ja molt deteriorat per l'oposici de les oligarquies poltiques, les forces republicanes emergents i els moviments obrers, decideixen al Rei i als comanaments militars de retirar el recolzament a Primo de Rivera, el qual dimiteix el 28 de gener del 1930. es nomenat per substituir-lo el general Berenguer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202754" title="Bar" nonfiltered="4394" processed="4383" dbindex="84405">


A la Baixa Edat Mitjana, eren considerats barons els grans senyors, que tenien la jurisdicci en mer i mixt imperi.

El territori per on s'estenien els dominis d'un bar era la baronia. La major part de les baronies corresponien a senyories laiques, b que tamb n'hi havia d'eclesistiques, com la baronia del monestir de Vallbona de les Monges. Bar s un ttol ms baix que el de comte. A l'inici, eren governadors nomenats pels comtes per cobrar impostos i impartir justcia a les diverses zones de cada comtat, que van convertir els seus crrecs en hereditaris.
El ttol avui.
A Blgica, el rei atorga cada any el ttol de bar a gent mereixedora: artistes, esportistes, poltics . s un ttol honorfic sense atribucions territorials o pecuniries.

Lnia d'honor dels ttols nobiliaris.


Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202758" title="Dissimilaci" nonfiltered="4395" processed="4384" dbindex="84406">
La dissimilaci s un fenomen fontic segons el qual de dos sons d'un mot, iguals o afins. Un canvia el seu punt o el seu mode d'articulaci o fins i tot desapareix.

Per exemple: comuni > "cumani"; peregr > pelegr; plour > w'ra; prendre > ndr ; Santa Eullia > Santaulria; vigila > "vegila".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202759" title="Brandon Roy" nonfiltered="4396" processed="4385" dbindex="84407">
Brandon Roy s un jugador de bsquet dels Portland Trail Blazers. Ha estat nomenat rookie de l'any 2007.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202761" title="Andrea Bargnani" nonfiltered="4397" processed="4386" dbindex="84408">


Andrea Bargnani s un jugador itali de 23 anys que juga als Toronto Raptors, elegit el nmero 1 del draft de l'NBA del 2006, provinent de la Bennetton de Treviso, on va jugar des del 2003 fins al 2006. El seu mot s "el mag".
 	
Carrera.
Itlia.
Va comenar la seva carrera en la temporada 2002-2003, jugant per al modest equip Stella Azzura de Roma, en la Serie B2 italiana. Noms un any desprs va ser fitxat pel Benetton Treviso, en el qual va jugar fins al 2006. Jugant en aquest equip, ja es va enfrontar als Raptors el 20 d'octubre de 2003 en un partit de pretemporada a l'Air Canada Centre. Va anotar 13 punts, va agafar 15 rebots, va fer una robada de pilota i dos taps en 22 minuts de joc. En l'equip itali va jugar un paper primordial, millorant cada any les seves estadstiques fins a convertir-les en les d'una estrella.

NBA.
Ha estat comparat en nombroses ocasions amb el jugador alemany de l'NBA Dirk Nowitzki, a causa de la seva impressionant habilitat per a llenar des del permetre i tamb per la seva procedncia europea sent un jugador amb molt talent. Als 20 anys d'edat, va ser triat en el primer lloc de la primera ronda del Draft de l'NBA de 2006 pel mnager general dels Raptors, Bryan Colangelo. Bargnani va ser el primer jugador europeu, el sis no americ, i el segon sense experincia en universitats o instituts americans que era triat en primer lloc del draft.

El seu debut en l'NBA amb els Toronto Raptors va tenir lloc l'1 de novembre de 2006, en un partit de la lliga regular contra els New Jersey Nets. En 8 minuts de joc va contribuir 2 punts, 2 rebots i 2 taps. Al gener de 2007, Bargnani va ser seleccionat com el Rookie del Mes, seguint aix al seu company d'equip Jorge Garbajosa (guanyador del premi el desembre de 2006) i convertint-se aix en el sis jugador dels Raptors a aconseguir aquesta fita.

Al finalitzar la campanya, Bargnani va ser incls en el millor quintet de rookies.

Personal.
En quant a la seva vida personal, Andrea s tamb un gran afeccionat al futbol. s seguidor del club itali S.S. Lazio. s el tercer itali que juga en l'NBA, desprs de Vincenzo Esposito (que tamb va jugar en els Toronto Raptors) i Stefano Rusconi (Phoenix Suns).

Trajectria.
 Stella Azzurra (Serie B2, Itlia): 2002-2003.
 Benetton Treviso (LEGA, Itlia): 2003-2006.
 Toronto Raptors (NBA, Estats Units): Des de 2006.

Palmars.
Consideracions personals.
 Triat en l'equip dels Rookies per al partit contra els Sophomores del All-Star Game de 2007 a Las Vegas.
 Triat Rookie del mes de la NBA al gener de 2007.
 Nomenat "Estrella Emergent" de l'Eurolliga en la temporada 2005-2006.
 Nomenat "Millor Jugador Jove Europeu" en la temporada 2005-2006.

Enllaos externs.
Pgina d'Andrea Bargnani a NBA.com }.
Web no oficial d'Andrea Bargnani ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202763" title="Tractat de Canfranc" nonfiltered="4398" processed="4387" dbindex="84409">
El Tractat de Canfranc va sser signat en aquesta poblaci aragonesa, a l'octubre del 1288, entre Alfons el Franc de la Corona d'Arag i Eduard I d'Anglaterra, amb l'aprovaci de Carles II de Npols.

Aquest acord, semblant al Pacte d'Oloron, supos l'alliberament de Carles II, per no fou reconegut ni per la Santa Seu ni pels francesos.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202767" title="Billabong" nonfiltered="4399" processed="4388" dbindex="84410">
Billabong s una empresa australiana de roba surf, skate i snowboard. s actualment una de les gegants del sector d'esports extrems junt amb Quiksilver i Rip Curl.

La paraula Billabong prov dels nadius australians i significa cala morta, literalment ("billa", en angls "creek" i en catal "cala"; i "bong" en angls "dead" i en catal "mort").

 Histria .

Billabong va ser fundada el 1973 en la Costa d'Or, Austrlia. Els seus dos fundadors van ser Gordon Merchant i la seva esposa, Reno Merchant. L'empresa va ser immediatament ben rebuda i impulsada per la gran cerca pels seus pantalons per a surf. Ja en aquella poca, Billabong patrocinava competicions i esdeveniments, el que va contribuir per a la divulgaci i valoritzaci de la marca.

En els anys 80, l'empresa ja estava consolidada al mercat australi i va iniciar la seva expansi internacional. El seu primer blanc va ser Amrica del Nord, on va tenir gran acceptaci. Encara en aquella dcada, les vendes de la marques van comenar a guanyar gran volum al mercat internacional, destacant Nova Zelanda, el Jap i Sud-frica. A finals dels anys 80, l'empresa estableix una matriu europea.

En els anys 90, Billabong inicia una estratgia de diversificaci de productes i comena a avanar sobre nous mercats, replicant el seu model de negocis per al pblic d'altres esports: skate i snow.

L'11 d'agost del 2000, desprs d'una reestructuraci, l'empresa es fa pblica i passa a dir-se Billabong International Limited. Aquest canvi fa el grup financerament competitiu i l'empresa es fa extremadament dedicada amb un agressiu pla d'expansi i conquesta de mercat.

En l'inici del 2001, el grup compra Von Zipper (marca d'ulleres fosques). Quatre mesos desprs, compra l' Element (marca de skateware). Amb l'xit d'aquestes adquisicions, Billabong International guanya ms fora i adquireix l' Honolua Surf Company.

En el gener del 2004, Billabong adquireix la Kustom (calats), a ms de la Palmers Surf el setembre d'aquell mateix any. L'ltima adquisici del grup va ser Nixon (rellotges) el gener de 2006.

A ms del pla d'expansi comercial, l'empresa t fortes estratgies de mrqueting. Des de la dcada de 70 no deixa de patrocinar esdeveniments i competicions al costat de seu pblic. Mant estratgies de diversificaci de productes i mercats. A Austrlia i els Estats Units va obrir els seus propis punts de venda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202771" title="Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi" nonfiltered="4400" processed="4389" dbindex="84411">


Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi (Ajdir, Marroc, 1882 - el Caire, 1963), conegut per Abd el-Krim, fou el capitost que, entre els anys 1921 i 1926, va sublevar i comandar la resistncia contra l'ocupaci colonial espanyola i francesa en el Rif, regi de cultura bereber al nord de l'actual regne del Marroc i president de l'efmera Repblica del Rif (1923-1926).

Fill d'un cad marroqu, fou educat a Tunis i a Fez i collabor en l'administraci colonial espanyola. El 1915 fou empresonat per les autoritats franceses per la seva postura a favor d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. L'expedient obert pos al descobert el seu pensament en contra de la colonitzaci i de l'expansi espanyola sobre el Rif. En intentar fer-se escpol es trenc una cama. Alliberat finalment, es pos al capdavant de la sublevaci contra l'ocupaci.

Amb la vista posada en obtenir la independncia del seu pas, aconsegu xits importants com el de la batalla d'Annual, on destross una columna militar espanyola que s'endinsava al Rif. Finalment, fou derrotat a resultes del desembarcament de les tropes espanyoles a la badia d'Alhucemas, amb el suport de Frana.

Abd-El-Krim s'entreg finalment a l'administraci francesa i fou deportat a l'Illa de la Reuni, fins que el 1947 aconsegu l'autoritzaci per installar-se al sud de Frana. Durant una escala a Port Sad del viatge que el portava a Marsella, aconsegu escapar-se i obtenir asil poltic a Egipte. Va viure al Caire on va crear el "Comite d'Alliberament dels rabs Occidentals" conegut com "Bureau du Maghreb". El 1956 el rei Muhammad V de Marroc el va convidar a retornar pero va refusar mentre restesin tropes franceses a l'frica del nord. Va morir el 6 de febrer de 1963.

Bibliografia.
 Woolman, David S.: Rebels in the Rif: Abd el Krim and the Rif Rebellion, (1968).
 Pennell, Charles Richard: A Country with a Government and a Flag: The Rif War in Morocco, 1921-1926 (1986).


Enllaos externs.
 Biografia d'Abd el-Krim en idioma berber.;
 Notcia de la propera publicaci d'una biografia d'Abd el-Krim. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202778" title="Disseny editorial" nonfiltered="4401" processed="4390" dbindex="84412">
El Disseny editorial s la branca del disseny que s'ocupa del disseny dels llibres, revistes, peridics i publicacions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202779" title="Disseny d'identitat corporativa" nonfiltered="4402" processed="4391" dbindex="84413">
El Disseny d'identitat corporativa s la branca del disseny que estudia la imatge de les empreses i institucions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202780" title="Jos Patricio Guggiari" nonfiltered="4403" processed="4392" dbindex="84414">
Jos Patricio Guggiari Corniglione (Asuncin 1884- Buenos Aires 1957) fou un jurista i poltic liberal paraguai president de la Repblica del 1928 al 1932.

Va nixer a Asuncin el 17 de mar de 1884. Va estudiar a la universitat de la seva ciutat natal i es va doctorar en lleis i en cincies socials. El 1902 va entrar en poltica i el 1904 form part del grup que editava la revista Aln que va donar suport a la revoluci liberal d'aquell any i va haver de marxar a l'Argentina (8 d'agost de 1904). El 1906 va fundar la Lliga de la Joventut Independent  (Liga de la Juventud Independiente) que va original el partit Constitucional amb el que va donar suport a Manuel Gondra. El 1908 fou fiscal de les qestions criminals i tot seguit (1908-1910) fiscal general de l'estat. 

El 1912 fou escollit diputat nacional i el 1920 fou nomenat ministre del Interior per Gondra el que va provocar una assonada militar (1921); el 1924, altre cop diputat, va arribar a president de la Cambra de Diputats i el 15 d'agost de 1928 va arribar a la presidncia substituint a Jos Eligio Ayala. Va destacar per la seva oratria i va crear el Congres Nacional de Defensa; el 1929 es va crear l'arquebisbat. En el seu mandat es van fundar nombroses escoles i el 1929 es va establir la llei de reforma universitria.

El 20 de febrer 1931 l'esquerra es va apoderar d'Encarnacin i al mar va sufocar un cop d'estat dirigit pel major Rafel Franco. El 23 d'octubre el coronel Arturo Bray va fer una repressi sagnant d'una manifestaci que exigia fermesa en la defensa del Chaco, i va haver de deixar la presidncia, que fou ocupada pel vicepresident Emiliano Gonzlez Navero, per ser jutjat pel Congres, per fou absolt ja que hi tenia la majoria, i va recuperar el poder el 17 de gener de 1932.

Va deixar el crrec el 15 d'agost de 1932 i el va substituir Eusebio Ayala.

Va passar a la vida privada allunyat del poder fins el 1947 quan es va exiliar a Argentina amb altres liberals. Va morir a la capital argentina el 30 d'octubre de 1957.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202781" title="Cleveland" nonfiltered="4404" processed="4393" dbindex="84415">


Geografia;
Cleveland, Ohio, Estats Units;
Cleveland, Utah, Estats Units;
Cleveland, Anglaterra;
Cleveland, Queensland, Austrlia;
Cleveland. Tasmnia, Austrlia;
Cleveland, Quebec, Canad;

Poltica;
 Grover Cleveland, President dels Estats Units, 1885 1889 i 1893 1897;

Esports;
 Cleveland Cavaliers, una franqucia de la NBA;
 Cleveland Rebels, una antiga franqucia de la NBA;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202786" title="Cleveland (Ohio)" nonfiltered="4405" processed="4394" dbindex="84416">
 
Cleveland s la capital de comtat del Cuyahoga, el comtat ms poblat de l'estat d'Ohio als Estats Units. El municipi est situat al norest d'Ohio en la riba sud del Llac Erie, aproximadament a 100 km a l'oest de la frontera de Pennsylvania. 

Va ser fundada el 1796 prop de la desembocadura del riu Cuyahoga, i es va convertir en un centre manufacturer a causa de la seva situaci en el cap de nombrosos canals i lnies de ferrocarril. Amb la disminuci de la manufactura pesada, els negocis de Cleveland s'han diversificat en el sector serveis, incloent serveis financers, segurs, i assistncia sanitria. Segons el cens de l'any 2000, la ciutat tenia una poblaci total de 478.403, situant-la com la 33a ciutat ms gran de la naci i la segona ms gran d'Ohio. Les estimacions recents de l'Oficina del cens dels Estats Units mostren que actualment s la trent sisena ciutat ms gran de la naci.

 Ciutats agermanades . 


Vegeu tamb.
 Museu d'art de Cleveland;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202787" title="Torres Petronas" nonfiltered="4406" processed="4395" dbindex="84417">

Les Torres Petronas, a Kuala Lumpur, capital de Malisia, van ser els edificis ms alts del mn entre 1998 i 2003, superats el 17 d'octubre de 2003 per l'edifici Taipei 101 a Taiwan. Aquestes torres compten amb una altura de 452 metres. Les torres, amb 88 pisos de formig armat i una faana feta d'acer i vidre, s'han convertit en el smbol de Kuala Lumpur i Malisia.

 Imatges .















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202789" title="Jin Mao" nonfiltered="4407" processed="4396" dbindex="84418">

El gratacel Jin Mao s l'edifici ms alt de la Repblica Popular Xinesa i el cinqu ms alt del mn. Est situat al districte de Pudong en la municipalitat de Shanghai. L'edifici, projectat per un equip d'arquitectes de Chicago, t una altura total de 420,5 metres repartits en 88 plantes. Es va construir entre 1994 i 1998 encara que no va ser plenament operatiu fins a 1999. 

El seu aspecte exterior t alguns trets de l'arquitectura xinesa ja que recorda a una pagoda. Es buscava aix conjugar la tradici amb la modernitat. Tot l'edifici es va construir al voltant del nmero vuit, considerat de bona sort en la cultura xinesa: 88 plantes construdes sobre una base octogonal donades suport sobre vuit columnes d'acer. L'estructura compta amb un modern sistema d'enginyeria que la protegeix contra els forts vents que pot generar un tif (resisteix vendavals de fins a 200 quilmetres hora). Aix mateix, est preparat per a suportar un terratrmol de fins a grau 7 en l'escala de Richter. Des del pis 53 fins al 87, l'edifici est ocupat per un hotel de luxe. En el pis 88 es troba un mirador amb capacitat per a 1.000 persones des d'on es pot observar una panormica de la ciutat. S'accedeix a aquest mirador mitjanant dos ascensors que viatgen a una velocitat de 9,1 metres per segon (l'ascensi dels 88 pisos es realitza en menys de 45 segons). L'edifici s'ha convertit en un emblema del desenvolupament econmic de Shanghai i Xina.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202791" title="CITIC Plaza" nonfiltered="4408" processed="4397" dbindex="84419">
 
El CITIC Plaza s un gratacel de 80 plantes situat a Guangzhou, Xina. La seva altura estructural s de 391 metres, incloent dos altes antenes en forma d'agulla a la part alta de l'edifci. Quan va ser completat el 1997, va ser l'edifici ms alt del mn fora de Nova York i Chicago. Actualment, ocupa el lloc tercer al ranking dels edificis ms alts de Xina, per sota de l'edifici Jin Mao i el 2 International Finance Centre de Hong Kong. s el set en el ranking d'edificis ms alts del mn. Situat al districte Tianhe, s una part d'un complex del mateix nom.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202792" title="Shun Hing Square" nonfiltered="4409" processed="4398" dbindex="84420">
 Shun Hing Square s un gratacel situat a la ciutat de Shenzhen, a Xina. La seva altura estructural s de 384 metres i t 69 plantes. La seva construcci es va completar el 1996 i per un any va ser l'edifici ms alt de Xina, fins que el CITIC Plaza de Guangzhou va ser completat. Actualment s el quart edifici ms alt de Xina, i el vuit en el ranking mundial.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202793" title="Emirates Office Tower" nonfiltered="4410" processed="4399" dbindex="84421">
 
Emirates Office Tower s un gegantesc gratacel situat en la ciutat de Dubai, a la Uni dels Emirats rabs, amida 354.6 metres d'altura. s la torre ms alta del pas, seguida de Burj al-Arab, de 321 metres, a la qual li va llevar el lloc de gratacel ms alt dels Emirats rabs el 2000. Aviat deixar de ser la torre ms alta del pas passant a sser el 2010 la 8, donat el gran boom de gratacels que s'estan construint en aquesta ciutat. 

Abans de la seva construcci l'any 2000 la torre ms alta del pas era Burj al-Arab, el seu lideratge va durar tan sol 1 any, ja que va ser construt el 1999. T 54 pisos i amida 354.6 metres d'altura. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202797" title="The Center" nonfiltered="4411" processed="4400" dbindex="84422">
 
The Center s un gratacel situat en la ciutat de Hong Kong. Amb una altura de 346 metres i 73 plantes, s gaireb el ms de la ciutat, desprs del 2 International Finance Centre, Central Plaza i Bank of Xina Tower. The Center es caracteritza per tenir centenars de llums de ne amatents en forma de barres horitzontals en la part superior de l'edifici, i que van canviant de color lentament fins a completar tot l'espectre.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202798" title="Aon Center" nonfiltered="4412" processed="4401" dbindex="84423">
 
L'Aon Center (200 East Randolph Street) s un gratacel situat a Chicago, Illinois que va ser completat el 1972. Amb 346.3 m d'altura i 83 plantes, s el segon edifici ms alt de la ciutat desprs de la Sears Tower, i el tercer ms alt d'Estats Units desprs de l'Empire State Building. Anteriorment se'l coneixia com AMOCO building (edifici AMOCO).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202800" title="Lliga irlandesa de futbol" nonfiltered="4413" processed="4402" dbindex="84424">
La lliga irlandesa de futbol, oficialment Football League of Ireland, o abreujadament League of Ireland o eircom League (per patrocini), s la mxima competici futbolstica de la Repblica d'Irlanda.

La competici es cre l'any 1921. El 2007 la lliga fou reanomenada FAI League of Ireland, desprs de la fusi de la FAI i la Football League of Ireland. Aquesta nova competici deixa de ser controlada pels clubs de futbol i passa a ser governada per la Federaci Irlandesa (FAI).

 Equips participants .

L'any 2007 la competici s formada per 22 clubs dividits en dues divisions. La competici inclou un club d'Irlanda del Nord, el Derry City, que abandon la lliga nord irlandesa de futbol la temporada 1972-73 i ingress a la segona divisi d'Irlanda el 1985.


Histria.
La lliga es form l'any 1921, desprs de la independncia del pas. Inicialment va ser formada per 8 equips, tots de Dubln, i fou guanyada pel St. James' Gate FC. Amb el pas dels anys el nombre d'equips va anar creixent, fins els 22 actuals, i s'expand per tot el territori. L'any 1985, amb 5 nous equips a la lliga es cre la first division. La nova Premier Division rest formada per 12 equips i la First Division per 10. Els clubs ascendeixen i descendeixen entre les dues lligues. El club que queda en darrera posici a la First ha de demanar ser readms a la lliga. Amb anterioritat els clubs disputaven la lliga irlandesa de futbol (unificada).

Als anys 90 tots els equips esdevingueren professionals. Histricament la lliga es disput, com a les grans lligues europees, entre el final de l'estiu, l'hivern i la primavera. L'any 2003 es canvi el calendari en la cerca d'un millor clima i s'adopt un sistema de lliga anual, com a Rssia i als pasos escandinaus.

Historial.
 Campions de la Premier League.


 1921-22  St James's Gate;
 1922-23  Shamrock Rovers;
 1923-24  Bohemians;
 1924-25  Shamrock Rovers;
 1925-26  Shelbourne;
 1926-27  Shamrock Rovers;
 1927-28  Bohemians;
 1928-29  Shelbourne;
 1929-30  Bohemians;
 1930-31  Shelbourne;
 1931-32  Shamrock Rovers;
 1932-33  Dundalk;
 1933-34  Bohemians;
 1934-35  Dolphins;
 1935-36  Bohemians;
 1936-37  Sligo Rovers;
 1937-38  Shamrock Rovers;
 1938-39  Shamrock Rovers;
 1939-40  St James's Gate;
 1940-41  Cork United ;
 1941-42  Cork United ;
 1942-43  Cork United ;

 1943-44  Shelbourne;
 1944-45  Cork United ;
 1945-46  Cork United ;
 1946-47  Shelbourne;
 1947-48  Drumcondra;
 1948-49  Drumcondra;
 1949-50  Cork Athletic;
 1950-51  Cork Athletic;
 1951-52  St. Patrick's Athletic;
 1952-53  Shelbourne;
 1953-54  Shamrock Rovers;
 1954-55  St. Patrick's Athletic;
 1955-56  St. Patrick's Athletic;
 1956-57  Shamrock Rovers;
 1957-58  Drumcondra;
 1958-59  Shamrock Rovers;
 1959-60  Limerick;
 1960-61  Drumcondra;
 1961-62  Shelbourne;
 1962-63  Dundalk;
 1963-64  Shamrock Rovers;
 1964-65  Drumcondra;

 1965-66  Waterford United;
 1966-67  Dundalk;
 1967-68  Waterford United;
 1968-69  Waterford United;
 1969-70  Waterford United;
 1970-71  Cork Hibernians;
 1971-72  Waterford United;
 1972-73  Waterford United;
 1973-74  Cork Celtic;
 1974-75  Bohemians;
 1975-76  Dundalk;
 1976-77  Sligo Rovers;
 1977-78  Bohemians;
 1978-79  Dundalk;
 1979-80  Limerick;
 1980-81  Athlone Town;
 1981-82  Dundalk;
 1982-83  Athlone Town;
 1983-84  Shamrock Rovers;
 1984-85  Shamrock Rovers;
 1985-86  Shamrock Rovers;
 1986-87  Shamrock Rovers;

 1987-88  Dundalk;
 1988-89  Derry City;
 1989-90  St. Patrick's Athletic ;
 1990-91  Dundalk;
 1991-92  Shelbourne;
 1992-93  Cork City;
 1993-94  Shamrock Rovers;
 1994-95  Dundalk;
 1995-96  St. Patrick's Athletic;
 1996-97  Derry City;
 1997-98  St. Patrick's Athletic;
 1998-99  St. Patrick's Athletic;
 1999-00 Shelbourne;
 2000-01  Bohemians;
 2001-02  Shelbourne ;
 2002-03  Bohemians;
 2003  Shelbourne;
 2004  Shelbourne;
 2005  Cork City;
 2006  Shelbourne;
 2007  Drogheda United;
 2008  Bohemians;


Notes
 St. Patrick's Athletic fou sancionat amb 15 punts menys per alineaci indeguda d'un jugador. Sense la sanci haguessin estat els campions.;

 Palmars .



 Campions de la First Division.


1985/86 Bray Wanderers;
1986/87 Derry City;
1987/88 Athlone Town;
1988/89 Drogheda United;
1989/90 Waterford United ;
1990/91 Drogheda United;

1991/92 Limerick City;
1992/93 Galway United;
1993/94 Sligo Rovers;
1994/95 UCD;
1995/96 Bray Wanderers;
1996/97 Kilkenny City;

1997/98 Waterford United ;
1998/99 Drogheda United;
1999/00 Bray Wanderers;
2000/01 Dundalk;
2001/02 Drogheda United;
2002/03 Waterford United ;

2003 Dublin City;
2004 Finn Harps;
2005 Sligo Rovers;
2006 Shamrock Rovers;
2007 Cobh Ramblers;
2008 Dundalk;


Antics membres de la lliga.


Referncies.


Enllaos exerns.
Web oficial de la Football League of Ireland;
RSSSF.com - Temporades;
RSSSF.com - Golejadors;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202805" title="Marqus" nonfiltered="4414" processed="4403" dbindex="84425">


En l'poca carolngia el marqus era el comte que administrava un comtat situat en una marca o frontera.

Els comtes de Barcelona o d'Comtes d'Urgell eren, per tant, alhora marquesos. Tamb foren, per, marquesos els comtes de Tolosa, quan tenien els comtats de Pallars i de Ribagora.

Tot i que els marquesos potser tenien ms poder, a causa d'haver rebut un conjunt de gran de comtats, bsicament, per, gaudien de les mateixes atribucions i funcions que tots els altres comtes.

A la Baixa Edat Mitjana, tenia el ttol de marqus aquell que tenia un marquesat. Aix, per exemple, d'una manera purament honorfica, el 1330, el rei cre un marquesat de Camarasa o b, en aquesta mateixa poca, un de Tortosa.

Lnia d'honor dels ttols nobiliaris.


Referncies.




Enllaos externs.

 Origen i histria del ttol de marqus. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202808" title="Abd Mund" nonfiltered="4415" processed="4404" dbindex="84426">
Abd Mund (Figueres, Alt Empord, 1817 - Barcelona, 1872) fou un compositor de sardanes.

Oblidat durant molts anys, aquest autor vuitcentista fou retrobat per Llus Albert el 1964 desprs de pacients recerques. En el disc Sardanes vuitcentistes (1980) de la collecci Clssics de la Sardana hi apareix la seva curiosa Sardana de toques de guerrilla (1851).

Les seves sardanes estaven basades en motius operstics i per tant se suposa que Mund estava vinculat estretament al mn de l'pera. Estan datades a Barcelona i procedeixen de l'arxiu de la cobla del seu amic Miquel Gich, de Torroella de Montgr, una de les primeres cobles de les que se'n t constncia. Probablement tocava el viol a l'Orquestra del Liceu. Tamb va escriure una de les primeres sardanes llargues, obligada de flabiol, a gran orquestra de plaa i executada el 18 d'agost de 1851.

Va morir l'any 1872, pocs dies abans que en Miquel Pards.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202809" title="Lost in Translation" nonfiltered="4416" processed="4405" dbindex="84427">


Lost in Translation s la segona pellcula escrita i dirigida per Sofia Coppola (desprs de Les Verges Sucides), filla del fams director Francis Ford Coppola. s una coproducci de Jap i els Estats Units, ambientada ntegrament al Jap, especialment a la capital, Tquio.

Argument.

Bob Harris (Bill Murray) s un actor de mitjana edat que es troba a Tquio per a realitzar sessions fotogrfiques publicitries. Est casat, per el seu matrimoni ha entrat en una fase d'avorriment i ell est en una etapa de malenconia. A l'hotel on s'allotja coneix a Charlotte (Scarlett Johansson), la jove esposa d'un fotgraf que est treballant durant uns dies en altres llocs del Jap, de manera que ella es troba sola a Tquio. Tots dos pateixen insomni i es coneixen al bar de l'hotel, entre ells s'establir una relaci de mtua comprensi, que es va estrenyent al llarg dels dies en els quals cadascun aprn i comprn els aspectes ms personals de l'altre. 

 Casting .
 Bill Murray s Bob Harris;
 Scarlett Johansson s Charlotte;
 Giovanni Ribisi s John, el marit de Charlotte ;
 Anna Faris s Kelly;
 Fumihiro Hayashi s Charlie;
 Akiko Takeshita s Ms. Kawasaki;
 Kazuyoshi Minamimagoe s un agent de premsa;
 Kazuko Shibata s un agent de premsa;
 Take s un agent de premsa;
 Ryuichiro Baba s la conserge;
 Takashi Fujii s el presentador del programa de TV (Matthew Minami);

Banda sonora.
"Intro/Tokyo" -   Yellow Generation;
"City Girl"   Kevin Shields;
"Fantino"   Sbastien Tellier;
"Tommib"   Squarepusher;
"Girls"   Death in Vegas;
"Goodbye"   Kevin Shields;
"Too Young"   Phoenix;
"Kaze Wo Atsumete"   Happy End;
"On the Subway"   Brian Reitzell and Roger J. Manning Jr;
"Ikebana"   Kevin Shields;
"Sometimes"   My Bloody Valentine;
"Alone in Kyoto"   Air;
"Shibuya"   Brian Reitzell and Roger J. Manning Jr;
"Are You Awake?"   Kevin Shields;
"Just Like Honey"   The Jesus & Mary Chain;

L'edici japonesa del disc compta amb el Bonus track : "50 Floors Up"   Brian Reitzell and Roger J. Manning Jr

Premis i nominacions.


 El film va guanyar l'Oscar al millor gui original. Va estar nominada al millor director (la primera dona americana nominada al premi), a la millor pellcula i al millor actor.

 Va guanyar els Golden Globe per la millor pellcula de gnere musical|comdia, el premi al millor gui i el premi al millor actor. Tamb va estar nominada pel premi a la millor actriu principal en el gnere de musical|comdia.

 Als premis BAFTA, la pellcula va guanyar tres premis, millor muntatge, millor actor i millor actriu. Tamb va estar nominada a millor pellcula, director, gui original, msic i fotografia.

Enllaos externs.
 Plana oficial;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202810" title="Nutch" nonfiltered="4417" processed="4406" dbindex="84428">
Nutch s un projecte de motor de cerca contrut sota la filosofia del codi obert i basat en el Lucene per la indexaci i cerca de pgines web. L'indexador ("robot" o "web crawler") ha estat escrit des de zero noms per aquest projecte. Nutch disposa d'una arquitectura altament modular, permetent als desenvolupadors crear plugins per les activitats segents : lectura d'arxius no text, recuperaci de dades, consultes i clustering. El juny del 2005, Nutch fou certificat per l'Apache Incubator, i ara s un subproject de Lucene. Est escrit en Java, i les dades estan escrites en formats independents del llenguatge. Al juny del 2003, es va assolir l'xit d'una pgina demo que havia indexat 100 milions de planes d'internet. Per satisfer la necessitat de processar amb diferents mquines en les tasques d'indexaci, el projecte nutch ha implementat tamb el MapReduce i un sistema de fitxers distribut. Ambdos entorns han desembocat en un nou subprojecte anomenat Hadoop.

Escalabilitat.
IBM Research va estudiar el rendiment 

de Nutch/Lucene com part del seu projecte Commercial Scale Out (CSO) project

. Les seves conclusions van ser que Nutch/Lucene podia assolir un nivell de rendiment sobre un cluster de blades que no era abastable per un ordinador escalable, com podia ser el Power5.

Projectes relacionats.
Handoop

Motors de cerca construts amb Nutch.
 mozDex;
 Krugle;
 Wikiasari;

 Referncies .


Enllaos externs.

Pgina oficial de Nutch;
Pgina oficial sobre Lucene;
Pgina oficial de Hadoop;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202811" title="Monedatge" nonfiltered="4418" processed="4407" dbindex="84429">
El monedatge era un impost cobrat pel monarca, en principi per cada foc, a canvi de comprometre's a no alterar la qualitat de la moneda.

Al comtat de Besal potser ja es cobr el 1075. El 1118, Ramon Berenguer III pact un monedatge a Cerdanya i a Girona.

Aquest impost es consolid al segle XIII, fins que, a Catalunya, deix d'existir el 1256, arran de l'aparici de la moneda de tern.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202812" title="Mster" nonfiltered="4419" processed="4408" dbindex="84430">


El mster o mestratge (de l'angls Master) s un ttol acadmic usualment atorgat a qui acaben un curs a nivell de postgrau que va d'un a tres anys de durada.

Els mestratges busquen ampliar i desenvolupar els coneixements per a la soluci de problemes disciplinaris, interdisciplinaris o professionals i dotar a la persona dels instruments bsics que l'habiliten com investigador en un rea especfica de les cincies o de les tecnologies i que li permetin aprofundir tericament i conceptualment en un camp del saber.

Estudis tipics de mestratge.
 Mestratge en Arts o M.A. .
 Mestratge en rea Aplicada o M.A.A. .
 Mestratge en Cincies o M.C., s'atorga a qui acaben satisfactriament estudis de postgrau en alguna rea cientfica o tecnolgica.
 Mestratge en Enginyeria o M.I..
 Mestratge en Salut Pblica o M.S.P.. ;
 Mestratge en Tecnologia Educativa o M.T.I.. ;
 Mestratge en administraci d'empreses o M.B.A. (acrnim de l'angls Masters in Business and Administration).

Els mestratges tenen una durada aproximada de 2 anys, pel que un ttol de mster equival a tenir uns estudis universitaris de 6 o 7 anys, ja que s necessari obtenir el ttol de grau o llicenciatura (4 o 5 anys) per a poder accedir a aquest nivell. El segent grau acadmic universitari s el doctorat.

Enllaos externs.
 Msters, Generalitat de Catalunya.



























Text en negreta
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202813" title="Joan de Jerusalem" nonfiltered="4420" processed="4409" dbindex="84431">


Onomstica:

Joan de Jerusalem fou el nom de dos bisbes i set patriarques de Jerusalem.

Joan I de Jerusalem  117-?
Joan II de Jerusalem  386-417;
Joan III de Jerusalem 516-524;
Joan IV de Jerusalem 575-594;
Joan V de Jerusalem  706-735;
Joan VI de Jerusalem  838-842;
Joan VII de Jerusalem 964-966;
Joan VIII de Jerusalem 1106-1156;
Joan IX de Jerusalem 1156-1166;

Altres personatges:

Joan de Jerusalem, escriptor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202815" title="Teodor Hauschild" nonfiltered="4421" processed="4410" dbindex="84432">
Theodor Hauschild s un arquitecte i arqueleg alemany. Ha treballat en la recuperaci de monuments de Catalunya, com la muralla romana de Tarragona, on va descobrir el 1983 en un dels carreus de l'interior de la Torre de Sant Mag o de Minerva (que exhibeix cinc enigmtics caps llorejats) la dedicatria M. Vibio Menrva, i en el mausoleu rom de Centcelles el 1966. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Arquitectura romana de Tarragona (1983);
 La villa romana i el mausoleu constantini de Centcelles (1986);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202817" title="Josep Maria Soler i Montaner" nonfiltered="4422" processed="4411" dbindex="84433">
Josep Maria Soler i Montaner (La Bisbal d'Empord, Baix Empord, 12 de febrer de 1872 - 6 de desembre de 1936) fou instrumentista de flabiol i tible, director de cobla, de masses corals, mestre i compositor de sardanes.

La seva gran personalitat musical l'havia desenvolupat amb el seu mestre Carreras i Dags, que el va portar amb noms 19 anys a debutar amb La Principal de la Bisbal, de la que en seria director a partir del 1894. Amb aquesta cobla aconseguiria importants xits com els dels concursos de cobles del Teatre Novetats de Barcelona (1902) i de Girona (1906).

Va fundar i dirigir l'agrupaci Els Rossinyols de les Gavarres de gran anomenada a l'poca. El 1907 deix la direcci de la cobla per passar a ser mestre de l'escola de msica. Com a mestre, tingu un gran nombre de deixebles, Emili Sal n's un exemple, que va representar una gran llavor pel mn de la sardana.

Les seves sardanes tenien un forta personalitat i tcnica, poc freqent pel seu temps, a l'altura de Pere Rigau i Josep Serra. Una de les que ha arribat als nostres dies, Or fi, ens en dna una idea. Tamb estan considerades entre les millors Festa anyal, amb un caire festiu i alegre sense caure en la vulgaritat, La polsosa del mol i La pabordessa.

Tamb va escriure la glossa sobre la can popular Pastoret d'on vns i va obtenir els premis La Roser (Girona, 1917) i Sant Isidre (Banyoles, 1921).

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202818" title="Morl" nonfiltered="4423" processed="4412" dbindex="84434">
El morl era diner de bill del Bearn (Occitnia), encunyat a la poblaci de Morls, des del segle XI fins al segle XV.

A Catalunya, circul sobretot al Pallars i a la Ribagora.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202819" title="Joan II de Jerusalem" nonfiltered="4424" processed="4413" dbindex="84435">
Joan II de Jerusalem fou un monjo i bisbe grec (vers 355-417).

El 386 fou elegit bisbe de Jerusalem succeint a Ciril quan tenia uns trenta anys. Era eloqent i tenia talent. Teodoret l esmenta amb admiraci. Parlava hebreu, sirac i grec i probablement llat.

Es diu que durant un perode fou arri sota l emperador Valent, per Jernim pensa que aquest rumors eren per desacreditar-lo. Fou molt amic de Jernim que vivia en un monestir de Betlem, per desprs de vuit anys van sorgir problemes per l actuaci de Epifani I de Constncia (Xipre) que havia anat a Palestina per veure si les doctrines d Orgens guanyaven adeptes en el cercle de Joan i va actuar amb energia contra aquestes doctrines. Joan va advertir a Epifani de no actuar massa radicalment per en tots cas l afer va produir serioses conseqncies: Joan es va negar a condemnar a Orgens i aix va provocar la hostilitat de Jernim i altres solitaris de Betlem, i Jernim va ordenar prevere i diaca al seu germ Paul, de manera irregular; aix va provocar la resposta de Joan que va intentar el desterrament de Jernim. Epifani va defensar a Jernim i va acusar a Joan d heretgia. Tefil d'Alexandria va aconseguir una reconciliaci vers el 400. 

Tamb fou acusat d afavorir a Pelagi, que llavors era a Palestina i que als concilis de Jerusalem i Dispolis fou acusat d heretgia (415) per el segon concili el va absoldre. Jernim va demanar suport al Papa Innocenci I que va escriure a Joan en contra de Pelagi.
En el patriarcat de Sant Joan Crisstom a Constantinoble, Joan li va donar suport durant el seu exili (404).
 
Va escriure, segons diu Gennadi de Marsella a  De Viris Illustribus, 100.30, l obra Adversus Obtrectatores sui Studii Liber. Altres llibres foren escrits en grec i la seva traducci llatina no es va conixer fins al segle VII: 

 1. Joannis Nepotis Sylcani, Hierosolym. Episcopi XLIV. Opera omnia quac hactenus incognita, reperiri potuerunt : in unum colleca, suoque Auctori et Auctoritati tribus Vindiciarum libris asserta;
 2. Liber de Institutione primorum Monachorum, in Lege Veteri exortorum et in Nova perseverantium, ad Caprasium Monachum. Interprete Aymerico Patriarcha Antiocheno;
 3. In stratagemata Beati Jobi Libri III;
 4. In S. Matthueum;
 5. Fragmenta ex Commentario ad prima Capita XI. S. Marci;
 6. Fragmenta ex Commentario in Lucam;
 7. Homiliae LXIII;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202822" title="Joan III de Jerusalem" nonfiltered="4425" processed="4414" dbindex="84436">
Joan III de Jerusalem fou patriarca de Jerusalem del 516 al 524.

Va convocar un concili el 517 o 518 que es va celebrar a Jerusalem i en el que va participar activament Joan de Capadcia (Joan II de Constantinoble). Una carta d aquest patriarca consta al Concilia (vol. v. col. 187, &c., ed. Labbe, vol. viii. col. 1067, ed. Mansi.).

Es coneixen dos obres aparentment del mateix autor que van signades per Joan Patriarca de Jerusalem per no est establert a  quin dels patriarques correspon, si be Oudin les atribueix a Joan III. Aquestes obres sn:

1. , Joannis Patriarchae Hierosolymitani Disputatio de Azymis, quam is in urbe Hierosolymitana cum philosopho quodam Latino habuit;
 
2. Joannes Patriarcha Hierosolymitanus, de Spirit Sancto o Joannis Patriarchae Hierosolymitani Liber contra Latinos (Catalog. M Storum Angliae et Hiberniae).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202824" title="Joan VII de Jerusalem" nonfiltered="4426" processed="4415" dbindex="84437">
Joan VII de Jerusalem fou patriarca de Jerusalem del 964 al 966.

Va escriure una biografia de Joan Damasc  titulada , Vita sancti Patris nostri Joannis Damasceni a Joanne Patriarcha Hierosolymitano conscripta.  Aquesta obra est basada en la tradici rab i fou escrita molt desprs de la mort de Damasc vers el 756, i del final de la iconoclstia el 842.

Le Quen l identifica amb el patriarca Joan del 964 al 966, que fou cremat viu pels musulmans en el regnat de Nicfor II Focas, en represlia per haver incitat els atacs imperials contra ells.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202825" title="Pau de Morvedre" nonfiltered="4427" processed="4416" dbindex="84438">
La Pau de Morvedre va sser signada entre Pere III d'Arag i Pere I de Castella al juliol de 1363 a la ciutat de Morvedre (l'actual Sagunt) dins de la guerra coneguda com la Guerra dels Dos Peres.

S'establ un repartiment de territoris i diversos matrimonis.

El rei castell no va mantindre all pactat i an a assetjar la ciutat de Valncia.


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202826" title="Joan de Jerusalem (escriptor)" nonfiltered="4428" processed="4417" dbindex="84439">
Joan de Jerusalem fou un escriptor eclesistic bizant, que va escriure sobre la controvrsia iconoclasta.

Es conserven alguns escrits sota el seu nom, per res se sap de la seva personalitat. Els escrits semblen ser del segle VIII, excepte el primer que no est datat i podria ser d'un Joan de Jerusalem diferent. Els escrits sn:

1. , Joannis Hierosolymitani reverendissimi Monachi Narratio;
2. ,  Disceptatio invectiva quae habita est a Fidelibus et Orthodoxis, Studiumque ac Zelum habentibus ad confutandos adversarios Fidei atque Doctrinae sanctorum orthodoxorumque Patrum nostrorumn;
3. , Joannis Damasceni Monachi ac Presbyteri Oratio demonstrativa de sacris ac venerandis Imaginibus, ad Christianos omnes, adversusque Imperatorem Constantinum Cabalinum. Tamb publicada sota el nom de , Epistola Joannis Hierosolymitani Archiepiscopi, &c;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202827" title="Joan Josep" nonfiltered="4429" processed="4418" dbindex="84440">
Joan Josep () fou un escriptor grec que Teodoret diu que va revisar el Septuagint.

Probablement s el mateix personatge que l autor d una obra signada per Josephus titulada (, i en llat Hypomnesticum s. Commonitorium, la qual est datada l'any 420.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202828" title="Joaquim Maluquer Sostres" nonfiltered="4430" processed="4419" dbindex="84441">
Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 1930) s un socileg i ornitleg catal, fill de Joan Maluquer i Ross. Es llicenci en dret a la Universitat Autnoma de Barcelona i en sociologia a Ginebra. Durant la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas fou director general de Promoci i desprs de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 Jordi Pujol el nomen secretari del consell executiu fins el 1984. 

El 1976-1978 ha estat president de la Instituci Catalana d'Histria Natural, filial de l'IEC, des d'on va impulsar el Llibre Blanc de la Gesti de la Natura als Pasos Catalans (1976). Tamb s membre de la Societat Catalana de Geografia i ha exercit crrecs diversos en l'administraci d'empreses com l'Hospital Clnic i Catalana de Gas.

Tamb ha collaborat als diaris El Noticiero Universal i El Correo Cataln. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2003 el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 L'assimilation des immigrs en Catalogne (1963);
 La poltica algodonera, 1940-1970 (1973);
 L'estructura econmica de les terres catalanes (1963);
 Poblaci i societat a l'rea catalana (1965);
 Els ocells de les terres catalanes (1981);
 Teoria econmica i ecologia (1978);
 Rafael Patxot i Jubert, mecenes i cientfic (1994) ;
 Joan Maluquer i Viladot, jurisconsult i poltic (1995);
 Qu pensa Pere Duran Farell (2003);
 Memries amb figures (1997);
 Del Quebec a la Patagnia (2000) ;
 A l encontre d altres cultures (2003);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202830" title="Joan Itali" nonfiltered="4431" processed="4420" dbindex="84442">
Joan Itali (Joannes Italus, (), fou un filsof i heretge que va viure fins el regnat d  Aleix I Comn (1081-1118).

Era itali i havia nascut a Itlia. De jove va estar amb el pare que era un soldat al servei dels sicilians  en lluita contra els grecs. Quan Jordi Maniaces es va revoltar contra Constant IX el 1042, el pare va marxar a Grcia i el fill va viure llavors a Constantinoble on va estudiar. Era arrogant i radical per va aconseguir el favor de l emperador Miquel VII Ducas (1071-1078) que confiava en ell per recuperar el sud d Itlia pel seu coneixement del pas i de la gent. El va enviar a Dyrrachium per va detectar alguns fets de tradoria i el va cridar; Joan Itali va fugir a Roma i va demanar perd a l emperador i va poder retornar a Constantinoble on va entrar al monestir de Pege.

Quan Psel (Psellus) fou desterrat de la capital el 1077 i va entrar en un monestir, Itali va rebre la dignitat de mestre principal de filosofia (. El seu carcter apassionat es va fer notar per va complir amb l encrrec encara que altres personatges sediciosos van anar a estudiar a la seva escola. 

Quan Aleix I  Comn va pujar al tron el 1081 es va fixar amb els disturbis causats per els ensenyaments d Itali i el va cridar davant d una cort eclesistica; encara que protegit pel patriarca Eustraci de Nicea, va estar a punt de morir a mans del poble i fou obligat a retractar-se d onze dels seus ensenyaments (vers 1084); era acusat de defensar la transmigraci de l anima, d estar contra l s d imatges en el culte i de difondre heretgies. Ms tard va seguir defensant les seves idees i finalment fou excomunicat per com que es va penedir l anatema no es va fer pblic. Desprs va renunciar a les seves creences i va donar probes de la seva sinceritat.

Es conserven alguns dels seus llibres:

1. (, Expositiones in varias quas varii proposuerunt Quaestiones, Capp. xciii. s. Responsa ad xciii. Quaestiones philosophicas Miscellaneas;
2. , Expositio Topicorum Aristotelis;
3. , De Dialectica ;
4. (, Methodus Synoptica Rhetoricae;
5  Epitome Aristotelis de Interpretutione;
6  Orationes.
7.  Synopsis quinque vocum Porphyrii. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202835" title="Bernat Artola Toms" nonfiltered="4432" processed="4421" dbindex="84443">
Bernat Artola Toms (Castell de la Plana, 20 de desembre de 1904 - Madrid, 8 de maig de 1958) va ser un poeta valenci.

Biografia.
Va nixer al carrer de Cavallers de Castell de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'Ajuntament de la ciutat i professor de dibuix, i de Carme. Se li van posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Des d'infant va viure envoltat per un ambient d'amor a la cultura; son pare, a banda de les arts plstiques conreava la msica com afeccionat. Aviat, Artola va destacar per la seua destresa en el dibuix que se li afermaria a partir de l'ingrs a l'Instituto General y Tcnico de Castell. A l'Institut va tenir l'oportunitat de gaudir de destacables professors, molt influents en l'ambient cultural del Castell de les primeries del Segle XX, com ara Eduard Juli Martnez, Salvador Guinot Vilar i Llus Revest i Corzo. La passi pel dibuix i la pintura va ser anterior a la seua carrera literria; l'any 1914 va fundar en companyia de Joan Baptista Porcar l'Agrupaci Ribalta, una associaci de joves artistes. Aquestes activitats li van permetre establir lligams amb els ms destacats representants de la cultura local, molts dels quals esdevindiren amb el pas del temps imprescindibles intellectuals de la important generaci cultural castellonenca de preguerra, com ara Enric Soler i Godes, Vicent Sos Baynat o els ja esmentats Juli, Guinot i Revest.

A les primeries dels anys 1920 es va traslladar a Barcelona per a iniciar els estudis d'aquitectura, emps per la seua famlia. No obstant aix, no trigar a descobrir la seua vertadera vocaci en les lletres, canviant d'estudis malgrat les preferncies familiars. A Barcelona va comenar a escriure els primers poemes, obtenint l'any 1925 el seu primer xit, en guanyar la Viola d'Or als Jocs Florals de Valncia amb el seu poema L'Ermit, que el va projectar com una promesa de la poesia ms enll de la seua ciutat natal. L'any segent (1926) va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat amb les dotze Canons d'Amor.

L'any 1929 va publicar el que pot qualificar-se del seu primer recull de maduresa: Elegies, obra que va ser lloada per Miguel de Unamuno, amb qui Artola va mantenir una amistat epistolar, i Eduard Martnez Ferrando, i que va fer augmentar ms encara l'estimaci de la seua ciutat pel seu poeta. Tamb va participar en les Taules de Poesia, organitzades a Valncia per la revista Taula de Lletres Valencianes els anys 1928 i 1929.

En tornar de Barcelona i fins l'any 1936 en qu va comenar la seua activitat de professor (en realitat a Barcelona no havia aconseguit el ttol de llicenciat, que obtindria l'any 1936 per la Universitat de Salamanca) Artola es va dedicar de ple a la creaci, portant una vida de bon vivant lliure de preocupacions econmiques. Sn anys d'una gran activitat, amb viatges a Barcelona, Valncia, Madrid i Salamanca, en qu va produir una gran quantitat d'obra en catal i en castell i en qu tamb es va dedicar al disseny industrial, menester que Artola es prenia ms com afecci que com ofici. L'any 1930 va dibuxar la portada i les caplletres de l'edici del Tombatossals de Josep Pascual Tirado feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat amb el premi anual de la Cmara Oficial del Libro de Madrid. El 1931 va publicar L'art novell, un estudi d'esttica on manifesta el seu pensament artstic.  El 1935, publica una de les seues obres ms importants, el poemari Terra, mentre conclou els estudis a Salamanca.

L'any 1936 fa els cursets per convertir-se en professor encarregat de curs a l'Institut on treballava son pare. El 1937, malgrat no agradar-li massa les manifestacions de carcter collectiu, gaudir d'un aferrissat esperit d'independncia i no estar massa interessat per la poltica, va participar al Congrs Internacional d'Escriptors Antifeixistes, celebrat a Valncia, formant part de la delegaci valenciana junt amb Carles Salvador, Enric Navarro i Borrs, Adolf Pizcueta i Ricard Blasco.

En acabar la guerra va ser depurat i fins i tot va estar empresonat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que rpidament va fer el seu germ. Inicia aleshores un perode marcat per les dificultats econmiques, provocades en part pel no reconeixement pel nou govern del rang de professor guanyat mitjanant els cursets de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de 1940 es va implicar en la vida social de Castell de la Plana, com assidu membre de diverses tertlies i com a organitzador d'esdeveniments de caire festiu, com ser l'establiment de les Festes de la Magdalena que comenaven a adquirir la fesomia i el carcter actual. La seua obra pren dues vies divergents; per una part es va dedicar a la poesia de caire popular (per exemple llibrets de gaiates i de falles) i per altra a la producci ms introspectiva. La darrera quedar prcticament indita fins a la seua publicaci a finals del Segle XX. Aix mateix collabora amb diversos diaris i mant la seua activitat jocfloralstica. L'any 1943 collabora en l'estrena a Castell de l'pera La filla del rei Barbut, de Matilde Salvador. La compositora castellonenca musicaria tamb alguna de les seues poesies.

L'any 1952 desencantat de l'ambient provinci que percebia a Castell i amb la necessitat de trobar una ocupaci estable, es va traslladar a Barcelona on esperava comptar amb el suport de Joan Iglesias, company de Salamanca i vicerector de la Universitat de Barcelona. Desprs d'uns msos es va traslladar a Madrid. El seu perode madrileny es va caracteritzar per una creixent desconnexi del mn literari valenci i per les dificultats econmiques, en haver de guanyar-se la vida amb collaboracions puntuals a revistes i a la rdio i alguna aventura editorial. Va gaudir d'algunes ocupacions temporals grcies al suport de Joan Iglesias i de Jos Camn Aznar, amb qui va desenvolupar una gran amistat. El 1955, amb 51 anys, es va casar amb Enriqueta Castellets Folch i l'any segent va nixer el seu nic fill a Valncia, on s'havia traslladat la seua muller per a l'ocasi.

El 1956, un decret del govern que reconeixia els professors cursillistas li fa albirar la possibilitat d'obtenir una plaa de professor i atnyer una situaci econmica ms estable. La desitjada plaa, per, no va arribar abans de la seua mort la vesprada del 8 de maig de 1958 a causa d'una afecci cardaca. Les mostres d'homenatge al poeta es van succeir a la seua ciutat natal, on la Societat Castellonenca de Cultura li va dedicar un estudi al seu butllet d'abril-juny de 1959. A Valncia se li va retre homenatge pstum a la Universitat i a Lo Rat Penat.

Poesia.
En la seua poesia Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisatge, l'sser hum, la solitud i el conflicte entre mn exterior i mn interior. La seua obra destaca pel seu riqussim coneixement del lxic de la Plana, que no dubta a incorporar a la seua producci ms intimista; per la incorporaci d'elements d'altres tradicions literries, principalment de la castellana, per tamb de Rabindranath Tagore i Schopenhauer i pel seu sincretisme expressiu mitjanant el qual intenta maridar la poesia culta i la popular.

Segons Joan Fuster  Artola amb un domini precs del cabal idiomtic treballa una poesia d'aspiraci intellectual, i malda per assolir i reprendre el batec consirs que il lumin la d'Ausis March. En els seus versos, per, ven l'esplendor expressiva, molt per damunt de la preocupaci conceptual. L'obra d'Artola t una alta qualitat dins el marc de la poesia valenciana, i respon a un mn sentimental complex, matisat i fi, que tothora troba una versi exacta de les paraules espesses del lxic terral .

Obres.
1828 Elegies;
1933 Santoral, en castell;
1935 Terra;
1941 Festvoles;
1945 A l'ombra del Campanar;
1947 Poble;
1947 Llntia viva;
1950 Tornaveu;
1950 Raons i paraules;
1950 El delme del temps;
1950 Miratges;
1951 Lledons;
1951-1952 Recs de solituds;
1952 Veus i canons;
1953 Fulles del temps;
1954-1956 Collita;
1968 (data de l'edici) Olivera i Llorer;

Referncies.


Bibliografia.
Llus Meseguer Pallars. Obres Completes de Bernat Artola. Volum I. Ajuntament de Castell de la Plana, 1983.

Enllaos externs.
Blog homenatge 50. aniversari de la seua mort;
Poemes de Bernat Artola;
Poema i foto;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202837" title="Joan Laurenci" nonfiltered="4433" processed="4422" dbindex="84444">
Joan Laurenci o Joan de Ldia o Joan de Filadlfia  (Joannes Laurentius o Joannes Lidus o Joannes Philadelphus,  (), fou un escriptor bizant del segle VI nascut a Filadlfia a Ldia el 490 en una famlia notable i rica.

Als 21 anys () va anar a Constantinoble i va entrar al servei civil del govern com a "memorialis"; exercint aquest crrec va estudiar filosofia d Aristtil i de Plat  sota el mestre Agapios, deixeble de Procle. El prefecte del pretori Ztic (Zoticus) que era tamb de Filadlfia, el va fer nomenar tachygraphus o notarius de la seva oficina, on tamb treballava el seu cos Ammi; encara que Ztic va durar menys d un any, ja estava collocat per ascendir; fou llavors primus chartularius i al mateix temps va exercir altres oficis que li procuraven bones rendes. Fou tamb Ztic qui li va buscar una dona rica; va concloure la seva carrera a la oficina de matricularius o cornicularius,  per la crisis va fer baixar les retribucions i no estava satisfet amb el que li pertocava desprs de 40 anys de serveis; en compensaci a la manca d ingressos va rebre altes distincions honorifiques.

La darrera part de la seva vida la va dedicar a la literatura i va rebre dos encrrecs de l emperador Justini I: un panegric que havia de ser llegit en presncia dels principals ciutadans i una histria de la campanya persa amb la victria de Dara. Va adquirir tamb reputaci com a poeta.

Les seves obres sn:

1. (, De Mensibus Liber;
2. (, De Magistralibus Reipublicae Romance (s. De Magistratibus Politicis) Libri tres;
3. (, De Ostentis;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202839" title="Setge d'Ares" nonfiltered="4434" processed="4423" dbindex="84445">










El Setge d'Ares fou un dels episodis de la Guerra de Successi Espanyola, en la que els borbnics van prendre definitivament la ciutadella el 15 de juliol de 1708, acabant la presa del Pas Valenci.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avana cap a Valncia i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Valncia

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exrcit avana des de Lleida, Girona i pel mar en direcci a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Provncies Unides, Mil i el Regne de Npols. Tot i aix, els filipistes rebien reforos castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al Pas Valenci. L exrcit aliat es va retirant fustigat per l exrcit borbnic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d Almansa, on son derrotats. Les tropes borbniques del Duc de Berwick avancen pel Pas Valenci i les del Felip d'Orleans, l'Arag, convergint els 40.000 homes a Candasnos i avancen cap a Catalunya, conquerint Lleida, Balaguer, Ulldecona, Morella i amb disposici fer caure la ciutadella d'Ares del Maestrat i Tortosa.

El setge.
El castell d'Ares, defensat per en Miguel Purroi va ser rodejat pels exrcits espanyol i francs dirigits pel Marqus de Belport, amb suport d'artilleria i dels botiflers de Morella, la Jana, Cantavella, Benassal, Aiguaviva, el Mas de las Matas i Villafeliche.

Desprs de dues setmanes de setge intens, els defensors havien perdut el Raval i resistien a les murades. El 27 de desembre, desprs d'un intens bombardeig, els regiments francesos ocupaven la vila mentre els aliats es retiraven a la segent lnia de defensa, la barbacana del castell, i els vens fugien a la desbandada. Per assaltar la nova defensa, es va minar l'esglsia amb crregues de plvora per tombar la paret que formava part de la murada, per en fracassar en l'intent de prendre el castell, Belport ordenava el saqueig i crema de la vila. Els defensors, encara dirigits per Purroy es trobaven allats i D'Asfeld es va retirar al setge de Tortosa, i quan el 15 de juliol el seu comandant austracista es va rendir, entre les condicions se li imposava el lliurament de la ciutadella d'Ares.

Conseqncies.
Amb la presa d'Ares, es completava la conquesta del Pas Valenci, i el castell fou arrasat desprs del seu aband el juliol del 1708.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202843" title="Pacte d'Oloron" nonfiltered="4435" processed="4424" dbindex="84446">
El Pacte d'Oloron (o Tractat d'Oloron) va ser acordat el 27 de juliol de 1287, entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la poblaci vescomtal d'Oloron, a Bearn (actualment Frana). S'hi parl de l'enfrontament entre la Corona d'Arag i el Comtat d'Anjou a la Mediterrnia i de les condicions per a l'alliberament de Carles II de Npols.

Antecedents.
Durant tot el segle XIII van haver-hi una srie de conflictes territorials entre la dinastia alemanya dels Hohenstaufen i la francesa dels Capet.

El 1258 moria el rei de la casa alemanya Hohenstaufen Conrad V de Siclia sense fills i es va autoproclamar rei un fill bastard de l'emperador Frederic II d'Alemanya. El seu poder fou molt dbil i el rei Llus IX de Frana va intentar ocupar l'illa de Siclia.

Finalment, el Papa francs Climent IV investeix el 1265 Carles I d'Anjou, germ del rei Llus IX de Frana, com a rei de Siclia. Comena una guerra que acabaria amb la batalla de Benevent, el 26 de febrer de 1266, en la que result mort el rei alemany Manfred I de Siclia i Carles I d'Anjou ocup tot el regne.

Una bona part dels opositors al nou rei foren rebuts a la Corona d'Arag, ja que l'hereva de Manfred I de Siclia estava casada amb el rei Pere el Gran. Es prepar una gran expedici de conquesta del Regne de Siclia que culmin amb l'aixecament popular antifrancs de les Vespres Sicilianes (1282) i la coronaci del rei Pere i la seva muller Constana com a reis de Siclia. 

El regne es divid en dos:
El Regne de Siclia, governat per Pere el Gran i Constana de Siclia.
El Regne de Npols, governat per Carles I.

La guerra continu i fins el Papa Mart IV va declarar una croada contra la Corona d'Arag. Durant les lluites, els almogvers de Roger de Llria van capturar l'hereu de Carles I, l'infant Carles de Npols, el 5 de juny de 1284 i el van deixar sota custdia del rei d'Arag Pere el Gran a la ciutat de Cefal.

A principis de 1285, Carles I d'Anjou moria i era nomenat rei de Npols el seu fill infant Carles de Npols, presoner del rei d'Arag. Uns mesos ms tard, tamb moria Pere el Gran que fou succet al Regne de Siclia per Jaume el Just. 

El Tractat.
Calia buscar una soluci per a les lluites entre francesos i aragonesos, i aquesta vingu des d'Anglaterra. El rei d'Arag (i germ del rei de Siclia Jaume el Just) Alfons el Franc estava casat amb Elionor d'Anglaterra, filla d'Eduard I.

Eduard I era tamb duc d'Aquitnia i va convidar el seu gendre a reunir-se a la vila bearnesa d'Oloron. All van parlar de les condicions per a l'alliberament del rei de Npols i es va pactar una treva de dos anys per a la Mediterrnia. L'ltima reuni fou el 27 de juliol de 1287.

El rei d'Arag Alfons el Franc va demanar la ratificaci dels acords als consells de les principals poblacions de la Corona d'Arag en aquell temps; Barcelona, Cervera, Girona, Osca, Lleida i Montblanc. Aquest fou el motiu de l'endarreriment d l'alliberament del captiu.

Conseqncies.
El Pacte d'Oloron no fou acceptat pels Anjou; ni pels reis de Frana ni pel propi Carles II de Npols. Tanmateix, aquest tractat va permetre que el 29 de maig de 1289 fos coronat solemnement Carles II de Npols a Rieti.

Es pact el casament de la infanta Violant d'Arag (filla de Pere el Gran i Constana de Siclia) amb l'infant Robert de Npols (fill i hereu de Carles II de Npols i Maria d'Hongria) que tingu lloc el 1297 a Roma. Aquesta uni familiar permetria un acostament de posicions entre els regnes.

Malgrat tot, els conflictes entre els regnes de Siclia i Npols foren constants fins que es tri al Papa Benet XII el 1334, qui tenia relacions d'amistat amb Frederic II de Siclia. La renncia formal sobre el Regne de Siclia per part del Casal d'Anjou no arrib per fins el 1373 amb la reina Joana I de Npols, besnta de Carles II.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202844" title="Francisco de Herrera el Jove" nonfiltered="4436" processed="4425" dbindex="84447">
Francisco Herrera (Sevilla, 1622 - Madrid, 1685), conegut com el Jove per tenir un pare anomenat Francisco Herrera el Vell.

Va ser un pintor i arquitecte espanyol del Barroc.

 Biografia .
Marx molt jove a Itlia, on va estudiar per ser pintor de frescs i per entendre els sentits de la lluminositat. En arribar, va ser nomenat copresident de l'Acadmia de Sevilla juntament amb Murillo el 1660.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202845" title="Joan de Lidda" nonfiltered="4437" processed="4426" dbindex="84448">
Joan de Lidda fou un bisbe de Lidda (Lydda) que exercia el crrec vers el 1194. 

Va deixar escrita una carta dirigida a Miguel, patriarca electe de Jerusalem, que fou publicada per Baluze a la seva Miscellanea, en versi en llengua llatina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202846" title="Joan Marc (escriptor grec)" nonfiltered="4438" processed="4427" dbindex="84449">
Joan Marc (Joannes Marcus)  fou el suposat nom d'un escriptor grec d'poca desconeguda.

Una obra anomenada Acta et Passio S. Barnabea in Cypro, que no correspon a autntics fets, est signada per Joannes Marcus (Acts. 12.12, 25, 13.5, 13, 15.37, 39), i fou publicada en versi llatina a l   Acta Sanctorum Junii (vol. 2. pag. 431 i segents).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202847" title="Albert Serratosa i Palet" nonfiltered="4439" processed="4428" dbindex="84450">
Albert Serratosa i Palet s un enginyer de camins, canals i ports catal. Va comenar a treballar com a funcionari de l'Ajuntament de Barcelona el 1957. Va participar en el Pla director de l'rea metropolitana de Barcelona del 1965, que es va aprovar el 1968. Com a subgerent de la  Corporaci Metropolitana de Barcelona va posar en marxa els serveis comuns, aleshores anomenats Comisin de Urbanismo y Servicios Comunes (eliminaci d'escombraries, cementiris d'abast comarcal), i d all va passar a ocupar la direcci del Pla General Metropolit. El 14 de novembre de 1975 va cessar en la Corporaci Metropolitana, per el canvi poltic esdevingut a la mort de Francisco Franco va permetre que el 1976 s aprovs el Pla General Metropolit.

Posteriorment es va fer crrec de la promoci i la direcci del Tnel del Cad. Ha estat director del Pla Territorial Metropolit de Barcelona del 1988 al 2000 i assessor del conseller de Poltica Territorial de la Generalitat de Catalunya. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2004 fou nomenat cap de l'Institut d'Estudis Territorials.

 Obres .
 Ms enll de l'urbanisme (2005);
 Objetivos y metodologas de un plan metropolitano (1976);

 Enllaos externs .

 Entrevista a Albert Serratosa, 1998;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202849" title="Joan Mar" nonfiltered="4440" processed="4429" dbindex="84451">
Joan Mar (Joannes Maro) fou un religis maronita que va agafar el seu nom del monestir de Maro a la vora de l Orontes, proper a Antioquia. 

S'ha establert que fou patriarca maronita d Antioquia (685-707). 

Va escriure en sirac Commentarius in Liturgiam S. Jacobi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202850" title="Francisco Herrera el Vell" nonfiltered="4441" processed="4430" dbindex="84452">

Francisco Herrera, el Vell (Sevilla, c.1590 - Madrid, c.1656) fou un  pintor i gravador espanyol del Segle d'or espanyol.

Va ser el pare de Francisco de Herrera el Jove, un altre gran pintor Barroc del Segle d'Or.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202852" title="Joan de Nicea" nonfiltered="4442" processed="4431" dbindex="84453">
Joan de Nicea fou arquebisbe de Nicea abans del segle XI.

Va escriure Epistola de Natixitale Domini ad Zachariam in Catholicum Armoeniae, que fou publicada en versi llatina al Noxum Auctarium de  Combfis (vol. 2. pag. 298).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202853" title="Pellofa (moneda)" nonfiltered="4443" processed="4432" dbindex="84454">
La pellofa era una moneda de llaut o d'aram encunyada amb un sol encuny, sobre un metall prim, de tal manera que el gravat d'una cara sortia, invertit, a l'altra (moneda incusa).

Foren emeses, d'en del segle XV, sobretot per comunitats eclesistiques.

De vegades, tamb s'anomenaren pellofes les monedes incuses emeses pels municipis.


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202855" title="Setge de Tortosa (1708)" nonfiltered="4444" processed="4433" dbindex="84455">









El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successi Espanyola, en la que els borbnics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqncia, Ares, acabant la presa del Pas Valenci.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avana cap a Valncia i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Valncia

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exrcit avana des de Lleida, Girona i pel mar en direcci a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Provncies Unides, Mil i el Regne de Npols. Tot i aix, els filipistes rebien reforos castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al Pas Valenci. L exrcit aliat es va retirant fustigat per l exrcit borbnic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d Almansa, on son derrotats. Les tropes borbniques del Duc de Berwick avancen pel Pas Valenci i les del Felip d'Orleans, l'Arag, convergint els 40.000 homes a Candasnos i avancen cap a Catalunya, conquerint Lleida, Balaguer, Ulldecona, Morella i assetjant la ciutadella d'Ares del Maestrat i Tortosa.

El setge.
La ciutat estava defensada per la Coronela de Tortosa, dirigida pel Procurador Primer de la Ciutat de Tortosa Ignasi Minguella i el Tinent Coronel Francesc Montagut

Establert el setge el 9 de juny, els 30.000 soldats comandats per Felip d'Orleans van aconseguir entrar a la ciutat el 15 de juliol no abans de durs combats. El 8 de juliol el comandant austriacista va signar les capitulacions, entre les condicions se li imposava el lliurament de la ciutadella d'Ares, que estava patint un altre setge. 
Conseqncies.
Amb la presa d'Ares, es completava la conquesta del Regne de Valncia, i el castell fou arrasat desprs del seu aband el juliol del 1708. El desembre de 1708 les tropes austriacistes del comte Guido Starhemberg intentaren recuperar la ciutat de Tortosa, que es convert en la base d'operacions d'un poders exrcit borbnic que es llanaria a la conquesta del Principat de Catalunya.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202857" title="Seishi Kishimoto" nonfiltered="4445" processed="4434" dbindex="84456">
Seishi Kishimoto s el germ bess de Masashi Kishimoto (autor de Naruto). L'any 2007 va finalitzar la publicaci de la seva obra 666Satan i l'any 2008 comenar a publicar Blazer Drive a la nova revista mensual Shonen Rival.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202858" title="Carlota Soldevila i Escandon" nonfiltered="4446" processed="4435" dbindex="84457">
Carlota Soldevila i Escandon (Barcelona 1929 - 2005) fou una actriu catalana, filla de l'escriptor Carles Soldevila. Comen la seva activitat teatral el 1950 dins l'Agrupaci Dramtica de Barcelona (ADB), secci del Centre Artstic de Sant Lluc, i hi va treballar fins que fou clausurada per ordre del governador civil. 

El 1962, va fundar la companyia Els Joglars (inicialment una companyia de mim) juntament amb Albert Boadella i Anton Font, on hi form part fins el 1969. Tamb va fundar altres grups de teatre, com el Grup de Teatre Independent el 1965 (amb Josep Montanys, Guillem-Jordi Graells i Fabi Puigserver) i el Teatre de l'Escorp  el 1974. 

Del 1971 al 1986 fou professora d'expressi corporal a l'Institut del Teatre de Barcelona, del que tamb en fou membre de la Comissi Coordinadora d'Estudis, delegada de Direcci i Coordinaci General. El 1976 particip en la creaci del Teatre Lliure, on tamb actu en prop de 30 obres de Berthold Brecht, William Shakespeare, Jacques Offenbach, Jean  Genet i altres. Tamb actu al Brossa Espai Escnic el 1998 amb l'obra Carrer Sebasti Gasch. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir d'una insuficincia respiratria.

 Enllaos externs .
  Biografia de Carlota Soldevila;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202861" title="Pirral" nonfiltered="4447" processed="4436" dbindex="84458">
El pirral s el nom que reberen les monedes d'or i d'argent fetes encunyar per Pere II a Siclia, desprs de la conquesta de l'illa, l'any 1283.

El pirral d'argent serv de model del croat.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202863" title="Exclibur" nonfiltered="4448" processed="4437" dbindex="84459">

Exclibur s el nom ms acceptat per l'espasa llegendria del Rei Artur, a la que li donaven certes propietats extraordinries al llarg de moltes versions del mite i histries.

Originalment va ser nombrada amb altres noms com: Caliburn, en els escrits de Geoffrey de Monmouth; i Caledfwlch, en antigues narracions galleses com Culhwch and Olwen. Aquesta ltima paraula deriva del galic antic "caladbolg", que significa "espasa centellant".

A partir de les narracions de ficci basades en el mtic personatge del Rei Artur, l'espasa Exclibur t diverses histries associades.

L'obtenci d'Exclibur.
Existeixen diverses histries de com Artur es va fer amb la mtica espasa. Geoffrey de Monmouth noms diu que va ser forjada a valon, sense donar ms detalls.
En El Cicle de la Vulgata, s'explica que Artur rep l'espasa d'una nimfa anomenada la Dama del LLac, mentre que ha arribat als nostres dies una altre histria, ms extesa per que d'acord amb els primers escrits era l'original, on s'explica que Artur va aconsegir l'Exclibur treient-la d'una pedra, i que l'espasa va ser forjada per Merl.

 La desaparici d'Exclibur . 
El relat ms acceptat s aquell que Artur, mig morint-se, ordena a un dels seus cavallers que llenci l'espasa a un estanc encantat. Aquest cavaller, que primer va desobeir encara que desprs va acceptar l'ordre amb molta mala gana, s anomenat Girflet, Bedivere, Lancelot o Perceval, d'acord amb aquesta narraci.

Quan el cavaller va llenar l'espasa al estanc, una m va sortir de la superfcie  de l'aigua, agafa l'espasa i desprs desapareix en les profunditats de l'estanc.

 Pellcula .
L'espasa dona nom a la pellcula Exclibur que tracte del Rei Artur i les seves aventures dirigida al 1981 per John Boorman.

Bo i que tamb s mencionada en una altre pel-lcula com Merl del director Steve Barron al  1998, fent al allusi en gran part a El cicle de la Vulgata.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202864" title="Joan Balcells i Garcia" nonfiltered="4449" processed="4438" dbindex="84460">
Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 2 de mar de 1882 - 26 de maig de 1972) fou un compositor de msica per a teatre lric, coral, i sardanes, fundador de l'Orfe Gracienc.

La seva formaci musical la va fer a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona estudiant harmonia amb el mestre Antoni Nicolau i contrapunt i fuga amb el mestre Eusebi Daniel, aix com amb els mestres Llus Millet i Joan Lamote de Grignon, amb els que l'un una gran amistat. 

Fou director titular de l'Orfe Gracienc des de la fundaci (1904) fins el 1936 i, en acabar la guerra civil fins el 1945, data en qu l'abandon a causa d una greu dolena de la vista qu el deixa quasi b cec (el substitu Antoni Perez Sim, fill del mestre Prez Moya). Sota la seva direcci, la coral ratll a gran altura, doncs collabor en nombrosos concerts amb l'Orquesta Simfonica de Barcelona i l'Orquestra Pau Casals, tamb dirig la capella dels Pares Filipencs de Grcia. Era membre fundador de la Germanor d'Orfeons de Catalunya. Des del 1912 fins llur jubilaci fou professor de solfeig en l'Escola Municipal, desprs Conservatori Superior, on havia estudiat en la seva joventut. 

Es va introduir al mn de la sardana en una poca quan altres msics dotats tcnicament, com ho era ell, no s'acabaven de decidir a escriure sardanes. 

s autor de les comdies lriques La baldufa d'or (text d'Ignasi Iglsias) i Els tres amors del marxant (text d'Ambrosi Carrin), peces corals a veus mixtes (Les ginesteres, Nocturn, Can jovenvola i Voltant la senyera, convertida en himne de lOrfeo Gracienc) i per a cobla (Ascensi, La blavor del mar), unes 30 sardanes (Rosada, Griseda, Festa de pastors, Dansa de fades, Apassionada, Remembrana, La captiva, Divagant, Una fontana, Festa de garbers, Jovenesa) i molts arranjaments per cor de canons populars i d'una cinquantena de sardanes. 

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202867" title="Kotiteollisuus" nonfiltered="4450" processed="4439" dbindex="84461">
Kotiteollisuus s un grup fins de hard rock/metal format l'any 1991 a la ciutat de Lappeenranta.

El grup va realitzar la primera maqueta l'any 1993 sota el nom "Hullu ukko ja kotiteollisuus". L'actual nom "Kotiteollisuus" i els membres del grup van ser establerts l'any 1997.

Kotiteollisuus s un dels grups de metal ms populars de Finlndia, han aconseguit un lbum de plat i diversos lbums d'or per vendes aconseguides, tamb van guanyar en dues ocasions (l'any 2003 i 2005) el premi Emma com a millor lbum de metal (Helvetist itn) i millor DVD (Neljn tunnin urakka) respectivament.

El grup va treure el seu vuit lbum, Iankaikkinen, el 8 de novembre de 2006.

Tuomas Holopainen, membre del fams grup fins de metal simfnic Nightwish, ha tocat el teclat en els tres ltims lbums de la banda aix com tamb en diversos concerts en viu, sempre que no ha estat ocupat amb altres projectes, principalment amb Nightwish.


Membres (1997-).
 Jouni Hynynen (guitarra, vocalista);
 Jari Sinkkonen (bateria);
 Janne Hongisto (baix);

Membres anteriors.
 Aki Virtanen (guitarra);
 Simo Jkl (vocalista);
 Tomi Sivenius (guitarra, vocalista);
 Marko Annala (guitarra);

Discografia.
lbums.
 Hullu ukko ja kotiteollisuus  (1996);
 Aamen  (1998);
 Eevan perint  (1999);
 Tomusta ja tuhkasta  (2000);
 Kuolleen kukan nimi  (2002);
 Helvetist itn  (2003);
 7  (2005);
 Inkaikkinen (2006);

Singles.
Noitavasara (promo) (1996);
Kuulohavaintoja (1997);
Routa ei lopu (1998);
Juoksu (1998);
Eevan perint (1999);
Jos sanon (2000);
Kdessni (2001) (2000);
Yksinpuhelu (2001);
Rakastaa/ei rakasta (2002);
Vuonna yksi ja kaksi (2002);
0 (2002);
Routa ei lopu (on ilmoja pidelly) (2003);
Helvetist itn (2003);
Min olen (2003);
Tmn taivaan alla (2004);
Kultalusikka (2004);
Vieraan sanomaa (2005);
Kaihola (2005);
Arkunnaula (2006);
Vapaus johtaa kansaa (2006);
Tuonelan koivut (2007);
Kummitusjuna (2007);

 DVDs .
 Neljn tunnin urakka (2005);
 Tuuliajolla 2006  (2006);

Enllaos externs.
 Web oficial de Kotiteollisuus (en fins);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202869" title="You're Beautiful" nonfiltered="4451" processed="4440" dbindex="84462">
You're Beautiful s una can de msica pop coescrita pel cantant James Blunt, Sasha Skarbek i Amanda Ghost que forma part de l'lbum de debut de James Blunt Back to Bedlam (2004). Va ser llenat com el tercer senzill de l'lbum l'any 2005. En el Regne Unit i Austrlia la can assol el nmero 1 i el nmero 2 respectivament. Tamb aconsegu el nmero 1 a Canad i als Estats Units. En el 2006, la can guany el premi Ivor Novello. A ms, t l'honor de ser la nica can britnica que ha encapalat la llista Top Latino.

Segons la United World Chart, "You're Beautiful" s la tercera can ms reeixida des de 1998, amb 9.469.000 punts, noms superada per la can de Cher "Believe" i "Hips Don't Lie" de Shakira.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202870" title="Batalla de Pona (1435)" nonfiltered="4452" processed="4441" dbindex="84463">
La Batalla de Pona s'esdevingu el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragons del rei Alfons IV.

Alfons IV fou venut i fet presoner junt amb els infants Joan i Enric i bona part de la noblesa catalanoraragonesa. Demanat un rescat de 30.000 ducats, la reina Maria de Castella va convocar les Corts de Monts per obtenir fons per alliberar-los.

La reina mare, Elionor d'Alburquerque, va morir de pena per l'empresonament dels seus fills poc desprs de saber la notcia.

Set anys ms tard esdevingu rei de Npols, tal com desitjava.

Bibliografia.
Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 207. ;
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202874" title="Pontatge" nonfiltered="4453" processed="4442" dbindex="84464">
El pontatge era un impost que gravava cada persona o animal que passava per un pont, destinat, en principi, a l'edificaci o al manteniment d'aquesta construcci.

Des de l'inici del segle XIV, els reis catalanoaragonesos cediren el dret de pontatge.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202875" title="Batalla de Portop" nonfiltered="4454" processed="4443" dbindex="84465">






La Batalla de Portop, tamb anomenada Batalla de Sa Porrassa, va tenir lloc a Portop el 12 de setembre de 1229 entre l'exrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Arag i Ab  Yahy Muhammad ibn 'Al  ibn Ab  'Imr n al-Tinmal l , el val de Mallorca.

Antecedents.
Desprs d'anteriors intents per desembarcar a terra, Jaume I aconsegu l'11 de setembre desplegar les seves tropes a la badia de Santa Ponsa. El mateix dia tengu lloc una batalla decisiva amb el musulmans, d'on sortiren vencedors i desprs acamparen all per passar la nit.

En tenir notcia, al vespre, de qu el governador almohade de l'illa, Ab  Yahy Muhammad, havia reagrupat ses tropes i es dirigia cap on eren, Jaume I donar ordres a les tropes de romandre alerta per evitar un atac sorpresa de l'enemic.

Conseqncies.
La victria va obrir el cam a l'Host de Guillem II de Bearn i Montcada per iniciar el Setge de Madna Mayrqa.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202878" title="Mauricio Torra-Balari i de Llavallol" nonfiltered="4455" processed="4444" dbindex="84466">
Maurici Torra-Balari i Llavallol s un promotor cultural catal i traductor al francs de les memries del Comte de Romanones i d'Henry de Montherlant. Ha estat diplomtic i membre d'institucions, acadmies  i ordes internacionals. EL 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi de laGeneralitat de Catalunya, i el 2006 va cedir el fons documental de la seva famlia a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

 Obres .
 La cuestin de procedencia y. una carta del conde de la Roca (1950);
 El barrio gtico de Barcelona. Catalua y Aragn en el Camino de Santiago (1953);
 La situacin de Espaa a fines del siglo XVIII (1959);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202879" title="Batalla de Sanluri" nonfiltered="4456" processed="4445" dbindex="84467">
 


La Batalla de Sanluri tingu lloc el 30 de juny de 1409 al sud de Sardenya, entre l'exrcit de la Corona d'Arag i l'exrcit sard del jutjat d'Arborea.

El camp de batalla va ser la ciutat fortificada de Sanluri. L'exrcit d'Arborea estava liderat pel jutge Guillem d'Arborea, i l'aragons pel rei Mart el Jove. L'exrcit sard era superior en nombre i estava format principalment de mercenaris, incloent els famosos ballesters genovesos, de Frana i Itlia.

No hi ha gaires dades sobre el discrrer de la batalla. Les tropes catalano-aragoneses, menys nombroses, tenien tanmateix ms experincia i entrenament, i van aconseguir dividir en dos l'exrcit sard, per a posteriorment envoltar i aniquilar-ne cada meitat. Noms un petit contingent liderat pel jutge Guillem va poder escapar al castell de Monreale, a la vila vena de Sardara. Alguns altres soldats van ser capturats a la ciutat, on la poblaci va ser massacrada.

El rei Mart, hereu de Mart I l'Hum va morir uns quants dies desprs a Cller, suposadament per malria transmesa per una dama de Sanluri. Aquesta batalla no va ser definitiva, per va ser un dels principals enfrontaments en la conquesta catalano-aragonesa d'Arborea, que va ser definitivament annexionat a l'any segent.

 Enllaos externs .
 Battalla de Seddori ;


Bibliografia.
Bols, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 229.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202883" title="Linos" nonfiltered="4457" processed="4446" dbindex="84468">
Linos (grec:      ) s un personatge de la mitologia grega, fill d'Apollo i d'una musa (Urnia, Terpscora, o altres segons les versions). Era un msic excepcional i se li atribueix la invenci de la meloldia i el ritme.

Una llegenda explica que el seu pare Apollo el va matar perque el rivalitzava en el talent musical. Segons una altre relat, va ser l'instructor musical d'Heracles i li enseny a tocar la lira. Quan durant una lli va renyar agrement a Heracles per la seva manca de progressos aquest va perdre els estreps i el va matar amb un cop de lir al cap.

Linus podria ser la personificaci del gnere musical dels planys funeraris, ja que l'antiga Grcia es cantaven linos, unes canons als difunts que s'han interpretat com a laments per Linus.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202884" title="Joan de Nicomdia" nonfiltered="4458" processed="4447" dbindex="84469">
Joan de Nicomdia fou prevere de l esglsia de Nicomdia a Bitnia en temps de Constant I el Gran. Era prevere el 322 o 323.

Va escriure , Acta Martyrii S. Basilei Episcopi Amasiae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202885" title="Joan Focas" nonfiltered="4459" processed="4448" dbindex="84470">
Joan Focas (Joannes Focas, ) fou un monjo cretenc fill de Mateu que va estar al monestir de Patmos. Anteriorment havia servit a l exrcit de Manel I Comn (1143-1180)  a l sia Menor. Estava casat i tenia un fill. El 1185 va visitar Sria i Palestina sobre les quals va escriure un relat geogrfic titulat (, Compendiaria Descriptio Castrorum et Urbium ab Urbe Antiochia usque Hierosolymam; neenon Syriae ac Phoeniciae, et in Palestina Sacrorum Locorum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202887" title="Joan Furnes" nonfiltered="4460" processed="4449" dbindex="84471">
Joan Furnes (Joannes Phurnes, ) fou un monjo del monestir de Mont Ganus en el regnat de l emperador Aleix I Comn. Fou oposat a l esglsia llatina i va escriure , Defensio, o , Disceptatio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202888" title="Joan Protopatari" nonfiltered="4461" processed="4450" dbindex="84472">

Joan Protopatari (Joannes Protopatharius) fou un escriptor d poca desconeguda, que va escriure un comentari sobre l'obra Opera et Dies d Hesode sota el ttol (, escrit per a s del seu fill.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202889" title="Joan Raituense" nonfiltered="4462" processed="4451" dbindex="84473">
Joan Raituense (Joannes Raithuensis o Ratthenus o de Raithus o Raithu,  (), fou abat del monestir d'Elim o de les Setanta Fonts, a la costa occidental del Sina, que va viure al segle VI.

Fou amic de Joan Clmac al que va demanar d escriure (,  Scala Paradisi, sobre la base del qual ell mateix va escriure Commendatio i  Scholia. Es autor tamb de (, Litterae Joannis Raithuensis, dirigit a Climac.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202891" title="Joan Retric" nonfiltered="4463" processed="4452" dbindex="84474">
Joan Retor (Joannes Rhetor, () fou un historiador del primer perode bizant, esmentat sovint per Evagri d'Epifania. Probablement vivia a Antioquia i potser n era nadiu. La seva histria, que no es conserva, anava del regnat de Teodosi II fins al terratrmol del 526. Pels fets que descrius va viure al segle VI, per probablement fins bastant ms tard que el 526.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202892" title="Joan de Sant Saba" nonfiltered="4464" processed="4453" dbindex="84475">
Joan de Sant Saba fou un escriptor bizant que va escriure una obra que es conserva titulada (, Barlaami et Joasaphi Vita, o  De Barlaam et Josaphat Historia. L autor es descrit com Joan el Monjo un honorable i virtus monjo del monestir de Sant Saba. Si aquesta identificaci podria correspondre a Joan Damasc (que fou monjo a Sant Saba) o a Joan el Sinaita o altres, no es pot determinar i per tant la seva poca resta desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202895" title="Adri Trescents Rib" nonfiltered="4465" processed="4454" dbindex="84476">
Adri Trescents Rib (Guissona, Segarra 1919 - 2006) fou un religis de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes i educador catal. El 1935 s'inici com a novici, cosa que li comport en esclatar la guerra civil espanyola sser internat en el vaixell-pres Ma i ms tard reclutat en la lleva del biber per a lluitar en la batalla de l'Ebre. Fet presoner per les tropes franquistes, fou internat el 1939 al camp de concentraci d'Ordua fins a la fi del conflicte.

El 1940 fou professor de La Salle Bonanova del 1949 al 1957, alhora que feia catequesi entre les zones ms deprimides de Sants i del Somorrostro. Del 1956 al 1965 fou director de la Salle Barceloneta; i fundador i director (1966-1969) de l escola Proa al barri de Sant Roc de Badalona on s integraven els nens gitanos i els paios. Del 1971 al 1974 fou director del Centre Ramon Alb de protecci de menors.

En els anys segents es dedic a atendre persones sotmeses al mont de la prostituci, a la pres, la sida o les drogoaddiccions. El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca. Va morir d'una emblia quan sortia d'una visita als reclusos de la pres de Lleida. La seva ltima voluntat fou donar el seu cos a la cincia.

 Enllaos externs .
 Foro amb la notcia de la mort d'Adri Trescents;
 Ressenya de la mort d'Adri Trescents;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202897" title="Joan d'Escitpolis" nonfiltered="4466" processed="4455" dbindex="84477">
Joan d'Escitpolis (tamb anomenat Joan Escolstic) fou un escriptor eclesistic bizant del final del segle V o comenament del segle VI que va escriure en contra dels eutiquians i de Discor d'Alexandria, en una obra titulada (, Contra desertores Ecclesiae, dividida en 12 seccions, i en resposta a un llibre d un eutiqui titulat (, Adversus Nestorium, que Foci atribueix a Basili, un prevere de Cilcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202898" title="Joan Scul" nonfiltered="4467" processed="4456" dbindex="84478">
Joan Scul o Joan de Siclia (Joannes Siculus) fou un escriptor grec bizant autor d un Chronicon, que abraava el perode entre la creaci del mon i el regnat de Miquel III (842-867) poca en la qual va viure. L obra va estar molt de temps a la biblioteca de l elector palat i sembla que desprs va passar a la Biblioteca Vaticana. Probablement s el mateix Joan de Siclia que va escriure uns comentaris sobre Hermgenes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202899" title="Emirat de Saraqusta" nonfiltered="4468" processed="4457" dbindex="84479">




La taifa de Saragossa fou un regne musulm que al llarg del segle XI tingu com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Histria de l'emirat.
Inicialment rest en mans dels Tugbides, fins que el 1039 caigu en mans dels Banu Hud de l'Emirat de Larida. L'poca d'al-Muqtadir i al-Mu'tamin fou un bon moment cultural.

Pere I d'Arag com a comte de Ribagora i Sobrarb va conquerir la ciutat de Monts, que li fou concedida, i un cop com a rei va continuar l'expansi central i oriental del regne atacant l'emirat de Saraqusta, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Washka (Osca), desprs de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain a la batalla de les planes d'Alcoraz i el 1101 va prendre Barbastre, Sariena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes es va consolidar la supremcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes. 

L'emirat fou finalment conquerida l'any 1118 per Alfons I d'Arag.

Emirs de Saraqusta.
Dinastia Tugbida (1018-1038).

 Mundir ibn Yahy al-Tuyib Mundir I, (1018-1022);
 Yahya al hayib al-Muzaffar Yahya al-Muzaffar (1022-1029);
 Mu'izz al-Dawla Mundir II (1029-1038);
 Abd Allah ibn Hakam (1038);

Dinastia hud (1038-1110).

 Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain al-Mustain (1038-1046);
 Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir al-Muqtadir (1046-1081);
 Yusuf ibn Ahmed al-Mutamin al-Mutamin (1081-1085);
 Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain al-Mustain II (1085-1110);
 Abd al-Malik ben Ahmed Imad al-Dawla Abd al-Malik (1110);

Govern almorvit (1110-1118).

 Muhammad ibn al-Hayy (1110-1115);
 Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi Ibn Tifilwit (1115-1117);

Referncies.


Bibliografia.
 AL-GAZZAR, Abu Bakr: Diwan. Abu Bakr al-Gazzar, el poeta de la Aljafera, (ed. bilinge), Saragossa. Prensas Universitarias de Zaragoza (col. Larumbe. Clsicos aragoneses), 2005. ISBN 8477337403.
 ALVAR, Carlos: Roldn en Zaragoza, Saragossa, CAI, 2000. ISBN 8495306530.
 CERVERA FRAS, M  Jos: El reino de Saraqusta, Saragossa, CAI, 1999. ISBN 8488305931.
 CORRAL, Jos Luis: Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118), Saragossa, Ajuntament de Saragossa i CAI, 1998. ISBN 8480691557.
 GARULO, Teresa: La literatura rabe de Al-Andalus durante el siglo XI, Madrid, Hiperin, 1998. ISBN 8475175015.
 MONTANER FRUTOS, Alberto: "Introduccin histrica" al captol "El palacio musulmn", a: Bernab Cabaero Subiza et alt., La Aljafera (volum I), Saragossa, Corts d'Arag, 1998. pgines 35-65. ISBN 8486794978.
 VERNET, Juan: Literatura rabe, Barcelona, El Acantilado, 2002. ISBN 8495359812.
 VIGUERA MOLINS, M Jess: Aragn musulmn, Saragossa, Mira editores, 1988. ISBN 8486778069.
 VIGUERA MOLINS, M Jess: El islam en Aragn, Saragossa, CAI, (Col. Mariano de Pano y Ruata, nm. 9), 1995. ISBN 8488305273.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202904" title="Tractat de Tarasc (1176)" nonfiltered="4469" processed="4458" dbindex="84480">
La Pau de Tarasc fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarasc on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provena, el Gavald i el Carlads. Aquesta pau result de l'enfortiment a Occitnia de la posici d'Alfons el Cast, que havia consolidat entre 1168 i 1173 aprofitant el conflicte de Ramon V amb Enric II d'Anglaterra. 

Antecedents.
El 1166, Ramon Berenguer III de Provena va morir en el setge de la ciutat de Nia, que s'havia rebellat, deixant noms una filla, Dola de Provena. La regncia catalano-aragonesa, allegant la manca de descendncia masculina, va obtenir que el comtat de Provena passs a Alfons el Cast, cos germ de Ramon Berenguer III. Per conservar Provena, fou necessari vncer amb l'ajuda de la flota genovesa els alaments atiats a la Camarga i a Argena pels partidaris de Ramon V de Tolosa, que dominaven la plaa forta d'Albaron, recuperada per la facci barcelonina. El 1167, comptant amb el suport dels vescomtes de Montpeller, de l'episcopat provenal i de la Casa de Baus, que havia abandonat la seva anterior poltica anti-barcelonina, els regents catalano-aragonesos van poder considerar consolidat el domini sobre Provena, a ms de signar el 1175 el tractat de l'Emparana, pel que el que es vinculava la vall d'Aran amb la Corona.







Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202905" title="Federaci Catalana de Joves Cambres" nonfiltered="4470" processed="4459" dbindex="84481">
Federaci Catalana de Joves Cambres (FCJC) s una associaci no governamental on joves de tot el mn aprenen a assumir responsabilitats i a desenvolupar habilitats directives mitjanant el treball en projectes per la comunitat. Forma part de la Federaci Mundial de Joves Liders i Emprenedors amb presencia a mes de 115 pasos. 

 Histria .
La primera Jove Cambra va ser creada el 1915 per Henry "Hy" Giessembler a Saint Louis, Missouri (EUA) amb el nom d' "Associaci Cvica Progressista d'Homes Joves" i amb l'objectiu d'agrupar joves disposats a servir a la comunitat. El 1928 es va crear la primera Jove Cambra a Anglaterra, i poc a poc es va estendre arreu d'Europa.

El 1963 Carles Ferrer Salat, president del Cercle d'Economia, contacta amb delegats europeus de la JCI a travs d'una reuni de joves dirigents europeus, de manera que el 1965 es constitu al Jove Cambra de Barcelona. El 1967 es crea la Federaci de Joves Cambres d'Espanya amb Josep Pujades com a primer president, i que celebra el seu primer congrs a Reus el 1969. El 20 de novembre de 1976 es forma lAgrupacin Regional de Jvenes Cmaras de Catalua, amb les de Barcelona, Manresa, Manlleu, Vilafranca del Peneds, Igualada, Vic, Tortosa, Cervera i Lleida, a les que s'uniren el 1977 Reus, Sabadell, Trrega, Tarragona i Vilanova i la Geltr. El 1981 van adoptar el nom de Federaci Catalana de Joves Cambres, per fins el 1982 no foren reconegudes per la Jove Cambra d'Espanya (FEJC). El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Organitzaci .
La Federaci aplega les quinze Joves Cambres i sn dirigides per una Junta Directiva Nacional formada pel president, un secretari general, un assessor legal, un tresorer, tres vicepresidents i el president anterior amb crrec de vicepresident. L'actual president s Jordi Sol i Tuy. Endems, hi ha un Senat format per membres de prestigi i antics membres de les Joves Cambres, que t finalitat d'assessorament. 

 Enllaos externs . 
 Pgina de la FCJC;
 Pgina del Senat de la FCJC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202906" title="Port Sad" nonfiltered="4471" processed="4460" dbindex="84482">

Port Sad (rab , B r Sa  d) s una ciutat porturia al nord-est d'Egipte i capital de la governaci homnima. Hom hi troba l'accs al Canal de Suez, des del mar Mediterrani.

Es una de les ciutats ms boniques d'Egipte. T una poblaci de 554.757 persones (2007) i nombroses cases antigues, del segle XIX, amb grans balcons a les faanes. A l'altra banda del canal es troba Port Fouad, amb la qual es troba profundament relacionada, trobant-se comunicades mitjanant transbordadors gratuts.

La base de l'economia de Port Sad s la pesca, les indstries qumiques, la manufactura de productes alimentaris i l'elaboraci de cigars. Des de Port Sad s'exporta una gran part dels productes egipcis, com el cot i l'arrs, a ms de ser una estaci de repostatge de combustible per als vaixells que creuen el canal. Port Sad s tamb una zona franca, aix com el lloc de residncia d'estiu per a molts egipcis.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202907" title="Jaume Comas i Font" nonfiltered="4472" processed="4461" dbindex="84483">
Jaume Comas i Font. Jugador de bsquet. Va nixer a Premi de Mar, Barcelona, el 2 d'agost de 1974. Fa 1,86 metres d'altura i pesa 77 kg. Juga a la posici de base. Fou el capit i el jugador amb ms partits disputats del Plus Pujol Lleida. Va ser internacional amb la selecci espanyola de bsquet als Jocs Olmpics d' Atenes 2004 on va quedar a la setena posici. I actualment juga al CB Sant Josep Girona.

s un base explosiu i molt treballador. Imprimeix molta rapidesa i intensitat al joc, cosa que complica la feina a la defensa rival. T un bon llanament de triple i reparteix assistncies als seus companys. En tasques defensives t com a principal arma el robatori de pilota, recuperant aix de nou la possessi.

 Trajectria .
 1993-1994: Premi de Mar (Segona Divisi) ;
 1994-1995: Matar (Segona Divisi) ;
 1995-1996: Viatges Aliguer Pineda (Lliga EBA) ;
 1996-1997: Viatges Aliguer Pineda (Lliga LEB) ;
 1997-1998: Caja Rural Melilla (Lliga LEB) ;
 1998-1999: Crculo Badajoz (Lliga LEB) ;
 1999-2000: Caprabo Lleida (Lliga LEB) ;
 2000: Cantabria Lobos (Lliga ACB) ;
 2000-2001: Caprabo Lleida (Lliga LEB) ;
 2001-2004: Caprabo Lleida (Lliga ACB) ;
 2004-2005: Plus Pujol Lleida (Lliga ACB) ;
 2005-2008: Plus Pujol Lleida (Lliga LEB) ;
 2008-actualitat: CB Sant Josep Girona (Lliga LEB Bronze);

 Internacional amb la Selecci Espanyola Absoluta ;

 Palmars .
 Campi Lliga LEB 2000-01 amb el Caprabo Lleida ;
 Campi Lliga Catalana 2002 amb el Caprabo Lleida ;
 Campi Lliga Catalana 2003 amb el Caprabo Lleida;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202909" title="Camp semntic" nonfiltered="4473" processed="4462" dbindex="84484">
Un camp semntic s l'agrupaci de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema. Aix, per exemple dins el camp semntic de l'amor aniria l'afecte i l'amistat per tamb la confiana o el matrimoni, ja que sn termes que poden tenir relaci amb aquell. Els camps semntics tenen sempre un component subjectiu, perqu es basen en la connotaci i no sols en la sinonmia o en relacions lxiques.

L'estructuralisme va intentar fitar els camps semntics assignant una srie de trets als mots, de manera que les paraules relacionades diferien en unes caracterstiques per tenien unes altres en com per pertnyer al mateix grup. Aquesta classificaci s senzilla amb determinats conceptes, per no pot aplicar-se a tots, ms abstractes. El camp semntic d'un mateix terme varia segons la llengua i segons la cultura que l'empra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202910" title="Kender" nonfiltered="4474" processed="4463" dbindex="84485">
Els kenders sn ssers ficticis d'estatura petita en el mn de Dragonlance. 

Estan emparentats amb els gnoms i els nans. Desprs varen trobar la gemma gris, alguns dels mitjans de la raa original volien la gemma per avarcia: aquests es varen convertir en nans, els que la volien per inventar coses amb el seu poder es varen convertir en gnoms i els que noms la volien per curiositat, els kenders. Aix no s del tot acceptat per les races mencionades, en especial pels nans.

Al continent d'Ansalon estan bsicament establerts en dos llocs: Kendermore i l'Hylo. No obstant aix, s habitual trobar-los en qualsevol lloc del mn, donada la seva naturalesa aventurera. Les seves construccions acostumen a ser poc cuidades i la seva disposici en els carrers totalment catiques (per als membres d'altres especies, no per ells). Tamb poden trobar-se en el continent de Taladas, si b aquests difereixen una mica en la seva conducta respecte als seus parents de ms cap al sud.

 Caracterstiques .

Mesuren en al voltant dels 120 centmetres i acostumen a dur el pl recollit en una pinta, el qual s el seu orgull. Els seus rostres es mostren jovials tota la vida, si b en arribar a una certa edat sn solcats per diverses lnies de fines arrugues (caracterstica que jutgen molt atractiva).

Sn criatures curioses per naturalesa, hbils en l'art de robar, amistoses amb tot el mn. Perdonen amb facilitat les ofenses i arriben a estar convenuts que els objectes que roben als altres sers els arribaren per accident als seus saquets (o butxaquetes) o posen una altre excusa similar. Aix ltim es deu a la seva naturalesa d'intentar agafar tot all que els cridi l'atenci, sense ser moltes vegades conscients en realitat del que estan fent. En la seva societat aix no es considerat robar, ja que ells tenen un concepte diferent de la propietat. Entre ells s absolutament normal agafar manllevades les coses d'altres persones (o criatures) si aquestes no ho estan utilitzant. S'ofenen molt si els diuen lladres ja que, com a la majoria de cultures no dolentes, els kender sn contraris als crims.

Sn immunes a la por a menys que sigui de naturalesa mgica, com el que provoca una Torre de l'Alta Bruixeria o l'aura de por que els envolten als dracs del mal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202914" title="Mari Bataller i Llonch" nonfiltered="4475" processed="4464" dbindex="84486">
Mari Bataller i Llonch (Castell d'Empries, Alt Empord, 1885 - Granollers, Valls Oriental, 17 de febrer de 1948) fou msic, director de coral i compositor de sardanes.

El 1912 es trasllad a Granollers on entr a la cobla Catalnia per actuar-hi durant 35 anys. Va dirigir la coral La Lira de Montorns i l'Orfe Granoller.

Com a compositor, fou deixeble d'Enric Morera, destacant Els gegants de Reus i Quina gatzara! (primer premi V Festa de la Sardana de Girona, 1925).

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202915" title="Tractat de Tudela" nonfiltered="4476" processed="4465" dbindex="84487">
El Tractat de Tudela fou signat l'any 1231 entre Jaume I de la Corona d'Arag i San VII de Navarra.

S'hi establ que el primer que es mors cediria en herncia el regne a l'altre.

De fet, per, San VII mor sense tindre descendncia i el Regne de Navarra pass al seu cunyat Teobald.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202916" title="Bandera de Navarra" nonfiltered="4477" processed="4466" dbindex="84488">


L'any 1910 tres persones afins al nacionalisme basc, Arturo Campin, Altadill i Olriz,  van dissenyar l'actual bandera de Navarra, que aquest mateix any va ser aprovada per la Diputaci Navarresa i que va ser reconeguda per la Llei Orgnica de "Reintegraci i Millora del Rgim Foral de Navarra" (LORAFNA), del 10 d'agost de 1982, que estableix en el seu article 7.2: "La bandera de Navarra s de color vermell, amb l'escut en el centre."

Aix mateix, l'escut de Navarra est format per cadenes d'or sobre fons vermell, amb una esmeralda verda en el centre d'uni dels seus vuit braos d'eslabons i, sobre elles, la Corona Reial, smbol de l'antic Regne de Navarra. La imatge de les cadenes s'adoptaria, segons una explicaci tradicional, desprs de la participaci de San VII el fort en la batalla de Las Navas de Tolosa en el 1212 

La bandera de Navarra ve usant-se com smbol del territori des de 1910. Es va triar el color vermell per ser aquest el color del camp de l'escut.

 Enllaos externs . 
 
Llei Foral 24/2003, de 4 d'abril, de Smbols de Navarra. ;
Descripci de la bandera oferta pel Govern de Navarra ;
Nafarroako Erresuma ;

 
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202917" title="Reebok" nonfiltered="4478" processed="4467" dbindex="84489">

Reebok s una empresa britnica de calat atltic, indumentria, i accessoris. Actualment s filial d'Adidas. L'empresa, fundada el 1895, s'anomenaven originalment Mercury Sports per es va rebatejar com a Reebok el 1960. Els fundadors de l'empresa foren Joe Foster i Jeff Foster.

 Histria .
 Va comenar a la Gran Bretanya en els anys 90. En aquell temps, Joseph William Foster era un dels primers a fabricar sabates d'atletisme en punta (per exemple, sabates per a golf). La societat J.W. Foster fabricava totes les seves sabates a m i va adquirir una clientela d'atletes internacionals, subministrant sobretot sabates portades en els Jocs olmpics de Pars.

El 1958, els dos nts de la societat la reanomenen Reebok, nom que recorda el d'una varietat d'antlop sud-afric, el rhebok. El 1979, la societat es llana a l'assalt del mercat nord-americ venent sabates de carrera a un preu mai vist: 60 dlars.
 
El 1982 va ser la primera a produir un model de bamba exclusivament femen. 

s el 1989 que el sistema d'aire comprimit coneix la seva hora de glria. La societat millora el producte permetent inflar-se o desinflar-se dels coixins d'aire a la sabata.

Llavors, estn la seva activitat a altres esports. Cap a finals dels anys 90, s'introdueix tamb en el padrinatge d'esportistes d'alt nivell, a Venus Williams, la campiona de tennis. El 2000, signa un acord de collaboraci amb la NFL i amb la NBA el 2001.

El 2004, es compra les marques equipament d'hoquei sobre gel CCM, Jofa i Koho, fent-se un dels gegant de la indstria de l'hoquei i competidor principal de Nike. Tamb es fa el provedor oficial de les samarretes per als equips de la Lliga Nacional d'Hoquei.

El 3 d'agost del 2005, per una OPA amistosa de 3,8 mil milions de dlars, Adidas anuncia la compra d'aquesta multinacional.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202918" title="Penya Joan Santamaria" nonfiltered="4479" processed="4468" dbindex="84490">
Penya Joan Santamaria s una associaci literria i cultural creada el 1940 per Joan Santamaria i Monn amb l'objectiu de mantenir, difondre i propagar la cultura, la llengua i les lletres catalanes. Convoca anualment el Premi Joan Santamaria i altres.

Comen com a reuni d'una colla d'amics que s'aplegava, un cop al mes, malgrat el control i la persecuci del franquisme, per sopar i fer tertlia a Can Pars, a l'antic carrer de Sant Jeroni de Barcelona.  Entre els assistents hi havia Artur Llorens Opisso, Joan Ballester i Canals, Rafael Tasis i Marca,Pere Catal i Pic, Antoni Vergs i Mass, Rafael Dalmau i Ferreres, Ferran Soldevila, Ramon Aramon i Serra, Miquel Arimany i Heribert Barrera. Desprs de la mort de Joan Santamaria el 1955 la la Penya adopt el seu nom i decid de crear un premi literari a la seva memria: el Premi Joan Santamaria El primer d'aquests premis fou concedit, el maig de 1956, a Merc Rodoreda.

El 1996 va rebe la Creu de Sant Jordi.

Premi Joan Santamaria (teatre).
 1957. Cruma de Manuel de Pedrolo;
 1961. La simbomba fosca de Baltasar Porcel;
 1961. Calprnia d'Alfred Badia;
 1964. Perdona, Franz de Joan Colomines;
 1967. La pista de Ramon Folch i Camarasa;
 1970. La petita histria d'un home qualsevol de Ramon Gomis;

Enllaos externs.
Premis Joan Santamaria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202919" title="Medina" nonfiltered="4480" processed="4469" dbindex="84491">


Medina (nom oficial: al Mad nat al Munawwarah) s una ciutat de la regi de Hijaz a Arbia Saudita, capital de la provncia d'Al Madinah. Hi ha la tomba de Mahoma i s la segona ciutat santa de l'Islam.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202921" title="Llus Benejam i Agell" nonfiltered="4481" processed="4470" dbindex="84492">
Llus Benejam i Agell (Barcelona, 1914 - 1948) fou un violinista i compositor de msica de cambra i sardanes. 

Estudi al Conservatori del Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb els mestres Antoni Bosom, Josep Barber, Joan Lamote de Grignon, i P. Antoni Massana, amb qui estudi harmonia i composici.

Form part com a violinista i violista de diversos conjunts simfnics i de cambra. L'any 1953 guany el Premi de Msica Ciutat de Barcelona amb l'obra per a orquestra de corda Poema.
El 1954 va traslladar-se a l'Equador per a fundar l'Orquestra Simfnica Nacional d'aquell pas. Hi resid durant cinc anys i fou el concertino i sotsdirector d'aquesta formaci orquestral. L'any 1959 es trasllad als Estats Units i actu com a msic de l'Orquestra de la ciutat de Birmingham (estat d'Alabama) i com a professor de composici i d'instrumentaci del Birmingham Southern College, on va cursar el doctorat. Mor a aquesta ciutat el 28 de mar de 1968.

La msica de Llus Benejam flueix d'un esperit obert, vitalista, permeable a influncies diverses. Hi trobem reminiscncies modals, de l'impressionisme i del jazz, incorporades per una manera personal d'entendre la msica. Aquesta s formalment clara i amb temes ben perfilats, amb seccions rtmicament contrastades, melodies de conformaci natural, sovint d'un caire narratiu, i una harmonia que evoluciona des d'una concepci jazzstico-impressionista cap a acords poliintervlics generats pel procediment de notes afegides i substitucions.

La seva obra s el producte d'un msic d'ofici. Escriu per als seus conjunts de corda, els quals predominen entre la msica de cambra. D'entre els instruments de vent als quals ha dedicat ms obres  de cambra i d'orquestra- han estat  l'obo, la trompeta i el saxfon. El perode final de vuit anys que viu a Birmingham (EUA) li ofereix unes possibilitats immillorables que aprofita per realitzar la major part de la seva obra orquestral.

La Universitat de Montevallo (Estat d'Alabama) li ha dedicat la biblioteca, que ara duu el seu nom, com a reconeixement per la seva tasca artstica. All han quedat dipositats tots els seus manuscrits.

Tota la seva obra est editada a Clivis Publicacions.

Les seves sardanes ms conegudes sn Maria Eullia, Selvatana i L'estany d'Ivars.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202922" title="Comtat de Gascunya" nonfiltered="4482" processed="4471" dbindex="84493">
 

El Comtat de Gascunya o de Guascnia va ser una entitat feudal de l'Alta Edat Mitjana creada per Carlemany a Aquitnia durant el 781. 

El fill de Carlemany, Ludovico Po va rebre el Comtat de Gascunya sobre la base del Ducat de Bascnia i rpidament es va adaptar els costums dels habitants del territori, els  Uuasconum . Aix, en ell 785, quan s reclamat per l'emperador carolingi a la cort de Paderborn, es va presentar a la usana vascona acompanyat d'altres joves de la seva mateixa edat vestint un vestit que constava d'una tnica exterior rodona, camisa de mnigues soltes, calons llargs, falques amb esperons i una llana llancvola a la m  . 

El comtat es va organitzar entorn a la ciutat de Baiona i la vall del riu Adur, mantingueren la tradicional relaci cultural amb els territoris de  Spanoguascnia    i del vessant hisp dels pirinencs. 

El comte Galindo II Aznrez d'Arag va contreure matrimoni amb Acibella, germana del comte  Gassia Sans . El fill d'aquest, Guillermo Snchez de Gascunya es va unir la filla del rei de Pamplona Garcia Snchez I del matrimoni qual | de la qual va nixer Sancho Guillermo de Gascunya, qui seria a la cort dels reis de Pamplona. Eudes, fill del duc d'Aquitnia i comte de Poitiers Guillem el Gran, va rebre el comtat al 1033. A l'any 1063 es va produir la fusi del comtat amb el ducat d'Aquita.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202925" title="Tractat d'Almazn" nonfiltered="4483" processed="4472" dbindex="84494">
El Tractat d'Almazn fou signat el 12 d'abril de 1375 entre Pere III d'Arag i Enric II de Castella.

Pere III renunci a recuperar alguns dels territoris perduts en la Guerra dels Dos Peres a canvi d'una quantitat de monedes.

S'establ el matrimoni entre Elionor d'Arag i de Siclia i el fill d'Enric II de Castella, el futur rei Joan I de Castella.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202928" title="Georges Rodenbach" nonfiltered="4484" processed="4473" dbindex="84495">

Georges Raymond Constantin Rodenbach (Tournai, 16 de juliol de 1855 - Pars, 25 de desembre e 1898) va ser un poeta i novellista belga adscrit al moviment simbolista. Va nixer a Tournai i va estudiar a Gant, on va fer amistat amb el poeta Emile Verhaeren. Rodenbach va treballar com advocat i periodista. Va passar els darrers anys de la seua vida a Pars com a corresponsal del Journal de Bruxelles, on es va fer amic d'Edmond de Goncourt. Va publicar vuit reculls de poesia i quatre novelles, aix com narracions curtes, obres de teatre i crtica. Va produir alguna obra de carcter convencional ambientada a Pars, per el gruix de la seua obra s el producte d'una apassionada idealitzaci de les tranquilles ciutats flamenques on va passar la seua infantesa i els primers anys de la seua joventut. En la seua obra ms clebre, Bruges-la-Morte (1892), explica que el seu objectiu s evocar la ciutat com un sser viu, associada amb les vivncies espirituals; aconsellant, dissuadint o empenyent a l'acci.

 Obres .
 Le Foyer et les Champs (1877), poesia;
 Les Tristesses (1879), poesia;
 La Belgique 1830-1880 (1880), poema histric;
 La Mer lgante (1881), poesia;
 L'Hiver mondain (1884);
 Vers d'amour (1884);
 La Jeunesse blanche (1886), poesia;
 Du Silence (1888);
 L'Art en exil (1889);
 Bruges-la-Morte (1892);
 Le Voyage dans les yeux (1893);
 Le Voile, drama;
 L'Agonie du soleil (1894);
 Muse de bguines (1894);
 Le Tombeau de Baudelaire (1894);
 La Vocation (1895);
 A propos de "Manette Salomon". L'uvre des Goncourt (1896);
 Les Tombeaux (1896);
 Les Vierges (1896);
 Les Vies encloses (1896), poema;
 Le Carillonneur (1897);
 Agonies de villes (1897);
 Le Miroir du ciel natal (1898);
 Le Mirage (1900);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202929" title="Comediants" nonfiltered="4485" processed="4474" dbindex="84496">
Comediants s una companyia de teatre catalana formada el 19 de novembre de 1971 a l'escola de teatre independent de Barcelona. Des del principi van apostar per l'estil de teatre avantguardista que es feia en l'estranger, basat en experincies creatives collectives sense text ni directors, enfront del teatre clssic que es feia a Espanya. La seu de la companyia s a Canet de Mar (Maresme).

La interdisciplinearitat s una de les seves caracterstiques: ms enll d'una companyia de teatre, sn una "companyia d'espectacle" en la qual barregen el teatre amb el circ, la msica, l'audiovisual, disseny, etc... Per aix, es defineixen com a "un collectiu format per actors, msics i artistes de tot tipus dedicat per complet al mn de la creaci". Sn actualment una de la companyies ms prestigioses del mn quant a l'espectacularitat dels seus muntatges. 

Els seus espectacles sn concebuts en la cpula geodsica de La Vinya, masia situada a Canet de Mar (Maresme), i han estat representants als cinc continents, des de Buenos Aires a Tquio, passant per Nova York, Madrid o Pars, i actuant tant en grans ciutats com en petits pobles. Els Comediants sn una companyia coral, amb multitud d'actors. En els darrers 30 anys han concebut una gran varietat d'espectacles, tant d'inspiraci prpia com per encrrec. Sovint han simultanejat la representaci de diferents muntatges, tenint ms d'un en el cartell en diferents moments. Tamb han realitzat programes per a la televisi i han interpretat el film Karnabal (1985) de Carles Mira.

Tots els muntatges de Comediants es caracteritzen pel seu gran esperit festiu, la multitud d'actors i la interrelaci amb el pblic. Totes les seves creacions tenen un gran significat inspirat en mites, smbols, rituals i cerimnies que celebram el pas cclic dels humans per la Terra. Comediants han realitzat espectacles per a esdeveniments com la cerimnia de clausura dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992, a l'Exposici Universal de Sevilla 1992, l'Expo de Lisboa'98, la Expo de Hannover'00, o el Frum de Barcelona'2004. 

El muntatge que va concebre per a la cerimnia de clausura dels Jocs Olmpics de Barcelona, en 1992, va causar un gran impacte per la seva espectacularitat i originalitat, i va crear una nova tendncia imitada, des de llavors, en la majoria de cerimnies de grans esdeveniments. El director d'escena de Els Comediants s, des dels seus inicis, Joan Font. El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.

 Espectacles .
 Non plus plis (1971);
 Catacroc! (1972) ;
 Moros i Cristians (1975);
 Plou i fa sol (1976);
 Revetlla o Ball per a Tothom (1978);
 Sol, solet (1979);
 Apotesic sarau de gala de Ttil Ier, Tocatdelala (1981);
 Nit d'espetecs, fums i corredisses (1982) ;
 Dimonis (1983) ;
 Al (1984);
 La nit (1987);
 Nit de nits (1989);
 Mediterrnia. Horitzons de blau salat (1991);
 El llibre de les bsties (1994);
 Anthologia (1996);
 TEMPUS (1997);
 O rapaz de papel (1998);
 Zenit (1999);
 Maravillas de Cervantes (2000);
 Bi (2001) ;
 Boccato di Cardinale (2003);
 L arbre de la memria (2004);
  Neruda, Adelante. 100 aos en viaje (2004) ;
 Elogio de la locura (2005);
 Les 1001 nits (2005);

 Enllaos externs .
 Pgina de Comediants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202930" title="The Ronettes" nonfiltered="4486" processed="4475" dbindex="84497">

The Ronettes van ser un grup musical de noies dels anys 60 de la ciutat de Nova York, conegudes especialment pel seu treball amb Phil Spector. 

La formaci de la banda estava composta per Veronica Bennett en la veu principal, qui desprs va prendre el nom de Ronnie Spector, el seu germana Estelle Bennet i las eva cosina Nedra Talley. Entre els seus temes mes populars destaquen "Be My Baby", "Baby I Love You", "(The Best Part Of) Breakin' Up" i "(Walking) in the Rain". Desprs d'un recs en el mitj de la decada dels anys 60, The Ronettes en conjunt amb Spector van reunir sense concitar major atenci per part del publico degut a que el so dels grups de noies ja no eren del gust de la gran massa de l'audincia el que els va impedir mantenir cert grau de rellevncia en l'escena nord-americana.

Finalment el grup es va dissoldre el 1966 desprs de tocar com teloneres per a una gira a Estats Units i Canad dels Beatles, qui tamb van treballar amb Spector, duta a terme l'estiu de 1966. Ronnie Spector es va casar amb Phil Spector el 1968 i va llanar la seva carrera de solista el 1973 una vegada que es va divorciar de Spector.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202933" title="Phil Spector" nonfiltered="4487" processed="4476" dbindex="84498">
Harvey Philip Spector, ms conegut com Phil Spector (26 de desembre del 1940) s un msic i productor nord-americ, conegut sobretot per la seva tcnica de orquestraci, el "mur de so" (wall of sound), consistent a gravar mltiples pistes d'acompanyament, superposant-les fins a crear un so compacte i apabullant. 

La tcnica de Spector ha tingut una gran influncia sobre altres msics que han experimentat amb l'estudi com instrument musical, com els Beatles (que el van cridar per a fer-se crrec dels enregistraments de Let It Be) o Brian Wilson. 

Biografia.
Spector va comenar la seva carrera musical com guitarrista i compositor del grup The Teddy Bears, que el 1958 va obtenir un gran xit amb la can To know him is to love him. Spector va prendre el ttol de l'epitafi del seu pare, mort per sucidi el 1949. Spector va saltar aviat de la interpretaci a la producci musical, especialitzant-se en grups femenins com The Crystals i The Ronettes. Les seves produccions d'aquesta poca tenen un so molt caracterstic, fruit de la tcnica del "mur de so". A mitjans dels anys 60, produeix dos senzills especialment ambiciosos: You've Lost that Lovin' Feelin (1964), dels Righteous Brothers, i River Deep, Mountain High, de Ike i Tina Turner (1966). 

Desprs d'aix es retira durant alguns anys del negoci discogrfic, al qual torna (no sense polmica) quan John Lennon li encarrega el 1970 donar forma publicable als enregistraments del projecte Let it be. Spector modifica el so de diverses canons, enriquint l'acompanyament amb mltiples pistes d'instruments i cors. Paul McCartney queda especialment descontent amb The Long and Winding Road, a la qual Spector afegeix tota una orquestra. Encara que des d'ara incorpora a les versions en directe part de l'arranjament de Spector, aprofita qualsevol ocasi per a criticar el tractament del disc, i no descansa fins a editar, ja en el 2003, una versi "neta" dels arranjaments de Spector (Let It Be... Naked). 

En els anys setanta, Spector produeix a artistes com John Lennon, George Harrison i els Ramones. Desprs d'aix, abandona gaireb absolutament l'activitat artstica, convertint-se en una llegenda viva per inactiva. El 2003 torna a l'actualitat, com presumpte assass de l'actriu Lana Clarkson. Spector es declara innocent i afirma que es tracta d'un sucidi. El judici de Spector va comenar el 19 de mar de 2007.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202936" title="Josep Alsina i Bofill" nonfiltered="4488" processed="4477" dbindex="84499">
Josep Alsina i Bofill (Palafrugell, Baix Empord 1904 - Calella de Palafrugell, Baix Empord 1993) fou un metge catal. De petit es va traslladar amb la seva famlia a Barcelona, on va fer els estudis- Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1927, on fou deixeble de Santiago Pi i Sunyer, Francesc Ferrer i Solervicens i Joaquim Trias i Pujol, i s'especialitz en medicina interna i nefrologia. El 1934-1939 fou professor de patologia mdica a la Universitat Autnoma de Barcelona. Collabor al Diccionari de Medicina elaborat el 1936 per Manuel Corachan i Garcia. Durant la guerra civil espanyola fou mobilitzat om a tinent metge provisional a la Clnica Militar de Manresa. En acabar la guerra fou depurat per les autoritats franquistes, i se li va impedir, juntament amb altres metges, l'accs a la docncia, finsitot l'entrada a l'Hospital Clnic. Va exercir durant molts anys la medicina privada a la Clnica Plat.

Ajud a la reconstituci en la clandestinitat de la Societat Catalana de Biologia, de la que en fou president el 1963-1967. Tamb ha estat membre de la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona (1965) i president de l'Institut d'Estudis Catalans (1974-1978) i de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears. El 1976 presid el X Congrs de Metges i Bilegs de Llengua Catalana a Perpiny. Public nombrosos treballs sobre la prevenci de malalties dels ronyons i de l'aparell circulatori, i ha collaborat en el Vocabulari Mdic (1979). El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi. Tamb form part de la Fundaci Josep Pla.

 Obres .
 Albuminria, la seva valoraci prctica (1935) ;
 El metge davant l'hipertens (1969)    ;

 Enllaos externs .
 Exposici Joan Alsina i Bofill;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202938" title="Jean Moras" nonfiltered="4489" processed="4478" dbindex="84500">

Jean Moras (nascut Iannis A. Papadiamontopoulos,          .                   ; Atenes, 15 d'abril de 1856 - 30 d'abril de 1910), va ser un poeta, assagista, i crtic d'art grec en llengua francesa.  

Va nixer al si d'una famlia distingida; son pare era jutge. Va rebre una educaci francesa i va traslladar-se a Pars l'any 1875 per a estudiar Dret. Durant la seua estada va comenar a freqentar els cercles literaris, i s'hi va integrar en el grup de Les Hydropathes, un club literari que incloa tamb a Alphonse Allais, Charles Cros, Guy de Maupassant i Lon Bloy. Tamb va mantenir lligams d'amistat amb l'artista grec Demetrios Galanis i amb el poeta romans Ion Minulescu. 

Va publicar poesia, molt influda per Paul Verlaine, a les revistes Lutce i Le Chat noir, i va recollir els seus poemes en dues edicions, Les Syrtes i Cantilnes.   

Inicialment es va adherir al moviment simbolista i ell mateix va escriure el Manifest Simbolista (1886), que va publicar a Le Figaro, en part com a mitj de distanciar-se de l'esttica de la nova generaci de joves escriptors etiquetats de "decadentistes" per la premsa. va ser considerat un dels poetes simbolistes ms importants fins a les primeries de la dcada del 1890. 

L'any 1891, a mesura que el Simbolisme era cada vegada ms obertament associat amb l'anarquisme, va publicar Le Plerin passion on rebutjava les influncies d'Europa del Nord i d'Alemanya, aix com del Romanticisme i fins i tot alguns aspectes del Simbolisme, en favor de la influncia de l'Antiga Roma i l'Antiga Grcia. Aquesta obra va ser el desencadenant de la fundaci de l'cole Romane, que proporcionaria la base esttica per a la ideologia d'extrema dreta de Charles Maurras, principal teric d''Action Franaise.

Moras tamb va escriure la novella Les Demoiselles Goubert, en collaboraci amb Paul Adam.

Obres.
Les seues obres ms importants sn:
Les Syrtes (1884);
Les Cantilnes (1886);
Le Plerin passion (1891);
Stances (1893);
Contes de la vielle France (1904);

Enllaos externs.
 Poemes de Moras;

Bibliografia addicional.
 A. Embiricos, Les tapes de Jean Moras, Lausanne, 1948;
 R. Georgin, Jean Moras, Paris, 1930;
 Jean de Gourmont, Jean Moras, Paris, 1905;
 Robert Jouanny, Moras, crivain franais, Paris, Lettres modernes, 1969;
 R. Niklaus, Jean Moras, a Critique of His Poetry and Philosophy, La Haye, 1967;
 J. Weber, Jean Moras u. die franzsische Tradition, Nuremberg, 1934;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202940" title="Josep Maria Pi i Sunyer" nonfiltered="4490" processed="4479" dbindex="84501">
Josep Maria Pi i Sunyer (San Nicols de los Arroyos, Argentina 1889 - Barcelona 1984) fou un advocat i jurista catal, fill de Francesc Pi i Sunyer i nt de Francesc Sunyer i Capdevila. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i es doctor a la Universitat de Madrid. 

Interessat per la poltica, fou un dels fundadors d'Acci Catalana. Durant la Segona Repblica Espanyola fou secretari de l'ajuntament de Barcelona. En esclatar la guerra civil espanyola va facilitar passaports als seus amics perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports. 

El 1937 marx a Pars, per torn a Catalunya el 1940. Les autoritats franquistes el depuraren i separaren del crrec de l'ajuntament. Tot i aix, guany per oposici la ctedra de dret administratiu el 1940, i com a catedrtic fou molt popular entre els seus alumnes pel seu humor, carcter i ancdotes. Fou deg del Collegi d'Advocats de Barcelona i de la facultat de dret. Collabor en nombroses revistes de dret administratiu i el 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202945" title="Antoni Forrellad i Sol" nonfiltered="4491" processed="4480" dbindex="84502">
Antoni Forrellad i Sol (Sabadell 1912 - 1983) fou un industrial i empresari catal, germ de l'advocat Miquel Forrellad Sol. Es doctor en enginyeria industrial a l'Escola Industrial de Barcelona i fou director de l'Escola Txtil i de l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell durant la guerra civil espanyola. 

El 1945 fund amb Josep Salvador una empresa de fabricaci i bobinatge de motors elctrics que desprs esdevindria ASEA-CES i de la qual en fou director fins el 1972. El 1962 fund la societat Unitat Hermtica, que amb els anys es convert en una de les primeres empreses mundials en la fabricaci de compressors hermtics per a frigorfics. Cre o impuls moltes altres empreses i form part del consell d'administraci d'algunes de les ms importants de Catalunya. 
 
Simultniament desenvolup una gran activitat en la creaci o la promoci d'entitats culturals, benfiques, d'estudis industrials o empresarials, de carcter i significaci netament catalanes. Per aquest motiu el 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202948" title="Arthur Hubert Terry" nonfiltered="4492" processed="4481" dbindex="84503">
Arthur Hubert Terry (York, Anglaterra 1927 - Colchester, Essex 2004) fou un crtic literari angls. El 1947 es llicenci el filologia a la universitat de Cambridge, on fou deixeble de J. B.Trend. Del 1950 al 1972 enseny llenges i literatures hispniques a la universitat de Belfast, on fou catedrtic el 1962-1973, fins que fou nomenat catedrtic de literatura a la universitat d'Essex el 1973. 

El 1976 va editar una antologia de poemes d'Ausis March amb traduccions angleses i coordin una srie d'assaigs sobre Tirant lo Blanc. Fou una autoritat en poesia catalana moderna, i tamb en poesia castellana (cal destacar l'estudi de Campos de Castilla, d'Antonio Machado el 1973). Cal destacar tamb les traduccions de Joan Brossa i Gabriel Ferrater.

Fou president de l'Anglo-Catalan Society del 1962 al 1965 i de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes del 1982 al 1988. EL 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi el 1995 el Premi Internacional Ramon Llull i el 2001 el premi Crtica Serra d'Or de catalanstica.

 Obres .
 La poesia de Joan Maragall (1963);
 An Anthology of Spanish Poetry 1500-1700 (1968);
 Catalan Literature (1972) ;
 Quatre poetes catalans. Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau (1992) ;
 Modern Catalan Poetry: A European Perspective (1991);
 Readings of J.V. Foix: An Anthology (1998) ;
 Three Fifteenth-century Valencian Poets (2000).
 La idea del lenguaje en la poesa espaola: Crespo Snchez Robayna y Valente (2002);
 A Companion to Catalan Literature (2003);

 Enllaos externs .
  Biografia d'Arthur Terry a escriptors.cat;
  Obituari d'Arthur Terry a The Independent;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202950" title="Copa irlandesa de futbol" nonfiltered="4493" processed="4482" dbindex="84504">
La Copa irlandesa de futbol, FAI Cup, s una competici futbolstica per eliminatries que es disputa a la Repblica d'Irlanda (a ms del Derry City d'Irlanda del Nord). s organitzat per la FAI (Football Association of Ireland). Actualment s patrocinada per l'empresa Ford. Als seus inicis es va anomenar Free State Cup.

Amb anterioritat a la creaci de la competici, els clubs del pas van disputar la copa irlandesa (unificada). Shelbourne , Bohemians i Derry City sn els nics clubs que han guanyat les dues competicions.

L'any 2002 es van disputar dos campionats a causa del canvi de dates de les competicions irlandeses, de temporada partida (agost-juny) a temporada anual.

Historial.


Enllaos relacionats.
Football League of Ireland;
Football League of Ireland Cup;

 Enllaos externs .
RSSSF - Finals ;
RSSSF - Resultats 1921/22-1993/94;
Ford nou sponsor de la FAI Cup fins el 2010;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202951" title="(85) Io" nonfiltered="4494" processed="4483" dbindex="84505">
Io (eye'-oh) s l'asteroide nm. 85 de la srie. Va sser descobert a Clinton (Michigan, EUA) el 19 de setembre del 1865 per en Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-90).

Aquest asteroide gran i fosc, de classe C, forma famlia amb (15) Eunomia i (141) Lumen al cintur principal. El seu dimetre s de 178 quilmetres, i fou mesurat a partir de l'ocultaci d'una estrella el 10 de desembre del 1995 Erikson99.
  
El seu nom es deu a I (mitologia), una amant de Zeus a la mitologia grega (tamb s'anomena aix el satllit natural volcnic de Jpiter, per).

Curiositat.
Amb dos dgits de numeraci i dues lletres al nom, 85 Io s la designaci ms curta de tots els planetes menors.

Enllaos externs.
Model de forma dedut a partir de la corba lluminosa,  lightcurve;

Referncies.
J. Torppa et al Shapes and rotational properties of thirty asteroids from photometric data, Icarus, Vol. 164, p. 346 (2003).;
PDS lightcurve data;
Supplemental IRAS Minor Planet Survey;
A. Erikson Photometric observations and modelling of the asteroid 85 Io in conjunction with data from an occultation event during the 1995-96 apparition, Planetary and Space Science, Vol. 47, p. 327 (1999).;
G. A. Krasinsky et al Hidden Mass in the Asteroid Belt, Icarus, Vol. 158, p. 98 (2002).;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202953" title="Revista Catalunya" nonfiltered="4495" processed="4484" dbindex="84506">


La Revista Catalunya es una publicaci escrita fundada el 22 de febrer de 1937 con a rgan regional d'expressi del sindicat CNT de Catalunya. Va ser la primera publicaci feta ntegrament en catal editada per la Confederaci Nacional del Treball. Un del seus primers directors va ser Joan Peir i Belis

Al 1977 es va tornar a publicar encetant aix una nova poca.
Actualment es el principal rgan d'expressi del sindicat CGT Confederaci General del Treball de Catalunya 

La seva periodicitat es mensual, amb una tirada de 10.000 exemplars, de mida tabloide amb 28 pagines, es distribueix  entre els afiliats de la CGT de Catalunya,i tamb a biblioteques pbliques, ateneus, casals,i locals socials arreu dels Pasos Catalans. La temtica s econmica, sindical i social, un reflexe de les lluites sindicals i socials del sindicat i del ampli espectre de moviments socials dels Pasos Catalans.
Actualment esta en la seva 8 epoca.

Te la redacci a Reus i fins ara s'han editat 98 nmeros. 

 Enllaos externs .
 Versi digital de la Revista Catalunya;
 Plana web del sindicat CGT de Catalunya;

Bibliografia.

 "Anarquisme i catalanisme. La CNT i el fet nacional catal durant la Guerra Civil", Edicions 62 (Llibres a l Abast, 216), Barcelona 1986.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202954" title="Pere Duran i Farell" nonfiltered="4496" processed="4485" dbindex="84507">
Pere Duran i Farell (Caldes de Montbui, Valls Oriental 1921 - Barcelona 1999) fou un enginyer i empresari catal. Estudi enginyeria de camins. 

Fou home de confiana del grup del Banco Urquijo a Catalunya, ra per la qual ocup crrecs executius o representatius en empreses com Hidroelctrica de Catalunya, La Maquinista Terrestre i Martima i Catalana de Gas i Electricitat, on hi desenvolup una important tasca de modernitzaci. Fou el promotor de Gas Natural S.A i Hifrensa (central nuclear de Vandells), dues realitzacions noves en el camp energtic catal. 

Intent la creaci d'un holding industrial a trevs de la Corporaci Industrial Catalana. Fou president de la junta general d'accionistes de Catalana de Gas i Electricitat des del 1984, i en 1992-1997 presid el holding Gas Natural SDG. El 1991-1993 fou president del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya i tamb fou membre del Club de Roma. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
  Obituari de Pere Duran i Farell a El Mundo;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202955" title="Llus Bonet i Gar" nonfiltered="4497" processed="4486" dbindex="84508">
Llus Bonet i Gar (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993) fou un arquitecte catal, pare del compositor Narcs Bonet i Armengol i de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Va obtenir el ttol d'arquitecte el 1918, es va formar al costat de Josep Puig i Cadafalch i fou deixeble d'Antoni Gaud, l'estil del qual segu en la capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona (1929).

Collabor en l'Obra de la Masia Catalana fins l'esclat de la guerra civil espanyola. Desprs de la guerra fou un dels arquitectes (juntament amb Domnec Sugraes i Gras, Isidre Puig i Boada, Francesc de P. Cardoner i Blanch i Francesc Quintana Vidal) que continuaren les obres del temple de la Sagrada Famlia i un dels representants del monumentalisme, com es veu al disseny de l'Institut Nacional de Previsi i Banc Vitalici, a Barcelona (1949). Llus Maria Pascual i Roca fou un dels seus deixebles.

Fou protector de la cultura catalana desprs del la guerra, i del 1941 al 1959 va mantenir a casa seva les sessions de l'Institut d'Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la Poesia i d'altres. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi 

 Obres .
 Les masies del Maresme (1983);

 Enllaos externs .
 Llus Bonet i Gar;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202957" title="Venancio Flores" nonfiltered="4498" processed="4487" dbindex="84509">

Venancio Flores Barrios (Trinidad, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 18 de maig de 1808 - Montevideo, 19 de febrer de 1868) va ser un  militar i poltic uruguai, membre del Partit Colorado, President de la Repblica en els perodes de 1853 - 1855 (inter) i 1865 - 1868.

Va lluitar en la Creuada Llibertadora (Cruzada Libertadora) que es va iniciar amb la desembarcada dels Trenta-tres Orientals. El 1839 va ser nomenat Cap Poltic del departament de San Jos. Va lluitar en la Guerra Gran contra Manuel Oribe i Juan Manuel de Rosas (1843 - 1851) i va participar en la Batalla de Cagancha. A l'inici del Sitio Grande va ser designat Comandant Militar, convertint-se desprs en un influent personatge en el Partit Colorado.

Amb el final de la Guerra Gran, el president seria el general Eugenio Garzn, per la seva mort va fer que s'elegs a Juan Francisco Gir, sent Flores nomenades Cap Poltic de Montevideo el 1852. El 1853, quan va renunciar Gir, va formar un triumvirat amb Fructuoso Rivera i Juan Antonio Lavalleja. Amb la mort d'aquests, el 1853 i 1854, Flores va quedar en exercici del Poder Executiu, completant el perode de Gir fins i tot 1855.

El 1856 es va raure en la provncia de Entre Ros, Argentina, intervenint activament en la Confederaci Argentina i de l'Uruguai, recolzant a l'Estat de Buenos Aires.

El 19 d'abril de 1863 va encapalar una revoluci que va donar inici a una guerra civil. Va triomfar en la batalla de Coquimbo (juny de 1863) i Caas (juliol de 1863). Va ocupar Florida l'agost de 1864 i Paysand el gener de 1865, per entrar a Montevideo el 20 de febrer d'aquell any. Es pot assenyalar que mesos abans, el 4 d'agost de 1864, els defensors de la vila (avui ciutat) de Florida, capital del departament homnim, tamb havien estat afusellats per ordre de Venancio Flores, desprs de la presa de la plaa per part d'aquest.

Es va establir llavors un Govern Provisional, nom que encobria la seva dictadura personal. El mar es va involucrar, conjuntament amb el Brasil i l'Argentina, en la Guerra de la Triple Aliana contra Paraguai, la qual va devastar aquesta naci.

La dictadura del General Flores va acabar el 15 de febrer de 1868. Quatre dies desprs, i en circumstncies llargament discutides, va ser assassinat a Montevideo per un grup de desconeguts, presumptivament pel seu mxim adversari, l'expresident i membre del Partit Nacional, Bernardo Prudencio Berro, i els seus seguidors. Poques hores desprs del seu homicidi, Berro seria jutjat i posteriorment assassinat brutalment pels simpatitzants de Flores.

El 30 de desembre de 1885, el llavors president de l'Uruguai, Mximo Santos, militar i membre del Partit Colorado, va fundar el departament de Flores en homenatge a Venancio Flores, orind d'aquesta zona.

Algunes obres del seu govern.
Aprovaci del Codi de Comer, 1866.
Primera connexi telegrfica amb Buenos Aires, 1867.
Inauguraci de l'edifici central de l'Administraci del Correu, 1867.
Atorgament de les primeres concessions per a la construcci de les lnies de ferrocarrils. ;
Aprovaci del Codi Civil, 1868. ;
Inauguraci de la primera lnia de tramvies de tracci a cavall, 1868.
Augment de la immigraci des de pasos europeus.

 Referncies .




Enllaos externs.
Biografia de Venancio Flores ;
Sobre la complicitat de Flores amb el president argent Bartolom Mitre, i la invasi a la Banda Oriental ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202958" title="Emili Brugalla i Turmo" nonfiltered="4499" processed="4488" dbindex="84510">
Emili Brugalla i Turmo (Barcelona 1901 - 1987) fou un relligador i enquadernador catal. El 1913 comen com a aprenent als tallers Gibert Reig i Trillas, alhora que estudiava a l'Institut Catal de les Arts del Llibre amb Ramon Miquel i Planas i a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts, on aprn la dauradura a m i la relligadura de biblifil del mestre Hermenegild Alsina i Munn.

El 1921 marx a estudiar a Pars amb el seu mestre. El 1923 va tornar i organitz una secci d'enquadernaci d'art a la llibreria Subirana, especialitzada en llibres religiosos, que li va permetre obtenir el gran premi a l'Exposici Internacional de Barcelona del 1929. El 1931 va installar el seu propi taller i es propos divulgar els valors de la relligadura artstica, alhora que feia classes a l'Escola Industrial i a l'Escola de Bibliotecries de Barcelona. Va fer conferncies al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona i tamb a Madrid. El 1945 va obtenir la medalla de plata del Primer Certamen d'Art Decoratiu celebrat a Palma de Mallorca; posteriorment va intervenir al congrs de relligadors d'Estocolm de 1966  i al d'Ascona (Sussa) el 1967 amb treballs publicats i glossats per destacades autoritats en revistes especialitzades com La Reliure, Craft Horizon, The Penrose Anual, Allegemeniner zur Buch-Binderein i Bokbinderi Idkaren. 

Fou membre de l'Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona (1966), acadmic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando (1978) i membre d'honor del Designer Bookbinders de Londres el 1937. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Tres ensayos sobre el arte de la encuadernacin (1945);
 La encuadernacin en Pars en las avanzadas del Arte Moderno (1954);
 El Arte en el Libro y en la Encuadernacin (1977);

 Enllaos externs .
  Emili Brugalla a artesdellibro.com;
  Biografia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202959" title="Francesc Farreras i Duran" nonfiltered="4500" processed="4489" dbindex="84511">
Francesc Farreras i Duran (Manresa 1900 - Cuernavaca, Mxic 1985) fou un poltic catal. Estudi enginyeria agrnoma, per s'inici en el periodisme local a Pla de Bages i El Da i al setmanari "Poltica" de Manresa, dels quals en ser ms tard director. Alhora, fund la Joventut Nacionalista de Manresa i el Centre Republic. 

El 1931 fou elegit diputat per Manresa de la Diputaci Provisional de la Generalitat de Catalunya i ms tard del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou nomenat primer secretari i desprs director general de la Conselleria d'Agricultura el 1931-1933. Tamb fou secretari de Boscos, Caa i Pesca Fluvial i tamb president de la comissi de pressupostos del Parlament. 

En esclatar la guerra civil espanyola, actu al front d'Arag i, durant el conflicte, fou delegat del govern catal a la Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya, entitat que exercia les funcions de banc de la Generalitat. El 1942 s'establ a Mxic, on treball en el sector farmacutic i fou president de la secci de metalls de la Cambra Nacional de la Indstria de Transformaci. 

Alhora, fou membre actiu de l'Orfe Catal de Mxic, on hi reorganitz la biblioteca, president de la coral i vicepresident de l'Institut Catal de Cultura. Tamb va fundar les Monografies Bages d'histria, i el 1954 fou nomenat president del Parlament de Catalunya a l'exili. Tamb collabor a les publicacions de l'exili La Nostra Revista, Pont Blau, La Humanitat i Xaloc. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Dites de Francesc Farreras i Duran;
 Biografia al web d'ERC;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202963" title="Paolo Malatesta" nonfiltered="4501" processed="4490" dbindex="84512">

Paolo Malatesta (vers 1246-1285) va ser el tercer fill de Malatesta da Verucchio, senyor de Rimini, i germ de Gianciotto i Malatestino Malatesta. s conegut per l'afer extramatrimonial que mantengu amb l'esposa del seu germ Francesca Polentani.

Paolo es va casar el 1269 amb Orabile Beatrice, la darrera comtessa de Ghiaggiolo, ttol que hered el seu fill Uberto i origin lnea dels comtes de Chiaggiolo Malatesta. Fou tamb senyor de Cusercoli, Valpondi, Meldola, Seguno, Sambuceto, Montevecchio, Montepuzzoli, Valdarche, Ustigliano, Mustiola i Laiola.

Tot i que sovint se l'ha presentat com un home romntic que dedicava poca atenci als afers mundans, Paolo va ser present al costat dels seus pares a les campanyes contra els gibellins de Romanya. El 1265 va lluitar contra Guiu de Montefeltro i, juntament amb Guiu da Polenta, contra els traversari. El mar de 1282 el Papa Mart V el va nomenar podest de Florncia, i durant el seu servei probablement conegu Dante Alighieri.

La seva carrera poltica acab quan el seu germ Gianciotto va descobrir la seva relaci amb la seva dona i els va matar a tots dos. 

A la Comdia de Dante, el poeta es troba a Paolo i Francesca al segon cercle de l'infern, on son castigats els luxuriosos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202965" title="Groove metal" nonfiltered="4502" processed="4491" dbindex="84513">
El Groove metal (neo-thrash, half-thrash, o post-thrash) s un gnere musical derivat del thrash metal format a principis dels 90. El Groove Metal combina elements del heavy metal tradicional, el hardcore punk i el thrash metal.

lbums com Slaughter in the Vatican de Exhorder, Arise de Sepultura o Cowboys from Hell de Pantera van incorporar melodies groove al thrash metal. Tot i aix, no va ser fins els lbums The Law de Exhorder, Vulgar Display of Power de Pantera , La Sexorcisto: Devil Music, Vol. 1 de White Zombie i Burn My Eyes de Machine Head que el groove metal es va formar tal com s conegut actualment.

Grups destacats.
A.N.I.M.A.L.;
Betzefer;
Byzantine;
Chimaira;
Damageplan;
DevilDriver;
Droid;
Exhorder;
Fear Factory;
Five Finger Death Punch;
Grip Inc.;
God Forbid;
GZR ;
Lamb of God;
Machine Head;
Meshuggah;
Pantera;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202971" title="Acfal" nonfiltered="4503" processed="4492" dbindex="84514">



 Un corrent religis, vegeu Acfal (religi);
 Un tipus d'inici musical, vegeu Acfal (msica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202972" title="Preferent Territorial catalana de futbol" nonfiltered="4504" processed="4493" dbindex="84515">
La Preferent Territorial (anomenada tamb Regional Preferent) s un torneig organitzat per la Federaci Catalana de Futbol (FCF). s la sisena categoria, per sota de la Primera, la Segona A, la Segona B, la Tercera i la Primera Catalana, i est per sobre de la Primera Territorial.

 Sistema de Competici .
La Preferent Territorial, a l igual que les altres categories, s un torneig que se celebra cada any. Est formada per dos grups de 18 equips cadascun.

 Equips participants, temporada 2007-08 .				
 Grup 1 .				


 Grup 2 .				
				
					





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202973" title="Tractat de Baiona (1462)" nonfiltered="4505" processed="4494" dbindex="84516">
El Tractat de Baiona va ser signat al maig de l'any 1462 per Joan II d'Arag i Llus XI de Frana, dins del context de la Guerra Civil Catalana.

Joan II va cedir temporalment els drets sobre els comtats de Rossell i Cerdanya, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts.

Els comtats foren recuperats l'any 1493. Tanmateix, fou un precedent lamentable d'all que es produ al segle XVII.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202974" title="Juan de Herrera" nonfiltered="4506" processed="4495" dbindex="84517">

Juan d'Herrera (1530 - 1597), era un arquitecte, matemtic i gemetra cntabre.

Un dels ms destacats arquitectes espanyols del segle XVI i mxim exponent del Renaixement a Espanya. El seu sobri i fins i tot sever estil arquitectnic i decoratiu, anomenat Herreri en el seu honor, va ser representatiu de l'Imperi espanyol de Felip II i dels seus successors de la casa dels Austrias.

Com a figura del Renaixement, es va interessar per totes les branques del saber i va manifestar sempre un esperit aventurer i un gran afany de novetats. El seu "Discurs sobre la figura cbica" revela els seus notables coneixements de geometra i matemtiques. I la seva participaci en algunes de les campanyes militars de Carlos I (a Alemanya, Flandes i Itlia) parlen del seu tarann inquiet.

El 1548 visit Itlia, Alemanya i Flandes amb el squit del prncep Felip II. El 1553 torn a Itlia i particip en la campanya de Flandes amb els exrcits de Carles V, a qui acompany al seu retir de Yuste. El 1562 tra les figures del "Llibre del saber d'astronomia".


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202976" title="Bovatge" nonfiltered="4507" processed="4496" dbindex="84518">
El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.

Sembla que gravava la possessi de bestiar i els bns mobles i seents.

Existia ja en l'poca de Ramon Berenguer III (1096-1131) i hom el pot relacionar amb la instituci de la Pau i Treva de Du.

El 1299, els senyors laics i les ciutats i les viles rescataren el seu pagament.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202980" title="Cena" nonfiltered="4508" processed="4497" dbindex="84519">

La cena era un tribut pagat al rei, a la baixa edat mitjana, pels municipis del patrimoni reial, per monestirs, llocs d'ordes militars i comunitats jueves i musulmanes.

Deriva del dret d'alberga.

Hom diferenciava la cena de presncia (que noms era cobrada per all on passava el rei) de la cena d'absncia (cobrada regularment en tots els llocs esmentats ms amunt).

El procurador o el governador general de Catalunya tamb tenien dret a un tribut de cena, b que amb un valor tres vegades ms petit que el que rebia el rei.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202981" title="Immortalitat" nonfiltered="4509" processed="4498" dbindex="84520">
Immortalitat (o vida eterna) es el concepte d'existir o viure infinitament (sense fi), o amb una duraci indeterminada de temps. Mitjanant de la histria, els ssers humans han tingut el desig de viure per a sempre. De quines formes un ser pot viure un interminable o indefinit temps, o si aix es possible, es un assumpte de moltes especulacions, fantasies, i debats.



La immortalitat es considerada la soluci a un dels majors temors del ser hum, al ser immortal la mort ser evadida, per hi ha qui creu que la immortalitat es el pas segent a la mort, caracterstica de les esglsies catlica, jueva, musulmana, etc.

 A la cincia .
Les cllules del cos hum i dels animals pluricellulars en general tenen la longevitat i la capacitat de dividir-se limitades. No passa el mateix amb els organismes unicellulars, en qu una mateixa cllula es va dividint successivament per donar lloc a les generacions segents, pel que podem considerar-los a prop de la vida eterna. Un exemple d'organisme multicellular que, des d'aquest punt de vista, podria ser considerat immortal, s Turritopsis nutricula, una medusa amb un cicle vital en el qual l'animal torna a l'estat de plip desprs d'esdevenir sexualment madur. En el mateix cas es troben les cllules reproductives (vuls, espermatozous i les cllules les que produeixen) dels pluricellulars, que tot i procedir de la combinaci de cllules d'organismes de la generaci anterior, no s'hi manifesten els efectes de l'envelliment que serien d'esperar si aquestes cllules envellissin i l'envelliment s'acumuls de generaci en generaci. Actualment, s'investiga la diferncia entre el funcionament de les cllules del cos i les reproductives (i les dels unicellulars) amb l'esperana de trobar els mecanismes que podrien evitar l'envelliment de les primeres.

Mentre les investigacions realitzades respecte a l'envelliment i mort cellular s'ha comprovat que a les cellules, la longitud dels telmers (l'extrem dels cromosomes) s un dels factors involucrats als processos d'envelliment i mort cellular.

Altre factor important que ha sigut poc a poc descobert s el descobriment dels radicals lliures els quals son agents que oxiden per aix anomenar-lo, parts del cos peridicament causant l'envelliment.

 Qestions morals .
Que la cincia fasa factible la posibilitat de la immortalitat no fa necessariament que siga apropiada per a viure ptimament. La vida eterna podria comportar contradiccions i estranyeses en si mateixes, que ms enll de qualsevol religi (la majoria de les quals fan s d'una utopia immaterial de parads etern per als seguidors, posiblement equivalent i d'igual manera qestionable moralment) afectarien a la biologia comuna de la natura. Debats que es porten de forma natural a la propia definici de vida. Si la vida es defineix a la biologia com a l'estat intermig entre el naixement i la mort, si esta ltima no existira, podria definir-se com a vida l'immortalitat? trencant el cicle natural d'interrelacions entre qualsevol cosa i ser viu de naixer i morir? No s massa llarga l'eternitat per a aborrir-se eternament? Bsicament preguntes retriques com aquestes es centrarien de l'utilitat de la vida eterna, i alcanar-la com a tal, cosa mai entesa per mai ser arribada aconseguir i no estar mai present a la natura, en cas de qu la mateixa poguera ser arribada a alcanar pel progres de l'humanitat.

Articles relacionats.
 nima;
 Vampir;
 Fantasma;
 transmigraci;

 Referncies .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202982" title="Pere Camps i Marsans" nonfiltered="4510" processed="4499" dbindex="84521">
Pere Camps i Marsans (Granollers, Valls Oriental, 9 de gener de 1908 - Cass de la Selva, Girons, 24 d'octubre de 1976) fou instrumentista de tible i compositor de sardanes.

Als 14 anys comen a tocar amb l'orquestra de J.M. Vilar i ms tard a la Catalnia. Desprs s'install a Cass de la Selva i entr primer a formar part de la cobla Selvatana i posteriorment a la cobla La Principal de Cass, on hi actu fins que es retir sent-ne director.

Va escriure unes 30 sardanes, dues d'elles corals.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202984" title="Canonical Ltd." nonfiltered="4511" processed="4500" dbindex="84522">


Canonical Ltd. s una empresa privada fundada i finanada pel sud-afric Mark Shuttleworth per a la promoci dels projectes sobre programari lliure. Canonical est registrada a la Illa de Man i la plantilla de treballadors est distribuda a per tot el mn, encara que les seves principals oficines estan a Londres i una oficina de suport a Montreal.

Projectes esponsoritzats per Canonical.
Canonical Ltd ha creat i continua desenvolupant diversos projectes que ella mateixa, com a empresa ha creat.  Principalment sn de Programari lliure/Codi obert programari o eines dissenyades per millorar la collaboraci entre els desenvolupadors de programari lliure i els seus contribudors.

Programari de codi obert.
 La famlia d'Ubuntu de les distribucions GNU/Linux:
 Ubuntu, una distribuci de Linux basada en Debian amb l'escriptori GNOME.
 Kubuntu, l'escriptori KDE damunt el nucli d'Ubuntu.
 Xubuntu, l'escriptori Xfce damunt el nucli d'Ubuntu.
 Edubuntu, el nucli d'Ubuntu millorat especficament per entorns educacionals.

 Gobuntu, una variant d'Ubuntu que est feta noms amb programari lliure.
 Bazaar, un sistema descentralitzat de control de revisi.
 TheOpenCD, una collecci de programari lliure de gran qualitat dissenyat especialment per a usuaris de Microsoft Windows.


 Referncies .


Enllaos externs.
 Canonical.com, pgina oficial;
 Ubuntu.com, Pgina del projecte Ubuntu;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202989" title="Primera guerra judeoromana" nonfiltered="4512" processed="4501" dbindex="84523">

La Primera Guerra Judeoromana, tamb Gran Revolta Jueva (en hebreu           , ha-Mered Ha-Gadol), fou la primera de las tres principals rebellions dels jueus de la provncia de Judea contra el Imperi Rom, i tingu lloc entre els anys 66 i 73 d.C. (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la Rebelli de Bar Kojba (132-135). Comen l'any 66, a causa de las tensions religioses entre grecs i jueus.
Acab quan les legions romanes, comandades per Titus, assetjaran i destruren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Masada, en el any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la poblaci jueva.

Context.
En el any 6 d.C., Judea, que fins llavors era un estat client de Roma, amb el seus propis governants, fou incorporada com una provncia del Imperi Rom. Pass a ser regida per un procurador, responsable del manteniment de la pau i de la recaptaci dels impostos. La poblaci jueva, tenia que suportar una doble carga impositiva, pagava a Roma i tamb era obligatori oferir el tribut al Templa de Jerusalem. Per altre banda, la presencia de la autoritat romana fou tamb font de tensions religioses: des del inici de la administraci, els romans s'apropiaren del dret a nombrar al Summe Sacerdot. Un altre conflicte de tipus religis, que va estar a punt de acabar en una revolta, es produir quant el emperador Calgula decid ubicar una esttua seva en el interior del Temple. La mort de Calgula, assassinat en el any 41, va impedir que es ports a terme.  

Des de la mort del rei Herodes el Gran, havia sorgit entre els jueus un moviment revolucionari de orientaci teocrtica, la seva finalitat era la expulsi de la presencia romana a Judea: els zelotes. Generalment es considera com iniciador de aquest moviment a Judes el Galileo. Aquest grup estaria actiu durant sis decennis, i seria un dels principals motors de la revolta en el any 66. El moviment va anar radicalitzant a mesure que els successius incidents anaven accentuant el antagonisme entre jueus i romans.

Inici.
La revolta comen en el any 66 a Cesarea, quant, desprs guanyar una baralla legal front als jueus, els grecs provocaren un pogromo en el barri jueu en el que la guarnici romana no va intervenir. La ira dels jueus augmentar quant es va saber que el procurador Gesi Floro havia robat diners del tresor del Temple. En un acte desafiant, el fill del Summe Sacerdot, Eleazar ben Ananies, cess les oracions i els sacrificis en el Temple en honor al emperador rom i man atacar la guarnici romana que estava a Jerusalem. El tetrarca de Galilea i governador de Judea, Herodes Agripa II, i la seva germana Berenice fugiren m'entres Cesti Gali, llegat rom a Sria, reunia una important fora en Acre per atacar a Jerusalem i sufocar la rebe li.

El setge i la caiguda de Jerusalem.

Els jueus repe liren les forces de Cesti Gali en Bet Horon i l'obligaren retirar-se. Seguidament, el emperador Ner encarreg la campanya al general Vespasi, dels mes experimentats de Roma, que concentr quatre legions (la V, X, XII y XV, seixanta mil homes, aproximadament) a Judea i en el 68 va esclafar la resistncia jueva al nord. El lder zelota del nord, Joan de Giscala, i el sicari Sim ben Giora, pogueren escapar a Jerusalem. En el any 69 Vespasi fou nombrat emperador de Roma, deixant al seu fill Titus, de vint-i-nou anys, al crrec del setge i pressa de Jerusalem, capital de la provncia de Judea.

El setge de Jerusalem va ser mes dur del que Titus esperava. Al no poder trencar les defenses de la ciutat, el exrcit rom es va veure obligat a setiar-la, establint un campament a las afores. La setiada Jerusalem era un infern i la gent moria per milers, de malalties i fam. Per els revolucionaris jueus no estaven disposats a rendir-se i llanaven per damunt de les muralles a aquells pacifistes que els semblaven sospitosos. Els defensors de la ciutat disposaran de vint-i-cinc mil combatents dividits en zelotes, amb el seu cap Eleazar ben Simn (ocuparan la fortalesa Antonia i el Temple), sicaris, amb el seu cap Sim ben Giora (dominant la ciutat alta), idumeos i altres, a les ordres de Joan de Giscala.

A l'estiu del any 70 els romans, desprs de trencar les muralles de Jerusalem, entraren i saquejaren la ciutat. Atacaren, en primer lloc, la fortalesa Antonia i seguidament ocuparen el Temple, que fou  incendiat i destrut el dia 9 del mes jueu de Av del any 70; al mes segent caigu la ciutadella d' Herodes.

El setge i la caiguda de Masada.


Conquerida Jerusalem, en la primavera del any 71 Titus torna a Roma, havent encarregat la feina de culminar les operacions a Judea a la legi X Fretensis sota les ordres del nou governador de Judea, Lucili Basso. Degut a una malaltia, Basso no acaba la missi, i se substitut per Luci Flavi Silva. Aix, Silva marxa a la conquesta de la ltima fortalesa jueva que quedava intacte, Masada, en la tardor del any 72, al front de 10.000 soldats (la X Fretensis, tropes auxiliars i presoners jueus). Segons Flavi Josep, quant els romans finalment conqueriren Masada (any 73) van descobrir que 967 defensors, sota les ordres del lder sicari Eleazar ben Yair, havien preferit sucidar-se en massa abans que rendir-se als romans.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202990" title="William Webb Ellis" nonfiltered="4513" processed="4502" dbindex="84524">
 

William Webb Ellis (Salford - Anglaterra, 24 de novembre de 1806   Menton - Frana, 24 de gener de 1872) s considerat com l'inventor del rugbi modern.

Segons la llegenda William Webb Ellis va crear aquest esport durant un partit de futbol al 1823, que disputava en la localitat anglesa de Rugby. Desprs de prendre la pilota amb les mans, va carregar contra els adversaris.

Actualment el trofeu de la Copa del Mn de Rugbi s'anomena Copa Webb Ellis (Webb Ellis Cup en angls)

Llegenda i controvrsia.
William era fill de James Ellis, un oficial de la gurdia mort al 1811, i de Ann Webb.
La famlia es va traslladar a la ciutat de Rugby on William va freqentar la escola pblica entre el 1816 i el 1825.

Segons es cont posteriorment, en un partit del 1823 Ellis va agafar la pilota amb les mans i la va dipositar a l'rea de gol adversria davant de la mirada estupefacta del pblic present. Aquesta afirmaci, per, es basa nicament en un testimoni que assegurava haver estat present durant aquest "naixement del rugbi"; aquest, per, va morir sense convncer molts periodistes de la veracitat de les seves paraules. Un altre possibilitat es que en William fes una mena de demostraci d'un esport anomenat caid, un antic joc irlands similar al rugbi i al seu antecessor, el futbol galic. 

Durant la primera recerca de proves de la renascuda IRB (International Rugby Board), es van establir contactes amb molts ex-estudiants que van freqentar l'etapa d'estudis amb Ellis, per molts ni el recordaven, altres que van assegurar conixer-lo de vista, no recordaven la seva carrera amb la pilota a les mans fins l'rea de gol rival. 

s molt probable que el rugbi nasqus a Rugby, i que fossin un grup d'estudiants els que canviessin les regles del futbol convencional per derivar al nou esport. Cosa que no era estranya a l'poca, ja que es van produir moltes variants ideades per grups d'estudiants. 

La placa.
A l'escola de Rugby s'hi pot trobar una placa amb aquesta inscripci:



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202994" title="Quiksilver" nonfiltered="4514" processed="4503" dbindex="84525">

Quiksilver s una empresa de moda autraliana. Fou fundada a Torquay (Austrlia) el 1969. El seu logotip s una ona, amb una muntanya en segon pla.

 Histria .

Quiksilver es va crear el 1970, quan dos surfistes, Alan Green i John Law, es van proposar quedar-se a viure a la localitat australiana de Torquay per comenar una nova vida i practicar surf. En el 1969, Green produa vestits de bany amb un prstec del seu pare de 2.500 $ i a l'any segent ell i Law formarien Quiksilver. Green i Law es van posar a treballar junts en el disseny de nous vestits per a surfistes, vestits ms resistents, amb tancaments de velcro i d'assecatge rpid, molt innovadors per a l'poca. Tant Green com Law van provar ells mateixos els seus vestits davant de les atnites mirades d'altres surfistes que van comprovar que all funcionava. Quiksilver comenava a llaurar-se un nom a la zona. Jeff Hakman, un dels millors surfistes de l'poca va creure veure en aquests vestits el futur del surf. En 1976, Hakman se'n va anar de Torquay disposat a introduir i distribuir Quiksilver al mercat nord-americ.

 Hajman va viatjar a Hawaii per reunir-se amb Bob "Buzz" McKnight, un vell amic de la universitat que gravava escenes de surf. A Hawaii el nou banyador tamb va atraure amb fora entre els habitants de la paradisaca illa. Hakman va convncer a Green i Law perqu els vengus la llicncia americana de Quiksilver a ell i a Bob. A mitjan els anys 70 ja hi havia un centre de distribuci de la marca a Califrnia. En 1984 Jeff Hakman va viatjar a Europa amb els directors de videos de surf Harry Hodge, Brigitte Darrigrand i John Winship on fundarien Quiksilver Europa amb les anteriors i reeixides frmules de mrqueting americanes i australianes.

 En 1988 Quiksilver s'asseguraria el campi del mn del surf, Tom Carroll, i dos anys ms tard a un surfista amateur que en els anys segents seria el millor surfista de tots els temps amb 8 ttols mundials, Kelly Slater. En 1991 es fundaria Roxy, la versi femenina de Quiksilver i que corresponia tamb al nom d'una filla d'un dels fundadors. A poc a poc Quiksilver va anar dissenyant i elaborant materials de snowboard (botes, abrics, vestits especials per a la neu...) i roba comercial orientada als fans del surf i el skate. A ms, l'equip de Quiksilver es nodria d'autntics professionals del surf: el doble campi del mn Tom Carroll desenvolupava i dissenyava materials a Austrlia; Bruce Raymond campi d'Austrlia era el Director de Mrqueting; el deu vegades campi del mn de surf Robby Naish s'encarregava de la zona europea i Willy Morris campi de surf dels Estats Units era Cap de Vendes a Califrnia.
Vegeu tamb.
Billabong;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="202999" title="Mil Mi-24" nonfiltered="4515" processed="4504" dbindex="84526">

El Mi-24 es un helicpter de combat amb una baixa capacitat per al transport de tropes, operatiu des de 1976 i utilitzat per les Forces aries sovitiques, els seus successors, i una trentena de nacions. 

El nom en clau donat per l'OTAN s Hind i les seues variants s'identifiquen amb una lletra addicional. Les versions per a l'exportaci, el Mi-25 i el Mi-35, son denominades com Hind D i Hind E, respectivament. Els pilots sovitics anomenaren a l'aeronau letayushiy o tanc volant. Un altre alies com s Cocodril degut al seu camuflatge i el baix perfil.

 Caracterstiques .

El fuselatje de l'helicpter s va prendre del model Mi-8.

 Historial de combat .
Massivament utilitzat per l'exercit rus, principalment a l'Invasi d'Afganistan.

Enllaos externs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203000" title="Charlie Paddock" nonfiltered="4516" processed="4505" dbindex="84527">









Charles ("Charlie") William Paddock (11 d'agost de 1900   21 de juliol de 1943) va ser un atleta nord-americ, doble campi olmpic.

Va nixer a Gainesville, Texas. Va participar en la I Guerra Mundial com a tinent d'artilleria. Una vegada acabada la guerra va estudiar a la Universitat Meridional de Califrnia, lloc on es va fer membre de l'equip d'atletisme en pista i camp a travs. Va destacar a les curses de velocitat. El 1919 va guanyar els 100 i els 200 metres llisos als jocs interaliats, campionat en el qual competien soldats de les nacions aliades.

El 1920 va ser escollit per representar el seu pas en els Jocs Olmpics d'Anvers. Va guanyar la final dels 100 metres i va quedar segon als 200 metres. Com a membre de l'equip de relleus 4 x 100 m va aconseguir la seva segona medalla d'or.

Quatre anys ms tard va prendre part als Jocs Olmpics de Pars. De nou es va classificar per a les finals de 100 i 200 metres, per en aquesta ocasi, va quedar 5 als 100 metres i va ser medalla de plata als 200 metres.

Charlie Paddock va participar quatre anys desprs en la seva tercera olimpada, per aquesta vegada no es va classificar per a la final de 200 metres.

Durant la seva activitat atltica va dur la gesti d'alguns diaris. A partir de 1920 va actuar tamb en algunes pellcules.

El 1943, durant la II Guerra Mundial va morir en un accident aeri prop de Sitka, Alaska, junt al general William P. Upshur.

Enllaos externs.
Charles William Paddock a Handbook of Texas Online ;
Filmografia de Charles William Paddock a IMDb;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203004" title="Mirio" nonfiltered="4517" processed="4506" dbindex="84528">
Mirio (en grafia mistralenca occitana, Mirlha en grafia clssica occitana, Mireia en catal), s una obra en vers de l'escriptor francs de llengua occitana Frederic Mistral, escrita l'any 1859. Charles Gounod es va basar en aquesta obra per compondre l'pera Mireille el 1863.

L'argument.
A la Provena, Mirio s la filla d'uns rics pagesos, enamorada de Vincnt, modest cisteller. Els pares de la noia refusen aquesta uni i li busquen d'altres pretendents. Mirio, desesperada, fuig de casa, travessant la Camarga per arribar a Les Santes Maries de la Mar per implorar a les santes que els seus pares acceptin la seva decisi. Durant el cam, a causa de la calor li agafa una insolaci. Al final del cam, les santes se li apareixen, li expliquen les seves histries i li fan veure la felicitat de l'altre mn. Enmig dels seus que la troben, es deix morir, confiada i serena.

Enllaos externs.
Versi en lnia de Mirio, text original en occit i grafia mistralenca.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203005" title="Lou Tresor du Felibrige" nonfiltered="4518" processed="4507" dbindex="84529">
Lou Tresor du Felibrige (en grafia mistralenca occitana; Lo Tresaur dau Felibritge  en grafia clssica occitana) abreviat sovint TDF s un diccionari de la llengua occitana, obra de Frederic Mistral, escrit entre els anys 1878 i 1886.

Encara avui s considerat el diccionari ms ric de la llengua occitana i dels ms fiables i precisos per la tcnica lexicogrfica en general.

s un diccionari bilinge occit-francs, en dos grans volums, incloent la totalitat dels dialectes occitans. Est escrit en grafia mistralenca.

Enllaos externs.
Lou Tresor du Felibrige a Internet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203010" title="Adidas" nonfiltered="4519" processed="4508" dbindex="84530">


Adidas s una empresa alemanya d'equipaments esportius. Molts erradament pensen que Adidas s un acrnim d'All Day I Dream About Sports. En la veritat Adidas s una uni entre els dos noms del fundador, Adi Dassler. L'Adidas va ser fundada en 1920, i Rudolf, el germ d'Adi, va fundar l'empresa rival Puma el 1924.

Administrativament, adidas est dividida en tres seccions:
 Adidas Sport Performance.
 Adidas Sport Heritage.
 Adidas Sport Style.

 Presidents .

 Bernard Tapie (1990-1993);
 Robert Louis-Dreyfus (1993-2007);
 Herbert Hainer (2001-2005);
 Erich Stamminger (2006 a l'actualitat);

 Dades financieres .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203012" title="Boecis" nonfiltered="4520" processed="4509" dbindex="84531">
El Boecis (Lo Poema de Boecis en occit) s un antic manuscrit, escrit vers l'any 1000 en el dialecte llemos de la llengua occitana. s el primer poema que es coneix en occit i un dels primers documents en aquesta llengua.

El poema est inspirat en l'obra De consolatione philosophiae del poeta en llat Boeci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203013" title="Llenges d'Espanya" nonfiltered="4521" processed="4510" dbindex="84532">

]]Espanya s un Estat europeu amb una gran diversitat lingstica. Les seues llenges constitueixen un patrimoni etnolingstic i cultural reconegut constitucionalment. La llengua oficial i majoritria de l'Estat s el castell. Quatre llenges (catal, gallec, uscar i arans) gaudeixen de l'estatus de cooficialitat en sis de les comunitats autnomes que integren Espanya i altres dos (asturlleons i aragons), tot i que no sn cooficials, sn protegides d'alguna manera estatutriament en dos comunitats autnomes. El portugus parlat a certs municipis de la Raia fronterera amb Portugal no gaudeix de cap tipus de reconeixement. Per ltim cal destacar i remarcar que una mateixa llengua pot tindre diferent estatus oficial en cada un dels territoris on es parle. L'Estat no fa oficials llenges, ni tan sols les reconeix pel seu nom, sin que sn les comunitats autnomes les que fan oficial o no, una llengua en el seu territori.

 Oficialitat lingstica. .
 Castell llengua oficial de l'Estat.
La Constituci Espanyola, en el seu article tercer, estableix que:
 El castell s la llengua oficial de l'Estat espanyol. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret d'usar-la. ;
 Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives comunitats autnomes d'acord amb llurs Estatus.
 La riquesa de les diferents modalitats lingstiques d'Espanya s un patrimoni cultural que ser objecte d'especial respecte i protecci.

 Llenges cooficials. .
 Catal a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
El catal t el reconeixement de llengua prpia, i llengua oficial junt al castell, a Catalunya, les Illes Balears i al Pas Valenci amb el nom de valenci.

A Catalunya, el catal s la llengua materna del 40,4%, el castell ho s de la meitat de la poblaci (un 53,5%), i un 2,8%  considera a les dos com a la seua llengua materna, segons una enquesta realitzada en 2003 pel Govern de Catalunya. El castell s predominant en la regi metropolitana de Barcelona i en el Camp de Tarragona (on viu el 76% de la poblaci catalana), mentre que el catal ho s en la resta del territori (on viu el 24% de la poblaci). ;

A les Illes Balears, el catal s la llengua materna del 42,6% de la poblaci, el castell ho s del 47,7%, i un 1,8% t les dos llenges com a llenges maternes, segons una enquesta realitzada en 2003 pel Govern de les Illes Balears.. El catal s la llengua predominant en Menorca i a l interior de Mallorca, mentre que el castell ho s en l rea metropolitana de Palma i en Eivissa. ;

A la Comunitat Valenciana, s anomena de manera habitual, tradicional i oficial com a  valenci a la varietat regional del catal occidental parlada pels valencians.
Durant el ltims trenta anys, des dels sectors conservadors de la societat valenciana, hi ha hagut una manipulaci poltica que intentava posar en qesti la filiaci lingstica del valenci, i que ha donat lloc a un debat conegut com conflicte lingstic valenci. Al Pas Valenci es distingeix lingsticament dos zones: una de predomini lingstic valenci (que representa un 75% de la superficie, 87% de la poblacin, bilinge) i una altra de predomini lingstic castell (25% de la superficie on viu el 13% de la poblaci, sovint monolnge). En la zona valencianoparlant, el castell s la llengua parlada de forma preferent pel 54,5% de la poblaci, mentre que el valenci ho s pel 36,4% i un 6,2% utilitza indistintament les dos llenges, segons una enquesta realitzada en 2003 per la Generalitat Valenciana. El valenci s predominant en la majoria del territori valencianoparlant: en les comarques del nord de la provncia d Alacant, el sud de la provncia de Valncia i gran part de la provncia de Castell. Mentre que el castell s predominant en l rea metropolitana de Valncia, l rea metropolitana d Alacant-Elx i en Castell de la Plana.


 uscar al Pas Basc i Navarra.
 
L uscar t el reconeixement de llengua prpia, i llengua oficial junt al castell, a la Comunitat Autnoma Basca o Pas Basc, i llengua oficial a part del territori de la Comunitat Foral de Navarra o Navarra. 

A la Comunitat Autnoma Basca o Pas Basc, l uscar o basc s oficial junt al castell a tot el territori de la Comunitat Autnoma, tot i que no s actualment llengua prpia de la meitat  sud del seu territori, on des de fa segles que noms s hi parla castell.

A la Comunitat Foral de Nafarra o Navarra, l uscar o basc noms s oficial al ter nord de la Comunitat Foral, tot i que hom distingeix tres zones lingstiques a les que lgicament, se les aplica una diferent poltica lingstica. La zona on s predominant l uscar, la zona mixta (on l uscar s molt minoritari o fa poc que s ha perdut i on es troba Pamplona) i la zona castellanoparlant situada al sud.

 Gallec a Galcia .

El gallec t el reconeixement de llengua prpia, i llengua oficial junt al castell, a Galcia. 
 
 El gallec s cooficial junt al castell a tot el territori de la Comunitat Autnoma de Galicia. En Galcia el gallec s la llengua majoritria a tot el territori, mentre que el castell predomina a les zones urbanes.     ;

 Arans a Catalunya.
L arans (variant de l occit parlada a la Vall d Aran, situada al nordest de Catalunya) t el reconeixement de llengua prpia, i llengua oficial junt al castell, a la Vall d Aran i des de 2006 en tota Catalunya amb l Estatut d Autonomia de Catalunya de 2006. 

 A la Vall d Aran, l'arans s la llengua materna del 34,2% de la poblaci, el castell ho s del 38,8%, i el catal del 19,4%, segons les dades del cens de 2001..

 Llenges amb un cert reconeixement. .
L aragons i l asturi o asturlleons, pertanyen al grup de les llenges romniques occidentals, que encara es parlen d una manera minoritria en algunes zones rurals de de l alt Arag i Astries; les dos van ser declarades llenges en perill d extinci per la Unesco a finals del segle XX. La seua presncia escrita va ser escassa des de la uni dels regnes on es parlava al regne de Castella, fins als anys setanta del segle XX. 

 Aragons a l'Arag.
L aragons, reducte del navarroaragons parlat en l Edat Mitjana als regnes de Navarra i d Arag 
 A Arag el seu Estatut d'Autonomia li atorga una certa protecci i hi ha un debat interminable sobre la Llei de llenges en Arag i les formes en les que es regularia el seu s i ensenyament. L'aragons encara es parla d'una manera precria a les zones pireniques i prepireniques del nord d Arag. Quasi al lmit de l extinci, noms s parlat per unes 10.000 persones. En la reforma de l Estatut d Autonomia d Arag del 2007, ni se'l nomena ni se li dona el carcter de llengua oficial (Art.7.1  Les llenges i modalitats lingstiques prpies d'Arag constitueixen una de les manifestacions ms destacades del patrimoni histric i cultural aragons i un valor social de respecte, convivncia i enteniment).

 Asturlleons a Astries i Castella i Lle.
L  asturlleons es parla Astries (amb el nom de asturi), en part de l antic Regne de Lle (a les provncies de provncia de Lle i provncia de Zamora (amb el nom de lleons), i en la comarca portuguesa de Miranda do Douro (amb el nom de mirands). 

 A Astries,el seu Estatut d'Autonomia (amb el nom de bable) li atorga una certa protecci (4.1 El bable gaudir de protecci. es promour el seu s, la seua difusi als mitjans de comunicaci i el seu ensenyament, respectant en tot cas les variants locals i la voluntarietat en en el seu aprenentatge) i el seu s est regulat per llei en el Principat d Astries i la seua ortografia, lxic i gramtica per l Academia de la Llingua Asturiana, que curiosament no gaudeix de fora vinculant per a les altres zones on es parla. Existeix en Astries un debat sobre la oficialitat de l asturi i hi ha un cert nmero d organitzacions civils i poltiques que lluiten per la seua conservaci, oficializaci i defensa en eixa Comunitat Autnoma. Les diverses enquentes realitzades entre la poblaci asturiana mostren un creixent suport a l oficialitat de l'asturi (ms del 60%).

 A Castella i Lle, en la reforma estatutria de 2007 s'ha introdut un article on se li atorga un reconeixement i certa protecci amb el nom de lleons (Art. 5.2 El lleons ser objecte de protecci especfica per part de les institucions pel seu particular valor dins del patrimoni lingstic de la Comunitat. La seua protecci, s i promoci seran objecte de regulaci).

 Catal a l'Arag.
 A Arag el seu Estatut d'Autonomia li atorga una certa protecci i hi ha un debat interminable sobre la Llei de llenges en Arag i les formes en les que es regularia el seu s, ja que l'ensenyament, encara que precari i voluntari ja es dna des des fa anys. A la Franja de Ponent o d'Arag, s parlat per ms del 80% dels seus habitants, uns 50.000. En la reforma de l Estatut d Autonomia d Arag del 2007, coma l'aragons ni se'l nomena ni se li dona el carcter de llengua oficial (Art.7.1  Les llenges i modalitats lingstiques prpies d'Arag constitueixen una de les manifestacions ms destacades del patrimoni histric i cultural aragons i un valor social de respecte, convivncia i enteniment). .

 Gallec a Castella i Lle .
 A la Comunitat Autnoma de Castella i Lle, el seu Estatut d'Autonomia li dna un cert reconeixement i protecci (Art.5.3 Gaudir de respecte i protecci la llengua gallega als llocs on habitualment s'utilitze).

 Llenges ignorades institucionalment. .
 Catal a la Regi de Mrcia .

 Gallec a Astries .
 Asturlleons a Cantbria .
 Portugus a Castella i Lle .
 Portugus a Extremadura .

Visi evolutiva de les llenges de la Pennsula Ibrica.


 Vegeu tamb .
 Dret lingstic del catal;

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203016" title="Almorratxa" nonfiltered="4522" processed="4511" dbindex="84533">
Una almorratxa s un recipient de vidre amb forma d'ampolla de la qual en surten uns petits brocs semblants als d'un setrill d'oli.

Antigament s'utilitzava per posar-hi perfum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203018" title="Aptrida" nonfiltered="4523" processed="4512" dbindex="84534">
Aptrida s aquella persona que no t ptria. Prov del llat (patr a/patris, pater, pare). 

Segons la Convenci respecte a l'estatut dels aptrides  de les Nacions Unides de Nova York del 28 de setembre de 1954, un aptrida s "Qualsevol persona a la que cap Estat considera destinatari de l'aplicaci de la seua legislaci". Aquest estatut fou ratificat per Espanya el 24 d'abril de 1997.

Causes.
Aix pot ser degut a que la persona:
Possea la nacionalitat d'un Estat que ha desaparegut, no creant-se al seu lloc cap Estat successor.
Ha perdut la nacionalitat per decisi governamental.
Pertany a alguna minoria tnica o d'altra caracterstica a la qual el govern de l'estat on ha nascut li rebutja el dret a la nacionalitat. Per exemple, els refugiats.
Ha nascut a territoris disputats per ms d'un pas: per exemple, els beduns.
Una combinaci dels dos motius: per exemple, els kurds, viuen entre dos estats i els dos els neguen la nacionalitat prpia.

El terme pot fer tamb referncia a qualsevol renegant de la seua nacionalitat com una forma de traci, ocupant-se incls de manera despectiva.

Els pasos que ratifiquen la Convenci de Nova York deuen assegurar als aptrides el mateix tractament i drets reconeguts al seus estrangers. 

Legislaci a Espanya.
L'article 9.10 del Codi Civil considera llei personal dels que no posseeixen de nacionalitat o la tenen indeterminada, la llei del lloc de residncia habitual.

El Reglament de Reconeixement d'Estatut d'Aptrida disposa que s reconeixeria l'Estatus d'Aptrida a tota persona que no sigui considerada com nacional seu per cap estat, respecte a la seua legislaci, i manifesti la manca de nacionalitat.

L'estatut d'aptrida es rebutjar automticament quan s produeixi algun dels segents fets:
 Que l'aptrida haja obtingut la nacionalitat espanyola.
 Que l'aptrida haja sigut considerat nacional per altre estat o l'estat on haja fixat la seua residncia li reconega drets i obligacions anlogues a la possessi de la nacionalitat del mateix estat.
 Que sigui reconeguda l'estana i permanncia al territori d'altre estat que li haja documentat com aptrida.

Referncies.


Enllaos externs.
Text complet de la Convenci de les Nacions Unides sobre l'estatut dels aptrides ;
Convenci relativa al estatus dels aptrides ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203025" title="Juan Antonio Lavalleja" nonfiltered="4524" processed="4513" dbindex="84535">

Juan Antonio Lavalleja y de la Torre (Minas, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 24 de juny de 1784   Montevideo, 22 d'octubre de 1853), va ser un militar i poltic uruguai, cap dels Trenta-Tres Orientals i President de la Repblica durant el Triumvirat de Govern de 1853.

Fill de Manuel Prez de La Valleja, espanyol, d'Osca, granger benestant, i de Ramona Justina de la Torre, tamb espanyola.

Primeres lluites per la independncia.

L'alament del seu pas responent al del 25 de maig de 1810 a Buenos Aires, va tenir a Lavalleja un decidit i entusiasta soldat des del seu inici, que va lluitar en la Batalla de Las Piedras el 1811, sent promogut capit el 1814.

A les ordres de Fructuoso Rivera i acompanyant a Jos Gervasio Artigas en la lluita entaulada contra els unitaris, es va batre amb Manuel Dorrego als camps de Guayabos, el 10 de gener de 1815, sent aquest ltim derrotat.

Actuaci durant les invasions portugueses.

El 1816 es va produir la invasi per part del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve, b vista pels enemics d'Artigas, i Lavalleja va saber exercir-se amb bon xit contra els estrangers a la regi de Minas, els paratges del qual b coneixia.

El 1817 es va sostenir vigorosament al costat de Rivera al Paso de Cuello, contra molt superior nombre de soldats del general portugus Carlos Federico Lecor. Aquell mateix any va contreure matrimoni amb Ana Monterroso. El 3 d'abril de l'any 1818 una fora portuguesa ho va fer presoner al rierol Valentn (Salto). Rems a Montevideo, va ser trasbordado a Rio de Janeiro, on va quedar confinat en un pont, posteriorment va ser transferit a l'illa Das Cobras junt amb Fernando Otorgus, Manuel Francisco Artigas i Leonardo Olivera.

El 1821 es va autoritzar la seva tornada a Montevideo i immediatament va prendre servei en el Regimiento de Dragones de la Unin, el cap del qual era el coronel Rivera.
Quan es va proclamar la independncia del que avui s el Brasil per constituir-se en Imperi del Brasil, Rivera i Lavalleja van estar junt amb Lecor a favor, firmant l'acta d'aclamaci i reconeixement de l'emperador Pere I del Brasil, el 17 d'octubre de 1822.

En passar a Buenos Aires el 1824, les autoritats imperials el van declarar desertor, confiscant-li els bns.

Desembarcada dels Trenta-Tres Orientals.

Els seus antecedents significaven molt per a l'emigraci oriental repartida en totes les Provncies Unides del Riu de la Plata, i els plans de revolucionar la Provncia Cisplatina que lentament es venien teixint, van cobrar aparences de realitat. I en combinaci amb els caps que tenien algun comandament a la Banda Oriental que es trobaven disposats a secundar una temptativa de revolta, segurament emparaulant abans que ning al coronel Fructuoso Rivera, al servei del governador Lecor, es va aconseguir reunir desprs de molts esforos, els diners necessaris per a l'equip de la petita expedici que desembarcant a la costa oriental, havia de provocar l'aixecament de la provncia contra els seus ocupants portuguesos.

Lavalleja va ser l'elegit per a cap de la perillosa empresa, recomanat pel seu temerari valor i la seva audcia provada. L'pica gesta es va realitzar el 19 d'abril de 1825, prenent terra a la vora del Riu Uruguai, platja de l'Agraciada, amb unes quantes armes i al capdavant d'un grup indeterminat de companys orientals i d'altres provncies, que la tradici denomina trenta-tres orientals, majoritriament caps i oficials.

Es van emprendre operacions ofensives, aconseguint el 24 entrar a Santo Domingo de Soriano i seguir desprs a la recerca del coronel Rivera, al qual se li va trobar al paratge anomenat Monzn el dia 29. Desprs de una curta entrevista dels antics companys i amics, Rivera va quedar incorporat a les forces patriotes amb els soldats a les seves ordres.


Hi ha controvrsia en la histria sobre si Rivera va ser sorprs i fet presoner per Lavalleja a Monzn, com el diu aquest en carta a la seva esposa datada a San Jos el 2 de maig, i en tals circumstncies Rivera va optar per plegar-se a les hosts invasores, o si all va venir a ser la conseqncia d'un arranjament prviament combinat, com sembla ms natural, per Rivera necessitava si ms no salvar les aparences.

L'adhesi de Rivera, individu amb gran prestigi i vinculaci a la campanya, va equivaler sense cap dubte a una primera batalla guanyada. Prosseguint les operacions, les viles de San Jos i Canelones van caure en poder dels patriotes, i el 14 de juny era establert a Florida un Govern Provisori sota la presidncia de Manuel Calleros i all, el 25 d'agost de 1825, la Sala de Representants va proclamar la independncia de la provncia i tot seguit va declarar la seva uni a les altres del Riu de la Plata. Tanmateix, Rivera va batre els seus adversaris al Rincn de Haedo, i el 24 de setembre i el 12 d'octubre Lavalleja va obtenir el seu triomf a Sarand.

Actuacions posteriors.

El govern de Buenos Aires, accionat per la creixent pressi de l'opini pblica, va acceptar a la Provncia Oriental com unida a les altres, el que significava la guerra amb l'Imperi del Brasil, iniciant-se les hostilitats el gener de 1826. Per ja havien sorgit les primeres dissensions entre Lavalleja i Rivera que, si b es van apaivagar gaireb de seguida, van quedar en punt que tornarien a esclatar.

Lavalleja va ser incorporat a l'Exrcit Republic precisament per allunyar-lo del camp de la poltica i va marxar a la campanya de Rio Grande do Sul, tocant-li trobar-se en la jornada victoriosa d'Ituzaing el 20 de febrer de 1827. Van seguir els seus desafectes amb el general a cap Carlos de Alvear, el que va produir la inacci de l'Exrcit Republic, mentre els imperials es preparaven activament per reobrir les hostilitats. Hi va haver necessitat de retirar-se i Alvear es va establir a Cerro Largo i Lavalleja a Durazno, fins i tot que a la separaci d'Alvear, el juliol de 1827, Lavalleja va ser investit amb el comandament superior de l'esmentat Exrcit.

Embolicat en dissidncies i ambicions de l'poca, desitjs naturalment de comandament i sense la diplomcia que s atribut essencial dels homes de govern, el general Lavalleja es va involucrar aviat en una srie de violncies d'ordre poltic - administratiu, culminant amb l'execuci de la seva ordre del 12 d'octubre de 1827 en la que es va dissoldre la Junta de Govern que presidia Joaqun Surez.

La Convenci Preliminar de Pau que es va convenir el 1828 entre l'Imperi del Brasil i les Provncies Unides, va fer a Lavalleja deposar la seva dictadura i el general Jos Rondeau es va fer crrec del Govern Provisori l'1 de desembre. Rebellat contra l'ordre institucional el juliol de 1832, va ser derrotat i obligat a refugiar-se en el Brasil. El 1834 reincideix en la seva actitud, envaint la Repblica amb l'auxili de Juan Manuel de Rosas, per finalitzar de la mateixa manera que abans. Havia caigut en la seva funesta influncia, el manejo, li va proporcionar elements bllics per a les seves desgraciades expedicions i es va encarregar de continuar alimentant les seves esperances de revenja.

En la presidncia de Manuel Oribe, (1835-36), sent emigrat a l'Argentina, Rosas es va valer d'ell usant-lo com a element d'amenaa contra aquest. Tanmateix, quan el general Rivera es va rebellar contra el govern d'Oribe, a mitjan l'any 1836, la seva actitud va tenir un complet gir i va venir a oferir la seva espasa a Oribe, desembarcant a Colonia l'1 d'agost de 1836 al capdavant d'un centenar d'homes.

Li va ser restablert el seu grau de l'exrcit nacional, i va compartir amb el general Ignacio Oribe la victria en la Batalla de Fusteria, el 19 de setembre de 1836, per tamb li va cabre la responsabilitat de la derrota de Palmar, el 15 de juny de 1838.

A la renncia d'Oribe l'octubre de 1838, Lavalleja, previ lliurament als riveristas de la plaa de Paysand, creua a l'Argentina per posar-se a servei directe de Rosas, acompanyo al general Pascual Echage, en la invasi de 1839 i el 29 de desembre sofreixen una estrepitosa derrota en la batalla de Cagancha. Tornen a Argentina, i el 1840 van ser venuts a Don Cristbal.

El llarg perode de la Guerra Gran va transcrrer foscament per a ell, resident des de 1845 al camp del Cerrito, on tenia el seu govern Oribe, va passar desapercebut i, segons paraules de Daz, va sofrir verdaderes privacions materials.

Desprs de la pau del 8 d'octubre de 1851, va ser donat d'alta en l'exrcit com a brigadier general, confiant-se-li la Comandncia Militar dels departaments de Cerro Largo, Minas i Maldonado.

Se li inclou al costat de Rivera i a Venancio Flores en el Triumvirat de Govern que el 25 de setembre de 1853 va substituir al govern constitucional de Juan Francisco Gir, per abans de complir un mes en les seves funcions, va morir sobtadament mentre despatxava al fort de Govern.

Sense mirar a Juan Antonio Lavalleja res ms que al capit d'Artigas, al cap dels Treinta i Tres i al general de Sarand, ha inscripto el seu nom en la Llista dels Grans de la Ptria, consagrant-lo com un dels prcers de la Independncia Nacional. Minas, la ciutat del seu bressol, li va erigir a la plaa principal, el 12 d'octubre de 1902, la primer esttua eqestre aixecada a la Repblica i, per llei del 26 de desembre de 1927, el departament de Minas va prendre la denominaci de Lavalleja.

Enllaos externs.
Biografia de Juan Antonio Lavalleja ;
Article sobre Juan A. Lavalleja ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203026" title="Joan d'Alexandria" nonfiltered="4525" processed="4514" dbindex="84536">
Joan d'Alexandria o Joan de Talaia o Joan de Talaida o Joan Tabennisiota (), fou patriarca d'Alexandria. El seu nom Tabennisiota deriva del monestir de Tabenna, proper a Alexandria. Tamb se l'anomena Joan Ecnom  o Joan Prevere pels oficis que havia desenvolupat. 

Quan era un clergue de grau mig fou enviat en missi a l'emperador Zen delegat pels alexandrins (vers 478-480) per demanar que en cas de quedar vacant el patriarcat (que llavors ostentava Timoteu Salafaciol partidari de les doctrines de Calcednia), dons perms per que el successor fou elegit pel clergat i els laics de la ciutat. Segons Zacaries Retor que esmenta com a font a Evagri d'Epifania, Joan fou descobert amb intrigues per obtenir el crrec per ell mateix potser en connexi amb Illos, del que va cultivar l'amistat.

Aquests circumstancies van despertar les aprensions de l'emperador que tot i aix va concedir el dret d'elecci als alexandrins per va comprometre a Joan a no demanar el nomenament per a si mateix. Al poc de la seva tornada va morir Timoteu (481) i Joan fou escollit successor per e l'emperador va obligar a destituir-lo, segons Lliberat (Liberatus) per pressions d'Acaci patriarca de Constantinoble, i segons Zacaries Retor  (que esmenta com a font a Evagri) per haver obtingut la seu mitjanant suborns; la causa probable fou el comproms adquirit, combinat amb la seva amistat amb Illos, que llavors era sospits a l'emperador si s que no estava ja en rebelli (sembla que no fou fins vers el 483). 

Joan es va retirar amb Illos, que llavors era a Antioquia com a general en cap dels exercits orientals, i per influncia del general va obtenir una carta de recomanaci del patriarca d'Antioquia pel Papa Simplici I, i va anar a Roma a pledejar per la seva causa. Simplici, sempre desconfiat dels patriarques de Constantinoble, va agafar el partit de Joan contra Acaci i Zen. Acaci es va defensar allegant que Joan havia estat deposat per perjuri i per cap altre ra. Ni el papa Simplici, ni el seu successor Flix III no va aconseguir la restauraci de Joan. Flix li va donar finalment el bisbat de Nola a Campnia on va viure fora anys i va morir en data desconeguda.

Va escriure: , Ad Gelasium Papam Apologia, un escrit contra els pelagians, que no es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203033" title="Joan de Tessalnica" nonfiltered="4526" processed="4515" dbindex="84537">


Nom de dos bisbes de Tessalnica:

Joan de Tessalonica el Vell, segle VII;
Joan de Tessalnica el Jove, segle IX;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203034" title="Joan de Tessalnica el Vell" nonfiltered="4527" processed="4516" dbindex="84538">
Joan de Tessalnica fou arquebisbe de Tessalnica al segle VII.

Fou llegat del papa al III Concili de Constantinoble (sis concili ecumnic) el 680 i va subscriure l'acta del concili. La data de la seva mort s desconeguda.

Va escriure:

 1. , In Mulieres ferentes Unguenta;
 2. , Oratio;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203035" title="Joan de Tessalnica el Jove" nonfiltered="4528" processed="4517" dbindex="84539">
Joan de Tessalnica el Jove fou arquebisbe de Tessalnica al segle IX o X.

Combfis va publicar un discurs de Joan de Tessalnica amb el nom de , Triumphalis Martyris Demetr sigillatim nurrata Miracula, o , Hymnus ad Deum et ad gloriosum Demetrium cum particulari narratione miraculorum ejus. 

Combfis confon aquest arquebisbe amb Joan de Tessalnica el Vell que va viure al segle VII, per de la seva mateixa obra es dedueix que va viure al regne de Lle VI de Bizanci, i parla de la captura "molts anys abans" de la ciutat en el regnat de Lle, segurament referida a la conquesta de Tessalnica pels musulmans de Trpoli el 904.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203038" title="Joan Comes Sacrarii" nonfiltered="4529" processed="4518" dbindex="84540">
Joan Comes Sacrarii (segle V), fou un funcionari i jurista bizant sota l'emperador Teodosi II que fou un dels nou comissionats per l'emperador el 429 per compilar un codi de lleis segons un pla que desprs fou abandonat. Ms tard no fou designat a la comissi que va compilar el codi Teodosi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203039" title="Joan (jurista)" nonfiltered="4530" processed="4519" dbindex="84541">
Joan (segle VI) fou un jurista bizant que fou nomenat per l'emperador Justini I com a membre d'una comissi de deu membres que havia de compilar el Constitutionum Codex (528). A Const. Haec quae necessario,  4, i Const. Summa Reipublicae,  2, se l'anomena amb el tractament de  "Vir excellentissimus ex-quaestore sacri palatii, consularis atque patricius". En una posterior revisi, es va formar una comissi de cinc membres (534), i un Joan en va ser membre per era un jurista diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203040" title="Joan (advocat)" nonfiltered="4531" processed="4520" dbindex="84542">
Joan  (segle VI) fou un advocat bizant del praefecti praetoriorum a Constantinoble,  i fou un dels setze membres de la comissi dirigida per Triboni que foren nomenats per Justini I el 530 per compilar el Digest (530-533). Fou a ms a ms un dels cinc membre de la comissi que va revisar la Constitutionum Codex, presidida tamb per Triboni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203041" title="Joan III de Constantinoble" nonfiltered="4532" processed="4521" dbindex="84543">
Joan III de Constantinoble o Joan  Apocrisiari (Joannes Apocrisiarius) o Joan d'Antioquia o Joan Escolstic (segle VI) fou un advocat que va exercir a la seva ciutat natal i ms tard es va fer sacerdot i prevere (i fou quan va agafar el nom de Apocrisiari, equivalent a agent o gestor de l'esglsia davant la cort imperial). Va viure en temps de Justini I. 

El 565 fou nomenat per la vacant de Patriarca de Constantinoble i va exercir aquest crrec fins el 31 d'agost del 578 en qu va morir.

Va publicar una collecci de cnon en 50 ttols titulada  . Un suplement de 87 captols va ser publicada suposadament per Joan quan va arribar al patriarcat i desprs de la mort de Justini I (565). De les dos obres se'n va fer una compilaci que se suposa obra de Teodoret, bisbe de Cir o Cyrrhus (desprs Kheros, a Sria). 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203045" title="Joan Nomofilax" nonfiltered="4533" processed="4522" dbindex="84544">
Joan Nomofilax (Joannes Nomophylax)  fou un jurista bizant que rebia el nom del seu ofici. Assemani pensa que hauria viscut ver el 1100 per Smith el situa al segle VI al final del regnat de Justini I (mort el 565). Es repetidament esmentat a la Baslica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203046" title="Joan Alexandr" nonfiltered="4534" processed="4523" dbindex="84545">
Joan Alexandr (Joannes Alexandrinus) fou un metge d'Alexandria que hauria viscut al segle VII o VIII i sota el nom del qual es van publicar uns comentaris sobre dos obres d'Hipcrates (De Morbis Popularibus que s'hauria tradut a l'rab i d'aquest al llat, i De Natura Paeri).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203048" title="Iolaos" nonfiltered="4535" processed="4524" dbindex="84546">


Onomstica:

Iolaos de Macednia o Iolles, noble macedoni i acusat d'enverinar a Alexandre el Gran;
Iolaos de Bitnia, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203049" title="Iolaos de Macednia" nonfiltered="4536" processed="4525" dbindex="84547">
Iolles o Iolaos (Iollas o Iolaus, ), fou un noble macedoni fill d'Antpater i germ de Cassandre de Macednia. Se'l podria considerar un dels epgons encara que va morir massa aviat (vers 320 aC).

Com era costum al Regne de Macednia alguns joves de la noblesa exercien diversos crrecs relacionats amb la persona del rei i Iolaos fou porta-copes del rei Alexandre el Gran a la part final de la seva malaltia. Els que pensen que Alexandre fou enverinat atribueixen a Iolaos l'administraci del ver juntament amb Mdios que era el seu amic ntim. Aquestes suposicions en tot cas no sembla que existissin al mateix moment i s van anar difonent al cap d'uns anys. Plutarc diu que la primera vegada que ho va sentir fou sis anys desprs quan Olmpies va agafar aquest fet com excusa per justificar la crueltat amb el que tractava als amics i partidaris d'Antpater. Iolaos ja era mort llavors per quan va crrer el rumor la seva tomba fou oberta i les seves restes profanades. 

De la seva mort no se sap res, ja que apareix per darrer cop el 322 quan va acompanyar a la seva germana Nicea a sia on es va casar amb Perdicas d'Orstia.

Es diu que l'orador atenenc Hiprides va proposar donar a Iolaos una corona d'or com a premi per matar a Alexandre, el que entra en contradicci amb el que diu Plutarc i segurament fou un afegit posterior a la biografia d'Hiprides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203050" title="Iolaos de Bitnia" nonfiltered="4537" processed="4526" dbindex="84548">
Iolles o Iolaos (Iollas o Iolaus, ),  fou un escriptor sobre afers de medicina nascut a Bitnia i probablement contemporani d'Herclides de Trent o una mica anterior, al segle III aC. L'esmenten Digenes Laerci, Cels, Plini,  Gal i Epifani. Les seves obres no s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203051" title="I (heroi)" nonfiltered="4538" processed="4527" dbindex="84549">
I  (Ion,  ) fou el mtic ancestre del jonis i es descrit com el fill d'Apollo i de Creusa (la filla d'Erecteu i esposa de Xut). 

Eurpides esmenta una historia d'I que diu que Apollo va visitar a Creusa en una cova i quan va donar a llum a un fill el deu el va portar a Delfos i el convertir en sacerdot al temple. Anys ms tard Creusa i Xut van anar a l'oracle a preguntar que havien de fer per tenir un hereu i l'oracle va dir que la primera persona que veurien al sortir seria al seu fill; i efectivament al sortir van veure a I que era fill de Creusa. Xut el va acceptar com a fill, per Creusa va sospitar que es tractava d'un fill extra matrimonial de Xut i el va enverinar amb sang de drac; per abans de beure I se'n va adonar de la presencia del ver i Creusa va fugir; I la va empaitar i l'anava a matar quan un sacerdot els va aturar i va explicar la historia de qu I era fill extra matrimonial de Creusa; mare i fill es van reconciliar i a Xut no se li va dir res.

Temps desprs Xut fou expulsat de Tesslia i se'n va anar a Aegialos a la costa nord del Pelopons on va morir. I va anar a la ciutat el rei de la qual Sel li va oferir la ma de la seva filla Hlice, i a la mort de Sel, I el va succeir i els aegialans van rebre el nom de jonis; la ciutat d'Hlice es va construir en honor de la reina.

Altres tradicions el fan rei d'Atenes. 

Segons la mitologia va deixar quatre fills: Geleon, Aegicores, Argades, i Hoples, que van donar origen a les quatre classes d'atenencs. La llegenda diu que fou enterrat a Potamos.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203052" title="I de Tessalnica" nonfiltered="4539" processed="4528" dbindex="84550">
I de Tessalnica (Ion,  ) fou un militar al servei de Perseu de Macednia i comandant juntament amb Timanor de les forces d'infanteria lleugera durant la batalla de Tesslia en qu els romans foren derrotats el 171 aC. 

Desprs de la derrota de Perseu a Pidna el 168 aC va entregar a Gneu Octavi, comandant de la flota romana, al jove fill del rei, que havia estat posat sota la seva custodia; aquesta entrega es va fer a l'illa de Samotrcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203053" title="I de Quios" nonfiltered="4540" processed="4529" dbindex="84551">
I de Quios (Ion, ) fou un dels cinc poetes atenencs trgics del cnon i va compondre tamb altra mena de poesies, obres en prosa d'histria i filosofia. Estrab l'esmenta com una personalitat de l'illa. Va viure al segle V aC.

Era fill d'Ortmenes, per va rebre el renom de fill de Xut que segurament era el renom del seu pare i es referia al pare del mtic ancestre del jonis que portava el seu mateix nom (I). Va anar de jove a Atenes i va ser amic de Cim II del que parla elogiosament a les seves obres mentre critica Pricles que hauria estat rival seu en l'amor d'una dona. Tamb va tenir relacions familiars amb squil. El mateix poeta diu que es va trobar amb Sfocles, per aix fou a Quios, quan l'atenenc dirig l'expedici a Samos (440 aC).

Va escriure la seva primera tragdia el 452 aC i en un concurs en el que participaven Eurpides i Iofon va quedar tercer (els altres dos van quedar primer i segon). Noms va guanyar un premi una vegada, per al mateix concurs va guanyar el de ditirmbics i el de tragdies. Va morir el 421 aC.

El nombre de les seves tragdies es entre 12 i 40 segons les fonts. Es coneixen els ttols de onze:
;

Va escriure tamb poemes ltics, comdies, epigrames, himnes, elegies i altres.
Les seves obres en prosa, esmentades per Aristfanes, sn:
;

En va escriure d'altres que no es coneixen.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203054" title="I d'Efes" nonfiltered="4541" processed="4530" dbindex="84552">
I d'Efes (Ion,  ) fou un rapsodista del temps de Scrates, que no s'ha de confondre amb I de Quios. Dona nom a un dels dilegs de Plat. Bentley va demostrar que I d'Efes i I de Quios eren diferents personatges pel carcter de les seves rapsdies segons la descripci de Plat (Epist. ad Mill.; Nitzsch, Proleg. ad Plat. Ion. ; Kayser, Hist. Crit. Trag. Graec. p. 180.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203055" title="Jnic de Sardes" nonfiltered="4542" processed="4531" dbindex="84553">
Jnic de Sardes (Ionicus, ) fou un metge de Sardes a Ldia, fill tamb d'un metge que havia adquirit un cert prestigi. Va estudiar medicina amb Zen i fou deixeble de Oribasi i Magne a la segona meitat del segle IV. Un relat redut de la seva vida ve donat per Eunapi, i diu que estava ben dotat en totes les branques de la cincia mdica i a ms tamb havia estudiat retrica, lgica i poesia i gaudia d'una alta reputaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203056" title="Joel" nonfiltered="4543" processed="4532" dbindex="84554">

Joel () fou un historiador bizant que va viure al final del segle XII i comenaments del segle XIII i va escriure ,  que s una histria de diversos fets notables histrics sobretot bizantins. Arriba fins a la mort d' Aleix V Murzufle el 1204. En conjunt l'obre no s molt valuosa excepte la darrera part ja que Joel va ser testimoni directe dels fets (com la conquesta de la ciutat de Constantinoble pels llatins). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203057" title="Iofon" nonfiltered="4544" processed="4533" dbindex="84555">
Iofon (Iophon, ) fou el fill de Sfocles i Nicostrata i fou un distingit poeta trgic. 

Ja en vida del seu pare va obtenir una brillant victria (). Es diu que va arribar a competir contra el seu pare. Si que se sap que va quedar segon en un concurs en qu fou primer Eurpides i tercer I de Quios el 428 aC. Encara era important el 405 aC. 

De totes les seves obres noms se'n conserven algunes lnies. Va escriure unes 50 tragdies de les que a Suides s'esmenten:
;

Els dos darrers corresponen segurament a dues parts d'una sola tragdia anomenada .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203059" title="Cisa" nonfiltered="4545" processed="4534" dbindex="84556">
La cisa era un impost que gravava queviures i altres mercaderies dels quals es treia un percentatge, sobre el pes o la mesura.

Aix, per exemple, el 1287 hi hagu una cisa a Barcelona per edificar les muralles de la ciutat.

El 1292, la cisa es cobr del Cinca fins a Panissars i fins a Ulldecona, s a dir, a tot Catalunya menys als comtats de Rossell i Cerdanya.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203060" title="Clusa" nonfiltered="4546" processed="4535" dbindex="84557">
La clusa era una fortificaci, sovint feta en l'poca visigtica, situada en un lloc de pas estratgic (clausura).

A L'Albera, comarca del Vallespir, hi ha el lloc de les Cluses.

N'hi havia, per, moltes altres, a tot al llarg del vessant sud dels Pirineus, el record de les quals ha restat fossilitzat en la toponmia.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203061" title="Comdor" nonfiltered="4547" processed="4536" dbindex="84558">
Un comdor (del llat medieval comitore), i dins la jerarquia feudal, era aquell que, com a company del comte, estava per sota del vescomte, per per sobre del varvassor.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203062" title="Comtat (territori)" nonfiltered="4548" processed="4537" dbindex="84559">
Un comtat era un territori governat per un comte.

Era la principal demarcaci administrativa i de govern a l'Imperi carolingi.

Inicialment va rebre el nom de pagus o pau i de territorium.

Els comtats a Catalunya.
En l'poca carolngia hi havia els comtats de Rossell, Conflent, Peralada, Empries, Besal, Girona, Osona, Manresa, Berga, Cerdanya, Urgell, Barcelona, Pallars i Ribagora.

El comtat era dividit en vegueries comtals, que  podien coincidir amb el terme d'un castell termenat o amb el d'una vall.

A la Baixa edat mitjana es crearen alguns nous comtats arran d'una concessi reial, com, per exemple, el de Cardona o el de Prades.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203064" title="Consell Reial" nonfiltered="4549" processed="4538" dbindex="84560">
Un consell reial o consell del rei era, des de la Baixa Edat Mitjana, l'organisme consultiu d'un sobir de la corona d'Arag.

 Origen .
En el cas de la Corona Catalanoaragonesa deriv de la cria rgia o cort, de la qual va independitzar-se a la fi del segle XIII.

 Composici .
Fou regulat per Alfons III d'Arag "el Franc", el 1286,i, sobretot, per Pere IV d'Arag "el Cerimonis" en les Ordinacions del 1344. N'eren membres permanents el canceller, el vicecanceller, els majordoms del Regne d'Arag, del Principat de Catalunya, de Valncia i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, el tresorer, els auditors, secretaris i els promovedors, a ms dels membres de la famlia reial, nobles, eclesistics, juristes, etc., que el rei hi volgus cridar.

 Funcions .
Era presidit pel monarca i tenia unes funcions mplies en relaci a aspectes poltics, administratius, diplomtics, militars, judicials o econmics. Preparava les cartes poltiques i els manaments reials que eren redactats i expedits per la Cancelleria Reial.

Normalment seguia el rei en els seus desplaaments, per quan aquests eren fora dels regnes patrimonials, una part del consell, reforada amb altes personalitats eclesistiques, nobles i de les ciutats, romania al costat del procurador general a Barcelona i a Valncia per tal d'entendre en els afers ms urgents.

 Evoluci .
Reformat per Ferran el Catlic el 1493, prengu ms endavant el nom de Consell d'Arag. Fou abolit el 1707  per Felip V de Castella i les seves funcions foren assumides pel Consell de Castella.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Llista de consellers reials;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203065" title="Batalla de Corbins" nonfiltered="4550" processed="4539" dbindex="84561">

La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exrcits almorvits i les forces de Ramon Berenguer III.

El comte barcelon fou derrotat i perd el castell de Corbins, porta de la ciutat de Lleida (que havia estat conquerit el 1117).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203067" title="Coronatge" nonfiltered="4551" processed="4540" dbindex="84562">
El coronatge era un impost demanat pel monarca per a pagar les despeses derivades de la coronaci del rei o de la reina.

Al segle XIV, noms pagaven els llocs que eren del patrimoni reial (per exemple, el 1327, arran de la coronaci d'Alfons III, o el 1377, en sser coronada Sibilla de Forti).

Al segle XV, el coronatge ja afectava tots els focs.

Referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203068" title="Dobla" nonfiltered="4552" processed="4541" dbindex="84563">
La dobla era la moneda d'or bsica en el sistema monetari almohade i va sser introduda al segle XII.

Pesava 4,6 grams i equivalia a 2 masmudines.

A Catalunya es feren imitacions de la masmudina.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203069" title="Masmudina" nonfiltered="4553" processed="4542" dbindex="84564">
La masmudina era mitja dobla d'or almohade.

Era tamb anomenada masmudina senar (aix, la masmudina doble era la dobla).

Les masmudines fetes a Catalunya, per concessi de Jaume I, rebien el nom de masmudines contrafactas.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203070" title="Gran Premi del Brasil del 2001" nonfiltered="4554" processed="4543" dbindex="84565">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 2001, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 1 d'abril del 2001.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Michael Schumacher   ;
 Volta  rpida:  Ralf Schumacher   1' 15. 692     ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203073" title="Tractat de Meaux" nonfiltered="4555" processed="4544" dbindex="84566">


El Tractat de Meaux fou signat l'any 1229 entre Llus IX de Frana, encara sota la regncia de Blanca de Castella i d'Anglaterra, i el comte Ramon VII de Tolosa.

Represent la submissi definitiva del comte tolos i, de fet, el final de la lluita per al manteniment de la sobirania d'aquest territori occit.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203074" title="Gran Premi de Brasil del 2002" nonfiltered="4556" processed="4545" dbindex="84567">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 2002, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 31 de mar del 2002.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Juan Pablo Montoya   ;
 Volta  rpida:  Juan Pablo Montoya   1' 16. 079    ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203076" title="Mercader" nonfiltered="4557" processed="4546" dbindex="84568">
Un mercader s una persona que t com a ofici el comer a l'engrs, tant a l'interior de Catalunya com a l'exterior.

Mercaders a Catalunya.
Estigu estretament lligat amb els canviadors (o banquers), els corredors d'orella, els armadors de vaixells, etc.

Tingueren un paper fonamental en el procs d'expansi catalana a la Mediterrnia (consolat) i tamb en el govern de diverses ciutats catalanes, d'una manera especial en el de Barcelona.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203077" title="Millars" nonfiltered="4558" processed="4547" dbindex="84569">
El millars era l'imitaci del dirhem quadrat d'argent almohade, encunyades a Catalunya, Occitnia i Itlia.

A Catalunya se'n varen batre, amb perms dels sobirans que en treien un benefici, des del segle XIII fins al XV.

Emprades en el comer amb  el mn musulm, eren motiu de guanys per a aquells que els encunyaven, a causa de contindre menys argent del que els corresponia.

Referncies.



 Bibliografia .

 Alexandre Germain: De la monnaie mahomtane attribue  un vque de Maguelone de Fredol...., Montpellier, 1854 ();




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203078" title="Gran Premi del Brasil del 2003" nonfiltered="4559" processed="4548" dbindex="84570">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 2003, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 6 d'abril del 2003.


 Resultats .



 Altres .

 Pole: Rubens Barrichello   1' 13. 807   ;
 Volta  rpida:  Rubens Barrichello   1' 22. 032    ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203080" title="Concrdia de Monteagudo" nonfiltered="4560" processed="4549" dbindex="84571">
La Concrdia de Monteagudo, signada el 29 de novembre de 1291, entre Jaume II d'Arag i San IV de Castella tingu per finalitat la confirmaci dels lmits entre els regnes d'Arag i Castella i el repartiment del nord d'frica en rees d'influncia: el Marroc restava sota la influncia de Castella i la Barbaria, a l'est del riu Muluia, era reconeguda com a zona d'influncia aragonesa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203081" title="Muladita" nonfiltered="4561" processed="4550" dbindex="84572">
Un muladita o mulad (de l'rab al-muwalladun, plural dal-muwallad) era, a l'Al-ndalus, un musulm que havia estat cristi.

La pressi per esdevindre musulm era intensa. Aix, per exemple, els mossrabs, tot i que tolerats, havien de pagar un tribut en metllic (gizya) i en productes (harag).

D'altra banda, si es volia assolir un estatus social superior era necessria la conversi a l'Islam (com van fer els Banu Qasi o els Banu Mardanis).

Aix mateix, la conversi suposava per als esclaus la llibertat.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203082" title="Ramon Despuig" nonfiltered="4562" processed="4551" dbindex="84573">
Ramon Despuig va ser un arquitecte catal del segle XIV.

Entre 1324 i 1339 va ser primer arquitecte del claustre de la catedral de Vic.  
Des de 1329 va ser mestre d'obra, amb Berenguer de Montagut, de la construcci de la nova esglsia de Santa Maria del Mar a Barcelona.

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Ramon Despuig





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203084" title="Gran Premi del Brasil del 2004" nonfiltered="4563" processed="4552" dbindex="84574">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 2004, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 24 d'octubre del 2004.


 Resultats .






 Altres .

 Pole: Rubens Barrichello   1: 10. 646   ;
 Volta  rpida:  Juan Pablo Montoya  1: 11. 473   ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203087" title="Setge de Xtiva (1707)" nonfiltered="4564" processed="4553" dbindex="84575">








El Setge de Xtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successi Espanyola

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avana cap a Valncia i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Valncia

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exrcit avana des de Lleida, Girona i pel mar en direcci a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Provncies Unides, Mil i el Regne de Npols. Tot i aix, els filipistes rebien reforos castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'exrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al Pas Valenci. L exrcit aliat es va retirant fustigat per l exrcit borbnic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d Almansa, on son derrotats. 

Les tropes borbniques se separen en dos braos, el del Duc de Berwick avancen pel Pas Valenci prenent Requena, Buol i Valncia sense resistncia el 8 de maig, i la de Franois Bidal d'Asfeld ha de prendre el sud, amb els seus objectius a Xtiva, Gandia i Alcoi.

La defensa.

Poc desprs de la batalla d'Almansa, el militar angls Galway, va passar per Xtiva amb les seues tropes que fugien de la desfeta. Aleshores Onofre Assio,, governador de Governaci de Xtiva, en saber el resultat de la batalla li va demanar ajuda per defensar la ciutat que resultava evident que anava a ser un dels segents objectius borbnics, per Gallway li va respondre que no hi havia res a fer, que ell es retirava a Catalunya i el millor era que eixira al pas dels borbnics i els oferira sense resistncia la ciutat. Assio estava ressolt a fer-ho, per la notcia es va escampar per la ciutat i va provocar gran malestar. Aix que els Jurats, escrigueren al virrei de Valncia, el Comte de Corzana, manifestant-li les intencions d'Onofre en contra de la voluntat popular. Aleshores Corzana destitu a Onofre i nomena a l'aragons Miguel Purroi. Aquest arrib a la ciutat al voltant del 30 d'abril i fou rebut amb gran alegria per part de la poblaci. Purroi feu un discurs pblic animant a la defensa de la ciutat i compromentent-se a la defensa fins les ltimes conseqncies. Purroi man reforar les defenses, contruir barricades i obstruir tots els carrers. Es feren xicotets forats en molts edificis, per poder disparar des d'ells. Miana diu que Purroi mobilitz, fins i tot, als frares dels convents per treballar en les defenses i donant-los armes perqu participaren en la defensa. Tots els proborbnics, foren empresonats en el castell.


|

Els defensors.

Com ja s'ha dit, entre els defensors hi havia civils, inclosos fins i tot, religiosos. No obstant aix,cal tindre present, a ms, que Xtiva, era la capital de la Governaci dell de Xquer de manera que tenia les seues prpies milcies que ja havien participat en el setge de 1706. Aquestes milcies estaven formades no sols pels habitants de la poblaci, sin pels habitants de la governaci. Aix, a travs dels cronistes borbnics, sabem que entre els defensors hi havia gent de La Marina, Oliva i Cocentaina, per segurament de molts altres llocs. Miguel Purroi a ms, recluta homes entre els que es retiraven d'Almansa i, finalment, a la defensa de Xtiva s'un el capit valenci Josep Marco amb uns 400 micalets valencians i catalans.

El setge.
S'ha discutit quan va comenar exactament el setge. Un dels testimonis ms fiables, per, per ser un dels ms antics i a ms borbnic, Josep Manuel Miana, diu clarament en el seu llibre De bello rustico Valentino (La guerra dels llauradors valenciana), L'Haia, 1752, que el setge va comenar el 3 de maig, data raonable tenint en compte que aleshores havia passat una setmana de la batalla d'Almansa i Xtiva est sols a 50 km d'aquesta poblaci valenciana. Segons Miana, D'Asfeld va comminar en diverses ocasions a la rendici a la poblaci i les tropes que defensaven la ciutat. 

En vista de la reiterada negativa, D'Asfeld es va vore obligat a installar all el seu campament en la zona del Raval i del barri de Les Barreres que quedaven extramurs. Va ordenar cavar foses i crear montons de terra en la zona davant de la muralla de ponent que serviren com a parapet. All colloca l'artilleria que portava i comen el bombardeig, per vegent que aquesta era insuficient, no va tindre ms remei que enviar una expedici a Villena per a que portaren canons de major calibre. Mentre aix ocurria, va ordenar l'atac del Calvari Alt de Xtiva ja que aquest es trobava extramurs en una tossal molt proper a la ciutat per la part de llevant i des d'all era fcil bombardejar aquesta i el seu castell. Per el saragoss Miguel Purroi ja havia previst aquesta possibilitat i havia apostat all, en l'ermita que coronava el calvari, una guarnici. L'atac comandat pel jove Joan Martorell, un valenci borbnic, s'inici a l'empar de la nit, per la majoria de l'expedici, 17 homes i el propi Martorell, moriren en l'intent. Aquest atac es va repetir al dia segent i els borbnics, tot i patir ms baixes, arribaren fins a l'ermita intentant incendiar les portes d'aquesta amb petroli, per davant la intensa  "pluja de bales" (segons Miana) que queia sobre ells, es retiraren de nou sense aconseguir el seu objectiu. Finalment arribaren el canons de Villena i comena el bombardeig amb major fora sobre les muralles de ponent, en la zona de l'actual Plaa la Bassa. Aquestos disparaven granades amb pedra i polvora i grcies a aix aconseguiren foradar la muralla. 

L'assalt de la ciutat.

Tot i la bretxa oberta en la muralla, els borbnics s'hi trobaren amb la segona defensa que havien construt els xativins amb un nou mur i un altre fossat darrera de la muralla. Llavors Franois Bidal d'Asfeld orden canonejar l'emmerlat per obligar als defensors a abandonar la primera muralla. Una vegada ho va aconseguir, envi homes arrossegant-se entre les runes de la muralla perqu observaren les posicions xativines i dirigir des d'all els canons. Aix aconsegu batre amb foc els seus enemics per fer-los retirar-se per tenir pas franc per la bretxa. 

Tot i aix, la resistncia continuava sent tan forta que D'Asfeld es vei obligat a iniciar l'assalt amb els canons al davant, per anar obrint el pas i derribant la nova murada i totes les barricades que a la ciutat hi havien construt els xativins i combatents autracistes. Els borbnics es colaren llavors pel boquet obert en la muralla rebent gran quantitat de foc. En aquest punt de la confrontaci la quantitat de morts degu de ser molt gran, ja que segons Miana, les tropes francocastellanes, per tal d'introduir l'artilleria en la ciutat, cobriren el fossat utilitzant runes i cadvers. 

Una vegada dins i en vista de la sangria, D'Asfeld va enviar de nou emissaris per pactar una rendici, per altra vegada va obtindre un no per resposta. Llavors, prou irritat per la resistncia dels xativins, va dividir les tropes borbniques en dues columnes, les quals avanaren per la ciutat amb els canons al davant per bombardejar a la resistncia que trobaren dins. La primera columna la que dirigia el mateix D'Asfeld, avan des de la muralla de ponent fins arribar a Santa Tecla i Sant Agust i la segona columna, comandada per Jos Antonio de Chaves pel carrer de Sant Francesc. L'objectiu de les tropes espanyoles de Chaves era tancar-li el pas als defensors que es trobaven en els convents de Sant Francesc. Els de Sant Francesc, vegent la maniobra es retiraren a la ciutadella. La columna francesa, per altra banda, es troba amb forta resistncia a Santa Tecla per la qual cosa comen a canonejar el convent. Mentrestant, la part dels defensors de la muralla de ponent s'havien retirat al convent de Sant Agust i d'all a la ciutadella. Aleshores, una part del francesos avanaren fins Sant Agust on s'havien refugiat 10 religiosos i 62 dones i xiquets. Els religiosos, que sembla que eren borbnics, eixiren a donar-li la benvinguda als borbnics, per en aquell moment els austracistes obriren foc des de la ciutadella i causaren moltes baixes als francesos. Aquestos mataren llavors als religiosos i entraren a temple assassinant a tots els que hi estaven. De mentre, els francesos havien obert una bretxa en Santa Tecla, de forma que els defensors es retiraren tamb a la ciutadella. Per la seua banda, la columna castellana de Chaves es troba amb resistncia tamb a Sant Miquel on les milcies d'Oliva es feren forts. Per dominat finalment tota la ciutat, D'Asfeld va posar setge a la ciutadella

La ciutadella.
La Ciutadella es corresponia amb l'antiga muralla de la ciutat i es trobava en el paratge anomenat hui Bellveret. All, s'hi trobaven els defensors, per tamb gran part del poble. Purroi va ordenar obstruir les portes d'entrada. Al trobar-se Aquesta defensa en una situaci molt ms elevada que la ciutat, no era fcil d'atacar, de manera que D'Asfeld es va limitar a posar-li setge mentre les seues tropes saquejaven la ciutat i anaven assassinat part dels que trobaven davant la impotncia dels assetjats. All passaren dos o tres dies els assetjats, per com que no hi havia prou menjar i calia dormir al ras, es comen a demanar la rendici. Purroi, en principi s'hi va oposar i va amenaar amb penjar als partidaris de rendir-se, per finalment, al voltant del 24 de maig vegent la impossibilitat de resitir, va pactar amb D'Asfeld una capitulaci per als habitants de la ciutat. 
Llavor les milcies de Xtiva, i els micalets valencians i catalans que comandava Josep Marco junt amb alguns nobles, comandaments de la ciutat i Miguel Purroi es retiraren al castell junt amb la guarnici anglesa. De mentre, els habitants, creguent en la bona fe dels atacants, tornaren a les seus cases amb les seues pertenncies ms valuoses que s'havien dut amb si. Per els soldats li les arrabataren per la fora i segons els testimonis mataren a molta gent.

El Castell.
En retirar-se els defensors a la ciutadella, D'Asfeld va tindre via lliure per ocupar el puig on estava el Calvari Alt. Aleshores, com que el castell, pel seu carcter elevat era de molt difcil accs, D'Asfeld orden un bombardeig intens des d'aquesta posici. Aquest bombardeig dur uns dos o tres dies, que segons Miana coincidiren amb els que els maulets lluitaven a la ciutadella. Sembla, per, que el castell si disposava d'artilleria, a diferncia de les muralles de la ciutat i que responien al bombardeig. Per els canons de 24 que portaven els francesos estaven ocasionant moltes destrosses, de manera que desprs d'eixo dos o tres dies de bombardeig intens, els anglesos demanaren una treva de 22 dies que D'Asfeld accepta. En realitat, els defensors estaven esperant reforos per en vista que aquestos no arribaven, el 6 de juny es va pactar una capitulaci, consistent en acceptar l'eixida dels anglesos, Purroi i alguns dels dirigents maulets cap a Catalunya. 

La rendici i evaquaci.
La rendici es va produir per tant el 6 de juny. D'Asfeld accept la capitulaci que li proposaven, per Josep Marco, els seus micalets i uns 200 xativins ja havien eludit el setge la nit abans per la solana del castell (la zona de Bixquert, oposta a la ciutat).Per altra banda, junt amb el Consell de la ciutat i alguns nobles, altres maulets eixiren disfressats de soldats anglesos, tot i que, possiblement per delacions, alguns foren reconeguts i detinguts pels francesos quan es produa l'eixida de la columna anglesa.

Cstig exemplar.

A pesar del que havia dit inicialment, D'Asfeld va ordenar "pasar al cuchillo" a tots els que havien participat en la defensa de la ciutat. Segons Berwick en una carta: "Mai s'ha vist una obstinaci com la de Xtiva, he ordenat a Asfeld que la destrusca tota sancera, per a que servisca d'exemple i que tots els seus habitants siguen conduits a La Manxa". I en efecte, desprs d'alguns dies de purgues i saqueig, D'Asfeld va reunir a la poblaci a la ciutadella, on es va llegir una llista d'unes 55 persones que per ser partidries borbniques va ser perdonades, mentre la resta de la poblaci va ser deportada a Castella, deportaci durant la qual en va morir molta ms gent. Poc desprs, ja fora D'Asfeld, va arribar l'ordre de cremar la ciutat a la que Felip V havia donat el vist-i-plau desprs dels informes de Berwick i D'Asfeld. Aqueta ordre va ser executada pel brigadier Chaves. Finalment, Felip V va ordenar canviar el nom de la ciutat pel de San Felipe o Nueva Colonia de San Felipe. Per aquestos motius es conserva el quadre de Felip V cap per avall al Museu de l'Almod de Xtiva. Per a ampliar aquesta informaci vegeu Extermini de Xtiva

La columna de l'exrcit borbnic comandada per Franois Bidal d'Asfeld, desprs de pendre Xtiva, es va dirigir a Gandia i Alcoi.

A ms de Xtiva, altres ciutats que oposaren resistncia als borbnics foren cremades tamb posteriorment: Vila-real, Ares del Maestrat i Lleida.

Vegeu tamb.

Extermini de Xtiva;
Setge de Xtiva (1706);

Referncies.



Bibliografia.

 Ventura Pascual i Beltran, Datos para la historia del exterminio de Jtiva, 1925 (hi ha una reedici fac smil d'Amics de La Costera, Xtiva, 2006). El llibre s un recull dels testimonis ms directes conservats i coneguts aleshores i inclou tamb els passatges de De bello rustico Valentino de Josep Manuel Miana que parlen sobre els dos setges borbnics de Xtiva.
Germ Ramrez Aldedon i Isaes Blesa Duet, La destrucci de Xtiva en 1707 i el govern de la ciutat en l'exili, Ulleye, Xtiva 2007.

Enllaos externs.
 Especial Levante ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203093" title="Periatge" nonfiltered="4565" processed="4554" dbindex="84576">
El periatge era un impost que gravava les mercaderies que entraven a Catalunya per mar.

Al segle XIII s'establ com a dotaci del Consolat de Mar i suposava el pagament de dos diners per lliura.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203094" title="Promovedor" nonfiltered="4566" processed="4555" dbindex="84577">
El promovedor era un funcionari reial que tenia com a funci controlar l'activitat dels oficials, sobretot d'aquells que impartien justcia en les diverses ciutats i viles.

Al segle XIV, en l'poca de Pere III, hi havia quatre promovedors: dos n'eren cavallers i els altres juristes.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203096" title="Sabarts" nonfiltered="4567" processed="4556" dbindex="84578">
El Sabarts s el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja, on, al segle XI, els comtes de Cerdanya tenien drets importants. Aquests drets es perderen el segle XIII.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203099" title="Sotsveguer" nonfiltered="4568" processed="4557" dbindex="84579">
En la Catalunya medieval, un sotsveguer era un funcionari reial amb funcions representatives i jurisdiccionals en un districte que o b tenia, com a titular, el veguer d'un altre districte o b era un districte que depenia, de diverses maneres, d'una vegueria reial propera (sotsvegueria).

Les demarcacions de Berga, Besal, Camarasa, Camprodon (de 1321 a 1354), la Ral, Ripoll, Trrega (fins al 1330) i Pallars no tingueren veguer privatiu.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203100" title="Filippo Argenti" nonfiltered="4569" processed="4558" dbindex="84580">
Filippo Argenti, a vegades catalanitzat com a Felip Ardenti, era un ciutad florent del segle XIII pertanyent a la branca Cavicciuoli de la famlia Adimari. Els Adimari eren membres de la facci poltica dels gelfs. Es diu que Filippo es guany el sobrenom d'"Argenti" perque el seu cavall duia ferradures de plata.

Tingu dos fills: Giovanni Argenti i Salvatore Argenti. Salvatore marx de Florncia i es trasllad a Barcelona, i posteriorment els seus descendents s'establiren a la localitat valenciana de Navarrs.

Filippo s conegut principalment per la seva aparici a la Divina Comdia de Dant. L'autor, contemporani i enemic seu, el fa aparixer al cinqu cercle de l'infern, on paguen les seves culpes els iracunds. Alguns comentaristes expliquen l'origen de l'enemistat de Dant envers lArgenti perque el germ de Filippo s'havia apropiat de les possessions de Dant quan el van exiliar de Florncia, perque la seva famlia es va oposar a que se li permets tornar a la ciutat, i perque en una ocasi Filippo va bufetejar a Dant.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203102" title="Tarida" nonfiltered="4570" processed="4559" dbindex="84581">

La tarida (de l'rab: tarida) era un vaixell comercial petit de la famlia de les galeres.

Era de rems, llarg, amb dos pals i amb aparell llat. Noms tenia una coberta.

Si b era un vaixell comercial, en temps de guerra s'armaven per a l's militar emprant-se pel transport dels cavalls i les mquines de guerra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203103" title="Ainharbe" nonfiltered="4571" processed="4560" dbindex="84582">
Ainharbe (en francs, Ainharp) s un municipi francs del departament dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia i al territori histric de Zuberoa, al Pas Basc francs. Limita amb les comuns d'Aroue-Ithorots-Olhaby al nord, Lohitzun-Oyhercq al nord-oest, Esps-Undurein i Viodos-Abense-de-Bas a l'est, Maule-Letxarre al sud-est i Garindein i Ordiarp al sud.

Demografia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203104" title="Teloni" nonfiltered="4572" processed="4561" dbindex="84583">
El teloni era un impost de Catalunya que gravava el transport de mercaderies.

Es troba esmentat en nombrosos documents de l'poca carolngia. 

En la Baixa edat mitjana rebia molt sovint el nom de lleuda.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203105" title="Anomia" nonfiltered="4573" processed="4562" dbindex="84584">
L'anomia (del grec "a" -no- i "nomos" - llei) s un estat amb una confusi social sobre les lleis acceptades. La pluralitat de normes existents i un cert relativisme provoca que la guia moral desaparegui i que qualsevol pauta de conducta sigui considera com a vlida, de manera que es produeix una desorientaci en les persones sobre quins criteris han d'usar per decidir qu fer. No s'ha de confondre amb l'anarquia o el caos (absncia de normes) perqu pot existir un corpus de lleis molt ampli, noms que incoherent i no sancionat per l'acceptaci popular. 

No s'ha de confondre amb l'anmia, terme mdic que es refereix a la incapacitat d anomenar objectes o de reconixer-los a partir del seus noms.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203107" title="Coneixement a priori" nonfiltered="4574" processed="4563" dbindex="84585">
El coneixement a priori s el coneixement que es dna sense necessitat de contacte sensorial amb l'objecte. El terme prov de Kant i s'aplica a aquells conceptes fruit de la ra, que es dedueixen i refuten mitjanant la lgica i no per l'experincia. Cont una srie de veritats universals (no depenen de les circumstncies) i necessries (no poden ser d'una altra manera perqu sn exigides per la ment). 

El corrent crtic afirma que no es pot produir un coneixement a priori perqu sempre es parteix de l'experincia prvia, fins i tot per aprendre a raonar o deduir proposicions. Argumenta que un sser hum privat de tots els sentits, sense cap contacte amb el mn exterior, no podria tenir cap tipus de coneixement.

Per contra alguns cientfics creuen que hi ha una srie de coneixements que sn innats a l'individu i que s'activen quan sn necessaris perqu responen a l'estructura de la prpia ment humana. El generativisme aplica aquesta idea al llenguatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203108" title="Megera" nonfiltered="4575" processed="4564" dbindex="84586">
Megera (Grec antic:        , "la gelosa") s una de les tres fries que segons la mitologia grega habitava el trtar. Com les seves germanes Allecto i Tisfone, va nixer de la sang d'Ur quan Cronos va castrar-lo.

Ella i les seves germanes son les encarregades d'imposar el cstig i la venjana divina a les nimes del Trtar. Se la considera la ms terrible de les tres, ja que s l'encarregada de castigar tots aquells delictes comesos contra la instituci del matrimoni (especialment la infidelitat)

En francs modern (mgre) i en portugus (megera), el seu nom s'utilitza per designar a una dona gelosa. En itali s'anomena megera a una dona lletja o malvada.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203110" title="Tugbida" nonfiltered="4576" processed="4565" dbindex="84587">
La dinastia tugbida t l'origen en una famlia rab que s'install a l'Al-ndalus poc desprs de la conquesta musulmana.

Els Banu Tugib aconseguiren d'esdevenir els representants del poder Omeia a Al-tagr al-Ala (la Frontera Superior) i expulsar, el 927, de Lleida i Balaguer, els Banu Qassi.

En l'poca dels regnes de taifes, alguns dels primers rguls de l'emirat de Larida i l'emirat de Saraqusta foren d'aquesta famlia.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203113" title="Uixer (vaixell)" nonfiltered="4577" processed="4566" dbindex="84588">
L'uixer era un vaixell gros, de la famlia de les galeres, amb menys rems, per amb un castell a proa i un altre a popa, noms tenia una coberta i dos  pals.

Solia sser emprat amb finalitats comercials.

Als segle XIV, usualment era armat a tres tires.

Amb un uixer, Jaume Ferrer, mallorqu, l'any 1346, segu la costa occidental africana fins a l'anomenat Riu de l'Or.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203114" title="Allecto" nonfiltered="4578" processed="4567" dbindex="84589">
Allecto (grec:       , "la implacable") s una de les tres fries que segons la mitologia grega habitava el trtar. Segons Hesode, ella i les seves germanes Megera i Tisfone van nixer de la sang d'Ur quan Cronos va castrar-lo.

Allecto s la fria encarregada de castigar els crims morals (com la clera, la suprbia,...), especialment quan s'han coms envers altres persones. 

Allecto apareix a l'Eneida de Virgili, i juntament amb les altres tres fries a l'Infern de Dant.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203117" title="Tisfone" nonfiltered="4579" processed="4568" dbindex="84590">
Tisfone (grec:         , "venjadora de la mort") s una de les tres fries de la mitologia grega. Segons Hesode, ella i les seves germanes Megera i Allecto van nixer de la sang d'Ur quan Cronos va castrar-lo.

Era l'encarregada de castigar al Trtar els crims d'assassinat: el parricidi, el fraticidi, i l'homicidi.

Segons un mite Tisfone s'enamor de Citer, a qui va causar la mort quan una de les serps del seu cap el va mossegar.

Al llibre VI de l'Eneida, es descriu a Tisfone com la guardiana irascible i cruel de les portes del Trtar. Tamb apareix a la Divina Comdia de Dant, guardant les portes de la ciutat infernal de Dite.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203119" title="Neogtic" nonfiltered="4580" processed="4569" dbindex="84591">


L'estil arquitectnic neogtic s el moviment sorgit al segle XIX, pejorativament denominat com pseudogtic, consistent a l'arquitectura realitzada a imitaci de la gtica medieval. Pel seu com rebuig al racionalisme neoclssic, s un estil vinculat amb el romanticisme. 

Va aparixer a Anglaterra a mitjan segle XVIII. Al segle XIX l'Europa continental va viure una autntica febre neogtica que va restaurar i va completar catedrals, com la de Barcelona. 

L'any 1836 es construiria en aquest estil el Parlament de Londres. 

Entre les obres ms representatives del neogtic a nivell mundial es poden indicar:
Abadia de Maredsous a Blgica ;
La restauraci de la Catedral de Colnia a Alemanya ;
L'Esglsia Votiva, a Viena ;
La faana de la Catedral de Barcelona ;
L'absis i la cripta de la Sagrada Famlia ;
Palau Episcopal d'Astorga;
La Catedral Nova de Vitria;
La Baslica de Nostra Senyora de Lujn, a Argentina ;
La restauraci de de la Sainte-Chapelle, a Pars ;
Nombrosos edificis collegials a Cambridge i a Oxford;
Palau de Westminster a Londres.



 Vegeu tamb .

Historicisme arquitectnic;
Neobizant;
Neoromnic;
Neomudjar;
Neobarroc;
Neoclassicisme;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203120" title="Gran Premi del Brasil del 2005" nonfiltered="4581" processed="4570" dbindex="84592">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 2005, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 25 de setembre del 2005.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Fernando Alonso   1: 11. 988   ;
 Volta  rpida:  Kimi Rikknen   1' 12. 268    a la volta 29.   ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203124" title="Conquesta del Regne de Valncia" nonfiltered="4582" processed="4571" dbindex="84593">
 






La Conquesta de Valncia (en rab       ; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexi de l'actual territori del Pas Valenci a la Confederaci Catalanoaragonesa. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Arag aconsegu la conquesta de gran part del que seria el Regne de Valncia.

Davant l'xit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, Jaume I emprengu la conquesta de les taifes valencianes.

Hom hi ha diferenciat tres fases:
 Una primera fase que comport la conquesta de les contrades septentrionals, fins a Borriana (1233).
 La segona fase, que supos l'ocupaci de la ciutat de Valncia (1238).
 Amb la tercera fase, la frontera meridional arrib fins a Biar (1245).

El regne de Mrcia fou conquerit tamb per Jaume I. No fou, per, fins a l'poca de Jaume II (sentncia arbitral de Torrellas, del 1304) quan els territoris d'Alacant i d'Oriola foren annexats al regne de Valncia.

Coneixem molts aspectes del poblament i de la manera com es distribu el territori conquerit mercs al Llibre del Repartiment. Els repobladors procedien de Catalunya i tamb d'Regne d'Arag i d'altres pasos europeus.

La poblaci musulmana que no fug fou establerta a les terres muntanyoses de l'interior, on continu essent majoritria al llarg de tota l'Edat mitjana.

Referncies.


Bibliografia.
 Josep Torr Abad, El naixement d'una colnia: dominaci i resistncia a la frontera valenciana, 1238-1276 Universitat de Valncia, 2006 ;
  Vicente Coscoll Sanz, La Valencia musulmana ;
 Calafell, Francesc (en collaboraci), "The Genetic Legacy of Religious Diversity and Intolerance: Paternal Lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula";
 "Notcia sobre l'estudi";
 "Notcia sobre l'estudi";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203125" title="Varvassor" nonfiltered="4583" processed="4572" dbindex="84594">
Un varvassor (del llat medieval vassus vassorum, vassall de vassalls) era -en una Catalunya feudal on el sobir era el comte- el vassall dels grans magnats del pas.

En els Usatges sn situats per sota dels comdors i per sobre dels cavallers.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203127" title="Castell de Viver" nonfiltered="4584" processed="4573" dbindex="84595">
El Castell de Viver s situat al Bergued (municipi de Viver i Serrateix) i s format per una petita torre de planta rectangular de l'poca carolngia, situada al cim d'una gran roca.

Al seu costat hi havia un recinte ms ampli, tamb anterior a l'any 1000.

S'hi han trobat diverses tombes excavades a la roca i nombrosos forats que hom pot relacionar amb construccions de fusta.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203132" title="Plana de Barcelona" nonfiltered="4585" processed="4574" dbindex="84596">
La Plana de Barcelona s la plana on s'estn la ciutat de Barcelona, no inclou Montjuc ni el Tur del Carmel.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203134" title="tica a Nicmac" nonfiltered="4586" processed="4575" dbindex="84597">

L'tica a Nicmac, sovint anomenada simplement l'tica (grec: Ta Ethika), s un tractat d'Aristtil sobre la virtut i la moral que defineix l'tica aristotlica. Els deu llibres que comprn estan basats en apunts de les seves lectures al Liceu, i van ser o b editats pel seu fill Nicmac o b dedicats a ell.

L'tica se centra en la importncia d'obrar virtuosament de forma habitual i la necessitat de desenvolupar una personalitat virtuosa. Aristtil va emfatitzar la importncia del context en el comportament tic, i la capacitat d'un virtus per reconixer la millor opci a escollir. Aristtil defensa que si una persona persegueix la felicitat (eudaimonia) ben entesa, la millor lnea d'acci s una conducta virtuosa.

Els llibres que integren l'tica a Nicmac sn:

tica general:
Llibre 1: L'estudi del b;
Llibre 2: Virtut moral;
Llibre 3: Coratge i temperana;
Llibre 4: Altres virtuts;
tica en la societat:
Llibre 5: Justcia;
Llibre 6: Virtut intellectual;
Llibre 7: Maldat i plaer;
Llibres 8 i 9: Amistat;
Llibre 10: Plaer i poltica;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203135" title="Reflexi (informtica)" nonfiltered="4587" processed="4576" dbindex="84598">
En informtica, la reflexi (tamb anomenada pel seu mot angls, reflection) s la capacitat d'un programa d'examinar, i eventualment modificar, les seves estructures internes d'alt nivell (per exemple els seus objectes) durant la seva execuci.

 Introspecci i intercessi .

Hom distingeix dues tcniques usades pels sistemes dotats de reflexi:

 La introspecci, s la capacitat d'un programa d'examinar el seu propi estat.
 La intercessi, s la capacitat d'un programa de modificar el seu propi estat d'execuci o d'alterar la seva prpia interpretaci o significat.

La introspecci s utilitzada per efectuar mesures de rendiment, monitorar els mduls o depurar un programa. Est implementada en llenguatges com Smalltalk o Java que proveeixen eines per conixer la classe d'un objecte, els seus atributs, els seus mtodes, etc. La introspecci no existeix en llenguatges com el C o el Pascal.

La intercessi permet a un programa evolucionar automticament en funci del seu entorn. Aquesta propietat apareix als llenguatges com Smalltalk o Python, per no la trobarem en llenguatges com Java.

 Reflexi estructural i reflexi comportamental .

Parallelament al concepte d'introspecci i d'intercessi, hi ha dos tipus de reflexi: la reflexi estructural i la reflexi comportamental.

La reflexi estructural consisteix a reificar el codi d'un programa i tots els tipus abstracte accessibles per aquest programa. Al primer cas, la reificaci del codi d'un programa permet de manipular aquest programa durant l'execuci. s possible aix de mantenir un programa al mateix temps que aquest executa les seves tasques. Al segon cas, la reificaci dels tipus abstractes permet al programa d'examinar i de modificar l'estructura de tipus complexos. Es pot aix, per exemple, posar a punt algorismes genrics de serialitzaci.

La reflexi comportamental (o reflexi de comportament) concerneix ms particularment l'execuci del programa i el seu entorn. Per aquest tipus de reflexi, un programa t mitjans per saber com s'interpreta i t la possibilitat de modificar la seva manera de ser executat, intervenint sobre les estructures de dades de l'avaluador del programa i sobre l'avaluador en si mateix. Aix, el programa pot obtenir informacions sobre la seva implementaci o fins i tot s'auto-reorganitza amb el propsit d'adaptar-se millor al seu entorn.

 Reflexi i programaci orientada a objectes .

En programaci orientada a objectes, l'arquitectura reflexiva est implementada pel concepte dels metaobjectes. Aquests representen elements dels programes orientats a objectes com les classes, els missatges i les funcions genriques. La manipulaci d'aquests metaobjectes es fa per un protocol de metaobjectes que permet de decidir els comportaments del llenguatge. CLOS ha estat el primer llenguatge a tenir implementat un protocol de metaobjectes.

 Llenguatge reflexiu .

Els llenguatges segents suporten la reflexi:

 Smalltalk;
 CLOS;
 Python;
 Ruby;
 Java;
 Objective-C;
 PHP, des de la versi 5;
 els llenguatges que funcionen sobre la plataforma .NET (com el C#);

Entre els llenguatges on no hi ha distinci entre la compilaci i l'execuci (Lisp per exemple), no hi ha diferncia entre la interpretaci del codi i la reflexi.

 Exemple .

L'exemple segent est escrit en Java :





Els dos trossos de codi creen una instncia de la classe Foo i criden el seu mtode hello.

Al primer programa, el nom de les classes i els mtodes est codificat en cru, no es pot usar el nom d'una altra classe. Al segon programa, en canvi, el nom de les classes i mtodes pot variar durant l'execuci.

 Bibliografia .

 D. G. Bobrow, R. G. Gabriel, i J. L. White. Object oriented programming: the CLOS perpective. MIT Press, 1993. ;
 G. Kickzales, J. des Rivires, i D. G. Bobrow. The art of the metaobject protocol. MIT Press, 1991. ;

 Vegeu tamb .
 Quine;
 Intercessi (informtica);
 Introspecci (informtica);
 Reificaci;
 Metaobjecte;
 Protocol dels metaobjectes;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203138" title="Orchestral Manoeuvres in the Dark" nonfiltered="4588" processed="4577" dbindex="84599">


Orchestral Manoeuvres in the Dark s un grup angls de pop electrnic. Els seus inicis daten de 1978, any en qu inici les seves activitats l'embri del grup, a la ciutat de Liverpool. Tingueren xit durant els anys 80 i principis dels 90; el 2006 es va produir una reuni de la seva formaci "clssica", acompanyada d'una gira europea de concerts, i el llanament d'un nou lbum en directe.

Membres.
Andrew McCluskey (sintetitzadors, baix, guitarres, programacions, veus).
Paul Humphreys (sintetitzadors, percussi electrnica, programacions, veus).
Martin Cooper (sintetitzadors, saxfon).
Malcolm Holmes (bateria, percussi electrnica).

Biografia.

Orgens.

Els orgens del grup s'han de situar a l'escena musical alternativa de Liverpool, centrada en un local anomenat "Eric's Club", per on hi havien passat gent que formarien alguns dels grups locals ms importants de l'poca, com els Teardrop Explodes o Echo and the Bunnymen. En aquell temps (1978), McCluskey i Humphreys formaven part d'un grup de vuit membres anomenat The Id, que s'havia guanyat una reputaci i havia fins i tot participat a una recopilaci de grups de la zona, anomenada "Street to street". McCluskey tocava el baix i cantava, mentre Humphreys era el teclista del grup; van descobrir que tenien molts gustos musicals comuns, particularment Kraftwerk, Neu! i d'altres grups de l'escena krautrock, a ms de bandes autctones com Roxy Music. Per explorar aquestes afinitats musicals, Humphreys i McCluskey formaren un grup parallel, anomenat "VCL XI", per crear material molt ms experimental i electrnic. El nom del grup s un homenatge a Kraftwerk: a la contraportada del seu lbum Radio-Activity hi apareix un diagrama de vlvules, de la part posterior d'una rdio, i s'hi pot llegir a la part inferior dreta "VCL 11".

A la llarga, The Id van acabar separant-se; Humphreys i McCluskey van participar a diversos grups alternatius (McCluskey va ser cantant de Dalek I love you, i Humphreys form part d'Equinox), per continuaven mantenint el seu projecte particular, VCL XI. Durant aquest perode van compondre una can anomenada "Orchestral Manoeuvres in the Dark", i decidiren que els agradava ms aquest nom per al grup. Aix, el primer concert d'OMD com a tals va tenir lloc a l'Octubre de 1978, al ja comentat "Eric's Club".

Primera poca: debut discogrfic i primers xits.

El primer material discogrfic d'OMD va ser el single "Electricity", un dels seus temes ms coneguts; fou editat al llegendari segell independent Factory Records, dirigit per Tony Wilson, que havia presenciat una actuaci del grup i vei potencial a la seva msica. Tamb s'hi va interessar John Peel, que presentava un programa a Radio 1 (de la BBC), el "John Peel Show", on nombrosos grups hi tocaven algunes canons en directe. Peel posava el tema "Electricity" bastant sovint, i el 3 de setembre de 1979 OMD actu al programa per presentar algunes de les canons del que havia de ser el seu primer lbum.

Aquest primer lbum, anomenat simplement Orchestral Manoeuvres in the Dark, aparegu cinc mesos ms tard, al febrer de 1980. Enregistrat a l'estudi del grup (anomenat "The Gramophone Suite"), fou publicat per DinDisc, un segell subsidiari de la discogrfica Virgin Records. Posteriorment, mentre OMD feien una petita gira com a teloners de Gary Numan, s'editaren dos nous senzills, "Red frame /White light" (amb un nom possiblement inspirat en el grup Velvet Underground), que arrib al lloc 70 de les llistes britniques, i "Messages". Per a aquest ltim tema, DinDisc compt amb una nova versi, co-produda per Mike Howlett, que havia estat membre del grup de rock progressiu Gong i d'una banda, Strontium 90, que fou l'embri de The Police. Aquesta versi, bastant diferent de la que apareixia al seu lbum de debut, signific el seu primer xit, ja que puj al nmero 13.

Consagraci internacional.

Desprs d'acabar la gira amb Numan, OMD tornaren als estudis per enregistrar el material del seu segent disc. Humphreys i McCluskey, que tamb eren admiradors del grup Joy Division (precursors de New Order), van rebre amb tristesa la notcia del sucidi del seu lder, Ian Curtis, el 18 de maig de 1980. Per a alguns, el to trist i melanclic que mostra el seu segent lbum s conseqncia d'aquest fet.

Aquest segon disc, anomenat Organisation (una possible referncia a Kraftwerk, car Ralf Htter i Florian Schneider havien format part d'un grup amb aquest nom), aparegu a finals de 1980, precedit per un nou single, "Enola Gay" (compost per McCluskey), que esdevingu el seu primer xit internacional: arrib al nmero 8 a la Gran Bretanya i coron les llistes de nombrosos estats europeus, a ms d'esdevenir un dels temes caracterstics dels anys 80 i una de les peces ms conegudes del grup. Musicalment l'lbum mostra progressos, comparat amb el seu disc de debut: novament produt per OMD i Mike Howlett, "Organisation" s ms percussiu, i l's de sintetitzadors polifnics (principalment el Prophet 5) i atmosferes per crear paisatges sonors propers a la msica industrial va donar-li personalitat prpia. No se'n va extreure cap ms senzill, tot i que es va enregistrar una nova versi del tema "Motion and heart" amb aquesta finalitat. En aquest lbum, Malcolm Holmes (que ja havia participat com a percussionista al primer disc) pass a ser membre oficial del grup.

La carrera ascendent d'OMD no s'atur aqu: com a preludi del seu tercer lbum, OMD van publicar per abril de 1981 el tema "Souvenir", compost per Humphreys i Cooper, i cantat per Humphreys. Co-produt una altra vegada per Mike Howlett, "Souvenir", que usava abundosos efectes corals, va pujar rpidament a les llistes i arrib al nmero 3 britnic, a ms de coronar les llistes de Portugal, Itlia i l'estat francs. El disc Architecture & Morality, publicat a l'agost de 1981, va vendre 3 milions de cpies i, encara avui, s considerat com el millor disc de la seva carrera, i apareix a la llista del llibre "1001 albums you must hear before you die". L'lbum incorpora com a novetat principal l's del Mellotron, sobretot per crear melodies amb els seus sons de cordes i de veus humanes. Dos senzills ms se'n van extreure: "Joan of Arc" i "Joan of Arc (Maid of Orleans)"; tots dos arribaren al Top 5 britnic i confirmaren el gran moment que estaven passant. En aquest lbum el grup s'estabilitz com a quartet, amb la incorporaci definitiva de Martin Cooper, que ja havia participat tocant el saxfon al tema "Mystereality", incls al seu disc de debut.

Dos anys desprs OMD van publicar el seu quart treball, Dazzle Ships, que molts qualifiquen com el seu lbum ms experimental, tot i que la majoria de les seves canons eren d'un estil semblant al dels discos anteriors (si b amb un carcter ms minimalista). El grup utilitz abundosament l'Emulator i una bona dosi d'efectes especials per crear collages sonors, com el tema que dna ttol al disc. L'lbum vingu precedit pel senzill "Genetic Engineering" (20); posteriorment aparegu el segon i ltim senzill, "Telegraph" (42). Co-produt per Rhett Davies -que abans havia collaborat amb msics com Brian Eno-, "Dazzle Ships" ocup el lloc nmero 5 a les llistes britniques, per rpidament va anar baixant posicions. Abans de l'edici de "Dazzle Ships", DinDisc va haver de tancar, amb la qual cosa OMD van subscriure un nou contracte amb la companyia propietria, Virgin. Tanmateix, per tal de donar una imatge d'independncia, aquest disc i els posteriors foren publicats a nom d'una companyia independent "artificial", anomenada "Telegraph Records".

Veient els resultats de "Dazzle Ships" i dels seus singles, el grup decid de donar un toc ms comercial als seus prxims lbums, i el primer resultat d'questa nova orientaci va ser Junk Culture (1984). El disc presenta com a novetat l's d'un dels samplers ms potents i admirats de la histria, el Fairlight CMI, i d'una famosa caixa de ritmes, la Linn LM-1. Els senzills extrets del disc els retornaren a la part alta de les llistes britniques -"Locomotion" arrib al nmero 5, "Talking loud and clear" a l'11 i "Tesla girls" al 21- i donaren al grup confiana sobre el cam musical que havien de seguir. Per ara l'objectiu principal dels OMD era ms ambicis: aconseguir triomfar tamb als Estats Units.

Intentant entrar al mercat nord-americ.

El segent moviment discogrfic del grup va ser el disc Crush, aparegut a l'any 1985 i precedit pel single "So in love". La bona acollida del tema (arrib al nmero 27 de les llistes britniques i al 26 de les nord-americanes) els don arguments per continuar amb les seves intencions de conquerir les llistes americanes. Produt per Stephen Hague (de fet, va ser el seu primer lbum com a productor), "Crush" don dos senzills ms, "Secret" (amb veu de Humphreys) i la balada "La femme accident" (nmeros 34 i 42 a Gran Bretanya, respectivament). En aquest lbum OMD compten amb la collaboraci dels germans Graham (tromb, guitarra elctrica) i Neil Weir (trompeta).

L'any segent don als OMD l'xit que havien estat buscant als Estats Units. El tema "If you leave", que aparegu a la banda sonora de la pellcula Pretty in Pink, arrib al nmero 4 de les llistes americanes i va ser tamb molt reeixit a la resta del mn (menys, curiosament, al Regne Unit, on no pass del lloc 48). Aquest xit impuls les vendes del nou lbum, The Pacific Age, novament produt per Hague, que continua amb l'estil musical del disc anterior. Per aquest xit als EUA no va reproduir-se a la Gran Bretanya, on les vendes van ser inferiors: si b el single "(Forever) live and die" havia pujat fins al nmero 11, els senzills posteriors ("We love you" i "Shame") no van entrar al Top 55 (tot i que "We love you" tingu molt d'xit a Austrlia).

Posteriorment, ja al 1988, el grup edit un nou senzill, "Dreaming", com a preludi del que seria el seu segent lbum, la recopilaci The Best of OMD, amb els singles que el grup havia editat fins a la data. El disc (que, invertint la tendncia dels ltims discos, va tenir molt bones vendes) incloa una versi remesclada del tema "Electricity" i la versi expandida del senzill "Messages".

Una nova era a la histria del grup.

Les tensions acumulades per tots els anys amb la dinmica d'enregistraments, gira i promoci van afectar l'estabilitat del grup i aix, a l'any 1989, OMD es van dividir en dos. D'una banda, Humphreys, Cooper i Holmes van formar un nou grup anomenat The Listening Pool; de l'altra, McCluskey continu enregistrant sota el nom d'OMD, amb la collaboraci d'uns msics de Liverpool, Stuart Kershaw i Lloyd Massett. Els "nous" OMD van publicar el 1991 l'lbum Sugar Tax (molt ben rebut per la crtica), on McCluskey afegia elements de la msica dance del moment al so del grup, amb l's d'instruments com la workstation Korg M1. L'lbum va produir dos senzills d'xit, "Sailing on the seven seas" (nmero 3 a la Gran Bretanya) i "Pandora's Box (It's a long, long way)", dedicada a l'actriu Louise Brooks, i que arrib al nmero 7.

Dos anys desprs McCluskey va repetir la frmula amb el disc Liberator, que tamb produ dos senzills d'xit, "Stand above me" (21) i "Dream of me" (24). Aquest ltim tema inclou un sample del tema "Love's theme", de Barry White; tot i que al principi White no s'havia oposat al seu s, posteriorment canvi d'opini i intent que el tros de la can fos retirat. El tema va rebre el nom complet de "Dream of me" (Based on Love's Theme)". Per presentar el disc, OMD iniciaren una gira mundial durant 1993 i 1994.

Dissoluci i reaparici.

A l'any 1996, McCluskey va publicar un nou senzill, l'autobiogrfic "Walking on the Milky Way" (17), i l'ltim lbum d'OMD, Universal, amb un estil molt ms acstic que el dels discos anteriors. Per a la seva preparaci compt amb la collaboraci de Karl Bartos (ex-membre de Kraftwerk, que posteriorment form Elektric Music) i del mateix Humphreys. McCluskey consider aquest lbum com el punt final de la carrera d'OMD.

Posteriorment aparegu una nova recopilaci, The OMD Singles (1998), juntament amb el mini-lbum de remescles "OMD: The Remixes EP", on hi participaren, entre d'altres, Sash! (que remescl el tema "Enola Gay") i Moby, que version "Souvenir". Dos anys desprs Virgin va publicar l'lbum Peel Sessions 1979-1983, amb tots els temes que OMD van enregistrar en directe al "John Peel Show" durant aquest perode, i la recopilaci de cares B  (2001); desprs, Virgin reedit els tres primers lbums del grup, amb cares B i material indit. A ms, McCluskey collabor com a co-autor dels temes del grup Atomic Kitten; Humphreys va fer diverses actuacions sota el nom de "Paul Humphreys from OMD" i posteriorment form el grup Onetwo amb Claudia Brcken, ex-cantant de Propaganda.

L'1 de gener de 2006, McCluskey anunci la seva intenci de reunir la formaci "clssica" del grup per tocar en directe els temes ms coneguts de la seva discografia, amb plans inclosos per publicar un nou lbum. Aquesta gira dur l'estiu del 2007, i pass per Barcelona el dia 14 de juliol, en una actuaci emmarcada dins del festival Summercase. Al mes d'abril del 2008 aparegu un CD en directe i un DVD amb el concert de l'Apolo Hammersmith londinenc, amb el nom d'OMD Live: Architecture & Morality & More.

Poc abans, a principis de mar del 2008, Virgin Records edit una versi remasteritzada de Dazzle Ships, amb cares B, versions alternatives i material indit, per commemorar el 25 aniversari del seu llanament original.

EL 7 d'octubre del 2008 aparegu una nova recopilaci anomenada Messages - OMD Greatest Hits, amb els seus temes ms coneguts en un CD i amb un DVD extra que cont 31 vdeos promocionals.

Discografia.

 Orchestral Manoeuvres in the Dark (1980);

 Organisation (1980);

 Architecture & Morality (1981);

 Dazzle Ships (1983);

 Junk Culture (1984);

 Crush (1985);

 The Pacific Age (1986);

 The Best of OMD (1988);

 Sugar Tax (1991);

 Liberator (1993);

 Universal (1996);

 The OMD Singles (1998);

 Peel Sessions 1979-1983 (2000);

  (2001);

 OMD Live: Architecture & Morality & More (2008);

 Messages - OMD Greatest Hits (2008);

Bibliografia.

 Mike West: Orchestral Manoeuvres in the Dark, an unauthorised biography, Omnibus Press, Londres, 1982.

Enllaos externs.

Pgina web oficial

Pat's World of OMD

OMD a l'Electropop Top 10 (Presentat per Marc Almond)

Entrevista amb Andy McCluskey


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203148" title="Basilisc de Reus" nonfiltered="4589" processed="4578" dbindex="84600">
El Basilisc neix el 15 de setembre del 2007, grcies a la iniciativa de l'Estol del Basilisc de Reus, un collectiu de persones de diverses entitats es van proposar que, "per primera vegada", la capital del Baix Camp fos innovadora en el panorama festiu catal, "deixant el llist fora alt" per a qui, a partir d ara, vulgui innovar dins els parmetres del folklore tradicional.

Aquesta construcci va ser encarregada a l'escultor Manel Llaurad, tamb creador de l'liga, la Vbria, el Bou i el Gegant Carrasclet de Reus, entre d'altres, i que va tenir carta lliure per fer-ne un primer esbs. El basilisc, pintat a l oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en qu s impossible distingir-hi la nineta. Quan la bstia executa el seu ball solemne, per, se li illuminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits. I s que, segons la llegenda, el basilisc matava tan sols amb la mirada.

El Basilisc en la mitologia.

El basilisc s un animal mitolgic que segons les religions s representat d una manera o una altra. La mitologia grega l assimila a un rptil, i a l edat mitjana passa a ser un gall amb quatre potes, plomes grogues, grans ales espinoses i cua de serp. Segons la veu popular, el basilisc neix a partir d un ou deforme, posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau durant nou mesos; per aix, quan neix t totes les caracterstiques dels seus progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau.

Altres versions diuen que neix a partir de la sang que vessa Medusa en ser decapitada, all hi ha l origen de totes les serps, incls el Basilisc, que emet sons capaos de terroritzar tots els altres monstres, per aix tamb s anomenat Sibilus, la mateixa sang, s responsable d estranyes propietats: de la vena esquerra en surt un potentssim ver, mentre que de la dreta en vessen virtuts curatives, fins al punt d arribar a ressuscitar. El basilisc amida 15 centmetres, t un al terriblement verins i pot matar amb la mirada. Viu dins de tombes on hi ha enterrades peces d or i t la virtut camalenica d adaptar el color de la seva pell al de l entorn.


Antecedents histrics.

Hem trobat referncies sobre una publicaci del Dietari o Llibres de Jornades de Jaume Safont. La cita correspon a Barcelona, amb la data de 8 de desembre de 1423,  arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui venien de Npols e havien visitada Massella .vengueren-li devant lo pont molts entramesos, o s perads, ifern, lo basals, lo fnichs, l liga e la process de la Seu   En aquesta cita es reuneixen dues de les bsties avui desaparegudes: el fnix i el basilisc. Possiblement va desaparixer de les processons de Corpus per la seva difcil vinculaci amb els temes bblics. Segons publica la revista de Gegants l any 1996, a Olot es construeix un basilisc per acompanyar una dansa infantil. s anomenat El Gallarut. Actualment, per, no es coneix cap basilisc que segueixi en actiu ni com a element solt ni formant part de cap seguici festiu d una vila.

Caracterstiques.

 Presentaci: 15 de setembre de 2007;
 Material: Fibra de vidre, estructura de ferro, ulls i plomes de vidre ;
 Pes: 65 kg ;
 Llargada: 260 cm ;
 Amplada: 124 cm ;
 Alada: 240 cm;
 Escultor: Manel Llaurad Fortuny de Reus ;
 Tracci: Portada interiorment per 1 persona ;
 Festes i celebracions que li sn prpies: Festa Major de Sant Pere (28 i 29 de juny) i Festa Major de Misericrdia (24 i 25 de ;
setembre). 
 Actua a ms d'aquestes: S ;
 Actua fora de la poblaci: S ;
 Acompanyament musical: Formaci de Ministrers.
 Msiques prpies:  Composici realitzada per Jordi Brunet i Castellano de Reus i harmonitzaci per Jesus Ventura;

Enllaos externs.
 Web oficial d'Estol del Basilisc de Reus;
 Festa Major de Reus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203151" title="Palladi" nonfiltered="4590" processed="4579" dbindex="84601">

Palladi pot referir-se a:
 L'element qumic Palladi (element);
Palladi (imatge), imatge miraculosa d'Atenea que suposadament havia caigut del cel;
 L'escriptor rom del segle IV, Rutilius Taurus Aemilianus Palladius;
 L'arquitecte itali del segle XVI, Andrea Palladio;
 La representaci en fusta de Pallas Atenea a Atenes o a Troia, Palladi (esttua);
 L'historiador del monaquisme primitiu del segle IV, Palladi (historiador);
Palladi (bisbe), bisbe arri;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203153" title="Josep (desambiguaci)" nonfiltered="4591" processed="4580" dbindex="84602">


Onomstica:
Josep d'Alexandria, ardiaca d'Alexandria del segle IX;
Josep d'Arimatea, predicador cristi;
Josep Confessor, eclesistic bizant, vegeu Josep Estudita;
Josep II de Constantinoble fou bisbe d'Efes i patriarca de Constantinoble del segle XV.
Josep Estudita, eclesistic bizant;
Josep Gorinides o Josep Ben Gorion, sacerdot hebreu ;
Josep Himngraf, eclesistic grec del segle IX;
Josep Cristi, funcionari i escriptor rom ;
Josep de Modona, eclesistic grec del segle XV;
Josep de Siclia, eclesistic bizant, vegeu Josep Himngraf;
Josep de Tessalnica, arquebisbe de Tessalnica, vegeu Josep Estudita;
Flavi Josep, historiador jueu;
Tenedi Josep, jurista bizant;
Sant Josep, pare de Jess de Natzaret.
Josep I del Sacre Imperi Romanogermnic (1678 - 1711);
Josep I Bonaparte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203154" title="Josep d'Alexandria" nonfiltered="4592" processed="4581" dbindex="84603">
Josep d'Alexandria (Josephus, ) fou ardiaca d'Alexandria.

Va assistir al vuit concili ecumnic de Constantinoble  convocat per l'emperador Basili I (869), en representaci del patriarca d'Alexandria, Miquel. Va presentar un escrit al concili que es conserva.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203155" title="Josep d'Arimatea" nonfiltered="4593" processed="4582" dbindex="84604">

Josep d'Arimatea, personatge que segons els evangelis, desprs de la mort de Jess a la creu, va demanar a Pon Pilat enterrar-lo en un sepulcre nou, del que era propietari. 
Amb l'ajuda de Nicodem i possiblement alguns servents, desclava el cos de la creu i el embolcalla en un llenol. Aquest s, probablement, una pea de lli que t la forma d'una tovallola allargada que dna la volta sencera al cos, pel davant i pel darrera. D'aquesta manera el cadver de Jess va ser baixat des del Glgota fins el sepulcre, lloc actual a on es troba la Baslica del Sant Sepulcre. La tradici catlica el t com el Sant patr dels embalsamadors i sepulturers.

Segons algunes versions Josep d'Arimatea era germ menor de Joaquim, el pare de la Verge Maria. Es convert en tutor del Natzaret desprs de la mort de Josep, l'esps de Maria. I Segons el Evangeli de Pere era amic de Pon Pilat.

Era membra del Sanedr, el tribunal suprem dels jueus. Un home ric segons Mateu; un home i lustre segons Marc; persona bona i honrada segons Lluc; ...que era deixeble de Jess segons Mateu, per clandest per por a les autoritats jueves, segons Joan.

Josep d'Arimatea Predicador.
Josep d'Arimatea fou un suposat predicador natural d' Arimathea, enviat per l'apstol Felip a predicar l'evangeli a Britnia.

Aquesta tradici fou reconeguda i impulsada pel concili de Constana el 1414. Alguns historiadors el fan autor de Epistolae quaedam ad Ecclesias Britannoruma per hi ha seriosos dubtes fins i tot de l'existncia d'aquest escrit.

Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic, 602.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203156" title="Josep II de Constantinoble" nonfiltered="4594" processed="4583" dbindex="84605">
Josep II de Constantinoble fou bisbe d'Efes i patriarca de Constantinoble del segle XV.

Era bisbe d'Efes i fou elegit patriarca el 1416. L'emperador Joan VIII Paleleg (1425-1448) tenia molt d'inters en la uni de les dos esglsies per raons poltiques i el patriarca hi va donar suport per volia fer el concili a Constantinoble encara que finalment va acceptar que el concili es fes a Basilea el 1434  (Acta Concil. Basil. Sessio xix.). Els delegats de l'esglsia grega van ser convidats pel papa per prendre el seu partit en el conflicte plantejat al concili i van decidir participar en el concili rival que es feia a Ferrara (1437) i que desprs fou transferit a Florncia. A aquest concili va assistir Josep II i va intentar evitar reconixer la supremacia del Papa per va mostrar un clar suport a la uni. Al final del concili va caure malalt i fou forat a subscriure els dogmes de l'esglsia llatina en els punts de conflicte, que havien estat llegit per Bessari que havia oms en la lectura alguns punts conflictius. Josep II probablement estava ben predisposat a la uni i va destituir als clergues que s'hi oposaven.

Va morir a Florncia al final del concili, el 10 de juny de 1439 i el va succeir Metrfanes II.

Va escriure Epistola ad Concilium Busiliense i  Bulla plumbea missa Concilio Basiliensi,  i a ms a ms la seva sentencia (, Sententia) al concili i la , Extrema Sententia, escrita la nit de la seva mort.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203161" title="Maur Maria Boix i Selva" nonfiltered="4595" processed="4584" dbindex="84606">
Maur Maria Boix i Selva era el nom religis del monjo benedict Joan Maria Boix i Selva (Barcelona, 1919 - Abadia de Montserrat, 2000), fill de Josep Maria Boix i Raspall, director general de La Caixa, i oncle del cantant i animador Xesco Boix. Ingress a l'orde el 1942, i fou ordenat monjo el 1949. Fou secretari de l'abat Aureli Maria Escarr i Jan del 1953 al 1964, desprs fou prior del monestir de Montserrat del 1967 al 1978, i visitador de la congregaci benedictina Subiacense. Tamb dirig la revista Serra d'Or del 1962 al 1994, en la qual va escriure articles sobre l'abadia de Montserrat i sobre Jacint Verdaguer, i fou responsable de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Tamb fou membre de la Societat Verdaguer, i el 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Llibre de la Mare de Du de Montserrat (1950);
 Qu s Montserrat (1957);
 Convidats a creure (1977);
 Montserrat: llegenda de Montserrat (1994);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203167" title="Antim de Constantinoble" nonfiltered="4596" processed="4585" dbindex="84607">


Onomstica:

ntim I de Constantinoble (535-536) ;
ntim II de Constantinoble (1630) ;
ntim III de Constantinoble (1822-1824) ;
ntim IV de Constantinoble (1840-1841)  i (1848-1852);
ntim V de Constantinoble (1841-1842) ;
ntim VI de Constantinoble (1845-1848) i (1853-1855) i (1871-1873);
ntim VII de Constantinoble (1895-1897) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203168" title="Henri Cornet" nonfiltered="4597" processed="4586" dbindex="84608">

 Henri Jardry, anomenat Henri Cornet (Desvres, 4 d'agost de 1884 - Prunay-le-Gillon, 18 de mar de 1941), fou un ciclista francs. 

Biografia.
Amb poc ms de 20 anys s'imposa al Tour de Frana de 1904, tot hi haver quedat en cinquena posici en arribar a Pars. La desqualificaci dels 4 primers de la classificiaci final per greus irregularitats comeses en el transcurs de la prova en ser el motiu. Henri Cornet continua sent el vencedor ms jove del Tour de Frana.

Altres xits seran la victria a la Pars-Roubaix de 1906, desprs d'haver obtingut la segona posici el 1905 i la segona posici a la Bordeus-Pars de 1905.

Palmars.
1904;
 1r al Tour de Frana de 1904 (ms 1 victria d'etapa) ;
1906;
 1r a la Pars-Roubaix;

Resultat al Tour de Frana.
1904. 1r de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
1905. Abandona (4a etapa) ;
1907. Abandona (4a etapa);
1908. 8 a la classificaci general ;
1909. Abandona (4a etapa);
1910. 16 a la classificaci general ;
1911. 12 a la classificaci general ;
1912. 28 a la classificaci general;






Enllaos externs.
Palmars d'Henri Cornet;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203170" title="Forces Especials Ginew" nonfiltered="4598" processed="4587" dbindex="84609">
Les  sn un grup de personatges ficticis al manga i l'anime Bola de Drac(Dragon Ball). Son un grup de mercenaris baix el comandament de Frzer.

Histria.

Frzer tenia problemes per a reunir les Boles de drac a Namek per culpa de les constants interrupcions de Vegita, Gohan i Krilin, aix que va decidir cridar a la brigada especial per a que eliminaren als enemics i li retornaren les Boles de drac que li havien robat. Aquestos s'encontraven de cam cap al planeta Yadrat, en arribar a Namek aconseguiren trobar als enemics just abans que invocaren al drag Polunga. El capita Giny (Ginew) se'n va anar emportant-se les Boles de drac i la resta feren un sorteig per a veure a qui li tocava lluitar contra els enemics.

Integrants.
Ginew (Giny).
 s un soldat a les ordres de Frzer. El seu nom prove d'una deformaci del japons , es el lder i el ms poders dels cinc guerrers.

Giny va decidir endur-li fins a Frzer les Boles de drac que tenien els enemics i deixa als seus soldats per a que mataren a tots. Quan els seus soldats foren derrotat un per un per son Gok , Giny decid enfrontar-se a ll. Al combat, Giny descobr que Gok  era infinitament superior a ll i decid canviar-li el cos. Amb el cs de Goku, Ginyu fou a la nau de Frzer i es va tindre que enfrontar a Krilin i a Gohan, i ms tard a Vegeta. Com no sabia controlar el cos de Gok , Giny fou derrotat per Vegita. Giny va decidir canviar-li el cos a Vegeta, per Goku s'interposa i torn al seu cos. Amb el seu cos, Giny lluita altra vegada amb Vegeta, per fou derrotat de nou. Giny intent d'utilitzar la seua famosa tcnica, per Goku llana una granota que s'interpos a la trajectria de la tcnica i, aix fou, com Giny va acabar al cos de la granota namekiana.

Al anime, Giny , amb el cos de la granota namekiana, trob a Bulma i li va canviar el cos, per ms tard torna al cos de la granota quan intent canviar-li el cos a Cor Petit Jr. El cos de Ginyu (amb l'esperit de la granota dins) fou destrut quan Frzer va destruir Namek
El final de Giny continua sent un misteri. Noms se sap que fou a la Terra gracies al desig que conced Polunga i que no va morir al explotar el planeta Namek, per mai s'ha dit que fora d'ell,  pel que sembla va morir durant la saga de Boo, per no se sap si durant el genocidi que va cometre aquest o quan la terra explota.

Te un poder d'unes 120,000 unitats de combat.


Recoome.
 es un extraterrestre que te l'apariencia d'un hum alt i musculs. El seu nom prove d'una deformaci de l'angls .
  
Recoome fou el segon a lluitar, al sorteig le toc lluitar amb Vegita. No li afecta quan Vegeta mata a traci a Gurd, all que demostra que no l'importaven massa els seus companys. Recoome derrot amb facilitat al prncep saiyajin i, ms tarde, a Kriln i Gohan. Per quan arrib Gok  fou derrotat fcilment. Gok  noms el deix inconscient, seria Vegeta qui el remataria amb una potent rfega de ki. 

Al anime fou utilitza per Kai  Sama, al Ms Enll, com entrenament per al difunt Iamxa, qui li va guanyar i l'envia a l'infern.


Burter.
 es un extraterrestre amb la pell de color blau. El seu nom prove d'una deformaci de l'angls .

A Burter no li toca lluitar a cap combat i presencia els combats junt amb Jheese. Per darrere l'arribada de Goku, que derrota amb facilitat a Recoome, Burter va tindre que lluitar seriosament junt amb Jheese. A la meitat del combat, Goku li demostra que era ms rpid i ms fort que Burter i li va guanyar amb dos colps. Per Burter no havia mort, sin que queda noquejat pels colps, Vegeta el remata trencant-li el coll d'una genollada.


Jheese.
 es un extraterrestre amb la pell de color roig, amb una llarg cabell blanc. El seu nom prove d'una deformaci de l'angls .

A Jheese no li toca lluitar contra ning, pel que es queda mirant els combats junt a Burter. Darrere l'arribada de Goku, Jheese tingu que lluitar seriosament amb aquest junt a Burter desprs de la derrota de Recoome. Goku els guanya fcilment, per Jheese va aconseguir sobreviure i anar a comunicar-ho tot el que hi havia succet al capit Ginyu. Jheese fou testimoni de la derrota de Ginyu i del posterior canvi de cos que realitza el seu capit amb Goku. Desprs de tornar a la nau de Frzer, Jheese va ser sorprs per un Vegeta recuperat i fou eliminat per un llanament de sobte que li va enviar el seu contrincant.


Gurd.
 es un extraterrestre xicotet i verd. Encara que no es molt fort te diferents poders mentals. El seu nom prove d'una deformaci de l'angls .

Gurd fou el primer a lluitar, al sorteig li toca lluitar amb Gohan i Krilin. Al comenament del combat Gurd queda impressionat pel poder dels rivals. Encara aix, Gurd va aconseguir paralitzar i al mateix moment en qu Gurd estava a punt de matar als dos guerrers, Vegita va aparixer d'improvs i el va decapitar d'un cop tallant-li el coll. Incls decapitat, Gurd insult a Vegita per no haver jugat net, i s lament d'haver sigut derrotat per un "mico" just abans que Vegita li desintegrara amb una rfega de d'energia o ki.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203172" title="Pidgin (lingstica)" nonfiltered="4599" processed="4588" dbindex="84610">
Un pidgin  s una llengua caracteritzada per combinar els trets sintctics, fontics i morfolgics d'una llengua amb les unitats lxiques d'una altra.

El pidgin no s habitualment el dialecte matern de cap grup tnic o social; generalment s el dialecte que empra un immigrant de primera generaci en el seu nou lloc de residncia, o una lingua franca usada en una zona de contacte intens de poblacions lingsticament distintes, com un port molt actiu; els pidgins foren freqents tamb a les colnies, on estaven formats per la mescla d'elements de la llengua de la naci dominant amb altres de les llenges dels nadius o b d'esclaus que s'hi havien introdut.

El parlant d'un pidgin empra les estructures formals de la seva llengua materna, les quals completa amb vocables de la llengua del seu interlocutor; tot i ser emprat per mantenir comunicacions entre individus amb competncies lingstiques diferents, la gramtica normalment es redueix a les estructures ms elementals.

Un pidgin pot acabar convertint-se en la llengua estable d'un grup: quan aix s'esdev hom parla d'un crioll o llengua criolla.

Enllaos externs.
 Llista de pidgins en s ms o menys oficial en la actualitat segon l'Ethnologue ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203174" title="Setge de Roses" nonfiltered="4600" processed="4589" dbindex="84611">

Histria:
 Setge de Roses (1645), durant la Guerra dels Segadors, en qu va passar a mans franceses;
 Setge de Roses (1693), durant la Guerra dels Nou Anys;
 Setge de Roses (1794), durant la Guerra Gran, en qu va passar a mans franceses;
 Setge de Roses (1808), durant la Guerra del Francs, en qu va passar a mans franceses;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203175" title="Pidgin" nonfiltered="4601" processed="4590" dbindex="84612">


 Un Pidgin s una llengua caracteritzada per combinar els trets sintctics, fontics i morfolgics d'una llengua amb les unitats lxiques d'una altra.

 Pidgin s un programa de llicncia lliure de missatgeria instantnia multi plataforma.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203176" title="Risto Mejide" nonfiltered="4602" processed="4591" dbindex="84613">


Risto Mejide (Barcelona, 1974) s un creatiu publicitari catal, molt conegut arran d'haver-se convertit en la principal figura del programa Operacin Triunfo a la seva edici del 2006 grcies a un estil calculadament impertinent, pretesament didctic i la peculiar imatge que li donen les seves ulleres semifosques. Aquests trets i la seva slida base de coneixements en mrqueting, l'han convertit en un personatge molt escoltat en qualsevol espai que se li atorga.

 Trajectria professional .

Llicenciat i MBA en administraci i direcci d'empreses i ex-professor a ESADE, exerceix com a creatiu. Ha format part de les agncies S.C.P.F, Saatchi&Saatchi, Leagas-Delaney, Euro RSCG i Ogilvy&Mather. En l'actualitat exerceix de director creatiu de la seva prpia agncia, Aftershare TV, fundada el 2007, que va crear juntament amb Marc Ros. Tamb escriu un article setmanal al diari gratut del Grup Planeta ADN.

Ha exercit com a docent del Mster en Comunicaci i Publicitat d'ELISAVA, fent classes de creativitat. 

Ha exercit com a collaborador radiofnic al programa Protagonistas de Punto Radio amb Lus del Olmo i Julia en la Onda d'Onda Cero amb Jlia Otero.

Llibres.

 El pensamiento negativo, Editorial Espasa-Calpe, Barcelona, 2008. ISBN 84-670-2611-5;

 Enllaos externs .

Pgina Oficial de Risto Mejide;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203179" title="L'escola d'Atenes" nonfiltered="4603" processed="4592" dbindex="84614">

L'escola d'Atenes (en itali: Scuola di Atene) s una de les pintures ms famoses de l'artista renaixentista itali Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostlic del Vatic que ara es coneixen com les Stanze di Raffaello.

Es troba a lStanza della Segnatura, la primera que Rafael va decorar. Com que el fresc es va fer sobre la secci de filosofia de la llibreria del Papa Juli II, l'Escola d'Atenes representa els ms grans filsofs de l'antiguetat clssica. A la paret del davant Rafael hi havia pintat La disputa del Sagrament, que representava el tro celestial i els ms grans telegs terrenals. D'aquesta manera, quedava plasmat l'ideari de Juli II que defensava que fe i ra podien anar juntes.

Per representar els rostres dels personatges, Rafael es va basar en personalitats de l'poca. Per desgrcia, l'artista no va deixar cap relaci dels filsofs que apareixen a la pintura ni de la persona en qu estan basats, de manera que en molts casos la identificaci s confusa.

En aquesta obra Rafael adapta l'espai a les lleis de la superfcie, ordenant les figures d'esquerra a dreta i trencant la perspectiva amb els murs laterals.

 Els filsofs .
La identitat d'alguns filsofs de la pintura, com Plat o Aristtil, s indiscutible, per els estudiosos no es posen d'acord en algunes de les altres figures. La identificaci ms comuna s la segent: 

Els noms entre parntesis son personatges contemporanis de Rafael la semblana dels quals l'artista utilitz per pintar els filsofs.
1: Zen de Ction o Zen d'Elea?  
2: Epicur  
3: Desconegut (Frederic II de Mntua?)   
4: Boeci o Anaximandre or Empdocles?   
5: Averrois  
6: Pitgores   
7: Alcibades o Alexandre el Gran?  
8: Antstenes o Xenofont?  
9: Hiptia (Francesco Maria della Rovere o l'amant de Rafael Margarida)
10: squines o Xenofont?  
11: Parmnides?  
12: Scrates  
13: Herclit (Michelangelo)   
14: Plat (Leonardo da Vinci)  
15: Aristtil  
16: Digenes  
17: Plot?  
18: Euclides o Arqumedes amb estudiants (Bramante)?  
19: Estrab o Zoroastre? (Baldassare Castiglione o Pietro Bembo)   
20: Ptolemeu  
R:  Apelles (Rafael)  
21: Protgenes (Perugino).
]]

 El centre: Plat i Aristtil .




Al centre, en segon terme, i al punt de fuga de la composici, s'hi representen Plat i Aristtil, els filsofs grecs considerats com els ms importants de la histria. Estan drets en actitud majestuosa i vestits amb una toga romana. Cadasc sost a la m una de les seves obres ms significatives: el Timeu i ltica a Nicmac respectivament. Els seus gestos tamb representen els seus interessos en el camp filosfic: Plat assenyala cap al Cel i Aristtil gestualitza cap a la Terra. (de la mateixa manera, el Timeu s un dileg sobre l'origen del mn, mentre que l'tica aristotlica tracta sobre el comportament dels homes a la terra. Rafael vol mostrar clarament l'oposici de la platnica teoria de les idees amb el racionalisme i l'empirisme predicats per Aristtil.

La vestimenta dels dos filsofs tamb s'ha interpretat en aquest sentit: el vermell i el blanc de Plat representarien els elements eteris del foc i l'aire, mentre que Aristtil portaria el blau i marr dels elements mundans de l'aigua i la terra.

Rafael representa Plat amb el rostre de Leonardo da Vinci, que recentment havia visitat el Vatic tot fent recerca per una de les seves obres.

 El primer terme .


A la part central hi trobem una figura estirada que s'identifica amb Digenes de Sinope, el filsof cnic. Se'l mostra allat dels altres personatges perqu Digenes tamb es mantenia separat de la resta i sempre va rebutjar els honors i homenatges que els seus contemporanis li oferien. Va portar una vida lluny dels plaers terrenals, vivint com un captaire i despreocupant-se de les possessions o del comfort. La seva roba i el seu aspecte son descuidats. Solia beure al riu amb ajudant-se d'un bol de fusta, que podem veure al seu costat.



Cap a la banda esquerra, comena el grup dels filsofs terics. Herclit l'obscur (s. VI aC), el filsof pessimista, est separat de la resta remarcant el seu mal carcter, i escriu les seves reflexions sobre un bloc de marbre. Est representat amb el rostre de Michelangelo Buonarroti, que en aquells temps es trobava pintant la Capella Sixtina. Com Herclit, Miquel ngel tamb era conegut pel seu mal geni. Darrera seu hi trobem possiblement Parmnides, un autor la filosofia del qual s'ha presentat com a oposada de la d'Herclit.

Parmnides sembla estar parant atenci a una demostraci de Pitgores, assegut a terra. El matemtic est anotant en un llibre les relacions geomtriques compreses a la figura representada a la pissarra negra que li sostenen davant. Es tracta de lepogdoon, que mostra les relacions que hi ha entre l'harmonia de la msica i les lleis matemtiques.

Al voltant de Pitgores hi podem reconixer Averrois, el filsof islmic que feu redescobrir els clssics a occident i li va obrir les portes al coneixement musulm i oriental, que s fcilment identificable pel seu turbant. A la seva esquerra hi trobem Epicur, coronat amb branques de parra, per simbolitzar la dedicaci epicrea als plaers de la vida.

El nen de cabells arrissats de darrere d'Epicur s Frederic de Mntua, aleshores un hostatge a la cort de Juli II. I finalment, a l'extrem esquerre, hi trobem un home vell, que podria ser Zen de Ction o Zen d'Elea.

A la banda dreta i trobem el grup de filsofs "emprics". Euclides (o Arqumedes) es troba  demostrant un teorema amb un comps, amb quatre joves aprenents observant-lo. Pels fer els trets del personatge Rafael va utilitzar els del seu mentor, Bramante, l'arquitecte que havia projectat les parets sobre les que treballava i que l'havia recomanat al Papa.

Darrera del grup hi trobem a Claudi Ptolemeu, d'esquena i sostenint una esfera terrestre (geografia), tot conversant amb un altre filsof que sost una esfera celestial (astronomia) L'interlocutor de Ptolomeu podria ser Estrab, o potser Zoroastre. La corona utilitzada per representar Ptolomeu va ser copiada per Rafael d'unes monedes de la dinastia macednica de faraons amb el mateix nom que va governar Egipte del 323 al 30 aC.

Per acabar, a l'extrem esquerra i just al costat de Ptolomeu, Rafael hi situa el seu autorretrat, representant-se a ell mateix com el pintor clssic grec Apelles. Els seus ulls miren directament el pblic.

 El segon terme .

Al grup a la dreta de Plat hi trobem el seu mestre Scrates, en la seva disposici habitual de conversa i interrogaci. Entre el grup que discuteix amb Scrates hi ha diverses persones de difcil identificaci. El personatge amb casc podria ser el capitost atenenc Alcibades, o Alexandre el Gran. Els altres podrien ser el poeta Xenofont o l'orador squines.

Ms a la dreta hi trobem un personatge que fa senyals a la m a una persona que entra a la sala perqu aquesta deixi de crrer, per simbolitzar la necessitat de fer silenci a les biblioteques.

L'nic personatge identificable del grup de la dreta s l'home amb barba blanca cobert amb tnica marr, que podria correspondre al fundador del neoplatonisme Plot. Porfiri el descriu com un home "d'un altre mn", i podria ser aquest el motiu pel qual es troba allat de la resta.

Al capdamunt de la cpula hi ha un medall amb l'aforisme Causarum cognitio: "el coneixement de les causes".




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203182" title="Tractat d'greda (1162)" nonfiltered="4604" processed="4593" dbindex="84615">
El Tractat d'greda de 1162 fou signat el 27 de setembre entre Alfons I de la Corona d'Arag i Ferran II de Lle. 

Supos una aliana antinavarresa entre el rei lleons i Alfons I.

Tanmateix, ms endavant, aquest darrer es decant cap a una aliana amb Alfons VIII de Castella.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203185" title="Emili Gmez Nadal" nonfiltered="4605" processed="4594" dbindex="84616">
Emili Gmez Nadal (Valncia, 1907 - Frana, 1994) va ser un escriptor i periodista valenci.

Era germ per part de pare de Nicolau Primitiu Gmez Serrano. Professor d'Histria Antiga a la Universitat de Valncia, fou collaborador de Llus Pericot. Tingu un important paper en la dinamitzaci cultural dels anys 1930, dins d'Acci Cultural Valenciana i dins de la Secci Historicoarqueolgica de l'Institut d'Estudis Valencians. Particip en la creaci de l'Agrupaci Valencianista Republicana i va escriure nombrosos articles al setmanari El Cam (1932-1934). L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell.

Es va adscriure al comunisme durant la seva estada a Pars i l'any 1936 es va integrar al Partit Comunista d'Espanya. A l'inici de la guerra es va casar amb Teresa Andrs Zamora, una jove bibliotecria. En concloure la Guerra Civil va exiliar-se a Pars, on va treballar per al Servicio de Emigracin de Refugiados Espaoles. Arran de l'invasi de Frana per l'exrcit hitleri, Gmez Nadal es va encarregar de la reorganitzaci del PCE en la zona ocupada i de l'allistament d'exiliats espanyols en les files de la resisncia. Va ser responsable de propaganda del PCE i l'any 1942 de l'organitzaci de la Unin Nacional Espaola, un organisme de coordinaci de les forces poltiques en l'exili.

Una vegada acabada la Segona Guerra mundial va ser membre del comit de redacci del Boletn de la Unin de Intelectuales Espaoles en Francia (1944-1948) i del d'Independencia (1946-1947). Tamb va ser collaborador de Cultura y Democracia (1950).

Es va quedar vidu l'any 1946 i es torn a casar amb Alice Sportisse, membre del Partit Comunista Francs i diputada a l'Assemblea Nacional francesa. Fins a la jubilaci va treballar com a intrpret, traductor i documentalista del sindicat Confdration Generale du Travail.

En jubilar-se es va installar a Valncia d'Agen, i tot i la relativa llunyania fou un referent importantssim en el valencianisme marxista posterior.

L'any 1972 va publicar El Pas Valenci i els altres.

Segons Prez Moragn Emili Gmez Nadal va ser un home discret i savi, una personalitat humana i intellectual de les ms interessants i alhora de les ms desconegudes que va produir el Pas Valenci en el segle XX. Cal considerar-lo aix, no sols pels seus valors especfics, sin perqu, a travs de la seua trajectria, va encarnar alguns dels grans problemes de la seua poca i del seu pas .  

 Bibliografia .
 Articles (1930-1939). El Pas Valenci i els altres. Edicions Alfons El Magnnim. 1990.
 Francesc Prez i Moragn. Memria d'Emili Gmez Nadal. El Pas, 20 de desembre de 2007. Suplement Quadern.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203188" title="Josep Maria Cadena i Cataln" nonfiltered="4606" processed="4595" dbindex="84617">
Josep Maria Cadena i Cataln (Barcelona 1935) s un periodista i crtic d'art catal. Comen a collaborar en la premsa el 1958. Fou un dels fundadors i primer subdirector del diari Avui i director d'Hoja del Lunes. Ha publicat llibres de divulgaci histrica amb esperit incisiu i gran professionalitat, i s collaborador d'El Peridico de Catalunya, on la seva pgina de crtica d'art s un model d'eclecticisme. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. Tamb ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona i s secretari general de la Fundaci Consell de la Informaci de Catalunya.

 Obres .
 Fets bsics de Catalunya (1989);
 Els alcaldes de Barcelona en caricatura (1991);
 Revistes i publicacions d'humor en catal (1841-1939) (1995);
 El Perich. Humor sin concesiones (1941-1995) (2005);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203189" title="Tractat d'greda (1281)" nonfiltered="4607" processed="4596" dbindex="84618">
El Tractat d'greda de 1281 fou signat els dies 27 i 28 de mar entre Pere II de la Corona d'Arag i Alfons X de Castella.

Pere el Gran va obtindre algunes poblacions frontereres, a canvi del reconeixement de San com a hereu de la Corona de Castella.

Hi havia una clusula secreta en relaci amb la conquesta i el repartiment de Navarra.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203192" title="Shichinintai" nonfiltered="4608" processed="4597" dbindex="84619">
El "Shichinintai" s un escamot de 7 homes. 
Son uns assassins que va reviure en Naraku per distreure l'Inuyasha i aix poder tenir temps per crear el nad i canviar de semidimoni a dimoni complet en la Muntanya Hakurei.
Els set fantasmes sn:


 Bankotsu - El ms jove i fort de la tribu. Per les noies, es considerat atractiu. Fa servir una espasa enorme, en la qual afegeix el poder dels 4 esperits i la torna una espasa poderosa amb atacs perillosos. ;
 Renkotsu - Odia a en Bankotsu, el prn com si noms fs un simple nen, i s el ms repel.lent de tots. El foc s la seva arma. ;
 Jakotsu - s gai, i li agrada l'InuYasha.Sempre el saluda.I sembla bona persona, per li encanta matar i veure com pateix la gent. La seva arma, s una espasa que es mou com una serp. Sembla ser l'nic lleial a en Bankotsu. En l'ltim combat amb l'Inuyasha, aquest gaireb el mata per en l'ltim moment s geners i el deixa viure. Aleshores, en Renkotsu, que va estar esperant a que en Jakotsu estigus aix, li treu el fragment de l'esfera dels 4 esperits i mor.
 Siukotsu - T doble personalitat. Una, s la de un metge justicer, pacfic i bona persona, al qual li fa por la sang, per l'altra s l'oposat. Ansia a matar. La seva arma sn unes "urpes" de acer. s assassinat per la Kikyo.
 Ginkotsu - s mig robot. Desprs de una bona pallisa de l'InuYasha, en Renkotsu el repara, fent-lo ms fort, i li queda un aspecte semblant a un tanc. Les seves armes sn canons, principalment. T bastant apreci a en Renkotsu. A la ltima lluita contra en Koga, del clamp dels llops, s'autodestrueix com a ltim recurs per eliminar-lo, i el seu tros de l'esfera dels 4 esperits cau en mans d'en Renkotsu.
 Mukotsu - s un dels ms vells de la colla. Fabrica ver, s la seva especielitat. Aquest, noms s capa d'afectar als humans,per s'infiltra per totes les parts del cos.Aquest mateix er fa perillar molt als nostres protagonistes. s assassinat pel Sesshomaru.
 Kyokotsu - El ms dbil i el primer en morir de l'escamot. Per lluitar fa servir la fora bruta. Va ser assassinat pel Koga del clamp dels llops.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203193" title="Josep Gorinides" nonfiltered="4609" processed="4598" dbindex="84620">
Josep Gorinides o Josep Ben Gorion, o tamb Josippon, fou un escriptor i sacerdot hebreu, que noms apareix esmentat per Flavi Josep a De Bello Judaeo 2.20, amb el nom de . 

Se li va atribuir una Historia Judaica que va aparixer a l'edat mitjana per que segurament no fou una obra seva ni de Flavi Josep.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203195" title="Josep Cristi" nonfiltered="4611" processed="4599" dbindex="84622">
Josep Cristi (Josephus Hypomnestici Auctor o Josephus Christianus) fou un funcionari rom. Vossi pensa que era Josep de Tiberades.

Fou un jueu que es va convertir al cristianisme i fou nomenat comes suposadament per l'emperador Constant I el Gran, i fou amic d'Epifani. Cave demostra que en realitat pertany al segle V (vers 420).

Va escriure , Josephi Hypomnesticon seu Libellus Memorialis o Commonitorium, instruccions als cristians per llegir les Escriptures, dividit en 5 llibres i 167 captols. Se l'ha situat al segle XI per sembla ms aviat que fou una obra antiga, potser del segle IV o V (Cave tamb pensa que aquest Josep podria ser Josep de Tiberades).

s possible que l'obra fos un resum de l'obra de Flavi Josep i que el nom de Josep assignat al autor fos el nom de la font i no del autor, i que al pensar que era l'autor se li va dir Josep Cristi per distingir-lo de Flavi Josep.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203196" title="Batalla d'Albesa" nonfiltered="4612" processed="4600" dbindex="84623">
La Batalla d'Albesa va sser un combat esdevingut el 20 de febrer de 1003 entre l'exrcit dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell i l'exrcit musulm, quan l'exrcit cristi va penetrar en territori musulm aprofitant la seva suposada feblesa per la mort d'Almansor uns mesos abans a la Batalla de Calataazor.

El resultat de la batalla no fou favorable als cristians i en ella va morir el bisbe d'Elna Berenguer d'Elna. Aquest atac, a ms, va provocar una rtzia d'Abd al-Malik al-Muzaffar que va acabar capturant a Ermengol i destruint els castells de Montmagastre, Mei i Castellol.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203199" title="Montserrat Carulla i Ventura" nonfiltered="4613" processed="4601" dbindex="84624">

Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona, el 19 de setembre de 1930) s una actriu catalana, esposa de Felip Pea i mare de Vicky Pea. Comen fent teatre amateur, i estudi alguns cursos a l'Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys 1940. Fins el 1960 no comen a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, El fiscal Recasens i l'adaptaci de Romeo i Julieta de Josep Maria de Sagarra. Marx dues temporades a Madrid i torn a Barcelona el 1964. Des d'aleshores en ha participat en nombroses obres de teatre, en films i en algunes sries de televisi, com Secrets de famlia (1995), Dones d'aigua (1997) o  El cor de la ciutat (2000) de TV3 o Hospital Central de Telecinco. 

Tamb va cursar Histria de l'Art a la Universitat de Barcelona de 1970 a 1976 i ha fet de dobladora al catal i castell en films estrangers. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 la Medalla d'Or al Mrit Artstic. Tamb s medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'any 2008.

 Representacions .
 Teatre .
 L'enterrament s a les quatre, de Joan Vila Casas;
 Mort de Dama, de Lloren Villalonga;
 La filla del mar, d'ngel Guimer;
 Pigmali, de George Bernard Shaw;
 La viuda trapella, de Carlo Goldoni, en adaptaci de Maria Aurlia Capmany;
 Hamlet (1980) de Shakespeare, dirigit per Pere Planella.
 Primera histria d'Esther (1982) de Salvador Espriu;
 El temps i els Conway (1992) de J. B. Priestley ;
 Guys & dolls (1998) de Mario Gas;
 A little night music (Msica per a una nit d'estiu) de Stephen Sondheim;

 Cinema .
 Surcos (1951) de Jos Antonio Nieves Conde;
 Cambio de sexo (1977) de Vicente Aranda;
 Companys, procs a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn i Costa;
 El vicari d'Olot (1982) de Ventura Pons;
 La ciutat dels prodigis (1999);
 El orfanato (2007) de Juan Antonio Bayona;

 Enllaos externs .
 Montserrat Carulla a l'IMDB;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203201" title="Josep de Modona" nonfiltered="4614" processed="4602" dbindex="84625">
Josep de Modona fou un eclesistic grec partidari de la uni en el concili de Florncia el 1439, natural i bisbe de Methone.

Va escriure un llibre en defensa de la uni i contra Marc Eugnic, bisbe d'Efes , titulat , Responsio ad Libellum Domini Marci Eugenici Metropolitae Ephesi. Un altre defensa del concili florent la va publicar sota el nom de  , Joannis Archipresbyteri Plusiadeui Disceptatio de Differentiis inter Graecos et Latinos et de Sucrosancta Synodo Florentina. 

Lle Allaci suposa que el seu nom original era Joan Plusiad (Joannes Plusiadenus) i va agafar el de Josep al esdevenir bisbe de Modona, basat en qu l'obra Responsio ad Marcum Ephesinum, a la llibreria ambrosiana de Mil porta el nom de Joannes Plusiadenus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203202" title="Tres Cantos" nonfiltered="4615" processed="4603" dbindex="84626">


Tres Cantos s el municipi ms jove de la Comunitat de Madrid. Est situat a 23 quilmetres al nord de Madrid capital, per l'autovia M-607. La seva poblaci s de casi 42.000 habitants i una superfcie de 38 quilmetres quadrats. Aquesta poblaci va ser creada a comenaments dels anys 70, i es va segregar del municipi de Colmenar Viejo el 21 de mar de 1991 passant a ser el municipi nmero 179 de la Comunitat de Madrid. Els habitants de la Ciutat de Tres Cantos sn denominats "tricantins". A dins del terme municipal de Tres Cantos es troba la urbanitzaci Soto de Viuelas, que s anterior al nucli urb, i que abans es deia Colnia Valdecastellanos.

El nom de Tres Cantos prov del nom que rep un vrtex geodsic prxim als terreny on es va 
crear la ciutat.
 
 Situaci .

La ciutat est situada a 10 quilmetres al nord de Madrid. La majoria de la seva poblaci treballa a Madrid o a la zona metropolitana, s a dir, s una "ciutat dormitori". Tot i aix, es troba localitzada a la zona natural del Parc Regional de la Conca Alta del Manzanares.

Tres Cantos s divideix en tres "fases", segons el procs de construcci d'aquestes. La primera fase est situada al nord, la segona al sud i la tercera bordeja la primera fase i l'industria de la ciutat. Tanmateix, aquestes es divideixen en "sectors" (barris). Tres Cantos va pertnyer a Colmenar Viejo fins el 21 de mar de 1991, fins que va deixar de ser un barri de Colmenar Viejo.

La ciutat disposa de l'estaci de Tres Cantos de les rodalies de Madrid pertanyents a les lnies C-7 i C-10.

Poltica.

Desprs de les Eleccions municipals espanyoles de 2007, la corporaci municipal queda constituida de la segent forma:

Resultats municipals de 2007 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left colspan=2 valign=top|Candidatura
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Regidors
|-
|bgcolor="#1E90FF"|
|align=left|Partit Popular (PP)
|align="right" |11
|-
|bgcolor="#FF0000"|
|align=left|Partit Socialista de Madrid (PSM-PSOE)
|align="right" |8
|-
|bgcolor="#00FF00"|
|align=left|Esquerra Unida (IU)
|align="right" |1
|-
|bgcolor="#CC6600"|
|align=left|Alternativa Popular per Tres Cantos (APTC)
|align="right" |1
|}

 Ciutats Agermanades .

1995, la Daira de Agenit al desert del Shara.
1996, Nejapa al departament San Salvador de El Salvador.
2004, Saint-Mand municipi de Frana a la regi le-de-France en el departament de Val-de-Marne.


 Serveis .
 Centres Educatius .

Aquest municipi compte a l'actualitat amb nou centres pblics d'ensenyana primria i amb tres d'ensenyana secundaria. Tamb compte amb un centre concertat, dos privats i varies escoles infantils, pbliques i una escola privada.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203203" title="Annata" nonfiltered="4616" processed="4604" dbindex="84627">
L'annata era un impost que calia lliurar a la Cambra Apostlica, que corresponia a una part dels guanys que comportava qualsevol benefici eclesistic durant el primer any del seu gaudi.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203206" title="Tenedi Josep" nonfiltered="4617" processed="4605" dbindex="84628">
Tenedi Josep (Tenedius Josephus) fou un jurista bizant de dubtosa existncia. s esmentat per Agustinus com a persona a la que s'atribu , " Prochiron incerti, ordine literarum, sive Josephi Tenedii"  obra compilada el 969, i com autor de   o Synopsis Minor Basilicorum. La ra per la que aquesta segona obra li s assignada no es coneix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203208" title="Maria Font de Carulla" nonfiltered="4618" processed="4606" dbindex="84629">
Maria Font i Bernaus, o Maria Font de Carulla s una promotora cultural catalana. Amb el seu marit, Llus Carulla i Canals va crear el 1973 la Fundaci Jaume I que posteriorment s'anomen Fundaci Llus Carulla, i que ha dut a terme una tasca fora rellevant de promoci i mecenatge de la cultura catalana, com el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francol, l'Editorial Barcino i concedint ajuts a l'investigaci a partir de diferents premis com el Premi d'Honor Llus Carulla, els Premis Baldiri Reixac, el Premi Sanchis Guarner i el Premi Francesc Candel. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203209" title="Iotape de Mdia" nonfiltered="4619" processed="4607" dbindex="84630">
Iotape de Mdia () fou una princesa de la Mdia Atropatene, filla del rei Artavasdes I de Mdia.

Es va casar amb Alexandre Heli fill de Marc Antoni, desprs de la campanya armnia del 34 aC. Marc Antoni va cedir a Artavasdes la part d'Armnia que havia conquerit. Desprs de la batalla d'ccium (31 aC), Octavi (August) va retornar a la princesa al seu pare.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203210" title="Iotape de Commagene" nonfiltered="4620" processed="4608" dbindex="84631">
Iotape () fou la dona del rei Antoc IV de Commagene. Apareix a algunes monedes amb la inscripci                             de la que es dedueix que no solsament era la dona sin tamb la germana o germanastre del rei. 

Va tenir una filla del mateix nom que es va casar amb Alexandre (fill d'Herodes).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203211" title="Bisbat de Besal" nonfiltered="4621" processed="4609" dbindex="84632">
L'efmer Bisbat de Besal va sser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besal, amb l'aprovaci papal.

El seu nic bisbe fou Guifr.

S'estenia pels territoris que depenien d'aquest comte: comtat de Besal, Ripolls, Bergued, Vallespir, Fenolleda i Perapertuss.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203212" title="Promptuario Trilinge" nonfiltered="4622" processed="4610" dbindex="84633">


El Promptuario trilinge (o Promtuario trilinge, en algunes impressions) s un diccionari catal-castell-francs, obra del clergue i mestre de francs Josep Broch. 

Contingut i descripci de l'obra.

El seu ttol complet s Promptuario trilingue, en el que se manifiestan con toda claridad todas las vozes que generalmente sirven pare el Comercio Poltico, y sociable en los tres Idiomas, Cathalan, Castellano, y Francs,  fin de qu los poco instruidos en algunos de los dos primeros, entren con menos dificultad  la inteligencia del tercero. Fou publicat a Barcelona el 1771 per l'impressor Pau Campins.

Es tracta d'una obra breu, de petit format, de butxaca, que constitueix la primera publicaci important per a l'aprenentatge del francs a partir catal des del diccionari castell-francs-catal de Pere Lacavalleria.

En la seva dedicatria "Al lector" l'autor indica que la seva finalitat s facilitar a la joventut una obra prctica que li eviti haver d'acudir als diccionaris o gramtiques relatives al francs que hi havia a l'poca, evitant el dispendi o la dificultat de maneig que li suposarien tals altres obres.

Les paraules sn presentades sense ordre alfabtic, a tres columnes (catalanes, castellanes i franceses) seleccionades o agrupades per matries, com indica, s a dir, pels clssics grups lgics: 


"Dignitats Espirituals, y altres cosas.";
"Dignitats temporals y altres cosas.";
"Oficials de Justicia.";
"Diversos generos de castichs.";
"Les parts y membres del cos hum, y altres cosas.";
"Vestits per home, y dona, y altres cosas.";
"Las set arts liberals, y algunas ciencias.";
"Graus de Parentela, y altres cosas.";
"La casa y sas parts ab sos mobles.";
"Del menjar, y beurer.";
"De las malaltias del home.";
"De la Guerra, y de la Marina.";
"Noms de alguns Peixos.";
"Ciutat, Carrers, Plasas, y altres particularitats.";
"Noms de diferents Oficis, y altres cosas.";
"Diferents generos de Cavalls, ab sos adresos.";
"Diferents generos de Arbres, fruitas, plantas, y flors.";
"Metalls minerals, y Pedras preciosas.";
"Dels Elements, y meteoros.";
"Noms de diversos Aucells, y tots per son ordre.";
"Animals domestichs.";
"Animals silvestres, feroces, y amfibios.";
"Animals insectos.";
"Dels temps, y sas parts.";
"Del cel y sos signos.";
"De alguns noms, propris de homes.";

Segons els estudis lexicogrfics, es tracta d'una obra d'inters per la gran quantitat de lxic contrastat que aporta. 

 Notes .


 Bibliografia .

Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1991 (2 ed.). ;
Albert Rico i Joan Sol, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
Manuel Llanas i Pont, L'edici a Catalunya: segle XVIII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2003.
Antoni Ferrando Francs i Miquel Nicols Amors, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.

Enllaos externs.

Vegeu reproducci digital d'aquesta obra a la Biblioteca Virtual Joan Llus Vives o a Google Books;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203213" title="Louis Trousselier" nonfiltered="4623" processed="4611" dbindex="84634">

Louis Trousselier (Levallois-Perret, 29 de juny de 1881 - Pars, 24 d'abril de 1939) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1902 i 1914. 

Trousselier deu la seva fama a la victria que va obtenir al Tour de Frana de 1905. Les seves altres grans victries van ser la Pars-Roubaix de 1905, i la Bordeus-Pars de 1908. Al Tour de 1906 va quedar tercer, i durant el curs de la seva carrera va obtenir 13 victries d'etapa a la ronda francesa. 

Palmars.
1901;
 1r a la Pars-Caen (aficionats);
1902;
 1r a la Pars-Rennes;
 1r a la Tolosa-Luchon-Tolosa;
 1r a la Guingamp-Lamballe-Guingamp;
1905;
 1r al Tour de Frana i vencedor de 5 etapes ;
 1r a la Pars-Roubaix ;
 1r a la Pars-Valenciennes ;
 1r a la Brusselles-Roubaix;
1906;
 1r a la Pars-Tourcoing ;
1908;
 1r a la Bordeus-Pars ;
1910;
 1r al Circuit de Brscia;

Resultats al Tour de Frana.
 1905. 1r de la classificaci general. Vencedor de cinc etapes ;
 1906. 3r de la classificaci general. Vencedor de quatre etapes;
 1907. Abandona (10a etapa). Vencedor d'una etapa ;
 1908. Abandona (2a etapa) ;
 1909. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1910. Abandona (14a etapa). Vencedor d'una etapa ;
 1911. Abandona (3a etapa) ;
 1913. 11 de la classificaci general ;
 1914. 38 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
 Palmars de Louis Trousselier ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203214" title="Amical de Mauthausen" nonfiltered="4624" processed="4612" dbindex="84635">
Amical de Mauthausen s una associaci es va crear clandestinament el 1962 per Joaquim Amat-Piniella i altres, amb l'objectiu d'explicar el crim que s'havia coms amb els deportats als camps de concentraci del Tercer Reich, defensar la memria de tots els que hi van ser exterminats i tractar de defensar els seus drets i els dels supervivents. El 1978 va ser legalitzada i va prendre el nom d'Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les vctimes del nazisme d'Espanya. Aplega al voltant d'uns 650 socis arreu d'Espanya, entre supervivents, vdues i fills.

 Objectius .
Endems del reconeixement dels drets de les vctimes i dels seus supervivents, l'associaci es proposa preservar la memria del que va passar als camps de concentraci nazis, i alhora lluitar contra el racisme, la xenofbia i l'antisemitisme tot visitant escoles i universitats explicant els testimonis dels supervivents. Juntament amb SOS Racisme, van fer d'acusaci particular contra la llibreria Kalki, intervinguda el 2003 pels mossos d'esquadra per vendre i anunciar material i propaganda nazi.

El govern de la Generalitat de Catalunya els va concedir la Creu de Sant Jordi el 1995 i l'Ajuntament de Barcelona la Medalla d'Honor de Barcelona el 2001. Darrerament han signat un conveni amb la Generalitat de Catalunya per tal de catalogar el seu fons documental. Tamb editen la revista Mai ms!.

 Simbologia .
El smbol de l'associaci correspon al triangle blau que els nazis vren cosir als uniformes dels presos espanyols i catalans, que identificava als aptrides i que els nazis col.locaren a tots els republicans fets presoners. Uns 12.000 republicans foren empresonats i aproximadament 10.000 moriren als camps d'ustria i Alemanya. 

 Organitzaci .
Segons els estatuts aprovats el 2001, els seus rgans de funcionament sn l'assemblea de socis i la junta. L'Assemblea, que se celebra anualment i en la qual poden participar amb veu i vot tots els socis, aprova la gesti de l'any anterior, renova o ratifica els membres de la junta i exposa les lnies d'actuaci o projectes de futur. La Junta es reuneix setmanalment per tractar les gestions endegades, els projectes en curs i per planificar la feina entre els seus membres. Tamb compta amb un comit d'honor on hi figuren personalitats com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Gregorio Lpez Raimundo o Heribert Barrera.

 Referncies .




 Enllaos externs .
  Pgina de l'Amical de Mauthausen;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203216" title="Zabdicene" nonfiltered="4625" processed="4613" dbindex="84636">
Zabdicene o Zabdikene o regi de Finik fou un territori a la frontera sud d'Armnia al sud-oest de la Korduene centrada en la ciutat de Finik (Phinik) i amb les ciutats de Bzabde i Sappa, totes a la vall del riu Salnoi Djur prop de la confluncia amb el Tigris. Tenia al sud la Rehimene, a l'oest la Migdnia, i al nord i est la Korduene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203224" title="Jovi" nonfiltered="4626" processed="4614" dbindex="84637">
Jovi (Jovius) fou un governador rom i conspirador, prefecte del pretori d' Illria sota l'emperador Honori, nomenat per Estilic.

Estilic el va fer servir de mediador en alguns contactes amb Alaric I. El 406 fou nomenat patrici i prefecte del pretori a Itlia desprs de la caiguda de l'eunuc Olimpi que era el primer ministre de l'emperador. Degut a les seves intrigues Jovi aviat va dirigir l'imperi i va fer nombrosos canvis administratius entre els oficials.

Quan Roma fou assetjada per Alaric el 409, Jovi fou encarregat d'ajustar la pau i va anar a Rimini (Ariminium) i es va entrevistar amb el rei visigot del que era amic; va proposar una pau basada en el nomenament d'Alaric com a comandant en cap de l'exrcit rom, per Honori va refusar donar aquest crrec a Alaric al que ja considerava massa poders i va escriure en aquest sentit a Jovi; aquest va llegir la carta davant d'Alaric que es va sentir molt ofs per la negativa imperial. 

Jovi va tornar a Ravenna, per desprs del fracs en les negociacions va perdre molta influncia. Una mica desprs Alaric va portar al tron a Prisc tal i Honori va enviar a Jovi, Valent, el qestor Potami, i el notari Juli, per negociar amb tal; Jovi va proposar el repartiment de l'Imperi entre tal i Honori, per el primer va refusar i Jovi llavors va passar al seu servei. 

Derrotat tal, Jovi va tornar amb Honori i va dir que noms havia passat al bndol enemic per fer mal des de dins; fou perdonat per ja no va exercir cap ms crrec i no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203228" title="Burj" nonfiltered="4627" processed="4615" dbindex="84638">
Un burj era una torre que, a l'poca andalusina, fortificava un lloc de poblament i, per extensi, tot el petit poble.

Era una de les formes de poblament fonamentals d'Al-ndalus, juntament amb els pobles redossats al costat dels husun (plural de hisn) i de les alqueries.

Eren especialment importants en les terres d'Al-Tagr.

La fortificaci del lloc de poblament podia sser augmentada pel seu encimbellament i per l'excavaci d'un refugi subterrani. 

En la toponmia actual, trobem noms com Burjassnia o Les Borges, que ens ho recorden.

Desprs de la conquesta, aquests llocs reberen el nom dalmnia o, ms sovint, el de torre. 

S'han conservat restes d'alguns d'aquests llocs de poblament: Solibernat, Els Safranals, Algorfa, possiblement Avinganya, etc.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203231" title="Abbiategrasso" nonfiltered="4628" processed="4616" dbindex="84639">

Abbiategrasso s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 30.120 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203232" title="Aci Catena" nonfiltered="4629" processed="4617" dbindex="84640">

Aci Catena s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 28.196 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203233" title="Acquaviva delle Fonti" nonfiltered="4630" processed="4618" dbindex="84641">

Acquaviva delle Fonti s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2004 tenia 21.613 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203234" title="Acqui Terme" nonfiltered="4631" processed="4619" dbindex="84642">

Acqui Terme s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia d'Alessandria. L'any 2005 tenia 20.230 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203235" title="Acri" nonfiltered="4632" processed="4620" dbindex="84643">

Acri s un municipi itali, situat a la regi de Calbria i a la provncia de Cosenza. L'any 2004 tenia 23.190 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203236" title="Adrano" nonfiltered="4633" processed="4621" dbindex="84644">

Adrano s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 36.126 habitants.

Articles relacionats.
 Adranos;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203237" title="Agropoli" nonfiltered="4634" processed="4622" dbindex="84645">

Agropoli s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2005 tenia 20.246 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203238" title="Alba (Piemont)" nonfiltered="4635" processed="4623" dbindex="84646">

Alba s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Cuneo. L'any 2006 tenia 30.083 habitants. En aquesta ciutat Pietro Ferrero va muntar, l'any 1946, l'empresa Ferrero S.P.A, que s'ha convertit en una multinacional dels dolos. La fira ms important de la ciutat s la Fiera del Tartufo, dedicada a la tfona blanca. La ciutat d'Alba est agermanada amb Sant Cugat del Valls. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203239" title="Albano Laziale" nonfiltered="4636" processed="4624" dbindex="84647">

Albano Laziale s un municipi itali, situat a la regi de Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 38.215 habitants.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203240" title="Albenga" nonfiltered="4637" processed="4625" dbindex="84648">

Albenga s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de Savona. L'any 2005 tenia 23.588 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203241" title="Albignasego" nonfiltered="4638" processed="4626" dbindex="84649">

Albignasego s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Pdua. L'any 2006 tenia 20.561 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203242" title="Anagni" nonfiltered="4639" processed="4627" dbindex="84650">

Anagni s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Frosinone. L'any 2004 tenia 19.253 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203243" title="Angri" nonfiltered="4640" processed="4628" dbindex="84651">

Angri s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2004 tenia 30.545 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203244" title="Argenta" nonfiltered="4641" processed="4629" dbindex="84652">

Argenta s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Ferrara. L'any 2004 tenia 21.971 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203245" title="Ariano Irpino" nonfiltered="4642" processed="4630" dbindex="84653">

Ariano Irpino s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia d'Avellino. L'any 2005 tenia 23.297 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203246" title="Ren Pottier" nonfiltered="4643" processed="4631" dbindex="84654">

Ren Pottier (Moret-sud-Loing, 5 de juny de 1879 - Levallois-Perret, 25 de gener de 1907) va ser un ciclista professional francs de principis del segle XX.

El 1905 Ren Pottier va ser segon en la Pars-Roubaix i a la Bordeus-Pars. A la Pars-Roubaix de 1906 va finalitzar en tercera posici. Aquell mateix any va aconseguir la victria final del Tour de Frana.

Ren Pottier s considerat el primer escalador del Tour de Frana, ja que el 1905 va aconseguir vncer al primer port de muntanya que es va pujar en ell, el Ballon d'Alscia.

Es va sucidar per amor el 1907. Poques setmanes desprs, Henri Desgrange, director del Tour, va fer aixecar una estela en la seva memria al cim del Ballon d'Alscia. 

Palmars.
 1903;
 1r a la Bordeus-Pars (aficionat);
 1904;
 1r a la Provins-Pars-Provins;
 1906;
 1r al Tour de Frana de 1906 i guanyador de 5 etapes;
 1906;
 1r a la Bol d'Or;

Resultats al Tour de Frana.
1905. Abandona (3a etapa);
1906. 1r de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes;

Enlaos externs.
Palmars de Ren Pottier;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203247" title="Arzignano" nonfiltered="4644" processed="4632" dbindex="84655">

Arzignano s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vicenza. L'any 2005 tenia 25.143 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203248" title="Assemini" nonfiltered="4645" processed="4633" dbindex="84656">

Assemini s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 27.000 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203249" title="Asss" nonfiltered="4646" processed="4634" dbindex="84657">

Asss (en itali Assisi) s un municipi itali, situat a la regi d'mbria i a la provncia de Perusa. L'any 2006 tenia 26.720 habitants.

L'any 1182 hi va nixer Sant Francesc d'Asss.

Llocs d'inters.

Baslica de Sant Francesc (dividida en inferior i superior);
 Baslica de Santa Clara;
 Santa Maria Maggiore;
 Catedral(Duomo) de San Rufino;
 I carceri ;
 Esglsia de San Dami d'Asss;
 Baslica de Santa Maria dels Angels amb la Porziuncola;
 Esglsia de Rivotorto;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203250" title="Avola" nonfiltered="4647" processed="4635" dbindex="84658">

Avola s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Siracusa. L'any 2006 tenia 31.620 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203252" title="Bacoli" nonfiltered="4648" processed="4636" dbindex="84660">

Bacoli s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 27.402 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203253" title="Bagno a Ripoli" nonfiltered="4649" processed="4637" dbindex="84661">

Bagno a Ripoli s un municipi itali, situat a la regi de Toscana i a la provncia de Florncia. L'any 2001 tenia 25.228 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203254" title="Belluno" nonfiltered="4650" processed="4638" dbindex="84662">

Belluno s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Belluno. L'any 2006 tenia 35.938 habitants.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203255" title="Belpasso" nonfiltered="4651" processed="4639" dbindex="84663">

Belpasso s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 22.634 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203256" title="Biancavilla" nonfiltered="4652" processed="4640" dbindex="84664">

Biancavilla s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 23.433 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203257" title="Bollate" nonfiltered="4653" processed="4641" dbindex="84665">

Bollate s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 37.360 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203258" title="Borgomanero" nonfiltered="4654" processed="4642" dbindex="84666">

Borgomanero s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Novara. L'any 2006 tenia 20.597 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203259" title="Boscoreale" nonfiltered="4655" processed="4643" dbindex="84667">

Boscoreale s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 27.476 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203261" title="Bra" nonfiltered="4656" processed="4644" dbindex="84668">


Bra s un municipi itali, situat a la regi de Piemont i a la provncia de Cuneo. L'any 2007 tenia 29.169 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203262" title="Bresso" nonfiltered="4657" processed="4645" dbindex="84669">

Bresso s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2005 tenia 27.052 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203263" title="Buccinasco" nonfiltered="4658" processed="4646" dbindex="84670">

Buccinasco s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 25.922 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203264" title="Caivano" nonfiltered="4659" processed="4647" dbindex="84671">

Caivano s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 36.980 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203265" title="Camaiore" nonfiltered="4660" processed="4648" dbindex="84672">

Camaiore s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Lucca. L'any 2004 tenia 30.676 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203266" title="Canicatt" nonfiltered="4661" processed="4649" dbindex="84673">

Canicatt s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia d'Agrigent. L'any 2005 tenia 33.604 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203267" title="Canosa di Puglia" nonfiltered="4662" processed="4650" dbindex="84674">

Canosa di Puglia s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2001 tenia 31.445 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203268" title="Enric Guitart i Matas" nonfiltered="4663" processed="4651" dbindex="84675">
Enric Guitart i Matas (Barcelona 1909 - 1999) fou un actor de teatre i de cinema catal, fill del tamb actor Enric Guitart i Soldevila. Fou un dels actors pioners del cinema a Catalunya, i particip en un film de Fructus Gelabert. Fins el 1938 actu en teatre en catal en les companyies d'Enric Borrs, Gimnez-Nicolau i Vila-Dav, i fou deixeble de Margarida Xirgu. El 1941 cre la seva prpia companyia per el 1949 marxal Teatro Espaol de Madrid. Destac en el monleg del brasiler P. Bloch Las manos de Eurdice (1954), que represent milers de cops arreu d'Espanya i a l'Amrica Llatina, i que tradu al catal el 1972.  El 1974 particip a la srie Ficciones de Sergi Schaaff i a Estudio 1, programa de TVE que retransmetia obres de teatre. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Filmografia .
 Guzmn el Bueno (1909) de Fructus Gelabert;
 Baixant de la font del Gat (1929) de Josep Amich i Bert i Gast A. Mntua;
 L'auca del senyor Esteve (1930), de Lucas Argils;
 El novio de mam (1934), de Florin Rey;
 Leyenda de feria (1942), de Juan de Ordua;
 Senda ignorada (1946), de Jose Antonio Nieves Conde;
 El marqus de Salamanca (1948), d'Edgar Neville;
 Don Juan (1950), de Jos Lus Senz de Heredia;
 Los atracadores (1961), de Francesc Rovira-Beleta.
 Operacin Dalila (1967) de Luis de los Arcos;

 Enllaos externs .
 Enric Guitart a IMDB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203269" title="Cant" nonfiltered="4664" processed="4652" dbindex="84676">

Cant s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Como. L'any 2004 tenia 36.518 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203270" title="Capaccio-Paestum" nonfiltered="4665" processed="4653" dbindex="84677">

Capaccio-Paestum s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2004 tenia 20.934 habitants.




 Paestum Tv - Local Television - First Web Tv of Capaccio - Paestum;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203271" title="Capoterra" nonfiltered="4666" processed="4654" dbindex="84678">

Capoterra s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2005 tenia 22.839 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203272" title="Cardito" nonfiltered="4667" processed="4655" dbindex="84679">

Cardito s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 20.752 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203273" title="Carmagnola" nonfiltered="4668" processed="4656" dbindex="84680">

Carmagnola s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2007 tenia 27.043 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203274" title="Casal di Principe" nonfiltered="4669" processed="4657" dbindex="84681">

Casal di Principe s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Caserta. T 19.336 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203275" title="Casale Monferrato" nonfiltered="4670" processed="4658" dbindex="84682">

Casale Monferrato s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia d'Alessandria. L'any 2007 tenia 36.085 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203276" title="Casalecchio di Reno" nonfiltered="4671" processed="4659" dbindex="84683">

Casalecchio di Reno s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Bolonya. T 34.524 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203277" title="Casarano" nonfiltered="4672" processed="4660" dbindex="84684">

Casarano s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Lecce. L'any 2004 tenia 22.544 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203278" title="Cassano Magnago" nonfiltered="4673" processed="4661" dbindex="84685">

Cassano Magnago s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Varese. L'any 2004 tenia 20.754 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203279" title="Castel Volturno" nonfiltered="4674" processed="4662" dbindex="84686">

Castel Volturno s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Caserta. L'any 2004 tenia 21.444 habitants.

Demografia.

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.8)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:353
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:19000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:2000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:500 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from: 0 till:495
  bar:1871 from: 0 till:477
  bar:1881 from: 0 till:561
  bar:1901 from: 0 till:858
  bar:1911 from: 0 till:943
  bar:1921 from: 0 till:997
  bar:1931 from: 0 till:1251
  bar:1936 from: 0 till:1278
  bar:1951 from: 0 till:2707
  bar:1961 from: 0 till:3248
  bar:1971 from: 0 till:3661
  bar:1981 from: 0 till:7311
  bar:1991 from: 0 till:15140
  bar:2001 from: 0 till:18639

PlotData=

  bar:1861 at:495 fontsize:XS text: 495 shift:(-8,5)
  bar:1871 at:477 fontsize:XS text: 477 shift:(-8,5)
  bar:1881 at:561 fontsize:XS text: 561 shift:(-8,5)
  bar:1901 at:858 fontsize:XS text: 858 shift:(-8,5)
  bar:1911 at:943 fontsize:XS text: 943 shift:(-8,5)
  bar:1921 at:997 fontsize:XS text: 997 shift:(-8,5)
  bar:1931 at:1251 fontsize:XS text: 1251 shift:(-8,5)
  bar:1936 at:1278 fontsize:XS text: 1278 shift:(-8,5)
  bar:1951 at:2707 fontsize:XS text: 2707 shift:(-8,5)
  bar:1961 at:3248 fontsize:XS text: 3248 shift:(-8,5)
  bar:1971 at:3661 fontsize:XS text: 3661 shift:(-8,5)
  bar:1981 at:7311 fontsize:XS text: 7311 shift:(-8,5)
  bar:1991 at:15140 fontsize:XS text: 15140 shift:(-8,5)
  bar:2001 at:18639 fontsize:XS text: 18639 shift:(-8,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203280" title="Castelfranco Emilia" nonfiltered="4675" processed="4663" dbindex="84687">

Castelfranco Emilia s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Mdena. L'any 2006 tenia 35.000 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203281" title="Jov" nonfiltered="4676" processed="4664" dbindex="84688">
Jov (Jovinus) fou un senador gallorom que es va proclamar emperador el 411 i es va mantenir fins el 413.

Derrotar el rebel Constant III,  Jov es va proclamar emperador a Magncia el 411 amb el suport de Gundahar, rei del burgundis, de Goar, rei dels alans i dels francs i alamans. Durant els dos anys que va governar va emetre monedes algunes de les quals es conserven. Va recollir a les seves files els partidaris de Constant i altres nobles gals descontents. 

Sota autoritat de Jov els burgundis es van establir a l'esquerra del Rin entre els rius Lauter i Nahe i van fundar un regne que va subsistir amb capital a Borbetomagus (Worms).

Quan els visigots, dirigits desprs de la mort d'Alaric I per Atalf, van sortir d'Itlia portant amb ells a l'emperador Prisc tal i a la germana d'Honori, Galla Placdia, van iniciar la conquesta de la Gllia. Atalf va vncer primer al general Sar, un general brbar que s'havia separat de la obedincia imperial i actuava pel seu compte aliat amb Jov. Sar va morir i Jov va nomenar llavors csar al seu germ (algunes fonts diuen que fill) Sebasti. Aquest acte fou mal vist per Atalf que va atacar a Jov i el va derrotar. Sebasti fou fet presoner i executat i Jov va fugir per fou assetjat i finalment capturat a Valentia (Valena al Droma) i portat a Narbona on el prefecte de les Gllies, Pstum Dard, que romania lleial a Honori, el va fer executar (413). Els caps de Jov i Sebasti foren enviats a Honori i penjats a les muralles de Ravenna i ms tard a les de Cartago on van ser penjades junt amb les de quatre altres usurpadors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203282" title="Castelfranco Veneto" nonfiltered="4677" processed="4665" dbindex="84689">

Castelfranco Veneto s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Treviso. L'any 2006 tenia 33.048 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203283" title="Castelvetrano" nonfiltered="4678" processed="4666" dbindex="84690">

Castelvetrano s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Trapani. L'any 2004 tenia 30.369 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203284" title="Castiglione delle Stiviere" nonfiltered="4679" processed="4667" dbindex="84691">

Castiglione delle Stiviere s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mntua. L'any 2006 tenia 20.775 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203285" title="Castrovillari" nonfiltered="4680" processed="4668" dbindex="84692">

Castrovillari s un municipi itali, situat a la regi de Calbria i a la provncia de Cosenza. L'any 2006 tenia 25.460 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203286" title="Ceccano" nonfiltered="4681" processed="4669" dbindex="84693">

Ceccano s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Frosinone. L'any 2004 tenia 22.469 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203287" title="Ceglie Messapica" nonfiltered="4682" processed="4670" dbindex="84694">

Ceglie Messapica s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Brndisi. L'any 2006 tenia 20.678 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203288" title="Cento" nonfiltered="4683" processed="4671" dbindex="84695">

Cento s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Ferrara. L'any 2007 tenia 33.500 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203289" title="Cernusco sul Naviglio" nonfiltered="4684" processed="4672" dbindex="84696">

Cernusco sul Naviglio s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 28.687 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203290" title="Ifici" nonfiltered="4685" processed="4673" dbindex="84697">
Ifici (Iphicianus, ) fou un metge rom esmentat quatre vegades per Gal per amb petites diferencies de nom cada vegada (. Ifici es la forma adoptada per Fabricius i sembla la ms correcta. Fou deixeble de Quint i un dels tutors de Gal a la meitat del segle II. Era seguidor de la filosofia estoica i va comentar els treballs d'Hipcrates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203291" title="Cerveteri" nonfiltered="4686" processed="4674" dbindex="84698">

Cerveteri s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2005 tenia 33.039 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203292" title="Cesano Boscone" nonfiltered="4687" processed="4675" dbindex="84699">

Cesano Boscone s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 23.309 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203293" title="Cesano Maderno" nonfiltered="4688" processed="4676" dbindex="84700">

Cesano Maderno s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 35.312 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203294" title="Cesenatico" nonfiltered="4689" processed="4677" dbindex="84701">

Cesenatico s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Forl-Cesena. L'any 2006 tenia 23.780 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203295" title="Chiavari" nonfiltered="4690" processed="4678" dbindex="84702">

Chiavari s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de Gnova. L'any 2006 tenia 27.865 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203296" title="Chieri" nonfiltered="4691" processed="4679" dbindex="84703">

Chieri s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2004 tenia 34.312 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203297" title="Chivasso" nonfiltered="4692" processed="4680" dbindex="84704">

Chivasso s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2004 tenia 23.675 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203298" title="Ciampino" nonfiltered="4693" processed="4681" dbindex="84705">

Ciampino s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2005 tenia 37.984 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203299" title="Cisterna di Latina" nonfiltered="4694" processed="4682" dbindex="84706">

Cisterna di Latina s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Latina. L'any 2005 tenia 33.288 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203300" title="Colle di Val d'Elsa" nonfiltered="4695" processed="4683" dbindex="84707">

Colle di Val d'Elsa s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Siena. T 20.520 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203301" title="Colleferro" nonfiltered="4696" processed="4684" dbindex="84708">

Colleferro s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2004 tenia 21.536 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203302" title="Comacchio" nonfiltered="4697" processed="4685" dbindex="84709">

Comacchio s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Ferrara. L'any 2004 tenia 22.385 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203303" title="Comiso" nonfiltered="4698" processed="4686" dbindex="84710">

Comiso s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Ragusa. L'any 2006 tenia 29.647 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203304" title="Conegliano" nonfiltered="4699" processed="4687" dbindex="84711">

Conegliano s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Treviso. L'any 2001 tenia 35.520 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203305" title="Conversano" nonfiltered="4700" processed="4688" dbindex="84712">

Conversano s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 27.071 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203306" title="Copertino" nonfiltered="4701" processed="4689" dbindex="84713">

Copertino s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Lecce. L'any 2004 tenia 24.247 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203307" title="Correggio (Reggio de l'Emlia)" nonfiltered="4702" processed="4690" dbindex="84714">

Correggio s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Reggio de l'Emlia. T 20.596 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203308" title="Associaci d'Amics de l'Arbre" nonfiltered="4703" processed="4691" dbindex="84715">
Associaci d'Amics de l'Arbre s una entitat catalana fundada a Trrega el 1913 amb la finalitat d'ensenyar a valorar els arbres i la natura. D'antuvi es plantejava com a objectiu la plantaci d'arbres a la serra de Sant Eloi amb la voluntat de convertir-la en el gran parc de la ciutat. Amb els pas dels anys l'associaci ha gestionat el Parc de Sant Eloi, que s'ha anat convertint en un gran parc d'amples passeigs de pins, alzines i oliveres.

Ha dut a terme nombroses iniciatives per a concienciar els ciutadans de la importncia del medi natural com a part del patrimoni nacional i cultural. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El seu president actual s Jaume Aligu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203309" title="Ifcrates" nonfiltered="4704" processed="4692" dbindex="84716">


Onomstica:

Ifcrates el Vell, fams general atenenc del segle IV aC;
Ifcrates el Jove, fill del general Ifcrates el Vell i poltic atenenc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203310" title="Corsico" nonfiltered="4705" processed="4693" dbindex="84717">

Corsico s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 33.694 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203311" title="Crema (Itlia)" nonfiltered="4706" processed="4694" dbindex="84718">

Crema s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Cremona. L'any 2001 tenia 32.913 habitants.

L'any 1818 hi va morir Giuseppe Gazzaniga mentre era el mestre de capella de la seva catedral.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203312" title="Dalmine" nonfiltered="4707" processed="4695" dbindex="84719">

Dalmine s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Brgam. L'any 2004 tenia 22.326 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203313" title="Desenzano del Garda" nonfiltered="4708" processed="4696" dbindex="84720">

Desenzano del Garda s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Brescia. T 26.000 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203314" title="Eboli" nonfiltered="4709" processed="4697" dbindex="84721">

Eboli s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2004 tenia 36.879 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203315" title="Fabriano" nonfiltered="4710" processed="4698" dbindex="84722">

Fabriano s un municipi itali, situat a la regi de les Marques i a la provncia d'Ancona. L'any 2006 tenia 31.062 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203316" title="Falconara Marittima" nonfiltered="4711" processed="4699" dbindex="84723">

Falconara Marittima s un municipi itali, situat a la regi de les Marques i a la provncia d'Ancona. L'any 2006 tenia 27.962 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203317" title="Fasano" nonfiltered="4712" processed="4700" dbindex="84724">

Fasano s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Brndisi. L'any 2004 tenia 38.563 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203318" title="Favara (Siclia)" nonfiltered="4713" processed="4701" dbindex="84725">

Favara s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia d'Agrigent. L'any 2005 tenia 33.558 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203319" title="Feltre" nonfiltered="4714" processed="4702" dbindex="84726">

Feltre s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Belluno. L'any 2004 tenia 20.053 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203320" title="Ferentino" nonfiltered="4715" processed="4703" dbindex="84727">

Ferentino s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Frosinone. L'any 2001 tenia 20.569 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203321" title="Floridia" nonfiltered="4716" processed="4704" dbindex="84728">

Floridia s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Siracusa. L'any 2006 tenia 21.864 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203322" title="Follonica" nonfiltered="4717" processed="4705" dbindex="84729">

Follonica s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Grosseto. L'any 2006 tenia 21.819 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203323" title="Fonte Nuova" nonfiltered="4718" processed="4706" dbindex="84730">

Fonte Nuova s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 25.829 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203324" title="Formia" nonfiltered="4719" processed="4707" dbindex="84731">

Formia s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Latina. L'any 2005 tenia 36.842 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203325" title="Formigine" nonfiltered="4720" processed="4708" dbindex="84732">

Formigine s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Mdena. L'any 2006 tenia 31.837 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203326" title="Fossano" nonfiltered="4721" processed="4709" dbindex="84733">

Fossano s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Cuneo. L'any 2007 tenia 24.293 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203327" title="Francavilla al Mare" nonfiltered="4722" processed="4710" dbindex="84734">

Francavilla al Mare s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de Chieti. Al 2004 tenia 23.733 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203328" title="Francavilla Fontana" nonfiltered="4723" processed="4711" dbindex="84735">

Francavilla Fontana s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Brndisi. L'any 2004 tenia 36.337 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203329" title="Frascati" nonfiltered="4724" processed="4712" dbindex="84736">

Frascati s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2004 tenia 20.149 habitants.

 Imatges .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203330" title="Frattamaggiore" nonfiltered="4725" processed="4713" dbindex="84737">

Frattamaggiore s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 31.831 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203332" title="Fucecchio" nonfiltered="4726" processed="4714" dbindex="84738">

Fucecchio s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Florncia. L'any 2004 tenia 21.912 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203333" title="Galatina" nonfiltered="4727" processed="4715" dbindex="84739">

Galatina s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Lecce. L'any 2004 tenia 27.710 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203334" title="Gallpoli (Pulla)" nonfiltered="4728" processed="4716" dbindex="84740">

Gallpoli s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Lecce. L'any 2006 tenia 21.201 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203335" title="Garbagnate Milanese" nonfiltered="4729" processed="4717" dbindex="84741">

Garbagnate Milanese s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 27.167 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203336" title="Genzano di Roma" nonfiltered="4730" processed="4718" dbindex="84742">

Genzano di Roma s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2005 tenia 22.685 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203337" title="Giarre" nonfiltered="4731" processed="4719" dbindex="84743">

Giarre (Giarri en sicili) s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 26.988 habitants. Es troba situada a la costa oriental de Siclia, als peus del Volc Etna, a mig cam entre Catnia i Taormina, i avui en dia constitueix una conurbaci amb la propera ciutat de Riposto.
El centre de la ciutat es troba constitut per la va Callipoli i per la plaa major, on se situa el Duomo (la Catedral) de Sant Isidre Llaurador, un magnfic monument neoclssic, la construcci del qual s inici al 1794.



Histria.
Probablement, el nom de la ciutat deriva de les giarre (gerres), que contenien les delmes que es pagaven al bisbe de Catnia. El poble va nixer al segle XVI al llarg de la carretera romana, la via Valeria, com a llogaret de l antic comtat de Mscali, quan els bisbes de Catnia, comtes de Mscali, decidiren concedir aquest territori, cobert de boscos, a famlies burgeses d Aci i Messina per a que fos cultivat.
Al 1815 Giarre es va separar de Mscali i es va convertir en un municipi autnom.
Durant el Feixisme les dues ciutats de Giarre i Riposto foren unificades sota el nom de Jonia, per, posterior i definitivament separades al 1945.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203338" title="Ginosa" nonfiltered="4732" processed="4720" dbindex="84744">

Ginosa s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Trent. L'any 2006 tenia 22.421 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203339" title="Gioia del Colle" nonfiltered="4733" processed="4721" dbindex="84745">

Gioia del Colle s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2004 tenia 27.665 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203340" title="Giovinazzo" nonfiltered="4734" processed="4722" dbindex="84746">

Giovinazzo s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2007 tenia 25.000 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203341" title="Giulianova" nonfiltered="4735" processed="4723" dbindex="84747">

Giulianova s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de Teramo. L'any 2004 tenia 21.806 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203342" title="Gragnano" nonfiltered="4736" processed="4724" dbindex="84748">

Gragnano s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2001 tenia 28.991 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203343" title="Gravina di Catania" nonfiltered="4737" processed="4725" dbindex="84749">

Gravina di Catania s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 27.882 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203344" title="Grottaglie" nonfiltered="4738" processed="4726" dbindex="84750">

Grottaglie s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Trent. L'any 2006 tenia 32.746 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203345" title="Grugliasco" nonfiltered="4739" processed="4727" dbindex="84751">

Grugliasco s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2004 tenia 38.327 habitants.

Curiositats.
El patr de la vila s San Rocco, la festivitat del qual s el 16 d'agost, per l'any 2000 el Vatic va autoritzar els grugliacencs a celebrar la festa el 31 de gener, ja que es la data en qu es va fer la primera process per la pesta que assolava la ciutat i que, segons la tradici, va terminar per la intercessi del sant.

El 30 d'abril de 1945 uns soldats alemanys en retirada van executar 66 partisans i civils de Grugliasco i Collegno (una vila fronterera). En record hi ha erigits tres monuments commemoratius.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203347" title="Isernia" nonfiltered="4740" processed="4728" dbindex="84753">

Isernia s un municipi itali, situat a la regi de Molise i a la provncia d'Isernia. L'any 2007 tenia 21.720 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203348" title="Ladispoli" nonfiltered="4741" processed="4729" dbindex="84754">

Ladispoli s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 38.195 habitants.

Est agermanat amb Benicarl.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203349" title="Lainate" nonfiltered="4742" processed="4730" dbindex="84755">

Lainate s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 24.146 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203350" title="Lanciano" nonfiltered="4743" processed="4731" dbindex="84756">

Lanciano s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de Chieti. L'any 2004 tenia 36.228 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203351" title="Legnago" nonfiltered="4744" processed="4732" dbindex="84757">

Legnago s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Verona. L'any 2004 tenia 25.181 habitants.

Fills illustres.
Antonio Salieri;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203352" title="Lentini" nonfiltered="4745" processed="4733" dbindex="84758">

Lentini s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Siracusa. L'any 2006 tenia 20.234 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203353" title="Limbiate" nonfiltered="4746" processed="4734" dbindex="84759">

Limbiate s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 32.680 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203354" title="Lissone" nonfiltered="4747" processed="4735" dbindex="84760">

Lissone s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 38.996 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203355" title="Lucera" nonfiltered="4748" processed="4736" dbindex="84761">

Lucera s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Foggia. L'any 2006 tenia 34.828 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203356" title="Lugo (Ravenna)" nonfiltered="4749" processed="4737" dbindex="84762">

Lugo s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Ravenna. L'any 2006 tenia 31.925 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203357" title="Lumezzane" nonfiltered="4750" processed="4738" dbindex="84763">

Lumezzane s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Brescia. L'any 2004 tenia 24.049 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203358" title="Maddaloni" nonfiltered="4751" processed="4739" dbindex="84764">

Maddaloni s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Caserta. L'any 2005 tenia 39.157 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203359" title="Magenta (Mil)" nonfiltered="4752" processed="4740" dbindex="84765">

Magenta s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 22.839 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203360" title="Manduria" nonfiltered="4753" processed="4741" dbindex="84766">

Manduria s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Trent. L'any 2006 tenia 31.708 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203361" title="Mariano Comense" nonfiltered="4754" processed="4742" dbindex="84767">

Mariano Comense s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Como. L'any 2004 tenia 25.646 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203362" title="Marigliano" nonfiltered="4755" processed="4743" dbindex="84768">

Marigliano s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 30.578 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203363" title="Marino" nonfiltered="4756" processed="4744" dbindex="84769">

Marino s un municipi itali, situat a la regi de Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 37.684 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203364" title="Aeroclub de Menorca" nonfiltered="4757" processed="4745" dbindex="84770">









L'Aeroclub de Menorca s un camp d aviaci esportiu de l illa de Menorca situat al km 2 de la carretera de Ma a Sant Llus.

Consta d una escola d'aviaci com a eix fonamental de l entitat. S hi realitzen activitats com el Rally Aeri de carcter anual, voltes aries a Menorca, excursions aries a Mallorca, exhibicions aries, vols acrobtics, prctica d aeromodelisme. L'Aeroclub de Menorca participa en certmens i exposicions aeronutiques de caire nacional i internacional, de manera que el juny de 2006 s'hi va realitzar la sortida de la primera etapa de la Volta Aria a Espanya.

Cal destacar les collaboracions especials que l Aeroclub mant amb el Consell Insular de Menorca i IBANAT per a la vigilncia forestal, i amb la secci de cincies naturals de l Institut Menorqu d Estudis (IME).


Histria.


L inici de l aerdrom de Menorca ve marcat per la guerra civil espanyola i la necessitat de comptar amb un camp d aviaci militar a l illa. L estiu de 1936 s inicia l obra de explanaci del camp d aviaci que arribar a tenir una pista de 850 metres tils de longitud. El primer avi en aterrar es un caa bipl Fiat, procedent de Palma de Mallorca.

Durant la dcada del anys 40, fan s del camp de vol, de manera espordica, alguns avions de la base aria de Son San Joan de Mallorca i altres aparells espatllats que es veuen obligats a aterrar a la pista menorquina. El juliol de 1949, el Ministeri de l Aire accedeix a obrir l aerdrom al trfic aeri civil, nacional complet, internacional de turisme i escales tcniques del trfic internacional. L agost del mateix any es realitza el vol inaugural de la companyia Aviaco procedent de Barcelona, amb el qual s estableix la lnia Barcelona- Ma, que es cobreix durant els primers anys amb aparells Bristol 170.

L any 1959 i 1961 es fan ampliacions de la pista d aterratge fins a 1.850 metres de longitud, la qual cosa convertir posteriorment a l Aeroclub de Menorca amb l aeroclub amb la pista ms llarga d Europa. El nou servei, per part de la companyia Aviaco, dels DC-4 obliga a iniciar noves obres d ampliaci. El setembre de 1965 es canvia oficialment la denominaci d Aeroport de Sant Llus pel dAeroport de Ma.

El creixent trfic turstic i l augment de vols xarter, aix com la circumstancia de qu els nous avions reactors exigeixen pistes ms llargues, fan que es plategi la necessitat de construir un nou aeroport a l illa.

El Pla General d Aeroports i Rutes Aries 1963- 1967 afecta amb gran mesura a Menorca. Aquest pla estima que fins 1967 les installacions de l Aeroport de Sant Llus poden atendre el trfic previst, per que a partir de 1968 es necessria la construcci de un nou aeroport per poder atendre els reactors de tipus mitj. L increment del trfic aeri i l enorme inters que demostren les autoritats locals donen com a resultat que les obres s inicien abans del que s havia establert i, aix, l any 1967 comena la construcci del nou aeroport. Finalment, l aerdrom es converteix l'any 1969 en el Real Aeroclub de Ma, entitat que des de llavors s encarrega de la conservaci i manteniment de les installacions de l escola de pilots i aeromodelisme.


Flota Aeronutica.


LAeroclub de Menorca consta d'una flota de cinc avionetes:
 Cessna 172 N amb motor Lycomig 170 hp.
 Cessna 150 Aerobat amb motor Continental Rolls Royce O-240A 125 hp.
 Aisa I-11-B amb un motor Continental C-90 hp (primer vol 1953).
 Aisa I-115: Tipus: Avi Designaci del fabricant: I-115 Designaci de l'exrcit de l'aire: I-9 Missi: Ensenyament Primer vol: 1952 Entrada en servei a Espanya: 1956 Fabricant: Aeronutica Industrial S. A. Pas d'origen: Espanya Dimensions: 7,35 m. 9,54 m. 2,10 m. Pes: 650 kg. 990 kg. Velocitat: 229 km/h 195 km/h Autonomia: 800 km. 3,5 hores Motors: emansa tigre g-ivb lineal Embranzida: 150 CV Sostre mxim: 4.300 m. amb un motor Emansa Tigre 150 hp.
 Bcker: Avioneta biplano d'escola elemental, de dues cabines obertes, que ha estat en servei en l'Aviaci espanyola durant 50 anys. Unes poques avionetes van arribar A Sevilla en la tardor de 1936 amb un motor de 80 CV, per totes les segents importades durant la Guerra Civil, fins a completar 50, van portar el Hirth de 105 CV, que tamb va muntar CASA en les seves primeres sries. Les ltimes 300, fabricades a Cadis, van ser equipades amb un motor espanyol Tigre G-IV A, de 125 CV, amb el qual van ser remotorizadas 30 de les antigues. Aquest ha estat l'avi operat per l'Exrcit de l'Aire en major quantitat, amb un total de 550 unitats noves (50 importades i 500 fabricades a Espanya) i 30 reconstrudes.

Escola d'Aviaci.


Pocs anys abans que es funds l'entitat Aeroclub de Menorca, entitat que actualment gestiona l'escola de pilots, ja s'impartien cursos per a la seva formaci. Actualment, cada any es fan jornades de iniciaci al vol o minicursos de vol amb la finalitat de donar a conixer a les persones interessades la sensaci de poder pilotar un avi. Per la part important de l'escola d'aviaci s el curs de pilot privat d'avi que cada any imparteix amb una durada de 60 hores de classes teriques ms 45 hores de vol particulars.

L'escola d'aviaci compta des de 1973 amb l'instructor el Dr. Vicente Roca Montanari, experimentat aviador amb ms de 7.500 hores de vol a les seves espatlles. L'any 2001 Vicente Roca adquireix la llicncia d'examinador de vol, la qual cosa permet a l'escola d'aviaci ampliar les seves activitats i augmentar el nombre d'alumnes inscrits en cada curs, ja que fins aquell any havia de venir un examinador de Palma de Mallorca per examinar els alumnes.

Banc de proves d'equips de Frmula 1.

Equips de Frmula 1 com Ferrari, Renault, McLaren i Toyota es desplacen a l'Aerclub de Menorca durant la pretemporada per a realitzar proves d'aerodinmia amb el monoplaa.

La recta de 1.850 metres ho converteix en un emplaament nic a Europa, a ms resulta un lloc en el qal els equips poden treballar amb total tranquillitat i seguretat. Encara que el transport del material dels equips a la illa no resulta un excessiu problema per als equips, aquesta s una activitat de carcter estacional del aerdromo ja que la seva funci principal s la servir com installaci aeronutica. Els dies que la pista est llogada a un equip de Frmula 1 l'aeroclub es tanca als vols, cosa que s possible grcies als pocs avions, pocs hangares i escs trfic que suporta.


Enllaos externs.

 Aeroclub de Menorca;
 ;
 Map from MultiMap;
 Satellite image from TerraServer;
 Lewis Hamilton assaja amb el seu monoplaa a l'Aeroclub de Menorca.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203365" title="Martellago" nonfiltered="4758" processed="4746" dbindex="84771">

Martellago s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vencia. L'any 2004 tenia 19.824 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203366" title="Mascalucia" nonfiltered="4759" processed="4747" dbindex="84772">

Mascalucia s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 26.931 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203367" title="Massafra" nonfiltered="4760" processed="4748" dbindex="84773">

Massafra s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Trent. L'any 2006 tenia 31.548 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203368" title="Massarosa" nonfiltered="4761" processed="4749" dbindex="84774">

Massarosa s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Lucca. L'any 2004 tenia 21.620 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203369" title="Meda" nonfiltered="4762" processed="4750" dbindex="84775">


Meda s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2008 tenia 23.001 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203370" title="Melito di Napoli" nonfiltered="4763" processed="4751" dbindex="84776">

Melito di Napoli s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2003 tenia 34.606 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203371" title="Merano" nonfiltered="4764" processed="4752" dbindex="84777">

Merano s un municipi itali, situat a la regi de Trentino   Tirol del Sud i a la provncia de Bolzano. L'any 2004 tenia 35.119 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203372" title="Mercato San Severino" nonfiltered="4765" processed="4753" dbindex="84778">

Mercato San Severino s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2004 tenia 20.232 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203373" title="Mesagne" nonfiltered="4766" processed="4754" dbindex="84779">

Mesagne s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Brndisi. L'any 2006 tenia 27.902 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203374" title="Milazzo" nonfiltered="4767" processed="4755" dbindex="84780">

Milazzo s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Messina. L'any 2004 tenia 32.550 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203375" title="Mira (Vneto)" nonfiltered="4768" processed="4756" dbindex="84781">

Mira s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vencia. L'any 2006 tenia 38.202 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203376" title="Mirandola" nonfiltered="4769" processed="4757" dbindex="84782">

Mirandola s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Mdena. L'any 2004 tenia 22.817 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203377" title="Mirano" nonfiltered="4770" processed="4758" dbindex="84783">

Mirano s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vencia. L'any 2004 tenia 26.123 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203378" title="Misilmeri" nonfiltered="4771" processed="4759" dbindex="84784">

Misilmeri s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Palerm. L'any 2006 tenia 25.572 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203379" title="Modugno" nonfiltered="4772" processed="4760" dbindex="84785">

Modugno s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2006 tenia 37.036 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203380" title="Mogliano Veneto" nonfiltered="4773" processed="4761" dbindex="84786">

Mogliano Veneto s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Treviso. L'any 2004 tenia 26.292 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203381" title="Mola di Bari" nonfiltered="4774" processed="4762" dbindex="84787">

Mola di Bari s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any ? tenia 25.919 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203382" title="Mondov" nonfiltered="4775" processed="4763" dbindex="84788">

Mondov s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Cuneo. L'any 2004 tenia 22.047 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203383" title="Mondragone" nonfiltered="4776" processed="4764" dbindex="84789">

Mondragone s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Caserta. L'any 2004 tenia 26.558 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203384" title="Monfalcone" nonfiltered="4777" processed="4765" dbindex="84790">

Monfalcone s un municipi itali, situat a la regi del Fril   Vencia Jlia i a la provncia de Gorizia. L'any 2006 tenia 27.701 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203385" title="Centre Excursionista Els Blaus" nonfiltered="4778" processed="4766" dbindex="84791">
Centre Excursionista els Blaus s una entitat cultural i excursionista del barri de Sarri (Barcelona) fundada el 1920, per tal de promoure entre els seus socis el muntanyisme, l'esqu i l'escalada, i parallelament promou altres activitats culturals com exposicions de pintures, vetllades musicals i potiques, i xerrades sobre histria local. El nom procedia de la roba de treball dels seus fundadors, propi dels oficis d'aquella poca. Publica el butllet  Els Blaus i s membre de la Federaci d Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Desprs de la guerra civil espanyola fou clausurat per les autoritats franquistes fins el 1942. El 1946 va fer una exposici d'art al seu local de caire antiacadmic i que es considera  un dels antecedents del grup Dau al Set. Va mantenir tamb un temps una colla sardanista i t la seva prpia secci d'arqueologia. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2004 van rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.  

 Enllaos externs .
 Web del Centre Excursionista els Blaus;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203386" title="Monreale" nonfiltered="4779" processed="4767" dbindex="84792">

Monreale s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Palerm. L'any 2004 tenia 31.964 habitants.

Llocs d'inters.

Abadia de Monreale, al seu interior es conserva una impressionant decoraci a base de marbres, pintures i sobretot mosaics dels segles XII i XIII. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203387" title="Monserrato" nonfiltered="4780" processed="4768" dbindex="84793">

Monserrato s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2004 tenia 20.829 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203388" title="Monsummano Terme" nonfiltered="4781" processed="4769" dbindex="84794">

Monsummano Terme s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Pistoia. L'any 2004 tenia 19.888 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203389" title="Montebelluna" nonfiltered="4782" processed="4770" dbindex="84795">

Montebelluna s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Treviso. L'any 2007 tenia 30.064 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203390" title="Montecatini-Terme" nonfiltered="4783" processed="4771" dbindex="84796">

Montecatini-Terme s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Pistoia. L'any 2004 tenia 20.024 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203391" title="Ifcrates el Vell" nonfiltered="4784" processed="4772" dbindex="84797">
Ifrcrates el Vell (Iphicrates, ) fou un fams general atenenc del segle IV aC, fill de Timoteu un humil sabater.

Va destacar en l'assalt d'un vaixell enemic probablement a la batalla de Cnidos el 394 aC on va capturar al capit. Degut a aquest fet els atenencs li van donar el comandament de les forces enviades a Becia en ajut dels beocis desprs de la batalla de Coronea, quan noms tenia 25 anys. 

El  393 aC dirigia una fora de mercenaris al servei d'Atenes a Corint i va participar a la batalla de Lqueon, on corintis, atenencs, beocis i argius foren derrotats per l'espart Prxites.

Ifcrates va estudiat llavors tctiques militars i va proposar l'establiment d'uns cos de sapadors ) va substituir l'escut per un de ms gran,  l'espasa per una de ms llarga, la cota de malles per un model diferent, i les sabates per unes de ms lleugeres (que van portar el seu nom  (Ifrictides, ). 

Amb un exrcit preparat d'aquesta forma va envair territori de Flios; els flians van demanar ajut a Esparta que tenia guarnici a la ciutat; llavors Ifcrates va assolar Arcdia on les forces del pas no li va poder fer front.

El 392 aC estava de guarnici a la fortalesa de Preon (Peiraeum) a territori de Corint, quan aquesta ciutat fou atacada per Agesilau; va deixar la fortalesa per anar en ajut de la ciutat per Agesilau el que realment volia era la fortalesa i al quedar buida la va ocupar; Ifcrates va contraatacar i va derrotar els espartans a Mora. Aquesta victria va tenir fora ress i de fet fou la probable causa de qu la pau que s'estava negociant entre Atenes i Esparta (encarregada a Andcides) no es ports a terme. Ifcrates va ocupar Sidos i Crmmion que havien estat ocupades abans per Prxites (que tamb havia ocupar Oenoe) i tenien guarnici espartana. No obstant una mica desprs fou cessat en el comandament a petici dels argius ja que havia manifestat el seu desig de posar Corint sota domini d'Atenes i havia fet matar alguns corintis que donaven suport a l'aliana amb Argos. El va substituir Cbries.

El 389 aC  fou enviat a l'Hellespont per lluitar contra Anaxibi que fou derrotat i mort el 388 aC

A la pau d'Antlcides del 387 aC Ifcrates no va tornar a Atenes i va servir al rei Seutes II dels odrisis que va poder recuperar el tron del que havia estat expulsat segurament per Cotis I. Desprs fou aliat d'aquest i va rebre la ma d'una filla del rei i li va concedir la ciutat de  a la costa Trcia.

Quan el 377 aC  els atenencs van cridar a Cbries, que era a Egipte lluitant per Acoris, van enviar a Ifcrates amb 20000 mercenaris a Egipte per ajudar al strapa Farnabazos II a reduir al pas. Els preparatius foren llargs i va passar fora temps (uns tres anys) fins que les operacions es van iniciar. Ifcrates volia atacar Memfis per Farnabazos era de l'opini contraria; el temps perdut feia imminents les inundacions del Nil, i amenaava amb sorprendre als atacants i Ifrcrates es va retirar a Atenes (374 aC). 

Farnabazos el va acusar del fracs de l'expedici, i Atenes va prometre que el castigaria per l'any segent (373 aC) el va nomenar comandant contra Mnasip (Mnasippus) de Crcira juntament amb Callstrat i Cbries, substituint a Timoteu. Ifcrates va desembarcar a Cefalnia, on va conixer la mort de Mnasip i va passar a Crcira on va desembarcar i va derrotar a les forces que havia enviat Dions I el Vell de Siracusa. Va seguir la guerra fins a la pau del 371 aC en qu va tornar a Atenes.

El 369 aC el Pelopons fou envat per Epaminondes i Ifcrates fou nomenat cap de les forces que havien d'ajudar a Esparta, per el general va evitar combatre als tebans. El 367 aC va dirigir una fora contra Amfpolis. En aquest temps fou adoptat com a fill per Eurdice I de Macednia la viuda d'Amintes II de Macednia i va expulsar del regne al pretendent Pausnies; per tot i aix Ptolemeu Alorita, l'amant d'Eurdice, va ajudar a Amfpolis contra els atenencs. Ifcrates va seguir la guerra tres anys amb l'ajut de Caridem d'Eubea i finalment Amfpolis es va rendir i va entregar hostatges; desprs d'aix Ifcrates fou substitut en el comandament per Timoteu.

Poc desprs apareix ajudant al seu sogre Cotis I en la guerra contra Atenes per la possessi del Quersons traci. Ms tard es va aliar a Timoteu la filla del qual es va casar amb Menesteu, fill de Ifcrates i de la filla de Cotis. No considerant ja segura la seva estncia al regne dels Odrisis i al no poder tornar tampoc a Atenes es va retirar a Antissa i tot seguit a  que ell mateix havia construt.

A la mort de Cbries, Ifcrates, Timoteu i Menesteu es van unir a Cares en el comandament de la guerra social, per aviat van sorgir conflictes quan Cares els va denunciar per no voler combatre com ell volia. La persecuci fou portada a terme per Aristfon d'Aznia. Ifcrates i el seu fill foren portats a judici i van exculpar a Timoteu. El seu discurs de defensa fou escrit suposadament per Lsies, per no devia tenir massa confiana en la justcia perqu va introduir un cos armat a la sala de manera que els jutges veiessin les armes, i naturalment pare i fill foren absolts (355 aC). Timoteu fou condemnat a una petita multa el 354 aC.

Desprs d'aix Ifcrates va viure retirat a Atenes. Demstenes diu que ja era mort el 348 aC per l'any en qu va morir no se sap.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203392" title="Montecchio Maggiore" nonfiltered="4785" processed="4773" dbindex="84798">

Montecchio Maggiore s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vicenza. L'any 2004 tenia 20.730 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203393" title="Monterotondo" nonfiltered="4786" processed="4774" dbindex="84799">

Monterotondo s un municipi itali, situat a la regi de Laci i a la provncia de Roma. L'any 2006 tenia 37.181 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203394" title="Montevarchi" nonfiltered="4787" processed="4775" dbindex="84800">

Montevarchi s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia d'Arezzo. L'any 2005 tenia 22.945 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203395" title="Montichiari" nonfiltered="4788" processed="4776" dbindex="84801">

Montichiari s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Brescia. L'any 2007 tenia 21.519 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203396" title="Muggi" nonfiltered="4789" processed="4777" dbindex="84802">

Muggi s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2005 tenia 22.365 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203397" title="Octave Lapize" nonfiltered="4790" processed="4778" dbindex="84803">






Octave Lapize (Montrouge, Frana, 24 d'octubre de 1887 - Toul, Frana, 14 de juliol de 1917) fou un ciclista francs.

 Biografia.
Ciclista francs, fou conegut principalment per la seva victria al Tour de Frana de 1910 i per la medalla de bronze als Jocs Olmpics de Londres 1908 a la prova dels 100 quilmetres. A ms a ms fou 3 vegades guanyador de la Paris-Roubaix. 

Pilot de combat de l'aviaci de l'exrcit francs, Lapize mor el dia nacional de Frana de 1917, en plena I Guerra Mundial quan el seu avi fou abatut a Verdun.

Palmars.
 1908;
  als JJOO de Londres (100 km. en lnia).
 1909;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1910;
 1r al Tour de Frana de 1910 i vencedor de 4 etapes;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1911;
 Campi nacional francs;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1912;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1913;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1914;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1909. Abandona (5a etapa);
1910. 1r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1911. Abandona (4a etapa);
1912. Abandona (9a etapa). Vencedor d'una etapa;
1913. Abandona (3a etapa);
1914. Abandona (10a etapa). Vencedor d'una etapa;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203398" title="Mugnano di Napoli" nonfiltered="4791" processed="4779" dbindex="84804">

Mugnano di Napoli s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 30.074 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203400" title="Nard" nonfiltered="4792" processed="4780" dbindex="84805">

Nard s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Lecce. L'any 2004 tenia 30.807 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203401" title="Niscemi" nonfiltered="4793" processed="4781" dbindex="84806">

Niscemi s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Caltanissetta. L'any 2005 tenia 26.911 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203402" title="Nocera Superiore" nonfiltered="4794" processed="4782" dbindex="84807">

Nocera Superiore s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2001 tenia 23.837 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203403" title="Noicattaro" nonfiltered="4795" processed="4783" dbindex="84808">

Noicattaro s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2004 tenia 24.379 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203404" title="Noto" nonfiltered="4796" processed="4784" dbindex="84809">

Noto s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Siracusa. L'any 2006 tenia 23.473 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203405" title="Nova Milanese" nonfiltered="4797" processed="4785" dbindex="84810">

Nova Milanese s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 22.566 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203406" title="Novate Milanese" nonfiltered="4798" processed="4786" dbindex="84811">

Novate Milanese s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2005 tenia 20.063 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203408" title="Novi Ligure" nonfiltered="4799" processed="4787" dbindex="84812">

Novi Ligure s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia d'Alessandria. L'any 2006 tenia 28.370 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203409" title="Nuoro" nonfiltered="4800" processed="4788" dbindex="84813">

Nuoro (sard Ngoro) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Nuoro. L'any 2006 tenia 36.454 habitants.

 Personatges relacionats .

 Antonio Ballero   ;
 Giampietro Chironi, ;
 Attilio Deffenu, ;
 Grazia Deledda,  ;
 Marcello Fois,   ;
 Peppino Mereu ;
 Indro Montanelli   ;
 Giovanni Antonio Murru ;
 Nicola Porcu Dejana Daga ;
 Salvatore Rubeddu ;
 Franceschino Satta ;
 Salvatore Satta ;
 Sebastiano Satta  ;
 Paskedda Zau, dirig la revolta de su Connottu del 1868 ;


 Enllaos externs .
Web municipal;
Diccionari gratut Nuorese-Italiano,Italiano-Nuorese ;
Coro Barbagia, Nuoro;
Coro Su Nugoresu, Nuoro;
Circolo Sportivo Atletica Amatori Nuoro;
Pallavolo Nuorese;
ASD Nuoro Rugby;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203410" title="Orbassano" nonfiltered="4801" processed="4789" dbindex="84814">

Orbassano s un municipi itali, situat a la regi de Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2004 tenia 21.667 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203411" title="Oristany" nonfiltered="4802" processed="4790" dbindex="84815">

Oristany (en itali Oristano, en sard Aristanis) s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia d'Oristany. L'any 2006 tenia 32.932 habitants.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203412" title="Ortona (Abruos)" nonfiltered="4803" processed="4791" dbindex="84816">

Ortona s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de Chieti. L'any 2004 tenia 23.603 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203413" title="Osimo" nonfiltered="4804" processed="4792" dbindex="84817">

Osimo s un municipi itali, situat a la regi de les Marques i a la provncia d'Ancona. L'any 2005 tenia 30.868 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203414" title="Ostuni" nonfiltered="4805" processed="4793" dbindex="84818">

Ostuni s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Brndisi. L'any 2006 tenia 32.591 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203415" title="Ottaviano" nonfiltered="4806" processed="4794" dbindex="84819">

Ottaviano s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 24.500 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203416" title="Pachino" nonfiltered="4807" processed="4795" dbindex="84820">

Pachino s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Siracusa. L'any 2006 tenia 21.478 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203417" title="Paese" nonfiltered="4808" processed="4796" dbindex="84821">

Paese s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Treviso. L'any 2007 tenia 20.095 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203418" title="Pagani" nonfiltered="4809" processed="4797" dbindex="84822">

Pagani s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2004 tenia 34.775 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203419" title="Palma di Montechiaro" nonfiltered="4810" processed="4798" dbindex="84823">

Palma di Montechiaro s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia d'Agrigent. L'any 2005 tenia 23.927 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203420" title="Palo del Colle" nonfiltered="4811" processed="4799" dbindex="84824">

Palo del Colle s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2004 tenia 20.843 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203421" title="Parabiago" nonfiltered="4812" processed="4800" dbindex="84825">

Parabiago s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2006 tenia 25.530 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203422" title="Ifcrates el Jove" nonfiltered="4813" processed="4801" dbindex="84826">
Ifcrates el Jove (Iphicrates, ) fou fill del general Ifcrates el Vell. Fou un poltic atenenc.

Va ser enviat pel govern atenenc com ambaixador a Darios III de Prsia Codom per els ambaixadors foren capturats per Parmeni a Damasc desprs de la batalla d'Issos el 333 aC. Alexandre el Gran el va tractar honorablement per respecte a la memria del seu pare.

Va morir poc desprs de mort natural, i les seves restes foren enviades als seus parents a Atenes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203423" title="Partinico" nonfiltered="4814" processed="4802" dbindex="84827">

Partinico s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Palerm. L'any 2004 tenia 31.515 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203424" title="Peschiera Borromeo" nonfiltered="4815" processed="4803" dbindex="84828">

Peschiera Borromeo s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 20.129 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203425" title="Piazza Armerina" nonfiltered="4816" processed="4804" dbindex="84829">

Piazza Armerina s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia d'Enna. L'any 2006 tenia 20.696 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203426" title="Pietrasanta" nonfiltered="4817" processed="4805" dbindex="84830">

Pietrasanta s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Lucca. L'any 2004 tenia 24.547 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203427" title="Pinerolo" nonfiltered="4818" processed="4806" dbindex="84831">

Pinerolo s un municipi itali, situat a la regi de Piemont i a la provncia de Tor. L'any 2004 tenia 34.264 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203428" title="Pioltello" nonfiltered="4819" processed="4807" dbindex="84832">

Pioltello s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 32.337 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203429" title="Poggibonsi" nonfiltered="4820" processed="4808" dbindex="84833">

Poggibonsi s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Siena. L'any 2004 tenia 28.637 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203430" title="Poggiomarino" nonfiltered="4821" processed="4809" dbindex="84834">

Poggiomarino s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 20.516 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203431" title="Pontassieve" nonfiltered="4822" processed="4810" dbindex="84835">

Pontassieve s un municipi itali, situat a la regi de Toscana i a la provncia de Florncia. L'any 2004 tenia 20.581 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203432" title="Pontecagnano Faiano" nonfiltered="4823" processed="4811" dbindex="84836">

Pontecagnano Faiano s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Salern. L'any 2004 tenia 22.638 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203433" title="Pontedera" nonfiltered="4824" processed="4812" dbindex="84837">

Pontedera s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Pisa. L'any 2006 tenia 27.357 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203434" title="Porto Sant'Elpidio" nonfiltered="4825" processed="4813" dbindex="84838">

Porto Sant'Elpidio s un municipi itali, situat a la regi de les Marques i a la provncia d'Ascoli Piceno. L'any 2006 tenia 24.376 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203435" title="Porto Torres" nonfiltered="4826" processed="4814" dbindex="84839">

Porto Torres s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Ssser. L'any 2006 tenia 22.011 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203436" title="Portogruaro" nonfiltered="4827" processed="4815" dbindex="84840">

Portogruaro s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vencia. L'any 2006 tenia 25.121 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203437" title="Putignano" nonfiltered="4828" processed="4816" dbindex="84841">

Putignano s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2004 tenia 27.913 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203438" title="Qualiano" nonfiltered="4829" processed="4817" dbindex="84842">

Qualiano s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 25.452 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203439" title="Quarrata" nonfiltered="4830" processed="4818" dbindex="84843">

Quarrata s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Pistoia. L'any 2004 tenia 23.884 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203440" title="Rapallo" nonfiltered="4831" processed="4819" dbindex="84844">

Rapallo s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de Gnova. L'any 2006 tenia 30.313 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203441" title="Recanati" nonfiltered="4832" processed="4820" dbindex="84845">

Recanati s un municipi itali, situat a la regi de les Marques i a la provncia de Macerata. L'any 2006 tenia 21.237 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203442" title="Rende" nonfiltered="4833" processed="4821" dbindex="84846">

Rende s un municipi itali, situat a la regi de Calbria i a la provncia de Cosenza. L'any 2004 tenia 35.221 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203443" title="Riccione" nonfiltered="4834" processed="4822" dbindex="84847">

Riccione s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Rimini. L'any 2005 tenia 34.773 habitants.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203444" title="Roseto degli Abruzzi" nonfiltered="4835" processed="4823" dbindex="84848">

Roseto degli Abruzzi s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de Teramo. L'any 2006 tenia 24.044 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203445" title="Club Infantil i Juvenil de Bellvitge" nonfiltered="4836" processed="4824" dbindex="84849">
Club Infantil i Juvenil de Bellvitge s una entitat sense nim de lucre creada al barri de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) amb la finalitat de potenciar l'associacionisme, l'educaci i el lleure.  El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 El Club, a la Xarxa de Telecentres de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203446" title="Rosignano Marittimo" nonfiltered="4837" processed="4825" dbindex="84850">

Rosignano Marittimo s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Livorno. L'any 2004 tenia 30.558 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203447" title="Rosolini" nonfiltered="4838" processed="4826" dbindex="84851">

Rosolini s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Siracusa. L'any 2006 tenia 21.170 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203448" title="Rossano" nonfiltered="4839" processed="4827" dbindex="84852">

Rossano s un municipi itali, situat a la regi de Calbria i a la provncia de Cosenza. L'any 2006 tenia 36.774 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203449" title="Rozzano" nonfiltered="4840" processed="4828" dbindex="84853">

Rozzano s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2005 tenia 38.493 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203450" title="Ruvo di Puglia" nonfiltered="4841" processed="4829" dbindex="84854">

Ruvo di Puglia s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. T 25.635 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203451" title="San Cataldo" nonfiltered="4842" processed="4830" dbindex="84855">

San Cataldo s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Caltanissetta. L'any 2005 tenia 23.149 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203452" title="San Don di Piave" nonfiltered="4843" processed="4831" dbindex="84856">

San Don di Piave s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vencia. L'any 2007 tenia 40.014 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203453" title="Ireneu" nonfiltered="4844" processed="4832" dbindex="84857">


Onomstica:

Sant Ireneu bisbe de Li i sant (segle II).
Ireneu de Tir, comes imperial i bisbe de Tir.
Ireneu d'Alexandria, escriptor grec ;
Ireneu Referendari, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203454" title="San Donato Milanese" nonfiltered="4845" processed="4833" dbindex="84858">

San Donato Milanese s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 32.769 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203455" title="San Giovanni in Persiceto" nonfiltered="4846" processed="4834" dbindex="84859">

San Giovanni in Persiceto s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Bolonya. L'any 2007 tenia 28.000 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203456" title="San Giovanni la Punta" nonfiltered="4847" processed="4835" dbindex="84860">

San Giovanni la Punta s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 21.223 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203457" title="San Giovanni Lupatoto" nonfiltered="4848" processed="4836" dbindex="84861">

San Giovanni Lupatoto s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Verona. L'any 2004 tenia 22.218 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203458" title="San Giovanni Rotondo" nonfiltered="4849" processed="4837" dbindex="84862">

San Giovanni Rotondo s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Foggia. L'any 2006 tenia 26.442 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203459" title="San Giuliano Milanese" nonfiltered="4850" processed="4838" dbindex="84863">

San Giuliano Milanese s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 33.561 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203460" title="San Giuliano Terme" nonfiltered="4851" processed="4839" dbindex="84864">

San Giuliano Terme s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Pisa. L'any 2001 tenia 30.330 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203461" title="San Giuseppe Vesuviano" nonfiltered="4852" processed="4840" dbindex="84865">

San Giuseppe Vesuviano s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 27.966 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203462" title="San Lazzaro di Savena" nonfiltered="4853" processed="4841" dbindex="84866">

San Lazzaro di Savena s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Bolonya. L'any 2006 tenia 30.200 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203463" title="San Miniato" nonfiltered="4854" processed="4842" dbindex="84867">

San Miniato s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Pisa. L'any 2004 tenia 26.353 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203464" title="San Nicola la Strada" nonfiltered="4855" processed="4843" dbindex="84868">

San Nicola la Strada s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Caserta. L'any 2002 tenia 20.502 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203465" title="Santa Maria Capua Vetere" nonfiltered="4856" processed="4844" dbindex="84869">

Santa Maria Capua Vetere s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Caserta. L'any 2003 tenia 30.842 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203466" title="Sant Ireneu" nonfiltered="4857" processed="4845" dbindex="84870">

Sant Ireneu (Irenaeus, ) fou bisbe de Li, sant (segle II) i considerat Pare de l'Esglsia.

Va ser bisbe la segona meitat del segle II. Es creu que era nadiu d'Esmirna o d'algun lloc proper a l'sia Menor on hauria nascut entre els anys 120 i 140. Fou deixeble de Policarp. La tradici ms habitual diu que va acompanyar Pot a la Gllia i va ser el seu prevere, i que quan Pot fou martiritzat el 177 el va succeir com a bisbe a Li i va fer molts conversos entre els pagans; es va oposar als gnstics i especialment als valentinians. Va participar tamb en la controvrsia sobre la data de la Pasqua i va escriure al bisbe de Roma, Vctor I, retraient-li l'arrogncia amb la que havia anatemitzat les esglsies asitiques.

Va escriure:

Adversus Haereses, orDe Refutatione et Eversione falsae Seientiae, Libri V,  contra els gnstics;
Un discurs contra els gentils titulat ;
;
Algunes cartes;

 Obra .

Va escriure el Contra tractat les Heretgies , el ttol complet del qual s Desemmascarar i Refutar la falsament anomenada Cincia (Gnosi en grec).

Va explicar que no existeix un Pleroma sobre el Du Creador. La Regla de la Veritat, es resumeix en el segent: hi ha un sol Du Sobir Universal que va crear totes les coses per mitj del seu Verb, que ha organitzat i fetes del no res totes les coses perqu existeixin. El Deu del Antic Testament s el mateix i nic Du del Nou Testament, al contrari del que va afirmar Marci.

Ireneu va confrontar les concepcions segons les quals hi hauria nimes dolentes destinades a condemnar-se o tres classes d'humans: materials que no poden salvar-se, psquics que pot salvar-se i espirituals que salven. Du ha tancat a tots en la incredulitat, per tenir compassi de tots (Romans 11,32). Especialment va rebutjar la versi gnstica de Crist, que ho feia un home espiritual a qui li va ser administrat un cos format amb substncia psquica, per disposat amb un art inefable perqu pogus ser vist, palpat i sofrir i del que es va deslliurar en morir, i que en canvi mai no va prendre res de l'home material, perqu aquest res t que pugui salvar-se. Va mostrar com, segons els arguments que ells proposen, el Verb no s'hauria fet carn. El llibre V exposa la seva escatologia millenarista, heretada dels apstols: l'Anticrist, la Resurrecci dels justos i el Millenni.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203467" title="Sant'Anastasia" nonfiltered="4858" processed="4846" dbindex="84871">

Sant'Anastasia s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 28.214 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203468" title="Sant'Antimo" nonfiltered="4859" processed="4847" dbindex="84872">

Sant'Antimo s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 31.285 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203469" title="Santarcangelo di Romagna" nonfiltered="4860" processed="4848" dbindex="84873">

Santarcangelo di Romagna s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Rimini. L'any 2005 tenia 20.207 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203470" title="Santeramo in Colle" nonfiltered="4861" processed="4849" dbindex="84874">

Santeramo in Colle s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2001 tenia 26.050 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203471" title="Saronno" nonfiltered="4862" processed="4850" dbindex="84875">

Saronno s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Varese. L'any 2006 tenia 37.614 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203472" title="Sarzana" nonfiltered="4863" processed="4851" dbindex="84876">

Sarzana s un municipi itali, situat a la regi de la Ligria i a la provncia de La Spezia. L'any 2006 tenia 20.956 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203474" title="Savigliano" nonfiltered="4864" processed="4852" dbindex="84877">

Savigliano s un municipi itali, situat a la regi del Piemont i a la provncia de Cuneo. L'any 2004 tenia 20.456 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203475" title="Scandiano" nonfiltered="4865" processed="4853" dbindex="84878">

Scandiano s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Reggio de l'Emlia. L'any 2005 tenia 23.700 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203476" title="Scicli" nonfiltered="4866" processed="4854" dbindex="84879">

Scicli s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Ragusa. L'any 2006 tenia 25.971.312.006 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203477" title="Segrate" nonfiltered="4867" processed="4855" dbindex="84880">

Segrate s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 33.373 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203478" title="Selargius" nonfiltered="4868" processed="4856" dbindex="84881">

Selargius s un municipi itali, situat a la regi de Sardenya i a la provncia de Cller. L'any 2006 tenia 29.675 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203479" title="Selvazzano Dentro" nonfiltered="4869" processed="4857" dbindex="84882">

Selvazzano Dentro s un municipi itali, situat a la regi de Vneto i a la provncia de Pdua. L'any 2001 tenia 21.371 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203480" title="Senago" nonfiltered="4870" processed="4858" dbindex="84883">

Senago s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 19.689 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203481" title="Seriate" nonfiltered="4871" processed="4859" dbindex="84884">

Seriate s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Brgam. L'any 2006 tenia 22.137 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203482" title="Sessa Aurunca" nonfiltered="4872" processed="4860" dbindex="84885">

Sessa Aurunca s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Caserta. L'any 2004 tenia 22.860 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203483" title="Seveso" nonfiltered="4873" processed="4861" dbindex="84886">

Seveso s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2005 tenia 20.070 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203484" title="Sezze" nonfiltered="4874" processed="4862" dbindex="84887">

Sezze s un municipi itali, situat a la regi de Laci i a la provncia de Latina. L'any 2004 tenia 22.835 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203485" title="Somma Vesuviana" nonfiltered="4875" processed="4863" dbindex="84888">

Somma Vesuviana s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2001 tenia 32.838 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203486" title="Sondrio" nonfiltered="4876" processed="4864" dbindex="84889">

Sondrio s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Sondrio. L'any 2004 tenia 21.790 habitants.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203487" title="Sora (Laci)" nonfiltered="4877" processed="4865" dbindex="84890">

Sora s un municipi itali, situat a la regi del Laci i a la provncia de Frosinone. L'any 2004 tenia 26.418 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203488" title="Ireneu de Tir" nonfiltered="4878" processed="4866" dbindex="84891">
Ireneu de Tir (Irenaeus, ) fou bisbe de Tir i prviament fou comes de l'Imperi.

Com a comes va representar a l'emperador al concili d'Efes del 431 i desprs d'acabar se'n va anar a Constantinoble per contraposar la seva influencia a la dels representants de Ciril d'Alexandria, el que va aconseguir per un temps, per finalment Teodosi II es va declarar contra els nestorians i va expulsar a Ireneu de la seva cort (435). 

Llavors, al cap d'un temps, fou nomenat pels bisbes orientals com a bisbe de Tir (444). Un decret imperial contra els nestorians en va ordenar la deposici i la privaci del seu carcter clerical, cosa que es va efectuar el 448. 

En el seu retir Ireneu va escriure una histria de la lluita nestoriana sota el ttol Tragoedia seu Commentarii de Rebus in Synodo Ephesina ac in Oriente gestis, tamb publicat sota el nom de Variorum Patrum Epistolae ad Coneilium Ephesinum perlinentes, 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203489" title="Spinea" nonfiltered="4879" processed="4867" dbindex="84892">

Spinea s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Vencia. L'any 2004 tenia 24.603 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203490" title="Sulmona" nonfiltered="4880" processed="4868" dbindex="84893">

Sulmona s un municipi itali, situat a la regi d'Abruos i a la provncia de L'Aquila. L'any 2006 tenia 25.238 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203491" title="Terlizzi" nonfiltered="4881" processed="4869" dbindex="84894">

Terlizzi s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2004 tenia 27.452 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203492" title="Termini Imerese" nonfiltered="4882" processed="4870" dbindex="84895">

Termini Imerese s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Palerm. T 26.290 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203493" title="Termoli" nonfiltered="4883" processed="4871" dbindex="84896">

Termoli s un municipi itali, situat a la regi de Molise i a la provncia de Campobasso. L'any 2007 tenia 31.526 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203494" title="Thiene" nonfiltered="4884" processed="4872" dbindex="84897">

Thiene s un municipi itali, situat a la regi de Vneto i a la provncia de Vicenza. L'any 2004 tenia 21.623 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203495" title="Tortona" nonfiltered="4885" processed="4873" dbindex="84898">

Tortona s un municipi itali, situat a la regi de Piemont i a la provncia d'Alessandria. L'any 2005 tenia 26.684 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203496" title="Tremestieri Etneo" nonfiltered="4886" processed="4874" dbindex="84899">

Tremestieri Etneo s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 21.495 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203498" title="Treviglio" nonfiltered="4887" processed="4875" dbindex="84900">

Treviglio s un municipi itali, situat a la regi de Llombardia i a la provncia de Brgam. L'any 2006 tenia 27.756 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203499" title="Triggiano" nonfiltered="4888" processed="4876" dbindex="84901">

Triggiano s un municipi itali, situat a la regi de Pulla i a la provncia de Bari. L'any 2004 tenia 27.325 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203500" title="Valdagno" nonfiltered="4889" processed="4877" dbindex="84902">

Valdagno s un municipi itali, situat a la regi de Vneto i a la provncia de Vicenza. L'any 2005 tenia 27.408 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203501" title="Valenza" nonfiltered="4890" processed="4878" dbindex="84903">

Valenza s un municipi itali, situat a la regi de Piemont i a la provncia d'Alessandria. L'any 2005 tenia 20.471 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203502" title="Vasto" nonfiltered="4891" processed="4879" dbindex="84904">

Vasto s un municipi itali, situat a la regi dels Abruos i a la provncia de Chieti. L'any 2007 tenia 38.000 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203503" title="Venaria Reale" nonfiltered="4892" processed="4880" dbindex="84905">

Venaria Reale s un municipi itali, situat a la regi de Piemont i a la provncia de Tor. T 35.660 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203504" title="Ventimiglia" nonfiltered="4893" processed="4881" dbindex="84906">

Ventimiglia s un municipi itali, situat a la regi de Ligria i a la provncia d'Imperia. L'any 2006 tenia 25.450 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203505" title="Verbania" nonfiltered="4894" processed="4882" dbindex="84907">

Verbania s un municipi itali, situat a la regi de Piemont i a la provncia de Verbano-Cusio-Ossola. L'any 2006 tenia 30.794 habitants.

 Agermanaments .

  - Bourg-de-Page, Frana;
  -  Crikvenica, Crocia;
  -  East Grinstead, Regne Unit;
  -  Mindelheim, Alemanya;
  - Sant Feliu de Guxols, Catalunya;
  - Schwaz, ustria;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203506" title="Veroli" nonfiltered="4895" processed="4883" dbindex="84908">

Veroli s un municipi itali, situat a la regi de Laci i a la provncia de Frosinone. L'any 2004 tenia 20.091 habitants.

Demografia.

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:330
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:25000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:1000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:0
  bar:1871 from:0 till:11474
  bar:1881 from:0 till:10814
  bar:1901 from:0 till:12655
  bar:1911 from:0 till:15127
  bar:1921 from:0 till:15527
  bar:1931 from:0 till:18707
  bar:1936 from:0 till:18258
  bar:1951 from:0 till:20927
  bar:1961 from:0 till:18188
  bar:1971 from:0 till:16653
  bar:1981 from:0 till:18265
  bar:1991 from:0 till:19229
  bar:2001 from:0 till:19818

PlotData=
  bar:1861 at: 0 fontsize:S text:n.d. shift:(-8,5)
  bar:1871 at: 11474 fontsize:S text:11.474 shift:(-10,5)
  bar:1881 at: 10814 fontsize:S text:10.814 shift:(-10,5)
  bar:1901 at: 12655 fontsize:S text:12.655 shift:(-10,5)
  bar:1911 at: 15127 fontsize:S text:15.127 shift:(-10,5)
  bar:1921 at: 15527 fontsize:S text:15.527 shift:(-10,5)
  bar:1931 at: 18707 fontsize:S text:18.707 shift:(-10,5)
  bar:1936 at: 18258 fontsize:S text:18.258 shift:(-10,5)
  bar:1951 at: 20927 fontsize:S text:20.927 shift:(-10,5)
  bar:1961 at: 18188 fontsize:S text:18.188 shift:(-10,5)
  bar:1971 at: 16653 fontsize:S text:16.653 shift:(-10,5)
  bar:1981 at: 18265 fontsize:S text:18.265 shift:(-10,5)
  bar:1991 at: 19229 fontsize:S text:19.229 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 19818 fontsize:S text:19.818 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203507" title="Vico Equense" nonfiltered="4896" processed="4884" dbindex="84909">

Vico Equense s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. El 2005 tenia 20.048 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203508" title="Vigonza" nonfiltered="4897" processed="4885" dbindex="84910">

Vigonza s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Pdua. L'any 2006 tenia 20.880 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203509" title="Villafranca di Verona" nonfiltered="4898" processed="4886" dbindex="84911">

Villafranca di Verona s un municipi itali, situat a la regi del Vneto i a la provncia de Verona. T 31.000 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203510" title="Villaricca" nonfiltered="4899" processed="4887" dbindex="84912">

Villaricca s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 28.159 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203511" title="Vimercate" nonfiltered="4900" processed="4888" dbindex="84913">

Vimercate s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Mil. L'any 2004 tenia 25.787 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203512" title="Vittorio Veneto" nonfiltered="4901" processed="4889" dbindex="84914">

Vittorio Veneto s un municipi itali, situat a la regi de Vneto i a la provncia de Treviso. L'any 2001 tenia 29.229 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203513" title="Voghera" nonfiltered="4902" processed="4890" dbindex="84915">

Voghera s un municipi itali, situat a la regi de la Llombardia i a la provncia de Pavia. L'any 2004 tenia 38.426 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203514" title="Volla" nonfiltered="4903" processed="4891" dbindex="84916">

Volla s un municipi itali, situat a la regi de Campnia i a la provncia de Npols. L'any 2004 tenia 23.251 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203515" title="Ireneu d'Alexandria" nonfiltered="4904" processed="4892" dbindex="84917">
Ireneu d'Alexandria (Irenaeus, ) fou un escriptor alexandr de comenaments del segle I conegut tamb amb el seu nom llat de Minuci Pacat. Fou fill i deixeble d'Heliodor Mtric. Una llista de les seves obres en grec alexandr i grec tic, apareix a Suides, per no es conserven.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203518" title="Ireneu Referendari" nonfiltered="4905" processed="4893" dbindex="84918">
Ireneu Referendari (Irenaeus Referendarius) fou un poeta grec autor de tres epigrames d'amor a l'antologia grega. Jacobs fixa la seva data al segle VI per comparaci de l'estil amb els epigrames d'Agties i Pau el Silenciari (Jacobs, Anth. Graec. vol. 3. p. 231, vol. 13. p. 905.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203519" title="Merapi" nonfiltered="4906" processed="4894" dbindex="84919">


El Merapi (Muntanya de foc), situat al centre de l illa de Java, s el volc ms actiu d Indonsia i un dels ms actius del mn, produint peridicament nvols ardents (awan panas, o  nvols calents  en indonesi).

Aquest estratovolc de vulcanisme explosiu est situat al centre de l Illa de Java al punt de contacte de la placa indo-australiana i la placa euro-asitica, sobre el Cintur de Foc. Ha entrat en erupci 68 cops des de 1548.

Considerat com el ms perills d Indonsia, ha sigut equipat des del 1924 d un sismgraf  i des del 1952 se li ha dedicat un observatori situat a Yogyakarta, anomenat en 1985 com Merapi Volcano Observatory (M.V.O.). Posteriorment, el desembre de 1997, va ser rebatejat com a  Volcanology Technical Research Center (V.T.R.C.) treballant en collaboraci amb cientfics estrangers de diversos pasos (Alemanya, Frana, Jap, Estats Units...)

Sobre els vessants del volc, viuen els 800.000 habitants de Yogyakarta, a tan sols 25 kms. al sud del crter. Alguns pobles es troben enfilats a 1.700 m. d alada mentre que el volc culmina a 2.914 m. Sn al voltant de 1.3 milions d habitants els que viuen sota l amenaa d una explosi del volc i de les avingudes de fang produdes per les pluges tropicals sobre els potents dipsits de cendres. Les comunitats ms exposades a una catstrofe sn les dels pobles de Kinaherjo, Pelemsari, Kalitengah, Kaliadem, Ngangkah, Turgo (pakem) i Tritis (turi).

Volc molt actiu, fa petites erupcions cada dos o tres anys, i de ms importants cada deu-quinze anys. Erupcions importants van tenir lloc el 1006, 1786, 1822, 1872 (la ms important de l historia moderna) i el 1930, on tretze poblacions van ser destrudes i ms de 1400 persones mortes pels fluxos piroclstics que s esdevingueren. 

Les darreres erupcions importants.
1672: un flux piroclstic mata al voltant de 3.000 persones.
1930-31: una explosi fa aproximadament 1.400 vctimes.
1954: 54 persones moren a rel d una erupci.
1976: 28 morts i 1.176 persones privades de vivenda.
1994 (22 de novembre):63 morts, 500 ferits, 6.000 habitants hauran de ser evacuats, degut a una avinguda de blocs de lava ardent que va sorprendre els habitants del vessant sud en plena jornada de treball.
L abril del 2006: El volc es desperta i el govern indonesi consider prudent evacuar 30.000 persones que vivien a les proximitats. El 4 de maig de 2006, 5.000 persones evacuaren el lloc per precauci. El 13 de maig, l alerta passa al nivell 4 d una escala de 4 graus. L evacuaci fou ordenada per a algunes poblacions i zones properes als rius. El 14 de maig les manifestacions volcniques s acceleren: Entre mitjanit i les 6 del mat hi hauran 23 nvols ardents i 66 sacsejades provocades per allaus de blocs. Ms de tres mil persones es refugien als camps d acollida preparats. El 15 de maig, un nvol roent es produeix cada tres minuts aproximadament, d una llargada aproximada de 2 5 km , sovint en direcci dels rius Boyong, Krasak i Gendol. El dom s aixec uns 95 m. El 17 de maig, els nvols ardents augmenten encara ms. El 19 de maig, en baixen la seva intensitat. ;
El dissabte 27 de maig de 2006, a 5h 54 minuts hora local(23.54 GMT), un violent sisme de magnitud 6.2 a l Escala de Richter, es produeix al centre de l illa de Java. El volc Merapi recupera energia i el nvol de fum aixecat altera la climatologia de la zona fins a una gran distncia. ;

El Labuhan.
El Merapi s considerat com un lloc sagrat per als javanesos. A Yogyakarta, s una de les dues extremitats d un eix simblic que l uneix al Mar del Sud -s a dir, amb l oce ndic, passant pel Kraton (Palau Reial)- de Yogyakarta.
Segons la tradici, Senopati, el primer sobir del segon Regne de Mataram, tenia una relaci profunda amb els mestres espirituals del Merapi. Aquests ltims prometeren protegir el regne. Per a preservar aquesta relaci, la cort de Yogyakarta nomena un servidor particular juru kunci o  guardi  del Merapi, el qual resideix a la vila de Kinahrejo al vessant sud  del volc. L actual juru kunci s Mbah ( Avi ) Maridjan.
Cada any, la cort de Yogyakarta observa un labuhan o ofrena en honor del Merapi.

Homonimia.
El volc no ha de ser confs amb altres dos volcans indonesis, el Merapi del grup Ijen a la provncia de Java Est i el Merapi, situat a la provncia de Sumatra Oest.

























 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203520" title="Millisegon" nonfiltered="4907" processed="4895" dbindex="84920">
Un millisegon es el perode de temps corresponent a la millsima fracci d'un segon (0,001s). 

El seu smbol, al igual que altres millsimes parts de distintes magnituds com pogueren ser la massa o la longitud, ve especificada mitjanant una "m" minscula avanant-se a la magnitud fonamental, que al cas del segon es una lletra "s", resultant:

1 ms = 0.001 segon = 1 millisegon

 Vegeu tamb .
 Llista completa dels prefixos del SI.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203524" title="Capbreu" nonfiltered="4908" processed="4896" dbindex="84921">
El Capbreu, document o manual on hom anotava, en forma abreujada i en perodes cronolgics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memria o prova de la subsistncia dels drets dominicals. Com a confessi per part dels vassalls de les rendes degudes al senyor, pot ser una bona font  pel coneixement de les rendes senyorials  i de l organitzaci de  les comunitats agrries sota rgim senyorial, per tamb molts aspectes  de la societat agrria subjecta.
Es poden distingir  dos tipus de capbreus:

-Els capbreus de senyoria  i rendes, o sigui  aquells capbreus encapalats per una srie de drets senyorials i/p d obligacions comunes a tots els vassalls. Acostumen a donar-se quan la senyoria engloba tot un poble o zona determinada.

-Els capbreus  noms de rendes, que sn els ms nombrosos. Sn demostratius de les rendes d un senyor i en senyories eclesistiques, sovint d una dignitat (abat...) o instituci amb rendes particulars  dins del conjunt.

Noms els capbreus de senyoria i renda ens poden ser tils per al coneixement de la societat agrria. Les declaracions que fan els particulars en els capbreus, on consten cases, terres, bns, cultius als que es dediquen, dades sobre l origen delsbns (compra, herncia...) o l ascendncia del capbrevat sn una font important per a la histria agrria de la propietat i de les seves variacions. Per sobretot, s una font de gran inters si el capbrevador/senyor s senyor de la poblaci, i que per tant, la totalitat o gaireb la totalitat dels propietaris del terme estiguin obligats a capbrevar. Un estudi serial, amb intervals de dades de 40 a 50 anys, dels capbreus, permet la quantificaci i comparaci de dades extretes de diversos capbreus d un mateix lloc i de capbreus ms o menys contemporanis de diferents llocs.
Cal destacar la importncia  i la necessitat  que per a molts senyors tenien els capbreus al s. XVIII, per tal d arribar a que els contemporanis escrivissin tractats com el Tratado  de Cabrevacin de J. Tos  y Urgells, que fa referncia a com havia de ser un capbreu, perqu es feien, i quina era la seva utilitat. Aquest tractat del s. XVIII exalta la importncia dels capbreus a l hora de l expansi dels conreus, la necessitat de rompre finques ermes, i per a qu les cessions per part d uns senyors als seus vassalls quedaren reflectides en un paper, quedessin per escrit, per tal de poder recrrer a l escrit en cas de qu alguna de les dues parts del contracte volgus aprofitar-se de l altra, aix mai es confonia de qui era la propietat i qui era el capbrevant  i all que capbrevava.

Un capbreu s un document fet davant d'un notari on els diversos tenidors d'un domini esmenten els bns seents que tenen per un senyor, fent menci de les caracterstiques d'aquests bns, de llurs afrontacions, del qu paguen per tindre'ls i de quan han de fer aquest pagament.

Noms trobem capbreus als darrers segles medievals i els podem considerar una continuaci dels llevadors de comptes de l'Edat mitjana central.

Sn una font molt important de cara al coneixement de la societat i de l'organitzaci del territori.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203526" title="Pealba" nonfiltered="4909" processed="4897" dbindex="84922">


Pealba s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203527" title="Peralta de Alcofea" nonfiltered="4910" processed="4898" dbindex="84923">


Peralta  de Alcofea s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203532" title="Plan" nonfiltered="4911" processed="4899" dbindex="84924">


Plan s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb. Aquest poble es va fer fams a la dcada de 1980 quan per evitar la despoblaci va organitzar diverses caravanes de dones per tal que trobessin marit al poble. La idea va tenir un xit relatiu i va ser copiada a diversos indrets.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203534" title="Branques de l'escoltisme" nonfiltered="4912" processed="4900" dbindex="84925">



Les branques de l'escoltisme representen les diferents agrupacions del moviment escolta; el guiatge est pensat vers el treball progressiu amb dels infants i joves al llarg d'un perode. El mtode escolta es caracteritza per un procs continuu d'aprenentatge de valors, coneixements i noves habilitats que els infants i joves de 6 a 18 anys van adquirint de mica en mica.

Estructura de les unitats escoltes .
L'estructuraci en branques del moviment escolta als Pasos Catalans, es basa en la edat dels nois i noies; est formada per cinc nivells bsics amb diferents denominacions segons la branca.

 Acci Escolta .
 Colnia de Castors: de 6 a 9 anys. El lema s "Compartir". ;
 Estol de Llops: de 9 a 12 anys. El lema s "Tan com puc". ;
 Secci de Raiers: de 12 a 15 anys. El lema s "Sempre a punt". ;
 Unitat de Pioners: de 15 a 18 anys. El lema s "Res a mitges". ;
 Clan de rvers: de 18 a 20 anys. El lema s "Fem servei". ;

 Escoltes Catalans .
 Follets: de 6 a 9 anys. "Els infants aprenen a compartir i a ser persones ms autnomes." ;
 Llops: de 9 a 12 anys. "Els infants aprenen a conviure i a treballar en equip. Comencen a tenir els seus propis valors.";
 Raiers: de 12 a 15 anys. "Els infants desenvolupen el carcter i enriqueixen la seva personalitat.";
 Pioners:  de 15 a 17 anys. "s el temps decisiu per als ideals, per a les preguntes i les ambicions. Noies i nois esdevenen els veritables protagonistes de la vida de la unitat." ;
 El Clan: de 17 anys en endavant.  "Grup de joves amb finalitat formativa; treballen amb fora l'autogesti, duent a terme un projecte propi.";

 Minyons Escoltes i Guies de Catalunya .
 Castors i Lldrigues: de 6 a 8 anys. S'identifiquen pel color taronja. La illusi per la descoberta, el joc i el somni. Aprendre s un joc;
 Llops i Daines: de 8 a 11 anys. S'identifiquen pel color groc. La imaginaci al poder. Som creatius i tenim ganes de saber ms;
 Rngers i Noies Guies: de 11 a 14 anys. S'identifiquen pel color blau. Descobrim l'aventura de creixer. Divertits i arriscant a cada repte.
 Pioners i Caravelles: de 14 a 17 anys. S'identifiquen pel color vermell. Prenem responsabilitats. Som idealistes i ambiciosos.
 Truc: de 17 a 19 anys. S'identifiquen pel color verd. Fem servei. Un gra de sorra per canviar el mn.

 Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca .
 Ferrerets: de 6 a 8 anys. S'identifiquen pel color taronja. El primer pas cap a independitzar-se de la famlia i descobrir la vida social, la convivncia;
 Llops i Daines: de 8 a 11 anys. S'identifiquen pel color groc. El seu lema s Tan Com Puc;
 Rngers i Esplet: de 11 a 14 anys. S'identifiquen pel color blau. L aventura com exploraci i descobriment d ell mateix i del mn que l envolta.
 Pioners i Caravelles: de 14 a 17 anys. S'identifiquen pel color vermell.
 Ruta: de 17 a 19 anys. S'identifiquen pel color verd. Es potencia l estil de vida fonamentat en un projecte personal.;

Escoltes de Mallorca .
 Ferrerets;
 Llops;
 Rngers;
 Pioners;
 Ruta;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203535" title="Robres" nonfiltered="4913" processed="4901" dbindex="84926">


Robres s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203536" title="Icilia" nonfiltered="4914" processed="4902" dbindex="84927">
Icilia fou una llei de l'antiga Roma proposta pel tribu Espuri Icili el 471 aC que prohibia interrompre als tribuns mentre es dirigien a la plebs, cosa que podia ser castigada fins i tot amb la pena de mort.

Vegeu tamb: gens Iclia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203544" title="Sabinigo" nonfiltered="4915" processed="4903" dbindex="84928">


Sabinigo s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i cap de la comarca de l'Alt Gllego. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203549" title="Sallent de Gllego" nonfiltered="4916" processed="4904" dbindex="84929">


Sallent de Gllego s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gllego. En el seu terme municipal s'hi troba l'estaci d'esqu de Formigal i l'embassament de Lanuza. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203550" title="San Miguel del Cinca" nonfiltered="4917" processed="4905" dbindex="84930">


San Miguel del Cinca s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitj. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203553" title="Partcula subatmica" nonfiltered="4918" processed="4906" dbindex="84931">
Una partcula subatmica s una unitat bsica constituent de la matria que per s sola no conserva les propietats d'un element qumic. Poden formar part dels toms, que s que conserven aquestes propietats.

Classificaci.
Les partcules subatmiques poden ser elementals o compostes.

Histria.
La idea de partcula subatmica va estretament lligada al concepte histric d'tom. Segons la definici original de Demcrit un tom era indivisible, per tant era impossible que existissin les partcules subatmiques. Els primers treballs de qumica moderna van associar a tom una nova definici, no com a unitat indivisible sin com a unitat qumica, de forma que aquests toms podien estar formats per per altres elements, les partcules subatmiques. Inicialment eren l'electr, el prot i el neutr, i tenien el carcter de partcula elemental. Posteriorment es van descobrir noves partcules subatmiques, apareixent noves hiptesis i teories de quines sn o poden arribar a ser les partcules elementals.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203555" title="Bandera de Cap Verd" nonfiltered="4919" processed="4907" dbindex="84932">
 

La bandera de la Repblica de Cap Verd compta amb deu estrelles, que simbolitzen les deu illes que componen l'arxiplag: Brava, Fogo, Santiago, Maio, Boa Vista, Sal, So Nicolau, Santa Luzia, So Vicente i Santo Anto. El blau del fons representa la mar, que envolta al pas; el color blanc simbolitza el pacifisme dels capverdians, i el vermell la seva voluntat de treball.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203556" title="Mot d'Aranjuez" nonfiltered="4920" processed="4908" dbindex="84933">
El mot d'Aranjuez va ser una revolta popular recolada pels partidaris del Prncep Ferran. Es va iniciar el 17 de mar de 1808 a Aranjuez, on residia la familia reial espanyola. 

La revolta es va desencadenar amb la signatura del Tractat de Fontainebleau i la mala gesti del primer ministre Manuel de Godoy. 

El mot va obligar al rei Carles IV a destituir a Godoy i al cap de dos dies va abdicar en favor del seu fill Ferran, que es va convertit en el nou rei d'Espanya, Ferran VII.

 Enllaos externs .
 Les festes del Mot d'Aranjuez ;




El mot d'Aranjuez va ser una revolta popular recolada pels partidaris del Prncep Ferran. Es va iniciar el 17 de mar de 1808 a Aranjuez, on residia la familia reial espanyola.

El mot va obligar al rei Carles IV a destituir a Godoy i al cap de dos dies va abdicar en favor del seu fill Ferran, que es va convertit en el nou rei d'Espanya, Ferran VII.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203557" title="Bandera de les Comores" nonfiltered="4921" processed="4909" dbindex="84934">


La bandera de les Comores s la que es descriu a la Constituci de la Uni de les Comores, adoptada per referndum el 23 de desembre de 2001.
 

 Ttol I   De la Uni de les Comores

Article 1  L emblema nacional s groc, blanc, vermell i blau, una lluna creixent blanca girada envers la dreta i 4 estrelles blanques alineades d'un extrem a l'altre de la lluna creixent dins d'un triangle issceles de fons verd. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203564" title="Cristbal de Moscoso" nonfiltered="4922" processed="4910" dbindex="84935">
Cristbal de Moscoso ( ? - Madrid, 27 de gener de 1749), el Comte de les Torres de Alcorrn fou un militar borbnic durant la Guerra de Successi Espanyola.

Va conduir en l'any 1705 i 1706, sent Virrei de Valncia i Mrcia, una ofensiva al nord del Regne de Valncia amb una columna de 4.000 infants i 3.000 de cavalleria, posant setge a Sant Mateu. Pocs dies desprs les seues tropes patirien moltes baixes per la resistncia que li presenten un grup de vens partidaris de l'Arxiduc d'ustria al pas de l'exrcit per Vila-real, que ataquen l'exrcit borbnic en contra de la decisi del Consell de la vila, que intent mantenir-se al marge del conflicte. L'acci acabaria amb la batalla de Vila-real, l'assalt de la poblaci amb la mort de prop de 500 persones entre els dos bndols i la crema d'alguns edificis, sobre tot les escrivanies i cases de distingits botiflers locals. Aquesta expedici s aprofitada pels aliats per prendre la ciutat de Valncia el 1706 per l exrcit de Charles Mordaunt, comte de Peterborough, format per 6.000 britnics i 2.000 catalans, que estava indefensa, i el comte va haver de fugir a Castella. 

Es va casar dues vegades, la primera amb Juana Galindo de Guzmn, amb qui va tenir tres fills, 
 Juan de Moscoso y Galindo;
 Baltasar Victorino de Moscoso y Galindo;
 Mara de Moscoso y Galindo;

i la segona amb Mara de Pedrosa Dvila y Bracamonte, amb qui va tenir un fill ms, 
 Juan Francisco de Moscoso Pedrosa ;

Fou virrei de Navarra i capit general.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203570" title="Csar Cruchaga Lasa" nonfiltered="4923" processed="4911" dbindex="84936">

Csar Cruchaga Lasa (Ezkaroze, Navarra, 26 de gener de 1974). s un futbolista navarrs que juga com a defensa central amb el Osasuna. Medeix 1,84 m. i pesa 82 kg.

 Biografia .

Futbolista format a les categories inferiors d'Osasuna fins la temporada 1996-97, que marxa com a cedit al Club de Futbol Gav de Segona Divisi B. La temporada segent torna i debuta amb el primer equip. Ha participat en ms de 300 partits amb el club navarrs, on ha assolit un ascens a Primera Divisi, una final de la Copa del Rei i una classificaci per a la Lliga de Campions per primera vegada a la histria d'Osasuna.

Va debutar a Primera divisi el 10 de setembre de 2000 a un CA Osasuna 0   RC Celta de Vigo 2.

Clubs.







 Enllaos externs .

Web oficial del club ;
Estadstiques en elmundo.es ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203578" title="Copa de la Lliga irlandesa de futbol" nonfiltered="4924" processed="4912" dbindex="84937">
La Copa de la Lliga irlandesa de futbol, Football League of Ireland Cup s una competici futbolstica de la Repblica d'Irlanda. Combina una fase de grups i una fase final per eliminatries.

La competici s'inici l'any 1973, reemplaant la League of Ireland Shield. El campi juga un play-off amb el vencedor de la Eircom First Divsion per una plaa a la Setanta Cup.

Historial.


 Marcador agregat desprs de dos partits 
 Vencedor per llanament de penals.

Enllaos externs.
RSSSF - Finals de la Ireland League Cup;
RSSSF - Ireland Shield;

Categoria :Competicions futbolstiques irlandeses







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203581" title="League of Ireland Shield" nonfiltered="4925" processed="4913" dbindex="84938">
The League of Ireland Shield (Escut de la Lliga d'Irlanda) va ser una antiga competici futbolstica de la Repblica d'Irlanda que es disput des de l'inici de la Lliga irlandesa de futbol, el 1921, fins el 1972 (ininterrompudament). Es disputava a inici de la temporada i fou la tercera competici en importncia del pas. Fou reemplaada per la Copa de la Lliga el 1973.

Tamb hi havia una altra competici anomenada League of Ireland First Division Shield, competici disputada els anys 80 i 90 per equips de la First Division.

Historial.


1921-22 Shelbourne;
1922-23 Shelbourne;
1923-24 Bohemians;
1924-25 Shamrock Rovers;
1925-26 Shelbourne;
1926-27 Shamrock Rovers;
1927-28 Bohemians;
1928-29 Bohemians;
1929-30 Shelbourne;
1930-31 Waterford United;
1931-32 Shamrock Rovers;
1932-33 Shamrock Rovers;
1933-34 Bohemians;

1934-35 Shamrock Rovers;
1935-36 St. James' Gate;
1936-37 Waterford;
1937-38 Shamrock Rovers;
1938-39 Bohemians;
1939-40 Bohemians;
1940-41 St. James' Gate;
1941-42 Shamrock Rovers;
1942-43 Cork United;
1943-44 Shelbourne;
1944-45 Shelbourne;
1945-46 Drumcondra;
1946-47 Drumcondra;

1947-48 Cork United;
1948-49 Shelbourne;
1949-50 Shamrock Rovers;
1950-51 Drumcondra;
1951-52 Shamrock Rovers;
1952-53 Waterford;
1953-54 Limerick;
1954-55 Shamrock Rovers;
1955-56 Shamrock Rovers;
1956-57 Shamrock Rovers;
1957-58 Shamrock Rovers;
1958-59 Waterford;
1959-60 St Patricks Athletic;

1960-61 Cork Celtic;
1961-62 Drumcondra;
1962-63 Shamrock Rovers;
1963-64 Shamrock Rovers;
1964-65 Shamrock Rovers;
1965-66 Shamrock Rovers;
1966-67 Dundalk;
1967-68 Shamrock Rovers;
1968-69 Waterford;
1969-70 Cork Hibernians;
1970-71 Shelbourne;
1971-72 Dundalk;
1972-73 Cork Hibernians;


 Palmars .


Enllaos relacionats.
Football League of Ireland;
FAI Cup;
Football League of Ireland Cup;

Enllaos externs.
RSSSF;

Categoria :Competicions futbolstiques irlandeses


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203583" title="Setanta Sports Cup" nonfiltered="4926" processed="4914" dbindex="84939">
La Setanta Sports Cup, tamb anomenada Setanta Cup, s una competici futbolstica que enfronta clubs de les dues associacions d'Irlanda (nord i sud). Va ser creada l'any 2005. s patrocinada per la televisi de cable irlandesa Setanta Sports. A la competici participen 4 equips de cada lliga.

La Setanta Cup s la primera competici de tota Irlanda des dels anys 80. Anteriorment ja s'havien disputat competicions similars, com foren:
Dublin and Belfast Intercity Cup 1941/42-1948/49;
North-South Cup 1961/62-1962/63;
Blaxnit Cup 1967/68-1973/74;
Texaco Cup 1973/74-1974/75;
Tyler Cup 1978-1980;

Historial.
 2005: Linfield FC 2-0 Shelbourne FC (al Tolka Park, Dubln);
 2006: Drogheda United 1-0 (pr.) Cork City FC (al Tolka Park, Dubln);
 2007: Drogheda United 1-1 (4-3 pen.) Linfield FC (al Windsor Park, Belfast);

Enllaos externs.
 Web oficial;
 RSSSF - Competicions de tota Irlanda;
 All-Ireland Competitions;

Categoria :Competicions futbolstiques irlandeses
Categoria :Competicions futbolstiques nord-irlandeses








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203587" title="La familia Ulises" nonfiltered="4927" processed="4915" dbindex="84940">
La famlia Ulises s el nom d'un cmic creat per Benejam i aparegut a la revista TBO. Recrea les aventures d'una famlia barcelonina de postguerra d'una manera realista.

Els membres de la famlia sn:
Ulises, el pare que dna nom a la srie, obsedit amb els diners;
Doa Sinforosa, la dona, que t un paper secundari;
Loln, la filla gran que es burla dels intents del pare per buscar-li marit ;
Merceditas i Policarpito, els fills petits que apareixen sempre jugant ;
Doa Filomena, sogra d'Ulises, el personatge ms cnic, representa l'oposici entre la vida rural i la de ciutat;
Tresky, el gos, que ajuda els seus amos a sortir dels embolics;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203588" title="Copa Interciutats Dubln i Belfast" nonfiltered="4928" processed="4916" dbindex="84941">
La Copa Interciutats Dubln i Belfast (Dublin and Belfast Intercity Cup) va ser una competici futbolstica que es disput vuit temporades a Irlanda entre 1941/42 i 1948/49. A la competici participaven 6 equips dels dos costats de la frontera irlandesa, la Repblica d'Irlanda i Irlanda del Nord.

Historial.
1941-42: Dundalk 1-0 Shamrock Rovers;
1942-43: Shamrock Rovers 2-2 Bohemians (resultat agregat, Shamrock Rovers guany als penals);
1943-44: Glentoran 5-4 Belfast Celtic (resultat agregat);
1944-45: Bohemians 3-2 Belfast Celtic (resultat agregat);
1945-46: Shamrock Rovers 3-2 Belfast Celtic (resultat agregat);
1946-47: Shamrock Rovers 4-1 Drumcondra F.C. (resultat agregat);
1947-48: Belfast Celtic i Distillery F.C. declarats guanyadors conjunts;
1948-49: Shamrock Rovers 3-0 Dundalk;

Articles relacionats.
 Setanta Sports Cup;

Enllaos externs.
 All-Ireland Competitions;
 RSSSF - Competicions de tota Irlanda;

Categoria :Competicions futbolstiques irlandeses
Categoria :Competicions futbolstiques nord-irlandeses


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203590" title="Clavari" nonfiltered="4929" processed="4917" dbindex="84942">
El clavari era un funcionari del municipi encarregat de les finances.

Aquest crrec, documentat als segles XIV i XV, generalment era escollit cada any pel consell. 

El clavari tamb era l'encarregat de fer els llibres de clavaria, on constaven les entrades i sortides del consell municipal.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203595" title="Amrica (terminologia)" nonfiltered="4930" processed="4918" dbindex="84943">
Amrica s un continent que agrupa les terres de l'hemisferi occidental i que est integrat per diverses regions que defineixen la diversitat geogrfica, poltica i cultural del continent i que fan s del terme. 

Terminologia segons la geografia fsica.

Segons la geografia fsica, les regions americanes que integren el continent sn: 
 Nord-amrica o Amrica del Nord: la regi septentrional del continent envoltat per l'oce Atlntic a l'est, l'oce Pacfic a l'oest, l'oce rtic al nord i el lmit del qual s l'istme de Tehuantepec al sud. Fisiogrficament, tanmateix, sovint l'Eix Volcnic Transversal es considera el lmit meridional d'aquesta regi.;
 Centreamrica o Amrica Central: s la regi stmica del continent integrada per diversos istmes, des de l'istme de Tehuantepec fins a l'istme de Panam i que uneix l'Amrica del Nord amb l'Amrica del Sud. ;
 Sud-amrica o Amrica del Sud: la regi meridional del continent des de l'istme de Panam fins a la Patagnia, envoltada per l'oce Atlntic a l'est, el Pacfic a l'oest i l'Antrtic al sud. ;

Segons alguns models continentals diferents del catal, en especial el model anglosax, Nord-amrica i Sud-amrica sn dos continents que integren la regi de les Amriques. Nord-amrica s'estn des d'Alaska fins a l'istme de Panam (s a dir, inclou Centreamrica i el Carib) i Sud-amrica s'estn des de Colmbia a la Patagnia, al sud.

Terminologia segons la geografia humana.
Regions geogrfiques o geopoltiques.
Geopolticament, el continent est dividit en les segents regions: 
 Nord-amrica: regi geopoltica integrada pel Canad, els Estats Units i Mxic. De manera ms ampla pot incloure Grenlndia, Saint-Pierre i Miquelon i les illes Bermudes.;
 Centreamrica: la regi central del continent integrada per Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, i Panam.  ;
 Sud-amrica: regi meridional del continent integrada per Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guyana, Paraguai, Per, Surinam, Uruguai, Veneuela i Xile, aix com el departament francs de la Guaiana Francesa, i els territoris insulars britnics de les Illes Malvines i les Illes de Gergia del Sud i Sandwich del Sud; les illes brasileres de Fernando de Noronha i Trinidade i Martim Vaz; les illes Galpagos de l'Equador i les illes xilenes de Juan Fernndez. ;

Geopolticament el Carib constitueix una regi d'Amrica integrada pels Estats i dependncies insulars de la mar Carib. De manera ms espordica, s'inclouen en les regions de Centreamrica o Nord-amrica. 

Geoesquema poltic de les Nacions Unides.
La divisi d'Estadstica de l'Organitzaci de les Nacions Unides divideix el continent en les segents regions:
 Amrica septentrional: la regi septentrional de Nord-amrica, que comprn el Canad, els Estats Units, Grenlndia, Saint Pierre i Miquelon i les Bermudes;
 Amrica Llatina i el Carib, regi integrada per:
 Centreamrica: integrada per tots els pasos al sud dels Estats Units i al nord de Colmbia (s a dir, des de Mxic fins al Panam);
 el Carib; i;
 Amrica meridional o Sud-amrica: integrada per tots els pasos al sud de Panam.

Terminologia segons les divisions poltiques.
Diversos Estats o dependncies han fet o fan s del terme Amrica de manera oficial o oficiosa:
 els Estats Units d'Amrica: la federaci actual integrada per 50 estats i el Districte de Colmbia; sovint hom es refereix a aquesta federaci simplement com a "Amrica" i als seus ciutadans com a "americans", "nord-americans" o "estatunidencs".;
 els Estats Confederats d'Amrica: una confederaci histrica nord-americana existent de 1861 a 1865 integrada per onze estats del sud que van separar-se dels Estats Units d'Amrica en la Guerra de Secessi, la qual cosa va causar la Guerra Civil dels Estats Units al final de la qual, els Estats Confederats es van reintegrar a la federaci nord-americana. ;
 l'Amrica Britnica: designaci antiga per referir-se a les possessions britniques del continent americ. ;
 la Nord-amrica Britnica: designaci antiga per referir-se als territoris de Nord-amrica colonitzats per la Gran Bretanya, i en especial, desprs de 1783 per referir-se al Canad. La Nord-Amrica Britnica es va confederar per formar el Domini del Canad entre el 1867 i el 1867 llevat del Domini de Terranova que va unir-se al Canad el 1949. ;
 les Provncies Unides de l'Amrica Central: Estat federat histric integrat pels actuals Estats independents que conformen Centreamrica llevat de Belize i el Panam que va existir entre 1823 i 1840.
 l'Amrica Septentrional: nom de Mxic, utilitzat en l'Acta d'Independncia de la naci el 1813 i posteriorment en la proclamaci de la consumaci de la independncia el 1821.;
 l'Amrica Mexicana: nom de Mxic en el Decret Constitucional per a la Independncia del pas.;

Terminologia per a les regions culturals o lingstiques.
 Angloamrica: la regi d'Amrica en qu la llengua oficial o predominant s l'angls; sovint noms es refereix als Estats Units i el Canad.
 Llatinoamrica o l'Amrica Llatina: la regi d'Amrica en qu una llengua romnica s oficial, especficament el castell, el francs i el portugus.
 Iberoamrica: la regi d'Amrica vinculada cultural i/o lingsticament amb els pasos de la pennsula Ibrica, en especial Espanya i Portugal; sovint, aquesta designaci inclou els Estats de la pennsula Ibrica (Espanya, Portugal i Andorra). ;
 Hispanoamrica: la regi d'Amrica en qu el castell s la llengua oficial o predominant. ;
 Mesoamrica: la regi histrica cultural dels territoris del centre de Mxic i la major part de l'Amrica Central, amb arrels culturals similars i on es van desenvolupar diverses civilitzacions precolombines avanades, com ara els asteques i els maies.
 Aridoamrica: la regi etnohistrica que inclou tot el territori semirid del nord de Mxic i el sud dels Estats Units habitat durant l'poca prehispnica per tribus nmades o seminmades. Aquest terme sovint s'utilitza en oposici a Mesoamrica. ;
 Oasisamrica: un terme histric i arqueolgic d's ms restringit per referir-se a totes les regions al nord de Mesoamrica.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203597" title="Institut de Reinserci Social" nonfiltered="4931" processed="4919" dbindex="84944">
Institut de Reinserci Social (IReS) s una Organitzaci No Governamental constituda el 1969 com una associaci sense nim de lucre i d'mbit territorial a Catalunya i Illes Balears. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2006 el premi Justcia de Catalunya.

 Activitats .
La seva actuaci s'adrea fonamentalment a l'atenci social, psicolgica i educativa de persones i collectius en situaci de risc social o amb dificultats socioeconmiques prentant serveis socials especialitzats, sobretot en defensa i promoci dels drets humans en l'mbit penitenciari, i facilitar-ne la reinserci a trevs de cursos de formaci. Els quatre grans mbits d'actuaci de l'entitat sn:

 Acci Social dins del Sistema Judicial;
 Accions contra la Violncia Familiar i de Gnere;
 Inclusi Social;
 Infncia, Joventut i Famlia ;

 Organitzaci .
La direcci de l'IReS s formada per una Junta Directiva presidida per Manuel Adroer Iglesias, president tamb del Patronat de la Fundaci. Se sotsdivideix en tres direccions territorials (Barcelona, Girona i Illes Balears) i la directora s Nria Toh. El 2006 es va constituir en Fundaci, per tal d'adaptar-se a un marc legal ms adequat a les seves activitats.

Enllaos externs .
   Pgina de l'IReS;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203600" title="Vdeo per components" nonfiltered="4932" processed="4920" dbindex="84945">
El senyal de vdeo per components s aquell que s'ha dividit en dues o ms components. Popularment, s'utilitza per referir-se a la informaci de vdeo analgica que s transmesa o guardada en tres senyals separats. El vdeo per components contrasta amb el vdeo compost (com el PAL o l'NTSC) on l'informaci de vdeo es troba combinada en un sol senyal de nivell nic. El vdeo per components no porta informaci d'udio.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203601" title="Francesc Climent Sapera" nonfiltered="4933" processed="4921" dbindex="84946">

Francesc Climent Sapera, Mort a Barcelona l'any 1430. Patriarca de Jerusalem, bisbe de Barcelona. 

Va ser secretari de l'antipapa d'Aviny Benet XIII l'any 1406 i, sent un gran diplomtic, va participar a les controvrsies del Cisma d'Occident en la seva representaci. Assist al Comproms de Casp l'any 1412. Va decidir per fi, prometre obedincia al nou papa de Roma, Mart V, el qual li don el ttol de patriarca de Jerusalem per l'esfor que havia fet per la uni de tots els catlics. El 1403 havia estat elegit bisbe electe de Mallorca encara que fou substitut poc desprs.

Durant l'poca del seu mandat episcopal a Barcelona, va donar gran impuls a les obres de la catedral, arribant gaireb a concloure-les, de la seva poca gtica. T el seu mausoleu a la capella de la Immaculada Concepci d'aquesta catedral.
Carrera eclesistica.
1399. Prior de Daroca ;
1401. Ardiaca del Peneds ;
1403. Bisbe electe de Mallorca ;
1405-1407. Bisbe de Tarazona ;
1406-1410. Bisbe de Tortosa ;
1410-1415. Bisbe de Barcelona (primer perode) ;
1415-1419. Arquebisbe de Saragossa (primer perode) ;
1419-1430. Bisbe de Barcelona (segon perode) ;
1429-1430. Arquebisbe de Saragossa (segon perode);






Bibliografia.
Tom 5 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5433-4;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203602" title="Gustave Garrigou" nonfiltered="4934" processed="4922" dbindex="84947">

Gustave Garrigou (Jaoul-Vabre, 24 de setembre de 1884 - Esbly, 28 de gener de 1963) fou un ciclista francs.

Ciclista professional de 1907 a 1914. Port els colors de l'equip Peugeot (1907-1908), desprs de l'Alcyon (1909-1912), abans de tornar al Peugeot (1913-1914).

Palmars.
1904;
 1r a la Pars-Amiens (aficionat);
1905;
 1r a la Pars-Dieppe (aficionat);
 1r a la Pars-Amiens (aficionat);
1907;
 Campi de Frana;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r al Giro de Llombardia;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1908;
 Campi de Frana;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Blgica;
1909;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1910;
 1r al Circuit de Brscia (per equips);
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1911;
 1r al Tour de Frana i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Mil-San Remo;
1913;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1914;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

A ms a ms de les seves victries cal destacar els segons llocs a la Mil-San Remo de 1907 i 1912, Bordeus-Pars el 1911 i Pars-Roubaix el 1912.

Resultats al Tour de Frana.
 1907. 2n de la classificaci general i vencedor de dues etapes ;
 1908. 4t de la classificaci general ;
 1909. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
 1910. 3r de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
 1911. 1r de la classificaci general i vencedor de dues etapes;
 1912. 3r de la classificaci general ;
 1913. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;
 1914. 5 de la classificaci general i vencedor d'una etapa ;

Enllaos externs.
Palmars de Gustave Garrigou;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203603" title="Mutual Mdica de Catalunya i Balears" nonfiltered="4935" processed="4923" dbindex="84948">
Mutual Mdica de Catalunya i Balears (MMCB)  s una entitat asseguradora que es va constituir el 1920 amb la forma de Mutualitat de Previsi Social per a donar protecci als metges en el cas de patir alguna incapacitat laboral aix com per a evitar que la famlia queds desemparada en cas de defunci. L'Entitat va operar inicialment en l'mbit de Catalunya i les Illes Balears, estenent ms tard la seva actuaci a tota Espanya. Actualment est formada per un collectiu de ms de 26.000 mutualistes. La seva seu s al Casal del Metge, situat a Via Laietana, 31 de Barcelona, i fundat el 1932.

El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca de normalitzaci lingstica del catal en el collectiu mdic.

 Enllaos externs .
  Pgina de MMCB;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203605" title="Cronic" nonfiltered="4936" processed="4924" dbindex="84949">
Un cronic s una obra historiogrfica feta entre el segle XI i el XV, en qu els fets esdevinguts en cada data sn descrits d'una manera ms mplia que en un annal, per ms breu que en un dietari. Tamb poden incloure cronologies, obituaris, etc.

Hom diferencia la famlia de cronicons del monestir de Ripoll (rivipullenses) i els de Barcelona (barcinonenses).

Entre els primers podem esmentar l' Alterum Rivipullense, lAlterum Rotense, el Dertusense II, un que fou portat a Sant Vctor de Marsella l'any 1172 i el Rivipullense II.

Entre els cronicons barcelonins cal fer esment del de Skoloster, el de Sant Cugat, el Maioricense (o dels Usatges), la Cronica comunia, lUlianense, etc.

A ms, encara podem esmentar el cronic Rotense, de Roda d'Isvena, i el Chronicon breue monasterii canigonensis, de Sant Mart de Canig.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203606" title="Manuel Prez Rodrigo" nonfiltered="4937" processed="4925" dbindex="84950">
Manolo Prez Rodrigo (Barcelona el 31 d'agost de 1976) s un futbolista catal.
 
La posici natural dins del camp s la de mig centre organitzador i actualment a la Uni Esportiva Lleida on t un paper destacat ja que dona a l'equip blau molta consistncia. 

 Clubs .

Barcelona C 1995-96 ;
Mallorca B         1996-97;
Club de Futbol Gav               1997-98;
Espanyol B        1998-99               ;
C.D. Logros                     1999-00;
Albacete Balompi                 2000-01;
Club Deportivo Ourense            2001-02;
Hrcules Club de Futbol           2002-03;
Cdiz C.F.                        2003-05;
Cultural y Deportiva Leonesa      2005-07;
Uni Esportiva Lleida             2008-??   ;

 Enllaos externs .
Manolo Prez a elmundo.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203607" title="Institut Guttmann" nonfiltered="4938" processed="4926" dbindex="84951">

Institut Guttmann s un centre teraputic especialitzat, inaugurat el 1965 a Barcelona per iniciativa del senyor Guillermo Gonzlez Gilbey, tetraplgic des del 1958. s el primer centre d'Espanya dedicat a l'assistncia de pacients paraplgics i tetraplgics i l'introductor de les tcniques desenvolupades pel doctor Ludwig Guttmann.

s un hospital especialitzat en el tractament mdic i quirrgic, aix com en la rehabilitaci integral (tant psicolgica com social) de les persones afectades per una lesi medullar, un dany cerebral adquirit o qualsevol altra gran discapacitat fsica d'origen neurolgic.

El seu primer director mdic fou el doctor Miquel Sarrias Domingo, deixeble del doctor Josep Trueta a Oxford. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs.
 Pgina de l'Institut Guttmann;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203608" title="Senyal RGB" nonfiltered="4939" processed="4927" dbindex="84952">
El senyal RGB s un tipus de vdeo per components, on es tracta per separat els senyals de color vermell, verd i blau (Red, Green, Blue). Per aquest senyal t alguns inconvenients, els principals sn: 
 Sn necessaris entre 3 i 5 cables per transmetre el senyal.
 Cada component del senyal RGB ocupa un gran ample de banda, aquest valor sempre estar associat a una definici concreta. En transmissi s molt important l'ample de banda utilitzat, per aix noms s'utilitza aquest senyal en ocasions especials on volem que el senyal sigui ms pur, ntid i amb molta ms qualitat (sense compressi i sense prdues). Un cas concret d'utilitzaci seria en els monitors d'ordinador.

Per treballar amb menys ample de banda en un context de televisi, el qu es fa s convertir el senyal RGB en el senyal YUV, luminncia Y ( Y = 0.30R + 0.59G + 0.11B) i les components U i V, que tenen el mateix ample de banda. En l'anterior frmula de la luminncia Y, podem comprovar-hi que hi ha informaci dels tres components RGB del senyal, per tant sn senyals amb el contingut idntic per el YUV t un menor ample de banda necessari. Sempre podem recuperar el nostre senyal original RGB sense prdues mitjanant un clcul matricial.
Tamb, ho podem fer convertint-lo en el model YIQ (I i Q components de croma) que t l'avantatge d'utilitzar les caracterstiques de la resposta del SVH al color ja que, l'ull s ms sensible a uns canvis de color que en altres. Les dues components de croma tenen diferents amples de banda.


Estndards.
Per si el qu volem s transmetre el senyal RGB complet, haurem d'utilitzar diversos connectors especfics, tant digitals com analgics, amb el suficient ample de banda descrit.

Existeixen tres estndards del senyal RGB per components. La diferncia recau en com transporten la informaci de sincronisme necessria per representar correctament la imatge, dos d'aquests tres estndards sn els nics casos en qu se superposar informaci en un mateix cable. Encara que tots tres no utilitzen cap mena de compressi ni imposen cap lmit en la profunditat de color o resoluci, aix que requereixen d'un gran ample de banda per transportar el senyal i contenent informaci redundant entre canals.

RGBHV - Red, Green, Blue, Horizontal sync, Vertical sync. Sincronitzaci separada: els senyals de sincronitzaci viatgen pel seu propi cable. En aquest cas es requereixen 5 cables.
RGBS - Red, Green, Blue, Composite Sync. Sincronitzaci combinada: els senyals de sincronitzaci horitzontal i vertical es troben en un mateix cable. En aquest cas es requereixen 4 cables.
RGsB o SoG - Red, Green and sync, Blue o Sync on Green. Sincronitzaci al verd: el senyal de la sincronitzaci composada va sobreposat al mateix cable que el senyal del color verd. En aquest cas es requereixen 3 cables.

Correcci gamma.
Desprs d'adquirir cada senyal dels colors RGB per separat, esperem que es reprodueixin linealment en els dispositius de projecci, per realment no s aix ja que la majoria de dispositius no ho sn. Per rectificar-ho, apliquem la correcci gamma.

Connectors.

Tot i que, a priori, la manera ms senzilla i barata de transportar el senyal RGB s utilitzant un conductor per a cada component, com poden ser cables amb connectors coaxials o RCA, s'ha tendit a utilitzar connectors ms complexos, combinats, que uneixen la informaci de vdeo amb altra tamb necessria en certs casos, com l'udio o senyalitzaci.


Connectors analgics.
SCART.

El connector SCART, que prov de les sigles franceses Syndicat des Constructeurs d'Appareils Radiorcepteurs et Tlviseur s un connector estandarditzat de 21 connexions o pins per la transmissi d'udio i vdeo analgic.
La majoria dels televisors i altres aparells audiovisuals (TVs, reproductors de VHS i DVD, etc), especialment a Europa, utilitzen el senyal RGB a travs del connector SCART (tamb conegut com a Euroconnector i a Frana com a Pritel). 

L'avantatge principal de l'SCART s la possibilitat d'enviament i/o recepci de diversos tipus de senyal, reunits en un sol connector:

 Senyal RGB, en concret RGBS (per tant, amb sincronitzaci composta).
 S-Video;
 Entrada i sortida d'udio estreo.
 Senyalitzaci digital.


VGA.
El connector VGA, Video Graphics Array, es refereix a un estndard analgic de visualitzaci de grfics per ordinadors creada l'any 1987. Pot mostrar fins a 256 colors indexats en una paleta de 262.144 colors (ja que aquest format permet representar la intensitat de cada color primari R, G, B en 6 bits).

Consta de 15 pins, entre ells, el senyal RGB i tamb un senyal de Horizontal sync i Vertical sync, per tant, es tracta d'un connector amb sincronitzaci separada.

Connectors digitals.

DVI. 

El DVI (Digital Visual Interface) s una interfcie estandarditzada de vdeo per ordinadors dissenyada per maximitzar-ne la qualitat visual de les pantalles planes LCD o dels projectors digitals, i per transportar senyal digital no comprimit de vdeo, com per exemple, senyal RGB (o altres senyals de vdeo per components).

Existeixen tres varietats destacades del DVI:
 DVI-A, -A per noms senyal analgic. ;
 DVI-D, -D noms per digital.
 DVI-I, -I per senyal analgic i digital.

En digital, es poden transmetre 24 bits per pxel i el seu ample de banda s d'uns 165 MHz, a diferncia de l'analgic que suporta un ample de banda RGB de 400 MHz.

HDMI. 


El HDMI (High-Definition Multimedia Interface) s una interfcie multimdia d'alta definici. Hi ha dos tipus de connectors:
 Tipus A de 19 pins compatible amb DVI.
 Tipus B de 29 pins que va ser dissenyat per resolucions molt elevades com el format 1080p.

En el canal TMDS hi ha una codificaci dels pxels amb RGB de 4:4:4 i es poden transmetre fins a 24 bits per pxel. I t un ample de banda de 25Mhz a 165 MHz (tipus A) o de 330 Mhz (tipus B).

UDI.

El UDI (Unified Display Interface) s una nova interfcie de vdeo digital que es basa en DVI i que pretn substituir l'actual connector VGA dels ordinadors. Est essent desenvolupada conjuntament per les companyies Apple, Intel, LG Electronics, National Semiconductor, Samsung Electronics, Silicon Image, Nvidia, THine Electronics, FCI, Foxconn i JAE Electronics.

UDI tamb suporta HDCP (High-Bandwidth Digital Content Protection) per a la protecci de continguts. T a ms compatibilitat en doble sentit amb DVI i HDMI, i fsicament s idntic al connector HDMI per no transmet udio, ja que est especialment destinat al vdeo (sobretot la connexi de targetes grfiques de PC amb monitors d'ordinador).

Una de les diferncies amb HDMI s l'exempci de pagar "royalties", ja que les llicencies UDI sn gratutes i les HDMI no. Aix resulta molt atractiu pels fabricants de monitors i targetes grfiques.

SDI.

El SDI (Serial Digital Interface) s una interfcie estandarditzada de vdeo digital utilitzada principalment per la transmissi de senyal de vdeo sense compressi (vdeo RGB) i sense encriptaci  (incloent-hi opcionalment udio). Tamb s'utilitza per la transmissi de paquets de dades. Aquesta interfcie est especialment dissenyada per operacions en distncies molt curtes i amb taxes de bits molt elevades (que impedeixen les transmissions a llargues distncies).

s un estndard nicament per dispositius professionals ja que en molts acords de concessi de llicncies, es restringeix l's de senyal sense encriptar a equips professionals i en prohibeix l's pels dispositius domstics.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203613" title="Contenidor multimdia" nonfiltered="4940" processed="4928" dbindex="84953">
Un contenidor multimdia s un tipus d'arxiu que t la funci d'emmagatzemar informaci, tant d'udio, imatges, vdeo, subttols o metadades, sincronitzats per un rellotge, en un determinat format. Aquest format ser estndard i estar regit per un tipus concret de compressi.

Hi ha contenidors especfics per un determinat tipus d'informaci, mentre que altres sn compatibles a la combinaci de diversos tipus. Tamb trobem contenidors de vdeo que permeten la predicci a partir de B-frames (quadres bidireccionals). Caldr, per tant, fer-ne una diferenciaci.

Finalment, per poder reproduir tota la informaci ser suficient utilitzar un reproductor multimdia, com el VLC, Amarok o b Winamp, que a partir de la demultiplexaci dels corrents de dades que contingui, permetr la reproducci d'aquestos i poder gaudir de tot el contingut a l'hora, ja sigui per aplicacions de cinema, videoclips, msica, fotografies...

El procediment que permet el canvi de corrent de dades o fitxer a un contenidor i/o vdeo o udio s la transcodificaci

Comparaci de contenidors.

A la segent taula es mostren els diferents contenidors multimdia existents, fent una comparaci entre ells amb els aspectes tcnics ms essencials. udio i Vdeo fan referncia als formats suportats de cada contenidor.



Diferncies entre contenidors.

 Popularitat entre els contenidors. Segurament, AVI s el ms popular.
 Overhead: Terme angls que fa referncia a la diferncia d'espai final que ocupa el fitxer (en Megabits, per exemple) entre dos formats diferents.
 Compatibilitat: Amb diferents formats per l'antiguetat i pas del temps.
 Continguts avanats: Com podria ser la incrustaci de captols, subttols o dades d'usuari, sempre addicionals.
 Streaming: La velocitat de transmissi del format del contenidor sota la demanda d'Internet.


A tenir en compte. 

S'ha de tenir en compte la diferncia entre els termes contenidor multimdia i format. Tot i que en el primer cas tenim tamb formats que emmagatzemen la informaci, difereixen del terme format en el fet que aquest indica el tipus de codificaci del fitxer (ja sigui d'udio, imatges o vdeo), mentre que l'altre indica la codificaci dels fitxers ms el tipus d'informaci que cont cada un d'ells (udio, imatges, vdeo...).

Posant d'exemple un cas prctic, un arxiu .ogg pot contindre 3 fixters, un d'udio codificat mitjanant Vorbis, un de vdeo codificat mitjanant Theora i un tercer de veu codificat a travs de Speex. Cadasc d'ells t un format, per s Ogg el contenidor que els aglutina tots, sent, a l'hora, un altre tipus de format.

Referncies.
 Aquest article extreu material de la versi anglesa de la viquipdia, tant del mateix article , com d'un altre relacionat, .
 Ramon Morros. Apunts de l'assignatura de "Xarxes i Serveis udiovisuals", impartida a l'EUETIT (UPC).
 Xavier Gir. Apunts de l'assignatura de  Comunicacions udiovisuals , impartida a l'EUETIT (UPC).

Vegeu tamb. 
 Format;
 Multiplexaci;
 Reproductor multimdia;
 Videolan (VLC);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203614" title="Juan Carreo de Miranda" nonfiltered="4941" processed="4929" dbindex="84954">

Juan Carreo de Miranda (Avils, 1614 - Madrid, 1685) fou un pintor asturi que va destacar com retratista en la Cort Espanyola del segle XVII, coincidint en ella amb Velzquez de qui era bon amic.

L'estil d'aquest pintor d'Avils s'enquadra dins del barroc, pertanyent a les Escoles Anglesa i Espanyola i estant lleugerament influt per Velzquez i Rubens.

Nascut a Avils en el seno d'una famlia noble, va saber captar amb elegncia i psicologia els personatges de la Cort madrilenya, el que li va valer ser nomenat pintor del Rei en 1669. A partir d'aquesta punt la seva obra es torni eminentment retratista, deixant no obstant aix uns frescs religiosos en la catedral de Toledo.

Del seu impressionant llegat de retrats existeix una gran mostra en el Museu del Prado i una bona representaci del seu art en el Museu de Belles Arts d'Astries. Servint-se del tipus de retrat oficial elaborat des de Antonio Habito en el segle XVI, un retrat auster, solemne de colors apagats i fons negre i sense allusions explcites a la dignitat del retratat, en aquesta escola de retratistes van participar tamb: Snchez Coello, Sofonisba Anguissola i el propi Velzquez.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203628" title="Josep Gibert Clols" nonfiltered="4942" processed="4930" dbindex="84955">

Josep Gibert Clols va ser un paleoantropleg catal (Valls, Tarragona, 1941 - Terrassa, 7 d'octubre de 2007). Doctor en Cincies Geolgiques, catedrtic de Cincies Naturals dels instituts de Montcada i Egara i, des de 1983,director i posteriorment investigador de l'Institut de Paleontologia de Sabadell.

A pesar d'haver nascut a les Terres de l'Ebre. A comenaments dels 70 el Dr.Gibert s'instal3la amb la seva familia a Castellar del Valls, poblaci que alterna amb Venta Micena (Granada), on passen els estius. 

Josep Gibert Clols va posar de moda a Espanya la discussi cientfica sobre l'evoluci humana quan va anunciar en 1982 que havia descobert el Home d'Orce, un homnid segons part de la comunitat cientfica internacional i un quid segons altre . Segons Gibert havia trobat les restes del primer poblador d'Europa Occidental en el jaciment de Venta Micena, a Granada, i ho va batejar com l'Home d'Orce.

Posteriors troballes, com la de comenaments d'aquell mateix any a Tarragona, on es va trobar l'esquelet d'una nena de fa 2.000 anys, van constituir la prova de qu es tractava d'un hum i que era, per tant, el primer poblador d'Europa Occidental.

El director del Centre Nacional d'Investigaci sobre Evoluci Humana (CENIEH) i codirector de les excavacions de Atapuerca (Burgos), Jos Mara Bermdez de Castro, va ressaltar que Gibert va ser un home que "movia moltes coses". "Va ser una poca amb molta discussi i debat i es va parlar molt d'evoluci humana. Va promoure un congrs molt important a Orce i va aconseguir que hagus molt de moviment i activitat cientfica, i aquesta s una aportaci molt valuosa independentment de si tenia ra o no", va agregar Bermdez de Castro desprs de conixer la notcia de la seva defunci.

Va morir el 7 d'octubre de 2007 als 66 anys d'edat a Terrassa a conseqncia d'un cncer limftic.

Enllaos externs.
Fundaci Josep Gibert/;
Josep Gibert Clols a Vilaweb;
Gibert Clols, descubridor del primer poblador de Europa Occidental;
El Faro de Murcia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203636" title="Toni Cabr" nonfiltered="4943" processed="4931" dbindex="84956">
Toni Cabr (Matar, 1957) s un dramaturg, guionista i enginyer. 

Obra dramtica.
 Computer Love, 1980.
 Els camaleons tamb paguen, 1983. Premi "Salvador Reynaldos" 1984.
 Oh, bit!, 1984. Premi "Ciutat d'Alcoi 1985.
 Crulla, 1985. Premi "Joan Santamaria" 1986.
 Estrips, 1987. Premi "Joan Santamaria" 1988.
 La metamorfosi, 1990.
 Treva, 1990.
 Overbooking, 1991.
 Oi?, 1992.
 Histries d'amor, 1993.
 Viatge a Califrnia, 1995. Premi "Josep Ametller" 1997.
 Navegants, 1998. Premi de la Crtica "Serra d'Or" 2000.
 L'efecte 2000, 1999. Premi "Ciutat d'Alcoi" 2000.
 Teoria de catstrofes, 2004;
 Igl, 2006.

Enllaos externs.
Informaci de l'AELC




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203638" title="Antoni Lima Sol" nonfiltered="4944" processed="4932" dbindex="84957">

Antoni Lima (Barcelona, 22 de setembre de 1970) s un futbolista catal amb nacionalitat andorrana. Actualment s el director tcnic de la Uni Esportiva Ibiza-Eivissa. s germ del futbolista Ildefons Lima.

Enllaos externs.
national-football-teams.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203642" title="Joan Barbucalle" nonfiltered="4945" processed="4933" dbindex="84958">
Joan Barbucalle (Joannes Barbucallus)  fou un poeta hispanorom autor d'onze epigrames a l'antologia grega. Jacobs el t datat del 551. El seu nom derivava d'una ciutat d'Hispnia a la vora de l'Ebre  esmentada per Polibi, Esteve Bizant  i Tit Livi que modernament es va dir Arbucale i actualment s Albucella.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203664" title="Josep Maria Jan i Sams" nonfiltered="4946" processed="4934" dbindex="84959">
Josep M. Jan i Sams s un promotor cultural catal, originari de l'Arbo. Del 1948 al 1966 va dirigir amb Esteve Cruaes i Oliver la revista clandestina Fe i Vida. Fou el creador de l'Arxiu Arbocenc el 1948 i ha impulsat els estudis colombins a Catalunya. Tamb ha editat una biografia de l'abat Aureli Maria Escarr. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Efemride de l'Arbo en la Guerra del Francs (1994) publicat a Miscellnea Penedesenca, per l'Institut d'Estudis Penedesencs;

 Enllaos externs .
 Entrevista a Josep M. Jan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203669" title="Antoni Font" nonfiltered="4947" processed="4935" dbindex="84960">
Antoni Font (La Seu d'Urgell, segle XVII), fou un religis i lingista catal. 

Biografia. 

Se'l coneix en tant que autor del diccionari llat-catal Fons verborum et phrasium, destinat a l'aprenentatge del llat per part dels joves catalans.

Era jesuta, professor de teologia i d'humanitats i rector del collegi de La Seu d'Urgell.

El 1637 public el referit diccionari Fons verborum et phrasium, que dedic a Pau Duran, bisbe de La Seu d'Urgell.

Obres.
Fons verborum et phrasium (1637);


Notes.



Bibliografia.

Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1991 (2 ed.). ;
Albert Rico i Joan Sol, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
Manuel Llanas i Pont, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
Antoni Ferrando Francs i Miquel Nicols Amors, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.

Enllaos.

Vegeu l'article dedicat al seu Fons verborum et phrasium






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203670" title="Llop I de Bigorra" nonfiltered="4948" processed="4936" dbindex="84961">
Llop I de Bigorra ( ? - v 910 ). comte de Bigorra (?-910).

Orgens familiars.
Fill de Donat I Llop de Bigorra i de la seva esposa, Faquilena, princesa d'Aquitnia.

Npcies i descendents.
Es va casar l'any 860 amb Faquilena de Roergue, filla de Ramon I de Tolosa, comte de Tolosa. D'aquest matrimoni nasqueren:

 l'infant Dat II de Bigorra (910-945), comte de Bigorra.
 l'infant Ramon I de Pallars i Ribagora (?-d 920), comte de Pallars i comte de Ribagora.
 l'infanta Dadildis de Pallars,  esposa de Garcia II, rei de Pamplona.
 l'infant Mansi I de Pallars (?-v 940), vescomte de Lavedan.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203671" title="Alfred Lucchetti i Farr" nonfiltered="4949" processed="4937" dbindex="84962">
Alfred Lucchetti i Farr (Barcelona, 1934) s un actor catal, germ del tamb actor Antoni Lucchetti i Farr. T un extens repertori tant en teatre com en cinema. Tamb ha participat en sries de TV3 com Poblenou (1994), Nissaga de poder (1996) o Jet Lag. Quan a teatre,  ha interpretat al Teatre Nacional de Catalunya L'heroi de Santiago Rusiol (1982), dirigit per Fabi Puigserver o La filla del Mar (2000) d'ngel Guimer;  el 1995 va traduir i protagonitzar Filumena Marturano d'Eduardo de Filippo.

El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. Endems ha rebut el premi Max de Teatre del 2001; Premi Honorfic de Cinema 1994 de la Generalitat de Catalunya; i Premi Butaca 1997, concedit pel pblic. Endems, est vinculat polticament al PSUC.

 Filmografia .
 Aborto criminal. (1973) d' Ignacio F. Iquino;
 Furia espaola(1975) de Francesc Betriu;
 Las largas vacaciones del 36 (1976) de Jaime Camino;
 La ciutat cremada (1976) d'Antoni Ribas;
 Cambio de sexo (1977) de Vicente Aranda;
 La oscura historia de la prima Montse (1978) de Jordi Cadena;
 Un hombre llamado Flor de Otoo (1978) de Pedro Olea;
 Companys, procs a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn i Costa;
 La verdad sobre el caso Savolta (1980) d'Antonio Drove;
 Adela (1986) de Carles Balagu;
 Barcelona Connection(1987) de Miguel Iglesias Bonns;
 Mi general (1987) de Jaime de Armin;
 La teranyina (1990) d'Antoni Verdaguer;
 Ho Sap El Ministre? (1992) de Josep Maria Forn i Costa;
 La febre d'or (1993) de Gonzalo Herralde.
 El coronel Maci (2006) de Josep Maria Forn i Costa;

 Enllaos externs .
 Alfred Lucchetti a IMDB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203674" title="Joan Peana" nonfiltered="4950" processed="4938" dbindex="84963">
Joan Peana s un sacerdot i promotor cultural de l'Alguer, on s'hi ha dedicat a l'ensenyament del catal. Ha donat diverses conferncies de caire cultural arreu de Catalunya per tal d'enfortir els lligams culturals entre Catalunya i l'Alguer, sobre histria i legislaci lingstica a Itlia i a Sardenya. El 1995 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca.

 Obres .
 El projecte de llei nacional per a la tutela de les minories tnico-lingstiques a Itlia (1986) a Segon Congrs Internacional de la Llengua Catalana. ;
  Catalunya i l'Alguer des del regnat de Pere III el Cerimonis al comproms de Casp (1336-1412): conferncia celebrada a Balaguer el dia 6 de juny de 1992, a crrec de Mn. Joan Peana ...;
 El fenomen del rotacisme en la parla popular algueresa d'avui a Estudis de lingstica i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, volum II. 1995;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203676" title="Otto Rahn" nonfiltered="4951" processed="4939" dbindex="84964">

Otto Wilhelm Rahn (n. Michelstadt, 18 de febrero de 1904 - 13 de marzo de 1939) era un investigador, escritor e historiador medievalista alemn, nombrado Obersturmfhrer de las SS. 

Criado en el seno de una familia de clase media. Influenciado tal vez por su padre que era juez en la ciudad de Maguncia, inici sus estudios de Derecho, aunque tambin le agradaba la msica y era un buen pianista. Durante 4 aos (1922 a 1926) estuvo matriculado en las facultades de Derecho de Giessen, Friburgo y Heidelberg, aunque asistiendo tambin a clases de filologa germnica e historia.

Sus primeros contactos con el catarismo se produjeron  en el Instituto de Giessen, gracias a su profesor de religin, el barn de Gail, que tambin imparta la ctedra de historia de la teologa en la universidad de Giessen.

Este fuerte inters por la cultura ctara y la lengua de los pases occitanos, los cuales investig a fondo, le sirvieron para desarrollar su tesis doctoral respecto a la hereja ctaro-albigense, viajando por Francia, Italia, Espaa y Suiza entre 1928 y 1932.

Su primera incursin en la regin del Languedoc (Francia meridional) fue en el verano de 1929. Instalndose en la aldea de Lavelanet, durante los siguientes meses explor sistemticamente las ruinas del templo-fortaleza de Montsegur, as como las numerosas grutas que circundaban la montaa.

Fruto de estas investigaciones fueron sus dos obras literarias ms importantes: "Cruzada contra el Grial" y "La Corte de Lucifer". Destacables obras para la comprensin del catarismo que influenciaron autores tales como Trevor Ravenscroftl, Peter Berling y Jean-Michel Angebert entre otros, aunque nunca fueron traducidas al ingls. El escritor Nigel Pennick dijo en su libro "Las ciencias secretas de Hitler": "Los caballeros de la Tabla Redonda del Rey Arturo, los templarios, incluso los caballeros teutnicos haban buscado el recipiente mstico. Pero Otto Rahn pens que podra triunfar donde los siglos de bsqueda se confundan". Estudi la geometra sagrada de Montsegur, de sus orientaciones a la salida del sol y la relacin con otros lugares sagrados, habiendo descubierto supuestos tneles subterrneos donde posiblemente se encontrara el Grial.

Otto Rahn falleci el 13 de marzo de 1939, en circunstancias todava hoy en da controvertidas; sin embargo, una de las teoras ms verosmiles apuntan que falleci congelado en la cima del Wilden Kaiser, practicando el Endura Ctaro, una suerte de suicidio ritual. Se suele relacionar su figura con el conjunto de creencias esotricas que rodeaban el Nazismo, y que tenan su mxima expresin dentro del cuerpo de las SS, y a Heinrich Himmler como uno de sus mayores adeptos. 

El propio Himmler acudi a Montserrat tras la muerte de Rahn, el 23 de octubre de 1940, supuestamente en bsqueda, del Grial  llevando consigo la obra del investigador, "La corte de Lucifer", la cual orden distribuir gratuitamente entre los oficiales de alta graduacin del cuerpo. 
Bibliografia.
Christian Bernadac, Le mystre Otto Rahn: le Graal et Monsegur, du catarisme au nazisme, Pars, France-Empire, 1978. 

Cinema.
The Secret Glory (Richard Stanley, 2001).

Enllaos externs.
"The Secret Glory" (fitxa de la pellcula);
 "Crusade against the Grail" (recensi de l'estudi d'Otto Rahn sobre el saber del Graal);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203679" title="Donat I Llop de Bigorra" nonfiltered="4952" processed="4940" dbindex="84965">
Donat Llop I de Bigorra ( ? - 850 ). comte de Bigorra (819- v 850).

Orgens familiars.
Fill de Llop Cntul, Duc de Gascunya. 

Npcies i descendents.

Es va casar amb Faquilena, princesa d'Aquitnia, fet que li va suposar rebre una bona dot.

 l'infant Dat I de Bigorra (850- ? ), comte de Bigorra.
 l'infant Llop I de Bigorra ( ? - 910), comte de Bigorra.

Formaci del Comtat.

El seu pare havia constitut el comtat per cedir-lo al seu fill. L'any 819 el comtat va ser reconegut pel rei Llus I de Frana, fet que el va convertir en el primer comte de Bigorra. Al seva mort va ser succet pel seu fill Dat I de Bigorra. Davant la seva mort prematura sense descendncia, es va fer crrec del comtat el seu germ Llop I de Bigorra









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203680" title="Ofensiva de Praga" nonfiltered="4953" processed="4941" dbindex="84966">

L'Ofensiva de Praga (rus:                                 , transliterat Prazhskaya nastupatelnaya operacia) va ser la darrera gran batalla de la II Guerra Mundial a Europa. Va tenir lloc al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial del 6 a l'11 de maig de 1945. Aquesta batalla s notria perqu acab desprs de la capitulaci del Tercer Reich el 8 de maig de 1945. Tamb s notable que aquesta batalla coincid amb l'Alament de Praga.

La ciutat de Praga va ser finalment alliberada pels sovitics durant l'Ofensiva de Praga. Totes les tropes del Grup d'Exrcits Centre (Heeresgruppe Mitte) van morir, van ser capturades o van ser fetes presoneres desprs de la capitulaci. Segons les lleis de la guerra hi ha diferncia entre tots aquells que sn capturats en combat i "sn fets presoners" per l'enemic desprs d'una capitulaci en massa.. La capitulaci del Grup d'Exrcits Centre va ser nou dies desprs de la caiguda de Berln i tres dies desprs de la victria.

 La Batalla .

Del 30 d'abril a l'1 de maig de 1945, el Lder Superior de Grup de les SS (Obergruppenfhrer) i General de la Policia Karl Hermann Frank anunci per la rdio a Praga que ofegaria qualsevol alament en un "mar de sang". Frank tamb era General de les Waffen SS. La situaci a Praga era insostenible. Frank sabia que diversos Fronts d'Exrcits Sovitics avanaven cap a Praga; ams de que, de manera ms immediata, havia d'encarar-se amb una poblaci preparada per ser alliberada. 

L'assalt sovitic sobre Praga havia d'esclafar la darrera bossa significativa de resistncia alemanya a Europa. L'assalt sobre la ciutat va ser portat a terme pel 1r (Ivan Kniev), 2n (Rodin Malinovsky) i 4t (Andrei Yeremenko) Fronts Ucranesos. Ams dels exrcits sovitics, s'incloen el Segon Exrcit Polons, el 1r i el 4t Exrcits Romanesos i el I Cos de l'Exrcit Txec. Els fronts sovitics totalitzaven ms de 2 milions d'homes. Amb tal de participar a l'ofensiva de Praga, les tropes del 1r Front Ucrans va realitzar una marxa forada des del sud de Berln, tot just desprs de participar en la Batalla de Berln.

Davant de tota aquesta impressionant fora sovitica havien noms 900.000 soldats alemanys, provinents de les restes del Grup d'Exrcits Centre, comandats pel Mariscal de Camp Ferdinand Schrner: el 1r Exrcit Panzer, el 4t Exrcit Panzer, el 7 Exrcit i el 17 Exrcit. Ams, tamb hi havia algunes restes del Grup d'Exrcits Sud i del Grup d'Exrcits Ostmark, del Dr. Lothar Rendulic.

Quan comen, l'assalt sovitic esclaf les restes alemanyes i rellev als partisans txecs que lluitaven a l'Alament de Praga. L'Alament comen el 5 de maig de 1945. Pel 8, els alemanys que lluitaven amb els txecs van acordar retirar-se.

Els partisans txecs van ser recolzats per la 1 Divisi d'Infanteria (600 Divisi d'Infanteria Alemanya) de l'Exrcit Rus d'Alliberament (ROA). La 1 Divisi d'Infanteria ROA estava comandada pel General Sergei Bunichenko (o Bunyachenko). La divisi estava prop de Praga a l'esclat de l'alament i lluit amb els txecs contra els alemanys. El ROA va ser creat pel General sovitic Andrei Vlasov com una fora russa anti-comunista. Les forces de la ROA provaven d'adquirir posicions que els permetessin rendir-se als americans i no als sovitics. 

Pel 8 de maig, el General Bunichenko i la seva 1 Divisi d'Infanteria ROA cercaren refugi amb els americans, per Bunichenko, Vlasov i, en general, totes les forces del ROA capturades van ser lliurats de tornada a l'Exrcit Roig.

El 9 de maig les tropes sovitiques entraren a Praga. Algunes restes del Grup d'Exrcits Centre prosseguiren la resistncia fins a l'11 de maig (algunes fonts indiquen que fins al 12. El flanc esquerra del 2n Front Ucrans establ contacte amb les tropes del Tercer Exrcit Americ del General George Patton a les regions de esk Bud jovice i Psek, desprs de completar l'encerclament. Desprs, els 1r i 2n Fronts Ucranesos es trobaren amb els americans a les regions de Karlovy Vary i Klatovy. Les tropes alemanyes i els civils que fugien de Praga es van veure sorpresos pels avanos sovitics i van trobar-se completament envoltats. Els atacs sovitics sobre els alemanys, aix com l'expulsi d'alemanys de Txecoslovquia prossegu fins a la tardor.

Posteriorment al 9 de maig, el mariscal Schrner abandon Praga cap al sud-oest, sent capturat pels americans i lliurat a les autoritats sovitiques.

 Desprs de la batalla .

El 5 de maig, Emanuel Moravec se sucid. Moravec era infame entre els txecs com a trador i com a collaborador amb l'Alemanya Nazi. Va ser conegut com el "Quisling txec".

El 14 de maig, el Dr. Emil Hcha va ser detingut a Praga i enviat immediatament a una pres-hospital. Hcha era el President del Protectorat de Bohmia i Morvia, un estat titella alemany. Mor en pres el 26 de juny.

A mitjans de maig, l'alcalde de Praga, Professor Josef Pfitzner va ser penjat en pblic. Konrad Henlein, lder dels alemanys dels Sudets a Txecoslovquia es va sucidar tamb per aquells dies.

El 22 de maig de 1946, Karl Hermann Frank va ser penjat desprs de ser comdemnat per crims de guerra.

El Dr. Wilhelm Frick, un preeminent oficial nazi va ser comdemnat per crims de guerra als Judicis de Nuremberg i executat el 16 d'octubre de 1946. Frick havia estat Protector de Bohmia i Morvia.

El Oberstgruppenfhrer Kurt Daluege va ser capturat per les tropes americanes i extraditat a Txecoslovquia. Va ser sentenciat per crims de guerra pels txecs i penjat el 24 d'octubre de 1946. Entre d'altres ttols, Daluege va ser oficial de l'Oficina Central de Seguretat del Reich (RSHA) i Governador del Protectorat de Bohmia i Morvia.

Per honorar als participants de l'operaci, la Uni Sovitica institu la Medalla per l'Alliberament de Praga

Referncies.


 Vegeu tamb .

 Batalla de Berln;
 Ofensiva de Viena;
 Alament de Praga;
 Final de la Segona Guerra Mundial a Europa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203683" title="Albert Virella i Bloda" nonfiltered="4954" processed="4942" dbindex="84967">
Albert Virella i Bloda (Vilanova i la Geltr, 1915-2000) fou un historiador catal. Va estudiar enginyeria tcnica a les escoles industrials de Vilanova i la Geltr i de Terrassa. Alhora, va collaborar a la revista Democrcia, rgan d'ERC a Vilanova. Durant la guerra civil espanyola va lluitar en en bndol republic, adquir el grau de tinent d'artilleria a l'Escola Popular de Guerra i va combatre a diversos fronts. 

Quan va acabar la guerra fou detingut, empresonat i enviat a un camp de concentraci fins el 1942. Del 1949 al 1971 va residir per motius de feina a Portugal. Va fundar l'Institut d'Estudis Penedesencs, que sovint fou repressaliat pel seu catalanisme durant la dictadura franquista. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi 

 Obres .
 Vilanova i la Geltr: imatges de la ciutat i de la comarca (1951);
 Les classes socials a Vilanova i la Geltr en el segle XIX (1977);
 De quan Vilanova i la Geltr era l'empori del vi (1978);
  L'Aventura ultramarina de la gent de Vilanova i la Geltr i la nissaga dels Sam (1990);
 Els anys tristos (1881-1900). Crnica de la decadncia de Vilanova (1992);
 Imatges de la pau 'honrosa': 1939-1942 (2001);
 La revoluci d octubre a Vilanova. Visions d un espectador (2001);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203686" title="Odile Defraye" nonfiltered="4955" processed="4943" dbindex="84968">

Odiel Defraeye, tamb conegut com a Odile Defraye, (Rumbeke, Blgica, 14 de juliol de 1888 - Bierges, 21 d'agost de 1965) era un ciclista belga de primers del segle XX.

Odile Defraye es va fer professional el 1909. El 1912 fou el primer ciclista belga i no francs en guanyar el Tour de Frana. 

Palmars.
1908;
 1r al Tour de Flandes, categoria aficionat;
1910;
 Campi de Flandes;
1911;
 Campi de Blgica;
1912;
 1r del Tour de Frana i vencedor de tres etapes;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor de 4 etapes;
1913;
 1r a la Mil-San Remo;
1914;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1921;
 Vencedor d'una etapa al Volta a Blgica;

Resultats al Tour de Frana.
1909. Abandona (2a etapa);
1912. 1r de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1913. Abandona (6a etapa);
1914. Abandona (10a etapa);
1919. Abandona (4a etapa);
1920. Abandona (3a etapa);
1924. Abandona (6a etapa);







Enllaos externs.
Palmars d'Odile Defraye ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203687" title="Govern de les Illes Balears 1991-1995" nonfiltered="4956" processed="4944" dbindex="84969">
El Govern de les Illes Balears (aleshores Govern Balear) de la tercera legislatura (1991-1995) fou un govern de coalici del Partit Popular i d'Uni Mallorquina, que concorreren plegats i assoliren la majoria absoluta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991. Per tant, Gabriel Caellas continu essent el cap de l'executiu autonmic, mentre que UM, per la seva banda conservava les dues conselleries que ja tenien. No obstant aix, l'any 1992, i arran d'un congrs dels mallorquinistes, part de la militncia comen a desconfiar dels populars perqu pensaven que el procs de fagocitaci engegat pels conservadors espanyols estava en una fase avanada. Per aquest conjunt de factors, Caellas destitueix Maria Antnia Munar com a consellera de cultura, fet que desferma una crisi en el si de la poltica illenca, ja que dos dels quatre diputats d'UM passaren al grup mixt. No obstant aix, els populars manteniren l'estabilitat parlamentria per mor del diputat trnsfuga del PSOE Jaume Peralta.

El juny de 1993, Caellas decideix fer una profunda remodelaci del seu gabinet, tot jubilant moltes cares i introduint noves figures com ara Jaume Matas, Rosa Estars o Catalina Cirer.

L'executiu estigu en funcions des del 6 de juliol de 1991 fins el 3 de juliol de 1995.

Composici.




Tamb fou conseller, per sense cartera, Mari Matutes Riera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203697" title="Peter Berling" nonfiltered="4957" processed="4945" dbindex="84970">
Peter Berling (Meseritz-Obrawalde, Prssia, 20 de mar de 1934) s un escriptor alemany conegut per ser l'autor de la pentalogia Els fills del Graal. Ha estat actor, productor de cinema i crtic culinari.

Biografia.
El 1954 inicia els estudis a l'Academia Belles Arts de Munic. Desprs d'una estancia al Magrib torn a Munic el 1958 i s'interessa pel mn del cinema. Ha treballat com a realitzador amb els directors Rainer Werner Fassbinder, Jean-Jacques Annaud o Martin Scorsese i com a actor en diverses pellicules: Aguirre, la clera de Du o El nom de la rosa.

 Filmografia .
1957. Immer wenn der Tag beginnt;
1969. L'amor s ms fred que la mort;
1972. Aguirre, la clera de Deu;
1979. Die Ehe der Maria Braun;
1980. Theo gegen den Rest der Welt;
1986. El nom de la rosa;
1987. Cobra verd;
1988. L'ltima temptaci de Crist de Martin Scorsese;
1991. The voyager;
1993. Texas-Doc Snyder hlt die Welt in Atem;
1997. Praxis Dr. Hasenbein;
2002. Gangs of New York;
2004.  La passi de Crist de Mel Gibson;

Novelles.
 Els fills del Graal (pentalogia);
 La nit de Iesi;
 La comtessa heretge;
 El bisbe i el seu sant;
 La croada dels nens;

Els fills del Graal.
La pentalogia els Els fills del Graal s una epopeia enmarcada a l'edat mitjana, al segle XIII. Dos xicots que per la seua ascendncia estan destinats a reconciliar les grans religions i a convertir-se en reis d'un mn de pau i harmonia viuran diferents aventures. Recrea tot l'ambient propi del perode amb tots els seus ingredients: un tresor guardat pels ctars, el Sacre Imperi, l'Esglsia, els cavallers templers, hospitalers i teutons, la secta dels assessins, el priorat de Si, els musulmans, les croades...

Els ttols de les 5 novelles sn:
 Els fills del Graal;
 Sang de reis;
 La corona del mn;
 El calze negre;
 El kilim de la princessa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203698" title="Joan Doxpater" nonfiltered="4958" processed="4946" dbindex="84971">
Joan Doxpater (Joannes Doxipater o Doxopater, ), fou un escriptor o retric grec probablement del segle XI, que va escriure un comentari sobre Aftoni. Aquesta obra fou publicada per primer cop el 1509, i ocupa 400 pagines. Sembla que deriva d'anteriors comentaristes d'Aftoni. Es titula . Un altre obra similar del mateix autor sota el ttol  esmenta com a viu a l'emperador Miguel V Calafates i per tant encara era viu vers el 1041.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203699" title="Philippe Thys" nonfiltered="4959" processed="4947" dbindex="84972">

Philippe Thys (Anderlecht, 8 d'octubre de 1890 - Bruselles, 16 de gener de 1971) fou un ciclista belga  tres vegades guanyador del Tour de Frana.

El 1913 i 1914 guany el Tour de Frana. La I Guerra Mundial atur la seva carrera esportiva, per el 1920 encara seria capa de tornar a guanyar el Tour de Frana per tercera vegada. Fins el 1955 Jean Bobet no ser capa d'igular la fita d'assolir 3 Tours i no ser superada fins el 1963 quan Jacques Anquetil guanyi el 4t dels seus 5 Tours. 

Palmars.
1910;
 Campi de Blgica de ciclo-cross;
1911;
 1r al Circuit Peugeot (Tour de Frana independent);
 1r a la Pars-Tolosa;
 1r a la Pars-Tor;
1913;
 1r al Tour de Frana i guanyador d'una etapa;
1914;
 1r al Tour de Frana i guanyador d'una etapa;
 1r a la Pars-Menin;
1917;
 1r a la Pars-Tours;
 1r al Giro de Llombardia;
1918;
 1r a la Pars-Tours;
1919;
 1r als 6 dies de Bruselles (amb Marcel Dupuy);
1920;
 1r al Tour de Frana i guanyador de quatre etapes;
1921;
 1r del Critrium d'As;
 1r a la Pars-Dijon (amb Jean Rossius);
 1r a la Pars-Li (amb Jean Rossius);
1922;
 1r a la Pars-Li (amb Jean Alavoine);
 Guanyador de cinc etapes al Tour de Frana;
1923;
 1r a la Pars-Li (amb Jean Alavoine);
1924;
 Guanyador de dues etapes al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1912. 6 de la classificaci general ;
1913. 1r de la classificaci general i d'una etapa ;
1914. 1r de la classificaci general i d'una etapa;
1919. Abandona a la 1a etapa ;
1920. 1r de la classificaci general i de quatre etapes ;
1921. Abandona a la 2a etapa;
1922. 14 de la classificaci general i vencedor de 5 etapes;
1923. Abandona a la 9a etapa ;
1924. 11 de la classificaci general i vencedor de dues etapes ;
1925. Abandona a la 9a etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Philippe Thys ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203702" title="Firmin Lambot" nonfiltered="4960" processed="4948" dbindex="84973">
 
Firmin Lambot (Florennes, 14 de mar de 1886 - Anvers, 19 de gener de 1964) va ser un ciclista professional belga actiu a comenaments del segle XX, que va aconseguir guanyar el Tour de Frana de 1919 i 1922.

La seva carrera professional va comenar el 1908, any en qu va guanyar els campionats de Flandes i Blgica. Va crrer el Tour de Frana entre 1911 i 1914, per la Primera Guerra Mundial va impedir-ne la celebraci fins el 1919. Aquell any, en unes condicions lamentables (carreteres destrossades, pssima organitzaci i corredors en mal estat fsic com a conseqncia de la guerra) va tornar-se a disputar. Tan sols onze ciclistes van poder acabar la cursa. Lambot va ser segon durant gran part de la mateixa, per va accedir a la primera posici quan el lder Eugne Christophe va haver de retirar-se a causa d'una avaria a la seva bicicleta.

El de 1919 va ser tamb el Tour que Henri Desgrange va crear l'ara fams mallot groc que identifica el lder de la carrera. Eugne Christophe va ser el primer que se'l va enfundar, encara que va ser Lambot el primer en pujar al pdium final vestit amb ell.

Desprs de participar en els Tours de 1920 i 1921, el 1922 va tornar a guanyar la carrera, una altra vegada grcies a una avaria a la bicicleta d'un rival. Comptava llavors amb 36 anys d'edat, sent encara el ciclista de major edat que ha aconseguit guanyar el Tour de Frana. 

Palmars.
1908;
 1r a Andenne ;
 1r a Fosses-la-Ville ;
 1r a Genappe ;
 1r a Mazy (2);
 1r a Velaine-sur-Sambre ;
1913;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1914;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1919;
 1r al Tour de Frana i guanayador d'una etapa;
1920;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1921;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1922;
 1r al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1911. 11 a la classificaci general;
1912. 18 a la classificaci general;
1913. 4t a la classificaci general i guanyador d'una etapa;
1914. 8 a la classificaci general i guanyador d'una etapa;
1919. Vencedor de la classificaci general i d'una etapa;
1920. 3r a la classificaci general i guanyador de dues etapes;
1921. 9 a la classificaci general i guanyador d'una etapa;
1922. Vencedor de la classificaci general ;
1923. Abandona a la 7a etapa;
1924. Abandona a la 8a etapa;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203704" title="Gran Premi del Brasil del 2006" nonfiltered="4961" processed="4949" dbindex="84974">
Resultats del Gran Premi de Brasil de Frmula 1 de 2006, disputat al Circuit Carlos Pace de Interlagos, el 22 d'octubre del 2006.


 Resultats .





 Altres .

 Pole: Felipe Massa   1: 10. 680   ;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher   1: 12. 162     a la volta 70.   ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203706" title="Colla la Rosca" nonfiltered="4962" processed="4950" dbindex="84975">
La Colla la rosca s una colla de dolainers i tabaleters de l'Alcdia (Ribera Alta, Pas Valenci).

s una colla relativament nova, amb creaci al voltant de finals dels anys 90 i principi del 2000.

Enllaos externs.

Web de la colla;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203707" title="Sariena" nonfiltered="4963" processed="4951" dbindex="84976">


Sariena s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203708" title="Sena (Arag)" nonfiltered="4964" processed="4952" dbindex="84977">


Sena s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203709" title="Sitamo" nonfiltered="4965" processed="4953" dbindex="84978">


Sitamo s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203710" title="Tardienta" nonfiltered="4966" processed="4954" dbindex="84979">


Tardienta s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres. En aquest municipi s'uneixen les lnies de tren de Saragossa a Osca i de Saragossa a Lleida.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203711" title="Valle de Hecho" nonfiltered="4967" processed="4955" dbindex="84980">




Valle de Hecho (o Val d'Echo en l'aragons de la vall ) s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetnia. Al municipi, hi pertanyen les localitats de Siresa, Embn, Urdus i Santa Lucia. 

Llengua i patrimoni cultural.
s un dels municipis d'Arag on l'aragons, la llengua autctona, mant viu el seu s social en la varietat occidental local anomenada cheso, que s tamb el gentilici de la zona. L'nica llengua oficial, per, s la castellana. L'aragons cheso es distingeix d'altres dialectes aragonesos, entre altres coses, pel seu s dels articles lo i la, que no contrauen darrere preposici, aix com per algunes desinncies verbals i l's del verb haber amb l'antic significat de "tenir".

Arquitectnicament, hi destaca, per la seva importncia artstica i histrica, el monestir de San Pedro de Siresa.

Patrimoni natural.
La vall forma part de la RedNatura 2000 i ha estat declarada Parc Natural. A l'extrem nord del municipi, hi destaca l'anomenada Selva de Oza, espai natural d'alta muntanya amb una gran diversitat de flora i fauna pirinenca.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203712" title="Puente la Reina de Jaca" nonfiltered="4968" processed="4956" dbindex="84981">


Puente la Reina de Jaca  s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetnia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203713" title="Canal de Berdn" nonfiltered="4969" processed="4957" dbindex="84982">


Canal de Berdn  s un municipi aragons situat a la provncia d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetnia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203719" title="Nepals" nonfiltered="4970" processed="4958" dbindex="84983">

El nepals forma part del grup de llenges indoiranianes. s una llengua parlada al Nepal, Bhutan i en algunes parts de l'ndia i Myanmar. s llengua oficial al Nepal i a l'estat indi de Sikkim.

S'escriu en alfabet devanagari (que significa 'de la ciutat dels dus' i que era l'emprat pel snscrit); per exemple:                (nepla adhirjya), vol dir 'regne de Nepal'.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203722" title="Filtre mosaic de Bayer" nonfiltered="4971" processed="4959" dbindex="84984">


El Filtre Mosaic de Bayer s un filtre matricial de color que determina el color primari (RGB) de cada cella del fotosensor (CCD o APS). El seu nom el deu al seu inventor, el Doctor Bryce E. Bayer de l empresa Eastman Kodak. 
La distribuci de colors en el sensor que aplica el Filtre Bayer no s igualment proporcional als tres colors primaris RGB, sin que s de 25% Vermell (R), 50% Verd (G) i 25% Blau (B) donant ms importncia al color verd per raons fsiques del Sistema Visual Hum ja que els humans som ms sensibles a les components freqencials properes als tons verds. En Bryce Bayer anomena a les celles verdes del fotosensor els elements sensitius a la luminncia, i les celles roges i blaves els elements sensitius a la crominncia.

Podrem pensar que si necessitem obtenir tres components de color (RGB) per cada pxel, necessitarem tres sensors, un per cada component. La motivaci principal d'utilitzar el Filtre Mosaic de Bayer s la d'obtenir la imatge en color amb un nic sensor + un Filtre Mosaic de Bayer.
Aquestes celles o elements seran els pxels finals de la imatge desprs d un procs de demosaicing que es basar en interpolacions entre els valors dels elements resultants del filtre Bayer.

Alternatives al Filtre de Bayer.

El Filtre Mosaic de Bayer s el filtre matricial de color ms usat comercialment en tot el mn, no obstant existeixen altres filtres derivats del filtre de bayer com el filtre RGBW (Red, Green, Blue, White) o el filtre RGBE (Red, Green, Blue, Emerald) que utilitzen algoritmes de demosaicing semblants. Tamb hi ha altre filtres com el filtre CYGM (Cyan, Yellow, Green, Magenta) o el filtre CMYW (Cyan, Magenta, Yellow, White). Altres sistemes totalment diferents serien el Foveon X3 sensor, que es basa en un sensor per capes verticals; o simplement la utilitzaci de tres sensors separats.

Filtre de Bayer amb celles "Pancromtiques".



Una manera que els mateixos desenvolupadors de Kodak van adonar-se que millorava el filtre de bayer quant a l'increment de la sensibilitat de la llum en el sensor era incloure-hi algunes celles anomenades pancromtiques que sn capaces de capturar totes les components freqencials (totes les longituds d'ona) de la llum visible, s a dir, celles blanques. A aquest nou filtre se'l va anomenar filtre RGBW (Red, Green, Blue, White). 
Tamb existeix el filtre CMYW que s l'anleg en colors subtractius.

Captaci a base de Microlents i Miralls Dicroics.



Una altre possible soluci que l'empresa Nikon Corporation va desenvolupar fou collocar una srie de microlents sobre un triplet de fotoreceptors. La longitud d'ona corresponent a cadascuna de les components RGB s separada i se la fa passar pel fotoreceptor especfic. Aquest encaminament de la llum s'efectua amb miralls dicroics. Podriem pensar que el que fem s agafar la part de la llum corresponent a cadascuna de les components freqencials i "ficar-la" en la part del receptor sensible a aquella component.
Amb aquest sistema emulem la recepci amb 3-CCD (tres fotosensors, un per cada component RGB) i per tant la qualitat de la imatge captada s tericament superior ja que no s'efectuen processos de demosaicing i es redueix la prdua de lluminositat degut a l'absncia de filtres d'ona.

Filtre Vertical de Color Foveon.



Una altra manera de separar el color, sovint anomenat filtre color vertical, s el sensor Foveon X3. El sensor Foveon t tres nivells de silici diferenciats cadascun dels quals capten un component de color RGB (una longitud d'ona) diferent. Aix en resulta una matriu de color diferent en cadascun dels nivells del sensor sense utilitzar cap filtratge i per tant, sense perdre lluminositat.



Demosaicing (o Reconstrucci).

Desprs de la captaci de la imatge i un cop filtrada pel Filtre de Bayer on tenim una nica component de color en cada pxel, s'aplica un procs de Demosaicing o reconstrucci de la imatge per tal de tenir els tres components de color en cada pxel per tenir aix la imatge en color RGB.
Per dur aix a terme, s'apliquen a la imatge Bayer un o algoritme o altre segons la qualitat que vulguem obtenir i la potncia del nostre processador.

Demostraci Grfica.

Primerament veiem de forma illustrativa el procs de demosaicing.

Imatge Original:.

Aquesta primera imatge correspon a la imatge real que hauria de captar el sensor de la cmara o el que captaria una cmera amb tres sensors (3CCD), s a dir, el que veurien els ulls del fotgraf i que voldr capturar amb la cmera.



Imatge Bayer:.

Desprs de filtrar la imatge amb el Filtre de Bayer, obtenim aquesta imatge que anomenarem Imatge Bayer. En aquesta imatge, cada pxel t un nic valor corresponent al component RGB pel qual s'ha filtrat. Aix en cada pxel noms tenim una quantitat de vermell(R), o verd(G), o blau(B) o tamb podem tenir el negre, que significa absncia de llum (absncia d'energia lumnica en la captaci). 



Com podem veure en l'ampliaci, en les zones blanques s'hi veu perfectament el propi patr del filtre de Bayer. 



Si separem la imatge per canals de color (RGB), veurem fcilment que tenim ms quantitat de verd que de blau i vermell.






Imatge Demosaiced (o Reconstruda):.

A partir de la Imatge Bayer, hem de reconstruir la Imatge Original. Aix es pot fer amb diversos processos algortmics basats en interpolacions dels valors dels pxels de la Imatge Bayer, com s'explica ms endavant.

Aquest seria el resultat de la nostra imatge aplicant un processat No-adaptatiu d'interpolaci lineal.





Podem veure que la imatge que hem recuperat no s ni de bon tros la original ja que es poden distingir falsos relleus i falsos colors al voltant de les lletres i les rodones blaves, i un lleuger desenfoc en la imatge en general. Tamb es crea un fals contorn a la vora de la imatge. En canvi, en les zones de color homogeni com el blanc de fons, l'interior de les lletres gruixudes i l'interior dels cercles el color es recupera perfectament.

El gran problema del Demosaicing s que si utilitzem algoritmes molt senzills, obtenim bons resultats en les zones uniformes i homognies (sense gaires canvis, baixa freqncia espacial) per obtenim resultats poc ptims en els relleus i zones amb molts detalls (zones molt canviants, alta freqncia espacial). En aquestes zones amb vores, apareixen falsos relleus i rugositats, s a dir, disminueix la resoluci de la imatge. Aquests efectes sn realment preocupants en imatges emprades en aplicacions que utilitzen tcniques de creaci de imatge 3D a partir de imatges 2D (creaci de volums a partir de relleus), com moltes aplicacions mdiques, militars, d'investigaci...


Algoritmes de Demosaicing.

Com ja hem dit, per reconstruir la imatge a partir de la Imatge Bayer hem d'efectuar un procs de Demosaicing a travs d'algoritmes ms o menys complexes que ens donaran resultats ms o menys acurats. 
Els algoritmes simples ens donaran un resultat pobre i de baixa qualitat per el cost processal i per tant l'energia emprada en el clcul ser molt petita; per contra, dels algoritmes ms complexes n'obtindrem una qualitat ms ptima a canvi d'un cost processal ms elevat i per tant un cost energtic ms gran i la necessitat d'un processador ms potent.

Bsicament hi ha dos tipus d'algoritmes de demosaicing, els No-Adaptatius i els Adaptatius: 

Algoritmes No-Adaptatius.

Els Algoritmes No-Adaptatius sn aquells que apliquen una algortmica fixa independentment de la imatge o part de la imatge que processin. Sn els algoritmes ms senzills ja que no fan cap estudi previ de les caracterstiques de la imatge i per tant sempre apliquen el mateix processat. Aix doncs, grcies a la seva senzillesa sn molt fcilment implementables i tenen un cost processal i energtic baix. Per contra, al no adaptar-se a les caracterstiques de la imatge, tenen una qualitat baixa.

 Rpliques de Ve Proper:;

Aquest s el processat ms senzill i simplement es basa en recrrer la imatge i en els pxels on no hi ha informaci d'un component RGB, s'agafa el mateix valor del pxel ms proper del mateix component i es copia. Si hi ha dos o ms pxel del component en qesti a igual distncia, se segueix una regla aleatria de selecci (per exemple, sempres prioritzem els pxels d'una fila superior i una columna ms a l'esquerra).
Evidentment s l'algoritme ms rpid ja que no es fa ni un sol clcul, simplement s'omplen els forats buits.

 Interpolaci Bilineal:;

Aquest processat s molt semblant a l'anterior per en comptes de copiar el mateix valor del pxel ms proper del mateix component de color, es mira els valor dels pxels ms propers i com normalment hi haur 2 o 4 pxels a la mateixa distncia, es fa la mitja aritmtica i el resultat s el nou valor del pxel.

 Transici de Tonalitat Suavitzada:;

El que pretn aquest algoritme s corregir un dels problemes de la Interpolaci Bilineal i s que creava relleus de color en la interpolaci dels components blau i vermell dels pxels. En les imatges, els pxels verds bsicament duen la informaci de lluminositat, i els vermells i blaus de color o tonalitat. El que fa l'algoritme de Transici de Tonalitat Suavitzada s tractar la imatge per canals de color. Aix al canal verd hi aplica una interpolaci lineal que s'ha de fer al principi perqu del resultat d'aquesta en depn el dels altres canals. En el canal blau i en el vermell, el que fa es calcular la mitjana dels pxels del component per dividit pel valor del pxel verd en aquella posici. Aix se suavitza segons la quantitat de llum (canal verd) el nivell de tonalitat o color (canals vermell i blau) i es redueix la creaci de falsos relleus de color.

 Transici Logartmica de Tonalitat Suavitzada:;

Es fa el mateix que en l'algoritme anterior per es treballa amb el valor logartmic dels pxels (si un pxel t valor de verd G, es transforma a valor de verd G'=log(G)). Primer es calcula el canal verd amb els valors en logaritmes i desprs es calculen els canals blau i vermell com la mitjana dels pxels del canal dividit pel valor de verd en aquell pxel (tot en logaritmes). Finalment, amb els valors finals dels tres component R'G'B' de cada pxel se'ls hi fa l'antilogaritme per recuperar el valor correcte expressat de forma lineal RGB. El fet de treballar en base logartmica s que suavitza encara ms la creaci de falsos relleus de color. 

Algoritmes Adaptatius.

Els Algoritmes Adaptatius sn per contra, algoritmes ms complexes que fan una anlisi de les caracterstiques de la imatge o part de la imatge i depenent d'aquests parmetres avaluats apliquen un tipus de processat o altre per tal que s'adeqi a aquesta imatge i poder aix obtenir el resultat ms ptim. Aquests algoritmes sn ms complexes i per tant tindran un cost processal i energtic major. No obstant s evident que s'obtindr un resultat molt ms exacte i de ms alta qualitat.

 Interpolaci amb Detecci de Vores:;

El Sistema Visual Hum s molt sensible a les vores i relleus que formen les imatges i s justament en les vores on els Algoritmes No-Adaptatius tenen les mancances ms notables. Aix que l'algoritme adaptatiu primer va ser aquell que detectava vores per tal d'aplicar en aquella zona el processat ms adecuat. De fet en la Interpolaci amb Detecci de Vores no es crea cap algoritme nou, sin que primer es fa un "escombrat" de la imatge i s'aplica un Algoritme de Detecci de Vores i segons si hi ha o no un relleu es dna un valor a una variable llindar per aquell pxel. 
Desprs es fa el processat del demosaicing, primer pel canal verd on en cada pxel, segons el valor del llindar que indicar si pertany a una zona homognia, una zona on hi ha una vora vertical o una zona on hi ha una vora hortizontal, s'aplica el processat no-adaptatiu ms convenient.
Aix, si estem en una zona homognia s'aplica l'algoritme de Interpolaci Bilineal tant en els pxels verd vens de dalt, de baix, de la dreta i de l'esquerra. Si estem per contra en una vora vertical, s'aplica l'algoritme de interpolaci bilineal noms amb els pxels verds de l'esquerra i la dreta (ja que s en hortizontal on hi ha l'homogeneitat), i si finalment tenim una vora horitzontal, es calcula amb el pxels verds en sentit vertical.
Per els canals blau i vermell es poden adoptar diverses variant per sempre s'aplica un algoritme no-adaptatiu, ja sigui el de Transici de Tonalitat Suavitzada (logartmica o no) o simplement el de Interpolaci Bilineal.
On si podem ajustar el processat s en la millora de l'algoritme de Detecci de Vores ja que s la base d'aquest procs de demosaicing.

 Interpolaci amb Correcci de Color:;

Aquest algoritme i els que segueixen sn ja d'un grau de complexitat ms elevada que implicar un cost processal major. Segueixen aplicant algoritmes de Detecci de Vores que fan que l'algoritme final de demosaicing es decanti per un codi o altre respecte una variable llindar que crea l'algoritme de detecci de vores. La gran diferncia s que en el clcul del canal verd, no noms utilitzem els pxels verds en direcci horitzontal, vertical o tots segons si tenim un relleu vertical, horitzontal o estem en zona homognia respectivament, sin que inclom en el clcul del pxel verd (d'una possici on en la Imatge Bayer hi havia un pxel blau) el valor d'un gradient (Derivada Laplaciana de Segon Ordre) dels pxels blaus vens. En els pxels on en la Imatge Bayer hi havia vermell, s'inclou un gradient vermell en comptes d'un gradient blau.
Per calcular el valor de blau o vermell en un pxel on en la Imatge Bayer hi havia verd, tamb es creen uns gradient que depenen dels valors de verd dels pxels vens (els que hem calculat primer) i els valors dels pxels vens del component blau o vermell.

Aix que en definitiva, amb aquest algoritme no noms es t en compte el fet si hi ha o no una vora sin que a ms s'hi afegeix la interrelaci dels valors dels pxels en les tres capes de color.

 Interpolaci basada en Llindar Variable segons un Nombre Fix de Gradients:;

Aquest algoritme complex es basa en crear un Llindar que variar el seu valor depenent de quin gradient hagim emprat pel seu clcul. El Gradient (hi ha vuit gradients possibles que corresponen a les direccions o punts cardinals Nord, Sud, Est, Oest, NordEst, SudEst, NordOest, SudOest) s'escull segons la direcci dintre d'una subimatge (matriu de 5x5 pxels).
Cada conjunt de 8 gradients determina un llindar i aquest llindar determina un altre subconjunt de gradients (Nord, Sud, Est, Oest). 
Els gradients del primer conjunt que tenen un valor baix, indiquen que es tracte d'una zona amb color de pxel similar. Els gradients del subconjunt que per contra, tenen valors alts indiquen que es una regi on hi ha molts detalls o relleus pronunciats.
Els gradients del subconjunt, s'utilitzen per localitzar zones amb caracterstiques semblants. El valor general dels pxels d'aquestes zones semblants, determinar el valor particular dels pxels de la zona.

 Patrons Coneguts:;

En aquest algoritme, ens tornem a fixar una vegada ms en la informaci de luminncia, s a dir, en el canal de pxels verds. El que tenim aqu s quatre possibles patrons coneguts dins una subimatge de 3x3 pxels on el pxel central correspondria a una cella que en la imatge Bayer hi hauria valor de blau o vermell, aix que tindriem a sobre, sota, esquerra i dreta (forma de creu) pxels de color verd. Els patrons possibles serien:

Patr de Vora Superior: El valor dels pxels de dalt, esquerra i dreta s major que el valor mig dels quatre i el valor de baix s menor que la mitjana dels quatre.

Patr de Vora Inferior: El valor dels pxels de baix, esquerra i dreta s major que el valor mig dels quatre i el valor de dalt s menor que la mitjana dels quatre.

Patr de Ratlla: El valor dels pxels de esquerra i dreta s major que el valor mig dels quatre i el valor de dalt i baix s menor que el valor mig dels quatre.

Patr de Cantonada: El valor de dalt i esquerra s major que el valor mig dels quatre i el valor de baix i dreta s menor que la mitjana dels quatre.

El que es fa es recrrer el canal verd de la imatge i all on hi falta un pxel verd, si els pxels vens tenen l'estructura dels patrons de vora, car s'aplica un algoritme dintre de la subimatge 3x3 segons com sigui aquesta subimatge . Per si correspon a un patr de ratlla, s'utilitza un altre algoritme que analitza una subimatge major de  5x5 per verificar que sigui realment una lnia contnua. Si per ltim t la forma del patr de cantonada, tamb agafa una subimatge de 5x5 per noms analitza els pxels que segueixen la terica diagonal de la cantonada. 
Si la imatge per contra no correspon a cap patr i s homognia, s'aplica una interpolaci bilineal.
Pels canals blau i vermell, es poden aplicar algoritmes no-adaptatius com el de interpolaci bilineal o el de transici de tonalitat suavitzada.

Enllaos Externs.

 Explicaci sobre els Sensors Digitals, Sean McHugh in Cambridge in Color;
 Color de "Bayer" RGB i MicroLents, Silicon Imaging (design, manufacturing and marketing of high-definition digital cameras and image processing solutions);
 Comparaci de Diferents Interpolacions, ImagEval Consulting LLC;
 Estudi d'Algoritmes d'Interpolaci Espacial de Color per a Cmeres Digitals per Ting Chen, Stanford University.
 Funcionament de les Cmeres Digitals sobretot en la Captura de Color, amb demostraci animada d'un procs de demosaicing.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203724" title="Msica popular" nonfiltered="4972" processed="4960" dbindex="84985">
La msica popular s un conjunt de gneres i estils musicals que, a diferencia de la msica tradicional, no s'identifiquen amb nacions o tnies especfiques. Per la seva simplicitat, la seva interpretaci no exigeix uns grans coneixements musicals. La msica popular actual es coneix tamb com a msica pop. Es comercialitza a travs de canals molt especfics i dels mitjans de comunicaci de masses o Mass media.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203725" title="Jaume Lors i Caballera" nonfiltered="4973" processed="4961" dbindex="84986">
Jaume Lors i Caballeria (Barcelona,1935 - 2002) fou un escriptor i assagista catal. Estudi periodisme i teologia, per no es llicenci. Fins el 1965 va dirigir Qestions de Vida Cristiana, collabor a El Ciervo i milit en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). En una primera poca tract problemes especfics de la societat i de l'Esglsia catalana, per durant la transici espanyola es dedic a l'anlisi poltica a La Vanguardia, El Observador, a l'Avui, i en programes radiofnics. Cunyat de Pasqual Maragall i amic personal de Jordi Pujol, fou fora crtic amb l'esquerra catalana per no prendre's seriosament el moviment que don origen a CDC i per la subordinaci el PSC al PSOE.

En 1989-1998 fou director del Centre de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya i el 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Problemes del nostre cristianisme (1966);
 Ensayos de subteologa secular (1969);
 Societat, cultura i pensament (1984);
 Catalunya poltica i socialisme (1984);
 La transici a Catalunya (1977-1984);
 El 1984 de Catalunya: una crnica apassionada (1985);
 El pujolisme i els altres (1985);
 Reptes de Catalunya (1985) (1987);

 Enllaos externs .
 Necrolgica de Jaume Lors a El Mundo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203729" title="Jaume Magre i Servet" nonfiltered="4974" processed="4962" dbindex="84987">
Jaume Magre i Servet (Cervera, Segarra 1924 - Lleida 1999) fou un poltic i promotor cultural catal. Fill d'un diputat d'ERC al Parlament de Catalunya, en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Montpeller amb la seva famlia. Quan va tornar el 1944 va dirigir una secci de l'Institut Francs de Barcelona a Cervera tot impulsant les noves teories pedaggiques de Pierre Deffontaines. Del 1955 al 1980 dirig l'Alliance Franaise de Lleida. des de la qual particip en diverses iniciatives de resistncia cultural al franquisme. Tamb fou membre de la directiva d'mnium Cultural a Lleida i collabor en diverses associacions pedaggiques amb Maria Rubis i Garrof. 

Intervingu en la majoria d'iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes i fou regidor de cultura de l'ajuntament de Lleida pel PSC durant els anys 1979-1991. A les eleccions generals espanyoles de 1986 fou candidat del PSC al Senat per la provncia de Lleida, per no en fou escollit. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203731" title="Foment Martinenc" nonfiltered="4975" processed="4963" dbindex="84988">
Foment Martinenc s una entitat sense nim de lucre fundat el 1877 al barri de Sant Mart de Provenals (Barcelona) com a Ateneu Popular per a fomentar l'educaci entre els obrers. El president era Francesc Elias, el secretari Josep Comas, i els asistents, Domingo Serra, Isidre Burunat, Jaume Gay, Joan Bertran i Josep Huguet. Desprs de la guerra civil espanyola fou clausurat un temps i ha desenvolupat uan constant tasca de promoci de la cultura catalana. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Entre les activitats que desenvolupa compta amb un grup d'escacs, un grup excursionista, un esbart (Esbart Sant Jordi), el Club de Teatre Abraxas i una Penya Blaugrana. 

 Referncies .
 Histria del Foment Martinenc (1978) per Josep Maria Sol i Sabat; prleg de Pau Vila i Dinars;

 Enllaos externs .
 Pgina del Foment Martinenc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203732" title="BiM" nonfiltered="4976" processed="4964" dbindex="84989">
BiM (Binary MPEG format for XML) s un estndard internacional que defineix un format binari i genric per codificar documents XML.

Introducci.

BiM comprn una gran quantitat d aplicacions i requeriments, proporcionant mtodes genrics per a transmetre i comprimir documents XML. El format binari MPEG per XML es basa en un esquema conegut pel codificador i el descodificador. Aix es pot aconseguir una alta compressi eficient i a la vegada,  proporcionar mecanismes de fragmentaci per assegurar una transmissi i processat flexible.

El BiM tamb defineix com s ha de compilar i transmetre la informaci sobre l esquema necessari per a la descodificaci de documents XML comprimits sense conixer l esquema en el receptor, a priori.

Les especificacions tcniques per al BiM es troben a: MPEG systems technologies   Part 1: Binary MPEG format for XML (ISO/IEC 23001-1). I es pot utilitzar per a codificar MPEG-7 i MPEG-21, tal i com s especifica en l ISO/IEC 15938-1 (MPEG-7 SYSTEMS) i 21000-16 (MPEG-21 Binary Format).


mbit.

Aquesta part del ISO/IEC 23001 proveeix un conjunt de tecnologies estndard per a codificar documents XML. Abraa un gran espectre d aplicacions i requeriments a partir de proporcionar un mtode que permet transmetre i comprimir documents XML.

Aquesta part del ISO/IEC 23001 especifica les funcionalitats a nivell de sistema per a la comunicaci de documents XML. Aquesta especificaci permetr:

Habilitar el desenvolupament de la ISO/IEC 23001-1, receptor de subsistemes, per tal de rebre i ajuntar possibles documents XML partits i comprimits.
Proporcionar normes per a la preparaci de documents XML eficients per al seu transport i emmagatzematge.

El procs de descodificaci segueix una normativa. Les normes proporcionen una guia per a la preparaci i codificaci de documents XML, sense basar-se en una representaci codificada nica d aquests documents.


Conceptes de codificaci.

La idea original de la codificaci BiM per documents XML s la de reduir les possibilitats de codificaci de cada component del document a travs de descodificaci contextual combinada amb l s d informaci dels esquemes. L estructura de codificaci es basa principalment en l exemple de contingut de l esquema XML, i el format de codificaci n extreu la seva font d optimitzaci.

El BiM s conscient dels esquemes de codificaci, aix, per exemple, es basa en el fet que codificador i descodificador coneixen l esquema.

Hi ha la possibilitat que l esquema canvi al llarg del temps o que el descodificador no conegui tota la informaci de l esquema. El BiM permet al codificador enviar el nou esquema al descodificador. La informaci addicional de l esquema s enviada de tal forma que consumeixi el mnim de recursos de la CPU del descodificador. Els esquemes son codificats binariament i transportats en una unitat d actualitzaci d esquema (Schema Update Unit (SUU)).


Procs de descodificaci.

Fragment Update Units (FUU).

La transmissi d un document BiM s progressiva, i es fa a travs d un conjunt d actualitzacions elementals, anomenades Fragment Update Units (FUU). Aquestes FUUs s empaqueten dins d unitats d accs (AU). Les AU sn les unitats ms petites de transport, s a dir, el mnim paquet que transmetrem. A les AU s hi associa informaci temporal.



Cada FUU es composa d un cam (FU context path). Aquest cam apunta al node que s ha d afegir, actualitzar o eliminar de la versi del document que t el descodificador.  A part del cam, es composa d un payload que cont la porci del document transportat. El payload es defineix com la part d un corrent de dades que aporta informaci sobre l usuari.

A la figura 2 es mostra el resultat d'utilitzar la comanda "add" sobre l'arbre actual del descodificador XML.



Context Path.

Durant la descodificaci d un FU Context Path, els noms i tipus dels elements es descodifiquen progressivament. Es comena per l element arrel i es va baixant fins al segent node. En cada nivell de l arbre, els codis transversals s assignen als possibles elements del cam. A ms a ms, es descodifiquen les posicions dels elements vens.



Descodificaci payload.

En cas de fer una descodificaci payload, els noms i tipus dels elements es descodifiquen progressivament, des del primer element fins a l ltim, tal com es mostra en la figura 4. En aquest cas no cal descodificar informaci sobre la posici, i s utilitzen moltes tcniques per aconseguir una bona compressi.



La millor manera de codificar informaci sobre l estructura s amb el descodificador d autmats d estats finits (Finite State Automaton Decoders (FSAD)). L FSAD s un transductor que genera elements XML a partir de la lectura d alguns bits del corrent binari.

Els FSAD es construeixen a partir de la definici de l esquema d un tipus complex. En concret, es basen en l estructura del model de contingut i en la posici dels elements d aquest model.

La descodificaci es realitza a partir de la propagaci d un senyal (token) a travs de l autmat.

Datatype codecs (cdecs del tipus de dades).

Cada tipus simple (carcter, enter,...) es descodifica utilitzant cdecs bsics proporcionats per les especificacions, com podrien ser la IEEE 754, UTF-8, compact integers, VLC integers, entre molts d altres. Tot i aix, es poden afegir nous cdecs especfics d algun tipus de llenguatge. Per fer-ho, utilitzarem un mecanisme anomenat type-codec mapping, definit en l estndard.

Per tal de poder associar descodificadors especfics a cada tipus de dada, el BiM dna la possibilitat de definir descodificadors optimitzats avanats. Els podem canviar d estat on/off (encs/apagat) dinmicament durant el processat del document. Tamb podem modificar alguns parmetres de forma dinmica.

Tot i que cada aplicaci pot utilitzar els seus propis cdecs, el BiM defineix tres cdecs avanats: uniform quantizer, non-uniform quantizer i zlib.


Referncies de la normativa.

Per tal d aplicar la normativa s indispensable basar-se en els segents documents:

ISO/IEC 10646:2003, Information Technology   Universal Multiple-Octet Coded Character Set (UCS).
XML, Extensible Markup Language (XML) 1.0, Octubre del 2000.
XML Schema, W3C Recommendation, 2 de maig del 2001.
XML Schema Part 0: Primer, W3C Recommendation, 2 de maig del 2001.
XML Schema Part 1: Structures, W3C Recommendation, 2 de maig del 2001.
XML Schema Part 2: Datatypes, W3C Recommendation, 2 de maig del 2001.
XPath, XML Path Language, W3C Recommendation, 16 de novembre del 1999.
Namespaces in XML, W3C Recommendation, 14 de gener del 1999.


Aplicaci del BiM.

El BiM s utilitza com un format binari estndard per codificaci de XML en les segents especificacions:

MPEG-4 Part 20 (ISO/IEC 14496-20).
MPEG-7 Systems (ISO/IEC 15938-1).
MPEG-21 Format Binari (ISO/IEC 21000-16).
TV-Anytime: emissi i serveis en lnia: buscar, seleccionar i un us legtim del contingut en sistemes personals d emmagatzematge. (ETSI TS 102 822).
ARIB: Codificaci, transmissi i especificacions d emmagatzematge per sistemes d emissi basats en servidors domstics (ARIB-STD B38).
DVB: Transport i senyalitzaci d informaci de TV-Anytime en corrents de transport DVB (ETSI TS 102 323).
DVB: Transport d informaci de la Guia de Continguts de banda ampla a travs del protocol d Internet (ETSI TS 102 539).
DVB: Motlle de dades a travs de DVB-H: Guia de serveis electrnics (ETSI TS 102 471).


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203733" title="Roc Pifarr i Florejachs" nonfiltered="4977" processed="4965" dbindex="84990">
Roc Pifarr i Florejachs (Lleida, Segri, 1929) s un metge catal. El 1953 es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona, i desprs ampli estudis a la Universitat de Georgetown (Washington DC) i a la de MacGill de Montreal. 

S'ha especialitzat en l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori i ha estat cap del departament de cirurgia torcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardaca. 

Ha treballat a nombrosos hospitals dels Estats Units i Canad:  al St. Mary's Hospital de Nova Jersey (1956-1957), al Prince George's General Hospital de Maryland (1957-1959), a la Georgetown University de Washington DC (1959-1961), a la MacGill University de Canad (1961-1962), al Royal Victoria Hospital de Canad (1962-1963) i al Royal Edward Chest Hospital de Canad. Finalment ha estat professor emrit de cirurgia cardaca i torcica al Centre Mdic de la Universitat de Loiola a Maywood, Illinois.

El 1964 va obtenir el certificat especial del Canad en cirurgia torcica, i posteriorment ha obtingut el certificat del Consell Americ de Cirurgia General (1965), i del Consell Americ de Cirurgia Torcica (1967).

Ha publicat ms de 150 llibres de medicina.  a obtingut el Premio al Mrito Civil el 1980, la Stritch Gold Medal el 1982, la Creu de Sant Jordi el 1995, doctor honoris causa per la Universitat de Lleida el 1999.

 Obres .
 Evoluci histrica de la cirurgia cardaca (2001);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203734" title="Carmina Virgili i Rodn" nonfiltered="4978" processed="4966" dbindex="84991">
Carmina Virgili i Rodon (Barcelona, 1927) s una geloga catalana. Considerada deixebla de Felip Sol i Sabars, Es doctor en Cincies Naturals per la Universitat de Barcelona el 1956. S'especialitz en sedimentologia i estratigrafia del Trisic i del Permi.

Ha estat professora de la facultat de cincies i investigadora del CSIC. El 1963 va obtenir la ctedra d'estratigrafia de la universitat d'Oviedo i ms tard la de la universitat de Madrid.    Ha estat degana de la facultat madrilenya i s membre fundadora del Grupo Espaol de Sedimentologa i del Grup de Mesozoic. Fu una estada com a professora associada a la universitat d'Estrasburg (1974), ha estat vicepresidenta de la Societ Gologique de France i s membre de l'Acadmia de Ciencies de Barcelona, del Consell Social de la CIRIT i de l'Observatori de Biotica i Dret. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, i a les eleccions generals espanyoles de 1996 senadora com candidata del PSC per la provncia de Barcelona.

 Obres .
 El Trasico de los Catalnides (1958);
 La Geologia : dels mites a la Cincia (2004) sobre Charles Lyell;

 Enllaos externs .
  Perfil de Carmina Virgili;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203736" title="Societat Coral Obrera la Glria Sentmenatenca" nonfiltered="4979" processed="4967" dbindex="84992">
Societat Coral Obrera la Glria Sentmenatenca s una entitat coral fundada el 1895 a Sentmenat i que du aterme tasca social i cultural a partir dels ideals del msic Josep Anselm Clav amb l objectiu de divulgar i potenciar l'associacionisme a travs del Cant Coral, i de qualsevol altra activitat representativa de la cultura popular Catalana.

T uns 650 socis i hi ha constitudes 11 seccions: Coral mixta, Joves Cantaires, Havaneres, Teatre, Ball de Sal, Sardanes, Excursionisme, Ball de Gitanes, Fotografia, Grup de Roc, Escola de Msica, i dues en fase de constituci, Amics dels Clssics, i Frums. El 1995 va rebre la creu de Sant Jordi.

 Vegeu tamb .
 Federaci de Cors de Clav;

 Enllaos externs .
 Pgina de la Glria Sentmenatenca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203737" title="Mari Ribas i Bertran" nonfiltered="4980" processed="4968" dbindex="84993">
Mari Ribas i Bertran (Matar, 1902 - 1996) fou un arqueleg, historiador i dibuixant catal. Estudi a l'Escola d'Arts i Oficis de Matar i desprs treball en la restauraci artstica al Museu d'Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputaci de Barcelona i en el departament d'arqueologia de la Universitat de Barcelona. Amic de Joan Peir, durant la guerra civil espanyola va dur a terme diverses inciatives de preservaci de monuments dels desastres de al guerra. 

Les seves recerques i treballs se centren a Matar, d'on fou Comissari d'Excavacions arqueolgiques i fou director del Museu d'Histria i Arqueologia de Matar. s autor de nombroses publicacions illustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi.  

 Obres .
 Notes histriques de Mata (1933);
 Orgens i fets histrics de Matar (1934);
 El poblament d'Ilduro (1952);
 La villa romana de la Torre Llauder de Matar (1952);
 El Maresme en els primers segles del Cristianisme (1976);
 La villa romana de Figuera Major. Matar (1982);
 Tradicions populars i costums mataronins: supersticions i bruixeria (1991) amb Ramon Coll i Monteagudo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203742" title="Collex" nonfiltered="4981" processed="4969" dbindex="84994">

Collex: colleccions en xarxa s un aplicatiu incls al portal edu365 del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya que facilita la creaci, emmagatzematge i compartici de bases de dades (aqu anomenades colleccions) en lnia. Est especialment dissenyat per a desenvolupar materials didctics per als centres educatius amb la doble finalitat d'impulsar l'organitzaci de materials en xarxa i conixer el funcionament i la utilitat d'una base de dades. Tot plegat a partir d'una interfcie amable i adaptada a l'edat escolar dels usuaris (ensenyaments obligatoris). 

Utilitats.

 crear i gestionar colleccions de fotografies, llibres, fets histrics  de collita prpia,
 etiquetar-les perqu siguin fcilment localitzables a Internet,
 definir-les com a pbliques o privades,
 fer-hi consultes de forma molt gil,
 compartir-les,
 enviar correus electrnics convidant a visitar colleccions,
 ...
I cadascuna de les entrades de cada collecci estar endreada per camps i amb una estructura fixa, cosa que facilitar la introducci ordenada i sistemtica dels continguts.

Enllaos externs.
Collex


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203743" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010" nonfiltered="4982" processed="4970" dbindex="84995">
Per a la Copa del Mn de Futbol 2010, disputada a Sud-frica, es van inscriure un total de 202 seleccions de les que en sortiran 32 que disputaran la fase final de la Copa del Mn 2010. Sud-frica es classific directament com a pas organitzador. Els 201 equips restants es dividiren segons la seva confederaci de la segent manera:

Europa: 53 equips competint per 13 places.
Sud-amrica: 10 equips competint per 4 places ms una a decidir amb un representant ocenic.
Nord-amrica i el Carib: 35 equips competint per 3 places ms una a decidir amb un representant asitic.
frica: 51 equips competint per 5 places, ms Sud-frica classificada directament.
sia: 43 equips competint per 4 places ms una a decidir amb un representant nord-americ.
Oceania: 10 equips competint una plaa a decidir amb un representant sud-americ.

 Grups de classificaci .
La selecci italiana tot i ser la campiona de l'edici anterior no es va classificar automticament i va haver de superar la ronda classificatria. El sorteig dels grups de classificaci de les diferents confederacions tingu lloc a Durban el 23 de novembre del 2007 i els primers partits es disputaren l'octubre del mateix any.

 Europa (UEFA) .
Per a la zona europea la classificaci es far en dues fases. La primera contar de 8 grups de 6 equips cadascun i 1 grup de 5 equips. Els primers de cada grup es classificaran directament per la Copa del Mn 2010, els segons classificats dels grups de 8 passaran a la segona ronda on s'emparellaran i els guanyadors tamb estaran classificats per a la Copa del Mn.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-UEFA.

 Sud-amrica (CONMEBOL) .
Aquesta zona es disputa en un grup de classificaci nic amb els 10 membres en partits tots contra tots. La competici s'inici l'octubre del 2007. Els quatre primers es classificaran automticament. El cinqu es classificar pel playoff contra el campi ocenic per no per la Copa del Mn.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-CONMEBOL.

 frica (CAF) .
La classificaci del grup d'frica es divideix en tres fases. A la primera s'enfronten els deu equips amb pitjor coeficient FIFA dels quals 5 es classificaran per a la segent fase. La segona fase consta de 12 grups de 4 equips cadascun. Els primers de cada grups i els 8 millors segons passaran a la decisiva tercera fase. En aquesta tercera fase es faran 5 grups de 4 equips dels que els primers classificats de cada grups obtindran un bitllet per a la Copa del Mn 2010.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-CAF.

Oceania (OFC).
La classificaci del grup d'Oceania es divideix en tres fases. A la primera s'enfrontaren deu equips en els Jocs del Pacfic Sud. Els tres equips medallistes s'uniren a Nova Zelanda en una segona fase amb un grup nic. El guanyador d'aquesta segona fase haur de disputar el playoff contra el cinqu classificat de la zona asitica.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-OFC.

 sia (AFC) .
Les eliminatries de l'AFC es desenvoluparen en diverses fases. Les 38 seleccions amb pitjor coeficient FIFA disputaran la primera fase d'on sortiran 19 seleccions. D'aquestes 19 les 11 que tinguin millor coeficient FIFA avanran a la tercera fase i les altres 8 disputaran la segona fase. A la tercera fase hi haur 20 seleccions repartides en 5 grups de 4. Els primers i segons de cada grup es repartiran en 2 grups de 5 equips. dels quals els 2 primers de cada grup tindran la classificaci per a la Copa del Mn 2010 i els tercers disputaran una eliminatria per a saber qui disputa el playoff contra el guanyador de la zona d'Oceania.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-AFC.

 Amrica del Nord, Central i Carib (CONCACAF) .
La classificaci d'aquesta zona consta de 4 fases. La primera fase enfrontar en eliminatries directes a les pitjors 22 seleccions FIFA. Els 11 guanyadors i les 13 seleccions restants s'enfrontaran a la segona fase tamb en enfrontaments directes. Els 12 guanyadors es repartiran a la tercera fase en 4 grups de 3 equips d'on els primers i segons classificats passaran a la quarta fase, que ser en forma de grup i on els 3 millors es classificaran directament per a la Copa del Mn 2010 i el quart classificat jugar el playoff amb el cinqu classificat de la zona sud-americana.

Per a ms informaci vegeu l'article separat: Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-CONCACAF.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203747" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 2010-CONMEBOL" nonfiltered="4983" processed="4971" dbindex="84996">
La fase de classificaci de la Copa del Mn de Futbol 2010 de la zona sud-americana fou organitzada i supervisada per la CONMEBOL (CSF).

La zona sud-americana comptava amb 4 places directes i una plaa de playoff contra el vencedor de la zona ocenica. El torneig de classificaci es disputa en un grup nic a doble volta, entre els deu equips associats.

 Grup de classificaci .


 Ronda 1;
  13-10-07 Montevideo     :      5-0 ;
  13-10-07 Buenos Aires   :    2-0 ;
  13-10-07 Quito          :      0-1 ;
  13-10-07 Lima           :         0-0 ;
  14-10-07 Bogot         :     0-0 ;
 Ronda 2 ;
  16-10-07 Maracaibo      :    0-2 ;
  17-10-07 La Paz         :      0-0 ;
  17-10-07 Asuncin       :     1-0 ;
  17-10-07 Santiago       :         2-0 ;
  17-10-07 Ro de Janeiro :       5-0 ;
 Ronda 3 ;
  17-11-07 Buenos Aires   :    3-0 ;
  17-11-07 Bogot         :     1-0 ;
  18-11-07 Asuncin       :     5-1 ;
  18-11-07 Lima           :         1-1 ;
  18-11-07 Montevideo     :      2-2 ;
 Ronda 4 ;
  20-11-07 San Cristobal  :    5-3 ;
  20-11-07 Bogot         :     2-1 ;
  21-11-07 Quito          :      5-1 ;
  21-11-07 Sao Paulo      :       2-1 ;
  21-11-07 Santiago       :         0-3 ;
 Ronda 5 ;
  14-06-08 Montevideo     :      1-1 ;
  14-06-08 Lima           :         1-1 ;
  15-06-08 Asuncin       :     2-0 ;
  15-06-08 Buenos Aires   :    1-1 ;
  15-06-08 La Paz         :      0-2 ;
 Ronda 6 ;
  18-06-08 Montevideo     :      6-0 ;
  18-06-08 La Paz         :      4-2 ;
  19-06-08 Quito          :      0-0 ;
  19-06-08 Belo Horizonte :       0-0 ;
  20-06-08 Puerto la Cruz :    2-3 ;
 Ronda 7 ;
  06-09-08 Buenos Aires   :    1-1 ;
  06-09-08 Quito          :      3-1 ;
  07-09-08 Bogot         :     0-1 ;
  07-09-08 Lima           :         1-0 ;
  08-09-08 Santiago       :         0-3 ;
 Ronda 8;
  10-09-08 Asuncin       :     2-0 ;
  10-09-08 Montevideo     :      0-0 ;
  11-09-08 Santiago       :         4-0 ;
  11-09-08 Lima           :         1-1 ;
  11-09-08 Ro de Janeiro :       0-0 ;
 Ronda 9 ;
  11-10-08 La Paz         :      3-0 ;
  11-10-08 Buenos Aires   :    2-1 ;
  12-10-08 Bogot         :     0-1 ;
  12-10-08 San Cristobal  :    0-4 ;
  12-10-08 Quito          :      1-0 ;
 Ronda 10 ;
  14-10-08 La Paz         :      2-2 ;
  15-10-08 Asuncin       :     1-0 ;
  16-10-08 Santiago       :         1-0 ;
  16-10-08 Puerto La Cruz :    3-1 ;
  16-10-08 Rio de Janeiro :       0-0 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203748" title="Aosta" nonfiltered="4984" processed="4972" dbindex="84997">

Aosta s un municipi itali, situat a la regi de Vall d'Aosta. L'any 2006 tenia 34.672 habitants.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203750" title="Lon Scieur" nonfiltered="4985" processed="4973" dbindex="84998">
 
Lon Scieur (Florennes, 19 de mar de 1888 - Florennes, 7 d'octubre de 1969) va ser un ciclista belga que va guanyar el Tour de Frana de 1921, en el qual va obtenir a ms dues victries d'etapa. La seva primera gran victria va venir el 1920, amb la Lieja-Bastogne-Lieja. Va guanyar una etapa i va acabar quart en la classificaci general del Tour de 1920, igual com en el de 1919. 

Palmars.
1913;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1920;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1921;
 1r al Tour de Frana i vencedor de dues etapes;

Resultats al Tour de Frana.
1913. Abandona a la 7a etapa;
1914. 14 a la classificaci general;
1919. 4t a la classificaci general;
1920. 4t a la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1921. 1r de la classificaci general i vencedor de dues etapes;
1922. Abandona a la 3a etapa;
1923. Abandona a la 7a etapa;
1924. Abandona a la 6a etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Lon Scieur;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="203753" title="Justa" nonfiltered="4986" processed="4974" dbindex="84999">

Una justa era un combat entre dos homes, muntats a cavall i armats amb sengles llances.

Restava sotmesa a una reglamentaci precisa. En principi, s'intentava evitar les ferides mortals dels justadors que hi participaven.

Ja al segle XV, a les ciutats, es convertiren en un espectacle festiu, esdevingut, per exemple, arran de celebracions religioses.

A Barcelona hom organitzava justes a la Plaa del Born.


Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
